#131 - Sant Just al dia, Misteris de Girona i La Cubana

A més d'aquesta intervenció, destaquen d'altres sobre la biomassa i el recompte d'exemplars, la reproducció a les balears i el control de les pesqueries. Bona tarda, us parla Eduard Cabré. Barça espanyol i Llagostera han conegut avui els rivals pels setzents de final de la Copa del Rei. Els blaugranes jugaran contra l'Alavés amb l'anada a Vitòria i la tornada al Camp Nou, mentre que l'espanyol s'enfrontarà al Sevilla amb la tornada a casa. El seu torn, el Llagostera, que ahir va eliminar el Prat, jugarà contra el València. El jugador de l'equip gironí, Marc Sallarès, diu a la xarxa que tenen opcions de superar ronda. Hem de tenir missatges positius de cara a la vida, sempre ens donarà energia per afrontar els nous reptes i les dificultats. Lògicament, aquesta eliminatòria la veig amb moltes possibilitats que si creiem podem fer alguna cosa i els podem posar en problemes. En bàsquet avui el Barça juga a la pista dels lluitants Lietibus Ritas en partit d'Eurolliga. Serà a partir de dos quarts de set de la tarda i amb Atterpolo avui al Mataró debuta a la Copa Len. Els maresmencs disputaran la primera fase de la competició a la localitat hongaresa de Debrecen. L'objectiu és la classificació pels quarts de final. El primer rival serà avui l'afterfoot holandès. I la selecció catalana de Corvold jugarà avui per la cinquena plaça del Mundial Sub-23 que se celebra a Barcelona. L'enfrontament d'avui serà contra un combinat de Hong Kong, després de guanyar-hi contra Sud-Àfrica per 24 a 10. En directe, amb atendis de Sant Just d'Esvern, el 98.1 de la FM i a tot el món a través de ràdio d'Esvern.com, comença un programa amb molta penya i molt de morro, la penya del morro. Què tal? Bona tarda, com esteu, amics i amigues? Benvinguts al programa de les tardes de Ràdio d'Esvernos. Per rellot saludar Jordi Domènec. Ai, ai, ai, quina sorpresa. No m'esperava aquests aplaudiments al començament del programa. Avui de gent que ens ha vingut a veure des de la Seu d'Urgell. Gràcies, amics i amigues, per venir i ser aquí amb nosaltres. Bé, atenció, perquè avui parlarem d'actualitats en Justenca, com cada tarda, al començament d'aquí uns minuts amb la Carme Berdoi, que ja la tenim a punt. Carme, bona tarda. Hola, què tal? Bona tarda. Bé, ja m'imagino que ho tens tot preparat i estàs tot bé, no? Sí, sí, ho tinc tot molt preparat i la veritat és que hem estat fent moltes coses i tot va molt bé. Hola. Home, Carme Berdoi, l'autèntica. Què tal? Bona tarda. Bona tarda. Que has arribat tard? No. Ah, no. Val, val, val. Justa la fusta. Com aprofita la Carme per fer publicitat del seu programa sempre que pot. Clar, que encara té Twitter. En fi, avui al programa també parlarem de Misteris de Catalunya amb la Júlia Atmella i entrevistarem el director de la Cubana Jordi Milán. Carme, has anat a veure campanades de boda, l'espectacle que hi ha al Teat a Tivoli? No. Doncs te'l recomano moltíssim, a mi m'agrada molt, vaig riure. I aquí una estona parlarem amb el seu director, el Jordi Milán. Saps qui és el Jordi Milán? No. Perdó. Que parla així d'aquesta manera. Hola, soc Jordi Milán. Pot ser. Soc el director de la cubana. Vinga, memplats, porta aquesta perruca. Doncs l'enrevistarem, no li faré la imitació a la cara, perquè sap per telèfon, i tampoc l'hi faré. A la segona hora, avui a la penya del morro, ja acabarem. Treu-me-treu-me la comana ja, posa la sintonia del sumari per acabar dient que avui tindrem l'Arnau Cònsul dels llibres pel morro a l'espai de llibres de la penya del morro. Gràcies i benvingut al programa. La penya del morro, un programa amb més morro que penya. O era més penya que morro? Atenció, perquè ja sabeu que ens podeu seguir a través de radiodesvern.com, on hi ha un xat on podeu comentar tot el que vulgueu. D'acord? Vinga, dit això, comencem amb l'actualitat Sant Justenca de 8 i 8 d'octubre del 2012. Carme Berdoi, comencem parlant per una conferència que hi ha avui a Can Ginestar? Sí. Sota el títol, el gran casino de la rebessada. Perquè aquest casino, que hi havia a La Rebessada fa molts anys, aquella carretera que connecta Sant Cugat, no?, per l'interior de Collserola, amb la ronda de dalt i tot plegat, serà el protagonista de la conferència que avui es fa a Can Ginestar. És l'activitat més destacada en el marc de les festes de tardor del dia d'avui. Perquè ja sabeu que hi ha el càlvern. És l'única avui, no? Per tant, avui quedarem bé amb tothom dient que no, és la més destacada. Evidentment, de totes les festes de tardor, i del cap de setmana tothom sap que el Calvern és la millor activitat de totes. No té res a veure amb qui la presenti jo. Però vaja, allà està el Calvern. Va, parlem del gran casino de la rebessada, perquè han entret un llibre que sota el mateix títol, Pere Fàbregas i Carlota Jiménez. Què té de peculiar aquest casino i per què ara? Doncs, per què ara? És perquè el llibre no és que es presenti ara mateix, sinó que ja s'ha presentat, però hi ha en marxa una exposició a Sant Cugat sobre aquest mateix tema i diumenge es fa una visita guiada allà a Sant Cugat i llavors avui se'n parla en aquesta conferència aquí a Sant Just, a la mar de les festes de tardor. T'has fixat que és de periodista incisiu? Per què ara? I punyent. Per què ara? Doncs el casino de la Ribassada... Arribassada! Arribassada! Arribassada! Es va inaugurar l'any 1911 i va ser un símbol de la burguesia de l'època. Abans però havia estat també en l'espai de joc, abans d'estar en l'espai de joc però havia estat el gran hotel de la Ribassada, s'havia inaugurat el 1899... I aquest complex era el punt de trobada i negoci de gent benestant. Era un punt de referència per la burguesia de Barcelona. Però em sembla que ara no queda res. Perquè el casino va donar només un any. De fet, el 1912 es va prohibir el joc. Tu saps això? Les històries que circulen del casino? No. Que molta gent es suïcidava... i que per això... Catèdric. Ara és un lloc d'aquests de peregrinatge de culte, de gent que vol veure llocs on passen coses estranyes. Ah, no sabia això? Crec que sí, no em vull confondre ara, però vaja, a totes formes, a quina hora és... La conferència? És a les set, perquè recordem que l'any 43 es va enderrocar i, de fet, justament, els autors són Vera Fàbregas i Carrota Jiménez i el que reivindiquen una mica també és la necessitat de mantenir aquest patrimoni arquitectònic que pràcticament està perdut i abandonat enmig de la serra de Colcerola, el terra municipal de Sant Cugat del Vallès. És que ara només hi ha matolls, està tot mig de ruït... i fa com por acostar-se no sé si Iker Jiménez ha aprofitat el seu programa de Quarto Milenio per fer alguna vegada algun tipus de documental però a mi em sona això no sabia que estaràs ficat en tot aquest tema jo molt jo ja saps que les noves oles perdudes no això sí però amb el casino vull dir què vols dir? O sigui, ja sé que t'agrada el món dels zombis i els morts, però el casino... No, no ho confonguis. És que típic error de principiant. O sigui, no té res a veure els zombis amb el que estem parlant ara. O sigui, la gent que vagi... No, clar, Carme, perquè estàs confonent amb l'audiència. La gent que vagi al casino de la Rebassada, aquest diumenge, ara es pensarà que trobarà zombis. I no hi haurà zombis. Què hi haurà? I tu fas el programa matinal de Ràdio Esvern. Què hi haurà? Manipulant la informació. Què és el que hi haurà, doncs? Si ho has explicat tu, doncs males herbes i quatre pedres malposades. Exacte. No té més. Passem a la següent informació. Parlem d'Alemanya. Sí. I què té a veure Alemanya amb Sant Just d'Esvern? Doncs que hi ha aquesta associació Sant Just d'Esvern-Horpamnecker Amics que engega nous cursos d'alemany. Ah, és que, escolta, Horpamnecker em sembla que és el poble alemany agermenat amb Sant Just, oi que així? Sí. Ah, ja ho sabia. Doncs estaran cursos per principiants, també per gent que ja conec una mica l'idioma, i s'ofereixen classes particulars, o en pentit grups d'alemany... en aquest cas d'alemany tècnic per professionals, és a dir, gent que vulgui anar a treballar allà o que hi hagi d'anar directament. Si esteu interessats en aprendre o millorar aquest idioma i voleu més informació, podeu trucar al 609 800 425 i demanar per la Gisela. Què anava a dir? Podem trucar per altres qüestions o només per això? No, només per això. Només per això, eh? No ho dic perquè a vegades, com que ja no es fa això de donar telèfons a la ràdio, és una cosa que ara és amb mails, no? Twitter. O Twitter, o Facebook, això a vegades sí que es feia molt. Però jo t'ho deia per això, eh? Per saber fins a quin punt es podia utilitzar aquest telèfon o no. No. No. No, no, no. No vull bromes, eh? No vull bromes. Vale, vale. Treu-me això ja. Bé, i acabem ja amb l'última... Sí, com veus, avui peten seces, Carme. Sí. Acabem ja amb l'última notícia d'actualitat Sant Justenca, i és que diumenge torna la fira de l'intercanvi a Sant Just d'Esbert. Sí, senyor, Carme. I a més a més s'estrena un mercat de segona mà, és la novetat en realitat d'aquesta vaga, d'aquesta ocasió. És la vuitena edició d'aquesta fira que organitzen dos cops l'any els Amics del Yoga amb la col·laboració del Casal de Joves i tot plegat es farà a l'exterior del Casal de Joves, si plou es traslladarà a l'interior. Segurament plourà perquè els meteoròlegs diuen que en les properes hores i sobretot demà cauran 100 litres per metre quadrat. Ja, però com que ens atabalen tant que els propers dies no podem sortir de casa i serà tot apocalíptic. Sembla això, eh? Home, sí. Sembla això. Jo avui que he vingut amb la moto vinc cagat perquè, clar, avui no plourà, no? No. Des de la primera edició el públic ha anat augmentant considerablement en aquests mercats i per això hi haurà habilitades unes 20 taules. Si algú es queda sense també ho podrà fer al terra. I aquest cop també s'ha apostat per fer un mercat de segona mà on sí que hi tindran cabuda els diners. Què dius ara? La fira d'intercanvi és intercanvi objectes i serveis i llavors el que es fa és una novetat, una altra cosa, és un mercat de segona mà. S'han capitalitzat els amics del yoga? No, perquè ja fa vuit vegades que organitzen aquesta fira d'intercanvi. Serà entre les 10 del matí... Perdona un moment, jo pensava que fins ara tenien un perfil més comunista, veig que no. Veig que aquesta vegada... És de segona mà el mercat. De 10 del matí i dues de migdia, hi haurà una xocolatada cap a la una, actuarà a Banderà... Que l'altre dia ens va explicar el Sergi Herrada que aquest mercat de segona mà és una mica... Bueno, recull el que s'ha fet al col·legi alemany durant molts anys. que allà es fa un mercat de segona mà, però m'imagino que només per familiars, alumnes, etcètera, etcètera, i que es ve que funciona molt bé. O sigui que, ja ho sabeu, aquest diumenge al matí, mercat de segona mà a l'esplanada del Casal de Joves i al costat mateix... al mercat de l'intercanvi. És a dir, que podeu intercanviar coses... Tot junt, eh? Tot junt, eh? Podeu comprar coses a segona mà, després les intercanvieu per una altra i aneu fent una mica especulació amb, no sé, amb un patinet, per exemple, no? Tu portes un patinet i llavors comences a fer especulació i el vas venent i tal. En fi, ja és tonteries, què diem. Carme, alguna cosa més? No? No? Què més vols que et diguin? Després, si et veus així d'indecisa, sortiràs al Canjiquipugui, allò que fan del... que m'agrada molt a mi. Canjiquipugui, avui tercer programa, eh? A les 9 del vespre, amb la gent de la trou, no? Que són la Clara