#124 - Polèmica local, cinema, publicitat i oci

La Federació Espanyola de Natació i Anna Terrés no han arribat a cap acord després que l'exseleccionadora presentés una demanda contra l'organisme espanyol i el seu president Fernando Carpena ja aniran a judici. En futbol, el defensa del Barça, Gerard Piqué continua sent dubte per jugar diumenge contra el Real Madrid. Piqué treballa al marge del grup que avui ha començat a preparar el Clàssic. D'altra banda, l'exdevanter Blaurana, Giovanni Silva, asseguren declaracions a la xarxa que li donaria la pilota d'or a Xavi Hernández. Crec que Messi ha ganhado molt, sempre que està, té la preferència. Però, per a mi, l'he gostava de dar la llave, no? Crec que mai ha ganhado i teniu que faltar pocos anys per fer el fútbol i fuga meravellosament bé aquí a Brasil. L'he gustava molt aquí a Brasil. Per a mi, l'he dava la llave. Giovanni li aconsella el seu compatriota Neymar que fitxi pel Barça. A l'Espanyol el tení Mauricio Pochettino ha descartat el davanter Simausa Brossa per jugar demà a Valladolid i avui arrenca el hockey llig a les 9 Vilanova Reus. Notícies en xarxa. Ràdio Tosbem 98.1 En directe, amb atendis de Sant Just d'Esvern, al 98.1 de la FM, i a tot el món a través de ràdio d'Esvern.com, comença un programa amb molta penya i molt de morro. La penya del morro. Què tal? Bona tarda. Benvinguts, amics i amigues, al programa de les tardes de Ràdio d'Esvern. Us parla i us saluda Jordi Domènech, que és d'ara i fins a les 7 del vespre. Això és la penya del morro. Bona tarda. Gràcies, home. Gràcies, de veritat. En fi, avui al programa parlarem de l'actualitat Sant Justenca amb la Carme Berdoi. Carme, què tal? Bona tarda. Bona tarda. A més a més, també tindrem el cinema amb el Jordi Roca. Parlarem de publicitat amb el Pol Rigaber i l'Anna... L'Anna... L'Anna Puncí, em sembla que es diu. Però crec que no... No me'n recordo com es diu. És que no tinc aquí l'escaleta. Me l'ha deixat dins de la redacció. En fi, també parlarem amb el senyor Benito, perquè ens explicarà coses importants de la vida. Ja sabeu que al seu espai de crisis... Avui parlarem de fe... Crisis de fe. Carme, tu creus en alguna cosa? No, ja és bo que no. Per tant, tens crisi de fe. O sigui que et convindrà a escoltar l'espai amb el senyor Benito, a més a més també l'antiagenda. M'agradarà, m'agradarà. Què no hem de fer amb l'Eli Capdevila? No amb ella, sinó en general. Aquest cap de setmana a l'antiagenda de la Penya del Morro i també ens visitarà Eric Pomar amb l'agenda juvenil. Bona tarda i benvinguts al programa. La penya del morro, un programa amb més morro que penya. O era més penya que morro. Comencem parlant de les notícies de Sant Just. Avui els alumnes dels cursos municipals d'Arts Plàstiques volen continuar tenint els mateixos professors que tenien fins ara. Avui, i ja fa uns dies, el que passa que, clar, avui hem ampliat una mica més la notícia, que ja anem comentant, perquè ahir, precisament, hi va haver una reunió explicativa del regidor de Cultura, Sergi Seguí, a tots els alumnes dels tallers d'arts plàstiques que es feien aquí. A Can Ginestar... Que es fan. Que es fan, que es fan, eh? Però que no han començat els nous... El 15 d'octubre. El 15 d'octubre comencen els nous tallers i hi ha hagut aquest canvi, eh? Per la gent que no ho sàpiga... Bé, Carme, tu ho explicaràs tot o no? Sí, sí, sí. Doncs vinga. Sí, sí, sí. Jo m'anava a embalar i explicar-ho tot. Clar, clar. Doncs a veure, una de les condicions, aquesta que dius, una de les condicions que reclama l'alumnat, és a dir... que es mantingui el professor actual. No estan d'acord amb el canvi de gestió que s'ha produït davant dels tallers, que fins ara, doncs, coordinaven Carme Malaret i Puri Martín aquest estiu. Feia més de 20 anys que la Puri i la Carme feien i portaven aquests tallers. Exacte. Llavors, aquest estiu, es va fer un concurs públic, perquè s'havia de fer, no?, i... ha acabat adjudicant la gestió dels cursos a una altra empresa, finalment. I això implicarà canvis en el professorat. L'oferta seguirà sent la mateixa, s'impartirà en els mateixos cursos, el que passa que pot variar el professorat. Encara no se sap per això. És una de les incerteses que continua latent i que fins la setmana que ve no es resoldrà. S'ha de resoldre prou la setmana que ve perquè l'IA 15 comencen les classes i la gent ha de decidir què fa O què no fa? Perquè a prop d'un centenar d'alumnes dels cursos van mostrar ahir al vespre la seva indignació per aquest canvi de gestió. Atenció perquè ahir hi havia bastanta tensió, no? Segons ens han comentat, jo no hi vaig ser personalment, però hi havia bastanta tensió entre el regidor de Cultura i tots els alumnes d'aquests tallers d'arts plàstiques. Els alumnes estaven molt enfadats, molt decebuts i llavors van expressar aquesta indignació ahir al vespre en aquesta reunió que es va fer a l'Escola Montserrat i on el regidor de Cultura, Sergi Seguí, va explicar com s'havia desenvolupat aquest concurs públic. Aquest matí també el regidor ho ha explicat avui al Just a la Fusta i ha dit que, de mútu acord amb els professors i professores, fa mesos es va decidir separar la gestió dels espais de Can Ginastada, la dels cursos d'arts plàstiques. A partir d'aquí s'havia convocat un concurs públic per gestionar els cursos d'arts plàstiques directament i és en aquest punt en què ens trobem ara. Llavors, per què es va fer tan tard? Segons a dir, a seguir, és perquè el contracte especificava que les professors continuaven encarregant-se fins al 6 d'agost, que és quan s'acabava aquest contracte, i tot això ha fet que hagi anat més tard. D'altra banda, Sergi Seguí ha fet autocrítica i ha reconegut que l'Ajuntament es va equivocar en la difusió dels tallers en el moment de cara al setembre i en publicar el nom dels mestres, que és el que posava en aquestes ofertes, en aquests tríptics, quan realment no se sabia si seguirien o no, però també ha defensat Sergi Seguí que el consistori ha estat neutre en aquest concurs. D'altra banda, els alumnes també han criticat que l'Ajuntament no ha comptat amb ells per tirar endavant el canvi d'empresa i professorat i denuncien que el consistori no ha estat transparent, segons ells, en la convocatòria del concurs i en com s'ha desenvolupat aquest procés, això que dèiem, des de convocar el concurs a l'agost fins a haver anunciat aquests noms. I els alumnes reivindiquen que l'Ajuntament podria haver avisat de la possibilitat que els tallers canviessin de mans a principis d'aquest curs, o sigui, haver-ho dit el juny, això, per exemple. També creuen que s'ha primat la qüestió econòmica per damunt de la qualitat, perquè, de fet, amb aquesta nova empresa, l'aportació anual de l'Ajuntament als tallers es redueix aproximadament 1.500 euros. Tot i això, aquest matí deixa clàsser i seguir que, en principi, aquest no és el motiu principal de tot plegat. Bé, la veritat és que hi ha gent molt decepcionada, també enfadada, indignada. Ahir es va poder veure en aquesta reunió, com diem, els alumnes... d'aquests tallers de les plàstiques d'aquí de Can Gina està Sant Just d'Esbert. I clar, a mi tot això em recorda una mica amb la gent... Clar, perquè s'han recollit declaracions d'alumnes aquest matí a Ràdio d'Esbert i a l'Informatiu. També n'hem pogut escoltar unes quantes. Ha vingut Sergi Seguí, regidor de Cultura, per també explicar una mica en una entrevista que s'ha fet avui al Just a la Fusta. I a mi tot aquest ambient, que hi ha tanta tensió, una mica com les pel·lícules. Saps aquestes pel·lícules d'acció? que es podria fer un tràiler titulat, sí, el cas Malaret, per exemple. Si no tenim els mateixos professors que teníem, estic segura que amb la majoria de la gent... Hi ha les condicions laborals que hi ha amb el sou, que ells els convien. Està cargada? Es espera. I hem d'admetre a l'Ajuntament de fer autocrítica. Sí, hem fet coses. Malament en aquest procés, només faltaria saltar la vista. Te va a la marxa. Quan l'alcalde va dir, quan va acabar el curs, que això era com una petita massana, si allà era una petita massana és perquè hi ha uns professors, per què els treuen? L'important que ens plantejàvem en aquest concurs era que hi hagués una continuïtat en l'oferta i, evidentment, com a administració pública, el que hem de garantir és que aquest servei sigui un èxit. Necesitarás más hombres si quieres salir vivo de aquí. Vamos allá. I no teniu compte els anys que porten treballant. I la pregunta és, què passarà amb aquests professors una vegada que no treballin amb A? A l'atur. En un període de temps, com s'ha portat a terme, a l'agost, el contracte, a principis d'octubre ja teníem que haver començat, no ho han fet. ¿No ibas a hacer lo que me imagino? Eso mismo. L'empresa que ho gestioni a mi m'és igual. Necessitaràs un avión nuevo. El cas Malaret. La penya del morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio Desverdes. Bé, passem a la següent informació, perquè... Què passa, Carme? Digues, perdona. Ui, no, que volia recordar que per restar el cas de tot plegat, que dilluns el Regidor de Cultura s'hagi a seguir passarà pel Rentapeus. Ah, pel programa de Ràdio d'Advern. Si hi ha alguna novetat més, ho farà saber. Ah, d'acord. L'himne de Catalunya amb guitarra elèctrica. Perquè ara canviem de qüestió. Demà l'Assemblea Nacional Catalana de Sant Just d'Esvern té una nova reunió a l'Ateneu. Sí, reunirà per explicar la feina que ha fet l'entitat d'emprat d'un any de vida, perquè es van... es van fer entitat, no sé la paraula que volia fer servir, el dia 12 d'octubre, si es van constituir, no? L'Assemblea Nacional Catalana de Sant Just. 12 d'octubre, exacte. Perdona, són els que han fet la pancarta que hi ha al centre d'allà al Parador, Artur Piti Collons per la independència, no? Exacte. Doncs la reunió de demà ha de servir per fer balanç d'aquests primers dotze mesos. El balanç és molt positiu i demà també donaran a conèixer les properes activitats de l'ANC a Sant Just. Aquest curs tornaran als diàlegs per la independència. El primer serà el 8 de novembre amb la presència de Martí Anglada. Sí, sí, sí. Perdona, Marta Inglada vindrà-se en just? Sí, el 8 de novembre. El 8 de novembre? Però a fer un... Diàleg per la independència. Un diàleg per la independència. Allò que feien que convidien... De fet, el municipi ha de començar això aquesta setmana, l'octubre, amb l'alcalde de Vic, Josep Maria Vila de Badal, que és d'Unió, i... independentista obertament, entenc, però... No, no, no, el que passa és que aquests diàlegs, que parlant un dia amb Roger Cònsul ens va explicar que no havien de ser els que hi venien precisament, potser, independentistes, sinó que hi havia, doncs... Diferents casos. Clar, diferents opinions i entre ells parlaven i tot plegat. Què passa? Els que hi han anat venint fins ara sí que una mica eren independentistes. Llavors, en el cas de de l'alcalde de Vic, evidentment expressarà també el seu punt de vista, que potser serà diferent dels membres de l'Assemblea. Home, Vic es va crear com a ciutat de territori català i no és objecte a les lleis espanyoles fa unes setmanes. Sí, però com que és d'unió, potser té alguns elements diferents, punts de vista diferents, no ho sé. Nosaltres! Havia de venir el dia 1 d'octubre, si no ens equivoquem, perquè ho sabem, havia de venir el dia 1 d'octubre, que això és aquesta setmana, Però, com que hi ha hagut tot això de les eleccions, això ha canviat i vindrà, però més endavant. Per tant, preopera cita, 8 de novembre, amb Martí Anglada. I demà, que s'explicarà també, a part d'explicar això, que... No, fa com por, eh, aquesta frase, però vaja, que has dit, eh? Però vaja, digues, digues, digues. Sí? Home, dius, cita, 8 de novembre, amb Martí Anglada. I jo, bueno... Martí Anglada, eh? Ah, no, Josep Anglada. Ja, ja, és que ara estàvem tenint... Estava veient que no. Estava flipant. Jo, és que per un moment, perdona, Martí. Jordi, no tenia cap sentit. No, no, és que clar. Ara entenc el que has dit. Demano disculpes a tota la gent que ens estigui escoltant, aquest malentès, per començar a Martí Anglada i el Bundesbank. Això per començar i per continuar també per aquest malentès que he tingut. Jo em pensava que era el president de Plataforma per Catalunya, Josep Anglada. Que és de Vic. Que és de Vic, també. I clar, i per això jo he fet aquí uns dins estranys. Home, però tu creus que el convidarien? No ho sé, per això he justificat... Trobo que t'ha sorprès poc, llavors. No, no, no, per això... Perdona, he justificat... No, no, a mi les notícies ja arriben a un punt, Carme, que jo no em sorprèn res del que passa al món. Això per començar. I segon, que clar, jo per això he dit... Home... A vegades també conviden gent que no creu en la independència, perquè he pensat que no era el cas de... Molt bé, parlàvem de dues coses diferents. En fi, ja veieu, és divendres i la gent està fatal. Alguna cosa més sobre aquest