#142 - Sant Just: Victus, panellets, cinema i Riu de gira

clarien és al matí, però en general en predomini de la nuvolositat i a la tarda a risc d'alguns ruixats a les comarques del nord de Catalunya. Esports en xarxa Bona tarda, us parla David Fleta. La imminent paternitat de Leo Messi ha impedit que s'entrenés avui amb els seus companys del Barça. Tito Villanova ha assegurat en rodó de premsa fins a tres vegades que compta amb ell per al partit de demà contra el Celta. En principio, si mañana está todo bien, él vendrá para jugar. Sí, sí. no altera nada, el hecho de que haya dejado de entrenar un día no es importante. Villanova també ha dit que Gerard Piqué encara no està per jugar, però que millora i que podria estar disponible en els propers dies. El Barça-Celta serà demà a les 6 al Camp Nou. Al Real Madrid, Xosem Mourinho ha tornat a criticar Alberto Torri, l'entrenador del Castilla. Diu que la jove José Rodríguez no es titularà el B perquè ho són jugadors de 25 anys. A l'Espanyol expliquem que s'ha desplaçat a Sant Sebastià, on diumenge s'enfrontarà la ratlla al Societat. Els blanquiblaus van perdre ahir per 3 a 1 al camp del Sevilla a l'anada dels atzents de final de la Copa. Pochettino s'han portat al País Basc, els mateixos jugadors convocats per a la Copa, tot i que Forn i Víctor Sánchez són baixa per sanció. I a segona divisió, domà a les 4, jugarà el Barça B al camp del Mirandés. A les 6, al Girona, jugarà el camp del Murcia. El sabadell jugarà diumenge al camp de l'Sporting. Notícies en xarxa. A l'escoltes ràdio d'Esbert, sintonitzes ràdio d'Esbert, la ràdio de Sant Just, 98.1. Ràdio d'Esbert, 98.1. Ràdio d'Esbert, 98.1. En directe, a Matindis de Sant Just d'Esvern, al 98.1 de la FM, i a tot el món a través de Radio d'Esvern.com, comença un programa amb molta penya i molt de morro, la penya del morro! Què tal? Bona tarda, com esteu, amics i amigues? Benvinguts a la penya del morro, al programa de les tardes de Ràdio d'Esvern. Us parla i us saluda Jordi Domènech, des d'ara i fins al set del vespre. Ai, moltes gràcies. Ai, que bé, per aquests aplaudiments espontanis del públic que avui ens acompanya a l'estudi número 1 de Ràdio d'Esvern i que venen directament des de la capital de la Terra Alta, Gandesa. Un aplaudiment per vosaltres. Avui al programa començarem repassant l'actualitat s'enjustenca de la mà de la Carme, a veure que encara que sigui 2 de novembre i la gent estigui fora i no n'escolti ningú avui, han passat coses s'enjustes, oi que sí, Carme? Alguna cosa. Alguna cosa ha passat. Bé, doncs la comentarem d'aquí uns moments. Per exemple, que aquest dimarts l'escriptor Albert Sánchez Pinyol parlarà de la seva darrera novel·la, el Gataneu, de s'enjustenca. L'has escoltat, alguna entrevista que li vam fer els matins, o tu mateixa? Sí, sí, sí. Just a la fusta aquest matí. Riu bastant. Riu bastant. I precisament avui parlarem del Riu. Sí, sí, sí. Un grup de música que... Una mica patillada, no?, aquesta enganxada. Però baix, un grup de música que no deixa tocar Sant Jus d'Esvern i que, per fi, marxa fora de tocar. I ha marxat... A Euskadi fan una gira i parlarem amb el Sisko o el Pau, un dels seus components, que ens expliqui com els va aquesta gira del grup Riu, que ara mateix estan, mira, ho tinc per aquí apuntat, estan a... Bermeo, Bermeo, Escadi, fan les proves de so d'aquí una estona i amb ells parlarem a veure com els hi va, perquè a més també hi han fet micromecenatge amb Berkami i la gent podia seguir-los de gira. Fins a 40 persones es podien apuntar pagant 120 euros amb autocar, 3 nits d'hotel i acompanyant-los a tot arreu, com es diu una gira de prop. A més a més, també avui ens visitarà el Pol Rigaber, que no fa pont, amb la publicitat, el Jordi Roca amb el cinema, que tampoc fa pont, l'Eric Pomar, l'Agenda Juvenil, que no fa pont, el senyor Benito, que tampoc fa pont, i l'Eli Capdevila, que tampoc fa pont. Total, aquí ningú fa pont, a la penya del morro. Bona tarda i benvingut al programa. La penya del morro, un programa amb més morro que penya. O era més penya que morro. Carme, comencem per l'actualitat, Sant Justenga. Vinga. Parlen de l'escriptor Albert Sánchez Pinyol, que parlarà de la seva darrera novel·la a l'Ateneu de Sant Lluís aquest dimarts. Victus serà la protagonista, que és com es diu la novel·la, de la primera sessió del cicle novembre literari d'aquest any i tothom hi està convidat. És una novel·la que va sortir ara no fa ni dues o tres setmanes i que parla sobre la guerra de successió i el setge de Barcelona de 1714. Sí, de fet, des de feia dècades, Sánchez Pinyol tenia clar que volia escriure al voltant d'aquests fets històrics, dels que creu que la gent coneix ben poc. Asegura que va ser en conflicte impulsat per les classes populars catalanes contra l'ofensia burbònica que va durar un any i un mes i que va desembocar en l'11 de setembre de 1714. El desconeixement de molts fets relacionats amb aquesta guerra de successió i de les històries d'aquests personatges històrics va impulsar l'autor de Victus a documentar-se sobre tots aquests fets. Llavors, és una mica el que queda recollit a Victus, la novel·la que presenta, com deies, dimarts a Sant Just. L'obra, com dèiem, acaba de sortir, de fet no fa ni un mes, i per tant és un dels primers actes de promoció que fa Albert Sánchez Pinyol. A dos quarts de vuit del vespre, dimarts que ve, en la primera sessió del novembre literari que és oberta a tothom. N'anirem parlant també en els propers dies. Bé, el versatge Espinyol és un dels autors més importants i que ven més del panorama literari català contemporani i l'altre dia l'entrevistaven als Matins. Recupereu un fragment dels Matins a l'entrevista que li feien. Albert Sánchez Pinyol, bon dia. Bon dia. Gràcies per ser avui aquí als matins. Déu-n'hi-do les coincidències que hi ha amb l'actualitat. Sí, segurament una mica. Si és que m'estan donant el llibre fet, el problema és que calia fer-lo encara, no? Però fa deu anys que hi treballo, oi? És que fa deu anys que hi penso. L'eixample ja estava plena triaixeres. Sí, tot l'eixample era el camp de batalla, es pot dir. És un batalló d'estudiants de filosofia. De què riu tant? Perquè acudien fortificar i expugnar la ciutat. Sembla molt lògic, però... L'ha rellegit vostè? Moltes vegades. Home, perquè és molt llarg d'explicar això també. El que passa és que van tenir problemes amb el director, que tenia un problema de fetge. Albert Sánchez Finyol, que vagi molt bé, sort. Aquest és un muntatge de l'APM. El que jo vull saber, Carme, que tu has parlat amb ell aquest matí al Just a la Fusta, realment es passa tota l'estona rient on només són els de l'APM que tenen mala llet i van agafar. Riu bastant. Riu bastant? Sí. Podem escoltar algun tall, per exemple, on ho demostri? Sí, però no sé si en el tall riurà, exactament, clar. Això és a l'entrevista d'avui. Aquesta alçada de les classes populars, que el 1713 van ser conscients que havien de defensar les llibertats i constitucions catalanes, I que, esclar, el que pot posar-ho molt en comú és amb la manifestació de l'11 de setembre, que ha fet que tota la classe política, d'una manera o altra, canviï d'opinió i es reposicioni, oi? El paral·lelisme s'acaba aquí, eh? Espero jo. Perquè, afortunadament, el que ha canviat en 300 anys és Europa. I avui en dia els conflictes polítics no es poden resoldre militarment. Bé, doncs és un home simpàtic, optimista... I que ens cau molt bé aquí a la penya del morro i a Ràdio d'Esvern també, no, Carme? Sí, i tant. Aquest dimarts vindrà a Sant Just d'Esvern i, com diem, tindrem l'oportunitat d'escoltar una de les seves conferències xerrades sobre el llibre. Som uns privilegiats de Sant Just perquè molt poca gent ho podrà fer a Barcelona perquè té l'agenda superplena i superatapaïda. Albert Sánchez Pinyol amb el seu últim llibre Victus sobre l'assetjament a Barcelona el 1714. La Pella del Morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio d'Esvern. Bé, parlem ara de les obres d'ampliació de la... Sí, treu aquesta música, potser, no? Perquè... O què? O no cal? No passa res. Hem de normalitzar. Naturalitzem-ho. Sí, la mort. Les obres d'ampliació de la sala de cerimònies del cementiri de Sant Just estan a punt d'acabar. De fet, fa uns mesos que es treballa en l'ampliació de l'oratori per tal que hi càpiga més gent durant les cerimònies i s'espera que en els propers dies s'acabin les obres. Carme. Ara hi caben unes 150 persones, ara hi cabran unes 150 persones i el que fins ara era porxo, com ho comentàvem l'altre dia, doncs, s'incorporarà a la sala perquè tingui accés directe al cementiri. Recordem també que continua el cementiri de Sant Jus amb l'horari ampliat per tots sants. A partir de demà, però, l'equipament ja torna al seu horari habitual. Avui tanca a les 6, encara hi ha temps, és el dia que era jornada continuada i, per tant, a partir de demà ja es torna a l'horari habitual, que és de dimarts a dissabte de 10 del matí a 1 del migdia i de dos quarts de 4 a 5 de la tarda. I els diumenges i festius Per tant, ja aquest diumenge obre de 10 a 2 i dilluns el cementiri tanca. Estimats oients que ens escolteu a hores d'ara, és a dir, tu, que ens escoltes, et pregunto, has fet panellets? O has menjat castanyes i has posat moniatos al forn? Perquè els panellets de pinyons són els preferits pels santjustencs. Atenció a aquesta dada i a aquesta enquesta. Són els que més estan venent les pastisseries de Sant Just. Un clàssic, eh? Els panellets de pinyons. A l'informatiu s'han sentit quins són els panellets més originals del municipi, no, Carme? Sí, perquè tot i que hi ha tradicions que no canvien, i que un exemple és que els panellets de pinyons són els preferits, les pastisseries intenten innovar, i de fet hi ha més de 20 classes diferents de panellets que es venen a les pastisseries enjustenques, però sí que és veritat que la gent, encara que innova amb un o altre, normalment també sempre se'n queda dels de pinyons. En canvi, el que fan cada any també és una mica estar al cas dels gustos dels enjustencs, perquè es veu que, per exemple, en el cas de la pastisseria Celes, els de vainilla i plàtan no triomfan gens i no els tronaran a fer. I, en canvi, provaran el de mango. Sí, perdona, hi ha gent que diu que fins i tot un missatge de l'Isar, que ens acaba d'arribar, gràcies per escoltar-nos, diu... Jo crec que un cop l'any està bé. Un cop l'any, sí. Més ja no. No, oi, que potser és... Hi ha gent que no li agrada, també. S'ha de respectar. I m'ha cridat l'atenció, també, una cosa que ha explicat en Cela, que era el... Sí, de la pastisseria Celes, el senyor Celes, que... El senyor Celes. Celes. Celes. A veure... Celes. Ah, no, no digues, diré una altra cosa. No, no, no, vull escoltar a veure què diu. Senyor, després el Mella, després el Coco, després l'Avellana... i després el cafè, i després ja, doncs, bueno, dos, tres, bon sortit. Faig un de mazapà cuït, que és, en vez de sucre gran, és sucre bullit, de pariner, d'hamellanas, o d'almetlles, d'ou, de xocolata, que són molt bons, també, però són una mica diferents. Hem anat explicant les varietats, tant de cel·les com de trilla. Jo soc molt de xocolata, eh?, panellets així de... Sí, sí, sí, de xocolata, i poca cosa més, i pinyons. El que m'ha crida l'atenció és que l'entrevista ha explicat que a Sant Jus la gent es cuida bastant i que, perquè es diu que els fernallets engreixen i tot això, diu que, per exemple, en altres municipis, quan venien cruzants o coses així, li deien que eren massa petits i que el mateix tamany aquí la gent li diu que no, que és massa gran. La gent aquí es cuida bastant i no vol abusar dels dolços. No som tan dolços com ens pensem a vegades. En fi, Carme, moltíssimes... Que rius. No. És veritat, eh? Tu creus que ets dolç? Jo crec que sí. Perdona, jo crec que soc... També es veu virranci, eh? Oh, escolta, què vol dir, això? No, jo no soc gent ranci. Jo em considero jo mateix una de les persones més dolces que jo he conegut a la meva vida. Veus que tinc aquesta veu així, eh? Sí, sí. Això no és dolç. Ah, no? Això és sensual, se suposa, no? O pretenciós. Ja, és un moment més... Para, para, para. Llavors és un altre estil, no? Clar, hem de posar una altra música com més dolça. Com més així acaramelat, no? Simpàtic. Però no en plan lligú. Ja. Ah, mira, aquesta què et sembla? Perquè potser pot anar per aquí, eh? A veure si la tenim. Hola, sóc Jordi Domènech, una persona dolça. Però potser et falta una mica d'alegria, no? És que no ho puc tenir tot. O sóc dolç o sóc alegre, Carme. Jo crec que no xoquen, eh? Què? L'alegria i la dolçona xoquen. No, no, no. En canvi, el plàtan i els pinyons ja hem vist que no acaben de... La vainilla, la vainilla. La vainilla, la vainilla. Amb ti, més notícies a partir de les 7 del Sant Just Notícies edició Vespre i ara mateix tota la informació que vulgueu a ràdio d'esvern.com. Carme, moltes gràcies. De res. Bona tarda. Bona tarda. I d'aquí uns moments parlem de les estrenes de cinema amb el Jordi Roca. Mira, que ja el tenim aquí. Jordi, passa, passa. Hola, Jordi, què tal? Tot bé o no? Vinga, va. Entrem cap a dins, que ens ha de parlar de cinema, que avui ja hem vist que anem una mica tard. Som-hi, doncs. 