#127 - Mas Lluí, Sitges i Frankfurt: cinema, gossos i llibres

era sortir una mica de l'habitual, que era fer les xerrades, aquestes informatives, de models econòmics, que només arribaven a un cert número de persones, gent ja que molts ja sabien del que es parlaria. I el fet de fer actes com ara aquest, a l'estelada, la idea és mobilitzar molta gent, que sigui un acte festiu, i mobilitzar molta gent. De moment, però, l'acte està pendent de la previsió del temps. En cas de pluja, les activitats es traslladarien el divendres a la mateixa hora. Bona tarda, us parla Cristina Álvarez. La selecció catalana a Mater ha encarrilat la classificació per a la fase final de la Copa de les Regions UEFA. El combinat català ha guanyat 2-0 davant la selecció de Liubliana, amb gols d'Albert Vibó del Gabà i Boris Garros del Cornellà. El combinat català és líder de grup en solitari, amb dos triomfes en dos partits, després que la selecció ucranesa de Noves Iti hagi perdut 0-1 davant les Ardenes belgues. Dissabte els Atoni Almendros en tindran prou amb un empat davant els ucraïnesos per ser a la fase final. En futbol, Sal, el Barça juga d'aquí a una hora el segon partit de la Ronda Elite de la UEFA Futsal Cup. S'enfrontarà l'Aras de l'Azerbatjan amb la possibilitat de deixar encarrilada la classificació per a la final a 4. I és que ahir els blaugranes van golejar 18 a 0 l'split de Croàcia, mentre que l'Aras, que a priori és el rival més complicat del grup, va perdre 5 a 3 davant el litigi eslové, l'anfitrió d'aquesta fase. En hoquei patins avui es disputen dos partits avançats de la segona jornada de l'hoquei lliga. A les 9 Reus, Xum, i a dos quarts de 10, Blanes-Calafell. I en ciclisme, el Tour de França no es pronunciarà sobre les acusacions de dopatge contra l'Ains Armstrong fins que ho faci la Unió Ciclista Internacional. Notícies en xarxa Ràdio TASPER 98.1 Ràdio TASPER 98.1 En directe, a Matindis de Sant Just d'Esvern, al 98.1 de la FM, i a tot el món a través de Radio d'Esvern.com, comença un programa amb molta penya i molt de morro, la penya del morro. Què tal? Bona tarda, amics i amigues. Benvinguts a Radio d'Esvern, benvinguts a la penya del morro. Us parlem a saludar Jordi Domènech. Ai... Ai que bé, moltes gràcies per aquests aplaudiments sincers i de bon cor del públic que avui ens visita directament des de l'Atmella del Vallès. Gràcies per ser aquí i compartir dues hores des d'ara i fins les 7 amb nosaltres a la penya del Morro. Carme Berdoi, bona tarda. Bona tarda. Una plaer per la Carme, també per ella, també s'ho mereix. De moment, només he dit bona tarda, però vaja, aquests moments repassarem. És veritat, l'actualitat se'njustenca, on, per exemple, parlarem de l'alcalde, Josep Perpinyà, que no es creu que les constructores privades que han d'urbanitzar el barri de Maslluí comencin les obres abans de tres setmanes, tal com està marcat, previst, signat i contractualitzat. O sigui que veurem a veure què és el que passa. A més a més, també avui connectarem amb Sitges, tenim el Sergi Arrada, els Misteris de Catalunya amb la Júlia Tmella, parlarem d'anècdotes sobre gossos i propietaris i amos dels gossos a la nostra educació canina. A la segona hora parlarem amb l'actriu Cati Solivella, que ara mateix està fent les noies del calendari al Teatre Poliorama. No sé si recordareu, també va protagonitzar Dinamita, és mallorquina. Sortia a la Riera l'any passat. Era la Riera, és la mare de la Nora. Doncs mira, parlarem de tot això amb ella i acabarem parlant de llibres amb l'Arnau Consul, que avui l'enganxem des de la seva habitació d'hotel a la ciutat de Frankfurt perquè està a la Fira del Llibre que es fa en aquesta bonica localitat europea. Bona tarda i benvinguts a La Penya del Morro. La Penya del Morro, un programa amb més morro que penya. O era més penya que morro? Per cert, avui, 11 d'octubre del 2012, portem ja 31 dies, rècord històric i absolut, sense que la senyera de la penya del Moro hagi estat robada. Perquè ja sabeu que la senyera de la penya del moro la van despenjar una vegada, l'altra la van encerrar al màstil directament i ara ja fa més d'un mes seguir, 31 dies, demà farà 32, que estarà la senyera de la penya del moro. Però toquem fusta. Toquem fusta. perquè ens han arribat rumors. Jordi, això és provocar per provocar. Això és provocar per provocar? Jo no diria res fins que no torni a passar res. Ah, val, val. D'acord. Si no és com fer una querida que es desvengi la senyera. No, no, al contrari. M'estàs confonent amb Jair Domínguez de bestiari il·lustrat, Carme, i no és el mateix. M'has vist amb mi amb una pistola? Disparant a Salvador Sostres... O el rei Joan Carles? No, no, no, doncs no és el mateix. En fi, comencem amb les notícies de... Sí, podries enrevistar-lo. Aquí? El Jair Domínguez. Fa mandrota, que diu aquell. Fa mandrota Jair Domínguez, però vaja... Fora d'aquest context, és un d'aquests personatges així tipus Quim Morales, no? Sí, però en que és... Jo no en soc molt fan, però perquè a mi em costa aquest tipus de personatge... Home, si vols fem una mica de debat, però el que ha passat amb el tema del bestiari il·lustrat i el Jair Domínguez... Home, tu vols que et digui, hi ha formes i formes de fer les coses, la veritat. Perquè, per exemple, el Pepe Rubianes deia unes barbaritats increïbles, però ho feia d'una forma que tothom reia. Leo Bassi també és un gran provocador i la gent... Jo ric molt amb Leo Bassi. Amb Jair Domínguez no he rigut. Jo crec, si vols, fem el debat. Fem-lo. Fem-lo. Fem-lo. Fem-lo. No, però vull dir, jo he vist un tros. Explica, explica. No, que la gent no sàpiga, Bestiària Il·lustrat, un programa que vam veure, em sembla, va tenir molt poca audiència. 20.000 persones. 20.000 persones i un 0,8% de share el dimarts, on sortia el Jair Domínguez, un guionista, entre altres, de la segona hora, i no sé si també... del Terrat, en el seu moment, programes com Buenafuente, i va sortir amb una pistola i explicant a qui donaria un tret i per què. I entre ells hi havia Salvador Sostres, periodista reconegut a mitjans on publica El Mundo, sobretot, i després també estava el rei Joan Carles. Sí. No, no, no. El que passa és que l'únic que dic que crec que... O sigui, a mi no m'agrada Jair Domínguez, perquè aquest tipus de personatge a mi em costa bastant. I la violència per violència o l'insult fàcil o... L'estil aquest a mi em costa molt. Per tant, això a part igual que em costa Sabadeus Ostres, que crec que tenen alguns punts en comú. Llavors... d'això d'una banda, però de l'altra també és veritat que Bestiari el que fa és agafar un personatge i reproduir d'alguna manera el seu univers, com si diguéssim, i el de Jair Domínguez suposa que és aquesta violència estil Tarantino, una mica, que és el que es feia ahir, i llavors crec que treure de context de Bestiari també... crec que és fàcil. Llavors, jo ho he vist, a mi no m'ha agradat, perquè a mi no, vull dir, sí que m'ha generat, quan veus això, disparar-hi el sang, no m'agrada, però crec que aquest extremisme de fer una portada del mundo i de retirar-ho em genera dubtes, crec. Bé, doncs el debat ja està a la xarxa i a tot arreu. També això s'anomena el cas Streizen, que no sé si ho sabeu, però la Bàrbara Streizen, a començament de la dècada passada, el 2002 o 2003, va denunciar uns fotògrafs per unes fotografies que ningú havia vist, només ella, en una revista local molt petita, de casa seva, no sé si sortia nua o amb els pitjant l'aire. Total, que degut a la denúncia que va fer i el reumori que ella mateixa va potenciar, Després, al final, ho va acabar veient més gent de la que al començament l'havia vista. En fi, va, parlem d'actualitat Sant Justenca i ho fem començant per l'alcalde, Josep Perpinyà, que, com dèiem fa un moment, en aquestes obres del barri Maslluí que havien de convertir el vial, és a dir, el carrer, un vial és un carrer que ha de connectar el polígon industrial de Sant Just amb aquella zona, perquè si no s'ha de fer una volta, que has de passar per la carretera Reial i, si molt m'apures, per la ITB de Sant Just... dubte que les constructores que havien signat i que havien d'urbanitzar aquest carrer comencin les obres tal com estava previst aquest mes d'octubre. Sí, recordem que fa uns 15 dies una sentència judicial es va trucar a la iniciativa en l'urbanització en detriment de l'Ajuntament. L'alcalde va fer en decret donant-los un marge d'un mes per començar aquests treballs, però tot i això Josep Apinyà no hi confia, perquè no creu que els propietaris privats d'aquests solars encarregats d'urbanitzar comencin En aquest temps, sobretot perquè han tingut 4 anys per fer-ho i no ho han fet. Creu que ara, en aquest mes, no sap si hi haurà canviat tant les coses. Dimarts que ve hi haurà una reunió per part de l'Ajuntament amb els veïns de Maslluí per explicar-los aquesta situació, perquè recordem que sense aquesta via més el transport públic tampoc no pot arribar a Maslluí i això és justament una de les reivindicacions principals del veïnat d'aquesta zona. Dimarts, per tant, a les 8 del vespre, reunió al carrer de Ras de Luxemburg número 14, que és allà a Mas Lluí i que és justament el local de l'entitat veïnal. Una altra qüestió, perquè aquest 5 de novembre és la data d'inici, finalment, del curs d'art plàstiques i que el consistori proposarà als alumnes en lloc d'aquest dilluns, tal com estava previst, per tant, d'aquí a un mes. Exacte, segons el consistori, el professorat actual i l'empresa que ha de guanyar el concurs públic per gestionar els cursos, que és la Fundació, estan en negociacions per mirar de treballar conjuntament en el mateix projecte i per tant aquesta proposta d'endarreriment en la data d'inici es fa per facilitar aquestes converses i bé, doncs bàsicament això és la novetat tot l'altre jo crec que n'hem anat parlant recordem que des de l'Ajuntament s'ha reconegut s'ha fet autocrítica, també s'ha dit que ells no poden interferir en que els professors entri en aquesta empresa, però que sí que és veritat que ho han explicat el cas i, per tant, la Fundació també s'ha posat en contacte amb aquest professor, però l'oferta final, evidentment, depèn de l'empresa entrant i el que ha complicat més tota aquesta situació és que abans de l'inici del curs, els alumnes pensàvem que hi haurien els professors i, finalment, això no serà així. Per tant, si més no, durant aquesta remana el que s'haurà d'aclarir és quins seran, finalment, els professors que que impartiran aquests cursos. L'Ajuntament també ha assegurat que no girarà cap rebut a les persones inscrites fins a finals del mes de novembre. Bé, veurem què passa i en quines condicions comença aquest curs d'Arts Plàstiques, on ja sabeu que per un canvi de gestió amb Carme Malaret, que portava més de... S'ha acabat la música, eh? Sí. Amb més de 20 anys al capdavant, doncs ara ho agafa una nova empresa i molts alumnes estaven decepcionats i estaven en desacord en aquesta decisió. S'ha explicat ja per passiva i per activa què és el que ha passat. Ho podeu recuperar als podcasts de Ràdio d'Esvern, a les entrevistes també que s'han fet a la ràdio al regidor de Cultura, Sergi Seguí, i nosaltres continuem informant si hi ha més novetats. Jimmy Hendrix, interpretant l'himne de Catalunya. Sí, senyor. Jimmy Jean-Gruix. Català, no?, potser s'hauria de dir. Atenció, perquè el Servei Local de Català vol aconseguir més voluntaris per la llengua. Han fet un cartell, com aquests americans, que surt aquell home del barret que diu We need you. Doncs una miqueta, el Servei Local de Català et necessita. És un programa que s'impulsa des de fa anys a Sant Just i que consisteix a formar parella lingüística entre una persona catalana parlant i un altre que no ho sigui, però que vulgui aprendre català. Aquesta parella ha de disposar de 10 hores per a efectivitats conjuntes per a practicar el català, i si voleu participar-hi, us heu de posar en contacte amb el servei local de català, al 93 473 4476, o veu al correu electrònic bxl.sanjust.cpnl.cat. No tenen uns e-mails? Bé, si voleu recuperar el mail, doncs... El puc tornar a dir. Torna-lo a dir. Va, anava a dir, aneu al podcast. Treneu nota. Ah, això m'agrada molt. O ordinador. Sí, sí, sí, està molt bé. O mòbil. No tenim música d'aquestes de... De clec. Màquina d'escriure. Ah, màquina d'escriure, no? El mail i tot això. Bé, baixa. O vols que digui la inicial? A veure, un moment. Què? Vols que digui allò que fan a vegades que et diuen València? Sí, sí, sí. Fem-ho així? Sí, sí, fem-ho així i posa'm la música aquella de d'emails. S'ha de mi poble sempre quan es fa això? Com més informació i com la gent es perdi millor. Perquè hi ha programes que et diuen el mail i estan 50 hores... Però amb les inicials és més fàcil, eh? A veure, el mail. València. Xàtiva. Xàtiva. Punt. Sant Just. Arroba. És que no em surt un poble. Còrdoba. Còrdoba. Pamplona. Sí. Navarra. Sí, sí. Logronyo. Sí. Punt. Sí. Cat. Molt bé. Vinga, va, ja està, ja està. Està fent il·lusió, eh, Carme? Sí, m'hauria volgut treballar en un lloc així, de teleoperadora. Ah, sí? Sí. Doncs el de zona del fòrum, del 21 arroba, hi ha moltes empreses... 