#141 - Vampir de Llers, Saló del Manga i prèvia de Copa

de proximitat, per exemple, per anar a buscar bolets. El que és el viatge dels catalans, tot i no renunciar a fer vacances, que això està bé perquè tots ho necessitem fer un trencall, però el consum es ressenteix. Llavors, ho quedarem més en proximitat, farem escapades amb cotxe pròpio, farem coses per Europa, que és un període molt adient, però el que és el volum, en general, creiem que és un pont que segurament es quedarem per sota del que va ser el novembre de l'any passat. Des d'avui, els més grans de 16 anys que passin una nit en un allotjament de Catalunya hauran de pagar una nova taxa turística. Bona tarda, us parla Eduard Cabret. D'aquí dues hores, a partir de les 7, l'Espanyol debuta a la Copa del Rei al Camp del Sevilla. Mauricio Pochettino farà rotacions i donarà minuts als jugadors que menys han participat fins ara, com Quico Casillas, Simao Tejera, Estuani, Rui Fonter, Galán o Baena. Més futbol en joc la novena jornada de la Lliga de Tercera Divisió amb els partits Manlleu-Baleguer i Figueres-Pobla de Mafomet. Tots dos amb empat a 0 a la mitja hora de partit i acaben de començar el Cornell Europa i el Terrassa Júpiter, també sense gols momentàniament. Jugats aquest matí, Castelldefels 0, Palamó 0, Montañesa 1, Vilassat 3, Gabà 1, Rapitenca 0 i el Vilafranca 1, Olot 4. També s'ha jugat avui el derbi de juvenils entre Barça i Espanyol a la ciutat esportiva Joan Gamper amb victòria blaugrana per un gol a 0. Notícies en xarxa. La Tarda, ràdio per compartir, de dilluns a divendres. La tarda, amb Marina Romero, a la ràdio de la xarxa. A punt de ser les 5 i 6 minuts. Molt bona tarda, novament. Això és la ràdio de la xarxa que us acompanya. També avui dia de tots ens ho fem a través d'emissores com en Posta Ràdio, Ràdio Esparreguera, Olesa Ràdio, Cugat.cat, El Prat Ràdio, Canal Blau, Ràdio Sant Hilari, Ràdio Arberà, Ràdio Sense Adornir, les emissores del grup Amunt FM, Solson FM o la veu de Sant Joan de les Abadeses. Aquestes i més emisores locals, que en són més de 30 i que fem de manera conjunta cada dia dilluns a divendres, aquest espai, el programa de tota la ràdio catalana que té més accents diferents. Avui és dijous, un de novembre, un dia clarament de tardor, en alguns gaudeixen i podeu gaudir del descans i aprofiteu també per seguir les tradicions culturals pròpies d'un dia com avui. Una tradició, per cert, que també està relacionada amb les històries i les llegendes de misteri. D'això en concret en parlarem en els propers minuts. A Llers, a l'Alt Emportà, tenim una mostra de la Catalunya misteriosa, rica també en llegendes sobre encanteris i maleficis. La història que reviurem ens situa directament a l'edat mitjana i a un personatge. El cavaller compta Guifré Estruc, de qui es diu que es va convertir en vampir. Sense deixar el món de la llegenda, però més situats en els nostres temps, connectarem en directe amb el Saló del Manga, que ha obert les portes avui a la Fira de Barcelona, Montjuïc, una cita ineludible per tots els aficionats d'aquest gènere que viurà a la ciutat fins aquest diumenge. En parlarem amb la companya d'abatar de Barcelona, Esther Minguell, que es troba ara mateix en aquest Saló del Manga, i encara tindrem temps en aquesta hora de ràdio per repassar algunes de les coses sobre pobles i ciutats de Catalunya que han dit els seus alcaldes i alcaldesses i que hem pogut entrevistar en aquest programa al llarg de les darreres setmanes. I abans d'arribar al punt de les 6, com sempre, obrirem la punta a tu per saber les cites culturals i lúdiques que no ens podem perdre d'aquest dijous, que a més a més és festiu. És dijous, dia de tots sants, però aquí a la tarda comencem ara mateix una nova hora de ràdio. Doncs avui dia de tots sants és dia també de llegendes i de misteris, i d'això en saben a la comarca de l'Alta Empordà, concretament al poble de Llers. Però per parlar de llegendes i de realitats o no, tenim els estudis de Ràdio Vilafant al nostre company Ivan Llerpes. Ivan, molt bona tarda. Molt bona tarda, Marina. Doncs ara mateix m'acompanya l'historiador Pep Puig, que ens acostarà als misteris de la llegenda d'un vampir a la nostra comarca. Sembla ser que un noble de la corda, Berenguer IV, el cavaller comte Gifré Estruc, que s'havia destacat per les seves guerres contra el rei Moro de València, va ser enviat al Pirineu a perseguir bruixes i pagans. i allà, per l'acció d'obscures forces malèfiques, es va convertir en un vampir. Pep Puig, bona tarda. Bona tarda. No sé si ho he explicat tal com va passar, o no se sap ben bé, què és el que tenen de ser les llegendes, aquestes llegendes. D'on ve la llegenda del vampir de llars? Bé, aquesta llegenda arrenca del segle XI-XII, en què el rei s'enfrontava amb uns problemes de normalització religiosa en el seu territori, que tenia, per una part, els seguidors del paganisme, encara comuns amb molta gent que vivia en el Pirineu, i tenia por que aquests poguessin cooperar amb els musulmans que hi havia al sud per derrotar els mateixos senyors cristians. Què és el que es va trobar aquest comte Estruc quan va arribar al poble de Llers? Bé, el comte Estruc, a l'arribada a Llers, es troba amb un informe que li fa el capità, que li diu que s'ha presentat en unes terres molt inhòspites i estranyes, paganes encara, en les quals estan fent adorar... el rei mascle cabró dels boscos, que és una pròpia imatge del propi Satanàs. Que ell mateix l'ha viscut en experiència, amagat d'incònita dins del bosc, veu aquell animal estrany, meitat home i meitat cabró, i llavors pateix i marxa, hi ha una terrible pluja, llampecs, les bruixes que volen en tot l'entorn, i li explica això. I com es veu amb això, aquell home, el comte no s'ho creu. I el no creure-s'ho té el dubte, però finalment fan a buscar les bruixes. Aquesta llegenda, Pep, podríem dir que representa una de les primeres vegades que es parla d'un vampir, no? Cal dir que a data del segle XII o XIII. Sí, efectivament. Aquesta és... molt anterior a les que coneixem del Transimbalia de Romania. Aquesta data del segle XII i XIII, tal com ho deies, i l'altra que nosaltres tenim com a conegència dels Dràcules i tal, la tenim en el segle XVIII. Per tant, sí, és molt més anterior. Se sap qui va matar definitivament el vampir i com ho va fer? Sí, aquí tenim tres versions, però... És relativament difícil saber quina de les quals podria ser veritat. Una primera diu que es tracta d'una monja, una monja que va descobrir un terra a la tomba, i al descobrir un terra a la tomba li va fer un encanteri i el mort vivent va tornar en el seu lloc originari de mort. L'altre era un ermità i l'altre es diu que era un jueu. S'inclina la història més aviat de la llegendística, aquest últim cas que era el jueu, perquè sabia el que era la cabala per fer tornar la gent al lloc, i per tant va aplicar un encanteri per poder fer tornar la persona al lloc. Estem parlant de llegendes, però a l'hora de la veritat, què hi ha de cert en tot això? Quina és la part real d'aquesta història? Bé, la part real és que el conte Estruc realment ha existit, La part real és que hi ha un poble que és llers i que hi ha un castell i, per tant, que aquí tothom era temorós de passar davant d'aquest castell. Si ha durat deu segles, això, d'aquesta història, el qualcom tindrà de veritat. El castell es va volar amb la retirada republicana el 1939, però no ha deixat mai de ser una incògnita i mig de por, mig de... en broma, tothom passa allà temorós. El poble de Llers té al voltant de 1.000 habitants. Part d'aquests habitants coneixen la llegenda? Saps si poden conviure amb ella? Sí, efectivament. Tots, la majoria, tenen aquesta llegenda. La majoria es coneix molt arreu perquè és de les úniques llegendes que tracta de vampirs. I, a més a més, últimament s'ha arrelat bastant amb una fira que fa dos anys que s'està celebrant, on hi ha valls de bruixes, on hi ha la llegenda que representem els comedians de llers, i on, a més a més, se'n fan encanteris i coses properes en aquesta similitud de bruixes, bruixots i vampirs. Saps, a part d'aquesta fira, si hi ha algun espai on se li rendeixi culte al vampir? Bé, jo crec que si n'hi ha algun és molt d'amagat, però sí que podria ser, perquè darrerament hi ha, no diríem sectes, però sí que hi ha gent molt propensa a això, sigui per la difusió que se n'ha fet últimament, a través d'internet, sigui perquè hi ha gent que juga amb jocs, o sigui perquè hi ha gent que té creences. No ho podríem determinar, però creiem que sí que pot ser. Pep, avui dèiem que és dia de tots sants, és dia de llegendes i misteris, Fins a quin punt les llegendes són encara una tradició a casa nostra avui en dia? Bé, les llegendes són una tradició fins en el punt que són transmeses de pares a fills i tenen un contingut que és aquest que dèiem abans, tenen una llegència, un punt històric, que són llocs concrets, persones que poden o han existit i fets que alguna vegada ens fan dubtar si no són molt, diguéssim, sobrenaturals. Una guerra pot ser, pot ser qualsevol altra cosa, una tempesta, però segons quins fenòmens no. Però, per tant, la gent els ha mantingut, el que passa és que cada persona i cada generació els implementa d'una manera o d'una altra i això pot fer que siguin autèntiques fàboles. Pep, tu que ets historiador, no sé si ens podries recomanar algun llibre, potser alguna pàgina web, on la gent que estigui interessada en descobrir més llegendes de les que li han transmès als seus pares pugui recórrer-hi. Bé, de llibres d'legendes n'hi ha bastants. Qualsevol lloc que us adreseu a llibreria podeu tenir-les, però en el cas aquest del vampir Estruch hi ha una novel·la que parla del vampir Estruch i que és feta del 1991 i l'autor és Salvador Sainz. O sigui que si voleu tenir més referències sobre el vampirisme i sobre el que estàvem parlant ara d'aquesta llegenda... aquest historiador i alhora novel·lista us en farà 500 dies més. Pep, a part d'aquesta llegenda que ens has explicat avui, no sé si n'hi ha algun altre que de petit et va marcar o et va fer allò d'espertar la curiositat per aquest món de les llegendes i els misteris. Sí, curiosament estava un meu amic malalt i jo vaig anar a visitar-lo i al damunt de la tauleta tenia un conte, més que res un conte, un còmic, el còmic del Capitán Trueno. I jo en aquell moment vaig veure un castell allà dibuixat i al cap dels anys vaig descobrir que aquell castell era el castell de Carmençó. del qual he fet diverses coses sobre el castell i del qual he fet, bueno, fins i tot alguna filmació, no? Per tant, sí que allà aquell castell hi poden haver 10 o 12 llegendes i alguna d'elles, realment, com pot ser la cabra d'or del castell de Carmençó, com pot ser el tresor de Carmençó, com pot ser la contesa de Molins en el castell de Carmençó, i sí, veritablement que sí, i com passes allà davant d'aquells quatre rocs amb el castell del Capdamunt aturonat a 30 metres d'alçada... imagines de tot. És que jo et feia aquestes preguntes perquè no sé fins a quin punt avui en dia, doncs si anéssim pel carrer i demanéssim a la gent que ens expliqui alguna llegenda, ho sabríem fer més enllà d'una que tots coneixem, que és la llegenda de Sant Jordi. Sí, potser seria en alguns casos difícil, depèn de l'edat que consultéssim, però sí que potser seria difícil. De totes maneres, hi ha molta imaginació. Jo crec que poder una llegenda, no me l'explicaríem, però una aventura en 3D, crec que segons qui sí. Clar. Potser avui en dia seria interessant, no?, també que el cinema adapti certes llegendes i les porti allò... en faci difusió, d'una manera. Efectivament. Seria una cosa molt interessant que estudi cinematogràfics, i produccions poguessin fer, tal com es fa en els Estats Units o en altres països, en tres dimensions si cal, fer una llegenda i fer els herois que han sigut en part de la nostra història tota una realitat. Doncs, Pep Puig, moltíssimes gràcies per ser avui amb nosaltres aquí a la tarda des dels estudis de Ràdio Vilafant. Hem après una llegenda nova i, per tant, convidem els ullents a acostar-se a llers i descobrir... aquest misteri del vampir que avui ens has explicat. Pep, moltíssimes gràcies per tot i que acabis de passar un bon dia de tots sants. Moltíssimes gràcies, a reveure. Ivan Llerpes, gràcies a tu també. Seguirem parlant aquí a la tarda. Perfecte, gràcies, Marina. La tarda. Històries de cada dia, sense anar més lluny. S'ha pogut potenciar el concert i el ball com l'exaltació de la festa en si, i la fan hem fet aquest pas, ja dic, a través de l'iniciativa de la comissió de festes, que aquest any ho farem a la plaça major. No ho és un luxe, la cultura. La cultura és un dret. Tenim