5 i 18 de la tarda. 5 i 18 de la tarda. És una de les estrenes de la setmana Skyfall, no? Sí, però no en parlarem. Però què vol dir que no en parlarem? Home, clar que no. No en parlarem. D'Skyfall? Sí. No, ni molt menys. Però per què? Home, perquè és una pel·lícula ja molt vista. Tot i que els seguidors de 007 diuen a les xarxes socials que Daniel Craig és el millor... James Bond, de tota la saga, però com que jo no estic d'acord i estic cansat a dia del 007, doncs ho prometo del programa. I no parlem d'això? Home, si en vols parlar tu, jo et dono via lliure. Només que diuen que el Bardem està superbé i que és un dels millors dolents de la història de James Bond. Ja, però on que el Bardem només fa que fica la pota, doncs tampoc en parlarem. Bé, la Banya del Morro, una secció de cinema amb censura. Perdona, en censura no, qualsevol oient pot trucar i parlar-ne obertament, o tu si vols. Ah, doncs si voleu, 93-372-3661, 93-372-3661, o al xat de radiodesverb.com, la gent pot dir la seva sobre gens bon, si és que l'heu vista. A veure si tothom ja sap que s'ha estrenat, no fa falta dir-ho. Ja, això és veritat, tens tota la raó del món. Comencem parlant de L'Hombre de les Mariposes, una pel·lícula que s'estrena avui, o vaja, aquests dies, no? Bueno, es va estrenar, sí. Avui és una secció una mica típica, perquè són pel·lícules que es van estrenar dimecres, però bé, en parlem avui per si hi ha algun despistat. Molt bé, doncs vinga, va, L'Hombre de les Mariposes, de què va aquesta pel·lícula? Doncs el protagonista és el Lluís Soler, saps qui és, no? Sí, home, Lluís Soler, perdona, és el violador del cor de la ciutat. Exactament, sí. No, no, però ho va interpretar molt bé, el personatge, tot s'ha de dir. El va fer molta por. Sí, a mi em feia bastanta. Doncs bé, en aquest cas es posa a la pell d'un personatge més tendre, perquè, tot i que sí que té una vessant dura, perquè és un exmilitar soviètic molt relacionat amb certes màfies de l'est, La vida li canviarà una mica, perquè ell ara ja està retirant d'aquestes activitats. Viu en una masia una mica allunyada, no? Quins personatges, no, que li toquen interpretant? Sí, sempre li toquen uns personatges una mica... Un violador, ara un exmilitar i tal. Un exmilitar, sí, soviètic, vinculat amb les màfies, però... És que té aquella cara així com de dura. Sí, exactament. Aquest és exactiu, té una cara una mica dura. No, però de... no metafòricament sinó el seu perfil sí, sí, sí el que passa que jo he parlat amb ell alguna vegada i és molt maco aquest home home, és que s'ha de diferenciar el que és el personatge de l'actor que ja ho diu moltes vegades quan a algú li toca fer personatges dolents que després pel carrer li increpen perquè no ho saben diferenciar això tampoc està bé això passa a tu també, no? com que fas un personatge així com mig dolent aquí a la secció de cinema de mi mateix que és de dir de Sant ja, ja, bé, escoltem el trailer a veure si ens acaben de convèncer llévatela ¿A qué? No sé cuidar a niños. No es bueno que se quede conmigo. ¡Tú no eres mi tío! ¡Eres un hijo de puta! ¿Qué ha pasado? Yo fui general soviético del ejército de tierra y trabajé... ¡Vente! ¡Vente! ¡Estoy escondido! Bé, doncs el nombre de les mariposas queda dit. Sí, bé, deixa'm acabar de dir que és un drama que està dirigit pel Maxi Valero, que també hi participa l'Anna Milán, que és una actriu que a mi m'agrada bastant. Què ha fet l'Anna Milán? Home, física alquímica, per exemple. Home... No, què va fer? Espera, deixa'm... Arregla-ho ara. No, no, no. També va fer Càmera Café, eh? Ah, sí, perdona, ja sé qui és. És aquella noia que té com mala llet? Sí, exactament. Ja sé, ja sé. Quin bon rotllo, aquesta pel·lícula, no? No, que sí, perquè aquests dos personatges una mica durs, que tenen una relació complicada, serà tot més dolç amb l'arribada de la neboda de Lluís Soler, que és una noia que es diu Natasha, que li canviarà la vida per sempre. Venga, més películas que rastrenan a Wey. El profesor. ¿Y cuál es tu historia? ¿Mi historia? ¿Mi historia? Escucha bien que te la voy a contar toda ahora. Del productor ganador de un Oscar por Entierra Hostil. Y del aclamado director de American History X. Buenos días. Soy el señor Barth. Soy profesor suplente. Para sus alumnos es un misterio. ¿No se cansa de tener que mudarse constantemente? Así es mi trabajo, Tania. ¿Nunca se preguntó cómo eran sus profesores en el exterior? ¿En la vida real? Apestas. Entiendo que estés enfadado. Yo también me he enfadado. Él es la Adrián Brody, ¿no? Sí. Otro estudiante salvado. Para sus compañeros es un extraño. ¿Por qué desperdicias tu vida? No sabes nada de mí. ¿Qué te ocurrió? Para su pasado es un prisionero. És una pel·lícula molt entranyable, és un altre drama amb majúscules. Per cert, he vist algunes imatges al programa Dias de Cine, ahir a la 2, i la veritat és que és una realització molt casual, amb molts zooms, la càmera es mou molt, un rotllo d'Office, la sèrie, i això en cinema no estem acostumats a veure-ho. És una semblança ben trobada, et felicito. Gràcies. He estat tot el dia pensant en què s'assemblava la realització del professor, que, com dic, en cinema no està gaire trobat, tampoc, això. No, la veritat és que no fuig una mica d'aquests esquemes clàssics del que és la realització en cinema, i això també és un al·licient més per anar-la a veure, també perquè és una pel·lícula quasi feta exclusivament i que encaixa perfectament en el perfil d'Adrien Brody, que alguns diuen que després del pianista és pràcticament... Per què reus ara? No, perquè estic mirant missatges que ens arriben a l'Apanyol Morro d'Elisart, per exemple, que avui està molt actiu al xat de Ràdio d'Esvern. La gent està de festa. La gent està més relaxada, fa pont i tal. Llavors diu, del que un dia escutxó a alguien que havia producido la pel·lícula del sobrino, del productor de... Home, no. Saps allò que fan molt al començament dels prèges? Sí, no, però perquè què passa? Que el director... Va ser també el realitzador de la pel·lícula American History X. Va conèixer tothom. Sí, home, és veritat, és forta aquella pel·lícula, eh? Home, una miqueta. Una miqueta. Bé, doncs el que ens presenta aquesta pel·lícula és la història d'Adrien Brody, que és un professor que té un do especial per connectar amb els alumnes. Aleshores, la qüestió o el kit de l'assumpte vindrà quan deixi acollir una nena o una noia que no té casa, a casa seva, I, per fi, se n'ha doni del do que té per connectar amb la resta de la gent. Segueix La Penya del Morro a Twitter i Facebook. A Twitter, La Penya del Morro. A Facebook, La Penya del Morro. Com veus, som originals de mena. M'agrada molt aquesta banda sonora. Sí, sempre la poses. Sí, sí, sí. És un clàssic ja de la penya del morro. De la secció de cinema, eh? Los niños del coro. Una pel·lícula molt maca, eh? Sí, veus? Però tu l'has vist, no? No. Ah, molt bé. Però m'agrada molt. Home, però l'has de veure, no té cap sentit escoltar la cançó sense haver vist la pel·lícula. Perdona, hi ha moltes bandes sonores que són millors? que la pròpia pel·lícula. Es complementen, diria jo. Es complementen, però vaja, en fi, això sembla l'espai de la Clara Aguilar, que fem les bandes sonores, un nou espai, ja depèn del morro aquest any. Home, això està molt bé. Clar, clar, clar. Els dimarts ho fem, els dimarts. En fi, va, parlem de la següent pel·lícula que s'estrena aquesta setmana, Sinister. Et sembla que escoltem el trailer? Sí, sí, aviam què passa. Doncs a veure si el podem escoltar. Endavant. Va! ¿Para qué diría tal el trailer? Está de vacances. No quería venir aquí. Ya no podríamos vivir en la otra casa. Mi nueva historia sucede aquí. ¿Será una buena historia esta vez? Voy a escribir el mejor libro que jamás se ha leído. Tengo un buen presentimiento. ¿Es de pop? Uy, qué mal rollo. No me lo puedo creer. La familia se divierte. Barbacoa, año 79. ¿Qué está pasando, Dios mío? Es la familia que vivía aquí. Bé, tots aquests efectes que no veiem, perquè clar, això és ràdio... Però la gent ho sap perfectament, està molt acostumat a aquest tipus de pel·lícules. Home, i tant. Ayam, és una pel·lícula de terror, com t'ho diria jo, que cansa una mica, també. És que avui a mi em cansa tot, perquè, clar, sí, l'argument és el de sempre. És una família superfeliç, superfantàstica, superperfecta, que es muda a una casa i, a partir d'aquí, els monstres de la família anterior repercutiran a aquesta nova família. És a dir, el clàssic esquema d'una pel·lícula de terror en què sempre passa tot en una casa suposadament encantada, no? que segueix a més molt l'estil de The Ring, en què el dolent o la cosa estranya de la pel·lícula surt de les imatges o de les pel·lícules. Veig que no ets gaire fan. No, aquest tipus de pel·lícules en concret no, i ja t'ho vinc dient des de fa dies, que el cinema té una crisi de creació molt greu últimament, molt greu. Per cert, vaig anar a veure, parlant de famílies felices i tot això, lo impossible... Deixa'm dir una cosa, lo impossible. Ara que ho dius. Jo no sé, amb tots els respectes del món, per què la gent plora, lo impossible, perquè no és cap drama. Home, no. Perdona, jo la vaig anar a veure l'altre dia i sí que em vaig emocionar una mica. Però, Jordi, precisament, la història de lo impossible no és cap drama, és tot el contrari. Però, perdona, és un drama... És que, un moment, a veure una cosa... Aviam, clar. A veure un moment, és que, Jordi, que la gent plori no plora perquè és un drama, eh? Perquè tu quan es retrobes amb un familiar que et penses que, per exemple, està mort i no vull fer spoilers... però no fa falta que faci espoyles perquè tothom sap el final de la pel·lícula jo no ho sabia no ho volia saber perquè jo estic fart ja d'anar a les pel·lícules veient el trailer que t'ho expliquen tot però si està basant en una història real si ha sortit a tot arreu a tots els mitjans jo canviava de canal quan veia que posaven això a la televisió però és una película que està molt ben feta m'agraden molt els actors però per mi no és cap drama i hi ha drames basades en històries reals molt més dramàtics i per plorar moltíssim més que el que és lo impossible, i ni molt menys per desmallar-se. Home, on hem arribat, sisplau? Ja ho va dir la Carme, per cert, eh? Què va dir? La Carme també ho va dir, fa dues setmanes, clar. L'impossible no era tan dramàtica com la gent ho pintava. Jo et dic una cosa, sí que la situació és dramàtica, La situació és dramàtica perquè tu estàs allà tranquil·lament a un resort a Tailàndia amb la família Feliç passant el Nadal i de cop i volta t'arriba una de 10 metres que envia tot a prendre el tot el fet és dramàtic i si el director es ve centrat en altres històries Encara més ha estat molt més dramàtic del que realment és. Sí, però és que el drama està en què tots es separen i mentre hi ha el tsunami no es troben entre ells. Aquest és el primer drama. I després, això és un drama. Una comèdia no és. No és una comèdia. Home, clar, és que... Jo trobo que no és un drama clàssic ni molt menys pel que s'ha fet. Tot i que a mi és una pel·lícula que em va agradar bastant. A mi, per exemple, quan em vaig emocionar jo? Jo em vaig emocionar quan, ja que m'ho preguntes, quan, per exemple, es comencen a retrobar la família... O, per exemple, també hi ha un cas que em sembla que... No sé si ha mort algú o no, però, ostres, t'agafa allà... Se't tanca com l'estómac. Tu, Jordi, perquè ets una persona insensible. No, insensible no. A mi... No, a mi no. Sí, sí, tu molt. El que a mi sí que em va provocar és algun moment d'aversió a la pel·lícula, eh? Perquè hi ha algunes imatges una mica... Cores. Fortes. Sí. Fortes. Això sí, veus? És que és un tsunami. Sí. En fi, Lo Impossible, que per cert, només porta tres setmanes a la cartellera i ja, com sabeu, és la pel·lícula més taquillera de la història del cinema espanyol. Passem a la següent pel·lícula que l'estrena, Vulnerables. Por favor, que esté bien. Nació prematura y el médico me recomendó que la sacara fuera de la ciudad. Tenía 13 años cuando mis padres se mataron volviendo de aquí. Y cuando salí del orfanato, el último sitio que quería volver era este. Paula Echevarria. ¿Marcos? A veces es un niño encantador y otras veces me mira que hasta me da miedo. El Miedo. Sí, és una altra pel·lícula de terror. Però es diu Vulnerables. Sí, és la por. Per què acaba dient El Miedo? Home, perquè és la por que et fa, la pel·lícula, que et produeix... Ja t'ho diuen, no? És com si se conen Las Vegas Dura que véssim dient La Risa. Home, clar, evidentment. D'acord, d'acord. No, perquè després ningú es pugui queixar ni es pensi que ha anat a veure una cosa que no és. Sí. Pablo Chiberri a mi és una noia que m'agrada moltíssim. No sé si suporta el pes de la pel·lícula, jo diria que no. Què ha fet aquesta noia, per