22. 22 arrobas, que jo em vaig quedar al projecte inicial, a la fase prèvia. Hi ha moltes empreses que es dediquen a telecomunicacions i després ja, depèn de quina empresa estiguis, a telefonia, hauries de treballar al nord d'Àfrica perquè tenen allà les seves... És veritat? Algèria, el Marroc... Ah, també és de Sud-amèrica, no? Alguna gent, sí. Que tu truques i dius... Hola, l'atende Miquel. I tu sí, Miquel, Miquel. L'atende Miquel. Em sembla que no anem. Em sembla que no, però vaja, pot ser, pot ser. Per què no? Per què no? I els xinesos, quan venen aquí, es canviaran el nom d'ornament. Ah, sí? Si no ho sabies? En lloc de Xinxong es diu Pol. Sí, perquè així creuen que és més fàcil, perquè la gent ho entengui. Són llestos els xinesos, eh? No tots, eh? Hauríem d'aprendre molt dels xinesos, són bons llestos. Carme, moltes gràcies. Bona tarda. Ja sabeu que a partir de les set, els Enjust Notícies, edició vespre, i ara mateix, tota la informació que vulgueu a ràdiodesverm.com. Segueix La penya del morro a Twitter i Facebook. A Twitter, La penya del morro. A Facebook, La penya del morro. Com veus, som originals de mena. Opa, en Can d'Amstar! Can d'Amstar! Bona nit. Oh, oh, oh, oh, oh, oh Fins demà! 5 i 20 de la tarda, continuem en directe a la Penya del Morro. Mentre escoltàvem aquest tema, saludo a la Júlia Atmenya, que ja la tenim aquí, Júlia. Bona tarda. Hola. Hola, bona tarda, Júlia. Hola. M'imagino que saps quin tema està sonant, no? Sí, per desgràcia o per sort. Ui, veig que no t'agrada gens? No, sí que m'agrada. Treu-lo, treu-lo. Escolta, Júlia, si no t'agrada el tema, el traiem. Ah, no, sí que m'agrada, sí que m'agrada. Ah, sí que t'agrada? Sí, però... Open Camp Namstar! Bé, per què l'hem posat? Perquè avui al Colònia Artur Mas farà una versió del Gangnam Style, Mas Style. Jo crec que tindrà bona pinta. I finalment, no sé si aquesta ha estat la cançó escollida per acabar el corre-foc a les festes de tardor de Sant Feliu. Sembla que sí, eh? Sí, sembla. Segons diuen, sembla que sí. O La flama del canigó. Estava entre La flama del canigó i aquesta, no? Sí. La de flama, d'obrim pas i aquesta. Com a diferència, eh? Sí, la Júlia, que avui està una mica nerviosa, perquè clar, com que després se'n va, que vol marxar ja, vol marxar ja, a les festes de Sant Feliu. Júlia, has fet una estona. Tenim obligacions. Has fet una estona perquè abans hem de connectar amb Sitges. Allà hi tenim el Sergi Herrada Ruiz. Sergi, bona tarda. Hola, molt bona tarda. Bona tarda, Sergi. Benvingut al programa. A veure... Què tal, Persitges? Avui dia plujós, eh? Una mica dia apocalíptic, no? Per què negar-ho? Amb el Festival de Cinema Fantàstic d'aquesta bonica població del Garraf. Com estàs, Sergi, abans que res? Ja portes ja 40 pel·lícules o 40 llescats durant aquests últims dies? Com, sí, 3 o 4 pel·lícules, com a mínim per dia? Sí, porto jo com 45 o així. 45 pel·lícules, bravo! Bravo! Com estàs, Sergi? Bé, bé, sí, estic bé, estic bé. De fet, quan vam parlar ahir, que et deia que el dia havia estat una mica fluix, m'has fet parlar amb tu i se'n va arreglar el dia. Ah, sí? Sí, el temps no va diluviar, però les pel·lícules es van arreglar força. És que ja ho diuen, que la penya del morro és una mena de programa terapèutic, que estàs malament, l'escoltes i et poses bé de cop. Estàs malament i et tenen una infecció. Exacte, és com les aigües de Lourdes o de Fàtima, una mica per l'estil. Sergi, què és el que has vist tu avui que puguis comentar que valgui la pena? Doncs, em parli de pel·lícules, que estan molt bé, avui. I ahir a la tarda, després parlant amb tu, vaig veure tres més. O sigui que, bueno, anem fent. Mira, una pel·lícula de por que s'ha estrenat avui, que està molt bé, una pel·lícula americana que es diu Sinister, que és l'Ethan Hawk, que és un escriptor que fa llibres basats en crims reals, es documenta, se'n va viure a la casa mateixa on es van... cometre els assassinats, no sé què tal, no? I, bueno... Mal rotllo, eh, ja? Sí, sí, mal rotllo, mal rotllo. Home, s'ha de tenir valor per anar a una casa on hi ha hagut un assassinat a investigar, a veure què és el que ha passat, i m'imagino que trobarà fantasmes i energies rares. No, no, no. De fet, bueno, la que ha de tenir més valor és la seva dona que li acompanya amb els seus fills allà on va... per escriure cada llibre. Ah, o sigui que es muda la família sencera a la casa. La família sencera, sí. Bravo. Perquè escriure un llibre potser són dos o tres anys. Clar. Quin bon rotllo de família. Doncs total, que se'n van a la casa aquesta on tota una família excepte una nena que va desaparèixer van morir penjats d'una obra i a les golfes es troba una capsa amb un projector de Super 8 i unes cintes de Super 8. Ah, sí. I, bueno, va mirant aquestes cintes, que surten diferents famílies a diferents cases, a diferents èpoques, i a totes les maten de diferents maneres, no? I hi ha com un misteriós personatge que surt amagat a totes les cintes. La recomanes, la pel·li? Sí, sí, sí, està molt bé. El curiós, a part, és que a meitat de la projecció, avui al matí, estava diluviant a Sitges, i hi ha hagut una baixada de tensió, I se talla la projecció. Home! Sí, sí, a part anava d'això, saps? Perquè estaven veient cintes allà que s'anaven tallant i no sé què tall, i de sobte se'n va tota la llum de l'auditori, ens talla la projecció. La gent ha cridat o no? Hi ha hagut crits i aplaudiments, hi ha hagut de tot. És que només ens falta això, eh? Per què no apareixen zombis enmig de pel·lícula? Però allà mateix, eh? Entre les butaques, a la gent. Estaríeu encantats, jo crec. Bueno, algun de premsa ja és una mica fombi, eh? Com tu, per exemple. Sí, quedem tres dies, ja. Com tenim el tema Jaume Figueres i Aleix Gorina? Participares amb ells al programa del Canal 33, al dissabte? Jo crec que això ja fins al dissabte no ho sabrem, eh? Home, estarem atents, estarem atents dissabte. Per cert, Tim Burton ha portat la seva última pel·lícula Sitges, també? Frank and Winnie, sí, la vaig veure ahir al vespre. Està força bé. Ah? Sí, Frank and Winnie és L'adaptació d'un mig metratge que va fer el Tim Burton l'any 84, que era un curt en imatge real de 30 minuts. Que era quan el Tim Burton era bo, perquè ara les últimes pel·lícules que ha fet... Una mica durentes. Bastant, bastant, bastant. Doncs era un curt metratge en imatge real i ara ha fet un llarg metratge en animació stop motion, que dura una hora i mitja i està força bé. Molt bé, doncs, què t'ha dit? Per exemple, una altra pel·lícula que hagis vist aquestes últimes hores és Grong. Què tal? No em m'agrada gens. Fatal. Fatal. De fet, no sé si te'n recordes fa un parell d'anys que parlàvem d'una pel·lícula sobre un pneumàtic assassí. Un pneumàtic assassí, a veure, deixa'm fer memòria de coses importants. Així ara, de coses importants que se'm quedin a la memòria, no, no tinc la de la pel·lícula del pneumàtic assassí. Doncs va guanyar premi del públic, va guanyar una sèrie d'històries i ja no em va gravar gent. I aquesta és la seva segona pel·lícula. Que és una bugia malvada ara, o com va? No, ara és una comèdia absurda que comença amb un home que li desapareix el gos. Ah, que molt bé, està molt bé. I totes les coses que passen no té cap sentit. Que interessant, eh? A més, com que a tu no t'agrada, ja ho vens fatal. Després, Grabbers, divertida, no? Grabbers, sí, és molt divertida. No sé, una altra pel·lícula que vam comentar l'any passat, que de fet la vam passar allà al casal de joves. A Attack the Block, sí. Doncs és una pel·lícula molt semblant, també són alienígenes que arriben a Anglaterra, a Irlanda en aquest cas, i van a parar a una illa on viuen els irlandesos que gairebé tota la illa són borratxos i curiosament els... Perdona, fugint dels tòpics, no? Sí, però és en plan còmic. Precisament els alienígenes aquests que estan acostumats a viure a l'aigua, l'única cosa que els mata és l'alcohol. Aleshores, com que ja els hi costa poc, s'han d'emborratxar molt, molt, molt, molt, perquè si els volen mossegar, s'intoxiquen i morin. Per tant, és divertida, no ho veig? Sí, sí, és molt divertida. Bé, estem amb el Sergi, que està a Sitges. A quina pel·lícula estarà a punt d'entrar ara, per veure? Taichi Fero. Tai Chi Zero, que és un professor de Tai Chi que té mala leche i se carga a todo el mundo, no? Bueno, és una barreja entre comèdia i pel·lícula d'arts marcial xinesa en 3D. Les ulleres són aquelles del xinesa o són com les de l'esplau que has de pagar? Són unes, no, que les donen gratis, però són unes molt xules, aquestes no són com les que et donen al cine. No són aquelles baratelles, que estan totes ratllades i que les heu triat? No, però aquestes són maques. Semlen una mica com d'esquí. Clar, és que pensar que hi ha gent com l'Elija Boot pot ser que ets a Sitges, no? O sigui, si ve l'Elija Boot no li pots donar unes ulleres qualsevols. Clar, clar, ha de tenir nivells. Ha de tenir nivells. En fi, Sergi, alguna cosa més, així per comentar, a part de la zombie walk que hi haurà demà divendres a Sitges, eh? No estem parlant del centre de Barcelona, estem parlant de Sitges, que hi ha una zombie walk on tothom disfressat de zombie pot anar a veure... Doncs bé, si vols podem fer una exclusiva i amb això acabem. Home, i tant. Què passa? Què passa? Doncs les pel·lícules sorpreses que es diuen demà, jo te les escolti ara. Ah, ja les saps, tu? Claro. Perquè això de les pel·lícules sorpreses els era molt a molt festival, Sitges no és una excepció, a Fenomena a vegades també ho fan. Per exemple, agafen i diuen, doncs aquí hi haurà un parell de pel·lícules sorpreses i la gent no sap, compra l'entrada i no sap què va veure. Però, Sergi, tu sí. Sí, de fet, des d'ahir ho sé, però aquest any tiren la casa per la finestra. Ah, sí? Sí, perquè fan una sessió sorpresa i un marató sorpresa, tot ple de pel·lícules sorpresas. I quines pel·lícules són, que ja no puc aguantar més, ja. Doncs la sessió sorpresa és Paranormal Activity 4, que és una estrena internacional que vindrà a l'equip tècnic. Oh! I després, la marató sorpresa, passarà la darrera pel·lícula del Depalma, Passion, passaran Spring Breakers, de l'Harmony Corrine, i passaran End of Watch. Molt bé, doncs, jo no he entès gaire d'aquestes pel·lícules que has dit, però m'imagino que la gent així friki i tal de Sitges, al·lucinarà, no? Home, jo crec que sí, que volaran les funcions. Val, val, d'acord. Sergi, no, trec una mica de ferro, jo sé qui són tots aquests cinèfils que comentes, per la gent que no ho sap, em posen al seu lloc. Sergi, moltes gràcies, que vagi bé. A tu, parlem el dilluns del Palmarès i d'aquesta setmana. Parlem del dilluns, a veure com haurà anat tot plegat, perquè ja acaba diumenge el Festival de Cinema Fantàstic de Sitges, i repetim, si dissabte a la nit esteu per casa, no sortiu i veieu el programa especial, que fan des del Canal 33. Quedeu-vos, perquè és possible que veieu el Sergi Arrada comentant les pel·lícules com l'home que ha vist més pel·lícules al festival amb el Jaume Figueres i amb