#126 - Festes de Tardor, tech i Sitges amb Sidoní

Tarragona especialment, les Terres de l'Ebre i la zona de Ponent i Nord. Catalunya se situa així per sobre d'Espanya, on aquesta taxa és del 26% i també per sobre de la mitjana de la Unió Europea. El president del govern espanyol, Mariano Rajoy, ha reafirmat aquest dimecres el compromís que els primers trens d'alta velocitat de la línia Barcelona-Figueres-Perpinyà comencin a circular l'abril de l'any 2013. Rajoy ho ha dit després d'una trobada a París amb el president francès François Hollande. Agents dels Mossos d'Esquadra de la Regió Policial de Girona i de l'Àrea d'Investigació Criminal han comissat fins a 103.000 productes falsificats, la majoria peces de roba de marca, a establiments de la zona fronterera del Partús i al centre de la Jonquera, a l'Alta Empordà. Els productes estaven valorats en més de 5 milions d'euros. Bona tarda, us parla Cristina Alvarez. Ara aquesta hora comença la novena jornada. El grup tercer de segona divisió B ho fa amb el partit que juga l'Espanyol B al camp del Llevant. Ha començat fa uns quatre minuts i de moment està amb l'empat a zero inicial. Pel que fa a la resta de catalans, els partits d'avui són aquests. A les set, Vila Real ve l'Hospitalet... A dos quarts de vuit, Viniselem, Badalona. A les vuit, Llagostera, Olímpic de Xàtiva i Sant Andreu, Huracan. A un quart de nou, Reus, Alcullà. I a tres quarts de nou, Prat, València, Mestalla. La Federació Catalana de Futbol ha demanat al Barça i l'Espanyol que els diguin quin és el millor dia per jugar al partit de Nadal de la selecció catalana i poder comptar amb jugadors de tots dos clubs. La federació, que encara no busca rival, treballa amb el 28, el 29 o el 30 de desembre com a dates més previsibles. I en futbol salt el Barça inicia d'aquí una hora la defensa del títol de la UEFA futsa el cap. A les 6 s'enfronta a l'esplit de Croàcia en el primer partit de la Ronda Elite. Notícies en xarxa. Ràdio Tesperc En directe, amb atendis de Sant Just d'Esvern, el 98.1 de la FM i a tot el món a través de ràdio d'Esvern.com, comença un programa amb molta penya i molt de morro, la penya del morro. Què tal? Com esteu? Bona tarda, amics i amigues. Benvinguts al programa de les tardes de Ràdio d'Esvernos. Parla i us saluda Jordi Domènech. Gràcies, moltes gràcies. Avui al programa entrevistarem un dels components de Sidoní que toca aquest cap de setmana a les festes de tardor de Sant Feliu de Llobregat. Ell és l'Àxel P. Un aplaudiment el tindrem a la segona hora del programa amb nosaltres i que vindrà aquí a la ràdio. I és que, si doni, ja porten 15 anys junts, més de 75.000 followers al Twitter. Poca broma. I aquest dissabte... Toquen a Sant Feliu de Llobregat dins les festes de tardor en un altre concert del pop a prop. Parlarem amb l'Àlex Pi, que és el bateria del grup a la segona hora. A més a més, també començarem parlant d'aquí uns moments d'actualitat Sant Justenca amb la Carme Verdó. I Carme, bona tarda. Bona tarda. També tindrem l'actualitat de Sant Feliu i l'actualitat d'Esplugues gràcies a l'espai Carretera Reial amb el Pau Marcos i el Martí Ramírez d'aquí uns moments, juntament amb l'Aranxa Sánchez i l'Anna Rovira amb les seves propostes culturals de cara als propers dies a la ciutat de Barcelona, i a la segona hora, com diem, l'Axel Pee, i també l'Oriol Jiménez, amb les noves tecnologies, parlant d'ordinadors, Android, Apple, tablets, i, en fi, un munt d'estris que tenim a les nostres mans, Carme, perquè el futur ja és aquí. I acabarem parlant amb el Sergi Herrada des del Festival de Cinema de Sitges. Tot això avui a la penya del morro. Bona tarda i benvingut al programa... La penya del morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio Desverdes. Comencem l'actualitat santjustenca parlant del dia d'avui, perquè es commemora el Dia Mundial de la Salut Mental i Sant Just ho farà amb una taula rodona que debatrà sobre el paper de la creativitat en persones amb malalties mentals. És un acte que conduirà el psiquiatre Josep Montseny i on també participaran especialistes en diferents disciplines. L'objectiu és debatre sobre els efectes terapèutics de l'activitat creativa. En principi, la idea és que perquè un pacient millori, no només cal que es mediqui, sinó que també se l'ha de deixar crear per canalitzar emocions. Per tant, cada pacient ha de tenir l'oportunitat de fer la seva creació per poder-los, perquè puguin desenvolupar aquestes altres capacitats més enllà de medicar-se i prou. També es parla del paper de la medicació, en el sentit que pot eliminar capacitat creativa, perquè moltes creacions delirants potser es consideren negatives, llavors la idea és una mica intentar trobar un punt mig entre medicació i desenvolupament creatiu. És un acte que es farà a l'equipament de la plaça de la Pau, a un quart de vuit del vespre, i a més el psiquiatre Josep Montseny també comptarà amb la participació de l'arc-terapeuta Cristina Pérez, la poetessa Núria Martínez Bernis i la cantant Eva Minyarra. Abans ha trucat una oient a la ràdio demanant a quina hora era aquesta xerrada del Dia Mundial de la Salut Mental i avui, amb aquesta taula rodona sobre el paper de la creativitat en persones amb malalties mentals, l'equipament de la Passada de Pau, anteriorment anomenada la vacuneta. Una mica com la xarxa, que abans era com ràdio. Sí, m'hi va, se m'escapa, eh? Què dius, com ràdio? Jo vas dir la vagoneta, també. Creus que la gent de l'Ajuntament vindrà a buscar-nos? No ho sé. Home, la xarxa no, no? La xarxa segur que no. Per què no ens escolten? Per a la gent d'Ajuntament, tampoc. Si ens escoltessin... Jo ja que he tancat l'emissora feia dies. En fi, Carme, passem a una altra situació, i és que el veïnat de Maslluí continua reclamant transport... Has vist quin tot pesó? No, no, no, si aquesta la tinc marcada aquí, jo. No, són les encerclades. Són les encerclades, però només hi ha dues encerclades. Hi ha dues encerclades i una fletxeta que diu un últim apunt. Mira, Carme, aquí hi ha creus, encerclades, hi ha tot. És que avui hi ha hagut un problema. Ja, ja, ja. En fi, doncs què vols? Això ja ho vam explicar ahir, llavors. Sí, sí, sí, però vaja, vols que parlem dels cursos de les plàstiques, que potser pot interessar més gent? Sí, vinga. Perquè podríem començar més tard del que estava previst. Concretament era dilluns que ve, 15 d'octubre, el dia previst, i és possible que no comencin aquest dilluns, per tant, si algú s'havia apuntat, que estigui atent a la següent informació que ens amplia una frase que sempre m'ha agradat molt, Carme Berdoi. Quina frase? Això que ens amplia algú una informació. Una notícia que ens amplia Carme Berdoi. El canvi de gestió dels tallers municipals i la reacció dels alumnes que s'havien apuntat pensant en el professorat que havien tingut fins ara pot fer variar el calendari previst. En principi, com deies, dilluns que ve havien de començar les classes però podria ser que retardés tot plegat fins al novembre perquè la Fundació, que és l'empresa que a partir d'ara s'encarregarà de la gestió, està mantenint converses amb el professorat anterior per mirar d'arribar A un acord. No m'ho facis. Jordi, ets molt dolent. He pujat la música si veies que em passava això. Què t'ha passat? Que m'he mossegat la llengua. No tinc veu, no sé si ho has vist, per començar. Llavors em costa molt llegir les notícies. T'has mossegat la llengua. I com que em costa molt, ho faig diferent i m'he mossegat la llengua. Feia anys que no veia ningú a la ràdio, que es mossegava la llengua. Perquè no tenien mal de coll quan estàvem llegint les notícies. Tot el dia parlant per la ràdio i no tinc més veu i encara em queden unes hores. Aquesta és Carme Berdoi, una noia, com veieu, necessitada i que fa una mica de paneta, eh? No ens enganyem. Sí, sí, sí, home, estàs aquí venent la moto que fa moltes hores. Carme Berdoi. No, fa moltes hores no, que no tinc veu, que si no tens veu és molt difícil. No parlis, no parlis. Carme Berdoi, una locutora que no té veu. Aquest és el drama d'avui. El drama no és la política internacional... La crisi financera, o els alumnes d'Arts Plàstiques que no saben si començaran dilluns o no, i tot l'afer que ha comportat el canvi de gestió d'aquests cursos a Can Ginasta. No, amics oients, avui és aquells dies que la notícia passa a ser... que la persona que explica les notícies passa a ser noticià. Carme Averdó i Torra. Pots acabar la informació? És injust. Sí? Sí, sí. Estàs bé o no? Escolta, si vols ho deixem aquí, eh? No, no, no. Pots acabar la informació? Sí. Va, doncs acaba-la. Doncs que als propers dies es comunicarà quan comencen les classes i quins oposos hi haurà. A quan, això, als propers dies es comunicarà? Demà? O dilluns? O dilluns? Demà, en principi, suposo que serà alguna cosa. No ho sabem, eh? Bé, estarem atents a veure què és el que diuen... En fi, això pel que fa als cursos d'Arts Plàstiques, que com diem encara no hi ha data d'inici, no és segur que comencin el dilluns, per tant la cosa està en l'aire, però fora bo pels alumnes que s'han apuntat als cursos saber si comencen el dilluns o no per allò que es diu d'organització prèvia. Carme, passem ara a una última informació, que és la de la Setmana Cultural de la Casa Regional d'Extremadura, no? Sí, perquè recordem que està en marxa, que avui és l'últim dia en què es pot participar el torneig de Domino i de Cartes, entre les 6 de la tarda, és a dir, d'aquí una estona fins a les 9 del vespre, que divendres hi ha concurs d'etapes i un ball per tothom, i que, a més a més, també dissabte hi ha teatre, i diumenge hi ha una missa extremenya, que és el que tanca... aquest conjunt d'actes d'aquesta setmana. Vam parlar l'altre dia amb el president de la Casa Regional d'Electrona Eldora de Sant Just, Manuel Zapata. Li vam preguntar pel tema que comentàvem la setmana passada aquí, de la independència, aquestes declaracions... també vinculades amb tot el tema del president d'Extremadura. Sí, que el president Estremeny va dir que els 130.000 extrements que havien emigrat cap a Catalunya durant aquests últims 30 anys, doncs que potser haurien de tornar, no? Unes paraules molt assenyades i molt coherents i molt ben pensades, no? Un aplaudiment pel president Estremeny. Sí, senyor, bravo. Home, hola. Xapó, xapó. Molta gent no ho hauria fet millor, eh? Carme, què ha dit el president de la Casa Regional d'Extremadura de Sant Just? Des de l'entitat no es volien pronunciar, és a dir, que és una entitat que ells consideren que és apolítica i, per tant, no volen donar una opinió respecte al tema, el que passa que ell, com a ciutadà que viu a Sant Just des de fa anys i nascut a Extremadura... a títol individual va rebutjar totalment aquestes declaracions, dient que eren fins i tot ofensives, i pel que fa a la hipòtesi d'una Catalunya independent, Manuel Zapata no va voler prendre partit directe, però sí que va dir que veia amb bons ulls un referèndum per preguntar sobre l'autodeterminació. Bé, de fet, com la majoria de catalans, avui hem sabut que el 75% de la gent que viu i treballa a Catalunya pensa que un referèndum és una bona idea per fer els propers anys. Carme, moltes gràcies, que vagi bé. Bona tarda. Ja sabeu que teniu més notícies de Sant Just ara mateix i a radiodesvern.com i a partir de les 7, als Sant Just Notícies, edició vespre a Ràdio d'Esvern. Aquest tema, la bien querida, de momento abril. Esta mañana escuché en el jardín de tu casa Una canción que decía algo parecido A lo que venía pensando mientras tú leías un libro. Y me quedé sin palabras porque no tuve ni tengo el valor de decirlo. Que me hubiera casado contigo de haberme lo pedido. Fins demà! Y me han venido de golpe las cosas que te hubiera dicho, las cosas que nunca te digo. Porque siempre me pasa... Y me han venido de golpe las cosas que te hubiera dicho, las cosas que nunca te digo. Porque siempre me pasa. Hay cosas que hubiera preferido que no saber. Y tú lo que sabes yo no quiero comprender. Pero hoy al volverte a ver decidí empezar a quererte otra vez. ¿Qué será la muerte? Me preguntaste un día y no te supe contestar. Si la muerte es mirar y no verte... Fins demà! Y es que hoy, al volverte a ver, coincidí en 5 i 21 de la tarda, continuem en directe a la Penya del Morro, mentre escoltàvem aquest tema de la Bienquerida, un dels grups que, per cert, tocarà les festes de tardor, el concert de Pop a Prop, juntament amb Sidoní, aquest dissabte, a la nit, a Sant Feliu de Llobregat. I l'hem posat perquè tot seguit al programa parlem de l'extraradi de Sant Just. Carretera Rallado! Parlarem d'Esplugues i de Sant Feliu i, a més a més, també de les activitats que hi ha a