#176 - Sant Just: educació, 25N, Fàbregas i The Trees

d'acollir tinguin millors indemnitzacions. Els Mossos d'Esquadra i la Guàrdia Urbana de Barcelona desplegaran un dispositiu especial per la nit de cap d'any amb l'objectiu de garantir la segure llar a la circulació a tot el perímetre de la plaça de Catalunya. Es tancaran alguns accessos del metro d'aquesta zona per evitar l'entrada a la plaça a persones amb ampolles de vidre i llaunes. Juan Miguel Aguilar, intendent de la Guàrdia Urbana. L'objectiu, bàsicament, és impedir que entri la gent que vulgui celebrar el cap d'any, malgrat que no és una celebració oficial, no hi ha celebracions oficials a Barcelona, però que no entrin en ampolles de vidre, en llaunes, objectes que en un moment donat puguin causar algun mal a alguna persona. Un cop acabat l'operatiu, a la plaça de Catalunya els Mossos d'Esquadra patrullaran per les principals zones d'oci nocturn de Barcelona. Divendres complicat a les carreteres catalanes. Una topada frontal entre dos vehicles a la BBB 5305 a Ceba, Osona, ha provocat un ferit molt crític. Ha estat traslladat a l'helicòpter a l'Hospital de la Vall d'Hebron de Barcelona. Hi ha encara un altre accident avui, però en aquest cas a l'APC de Tarragona ha estat entre un camió i un turisme que com a conseqüència de l'encals que ha patit amb el camió per culpa d'una col·lisió, el conductor ha resultat fer-hi greu. Bona tarda, us parla David Amador. El tenista mallorquí Rafa Nadal ha renunciat a participar al torneig de Doha i a l'Oberta Austràlia perquè segueix patint el virus estomacal que li ha impedit reparèixer al torneig d'Abu Dhabi, com tenia previst després de recuperar-se de la lesió de genoll que patia. D'altra banda, en futbol, el segon capità de l'Espanyol, Joan Bardú, ha rebut una oferta per marxar del club en aquest mercat d'hivern. El jugador barceloní, però, l'ha rebutjat perquè vol centrar-se en la salvació de l'equip. A més, bon debut de Catalunya sub-16 i sub-18 al campionat d'Espanya de seleccions. Els dos combinats han superat Andalusia, els cadets per 0 a 3 i els juvenils per 1 a 2. El seleccionador sub-18, Pablo Sanz, es mostra satisfet en declaracions a la xarxa. La primera part, la veritat és que hem fet una molt bona primera part. Ens han adelantat al marcador i jo crec que la primera part ha sigut nostra. La segona part, al final, ja els últims 15 minuts hem patit una mica i, bueno, bueno, Andalusia ha estat algun dia de marca el segon gol. Però també és veritat que podíem haver-hi setenciat el partit, ja. Han bascat el Barça debut aquest vespre tres quarts de nou al top 16. La segona fase de l'Eurolliga, els de Xavi i Pasqual reben el Fenerbahçe de Turquia al Palau Laurana. Notícies en xarxa Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bona tarda, són les 5 i 5, us parla Andrea. Bueno, l'Ateneu estrena avui un cicle de jazz en viu. El tret de sortida el donarà Toni Solà a quartet, amb Toni Solà al saxó tenor, Xavier Rebaix i Esteve Pia a la bateria. Arrencarà així un nou cicle de música a l'entitat, una iniciativa més per revitalitzar l'activitat de l'Ateneu de Sant Just. Cada concert serà l'últim divendres de cada mes. El recital de jazz d'avui serà a les 10 de la nit i es farà a la sala del cinquantenari. El preu de l'entrada general és de 12 euros, Però pels socis i sòcies de l'Ateneu serà de 10 euros. Canviem de qüestió. L'1 de gener s'apujarà el preu de les targetes de transport públic més utilitzades, la T10 i la T5030. L'autoritat del transport metropolità ha donat llum verda a l'augment de les tarifes de les targetes més habituals. Així, la T10 costarà 9 euros en 80, quan ara costa 9,45. I la T5030 valdrà 39,20, és a dir, s'encareix un euro i mig. Aquests títols de transport més habituals s'apugen més d'un 3%. Pel que fa al bitllet senzill, seguirà costant dos euros. I l'1 de gener no només s'encareixen els preus del transport públic. El ministre d'Indústria, Energia i Turisme, José Manuel Soria, va anunciar ahir l'encariment del rebut de la llum un 3%. Es mantenen, però, els preus de la bombona de botar i del gas liquat del petroli. I acabem aquest butlletí explicant-vos que s'ha publicat un receptari de cuina amb les receptes i plats que es van cuinar al taller i allà fem el tàper al novembre a Sant Just. L'èxit d'aquelles sessions ha culminat amb aquesta publicació que es pot consultar a la Biblioteca Joan Margarit i al web municipal www.santjust.cat. Les iaies i mares voluntaries que van participar en aquest taller van explicar com elaborar menús econòmics i saludables i van participar més d'un centenar de persones a les sessions que es van fer al Casal de Joves, al Centre Social El Milenari, al Centre Cívic Joan Maragall i a l'Espai Mas Lluïc. en el marc de la Setmana Europea de la Prevenció de Residus. L'objectiu de les receptes publicades és aprofitar ingredients que estan a punt de caducar, o les restes de menjar, per elaborar plats saludables i econòmics, contribuint així a la prevenció de residus. I això és tot de moment. Tindreu més informació als propers butlletins horaris i a partir de les 7, informació més ampliada als Sanchos Notícies, a dixió vespre. Mentrestant, podeu consultar el web de la ràdio, www.radiodesvern.com, i les nostres xarxes socials per mantenir-vos informats. Que vagi bé. Bona tarda. Al Museu Agbar de les Aigües volem fer un passebre molt especial amb els petits de 4 a 11 anys que tindrà el riu com a protagonista. No us ho perdeu! Del 22 de desembre al 5 de gener, dona vida al riu. Vine a muntar el passebre del Museu Agbar de les Aigües. Recorda que l'activitat és gratuïta. Consulta els horaris al telèfon 936 o al web museudelesaigües.com Estem a 5 minuts del centre de Cornellà, del metro i del tram baix. T'hi esperem! Museu Agbar de les Aigües. On vius l'aigua. On l'aigua viu. En directe, amb atendis de Sant Just d'Esvern, al 98.1 de la FM i a tot el món a través de ràdio d'Esvern.com, comença un programa amb molta penya i molt de morro, la penya del morro. Bona tarda, Sant Just! Què tal? Com esteu? Benvinguts a la penya del morro! Avui, 28 de desembre, us hem fet alguna broma ja? Cansen, eh, les inocentades? Sí, sí, avui tranquils, perquè nosaltres en principi no en farem cap, perquè ja sabeu que ahir i avui estem fent uns programes especials de la penya del morro, recordant alguns moments dels últims mesos aquí al programa. Avui parlarem, bueno, parlarem, no, recordarem el moment de les eleccions del 25 de novembre. Com es van viure a Sant Just? Sobretot, com es van viure a Twitter i quins van ser els resultats de les eleccions del 25 de novembre aquí al nostre municipi? Ho sabrem d'aquí una estona, recordant aquells moments. A més a més, també entrevistarem el francès... Bé, ho entrevistarem. Clar, jo dic avui com si ho féssim, però ja ho hem fet, això, perquè és com una mena de millors moments gratis hits de la penya del morro. A més a més, també escoltarem, com deia, una entrevista que els van fer el Francesc Fàbregas i els de Tris, que van venir a tocar aquí en directe, que són un grup molt xulo, encara que no els conegueu. En fi, bona tarda i benvinguts a La penya del morro. La penya del morro, un programa amb més morro que penya. O era més penya que morro? Oh, yeah! 28 de desembre. Per cert, ja sabeu què fareu per cap d'any. Doncs si no, ja podeu espavilar que falten 3 dies comptats. Bé, comencem avui aquest resum especial escoltant com van tractar el TN Migdia que van venir a Sant Just fa unes setmanes. per parlar sobre la polèmica esborrany pel conegut la llei Huert, del ministre d'Educació. Vam fer una peça i vam venir aquí a Sant Just, concretament a l'institut, a parlar amb alumnes, professors, i així ho vam tractar i recordar a la penya del morro. Carme, bona tarda. Bona tarda. Fa fred, avui, eh? Molt de fred. Fa molt fred. Per cert, que avui Sant Just d'Esvern ha tornat a estar per enèsima vegada a Primera Línia Informativa de Catalunya. Per què? Perquè avui han vingut a gravar als Altén, a migdia, una peça, el que es diu... informativament parlant, un tall, una notícia, del que ha passat amb el cas Ver, el seu projecte d'educació i l'esborrany, més ben dit, que a hores d'ara, de fet, s'està discutint a Madrid amb tots els consellers. De fet, Rigau, en arribar a la reunió, com a última hora, ha dit que la llengua és innegociable. Doncs bé, un equip de TV3, avui, dels informatius, ha vingut a l'Institut de Sant Just d'Esvern. I la peça on ha sortit? Eric Pomar ha sortit, que és col·laborador del programa. Jan Soriol, també conegut per tots. I el director Jesús Margarit, que també... Conegut per tots. Conegut per tots, que l'havíem entrevistat alguna vegada aquí i avui també estava allà parlant. A veure què ha dit la peça. No sé si la podem escoltar. I surten les aules del 9. I passaria a ser d'especialitat. Avui han debatut què els sembla la proposta. Cada vegada la gent deixaria d'anar fent i faria altres optatives. I anar aquí a Sarravall, no ho sé, és aquest. Sí, s'ha fet el català i l'Institut de Sant Just. Molt poca gent parla en català. Hi ha professores que no s'hi presa en David Hernández i que te'n diguen que parla en castellà a les seves classes. Hem viscut durant molts anys tots barrejats. Alumnes de l'Institut. I la llengua no crec que sigui cap per judici. La gent que parla castellà... Jan Soriol! i que ell s'expressa millor en castellà i li agrada castellà, doncs que si és millor per ell fer les altres classes en castellà, doncs que les faci. Tot el que hem estat aprenent en català, tot això se n'aniria cap al precipici, se n'aniria tota la dallonses. A la dallonses, molt bé, Eric. Bendit, Eric, bendit! A tot Catalunya, 12 famílies havien demanat que els seus fills s'escolaritzessin en castellà. Per contra, avui la comunitat educativa s'ha pronunciat contrària a la llei verd. Nosaltres seguirem fent el que pensem que és bo dels infants i els joves de Catalunya. Irene Balaguer, presidenta de l'associació de mestres roses sensats. I, per tant, ja