Aguilar, el Limanol López, l'Adrià Calvo i la Clàudia Barberà. Sí, senyora, anà plenent per ells. Són molt fan del Canjiquipugui, jo, eh? M'agrada molt. Sí, perquè fan coses que no s'havien fet mai a la ràdio. Per exemple, llegir tuits de Sant Just O començar el programa dient quants dies porten la senyera de la penya del morro sense haver estat sostreta, no? Vull dir que molt bé, molt bé. Segueix la penya del morro a Twitter i Facebook. A Twitter, la penya del morro. A Facebook, la penya del morro. Com veu, sou originals de mena. Vinga, va, repassem alguns tuits de les últimes hores a Sant Just i que hem retuitejat a la penya del Morro. Per exemple, atenció, Sergi Pont, perquè va penjar un tuit ahir molt graciós, perquè va posar... Atenció a la imatge que utilitzen el bolletí de Via Democràtica, el partit amb un regidor, Pablo Barranco, a l'oposició i a l'Ajuntament de Sant Just d'Esvern, i la veritat és que... És que està molt bé, perquè... el bolletí d'aquesta formació política, que m'imagino que apareix trimestralment, o no sé cada quant, diu, l'alcalde Perpinyà es nega a adaptar els sous milionaris a la crisi. I acompanya una fotografia que dius... Hi ha un text, que el text diu, mentre la crisi castiga amb duresa, tal, tal, tal, tal... Hi ha una fotografia que acompanya aquest text que és d'un edifici fortificat, com de... com de color marronós, i llavors, clar, a primera vista dius, ostres, sí que ha canviat Can Ginestà, no?, perquè potser volen posar un edifici de Sant Just, no?, o que hi ha que parlen de Sant Just i tal, però atenció, perquè l'edifici correspon a un edifici, com es diu això?, un edifici, veja, de Perpinyà, De la ciutat de Perpinyà, al sud de França. Què vol dir això? Vol dir que han buscat al Google potser imatges de Josep Perpinyà o Perpinyà i els ha sortit aquesta i l'han posat directament. O sigui, no té res a veure. No té res a veure, Carme. Bueno, però no entenc com es pot haver fet això. Home, és que jo tampoc. No ho entenc. O sigui, hi ha una fotografia que parlen de Josep Perpinyà i posen una foto d'un edifici de la ciutat de Perpinyà, Carme. No sé com ve el judular. L'alcalde de Perpinyà... No, l'alcalde no diu només Perpinyà, que no hagués entès la persona que ho il·lustria, que ho il·lustra, que no hagués entès que és l'alcalde de Perpinyà. Ah. M'estàs dient que la persona que il·lustra i posa les fotografies al butlletí de Via Democràtica no sap que l'alcalde de Sant Just on tenen un regidor és... Josep Perpinyà? Pues esto es una broma. Pues esto es una broma. Es una broma la vía democrática. Prenémoslo y sí. Me agrada. Es una broma la vía democrática. ¡Bravo! ¡Bravo! ¡Hola! ¡Soy Pablo Barranco! ¿Qué tal? Ha passat en tres la imitació. No, no. Ah, era un pallasso. No, no, Carme, això ho dius tu, vull dir, és com una broma. Però el to l'he trobat curiós, vull dir, no li sembla el seu to. Perquè he pensat de canviar la música en aquest... No, no, no, jo no estic fent això, eh? Perquè clar, veient com estan les coses últimament, que tanquen programes com Bestiari Ilustrat i tot plegat, que ens tancaran a la penya del morro fins a gener del 2013. Però vaja, de totes formes, el que jo volia dir és que em sembla curiós. En fi, repassem més tuits, va, perquè tenim, per exemple... GuiaVídeo, que han fet un vídeo molt curiós de la perruqueria de Sant Just d'Esvern. A més a més, també Just for Salva, que ha penjat una fotografia al Twitter del carrer Arrabal i de les runes que queden ara a la casa que hi havia... I atenció, perquè hi ha un... Carme, saps qui era el Sandró Rey? Em sona. Sí, és aquell que fa... Buenas noches y bendiciones, aquell que explica... Doncs no sé qui és. Sí, home, aquell que explica les nits i que tira el tarot i tal. Doncs té un Twitter, però em sembla que és fals, eh? Que es fa dir... En fi, i ja per acabar, comentar que... Mira, parlant de l'alcalde justament, Josep Perpinya, hi ha una entrevista que li vam fer l'altre dia, com cada mes... quan va al... Com és el programa d'Esplugues Televisió? Panorama Municipal, em sembla, i ja l'han penjat, el del 16 d'octubre, per tant, el podeu veure. Què passa, Carme? Té una cosa a dir-te, una última hora, a tu i a tots els oients, a fet. Una última hora? O més als oients que a tu. Però, a veure, una última hora, ara a les 5 i 21 a Ràdio d'Esvern? A veure, una última hora és relativa, perquè és la cara de dissabte. Última hora, a la penya del morro. Això ho acabem de saber, eh? Atenció, perquè s'ha produït un fet destacat, que comentem amb la Carme Verdoi, que la tenim situada al lloc dels fets. Carme Verdoi, on et trobes ara mateix? Doncs al mig del Casal de Joves. Ah, sí? Sí. He fet un trasllat per explicar el que diria a continuació. Molt bé. Endavant, Carme Verdoi. Que és que dissabte, que hi ha aquests actes urbanitzats a la Cal, el dinar i les activitats es faran al Casal de Joves, passi el que passi. Molt bé. Perfecte, gràcies, Carme, això ja ho sabíem. No, perquè s'hi plovia o alguna cosa, potser s'anava a un altre lloc. I el concert que es feia al plaça Campreciós, si plou, no es farà al Casal de Joves, com havíem dit, sinó que es farà a l'equipament de la plaça de la Pau. La farola, la farola... Bé, doncs això serà el dissabte. Per tant, si plou, tothom cap a l'equipament de la plaça de la Pau. Carme, moltes gràcies per aquesta última hora. Sabem el motiu? Per què no es farà el casal de joves i a la plaça o a l'equipament de la plaça de la Pau? No sé, potser qüestions logístiques, no? Questions logístiques, potser, no? Molt bé. Carme, moltes gràcies. Que vagi bé. Bona tarda. Bona tarda. Adeu. Per cert, ja sabeu que si voleu anar a saber què passa a Sant Just d'Esvern, només cal que aneu a la pàgina web de radiodesvern.com i a partir de les set, al Sant Just Notícies, edició vespre. Tot seguit, fem una pausa ara per la publicitat. Amb la Júlia Atmella parlem de Misteris de Catalunya, guia turística misteriosa. Ràdio d'Esvern 98.1 Ràdio d'Esvern De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill-out, l'smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem. El 25 de novembre hi ha eleccions al Parlament de Catalunya. Si vols votar per correu, adreça't personalment a qualsevol oficina de correus i presenta l'original del DNI. Tens temps fins al 15 de novembre. I si tens una discapacitat visual, pots demanar el kit de vot Braille trucant al telèfon gratuït 900 100 186. Tens temps fins al 29 d'octubre. Més informació al 012 o parlament2012.cat. Generalitat de Catalunya. Ei, ei, ei, ei! Un taxi, no? Tio, no vull deixar el cotxe aquí. Va, que no et siguis cagant, ho has fet mil cops. No pateixis, vaig bé. Les imprudències al volant generen víctimes mortals, però també seqüeles per a tota la vida. Perquè pots evitar un accident, però no el seu record. Recorda-ho, els accidents són per a tota la vida. Al volant, risc zero. Generalitat de Catalunya. Ara escoltes Ràdio Despert. Bé, prou de bromes. S'ha acabat el zizi ja ja. Perquè, Júlia Etmella, bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Tu estàs escrivint una guia turística terrorífica per Catalunya. Exacte. Terrorífica, fantàstica, no? Misteriosa. Bonica. Bonica, també. Exacte. Preciosa. Preciosa. És particular. De diferents punts del territori català on passen coses estranyes, com, per exemple, el Casino de la Rebassada. Però avui no parlarem del Casino de la Rebassada, perquè ja ho faran a la set a Can Ginestà, que hi ha una exposició sobre aquest tema... Avui parlem de la bonica població de Girona. Ojo! Perquè a Girona, sí, potser... Un moment, para, potser massa. Potser massa, eh? Sí, ens hem passat una mica. Una mica. Busquem una mica una cosa més. Ara, va. La dona que canta, que ens agrada molt. A veure, Júlia, perquè a Girona hi ha moltes llegendes i de moltes coses misterioses que han passat durant els últims segles. Avui parlem una mica de la capital del Gironès, una de les quatre províncies de Catalunya. On està situada aquesta ciutat, Girona? Es troba a la confluència entre Quatre Rius, el Ter, l'Unyà, el Güell i el Gallegans. Molt misteriós de moment tot, eh? Quatre rius... Dos rius d'aquests tenen llegendes, eh? O sigui, compte que... I, bueno, dins d'aquesta ciutat de Girona hi ha diversos monuments que es poden visitar, com per exemple la catedral, que és una catedral que conserva elements d'un edifici romànic, i com el claustre i la torre de Carlemany, o sigui que també hi ha una llegenda que parla de Carlemany, i una altra llegenda... que parla de la bruixa, que és una gàrgola, es diuen això, que surt dels edificis. Sí, sí, home. En compte de ser un monstre, és una dona. I és la llegenda de la bruixa, que ja l'explicarem un altre dia. Oh. Després també es pot visitar el monestir de Sant Pere de Galligans, que té el nom del riu, per això dèiem el de l'egenda. És un edifici romànic i cal destacar els capitells de l'església i del claustre. Molt bé. Després també hi ha la basílica de Sant Feliu. Sí, que va ser creada durant els primers temps del cristianisme i és romànic, gòtic i barroc. Sí, sí, no, no, de fet, clar, hi ha molts monuments, hi ha molts edificis, hi ha molta història oculta darrere de tot això. Sí, oi? Sí, molt, molt, ja ho veiem. I també hi ha altres monuments, no?, com els banys àrabs, per exemple. Després també, bueno, aquestes casetes que sembla a Venècia, que són de colorets que voreixen el riu Unyà, i després hi ha monuments a Sant Martí i a Sant Nicolau. Molt bé, que em sembla que són... No, és Sant Narcís. Això. El patró de Girona. En fi, cal dir que Girona, per tant, amb tots aquests elements, és una ciutat plena de llegendes misterioses i embruixades, no? Exactament, i avui hem triat una que és una mica no misteriosa sinó embruixada, no? És fantàstica. Avui hem triat la llegenda de la Cucullona. No, home no. Ah, no? Sí, sí, però no... No, no, no... Aquí jo posa Cucullona. No sé què anaves a llegir. Ah, eh... A veure, sí, és que això li ha... Però vaja, la llegenda d'aquesta Cucullona, la Cucullona, és una llegenda que què explica, Júlia? Doncs diu que a la banda esquerra del riu Unyà, pel barri del Mercadal, hi havia un convent de monges que practicaven molt poc les devocions i penitències que els pertocaven com a monges. i que més aviat es dedicaven a una vida força disbaixada, o sigui, s'anaven de festa cada dia. O sigui que allò, més que un monestir, era un bar, no? Sí, quasi bé. Un bar de l'època, clar. Però entre elles hi havia una novícia carregada de bona fe i amb veritable vocació religiosa que no volia seguir amb les altres germanes en el seu arret camí i els retreia contínuament la vida pecaminosa que portaven. Aleshores, les germanes, cansades de sentir-la, la van tancar amb pany i clau en una cel·la subterrània molt a prop d'on hi ha una sortida al riu, diguéssim, amb una finestra superpetita al costat del riu. Durant molts anys la pobra novícia va estar allà empresonada en una cova, pràcticament, amb molta humitat i amb molt poca llum i amb una mala alimentació. Tanta que va fer que li anessin sortint unes escates a tot el cos Fins que a poc a poc va sofrir una metamorfosi total i es va quedar convertida en una mena de cocodril. Què dius ara? Això és Girona, eh? Sí, sí, Girona, Girona capital. Sabem a quin segle estem parlant, a quina data? Doncs és ja cap al segle XVII, XVIII. La monja cocodril. No, espera, encara no. Espera't perquè és més que un cocodril, eh? Perquè encara que tingués aquest aspecte revulsiu, la seva santa edat i la seva fe... doncs van contribuir d'una altra manera a la seva transformació