l'obligació de formar els nostres ciutadans. De la mateixa manera que alimenten el seu cos, nosaltres alimentem l'ànima d'aquests ciutadans, el seu cos. Tot aquest trimestre se celebra els 130 anys de la construcció del Teatre Fortuny. És a dir, la societat civil de Reus va fer unes accions, van buscar un diners i van aixecar aquest teatre. Passen tres minuts d'un quart de sis. Aquí a la tarda ens disposem ara a treure el cap a una de les opcions interessants per aquests dies de descans. Avui, divendres, ja hi ha tots aquells que facin ponts, doncs en tenen uns quants. El que farem és anar cap a Barcelona, concretament cap a Montjuïc, perquè aquests dies a la fira de Barcelona aquesta fira s'omple de personatges de còmic japonès. Són els protagonistes del Saló del Manga que aquest any es fixa en la gastronomia i celebra els 20 anys de l'arribada a les llibreries de la sèrie Bola de Drac. El Saló del Manga, la Fira de Barcelona, Montjuïc es troba allà ara mateix, la companya de la xarxa de la Tarda Barcelona, l'Ester Minguell. Ester, molt bona tarda. Bona tarda, Marina. Doncs escolta, jo hi ha moltíssima més gent perquè és una passada, només arriben a Plaça Espanya, ja veus com tota aquesta vinguda Maria Cristina està ocupada de gent que va i ve del Saló del Manga. i són fàcils d'identificar, perquè molts van disfressats. És el que té aquest saló, que fa que molta gent vagi disfressat del seu personatge. Hi ha motius, hi ha un concurs, a més a més avui es volia fer un record Guinness, que ara veurem si s'ha complert o no. Bé, és el Saló del Manga, que hi seran fins aquest diumenge, i que té com una de les protagonistes aquest any, la gastronomia. Es podrà participar en tallers, per exemple, per aprendre a fer menjars inspirats en el manga, i moltes altres curiositats que ara desvetllarem amb el director d'aquest saló, el Carles Santa Maria. Bona tarda. Jo només d'entrada dic que aquest saló canvia d'ubicació, estava hospitalet fins ara, i la veritat la impressió és que està igualment d'ocupat aquest pavelladors a tope com sempre, i per tant aquí hi ha moltíssima més gent del que era habitual. Home, estem tenint un dia amb moltíssima afluència de públic, hem de pensar que hem passat de 11.000 a 17.000 metres quadrats, i haurem de començar a valorar que realment el canvi d'ubicació ens ha permet créixer quantitativa i qualitativament. Solti, per què veig tanta gent disfressada dels personatges de bola de drac? Què passa? Avui hi havia una convocatòria per fer un record Guinness de personatges disfressats de Dragon Ball que ha estat aquest migdia i això ha provocat que tinguem tanta gent disfressada de Dragon Ball pel saló. A banda que hi ha aquest concurs de cosplay de cada any, eh? A banda dels concursos i de les activitats i de les ganes que té tothom de venir aquí disfressat. Ara en parlarem perquè Bola de Drac és un dels protagonistes d'aquesta edició d'enguany. De fet, hi ha una exposició espectacular. Per què l'heu triat? 20 anys que va arribar a les llibreries, no? Sí, fa 20 anys que es va endegar l'edició dels mangas de Bola de Drac en català i en castellà i amb aquest motiu hem volgut celebrar aquesta femena i disparar-ho d'alguna manera perquè Bola de Drac va molt més enllà del manga, és un fenomen social. i en aquest sentit el Saló volia commemorar-ho, en aquest cas amb el comissari, l'Antonio Martín, que fa 20 anys va ser l'editor que va portar la bola de drac a casa nostra. Escolta, i a banda de la bola de drac, un altre dels eixos centrals d'aquest any, que jo us heu costat moltíssim triar de què parlarem aquest any, perquè hi ha tants temes, però clar, heu dit la gastronomia, i clar, aquest tema ha ressat. Sí, cada any busquem temes de connexió amb el manga i manifestacions socials o culturals, l'any passat van ser els samurais, I en guaios la gastronomia. Aquest any ens ho hem pogut plantejar precisament perquè tenim més espais per poder desenvolupar més activitats. Llavors hem creat una àrea de restauració gastronòmica japonesa i després tenim un espai de taller de cuina on diversos cuiners japonesos ensenyen com fan algun dels seus plats més. més coneguts. Però hi haurà un duet, diguéssim, que serà també protagonista, perquè, clar, la seva fama a nivell mundial així ho reconeix, eh? El Ferran Adrià serà aquí amb un altre cuiner molt important, també. Sí, Yoshihoshi Ishida. Jo per això no l'he dit el nom, perquè és que és complicadíssim. Sí, és el cuiner del restaurant Mibu de Tòquio. Es van conèixer fa 10 anys el Ferran Adrià i el senyor Ishida i arran d'aquella coneixença el Ferran Adrià va convidar al Bulli I llavors l'Ixida va fer una estada al Bulli d'una setmana en què va preparar tot un seguit d'àpats especials. I com a resum de tota aquella experiència vam fer un manga. Aquesta és la connexió. No és que sigui, bueno, fem cuina, fem cuina japonesa, doncs portem el Ferranadea. No, Ferranadea és protagonista d'un manga que es diu Mibu el Bulli, una edició limitada que es va fer per aquest motiu, i on es documenta aquesta relació entre l'Ixida i l'Adrià. Clar, però a més a més, a banda d'aquest cas en concret, el rol que jugui a la cuina japonesa en el manga és molt important. Vull dir, no és allò anecdòtic només, sinó que és protagonista d'alguns mangas i té un paper molt important sempre en general, no? Sí, perquè el manga és present a les sèries, diguéssim, generals, fins i tot personatges com... Naruto Izumuki. Izumuki, el seu condom és un ingredient del ramen, per exemple, o els personatges de Dragon Ball que són molt golafres, com el propi Son Goku, o altres personatges que associes directament a un pastiget, com és el cas del Doraemon i el Nobita amb els Dorayakis. I després també tenim mangas especialitzats, el gourmet manga que li diuen, que estan mangas especialitzats en cuina japonesa. En aquest sentit, cal destacar aquest mateix manga Mi vuelvo i que és un exemple, perquè hi ha altres exemples, com per exemple el manga El Gourmet Solitari, Toriko o Let's Cook. Hi ha diversos mangas en el qual... La cuina és el tema protagonista. Ara seria complicat anunciar el munt d'activitats que teniu per aquests quatre dies aquí a la Fira Barcelona, però així en general la gent què pot fer? Aquesta cua d'aquí al costat què és? Perquè és que jo estic meravellada de la gent, la paciència que teu en tant hores i hores per una activitat en concret. Què passarà aquí d'aquí una estona? Bé, ara s'està celebrant el concurs de karaoke d'una banda. A les sis de la tarda tindrem un taller de cuina amb dos mestres japonesos de tallar peix, que ens ensenyen com es talla el peix per fer el xuxi. Després també tenim diverses conferències, per exemple tenim una amb els dobladors de la sèrie Dragon Ball, que serà multitudinària, i per exemple aquesta nit tanquem a l'escenari amb una actuació de Danny Moreno, un famós Ergallo Màxim, un famós DJ, que farà sessions d'anime, d'anime dance. Tenim una oferta molt variada a l'espai Nintendo, amb les últimes consoles en la Wii U, a l'espai Xbox, a l'espai Kinect, a l'espai Matsuri, el Showroom, que són actuacions en petit format. O sigui, tenim molta, molta activitat tot el dia. Doncs ja ho sabeu, Marina, us podeu apropar cap aquí, digues, digues. Sí, et volia preguntar, dins d'aquest rècord que han aconseguit i amb tanta gent disfressada de bola de drà, quin ha estat el personatge allò que més ha triomfat? No sé si hi havia més Tengokus que Krilins... El personatge crec que el Son Goku, però ara li preguntarem, jo pel que he pogut veure, però això no està certificat perquè jo aquest matí no hi era, Carles, el personatge que hi havia més aquest matí en el record Guinness, quin era? Era el Son Goku, efectivament, la majoria de les caracteritzacions eren del Son Goku. I quants n'heu reunit? Bueno, s'han reunit 307 persones, ara hi ha un procés de validació d'aquest record, ara no podem dir que tenim el record Guinness, perquè això ho ha de certificar una organització que es diu... Guinness World Records, aleshores li has enviat un seguit de documentació, actes notarials, testimonis, gravacions i altres requisits, i aleshores ells quan ho estudien oficialitzaran que tenim aquest Guinness. Sí, ho veurem, a veure si ho van aconseguir. Tothom disfressat aquí al pavelló número 2 a Fira Barcelona, de 10 a 9 del vespre i el diumenge fins a les 8. Un espectacle segur i molt interessant, sobretot per tots els amants del manga. Que vagi bé, Marina. Esther Minguey, moltíssimes gràcies. Des d'aquest Saló del Manga, que recordeu, està obert fins diumenge a Barcelona. Estàs escoltant la xarxa. Propostes en xarxa. El Museu Arxiu Can Caral de Sant Andreu de Llevanera es divulga durant aquesta tardor l'obra de l'artista mataroní Jordi Parapons. Fins al 26 de novembre es podrà visitar l'exposició Clàssic Cas, una mostra de pintura on es barregen els temes més clàssics i banals de l'artista. En aquesta exposició, Prat Pons ens descobreix el seu afany per donar vida a objectes quotidians, com ara llaunes de refrescos, i també per jugar amb el paper. L'objectiu, plasmar el món que l'envolta. Clàssic cas. Es podrà veure fins al 26 de novembre al Museu Arxiu Can Caral de Sant Andreu de Llevaneres. Oriol Puig, La xarxa. Música en xarxa. El Centre Arts Santa Mònica presenta l'exposició Arts del Moviment, que recull la història recent de la dansa a Catalunya. La mostra pren com a punt de partida el 1966, any en què Joan Brossa, Mestre Esquadreny, Carles Santos, Anna Ritchie i Terry Mestres van fer l'acció espectacle Sweet Buffa. El director de l'Art Santa Mònica, Vicenç Altaió, diu que l'exposició vol reconèixer la dansa contemporània. Hi ha estudi, hi ha difusió, i per damunt de tot hi ha una voluntat, que és reconèixer a la dansa contemporània com una de les expressions centrals més innovadores de la cultura contemporània. L'exposició s'estructura en quatre àmbits temàtics que agafen com a referència al cos humà. El cor de l'exposició és la instal·lació de cos present d'Isaac i la Cuesta, que consisteix en projeccions simultànies a partir del solo de set coreògrafs, intèrprets representatius de la dansa catalana actual. Arts del Moviment es podrà veure fins al 26 de gener de 2013 a l'Art Santa Mònica. Oriol Puig, La Xarxa. Estàs escoltant la xarxa. La tarda, cada dia, de dilluns a divendres a la xarxa. Dos quarts de sis seguim encara aquí a la tarda de la xarxa. Hi ha moltes maneres d'aprendre el pols a la realitat d'un país. Una, no pas l'única, naturalment, pot ser escoltar els alcaldes i les alcaldesses dels diferents ciutats i pobles. A través dels arguments, recomanacions i opinions de tota mena que deixen en el nostre programa cada dia els primers representants municipals de poblacions grans o petites, Obtenim una certa fotografia del que passa i del que preocupa Catalunya. És el que farem en els propers minuts, recuperar alguns fragments de converses que hem tingut amb aquests responsables aquí a la tarda. A començaments d'octubre, Neus Lloberes, alcaldessa de Vilanova i la Geltrú, destacava l'obertura de la carretera C15 com un puntal per enfortir el lligam entre les ciutats del centre del país, com són Vilanova i Manresa. Ens parlava també del port de Vilanova i defensava l'entrada de capital privat a les institucions municipals. Ha estat una grandíssima oportunitat per Vilanova i la Geltrú. Jo la poso amb similitud. És una oportunitat tan important com quan es van obrir els túnels del Garraf. Vilanova va canviar molt i ara amb l'opertura de la C15 s'obre una gran oportunitat. Passa a ser, amb més claretat fins ara, la porta al Mediterrani de tot l'est diagonal, del centre de Catalunya. I això ho hem d'aprofitar. I crec que aquest any s'ha treballat molt en aquesta línia. El lligar amb les ciutats com Igualada, Vilafranca, Manresa, s'ha enfortit molt. i fins i tot aquest any la fira de novembre, que és un dels esdeveniments més importants de Vilanova, la farem conjuntament amb totes aquestes ciutats. Seran convidats per explicar a la ciutadania que Manresa té molt a oferir a Vilanova i que Vilanova té molt a oferir a Manresa. Aquest estiu s'ha fet una forta campanya perquè la gent del Baix es vinguessin a Vilanova i ara farem la campanya, diguéssim, ampliant-ho. explicant també als vilanovins que existeix un eix diagonal, que hi ha en altres ciutats i que tenim molt a oferir-nos mútuament. Una carretera, aquesta C15, que el que es busca sobretot és que reforci aquests lligams comercials entre aquestes grans capitals comarcals de l'interior de Catalunya i una carretera també que si algú ve de Manresa a direcció Vilanova, quan s'acaba la carretera així es despista, si tira recte, va parar al port de Vilanova, que és