#119 - Deute municipal, mobilitat, cinema i publicitat

En directe, amb atendis de Sant Just d'Esvern, el 98.1 de la FM, i a tot el món a través de ràdio d'Esvern.com, comença un programa amb molta penya i molt de morro, la penya del morro. Què tal? Bona tarda, com esteu, amics i amigues? Benvinguts al 98.1 de l'AFM, a la Pella del Morro, al programa de les tardes de Ràdio d'Esvern, us parla i us saluda Jordi Domènech. Gràcies, gràcies, moltes gràcies de veritat. Avui tot el públic ens ha vingut a veure des de Cornellà de Llobregat. Gràcies per ser aquí, merci. Seguits moments parlem de les notícies de Sant Just amb la Carme Berdoi. Parlarem del ple municipal d'ahir, que va aprovar una reducció del deute. A més a més, també avui parlarem de cinema, perquè és divendres, estrenen moltes pel·lícules. I atenció, perquè torna a l'espai de la publicitat amb el Pol Rigaber i l'Anna Macías. I a la segona hora, l'antiagenda, què no hem de fer durant aquest cap de setmana. I amb el senyor Benito, crisis, watch crisis. Bona tarda i benvinguts a la penya del morro. La penya del morro, un programa amb més morro que penya. O era més penya com un? Bé, comencem a repassar notícies de Sant Jus i ho fem amb la Carme. Carme, bona tarda. Bona tarda. Per cert, has escoltat la promoció del nou programa de Ràdio d'Esvern que comença la setmana que ve i que es diu Canji Qui Pugui? Sí. Jo també, m'agrada molt. Està en YouTube, eh? Si busqueu Canji Qui Pugui. Ràdio d'Esvern presenta... Que en Xiqui pugui! El Cristiano López! Elias Calmo! Soten les fotos d'ells. I Clàudia Barbarà! Un programa de Sant Jús i per Sant Jús! Amb entrevista! Karaoke Popular! Karaoke Popular! Vivi el Sant Justinc. Totes les lliçons de Ràdio del Verde. I diu, et queda molt per descobrir. Molt bé, molt bé, molt bé. Bé, doncs estarem atents, eh?, aquest dijous, que és la gent de la terminal, eh?, que han canviat una mica el programa, han fet algun fitxatge i l'han canviat el nom. En fi, dijous, que bé. Carme, va, repassem notícies de Sant Just, perquè ahir va haver el primer ple d'aquest curs 2012-2013. Entre els temes importants hi havia l'aprovació de la reducció del deute de l'Ajuntament de Sant Just, també relacionat amb els pressupostos de cara a l'any que ve, no o no? No, no, això... O sigui, tot estava bé, però no està relacionat directament, si més no, amb els pressupostos de cara a l'any que ve, sí que... No, no, però sí que una part de raó tens, perquè... Ah, ah, ah! Ah! Gràcies! Gràcies! Per què? Perquè, en principi, si l'Ajuntament no és tan deutat, se suposa que té més diners per fer inversions i, per tant, preparar un pressupost de cara a l'any que ve el que passa és que no és així ben bé. Ah, què ha passat? A veure, il·lumines. Bé, que el consistori no disposava de gaires diners per noves inversions i haurà de seguir, de fet, rebaixant el deute, que és el que està passant a la gran part de les administracions i siguin locals o de caire més gran. I bé, de fet, aquesta és una mesura adoptada pel govern espanyol a través d'un decret. Les aportacions de les administracions, de fet, s'estan reduint i moltes ni tan sols arriben i per aquest motiu l'Ajuntament es planteja, igual que ja han fet altres ajuntaments d'altres municipis, partir de zero en el pressupost d'ús per inversions de cara a l'any que ve. davant de les incerteses de les abortacions econòmiques i, en principi, en funció del que vagi passant, decidint què es fa. Una mica assalto de mata, és a dir, les gallines que entren per les que salen. Seria una mica el nou lema de l'Ajuntament de Sant Just. Bé, ja sabeu que durant tota aquesta setmana, també he dit setmana de mobilitat, es potencia el transport públic en vers. Això en molts municipis, no? Perquè és com la Semana de la Mobilitat Europea, pot ser? O catalana, espanyola, mundial... No sé de quin país... Es diu Semana de la Mobilitat Sostenible i Segura, però no sé quin és l'abast geogràfic. Ara, territorial. Bé, doncs, ja ho vam dir l'altre dia, que l'any passat es va fer una prova per saber si des del Parador, al centre de Sant Just, fins a la plaça de Sant Jaume, podríem dir, al centre també neuràlgic de Barcelona i polític, es trigava més en cotxe o amb autobús. L'any passat, eh? Viaje con nosotros y quiere gozar. I es va arribar a la conclusió l'any passat que es trigava més amb autobús i que era més rendible, per tant, agafar el cotxe. Aquesta va ser... Això a nivell de temps, eh? Van dir que a nivell de despesa... Ja, ja, ja. I valoren diferents verems. I atenció, perquè el transport privat avui ha competit contra el públic, també, contra el transport públic, en una altra prova que s'ha fet Des de Sant Just d'Esvern, en aquest cas, però, des de Mas... No, s'han fet dos circuits diferents, no? Sí. Un, des de Sant Just fins al passeig de Gràcia... No, tots anaven al Passeig de Gràcia. Ah, tots anaven al Passeig de Gràcia. A veure, Carme, home, explica'ns tu perquè això està perdut. La història és que en principi, i això es fa des de diferents municipis, llavors se sortia des de l'Ajuntament de Sant Just fins a la Cruïlla de l'Avinguda Diagonal amb el Passeig de Gràcia de Barcelona. Que agafes tot en la Diagonal, no? Sí. I els veïns de Maslluí també han decidit per reivindicar que volen transport públic al seu barri, han dit que també volem fer la cursa. O sigui, han fet com una mena de contracursa. No, no, no, era també... Estava dins de la setmana. No era legal, eh? Ah, no era legal? No era una cursa il·legal de transport públic i privat? No, no, llavors hi ha diferents... O sigui, la primera conclusió és aquesta, que es triga menys amb el cotxe, que és una conclusió potser òbvia tenint en compte el lloc on està, no? Vull dir, m'hagués sorprès que s'hagués arribat abans del transport públic. Com tu deies, és bastant fàcil d'arribar, potser ha vingut a dia un altre amb passatge de gràcia. Aquest any ho han fet més a prop, perquè veiem que la plaça Sant Jaume quedava més al mig de Barcelona i potser amb transport públic. Era més difícil arribar i no sé si aquest ha sigut el motiu per dir... Anem a fer una cosa que potser amb l'autobús es pugui arribar més ràpidament. Doncs s'ha intentat cap aquí, llavors amb cotxe. Sortir des de l'Ajuntament ha trigat 36 minuts... I ha estat el cotxe que ha arribat abans de tots els altres municipis, segurament perquè Sant Just també és el que està més a prop de Barcelona. Quant s'ha trigat en cotxe? 36. 36 minuts en cotxe? Des de l'Ajuntament de Sant Just. Fins a la Diagonal Parc de Gràcia? Sí, Parc de Gràcia. Déu-n'hi-do, trobo. Jo trobo que és molt, això. Que potser un gran dia plujós, no? Potser ja amb moto triga 6 minuts, eh? I atenció, perquè des del barri de Masllui el temps ha estat de 53 minuts. S'ha d'aparcar, eh? No tenint compte? No, no, no. Clar, que no és allò, deixo el cotxe aquí en warning, sinó que s'ha d'aparcar, per tant, doncs... És més estona. Però al centre de Barcelona no hi ha gaire lloc. Busca un parqui... Ha portat a la meridiana i ha tornat en metro fins al lloc per acabar la cursa. I amb transport públic, atenció, perquè des del centre de Sant Just s'ha trigat 56 minuts. 56 minuts. I des de Maslluí, 70. 70 minuts amb transport públic des de Maslluí. I de fet... Sí... Sant Just és un dels pocs municipis en què guanyes el transport privat. La cursa també serveix la Mas Lluí i ha servit, com dèiem, per reivindicar la manca de transport públic al barri, aquesta demanda dels veïns. I bé, les activitats, aquesta setmana de la mobilitat sostenible i segura, no s'acaben aquí. Perdona, però un moment, la reflexió és... Perdó. No, no, no. Fent aquest tipus de coses, reafirmes que amb cotxe... A Sant Just sí. Jo crec que reafirmes... Com aquest any reafirmes que amb cotxe arribes abans als llocs. Jo crec que es reafirma amb aquest tipus d'activitats que a Sant Just el transport públic no és tan ràpid segurament com en altres municipis. No? Vull dir que ja se sap això de fa temps. No hi ha metro, no hi ha tren... Hi ha menys autobusos... Hi ha una mancança de transport públic eficient a Sant Just. Aquesta també és una altra lectura que es podria fer de tot plegat. I això, també cada diumenge hi ha una bicicletada... per acabar de fer aquests actes de la Setmana de la Mobilitat Sostenible i Segura. A dos quarts del matí. Molt bé. No ha arribat el Jordi Roc, encara, no?, que hem de fer al cinema, d'aquí uns moments, encara no ha arribat. Bé, repassem més històries, en aquest cas una nota d'agenda, perquè aquest diumenge... Literatura i vins. Mira que és bonic, això, eh? Això fa molt de ciberita i de persona moderna. S'uniran aquest diumenge en un recital que organitza l'Escola d'Escriptura de l'Ateneu. Serà sobre l'obra Minutaura de Friedrich Jürgenmacht, un autor alemany, que ha traduït el Sant Justenc Ignasi Pàmies. Doncs sí, serà una soció bilingüe. De fet, comptarà amb la participació de la poetessa Núria Martínez Bernis, que llegirà la versió en català, i el Sant Justenc Ignasi Pàmies, que ha traduït aquesta obra, com deies, també s'encarregarà de llegir algun fragment, en aquest cas en la llengua original. El recital serà dels quarts d'avui del vespre, la sala Piquet de l'Ateneu i també comptarà amb una cata de vins. seleccionats especialment per acompanyar l'acte literari. Seran un vi fruitat i un vi escumós, que cobrirà aquest acte, que són vins alemanys, a més a més. Per tant, per ambientar-nos del tot. Home, ahir vam tenir l'Arnau Cónsul, que és un dels impulsors d'aquesta trobada, i ens va comentar que està molt bé i que la idea és aquesta, utilitzar vins que siguin del lloc d'origen, en aquest cas, de l'autor. Exacte, i l'obra es basa en el mite del laberint de Creta, en què Teseu rescatarien d'un monstre, però la particularitat és que està explicada des del punt de vista del monstre. Ah, molt bé. Hi ha flashbacks, també, i tot això? És molt modern, des del punt de vista del minotaure. Sempre s'ha de donar la volta als clàssics, Carme. Sí, sí, és l'únic que ens queda, no?, al segle XXI. És l'únic que ens queda. Donar la volta als clàssics, la resta, morir. Jordi Roca m'ha dit que sí. Sí, home, és que Jordi Roca és molt sensible. De fet, avui parlareu de Blancaneus. Segurament, no ho sé. Què diu? Diu que sí? Que els nans són toreros a la Blancaneus. M'ha sorprès molt això. S'ha de donar la volta. El bombero torero. És que abans ho feien, això. El bombero torero? Sí, abans hi havia... No sé què és això, eh? Sí, home, a les corrides de toros sortien les persones d'aquestes que són nanes, que m'ha deixat poc a poc, i feien l'espectacle de bombers, de pallassos i tot això. Crec que no és on ve això, eh? No, per aquí això, no, per aquí, eh? Bé, bé, escolta, podria... No, no, podria ser, podria ser. En fi, Carme, moltes gràcies. Ja sabeu que tenim més informació ara mateix a radiodesvern.com i a partir de les 5 al... No, és al revés. Ara mateix a radiodesvern.com. Tota la informació que vulgueu de Sant Jus i a partir de les 7 al Sant Jus Notícies edició vespre. Ara. Carme, moltes gràcies. Bona tarda. De res, bona tarda. Ràdio d'Esvern 98.1 Ràdio d'Esvern La Pella del Morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio d'Esvern. Tornies mitja que fa del meu braç, ha sonat un clacson de cotxe encallat, has obert un ull mandrós i callat i has tornat al teu somni privat. Pujava al cafè i ens he recordat ballant a una platja amb barrets mexicans la cara que feies a la girant. Crec que era de felicitat, crec que era de felicitat. De moment no et riuré més, les gràcies per una vegada he entès el que cal. Passi-ho bé, que m'esborro del mapa per per pat a l'ombra un gran plàquing canal. Sento que et despertes i et vinc a buscar. Nena, tens cafè, vols que torni pa al diari? Res massa estimulant. Ni que amb mi que ja et vas despertant. I fumes mirant els cotxes passar. T'entregues a l'aire dents del veïnat. Penso en tu posar que baixem el pan. Jo que mai he estat home de mar. Jo que mai he estat home de mar. El primer any compraré una corbata vell llarg estampada amb colors crus, i el segon els millors professors europeus m'ensenyaran a fer ús. Pel tercer guardo l'antologia de grans de síl·labs que parlen de truc. 5 i 20 de la tarda, mentre escoltem aquest tema que a mi personalment m'agrada molt, segur que el Jordi Roca no, de Manel, Pla Quincanal. Jordi, a tu t'agrada? A mi