pot anar dient que si vam resistir el franquisme... Però aquesta no està a l'institut. L'oposició més gran, el rebuig més frontal... De la FAPAC. Ismael Alfaro parla ara. I dir-li clarament al senyor Huert... Que no serà el Jesús Marguerit, director de l'institut? Que no la volem. A la sala de professors molts informaven per la premsa dels detalls de l'esborrany. Estem molt cansats d'aquests canvis, d'aquestes notícies. Hi ha temes molt importants i més urgents com per carregar-se un sistema que funcionava, que l'animació lingüística funcionava força bé i que jo crec que no s'ha de tocar d'aquesta forma. Tot i la indignació inicial de bona part del professorat, a poc a poc el que ha anat molestant més avui... Bé, doncs ella és la Mònica Bertran, redactora de TV3. ...té de la llengua un problema quan diuen que no ho és, amb finalitats més polítiques que no pas pedagògiques. Mònica Bertran, TV3, Sant Just d'Esvern. Oh! Està agradant, eh, Sant Just? Sí, senyora, que dius, perquè estem al costat de la tele. No, perquè Sant Just... Podria anar a Sant Joan d'Espí. Té valors que Sant Joan d'Espí i altres pobles del Majorregat no tenen. Som els més xulos de la comarxa. Bé, que per cert, discrepàncies entre els alumnes, no? Alguns deien que ells estava bé castellà, com per exemple Jan Soriol. Jan Soriol, ho comentava, Eric Pomar, anava amb una altra línia i diu que se n'era tot al Dallonses. I a un precipici. Pel precipici, també. En fi, doncs ens ha fet gràcia comentar que avui, home, estàvem allà mirant el TN a migdia i quan surten coses de Sant Just no tots són caixers que exploten, saps? La penya del morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio d'Esbert. Clar que sí, Sant Just, centre del món. És que TV3 no pot viure sense nosaltres, això ho sap tothom. Bé, a continuació, recuperem un dels moments que ens va fer més il·lusió explicar-vos a vosaltres, estimats urgents, perquè sense vosaltres, al cap i a la fi, no seríem res, i és que el 26 de novembre, després de les eleccions al Parlament de Catalunya, el 25N, vam parlar aquí de com havien anat a Sant Just, qui havia tuitejat què durant la nit electoral, i vam repassar quatre barris de Sant Just, a veure com havien anat, quatre barris, quatre col·legis electorals, més ben dit, a veure com havien anat les eleccions i els resultats allà. I aquest va ser el resum que vam fer nosaltres des de la penya del morro. Ho vam tractar així. Carme, tenim moltes coses a comentar. Oh, quins nervis sobre les eleccions, com han afectat sobretot Sant Just d'Esvern. A més a més, també repassarem tuits que durant la jornada d'ahir els tuitaires santjustencs van estar molt actius. Així que fem com a TV3, que posen la música de Game of Thrones per parlar del Parlament. Dèiem... Què que s'assembla? No, no, no. Ah, és que era la mateixa. Era la mateixa. Jo pensava que la gent ho posava perquè s'assemblava molt. No, el primer aplaudiment del programa és pel realitzador o músic de TV3. És un cachondo que va posar Game of Thrones, Juego de Tronos. És una mica el Parlament, Juego de Tronos també i tot plegat, no? Vinga, va, comencem. 25 de novembre. Eleccions al Parlament de Catalunya. Nosaltres no tenim grafismes aquí, com la Lídia Heredia, però perquè no ho volem. A través de la webcam podríem fer-ho. Comencem pels titulars, perquè hi ha moltes coses de les quals hem de parlar. Convergència i Unió també ha guanyat les eleccions catalanes a Sant Just amb 3.249 vots. La participació, a més, al nostre municipi ha estat prop del 77%, superant la mitjana catalana. A més a més, Esquerra també és la segona força a Sant Just i el PP, la tercera. Carme. Sí, per tant, tot plegat vol dir que Convergència ha guanyat les eleccions a Catalunya, com ja hem sentit des d'ahir, però que a Sant Just també. Què passa? Que hi ha un descens del suport en tots dos casos. A Sant Just Aquesta baixada ha estat més lleu en relació a les eleccions del 2010, s'ha abaixat uns 150 vots, se'n van obtenir 3.408, ara s'ha arribat als 3.249, i aquestes eleccions, com deies, deixen Esquerra com a segona força i el PP com a tercera, Curiós el que s'enjusten, que a les eleccions municipals guanya PSC i a les eleccions autonòmiques sempre guanya convergència en els últims anys. És curiós, és curiós, eh? Sí, però passa més d'un poble, per exemple, Sant Feli de Llobregat, hi va haver l'època en què, 10 anys en què no ha passat, però també guanya sempre a les municipals iniciativa i, en canvi, a les autonòmiques guanya sobretot el vot socialista. És veritat que en el cas de... a l'hora de votar ajuntament, sí que compta molt més, segurament, la part de la persona. Això sempre és un tòpic, però sembla que sí que és així. Bé, com hem comentat ahir a les xarxes socials, concretament a Twitter, molts injustencs van dir la seva, van penjar fotografies, anaven reaccionant a mesura que avançava el dia. Hem escollit alguns dels tuits que van omplir tant el hashtag Sant Just, com els que parlaven de Sant Just, d'Esvern, com per exemple la Montse Mach7, que deia, i un dels primers, que va aparèixer a primera hora del matí, Diu, cues per votar a Sant Just. Això és bo. I amb el hashtag també 25N2012. Gina Pol, primer atinent d'alcalde de Sant Just, també va fer tuits durant tota la jornada. Per exemple, deia, creix l'afluència a primera hora de vot a Salvador Espriu de Sant Just. Bon ritme i moltes famílies. Després, per exemple, Sebas Elies deia, voteu per tots aquells que no podem votar des de l'estranger. Amb l'etiqueta Sant Just. Home, Sebas, ja ens ho diràs com ho hem de fer, no? O com ho ha de fer la gent... per votar per tu, que al final 150.000 catalans eren els que podien votar fora de Catalunya i no sé si ho han fet la majoria. Com ha quedat al final el tema aquest, Carme? Tu ho saps? De l'estranger hi ha hagut gran part que no ha pogut i no, no, no s'ha resolt. Veurem què passa, no? No, no. Suposo que potser es pot presentar algun recurs, però clar... Ja no podem votar ni res, eh? No, no, això no, però també que és tan intangible i imagino a qui pots presentar el recurs... Bé, Jaume Barberà, periodista, que per cert vam tenir aquí fa unes setmanes a Penyalmorro i que està molt actiu a Twitter, preguntava com anaven les votacions i tal, i Sònia Sant José, per exemple, responia que a Sant Jus hi havia força jovent. Repassem més tuits, per exemple, notícies en xarxa, que ahir comentava que José Montilla, expresident de la Generalitat i que viu a Sant Jus i està empadronat aquí... també havia anat a votar a Sant Just i demanava als ciutadans que votessin pensant en el futur del país. Tots aquests són tuits que anaven apareixent durant la jornada d'ahir. Per exemple, també Jordi Coll, que deia Avance 25N en Sant Just, a les 13 està votando todo el mundo, cola permanente. Per tant, la gent que anava tuitejant com s'anava vivint la jornada a Sant Just, els col·legis electorals, o la Veltrias, que deia Els que em feu creuar tot Sant Just per votar, quan tinc la taula electoral a 3 minuts, sou uns criminals i uns morts de gana. Bé, l'Abel, que no estava gaire content veient. També, atenció, perquè Gerard Piqué va fer un tuit penjant la seva fotografia a... No em vull equivocar, però em sembla que és a l'escola Montseny. No em voldria equivocar. I el Manel Gómez, que diu, votant a Sant Just Gerard Piqué com tants altres electors aquest 25 de novembre. I és molt curiós perquè, clar, menciona la TDP... I el 324, perquè se'n facin ressò. Charles Ablett, que aquí hem sentit fa uns moments parlant sobre el resultat de Ciutadans, ell era el capvisible a Sant Just, deia... Sant Just, la participació ja passa del 50%. Ens imaginem que deu ser un error, no? Home, clar. No pot ser que el Sablet no sàpiga que les coses diu Montseny. Per exemple, la Montse MH7 també deia a Twitter, ojo a Sant Just, a les 6 ja han votat 64,25%. Això explica les cues d'aquest matí. Després el Narcís comentava que aquest és un tuit diferent perquè diu, després de votar, una mica de collcerola. De la Salut, a la Penya del Moro, Toró de la Cus Cullera i la Torre del Bisbe. Perquè abans també pensàvem que s'acaba el món, no? La gent també tenia dinars. L'Anna Villasol també comentava a través de Twitter... Vent d'hora, vent d'hora, jo ja he votat. I penjava una fotografia a Instagram, cosa que també hi havia molta gent penjant fotografies allà als col·legis electorals. La Clara Nervió em deia, jo estic de reunió electoral a Sant Just. L'Helena Berdoi, per exemple, acabada de votar per primera vegada a Sant Just. Ens imaginem que és una nova veïna del municipi i asseguda al sofà per veure què passarà al llarg de la nit. Com veus, ja s'anaven acostant una mica, aquests tuits ja són de primera hora de la tarda. Després, la penya del morro, que som nosaltres, vam posar un tuit que diu, Déu-n'hi-do, la gent de Sant Just que estem seguint el 25 a través de Twitter, també, una salutació a la gent, Ferran Brulla ens va retornar la salutació, diu, una salutació a amics, i el Seves Ali es preguntava, diu, seguint Sant Just i també el tuit de la penya del morro des d'Amsterdam, diu, demà faràs programa especial Jordi Dom? Home, vam contestar i vaig dir que sí que parlaríem i que al matí, al Just de la Fusta, a les 10 amb tu, Carme, ho farien. I ja per anar acabant, atenció, per exemple, Sergi Seguí, un cop ja començaven les primeres enquestes i els primers escrutinis que van coincidir tant l'enquesta de TV3 com l'escrutini per Esquerra Republicana, que el situava com a segona força, deia, reflexió en calent, Sergi Seguí, regidor d'Esquerra, Diu, gràcies Sant Just per fer-nos Esquerra segona força del poble i orgullós de Mas Lluí, en lloc amb més participació. Ara parlarem de Mas Lluí i de com va quedar ahir els seus vots, juntament amb tres altres col·legis més de Sant Just. L'Andrea Fiter deia, orgullosa de Sant Just, més d'un 80% de participació al 25N, i això és molt més important més enllà dels resultats. Però, Carme, això, Sí, al final aquesta dada és la que constava al