un altre dels actius estratègics. Sí, sí, entra directament al port. Per tant, a part de les relacions de lleure, el que és molt important és la possibilitat que ofereix el port de Vilanova com a port d'exportació per tota aquesta zona de l'interior de Catalunya. Ja hem fet presentacions explicant les avantatges d'aquest port a Igualada, a Lleida, i ara anirem, en els propers mesos, a Saragossa, també, a presentar aquesta possibilitat. Per tant, el que deia abans, Vilanova, una ciutat plena d'oportunitats, i el que hem de fer és aprofitar-les i, sobretot, donar-les a conèixer. Una feina que no deu ser fàcil, tampoc. No, però és el que ara toca, i això també et dona il·lusió, que és el que ara necessitem. Com deia al principi, tens un problema quan la ciutat no funciona, quan hi ha activitat i no tens res a buscar, a cercar, no tens oportunitats, però Vilanova està plena d'oportunitats i les pensem aprofitar. Parlem ara d'una qüestió molt més concreta sobre un debat que segurament hi és a molts ajuntaments. Dèiem que Convergència i Unió en aquests moments l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú governa en minoria. Això vol dir que hi ha molts temes que s'aproven, molts també per unanimitat, però d'altres que no. i entre aquest grup, dels temes que no s'aproven, hi ha la negativa de fa unes setmanes en un ple municipal dels grups de l'oposició a introduir capital privat a les empreses municipals de Vilanova, concretament el cas de la companyia municipal d'aigües i també la companyia que gestiona l'aparcament a la ciutat, BNG Aparcaments. Per un ajuntament és una solució o part de la solució introduir capital privat a empreses municipals o privatitzar-les? És la millor solució que hem pogut trobar després d'un any de treball. Com sabeu, i no m'agrada tornar-ho a repetir, ens vam trobar, quan vam agafar el govern de Vilanova, en una situació econòmica molt dolenta. Tots els ajuntaments tenen en aquests moments problemes, però jo sempre dic que hi ha ajuntaments que en moments d'abonança van saber fer els deures i d'altres no tant. i ara tenim una situació molt complicada a Vilanova. Entenem que com a govern municipal la nostra responsabilitat és mantenir uns bons serveis públics, uns bons serveis al ciutadà, i per tant hem de buscar totes les oportunitats per poder-ho fer. Quan tens problemes econòmics, aquests serveis se'n veuen ressentits. Per aquest motiu, una de les prioritats que hem tingut és arreglar la greu situació econòmica que tenim. Tenim un problema de tesoria molt, molt greu. i una possibilitat era fer entrar una part de capital privat en aquestes empreses municipals. No ha estat possible, jo crec que ha estat un error per part de qui no hi ha donat suport, crec que ha fet massa cas o ha estat massa preocupat perquè és una solució que no és popular, que provoca soroll, però nosaltres creiem que en moments difícils s'han de prendre a vegades mesures difícils. A l'Alt Empordà coneixem de prop el municipi de Llançà. Ho fèiem gràcies al seu alcalde, el Pere Vila. Que assumia la responsabilitat del consistori a l'hora d'ajudar els que més pateixen la crisi i reivindicava la millora de les infraestructures locals. L'excel·lent oferta de platges i petites i tranquil·les cales que ofereix i la riquesa d'elements significatius de patrimoni cultural fan de Llançà un destí ideal per visitar-lo. Pere Vila, alcalde de Llançà. Molt bona tarda. Hola, bona tarda. Li han fet quasi un anunci perquè la gent s'animi a pujar a llançar. Et anava a dir que millor no ho podia haver fet. Ja la veritat que m'entren ganes ara estic a Girona de tornar-hi ara mateix. De tornar cap a casa. Ahir coneixíem que al municipi hi posen en marxa un banc d'aliments. De fet, ja el teníem, el que passa és que ho teníem totalat per la Creu Roja, que tenim una subseu a llançar, i ara ho farem conjuntament amb ells, amb Càritas, que s'ha creat una nova entitat, l'Ajuntament, grup de voluntàries, i serà una cosa més transversal. És a dir, que un municipi de 5.000 habitants també pot tenir les necessitats que sorgeixen a les grans ciutats en aquests moments complicats? les tenim com qualsevol altra vila de Catalunya o d'altres zones. La veritat és que és molt trist el que està passant. Aquesta crisi està perjudicant a molta i molta gent i crec que les administracions, dintre de totes les nostres responsabilitats i competències, una i única i primordial ha de ser que la gent, almenys en tema alimentari, no li falti. Quines infraestructures reclamen des d'un municipi com és el de Llançà? Bé, nosaltres tenim la sort, i crec que avui en dia en podem fer prou de publicitat, de tenir el tren, que és un mitjà que en poblacions costaneres arriba a poquíssimes, no?, de la zona de la Costa Brava. Llançà, evidentment, n'és una, i de la qual cosa n'estem molt contents i orgullosos. però les entrades a llançar amb un projecte de l'Estat, perquè la nostra carretera hem de recordar que és de titularitat estatal, quan estaven a punt de començar l'obra fa dos anys, per qüestions econòmiques seves, ens la van deixar amb l'empresa posant la primera pedra, pràcticament, i jo crec que aquí és un dèficit que tenim d'intentar resoldre els excessos a llançar, amb dues rotondes que estaven projectades, una vorera molt amplia, enllumnat, etc. Aquesta seria la reivindicació inicial amb el tema d'infraestructures, donant per entès que tenim la sort que s'hi pot arribar en tren, en cotxe o per mar. I això avui en dia, com a capital turístic, és molt important. També hem tingut l'oportunitat de parlar amb un alcalde, que és alcalde d'un municipi de la Garrotxa. Josep Companys, alcalde del petit municipi de Santa Pau, envoltat de volcans, ens explicava com el turisme de la zona s'ha vist afectat per aquesta crisi. Un municipi de Santa Pau, un municipi relativament petit, d'indústria poca i el sector predominant, podríem dir que és el turisme, molta activitat turística i la pagesia. La pagesia, en tant... el sector ramader, com molts agricultors, que molts d'ells cultiven el provat fesol de Santa Pau. El sector turístic de Santa Pau està notant la crisi? Perquè diria que vostès tenen allò, cases rocarals, albergs, càmpings... No sé si també la crisi s'està afectant, si ve menys gent o potser ve més, eh? Ja m'hem notat en els últims temps, sí que s'ha notat una davallada, jo parlant amb gent del sector, amb empresaris del sector, abans solien fer reserves més estades més llargues, reserves més llargues, i ara... hem de fer equilibris per quadrar setmanes. Ara hi ha gent que truca a última hora, buscant una nit, dues nits, tres nits, que llavors et parteix una miqueta a la previsió que tenies abans d'oprir-nos una setmana, que era molt més senzill. En aquest sentit s'ha notat, i també val a dir que hi ha notat bastant en tema de pernotació, en tema de nits, el fet t'hauria, per a cons. Per a cons, s'ha millorat en alguns aspectes, però per a contra, el tindre de Barcelona, que és d'on ve majoritàriament el turisme aquí, aquesta zona, el tindre més accés, més facilitat, amb una horeta i por que et plantes al mig de Barcelona, la gent notem això, que ve passar el dia aquí i llavors torna a casa, no per nota tant. Tenim més volum de gent, però potser no tantes per notacions. Hem guanyat per una cosa, però potser hem perdut per l'altra. I finalment, des de Cardedeu, manteníem una interessant conversa amb la seva alcaldessa, Calamanda Vila. Coneixíem un episodi, un pèl conflictiu, que s'ha viscut al ple municipal i que va acabar fent-se a porta tancada. Alcaldessa, benvingut a la tarda. Bona tarda. Avui heu emès un comunicat en el qual exposeu els fets que van ocórrer ahir al vespre durant la celebració del ple, que va ser interromput. Expliqui'ns què va passar. Doncs que ens van aparèixer uns joves que tenen un casino, el casino dels senyors que diem aquí, que està ocupat i es veu que tenen un judici. No en sabíem res el dia 5, un d'ells està imputat i preteníem parlar quan no els tocava. Nosaltres a vegades deixem intervenir la gent sempre i quan ho demanin al final del ple, però no han començat. I llavors, una vegada havia començat aquest ple, imagino que van voler dirigir-se a vostès, i clar, com que no era el torn, aquí es va produir una mica la problemàtica. Els vam demanar que apareixin, vull dir, si això s'hagués fet al final i es demana i es fa bé, no hi ha cap problema. Ara, el nostre reglament orgànic municipal preveu que això es pugui fer i es pot fer al final del ple, i si ho demanes abans. Vam poder acabar el ple amb tranquil·litat, però sí, eh? Sí, sí. Vam acabar el ple, l'única cosa que sí que vam fer-ho a porta tancada. Amb o sense els mitjans de comunicació? Sense els mitjans, perquè precisament hi va haver tota una situació també amb TV Cardedeu, que em sap molt greu, perquè és la de gana de totes les televisions locals, i em va saber molt greu, però si demanes si l'autoritat que presideix el ple... diu, això es para, el que no poden fer els de Telecard de Déu és continuar posant micro i continuar com si no s'hagués dit res. Aleshores, vam deliberar els regidors, vam dir que se suspenia el ple per 10 minuts, vam fer junta de portaveus i vam dir que d'aquí una estona ens veiem i quan ens vam veure vam dir, senyor, seguirem el ple, però porta tancada. I l'oposició va dir, si no hi ha les càmeres, nosaltres marxem. Bueno, doncs marxeu. però a veure és un ple de taxes darrere del pressupost i tenim una qüestió que és que no la podem aturar. No ho hem d'aturar. I a veure, i sap greu perquè crec que en democràcia s'ha d'actuar d'una altra manera. Som representants del poble i mereixem un respecte. I si hi ha algun ciutadà que té un problema, i aquí n'hi ha hagut molts, amb plusvalues, amb desnonats, etcètera, etcètera, la nostra porta sempre està oberta per parlar. Ara, per parlar com es va. no venint a interrompre. És que no vaig ni poder presentar la interventora, que era el seu primer ple, la interventora de coses total que ens ha arribat ara. Però bé, això és excepcional a Cardedeu, eh? Cardedeu és un poble molt bonic per passar molt bones estones i vivint molt bé. La tarda. Històries de cada dia, sense anar més lluny. L'estat espanyol no està al nivell de les circumstàncies històrics. I això és gravíssim per Catalunya i és gravíssim per Espanya. Jo em penso que en aquestes eleccions partits petits s'haurien hagut d'adherir a d'altres amb més força. Jo veig perfectament possible que molts electors que en anteriors eleccions al Parlament de Catalunya han votat pel PSC aquest cop no els votin perquè no pensen que sigui el seu partit. Estem ja al punt de tres quarts de sis de la tarda. Ara el que volem fer és fer un repàs de tota l'actualitat cultural i lúdica que ofereix avui el país en aquest dia festiu. Avui ho fem amb l'Excel Camarassa. Excel, molt bona tarda. Bona tarda, Marina. Si et sembla, començem el repàs d'activitats retornant a la infància i és que avui comença la quarta fira de joguets antics i de col·lecció de quart al Gironès. Es tracta d'una activitat que vol promocionar el col·leccionisme i la recuperació de joguines antigues i complementar la trobada que es fa per la Pantacosta a Figueres. Durant tot el dia es podran intercanviar, comprar o vendre joguines antigues d'ocasió, usades i també joguines de col·lecció. Les festes de Sant Narcís omplen d'art als carrers del barri vell de Girona. Durant tot el dia i en el marc de les festes de Sant Narcís, com deies, als carrers del barri vell de Girona, acolliran la 57a fira del dibuix i la pintura de la Diada Tots Sants, la fira del mineral, la trobada d'artesans, brocantès i antiquaris, i també la fira de l'alimentació artesanal, entre d'altres activitats. Aquest és el títol de l'obra de teatre que representa aquest vespre el grup Teatro Esquinze de Bagúr. La representació es fa a benefici de la Fundació Oncolliga Girona, Lliga Catalana, d'ajuda al malalt de càncer i es comença d'aquí a ben poca estona, a les 6 de la tarda. Doncs ja no queda res perquè comenci aquesta representació. Parlem ara d'algunes de les propostes musicals per avui, que és festa i segur que molts aprofitareu per anar a ballar una estona. Comencem al punt de les 10 de la nit. En el marc d'aquestes festes que se celebraran a Girona, les fires de Sant Narcís, podrem escoltar el jazz refinat dels místic Fluggelon Band. Aquesta és la cançó Batman i el seu ferotge ritme de baix i bateria. Aquesta nit, recordem, actuen a la Sunset Jazz Club. A partir de les 10 les entrades costen 5 euros. A Barcelona, a l'Helio Gaval, a Gràcia, avui i a concert amb aquest grup, els Flinging, Pic, Matanza. Avui estic molt poc encertada dient els noms, eh? Flying Peak Matanza. Ara