#163 - Pressupost 2013, llengua a l’escola i TV3

inscrits a les oficines d'Ocupació Catalunya i 74.000 en el conjunt d'Espanya. Això suposa que la xifra d'aturats a tot l'Estat frega ja els 5 milions de persones. És el nivell més alt des de l'any 96. A Catalunya hi ha 652.000 persones sense feina i per demarcacions la pujada més gran de l'atur en termes percentuals s'ha registrat a Girona. Bona tarda us per l'Eduard Cabré. Leo Messi jugarà demà contra el Benfica a la Lliga de Campions. L'Argentia està a només un gol d'igualar el rècord històric de Ger Müller, que en un any natural en va marcar 85. L'entrenador del Barça, Tito Vilanova, diu que a Messi li fa il·lusió jugar i que ja va descansar en Copa contra l'Àlaves. El Leo ja va descansar la setmana passada amb la Copa. Sabem sempre, no ara per el rècord de gols, que el Leo sempre vol jugar i ell, quan millor es troba, el seu hàbitat millor, més natural, és competint. Més que res per això, és un partit de Champions i li fa il·lusió estar. A l'Espanyol, l'exvicepresident i responsable de l'àrea esportiva Germán de la Cruz ha amès un comunicat en què defensa la seva tasca al club i en què assenyala l'exdirectiu Antonio Morales com a responsable d'una campanya de desprestigi contra la seva persona. En embol, avui el Barça s'estrena a la Copa del Rei. El conjunt blaugrana s'enfronta a partir de les 8 a l'El Veltia de Pamplona. En l'eliminatòria de vuitens de final en aquesta edició és a partit únic. Xavi Pasqual ha viatjat amb tota la plantilla. El fracking Granollers jugarà demà a Oscar. I en futbol sala, el Melilla serà el rival del Barça a vuitens de final de Copa del Rei, mentre que el marfil Santa Coloma s'enfrontarà a l'Uruguai Peruanos. Notícies en xarxa. Escolta el ràdio d'Esbert. Sintonitzes el ràdio d'Esbert. La ràdio de Sant Just. Ràdio d'Esbert. Ràdio d'Esbert. Ràdio d'Esbert. Ràdio d'Esbert. Ràdio d'Esbert. En directe, amb atendis de Sant Just d'Esvern, el 98.1 de la FM i a tot el món a través de ràdio d'Esvern.com, comença un programa amb molta penya i molt de morro, la penya del morro. Què tal? Bona tarda, amics amigues, com esteu? Benvingut un dia més a la Penya del Morros per la lloceluda, Jordi Domènech. Ai, moltes gràcies. Ai, que bé. Aquests aplaudiments espontanis que sempre fan caliu i ens acompanyen a començar el programa. Avui la gent que ens ha vingut a veure des de... Perpinyà, Catalunya Nord. Mira, bonsoir. Bonjour. Bienvenue al programa de la Penya del Morros. Bé, avui al programa començarem parlant de l'actualitat Sant Justenca, concretament del pressupost de l'exercici 2013 a Sant Just, que serà de 21.150.000 euros. D'aquí uns moments la Carme Verdoi ens ampliarà aquesta informació. A més a més, també avui al programa parlarem, com cada setmana, amb la nostra coaching particular, la Núria Oriol, que ens donarà algunes pistes sobre notícies positives, com per exemple... la gran recapta promoguda pel bany d'aliments que va tenir lloc aquest cap de setmana passat. A més a més, avui la banda sonora de la pel·lícula Babel, tractada i analitzada a fons amb la Clara Aguilar, i a la segona hora, quina segona hora que ens espera, perquè parlarem amb el casal de joves de Sant Jus, el Sergi Arrada, que ja ens espera i ens dirà si el forn que han comprat i han adquirit el casal de joves fa unes setmanes, ja l'han començat a fer servir o no? I després també avui el cara a cara amb el Dani Martínez i el Joan Xirivella, com cada setmana, avui parlaran d'un defensarà si que és millor els cars de coixinets i l'altre les festes de tardor, qui guanyarà? I per acabar el programa avui entrevistarem un dels jefazos, és un directiu, un peix gros de TV3, el cap de programes Jordi Serra, per parlar una mica de les audiències que han anat molt bé. Aquest mes de novembre i de com està la tele en general. Bona tarda i benvinguts a La penya del morro. La penya del morro, un programa amb més morro que penya. O era més penya que morro. Carme, bona tarda. Bona tarda. Fa fred avui, eh? Molt de fred. Fa molt fred, fa molt fred. Per cert, que avui Sant Just d'Esvern ha tornat a estar per anèsima vegada dins del panorama primera línia informativa de Catalunya. Per què? Perquè avui han vingut a gravar als Altena a migdia una peça, el que es diu informativament parlant, un tall, una notícia del que ha passat amb el cas Ver i el seu projecte d'educació i l'esborrany, més ben dit, que a hores d'ara, de fet, s'està discutint a Madrid amb tots els consellers. De fet, Rigau, en arribar a la reunió, com a última hora, ha dit que la llengua és innegociable. Doncs bé, un equip de TV3, avui, dels informatius, ha vingut a l'Institut de Sant Just d'Esvern. I la peça, on ha sortit? Eric Pomar ha sortit, que és col·laborador al programa... Jan Soriol, també conegut per tots, i el director Jesús Margarit, que també... Conegut per tots. Conegut per tots, que l'hem entrevistat alguna vegada aquí i avui també estava allà parlant. A veure què ha dit la peça. No sé si la podem escoltar. I surten les aules de... Del nou vell. Avui han debatut què els sembla la proposta. Cada vegada la gent deixaria d'anar fent... I faria altres optatives. I anar aquí a Sarrava i no usis aquest. L'Institut de Sant Just. Molt poca gent parla en català. Hi ha professors que no s'expressen en català i que te'n diguen que parla en castellà a les seves classes. Hem viscut durant molts anys tots barrejats. Alumnes de l'Institut. I la llengua no crec que sigui cap per judici. La gent que parla castellà. I que ell s'expressa millor en castellà. I li agrada castellà, doncs que... Si és millor per ell fer les altres classes en castellà, que les faci. També que hem estat emprenent en català. Tot això se n'aniria cap al precipici, se n'aniria tot a la dallonses. A la dallonses, molt bé, Eric. Ben dit, Eric, ben dit! A tot Catalunya, 12 famílies havien demanat que els seus fills s'escolaritzessin al castellà. Per contra, avui la comunitat educativa s'ha pronunciat contrària a la llei verd. Nosaltres seguirem fent. el que pensem que és vol els infants i els joves de Catalunya. Irene Balaguer, presidenta de l'associació de mestres roses sensats. I, per tant, ja pot anar dient que si vam resistir el franquisme... Però aquesta no està a l'institut. L'oposició més gran, el rebuig més frontal... De la FAPAC. Ismael Alfaro parla ara. I dir-li clarament al senyor Huert... Que no surt el Jesús Marguerit, director de l'institut? Que no la volem. A la sala de professors molts informaven per la premsa dels detalls de l'esborrany. Estem molt cansats d'aquests canvis, d'aquestes notícies. Hi ha temes molt importants i més urgents per carregar-se un sistema que funcionava, que l'animació lingüística ha funcionat força bé i que no s'ha de tocar d'aquesta forma. Tot i la indignació inicial de bona part del professorat, a poc a poc el que han anat molestant més avui... Bé, doncs, ella és la Mònica Bertran, redactora de TV3. ...fer de la llengua un problema quan diuen que no ho és, amb finalitats més polítiques que no pas pedagògiques. Mònica Bertran, TV3, Sant Just, d'Esvern. Oh! Us està agradant, Sant Just, creus? Sí, senyora, que dius, perquè estem al costat de la tele. No, perquè Sant Just... Podria anar a Sant Joan d'Espí. Té valors que Sant Joan d'Espí i altres pobles del Baix Obregat no tenen. Som els més xulos de la comarca. Bé, que per cert, discrepàncies entre els alumnes, no? Alguns deien que ells estava bé castellà, com per exemple Jan Soriol. Jan Soriol, ho comentava, Eric Pomar anava amb una altra línia i diu que se n'era tot al Dallonses. I a un precipici. Pel precipici, també. En fi, doncs ens ha fet gràcia comentar que avui, home, estàvem allà mirant el temps a migdia i quan surten coses de Sant Just no tots són queixers que exploten, saps? Bé, dit això, repassem les notícies del dia d'avui que passen per aquest pressupost de l'exercici 2013. Carme, a Sant Just, el pressupost per l'any que ve serà de... 21.150.000 euros! Bé, aquest és l'avantprojecte que està presentant el consistori aquests dies a diferents equipaments del municipi. És una xifra pràcticament igual que l'any 2012, perquè al principi el que s'ha fet no és augmentar ni disminuir, sinó mantenir-se. Donar suport a les persones més desafavorides per la crisi és la principal prioritat de les partides. Carme. Sí, de fet, augmenta una mica, eh? Aumenta en 110.000 euros. És una pujada bastant minxa, del 0,5%. Sí, home, comparat amb 21 milions d'euros, que és el pressupost de l'Ajuntament. Sí, si algú que diem 110.000 euros és minx, és en relació, exacte, al que pugui tenir a veure els comptes de tot un poble. Home, a mi em dona 110.000 euros i amb això et passo la setmana, ja, eh? Sí, no? Sí. No estaria malament. Doncs mira, d'això depèn aquest augment. Ahir es van fer aquestes dues primeres presentacions, avui n'hi ha una altra al Casal de Joves... La regidora d'Hisenda, Anna Torrell, l'alcalde Josep Perpinyà i el president de l'àrea de serveis de la persona, Lluís Monfort, van explicar aquest avantprojecte del pressupost. Es va detallar que aquest pressupost ordinari és de 17,85 milions d'euros. Aquests diners són provenients dels impostos, preus públics i aportacions supermunicipals i que es destinen a pagar les despeses corrents de l'Ajuntament, com ara contractes de serveis, manteniments i consums. I cal destacar també que l'Ajuntament es veu obligat a reduir la despesa de personal en un 2,3% perquè la normativa estatal no permet reposar les persones que jubilen i en aquest sentit també es va explicar que el 2012 s'ha reduït l'endeutament de l'Ajuntament de Sant Just. En aquest sentit, la regidora d'Hisenda va explicar que a data del 31 de desembre d'aquest any es preveu que el consistori tingui un deute de 4,2 milions d'euros sense comptar un aval d'1,2 milions de promunça, quan la llei actual permetria un endeutament de fins a 13 milions com a màxim. Més coses. El president de l'àrea de serveis de la persona va destacar les quatre prioritats bàsiques de l'equip de govern per l'any que ve, que seran, aquestes comentàvem al principi, d'alguna manera, l'atenció prioritària als col·lectius més vulnerables, l'educació i atenció a les famílies, donar suport a les persones en situació d'atur i mantenir l'Ajuntament s'ha nejat i, per tant, pel que fa a la xarxa educativa, les prioritats són potencials, la xarxa 06, també seguir lluitant per poder fer una nova escola a Bressol a Mas Lluís, segons el que es va dir ahir. Tot i això, Lluís Montfort va recordar també els inconvenients que hi ha al respecte, sobretot arran de la dràstica reducció de les subvencions en aquest sentit per part de la Generalitat. i bé en principi això és el que es va explicar també estirar endavant properament un projecte molt ambiciós pel que fa a l'estalvi energètic que consistiria en anar substituint de forma progressiva l'enllumenat elèctric de Sant Just per canviar-lo per un de més eficient que consumeixi menys que per cert, venim cap a la ràdio he pujat pel carrer, per l'Avinguda Indústria i els llums estaven encesos una cosa molt curiosa, a les 4 i 37 de la tarda bastant curiós sí, potser estaven acabant de gestionar alguna cosa potser sí Sí, i en tot cas, demà al matí entrevistem la regidora d'Hisenda, Anna Torrilla, per tant, m'imagino que acabarem de treure l'entrellat d'aquest pressupost. 