Barcelona, Pau, Marcos, Aranja, Sánchez, Anna Rubira i Martí Ramírez. Bona tarda tots els quatre. Bona tarda. Hola. Bona tarda. Bé, si us sembla, comencem repassant com ha anat la setmana al Twitter de la població del Baix Llobregat i veïna Esplugues. Pau, com ha anat la setmana al Twitter? Doncs mira, comencem repassant un dels temes que més han sonat a la xarxa social, i ha estat, com no, la participació dels cargolins al concurs de Castells de Tarragona. És veritat que van anar dissabte? Exactament. Van fer llenya, per això em sembla, al final. Bueno, els castellers van marxar a la ciutat amb un regust a Gradols, a la ciutat de Tarragona. Què ha passat? Estàs bé o no? Sí, sí. És el dinar, que he acabat de dinar i m'ha tornat el dinar. D'acord, d'acord. Doncs van marxar de Tarragona amb un rebust agradol, ja que no van poder carregar el seu segon 4 de 8 de la història, el que hauria sigut el seu segon 4 de 8. Van quedar en la 27a posició, aconseguida gràcies a un 7 de 7, un 5 de 7 i un 4 de 7 amb agulla. que van servir per arreglar una mica l'actuació, que va ser molt comentat a través de Twitter. Es poden trobar cròniques i algunes fotografies. Que hi ha moltes colles, bueno, alguna colla castellera que no està d'acord amb aquest concurs que es fa a Tarragona i dient que els castells no és una forma de competició com si fos la Champions o la Lliga. Bueno, jo hi vaig veure el reportatge aquell d'en Xaneta i no està malament la competició que fan. Hi ha molta rivalitat, eh? Poca broma, poca broma. Jo crec que després queden fora de la plaça per forrar-se. Perquè entre els cargolins d'Esplugues i la colla... Perquè a Sant Feliu també hi ha una colla castellera. Que es porten bé, no ho sabem, això. Per Twitter, sí. Per Twitter, sí? Ah, molt bé. Anem a fer una mica amb el rotllo, no? A veure si... Els podem ficar a cizanya, així. A veure quan Sant Feliu fa un 4 d'avui. Exacte. O, per exemple, dir-li als cargolins la colla de Sant Feliu és millor que la vostra, per exemple, no? Oh, que doy. Oh, quina malgrat. En fi, més tuits d'esplugues. Bé, seguim amb un altre acte d'una de les entitats del poble, i és que, com vam dir la setmana passada, el diumenge es va celebrar la Dia de la Gigantera, que també va tenir força ressò a Twitter. Els veïns i l'Ajuntament van penjar fotografies dels gegants, per exemple, l'Eduard Sanz o el Luis Fernández. Van aprofitar també per felicitar a la geganta Caterina pel seu 25è aniversari. Per cert, aquesta setmana també han saltat diverses polèmiques a través de Twitter relacionades amb l'alcaldessa d'Esplugues. Doncs sí, hi ha hagut marro aquesta setmana. Què ha passat a l'alcaldessa Pilar Díaz, que la vam tenir aquí fa dues setmanes al programa? Doncs resulta que l'alcaldessa d'Esplugues estrena a cotxe, ha estrenat un Mercedes, un Pepinaco, que ho coneixeríem tots. Ah, molt bé. Pepinaco, m'agrada aquest terme. Si se'l pot pagar... Això n'ha passat desapercebut pels veïns, per exemple a Josep Gispert, o el Jordi Rovira, ho han tuitejat. Aquest últim deia, és veritat que l'alcaldessa d'Esplugues va amb un Mercedes 9. Poca vergonya que té. Poca què? Poca vergonya que té. I aprofitava per mencionar Marcos Sánchez, que és un dels regidors de l'Ajuntament, del PP, que va contestar-li dient, si no vives com ho pienses, acabaràs pensant com ho vives. Volguem dir... Sí, sí. Perquè és socialista, la Pilar Díaz, no? Sí, és socialista. Volguem dir... Eh, volguem dir... Un Mercedes, eh? Un Mercedes, eh, Pilar Díaz. Molt bé, molt bé. És socialista un Mercedes. Un Mercedes socialista. Un Pepin, Pepinaco. Ahir està l'alcaldessa d'Esplugues. Sí, sí, la veus venir de lluny ara. Sí, exacte. Què és això? Un avion? Un tret? No. L'alcaldessa. El de Pinaco d'anar l'alcaldessa d'Esplugues. El motor Mercedes Pilarquías. Molt bé, tot això a Twitter, que quedi clar. En fem ressò. Alguna cosa més que hagi passat d'Esplugues? Una altra polèmica amb l'usuari Alcinet, d'aquí ja vam parlar, perquè havia anunciat que faria un canal per internet on amatria continguts de la ciutat. Més polèmica? Sí. Esplugues! Esplugues! Esplugues! Esplugues! No hi ha Champions i coses així? Mira què passa! Va ser una polèmica amb el partit de Ciutadans, d'Esplugues, i és que va retreure les actituds del partit Albert Rivera, directament li va retreure les actituds respecte al Camp Nou i la polèmica amb la Senyera, etc. I li va contestar al partit de Ciutadans d'Esplugues, dient-li que ell no podia... parlant en nom de tots els socis del Barça. I finalment el Cinet va intentar tancar la polèmica dient que, com ells volien, havien aconseguit que tanqués el seu canal de televisió per internet. Què passa amb esplugues? Hi ha tensió a l'ambient, eh? Això què és? El pont d'esplugues? És que totes les coses que passen per dalt de l'autopista no pot ser bollo. Perquè deixes una emissió de CO2 que cau sobre esplugues i acaba afectant a la gent. És normal, tant de diòxid de carboni. A l'idea d'Esplugues estan tots pagant per allà al carrer. Està passant ara mateix. Està passant, no? Pedro Piqueres diu que està a punt de fer l'informatiu d'Esplugues. En fi, va, i per acabar, algun altre tuit sobre aquesta bonica població? Doncs sí, mira, un parell de tuits de l'Ajuntament que recorda als veïns que ja es pot consultar al cens electoral i que el cicle de teatre Esplugues entra en escena i ja prepararà noves funcions. I a més, s'està impulsant la paraula Esplugues ja com a sinònim de gaudir de la ciutat. Molt bé. Ah. I la paraula Mercedes com a sinònim de gaudir de la vida. Bé, passem els tuits de Sant Feliu. Martí, per on comencem? Comencem a repassar els tuits d'aquesta setmana a Sant Feliu, anunciant que la ciutat serà centre lluz per a 20 joves emprenedors de base tecnològica, com informava la Marta Capderós, i d'aquesta manera es donarà un espai per als joves amb idees a la ciutat que puguin tenir un projecte d'emprenedoria. Què vol dir centre lluz? És això, és uns projectes que s'impulsan des d'una entitat. Suposo que sí, que per fomentar el que és tota l'iniciació de projectes. No te'n reservarem Sant Just d'Esvern, no? No. Ah, Y, U, Z, Z. D'acord. Bé, un dels temes estrelles també de les darreres hores sobre política, no?, a Sant Feliu. Sí, sí, ha estat que... L'alunci de la visita d'Oriol Junqueras a la ciutat, el líder d'Esquerra, assistirà el proper divendres a la vintena botifarrada de... Botifarrada a la hispanitat. Exacte. Botifarrada a la hispanitat. Com volem dir també, no? Sí, sí. Estem aguts. Crinjani que hi ha al nostre poble. Doncs aquesta botifarrada a la hispanitat. es celebrarà el carrer Vidal i Ribas i té un preu de 9 euros per a aquells que hi vulguin anar. Molt bé. Per cert, festa major de tardor a Sant Feliu de Llobregat, aquest cap de setmana dies especials. Sí, sí, sí. I Twitter també n'ha fet ressò d'aquesta festa major que s'acosta. Ah, sí? Sí. I és que els veïns ja van poder començar a gaudir aquest cap de setmana del que seria les prefestes. I la Laura Miranda tuitejava... la millor manera de terminar en el Pan de Bar, a Sant Feliu de Llobrau. El Pan de Bar, l'hem entrevistat alguna vegada, el Miguel, em sembla, ara no em vull equivocar, del Pan de Bar Cafeteria, que vol impulsar també diferents concerts al bar, monòlegs, joves de teatre, etcètera, molt bé. Què més, Martí? Doncs els protagonistes d'aquesta prefesta han estat els diables a la garça, la celebració dels 30 anys de la colla ha estat el trending topic del poble, fotografies del sopar que van oferir... Perdona un moment, pera un moment, pera un moment. Digues. Trending topic del poble? Això es pot saber? Clar, és que hi ha Madrid, Barcelona i Sant Feliu. Però es pot saber això? No es pot saber, però ho diem. Si algú sap com saber-ho, què ens ho digui? Farem més fiable. Com a mínim sou sincers, això a la vida és el que compta. I llavors dius que ha estat trent dintre tòpics. S'ha parlat molt, no? Exactament. I s'han pujat fotografies del sopar que van oferir i del correfoc, i amb el qual van recórrer carrers per Sant Feliu, i un dels que ha tuitejat Sobre aquesta prefesta han estat Víctor de la Fuente, la Cristina Sanz, l'Anna Rovira o el Checho Gran. Eh, l'Anna Rovira. L'Anna Rovira, no ets tu, Anna? Sí. Ei, ets famosa. Has sortit a l'espai de tuits. Surt a la ràdio, eh? Sí. Surt a la ràdio. Ha sortit a l'espai de tuits del Martí i del Pau parlant de Sant Feliu, de Llobregat. I què posaves, Anna, sobre aquesta precepta? No ho sé, no sé. És que l'Ana tuiteja molt i Anna se'n recorda. No ho posa aquí al guió? No, no ho he posat. Sempre són els mateixos la gent que tuiteja Sant Feliu. Oh, suposo que si tens l'acostum ja de posar el hashtag. Martí, tu què estàs mirant la gent de Sant Feliu? Sempre és la mateixa gent, normalment, o què? Més o menys. Més o menys, no? Por ahí vamos. En fi, per cert, Jordi Medina, qui és el Jordi Medina? Bueno, doncs... Perdó. Tu saps qui és, Anna, Jordi Medina? No, jo dic... Era un professor nostre que ens deia Jordi Medina, però no sé si té Twitter. No sé si té Twitter. El seu professor. Perquè el Twitter ha sortit, no? Que és l'encarregat, de què? Sí, de transmetre els preparatius del Seguissi d'aquest any. Llavors, no. I que es va assajar el passat 7 d'octubre, es va fer aquest entrenament del Seguissi. Hi ha molta calor, eh? I per acabar, anunciar les votacions que ja s'ha triat, no?, pel final del Correfoc, que es van tancar ahir i que ja sabem quina és la cançó que sonarà. Doncs sí. Bé, no, no. Sembla que és Gangnam Style, eh? Sí, crec que no. No t'ho creguis. No t'ho creguis. No t'ho creguis. Perquè no ho assegurem, perquè no ho hem pogut acabar de mirar. Però crec que sí, no? Sembla que sí, Anna. Jo crec que no. Jo tinc el que vaig mirar, anava guanyant de 10 punts. Sí o no? Jo crec que sí. No ho sabeu, encara. Intriga. Posa música de misteri. Bé, doncs veurem si és aquesta o no. Li podem preguntar al regidor de Cultura, que el tindrem d'aquí uns moments. Potser ho sabem. Perquè ens expliqui quina és l'última cançó que ja fa anys que es vota per internet quan, després del Correfoc, s'escoll quina és la cançó per acabar el Correfoc. Sí, una bona. Bueno, això que es votava jo no ho sabia. Sí, sí, sí, es votava. Es votava, es votava. No, no, no, votava la gent a través d'internet. En fi, passem ara a l'agenda d'Esplugues. Pau, comencem per la conferència de l'escriptor Josep Francesc Delgado. Doncs sí, perquè demà dia 11 Josep Francesc Delgado portarà a càrrec la conferència a escriure en temps difícils de les set i mitja... a les 9 i mitja, a la Biblioteca para Miquel d'Esplugues. Aquesta conferència es vincula amb l'exposició titulada amb el mateix nom que la Institució de les Lletres Catalanes ha muntat a la biblioteca. En ella es parlarà de l'obra i el context històric dels quatre autors homeratjats en l'exposició. Abeli Artigener, Tisner Josep Ferrer Mora, Pere Caldés i Joan Sales. Més cosetes esplugues. Hi ha una exposició fotogràfica de Jordi Rabarter. Sí, està a punt d'acabar, o sigui que si la voleu anar a veure haureu d'anar ràpid perquè el dilluns dia 15 conclou l'exposició fotogràfica de Jordi Rabarter. Mercados Tribales en la Índia Profunda, que va començar el 17 de setembre. El horari de visita és de tres i mitja de la tarda a dos quarts de nou a la Biblioteca para Miquel. I Esplugues, aquests dies també es pot veure un homenatge a la figura de Lluís Companys. Doncs sí, el mateix dia 15 celebrarà una sèrie d'actes d'homenatge a la figura de Lluís Companys quan es compleixen 72 anys del seu afusallament a la fosa de Santa Eulàlia del Castell de Montjuïc. Aquest homenatge a la figura de companys tindrà lloc a la sala d'actes, també a la biblioteca. Bé, passem ara a l'agenda dels propers diaris a Sant Feliu de Llobregat. Martí, les festes de tardor ocupen, m'imagino, tota l'agenda d'aquest cap de setmana i els propers diaris a Sant Feliu, oi? Sí, doncs són les protagonistes d'aquesta agenda a Sant Feliu i és que a Sant Feliu ja està escalfant motors per aquesta festa de tardor que començarà el dijous dia 11 fins al diumenge 14, i enguany el cartell de festa major reta homenatge a l'escriptora Sant Feliu en K. Joana Raspall, amb motiu de la declaració el proper 2013 de l'any Joana Raspall, que serà quan la senyora faci 100 anys. I les activitats de la festa major de tardor inclouen propostes variades per a tots els públics, perquè tothom pugui sortir al carrer aquests dies de festa, i ara, si us sembla, fem un petit recull de les activitats més importants que hi haurà al llarg de les festes. Sí, perquè n'hi ha bastantes. Per exemple, el dijous, dia 11, destaca l'inici oficial de la festa de tardor amb el lliurament del mocador d'honor des del