#146 - Eleccions, Cars de Coixinets i folk en viu

A l'habitatge, durant aquest any els han arribat més de 700 casos de famílies afectades, tot i que afegeixen que aquesta xifra no es correspon a la realitat, ja que molts dels afectats encara ho viuen en silenci i des de la vergonya. La companyia aèria Vueling ha tornat a cotitzar avui en la borsa espanyola amb un ascens de més del 25% després de saber-se els detalls de l'oferta pública de compra que llançarà el grup format per British Airways i Iberia, el seu principal accionista. El grup IAG ha informat avui que llançarà una OPA sobre el 100% de la catalana Buelin a 7 euros per acció davant els 5 euros i mig que valien fins ara. IAG ja ha avançat que vol mantenir l'equip directiu de Buelin, la independència operativa i la seu a Barcelona. Iberia està posant en marxa una companyia de baix cos amb seu a Madrid i és previst que demà anunciï una important reducció de personal. Bona tarda, us parla Joan Barberà. En joc la cinquena jornada de l'Eurolliga de bàsquet, el Barça juga a la pista del CSK de Moscou. En aquests moments, quan falten 7 minuts i 53 segons per arribar a la fi del primer quart, domina el conjunt rus per 5 punts a 2. Els dos punts del Barça-Rigal anotats per Juan Carlos Navarro, Xavi i Pasqual, el tenit blaurana que ha volat un 5 inicial, amb Marcelino Huertas, Pit Michael que torna... a l'equip, després de superar la seva lesió, Juan Carlos Navarro, Lorbeck i Ante Tomic, Cistella del Barça, 5 a 4, quan manquen 7 minuts i 30 segons per arribar a la fi d'aquest primer quart. Recordem que els dos equips fins ara tenen ple de victòries, 4 victòries en 4 partits. I en tenis... El tenista espanyol David Ferrer ha perdut novament contra Roger Federer, en aquest cas, a la Copa Masters, que es disputa a Londres. Derrota per 6 a 4 i 7 a 6 al tiebreak. 7 a 5 ha perdut el tenista espanyol, que mai ha estat capaç de guanyar el Suís Federer. Ràdio Poster. Ràdio Poster. En directe, amb atendis de Sant Just d'Esvern, al 98.1 de la FM i a tot el món a través de ràdio d'Esvern.com, comença un programa amb molta penya i molt de morro, la penya del morro. Què tal? Bona tarda, com esteu, amics i amigues? Benvinguts al programa de les tardes de Ràdio Desveernos. Parla i us saluda Jordi Domènech. Moltes gràcies, de debò, per escoltar-nos. Des d'ara i fins a les 7 del vespre, això és la penya del morro. D'aquí uns moments, comencem el programa parlant d'actualitats en Justenca amb la Carme Berdoi. Carme, bona tarda. Bona tarda. Com va tot? Bé. I tu? Molt bé, molt bé, molt bé. És com allò volem dir, no? I tu què? I tu més. En fi, aquesta nit comença la campanya electoral. Vuit partits polítics amb representació a Sant Just, a l'Ajuntament, han signat un acord sobre la campanya i la propaganda. En parlarem d'aquí uns moments. a l'actualitat se'n justenca amb la Carme. A més a més, també avui al programa ens visitarà la Júlia Atmella amb el seu espai Misteris de Catalunya. Parlarem de l'hípica Can Joan, un espai on els animals se senten molt a gust en el nostre espai d'educació canina amb la Roser Arc i a la segona hora. Avui ens visitarà un grup en directe. Són de Barcelona. Van tocar fa unes setmanes el bar Els Pagesos d'aquí Sant Feliu de Llobregat. Es diuen The Trees i canten en anglès. I vindran aquí al programa a fer un acústic així com que els agrada a ells, així música dolça, estan molt bé, eh? Jo us el recomano i acabarem el programa avui amb l'Arnau Cònsol i els seus llibres. Tot això avui a La Penya del Morro. Bona tarda i benvinguts al programa. La Penya del Morro, un programa amb més morro que penya. O era més penya que morro. Aquesta nit comença la precampanya electoral. No. Ah, no? No. Home, la precampanya no comença, comença la campanya. Ah, comença la campanya. Ara. Bravo! Aquesta mitjanit comença la campanya electoral. Efectivament, els vuit partits polítics amb representació de Sant Just, com comentàvem, han signat un acord sobre la campanya i també la propaganda. A partir de la setmana que ve, a més a més, els representants dels partits passaran per ràdio d'Esvern. Carme. Doncs sí, ha signat aquest acord que defineix el repartiment dels espais que l'Ajuntament serveix per menjar pancartes, banderoles i altres cartells de propaganda. Els representants van triar les seves preferències segons els resultats que van obtenir en les passades eleccions al Parlament. Els partits que assignaran aquest acord són Convergència i Unió, el PSC, PP, Iniciativa per Catalunya Verde, Esquerra Republicana, Ciutadans, Solidaritat per la Independència i Via Democràtica i també s'hi ha afegit la candidatura d'Unitat Popular, la CUP, que en aquesta ocasió també té representacions injustes plugues, és a dir, que es presenta i té es pot votar aquí mateix. Una de les novetats respecte a acords anteriors ha estat la inclusió del nou sector de Masluí com un barri nou a tenir en compte durant les campanyes electorals i això, a partir de la setmana que ve fins al dia 23, cada dia passaran pel just a la fusta els representants d'aquests partits a nivell local, seguint l'ordre invers a la representació política al Parlament i els primers seran els membres de la CUP dilluns a un quart de dotze. El just a la fusta passarà cada matí, no?, i després també ens en farem resò, lògicament, als serveis informatius de Ràdio d'Esvern i comentarem la jugada cada tarda a la penya del morro per la gent que s'hagi perdut el matí. Bé, continuem amb més notícies de Sant Just, Carme, si et sembla, perquè el present i el futur de Catalunya a Europa és el tema central del setè diàleg per la independència que es fa a Sant Just d'Esvern. De fet, el protagonista serà l'excorresponsal de TV3 a Brussel·les i Berlín, Martí Anglada, el Bundestag, allò que limita en el Polònia, conduirà aquest acte avui al vespre a la Taneu i explicarà com està la relació entre Catalunya i els països europeus, Carme. Exacte, Martí Anglades, bon conèixer d'Europa i la situació política dins de la Unió Europea, la seva experiència treballant fora del país ha fet que també conegui com perceben Catalunya l'altre país. Us assegura que des de fa anys el cas català es considera un exemple de model d'autonomia i autogovern democràtic i pacífic, sobretot, segons ell, en l'etapa de Pujol com a president de la Generalitat. En canvi, creu que el segon govern tripartit no va ser tan percebut com clau pel que fa al model d'autogovern, però sí que van tenir gran ressò a Catalunya per dos motius. D'una banda, la primera consulta que has de fer a Arenys de Mar i les següents que van venir arran d'aquella, i a Arenys de Munt, perdó, i també per tot el tema de la llei que prohibeix els braus, les curses de braus a Catalunya. Tot això va situar Catalunya en el punt de mira d'Europa. A més a més, també considera Martí Anglada que la manifestació del dia 11 de setembre D'aquest any ha obert un nou capítol pel que fa aquesta percepció de Catalunya dins d'Europa i de tot plegat se'n parlarà una mica del paper, de les relacions entre Catalunya i Europa aquest vespre a les 8 a l'Ateneu. Per cert que s'ha entrevistat a Ràdio d'Esberna Martí Anglada, no? Sí. Podem escoltar-lo? Quin dels tres talls de l'informatiu és el més interessant? Doncs podríem sentir el tercer. és totalment nou. L'estat és verge, això. No hi ha res escrit. És dependrà de la voluntat política dels governs europeus. Això sí. Aquí què és el que interessa a Catalunya? L'interessa a Catalunya és deixar especular. Que això és l'especulació que no porta enlloc, perquè no hi ha res escrit i tot és possible en Europa. Tot és possible. I com que tot és possible, el que s'ha de fer és treballar per tenir amics. A casa de Catalunya és tenir amics a Europa. Perquè com més amics tingui, més clar i més planer serà continuar dins de la Unió Europea. Bé, Carme, de fet, Martí Anglada a vegades parla d'una manera que sembla que estigui enfadat, però és que és molt veament, no? Sí, sí, sí. Perquè quan era periodista ja li passava això, eh? Exacte. Hi ha moments en què et pot posar com sembla que estigui renyant, però sap moltes coses també i llavors la seva manera d'explicar-ho és tan passional, potser, que pot fer aquesta impressió. Però no, no us enganyeu. O potser sí. Bé, Carme, de fet, Martí Anglada La Pella del Morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio d'Esvern. Canviem ara completament d'assumpte, parlem... Entès el to de la música, no? Sí, sí, no, no, és que poca broma, perquè el novembre literari que va començar a Sant Just, que va començar l'altre dia el dimarts amb la visita de l'autor català Albert Sánchez Pinyol i la seva presentació de Victus, que va ser tot un èxit, Segueix avui amb un club de lectura de novel·la negra. El conduirà Paco Camarassa de la llibreria Negra i Criminal de Barcelona. I es basarà en la novel·la El poder del perro de Don Winslow, de James Earl Rowe. De fet, per Paco Camarassa, aquest llibre és una de les millors novel·les que he llegit últimament i gira en torn del món del narcotràfic. El club de lectura de novel·la negra es fan periòdicament a Sant Just, amb molt d'èxit, I cada cop que ve, de fet que Paco Camarasa, que ha vingut algunes vegades ja a Sant Just a participar d'aquests clubs, doncs es mostra molt satisfet perquè diu que els assistents d'aquests clubs de lectura s'ho prenen molt seriosament i llegeixen molt. Per tant, doncs diu que... Està molt content, doncs, amb com funcionen aquests clubs de lectura. Volguem dir, no com altres clubs de lectura, heu anirat alguna vegada, que, escolta, allà ningú s'ha llegit el llibre, o passa... No, no, no, ell diu que sempre llegeixen el llibre, però en cas de Sant Just, a part de llegir aquest llibre, que sempre llegeixen moltes coses entremig, i que això està molt bé. És que la gent s'enjustenca, és molt activa i molt participativa. Això serà a les 7 de la tarda, és un dels actes de la segona edició del novembre literari, I, d'altra banda, el següent, a part d'aquest dijous, serà dimarts que ve, on recita el poètic a càrrec de Josep Pedrals a l'Ateneu, on, a més a més, s'acompanyarà amb un tast de vins... Què dius, ara? Que Strict Goldstein, del cellar de Can Mata, ja ha explicat que el vi serà un vi negre de la Terra Alta i que diu que és ideal per recitar. Això serà a les 8 del vespre a la sala Piquet de l'Ateneu. Dimarts que ve. Un vi que és ideal per recitar. És la primera vegada que... M'he escoltat coses de característiques de vins, eh? Però mai aquestes. Home, és que a la Terra Alta fan molt bon vi, eh? Gandesa... Tot... Què ves? Home, perdona. Batea, Bot, Horta de Sant Joan. Molt bé, molt bé. No, no, és que en cas de Candés has fet intensitat de punts suspensius i n'has continuat. No, home, perquè tampoc no vull fer un repàs... Arròniament. Ara t'escolto. No volia fer un repàs exagerat, eh? De tot el que dona... De la teva... Lumini de la geografia. Exacte, Terra Alta, que jo tenia família allà de Terra Alta, sí. Bueno, encara en tinc, vaja. Com llunyana, eh? Llunyana. En fi, Carme, molt interessant tot això. De totes formes, vull recordar que aquest dissabte i aquest diumenge hi ha... Els cars de coixinet. La cursa de cars de coixinet. Jo sí. Avui has llegit un tuit sobre el temps? que ara té des del Cars de Coixinets. Diu que la cosa no està clara, eh? I que és possible que diumenge plogui. De totes formes, en parlarem demà també, al programa, perquè, clar, ja serà