sí. Ah, sí? Home, després d'una temporada segueixes sense encertar-ne ni una. Home, és que quan ets així de raro, dic, no sé si això t'agrada. És una persona reservada. Ja... I llavors tot dependrà de tu. I llavors tot dependrà de tu. Com cada setmana parlem de cinema i de les novetats cinematogràfiques. Jordi Roca, bona tarda, benvingut al programa. Bona tarda. Per què em portes sempre aquesta música com a apocalíptica, com si es n'és a acabar el món? No, perquè és la música d'una banda sonora que a mi m'agrada molt, que és la d'Alicia, el país de les meravelles, del Daniel Elfman, i que tu ets una mica també... Alicia, meravella. Sí, molt. He pensat, doncs, posa-li. Avui, que no deixem els contes plàssics, no?, perquè ens arriba a les nostres pantalles Blancaneus del Pablo Berger. Sí, ens ho comentava ara mateix la Carme, que una de les coses així més curioses és que en vez de set nans, són set toreros. Però jo crec que el millor és que escoltem el tràiler que crec que no deixarem diferent a ningú. A veure, si no el deixen diferent. Aviam, aviam, eh? Aviam quines conclusions entreus, tu, del tràiler. De moment... És la serra aquella, això, que... instrumenta aquest. La guitarra. Ole. Perdona, una pregunta. Té sentit posar un trailer d'una pel·lícula muda? Home, però ja ho has xapat. Aquesta era la gràcia. Era descobrir per què no tenia veu. És que parlen. Home, canten. Ja està? Ja està, eh? Molt bé. Si no diuen res i només hi ha banda sonora, ho hem d'exposar aquí a la ràdio, hem d'explicar de què va la pel·lícula. A mi em recorda una mica The Artist. Home, blanqui negra i mut, doncs què vols que et digui? No sé, explica'm coses. De què va aquesta pel·lícula? Home, doncs simplement és el conte de la Blancaneus, no té res més que ambientat al sud d'Espanya als anys 20 i que, com ja heu comentat abans, el més curiós és que, en comptes de set nans, són setoresos els que acompanyen aquesta... diríem que clàssica Blancaneus, que, per cert, té un final totalment diferent... Ah, sí? ...al que van escriure els Germans Grims. No apareix un príncep i li fa un petó i la desperta? No, veig que no, perquè, si no, no seria... És diferent. En fi, que l'altre dia vaig escoltar el Pablo Berger, que és el director d'aquest Blancaneus, al festival de Sant Celestia. És una mica oportunista, eh? Treu una pel·lícula en blanqui negre en moda. Però ell deia que, quan va sortir de l'artist, veia pensar... Ah... Sí, m'han robat, m'han robat la idea. Se'n diuen molts que copien. Ja, home, no sé. I a més, posar, o sigui, treurà un remake de la Blanca Neus quan ja se n'han fet milions més aquest any, que recordem que ja Christian Estubert en va fer una, precisament a la primavera, amb el... es titulava El Cazador, doncs em sembla ja una mica... passar-se amb el que és els remakes. Something Bé, passem a la comèdia familiar d'aquesta setmana. Ens arriba directament des dels Estats Units i també Canadà en una producció conjunta del director David Bowers. Sí, bé, aquesta setmana tenim una mica de tot. Hem començat amb un remei d'un conte clàssic i ara passem a la comèdia familiar. En aquest cas és la tercera part del diari de Greg, que en aquest cas es titula Dias de perros. Dias de perros. Tenim el tràiler? El teníem. A veure, a veure si podem escoltar. Sisplau, per favor. Este verano... El pringao irá. El pringao, diu? Tu ja rius. Jamás fue antes de vacaciones. Ets un humor simple, eh, Jordi? Hola, Grech. Hola, Joli. Saps el que li ha passat, no? No, home, s'ha caigut. S'ha caigut a Grech. Mira, no sé ni m'importa. Preparate. El brindao llegará más lejos que nunca. Por si no sobrevivimos, tengo que decirte una cosa. Una vez fui al baño y no me agarré las manos. Una vez usé tu cepillo de dientes para quitarme caca de perro de esta pared. ¿Qué? Diario de Greg. Días de perros. A tu aquestes pel·lícules t'agraden, eh, Jordi? Clar que sí. Tu ets fan de l'humor fàcil, diguem-ho així. No és humor fàcil. Home, sí. No, el que passa és que tu no ets més enllà. Tu acaba que senties el pringau... No, perquè em fa gràcia, perquè veig la cara de l'actor que poses, sé com és el personatge... I se li ha de donar una oportunitat. És que tu tens uns gustos molt refinats i molt exclusius, sobretot. És veritat, és veritat. Qualsevol tipus de pel·lícula que no sigui d'acció o ciència-ficció, el qual em sembla reduir molt el món del cinema. A part que això és mentida, de què va aquesta pel·lícula? I se li ha de donar una oportunitat al cinema familiar. Sí. Vaig d'haver-hi per tots els gustos. El diari de Greg dies de perros. Sí, en aquest cas, Greg, ja el coneix tothom, és un jove adolescent, tu no, perquè no has vist ni la 1 ni la 2, que l'havies d'haver vist. Edu, tu coneixies el Greg? No, no coneixia... És que sou gent molt madura. No, sou gent molt madura. Que no representeu la infantesa i adolescència d'aquest país. És molt malament. Tu sí, tu sí. Jo sí, i tant. Jo ho represento tot. La infantesa representa... En aquest cas, què li passa al grec? Que està desitjant acabar el curs escolar perquè està fart dels deures, dels examens, etc. I pretén passar-se un estiu d'allò més bé. El problema serà que el seu pare vol aprofitar aquest estiu... per passar el màxim de temps possible amb ell. I a partir d'aquí començarà tota una trama molt còmica en què el pare intentarà estar amb el fill i el fill intentarà de fugir de totes les formes possibles. Això és una pel·lícula. A veure, anem al tema. Aviam. Ja està. Va a un públic. Què dius? Para, para, para. Què és això? És el tràiler. El tràiler de la pel·lícula? Clar. Però si no en té res, jo. Però tu no saps francès? No. A veure. No s'entén res. S'entén tot. Bé, de moment sabem que és una pel·lícula francesa, no? Sí. Podríem dir-ho que sí. El director no és francès. Qui és? Sí, que és el Fernando Troeba. Ah, que és la pel·lícula de l'artista i la modelo. Sí, sí, sí. Aviam, en el trosset aquest breu que diu que hem escoltat en el tele, simplement... Home, no. És l'actor principal, que és un home ja bastant gran, que es diu Jean Rochefort i que, perdó, només parla francès, i que li diu a la modelo, ell és l'artista, li diu a la modelo, que ell necessita fer una escultura... i que no pot estar aquí pendent de tot el que està passant. S'ambienta cap allà el 1943, quan França està ocupada, i aquesta noia, que serà la quiolena La Modelo, va parar a una granja on troba aquest artista, hi ha una mica de capa caiguda, que intenta trobar la inspiració de nou. El problema que passarà és que La Modelo intentarà passar a molta gent i amagar-la de la policia i dels militars a casa de l'artista. Llavors, la gràcia de la pel·lícula és veure la relació... que s'escriu entre aquests dos personatges, que és molt interessant, eh? A mi, les pel·lícules del Trueba em fan una mica de mandra, en general. A tu tot et fa mandra. Si és el teu comentari de cada divendres, totes les pel·lícules et fan mandra. No, totes no. Totes no. Quan arribi el Hobbit, no. No, aquesta, per exemple, Salvajes, té bona pinta. Que ahora os esté contando esta historia no significa que al final de ella acabe con vida. Es de esa clase de historias. Veus? Ojo. Estudió en Berkeley y se especializó en empresariales y botánica. Este es el mejor cannabis del mundo. Neutraliza el 99% de la violencia del negocio. ¿Del 1% restante? Bueno, ahí es donde interviene, son. Chicos, tenéis un negocio limpio. Los cárteles están trasladando al norte. Quieren una sección Ben y Sean en el pasillo 3. Os quiero, chicos. Ahora estamos los tres juntos. Y sí, estoy con los dos. Del director Oliver Stone arriba aquesta pel·lícula Salvajes, on tres persones formen un triangle amorós que es dedica al negoci de la marihuana. Sí, exactament. Bueno, ahir ho explicava molt més bé i amb molt més coneixement del que jo sabré. Segui que no, segui que no. Sí, sí, sí. El Pablo Motos, tot el tema de la marihuana, perquè va entrevistar el Benicio del Toro, que és un dels actors que ha participat... en aquesta pel·lícula. És una pel·lícula d'acció amb una trama de narcotraficants en aquest triangle amorós que està format per el vent, el xon... I la noia. Benchon i la noia. I la noia, sí. La noia no té nom, és la noia. La que completa el triangle amorós. El Guillopuraba té quel, no? Sí, no té més. Què els passa? Han aconseguit fabricar una marihuana superpura que aconsegueix vendre's molt bé. Aleshores vindran uns càrtels directament des de Mèxic per intentar comprar-los aquesta marihuana, però ells sí resistiran, i a partir d'aquí... començarà una guerra entre amb dos bàndols. Què diu la crítica, que t'agrada molt això, tu? Home, diu que és una pel·lícula no gaire bona, sincerament. Vaja. Sí, es queixen bastant del rapar, diuen que no, de l'elen que no dona la talla, i que podria aprofundir molt més en el que és la temàtica del que realment ho fa. Jo crec que és una pel·lícula d'acció que està molt bé, que és ràpida, que és àgil i que se li ha donat una oportunitat. A més, l'actiu és guapíssima. Ah, doncs això ja fa molts. Anem a la següent pel·lícula, Si de Verdad Quieres. ¿Después de una setmana aquí nos vamos con el matrimonio renovado? Arnold, tu mujer es muy infelic y deberías preguntarte ¿He hecho todo lo que podía? ¿Recuperar la magia de antes? Bienvenida al club. ¿Cuántos de aquí no tienen sexo? Yo, yo. Yo tampoco. Nunca es tarde si de verdad quieres y estás dispuesto a intentarlo. ¿Crees que le habla a su esposa así? Me parece muy interesante que estés desnuda. ¿Quién són els actors? La Meryl Streep, el Tony Lee Jones i el tercer, no me'n recordo com es diu, la noia. La noia és la Meryl Streep. La dona més aviat. Arnold, ¿tienes fantasías? Contigo. ¿Con quién? Con Carol. ¿Carol, la de los perros? ¡Hola! ¿Tienes otro perro? Sí, pero tres es el límite. Tampoc et fa gens de gràcia, no? Home, és que potser... A veure, jo començo a entendre el que passa. Tu veus els tràilers, clar, jo no els veig, jo només els escolto. Home, però ja escoltant-los hi ha coses que fan gràcia. Home, evidentment jo també recordo les imatges, que també són gracioses. En aquest cas és una comèdia una mica més adulta. I el tercer actor que me'n recordo aquí és l'Steve Carrell. Ah, home, home. El protagonista de The Office. Exactament. Aleshores, és una comèdia no tan familiar, una mica més adulta, tampoc molt més, eh? Directament de Hollywood, que la protagonitzen, com he dit, la Meryl Streep i el Tommy Lee Jones, que interpreten un matrimoni que porten moltíssims anys casats, però que ella sent que la cosa està una mica morta. I li proposa al seu marit anar a veure... A un terapeuta sexual. Una teràpia parella, psicòleg... I a partir d'aquí entra tota la comèdia. Molt bé. Què passa a un drama, ara? Avui hem passat per tots i cada un dels estils cinematogràfics i només ens queda el drama. Ja ho veig, ja ho veig. Bé, doncs una pel·lícula que ens arriba directament des de França i que es diu Una vida mejor. El trailer... Què li passa? L'has enviat? Sí... Que clar, com que et vas apropiar endegudament del meu pinxo. Que per cert, també l'escoltarem en francès? No. Tenim la versió original? És que jo pensava que sabies francès. Jo sí, sí, francès. Sí, ja ho he vist. ¿Has robado las zapatillas? No. Me mato a trabajar para darte de comer, para comprarte la ropa. Esto es una mierda, pero no somos ladrones. Drama, drama ya. ¿Quieres ver a tu madre? Hace meses que no tenemos noticias. ¡Le importamos un huevo! Era pequeño cuando tenía miedo de algo. Cerraba los ojos e intentaba imaginarme cómo estaría después. Bravo, bravo. Y me daba cuenta de que después siempre estaba mejor. ¡Pero me dan miedo los fatos! ¡Vamos! Y que valía la pena. Y esto sí que vale la pena. Una vida mejor. Oh, que bon tros de pel·lícula. Ets més teatero, eh? Com aquestes així. Saps què? T'estimo molt. És que és molt maca. És molt romàntica. Bueno, romàntica no. La gràcia de pel·lícula és la relació entre pedrastre i fill. No entre la parella, que també, però queda en un segon terme. En fi, aquesta pel·lícula val la pena o no? Sí, val molt la pena. Ens narra la història d'això, d'una parella, ell és cuiner, ella és camarera, decideixen muntar un restaurant, però en els temps que corren, doncs s'ensorra. Aleshores, ella marxarà a viure al Canadà i ella es quedarà intentant acabar d'aixecar el restaurant amb el fill d'ella. El que passa que, finalment, no se