cert? Home, aviam, què ha fet? Ha fet policies. Ah, molt bé. Ha fet Gran Reserva. Ah. Anuncia no sé quantes coses. És una actriu de sèrie, no? Sí, és una actriu més de sèrie que... que de pel·lícules, però bé, és una pel·lícula que pot estar bé, pot estar interessant. L'argument és que ella dona vida a Carla, que és una dissenyadora orfa, que decideix tenir una filla, però la filla neix prematurament i, com que viu a Madrid, ella creu que per enfortir una mica la salut de la seva filla és millor que es retiri en una casa manxega que té ella com a herència familiar. I a partir d'allà... Sí, compartirà la casa amb un nen que es diu Marcos i... És un nen diabòlic una mica, no? Pot ser. Passem a la següent pel·lícula que també s'estrena aquesta setmana, El ladrón de Palabres. El tràiler fa... així... Tenía una historia. Tenía una historia. Una historia muy buena. Muy buena. ¿Quieres que te la cuente? No te la voy a contar. Cuéntamela, por favor. Ahí está él, apenas un crío preguntándose qué le reservaba el futuro. Quería ser escritor, pero no encontraba las palabras. ¡Vamos! Tienes que elegir entre la vida y la ficción. Ambas están muy unidas, pero nunca llegan a tocarse. ¿Crees que puedes apropiarte de la vida de un hombre y no pagar un precio por ello? Molt xula, eh, la cançó? Sí, té molt bona pinta. La pel·lícula es diu El ladrón de palabres. Sí, el protagonista és un actor no molt conegut, però que a mi m'agrada moltíssim, que és el Bradley Cooper. En aquest cas, dóna vida a un jove novel·lista que intenta trobar la inspiració, però no l'acaba trobar del tot. Aleshores, el que fa, d'una manera una mica sorprenent, és copiar o plagiar un llibre. El problema serà quan la persona de qui li ha copiat el llibre... Anna Rosa Quintana? Jordi, has xafat la pel·lícula totalment. És una Rosa Quintana? No, no és una Rosa Quintana. Però s'enfronti a ell després que aquest llibre hagi estat molt exitós. És una mica una reflexió, com molt bé diu el tràiler, d'entrar a la línia aquesta que separa a vegades la ficció i la realitat amb Jeremy Irons, que també és un actor que m'agrada molt i que pot estar molt bé, millor del que sembla. I que, a més a més, es veu que és una trama dins una trama que alhora també està dins una altra trama. Sí, sí. Has d'estar una mica atent a la pel·lícula per no em perdre cap d'ella. Escolta, has d'estar atent, eh? Si no, malament. Per veure una pel·lícula d'un menjar de tarda i et quedes a casa, no fa falta anar al cine. És veritat. En fi, doncs aquesta és la pel·lícula El ladrón de palabres. Molt recomanable, eh? Sí, que tenia bona pinta. Jo també he vist alguna imatge. Va, passem al següent tràiler que s'estrena aquesta... La següent pel·lícula, més ben dit, que s'estrena aquesta setmana, que és... Submarín. Què és un altre escriptor? Quasi, quasi. Són barratges, no? Fan pel·lícules. Això que és francès, no? Para, para, para. Què passa? Què passa? Trava el trailer. Què ha passat? Jordi, no entenc res. Com que no ho entens? Si té un inguís de Bristol, s'entén perfectament. No s'entén. Per què portes per l'anglès si ningú ho entén? Perquè jo sempre et dic que jo confio molt en la capacitat intel·lectual dels nostres oients. Jo confio molt també en la versió original, però aquí a la ràdio no ho podem subtitular. Ja, això sí, bueno, es pot fer, eh? Es pot fer, a la webcam tu vas amb uns cartells d'aquests, amb un full, amb un full, i vas posant aquí a la webcam, per exemple. No, no, no, no, no, no, no estic d'acord. Ah. Pots tu subtitular parlant? Home, no. A l'hora, home, això es fa amb totes les rodes del món es fa, eh? És veritat, que això ho vam fer també a la secció de publicitat la setmana passada. La setmana passada, home. Ho vam fer, a l'hora... No sé, va. Ah, què diuen? My name is Oliver Tate. No, em dic, Jordi. No, em dic Oliver Tate. Si visc a Sant Jus d'Esvern. My name is Oliver Tate. M'agrada molt la penya del morro que es fa cada tarda en aquesta ràdio. Escuteu-la, que està molt bé. Ah, sí, és veritat, és veritat, és que estàs dormint. S'han dit tot. A veure, de què va Submarin? És una comèdia, no? Sí, és una comèdia romàntica. Ja s'ha vist pel tràiler i ja se veia que és una comèdia. Home. És un humor molt anglès, eh? Vull dir, s'ha d'entendre, però diuen que és una de les pel·lícules més originals i que més sorprendrà dels últims temps en quan es cinem anglès estem parlant, no? És del director Richard Ayoade, és la seva ópera prima, i ens trobarem a un nen de 16 anys que es diu Oliver Tate, que té dos missions, eh? La primera és, bueno, té 15 d'anys. De missions? Sí. O d'anys? No, té 15 anys i té dues missions. La primera és perdre la virginitat abans del 16 i no li queda gaire, li queden uns mesos menys, quasi setmanes, i l'altra és evitar... Perdona un moment, vull fer un parèntesi. Quina pressió, no, aquí? Home, però se la posa a ell, eh? Ningú li posa. Quina pressió se la posa a ell? Jo vaig dir, abans dels 40, m'agradaria perdre la virginitat. Home, teu quan et casis, no? Bueno, no ho sé. Jo estic fent els 40 encara. Ah, bueno, tampoc et queda gaire, eh? Bueno, però no tinc tanta pressió. Jo als 13 m'ho vaig dir. Cadascú es passa la pressió. Ah, eh? Molt bé. I l'altre és evitar que la seva mare se'n vagi, o sigui, abandoni el seu pare i retorni amb un vell amor de l'institut. és una mica un reflex del que és la mort i l'amor en un jove de 15 anys. Un cunyàs, vaja. Que no és un cunyàs, eh? Que no. No, és una pel·lícula boníssima, de veritat. L'has d'anar a veure, aviam. No està traduïda, és a dir, que l'has d'anar a veure en versió original subtitulada, però que pot estar molt bé, és molt recomanable i s'ha de sortir una mica de les vies convencionals del cinema, també. En fi, Submarín, l'última pel·lícula que comentem i que s'estrena aquesta setmana. Passem ara a les notícies de Hollywood. Bravo! Per què sempre fem notícies de Hollywood i mai fem les notícies del cinema català, per exemple? Perdona, és que això de Hollywood ho dius tu, jo faig notícies d'arreu. A veure si hi ha alguna que no sigui de Hollywood. La primera, Elijah Wood intentarà sobreviure a un virus mortal a una nova pel·lícula, no? És que no hi ha cap que sigui... Bueno, avui no, perquè els catalans estan de vacances. Mira, vaig a llegir els titulars que em passes tu. A més, un diu, mira, perquè la gent ho sàpiga, l'IGBT intentarà sobreviure un virus mortal. Un altre titular, Disney compra el Lucasfilm, també de Hollywood. És molt important, és la notícia de l'any. La tercera, atenció, aquest titular enigmàtic, ens passa el Jordi Roca, diu, es prepara la continuació de... Punts suspensius, eh? Home, clar Tu ho has de fer en plan emocionant Després, el quart, diu Daniel Kretsch, uneix el delenco de Monuments Men, també de Hollywood I l'última notícia que vols comentar que és David Duchovny Torna a la gran pantalla Però totes són de Hollywood Perquè el cinema català està de vacances, estem de castanyada, home Mira, Jordi, és la pitjor excusa que he escoltat en anys d'un col·laborador de la penya del morro Algun rècord havia de tenir, és veritat Per tant, Elijah Wood intentarà sobreviure a un virus mortal, una pel·lícula que està preparat, no, Jordi? Sí, exactament. En aquest cas, després del seu pas per Broadway, també per interpretar el famós personatge de Brody Bolson, Elijah Wood es posarà a la pell d'un professor que viurà una situació estranya perquè els nens agafaran un virus que farà que es tornin salvatges i matin a la resta. Per tant, serà l'hora de liar i liderar la resta de professors per poder salvar el màxim de gent possible. I a continuació, a la penya del morro, per tots vosaltres, George Lucas, tocant el banjó. És George Lucas, de veritat, eh? S'ho hauràs d'aprovar als tribunals, eh? No, perdona, tens proves o no? Sí... Hola, soc George Lucas i estic tocando el banjo. Per què li poses aquesta veu? Per què creus que té aquesta veu així? Us has fixat el George Lucas, la barba que té, el coll que té, que té com una papada? Ana va dir la barba a despertar per alguna cosa. Sí, sí, sí. En fi, Disney ha comprat Lucasfilm... La notícia de l'any. Jo diria de l'any, pràcticament. Que tots els cinèfils esteu emocionats d'aquests dies. Home, és importantíssim. Esteu que ho sortiu... Home, és que, clar. A veure... Aviam, què vol dir això? No ho sé, digue'm-ho tu. Això vol dir que Disney, simplement, ha comprat la companyia, la productora de George Lucas, que és Lucasfilm, per quasi bé, o sigui, és que és una passada, 4.000 milions de dòlars. Vull dir que ara estarà tocant la bandolina aquesta a Hawaii tranquil·lament, perquè... Que no és una bandolina, que és un manjo. Bueno, un manjo, és igual. També com la gent que diu, ai, mira els manel que toquen la bandolina, no? És un ukulele el que toquen els manel. Serà el que tu vulguis. No confongueu els instruments petits. Som petits, però valents. Som petits, però valents. Bé, ja ens diràs... Hola... Tu tens el record de ser el més fanfarro de tota la penya del morro, eh? Però a part d'això, et diré que què implica que Disney hagi comprat a Lucasfilm? En primer lloc, que hi haurà tres sagues més, o sigui, tres pel·lícules més de la Guerra de les Galàxies, o sigui... O que, per exemple, que veurem el rei León amb un sable láser... Silenci total després del fracàs de la teva broma, eh? Sí, no funciona gaire, però escolta, no es pot sempre estar dalt, eh? A vegades s'han de fer bromes dolentes i patètiques per saber quan fas una bona broma. Bé. Bé, Jordi, alguna cosa més sobre el món de Hollywood? Doncs... No, res més. Va, parlem de David Uchovnik, que torna a la gran pantalla. Sí, bueno, el... Què passa? L'actu, que veig que t'agrada la sèrie que està fent ara, es posarà la pell de After Default. Feia molt temps que no el veiem al cine i és una història basada en fets reals d'uns pares afligits després de l'Aines, para de mort de la seva filla, que arran d'això decideixen construir... un hospital perquè les famílies amb nens terminals passin aquest procés tots junts. Molt bé, doncs Jordi, moltíssimes gràcies. Ja sabeu que la setmana que ve més estrenes de cinema amb el Jordi Roca, com cada divendres, a la Pella del Morro. I tot seguit al programa, parlem amb el Pol Rigabert a la secció de publicitat. Jordi, per cert... Un moment, no m'haig d'enganar. És que ara vaig a posar un tema musical, que és el que separa les accions d'una de l'altra amb la de publicitat. I posaré aquest tema, que ja l'he posat alguna vegada, però avui em ve de gust escoltar-lo també, que es diu Soc de l'Oest, de l'Operdal Roquer. Atenció a la lletra, que jo crec que t'agradarà. Rocabili català, Jordi. Apunta-t'ho a això. M'he criat entre pagesos i carrinclons, homes que s'aferren a les seves tradicions, gent de terra, gent de poc. En una frontera la mentida no hi té lloc on es creuen els camins dels odis i els rencors i els destins de les nacions. Sóc de l'oest de Catalunya, la terra on és por el sol, més enllà de les muntanyes, entre les valls i els aigua moll. on la multifarra encara es fa de ser baixant, i la bota plena fa el camí del vianant per indrets de pedra i fan. On a l'alt del sal és tot el que tenim de mar, menjat a l'horitzó un estal brillant a l'altre escadit si el sal es fa. Hola, sóc el J. Bayona i això és una salutació per la penya del Morro. Hola, sóc el Manel Lucas i vull saludar la penya del morro de Ràdio d'Esverns, que crec que en aquesta època que vivim tenir morro és més important que mai. Home, doncs moltes gràcies J.A. Bayona de Lo Impossible i Manel Lucas de Minoria Absoluta per saludar-nos. Tornem la salutació. Al fi, Jordi, què et sembla el tema? T'ha convençut? T'ha agradat o no? Home, saps què passa? Jo soc de l'est, aleshores... Ah, tu ets de Girona? Sí, quasi. De l'est català, no? De l'est català. Molt bé. Escolta Jordi, per què no et quedes aquí, que avui el Pol ha vingut solet a fer la secció de publicitat? I que vingui quan vulgui al cinema, que ja saps que m'agrada molt que vingui. Mira, un alma caritativa, avui cal anar amb abandonat, almenys. Home, és veritat. Pol Ricabert, bona tarda. Molt bona tarda. Bona tarda. Escolta, avui no sé què passa, que al xat de radiodesvern.com, a la webcam, hi ha molta gent que ens està mirant. Bueno, jo ara abans de sortir us he promocionat una mica. Ah! Així que potser... Com que hi havia dues persones, saps? Dic, hosti, avui és un dia fort. Social. Sí, fort pel programa. Doncs intentem-ho fer el millor possible, no? Sí, començant per tu. Comencem per mi. Ai, quina gràcia. M'agrada molt els pleures de producció de... Doncs avui farem una mica diferent que normalment. Clar, com que avui estàs tu sol i fas el que et dóna la gana, no? Exacte. Vale, m'agrada, comencem bé. Avui no tinc la jefa. Molt bé. Una abraçada i un petó a l'Ana Puntí, eh? I tant, que està de pont, a gustíssim. Aquesta setmana no es diu Ana Puntí, sinó es diu Ana... No cal dir-ho, no? No, no. Vinga, va, Pol, avui de què parlem? Doncs parlarem una mica del duel publicitari que hi ha hagut entre