del cos, i a part de ser un cocodril, li van sortir unes ales de colors, com unes ales de papallona, diguéssim, i aquesta novícia es va transformar en la cucullona. Què vol dir cucullona? Que és un tipus d'animal, o alguna cosa? Clar, és la fusió de la paraula cocodril i papallona, cucullona. D'on treure aquestes històries fantàstiques de mitologia catalana? Això per internet. Per internet, eh? Per internet. Eh, no, no, però ahir vam anar d'excursió a Girona i ens la van explicar, eh? Ah, sí? Sí, i tant. Ha sigut la idea. Amb quin institut veu anar? Amb els padres. Bé, el Verge de la Salut. Ah, el que estàs a Sant Feliu? Sí. I us va agradar a Girona? Sí, és bonic. Havien estat alguna vegada, tu? Sí, he anat moltes vegades. Molt bé. Bé, per tant, tenim la Cocollona. És una monja que ja fa por, eh? Meitat cocodril, meitat papallona. També, bueno, hi ha una altra versió que diu que dins del mateix convent, diguéssim, hi havia la mateixa novícia, però que era el contrari del que hem explicat abans, és a dir... que la noia aquesta estava cansada de la monotonia del convent i va decidir sortir a passejar. I es va trobar amb un monjo del qual es van enamorar i van començar a tenir una relació. I llavors, clar, els van descobrir i va passar... El que havia de passar, no? Que la van tancar la cel allà al costat del riu. Ah. I va acabar convertida igual en el... Pensava que havia de passar una altra cosa. Ah, no? Potser també, potser també. En fi, quines coses, eh? I hi ha restes d'aquest animal fantàstic i mític, la Cucullona? Sí. Ah, sí? Sí que n'hi ha, sí. Què dius ara? On? Sí, perquè diu... Bueno, hi ha... A part que hi ha escultures i coses rares per llegir on... I ara la llegenda continua dient que si et poses tot sol en qualsevol pont dels que hi ha pel riu Unyà, durant una nit de boira i de lluna plena, apareix la cucullona plorant perquè no podia veure el seu amor. M'arrotllo, tu. Sí, no. I llavors es veu la sombra, diguéssim, pel cel, i que quan comença a plorar tu has d'obrir el palmell de la mà i quan caigui una llàgrima has de tancar el puny molt fort i llavors se suposa que es resolen els teus mals d'amor. O sigui, tothom que tingui mals d'amor, cap a Girona, esperar... Home, doncs els propers dies potser hi ha boira, perquè plou, no? Sí, no? La dona d'allà, que ens ho explicava, va dir que sí, que ara a l'hivern ja cada dia hi havia boira, pràcticament. Doncs és agafar, i un d'aquests ponts tan bonics que durant el dia, perquè clar, hi ha llum, estan allà a Girona, agafar la nit i posar-se... Com vol dir això? Ja ho sé. Ai. Posar-se tot sol en un pont del riu... I obrir la mà i esperar que et caigui una llàgrima de cucullona i llavors tancar el punt molt fort. Home, és bonic, no?, en certa forma. Sí, oi? Perquè, clar, les llàgrimes segur que cauen, vull dir que si hi ha boira... Clar... Però veus? I et curen els teus mal de morts, que bonic. Sí, però ha de ser d'una plena, eh? Ah, lluna plena i boira, és veritat. En fi, doncs aquell cap de setmana, tots cap a Girona, a la nit. Ah, no, no sabem si hi ha lluna plena. Exacte, l'he de dir. Home, Júlia, doncs hauríem de saber si hi ha lluna plena. El pròxim dia ho busquem i portem aquí un calendari de lluna plena. Prenem tots cap a Girona a solucionar els nostres mals de molts. Júlia, moltes gràcies, que vagi bé. Vale. Au, fins la setmana que ve. Adéu. 5 i 35 de la tarda, continuem a la penya del Morro i d'aquí uns moments llegirem un article que a mi m'ha agradat perquè sempre som fan també dels articles que escriu el Lucas Font a la Vall d'Aver sobre diferents llocs de Sant Just i aquesta vegada ho ha fet sobre l'estanc del carrer Bona Vista. En parlem d'aquí uns moments a la penya del Morro. Sense tu la vida és com menjar sense sal. Insipida i austera com un cony de funeral. És com si l'existència s'hagués tornat un pur tràmit. Quan miro el calendari vull que els dies passin ràpid. I si ja ho sé, que no s'acaba pas el món. Qui més qui menys això ho ha sentit tothom. Autocompassió com a remei per la derrota. Dir que estic de puta mare somrient com un idiota. I fer-me el fort, el mascle dominant. El que s'espolsa la pena i continua treballant. Aquell tòpic suat, la tragèdia dels pallassos, que per fora i per dins plora, ocultant els seus fracassos. No fos cas que em veiessis trencat, sóc l'encanta de genoll d'una altra oportunitat. No hi ha res més patètic a oblidar la dignitat. Així que no t'esperis a mi, que no puc viure sense tu. Sóc un tintint sense virus. No tinc ningú que em salvi al cul i a por. He pres a viure sense tu, sóc un tintin sense virus. Tinc ningú que em salvi el cul i et força d'anar-me aixecant. He pres a viure sense tu. Sense tu la vida és avorrida de collons, com aquells dies de pluja sense llamps i trons. Sóc un mareixut, en calma perpètua. Sóc una pel·li porno que no ensenya ni una teta en un pur mort. Funcionant a ralentir, com paralitzat per la por de tornar a patir. Esperant el dia en què es canvi la tempesta i me n'adoni que he deixat de sentir que no puc viure sense tu. Sóc un tintint sense miro. Fins demà! Ells són els catarres amb aquest tema, Tintín, directament des del seu últim àlbum, Tintín i la contorsionista. Per cert, que ja ha sortit la Vall d'Avers d'aquest mes, la pàgina número 11 d'aquesta publicació mensual, l'única que hi ha a Sant Just d'Esvern ara mateix, és la número 366, la d'aquest octubre del 2012, i el Lucas Font, que tant tant el llegim aquí al programa, avui ho farem també, perquè fa articles sobre llocs, diferents llocs de Sant Just d'Esvern, i també hi ha diferents persones que viuen aquí, I aquesta vegada ho ha fet, ha fet un article sobre l'estanc de la papeta en el seu article que fa mensualment, titulat Un dia qualsevol. Posem una música així d'explicar, de llegir articles del Lucas Font. Diu, no cal ser fumador per conèixer l'estanc i papereria Vila més conegut com l'estanc de la papeta. Aquest estanc va ser un dels primers en aparèixer al nostre poble, a Sant Jús, concretament l'any 1952, quan la papeta, filla de l'antiga casa païdal de Cal Trencapinyons, i en Joaquim, el seu marit, el van obrir com a perfumeria, papereria i tenda de tabacs. Avui en dia la Pilar n'és la propietària després d'arribar a un acord amb la papeta per traspassar el negoci l'abril d'aquest mateix any. Però la Pilar no és nova en aquesta professió. Porta 32 anys treballant en l'estanc, que es diu en Ràpid. Avui, com un dia qualsevol, es disposa a obrir l'estanc i després de la parada obligada per dinar. Però uns minuts abans té l'amabilitat d'atendre'm per parlar sobre l'estanc del seu passat espanyol. present i futur. I llavors això està entre cometes, perquè ho explica la Pilar, diu que fa uns anys, a més de tabac, venien perfums i complements, però amb el canvi del propietari ens van restringir l'ús del local per vendre tabac i productes de papereria. De tota manera, el que fa viable el negoci és el tabac. La Pilar és una dona coneguda a Sant Just, malgrat això, com confessa, tot i que coneixen molta gent del poble, hi ha gent que se li escapa. Diu que alguna vegada li ha vingut alguna dona preguntant-me el tabac que fuma el seu marit, però no soc tan observadora per recordar-ho. Un cop obert l'estanc, els clients arriben un darrere l'altre, però tot i que sembli que hi ha molta cua, en un moment ja està tothom atès. Sembla que després de les múltiples campanyes antitabac, els lemes dels paquets advertint de les conseqüències de fumar, les fotografies desagradables i els preus cada cop més elevats, ja queden poques raons per seguir fumant. Però a un sempre li quedarà l'excusa que gent com la Pilar necessita clientela. És un fragment d'aquest dia qualsevol, d'aquest mes del Lucas Font, l'estanc de la papeta que avui en dia porta la Pilar al carrer Bonavista. En fi, 5 i 40 de la tarda, d'aquí uns moments connectem amb la Roser Arcs perquè ens parli sobre gossos en el seu món de l'educació canina. Segueix La Penya del Morro a Twitter i Facebook. A Twitter, La Penya del Morro. A Facebook, La Penya del Morro. Com veus, som originals de mes. Fins demà! Bé, ja tenim la nostra educadora canina particular, la Roser Arcs al telèfon. Roser, bona tarda. Bona tarda, Jordi. Bona tarda, Roser, que avui em sembla que t'hem enganxat al tren, no? Mira, a punt d'arribar a Santa, estic. Però què ha passat? Que hi ha hagut retards amb Rodalies o alguna cosa? No us he anat parant, sí, la veritat és que havíem d'estar a dos quarts de Barcelona, o sigui que algú de retard porta. Home, 12 minuts és allò que et donen el tiquet i el preu del tiquet, no o no? Sí, més o menys. Ja, però em sembla que no el demanaràs. No, no ho faré, no. No, perquè si no, no rigo en Tavia d'ara, tampoc. O sigui que t'agafem avui en trànsit, eh, que es diu, allò de... En trànsit, correcte. I per allà, de totes formes, ja sabeu que la Roser és una apassionada dels gossos, i avui ens vols parlar, però, de la hípica Can Joan... Sí, bueno, de fet, la Ípica que en Joan l'he descobert fa poquet, jo, no sé, ja us vaig parlar de primera setmana de Gossos en Acció, encara no hi formava part, però just la setmana següent ens van convidar a l'Albert a formar-hi part d'aquesta associació, i la seu la muntarem a la Ípica, i és un espai molt maco, perquè no només tenen la zona d'Hípica que tenen totes les Ípiques, amb els cavalls i la zona de... Hola? Ai, ai, Roser, que t'hem perdut mentre anaves en tren. Sí, senyor, t'hem perdut, Roser. Clar, és que no serà fàcil, si tu que estàs arribant a passar Catalunya, em sembla que quan arribes, clar, no sé si ve amb els Ferrocarrils o amb la Renfe, però hi ha tot un punt que no té cobertura, segurament deu ser aquest. Fem una cosa, fem una cosa, podem fer una pausa un moment, busquem un tema musical, que això sempre queda bé, i intentem localitzar la Roser un altre cop. M'he criat entre pagesos i carrinclons, homes que s'aferren a les seves tradicions. Gent de terra, gent de foc. En una frontera la mentida no hi té lloc on es creuen els camins dels odis i els rencors i els destins de les nacions. Bé, gràcies al Pardal Roquer que ens ha omplert aquests 20 segons que intentàvem recuperar la connexió amb la Roser. Roser, estàs aquí? Ui, ui, ui, ui, que em sembla que aquesta connexió la tornarem a perdre. Roser, bona tarda. Ui, ui, ui. Ui, que jo ja... Sí, no, no, ja... No, no, és que et sentim com entre tallada i bastant malament, Roser. Roser? Hola? Hola? Ara millor. Ara millor, doncs espera, que baixo. Ah, ara millor, que estàs baixant ara mateix del tren? Sí, baixo l'andana, la faig des d'aquí i agafo el següent, no pateixis. Ah, home, ostres, em sap greu ara, Roser. No, no, ara no passa res. Aviam, som-hi, per on anàvem? No hi pica Can Joan. Sí, estem parlant efectivament de l'Hípica de Can Joan que ens comentaves que és un espai que has descobert recentment i que ja està allà a la carretera de Bellveï, al cantó del Golf Bellveï per qui ho conegui. Correcte, és a la mateixa carretera de Bellveï. Preguntes palmes que el trobes. i la Ípica la porten el Joan i la Susana i el Joan és un enamorat dels ocells llavors té una viària allà increïble d'ocells de tot el món que els cuida i els ensenya a ell també per tant allà el que tenen són ocells sobretot ocells, cavalls, cantes, forcs, tenen de tot i per tant et veig encantada amb aquesta visita que vas fer a la Ípica Can Joan on està situada? perquè el Gous l'IBI on està això? Ves a estar en una carretera que s'ha quedat feixant. Ui, és que... Roser, Roser, fem una cosa. Roser, un moment. Saps què