5 i 16 de la tarda, repassem més notícies de Sant Just. Parlem de l'atur, perquè avui hem sabut les dades del mes de novembre. A Sant Just, de fet, l'atur podríem dir que no s'ha mogut. De fet, es manté en la xifra de 804 persones exactes, que són les mateixes del mes d'octubre que no tenen feina, Carme. O potser, en realitat, no són les mateixes, sinó que 3 n'han trobat i 3 n'han perdut. Vull dir que no sabem la xifra, això sí, és exactament la mateixa. A nivell general, a Catalunya, aquest tur ha augmentat i, de fet, el Baix Llobregat també s'ha incrementat en unes 200 persones. Els dos últims mesos havia baixat, tot i que molt lleugerament, i ara, per tant, no baixa, sinó que es manté, però tampoc no augmenta. Per tant, com dèiem, aquestes xifres, a nivell general, però, de les persones inscrites a les llistes d'ocupació, es manté alta també a tot Catalunya, on aquest mes ha crescut en unes 5.000 persones. Saps quina cançó és aquesta, Carme? No. Es diu Row Hype i parla d'uns genets que porten un cavall de l'espai. Bé, què passa? Està plovent? No, fa vent. La penya del morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio d'Esvern. El punt net, i acabem amb aquesta informació s'enjustenca a l'espai de notícies, organitza aquest desembre tres tallers de guarniments nadalencs. Atenció, perquè l'objectiu és... Hi ha gent que ho fa, això, quan llegeix coses. T'has fixat o no? Fa com uns canvis de ritme i de to, que dius, vés amb compte que t'ha agafat alguna cosa. L'objectiu és fomentar un Nadal amb menys residus. Aquest curset es farà a la parada del punt net del mercat, en volant de la plaça que m'ho agafa. Què dius, m'hi creus? De desembre. No s'entenen, no s'entenen. I acostuma de ser gent d'esports. Deia que el puntet del mercat ambulant a la plaça Camp Moapa cada dimecres de desembre. Carme Berdoi ha reunit més informació i gent de l'escala. Després faran un pica-pica. Doncs serà demà dimecres, també el 12 i el 19, que la pare del puntet que té el mercat que es fa a la plaça Camp Moapa organitzarà aquesta activitat. Són aquests tallers de guarniments nadalencs La idea, doncs, reciclar, aprofitar el que tenim abans de llançar-ho i, per tant, també fer un Nadal una mica menys consumista. També, d'altra banda, una de les coses que es proposa és el que comentaves tu ara, ser més creatius, fer activitats amb tota la família i aprofitar aquesta matèria prima, per exemple, taps de suro per fer batits cagatió, ninots de neu per decorar, ampolles de plàstics per fer flors o corones de princeses amb pinces d'estendre de la roba. Ai, corones de princeses, jo en vi una. Sí? Doncs mira, pots anar demà al Puntnet, també el dimecres 12 i 19 de desembre, al matí. Aquests tallers estan lligats també amb els que es van fer el Centre Cívic, Joan Maragall i Centre Social del Milenari, La setmana passada i l'altra, aquells tallers de cuina, et sona, de reacció d'aliments, doncs tot plegat té un mateix sentit. El mil·lenari, per això, eh? Per cert, que parlant de tallers de cuina i tot plegat, tu saps que al Casal de Joves de Sant Just, fa un parell de setmanes, van comprar un forn. Ho sabia, això? Té raó, ho havia oblidat. Encara no sabem quin ús se n'ha fet o se'n farà del forn. En principi, són pels tallers de cuina que es facin al Casal de Joves de Sant Just. Avui intentarem descobrir-ho amb el Sergi Arrada d'aquí una estona a la plena del Morro. Abans, però, tindrem la Clara Aguila amb les bandes sonores, que avui repassarem i analitzarem la banda sonora de la pel·lícula Babel, que no sé si has vista, Carme. Sí. És una pel·lícula que vaig veure els meus primers minuts i vaig apagar. Per què? No em va agradar. Estava molt bé, Jordi. No em va acabar de convencer. Sí, sí. I després, d'aquí uns moments, tindrem la Núria Oriol, el nostre coaching particular. Avui la Núria Oriol ens parlarà de la recapta dels aliments. Un home que parla amb les balenes, Carme, això t'interessa? I després també ens preguntarem si la solidaritat és genètica, Carme. Si tu ets solidària... El dia que tinguis un fill o una filla, seràs també solidari. Jo crec que no té res a veure. Jo crec que no té res a veure, però si la Núria ens ho diu, serà per alguna cosa. D'aquí uns moments, a la penya del morro. Carme, moltes gràcies. De res, una tarda. Si la nostra música us alegra el cor, el nostre programa està fet per a vosaltres. Tots els dimarts, de dos quarts de vuit a les vuit de la tarda, l'audició us acosta a la nostra dansa en una proposta de mirament musical. Tenim preparades les millors cobles per fer-vos el regal de les millors sardanes. Us esperem. Cinema sense límits. Cinema sense fronteres. Cinema sense mesures. En definitiva, cinema sense condicions. Els dimarts de 8 a 9 del vespre, quan el cinema es fa ràdio. El Just a la Fusta, parlem de tot el que passa a Sant Just. És una cosa molt dura, eh? La pujada de l'Iva... Pothom està marxant pel costat de feina i veus que són gent més o menys preparada. L'única solució jo veig és que ha de ser alguna cosa revulsiva com el que va passar a Islàndia. Cal posar optimisme on no n'hi ha. El Just a la Fusta no està al costat d'ells perquè hem de trobar alguna solució. que sigui, que sigui, que estigui davant. El principal són els interessos de Sant Just. Sempre se t'acosta a algú que té alguna pregunta o que té alguna resposta. Perquè n'hi ha d'esperança, si es fa bé. Just a la fusta. Vivim Sant Just en directe. Cada matí, de 10 a 1. Ràdio Tespel 98.1 Ràdio Tespel 98.1 5 i 23 de la tarda, connectem ara mateix en directe amb la nostra coaching particular, la Núria Oriol. Everybody always look on the bright side Núria Oriol, bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Què tal, com estàs? Bé, i vosaltres, com esteu? Doncs mira, aquí, amb aquesta setmana una mica més curta, que vulguis o no, això també anima, no?, a vegades, quan la gent està a la feina i sap que demà ja serà l'últim dia de la setmana, perquè nosaltres també fem pont i tot plegat. Això és una setmana curta, mai està de més, no, Núria? No, mai està de més. És veritat que és molt necessari l'equilibri entre l'acció i el descans, eh?, Si no, no acabem de ser creatius. És clar, jo seria descansant sempre. Ah, molt bé. I de tant en tant... I de tant en tant alguna idea o alguna cosa, però clar, potser jo tampoc, no? Jo diria que tampoc. Seria una mica desequilibrat, descompensat seria. I llavors, això està estudiat? Tu què saps de tantes coses? Quant de temps hem de descansar a la feina, per exemple, o quan la gent està treballant, o com va això? Mira, a veure, gràcies per dir que sé de moltes coses i afegeixo per dir que també soc conscient que moltes no les sé. Però aproximadament, fixa't, l'ideal és que de debò poguéssim respectar l'horari natural per nosaltres del son. És a dir, que hi ha persones que necessiten vuit hores o fins i tot una mica més i d'altres en sis o set passen. I finalment hi ha casos molt extrems que necessiten dormir molt poc. Però, en general, la tendència a casa nostra és que dormim una mitjana d'entre una hora... tres quarts d'hora menys del que necessitaríem. I això ens passa a factura al llarg de tot el dia. I a la feina s'han de fer parades per descansar també, o no? Sí, és ideal. Cada cinc minuts? Cada cinc minuts, sí senyor. Diu, cada cinc minuts una hora. Una hora de parada, no? Sí, sí, sí. No, però la veritat és que està demostrat que les empreses que han creat àrees específiques de descans i de distracció o de relaxació pel seu equip humà, tothom està rendint molt més. Clar, les empreses que tenen com un llit, no? Això ho fa molt Google, ho fa molt això. Encara que tu riguis, algunes sí que fins i tot permeten fer la migdiada. Perdona, jo no ric. De 20 minutets o de mitja horeta i sí, sí, estan encantats amb els resultats. I els professionals encara més, perquè si són amics de la migdiada... Diu, estic com una rosa per tota l'estona que em quedi per endavant. Home, aquí a la ràdio jo ho trobo a faltar, eh? Eh que sí? Doncs preneu una nota. Preneu una nota. No sé on el posarem, perquè no hi cap. Com no el posem a les escales de canç d'inestar... Ah, mira. O al sostre. amb una curriola. O al sostre amb una curriola o si no també aquí a sota els porxos de Can Ginestà. Bueno, en fi, Núria, no es veiem... Bueno, ens es veiem per culpa meva, eh? Perquè faig preguntes fora de guió, però són que les saps. Mira, què és la... Ai, com es deia? No me'n recordo. La Keti. Ai, la Keti. Sí, ha dit, diu... Escolta, diu, no ens liem, eh? Dius que tu tenies un guió, diu, Núria. Sí, ja m'ho està, ja ho intenso. Bueno, Keti, bona tarda. Ara ja estem tots. Podem començar la secció. Vinga, sí, sí. La Pella del Morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio d'Esverda. Bé, avui parlarem de tres conceptes. El primer, la recapta dels aliments. Un home que parla amb les balenes i després de la solidaritat, que la Núria es pregunta si és genètica o no, i m'imagino que uns científics han trobat la solució. Però comencem per aquesta primera, aquesta recapta dels aliments que ja vam comentar aquí fa unes setmanes. S'ha dut a terme aquest divendres i dissabte passat i han recollit moltíssimes tones de menjar en diferents poblacions i supermercats de Catalunya, durant aquest cap de setmana. La veritat és que els organitzadors estan molt contents, Núria. Molt, molt. I jo penso que moltes persones que han col·laborat, i potser també de les que no han col·laborat, estem molt satisfetes perquè quan es marca una fita solidària, que a més a més depèn molt de la societat civil, que es diu, de la ciutadania, del poble, i es respon d'aquesta manera, doncs trobo que és és allò com una expansió, unes vitamines per l'ànima i pel cor, i s'ha superat, s'ha superat l'objectiu que teníem marcat, i això és esplèndid, sobretot, sobretot quan s'acaba l'any amb notícies que et diuen, escolta, que penseu que la situació econòmica s'ha endurit per a moltes persones, laboral, etcètera, doncs mira, amb recaptes aliments, Més solidaritat, com dient, doncs ara és més necessari que mai. Núria, jo no vull ser l'advocat del diable, però fa unes setmanes, quan vam parlar del tema, ja vam dir, home, doncs és molt bona idea, qui vulgui pot apuntar-se fins i tot a anar de voluntari a la pàgina web delbancdelsaliments.org, però fa uns dies vaig veure i em vaig assabentar que la Caixa... Obre social, concretament, la caixa estava darrere també de tot això. No vull ser advocat al diable, però no és hipòcrita que justament els índexs de pobresa que han pujat tant durant els últims anys a Catalunya, degut a aquesta crisi impulsada sobretot des del món financer, des del món del banc, de les caixes, se li estigui fent el joc als bancs col·laborant amb el Banc d'Aliments? A veure, mira, aniré per part. Jo penso que el Banc d'Aliments necessita una infraestructura que si no pot trobar-la gratuïtament, doncs mal aniria. Aleshores, el que et diria, jo crec que per part del Banc dels Aliments no és una hipocresia, és una necessitat que algú li pot resoldre. Anem a l'altre cantó, anem al gran grup que conforma la Caixa... Doncs bé, jo m'imagino que és una manera de, sí, d'allò que diuen els de relacions públiques, no perquè siguin de relacions públiques, jo parlo ara des del punt de vista del banc, no de la feina de relacions públiques, la responsabilitat social corporativa, però podem dir concretament per la política que ha anat seguint al llarg de tot aquest temps de crisi, que ho fa per fer una mica de neteja de la seva imatge. Saps? O sigui, aquí, en aquests fons, en aquest rerefons, podríem posar l'adjectiu d'hipocresia. Però... És que hi havia molta gent que es tirava enrere quan veia que, clar, les samarretes dels voluntaris posava la caixa i dius, home, aquí què estem fent? Estem fent el joc als bancs i també els estem jugant això al sistema o què? I et dic també per la societat i les persones que van col·laborar i tot plegat, no? Clar, pot ser una contradicció aquesta? Sí, ho sé, ho sé. Mira, a vegades quan es fan coses de molta envergadura... Es necessiten suports d'estructures molt consolidades i algunes d'aquestes estructures, doncs, es pot dir clarament que han entrat en aquest joc d'empobrir encara més a les persones, de no facilitar la vida a les persones, sigui perquè els han negat el crèdit a una petita empresa, amb una família, sigui perquè han volgut executar una hipoteca i dur a terme un desnonament, per exemple, eh? I és veritat, vull dir, aquests grups S'haurien de replantejar que perquè de vegades volen fer com una operació neteja, però que tots ja som conscients que només és una operació neteja i no es plantegen una reforma a fons de la seva política activa, que no està dient que no puguin guanyar diners. sinó que sigui diferent, que sigui d'una altra manera. I, en definitiva, com ja saps que em repeteixo molt, que sigui humana. Perquè són inhumans. De fet, tens raó perquè s'ha ajudat a moltíssima gent, però, clar, això és una ajuda i una solució a curtíssim termini. A curtíssim termini. A