l'Àles Gorina. Au, Sergi, que vagi bé, curat! Au, adeu, adeu, adeu! Un minut passat de dos quarts de sis de la tarda ja nosaltres tenim a la... Júlia Esmenya. Júlia, bona tarda. Hola. Bé, la Júlia, que em faci amb la cara, volem dir que és tard, no? Em morts de ganes d'anar a Sant Feliu, però què hi ha a Sant Feliu avui? Res, home, que tinc obligacions que hem dit que aniríem a aprendre i arribo tard, ja. Ja, que aniries a aprendre alguna cosa, no? No, no. Ja, ja. Bé, escolta, un moment. Si vols, jo faig un full d'aquells que feien abans al col·le, que és la Júlia Mella arribat ara amb les seves amigues perquè ha estat explicant-nos històries i misteris de Catalunya. Ja sabeu que la Júlia és una apassionada de tots els misteris que succeeixen al territori català. De fet, l'objectiu final de la secció, a final de temporada, al juny, és fer un llibre d'una guia turística misteriosa per Catalunya. Avui ens parla de la bonica població de Cardona i concretament del castell que hi ha al Solsonès, que és aquesta comarca. Júlia, què va passar? A veure, comencem pel començament. Aquest castell de Cardona, avui en dia, encara es pot veure i visitar? Sí, es pot visitar cada dia, excepte els dilluns. Bé, els dilluns no festius, diguéssim. I l'horari és de dissabes i diumenges, perquè la gent els dies de cada dia treballa. Doncs és d'11 a 5 de la tarda, I, bueno, hi ha diverses visites i entre aquestes n'hi ha una en especial, que és per grups només, però que és molt interessant perquè, bueno, s'anomena Cardona 1711, la forteresa inexpugnable. Em sembla que té relació amb el documental que fa poques setmanes, de fet, em sembla que a la diada de la nit, a TV3. No l'he vist, però potser que tingui relació amb alguna cosa així, perquè, bueno... És una visita temàtica que t'explica tot el que va passar al castell durant la guerra de successió, o sigui, què pot ser que tingui a veure. I, bueno, diu que les parts del castell que es poden visitar entre d'altres són la col·legiata de Sant Vicenç. La, perdona? La col·legiata de Sant Vicenç. Ah, la col·legiata de Sant Vicenç. I la torre de la Minyona, que aquesta torre és la que amaga la llegenda que explicarem ara. Bé, doncs avui el castell de Cardona i una llegenda de les moltes que ens sembla s'amaguen en aquest indret. Avui comencem parlant de Gifrel Pilos. Sí, la llegenda diu que el castell de Cardona va ser construït per Gifrel Pilos l'any 1700 i algo i després va ser enderrocat i durant les obres de reconstrucció l'any 1976 els treballadors que hi havia en aquelles obres van començar a queixar-se de la presència d'un fantasma. Què passava concretament? Doncs deien que sentien cops, peus i sorolls estranys i que tots ells provenien d'una mateixa habitació, d'una torre del castell, que és l'habitació 712. I en aquesta habitació deien que hi havia un espectre que era una dona vestida de l'època medieval que plorava pels passadissos. i que algunes vegades apareixia acompanyada per un cavaller. La llegenda diu que aquesta dona es diu Adelaida i és la filla del duc que vivia en aquest castell i aquesta jove, durant una festa que havia organitzat el seu pare a la vida de la Cardona, es va enamorar d'un príncep moro anomenat Abdalà, que era el convidat del seu pare, diguéssim. Aquesta parella mantenia el seu amor en secret fins que el Duc els va descobrir i es va enfadar tant que va tancar la seva filla dins d'una habitació del castell, que és l'habitació 712, diguéssim. Al cap de molt de temps, d'aquesta noia tancada, el Duc va baixar a Barcelona per fer un consell amb el rei i gent així. I llavors ells li van insistir que perdonés a la seva filla, no? I el duc quan va tornar cap al castell, disposat a perdonar-la, es va trobar els guardes, els patges a la porta, diguéssim, i per comunicar-li que la seva filla havia mort de la tristesa d'estar tancada en aquell castell. Oh, però escolta, això ha començat amb una història misteriosa i ha acabat sent una història d'amor. Perquè la princesa va morir de pena i de tristesa perquè no podia estar amb el seu amor abdelà. Exactament. Però el misteri és tant que cada dia, o sigui, si mires el castell de Cardona a les 12 de la nit, doncs per la finestra d'habitació 712 pots veure la imatge del fantasma. I això, encara avui en dia, hi ha gent que ha vist aquest fantasma d'aquesta noia medieval? Diuen que sí, que si mires de la finestra aquella específica es pot veure. O sigui, si mires des de fora, des de la ciutat de Cardona, el castell a les 12 de la nit, la finestra de l'habitació 712. Bé, doncs quan passem per Cardona a les 12 de la nit... El problema... Ja ens hi fixarem. Jo crec que el problema serà trobar la finestra, perquè si n'hi ha... Si aquesta és la 712, imagina quantes n'hi deu haver, no? Ara! Molt bé, molt bé. El misteri està aquí, jo crec. Tens bon ull, tens bon ull, Júlia. Sí, senyora. El misteri està en saber quina conya és l'habitació de la 712. Aida, aida, quina és la finestra. Si hi ha mil finestres, quina és la 712? En fi, Júlia, moltíssimes gràcies. Ja pots marxar, que passen feliu. Gràcies, gràcies. Que passen feliu. Que passen feliu ara, que passen feliu ara. I a Festa Major, ara re, a les 7 començarà el seguici. Bé, a les 7, no, a les 8, 8 i mitja començarà el seguici. No tens temps. Fins les dues, sí, no, clar, i tant. Sí, Júlia, que vagi bé, bona tarda. Vale, adeu, fins i tot. Fins i tot. Fins i tot. Fins i tot. Fins i tot. Fins i tot. Fins i tot. Fins i tot. Fins i tot. Fins i tot. Fins i tot. Fins i tot. Fins i tot. Fins i tot. Fins i tot. Fins i tot. Fins i tot. Fins i tot. Fins i tot. Fins i tot. Fins i tot. Fins i tot. Fins i tot. Fins i tot. Fins i tot. Fins i tot. Fins i tot. Fins i tot. Fins i tot Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Bona nit. Fins demà! We were born to die. We were born to die. We were born to die. We were born to die. We were born to die. We were born to die. We were born to die. We were born to die. We were born to die. Fins demà! Fins demà! Fins demà! A punt d'arribar a tres quarts de sis de la tarda, connectem amb el nostre educador caní particular, l'Albert Capapell. Albert, bona tarda. Hola, bona tarda, Jordi. Bona tarda, Albert, què tal? Com estàs? Molt bé, molt bé. Passat per aigua. Sí, on estàs ara mateix? A Segur de Calafell. A Segur de Calafell, eh? Segur que estàs a Segur... Correcte. Una broma típica, que no podia passar-la per al, és que la tentació era massa grossa, tu ho entens, no? No me l'havien fet mai, no me l'havien fet mai. Ja, ja, ja. Ja sabeu que cada dues setmanes la de Verca Papell és el nostre educador caní particular a la penya del morro, i avui ens proposes un tema que jo crec divertit, que ens ho passarem bé, i és les experiències que has tingut tu com a educador caní, que per cert, ja sabeu que si teniu qualsevol... pregunta sobre el món dels gossos, qualsevol qüestió, qualsevol dubte, ens podeu fer arribar un mail a lapenyadelmorro arroba gmail.com i nosaltres li traslladarem a l'Albert i a la Roser, que són els nostres educadors canins, perquè la responguin. I avui, com que la setmana passada ja vam comentar alguna anècdota relacionada amb els gossos, avui parlarem una mica més extensament de coses que t'hagin passat a tu directament, no? Sí, correcte. A mi o companys, també, perquè alguna m'han explicat i no l'ha viscut jo encara en directe, però també és per explicar-la, perquè doni-do. Clar, perquè vosaltres visiteu a molts gossos, a moltes famílies, a molts amos i propietaris de gossos, i a vegades arribeu allà i us trobeu situacions una mica complicades, com, per exemple, una que t'he apuntat aquí, fer com si muntessis el gos quan ell monta un coixí o la cama... Correcte, sí. A veure, explica-m'ho, això. No sé si l'has trobat mai amb algun gosset o algun gos, ja també gran, de tamany, que intenta muntar, jo què sé, el coixí del sofà o la cama d'una persona que no coneix. Sí, quan dius intenta muntar vols dir que intenta fer l'acte sexual amb aquella... Ah, exacte. Amb la cama, sí, això passa a vegades, eh? Sí, amb els petitons ens passa. Sí, una situació compromesa, delicada, i a mi, personalment, em fa una mica d'angúnia, i per no dir fàstic, quan m'he vist com un gos... Sí, agradable no ho és. No és agradable que et vingui un gos... Allà de la cama, no? No, no, no. Però t'asseguro que per ell tampoc, eh? Doncs per què ho fa? Ell en aquell moment no ho està disfrutant, ni molt menys. Aquest moment està en un moment d'estrès, d'un pic d'estrès molt agut i el seu cos li demana fer alguna cosa per treure-s'ho de sobre. Ah, vol dir que... No vol dir que el gos sigui un malalt mental en el sentit sexual, no? No, no, no. Això, a veure, si passa per una femella que és Tanzel i ho fa, possiblement estigui molt més relacionat amb aquesta que quan ho fan normalment a casa. I en aquest cas, concretament, què va passar? Doncs en aquest cas era un noi que amb tota la bona feia ja havia trucat a un ensinistrador que vingués a casa a mirar-se el seu gos. I ara el seu ensinistrador li va dir que quan ho fes, i sobretot si eren visites i eren noies, que li fes ell el gos després. Automàticament agafés ell el gos per darrere... i el comencen a muntar com si realment li estigués fent a l'acte. A veure, a veure... Para un moment. Para màquines, para màquines, para màquines. O sigui, hi havia un gos que feia això i el consell era que l'amo li fes el gos després. Exacte, exacte. Cal i com ho sent. Però, a veure, Albert, això és així? Això és cura així? Sí, no, no, no, per a nada. Per això dic que em fa gràcia perquè les verbalitats que arribem a fer, perquè el cavall amb tota la bona fe havia fet cas del seu ensinistrador que havia vingut. Clar, o sigui, fatal també, no?, aquest ensinistrador fatal. Ah, correcte, com a tot arreu, com a totes les professions, però hi ha de bons i de dolents, no? Jo ja començaria a desconfiar també d'una persona que em diu aquestes coses. Per tant, si el gos reacciona així, té aquest comportament d'anar-se intentant fer el sexe amb tot el que troba pel seu voltant, vol dir que aquest gos està estressat i s'ha d'anar al focus de l'estrès i perquè l'atabala, no? Correcte, molt bé, molt bé, perfecte. Després, per exemple, una altra anècdota, que era un client, un gos que sortia per la porta abans que el client, o com... Sí, aquest sí que és particular meu, personalment, perquè aquest em va fer molta gràcia quan m'ho van dir, perquè també era una parella jove i en aquell moment estava només ella amb el gos i el noi estava treballant i no tenia claus ni tenia res a aquell moment i l'afant seu de voler sortir sempre per davant del gos va fer que quan anem al carrer té moltes ganes de sortir per la porta ella es va haver d'avançar el gos i ho ha deixat tot a dintre en aquell moment, no hi treballant, no tenia res a la butxaca, claus i mòbil a dintre, i va haver d'estar. El passeig va ser el millor passeig pel gos, perquè va estar tres hores, quasi. Clar, clar, imagina't, no? Per tant, aquesta també és una altra, és a dir, controlar la paciència, bueno, tenir paciència amb el gos, no? I no deixar-se, clar, emportar pel gos. Aquestes minutes parteixen del mateix, Jordi, és la creença de la dominància, que a vegades hem parlat, d'això del lideratge. Clar, clar. Tot aquest partit de la teoria de dir, si el gos ha de ser el líder, intentarà passar per la porta abans que jo, intentarà pujar al sofà i tot això. Aquestes coses són les que fan que... Sí, perquè hi ha molta gent també que està malalta del gos. Això tampoc no, m'imagino que no és bo, tampoc, no? No, no, no, que va, que va. O sigui, ni una cosa... Tots els extrems són dolents. Clar, clar, clar. Després també vas tenir un altre client que tastava el menjar abans que el gos, el menjar de gos... Exacte, i no per saber si era tòxic, precisament, que dius, bueno, si fos així encara té una excusa, però no, no, era també pel mateix motiu, perquè el gos no fos dominant, perquè veig el gos que el propietari era el líder, li van dir, cada cop que menja el gos i estiguis tu davant, has de veure que tu menges abans