tema? Recordem que d'això és demà a les 11 del matí a la sala del 50 en el lli de l'Ateneu, a aquesta reunió de l'Assemblea Nacional Catalana, i quan s'acabi l'acte... El celler de Can Mata oferirà un vermut a la gent que hi hagi. I que és obert a tothom, eh? La Casa Regional de Extremadura presenta... Xoguitos i fisco. Sembla un anunci, però no, és que aquest cap de setmana està ple d'activitats de Sant Just d'Esvern i comencem per aquesta arrencada de la Setmana Cultural de la Casa Regional d'Extremadura. Carme. Sí, demà es farà el Paragou inaugurar a la dos quarts de nou del vespre, càrrec de l'alcalde de Sant Just, Juret Berpinyà. També hi haurà música de cambra i s'oferirà Un vi d'honor. Perdona que et talli ara, però ja que parlem de la Casa Regional d'Extremadura, estaria bé que si es parlés amb ells, saber quina postura tenen sobre el tema del referèndum que es vol iniciar a la propera legislatura a les eleccions catalanes i la manifestació tan multitudinària de l'11 de setembre. Estaria curiós. Estaria bé. I també, segurament, preguntar-li per les declaracions de l'expresident d'Extremadura, no?, referent a que tothom hauria de tornar cap allà. Potser la comunitat extremenya de Sant Just haurà de tornar cap allà, no ho sabem. Parlem amb ells, a Sant Acabé. Clar, parlem-ho, Carme. Diumenge, aquest diumenge, eh? Per això tindrà lloc la paella del soci, que es farà a 2.43 de la tarda davant de la seva entitat i de cara a la setmana que ve més coses que ja explicarem la setmana que ve. Per aquest diumenge, altres entitats que també organitzen coses, la 17a caminada popular de relació per Collserola. que hi acostumen a participar unes 300 persones. Qui no sigui apuntat pot fer-ho el mateix diumenge, també, abans que comenci, a dos quarts de nou del matí, a l'Ateneu, i és una sortida cada any a Sabar Colxarala amb un recorregut diferent. I si us agrada la natura, també podeu optar per participar de la sortida naturalista que diumenge organitza CEPA, Alnus, ecologistes de Catalunya. No facis aquesta cara, perquè no n'hi han d'espullar. Ah, val, val, val, d'acord, d'acord. Ja et deia que et feia il·lusió. No, perquè a més també he fet un link aquí perquè comença justament amb la temporada de caça. És dissabte, la temporada de caça. No, no, no. Demà comença la temporada de caça, però els diumenge els d'Alnur estan pel bosc. Però és que vam dir que eren dissabtes concrets, temporada de caça. No cada dia el que vulguin. No és cada dia. Diumenge no. Dissabtes per sanglars i dijous. Mira. Que estigui algú d'Alnus, que estigui darrere uns matolls amagats. Potser fent les seves necessitats. Què sabem? Sabem que són gent compromès amb el medi ambient i amb l'entorn. La gent d'Alnus, jo crec que no faria escarafalls. Vaja, anar al lavabo a prop, anar a la muntanya. Hi ha fulles i després et pots... Ah, perquè ja parles de coses més grans. Prou. Vull deixar això perquè vull explicar el que farà Aldous. Parlem d'Aldous, que és una agrupació ecologista de Sant Just. Descobriran bolets de tardor a la vall de Sant Just. Suposo que recordes que, de tant en tant, l'entitat organitza aquest tipus d'excursions destinades a aprendre coses sobre el nostre entorn natural més proper i tot plegat. No. Doncs ho fan sovint, que fan safaris fotogràfics, en diuen ells, no? Doncs també aquest diumenge també serà això. Per tant, qui vulgui que porti la càmera per fotografiar els bolets que es trobin i, a més a més, també aniran donant detalls perquè volgui aquesta música. Perquè és la música de Juràssic Park, una mica, però un safari, un safari per puixarola. Donaran detalls... No vull riure, donaran detalls d'aquests bolets. No, perquè està molt bé aquesta activitat, m'agrada molt. I no cal fer inscripció previa per participar-hi. Qui vulgui només ha d'anar diumenge a les 10 del mati a la plaça Verdaguer, que serà a punt de trobada, i a més a més si fa bon temps, que farà bon temps, s'aprofitarà la jornada per identificar papallones de la vall, que és una experiència que ja s'ha fet. Para, para, para. Altres vegades, i que a la primavera es recolliran a una exposició que en Ginespa, es calcula que hi ha unes 60 espècies de bavallones de la vall i Alnus ja n'ha descobert 30. És que jo m'imagino la gent d'Alnus en un jip. Saps aquest plànol de Juràssic Park que diu benvinguts a la vall de Sant Just? No van en jip, van caminant. Ja ho sé, però jo m'imagino amb aquesta música, saps? Llavors veu una bavallona gegant. Oi! En fi, 5 i 21. Jo ni vull com aquí vagi, perquè l'últim cop no hi va anar gaire gent i m'agradaria que hi anés més gent. Sí, una llàstima, perquè la natura la tenim molt més a prop del que ens pensem. La pella del morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio d'Esvern. Carme, moltíssimes gràcies. Un aplaudiment per la Carme. Més informació ara mateix a radiodesvern.com i a partir de les 7 al Sant Just Notícies, edició vespre. D'aquí uns moments amb el Jordi Roca parlarem de les estrenes de cinema d'avui divendres 5 d'octubre del 2012. Fins ara mateix, Carme, bona tarda. Bona tarda. Ràdio d'Esvern, 98.1 L'agafo jo, que tu estàs conduint. No, no, ja l'agafo jo, passa-me'l. Però si és la Rita, ja contesto jo. Que no, que no passa res, que puc fer-ho. Dóna'm. Rita, estic conduint aquí. Les imprudències al volant generen víctimes mortals, però també seqüeles per a tota la vida. Perquè pots evitar un accident, però no el seu record. Recorda-ho, els accidents són per a tota la vida. Al volant, risc zero. Generalitat de Catalunya. Al Just a la Fusta parlem de tot el que passa a Sant Just. Soc una urbanita, ho reconec. Sí, sí, jo també soc molt urbanita. Acompanyat d'una bona amanida i tens un plat baratíssim i facilíssim de fer. També és un dels llibres més robats de les biblioteques públiques dels Estats Units. Som molt feliços, és una història d'amor molt maca. Indudablement la presència d'aficionats d'un club i de l'altre era impressionant. Clar, què vols fer-hi, no? És el temps, no s'hi pots fer res, no ho podem canviar. Just a la Fusta. Vivim Sant Just en directe. Cada matí, de 10 a 1. Ràdio Taspers 98.1 Ràdio Taspers 98.1 Ràdio Taspers 98.1 Ràdio Taspers 98.1 Com cada setmana tenim el Jordi Roca per parlar-nos de cinema. Jordi, bona tarda. Bona tarda. Què tal? Benvinguts al programa. Molt bé. Vens com una mica de Freddy Krueger, no? No. Ah, no? No, per què ho dius? Ho dic perquè el que portes aquest pol·lo així, amb aquesta samarreta de color vermell i granat amb aquestes línies horitzontals, Freddy Krueger anava així. Que no sigui un homenatge que facis tu al Festival de Cinema de Sitges. Ah, i t'he visto un moment al cap. Ah, no! És que, de veritat, eh? De totes maneres, jo he de dir que... Què? Que passadien el mestre i també no em fa gaire pau per no dir gens, eh? A mi, jo és que no l'he vista gaire, tampoc. No l'has vista? Home, si és un clàssic del cinema de terror. Ja, ja ho sé, però mira, no va per aquí. Bueno, clar, si no vas mai al cinema. Ja, ja. Bé, comencem repassant algunes estrenes de la setmana. Per exemple, avui s'estrena 7... com és això? 7 dies en La Habana? 7 dies en La Habana. A veure, escoltem el tràiler. Yuma, Yuma de la Yuma. Señor Elía está aquí conmigo en la embajada para el encuentro con el comandante. Yo necesito que tú me hagas un muro aquí bien amplio para poner la virgen. ¿Tú quieres eso para esta noche? Sí, para esta noche. Estoy dispuesta a empezar una nueva vida contigo. Voy a dejar a mi pareja. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Bé, molt, clar, molt Guantanamera, no? Molt de La Habana, tot això. Home, és que es basa precisament, o el que intenta reflexar aquesta pel·lícula, més enllà dels trets turístics que podem tindre tots sobre la capital de Cuba, que és La Habana, és la vida quotidiana que s'hi respira en aquesta ciutat. Per això fan com un invent una mica estrany, que em sembla original, que és que mostren una història cada dia de la setmana. És a dir, el dilluns és una història, el dimarts és una altra història, el dimecres és una altra història, i per això es diu 7 dies en l'Habana. A més a més, el que té de particular és que cada dia de la setmana ha estat rodat o dirigit per un director diferent, d'entre els quals destaca Benicio del Toro, que s'estrena en la direcció de llarg matratges amb aquesta pel·lícula. Per tant, podríem dir que és una pel·lícula d'aquelles amb diferents històries que no tenen res a veure entre elles? Exactament. Bé, que tenen a veure el lloc, que és l'Habana, i la vitalitat que els directors pretenen mostrar sobre aquesta ciutat. La veritat és que es queda una mica mig gas, podria ser bastant més, però és un experiment interessant que val la pena anar a veure. Home, compay segundo, un clàssic, la negra Tomasa. En fi, la següent pel·lícula que també s'estrena avui, Bel Ami. Escolta'm el trailer. Ah, Bel Ami. ¡Fuera! ¡Eres un estúpido! ¿Y me hablas de perfección y moral? No se fían de ti. No lo ves. Yo te amaba cuando no eras nadie. El amor no es suficiente. No te equivocas. Oh, d'aquestes irromàntiques que t'agrada tu, Jordi. Home, romàntica, romàntica no, perquè és un drama, però drama en absolut. Ah, sí? Clar, per tu l'amor no és suficient o sí? Per viure? No, per tenir una relació endavant. Home, no. Que és el que ens diu en el tràiler, que el protagonista diu que per a mi l'amor no és suficient. Clar que no, evidentment que no. Home, quina visió és aquesta tan pèssima. No, no, no, és que tu pots estimar molt a una persona... Si les dues persones s'estimen, no creus que sigui suficient l'amor? No, no és suficient, perquè si fos suficient no passaria moltes coses que passen. Jo no hi estic gens d'acord, eh? Bueno, ho sento molt, llavors és que ja no hi ha amor. Com que no hi ha amor? Ah, no, clar, quan dos països se separen, la màgia d'esquí ja no hi ha amor. Però tu pots estimar molt també una persona? Però una cosa és estimar i l'altra és amor, eh? Tu pots tenir molt d'amor, molt d'amor a una persona, però molt d'amor a una persona... I després veure que la convivència, altres factors... Però l'amor ho pot solucionar, això, o es pot superar? No, l'amor no soluciona res d'això, home. O sigui que l'amor no en serveix per res. L'amor serveix per continuar endavant. Ah, i doncs, em dones la raó? Va, eh... Aquesta pel·lícula que la protagonitza, per cert, l'Oma Fruman, no? Sí, bueno, l'elenc femení són l'Oma Fruman, la Christina Ricci i la Kristen Scott Thomas. El personatge masculí és el Robert Pattinson, suposo que a aquestes altres ja saps qui és. Sí, el de Crepúsculo. O sigui, per activa i per passiva. Molt bé, molt bé. Bé, critiquen molt aquesta pel·lícula, bàsicament, perquè el protagonista és el Pattinson, cosa que a mi em sembla ridícula, i aprofito aquí per carregar contra aquest classisme intel·lectual i cultural contra certs actors. Dit això... No, no, no. Estaràs d'acord amb mi, no? Bueno, si a tu et vés indit per fer Crepúsculo, l'haguessis fet. Tu i tots el que el criticen. Per tant, hem de començar a separar les coses i veure la seva carrera més enllà d'això. En aquest sentit, aquesta pel·lícula el que ens narra és la vida de Pattinson, que és un jove que a partir dels seus encants, és a dir, del seu atractiu, intenta treure tots els diners possibles. a una sèrie de dones adinerades de París. Molt bé, doncs queda dit, eh? Si us interessa, Bill, a mi. Passem a la següent estrena, El Fraude, de Freud. No? De Freud. De Freud. Y cuanto más tiempo pase y más mentiras cuente... ¿Querías que dejara nuestros inversores en la ruina? Les mentiste. Porque habríamos quebrado. La policía ha intentado hablar conmigo. Y no voy a mentir por ti. Sé que ese hombre cometió un delito. No tiene derecho a irse de la cita solo porque salga a la tele. Tu no eres mi socia. Trabajas para mí. Y ahora has traído esto a nuestra puerta. Todo lo que hago es por nosotros, por esta familia. ¿Y me dices cómo llevar mis negocios? No se trata de tus negocios, sino de nuestra vida. Va fort. ¿Ya está? Sí. Aviam, el traude... Sí, i què? Aquesta setmana hi ha moltes pel·lícules que són en plan thriller d'acció d'aventures. Aquesta és una d'elles. Potser és la millor en aquest aspecte o en aquesta temàtica del cinema que s'estrena avui. Ja en vam parlar la setmana passada, perquè la protagonitzen Richard Gere i Susan Sarandon, que van ser premiats per això i van anar al festival de Sant Sebastià, no sé si te'n recordes, i que té un bas crítica molt, Richard Gere també, perquè està molt encasllet i precisament en aquesta pel·lícula surt una mica d'aquesta pose de xico romàntico que sempre va conquistar a la xica, no? En aquest cas, Richard Gere interpreta un home de negocis molt, molt, molt ric, que aparentment té una vida perfecta, una dona que el recolza i la seva filla, que serà la futura reba d'aquesta empresa que ell dirigeix. El que passa és que tindrà un incident que no explicarem d'aquí. Quin? No, no, no. I a