un... Nervis, no? Fla de pell, tot plegat. Bé, parlem de la cursa de Cars de Coixinets i la seva transcendència de Twitter, que ja sabeu que l'etiqueta i el hashtag és Cars2012. Tots els que vingueu a la cursa o no i escriviu tuits amb aquest hashtag els llegirem des de la megafonia de la cursa de Cars de Coixinets. Per exemple, David Vendrell, que ha posat cars de coixinets 3 dies, nervis, i el hashtag atenció al semàfor. O, per exemple, la Neus Valdry, que ha posat 22 cars de fèmines. No m'ho puc creure, visca els cars i visca les fèmines. I nosaltres l'hem retuitejat posant rècord de noies participant als cars 2012. I atenció, perquè avui també ha estat molt actiu el Twitter de Cars de Coixinets, on han penjat diferents fotografies, en aquest cas del segon camió de palla descarregat. La palla ja és al circuit, diuen. Ara és la feina de l'Esplai, que l'Esplai, aquesta entitat juvenil de lleure, de Sant Just, és l'encarregada de treure la palla del camió i també embalar-la tota amb el clàssic plàstic de color vermell, que és el que estarà protegint els costats del circuit. I, per exemple, el David Onde ha posat... Diu, quanta palla, com mola. M'hem posat nosaltres. En fi, també més tuits que no tenen a veure amb els cars de coixinets, perquè n'hi ha uns quants, però tampoc no els podem dir tots. Seguiu-los. Clar, seguiu-los a Cars 2012. Fem-nos un ressò d'altres tuits que parlen de Sant Just d'Esvern. Segueix la penya del morro a Twitter i Facebook. A Twitter, la penya del morro. A Facebook, la penya del morro. Com veus, som originals també. Bé, atenció perquè acabem de rebre un tuit de Jonàs Bassó, que ens està escoltant. Diu, com es nota que Jordi Dom va veure molts vins de la Terra Alta i d'altres en mercat de mercats? menciona la penya del morro i visca cas 2012 allà vam aprendre molt moltes coses Mercat de Mercats que és un acte que es va fer fa un parell de setmana davant de la catedral de Barcelona on els protagonistes eren evidentment la cuina i la menja de qualitat també hi havia tapes per degustar cates de vins etc i Jonas Bassó que també estava per allà Bé, comentem tuits de Sant Just d'Esvern quan són les 5 i 17 de la tarda. Per exemple, hem retuitejat la Gina Pol, primera atinent d'alcalde i també regidora de comunicació, entre altres, de l'Ajuntament de Sant Just d'Esvern, que ens comenta, diu, una bonica visió de Sant Just al carrer. I atenció, perquè tu no sé si ho sabies, Carme, però El Mundo, aquest diari que es fa a Madrid, ha publicat un... un article, com a mínim la seva web, tu sabies això? No, no, no. Sobre Sant Just al carrer. Ah, molt bé. És molt curiós l'article, eh? Vols que llegim un fragment? Vinga. Si no, el llegirem igualment, que us hàpigues. Mira, està signat per la Elena Pita i es va publicar a la web del Mundo. Però té secció barceloneta en el Mundo, vull dir, hi ha gent que treballa, hi conec gent que treballa al Mundo. Sí, potser sí. Diu, indrets, la mirada ajena, diu, Sant Just d'Esvern, abrimos un dia a l'anyo. Aquest és el titular de la crònica. Diu, el madrugón compensa, hay que estar a pie de carrer a les 8 de la mañana. A las 8 de la mañana. ¿Por qué pones el carrer en una crónica feta en castellà? Perquè si son justos del carrer. Ah, d'acord. Si quieres entrar con tus bártulos y encontrar el puesto, el puesto te lo adjudica el ayuntamiento, que respeta un detallazo las afinidades de los niños por colegios, vecindad, pandilla, etc. Una manera molt particular. Pandilla. Qué amor que no sentí que estaba a la aula. Yo també. Diu, ¿por qué es este un mercado de niños? No es que los niños se vendan, hasta ahí podíamos llegar... Sino que los niños venden. La panorámica de Sant Llús Alquerré, la jornada que pone fin a las fiestas de otoño en Sant Llús d'Esvern, dio fino a principio. Un pueblo este tranquilo y una en perpetua fiesta civilizada a razón de 300 euros de multa si tu perro ladra y es denunciado por un vecino. 300 euros por denuncia barra ladrido. Continua la crónica del mundo. La panorámica, decía, es una calle llena de color y fantasía. Los niños vienen a vender los juguetes usados que ya no usan, algunos sin estrenar, para... Molicia consumista. Molicia, una palabra también que me costa a ti, porque fíjate, usted no escoltaba. Y a mercar otros que les permitirán un invierno entretenido. Sin ir más lejos, mi hijo, o sea, ya incorpora a la cronista... Ah, ahora lo explica todo. Ahora entenem, porque parlás. Desde que descubrió este business, antecedentes fenicios, los suyos, se hace... Se hace... A vegades fa pesat, eh? És aquesta manera d'explicar les coses com de forma una mica arcaica. Diu, se hace este día con toda la pastuza que gastará a lo largo del curso. Pastuza. M'han anat molt els conceptes. Fa temps que no llegeixo El Mundo, potser l'hauria llegit més sovint. Diu, i així de paso aprender i vender, administrar el parner. En fin, y la crónica continúa bastante, por tanto y lógicamente ahí me ven a las 8 de la mañana del domingo último de octubre con el coche cargado de peluches, cuentos, micromachines, juegos, maldemanes, etc. Ah, y una mesa donde todo esto quepa o una alfombra para si tal pasarnos al purtito suelo en plan morisco. Sí, aquesta és la crònica que podeu veure... No la llegirem tota, eh? Però vaja, acaba dient. Però este dia se acerca a la del Pep, la buena vecindad de Sant Just d'Esvern. Ricos venidos a menos, mayormente, diu como todos, como una misma si me apuran, a reir, de partir, degustar, livar... Algunos se llevaron... Què és livar? No ho sé. Diu Algunos se llevaron mis libros Al frente, plaza consistorial Desfilan tamborradas Gigantes y cabezudos Y la alegría de disfrutar De primera mano a precio de segunda Una cita sin igual Divertido ha sido de mañana Cruzarse con los que aún no habían dormido Y divertido es recoger y seguir Porque mientras... No habían dormit a las 11 del matí Hi havia molta gent que no había dormit Del concert anterior que no fue a la Bona Aigua El mundo lo denuncia I després, clar, perquè van venir... ¿Qui va venir a tocar? No me'n recordo. Aman, búhos. Ah, sí, búhos, és veritat, clar, aquesta dona ho va notar. En fi, i la crònica acaba dient. Diu, una cita sin igual divertido ha sido de mañana cruzarse con los que aún no habían dormido y divertido es recoger y seguir porque mientras haya luz sigue la fiesta. O sea, al contrario que en San Juan. Aquí en Madruga, punts suspensius. M'agrada molt l'oceà final, eh? Sí. En fi, què pots dir amb això, Carme? Que estàs dient que el Sant Just és un poble pijo? No, com el tòpic, no? Vinga. Potser viu a cap melic aquesta noia? No ho sabem. En fi, doncs són alguns tuits que hem rebut, bueno, que hem rebut, que parlen de Sant Just aquests dies. Espera, perquè el Sergi Pont ens acaba... Què més? No tens tuits? Un altre tuit. Diu... La penya del morro. Ara fa un moment. Felicitats pel programa i visca els cars 2012. Aquest any ho patem. Amb el hashtag estic una mica cagat. Jo també. Quin programa? El teu, en general. No, el nostre. La penya del morro, suposo. I Astrid Goldstein diu... La penya del morro diu... El vi és de la conca de Barberà. Ojo! Para moments. Para màquines. Hi ha un error en aquesta notícia. Hi ha un error en aquesta notícia important. El corregirem. Què ha passat? Què passa? Que l'altre dia vam parlar a la secció de Dueixo, eh? A la secció on vam parlar de vins, on l'Àstri Colsten, vam parlar dels vins de la Terra Alta i després vam parlar del novembre literari. Igual hi ha hagut una confusió. Els serveis informatius de Ràdio d'Esvern que fan aigües pertot arreu. Escolta, no és veritat. Home, mira, la gent ens ha dit per Twitter... En aquest cas, l'Astrid Goldstein, que té un nom de pintora renaixentista. No, m'agrada molt el nom. Diu, el vi és de la conca de Barberà, Carme. Sí que ha d'escolta gent, no? No ho sé, perquè potser ho heu portat al Twitter, he de saber. Ah, ho heu portat al Twitter. Sí, sí, bueno, no ho sé. No sé d'on ha sortit, Carme, la informació aquesta. En fi, l'important no és d'on ha sortit. sinó que ens hem equivoquet i hem d'entonar un mea culpa. Culma, mea culpa. Després de llegir la crònica del Mundo tinc encara conceptes de vocabulari importants. Vols disculpar-te ara? Ja m'he disculpat. Ja m'he disculpat, no vull tornar a dir. Ja m'he disculpat. No ho diré tres vegades. Amb una n'hi ha prou i ara ho rectificarem. No, no, no penso fer més. No penses disculpar-te? Ja m'he disculpat. Ja m'he disculpat. No m'estava d'escoltar perquè ho tenies mirant altres tuits, però ja m'he disculpat. Has dit que no tornarà a passar? No ho diré, això, perquè tornarà a passar, segurament. Ah, tornarà a passar. No, clar, tampoc mentirem. Ah, molt bé, molt bé, molt bé. I tornarem a rectificar. Ah, i tornarem a rectificar. I tornarem a vèncer. En fi, així van els informatius de... Escolta, Jordi. ...de Radio... Ara disculpa't tu, posa aquesta musiqueta de nina nina i disculpa't tu. No, faré com jo. No, no, perquè jo ja m'havia disculpat. Jo ja m'havia disculpat. Vols que em disculpi? Vinga. Me he equivocado. Lo siento. No volerà passar. Jo dic no tornarà a passar, com el rei. És una amiga, la figura de capçalera de la penya del morro. En fi, Carme, moltes gràcies. Tens alguna informació d'última hora de Sant Just? No. Estrany. 25 minuts, no ha passat res. Carme, que vagi molt bé, recordeu que a partir de les 7... Escolta, un moment, que t'estic acomiadant. A partir de les 7 de la tarda, el Sant Just Notícias, edició vespre, i ara mateix, tota la informació que vulgueu. A on, Carme? Ràdio de ser.com. Molt bé, Carme! Que vagi bé, bona tarda! Adéu! Nova promoció d'habitatge públic a Sant Just d'Esvern. Habitatges en plaça d'aparcament i traster des de 133.000 euros IVA inclòs. Promunça, empresa municipal de l'habitatge de Sant Just d'Esvern, informa de la propera promoció al barri de Mas Lluïc. 54 habitatges de protecció oficial de règim general de 55, 66, 78 i 90 metres quadrats. La data límit per a l'entrega de la documentació és el proper 20 de desembre. Més informació a web promunça.cat o al telèfon 93 470 7930 93 470 7930. Al Just a la Fusta, parlem de tot el que passa a Sant Just. Hi haurà alguna premsa que ja aconseguiran treure qui eren tots els empresaris que anaven amb ell, que fins ara mutis. 