curtíssim termini, eh? És a dir... Tu saps que a vegades també es fa una activitat per cridar l'atenció i poder captar com ja fidelitzar persones que durant tot l'any puguin continuar donant de cara al banc d'aliments perquè hi ha molta gent necessitada i per això es fa aquest acte puntual. Anem a veure. Jo diria, els canvis que es necessiten més urgents de transformar a fons el sistema, no poden anar tan ràpid com la necessitat de menjar o d'un sostre de moltes persones per la situació en què ens estem trobant en aquests moments. Llavors, crec que la funció d'aquest banc no és tant plantejar-se, la meva funció és, entre cometes, com... sinó la meva funció és estar molt vinculada als moments que vivim, és a dir, que quan la situació canviï, es normalitzi, disminueixi l'atur, etcètera, doncs jo tindré un paper molt més modest en tot això. perquè no serà necessari. De fet, també fa molts anys, Núria, que estan fent les campanyes... Mira, anant al cap la Marató de la Pobresa, que va impulsar TV3, que també va rebre un allau de crítiques... Impressionant i que justament avui en parlarem perquè ens visitarà el cap de programes de Televisió de Catalunya, que és el Jordi Serra. Mira, és una de les preguntes que tenim, si tornarà a haver-hi una marató de la pobresa aquesta temporada, a veure què ens diu, a la segona hora vindrà el Jordi Serra. Doncs escolta, digue-li que en comptes de Marató contra la Progresa podrien intentar trobar el nom de Marató per la dignitat, Marató per la felicitat, Marató per la humanitat... Saps el que et vull dir? Que nosaltres fem maratons i anem a focalitzar-nos en tot allò que realment podem fer, que és molt... per anar transformant les coses a millor, ja que veiem que en mans de polítics, banquers, etcètera, doncs aquestes solucions o trigaran molt a arribar o senzillament no arribaran, perquè no tenen cap pressa, eh? Segueix La Penya del Morro a Twitter i Facebook. A Twitter, La Penya del Morro. A Facebook, La Penya del Morro. Com veus, sou originals de mena. Bé, camiem de qüestió, perquè si no, Núria, no tindrem temps de parlar del que volem fer. No, dic per mi també, perquè m'enrotllo molt. Tu volies dir alguna cosa més sobre l'arregat d'aliments? No, jo el que sí que volia dir és que em sembla que cada cop més pren relleu que és quan la població, quan nosaltres ens comencem a organitzar d'una altra manera, som capaços de donar solucions amb més rapidesa i més humanitat que les que es poden donar des d'altres estructures. I jo, reflexionant de quina manera podríem també avançar tots junts cap a millor, Em sembla bé, potser ho deixo pel proper programa i així podem tocar els altres temes, però em sembla que hi ha algunes demandes, propostes i passos endavant que poden fer que podrien intentar dinamitzar o dinamitar les estructures actuals a fi d'aconseguir que... la vida de moltes persones millori molt més ràpidament. Hem de fer xarxa, que es diu. Xarxa i coses que he pensat i he reflexionat com a coach, per la propera setmana, si tu vols. Bé, ho farem, ho farem. Parlem ara del segon tema que tenim sobre la taula. Un home que parla amb les ballenes. A veure, Núria, què ha passat aquí? Què és això? A veure'm, fixa't. Te'n recordes d'una pel·lícula que es deia l'home que xiu-xiuuejava els cavalls. Sí, home, amb el gran Robert Reford. Sí, doncs una mica aquest article que em va cridar molt l'atenció deia que és l'home que xiu-xiuueja les balenes. És a dir, fins ara, quan hem volgut captar els científics, hem volgut captar el llenguatge de les balenes i una mica com es comuniquen, quin significat té... ha arribat un moment que s'han bellugat amb freqüències d'emissió. Es comuniquen com una mena de sonar. Sí, exacte. I els científics l'han imitat, senzillament. O sigui, no s'han posat a parlar en una llengua determinada, sinó que ho han imitat. El que ha fet aquesta persona és donar un pas més i va dir, com que se sap que són potser l'animal més intel·ligent del planeta, fixa què et dic, la balena, a nivell de coeficient intel·lectual. Doncs... Més que el dofí? Sí, ja sé que el dofí és un encant i un amor, però la balena... Encara ho és més. Doncs sí, el que passa és que la veiem tan gran i que potser estèticament a algunes persones els agrada una mica menys que el dofí, però la balena té el coeficient intel·lectual encara més alt i té una sensibilitat molt acusada. Aleshores, ha dit, bé, són animals d'una gran bondat quan no se senten amenaçats. Llavors ell el que ha fet és anar-se a guanyar la seva confiança, perquè és una persona que domina perfectament el món del submarinisme, i llavors, quan ja les balenes l'han acceptat, doncs els hi ha començat a parlar amb la seva llengua original, en aquest cas era l'anglès, però molt fluixet, o sigui, els hi parlava molt fluixet, però clar, sap que elles senten la vibració de les paraules. Llavors els hi ha començat a parlar, els hi ha començat a parlar, i finalment s'ha pogut comprovar amb molta, jo diria que entre satisfacció i gran sorpresa, que les balenes han començat a respondre a les paraules que hi deia, com si haguessin après l'idioma. És a dir, si els hi deia «Què et sembla si donem una volta i anem cap a la dreta?», la balena se n'anava cap a la dreta. Què et sembla si ara ens aturem i et dono una mica de menjar, la varena s'aturava i esperava que li dongués el menjar. Què et sembla si ara jugo amb tu, doncs jugava. Els científics han descodificat aquestes freqüències que interpreten com a senyals les balenes. Sí, però és que ara ja no és descodificar les freqüències. sinó que la balena comprèn la llengua amb la qual s'hi parla. És a dir, s'ha fet amb l'anglès però es provarà amb altres llengües. Ella arriba un moment que comprèn la llengua humana. Home, si això... És que si això és així, és un descobriment increïble. I que, a més a més, Diu que jugaven, que ell era molt protector amb ell, que anava amb molta cura de no fer-li mal, com si ella fos totalment conscient que el seu volum, les seves tones, amb qualsevol moviment brusc, podria fer mal aquell ésser humà. Que curiós, tot plegat. Molt, eh? I no hi ha imatges d'això? Doncs, mira, a la web que ho vaig trobar ja les han tretes. M'ha fet una pena, perquè avui ja estava repassant tot el que havia preparat pel programa i dic, i ja me les han tretes. Home, és que no duren res les notícies bones, eh? Les bones, exacte, però, ei, ho seguiré buscant, perquè si hi ha imatges us ho diré. Sí, home, digue'ns-ho que ho penjarem pel Facebook. Sí, senyor, perquè és preciós, és que et posa la pell de gallina de pensar un animal que arriba a aquests graus de comprensió I jo et diria, bé, de comprensió ja gairebé, o sigui, comprensió carinyosa, comprensió amb afecte, que mostra que, per exemple, li sap greu quan ell li deia adéu i se n'anava, ella ja amatia un sol que els científics van descobrir que era que adéu, però em sap greu que te'n vagis. i que aquest animal sigui caçat d'una manera tan despietada. Sí, sí, la veritat és que molt curiós tot plegat. Si tens més dades i més coses, envia'ns-ho que ho penjarem al Facebook. I ara passem a l'última notícia que comentem amb la Núria. I és que em sembla que això ho explica molt bé perquè hi ha hagut uns científics que han descobert si la solidaritat és genètica o no. Més que descobrir que ells aposten per aquesta línia de dir que nosaltres tenim una programació en el servei que ve de molt antiga en què... A veure, hi ha la línia cooperativa i hi ha la línia competitiva, però que resulta que la que ha preservat més l'evolució de l'espècie ha estat la cooperativa. I aleshores ells diuen que estem genèticament programats per la solidaritat o la fraternitat. Encara que després, sovint en fets, demostrem una competitivitat exdeservada o que som incapaços d'entendre'ns o que podem fins i tot arribar a una guerra destructiva total en qualsevol sentit, econòmica, guerra convencional o digue-li com vulguis. Però, en canvi, genèticament, des d'antic, tenim en el nostre servei tota una sèrie d'informació que ens diu si cooperem i col·laborem resulta que ens n'en sortim millor a la vida. I té raó. És una cosa que ja ve de fa molts anys, això, el tema de la solidaritat. Mira, pensa que des que hi havia els primers organismes cel·lulars marins, de fet, ells comencen a reproduir-se d'una altra manera per ser més sostenibles amb el seu entorn, és a dir, per respectar més l'equilibri i evitar... que es gasti més oxigen del compte, es destrueixin altres vides més del compte, perquè tot sigui com equilibrat. Per tant, ja des d'aquests organismes marins resulta que comenci a haver-hi una intel·ligència, una intel·ligència que després es traspassarà als rèptils, es traspassarà als mamífers i finalment es traspassarà a l'home que ve a dir... que tenim una intel·ligència, que a vegades semblem que l'hem guardada al calaix de no sé on, una intel·ligència al nostre servei, que ens diu, quan cooperem, quan tenim present el bé de la major part dels que ens envolten, el bé fins i tot del nostre ecosistema, perquè aquests organismes marins ja valoraven les condicions de l'entorn, resulta que la nostra vida avança amb més estabilitat, amb més riquesa, fem salts evolutius importants, etcètera. Bé, doncs aquestes notícies científiques sobre l'evolució humana i també nosaltres mateixos, en aquest cas, sobre el concepte de solidaritat, que, segons sembla, ja tenim els humans fa molts i molts centenars d'anys inculcats i, de fet, la natura segurament també, no?, en ella mateixa, perquè la fauna també s'ajuda o hi ha animals que... ajuden a preservar un ecosistema de certa forma i interactuant amb els altres factors del medi. En fi, Núria, ho hem de deixar aquí avui. Moltíssimes gràcies, com cada setmana, i dimarts que ve més notícies positives i més coaching en general, que també ens agrada. Però m'agradaria acabar amb una frase que no sé si és coaching-coaching, però m'agradaria. Endavant. Sí? D'acord, doncs mira... Cada vegada que com a éssers humans, en comptes d'apostar pel diàleg, la cooperació i la convivència, apostem per la divisió, per aprofundir en les diferències, per competir més, estem demostrant que en comptes de seguir la nostra intel·ligència més profunda i amb harmonia o equilibri amb la natura, ens estem allunyant més d'ella i estem seguint el model més primitiu, o sigui, més primitiu i el que menys possibilitats de benestar i de fins i tot almenys intel·ligent. que tenim a les nostres mans d'utilitzar. I això va específicament dedicat a algú que acaba de ser protagonista de les notícies d'avui. Sí, ja m'ho passava, a un ministre. Sí. Molt bé, Núria, que per cert, molta gent diu que és ràdio d'Esbert. No, no és ràdio d'Esbert. És ràdio d'Esbern. D'Esbern? Sí, que no es conformi la gent. Núria, moltíssimes gràcies. Que vagi bé. Fins la setmana que ve. Bona tarda. Bona tarda. Fins demà! So call me maybe. It's hard to look right at your baby. But here's my number. So call me maybe. You took your time with the call. I took no time with the phone. Bona nit. Ella és la Jess Muscaluc, que aquesta hora de la tarda es tenia 46... Escoltem aquesta versió del Call Me Maybe. I tot seguit a la penya del morro, les bandes sonores amb Clara Aguilar. Avui, Clara, que, per cert, ens porten la banda sonora de Babel, del director mexicà Alejandro González Iñárritu. Exacte, Jordi. La banda sonora és de l'argentí Gustavo Santaolalla. Hòstia, és un cognom molt difícil de dir, eh, aquest home? Sí, per cert, bona tarda, eh, Clara? Bona tarda, sí, sí. Bona tarda, sí, sí. Tot mal educat, perdona, eh? No m'ho dic al programa. Cada setmana ja sabeu que la Clara ens explica una banda sonora i avui, efectivament, amb el Gustavo Santaolalla. No Santolària, com l'actriu. No, no, exacte, Santaolalla. Que, de fet, va ser una banda sonora bastant premiada, aquesta de Babel. Els Globus d'Or guanyà el 2007... i va ser candidata a no sé quants premis, set premis d'Òscars, però al final, a diferència de la setmana passada, que vam parlar d'origen, que va guanyar tot menys banda sonora, aquesta al revés. Va estar nominada per tot, però finalment va guanyar la categoria de millor banda sonora, com la que sentim a web. Home, per aquests