que ell. Perquè així veurà que tu ets el que controla el menjar i tindrà respecte. Però menjar de gos... Correcte, menjar de gos. Escolta, primer, tu t'ho passes bé amb les sortides que fas. Home, clar, perquè veus cada programa... I després que el menjar de gos jo no l'he provat mai, però té pinta de ser una mica fastigós, no? Home, no és apte per a persones. Hi ha marques que sí, que són molt bones i que tenen uns productes molt bons, però al pinso de supermercat, diguéssim... no és apte per consum, i pràcticament tampoc ho és per ell, perquè és molt dolem. Clar, clar, un client que tastava el menjar de gos... Sí, sí, va ser curiós perquè va ser quan jo li vaig voler donar un premi al gos, que m'ho va dir, saps? No ho va dir des del principi a l'entrevista, i al moment que jo li vaig voler donar un premi, m'ho va dir, va dir, calla, és que primer li he de menjar jo. I aquí va ser com en la que váramos. I li vaig donar un tros, tot per tu. Atenció al següent cas, perquè aquest sí que ja és de traca i mocador, de treus el barret, perquè hi havia una teoria, o tu vas trobar en aquest cas un client que et venia a demanar ajuda perquè l'ajudessis amb el seu gos i tot plegat, i que ell es posava a fer pipí, es posava a pixar, on el gos havia pixat, incloent dins de la casa. És a dir, que l'home anava seguint on pixava el gos, i primer pixava el gos, i després pixava l'home. I tu acabes de fer una clau, Jordi, perquè sort que era un home. Perquè si fos una noia, què fa al carrer? Perquè jo sí que és el cas que el noi es va posar a pixar un arbre al carrer. Però a veure una cosa, o sigui, però quin tipus de gent vas a veure... El que jo li preguntaria és, i quin tipus de gent van a aquests domicilis, abans que jo, perquè quan truca a un educador que anir i els aconsella això... és d'estar molt malament. Clar, és l'educador Caní que els he dit al Consell, bueno, Consells lamentables, no?, i com veiem de destrut, que no porten enlloc, perquè aquí l'excusa quina era? O sigui, són... La dominància, sempre és la dominància. Sempre la dominància. Sí, sí, sí, amb l'excusa que jo he de ser més que el gos i ara veure el gos, que jo estic per sobre d'ell, fem una sèrie de desastres amb ell, pobrec, que inclús quan t'ho està explicant algú i et diu el motiu, senten aquesta vergonya. Per això no t'ho volen dir de bona entrada. Sí, clar, és que, a veure, aquí podem treure-li una mica de ferro i fer-ne broma, però és que realment... no ajuda en el comportament del gos, no? Perquè se suposa que tu has d'estar... que el gos t'ha de fer cas a tu, no? Tu has d'anar de risa del gos, no? A veure, un altre, per exemple, ja vas trobar un client, o hi ha de clients, o consells han donat, que és posar-se de genolls Sí. Per protegir alguna cosa, o sigui, l'amo de genolls també amb el gos per la casa, eh? Exacte, això i riu, però això ho he vist a la tele en un d'aquestos famosos programes que són d'aquí al canal de Telecinco o a la Quatre, aquests canals. En l'encantador de perros? Exacte, en un d'aquestos el gos tenia un petit problema també en protegir recursos, diguéssim, una miqueta al menjar, quan té una joguina no li agrada que li prenguin... I la solució de l'eminencia va ser, perquè el client m'ho va dir, és que jo això l'ho he vist en la tele. La solució era posar l'objecte protegit en qüestió de terra i fer com una espècie de repte amb el gos. Jo deixo aquí i jugo i jugo fins que el gos vulgui agafar la joguina i quan la vulgui agafar la protegeixo jo. I el poso com ell, com un gos, així, a quatre grapes, amb les mans ben obertes. Sí, de fet, alguna vegada ja has comentat que els mètodes del César Millán, que em sembla que es diu aquest home de l'encantador de perros, a tu no t'agraden gens. No, no, en absolut, en absolut. De fet, la majoria de la història d'així venen d'aquesta escola, diguéssim, no d'aquest senyor, sinó de l'escola tradicional, per dir-ho d'alguna manera. Però clar, és que aquest home arriba a moltes més llars, lògicament, que tu. Vull dir, a veure, perquè ell surt a la tele, no perquè... No, no, no, correcte, correcte. Llavors, clar, hi ha molta gent que veu el que fa aquest home i es pensa que és el que s'ha de fer. I ho reprodueix, exacte. I per què no t'agrada, a tu? Doncs per coses com aquestes, el principal de tot, és a dir, que el que em pida ja de primeres cap endarrere és que aquest senyor no és educador caní, ni és ensinistrador, ni és res. Home, perdona, no puc portar a contrària, però el programa sembla que està allà amb tots els gossos... Sí, sí, el programa està molt ben fet, Jordi, però està la Nacional Geogràfic darrere, amb una producció amb molts milions darrere, de calés. I llavors aquest home, sí que és veritat que ha viscut amb gossos, ha fet cosetes amb gossos i tal, però del que és un gos, pràcticament no té idea, ho demostra en els seus programes. Quan intenta fer aquestes coses, això sí, una persona que porti mínims coneixements d'animal, no desafia un gos. Perquè el mateix que comentava, aquesta anècdota de posar-te així a desafiar-lo, entre cometes, es pot sortir bé perquè si el gos té un bon caràcter et pot dir, vale, doncs queda't de la jovina, si jo no la volia. Però com et trobis un robbailet, per exemple, una raça molt gran, robbailet o com qui diu un mastín, protegeix-li tu un recurs a un mastín. A veure la caixalada que t'emportes. Albert. Sí? No t'ho tens amb el tema César Millán, eh? És un tema molt recurrent, eh? Per això cada cop que vaig a un domicili me'l treuen i ja intento evitar-lo. Sí, veig que no t'agrada gaire. Va, continueu repassant anècdotes. No, no, no, escolta, està bé també dir-ho, eh? Està bé dir-ho i saber-ho perquè ja ho diuen, que a la tele hi ha moltes coses que... Per no dir tot, eh? Tot és mentida. Sí. Un altre client que et vas trobar, perquè l'Albert Capapé ja sabeu que és educador caní, vas trobar-te un home que caminava sempre per davant del gos? Sí, i molt esportista l'home era, però començava a entrar en una edat complicada i l'home deia que ja no podia seguir el ritme del gos. Però, a veure un moment, això què vol dir? Que, per exemple, si el gos anava per la casa, ell sempre s'hi posava davant? intentava passar sempre per quan el gos veia que canviava d'habitació, intentava ell passar si estava dret, i passar abans que el gos, i després pel carrer, que era el pitjor, amb una corretja ben curteta, perquè si no el gos avançava... I intentant sempre seguir un ritme ràpid, clar, que el gol no... Però això és com una mena de competició de peix que es mossega la cua perquè l'amo vol anar ràpid, el gos veu que l'amo va ràpid i ell també vol anar ràpid. Però jo no acabo d'entendre que aquest home deu estar rebentat al final del dia, no? Clar, aquest home arribava al passeig, el pobre home, suant. I quin motiu donava la justificació, quina era? Pues la mateixa, la llei de la dominancia que no pots permetre en teoria que el gos passi per davant teu o a les portes o a un ascensor o... Sempre has d'anar tu davant del gos, segons la llei aquesta. Llavors aquest home ho agafava al peu de la lletra i li van dir, ostres, és que tienes un perro muy dominante. I l'home, pues vale, pues... Ho serà. Sí, sí, sí, no, no, no. Perdona, havies dit alguna cosa? És que m'havia semblat que deies alguna cosa. No, vale, vale. Sí, això de que... Ai, perdona. Ho deies a mi? Sí, sí, sí, a tu, a tu. Què ha passat? Moment, moment. No, para, para, para. Para un moment, para un moment, per segona vegada la secció. Pensava que anaves a dir alguna cosa i llavors jo anava a preguntar-te sobre què és, que el tema aquest de la dominància és fatal, però veig que no ens hem entès. En fi, que això de la dominància de voler ser més que el gos i fer veure que tu ets més que el gos i que et segueixi el gos, per aquí no hem d'anar, no? No, correcte. Això ho hem de deixar ja als 90, que és quan es va estendre, i hem passat pàgina fa temps. Clar, perquè el teu mètode per que el gos estigui bé, que no hi hagi conflictes entre l'amo i l'animal, és una mica el carinyo, no? Em sembla, pel que has anat dient, no? Bàsicament és la comunicació. Un cop coneixes l'animal i saps com es mou, com intenta comunicar-se amb el seu entorn, és molt més fàcil intentar corregir i recometes alguna conducta. Perquè normalment quan el gos té un mal comportament, de seguida et diu per què. Una cosa és que la puguis canviar o no. Perquè potser si és un gos que té pors cotxes i diu a Barcelona, és un problema. Però t'ho diu. en fi, si voleu alguna pinzellada més o teniu algun dubte o fins i tot si voleu que l'Albert us vingui a donar us visiti amb el vostre gos només cal que ens envieu un mail a lapenyadelmorro arroba gmail.com i us posem en contacte amb ell Albert, moltíssimes gràcies que vagi molt bé i ens tornem a escoltar d'aquí dues setmanes molt bé, una abraçada forta que vagi bé, bona tarda Fins demà! La penya del morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio Desverbs. I és que sempre s'ha de mirar al costat positiu de la vida. Sempre. Tot i que a vegades no és fàcil, eh? També tot s'ha de reconèixer. Dos minuts, arribem al punt de les sis de la tarda. Connectarem amb la xarxa per escoltar el bolletí de notícies generals de l'anteriorment emissora de ràdio anomenada Com Ràdio, ara es diu la xarxa, i després entrevistarem la Cati Solivelles, actriu que ara mateix està al programa. Fins demà! No, no, no. No, no, no. And my hand told my heart Let love grow But my heart told my hand This time no Yes my heart told my hand This time no This time no Oh the shame that sent me off Són les 6. Notícies en xarxa. Bona tarda, us parlem, Manel Carvajal i Ramon Company. El Tribunal Suprem ha fet pública aquest dijous una nova sentència sobre el català. En aquest cas, anul·la una convocatòria d'oposicions del Departament de Governació i Administracions Públiques de la Generalitat perquè demanava el català com a requisit. Els magistrats donen la raó al Consell General de Col·legis Oficials de secretaris, interventors i tresorers de l'administració local i anulen la convocatòria del 19 de març de l'any 2009. Entenen que la prova de català que incorporava la convocatòria situa en desigualtat injustificada les persones que concurrien al concurs sense conèixer la llengua. La Generalitat ha demanat prestats 410 milions d'euros més al fons de liquiditat autonòmic, amb el que la petició de l'executiu català suma ja gairebé 5.000 milions i mig d'euros. El Departament d'Economia ha explicat que ha decidit augmentar la quantitat demanada inicialment, ja que el fons de liquiditat també permet pagar els proveïdors. Així ho ha confirmat el portaveu del govern, Francesc Oms. És per fer front, en tot cas, el que permet fer front al fons de liquiditat, que és a totes aquelles qüestions que són venciments financers... factures pendents, per tant, hi ha les factures pendents de juliol, dèficit autoritzat i, per tant, tot allò que pugui estar per cobrir tot allò que es deu. La Generalitat ja rebut el vistiplau del Govern per aquesta nova partida. Fins ara, del total del Fons Catalunya, ha rebut poc més de 1.000 milions d'euros. La vicepresidenta del Govern, Soraya Sainz de Santa Maria, ha donat suport al ministre d'Educació, José Ignacio Ver, després que aquest hagi dit que l'objectiu és espanyolitzar els alumnes catalans. Sant de Santa Maria ha indicat que els alumnes han de tenir el major coneixement de la seva comunitat i del seu entorn, que és Espanya, que és constitucionalment la nació a la qual pertanyen. Estamos formando a una persona, que estamos formando además desde muy pequeños a los menores, que lo que tiene que tener es el mejor y el mayor conocimiento de su comunidad y de su entorno, que es España, que es constitucionalmente la nación a la que pertenecemos, pero también su comunidad autónoma y su pueblo, pero siempre pensando que el objetivo de la educación es fundamentalmente esa formación de la persona. A tot això avui nou capítol d'ofensives cap a Catalunya llançades des del govern espanyol, en aquest cas protagonitzades pel titular d'exteriors