partir d'aquí es complicarà absolutament tot. Veurem què és el que passa. Està interessant també, perquè a part de tot això, també té un cert punt crític cap a tot el món de les finances i sobretot al món dels bancs en quant a la crisi que estem vivint. Molt bé. Bé, escoltem el següent tràiler, Magic Mike. Estàs cumpliendo las fantasías más salvajes de todas las mujeres. Eres el marido que nunca han tenido. El chico de sus sueños que nunca llegó. Bienvenido a esta locura, chaval. Espera, va, que esto fuera una broma. Tienes su gracia. ¿Por qué eres trictis? El porqué es fácil. Mujeres, dinero y diversión. Hay algunos billetes de 5. Vale, ninguno de 20. Es mejor que no preguntes qué tengo que hacer por los de mi vida. Mira dónde estaba hace tres meses y mira dónde estoy ahora. Gracias a ti. Una pel·lícula dirigida per Steven Soderberg, que ens tenia acostumats a drames, a un Man-Thiller, no? Home, els famosos Oceans, la trilogia. Sí, és d'ells. Home, no és drama. No, no. És acció... És que jo pensava més en aquella d'Erin Brockovich, per exemple. Per exemple. Que va fer amb la Julia Roberts. Sí, o també va fer El buen alemán. El buen alemán. Exactament. Sí, ens tenia acostumats a una sèrie de pel·lícules molt més d'autor, diguéssim, molt més crítiques, i ara s'ha passat a un món una mica més... De Hollywood, podríem dir. Molt bé. Sí, més ampli. En aquest cas seria, d'alguna manera, la versió masculina de la mítica Showgirls, en aquest cas amb homes. Té... Uu, quina mandra. Home, per què? A veure, no, no, independentment, eh? Independentment que siguin homes i dones. Senzillament perquè Showgirls tampoc no va ser una gran pel·lícula. Home, per la seva època jo crec que sí que va ser una bona pel·lícula. En el seu moment. Ara tu ja no et sorprèn perquè estàs al 2012, però... pels anys que es va estrenar, jo crec que era una bona pel·lícula. Jo crec que el guió era lamentable, les interpretacions de les noies i també dels nois no anaven enlloc i era ni fu ni fa, vull dir, per ensenyar les cures, d'ensenyar quatre cuixes, no cal que m'han dit una pel·lícula. Bueno, sempre hi ha un trasfonsor darrere, en aquest cas també hem de mostrar una mica el que hi ha darrere de la prostitució masculina, sí que és veritat que és molt... múscul i torso, sobretot del Channing Tatum, que és el protagonista d'aquesta pel·lícula, i que el que fa és iniciar en el món de les triptease a un jove que ell creu que té molt de futur. Bé, passem ara a la següent pel·lícula que l'estrena aquesta setmana. Parlem de Resident Evil, dos punts, Venganza. És això? El trailer comença com... Molt normal. Cuidado, tigre. Si va a la habitación. Esperad. Perdón. Para. Corre. Nada de esto es real. Nada de esto es real. Todos estos recuerdos han sido implantados. Oh... Estic bé a venir, eh? Estic bé a venir. En fi, Resident Evil, ja l'anèsima de la saga de zombies. Amb Mila, el Jovovich també? Sí, home, com a protagonista no podria faltar. Òbviament, donant o interpretant o posant-se en la pell d'Alice, que és la gran protagonista, i en aquest cas continuarà lluitant, com ja ha fet fins ara, contra la Corporació Umbrella i intentarà que aquest virus nociu que transforma la gent en zombies... pari i no acabi amb tota la humanitat. I per això haurà de reconsiderar moltíssimes coses, fins i tot si tot el que he viscut fins al dia d'avui és veritat o no. Que això és gravíssim, eh? El què? Home, que tu t'hagis de replantejar si tot el que has viscut fins al dia d'avui és o no veritat, és greu. Home, imagina't què passa amb les nostres vides. Clar, és el que t'estic dient. No, no, que és gravíssim i tant. La veritat és que... Tu tens alguna cosa segura que dius segur que això sí ha passat i posaria la mà al foc? Jo crec que sí. Per exemple, haver-te conegut a tu. Això és segur, no? O potser no. Ets un ciberrobot, potser, tu. Potser soc una altra persona. Oh, quines coses que té al món del cinema. Home. Mira, estic intentant posar el tràiler, però no em va. De quina venganza? Sí, perquè tinc un problema amb el mouse de l'ordinador petit. Problemes informàtics, CCL. Ja pots anar a mirar, exacte. Com és que no va el mouse? Perquè és un mouse d'aquests de merda, saps que hi ha... No diguis paraula de tants. No, perdona, és que és veritat. Tots aquests mouse que tenen com infrarrojos? Sí. Doncs no detectes res. Els que van per USB. Sí, no detecten res. Home, però fins ara has pogut posar els trailers com ho has fet? Que curiosa és la vida. Hace tres anys... No imaginé que perseguiría a unos matones por parís. Ah, con el tráiler, ¿eh? Sí. Ah, con el son de Istanbul, ¿no? Te lo advierto, esto no es el final. Nos ha costado mucho hacer esta película, así que espero que vayáis a verla tú y todos los que estáis ahí. De lo contrario, ya sabes lo que pasará. ¿Qué pasa? Iré a por ti y te encontraré. Home. Te lo está diciendo tú clarísimamente, Jordi Domenes. Que fort. Doncs mira, de allò contrari... Aquesta publicitat agressiva, et dic una cosa, com que no estem gaire acostumats al cinema, a veure-la, m'agrada. Perquè és diferent. Perquè és diferent. En fi, la pel·lícula és Venganza, Conexió en Istanbul. Sí, és la continuació de la pel·lícula Venganza, el protagonista és el Liam Nilsson, i en aquest cas, simplement, intentaran una manfa russa envenjar la mort del seu fill. I serà, en aquest cas, la seva filla, la que l'haurà de salvar... d'un segrest i d'unes tortures que li faran a ell, a Liam Nilsson, i a la seva esposa. Bé, doncs, fet aquest repàs a les estrenes d'avui, anem a veure quines són les notícies del món de Hollywood. Atenció, perquè arriben molts remakes de tot. O sigui, hi ha remakes de remakes, no? Sí, és que estem molt cansats. Per què senten remakes? No ho sé, vull dir, no ho entenc, que en aquest cas s'ha anunciat que la Sony Pictures farà un remake, atenció, de La caça de la pradera. Què dius ara, La caça de la pradera? Sí, una pel·lícula, la famosa novel·la de Laura Ingalls Wilder, serà ara una pel·lícula que, home, és una sèrie que podria estar molt bé, però que ja sobra, no?, que facin coses noves. Te'n recordes de la sintonia de La caça de la pradera, tu? No. No, clar que no. És que clar, i era molt, molt, molt petit. Tu quant ens tens? Molt pocs. Però... Aquesta era la xintonia de la Casa de la Prada. Jo soc de la generació xin-xan. Clar, a mi em queda molt lluny. Bé, doncs aquesta és la música de la Casa de la Prada, que jo us recomano a tots que busqueu l'opening, que es diu la intro de la sèrie, a YouTube i veureu... la felicitat que desprenien aquella família, que s'ho feien tots ells allà, el pare serrant, i fèiem, saps, fent la casa de fusta... Eren autosuficients, independents. Era independents, en un estat propi, que era la casa de la pladera. Exactament. En fi, situada al segle XIX, no? Sí, al final del segle XIX. Vinga, passem a un altre tema, i és que en època de crisi també és possible triomfar? Sí, sí, sí. Ah, sí? Sí, sí. Perquè resulta que... Posa't el cot de la boca? No, no, perdona. És que resulta que aquest setembre, aquest final d'estiu-setembre, la taquilla espanyola estava molt, molt baixa de pressupost, és a dir, ningú no va al cinema, però hi ha hagut una pel·lícula que de cop i volta s'ha convertit en la pel·lícula d'animació més taquillera de la història d'Espanya. Ara, a l'acabar el setembre, en l'últim moment, se'ns ha colat aquesta pel·lícula que per cinquena setmana consecutiva és líder absoluta de les taquilles... I és Tadeo Jones? No, no, no. Sí, home, i tant, i tant. Participació de TV3 i de Telecinco. Inter-economia, eh? Tota l'hora. O sigui, és una barreja eclèctica que jo no m'hauria agradat estar a la reunió de producció. Les primeres que feien amb gent d'inter-economia i de TV3, no? Que per cert, ja em dic que és tan l'èxit que hi haurà segona part. Hi haurà segona part, eh? Tadeo Jones 2, molt bé. Per cert, parlem dels Òscars? Sí, sempre. Cada setmana parlem dels Òscars. Sí, sí. Els Oscars! Perquè ja tenim presentador per la propera gala dels Oscars. Serà Ricky Girret? No, home, ja no. Billy Crystal? Tampoc. Whoopi Goldberg? No, vas molt malament, eh? Andreu Bonafonte, que t'agrada a tu? Podria ser, però no. No, eh? Andreu Goodfonte. Bé, Jordi, qui serà... Home, doncs, per aquesta 85è edició, ja, eh, 85 edició, en són moltes, l'encarregat de dirigir la sala serà Seth MacFarlane, que tu diràs... Seth MacFarlane? Sí, que tu dius qui és aquest home. Perdona, jo sé qui és perfectament. Home, doncs és el creador, entre altres, de padre de família. Ah, molt bé. Oh, clar... Home, un aplaudiment. Molt bé. Soc molt fan, jo, de Family Guy. Exactament. Sí, sí, sí. Doncs ell serà l'encarregat, en aquesta ocasió, de presentar la gala dels Òscars. Bé, Jordi, tenim dos minuts només, un parell de notícies més. Per exemple, Sacha Baron Cohen, que aquí som molt fans del programa de... Sí, sobretot tu. ...Vora't, Eli G, El dictador... El dictador és l'última que va fer, fa no res, i per cert... que va recaudar 177 milions de dòlors en tot el món, que no està malament. Doncs moc de pap. Atenció, perquè aquest home ja prepara la seva següent comèdia. Doncs sí, es tracta, segurament el títol provisional és The Lesbian, i diràs, de què pot anar? Doncs agafa una altra vegada l'actualitat i versionarà aquesta última notícia que va sortir ara fa uns 5-6 dies, que un empresari molt ric de Hong Kong... volia pagar no sé quants milions de gens a aquell home que aconseguís casar-se amb la seva filla lesbiana. Ah, és veritat. Aleshores versionarà aquest fet de l'actualitat. Molt bé, doncs i ella farà de lesbiana? No, no, ell farà del pare. Bé, i acabem amb el Festival de Cinema Fantàstic de Sitges, que tenim el nostre corresponsal, que és el Sergi Arrada. Ahir vam parlar amb ell ja per primera vegada. Ho havíem d'haver fet avui també, però és que o era una cosa o l'altra. No podíem fer-ho tota l'hora, Jordi. Home, simplement dir això, que va començar, ja ho sabeu ahir, amb l'estrena d'El Cuerpo. I que hi vagi tothom, home. Jordi, moltes gràcies. A tu. Que vagi bé fins la setmana que ve. Nosaltres continuem d'aquí uns moments amb la secció del reclam amb l'Anna i el Pol. Fins ara. Fins demà! Innocence can often be Another one of war's casualties But innocence can be restored Que és bonica i com ens agrada aquesta cançó de Divine Comedy Napolitan Girls. Tres quarts de sis de la tarda, continuem el programa i com ja sabeu, cada setmana parlem de publicitat i ho fem avui si voldré bé. Anna Macias, bona tarda. Anna Puntí. Anna, escolta, ho sabia. Ho sabia. És que ja he descobert... Treu la posició. Para el programa. Vale. És que jo aquí al guió tinc posat Anna Macias. Però això... Desculpa meva, Anna. Què ha passat? Algú m'ha passat malament? El Pol. O potser ha sigut el senyor Benito. Bona tarda, senyor Benito. Bona tarda, senyor Domènech. Passi'm els guions. Bé, la pròxima. Pol i Anna. Anna Puntí. Anna Puntí. Correcte. Ha quedat com un macareno, eh, senyor Domènech? No, perdoni, això els guionistes del programa... Jo no, sap. Jo soc com els polítics, sap, no? Encara tenim el ximpencer, aquell? No, ja fa temps que... Va morir, va morir, el Gustau. En fi, va, entrem en matèria perquè, Anna, Pol, avui parlem de diferents anuncis del món de la publicitat. Què ens porteu? Avui, com que malauradament fa un any que Steve Jobs ens va deixar, hem pensat que podríem fer-ho dels anuncis que van marcar més la seva era... a la companyia d'Apple. I hem triat els tres que potser van marcar més un punt d'inflexió en aquesta companyia perquè van marcar un abans i un després a la seva història i van molt lligats amb el màrqueting d'Apple. Començarem amb un anuncial 1984 per seguir amb aquest homenatge de Steve Jobs. I és que aquest any va ser quan es va llançar el primer ordinador personal d'Apple, que va ser el Massintosh 128, I precisament es va comercialitzar molt exitosament gràcies a un espot que, bueno, podem sentir ara. Sí, a veure, sí. Avui és aquells dies que no va res, saps? De moment hi ha les imatges de la pel·lícula mítica 1984. On hi ha una veu que va dient... I apareix una dona. Tothom està assegut a aquella pel·lícula que situa en un futur on tothom és molt esclau del sistema. I entre tota la policia, tota la gent que està al cinema veient aquest home que està fent l'espeach, apareix una dona... I que té com una mena de martell que llança, no? Trenca la pantalla. Tothom es queda com una nuia congelat. I explica que el 24 de gener del 1984 s'introdueix Apple i tot plegat. Aquest és el primer anunci. Doncs sí, i és que... El fet que després d'aquest anunci tan trencador és perquè fins en aquell moment els ordinadors eren més d'un àmbit empresarial i del govern. La gent no tenia ordinadors a casa. Llavors era per trencar una mica la mentalitat. Aquest spot, com molt bé has dit, recrea una mica el món d'Orwell, de la novel·la 1984, i va ser dirigit per Ridley Scott, que havia fet Blade Runner, feia res. Per