sí, a partir de les de la nit el grup presenta el seu nou LP titulat Los Buenos Momentos. El preu és de 6 euros. I per acabar ho fem amb aquest grup que tot just aquesta setmana acaba de presentar nou treball. Aquesta cançó titulada Aprendre de tu forma part del nou àlbum dels encogatencs La Porta dels Somnis, un far encès, un treball que incorpora deu cançons i que vam presentar ahir. Aquest treball que comentem que es titula Un far encès, un àlbum amb deu cançons que incorpora pinzellades de folk americà, així com la versió del clàssic francès La Liga Negra. Però interessant, però saber Volem descobrir moltes més coses del que ja és el cinquè àlbum d'aquesta banda. Per això saludem un dels membres de La Porta dels Somnis, és el Jaume Saltó. Jaume, molt bona tarda. Hola, bona tarda. Què tal feu? Quines són les primeres reaccions que heu tingut d'aquest disc per part dels seguidors, la crítica? Doncs la veritat és que molt bé, perquè a més vam penjar el Facebook que traiem al disc i la veritat és que molta de la gent que van ahir mateix a comprar-se el disc ja ens ha posat els seus comentaris al Facebook i la veritat és que això de les xarxes socials té aquesta meravella, diguem-ne, que les coses són instantànies, no? I que les primeres respostes de la gent són immediates i això fa molta il·lusió. Abans de treure aquest disc vam llegir a la premsa, com vosaltres deieu, que aquestes cançons tenien un altre aire, potser més lliure. Per què ara sou més lliures creant temes i incorporeu també, us heu atrevit a crear altres línies d'estil, potser més variades? Sí, no sé, això és una cosa que s'està dient ara, no? No sé, jo crec que a cada moment et sents lliure, no? A tots els àlbums ens hem sentit lliures. El que passa és que jo crec que a mesura que vas fent discos, suposo que una mica vas experimentant noves coses i et vas com autodescobrint a tu mateix. I aleshores potser també és aquesta sensació que... que aquest redescobriment, diguem-ne també la gent, a mesura que et va coneixent, també el va com redescobrint-te tu també una altra vegada, i suposo que és aquesta sensació. També per altra banda... crec que potser és el treball més eclèctic que tenim, que ens hem obert més estils diferents, potser les cançons més canyeres són molt canyeres, i hi ha temes molt acústics, molt lents, hi ha una mica com molta varietat, i crec que potser això també és el que fa aquesta sensació, imagino que deu ser això. No és un moment fàcil per a ningú, tampoc ho és per a la cultura, però sí que heu aconseguit reunir les forces necessàries per poder produir aquest nou treball. Creus que són uns moments on els artistes ara heu de fer el possible per intentar resistir, també? Clar, és un moment difícil en el sentit que, a part que el consumidor final de cultura ha de pagar el 21% d'Iva, que això sempre fa que encareix el producte, o bé el marge que queda és menor. Jo penso que això entre la pirateria... Bueno, pirateria, la refereixo a l'internet, perquè la pirateria ja no... No fa gaire mal, crec jo. És l'internet, el fet de tenir-ho tot gratis. I el fet que, clar, les companyies cada vegada els costa més reunir... O sigui, que els grups siguin rentables per la poca venda que hi ha... per tot plegat fa que és molt difícil les apostes per part de les companyies. I això a vegades sembla que afecta els grups grans, i realment a qui afecta són els grups petits, els grups que tenen una maqueta i volen treure un disc, i no hi ha qui aposti per ells, perquè al final Alejandro Sanz sempre treurà un disc nou. Aleshores, nosaltres tenim la sort que podem anar traient discos i en aquest sentit estem molt contents, però sí que som conscients que és un moment molt difícil, sobretot perquè ells ja comencen i que, clar, ho tenen molt fotut per trobar una companyia que aposti. I és un moment on aconseguir concerts és més difícil que fa uns anys, Jaume? Sí, és més difícil també per la mateixa raó, perquè com que econòmicament tothom està més fotut, doncs clar, fa que la gent li costa més pagar una entrada, si les entrades han de ser més econòmiques o bé hi ha menys gent. O sigui, una mica acaba passant... Bueno, les dues coses normalment passen, no?, que hi ha menys gent i les entrades són més econòmiques. I això fa, doncs, que les sales també et poden pagar caixers més baixos, o moltes vegades no poden ni pagar-los, perquè si el grup no és conegut, doncs no... Veniu aquí i mira el que surti, no? I, clar, això fa, doncs, que després als UPS també els costa més tenir els diners per gravar el seu primer disc, és com una roda al final, tot plegat, no?, I això és el que fa que les sales estan fotudetes, pobretes. La gent no pot fer més. Ja per acabar, Jaume, quina és l'agenda de concerts? Quines ciutats visitareu? Ostres, ara em sap greu, perquè jo soc un desastre amb això. I no ho saps. El proper concert, almenys? Sí, sé que el dia 14, crec que no és el 16 o el 14, jo diria que és el 14, estem a la FNAC de Lilla Diagonal, després els estarem al Teatre Garriguella, però no recordo el dia, i després sé que, o bé el 14 o el 16, segons quin és, és el mes que ve, estarem a la franc de les Arenes. A la pàgina web es pot consultar, això, eh? Sí, sí, el podeu mirar, en el Facebook també ho anirem publicant, vull dir que ara properament també publicarem totes les dates i ja estarà tot allà penjat. Jaume Saltó, de la Porta dels Somnis, moltíssimes gràcies per estar avui en directe en aquest dia festiu i que tingueu molta sort amb aquest nou treball. Moltes gràcies a vosaltres. No queda res ja per arribar al punt de les 6.5 minuts. El que farem ara és regalar-vos un dels temes que ens van oferir aquest grup que estem escoltant, són els Taylor for Penguins. Ens van deixar ben impressionats quan van venir aquí als estudis a fer-nos aquest acústic. Per això, per arribar a les 6, us fem aquest regal avui, que és dia festiu. Aquest tema, Adam's Tree, dels Taylor for Penguins. Now my feet are going to touch the ground It's time for you to fly Fly away from here Now my feet, now my feet Now my feet, now my feet Now my feet, now my feet Bona nit. Estàs escoltant la xarxa. Tots per tots. Clarabolla Audiovisual és una cooperativa de treball associat que va engegar fa dos anys i mig, quan el Quico Montoro i l'Esteven Ceres es van quedar sense feina en tancar la televisió privada de Mataró. D'aquesta situació naixeria el 2010 la productora audiovisual Clarabolla, que avui dirigeixen ells dos i un soci més. Tots tres són tècnics d'audiovisuals. Ens ho explica el Quico Montoro. Des de principi teníem molt clar que volem ser una cooperativa perquè a Televisió de Mataró, que era una associació sense ni de lucre, sempre ha sigut un espai on s'ha pogut opinar i proposar bastant. Aleshores, 9 anys vèiem, després d'aquesta experiència de bastants anys, en una empresa capitalista, organitzatiuament piramidal. Això sumat a la tradició cooperativa de Mataró, on van acabar de decidir-los a constituir-se com una cooperativa de treball. Encara que al principi teníem força feina, també els ha afectat com a la majoria la crisi econòmica que es ralenteix al mercat. Aquests darrers temps s'han centrat a treballar per altres cooperatives o bé per empreses i entitats de l'economia social. Diu en Quico que s'estan renovant i pensant sempre en nous productes. Ser cooperativa per mi no és gens fàcil. És molt gratificant perquè en el dia a dia estàs organitzant-te amb la teva gent i decidint cap on va el projecte, però tot depèn del teu equip i de tu i no hi ha ningú que tregui les garrafades de lloc. Fàcil per mi era abans treballar per... per altra i tenir un seu a final de mes i anar tirant. El que passa és que, clar, a nivell de satisfacció que m'aporta treballar amb els meus companys i decidir cap on anem guanyar una mica les dificultats que puguis trobar el dia a dia. Entrant al web de la productora www.clarabolla.com hi veiem un dels seus últims treballs. Es tracta d'un vídeo corporatiu on també hi ha participat Primitiv Films que han realitzat per la Federació de Cooperatives de Catalunya. Aquestes empreses ja existeixen. Són les cooperatives, i la seva aportació ha estat reconeguda per les Nacions Unides amb la designació de l'any internacional de les cooperatives. Descobreix com les cooperatives fan un món millor a www.coop2012.cat Estàs escoltant la xarxa. Són les 6. Notícies en xarxa. Bona tarda, us parlem. Manel Carvajal i Ramon Company. Les famílies que viuen al bloc de pisos que aquesta matinada ha patit un incendi a Sabadell causant la mort de tres dones de la mateixa família i ferint de gravetat un menor fill d'una d'elles ja han passat per l'edifici a recollir les seves pertinències. Ja saben que, com a mínim, aquesta nit l'hauran de passar fora de casa per precaució. Sabadell, Didac Alcantara. Bona tarda. Bona tarda. Per l'edifici de quatre plantes han passat la filla i els nens d'una dona de 70 anys que viu sola al segon pis i que l'han tingut en observació per ser diabètica i per controlar-li el ritme cardíac. També ha entrat a l'edifici la filla d'un matrimoni gran que ocupa la primera planta i que també han passat per l'hospital per intoxicació lleu de fum. La dona, Mercedes García, acaba d'explicar que encara passaran dies abans que els seus pares tornin a casa. Han dicho que al menos hasta dentro de 4 o 5 días no tendrán la luz y hasta que no vengan los seguros y las cosas y miren todo lo que hay, pues no sabemos nada. Ellos que tienen una intoxicación. Tienen algo. Ya no te humo por dentro. ¿Hasta cuándo le saben? No lo saben. Hasta que no los vean que están limpios no le darán el alta. El menor de 14 anys en estat crític ha estat traslladat aquesta tarda a la unitat de cures intensives de l'Hospital Partaolí de Sabadell. La resta dels ferits, 10 persones, amb intoxicació lleu de fum, seran durats d'alta abans d'aquesta nit. L'empresa organitzadora de la festa de Halloween a Madrid assegura que l'aforament no estava complet. La companyia reconeix que una bengal ha provocat aquesta matinada la sortida en massa del recinte Madrid Arena de propietat municipal que ha causat la mort del menys 3 noies de 18 a 25 anys i dues amb ferides molt greus. El vicealcalde de Madrid, Miguel Ángel Villanueva, ha dit que tot apunta que efectivament no hi havia més gent que la permesa però que ho investigaran. El aforo es de 10.600 localidades y según nos comunican, se vendieron 9.650, por lo tanto no se ha superado el aforo permitido para esta instalación. También queremos dejar claro que no solo no se produjo ningún problema con los accesos de salida del recinto, sino que estos se utilizaron con normalidad por los asistentes al concerto una vez que finalizó. Les dues noies ferides es troben en estat crític i una d'elles és una menor de 17 anys. La mantenen en vida artificialment a l'espera de poder contactar amb els pares que passaven al Font Porra de Madrid. El president Artur Mas diu que el govern està perplex per la resolució de la Junta Electoral Central que obliga a retirar la campanya institucional de les eleccions del 25 de novembre. Mas dubta que la prohibició de fomentar el vot vagi a la línia de la qualitat democràtica. Des d'Iniciativa, Joan Herrera ha reclamat a Convergència que pagui els 271.000 euros que ha costat aquesta campanya i ha demanat a Artur Mas que faci autocrítica. Em deixa perplex, és que en Mas es mostri perplex. Perquè un vídeo que posa determinades imatges i no posa les imatges en contra de les retallades, o és que les retallades que hi ha hagut i les mobilitzacions massives que hi ha hagut, no era un argument. O es posa tot o no es posa res. El que crec és que estava molt esbiaixat. I fins i tot gent independentista deia, està molt esbiaixat, us heu passat tres pobles. Doncs bé, una capacitat, una mínima capacitat crítica a Artur Mas no li sentaria malament. La Generalitat ha retirat la campanya però presentarà recurs al Tribunal Suprem. Els castellers de Vilafranca han escrit una nova pàgina en la història del món castellet descarregant un castell inèdit, el 7 de 9 en folre. Els verds han signat una actuació d'extrema dificultat per tots sants en què també han pogut descarregar el 4 de 9 sense folre, el segon de la temporada i la torre de 9 en folre i sense manilles que per primer cop se'ls ha resistit fent llenya després que l'enxaneta l'hagi coronat. Esports en xarxa Bona tarda, es parla Roger Castilló. D'aquí a menys d'una hora de les set, l'Espanyol debut a la Copa del Rei al camp del Sevilla, onze de Pochettino, amb només tres jugadors que són titulars habituals, Quico Casilla a la porteria, Galán, Forlín, Coloto i cap de Vila en defensa, Víctor Sánchez, Baena i Tejera al mig del camp i Cristin Alfonso Simao i Estuani en atac. Al mig campista endalús Raúl Baena, avui titular, diu que la Copa no fa nosa, malgrat que la prioritat de l'equip és la Lliga. Lo más importante es el primer partido que viene, con muchas ganas e ilusión de enfrentarnos ante un rival y la Copa siempre es una eliminatoria bonita, así que con ganas. Més futbol en joc la novena jornada de Lliga Tercera Divisió. En joc quatre partits, tram final d'enfrontament, el Manlleu 2, Balaguer 0 i el Figueres 1, Poble Mafomet 0. Just començada a la segona part, Cornellà 0, Europa 0 i Terrassa 0, Júpiter 1. Jugats aquest matí, Castelldefels 0, Palamós 0, Montañesa 1, Vilassà 3, Gabà 1, Repitenca 0 i Vilafranca 1, Olot 4. Amb aquesta victòria l'Olot és líder provisional a l'espera del que faci el Cornellà. I en futbol femení, quatre partits en participació catalana, només una victòria la del Barça per quatre gols 0 contra l'Uelva. Notícies en xarxa. La tarda, amb Marina Romero, a la ràdio de la xarxa. 