n'en sortirà i se n'haurà de deixar-ho tot i marxa també al Canadà. I a partir d'aquí, veurem el que passa. És una pel·lícula molt, molt interessant. Saps com es diu aquest tema que escoltem de fons i de qui és? De qui és i com es diu? Es diu The Show i és de Lenka. Tu això del show et va molt. Sí, és de Lenka també. Ho vaig descobrir l'altre dia i em va agradar molt. A on? A un vídeo de la Vimeo, que era un anunci, una publicitat, que autoritzaven aquest tema. Ah, molt bé. Et vas passar per les festes, o no, de Barcelona? Sí. Així m'agrada. Sí, sí. Vaig anar al parc de Ciutadella, que feien allò de nit. Sí, sí. Vaig anar també al mapping. Què vas anar a veure? Bueno, va estar molt bé, aviam. A veure, què passa, ara? Bueno, hi havia un que feia una mica de paneta. Però... L'altre sí que em va agradar. Jo en vaig veure dues. A veure, quin era el que feia paneta? Home, un que demanava una participació del públic, que s'acaben convertint en parets... i que intenten fer una truita de patata avall de no sé quina història. Perdona, t'estàs ficant amb la sol picor? Sí, sí, ja ho sé, que té molta fama, però a mi no paga. Una de les grans ballarines contemporànies catalanes... Jo no critico la seva dansa, jo critico l'argument de l'espectacle, que em va semblar... Panós. Panós. Panós. Estèril. No em valada gens? No. Si tu et vas sentir... No, no, jo vaig agafar i vaig ser amb un altre cantor. És l'altre cantor, no? Sí. Molt bé, molt bé. A tu et va agradar, no? No, a mi tampoc. Sí, home, a mi quan em pren el pèl, escolta, me'n vaig ràpidament dels llocs. En fi, repassem notícies de cinema. Roman Polanski, encara que ho eix, aquest home, diu que dirigirà la comèdia negra Venus in Fur. Sí, doncs Emmanuel Seiner i Luis Garrel protagonitzaran aquesta comèdia negra i eròtica, atenció. No conec ni l'un ni l'altre. Bueno, és que tu no coneixes cap actor, perquè la Blake Lively tampoc saps ni qui és. La qui? Blake Lively, no saps qui és. Edu, tu ets qui és la Blake Lively? No en tinc ni idea. No, ja està. No, és que esteu fora de tot això. Sí, tothom està fora. Aviam, això, que protagonitzaran una comèdia negra i eròtica en la que un director guionista d'una obra vol adaptar una novel·la que va inspirar el terme del masoquisme. El problema és que al final... Va fort, això, eh? Sí. La vols acabar de llegir tu? És que jo no sé si m'atreveixo. El problema serà que, igual que succeeix al llibre, l'actriu té un domini total... Sobre el director. Què vols dir? Home, doncs que el masoquisme el viurà ell en pròpia persona. Ah. És que no estàs en res. No, no, o sigui, m'estàs dient que faran... O sigui, que per fer les seqüències i per treballar ho han fet de veritat. No, jo no t'estic dient això. Ah. Jo t'estic dient quin és l'argument. Val, val, val, val. Bé, atenció, perquè els Looney Tunes, a ritme d'òpera, o què passa? No ho sé. Tornaran a la gran pantalla? Sí, ja estic molt content, aniran molt a les Looney Tunes. A tu no pel que veig, tampoc. A mi jo... No et fan gràcia. Si et traiem dels Simpsons ja... Jo sí, jo soc més de South Park, altres coses. Et veig molt adult avui, eh? Sí, la major Warner Bros. ja ha contractat l'actriu Jenny Slade perquè faci atenció i escrigui el guió. Aleshores tornarem a veure tots els personatges, el Coyote, el Bugs Bunny o el Pato Lucas a la gran pantalla. La mala notícia, entre cometes, és que això suposarà que la Warner Bros. retiri els films que pretenia fer de forma individual de cada un d'aquests personatges. Bé, passem a una altra notícia, la continuació d'Avatar. Avatar 2 serà a la Xina? És curiosa, la notícia que llegim, perquè, clar... Ara s'ha de rodar Avatar 2 i Avatar 3, que ja vam dir fa dies que no s'estrenarien fins pràcticament el 2020, com aquell qui diu, eh? Avatar, Avatar. Avatar. En fi... Què és el que passa? Que, clar, són dues pel·lícules que tenen uns costos molt elevats, i com que la indústria de Hollywood últimament està en crisi, han decidit anar a buscar diners a la Xina, que és una de les potències que representa que ara és emergent. Correcte. Però, clar, anar a demanar diners a les productores de Xina representa que els productors de Xina els demanaran certes coses. Però vés amb compte, perquè això t'anava a dir, potser el material no és gaire bo, i es trenca d'aquests a la primera, com els bàsics xinesos que vas i no et dura res més d'una setmana. Pot passar. Aleshores, s'ha decidit, de moment, que algunes... Alguns planos es rodin aixina i que a més a més s'incorporin alguns actors xinesos a les dues pel·lícules. En fi, Facua denuncia la pujada... Perdona, si no hi ha mai un restaurant xinès, que sempre t'atenen i diuen... Jordi, és un nivell tan baix, tan, tan, tan baix, més baix que el del diari de Greco, però molt més baix. És que només rius tu. Tots els oients han canviat ja de millors hores. Atenció, perquè Facua denuncia la pujada del preu del cinema. Sí, sí, sí. Molt greu, eh? És molt greu, això? Home, destreu la música del barco aquell, de l'amor, i posa una música greu. Greu, eh? Perquè segons l'organització de consumidors, les entrades de cinema acumulen una pujada, atenció, del 48% durant els últims vuit anys. 48%, eh? O sigui, la meitat, no? Sí, sí, sí. Si una entrada fa vuit anys valia quatre euros... Doncs ara en va al 8. No, en va al 6. En va al 6. Home, Jordi, vam suspendre matemàtiques, eh? Jordi! Perdoneu, un moment. No puc estar per tot, jo. Jordi! Però el més inquietant de l'assumpte és que denuncia quina és la ciutat de tot Espanya on una entrada de cinema en un dia laborable és més cara. No m'ho diguis. Barcelona, Barcelona. I tant. L'entrada, el preu mig, atenció, anem a fer la comparativa, d'una entrada de cinema en un dia elaborat de 8,49 euros. 8,49? 8,50 està el cinema. Sí. Mentre que a Melilla val 5 euros. A Melilla val 5 euros. 5 euros. Perdona, i això, si no comptes les crispetes, que ja són 4 o 5 euros més, i la més alta, la més econòmica, el refresc, ja són 4 euros més. Ja estem ja cap als 15 euros tranquil·lament. I si és una pel·lícula que ara totes són en 3D i que t'has de comprar, has de llogar les ulleres o te les portes a casa i les compres. Per tant, 3 euros més, més o menys. Per tant, estem parlant d'un... amb un rècord històric, jo crec, que si vas al cinema a veure una pel·lícula et pot arribar a costar 20 euros. Una entrada. Molt bé. Molt bé. En fi, Jordi, acabem parlant dels Òscars? Sí, sí, molt ràpidament. Simplement dic que ja l'Acadèmia de Cinema Espanyola ha decidit quina serà la seva candidata com a millor pel·lícula de parlar no inglesa als Oscars i en aquest cas... No, no, no. Han triat a Blancaneus? Ah, la que hem convidat. Clar, clar. Sí, es pensa que tenia el mateix éxit que en toca que a De Artis. Potser és una de les pitjores decisions mai realitzades per l'acadèmia espanyola perquè si l'any passat ja va guanyar una pel·lícula muda en blanquinegre no pretendran que la sort truqui dues vegades a la porta. A més, amb un remake una mica rocambulesc, amb un imaginari que només l'entenen els espanyols. Des d'aquí el nostre aplaudiment a l'Acadèmia de Cinema Espanyol. Bravo! Bravo! 5 i 42 de la tarda. Jordi Roca, moltes gràcies a vosaltres. Que vagi bé. Fins la setmana que ve. Fins la setmana que ve. Parlem de cinema. I nosaltres, d'aquí uns moments, parlem de publicitat amb el Pol Rigamer i l'Anna Macías a la Penya del Morro. Fins ara. Sense tu la vida és com menjar sense sal. Insípida i austera com un cony de funeral. És com si l'existència s'hagués tornat un pur tràmit. Quan miro el calendari vull que els dies passin ràpid. I si ja ho sé, que no s'acaba pas el món. Qui més qui menys això ho ha sentit tothom. Autocompassió com a remei per la derrota. Dic que estic de puta mare somrient com un idiota. I fer-me el fort, el mascle dominant. El que s'espolsa la pena i continuar. La tragèdia dels pallassos, riu per fora i per dins l'hora, ocultant els seus fracassos. No fos cas que em veiessis trencat, suplicant-te de genolls una altra oportunitat. No hi ha res més patètic a oblidar la dignitat. Així que no t'esperis a mi, que no puc viure sense tu. Sóc un Tintin sense virus, no tinc ningú que em salvi el cul i et posi. Fins demà! Sense tu la vida és avorrida de collons, com aquells dies de pluja sense llamps i trons. Sóc un mareixut, en calma perpètua, sóc una pel·li porno que no ensenya ni una teta en un punt mort. Funcionant a ralentir, com paralitzat per la por de tornar a patir. Esperant el dia en què es campi la tempesta i me n'adoni que he deixat de sentir que no puc viure sense tu. Sóc un Tintin sense miro. Tres quarts de sis de la tarda ens acompanyaven els Catarres amb aquest tema Tintín. Continuem a la penya del morro. Bé, i cada divendres acabarem aquesta primera hora parlant de publicitat. Tornen l'Anna Macías i el Pol Rigabert. Bona tarda, senyors. Hola, bona tarda. Bé, a veure, expliqueu-nos de què parlarem durant aquesta temporada en aquest espai dels divendres, que heu canviat de dia. Sí, hem acabat de dir, però continuarem parlant així una mica dels anuncis actuals que passen per la tele i no sé, intentarem buscar un tema comú per cada programa i parlar-ne. Cada programa intentarem que siguin anuncis que siguin de la mateixa classe i parlar-vos de curiositats i coses que pensem que us poden interessar. I avui de què parleu? Avui volíem parlar, ara que ja s'ha acabat l'estiu i comença la tardor, una mica fer un repàs dels anuncis que hi ha hagut durant aquesta època. Ah, durant l'estiu? Sí. I no ens hem volgut fixar en els típics, els més espectaculars, en els que tenen un missatge més profund, sinó en anuncis que ens han creat l'atenció per una cançó enganxosa, alguna frase així original. I hem trobat que tots els anuncis aquests que se'ns han quedat més a la memòria són anuncis de beguda refrescants. perquè potser també és un dels productes que ara a l'estiu es consumeix més i per això també se'n fa més publicitat. Per començar, hem seleccionat 3 i el primer seria el de Dam Lemon, el de la 6.4. I és que és un producte que es va rellençar, perquè abans era Dam Lemon, però ara ha passat a ser 6.4, Dam Lemon 6.4, que va ser a partir d'uns estudis que es van fer que demostraven que A la gent li agradava més les clares, que tinguessin més part de cervesa que la clara, o sigui, que de llimona. I d'aquí, doncs, sí, és part de cervesa per cada quatre parts de llimona. Et sembla bé que escoltem l'anunci? Sí, escoltem-lo. Hola. Ei, volem reservar dues taules de quatre per a les tres. Serem vuit, però hi ha dues que vindran a les quatre. Per a les dues, que primer vindrem quatre a fer l'aperitiu. Sobraran dues, sis, quatre, però apareixeran més tard. Ei, si no tens lloc a les tres, fem-ho a les dues. Però fins a tres quarts de tres no serem els sis. I tots vuit ja a les quatre. Ah, les sis, sis, quatre, posa-les igualment a refredar. Tot aclarit, doncs? Mentre tant, posa'ns dues, sis, quatre. D'Am Lemon, les sis, quatre. Perdona, a quina hora heu dit que vindríeu? L'única amb sis parts de cervesa per quatre de llimona. I aquest anunci és d'ara de l'estiu? Aquest anunci és a principis d'estiu. Precisament del que volíem parlar és d'un fail que han fet aquí els companys d'Estrella. Ah, sí? Sí, perquè... Van canviar aquest anunci, que va ser bastant boom, diguéssim. Però aquest no és d'aquest any. Aquest va començar anys anteriors i ha durat fins aquest mateix estiu. I se n'ha parlat. I aquest estiu l'han canviat per un altre, que segueixen amb això de 6-4, però que no ho remarquen tant. I és com molt més els que vam comentar abans de l'estiu, dels d'estrella, que l'estiu, els paisatges de postal... i embarrejats com Estrella i la Damm Lemon és el mateix. Sortien també nois a la platja i parlaven de curiositats així de la platja i imitaven molt el típic anunci d'Estrella Damm i penso que això va ser un error per part seva i que per això han tornat a l'1 de sempre que aquest 6-4 que és el que fa més gràcia. Home, això de fet es porta molt a l'estiu fer anuncis on la gent sortia a la platja i per això, per fer una mica el comentari de l'experiència tindrem cada divendres... Helado de limón. Silenci. Tindrem cada divendres el senyor Benito, que ens pot ajudar una mica amb el tema de la publicitat. Senyor Benito, bona tarda. Bona tarda, senyor Domènech. Bona tarda, especials, col·legues. Té molta experiència amb el