tant, no són imatges de la pel·lícula directament. No, està fet expressament. Home, perdoneu, aquí això també és un tema de debat perquè la publicitat, una altra cosa no, però copiar i plagiar tot el que es mou pel món. Quasi tot. El cinema, els videoclips i una mica tot el que és la imatge audiovisual, no? Exacte. En aquell temps era molt del cinema, eh? Li fusellaven les pel·lícules que donava gust, eh? Sí, però fins aquell moment aquella classe d'anunci no s'havia fet i era per això que la directiva no estava gens d'acord amb què has fet aquest anunci. Però Jops finalment els va convèncer, els va explicar l'esperit trencador d'aquella època, la importància que tenia... I va ser totalment un èxit. La metàfora de la dona que estàs explicant, l'atleta, que tira un martell i trenca la pantalla, es juga una mica amb la Noela, el gran hermano, i es trenca amb això, amb el sistema. I per dir una petita curiositat, és que si bé es va estrenar a parlar a l'intermedi de la Super Bowl, aquest anunci... Per variar, eh? Els anuncis s'estrenen a l'intermedi de la Super Bowl, de fet. Sí, doncs el van passar uns mesos abans per una televisió local a la una de la matinada, simplement per poder concursar en els concursos d'aquests de publicitat. Com ja hem parlat moltes vegades, aquí sempre es fan coses per concursar coses de publicitat. Van ser un dels primers a fer això i després ho van copiar i moltes agències passaven l'anunci que no el veigés ningú tan sols per poder participar en aquests concurs. I avui en dia encara es fa. I aquests anuncis tenen un nom. Aquestes músiques es fan, i es fan servir en una cadena així desconeguda i tal, per poder anar a canes o tot això, tenen el nom de trutxos. Trutxos. És un trutxo. Un trutxo. Van fer un bon trutxo, doncs, aquest. Ah, que no ho sabíeu? No. Això no s'explica a la facultat. Senyor Benito, fa ràbia, vostè. Home, jo em puc a la pera m'agrada molt. Però, ja, però... Després, una altra cosa. Que petulant, escolti. Sí, home, eh? Sembla el puyal, sembla el puyal, aquí. Escolti, que sembla que estigui fent aquí a la càtedra. No, m'hauria de fer una reflexió perquè fixis que... Treguis la màscara. D'on? Va, va, tiri, tiri, va. No comencem, senyor Domènech. Va, que tenim poc temps. He vingut amb son de pau. Fixi't una mica la paradoxa, que feia una reflexió sobre això. La pel·lícula del 1984, la gran essència que té el llibre i la pel·lícula és The Big Brother is watching you. És una societat que ens vigila, no? Apple agafa i vol trencar amb això. Però què ha aconseguit al cap dels anys? Que tornem a estar més vigilats... que del 1984. Una gran reflexió, senyor Marito. The Big Brother is watching you. En fi, passem al següent anunci, si us sembla, perquè si no no tindrem temps. El següent anunci és el de Think Different, de l'any 1997, que també va ser molt important per la companyia. L'escoltem. Esto es para los locos. Los inaptados. Los rebeldes. Los problemáticos. ¿Qué es la veient en aquestes imatges, Anna? Sí, doncs van sortint vídeos en blanc i negre de diferents personatges que han marcat un punt d'inflexió en la història, com Albert Einstein, Martin Luther King, John Lennon, Thomas Edison, Pablo Picasso, entre d'altres. I l'anunci acaba amb una nena que cobra els ulls com per un símbol de cobra els ulls per veure les possibilitats que té davant seu. Per a Think Different, que és l'eslògan, i aquest és l'anunci... De l'any 1985. No, 97. Ah, 1997. 97 que va ser una data molt important perquè, com algú ho sap, la majoria de gent sabem, doncs que el 85 va ser despatxat a Steve Jobs d'Apple i va, perquè no s'entenia amb la directiva, i després d'això Apple va començar amb una crisi econòmica, el que van llançar no va ser exitós... I el 97, doncs, van readmitir Steve Jobs perquè tornés a remuntar l'empresa. I amb aquest anunci, doncs, és això, va ser un gran canvi, va ser molt exitós i va començar a remuntar gràcies a aquest anunci. I Think Different es va convertir en l'eslògan de la marca que encara manté actualment. I això, tot i així, a Steve Jobs no li agradava l'idea al principi d'aquest anunci, deia que el concepte perjudicaria la imatge, però el van convèncer, a diferència de l'anunci anterior. Sí, és una mica el rabis, al principi ell va haver de convèncer i ara... Aquí el van convèncer i al final sí, doncs això. I ha quedat molt a la ment de tots els bons publicistes recorden aquest anunci com un dels millors. Home, de fet, perquè estem veient, la línia que tenia Apple era marcar tendència en el món de la publicitat, no? Sí, és que més que explicar... Els beneficis que té els seus productes volien crear com valors d'imatge, crear-se una imatge perquè la gent s'hi sentís identificat i se sentís diferent, com en aquest cas. Bé, doncs això era l'any 1997. Avui estem repassant diferents anuncis d'Apple, de la seva història. Per exemple, més recentment, el 2006, Pol? Sí, aquest ja és el més recent de Mac. És una sèrie de petits sketchos de 30 segons on es va fent amb humor, apareix una persona així més formal i un home més jove, més en plan creatiu, i aquest, el creatiu, representa un mag i l'altre representa un PC. Ah, sí, ja me'n recordo. Et sembla bé que l'escoltem? Sí, n'escoltem un. Están en las últimas... Doncs bé, aquest que hem pogut sentir és només un dels molts anuncis que s'han començat a fer des del 2006 i cada any se'n van fent de nous a partir de les circumstàncies d'aquell moment. I a més amb la llet, perquè els que representen a Windows semblen Bill Gates, amb així vestits de colla... D'esposillos, eh? Els deixen bastant malament, la veritat. I l'altre supermodern, no? Amb un to humorístic, però en el fons... Hi ha un rerefons bastant dolent. La idea va sorgir el 2002. Un estudiant va enviar una carta queixant-se de Windows... Estava molt frustrada perquè els Windows no... li havíem causat molts problemes tècnics. Li ha donat molts errors. Llavors els publicistes van recuperar aquesta idea l'any 2006 i aquest és un dels molts resultats, dels molts sketchos. De fet, aquest tipus d'anuncis on es comparen ja directament dues marques davant del consumidor, no sé si fins a quin punt estaven regulats per llei. Abans estaven prohibits. Perquè jo també recordo... Completament prohibit. Recordo, per exemple, el de Don Simón, també em sembla que era, no?, que comparava directament... Sí, però ja era a l'època que estava permès. Abans no es podia fer a Amèrica, sí que sempre s'ha pogut fer. Aquí no es podia fer mai. Llavors, jo me'n recordo que s'inventaven coses, fórmules molt divertides, no? Llavors hi havia la Sant Miquel, que feia una campanya per damunt de les estrelles. I sortia una ampolla que volava pel cel. Ah, per damunt d'estrella d'amplia. Ah, per damunt de les estrelles. De una manera amagada. Clar, tu no podies dir, això és millor que això. Això també, que és una cosa que s'ha parlat a la facultat, que va una mica per filosofies. A Estats Units es fa molt, es pot fer amb la Coca-Cola, comparant amb la Pepsi, es fa amb aquí en PC, i allà sí que funciona. En canvi, aquí es fa... comparant, com el Don Simón que tu has dit abans, i la gent està demostrat que tendeix a sentir-se identificat amb l'altra marca. Ai, pobrets, que s'estan rient de l'altra marca. Aquí, molts cops, també posen la marca i hi posen altres marques, i sempre les altres marques són més dolentes. I es veuen quines altres marques són. T'ho imagines, ja t'ho deixen. Aquí la discussió sempre era que, clar, tu fas una comparació amb una altra marca, no? Però és que també li estàs donant notorietat. Coca-Cola contra Pepsi. Està sent apareixen. Està sent apareixen. Li dones visualitat. Això ho feia molt la Pepsi? Va tenir una línia de... d'espots, que es carregava molt el balcola. Hi havia alguns que eren molt divertits. Que es parli també encara que sigui malament, no? Sí, era una cosa així. Creia Andy Warhol, no? Creia polèmica. Llavors aquí, primer perquè no s'havia permès, i després quan ja es va permetre, els de la publicitat van dir això no té sentit perquè, clar, li dones avantatge a l'altra marca que t'estàs carregant. Però en aquest cas crec que... i acaba aconseguit perquè tampoc va directe com que ho fa així humorísticament i jugant amb això de soc un mag però ja jugo amb dues filosofies i l'antropomorfisme aquest que fa de les persones que representi un ordinador i a part que tothom vol ser modern i no ser antic que això també hem pedit molt no senyor Benito vostè és gran ja però vol ser modern Pol acabem amb una última cançó Doncs sí, aquesta setmana, per acabar, porteu una cançó que es diu Forever Happy, de Ruben Bonnell i Will Sims, que a tots us sonarà, perquè és una cançó que... Què et sona, Jordi? Encara no, encara no. A veure quin anunci? Ara, ara, ara. És de cotxes? No, no, ens hem d'esperar a tornada. Vaig molt perdut jo, eh? Doncs és d'un anunci de Vodafone, d'aquest estiu... Ara bé, ara bé, ara bé. Que anuncieven les tarifes d'estiu més barates. Sí, dos nois a la platja damunt d'una conxoneta inflable al mar, no? Sí. Doncs bé, això és tot per aquesta setmana. Hi ha hagut un gran éxit. Va haver-hi un gran éxit que va saltar del jingle publicitari. Es va haver de fer un hit... per la comercial. Gior era Gior. No, no, van fer un jingle per una marca i llavors va tenir tan èxit que es va convertir en hit comercial. Quin era? People from Ibiza. Com? People from Ibiza. La cançó People from Ibiza es va fer primer per l'anunci de l'Ibiza de la CEA. I de tenir tan èxit... Això passa, que només han fet un tros, però després la gent va buscant, només trobant aquell tros i acaben fent la versió llarga. Aquí hi ha una... Sandy i Marton era el que... No ho sé. No ho sabem, no? Potser sí, potser no vagin a saber. Bé, busquem-ho. Tira-t'ho al cap de setmana. Sí, sí, sí, intentem buscar-ho. Aquesta? No ho saps, si no ho saps, no ho dic. Home, així són els 4 noctetes que m'han enviat d'onc ara. Sí, sembla, el sona. En fi, Anna Puntí. Sí, Anna, molt bé. I Pol Maciès, moltes gràcies. Som germans, Anna Maciès i Pol Maciès. Que vagi molt bé i ens tornem a escoltar i veure-la la setmana que ve. Bona tarda. Gràcies, adeu. I nosaltres tot seguit connectem amb la xarxa per escoltar el bolletí de notícies d'àmbit general i després l'agenda juvenil amb l'Eric Pomar, el senyor Benito i avui parlarem, per cert, amb el senyor Benito de crisi d'espiritualitat i de fe. Fins ara. Són les 6. Notícies en xarxa. Bona tarda, us parlem. Manel Carvajal i Ramon Company. El govern no ha pogut pagar encara els concerts sanitaris d'educació i de serveis socials del mes de setembre. El motiu és que no ha rebut els 560 milions d'euros del fons de liquiditat del govern espanyol destinats a atendre despeses corrents. La Generalitat espera que els diners arribaran els propers dies. El conseller d'Economia i Coneixement, Andreu Mascoley, ja va advertir la setmana passada que aquests diners eren imprescindibles... per poder afrontar despeses corrents, afegint que les nòmines del setembre estaven garantides, però no la resta de pagaments, com és el cas dels concerts. El govern català ha denunciat que els pressupostos aprovats per l'executiu de Mariano Rajoy preveuen una retallada del 16% en els serveis socials. El conseller de Benestar Social, Josep Lluís Clarias, qualifica els comptes de deslleials per les persones amb més necessitats. A nivell global, els pressupostos generals de l'Estat per nosaltres tenen un qualificatiu que són uns pressupostos deslleials amb les persones i especialment amb les persones més vulnerables, perquè globalment baixen un 16,61% en l'àmbit dels serveis socials, però el que és pitjor és que tornen a fer uns ajustaments sobre el ja ajustat. El conseller ha explicat que Catalunya rebrà l'any vinent 29 milions d'euros menys per la llida de la dependència i que el fons estatal d'immigració torna a quedar a zero. També redueixen partides com la d'assistència a víctimes de violència de gènere. Els Mossos d'Esquadra mantenen oberta l'operació que ha permès que el fill d'11 anys d'un narcotraficant colombià hagi estat alliberat després d'un segrest ordenat pel company de cel·la del pare. El nen està tres dies a les fosques, lligat de peus i mans, en un pis proper a la plaça Cerdà. L'inspector dels Mossos, Jordi Domènech, ha explicat que, a més, ha patit amenaces. Amenaces que li tallarien la llengua, li van posar una vegada el telèfon d'una persona que es feia passar per policia i que deia que en el cas que no clavorés, que la seva família no pagués els diners, el nen el portaria a una altra organització que ja sí que li farien mal, a l'estil que millor es fa en altres països sudaméricans, físics, a part de les prides, l'ingesta d'un líquid que està analitzant. El cap de la trama espanyol i empresonat per homicidi va idear el segrest en saber que el pare del nen gaudia a donar el nivell de vida i tenia molts deutes per tràfic de drogues. Una hipòtesi policial és