#150 - Sant Just: llegendes, gossos, Fàbregas i llibres

El conseller Puig també ha assegurat que la delegació del govern espanyol a Catalunya no va demanar suport als Mossos d'Esquadra abans de la manifestació per protegir la seguretat de la seu de la prefectura de la policia. A Villa Lalletana, Barcelona, Puig s'ha mostrat molt crític amb l'actitud de la delegada Maria de los Llanos de Luna. Aquesta tarda ha caigut un cotxe a la via del tren a pocs metres de l'estació de Rodalies de Premià de Mar, al Maresme. L'accident s'ha produït per causes que es desconeixen, poc abans de dos quarts de cinc de la tarda, quan el turisme s'ha precipitat a la via. Mentre s'estudia com treure el cotxe d'allà, de la manera més ràpidament possible, els trens de la línia R1 de Rodalies circulen per una sola via entre el Masnou i Vilassa de Mar i, per tant, acumulen un retard que ara és d'uns 15 minuts. Bona tarda, us parla Joan Barberà. L'excentral argentí del Saragossa, Fernando Cáceres, que recupera després de rebre un tret al cap fa tres anys, ha assegurat en declaracions... ...meravella. A més, Cáceres ha desfet analogis del blaurà Leo Messi. Es increíble las cosas que hace. Yo como argentino me siento orgulloso porque está dejando muy bien tanto a la Argentina como los argentinos. que es una maravilla, tanto como jugador como persona. Hace cosas que a veces tanto no se veía a un jugador así. Y ojalá... ...como para definir a un grande como es él. Y hay muchos debates, pero de lo que hay en la actualidad, sí, sin duda. Tranquilamente, el número uno es sin duda. Cáceres diu que el seu desig és ser entrenador i que li agradaria dirigir el Saragossa, rival del Barça dissabte. Han bascat avui a les 7, partit d'Eurolliga. El Barça juga a la pista del Brosse Bàsquet Salamany. Sintonitzes Ràdio Despert, la ràdio de Sant Just. Ràdio Despert, Ràdio Despert, Ràdio Despert, Ràdio Despert, Ràdio Despert. En directe, amb atendis de Sant Just d'Esvern, al 98.1 de la FM i a tot el món a través de ràdio d'Esvern.com, comença un programa amb molta penya i molt de morro, la penya del morro. Què tal? Bona tarda, amics i amics. Us saludem en directe des del 9.8.1 de la FM. Efectivament, aquest és el programa de les tardes de Ràdio d'Esvern. Us parla i us saluda Jordi Domènech. Gràcies, moltes gràcies per escoltar-nos. Benvinguts a la penya del morro. Avui al programa comentarem l'actualitat santjustenca amb la Carme Verdoi. Carme, bona tarda. Bona tarda. Parlarem dels pastorets de Sant Just que busquen extras per les seves representacions. Atenció, estigueu atents, eh? Perquè em sembla que és la primera vegada que això passa a Sant Just d'Esvern. En parlarem d'aquí uns moments. A més a més, també repassarem la història de Joan Delós, que és una llegenda del Pirineu que circula... per moltes contrades al nostre país, amb la Júlia Atmella, a més a més també tindrem Educació Canina amb l'Albert Capapell, i atenció perquè avui ens visita un Sant Justenc, avui tenim la sort, que ens visita un Sant Justenc que ha fet moltes coses en el món de la fotografia, en el món de la televisió, i a més a més l'altre dia va ser premiat amb un premi especial per la seva trajectòria, els Desens Premis Arc, que són promoguts, per l'Associació Professional de Representants Promotors i Mànagers de Catalunya. Estem parlant de Francesc Fàbregas, que vindrà avui al programa i li farem una entrevista sobre, no tota la seva trajectòria, perquè ha fet moltíssimes coses, però sí, potser dels moments més puntuals, perquè, entre altres, va ser creador de Sputnik, mític programa del 33, o també va impulsar el programa Silenci, Carme. que després ha creat una generació de gent propi. Bé, en parlarem d'això amb el Francesc i acabarem avui parlant de llibres amb l'Arnau Consol. Bona tarda i benvinguts a La penya del morro. La penya del morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio d'Esvern. A més a més, també llegirem alguns tuits que fan referència a Sant Just. D'Esvern, sabeu que ens podeu veure, sí, sí, veure, a través de la webcam de radiodesvern.com ara mateix, o també us podeu posar en contacte amb nosaltres a través de lapenyadelmorro arroba gmail.com si teniu qualsevol comentari, sugeriment o qualsevol cosa que us passi pel cap mentre fem el programa. Ja ho sabeu que aquestes són les vies de comunicació. Carme, comencem amb les notícies de Sant Just, perquè aquest vespre... Es presenta al Casal de Joves de Sant Just, el Servei Europeu de Voluntariat. Es tracta d'un programa subvencionat per la Comissió Europea que permetrà als joves d'entre 18 i 30 anys fer un voluntariat en algun país europeu. Carme. Sí, és un voluntariat que durarà aquest període entre 6 mesos i un any i es planteja en diferents àmbits, cultural, d'inclusió, d'informació juvenil o mediambiental, entre altres. És de mobilitat individual, cadascú pel seu compte, i no es necessita cap titulació concreta per fer-lo. La conferència on es presentarà serà a dos quarts de vuit, a la sala Uidi Montlló del Casal, i intervindran Lluís Monfort, regidor de Joventut, Begoña Aro, tècnica del Servei de Mobilitat Internacional de Sant Just, i també Joan Bassaganyes, regidor d'Ocupació i Innovació. Sempre he estat molt fan d'aquesta música que sona de fons, que, si algú no ho sap, és l'himne oficial d'Eurovisió, una mica a Europa i tot plegat. En fi, avui al Casal de Jove, si us ve de gust, podeu anar a veure aquesta història. Canviem completament de tema. Ja s'acosta a Nadal. Oh! Perdona. De fet, d'aquí 15 dies deuen encertar els llums, no? O 3 setmanes, 3 novenes per la política. Mira, ahir vaig estar pel centre de Barcelona i ja hi havia llums. I també, eh? Aquí també ja n'hi ha, no? No, no sé, però Sant Feliu, Sant Joan, sí. Estan instal·lats, però no estan oberts. Ja estan instal·lats. És que ja és Nadal, Carme. L'esperit nadalenc ja ens contagia a tots. Ui, sí, molts. Els pastorets de... A mi m'agrada, eh, Nadal. Sí, home, mira, és una de les poques èpoques de l'any que... Que no t'agraden. No, no, no, no. Ah. que, malgrat la crisi, et resignes, no, Carme? No sé, no en aquest sentit, però no ho sé. Estar en família... No sé, hi ha una època que no m'agradava, tampoc... A mi, saps per què m'agrada? Perquè vulguis o no, el meu ADN inconscient, tinc impregnat la meva infantesa. Clar, per això, eh? I suposo que això ens afecta a tots, perquè contra els records d'èpoques passades que vas viure millor, no es pot fer res. En fi, els pastorets de Sant Jús busquen extras per les seves representacions. Des de la CAL, que és la Coordinadora d'Associacions per la Llengua, i també l'Ateneu de Sant Jús, estan preparant aquesta obra pel desembre i necessiten actors i actrius per formar-hi part. Bàsicament per formar part, per ser extras, eh?, de representacions. Aseguren que aquests pastorets es podran veure sobre de l'escenari... Aquests pastorets que es podran veure sobre de l'escenari, perdó, al desembre són diferents dels altres. Són innovadors, contemporanis, que tenen la intenció de trencar una mica amb el que hi havia fins ara i molt divertits per tots els públics i adaptats a la realitat de Sant Just. Què vol dir això? Que faran bromes i gacs sobre el carrer? Segurament. Suposo que passa en molts pobles. Jo, per exemple, això ho vaig veure a Vilanova, que té grans actors com són Sergi López i Toni Albà, que jugaven molt amb aquesta idea d'incorporar també bromes internes de la zona. Llavors, el títol és teu, els contrapastorets de Sant Just, i es farà el 21 de desembre a les 8 del vespre, i el dia 23 de desembre a les 6 de la tarda, els extras, però només haurien d'assistir als assajos de l'última setmana abans de l'estrena, és a dir, del 17 de desembre al dia 20, de 7 a 9 del vespre. Seria doncs aquell esforç concentrat en aquella esta setmana, i si us interessa, podeu contactar a través dels diferents correus electrònics, com són calsanjust.com, ateneudesbern.com, o bé rconsul arroba gmail.com. Que ho dirigeix el Roger? M'imagino que sí, no? Que és el que es va passar l'any passat amb els pastorets de la ràdio. Pot ser, no ho sé, no ho sé. No, jo pregunto que un dels mails de contacte és el del Roger. Jo crec que sí. No sé si és perquè és un del... No s'hauria dit que si és ell l'únic director. Home, els pastorets... Jo ho aclarirem. Carme, alguna vegada has participat als pastorets? No. No, no. Tu sí? Jo sí. Jo ho vaig fer de Satanàs. Déu-n'hi-do, no? A la fi, l'hora ha sonat d'emprendre la gran batalla. Aquest era el... És veritat, o no? Sí, sí, de debò. I si mon poder no es falla, tindré el món en un grapat. Que comenci, doncs, la guerra contra el poder etern. Veniu, fúries de l'infern, i que s'esberli la terra! De fet només els he vist dos cops. I llavors en aquest moment venien tot de demonietes pel meu voltant, jo feia de satanàs, i llavors cantaven una cançó que la lletra deia Som les fúries de l'infern, som els mostres infernals i el caliu del foc etern forgem pecats capitals. I més llarg encara, però la veritat és que era curiós, eh? En fi, home, és un dels moments mítics i frases mítiques de personatges dels pastorets, com per exemple el Lluquet o el Rovelló. que tenien, com es diu això, són diferents pastorets i personatges. Home, estarà bé, estarà bé. Sí, jo crec que, home, sí, sí, perquè a més també fa molts anys que està de moda això de compaginar i de fer un híbrid entre els pastorets clàssics i també coses així com estranyes i modernes. en diferents teatres de Barcelona. Recordo, per exemple, uns pastorets a l'estil de la Guerra de les Galàxies amb el Pau Riba, que vam fer el Romea ja fa bastants anys. En fi, canviem de tema. La Pella del Morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio Desverbs. Ja sabeu que la setmana que ve, diumenge, hi ha eleccions al Parlament de Catalunya i per aquest motiu cada dia a la ràdio van passant diferents partits polítics per explicar una mica les seves intencions. 25 de novembre, eleccions al Parlament de Catalunya. Avui ha estat el torn de solidaritat per la independència, que ha explicat que l'objectiu principal d'aquesta formació és la independència de Catalunya. El coordinador comarcal del partit ha vingut a Ràdio d'Esvern i ha explicat que milloraria aspectes com la feina, la sanitat o l'educació dels catalans si Catalunya fos independent. Exacte, de fet, des del seu punt de vista és la mesura ideal per reduir l'atur i millorar la nostra sanitat, educació i altres qüestions. Consideren que la independència condiciona tot, des de l'educació, com dèiem, fins també al nivell laboral, passant per aquests altres aspectes que comentàvem, com sanitat i serveis socials. També consideren que Catalunya ha d'assolir la independència sense matisos i ser un nou estat d'Europa i del món. A més a més, també defensen una educació pública i de qualitat basada en la immersió lingüística. Consideren, d'altra banda, que el flacar escolar és un gran problema, el que han de fer front tots els governs entrants, però consideren que el sistema educatiu s'ha de canviar d'acord amb el criteri de pares i mares i dels mestres, allò de canviar-ho segons cada govern. Perquè fa un referèndum creuen que la pregunta que s'hauria de fer els catalans ha de ser clara, independència sí o no, i volen que sigui un referèndum vinculant. I en cas de possibles pactes, el coordinador de solidaritat al Bas Llibregat, Miguel Casals, que és qui ha vingut aquest matí al Just de la Fusta, ha assegurat que el seu partit només acordaria pactar amb partits polítics que tinguin com a objectiu aconseguir l'Estat o República Catalana i de pressa. Bé, doncs fins aquí l'actualitat Sant Justenca d'avui, que per cert, parlant de política, em sembla que Alicia Sánchez Camacho avui ha estat a Sant Just d'Esvern, concretament a la residència nostra senyora Lourdes. Doncs no teníem això. Ho repassem d'aquí uns moments als tuits de Sant Just. Segueix la penya del morro a Twitter i Facebook. A Twitter, la penya del morro. A Facebook, la penya del morro. Com veus, som originals de menys. Avui hem retuitejat el Twitter de la penya del morro, a punt d'arribar als 450 followers, cosa que ens fa molta il·lusió i molt d'orgull. Gràcies per seguir-nos en aquesta xarxa social. Ja sabeu que nosaltres retuitegem i també comentem tots els tuits que parlen de Sant Just per intentar trobar un espai comú en aquesta xarxa social de la gent que Sant Just