400 pisos per vendre. Si se l'ha pagat de la seva butxaca, ningú li pot dir res. Busco sempre aquella notícia una mica positiva. Tant d'èxit de públic que està omplint gairebé cada dia. Si volem veure un d'aquests grups més de casa, hi ha moltes oportunitats, molt festivals. Tu t'equivoques en un penal en un Barça a Madrid, pots quedar crucificat de perrida. Tot se solucionarà, amb el temps tot se soluciona. Just a la fusta. Vivim Sant Just en directe. Cada matí, de 10 a 1. Ràdio d'Esvern 98.1 Ràdio d'Esvern 98.1 Ràdio d'Esvern 98.1 Ràdio d'Esvern 98.1 Ràdio d'Esvern 98.1 Ràdio d'Esvern 98.1 Ràdio d'Esvern 98.1 Ràdio d'Esvern 98.1 Ràdio d'Esvern 98.1 Ràdio d'Esvern 98.1 Ràdio d'Esvern 98.1 Ràdio d'Esvern Avui, Júlia, per on comencem? Parlant de misteris, perquè perdona que expliqui als oients que la Júlia cada setmana ens porta un misteri d'una població catalana, perquè a final de temporada vol ser un llibre amb un recorregut turístic per la Catalunya misteriosa. Avui comencem... Comencem felicitant a Bram Stoker, que és el... Però si està mort, no? Clar, és l'aniversari de la seva mort. Ah, va, va, va. Escolta, no m'aplaudiu, perquè és la notícia que, de fet, Bram Stoker, l'autor de Dràcula. Exactament, que bàsicament ha sigut un misteri, no? Perquè he entrat al Google per buscar els misteris i m'ha aparegut això i he dit, ai, mira... Ah, allò s'aprofides tu, la rebaixa i ens ho coles aquí, no? Exactament. Molt bé. Bé, després d'aquest parèntesi, avui parlarem d'una població de Llissà de Vall, que es troba a la comarca del Vallès Oriental, i concretament parlarem del seu castell, que diu que es va fer el 1099, i diu que, a diferència d'altres de la comarca, que és l'únic situat a la plana fent la funció... no de defensa, sinó de representació del poder del seu senyor. És a dir, va ser creat per dir que el senyor no hi ha molt poder. Tira, tira, Júlia, tira. La primera referència del castell del Llissà és de l'any 1994 i és el moment en què el senyor Albert Bernat el traspassa al seu fill Bernat. I, bueno, es diu que... S'ha explicat les històries del castell en el llibre titulat Jo Albert Bernat, que és d'aquest senyor del castell. Bé, una vegada situats, comencem a explicar la llegenda. Això, això, perquè, clar, molt bell, s'ha d'avall... És molt bonic, no? Jo no he estat mai, però té bona pinta. Diqui de Val, com va dir un dia Maria Teresa Campos, referint-se a aquesta població catalana, una perla d'aquesta, sí, de malalts de tele. De totes formes, quina és la història misteriosa del castell de Llissa de Vall? És una llegenda de la bruixa. No parla del castell, parla de la ciutat. La llegenda diu que hi havia un noi d'uns 11 anys que, quan anava a estudiar a Llissà, durant el temps dels raïms, s'aturava sempre una vinya d'una casa i menjava els raïms. La dona d'aquesta casa un dia el va esperar i quan el va enxampar a menjar els raïms li va dir que... li va fer com una maledicció, diguéssim. I li va donar un cop a l'esquena amb un sac. Sí? El noi cau desmaiat, se'n va al llit i quan es desperta, es desperta cridant, traieu-me aquesta mala bruixa d'aquí, que no la veieu? És d'aquí, és la dona d'aquella casa de lliçà. I llavors, bueno, el noi aquest es veu que ho repetia cada dia. I llavors al final els seus pares van a cridar el senyor rector i aquest els va dir que si ell deia que veia aquesta dona que van airir en una escopeta i els cartutxos de l'escopeta i que quan la veiés que li tires un tret. Bé, aquestes són històries i llegendes autèntiques, no?, de la Catalunya més misteriosa, podríem dir. Exactament. Avui una mica bèstia, eh, Júlia? És una mica macabre, no?, avui. Sí, sí, sí. I què va passar? Doncs això, van banar i l'escopeta i la munició i l'endemà, quan el noi va cridar que estava la bruixa al costat d'una figuera, van tirar un tret a la figuera. Però, o sigui, la vara va desaparèixer. Tot i així... Tan aviat com va tirar aquell tret, li va sortir una pedra com aquelles de Santa Llucia, d'aquestes petitones, sota la llengua, i va perdre la paraula. Es va quedar mut. I llavors el seu pare i tothom va provar de arrancar-li, però no van poder. I el van portar una altra vegada al senyor rector, i aquest no va poder fer res, i llavors el van portar al senyor rector de Vigas, que diu que era un home vell i molt entès. I llavors aquest home va dir que cridessin a tres homes, i que l'aguantessin. Escolta un moment, un moment, a veure un moment, Júlia, però... Quanta gent participa en aquesta història? Perquè cada vegada me'n surtin més personatges, m'estic liant més i ara no m'entero de res, o sigui... Ja, el nen que té la maledicció, no?, la bruixa, i llavors va a veure a un rector que els diu que portin a tres homes més. Ah, val, d'acord. I aquests tres homes aguantant el nen més el pare. Ah, perquè està com posseït el nen, no? Ens hem d'imaginar que el nen està allà posseït. Clar, està maleït. D'acord, d'acord, d'acord. Sí? Sí, sí, sí. Molt bé, gràcies per l'explicació. Llavors, bueno, estaven els quatre homes aguantant-lo, no? I el rector va començar a fer les seves oracions i el noi, doncs, va començar a fer uns moviments estranys i ells, els a més, ha aguantat-lo molt fort. I aleshores, dels moviments tan bruscos que feia, li va caure la pedra de sota la llengua i se suposa que va quedar curat. Molt bé. Una cosa, Júlia, aquestes històries, jo no en crec mai ni una. Pot ser... Tu te les creus, aquestes històries, o no? Aquesta no, jo crec que... Aquesta no te la creus, no? Aquesta no. Para-ho bé, para-ho bé, para-ho bé. Clar, és que, a veure, no, no, no, vull dir, amb tot el respecte i tot, eh, Júlia, però és que són històries com místiques, no? Clar. Que requereixen molta imaginació per part de l'oient. Clar, aquestes històries... O sigui, de quin any és aquesta història? Això de fa molt. De fa molt, eh? De fa molt, de fa molt. Bé, al final, com acaba? Perquè, clar, tanta bruixa i tanta... Clar, és que el misteri és al final. El misteri és al final, eh? Anem al final, anem al final de la història. No, no clau, ho dic perquè jo m'estava perdent aquí amb tanta cosa. A veure, va, t'explico el misteri. Sí, ara, ara. Ara, ara. Llavors, clar, se suposa que està curat, no, el noi? Sí. I es veu que uns quants anys després, el noi tallant unes canyes es va fer una ferida. Aquesta ferida se li va engranar, allò que se't fa com... Oh! Sí, sí, sí, no, no, mala llet, eh? Sí. No, no, vull dir que és perillós perquè a més fa com coseta. Sí, pot quedar llet allà, bueno, és igual. És que tens tot el munyó, no? Sí, sí, sí. Això ja m'agrada més, veus? Vols dir? A mi m'agrada més la bruixa, eh? I llavors es va morir. O sigui, de la ferida se li va engrana i es va morir. I no feia 24 hores que s'havia mort, que es va morir també la dona que l'havia maleït. O sigui, que l'havia fet la maledicció. O sigui que al final, perdona, és una d'aquelles llegendes, aquesta, que ha mort tot Déu. És a dir, home, mort la persona que l'ha maleït i mort el que ha tingut el problema. Però els que aguantant no moren. Ah? Els que l'han aguantant no moren. Els que l'han aguantant no moren, allà era el que estava en plan satànic, eh? Exacte. Ah, val, val, d'acord. Llavors, bueno, la llegenda diu que quan una persona sigui home o dona, dona un mal a un altre. Ara. Per morir ella, ha de morir-se també quan aquell es mor. És a dir, quan maleixes una persona, quan la persona que es maleïta es mor, has de morir tu també. O sigui que no feu mai mals d'ull, eh? Allò de cagar-se amb... L'energia negativa que tu envies a la vida, una mica la moralina seria aquesta. Després et repercuteix a la vida. Exactament, et torna. Com va dir un savi, la vida és com un frontó. Si tu piques la pilota molt fort, et tornarà molt fort. En canvi, si piques la pilota de forma fluixeta, et tornarà la pilota fluixeta. T'ha agradat o no? M'encanta, m'encanta. Sí, sí, sí. Si la pica es projecta igual no torna, eh? És veritat. Per tant, tu, Júlia, vius la vida amb intensitat, no? Ben fort, eh? Exacte. Molt bé, fantàstic. Alguna cosa més sobre la llegenda d'aquesta bruixa de Lliçà de Vall? O com a mínim, no sé, el castell de Lliçà, ja que hi som, Júlia, no sé si tens alguna informació del castell per si alguna vegada anem en aquesta bonica població catalana del Vallès? Tinc. Tota la cronologia del castell, si vols te la dic. Ah, doncs sí, fem una ruta. El castell de Lliçó de Vall. Que, per cert, mira, m'ha de dir una cosa. Hi havia un projecte que al final no es va dur a terme. Saps allò que vam fer diferents episodis de Catalunya des de l'aire? O, per exemple, Catalunya des del mar? Sí, vam fer un des de la costa, des de dalt de tot, des del Cap de Creus fins a les Terres de l'Ebre. Aviams el des de l'aire, però des del mar. Doncs volíem fer un Catalunya des dels castells. I avui podem... Al final no es va fer, TV3 no va tirar endavant. Podem agafar una mica, no? Aquesta essència. Però és això com l'arbre genealògic, eh? És més aviat... Mira, t'ho ensenyo perquè ho veig. A veure. Diu... El senyor Albert Bernat va traspassar el castell al seu fill Bernat. Llavors Bernat el va cedir al seu fill Pons, després va passar al germà de Bernat Pere, és a dir, al tiet de Pons. Sí, sí, sí. Un moment, perdona, és tot l'arbre genealògic de la família que va tenir el castell. Exactament, és el que tenim d'informació del castell. Bé, en fi, potser no caldria anar a repassar aquí tota la història. El que passa que vaig veure que en algunes èpoques de jurisdicció del castell va passar a mans del rei Exactament. A finals del segle XVII, no? Sí, i el domini reial no es va mantenir. Molt bé. I això. Ja està. Escolta, Júlia, moltes gràcies. Una setmana més per apropar-nos a històries misterioses de Catalunya. Avui aquesta bruixa que va malaïr a un pagès i que al final, quan va morir ell, el pagès també va morir, no? A revés, a revés. Quan va morir el pagès, ell també va morir. Exactament. Vull dir, està bé. Bé, tenir-ho en compte. El pròxim dia menys macabre, eh? Bueno, tu mateixa. Llibertat, llibertat absoluta pel que et doni la gana. Júlia, que vagi molt bé, gràcies. Fins demà. Segueix La Penya del Morro a Twitter i Facebook. A Twitter, La Penya del Morro. A Facebook, La Penya del Morro. Com veus, som originals de mena. Soc l'Anna Lissaran i envio molts petons, molta sort pel que feu, la penya del morro, que trobo que és un nom i aquestes coses només ens les podem inventar, els catalans, no? Sempre m'han curiosit què vol dir, analitzaran, quan diu que el nom de la penya del morro només el podem inventar els catalans. En fi, això sí que és una història misteriosa. 5 i 40 de la tarda, continuem el programa. D'aquí uns moments parlem de l'Hípica Can Joan, un espai reservat per animals, de la mà de la Roser Arx, la nostra educadora canina. Per cert, aquest tema era el de Game of Thrones, Juego de Trones, que ens agrada molt el programa. La pella del morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio d'Esvern. Fins demà! My face was disfigured At least I thought it was I was covered with shame I wasn't so tough Lost in the void Completely alone I heard your voice in the darkness And it warmed me to my bones A little touch of gas For a start A little bit of sweetness That won't tear you apart You'll be there in a minute If you believe me You'll be exactly where you wanna be With a little touch of kindness Are you misleading Or are you playing a game A little bit of sweetness That won't tear you apart You'll be there in a minute If you believe me You'll be exactly where you wanna be With a little touch of kindness Station a station Across the nation Lost my religion Fins demà! Fins demà! Ell és Elliot Murphy, el tema Touch of Kindness. Tres quarts de sis de la tarda és hora de parlar amb la nostra educadora canina, en particular la Roser Arx. Who let the dogs out? Who let the dogs out? Who let the dogs out? Who let the dogs out? Roser Arcs, bona tarda. Bona tarda, Jordi. Què tal, com estem? Doncs bé. Avui ens podem escoltar bé. Estranya, estranya. Estranya per què? Perquè fa molts dies que no parlo per la ràdio. Ja, ho trobes a faltar o no? Doncs sí, la veritat és que sí. Nosaltres també. Li vaig demanar a l'Albert, dic que em deixes començar a mi. Sí, perquè juntament amb l'Albert es van tornant cada dues setmanes la Roser a aquest espai d'educació canina. Nosaltres també t'hem trobat a faltar, que ho sàpigues, Roser. Sí, oh, que maco. Sí, sí, perquè avui estàs... Sí, per la música d'amor... Avui estàs al tren o alguna cosa? Et partirem la cobertura com l'altre dia? No, estic a casa, estic a casa. Avui al cantó de ballar