que es volia fer passar pels cobradors d'aquests deutes. demanava 5 milions d'euros per alliberar el nen. De moment hi ha dos detinguts. Previsió del temps, Jordi Miralles, bona tarda. Hola, bona tarda. Estem a les portes d'un cap de setmana molt tranquil, molt plàcid arreu de Catalunya, marcat per l'anticiclo, i això significa que hi haurà contrast entre les temperatures mínimes i les màximes, i que també farà sol, tot i que al matí tindrem boires a molts punts de l'interior i del perlitoral. Els vents seran una mica més humits a la costa, per tant es podrà formar algun núvol baix poc i important, i les temperatures pujaran màximes demà dissabte d'entre 25 i 29 graus. sense descartar que es puguin fregar els 30 graus a les comarques del Pla de Lleida i també cap a la Ribera d'Ebre. Diumenge baixaran una mica les temperatures que tornaran a recuperar-se de cara a dilluns de la setmana entrant. Per cert, la setmana que ve, si més no fins dimecres o dijous, tot continuarà de la mateixa manera. Els bisbes catalans han respost a la declaració de la Conferència Episcopal Espanyola en què se'n reivindicava la Unitat d'Espanya. En un document anomenat nota dels bisbes de Catalunya davant les eleccions al Parlament i aprovat per unanimitat, els bisbes es desmarquen subtilment de l'Església Espanyola i animen a prendre el camí de l'entesa perquè futurs esdeveniments polítics afavoreixin el bé comú. El president del Comitè d'Afers Exteriors del Parlament Europeu, el Marbroc, espera que Catalunya no s'independitzi de l'estat espanyol, però tot i així, si es produeix la secessió, l'alemany de la CDU d'Angela Merkel confia que Espanya no faci servir el seu dret a veto a la Unió Europea ni utilitzi la força, com va defensar el vicepresident de l'Eurocambra, Alejo Vidalquadres. Bona tarda, us parla Roger Castelló. La Federació Espanyola de Natació i Anna Tarrés no han arribat a cap acord després que l'exseleccionadora presentés una demanda contra l'organisme espanyol i el seu president Fernando Carpena. I aniran, per tant, a judici. Avui les dues parts en conflicte s'han reunit sense èxit i la catalana no ha volgut detallar el contingut d'aquesta trobada. Hem vingut a presentar els informes que se'ns havien requerit i ens han demanat unes aclaracions sobre el funcionament de l'equip. Hem fet aclaracions sobre com està funcionant en aquests moments, com ha funcionat i com està funcionant l'equip. En futbol, Gerard Piqué continua sent dubte per jugar diumenge contra el Real Madrid. El defensa del Barça treballa al marge del grup. que avui ha començat a preparar el clàssic. I a l'Espanyol el tècnic Mauricio Pochettino ha descartat el davanter Simao Sabrosa per decisió tècnica per jugar de mà contra el Valladolid a Terres Castellanes. Les novedats a la convocatòria de Pochettino són Juan Albín i Huacaso. Notícies en xarxa. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bona tarda, són les 6 i 5. Els alumnes dels cursos d'explàstiques municipals reclamen que es mantingui el professorat que hi havia fins ara. És una de les condicions de l'alumnat que no està d'acord amb el canvi que s'ha produït al capdavant de la gestió dels tallers que fins ara coordinaven Carme Malaret i Puri Martín. Un concurs públic ha adjudicat la gestió dels cursos en una altra empresa i això implicarà canvis en el professorat, però l'oferta... continuarà sent la mateixa. A prop d'un centre d'alumnes dels cursos d'arts plàstiques municipals van mostrar ahir al vespre la seva indignació pel canvi d'empresa que els gestionarà a partir d'ara. Van fent una reunió que va tenir lloc a l'escola Montserrat i on el regidor de Cultura, Sergi Seguí, va explicar com s'havia desenvolupat el concurs públic. Els alumnes també han criticat que l'Ajuntament no ha comptat amb ells per tirar endavant el canvi d'empresa i professorat. Denuncien que el consistori no ha estat transparent en com s'ha desenvolupat aquest procés, des de convocar el concurs fins a haver anunciat els noms dels professors que hi hauria al setembre. Els alumnes reivindiquen que l'Ajuntament podia haver-los avisat de la possibilitat que els tallers canviessin de mans a principis d'aquest curs, però que no se'ls va informar el mes de juny. Alguns dels alumnes també creuen que s'ha primat la qüestió econòmica, que no pas la qualitat dels cursos. En tot cas, el responsable de la Fundació, la nova empresa que gestionarà aquests cursos, va assegurar ahir al vespre en aquesta reunió que les portes per dialogar amb els professors anteriors estan obertes i els alumnes esperen que l'Ajuntament els torni a convocar d'aquí a pocs dies per saber què passarà al final amb els mestres ja que tenen l'opció de tirar enrere la seva inscripció si no hi estan d'acord. L'Assemblea de Nacional Catalana Sant Just es reuneix demà a l'Ateneu per explicar la feina que ha fet l'entitat en prop d'un any de vida. La sexi local de la NC es va constituir ara fa un any i la trobada demà ha de servir per fer balanç d'aquests primers mesos. També es donaran a conèixer les properes activitats de la NC a Sant Just. D'aquest curs tornaran els diàlegs per la independència. I el primer serà el proper 8 de novembre amb la presència de Martí Anglada. Demà també es demanarà la col·laboració ciutadana per treballar dins l'ANC, ja que es crearan unes comissions de treball. De tot plegat, s'emparrà demà a les 11 del matí la seda del cinquantenari de la Taneu a la reunió de l'Assemblea Nacional Catalana de Sant Just. Al final de l'acte, el celler de Can Mata oferirà un vermut per a les persones assistents. I acabem aquest bolletí amb apunts d'agenda perquè aquesta setmana que hi ha un munt de propostes culturals a Sant Jus. D'entrada, demà dissabte arrenca la Setmana Cultural de la Casa Regional d'Extremadura. Demà es farà el pregó inaugural a dos quarts de nou del vespre i diumenge es farà la paella del soci. De cara a diumenge també tindrà lloc la 17a caminada popular de les CEAS a Colcerola. En 17 anys mai s'ha repetit l'itinerari, un afegit que fa que molta gent tingui curiositat per veure quins indrets de Colcerola es descobriran. I, si us agrada la natura, també podeu optar per participar de la sortida naturalista que diumenge organitza CEPA al Nus Ecologistes de Catalunya. En aquest cas, per descobrir bolets de tardor a la vall de Sant Just. I de moment això és tot. Més informació a les set del Sant Just Notícies, edició vespre. No, no, no quiero ir a un colegio porque hay gente y no es para mí No, no, no quiero levantarme porque no me quiero morir Madre, ¿por qué soy cobarde y mi intención es la de huir? No hay amor, quiero crecer y ser adulto y trojar. Madre, me comprometerme con la vida en general. No hay responsabilidad, mamá No me quedo levantada Déjame Yo me quedo aquí Fins demà! La penya del morro, sempre al servei de la ciutadania i el que no és la ciutadania també. Què tal? Bona tarda. Benvinguts de nou a la segona hora de la Penya del Morro. Des d'ara i fins a set del vespre parlarem del que no hem de fer aquest cap de setmana amb l'antiagenda de l'Helio i Capdevila. A més a més, també parlarem de la secció Crisis What Crisis. Avui de la crisi de fe i d'esperitualitat, que sabem que hi ha molts oients que ens estan escoltant que no creuen ni en Déu ni en res. Per tant, avui és una secció per a vosaltres amb el senyor Benito. Però abans de tot això tenim l'Eric Pomar. Eric, bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. El senyor Benito, eh?, que s'ha quedat per aquí, també, ja sap que pot anar dient la seva. Senyor Benito, bona tarda. Hola, bona tarda. Ah, va. Vostè, fins que no el saludin, no el saluda, no? És la persona... Comencem per... Podríem fer la mitja d'edat, no? Sí. Vostè digui quina edat té i llavors la fem. 35. 35, ja, ja, ja. I tu, Eric, quant tens? 13. 13, eh? La mitjana dóna 35. Que la mitjana dóna 35, eh? Ja l'he calculat. Que faci els càlculs! En fi, Eric, avui ens portes... Comencem per la primera activitat, en tenim tres aquest cap de setmana, el festival Petits Camaleons. Exacte. Doncs els Petits Camaleons és un festival de música per nens i nenes. que té com a objectiu despertar l'interès dels infants per la música i per tot allò que l'envolta, com per exemple la passió dels discos, els corsets, les guitarres, els escenaris, les bateries i coses així. Per tant, per inculcar una mica ja des de ben petits els nens i nenes... El món de la música. Els nadons, quasi bé, no? A quines edats està comprès, això? Doncs està des dels 3 anys fins al... no sé si eren els 16, els 18... Sí, això. I on es farà aquest festival Petits Camaleons? Doncs això es fa al Teatre Auditori Sant Cugat, que està a l'Avinguda del Pla del Vinyet. Això és a Sant Cugat del Vallès. I és aquest cap de setmana, el dia 6 i 7. És un editori que, per cert, està molt bé. No sé si heu anat alguna vegada. Vostè, senyor Benito, hi ha anat? Sí, sí. Està molt bé, m'agrada molt l'auditori de Sant Cugat. En fi, si algú vol més informació, hi ha alguna pàgina web on adreçar-se, Eric? Sí, www.petitscamaleons.com Això ve d'aquell programa que feien, que era música per camaleons? No, no. No té res greu. Bé, no ens movem del baller, perquè ja sabeu que com al baller hi ha un espectacle de circ i màgia a Terrassa, titulat Bum. Exacte, que és una prova d'imaginació desbordant de tres còmics en què els elements afegits, que només són els tres nois, I un pneumàtic inflat. I fan circ, i fan coses de màgia, i amb això... Ah, té bona pinta. Amb els pneumàtics. A mi la màgia m'ha agradat molt, eh? L'altre dia vaig anar a veure un espectacle, que de fet vam entrevistar aquí el seu... Com ho diu això? El mag? Sí, però el mag és... El mag no era de la... De l'intervenció d'abans? Quin mag? El McIntosh? No, un altre, un altre, un altre. I no... Com es deia? Mag? Stingfer? Stingfesh? Tenia un nom així estrany. En fi, això és l'espectacle BOOM que es pot trobar a Terrassa. Exacte, que serà a la sí, o sigui, aquest dia, el diumenge, dia 7 d'octubre, a les 6 de la tarda, al Centre Cultural Unim de Terrasses, a la Rambla. D'agar, d'egara. Égara, no? Égara, sí. Com es pronuncia això? Égara. Sí, perquè porta accent, o sigui... En el temps dels llibars? Terrassa era hégara, o no? O eren romans? Per el temps dels hívers i els romans. Barcino, no? Ilerda. Ilerda, també, no? Lleida era Ilerda. Ilerda. Baitulo. Tarraco. Quina diu vostè? Baitulo. Baitulo. Badalona. Ah, Badalona, eh? Hospitalacus. Hospitalacus. Sant Justus. Sí, Sant Justus. Santa Coloma de Farnocus. Sebur. Sebur. Segur de Calafell, no? No, segur. Estava a prop, a Sitges. Ah, val, val. D'acord. Hi ha alguna pàgina web, Eric, on podem anar per buscar informació sobre BUM? Sí, www.fundacióct.cat I ara parlem d'un dia de nassos que hi haurà aquest cap de setmana. Què és això d'un dia de nassos, Eric? Doncs dóna suport als... Pallapupes, que són uns pallassos d'hospital, aquests que van per les habitacions a l'hospital. Sí, que fan una gran tasca i molt bona, i a més jo he conegut gent de Pallapupes fent que treballa allà de clown, i escolta, és increïble les experiències que viuen. Doncs sí, són uns pallassos d'hospital que han organitzat una jornada festiva i molt solidària, i lògicament molt especial. Doncs passa un dia de nassos al Tibidabo, o al zoo, o al poble espanyol, o al Museu del Barça i solidaritza't comprant el nas vermell, que suposo que amb això deus donar diners. Home, doncs suposo que sí. Per tant, la gent que vagi aquest cap de setmana, o és un dia concret només, el diumenge o dissabte... No, no, és aquest cap de setmana. No, és el diumenge, perdó. Ah, el diumenge, eh? La gent que vagi al Tibidabo, al Zoo, al Poble Espanyol o al Museu del Barça... Li fan l'esconda. Li fan descompte i pot comprar en aquests llocs, no? Imagino que a l'entrada el nas dels pallabubes i així ajuda aquesta entitat i aquesta companyia de clowns i de pallassos que tan bona feina a fer riure i a fer passar una bona estona als nens i nenes que ho estan passant malament per les seves malalties. En fi, doncs, Eric, moltíssimes gràcies. Ens queda alguna cosa o no? Bueno, di la pàgina web, més informació a www.undiadenassos.org Doncs, Eric, moltíssimes gràcies. A vosaltres. Fins divendres que ve. No, és festa. Ai, és veritat. L'altre. Fins aquí la setmana, Eric. Adeu. Adeu. Adeu. Bé, senyor Benito, vostè té preparat aquell espai que fa, no? Sí, per descomptat. What crisis? Vol una entrada xula, així o no? Vinga, va. Crisis! What crisis! Amb el senyor Benito. Bé, avui, ja sabeu que en aquest espai, en l'ambient aquest de crisis que estem vivint, que ens ataquen pertot arreu, les notícies amunt i avall, avui, senyor Benito, de fet, cada programa vol parlar d'un tipus de crisi diferent. Sí, anirem fent un repàs per les diferents crisis. Farem el mapa de les crisis. Del món, no? Del món, del món mundial, de les persones. I avui veig aquí el guió que vol parlar sobre les crisis de fe. Se