web del Parlament, però no és correcta, és una mica menys. És aquest, ho hem comentat al principi, és gairebé un 77%, és un 76,8%, igualment està per damunt de la mitjana, i són uns 6 punts més que fa dos anys. Per tant, ahir la web del Parlament no va posar bé les dades en alguns moments, com a mínim el que fa referència a l'escutínia sent just. Sí, va haver alguna dada que... Saps què passava? Vam comentar la setmana passada que hi havia uns 250 persones que formaven part d'un anex, Si recordes, aquests vots, per exemple, no constaven en les dades del Parlament. Per tant, suposo que a l'hora de fer aquest percentatge, sembla que siguin moltes poques persones de 150, però ja aquest matís, i per això canviava del 80 al 76 final. Està bé, també. Sí. La pella del morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio d'Esvern. Bé, Helena Berdó deia gairebé tot escrotat a les eleccions 25N a Mas Lluí al lloc de Sant Just amb més participació. I continuem perquè, per exemple, la gent ja a Toro Passat, aquest matí i també a finals de la nit, feia valoracions. Per exemple, Adrià Calvo diu anecdòtics Via Democràtica amb 58 vots de Sant Just i Plataforma per Catalunya amb 53. i responia Just for Salva, i mira que el Barranco, Pablo Barranco, de Via Democràtica, va estar dia repartint propaganda de Via Democràtica a les portes del mercat de Sant Just, i amb el hashtag No som tontos. A més a més, també la Clara Aguila felicitava Lluís Bonfort, dient-li que considero els teus tuits com els més divertits de tota la política local santjustenca. I també felicitava Sergi Seguí, enhorabona pels resultats, bones notícies per les esquerres, ara coherència i compromís. I un parell de tuits per acabar valorant aquests resultats. A sisió de Plataforma per Catalunya, diu Roger Castillo Bosch, arrel del que hem sabut avui sobre Josep Anglada, que presentava la dimissió si l'accepten els del seu partit. i que ahir no van aconseguir representació política, tot i que els primers escrutinis els donaven tres o quatre escons. I el Roger Castillo diu, sí, sí, de plataforma, tenen un regidor a Sant Just i deuen estar satisfets, però evidentment el Roger s'equivoca, perquè el regidor que ja és de via democràtica, que, en fi... tenen línies semblants en qüestions d'immigració, com a mínim. I un parell més, per exemple, Miquel Nieto diu Esquerra segona força a Sant Just per davant del PSC i els altres. Al Baix Llobregat també es vota per la independència. O per acabar, el Roger Castillo, que té que diu espectacular resultats de via democràtica a Sant Just, fa una mica de mofa, diu 58 vots. Pablo Barranco, els seus diners i les seves mentides igual a res. Bé, Carme, un cop he repassat els tuits que parlaven ahir de Sant Just, et sembla que passem a repassar diferents col·legis? Vinga. Bé, hem agafat quatre col·legis, no a l'atzar, tenen un motiu. En total a Sant Just n'hi ha vuit o nou, em sembla, ara no em voldria equivocar. Ah, sí? Sí, jo diria que vam dir que n'arribava als deu, em sembla. En fi, hem agafat el col·legi amb més participació, en aquest cas el nou col·legi electoral, que és el de Mas Lluís, ja sabeu que és aquest barri... que just ara potser farà un any i mig que van començar a entrar la gent a viure, ha tingut un 84,47% de participació, però de fet és on hi ha els 100 més petits. Allà només hi poden votar 322 votants. De tota manera, és un barri on viuen sobretot joves i sobretot gent gran, perquè l'Empirus de Protecció Oficial, per gent de més de 65 anys i de menors de 30, que normalment són dos sectors que potser els últims anys no anaven tant a votar, no? Per tant, important també. Doncs jo crec que s'ha notat aquest vot jove perquè Esquerra Republicana ha guanyat amb es llui amb 53 vots, seguits d'Iniciativa per Catalunya, amb 47 vots. Tercera posició, Convergència, amb 41. En quarta posició, Ciutadans. En cinquena posició, la CUP. i en sisena posició el PSC. Curiós, el detall, doncs. Sí, sí, el detall del PSC que baixa a la... Bé, baixa no, perquè és la primera vegada que es vota Mas Lluís, però que apareix en la sisena força més votada en aquest col·legi electoral. Pepe? Pepe està més avall. Més avall encara. Sí, sí, està més avall. Repassem un altre col·legi, en aquest cas Sant Just, el col·legi amb més vots absoluts, concretament els de l'escola Montseny, on han votat 1.378 persones i han superat el 80% de participació. la gent del barri sud o al voltant com a mínim de l'escola Montseny, que ha votat a Convergència com a primera formació política, en segona posició Esquerra Republicana, en tercera posició el PSC, en quarta posició Iniciativa, després seguit del Partit Popular i Ciutadans. El col·legi que ha tingut menys participació a Sant Just ha estat el del centre Maragall, amb un total de 400 vots i un 66% de l'electorat que ha exercit el seu dret a vot de la gent que viu al voltant de la plaça Maragall. Allà ha guanyat el PSC, a la plaça Maragall, al barri nord, també tradicionalment, on el PSC treu bons resultats. Segona posició, Convergència. En tercera posició, Esquerra Republicana. En quarta posició, el Partit Popular... després iniciativa i ciutadans. Per cert que el centre de Maragall, Esquerra Republicana i el PP només en dos vots de diferència amb aquesta tercera posició. I acabem aquest repàs exhaustiu per diferents col·legis de Sant Lluís amb el barri centre Can Ginestar, on total de 1.278 vots. Per tant, és un dels col·legis on s'ha votat més després de l'escola Montseny Atenció, perquè la participació ha arribat al 75,89%, sobre els 100, i en primera posició ha quedat Siu, en segona, Esquerra Republicana, en tercera, el Partit Popular, en quarta, Iniciativa per Catalunya Verds, i en cinquena posició, el PSC, també, per tant, aquí al barri centre, Can Ginestà, el PSC, que té la cinquena posició, i l'Scup, que amb 52 vots, ocupen la sisena posició, Can Ginestà. Eleccions al Parlament de Catalunya. La penya del morro, sempre al servei de la ciutadania. I el que no és la ciutadania, també. Sempre, sempre, no dubteu mai. Sempre al servei de tothom, la penya del morro. Fins i tot a gent que es pensava que es presentava a les eleccions, justament del Parlament de Catalunya el 25 de novembre, i que finalment no ho va fer. És el cas del personatge, el senyor Boigues, d'alguns potser el coneixereu, del programa Versió RAC1, amb el Toni Clapés, nosaltres vam parlar amb ell, i després amb l'actor que l'interpreta, que està al Teatre Neu fent monòlegs els diumenges a la tarda, i que és l'Eduard Biosca. La conversa... que a mi em va fer gràcia, no sé, la conversa va anar d'aquesta manera. Continuem a la penya del morro de ràdio d'Esvern i avui al programa us volem explicar una història una mica trista i també desgraciada, per què no dir-ho? Per tant, a veure si podem fer un canvi musical per adequar-nos a això mateix. Parlem concretament avui al programa d'un home que va voler presentar-se a les eleccions del passat 25 de novembre com a cap de llista del seu partit. Ha estat fent campanya perquè la gent el votés, a través sobretot d'un programa de ràdio, el versió RAC1, en aquest cas, però també ha fet campanya a través de Facebook i les xarxes socials. Diem que és una història trista perquè ens vam assabentar molts votants d'aquest partit l'altre dia que finalment no es podia presentar perquè s'havia oblidat d'inscriure's. Un fet lamentable i molt trist, patètic, diria jo, que ha deixat a molts votants, per cert, tocats i orfes a aquestes últimes eleccions i potser per això, també, no ho sé, apunto, les enquestes no han encertat ni una, perquè moltíssima gent pensava votar-lo, però no han pogut, perquè finalment aquest candidat no es va presentar. Senyor Boigues, bona tarda. Bona tarda, què tal? Com està, ara que ja han passat dos dies de les eleccions, i m'imagino que està una mica més calmat? Bueno, que ha tocat. Ja no estem oblidats d'inscriure'm, però és que ningú em va informar, si no se'n va dir, i suposo que no interessa les noves idees, i hi ha una mica de boicot contra nous portes polítics. Creu que hi ha hagut una campanya orquestrada des d'algun lloc contra la seva persona? Sí. Sí, sí, hi ha tot. Bé, és tot el món contra mi, una miqueta. Home, a mi ja m'havia convençut, només amb el seu lema, que era vota Boigas perquè sí. Sí, bé, el lema era molt clar, va connectar molt amb el poble, i la gent realment estava massa per votar això. I tot estava molt preparat per triomfar, diguem-ne. Però, bueno, última hora va sortir aquest... Bueno, per un pèl, per un pèl que no soc president. No, no. Quin perfil, sí, una llàstima, quin perfil de gent creu que l'hagués votat? No sé si ha fet algun tipus d'estudi amb els seus assessors, joves, gent de mitjana edat, d'esquerres, de dretes... Jo crec que pràcticament tothom, pràcticament tothom. Era tan convicent la meva idea, la meva forma de fer... El meu carisme, el meu de tot, saps? Jo calculo que pràcticament tothom no l'hagués votat. Sí, el que passa és que potser el programa... Més o menys, eh? Més o menys. Quasi tothom dic més o menys. Podria ser tothom, eh, també. No tanto. Veig que no perd el sentit de l'humor. No, no, és que no, ho dic en sèrio. Quasi tothom i tothom va poquet, eh? Va poqueta cosa. llegim alguns missatges que s'han deixat al Facebook aquests últims dies per exemple la Quine Dodero que diu llàstima que no es pogués inscriure a temps president això que tenia el meu vot una abraçada el jet al cara diu no serà això el telèfon no tens d'aquesta noia? no és un missatge per Facebook si de cas suposo que li pot enviar un missatge privat una abraçada també però despullat que és diferent El JET Alcaraz, per exemple, diu, quina llàstima, senyor Boigues, vostè era l'única esperança per ilegalitzar la cervesa sense alcohol. Sense alcohol, evidentment. I l'altre projecte que tenia és tirar terra al Palau de la Generalitat i fer-hi pisos. Especular allà, allò és a la plaça de Sant Jaume, allò és caríssim, eh? Fots allà duplex i escolta, amb això ja treus tot