balcó de l'Ajuntament a Josep Romagosa Revolar. Exactament, s'iniciaran amb aquest acte tan tradicional com molt bé has dit, i després es celebrarà també el tradicional seguici amb un cercavila per la ciutat, on hi participen trabucaires, diables, gegants, tabales... i d'altres colles. Aquest divendres destaca alguns actes pel matí, com per exemple la ja clàssica Biciclatada al Cercavila de Gegants, que protagonitzen els gegants de Sant Feliu amb una dotzena de colles convidades. Exactament, i també celebrarà la Diada Castellera i per la tarda tindrà lloc el Correfoc Infantil i la novena mostra internacional de folklore tradicional. i a la nit hi haurà una oferta variada amb humor, rumba i disco mòbil per als més joves. Em sembla que l'Anna participa, no?, a la mostra de l'Internacional de Folclora. Jo surto al Correfoc Infantil. I tu al Correfoc Infantil, molt bé. Tindrem representació... Sí, de la penya del morro. Aquest dissabte, dia 13, durant tot el dia el passeig del Comte de Vilardaga a Maslluí s'ambientarà en l'època mitjana, perquè hi ha un mercat medieval. Exactament, serà durant tot el dia aquest mercat medieval, i a més a les 11.30 s'iniciarà el Cercavila dels Gegants a Sant Feliu, la colla de tabalers infantils als tronats, els graellers i també als bastoners. I a les 7 tindrà lloc la tabalada i el cercavila dels grups de percussió com a acte previ del que serà el correfoc. I després per la nit a les 11 celebrarà el concert de festa de tardor a la plaça Lluís Companys amb l'actuació de Gasca. la Bienquerida i Sidoní. Que per cert, de Sidoní, Axel Pí, el seu bateria, el tindrem a la segona hora, aquí a la Penya del Morro, per parlar una mica amb ell, i també aquests 15 anys de formació, i més de 60 concerts que fan cada any, eh? Sidoní, un grup de rock psicodèlic on els hi hagi. I acabem ja les festes de Sant Feliu, de tardor, aquest diumenge 14, perquè ben d'hora pel matí, ben d'hora, ben d'hora, ben d'hora, els trabucaires s'hauran de llavar i faran aixecar tothom del seu llit. Doncs sí, aquest és el... Què passa, no us ha agradat? Sí, sí, bona entonació. Ha sonat molt de guardiola, així que no m'ha agradat. Oh, clar, perquè tu ets perica. Bueno, en fi, Martí, sisplau. Ja, ja, ja. Doncs deixant les polèmiques de banda, com m'havies dit, al matí destacarà aquest acte dels trabucaires i a la tarda la gent podrà assistir al Cercavila de les Colles i al Cercavila del Mileni, on es podrà conèixer la història de Sant Feliu, i al vespre hi haurà una nova edició de la nit de foc amb els diables de la salut i, finalment, un concert de fi de festa a càrrec del grup Orquestra Motherfucker, a l'espai de la nau, cultura i tradicions. Molt bé, Motherfucker. Molt bé, molt bé. En fi, per parlar una mica de tot plegat, tenim el regidor de Cultura de l'Ajuntament de Sant Feliu, Manel Martínez, que ja fa una estona que ens espera el telèfon. Manel, bona tarda. Hola, molt bona tarda. Bona tarda, benvingut al programa. Bé, m'imagino que a tots els actes no sé si podrà assistir, vostè. Doncs es fa molt difícil, perquè molts som conscients, com heu anat relatant ja una oferta barriaríssima d'activitats, i es fa impossible assistir a tots. A una bona part hi seré, com a regidor, com a ciutadà, i també com a participant d'algunes de les colles. Això, tants actes, vol dir que hi ha diner, eh? No, precisament l'austeritat també ens afecta a Sant Jus, com a tots els municipis. i a tota la ciutadania en general. Aquestes festes són unes festes que, a més, pateixen una certa reducció pressupostària respecte a les anteriors. Com ho podem fer? A partir de l'esforç voluntari de centenars i centenars de persones que formen part de les colles i de les entitats. Per això hi ha tanta varietat. en l'oferta que oferim. Això està passant en molts pobles, no?, que les entitats, doncs, sense ànim de lucre, s'ajuden entre elles per tirar endavant els seus actes i les seves activitats. El futur, durant els propers anys, va per aquí, de les entitats de Sant Feliu, també, per exemple? Segurament sí, obligats per la situació, però, a més, diguem-ne que és marca de la casa o marca de la ciutat. Aquestes són unes festes, les de Sant Feliu, fonamentalment molt de carrer. Són... giren molt al voltant de totes les manifestacions de la cultura popular. Per tant, les colles de la cultura popular tenen un protagonisme essencial. De fet, hi ha actes que jo crec que són especialment... ...únics i singulars, el mateix seguici, el que fèieu esment... ...és un acte especial, que no es fa a altres localitats... ...amb músiques pròpies, amb balles propis... ...on actuen totes les colles de la cultura popular... ...o el corre-foc, és un corre-foc molt gran... ...en què participaran, al final, entre colles pròpies i colles convidades... 17 colles en el corre-foc i que sempre compten la participació de milers de persones. Per tant, som unes festes molt de carrer, tradicionalment ja es fan molt en base a l'esforç voluntari, hem hagut d'incrementar la imaginació per incrementar activitats sense incrementar pressupostos al contrari. Hola, mira, bona tarda. S'entrenusia en el que són les festes de Terreu d'enguany. Quins actes es preveuen com més multitudinaris? Doncs els més multitudinaris són aquells precisament de la cultura popular. Corre foc i seguissi juntament amb la cercavilla dels gegants. Ara bé... També heu fet esment diversos concerts que hi ha, i entre ells el concert de les festes de tardor amb els grups de Sidoní, la Bienquerida i Gasca, que a més a més són grups de la comarca, que compten amb músics que són de la comarca i de Sant Feliu i que tenen en aquests moments ja prestigi fora a Catalunya i inclús més enllà de Catalunya. Que de fet estan realitzats per aquesta nova entitat de l'últim any, que és Pop a Prop. Efectivament. Quina visió tenia l'Ajuntament de Pop a Prop? Doncs creiem que és una iniciativa encertada en la línia del que una mica tots estem fent, i aquí a Sant Feliu en especial, d'anar a potenciar la creativitat que tenim propera, i que a més és una creativitat de molta qualitat. Tenim molts grups propers, que són de gran qualitat i, a més a més, la gent té ganes de sentir aquests grups. Per tant, la iniciativa jo la trobo molt encertada, molt oportuna i hem volgut oferir aquest espai en les festes per ajudar a col·laborar en potenciar aquesta iniciativa. Estem parlant amb el Manel Martínez, que és regidor de Cultura de l'Ajuntament de Sant Feliu, amb motiu d'aquestes festes de tardor que hi ha aquest cap de setmana. Vostè coneix aquesta cançó? Li sona, Manel? Saps que era una de les possibles per triar el final del Correfoc, perquè saps que ja es tria per internet quina cançó es posarà, i aquesta és la de Gangnam Style, que ha sigut tot un èxit al Corea del Sud aquest estiu, i cantava per Sai, i em sembla que estava una de les més ben situades. I ara mateix no sabíem quina és la que anava a sonar al final del Correfoc, i no sé si vostè ho sàpita la informació. Doncs encara no, però sé que la votació estava molt renyida i portava avantatge a flama del grup valencià. Obrim pas, em sembla. Sí, obrim pas, exacte. Ara no em surti el nom. Sí, sí, obrim pas, és veritat, és veritat. Estarem atents a veure quin acaba sonant. Sí, efectivament, aquesta és la de la flama. Aquesta, efectivament. Manel Martínez, moltíssimes gràcies. Algú vol fer alguna pregunta al Regió de Cultura, ja que el tenim al telèfon? Aprofitant. Anna, no? No, no, no. Home, com que tu estàs a l'entitat folklòrica, dic, no sé si vols aprofitar. En fi, Manel, moltíssimes gràcies per haver-nos atès. Que vagi molt bé aquestes festes de tardor. I hi haurà molta gent de Sant Just també que anirà cap allà, eh? Ja ho sap, això, no? Aquí sempre els acollim bé, igual que la gent de Sant Feliu també va a Sant Jús. Tenim un bon veïnatge i, a més, l'hem de potenciar. A Mas Lluí també hi ha un bon veïnatge? I tant, sí. Molt bé. Fantàstic. Gràcies, Manel. Que vagi bé. Bona tarda. Molt bé. Gràcies a vosaltres. La feina del morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio 210. 3, quart de 6 de la tarda, continuem amb aquesta taula rodona amb el Pau, el Martí, l'aranxa i l'Anna, i com cada dimecres ja sabeu que, a part de saber quines són les coses que passen a l'extraradi, als suburbis de Sant Just, com Sant Feliu de Llobregat i Esplugues, també anem més enllà. Com? Al gueto. No, home, no. Anem més enllà encara, sí, home, a la dimensió desconeguda de Barcelona. A veure què és el que hi ha i fan en aquesta ciutat tan misteriosa per nosaltres, que queda molt lluny de Sant Just. Molt, molt, molt, molt. Aranxa, què volies dir? Que tinc el sumari. Això el sumari sembla que ho trobarem. Per què? Sí, perquè directament direm, per exemple... Anna, hi ha una obra de teatre que es diu... Tu digues que l'estimes... Doncs vinga, vinga, comença. I que acaba el 30 de setembre i que prorroga la seva estància a la sala gran del Teatre Gaudí. De què va aquesta obra? Però no has dit fins quan prorroga. Fins el 28. Fins el 28 d'octubre. Tracta, com us podeu imaginar pel títol, sobre les relacions de parelles... i els seus problemes. D'altra, una de... A veure, una de... O sigui, una parella està a punt de casar-se, una altra està a punt de separar-se, i entre mig hi ha infidelitats descobertes i infidelitats per descobrir. O sigui, per tant, us podeu preguntar per què l'obra té aquest títol, si sembla que tracti d'embolic de parella. Tu digues que l'estimes. Clar. Si sembla que s'estiguin barallant aquí tots, amb infitalitats i que se separen, doncs, segons diu el seu director, Ivan Campillo, sempre que hi ha un problema amb la parella, hi ha una solució, i és, tu digues que l'estimes. Ah, està molt bé, això, eh? Però no dura sempre, això. No, tal com diu després, aquestes paraules màgiques sembla que no funcionen sempre perquè a l'obra es juguen embolics més que solucions. Clar, mira, m'he anat amb una altra, però t'estimo molt, eh? Diu, sí, gràcies per dir-ho, ja pots marxar. La comèdia, a part de fer una reflexió sobre aquest món tan complicat, acaba amb una sorpresa final. Però també demostra que les relacions d'amistat agafen més confiança perquè es veuen obligats a guardar-se alguns secrets. Molt bé. Laura està produïda per la companyia Punta Teatre. Com diem, es pot veure al Teatre Gaudí de Barcelona i els actors són uns quants? Sílvia Forns, Ramon Godino, Laura Sancho, Joan Su... Sureda, Pep Antoni Muñoz i el mateix director i dramaturg també surt com a actor, Ivan Campillo. El Pep Anton Muñoz és el Peris del cor de la ciutat. Crec que sí. Sí, no? Sí, sí, sí. Jo no estic molt posada. Que curiós. Mira, el Peris està allà, tu. I l'obra dura una hora i mi minuts i el preu de les entrades és de 18 euros. L'aranxa, aquesta setmana, ens porta una obra del Teatre Artèria Paral·lel, on tenen en cartellera l'espectacle Forever Crazy, és a dir, sempre boja. Sí, l'espectacle és un típic cabaret parissí, un xou inspirat en el tema de la feminitat, on podem veure a 10 impressionants ballarines pràcticament despullades que ofereixen numeroses coreografies sensuals amb tocs de picardia. Tot això amenitzat amb canvis d'il·luminació que creen un ambient més íntim. Home, i tant. Això ho dius a l'Arteria Paral·lel, eh? Això és millor que lo de la setmana passada de la Carmen Machi, eh? Totalment d'acord amb la pinta. Sí, sí, la punt crític, eh? Del nostre analístic de teatral, Pau Marcos, que de fet... Jo estic amb un anya d'aquesta setmana, no? Vindre a Sant Feliu, no? L'Arteria Paral·lel. L'Arteria Paral·lel, que és un teatre que està davant del Bagdad. Fantàstic. Quan surt d'Arteria Paral·lel, ja continues una mica aquest forever crazy. Estoy loco, estoy loco, me voy para allá. Le Crazy Hall Paris es va fundar el 1951 per Elaine Bernardin i des de la seva creació ha tingut una repercussió mundial com a cabaret de referència. En aquests més de 60 anys ha recollit 10 milions d'espectadors, entre els quals trobem Elvis Presley, Elizabeth Taylor, John F. Kennedy, Dalí, Madonna, Beyoncé i Jean-Paul Gaultier, entre d'altres. És el primer cop en aquests 60 anys de la companyia que surt de gira i a Espanya només es podrà veure Madrid, Bilbao i Barcelona. Dir també que també tenen un xou que representa Las Vegas. Entre les deu noies que es veuen sobre l'escenari, ens trobem amb una única espanyola en el repartiment. Des de la seva fundació, més de 80 dones han passat per abans d'aquest cabaret i és molt difícil entrar i formar per donar de les Crazy Horse. Ja que cada any... Tu ho has intentat, no? No. Ja veuràs per què. Cada any la companyia rep 500 sol·licituds i només hi ha 20 en tot el món. Les noies no només li demanen nocions de dansa clàssica, sinó que han de medir entre 1,68 i 1,72. No poden tindre els cabells tanyits i ni estar operades quirúrgicament. Al xou diuen que... Per això jo no pots entrar. No, és per l'alçada. És per l'alçada. Al xou diuen que atreuten a homes com a dones i està carregat de sensualitat i erotisme. L'espectacle es pot veure fins al 21 d'octubre, té una duració de 90 minuts i el preu de les entrades va entre els 22 i els 77 euros. 