#118 - Consulta online, vial de Mas Lluí i Raquel Mateos

En directe, amb atendis de Sant Just d'Esvern, el 98.1 de la FM i a tot el món a través de Radio d'Esvern.com, comença un programa amb molta penya i molt de morro, la penya del morro. Què tal? Com esteu, amigues i amigues? Benvingut al programa de les tardes de Ràdio d'Esvernos Parla i us saluda Jordi Domènech. Gràcies, de veritat. Moltes gràcies. No sé què dir amb aquest aplaudiment que sempre rebem al començament del programa. Avui, de gent que ens han vingut a veure de públic des de la bonica població d'hostalets de Balanyà. Senyora Osona, gràcies per venir. Bé, d'aquí uns moments comencem amb les notícies de Sant Just i la Carme Berroi. Carme, bona tarda. Bona tarda. El vial que ha de connectar el barri de Mas Lluí amb el nucli urbà de Sant Just d'Esvern, és a dir, aquesta carretera, aquest carrer, que no faci quedar tan apartat els veïns de Mas Lluí, que estan més trucant a Sant Feliu que no part al centre de Sant Just d'Esvern, sembla ser que finalment no es construirà aquest mes d'octubre, tal com es preveia fa unes setmanes. Descubrirem el motiu d'aquí uns moments amb les notícies de Sant Just. A més a més, també, durant aquesta primera hora de programa, rebrem la Júlia Admenya i una de les seves històries de misteris de Catalunya. Per cert, també avui parlarem de política catalana, perquè ja sabeu que el president Mas l'altre dia va comentar en la segona sessió, el segon dia del debat de política general al Parlament de Catalunya, que impulsaria una consulta sobiranista amb l'aval de Madrid o sense. Ja sigui dins la legalitat o no. I justament vaig veure la notícia al 324.cat, en aquest espai d'informació, i comentava una persona, que és el Sergi Pérez, deia, si a Madrid no deixen fer-lo, jo ofereixo la plataforma referèndums.cat i la meva experiència per realitzar-lo de forma eficient, segura i econòmica. Avui al programa parlarem amb el Sergi perquè ens expliqui de primera mà a veure en què consisteix i en què heu ofert a la Generalitat o Artur Mas i si ha parlat amb ell o no sobre aquest tema. I avui al programa entrevistarem la presentadora del hat-trick espanyol, Raquel Mateos, que ens farà una visita a la penya del morro. Bona tarda i benvingut al programa. La penya del morro, un programa amb més morro que penya. O era més penya que morro. Bé, com hem comentat fa un moment, parlem d'aquest vial que havia de connectar el barri de Maslluí amb el nucli urbà de Sant Just d'Esvern. Ara l'ha de connectar. Això ho dius tu, que l'ha de connectar encara, perquè això es va endarrerint des del 2008, que portem tota la gent de Maslluí... Reivindicant aquest carrer que travessaria el polígon, no?, una mica de Sant Just. En fi, fa una setmana es preveia, però finalment sembla ser que aquest mes d'octubre no es construirà aquest carrer tan desitjat per aquest barri de Sant Just. Carme. Doncs sí, el motiu... Carme, què està passant? Terrorífic, escalofriant, polèmica entre una gent que no pot moure de casa... Hi ha persones que fa mesos que no surten de Mas Lluís perquè no tenen el carrer per on anar. Dramàtic, eh? Sí, el que ha passat és que hi ha una sentència judicial que dona la raó a les constructores privades i els atorga la iniciativa en l'organització de la zona en detriment de l'Ajuntament. Aquesta sentència alega que les constructores tenen la intenció d'inciar les obres del vial i des de l'Ajuntament creuen, però, que en els propers mesos quedarà palès que la sentència... No, diu la veritat. El que diu llavors l'Ajuntament és que dona un mes, un mes de marge, perquè aquestes empreses privades construeixin, o aquesta empresa privada en concret, construeixi i comenci a construir aquest vial. Si d'aquí a un mes no ha començat, tornaran a començar, per tant, l'Ajuntament, el procés. El que passa que tot això ja sabem que és molt llarg, és a dir, que un cop l'Ajuntament hagi passat un mes, si és que l'empresa privada no ho fa i l'Ajuntament... torna a fer-se en càrrec, no vol dir que l'endemà hi haurà un excavador allà construint-ho, sinó que caldran fer més tràmits, per tant, no serà una cosa immediata. I que s'haurà d'esperar 4 anys més? No, el Pere John Daniel, el regidor d'Urbanisme, ha dit que bastant abans de l'estiu estarà aquest vial. Però bé, diguem que... Sí, sí, també el 2008 també van dir que estaria fet pel 2009. En fi, és un tema que ja s'arroseca fa molts anys, que és Sant Just d'Esvern, i que, si voleu saber com ha anat també tot des del 2008 fins ara, em sembla que l'informatiu vespre, a les 7, els companys dels serveis informatius han preparat un petit resum de com ha anat l'evolució aquest del vial que no arriba mai a Sant Just d'Esvern. Un resum també, doncs, a través del que ha explicat el regidor d'Urbanisme, Pere Joan Daniel, que també recordem que des de l'Ajuntament ho explicaran també els veïns directament en una reunió informativa on també convidaran el propietari de la constructora que ha interposat el recurs, si vol, perquè també expliqui, doncs, en quin procés es troben. Segur que bé, segur que bé. El propietari de la constructora... Potser sí que bé, i diu que realment té tot a punt i començarà demà passat. Sí, sí, sí. No, no, jo confio molt en aquest home, eh, que... Malament no deu passar-ho, tampoc, no? Propietari de la constructora. Dic jo, eh? Dic jo. Però, en fi, continuem amb més notícies de Sant Lluís. Perquè avui té lloc el ple municipal corresponent al mes de setembre. La sessió compta amb una moció de condemna als atacs oferts contra la senyera de la penya del Moro. Carme, i més punts de l'ordre del dia. Sí, en total n'hi ha 14, tot plegat començarà a les 7 de la tarda a la sala de plens de l'Ajuntament i un dels més destacats d'aquests punts és l'aprovació de crèdits per programes d'ocupació i inserció, assessoria de mobilitat internacional per joves... i la modificació del contracte de Can Ginestà-Maragall. També es debatrà l'aprovació del compte general de l'exercici 2011 i el compte de resultats de les empreses ProMunça i ProExa. I llavors aquestes dues mocions, una que és aquesta que presenta Junts per Sant Just en condemna els atacs contra la senyera instal·lada a la penya del Moro i, d'altra banda, els partits del govern que presenten una altra moció per formalitzar l'adesió de l'Ajuntament de Sant Just a la Carta Internacional per Caminar. Tot seguit, què passa? I que a partir del ple d'avui, dijous, santjust.cat oferirà en podcast tots els punts de la sessió. És a dir, que demà, quan algú vagi a aquest web, doncs diu a veure el punt 3 del punt 2 del dia i pot escoltar. A l'Ajuntament d'Esplugues ho fan en directe, per wifi. Molt bé. Bé, doncs ara i per començar farem un toc de camp... Sí, està molt bé. Bé, parlem ara del cau. L'agrupament, escolta, Martin Luther King, que inicia el seu curs 2012-2013... Ai, no, perdó, perdó. Inicia el curs el 12 i 13 d'octubre amb una sortida per a tots els nens que en formen part. Sí, les inscripcions es van fer la setmana passada i queden encara algunes places lliures per tots els grups d'edat. Els interessats en apuntar-s'hi encara ho poden fer posant-se en contacte amb l'entitat a través d'un formulari a la pàgina web www.aemlk.com. I, d'altra banda, també el CAU continuarà treballant per trobar nous locals. Recordem també que l'Europament Escolta, Martin Luther King, basa la seva activitat en l'educació en el lleure de joves i infants. Bé, Carme, moltes gràcies. Ja sabeu que a partir de les 7 teniu els Sant Just Notícies, edició vespre i ara mateix totes les informacions de Sant Just a la pàgina web de radiodesverm.com. Carme, bona tarda, gràcies. Bona tarda. Adéu, adéu, adéu, adéu, adéu, adéu. Un quart de sis d'aquí uns moments amb la Júlia Admella que ens explicarà una història terrorífica als misteris de Catalunya. Ai, quina por. Todos los rabos fuimos al concierto del gran telepata de Dublín. Media hora antes invadimos el metro, yo iba obligado y tú en éxtasis. Y tanto estaba 8,80 a los fanáticos de John Boy. Frente al estadio ya cantabais sus temas Primeras filas vuestra obsesión Decíais que John Boy era moreal Algo ambivo y de infancia gris Sinceramente yo lo detestaba hasta morir La lucha desmayó ¿Con cuál van a empezar? No lo conseguiré saber más de ti. Otro fan del Jumboi De aquellas masas era el gran insecto, tiene poderes, llegaste a decir. Creo que lleva media vida huyendo, quizás le pasa lo mismo que a mí. Había expandido su emisión global desde Lima hasta Reykjavik. 5 i 16 de la tarda, continuem a La penya del morro en directe a Ràdio d'Esvern, al 98.1 de la FM, mentre escoltem aquest tema de Love of Lesbian. Júlia, coneixies tu el club de fans de John Boy? No, no sé. Bé, això de fet és irrellevant, perquè ara mateix arriba com una mena de boira espessa a l'estudi número 1 de Ròdio d'Esvern. Perquè cada setmana la Júlia admet que ja la tenim aquí. Júlia, bona tarda. Bona tarda. No aplaudis, no aplaudis. Per què, home? Perquè trenquen l'atmòsfera de misteri que jo hem creat. Ah, bé, bé. Ens explica una llegenda, una història, en fi, curiosa de Catalunya, en l'espai Misteris de Catalunya. Avui de què ens parles, Júlia? Doncs avui parlem d'una creu on hi penxaven gent que executaven, i aquesta creu... Molt bonics. Sí, fantasmes i coses així. I, bueno, situem la creu perquè està aquí també al costat. Ah, sí? Sí, aquesta creu es troba on hi ha, avui en dia, on hi ha la cruïlla de Sant Antoni, amb el paral·lel i el carrer Madrid. Oi, la carretera de Madrid, vaja. És a dir, a la plaça Espanya. A la plaça Espanya. A la plaça Espanya. O sigui, estem parlant de la plaça Espanya, que de fet, clar, és aquesta creu que deies... Hi ha un tros del carrer de Sants que es diu creu coberta. Exactament, és la creu que dona el... Exactament. I per què es coneixia com a creu coberta? Perquè era una creu que estava coberta per una capella en el segle XIX. Està bé, està bé, està bé. Tira, tira. I llavors al pedestal d'aquesta creu hi ha les quatre espes que hi havia i tenia esculpides unes calaveres que eren un record del que va passar en aquella creu. I què és el que va passar en aquella creu? Doncs explica la llegenda que al segle XVI un formós cavaller muntat en un cavall negre sortia una tarda de Barcelona pel portal de Sant Antoni i s'ha embolicat amb una capa i cobert el rostre amb un antifàs negre. Que era com el zorro? Pràcticament. Perdó, perdó, no volia treure de matisme el tema. Bueno, continuem. Diu, semblava que tenia pressa i clavava els esperons al cavall amb insistència. De sobte, l'animal es va parar, estarrufant la crinera i va deixar anar un ranill de terror. Què va passar? Doncs, eren en un lloc desert i al mig del camí s'aixecava una creu. I a la seva dreta, penjant uns pals, es veien uns escalets mig descarnats i amb els vestits destrossats. I a sobre d'ells, un grup de corps anava fent voltes. Home, perdona, això és una mica terrorífic, eh? Troba-t'hi tu, eh, aquí? Sí, home, estem parlant del segle XVI. Això és el que diu la llegenda, eh? El que actualment és la plaça d'Espanya al voltant d'aquesta creu que era coberta, on s'acaba aquesta creu que hi havia, no? Sí. Doncs ple de terror, el cavaller es va descobrir el cap i va resar un pare nostre per les ànimes despenjats. Tot seguit va tirar les regnes del cavall perquè es posés en marxa, però va ser inútil. Aleshores el cavaller va sentir una veu com sortida de l'abisme. Va cridar tres vegades. Frederic! Frederic! Frederic! El cavaller gairebé mort de por es va dirigir cap al lloc d'on semblava que sorgia la veu i va veure amb horror que un dels cossos despenjats es tenia les mans cap a ell. Home, o sigui, perdona, l'escalet i el cadàver li deia Frederic? És com es deia el cabell? El cabell es deia Frederic i l'escalet el cridava amb les mans. Frederic! Frederic! No, no, no, no fem broma, això és una llegenda que s'explica a Barcelona. Sí, sí, que pot ser certa, eh? Segur que ho és, segur que ho és. Segurament. Doncs estaven així quan el cavaller li va dir et demano un nom de Déu que em diguis el que vols. I el fantasma li va contestar que tu, Frederic, em despengis. Home, quin mal rotllo, no? I què va passar, Júlia? Doncs que el cavaller li va fer cas i es va tensar el pal i va despenjar el cos d'aquell home que es va quedar de peu. Com si no li hagués passat res. I els