Nutella i Nocilla. Ah, sí? Què ha passat? I, bueno, doncs que sempre ha tingut la seva història. Ah, vol dir en general, no és que hagi passat una cosa puntual, sinó que... No, no, no, això ja va des de sempre. Avui va de duels, perquè també parlarem de Nesquikolacao. Home, que bo, que bo. Duel mític. Sí, sí. Després, doncs, explicaré una petita curiositat sobre el que ha provocat l'Huracassandi a Nova York. Ah, sí? Referent a la publicitat i, bueno, finalment, com sempre, acabarem amb una cançó relacionada amb el món de la publicitat. Doncs, escolta, escoltem aquest primer anunci de Nutella? Perfecte. Es veuen uns joves, molt joves, que van caminant i llavors van apareixent tot de conceptes com una mirada, una... Lo que van a hacer hoy. Necesitan un desayuno equilibrado, como un zumo de fruta, un vaso de leche y dos rebanadas de pan con Nutella, avellanas, leche y el punto justo de cacao. Nutella. Se necesita energía para ser niño. Doncs bueno, hem vist ara el de Nutella, que... si bé és un producte gairebé idèntic a la nocilla, veurem que la publicitat ho tracta de diferent manera. Si vols, potser millor, abans de parlar-ne, veiem també el de nocilla i així podem fer la comparació abans l'he dit els dos. Molt bé, em sembla fantàstic, perquè clar, són productes, com dius tu, molt semblants. Eh, Álvaro, ¿cómo fue el partido? Fue increíble. Íbamos empatados uno a uno y faltaban cinco minutos. Ah... Y le dieron un codazo en toda la cabeza a Álvaro. Entonces se lo llevaron a la enfermería y nos dio un bajón a todos. Pero a mí no, así que volví al campo por mi equipo. Yo le hice un caño al contrario. Y después se la pasé a Max. Max a Álvaro, que se fue de uno, se fue de otro. Siguió corriendo por la banda. Entró, chuté... I gol, eh? Però marcaste tu? No, marcamos todos. Que bonic, eh? Ja veiem una mica per on van aquí amb la publicitat que han sigut dos exemples relativament recents d'aquests dos productes. I, bueno, anava a parlar... Ara hem sentit la cançó de Let's See que cal. Oh, mítica, eh? Jordi Roca, te'n recordes tu, no? I tant, i tant. Era boníssima, boníssima. Que, com dèiem, són dos productes molt semblants i que també els anuncis que fan són molt semblants, perquè en els dos els protagonistes són nens, estan cansats o necessiten energia, i el que diuen és, doncs, preneu Nutella i Nocilla, no? Des d'un punt de vista publicitari. Sí, sí, sí. Però si t'hi fixes, potser aquest últim que hem sentit de Nocilla... va potser més adreçat als nens en plan de que els hi ven els nens i l'altre els hi ven els pares la nutella els estava donant més els pares jo crec que és millor el que fa nocilla perquè fa que els nens vulguin nocilla i que els hi parlin els pares i que els diguin o compra amb nocilla home però això és molt agressiu no? o sigui perquè jugar amb els nens els nens no són persones adultes vull dir que Jugar en la publicitat amb els nens, això és immoral? Pregunto, eh? També, per cert, la gent que està al xat, que ens està escoltant, sabeu, a través de radiosberg.com i la webcam, ens pot escriure qualsevol cosa, eh? I tant. Jo una part que posa xat, si voleu saludar el Pol, que avui s'ha portat tants amics, doncs podeu fer-ho també, sí. Però vaja, el que dèiem, eh?, que és immoral o no que els anuncis vagin tan dirigits als nens? És el debat que hi ha hagut sempre. Ara, no sé jo què pot ser més efectiu, si dir-los als pares que això és molt saludable, comprar-vos els vostres fills, o dir-los als nens, has de voler això? De totes maneres, jo crec que és un debat amb tots els respectes una mica absurd, perquè el que es tracta aquí és de si els pares eduquen bé els nens i si al final s'hi acaben comprant o no, i amb quines quantitats, vull dir que al final... L'anunciat entre els nens és probablement que el nen digui compra'm nocia, compra'm nocia, allà també està l'autoritat del pare per dir, home, et compro avui però no cada dia. Ja, o dir no, et compro l'altre perquè crec que és més saludable, per exemple, que em posin una mica de criteri. Però bé, anem a parlar una mica dels dos productes i és que aquí el que és originari, el que es va crear primer, va ser Nutella, que va surgir a Itàlia... i amb el nom de Supercrema, perquè després va acabar agafant un nom més comercial. Supercrema? Sí. Home, jo no m'ho compro. No, encara. Jo un producte és un Supercrema, no m'ho compro. Tampoc. És per anar a la platja, home, no. Supercrema és molt raro, eh, Supercrema. No, no ho has triomfat gaire. I després, doncs, Nocilla va fer un producte exactament igual, a més a més amb un nom bastant semblant, i resulta que és el primer del mercat. O sigui, es va copiar i a sobre aquí Espanya és el que més ven. Home, perquè és el més bo dels dos. Nutella? No, per mi Nutella. Per mi també, jo soc més de Nutella. Ah, però... He pres les dues. He pres les dues i la Nutella és molt millor. És que la Nutella porta vellanes. Perdona. La Nutella també. No ho sabia, perdó. Aquí no es pot equivocar. A la mínima ja, vinga, tot de sobre. I la pregunta és, per què Nutella és la primera? Per què Nutella és la primera? Doncs... perquè va fer una inversió en publicitat molt bèstia aquí a Espanya i, bueno, a veure, realment, que és el que m'he de dir que jo, sí que dona bons resultats. Per tant, qui té la pasta mana, no? O sigui, és el que estàs dient, Pol. Sí, però si van anar a intentar vendre-ho així d'una manera més tradicional... Nutella, i no ho va aconseguir, i Nocilla, doncs, es va destacar i fent també aquesta música... Sí, però perdoneu un moment, perquè jo estava pensant que la Nutella és més cremosa que la Nocilla, perquè la Nocilla arriba a un punt que s'atxeca. Això és veritat. Ah, bueno, això sí, al cap de 3 o 4 dies... Per això jo prefereixo. No, no, no, això és mentida. He anat a pisos d'amics meus que tenen el pot de Nocilla, que allò, o sigui, allò... Perdona, més dur... Més dur... És química i radioactiu, perquè està sec i dur com una mala cosa. No, no, no, estàs aquí allò és impossible, que ni amb el micro ni amb el micro ho pots després no ho acceptem, t'estàs equivocant perquè precisament els productes naturals com és la mel, quan passa un cert temps i fa fred, com és ara l'hivern es fan durs, es tornen com de pedra te l'estic dient que pot exactament, clar que sí avui hagués anat bé tenir aquí el senyor Benito perquè es digués la seva sí, sí, sí, s'ha llevat la tarda i sempre està igual no que allò del mur, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio d'Esbert. Millor que fer-ho a l'hora de la migdiada. Com que és l'hora de la migdiada, no ha vingut avui. En fi, doncs, Nutella versus Nocilla. Jo soc més de Nutella, tu ets més de Nocilla, Jordi, i tu també, per tant, 2 a 1 guanya la Nutella. Alguna cosa més sobre aquests dos gegants de les cremes industrials i químiques? Doncs sí, potser la Nutella va buscar un públic més adolescent, més gran, un taret més alt, i també això es veu reflexat en els seus anuncis. No sé si recordeu un que sortia Valentino Rossi de fa temps. Ah, sí, és veritat, és veritat. Doncs això ja indica que no va buscar tant els nens i el que hem vist amb la filla, que hi havia el partit de futbol i els nens jugant. Molt bé. Passem ara a una altra competència de marques que volia ser una mica el mateix i a més a més també dins del món de l'alimentació i de la xocolata. En aquest cas, i d'esmorzar, no? Que és Nesquik versus Colacau. Sí. I a més a més és curiós. Mira. Aquest és l'anunci de Colacau. Sí. Lo primero que hago es ir a surfear. A los tres años ya me ha aguantado en una tabla de surf. Él siempre ha querido hacer lo mismo que hacían los mayores. Quina ràbia de nen. Estaban todos los mayores dentro del agua. No me dejaban sitio en el mar. Cuando ellos seguían, yo me quedaba practicando con mi papá. Hasta que un día me lanzé al agua y empecé a robar las olas. I ara està aquí fent surf. Un nen molt petit, però que sembla un nen gran, però d'aquests xulos. De els que fa ràbia, eh? Molta ràbia. Ha tenido estanta polèmica. Bueno, potser fa seguir amb això, no? Porque si ya pequeño no significa que no pueda seguir grandes cosas. Que sea pequeño, no significa que pueda conseguir grandes cosas. I empeza a robar la hola. Bé, aquest és l'anunci de Colacau, no? De Colacau. Sí, i després tenim un altre, i ara ja entrem en matèria, si et sembla, que... Ai, és de... De Nesquik. De Nesquik, el que passa que no... No t'apareix? No apareix. Ah, no passa res, podem parlar-ne sense... Segur que els oients ja... Perquè quin és? És el del conill, aquell, o no? El del cuik, el del cuik. El del cuik és aquell. Es surt el conill de dibuix animat amb la gorra blava i està jugant amb uns nois i tal. És com molt antic, no? Sí, molt, molt. Això dels 80, com a mínim. Sí, home. No? Sí, és actual, aquest anons. Sí? d'aquest esteu. Molt bé. És d'aquest estiu, aquest? Sí. Només per la música i tal sembla de fa anys i anys, eh? Sí, sí, és veritat. En fi, quines curiositats hi ha entre aquestes campanyes de publicitat de Nesquil i Colacau? Doncs, a veure, primer de tot... per lligar-ho una mica amb el que havíem dit anteriorment, Colacao també és de la mateixa empresa que Nocilla, que és Nutrexpa. Són de la mateixa casa. I a més a més... Si no faig casir amb el cap així, Jordi, que ho fem tan evident. Colacao és millor que en Squick. Ja. No, jo sóc de en Squick. Jo també sóc de en Squick. O sigui, aquí estem veient que ets en Squick i Nutella o... Colacao Evidentment És que Nesquick i Nutella A ment d'una passació Que són com descafeinats Defineix la gent una mica, eh? Sí Los buenos y los malos Sí El mundo se divide entre dos, no? Los de Nesquick i los de Colacao I tant, i tant Totalment I a més a més Colacao també és líder Així que a Nutrexpo sembla que li van bé les coses I Bueno, que li vagi bé les coses a l'empresa No vol dir que sigui més bo Dorent I bueno... T'ho diuen que fa publicitat, eh? I tant, i tant. Aquí també hi ha molts secrets del món de la publicitat, Jordi. Ja ho veig, ja ho veig. Com ens enganyen, eh? Ells mateixos ja ho saben, que ens enganyen. Hòstia, aquí per desvalar-vos aquest secret. Sí, sí, sí. Alguna cosa sobre aquesta història, Pol? Doncs que... Al revés, que amb els dos productes que hem vist abans, Squeak va una mica més al públic infantil, amb el Quiki, amb el que és aquest conill que has parlat abans. Per això m'agrada més a mi. Sí, no? Clar, clar, clar. I el Colacao, doncs, sí que hi ha nens, però també més adolescents. Per això veiem aquí que estan agafant en els últims anuncis personatges que poden tenir l'edat dels consumidors... i fent algun tipus d'esport, com per poder-los agafar de rol de líder, de rol que els agradaria fer el mateix. En fi, doncs, curiosa, eh? Aquestes campanyes d'aquests dos productes que s'assemblen tant i que al cap i a la fi, clar, s'intenten... També una mica és vendre el mateix, però des de punts de vistes potser a vegades una mica diferents. Poques variacions, però sí... Bé, ja d'aquí tenim 40 segons per acabar. Pol, explica'ns alguna curiositat sobre l'huracà Sandy, què ens has dit? Molt ràpidament dic que aquest huracà costarà al voltant de 500 milions de dòlars a la indústria publicitària dels Estats Units. Perquè, clar, amb tots els desperfectes materials que hi ha hagut, amb moltes cadenes de tele i ràdio han hagut de suspendre la seva programació. I això fa que s'hagin cancel·lat moltes reserves publicitàries. I aquest any, que s'esperava que hi hagués un increment de l'1,4% en la inversió publicitària als Estats Units, acabarà amb estancament. És a dir, igual que l'any passat. Ho hem de deixar aquí. Moltes gràcies. Fins la setmana que ve, Jordi Pol. Són les 6. Notícies en xarxa. Bona tarda, us parlem. Manel Carvajal i Ramon Company. En declaracions a la xarxa, el conseller de Cultura, Ferran Mascarell, ha confirmat l'acord perquè el Museu de l'Armitage de Sant Petersburg, una de les pinacoteques més importants del món, obri una delegació a Barcelona. Mascarell també ha criticat que alguns partits de l'oposició, argumentant que les prioritats haurien de ser unes altres, qüestionin el projecte sense conèixer-lo. En aquest sentit, ha recordat que la inversió serà totalment privada. Sense conèixer massa bé res ja tenen l'opinió feta i si aquí governa di Blanc, hi ha partits que entenen que el camp de dia és negre. Això és tan tradicional que ja no sé ni com impressiona ningú. No, jo crec que no coneixen prou el projecte i quan el coneguin segurament les opinions seran infinitament més precises. Masquerí també ha anunciat que la seu definitiva del museu estarà en unes naus del port de Barcelona. L'Audiència de Barcelona ha reobert el cas del desallotjament de la plaça Catalunya de Barcelona el 27 de maig de l'any passat, que havia estat arxivat pel jutjat 4 de Barcelona, que va considerar raonablement proporcionada l'actuació dels Mossos d'Esquadra. En el cas estan imputats el director general de la policia catalana, Manel Prat, l'intendent Antoni Antolín, el responsable de la brigada mòbil, David