m'ha ocorregut aquesta. Vostè què diria que és una crisi de fe? De religió? No ho sé. Ni idea. És una cosa de voter pront. Sí, bueno. L'idea. Bueno, d'entrada hauríem de definir què és la fe, no? S'han posat les ulleres de professor, veig. Clar. Enfoquim amb la... Sí, sí, sí. D'entrada hauríem de dir què és la fe. Què és la fe? Què és la fe? Què és la fe? Escolti, això sembla veus a la parròquia, que és el programa que fan, sí, el tindicres aquí... No, la fe què és? Tu t'has de creure una cosa per nassos. Sí, sí. És a dir, mira, això és així i punt, no? Per exemple, quan Rajoy diu, no, és que a Espanya no ha estat un rescat. Això és fe. Això és fe. Això és una fe. D'acord. Bueno, Dios es uno y trino. Què, com? L'Espíritu Santo, no sé què, són coses que dius. A veure, la fe... No hi ha explicació científica ni versemblança. Si tu t'ho creus, calles. I vas tirant. Però qui pateix crisi de fe? Qui les pateix? Un que ha cregut molt en això. I de cop i volta li cau la vena dels ulls. Dius, ostres, jo tota la vida em pensava que passava això. I de cop i volta això no passa. Ja, per exemple, molta gent que creia en l'estat espanyol ja no hi creu tant ja. Això pot ser... Pot ser una cosa així, eh? Clar, dius, Espanya és una. Dius, hosti, això és un dogma. Una i trinen. No només que trinen, eh? Bueno, estan que trinen. És una altra cosa, aquesta. Clar, clar, clar. No, però fixi's que Espanya fa molts anys es deia que era una unitat de destino en la universal. De destino en lo universal. Era un dels eslògans d'aquella època. Espanya és una unitat de destino en lo universal. Tenien molts eslògans, aquella gent, perquè tenien un altre que deia... Va haver-hi un moment que Espanya dubtava si la feien de la ONU o no. Llavors els catxondos d'aquell temps van dir... Si ellos tienen ONU, nosotros tenemos dos. No és veritat. I van fer una manifestació a la Plaça d'Oriente, que és on es feien les manifestacions d'adhesió al règim. No, no, no. La fe, perquè parlàvem del dogma. La fe sempre són dogma i són coses que tu no pots discutir. Sabem qui pateix la fe. la gent que ha cregut en alguna cosa, però en quin moment es desencadenen aquestes crisis? Com podem saber que nosaltres, per exemple, estem afectats d'una crisi de fe o quan passen aquestes coses? Quan no t'ho creus. Tu de petitet has dit els reis, els reis d'Orient, i em porten regalets. Vostè sap qui són els reis? Home, no són uns macs. Ah, no? No. Qui són? No li, no li, no li, no li, no li, senyor Bonito. Bueno, clar, tu dius... Aquesta ja és una de les primeres. La primera en la frente, tu creus que... Hi ha uns senyors que es diuen els Reis Mags, que porten regals i re. I re, re. Llavors ja li dius, hòstia, ves ja malament. Aquí es desencadeix una crisi. Quan veus fer feientment que allò que tu creies no és veritat. No s'aguanta per allò. Escolta, i com se'n surt una crisi de fe? Bé, jo crec que se'n surt reforçat. Ja se va, eh? Potser l'estem avorrint. No, home, no. Avorrit-me no, ara m'esconto. Sí, sí, sí. A veure un moment. Para, para. Eric, Eric, torna un moment. No, no, Eric, sí, sí, para. Para, para. Para el programa. Un moment, un moment. A veure, Eric, clar, és que aquí hem de solucionar això, eh? Perquè cada setmana és la segona setmana que li fa plantons, senyor Benito. Acabes en pas. Jo li estic aquí explicant. No, fem una cosa. Eric, si tu vols marxar, marxa, cosa que em sembla fantàstic i bé, però senyor Benito... Vostè no cal que el... Que el... Que el... Que el... Que el... Que el... Que el... Que el... Que el... Que el... Que el... Que el... Que el... Que el... Que el... Que el... Que el... Que el... Que el... Que el... Que el... Que el... Que el... Que el... Que el... Que el... Que el... Que el... Que el... Que el... Que el... Que el... Que el... Que el... Que el... Que el... Que el... Que el... Que el... Que el... No, ara que marxi. L'estava esperant, l'estava esperant. L'estava esperant, l'estava esperant. També l'ho dir, també l'ho dir, home, per favor. No seré jo aquí. Vinga, Eric, gràcies. Bé, estem parlant de la fe. No es dispersi, que avui són d'aquells dies que ja el veig jo que està dispers. Sí, vull canviar la medicació. Quan s'aixeca més tard... Com fas la mitjada? És una d'aquestes dues, ja veig que està més llistre. Però, escolti, què té a veure tot això de la fe, que estàvem parlant, amb l'economia i amb la crisi econòmica que estem vivint? Què té a veure? Té a veure molt. perquè està tot relacionat clar, vostè s'ha avançat una mica amb allò que deia del rescat, del Rajoy clar, creiem una mica amb els reis mags creiem que hi havia un estat que ens ho feia tot que nosaltres no ens hauríem de preocupar i de cop i volta l'estat diu, mira nois, no hi ha diners És una crisi econòmica. Llavors, aquí ja tenim una crisi de fe. Que diu, l'estat aquest no funcionarà bé. I hi ha un col·lectiu gran que diu, mira, això ja no funciona, de cap de les maneres, doncs mira, cada un no es troca a mi, no? Ja no et creuré més, ho podem dir en castellà perquè ens acabin d'entendre, ja no ens ho creurem, i nosaltres ja farem la nostra via. És una miqueta la liaison que jo faria d'una cosa amb l'altra. Molt bé. El veig una mica amb la línia de Jaume Barberà, eh? Sí? Sí, sí, sí. Que, per cert, el dimarts l'entrevistem a la penya del morro. Ah, sí? Sí. D'on li recordar? D'on li recordar? Ah, sí? M'agrada molt el... Ja l'hi donaré, ja l'hi donaré. Sí. En fi, i... Digui, digui, digui. No vull interrompre'l, però estem parlant amb això de la fe i tot plegat. Per exemple, vostè que sempre va parar els mateixos exemples i els mateixos icones. Té uns referents per mi. Clar, parlàvem del nostre gran amic que ja hem portat moltes vegades aquí a la palestra, que és el senyor Moisés. Moisés, sí, senyor. Recordem-se que Moisés agafa tot el seu poble i se l'endú a fer un tomb pel desert, que li dura uns 40 anys. Moisés és la figura bíblica, no un amic seu. Sí, no, no, la fibra viu, el germà de l'Aaron. L'Aaron surt pels molts Caraguall, els crucigrames. Sí. Per això ho sabem. I se'n van anar 40 anys a trobar la terra de promesa. Però 40 anys d'antoms pel desert. Arriba un moment que, clar, la penya que el seguia va dir, bueno, macho, ¿esto llega o qué hacemos? No cal, no? I van començar a tenir una mica de fe. Tot va ser que Moisés va pujar a la muntanya perquè Déu li donés els deu manaments. Ell va baixar amb les tables de la llei. Les tables, com serien? Taules. Les taules de la llei. És que jo, com que vaig estudiar en castellà, jo... No justifiqui, perquè si algun dia Catalunya té estat propi, vostè serà el primer que se'n anirà. Que faran fora, per no parlar bé el català. Per no dir tal. Jo vaig veure la pel·lícula del Charlton Heston, i allà deien les tables de la llei. Les tables de la llei, clar. Que l'Aaron no feia el... El Edward G. Robinson, molt bon actor. Molt correcte. Llavors, què va passar? Mentre Déu estava... Ai, Déu. Sí, Déu estava dictant-li a Moisés lo de les lleis, els deu manaments, Que van estar 40 dies, eh? 40 dies pel desert, eh? No, no, 40 dies Déu dictant-li. Ah, dictant-li. Sabeu que feia faltes d'ortografia al Moisés. O potser escrivia molt lentament, Moisés. No, o feia faltes deia, va, tornem-hi. I quan ho feien amb una pedra... No, no, però és que vostè sap els dictats, no? Quan era petit, en castellà per vostè, en català per mi, que entreien al col·le. Dictat i fa, ja ho fem. La girafa. En aquest cas, el que va passar amb la Bíblia, segurament, devia ser... Manament número 1. Qui és? No. Amaràs. Adiós. Però clar, llavors se sentia Déu deia amaràs i l'altre se sentia tic-tic-tic-tic-tic-tic-tic-tic-tic-tic-tic-tic-tic-tic-tic-tic-tic-tic-tic-tic-tic-tic-tic-tic-tic-tic-tic-tic-tic-tic-tic-tic-tic-tic-tic-tic-tic-tic-tic-tic-tic-tic-tic-tic-tic-tic-tic-tic-tic-tic-tic-tic-tic-tic-tic-tic-tic-tic-tic-tic-tic-tic-tic-tic-tic-tic-tic-tic-tic-tic-tic-tic-tic-tic-tic-tic-tic-tic-tic-tic-tic-tic-tic-tic-tic-tic-tic-tic-tic-tic-tic-tic-tic-tic-tic-tic-tic-tic-tic-tic-tic I llavors, clar, mentre estaven allà, que van passar 40 dies del dictat, un dictat de 40 dies, Déu-n'hi-do. Clar, la gent de baix van començar-se a bosquejar. Van dir, bueno, això és una pamema que ens ha muntat aquest el Moïset, ens ha tret d'Egipte, que estàvem a la mar de B, amb la nostra caseta, la tele, i tot allò, i aquest tio ens ha portat del desert i aquí no fem res. Llavors ja van tenir una crisi de fe, ja no s'ho van creure. Van dir, mira't, macho, aquí te quedas tu, con tu desierto, no sé què. I llavors van ser quan van fer l'adoració de l'anyell d'or. Van fondre totes les joies que tenien i van fer una figura d'un anyell, d'un... Ah, sí, és veritat, el becerro d'oro. És veritat, és veritat. En fi, doncs això és una mica la fe, eh? Perquè és una crisi... I va ser una gran crisi, una gran crisi de fe. És clar, tot el poble ha revoltat, allò, venga, hombre... Això ho dic a vegades per gent que ens porta cap a llocs que no hi volen anar-hi, eh? Ah. O que volen que ens quedem a llocs que no ens hem de quedar. Escolti... Sí, sí, ho hem entès ja. La metàfora de la primera ja s'entén. Jo el que li volia preguntar és... Veig que ha portat un... És que no tenim temps, millor, hem d'anar a fer la riera d'aquí uns moments. Veig que m'ha portat un escrit de l'Odissea. Sí, se'ns recorda que li vaig dir que a partir d'ara cada dia llegiria un trosset de l'Odissea. Sí, escolta, per què no s'apropa el micròfon? Ah, bueno... Sí, clar. No és que estava desviat. Ja, ja, però és que, escolti... Ara. Ah, hi ha portat un fragment de l'Odissea? Hi ha portat un fragment de l'Odissea, que és el primer fragment, és el primer cant, que és quan s'invoca la mussa. Ah, sí. Segur sap que els poetes invocaven a la mussa per després fer tot el cant, tot el poema èpic que és l'Odissea, perquè la mussa els donés la memòria, els portés al fil d'això. He portat aquest, he portat l'Odissea, perquè vaig parlar l'altre dia que parlaríem de l'Odissea, cada dia faríem un trosset, perquè ja que estem embarcats en un viatge cap a la Ítaca... Ah, molt bé. Com lliga els temes, eh? És un mestre, millor que Matías Prats. I una altra cosa, miri, de regalar-ho, això ja l'hi deixo a la seva mà, també ho podíem fer a la Neida. La setmana que ve, per no posar, no? Enneida i Odissea. També és una mena de viatge cap a una terra de promesa. Veig que l'Enneida aquí ho porta en llatí. En llatí i després la traducció. Ah, ja la traducció després. Ah, val, val. Vostè fa l'Odissea? Fem l'Odissea. Així comença l'Odissea, no? No, no. No, que si comença l'Odissea amb el camp primer. Amb el camp primer, sí. Això és Madame Butterfly, vull dir, això no... És per amiantar-ho una mica. I una mica per anar cap a Ítaca. Anem llegint fragments de l'Odissea el divendres a la penya del morro, entenc? Sí, sí. Va, va, comencem. Mentre es duri el... Calli, home, calli, que som una mica de... En situació. Adelante. Adelante. Compte amb Musa, aquell home de gran ardit que tantíssima ra, després que de troia el sagrat Alcàzar va prendre, de molts pobles veia les ciutats, l'esperit va conèixer. Que la gent reflexioni sobre això, sap? Ara, molts de Dolors, el que és ell, pel gran mar patir en el seu ànim, fent per guanyar el seu alè i el retorn de la colla que duia. Més ni així els companys no se'l va, tanmateix desitjant-ho, car tots ells es perderen per llurs mateixes follies, els insensats, que les vaques del sol, el fill de l'altura, van menjar-se. I el Déu va llevar-los el dia en què es tornà, Parla'ns, filla de Zeus, des d'on vulguis, també a nosaltres. Escolta, ja no ens queda cap uient, ja. No, tant molt. No, no, perquè hem marxat tot, hi ha una altra emissora, segur. Però, escolta, acaba de fer un salt qualitatiu, el programa ara, de forma brutal. És a dir, jo em sembla que feia anys que no veia tanta qualitat a la penya del morro, tanta cultura, tanta sapiència, i a part que no en té res del que he dit. No en té res. S'ha de llegir dues o tres vegades. Clar, llavors s'ha de llegir. Per això ja el podcast, que la gent La gent pot tornar enrere al podcast del... Jo ho dic, això és la versió del Carles Riba, eh? Ah, Carles Riba. Li anava a dir que no sigui Carles Riba, oi? Bé, doncs... Jo si hi ha alguna cosa que no entenc m'ho demana. Sí, sí, va. A veure, home, anem per pas. Fem un repàs. Fem un repàs, va, fem un repàs. Fem un repàs, per exemple. Diu, al començament, compta'm, Musa, aquell home de gran ardit que tantíssima rà, després que Troia el Sagrat Alcàcer va prendre. Està parlant d'aquí? D'Ulisses. D'Ulisses, no? D'aquell home valent, d'aquell heroi, que tantíssima rà vol dir que va donar tantes voltes. Clar, clar, que explica'm, Musa, la història d'aquell home, no? Explica'm la història d'Ulisses, punto. Diu, de molts pobles veia les ciutats, això tampoc no que l'esperit va conèixer, volguem dir... L'esperit va visitar les ciutats profundament, és a dir, que potser va conèixer les noies de les