corbs van fugir llançant uns crits horribles. Frederic va dir la justiciat, esteu a punt de cometre un crim i de sembrar desventura en una casa. Déu m'envia per deslliurar-vos-en. Cal que em doneu la vostra capa i el vostre cavall. El Frederic Tramulant, sense saber què passava, es va treure la màscara i tot seguit es va treure la capa. I la justiciat va agafar la roba, s'hi va embolicar, es va posar el barret i l'antifas i, una vegada vestit així, li va dir «Anàveu a una cita que us va donar una dona a qui perseguíeu des de feia temps i, en comptes de la mort que esperàveu, hauríeu trobat la mort». Ella, fidel al seu marit, li va explicar el vostre atreviment i la cita no és més que una trampa per castigar el vostre infortuni. Pugeu a un arbre a Frederic i des d'allà observareu el futur que us esperava. Per tant, si ho entenc bé, es fa com una meva intercanvi, no?, de roba i, per tant, el cadàver que estava penjat a aquesta creu coberta... És com si Déu l'hagués tornat a reanimar per ajudar aquest pobre home que l'anava a matar. L'anava a matar, diu, no? Sí, sí, l'anava a matar el marit de la suposada man. Si no, observa el que passarà. I què va passar? Doncs Frederic va pujar a un arbre i va veure l'espectre allunyar-se amb el cavall. I al fons del camí va veure sortir quatre homes emmascarats d'entre unes mates, que un d'ells era el marit de la dona que li havia demanat la cita. Els homes es van llançar damunt de l'espectre i els van cosir a punyalades. I al cap de poc temps, quan els homes van haver marxat, va veure amb esglai que la justícia s'aixecava. És a dir, el fantasma, que havia emmartat per segon cop, tornava a reviure. Frederic va marxar corrents cap a Barcelona i al passar per davant de la pedra va veure el cos que havia salvat penjat d'un garfi de ferro. Llavors, en aquell moment, Frederic no va tornar a casa seva, sinó que es va dirigir a un convent i va entrar de novici. Aquesta és la llegenda que explica la història de la Creu Coberta. Cada vegada que agafem, per exemple, el 157 i anem fins a la plaça Espanya, quan passem per l'últim tros de la carretera de Sants i veiem... No sé si encara hi és... Hi ha una Creu Coberta? No hi és la Creu, només hi ha el carrer que es diu la Creu Coberta, diguéssim. Pensarem en aquesta història terrorífica. que una setmana més la Júlia Agmella ens ha acostat. Júlia, moltes gràcies per venir. Aquestes històries, d'on les treus tu? Perquè és una noia misteriosa, veig. Sorpresa, no et puc dir. Si no, les busques i llavors no té gràcia. Ja sabia que eres misteriosa, ja es veu. En fi, Júlia Passer, tu segueixes la política catalana? Que també últimament estaves... Sí, amb misteris, no? Bastant misteriosa. Fota la pell de gallina, també. Sí, fota la pell de gallina. Política catalana. Júlia, què passa? Referendum! Independència! Ambícia Sánchez Camacho! Bé, ho dic perquè... Espanta, espanta. Sí, no, són... Sobiranisme! Són termes que a molta gent inquieta. Sí, a molta gent jo diria que a tothom. A tothom, eh? Estem una mica a l'expectativa a veure què és el que passarà durant les properes setmanes. Tu dents que Artur Mas va dir que volia impulsar una consulta sobiranista amb l'aval de Madrid o sense? Això va ser el segon dia de debat de política general... al Parlament de Catalunya, és a dir, ahir, ahir, i que ell diu que ho vol fer, o com a mínim segurament ho presentarà al programa de Convergència, ja sigui dins la legalitat o no. Sí. Bueno, ja que estem. No cal ser dramàtics. I llavors, aquesta notícia sortia el 3-24 i hi havia un home que va posar un comentari dient si a Madrid no deixen fer-lo jo ofereixo la plataforma referèndums.cat i la meva experiència per realitzar-lo de forma eficient, segura i econòmica, aquest referèndum sobre la independència de Catalunya. I és per això que nosaltres hem contactat amb l'autor d'aquesta frase, que a més és un dels responsables d'aquesta pàgina web, la de referèndums.cat, perquè ens expliqui com es podria fer i en què podria ajudar ell i per què va dir aquest comentari sobre aquest tema. Bé, d'aquí uns moments a la Penya del Morro en parlem. Júlia, moltes gràcies, que tenguis bona setmana. Vale, merci igualment. L'agafo jo, que tu estàs conduint. No, no, ja l'agafo jo, passa mal. Però si és la Rita, ja contesto jo. Que no, que no passa res, que puc fer-ho. Dóna'm. Rita, estic conduint a tu. Les implorències al volant generen víctimes mortals, però també seqüeles per a tota la vida. Perquè pots evitar un accident, però no el seu record. Recorda-ho, els accidents són per a tota la vida. Al volant, risc zero. Generalitat de Catalunya. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill-out, l'esmooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem. Al Just a la Fusta, parlem de tot el que passa a Sant Just. Hi haurà alguna premsa que ja aconseguiran treure qui eren tots els empresaris que anaven amb ell, que fins ara mutis. 400 pisos per vendre. Si se l'ha pagat de la seva butxaca, ningú li pot dir res. Busco sempre aquella notícia una mica positiva. Tant d'èxit de públic que està omplint gairebé cada dia. Si volem veure un d'aquests greus més de casa, hi ha moltes oportunitats, molt festivals. Tu t'equivoques en un penal en un Barça a Madrid, pots quedar crucificat a per vida. Tot se solucionarà, amb el temps tot se soluciona. Just a la fusta. Vivim Sant Just en directe, cada matí de 10 a 1. Segueix La Penya del Morro a Twitter i Facebook. A Twitter, La Penya del Morro. A Facebook, La Penya del Morro. Com veu, som originals de Meno. Dos quartes, sis de la tarda, com comentàvem fa un moment, Mas vol impulsar una consulta sobiranista amb l'aval de Madrid o sense. L'Artur Mas va explicar que el que cal són les eleccions, que ja han convocat pel 25 de novembre, i que a continuació el següent pas ha de ser la convocatòria d'una consulta d'autodeterminació, ja sigui dins la legalitat o no. Ens va sorprendre aquest comentari que vam llegir a la pàgina de notícies 324.cat, Si a Madrid no deixen fer-lo, jo ofereixo la plataforma referèndums.cat i la meva experiència per realitzar-lo de forma eficient, segura i econòmica. És el que comentava el Sergi Pérez i responsable d'aquesta pàgina web que tenim al telèfon. Sergi, bona tarda. Bona tarda. Com és que vas decidir posar aquest comentari a la notícia del 3-24? Bé, ja fa temps que vaig crear aquesta plataforma, referèndums.cat, un domini que ja es va agafar a l'època de les consultes d'Arins de Munt, el 2009... I sempre ha sigut la intenció d'aquesta plataforma de col·laborar precisament amb la democràcia participativa. O sigui, la intenció és directament ajudar que la gent pugui votar d'una forma fàcil i eficient, aprofitant la tecnologia que tenim avui en dia que ens ho permet. Home, tu deies que posaves a la disposició de qui calgués, no?, aquest sistema que dius, perquè és possible que si a Madrid diguessin que no, perquè, bueno, és possible que no, diguem que no legalment i tot plegat, no hi ha cap mena de problema fer aquestes coses via internet, no? Exacte. Bueno, la idea és més que res una mica col·laborar amb el govern de la Generalitat des de la ciutadania. O sigui, diguéssim que Madrid pot prohibir a nivell a nivell oficial, que el govern faci certs moviments. Però el que no pot dir és que ho faci la ciutadania. Si des de la ciutadania apoyem o recolzem aquestes iniciatives, diguéssim que és una manera de fer-ho sense permís. Jo crec que el president Mas mesura molt bé les paraules quan parla i no ha dit mai de fer una consulta il·legal en cap moment. Ha dit que o ho faran legalment o ho faran igualment, però no legalment. O sigui, no il·legalment. Entens el que et vull dir? Llavors, aquesta seria una manera, crec jo, de saltar-se una mica aquesta llei, ja que ningú pot impedir que tu obris una web, comencis a fer consultes més o menys segures, perquè això se pot, dintre de la plataforma, podem valorar si fem un registre més segur, fins i tot amb DNI electrònic, amb una targeta d'identificació o alguna cosa així, o si realment vota tothom que hi entri o la gent que es registri, etcètera, simplement podem festejar o fer un referèndum totalment eficient i fidel sense que tingui per què ser una cosa convocada des del govern, diguéssim, no? Amb aquesta idea era la proposta. I t'has portat en contacte amb algú de la Generalitat? En principi, de moment, amb la Generalitat no ens hem ficat en contacte perquè de moment s'han de deixar passar el temps. Fins avui no hi havia ni la proposta que es farà un referèndum segura. Ara ja sabem que el Parlament ho ha decidit. I perquè tampoc de moment és el que cal. el que sí he fet de moment és fer algun contacte amb entitats importants, socials, diguéssim, que no són del govern, no? L'Assemblea Nacional Catalana. Per exemple, o algun altre, per poder tenir el recolzament en fer un petit embrió, una targeta d'identificació que seria l'embrió del carnet d'identitat català, no?, que ens servissi per poder votar al referèndum. De manera que des de qualsevol ordinador amb lector de DNI poguéssim votar tant amb el DNI espanyol com amb aquesta tarja, que seria aquest embrió de DNI català, que el disseny ja el tinc fet i està penjat, si seguiu el meu perfil de Facebook segur que l'heu vist, el de referèndums, És un DNI molt xulo que a més tothom me l'està demanant. Per què no el fabriques? Per què no el fabriques? Però la veritat és que la seva intenció només és fer una targeta d'identificació amb un certificat digital que et serveixi, per exemple, per votar en un referèndum. Home, jo recordo que fa uns anys hi havia gent que tenia el passaport català, no? Sí, no, existeix, existeix. Fins i tot hi ha un DNI, hi ha gent de Girona que fan un DNI, però bueno, no deixen de ser targetes serigrafiades amb el teu nom i el teu... No, no, jo me refereixo a una targeta intel·ligent, aquestes targetes tipus xip, com les targetes de crèdit o com la targeta telefònica, que simplement portés un certificat d'identificació, que això és molt fàcil de fer. I, a més, és econòmic. No pensis, són targetes que surten a dos o tres euros la unitat. O sigui, tampoc és una cosa complexa. Clar, però llavors s'hauria de repartir a tots els habitants de Catalunya, no? I ciutadans. Exacte. De totes formes, és el que et dic, és un embrió que el tingués fantàstic i que no el tingués tampoc passaria res perquè no és res oficialment aprovat, sinó que seria simplement un embrió del que podria ser el futur DNI, no? Però, de moment, seria la targeta per votar. Que pots votar amb el teu DNI espanyol? Doncs sí, perquè també és una targeta d'identificació, no deixa de portar dins un certificat electrònic que te val per identificar-te electrònicament. Llavors, qualsevol targeta que t'identifiqués, perquè una targeta de crèdit també ho és, perquè porta dintre un certificat personal que t'identifique. Per tant, amb qualsevol d'aquestes es podria votar. Podries votar des de casa si tens un lector... o se podria habilitar als ajuntaments un ordinador amb lector i que tothom que hi anés pogués votar. De manera que fas un referèndum moltíssim més econòmic que el que és muntar un referèndum amb urnes, tindre que editar les paperetes, etcètera, etcètera, que és una liada impressionant, no? Tu vas tenir alguna cosa a veure amb les consultes sobre el tram de la Diagonal? No, no, jo vaig riure molt en aquella... És el que vaig tindre. Jo vaig votar perquè em tocava de persona, però la veritat és que vaig riure molt perquè el sistema és molt curiós. Tan preocupar-se de la seguretat encareix terriblement el sistema i després a l'hora de la veritat la seguretat no la tens, perquè la seguretat és sempre relativa. Llavors... Quan se treballa en referèndums, però ja et diré que fins i tot amb els físics, quan ho fas amb paperetes, la possibilitat d'errades sempre hi és. Llavors has de treballar amb un tant percent que sigui d'error, de marge d'error que puguis tenir. Normalment no és significatiu, perquè difícilment te trobaràs una consulta en què quedis 50-50%. sinó que normalment les diferències són prou significatives com perquè aquest marge d'error no sigui significatiu. Per tant, la seguretat és molta. La seguretat és tanta com un referèndum físic. Tu, Sergi, ets de Lleida, no? Sí, jo soc de Lleida. No, home, no, tampoc tant, no et pensis, però ets informàtic, dedueixo. Sí, en