tenca. Aquest dissabte, per exemple, actua en el casal de joves de Sant Just el grup Entrepierna. I tenen Twitter i han posat entre pierna este sábado 17, des de les 11, con la Jump Session. Que allà no es diu Jump Session, que es diu Live Sessions, però vaja. En fi, Xavi el Roldán, mira què diu. Per cert, aquest vespre, programa Projecte Fluzo, el condensador de Fluzo, a les 8 a ràdio d'Esvern. Llibres, pèl·lis, còmics, tele i tal. Per tant, no us el perdeu, també és un programa que a mi el segueixo molt. Sergi Seguí, regidor de Cultura d'Ajuntament, ha posat a Twitter. Voleu fer d'extres a la primera representació dels pastorets al nostre poble? Apunteu-vos-hi amb el hashtag Sant Just. La Clara Aguilar, que també és col·laboradora del programa, diu coherència i responsabilitat periodística. En un altre tuit diu el cas de la de Sant Justenca, l'Ali Sandi hi penja un vídeo al YouTube que jo encara no he tingut l'oportunitat de veure, però vaja, que estarem a sobre d'aquest tema els propers dies i tal, amb el hashtag Periodisme, censura i Sant Just. Què voldrà dir, això? No ho he pogut veure. Tinc molta curiositat, eh? Clar, perquè ara faig el programa, no puc. Ja ho veuré després. Per exemple, Lluís Monfort, també, regidor de l'Ajuntament de Sant Just d'Educació, per exemple, entre altres, ahir tuitejava... Però ara com, collons, tornem a Sant Just? Perquè, clar, no hi havia metro. Com a mínim, les parades del centre estaven tancades. Ho explica, no? No, no ho dius. A més, com a mínim, mencionant Sant Just. PP Catalunya, el partit polític, que ha fet un tuit, diu, totes les fotos d'Alicia Sánchez Camacho aquest matí amb la gent gran a Sant Just d'Esvern. I amb el hashtag Junts Sumem. I llavors hi ha una galeria de fotografies que també hem retuitejat d'aquesta candidata de Partit Popular que ha vingut avui a Sant Just d'Esvern. A més a més, també, per exemple, el periòdico que es fa ressò d'una notícia que ja vam comentar fa un parell de dies, arrel de la visita de l'alcalde de Sant Just aquí al programa dels matins, el Just a la Fusta, que diu que la crisi deixa sense inversions l'Ajuntament de Sant Just per l'any que ve. Hem fet una notícia al periòdico de Catalunya. Ah, sí? Sí. Després, Lluís Bonfort, que ahir va estar a la manifestació convocada per la vaga general, i diu ser alemany del 14-N i trobar-se molta gent de Sant Just. Gregaris? Previsibles? Es pregunta. Poca gent alemany? Segur que no. I després també un parell de tuits relacionats amb la vaga general. El primer diu en Sant Just d'Esvern, pràcticament todo abierto ahí, cerrados los negocios que la banca ha llevado a pique amb els hashtags 14N al carrer o 14N Rise Up. I un altre que, completament diferent, que diu, tarda les freses al centre, diu, no es veu, però també porta les sabates de faralae. I és la Mariona Cardona, que ens imaginem que és la seva filla, que l'ha vestit per ballar sevillanes. Dos maneres diferents d'entendre la vaga general. Carme, moltíssimes gràcies per aquestes informacions. Ja sabeu que a partir de les 7 al Sant Just Notícies, edició vespre, i ara mateix tota la informació que vulgueu de Sant Just a radiodesvern.com. Fem una pausa. I, Carme, per cert, tu saps quina és la llegenda del Joan de l'Os? No, no, no. Fa por? Jo crec que sí. És una llegenda dels Pirineus que ens portarà la Júlia Atmella d'aquí uns moments. Prepara't, que té pinta que ens cagarem a sobre. Fins ara. Fins ara. La penya del morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio d'Esvern. I know I gave it to you months ago. I know you're trying to forget. I'll carry you home. No, I know that I'm not all that you got. Hola, què tal? Sóc el Lluís Gavaldà i envio una salutació molt cordial a la penya del Morro de Radio Desver. Petons, salut i força el canot. Hola, sóc el Joama Balagueró. Una salutació molt forta per tots els oients de la penya del Morro. Soc Agustina Ribas, soc del graner de Sant Lluís i envio una salutació a tots els oients de Sant Lluís i també a la penya del morro. Doncs moltíssimes gràcies per totes aquestes salutacions. Continuem en directe a Ràdio d'Esvernia, la penya del morro, amb aquest tema We are young. Més de 150 milions de visites al YouTube avalen aquesta formació britànica. Fan. We are young So set the world on fire We can come brighter Que la lletra diu... Aquesta nit ens sentim joves, capaços de tot, una mica com la Júlia Atmella. Júlia, bona tarda. Hola, bona tarda. Escolta, Júlia, sempre que véns hi ha com una atmosfera aquí a l'estudi. Ara tot se comença a omplir com una mena de boira espessa, una màquina de fum. i allà al fons, al fons de l'estudi número 1 de la ràdio hi ha aquesta figura de la Júlia Atmella que emergeix de les profunditats. Perquè la Júlia... Mira, mira, fa por, eh?, més amb aquest vestit negre que portes avui, així... La Júlia Atmella cada setmana ens porta les diferents llegendes que va trobant per Catalunya i avui, Júlia, com hem comentat, portes una llegenda... concretament de la zona que circula dels Pirineus catalans. Ojo! Exacte. A veure, però clar, als Pirineus hi ha moltes comarques que pertanyen als Pirineus. Exactament, hi ha moltes comarques i totes elles prenes de llegendes misterioses i molt interessants de visitar, com per exemple seria la Val d'Aran o la Val de Boí o els volcans de Blot. I ciutats de muntanya on s'hi amaguen les bruixes. Ah, sí? I després... Home, per la zona aquella del Pallars Sobirà? Per allà, les muntanyes, que s'amaguen els lacs i tot. Home, que hi ha la bruixa d'ort, hi ha sort, també... Perdona. Allà hi ha alguna cosa, eh? També hi ha... Ja ho buscarem per explicar-ho un dia. Esterri de neu, tot allò, allò hi ha molta bruixa per allà, eh? A més hi ha la Cervera... Fan la que la ricadany, per exemple, vull dir que allò és una mina per gent com tu fanàtica de les llegendes i els misteris. Exacte. I, bueno, per últim, el que avui explicarem, que m'ha semblat el més interessant, és el Parc Nacional d'Aigües Tortes i l'estat de Sant Maurici, que és un lloc molt interessant per visitar. I que fa molta por, també. Home. Depèn de l'hora del dia. A la nit, sí, eh? A la nit una mica. Sí, a partir de quan ja fa fosc, allò fa cagar. Per tant, avui repassem una història situada a l'estany d'Aigüestortes, al Parc Nacional d'Aigüestortes. No, situada en general als Pirineus. Als Pirineus en general. Però parlem de l'estany d'Aigüestortes perquè és com més interessant per visitar o què? Ah, no sé, el que diguis. Per cert, aquest parc, el d'Aigüestortes, és interessant, no? Hi ha molta fauna i molta flora. Bueno, ja està sembrat de vets i boscos de prinegre, centenaris, eh? O sigui, també allà hi ha alguna cosa rara. Segur, segur, ja l'has parit, no?, dels pagès. És que és molt misteriós tot en aquesta secció, eh? Sí, oi? Qualsevol cosa és misteriosa, fins i tot un arbre centenari del Parc Nacional d'Iuastortes. Home, i el parc té, doncs, gairebé 200 estanys d'alta muntanya. Fixa't. O sigui, hi ha fins a 5 recorreguts per fer en tot el parc. Clar, home. Que són caminades d'aproximadament dues hores, depenent del recorregut. Que són també molt... Misterioses, oi? Molt misterioses, tot és molt misteriós aquí. Sí, sí, sí. N'hi ha que duren, mira, són aproximadament de dues hores i n'hi ha que duren sis. Imagina't quin misteri. És veritat, és veritat. En fi, què et sembla si comencem repassant la història d'avui? Sí. Perquè Quiqui és el protagonista, per saber-ho? El protagonista es diu Joan i és el fill d'un os i d'una noia que va reptar l'os. És el fill d'un os? Sí, d'un os. D'un animal os? D'un os. El primer misteri és com pot ser que un os tingui un ésser humà com a fill. Exactament. En fi, què va passar en aquesta llegenda, Júlia? Un os va raptar a una noia del poble i la va recloure en una cova on va tenir el seu fill Joan i va protegir l'entrada per una gran roca. El nen va créixer allà a la cova, diguéssim. Perdona, perdona. El fill és de qui? És de l'os o d'una dona? De l'os i de la dona. Ah, de l'os i de la dona! Home, clar. Estem ja aquí creuant els límits de la legalitat. Però vaja, continua. Les llegendes és el que tenen. Exactament. No tenen de lleis. Bé, el fer-se gran a aquest noi, doncs, va tenir la força suficient, perquè com que era fill d'os per apartar la pedra... Clar. No, no, per favor, és un tema seriós. No, la llegenda... És misteri, no? Que és la llegenda del Joan de Lòs, que molta gent potser l'escoltarà. Segurament. Anem a fer-la sencera, va. Bueno, i llavors el noi aquest se'n torna al poble amb la seva mare. I llavors quan arriba al poble va al batlle i li demanen una vara, un pal, no? Sí. i de 90 quintars, o sigui, imagina't. Que no sé, ens imaginem molt llarga. Molt llarga i molt pesada, no? Molt pesada, no? Molt gran. Molt bé. I ell i la vara, doncs, surten al camí i pel camí troben un home... Com, per exemple, com una porra d'aquells dels atel·listurbis dels Mossos. Sí, segurament, més o menys, però una mica més. D'acord, d'acord. I, bueno, pel camí es troben un home que arrenca els pins amb les ungles, que li direm arrencapins, un que s'obre pas empenyent les muntanyes amb l'espatlla, que li direm al regir a muntanyes... No ri, home, què? No, no, no, l'estic escoltant, home. Un que fa córrer i ballar els núvols, que li direm bufim, bufaina... Sí. I tots quatre van a casa del dimoni, no? Vale, o sigui, és una mena com del grup de los cuatro fantásticos... Exactament. Però de pagesos i habitants dels Pirineus. Exacte. I se'n volen anar a casa del dimoni. Sí, sí, se'n van a casa del dimoni... Sí, baixen a l'infern, no? Se suposa que el dimoni viu a la muntanya, ara. Ah, viu a la muntanya? Ara sí. Ah, val, val, val. No, no, d'acord, va bé saber-ho. I llavors, doncs, sí que he d'anar a viure allà. I, doncs, van fent mentre un cuina, l'altre es treballa a l'hort i es van divint les tasques de la casa. Ah, val, tots vivint amb el dimoni. Exactament. Molt bé. Llavors, un dia, s'accent des de la xamanella, ai que caic, i llavors comencen a caure... Unes cames, un cap, un tronc, peces separades, fins que es forma un dimoni davant seu. És el propietari de la casa. Llavors aquest, el dimoni, que estava a casa seva, s'encén una pipa, es cup dintre l'olla i llavors comença a pallissar el cuiner. Bé, les legendes tenen un punt una mica també... Heavy, no? Sí, sí, que clar, es va passant de generació en generació i si les enditgem, com estem fent aquí, hi ha moltes coses que... Jo no els explicaré, els meus fills, o sigui... Políticament, molt incorrectes, però vaja, és el dimoni, pot fer el que li doni la gana. Apallis al cuiner, molt bé, què més? I això ho va repetint, no? Apallis al cuiner, doncs el que treballa a l'hort, amb tots els tres, fins que li toca el Joan de l'Os. Ah! que llavors, clar, aquest, com que tenia la porra, bueno, la bada, doncs la pallissa el dimoni mal educat i el llença dintre d'un pou. El Joan de l'Os el dimoni. Sí, el Joan de l'Os llença el dimoni al pou. I llavors el Joan de l'Os baixa el pou a veure com estava el dimoni i allà hi troba tres noies que el dimoni hi tenia encantades. Ah! Llavors, els reclama, o sigui, el Joan es troba el dimoni també, a part de les tres noies, i els reclama que les vol ell. I lluiten per el dimoni, el Joan li talla l'orella, i llavors, com que li talla l'orella, el dimoni se suposa que queda a servei del Joan de l'os. Ah! Sí, sí, sí, molt curiós. Clar, clar. I llavors el Joan es quedaria amb les tres noies. Diga-li tot al Joan també. Clar. I els companys que les volien, doncs intenten trair-lo, però el Joan amb la vara, perquè no l'ha deixat anar en cap moment, els mata. Oh! Per tant, una història molt tràgica aquesta, eh? Sí, oi? Acaben tots morts. Acaben tots aquí morts. No salva ningú. Llavors, el misteri d'aquesta història estaria en... Perquè clar, Joan de l'os, com que és fill d'un os, aconsegueix matar a tots els... Exacte. No, perquè porta la vara. És la vara, en realitat. Ah, la vara és la dolenta. La que mata. Val, val, val. Hi ha com una moralina, una conclusió o alguna cosa... Jo no m'acostaria una vara, eh? Ja, ja, ja. Aquesta és una. Però després, els acompanyants... Sí, els acompanyants tenen com uns noms especials segons el lloc on s'expliqui la història, diguéssim. Per exemple, per dir-ne alguns, el Rosselló... s'anomenarien Passarrius i Tombapenyes, que seria el que bufa els núvols i el que empella els muntanyes