món de la publicitat. Una mica, sí, una mica sí. Va, doncs, vostè qui és aquí... Em van sortir els dents amb aquesta cosa. Vostè qui és aquí, si de cas, i si vol comentar alguna cosa... Jo, d'entrada, el que li diria és que el producte aquest, la categoria del 6-4, no el 6-4, com ens diu això... D'en Lemon 64. D'en Lemon 64. És d'aquella categoria productes inútils. Que no cal que els facin. Entra a la categoria del cafè descafeinat, de la cervesa sense alcohol... No, no sé què dir. Han de ser com són. Se la fa un mateix. Això és el que vol fer la publicitat, fer-te consumir coses que potser no et fan falta. Ara no entrarem en el debat de la perversitat de la publicitat, però és un debat antic. I molt dolent. I molt llarg. Jo sé que vostès són publicitaris. Encara estem treballant. Ja s'estan tirant pedres a la seva taulada? Home, hem de saber el que fem. Hem de ser realistes. Un no pot escupir cap al cel. No dinamiti ja a la secció. Esperis la setmana que ve, si de cas. Són uns anuncis molt refrescants. Molt bé. Ara, ara, això m'agrada. Anem per aquí, anem per aquí. És com si ara poséssim un carallot de periodista fent entrevistes a la platja. Què passaria? És refrescant. Amb una unitat mòbil. Amb una unitat mòbil, eh? Ja veig per on va. De totes formes, aquest és el primer anunci que recordem aquest estiu. Tenim un altre? Sí, jo proposo aquí l'anunci de Xandi de Cruz Campo. Sí, que s'ha colat abans. Sí, que sí, volem escoltar-lo. Helado de limón, helado de naranja, caramelo de limón, caramelo de naranja, árbol de limón, árbol de naranja, pelotas de limón, pelotas de naranja, Mónica limón, Mónica naranjo, todo lo que tiene limón, tiene naranja. Parecía fácil, pero nadie lo había hecho. Nueva Sandy Cruz Campo naranja, la versión más refrescante, más sorprendente y más naranja de Sandy Cruz Campo. Molt fan d'aquest anunci, jo. Sí, jo també. Veig que el que recordeu més són anuncis una mica de cervesa, no? Sí, d'això, de begudes i el que es fa a l'estiu, no? També és el que es consumeix més a l'estiu. I com hem pogut escoltar, Shandy Cruz Campo anuncia el nou gust de taronja, que fins ara només estava amb llimona. I es veu un vanador de gelats, de taronja i de llimona, un pescador de caramels, de taronja i de llimona, un llimoner i un taronger a la platja, que també és curiós. Però el moment estel·lar arriba quan diu Mònica Limón, que encara no hem descobert qui és la Mònica Limón. Qui és Mònica Limón? La noia aquella que surt, no?, de l'anunci, segurament. Sí, però no té nom. No, Mònica Limón, però no és gens coneguda. Perdona, tu poses Mònica Limón al Google? Ho hem fet, ho hem provat. Ho hem buscat. Hi ha un grup al Facebook que diu, jo tampoc sé qui és, Mònica Limón. Que el Pol ja s'hi ha fet fan. Sí, és un misteri, de moment. Però el moment arriba quan diu Mònica Naranjo i s'orella espectacular amb un vestit daurat, amb la melena a l'aire. I amb un sacador a davant, no? Sí, dóna ser glamour a l'anunci, que no en té massa, però bueno... Penso que és molt senzill, però alhora és molt original, perquè tal com diu l'anunci, semblava fàcil, però ningú abans ho havia fet. Una broma fàcil, però que és original. Es refereix a que semblava fàcil no la broma, sinó el producte en si, no? Perquè en lloc de fer una clara amb llimona, el que semblava fàcil era pensar en la taronja. Es refereix al producte i a la vegada també al joc aquest que han fet. Una mica la publicitat sempre ha de jugar amb aquesta... L'ambigüedat, l'amfibologia, el doble sentit, però si no, no té gràcia. El que passa és que veig, aquest és un incís, eh? La crítica, aquest anuncio. És anunci típic dels que fan ara, que és desmenjat. Eh? No ho sé, la gent jove deu ser... Que no s'ha de pensar gaire i... No, no, no. Està pensadet, eh? Però la manera que dir-ho... Però és un acudic fàcil. Hòstia, no m'he tocat les pelotes, tu. Però què diu? Actitud desmenjada. No, la manera que puc que s'hagués fet. Ahora tu nuevo sabor de naranja se convierte en limón porque es lo que más te gusta. Una cosa així. I ara la gent és tot allò que diu... ¡Mediamar! Tú te has de quedar a Mediamar, ¿no? Bueno, Mediamar sí que és aquesta tendència dels grans pretèrits. Jo el que crec és que, potser, aquestes coses ja la gent està massa acostumada i potser ja et fira més la tensió. Una cosa que no et vol anar amb tanta tensió que una cosa que va molt més potent. Sí. és que és estil anunci desmenjat vinga va passem al següent anunci inauguro la categoria podem donar-los una categoria passem al següent anunci i el tercer d'aquests que hem seleccionat és l'anunci de Fanta que ha sigut en aquest estiu fins i tot ha arribat a sonar a les discoteques aquesta cançó així que escoltem-la A todos los que quieren quitarnos la dimensión tenemos algo que decirles. Sin ofender. Portero, que no me dejas entrar. Molt fan també, eh, personalment. Que no paras de incordiar. A tomar falta te irás. A los que se largan sin soltar. Una mica, Los niños del coro. Sí, això ho volíem comentar. Han agafat aquests nens de estil Niños del coro i l'han juntat amb tota una sèrie de situacions quotidianes. Aquesta sí que és maca, aquesta cançó. Aquesta és de la pel·lícula original de Los niños del coro. Han buscat aquest anunci una mica, una cosa ben friki, que et desconcerti. I el desconcert aquest fa que et cridi l'atenció. I bé, el que utilitzen són molts insights, que ja ho vam parlar la temporada passada, que són com realitats que hi ha quotidianes, que tothom les té o molta gent les té, però tampoc no es parlen. Doncs en aquest cas tenim des de veïns molestos, portes de discoteca poc agradables... O amics que s'escapen de pagar quan demanàs una pizza o alguna cosa, com l'Anna, que ho fa sovint, això. Mira, Mac. Escolta, i l'eslogan aquest de Mandalosa Tomar Fanta? Doncs és una mica com el mando las a tomar por el tal. Fa una mica de referència. Falta una mica d'atreviment perquè jo he exposat la preposició por. Manda las a tomar por fanda. Encara més atrevit, no? Manda las a tomar por fanda, no? Sí. I ha posat. I diviertes. Sí, sí. Molt bé. Doncs aquests són els tres anuncis que més han recordat l'Anna i el Pol durant aquest estiu. Bé, però continuem a la secció de publicitat i, Anna, ara arribarem a l'apartat de les curiositats. Sí, volíem parlar d'una curiositat que ens ha creat també l'atenció. Doncs que aquest any l'anunci de Freixenet, ah, que no sabeu qui el farà. Vigues l'una. Sí, però sortirà algun famós. Ah, les pombolles. Les pombolles de Freixenet? No, aquest any han volgut canviar i ja no tindran cap personatge famós, ni cap estrella de cine, ni cap... cantant, sinó que els internautes seran els protagonistes d'aquest espot. És una decisió 2.0 per adaptar-se a les noves tecnologies. Jo vaig intentar mirar com funcionava i no em va quedar gaire clar. Porta el títol de El brindis de Freixinet és teu i el públic pot penjar vídeos proposant el seu brindis. No sé, jo brindo pel reclam o brindo per la ràdio d'Esvern, no sé. O per la Mònica Diamond. O per la Naranjo. També. Doncs Ibigas Luna escollirà un d'aquests vídeos i entre els finalistes podran guanyar 3.000 euros i el guanyador 20.000 euros. I a més a més apareixerà ara a l'espot. Vull dir, pot ser qualsevol persona que acabi apareixent a l'espot de Freixenet d'aquest any. Después de más de 30 años brindando con estrellas del cine, el espectáculo, la música y el deporte, este año queremos que el protagonista del brindis de Freixenet sea alguien muy importante para nosotros. ¡Hala! Tu. Ay, qué bonito. ¿Y yo? Este brindis, no, este año el brindis de Freixenetx era el tuyo. Jo puc fer-ho, la circunferència ja la tinc, eh, de bombulla. Sí. Jo crec que hauríem d'intentar fer alguna cosa, 20.000 euros, eh. Això, en publicitat, és el que es coneix a l'efecte el creativo se ha ido de vacaciones. Sí, jo també he pensat. Oh, el pressupost és baix. Aquí, a veure, penso que el creativo se ha hartat de propuestas, de, mire, sabe qué, ara se lo usted mismo. Jo aquí penso que el que no s'ha de fer és fer un brindis normal i corrent, perquè això no té cap mena d'originalitat, és a dir, agafar-te, per exemple... Esperi a veure el meu vídeo, senyor Domène. Posar-te, per exemple, a sota el mar i brindar, o tirar-te des d'un parapent, o alguna cosa així com una mica més diferent, perquè per veure algunes persones normals i corrents al sofà de casa seva, que no coneix ningú... Perquè l'origen de l'anunci de Freixenet jo crec que no té gaire sentit. I no sé si tampoc té gaire sentit agafar el Bigas Luna perquè faci tot això. Perquè el Bigas Luna també té una percepció molt particular de les coses que fa, no? És a dir, que ho trobo, si més no, curiós, però no distranc tot plegat. Perquè es pensa que han enviat la nau aquella a Marte. La Curiosity. La Curiosity. For the British. Doncs fins l'11 de novembre tothom té temps d'enviar els seus vídeos d'entre 3 segons i 3 minuts, que amb 3 segons no sé quin brindis es pot fer. De 3 segons o de 3 minuts? Sí, i pots enviar tots els que vulguis i a veure si hi ha sort. Molt bé, doncs ja ho sabeu, si fa el que ha fet com el PSC, no tinc temps de preparar el candidat. Ja, ja, ja. Doncs si voleu, com es diu això, mirar com funciona tot plegat, només que aneu a la pàgina web de Freixenet i allà ho explicaran. Acabem ja, acabem ja la secció amb la cançó final, com sempre, perquè el Pol ens fotrà, sí, una cançó final, no? Bueno, jo abans de la cançó, com que estic aquí, els hi proposo un... Jo els hi diré un eslògan i vostès m'han de dir la marca. Va, provem-ho. És un joc. És un joc. Ho vam jugar, em sembla, al principi, també. Sí. Un dia, sí. A veure, va. Ara podem quedar molt malament, eh? Va, va. No som medies, són enteres. ¿Será quin any és? Usted no havia nascut. No són medias, són enteres. No són medias, són enteres. Calcedònia. Calcedònia. Jo crec que no havíem començat a... És d'un producte làctic? No. La música és... No vinc aquí ara amb històries de l'any de la picó, perquè estem parlant de la publicitat. La pròxima setmana tindré una resposta. Marie Claire. Ah, Marie-Claire. Marie-Claire, Marie-Claire. Bueno, cafedonia, si semblava, no? No ens ha quedat temps per posar la cançó la setmana que ve. Anna, que vagi bé. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Fins la setmana que ve. Són les 6. Notícies en xarxa. Bona tarda, us parlem, Manel Carvajal i Ramon Company. El president Artur Mas ha demanat al govern de Mariano Rajoy diàleg i negociació afegint que les amenaces no ajuden a la bona convivència. De la seva banda, durant la inauguració oficial de l'any judicial a Catalunya, el president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, Miguel Ángel Jiménez, ha demanat prudència als polítics catalans i que no s'oblidin de ningú. M'agradaria que trobessin fórmules per configurar un poder que estigués associat al seu comportament. És a dir, un poder que no oblida ningú i es preocupa per tots. Jo crec que a més no és el moment perquè parlin els jutges, però seria bo que valors, valors judicials, com la prudència, la ponderació d'interessos, les raons de totes les parts, la proximitat i la reflexió, siguin els eixos rectors. Jimeno i el nou fiscal superior de Catalunya, Martín Rodríguez Sol, han reclamat la modernització i agilització de la justícia per donar un servei real als ciutadans. L'acte d'inauguració de l'any judicial ha coincidit amb una protesta dels funcionaris que han cridat contra les retallades. El conseller de Cultura, Ferran Mascarell, ha denunciat que el govern espanyol retallarà de mitjana un 50% l'oportació a les institucions culturals públiques i privades de Catalunya en els pressupostos generals de l'Estat. Nosaltres tenim un doble problema. L'Estat està desapareixent d'allò que històricament havia volgut finançar, tot i que sempre havíem dit que les competències eren plenes, però no ho eren del tot, i per altra banda tenim el problema d'un sistema de finançament que no resol bé els problemes de finançament de Catalunya. Esclar, les dues coses sumades són un doble greuge. Segons Mascarell, si no s'hi posa remei al sistema que s'ha construït els últims 20 anys, quedaràs tranquil·lat. L'Ajuntament de Manlleu, a Osona, ha signat un contracte programa amb la Generalitat que redueix a la meitat la dotació econòmica que rebia per atendre la immigració. El percentatge de població