certa manera, a veure, no soc tècnic electrònic de formació... però em dedico al màrqueting i a la publicitat, llavors el que sí que conec és molt d'internet, perquè estic des del principi, i de totes aquestes coses. Sí, tinc una formació tècnica, però bàsicament jo el que soc és d'empresa, molt d'emprenedor i això. I aquesta pàgina web de referèndums.cat ara mateix està en funcionament? És a dir, hi ha alguna consulta que s'estigui fent? Aquesta web va començar, va néixer en principi, volia ser un recolzament precisament als referèndums que es va fer en el seu moment d'independentistes partint del d'Arenys de Munt, no? Sí, les diferents onades, no? Llavors és quan vaig comprar el domini, que al final és un domini important, perquè referèndums.cat en si, com a valor, és un bon domini. El vaig comprar llavors amb la idea aquesta de muntar una web de tipus independentista. A la llarga, durant aquests dos anys, aquests tres anys, ha anat evolucionant veient que la democràcia participativa era un tema important, que si parlem de democràcia teníem que parlar que tothom hi pogués participar, i això l'ha fet anar a evolucionar, i ara és una web en castellà, perquè està oberta a tothom, i amb la idea que tothom hi participi sigui del símbol que sigui. El fet que jo sigui com a propietari, que jo sigui independentista, no vol dir... que la web tingui que ser així, al contrari, en l'explicació que es fa de la web de lo que som, es diu clarament que no som ni una web antisistema, ni una web independentista, sinó al contrari, és una eina, una eina per expressar-se, on tothom qui entra i es registre pot donar el seu pare o fer la seva aportació amb un referèndum, o sigui, muntes tu una consulta, i la gent que entra, sense registrar-se ni res, pot votar tranquil·lament el que més li sembli. I això és totalment gratuït, això. És a dir, jo ara mateix entro a la pàgina web aquesta de referèndums.cat, munto una consulta sobre, no sé, m'ho invento, eh? Aquí a Sant Jus d'Esvern, per exemple, tenim la festa major que està dividida entre els grocs i els blaus. Llavors jo poso, per exemple, què sou, grocs o blaus? I la gent pot votar lliurement, no? Exacte, perfecte. És una eina. És simplement una eina perquè la gent pugui utilitzar i tirar endavant el que és la democràcia participativa, en aquest cas de forma digital. També estem muntant una espècie d'agència de qualificació, que és el que diem nosaltres el kit de la qüestió, el que farà que aquesta web sigui una mica diferent a les altres, perquè una enquesta tu la pots muntar al Facebook, si vols. Però la gràcia que té aquesta és que busquem que les enquestes que es facin siguin significatives i tinguin importància. Per què? Perquè nosaltres després fem un seguiment dels resultats d'aquestes enquestes. I si veiem que són importants i que tenen realment una incidència, poden tenir una incidència política o una incidència en el maneig del govern d'un ajuntament o de la Generalitat o del govern central, el que fem és comunicar als responsables... el que està passant. S'està fent una consulta al torn d'un tema que porten ells i calculem o fem seguiment de com responen en aquesta proposta. I així després podem valorar si els polítics s'estan portant bé i segueixen el que la gent els diu, si no... És un sistema de qualificació bastant xulo que ens hem inventat. Jo soc emprenedor i el que m'agrada és inventar coses. I en aquest cas, inventar un sistema... perquè la democràcia participativa tingui efecte sobre la legislació, no? Clar, però aquí m'imagino que el gran hàndicap, el gran problema, és trobar gent que voti, no? Sí, bueno, jo el que vaig fent, jo de moment, com tampoc tinc recursos per fer campanyes ni per promocionar aquesta web de forma molt... molt general, el que faig és, jo des dels meus perfils també la vaig promocionant, vaig comentant a tothom, perquè la gent hi vagi entrant. Vull dir, a poc a poc ja es veu que hi ha algú que ja ha ficat els seus referèndums. A veure, en principi jo la vaig deixar oberta perquè votar pogués votar tothom. La qual no és molt fiable, però almenys provoca una mica de participació, perquè al principi el que ens convé és això. Pensa que el nivell de seguretat el podem variar sempre que vulguem i en el... i en el referèndum què vulguem. Si volem que un referèndum sigui molt fiable, fins i tot podem fer això, o que la gent se registri per votar, o fins i tot que haguin d'entrar en un DNI electrònic, per exemple. A tu què et sembla que a la democràcia espanyola, amb aquests 30 anys, només hagin fet dos referèndums? Home, a mi em sembla fatal. A mi em sembla que el problema que té aquest país, però no només aquest país, sinó aquest planeta en general... és que fins i tot els països més avançats, els més democràtics, el problema que tenen és que no deixen participar prou a la gent, sinó que s'han instaurat en una democràcia representativa i els representants s'han assegut a la butaca i han dit, bueno, el poder és meu i ja està. I no volem perdre aquest poder. Tu creus que arribarà algun dia en què votarem, potser una vegada a la setmana, tots des del seu terminal o des d'internet, des del mòbil, sobre qüestions que realment ens afectin a tots? O això és una utopia que... La meva il·lusió és aquesta. La meva il·lusió, precisament, referèndums.cat està pensat perquè cada matí quan t'aixeques, igual que llegeixes el diari o veus les notícies o t'informes del que està passant al món, tinguis les teves alertes dels referèndums que estan en viu, que a tu t'afectin, de la teva zona als que tu t'has suscrit, diguéssim, que són de la teva zona o que a ti t'interessa participar-hi. I què pots fer-ho? Perquè també després s'ha d'avaluar de quina zona pots votar. Per exemple, el que tu deies, si fes un referèndum de Sant Just, que no pugui entrar un de Barcelona a votar allí, perquè el fill al cap ni li va ni li ve, i no seria just que... És com si el d'aquí votessin els espanyols. I això com es controla? Amb la IP dels ordinadors? Sí, això es pot controlar perquè les IPs tenen una... Una procedència. Hi ha diferents sistemes. Sí, però ara faré d'advocat del diable, però imagina't que hi ha un Sant Justenc que està vivint a Bali i vol votar perquè... Bueno, en aquest cas, quan és un referèndum que ha de ser fidel al resultat, o sigui que el control d'accés ha de ser fort, com va pel llistat del padró o... pel llistat de gent que pot votar i que té el seu DNI o que té la seva residència evidentment cada un té la seva identitat i això no es pot canviar és el que dèiem una targeta identitària i ja està i amb aquell certificat d'identitat no hi ha qui et substitueixi no hi ha problema per això tot depèn del referèndum que vulguem fer precisament ara El referèndum funcat el que hi ha és consultes simples. Quines hi ha, per exemple? Perquè tothom hi voti. Ara pots entrar i sabent una mica pots votar 50 vegades, si vols. Però, clar, és perquè ara ho tenim obert perquè provoqui participació. Quan arribi una votació seriosa, ficarem sistemes de control, això està claríssim. Quin referèndum hi ha ara mateix a la pàgina? Bueno, hi ha un noi basc que va entrar demanant la... la independència d'Escalerria, per exemple. I quanta gent ha participat i com està el percentatge ara mateix, per exemple, d'aquest concret que has dit? Ara no ho tinc davant. En aquest moment m'enganxo una mica en fals. Però, vamos, no hi havia gaire gent, hi havia poquets, ja et dic, ara la web és molt nova d'obertura i no es coneix gaire. Clar, més que res, el sistema... que ja està establert, que es pot impulsar per aquí. En fi, ja veurem què és el que passa, Sergi. Moltíssima sort. Gràcies també per haver-nos atès. Ja ho sabeu, aquesta pàgina, si us interessa, referèndums.cat, on podeu entrar. Allà també, a més a més, hi ha l'explicació de què és la pàgina web, com funciona, com es pot registrar un... com fer aquests referèndums on recordem que el Sergi es va oferir per si a Madrid no deixen fer-lo de forma legal la Generalitat de Catalunya es pugui fer amb l'experiència que té ell de forma eficient, segura i econòmica a través d'internet això a mi em sembla que queda com molt lluny encara que tants milions de catalans puguin votar per internet però vaja No, jo penso que sí, no és difícil, perquè pensa una cosa, encara que tu no tinguis ordinador a casa o lector de DNIs, tampoc tens una urna per tirar, quan fas un referèndum per tirar la teva papereta, has d'anar al col·legi electoral, sí o no? Sí. Doncs no costa res als ajuntaments o als departaments de barri habilitar un ordinador amb un lector i una persona al davant que tothom que li ve li faci el servei d'ajudar-lo a votar, i ja està. No cal ni fer llistes perquè la targeta d'identificació ja és segura, vull dir, si no pots votar no et deixarà. Llavors no pots posar la papereta a l'urna algú que no sigui autoritzat. No, no, però és que ja ho tens tot estudiat i... No, és que és fàcil, és fàcil, la veritat no és complicat. I és el que et dic, des de la ciutadania podrien fer alguna cosa que a vegades des del govern no poden fer perquè estan lligats. L'oferiment és aquest, no és dir, home, no, la meva plataforma... No, muntem-la una altra si és que dona el mateix. Jo el que ofereixo, sobretot, és un valor important, que és tenir un domini que és important, com és referèndums.cat, que és fàcilment recordable i que tothom troba, i dos, una experiència en fer això... per poder organitzar, diguéssim, una consulta sense cap problema. Des de la ciutadania. Fantàstic, sí, ha quedat clar, Sergi. No, no, no, de veritat, de veritat ho dic, i t'agraeixo que ens hagi estat una estona. Saps què passa? Que ara tenim la secció que fem d'educació canina. Tens gos, tu, Sergi? No, jo no. No tinc gos. Ah, mira, no sé si parlem de gats avui, ho descobrirem d'aquí uns moments. Sergi, moltíssimes gràcies, bona tarda. Que vagi bé. Doncs això, fem una petita pausa i d'aquí uns moments amb l'Albert Capapé i el nostre educador caní particular que ens donaran alguns consells pel nostre gos o gossa. Fins ara mateix. Ràdio Tesfet, 98.1 Ràdio Tesfet, 98.1 El Just a la Fusta, parlem de tot el que passa a Sant Just. Hi haurà alguna premsa que ja aconseguiran treure qui eren tots els empresaris que anaven amb ell, que fins ara mutis. 400 pisos per vendre. Si se l'ha pagat de la seva butxaca, ningú li pot dir. Busco sempre aquella notícia una mica positiva. Tant d'èxit de públic que està omplint gairebé cada dia. Si volem veure un d'aquests grups més de casa, hi ha moltes oportunitats, molt festivals. Tu t'equivoques en un penal en un Barça a Madrid, pots quedar crucificada per vida. Tot se solucionarà, amb el temps tot se soluciona. Just a la fusta. Vivim Sant Just en directe, cada matí de 10 a 1. Who let the dogs out? Who let the dogs out? Who let the dogs out? Camí cap a les 6 de la tarda, 10 minuts arribem a aquest punt horari. Continuem a Ràdio d'Esvern, aquí a la Penya del Morro. I, com sempre, cada dijous parlem d'educació canina i ho fem amb un dels nostres educadors. Cada dos setmanes s'intercanvien els papers la Roser Arcs i avui l'Albert Capapéi, que ja el tenim al telèfon. Albert, bona tarda. Hola, bona tarda, Jordi. Bona tarda, Albert Capapéi. A veure, avui, Albert, de què parlem en la secció d'educació canina del món dels gossos? Parlem de gats, avui? No, avui encara no parlarem de Gat. Avui parlarem, perquè la Roser ja està en el tema. Faig just ara mateix que acabem de penjar el convidat que hem tingut, el Sergi Pérez, del referèndum, que ens comentava aquell que tenia Gat, que si podia parlar-ne. La setmana que ve que estigui ben atent, que parlareu amb la Roser, jo estaré escoltant-vos, de tema Gat. Serà molt interessant. Avui, a veure, centrem-nos en el tema dels gossos. Què proposes? Jo proposo parlar-te d'això que tenen davant de la cara, que és tan estrany, això que li diem morro. A la punta del morro tenen una cosa que es diu nas, i és molt potent en els gossos. M'agradaria parlar una miqueta d'això. Del sentit de l'olfacte? Em sembla fantàstic, eh? Molt desenvolupat, molt més que els humans? Molt més. Jo no ho qualificaria en números perquè sempre és un error, segons el meu punt de vista, però sí que tenen un olfacte molt, molt, molt més potent que nosaltres. el que sí que tenen en deteriorament en comparació amb