de foc, una barra bé i tranquil·la. Oh, que bonic! Sí, ja veia la música, la veritat és que sí. Sí, sí, ja ho veig. Vés amb compte, no t'apropis molt, perquè en sec a vegades, pam, peta un tronc... Peta la pinya. Sí, peta la pinya, i això pot fer mal, eh? No sé si... Què utilitzes per fer la... El foc, de l'allar de foc, Roser. Doncs fusta, fusta de roure i de... no sé què més tenim avui, de veritat. Fusta de roure. I algun branquilló. El que trobes pel bosc o ho compres abans i aniràs? No, mig i mig. Agafo i vaig agafar... Agafo jo pel bosc, però també vaig a buscar un parell de bosses a l'hivern per tenir-les. Sí, però pesa en compte amb el que agafes, perquè a vegades el bosc hi ha coses contaminades, que és el que et dic, eh? Després fa una olor, no?, de fum, no?, a tota la casa, o no? No m'hi he trobat, no m'hi he trobat, però... No, no, no, ho dic perquè, bueno, en fi, més d'un cas ha passat. Escolta, parlem de l'Hípica Sant Joan. Parlem de l'Hípica Sant Joan. Sí, va, parlem de l'Hípica Sant Joan. L'Hípica Sant Joan. No sé si l'Albert us ha fet 100 cèntims, ja, perquè ell també la coneix, però bueno, us el faig jo. Vale. Mira, és un espai que queda per trobar-los molt fàcil, per la C31 o la C32, a l'altura de Bellbell, i és preguntar pel golf, de jugar golf, de Bellbell, i està just al cantó, a l'entrada de l'Hípica. I és un lloc supermaco, perquè tenen de tot, tenen cavalls, tenen gallines, tenen molts tipus d'aus, cabres, ànecs, tortugues, i ara, doncs, gossos, també. I a qui recomanes aquesta visita? Qui són les persones o... A qui va dirigit? Home, doncs a tothom, eh? El que passa és que hi ha bastants nens allà, perquè, doncs això, pel contacte amb la natura, poden muntar cavall, poden... Funciona una miqueta com una gran escola, la Ípica, Can Joan, perquè tenen una mica de tot. És un espai molt lliure, tu pots arribar allà, no cal que vaig de muntar cavall, pots arribar i anar a fer una volta per la Ípica i veure els animals que tenen i veure com estan treballant els cavalls... sense cap problema. Té un barallac, està la merda bé. I pots anar sempre que vulguis? O has de demanar hora abans? No, no, no, pots anar-hi quan vulguis. Ah, sí? Quan vulguis. La porten el Joan i la Susana, que són molt macos tots dos, i tenen cura de tots els animals, amb un parell de xicots que treballen amb ells. i superbé. Ja us ho recomano a tots, la veritat és una visita molt maca. I s'ha de pagar alguna cosa o no? No, no, no. No s'ha de pagar res. És diferent que si tu vas a muntar cavalls, sí, que bueno, imagino que el Joan tindrà unes tarifes i tal, però... Tu pots anar a visitar la Ítica per entrar sense pagar absolutament res. Pots entrar a visitar-la. És una bona proposta familiar de cara al cap de setmana, per exemple, no? Oh, i tant, oh, i tant. Sí, sí, sí, ja t'ho dic que sí. I a més, diumenge han començat uns cursos molt xulos d'educació canina que són cíclics, que també s'hi pot apuntar qui vulgui. Que els fas tu? Estem uns quants, entre ells i jo. Ah, molt bé, un aplaudiment. Sí, home, escolta, ho hem de dir, això, ho hem de dir. I què ensenyaràs en aquests cursos d'educació canina, en aquest ambient natural, rústic, amb tants animals, millor, impossible? Doncs aviam, d'entrada començarem amb conductes bàsiques, passeig i la trucada, quan el crides que vingui, cosetes així, i per altra banda anirem saltant, un diumenge una cosa, un diumenge l'altra, habilitats, que són trucs, ensenyar trucs al gos. Com per exemple? Com, per exemple, pot ser aixecar-se dues potes i saludar. Ah, i com es fa això? Jo pensé que només ho podíem fer als tomadors de cirque. Et convido que vinguis un diumenge a veure-ho. Sí, però jo no tinc gos, ja ho saps, Roser. És igual, però pots venir-ho a veure, jo et convido igualment. Et convido un cafè i tot. Ah, sí? Sí, home, i tant. Ah, val, doncs ja ho farem, això, perquè aquests cursos, si algú ho vol apuntar... Els diumenges de 10 a 1 al CEM, allà n'hi pica mateix. Amb el seu gos i tal, no? Que porti que el seu gos i... Sí, home, el primer dia que vinguin sense gos, si venen així d'imprevist, i ja mirarem com fer-ho, perquè hem d'anar tancant grups, però sí, en principi és cíclic, eh? Vull dir, quan algú acabi el curs... doncs el curs segueix i pot entrar una altra persona. I si algú vol apuntar-se o posar-se en contacte amb tu, en aquest cas, com ho pot fer? O Ípica Can Joan o Gossos en Acció. Gossos en Acció, eh? Gossos en Acció, sí, al Facebook ens poden trobar fàcilment a tots dos. D'acord. Per cert, el contacte físic és una part del llenguatge social molt important, no? El contacte físic per mi és de les més importants i és una eina excel·lent per la comunicació entre animals en general. Mhm. D'acord? Sí, que ja toca parlar-ne. No, ho dic perquè, per exemple, si anem a l'àpica aquesta de Can Joan, on hi ha tots aquests animals, també podem tenir aquest contacte físic, acariciar els animals? Sí, amb cura sempre i sense molestar. Sense molestar no vol dir que no el puguis tocar, però els nens, per exemple, en seguida criden, en seguida donen un cop una mica més fort que un altre... Llavors, tenir cura d'això, però sí, sense cap problema. Tu que ets educadora canina, sempre és un bon moment per tocar i acariciar un gos? No, no. De fet, el moment també, però fins i tot de quina manera ho fem definirà en gran manera el tipus de relació que tindrem amb el nostre animal, ja sigui un gat, sigui un gos, sigui el que sigui. Llavors... Jo el que dic no és que no es pugui... O sigui, una carícia que tu la dones amb una mica energètica, el que fa és directament convidar-te a jugar. I m'he sentit una situació, mira, estàs tu, que estàs tranquil·lament fent així mig l'enviada i pum, algú et fa un copet a l'esquena. Ràpidament t'actives i què passa? Què hem de fer? Sí, però jo tinc molt mal despertar, eh? Jo tinc... A un gos també pot passar. Els gossos n'acostumen, solen estar contents quan es lleven, però també pot passar, que s'aixequin més els barats. Jo recomano que, sobretot, un bon moment per fer una carícia és quan estem nosaltres tranquils, també. Tipo massatge podem fer. I és important treballar el que és la manipulació i el tocar i tal, Doncs, per exemple, per anar al veterinari o per posar una pipeta, les pipetes de les pusses que s'han de posar aquí a l'esquena del gos. Les pipetes? Què és això? La pipeta és antipusses i antimusquits, sobretot a l'estiu, o gossos que viuen a la muntanya. Clar, és que no tens gos. Tothom que tingui gos que m'estigui escoltant sabrà que és una pipeta. Ja ho sabrà, no cal aclarir-ho. A vegades porten un collar blanc, també. Un collar com plasticós, això és el mateix. És un collar anti-mosquits i anti-pusses. Això sí que ho coneixia, és veritat. Exacte. Ara hi ha diversos tipus. I les millors zones per acariciar un gos? Quines són? És molt bona pregunta, això. Gràcies. Mira, les orelles, si els agrada, és una molt bona zona, és molt relaxant. Tota la zona de la mandíbula, del cantó de sota l'orella, aquí també solen acumular tensió. Tota la zona del que seria el cogote, d'acord? El coll per la part de darrere també. Home, perdona, una amiga com nosaltres també, no? Perquè jo a vegades també noto aquí darrere el cap carregat. Exacte. Hi ha gossos que li agrada molt que els acaricis la panxa i tota la part de sota del cos. Hi ha altres que no. És una part que és molt personal, potser no és la paraula, perquè són gossos, però... Però és una part que no a tots els agrada i que els pot fer sentir incòmodes. I a la nostra casca també és dinar, veure si realment al gos li agrada aquella carícia o no, i si no li agrada, li podem fer una altra. Si un gos, per exemple, no està obert a aquestes carícies i a que el toquin, això pot passar, per exemple? Sí, i tant. Hi ha molts gossos que no, sobretot gossos que venen de protectora o que venen de pastor, de caçador, que són gossos que al contacte no els agrada gaire. Llavors això, o es treballa, o simplement per empatia, doncs ja ho saps, que el teu gos el pots portar a tot arreu, però no li agrada gaire que l'acarissin. Ells ho fan, eh? Si els dones l'oportunitat, si no els agrada, se'n van. I es pot treballar això d'alguna forma, el que agafi confiança amb el contacte? Sí, i tant. Una molt bona manera és fer una migdiada amb ells. O mentre tu llegeixes un llibre, que ell estigui... En lloc de seure al sofà, si no vols que pugin, posar un coixí a terra, t'assentes i... Bueno, gossos de propietari és raro que no s'acostin a seure al cantó. De fet, quan hi ha confiança, ells necessiten el contacte, els agrada el contacte. O sigui, dormir amb el gos és una bona manera d'agafar confiança, no? Sí, més aviat que el gos dormi, estan amb tu. Dormir amb el gos amb mi m'és igual, jo no dormo, però no trobo que estigui malament, al contrari, fomenta molt el vincle. Home, aquí hem obert tot un món, no? Perquè jo et seré sincer, jo soc una persona que no tinc gos, i quan veig que el gos, per exemple, d'una altra persona, puja al llit o dorm amb ell, això ho trobo una mica estrany. Tu com ho veus? Com ho veig jo? Mira, jo és el que et dic. Personalment, al sofà hi pugen. Tots els gossos que he tingut hi pugen. Al llit mai. Però ells ja ho saben, també. És una zona que mai els he donat opció que pugin. Sempre els convido a baixar. Si ho han provat de jovenets o de cabells, els convido a baixar i ja està. I pensa que això ho vam parlar molts cops. Hi ha una frase molt clau de l'educació canina que és un comportament que es reforça, o sigui que tu deixes que passi o que té un reforç, El gos el voldrà repetir, sempre. Llavors, si tu el primer dia que puja al llit l'acompanyes a baixar, no cal fer-lo baixar o agafar-lo i treure'l, és acompanyar-lo, ells ja ho entenen. Aquest gos, si tu això no ho repeteixes, ja no voldrà ell pujar al llit, perquè no hi treurà res de pujar al llit. I després també hi ha persones, que alguna vegada ho he vist, no sé si en forma de broma o què, però en pel·lícules i tal, que li fan un petó als morros del gos. Bé, això... Alguns s'escapa. També ho fas tu, això, o no? Algun s'escapa, no? No li faig el petó cada dia quan entro, però alguns estem aquí tranquil·letes... Bueno, bueno... No, no, escolta, escolta, cadascú reparteix l'amor de la forma que vulgui, no? Jo sempre dic, sempre dic que quan egoi... No, vull dir, escolta. Que sí, que sí. Jo sempre dic que, quant a gossos, tot està dins del que pugui tolerar o pugui fustrar tant el gos com a la persona, no? Si tu necessites fer-li un petó, en aquell moment et ve de gust i et surt i li fas i al gos no li molesta. Sí, senyor. No és un problema per cap dels gossos, escolta'm tu. És igual que la gent que vesteix els gossos, jo no els vesteixo. No li vas posar res per Halloween? No, aquest any no. Algun Nadal s'ha mandut, alguna disfessa per fer la foto. De Santa Claus i tal, no? Un barret o un algú. Però vull dir, tornem al mateix. Són activitats que tu fas amb el gos. Si allò no és una molèstia pel gos, i el gos es deixa fer i és un rato que estem junts i que tu el toques i el manipules i tal... És fantàstic, perquè en realitat el que estàs treballant és el vincle amb aquell animal. Hi ha molts moments de necessitat, com el que dèiem, el veterinari, o has d'entrar en una botiga i hi has d'entrar el gos, o l'has de posar, o l'has de curar. A vegades els hem de posar gotes als ulls o a les orelles, o s'han de curar unes ferides, doncs el gos, si