passa? És que no t'escoltem gaire bé i com que tampoc no vull que anem patint perquè tu vies d'anar no sé on. I què et sembla si deixem per la setmana que ve o d'aquí un parell de setmanes el tema de l'hípica Can Joan? Sí, no, clar, jo també, és que és una pena perquè tenia bona pinta, però vaja, escolta, els mòbils i la cobertura és el que tenen, no sé que, Roser, fem una cosa, ho deixem per la setmana que veu d'aquí o d'aquí un parell de setmanes i en parlem amb més calma, et sembla? D'acord, molt bé, que vagi bé, bona tarda, adeu, adeu. En fi, una lliçó, una gran lliçó. A la vida no sempre es guanya. Bé, home, ja que teníem el part del roquer per aquí, fem una cosa. Com que ens hem quedat ara sense secció ni sense contingut, jo llenço una crida als oients que ens estiguin escoltant ara mateix de la penya del morro. Si és que hi ha algun oient que ens està escoltant de la penya del morro ara mateix. Sí. No, no em posis la música apocalíptica perquè sempre que fem crides no truca mai ningú. Poca gent, poca gent, per no dir ningú. Però us demano un... Avui em sento sol. Em sento sol. T'ha fallat la connexió amb la... amb la Roser, a l'Educació Canina. Gràcies. I jo... Sí, veus fent broma a tu d'això? Escolta, que em deixa un programa. No podem deixar l'estacada als nostres oients. Per tant, obrim telèfons i si algú vol escoltar, o el xat també, el xat també, si val, de radiodesvern.com, Alguna cançó en particular, ara que li vingui de gust, ara mateix, a les 5.48 de la tarda d'aquest dijous 18 d'octubre, ens ho pot fer arribar per xat de radiodesvern.com o, si no, al telèfon que és el 933723661. Jo sé que no ha trucat ningú, però bueno, ho hem d'intentar, ho hem d'intentar per salvar aquesta primera hora recta final de la penya del morro. 9-3, 3-7-2, 3-6, 6-1. A veure, sembla que tenim una trucada. Ah, no. No, no, no. Ja no us ha mort. Ja m'ho semblava, ja m'ho semblava. Escolta, no passa res, vull dir, hi ha molts programes de ràdio que demanen trucades i ningú els truca. És més, és més, jo tinc una anècdota que no sé explicar-la. Sí, explica-la, explica-la! D'acord, d'acord, l'explico, l'explico. Tinc una anècdota i és que hi ha programes que tenen molta més audiència... que els de ràdio d'Esvern i la penya del morro no cal ni dir-ho però molt de més a nivell nacional a tot el territori català i a vegades han demanat trucades i no truca ningú no no no això és real això és verídic hi ha alguns programes que demanen trucades I no ràdios d'aquestes de la Quarta, de l'EGM, de l'Estudi General de Mitjans... No, no, no. Situades en molt bona posició, molt bona posició, que demanen trucades a vegades i no truque ningú. I què fan quan no truque ningú? Aquesta és la pregunta del milió. Truquen a familiars! És veritat, és veritat, és veritat. Aquí ni familiars ni res, perquè la meva mare també ja fa anys que no m'escolta, perquè ja es va cansar, jo tot el dia, mama, mama, escolta'm, escolta'm, mira que faig un programa, és la meva mare. Ah, a veure, al començament li feia il·lusió, ara ja, pesat, fill, calla, Jordi. En fi, no truca ningú, no? Doncs fem una cosa, fem una pausa per la velocitat, que això sempre som a temps, i tornem després a la penya del morro. Mira, sí, i veig que la gent al xat va pujant, o sigui, és que aquesta també és una altra cosa que està comprovada, que és que a la gent li agrada veure patir, a l'altra gent, no? Llavors, quan he començat aquest speech amb la Roser fa cinc minuts, que no teníem a ningú, i s'ha separat, hem tingut també problema amb la connexió telefònica, amb la secció, li dic, Roser, escolta, ja ho farem, i dic, va, dic, si algú vol trucar o per radiodesvern.com ens pot veure al xat, Teníem dues persones, em sembla. Dos o tres persones al xat. I ara ja n'hi ha sis. Què vol dir això? Això només és una explicació. És que a la gent li agrada veure com els d'altres pateixen. La gent vol veure'm patir. És que és l'única explicació que hi veig. Perquè hi ha el Jordi ara, està allà a la ràdio, que no en truca ningú i s'està tirant de la moto, saps? Anem a veure el ridícul que fa. Doncs moltes gràcies també, oients, vosaltres, que... Mira, ara marxa't d'un, que esteu aquí. En fi, va, fem una pausa i tornem ara mateix, perquè total, el set tampoc no parla ni diu, o sigui que... Ràdio Tosbem 98.1 Ràdio Tosbem 98.1 Ràdio Tosbem 98.1 Joan era petitet! que festejava i presumia. Espardenya blanca al peu i mocador a la falsia. Adeu clavell morenet, adeu estrella del dia. Adeu clavell morenet, Adéu estrella del dia. I ara que ja en sóc grandet, que m'he tirat a mà a la vida. M'he de te matar i robar, ofici de cada dia. La deu estrella del dia. Vaig robar-ne un traginet que venia de la fira. Vaig robar-li els dopers, també la mostra que enduia. Ah! Arriba! Efemèrides de Sant Just. Tot el dia com avui, fa un any, justament, els operaris treballaven pintant la calçada de la que actualment coneixem com la nova plaça, la plaça Jacint Barreguer, on hi ha l'Ajuntament, que havia renovat totalment el seu aspecte. Doncs avui, just fa un any, van acabar les obres o s'estaven, com a mínim, els operaris treballant en els últims detalls com pintar la calçada. Les obres estaven pràcticament acabades i havien convertit l'espai en una plataforma única en què calçada i vorera són al mateix nivell. És una operació semblant a la que es va fer fa uns mesos l'any passat, eh? a la plaça Campreciós. D'aquesta manera, les places es converteixen en zones uniformes i més accessibles per a tothom. I també s'ha millorat l'accés al rentapeus. Aquest canvi d'imatge ha obligat a suprimir sis aparcaments per vehicles autoritzats que ja fa un any no hi són a Sant Just. La cançó del lladre de la troba kung fu. Doncs la justícia m'agafa... i en presó fosca em duia que la justícia m'agafa i em farà ai mareta que em farà pagar ma vida adeu clavell moranet adeu estrella del dia adeu clavell moranet adeu estrella Adeu, adeu! D'aquí uns moments connectem, perquè ja som quasi bé les 6 de la tarda, amb el bolletí de la xarxa per escoltar notícies d'Embit General i després el bolletí dels Sant Just Notícies amb la Carme Berdoi i la segona hora de la Penya del Morro, on esperem que no ens facin les connexions com aquesta primera hora, amb el Jordi Milán, director de La Cubana, la companyia teatral que ja porta 22 anys fent teatre amb un segell molt particular i molt característic. I després també parlarem amb l'Arnau Cònsul a la secció de llibres de la penya del morro. Mentrestant, Zaz, Je, V. Bona tarda. Donnez-moi une suite au Ritz, je n'en veux pas Des bijoux de chez Chanel, je n'en veux pas Donnez-moi une limousine, j'en ferai quoi Offrez-moi du personnel, j'en ferai quoi Un manoir à Neuchâtel, ce n'est pas pour moi Offrez-moi la Tour Eiffel, j'en ferai quoi Fins demà! J'en ai marre de vos bonnes manières, c'est trop pour moi. Moi, je mange avec les mains et je suis comme ça. Je parle fort et je suis France, excusez-moi. Fini l'hypocrisie, moi, je me casse de là. J'en ai marre des langues de bois. Regardez-moi de toute manière, je vous en veux pas. Et je suis comme ça. Fins demà! Allons ensemble découvrir ma liberté Oubliez donc tous vos clichés Bienvenue dans ma réalité Bona nit. Son les 6. Bona tarda, us parlem Sandra Valén i Manel Carvajal. A DIF tindran llestides les obres de la línia d'alta velocitat entre Barcelona i França a finals d'aquest any. El president de l'administrador d'Infraestructures, Enrique Verdaguer, ha confirmat que tant la infraestructura com la via, l'electrificació i les instal·lacions de seguretat estaran acabades aquest mateix any amb l'objectiu que els trens ja hi puguin circular el mes d'abril. La verdad es que desde entonces yo creo que hemos avanzado en bastantes aspectos. Hemos adjudicado El tramo queda pendiente de la sarrera Mollet, con 9 millones de euros. Hemos adjudicado la primera fase de la estación de Girona, y todo eso por 25 millones de euros, y todo eso nos va a permitir llegar en las fechas que se han anunciado con la alta velocidad. Verdaguer s'ha compromès avui a revisar el projecte de l'estació provisional de l'AVE a Girona i com quedarà al Parc Central quan acabin les obres que fa més de 4 anys que s'estan portant a terme a la ciutat. Aquesta tarda declararan davant del jutge el regidor d'Urbanisme de l'Ajuntament de Fuent Labrada detingut en l'operació Emperador, qui investiga una suposada trama xinesa de blanqueig de diners i ho ha de fer també l'actor Nacho Vidal. Avui el jutge jo ha ordenat l'ingrés a presó eludible sota fiança per a Maria José Jordà, germana de Nacho Vidal imputada en l'operació. Fins ara, les fiances fixades pel jutge... oscil·len entre els 25.000 i els 50.000 euros. Fins ara ja hi ha 84 detinguts i és previst que demà declarin els màxims responsables de la xarxa. L'entitat Acció Solidària contra l'atur de Cornellà, el Baix Llobregat, ha ajudat a 1.300 famílies afectades per la crisi. La dada més alarmant que han trobat és que el perfil d'aquestes famílies és de persones de classes mitjanes i autòctons. Ràdio Cornellà, Beatriz, on seré bona tarda. Bona tarda. Acció solidària contra l'atura atès a 400 persones aturades durant el 2011. Una dada que cada any i des que esclatés la crisi s'ha incrementat. Des del 2008 i comptant també els afectats l'any passat, aquesta associació ha tractat a 1.300 famílies, aportant 700.000 euros gràcies a un fons econòmic. El més alarmant d'aquestes dades és que el perfil de la persona que es beneficia d'aquesta ajuda ha canviat. Oriol Romances és vicepresident voluntari d'aquesta entitat. Tot l'any 2011 el nombre de migrants ha sigut d'un 40%, mentre que en edicions anteriors era superior. Això vol dir que ha anat modificant-se aquest percentatge en la mesura en què autòctons i persones que viuen aquí i que són del país han accedit també als serveis socials, és evident. Acció Solidària contra l'atur porta a terme quatre projectes de cooperació, ajuts econòmics d'inserció laboral, microcrèdits sense interessos per a emprenedors, ajuts puntuals per, per exemple, pagar el lloguer o la hipoteca, i el quart, un fons social per a immigrants. el Comitè Científic de la Comissió Internacional per a la Conservació de la Tonyina Roja, l'organisme que regula els estocs pesquers d'aquesta espècie, és partidari de mantenir les actuals quotes de captures. Així ho ha manifestat el president del Comitè Científic, Jossu Santiago, davant les demandes del sector pesquer català, que reclama ampliar la quota perquè els últims estudis certificen una recuperació de l'espècie. Estim, no? O sigui, aquestes interdumbres també en part són debides al canvi radical que està tenint lugar en la pesqueria. Tot i admetre que un lleuger increment de captures podria ser compatible amb els objectius de l'organisme, els experts creuen que cal prolongar l'actual limitació per poder quantificar i valorar amb exactitud la millora. Bona tarda, us parla David Amador. El jugador del Barça, Andrés Iniesta, ha explicat per què va dir que se senta en espanyol com català. Llevo 16 anys aquí, prácticamente, bueno, prácticamente no, 12 que estuve en Albacete, es decir, algunos años más. Siempre me han cuidado muy bien, mi familia, mis padres y mi hermana están aquí, mi mujer es de aquí, mi hija ha nacido aquí... Es decir, para mí no es incompatible sentirme orgulloso de Fuente del Ville y sentirme de aquí. Esa es la única realidad. Evidentemente, quien no quiera entenderlo no lo entenderá. El Barça s'entrena a partir d'aquesta hora per al partit de Lligat de dissabte al Camp del Depor. Barça, Espanyol i Llaguster han conegut avui el rival per als setzents de final de la Copa del Rei. Els blauranes jugaran contra l'Alabés. Va anar de victòria i tornarà al Camp Nou, mentre que l'Espanyol s'enfrontarà al Sevilla amb la tornada a casa. El seu torn al Llagostera, que ahir va eliminar el Prat, jugarà contra el València. Notícies en xarxa. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bona tarda, són les 6 i 5. Avui a les 7 es farà una xerrada sobre el Gran Casino de la Rebessada, un dels complexos més emblemàtics de Barcelona a principis de segle XX. Una xerrada que anirà a càrrec dels autors del llibre que porta per títol El Gran Casino de la Rebessada i que són Pere Fàbregas i Carlota Jiménez. Un casino que es va inaugurar l'any 1911 i va ser un símbol de la burguesia de l'època perquè van ser un espai de joc que havia estat el Gran Hotel de la Rebessada des del 1899. Tot i que va ser un punt de referència per la burguesia que estava jove durant només un any. Amb la prohibició del joc i la Guerra Civil, l'edifici va començar al seu decliv i, finalment, l'any 1943 es van derrocar. El complex comptava també amb atraccions, com una muntanya russa de més d'un quilòmetre allargada i 25 metres d'alçada, la qual cosa el feia més atractiu. I ara, però, només en queden algunes restes, com ara diferents pilars que la sostenien i les restes d'altres atraccions. De tot plegat, se'n parlarà avui a les 7 de la tarda a la sala de les golfes de Can Genestam. Una xerrada en el marc de les festes de tardor que han començat aquesta setmana i que s'allarguen durant els propers dies. De fet, dissabte tindrà lloc un dels actes més destacats, que és el Corre Llengua, que començarà a partir del migdia amb el tradicional dinar i després també amb el concurs Calverno, unes activitats que es faran al Casal de Joves. Després, al vespre, també hi ha previst uns concerts, un concert que està previst per fer a la plaça Campreciós i, si plou, finalment es farà l'equipament de la plaça de la Pau en lloc del casal de joves, com s'havia dit fins ara. I acabem aquest butllet explicant-vos que l'associació Sant Just d'Esvern-Horp Amnecaramix engega nous cursos d'alemany. Es faran per principiants i també per persones amb alguns coneixements de l'idioma. A més, s'ofereixen classes particulars o en petits grups de l'anany tècnic per a professionals. Si esteu interessats en aprendre o millorar la llengua i voleu més informació, us podeu posar en contacte amb la Gisela al telèfon 609 800 425. I de moment això és tot, més informació a les 7 als Sanyos Notícies, edició vespre. Se lo llevó la tormenta y el tiempo, nada se pudo salvar. Solo quedó una chispa de luz suspira por volver a empezar. No hay más que temer Tan solo seremos libres Cuando no haya más que perder Feliza de Félix, perfil de coral torcido, herido. Pon cada latito y celebra que nuestra historia continuará. Los días están contados, no hay más que temer. Fins demà! Los días están contados, no hay más que temer Tan solo seremos libres cuando no haya más que perder Si no hay nada más que perder Si no hay nada más que perder Se lo llevó la tormenta y el tiempo Ara escoltes ràdio d'Esbert, sintonitzes ràdio d'Esbert, la ràdio de Sant Just, 98.1. Ràdio d'Esbert, 98.1. Ràdio d'Esbert, 98.1. Ràdio d'Esbert, 98.1. Smart Chat. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill-out, l'smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem. Fins demà! Per què ens agrada fer teatre constantment? Inventar històries per sentir-nos diferents? Montar un circ de quatre pistes per ser els grans protagonistes? D'un minut de glòria fem un casament? Perquè en el món tots fem teatre en algun moment? Avui a la penya del morro entrevistem el director d'una de les companyies històriques del teatre català, La Cubana, una companyia amb èxits com Cegada d'Amor al teatre o Les Tresines a la televisió, per exemple. Ja porten vuit mesos amb el seu últim espectacle, Campanades de Boda, ara al teatre Tivoli, i avui parlem amb qui ha estat el seu director des del primer dia ja fa 22 anys. Jordi Milán, bona tarda. Bona tarda. Bona tarda, què tal, com estem? Bueno, 22 anys, no, 32, eh? Sóc una mica més vell, però bueno. A 32? 32 anys. Doncs mira, ens han sortit els comptes malament. No, no, la Comana va començar l'any 80. Sí? Sí, sí, sí. Per sort, vaja, per sort o per desgràcia, però vull dir que a mi sí que és per sort, perquè vull dir, són 32 anys que vull dir que, en realitat, han passat volant i han fet el que ens ha donat la gana, que en aquest cas, bueno, doncs és teatre, no? Aquest és l'últim espectacle de la Cubana, Campanades de Boda? A veure, no, pretesament no és l'últim espectacle ni volem que ho sigui. El que sí que és cert és que som gent que ens agrada tocar de peus a terra i donar de les circumstàncies sí que realment veiem que és difícil. De la manera que nosaltres, a veure, no per res en concret, perquè a mi l'espectacle ha tingut molt èxit i ha funcionat molt bé, però de la manera que nosaltres funcionem... Un espectacle normalment el girem durant 3, 4, que l'explotent molt i vivim gràcies a això per anar a tots els pobles i poblets, no solament de Catalunya, sinó de tota la resta de l'estat. Doncs bueno, això ara les circumstàncies són unes altres, vull dir, tu saps que tothom sap, vaja. Sí, sí, sí. Els ajuntaments, els teatres aquests públics no tenen diners, aleshores doncs, bueno, en principi només podem viure de les... de les temporades, de tota manera estem fent temporada a Barcelona i de moment estan anant bé. I marxeu a Sud-amèrica? No. No marxeu ja, no? Anirem després a Barcelona, que estarem segurament fins Nadal, doncs després farem com temporades llargues, un mes a Saragossa, un mes a Sevilla, un mes a València... És que no em volia equivocar, però em sembla que amb Cegada d'Amor vau marxar, no? Sí. Amb Estrada de Amor sí, perquè Estrada de Amor, per exemple, per això que et deia abans, vam estar durant cinc anys fent-la. I en aquests cinc anys vam incloure també una gira per... vam estar de temporada a Buenos Aires durant quatre mesos. Sí, sí, sí, clar. Aquells temps s'han acabat, no? Bé, no és que s'hagin acabat, són diferents. el món dona voltes i la vida també dona voltes i tot plegat és canviant i és diferent. Ens hem d'adaptar una mica als temps que vivim i ja està i ara ens toca fer-ho d'una altra manera. Va, parlem de campanades de boda. A la corona, sí, sempre ho he intentat retratar al teatre que fem tots en situacions concretes de la vida, que en fem molt. Sí, en fem molt, en fem molt. I ara ho reproduïu al teatre que es fa o que fem tots, vaja també a les bodes. Home, és que és bastant obvi, no?, perquè vull dir, si una de les coses a nivell familiar en què es veu aquest teatre que nosaltres diem que tothom fa a la vida quotidiana és els casaments, precisament, no?, perquè tothom fa, tothom segueix un guió d'una cosa que tots hem canviat, ens hem modernitzat, però seguim fent les mateixes coses, no?, perquè, bueno, perquè en el fons forma part d'un guió preestablert que socialment figura que ha de ser d'aquesta manera. I tots ho fem, vaja. Diguem que no fem cara de fàstic, però acabem fent-ho tothom. Perquè les bodes se les va inventar l'església, no? Però parlo ja de... Bueno, sí, les esglésies i la família, també. L'església, una part, i la família, també, perquè abans una boda era com una celebració molt gran, no? Era portar, doncs, portar... O sigui, fer una unió que moltes vegades era interessada, moltes vegades no, i que, si més no, el que portava era... un engrandiment de la família, no?, perquè allò oportunarien més fills i més fills, més mal obra, i era un enriciment de la família. Ara potser és el contrari, no? Sí, home, la vella... Ha de casar-se i tenir fills, doncs, és potser la ruïna d'una família. És una despesa i hi ha molt de gent ja que prefereix no casar-se directament, no? Però, bueno, però en principi... Però la gent ho continua celebrant, continua fent les mateixes coses com si ens caséssim per l'església. Sí. En fi, tu fixa't que ens casem pel civil... i la gent continua fent el mateix rita, que també es posa aquells vels, i les flors, i les coses, i a més a més els locals no són els apropiats molts cops, però la gent continua fent el mateix, i va amb un convit, i fa això, i fa l'altre, i ha de fer el rita. Aquesta és la prova més evident d'això que t'explico, que realment la gent necessita aquesta part de teatre, disfressant-se d'una manera determinada, vestint-se, actuar d'una forma determinada, i ja està. Una cosa divertida, en definitiva. Sí, i tant, i tant, i tant. A quantes bodes vas anar mentre et preparaves l'espectacle? No gaire, però sí que hi ha anat a moltes la meva vida, perquè jo penso que tothom, a veure, tothom, qui més, qui menys, jo no m'he casat. Però qui més, qui menys, sí que realment... I la més surrealista, on has estat? O alguna que recordis especialment? No cal que diguis qui era, perquè clar... A tot, a tot. Potser la que més em va xocar va ser quan al principi de les bodes gais em va xocar molt que realment jo n'anava, vaig anar amb una boda gai d'uns amics meus i tal, I després va resultar que era una boda més convencional que les més convencionals, no? Era més conservadora que moltes, no? Més conservadora, exacte. I això em va xocar molt. I em va divertir, perquè era fer les mateixes coses, vull dir, a veure, no sé, cada ho té... Em pensava que no sé, que seria una cosa molt més original i tal, i en el fons, no sé, tot el mateix que una boda normal, no? I això em va xocar. És la que me'n recordo ara que... com més surreal, no? Quan començaven també, no? Les bodes, entreguells... El sabre, el pastís, el sabre, la copa enroscada entre els dos braços, el cava, els ram per la mare, els ram per la tia, tota la història, bueno, en aquest cas no portaven ram ells, però... però sí que realment m'han fet la cerimònia. La corbata... A la cubana sempre heu defensat aquesta teatralitat de la vida? No és que l'hem defensat, és que existeix. Vull dir, nosaltres el que fem senzillament és reproduir totes aquelles coses que són teatrals a la vida quotidiana i que passen inadvertides com a teatre. Tu vas pel carrer o al metro o a qualsevol lloc I hi ha molts, els mercats, la nostra feina. Jo penso que tots fem una mica de teatre, sense adonar-se'n, però sí que és teatre, i és teatre del Gómez, a més. Hi ha molts personatges de la Cubana, sobretot femenins, com per exemple les Tresines, diguem-ho així, que estan en una edat estupenda, que dèieu. Tu ja has arribat a aquesta edat estupenda, Jordi? Jo penso que sí, ja hi soc. Sí, ja hi soc. Jo penso, el que passa és que, a veure, això de Tresina, que és una cosa que nosaltres toquem molt, doncs no és que sigui una edat, tampoc no forma part d'una edat. és més aviat una filosofia de vida, no? O sigui, ser tresino, que n'hi ha d'homes, ser tresino o ser tresina, doncs és una filosofia de vida, no? És una forma de veure les coses, d'educació, i que no està ni bé ni malament, senzillament és una cosa que existeix, existeix molt aquí al nostre país, a Catalunya. Sí, aquest grup social... I que, a veure, això que et volia dir, que no t'arriba amb l'edat, que hi ha noies de 20 anys... que es casen i el dia després de casar-se es tallen la cua de cavall i es fan el call curt i ja són tresines. I en canvi hi ha senyores de 60 anys o de 65 que els hi pertocaria ser tresines i no ho han estat ni ho seran mai. Ni els 80 ni els 90, si encara viuen, no? Perquè la seva mentalitat, la seva filosofia, no