amb l'espatlla. Ah, perdona un moment, a veure, expliqueu-ho bé això, Júlia. Entenc jo, segons el que estàs explicant, que cada personatge correspon a una comarca dels Pirineus. No, no del tot. És que a cada comarca dels Pirineus... No entenc res. No, t'ho explico. És que a cada comarca dels Pirineus tenen un nom diferent. Ah. Això. Sí, home, però això ja... Per exemple, clar. Això ho sabíem, no? Clar, però és que... L'Altarricaborsa, l'Urgell... No, però... Tenen un nom diferent els personatges. Ah. Mira, te'n segueixo explicant. A l'Aragó, per exemple, es dirien Batemontes i Arrancopinos. Ah, val, perdona, depèn d'on ens explica la història. Ah, exacte, però si tu ets abans. D'acord. No m'escolta. No, no, sí, sí que t'escolta, val, que passa que era per veure si estaves atenta. Sí. Després, doncs, a l'Occitània, per exemple, també, diuen, en diuen, roda de molí i em porta a canó. I en comptes de, de aparèixer-se el dimoni, se'ls apareix un ballet mentre estan caçant. Ah, doncs. Canvia una mica la història, també. Clar, depèn d'on ens expliqui, la llegenda és una o una altra. Exactament. I per últim, s'ha de dir que aquesta llegenda diu que es pot emparentar amb les figures dels peluts, com per exemple Gifre el Palós o Nicolau el Ballós d'Alemanya, i fins i tot s'emparenta a Mèrcoles o al gegant rotllà o gent de celtes de l'Europa Central que van introduir la cultura del ferro. Doncs, Júlia, et mella, moltíssimes gràcies una setmana més per haver vingut al programa i per haver-nos explicat aquesta llegenda avui. Tu, per això, vius bé i tranquil·lament, no?, la teva vida? Sí. Vull dir, tens aquesta part misteriosa, però després fas vida normal. Ah, Sant Feliu de Llobregat. Exactament. Tot bé per Sant Feliu? Sí, de moment sí. Hi ha alguna cosa a fer interessant d'aquest cap de setmana? Que yo se pega. No. No ho sé, no. Vale, vale, vale. És que Sant Feliu també és misteriós, eh? Aquella part de... Sí, oi? La part de l'estació, allà passen coses, eh? Sí, oi? Hi ha molta policia últimament. Oi que sí? Sí, jo crec que sí. En fi, investigarem a veure què és el que passa. Júlia Emella, moltes gràcies per la setmana que ve. Gràcies. Adéu. Bona tarda. Bé, 5 i 35 de la tarda, fem una pausa per la publicitat i tornem d'aquí uns moments a la penya del morro. Ai, quina por! El 25 de novembre hi ha eleccions al Parlament de Catalunya. Si vols votar per correu, adreça't personalment a qualsevol oficina de correus i presenta l'original del DNI. Tens temps fins al 15 de novembre. I si tens una discapacitat visual, pots demanar el kit de vot Braille trucant al telèfon gratuït 900 100 186. Tens temps fins al 29 d'octubre. Més informació al 012 o parlament2012.cat. Generalitat de Catalunya. Nova promoció d'habitatge públic a Sant Just d'Esvern. Habitatges en plaça d'aparcament i traster des de 133.000 euros IVA inclòs. Promunça, empresa municipal de l'habitatge de Sant Justes Bern, informa de la propera promoció al barri de Mas Lluí. 54 habitatges de protecció oficial de règim general de 55, 66, 78 i 90 metres quadrats. La data límit per a l'entrega de la documentació és el proper 20 de desembre. Més informació 93 470 7930. Al Just a la Fusta, parlem de tot el que passa a Sant Just. Hi ha alguna premsa que ja aconseguiran treure qui eren tots els empresaris que anava amb ell, que fins ara mutis. 400 pisos per vendre. Si se l'ha pagat de la seva butxaca, ningú li pot dir res. Busco sempre aquella notícia una mica positiva. Tant d'èxit de públic que està omplint gairebé cada dia. Si volem veure algun d'aquests grups més de casa, hi ha moltes oportunitats, molt festivals. Tu t'equivoques en un penal en un Barça a Madrid, pots quedar crucificat a per vida. Tot se solucionarà, amb el temps tot se soluciona. Just a la fusta. Vivim Sant Just en directe, cada matí de 10 a 1. Ei, ei, ei, ei, un taxi, no? No, tio, no vull deixar el cotxe aquí. Va, no et siguis cagant, ho has fet mil cops. No pateixis, vaig bé. Les imprudències al volant generen víctimes mortals, però també seqüeles per a tota la vida, perquè pots evitar un accident normal. Però no el seu record. Recorda-ho, els accidents són per a tota la vida. El volant, risc zero. Generalitat de Catalunya. Ràdio Tosfer 98.1 Ràdio Tosfer 98.1 Ràdio Tosfer 98.1 La pella del morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio Desvet. Fins demà! Elles diuen The Black Keys aquest tema Lonely Boy, sóc un noi solitari. 5 i 40 de la tarda. Fins demà! Ja sabeu que cada dijous tenim amb nosaltres l'Alberca Papell o la Rosé Arts, depèn de les setmanes, són els nostres educadors canins particulars. I per tant, si teniu gossos, jo crec que la secció d'avui us interessarà. Perquè avui parlarem de com jugar amb el nostre gos, Albert Capapé. Bona tarda. Hola, bona tarda, Jordi. Què tal? Bona tarda. Aquí una setmana més per escoltar els teus consells. Avui, com comentem, parlarem sobre els jocs que podem fer amb els nostres gossos, el joc com a eina, també diferències entre jocs de joves i jocs d'adults, o també les diferents joguines que podem utilitzar per fer-ho amb el nostre gos. Per cert, Albert, a vegades és veritat que la gent que teniu gossos, o els propietaris de gossos, juguen de forma inconscient amb el seu gos, que potser no se n'adonen... i estan jugant, que és el que reclama l'animal? Sí, sí, sí, moltes vegades. De fet, el que més em faci també d'aquesta activitat és això, és el punt que tenen els gossos per fer-nos entrar en una dinàmica que a ells els agrada, sense realment nosaltres ser conscients, eh, a vegades. Per tant, comencem parlant del joc com a eina. A veure, el joc que els gossos juguin, per què serveix? Sí, és que jo primer he ferit també una distinció dintre del joc, que ja et dic que com a eina és una cosa que també hem de tenir en compte. Precisament parlava que no som conscients, quan juguem amb el nostre gos, d'això, que és una eina de comunicació i d'educació, a la vegada, amb el nostre gos. Per tant, jo he ferit una distinció gran entre els tipus de jocs que fan que hi ha. O sigui, hi ha els jocs que fan entre ells, entre els propis gossos, l'humà no intervé... i els jocs en els que ja intervenim nosaltres, que ja són uns altres tipus de jocs, diguéssim. I els gossos, entre ells, com es diverteixen? Com juguen? Ells, en principi, juguen durant una etapa molt marcada de la seva vida. Tampoc pensis que un gos és un animal juvenil durant tota la vida. És un animal que realment, entre ells, juguen durant la seva primera etapa de cadells i joventut perquè realment els és necessari. És una activitat que els ensenya moltes i els aporta moltes eines de comunicació social que després els ja anirà molt bé. Simulen baralles a vegades, fan sprints, es posen una miqueta a prova entre ells. Es permeten coses que després potser d'adults saben que ja no podran fer. I llavors és una manera també de testar els altres companys a veure com reaccionen els gossos, com com comencem a comunicar entre ells. Clar, i com podem saber si un gos està jugant amb un altre o està començant una picabaralla? Realment hi ha una línia delicada. Quan estem jugant, hi ha vegades que els pot anar a les mans, sobretot a gossos joves, i podem veure una reducció molt fàcilment. Jo, més que picabaralla, en aquest cas, són coses que s'han de salgir. És cap a les mans precisament per ser joves i acaben amb molta jaleu, perquè fan molt de soroll els gossos quan fan una picabaralla d'aquesta, però realment no s'arriben pràcticament ni a tocar amb la boca. És una cosa molt espectacular, però que realment no arriba a ser mai. A no ser que ja, com parlava abans, intervenim nosaltres. Que un dia ja vam estar parlant de què fer quan es barallen gossos. Si nosaltres intervenim en una situació d'aquesta, sí que pot ser que arribi a més la cosa. Hem de deixar que la cosa flueixi i acabi pel seu propi peu. Correcte. Si nosaltres no influïm, ni no intervenim de manera agressiva ni invasiva cap a ells, en 10-15 segons està solucionat el tema. I això sempre? Mai va més? És el 99% dels casos. L'altre 1% seria alguna cosa molt estranya. Quan parlem de gossos, hem de tenir clar que són animals que no busquen cap conflicte. Mai. Si ho poden evitar, ho eviten. I si se'n troben un conflicte, intenten resoldre'n el més aviat possible i fent el mínim. Els gossos, tu creus que són uns porucs, per definició? Depèn de què considerem per porucs. Tenen por en general de tot. Sí, però és que podríem parlar de gossos porucs en el sentit que els fa una por molt concreta, o gossos porucs que, dius, que precisament veuen molt de jaleu o molt d'ambient agressiu i, d'alguna manera, hi marxen. Per això et dic, són diferències perquè un gos que tu veus que hi ha una picabaralla entre gossos i un gos marxa i es posa darrere del seu propietari, pot ser un gos que tingui por i que directament estigui evitant aquell conflicte. La por també pensa que és un mecanisme de supervivència. Bé, per tant, ja, primera cosa que ens creiem, que ja vam comentar un dia, que ara tornarem al tema del joc, però si veiem que hi ha una picabaralla, deixar els gossos perquè ells mateixos ja solucionaran el problema. I si és la corretja a la mà, és una bona idea si és un entorn controlat, també, no al costat de la carretera, però si és un parc, si és un entorn controlat, també podem deixar la corretja i li anirà molt millor. Deixar la corretja a terra, caure la corretja. Bé, i després, tot això venia del joc, de com podríem diferenciar una picabaralla de si estan jugant els gossos entre ells, i has dit que hi havia aquestes dues diferències, els gossos, quan juguen amb altres gossos o quan juguen amb els humans, amb les persones. Parlem quan juguen amb les persones, centrem-nos avui en aquest camp. De fet, m'imagino que és important que el propietari, que l'amo del gos, jugui amb ell, no? Sí, és una bona manera de relacionar-nos amb ells. És la millor activitat que jo crec que podem tenir per comunicar-nos amb ells i passar una bona estona junts. Però també aquí entraria aquest percentatge d'inconsciència, dèiem abans, entre cometes, que no sabem el que estem fent a vegades. I realment estem tirant per terra un gran moment de comunicació amb el nostre gos. I convertim aquest moment moltes vegades en algo quasi automàtic d'agafar una pilota i tirar-li 30 vegades, que és el mateix moviment, que ja no és una cosa que... Sí que pots arribar a ser divertit en un moment, però que també després ja estarem parlant d'una addicció, d'adrenalines i tal. Clar, per tant, tirar-li la pilota a un gos 30 vegades perquè la vagi a buscar i te la torni a portar, això no és jugar? No, això no és jugar. Això realment és incitar-ho a fer exercici. Prou. I ja està. Jugar, jo quan parlo de joc em refereixo a una activitat que comparteixis amb el teu gos. O sigui, parlaríem de... Igual que hi ha el futbol professional, hi ha nens que juguen al parc a futbol amb els amics, hi ha esports professionals de gossos com poden ser l'agility o el disdoc o esports professionals que tu pots fer de manera aficionada amb el teu gos a 5 minuts al dia durant el passeig i passar-t'ho bé amb ell. I depèn de l'edat del gos, també s'han de fer un tipus de jocs o uns altres? És a dir, si hi ha jocs que estan destinats a gossos joves i jocs per gossos adults? Els gossos joves és important que ens donem compte que moltes vegades no són conscients de que volen jugar molt entre ells. Els gossos joves necessiten, per el que parlàvem abans, que tenen aquesta eina d'educació, saben que és el seu moment per aprendre a comunicar-se i que faran coses que als humans no li permetem. Per exemple, nosaltres no permetem que un gos aspiri molt de la corrella i salti sobre la gent, perquè ni que sigui molt jove molesta. Llavors, un gos adult o un gos jove de la seva edat sí que ho permet, això, i és una cosa que ho han d'aprofitar. I el curiós és que quan més necessita el gos jugar és quan més propietaris truquen i diuen, ostres, és que tinc un gos incontrolable. No sé què li passa, no pot sortir al carrer perquè s'estira i... Clar, jo m'imagino que com més jove és, més ganes de jugar té, no? Correcte, i de part més deixa, arriba una edat en què deixa de banda una miqueta les persones, el propietari i les persones en general. I comença a centrar-se en els seus amics de cadallada, com els que van a col·legi, que es troba al parc, al... les gosses, que les