el dèficit. Després, per exemple, l'Aurora Cabezas, que diu, avui l'he pogut conèixer, m'imagino que en un d'aquests mítings que va fer, crec que ja tinc el meu candidat favorit, diu, el que més m'agrada és el nom del partit. Per exemple, el Miquel diu, president, president, cervesa calenta per tothom... Nosaltres abarcàvem tot, eh? Un partit republicà, però amb 4 o 5 reis volíem proposar, però reis republicats, que fa ja reis que no estigui sent d'acord amb la monarquia... i fer de dretes, esquerres i centre, una mica d'anar donant la volta, una mica de marejar-te, i volíem ser independentistes, però tot centralitzat en Madrid. Un país totalment independent, amb una moneda independent, una frontera, tot independent, però tot dirigit des de Madrid. Per agafar una mica totes les tendències. Claríssim, i amb un sentit d'una coherència de país també enorme, com es desprèn pel que diu. És un estat federal, independent i sobiranista. Escolti, després ja acabem amb l'Issa, que diu, senyor Buigas, jo el voto cegament amb vostè a la fi del món, però clar, que... Normal, normal. Què els diria a tota aquesta gent que ha fallat i que ha deixat com a indecis a última hora, vaja? I no sé si això creu que ha pogut influir en les enquestes, que per això també... Home, sí, clar, molta gent que tenia per ser el vot i que a última hora ha tingut que canviar i això ho ha deixat tot, vull dir, s'ha vist, s'ha vist, clar, no ho entenen, els que estudien això no ho entenen, perquè hi havia un grup un partit que no estava legalitzat, que no el tenien present a les enquestes, que és el que s'ha mogut, que he sigut jo. Clar, jo és que estic veient tot d'analistes polítics que munten tertúlies, taules rodones, el 3-24, àgora, i potser no compten amb això, no? Bueno, perquè no està ben fit. Però, bueno, de totes formes, esperem, no et preocupis tampoc, eh? Menys feina, eh? Perquè, aviam... anar allà al Palau de Generalitat amb tota aquella moqueta, aquelles columnes, aquelles coses... Home, jo no sé si hagués arribat entre el Palau, perquè tinc aquí escrit que vostè va dir que tenia pensat dimitir el dia del seu nombrament, concretament a mig jura del seu càrrec. A la meitat, sí. Sí, diu que era pel país, si hagués estat president, fer-ho en aquell moment perquè hi hagués unes noves eleccions. Sí, bueno, jo crec que sempre s'ha de consultar al Palau, quina és la seva opinió, no? I igual a mig discurs hi ha canviat d'opinió. Doncs dimitir i... Convocar les eleccions, jo crec que era el millor. I just en el moment que l'agafen a vostè, que s'ha escollit, dimitir el discurs. A mitjurar la Constitució, a la meitat, més o menys, ja ho tenia tot previst. I una vegada, un cop així, saps?, una benzegada, això sortia tots els mitjans, l'endemà, perquè seria la primera vegada a la història, que passaria una cosa així. Sí. I això tornaria a conèixer molt el país, també. Sí, home, també ha passat un acord semblant a la Junta General d'Accionistes de l'Espanyol, que només s'ha escollit Joan Collet, allà ja li demanaven la dimissió, només s'ha escollit. Ja veuràs com l'Espanyol ara anirà cap amunt. Bé, doncs, escolti, senyor Buigas, una abraçada i moltes gràcies per l'entrevista en aquests moments tan durs. Gràcies, senyor Buigas. Gràcies, senyor Buigas. Bé, el senyor Boigues, lògicament, és un personatge del versió RAC1, amb el Toni Clapés i tota la trupa al capdavant, i darrere del senyor Boigues hi ha l'actor Eduard Biosca. Eduard, bona tarda. Bona tarda, què tal? Bona tarda, molt bé, molt content de tenir-te al programa. Abans de res, gràcies per deixar-nos parlar una estona amb el senyor Boigues. Escolta, com va néixer aquest personatge, Eduard? Aquest personatge ja fa temps que va néixer... Es deia el Bocasses... Bé, és un bocasses de barra a barra. Jo ho vaig treure amb la intenció de ridiculitzar una mica el pessimista mal informat, que tots tenim una mica dintre, no? Tots tenim un bocasses de barra a barra dintre, no? Que sempre ho veiem tot molt fàcil, que això ho faríem així, que si jo fos president faria això i faria allò altre... I jo sempre penso que les coses no són tan fàcils com ens semblen. Jo soc optimista, però jo sempre defineixo l'optimista que no és el que pensa que tot és molt fàcil, sinó el que pensa que és possible, que és diferent. Per tant, entre tu, Eduard Biosca, i el personatge, senyor Boigues, hi ha moltes diferències. Home, jo espero que sí. Home, hi ha coses molt positives de... Aviam, jo crec que el personatge Boigues, malgrat això que t'estic explicant, transmet bon rotllo, no?, perquè ell trenca amb tot amb la seriositat de les coses, no?, que és la funció de l'humor, no?, trencar esquemes, i això va molt bé pel pensament, no?, perquè trencar esquemes, no?, i buscant noves fórmules, i a vegades, bueno, el Ryan Stormings, no?, és això, és dir tonteries. És que això anava a dir aquest home, és que diu moltes tonteries sense cap lògica, eh? Bueno, però el Ryan Storming és això, eh?, és dir tonteries sense cap lògica, i de, de, de, de, a cop hi ha de dir-ne moltes, pot sortir una generalitat, no?, una cosa que dius, ostres, això es podria fer, no?, que no... Si no fas això, si no hi ha bogeria, no arribes a la generalitat, no? Jo crec que el Boigues fa això, és anar dient tonteries i de tant en tant, per casualitat, perquè ell és més burro que cagar, de tant en tant em diu una que diu, hosti, doncs té raó amb això. Clar, diu tantes tonteries, no?, que al final no és veritat. Per cert, té algun tipus de relació, el senyor Boigues, amb l'espectacle que fas cada diumenge a la tarda al Teatre Neu? El que faig jo al Tetraneu és això, és un predicador de l'optimisme, seria el contrari, i sí que hi ha algun sketch que surt el personatge del senyor Buig, és que dic això, que és el típic, que els pessimistes van de crítics i es pensen que això els fa intel·lectuals, perquè ho critiquen tot i ja està, i criticar és molt fàcil, i la prova està que qualsevol idiota pot criticar. Però està que el Boigas ho critica tot, no? És la demostració que qualsevol idiota sap criticar. Home, de fet, aquest és un monòleg que fas al Teatre Neu que es titula Com acabar amb els pessimistes i, vaja, no sé si ja has acabat amb tots o encara queda algun... No, hi ha molta feina. Bé, de fet, els pessimistes són majoria i ja ho eren abans que hi hagués crisis, o sigui, perquè... Jo aquest espectacle ja el vaig crear abans de la crisi i la majoria de gent és pessimista, però això sempre ha passat, eh? Ai, me'n recordo, l'Anna va dir, me'n recordo i no, me'n recordo, evidentment, perquè no hi era, però jo què sé, a la mitjana tot el món estava paralitzat per culpa dels pessimistes que deien que l'horitzó era la fi del món, que hi havia uns monstres i no sé què, i això ho van paralitzar tot perquè ningú s'atrevia a anar més enllà, no? Menys mal que va haver un optimista... i valent, que va dir, hòstia, anem a provar d'anar més enllà amb què trobem, no? I això sempre ha sigut així. Home, veig que tens dos personatges molt diferenciats, no?, completament antagònics, un que és molt pessimista i l'altre que és més aviat optimista. Però tu estàs bé, no, Eduard? Sí, home, sí, jo crec que em dona... el Boigues em fa que pugui descansar d'aquest... L'espetacle aquest, com acaba amb els pessimistes, és molt jo, no? És molt el que jo penso, amb humor i tal, però és molt... va bé després desconnectar i fer el Boigas. Que, per cert, fa uns mesos vas organitzar la primera manifestació d'optimistes indignats amb els pessimistes a l'antiga fàbrica atmoritzada a Barcelona. Quan va anar aquesta...? Molt bé, va venir força gent i vaig dir que tothom vingués amb una prenda de color carbassa, que és el color del canvi, de transformació i de l'optimisme. Home, diuen que el taronja carbassa és també el color de l'energia. Sí, sí, sí. I, bueno, l'ambient que es va crear allà, la sensació que vam tenir tots és dir, això s'ha de fer més. Perquè es crea un ambient tan positiu i després tothom té projectes, tothom té idees, tothom... Veus claríssimament que si tots fóssim més optimistes el món aniria molt millor, seguríssim, eh? Si no hi ha cap mena de dubte, perquè d'on surten les transformacions i les idees surten sempre dels optimistes. Sí, sí, veig que a més aquest tema de l'optimisme et preocupa perquè, per exemple, vas treure un llibre que es deia Optimisme, o que es diu, vaja, Optimisme Global, sent arguments en contra dels pessimistes i a favor de la felicitat. aquest llibre està a les llibreries, ara en català i en castellà. De fet, primer vaig fer el llibre i després l'espectacle. O sigui, primer a còpia... Em vaig donar compte... Jo sempre havia fet espectacles d'humor, però em vaig trobar que sempre discutia amb els pessimistes, no? I vaig veure que era molt curiós que tothom... O sigui, això ja en època que no hi havia crisi, eh? Tothom era pessimista, la majoria de la gent que em rodejava era pessimista, i ningú em sabia dir una època de la història on es visca millor que avui en dia, eh? Jo no dic que avui en dia es visqui bé, eh? Ja. I molt menys, eh? El món encara està molt malament, eh? Sí. Però menys malament que en el passat, eh? Ningú m'ha sabut dir una època que dius, no, mira, hi havia tanta època que l'Espanya era més gran, tenim més llibertat, hi havia menys esclaus, hi havia menys misèria, no m'ha sabut dir ningú encara. I en canvi, tothom és pessimista, no ho entenc. Si el món ha anat millorant, encara que estiguem malament, per què collons hem de pensar que anirem a pitjor si fins ara hem anat a millor, no? Ja, ja. Sí, sí, tens raó que l'estava pensant que potser l'Església, quan estàvem al paradís, però clar, això és una visió... Això ha fet molt mal, ha fet molt mal perquè identifiquem la naturalesa amb el paradís, perquè ocupa d'això de l'Església. I clar, com que abans vivíem amb la naturalesa, ens pensem que la naturalesa és el paradís, però clar, si mirem una miqueta, ens informem una miqueta, no passa massa, veiem que quan vivíem amb la naturalesa, tinguem