Bordes, i l'exresponsable de Seguretat de l'Ajuntament, Assumpte Escarp. La portavó del govern espanyol, Soraya Sainz de Santa Maria, s'ha fet ressò d'una resposta per escrit del Col·legi de Comissaris Europeus de l'any 2004, en el que s'explica que si un territori s'independitza el nou estat, hauria de tornar a negociar la seva entrada a la Unió. Esa región se constituye en un nuevo estado, el que sale de la Unión Europea, el que no son de aplicación de los tratados y para su ingreso debería iniciar una nueva negociación con el acuerdo unánime de todos, cumpliendo los objetivos del tratado, es decir, volver a cumplir todo el resto del proceso. De la seva banda, el líder d'Unió, Josep Antoni Durant Lleida, en la seva carta web setmanal, incideix en que no es poden deixar sense resposta les incerteses que implica un procés sobiranista ni amagar les respostes que ja es tenen. Malgrat tot, Durant afirma que el seu partit està al costat del president Mas i considera que Catalunya no pot continuar com fins ara. Les sancions que el govern pot acabar imposant a Renfe seran tant per incidències en trens de rodalies com en regionals. El govern està estudiant tots els incidents registrats des del 15 de setembre fins ara pel que fa a retard, sobretot, anul·lacions o manca d'informació als usuaris. El director general de transports i mobilitat, Ricard Font, ha explicat que estan acabant de recollir tota la informació i que dilluns presentaran exactament el nombre d'expedients sancionadors. El dilluns, doncs, anunciarem formalment quins són els expedients sancionadors que obrirem quines seran les quantitats entre 6 i 30.000 euros d'ascensió. És evident que nosaltres ja vam dir en el seu moment que modificaríem la llei ferroviària per fer possible un seguiment molt més escrupolós i molt més estricte del compliment de la companyia ferroviària, de les companyies ferroviàries en general, i especialment amb la companyia Renfe, que com sabem tenim un problema important. Font ha remarcat que la situació havia arribat a un límit injustificable i que els retards són sistemàtics. El menor de 14 anys que va quedar en estat crític a causa de l'incendi en un immoble de Sabadell està estable ingressat a la unitat de cures intensives del Parc Taulí. Mentrestant, les famílies que van resultar il·leses per precaució no podran tornar a casa segurament fins dilluns. Recordem que tres dones de la mateixa família, entre elles la mare del noi, van morir en aquest incendi que es podria haver originat per un curt circuit. Esports en xarxa. Bona tarda, es parla Roger Castilló. D'aquí a una hora Cervera retarà homenatge a Marc Màrquez per la seva victòria en el campionat del món de Moto2. A les 7 de la tarda hi haurà una recepció oficial a l'Ajuntament i a dos quarts de nou del vespre començarà una rua pels carrers de la població de la Segarra. En ok sobre patins avui comença la sisena jornada de Lliga amb l'enfrontament entre Blanes i Reus. Els dos equips són a la zona mitjana de la classificació i volen aconseguir el triomf per pujar a la tercera plaça de forma provisional. El Liceo Gallec és líder en solitari d'aquesta categoria amb tres punts de marge sobre el Barça. En futbol, el Barça ha entrenat avui sense Leo Messi per preparar el partit de demà contra el Celta. El davanter argentí ha estat part aquesta tarda, però el tenit Tito Vilanova compta amb ell per l'enfrontament contra els gallecs. Vilanova també ha dit que Gerard Piqué encara no està a punt per jugar, però que millora de mica en mica i podria estar disponible en els propers dies. El Barça-Celta serà demà a partir de les 6 de la tarda al Camp Nou. L'Espanyol de la Sebanda s'ha desplaçat a Sant Sebastià, on diumenge s'enfrontarà la Reial Societat. Els banquiblaus van perdre ahir per 3 a 1 el camp del Sevilla a l'anar al setmana final de la Copa del Rei. Un apunt de futbol salt a la selecció espanyola amb Jordi Torres a l'equip. Empatat a dos contra l'Idan en el debut del Mundial. I un apunt de segona divisió. Demà a les 4 de la tarda jugarà el Barça B, el camp del Mirandés. A les 6 ho farà el Girona, que juga al camp del Murcia. El Sabadell no jugarà fins diumenge i ho farà al camp de l'Esporting. Notícies en xarxa Tot seguit, les notícies de Sant Just Bona tarda, són les 6 i 5 La segona edició del cicle novembre literari comença dimarts amb un convidat d'excepció, Albert Sánchez Pinyol, és l'autor d'èxit com La pell freda i Pandora al Congo, que presentarà dimarts al vespre a la Taneu la seva darrera novel·la, Victus, una novel·la històrica sobre la guerra de successió espanyola i el setge de Barcelona de 1714. Des de feia dècades, Sant Just Pinyol tenia clar que volia escriure al voltant d'aquests fets històrics, que considera que la gent coneix ben poc. Asegura que va ser un conflicte impulsat per les classes populars catalanes contra l'ofensió de Borbònica, que va durar un any i mig i un mes, un any i un mes, volíem dir, i que va desembocar en l'11 de setembre de 1714. L'autor de Victus parlarà de tot plegat a la sala del 50-anari de la Taneu de Sant Just. Dimarts que ve, en la primera sessió del novembre literari, sala dels quarts de vuit del vespre, i és obert a tothom I s'obrirà aquest cicle, que també tindrà més convidats, per exemple, dijous, perquè comarà el llibre El poder del perro de Don Winslow. Serà a les 7 de la tarda i les inscripcions per participar-hi s'han de fer a la biblioteca Joan Margrit. També passaran aquest mes de novembre per Sant Just, el recita el poeta Josep Pedrals i l'escriptor Lluís Anton Bolenas. Més coses dilluns s'obre el termini per presentar les sol·licituds per optar a tres habitatges socials. A Sant Just s'han de lliurar el local de Promunça del 5 al 27 de novembre. Són tres pisos de lloguer per a persones en risc d'exclusió social amb un contracte de cinc anys. L'Ajuntament assumirà part del cost els primers tres anys. Una acció que s'emmarca en un conveni que el consistori Promunça, l'empresa municipal d'habitatge, van signar el juliol a través del qual l'Ajuntament disposarà de sis pisos destinats a pal·liar situacions d'exclusió oferint-los un cost accessible. El consistori subvencionarà part del lloguer de l'habitatge durant els primers tres anys. Primer pagarà el 80%, el segon any el 50% i el tercer un 30%. Els dos anys restants de contracte, la família haurà d'assumir la totalitat del lloguer confiant en que el nucli familiar ja hagi millorat la seva situació econòmica. Es primaran les famílies amb menors al càrrec, sobretot monoparentals o nombroses. I acabem aquest bullet explicant-vos que les obres d'ampliació de la sala de cerimònies del cementiri de Sant Just estan a punt d'acabar-se. Fa uns mesos que es treballa en l'ampliació de l'oratori perquè hi capiga més gent durant les cerimònies i s'espera que en els propers dies s'acabin aquestes obres. I ara hi cabran unes 150 persones. També recordem que el cementiri ha ampliat el seu horari d'obertura per tots sants i que aquests dies tancava a les 6 de la tarda però que a partir de demà dissabte l'equipament tornarà al seu horari habitual. I de moment això és tot. Més informació a partir de les 7 dels Senyors Notícies, edició vespre. I a dredons de sucre vols sense motor. I un mur de vidre sense mala intenció. I els àngels riuen. I els àngels riuen així. El fas diferent és un miratge curiós. La pena màxima títol d'una cançó. I els àngels riuen. i els àngels reuen així i persegueixes esperances com si fossin pastanagues la meitat de la meitat d'una meitat que mai s'acaba i els àngels reuen i a vegades ploren així Ai, ai, ai Ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, Et desmarques amb paraules i reps la pilota. Pilotes et falten per poder deixar-la i els àngels riuen. I els àngels riuen així. I les esquerdes gegantines les cobreixes amb mentides que rellisques, que t'aixeques, corre, corre, que et trepitgen i els àngels riuen. Però a vegades ploren així. Ai, ai, ai, ai, ai. Fins demà! N'hi ha que es pengen del coll mentre es cuina, que fan fotos, fan roba, fan cina. N'hi ha de Mallorquines, d'altres fan segur-nos. N'hi ha que semblen d'un altre planeta, hi ha advocats i antijockeys i mestres, i amb menjadors d'escola, i d'altres som francesos. Hi ha de vells i joves i de totes les mides, que surten de nit i dormen de dia, que venen pisos, però tots intenten riure per viure. I a dredons de sucre vol sense boton, i un mur de vidre sense mala intenció, i els àngels riuen, i els àngels riuen així. Si no pateixo no escric, i si no escric no canto, però per fer-me més mal que segur que ho aguanto, i els àngels riuen, però a vegades ploren així. Què tal? Bona tarda, com esteu? Benvinguts a la segona hora de la Penya del Morro. Mentre escoltàvem aquest tema d'Estúpida Èrica amb en Lluís Bòria al capdavant i que, per cert, van estar aquí ja fa uns mesos a la Penya del Morro cantant en directe amb el tema Els àngels ploren així. En aquesta segona hora de programa parlarem del que no hem de fer aquest cap de setmana amb l'antiagenda de l'Heli Capdevila i a més a més també connectarem amb algun dels membres del grup de música Riu que estan de gira al País Basc, Euskadi, aquest pont i amb el senyor Benito i home aquí i aquí tenim l'Eric Pomar. Eric, bona tarda. Bona tarda. Bona tarda, Eric. Què tal, com estem? Molt bé, i tu? Molt bé. Com sempre, ens fas l'agenda juvenil i familiar del cap de setmana, acompanyat del teu tutor i mentor aquesta temporada, que és el senyor Benito. Apropis el micròfon, sisplau, senyor Benito, bona tarda. Hola, bona tarda. Estàs a punt de no venir, eh, avui? Molt a punt, eh? M'ha agafat que està caçant bolets, que es dirà, eh? No, està collint bolets, eh? Una cosa, els bolets no es cacen, es busquen. Es busquen, sí. Això de caçar bolets era una cosa... Bueno, un moment, un moment, igual, no s'enrotlli, perquè tenim moltes coses i hem de començar... Ho deien a l'abat de Girona, eh? A on? A l'abat de Girona. Sí? Per allà, sí, anglès i tot això, deien caçar bolets. Anem a caçar bolets. Silenci, perquè ara és temps de l'Henic. I a la Selva, també, eh? Boys and girls of every age, would you like to see some things Come with us and you will see this our town of Halloween. Bé, comencem parlant de la festa jove de Halloween que veu organitzar, Eric, juntament amb altra gent com el Dani o el Joan, que ja coneixem aquí el programa. Festa per menors d'edat, entre 11 i 16 anys, dimecres a la tarda al Casal de Joves. Com va anar, Eric? Perfecte. Perfecte? Va anar molt bé. Sí, va anar fantàsticament bé. Oh, i tant. Quanta gent hi va venir? Bé, no ho sé, no les vam comptar, però... Va entrar i sortir bastanta gent, perquè vam fer el túnel del terror. Ah, sí? Tota la gent està entrant i sortint per allà. I tu feies de túnel de terror? No, no. Jo no vaig disfressar. Tu posaves la música de DJ, no? Sí. I quina música? Vas posar a Gangnam Style? Sí. Molt bé, Eric. Molt bé, ja guanyant-te la gent, eh? El vau ballar tots o no? Sí, tinc vídeos, tinc vídeos. Ah, sí? Sí. I aquests vídeos es poden veure al Facebook? Es posaran al Facebook. De moment ja estan posades les fotos... Després els ficaran les Facebooks, els vídeos. Tot això va ser el dimecres a la tarda al Casal de Joves de Sant Just amb aquesta festa jove de Halloween. En fi, avui què és el que ens portes, Eric? Doncs avui us porto al final de les festes majors de Girona. Bé, aquesta setmana, senyor Benito, no vagi fent com els... Els fullets. Els elfos, no? Els noms, no? Els noms. Els noms. Els noms. Un dels nanitos de la Blancanieva. Sí, els nans, exacte, els nans, els nans. Vostè em provoca, no?, amb les músiques de Disney? Per què? Què passa? L'altre dia em va posar també una música del Disney, ara avui em posa això. Ah, i sé que li agrada, eh? L'hi va posant, eh? Home, estem a l'espai de l'Eric Pomar, també. Ah, és veritat, eh? Sí, és normal. En fi, Eric, perquè és activitats per tota la família. Acaba de fer una cara l'Eric Pomar, això del Disney. Home, perquè són activitats, no per ell que sigui petit, sinó perquè són activitats per tota la família. Clar, home. Ah, ho has salvat bé o no? Sí. A veure, Eric, va, explica'ns aquest cap de setmana que acaben les festes de Girona. Doncs no siguiu mandrosos. Agafeu el tren o, si més no, el cotxe i aneu cap a Girona. Què? Diria que tampoc ha estat tan lluny. No, li diu per vostè, senyor Benito, que ja el coneix. No siguiu mandrosos. Cap on queda a Girona? Cap al nord, a 100 km. Sí, més o menys. Doncs, per si no ho sabíeu, suposo que sí, que són les festes de Sant Narcís. I van començar ja el cap de setmana passat i s'acaben aquest diumenge. Però el mateix dia, el diumenge, dia 4 de novembre, es fa la 31a trobada de gegants... i de capgrossos a la plaça i als carrers de la vila. Doncs a les 10 hi ha la plantada de gegants i després al parc del migdia, a les 11 i mitja hi ha el cercavila de gegants. Molt bé, tot això aquest cap de setmana, el diumenge. Per Sant Narcís, res al volatís. Ai senyor, les teves dites. No