hormones ja li comencen a cridar l'atenció. I és curiós perquè, ja et dic, realment no som conscients que si li inhibim aquesta etapa no li deixem que cobreixi aquesta necessitat social. Després tindrem adults amb problemes de relació social. I després venen a l'ocupació, no?, l'utílic de, ostres, és que el meu goss és gran però sembla que quan vulgui jugar no sap jugar amb altres gossos. Clar, perquè potser no ho ha après de petit, no?, o no se li ha ensenyat o no se li ha deixat. doncs pel que sigui fer-ho. Correcte. I quines diferències hi ha entre els jocs d'adults i els jocs joves? És a dir, si per exemple el nostre gos és jove, comencem per aquí? Si el nostre gos és jove buscarà, li agradaran jocs que realment tinguin activitat física, que li demana el cos. Realment això que fa amb els altres gosos de córrer i tal també ho podem fer nosaltres. Però potser la gent pensa que si ens posem a córrer amb el nostre gos semblant un pallasso. Però a mi m'agrada anar a la muntanya i, de tant en tant, fer un esprit amb ell fa gràcia. Per tant, aquest és un, eh? I són gratuïts. A veure, el primer... Sí, completament, completament. Val, jo m'apunto. Corre amb el nostre gos. Un altre per jugar amb un gos que és jove? Estimular-li l'olfacte, amagar-li joguines i fer nosaltres també què busquem. Un cop l'hem amagat, sense que ens vegi, podem fer que busquem els dos el mateix. I com una competició ens recomana entre ell i jo que a la vegada som equip, i llavors el primer que ho trobi és el que guanya. Ah, com si fos el gos aquell, el Rex, el gos policia de TV3. Correcte, correcte. Realment estimular el nas d'un gos jove també és molt important. I quines coses podem amagar que serveixi per jugar per l'olfacte del gos? Doncs coses que tinguin la nostra olor, que també és una cosa freqüent que moltes persones amb gossos joves comprem moltes joguines, noves i li donem al nostre gos, quan el gos realment allò no deixa de ser un objecte sense una olor concreta. Sí, mira, per aquí diuen... Els nostres calçotets diuen per aquí, home. Correcte, correcte. Què dius? Sí, sí, sí. Roba interior, sí, perquè fa molta olor a nosaltres. Ja, això sí. Roba interior, en general, és molt peculiar. Llavors, quan partem nosaltres a casa, si ells tenen accés a tota aquesta cosa, a tota aquesta roba i tal, o quan estan avorrits ho tenen accés, ho preferiran, com a joguines. Sí, sí, sí. Bé, la veritat és que és molt curiós el món dels gossos, però vaja, avui estem descobrint una mica aquests jocs que podem fer amb els gossos més joves. Ara parlarem dels jocs més adults. Per tant, tenim aquest, córrer per la muntanya, per exemple, després també tenim el d'amagar-li els nostres calçoteig o els nostres mitjons i fer veure que els busquem perquè ens ajudi a buscar-lo el gos. N'hi ha algun altre que s'adocudeixi que també sigui gratuït? Sí, jugar amb les mans també és una bona manera. Sempre que siguem conscients que si juguem amb un gos amb les mans, no podem convertir-lo en una piranya perquè després no mossegui les mans. Això sí que recomanaria la lectura d'un llibre interessant que hi ha sobre aquest tipus de temes, sobre cadells i gossos joves, que realment et diuen idees i moltes que tot això ja dic que és gratuït i ho pots fer a casa tranquil·lament, però que realment per fer les coses bé. Cada goss aquí sí que pot ser molt diferent, però ensenyar el fet que la carn és delicada, que ja és una cosa que aprenen entre ells, també és una cosa en què podem col·laborar. Nosaltres, jugant així una miqueta amb les mans i provocant una miqueta que ens agafi la boca, la mà, en un moment determinat, quan faci mal, podem retirar-la i que vagi entenent el gos que podem jugar a mossegar-nos i tal, però que som delicats, que no som com ells. Ja sabeu que l'Albert Capapell és educador caní i que cada setmana ens dona consells pels nostres gossos. Si us voleu posar en contacte amb ell perquè us faci una visita o us ajudi amb la relació que té amb el vostre gos o té algun comportament estrany o alguna cosa per l'estil, ja sabeu que us podeu posar en contacte amb nosaltres i nosaltres us farem d'enllaç amb ell a lapenyadelmorro.gmail.com Per cert, estàvem parlant, Albert, de jocs per gossos joves, però també hi ha jocs especials per gossos adults? Més que especials és conforme coneguem el nostre gos, perquè aquí sí que realment un gos adult no té una necessitat vital de jugar. Ja les seves eines ja les ha agafat durant la seva etapa de joventut i el joc realment en un gos adult passa a un segon pla. Sí que juga amb nosaltres perquè és una activitat que ja et dic que podem gaudir molt bé i si la sabem utilitzar el joc és molt bona eina per guanyar vincle amb el nostre gos però entre ells diguéssim que el gos adult ja no intervé tant. Home, una mica com a nosaltres les persones també ens passa, no? Quan som petits... Més llobes, tenim ganes de jugar, ja, mesura, que avança el temps, ens anem com acomodant més, no sé si és que estem cansats o... Cada cop ve més de gust, o sigui, estàs millor veient el futbol des de casa en comptes de jugant-lo. Sí. Abans era al revés. Sí, és veritat, és veritat. Clar, això per què passa? Perquè ens fem grans, no?, una mica tots. Ens fem grans, clar, home, jo crec que ells ve ràpid, eh?, ells avancen més ràpid en aquest sentit, però nosaltres també. Sí, sí, què vol dir, que ells ens fan més grans més ràpid que nosaltres, clar. Clar, clar, tu penses que un gos, depèn de la raça, les races grans una miqueta més tard, però un gos, com un pastor alemany, de dos anys i mig ja és un gos adult, perfecte. Podríem estar un gos adult madurat, me'n refereixo a física i psicològicament. Penen més llarga vida d'adult, mira. Sí, sí, sí. Per cert, i quines... perquè tenim quatre minuts per acabar, abans que arribi el butlletí de les sis. Jo volia preguntar, que teníem un altre apartat interessant, que és el de les joguines. Sí, correcte. Bé, per parlar una miqueta d'això que parlàvem abans, que li comprem joguines moltes vegades amb la il·lusió de que mira que bé que li agradarà a aquest gos, i moltes vegades els gossos prefereixen agafar el comandament a distància o prefereixen agafar la nostra sabatilla o una samarreta vella, perquè a vegades tenim la idea que el gos ha de jugar amb el que nosaltres li donem. I si és molt nou i no té una olor familiar, segurament no li agradi de moment. Mm-hm. Llavors, idees que proposo jo moltes vegades a les cases de la gent és que mantenim una miqueta a la mà les coses, manusegem les coses quan siguin noves, donem-li també samarretes velles perquè juguin, que se'ls poden fabricar joguines amb roba vella. Ah, sí? Com, per exemple? Amb pinso o amb galetes, trossos de galetes així barrejat amb pinso, tires un trosset i fas un plec, tires un altre trosset i fas un plec, i així, sense complicar-li molt la vida, acabes tenint un mucadoret mitjanament doblegat i ple de pinso, i li dones perquè ho l'esfagui. Amb el nas. Ah, i el gos amb la puteta també ja ho has fet, no? I està entretingut una estona. Correcte. I a més a més deu tenir premi al final, quan no ho descobreix, no? Va obrint, va rebent premi i va dient, ah, mira, aquest és un sistema. I és una estimulació mental també molt bona. Molt bé. En aquest sentit. Fantàstic. I alguna altra joguina que et vingui al cap? La declaració de la renta, què li diuen? Perdona, perdona. Home, jo he escoltat que hi ha moltes persones que els costa molt, però d'aquí que la deleguin i que el seu gos la faci... No, és també un joc gratuït que proposem moltes vegades a casa, que és amb una caixa de sabates que tinguem per casa, posar també premis i arrugats en paper de diari. O sigui, al mig d'una fulla de diari arrugues un premi i la poses dintre la caixa, i alguna sense premi al mig, unes boles de paper sense premi. I li deixes al gos una estona i a veure què fa. Aquí destrossarà papers, el pots menjar, no hi ha problema, pots trencar el cartró perquè no es farà mal i és una joguina molt entretinguda. I la relació amb Vicenda quina és? Que ha de trencar papers. La gràcia era posar-me alguna cosa relacionada amb els papers. I com va fer aquest nom, era l'època de fer tota la declaració i vam dir, mira, que la faci més també. Bravo, no? Està molt bé. Si la poguéssim fer igual que ells i la fan, la seva estaria molt bé. Però, escolta, en principi, quan un fa la declaració no hauria de trencar papers, no? O què? Bueno, però moltes vegades fan ganes, a mi em fan ganes. Ah, vale, això és una altra cosa, però no els trenguis perquè després potser... No, no, no, però a mi em fan moltes ganes a vegades de... Sí, és veritat, és veritat que... Aquest és un altre tema econòmic i tal, però un cop fas la declaració te l'has de guardar, no? O sigui, al cap dels anys o què? Sí, sí, fins a no sé quants anys, sí, t'has de guardar fins a no sé quants anys perquè no em passi algú i t'hagin d'investigar, no? Això t'anava a dir, perquè jo tinc declaracions de fa 5 o 6 anys encara a casa, que dic, bueno, m'ocupen un espai, no sé si es puc... Si no tinc malament, em sembla que els tinc els 5 anys, eh? Ah, els 5 anys. Sí, però no ho facis per si de casa, no sé que vinguin demà a buscar-t'ho. Que si no m'han enganxat a la declaració de fa 6 anys, ja puc, eh? Ara està tranquil, no? Correcte. Llavors ja fins aquí 5 anys no tornaré a estar tranquil, no? I així, bueno, això és la vida. Molt bé, doncs Albert, moltíssimes gràcies per haver-nos atès una setmana més. No sé si t'ha quedat alguna cosa al tinter que ens vulguis comentar. No, ja ho deixaré per un altre dia, que aquest del tema de joc ja en podrem parlar un altre dia tranquil·lament. Who let the dogs out? Who, who, who? Who let the dogs out? Doncs Albert Capapé i el nostre educador que anirà juntament amb la Roser Arcs una setmana a una, una setmana a l'altra ens van donant consells pels nostres gossos que ens agraden molt. Si ens voleu escriure qualsevol cosa també ho podeu fer al programa i nosaltres li traslladem en directe qualsevol consulta que tingueu sobre el vostre gos o gossa a l'Albert o a la Roser a lapenyadelmorro arroba gmail.com Albert, bona tarda, que vagi bé, adeu-siau, fins la setmana que ve. Molt bé, igual Jordi, moltes gràcies pel programa. Igualment. I nosaltres connectem d'aquí 30 segons amb la xarxa, antigament coneguda com Ràdio, per escoltar el bolletí de notícies generals, i a la segona hora ens visitarà un Sant Justenc il·lustre, que dic jo, perquè passarà per la Penya del Morro un fotògraf que, de fet, ja fa uns mesos vam poder veure una exposició seva a Can Ginestar, Música pels Ulls, on s'exposeven fotografies de grans estrelles de la música, com ACDC, Bob Marley, Bruce Springsteen, David Bowie, Chuck Berry... Estem parlant de Francesc Fabregas, que va rebre l'altre dia un premi a la seva trajectòria... als 200 Premis Arc. Fins aquí uns moments a la penya del morro. Bona tarda, us parlem, Manel Carvajal i Ramon Company. El ministre d'Economia, Luis de Guindos, ha deixat clar que la mesura que ha aprovat el govern espanyol per ajornar en dos anys els desnonaments dels més vulnerables en cap cas... vol dir per donar el deute i els seus interessos. Las deudas, lógicamente, sus intereses, pues hay que devolverlos. Se está actuando en aquellas circunstancias que se cree imprescindible, que se cree que es de necesidad social, pero en absoluto se está generalizando. Yo creo que esto no va a tener ningún impacto desde el punto de vista de la evolución de la mora en España. Per acollir-se a la demora del desnonament, d'entrada, les rendes familiars han de ser inferiors als 1.600 euros bruts mensuals. A més, entre altres, han de complir un d'aquests requisits, ser famílies nombroses, tenir algun fill menor de 3 anys o bé ser aturat sense prestació. També s'hi podran acollir les persones que tinguin una discapacitat de més del 33%, gent gran a càrrec o siguin víctimes de la violència domèstica. El conseller d'Interior, Felip Puig, ha qualificat a la delegada del govern espanyol a Catalunya, Maria de los Llanos de Luna, d'oportunista i partidista. Tot plegat després de desmentir que la Conselleria d'Interior es negués ahir a custodiar la comissaria de la Policia Nacional a la Via Laietana de Barcelona. Just al davant i arran dels aldarolls posteriors a la manifestació alternativa d'ahir, uns individus hi van cremar dues furgonetes de la policia. Lamento que en temes