l'esperança de vida que no arribava de 30 anys. Tu tenies un tracte d'apendicitis i la naturalesa el que feia és matar-te, diguem, no? i la probabilitat que quan la teva dona estigui embarassada i tal, morís, era molt elevada, i no hi havia anestèsia, no hi havia res. M'has convençut, eh? No, no, esclar, és que és fàcil, convenço perquè tinc la raó. No, no, no, ja veig que ho tens molt estudiat, eh, això de l'optimisme. Si tinc 100 frases típiques de pessimista, rebatudes, 100. Ah, sí? Com per exemple... Doncs no ho sé, per exemple, hi ha una frase també que diuen molts pessimistes, aquesta és castellana, que és, piensa mal i acertaràs, no? Sí. Aquesta frase, si l'apliquéssim tots, destruiríem la societat en un dia. Si la societat es basa en la confiança, o sigui, si tots fóssim pessimistes... Si tothom pensés malament, de la gent que l'envolta, la família, la feina... Horror, horror. Jo dic, piensa mal i algunes vegades acertaràs, la majoria de vegades t'equivocaràs i sempre t'amargaràs. Està bé, i d'això en parles de l'espectacle, no? Que per cert, la de Barbiosque ja fa molts anys que fa humor perquè va ser un dels fundadors de la companyia de teatre Poca Conya que poca conya, perdó, eh? Sí, la broma fàcil, amb la companyia, perquè veu fer molts espectacles, com el Moltes Gràcies, estan de poca conya, matrícula d'humor, veu estar a la Fira de Tàrrega, veu estar al Teatre Neu també, no sé si al Club Capitol, veu fer moltes gires, vull dir que no sé si et vas cansar de treballar en companyia, perquè estava rodejat de pessimistes o què? Bé, alguns sí, sí. Però no, no, no. Vam estar... Vam començar molt joves. A aquests 15 anys estàvem fent sketches conjuntament. Un d'ells era el meu germà, o sigui que ja vam començar molt joves. I vam estar uns 20 anys fent sketches en un trio i fèiem sketches. Sí, home, jo recordo. Recordo, a més d'haver-ne anat a veure algun, com el d'una pissarra sobre uns càlculs matemàtics. Sí, aquell... Triomfava molt, eh? Aquell, per mi... Era el millor sketch de tota la història de poca conya. Un matemàtic que havia calculat el coeficient d'estupidez humana, no? Sí, soc senyor. Sí, senyor. Aquest era boníssim. A mi em va agradar molt, eh? Un dels millors, també. Comparteixo que hi ha més a més i tenia com un ajudant que era una mica tontet i al final... L'ajudant intentava que no li funcionés perquè li feia molta ràbia, perquè era molt pedant. El matemàtic era molt pedant i l'ajudant el volia fotre. I anava canviant el resultat sense que s'adonés l'altre, no? Però, tot i així, l'anava sortint, el resultat era correcte, gràcies a que l'altre l'ajuda. És veritat, l'anava trolejant, però gràcies a... Tot i així li sortia bé, no? Li sortia cada vegada. Està molt bé. Per cert, tu vas estar a l'Omas Plus escrivint guions? Sí, em va agafar el Paco Mir, que feia els guions de... L'Omas Plus hi havia un sketch que es deia Los Cracks. I era un sketch que durava, i me'n recordo encara, 37 segons. Perquè em va dir, has de fer guions, tens 37 segons. Jo encara no havia fet mai televisió i vaig pensar, hòstia, s'ha de quadrar això. Va fort la tele, va forta. Sí, sí. I al final t'acostumes, eh? I durant fas idees, vas tenir idees de 37 segons. I quant temps vas estar fent-ho? No me'n recordo, o sigui, vaig estar un any o així fent... Que era ja l'última època d'on vas... Hi havia diversos guionistes, eh? Després de cada 4 o 5 setmanes en sortia una meu per allà, eh? Una què? No vull dir que hi havia diversos guionistes, és el Paco Mir que agafava diversos guionistes i després de cada 4 o 5 programes en sortia un de meu. Ah, val, val, val. I aquella època, de què anava tot això dels esquejos aquests de l'Homes Plus? Era un mini monòlogo. Era un tio que sortia i explicava una història. Jo me'n recordo un que vaig fer jo, que era un pintor, i el tio era un pintor de les parets del Museu del Prado de Madrid, no? I el tio no sabia si estava orgullós o no, perquè, clar, pintava en el millor museu de... del país. Allò quan les parets s'embruten i tal, ell li passava una capa de pintura, no? Sí, però clar, per l'altra banda era un pintor de bloig a gorda, però clar, i no podia signar la seva obra perquè deien que feia un grafiti, no? Sí. I deia, però estic al costat dels millors pintors de la història. Ja. La meva obra està al costat dels millors... Sí. Escolta, Eduard, tu em què t'inspires per fer humor? Sí. No sé, jugo bastant moltes vegades amb la Surt. Sí. I no ho sé, depèn de... Clar, és molt diferent. El que m'haig d'inspirar, si faig el Boiga, és que si faig l'Otimista. No té res a veure. L'Otimista, sempre hi ha una base, que és sèrie, que és realment el que vull transmetre. Ho crec. Jo crec que és el que sorprèn. Quan la gent va al Teatreneu i ve el monòleg, es sorprèn de veure un actor que realment està fent de predicador, realment. Realment predica allò que està dient. No és el predicador d'aquests friquis d'abans, però... Però realment creu en el que diu, i això es sorprèn molt. És clar, és un tipus d'humor que vaig inspirar en unes coses molt diferents, que és amb el que jo crec. I el boigueses, bueno, és anar a fer riure i posar-te dintre la seda pell, no? Sí, què estàs? A la sala de dalt, la gran o la de baix? Som al mig. Al mig? Sí, al restaurant, la gent està en tauletes i tal... Doncs perdona, és que és un ambient molt xulo del Teatre Neu, eh? Sí, sí, sí. Perquè tens el bar al costat, vull dir que això ja et va i tot plegat. Doncs hem ficat diumenge a dos quarts de set de la tarda al Teatre Neu. amb aquest monòleg, com acabar amb els pessimistes. Sí, és una mica agressiu el títol, però bueno. No, no, però escolta, s'ha de exterminar, no? Sí, no, jo faig broma que, bueno, s'hauria d'haver dit com acabar amb el pessimisme, però bueno, a mi m'agrada més perquè això com toca collons de pessimistes, jo, la meva professió és aquesta, m'agrada tocar els descollons. Eduard, moltíssimes gràcies, continua fent-ho, que riem molt, i res, que vagi molt bé el tetraneu que diu menja. Gràcies per l'entrevista i bona tarda. Molt bé, a vosaltres. Vagi bé. Programa especial de la penya del morro amb alguns fragments que ja hem fet a la penya del morro. Bé, jo no ho hauria explicat millor. En fi, acabem aquesta primera hora de programa. Com ja sabeu, estem fent aquests dies uns espacials de la penya del morro a Ràdio d'Esvern. Que, per cert, deixeu-me dir que em sembla que ja és la cinquena temporada que fem la penya del morro. Un aplaudiment per nosaltres. Si no el fa nosaltres, fins al Parà, també. Gràcies. Aplaudiments que estan més enllaunats que nosaltres mateixos ara mateix. En fi, acabem el programa, aquesta primera hora volíem dir, perquè com que estem fent aquest resum aquests dies, doncs buscant pels arxius de la penya del morru, hem trobat una cançó que a mi em feia molta il·lusió posar-la, perquè és una cançó que Sergi Pont ja ha conegut per tots, un home que porta rastes i que participa els pastorets de Nadal com a extra, és com a dada, doncs el Sergi Pont va fer una, quan feia cançons a vegades, portava cada setmana una cançó feta per ell a la tertúlia esportiva i la penjàvem a YouTube i tenia cert ressò, el Facebook també i tot plegat. I buscant pels arxius de la penya del morro hem trobat una que a mi em fa especial il·lusió recordar-la, que és la de Messi, dona-la, Messi, dona-la, i una de les cançons mítiques del Sergi Pont, a més a més també hi va col·laborar fent alguns cors i cantant el ja desaparegut Pau Alburnar, a qui no ho oblidem tampoc en aquests dies. Per tant, escoltem aquest tema de Sergi Pont, Messi, dona-la. Dóna-la Messi, dóna-la. No veus que ets un xupón? Fes la passada enrere i que l'Alexis marqui un gol. Quan vegis que has perdut la pilota El típic ja jo em coro de seran a un renec reclamant que la jugada era obrir-la a l'extrem. No veus que el futbol no té memòria? Tant se valen els gols que marquis o si ets el millor del món. Quan et robin la pilota et diran el nom del porc. Dóna-la, Messi, dóna-la. No veus que ets un xupón? Fes la passada enrere i que l'Alexis marqui un gol. Dóna-la, Messi, dóna-la. No veus que ets un xupon? Fes la passada enrere i que l'Alexis marqui un gol. Dona la meci Dona la meci El volum de l'UKLL també s'hauria de baixar. Sergi, demano perdó per haver destrossat la cançó. Has vist la meva entrada? És que no estava atent. Estava atent i he desafinat moltíssim. És igual, ha estat bé, estat bé. Home, no, no es pot demanar més. Aquest vídeo, per cert, el veureu a la penya del morro, al canal de YouTube que tenim. Sí, el vídeo més sense l'actuació del Jordi. Correcte, perquè és que no es pot destrossar això, ja que s'hi ha d'haver més gent que escoltar, com a mínim, no ho destrossar. Segueix la penya del morro a Twitter i Facebook. A Twitter, la penya del morro. A Facebook, la penya del morro. Com veus, som originals de mena. Un aplaudiment per la penya del morro Jazz Band. Sí, senyors, estan aquí tocant en directe. Gràcies, nois. Us feu molt bé i ens animeu molt aquests dies. Bé, això és mentida, eh? Em sembla que són la vella d'Incil·landa. O sigui que, home, les coses com són tu. Per cert, que ja estem acabant aquesta primera hora de programa. Connectem d'aquí uns moments amb la xarxa i després, per escoltar el bolletí de Notícies Generals, després el bolletí dels Enjust Notícies, ja ho sabeu, i a la segona hora encara ens queden alguns moments per recordar d'aquest últim trimestre que ja acabem a la penya del Morro amb el Francesc Fàbregas, que li van donar un premi... a la millor trajectòria, els Premis Arc. A més a més, també van venir a tocar en directe un grup que sonen molt i molt bé i són molt delicats, ja ho veureu els de Tris, i acabarem amb la Núria Salvador, un nou fitxatge que hem fet aquest any i un espai que ens va venir a portar, perquè ella està obsessionada amb que hi ha poques Núries al món i vol que les nostres filles les hi posem Núria. Ens convencerà o no a la segona hora del programa. Fins ara mateix! La penya del morro. Jo continuo ballant una estona aquí amb l'Avella d'Ixilant. Vinga. La penya del morro. Cada tarda de 5 a 7. A Ràdio d'Esverda. Mira que fer-ho l'hora de la mitjana. Fa uns dies em costava arribar a fi de mes. Ara també. Fa uns dies m'encantava anar al cine. Ara també. Fa uns dies em van diagnosticar un trastorn bipolar. Fa un segon Jo era la mateixa persona que ara, però tu potser ja no em veus igual. Per la salut mental, no a la discriminació, sí a les persones. Obertament.org L'agafo jo, que tu estàs conduint. No, no, ja l'agafo jo, passa-me'l. Però si és la Rita, ja contesto jo. Que no, que no passa res, que puc fer-ho. Dóna'm. Rita, estic conduint aquí. Les implorències al volant generen víctimes mortals, però també seqüeles per a tota la vida. Perquè pots evitar un accident, però no el seu record. Recorda-ho, els accidents són per a tota la vida. Al volant, risc zero. Generalitat de Catalunya. Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix llobregat al teu ordinador o dispositiu mobile. Informatiucomarcal.com Són les 6. Notícies en xarxa. Bona tarda, us parlem, Laura Alvarez i Dirac Boza. El president del govern espanyol, Mariano Rajoy, ha descartat flexibilitzar el límit de reducció del dèficit per a Catalunya i per a cap comunitat autònoma l'any vinent. Rajoy ha desestimat, d'aquesta manera, la petició que ahir feia el conseller d'Economia, Andreu Mas Collell. A fecha de hoy tengo que decirle que no tenemos ninguna intención de flexibilizar los objetivos de déficit. No los tenemos... Es decir, porque tenemos que darnos cuenta de una cosa. Buena parte, no todos, pero buena parte de los problemas que tiene la economía española y que nos han traído hoy hasta aquí derivan de gastar las administraciones públicas muchísimo más de lo que ingresan. Rajoy ha anunciat també que la primera meitat del 2013 encara serà molt difícil i ha tornat a defensar les reformes aplicades assegurant que si no s'haguessin fet Espanya estaria molt pitjor. Precisament Iniciativa per Catalunya creu que amb aquestes reformes, com és el cas per exemple de la reforma laboral, el govern espanyol ha llançat una arma de destrucció massiva contra l'ocupació. Ho ha dit el portaveu dels ecosocialistes al Congrés, Joan Coscubiela. El resum de 12 mesos d'una política nefasta amb la que la combinació d'austeritat, suïcida i salvatge i reforma laboral s'han convertit en una arma de destrucció massiva de l'ocupació. La reforma laboral no ha creat ocupació, però per contra la reforma laboral ha incentivat la destrucció d'ocupació com a mecanisme d'ajust de les empreses. Coscubiala també creu que Rajoy ha aprofitat la crisi econòmica per impulsar el que ha qualificat de dictadura conservadora i reaccionària. El jutge de l'Audiència Nacional, Pablo Ruz, ha rebutjat investigar els suposats comptes a l'estranger de dirigents de Convergència i Unió i de l'expresident de la Generalitat, Jordi Pujol. En una interrogutòria que s'ha fet pública avui, el jutge Ruz declara que no és competent per investigar les denúncies que havia fet l'exempresari Javier de la Rosa. Aquest empresari assegurava haver rebut amenaces per conèixer, suposadament, dades relatives a aquests comptes. El jutge ha decretat presó provisional amb una fiança de 200.000 euros per a l'organitzador de la festa de Halloween al Madrid Arena, en què van morir, recordem, 5 noies. En cas que pagui aquests diners, al·ludint així la presó, se li retirarà el passaport perquè no pugui sortir del país. A l'empresari Miguel Ángel Flores se li imputen 5 delictes d'homicidi per imprudència. L'Ajuntament de Cornellà, per mitjà de la seva oficina de mediació i hipotecaria, ha evitat que 16 famílies perdin casa seva. Ràdio Cornellà, Beatriz Fonserer, bona tarda. Bona tarda. L'oficina de mediació i hipotecaria ha evitat 16 desnonaments a Cornellà. Aquest servei es va crear fa 6 mesos arran de la reedició de l'acord social i el seu objectiu és evitar desnonaments. De moment s'han evitat 16, s'han resolt 7 casos de forma positiva. S'ha mediat amb 24 entitats bancàries i hi ha 80 expedients oberts. Antonio Balmón, l'alcalde de la ciutat, valora més que positivament aquesta notícia. Però igual que es fa un esforç pel rescat financer, té que haver esforç pel rescat social. Aquesta és la gran diferència entre les polítiques que defensen el senyor Merkel i el senyor Rajoy, en les que defensen altres, com és el president de França, no? Una de les novetats de les ordenances municipals a Cornellà de cara al 2013 és el canvi del pagador de les plusvàlues. L'eminent les hauran de pagar els bancs i no els desnonats. Bona tarda, us parla David Amador. El Barça de Bàsquet rep aquest vespre el Fenerbahçe de Turquia a l'inici del top 16 de l'Eurolliga. Els blauranes volen trencar la ratxa de quatre derrotes consecutives a la Lliga CB. El pivota australià Nathan Jauei serà dubte fins a última hora per unes 15 al turmell. El tècnic barcelonista Xavi Pasqual parla del Fenerbahçe. Té moltes virtuts. D'entrada, crec que tenen tres punts que són molt significatius. Macaleb, com a característica, és un jugador especial i diferent en el programa europeu. David Anderson, que el poder ocupar a posició 4 i 5 també els dona una dimensió en els espais totalment diferent de quan ocupa 4 o quan ocupa 5. El Barça-Fenerbahçe començarà a tres quarts de nou del vespre al Palau Blaugrana. El tenista mallorquí Rafa Nadal, quart classificat de l'ATP, ha renunciat a participar al torneig de Doha i a l'Oberta Austràlia perquè segueix arrossegant el virus estomacal que li ha impedit repareixer al torneig de Abu Dhabi. com tenia previst després de recuperar-se de la lesió de genoll que patia. El de Manacó descansarà durant una setmana, en la que seguirà un tractament per superar aquesta infecció gàstrica. I en futbol, el jugador de l'Espanyol, Joan Verdú, ha rebut una oferta per marxar del club al mercat d'hivern, però l'ha rebutjat perquè vol centrar-se en la salvació de l'equip. Notícies en xarxa Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bona tarda, són les 6 i 5 que us parla Andrea Bueno. S'ha publicat un receptari de cuina amb les receptes i plats que es van cuinar al taller i allà fem el tàper al novembre a Sant Just. Les iaies i mares voluntàries que van participar d'aquell taller van explicar com elaborar menús econòmics i saludables. Hi van participar més d'un centenar de persones a les sessions que es van fer al Casal de Joves, al Centre Social, al Miranari, al Centre Cívic Joan Maragall i a l'Espai Mas Lluí, en el marc de la Setmana Europea de la Prevenció de Residurs. Com deia, amb l'èxit d'aquelles sessions ha culminat amb aquesta publicació del receptari, que es pot consultar a la Biblioteca Joan Margarit i al web municipal www.sanjos.cat. Parlem ara d'una altra publicació. La nova publicació de la col·lecció Fragments del Carrau Blau està dedicada al volum i les formes. Ja s'ha publicat el nou llibre del taller de plàstica municipal per a infants, el 14è de la col·lecció. En aquest recull s'explica com ha treballat el volum i les textures l'alumnat del Carrau a través de diversos materials, molts d'ells reciclats. Els resultats d'aquella feina van ser, entre d'altres, els núvols de pluja que es van fer pel 30è aniversari del Carrau, els peixos i aliments que es van recrear en una exposició solidària al mercat o el mural dedicat a Marta Mata que dona entrada al taller, ubicat a l'equipament de la plaça de la Pau. La col·lecció Fragments s'edita des del 2004 amb el suport de l'Ajuntament i de l'Associació de Mestres Roses en SAC. I fem un apunt més per recordar-vos que el pessebre a Vivenda Sant Jus busca Sant Josep i Verge Maria. A poc més d'una setmana pel Dia de Reis encara falten aquestes dues figures clau d'un pessebre. És per això que la parròquia del Sant Just i Pastor fa una crida per trobar dues persones voluntàries per fer de Sant Josep i de Verge Maria el pessebre el proper dia 5. Si esteu interessats en col·laborar i us heu de posar en contacte amb la parròquia de Sant Just, anant-hi directament o bé trucant al telèfon 93-371-1297. 93-371-1297. El pessebre vivent s'instal·larà a la plaça de l'Església el proper 5 de gener a partir de les 5 de la tarda. Serà senyal que els Reis Mags de l'Orient estan a punt d'arribar a Sant Just, a la 61 nena cavalcada al nostre municipi. I de moment això és tot. La informació local tornarà en menys d'una hora més ampliada al Sant Jus Notícies edició vespre a partir de les 7 i mentrestant us emplacem al web de la ràdio www.radiodesvern.com i a les nostres xarxes socials per continuar informats. Que vagi bé. Bona tarda. Al Museu Agbar de les Aigües volem fer un pessebre molt especial amb els petits de 4 a 11 anys que tindrà el riu com a protagonista. No us ho perdeu! Del 22 de desembre al 5 de gener, dona vida al riu. Vine a muntar el pessebre del Museu Agbar de les Aigües. Recorda que l'activitat és gratuïta. Consulta els horaris al telèfon 933423536 o al web museudelesaigües.com Estem a 5 minuts del centre de Cornellà, del metro i del tram baix. T'hi esperem! Museu Agbar de les Aigües. On vius l'aigua. On l'aigua viu. La penya del morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio 2B. Ei, què tal, amants del rock i de la bona música? Us saludem des de la penya del morro. Benvinguts a aquesta segona hora, on aquests dies ja sabeu que estem fent uns programes especials, una mica resum del que ha donat de si aquest primer tram de temporada, 2012-2013, a la Penya del Morro recuperen alguns moments del programa que ens han impactat, com per exemple el que recuperarem durant aquesta segona hora, perquè parlarem amb The Trip, bueno, parlarem... Bé, em passa el mateix que la primera hora. Doncs no és que parlarem, és que ja ho hem fet i és un recordatori, vam parlar ja amb els detris que vindran a explicar-nos coses, que és un grup de música molt xulo i que van tocar en directe, però abans i a continuació escoltarem l'entrevista que li van fer, aquest sí que és un vell roquer