s'ha treballat aquesta confiança, el gos els deixa, tot i que sàpiga que li fas mal o tot i que li facis mal. perquè sap que no li faràs mal expressament, no? En fi, Roser, ho hem de deixar aquí. Moltíssimes gràcies. Una setmana més. M'apunto això, eh?, de l'hípica Can Joan, que està a la carretera de Bell Bell, al cantó del golf Bell Bell. M'imagino que si poseu el Google també, hípica Can Joan. Sí, el golf el trobes per Google i, bueno, quan veus el golf veus entrar de la hípica també. No, i a més a més també està bé que recomanem coses que siguin econòmiques i gratuïtes, en aquest cas, com anar a passar un dia amb la família, amb tots els animals, les oques, els conills, les tortugues, els cavalls, i poder-los tocar, que escolta, el contacte amb la natura a vegades el trobem a faltar. Jo trobo que és molt necessari, és molt necessari. Cada vegada en sabem menys perquè cada vegada ho fem menys. I amb els animals. Però clar, allà els animals deuen estar contents, no deuen ser com el zoo, que estan deprimits la majoria. No, perquè el creiem i també... Bueno, hi ha un projecte i ja en parlarem més endavant del projecte que tenim amb l'espai, també. Amb quin espai? Amb l'espai de l'Hípica, no? Ah, val, t'anava a dir... Ens han cedit un espai a Gossos en Acció i llavors per això hi som, allà. Jo ho dic perquè a vegades, escolta, he anat al zoo i veig els animals que estan tristos. L'altre dia que vaig anar, no sé si és l'última que ja aniré, perquè això no es pot dir mai, però escolta, em va agafar com una cosa de veure els elefants allà, tristos, grisos. No sé, no em va agafar bon rotllo, la veritat. En fi, ho hem de deixar aquí, Roser. Moltes gràcies. Fins la setmana que ve amb més educació canina. Per cert, que no ho hem dit, però ja ho sabeu, si voleu contactar amb la Roser perquè us ajudi amb el vostre gos, ella és educadora canina, podeu fer-ho a través de lapenyadelmorro arroba gmail.com. Ens envieu un mail i nosaltres us poseu en contacte amb ella. Roser, que vagi bé. Bona tarda, gràcies. Fins aviat, bona tarda. Camí cap a les 6 de la tarda, d'aquí uns moments connectem amb la xarxa, antigament coneguda com a Com Ràdio, per escoltar el bolletí de notícia general, després els enllus notícies, i a la segona hora del programa avui tindrem música en directe, perquè ens visitaran el Xavi, Marc i la Laia Pallejar, guitarra i violí, i també veus de The Tree, un grup, una formació musical que fa uns acústics i unes cançons... Com diuen ells, íntimes i d'allò més dolces en base de folc. Tocaran aquí, d'aquí uns moments, en directe a la Penya del Morro. I a més a més, després, també tindrem l'Arnau Cònsul a la secció de llibres. Fins ara. La Penya del Morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio Desver. You've heard me so much, baby Són les 6. Notícies en xarxa. Bona tarda, us parlem Manel Carvajal i Ramon Company. Convergència i Unió pot aconseguir la majoria absoluta en les eleccions al Parlament del 25 de novembre. Segons el Centre d'Estudis d'Opinió, obtindria entre 69 i 71 escons. de 135 possibles. L'enquesta situa com a segona força política el Partit Popular, que amb 18 o 19 escons desbancaria fins la tercera posició al Partit dels Socialistes de Catalunya, que aconseguiria 15 diputats. El baròmetre d'opinió constata un increment de la participació en els comissis, superior a 5 punts, però també recull que un terç dels electors no té decidit el vot. De fet, segons el director del CEO, en Jordi Argelaguet, 4 de cada 10 persones encara no sap que votar o no ho té decidit. En relació a l'anterior baròmetre, el que creix més d'una manera important a retenir és el nombre d'indecisos i les persones que no contesten. En dues opcions, entre els que estan indecisos i els que no contesten, estem instal·lats gairebé el 40% de la mostra són gent que o bé està indecisa o bé que diu que no contesta davant d'això. L'enquesta també apunta un increment del 6% en el nombre de persones que votarien a favor de la independència, que arribaria al 57% si es fes avui aquesta consulta. D'altra banda, segons l'enquesta del govern espanyol, el 6, convergència obtindria entre 63 i 64 escons. El PSC es mantindria com a segona força amb 19 escons. i el PP aconseguiria entre 16 i 17 diputats. Durant un acte en què ha rebut el suport de 150 intel·lectuals pel seu projecte sobiranista, el president de la Generalitat i candidat de Convergència i Unió a les eleccions al Parlament, Artur Mas, ha seguit apostant per la consulta d'autodeterminació, fins i tot si Catalunya queda fora de la Unió Europea. Mas ha volgut deixar clara la seva aposta, tot i advertir que no serà un camí de roses. Què passaria si en algun moment arribéssim a la conclusió definitiva que quedem fora? Jo crec que en aquell moment el nostre país ha de fer una reflexió final. Jo, personalment, soc partidari de fer-lo en qualsevol cas. Segons Mas, el procés català complica la vida a la Unió Europea pel fet que aparegui un estat que no és de fora, sinó que ara forma part d'un altre, el que comporta una ampliació interna sobre la que no hi ha experiències prèvies de com dur-la a terme. La vicepresidenta del govern espanyol, Soraya Sainz de Santa Maria, ha admès aquest dijous que l'Estat elabora informes jurídics i econòmics sobre la independència de Catalunya com el que ha fet el Ministeri d'Exteriors. Quan hi ha assuntos polítics d'especial trascendència, el lògic és que un govern, abans de prendre posició i per fundamentar la seva posició, estudi les conseqüències. políticas, económicas y sociales que tiene cualquier asunto. Lógicamente, un gobierno lo que tiene que tener es un conocimiento fundado, realista, serio y solvente de las consecuencias que puede tener para el conjunto de España. La vicepresidenta del govern espanyol també ha evitat parlar dels motius pels quals Espanya bateria l'ingrés d'una Catalunya independent a la Unió Europea adduint que aquesta és una hipòtesi que no s'ajusta a la voluntat ni dels catalans ni dels espanyols. Previsió del temps, Jordi Miralles. Bona tarda. Hola, bona tarda. Les temperatures s'han recuperat avui i encara pujaran una mica més de cara demà, tot i que baixaran de cara al cap de setmana. El que resta de dia, tranquil·litat, sol la presència d'alguns núvols poc importants, però demà aquesta nuvolositat serà més abundant. Taparà el cel a les comarques del sud, a Ponent i al Pirineu, on hi haurà ruixats a partir de migdia, també llarg de la tarda, i sobretot la nit de divendres a dissabte, els ruixats seran una mica més extensos. Cap de setmana, relativament tranquil, amb nuvolositat variable, amb temperatures més baixes i amb ruixats de mitja tarda a les comarques del Pirineu, que diumenge seran una miqueta més extensos. Esports en xarxa. Bona tarda, us parla Eduard Cabré. En bàsquet en joc a l'Eurolliga, el Barça juga a la pista del CSK de Moscou. Tots dos equips lideren el grup D amb quatre victòries en quatre partits. Ja el tercer quart amb el resultat parcial de 44-52 favorable al Barça. I l'expresident i màxim accionista de l'Espanyol, Dani Sánchez Llibre, es mostra indignat pel tracte rebut des de la candidatura de Sergio Olivero, que el va acusar d'immoral. Segons Olivero, Sánchez Llibre va cobrar plusvàlues pel traspàs de jugadors. A nosaltres ens hem tractat de xoriços, però ens hem sentit molt insultats, ens hem tractat pràcticament de lladres, privadament, perquè públicament ningú és capaç, perquè no ho he fet això, perquè no ho he fet, ningú és capaç de dir una frase així si no és cert, perquè amb els anys que he estat a l'Espanyol tinc molt clar una cosa, l'Espanyol no m'ha pagat mai ni un viatge, l'Espanyol no m'ha pagat mai ni un dinar. Sánchez Llibre dóna suport a la candidatura de Joan Collet i la parella de tenistes catalans formada per Marcel Granollers i Marc López ha perdut en el quadre de dobles davant la parella formada per l'indi Leander Paes i el txec Radek Estefanec per 7 a 5 i 6 a 4 a la Copa Masters de Londres. Notícies en xarxa Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bona tarda, som de 6 i 5. Aquesta mitjanit comença la campanya electoral. Els vuit partits polítics amb representació Sant Just han signat un acord que defineix el repartiment dels espais cedits per l'Ajuntament per penjar pancartes, banderoles i cartells de propaganda. Els representants van triar les seves preferències segons els resultats que van obtenir les passades eleccions a Parlament i els partits signants són Convergència i Unió, Partit dels Solistes de Catalunya, Partit Popular, Iniciativa Catalunya Verge, Esquerra Republicana, Ciutadans, Solidaritat per la Independència i Via Democràtica. També s'hi ha afegit la candidatura d'Unitat Popular, la CUP, que en aquesta ocasió també té representació a Sant Just i a Esplugues. Una de les novetats respecte a acords anteriors és la inclusió del nou sector de Mas Lluí com un barri nou a tenir en compte durant les campanyes electorals. Per cert que a partir de la setmana que ve fins al dia 23 de novembre cada dia passaran pel Just a la Fusta Els representants d'aquests partits a nivell local seguint l'ordre invers a la representació política. Els primers en passa seran els membres, per tant, de la CUP dilluns en quarta 12. Més coses. El cicle novembre literari continua avui amb un club de lectura de novel·la negra. El conduirà un habitual als clubs Paco Camarassa de la Llibreria Negra i Criminal de Barcelona. Es basarà en la novel·la El poder del perro de Don Winslow de James Elroy. Els clubs de lectura de novel·la negra es fan periòdicament a Sant Just amb molt d'èxit i, de fet, cada cop que Paco Camarà s'ha vingut al municipi i participa d'aquests clubs s'ha mostrat molt satisfet perquè diu que els assistents s'ho prenen molt seriosament. Tot plegat serà avui a les set de la tarda i s'ha marcat la segona edició del cicle Novembre Literari. I acabem aquest butlletí amb una punt d'agenda explicant-vos que el present i futur de Catalunya a Europa és el tema central del setè diàleg per la independència de Sant Jús que es fa aquest vespre a la Taneu. El periódista Martí Anglada, excorresponsal de TV3 a Brussel·les i Berlín, serà qui conduirà l'acte i explicarà en quines situacions troben les relacions internacionals amb Catalunya. Martí Anglada és un bon coneixedor d'Europa i de la situació política dins de la Unió Europea. La seva experiència treballant fora del país ha fet que també conegui com perceben Catalunya altres països. El cas català es considera un exemple de model d'autonomia i autogovern democràtic i pacífic. S'en parlarà de tot plegat a partir de les vuit del vespre avui a la sala del cinquantenari de la Taneu, un acte que organitza la secció local de Sant Just de l'Assemblea Nacional Catalana i és obert a tothom. I de moment això és tot. Més informació a partir de les set del Sant Just Notícies edició vespre. Aigua natural, tractada, mineral, potable, del mar? Però com és l'aigua de l'aixeta? Coincidint amb la Setmana de la Ciència, el Museu Agbar de les Aigües us ofereix el diumenge 18 de novembre, entre les 10 i les 2 de la tarda, una activitat gratuïta per a tota la família. Descobreix com és l'aigua que utilitzem a casa. Observacions, experiments, jocs i tasts d'aigües. Tot i més per sorprendre-us, gaudir i aprendre junts. I recordeu que del 17 de novembre fins al dia 25 hi haurà portes obertes al museu. Museu Agbar de les Aigües. On l'aigua viu. On vius l'aigua. Fins demà! Every day there's a boy in the mirror asking me, what are you doing here? Finding all my previous motives growing increasingly unclear. 