77 euros, ole! Vinga, va! ¿Quién dijo crisis? Crazy, crisis. ¿Quién dijo crisis, no? Forever crisis. En fi, directament des del Molín Ruiz, podríem dir, quasi bé, de París, arriba Forever Crazy a Barcelona. El nostre estimable... estimable Álvaro Rivero, que ja fa anys que no sabem res d'ell, segur que li agradaria. És el col·laborador que venia i va desaparèixer de la nit al... Va desaparèixer. L'hem trucat, ja l'hem trucat moltes vegades d'ell, però no l'hem trobat mai. En fi, passem ara a una altra exposició que es fa a Barcelona. Música d'exposicions. Es diu The New York Times Magazine, punt fotografies. Punt. Sí, sí, és així. Al Palau Robert de Barcelona es poden veure algunes de les fotografies més impressionants de la revista New York Times fins al dia 2 de desembre. I és que, segons es diu, els fons de la revista americana són una referència dintre del món de la fotografia contemporània dintre dels mitjans de comunicació. Durant 30 anys, la publicació ha ensenyat les possibilitats i les aplicacions que poden haver-hi dintre del món fotogràfic donant a conèixer a importants fotògrafs i explotant els àmbits del fotoperiodisme... el reportatge de moda, el retrat i la fotografia conceptual. Toma ja, eh? Sí, sí, sí. En total es poden veure 130 imatges de 35 fotògrafs. De les fotos es pot treure la reflexió sobre el futur de la fotografia en les revistes de paper i sobre l'evolució de les edicions impreses espanyoles, que tenen molt per aprendre de les americanes. Aquestes fotos que han estat escollides són dels últims 15 anys de la revista perquè siguin més actuals. A més, perdona que et digui i et talli, sempre queda bé si tens una cita, per exemple, i et vols fer interessant amb la noia, dir-li, escolta, vols anar a veure una exposició? Que m'han dit que està molt bé de fotografiar el Palau Robert. Martí, sí o no? Sí, jo vull anar-hi, eh? Jo he pensat anar, eh? Sí, clar. Doncs igual anar sol que anar... A mi la fotografia m'agrada. Ah, sí? Sí. per fer el treball de recerca sobre fotografia. La fotografia s'esplugues. Això ho fas tu, nosaltres no ho fem. És gratuït. Està raó de més per anar-hi. Jo sí que ho faig. Et pot ser l'interessant, ja ho hem vist. Tu podries anar a l'obra de teatre d'abans, però com que valça totes set euros... També li pots dir, mira, jo t'he convidat a aquesta exposició, no ha costat molt cara. Em pots portar en Forever Crazy. Em coneixeu molt bé. És més, diré, vaig a dir una cosa, si hi ha alguna noia que ens estigui escoltant ara, vull anar amb el Jordi a veure fotografia. Clar, que vulgui anar a veure fotografia, ja pago jo a l'entrada. Alguna cosa més sobre aquesta exposició del Pau Robert? La comissària de l'exposició és l'editora fotogràfica del New York Times Magazine, Katie Ryan. Ah, sí, home, Katie Ryan. I Leslie Martin. és de la Fundació Aperture per la difusió de la fotografia, també forma part d'aquest comissariat. L'editora de la publicació americana ofereix l'oportunitat de conèixer els processos creatius de la revista amb fulls de contactes, fotos, vídeos, cartes personals, comprovants i de revistes originals. Quantes coses! Sí, sí, i també dir-te que té un premi del Festival Visa por l'Image de Perpinyà. Bé, doncs queda dit, ja ens hi passarem fins al 2 de desembre a aquesta exposició de fotografies del The New York Times Magazine, sens dubte, una de les publicacions més importants del món i de fotoperiodisme també. Show me the way to your heart Bé, passem a la gent de concerts. Demà dijous a la sala Apolo... Què? Tens son, Jordi? Volia imitar la veu. Torna a posar, que m'agrada el conversament. En fi, demà dijous a la sala Apolo tenim en directe aquests que sonen de fons Gotthard. Venen des de Lugano, Suïssa, on es van formar el 1992. Sou una banda de hard rock, encara que no us sembli. I tot i que el 2010 el seu vocalista Steve Lee va morir, la banda ha tret un nou disc sota el nom de Five Bird. La banda també estarà a Madrid i Pamplona. Les entrades estan per 35 euros. I atenció, perquè aquest divendres de la nit arriben les Brazilian Girls. que toquen a la sala, perdona que et talli, a la sala Music Hall de Barcelona de Noranxa. Sí, són un grup de Nova York que es caracteritza per barrejar sons de bossa nova, jazz o riqui fins a les seves cançons, de cançons electròniques. Cançons. Cançons. Cançons al meu. Cançons. Tenen 3 àlbums d'estudi amb temes propis i les entrades estan per 12 euros. malament, no? Està bé. Està bé. Estima que siguin les festes de Sant Feliu. Ja, ja, ja. Aquest divendres a la sala Music Hall de Barcelona. Dissabte a la sala Apollo tindrem a Japan... Japandroids? Sí. Són un duet format per Brian King a la veu i guitarra i David Posey a la bateria. Ells dos són de Canadà i es van unir el 2006. En aquest concert presenten temes del seu noví, Celebration Rock, on trobem un recull de vuit temes com Evil Subway, The Night of Wine and Roses i Younger Us, entre d'altres. Les emplasten per 20 euros. I aquest diumenge Pastora actua al Teatre Liceu de Barcelona. I m'imagino que presenta el seu últim disc en català. Sí. Dolo Beltrán, Caim Riba i Pauet Riba són una banda de Barcelona de pop electrònic formada el 1995. Pastora, la vida... Perdona, aquí hi ha un 96. 96, què he dit? Ah, 95. Bueno, un 96. Pastora, la vida moderna, circuitos de lujo i un viaje en Nòria són els 4 àlbums que ja han vist la llum. Sonaran temes com Lola, Desolado, Cósmica, Chaleco Salvavidas o Mi Generación. Lola és el de... Mira més dolores. Sí. I això sonarà al Liceu? Segurament. Molt bé. Per 12 euros. Tu creus que sona la Lola? Sí, però és que fan un concert que es diu Pastora Íntim. Íntim, o sigui, en pla aquest de tota la vida. A lo mejor és, no me llames Dolores, llámame Lola. Quina veu més sensual que tens, eh? La que sempre va sola por Barcelona, buscant de follo. Ja, ja, ja. És íntim. Sí, molt. Home, jo els vaig anar a veure al Paret Sant Joan, ara a la manifestació de l'11 de setembre, que hi havia uns concerts, hi havia xarango també, organitzat per Òmnium Cultural, i van fer totes les cançons en català, per això preguntava si aquesta Lola... És que tenen alguns temes en català. No, no, el nou CD és tot en català, em sembla. Però llavors vols dir que faran un repàs també de la seva discografia. Sí, jo crec que sí. Fins ara, no? I la nit d'aquest dilluns i dimarts de la setmana que ve, home, arriben Pimpinela a Barcelona. Sí. Oh! Són un duet de germans, argentins i de pares espanyols. Bravo. Lucía Galán i Joaquín Galán tenen més de 15 àlbums d'estudi. Como le digo, querida amiga, ahora decide, o la coneguda, olvidame y pega la vuelta, se me agrada el concert. Ara, ara. Les entrades estan per 30 euros. Hace dos años y un día que vivo sin él. Hace dos años y un día que no lo he vuelto a ver. No, no, Aranxa, m'agrada molt que cantem sobre les cançons. Està molt bé, perquè és el primer que ho faig, eh? Us coneixeu la cançó, Pau, o no? Sí, clar, l'estrullo, sí. Podríem acabar... Podríem cantar-la, no? Volem, soy yo. Que vienes a buscar... A ti. A ti. A estar bé. ¿Por qué? Porque ahora soy yo la que quiere estar sin ti. Por eso vete, olvida mis ojos, mis labios, mis manos y pega la vuelta. Vete, olvida mis ojos, mis manos, mis labios, que no te deseas. Jamás viendo ya lo sé. Vete, olvida que existo, que me conociste y no te sorprendo. que tú para eso tienes experiencia. Bé, doncs, Pimpinela, un clàssic, que arriben a Barcelona la setmana que ve. Martí, no dissimulis, perquè també te la saps. L'Anna també... Estava cantant així, entre dents, eh? L'Anna també mirava cap a l'ordinador. Jo, no, jo, l'Anna, mira, jo sóc més de la flama, el canigol. Perdona, la flama d'obrir pas. No, no, perdona, això també és cultura. Cultura de club. I el Pau Marcos, que també se la sap. Sí, sí, sí, són superfans tots. Jo sóc una friqui de Pimpinela. Portem per dins. Jo crec que a Pimpinela hauria de venir a Esplugues a la costa de los Manolos. Soraya, Pimpinela, l'any que ve. Home, t'imagines? I la Pilar Díez allà amb el Mercedes. Bé, doncs tenim un minut per acabar aquesta primera hora de programa i jo us volia preguntar ràpidament, Anna i Aranxa, de les festes de tardor, que és una mica, eh?, l'Emotiv i Martí i Pau d'aquest cap de setmana. A quines activitats no us perdreu i si teniu intenció d'anar? Si no, no, eh? També tot s'ha de dir. Començo jo? Va, Pau. Jo dissabte a la nit al que hi hagi. Dijous, bueno, és que tinc altres compromisos. El Forever Crazy té compromisos. Jo aniré a tot. A més soc de la colla de Diables, així que... El que no farà el regidor ho farà ella. Jo faig tot. Anna, eh... També intentaré anar tot. Fins i tot la que s'olapa l'Anna i jo ens dividim. Sí, perdoneu, si feu fotografies d'actes i coses així... Sí, jo en faré. Perquè surti després d'ahir. Si mencioneu la penya del morro, ho farem retuit, val? Molt bé. El tuit de la penya del morro en honor a la secció carretera reial. Val. I tu, Martí, tens intenció de fer alguna cosa? Doncs, ha marcat el diàleg el que tinc davant de casa, suposo que ja n'hi ha. Suposo, eh? Suposo, molt bé. Molt bé, Martí. I alguna activitat, això, per la nit, si m'acosto. Jo no vull dir res, però revisió de pluja. Com cada any. Però tenim opció en B. Tenim opció en B. Això de la festa a l'Iberia no mola, eh? Olvida que existo. Són les 6. Notícies en xarxa. Bona tarda, us parlem. Manel Carvajal i Ramon Company. Els màxims responsables de les multinacionals químiques Basf i Dow Chemical a l'Espanya, dues de les principals químiques estrangeres implantades a casa nostra, han ratificat avui la seva aposta per mantenir les fàbriques que tenen a Catalunya encara que es pogués independitzar d'Espanya. Així ho ha dit el president de Dow Chemical a l'Ibèrica, Anton Valero, després de participar en la quarta trobada del sector químic organitzat per l'IESE. Esos son olecubraciones, vamos a ver. Nuestras plantas valen muchísimo dinero y están enraigadas y arraladas en el terreno, por tanto, llevarse a la planta es imposible. Electrat també hi ha participat el conseller d'Empresa i Ocupació, Francesc Xavier Mena, qui ha assegurat que qualsevol consulta sobiranista es farà de manera democràtica i en el marc legal. Després que la ministra d'Educació, José Ignacio Berta, hagi anunciat en seu parlamentari que l'objectiu del govern del PP és espanyolitzar els nens catalans, la consellera d'Ensenyament i nena Rigao ha dit tenir clar que l'objectiu del govern espanyol és recentralitzar l'educació. Perquè no hi ha cap familiar, cap pare que no vulgui que els seus fills coneguin la llengua, la literatura i els referents culturals catalans. Per tant, això jo crec que es fa des del desconeixement de la realitat catalana educativa i en canvi es fa des de l'interès polític de donar l'imatge que s'està uniformitzant l'Estat, que aquest procés de recensualització va en sèrio. Berta ha afegit que les escoles catalanes s'amaguen o es minimitzen aspectes de la història d'Espanya. Segons la darrera enquesta del Centre d'Estudis d'Opinió, el 74% dels catalans vol que se celebri un referèndum per decidir si Catalunya ha de ser o no un nou estat d'Europa. Per contra, un 20% no vol una consulta. Ho ha explicat el director del CEUM, Jordi Argelaguet, que ha afegit cap al que fa a les eleccions del 25 de novembre, segons l'enquesta. Convergència i Unió guanyaria còmodament mentre que el PSC es convertiria en la quarta força del Parlament. Esquerra Republicana passaria a ser el segon partit seguit d'iniciativa per Catalunya Verge. Per darrere dels socialistes se situaria el Partit Popular com a cinquena força. El president del grup d'Esquerra, Jordi Portavell, ha criticat que l'Ajuntament de Barcelona castigui la mobilitat sostenible. Ho ha dit després de saber-se que el consistori vol canviar el sistema tarifari del servei públic de lloguer de bicicletes, el BICING, augmentant l'abonament anual il·limitat, que actualment és l'únic... des dels 45 euros actuals fins a 97,5%, el que suposa un increment del 116%. Barcelona, Joan Porta, bona tarda. Bona tarda. El cap del grup municipal d'Esquerra Republicana, Jordi Portavella, ha criticat que l'equip de govern de Xevetria es penalitzi la mobilitat sostenible amb l'increment del 116% de l'abonament bàsic del bícic. Des d'Esquerra