l'havies sentit aquesta? No, aquesta sí que no l'hem sentida. I a les 11 i mitja hi ha el cercavila de gegants... I a les 8 de la nit hi ha el castell de Focs a Fontajau. I també hi ha això el dissabte dia 17, no, perdona, el dissabte dia 3 a les 5 del Museu de Cinema hi ha la projecció de la sèrie animada de les Tres Bessones. Molt bé, hi ha alguna pàgina web on la gent pugui anar per més informació? Sí, a www.girona.cat. Aquesta és la meva preferida. Ve que està la sirenita. Sí, don Sebastián. Sí, señor. El Tritón, Flander. No, no vaya a Tritón, que no va. Como se entera el rey Tritón, Flander. En fi, també avui, Eric, ens portes una fundació que és molt interessant, que és la Fundació Cram. Sí, la Fundació Cram, que té com a objectiu la investigació, recuperació i protecció dels ecosistemes marins i espècies que hi habiten. És a dir, els bichos que hi ha dintre el mar. No me n'hi ha mai bicho. Per això la sirenita. Ah, molt bé, senyor Marito. És l'únic que m'ha pillat. Enhorabona. I amb aquesta supervisita trobaràs moltes respostes relacionades amb l'ecosistema marí. Es poden fer tallers de molts tipus i això està al Prat de Llobregat. Per més informació, www.cram.org. Aquesta és molt bona, també, eh? Sí, home. Aquesta és més mítica, també, eh? I Wanna Be Like You, no? Del rei Louis de la Selva, no? O no? El llibre de la Selva. Sí, sí, el llibre de la Selva. La meva preferida és la de Balú, eh, per això. Ah, sí? Què és? Aquella que abans va fer servir per un espot de... De plàtans. Quina és, senyor Maní? Busca l'humà, es vital no m'ha. Lo que es depresa l'humà, la naturalesa telerà. Plàtano de l'humà. Jo em quedo amb aquesta, eh? En fi, Eric, parlem també d'altres animals del mar, tot i que el guió posa bitxos del mar. Sí. Bé, és la primera paraula que m'ha sortit. Sí, sí, sí. La llagosta, les nècores... Doncs el que dèiem del cram, que és per als bitxos del mar, també hi ha per als rèptils, que això es diu la Fundació CRARC, que és el Centre de Recuperació d'Amfibis i Rèptils de Catalunya. I aquí es fan des de recuperacions, tallers, exhibicions i fins i tot també fan investigacions. És allò. Sí, jo això ho recomano a tots aquells que els agradi tot el tema de la fauna salvatge. I això està amb Esquefa. I per més informació, www.crarc.net Jo hi he estat, aquí. Sí, hi has estat? Sí, sí, sí. És fort interessant, és fort interessant. Hi ha el serp, molt de tortuga. Sí. Aquesta tortuga invasora de... Sí, aquestes també hi ha molt grans. De Florida. Molt bé, doncs hem repassat algunes activitats que es poden fer en família aquest cap de setmana. Eric, moltíssimes gràcies. A vosaltres. De les tres que has dit, és a dir, la del Festes de Girona, després la de Fundació Cram o aquesta que és Crark, aquesta última, amb quina et quedes tu? Home, jo potser em credo amb el Cram, eh? És el que tinc més a la vora. Et quedes amb el Cram, molt bé. Doncs, Eric, que vagi molt bé. Bona tarda, gràcies. Vinga, que vagi bé. Que la setmana que ve. Adéu. Tío Pé. Tío Pé, sempre. Tío Pé, tío Pé, tío Pé, del muro que importarás, tío Pé, tío Pé, tío Pé, tío Pé. Una tartana y un burro, tío Pé. 6 i 20 de la tarda, continuem en directe a La Panya del Morro, senyor Benito, li agrada aquesta cançó, sap quina és, no? Sí, tio Pep. I d'aquesta versió, què n'opina? Bueno, està força bé, eh? Com que està força bé? Està molt bé, està molt bé. És que jo la coneixia amb el caire popular i... Això és més modern, home. Això és més modern, jo la coneixia de fa... De vellantubi. El que passa és que li comento perquè el grup Riu, que són els que han versionat aquesta cançó popular catalana, Lo Tío Pep, estan presentant el seu disc de gira a Euskadi durant aquest pont. I tenim el Francesc Cardona, el Sisko Baja, bell conegut del programa, que està a punt de fer les proves de so a Bermeo, a Euskadi, al telèfon. Sisko, bona tarda. Bona tarda. Ei, com va això? Què tal? Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. A veure, el grup Riu, que heu estat tocant, posem-ho antecedents una mica als oients, Sant Just d'Esbert, durant els últims mesos, unes quantes vegades, eh, Sisko? Quantes vegades hem tocat a Sant Just? No, dic unes quantes vegades, perquè vau tocar, em sembla, per festa major, ara les festes de tardor, alguna altra vegada que havíeu fet vosaltres per vostre... De fet, ens va gastar aquí. Sí, sí, sí, correcte, correcte. En fi, doncs és molt curiós perquè el dimecres vau començar aquesta gira a Cal Ninyo, aquí a Sant Boi de Llobregat, i esteu fent una gira que, a més, us acompanya gent que s'ha volgut apuntar. A veure, explica'ns una mica, com ha anat això? Doncs mira, vam començar a Cal Ninyo, al dimecres, i a més va ser un concert molt entranyable perquè vam venir... molts col·laboradors que en reís el Fernando Barroso, gent de Galicia, gent de Portugal, una copa de transportants aquí a Catalunya, va ser molt enganyable, perquè és un teatre molt maco, i el dia següent, a les vuit i mitja, o sigui, ahir, ja estàvem marxant cap a l'Eisbast, amb quaranta persones a l'autocar, Amb 40 persones a autocar i vosaltres sou el grup, potser sou 7 o 8 en total, no? Exacte. Aquestes 32 persones, d'on les heu tret i per què us han acompanyat en aquesta gira de 4 dies que feu per Euskadi? Doncs això va ser un projecte que vam fer, d'això de macenatge. Un projecte d'Avercami, allò que es diu micromecenatge, no? Això mateix, sí, sí. Llavors vam voler innovar, en comptes de fer un barcami per gravar el disco, vam fer per poder anar a la gira, que ens anava millor per fer promoció al grup i tot això. Llavors la gent que ha vingut amb nosaltres a la gira són aquells que van pagar una de les recompenses, que eren 120 euros, podíem venir aquí nosaltres a la gira amb l'allotjament i el transport pagat. Tres nits, efectivament, amb tot pagat, només podeu anar a veure la gent. Això d'Avercami també vull recordar-ho perquè és aquests projectes de micromecenatge que vosaltres us poseu una xifra per fer el segon disc, que em sembla que estava a veure els 6.000 euros, i teniu un més perquè la gent vagi fent les seves aportacions. Exacte. Nosaltres vam demanar 6.000 i ho vam aconseguir, no ens ho creiem, però... La setmana abans no ens ho pensàvem pas, eh? Quants diners vau aconseguir? Jo? Quants diners vau aconseguir? Al final, 6.665. Què dius ara, tu? Molt bé. Més de 6.600 euros, tu. Sí, sí. La veritat és que avui hem fet la primera nit aquí i és un luxem. Hem estat en uns bungalops a Mondaca, el poble surfero aquest. I la gent molt contenta perquè hem estat tot el matí... Bueno, ahir vam arribar la nit al càmping, allò a les 3 de matinada... Després de cinc quilòmetres amb autocar, la gent cantant i ja ha pogut ser autocar, i vam arribar als càmpings, i avui al matí tothom estava molt tranquil, anava a paris del poble, com que som com sis bungalops, era molt divertit, perquè era com un petit poble que cadascú anava a demanar bassa al costat, o a menjar el bungalop del costat, i hi ha molt bon rotllo. Home, de fet, és com als anys 70, quan anaven de gira, jo, el senyor Benito, ho sabrà millor que jo, grans grups de música, no? Com, per exemple, no sé... Digui'm algun. No, vull dir, com es diu aquell? Els Rolling Stones. Rolling Stones. Que s'anaven amb totes les fans i totes les... Tothom, amb els grupis. Amb els grupis. També hi anaven grupis, vostès? Va, aquí... Senyor Francesc. Majoritàriament som joves, però també hi ha un senyor gran, el Peric, que... Que està totes aquí, eh? És el grup número 1, el peric. Clar, de fet, és molt curiós perquè vosaltres dèieu a Verkami que buscàveu 40 apassionats de la música que vulguessin veure des de dins què significa i com es viu anar-se'n de gira. De moment, per la gent que està amb vosaltres, està complint aquestes expectatives, que és anar de gira amb un grup, en aquest cas de folk, com sou riu per a Euskadi. La pregunta és, posen la cançó que hi ha del... del Miguel Ríos. Vivo en la carretera! No? Bueno, ahir ho deien, eh? Deien, hòstia, quants quilòmetres de cop, perquè, clar, tenim... El més fotut és que tenim uns horaris, no?, que hem d'arribar a la sala a aquella hora per fer les proves, llavors després agafar l'autobat per anar fins allà... És que la gent es pensa que això de darrere de gira és molt divertit, i tens el sacrifici. Sí, exacte. No, ahir ja ho deien, però... Però bé, la gent ho està aguantant molt bé, i és més, estan... És molt divertit perquè veus moltes coses en poc temps... I, no sé, avui mateix hi ha alguns que han vingut aquí venir a veure com fan les proves de so. Ui, veus, i pel mateix preu, no? Sí, sí. O ja, per exemple, avui hi ha un dels mercenes que han vingut, que és el Jordi Gomila, que segurament cal conèixer per aquí del poble. Sí, home. Avui, entre concert i concert, farà un show d'Eugenio. Ah, sí? Sí. Ahir ens va dir, tio, si voleu, jo us faig un concert, us faig un xoc, i si avui el farà... Però què, vol que li torneu els diners, o algú? Home, hi ha molta gent de Sant Just que us acompanya, no? Perquè, per exemple, tenc entès que la col·laboradora de la penya del morro, també, Clara Aguilar, l'Alberic, no? També. La Gena Tost. La Gena Tost, també. Vull dir que som uns quants Sant Justens que, de fet, acaba dient... Diu... Quin millor pla pel pont de la Castanyada, que és de riu a Euskadi? En fi, per cert, amb aquests 6.600 euros que heu recaudat, què és el que fareu? Tot va destinat aquí a pagar els casos d'allotjament, de transport, perquè les sales també hem de pagar un tant per cent... O sigui, tots aquests diners han sigut per poder fer realitat aquesta gira. I el segon disc... Quants disc teniu al mercat, ja? Sí, va sortir el dimecres. Això. I a més ens ha fotut una distribuïdora, que és Tormonia Mundi, i que per primera vegada a la meva vida hi ha un disc que he fet que està a la botiga, i em sembla que ja es pot trobar l'Snac. I això. Com es diu el disc? Amb canya. Sí senyor, sí senyor, amb canya, és veritat. Doncs escolta, no et volem molestar perquè sabem que estàs aquí a punt de fer les proves de so. Sí, la sala és xulíssima, eh? Són com ataneus on estem tocant, que són els cafès de Zoiac, que jo estic flipant perquè xerrar amb gent d'aquí diuen, cal dir com ho expliquen, són com les ataneus que teníem abans aquí a Catalunya. Però que els donen un ús increïble. Vull dir, estan les salades superment restades. Que és com la Taneu de Sant Just. I una conservació increïble. Com la Taneu de Sant Just, llavors, no? Sí, però més viva. O sigui, com a sala, eh? La cartellera i cada cap de setmana hi ha hores de teatre, concerts... És al·lucinant, això. Ostres, que bé, ens n'alegrem molt, que us vagi molt bé, només et volíem saludar perquè, com que nosaltres haguéssim vingut, si no, eh?, si no haguéssim fet el programa, però, clar, com hem de fer de panyar el morro, si no haguéssim vingut, eh?, senyor Benito, a l'autocar, haguéssim anat... Clar, i tant, jo us ho deia. Abans ens he dit alguns de Sanchos, que ara m'entrevissaran els de panyar el morro, i ja m'hòstia, no ho sé de record, eh? Ah, home, doncs, escolta Sí, home, torna records Abrigueu-vos, que deu fer molt fred per allà dalt Que va, que va, fot un sol acollonant, aquí Quina ràbia Tot el matí me n'hi ha curta Molt bé, doncs, escolta, sisplau, que us vagi bé, perquè avui esteu a Bermeo, demà aneu a Vitoria, a Castells Exacte Al bar Jimmy Jazz El diumenge esteu a Lleida O sigui, aprofiteu i baixeu cap aquí i feu una Lleida, no? Sí, ja serà l'últim i a veure si aguantem a veure si la gent no acaba fins al gorro de Riu Riu són un sextet acústic Pau Vinyoles a l'acordió diatònic, el Sisko Cardona amb qui parlem ara, a la guitarra acústica el Busuki i les veus el Rubén Fajardo a la guitarra acústica la Marta Barbero al violí el Ricard Ros als whistles i la Olean Pipe que són instruments molt autèntics més de folk, impossible això ja I Liu Buchader, que està al contrabaix i que a més a més sonen de forma exquisita i tenim la sort que alguns d'ells, com el Sisko, són d'aquí de Sant Just, d'Esvern. Sisko, que vagi molt bé, bona castanyada i vinga, a fer les proves de so. Gràcies. Moltes gràcies. Que vagi bé, bona tarda. Adéu. Fins demà! Hola, sóc l'Àlex Borina i jo no tinc problemes de tuit com a Figueres perquè directament ni Facebook, ni tuit, ni telèfon mòbil, ni res de res. Per tant, ja em podeu tutejar tant com vulgueu, cap problema. 