nosaltres, per exemple, és que altres sentits no els tenen tan desarrollats. La vista, per exemple, tenen una vista diferent. Podem dir que veuen pitjor, però en canvi ho cobreixen molt millor amb l'olfacte. Vols dir que potser és més important per ells el sentit de l'olfacte que el de la vista? Correcte, completament. Si no sé si t'has trobat alguna vegada o algú que ens estigui sentint en una situació en què ens ve un gos que no coneixem de res, I el gos ens apropa, i primer, clar, òbviament es mirarà a una certa distància, però quan realment ens està coneixent és quan se'ns apropa i ens ensuma la mà, els pantalons, els peus... Aquí és quan realment se'ns està presentant el gos. Bé, ens estem presentant nosaltres, de fet. O sigui que els gossos ens reconeixen per la nostra olor. Completament. A veure, també la figura, la forma, la veu, tot, no? Però les olors, tenim una olor característica a cada persona. La mateixa suor no fa la mateixa olor a una persona que a un altre. Això és veritat. Això tens tot arreu del món, eh? Hi ha persones que dius... Ojo, que aquí fa... Potser... És un moment quan pugem a un ascensor. Sí, també a l'autobús, al metro, eh? També... Ah, al gimnà, sí. Sí, eh? Aquestes olors especials que dius... Potser no calen. No calia, tot. Sí, però de fet els gossos dius que ho ensumen tot, no? I que és com... Per ells és com una necessitat? Exacte, és bàsic. És com si a nosaltres ens presentessin algú que no coneixem de res amb la vista tapada. I nosaltres portem 5 minutets parlant amb aquesta persona, però no estem tranquils, perquè no sabem realment qui és aquesta persona, si és alta, si és baixeta, si és rost. Ens falten dades. A ells sempre els passa el mateix. Quan van pel carrer, veuen una persona, però l'habitual és que nosaltres continuem, estem de llarg. I el gos se'n mira com una cara de, ui, m'hauria agradat conèixer-lo, però mira, no he tingut l'oportunitat. I per què s'ensumen a vegades el cul, els gossos? És una miqueta com la seva presentació. I ells tenen dintre del seu ritual de llenguatge i tal, la seva manera de conèixer-lo és així. O sigui, jo et dono el tom, t'ensumo una miqueta el cul, i quan ja estàs tranquil, me l'ensumes com a mi. Però m'agradaria encara fer més hincapié, entre cometes, en el fet que... Quan venim pel carrer amb el gos, sense que hi hagi més gos al voltant, moltes vegades es queden parats a una farola, al carrer, a una planta, a ensumar algú. I nosaltres no ho veiem, òbviament, és un pipi que fa potser 3 o 4 dies que ja està fet allà. Aquest pipi és superimportant pel gos. Ah, sí? Sí, perquè aquest pipi li està donant tota una sèrie d'informació d'un altre gos que va passar per allà, del veí, del costat o d'un terreny més a dalt, i li està dient coses com, per exemple, si és mascle o femella, si és tanzel... Els gossos, només olorant el pipi, el pipi d'un altre gos, ja poden saber si són mascle o femella. Correcte, i mira, t'explico així ràpidament una anècdota, que em va passar la setmana passada a l'Ebisbal, amb la meva gosseta, amb la Luna, que volia conèixer un gosset que hi havia suelto per allà al poble, poble a poble, ja deixen molt el goss suelto, i el gos tenia por, i no volia apropar-se la meva gossa al gos, perquè sempre marxava. I en una d'aquestes el vols espantar i se li va escapar un pipi. Una miqueta d'unes gotetes de pipi del mateix xucu. Sí, això ens ha passat a tots, també. Jo conec també algunes persones que els hi passa, també. Estan cagades... Tindríem un problema, eh?, llavors. Sí, bueno... També depèn del fructo, eh? També t'ho dic. Sí, sí. A mi té el cheixer amb la motosierra i també faig el tipi. Clar, clar, clar. Sí, home, sí. En fi, i què va passar al final amb el gos? Justament, la quarta hora que va estar ella intentant conèixer el gos, va acabar quan va fer el tipi. El gos va pixar, sense voler, i la meva gossa va dir, vale, ja tinc la teva targeta. ja no ho estic intentant conèixer i tal, ja veig que tens por, llavors jo em conformo, fatejant la teva targeta, et deixo la meva al costat, va fer el seu pipi, i és una manera també que els serveix per dir, si demà ens tornem a veure, ja parlarem. Bé, això que... Sempre hi ha gent que ho extrapola tot i pissa fora de test, mai més ben dit, això no vol dir que quan coneguem un gos, per exemple, ens haguem de fer pipi al costat, no? Ui, no, no, no... I parlarem un dia d'anècdotes aquestes perquè ens sobtendrem, eh, del que arribem a fer els humans. Què dius ara, sí? Home, jo ho diré com a broma, jo. No, no, no, doncs mira, si vols ja ho deixem fer per d'aquí 15 dies i faig una recombinació d'anècdotes real. Home, sí, home. Hi ha de totes, de persones que pixen el gos, persones que munten... Perdona, que hi ha persones que pixen el gos? I tant, i tant. Però què dius? Sí, que mengen menjar de gos i que els hi prohibeixen... Perdona, que mengen menjar de gos? Sí, sí, home, les teories del sinistrament de fa uns anys, el que deien era que si el gos, per exemple, es feia pipi a un lloc que no t'agradava... Avies d'anar tu a fer tiqui sobre. Però què és això? Sí, sí, sí. Però a veure, qui ho deia això? Qui ho deia? Doncs els han sinistrat molt. El cafet encara ho diuen, eh? Hi ha programes a la tele que encara recomanen tècniques molt semblants, aquestes. Pixar-te on el golf no té por d'anar, per exemple? Sí, però el golf pot ser que, mira, després d'estar 8 hores treballant, que no ha pogut sortir al carrer, si és un gos jove que encara no controla el spinter o la seva necessitat, doncs fa pipi. A un lloc que, mira, t'hi ha agafat allà. I tu, quan arribes a casa, segons els administradors d'aquesta escola, t'agafen i et diuen, vale, doncs si s'ha fet pipi aquí no ho rentis. Primer pixa't i que et vegi el gos quan pixes al mateix lloc i després ja el pots netejar. M'estic cada vegada esgarrifat. No, no, de les coses que m'estan dient... Bueno, a mi és que no... Vaja, nosaltres no se'n passaríem mal pel cap. És un tema que ens ho prenem mitja en broma, si et recometes, però que realment és seriós, perquè quan a determinades persones els hi dius, o vas a fer una visita i et diuen tota aquesta cosa... És com que els hi fa... Primer els hi fa vergonya i després arriben inclús a plorar. Ja, ja, ja. Per la barbaritat que han arribat a fer amb el seu gos. Sí, sí. Home, jo recordo que, sense n'anem més lluny, Chumari Alfaro, per exemple, mític presentador aquest de remeis de l'àvia on els hi hagi, deia que ens havíem de beure la nostra pròpia orina, no? Sí, sí, sí. Sí, sí, no, no, és així. Per cert, que si no, no tindrem temps de... Perquè estàvem parlant de l'olfacte. Sí. També pot servir l'olfacte dels gossos com a part de teràpia? Correcte. És superimportant en gossos que, sobretot a les ciutats, ciutats com Barcelona, ciutats com Tarragona, que són aquí més grans, o viles, tipus Vilanova, que són molt urbanes, el gos sí o sí ha d'anar amb el nas a terra. Com a mínim, la major part del passeig. El que no és normal és un gos que va pendent del cotxe que passa, de la moto, de la bici, de la gent. Això és una sobreestimulació pel gos, en la majoria dels casos. I com ho podem fer? No té temps de pensar-ho. No, no, no. La pregunta és com podem fer per ajudar-lo, el gos, amb el tema de l'olfacte, com a teràpia per solucionar alguna cosa. Jo començaria amb el tema dels jocs, que és el més fàcil i el millor pel gos. Estem molt habituats, per exemple, que quan anem al parc de la Ciutadella, agafem la pilota i li tirem 30 vegades de pilota. Si en comptes de fer aquest exercici, aquest joc, agafem la pilota, l'hi amaguem i la fem buscar, és el mateix joc, amb la mateixa joguina, però amb una utilització completament diferent. el gos aprendrà a utilitzar el seu nas per buscar el que li interessa. i utilitzar el nas també té el benefici de que relaxa, de que fomenta la concentració, fa pensar, és estimació mental. Bé, doncs ja sabeu que l'Albert Capapéi és educador caní, juntament amb les Rosers, que els tenim cada setmana aquí al programa. Si voleu fer alguna consulta, podeu fer-ho a través del nostre mail a lapenyadelmorro arroba gmail.com lapenyadelmorro arroba gmail.com i nosaltres farem arribar aquesta consulta que tingueu sobre el vostre gos i també Gats, si voleu, a la Roser i a l'Albert. Per cert, ja hem d'anar acabant, però abans de connectar amb el butlletí de les 6, comentar que aquest dissabte feu un espectacle, no?, participeu en un espectacle caní de la mà de Gossos en Acció, que la Roser ja ens va parlar la setmana passada, que són aquesta entitat que va a geriatrics, a residències amb gent gran, no?, per estar amb ells. Sí, és un espectacle que fem així una miqueta de diverses disciplines. Així, ells cobreixen la part d'activitats assistides amb gossos, tant amb persones grans, vull dir, com amb nens, com amb tot el tipus de persones amb discapacitat. També farem un espectacle de frisbee, una miqueta de joc pel gos, de manera a jugar una miqueta raonablement, no allò de tirar-li 30 vegades la pilota, com dèiem ara, i també detecció, vull dir, d'olors. Farem amb la luna, una miqueta de mostra. On pot participar també tota la gent gran que estarà allà. Totes les persones, nens, grans i pares i fills, tots estan convidats a venir a participar. Molt bé. Doncs on serà això, per cert? Al Forja. És un poble de la província de Tarragona. Ah, molt bé. Doncs ja li preguntaré a la Roser de setmana que ve com us ha anat. Que vagi molt bé i que tingueu un bon final de setmana. Albert, bona tarda. Igualment, Jordi. Que vagi bé. Adéu, adéu. Són les 6. Notícies en xarxa. Bona tarda, us parlem, Anel Carvajal i Ramon Company. El Parlament de Catalunya està votant a aquesta hora les propostes de resolució sortint del darrer debat de política general d'aquesta legislatura. La darrera en votar-se serà la presentada per Convergència i Esquerra i que proposa una consulta per decidir el futur de Catalunya. Aquesta proposició tirarà endavant amb el suport d'iniciatives Solidaritat i el diputat Joan Laporta, el vot en contra de PP i Ciutadans, i l'abstenció del grup socialista. Parlament, Mont Carvajal, bona tarda. Bona tarda, així és. Tots els grups han argumentat les seves propostes i els seus vots. Iniciativa i Esquerra han celebrat que els socialistes no suposin finalment a celebrar la consulta pel dret a decidir, ja que han anunciat que s'abstindran. Així els ho deia fa un moment la portaveu parlamentària d'Esquerra, Ana Simó. Celebrar que el partit dels socialistes de Catalunya no s'hi oposi a aquesta majoria de dues terceres parts, perquè, com hem defensat sempre Esquerra, La nostra voluntat és la cohesió social, la cohesió civil, posar data a la democràcia i fer un procés inclusiu i per tothom. I el que vostès faran avui també... A nosaltres pensem que ens agrada, i és un primer pas, n'haurien de fer d'altres. Però, en tot cas, deixin que celebrem que vostès estiguin per no oposar-se a aquesta consulta. En aquests moments s'estan votant les 125 propostes de resolució. L'ordre ha estat escollit per sorteig. Pel final han deixat la que proposaven conjuntament, inicialment, Convergència i Esquerra, i a la que s'hi han afegit, com deia, una iniciativa Solidaritat i la Porta, i a la que el PSC s'abstindrà. El Partit Popular hi votaran contra són cinc ponts, recordem-ho, entre ells, instar el govern a fer una consulta prioritàriament dins la propera legislatura. La secretària general del Partit Popular, Maria Dolores de Cospedal, ha dit avui que el govern espanyol utilitzarà tots els instruments al seu abast per evitar una consulta a Catalunya que considera il·legal alhora que no descarta la possibilitat que l'executiu espanyol tipifiqui com a delicte la convocatòria d'una consulta sense permís de Madrid. De la seva banda, el president d'Extremadura, José Antonio Monago, ha proposat que es faci una consulta a tot Espanya per decidir el futur de Catalunya. Si me pide usted a mí la opinión, yo lo vería perfecto. Yo lo vería perfecto. De España tienen que opinar El Partit Popular d'Extremadura fins i tot ha presentat una moció al Parlament de la Comunitat per fer front comú entre tots els partits davant el que anomenen deriva sobiranista d'Artur Mas. El ministre d'Hisenda Cristóbal Montoro acaba de dir que preveu que l'any vinent serà l'últim de recessió a Espanya. Ho ha dit en la presentació de les mesures en matèria econòmica que ha aprovat avui el Consell de Ministres. Estimen para el año 2013 una suave recesión económica El govern espanyol ha aprovat avui un nou pla d'incentius per la renovació de vehicles de més de 12 anys d'antiguitat i ha decidit també utilitzar per primer cop la guardiola de les pensions, 3.000 milions del fons de reserva. es destinaran a cobrir despesa de la Seguretat Social. Una altra novetat és que, per primera vegada, es pagaran impostos pels premis de la loteria. A partir d'ara, qui li toqui un premi superior a 2.500 euros haurà de pagar-ne el 20%. La competitivitat de la indústria catalana ha millorat en un punt i mig respecte a la resta de països industrialitzats. Són dades del primer trimestre de l'any de l'Institut d'Estadística de Catalunya i del Departament d'Economia. Una de les causes és la tendència a la depreciació de l'Europ en comparació a la lliure esterlina, el dòlar i el franc suís. Bona tarda, us parla David Amador al Barça. S'ha entrenat a crear el partit de dissabte a Sevilla. El defensa Jordi Alba espera mantenir els 8 punts d'avantatge sobre el Real Madrid, pensant també en el clàssic del 7 d'octubre. Son 8 puntos importantes, un rival directo, pero ahora hay que pensar en Sevilla, intentar sacar los 3 puntos a un rival directo. El Barça que ha preparat aquest partit contra el Sevilla, l'espanyol al davanter Simó Sabrosa ha admès que l'equip viu una situació complicada pel fet de trobar-se en zona de descens. El portuguès però recorda que el joc en moltes fases ha estat bo i que poden solucionar el problema. I en natació la catalana Mireia Belmonte, doble medallista olímpica, s'ha mostrat decebuda per la decisió del Club Natació Sabadell de no renovar el seu contracte. Notícies en xarxa. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bona tarda, són les 6 i 5. El vial que ha de connectar el barri de Masllui amb el nucli urbà de Sant Just no es construirà el mes d'octubre, tal com es preveia a finals d'estiu. El motiu, una sentència judicial que dona la raó a les constructores privades i els atorga la iniciativa en l'urbanització de la zona en detriment de l'Ajuntament. La sentència alega que les constructores tenen intenció d'iniciar les obres del vial. Des de l'Ajuntament creuen que en els propers mesos quedarà palès que la sentència no diu la veritat i els donen un mes de marge per començar a fer aquestes obres. Si no, tornaran a encarregar-se ells d'aquest procés. Els veïns de Maslluí no veuen amb bons ulls la demora de les obres que han de connectar el barri amb la resta del municipi. Des de l'Ajuntament els emplaçaran a una reunió informativa a la que també convidaran el propietari de la constructura que ha interposat el recurs. Aquesta tarda comença a tenir lloc el ple municipal que començarà a les 7 de la tarda al ple del mes de setembre. Compte amb 14 punts de l'ordre del dia. Un dels més destacats és l'aprovació de crèdits per programes d'ocupació i inserció, assessoria de mobilitat internacional per joves i la modificació del contracte de Can Genestà-Maragall. També es debatrà l'aprovació del compte general de l'exercici 2011 i el compte de resultats de les empreses de Promunça i Proexa. El ple compta amb dues mocions. La més destacada la presenta Junts per Sant Just. en condemna els atacs oferts contra la senyera instal·lada a la penya del Moro. Els partits del govern presenten una altra moció per formalitzar l'adhesió de l'Ajuntament de Sant Just a la Carta Internacional per caminar. Per cert, que a partir del ple d'aquest dijous, Sant Just.cat oferirà en podcast tots els punts de la sessió. Els usuaris podran descarregar-se aquests punts i compartir-los a través de les xarxes socials. I acabem aquest butllet explicant-vos que aquesta tarda hi ha hagut un accident sense ferits a la Rambla de Sant Just, a la cantonada amb el carrer de la Creu. Els fets han passat a les 5.20 de la tarda, quan un autobús de TMB ha xocat amb un cotxe. Segons la policia local, l'accident, com dèiem, no ha provocat ferits, només petits danys materials. Com a conseqüència, s'ha durat la circulació per la Rambla durant un quart d'hora, però els vehicles ja hi poden passar amb normalitat. I de moment això és tot. Més informació a partir de les set, als Sanyors Notícies, edició vespre. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Avui ens visita a la Penya del Morro, una de les periodistes esportives que segueix la informació de l'Espanyol a TV3. Presenta cada setmana el Hàtric Espanyol i em sembla que és bastant perica. Raquel Mateos, bona tarda. Bona tarda. Bona tarda, bona tarda, Raquel. T'agraeixo molt que hagis... Molt bé, molt bé. Gràcies. Tu ets perica o culer? Jo soc culer. Molt bé. Ens portem-nos bé en aquesta entrevista. Jo espero que sí, perquè tu ets molt perica. Sí. Però vas al camp, et ve de família... Sí, soc sòcia. Jo soc sòcia, tenia un avi que era pericua, el meu pare no va seguir el seu camí, però jo després de molt joveneta vaig tenir un noviet que em portava al camp de Sarrià i anaven allà i mira, d'allà va quedar el sentiment. O sigui, pel tema, si te'l vas lligar... No, jo no ho sabia, no? Home, pot ser, no? No sé, ja no me'n recordo que vaig lligar aquí, en aquella època, perquè fa molt... Ho estem parlant del cap de Sarrià, no? Sí, ja fa molts anys i tinc molta edat. No em preguntis l'edat, eh? No, no ho faré, però entre l'avi i aquell noviet que tenies... Sí, sí, mira, em va atraure molt el tema, el bon rotllo, la gent, una mica el fet de ser diferents, no? Però no et van dir que els pericos patien molt? Sí, sí, però jo soc molt patidora. Soc molt patidora, molt sofridora i ho porto molt bé, per això. Soc de les optimistes, per això, jo. Ah, sí? Que de pericus n'hi ha molts. Com estem amb aquest dragoncat, la muntanya russa, ara sí, ara no, cap punt, no sé què, totes aquestes coses, jo soc de les optimistes. I ara l'optimisme per on passa? Perquè l'espanyol va dir no bé, empatat a un punt, vaja... Tens la classificació, no? Un punt de 15. Dona-li la volta, sisplau, la classificació. Dona-li la volta, posa-la del revés. Ja, ja, ja, però així no ho és. Però això és viure en una altra realitat, no? Sí, sí, sí. No, jo crec que són circumstàncies, i li ha tocat viure això a l'Espanyol, ja sabem que és un equip dels modestos, que estàs de la zona mitja, que de tant en tant pots treure el cap i estar cap allà dalt, i mira, ha tocat un inici dolent, però jo afirmo, un inici dolent de la primera volta, i que gire la truita i després sigui bo. Vaja, ho espero i ho desitjo. Què li passa a l'Espanyol? Què li passa? Sí... Mira, li passen moltes coses i això necessitaríem quatre programes teus. No, no, quatre programes no tenim, però una mica sí, no? Una mica, t'ho puc explicar. Tu que estàs a dins, estàs molt més a prop que nosaltres. Hi ha molta, molta cosa. Hi ha tema de gestió, de crisi econòmica que no s'acaba d'arrencar. hi ha un tema molt important d'haver desaprofitat a la primera dècada del 2000, quan l'equip va guanyar dues copes del Rei, va jugar una final de la UEFA, va ser un moment en què s'hauria d'haver aprofitat, segons la meva opinió, per donar un cop de timó a la gestió, a la manera que es portava el club pel tema econòmic, i ara ha enxampat aquesta crisi a tothom, i evidentment els clubs de futbol no se n'escapen, l'Espanyol ha perdut socis, ha baixat moltíssim tot el tema de la captació dels estadis, sobretot pels horaris, la gent hi va menys per tots els horaris de del futbol, dels drets televisius, i evidentment tot això et marca en el teu projecte esportiu. I en aquest projecte esportiu cada vegada disposes de menys diners, cada any has de fer cada temporada un equip nou i amb baixes i altes, i llavors un entrenador, que això té molt de mèrit, Mauricio Pochettino, de cada any, cada estiu, en una pretemporada, refer l'equip, fer l'engranatge, els mecanismes, amb els nous que torni a funcionar l'equip. I és una mica anar cada vegada, cada any, fer un equip nou. En lloc de tenir un projecte més a llarg termini que el pots rodar un any, dos anys, s'acaba de cobrar aquest equip i llavors pots aspirar una mica més a anar fent algun fitxatge d'aquests molt concrets que acabi d'apuntar a la qualitat de l'equip. Però té molt de mèrit el que s'està fent i jo crec que això ha de tirar endavant. No, no, la veritat és que ets molt optimista, ja ho veiem. De totes formes, no sé si Pochettino es cansarà d'aquesta roda, que cada any, com dius tu, sempre passa el mateix, no?, se'n van i ha de fer equip nou. Tu imagina't que tu et diuen cada any que has de fer el programa, has de canviar totes les seccions del programa, ho has de fer tot de nou, i això té un desgast, i m'imagino, doncs, que aquest desgast, ell intentarà portar l'equilibri entre la il·lusió i l'empenda que es necessita per portar tot això amb el desgast que s'oposa, no?, i aquesta mateixa setmana ho ha dit, que ell segueix amb la il·lusió, jo crec que... S'ha de tenir paciència. En un club com l'Espanyol és una cosa de la que hem de no tenir, que és paciència, no? I en el cas de Mauricio Positino, jo crec que s'ha de deixar treballar amb calma perquè ja hem vist coses molt bones, hem vist com juga l'equip, hem vist nous sistemes tàctics i ell ho està posant en marxa tot això i crec que en algun moment o altre arribarà la bona ratxa de resultats. Com hem comentat, Raquel Mateo es presenta al Hat-Trick Espanyol. Si ho féssim a TV3, amb tants per cent, Quin tant per cent creus que ocupa la informació del Barça a TV3 i quin tant per cent creus que ocupa la de l'Espanyol? Que cregui jo? Sí, tu, tu. Home, creure suposo que és per percepcions. Per percepcions es parla molt del Barça, moltíssim més que de l'Espanyol, però això és per una qüestió social, de massa social, de seguiment, sempre ha estat així. Sé que s'ha fet un estudi, però no recordo les dades, en percentatge que corroboren que això que es parli menys de l'espanyol és una de les coses que a vegades TV3 és objecte de crítica sobretot per la massa de seguidors de l'espanyol però jo crec que això en els últims 4 anys aquesta és la cinquena temporada del hat-trick ha millorat moltíssim amb el nou canal d'esports hi ha un programa que ja no és aquell gol a gol en què es dedicaven 5 minuts vés a saber quina hora perquè estaven 3 hores parlant del Barça i només 5 minuts de l'espanyol sinó que ara saben els seguidors que tenen un programa que cada temporada té més minuts que hem fet programes vestidor de fins i tot d'una hora, que cada dia hi ha un espai d'informació en l'esportclub, també ara des d'aquesta temporada, que en els telenotícies també es vella perquè hi hagi una mica d'informació. Per tant, el desnivell sempre serà molt desigual, perquè fa el Barça i d'altres clubs esportius, l'Espanyol i d'altres esports, però crec que pel que fa a l'Espanyol s'estan millorant només amb el tema de minuts, de dedicacions, sinó també amb com es tracta la informació, amb la sensibilitat que hi ha per tractar-la. I llavors, doncs, Jo soc perica, però soc professional, soc periodista, i llavors no em puc posar com un hooligan a fer la informació de l'espanyol, no? Però sempre es nota, desespoa aquest una mica la sensibilitat a l'hora de parlar-ne. I això s'està notant molt, tant a mi com a tota la secció d'espanyol que fa informació. Per tant, tu en aquest cas estàs satisfeta amb la quota que es parla de l'espanyol als esports de TV3? Home, jo com a professional, sí, com a perica, m'agradaria que es fes més coses, però ja es fan fins i tot el futbol femení, partits de pretemporada, evidentment que es podrien fer més coses, però fer més coses també implica més recursos econòmiques i evidentment no es poden fer grans desplegaments, i això no només afecta l'Espanyol, sinó que afecta ara el cobriment d'altres esports, i s'han hagut de fer mans i mànigues aquesta temporada per totes les qüestions dels drets esportius, perquè TV3 pogués oferir informació i el resum dels partits s'està fent tot l'esforç possible, tan econòmic com de persones, de recursos humans i de gent que s'hi dedica. I el canal Esport 3, que finalment no desapareixerà. Un rumor que hi havia també la temporada passada i, finalment, no sé com... Sí, però no crec... Jo no estava preocupada, perquè, de fet, era una aposta de la casa i molt