es considera un despropòsit originat perquè l'àrea verda a la ciutat ha passat a ser purament testimonial. Les mesures que s'han anunciat avui per incrementar el cost de l'ús del bícic és un despropòsit que sorgeix d'haver fet una mala adjudicació al concurs del Bicinc i que fruit d'això l'empresa guanyadora ha demostrat sempre una certa incapacitat en la gestió i en el manteniment de les bicicletes que ha significat un increment del preu fins a un nivell que s'ha plantejat veure com es podia resoldre per la via econòmica. Port Portavella, la severa contaminació de l'atmosfera barcelonina no pot tolerar els altres vehicles privats al carrer. Previsió del temps, Sant Jordi Miralles, bona tarda. Hola, bona tarda. Cel cada vegada més ennubolat a les comarques del Pirineu i del Prepirineu. Al llarg de les properes hores esperem precipitacions de caràcter feble. Demà, de fet, aquesta matinada també plourà una mica a les comarques del nord. Seran pluges poc importants en forma de fang a causa del pols en suspensió que tenim al damunt. La previsió per demà ens indica pluges durant tot el dia al Pirineu i nubulositat variable a la resta que a la tarda afectaria... a aquesta pluja a les comarques del nord de Barcelona i comarques de Girona. Divendres, pluges a molts punts del país, sobretot comarques de Barcelona, Girona, Pirineu per Pirineu, no tant a les comarques del sud i de Ponent, i temperatures que es normalitzaran. I al cap de setmana, amb sol, amb alguns núvols, algunes pluges diumenge a la tarda al Pirineu i amb temperatures de plena tardor. Bona tarda, us parla David Amadral, tècnic del Barça de Bàsquet. Xavi Pasqual ha comparegut en roda de premsa previ el debut a l'Eurolliga de divendres contra el Brous Bàsquets Alemany. L'entrenor blauranà ha dit que el més important és trobar l'equilibri entre l'atac i la defensa. El Barça, recordem, va guanyar ahir els Mavericks de Dallas per 99 a 85 l'amistós disputat al Palau Sant Jordi. En futbol s'està disputant la novena jornada del grup tercer de segona divisió B al descans. llevant un Espanyol B un. I en futbol salà, el Barça inicia a partir d'aquesta hora la defensa del títol de la UEFA futsa al cap. S'enfronta a l'esplit de Croàcia en el primer partit de la Ronda Elite que es disputa a Eslovènia. Notícies en xarxa. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bona tarda, són les 6 i 5. D'aquí una hora es farà una taula rodona sobre els efectes terapèutics de l'art en persones amb malalties mentals. És una activitat que serveix per comemorar el Dia Mundial de l'Estat mental que es fa el que és avui. L'acte l'organitza l'associació salud mental del Baix Llobregat i l'acte el conduirà el psiquiatre Josep Montseny. L'objectiu és debatre sobre els efectes terapèutics de l'activitat creativa. Avui dia la medicació pot treure la capesta creativa perquè moltes creacions de l'Iran es consideren negatives. Una afirmació en què el doctor volien estar d'acord en medicar els pacients per tal que no caiguin a la depressió o que no tinguin angoixa, però segura que s'ha d'aconseguir trobar un punt mig. L'acte Es fa d'aquí aproximadament una hora, començarà en quart de vuit del vespre i a més del psiquiatre Jurem Montseny també comptarà amb la participació de representants de diferents disciplines artístiques com l'art terapeuta Cristina Pérez, la poetessa Núria Martínez Bernis i la cantant Eva Minyarro. Buhos i Escaparadai són els grups que actuaran a les festes de tardor. El cartell de completa, la DJ Chica Barata, que es convertiran en la banda sonora de la nit de dissabte 27 d'octubre. Enguany els concerts canvien d'ubicació. L'any passat s'havien de fer a l'esplanada que hi ha davant de l'escola de les gràfiques Antoni Algaró i ara es traslladaran al carrer Isaac Paral, cantonada amb el carrer Durán i Jordà, la zona industrial. Les festes començaran el dia 17 d'octubre i s'acabaran el dia 28 i entre altres activitats hi haurà presentacions de llibres, mostres... una marxa al correllengua, teatre, conferències i tertúlies i el tradicional Sant Just del carrer. Una de les entitats que s'estrena a les festes és l'Associació de Veïns de Maslluí, que està organitzant tot un seguit d'activitats per a les festes de tardor. El proper dia, 27 d'octubre, hi haurà una botifarrada, activitats per a infants, l'actuació dels gegants, el tracte Sant Just, del grup de percussió Banda Andarà i de la coral d'Agost Pell de Sant Just i el Cor 685 de la Unió Coral de Sant Feliu de Llobregat. I acabem amb aquest butllet i explicant-vos que durant les festes de tardor de Sant Just es farà una mostra de fulles de tardor, els postres que el Centre d'Estudis Sant Just tenc vol convertir en el símbol gastronòmic de les festes. És una iniciativa de l'entitat que compta amb la col·laboració de l'Associació de Gent Gran de Sant Just i que vol introduir aquestes postres en forma de fulla de tardor com un edament emblemàtic del poble. Per això, el proper 27 d'octubre, en la Mar de les Festes, s'organitzarà aquesta mostra de fulles de tardor a les 11 del matí al Centre Social Sant Just. El mil·lenari. I de moment això és tot. Més informació a partir de les set del Sant Just Notícies edició vespre. Fins demà! La Pella del Morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio Desverbo. La Pella del Morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio Desverbo. Entrem a la galàxia de les noves tecnologies de la mà de l'Oriol Jiménez. Oriol Jiménez, bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Un aplaudiment per l'Oriol, sí senyor. La gent t'estima, Oriol. La gent et té carinyo. Com és això? Ets un home fred que et dediques a fer aplicacions i tot el dia darrere la pantalla de l'ordinador. No ho saps, eh? Ah, que per cert, ara que parlem... Veus, és un home que es fa estimar, ja ho veieu, l'Oriol. Vas llegir l'altre dia una notícia que deia que s'havia inventat aquestes coses que ens agraden aquí, en aquesta secció i el programa. Una armilla, un xaleco, vaja, que cada vegada que tu rebies un like al Facebook, un m'agrada, et feia una abraçada. Què et sembla aquesta idea? Molt curiós. Estiguis on estiguis, pel carrer... Sí, sí, sí, exacte. Llavors tenies això connectat al mòbil i llavors cada carrer es veu que un m'agrada, jo com un sistema, la pròpia Armilla, que és una amiga com la de Regreso al Futuro, no?, també, que es feia com un... Com s'aplegava dins ella mateixa i llavors feia com si es feia un mimo o una abraçada. En fi... I després, ja que estem amb invents raros, que avui hem començat a la secció parlant d'aquestes coses, he vist un anunci, que no sé si l'has vist també tu, d'un vídeo que circula per Vimeo, d'una maleta... Sí, que et segueix. Que et segueix sense fils, sense cables i per on tu vagis la maleta va amb tu. És una maleta gaire grossa però et va seguint com si fos un gosset que el tens al costat. Perquè també va seguint on està el teu mòbil. Curiós tot plegat. Sí, sí, sí. Per fi, per fi. Per fi, no? No haurem d'arrastrar-la, no haurem d'agafar-la. És el que tu estaves esperant feia estona. Avui comencem parlant d'una pàgina web que és TheHumanFaceOfBigData.com. que traduït vindria a ser la cara humana i les seves grans dades, no?, que té... Bueno, Big Data és una expressió que fan servir els americans quan es refereixen a totes aquestes dades que ara hi ha a internet, no?, en el nòbul. Llavors, entre tota aquesta informació, no?, de quantes vegades entres a una web, de tota aquesta informació que després Google i altres empreses processen per donar-te publicitat, tot això li diuen Big Data. Llavors, això seria, doncs, la cara humana del Big Data, no? Què vol dir? Doncs han fet una iniciativa amb la que tu voluntàriament dones informació teva. Et fan unes enquestes, et deixes el mòbil engegat i llavors ells miren quin recorregut fas a diari... Una mica, bueno, el que de fet ja estan fent altres empreses sense permís, podríem dir, doncs el mateix en permís. Això és el que ha passat amb l'iPhone, també, no? I amb Apple fa uns anys que hi havia una aplicació que tu podies descarregar i podies veure... El mateix iPhone, sí, sí, perdona, t'he tallat, l'iPhone ho feia. Sí, sí, amb l'iPhone tu podies veure quin recorregut havies fet durant els últims dies perquè t'activaven, encara que tu a la pantalla no et sortís que el tenies encès... el satèl·lit del mòbil. I clar, des d'Apple podien saber, o si algú tenia curiositat des de la mateixa empresa, podria veure els recorreguts que feies. En fi, tot això de forma autoritzada per la persona. Exacte, és voluntari, llavors és com un projecte en què després totes aquestes hores es processaran per treure conclusions, siguin les que siguin, S'exposaran... Què vol dir, siguin les que siguin? Això és com bastant perillós, no? Bueno, les dades es processaran de manera anònima. Tanta gent ha dit, o tanta gent, no sé... Per fer enquestes? És com un sistema d'enquestes combinat amb totes les dades extra, que tu no dius en una enquesta, que el teu mòbil pot aconseguir de tu, per on et mous... Les pàgines web que mires... Exacte, exacte. És un projecte de... d'enquesta 2.0 podríem dir, que després s'exposarà al Museu de Nova York, no sé per què, però bueno... Home, per alguns, no diré flipats, però per algunes persones podria ser com una mena de vara de medir el 2012 d'aquesta era i d'aquest any, perquè quedi per la posteritat què és el que fa la gent o els fluxos de persones, no? Exacte. Perquè tu veig que a vegades, quan tu dius que és un estudi sociològic, això ho justifica tot. Fins i tot que era germà, no? Per tant, jo crec que deu anar per aquí, no? Sí, sí. A més, en contrapartida, que això també sempre funciona. et prometen, bueno, et prometen, et diuen d'alguna manera que de totes aquestes persones que col·laboren et trobaran la més semblant a tu. I et diuen on està i on viu i... Em sembla que no et diuen informació de contacte. És una gràcia. Hòstia, doncs hi ha aquí un tio amb una foto que... Que fa el mateix que jo. I si tu vols contactar amb ell, hauràs de pagar 5 euros, no? Ah, sí. Home, clar, perquè, no, no, home, jo crec que va... Bueno, no ho sé, però això arribarà algun dia, no? Perquè si ara aquest és el primer pas... Bueno, ja hi ha webs, no?, d'aquestes, que més o menys és el que et diuen. D'aquestes de Mític i totes d'aquestes, no? Edarling.es, no? Jo quan necessito una abraçada tinc el xaleco, no? Ah, ja, ja. És molt més pràctic i ràpid. Bé, doncs si algú té interès de donar les seves dades de forma pública, perquè clar, jo m'imagino que es fa més a països anglosaxons, com Estats Units, no? Potser, segurament. No sé si hi ha molts catalans que s'hagin adreçat a aquesta pàgina web, que recordem és TheHumanFaceBigData. per si algú vol donar les seves dades. Quanta gent hi ha apuntada, ja? Un milió. Un milió de persones. Sí, hi ha bastanta gent disposada a donar les seves dades. De fet, Facebook ho corrobora. Sí, sí, sí. En fi, amb aquesta música així com tranquil·la, de pel·lícula del futur, de reflexionar, continuem parlant d'altres notícies. Per exemple, el nou captcha, que et descriu situacions... perquè et diguis com et sents. Sí. A veure, comencem el cosament, Oriol, perquè hi ha gent que ja l'hem perdut allà, a mig titular, que és un capxa? Sí, és una notícia curiosa i volia comentar-ho perquè molta gent no sap què és el capxa, però tothom ho fa servir gairebé a diari, com qui diu. Bé, potser ho he exagerat, però són aquelles lletres que quan tu et registres a una web has de col·locar què posa aquí, que cada vegada són més complicades. És veritat, que no entens mai res i que no encertes perquè no s'entenen. I a més, sí, doncs hi ha moltes... molta gent a més no sap per què serveixen. Home, deien que no sé si és veritat perquè... per comprovar que és una persona que està picant i que no és una màquina la que l'està registrant. Exacte, exacte. És això. I cada vegada és més complicat perquè cada vegada les màquines són més bones en llegir els caràcters hi ha capxas molt dispersos, fins i tot hi ha alguns que et fan resoldre operacions matemàtiques... Hi ha alguns que et diuen... T'han ensenyat quatre fotos i et diu quina és un gat, per exemple. Però les màquines també estan reconeixent... Arribarà un moment que si tu et vols registrar en alguna web o en algun lloc, estaràs més estona... Bueno, és que ja passa, eh? Estàs més estona ja fent això de la captcha, que jo no encerto, perquè et diu... Diu, porta les dues paraules, i n'hi ha una que és un gargot, que no s'entén mai. Sí, també saps què passa? Que en un moment hi ha dues paraules, i és el captcha més fet servir. És un captcha que, de fet, fa Google. El recapxa, diuen. Hi ha dues