6 i 10 de la tarda, continuem en directe a la Penya del Morro i ara mateix a l'estudi número 1 de la ràdio tenim el Xavi Marc i la Laia Pallajà de Tris en directe. Fins demà! There's no way I can say what I feel Cause I'm so scared of living without you I was willing to knock loud empires Of emotions and memories But there's no way I can save that work Cause I've just fought against myself Cause I've just fought against myself We'll be one again Laughing at ourselves Looking at those days We were too young We'll be one again Laughing at ourselves Looking at those days We were too young Just give my heart, oh, never forget me Just give my heart, oh, never forget me Fins demà! If we could say we were right Then I would step farther and higher If I learned how to say goodbye Live my life there behind my back And you will be just the only one who will dry my tears forever. Who will dry my tears forever. We'll be one again laughing at ourselves. Looking at those days we were too young We'll be one again laughing at ourselves Looking at those days we were too young Just give my heart I'll never forget me Just give my heart, oh, never forget me Just give my heart, oh, never forget me Just give my heart, oh, never forget me Fins demà! Sí senyor, ells són The Trees, amb aquest tema Xavi Marc, Laia Pallajà. Bona tarda, gràcies per venir, benvinguts a La Panyar al Morro. Bona tarda. Bona tarda. Gràcies a vosaltres. Esteu presentant el vostre primer disc, Self-titled, no sé si ho pronuncio bé això. Com hem pogut veure, canteu en anglès, us definiu com un grup que fa cançons íntimes i d'allò més dolces, en base folk, com hem pogut comprovar. Quins són els vostres referents? Bé, per mi els meus referents bàsicament seria un cantautor que es diu Damien Rice, que suposo que us sonarà. Per mi és tot un referent ja des de fa diversos anys. Autor de bandes sonores, no? Sí, sí, sí, de la pel·lícula Closer. I bé, a part, darrerament estic escoltant molt un altre cantant que es diu Bon Iver, que recentment va venir aquí a Barcelona, vaig anar al concert i realment em va impressionar moltíssim. I bé, aquests són dos dels meus gran referents. Bé, els meus serien també més o menys, eh? Damien Rice, Glenn Hansard, també. Home, quin duo, eh? A més, són molt amics, no? Em sembla? Sí o no? Em sembla que sí. Ah, doncs no. Sí, sí, de guants, no? Sí, la pel·li. Sí, sí, sí. Home, està bé que siguin amics perquè fan una música molt similar i més que competir entre ells, si hi ha amistat, doncs. The Blower's Daughter, em sembla, no? Exacte. És un clàssic, m'imagino que, no sé si alguna vegada heu versionat o heu provat o no? De Glenn Hansard, sí, bueno, i de la peli Once, If You Want Me, un dels temes, fem, de fet, el concert toquem, fem una versió de... Sí, però de moment és amb l'única versió que ens hem atrevit. Sí, l'única. Jo personalment crec que això de les versions és complicat i s'ha de fer molt bé, sobretot en temes així tan sentits com aquests, I bé, de moment, preferim fer els nostres temes i crec que ens sentim més còmodes, de moment, amb els nostres propis temes. Doncs va, parlem dels vostres temes, parlem de Tris. Us heu creat aquest 2012. Com va sorgir tot, tot plegat? No pot faltar aquesta pregunta a una formació acabada d'estrenar perquè fa pocs mesos que us heu constituït. A veure, d'on us coneixeu? És tota una història. Em faig cinc cèntims i a l'audiència també. Jo fa un any i mig, una cosa així, vaig anar a viure a Londres. Vaig estar vivint allà una temporada. I quan vaig arribar allà, doncs, vaig anar sense cap guitarra i sense cap tipus de res. Sempre havia tocat la guitarra a casa, havia tocat en un grup, i així, quan vaig anar cap allà, doncs, en seguida, al cap de poc temps d'estallar, vaig trobar falta de la guitarra. I passejant per allà a Londres, a una botiga de segona mà, Vaig comprar aquesta guitarra, aquesta guitarra acústica, per 40 pounds. Sembla la típica història, saps?, d'un xaval que comença de barri, no? Vas tocar el metro perquè si no no és completa. No, no, no, no vaig tocar el metro, però la veritat és que tota aquella etapa de Londres va ser així força intensa en quant a diferents coses, noves experiències i emocions fortes. I no ho sé, em vaig sentir inspirat allà i vaig començar a escriure alguna de les idees que més endavant s'han convertit en cançons i han acabat sent les cançons que avui en dia estem tocant. I quan vaig tornar cap aquí vaig veure que aquell material podia ser interessant, li vaig donar una mica més de forma i llavors vaig veure que havia de trobar gent amb qui tocar. I la Laia, perquè el grup sou més, no? Sí, sí, sí. Com va entrar la Laia? Ara, venia, potser m'estic enrotllant massa. No, no, la cosa és que jo estava apuntada en una cosa i després una altra, eh? Sí. Estava apuntada en una pàgina que m'ho faria donar classes de música. O sigui que no us coneixíeu abans? No, no, que va. de piano i de violí fa, això que va ser el setembre l'any passat Sí, que ens coneixem fa tot just un any i aleshores vaig rebre un mail del senyor Xavi Marc que em deia mira, jo no és perquè em donis classes però tinc algunes cançons, m'agradaria formar un grup i he vist que toques el violí, el piano, que cantes a veure què podem fer i a partir d'aquí vam quedar un dia ella em va ensenyar les cançons que tenia, em van agradar vam provar cosetes i després vam contactar amb l'Aleix que també el vam buscar a través d'internet Sí, sí I finalment amb el Carles, que és el noi que toca la bateria i percussió, que jo sí que el coneixia i va ser com l'última incorporació. I per què el nom de Tris, els arbres? Doncs mira, va ser una cosa que va sortir tampoc sense donar-li masses voltes. Buscàvem un nom, jo sí que tenia la idea que fos una cosa bastant concreta i directa. Més que res el que inspira una mica les cançons, no? Jo pensava molt en fusta, no sé per què, aquesta cosa càlida. Sí, a mi de fet és una mica el que em transmet en els arbres. És potser en una societat en què tot està canviant i sembla que va molt de pressa. No sé, potser la idea d'un arbre és... Aferrant, no? Sí, quelcom que està allà i que va creixent amb el temps i va madurant. No té pressa, no?, una mica. I sí, no sé, em transmet aquesta sensació de serenor i de calma, que crec que és el que volem transmetre una mica amb les nostres cançons. I vosaltres teniu pressa o no teniu pressa per arribar a la gent i perquè el màxim de gent possible és descarregarant, parlarem del vostre disc i tot plegat. O no, o aneu fent tranquil·lament? Doncs la veritat és que mai ens ho hem pregès amb massa pressa, però tot just ara ens està començant a sorprendre que... Sí, perquè, sí, me'n dius, no, perdona. No, no, no, que amb el tema de les xarxes socials i tot això, això sé que va tot molt de pressa i, home, és molt positiu, no? Però la veritat és que nosaltres, tot just ara ens comença a moure tot i la veritat és que va tot molt ràpid. I nosaltres no tenim pressa, però si les coses venen ràpid, millor que millor. Perquè, clar, m'imagino que ara tampoc no viviu d'això, no? És a dir, que compagineu la vostra feina habitual i si és difícil amb el grup. En el meu cas, de moment, ho puc compaginar bé. La feina també, una cosa és que tampoc tinc molta feina, llavors em permet poder compaginar. Sí, estic una mica igual, per atxa o per bé, no sé si això està ben dit en català, però em vaig quedar sense feina fa uns mesos i, home, s'aprofita més el temps en quant a la música i així, però estic estudiant per una altra banda, però... Com més en centro amb la música, més ganes tinc de tirar tot això endavant i de moment em preocupa poc l'altre. De fet, us vau centrar bastant, us esteu centrant cada vegada més, com dieu, perquè, per exemple, que és com us vam descobrir nosaltres, fa unes setmanes vau tocar el bar dels Pagesos, aquí a Sant Feliu de Llobregat, que és un bar que acostuma a fer diferents acústics. Com va anar l'experiència de tocar amb el públic tan a prop? No sé si heu fet també molts concerts aquest 2012 a bars... No, no, com comentàvem, tot això està arrencant ara i, de fet, només hem fet dos concerts. Aquest, el dels pagesos, va ser el segon. I, home, és una experiència, no? El contacte amb el públic sempre és el més agraït del tema aquest de la música i és realment el que ve més de gust, no? És molt gratificant tenir la gent a prop i... Sí, per altra banda, com has comentat tu, que és un bar en què la gent està molt a prop i està asseguda, i amb això, vulguis o no, imposa una mica, fa una mica respecte, però bé... A l'hora et dona, no? Et dona vida, sí, sí, crec que s'ha d'anar progressant en aquest sentit i esperem tenir moltes més oportunitats per fer-ho. El fet de voler cantar en anglès, que ja ens has explicat, perquè tu ja tenies la idea quan vas venir de Londres i tot plegat, Xavier, és perquè teniu vocació de ser més coneguts a l'estranger que aquí, per exemple? No, la veritat és que m'ho he plantejat així amb una idea de com un negoci, de voler arribar més gent a l'estranger per poder estar més amunt. No, la veritat és que simplement quan van començar a sortir aquestes cançons potser em venia més de gust o em va sortir més natural fer-ho amb anglès. No tinc res en contra de la música en català, ni molt menys, soc un gran defensor de la llengua catalana, però... Potser per això que deies que els teus referents també són tots... Sí, potser per un tema de referents i perquè en aquell moment simplement em va sortir així i les cançons aquestes les identifico amb la llengua anglesa. Potser més endavant sí que canviem d'idioma i podem cantar en català i així. Però t'haig de dir que això sí que és una cosa que a vegades... Acabes un concert i, ostres, hi ha hagut tota una feina darrere i estàs molt il·lusionat allò a l'hora d'acabar el concert. I tu te la pregunta el mateix, no? I és la pregunta... Sí, sí, la primera pregunta, no? I, ostres, no és que ens enfadem ni molt menys, no? Però sí que dius, hosti, és curiós, no? En aquest país que a vegades tenim... Jo crec que una llengua es defensa fent-la servir i normalitzant-la. I amb aquest tema del català potser és com... que volem fer massa incidència, i potser ho hauríem d'aprendre tot d'una manera més natural. I ara tot està tan... La pofla de pell, no? És molt sensible, i és veritat. Per cert, les lletres, qui les escriu? Tu, eh? L'escric jo, sí, sí. Perquè hem llegit algunes quantes, la majoria són com molt nostàlgiques, romàntiques, fins i tot amb un cert punt dramàtic. Sí, home, és veritat. És un romàntic. És un romàntic, no? Sí, a veure, es fa el que es pot. En què t'inspires? Això ho faig per lligar o...? Ai, ai. M'agrada que em facis aquesta pregunta. No, home, no ho sé, sí que... Suposo que és una cosa natural escriure sobre les coses que et passen i escriure sobre sentiments i amb aquest tipus de música que estem fent, així més sentit i una cosa més tranquil·la. doncs sí que intentes parlar de coses que t'afecten i coses que són més personals. Sí que a vegades... Mira, potser això és un avantatge de cantar en anglès, que la gent potser en directe no m'acaba d'entendre. No, no, no. Llavors no et fa la cosa que... Aquí hem estudiat una mica, hem fet els deures i, per exemple, la lletra de Revelations, que