6 i 6 minuts. Molt bona tarda a tots els que us incorporeu ara mateix a aquesta sintonia. Això que escolteu és la vostra ràdio local i la xarxa. Obrirem ara el temps de ràdio que avui ens portarà fins a dos quarts de set, perquè avui, dijous 1 de novembre, moltes de les ràdios que cada dia fan i emeten aquest programa, la tarda, tindran d'aquí a mitja hora la retransmissió del partit de la Copa del Rei de Futbol que disputen el Sevilla i l'Espanyol. I altres emissores tindran la seva programació local especial per aquest dia de festa. De moment el que farem és aprofitar aquesta estona per obrir un cert espai de reflexió. Ho farem amb algunes de les veus i els personatges que han passat en les darreres setmanes per aquest programa i que ens han deixat a punts per pensar al mateix temps que ens parlaven de llibres, de la història recent de Catalunya o fins i tot de l'espiritualitat. En els propers minuts de ràdio tornarem a escoltar alguns dels fragments que ens han deixat aquí a la tarda l'escriptor Rafael Nadal, l'historiador Xavier Pedrals o l'abat del monestir de Poblet Josep Aligra i Viles. Benvinguts novament a l'únic programa de la ràdio local que fem moltes ràdios locals alhora. Comencem. Comencem parlant de felicitat, perquè si hi ha una idea que és difícil de definir i on totes les descripcions que se'n facin puguin ser sempre relatives, Aquesta és la idea de la felicitat. El periodista Rafael Nadal premi Josep Plat 2012 per la seva novel·la Quan eren feliços ens va apuntar una mica les seves visions particulars d'això, de la felicitat. Una neix directament del record de la seva infantesa feliç enmig d'una família molt nombrosa on eren 11 germans i que recull el seu llibre. L'altra és la llibertat, que el mateix Rafael Nadal va confessar que la pot sentir més ara fent d'escriptor que no pas quan exerceix de periodista. Rafael Nadal ens va visitar aquí a la tarda el dia 9 d'octubre. Quan escrius una cosa així, sempre somies en què serà un èxit, però la veritat és que al final m'ha acabat sorprenent molt, i sobretot perquè ha sigut bastant regular a tot Catalunya, no només a les comarques de Girona, i també amb públics molt diferents. M'està escrivint cartes i correus, contínuament gent... per comentar-me coses relacionades amb l'obra i això em passa amb una senyora de Madrid que té 93 anys i que m'escriu que ha llegit el llibre amb dificultat perquè fa 40 i escaig d'anys que viu a Madrid i per tant té el català molt rovellat però que l'ha acabat llegint bé i que se l'ha llegit dues vegades i me'l comenta i em pregunta coses i a més m'envia el llibre perquè jo li torno a enviar assignat I al mateix temps, la mateixa setmana, m'arriba una carta d'una nena de 14 anys que em diu que s'ha emocionat amb el llibre. Això realment a mi és el que m'ha sorprès i és el que em fa feliç de veritat. Perquè tu, com a autor, com decideixes passar del món del periodisme a fer el salt i escriure la novel·la? El 2011 vas començar amb la novel·la Els mandarins. Per què i com decideixes allò posar-te a escriure novel·la? Bé, jo havia escrit sempre, no? I des de molt jovenet havia escrit poesia, per exemple, i tinc moltes coses als calaixos de casa que ara no vull ni treure ni repassar, però vull que he anat fent quan he tingut moments a la meva vida en què he tingut temps. Però el periodisme, ja sabeu vosaltres que és absolutament absorbent, que si tinguessis més hores quan estàs en un diari, sobretot quan estàs dirigint, quan estàs en tasques de direcció, o tots els 20 anys que vaig ser subdirector del periòdico, doncs si tinguessis més hores són més hores que dedicaries a la feina, a fer-la tu mateix, a pensar, a coordinar, a proposar, a buscar fórmules per fer una mica més interessant tot el que estàs fent i, per tant, no veus el moment de posar-te a escriure a nivell de creació a casa teva, no? I, per tant, jo sempre havia pensat que un dia m'agafaria un temps i, al final, quan, per diferents circumstàncies, que una mica explico també en el pròleg dels mandarins, doncs vaig plegar al periòdic on va semblar que era el moment de posar-m'hi molt seriosament i des d'aleshores que estic escrivint d'una manera molt compulsiva i m'ho passo molt bé i francament ara no sabria viure d'una altra manera. Per tant, podem dir que no trobes a faltar el fet de dirigir un diari? No, no dic que no hi hagi dies... El moment polític és molt interessant, és apassionant i hi ha dies que sí que m'agradaria veure la meva mirada i tenir aquest punt d'influència per poder explicar, per poder contrastar, per poder encarregar reportatges, sèries, entrevistes, coses que crec que farien falta en aquests moments perquè tots entenguéssim millor el que ens està passant i cap on anem i cap on ens convé anar, però globalment no estic molt bé a casa escrivint per mi mateix. soc feliç, a més, quan parlo i quan parlo en públic ho puc fer amb plena llibertat, perquè parlo en el meu nom i no parlo en nom d'un col·lectiu, ja no em dec als companys del diari, ni als lectors, ni a l'empresa, parlo en nom d'en Rafael Nadal i Prou, i això també, diguem, és una... redescobrir una llibertat que feia molt de temps que havia perdut, i francament és un gust. Ja imaginem que aquesta pregunta te l'han fet mil vegades. Rafel, però explica'm, sisplau, per què aquest títol, quan érem feliços? És un títol melancònic, no? Com si avui en dia ja no poguéssim ser. Bueno, és evident que ara... Jo sempre dic que soc més feliç ara que quan érem feliços. El que passa és que és una felicitat molt diferent, no? Jo parlo d'una felicitat lògicament infantil, primària, d'un contacte molt directe amb la natura, d'una vida molt al nostre aire. És una cosa que potser avui dia a la gent jove li costa d'entendre, però nosaltres quan érem petits vivíem molt al marge de la gent gran. Teníem unes normes de disciplina molt dures, però si les complies, a partir d'aquí t'escaquejaves bastant i jo crec que acabaves tinguent una llibertat a vegades superior fins i tot a l'actual, en el sentit que jo amb 7 anys anava a l'escola tot sol, anava pel carrer i a jugar fora del carrer tranquil·lament tot sol... A casa, diguem, vivia amb els meus germans, però el menjador dels grans només hi anava si m'hi cridaven una estoneta al dia a passar comptes d'alguna cosa i prou. Ara jo crec que els grans fan viure dels petits massa la seva pròpia vida, els seus problemes, ara la crisi, per exemple, i els petits acaben siguent adults molt abans d'hora, no? Nosaltres ens permetíem de viure una vida potser més fantasiosa, Insisteixo més al nostre aire i aquesta és la felicitat de la que parla quan érem feliços. Si les paraules de Rafael Nadal i sobretot la seva escriptura ens convidaven a reflexionar a partir dels seus records personals del passat, el passat col·lectiu, és a dir, la història, sempre és un bon mirall per ajudar a entendre el present i fins i tot pot servir també per guiar una mica el futur. Amb l'historiador Berguedà, Xavier Pedrals, vam fer una mica aquest exercici en conversa que manteníem amb ell a la tarda del passat 18 d'octubre. Xavier Pedrals ha estudiat a fons el període republicà dels anys 30, des de la proclamació de la República Catalana fins a l'Estatut, que finalment es va aprovar l'any 1932, i nosaltres li vam demanar si es podien trobar certs paral·lelismes entre aquells moments decisius de la història de Catalunya i els moments actuals. És un moment decisiu perquè s'està marcant una nova frontera amb la recuperació de la capacitat política plena del poble de Catalunya. Ves de 1714 no havíem tingut la possibilitat de disposar de nosaltres mateixos. Això encara només és una cosa que està en curs, però quan s'ha programat aquesta conferència de la República Catalana a l'estat del 32, una mica ja era intentar meditar i donar elements per veure què va passar en aquell moment per si ens poden ser útils per tot el que està passant ara, de les raons de la història tal com l'entenem. Una història que pugui ajudar a tota la comunitat a aprendre del passat. A veure si ho aconseguim fer allò el més pedagògic possible. Quins elements d'aquella època, des de la República Catalana a l'Estatut de Núria del 32, ens poden servir per analitzar avui l'actualitat? Bé, en aquell moment, l'experiència que hi havia en aquell moment era la moncomunitat de Catalunya que va ser abolida per en Primo de Rivera, que era un embrió d'autonomia. Era poca cosa, eh? Era poca cosa. Llavors, en Francesc Macià va tenir clar que si no es forçaven una mica les circumstàncies, no se'n sortiria. No se'n sortiria amb el possible canvi de règim de la monarquia a la república. i la seva solució molt atrevida va ser procurar la república catalana el 14 d'abril. Aquella república catalana, que de fet no va poder consolidar-se, de la república. Aquella proclamació amb tant de suport popular al darrere, amb un èxit electoral esclatant, amb la gent al carrer, va forçar el govern, el nou govern de la república naixent a Madrid, a negociar amb en Macià. de l'estatut del 32. Encara que l'estatut del 32 avui dia segurament ja ens semblaria petit, i la referència immediata que de la mancomunitat era poca cosa. Els elements que van jugar en aquell moment, la negociació d'aquell moment, la idea de la República Catalana partint de la sobirania del poble català, que després es va convertir en una sobirania... No tan clara, perquè el govern de Madrid, com ara mateix, no acceptava cap altra sobirania que la dels espanyols en el seu conjunt, entesos com espanyols els habitants de tot l'Estat. Tot aquests elements que ara, en certa manera, es repeteixen, fa que moltes de les teories que d'aquell moment eren discussions diàries, estaven a la palestra, se'n parlava, ara tornen a ser-hi. I per tant, el veure com es van encarreglar en aquell moment ens pot ajudar a saber més bé què es juga, amb què es compta, quines sortides hi ha, com s'ha de fer. El 12 d'octubre, un dia festiu com el d'avui, el nostre company Xavier Lozan, el director de l'Espluga FM Ràdio, va portar els micròfons de la tarda fins a l'interior del monestir de Poblet. El monestir, que ha tingut un protagonisme destacat en determinats moments de la història de Catalunya, està regentat per l'abat Josep Alegre i Viles, una aragonès, ha fincat a Catalunya des de fa molts anys. I a l'abat de Poblet li vam demanar les seves reflexions sobre el moment present que viu al país. per abatar aquí en aquest monestir i reposen les restes als Reis de la Corona d'Aragó. És un monestir que ha estat sempre un símbol en la construcció de Catalunya com a país, com a cultura. Vostè és aragonès, està aquí, és el abat de Poblet, a més a més el responsable dels monestirs sistersencs en aquest moment. I per tant, des del seu punt de vista, ara que a Catalunya sembla que estan canviant les coses... Cap on creu que anem? No sé on anem. Jo porto ja quasi mitja vida en Catalunya. Jo sóc de la Franja i tota aquesta part d'Aragó té una relació molt estreta amb Lleida. Aleshores, a mi m'agradaria que, com a persona... que hagués camins d'encontre, camins de reconciliació. Jo, per altra part, com a sacerdot, sempre faig al·lusió, en les meves predicacions, molt a la necessitat d'una unitat, d'una reconciliació, perquè en aquest món hi ha molta crispació, hi ha molt d'enfrentament, molta violència, moltes guerres en aquest món. Com a cristians, hem de ser un factor de reconciliació i de... Vostè creu que tal com estan les coses hi ha possibilitats de reconciliació? Home, si no es tanca, no. Jo penso que per haver una reconciliació i un aprovament ha d'haver un diàleg, ha d'haver... Bueno, si tu tens uns drets, jo he de respectar els teus drets, i els drets i les