és d'atresina. No és d'atresina. No és d'atresina. Sí, sí, que està... No, que està... La dresina es porta dins, eh? I tinguis l'edat que tinguis. És un grup... I aleshores, el que tinc cert és que la cubana ens agrada molt, molt, molt tocar el món, diguem-ne, de la dona, en aquest cas. Vull dir... sí que surten homes als nostres espectacles i a les nostres històries però el món de la dona és molt ric, és molt ric s'agrada de fet, ara que parlem de l'estrategia com recordes aquella època? perquè jo penso que la gent, vaja, tenim un carinyo molt especial aquella sèrie, no? és curiós perquè és una sèrie que en el seu moment va agradar però no sé si va agradar ha agradat molt més després l'han reposada moltes vegades i la gent li té molt carinyo, no? Al principi, jo me'n recordo que quan vam fer això, era una cosa que, fins a la mateixa gent de TVT, ens deien, home, està bé, però és que és vero, perquè no passa res, no? I deien, hosti, però passen moltes coses. Sí, però el concepte que ells tenien de sitcom i tal, no... diguem-ne, no lligava, no? I després, esclar, ens deien, ui, és que creieu massa, tal. I en canvi, ara, per exemple, a veure les Tresines, i són una balsa d'oli en comparació amb els programes de televisió que es fan, que dutom crida, dutom... Sí. De fet, les sitcoms, que són les comèdies de situació, hi ha moments que allò són com una voràgina, que no paren de passar coses i personages que entren que surten. Això, tu com a director i també guionista dels espectacles de la Cubana, ho tens molt present? És a dir, ho tens molt estudiat, que ha quedat tants... A mi és igual. A mi el que m'agrada... Jo no, no, no. Estudiant no es pot... Jo penso que en aquest món, tant de la televisió com del teatre... No tens ni gaires coses estudiades, perquè jo penso que el teatre, tot el que és creació, és una cosa molt espontània i molt del moment, i molt del que t'agrada a tu en aquell moment, del que sents. Però sí que realment, a veure, nosaltres el que ens agrada és que els espectacles tinguin un ritme, un ritme determinat, perquè és el mateix ritme que nosaltres veiem a la vida. La vida, de per si, té ritme. no anem a càmera lenta pel carrer, normalment anem atrafegats i hi ha unes situacions que a vegades són amb ritme, a vegades sense ritme, però que normalment sí que ens agrada que els nostres espectacles tinguin una mica de ritme. Tu, de fet, tens tot el guió escrit des del començament o el vas adaptant a mesura que abans... Sí, el que passa és que normalment hi ha un guió, un guió que és un guió llarguíssim i fet molt a la meva manera, i que després es va ajustant una mica amb els actors. Primer perquè no pot ser tan llarg. Els guions estan fets tal com els té que dir lector. Són uns guions poc literaris, podríem dir-ne. Què vol dir? Que només estan les frases i prou. Una mica les frases i els dejes, entre cometes, de com ho diria l'actor, els accents, etc. I després amb l'actor ho treballo, I aleshores, doncs, vaig retallant, i vaig cosint, i vaig tallant, i vaig... i al millor afegeixo coses... Bueno, i afegeixo coses fins ara, vull dir, l'espectacle aquest, el Campanades de Boda, que fa des del 2 de març pel meu estrenar, i encara... i a vegades hi tallo coses, a vegades hi afegeixo alguna cosa, hi poso, trec... Home, és que l'altre dia jo vaig anar a veure la funció i encara estaves allà al palco mirant la... Sí, perquè jo hi vaig cada dia, eh? A tu hi vas cada dia igualment, o sigui, encara... Sí, perquè és que això forma part de la meva feina, vull dir, a veure, la meva feina... És director, però és una persona que... Jo soc part de la companyia. I aleshores, doncs, cuido una sèrie de coses com l'actor cuida unes altres, no? L'actor cuida que allò sigui sempre igual, de posar-li les ganes, posar-li l'empenta, que la roba seva estigui ben cuidada. I jo, en aquest cas, cuido que l'espectacle tingui un ritme i que estigui bé i que estigui polit, perquè el que ve avui... té el... tingui les mateixes avantatges que el que venia ahir, no? Però no en plan de controlar de... Ui, aquí què passa? I allà amb el bastó aixecat per veure si algú la pifi. No, no. Senzillament perquè... A veure, jo la veig cada dia i accepto algun disc, clar, perquè també he de fer coses, però normalment la veig i jo, a veure, hi disfruto. No em canso de veure la... Penso que és... És com una cosa que... El teatre és una cosa que es fa i sembla que es repeteix, però no es repeteix. Sembla que es repeteixi. Cada dia es crea una cosa diferent. Hi ha un guió que està escrit i que sempre és el mateix, però els actors, la manera de fer-ho, el públic varia. I aleshores, cada dia és un espectacle diferent, encara que sempre és el mateix, clar. I a més, a la Cubana, més encara, no? Perquè la participació del públic potser no és mai, però sortirà, tot i que al principi el públic fa el que se li diu. El públic és una part molt important i depèn com està el públic, l'actor respon d'una manera o respon a l'altra, no? I si el públic no respon, de vegades l'actor ha de provocar que respongui, no? És a dir, apretant-la una mica. Però jo penso que és molt important. Per nosaltres, el teatre forma... No és una cosa de fitxar i marxar, entens? És una cosa que forma part d'un tot, no? I a mi m'agrada el teatre. Jo soc director per accident, podríem dir-ne. Home, però també has participat d'actor. A mi m'agrada ser actor, m'agrada el teatre, m'agrada també fer roba, m'agrada fer decorats, m'agrada estar allà mirant-ho, m'agrada veure com altres ho fan i dirigeixen, també... M'agrada el teatre com un tot, no com una cosa especial i particular. De fet, ara que comentaves això, que no vas a controlar amb un bastó, a veure com els directors ho fan... No, no. La gent es pensa que sí, però no és així. Tu et consideres un director exigent? Sí, ho soc. Sí, ho soc. Sí, ho soc, però més per la fama que m'han donat els altres que per la realitat. Però sí que és cert. A veure, soc... No és que sigui exigent. Sóc molt perfeccionista, o intenta ser-ho, i això de la perfecció, que a vegades no existeix, perquè això seria molt avorrit, no? Però, bueno, s'ha d'intentar. Vull dir, llavors, sóc perfeccionista, sí que és cert. I això, aquest perfeccionisme, a vegades, fa que sigui exigent. Perquè som molt exigent a mi mateix, i aleshores, doncs, bueno... també soc oxigena amb l'altre. Penso que les coses s'han de fer igual i que per això som actors i per això som espectadors i per això som gent que es dediqués a aquesta història. Jordi, ara ve la pregunta profunda. La cubana és la teva vida? No, home, no ho hauria de fer. La cubana ha ocupat molt de la meva vida. Ha ocupat molt, moltíssim. Per mi, aquests 102 anys han passat volant. Això no sé si és gaire bo. Era bo perquè he estat fent una cosa amb la que m'he implicat molt, no? I per una roba o per l'altra, doncs, bueno, ha passat volant. Té les coses bones i té les coses dolentes. Home, jo intento que no sigui tota la meva vida, perquè si no m'ho he imaginat. Però sí que forma part de la meva vida en aquests moments. A veure, jo el teatre era un... En principi va néixer de quan era molt petit com a afició i aquesta afició no pensava mai dedicar-me professionalment al teatre. Tenia la meva professió... que era la del dissenyador. I aleshores aquesta feina va anar tapant l'altra. Què dissenyaves? Jo era dissenyador d'interiors, el que vulgarment es coneix com a interiorista, no? O de curador, o digue-li com vulguis. Home, això ha deixat empremta en tots els espectacles, perquè això, dic, que dissenyaves interiors i tot plegat, ha deixat empremta els espectacles, no? Perquè sempre veiem un vestuari amb uns colors molt vius, amb un regell molt particular de la Cubana. Sí, deu ser gent especial, però no té res a veure amb la meva antiga professió. Jo em dedicava a això perquè m'agrada molt la meva professió i m'agrada molt el teatre com a hobby, com a que li agrada jugar escacs o li agrada jugar tenis quan acaba, no? Jo agrada fer teatre i el teatre, doncs, en un moment donat es va convertir en feina, i ja està, i com un joc, sense pensar-ho, i després això va anar... Va anar tirant endavant, tirant endavant sense donar-se'n compte i ja està. Fins fa poc encara el meu carrer d'interiorista encara posava interiorista o dissenyador. I realment ja no posava res perquè no et demanen ja la professió. Però que en definitiva sempre pensava que el meu futur tornaria a treballar d'interiorista o de dissenyador. I ara penso que, bueno, que no. Que ja no, eh? Per anar acabant, hi ha alguns espectacles dels quals... Acabant perquè m'enrollo com una persiana. No, no, no, és que nosaltres també tenim coses, Jordi, o sigui que... Va, jo estaria hores i hores perquè jo soc molt fan de la Cubana. El que passa que, clar, hem de fer... No, que sí, que sí, que hem de fer coses. Vuita broma, home. Ah, però, escolta, no, ara que et tenim aquí, hi ha alguns espectacles dels quals has tingut la idea però que no els heu pogut estrenar? Que no, els hem pogut estrenar. Sí, que no els has pogut fer, no els has pogut deter-me. Ens pots dir alguna idea d'aquestes que s'han quedat? No, en moltes. Mira, per exemple, aquest espectacle... No, la que tinc al camp no te la puc dir perquè la penso fer. Ah. I veus-ho quan dèiem abans de plegar, la idea de fer el... No, quan anava a fer l'espectacle Campades de Boda, jo volia fer un altre. Campades de Boda és un espectacle que ja era molt antic, entens? Que estava al cap però molt antic. Mhm. se m'havia fet vella el cap sense poder fer-lo, no? Sí. I aleshores jo en volia fer un altre. Però aquest altre... Estaven vinculats uns permisos, perquè, bueno, està basat en una cosa coneguda i tal, i aleshores aquests permisos no els vaig tenir, aleshores em vaig haver de fer això. Però és possible que ho faci. I un altre espectacle que tampoc he fet, del qual havia assajat, que és un espectacle petit format, abans que acampades de boda... que el volíem estrenar abans que em va de Saboda, que feia Pili & Willy, i que el vaig estrensejant i 15 dies abans de l'estrena vaig dir que no l'estrenava perquè no m'acabava de convèncer. I de què anava? De què anava? De què anava? Bé, doncs del mateix, però en definitiva anava de Pili & Willy i una parella de ball de Saló, que anava fent bolos, però en realitat anava de com ens veuen un tio estranger, un tio estranger que s'havia quedat amb una espanyola i s'havia tingut que quedar a viure a Espanya per nassos, i va haver d'aprendre l'espanyol i veure'ns i conèixer'ns per força, quasi. I aleshores era com un estranger, un immigrant del primer món, un australià, ens veia a nosaltres els espanyols, els espanyols catalans, etc. Però és això una mica, aquesta cosa, com realment no un immigrant, un marroquí o un sud-americà, No, com un immigrant del que nosaltres considerem del primer món... Sí, occidentalitzat i tal, eh? Exacte, ens veia nosaltres... I al final no va sortir, no va sortir. No va sortir perquè... Perquè no vas voler. Tenia que ser un actor... Per això, per l'exigència, precisament. Un altre ho hauria estrenat, abans que ha estat les peles i tot, que ens havien gastat nosaltres. Però jo, per l'exigència, no... L'actor... Tenia que parlar d'una manera determinada, jo volia que parles d'una manera determinada... i no ho vaig aconseguir, i aleshores al final vaig decidir que no ho feia. Però quan trobi l'actor aquest, ho tornaré a... Aquest actor, ha tornat a treballar a la cubana, aquest actor, o no? Eh? Si no, és que no és un actor de la comuna, és un actor estranger, aleshores