diu, but there's no way I can say what I feel... no hi ha manera de dir el que sento, i després diu, because I'm so scared of living without you, perquè tinc molta por de viure sense tu, i després acabar dient també, tu seràs l'única que secarà les meves llàgrimes per sempre. Escolta, jo, clar, he interpretat que és la història d'algú que l'han deixat, no? Sí, sí, sí, et dic que són experiències personals, Però aquesta cançó, precisament, jo me l'aprenc com també una idea, al final, una idea positiva, no?, de quedar-te una mica amb allò que t'aporta cada persona i sí que és al final d'una relació i sí que hi ha un aspecte una mica negatiu, bueno, una mica trist. Sí, hi ha un amoïdor aquí. Sí, me la miro com allò de dir, ostres, cada persona t'aporta alguna cosa i aquesta cançó parla que al cap d'un temps aquesta relació... la veuràs com una cosa realment impositiva, que potser en el moment d'escriure la cançó no era així, però que a la llarga ho serà. De fet, això és la següent pregunta. Laia, si vols entrar al debat... A veure, som-hi. És que aquí tenim un psicòleg al programa fa uns mesos i parlàvem de diferents coses i ens deia que quan un és deixat o quan deixes, també una relació és com una mena de petita mort, no? No sé quin consell li donaríeu, per exemple, al protagonista d'aquesta cançó que parlàvem ara, que l'han deixat. Jo crec que sí que és com una petita mort, però també hi ha alguna cosa que ha crescut, que ha nascut. És a dir, tu quan comparteixes la vida amb algú, dones moltes coses teves, però l'altra persona també t'omple a tu i et dona coses. I encara que al principi, quan estàs deixat, diguis, hòstia, et quedis, aquesta sensació... Home, és que és molt fotut, eh? Sí, sí. Però jo crec que amb el temps acabes... Bueno, és això, no? Trobes... Bueno, que en el fons has guanyat molt, també, ja has après. Jo, mira, jo li diria que... No estàs igual que abans, no? Jo li diria que escrivís una cançó. No, perquè realment, amb el tema de la música... Ara aguantarem tot, ja, eh? Potser a mi a vegades em costa expressar aquestes coses, aquestes coses, sentiments, i amb el tema de la música sí que trobo un mitjà de dir coses que potser mai dirien una conversa. I, no ho sé, a mi m'ha ajudat molt en aquest sentit. Una manera d'esfogar-se, no? Sí, sí, sí, jo crec que sí Bé, em sembla que també teniu un altre tema preparat Quin serà el que ens tocareu ara? Far away Sí, mira, volíem fer Nosaltres tenim quatre cançons enregistrades Que vam enregistrar fa uns mesos I volíem provar a fer un tema que no està gravat I llavors és un d'aquests temes que toquem als directes Però que la gent no l'ha escoltat Potser tant, no? De què tracta la lletra? Per si algú se li escapa una mica? Doncs aquesta no parla d'amor, això és una novetat. Parla una mica del medi ambient, de tot el que ens envolta, tot el que ha estat al voltant nostre, que estava molt abans que nosaltres apareguéssim, i que d'alguna manera li hem anat perdent el respecte. I diu allò que és important tornar a recuperar el respecte en coses tan senzilles com... un riu a un arbre, precisament. Hem colat la falca. És molt de trist, no? Una cançó molt autèntica, com vulgueu. La intentarem fer, a veure com surt. Gràcies. Take me where the seas were born Where the immense city Could fit inside the drop There I'm gonna lie down There I'm gonna rest Just melting on your hand Recording all the clothes, the one to wear your skin It's perfect symphony, the wind dancing the trees That I'm gonna lie down Fins demà! Fins demà! Fins demà! There's a place on you where the grass is green But all the stupid things that we embed and sell Are so right for you Cleaves are cliffs, waves are wave That I'm gonna lie down That I'm gonna rest Hoping you forgive us Fins demà! Back in December, freezing the daybreak. But then I'm just gonna be so far away. So far away. So far away. Fins demà! Sí senyor, sí senyor, som molt fans, sí home, dels Tetris, aquí a la penya del morro, en directe el Xavi Marc i la Laia Pallejar. Per cert, el vostre disc, per si algú li interessa, es pot descarregar de manera gratuïta a la vostra pàgina web, que és detrisbsn.bandcamp.com. Vau dubtar a l'hora de posar el disc a internet de forma gratuïta o és una cosa que teníeu clara des del començament? Doncs jo no vam dubtar gens. Com t'hem comentat abans, això d'internet facilita molt les coses als grups, I com més gent li arribi a la música, millor. Així que, de moment, endavant i que tothom qui vulgui se ho descarregui i ens escolti sense cap por. És el que dèieu fa un moment, no? Que avui en dia, a través de Twitter, Facebook, s'arriba a un munt de gent, com nosaltres també, per exemple, que també us vam descobrir a través de Twitter i tot plegat. Utilitzeu la xarxa per donar-vos a conèixer? Sí, sí, ha sigut, de fet, gràcies a la xarxa. Vull dir que... Va ser com... Bueno, suposo que una de les coses... No, internet té les seves coses bones i dolentes, com tot. I crec que una de les coses bones és aquesta, que és que arribes amb poc temps a una quantitat de gent espectacular, no? I et dic, des que vam obrir el Twitter, Facebook, Van Camp, de cop ha sigut com una explosió de... Bueno, una cosa et porta a l'altra, tal, i tu mateix al·lucines, no? Sí, sí, la veritat és que és molt gratificant. Per exemple, fas un concert I el dia següent és com continuar una mica l'emoció d'un concert, no? Que la gent pugui entrar al teu Facebook i comentar-ho, penjar fotos i que algú digui, ostres, doncs això està molt bé. No ho sé, és com allargar l'emoció d'un directe, no? Perquè el canviant de tema, el panorama musical català, com el veieu avui en dia? I no dic que la llengua catalana, eh? Sinó la música com vosaltres, que es fa aquí, en qualsevol llengua. Com ho veus, Laia? Laia fa una cara, eh? Uf, això era que estava malament, o què? No, jo crec que no, al contrari, no? Vull dir, crec que... Bé, abans estàvem parlant, no?, de grups com... Bueno, ahir escoltava mateix, no?, estàs escoltant el Barça a la ràdio, i van sortir els Amics de les Arts, no?, que estaven a Glasgow fent un concert i tal. Vull dir que, bueno, jo crec que... Sí, jo veig que té una salut boníssima la música aquí a casa nostra, i a mi... Jo crec que estava una mica mort, no? I ara... S'ha revifat. La música en català està visquent potser la millor època des que jo ho recordo almenys. I s'estan fent coses molt interessants i espero que segueixi així. I ja per anar acabant, el vostre somni com a grup, quin seria? Home, a mi poder viure de la música, no? Crec que és un somni que comparteix molta gent encara que no sigui amb la música, poder viure d'allò que li agrada. Sí, sí. i jo no t'estic dient de fer-nos famosos ni aquestes coses, no sé, poder anar fent concert regularment i viure d'això i disfrutar-ho. Sí, disfrutar-ho, això al màxim. Poder tenir el temps que es necessita per realment disfrutar-ho i a sobre poder viure. A més, tinc la sensació que amb la vostra música i amb les vostres cançons guanya molt el directe tan a prop, els acústics, aquests que dèiem. Sí, perquè és molt íntim. Molta gent ens ho ha dit. Això se'ns ha comentat més d'una vegada. Perquè si aneu al Palau Sant Jordi potser perd. Home, no direm que no, si ens inviten... No, però la veritat és que aquesta és una de les crítiques més positives que de moment ens han fet i ens ho comentat més d'una persona. I, home, que et diguin això està molt bé, perquè en un estudi, vulguis o no, sempre es poden fer arranjaments, es poden tocar coses. En directe és el que hi ha i si a la gent li agrada, doncs crec que és la fórmula. Home, és on els músics allà demostren el que valen, no? Perquè quan tu estàs a un estudi... La tècnica pot fer molt. Exacte. En canvi, el directe és el que és i no hi ha més. Sí, sí, com el que acabem d'escoltar ara mateix aquí. En fi, doncs moltíssimes gràcies per haver vingut. Si us sembla bé, podem acabar amb un tema del Damien Rais, que també ens agrada molt aquí al programa, que és el de... Les comparacions són odioses, per això. No, home, no. Al contrari, jo crec que... Sí, home, sí, si ens agrada a tots, escoltem-lo i ja sabeu que teniu la pàgina web de trisbsn.bandcamp.com on allà us podeu descarregar i també escoltar les vostres cançons. Jo només us volia donar les gràcies a vosaltres, Jordi, perquè sense espais com aquests no sé què faríem, no? I això és una manera de donar-nos a conèixer. Sí, avui la penya del morro s'ha convertit una mica en IKTFM, com que ens ha aparegut, anem recollint el que hi ha aquí. No, però molt bé, sí, sí. Gràcies a vosaltres per venir, de veritat. Bona tarda. Bona tarda. No hero in her sky I can't take my eyes off of you I can't take my eyes off of you Fins demà! Bona nit. I can't take my eyes off you I can't take my eyes off you I can't take my eyes off you I can't take my eyes off you Bona nit. I can't take my mind off of you I can't take my mind off of you I can't take my mind off of you I can't take my mind off of you Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com. Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil. Informatiucomarcal.com De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill-out, l'esmooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. Smooth jazz.com 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem. Ei, ei, ei, ei. Un taxi, no? No, tio. No vull deixar el cotxe aquí. Va, que no et siguis cagat, Quim. Ho has fet mil cops. De veritat, no pateixis. Vaig bé. Les implodències al volant generen víctimes mortals, però també seqüeles per a tota la vida. Perquè pots evitar un accident, però no el seu record. Recorda-ho, els accidents són per a tota la vida. Al volant, risc zero. Generalitat de Catalunya. Atenció al semàfor. Recte final del programa d'avui. Com ja sabeu, aquest cap de setmana hi ha un dels esdeveniments més importants de la societat Sant Justenca. Sí, senyors, perquè tenim la 36a edició de la cursa de cars de coixinets. I és per això que ara mateix parlem amb un dels organitzadors de la cursa, que és el Just for Salva, i el tenim al telèfon, em sembla que trepitjant la pista del circuit per on es tiraran els cars aquest dissabte i aquest diumenge. Just for Salva, bona tarda. Bona tarda. On estàs ara mateix? Ara mateix estic a la sortida dels cas de coixinets. És a dir, a la recta de Canigó, el que és conegut tècnicament com la recta de Canigó, no? Exacte, la recta de Canigó. Ara mateix els plai han acabat d'embossar totes les palles, les bales de palla i ja està. Per avui hem plegat ja. Ja esteu acabant la feina perquè hem vist a través de Twitter de cars de coixinets, heu penjat algunes fotografies i efectivament com arribaven els camions perquè, clar, molta gent es pensa que això dels cars, mira, és el dissabte i el diumenge, però hi ha una feina els dies previs, no? Avui és el primer dia de feina dura al circuit o no? De feina dura al circuit podríem dir que sí. Sí, perquè és quan s'activa ja tot el tema que arriba la palla a les 8 del matí i a partir d'aquí els de l'espai s'hi posen i llavors ja tot comença a funcionar. Però des de començaments de setmana ja s'hi van fent cosetes. De fet, el dimarts ja no hi havia les bandes sonores al terra. El dimarts i dimecres van estar repassant els forats on s'enganxen els ferros per... per col·locar la resta de protecció, i així s'hi van fent coses. De fet, des de les 8 del matí porteu Déu-n'hi-do, no? Tenim una