José Manuel García Margallo. Margallo, d'una banda, ha comparat el nacionalisme amb el nazisme i el marxisme, de l'altra ha culpat el debat sobiranista de la mala imatge que té Espanya als mercats. Sobre aquesta qüestió ha posat com a exemple la rebaixa de la qualificació que ha fet aquesta matinada l'agència Estàndard Empurs, deixant el deute espanyol a un pas del bo porqueria. Un home ha mort aquest migdia en un accident laboral al polígon industrial de Massanet de la Selva. La víctima ha mort quan li ha caigut a sobre el contenidor que manipulava. Girona, Sònia Tubert, bona tarda. Bona tarda. Segons han explicat fons dels Mossos d'Esquadra, els fets han passat cap a dos quarts de tres del migdia a una empresa alimentària del polígon industrial de Massanet de la Selva. La víctima treballava manipulant un contenidor per la seva part inferior, quan aquest li ha caigut al cim per causes que encara es desconeixen i que s'estan investigant. Tot i retirar immediatament aquest contenidor, no s'ha pogut salvar la vida al treballador. La víctima és un veí de Riu d'Arenes de 56 anys. Hola, bona tarda. Al llarg de les properes hores es tornen a repetir els ruixats, les precipitacions a les comarques de la meitat nord de Catalunya sense descartar algun ruixat cap al sud, on pot plour una miqueta més, cap a Girona, nord de Barcelona, Pirineu, Prepirineu i també cap a l'extrem sud de les comarques de Tarragona, cap a la zona dels ports. Temperatures avui una mica més baixes que les d'ell i baixaran més de cara als propers dies i es normalitzaran ja del tot de cara al cap de setmana. Demà al matí plourà a les comarques de Barcelona i a la tarda ho farà també al sud de Girona i al nord de Tarragona. No plourà als dos extrems de la costa, on ho faran vents de mestral. I durant tot el dia ho farà també la precipitació, plourà a les comarques del Pirineu, sobretot al seu vessant nord. De car al cap de setmana, temps variable canviant amb temperatures de plena tardor. Bona tarda, us parla David Amador. Avui li han retirat el guix al capità del Barça, Carles Puyol, des d'avui portant una fèrula articulada durant les pròximes setmanes. Aquesta fèrula li permet la possibilitat de fer el moviment de flexió i extensió del braç. Recordem que el defensa va patir durant el Benfica-Barça, d'ara fa nou dies, una luxació del colze esquerra que l'ha de mantenir vuit setmanes de baixa. D'altra banda, en futbol sala, el Barça juga a partir d'aquesta hora el segon partit de la Ronda Elite de la UEFA Futsal Cup, que es disputa a Eslovènia. Els blaugranes s'enfronten a l'aràs de la Zerballan. Si guanya el Barcelona Sport, tindran més a prop la classificació per a la final a quatre. Els de Marc Harmonà hauran de jugar també davant l'Itilla, l'equip anfitrió d'aquesta Ronda Elite. I en hockey patins avui es disputen també dos partits avançats de la segona jornada de l'Hockey Lliga. A les 9 de la nit, Reus Massanet a dos quarts de deu, Blanes Calafells. Notícies en xarxa Tot seguit, les notícies de Sant Just Bona tarda, són les 6 i 5 L'alcalde de Sant Just no es creu que les constructores privades que han d'urbanitzar el dia al demes llui comencin les obres abans de tres setmanes. Fa més d'una setmana, una sentència judicial els va adorgar la iniciativa amb l'urbanització en detriment de l'Ajuntament. L'alcalde va fer un decret donant-los un marge d'un mes per començar els treballs, però tot i això, Josep Perpinyà no confia que comencin a fer-se durant aquest termini de temps. L'alcalde de Sant Just creu que el motiu principal és que han tingut quatre anys per fer-ho i no ha estat així. Ara, a parar, els promotors privats tampoc s'han reunit amb els veïns de Maslluí per explicar-los les seves intencions, la qual cosa encara crea més incertesa en el veïnat. A més a més, són els prioritaris privats els que han de construir el vial que ha de facilitar aquesta connexió, que sense aquesta via el transport públic no pot arribar a Maslluí. Aquesta és, de fet, una de les reivindicacions principals del veïnat. Més coses. L'Ajuntament proposarà als alumnes dels cursos municipals d'arts plàstiques començar les classes el 5 de novembre en lloc del proper dilluns 15 d'octubre. Segons el consistori, el professorat actual i l'empresa que ha guanyat el concurs públic per gestionar els cursos, la Fundació, estan en negociacions per mirar de treballar conjuntament en el mateix projecte. Per tant, la proposta d'endarreriment en la data d'inici es fa per facilitar aquestes converses. Abans de l'inici de curs, els alumnes sabran els noms dels professors i professores que impartiran els cursos i l'Ajuntament assegura que no girarà cap rebut a les persones inscrites fins a finals de mes de novembre. I acabem aquest butllet explicant-vos que el Servei Local de Català vol aconseguir més voluntaris per la llengua. Es tracta d'un programa que s'impulsa des de fa anys a Sant Just i que consisteix en formar parelles lingüístiques entre una persona catalanoparlant i un altre que no ho sigui però que vulgui aprendre català. Aquesta parella ha de disposar de 10 hores per a fictivitats conjuntes per a pràcticar el català. Si voleu participar-hi, us heu de posar en contacte amb el Servei Local de Català, al 93 473 4476, o bé al correu electrònic I de moment això és tot. Més informació a partir de les 7 als Senyors Notícies, edició vespre. Coming back where all the seasons take place in Fins demà! Hey, where's your husband? I guess he's not your kind I know why I know I should make a star But you know that I know I should make a stop But you know that Fins demà! Fins demà! 98.1 Ràdio Tostel 98.1 Ràdio Tostel 98.1 Ràdio Tostel 98.1 Ràdio Tostel 98.1 Ràdio Tostel 98.1 Ràdio Tostel 98.1 Ràdio Tostel Parlarem amb l'Arnau Consul, que està a un hotel de Frankfurt, a la Fira del Llibre, i parlarem amb ell de com ha anat aquesta fira i també de la representació dels autors catalans. I d'aquí uns moments parlem amb l'actriu Cati Solivelles, que està fent l'obra Les noies del calendari al Teatre Poliorama. Benvinguts a la segona hora de La penya del morro. La penya del morro Fa un parell o tres de dia sortia la notícia que els Mossos d'Esquadra de Girona havien protagonitzat un calendari eròtic solidari. I és que un grup d'agents dels Mossos d'Esquadra de la Comissaria de Girona havien decidit editar un calendari on apareixen bajades pollats. L'objectiu és destinar els beneficis de la venda dels calendaris a l'Associació Espanyola contra el Càncer i a la ONG, no ho sol, amb projectes socioeducatius a Tailàndia i al Senegal. A les imatges apareixen homes i dones en situacions que, segons asseguren els Mossos, són habituals tant dins com fora de la feina. El trasllat d'un detingut, una estona d'esbarjo fent un cafè o una detenció entre altres escenes. Aquests calendaris es venen a 5 euros. Aquests dies hi ha l'obra de teatre Les noies del calendari, que es fa el poliorama, que també està basada en un fet real d'unes dones angleses i de mitja edat que van fer un calendari benèfic. Són set dones les protagonistes i una d'aquestes actrius és la Cati Solivelles. Cati, bona tarda. Bona tarda. Quan vau llegir la notícia del calendari benèfic del mosso, que això va ser ara fa un parell de dies, què vau pensar? Bé, és que realment les primeres que van fer els calendaris eròtics, diguéssim, van ser aquestes senyores. Després d'elles n'han vingut molts, com els bombers, els Mossos d'Esquadra que just acabes anomenes, i n'hi ha hagut molt, vull dir que ja sabíem de... Ja sabien que després d'elles n'hi havia hagut molts, però les que realment van encetar tot això, les que s'ho van inventar abans, aquestes senyores. Dien que elles ho van posar com mig de moda, no?, perquè ara també és un no parar. Sí, exacte, sí, sí, es podria dir, sí, sí. Molt bé. De fet, a una d'elles se li havia mort el marit de càncer i van decidir buscar diners per comprar un nou sofà per la sala d'espera de l'hospital on havia passat tantes hores. Sí, realment això és un fet real. L'obra és real, els personatges són personatges reals i la història va anar així. El marit d'una d'elles són unes senyores que es reunien com una mena... El paral·lelisme que podíem fer aquí seria una mena de club d'esplai o d'ataneu on elles fan les que les fan malmelades, fan pastissos, fan... Pinten, canten... Fan tai-chi. I llavors el marit d'una d'elles, que era molt amic de les altres també, es va posar malalt de leucemia. I llavors, clar, en el moment que feien les quimioteràpies i tot, doncs elles esperaven un sofà que era molt incòmode. Quan es va morir, ells van dir, doncs mira, anem a fer... Ells cada any feien un calendari per recaptar fons per les seves activitats, però feien calendaris dels ponts de la regió, dels campanars gòtics i coses d'aquestes, no? Van dir, doncs anem a fer un calendari eròtic per recaptar més diners per poder comprar un sofà per la sala d'espera dels familiars que esperaven els seus familiars... que fessin les químies, no? Sí. El que passa és que va ser tant... o sigui, va ser tant... no em recordo la primera tirada, em sembla que va ser 3.000 calendaris i els van vendre en no res, i en comptes de fer un sopar, de recaptar per fer un sofà, van recaptar per comprar-ne 500 de sofà. Sí. I amb això es va fer amb aquest diners, l'hospital se'l va quedar i va obrir una nova ala en aquell hospital pels malalts de leucemia, que encara funciona, encara s'hi recaptà en diners. Em sembla que han arribat a vendre, perquè aquell calendari evidentment existeix, 88.000 calendaris des d'aleshores. Imagina't, si no me'n recordava ja de la xifra, però deu ser aquesta, sí, sí, va ser un fenomen. I a partir d'aquí va ser quan altres cossos, diguéssim, els de bombers, els de Mossos, els no sé què més... Perquè fa poc ens en van emportar un de capellans del Vaticà. Capellans del Vaticà? Nus? No, sí, bueno, lleuger ens de roba, però després van saber que no era cert, que no eren capellans, però que no eren capellans. Home, també curiós, eh? Potser hauria sigut més impactant això dels capellans que aquestes dones, que això em sembla que va ser cap al 97 o 98, ja va provocar un foran-renou a la zona, no? Sí, sí, sí, absolutament. I jo me'n recordo. A mi quan em van proposar l'obra... Jo em ressonava aquesta història d'aquestes senyores, perquè la gràcia era que eren senyores d'edat. Nosaltres el càsting nostre és molt més jove del que elles eren. Les més joves devien tenir 60-65 anys. I clar, la gràcia és aquesta, que no tinguessin cap problema i cap mania i posassin d'aquesta manera. Això ho fas quan tens 20 anys, que no tens aquest poder, no? O el tens però el dissimules més, no sé com seria, no? però sí, sí, la cosa és que van ser pioneres i va ser un èxit. De fet, no sé si heu tingut a les mans el calendari autèntic. Sí, sí, sí, l'hem tingut, l'hem tingut, sí, sí. I què tal? Bé, van inclús una mica més lleugerades que nosaltres, però són fantàstiques, són unes senyores així sense... que ja quan les veus així com fan els posats, amb poca tonteria, amb poca tonteria, amb moltes ganes de viure... i amb molt de sentit de l'humor. I a més, que amb tot això han fet una cosa molt bona, perquè era un fet insignificant, mira com ha reverberat, com encara reverbera, i el que s'aconsegueix. En aquest sentit, nosaltres estem també amb la Fundació de Josep Carreres. Això t'anava a dir, perquè en certa mesura també heu fet una mica el mateix i també és allò, realitat, ficció, que es creuen i que traspassen la línia, perquè vosaltres heu fet un calendari, les actrius protagonistes, que també serveix per la Fundació Josep Carreres. Exactament, així és. Els calendaris i un puntet de llavors de girassols que també es venen al merchandising, tot va cap a la Fundació Carreres. Per cert, parlem una mica de l'obra, aquestes noies del calendari que es pot veure al poliorama. Tu interpretes la Cèlia, una dona molt exuberant, però des del meu punt de vista en un vestuari una mica poc glamorós, diguem-ne. Qui el meu o el totes? No, el teu, el teu especialment. A tu t'agrada el vestuari