obligacions. En un diàleg sempre jo he d'estar disposat a guanyar i a perdre, també. El diàleg és per això, no? Si jo penso que jo tinc tota la veritat, mal, no es pot dialogar, no? Creu que Espanya hauria de respectar el dret que reclama Catalunya pel que fa al dret a decidir l'autodeterminació? És a dir, si els catalans decidissin o poguessin fer una consulta i decidissin la independència del país, creu que Espanya això ho hauria d'acceptar? Bueno, que ha sigut una consulta, perquè no ha de permetre això, no? En definitiva, sempre... Hi ha unes eleccions, que digui, que parli el poble, no? Dicen que sempre diem de democràcia, democràcia, i després, en el fons, no hi ha tal democràcia, perquè després estan els poderes factius que tenen els diners, que tenen... En fi, tot és... I molta manipulació en l'ambient i crec que no és fàcil, però, bueno... El millor hauria de ser això, deixar que el poble tingui la seva veu i que aquesta veu es pugui escoltar. Afegir això creu que és oportú en aquest moment haver obert ara aquest debat? Con tot això de la crisi, que si veritablement és una crisi tan seriosa i els polítics busquen el bé del poble... Per què no són capaços de posar-se d'acord tots els partits polítics i fer una pinya de cara a afrontar la crisi? Això a mi em deixa molt pensatiu, eh? Tanto això a nivell de Catalunya, a nivell d'Espanya, com sigui, no? Recordeu que quan va haver la transició va haver un acord de tots els partits polítics, no? Aquests pactos de la Moncloa, no? Sembla que estem en una situació pitjor, no? Jo crec que no sé si és així, no? Perquè si és així, estem en una situació pitjor, els polítics són els irresponsables, eh? Perquè si hi ha una situació veritablement tan greu, tan greu... Tantos intereses partidistes que som incapaços de posar-nos d'acord. És molt trist, eh? Per a mi és molt trist. Parebat, moltíssimes gràcies avui per haver-nos rebut aquí al monestir... I per haver-nos apropat de totes aquestes reflexions, estarem al cas a veure si el que diu vostè, el tema del diàleg i la reflexió, s'acaba produint o no. Moltíssimes gràcies, de veritat. La tarda. Històries de cada dia, sense anar més lluny. Tothom sap que l'Alzheimer té uns efectes, podríem dir, devastadors, tant en la vida del malalt com del seu entorn familiar. Quins són els primers símptomes? Moltes vegades, simplement, és que la persona es comporta estranyament. S'oblida de coses o s'enfada amb més freqüència. I, simplement, moltes vegades, aquest és el primer símptoma. Mira, nosaltres, quan ve la família, els fem el que se'n diu una collida, perquè més cada família... necessita unes coses completament diferents. En principi s'ha millorat moltíssim de temps enrere, el suport d'estaments públics, però sí que és cert que és una malaltia cara, molt cara. És festiu, però avui són molts els que treballen. I si no, escolteu. Ricard Refeques, molt bona tarda. Hola, bona tarda. El Ricard Refecas és el director del 3 d'avui d'aquesta publicació de Vilafranca del Penedès. Ricard, estem treballant, esteu treballant vosaltres també? Sí, estem treballant, estem acabant de tancar la portada i les dues pàgines que vam reservar pels castells d'avui de Tots Sants a la Diada Vilafranquina. Normalment no treballem a dies de festa, però avui ho fem per treure de mà precisament el resultat d'aquesta memorable Diada Castellera. Clar, jo diria que ja sé quin deu ser el titular, però explica'm-ho tu. Bé, el titular és que els castellers de Vilafranca han aconseguit revalidar la millor actuació de la història, que ja posseguien els mateixos des del Sant Feliç de l'any 2005, i que en guany, en puntuació del concurs de Tarragona, l'han superat, no? Bàsicament, havent descarregat el 4 de 9 net, carregat la torre de 9 en folre, i descarregant el 7 de 9 en el primer intent que aprova una colla castellera, no? Déu-n'hi-do, eh? Tota una fita aconseguida... Què més? Quina notícia més també tindrà el seu protagonisme en aquesta portada? Bàsicament aquesta i l'altra és que parlem precisament amb dos, amb un conjunt de testimonis d'una banda de gent que, de penedesencs, que han viscut l'huracà Sandy a Nova York. Tenim per allò tres de testimonis directes d'aquesta desfeta que donen el seu testimoni al dret d'avui. I també parlem amb vuit penedesencs que viuen a Madrid i que parlen de la relació actual entre Catalunya i Espanya arran de la de l'auge de l'independentisme al nostre país i que, bé, cadascú des del seu punt de vista ens explica una miqueta com es viu des de Madrid aquest auge de l'anel independentista a Catalunya. Don Ricard Refeques, moltíssimes gràcies per estar avui a la tarda i explicar-nos aquesta portada de demà. Gràcies i bona feina des d'ara fins que acabis. Gràcies a vosaltres. Fins aquí avui, la tarda a la xarxa, avui en un format ben especial, perquè és dia 1 de novembre, dia de tots sants. Nosaltres ara us deixem, perquè de seguida, a partir de dos quarts de set, molts de vosaltres podreu escoltar la vostra emissora, la retransmissió en directe del partit Sevilla-Espanyol, que disputen avui dins de la Copa de Rei del Futbol. I altres, doncs, tindreu programació especial per aquest dia festiu. L'equip del programa, amb Didac Boza, la direcció, Susana Oguet i Esther Pérez, a la producció, Raül Orgales, Pere Vives, i avui també Oriol Collado, a la realització, Joan Antoni Calderón, amb el suport tècnic a les emissores, Axel Camarassa i Maria Cussó, a la redacció, i que us ha parlat Marina Romero. Doncs tot aquest equip us esperem demà, com cada dia, a la vostra ràdio local. Mentrestant, que et cabeu de passar una bona castanyada i un feliç dia també de tots ens. Demà hi tornem, com cada dia, aquí a la Tarda de la Xarxa. Propostes en xarxa Arriba una nova edició de la mostra del còmic a Cornellà, 28 anys en què ininterrompudament la ciutat s'omple de còmics. Dins del programa de la mostra trobem exposicions, actes en directe, activitats a les biblioteques i als instituts, als mercats de la ciutat, a bars i restaurants. Aquest any destaquen el protagonisme d'exposicions d'autors locals, per exemple, Rugues, de la vinyeta a la pantalla, exposició oficial de la pel·lícula basada en el còmic de Paco Roca i l'entrega de premis del dia 9 de novembre al Castell. 28a mostra del còmic a Cornellà del 5 de novembre al 2 de desembre. Oriol Puig, La xarxa. La música de la xarxa. La recepta de la cuina de carbó. Amanita de taronja i bacallà. 4 taronjes de taula. 400 grams de bacallà esqueixat ja desalat. Una escarola, una ceba tendra, olives mortes d'Aragó i una amagrana. Paleu les taronges procurant treure'n la part més blanca. Talleu-les a rodanxes i col·loqueu-les als fons dels plats. Munteu les amanides amb l'escarola, la ceba tendra, les olives i l'amagrana. Amaniu-la al gust i ja teniu una amanida bonicíssima. Estàs escoltant la xarxa. L'Espanyol en la xarxa. A la gata i a la gespa, l'Espanyol ens ha unit. Esportiva, la bandera, blanc de cor i blau d'esprit. Fins demà! Bona tarda i benvinguts a la transmissió del Sevilla espanyol dels setzents de final anada de la Copa del Rei. Tarda de Copa, la que viurem aquí a la xarxa amb servidora Cristina Álvarez. Aquests setzents de final anada es resolen. Avui és a punt d'entrar en joc l'equip blanc i blau. Ho farà? Re. En mitja horeta el Sánchez Pizjuán de Sevilla. Rival complicat per començar la competició i més tenint en compte... la situació delicada que està travessant l'equip blanc i blau a la Lliga en aquest inici de temporada. La Copa, però, sempre és un plat especialment llaminer per a l'Espanyol, que per aquest primer compromís presenta un 11 ple de novetats. De seguida us els detallem. Saludem per començar el Toni Castro. Toni, molt bona nit. Bona tarda, encara. Bona tarda, Cristina. Estic més acostumada a dir bona nit i ara se m'escaparà una miqueta. Bona tarda, encara, que tot just són dos quarts de set. Toni, tu que tens totes les dades d'aquest partit i de l'Espanyol habitualment, explica'ns quin 11 presentarà avui Mauricio Pochettino per aquest duel. Tenim l'11 de l'Espanyol per aquest partit de Copa del Rei. Atenció, moltes novetats de l'11 inicial. Per exemple, la porteria jugarà Quico Casilla. La defensa, Galán, una altra de les novetats. També Forlín, Coloto i Capdevila. El doble pivot amb Víctor Sánchez. Amb Aena, mitja punta. Avui per Tejera, també fa uns quants partits que no juga Tejera. Banda esquerra per Simao, novetat. Torna a la convocatòria després de tres partits. Banda dreta per Cristian Alfonso, una altra de les novetats de la convocatòria, el jove jugador de l'Espanyol, que recordem fins aquesta temporada estava l'Espanyol bé, i a la punta d'atac, Estuane. Doncs aquest és l'onze que presentarà Mauricio Pochettino al Sánchez Pizjuán, ple de novetats, amb tot just tres jugadors... entre els habituals titulars a la Lliga. Saludem Martín Poce. Martín, com estem? Molt bona tarda. Buenas tardes. L'exjugador de l'Espanyol i també exentrenador del juvenil que ens acompanya tant en tant aquí a les transmissions de l'Espanyol. Moltes novetats. Anem una miqueta a pams. Només tres homes de la Lliga. Ja esperàvem que fes bastants canvis, Mauricio Pochettino. Sí, bueno, se venía hablando durante la semana que iban a tener oportunidades jugadores que no son habituales. en la alineación titular. Pero bueno, acá se está viendo claramente que en un partido tan importante como una Copa del Rey, un Sevilla que pone prácticamente un equipo titular y un español que sale con jugadores que no son habituales. Bueno, el lado positivo de esto es que se van a ver los niveles de los jugadores que tienen ganas de estar ahí, que van a tener una nueva oportunidad para poder meterse en el once titular. y bueno, de veremos saber qué pasa. La titularitat, potser la sorpresa més gran després d'uns quants dies de quedar sense entrar ni a les convocatòries de Simau, ja tocava tornar-lo a veure. Sí, sí, sí, después de estar prácticamente sin ir convocado, un jugador que ha venido, que se ha incorporado esta temporada con muchas expectativas por su nombre, por su trayectoria y bueno, que ha tenido... alguna oportunitat de poder jugar, però no ha podido demostrar su calidad. Hoy tiene una nueva oportunidad como para revertir esta situación. Saludo també l'Eduard Cabré. Eduard, molt bona tarda. Bona tarda. L'Eduard és el narrador dels partits de l'Espanyol aquí a la xarxa. Què et sembla aquest 11 ple de novetats? Està claríssim. Mauricio Pochettino pensa... Encara que estigui a minuts de començar el partit avui de Copa del Rei, pensa en el partit de la Reial Societat, és la seva prioritat, sap perfectament que on es guanyen les coses importants o que l'objectiu prioritari és aconseguir la permanència en Lliga, a hores de l'equip encara està en zona de 100, només ha guanyat un partit d'aquesta temporada i per tant s'entén que pensi en el partit de la Reial Societat. Entenc que el Sevilla, que és un cas similar, no està en zona d'ascens, però està molt per sota de les expectatives, sí que va amb tot, per tant, Michel és més valent en aquest sentit que Mauricio Pochettino, i per tant avui probablement veurem un partit força desigual, perquè el Sevilla és el Sevilla prototípic, el bon Sevilla. i l'Espanyol és un Espanyol plegat de suplents. Jo crec que la passa enrere de Mauricio Pochettino pel que fa a la Copa del Rei avui és massa evident. El missatge que li envies als jugadors també qualla en el vestidor i, per tant, no direm que tira la Copa, però sí que, almenys en el partit de nada, diu que és cosa del Sevilla. La tornada ja veurem. Ara aprofundirem una miqueta en aquest 11 i en si Mauricio Pochettino llença o no. La Copa, però tots dos heu fet esment a l'11 del Sevilla. Toni, explica'ns quin 11 presenta Mitchell avui. El tenim i el repassem. L'11 inicial del Sevilla de Mitchell amb Diego López a la porteria. Defensa per Cicinho, Fazio, Botia i Navarro. Doble bigot al mig del camp per Rakitic i Medel. Banda dreta per Naves, banda esquerra per Luna, mig a punta per Reyes i a la punta d'atac el Sevilla jugarà en Negredo. Un 11 bastant més habitual del que estem veient a la Lliga, Martín. Sí, sí, es evidente que el Sevilla va a pasar la eliminatoria, va a intentar sacar el mejor resultado del local y bueno, está claro el mensaje que da Mauricio. Yo creo que es una competición muy bonita en la cual creo que el español le tiene mucho cariño, la afición le tiene mucho cariño a esta competición y creo que también un jugador tiene que estar preparado para jugar este tipo de competiciones y que Hoy lo ideal sería que se ponga el mejor equipo de Gálaga para poder competir y pasar adelante a un Sevilla que tiene aspiraciones también de seguir esta