immigrant a la ciutat ha baixat, tot i que continua per sobre de la mitjana de Catalunya. Manlleu, Arola, Comeres, bona tarda. Bona tarda. La nova xifra, segons ha dit el director general per a la immigració, Xavier Bosch, que avui ha visitat Manlleu, s'ha hagut de reduir a la meitat respecte al que s'havia aportat en la partida de l'any anterior. Bosch ha afirmat que la Generalitat i els ajuntaments s'han quedat sols després que l'estat espanyol i Europa ja no aportin més fons per a la immigració. Econòmicament, dic que aquest any que Madrid ha posat a zero la seva partida, la Generalitat ja ha aportat la meitat del que l'any passat aportava Madrid. L'alcalde de Manlleu, Pere Prat, ha reconegut que alguns serveis es veuran afectats. Ha remarcat el servei d'acollida a les escoles per a nou vinguts de P3 i que s'ha portat a terme ja aquest any gràcies a voluntàries, que són magravines. La taxa d'immigració de Manlleu ha baixat respecte al 2011 i se situa al 22,4%, encara lluny de la mitjana catalana, que està al voltant del 16%. Protecció Civil ha posat en prealerta el pla per risc d'inundacions per la previsió d'un fort temporal que portarà tempestes i és previst que creui Catalunya aquesta matinada. A la resta d'Espanya el mal temps i les pluges estan provocant molts problemes, fins i tot una dona mort per les tormentes que han caigut a Màlaga, en aquesta província. Ja ha sigut desallotjat 8.000 persones per les fortes tempestes. El primer secretari del PSC, Pere Navarro, anunciarà aquesta tarda des de Terrassa la seva candidatura a la presidència de la Generalitat. Serà diumenge, en el marc d'un Consell Nacional, quan els socialistes votaran el seu candidat en unes primàries restringides. De moment, però, només la deputada Montserrat Tura manté la seva voluntat de presentar-se. La inflació anual estimada de l'índex de preus al consum del mes de setembre en el conjunt de l'Estat és del 3,5%, d'acord amb l'indicador avançat publicat aquest divendres. Això suposaria un encariment dels preus de fins a 8 dècimes respecte a l'agost situant la inflació anual en la més alta des de l'abril de l'any passat. Bona tarda, us parla David Amador. El president del Barça, Sandro Rossell, ha firmat en declaracions de la cadena nord-americana ESPN que no s'imagina un Leo Messi que no celebri els gols, en referència al davanter del Real Madrid, Cristiano Ronaldo, qui va assegurar que no el celebrava perquè estava trist. Jo no crec que això pugui passar amb Leo Messi al Barça perquè ell és molt feliç a Barcelona. Ell és del Barça, ell sent al Barcelona el seu cor i també al seu cap. No veig possible que això passi, cregui-me. Potser això passa a altres clubs, però no pas al Barça. Amb escat el Barça i Xavi Pasqual han fet oficial la renovació del tècnic fins al 2015. En hockey patins avui es disputa el partit de nedar de la Supercopa d'Espanya entre el Noia i el Barça a les 9 de la nit a la Taneu Agrícola de Sant Sadurní. La tornada serà diumenge al Palau. I amb el Terpola avui també es disputen les semifinals de la Copa Catalunya Femenina a les instal·lacions del Club Natació Mataró. El Sabadell serà el primer finalista després que està superant clarament el Terrassa per 15 gols a 4, l'última referència al darrer quart. D'aquí a menys de mitja hora comença el Sant Andreu Mataró. Notícies en xarxa. Tot seguit. Les notícies de Sant Just. Bona tarda, són les 6 i 5. El ple municipal del mes de setembre va aprovar en dos punts de l'ordre del dia una reducció del deute de l'Ajuntament de Sant Just. De totes maneres, però el consistori no disposarà de gaires diners per noves inversions i haurà de seguir rebaixant el deute. L'alcalde, Josep Perpinyà, ha explicat aquest matí al Justà de Fustra que aquesta és una mesura adoptada pel govern espanyol a través d'un decret. Les aportacions d'altra banda de les administracions estan reduint i moltes ni tan sols arriben. Per això l'Ajuntament es planteja partir de zero en els pressupostos per inversions davant les incerteses de les aportacions econòmiques. El transport privat ha guanyat el transport públic en una cursa que s'ha fet aquest matí amb motiu de la Setmana de la Mobilitat Sostenible i Segura. Des de l'Ajuntament fins a la Cruïlla de l'Avinguda Diagonal amb el passeig de Gràcia de Barcelona, el cotxe ha trigat 36 minuts per 56 del transport públic. Des del barri de Masllui el temps ha estat de 53 minuts pel cotxe davant el 70 del transport públic i aquestes han estat les principals conclusions després d'aquest recorregut. Sant Just és un dels pocs municipis, però... en què ha guanyat el transport privat. Les activitats de la Setmana de la Mobilitat Sostenible i Segura no s'acaben aquí, sinó que diumenge hi haurà una bicicletada amb sortida al Parc del Parador i arribada al Parc de Torre Blanca. Serà a dos quarts d'onze del matí. I acabem aquest bollet expliquant-vos que diumenge es farà una passejada per les masies de Can Carbonell, Can Fatjó i Can Baró, una activitat que forma part de les Jornades del Patrimoni que se celebren arreu de Catalunya. L'activitat l'organitza el Centre d'Estudis Sant Justens i l'Ajuntament. L'arxive municipal Jordi Amigó coordina aquesta activitat que començarà diumenge a dos quarts de deu del matí a Can Ginestal. La primera parada serà la masia de Can Carbonell i després anirà cap a Can Fatjó, que només es mirarà per fora. Un dels guies serà Daniel Cardona, que anirà donant explicacions històriques a tothom qui s'apunti a fer aquesta passejada. I tot plegat s'acabarà a les 12 del migdia la masia de Can Baró. La intenció és que la sortida es faci a peu, però qui tingui problemes de mobilitat pot acostar-s'hi en cotxe. I de moment això és tot. Més informació a partir de les 7 als Sengés Notícies, edició vespre. Fins demà! Què tal, com esteu? Bona tarda, benvinguts a la segona hora de La Penya del Morro. Segueix La Penya del Morro a Twitter i Facebook. A Twitter, La Penya del Morro. A Facebook, La Penya del Morro. Com veu, som originals de menys. En aquesta segona hora tenim l'Eric Pomar per parlar-nos de què fer aquest cap de setmana amb l'agenda juvenil. També tindrem el senyor Benito amb el seu espai Crisis World Crisis i connectarem amb l'Eli Capdevila perquè ens parli del que no hem de fer aquest cap de setmana a l'antiagenda de la penya del morrum. Mutxachada, no hi? No, no. No. És la penya del morrum. Eric Pomar, bona tarda. Bona tarda. Bé, avui veig que no vens acompanyat ni del Dani ni del Joan, que fèiem allò dels granars, de la penya del morro. Què ha passat? Doncs mira, que avui el Daniel tenia una reunió i el Joan està amb un angustipat que no vegis. I no han pogut venir. No han pogut venir, eh? No té res a veure amb què la setmana passada parlessin més que tu a la secció. No, res. Vull dir, estan sants i estalvis? Estan bé, estan bé. Ja el Joan, que està una mica de fotudet... Estan bé, estan bé. Què li passa al Joan? Que té un angustipat. Joan, des d'aquí... Va haver-hi un empat, al final. Ja sabeu que el Joan i el Dani van estar debatent sobre què era millor, si tenir totes les tardes lliures a l'institut o no, i finalment la gent va votar al Facebook i hi ha hagut un vot per cadascun. Per tant, empat. Un és concretament del mateix Joan. Mira que bé. Es va votar ell mateix. I l'altre és d'una dona que no sé qui és. No sé si és la mare del Dani, potser. Com es diu? No me'n recordo. Es pot dir Ramona? Pot ser. Segurament és la seva mare. Molt bé, molt bé. Dit això, Eric, avui què ens portes? Doncs com que estic jo sol... Sí, perdó, no estàs sol, que tenim el senyor Benito aquí. Bueno, sí, tenim aquí el senyor Benito. Senyor Benito, bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Vostè... Està tornant a l'infant. Sí, sí, sí. Estic fent una regressió. Com el net que mai tindrà. Ah, ara... És veritat, és veritat. Que bonic, que bonic. Jo, si vol, li desempato, eh, la qüestió d'abans. Ah, sí? Sí, tardes lliures. Oh, i tant. Tardes lliures, no? Jo una vegada vaig... Bueno, una vegada... Recordo que un cop vaig estudiar... I em vaig agafar les tardes lliures, però pel meu compte. Va fer campana, no? Tot l'any. Tot l'any. Així m'agrada. És el que jo hauria de fer, també. Home, ara no prengui exemple a vostè. Vostè a estudiar... Què està estudiant? Jo ara estic fent segon d'ESO. Segon d'ESO. D'ESO. Sí, d'ESO. D'ESO. Però, escolti, senyor Lito, vostè potser és una mala influència, l'Eric Pomar. No havia caigut en això. Jo em dedicava les tardes lliures a llegir molt. Ah, ja, ja. Doncs jo no. No. Què fa vostè a les tardes? Amb l'ordinador. Amb l'ordinador? Mare meva. Que a la meva època no n'hi havia. Oh, clar. Hi havia cine de barri, era més interessant. Que eren les dones aquelles que se sentaven al carrer? Eh? No, home. O era el cine. El cine, cinema, eh? Un local. Com ho hem fet anar, això? No ho sé, però m'ha entrat per un lloc que dic... Ai, aquest nen sap masses coses, eh? Perquè hi havia unes senyores... En els cines també, menys senyores, eh? Però bueno, això ho deixem un altre dia. Bueno, va, Jordi, anem per feina. Que fumaven i parlaven de tu, no? Eico. Molt bé, molt bé. En fi, Eric, avui què ens portes, a veure? Doncs com estic jo sol, amb el senyor Benito, anem a recordar les belles accions de la temporada passada, de l'agenda juvenil. Ah, molt bé. Doncs avui porto el Festival Internacional de Teatre Infantil i Juvenil. I arriba la vuitena edició d'un festival que inclou espectacles d'arreu del món, des de titelles, teatre màgia fins a circ. I ho trobaràs en el FIT, que és el festival de Cerdanyola del Vallès. I quant és això, concretament? Doncs comença avui, dia 28, i acaba el diumenge, dia 30. Molt bé, i això serà a Cerdanyola, diu. A Cerdanyola del Vallès, al carrer Ateneu, al carrer Indústria, 38-40. Alguna espectacle. No, no, digui, digui, jo estic postant coses. Algun espectacle destacat, aquesta? Doncs sí, per el que tu dius, per consultar preus i els espectacles i tot això, perquè n'hi ha molts, Vostè no els decanta per cap d'ells? Com? No els decanta per cap d'aquests espectacles? Ho ha mirat? Aquest m'agradaria veure'l. És que n'hi ha molts. Bueno, trino. Hi havia un que era de màgia, que també estava bé. Sí? És interessant. Sí. I no sé, també hi havia un del circ... que feien... A mi m'agrada ioga, que és el cable aquell tan llarg. Els funambulistes. El què? Els funambulistes. Bueno, sí, això que van sobre... Atenció a la pista central d'aquests moments, el senyor Benito. Veiem com l'enfoquen els focus i està a punt de travessar. Però de funambulisme n'hi he fet tota la vida. Que no és el mateix de funambulisme. I és sempre estar a la corda flussa. Com Johnny Cash, no? Sí. És molt bona, posi-la. Ara vol que la posi, Johnny Caix? Sí, com es diu la peça aquesta? Ring of Fire? No. No, l'altra. The Walk the Line. Walk the Line, de Johnny Caix. La coneix? No. Ara tindrà l'oportunitat de conèixer-la. Que està fent com el seu instructor, no? És com el lazarillo de tórmics. A veure... A veure... I keep a close watch on this heart of mine. I keep my eyes wide open all the time. Això és un cunyà. Per això a mi és molt raro. Eric, tu, per exemple, què escoltes? Que així fem un intercanvi generacional amb el senyor Benito perquè ho sàpiga. Per exemple, el David Guetta. Tant així, no, tampoc. Què li sembla, senyor Manito? Una mica... Aquesta ha sigut la cançó... Jo m'agrada molt. Escolti, ja saps que aquesta cançó que estem escoltant, que es diu Gangnam Style, ha sigut la cançó número 1 de l'estiu a Corea del Sud? Ah, sí? Sí. Home, no tant. Amic Eric. Una miqueta més tranquil. Benito. Aquí de seguida ens parlem de tu. Vinga. El senyor Benito se'l parla de vostè, Eric. Disculpi. Tu de bosc potser l'hauries de parlar. S'excel·lència, per favor. Això, això. Això li agrada. Això és el David Guetta. Ah, això està bé. Frescor, no? Sí. Escolta, no vagi tan modern, ara, senyor Benito. És que som un modern. Ah, val, val. És un collon, això? És un noi, una noia? No, és un noi que és un DJ. El David Guetta. La Sia, en aquest cas canta Sia. Sí, la Sia. O sigui, li diu a cantants... Les canta i ell fa tot. Sí, més aviat s'hauria dit David Geta, perquè ell no canta, saps? Alfi, després d'haver fet aquest intercanvi musical generacional, hem passat a Johnny Cash o David Geta en un moment. Això no ho fa ningú, per alguna cosa serà, també. Jo no