6 i 31 de la tarda, continuem en directe. Soneix amb nosaltres, Eli Capdevila, Eli, bona tarda. Molt bona tarda. Molt bona tarda. A vosaltres aquí, en directe. Hola. Que fuert. Que fuert, que fuert. Eli, bona tarda. Molt bona tarda. Bona tarda, Eli. Molt bona tarda. Eli, bona tarda. Bona tarda. Senyor Benito, bona tarda. Senyor Benito, bona tarda. Bona tarda, bona tarda. És fosc ja, eh? Ai, sí, tu. Per què és tan fosc ja aquestes alçades de la vida? Són preguntes que no respondrem avui perquè encara en aquesta última mitja hora de programa hem de fer algunes coses com, per exemple, repassar què no hem de fer aquest cap de setmana amb tu, Eli, que m'imagino... que hi ha, com que és pont, no hi ha coses per fer. No hi ha res. No hi ha gairebé res. No hi ha fires, no hi ha res. No, no, no. Ja està tot venut. Sí, atenció, em sembla que a Grandesa fan alguna cosa del vi, eh? Ho dic perquè... Sí, sí, ho tinc, ho tinc. Senyor Benito, ho dic perquè estic detent que d'aquí una estona en parlarem. Ah, sí? Sí, sí, sí. És de l'activitat que potser m'interessa, eh? Sí. Per la ratafia. Jo quan fac el tema aquest, dic, jo sempre penso, dic, antiagenda, pues bueno, farem alguna cosa pel senyor Benito. Per això ja li dic que l'altre dia que era la ratafia, no sé qui vol que li digui, eh? Farem alguna coseta de vida d'il·luminació d'origen aquesta setmana. Terra alta. Però abans de tot això, ja sabeu que des de l'11 de setembre han canviat algunes coses en aquest país i és per això que el senyor Benito ens vol llegir cada setmana un fragment, per no fer-nos pesats, de l'Odissea, viatge cap a Ítaca. Molt bé, Benito. Benito. Però, Benito, posis les ulleres de llegir, que és allò que faig fer. De que anar bé, eh? Exacte. I avui, on ens havíem quedat? Bueno, ens havíem quedat que tenia... Un moment, un moment, abans de començar allà. Sí, sí, perdoni. Ja ho sé, ja ho sé. Avui, com que tenim la gran sort de tenir l'Eli aquí, l'Eli i tu ens valoraràs una mica si això funciona o no. Perquè és un espai que està allà a la corda fluixa, aquest, eh? Bueno, però és imposat. Com? Que ens ho van manar. Ens ho van manar de molt amunt. I nosaltres ho fem amb entusiasme. Encantats. No, no, no, però abans tenim encara un marge per revelar-nos. Llavors, tu Eli, digues-hi, a veure com el veus l'espai. Si no t'agrada, sisplau, fes-nos-ho saber. Perquè llavors ja el traurem. Farem una nadalló formal, no? Sí. Una queixa i tot plegat. Una crítica positiva. Això no ho fa ningú a la ràdio d'avui dia, llegir l'Odissea. Per alguna cosa serà, també. No, no, no. Escolta, hi ha moltes coses que, un que comença, ningú les ha fet. Vull dir, els creadors, els que inventen alguna cosa, ningú ho havia fet abans. Clar, això és veritat. Ja, ja, ja. aquest és el caràcter d'innovació però escolti, vostè hauria de veure totes les màquines voladores del començament del segle XX que no s'aguantaven bueno, però allò es va començar va començar, bueno, perdoni, va començar el Da Vinci ja va fer una màquina i els grecs ja tenen el mit aquell de l'ícar que ja volava, no es va fotre un lòstic amb un piano per si no I ha acabat amb el tio aquest que s'ha llançat des de l'estrotocina, no? Goita, sí, sí, sí. En fi, doncs, vinga. Déu-n'hi-do, eh? Quins nassos, aquell tio. Jo ho vaig veure i dic, això no ho farà mai. Jo, això és una propaganda perquè surti, no? Que se tira, que se tira. No, que por el tiempo no podemos ir. No, el tiempo. Si a 30 quilòmetres no hi ha núvols. No hi ha núvols. Si se vols tirar igualment. Això em recorda una cosa que vaig veure una vegada. Ah, sí? Era un home que havia inventat un paracaigudes, que era contraje paracaigudes. I es va llançar... De quina edat estem parlant? Això estem a principis del segle XX. No havia nascut, que ja és molt, eh? I llavors es va llançar des de dalt de la Torre Eiffel. Dalt de tot. Va tenir uns moments de vacil·lació com va tenir aquest home. Però es va tirar de mà a algun pare caigudes? Sí, era un vestit, un traje, i ell tenia la pretensió que de cop i volta s'obriria i faria com de pare caigudes i planejaria. Era el somni de tots, de tot humà. Això mateix. Llavors es va llançar, i està documentat això, eh? Es va llançar, uuuuh, no se li va obrir, uuuuh, I va caure, el perro. I va fer un forat de 33 centímetres. De l'impacte. 33 centímetres... Déu-n'hi-do, eh? Baixava content, no? Baixava guapo, eh? Va dubtar, eh? En el moment de llançar-se va dir... Mentre anava baixant, anava pensant... Mal dia escogido para morir. Para hacerme el hombre, tú. ¿A que no te tires como que no? Al final entenem que va morir, no? Sí. Escolti, uns segons. Al final... Però jo pensava que aquest també faria el mateix. Ja, el Bauham. Home, des de 39 quilòmetres al forat. Un forat considerable, llavors. Bé, no parlem de coses de tanta actualitat que si no... Perdem els oients. Anem a Ítaca. On ho havíem deixat? Estàvem a l'Olimp. Ara ja puc fotre-li el rotllo. Endavant. Té un minut i mig exacte. Dèiem, estàvem a l'Olimp i Atenea ja convençut a Zeus perquè faci tornar a Ulisses. Perquè sabem que Ulisses està a l'illa d'Osija. captiu de Calipso, que Calipso vol casar-se amb ella. I la té allà. Calipso i Melivea, una gran novel·la. Si no s'avanci els teus. Perdó, perdó. Calipso, que Calipso és la filla de Posidó, i Posidó no vol que Ulisses torni, perquè Ulisses li ha matat, li ha fet borni. Això ho sap tothom, no cal recordar. Llavors, l'Atenea, l'Atenea li diu... enviem a Hermes, que és el missatger, cap a Osija, perquè li digui a Ulisses, va, nen, espavila i torna a casa. Ja està bé de fer el pendó. I què estava fent, mentrestant, Ulisses? Què feia? Ulisses allà es consumia de nostàlgia, és un dels primers moments de la nostàlgia, és en la tradició occidental, és en els primers moments on surt... el concert de nostàlgia era un emo, era un gòtic una persona que estava allà com mig plorant sí, sí, estava constantment plorant Ulisses era gòtic Atenea es posava ai, Atenea, perdó, Calypso es posava davant amb les seves millors gales I sense elles, eh? I res. I el tio no picava, no res. Estava fins inapatent, com aquest que diu. Escolta, on recuperem la lectura? L'actura del Salma. Llavors, Atenea diu, jo me'n vaig a Ítaca, avisa a Telemac que comença a fer coses. Perquè aquí, clar, Telemac també ha de fer coses. Telemac, recordem, és el fill d'Ulisses. Llavors, llegeixo aquest trosset i diu, paraules de Atenea, jo mentrestant aniré a Ítaca per abribar-li més el fill que no està i posar-li en el cor embranzida i els pretendents s'expliqui d'un cop que a tota hora li maten béns afolcats i les vaques rodones de peus giradisos i l'enviaré a Esparta i a la pil sorrenca. per saber el retorn del seu pare, si res sent a dir-ne, i perquè sigui tingut amb bona fama entre els homes. Què ho diu això? Això ho diu Atenea. Atenea? Li diu a Zeus. Jo me'n vaig cap a Ítaca, li dic a Telèmac. Llavors, un cop... O sigui, jo me'n vaig per donar-li coratge a Telèmac, diu això. Per abribar-li... per abribar-li. Abribar-li. Abribar-li, encorajar-lo. És un verd que està en desús i que jo des d'aquí anem a recuperar-lo, eh? Abribar-li. Anem a abribar. Crec que aquesta vegada fa fred. Abriba't bé. Abriba't bé. Molt bé. Poso-te'ls d'abrib. Sí, sí. Abribar-li. I que li posin el cor embranzida. Perquè, clar, el telema que allà s'està consumint. Què passa allà? A Itaca què està passant? I ara els pretendents, com que Ulisses és fora... Penélope està, com si diguéssim, vídua. Teòricament, tècnicament vídua. Llavors, els altres reis de les altres cases, els pretendents, estan allà a casa d'ella dient, bueno, si no ve el teu marit, has de prendre la decisió i casar-te amb un de nosaltres. que és quan ella... Que és la història del teixit, no? Ah, això. I ella diu, prendré marit quan acabi el teixit. Quan acabi... I acaba amb rodolí. Clar, clar. I llavors el que passava és que cada nit desfeia per tornar-ho a fer perquè d'aquesta manera així mai l'acabava i no s'acabava de casar mai amb cap pretendent. Això mateix. I va durar temps. I són uns pretendents que viuen... de gorra, a tot i plena, perquè li maten béns afolcats, vull dir, a tot el pastill. Els pretendint estan al mateix palau que... Viuen allà. Bueno, no viuen. Estan allà... Van i tornen. Però el que és el tema de la manutenció la tenen allà, no? Les dietes, allà. Sí, al dematí arriben i es posen fins a les tranques, que diria aquella. Esmorzen, vinga, mata un bec, fot-li el vi, unes torrades, all, pim-pam... Ratafia, crec que no. Màxim tenien aquell vi amb aigua que posaran a les càtreres. Sí, això mateix. I li mataven ben afolcats i les vaques rodones. O sigui, que estaven grasses les vaques, o sigui, aquells tios no estaven per conyes. Llavors, fixis bé que Atenera li diu i l'enviaré a Esparta, o sigui, fa que l'enviaré a Esparta i a Pilos Sorrenca. Perquè a Esparta i a Pilos Sorrenca està Néstor i Menelau. que són dos dels herois que havien estat en el setge de Troia. Molt bé. Llavors, perquè li diguin què havia passat a Molises. Se n'ha venit tu? Ja està, eh? Sí, fins aquí, perquè ja no podem aguantar més de tanta cultura. Però... No podem aguantar tanta cultura, eh? Eli, el que havia vist... Jo tinc una barreja aquí de noms entre els Pirates del Caribe. Sí, sí. Perquè surt la deessa aquesta, la filla del Poseidon. Calipso. El Kraken. Surt Calipso. Ulisses 31, que era una sèrie que veia jo quan era Peque, que sortia el Telémac. Però el Telémac el tenien confós. Perquè el Telémac deien que era el pare d'Ulisses. 300, també. Ara al final, aquí, que surt aquest, el Menelao. És que, perdona una cosa, algú ho havia de dir, però és que l'Odissea és la mare de totes les pel·lícules d'èpiques de Hollywood. I de moltes altres coses, eh? No ens enllibrem, de l'Odísia és plena a tot arreu. A mi m'heu d'avisar quan arribeu a les metamorfosis. Aquestes són les que m'agraden. El pas que anem, perquè, escolti, a quina pàgina estem? Bueno, això ja hi ha riu i jo, eh? Darrere d'aquest ja ve les metamorfosis. O vol el... No, jo quan arribi a la metamorfosis, que és el que a mi ja m'expliquen. De Kafka, eh? Un altre clàssic. No, no, quan Zeus es metamorfoseava amb bèsties diferents per lligar-se a totes les... Llavors, la de... Un moment, un moment. La de sí o de? Però un moment, a veure, que estem perdent oients, no feu espòilers, no? No feu espòilers? Els estem, els estem. Són espòilers, no? És que hi havia molt de marro per allà, eh? Sí, sí. No, que ja vam dir-ho que el segon vers de l'Odissea, el comencem d'allò del que diu Cana, la musa, oh, musa, tal, tal, tot allò, ja hi ha un espòiler dient que no tornaran. O sigui, amb aquests activats no tornen, no? Llavors dius, home... La gràcia és tant com s'explica la història. És com el Titanic, que ja saps que s'ha d'enfonsar, no? Exacte, és com si el sexto sentido, el Bruce Willis, en la primera frase diu, estoy muerto. I llavors fas tota la pel·lícula. Bueno, és que això ja li vaig dir que era típic de l'antigó. Vostè sí que és típic de l'antigó, senyor Marito. Va, escolta, deixem-ho aquí. Això és el que es deia la captatio benevolente. Ah, sí? Els Manel tenia la cançó que es diu així. Captatio benevolente. Bueno, sí, es benevolente. Sí, benevolente. Està tot inventat aquí. Perquè l'auditori es quedi. Diu, ara explicarem una història d'uns tios que pam, pam, pam, pam, i van palmar. Llavors diu, cony, com van palmar? Amb la música de Pirates del Caribe de fons, que això sembla un Colt TV d'aquests a la nit, que només posen aquestes músiques, Pirates del Caribe i Sou 4, que és la banda que posen. Això m'ho deia una persona, que és d'aquí de la ràdio, que treballava de realitzador. Sou. als Coltivis i diu, estic fart ja de les cançons de Pirates del Caribe, de Sou i algun altre, que són les mateixes sempre, la llamada, el minuto de llamada. En fi, Eli, bona tarda. Molt bona tarda. Com ho ha vist això? Com ho ha vist? Bé, bé, bé. Un minut i mig, que és... És un minut i mig, que acaben sent buit. Vinga, va, anem per feina, perquè ja sabem que l'Eli... L'Eli ha dit que a mi. Ja està. Quan fas un examen, vols saber la nota. Escolti, anem al tema, perquè cada setmana... Per favor, ja. Si us plau. Xito. Xito. Xito. Xito. Tengo un saco lleno de xxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxx Home, ja n'ha hora, eh? Ja tocava, perquè imagina't. Ja ho vols al segle XVI. I en canvi allà... Perdoni, perdoni, a mi no em van avisar, si no hagués portat la meva ex. Bueno... Però potser encara estàs a temps, potser, de portar-la aquí, a la filla d'en Roca Guinarda. Perquè el Perot Roca Guinarda, en qüestió, és un senyor més conegut com Perot Lolladre. Ah, ah, ep, ara, cuida't. I aleshores se celebra tota una fira al voltant d'aquest senyor. Comença! Perdona, aquí ho havia de dir, eh? Havia de dir que sent un bandoler, eh? És com si d'aquí 400 anys als banquers se'ls fessin fires. No ho descarto. Ara m'he agradat, ara m'he agradat. Posa'm una punta. Gràcies. I què s'hi pot arribar a aquesta fira, Eli? La qüestió és que la fira, d'entrada, com sempre, totes les fires, té tota una part comercial, tota una part de compravena de productes, merxandats, tal i qual, i a banda té tota una sèrie d'activitats. Dissabte, més gastronòmiques, on podrem tastar la coca d'en Perot, els dolços de la Mercè i la barreja del bandoler, que ha de ser forta. Perdó, la barreja del bandoler té molt bona pinta. Ara, et pens una gota i no pots aixecar-te, jo crec. Ha de ser tremenda, aquesta. I després, el diumenge, ja tenim la part més d'animació. Ara, ara, ara. Aquí és on anem, eh? Sí. A la part d'animació tenim la part de diversos quadros, eh? 70 actors en un poble bastant petitet. Caram, Déu