primers compassos ja veiem que una comèdia no és. No, no gairebé. És bastant dramàtica tota la pel·lícula, lliga bastantes històries, és un guia original de l'escriptor Guillermo Riaga i va ser una pel·lícula, ja té uns anys, va ser estragada al Festival de Canes el 2006. Personatges principals, així com sempre, que destaquen són el Brad Pitt, l'Aquest Blanx, L'actor aquell tan guapo que ens agraden a totes, que és el Gael García Bernal. Ah, sí, home. I el que t'assembles tant tu, Jordi. Sí, sí. Tu ets molt de la broma, eh, cara? Sí, sí, avui també. Avui sobretot. Sí, ja ho veig, ja ho veig. Adriana Barraza. També. Que t'assembles tu, també. Colli Yakusho, que també t'assembles. Aquest és el pare japonès. Per això, per això. De fet, la pel·lícula completa, la trilogia de la mort, no? Sí, del director. Juntament amb altres dues pel·lícules. Que són Amores perros, que també surt el Gael García, i 21 gramos, grans pel·lícules totes dues, també. Que, per cert, per la gent que no ho sàpiga, de què va, Babel? Doncs Covid fa un moment, és una pel·lícula que barreja moltes històries que passen en paisatges molt diferents. La primera és la d'una família marroquina, és un pare que compra una pistola perquè és pastor i per controlar els sacals que no li s'aprofitin de les seves cabres, però aquesta pistola acaba a les mans dels seus dos fills petits i com sempre els nens allò juguen no sé què, juguen a jugar de disparar i acaben disparant a un vehicle ple de turistes que passava per una carretera I precisament, això és com comença la pel·lícula, no estic dient res que no es pugui dir. Dispararà Susan Jones, que és el paper de la Kate Blanche, que és la dona del Brad Pitt. Ells són una parella nord-americana que estan de vacances al Marroc perquè tenen problemes matrimonials, perquè van perdre un fill i com per passar un temps allò entre els dos, és que Déu-n'hi-do, les històries, se'n van al Marroc i només arriba a'ls i passa això. Una darrera una altra, no? Pobre gent. Una darrera l'altra. L'altra història que també es lliga amb aquesta... és la que passa al Japó d'una noia que té molts problemes, la seva mare s'acaba de suïcidar, té una mala relació amb el pare, té una frustració sexual amb tot el seu ambient, amb els noms... És una alegria darrere una altra, aquesta pel·lícula clara. Com és que l'has escollit avui? Perquè aquesta cançó que està sonant ara m'agrada molt. És Viva Noazora, que l'ha fet conjuntament, és a dir, el compositor amb el Ruichi Sakamoto, que és també un compositor japonès que fa moltes bandes sonores. Has explicat dues històries però hi ha una tercera. Sí, la tercera és la japonesa i una altra també és la que passa a Mèxic. Els dos nens de la parella aquesta nord-americana els cuida una dona mexicana a Califòrnia. Però com que el seu fill de la dona que els cuida es casa, ella no vol perdre el casament. I s'endú els dos nens... a Mèxic, s'entén el que he dit? Sí, més o menys s'emporta els fills s'endúen dos nens nord-americans sense papers i no són els seus fills i allà passa de tot tot això es lliga Japó, Marroc, Mèxic i com es lliga? Mira la pel·lícula, Jordi Música De fet, Amores perros, 21 gramos, que són les dues pel·lícules que competen aquesta trilogia, juntament amb Babel, que és la banda sonora que estem escoltant avui, parlen de les drogues, no?, dels conflictes amb l'aduana... Moltíssim. Una mica tot plegat. Sobretot el que tenen en comú aquestes tres pel·lícules, aquesta trilogia de l'amor, com has dit tu, Jordi, del director González Dirñarri, tu, parla molt de la incomunicació entre la societat, no?, Per això dic que són històries molt diferents, però que amb coses molt petites totes les persones s'acaben tocant per temes que comparteixen, és a dir, siguis del Marroc, siguis de Nord-Amèrica, de California, on sigui, tots tenen aquesta sensació d'incomunicació amb les seves relacions i que això és un tema... que les pel·lícules, per exemple, Amores, Perros i 21 gramos també surten moltíssim. De fet, jo et volia preguntar-te que són tres històries que passen en diferents llocs del món, això m'imagino que hauria d'afectar la música també, no? Perquè potser no és el mateix la música que sona al desert del Marroc que al Japó. Exacte, és a dir, ell el que fa al compositor és associar cada paisatge amb un instrument, per exemple, això que estem sentint ara s'identifica amb un país, o sigui, Per exemple, el Japó el que fa és utilitzar un instrument que és antigament tradicional, que no me'n recordo el nom ara, però que va sonant tota l'estona i totes les peces en relació amb les escenes del Japó, per exemple. Buzuki. Es diu així instrument o no? Sí. No, no, no, si és que no, no, m'ho he inventat. T'ho has inventat? Sí. És que em sona. O whistle, no saps què passa? No, un whistle. No, és un coto japonès, ja està, ja ho he trobat. Ah, va, com que altra dia em van i al riu al programa amb tot instrument raros, dic que no sigui un d'aquests, saps? És un coto japonès. Un coto japonès? Sí. Això sona aquí el coto japonès? No, no, no. Deportation Iguazu, no, això no. Això què podria ser? Una mandolina, potser, no? Podré ser. Escolta, si no ho sabem, no passa res. El que és molt interessant d'aquesta danda sonora, Jordi, sempre expliquem aquí que moltes vegades els compositors el que fan per posar música a una història és anar a rodatges, llegir-se el guió, mirar l'atretzo, com recollir molta informació. Però el que va fer Gustau Santolalla, que és el compositor d'aquesta pel·lícula Babel, va ser viatjar per els tres continents en què es desenvolupa aquesta pel·lícula. Digue-li tonto. Sí, sí. No, mira, és que vaig a fer una banda sonora i necessito empapar-me de la terra. Els artistes fan aquestes coses. Clar, està molt bé. Home, nosaltres podríem fer el mateix. Si féssim una secció de viatges, per exemple, demanem pressupost a la ràdio, que no, que ens pagui viatges, per exemple, perquè si no, no podem fer un programa en condicions. Per això a la penya del murro mai hem fet una secció de viatges. Però si no, no ho faríem bé. I la banda sonora com la va fer, per tant, viatjant als diferents punts on passen les històries? Exacte, va anar a l'Àsia, va anar a Amèrica i va anar a l'Àfrica. Marroc seria Japó i Nord-Amèrica. Clar, parlem una mica del compositor, si et sembla. Doncs sí, Gustavo Santolalla és argentí, va néixer a Palamor, i actualment té 61 anys. Ell als 90, és a dir, actualment se'l reconeix com a compositor, però va començar la seva carrera en el món de la música als anys 90 com a productor musical. Va treballar amb artistes com Jorge Drexler, com Juanes, com Julieta Venegas, és a dir, una mica de tot. I també en aquell moment... va ser com comença a fer bandes sonores de pel·lícules com les que hem dit, Amores perros, 21 gramos, però també pel·lícules com diarios de motocicleta. Molt bona. Molt bona. No és el Gael García, també, el que surt? Sí, sí. No sé què passa avui, eh? Estàs d'arreu. No, perquè, home, de fet, tants actors joves amb aquest perfil sud-americans no n'hi ha. Exacte. No n'hi ha. Així, de fama, que transcendeixin, eh? Un mexican de fama una mica més mundial. També va fer My Blueberry Nights, que és del Juan Carvall, o Beautiful, que també és del mateix director del que parlem avui, el Linyarri Tu. I perquè fa els premis, com dius al principi, el programa va guanyar l'Òscar amb aquesta pel·lícula i també es va endur el Globus d'Or. També és interessant destacar la seva faceta, el tango electrònic, que comentaves abans. Exacte. Què és això? És Bajo Fondo Tango Club. Bajo Fondo Tango Club Fins demà! A veure, aclareu un moment. Aquesta cançó no és de Babel. Aquesta cançó no és de Babel, però és una altra faceta del compositor que avui parlem, que és el seu grup Bajo Fondo Tango Club. Abans es coneixien, perdó, es diuen Bajo Fondo i abans es deien Bajo Fondo Tango Club, es va escursar el nom. I realment no t'has res a veure. Jo vaig començar a conèixer aquest músic primer per aquest grup, també que un grup molt semblant és Gotham Project, que de fet És un anunci molt que sota últimament a la tele, és d'aquest tipus de música així que està també a la moda amb aquest tango electrònic, així amb tocs una mica chenteros. És un grup format per uruguaians i per argentins, ell és un dels membres, en són com 7 o 8 o una cosa així, i res, jo trobo que és totalment diferent del que ens sentíem abans amb la banda sonora, que no té res a veure. També hi ha un tango electrònic. Sí, és més electrònic amb alguns detalls del tango, però ell és un home que li agradava molt. En una entrevista al País el 2008, deia que per ell el tango és la combinació de moltes músiques, de moltes cultures, i que per exemple va dir que és la imatge del gaucho que ve del camp, dels conventillos, i que la paraula tango, com milonga, deia que és d'origen africà, cosa que jo això no ho sabia. Bé, doncs amb aquesta fusió, amb aquest descobriment que ens ha fet arribar la Clara al programa, moltes gràcies. Per cert, acabem la secció d'avui i la setmana que ve una altra banda sonora. Tornem-hi. Que vagi bé, Clara. Gràcies. Gràcies, Jordi. Escoltes ràdio d'Esbert, sintonitzes ràdio d'Esbert, la ràdio de Sant Just, 98.1. Ràdio d'Esbert, 98.1. Ràdio d'Esbert, 98.1. Són les 6. Notícies en xarxa. Bona tarda, us parlem Manel Carvajal i Ramon Company. Segueix aquesta hora a Madrid la conferència sectorial d'educació en el ministre José Ignacio Ver presenta una reforma que pretén relegar l'ensenyament del català tant a les escoles com als instituts a ser la quarta llengua. per darrere del castellà i les estrangeres. De fet, es podria aprovar l'ESO i el batxillerat sense examinar-se de català. Abans d'entrar a la reunió, la consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, ha deixat clar que no hi ha res a negociar. La veritat és que no venim a negociar, perquè pel govern de Catalunya i pel país la llengua és innegociable. El que venim a fer és exigir la retirada d'aquest nou text, d'aquest avantprojecte, que més enllà de les invasions competencials que ja havíem denunciat, qüestiona l'estatus de la llengua catalana. La reforma educativa també obliga la Generalitat a pagar una escola privada a les famílies que no puguin escolaritzar els fills en castellà en un centre públic o concertat. Avui mateix el president Artur Mas ha convocat per al dia 12 els líders d'Esquerra Republicana al PSC Iniciativa, així com el Consell Escolar a una cimera per donar resposta a l'amenaça que suposa per l'escola en català l'esborrany de la reforma de la llei d'educació espanyola. El Bustos ha anunciat aquest migdia que s'aparta temporalment de l'alcaldia de Sabadell i nomenen a Juan Carlos Sánchez alcalde accidental. Bustos ha argumentat la decisió per serenar el debat polític i per generar tranquil·litat en aquest context de presunta trama urbanística en què ell és un dels imputats. Es por eso que hoy me desplazo unos centímetros. He firmado el decreto en el que nombro alcalde accidental a Juan Carlos Sánchez para los próximos días. Esperando que ustedes entiendan que no es otra cosa que eso. Porque no renunciaré nunca a seguir trabajando por la ciudad de Sabadell. Una injusticia no puede conllevar otra injusticia. Bustos ha reiterat la seva innocència i la de tots els diputats de l'Ajuntament de Sabadell pel cas Mercuri i ha explicat que el conseller Felip Puig li havia dit que no estava sent investigat. L'Ajuntament de Rubí sotmet a aprovació inicial aquesta tarda el pressupost municipal per al 2013 uns comptes de 71,6 milions d'euros. en què s'augmenta sensiblement la partida destinada a les mesures anticrisi. Ràdio Rubí, Meritxell, Gumbau, bona tarda. Bona tarda. Mantenir els servis públics i sortir de la crisi. Aquestes han estat les prioritats de l'equip de govern de Rubí a l'hora de redactar els pressupostos de la ciutat per al 2013, els pressupostos que se sotmeten avui a aprovació inicial. Els comptes de 71,6 milions d'euros són, segons l'alcaldessa Carme Garcia Lorés, números realistes i de contenció. La primera d'El Rubinenca ha assegurat que el consistori assumirà la manca d'ingressos que abans arribaven des d'altres administracions. Les subvencions que