d'ordre públic i de seguretat pública l'actitud de delegada sigui d'una manera oportunista, deslleial institucionalment i amb un instint permanentment partidista que no cediu a les responsabilitats que té. El conseller també ha demanat disculpes a la família del noi de 13 anys, que hi va rebre un cop el cap a Tarragona, afegint que l'acció va ser fortuïta. Felip Puig, però, no disculpa els cops que va rebre un altre jove manifestant que va recriminar els Mossos l'atac contra el noi. Per tot plegat, ha anunciat l'obertura d'una investigació interna. El president de la Cambra de Comerç de Girona, Domènec Espadaler, ha qualificat de lamentable l'assalt a la seu de la institució durant la manifestació alternativa d'aquest dimecres amb motiu de la vaga general i ha posat com a exemple el civisme que va imparar l'11 de setembre. Estem d'acord amb el dret de vaga, amb el dret de manifestar-se, però no estem d'acord amb actes de violència. Aquesta és la realitat. Això no hauria de ser i no hauria de passar, però passa. Desgraciadament, malauradament, passa moltes vegades. Excepte la manifestació de l'11 de setembre. Chapó! Aquesta sí, que no hi ha hagut ni un acte de violència. El mirall que ens ho hagin de mirar sempre. Diversos manifestants, alguns encaputxats, van destrossar l'entrada de la cambra, van llançar-hi pintura, petars i escombraries i van ferir quatre agents dels Mossos d'Esquadra. Provisió del temps, Jordi Miralles, bona tarda. Hola, bona tarda. El sol ha estat protagonista avui a bona part de Catalunya. Queden alguns núvols a les comarques al sud i també demà divendres farà sol. Alguns núvols al sud molt poc importants. Temperatures mínimes més baixes la propera nit i matinada i demà un ambient molt agradable. El temps canvia aquest cap de setmana amb precipitacions a les comarques de Tarragona dissabte que diumenge seran una miqueta més importants a tot Catalunya. Cal dir que les temperatures pujaran una mica les mínimes però les màximes seran més fresques aquest cap de setmana. Un cotxe ha caigut enmig de la via a pocs metres de l'estació de Rodalies de Premià de Mar al Maresme. L'accident s'ha produït per causes que encara es desconeixen poc abans de dos quarts de cinc de la tarda quan el turisme s'ha precipitat a la via. Com a conseqüència, els trens de la línia R1 de Rodalies pateixen retards, sobretot entre el Masnou i Vilassà de Mar. El Consell d'Estat considera que l'euro per recepta és inconstitucional. El motiu, segons el dictamen que més avui hi ha aquest òrgan, és que la taxa introduïda des del mes de juny pel govern català vulnera les competències exclusives de l'Estat. El Consell d'Estat és el màxim òrgan consultiu del govern central i argumenta que les comunitats autònomes no poden incidir ni directament ni indirectament en els preus dels medicaments. Bona tarda, us parla Eduard Cabré. El Barça de bàsquet vol seguir invicta a l'Eurolliga. Juga a partir de les 7 d'aquí menys d'una hora a la pista del Brose Bàsquets alemany. Fins ara els de Xavi i Pasqual sumen 5 victòries en 5 partits. Un nou triomf combinat amb una derrota del Lietubos li asseguraria la classificació pel top 16. I el taekwondista empordanent Joel González, or olímpic a Londres, ha estat escollit com el millor esportista de l'any per l'AUFEC, la Unió de Federacions Esportives Catalanes. L'esportista ho celebra en declaracions a la xarxa. Aquest premi jo crec que cau tot que això, no?, i jo crec que és una cosa molt i molt bonica. La veritat és que poder rebre aquest premi, ja et dic, és un plaer poder dir que és el millor esborrista català el 2012, doncs jo crec que això no s'olirà de mai. En categoria femenina, la guanyadora ha estat la nedadora Mireia Belmonte. Encara en bàsquet, Ferran Lavinya torna al Manresa amb un contracte de 15 dies. El jugador de 35 anys i que ja va estar 10 temporades al Club del Bages, arriba per cobrir les baixes dels lesionats Javi Rodríguez i Adam Hanga. Lavinya debutarà al Congós aquest diumenge contra el Real Madrid. Notícies en xarxa Tot seguit, les notícies de Sant Just Bona tarda, són les 6 i 5 Aquest vespre es presenta a Sant Just el Servei Europeu de Voluntariat, un programa finançat per la Comissió Europea que permetrà als joves d'entre 18 i 30 anys fer de voluntaris en algun país europeu entre 6 mesos i un any. El voluntariat es planteja en diferents àmbits, cultural, d'inclusió, d'informació juvenil i medi ambiental, i és de mobilitat individual. Per tant, no es necessita cap titulació concreta. La conferència per presentar aquest Servei Europeu de Voluntariat serà aquest vespre, d'aquí una hora i mitja, dos quarts de vuit, A la sala Uidi Molló del Casal de Joves intervindrà en Joan Bassaganyes, regidor d'Ocupació i Innovació, Lluís Monfort, regidor de Joventut i Begoña Aro, tècnica del Servei de Mobilitat Internacional de Sant Just. Sant Just tindrà els seus propis pastorets aquest any. La Taneu i la Cal estan preparant els primers pastorets del municipi i per això fan una crida a la ciutadania Sant Justenca perquè necessiten actors i actrius que facin d'extres a les representacions. Des de l'organització asseguren que els pastorets que es podran veure sobre l'escenari el desembre són diferents de la resta. Són innovadors, contemporanis, trencadors i molt divertits per tots els públics. A més, adaptats a la realitat de Sant Just. La representació portarà per títol Esteu els contrapastorets de Sant Just i es farà el dia 21 de desembre a les 8 del vespre i també el dia 23 a les 6 de la tarda. Els extres Només hauran d'assistir als assajos de l'última setmana abans de l'estrena, per tant, del 17 de desembre al dia 20, de 7 a 9 del vespre. Per més informació, podeu posar-vos en contacte amb els següents correus electrònics, I acabem aquest butlletí amb un apunt musical perquè el Casal de Joves estrenarà aquest dissabte les Live Sessions. Es tracta d'una barreja de les Jam Sessions i dels concerts dels músics dels Bucs d'Assaig. Els músics de Sant Just han decidit unir els dos tipus de concerts i han creat aquestes Live Sessions que s'estrenen dissabte. D'aquesta manera, músics i bandes que ho vulguin podran pujar a l'escenari de la sala de topia del Casal de Joves per tocar algunes cançons, donar-se a conèixer o bé improvisar, sigui quin sigui, el seu estil musical. Tancaran la nit els concerts del grup de rock Joan Laia i el de punk rock Entrepierna. L'entrada serà lliure i no cal fer inscripció prèvia per assistir-hi. La primera live session dels músics de Sant Jus serà aquest dissabte, a partir de dos quarts de la nit, a la Salutopia del Casal de Joves. I de moment això és tot. Més informació a partir de les 7 als Sant Jus Notícies, edició vespre. Aigua natural, tractada, mineral, potable, del mar? Però com és l'aigua de l'aixeta? Coincidint amb la Setmana de la Ciència, el Museu Agbar de les Aigües us ofereix el diumenge 18 de novembre, entre les 10 i les 2 de la tarda, una activitat gratuïta per a tota la família. Descobreix com és l'aigua que utilitzem a casa. Observacions, experiments, jocs i tasts d'aigües. Tot i més per sorprendre-us, gaudir i aprendre junts. I recordeu que del 17 de novembre fins al dia 25 hi haurà portes obertes al museu. Museu Agbar de les Aigües. On l'aigua viu. On vius l'aigua. I like a girl with a dirty mouth Someone that I can't believe Fins demà! Bona nit. Bona nit 6 i 11 de la tarda, benvinguts a la segona hora de La Penya del Morro, des d'ara i fins a les 7. D'aquí una estona parlarem amb el nostre col·laborador habitual dels tisous, l'Arnau Cònsol, a l'espai de llibres de La Penya del Morro, mentre escoltàvem aquest tema d'Ills Dirty Girl. La Penya del Morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio d'Esbem. Però abans de tot això, avui tenim, podríem dir, un Sant Justenc il·lustrat, perquè passa per la Penya del Morro un fotògraf que ja fa uns mesos vam poder veure una exposició seva aquí a Can Ginestar, Música pels Ulls, on s'exposaven fotografies de grans estrelles de la música internacional com... ACDC, Bob Marley, Bruce Springsteen, Chuck Berry... A més a més, des de l'any 1983 ha compaginat la fotografia amb Televisió de Catalunya, creant i dirigint programes mítics com Sputnik o impulsant espais com Hidrogen, Caràquia o Silenci. Acaba de rebre el premi especial per la seva trajectòria, els desens Premis Arc promoguts per l'Associació Professional de Representants i Promotors i Mànagers de Catalunya. Francesc Fàbregas, bona tarda. Hola, bona tarda. Enhorabona pel premi, moltes felicitats. Moltes gràcies. T'ha fet il·lusió rebre aquest premi per la teva trajectòria? Sí, sí, sí, sí. Aviam, aquest tipus de coses és millor això que anar a un funeral Sí, però a vegades aquests premis tenen una doble història però jo en directe ja vaig dir que jo estava allà seguint directament, o sigui que això no s'acaba aquí Per què creus que t'han donat el premi? No ho sé, noi, aviam jo he portat molts anys, això és veritat, no? Vull dir, tu ho has dit jo vaig arrencar el televisió de Catalunya l'any 83 fins fa poc Han sigut molts anys d'intentar normalitzar una història, sobretot a nivell musical. Jo he pogut viure grans moments amb la música, grans moments de tot el que va ser el fenomen de la nova cançó, de la història del rock català i, evidentment, si a mi em diuen en un moment donat tots a cantar programes musicals la meva emissió estava clara, no?, d'alguna manera, doncs, potenciar tota la gran escena que hi havia, o que hi ha, d'alguna manera, no?, perquè jo fins i tot, vull dir, ja he vist, i d'alguna manera he donat també un granat de sorra amb els manells al mig de les arts, els mínims, etcètera, etcètera, i els he vist néixer, no?, vull dir que d'alguna manera... Doncs he fet el que penso que s'hauria de fer amb la situació que jo estava a Catalunya. Tu vas ser el primer cap de musicals de Tele3, per tant? Sí. Com a càrrec oficial? Sí. perquè no assistia, no? Vull dir, hi havia directors, recordo que abans de l'Sputnik hi havia directors, hi havia programes, doncs el mític Arsenal, no? Que no era només de música, però sí que tenia un gran component musical, o la Bongonia i també amb el Miki Moto, no? Però com a càrrec-càrrec jo vaig ser la... primera persona que em va donar aquest càrrec. I com es va crear l'Sputnik, un programa de referència i mític? Doncs es va crear coses de la vida, no? I comença a haver-hi tot aquest fenomeno del riu català, les comarques, no havia arribat encara, diguéssim, a Barcelona, i bé, desapareixia, diguéssim, el programa precisament del Miquel, del Mickey Motto, i rebo, diguéssim, l'encàrrec. Però l'encàrrec era que a mig de matí d'un dia no sé quan em diuen, escolta, hem de fer un programa en què puguem, doncs, poder donar... Un programa global, eh? Vull dir que tampoc érem ells cluents, però que la música d'aquí, doncs, que la poguéssim, perquè si no érem nosaltres no hi havia ningú més, no? I en un dinar amb tres companys de la tele, doncs, vam dir, hòstia... m'han dit que he de donar un nom d'un programa. Vull dir, no sabíem de grava i hem de donar un nom de programa i en aquella tarda a partir hem de dir, hòstia, l'Sputnik. Un satèl·lit, no? Rus. Sí, i la veritat que jo penso que és d'esports programes encara, que encara estan subsistint. Home, encara s'ha met, no? Que juntament amb el 30 Minuts... Sí, jo penso que el 30 Minuts... El més veterà de TV3. Sí, sí, sí, jo penso que sí. També s'ha de dir que l'Sputnik ha viscut ha vingut molts escenaris i molts invents ara porta durant molts anys un programa que és més documental penso que ens vam avançar també amb el que ara mateix celebra el Festival Inèdit que és un festival de dubtes musicals i que té molt d'èxit però vam passar per moltes històries vam arribar a fer programes diaris Sí, sí. De fet, podríem dir que tu sempre has volgut donar aquest impuls i aquest suport a la música catalana, una mica des de l'ombra, obligatoriament, perquè la teva feina, primer com a fotògraf i després dirigint i creant els programes, és on estaves, no? Sí, sí. No, no, oi, tu has dit, abans d'això, doncs clar, jo també vaig poder viure un moment fantàstic, perquè... de la mà de l'Àngel Casas, que també es veia d'aquí a Sant Just, ell, doncs, era l'home de la música, diguéssim, aquí al territori i part de l'estat espanyol, directament, no?, i ell tenia molta influència, va crear una revista que es deia