he escoltat mai una emissora a Radio Flashback o M80 Ràdio que tinguin aquest nivell, una cosa o l'altra. De totes formes, Eric, tenim una altra recomanació de cara a la setmana que ve i amb això ja acabarem, no? Doncs sí, recordeu que la setmana que ve és el Sitges Film Festival. Que nosaltres connectarem cada dia amb el Sergi Arrada, que serà el nostre corresponsal al festival fantàstic més important del món, d'aquest gènere, que quedi clar que això serà a partir de la setmana que ve, a partir del dijous 4 d'octubre comença Sitges, aquest film festival. Què di, Eric? Doncs aviam, això que comença el 4 d'octubre, acaba el 14 i aviam Jordi, fica el tràiler. Oh, bueno, escolta. Vinga, vinga, home, això ja t'ho he dit abans que ho tindries de tindre preparat. Però això està aquí preparada, ja, Eric. Quina mala llet que gastes. El que et passa, em tiràs alguna pregunta més, tu. Sí, tu, escolta. És el pedrerol de la penya del morro, l'Eric. És un tràiler. Això és el tràiler? Sí. Tu l'havien escoltat, Eric? Sí. Però, clar, no és el mateix veure'l. Ja, ja, ja. Per si el voleu veure. Em fots bronca a mi, Eric, perquè jo, que tenia el trailer preparat, perquè el posi, i ens poses un trailer que per ràdio només és música. Bueno. Això... No, no, no. Digues l'URL perquè ho puguin mirar a casa. Sí, no, si algú vol mirar-ho, que posi a YouTube Sitges Film Festival 2012, que és el que m'ha dit l'Eric abans de començar la secció. Si ara fan pel·lícula sense sonor, potser també que hi hagi sonor sense pel·lícula. És veritat, és veritat. El tràiler que hem escoltat abans, de Blancaneus, també per la ràdio, fantàstic, però és un tràiler d'una pel·lícula que és merda. M'ha convençut, jo crec que hi aniré. Sí, sí, sí. Sí, home. En fi, i acabem ja parlant, ara sí, perquè no tenia pendent aquesta recomanació, però encara falta una mica. El 31 d'octubre es farà la Festa Jove Edició Halloween. Doncs sí. Doncs festa jove edició Halloween. Vem començar amb la primera, després l'edició estiu i ara l'edició Halloween. O sigui, aneu fent quasi bé una festa per trimestre, no? Sí, més o menys. És el que intentem. Quina gent hi pot anar? Hi poden anar, ara ho hem fet des de 10, bueno, entre 11 a 12 persones fins a 16. Anys vol dir, no? Sí, sí. De 10 a 11 anys fins a 16 anys. Sí, sí. No aforament limitat entre 11 i 16, no? No. I això serà el dia 31 d'octubre? El dia 31 d'octubre. I esteu començant ja a promocionar una mica aquesta activitat que es farà al Casal de Joves. La gent haurà d'anar disfressada? Això encara no ho sabem. El Daniel vol, jo no vull, el Joan no ho sap. Eric, fes-me a casa a mi. Que vagi disfressada la gent. Jo no em disfressaré. Doncs perdona, però està molt bé, no, senyor Benito? Disfressar-se? Sí, jo crec que sí, eh. Home, jo crec que és... Abans es feia el Carnestol Fest, el casal de joves, que la gent que anava disfressada entrava de forma gratuïta i la gent que no hauria de pagar dos euros o una cosa així de forma simbòlica. No, doncs mira, bona idea. O sigui que això potser ho podríeu... Vostè s'han de documentar. Això ens havien dit, eh, els del casal de joves. Va, va. Festa jove, edició Halloween. Amb Eric Pomar. Jo, per un mòtic preu, els hi faria de porter. No cal, no cal. Home, senyor Maníru, si vostè vol... Si vostè vol, digui-m'ho. Quin pregunten? Quin preu? No sé, un euro... Al minut? No, no, això sí que no, eh? Un euro al dia, un euro al dia. Exacte, un euro tota la festa. Begudes a part. Begudes incloses? No. Begudes no incloses. Home, no, és que si no, no tenim benefici nosaltres. Ja parlareu, ja parlareu de les vostres coses després, que nosaltres hem de fer un programa i hem de continuar. Exacte. Eric, moltes gràcies, que vagi molt bé i ens tornem a escoltar divendres que ve. Bona tarda. Sí, aneu. Senyor Benito, vostè no marxi, que hem de parlar encara de... Crisis, World Crisis, avui de què... No, dic que no marxi vostè, senyor Benito. De què ens parlarà avui el Crisis, World Crisis? No. De què ens parlarà avui? Ah, del... Que no té el guió. No ho sap ni vostè. Que no té el guió. No ho sap ni vostè. Vale, vale. Ràdio Tesfem 98.1 Ràdio Tesfem Bé, doncs parlem ara de... Què ha passat aquí? Hem continuat i no n'hem continuat, no? Sí. Senyor Benito, a veure, vostè cada setmana ens porta la secció Crisis, What Crisis? What Crisis? Avui, de què parlem de la crisi? Avui parlarem d'una crisi que vostè no escolti avui, eh? Trecats auriculars. No, no, escolti, però jo he dit que és una mica prematuro. La crisi de les banyes. La crisi de les banyes? De les banyes. Com tard o d'hora ens surten banyes? Què, parlem de cargols, avui? De cargols. Hi parlem de cargols. Sí, senyor. Però una cosa, és que veig que va amb molta patxorra vostè. Per què? Home, què vol dir això d'aquí? Si hem de parlar de cargols, poc a poc. Ara, què vol dir crisi de banyes? La secció es diu crisi. Vaig dir que hi havia moltes crises. Ah, és veritat. I avui anirem fent un repasset de les primeres crises. Què és la crisi de les banyes? No ho sé. Quan et surt banyes. Què passa? Vostè ho sap? No. Encara és jove, eh? Per saber què passa quan et surten banyes. Home, doncs llavors no m'ho pregunti. Més que sortir, el verb és que te les posen. Què és la crisi de bany? Però escolti, això ho sap tothom. Una persona, exacte, la seva parella se'n va amb una altra. La seva parella, una persona amb la qualitat i confiança, dues persones que es tenen confiança, una d'elles per sota mà, bajo cuerda... L'Èric se'n va, eh? No aguantes això, no t'interessa gens. No t'interessa gens, eh? Molt bé. Sí, ho escomptaré pel mòbil. Això em diuen totes. Vinga, adeu. Fins la setmana que ve. Estem perdent oients per moment, eh? Això no havia passat mai. Els que tenim aquí se'n van. Sí, això no havia passat mai, senyor Marito, perquè jo ja sabia que la gent ja, al seu espai, ja té una audiència a menys 10, no? Però, a part d'això, jo no havia vist mai que se li va a l'oient, l'únic oient que té, se li va mentre fa el programa, no? Això és patètic, eh? No, però no passa res. Bueno, jo és la tardor, eh? Una pregunta. Sí, home. Avui no parlem de la Riera? Sí, d'aquí una estona. Ah, vale. Doncs vinga, tira-ho milles, eh? Sí, home, sí. Bueno, qui pateix la crisi de les banyes? Jo, no. Vostè, no? No, perquè no tinc parella. No, però aquí la pateix. De manera genèrica, eh? Ah, però vostè pateix... Una crisi de banyes pot ser allò que dius, home, jo tinc confiança que em fany una això, però aquella persona que m'ho havia de dir, doncs, li està fotent com si diguéssim... Una miqueta amb llitet, eh? I se'n va amb un altre, parla amb un altre... És veritat. Poder-se gelós, també, no? En el fons també és quasi de banyes, això. En el sentit que, per exemple, no, és que estic gelós perquè vas a prendre un cafè amb aquesta persona o perquè també podria ser que dediques molt temps a la feina. Això. Llavors, això també podria ser... Dedicar-me molt temps a la feina és ja implícit un tema de banyes, eh? Sí, no? Si hi ha implícit, eh? Aviam, la crisi de banyes... Bé després d'una altra crisi de la que parlarem un altre dia. Ah, val, val, val. Hi ha una crisi de... La crisi de banya ja és, diguéssim, quan explota, quan ja peta una mica tot el tema, eh? Diu... En quin moment es desencadena la crisi de les banyes? Home, en principi quan la cosa va malament, no? Bueno... Clar, quan dius, bueno, la cosa anant malament, deus que el cafè aquell constantment el fa amb una altra persona, la persona que tu creies que faries el cafè amb ella, constantment el fa amb una altra. O l'altra persona dius, hosti, si està massa estona en el cafè, ai, en el treball. Fa massa feina, fa massa feina, però al final el sobre que té que portar a casa... Bé, ara la gent ja no porta a sobre, eh? Vull dir, el salari... els emboluments no creixen amb la proporció de les hores que hi dedica la feina. Al contrari, si li mires... la compta de la Visa augmenta el preu amb restaurants i altres llocs. Però, a veure, aquí hi ha un problema ja de desconfiança, clarament, perquè si tu has d'arribar a un punt a mirar la Visa i el compte de la Visa de l'altra persona... Clar. Vostè em parteix ja que la gent desconfia, no? Clar, l'altra pas ja és mirar el mòbil. Clar. Ja és mirar-li el mòbil. Aquí truca. Aquí truca, no? Sí, què estàs fent? Registre de trucades... Sé que hi ha moltes parelles que han començat el tema de... de les banyes i tot això, a través del mòbil. És que és una temptació molt gran. Hi ha molt tio inepte, i tia, a l'encems, inclosa, que posen el nom exacte del fulanet amb el que s'estan entenent. Si te coge la pròpia, hòstia, nene, ponle, no sé què, Manolo. Ja saps què Manolo... És una bona tècnica aquesta, canvia el nom. Si tu t'estàs liant amb una nena, amb una noia, per cal, que es diu, no sé, posem Cristina, per dir-ho. I si tu en el mòbil poses Cristina, no sé quantes llamades i no sé quantos mensajitos, i clar, tu mires els mensajitos, Chuchi, te quiero. Oye, ¿qué fas? No, ¿qué fas tú? Ja, de malament. En canvi, si tu li poses el nom de l'amant, per exemple, Manel, el del bar. Manel del bar. O alguna cosa... O el de la feina, no? Manel Feina, per exemple. Manel Feina. Aquest m'agrada. La dona no anirà a mirar Manel Feina. Clar. I si no, se'n portarà dues sorpreses, eh? Si m'han mirat Manel Feina, Cuchi Cuchi, Tutxo de Menos. Clar, ja. Eh? Home, el pitjor que pot ser, això sí que és una descoberta, és que tu pensis que et fa les banyes i et fa les banyes amb un altre del sexe contrari. Ah, això és pitjor encara? Això és una cosa ja brutal, eh? O sigui, que et deixin per una persona del mateix sexe que la parella? Que la persona, eh? Que la persona? Hòstia, jo conec parelles que els hi ha passat i és un xoc, eh? Sí? És un xoc, això és una cosa... Quan diu que coneix persones vol dir que té un amic allò que es diu i ha sigut a vostè? No. És que jo, com vostè, no estic casat. Ja, ja, ja. Ni en parella. Jo estic casat amb... Amb la feina. Amb la feina. Amb la feina. I amb el compromís. I el compromís de la màgia. Bueno, escolti... Llavors, on està? Em fa perdre el fil, eh? Com va començar això? La història de la humanitat? A vostè li ha agradat molt això. Això mateix. A l'època d'encentrats. No, hi ha una cosa que m'agradia recomanar a tots els que li surten banyes, eh? Ah, sí? Sí, les banyes són com les dents, que deia aquell. Quan surten fan mal, però després ajuden a menjar. No l'he entès. No l'he entès? No l'he entès. Li torno a repetir poc a poc. A veure, què diu? Les banyes són com les dents. Quan surten fan mal, però després ajuden a menjar. A menjar, què? Cony, a viure feliç, home. Filosofia barata, doncs. Vinga, tira. Escolta, i Adam i Eva, podíem dir que, segons l'Església i la història bíblica, la primera parella de la humanitat. Ells també van tenir problemes de... Sí. Van de crisis de banyes. Sí, sí. Per què es pensa que se'n va anar cap a la serp i es va fotre aquella poma i tota la conya aquesta? Sí, per tant, aquí el banyut sempre és ell, el banyut? Sempre és ell, home. A més, una norma del banyut és que és l'últim que s'entera. Això és la norma, eh? Tothom sap que la dona et fot banyes menys tu. Això és una acció, home, això. Ja ho sap tot. Vinga. Digui'm. No, no, de les banyes d'Adam i Eva va passar alguna cosa, però va passar l'estarrament del paradís. Nos ganaremos el pan con el sudor de nuestra frente. Con el sudor de tu... Si hi ha algun... Ho van entendre malament, va dir, te ganaràs el pan con el sudor del del frente. Ah, sí. Per això hi ha tios que treballen i tios que s'engueixen. Ho van dir així, ho van dir d'aquesta manera, no? Ah, jo havia entendido que te ganaràs el pan con el sudor del del frente. No volverá a ocurrir. Lo siento mucho, no volverá a pasar. Me arrepiento mucho. Ja veu una mica, com deu el Disney, de la Historia Interminable, te'n recordes? Tu, de la pel·lícula aquella? Hola, soy... Una mica d'Alf, també. Hòstia, l'Alf és de gent... Tots una pinta d'Alf, el nostre monarca. He venido desde Belmonte. Era boníssim, era boníssim. És veritat, és veritat. M'ha portat un bon record, ara. És que per això fem el programa. Ara me'n vaig animar. De la crisi de banyes que té. Per cert, a la història de la humanitat també hi ha hagut més casos concrets on les banyes han estat protagonistes, no? Fixi una cosa, jo la deixo aquí com una reflexió perquè queda com una mica