era complicat de trobar el que jo volia. Val, d'acord, d'acord. Era un actor estranger. Si és estranger, autòcton, vaja, de veritat. Sí, sí, sí, no, no, deixem-ho aquí, no cal dir... Ja està. En fi, Jordi, moltíssimes gràcies. A tu. Campanades de boda al Teatre Tívoli, a veure si arribeu al Nadal, que jo crec que sí, no? Sí, a veure, a veure, a veure. Segur que sí. Segur que sí. I, en fi, jo us la recomano molt perquè riureu, riureu segur. Un espectacle divertit i la que la gent s'ho passarà. No, no, és que, a veure, sembla un tòpic, però jo, si no ho pensés, jo personalment no ho diria. I a part que la cubana, un respecte, eh? Sempre és garantia de riure, perquè és que munteu uns pollos allà, increïbles. En fi... Està bé que diguis això, això. Bona propaganda, no? Una garantia de riure, de passar-s'ho bé i d'una cosa ben feta, vaja. Per mi sí, vaja. Clar, que cadascú opin el que vol, però per mi sí. En fi, Jordi, que vagi molt bé. Bona tarda. Bona tarda. Vinga, adeu. Una boda passa ràpid i el record del dia, sols et torna quan et mires la fotografia, en un marc de lleutor. Un record del teu paper dins la funció. Per què ens agrada fer teatre als casaments i en els batejos, comunions i enterraments? Si en fan punt, no ens ho perdem mai. I això és igual a Barcelona que a on va. De Buenos Aires a Sumatra tothom pensa en fer teatre. Ja se sap, la graça humana sempre busca fer carana. Som en tots! La penya del morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio d'Esverda. I d'un espectacle de gran format, com el que acabem de parlar ara mateix amb el Jordi Milán, que era el director de la Cubana, Campanades de Boda, passem a un altre espectacle, una mica de format més petit, que únicament es podrà veure aquest dimarts, és una perla, una joia d'aquestes, és un espectacle musical, aquest dimarts, dia 23 d'octubre, a les 9 de la nit, a la Sala Atrium, que és una sala molt petiteta, de recent creació, una de les últimes que ha arribat a Barcelona, allà a la dreta de l'Eixample, i que els d'Atrium Ensemble, que són quatre músics, que ara ens explicaran què és el que toquen, fan un repertori basat en la música de dos compositors, Biber i Schmelzer. Deixa'm parlar amb el Roger Junyent, que ja el tenim al telèfon. Roger, bona tarda. Hola, bona tarda, Jordi. A veure, explica'ns, perquè això és una petita delicadesa, no? És un petit carmel, jo penso, a més, en un escenari molt a prop, on el públic també està a tocar. Comencem pel començament, què és Atrium Ensemble? Atrium Ensemble és una formació que vol ser molt flexible, vull dir, en aquest programa serem quatre, però... un programa que ja havíem fet, vam ser tres, i en el futur vés a saber, potser serem els que la sala doni de si, ho dic perquè és relativament petita la sala. Llavors, és una formació bàsicament, com ho diguem, que ens basem en la interpretació històrica, és a dir, intentem tocar amb instruments originals i res. Originals quins són? Ah, bé, en aquesta producció som dos violins, una viola i un violoncel. De totes maneres, no és el típic quartet de corda, perquè de fet estem parlant de música del segle XVII, llavors el concepte quartet de corda és una mica nou... per aquest, o sigui, molt nou per aquesta època, però en aquest concert serem això, una formació així, que és més, vol ser una mica orquestral una part i l'altra part és més solístic, violí, violoncel. Per tant, interpreto per les teves paraules que el que intenteu és reproduir com escoltaven el públic del segle XVII les peces musicals o no? Sí, sí, exacte, sí, sí, aviam, exacte, aquest concert que estaves parlant, que farem la setmana que ve, que es diu Místic i Profà, intentem la part més profana que serem els que tocarem més estona intentarem en aquesta part les dues parts intentarem que el públic entri dins del període en què estem tocant intentem traslladar aquesta música a l'època actual però amb un llenguatge musical més modern podríem dir Sí, sí, és això. Que llavors, no? En fi, és un repertori basat, com diem, en la música de Henrik Biber, també Schmelzer, que són, ja d'entrada, compositors, jo crec que desconeguts, no? Per mi, com a mínim, perquè jo no els havia escoltat mai, no? Biber és un dels violinistes més importants d'aquella època, bueno, sí, actualment és una mica desconegut, Però, bueno, a l'època era molt important, i Schmelzer té el cos del mateix. De fet, ells dos van ser contemporanis. Inicialment volíem fer només un programa de Bieber exclusivament, però al final, doncs mira, ens vam animar i vam afegir Schmelzer, que el lliguem perquè és un músic contemporani de la mateixa època, i que, bueno, que entre ells dos es coneixien i inclús es plejaven sovint. La música que sonarà és aquesta, més o menys, eh? Sí. Perquè això és de l'esquerci musical, eh? I, escolta, jo quan he anat a concerts amb instruments d'aquests de corda, comentaves les violes i tot això, em transmeten una pau. I una seranó que... És com... És un instrument, són instruments que amb aquest tipus de música... Ostres, som com relaxants que avui en dia també va bé trobar algun moment de pau, no? Home, en aquest concert el que volem una mica és les dues coses, eh? És a dir, bueno, sí, evidentment pau sempre, però per una part, la part més, diguem, profana, volem divertir com la gent es divertia en aquella època, intentarem explicar el llenguatge perquè la gent es pugui divertir amb nosaltres, també, i després hi ha la part més mística, diguem, que és més la víver, les sonates del Rosari, farem tres sonates, que aquesta part sí que volem traslladar una mica... Sí, potser sí, la part més mística i més espiritual i més tranquil·la, diguem, de viver. Vull dir que intentarem ser una mica duals, també, en aquest concert. Jo, la veritat és que no us he anat a veure mai a Triumph Ensemble. N'he sentit a parlar, i molt bé, perquè, a més, feu pocs bolos l'any, no? A la sala de moment, sí. Ho vam arrencar l'any passat, a finals de curs de l'any passat, i, bueno, ara, la idea, a partir d'ara, es n'ha fet més, però, bueno, s'han d'anar... Saps què passa? Que ens hi exposem molt i el que deies una mica al principi, cuidem molt els concerts, preferim fer poca cosa però... Qualitat. Ho intentem, almenys. Si més no, ho intentem. Sí, màxima qualitat. No, no, no, però això és el que m'arriba, eh? Jo no me la dic. No vull dir que és una cosa molt cuidadeta, molt mona, molt ben empacatadeta, i la veritat, escolta, és que també s'agraeix, i a veure quan tinguem oportunitat, com per exemple aquest dimarts, a les 9 del vespre, a la Sala Trium de Barcelona, místic i profà. En fi, que ja va bé de tant en tant, eh? Desconnectar una mica, escolta, sí home, del món modern i de... Tot que va molt ràpid i molta pressa i pa, pa, pa, pa, una cosa més tranquil·la. En fi, Roger Junyent, un dels músics, moltes gràcies per haver-nos acompanyat i que us vagi molt bé aquest místic i profà de Trium, ens sembla, aquesta música clàssica del segle XVII que tocareu a la sala de Trium. Bona tarda. Doncs res, moltíssimes gràcies a vosaltres. Gràcies a vosaltres. Bona tarda. Bona tarda. La pell del morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio d'Esvern. Camí cap a tres quarts de set de la tarda. Escolta, quina tranquil·litat i quina... Sembla això, clar. Sembla la desapareguda ICAT FM aquesta tarda, La penya del morro, perquè ara parlem de llibres amb l'Arnau Cònsol. Arnau, bona tarda. Bona tarda. Bona tarda, Arnau. Sembla un programa d'aquests culturals. Saps què farem, a vegades? Bona tarda. Sí, perquè hem de parlar amb el Roger Junyent, que tenen aquest... Entè que no era un quartet, però vaja, que era violes i violins que actuen a la sala Atrium aquest dimarts tocant música a una sala molt petita, així en directe d'un compositor del segle XVII, així com molt autèntic, saps? Ah, molt bé. Sí, però vaja, escolta, sí, canviem una mica d'aires. Ara. Arnau Cònsul, bona tarda. Bona tarda. Molt bona tarda. Bona no ho sé, perquè està per ploure, no? A més a més sembla que plourà a tot dia dret. Home, ja vam començar al començament del programa. Jo ja et vaig dir, dic jo... Jo el dia que plou i no surto de casa. No, no, ja ho sé, ja. Està amenaçant i he dit, avui no vinc. Ja t'has quedat, ja ho veiem. On estàs? Estàs a casa, tu, ara, a Sant Just? No, no, no, a veure, ara, bromes de banda... No, no, ho dic perquè... Avui ja, d'aquí un horeta escassa, començarà la festa dels deu anys de la festa... dels deu anys de Sapiens. Home, és veritat, és veritat. Fa un dia morit, si algun que ara, bueno, desafia el temps i vol venir... Un cop de cotxe amb un de moto encara hi arriba, eh? De fet, el diari Ara, aquests dies, surt un recull, aquesta setmana, pel cap de setmana em sembla que és, no? Surt un recull dels millors reportatges d'aquests 10 anys d'aquesta revista científica catalana. Exactament. Científico-històrica o històrico-científica o social, diguem-hi com vulguis. En tot cas, una revista d'història, no només d'història de Catalunya, però que evidentment posa molt accent en Història de Catalunya... en la qual, doncs, tinc l'honor de col·laborar des de fa moltíssim temps. Això te n'hauria, perquè tu hi col·labores fent articles, no sé si a cada número o de forma puntual. Cada dos o tres números, aproximadament. Ells, bueno, diguéssim que em van oferint, tenen una bossa, no sé, cada 25 col·laboradors, i aleshores els van fer enrotar, i a mi em toca, aproximadament, a vegades són dos números seguits, i després t'has tres o quatre que no escrius, va com va. La teva última publicació va ser ara al setembre, no? Em sembla? La meva última publicació va ser al setembre, però ara, el mes que ve, en sortirà una altra. De què parles? El novembre. El novembre està previst... De fet, avui, què som? Dia 17? Sí. 18, 18. 19 d'octubre. 18, 18, doncs... Normalment, de part, el dia 20, 22, o sigui, posem que la setmana que ve surt ja la revista del mes de novembre, sempre una setmana i mitja abans que comenci el mes, i aleshores sé que l'article de portada sobre el fons quart del magnànim que és l'article que jo he fet. Una mica els temes aquests que a mi m'especialitzen, o que a mi m'han fet especialitzar, són biografies de reis, coses de la guerra de successió, i mira, sé que fa una setmana vaig explicar que sortia aquest del setembre sobre la Pera Tercer Cerimoniós, doncs ara Alfons IV del Magnànim. Ah, molt bé. Sabrem una mica qui era aquest personatge històric. Doncs mira, era el tiet de Ferran el Catòlic, que és una mica més conegut, oi? Ferran II. Doncs aquest era el tiet, que va ser rei de Catalunya, però va decidir que ha de governar la Catalunya des de Nàpols i un bon dia se'n va anar i no va tornar més. Traureu un article especial dels 3.000 anys d'història de la nació espanyola? Està previst de cara a... Ens ha agafat una mica per sorpresa. Has hagut de preparar un número especial, sortirà de cara a Nadal, que sempre hi ha més venda, no? Escolta, quines barbaritats, no?, que et diuen alguns polítics? Jo crec que queda curta, eh?, perquè en realitat, vaja, una teoria que estava sent acceptada és que abans el Big Bang a Espanya ja existia. Sí, sí, sí. És que el Big Bang, quan va explotar tot, era en espanyol. O sigui, va passar en castellà, el 20. Era un espanyol que estava allí i va dir, ara veuràs. No, les partícules ja eren espanyoles, ja. O sigui, les primeres partícules de l'univers eren espanyoles, ja. Fixa't, eh? Fixa't. Que fort, que fort. En fi, sí, sí, sí. L'esperança Aguirre, que no parlava des que va dir que retirava i potser que no calia que hagués