gràcies al... a la feina que s'ha fet des del departament d'esports, allà la gent és molt multidisciplinar, fa moltes coses, i el canal era necessari una mica per vehicular totes aquestes energies i tots aquests continguts que no tenien... sortida només amb un TN, no hi havia un efectivament, que tens allà un programa de referència ara per les nits amb el Lluís Canut, que jo he anat de tertuliar allà i m'he barallat amb alguns col·legues periodistes que fan informació del Barça i allà s'ha fet la ràdio en color, és una fórmula que ha tingut molt d'èxit, per tant. Jo crec que el canal fa molt bona feina i, a més, ara s'ha canviat una mica la programació i es fan més documentals, temes de lleure, de natura, de salut... Per tant, jo crec que jo no estava preocupada perquè pogués caure, sinó que tirarà endavant i, a més, ara canviarà la franja. Per tant, que els espectadors estiguin atents perquè la TDT s'ha de resintonitzar, hi ha un nou panorama i arribarà a més llocs. Serà, per tant, pràcticament el 100% de la població que el rebrà Esport 3, que abans no hi era, i amb això també hem guanyat. Per cert, la majoria de companys periodistes esportius a TV3 m'imagino que són culers. Sí. És difícil ser perica entre aquest ambient hostil? Home, no sé, diria hostil, és com a qualsevol feina. Aquí a la ràdio, has ver quanta gent hi ha del Barça i quanta gent hi ha de l'Espanyol? Mira, de l'Espanyol nosaltres tenim una a la tercera esportiva, que és el Rafa Cano, i la resta... I ja està, les situacions són les mateixes. A mi aquesta pregunta me la fan a vegades, si és difícil, el TV3, el TV3... Doncs com en qualsevol altra feina, que et trobes que arribes al dillós i el típic comentariet, que si del partit, que si no... Com els meus amics, no? Tinc amics culers que ara em deien, a veure, que és més fàcil que l'Espanyol baixi a segona que tinguem la independència, saps? Sempre deia la típica prometa i dic jo, doncs mira, serà més fàcil la independència, no? Home, veurem què passa, no? A veure, a veure. Aquest any està l'Espanyol en un punt i les noves eleccions el 25 de novembre. Vull dir que a veure què serà abans, no? No ho sabem. En fi, per cert, jo et volia també parlar sobre els companys, perquè amb el Lluís Canut, que per cert viu aquí a Sant Just d'Esvern, Com us porteu ara? Bé. Sí? Què vol dir ara? Ah, però ja sé per on vas. Un incident televisiu? Sí, perquè m'has articulat... No cal que us recordis. Unes imatges, no? No us recordis, per favor. El programa del Té Vista, em sembla, que era. Sí, sí, em sembla bé. I que tu, com vas explotar una mica en directe, queixant-te sobre els moments que es dedicava a l'Espanyol i dient-li al Lluís... Què va passar? Res, que fèiem, bueno, saltaven xispes, com diuen, no? Però, mira, era que, clar, sempre parlàvem de la Champions, i amb l'altre company, per ells, el Dario Porra, sempre parlàvem de l'Albarça, del Madrid, i jo vaig voler, hi havia diversos dies seguits que jo, quan deia alguna cosa de l'Espanya, em deien, ah, t'he ficat a broma, caia, no sé què, no? I aquell dia, doncs, mira... Ja em vaig afartar i em vaig aixecar i els vaig deixar allà pel plantat, cosa que no hauria d'haver fet, evidentment, perquè després em van renyar moltíssim. Et van renyar els teus... Els jefes, clar, això no es fa. Potser d'altres cadenes ho hem vist, però mira, jo tinc aquest temperament, aquesta vehemència, em va agafar en aquell moment així i ho vaig fer i no hauria d'haver fet. Llavors després vam haver de demanar disculpes i jo vaig demanar disculpes als espectadors perquè això no era pertinent. Però res, al marge de l'anècdota, tenim una excel·lent relació amb el Lluís i he anat al seu programa. Tens caràcter, eh, Raquel? Una mica. A vegades, sí. I el Hàtric Espanyol, què és el que fas, concretament, tu, a presentar el programa? Doncs de tot, perquè estem pendents durant la setmana, pendents de l'actualitat, una mica planifiquem, a part del partit, altres continguts que puguem creure interessants, o si ve un jugador... planteja pot ser de fer un reportatge d'alguna cosa diferent, que vegis el jugador en una altra situació, per exemple, el dia que va venir el Verdú, li vam dir, podem gravar-te un reportatge a casa teva amb els nens, i ens va dir que sí, vam anar a acompanyar-lo a recollir unes fotos del bateig de la nena, la vam acompanyar a casa, el vam veure com li donava de menjar, com recollia l'altra filla a l'escola, amb un ambient familiar, i és una manera diferent que també els espectadors coneguin els jugadors més enllà del terreny de joc i dels entrenaments. Llavors, plantegem possibles continguts, en aquest cas en una entrevista, o parlem del futbol base, o quan ja portes una ratxa, doncs analitzar aquelles ratxes i planteges vídeos, no? Llavors, és una mica de treballar amb els continguts ja davant mà, sempre depenent, evidentment, del partit, que és el... que és el Gruix i allà estem pendents de les imatges. Quan va passant el partit decidim els vídeos, tenim amb el sistema de la tele una escaleta de continguts, anem fent els vídeos, entre tots els anem fent, els revisem, busquem dades i llavors plantegem una mica el guió del programa per on podria anar. Amb el David, el meu company, sempre ens parlem de les entrevistes, una mica ens repartim perquè sigui més dinàmic i anem presentant els vídeos. És una feina global. Tots fem de tot, pensem als continguts i el David i jo, però som les cares visibles que ho executem. Això és, en un partit que ja s'ha jugat, doncs és això, però, per exemple, quan és justament que entrem i fem un vestidor després del partit, és més improvisat. I allà tens, quan et donen parts del flash interviu en aquell moment del protagonista, quan estàs veient el resum, que et surt l'entrenador fent la roda de premsa, i allà sí que has d'anar trampejant i fent-ho més allò que té gent. I és quan disfrutes més, tu? Sí, a mi m'agrada més improvisar, no? No anem amb promptes ni res, però sí que tens una idea del que ha passat, per on aniràs al teu discurs, per on faràs l'anàlisi. Nosaltres hem d'analitzar més, no? El David i jo després portem convidats o portem el Dani Solsona que ens faci l'anàlisi del partit o algun tertulià una mica que ens faci una interpretació, no? Nosaltres, doncs, a mi m'agrada més allò de saber qui sortirà, qui no, una mica les reaccions immediatament de... del partit i anar comentant la jugada que ho tens molt fresc, no? I saps que en aquell moment t'està mirant més gent perquè justament a acabar el partit ho has connectat, no? I estan pendents que els ensenyes les imatges. I com repartiu la quota de presentació amb el David Balaguer, per exemple? Això està parlat o...? Sí, ens ho repartim a parts iguals de fer l'entrada, intervenim els dos i després més o menys ens hem repartit els vídeos per això que et dic una mica per donar una mica de ritme evidentment qualsevol sempre pot fer un apunt, pots fer una repregunta, però intentem que sigui una mica més o menys equilibrat. A vegades des de fora, jo no el conec el David Balaguer, però em sembla com molt radical, com molt taxatiu. Ell? Sí, pot ser això? O tinc una sensació equivocada? No sé, a ell li agrada força opinar, no? I jo crec que té unes opinions molt vàlides, i ell ho viu molt. Ell ho viu molt, aquest any està més optimista, però jo l'he vist patir moltíssim. O sigui, és més pericu que tu. No ho sé, són pericus cadascú viu a la seva manera, som igual de pericus els dos, però ell, recordo la primera temporada que ens va tocar fer al programa, que encara estava l'Espanyol a Montjuïc, i que va ser aquella que va tenir tres entrenadors al Tintin Márquez, al Manec, que va arribar al Pochettino, que va salvar l'equip que estava a vuit punts del descens. Jo recordo, baixem les escales, David, ja em perdonarà que ho digui pràcticament amb aquesta metàfora, però arrossegant-se per les escales, dient com podem sortir a 8 punts i dir que no passarà res. No, però clar, llavors has de canviar aquest xip i has de dir, bueno, ets professional, t'has de reposar d'això, deixar els sentiments i explicar-ho. Sense estar alegre, perquè el perico que t'està veient, si és que t'està veient algun perico que en aquell moment ja no vol saber res, que no pensi que estàs content, perquè no, i has de trobar aquell equilibri, no? Aquells moments... Van ser els pitjors viscuts durant aquests 4 o 5 anys del hàtric espanyol? Sí, jo crec que sí. Aquella temporada va ser la més dura. I la segona també, quan van començar a cornellar per la mort del Dani Harque. També va ser molt dur, no? I jo crec que a partir d'aquí hi ha hagut dues temporades en què hi ha hagut dues primeres voltes a cada temporada, dues voltes molt bones i estem esperant amb delit que hi arribi una temporada boníssima per poder-ho explicar. Serà aquesta Home, esperem que sí. Sí, esperem que sí. Sí, ja sé que tots els registres i totes les dades... M'estàs borxant molt, eh? No, no, no. A veure, qui guanyarà el Madrid la Lliga aquest any també una altra vegada? Tu creus que t'estic apretant molt en aquesta entrevista? Sí, perquè a part la Lliga es veu la cara, però jo t'estic veient la cara. Perdona, estic somrient tota l'estona. Sí. Sí, que hi ha sonris de punyetera. No, no, és veritat. Per cert que la Raquel Mateos ha estat... Bé, que això també és històric, no? Fent l'últim programa matinal de Com Ràdio de la seva història. Sí. Perquè Com Ràdio, com saps, ara es diu la xarxa, han canviat tota l'estructura i tot plegat, i durant aquest estiu vas estar fent el programa magazine... Cada matí, què tal l'experiència? Molt bona. No havia fet aquesta reflexió, jo, que fos un fet històric, però ara sí, me n'adono, que va ser l'últim magasin matinal. Sí, vam fer l'apartament, de 10 a 1 del migdia, el feiem allà a la Com, i va ser una experiència genial. Cinc setmanes impressionants, superintenses, no havia fet mai ràdio tant de seguit, tantes hores, i que havia fet col·laboracions o transmissions de futbol, però ja fa molts anys, quan feia futbol territorial... I vaig gaudir moltíssim. Era un programa que fèiem una barbaritat de continguts. Teníem cada dia molts guions perquè era allò... Cada 15 minuts canviavem de tema, no? I feien temes molt didàctics, de tota mena. M'ho vaig passar molt bé. Eren pocs, però ens vam venir molt bé, tant el grup, les dues productores i els tres redactors que hi havia... I molt bon rotllo. Hi havia superbon rotllo. Havíem acabat pujats a sobre de la taula d'aquell estudiu. Què dius ara? A sobre la taula del control... Del control... Del estudiu. D'estudiu de la Com. De la Com. Jo havia agafat el micro i l'alambra i havia sortit per la redacció ja perseguint una coordinadora que no volia mai parlar ni sortir ni res. Què dius ara? Ens ho havíem passat molt bé. Clar, com que com ràdio ja sabíeu que anava a tancar, doncs era una mica com el catxondeo final. No, no era el catxondeo final. Era el bon rotllo de tots. I llavors vam potenciar molt també el programa a les xarxes socials, no? Tampoc no va donar gaire temps, però sí que vam veure que tenia molt potencial aquell programa de l'apartament i ens ho vam passar molt bé. Per cert, fent un link amb Com Ràdio i amb l'espanyolisme, els periquitos, Sergi Mas, que el van fer fora la temporada passada, No has tingut oportunitat de parlar amb ell sobre com va anar tot plegat? Home, jo crec que t'ho hauria d'explicar a ell, no? Evidentment, pel que ell va dir públicament, doncs, estava decebut i sorprès per la situació. Em passa bé greu, no tan per ell com que els pericos havien perdut, doncs, un espai, doncs, un referent, també, no?, per molts a la ràdio. Sí, sí que ho era, sí que ho era, molt referent a la ràdio, pels pericos, el Sergi Mas, i, bueno, tot Tot canvi en qualsevol mitjà de comunicació té un efecte traumàtic per la gent que es queda enrere, perquè aquest canvi, la gent que hi entra, entra amb noves il·lusions i també ha de tenir l'oportunitat de fer ràdio, de fer programes i que hi hagi aquest canvi i aquestes decisions. i amb el Sergi jo crec que s'ha perdut un puntal de la Com, però ara ja el veig que està col·laborant, que està a RAC, que va a la tertulia del Canut, i està preparant algun projecte i alguna cosa així per fer també alguna cosa a través d'internet televisiu, però no seré jo que us expliqui res, però ell segueix sent igual