paraules i hi ha una que és la que serveix per comprovar, d'acord? I l'altra, que normalment no s'entén res, ni tan sols Google sap què posa allà. Ah, molt bé. O sigui, la cosa és... I per què en la poses, llavors? Perquè Google es dedica també a escanejar llibres. Aleshores, això els ordinadors poden llegir llibres, però a vegades hi ha un llibre que una paraula no ha entès perquè està mal fet o alguna cosa. En lloc que sigui un empleat de Google el que comprova quina paraula és la que no ha llegit, posen aquesta paraula en el capsa i són les persones... O sigui, tu estàs col·laborant a llegir aquest llibre. O sigui, hi ha una paraula que serveix per comprovar que no ets una màquina. I l'altra paraula, en realitat, estàs dient a Google què és perquè ells no ho saben. Què passa? Doncs tu podries posar allà... Sí, perdona, m'estàs dient que li estem fent la feina a Google? Sí, sí, sí. O sigui, estem fent la feina de traduir llibres. Ni tan sols ho sabies. Ni tan sols ho estàvem cobrant. Un aplaudiment per Google, sisplau. Sí, senyor. Home, ens estan utilitzant. Com volen. Com volen, no, no, no. Home, és que és... En fi, és fort. Llavors, tenim aquest nou capxa, que ja sabem que és un capxa, que et descriu situacions... Perquè et diguis com et sents. Clar, en principi, les màquines no tenen empatia, aleshores, doncs, una situació, no? Una persona entra a un bar, agafa un gos i el de Goya. Com et sents? Divertit? Hi ha una que, doncs, trist i afel·legat. Doncs, òbviament, trist. Saps què et vull dir? Sí, clar. Aleshores, en principi, seria una nova manera... Però, a veure una cosa... Ara, para, para, treu la música. O sigui, tu m'estàs dient que... servirà això, però és que hi ha molta gent que no passarà el test de la humanitat. Hi ha molta gent que no passarà el test, perquè potser hi ha molta gent que no té els mateixos sentiments que la resta, no? Cadascú té els seus propis sentiments. Però hi ha una opció clara. Però la gràcia... O sigui, tu no diràs divertir, encara que et diverteixis. Però tens tres opcions, vols dir? Es fan ABC o cadascú posa el que vol? No, no, es fan ABC. Ah, val. Hi ha una que és clara, si ets humà, i jo entens que se la senti. Val, val, això t'ho vam dir. Ara, també, l'espècie humana, la grandesa és que cadascú és un individu... Sí, però saps... ...únic i que no hem de sentir tots el mateix quan veiem una fotografia. Però saps què has de sentir, no? Vull dir, socialment, quan algú veu un gos morir, posant també coses de caràcter racista, doncs tu saps que encara que siguis racista, hi ha una que és l'opció que hauríem... Ja, ja, ja. O sigui, vas dir que aquí, en aquest cas, la societat passa sempre... per davant de l'individu, i en aquest cas no serà menys. En fi, ja estan disponibles, per si algú té curiositat per veure-les? Bé, és un servei que s'ha obert ara per una empresa, i suposo que a poc a poc, o sigui, altres webs, on aniran agafant, potser, no ho sé. On es pot trobar, si algú vol veure-ho ara mateix? No ho sé, exacte. Escolta, poseu al Google, que això sempre és una solució, capture emotions, o alguna cosa per l'estil. Empatia. Feelings, exacte. Bé, i atenció, perquè parlem ara del govern dels Estats Units, perquè sembla ser que ha alertat sobre ZTE i Huawei, que són empreses telefòniques de mòbils xineses, per presumpta relació amb el govern xinès. Sí, bueno... Què passa, Oriol, aquí? No, és molt... És com divertit, no? Bon divertit, perquè són empreses que estan entrant molt fort a l'Occident... I ara just el govern, que té empreses grans com Apple, als Estats Units, no? Apple, Google, Motorola, no? Sí. Ara alerten els ciutadans als Estats Units. No compreu mòbils xinesos. Se'ls veu a lleut una mica, no? Sí, exacte. Que em sembla que espien els americans. Em sembla, eh? Em sembla que espien els americans. Per tant, doncs aquesta campanya comercial per preservar l'economia pròpia als Estats Units, no? Exacte, i com parlem abans, no?, Compreu Apple, no? Que us espiem. Sí, exacte. Compreu Apple, que tranquils, que segur... No hi ha dubte. No hi ha dubte. Ara, que potser us espiem... Però bueno, que és per una bona causa, segur. Exacte. Perquè ens hem de fer molt més. Una empresa nord-americana, que és la nostra, que com a mínim ens espiem, que ens espiem nosaltres mateixos, que no per la xinesa... Que suposadament potser... Que potser espiem, no? I acabem parlant d'una altra empresa, en aquest cas Foxconn, que els seus treballadors estan en vaga per les condicions de qualitat imposades en la fabricació de l'iPhone 5. A veure, què és Foxconn? Foxconn és l'empresa encarregada de fabricar gairebé tots els productes d'Apple. És una empresa molt, molt gran, tenen a Xina tot un complex que podria ser... Podria ser una ciutat en si mateixa, que és la fàbrica, no? O sigui, molts, molts treballadors. Hi ha hagut moltes polèmiques perquè té molts suïcidis, aquesta empresa, els treballadors... I ara, doncs, tornen a sortir en polèmica perquè estan fent huelga... On està situada aquesta empresa, dius? A Xina, no ho sé. A la Xina, eh? I ara, doncs, es veu que estan... Han passat diverses coses, no? Una... Han sortit iPhones amb cops i ratlladures de la fàbrica. Aleshores, això a Apple no li ha agradat gens i s'ha posat molt dur. Però, a part, hi ha unes condicions... Comenten que si un mòbil té un 0,02 mil·límetres d'error, d'alguna fallada, que és imperceptible per a l'home, estem parlant de menys del mil·límetre. Les peces i els xips que hi ha dins, tot el contingut... Clar, tot això, de fet, ells no ho fan màquines, no sé si aquest és el problema. Suposo que el problema és més l'assemblament, sobretot del mòbil en si, del vidre de davant, del vidre darrere, que tot quedi perfectament al liniar, i si no és així de perfecte, doncs Apple no ho agafa com a bo i no ho vol. I, entre tot, estan en huelga, perquè suposo que cobraran quatre duros, I no, bueno, deu ser dur. Sempre Foxconn és una empresa que sempre que sents, és per coses dolentes. S'han necessit de quedar els treballadors. Bé, aquí també passa el mateix amb els col·laboradors de la penya del morro. A vegades, si no m'envien el guió abans d'una hora prevista, jo vaig, per exemple, i... Els tallo un ditet al peu. No, quasi que com un monionet, eh? Vull dir, són també diferents disciplines i tàctiques i estratègies, no?, que s'han de tenir per poder mantenir tota la flota de col·laboradors de la penya del morro. Hegemonia i bon rotllo, sempre, sobretot. Oriol Jiménez, moltes gràcies. Fins la setmana que ve. Que vagi bé. Bona setmana. Bona setmana. La Penya del Morro, cada tarda a 5 a 7 a Ràdio d'Esvern. 6 i 24, continuem en directe al 98.1 de la FM a Ràdio d'Esvern. Això és La Penya del Morro i tot seguit connectem amb el Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Sitges. Allà hi tenim, amb els ulls injectats, amb la pell blanca de no veure el sol, perquè clar, està tot el dia dins de les sessions de cinema. Sergi Herrada Ruiz, bona tarda, Sergi. Hola, molt bona tarda. Bona tarda, Sergi. Ahir et deixàvem amb la pel·lícula número 29. Avui quantes portes ja, Sergi? Porto 30 i no sé quantes. N'hi ha ni les comptes, no? Passes de tot. Sí, sí, sí. És que entre mig matratxes i armatratxes... Jo no sé com comptar-ho. Has vist alguna pel·lícula interessant en les últimes... Què diré jo? Quins hores? Una. Una molt interessant. Una mitjana baixa. Quina és aquesta? The Lord of Salem. Del Rob Zombie, que se'l dirà... Abans era un... un cantant de música metal, després ha passat al cinema, i és el director de la Casa de los Mil Cadàveres, Los Renegados del Diablo, del remake de Halloween 1, de Halloween 2, i ara presenta una pel·lícula aquest any que es diu The Lords of Salem, de les bruixes de Salem. Ha dividit completament el públic ja de crítica, perquè els seus seguidors no s'esperaven el que ha presentat, i els que ja no eren seguidors... estan aprofitant ara per dir, veus com teníem raó nosaltres. Però a veure, què ha presentat? Què ha passat amb aquesta pel·lícula i per què ha generat tanta expectació i tanta opinió? Bé, és un director com a director de cinema, és un director que té molta força en les seves pel·lícules, són molt potents, i ara ha fet un canvi d'estil, no? Ha fet una mena d'homenatge al cinema de terror del 170, sobretot del cinema de Roman Polanski, I, clar, les anteriors pel·lícules seves eren molt boges. I aquesta és una mica molt més sòbria, encara que té sortides d'autor i tal, però, bueno, és molt seca, molt sòbria. I, clar, la gent no s'esperava això. En fi, tu per això l'aproves amb bona nota... Sí, sí, a mi m'agrada molt. I recordem el títol, perquè, clar, quan arribi a l'Espanya... Clar, tot això, recordeu que són pel·lícules que s'estrena de Sitges i que encara falten mesos si és que arriben a distribuir-se a la cartellera d'aquí, no? Sí, jo aquesta pel·lícula no sé si s'estrenarà mai al cinema, perquè és una mica forta, barreja religió i brugeria i Jesucrist i tal, i jo no sé... Sí, arribarà a l'estat d'aquí. Però què diu? Que la Verge Maria era una bruixa? O feia com un... Bueno, fa una simbiologia una mica som-sanc. Ah, sí? Sí. I el Jesucrist qui era? El Jesucrist no. Jesucrist qui era? Com una mena de Mago Fèlix o alguna cosa així? Bueno, és que en aquesta pel·lícula neix l'anticrist i la mare de l'anticrist En principi, prové de família cristiana, i hi ha unes imatges, ella surt com la Verge Maria, i no sé si agradarà molt a certs actors de la població. Molt bé. Algú l'ha prohibit allà? O l'ha mandat en gel sala per haver-la... No l'ha mandat a ningú. Aquí no sé si s'estrenarà, als Estats Units jo crec que encara menys. Va. Més pel·lícules que has vist en les últimes hores, per exemple, Safety Not Guaranteed. Aquesta és una pel·lícula molt bona, em va agradar molt. La vaig veure, no sé si ahir o ens ahir. Va guanyar millor guió al festival de Sundance. La història de la pel·lícula prové d'una notícia que va sortir a un tele i d'anuncis d'un diari. La pel·lícula és ficció, però aquesta notícia era veritat. En un diari va sortir penjat un anunci que deia... Busco acompanyant per viatjar en el temps, emporta't les teves armes, no garanteixo la teva seguretat, tan sols ho he fet una vegada abans. Ah, doncs està bé, no? Sí, aleshores un periodista llegeix aquesta notícia i amb dos vaqueris decideix anar a buscar l'autor d'aquest anunci... i, bueno, perquè pensen que està completament boix, i fer un reportatge, i està aquí Podolet. Ah, doncs té bona pinta. La pel·lícula Safety Not Guaranteed, que traduït vol dir la seguretat no està garantida, i veurem si s'estrena properament. Un altre thriller que no sé si et va agradar, que és Headshot, que Headshot en anglès vol dir tret al cap. Un tret al cap, sí. És una pel·lícula tailandesa del Tener Teneruang, que visualment està molt bé, té algunes quantes pel·lícules anteriors que a mi m'agraden força, aquesta no m'ha agradat tant. Més que res perquè és una mica lenta i barreja fins a tres línies temporals en una història que no cal. I compliquen una cosa que no calia. És una pel·lícula de cinema negre, és un thriller una mica així de... una persona que busca vengança del que l'han fet i tal, que van ser la policia, però és un assassí a sol, i ho complica molt en el muntatge, que barregen tres històries temporals. La gràcia és que ell té un aval al cap que li fa veure a l'inrevés, i de tant en tant les imatges les veus tu a l'inrevés igual que les veu ell. Això és creïble? És a dir, si et foten un tret al cap, primer que no morir, això ja és fort. Però després, que veus les imatges al revés, de tant en tant o sempre? Ells sempre, tu les veus de tant en tant a la pel·lícula. Però bueno, és perquè li... T'he danyat l'òbul, no sé què... Bueno, a veure, que és ficció, no? Sí, sí, sí, no, no, clar, clar, però és curiós, eh? La inventiva i la creativitat, no se m'hagués ocorregut mai, això. En fi, un altre, per exemple, Animals, que s'estren... Bueno, es va estrenar. S'ha fet el passe també en les últimes hores. Em sembla que no et va agradar gens. No m'agrada gens. Jo suposo que s'estrenarà perquè és una pel·lícula catalana produïda per l'SCAC, la productora Escàndalo Films. Home, con Escàndalo Films hemos topado. Sí, i a mi no em va agradar gens, però gens. Però a veure, de què va? Qui l'ha dirigit? Marcel Forès. És la seva primera pel·lícula, abans havia fet un curtmetratge, que es deia Besson Forès, o Amics per Sempre, o alguna cosa així, i és un grup d'adolescents i les seves crisis d'identitat i els seus problemes. Però ha explicat Molt malament, a part, el director fica com molts detalls, en plan... Sempre parlen dels comis que a ell li agraden, la música és com molt guai... És una