que no mor mai, Francesc Fabregas, que segurament, si un aplaudim per ell... Perquè segurament el recordareu perquè fa un parell d'anys potser va venir a Sant Just, però a Can Ginestar li van dedicar una exposició música pels ulls on s'exposaven les fotografies que havia fet. a diferents artistes i cantants de talla interès com Tina Turner, Bob Marley i, bé, el Queen, en fi, un munt que van passar durant els 70 i 80 a Catalunya i en ocasió del Premi Arc. que li van donar la millor trajectòria, el van portar al programa fa unes setmanes i van parlar amb ell. I així va anar la conversa que vam tenir. Però abans de tot això, avui tenim, podríem dir, un Sant Justenc il·lustrat, perquè passa per la penya del morro un fotògraf que ja fa uns mesos vam poder veure una exposició seva aquí a Can Ginestar, Música pels ulls, on s'exposaven fotografies de grans estrelles de la música internacional com... ACDC, Bob Marley, Bruce Springsteen, Chuck Berry... A més a més, des de l'any 1983 ha compaginat la fotografia amb Televisió de Catalunya, creant i dirigint programes mítics com Sputnik o impulsant espais com Hidrogen, Caràquia o Silenci. Acaba de rebre el Premi Especial per la seva trajectòria als Desens Premis Arc promoguts per l'Associació Professional de Representants i Promotors i Mànagers de Catalunya. Francesc Fàbregas, bona tarda. Hola, bona tarda. Enhorabona pel premi, moltes felicitats. Moltes gràcies. T'ha fet il·lusió rebre aquest premi per la teva trajectòria? Sí, sí, sí, sí. Aviam, aquest tipus de coses, vull dir, és millor això que anar a un funeral. Sí, però a vegades aquests premis tenen una doble història. Però jo en directe ja vaig dir que jo estava allà seguint directament. O sigui, que això no s'acaba aquí. Per què creus que t'han donat el premi? No ho sé, noi. Aviam, jo... He portat molts anys, això és veritat, no? Vull dir, tu ho has dit, jo vaig arrencar a la televisió de Catalunya l'any 83 fins fa poc, Han sigut molts anys d'intentar normalitzar una història, sobretot a nivell musical. Jo he pogut viure grans moments amb la música, grans moments de tot el que va ser el fenomen de la nova cançó, de la història del rock català i, evidentment, si a mi em diuen en un moment donar tots a cantar programes musicals la meva emissió estava clara, no?, d'alguna manera, doncs, potenciar tota la gran escena que hi havia, o que hi ha, d'alguna manera, no?, perquè jo fins i tot, vull dir, ja he vist, i d'alguna manera he donat també un granat de sorra amb els manells al mig de les arts, els mínims, etcètera, etcètera, i els he vist néixer, no?, vull dir que d'alguna manera... Doncs he fet el que penso que es tenia que fer, doncs, amb la situació que jo estava, en la televisió de Catalunya, no? Tu vas ser el primer cap de musicals de 3-3, per tant? Sí. Com a càrrec oficial? Sí. perquè no assistia, no? Vull dir, hi havia directors, vull dir, recordo que abans de l'Sputnik hi havia directors, hi havia programes, doncs, el mític Arsenal, no? Que no era només de música, però sí que tenia un gran component musical, o la Bongonia, i també amb el Miki. Com a càrrec, càrrec, jo vaig ser de... primera persona que em va donar aquest càrrec. I com es va crear l'Sputnik, un programa de referència i mític? Doncs es va crear coses de la vida, no? Comença a haver-hi tot aquest fenomeno del riu català, les comarques, no havia arribat encara, diguéssim, a Barcelona, i bé, desaparecia, diguéssim, el programa precisament del Miquel, del Mickey Motto, i rebo, diguéssim, l'encàrrec. Però l'encàrrec era que a mig de matí d'un dia no sé quan em diuen, escolta, hem de fer un programa en què puguem, doncs, poder donar... Un programa global, eh? Vull dir que tampoc érem els nostres cluents, però que la música d'aquí, doncs, que la poguéssim, perquè si no érem nosaltres no hi havia ningú més, no? I en un dinar, amb tres companys de la tele, doncs, vam dir, hòstia... m'han dit que heu de donar un nom d'un programa. Vull dir, no s'havien de grava i he de donar un nom d'un programa i en aquella tarda mateix hem dit, hòstia, l'Sputnik. Un satèl·lit, no, rus? Sí, i la veritat que jo penso que és d'esports programes encara, que encara estan subsistint. Home, encara s'ha ment, no?, que juntament amb el 30 Minuts... Sí, jo penso que el 30 Minuts... Sí, sí, sí, jo penso que sí. També s'ha de dir que l'Sputnik ha viscut ha vingut molts escenaris i molts invents i ara porta durant molts anys un programa que és més de documental penso que ens vam avançar també amb el que ara mateix celebra el Festival Inèdit que és un festival dels musicals i que té molt d'èxit però vam passar per moltes històries vam arribar a fer programes diaris De fet, podríem dir que tu sempre has volgut donar aquest impuls i aquest suport a la música catalana, una mica des de l'ombra obligatòriament, perquè la teva feina, primer com a fotògraf i després dirigint i creant els programes, és on estaves, no? Sí, sí. No, no, tu has dit abans d'això, doncs clar, jo també vaig poder viure un moment fantàstic, perquè... de la mà de l'Àngel Casas, que també es veia d'aquí a Sant Just, ell, doncs, era l'home de la música, diguéssim, aquí al territori i part de l'estat espanyol, directament, no?, i ell tenia molta influència, va crear una revista que es deia Vibraciones, i vaig tenir la sort, doncs, de poder treballar amb ell, des del número 2, i vaig tenir la sort i el privilegi, doncs, del que vaig explicar, diguéssim, al llibre i a l'exposició, no?, que jo penso que vaig ser de les No ho sé, a mi no m'agrada allò, però potser vaig ser l'única persona en aquell moment, única a nivell de fotografia, que va poder, i que té l'arxiu tant a nivell totalment eclèptic, perquè jo vaig poder fotografiar des de l'arribada del Rollins, Pink Floyd, amb tot això que va fer a partir dels 70, grans concerts i grans esdeveniments, perquè en aquell moment cada concert era un gran esdeveniment, tot el fenomeno de la nova cançó, amb els grans concerts del Lluís i del Raimon al Palau d'Esports, i després el Camp Nou, i la movida madilenya, i tot el fenomeno de... del tema del celeste, no entens, i tota la prova dels 80, o sigui que... Sí, sí, la veritat és que jo a l'hora de plantejar aquesta entrevista no sabia molt bé per on començar-la. De totes formes, sí que hi ha una pregunta obligada, que és què és el que va arribar abans, la música o la fotografia? Jo penso que van arribar bastant en paral·lel. Això ho vaig dir l'altre dia també, no? Jo penso que... aquella cosa, aquella pregunta tan típica i tòpica que t'emportaries, no sé què, dic, home, jo m'emportaria una càmera encara que fos una càmera de cartó i música, no? I sí, jo penso que ha arribat tot molt d'allò, o sigui, la meva memòria, doncs, això, no? Vull dir, començar a fer fotografia, doncs, potser amb aquella cosa que comences amb les Cees, no? Vull dir, el Centre Excursionista d'aquí de Sant Lluç, I t'anava a la muntanya i a partir d'aquí te'n portes una càmera i fas fotos i guanyes concursos, aquestes coses i tal. I després te'n vas al festival Canet Rock, per exemple. Però això va ser molt després. Va ser molt després, això. Això és molt després, no? Però sí que és veritat que quan tenies l'oportunitat de sortir, diguéssim, i que travessaves la frontera... i anaves d'estraper-lo, perquè és que és així, i passaves a Andorra, és que el primer que anaves a comprar-te era el discos. O el Rock and Folk, una revista mítica francesa, que aquí és quan el Vibraciones agafa una miqueta el taranà d'aquest tipus de revista. O sigui que se m'ha anat bastant en paral·lel. I les nits, i quan no s'estia, diguéssim, l'entorn digital, perquè abans hi havia una cosa que es deien carrets, que et tiraves 36 fotos de 12 a 24 o 36 hi havia uns líquids i et passaves amb una llum vermella com tenim aquí l'estudi et passaves hores i hores i el que t'acompanyava era la música Sembla mentida com ha canviat el món de la fotografia, perquè per exemple... Però això penso que tot això ara mateix es recuperarà d'alguna manera, es recuperarà, agafarà valor, diguéssim. Sí, perquè mira, tinc aquí apuntat algunes notes, per exemple, ets usuari i a més força actiu de l'aplicació Instagram, que és aquesta aplicació que permet fer fotografies pel mòbil, de fet si el voleu seguir és Francesc Fabre, tens mil seguidors... Diuen que Instagram fa que ens creiem millors fotògrafs del que som, amb els filtres i tot plegat. Tu què opines? A mi em fa molta ràbia Instagram. O sigui, a mi m'agrada, soc activista, i el que sí que em fa com molta... Bueno, ràbia. No sol dir, no? Però tu dius, no, tens mil seguidors, no? Però tu veus que dius, home, hi ha gent que té... no sé què, vull dir, 4.000, 5.000 i, bueno, i després comença a mirar les fotos i diu, no sé... O sigui, et fa ràbia tenir només 1.000 seguidors. No, no, aviam, el que no acabo d'entendre és això, no? Vull dir, això és com són les audiències, no? És com les audiències, no? Jo els he tingut que patir, no? Diguéssim, a nivell televisió, hòstia, et fots un programa de puta mare amb una qualitat i que dius, hòstia, és diferent, és no sé què, no? Silenci, no? I aquest tipus de programes que a mi sempre, o colors, que m'han agradat, i que... I dius, bueno, té unes adenses correctes. I fas... I dius, bam, doncs Instagram per mi és el mateix, no? Tu tens mil seguidors i penso que fas unes fotos que dius, bueno, que... que es nota que hi ha alguna cosa a dintre. I veus aquí gent que ha descobert Instagram i veus no sé què tenen i dius, hòstia, no veig la qualitat amb l'audiència que tenen. Tornem una mica, perquè clar, és el Premi a la Trajectòria i has fet moltes coses, Francesc. Quan anaves als concerts aquests, dels 70, dels 80, d'aquests grups i músics internacionals que venien com... James Brown, Keith Richards, Madonna, Neil Young, Phil Collins o Tina Turner, vas tenir alguna vegada contacte amb ells? O només era una feina que... Això sempre ha sigut una... És algú que et queda, no? Algú que et queda que dius estigui una putada, no? No