ciutats, no? Vull dir, els barris així més marginals. Més interessants. Jo m'imagino una... Fa la seva interpretació, també. Els clàssics és el que tenen. El poeta ho tenia que adornar. Després, per exemple, diu, molts de Dolors, el que és ell, clar, va patir l'home pel gran Marc Patí en el seu ànim. Diu, fent per guanyar el seu alè i el retorn de la colla que duia. Per tant, no anava sol. No anava sol, anava amb una colla de mariners... l'acompanyava en el barco. Més ni així, els companys no se'l va. Els companys moren tot. És un avís. Perdona un moment, però això és un spoiler increïble, que a la quarta línia de l'Odissea t'ho diu ja. Abans de començar ja et diu que tothom morirà. Tot casca. Jo no entenc com és que en aquest cas Homer, que tots sabeu que era un autor que no existia en veritat, no? Sí, sí, que va existir. Ah, sí? Jo em pensava que era un repull. Escriu moltes coses, però sí. Has fet la seva versió també. Homer va existir. Homer Simpson, no? Sí, Homer Simpson. No, Homer va existir. Ah, val, val. Jo em pensava que, no sé on havia escoltat, que era com una mena de tradició. I que Homer no era un sol autor, sinó que eren molts. Bueno, aviam, hi ha una llegenda. Clar, aviam, el que passa és que Homer no va escriure l'Odissea ni la Ilíada. Perquè això són tradicions, no tradicions. Doncs ho posa allà al llibre, posa Homer. Bueno, sí, Homer el que fa és recull totes les tradicions d'aquests poemes èpics i llavors el recull i els fixa una mica en tot això. Però ell no ho deixa ni per escrit. Va ser uns anys més tard que s'escriu. En fi, després, per exemple... El posen com a autor amb ell. Sí, les últimes línies que hem llegit, diu, més ni així, els companys no salvar, eh? Tant mateix esitjant-ho, ell volia salvar-los, però ja ens està dient que moriran tots, o sigui, un espòiler de campionat, que avui en dia tu fas una sèrie o fas una novel·la i al començament ja dius què passarà amb tota la gent, amb tota la truc. Vostè imagina't que el senyor de los anillos, que no passa, eh? Però al començament ja t'ho digui així... Vamos a morir todos. Clar, que ens estalviaríem. Clar, i ens estalviaríem les 3 hores de pel·lícula. Bueno, això ho fèiem... Ja ho faig, igual, m'està viure 500 pàgines de l'Odicè. Sí, per la gent que se'n volia anar, ja se'n podien anar amb aquest moment. Clar, clar, clar. No, fixi's que un altre, un mestre que ho fèiem és el Hitchcock. Ah, sí. Hitchcock ho feia, les seves pel·lícules ja posava el desenllaç. Ah, sí? Posava el mort i aquí el matava, i punt. Ja està. Llavors, a partir d'aquí... Sí, però no t'ho explicava al començament de tot. Bastant al començament, eh? Hi ha pel·lícules de Hitchcock que ho feia, això, eh? El suspens no era saber qui, sinó que hi ha pim-pam. I després del suspens era saber com ho havien fet. Després diu que les vaques del sol... Aquí em costa més, eh? Les vaques del sol... Les vaques del sol... Diu, el fill de l'altura... Bueno, això són sers mítics. Són éssers mitològics. Van menjar-se. Per exemple, el Ciclub, no? Ah, no. Alguns... Com és allà l'altre? Eurístides i Capdicies? No, eren dos monstres. Dos monstres. Estil i caribdis. Sí, veus? L'estil i caribdis. Sí, més o menys, eh? Jo m'ho he imaginat una mica. Sí, més o menys no és estil i caribdis. No, no, però és que he dit caribdis i no sé què. Sí, sí. I el Déu va llevar-nos el dia en què es tornava, i tal, tal. Diu, parla'ns, filla de Zeus, és l'última línia que hem llegit, des d'on vulguis, també a nosaltres. Volguem dir... Explica'ns ja la història sense ventilació. Qui era la filla de Zeus? La filla de Zeus. La musa. La musa. Que és filla de Zeus i de Nemocina. Ah. La deessa que vam morir. Escolti, bé, doncs una mica de cultura no va malament. No va malament, eh? No va malament, eh? I seguirem. Sí, el saber no ocupa lloc. Ah. No? No. Val. Eh... Escolti, m'ha agradat això, eh? M'ha agradat. Sí, escolti, per què no fem cada setmana? Jo soc un romàntic. Per què no llegeix cada setmana un fragment i després el comentem? Això és el que li vaig dir. Sí, però és que abans m'ha vingut amb tota la crisi, la fe i aquesta història. Ah, ara vol que comencem per dalt? Sí. Traiem la fe fora. Crisi fora. La crisi fora. La crisi fora, escolti tu, jo ja estic cansat de tanta crisi. I a partir d'aquí farem coses, no? Sí. Ja elaborarem un tema. Clar, és una mica com... Free. Doctor, clar, la penya al morro té això, que no estàs tancat, vull dir, les accions poden anar variant. Ah. Sí, sí, sí. Llavors el que podem fer és cada setmana llegir un fragment de l'Odissea per anar cap allà i tacar. Ah, això mateix. I si vol una mica de la Neida, també. Perquè això sembla molt, eh, doncs. Sí, sembla molt. Sí, tenen un final bastant igual. Però bueno, no, l'Odissea. Ah, va, va, ja, ja. Ja que és un clàssic dels clàssics. Sí, sí, ja. I tot això, doncs vinga, farem l'Odissea. Que a mi m'agrada molt. Ui, és tardíssim, eh? Hem de parlar de la Riera. Està a punt d'entrar ja la Carme Berdoi. Bé, ja tenim aquí la Carme. Bona tarda, Carme. Bona tarda, Carme. Bona tarda, no aplaudiu. Perquè no tenim temps avui. Hem d'anar ja al tema. Anem a escoltar coses. Avui he vist el capítol. Ah, sí? Feia molts dies. que el Nando et fa de patró. No és l'última escena, però bueno. Estàs molt ben informat, tu, eh? Ah, però està bé, aquesta escena. Hi ha un nou amb cadira de rodes? Sí, ja sortia, eh? Xavi Saez. Xavi Saez. Va, a cadira de rodes, de veritat? No, és a ser un lugar que estrenen aquest dimarts al Romea. ...de deixar de fer qualsevol activitat que facis al marge de la teva feina administrativa capitaní. És a dir, a tot el que no sigui legal. Què passa, qui són aquests? Unes nou. Sí. El... El de sempre. El d'esquerra, no? El dret. Aquesta dret és nou, aquest? Sí, és nou de 8. És un personal de nou? Sí, sí, es diu David. Com collons et diguis. Jo no faig res, i no em provoquis. No em provoquis que em pot sortir ben cagat. Senció, eh? Perquè jo en aquest port hi tinc poder, entesos? O sigui que ja pots començar a tractar-me amb una mica més especial. T'he tractat amb molt de respecte. L'únic que et dic és que deixis de fer contraband i tràfic de drogues, res més. Que ets poli tu o què? Per favor, no m'insultis. Esclar que no sóc poli. Només sóc un amic que et dóna un consell que val la pena que segueixis. Per això què farà, eh? Aquest consell te'l pots fotre on et cap i a mi ningú em diu el que he de fer o el que he de deixar de fer. I ara, si em permets, per avui ja n'he tingut prou. Posa les ulleres de sol i què fa? Home, l'empeny al mar. Quasi cau, eh? Li punxa la roda. És molt violent, això. M'agrada el de punxar la roda. Si és com molt canalla... És ridícul. Punxar les rodes d'un minús vàlid. És ridícul. És un altre capo. No hi ha prou lloc per tots dos. Un altre capo. Un altre mafió. Jo no sé quina mania. Convertir Sant Climent en el... amb la capital del sindicato del crimen. Per cert, m'ha sorprès aquest actor que feia temps que no veia en televisió, no recordo el seu nom, el que feia David. El Juli, no? Sí, Juli no sé què. La seva calvícia. Què feia aquest? Havia fet el cor de la ciutat. Perdoneu, eh? Del comentari de la Riera, eh? S'ha quedat al calvo. A veure, nosaltres, modestament, no tenim els mitjans que tenen, per exemple, a divendres, a TV3, i que, per tant, nosaltres, no, no... El mateix el conviden a un actor, i hi ha cinc persones a la taula, diuen el senyor Benito i jo. El titular de la seqüència, després de veure això, a mi m'ha sorprès la calvícia de l'actor. Jo trobo que és un gran comentari. És que té coronilla i tot. M'ha impactat molt, és que ho dic perquè era com un guaperes, recordo. Sortia al Joc de Viure fa molts anys, que era una sèrie com de joves, quan jo encara no era jove i volia ser jove. A Mar de Fons, al cor de la ciutat, és típic, així televisiu, no? Sí, bastant típic. Així com amb ulls clars, llavis grans, no? Molsuts, es diu molsuts. No se'n vols reparar, Carme, però... No, que abans n'hi ha com el cabell llarg, fins i tot. I ara ja no. I ara té coronilla. Bueno, sí. Anem a escoltar l'última seqüència, si us sembla, i la comentem, perquè tenim la Laura Conejero. Gràcies. Però potser ja està bé. I qui és l'altre? El fill, no? No, no. Ah, sí, és el fill. Sí, d'aquí. D'ella. Només he fet el que era més oportú pel negoci. L'ha abandonat. No l'has fet bé, això és el que compta. Tampoc he fet cap heroïcitat. Mon pare m'ha dit que fes les coses bé i és el que estic intentant fer. Molt bé, el Nil, eh? Sí, però no s'ha tornat cap mèrit. Sobretot tenint en compte que acabes de començar en el món dels negocis. És bo fot, no? És així com Príncipe de Declar, no? Li diu que és com el Jutlou. Sí que s'assembla, sí? No ho havia pensat mai. És el Jutlou més Carles Sabaté, ojo, eh? L'estic veient. Sí, molt bé. M'ha acabat el que va allarguer. Sí, el xerrisadet. Sí, piget, aquest aire... Us regalo el tuit, si voleu. Fa bé la seva feina, cap problema. No, la farà. Fé bé la seva feina és agafar amb un tio i acomiadar-lo per col·locar la seva companya, la Marina. Sí, sí, molt fort, eh? Sí, sí. Això és l'ètica que s'ensenya ara en els negoci. Estic molt content d'haver fet la Marina, la veritat. No parli d'ètica, vostè. Es mereix, es mereix molt bé. Què? Escolta una mica, sembla una mica, perdoneu, aquest despatx que estic veient, com el despatx del Padrino. Ah, m'havia de donar alguna cosa a mi. Bueno, el Pere d'Aquiluens. Sí, bueno, és l'únic despatx que tenen al casino. Jo el casino aquest, jo suposo que és un xiringuito. És que també tenen aquí a la sala d'espera. O surt allò, aquell jingle, no? Sí, que surten allà... Les escoles... La mà... I la sala d'espera del casino, què? S'assembla més a un balneari que a un casino. Sembla que ens diguis a la dieta. I hi ha converses amb pujades de to. És que és un rotllo d'escena. S'ha acabat, eh? S'ha acabat l'escena i no em sabut què ha passat al final. No, és que no ha passat res. No ha passat res. Això és la setmana que ve, eh? Vèiem el David Selves. Això està bé, això està bé. Ah, David Selves. I un tema, eh? Què ha passat amb el David Selves? Està... N'ha contractat, també molt ètic, per la seva filla, una professora de repàs, i l'ha contractat perquè és guapa. I ho ha admès directament i llavors ella ja s'ha d'estar donant. Ja l'ha marcat, eh? Sí. Sí, no, l'ha marcat li ha dit que, bueno... Exacte, ja sé com em miren aquests homes com tu. No sé si acabaran embolicant. Sí? No o no? Si no, perquè surt el personatge. i la Mercè Riera amb el tema lesbia no, avui estava trista avui ensenyava uns quadres l'obra de gràfica d'ella l'obra artística que és una conversa, jo conec pintors i no hi conego mai cap pintor que parli així poca documentació són els sentiments bueno, en fi Total. Sí, això anava a dir jo, que... Coronilla de Juli no sé què. Exacte, això m'agrada. Sí, molt profund. És el que hem fet a casa. Comentarem la part física dels actors. Sí, veig que això és... Home, que m'hi ha sortit papada, tu. Bueno, escolteu, ho hem de deixar aquí, perquè... Eli, bona tarda. Molt bona tarda. Tenim l'Eli, tenim l'Eli. Eli, bona tarda. Molt bona tarda a tothom. Mira, és que, Eli, ens agafes ja de divendres, que estem aquí fent tertúlia de la Riera, que mai més ben dit, ho has pillat o no? Com que al programa divendres fan tertúlia també. En fi, a veure, Eli, parlem del que no hem de fer aquest cap de setmana, com ja saben els nostres oïns. M'agraden molts programes que... Els presentadors que em fan com un... A l'oconí, saps? Un ditiram. Com saben els nostres oients, cada setmana parlem del que no hem de fer. Una cosa o una mica. Aquest dissabte hi diu veig. Bé, segur que sí. Són oients o oïdors? És una mica de l'escola Jean Maria Vax, això, eh? Què deu fer? L'altre dia, tinguem la prudeta... Tenia un programa que era molt divertit. Jo me'n recordo de jovenet, jovenet. Tenen un programa que es deia Quisicoses. Quisicoses? Sí, José María Bax, torna, i no recordo l'altre. A Ràdio Sumentut, eh? Home, però... Està parlant de fa molts anys, eh? Ja parlava així, també, saps? Sí, era molt divertit, jo me'n recordo. Al col·leia parlava així, eh? Sí, al José María Bax, sí. Mmm, benvinguts a classe, tanquem-les tots. Després feia aquell del fil i prim. Sí, sí, sí, el senyor encarregat, no? Més de res carceller, només queda ell, de fet, no? Però és igual. Sí, sí, sí. Sí, perquè l'altre el va morir l'encarregat. A veure, és normal també, eh? Les persones, a un punt ja... No, però hi havia un que era l'encarregat jove que aquest va morir tempranament. També, també. Sí, no me'n recordo. Va, tenim ja 15 minuts per parlar del que podem... del que no hem de fer aquest cap de setmana. I ho fem, com sempre, amb l'Eli. Comencem amb el... Què és això? Esconellà? Esconellà? Sí, sí, esconellà. Ai, la Fira de la Carbassa. Sí, el Pla de l'Estany. Sí, home, bonica comarca de recent creació, no? Sí, sí, també cap. També van demanar una sedició, aquest? Sí, van