venen als serveis d'Escola Bressol, Escola de Música, Escola d'Art, fins i tot d'alguns programes de serveis socials, el que hem fet és que nosaltres desviarem recursos d'altres àrees per garantir el manteniment d'aquests serveis. El govern ha negociat amb l'oposició un paquet de mesures anticricides de 2,6 milions d'euros. Aquest novembre ha acabat amb 5.700 aturats més a Catalunya i 74.000 en el conjunt d'Espanya. Això suposa que la xifra d'aturats inscrits a les oficines d'ocupació a tot l'Estat frega ja els 5 milions de persones. És el nivell més alt des de l'any 96. A Catalunya hi ha 652.000 persones sense feina i per demarcacions. La pujada més gran de l'atur en termes percentuals ha estat a Girona. Previsió del temps, en Jordi Miralles, bona tarda. Hola, bona tarda. El vent de mestral ha de continuar bufant aquest llarg de les properes hores a les comarques de la meitat sud de Catalunya i es reforçarà també la tramuntana al nord de la Costa Brava. No velocitat variable, però que serà més abundant al vessant nord del Pirineu, on ha de continuar anant per damunt dels 1.000 a 1.200 metres aproximadament. Demà tindrem un dia molt semblant d'avui, però amb un ambient força més fred a causa de l'entrada de més vent del nord. Navarra encara al vessant nord del Pirineu i a la resta la núvolositat serà variable. Dijous encara farà més fred. Bona tarda, us parla David Amador. El davanter del Barça, Leo Messi, jugarà demà contra el Benfica a la Lliga de Campions. L'argentí es troba a només un gol d'igualar el rècord de Gert Müller, que en un any natural va marcar 85 l'any 72. L'entrenador del Barça, Tito Vilanova, diu que a Messi li fa il·lusió jugar i que ja va descassar a la Copa contra l'Alavés. El Leo ja va descansar la setmana passada amb la Copa. Sabem sempre, no ara per el rècord de gols, que el Leo sempre vol jugar i ell quan millor es troba el seu hàbitat millor, més natural, és competint. Més que res per això, és un partit de Champions i li fa il·lusió estar. A l'espanyol exvicepresident i responsable de l'àrea esportiva Germán de la Cruz A més, un comunicat en què defensa la seva tasca al club i en què assenyala l'exdirectiu Antonio Morales com a responsable d'una campanya de desprestigi contra la seva persona. Estàs escoltant la xarxa. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bona tarda, són les 6 i 5. L'Ajuntament de Sant Just disposarà de 21.150.000 euros per treballar l'any que ve. El pressupost per l'exercici 2013 es manté pràcticament igual que el 2012, amb un augment de 110.000 euros, que equival a una pujada del 0,54%. Ahir es va fer les dues primeres presentacions públiques dels comptes pel 2013, La primera al Centre Social a Milenari, la segona al Complex Esportiu Municipal de la Bona Aigua. La regidora d'Isent, Dana Torrella, l'alcalde Josep Perpinyà i el president de l'àrea de serveis de la persona, Lluís Montfort, van explicar a les persones assistents l'avantprojecte del pressupost, és a dir, com es distribuiran els diners del municipi de cara a l'any que ve. També cal destacar que redueixen a nivell general els diners destinats a les inversions. I també un altre dels punts que es va destacar és que a data del 31 de desembre del 2012 es preveu que el consistori tingui un deute de 4,2 milions d'euros quan la llei actual permetria un endeutament de 13 milions com a màxim. L'equip de govern també tirarà endavant properament un projecte molt ambiciós perquè fa l'estalvi energètic per substituir de forma progressiva l'enllumenat elèctric de Sant Just i per canviar-lo per un de més eficient que consumeixi menys. L'atur es manté el mes de novembre a Sant Just i continuen a 20 i 804 persones sense feina al municipi. Segons les dades que ha publicat el Ministeri de Treball avui, que també indiquen que encara són 30 persones més desocupades comparat al mateix mes de l'any passat, se sap que a Sant Just es manté aquest número de desocupats, 804. A la comarca l'atur ha augmentat en unes 200 persones, en concret al Bas Llobregat ara són 209 més que a l'octubre i això deixa un total de 71.918 persones a l'atur. En tot Catalunya la xifra de desocupació també s'ha enfilat. Ha crescut en 5.800 persones i ara n'hi ha més de 650.000 apuntades a les llistes de desocupació. Aquesta xifra ha crescut gairebé un 6% respecte ara fa un any. I acabem aquest butllet explicant-vos que els tres propers dimecres, a partir de demà, el Punt Net organitza uns tallers de guarniments nadalencs. L'objectiu és fomentar un Nadal amb menys residus i alhora desenvolupar la creativitat de les persones que hi assisteixin. Algunes de les finalitats més clares són donar utilitat als recursos idos abans de llançar-los, ser creatius i fer activitats amb tota la família. Alguns dels exemples són fer taps de sobro per fer petits tions o ninots de neu, ampolles de plàstic per fer flors o corones amb pinces d'estendre roba. Aquests tallers es faran a la parada del Puntnet del Mercat Ambulant de la plaça Camoapa, demà dimecres i també el dia 12 i el dia 19 de desembre. I de moment això és tot. Més informació a partir de les 7 als Sant Just Notícies, edició vespre. Nova promoció d'habitatge públic a Sant Just d'Esvern. Habitatges en plaça d'aparcament i traster des de 133.000 euros IVA inclòs. Promunça, empresa municipal de l'habitatge de Sant Justes Bern, informa de la propera promoció al barri de Mas Lluí. 54 habitatges de protecció oficial de règim general de 55, 66, 78 i 90 metres quadrats. La data límit per a l'entrega de la documentació és el proper 20 de desembre. Més informació a web promunça.cat o al telèfon 93 470 7930 93 470 7930. No matter what you think is true Fins demà! So I skipped our second date We fall in love by accident A heavenly coincidence No matter what you think is true Let me introduce you to some Friends of mine. Friends of mine. Friends of mine. Friends of mine. Fins demà! Ell es diu Adam Green i aquest tema Friends of Mine, és a dir, amics, amics meus. 6 i 12 de la tarda i tot seguit connectem amb el casal de joves de Sant Just d'Esvern. Allà hi tenim concretament... Que feia temps ara que no el saludàvem. Ale, ale, ale, Alejandro, bona tarda. Molt bona tarda, Jordi. Ui, que l'escoltem molt lluny. Bona tarda, Alejandro. Hola, bona tarda. Ara sí, ara sí. Bona tarda. Sí, sí, sí. Sí, ja passa això, ja passa això. Què tal, com estàs? Molt bé. Com us va el casal de joves? Què feu pont? Ah, sí, farem pont. Sí, gràcies, sabeu. Sí, aquesta setmana s'agafa diferent, no? Aquí... Sí, de fet, això de treballar dos, tres dies... Sí. Sí, et dona com... Comences la setmana molt millor. Es podria fer cada setmana, això, no? Sí, veritat. O sigui, de dilluns a dimecres treballes, ja t'ocures i tal, tal, tal, i després dijous i divendres, ja cap de setmana, lògicament, doncs fem festa. Què et sembla? Sí, sí, jo ho faria. De fet, faria 16 hores durant tres dies, saps? Intensió, saps? Sí. I després quatre dies de festa... Sí, això ho fan els controladors aèris i molts gremis ho fan, això, eh? Doncs jo ho faria, ja t'ho dic, eh? Ja, ja, ja, i jo també. O no, perquè clar, potser s'ha d'informar la gent, no? També estic pensant dimecres, dijous i divendres, o què? Sí, això... Escolta, programem tuits. Programem tuits i que vagin apareixent. I ja està, ja ho tenim. Per cert, ara parlarem de les propers activitats que hi ha al Casal de Joves, però ens hem assabentat, perquè ens ho va explicar l'altre dia el Sergi, que hi ha un nou... Teniu un nou company al Casal de Joves, que és un forn. Sí, llavors la pregunta és, el forn aquest, on l'heu posat? L'heu posat a algun lloc? Sí, ara, bueno, encara estem decidint a veure si fem una estructura per... amb rodes i tal, per poder moure'l, però ara el tenim a la sala Tallers, que és on fan el curs de cuina, i el tenim just a sota del micro. Ah, molt bé. Totes les coses de cuina al mateix lloc, no? Que és un forn molt gran, que és industrial, d'aquests de 10 metres de llarg, o què? No, tant de bo, que va. No, realment, és molt bufó, eh? Si vols ja t'envia ara una foto. Ah, sí, home, la penjarem al Facebook o al Twitter del programa. No, no, t'ho dic de veritat, eh? A mi aquestes coses m'agraden molt. No, és tamany microones, eh? És petitó. Home, és molt petitó. Pots fer un cupcake i mig? No, bueno, pots fer una safata sencera de cupcakes. I una pizza petita, no? Mitjana, no? Una mitjana... A lo millor. Ja, veiem. No és gaire gros. L'heu utilitzat ja, algun dia? No, encara no. Encara no, eh? Se sap que estem pendents d'aquest tema. La redacció d'informatius està parada per saber quan el forn del Casal de Jogues es posarà en marxa. Tenim alguna data? En principi, si no ho fem abans, suposo que farem unes proves abans, però el dia 2 de gener, que és quan fem el minicurs de cuina aquest d'aprenem a fer cupcakes, doncs serà el dia... Oficial de l'estrena. Fem una crida. Tothom que vulgui provar el forn del casal de joves, el dia 2 de gener pot acostar-se a aquest equipament de Sant Just, correcte? Correcte. Ah, pel matí. S'han de dir-ho, pel matí, perquè potser moltes gent aniria per la tarda. Ara, la gent, quan escolta que hi ha una cosa gratuïta, se vol veloca, ja ho saps, això. Deixarem que mirin per la finestra, per això. Sí, sí, sí. Mira, l'Eli Capdevila diu que està molt pendent, veus? El xat de radiodesvern.com. Eli, gràcies per escoltar-nos. És un tema que ens tenia preocupats i que anem fent aquest seguiment setmana a setmana. Per tant, avui ja podem avançar. Això fa moltes ràdios. Des de Ràdio d'Esvern podem avançar que al forn començarà la seva... La seva feina, no? La seva feina, les seves cremats, no sé com es diu això, els seus cremats, digue-li com vulguis, a partir del 2 de gener. Molt bé, doncs aquesta és la notícia d'última hora. Jo ja deixaria aquí la connexió, Alejandro. Sí, no, ja per què més, no? Per què més? Ja hem informat a Sant Just, no? Clar, ja hem assort unes cotes d'informació juvenil del casal de joves abans mai inigualables. De totes formes, alguna cosa així, secundària, que vulguis destacar, a part del forn, el casal? Bé, sí, que d'aquí res obrirem les inscripcions del Casal de Nadal. Ah? Que no sé si s'han explicat una miqueta tot el que farem. No, jo no ho sé gaire. Què és el que fareu al Casal de Nadal? Les dates, horaris, qui es pot apuntar, etc. Tot tu i jo, Alejandro. Molt bé. En principi, farem el Casal aquest de Nadal destinat a joves de 12 a 18 anys. La resta de gent podrà venir a gaudir del Casal com es fa cada dia, però... farem durant el 27-28 2-3-4 és la setmana aquesta que farem el casal el 27 tindrem una pel·lícula el cinema més jove la projecció de la pel·lícula Brave és aquesta la noia de Pixar de rínxols pel roja? sí serà a les 6 de la tarda a la solutopia i super econòmic 1 euro home i tant i tant que bé Vale. El dia 28 farem una sortida al Lasertac. Que és tot sants, eh? Que és una llocentada? No, no, això va en sèrio. Perquè, bueno, l'estiu passat, que també vam fer un casal d'estiu, vam fer la primera sortida al Lasertac i, bueno, va ser... apoteòsica. En la certa, que a la meva època es deia Cusar, i BBC... Sí, ho vam parlar amb el Sergi. És que jo era molt fan del Cusar, que hi havia un a carrer Balmes i un altre a la carretera de Sants, i jo anava molt a la carretera de Sants, i per la gent que no ho sàpiga, doncs és una mena de... a veure com dir-ho, amb un làser, no? I els altres trenen una cuirassa i t'han de donar en un punt concret i llavors estàs mort. I és una activitat que va funcionar molt fa uns mesos, quan la vau proposar també, ara fa al Casal de Joves, el juny o juny ens sembla que va ser. O sigui que, torneu a repetir experiència, tothom qui es vulgui apuntar, per cert, què és el que ha de fer? Doncs ha de venir aquí, que li donarem la inscripció, perquè també ens hem ficat una miqueta... seriosos amb la història. Què passa? S'ha d'omplir una inscripció i una sèrie de, bueno, una fitxa mèdica i un permís de drets d'imatge. Perdona, què vols dir? Que t'ha canviat la veu i tot? Ja, però què vols dir que és seriós? T'ha canviat la veu i tot, eh? Bueno, perquè, clar, quan treballes amb joves, molt joves, doncs, clar, has d'anar molt al tanto. Val. I tots