de perico que sempre. Per tant, alguna cosa o altra, i a més escriu també el diari La Grada, que ara també els pericos tenen el diari La Grada els dissabtes i just després de... del partit, que també hi col·laboren allà. O sigui que no està del tot desvinculat. És que jo a mi em passava que, sobretot amb el Rafa Cano, que és el nostre link que tenim amb el món pericú, estava molt decebut perquè havia perdut això, no? I era una mica, doncs, aquest sentiment. Ja per anar acabant, Raquel, tu t'has fet, és clar, una imitació al Cracòvia? Sí. Fa prop, ha sortit dues vegades. No et va agradar gens. No et va agradar gens. La primera va sortir, mira, jo estava totalment allà a la cuina, amb la tele, no sé què, i de sobte sento la sintonia del hat-trick, i pensava que era el Barça, però escolto una veu que diu, els periquitos, no sé què, en plan així, si em giro i dic, no pot ser, i de seguida em va començar a sonar el telèfon el meu germà, i la veritat és que de l'atac de riure que vaig tenir de veure'm allà... En aquell moment, amb el meu germà a l'altra banda del telèfon, va ser bestial, però és que li vam posar un nas de lloro amb aquella noia que m'imitava tremendo, tremendo, una roba lleigíssima. Després vam fer posteriorment una altra imitació també, que ja li van treure aquest nas. Ja va ser més ajustat, però clar, el meu germà em deia, és que és igual, és que els gestos, és que... I jo vaig dir, bueno, però és clar, és la gent de fora, no, la que et veu. A mi, doncs, em va sorprendre molt. No m'agrada el nas de lloro. Però va ser molt gràcies i molt bé. Home, però, a veure, jo et vaig a trencar una llança a favor teu perquè no tens tant nas de lloro, no? No, segons el perfil, camin una mica de nosaltres. Ah, què va, què va, què va. En fi, que la gent del teu voltant va dir que estava d'acord amb la invitació i a tu no et va agradar gaire. No, sí que m'ha agradat. No m'ha agradat estar lloro, però sí que m'ha agradat la imitació. Evidentment, que el Cracòvia t'imiti... Ostres, ens dius... Carai! Està bé, està molt bé. Doncs, Raquel, t'agraeixo molt que hagis pogut venir fins aquí, fins a Ràdio d'Esvern. Per fer aquesta entrevista seguirem... Ja s'ha acabat? Sí, home, hem estat més de 20 minuts, eh? Què dius? Més de 20 minuts. S'ha fet curtet. Raquel, moltíssimes gràcies per haver vingut. A vosaltres. Ja quedarem ja un altre dia o l'any que ve, eh? Al final de temporada, eh? Per a veure com ha anat això de l'Espanyol. Si no ha anat bé, no em truquis, eh? No vindré, Jordi, ja t'ho dic ara. Records a tota la gent de l'Espanyol, el David, i que vagi molt bé. Moltes gràcies. One of the four beasts saying, come and see. And I saw, and behold, a white horse. There's a man going round taking names. And he decides who to free and who to blame. Bona nit. Fins demà! Voices calling, voices crying Some are born and some are dying It's Alpha and Omega's kingdom come And the whirlwind is in the thorn tree The virgins are all trimming their wigs It's hard for thee to kick against the priests. Till Armageddon, no shalom, no shalom. Then the father hen will call his chickens home. The wise men will bow down before the throne. And at his feet they'll cast their golden crowns. Atenció, pregunta Arnau Cónsul, bona tarda. Saps qui és aquest cantant que sona? Ara em poso un cantant més, però què? Tom Waits? És Tom Waits? Let him be filthy still. Listen to the words long written down when the man comes around. Era el Tomeu Penya, nord-americà. Johnny Cash. Ara no la di, eh? Sí, sí, és que... Voices callin', voices cryin'. Amb el tema deman comes around. En fi, 6.35 de la tarda, continuem en directe a la Penya del Morro de Ràdio d'Esvern i tot seguit, com cada dijous, aquesta nova temporada, parlem de llibres i una mica també de cultura literària general amb l'Arnau Consul. Vols que comencem parlant pel suplement de cultura del diari avui? Doncs mira, és un dels temes que portava en cartera, m'agrada que em facis aquesta pregunta, perquè crec que és important que l'avui s'hagi animat un altre cop a treure un suplement de cultura, que l'havien tingut històricament durant moltíssims anys, els dijous, i que bé, ara tot el que hem fet és recuperar el títol, ho diu el David Castillo, que és el coordinador. Que torna a ser ell, no? També es diu cultura, diguéssim, amb això no hem innovat, però surt als divendres. Ah, o sigui, sortirà demà. sortirà demà el número 2. Va sortir divendres passat el número 1. I què tal? Conserva el mateix esperit? Conserva un esperit bastant similar. Crítica de llibres, reportatges sobre temes culturals... Per exemple, quin reportatge van fer l'altre dia? D'entrada, per presentar-se, van fer un Què és cultura catalana? Què és la cultura catalana? Jo no diria tant què és la cultura catalana, atenció amb l'article que és important, sinó què és cultura catalana. La diferència és més o menys què se'n pot considerar i què no. Com que el tema és punxegut, com que no tothom es posa d'acord en la definició, el que fan és... preguntar-ho amb tota una sèrie d'artistes, gent amb molta cultura... Això fa molt, no? Molts reportatges és, bueno, anem a investigar, llavors què fem? Preguntem a diferent gent què opina sobre aquest tema, no? I, per exemple, d'entrada li pregunten, el primer que em surt aquí és l'Enric Casasses, que fa una poeta, eh? Sí, home. Fa una... Una definició breu i contundent i es queda tan ample. Diu, la cultura catalana és a Catalunya el mateix que la cultura francesa a França. Punt. El punt també el diu, no és que jo el llegi així. Enric Casasses, amic del programa. Placònic. Sí, sí, Enric Casasses, amic del programa. Ei, soc Enric Casasses, Sant Just d'Esvern, allà al costat de l'estació, al Jujol i després la penya del Morro. Salut! Salut, salut, salut! Amb el seu món, eh? Una mica surrealista, eh? Sí, sí, sí. El Jusol, crec que confonia amb Sant Joan Despí. Sí, però és igual. Però és igual, és igual. Allà, a l'estació. Li va faltar de dir, allà, TV3, que és una altra de les coses que amb més d'un diu, també. A Pallars, eh?, també li faltava dir. Doncs mira, també el Jordi Vilbeny, el Joan Margarit, Sant Justenc, també li pregunten. Ah, què diu, què diu, Joan Margarit? M'interessa. Diu, és molt senzill, cultura és tot allò que no necessita ser traduït a cap altra llengua. En la música o les arts plàstiques, cada cop és més anecdòtic saber si l'autor és romanès o americà. De fet, hi ha grups de casa nostra que canten en anglès. Ara, en el cas de la literatura i la poesia, que són dues coses diferents, i aquest és el calvari dels poetes, que som de tan mal traduït, cultura catalana és aquella que existeix obligatòriament en llengua catalana. Paraula de Joan Margarit. Bé, doncs, què t'ha dit, eh? Aquest nou suplement de cultura del diari Avui, que va sortir divendres passat i que es pot trobar ja... A partir de demà, doncs, tindrem el número 2 d'aquest nou Cultura. Important, la declaració a principis que fa David Castillo, que ja hem dit que era el coordinador, i que diu... Aquests dies de reclamacions ancestrals, en què tot el país ha sortit al carrer, no podem obviar que la cultura catalana sí que ha tingut clar, en tot moment, el seu fet diferencial. Precisament per aquest motiu ha estat perseguida i la van intentar marginar. Ni les dècades llargues del franquisme ho van aconseguir. Feia dies que ara no sonava els segadors versió rock. Jo soc molt fan personalment d'aquesta versió. Però quan vens tu, Arnau, no sé què passa. T'agrada abusar-la. No, no, que són automàtic. Tinc aquest aire d'independentisme. La tina em meu pel carrer i em diu independència. Però gràcies. Soc jo, soc jo. En fi, Arnau, tenim... Per cert, per cert, ja sabeu que l'Arnau és de l'escola d'escriptura de l'Ateneu de Sant Just d'Esvern i que hi va haver sessió del Club de Lectura aquest dimarts passat amb un... Un Montotxo, que teníeu... 910 pàgines, eh? Sí, senyor. En una versió antiga, que és quan feien les coses... Potser la lletra era massa gran, un tipus de lletra... Diguéssim que la versió actual jo crec que ronda les 600 o 700. No s'espanti, ui, 900 pàgines. I com va anar? La gent va fer els deures? La gent havia fet els deures, majoritàriament. Hi havia algú que s'havia quedat a poc abans al final i algú que s'havia confós, perquè, clar, en certa glòria té quatre parts... l'última de les quals, que es diu El vent de la nit, per unes ordres, sembla que de l'autor o de la dona de l'autor, una mena d'ordres testamentals, van deixar dit que l'havien de dir de part. De manera que, com si fos una altra novel·la. I ara, per exemple, on va a la llibreria es pot comprar només aquesta última part o tota la incerta Glòria sencera. És curiós, perquè realment aquesta nova novel·la que n'ha sortit, El vent de la nit, Si no llegeixes les altres tres, no pisques res, no hi ha manera de llegir-la. A banda, que és la part més densa, més difícil, i que un la llegeix perquè dius, home, porto 700 pàgines, m'han d'explicar aquí encara algun secretet que han deixat penjat i el vull saber. Ara, si no, és una part que més d'un ho va tenir clar a la sessió de dimarts, és a dir, me l'hagués saltat. Hauria acabat abans perquè és dens, és molt disquisicional, és allò amb molta filosofia i religió i teologia. No és fàcil, l'última part. Però aquestes parts, diguem que estan en el mateix llibre, no? Estan en el mateix volum. Aquesta quarta ho estava fins a l'edició del 1980 i tants, que n'havíem fet no sé quantes edicions i sempre formava part com l'última part, diguéssim, de la novel·la. I ara les editen per separat, com si fossin dues novel·les. Una novel·la és Incerta Glòria, que té tres parts, i la quarta, que sempre n'havia format part, ara l'editen com una altra novel·la. A part, eh? S'edita allò... Alguns cops... En alguna edició està com amb dos volums amb caixa, però són dos volums. No, no, curiós. Una curiositat. Curiós, curiós... A banda d'això, per fer caixa. Bàsicament, per fer caixa, o què? Jo crec que sí, perquè l'on està calculant, i clar, un llibre de 900 pàgines, doncs, seran allà els 30-32 euros. Aleshores, un llibre de 600-700 en valdrà 25. Serà més barat, però l'altre sol mínim en valdrà 15. 15 o 20. Ja ho tens tu, eh? Ja ho tens aquí. La gent que estigui molt interessant saber com va anar la sessió i què va dir cadascú dels presents i tal, pot entrar al nostre blog. Què dius ara? Dimarts de llibres, blogspot.com. Ah, molt bé, no? Sí, sí, i allí trobarà no només la sessió d'Incerta Glòria, sinó els 12 o 13 llibres que ja portem, més i tot, potser 14 o 15, que portem llegits fins ara. Déu ja sabeu, dimarts de llibres.blogspot.com La penya del morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio d'Esvern. Per cert, d'aquí una estona... Fem-ho ara, recordem, sí, perquè hi ha aquest recital, aquest diumenge, aquesta mescla de catació, de cata de vins, amb... Amb recital de poesia. Amb recital de poesia. O un, diguéssim, per fer-ho bé, és un recital de poesia a la qual hi afegim una cata de vins que poc o molt tingui a veure amb la lectura. No és la gent que va a cata de vins i de part llegeix, sinó que en principi és al revés. La idea és al revés. Per què ho fem? Deixa-ho clar, perquè... Tampoc a l'enganyar-nos, sabíem que els vins podien atreure uns quants vins més. Però, en tot cas, l'excusa és que tenen a veure poc o molt amb la lectura. En vam fer un el mes de maig, en què aleshores, com que venia un poeta tortosí, doncs vam provar uns vins de les Terres de l'Ebre. I aquesta vegada, aquest segon recital, com que és d'un poeta en llengua alemanya, Friedrich Dürrenmatt, Així d'entrada no el conec. De fet, era suís, però escrivia en alemany. Aleshores vam dir, bueno, doncs vins alemanys. Clar, vins suïssos no va haver manera de trobar-n'hi, però vins alemanys sí, els famosos Rieslings. Un de més espumós, segons ens ha explicat l'àstrit del cellà que et mata, i un altre de més reposat. I és una manera de... Bé, doncs, llengua alemanya, vins alemanys, a veure si alguns d'aquests veïns germànics que tenim en aquest poble, doncs, s'hi animen i aprenen que, bé, doncs, també aquí a Catalunya tenim en compte la literatura alemanya, perquè bé serà un recital bilingüe. Hi haurà el traductor, que és Sant Justenc, Ignasi Pàmies, que llegirà en alemany, i una poetessa, es diu Núria Martínez Bernis, que llegirà la