que portes a l'obra? A mi no m'ha d'agradar a mi com a cat i m'agrada pel personatge. La Cèlia l'estia d'aquesta manera i llavors en aquest sentit sí que m'agrada. A mi de normal no, és el contrari del que jo vaig, jo mai utilitzo aquests colors tan llempans que utilitza ell, aquells rosa, xicles, aquestes combinacions que fan... Tacons, no? Amb talonars, però porten molts talons, jo em porto poc a la vida real, només quan les ocasions que ho necessito, i mai combino el rosa amb vermell, per exemple, mai porto vermell, mai porto rosa, en canvi la cèl·lia s'ho posa tot. Escolta, per què són tan raros els anglesos, en general, i a l'hora de vestir també? Bé, jo crec que són, jo què sé, estètiques diferents. Ell ja els ha semblat que els mediterranis i els del sud, doncs som... Són com a cots, que anem molt vestits de negres i són molt dramàtics i molt afectats, certament, no? I què sé, això és de cadascú. És que ahir, l'altre dia, veient l'obra, ho pensava, dic, hosti, clar, realment està inspirada amb els fets reals i amb el vestuari, no?, del final dels 90 a Anglaterra, no? I mira que arriba a ser llatjot, eh?, vull dir, poc comú. Bueno, és que tampoc, vull dir, una que no és una destilada, models, això, vull dir, són unes senyores que són realment unes senyores... Ja, ja. Són unes senyores... que són realment de veritat. Tu, quan vas pel carrer, tant si vas a Anglaterra, a un publet d'aquest petit, o te'n vas per aquí, no veus la gent que vagi fantàsticament vestida. És veritat. A les revistes, sí, però la gent va, doncs, com pot o com vol i no tothom comporti amb el mateix gust i no tothom és esteta i no tothom té un sentit de la bellesa clàssica No, no, tens tota la raó del món Estem parlant amb la Cati Solivelles que és una actriu que té un currículum espectacular Com vas començar tu en aquesta professió? Ui, vaig començar a Mallorca perquè jo soc de Mallorca i vaig començar quan tenia 17 anys just havia fet els 17 anys perquè a l'institut on estudiava batxillerat hi havia un rètol que posava curs de dramatització, imagina't, que no ho he tornat a sentir mai més, de 15 dies. I llavors, amb un company de la classe van i ens apuntem, em deia que el company jo li deia, no, no, que això és que no, que no, que l'època que passaven de tot. I van dir, bueno, va, vinga, ens apuntem, que són 15 dies. m'hi vaig apuntar i no m'ho vaig adonar, em va picar el coquet del teatre que diuen i han passat 25 anys. Imagina't, imagina't, llors vas a fer les maletes, no? Un dia vas venir fins a Barcelona. Exacte. El tema del dialecte baleari, el català central, va suposar molt de problema? No, perquè jo em contagio molt ràpid dels accents i de les tonades. A vegades, com que sempre he treballat aquí a Barcelona o a Madrid i a Mallorca mai he treballat, Tret d'ara d'aquests últims temps que vaig fer una sèrie de televisió. En mossèn Capella, no? Sí, en mossèn Capellà. En mossèn Capellà, perdó. En mossèn Capellà. Doncs allà, aquesta feina que vaig fer, allà sí que havia d'utilitzar la meva llengua materna, diguéssim, no? Sí. Que és el de Mallorca, el català de Mallorca, el mallorquí. I llavors allò sí que vaig haver de fer com una immersió, una altra vegada, dins el món rural, que és on jo provinc, on he volgut tornar sempre, i on torno. I havia d'estar a l'huai, perquè si no se m'escapava acostumada sempre a treballar en català d'aquí, se m'escapava cap al d'aquí. I no, no, havia de ser molt estricta, jo sóc bastant estricta amb això, i volia conservar la parla de Mallorca, no? Sí. Sí que no em va costar molt en aquest sentit, perquè se'm contagia de seguida el d'això, si fos de València també hagués acabat parlant del de València... Home, això és un avantatge, no?, com a actriu, perquè si fas aquest canvi de clic tan ràpidament, no tothom a vegades té tota la facilitat per tenir un altre dialecte, no? Sí, bueno, no sé, igual. Per cert, que tu, no, no, jo crec que sí, eh? Per cert, que vas estar al mític Cegada de Amor de la Cubana. Sí, sí. Feies un dels personatges, si no recordo malament, que estaves entre el públic, pot ser, al començament? Sí, estàvem al públic, estàvem d'entra el públic, després estàvem a la papergracada, a la cubana tots estem per tot, no?, per la platea, per d'entra el públic a l'escenari, i sí, sí, era un dels personatges que estava. Era una senyora que la tocaven. Això? Era una senyora que deia que estava una mica obsessionada, que la tocaven. Que la tocava un personatge del públic, no? Un personatge d'una persona del públic, que cada dia era una persona diferent. I les reaccions de la gent, clar, clar, la cubana, ja havíem fet el Colón Negro, però tampoc no acabava molta gent de conèixer-la, no? No, o sigui, l'espetacle que més va projectar a la cubana va ser Cegada. Per tot i que vam estar a Barcelona només al Tíbol i a Barcelona vam estar un any i mig. I tot i que ja portava molt temps, al final hi havia molt ja que ens veien i, perdó, que entrava molt dissimuladament quan la llum ja era fosc. Sí. I, doncs, encara ara la gent colava. Des de nou, li dius, com pot ser, no, que encara... No, no, i fins al final hi havia gent que s'ho passava. I, clar, les reaccions, imagina't, és que pots dir, m'escriure un llibre. Perquè hi havia reaccions de gent que s'ho creia realment i deien, però aquesta boja què m'està dient? Perquè, a més, jo deia que em tocaven i era jo la que tocava. Jo tocava amb la cama. Hi havia senyors majors a vegades que... que no se'n podien venir del que els estava passant. I els ho deien a les dones, llavors les dones em deien a mi que el seu marit que no era veritat, que estic boja, que el seu marit que no em tocava, i els deia que sí que m'està tocant, senyora, que m'està tocant. Clar, i la dona jo no sabia què creure, no? Clar, la dona estava amb els pèls drets. Llavors venia l'acomodador, llavors a partir d'aquí ja fèiem un crescendo que després es feien els altres i la gent era un fantàstic allò. La gent que ha estat a la Cubana, no sé si compartiu la mateixa opinió, que això de treballar tan directament amb el públic com animacions o teatre de carrer és fantàstic, no? Sí, això et dona una cosa molt... és una mili, és una mili com haguessis passat una guerra, com haguessis estat a Vietnam, perquè clar, quan treballes amb el públic no tens més eines que la teva, que tu, només pots comptar amb tu, llavors has de sortir de certes situacions difícils doncs de la manera... de la manera acelerosa, diguéssim, no? I llavors això, clar, et corteix, et corteix, sí, sí, et corteix. I després hi ha una cosa també amb la cubana que necessites... has d'estar molt concentrat, a vegades hi ha un espectacle molt tècnic i necessitaves una concentració brutal. Llavors això també fa la concentració dels actors de la cubana, vull dir, fem teatre sempre, podem fer teatre en condicions molt extremes i sempre estem allò concentrats per fer... per fer la funció. Ara que parlem de la Cubana, l'altre dia vam tenir la Mercè Comas al programa i ens va comentar que el Jordi Milán és un dels directors més exigents que ha tingut mai. Sí, sí, sí, és molt exigent, però jo li he agraït tota la vida amb entusiasma al Jordi i a més tornaria a treballar amb ell. I sí, sí, és molt exigent, ell repassa cada funció i això està molt bé, perquè a mi m'ha creat una disciplina que jo també automàticament quan faig una funció la repasso automàticament quan l'estic desmaquillant, la repasso, veig el que ha funcionat, el que no ha funcionat, la retoco per l'endemà. Això et crea una disciplina i una manera de fer que és dura, però que ja ho entenc d'aquesta manera. Feu algun tipus d'exercicis abans de sortir a escena o no? Sí, encalentim la veu, tinc la sort que hi ha la Teresa Bellicrosa, que ella canta com els àngels, llavors amb la Teresa escalfem la veu, ella dirigeix l'escalfament, diguéssim, I ho fa tothom, això, els 13 actors i actrius? No ho fa tothom, eh? No, no, perquè després cadascú també arriba quan arriba, i llavors ella i jo compartim Camarino amb la Nascona, arribem més o menys a la mateixa hora i sí, fem una miqueta. Us ho passeu bé aquests dies entre vosaltres, o és un tòpic que les dones totes juntes no poden treballar? Que va, si això no sé qui s'ho va inventar, però de veritat, i jo he treballat, una que jo vinc d'un matriarcat familiar, Jo ja vaig fer una obra que ara el tornen a fer aquí, que és el Confessions de Mujeres de 30, que la vam fer a Masit, i tot érem tres dones, la directora Nadon, les productores eren dones, i no va haver cap problema ni mig. I ara, si hi hagués problemes, tampoc ho diria, òbviament. Ja està, escolta, Cati, no cal que digui res més, ja està. És veritat, però no, tot això ho dic perquè ens portem de meravella. Entre nosaltres ens coneixíem, moltes ens coneixíem com a actrius, però no com a persones, I la veritat és que hem format un equip magnífic, hi ha molta química, i el fet és que des del primer moment que vam fer prèvies, tothom, les persones, els amics que ens deien, tothom ha coincidit amb... Bé, tu vas veure ahir, no sé què... Esteu molt divertides. Però que totes tenim química, funcionem com a grup. El grup és creïble d'amigues. Tot i que cadascú és del seu pare i de la seva mare, però després entre nosaltres ens empaltem molt bé. La veritat és que ens ho passem teta. Em sembla que tu, com diem, has fet moltíssimes coses tant en tele com en teatre, però amb dinamita vas estar també, per exemple, amb el tricicle. Però em sembla que tu passes millor fent humor que drama. L'humor m'agrada molt, m'agrada molt fer comèdia, a més, una platea rient és terapèutica. És terapèutica tant pel públic com per nosaltres. De vegades l'altre dia deia la Fcona, l'Anna, que venia així teniu mal dies, estava com a griposa i tal, i disostimada, el que em queda ara fer la funció. Però quan acabes? Estàs nou. Et marxen tots els mals. És com un subidó en diari, no? És un subidó en diari. Costa, l'has de fer. Llavors la comèdia t'obliga a estar sempre en un estat que no pots rebaixar ni un mil·límetre perquè si no, no entres com has d'entrar i llavors no funcionen. És una exigència bastant forta. Però és fantàstic la comèdia. El drama també m'agrada fer-ne. No m'agrada fer temporades llargues de drama, però quan és una bona cosa així, m'agrada, m'agrada, m'agrada combinar les dues coses, això ens passa a tots. Ara faré una pregunta d'aquelles que fan ràbia, que és com et sents més còmode si amb el públic en directe o al mig d'un plató on també tothom està pendent de tu, no?, quan ja tens totes les càmeres i tot plegat. No, és que són energies diferents. El teatre és molt sacrificat. Els que fem teatre, això una mica és la via de l'actor, t'ha d'agradar molt el teatre, t'ha d'agradar molt aquesta feina perquè si no no es pot aguantar, perquè és duríssim això. Llavors el teatre et demana una exigència, un sacrifici, vull dir, el primer que fas quan et lleves al matí quan tens una funció de teatre és fer-te un escàner a si estàs bé perquè tens la funció. Llavors no pot ser una vida absolutament normal i després anar-te'n al teatre. Què fas tu, per exemple, avui que has fet, per exemple... Bé, jo ara faig una vida molt tranquil·la, despatxo una mica allà d'ordinador i tal, faig ioga, faig sessions de ioga bastant intenses. Ah, molt bé. I poca cosa més, després me'n vaig al teatre caminant ben tranquil·lament. Ara tinc una època molt tranquil·la, és com si estigués de vacances. Per mi fer una funció de teatre és estar de vacances, perquè s'hi he acostumat a fer moltes coses al mateix temps i quan només em toca una d'aquestes estic, com jo et dic, vacances. Per tant, el pitjor del teatre és haver de repetir sempre el mateix cada dia? Això és un exercici, també, perquè els estímuls que t'utilitzes, per dir la frase cada dia, no sempre funcionen, perquè, clar, no són màquines, i jo avui no faré la mateixa funció que vaig fer ahir, perquè jo no soc la mateixa que ahir. M'han passat 24 hores i he dormit bé, he dormit malament, he somiat unes coses que m'alteren o no, vull dir que no som els mateixos. Jo sempre estàs a buscar