demanar... Independència? Sí. Qui era un del Gironès, no? No ho sé, ho he de saber. De l'Alpanyolí, alguna comarca d'aquestes. No sé on estaven, un escrit. Què era això de la Fira de la Carbassa, Eli? Doncs és una estupenda... Ja se va, la tardor, i això vol dir que comencen les boniques fires de productes de la tardor. Vinga! El moniato, la carbassa. El bolet, la castanya. Perquè a mi la carbassa me la donaven normalment al juny. Ja, ja, les noies... Amb reincidència al setembre. Perquè vostè li donaven les noies amb qui vostè intentava lligar. Aquestes eren permanents. Ja, ja, ja. En fi, Eli, va. La curiositat d'Esponella és que de fet fan un concurs fantàstic on hi ha la modalitat de la carbassa més gran. Tremenda. L'any passat va guanyar una de 400 quilos. Jo, si teniu l'oportunitat, entreu en el Google i poseu esponella, fira de la carbassa, i podreu veure el tamany monumental, megalític, que tenen aquestes carbasses. Això és la carbassa i la resta són tonteries. Tonteries, tonteries. Un any i van anar al Pujol i van donar premi. Sí, sí. Té una carbassa que... I tota la fira la fan al voltant de tot aquest tema. Ja us dic, podeu veure des d'exposicions, a fer fanalets amb carbassa, una cosa molt americana de cara al Halloween, això, per això, eh? Fanalets amb les carbasses. Això ja és més invasivo, això, eh? Els nens ja no diuen la castanyada, ja diuen Halloween. I el Halloween. El Gwendoline, eh? De plats bruts, també i tot allò. I fins i tot hi ha una actuació fantàstica a càrrec d'un grup d'aquests del Tradicionari, que es diu Cedo i Adrià, que faran música amb carbasses, amb instruments fets amb carbasses, tarretes i coses d'aquestes. És el que faltava ja pel duro. Atenció, perquè també hi ha representants del celler de Can Roca. Sí, sí, sí, sí. Em penso que hi ha tot una... A banda, evidentment, hi ha tot una... activitats paral·leles culinàries, xerrades, i entre elles hi havia els convidats del celler de Can Roca. De fet, en guany també està l'àvia Remei. Qui és l'àvia Remei? És aquesta noia que fa cuina catalana. Sí, exacte. El que passa és que ha estat molt llesta perquè ell ha agafat i ha aprofitat i ha col·locat també la seva filla aquí en el negoci. Llavors la filla es dedica a parlar d'herbes ramalleres i coses així i fa tot el que són el tema de les receptes. Però que fa un programa a la tele o alguna cosa? Sí, penso que sí, que fa algunes col·laboracions a TV3. A TV3? Sí, surt a la tertúlia del divendres. Ah, això. Ah, doncs té una entrevista, creieu que té una entrevista a la penya del murro aquesta dona o no? Té una certa gràcia. Jo també ho pregunto. Eli, tu creus que té l'entrevista o no? No. Pels pèls. No forcem. Eli, una pregunta. Una pregunta. Jo vaig sentint totes les propostes que van sortint per aquest lloc. A mi el que m'agradaria saber on estan situats, on es troben tots els ideòlegs i creatius d'aquestes coses que vostè ens proposa. Perquè aquests de gent que ha fet la fila de la carbassa... Això és abans i anys de tradicions lustrades, de generació i generació... El que s'inventa fer un instrument amb la carbassa, el que s'inventa fer la carbassa amb el no sé què... I aquesta setmana portem coses, hi ha concursos i coses, propostes realment imaginatives, interessants, eh? S'ha acabat, eh?, la agenda. I tots aquests ideòlegs a algun lloc deuen estar, no?, els que estan protegits. Sí, sí. Però, a més a més, és una cosa que es va passant de pobles a pobles, moltes coses d'aquestes, eh? Perquè l'altre dia parlàvem de no sé quina fila, també, i hi havia una cosa... A veure, una cosa, tampoc no cal ser un gran creatiu, per si fas una fila de la carbassa... No, per això t'ho dic, eh? Fer coses amb carbasses. Jo ja és que és això, però... A mi em deixen una carbassa d'abans... Ja s'ha acabat aquí la cosa, s'ha acabat d'inventos. Has d'anar pensant que l'any alguna cosa nova. Una cosa nova. Fas tot amb carbasses. Un any portes un carro ple de carbasses, un altre any portes... Portes la Cenicienta. Fas instruments amb carbasses, un altre any roba de carbasses. Una mica és una fe... Aplicar la carbassa al món mundial. I un altre dia jugues al paracarbasser. Ara. Bé, parlem ara de la dissatena Fira de l'All, que es fa a Cornellà del Terri, just al costat. Que també és el pla de l'estany. Sí, està al costat, eh? Jo dic perquè, si voleu, podeu fer allò una ruta, eh? De fet, la Fira de l'All no té massa res, perquè aquí sí que no hi ha massa històries. Hi ha el típic concurs d'allioli que s'acostuma fent a aquestes fires. Fa mal olor. I a part d'això, hi ha tota la resta d'activitats normals. Fira, de productes, tallers pels nens, cercaviles... Bueno, escolta... és un producte espectacular, que és el botigall, que és una botifarra d'all atòmica. Uf! Que si aneu a la fira de l'all, jo ho trobo a provar. Perdona, per un moment, és que m'ha vingut com una barbaració aquí a l'estómac. O sigui, una botifarra d'all atòmica. O sigui, això no deu ser increïble. Sí, sí, sí. Ja veig que ho llogarà i t'esparla. Tot el cap de setmana, tancat al lavabo, sense sortir, eh? Potent, és potent. Oh, ja t'ho dic ara, allò que pica... Oh! A veure, parlem ara d'una altra, perquè la Fira de l'Aigua no té misteri, però passem a una altra. No, no té misteri. La que m'interessa és aquesta. Ah, aquesta interessa, eh? La vuitena Fira de l'Aigua a Caldes de Malavella, que això és una mica ja va, Caldes de Malavella a la selva. Aquí hem de marxar una miqueta més lluny, però segur que us ho passareu molt bé si us arribeu, perquè faran a l'altra d'un concurs de ratafia, que en fan molt, fan un concurs de menjadors de calamars a la romana i de bebedors d'aigua amb gas. Però els calamars a la romana què tenen a veure amb l'aigua? Doncs jo t'explico. El tema de rebossar, de la rebossamenta dels calamars, per fer la pasta, diguem-ne, de les rebossats, Es pot fer servir l'aigua termal que hi ha caldes de Malabella. De fet, era una aigua que havien fet servir molt per la cuina i que hi havia gent que anava a omplir garrafes per cuinar amb l'aigua de caldes. I és per això que han pensat de fer aquest concurs de menjadors de calamars a la Romana. Per això ho han relacionat amb l'aigua. Una mica de rasquis, no?, aquest link. Sí. No, no, no. L'hem fet de sopa, però estiguen molt més. Comences a menjar vitros de sopa... Però, de totes maneres, és igual. Menjadors d'aigua amb gas, que em recorda molt un que, bueno, fa bastant de temps, a mi em va sobtar molt, va ser el primer curs que va fer que em van vincés en el món dels friki concursos, de les festes majors i mostres i fires, que vaig veure allà a Andorra, que feien el concurs d'ababadors de gasosa calenta. I aquest em va impactar molt. I veig que aquests de Caldes de Malavellana han fet aquest de bebedors d'aigua amb gas que n'hi ha una mica en la línia. Però llavors hi ha un altre... Calça-efecto. Darrere de l'escenari hi ha un altre concurs, no? Que és el de tirador de rots. Exacte. Sí, i tot això, després d'haver menjat la botiall aquesta, eh? La botiall. Vull dir que sí, llavors està escandalitzat o que es pregunta d'on venen aquestes coses, jo què sé. Però la gent ho té present. I a més, a més, ho fan en un altre poble i ho copies tu pel temps. Ara, sí, arriba... Acabem aquest espai d'agenda avui amb una activitat que... Bé, posen la música fanfària... A Verga, aquest cap de setmana hi ha... Berga Bolet. Concurs de bolets. Caçadors de bolets de tot Catalunya. És el principat que reuneixen a la capital del Berguedà. Bravo. Bé, això serà... Hi ha el Berga Bolet, que és a Berga, i després hi ha el concurs de bolets, que és el Castellà del Riu, que està a 11 quilòmetres de Berga. Tot queda allà, una mica. Però és que hem de marxar una mica tan lluny per trobar i per ampliar l'àrea a tema boletaire. Sí, és a marxar Tarragona. Perquè hi ha molta gent allà, s'ajunta moltíssima gent, i aleshores és molt complicat trobar bolets, perquè, clar, és un caçador bastant excel·lent. A veure, una de les condicions per buscar bolets és que la zona estigui despoblada, que no hi hagi ningú. I clar, si tu fas un concurs de bolets on hi participen milers de persones, és difícil arribar a guanyar. Has de marxar una mica lluny, què diré jo, cap a València? Ja he passat València? Sí. Tens que arribar a temps, perquè pensa que aquí el concurs està molt estipulat. El concurs comença a les 7 del matí al quilòmetre de la carretera dels Rassos de Peguera. Tots els cotxes aparcats. Ja fa un tap a les 6.66. Escolta, t'arriba fins al hospital. Ja l'hem dit moltes vegades. No pots passar. No pots. I llavors a dos quarts de dotze al migdia tens que haver arribat ja amb la teva sis talleta de bolets a pesar. Vull dir que tampoc pots marxar massa lluny, eh? Perquè, escolta'm, a dos quarts de dotze tens que estallar. Perquè portar-te bolets a casa... A les manigues, no? A les manigues, no? Quilos i quilos comprats al mercat de Sants, per exemple, i portar-los al maleter del cotxe. Doncs no sé si seria això. Hi ha aquella imatge que sortia per TV3 d'aquell home amb una cistella de bolets enormes, enormes, enormes, en un concurs d'aquests i que va corrents perquè se li acaba el temps per arribar a pesar-los i se li trenca la cistella i a 5 metres de la meta se li escapen tots. És com els medallistes d'aquests olímpics, que arriben allà... Imatge bessona també de Jordi González trencant un cànting que a priori no es podien moure. Per cert, ja que estem parlant de bolets, m'agradaria fer un matís i no vull parlar del pintor. Perquè a mi m'agradaria... Ràpid, tirem-ho ràpid. Així la gent ja s'oblida de l'acudit. No, que és... Hi ha una nova aplicació que es diu iBullet, o una cosa per l'estil. O Busca Bullets. Que la gent, si troba bolets, és com aquest, ja soc aquí, de l'iPhone i tal. Ah, no, al contrari, els l'hauria d'esmorrar completament del mapa. Si jo trobo bolets, a tu t'ho diré on els he trobat. Hi ha una aplicació que tu, si trobes bolets a una zona, doncs aquí allà negues i marques el mapa o el Google... El bolet no, perquè en un món en tot es converteix i totes les xarxes socials són globals. Són molt certs. El bolet no. El bolet no pot ser això. Són secrets de voletaire, no es diu a ningú. Per cert, es necessitarà el carnet de voletaire per anar? Sí, sí, i és més... No venen. No sé si ara te'l pots treure per internet, ja, directament, eh? T'imprimeixes. És que sí, a la gent, eh, no? No ho sé, ho estic inventant per un document, no? Un PDF, te'l imprimeixes i et poses el teu nom. Fé que fa el 10 euros, això ho sé. Sé que serveix per tota la temporada, això també ho sé. I sé que és la generalitat, o sigui que no sé si directament és qüestió d'anar a la gent i preguntar-ho, o al Departament d'Agricultura, o potser a les mateixes poblacions allà a l'Ajuntament i han dit què, eh? Però, vamos. Tener, Google, carnet de boletaire, dia a ser bonitos i vinga. El director del negociat es diu David. Bueno, senyor Benito, aquestes dades... No, no, no, què aplaudiu, què aplaudiu, què aplaudiu? No ho entenc. Però aquestes dades no ens aporten res, la tertúlia. No? Home, que sigui David. Vostè, vostè, no sé... La meva mare es diu Margarita. També vull dir... Bueno, però... Com a dada, eh? Com a dada. Ja, ja, ja. Vol dir que vostè té endoll directe, no?, amb el David? Clar, és el verbo. No. Si algú vol el carnet, que passi per les seves mans. Doncs Eli, que ho hem de deixar aquí. Que vagi molt bé, moltíssimes gràcies. La setmana que ve no hi ha antiagenda, perquè és divendres, dia de l'Hispanitat, que segurament molts catalans que diuen que són catalans se sentiran més espanyols que mai fent festa. Jo treballaré. Sí, ja... No, el dia 12 tinc caïn, sí. Sí, sí, sí. No, sí, segur, segur. Ara, si tota la gent que diu que és independentista... Eh? Tots treballar. Què farà, què farà? No, jo treballo. Treballar, eh? Va, d'acord, molt bé. No? Sí, home, sí, no, que vagi bé, que vagi bé, eh? En fi. Eh... Nois. Bueno, jo celebro lo que va dir el Eduardo Galeano, que el 12 de octubre de 1492, los nativos de América supieron que eran los indios. supieron que ellos eran los índios. Bé, doncs amb aquesta reflexió, reflexioneu-hi, reflexioneu-hi, sisplau, durant el cap de setmana. Eli, que vagi bé fins d'aquí dues setmanes. Adéu, adéu. Senyor Benito, bona tarda. I nosaltres ho deixem aquí. Tornem dilluns a partir de les 5 de la tarda en una nova edició de La Penya del Morro. Bona tarda. Noia dels dits prims, li arquejava la màniga i la cua dels dofins, li somreia i deia, vine, vine caputxeta, vine, vine i dorm amb mi. La noia dels dits prims i la corona d'Ortigues. La noia dels dits prims i l'estona feta a mida. La noia dels dits prims i el del to de la Virgínia. La noia dels dits prims i ara no té cap amiga. Ah, ah, ah. La noia dels dits prims feia escarnia amb la veu tova i remoïa plans de roba per robar-li el corvetí. Roba, roba, lladregota, furt la carn i el peix al cova. Fins demà! Fins demà!