sabem que quan una persona, encara que sigui d'ajudin, li dones una pistoleta, doncs comença a fer el Rambo. Sí, se li em va la perola, que es deia a la meva època. Una miqueta. Per cert, Sergi, Alejandro, tenim un minut més. Destaquem algunes altres coses d'aquests casals de Nadal, el casal? Sí, farem un... Tu ho faig ràpid. Un curs de maquillatge de festa, per joves també... Un minicurs de Teatre Clown, de Mímica. Farem el minicurs aquest dels Cupcakes. Tindrem també un curs de menoritats per fer polseres, per regalar... Perdona, quantes coses, no? Digue'm? Quantes coses que feu? Sí, sí, sí, a tot i pleni. Potser és un dels casals de... Aquí hi haurà una activitat per la tarda també. Tindrem espais de joc, campionats, partides de jocs online... Podríem dir que és un dels Nadals que hi ha més activitats al Casal de Joves? Digue'm. Podríem dir que és un dels Nadals que hi ha més activitats al Casal de Joves? Podríem dir-ho, sí. Oi que sí? De fet, encara no ha acabat, o sigui, l'últim dia que serà el 4 tindrem un karaoke. rotllo cluenda, de totes les activitats aquestes, i pels més grans tindrem una setmana d'un intensiu d'aeris, que són teles, trapecis, i aro, i corda, i coses d'aquí. Molt bé, tela marinera, tela marinera que hi ha al Canal de Joves. Doncs Alejandro, moltíssimes gràcies per a veure si us ho combineu més i apareixes més per aquí també, que ens fa molta il·lusió saludar-te, Alejandro. el telèfon d'aquests per poder parlar els dos. Sí, heu de fer un telèfon party line perquè paguem amb el Sergi o amb l'Alejandro a l'hora quan connectem amb el casal. Alejandro, que vagi molt bé, guapo, cuida't. Adeu, adeu. Bé, i tot seguit el cara a cara amb el Dani i el Joan, que fan segon d'ESO a l'Institut, i després el cap de programes de TV3, Jordi Serra, que el tindrem aquí per parlar de com està la tele en general, i TV3 en particular, amb aquestes bones audiències que han fet, la Marató, que ve d'aquí un païll de setmanes, no, la setmana que ve ja, i altres afers amb el cap de programes Jordi Serra, d'aquí una estona a la penya del morro, tot seguit, però, el cara a cara amb el Dani Leric. I ara mateix a la penya del morro és moment del cara a cara amb el Dani i el Joan que fan segon d'ESO a l'Institut de Sant Jus d'Esvern. Dani Martínez, bona tarda. Bona tarda, Jordi. Bona tarda, Joan Sirivella, què tal? Molt bé, Jordi. Bona tarda, benvingut als dos. Bona tarda. Avui, el cara a cara que fem cada setmana a la penya del morro amb vosaltres, sobre quins temes tractaran? Avui, el debat de la penya del morro tracta de... Cars. Cars. I... Festes de tardor. Versus festes de tardor. Què és millor, els cars de coixinets o les festes de tardor de Sant Jurs d'Esverb? Bé, doncs Joan Chiriver, i a tu què defensaràs? Doncs jo els cars. Els cars de coixinets, eh? Et sembla ja d'entrada que és molt millor que les festes de tardor? Sí, perquè mira, la primera cosa és que pot participar qui vulgui i és una activitat que agrada molt als joves. Home, perdona, però a la Festa de Tardó també pot participar qui vulgui o no? Bueno, però no és igual. Comptes, tires, vaig estocolats... Gaudeixes més dels cars. O no. És més divertit. Dani, et prego, sisplau, que et mantinguis un moment al marge, perquè estic parlant amb el Joan i ara tindràs temps de defensar la teva posició. Alguna cosa més que vulguis dir a favor de la Festa de Tardó i en detriment de la cursa de cars de coixinet, mítica per altra banda, sent just? Doncs jo crec que no. Hi ha... Ja mirarem ara quan comencem. I tu, Dani, per què creus que són millor els cars de coixinets que les festes de tardor? T'has equivocat. Crec que jo les festes de tardor són millors que els cars. Ah, perdona, perdona. Per què creus que les festes de tardor són millors que els cars? Perquè la gent és quan surt al carrer, és quan Sant Just surt al carrer i compra les paradetes o va al calvern o veig la xocolatada popular. Per tant, tu creus que com que hi ha moltes més activitats, no? Sí, la tardor és signe de festa. Doncs mira, Dani, jo crec que a les festes de tardor el que fa la gent és enriquir-se amb diners, eh? Perquè venen per fer-se rics. Com? Perdona, perdona. Que la gent ven per guanyar diners. Ah, ja, ja, ja. I als cars de coixinels no es guanya diners. És un acte altruista, no?, amb els cars. En canvi, la festa de tardor, com que ja s'enjusta el carrer i les paradetes, la gent fa negoci i està fent el joc al sistema capitalista. Sí, però ara estem parlant... Totalment d'acord. Ara estem parlant de les festes majors i de la festa de tardor, que aquest any ha sigut del dia 17 d'octubre al 28 d'octubre de 2012, I que ha sigut una festa amb moltes activitats, no només com la que acaba de dir el Joan al Sant Jus al carrer. Han hagut moltíssimes més, com la que hem dit abans al Correllengua, que va ser un dia supermaco amb activitats. I el Jordi ho sap perquè ell i jo vam estar presents allà. Sí, hem de trobar allà al Correllengua. Doncs jo crec que el Correllengua és una activitat ja més per a les persones grans. Perquè els joves, com de la nostra edat, no acostumen a anar a aquestes activitats. M'estàs dient iaio. Sí, t'estic dient iaio. Doncs, per la teva informació, tota la gent dels que tocaven els tambors del tracte de Sant Jus estaven per allà. Bueno, però això és una altra cosa. Jo dic joves, com gent de l'institut que va a gaudir dels cars, però segur que al Correllengua no va tanta gent, com en els cars. Oh, sí. No, Dani, no tens raó. Què creieu que hi ha més gent, per exemple, als cars de coixinets o a les festes de tardor? A les festes de tardor. Els cars de coixinets. Els cars de coixinets sí que és veritat que, clar, fa 36 anys que es fa a Sant Just i que en els últims anys s'ha rabifat una mica perquè anava una mica de cap a caiguda, les coses com són, i... Joan... I jo vull dir una cosa. Som uns dels pocs pobles, per no dir únics, que fa aquesta activitat. Clar. Que això és una cosa ja molt bona, eh? Perquè festes de tardor se li van a tots els llocs, a tots els pobles. Això és veritat, Dani. Els cas de coginatge és una cosa única i exclusiva i mítica, per altra banda, de Sant Just. I les festes de tardor es fan a molts llocs. Sí, ja, però aquestes festes de tardor són úniques. Són úniques perquè es fan a Sant Just. I a les festes de Sant Just es fan coses, doncs, com exposicions aquí a Can Ginestar, perquè jo que sàpiga de Can Ginestar només hi ha un. Sí, sí. Una casa modernista, increïble, molt bonica. Això sí que tens raó. Llavors es fan inauguracions d'exposicions, com aquest any que es va fer la inauguració de l'exposició 10 anys d'alcal i el Correllengua. Perdona, veig que tu el tema Correllengua t'agrada molt, no? Sí, sí. I les sardanes també, eh? Ah, també t'agraden les sardanes? Jo soc de l'agrupació sardanista. Ah, tu ets de l'agrupació sardanista? Sí, però si vaig concursar... El Correllengua. Ja ho sé, home, ho fes per fer una mica d'ambient. Ah, val, val, val. Em estàs espantant, eh? Sí, sobretot, que tothom sap que no hi ha ningú que no pugui saber que el Dani... És de l'associació sardinista. Sí, clar, clar. Un altre dia posaràs una sardana i ballaré aquí. Tu deus ser el més jove de l'associació, no? No, és la teva germana. No, no, no, la més germana no. Hi ha gent més joveneta, però sí, més o menys. Ah, sí? Hi ha una nena, no sé si... Bueno, però escoltau, perdoneu, és que s'ocupa meva d'aquest tema, però aquest no és el tema. El tema és que, si creu que és millor, les festes de tardor de Sant Just o els cas de coixinets... Alguna cosa més, abans de tancar, perquè ja em falten pocs minuts per acabar. Jo el que vull dir és que si el que trobo que els cas de coixinets són una mica perillosos, però bueno, per això l'Ajuntament... i a contractar una empresa d'ambulàncies que munten un petit hospital per si passis alguna desgràcia. I ves d'una passat. Tu, Joan, estar a favor dels cars, però tu mateix et tires pedres sobre la teva pròpia taulada, dient que potser a vegades sí que són perillosos, però que no patim aquesta solventat, no? Sí. Home, en aquest sentit és veritat, potser les festes de tardor no són tan perilloses. I les festes de tardor, l'únic perillós que hi ha... és que et taquis la samarreta amb xocolata desfeta. És l'únic perillós que hi ha. És l'únic perillós que li va passar al Dani, que això no ho ha explicat. Què va passar? Que a Sant Jus del Carrer es van deixar vidres al terra i ell va passar amb la seva bicicleta i es va punxar una roda. Fixa't. Sí. Lo de la bicicleta ja és la segona vegada que ho expliquem, eh? Sí, tu que defensaves Sant Jus del Carrer, es va punxar la roda a Sant Jus del Carrer. Sí, però per culpa de la gent irresponsable que va deixar allà el vidre. Ah, i també volia dir que jo conec una senyora que uns senyors li van prendre la plaça. I això són uns dels molts problemes que pot passar a Sant Jus del carrer. Li van perdre la plaça de la paradeta? Sí, li van ocupar. I vol tenir que anar a l'Ajuntament que traguessin aquelles persones. I al final què va passar? Doncs que li van durar la plaça perquè era seva. Al final feliç, doncs. Sí. Però no només hi ha Sant Jus del carrer, també hi ha una... Aquest any El dimarts dia 23, a les 6, es va fer una conferència del curs escolar 2012-2013, el dibuix en el procés educatiu de l'infant, amb la Pilarín Vallès, que tothom la coneix. El taller de dibuix amb el carrau blau, l'equipament de la plaça de Pau. Jo crec que això és molt educatiu i molt maco per la gent que és fan de la Pilarín Vallès i també per... per qui va el carrer blau. Veig que t'has preparat bé la teva informació per destacar. Els cars només és una cosa i les fes de tardor són moltes. Jo per últim voldria dir una altra cosa. Jo torno a parlar. Avui guanyo jo. Que com nosaltres, els adolescents, gent que està a l'adolescència, com ara els que anem a l'institut, totes aquestes activitats ja se'ns ha passat l'edat per anar, Daniel. Però tu segueixes anant. Però ets un dels únics. A veure... Se'ns ha passat l'edat, Daniel. Joan... A veure, tu has vist la quantitat de gent que ha anat a Sant Jús al carrer i que ens va comprar la nostra paradeta, perquè nosaltres vam fer una paradeta. De què la vau fer, vosaltres? De gominoles, de joguines utilitzades. Vau fer calaix? Vau vendre a moltes coses? Sí, per això dic que la gent va per aprofitar-se. Quants calaix vau fer? Ui, 100 i pico, 100, 500, 150, 160, perdó. I aquests diners que els veus repartir entre tots. Sí, sí, 50 i escaig per cadascun. L'únic que jo crec que això sí que està bé, que hi ha escoles que van per recaptar diners per... Sí, per les escoles. Com ara, aquest cap de setmana va haver-hi la Fira de Nadal. Molt maca, eh? Això és una cosa molt bé que ha fet l'Ajuntament. El dia 1 i 2... Aproveu la Fira de Nadal. Jo felicito el Perpinyà i tota la gent que va tenir aquesta idea, perquè jo crec que és una activitat on la gent s'ho passa bé, Molt xula, eh? Molt divertida, vam portar cabres i tot, eh? Alguna cosa que estem d'acord, eh? Perdona, Dani, estàs fent com un missatge institucional a l'alcalde de Sant Just, no? Sí. Sant Justex i Sant Justenques. La Fira de Nadal 2012-2013 ha sigut tot un èxit. Estàs fent la pilota a l'Ajuntament? Sí, sí. Molt, molt. Aviam si li regalen alguna cosa, eh? Sí. Com no em regalin un folletó. Que és molt aprofitat, eh, el Daniel. Nois, hem d'anar acabant, per tant, us demano, per anar resumint, res, un 30 segons de per què creieu que, Joan, i recordo que la gent després pot votar al Facebook i pot explicar al Facebook de la penya del morro el que vulgui i la seva opinió. Joan, ara... Jo això que dius de votar vull dir una cosa. Que ni la nostra família ni la seva família puguin votar. Que qui té que votar són els espectadors. I això no veig que votin molt, eh? O sigui, animeu-vos a votar perquè això per nosaltres és molt important. Perquè últimament sí que s'ha notat que al Facebook o us voteu vosaltres o voteu la vostra família. Per tant, la gent que ens escolta, que prengui nota. I per tant, Joan, tens 15 segons per defensar els cars de coixinets. Doncs jo crec que m'ho haureu de votar a mi perquè això és una activitat molt divertida i que li agrada molt al