estímuls nous perquè sigui orgànic, perquè sigui de veritat. I això, bueno, has d'anar trempejant i has d'anar... Sempre estàs escanejant. Clar, t'has de conèixer tu, no? També els actors ho teniu, això. Coneixeu el cos i l'esperit o l'ànima, perquè has de saber quina tecla has de pulsar perquè aparegui aquella emoció, no? No, no, i de fet, no sé si és el teu consell o no, però el ioga veig que triomfa. Triomfo, no? El ioga va molt bé. Jo vaig practicar amb el ioga una mica sempre. Jo vaig començar a practicar quan tenia 13 anys. Del set, del set, no vaig parar de practicar. Ostres, doncs has tenit un esperit relaxat, mental, impressionant, no? Després dels 17 es va travessar el teatre en la meva vida i llavors em vaig dedicar només al teatre. Però hi he tornat sempre, sempre a seguir practicant. Ara torno a practicar de manera molt... A més, és un ioga diferent del que practico ara. Però sí, el ioga... Ui... El diòleg va molt bé, centrar-se pel teatre i per la vida. Molt bé, doncs, Cati, moltíssimes gràcies, us celebrem i, a més a més, també convidem la gent que vagi a veure les noies del calendari al Teatre Poliorama que riuran. Bé, a tu et va agradar o no? Sí, a mi em va agradar, sí, sí, sí, jo ja t'ho dic. No, no, home, jo vaig... A veure, també t'haig de ser sincer i algunes coses de text. que vaig pensar que passaven una mica per sobre, m'hagués agradat... Però vosaltres esteu molt bé. Esteu molt bé vosaltres, eh? Molt bé. Doncs esperem que vingui la gent. I tant. Fins quan esteu, ho sabeu? Bé, de moment fins novembre, fins a final de novembre. Molt bé. Sí, tenim encara un mes. Doncs, Cati, moltíssimes gràcies per haver-nos atès i que vagi molt bé. Un abraçada molt forta. Moltes gràcies. Adéu-siau. Adéu-siau. I a dredons de sucre vols sense motor. I un mur de vidre sense mala intenció. I els àngels riuen. I els àngels riuen així. El fàstic per enes un miratge curiós. La pena màxima títol d'una cançó. I els àngels riuen. i els àngels reuen així i persegueixen esperances com si fossin pastanades la meitat de la meitat d'una meitat que mai s'acaba i els àngels reuen però a vegades ploren així Ai, ai, ai Ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, Tantes marques amb paraules i reps la pilota, pilotes et falten per poder deixar-la i els àngels riuen, i els àngels riuen així. I les esquerdes gegantines les cobreixes amb mentides que rellisques, que t'aixeques, corre, corre, que et trepitgen i els àngels riuen, però a vegades ploren així. Fins demà! N'hi ha que es pengen del coll mentre es cuines, que fan fotos, fan roba, fan cina. N'hi ha de Mallorquines, d'altres fan sabordos. N'hi ha que semblen d'un altre planeta, hi ha en abocats i en disoques i mestres, hi ha menjadors d'escola, i d'altres som francesos. N'hi ha de vells i joves i de totes les mides, que surten de nit i dormen de dia, que venen pisos, que tots intenten riure per viure. I a dredons de sucre vols sense boton, i un mur de vidre sense mala intenció, i els àngels riuen, i els àngels riuen així. Si no pateixo no escric, i si no escric no canto, però va fer-me més mal que segur que ho aguanto, i els àngels riuen, però a vegades ploren així. Els àngels ploren així. Estúpida Erika amb aquest tema. Directament des del seu disc, decorant interiors. Decorant interiors, decorant exterior. Aquest és el títol sencer de l'àlbum. Ciri 34, continuem a Ràdio d'Esvern i després d'haver parlat una estona amb l'actriu Cati Solivelles. A continuació, parlem de la Fira del Llibre de Frankfurt amb l'Arnau Cònsol, que el tenim allà. Fins ara mateix, una pausa per la publicitat i estem aquí. Ràdio d'Esvern, 98.1 Ràdio d'Esvern, De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill-out, l'smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem. Al Just a la Fusta parlem de tot el que passa a Sant Just. Hi haurà alguna premsa que ja aconseguiran treure qui eren tots els empresaris que anaven amb ell, que fins ara mutis. 400 pisos per vendre. Si se l'ha pagat de la seva butxaca, ningú li pot dir. Busco sempre aquella notícia una mica positiva. Tant d'èxit de públic que està omplint gairebé cada dia. Si volem veure algun d'aquests grups més de casa, hi ha moltes oportunitats, molts festivals. Tu t'equivoques en un penal en un Barça a Madrid, pots quedar crucificat a per vida. Tot se solucionarà, amb el temps tot se soluciona. Just a la fusta. Vivim Sant Just en directe, cada matí de 10 a 1. Siri, 36 de la tarda, connectem amb l'estranger. I en una habitació d'un hotel perdut de la ciutat de Frankfurt, Alemanya, allà hi tenim l'Arnau Consul. Arnau, bona tarda. Guten dag. Guten dag, bona tarda. Bé, és que no sé... Com es diu bona tarda en alemany? Guten Dach, no? Guten Dach mateix, no? Sí, bueno, vaig dir en Guten Dach i la gent em va fent així amb el cap. Sí, Guten Aven, eh? Guten Aven no ho he fet servir. Encara, aquesta nit ja veurem. Ah, Guten Aven és bona nit? No, però per allò del Naven, volia dir. Bé, veiem que conserves el teu humor íntegrat, malgrat estiguis... Bueno, és que ser de la jornada d'avui és quasi... Bueno, s'ha de tenir humor, eh? S'ha de tenir humor per aguantar tantes hores al saló. Home, tota la il·lusió que em fa sentir que em parles en català? Sí, home, clar, tot el dia sentint i escoltant gent amb... Sí, bàsicament anglès, eh? Clar, Frankfurt... L'alemany queda a fora de la fira, però dins de la fira la gent parla anglès. De tant en tant trobo un editor francès i, hòstia, em llenço un francès quasi com per dir... Hòstia, és que em sento més còmode, no? Clar, clar. Bé, escolta, per cert, com ha anat la fira aquest any? Alguna novetat així? El panorama també, m'ha de tractar el panorama editorial català, si ha fet alguna cosa allà de profit? Home, especial, res més que altres anys, o sigui, hi ha un munt d'editorials catalanes i institucions, com a qui em va l'Institut Ramon Llull, que és a qui jo he anat, diguéssim, estar allí a l'estant, i a informar, doncs, que tenim uns clàssics molt interessants i que si tradueixen qualsevol escriptor català a qualsevol llengua, nosaltres els paguem la traducció i si es porten bé, fins i tot els podem pagar part de la promoció i pagar el viatge de l'escriptor allí, si és viu, clar. Si volen traduir Ramon Llull, no els paguem el viatge. No, no, clar, clar, clar. I, bueno, clar, la gent s'anima i la gent... ho troba curiós i no, perquè, clar, evidentment, allí també hi ha el Cervantes, i hi ha l'Institut Italià, i hi ha l'Institut Francesc, i tots ofereixen coses similars. Però, clar, els fa gràcia de dir, ah, bueno, el català també, no? Ah, us vau veure, sembla que teniu manifestacions últimament, no? Ah, sí? S'ha comentat això per Frankfurt? T'ho comenten, t'ho comenten. Ostres, que curiós, no? Bueno, la gent ho ha vist, i la veritat és que Frankfurt... Com a català ja et situen, ja saben que és Barcelona, que hi ha una sèrie d'autors, i Cabré, Purcell, el Sánchez Pinyol... Montzó. Que, per cert, està tenint molt... No ell, que no hi és, sinó l'editorial, i sembla que, segons ens ha explicat l'Isabel Martí, ha anat ja no sé quantes traduccions d'aquest llibre que va sortir abans d'ahir. Catalictus. Que per cert, sí, mira, podem fer una pinzellada justament perquè vaig estar-lo follejant una mica i... És gruixut, eh? És molt gruixut, té una llista de personatges molt extensa on hi surten molts personatges i a part també té una curiositat que em va fer gràcia i és que incorpora un mapa... Sí, desplegable. Correcte, desplegable, de 1714, perquè una mica, com que tot és el context aquest de l'assetjament de la ciutat, doncs perquè es pugui fer una idea al lector. Però escolta, un munt de personatges hi surten, eh? Però molts, eh? Sí, sí, sí. Bueno, jo encara no l'he comprat, però el vaig fullejar en una llibreria. Sí. I, bueno, la veritat és que promet. Promet, eh? I en tot cas, el dia 6 de novembre, recordem, ho tindrem a Sant Just. Sí, senyor. l'Albert Sánchez Pinyol, presentant aquest llibre. Home, allò serà primícia mundial, no, quasi? Serà una de les primeres presentacions que haurà fet. Evidentment, ara ha fet una roda de premsa i aquests dies entrevistes a tots els diaris, segurament l'he vist. Evidentment, farà presentacions per Barcelona i altres llocs. Segur. Però l'editora m'ho va dir, que realment la Isabel Martín va dir que seran dels primers. Molt bé, doncs ja ho podrem comprovar el dimarts 6 de novembre, si no m'equivoco com dius, a l'Ateneu de Sant Jurs. En fi, a part d'aquestes traduccions que s'han venut d'Albert Sánchez Pinyol, alguna cosa més a destacar sobre el panorama català a la Fira del Llibre? De moment no puc dir gran cosa més, la Fira es va obrir ahir, jo hi he arribat avui, i, bueno, no sé, per a algú que no hi hagi estat mai, vosaltres imagineu-vos el que se'n diu la Fira de Barcelona... que és sota l'Avinguda Maria Cristina, que hi ha tots aquells pavellons a banda i banda, doncs tots aquells pavellons, dos o tres doblats, duplicats, tots són editorials del món. És impossible visitar-la tota, els catalans estem allà amb un racó, prop dels espanyols, els italians també estan per allà. Hi ha tres o quatre pavellons que només són els alemanys, Després els anglesos i els americans es fiquen a part, es fiquen en una banda on només estan ells, i ells no surten d'allí, tothom els va visitar, això sí. I, bueno, és com un món, vull dir, per dintre d'anar amb aquesta mena de passejadors automàtics que hi ha als aeroports i tal, doncs vas totes les feixides, que si no... podries arribar a caminar 30 quilòmetres al dia. Pots cansar-te, pots cansar-te. Perceeu que hi ha 7.000 internacionals, exhibitors internacionals. Home, és que és una veritat. Més de 3.000 actes literaris i teatrals i tot plegat. Sí, sí, sí. I en fi, bueno, hi ha... El que sí que algunes de les tradicions d'aquestes pròpies de Frankfurt... Et truquen a l'hotel. A l'habitació al costat, eh? Ah, a l'habitació al costat. Sí, sí, vaja. D'acord, d'acord, d'acord. No li perquè no sigui. És que, a veure, no estic a l'hotel Concord, que és el famós. Ah, no? Té un Holiday Inn i crec que les parets són de fullola, eh? Aquí, escolta, arribem on arribem. No, no, ja ho veig, ja ho veig que tampoc no tenim l'economia per anar gastant-nos hotels de 5 estrelles, no? Per cert, algun acte interessant d'aquests milers d'actes que dius que hi ha aquests dies a la Fira del Llibre de Frankfurt? Home, hi ha conferències, sobretot per presentar el convidat d'honor, no? El convidat d'honor que un any va ser Catalunya, el 2007, sempre és d'algun país, d'alguna literatura, aquest any és Nova Zelanda. Ah, Nova Zelanda. Sí, sí, aleshores he vist alguna... És curiós, perquè vius això que té en una literatura, bé, és igual, presenta en la cultura. Doncs hi ha alguna... El Senyor dels Anells. Bueno, mira, un dels llibres que es venen és una guia pels llocs on es va filmar el Senyor dels Anells. Està anunciada a tot arreu amb fotos dels actors, de la pel·lícula i tal. Sí, sí, sí. Però aquells que fan aquell ball estrany, que no recordo mai com es diu. La Haka, no? La Haka, això mateix. Hi ha tota una exposició sobre la Haka, precisament. La Haka me la robaron, no? Exactament La selecció nacional de rugby no pas holandesa és el que acostuma a fer és curiós perquè et serveix més per aprendre noms d'escriptors neus holandesos els coneixies abans dius no l'Aroha Harris per exemple l'Stacey Gregg el Kerry Hulme la Nabel Langbein, la Sarah Kate Lynch, de tots els que hi ha aquí com a més destacats, només em sonava la Catherine Mansfield, aquesta sí, una autora d'aquestes rebels dels principis de segle, que va tenir molts rotllos, era lesbi però es va casar quatre cops, amiga de la Virgina Wolfe, d'aquestes que les feministes sempre tenen com a referent, una dona que va morint 34 anys i havia viscut de tot i tota la senua... novel·lística i els seus poemes són així com molt a favor de la lliberació. No hi ha de la dona, sinó de tot, no? Una mica la Lucía... Que anava fora dels costums, per entendre't. Algú d'aquests que va viure una mica... Viva la vida, eh? Una mica com