competición. Mira, el Sevilla, l'11 que presenta avui, hi ha 8 jugadors que són habituals, que són els... titulars, pràcticament indiscutibles, perquè Michel juga amb un 11 molt definit. Només hi ha tres jugadors que són suplents habituals, com és el cas de Diego López, el porter, que té una història curiosa, també, perquè Diego López és l'autèntica bèstia negra de l'Espanyol. L'Espanyol ha jugat nou vegades contra Diego López, contra equips on ha jugat Diego López, sobretot al Villarreal, i mai ha estat capaç de fer-li un gol. Té un nivell molt alt, Diego López ha arribat a ser internacional absolut per Espanya, per tant, no podem dubtar de Diego López, i és un dels recanvis d'aquest Sevilla... José Antonio Reyes. Qui no coneix José Antonio Reyes? Un jugador que ha passat pel Madrid, per l'Atlético de Madrid, pel Sevilla, evidentment, en diverses etapes, que ha estat a Anglaterra, a la Premier, a l'Arsenal. Un jugador molt potent. Potser no travessa pel seu millor moment, però és un jugador del nivell Simao o més, diríem. I després, Antonio Luna, un jugador que ha estat desitjat per l'Espanyol durant moltes temporades. el Sevilla en petits retocs és un equip molt potent comparat amb l'Espanyol que surt avui a sobre la gespa. Això no vol dir que l'Espanyol avui pugui tenir el dia més inspirat de la seva història recent, però tot fa pensar que avui és un partit en què... Es llança, es llança a la copa. Es complicarà, com a mínim, per l'11 que està presentant també el Sevilla, com deia l'Eduard Martín. Fins i tot els suplents del Sevilla són noms de primer nivell. És el cas de Diego López, és el cas de Reyes, és el cas de Luna. Sí, sí, con esto no quiere decir que el español salga a la cara. Inclusive, bueno... Obviamente que los jugadores que van a jugar tienen su gran oportunidad frente a un gran equipo, en un campo muy lindo para jugar, muy emotivo y tienen esa gran y linda posibilidad de poder meterse otra vez dentro del once inicial y demostrar al entrenador de que está equivocado, de que uno puede estar ahí metido y que pueda contar con él. Más en el caso, creo que en este caso es de Simago, por todo lo que tiene la repercusión y por todo lo que se viene hablando de él. Obviamente el orgullo del jugador que no juega y que tiene la posibilidad de jugar lo tiene que sacar dentro del campo. Toni, què et sembla aquest 11 amb tu? Tant l'11 que presenta l'Espanyol, si llença o no llença la Copa, i com se li pot complicar avui? El que està clar que el Sevilla de Mitzel aposta molt més, com a mínim, sobre el paper, amb els noms de jugadors molt titulars que venen jugant els darrers partits de la Lliga. Per tant, aparentment, l'equip vandalús és qui aposta més per aquesta Copa del Rei. El porter, Diego López, torna a la convocatòria, en aquest cas a jugar d'inici, després amb molts partits, perquè el Sevilla té dos... Grans porters, com és Diego López, i també Andrés Palop, que és el porter titular des de la tercera jornada de Lliga al Sevilla. Per tant, Diego López, com ha dit Ledo, la bèstia negra de l'Espanyol, fa molts partits que no és titular. Per tant, avui voldrà demostrar la seva qualitat a l'11 inicial i a veure si li pispa la titularitat a Andrés Palop. Serà complicat. I també Reyes, com diem, torna a l'11, en aquest cas, dos mesos després. Un jugador d'aquesta qualitat... que està assenyalat per Mitchell, no està fent bé la seva feina i per tant avui també tindrà moltes, moltes ganes de convèncer el seu entrenador que pot tornar a entrar a l'11 inicial, repetim, dos mesos després i per cert està mirant dades de Reyes, de José Antonio Reyes, i contra l'Espanyol, Déu-n'hi-do, se li donen força bé les coses, és el segon equip contra el que juga millor, el segon rival, li ha fet tres gols a l'Espanyol, en total sis victòries, quatre empats i només dues derrotes. Doncs aquestes són les dades que ens aporta el Toni Castro. Eduard? Sí, en descàrrec de Mauricio Pochettino, dient en aquest cas que a banda dels tres habituals titulars que s'hi ha disposat, com Forlín Coloto i Víctor Sánchez, que són l'eix de contenció de l'equip, l'eix defensiu, per tant... Tampoc vol encaixar Mauricio Pozzettino. Evidentment vol que li vagin bé les coses. Dic que de la resta de l'equip hi ha quatre jugadors que en condicions normals són nous aquesta temporada i els van fitxar per jugar de titulars i que estan avui en aquest 11. El que passa és que no els ha anat prou bé fins ara i per tant són suplents. Però són jugadors que es va apostar per ells perquè fossin... la columna vertebral de l'equip, com és el cas del Joan Capdevila, el cas del Sergio Tejera, el cas de Simao i el cas d'Estuani. Aquests quatre jugadors, i aquí no hi ha dubtes, es van fitxar pensant que tindrien un lloc en principi l'11 ideal de Mauricio Pochettino. Per tant, si amb això d'alguna manera podem rebaixar les crítiques que estem fent sobre Mauricio Pochettino, en considerar que no aposta prou fort per la Copa? Però sí que és cert que evidentment el potencial que es veurà avui a sobre de la gespa afavoreix el Sevilla. I Mationi, esperàveu que sigués a l'11, ja ha sortit de la lesió, òbviament ha tingut una trajectòria molt complicada, encara és massa d'hora per donar-li titularitat, potser ha de començar més en minuts. Sí, esto es la alegría de hoy, creo que todos estamos contentos con la incorporación de Mationi, sabemos de todos los pericos, el gran sufrimiento y todo el tiempo que se ha perdido por lesiones y... Y la verdad que el hecho de que vuelva a estar convocado es una alegría para todos. Que tenga la posibilidad de jugar o no, supongo que dependerá de la decisión de Mauricio y de cómo vaya el partido. Que juegue titular creo que no era lo más conveniente. Lo más normal es que vaya teniendo minutos de a poco, se vaya sintiendo con confianza y se vuelva a sentir otra vez jugador. 6 i 42 minuts, per tant, amb prou feines 17 minuts perquè comenci aquest partit. Toni Castro, busquem algun precedent així més destacat entre tots dos equips per saber què ens pot esperar? Obrim els arxius de la Copa del Rei, busquem i rebusquem entre els diferents quadres històrics i mira, l'Espanyol i el Sevilla s'han enfrontat 7 vegades a la Copa del Rei amb un balanç no massa positiu per l'Espanyol. De fet, amb 4 victòries, 4 eliminatòries guanyades pel Sevilla i només 3 eliminatòries guanyades per l'Espanyol. I de fet, la dada més negativa és que fa 4 dècades, 40 anys, que l'Espanyol no supera el Sevilla a la Copa del Rei. Últimes temporades de l'Espanyol a la Copa del Rei. Recordem, campió l'any 2000, campió l'any 2006, les dues temporades, dues ocasions. coincidint amb temporades complicades a la Lliga per l'Espanyol. Recordem que l'Espanyol busca la seva cinquena Copa del Rei de la Història, seria de moment en T4 a l'Historial. I el més recent, la temporada passada, 2011-2012, recordem que va superar el Celta de Vigo, també va superar el Còrdoba, i en una eliminatòria que encara fa mal, els Pericos va caure eliminat als quarts de final de la Copa del Rei contra el Mirandés de la segona divisió B. Eduard, aquestes dades no afavoreixen gaire l'esperança, però vaja. No, però avui tenim un talismà a la taula perquè la Copa del 2000 Martín Posse va ser decisiu, va ser clau perquè va marcar el gol que va eliminar el Real Madrid a les semifinals, va permetre a l'Espanyol jugar aquella final contra l'Atlètico de Madrid i aconseguir la... En aquell moment era la tercera de la seva història, la molt celebrada, la final de Mestalla... Quins records. Els records són divins, no? Sí, la veritat que sí. El gol segurament més important de la carrera de Martín Posse. Sí, hi ha molta gent que també recorda aquest gol. No, per això te digo la importància de la Copa del Rey para el sentimiento del español, para el sentimiento periquito. Yo he tenido la suerte de poder estar en las últimas dos... Y vivir lo que la gente te transmite y que se entiende de que la gente apuesta por esta copa, le gusta y le ilusiona. Y tener una posibilidad de poder estar entre los 16 grados y estar compitiendo y dejar fuera un equipo grande... Creo que hoy el Espanyol debería haber, por lo menos, intentado meter el once de gala. Pocs jugadors en la història. L'Espanyol tenen el palmarès de Copa del Martín, probablement Tamudo... I Mauricio. I Mauricio Pochettino. Són els tres futbolistes de la història de l'Espanyol que tenen el privilegi d'on el seu palmarès haver tingut dues copes del rei. Dues copes del rei, ho diu. Per tant, el Martín amb coneixement de causa. La copa fa il·lusió als pericus. i vaja, esperàvem potser una mica més de competitivitat, però bueno, ja veurem, veurem perquè... No, los partidos hay que jugarlo, exactamente, los partidos hay que jugarlo, obviamente, y ahora mismo... I si no, sempre hi ha un partit de tornada. El once que sale hoy es el mejor once que tiene que estar ahí. I en qualsevol cas, el que sí que pinta que l'Espanyol no tindrà alegries a la Lliga, pot tenir una alegria puntual d'aconseguir una victòria contra un rival fort, però en principi serà un any de patiment a la Lliga i, per tant, si tu vols encarar-ho en positiu, has d'apostar per una competició que et pot donar alegries com és la Copa. El camí no és senzill perquè són primeres, tot el que et toca no és com l'any passat, que es va començar amb la possibilitat de jugar contra el Celta, el Còrdoba, inferior categoria, després el Mirandés... Aquí va ser un desastre, però bé, vas tenir una línia més bona, però ara... Sí, però vos lo pots... Claro, lo que pasa es que lo puedes ver por el lado de si ya estás eliminando un grande, también, ¿no? De casa en el camino a uno. Y curiosamente también el año este que nosotros, la última vez que se ganó la Copa del Rey, fue el año que también peleamos el descenso y al final nos quedamos en... en primera división con el gol de Corominas, que también fue una situación donde en la Liga se estaba muy mal y en la Copa se ganó la Copa del Rey y la gente, la verdad, pudo disfrutar de un año y, a pesar de ser un año humano en la Liga, fue un año positivo con la Copa, ¿no? Sí, que aquell any, perquè el gol va arribar en temps de descompte, però si el partit contra la Real Societat, el gol de Coro, arriba al minut 3, no recordaríem aquella temporada com una temporada tan neguitosa de la Lliga. Diríem, et vas salvar l'últim partit, però bé, però clar, com va arribar, com va arribar, només et quedes amb el contrast de la Lliga i la Copa. Doncs probablement el rival més complicat, Toni, que li podia tocar a l'Espanyol, en això també hi juga el factor sort. podia haver tocat un rival més assequible, però entre els equips de primera, pràcticament dels més complicats. Crec que els aficionats Pericús avui deuen estar pensant, si són a la flauta i eliminem el Sevilla de la Copa del Rei, benvingut serà, si podem arribar als quarts de final, a la semifinal i fins i tot a la final, tant de bo, però jo crec que la majoria de Pericús ara mateix està pensant que la prioritat és la Lliga, la prioritat és sortir del Desens, i ara mateix aquesta Copa del Rei està més al mig que no és un benefici. De tota manera, el que deia el Martín és que els futbolistes professionals han d'estar preparats per jugar dijous i diumenge, han d'estar preparats. Sí, sí, no és una excusa, que ha de estar totalmente preparado como para estar. A parte, es un equipo que este año no se va a jugar ni UEFA, así que creo que prácticamente son ocho partidos si llegas a la final o máximo nueve. y tiene que estar en buenas condiciones. Es pot vendre com es vulgui, es pot vendre en positiu, es pot vendre com ho fa Pochettino, dient que això serveix per donar-li minuts als que menys en tenen, però tots sabem que hi ha a darrere d'això. Minuts als que menys en tenen, però vaja, també tenen la seva oportunitat de reivindicar-se i de guanyar-se un lloc a l'11 i avui tenen l'oportunitat de demostrar si serveixen o no per estar al primer equip, per estar a l'11 titular de l'Espanyol. Gràcies. És òbviament en el rerefons d'aquesta copa hi ha la situació de l'Espanyol a la Lliga, que és ben complicada. A fora només ha sumat un punt i a l'equip li toca visitar el camp de la Reial Societat. Viatge directe, eh? Eduard, des de Sevilla s'ha emportat ja tot l'equip, perquè faran una miqueta de pinya i ja viatjaran directament sense haver de passar per Barcelona. S'endú tots els disponibles, Pochettino, 22 jugadors, excepte Albín i Javi López, que són els dos únics lesionats. Fan nit avui a Sevilla després del partit i demà al matí agafen un vol ben dureta per marxar fins a Guipuscoa. S'instal·len a Sant Sebastián i allà faran una petita estada de dos dies abans del partit de diumenge