mala recepció, eh, des d'aquí. Tu em sents, però... Ah, sí, jo t'escolto bé. Jo no sento res. No sent res, tu, ara, just? Bé, doncs sembla que tenim problemes per parlar amb... Espera, ara et sento? A veure, just fa salva. Em sents bé o no? I tu? Jo em sento tota l'estona, t'estem sentint perfectament nosaltres. Ah, sí? Vale, sóc jo que em perdo. Sí, però esclar, perquè és que allà en aquella zona de Sant Just molta cobertura no hi ha, no? No, ja tenim problemes, eh, la cobertura? No, jo el que et volia comentar és que des de les 8 del matí que porteu aquí, per tant... Jo, a veure, m'hi vaig passant, però sí, sí, els de l'espai, sobretot que són els que estan encarregats d'empecatar la palla, són... No, des de les 8 no, des de les 9, 9 i mitja. Escolta, i els del cau què fan? Rescant-se la panxa mentrestant? Els del cau estan fent els bars, preparant els bars, fent els encàrrecs i, bueno, servirant cerveses i donant llocs al format que a l'hora de cap al quí, no? Bé, sí, sí, clar. M'imagino que un dels que preocupa més a hores d'ara, a 48 hores, que comencin ja les cronos per fer les graelles de les diferents categories de sortida el diumenge, perquè les cronos... es fan el dissabte amb tres baixades, amb tres sèries, on els cars baixen de forma individual. Jo em preguntava que si el que us preocupa més a hores d'ara a l'organització és el tema meteorològic. Home, preocupa, evidentment, perquè pot ploure i les previsions s'apunten a que segurament plourà, o bé dissabte o bé diumenge, però també, com l'any passat ja vam comprovar, els cars poden baixar fins i tot amb pluja intensa. Per tant, això no para i... continuaran baixant. Per tant, diguem que no hi ha plover en cas que plogui, com ja va passar l'any passat, perquè em sembla que, si no recordo malament, l'any passat es va aturar la cursa durant 40-45 minuts. Sí, perquè la pluja era massa intensa i no es podia pràcticament fer res, no? Un riu d'aigua que hi ha pel circuit. Si passa això, qui té la putestat de decidir l'organització, els corredors, qui ho fa? L'organització, l'organització, decidim, ens reunim, en comitè ràpid, i decidim a veure què fem. De fet, l'any passat, era, dels majories que organitzem, el nostre primer any que plovia d'aquesta manera. I nosaltres estàvem una mica així com cagats, per dir-ho clarament, i l'Òscar, que és el gat vell de l'organització, va dir, no, no, que això s'ha de fer, s'ha de fer, que no passa res, que els cars poden baixar. I vam confiar-hi una mica i dir, bueno, va tenir raó, no?, de fet. I, de fet, em sembla recordar que, fins i tot, els propis pilots, no?, la gent que es tirava amb els cars deien que sí, que volien fer-ho, que no passava res. Sí. Sí, sí. Nosaltres hem dit, mira, qui vulgui tirar-se que es tiri i qui no, pot marxar a casa. Això ja és opcional. La majoria va dir, no, no, ens tirem i endavant. Per tant, hem d'entendre ara que el carrer Freixas i el carrer Creu del Padró estan tallats ara? Estan? Estan tallats? Els cotxes poden passar? No, no, no. Es pot circular. Es pot circular, eh? Es pot circular pràcticament fins demà. Demà hi haurà talls mentre l'esplai va posant les bales de palla a les corbes i tal. A partir de quina hora? A partir de quina hora hi haurà aquests talls? Demà s'enjust? Doncs... Perdó, que m'estan parlant i no vull fer tantes coses de la vegada. Què et diuen, Jus? És una última hora? Era el Jonas, era el Jonas. Home, Jonas, saluda'l, saluda'l de part de penya. Ja ja hem saludat, ja hem saludat. D'acord, d'acord. Escolta, jo volia preguntar-te a partir de quina hora demà, ho dir perquè si hi ha veïns de Sant Jus que han de passar pel centre del poble, al costat del parc del Milenari, sàpiguen a partir de quines hores el carrer estarà tallat o si han d'anar a la part de dalt i utilitzen el carrer Freix per anar... El canigó i tot plegat. En principi, tallat, tallat, hi haurà moments que es tallarà. El que està prohibit és aparcar a partir de les 5 de la tarda de demà. A partir de les 5 ja es queda prohibit l'aparcament a totes les zones de carrer Freixas, Sol del Padró, Bona Vista, es veu modeler, dolç modeler i mercats. Canigó, Esglés, a tots aquests llocs, queda prohibit. Per tant, dedueixo que de forma intermitent, depèn del que necessiteu, s'anirà tallant la circulació, no? Sí. De fet, sempre hi ha el Julve, el policia, que està acompanyant els a l'esplai, i depenent en quin moment de muntatge estiguin, doncs para un moment la circulació, els d'Espai munten, després es torna a renovar la circulació, però en principi sí que podrà passar, eh? Avui s'han descarregat ja aquestes bales de palla, com diem, ja estan totes enfondades amb el plàstic ja clàssic de color vermell, estan posades ja als laterals o encara no? No, no, no, ara en moment estan totes a l'esplanada del Canigo apilades, fent una gran bala de palla gegant, i demà, doncs demà comencen a repartir-les. Fa fred aquesta hora de la tarda? No, s'està però bé. Quin és el proper pas a l'hora de seguir els passos? Perquè avui estem una mica coneixent els cars de coixinetges a dins, eh? Els dies abans, com es fa, com funciona... Quins són els passos a seguir un cop les bales de palla estan posades als laterals, al costat de les voreres, perquè d'aquesta manera fer protecció als cars? Quin és el següent pas? Bé, de fet, abans de posar les bales s'han de posar tanques, que són tanques de protecció aquestes de cerro. Van les tanques primer que fan, conformen i donen forma a la corba i després s'hi posen les bales al costat, no? Llavors també s'hi col·loca la reixa, que és la mítica reixa color taronja, llavors s'han de col·locar els pals perquè aguanti la reixa i la reixa, que això va... A tot el circuit, absolutament a tot el circuit. I aquestes són les tres coses bàsiques que s'han de fer. Col·locar les tanques, les bales i la reixa. Quanta gent hi ha treballant ara mateix aquí al circuit? Ara mateix jo crec que hi havia uns vuit o deu nois de l'Esplai i noies. I demà també és gent de l'Esplai que acaba de col·locar aquestes coses que comentes? Sí, sí. I són gent de l'Espai. Molt bé. I aquest any, amb quants voluntaris compteu a l'organització dels cas? Sí, nosaltres hem calculat sobre una cinquantena. Sumant organització, si col·laboradors serien uns 40, jo crec. Home, Déu-n'hi-do, no? Just? Sí. També gent que a vegades et veu dissabte, després un et veu diumenge, un et veu tot el cap de setmana... Llavors, clar, tota la vegada 50 nois potser no hi som, o ho sabem un cop en tot el cap de setmana. Però, clar, durant el matí passen, sí, sí, pràcticament 50. Per cert, el titular d'enguany dels cars podria ser que s'han apuntat més cars que mai comparat amb els últims anys, 122. Sí, podria ser, podria ser. A què creus que és degut aquest auge de participants a la Cursa de Coixinets, on va arribar a nivells una mica preocupants, diguem-ho així, per la salut de la cursa, fa 4 o 5 anys, on potser només hi havia 90, no? Sí, uns 90, uns 90, n'arriba a 100 cars, no? Llavors, a partir que nosaltres vam començar a fer l'organització, primer any 100, el següent 105, 110, 110, 115, i sempre ens hem mantingut, però hem anat sumant 5 o 6 cars. I aquest any 130, que està, és un número maco. 130 o 122? 130, crec, no? 130. O 129. O 129, potser. No, no, és que... Fem-lo rodó, fem-lo maco, 130. 130, doncs fem-lo bonic, 130, perquè jo et volia preguntar si saps quin és el rècord de participació durant aquests 36 anys ja de cars. Jo crec que es van arribar fins a 200 cars. 200 cars? Jo crec que sí, però estem parlant que jo era... Encara no em piraven cars, era molt petit. Estem parlant dels anys 90, començaments dels 90... tranquil·lament. Bé, de fet, sembla que en els últims anys es vagi revifant, no? Tu creus que això és degut a l'Speaker, per exemple? Per exemple, home, tenim un speaker boníssim, que ho fa molt bé, que ho fa molt bé. I esperem que aquest any faci una llançada... No, home, no. Llançada al bord, dins la cara i xerrarada. No, Jus, no ho faré, no ho faré. Per cert, no, no, no, aquesta nit, per cert, Jus, aprofito per comentar-te, i a tots els oients també, m'han convidat al programa Can Jiqui Pugi. Aniré una mica com a speaker dels cars i tal, i explicar coses, eh? Avui, de 9 a 10, a Ràdio d'Esvern. Molt bé, el programa en directe, no? Can Jiqui Pugi? No ho sé, suposo que... Home... El vam gravar ahir, just. Ah, vale, vale. Ja t'estic dient, però jo penso que no era més en directe. Si es penja una foto a l'Instagram on surts tu gravant el programa... És veritat. Bé, acabant en el futur, no? Vas posar un like o no, com a mínim? Crec que no. O sí, potser sí, va, sí. Home, ara veurem. Ara veurem. La Clara Aguilar, del que em digui que pugui, molt encertadament s'ha de dir, va fer una fotografia d'un servidor del programa. En fi, just, no. Merci per tot. De res. No sé si torna a parlar, però vaja, de totes formes, el que és important saber és que aquest cap de setmana hi ha la cursa de cars de coixinets, que cada vegada, els últims anys, la cosa va a més, i que és un espectacle, jo penso que no es pot perdre, sobretot el diumenge, perquè molta gent diu, però què és això d'Escars? Si vosaltres veniu el diumenge a partir de les 12, quarts d'una, jo crec que disfrutareu, la gent que no ha anat mai, moltíssim. Lo vais a flipar. Clar, perquè és quan hi ha les finals. I per cert, que m'han comentat que hi haurà una baixada a Carxondeo amb una cançó curiosa. Això m'han dit també. Bé, se m'ha comentat. Veus des de l'Explai? Mira, em sembla que aquesta nit el canji qui pugui la posaran. Mira què et dic. Mira, ja estaré escoltant-ho. Molt bé. Just, que vagi bé. Moltes gràcies. Moltes gràcies, Jordi. Au, va tardar. Fins demà. Segueix La Penya del Morro a Twitter i Facebook. A Twitter, La Penya del Morro. A Facebook, La Penya del Morro. Com veus, som originals de mena. Bé, nosaltres ho deixem aquí. Tornem demà a partir de les 5 de la tarda. Agradeixo a tota la gent que ha fet possible la penya del morro d'avui, la Carme Verdoi, a l'actualitat Sant Justenca, la Júlia Tmell, els misteris de Catalunya, la Roser Arcs, l'Educació Canina també ens han visitat de tris amb aquests acústics que han fet en directe i ara el Just for Salva amb la connexió des de la pista, dels cars, del circuit urbà, dels cars de coixinets que hi ha aquest cap de setmana. Us deixem ara amb l'informatiu Vespre, el Sant Just Notícies amb la Carme Verdoi al capdavant. Tornem demà a partir de les 5 de la tarda que us ha acompanyat i parlat Jordi Domènech, que vagi bé. Adéu-siau. La penya del morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio d'Esvern. As the winter winds litter London with lonely hearts Oh, the warmth in your eyes Fins demà! Fins demà! Oh, the shame that sent me off from the God that I once loved was the same that sent me into your arms. Fins demà! Bona tarda, són les 7 del vespre. Comencem una nova edició dels Sant Just Notícies d'avui, dijous 8 de novembre. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Sant Just Notícies, edició vespre. El present i futur de Catalunya a Europa és el tema central del set de diàleg per la independència de Sant Jus. L'excorresponsal de TV3 a Brussel·les i Berlín, Martí Anglada, conduirà aquest acte avui al vespre a la Teneu i explicarà com està la relació entre Catalunya i els països europeus. Repassem ara altres informacions destacades de la jornada. Aquesta mitjanit comença la campanya electoral.