la Lucía Echeverría neozelandesa, no? Això mateix, només que a principis de segle. Sí. Es va morir l'any 23. I que, escolta, a la ciutat xiberria tampoc ni ens interessa, sabem si és o no lesbiana. Això no ho sabem. Per això t'ho dic. Aquesta sí, però, eh? Aquesta sí que ho era, eh? Sí, sí, sí. No, no, per ubicar una mica. Tot això, a la Fira del Llibre de Frankfurt, per certs, hi ha un llibre de moda que és d'un francès de 28 anys que diuen que està resant? Doncs sí, sí, sí, de fet, Joel Dicker, és suís, escriu en francès, però l'home va néixer a Ginebra, si no recordo malament, si no ho he vist malament a algun lloc. I és un llibre que es diu La veritat sobre el cas o l'afer Harry Kebert. Harry Kebert. I què és aquest? Què ha passat aquí? Harry Kebert és un personatge inventat per aquest Joel Dicker, un literat, un editor, i a l'hora és algú que... que és acusat dintre el llibre de tenir relacions amb una joveneta. El llibre és una mica Lolita, per entendre'ns, aquest Harry Kevert, doncs seria una mica l'autor aquell que s'enamora, l'Uinbert Inbert, el protagonista que s'enamora de la Lolita, precisament, i una mica va per aquí. És una mescla, diuen, d'això... de l'Holita, de Nabokov, de Philip Roth, autor americà, que avui estava a les apostes per guanyar el Nobel, però que no l'ha guanyat un altre cop, i de Larsson, perquè es veu que és un llibre que t'agafa i que no el pots deixar. És dels llibres que s'està venent els drets més, la gent no compra llibres allà, allà són editors que diuen, jo li compro això per poder publicar-ho en castellà. El Faguara, per exemple, avui la Pilar Reyes, que és la directora d'editorial d'El Faguara, que és el grup Prisa, d'aquests del País i el Canal Plus i tot això, doncs el que ha comprat els drets, ho explicava amb un còctel d'aquests que fan, que tu pares l'orella per l'hi i t'expliquen, sí, sí, que estava contentíssima, que calcula que em vendrà no sé quants mil, i hi havia diversos autors catalans, no autors, editors, que han parat l'orella, no sé, jo suposo que un diari Demà, demà passat, tindrem la notícia que aquest llibre, que s'ha venut en no sé quants idiomes, que França està sent com el gran èxit, un autor que diuen que és el futur gran autor francès, té 28 anys, és la segona novel·la, i... ha arrasat a França. Quan arrasa una cosa a França, sembla que després passa a Alemanya i a partir d'aquí resta el món, eh? Per cert, que ara parlaves del Premi Nobel de Literatura, també és una tradició per la gent que no ho sàpiga de cada any a la Fira del Llibre de Frankfurt, que és que es fa públic durant aquests dies el nou Premi Nobel de Literatura. I en guany és un xinès, Mo Yan. Mo Yan, efectivament. Un autor que, bueno, i es veu que a casa seva i a casa dels veïns el coneixen, eh? Ja... No és Mojan Krikic. Sí, Mojan Krikic. L'any passat era un suec que es deia Thomas Transtomor i també el coneixia allà a Suècia i algun noruec també el coneixia. Últimament els nobels de literatura... En general, els nobels no els coneix ningú d'aquí, però els de literatura últimament ja no n'hi ha enllà, jo crec. Jo crec que els suecs fan coses estranyes últimament perquè ja et dic, avui es deia que podia ser el Murakami. Es deia que podria ser Philip Roth. Sonava també algun altre autor, ara no te'l sabré dir, però... O sigui, coneguts, no? Dius, home, sí, el Monscàmic, o el Philip Roth, que és un gran autor americà, que té un munt de novel·les, algunes que s'han portat al cine i que tothom considera que és el gran retradista. No, no, no ha passat. Ha guanyat Mojang. És d'aquells premis Nobel que sempre diu, bueno, de tant en tant... fan una llicència a un autor conegut, com fa no massa anys que va guanyar el Bargas Llosa, després fan autors aquests que no coneix ni Cristo, per exemple el Transformer aquest, suec, perquè cada tant en tant algun suec també han de premiar, i després aquells nòbels polítics. I clar, donar-li que es feia un xinès, diguéssim que és considerat un nòbel polític, d'aquests de missatge, de dir, xinus, És un senyor que a vegades ha tingut problemes polítics... Ah... I, en fi... De fet, el Nobel sempre ha sigut així, no? Però és un premi que es dona més a la simbologia que amaga... A vegades sí, i a vegades de tant en tant diuen, va, un autoconegut, no? Que hagi venut molt i que la gent digui, ah, sí, per fi, no? Per exemple, això. El va a les llosses dos anys, o quan li havien donat el García Márquez, o... Bueno, això, si li haguessin donat el Murakami, per exemple, no? Però no, en comptes del japonès li han donat el xino, Algú per allí comentava, sí, tant, l'han hagut... Però, bueno, tota la seva obra és famosíssima, és una mena de folk, era una mica Tolstoi, però amb xinès. La gent se'l mirava i em quedava de dir, anda ja. Però, bueno, es veu que sí. Té una novel·la publicada en castellà, van dir, a l'Alef, que es diu Sorgo Rojo, i que es va fer famós, això, bueno, pels que en saben molt, eh? perquè aquesta mateixa, Sorgo Rojo, el Zhang Yimou, que és una altra xinès, però aquest és director de cine, més conegut, la va adaptar. I es veu que va anar a Berlín i el van donar l'os d'or fa, no sé, 20 anys o així. Aquesta es veu que és la gran novel·la coneguda, que a més a més la podem trobar en castellà. I, en fi, suposo que a partir d'ara... Començaran a sentir de novel·les que se li tradueixen, algunes que estan prohibides a la Xina seran, evidentment, les primeres que es traduiran. N'hi ha una que es diu de Republic of Wine, la República del Vi, que deien que estan i tan divertida. Això escoltant un de l'editorial catalana, que havia parlat amb un anglès, i que aquell anglès ho sabia tot, i llavors aquest, el que més o menys havia entès i m'ho estava explicant abans, que li deia, escolta, que ja surti a la ràdio. I diu, doncs, bueno, mira, pots dir això. Senyor amb problemes de la Xina, que no el coneix massa ningú, que li van adaptar una pel·lícula, que es diu Sorgo Rojo, si no ho he apuntat malament, i que n'hi ha un altre que es diu The Republic of Wine. Sí, diem que no és un autor... Una mena de sàtire sobre la corrupció del... política xinesa, i clar, aquest no s'ha publicat a la Xina. Aquest any el Premi Nobel de Literatura no és tan econòmicament important com el de l'any passat. Ha baixat, em sembla que un 20%, i ha rebut aquest home, el Mo Jan, 900.000 i escaig euros. No està malament. No ha arribat al milió. No ha arribat al milió, eh? M'ha arribat al milió. Les retallades també han arribat al Premi Nobel. Potser sí que arriba el milió, eh? Clar, un milió... Allà que hi ha... A la Xina hi ha els Joans. El Joan. Jo diria que el canvi, el millor, sí que li va bé, eh? I el Xen? No ho sé. I el Yen? El Yen és això o no? Ah, el gens és xin, és japonès. Ah, és veritat. Sí, és el gens i el joan. El gens i el joan. No és el jing i el joan, no. No, no, no. El gens i el joan. No és el bé i el mal, perquè... Ah, no, no, no. Bueno, depèn de com. Depèn de com, però algú que últimament... Els americans, tu si parles de joan, fan així, fan cara de dòlars. Sí, i hi ha unes illes allà que se les disputen últimament als dos països. Sí, sí, les volen invadir amb gens i els altres joan. No, no, no. Joan, Joan, Joan. Amb Joan, Joan, Joan. Molt bé, Arnau, moltíssimes gràcies. Deixem descansar una estona. La setmana que ve et quedes aquí? O tu ets com aquells que se'n van a la fira i aprofiten per estar 10 dies fent una ruta amb tren per Bavillera? No, no, no, ja ho vaig plantejar, eh? Vaig plantejar dir, escolta, estaria molt interessant visitar uns editors de Berlín i després a nosaltres que hi ha Múnich, que tenim uns tractes pendents... Sí. I el jefe em va mirar i em queda a dir... Tu m'has carató amb tu? No, no, uns editors molt interessants que volen traduir a la Rodoreda i els altres que volen fer Jaume I en alemany. I m'ha dit, tu el divendres tornes. O sigui, que demà... Em perdré, oh, quina llàstima la gran manifestació, anti-independentista, arribaré tard. Sí, perdona un moment, vull fer un apunt sobre això, perquè he estat escoltant notícies relacionades amb aquest tema, amb aquesta manifestació que hi haurà demà al Centre de Barcelona, convocada... per una plataforma on defensa la gent crecent tant catalana com espanyola, i que, per tant, no vol la independència de Catalunya, i he llegit que hi ha molts autocars que venen de fora de Catalunya. No, això no compta, doncs, aquests no voten. Diu que venen als ultrasurs, també. Ah, sí? Sí, sí, sí, han dit que vindran, que s'amagaran perquè no els vegin d'entrada, que porten símbols feixistes, perquè els hem dit que al principi millor que no els vegin, que ja els veuran després, i que després se n'aniran de cacera. Ho deien així, amb un comunicat, que anirien de Cacera a Catalanufos. Catalanufos? Ah, molt bé. Molt bé, molt bé. En fi, sempre Barcelona donant imatge de pau al món mundial. Ah, així mateix. Com ja veurem demà, a veure què passa. En fi, Arnau, esperem que no passi res, tant de bo, tant de bonos. Home, no. És que no passa res, home. Vaja, en principi, que siguin quatre, benvinguts entre ells i que no s'hagin de pagar. Home, seria molt perjudicial pels interessos, en contra dels interessos d'aquests que es manifesten demà, escolta, que algú pot fer el que vulgui i doni una gana, però que acabessin amb disturbis i quasi bé dos milions de persones... al centre de Barcelona fa poc més d'un mes, ni cap a paradó trencat, ni la gent de forma pacífica i tranquil·la. Sí, el que està... La manifestació, en principi, ha de ser això, pacífica, gent que no vol la independència, em sembla molt bé. Però, bueno, si van aquests rebantes de... coses. Sí. De gent idiota ja a tot arreu. En fi, Arnau, que vagi molt bé i ens tornem a veure la setmana que ve. Bona tarda. Vinga, doncs bona tarda. Adéu, adéu. I nosaltres acabem el programa aquí. Tornem demà. No, demà no, que és festa. Tornem dilluns a partir de les 5 de la tarda en una nova edició de la Penya del Morro. Gràcies a tota la gent que ha fet possible el programa avui. La Carme, l'actualitat Sant Justenca, el Sergi Errades, corresponsal a Sitges, la Júlia Atmella, amb els seus misteris de Catalunya, avui parlant del Castell de Cardona. i de les coses rares que hi passen. També l'Alberca Papey i les seves anècdotes sobre els gossos. La Cati Solivella és actriu de les noies del calendari que també ens ha fet una visita avui al programa i ara amb l'Arnau Cònsul des de la Fira del Llibre de Frankfurt parlant-nos d'aquest esdeveniment, un dels més importants, per no dir el més important, d'Europa segur i del món també de llibres i d'edicions. Tornem dilluns! Que vagi bé! Adéu-siau! Bona tarda! Us deixem aquest tema de la iaia que ha resat en els últims mesos declaració de principis. Ho he fet tants cops malament Ho he fet tants cops malament Ho he fet tants cops no sé si faig mal i el cotxe va a poc a poc el cotxe va a poc a poc el cotxe va però jo jo ja m'hi he estimat Costa molt, i fer l'amor. Costa molt, i fer l'amor. Costa molt, si vull fer-ho amb tu. Twistation, oh, twistation, twistation. Les ratlles del banyaró. Ens fem drogant, tant en tant, i ens droguem tant, que al final ja no se'ns fa estrany. Twist and shout, oh, twist and shout. I cantem tant malament I cantem tant Bona tarda, són les set del vespre, comencem una nova edició dels Sant Just Notícies d'avui dijous, 11 d'octubre. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Sant Just Notícies, edició vespre. Josep Pepinyà, no es creu que les constructores privades que han d'urbanitzar el barri de Masllui comencin les obres abans de tres setmanes? És el termini que trenen per iniciar els treballs i per enllestir el vial. El proper dimarts el consistori explicarà als veïns l'estat d'aquest procés. Amb aquesta notícia obrim l'edició d'avui i resumim altres informacions destacades en titulars... El 5 de novembre és la data d'inici de curs que el consistori proposarà als alumnes dels cellers d'arts plàstiques. El motiu del retard és deixar que els professors de les dues empreses implicades es posin d'acord o no per fer un projecte comú.