millor. Per tant, no està malament. Sí. On trobarem escenes des de les 11 del matí, les barjaules. Barjaules? Barjaules, he dit, sí. Una barjaules és una marfanta, oi? I una marcofa. No, ho dic perquè... Per jaula és una parla també bonica que crec que hauríem de recuperar. Vol dir prostituta? Sí. Ah, sí, no? Sí. Hi ha aquella cançó de la trinca, que l'han tret de catàleg, per incorrecte, que és aquella... Sembla com si fos ahir, que passant amb el Vespino, pels carrers del barri xino, de cop et vaig descobrir. De peuperada i mig morta, jo que et vaig obrir la porta, la porta, el Cidecar. Per la llet que vaig mamar, juro que me la iria mil vegades aquell dia en què et vaig a replegar. I llavors comença a dir... Molt bé, molt bé. I llavors fa un reguitzell de... La pròxima vegada canti molt a mi perquè l'Eli s'incomoda. Sí, home. No, home, estava seguint. Ah, sí? Estava buscant la cançó de la trinca. No sé com es diu el títol, no sé com es diu, eh? Sí, perquè he posat la trinca i barjaula he posat al YouTube i la primera que em surt és... Perdoneu, eh? La primera cançó que em surt a posar al YouTube, la trinca barjaula... Em diu, tríncate la mujer de tu amigo Peter Capusotó. No, posa Marcofa. Marcofa potser sí. Marcofa, eh? Marcofa... Bueno, en fi. Això serà... Tot això d'Himenda, eh? La fira de Marroca, Guinarda, que és Aulost, Osona. Hi ha tota la tortura pública, decapitació, hi haurà tota la baralla entre nyerros i cadells, que són dues faccions de la noblesa catalana del XVII, que es portaven allò entre ells. Jo sóc més de nyerro. Vostè ha venit-ho? Ara m'ha agafat a contraveu, eh? És que d'ells tenien molta influència política, eh? Per això sóc met de nyerro, jo, perquè ja es veu que em quedo aquí. En fi, doncs ja sabeu, per cert, a mi m'agrada molt això, hi haurà rondalles. Sí, sí, sí, a més hi ha tot el tema, bueno, es farà tota la història, eh? Es farà l'indult, també, vull dir, el bandoler i demés. Em permets llegir qui era en Perot Roca Guinarda? I tant! Ai, és que em fa molta il·lusió, a veure si treu una musea que estigui bé... La població, mira. Olòs. Olòs. Mira, en Perot era un home alt i prim, amb el cabell roseny i la barba roja. Ah, mira com vostè, senyor Manito. Acostumava a dur un barret amb una ploma barbella. Tot coincideix. Una arracada i una indumentària de colors. Ojo. Cuidao. Cuidao. Cuidao. Ai, el ladrón. A veure. Bandolero. Escolteu, però qui era aquest home? Diu, la típica dels bandolers. Sí, sí. Cuidao. Cuidao. Ladrón que m'ha robat el corafet. Diu ja la xarpa, dos o tres pedranyals penjats, capa de pastor, i no li faltava mai un punyal. Era el bandoler més conegut i respectat, nascut en Lluçanet. Jo em vaig veure al Serrallonga. Mira. TV3 ha fet molt de mal, eh? Sí. Fill d'una masia del municipi d'Uristà, a prop del cingla dels tres còduls de família de pagesos, i al trobar-se que no podia viure del mas, no de l'Artur, eh? Era el cinquè fill de set germans. Va bé d'espavilar-se i una de les poques sortides que va trobar fou fer-se bandoler. Sí, senyor. Sí, senyor. Bé, doncs en Perot Roca Guinarda, que se li homenatge aquest cap de setmana, amb una fira a Olost, d'on ell era fill pròdic, imaginem. Els camins, del camiral. Que si no, maldita la gràcia, que li diguin a Olost, això, quan no és d'allà. En fi, va, passem a altres activitats. Home, és veritat. Que tot podria ser, eh? Tot podria ser. Va, passem a altres activitats del cap de setmana. Eli, per on continuem? Sí, res, ràpidament, ràpidament. A Badalona, que fan la fira modernista. Sí, home, que ara exploten caixers. Exploten caixers a Badalona. Ah, cuidao. No ho has vist, Eli, això? És a Badalona? Sí. Són professionals, he sentit, eh? Molt, molt professionals. Són militares. Càrrega de 4 quilos de dinamita i apreta pel cul al caixer i tot plegat. I els diners també. I d'on treus la dinamita, tu? Jo no, jo no en tinc. Al Google, ho mires, com a fer dinamita. Sí, sí, sí. En fi, a Badalona hi ha l'onzena fira modernista. Sí, sí. A mi el que em sembla més destacada de la fira, hi ha totes les activitats típiques de fira modernista, espai gastronòmic, espai de venda, activitats, cercaviles... És en concret que han fet un homenatge a les fondes. En aquest cas, han fet tot un espai que es diu la fonda dels Sisos. I es diu la fonda dels sisos perquè estar-se en una fonda en aquella època costava sis rals, ni més ni menys. I aquest costa sis euros? No. La qüestió és que, de fet, el menjar en si no costava tant, era tota l'allotjament el menjar. Per dos rals podies menjar i podies menjar coses fantàstiques com, per exemple, ja tenen aquí un muntó de noms de plats, eh? Una bicicleta, que són dos aos ferrats, eh? Per exemple, li deien així, estupendo. I a partir d'aquí tenim moltíssimes coses que fer i que tastar en aquesta fira. Jo destaco això, el tema del tast. Queda dit que ara passem a aquella activitat senyor Benito que a vostè li agradava i que... I ara ja no m'agrada. Home, que sí, que sí, que és... Home, gandesa, gandesa, home! Capital de la Terra Alta. Tinc una bona amiga que és descendent de Gandesa. Els seus ancestres eren gandesans. Potser coincidim perquè jo també tinc família gandesa. El meu avi estava també per allà. Sí, sí. Alguna cosa hi ha, alguna cosa hi ha, eh? Sí. Aquesta és una amiga meva, eh? És amiga seva i prou, no? Bueno, però la meva família també ve de no gaire lluny d'allà, eh? Ah, sí? Un tros de família. Però ja ha passat el... Un tros de família i una cama. Una cama, sí. Una cama de... En fi, ens agandeix aquest cap de setmana ja la festa del vi i jornades gastronòmiques, eh? Sí, sí. Jo ja et parlo, sempre porto un tema d'aquests, perquè jo sé que el senyor Benítez... Ah, moltes gràcies, eh? Eh? Doncs bé. Moltes gràcies. Denominació d'origen, tot el tipus de tas durant dos dies aquí a Gandesa. I el que més m'agrada a mi, el que més m'ha agradat de tot el programa, per qüestions sentimentals, sobretot, és el fet que demà mateix hi ha una petita castanyada que celebren a les 4 de la tarda i fan... Pa amb vi i sucre. Que això com a tast gastronòmic, diguem-ne, potser no tindria molta qualitat perquè fas denominació d'origen i fas coses així. Però com a cosa sentimental a mi m'agrada molt. Però també allà ja em feia de pa amb vi i sucre. Sí senyora, ja... Bueno, sí senyora, no ho sé. Però a Ganderas també es fan molt les casquetes, que et diuen ells. Que són com una ment de cabell d'àngel, empanades de cabell d'àngel amb molt de sucre... Vull dir que va molt bé per tot el que és... El dentista. Molt bé, molt bonic. En fi, això serà demà a Candesa. Sí, sí, sí, a la tarda absolutament gratuït, si voleu. És una activitat purament familiar. Hi haurà activitats també pels nens i a més a més podeu anar-los a... a mostrar el que és un bon pa amb i sucre recuperar aquesta tradició nostrada que ja jo em penso que al culitzar els nens ja no ho tenim això però anava molt bé perquè era el berenar dels nens i quedava més tranquilets però ara ja no jo no havia après però em penso que ara ja el tema aquest que no, ja no se'l culitzen els nens bueno, doncs això Doncs Eli, em sembla que ja va acabar l'ant d'agenda, no? Sí, i tant, i tant. Ja va acabar l'ant d'agenda. Bueno, hi ha salons del manga i coses d'aquestes, però aquí ja no hi ho trobem. Em permeteu que saludi a oients que ens veuen des de l'estranger? Sí. Home. Des de quin estranger? Carou! Aquesta música no és molt excusesa, però vaja, des d'Escòcia ens estan veient. Des d'Edimburg. Està prenent... Algú que pren notes. Què? Algú que pren notes. Està prenent notes per les de venidor. Per les de venidor. Sembla que no està gaire per la labor, eh, la persona que ens ha escoltat en aquest sentit, però vaja, una salutació per ell. El saludo i que es prenguin whisky de part... La meva salut, per favor. Home, allà... Si no se'l pren allà... Atenció... No, atenció, perquè a Dinbur i a Escòcia, jo vaig tenir la sort d'anar-hi una vegada, i hi ha les destileries més importants del món, perquè scotch whisky, scotch brite, tot això és d'allà. Senyor Benito, ara que parlem d'això, vostè, quins whisky recomana, així, a grosso modo? A mi m'agraden molt els irlandesos. Home, però t'he parlat d'Escòcia, ara. No, d'Escòcia serien Maltes, eh? Ah, sí? Sí, ara no en ve cap al cap, però bueno. Si vol Maltes, és bona. Jack Daniels és de Tennessee. És Bourbon, per favor. És Bourbon. Moment, escogui no s'enfadi. És Bourbon. A veure, jo només dic que Jack Daniels és de l'estat de Tennessee. A Estats Units. Per això no té res a veure, en principi, amb l'Escòcia. No, però, bueno, qualsevol escotge. O Monks. Hi ha un que és Monks. Que és la Monjos i tal. Sí, està força bé. El Haig també està força bé. Vol que hi ha un moment? Quins tipus de whisky hi ha? Perquè diu, no, això és Malta, què vol dir això? Bueno, Malta és amb una mena de l'element amb què es fa i que té una doble... Ara m'ha fotut amb un d'això, eh? Amb un xocac, per favor. Si no preguntaré això, jo li dic... No, la Malta és un tipus de... Si va més torrada, una cosa així. Però ja, a les fossers... Hi ha l'irlandès, que els irlandèsos s'afroguen... Hi ha gent fins a 300 països que són els que estan... Els irlandèsos diuen que són ells els inventors del whisky. Ah, sí? Sí, i que després va passar a Escòcia. Home, tenen molts punts i molts mèrits, eh? Perquè el tòpic diu que el típic... A veure, amb tot el respecte, eh? Borratxos, randès, del poble, no? Allò ho són tots. A veure... Amb tot el respecte, eh? Amb un respecte de mega i per respecte. La pregunta que m'ha fet vostè, no cal confondre el whisky de Malta amb... Demà em fotré un whisky. No, no, no. No, perquè hi ha molta gent que va de viatge en una illa del Mediterrani. que es diu Malta porta'm un whisky porta'm una ampolla de whisky de Malta fa bé de dir-ho però així com a grans grups ja l'hi dic ara hi ha escocès i randès canadenc i bourbon ja sé que això no estava previst cosa que li agraeixo haver-se sortit del guió una mica per això li posaré una cançó que li agrada a vostè los días han pasado la pista ha llegado y siento Com un nen petit, eh? Molt. És que a mi em va, això. A mi a la festa major em va. Escolta, i l'altre, aquella. Això ara queda com molt fora de context, perquè és fosc, fa fred i realment són coses que a les festes majors ja han passat. Recuerdos. Oh, la Carina, la Carina. Ai, ai. Què vol dir la Carina? A vostè li posava la Carina o què? Home, quan va sortint, Déu-n'hi-ó, eh? Després ja s'ha fet un... S'ha deteriorat, però... Un moment, un moment. Tu, per favor. La Carina està... No volia ficar la pota. Està viva? Sí. Està viva, eh? I surt per algun programa d'aquests de salsa rosa. Avui ha sortit. Avui ha sortit. Tu has sido principio y final. El principio de mi vida. El final. Què? Em vol tirar de la llengua? Si em vol tirar de la llengua, me la sé totes, eh? Senyor Benito. Senyor Benito. Què? Ho hem deixat aquí. Ho hem deixat. Ara només cal que em posi a l'Eva Maria C. Bé, agrair tota la gent que ha fet possible a la penya del morro d'avui, la Carme Verdó i a l'actualitat Sant Justenca, el Jordi Roc al cinema, el Pol Rigavera a la publicitat, l'Eric Pomar a l'agenda del cap de setmana familiar, llegint fragments de l'Odissea del senyor Benito, gràcies, i amb l'antiagenda que no hem de fer aquest cap de setmana, amb l'Eli Capdevila, moltes gràcies. Que vagi bé. Molt bé, senyor Lorena, bona tarda, bona nit, gràcies per haver-nos acollit un dia més. Escolta un moment, vostè ha vist... No, no, no, pare, és que se n'estava quedant un programa... És l'hora, dic adéu-deu! Escolta un moment, senyor Benito, ens està quedant un programa empacatadet, ben assinat, pim, pam, puma, vinga, adéu, aprofito, saluto tots els col·laboradors que han fet el programa possible, vinga, Eli, bona tarda, i vostè aquí, empollant-se com una mala cosa, senyor Benito. Va, que hem de marxar. Tornem el dilluns, a partir de les 5. Que vagi bé. Adéu-nos. Bona tarda, són les set del vespre. Comencem una nova edició del Sant Just Notícies d'avui, divendres 2 de novembre. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Sant Just Notícies, edició vespre. Dimarts l'escriptor Albert Sánchez Pinyol parlarà de la seva darrera novel·la a l'Ateneu de Sant Just. Victus serà la protagonista de la primera sessió del cicle novembre. L'iterari d'aquest any tothom ja està convidat. La novel·la tracta la guerra de successió i el setge de Barcelona de 1714. Amb aquesta notícia obrim l'edició d'avui i presumim altres informacions destacades en titulars. Dilluns s'obrirà el termini per presentar les sol·licituds per optar a tres habitatges socials a Sant Just. Es tracta de tres pisos de lloguer per a persones en risc d'exclusió social amb un contracte de cinc anys. L'Ajuntament assumirà part del cos els primers tres anys. Les obres d'ampliació de la sala de cerimònies del cementiri de Sant Just estan a punt d'acabar. Fa uns mesos que es treballa en l'ampliació de l'oratori perquè hi càpiga més gent durant les cerimònies i s'espera que en els propers