obert, eh? Gràcies. Aquella sensació de banyes d'un personatge bíblic que es deia Sara, d'aquella sensació, va néixer tot un poble. Ah, sí? Sí. Corrien els temps immemorials d'aquells que la Bíblia no ens en parla i no sabem ben bé la data. Tiri, tiri. Quan Abraham estava casat amb Sara, Sara era estèrio, no li havia donat pas fills ni descendència. I volia tenir un fill. Això sembla dos de la parròquia, ja, però vaja, tiri, tiri. Sí, en aquell temps, digui Jesús. Bé, això era molt abans de Jesús, eh? Bé, llavors, Abraham, amb una esclava que tenia, que es deia Àgar, va tenir un fill que es deia Ismael. Ah. I va tenir un fill. Llavors, al cap de molts anys, quan ja Sara era bastant... És molt llarg, això. No, no. És que hem de parlar de la Riera, eh? És un minutet. Quan Sara ja era una mica gran, va tenir un fill que va ser Isaac. Aquest sí que li sona, eh? Sí, Isaac. Llavors, Sara molesta... Perquè, clar, tenia una mica de cel·lus, eh? Tenia cel·lus, enveja, banyes, etcètera. Amb l'Àgar li va dir a l'Abram, escolta, Xatú, aquí, de dona teva, només jo, eh? L'Àgar i l'Ismael, que tirando, tu. Que aquí no estamos pa, hòsties. I llavors, clar, Abraham va dir, cony, què foto, no sé què. Llavors li va sortir la veu de Déu. Saps que la veu de Déu està sempre allà, eh? Va dir, Abraham, no tinguis por. Deixa anar l'Àgar i l'Ismael, que d'ells també faré un gran poble. Abram li va donar uns queviures a l'Àgar i va fer que agafés a Ismael i se'n anessin camí enllà, al desert. I al final què? I al final d'Ismael van néixer els Ismaelites. Els Ismaelites? I els Ismaelites no són altra cosa que els musulmans. Què em diu ara? Fixis vostè. Ah, sí? Ismael islamita. No, no té relació. Ah, va, va. És cert, d'Ismael van néixer els Ismaelites. I els Ismaelites són els musulmans. Oh, quantes coses que sabeu en vostè, senyor Benito. Ho porta a la Bíblia. Fixis vostè com d'un atac de banyes neix un poble. I com d'un atac de banyes, pots resurrir un poble. No, no es torni hooligan, ara. A veure, 6 i 34 de la tarda, continuem a Penya del Morro. Tot seguit parlem de la Riera. D'aquí una estona hem de parlar del que no hem de fer aquest cap de setmana amb Leli Capdevila, però ara amb la Riera, amb el senyor Benito i la Carme Verdeu. Jo, si em permet. No, no, no. No, no, entre això. Què vol? Eh? Què vol? Jo com que sé que hi ha un país que està encetant el camí cap a Ítaca... Canadà? Escòcia? Ítaca. Bueno, sí, un d'aquests, eh? Agafi el que vulgui. Si em permet, jo quedaria... Si em permet, li llegiré dos versos de la Odissea d'Homer. Ara hem de llegir dos versos? No, avui no, no. Ah, proper dia, eh? Traducció, Carles Riba. Ja ho farem. La setmana que ve podem fer-ho. Li sembla bé? Dos o tres versets per anar fent. M'agrada la idea. Mentre fem el camí a Ítaca. Que sí, que ja ho hem entès. Carme Verdey, bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. No he vist la Riera. Home, no has vist la Riera, ja. Anem bé, eh? Escolta, fem un espai de la Riera i no hem vist res de la Riera. Senyor Benito, vostè ha vist la Riera? Sí, he vist la Riera. Mai hem mirat a l'hora. Està bé, això, perquè com a mínim... Un dels dos sap de què parla. Això mateix. La Riera, insisteixo, està molt sosa, eh? Això no l'he vist, eh? Si a partir d'ara és de treballar al casino, és normal que utilitzis el despatx. A veure... Aquí tenim una de les cenes d'avui, que és l'Anna Saúl. Bueno, posem antecedents. Claudi, marxa a Brasil. Ah, marxa de Brasil? Sí. No sabem si és una jugada o no jugada. Ja, fan ballar-nos el cap una mica amb això. Què ha anat a fer? Negoci. A casinos. A obrir un casino a Brasil, que el joc està prohibit. Ah, molt bé, eh? És un gran... Qui l'ha assessorat? El Pallasso Micoló? No, era un projecte de la Lídia que en teoria ho va fer per fer picar el Claudi que s'anés a fer això, que finalment ha caigut a la trampa i ella quedar-se amb el casino. Però llavors no sabem si el Claudi també està tramant alguna cosa o és de debò, no? Això mai se sap, estàvem amb l'ambigüetat aquesta. Llavors, què ha passat? Que és que era la dona, no? No, el fill. Ah, el fill. El Peter aquell, el pastisser. Ah, el guapet. Parla amb la seva mare, amb l'Anna Saúl. No és guapet, no és guapo, és guapet. Guapet, eh? Encara és guapet. L'Anna Saúl és la seva mare? És la seva mare, l'Anna Saúl? És la madrastra. Ja estan parlant l'una i l'altra. Ex-madrastra. A veure què diuen. I no hi estic d'acord? Creus que és massa poc? No, no, no, al contrari, crec que és massa poc. Ton pare és un gran empresari, però és un garrepa. I està clar que s'ha aprofitat de tu. Si no he cobrat mai tant en cap altra feina. Perquè no havies treballat mai en un lloc on es fessin tants diners. I el teu càrrec és de gran responsabilitat. Jo crec que hauries de cobrar el doble, com a mínim. Tant? Aquesta música de l'exorcista m'agrada, doncs. Ja a mi m'agrada ser justa. Quants diners? No ho sabem, no? No se sap, no em parlo. Així s'evitarien... De 1.000 euros a 2.000 euros. Com ho veus? Ha passat de 1.000 euros i estàs guanyant 2.000 euros. Ho és la ponya. Doncs jo també. Bé, llavors... No tindrem cap problema, tu i jo. Epà, epà, epà. A veure... T'has posat tu la música? No. Ells. Sí, per això t'ho diré. Va inculturada, no? Sí, a veure, para un moment, para un moment. Para un moment, a veure... O sigui, què passa aquí? Clar, i és el que et deia, el Claudi ha marxat a Brasil, i té que deixar algú aquí de confiança, i llavors no se li aconsegueix més, gran badada, que deixar el pipi, el pipiolo del seu fill. Home, és el fill, és l'areu, no? És el seu fill i és cuiner. Hauries posat a la seva filla, que té una mala folla que no s'aguanta. I que l'has de dir que això, és que no està enfadada, ella. No, bueno, no, perquè l'hem d'anar d'altra empresa, i diu, hòstia, el marron del casino, allà te'l quedes tu. I, clar, que estic de posar a la nena, que és que aquella és d'Armastomar, a mi m'agrada, eh, el caràcter de la noia. Com es diu? Oi. Sònia, no, Lídia, no. No, no. No ho sé. Una cosa, no podeu venir aquí i fer una cosa de la Riera i no tenir ella. No recorrem un nom, però és molt coneguda, eh, vull dir, hem parlat molts cops d'aquest personatge. Clàudia, un nom així com Pijo, no? La Mercè Riera, no. No, és la neta. Ona. Ona. Ona. La Ona. És la Ona. Jo vull dir dues coses, abans que em facis fora. Vinga, ràpidament, perquè tenim l'Eli i Capdevila. Veus, primera, no triomfa aquesta temporada de Riera perquè no exploden el tema germans. Què passa? Germans i Riera. Perdona un moment. Estan barallats i llavors fan rames separades i fan el Claudi pel seu compte i Era bonic veure el Claudi barallant-se amb aquests, no?, el Lluís ja no hi és... Perdona, li podríem haver dit a la Marta Butxaca, dialoguista i guionista de la Riera... Sí, s'ho hauria pres molt bé. Segur que sí. Ella només dialogava... Amb lo simpàtica que va estar. Ell va dir que només dialogava, també, que ell no sabia res de les trames. I l'altra cosa és... El tema que vam comentar aquí fa dues setmanes, crec, de la Marcia Riera amb la pintora, us en recordeu? Ah, sí? Que vam insinuar que hi hauria marro, doncs... S'està començant a parlar en diferents llocs, eh? Aquest tema, per tant, vam ser molt previsors. Eh? Ja l'he de venir, jo. Ja l'he venit. Dues dones madures i un pinzell entre mi. Ella mateixa, al Twitter, aquell tuitat de Marcia Riera, em va dient coses, també, en aquesta línia. Home, és que és normal, això, eh? Vols veure les meves pintures? No. I què li cantarà allò de... Serà atrevit, per això. Jo crec que serà atrevit. És més, auguro un bodypainting d'aquí poc. Un body painting de Mercè Riera, tota nua, deixant-se pintar per la noia, la Pepa, l'actriu en valencià, no? En fi... Ja, ja, ja. Seria bé, eh? Sí, sí, ja. Seria bé. A mi m'agradaria molt, és que jo sumio amb això cada nit. O sigui, Mercè Riera, és a dir... Pintada. La Mercè Capdevila, no?, ens es deia. Sí, home, Anissa Gada Poder. No es dèiem, Mercè. Ah, Montserrat. Ah, Montserrat Capdevila. Montserrat Capdevila. Que, sí, és la... L'actriu és la... Anàvem que tira de rodes. Com es diu ara? La Mercè Sant Pietro. Sí, home, gran actriu. La Mercè Sant Pietro. Me'n vaig. On te'n vas? No. Vols fer alguna cosa més? En aquest programa jo no tinc cap mena de... L'Ibenders és una mica descontrolat. L'Ibenders no, en general cada dia. L'Ibenders s'està tornant cada dia que la gent fa el que vol. Entra, surt... És un programa jove, obert, dinàmic... Innovador, trencador... Ja veuràs com d'equipo... Podem dir que és eclèctic també, que m'agrada molt? No, no, eclèctic ho diuen els de la Copi. I emergent, i un programa emergent. Això també es porta molt, eh? I a farbacent. Si poséssim sidral seria a farbacent. Sobretot a farbacent. Carme, moltes gràcies. Que vagi bé. Bona tarda. Segueix La Penya del Morro a Twitter i Facebook. A Twitter, La Penya del Morro. A Facebook, La Penya del Morro. Com veus, som originals de mena. Fins i 40 de la tarda, continuem en directe a La penya del morro. Què fa? Què m'ensenya amb aquest paper, senyor Benítez? No, que abans li heu recomanat una cançó pel meu secció. La seva secció ja ha passat. La posem perquè és de... La seva secció ja fa estona cap a l'hora. La posem perquè és de vigor. És d'ara. Cuando la pobreza entra por la puerta y el amor salta por la ventana del último de la fila. Escolta, no tinc temps per la seva escena. No, no, no tinc temps. Que hem de parlar amb l'Elicat de Vila. Eli Capdevila, bona tarda. Molt bona tarda. Molt bona tarda, què tal? Bona tarda. Bona tarda. Som molt fan de l'último de la fila. Què passa ara? Eli, bona tarda. Molt bona tarda. Molt bona tarda, Eli. Molt bona tarda. Eli, molt bona tarda. Prou ja. Prou! Hola, Eli, bona tarda. A veure, vaig a buscar la cançó aquesta de l'último de la fila. És d'abans que fóssim com molt famosos. És de les primeres. Cuando la pobreza... Entra por la puerta, el amor salta por la ventana. Ja, però és que a l'Spotify no hi és. No hi és. No hi és. No hi cap tanta cosa, no? No hi és a Spotify. Bueno, les posi mi nòvia se llamava. No, no, és que no cal posar res. Mi nòvia se llamava Ramon, fantàstica. A veure cosa, és que em fareu tornar boig. Jo no puc estar conduint el programa buscant a l'Spotify. Mi nòvia, què? Mi nòvia. Mi nòvia. Se llamava Ramon. Se llamava què? Ramon. Ramon. Min nòvia se llamava Ramon? Sí, senyor, i això què m'has dà? Les palabras que terminan, no? Aquesta, sí, senyor. No l'aplaudiu, l'aplaudiu. Min nòvia se llamava Ramon i tenia un to... A veure, això què és? Però què ve, això, ara? No ho entenc, és que no entenc res. Però és molt trista, aquesta cançó, perquè és mort. Sí. Atenció, perquè l'àlbum es deia Los Burros. No, és el grup. El grup es deia. Ah, el grup. M'agrada de l'último de la fila, això. Sí, abans. Ai, Jordi. No entenc res, no entenc res, no entenc nada, me voy a morir. Bueno, després d'haver fet aquest repàs a la mòvida madrilenya, Eli, et sembla que... Sí, sóc aquí. És molt jove, és molt jove, Jordi, és molt jove. Sóc molt jove. Home, encara, encara, mira, sentint això m'he sentit jove. O sigui que us ho agraeixo, us ho agraeixo que... Sí, perquè ja comencem a tenir una edat, que ens ho poseu. En fi, parlem del que no hem de fer aquell cap de setmana, Eli, o què? Vinga, va, Eli, que tevi la bona tarda. Bona tarda. Vinga, va, comencem per... Atenció, senyor Benito, a vostè li agradarà, eh? L'onzena fira del caçador Ciutat de Tàrrega, eh? Que es fa aquest cap de setmana... Ja anem bé, té bona pinta. Concretament, aquest cap de setmana la gent podrà veure a tàrrega.cat, també tot el que s'hi fa, però l'Eli també ha estat investidant una mica sobre aquesta fira. Sí, a més a més, és allò que arriba a la tardor, comencen les fires castanyeres, però abans de les fires castanyeres i dels bolets tenim tot el tema de la caça. Ara... Un esport molt bonic. I que si podrem trobar que cada setmana... Perquè van un parellot de setmanes abans i es troben amb la gent de... Amb la gent de... Com es diu això? Al teatre. Sí? Sí. Els 4 o 5 que queden per allà... Mira, un hippiflauta! Vinga! Vinga! Per cert, aquí al xat ens diuen que Jordi, ets molt jove, no ens vas veure mai en directe? Ah, perquè és l'último de la fila que ens ho escriu al xat. Diu, no teniu ni idea. Vostè potser ho coneixerà pel Quimi Portet. El Quimi Portet era el de l'último de la fila. Sí, sí. I el