d'aquestes pel·lícules que, a part, per ser una primera pel·lícula, donen una mica de ràbia. Oh! O sigui, per tant... Foatejada cap a animals, aquesta pel·lícula produïda per Scandalofilms. Per cert, que no ho hem dit, però si voleu seguir el Sergi Herrada al Twitter, ja ho sabeu que ell va comentant totes les pel·lícules. Sergio, guió baix, Herrada, amb Bach. No sé si avui has tingut 3 o 4 followers, no sé, del Paquistan, per exemple. No, no, de moment no hi ha nous, ni de Països Junyens, però tenim una bona notícia, eh? El cinema 3 està ja encarrilat una mica. Home, què dius ara? De debò? Sí, me'ls he trobat, no al Figueres i tal, sinó a l'instrucció. Els productors? Bé, els que fan el guió i la grava i no sé què tal... i, clar, m'he estat parlant i jo, bueno, que aquest any faig rècord, eh?, que si voleu, tornem-hi. Ah, i ja m'han dit que, bueno, que no ho saben encara, que tot pot ser, perquè, clar, com que és l'últim dia, que van molt de boli, que la gent està molt ocupada i tal, que pot ser, que pot ser. Sí, home, sí, Sergi, va, home, Sergi, errada! Aquest dissabte a la nit no és segur, sí, per tant, sí, para, treu els aplaudiments i tot això, no és segur, però hi ha bastantes possibilitats que veiem el Sergi Arrada col·laborant al programa especial de Cinema 3 que fan des de l'Hotel Malià cada dissabte, últim ja de jornada del Festival de Cinema de Sitges, el Jaume Figueres i l'Àlex Gorina. Escolta, Sergi, doncs tu podries posar, per vista de Ràdio d'Esvern, posaran o no? Clar, jo l'any passat ja vaig nombrar a Reyes Verne i tal, aquest any un altre cop. Ara tu que ets col·leguia també del Figueras... Sí... Tot queda a casa. Clar, que et conviden a tu també. Sí, ens veiem tots allà. Segur que tenim llocs. El Jaume Figueras ens va saludar també. Hola, soc el Jaume Figueras, saludo a la Pena del Morro i faig una petició. Que no tuitegeu tant, perquè arriba un moment en què no em puc donar l'abast dels tuits que foseu. Hola, jo soc l'Èlex Borina i jo no tinc problemes de tuit com a Figueras, perquè directament ni Facebook, ni tuit, ni telèfon mòbil, ni res de res. Per tant, ja em podeu tuitejar tant com vulgueu. Cap problema. Bravo, bravo. Bé, doncs ja deixaràs la falca de la penya del morro i de Ràdio d'Esvern aquest dissabte, eh, Sergi? Ja estarem atents, sí, la veu. Escolta, alguna cosa més, què vas a veure ara, les properes hores? Ara vaig a veure una adaptació d'un anime japonès que diu Rurouni Kenshin, que serà una trilogia, és la primera part, són dues hores i quart. I, bueno, adapta un manga i un anime molt conegut. Molt bé. Doncs que vagi bé. Com vas de son? Dormis bé, ja, Sergi. Avui quatre hores. Quatre hores dormit. Sí. Jo t'ho volia preguntar l'altre dia, i no em vaig enrecordar. T'has adormit alguna vegada, dins d'alguna sessió? Hi ha hagut tres o quatre pel·lis que tanto el sullet dos minuts. Ja, ja, ja. Allò que tanquen els ulls ja estan els crèdits, no? Per sort, no. Malauradament, no, volia dir. Clar, clar, clar. En fi, Sergi, cuida't molt i demà ja farem l'última connexió perquè la setmana que ve ja sabrem quines són les pel·lícules guanyadores. Sí, ja parlarem demà dijous, fent l'última, que el divendres és festa. Clar, divendres és festa. I el dilluns parlem del cap de setmana i del palmarès. Molt bé, Sergi, doncs queda dit que vagi bé. Bona tarda. Tinc una abraçada. Adéu. Adéu. Segueix La penya del morro a Twitter i Facebook. A Twitter, La penya del morro. A Facebook, La penya del morro. Com veus, som originals de mena. La vida és com menjar sense sal, insipida i austera com un conya funeral. És com si l'existència s'hagués tornat un pur tràmit. Quan miro el calendari vull que els dies passin ràpid. I sí, ja ho sé, que no s'acaba pas el món. Ells són els catarres directament des del seu últim àlbum, Tintin i la contorsionista. Ens arriba aquest single, Tintin, que ja fa mesos, eh, que van portant-lo de gira per tot el país. Escolinant el que s'espolsa la pena... Els Catarres. D'aquí uns moments parlem d'un altre grup una mica diferent. Els Catarres són Sidoní i ens visita el seu bateria, l'Àxel Pí, que és Sant Justeny i que aquest dissabte aquesta formació de rock psicodèlic amb molts seguidors a tot arreu, que aquest any compleixen els 15 des que es va crear la banda. Que no puc viure sense tu. Pau que en aquest dissabte a les festes de tardor de Sant Feliu. Fins ara mateix parlarem amb l'Àxel Pí de Sidoní. El cul i força tu. Fins demà! que no puc viure sense tu. sense miro. No tinc ningú que em sàvia el cul i a força d'anar-me aixecant. Em presa a viure sense tu. Sóc un Tintin sense miro. No tinc ningú que em sàvia el cul i a força d'anar-me aixecant. Em presa a viure sense tu. Qui hauria pensat que això de... Absurdament ridícul. Liure sense tu. Qui hauria pensat que això de... Liure sense tu. Seria tan difícil. Liure sense tu. És gairebé impossible. Liure sense tu. Absurdament ridícul. Liure sense tu. Som contentent sense vil. No tinc ningú que em salvi el cul. Hi ha força d'anar-me aixecant. No tinc ningú que em salvi el cul, hi ha força d'anar-me aixecant, de presa viure sense tu. L'Apella del Morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio d'Esvern. Avui passa per la penya del morro un Sant Justenc, membre d'una de les bandes de rock psicodèlic, com s'autodefineixen, més importants de casa nostra, i que aquest dissabte a la nit toquen a Sant Feliu de Llobregat, juntament amb Gasca i la Bienquerida. Per qui no es conegui, aquest 2012 han fet 15 anys de la seva banda, tenen 75.000 followers al Twitter, i ara fa un any van treure el seu darrer àlbum, El Fluido García. Estem parlant de Sidoní, Axel Pí. Bona tardar. Hola, bona tarda, què tal? Benvingut a la penya del morro, gràcies per ser amb nosaltres. Aquest dissabte podríem dir una mica que toqueu a casa, no?, aquí a Sant Feliu? Absolutament. I suposo que fa molta il·lusió, això. Sí, jo, com m'has dit, soc de Sant Just, però actualment resideixo a Sant Feliu i els grups que ha citat, Gasca i la Biencarida, són també de Sant Feliu i són molt, molt, molt col·legues, de manera que és ben bé tocar a la comarca del Baix Obregat, rodejats de família, amics... i a més en plenes festes del poble, del municipi, que volen molt, i per la qual cosa estic molt content, tio. Tu ets de Sant Just, però tinc entès que fa uns anys estàs afincat a Sant Feliu, a la capital de la comarca. Sant Just se't va quedar petit o què? No, no, no. Saps jo quan veus que hi ha viajeros viajeros que et diuen i tu per què has acabat aquí? Diuen, per amor, no? Doncs jo per amor vaig acabar a Sant Feliu, I segueixo pipina allà. I bé, content. És un poble molt bonic. I jo estic molt content d'estar allà, també. Tu vas créixer aquí, a Sant Just? Sí, tota la vida vaig néixer aquí. I els teus llocs preferits de Sant Just? Ja que estem parlant de... Ja estem a la ràdio, no? De Sant Just? Sí, doncs mira, els meus llocs favorits són... Que engin estar, sens dubte. Jo crec que tenim un superprivilegi el fet de tenir aquest parc incomparable, tio. Jo crec que és l'enveja de... de tota la comarca. I, en segon lloc, el cementiri de Sant Feliu... Ai, de Sant Just. El cementiri, sí. Soc molt fan dels cementiris en general i del de Sant Just en particular. Bàsicament perquè jo vaig estudiar a l'Escola Montseny, que està just davant del cementiri, de manera que ara la meva educació pel que fa a la meva relació amb la mort va estar molt treballada, perquè és que creixíem, estudiàvem davant del cementiri. I m'agrada molt, la veritat és que jo recomano una passejada pel cementiri de Sant Just. I això té alguna cosa a veure amb la mort en general o no? No, penso que tot el contrari, és a dir, trencar tabús en aquest sentit i trencar qualsevol tipus de por en relació amb el que significa un cementiri, que és un lloc molt plàcid, molt tranquil i ple de misteri. M'agrada. M'agrada passejar pels cementiris. Alguna vegada ha anat Sidoni a crear en un lloc tan tranquil com aquest? No, però quan vam anar a París per feina, per tocar, doncs ens vam patejar els tres cementiris, no? No ho pronunciaré bé Pierre Lacroix o Pierre Lacroix, no? Pierre Lacroix, que és on estava Oscar Wilde i Morrison, etc. I després Van Parnass i Montmartre. Ara que estem parlant de cementiris, això ho volia treure més tard, però va així. Hem xefartejat el vostre Twitter i hem vist algunes imatges curioses com la que esteu a la tomba del senyor Jack Daniels prenent uns xupitos de whisky a la seva salut. Com va anar això? Mira, això té a veure amb un experiment documental rossant l'exercici promocional pel que fa a una marca que era Jack Daniels i van agafar un parell de grups espanyols l'habitació en Roja que són de València i Sidoní que som d'aquí i ens van portar a Nashville capital de Tennessee a viure una experiència als Estats Units a viure una experiència musical d'uns dies durant els quals doncs ben bé ens inspiraríem tocaríem gravaríem, i tot això una miqueta lligat, i d'aquí un exercici promocional perquè fa la marca, lligat amb l'esperit del viejo Jack, Jack Daniels, que és un tipus que ben bé, a part de crear i ser molt innovador pel que fa la marca de Jack Daniels i inventar el whisky de Tennessee, tot el que va fer amb la seva marca va estar molt vinculat amb la música i va ajudar moltíssim a que el poble on està la destineria i moltes orquestres de Bluegrass tinguessin les seves oportunitats i estiguessin financiats gràcies a ell, no? El que ell guanyava, una part ho dedicava a, bueno, una miqueta, treballar la tradició bluegrass o country del poble. O sigui que el senyor Jack Daniels era una mica mecenes musicals de la zona. Correcte, sí. D'aquí que la marca, imagino que amb els anys, sempre ha volgut estar vinculada amb la música, i d'aquí que Jack Daniels d'Espanya hagi volgut fer aquest documental en què es parlarà o es veurà l'experiència d'aquests dos grups a Nashville. cosa que va ser increïble per nosaltres, perquè han estat dies molt, molt bonics, inoblidables. Per una banda, sortir d'aquí, sortir fora, veure el teu panorama des de lluny et fa aprendre moltes coses i, a més, ens fa sentir molt afortunats, perquè... tenim una feina que és per fer aquest tipus de coses, no? A part de París i Nashville, on més heu estat internacionalment parlant? Coi, doncs, home, déu-n'hi-do, perquè, clar, com tenim uns anys... Uns anys de carrera. 15 anys, aquest 2012, justament. Sí, sí, és correcte, sí, sí, i tant. O sigui, és a dir, el primer disc el vam editar el 2000, de manera que editant discos són 12 anys, però la banda va néixer el 97. i, sí, sí, este, 15 anys, tio, com una puta, on us ho has dit? I he pensat, no pot ser, no? Jo sempre dic 12 anys perquè ja dic els anys que fa que vam editar el primer disc, ja em menjo els anteriors. 15, 15, 15. I la veritat, bé, heu triomfat per tot arreu, encara continueu en peu, una dada és, per exemple, que porteu una seixantena de concerts ja aquest 2012, la cosa us va bé, molt bé. Mira, jo penso que a dia d'avui... poder dir que estàs fent el que t'agrada i vivint d'això ja és un privilegi. I en relació a la música, tenint en compte que hi ha tantes bandes, moltes d'elles amiques nostres, que són molt, molt, molt bones i que no han tingut un bon any pel que fa als concerts, la qual cosa posa molt trist, doncs tenint en compte això, seria molt injust que no diguéssim res com que ens està anant molt bé, perquè, ostres, hem treballat molt, el disc ha anat molt bé i hem fet un any molt... plena de concerts, festivals importants... Home, ostres, és tot un privilegi el que hem fet, la veritat. El disc és el Fluido García, que justament aquest mes d'octubre fa un any, també, que el vau treure al mercat, que molta gent va dir, i els que diuen que entenen d'això, vau fer un gir com una mica més comercial, no?, i vau deixar una mica més la psicodèlia. Estàs d'acord? Amb aquest disc, no. Jo penso que el que has dit està en relació a l'anterior disc, El Incendio, que és un disc que sí, que va voler fer aquest tipus de crítica, molt respectable, crec que tenia a veure amb que era un disc on hi havia una recerca molt clara perquè fa la cançó single, o sigui, la cançó més clàssica. I per nosaltres l'Incendio, l'anterior disc, no sé, tancava una miqueta una etapa durant la qual el grup va estar buscant una miqueta aquesta cançó més clàssica. Després d'això hi ha entès que aquest exercici es va fer i vam estar-ne molt contents. El Florido García fa un gir que recupera una miqueta l'essència del grup de principi, que és la del grup psicodèlic, més histriònic i més atrevit pel que fa a la producció. Com tot són etapes, l'etapa que hem viscut amb aquest disc ha sigut aquesta, no? Reivindicar de nou