parlat, no? Però vaja, escolta, que vagin fent. Per cert, avui, que hi ha aquesta... Que pot anar tothom qui vulgui, per tant, aquests 10 anys de sàpients... Que jo sàpigui, hi ha una part de la festa que sí, que és en obert, i, vaja, evidentment, tot lector, vaja, no cal cap prova per demostrar com és lector, no? Arriba allí, no sé com serà la festa, dedueixo que us donaran a conèixer aquest llibre especial. Una festa d'historiadors. Sí, una festa d'historiadors, hi haurà molta pana, no? Americanes de pana... Americana, d'aquestes, amb colzeres. Ara, ara, aquestes. De fet, jo avui l'he tret de l'armari. Sí, home. Posa't a l'arnau, que quedaràs bé, quedaràs bé, aquelles colzeres. Aquelles quadres, però no dels quadres modernets, d'aquelles que recuperes... Sí, senyor, i els pantalons de pana, també de marron, obscur, i un cinturó, així. Jo crec que és una mica... Pot ser, eh? Pot ser. Ja no ho explicaré la setmana que ve. A veure com va. D'altra banda, aquesta setmana han començat els cursos d'escriptura tant a l'Ateneu, els dimarts, com a Can Ginestar, els dimecres. I, de fet, ja va haver la sessió del Club de Lectura amb el Cor de les Tenebres del Josep Kornrach. Però, un moment, anem per parts. Com m'ha anat? Sí, anem... Com ha començat el... Sí, sí, és que ho sabia, ho sabia, ho sabia. Ja, ja, ja, arregla-ho ara. El que passa que jo, és que és allò que... Quan algú diu anem per parts, o jo mateix, fent el programa moltes vegades dic anem per parts, sempre estic temptat de dir que em deia Jack el Destripador, però ja últimament vaig pensar, no ho diré més. No ho diré tampoc. No, no, però tu puguis el que vulguis. En fi, els tallers d'escriptura de l'Ateneu, aquests cursos que es fan des d'aquesta escola, ja s'han començat, han anat bé d'alumnes, com ho valores? Bé, home, de moment hem doblat, no? Hem passat que hi havia dos alumnes, perquè tant n'hi ha quatre. Bravo! Bravo! i ja pendent una o dues persones més que estaven dubtant, per entendre'ns. La primera sessió era informativa i allò de trobar-se, fer algun primer exercici per saber els nivells i tot plegat. no afecta per ser-la perdut, diguéssim, no? No, aquí fem broma, però la veritat és que... I com qui sigui interessat encara hi pot entrar. Això t'anava a dir, aquí fem broma, però escolta, li donem el suport i està bé, perquè com a mínim podria ser pitjor, eh? Podria no haver-se apuntat ningú, perquè tal com estan les coses, per exemple, al casal de joves de Sant Jus, sense anar més lluny, hi ha molts trimestres que ha donat cursos perquè no s'apunta ningú. No, de fet, la gràcia aquesta vegada és que els dos alumnes de l'any passat diguéssim que han passat els cursos, un dels quals ells ha passat el curs de l'Ateneu, de Can Ginestà, i per tant els quatre són nous, no és allò que n'hi havia dos, s'han apuntat dos, no, sinó que a l'Ateneu està en curs inicial i a l'hora de Can Ginestà, que ja té més tradició, ja hi ha un grup que aquest any arriba els deu alumnes, doncs, bueno, és un curs superior. El de l'Ateneu ha passat a Can Ginestà. Això t'anava a dir, com és que a Can Ginestà hi ha més gent? Que l'Ateneu no acaba d'agradar com a lloc? Bé, no sé si és que no acaba d'agradar o no, o el fet que a Can Ginestà es van començar abans i ja hi ha més tradició, perquè durant un temps inclús n'hi va haver dos de cursos, de set alumnes cadascun, perquè en un total de 14 o 15, em penso que era... I, en fi, un d'aquests ha sigut un curs que ha tingut molta, molta marxa i encara hi són. Crec que aquest any és el tercer any que es repeteixen, o sigui, comencen ara el tercer curs. I vaja, la veritat és que la professora, la Silvana, està molt, molt contenta. Molt bé, doncs ens n'alegrem. Ens repeteixi, oi? Sí, home, i tant, i tant, ens n'alegrem molt. I ara parlem del tema que hem comentat, que és la sessió del Club de Lectura, amb el llibre El Cor de les Tenebres, de Joseph... El Cor de les Tenebres dimarts, clar, va ser una sessió d'aquestes apassionants, no? Per qui no ho sàpiga, El Cor de les Tenebres és el llibre amb el qual, diguéssim, Francis Ford Coppola es va basar per fer Apocalipsis Now, crec que això ja és una cosa més coneguda. La diferència pel que no és un llibre que passi a la Guerra del Vietnam, sinó que és un llibre que passa a principis de segle al Congo, quan era una colònia belga i, clar, era un tresor allò per treure'n or i, sobretot, Ibori. I aleshores és, bé, amb el trajecte d'un membre d'una expedició que va buscar Ibori, que va remuntant al riu, això és igual... I cada vegada, així que hi va entrant, diguéssim, la bogeria és més i més gran i la barbàrie a la qual han arribat els colonitzadors per aconseguir aquest tibori és acollonant, si em permets la paraula, i evidentment es va convertir en una obsessió a buscar aquest curs, que tots recordarem el Marlon Brando de la pel·lícula, que és algú del qual se'n parla molt bé i, en fi, quan s'arriba al final resulta que s'ha convertit en una mena de déu pels natius, no?, perquè ningú s'hi pot enfrontar és la salvatgeria pura i dura és una lectura aquesta que un hi entra i és apassionant i és com un quadre d'aquests preciosista on els detalls no te'ls diu directament sinó que estan insinuats però en fi ara el va agradar molt i va haver qui no hi va acabar d'entrar perquè és una lectura complicada però vaja jo animo a qualsevol dels oients que ens està sentint ara que el busquin no és un llibre gaire llarg Té unes 200 pàgines. El cor de les tenebres, eh?, del Josef Conrad, llibre, com diu l'Arnau, amb què es basa... Que recoman-ho, aprofitant ja que aquí de tant en tant faig recomanacions, doncs mira, avui agafo aquest, és un clàssic. Sí, el llibre que es va basar, la pel·lícula Apocalypse Now, del Francis Ford Coppola. Per cert, ja heu escollit, per tant, el nou llibre del Club de Lectura. Sí, hem canviat absolutament de registre, vull dir, aquest estava sent a lectura quasi de truculenta, I ara m'ha agafat Chessil Beach, no sé si en vaig parlar al final de l'any passat, un programa, no sé si el recordes. És un llibre a la platja de Chessil, es diu en català, publicat per Empúries, en castellà per Anagrama. L'autor és Ian McEwan, l'autor d'Expiació, la novel·la de qual també es va fer una pel·lícula, que està en Cardallera fa un parell d'anys o tres. En tot cas, aquest és un llibret també molt curt, més curt encara que el Cor d'Esta Neve, deu tenir unes 150 pàgines, i el tema és l'amor i el sexe, sobretot. Ho dic perquè, en fi, si algú vol llegir un llibre de sexe ben escrit, absolutament, bé, ho considero molt eròtic, tot i que finalment no és que s'hi passi encargant tot el llibre, no, no, no, és la narració de la primera nit de noces, d'una parella, als anys 50, que es casen i se'n van a l'hotel. Doncs no sé si això serà molt eròtic, perquè en tanyo no era com ara. Precisament, i aquest és el tema. Als anys 50, abans de la revolució sexual dels anys 60, i per tant del desenfreno, per entendre's, no era tan evident. En tot cas, acostumava a passar que l'home anava cremat com un llum, com un llumí, ja sol passar això, i la dona no ho tenia tan clar. Aquest és un cas extrem, no en diré res més, perquè la gràcia és aquesta, però la descripció d'aquesta única nit ocupa, jo diria que tres quartes parts del llibre, doncs cent, cent, cent, vint pàgines, i les últimes trenta pàgines és, bueno, la cosa s'accelera, i no puc dir res més, perquè també és part del llibre. Recordem el títol i l'autor? Chessil Beach, o sigui, la planja de Chessils, d'Ian McEwan, un autor anglès, un dels millors narradors del moment. Doncs Arnau, ho hem de deixar aquí, avui no hem parlat dels Premis Planeta, ni del senyor Lara, ni dels premiats, ni res, ni la Mara Torres, ni l'altre. Algun comentari per acabar? Home, doncs mira que va guanyar un madrileny que viu a Catalunya, tot molt triat, un madrileny que viu a Catalunya, parla català, Lorenzo Silva, van portar 601.000 euros, amb una novel·la que es diu La marca del Meridiano. Estàs dient que va ser un... El comentari que el Meridiano, home, que aquest Meridiano de Greenwich, que és invisible, que hi ha entre Barcelona i Madrid, doncs que segueixi sent invisible i que hi hagi pont. Estàs dient que va ser un premi polític? No... Home, tenint en compte les declaracions del senyal ara últimament, que se n'ha de mirar, que Catalunya independent serà un desastre, que demana diàleg, que dius també... Arnau, això és perquè ets un malpensat, però això que el llibre val aquests 600.000 euros... De dotació del Premi Planeta, segur. En conforme un finalista, eh? Ja, i tant. La finalista, que va ser una presentadora de la televisió espanyola, Mara Torres. Sí, que té una peu molt maca i que abans feia allò, hablar por hablar. Sí, sí. Una primera que diu la vida imaginària. Sí. S'han dut també 200.000 euros. Era la presentadora de l'Hablar por hablar. Hola, amigos. Hola. He sido finalista de Un Planeta y vosotros no. Molt bé, Arnau, doncs ho deixem aquí. Moltíssimes gràcies. Tornem la setmana que ve. Disfruta de la festa avui, d'aquests 10 anys de la revista Sapiens. No, d'aquests tardes, clar. És que acaba d'una tardesa. Sí, segur, segur. Que vagi bé. Bona tarda, gràcies. Adéu, adéu, adéu. Doncs aquí acabem el programa. Moltíssimes gràcies a tothom per haver-nos escoltat i també agrair la gent que ha fet possible la penya del morro d'avui. D'entrada, la Carme Berdoia, la qualitat Sant Justenca, la Júlia Esmella, parlant de les llegendes de Girona i la cucullona, aquell monja que es va convertir en meitat cocodril, meitat papallona. La Rosé Arts, l'Educació Canina, el Jordi Milán, director de la Cubana, amb qui hem parlat, el Roger Junyent, un dels membres de Triumet Sanble, i en Phil Arnau, com els llibres, que us ha parlat Jordi Domènech. Tornem demà a partir de cinc. Bona tarda. Ai! Johnny Cash, the man comes around. All the same. There'll be a golden ladder reaching down when the man comes around. The hairs on your arm will stand up At the terror in each sip and in each sup Will you partake of that last offered cup Or disappear into the potter's ground When the man comes around Hear the trumpets, hear the pipers Fins demà! Fins demà! It's hard for thee to kick against the pricks. Till Armageddon, no shalom, no shalom. Then the father hen will call his chickens home. Bona tarda, són les set del vespre. Comencem una nova edició dels Sant Just Notícies d'avui, dijous. 18 d'octubre. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Sant Just Notícies, edició vespre. El Gran Casino de la Rebassada és el protagonista de la conferència que es farà a aquesta hora que en Ginestà. Comptarà amb els autors del llibre Gran Casino de la Rebassada, Pere Fàbregas i Carlota Jiménez, que reivindicaran el valor arquitectònic d'aquest espai. Amb aquesta notícia obrim l'edició d'avui dijous. Repassem altres informacions destacades en titulars. Demà passat serà el dia gran del Correllengua a Sant Just. És quan es faran els actes centrals de la festa i que repartiran entre el casal de joves I la plaça Campreciós, si no plou, enguany, arriba a la seva desena edició. Just Teatre presenta un marit ideal, l'obra d'Òscar Wilde a l'Ateneu. És la primera vegada que la companyia teatral interpreta un text d'aquest autor. Aquests dies estan acabant d'enllestir els últims preparatius per tenir-ho tot a punt dissabte a la nit. Cursos d'Alemanya a Sant Jus. L'associació Sant Jus d'Esverm, Horp Amnicar Amics engega nous cursos d'alemany per principiants i per persones amb algunes nocions de la llengua. També hi ha cursos més