Vibraciones, i vaig tenir la sort, doncs, de poder treballar amb ell, des del número 2, i vaig tenir la sort i el privilegi, doncs, del que vaig explicar, diguéssim, al llibre i a l'exposició, no?, que jo penso que vaig ser de les No sé, a mi no m'agrada d'allò, però potser vaig ser l'única persona en aquell moment, única a nivell de fotografia, que va poder, doncs, i que té l'arxiu tant a nivell totalment eclèctic, no?, perquè jo, no sé, vaig poder fotografiar des de l'arribada del Rollins, Pink Floyd, amb tot això que es ve a partir dels 70, no?, a grans concerts i grans esdeveniments, perquè en aquell moment cada concert era un esdeveniment, tot el fenomeno de la nova cançó, amb els grans concerts del Lluís i del Raimon al Palau d'Esports, i després el Camp Nou, i la movida madalenya, i tot el fenomeno... del tema del celeste, no entens, vull dir, tota la forma dels 80, o sigui que... Sí, sí, la veritat és que jo a l'hora de plantejar aquesta entrevista no sabia molt bé per on començar-la. De totes formes, sí que hi ha una... És una història. Una pregunta obligada, no?, que és que què és el que va arribar abans, la música o la fotografia? Jo penso que van arribar bastant en paral·lel. Això ho vaig dir l'altre dia també, no? Vull dir, jo penso que... aquella cosa, aquella pregunta tan típica i tòpica que t'emportaries, no sé què. Dic, home, jo m'emportaria una càmera, encara que fos una càmera de cartó i música, no? I sí, jo penso que ha arribat tot molt d'allò. O sigui, la meva memòria, doncs, això, no? Vull dir, començar a fer fotografia, doncs, potser amb aquella cosa que comences amb les Cees, no? Vull dir, els Cintres Consonistes d'Aquí de Sant Lluç, i t'anar a la muntanya, i a partir d'aquí te'n portes una càmera, i fas fotos, i guanyes concursos, aquestes coses i tal, i... I després te'n vas al festival Canet Rock, per exemple, fas fotografies... Bueno, bueno, però això va ser molt després. Va ser molt després, això, eh? Això és molt després, no? Però sí que és veritat, és que, no sé, que quan tenies l'oportunitat de sortir, diguéssim, i que travessaves la frontera... i anaves d'estraper-lo, perquè és que és així, no?, i que anaves i passaves a Andorra, és que el primer que anaves a comprar-te eren els discos. O el Rock and Folk, una revista mítica francesa, que aquí és quan el Vibraciones agafa una miqueta el taranà d'aquest tipus de revista, no? O sigui que se m'ha anat bastant en paral·lel. I les nits, i quan... no s'estia a l'entorn digital perquè abans hi havia una cosa que es deien carrets que et tiraves 36 fotos de 12 a 24 o 36 hi havia uns líquids i que et passaves amb una llum vermella com teniu aquí l'estudi et passaves hores i hores i el que t'acompanyava era la música Sembla mentida com ha canviat el món de la fotografia, perquè, per exemple... Però això penso que tot això ara mateix es recuperarà d'alguna manera. Agafarà valor, diguéssim. Sí, perquè tinc aquí apuntat algunes notes. Per exemple, ets usuari i a més força actiu de l'aplicació Instagram, que és aquesta aplicació que permet fer fotografies pel mòbil. De fet, si el voleu seguir és Francesc Fabre, tens mil seguidors... Diuen que Instagram fa que ens creiem millors fotògrafs del que som, amb els filtres i tot plegat. Tu què opines? A mi em fa molta ràbia Instagram. O sigui, a mi m'agrada, soc activista i el que sí que em fa com molta... Bueno, ràbia. No és el dir, no? Però tu dius, no, tens mil seguidors, no? Però tu veus que dius, home, hi ha gent que té... no sé què, vull dir, 4.000, 5.000, i bueno, i després comença a mirar les fotos i diu, no sé... O sigui, et fa ràbia tenir només 1.000 seguidors. No, no, aviam, el que no acabo d'entendre és això, no? Vull dir, això és com són les audiències, no? És com les audiències, no? Jo els he tingut que patir, no?, diguéssim, a nivell televisió, hòstia, et fots un programa de puta mare amb una qualitat i que dius, hòstia, és diferent, és no sé què, no? Silenci, no?, i aquest tipus de programes que a mi sempre, o colors, que m'han agradat, i que... I dius, bueno, té unes adenses correctes. I fas... I dius, bam, doncs Instagram per mi és el mateix, no? Tu tens mil seguidors i penso que fas unes fotos que dius, bueno, que es nota que hi ha alguna cosa a dintre. I veus aquí gent que ha descobert Instagram i veus, no sé què tenen, i dius, no veig la qualitat amb l'audiència que té. Sí, però en principi el Canal 33 molts problemes amb l'audiència no hauria de tenir, no? O no en aquell moment, quan estaves tu amb els programes que hem comentat també com Caràquia o Hidrogen, no havien de tenir aquests problemes, no? Aviam, el TV3 ha respectat molt i molt i molt, diguéssim, aquest... el concepte de segon canal i diferenciat, diguéssim, del que seria el canal, diguéssim, el primer canal i tal, no? El que passa és que t'agrada tenir audiència. No ens enganyem. Perquè en el fons el que tu també vols és que et vegin o que t'escoltin. Això és evident. I el que digui el secundari no és veritat. Quina missió creus que ha de tenir al secundari d'una televisió pública com és el Canal 33? Com vols dir? Quin objectiu creus que ha de tenir o quina missió dins de l'espai comunicatiu el segon canal d'una televisió pública, no? Digue-li, vivíssim tu o canal 33. Bueno, primer, en principi, el que cal és tenir molt clar el concepte que això és el més complicat, no? Vull dir, tenir de quin és el perfil. S'ha de diferenciar. Si vols anar a un target, diguéssim, les targets sempre són molt complicats, perquè, evidentment, sempre ha sigut difícil, no? Vull dir, el segon canal... nostre, fins fa poc, tenia que... que era, bueno, tenia que conviure, diguéssim, amb nens, tenia que conviure amb pilotes, que jo dic, esports, amb tot el meu carinyo, i amb cultura, i això jo no ho acabo d'entendre. Jo penso que aquí... La meva estimada Mònica Terribas va aconseguir d'alguna manera crear una línia, diguéssim, i penso que era el camí bo. I ara s'ha torçat altra vegada, no? Per raons econòmiques. Però bé, jo penso que el segon canal... Jo sempre ho deia, per mi el segon canal... A mi el Simil seria el Barça B, no? O sigui, d'alguna manera, doncs, donar vidilla, donar entrada... creure, diguéssim, en històries, en programes que saps que no difícilment t'entraran en un primer canal, que a més a més et donen servei, que a més a més fan t'editori... que hi ha un descobriment de persones, que penso que és molt important, que en algun moment poden fer el salt, que això ens ha passat més d'una vegada. Aprofitar aquest jove, el talent jove, podríem dir de alguna forma, com a cantera. De fet, el Canal 33, el projecte ha anat canviant, tu ets millor que jo. De fet, mai s'ha acabat de consolidar i ara mateix està compartint franges horàries, 12 hores i 12 hores, em sembla, amb el Club Super3, Tu creus que el 33, que algun dia vam conèixer amb una programació de 24 hores, algun dia tornarà o què? No ho sé. No ho sé. A mi m'entristes bastant, diguéssim, no? És difícil, no? Perquè ja et dic, estem en un moment ara molt complex, no? Molt complex i a més hi ha molts interessos. O sigui, a nivell d'interessos... Jo em faria la pregunta, no? O sigui, que jo des d'aquí encara em faig la pregunta, no? Perquè hi ha un canal d'esports de 24 hores, no? I hi ha un canal de... del 33, diguem-li, de... de què? De... 6 hores, 7 hores. Els que ja entenen potser et dirien que esport 3... O sigui, que les conseqüències de treure esport 3 o el canal 33... no són les mateixes per la població o pel sidral que es pugui fer. Perquè tu és un canal d'esports que, en principi, no sé si té audiència o no, però que pot arribar més gent que la cultura. Aquest és un dels càndicaps que t'has hagut de trobar i barallar tota la vida? És a dir, la cultura sempre ha sigut... La cultura sempre ha sigut d'últim pla. Jo m'he barallat molt de bon rotllo, m'he barallat molt amb esports, m'he barallat molt amb les direccions d'això. I ja et dic amb tot el respecte i carinyo el bater polo, el handball, el ping-pong i la pantaca, i ho dic d'una manera irònica, perquè sí que és veritat que vull dir que és un país que és molt ric en esports, però a nivell d'audiència no passa res. A més, amb una història que jo sempre defensava, tu acabes un partit, acaba un partit i aquest partit s'ha acabat. Aquest partit ja no és ni patrimoni. Aquest partit l'acabes i quasi ho has de llançar. El cultural és difícil... Però és patrimonial. Si tu fas una obra de teatre o fas un de circ o un musical i tal, això et queda, diguéssim, no? Què fa en la mira de pensar? No, no, podríem dir que el futbol, una mica el d'esports, però sobretot el futbol, que és l'opi del poble, reflexiona una mica... Però quan parlem del futbol parlem del Barça i perquè tenim el Barça on està. Per què la cultura? no arriba als nivells del Barça en general, ja sigui música, teatre, dansa... Perquè jo penso que falta, o sigui, d'entrada és com la política, no? Jo penso que encara manca líders també, no?, d'opinió i manca líders, diguéssim, que apretin. O sigui, ja em deia abans, a nivell, diguéssim, d'esports, hi ha la tira... d'equips, de tot, i amb molta empenta i, a més a més, amb moltes pressions. Vull dir, aviam, jo amb la cultura no la acabo de veure directament. Tornem una mica, perquè, clar, és el premi a la trajectòria i has fet moltes coses, Francesc. Quan era... Bueno, vaja, quan anaves als concerts aquests, eh, dels 70, dels 80, d'aquests grups i músics internacionals que venien com James Brown, Keith Richards, Madonna, Neil Young, Phil Collins o Tina Turner, vas tenir alguna vegada contacte amb ells? O només era una feina que... Això sempre ha sigut una... És algú que et queda, no? Algú que et queda que dius, estigui una putada, no? No sempre. No sempre. Amb qui vas tenir contacte, per exemple? Ni que sigui mínimament, eh? No ho sé. No, aviam, contacte mínimament és que tens el privilegi i dius, home, que pots aconseguir una entrevista, no? Perquè és que ni donava ni entrevistes ni rodes de premsa. O sigui, tu al concert anaves allà, això sí que era un esdeveniment i punt, no? Eric Clapton, per exemple, no? Amb Eric Clapton, doncs, home, jo recordo... Molt bé, en un moment que ens donà una entrevista, en un moment que l'Eric Clapton s'estava liant amb la dona del George Harrison, que sortia de tot el tema d'atenció de les drogues, i era un moment complicat, diguéssim, i en l'hotel Sofia, no? I el mànager ens diu a mi i al periodista que, hòstia, que sobretot, que no ens en sortim, diguéssim, que no sé què tal, no? Bé, no sé. Una vegada vam entrar a dintre, doncs, home, s'ha de dir que nosaltres érem bastant professionals. Vull dir, bastant professionals, que quan anaves a fer una entrevista, doncs, home, coneixies molt i molt, molt bé del que anaves, no? Vull dir, de què volies parlar, no? I al cap, tu no es va despullar. Vull dir, despullar en el meu sentit que veia que allà hi havia gent que ja en tenia i ens va allò. Bona sensació, Eric Clapton? Sí, sí, sí. Marley, també, el Marley per mi és... L'Eivissa, bon Marley. El Marley és allò que jo encara ho estic pensant quan m'agafa pell de gallina, no? Perquè, home, sí, perquè, a més a més, la foto del Marley és una foto única, no? Amb el que ha representat i el que representa el Marley, no? Perquè jo penso que és dels músics que encara és vigent. Va passant el temps i veus que pel tema... si vols a la Maria, tota la història, jo penso que la música és ascensional del Marri. el que passa que a Marley quan vam fer l'entrevista era molt difícil que no s'entenia res no s'entenia amb Marley és clar, és que portava uns lous de collons perquè anava amb el porro a la mà mentre feia l'entrevista el porro està ja dintre de la seva alimentació i no s'entenia llavors com no, no, no jo vaig tenir la sòdia que vaig anar precisament amb l'Àngel, l'Àngel Casas i ell estava en un programa de televisió jo no mai recordo si era música de l'express o programa que van ser dos programes mitis que es van fer la televisió espanyola I com també tenia la vibració, vaig poder anar amb ell, no? I home, jo sé que van tenir podres de transcriure l'entrevista després, no? M'imagino que anàvem amb uns aparells per gravar, una gravadora, potser? Bueno, com se li deia els nagres, no? Sabeu que és un gatxo, sí, com una gravadora, sí? Allò d'en Cinder, aquestes coses, no? I no ho sé, vull dir... També hi ha altres personatges, l'Esteen, el