traducció en català. De manera que pot ser un espectacle sonor prou curiós. Quantes catacions es faran? O sigui, quants globs, o no sé com anirà això, si anirà per globs o anirà per... Aproximadament, si és com l'altra vegada, en el fons és més allò de dir, mira, és com si estiguéssim en un bar, però en comptes de bar serà la sala Piquet, que la condicionem no així com una fila de cadires... que miren tots la paret, sinó que ho fem amb semicercle, com si fos una mena d'amfiteatre, i la gent que entri trobarà que allí l'Àstrid i el Josep serviran vi i, per tant, podran estar escoltant el recital. Una copa per persona. Home, hi haurà dos tipus de vins, per tant, com a mínim dos. Però crec que en aquest sentit el celler de Can Mata no és mai avar ni auster i, per tant, qui vulgui repetir es podrà aixecar sense que els poetes li diguin res ni tampoc els organitzadors. Només la seva consciència. Només la seva consciència i el saber que després és diumenge... Això serà quarts de vuit, per tant, és fàcil que s'allargui cap a quarts de nou i, home, arribar a casa quarts de nou diumenge, el dia abans de tornar a treballar, segons quin grau etílic, no fa bonic. Però, en tot cas, cadascú hi ha la seva consciència, com tu ho has dit. Efectivament, que faci el que vulgui. Això serà aquest diumenge. Recordem l'hora una altra vegada. Dos quarts de vuit, sala piquet de l'Ateneu. M'agraden les músiques que estan sonant avui, eh? Bé, i també tenim al guió la recomanació d'un llibre, com cada setmana, avui, Que ningú no et salvi la vida, de Flavià Company. Què podem dir de Flavià Company? Qui és aquest home? És Flàvia, eh? M'he deixat l'accent, m'he deixat l'accent. Ah, és una dona, és una dona. Bravo, bravo. La Flàvia, la Flàvia... Doncs la Flàvia, que no és un nom massa corrent, Flàvia, oi? No, per això, Flàvia... La dinastia Flàvia. Sí, sí. Doncs no és massa corrent aquí, però en canvi a Argentina sí, però en conec més d'una. I dius, i això per què m'ho dius? Doncs t'ho dic perquè la Flàvia Company, i malgrat aquest cognom, que en altres llocs es diuen com a company, però és company, va néixer a Buenos Aires l'any 1963. Però en fa bastants, jo diria que més de 20 que es va traslladar a Barcelona... I no només s'hi ha integrat i s'hi sent la mar de bé, perquè, per exemple, va crear una escola d'escriptura i ara està vinculada a l'escola d'escriptura de l'Ateneu Barcelonès, sinó que n'ha après l'idioma, de manera que aquesta ja és la quarta o la cinquena novel·la que publica en català. Home, això és integració. Justament. I la resta són tonteries. Ell és llicenciada en Filologia Hispànica, com t'he dit, t'imparteix cursos de novel·la i de conte a l'Ateneu Barcelonès, I, a banda de novel·la, també ha publicat llibres de contes, ha fet algun assaig i ha publicat poesia. No sempre en català. Va alternant el català i el castellà. I, en el cas de les novel·les que ha escrit en català, han sortit en paral·lel amb castellà. De manera que, en aquest cas, que ningú no et salvi la vida, també es pot trobar que nadie te salvi la vida. Publicat a Lumen, si no recordo malament, aquest en català és publicat a Edicions Proa, I, clar, la gràcia és que, bé, i què és, literatura catalana o castellana? En aquest cas jo es podria dir que tots dos. Cultura, cultura catalana, allò que es preguntava l'avui la setmana passada. Allò que es preguntava l'avui el divendres passat. Clar, tenint en compte que no és cap traducció, sinó que ella mateixa escribeu en català, és literatura catalana, però, clar, com que ningú l'ha traduït en castellà, sinó que ella mateixa n'ha fet una versió en literatura castellana, també es pot considerar que l'altra és, no una traducció, sinó... Un llibre de literatura castellana. La sort de saber llengües i dominar-les, no? I dominar-les per escriure. Perquè és prolífic amb diferents tipus de literatura. La veritat és que a més és una senyora que ha tingut bastant èxit. L'últim llibre que va publicar en català es deia L'illa de l'última veritat. i se li va traduir no només al castellà, que en va fer allà la versió, sinó que també es va traduir a l'alemany, a l'italià i a l'anglès. Hi ha hagut altres obres que se li van publicar a Brasil, a França, Holanda, Polònia, als Estats Units, o sigui que és una autora que aixeca força passions. Podeu trobar informació d'ella al seu propi Blogspot, que és fcompany.blogspot.com. Bé, doncs aquesta és la recomanació de la setmana, que ningú no et salta. És un llibre que, d'entrada, l'argument és curiós. El protagonista, ho dic per si algú s'hi vol posar, el protagonista és algú que... va ser salvat, diguéssim, o sigui, li van salvar la vida en un capítol del passat, fa uns anys, un amic seu, un dia, ell s'estava a punt de... es va empassar una oliva, li va anar pel forat equivocat, que es diu, i l'altre, quan ja s'estava allò absolutament morat i vermell, va anar pel darrere, pum. I a partir d'aquí neix una mena de deute i una amistat amb aquest company que li salva la vida, deute, amistat, que anirà creixent perquè l'altre es fa ric, i de tant en tant li deixarà diners, i arribarà un dia que li dirà, bueno, ara m'has de tornar al deute. I el deute consistirà en un acte que no puc revelar... No ho diguis, no ho diguis. Però que és futur. Té bona pinta, eh? Per cert, aquest llibre el van presentar perquè és d'ara, no? Això va sortir al setembre, darrerament aquest mes. I el van presentar a la Casa del Llibre, que és allà a la Rambla Catalunya, número 37, aquest dilluns passat, amb els actors Eduard Fernández i Pep Tossard, que van fer una lectura dramatitzada d'alguns fragments. Home, doncs no me n'estranya, perquè de fet és un llibre que no sé què passarà, però bé, no sé si tan dramatúrgicament, però sí que hi veig una pel·lícula molt clara darrere. Si arriba a les mans d'un director amb vista, darrere té una història com per fer una pel·lícula amb aquesta música que tu has posat de fons, una música de suspens, de fet és un origen bastant Hitchcockà, aquest protagonista que de sobte dius, ara em trobo atrapat a fer alguna cosa, i no puc evitar-ho. Ho he de fer d'alguna manera i estic obligat moralment. I a més, els actors que van llegir-ho, home, ja diu molt del seu perfil, eh? Adolf Fernández i Luis Tossar, eh? Que... Déu-n'hi-do. En fi, estava pensant... Luis Tossar també és amic del programa de Penya del Morro. Hola, amigos, aquí Luis Tossar, y nada, mando un saludo fuerte y cariñoso para toda la tropa de la Penya del Morro. Carai... Van apareixent, van apareixent. Tens molts amics, no? Bueno, el programa. Jo no, jo no. El programa té amics. El programa té amics, ja home, que parlem de cinema, per exemple. Una salutació molt forta per tots els oients de la penya d'en Borro. El programa, per exemple, escuteu el món del cinema. Hola, sóc el Jaume Figueres, taludo a la penya del morro, i faig una petició. Què passa? Que no tuitegeu tant, perquè ara hi ha un moment en què no em puc donar l'abast dels tuits que foseu. Hola, jo sóc l'Àlix Borina, i jo no tinc problemes de tuit com a Figueres, perquè directament ni Facebook, ni tuit, ni telef un mòbil, ni res de res. Per tant, ja em podeu tuitejar tant com vulgueu. Cap problema. Gràcies, Jaume. No m'ho creus, no m'ho creus. Mira, ell diu això, diu això. Sí, perquè queda molt modern. Ara ja és... Contrapassar el modern és dir... Ara ja no vaig amb tuits. I aleshores què? Muntes el festival de Sitges què? Amb telèfon d'aquests fixos? No m'ho crec. No pot ser. No m'ho crec. També tenim gent de la literatura. Ah. Manuel Forcano. Soc Manuel Forcano i estic molt content que hi hagi un programa que es digui La penya del morro, que parli de poesia i que es dediqui a la poesia i, per tant, una salutació ben forta, una abraçada i que llegeixin poemes. Doncs avui estarà content, perquè hem parlat del Minutaura. Una salutació, Manuel, si ens estàs escoltant. És un home alt com un Sant Pau, eh? És molt alt, podria haver jugat a bàsquet fa dos metres deu o així, no exagero. És molt alt. Soc el Manel Lucas i vull saludar la penya del Morro de Ràdio d'Esvern, que crec que en aquesta època que vivim tenir morro és més important que mai. Sí, senyor Manel, tens raó. És un espanyol, però no? Què? El Manel Lucas... És perico. És perico, eh? Això resta, eh, punts? Ja, ja, ja. En fi, és igual. I bastanta gent més que tampoc ara no comencem a escoltar tots, però vaja. En fi, això venia a... que el Luis Tossar va fer... Però era el Luis Tossar o era el Pep Tossar? No, no, no. El qui va fer la lectura, jura amb l'Eduard Fernández, eh? A veure, aquí, en el mateix bloc... Ah, no, perdona. Era en Pep Tossar. Era Pep Tossar. Oh, era Pep Tossar. És que m'ha semblat que d'entrada has dit Pep Tossar, i després estàs emocionant, perquè el Luis t'hauria saludat. Ho entenc. Ho entenc, fa por, Luis Tossar, quan s'hi posa. Oh, clar, jo és que era Pep Tossar. Que és un autor, un actor mallorquí... A Pep Tossar. A Pep Tossar, exactament. Pep Tossar, eh? Que vagi... I que va fer... Home, exacte. Quan veus sobre l'escenari... És un molt bon actor, ha fet papers realment interessants, però clar, bueno, el Luís Tossar pot arribar a fer por segons com, eh? Com faria aquell paper, ha fet-la a 211, allò, posant a tocar-me... Mala madre. En fi, Arnau, no sé si hi ha alguna cosa més així que ens hagi quedat sobre la taula sense comentar i vulguis aprofitar aquests últims minuts per fer-ho. No, eh? Home, doncs, mira, que si algú, per exemple, es vol apuntar... Per fer el cap de lectura... Si és que no passa res, perquè a vegades sempre tenim la sensació que hem d'omplir i dir coses. Omplim. Home, si és que no hi ha res, no passa res. Mira, només si algú es vol apuntar al Club de Lectura de l'Ateneu de Sant Just, ho pot fer. La segona lectura és Apassionant, El cor de les tenebres, de Josep Conrad, que, entre d'altres, per si algú no ho sap, Se n'està fent una obra de teatre ara, la temporada alta a Salt, però el més important de tot, el que d'alguna manera impressiona quan la gent no ho sap i ho diu, és que va ser l'obra que va donar peu o que va inspirar a Francis Ford Coppola per Apocalips Now. Doncs Arnau Consol, un plaer, com sempre, tenir-te als dos jous al programa. Que tinguis una bona setmana. I nosaltres ho deixem aquí, agrair tota la gent que ha fet possible la penya del morro d'avui, la Carme a les notícies, la Júlia Tmella a l'espai de Misteris de Catalunya. També avui hem entrevistat el Sergi Pérez, responsable de la web referèndums.cat, a l'Alberca Paper, Educació Canina. Hem parlat també avui, Arnau, amb la Raquel... La Raquel Mateus, que és la presentadora de l'Hàptic Espanyol, que ens ha vingut a fer una visita. Ho sento, Raquel. És molt optimista per això, aquesta noia. Ens ha comentat que ella ho veu... Que sí, que sí. Que se salvaran. Que se salvaran. Perquè diu que... És igual, ja t'ho comentem l'altre dia. Arnau, gràcies, que vagi bé. Bona tarda. Bé, ho deixem aquí, d'aquests moments, les notícies de Sant Lluís, l'informatiu vespre, amb la Carme Berdoi. Que vagi molt i molt bé. Adéu-siau. Tornem demà, a partir de 5, per cert. Well, my temperature's rising, got my feet on the floor. Crazy people rocking cause they want to go more. Let me in, baby, I don't know what you got. But you better take it easy cause this place is hot. And I'm so glad you made it. I'm so glad you made it. Uh-huh. Bona nit. Well, I feel so good and everybody's getting high. You better take it easy because this place is on fire. Been a hard day and I don't know what to do. But wait a minute, baby, this could happen to you. And I'm so glad you made it. I'm so glad you made it. Give me, give me some loving. Give me, give me some loving. Fins demà! Bona nit. Fins demà! Fins demà! Bona tarda, són les 7 del vespre, comencem una nova edició del Sant Just Notícies d'avui dijous 27 de setembre. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Sant Just Notícies, edició vespre. Ahir el vial que ha de connectar el barri de Masllui amb el nucli urbà de Sant Just d'Esvern no es construirà el mes d'octubre, tal com es preveia a finals d'estiu. El motiu? Una sentència judicial que dóna la raó a les constructores privades i els atorga la iniciativa en l'urbanització de la zona en detriment de l'Ajuntament. Amb aquesta notícia obrim l'edició d'avui i resumim altres informacions destacades.