el gènere psicodèlic, que és gràcies al qual ens vam conèixer i amb el qual vam forjar el nostre so personal. I ara és una miqueta el que ens ve de gust exaltar. Són etapes, ens ha de molt evolucionar i canviar. Això és importantíssim. Per cert, no sé si saps quina és la cançó més popular a l'Spotify vostra de Sidoní. Jo imagino que deu ser la que està sonant, no? És l'incendio. Sí, senyor. Clar. Sí, sí. Porque esto es el incendio. Esto es el incendio. Somos... Bé, després de 15 anys fent concerts pertot arreu, encara hi ha ganes de sortir i fer gires i fer bolos? Perquè aquest any, com hem dit, no heu parat per tot l'estat amunt i avall. És que és la clau. És que, clar, no et puc respondre res que no sigui. Moltes ganes de sortir i de fer concerts. Com el primer dia. Jo crec que és la clau una miqueta de tot plegat. Però hi ha un sacrifici, no?, també, a les gires. Sí, però clar. Marxes lluny, estàs fora de casa, passes el mig fora... Sí, és a dir, superada la novetat de quan fa 12 o 13 anys hem fet la primera gira, amb tot el que això suposa, no?, tota aquesta explosió de la novetat, de tastar o palpar el tipus de vida del rock and roll, per dir-ho d'alguna forma, eh?, perquè nosaltres ja ens vam fotre però a quatre potes, vull dir que no hi va haver res que no se'ns escapés. Després d'això i de passar aquesta eufòria, una miqueta passes al segon terme, o al segon pas, que és el de professionalitzar-te, perquè si haguéssim continuat amb el ritme amb el que portàvem l'any 2000, ara mateix no crec que estiguessin vius. I el professionalitzar-te fa que valoris realment el que t'agrada, i el que ens agrada és tocar, estar junts, gravar discos, i sortir a defensar-nos en directe, perquè en lloc més que sobre un escenari, els tres som feliços, en lloc més. De tots els concerts que heu fet aquest any, et quedes amb algun especial del Fluido García? Em quedo amb un contrast, que vam patir en una setmana, en un costat de dies. Vam tocar un festival força important que hi ha a la península borriana, castelló, que es diu Arenal Saun, És el festival que, segons diuen, ha tingut més quantitat de públic i nosaltres estàvem com a caps de cartell, era molt bona, de manera que tot estava molt de cara. I vam tocar, crec que va ser un molt bon concert, davant d'unes 50.000 persones. Això va ser increïble per nosaltres. Quatre anys després anàvem a Galícia, a un bar que hi ha just a la platja, a la península d'Ogrove, I ja vam tocar en format totalment desenllunyat gairebé i molt, molt, molt, molt punk, molt garatge per 300 persones, amb una cosa així molt limitada, que va ser tan, tan, tan diferent del que acabàvem de viure feia uns dies, que va ser brutal, no? I va ser molt bo perquè qui ens va veure amb els dos concerts no sabíem què es quedava, no? Es quedava justament amb això, amb el contrast. Crec que té això de bo, tenir un grup com el nostre. Perquè un dia ho donem tot davant de 100 persones en un lloc petit, i ens posem entre el públic i toquem amb ells, i un altre dia en un escenari gran toquem i fem un bolo davant de 50.000 persones. Això sí, genial. Perquè, clar, m'imagino que l'energia deu ser diferent, no? Totalment. És que, clar, el marido és nostre, el marido és ben bé de l'espai, de la gent, la gent la té més propera, i si tens això, el mar al costat. Són molts esdeveniments que fan que el concert sigui diferent. I aquesta és la gràcia, que tu et deixes emportar per això i el resultat és, doncs això, màgic. Estem parlant amb l'Axel Pic de Sidoni, que aquest dissabte toquen a Sant Feliu de Llobregat. Per cert, acabareu en calçoteig també, com a Menorca? De fet, anava a dir també el de Menorca, perquè va ser després d'una setmana, una semana després, Que vam fer el mateix que vam fer a Galícia, però de sobre ens vam acabar amb calçotets. No sé, tio, a vegades ens agafa per aquest tipus de gossos. Què va passar? Que feia molta calor. Feia molta calor. Feia molta calor i el gin xuriguer amb llimonada, a mesura que vas bevent-lo. Sí. Quan arriba a final del concert, doncs, no sé, té un component gairebé... d'elixir afrodisíac i excitant aquesta beguda que ens fa fer aquestes coses. Veig que ja ha sortit Jack Daniels, Shinsuriger, algun altre tipus de beguda interessant per comentar, que a tu especialment t'agradi? No, home, molts farts els còctels, tio. El teu preferit? El meu preferit és el Manhattan. És un còctel amb bourbon, amb gustura i vermut, que serveix amb copa petita... i jo sóc molt fan. Ets un gran, gran aperitiu. Per cert, també he vist una foto al Twitter de Sidoní amb Chimo Bayo i Mario Baquerizo. M'imagino que durant tots aquests anys es van fent amistats, no?, de la professió pertot arreu. Sí, sí. Aquí va ser a Xàtiva. Sí. M'he fet una onada de calor al·lucinant. Diu que amb una humitat Brutal. I tocàvem després d'Alaska i després Nancy Rubias. I es veu que el Xivó Balló és molt fan de Nancy Rubias, els van a veure. I clar, al Camarino no ens vam poder estar de fer-nos la foto amb el Bequerizó i amb el Xivó Balló. He de dir que el Bequerizó abans de la foto, quan ens va veure, perquè ens coneixem, ja en Madrid... No estàvem a l'Alaska, anava sol. No, en aquell moment anava sol perquè havia acabat just al vol. O sigui, fixeu a la foto, ell surt sense samarretes, que va venir just de baixar de la santa, i al veure'ns, i ara ens trairem una floreta, va dir, hombre, los chicos delgaditos, que també les queden los pantalones, o una cosa així. Ens va tirar un piropuda, que érem tan primers, i que passaven els anys i... I per això us els veus treure a Menorca per portar a contrària una mica el Mario, eh? Sí, va ser per lluvir paquet. Per cert, i una altra anècdota d'aquests últims mesos, estem fent una mica repàs, eh? Com veus, com van anar aquests últims mesos en aquests concerts la cançó que vau tocar amb To The King. Em sembla que això va ser el febrer. Quina mescla més curiosa, no? Sidoni i el raper Tote King, dalt d'un escenari. Sí, brutal. A més que som molt fans, molt, molt, molt fans del Tote. Teníem la sort de compartir... Tenim la sort de compartir segeix discogràfic i ja feia molt de temps que vam dir que el volíem conèixer i volíem fer alguna cosa amb ell. I així va ser, resulta que quan li van dir al Tote que érem tan fans, ell... Resulta que també ho era, i vam trobar de seguida una excusa per fer una cosa junts. I la vam trobar aquell mes gravant una cançó, que és la Simeges Caer, i després fent un concert en el que col·laboràvem amb ell. Molt gran, mola molt, aquest tipus de coses molt amagollon, perquè agafes... Si caus en un registre molt diferent del teu habitual, hi aprens moltíssim. i està molt bé home, i aquí diu que tot està inventat i que una de les formes per crear és fer aquests híbrids i aquestes sinergies entre estils tan diferents en el cas de la música com per exemple aquest clar, és que a més pensem nosaltres que el hip hop amb el rock caça superbé nosaltres som un grup de riffs i el tipus de riff amb un tempo i un ritme rap usat va força bé perquè algú pugui repejar a sobre i així va ser l'experiència que vam provar temes molt sidoní, però buidant l'estrofa de veu, i el Torres va posar a cantar sobre, i d'aquí el resultat de la cançó, no?, imagino que es deu poder sentir por ahí. Si m'hi ves caer, es titula. El YouTube, això és la gravació del directe, que lògicament no és la mateixa qualitat. Per cert, tinc entès que acabeu la gira ara al desembre, us queden ciutats encara com Granada, Valladolid, Getafe, i el 15 de desembre tanqueu a Madrid. Després què? Esteu preparant algun nou disc, teniu projecte? Immediatament després, que vol dir el dia següent, farem unes petites vacances que allargaran fins al Nadal, i després el 29 tenim ja un concert, i el gener-febrer acabarem de fer quatre dates en acústic que tenim pendents, però ja aquestes dates estaran compaginades amb sessions de local per començar a treballar els nous temes, perquè el que és cert és que tenim el nou disc al cap ja. Tenim moltes ganes de començar a treballar-lo, tancar-nos el local, que són moments increïbles quan això ho fas, perquè te'n vas a veure... què estàs sortint, te'n vas al local, treballes, surts d'allà amb una idea, i és un moment fascinant, durant el qual tampoc tens gran pressió. Quan estàs gravant, és increïble gravar en un estudi, però sí que saps que allò que vas fent es va quedant per sempre, per tant, allò tu em pes, i la pressió és diferent. Però quan vas al local només a treballar els nous temes i et vas fent amb ells, això és un moment increïble. Potser és dels meus favorits. I per on anirà aquest nou disc? Jo penso que amb l'anterior disc, amb el Florio García, hem fet un gir que volem seguir... És a dir, que ens porta a un lloc. I aquest lloc crec que segueix sent a l'exaltar encara més la personalitat del grup. I la personalitat del grup crec que té a veure amb ser un trio de mires molt obertes que dóna la psicodèlia i... I això, i fugir d'una mica l'estereotipat en el pop. I crec que sortirà alguna cosa així, molt personal. Estarem atents, estarem atents. Per cert, ja per acabar, quan hem anunciat que avui venies al programa, la Sònia San José al Twitter ens ha dit que ets un bon tipus d'interès. Ah, correcte. Té alguna cosa a veure això amb el Joan Dausà? Sí, sí, sí, per suposat. El Joan viu a Sant Feliu i som molt amics. Igual que el Martí Maimó, de Manel, el baixista de Manel, ell també passa moltes estones a Sant Feliu, perquè la seva xicota és d'allà. De manera que el Joan, quan va començar a dir que tenia ganes de gravar un disc, que tenia cançons, ens va demanar el Martí i a mi si el podíem ajudar en tot aquest procés, no? I així va ser, que ho hem fet encantadíssim, bàsicament, perquè no només som amics, sinó que ens creiem moltíssim al que fa el Joan. I en què l'heu ajudat, concretament? És un treball relacionat amb l'assessorament i la producció, que fa que caminem junts fins que arriba el dia de gravar les cançons i estar junts a l'estudi, gravar les cançons que neixen del Joan, però que després de l'estudi es converteixen en coses, que juntament amb l'equip de producció tenen un resultat, que és el que ha passat en el disc, i que es prolongarà amb el següent disc. És un equip de treball que seguirà existint en el segon disc. L'heu ajudat, l'heu assessorat una mica musicalment. Hem treballat junts. La vostra opinió, no? Sí, diguem que hem treballat junts en aquest sentit i sempre partint d'això, de la seva essència, de lo seu, que formen un equip molt bonic en el que hem passat coses com aquest disc i penso que és molt bonic i molt de debò. i dir el respecte que les noves cançons que està preparant el Joan diuen moltes coses molt bones del que serà en un futur. Joan Deusà. Jo mai mai he desitjat que deixés el seu marit Tothom em mira i ningú ve. Doncs Axel Pí, moltíssimes gràcies per haver vingut, haver-te passat una estona per la penya del morro, t'adreixo moltíssim i que vagi molt bé aquest dissabte, aquest concert, a Sant Feliu de Llobregat amb els companys del pop a prop també, un nou projecte que s'ha iniciat a la comarca i que també li donem tot el suport. Totalment, perquè és complicat involucrar-se en un tipus de projecte com aquell, el de defensar la música, el pop, el rock, a la comarca del Baix d'Obregat. Ells ho estan fent i per això nosaltres volem també formar part d'aquest moment. Recordes i dormir i que vagi molt bé. Gràcies. Que seria més feliç al teu costat Jo mai, mai no he pensat Que seria més feliç al teu costat I jo em congelo i ella va Bona tarda, són les set del vespre. Comencem una nova edició del Sant Just Notícies d'avui dimecres 10 d'octubre. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Sant Just Notícies, edició vespre. Avui es commemora el Dia Mundial de la Salut Mental i Sant Just ho farà amb una taula rodona que debatrà sobre el paper de la creativitat en persones amb malalties mentals. Un acte que és a punt de començar i que conduirà el psiquiatre Josep Montseny i hi participen també diversos especialistes en disciplines diferents. Amb aquesta notícia obrim l'edició d'avui i resumim altres informacions destacades en titulars. El veïnat de Mas Lluí continua reclamant transport públic al barri i una connexió directa amb el centre de Sant Just. L'associació de veïns reclama a l'Ajuntament que enviar-lo sense faci arribar alguna alternativa de transport al barri. Una sentència judicial ha aturat de moment l'urbanització del vial. Els cursos d'arts plàstiques podrien començar més tard del que estava previst. El concurs públic s'ha resol fa poques setmanes i ara l'empresa, que es posarà al capdavant d'aquests tallers, està negociant amb el professorat anterior,