Freddie Mercury, vull dir, home, són aquest tipus... que ara quan ho veus, home, per exemple, l'altre dia amb l'Inèdit, no?, l'Inèdit es va fer, diguéssim, la mateixa organizació va fer, diguéssim, un homenatge dins de la seva pròpia direcció, no?, i em van demanar una sèrie de fotos i, bueno, i el director anglès que va guanyar el prèmit es va quedar, després m'ho van transmetre, diuen, hòstia, les fotos de Queen, bueno, és allò que quan ho veus a distància tenen més valor, no? Sí, sí, evidentment, de fet, tu has estat en molts espais de Barcelona fent fotografies. Jo crec que ja te'ls coneixes tots on es fan concerts. Per exemple, el Palau Sant Jordi, l'Estadi Olímpic, l'antic Palau d'Esports, el Camp Nou també, o la Sala Celeste, Estudio 54 en el seu temps. Quin és el millor espai, tu que has estat allà? Tu creus, un dels millors d'aquí a Barcelona per tocar? Aviam... Els estadis no me l'han gens, directament. Sí? Tot això... Estadi olímpic... És que... Aviam, és que clar... Camp nou... Però ja, clar, jo és que tinc... Jo parlo amb propietat perquè, per defecte, m'ho miro amb imatges, també, no? I clar, els estadis són molt dolents, diguéssim, perquè, hosti, tot és massa gran, tot és molt complicat i tal, no? Home, aviam, jo penso que el rasmetàs és un lloc que està bé, perquè la distància penso que és correcta. El que va ser el 54, aquests espais que són més de mil i pico, dos mil persones, que actualment és l'artèria, no? Ara, si a mi em diguessis, ostres, quin és l'espai que s'hauria de recuperar, que seria impossible mai recuperar, seria l'antic celeste, no? l'antic celeste, diguéssim, bueno, que ara hi ha una casa de robes, aquestes coses s'endem a la mar, no?, perquè tenia aquella cosa justa, el tema era molt agradable, no? Per la gent que no vam viure a l'època de l'antic celeste, que dius, com era aquella sala? Aviam, potser el que tindríem més a prop ara mateix seria un jambori, no?, Vull dir, un local, doncs, que té un escenari petit i que té unes tauletes curioses, amb unes lamparetes curioses, amb una barra, no? I per potser, no sé, com unes 200 persones, una cosa així, no? Però aquest tipus d'espai, no?, que dius, ostres, pots escoltar música, pots prendre una copa, pots, saps, sense... Quins concerts vas fotografiar i vas escoltar allà el Celeste? Bueno, allà, no sé, des de la darma, per dir-me manera, clar, allà va néixer tot el que es va dir l'Ona Reetana, que va ser un moment curiós i que s'ha mort, no? Vull dir, que no ha quedat massa coses, no? Vull dir, que aquí va néixer, diguéssim, el Gato Pérez, amb el tema de la rumba, el Mirasol, el Black Tritono, la Dharma, el Sisa, els grans concerts del Sisa, l'Orquestra Plateria, tot aquest tipus de grups, i també van començar a portar tota la història de Madrid, va començar tot el tema de la Madrid de Madalenya, amb el Machapó, el Clete Carigari... de moda, o sigui, tot aquest tipus d'històries. I també va haver-hi concerts de jazz interessants. I això de treballar a la nit amb concerts et deixava... Era dur o et deixaves a vegades emportar per tant bé la nit? No, no, mira, t'ho explicaré. Era dur perquè jo també tenia una altra vida, diguéssim, al principi de tot. Una altra vida vol dir que els meus pares eren carnissers, I hi havia molts dies que, vull dir, que potser acabava tard a les dues i a les cinc o les cinc. Aquí Sant Just tenien la carnisseria. No, no, no, a Barcelona. I llavors el que dius tu, que t'havies de llevar molt d'hora, però clar... El que feia és, o sigui, ja aprofitava perquè, o sigui, anava, vull dir, es va començar, diguéssim, va establir el tema dels revelatges aquests ràpids. I quan anava cap a casa, hi havia una bústia, deixaves el rotllo, diguéssim, molt a bústia, i després a les 9 de matí el tenies revelat, que et feia com aquest misteri, aquesta il·lusió que ara no tens. Ara ja no passa, no? Aquests moments... Aquest romanticisme... Sí, o pels usuaris normals que feien la fotografia al cap de dos dies, no? Anaven a buscar la tenda, ara com haurà quedat, i si s'haurà avalat i alguna ostres no surt bé, el que sigui estem parlant amb el Francesc Fàbregas que acaba de rebre aquest premi especial per la seva trajectòria als 200 Premis Arc que són promoguts per l'Associació Professional de Representants Promotors i Mànagers de Catalunya Escolta Francesc, ja per anar acabant, ja que tinc aquí què és el que ha de tenir, una pregunta que segurament no han fet mai què és el que ha de tenir una bona fotografia per tu Mira, d'entrada, o sigui, una bona fotografia no cal que estigui feta amb una gran càmera, d'entrada, perquè de vegades ens equivoquem, no? De... Hòstia, que... No, no, vull dir, és que tu pots fer, diguéssim, una fotografia amb una caixa de cartó i un forat, no? A veure, amb la fotografia el que ha de tenir és que transmeti, no? És com tot, no? Vull dir, que dius, home, m'està dient alguna cosa, no? O perquè t'agrada, perquè això és molt clar. Quan tu fas aquesta pregunta, dius, hòstia, aquesta fotografia... diu, hòstia, doncs em diu alguna cosa, o em toca la fibra, o el no sé què, no? Vull dir, que et digui alguna cosa, no? Home, tu que has fet milers i milers de fotografies, com saps que una fotografia és bona? És que és molt difícil, això, eh? És molt difícil, eh? O sigui, tu te'n vas en un concurs d'aquests que es fan de quan en quan, per exemple, aquí ara a Sant Lluís ja s'han muntat l'agrupació, i que jo també soc soc, i de vegades dius que això depèn, o sigui, això depèn de la persona, no? I després entrem... amb aquests conceptes que jo... Jo soc molt anàrquic, no? Vull dir, no, perquè la fotografia... És que veus que té gra i és que no està ben enquadrada. I clar, tot això, a mi, me la rep inflar directament, no? Què busques, doncs, quan fas una foto? No, és que em pot valdre a mi que estigui ben enquadrada o no. És que depèn. O sigui, jo penso que els formalismes a mi no m'agraden. Entens? Vull dir, hi ha tota una corrent, diguéssim, de gent ara americana que... que ara està revaloritzada i, pobres, és més agraciats que l'hòstia fa 40 anys. I com és aquesta corrent? Quines paràctiques tenen? Doncs, precisament, ara veus un tipus de fotografies que dius, ostres, els reflexes dels vidres, fotos que trenquen l'horitzó, que dius, ostres, però si està torçada, que millor, sí, tota una sèrie d'icones que amb les escoles, estic segur, encara, perquè jo a les escoles ja fa molts anys que no vaig anar-hi, eh? Però estic segur que això deu haver-hi els seus detractors directament, no? Bé, doncs, si volem fer fotografies modernes, no?, amb reflexes, com dius tu, fotografies una mica així com... Has d'experimentar. La fotografia, ostres, té la gran virtut i, a més a més, en l'entorn digital ja em diràs, tu, no s'acaba mai el carret. Mhm. O sigui que pots, escolta'm, s'ha d'experimentar i s'ha de traslladir, això és el més important. Molt bé. Mira'l. Doncs, Francesc, moltíssimes gràcies per haver vingut al programa. A vosaltres, tu. Home, mira, ja aquest tema de Sant Just, perdona, perquè se'n van acudint coses... Quin és un dels millors llocs d'aquí, Sant Just? Ja no sé si per fotografia, però que més t'agrada. A nivell de... Ho sé, tu. Aviam, és que nosaltres tenim una gran sort que tenim aquí dalt un espai que es diu Collserola, que està entre fronteres i tal, no? I que no te l'acabes mai. No te l'acabes mai, no? Però bé, si no volem anar tan lluny, doncs si tirem una miqueta... Cap a la deixalleria allà, doncs a mi hi ha un bosquet que sempre que m'atrau, no? Molt bé. Doncs, Francesc, el que hem dit, moltes gràcies per venir i enhorabona pel premi. Moltes gràcies. Vinga, salut. La Peja del Morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio Desverdes. Bona nit. Fins demà! Fins demà! Oh, yes, I know, yes, I know, yes, I know now. Oh, yes, I know, yes, I know now. Bona nit. Sí, sí, 41 de la tarda. Continuem en directe a la Penya del Morro de Ràdio d'Esvern. Tots aquí fem una pausa per la publicitat i després contactem i connectem amb l'Arnau Cònsol, el nostre especialista en el món literari i en llibres com cada setmana. Avui no vindrà a l'estudi, però, perquè el tenim a punt a punt. D'aquí minuts comença una presentació d'un llibre sobre els 16 jutges. Ens explicarà això i moltes més coses d'aquí uns moments a la Penya del Morro. Fins ara. Aigua natural, tractada, mineral, potable, del mar. Però com és l'aigua de l'aixeta? Coincidint amb la Setmana de la Ciència, el Museu Agbar de les Aigües us ofereix el diumenge 18 de novembre, entre les 10 i les 2 de la tarda, una activitat gratuïta per a tota la família. Descobreix com és l'aigua que utilitzem a casa. Observacions, experiments, jocs i tasts d'aigües. Tot i més per sorprendre-us, gaudir i aprendre junts. I recordeu que del 17 de novembre fins al dia 25 hi haurà portes obertes al museu. Museu Agbar de les Aigües. On l'aigua viu. On vius l'aigua. Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mobile. informatiucomarcal.com Ràdio Desbem, 98.1. Ràdio Desbem, 98.1. La penya del morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio Desbem. Doncs com hem dit avui, l'Arnau Cànsol no està amb nosaltres, sinó que està a l'Institut Ramon Llull, em sembla. Arnau, bona tarda. Estàs a l'Institut Ramon Llull? Doncs fent la maleta, pràcticament. Ah, fent la maleta, eh? Perquè la presentació... La jornada d'avui la considero acabada ja, però era amb una presentació del llibre. Ah, perdona, jo pensava que era a l'Institut Ramon Llull la presentació, veig que no. No, és a la casa del llibre, però amb aquesta nova seu que han obert ara fa uns mesos a Rambla Catalunya, una dona tradicional del Passeig de Gràcia. Que és més grossa que l'anterior? Sí, fa o no fa? És l'antiga Bertrand. Ah, val. Jo que vaig ser la Bertrand durant un temps que havia de ser la gran competència a la Casa del Llibre. doncs bé, la casa del llibre va anar, la va comprar, la va fer seva i va dir, s'ha acabat la competència. S'ha acabat la competència, no li va fer com una opa hostil. Clar, això potser no te s'han de estar als mitjans de comunicació, però aquestes coses, el món de la cultura, com a tot arreu, passa, no? En fi, Arnau, avui, de què podem parlar? Per exemple, què et sembla? Com que ahir hi havia vaga, no?, vaga general, podem parlar d'alguns llibres de tema de lluita social? Per exemple... De fet, he estat repassant allò que penses, carai, deu haver molts llibres que parlin de bases o de... Clar, la literatura obrerista és una cosa que ve del segle XIX, podríem començar amb Els Miserables de Victor Hugo. Que per cert, ara... Han fet teatres, han fet pel·lícules, han fet de tot. Sí, que ara faran una pel·lícula Made in Hollywood, amb el Russell Crowe, sí, sí. És un operà constantment, és una obra que té... O sigui, una novel·la que a més la va fer per entregues, per fulletons i tal, el tot d'ambes són 1.500 pàgines, eh? I poca broma. Però, bueno, una mica tota aquella novel·lista, novel·lisme de caràcter social i dels miners i els obrers i d'obregat que tenen problemes, doncs una mica neix d'aquí. Després dins del Germinal de Nil Zolà, no?, també miners, que també se n'ha fet alguna pel·lícula, crec, amb el Gerard de Bardier... I a partir d'aquí, a tot arreu, evidentment, per influència marxista, hi haurà tota mena de títols, de poesia, de... No pararia, però a mi així com ràpid se m'ha hagut La fàbrica, de Miquel Martí Pol, amb aquell poema tan bonic de l'Eleanor, que entre la fàbrica quan tenia 17 anys encara porta trenes i té una nova filla i també es diu Eleanor. En fi, és un poema preciós. En quant a novel·la, per exemple, clar, en podria dir moltes, però una que, de fet, tracta el tema una mica com a retrat d'època i que potser hi ha gent que coneix i, si no, que corrin ràpidament a conèixer-la, és La verdad sobre el que ha de ser a volta, d'Eduardo Mendoza. Bé, passa-la a Barcelona de l'any 17-18, quan hi ha la gran vaga de la canadenca, per exemple, i evidentment és un petit thriller, hi ha unes morts, però sobretot el que s'està... el que s'està descrivint és el gran conflicte social que hi ha entre anarquistes i comunistes, entre sobretot també anarquistes i la patronal, tiren trets pel carrer, els obrers fugen bé els fons trens de Berlí i l'endemagar. Una gran novel·la, una de les primeres d'Eduardo Mendoza, i que qui no conegui l'autor, sí de conèixer-lo, però no de ver-lo com llegit mai, És una