jovent. Espero que emoteu i moltes gràcies. Els cars de coixinets, aquest és l'argument. Ara tu, Dani, per què és millor la festa de tardor? Perquè la tardor és una època molt maca i a part que ara no ho he citat i ara ho cito, es fa una activitat molt maca que mai havia citat que era el passeig per Can Giristà, per la nit. A les 8 de la nit fan un vol per Can Giristà. Anem al gra, Daniel, aquí ja s'enrotllem massa. Bé, temps, temps, nois, temps, temps, temps. Si voleu votar a favor del Joan, ho poseu al Facebook. A mi m'agrada més el Joan perquè jo crec que també és millor la festa dels cars de coixinets que no per les festes de tardor. Si voleu votar el Dani, també ho poseu. Jo crec que és millor les festes de tardor que els cars de coixinets a Sant Jus. Puc dir una coseta, Jordi? Sí. La setmana passada us recordeu que vaig dir una coseta que no era veritat, que era la bicicletada, us la recordeu? Sí, sí. Doncs avui també he dit una coseta que no és veritat, de les festes de tardor. Ah. Ara a casa el que heu de fer és jugar. La passejada per Can Ginastó. XIVATU, XIVATU, XIVATU. Nois, escolteu una cosa. Deixem-ho aquí. Abans, però, un païll de les que voleu parlar. La campanya de recollida del Banc dels Aliments. Fem un banc d'aliments a l'Institut Sant Just i tots els alumnes que hi siguin a l'Institut Sant Just poden portar aliments, inclou també el professorat, sisplau. Ja hem travessat la barrera de quart món i hem fet molt treball per aquest banc d'aliments i ens agradaria que la gent col·laborés. A cada classe teniu unes llistes amb les coses i aliments... i coses de neteja que heu de portar. Moltes gràcies per la vostra col·laboració. Fins quin dia pot aportar? Del 3 al 17. Espero que les famílies que ens estan escoltant i portin els seus fills a l'institut, que s'animin, eh? Perquè... No, no, sí, home, és una bona causa. Aviam, la gent creu que això és una tonteria, però estem en el quart món i això ja és molt important. al quart món us referiu a les bosses de pobresa que hi ha al primer món, al món occidental, on estem nosaltres. O els que estan allà a Barcelona tot el rato tirats a terra, allò és al quart món. L'última cosa del Joan. Ha quedat clar, Dani. I de la Marató TV3 també volíeu dir alguna cosa? Sí, aviam, jo vull dir que es tracta sobre el càncer, que és un tema molt important. Jo he tingut un familiar amb càncer i crec que la gent tindria... que donarà donatius per poder avançar en la investigació. Ja està. Com comprar el CD, etcètera, etcètera. Doncs queda dit, eh? Això serà d'aquí un parell, aquest diumenge no l'altre, la Marató de TV3, que em sembla que és la tercera dedicada al càncer, eh? Sí. O sigui que... És molt maco, és molt maco. A mi m'agrada molt la Marató. Jo ja tinc el CD a casa, eh? Jo també, eh? Molt bé. Deu ser molt maco. Nois, moltíssimes gràcies, que vagi bé. És que sou curiosos, eh? Vosaltres, no? Sí. Adéu Jordi, que vagi bé. Adéu, gràcies per venir. Adéu. I nosaltres acabem la penya del morro d'aquí uns moments. Gràcies per haver-nos escoltat, agrair tota la gent que ha fet possible el programa, la Carme Lesnuti. Ràdio Tosfem 98.1 Ràdio Tosfem 98.1 Gràcies. Avui, a la penya del morro, volem parlar tranquil·lament de TV3. De fet, està en un excel·lent moment de forma pel que fa a les audiències. Els 15 programes més vistos a Catalunya durant el mes de novembre van ser de Televisió de Catalunya. L'especial de les eleccions va ser l'emissió amb més audiència. I el canal públic tanca el mes amb un 15% de quota i amplia l'avantatge sobre Telecinco, que és la segona més vista a Catalunya. aquests bons resultats ja fa temps que s'especula amb una nova retallada de pressupostos i, per tant, de la producció interna i també de la plantilla. Per parlar de com està TV3 actualment, de la Marató, que la tenim ja la setmana que ve, i d'altres programes, hem convidat avui a un dels directius de la cadena, és el cap de programes de la televisió pública catalana, Jordi Serra, bona tarda. Hola, bona tarda. A veure, explica'm què fa un cap de programes d'una cadena. Bé, un cap de programes d'una cadena... Bàsicament el que fa és buscar equilibris entre continguts temàtics, de ficció, entreteniment, documental, i coordinar-ho amb totes les àrees de producció, internes, també amb tota la producció que es fa a fora, de manera associada, gestionar una mica els programes, excepte continguts, excepte esports i informatius, tot o altre. I quins problemes hi ha, a vegades, o hàndigaps que s'han de solucionar? A veure, n'hi ha molts. La feina al cap de programes en aquests moments va des de coses immediates al dia a dia, canvis urgents que per raons d'actualitat fem, com per exemple els singulars de demà, a qüestions més estratègiques, que és quina ficció o quin tipus de formats... ens convendrien ja pel 2014 o per més endavant. O sigui que, per entendre'ns bé, tots els programes de TV3, menys com dius, els d'esports, passen per les teves mans. Efectivament, per les meves mans i per les mans del meu equip, de les diferents àrees, al qual faig bàsicament una feina de direcció, evidentment, però sobretot també de coordinació. Quan fa que ets cap de programes? A pesar de farà uns 4 anys. Però tu a la tele comentaves que portes 28 anys ja. Sí, jo vaig començar amb el jovenet, que diríem, de guionista de programes, quan TV3 encara estàvem al carrer Domància... He fet programes infantils, concursos d'entreteniment, ficció... He passat per tots els àmbits, com a guanyista. L'any que ve, TV3, fa 30 anys, i tot aquests 30 haurà estat 28. Sí, sí, sí. Pràcticament, excepte el que és la inauguració i els inicis, poc o molt, pel que fa a l'àmbit de programes, ho conec tot bastant bé. I de tots aquests programes que has fet, o d'alguns, els últims anys, o com a cap de programes, perquè si no el currículum és molt extens, quin és el programa del qual estàs més orgullós? que s'ha fet a TV3 amb tu com a cap de programes? Com a cap de programes? Com a cap de programes, que es fa difícil això, com a cap de programes dels que s'han engegat. Jo crec que bàsicament potser perquè és el que ens ha costat més i és una mica la renovació de totes les sèries de ficció que hem fet en els darrers anys. La Riera? La Riera... El Pulseres, el Gran Nord, el Kubala... Nosaltres hi havia una època, fa cinc anys o així, que la ficció, sobretot la ficció Prime Time, la teníem molt focalitzada en el format de telenovel·la, el vent del pla. Vent del pla, mar de fons, zoo... I aleshores buscavem una mica obrir l'aspecte temàtic, buscar episodis més autoconclusius, buscar altres formats... i ha sigut un canvi jo crec que molt important Parlem una mica de les possibles retallades de TV3, per exemple ja rius David Fernández de l'Scub, quan va entrar en directe la nit electoral, tu sabres millor que jo el primer que va fer va ser una salutació als treballadors en lluita de TV3 Com està la situació ara mateix? La situació està de moment està bé perquè estem tots tothom està treballant tothom està treballant a més a més amb molta feina en plena ocupació de platós i del personal. Per tant, la situació està bé, però és cert que hi ha incerteses. Jo diria que hi ha les mateixes incerteses a TV3 que hi pot haver en tots els altres mitjans de televisió, de premsa, de comunicació, i en totes les empreses i en tot el país. hi ha un nou paradigma de la situació, la crisi aquesta ens ha posat a tots que les coses no són tan segures ni tan fermes com sempre. És veritat que hi ha una certa situació d'intranquilitat. I estem que hi hagi més acomiadaments a la pandilla? Bé, més no n'hi ha hagut, per tant no sé si més. Estem que hi hagi una nova reducció pressupostària, hem de tenir en compte que a part de la reducció que hi ha hagut d'aportació pública, hi ha hagut una deballada molt, molt important dels ingressos publicitaris arran de la crisi, el que estem és que una nova retallada hagi d'afectar el que són el capítol 1, els recursos humans a la casa, perquè fins ara les retallades, que han sigut moltes, portem 4 anys, penso que ara treballem ben bé amb un 25% menys de pressupost que fa 5 anys, pràcticament això són gairebé 100 milions d'euros. Clar, tota la retallada s'ha repercutit molt en drets, en produccions que s'encarregaven fora, s'ha repercutit sobretot en la indústria audiovisual, per entendre'ns, en part també dintre, perquè hi ha hagut retallades salarials al voltant de... o rebaixes salarials al voltant del 12, 13, 14% n'hi ha, però efectivament si s'aprita molt més la cosa serà complicada. Malgrat aquestes retallades que comentaves ara, del 25% i tot plegat, TV3, per exemple, ha continuat líder d'audiència. Això a què creus que és degut? Com ho expliques? Això és degut que s'ha pogut mantenir una oferta equilibrada, competitiva. És cert que abans nosaltres teníem dues ficcions cada setmana, ara només en tenim una. S'ha reduït la producció, però l'hem sabut complementar amb altres formats. com és el documental o en especials informatius els informatius van com un troll lideren tots els seus programes esports també ens va bé jo crec que és l'equilibri entre tot i el fet que les retallades s'han focalitzat també en temes d'inversions que a vegades això sempre fa patir perquè avui pots retallar una inversió però potser en els pròxims anys la velocitat de l'alta definició que teníem prevista l'hem hagut d'afluixar Home, i també recordo el projecte de TV3 en 3D, que això ja... Sí, exactament, això era un tema que érem pioners. Això és impossible ara ja. Bueno, estem allà una mica fent tastets per no perdre el fil, però evidentment les apostes grosses que es feien s'han hagut d'aturar. De fet, si es redueix encara més el pressupost de TV3, es pot continuar mantenint el lideratge i la qualitat dels programes, tu creus? Jo crec que això serà francament difícil... Depèn de com haver-hi la reacció. És veritat que també la segmentació del sector, tota l'aparició de nous canals de TTT fragmenta molt l'audiència, per tant, som líders en un 15, tot i que, evidentment, el públic que passa per TV3 en un moment o altre és molt superior, però, home, poc o molt, jo crec que noves retallades podrien afectar, efectivament, al nivell de la casa. Finalment, el Canal Esport 3, que s'havia parlat i rumorejat que podies aparèixer, no ho va fer i es van ajuntar el Canal 33 i el Super 3. Per què es va prendre aquesta decisió, finalment? Es va prendre aquesta decisió perquè el 3XL sempre ha estat els projectes adolescents o els projectes juvenils propis sempre en estat difícil quadratura. I aleshores el 3XL era un canal, canalet, en tot cas que s'apoyava molt principalment en el que és la compra de sèries alienes, sobretot de la BBC, de sèries juvenils, i evidentment això, una de les retallades, una de les maneres d'optimitzar recursos i estalviar, és fer menys compra d'alienes, més doblatges, i li va tocar a les retallades. No té res a veure amb què s'hagués fet molt més soroll si el Canal Esport 3 hagués desaparegut, perquè l'esport potser mou més opinió i més gent que no pas, per exemple, la cultura, com és el Canal 33, que s'ha partit la programació ara? No, no vaig saber això. Jo crec que també és una manera de reordenar l'oferta. És veritat que el Canal Cultural... El 33 era un canal de 24 hores, però també és cert que el consum principal i fins i tot la producció que fèiem de programes i tot plegat estava concentrat en el print time a la nit. O sigui, té certa lògica natural, diguem-ne, que els nens consumeixin televisió fins a les 10 del vespre i que els adults que busquem contingut cultural i prescripció i informació, també mirem la tele a partir de les 10 o a partir de quarts de 10. O sigui, de fet, teniu 33. Fixat-hi que també totes les franges de matins i tardes la cobríem en producció aliena. Amb els documentals, no? Documentals, el Sengeti... Home, jo el dissabte a la tarda trobo a faltar una mica, eh?, de 33. Bueno, hi ha moments que es troben a faltar alguns d'allò, però bé, les porteres han tomat en aquestes franges de migmatí o de tardes, també, part dels documentals aquests. Bé, canviem de tema, perquè, com hem comentat fa una estona, d'aquí uns dies hi ha una nova edició de La Marató. en