al matí. Per tant, Mauricio Pochettino podrà concentrar els jugadors molt de cara a aquest partit. Ell ha dit que el partit de Noeta és fonamental. I per tant, diumenge al matí sí que veurem un espanyol de gala, un espanyol amb els seus millors jugadors, les 12 al migdia jugant contra la Real Societat. que, si bé, l'Espanyol porta tres jornades de Lliga sense perdre. Empat a Valladolid, victòria contra el Rayo i empat contra el Màlegà. En aquests tres partits no ha acabat de sortir del pou de la zona d'ascens. Sí que ha deixat la cua, però encara està malament. Està realment fotut encara l'equip i, per tant, cal molt més. I calen els punts a Noeta i on sigui. A dos punts queda la salvació de moment. Martín, agrada els jugadors, això d'aquesta petita concentració, tants dies fora de casa. Suposo que no fa molta il·lusió, però, vaja, s'ha d'aprendre amb filosofia, no? És el que toca. Sí, es lo que toca y se tiene que captar las consecuencias y más en estas situaciones como la que están. No creo que están en condiciones ahora los jugadores de poder quejarse. Pero bueno, tampoco es un... Ya te digo, no se hace habitualmente y son muy pocas las veces que quedas fuera de tu casa y que tenés que concentrar. Se hace más llevadero, estás viajando constantemente si estás en otras ciudades y Y bueno, es una cuestión de poder mentalizarte más y estar más metido de cara al próximo partido. És que l'única alternativa de viatge que tenien era tornar demà al matí a Barcelona, perquè avui ja no podien tornar, a no ser que agafis un xarter, però aleshores els preus, les tarifes són molt més altes i l'Espanyol no està per aquests luxes. Aleshores, era tornar demà al matí cap a Barcelona... que demà és divendres ja, i el dissabte al matí a primera hora, per tant, només poder fer un entrenament a Barcelona, tenir que tornar a agafar un vol i mirar d'entrenar-se per Sant Sebastián. Per tant, era molt millor aquest dispositiu que el Zon, que és el delegat de l'equip i qui munta els viatges. I Mauricio Pochettino ha avaluat la situació i el millor era fer això. Doncs aquesta la situació. Deu minutets estem perquè comenci el partit el Sánchez-Pizjuán. Pausa i seguim. Estàs escoltant la xarxa. Patata brava, que encara estàs a la mata, vingui a nosaltres el teu sabor i deixa'ns caure en la temptació de mossegar-te. Al bar Casa Tomàs, les patates braves tenen un sabor celestial. Especialitats en tapes variades i, clar, tapes de braves. Carrer major de Sarrià, número 49, Barcelona. Obert de les 12 del migdia a les 4 de la tarda i de les 6 de la tarda a les 10 de la nit. Bar Casa Tomàs, la catedral de les patates braves. L'Espanyol a la xarxa. Seguim en directe a la xarxa en aquesta tarda de Copa, que seguirem en què seguirem. el partit entre el Sevilla i l'Espanyol dels setzents de final anada de la Copa del Rei. Deixeu-me repassar alguns altres partits que s'han jugat avui o que s'estan jugant, perquè no és l'únic equip que juga l'Espanyol avui a la Copa. Aquest matí s'ha jugat l'Eiber Atlètic de Bilbao, que ha acabat amb empat a zero. Fa uns minuts ha acabat el Valladolid Betis, que ha acabat amb un a zero favorable al Valladolid, des de les 6, per tant... Està al descans el Melilla-Llevant, amb empat a zero, i a les set, coincidint amb el partit de l'Espanyol, començaran l'Esporting Ossassuna, el Córdoba-Reial-Societat i el Pontferradina-Getafe. A partir de les nou es jugarà el Deport Mallorca, que d'aquí ha de sortir... el rival de l'Espanyol, si és que finalment l'Espanyol supera l'eliminatòria. No només hi ha futbol de Copa avui aquí, perquè també s'ha jugat jornada a tercera divisió. El grup català s'han completat els partits que faltaven de la jornada nou, perquè n'hi havia un parell que ja s'havien jugat. Els d'aquesta tarda ja tenim resultats definitius. Victòria del Manlleu per 2 a 0 sobre el Balaguer. També mateix resultat, 2 a 0 del Figueres sobre la Poble de Mafomet. El Cornellà que ha guanyat 1 a 0 davant l'Europa amb un gol pràcticament a les acaballes a l'últim minut i per tant continua el Cornellà líder perquè avui l'Olot, ara us ho recordarem, també havia guanyat que són els dos equips que lluiten per la primera posició. I també ha acabat el partit entre el Terrassa i el Júpiter, amb victòria per 3 a 1 de l'equip de Terrassa. Per tant, que surt una miqueta del pou el Terrassa amb el mal inici que havia fet a la Lliga, però amb les últimes victòries comença a treure el cap del fons d'aquesta classificació del grup tercer. del grup cinquè de la tercera divisió. Jugats aquest matí, empat a zero entre el Castelldefels i el Palamós. El Gabà ha guanyat 1-0 davant la Rapitenca. La Montañés ha perdut a casa 1-3 davant el Vilassar de Mar. I, com us dèiem, l'Olot ha guanyat per 1-4 davant el Vilafranca, però es quedarà encara fora d'aquest liderat, perquè el Cornellà també ha guanyat. S'havien jugat ja prèviament. El Sambullà 0, Vic 0 i el Gramenet 1, Rubí 1. Fins demà! Va, que ja no queda res. Pràcticament 5 minutets perquè comenci aquest Sevilla-Espanyol. Tornem a repassar els 11. Toni Castro. Som-hi l'11 de l'Espanyol amb Quico Casill a la porteria, amb Galán, Forlín, Coloto i Capdevila. Doble bigot per Víctor Sánchez i Raúl Baena. A la mig de punta, Tejera. Banda dreta per Cristian Alfonso. Banda esquerra per Simau. I a la punta d'atac... Estuani, aquest és l'11 de l'Espanyol, també tenim l'11 del Sevilla de l'equip de Mitchell, que jugarà amb Diego López a la porteria, defensa per Cicinho, Fazio, Botia i Fernando Navarro, el doble pivot per Rakipic i Medel, banda dreta per Navas, banda esquerra per Luna, mitja punta per José Antonio Reyes i a la punta d'atac Negredo. Amb quines sensacions us quedeu? Ja hem comentat una miqueta, que potser el Martín deia, potser esperàveu un 11 més competitiu, l'Eduard més en positiu. A veure què es pot fer amb aquest 11, si donant oportunitat a aquests nanos es pot veure com a mínim treure un bon resultat. Sempre quedarà la tornada, amb això també s'hi ha de comptar. Sí, una tornada que s'ha de jugar encara no hi ha dia i hora. A finals de mes serà el 27, 28 o 29 de novembre. S'ha de definir encara el dia i l'hora d'aquest partit. Bé, serà un partit a Cornellà al Prat que probablement anirà molt marcat pel que pugui passar en el partit d'avui. Si l'Espanyol surt, viu del Sánchez Pizquan, marca i no perd el partit, jo crec que aquestes dues... Mira, si deixa la porteria a zero ja és fabulós. Si marca i no perd el partit, l'Espanyol tindrà molt a dir en el partit de tornada, aleshores entenc que l'afició serà l'encarregada de donar-li el missatge a Mauricio Pochettino. Un missatge que podria ser, si tu no hi creus, nosaltres sí, i venim a donar-li suport a l'equip. També caldrà veure quina és la línia de l'equip en els partits de Lliga que s'han de jugar entre ara i el partit de tornada. Si l'equip continua donant les bones sensacions a la Lliga i torna a treure bons resultats, doncs jo crec que el partit de tornada es pot convertir en un partit positiu per l'Espanyol. Si avui surt derrotat d'aquí i els resultats no acompanyen, serà un partit d'aquests que fan més nosa encara al calendari que una altra cosa, però bé, haurem d'esperar el que passi avui. Jo no tinc males sensacions, perquè sí que sé que hi ha homes com Raül Baena i Sergio Tejera que aniran a morir en el partit d'avui i tenen com una última oportunitat, o Christian Alfonso, que és un home que té molt de futbol, el Martín el coneix bé, el Christian Alfonso, i sap que és un futbolista excel·lent, que pot donar moltes coses de si, i Simau, també és que, en el cas d'avui concret... excepte Ernesto Galán, que jo crec que té poques coses a dir aquesta temporada, per molt bé que ho fes avui, la resta de jugadors avui s'estan reivindicant i tenen un examen. Sí, sí, hoy prácticamente creo que todos, ya te digo, un poco... La duda estaba hoy entre Cristian Alfonso Rufonte, ¿no? Sí. Bueno, yo creo que, bueno, ahí Mauricio en su momento ya le dio bastante confianza a Rufonte y bastantes oportunidades y creo que ahora le está tocando el turno a Cristian. Cristian es un jugador... Realmente es equilibrante, su jugador necesita esa confianza como para poder arriesgar porque es su estilo de juego. y el hecho de que hoy pueda tener esos minutos como para poder demostrar. Lo que pasa es que, bueno, también hay que tener en cuenta que juegas contra un rival muy fuerte y es donde ahora se van a ver los hombres que realmente tengan la personalidad como para sacar esto adelante. Per cert, Martín, avui hi ha hagut derbi de filials a la ciutat esportiva Joan Gamper. Tu vas entrant de filial, no, de juvenil. De juvenil, sí. 1-0 a favor del Barça. Exacto, sí, jugaron al mediodía, era una posibilidad que tenía el juvenil del Espanyol como para poder acercarse al Barcelona y no ha podido ser. Ha perdut per un gol a 0 i el Barça s'escapa 9 punts ja a l'Espanyol, que és el segon. Sí, es una diferencia bastante importante, ¿no? Porque ahí es complicado. No sé, el Barcelona siempre está entre el Espanyol y Barcelona disputándose los primeros puestos y que se te baixa 9 puntos se te hace más. Fa dos anys el Martín amb el juvenilada a l'Espanyol li va disputar la Lliga fins a l'últim partit. La passada temporada el va acabar guanyant l'Espanyol al campionat de Lliga amb Poyatos a... a la banqueta aquesta temporada, de moment, amb aquest relleu que hi ha hagut, i ara en Pinya a la banqueta no ha començat tan a prop com a mínim del Barça, que no ha punxat pràcticament res. De fet, l'equip del Sergio Pinya ara mateix és cinquè classificat amb 16 punts, porta 5 victòries, un empat i 3 derrotes. El juvenil que ha perdut i el femení també ha perdut aquest matí, aquest migdia. A la primera divisió femenina, derrota per 4-1 contra l'Atleti Club de Bilbao. Això sí, amb tres penals en contra de l'equip femení de l'Espanyol. Per tant, el gol que ha començat per ser guanyant l'Espanyol amb 1-0-1, el gol de Maripaz i al final l'equip de Luis Carrion és setè amb 13 punts. Doncs a veure si el primer equip de l'Espanyol canvia aquestes males sensacions que ens arriben avui per part del juvenil i de l'equip femení de l'Espanyol. Re, estan els jugadors ja sobre el camp. Deixeu-me recordar-vos a tots els oients que us podeu comunicar amb nosaltres a través del Twitter, a través del Facebook, si teniu alguna pregunta, si voleu dir la vostra, ho podeu fer al Twitter. Recordeu que som arroba esports en xarxa, arroba esports en xarxa, i al Facebook també, si ens busqueu, esports en xarxa, ens trobareu, podeu comunicar-vos amb nosaltres i començarem ja... Pràcticament aquesta transmissió, Eduard, perquè tots dos equips són a sobre del terreny de joc. Sonen els senyals horaris de les set de la tarda. I tot és a punt perquè comenci el Sánchez-Pizjuán aquest partit de Copa. Els setzents a final anada de la Copa del Rei entre el Sevilla i l'Espanyol. Hores d'ara els ajudants de l'àrbitre de Pérez Lassa estan inspeccionant les xarxes de les porteries, estan mirant diferents aspectes del terreny de joc. Els jugadors que estan en aquells moments previs a que comenci el partit, que és probablement com més nerviosos estan, com més ganes tens que passin coses. Sí, sí, eso es verdad. Cuando empieza el partido y en los momentos previos crees que el Champions sea... A funcionar y a correr el balón, ¿no? Creo que hoy vamos a encontrar, bueno, son dos equipos que creo que van a ser con el mismo sistema de juego, un 4-2-3-1 y que tienen jugadores, bueno, que aprovechar las bandas a velocidad y, bueno, son dos equipos similares de dibujo, ¿no? Acaba de començar el partit del Sevilla, evidentment, amb la seva primera equipació, completament de blanc, l'Espanyol de blanc i blau amb el pantaló també de color blau i la mitgeta avui blanca perquè el Sevilla porta una mitgeta fosca. La primera bola que força la defensa del Sevilla enviant-la pel lateral de banda, la primera jugada que intentarà l'Espanyol a prop de l'àrea contrària. Servirà des del lateral Ernesto Galán, que es projectarà per la banda dreta, que intentarà avui a la desesperada aprovar un examen que crec que... Té suspès des del principi de temporada. Hi ha una falta de Fazio al central argentí del Sevilla. Per tant, l'espanyol que guanya metres s'apropa molt al lateral de l'àrea des d'on servirà una falta que penjarà a l'interior de la gran. Una falta que s'ha comès sobre Christian Estuani, que ha guanyat bé la posició que buscava la pilota i que ha rebut una empenta clara del central del Sevilla. Per tant, primera oportunitat per l'espanyol darrere la pilota. Un bon llançador, un bon xutador. Una bona cama esquerra com és el cas de Sergio Tejera, que es prepara ja des de...