bona manera de començar, una novel·la que no defraudarà segur i que a través d'aquí dirà, aquest home m'agrada, el vaig seguint en altres coses. De fet, estava pensant... Perdona, pots donar a repetir el títol? La verdad sobre el caso se volta. Estava pensant també que, no sé si aquí a Catalunya també els conflictes durant la setmana tràgica o començaments de segle XX, s'han fet algun tipus de novel·les situats en aquesta novel·la? en aquesta època, ja sé que no es trobui jo això, perquè et vingui al cap. Novel·les, com a mínim, per exemple, jo recomanaria La felicitat de Lluís Anton Baulenes, que ha fet dintre la setmana que ve, aquí a Sant Just. No ve a presentar aquest llibre, sinó un altre de posterior. I és una novel·la que, si no retrata ben bé la setmana tràgica, aquells fets de juliol, sí que retrata tot el món anterior. Perquè, de fet, és una novel·la que se situa en una Barcelona a principis del segle XX en la qual la Via Laietana encara no existeix. I, per tant, de la Rambla fins al Born és tot un entramat dels carrers del gòtic, per entendre's. No hi ha separació entre el gòtic i el Born. I, justament, la novel·la és com es narra això, com es tira a terra cases, barris, places, enceres, per fer la Via Laietana. en un moment en què tot allò és un nucli de fàbriques, en què tot allò comportarà... Bé, això que ara està tan de moda és el desahu, diguéssim, la gent que queda sense casa perquè al govern se li posa de posar-hi una avinguda, i aleshores tot plegat acaba el llibre que comença la setmana tràgica. Tot el caldo de cultiu previ, amb obrers, amb gent que queda sense casa i tal... per una puta vinguda, i patabam. Quan comença l'escena natràgica, s'ha acabat el... s'acaba el llibre i dius, bueno, ara ja saps el que vindrà, no? Esclar, de fet, aquesta vinguda que vaig escoltar una vegada un historiador, que no sé si era l'Ainó de la Sarte, que deia que la van obrir perquè així el centre pogués obrir-se al mar, que en aquell moment no... Exacte, l'eixample, que ja era evidentment important. Sí, que l'eixample... Però, clar, havíem de fer molta volta a arribar fins al mar i al cor... Clar, la burguesia en aquella época, clar. Sí, també altres versions deien que també per airejar, perquè aquells carrers eren molt insalubres, hi havia fàbriques allí, a dintre el gòtic, fàbriques... d'aquestes típiques de principis de segle, amb Ximenei, és que traient fum i fan l'aire irrespirable des d'allò mig, el gòtic. Home, clar. Amb tèxtils, anant tot el dia... Això no pot ser de més. Si volíem fer una ciutat cosmopolita... Passa, passa. Que per aquí baix passaran els carres que vagin a missa a Santa Maria del Mar i els altres ja els recol·locarem en algun lloc. Per cert, ara no podria ficar la pota perquè no l'he llegit, però Olò Colònia, de la Sílvia Alcántara, que passa en una colònia, em sembla que tèxtil, d'aquestes que, com comentes tu, al centre de Catalunya, amb tots els rius, al Bages i a tot arreu. Descriu també conflictes, perquè la novel·la, en aquest cas, no és tant de conflicte social, tot i que algun, sinó de conflicte amorós i familiar, i d'odi a l'amo, evidentment, i tot el microclima, que es viu això en una colònia tèxtil, que era com una petita ciutat en la qual tothom treballava a la fàbrica i els nens dels obrers anaven a l'escola on els ensenyaven bàsicament a ser que a partir dels 10 o 12 anys s'anirien a la fàbrica, per tant, les quatre regles que es veien una mica d'escriure i punto, i per tant és com una ciutat molt curiosa, un poblet, on tothom fa el mateix, tothom té uns horaris calcats i evidentment les condicions de vida són duríssimes. Per cert, l'últim llibre de Ken Follett també està relacionat amb això? Certament Aquesta ha sigut com una de les meves grans descobertes d'avui perquè no he llegit La caída de los gigantes que per qui no el sàpiga és la primera part d'una trilogia en la qual Ken Follett vol descriure tot el segle XX a partir d'una família que li passa diferents peripècies i anirà avançant fins a això fins a la caiguda de les torres suposo que acabarà la novel·la, la tercera part perquè bàsicament el que fa és fer reviure novel·la als grans episodis del segle XX en aquest primer La caída de los gigantes hi ha la primera guerra mundial però sobretot és la història dels conflictes miners de principis de segle a Gales que és on Ken Follett crec que va néixer era parlo de memòria però diria que ell és galès I per tant, bé, els protagonistes es veuen involucrats en tota la lluita social, en un lloc com Gales, que són, i almenys, mines, que d'alguna manera hauríem de comprar-ho amb Astúries. Tota aquesta conflictivitat que Astúries és bastant especialista, i una en Catalunya són els dos llocs sempre més conflictius. Històricament, fins i tot, doncs Gales seria això a nivell d'Anglaterra. I per tant, doncs, bé, els... com els fills del protagonista, es fan miners ja als 13 anys i han d'abandonar l'escola per portar diners a casa. I a partir d'aquí la novel·la va avançant i ja, al cap de res, comença la Primera Guerra Mundial, un d'ells haurà d'anar a fer el soldat. Això és el que sé de què va. No la puc jutjar. Però vaja, pels interessats en bestsellers, que en Follett no té pèrdua, diguéssim, Pels interessats en aquest tema, que els hi faci mandra, home, sàpiguin que Ken Follett ho fa tot molt fàcil, que realment, en fi, vaja, segur que és una novel·la de la mar de llegir-ho, i no sé, els que els hi faci mandra entrar amb Ken Follett, doncs que sàpiguin que hi ha un escriptor francès, que potser em va fer molta gràcia, perquè no el coneixia de res, es diu Maxens Van der Merch, i m'ha agradat el Van der Merch, no és holandès, sinó que és francès, i que va fer una novel·la que es diu Cuando emmudecen las sirenes, que és exactament la preparació d'una vaga general. Clar, aquesta és una mica la novel·la que jo buscava per dir, però avui, no?, l'endemà d'una vaga. Una novel·la sobre una vaga. Doncs no, una novel·la sobre una vaga general, en aquest cas a França, també en una ciutat minera que es diu Rouer, i, en fi, doncs tota la preparació, això és una vaga als anys 30, i per tant acabarà fatal, amb morts i perseguits i gent a la presó. Però l'ambient... que si diu la ideologia, pel que diuen les crítiques que ha trobat per internet, és bastant aplicable avui en dia. La lluita obrera, en el fons, no s'ha acabat i els drets que es busquen venen els mateixos. Pocs minuts ja per acabar el programa. Arnau, centrem-nos en el novembre literari. Primer, com va anar el Pedrals aquest dimarts? Home, la veritat és que va ser divertidíssim. Jo em sap greu no haver insistit més per la ràdio, perquè sé que hi vaig insistir molt, a Ràdio d'Esberra no me n'estic queixant, però o fer tuits o fer missatges al Facebook, perquè al final, home, vam ser unes 45 persones. Home, Déu-n'hi-do, no? Va ser plena, per tant està molt bé, però tens la sensació que el Pedrals es mereixia, la sala gran, 150 persones que haguessin sortit Allò, trencant-se el pit de riure, perquè és que va ser un xou el club de la comèdia, realment. Només que en comptes d'explicar Cuditza el que feia de recitar versos, seus. Però clar, és que és un home que recitant és boníssim, és un no parar de riure, és un no parar d'estar atent perquè veus que li passarà alguna cosa i no t'està explicant una història en vers. hi va haver un moment al final en què va fer una mena de carta en verd, dient, ara que m'ha entrat a confiança, doncs us explico que, tot això evidentment era fals, he trincat amb la meva nòvia i li he fet una carta, una carta en castellà en la que anava dient noms de formatges, tots els noms de formatges que se'ns puguin acudir, i amb això estava fent, no sé, hi havia un moment que deia, és que he quedado muy rallado y creo que he tocado fundir. A partir d'aquest tipus de broma, va ser l'agenda desencaixada, realment. Clar, normal. En fi, i tampoc no vull passar l'oportunitat, perquè la gent pot anar-hi també a Lluís Anton Baulenes, aquest proper dimarts, em sembla. Serà d'aquí dos dimarts. Dos dimarts. Jo abans, perquè serà l'altra setmana que vindrà Lluís Anton Baulenes, la setmana que ve el novembre literari descansa, però en canvi hi ha l'off novembre literari. És graciosíssim, perquè el segon any de novembre literari ja en surt d'un festival off, la veritat és que està bé. Perdona, l'assemblava que hi havia un off novembre literari? Sí, senyor. I en què consistirà? Doncs el dimarts, a les 8 del vespre, que la gent no s'espanti, perquè el Barça juga a Moscú i, per tant, el partit és a les 6, ja tens de veure el Barça i després venir, el recital de poesia a Alemanya, que es farà al celler de Can Mata, amb tast de 20. En aquest cas, si normalment és un... recital amb tast de vins, aquest cas seria més aviat un tast de vins amb poesia allò dels Rieslings que vam fer fa uns mesos presentant el llibre de Durenmat que havia publicat que no va agradar molt el productor dels vins jo vull que es provin més els meus vins i si de cas posem-hi quatre poemes una mica la idea va per aquí Bé, no voldria ficar la pota, però és l'Astrid, la productora? Sí, sí, sí, sí. Si agafo un truc i allà us explicarà més bé. Sí, home, no, no, del senyor de Can... Sí, home, del senyor de Can Mata. Molt bé. Doncs això és aquest dimarts, per tant, es repeteix aquella experiència, que al principi no estava anunciada enlloc, però mira, que es farà, per tant, aquesta també catada de vins, juntament amb els poemes que aquesta vegada tenen autor concret. Bé, serà una antologia de poetes alemanys que ha preparat lignes i pàmies. A més llegirà en alemany, la traducció en català... En comptes d'un de sol seran uns quants, des de Goethe fins a, no sé, algun poeta actual que no conegui. Molt bé. Doncs Arnau, moltíssimes gràcies. Que vagi bé i et deixem ja lliure perquè vagis cap a la presentació, no facis tard. I res, ens tornem a veure i a escoltar la setmana que ve. Bona tarda. Vinga, doncs així sigui. Que vagi bé. Bona tarda. Bona tarda. Moltíssimes gràcies per haver-nos escoltat. La Carme Berdoi a l'Actualitat Sant Justenca també ha fet possible el programa com la Júlia Tmella als Misteris de Catalunya o l'Alberca Papey a l'Espai d'Educació Canina. També agrair al nostre convidat d'avui, Francesc Fàbregas, que ha rebut aquest premi especial per la seva trajectòria dels Premis Arc de Catalunya i a l'Arnau Cònsol amb qui hem de parlar fa un moment de llibres. Tornem demà a partir de les 5 de la tarda. Us deixem ara amb l'informatiu Vespre. Que vagi bé. La penya del morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio Desveu. Viva Las Vegas Viva Las Vegas Fever Las Vegas with your neon flashing and your one-armed bandits crashing and all those hopes down the drain. Fever Las Vegas turning day into nighttime, turning night into daytime. If you see it once, you'll never be the same again. I'm going to keep on the run, I'm going to have me some fun If it cost me my very last dime If I wind up broke, well, I'll always remember that I had a swinging time I'm going to give it everything I've got Lady, look, please let the dice stay hot Let me shoot a seven with every shot sign Viva Las Vegas Viva Las Vegas Viva Las Vegas. Viva, viva Las Vegas. Viva Las Vegas. Viva Las Vegas. Bona tarda, són les 7 del vespre. Comencem una nova edició dels Sant Just Notícies d'avui, dijous 15 de novembre. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Sant Just Notícies, edició vespre. Aquest vespre es presenta al Casal de Joves del Servei Europeu de Voluntariat. Es tracta d'un programa subvencionat per la Comissió Europea que permetrà als joves d'entre 18 i 30 anys fer un voluntariat en algun país d'Europa. Amb aquesta notícia obrim l'edició d'avui, però resumim de seguida altres informacions destacades en titulars. L'escola Montserrat farà un mercat de segona mà aquest dissabte. Ja es poden fer les inscripcions. Si voleu reservar-hi un espai per muntar una paradeta, la inscripció costarà 3 euros. I només es podran vendre productes de segona mà que estiguin en bon estat. Els pastorets de Sant Jus busquen extras per les seves representacions. Des de la Cal i la Taneu estan preparant aquesta obra pel desembre i necessiten actors i actrius per formar-hi part. Són els primers pastorets que es fan al municipi. I en clau política avui explicarem que la independència de Catalunya és l'objectiu principal de