guany dedicada al càncer, per quarta vegada, tinc entès, o tercera o quarta d'aquests anys. Tu com esteu vivint aquests dies la Marató? Esteu preparant el programa? M'imagino que és un dels programes insígnies de TV3. Com ho vius tot plegat? Bé i amb certa tranquil·litat també, perquè és veritat que ja portem molts anys, la Marató és un... És un transatlàntic que ja té els equips forts i amb experiència i lideratge i la veritat és que ens està anant molt bé i a més a més ho vivim bé perquè és un programa que mobilitza tota la casa. Aleshores, estem tots, diguem-ne, així com habitualment tothom està molt centrat en el seu programa, en el seu espai, en la seva parcela, el tema de la marató fa que tots confluïm en un mateix projecte, en una mateixa il·lusió i per tant... Això es nota amb l'ambient de treball. La marató va sola, per tant? Bueno, sola, sola no. Perquè la veritat és que darrere la Marató i al davant hi ha moltíssima gent. Però sí, sí, va. Home, de fet és increïble com la societat catalana es volca totalment, no? Solidaritzant-se any rere any. Se la sent molt seva, també. Sí, a veure, a vegades els anys la veritat és que és un dels fenòmens ja no només televisius sinó com de mobilització del país. Les activitats que ja des de fa dies s'han començat a fer en favor de la Marató i les que es van fent contínuament... Actualment gairebé el problema és intentar donar presència a tot el que s'arriba a fer o a tot el que el país s'arriba a mobilitzar per la marató. Per cert, la marató de la pobresa es tornarà a fer aquesta temporada? No. La marató de la pobresa ja es va plantejar en el seu moment com una acció especial, única i singular. i no hi ha previsió de tornar-la a repetir. Sí, ho dic perquè en un principi, com dius, es va dir que era una cosa excepcional, però després Artur Mas va assegurar que potser seria una bona proposta tornar-la a fer. Bé, és veritat que seria una bona proposta tornar-la a fer, el que passa que... Un esforç, un programa, un projecte com una marató requereix mesos de preparació, mobilitza molta gent i en aquests moments els recursos els tenim dedicats a altres programes de consum habitual, d'entreteniment i en principi no està previst. Sempre es pot fer alguna cosa, a la tele estem acostumats a reaccionar. corrent, però la veritat que la magnitud d'un projecte com la Marató o d'aquest tipus és difícil que es pugui tornar a fer. Bé, parlem ara d'una de les polèmiques que potser durant els últims mesos, l'últim trimestre, ha esquitxat més a TV3. Segurament ja deu saber per on va. Parlem de l'afer Bestiari Ilustrat, la suspensió de l'emissió de la nova temporada. Es recuperarà el Bestiari Ilustrat? Sí, sí, sí. Els episodis ja estaven tots gravats abans de l'estiu i hi ha previsió una mica... quan el temporal amaini, de remetre, perquè a més a més... I està tot gravat. I a més a més és un programa que en situacions normals no genera conflicte d'aquest tipus. La veritat és que en aquell cas hi va haver un excés i així estem. Això va ser arrel de les imatges, per qui no ho sàpiga, del guionista Jair Domínguez disparant, entre altres, el Rei o Salvador Sostres. Tu havies vist el programa abans de l'emissió o com va anar tot plegat? No, no, abans de la visió no havia vist el programa. No, perquè en principi hi ha els filtres amb els directors del programa, amb els caps d'àrea i... No, va anar que és un... A veure, és un programa que és això, que estava gravat des de feia dos mesos, que en el seu moment també hi va haver canvi de responsables entre mig d'àrees amb el canvi de direcció... de la cadena també hi va haver canvis en l'àmbit cultural, d'on pensa aquest programa, i aleshores allò, un per l'altre i l'altre per un, es va quedar la cosa sense vigilar, diguem, no controlar. Vau actuar molt ràpid, perquè veu treure el programa de la web, em sembla que la mateixa nit, després la directora del bestiari va dimitir, en fi, això es queixa la imatge de TV3, tu creus? O és una qüestió més política que no pas una altra cosa? No, una mica sí que l'esquitxa, perquè per totes bandes, tant pels que critiquen, diguem-ne, el fet de les imatges i el que allà es deia, com pels que ho puguin defensar en prou de la llibertat d'expressió. Esquitxa perquè és un tema de... et diria jo de feina mal feta, en el sentit d'una, de no preveure conseqüències, de no valorar-les i de no tenir suficient control o seguiment sobre els programes que fem. Feina mal feta i acabo, eh? Per part d'aquí? Jo crec que per part dels responsables de... de controlar els programes, de vigilar els programes, o de coordinar-los, o de signar-los. Tots els programes porten signatura de responsabilitat, pel bo i pel dolent, també a l'hora de recollir premis, així sabem qui ho ha d'anar a buscar, i a l'hora de signar-los i donar-los per bons, igual. Per tant, en principi, el tema ja està tancat, de portar responsabilitats amb la directora que va dimitir. Per cert, el programa, aquí a la penya del Morru, tenim el David Avila, que és el col·laborador que fa la televisió, i m'ha passat algunes preguntes així ràpidament per parlar una mica de tot plegat. El programa Divendres, que porta el Terrat i que es fa cada tarda a TV3, va costar molt d'arrencar, però cada tarda ara assoleix molt bones audiències. Es va pensar en algun moment de fer desaparèixer divendres? No. No, no. Divendres és cert que li va començar una mica l'arrencada, anava a poc a poc, però sempre hem sabut que un programa d'aquestes característiques necessita temps i anava agafant volada. En el context, si hi ha més retallades baixant els pressupostos, el fet d'aquestes gires que fa l'Espartac pels pobles continuaria o no? Això és una mica aventurat. De fet, el divendres hi ha patit retallades des del primer any, pobres. Com més audiència anàvem fent, menys recursos hem anat donant. Primer anàvem... als pobles totes les setmanes, ja estàvem els cinc dies, ja anàvem amb uns mitjans grans, diguem-ne... Hotels... Sí, teníem un camió, una mica de camera, i anàvem, i a poc a poc, a mesura que anàvem tenint menys pressupost, hem anat ajustant, ajustant, ajustant. No es pot dir mai, no, no, això serà sempre així. Evidentment, sí que és una retallada molt grossa, una de les coses que podria estar en discussió és si... si val la pena fer aquests tours. Que nosaltres creiem que sí, perquè una de les funcions també com a televisió pública és apropar el territori a tots els espectadors. Últimament estan tenint molt èxit tots els programes que toquen la política, que fan tertúlies, tant aquí com en canals privats, com a canal català, per exemple, a 8TV o a la Sexta, allò que fan el Rojo Vivo i tal. A TV3 té pensiat potenciar aquest tipus de programes? No. O fer algun tipus de programa per l'estil? No, no. A veure, el tema tertúlia sempre, tot i que popularment fins i tot a dins també en parlem, tertúlia d'aquí, tertúlia d'allà o taula d'aquí, d'allà, és un tema que ens preocupa una mica perquè intentem que tothom que estigui a les taules de debat hi estigui per coneixement sobre el tema... per mèrits, diguem-ne, de coneixement. Aquestes tertúlies polítiques estan aflorant per tot arreu. És molt senzill. Una taula, quatre micròfons, quatre tertulians i vinga, va. Això és el més econòmic del món. I després, amb aquesta moda que els tertulians tots saben de tot, i parlen de tot, i com... Sí, no? És un tema que nosaltres no estem per potenciar, francament. Segons sembla, La Riera acabaria la temporada que ve. Ja se sap quina serà la sèrie que la substituirà. No, no, no. Tot just estem ara explorant possibles línies, estem marcant, definint alguns criteris previs, situació al món, hi ha aspectes de dir si és una telenovela més social... si és de ni saga familiar, si es gira al voltant d'un sector empresarial o industrial. Ara estem... No se sap. Per cert, l'any que ve, TV3, ja hem comentat, farà 30 anys. Segons tenim enteres, es prepara un programa especial amb el Roger de Gràcia, no em voldria equivocar. Sabem més coses d'aquest programa? Serà com setmanal? Només es farà una vegada? No, és un programa setmanal. en el que repassarem la història de TV3 per àmbits temàtics i aleshores aprofitarem per fer una mica de repàs d'aquests 28... d'aquests 30 anys, perdó, els 28 són els meus, d'aquests 30 anys de TV3, lligant-los en el que és l'actualitat, vull dir, si parlarem de ficció, ensenyarem una de les sèries rodants actualment i repassarem la ficció, de concursos o de cuina, repassarem tot. Quan comença el nou programa del Roger de Gràcia? Bé, això és probablement el segon trimestre. El segon trimestre? L'any que ve, sí. Perquè faríem segon i quart. Estem preparant dos trimestres. Després tinc aquí una pregunta que diu, tornarà la Lliga de Futbol a TV3? Vols que respongui jo per tu o...? Jo crec que no. No. S'ha difícil, no? S'ha difícil. No, no, no tornarà el futbol a mover, és molt complicat. És car, no té el retorn... Però escolta, ara, és que cap partit del Barça el fan en obert, eh? Bueno, això... Només el de la Champions... La pela i la Champions ens queden... Si també s'acabarà la Champions. Bueno, ja ho veurem, això de la Champions. O sigui, ja... Intentarem una mica... La temporada 2013-2014 ja no hi haurà Champions. No, no, 13-14 encara hi ha contracte a Champions. Val. Després, qui presentarà les campanades d'enguany? Això està ja... Ara ho estem... Comuniquem un dia d'aquestos, penseu oficialment. A 4 de desembre encara no... Sí, que ja sap, però em sembla que em pelaran els de comunicació perquè em sembla que ho treuen avui o demà. Tot i que jo diria que en algun lloc hi ha sortit. Sí, home, doncs digueu si ha sortit en algun lloc, si es publiquen, home. No m'ho facis dir així d'allò fins que no t'ho treguin. Gent de Polònia? Gent de Cracòvia? No. No? No. Possiblement algú de divendres l'han acompanyat. Val, gràcies. I algú de la Riera, per exemple. D'acord, d'acord, d'acord. I ja per acabar, perquè ens hem passat molt del temps, potser que t'agraeixo. No, no, no. Tenim moltes preguntes per fer. S'està preparant algun nou programa ara mateix a TV3 que no hagi sortit en aquesta conversa d'avui? Sí, estem preparant diversos programes. Estem preparant un sobre consum, així en obert, poca cosa més des de l'àmbit dels formats. Estem preparant... Semanal? Semanal. La ficció ja la tenim prevista, suposo que no els coneixen, el Ponseres, el Cobalt, el Gran Nord... de programa és bàsicament aquest el que el més nou diguem-ne el de consum i cap a on anem focat? cap a defensar els drets del consumidor o informació? informació global però pensat molt en els nous temps en àpoques de crisi una mica les valoracions i les informacions necessàries i qui el presentarà? se sap? no, de moment no de moment no, molt bé Jordi Serra cap de programes de TV3 t'agraeixo moltíssim que t'hagis passat una estona per la penya del morro i que vagi molt bé i jo crec que el sentiment aquest compartit de la ciutadania que està orgullosa de TV3 doncs també el fem arribar que vagi bé, bona tarda Fins demà! Bona nit. Fins demà! Bona nit. Fins demà! Bona tarda, som les set del vespre. Comencem una nova edició dels Sant Just Notícies d'avui dimarts 4 de desembre. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Sant Just Notícies, edició vespre. El pressupost de l'exercici 2013 a Sant Jus serà de 21.150.000 euros. És el van projecte que està presentant al consistori aquests dies a diferents equipaments del municipi. És una xifra pràcticament igual que l'any 2012. Donar suport a les persones més desfavorides per la crisi és la principal prioritat d'aquestes partides. Amb aquesta notícia obrim l'edició d'avui i resumim altres informacions destacades en titulars. L'atur continua per sobre de les 800 persones a Sant Just. Al novembre la xifra no s'ha mogut al municipi, són una trentena més de desocupats comparat amb el mateix mes de l'any passat. Al Baix Llobrecat i al Conjunt de Catalunya, l'atur creix. El Punt Net organitza aquest desembre tres tallers de guarniments nadalencs. L'objectiu és fomentar un Nadal amb menys residus. Aquests cursets Es faran a la plerada del punt net del mercat amb volant de la plaça Camoapa cada dimecres del desembre.