Manolo García. Som cançons molt diferents, les de Manolo García, també. Ja ho sabem. En fi, Eli, sí, home, el tema del caçador, que a mi m'interessa... El tema del caçador, el tema del caçador. Jo no tinc ni idea de caçar. Podré anar a tirar... Pots una tàrrega, sí, perquè és per famílies, acompanyants, curiosos, tothom pot disfrutar d'això. Podríem fotre-ho? És que m'agrada molt com ho plantegen tot plegat, perquè és com molt familiar. Sí, molt, molt familiar, amb xoclorris. Eli, perdona, han convidat el rei? Jo crec que hauria d'anar a tallar la cinta, no? A Tarrega no hi ha elefants. No? No, no es confongui. Tarrega no és ciutat no monàrtica. Elefantiu. No ho sabem, no ho sabem. Ara ja, aixecar de ciutat. Liure de territori català. L'altre és... El rei és persona on grata. Una altra ciutat... És més petita. Què és, cuia? Això és un catxandeo. Sí, Catalunya és un catxandeo. Aquest és una mica el tema. Jo no sé si Madrid pensaria del mateix, Jordi, per això. Aquesta afirmació no sé si Madrid seria correcte. La pancarta què seria? Catalunya, un nou catxandeo a Europa. No ho sé, però jo escoltant algunes declaracions d'algunes cadenes privades que comencen per Inter i acaben per Economia, Ahir a la nit al Gató en l'Agua. No sé si anar ja a la Fira del Caçador... No, a la Fira del Caçador a practicar una mica, perquè més d'un ja s'empara... Home, sí, són tanques ja. Que envien los tanques cap allà, saps? Sí, sí, sí. Que vaig a escoltar ahí Alejo Vidal... Alejo Vidal Cuadras. Oi, per favor. Amparándonos en el artículo 155 de la Constitución Española. Yo creo que los tanques... Tens que entren per la Diagonal. Que un va dir que el Quim Mongeó l'altre dia va dir no. Envia'ls per la ronda litoral que arribaran abans. A la plena de Sant Jaume. No quiero bromas, es un tema muy serio este. D'acord, senyor Vidal Quadres, que sóc jo mateix fent la veu, eh? És una imitació tan bona que potser us pensava que havíem contactat un imitador... No, eh? No, no, no. No hi ha diners. No és així. Per cert, aquí al xat diuen que entraran per Can Pedroseta, per Sant Jordi Albert, molt bé. Molt bé, molt bé. I llavors diuen que veuran que no hi ha aparcament i tornaran a marxar. Home, aquí, normalment, el pàrquing de Can Ginestà sempre està ple. Vull dir que si veu un tank, no sabrem on el posarem, perquè estava estant ple, tot això, no? O sigui que hi ha... Tens oscil·lants. No, ara bromes a part. Si arriba algun trastó d'aquests, a Barcelona és impossible aparcar. Si no hi ha zona blava... Zona blava o zona verda? No, no, no, de debò. Zona blava o zona verda o venen dissabte o diumenge, perquè dissabte aquest any han tornat a fer... Que estic molt carmejat amb aquest tema. Són residents? Són residents o no? Si veu una letxera, un tanc, és resident o no? Porta'l zona blava? Jo una mica perquè la gent es tranquil·litzi. Jo els diré que si el material... Jo vaig fer l'Emili, jo vaig ser d'aquells que van fer l'Emili. Vostè ha de salvar? No, jo no vaig salvar. Només us tranquil·litzo una mica. Si el material d'ara és com el que hi havia quan jo hi vaig anar-hi... És el mateix. No pateixin que el Tanc no surt del quartel. Ara, ara! Optimisme sempre davant de tot. I darrere el senyor Benito, eh? Always look on the ground. En fi, tot això ha vingut per la fira del... Sí, torna a posar la música aquesta. La fira del caçador, eh, que es fa tàrrega. Sí, sí, sí, jo fa idea l'anava posant amb aquesta idea, que ja començéssim una miqueta pel tema de les armes lúdiques, eh, però per anar ja preparant-nos. Perquè no és l'única, a més a més, que es fa aquesta setmana de fira. Sí, Eli, sí, perdona que talli, però és que, no, és que, per un moment, si sento com un soroll darrere... Com un soroll de bar que estic a un bar. Estàs a un bar, eh? Estàs a un bar. Molt bé, molt bé. A mi em fa venir aquí. Home, perdone. Jo estaria més bé en un bar, també. Jo no he escoltat mai a Catalunya Ràdio o Lluís de l'Olmo. Lluís de l'Olmo, connectem... Perquè és la ràdio Betusta. És el bar d'aquí dalt, això. Aquí està el bar de Canji, no? Clar. Està al bar de Canji, n'està. Molt bé. No, està bé, està bé. Bueno, en fi, ja... Acabem de començar la temporada a la Panya del Morro i ja es veu que això s'enfonsa. Els primers programes... És que si no vinc al bar, no puc fer l'especte. El Manel Fuentes... No tens col·laboradors, el Manel Fuentes? Però el Barció sí. El Barció tenen el bar de baix. Sí, però és mentida, home, que li posen un efecte. Clar, està a l'estudi, que jo ho vaig veure aquest estiu. Està a l'estudi, aquell home? Jo pensava que era veritat, això. No, està a l'estudi. I posen suel de bar. Tu ja el tens incorporat al mòbil, cosa que m'agrada. Jo ja el porto. Ja sabent això, doncs, comentar alguna cosa sobre la Fira del Caçador de Ciutat de Tàrrega o no? No, ja està, simplement això, que sapigueu que fan això, que sapigueu que no són els únics, que a València també està fent-ho, eh?, allà a Castelló. Ah, a València també? Hi ha una fira de casa i natura, també, allà, fantàstica, on fan un taller de taxidèrmia, que aquest no està aquí a Tàrrega, si us interessa la taxidèrmia, doncs ja sabeu. Podeu anar fins a... Es diu el poble Atzeneta, eh?, pel maestrat. Atzeneta? Atzeneta, que és com els que pugen a dalt de tots els castells, no? Però un poc massa. perquè és amb T-Z. Ah, Atgeneta, que té nom també de personatge de bola de drac. Sí, sí, sí. Home, sí, amb Atgeneta i en Atgeneta, i els amics en Son Goku. És la fira de la casa i la natura aquest cap de setmana, que hi ha unes exposicions, conferències... Sí, també, sí. Sí, i diu que hi ha moltes activitats, com, per exemple, exhibicions d'aures de pinyaires. Sí, el que m'agrada és d'aures de corrals ornamentals. Aures de corrals ornamentals? Sí, hi ha un concurs d'aures de corrals ornamentals. No ho sé. Una gallina... Por 25 pesetas. Aures de corrals ornamentals. No ho sé, jo aquests valencians em costen una mica. Però, bueno, tot és acostar-s'hi a veure què passa, eh? Molt bé. Sí, és aquest allò, aquest cap de setmana. Passem a una altra cosa. Vinga. Vinga, va, vamos. Aquí al xat diuen... Molta crisi, molta tonteria, però la gent el que no retalla mai és el bar. Estic d'acord amb això, eh? Diu, som un país de pandereta. Una cosa que no s'havia dit mai, tampoc. A veure, atenció, perquè també hi ha... Home, que bonic, la Fira de l'Oli. La Fira de l'Oli de Ventalló i festa major, eh? Tot plegat, tot plegat. Ho junten i així fan una poseta més lluïda. A mi m'agrada perquè Vantalló és un poble de 800 habitants que durant la fira en té 10.000. Llavors és una típica activitat d'antiagenda, eh?, per aparcar ja, com sempre diem, cap allà a l'hospitalet, si voleu anar. Home, aquí a l'antiagenda ja sabeu que, els oients ho saben, som molt fans dels pobles, com fer activitats que has de deixar el cotxe com a 4 quilòmetres, perquè per la carretera no hi ha lloc per aparcar, tothom està allà, no? Tot el rural de la carretera ple de cotxes. Penseu que, a més a més, aquí, a la Fira de l'Oli de Ventalló, parades d'oli, de fet, només n'hi ha 10 o 12 anys. que si fas la divisió entre 10.000 persones, són moltes persones per parada. Home, és que sí. Fem una mica curt. Ventalló, que és on està la central nuclear? No, no, no. On està Ventalló? Ventalló és a l'Alt Empordà, Santa Figueres. Ah, d'acord, d'acord, d'acord. Molt bé, molt bé. Ho hem de fer a Òli de Capiguella. Mira, que sí. I llavors el que fan és compensar-li posar paradetes d'artesania, productes d'alimentació i d'altres. Però ja us dic, 10.000 persones, cuidadito, si hi aneu. Per cert, allà és veritat que fan una guerra d'oli? Fan una guerra d'oli? En comptar-li com està la vida, suposo que no serà cert. No, t'ho dic perquè ens ho diuen des del xat. No des del país, eh? O sigui, des del sistema de comunicació... Digui el del xat, que això de l'oli, la guerra, que se'n badurnen i tot això, això és a Sitges. Però què diu, ara? Ja li diré unes adreces. Cuidao, cuidao. Però què diu? Que s'unten el cos amb oli... Jo vaig estar aquest estiu a un poble, a Girona, al costat de... Pots comptar, pots comptar. Vaig estar al costat de Salrà, que era a les 166, anant cap a l'avisor de l'Empordà, i hi havia un poble que es diu Bordils. Bordils. I un altre que es diu La Pera. Sí, senyor. Doncs vaig anar a Bordils i vaig estar jugant a futbol fang. Equips mixtos. Senyor Aido, per favor. Per què no m'avisa? Es pot aixugar la baba aquesta? Ja m'hi trobo, ja m'hi trobo. És bastant mal, no? Sí, jo em vaig fer bastant mal. Ja ho vaig dir-ho. Estàs per terra amb el fang? Ja ho vaig dir. Em vaig fer aquí el taló del peu esquerre. Un tall de 8 centímetres i de 2-3 mil·límetres de profund... Perdona, Eli, no riguis, que em vaig estar una setmana i no podia... No era de fang. Per allà hi havia porqueries d'aquestes. Pedres, pa, hi havia de tot. Vull que vostè... Aquí hi ha un missat per vostè al xat, senyor Benito. Vull que vostè vingui amb mi a Sitges, senyor Benito. Vull l'adreça. Ara parlo d'antena el diré. Bé, això ja... Estem parlant de tot, menys l'antiagenda. Eli, perdona, ens disculpen. No, res, no, res, no, no. Ah, tot està bé, tu? Està bé, va estar bé. Ah, vale, molt bé. Bé, i acabem ja amb una... Divendres, a mi tot va estar bé, home. És divendres, és veritat, ja aquestes alçades no ens posem exquisits. Ja per acabar, per sobre, comentar que hi ha una batllada amb investigadors... Sí, res, és el parc de recerca biomèdica, ara estan fent la setmana de la biomedicina. I aleshores, si us doneu pressa, encara hi arribareu, perquè és avui mateix que estan fent un bonic berenar amb els cinc sentits. O sigui, que la gent que tingui molt d'interès en el tema biomèdic i en el tema de la biosciència... Perdona, què mengem pel nas? Què mengem pel nas? Per tot arreu. Bé. Com aquell de 6 és? Senyora, prou ja, prou ja. En fi, i això s'acupa més informació, bsn.cat barra... On ha dit que es feia això? Neurociència. El parc de recerca biomèdica, eh? Això està allà al costat de l'Hospital del Mar. Ah, val, sí. De Barcelona. Molt bé, doncs queda dit. Mira, i no ho he notat, però demà hi ha unes activitats espectaculars a la fàbrica Coatz. A la gent que li agradi tot el tema de l'art contemporani, del videoart, de totes aquestes coses modernes, Demà hi ha actituds, des de les 6 de la tarda fins a les 3 de la matinada, a Barcelona, a la fàbrica Coats. I el diumenge hi ha la festa del cel, el diumenge hi ha. La fàbrica de creació. Sí. Ah, això. Molt bé. Ara ho tindrem moltes a fàbriques de creació. Sí, fàbrica Coats. Fàbrica de creació. Bé, ho hem de deixar aquí i diumenge la festa del cel, a la Marbella, la nova Marbella, de 10 del matí a dues. Molt diferent a l'any passat. Molt, molt, molt. Que no és el mateix que la festa del Mar-Cell. Sí. Hi haurà menys coses perquè ens ho passem millor. perquè no duri tant, no sigui tan llarg i no se'ns faci tan passat. De 10 de matí a 2 al migdia. En fi, ho hem de deixar aquí. Eli, moltes gràcies, que vagi bé. Vinga, bona tarda. Adéu, adéu. Senyor Benito, gràcies. Gràcies a vosaltres. Adéu, adéu. Bé tardíssim, ho hem de deixar aquí. D'aquí uns moments, la Carme Berdoia amb els serveis informatius dels enlluns notícies, edició vespre. Agrair tota la gent que ha fet possible la penya del morro d'avui. Us ha parlat i acompanyat Jordi Domènech. Tornem dilluns a partir de 5. Bon tard de setmana. Bona nit. Bé, bé, bé. Bé, bé, bé. Bona nit. Bona tarda, són les 7 del vespre. Comencem una nova edició del Sant Just Notícies d'avui divendres 28 de setembre. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Sant Just Notícies, edició vespre. El ple municipal d'ahir va aprovar una reducció del deute. De totes maneres, el consistori continua a estar obligat per decret a seguir reduint aquest deute. També continuen les incerteses davant les aportacions econòmiques de les administracions. La sessió plenària també va servir per aprovar dues mocions per unanimitat. Amb aquesta notícia obrim l'edició d'avui i repassem altres informacions destacades en titulars. Carme Malaret deixarà de coordinar els cursos municipals d'arts plàstiques de Can Ginestà. L'artista Sant Justenca portava més de 20 anys al capdavant d'aquesta activitat, però en concurs públic ha signat una altra empresa perquè se n'encarregui. El dia 4 s'explicarà el nou projecte als alumnes que ja s'havien apuntat.