sempre. No sempre. Amb qui vas tenir contacte, per exemple? Ni que sigui mínimament, eh? No ho sé. No, aviam, contacte mínimament és que tens el privilegi i dius que pots aconseguir una entrevista, no? Perquè és que ni donava ni entrevistes ni rodes de premsa. O sigui, tu al concert anaves allà, això sí que era un esdeveniment i punt, no? Eric Clapton, per exemple, no? Amb Eric Clapton, doncs, home, jo recordo... I molt bé, en un moment que ens donà una entrevista, en un moment que l'Eric Clapton s'estava liant amb la dona del George Harrison, que sortia de tot el tema d'atenció de les drogues, i era un moment complicat, diguéssim, i el hotel, on sabeu, que era aquí l'hotel Sofia, no? I el mànager ens diu a mi i al periodista que, hòstia, que sobretot, que no ens en sortim, diguéssim, que no sé què tal, no? Bé, no sé. una vegada vam entrar a dintre, doncs, home, s'ha de dir que nosaltres érem bastant professionals. Vull dir, bastant professionals, que quan anaves a fer una entrevista, doncs, home, coneixies molt i molt, molt bé del que anaves, no? Vull dir, de què volies parlar, no? I al cap, tu no es va despullar. Vull dir, despullar en el sentit que veia que allà hi havia gent que ja en tenia i ens va allò. Bona sensació, Eric Clapton? Sí, sí, sí. Marley, també, el Marley per mi és... A Eivissa, bon Marley. El Marley és allò que jo encara ho estic pensant quan m'agafa pell de gallina, no? Perquè, home, sí, perquè, a més a més, la foto del Marley és una foto única, no?, amb el que ha representat i el que representa el Marley, no?, perquè jo penso que és dels músics que encara és vigent, va passant el temps i veus que pel tema... si vols, de la Maria, tota la història... Bé, jo penso que la música és sensacional, no?, del Marri, no? el que passa que a Marley quan vam fer una entrevista era molt difícil que no s'entenia res no s'entenia amb Marley és clar, és que portava uns lous de collons perquè anava amb el porro a la mà mentre feia l'entrevista o sigui, el porro està ja dintre de la seva alimentació i no s'entenia i llavors com... no, no, no jo vaig tenir una sòlida que vaig anar precisament amb l'Àngel a l'Àngel Casas i ell estava en un programa de televisió que era... jo no mai recordo si era musical express o programa que van ser dos programes mitis que es van fer la televisió espanyola I com també tenia la vibraciones, vaig poder anar amb ell, no? I home, jo sé que van tenir podres de transcriure l'entrevista després, no? M'imagino que anàveu amb uns aparells per gravar, una gravadora, potser? Bueno, com se li deia, els nagres, no? Un gatxo, sí, com una gravadora, sí? Allò d'en Cinder, aquestes coses, no? I no ho sé, vull dir, també, vull dir, altres personatges, l'Esteen, el Freddie Mercury, vull dir, home, són aquest tipus que ara quan ho veus, home, per exemple, l'altre dia amb l'Inèdit, no?, l'Inèdit es va fer, diguéssim, la mateixa organizació va fer, diguéssim, un homenatge dins de la seva pròpia direcció, no?, i em van demanar una sèrie de fotos i, bueno, i el director anglès que va guanyar el prèmit es va quedar, que no ho van transmetre, diuen, hòstia, les fotos de Queen, bueno, és allò que quan ho veus a distància tenen més valor, no? Sí, sí, evidentment. De fet, tu has estat en molts espais... de Barcelona fent fotografies. Jo crec que ja te'ls coneixes tots on es fan concerts. Per exemple, el Palau Sant Jordi, l'Estadi Olímpic, l'antic Palau d'Espost, el Camp Nou també, o la Sala Celeste, Estudio 54 en el seu temps. Quin és el millor espai, tu, que has estat allà? Tu creus, un dels millors d'aquí a Barcelona per tocar? A veure... Els estadis no m'agraden gens, directament. Sí? Tot això, Estadio Olímpic, Camp Nou... Però ja, clar, jo és que tinc... Jo parlo amb propietat perquè, per defecte, m'ho miro amb imatges, també, no? I clar, els estadis són molt dolents, diguéssim, perquè, hosti, tot és massa gran, tot és molt complicat i tal, no? Home, aviam, jo penso que el rasmatàs és un lloc que està bé, perquè la distància penso que és correcta. El que va ser el 54, aquests espais que són més de mil i pico, 2.000 persones, no? Vull dir que actualment és l'artèria, no? Ara, si a mi em diguessis, ostres, quin és l'espai que s'hauria de recuperar, que és ara impossible mai recuperar, seria l'antic celeste, no? a l'antic celeste diguéssim, bueno, que ara hi ha una casa de robes, aquestes coses s'endemà a la mar, no?, perquè tenia aquella cosa justa, el tema era molt agradable, no? Per la gent que no vam viure a l'època de l'antic celeste, que dius, com era aquella sala? Aviam, potser el que tindríem més a prop ara mateix seria un jambori, no?, Vull dir, un local, doncs, que té un escenari petit i que té unes tauletes curioses, amb unes lamparetes curioses, amb una barra, no? I per potser, no sé, com unes 200 persones, una cosa així, no? Però aquest tipus d'espai, no? Que dius, ostres, pots escoltar música, pots prendre una copa, pots, saps, sense... Quins concerts vas fotografiar i vas escoltar allà el Celeste? Bé, allà, no sé, des de la darme, per dir-me manera, clar, allà va néixer tot el... tot el que es va dir l'Ona Rayetana, no? Que va ser un moment curiós i que s'ha mort, no? Vull dir, que no ha quedat massa coses, no? Vull dir, que aquí va néixer, diguéssim, el Gato Pérez, amb el tema de la rumba, no? Vull dir, el Mirasol, el Bright Tritono, la Dharma, el Sisa, no? Vull dir, els grans concerts del Sisa, no? Allà va estar l'Orquestra Plateria, no? Tot aquest tipus de grups, no? I també, doncs, van començar a portar tota la història de Madrid, no? Va començar tot el tema de la Madrid de Madalenya, no? Amb el Machapó, el Grete Carigari, Demode, o sigui, tot aquest tipus d'històries. I també va haver-hi concerts de jazz interessants, no? Estem parlant amb el Francesc Fàbregas, que acaba de rebre aquest premi especial per la seva trajectòria als 200 Premis Arc, que són promulguts per l'Associació Professional de Representants Promotors i Mànagers de Catalunya. Escolta, Francesc, ja per acabar, ja que tinc aquí, què és el que ha de tenir, una pregunta que segurament no t'han fet mai, què és el que ha de tenir una bona fotografia per tu? Mira, d'entrada, o sigui, una bona fotografia no cal que estigui feta amb una gran càmera, d'entrada, perquè de vegades ens equivoquem, no? De... Hòstia, que... No, no, vull dir, és que tu pots fer, diguéssim, una fotografia amb una caixa de cartó i un forat, no? A veure, amb la fotografia el que ha de tenir és que et transmetin, no? És com tot, no? Vull dir, que dius, home, m'està dient alguna cosa, no? O perquè t'agrada... Perquè això és molt clar. Quan tu fas aquesta pregunta, dius, hòstia, aquesta fotografia... Dius, hòstia, doncs, em diu alguna cosa, o em toca la fibra, o el no sé què, no? Vull dir, que et digui alguna cosa, no? Home, tu que has fet milers i milers de fotografies, com saps que una fotografia és bona? Hòstia, és que és molt difícil, això, eh? És molt difícil, eh? O sigui, tu te'n vas en un concurs d'aquests que es fan de quan en quan, per exemple, aquí a Sant Lluís ja s'han muntat l'agrupació, i que jo també soc soc i... I de vegades dius que això depèn, o sigui, això depèn de la persona, no? I després entrem en aquests conceptes que jo soc molt anàrquic, no? Vull dir, no, perquè la fotografia és que veus que té gra i és que... No està ben enquadrada. I clar, tot això, a mi, me l'ha repinflar directament, no? Què busques, doncs, quan fas una foto? No, és que em pot valdre a mi que estigui ben enquadrada o no. És que depèn. O sigui, jo penso que els formalismes a mi no m'agraden. Entens? Vull dir, hi ha tota una corrent, diguéssim, de gent ara americana que... que ara està revaloritzada i, pobres, més denunciats que l'hòstia fa 40 anys, no? I com és aquesta corrent? Quines característiques? Doncs, precisament, ara veus un tipus de fotografies, no?, que dius, ostres, els reflexes, no?, dels vidres, fotos, diguéssim, que trenquen, diguéssim, l'horitzó, no?, que dius, ostres, però si està torçada, que millor, doncs, sí, tot una sèrie d'icones que amb les escoles, estic segur, encara, perquè jo a les escoles ja fa molts anys que no vaig anar-hi, eh? Però estic segur que això deu venir als seus detractors directament, no? Bé, doncs, si volem fer fotografies modernes, no?, amb reflexes, com dius tu, fotografies una mica així com... Has d'experimentar. Jo, per això, la fotografia, ostres, té la gran virtut i, a més a més, en el dos digital ja em diràs, tu, no s'acaba mai el carret. Mm-hm. O sigui que pots, escolta'm, s'ha d'experimentar i s'ha de traslladir, això és el més important. Quin és un dels millors llocs d'aquí Sant Just? Ja no sé si per fotografia, però que més t'agrada. Ho sé, tu. Aviam, és que nosaltres tenim una gran sort que tenim aquí dalt un espai que es diu Collserola, que està entre fronteres i tal, no? I que no te l'acabes mai. No te l'acabes mai, no? Però bé, si no volem anar tan lluny, doncs, si tirem una miqueta cap a la deixalleria allà, doncs a mi hi ha un busquet que sempre que m'atrau, no? Molt bé. Doncs, Francesc, el que hem dit, moltes gràcies per venir i enhorabona pel premi. Moltes gràcies. Vinga, salut. programes especials de la Pella del Morro. Bé, una mica és veritat, estem fent especials, recordant alguns moments d'aquests últims mesos el programa i a continuació, mira, un fitxatge, un fitxatge que hem fet, ella és la Núria Salvador, ve directament de Canal Reus o Reus Televisió. Ara no sé ben bé com es diu la tele local. de la bonica població de Reus, però vaja, fa una secció curiosa d'escoltar. I ella, aquesta vegada, la recuperem en una de les seves primeres intervencions, on estava indignada perquè veia que hi havia poques noies i nenes, concretament a Catalunya, que es diguessin Núria, i que ell és un nom que no es posa. I va fer campanya perquè es diguin Núria i tot plegat. En fi, Núria Salvador. Digue-li com vulguis amb Núria Salvador. Bé, efectivament, ja veieu que hi estem de retallades, no tenim a l'apanyada del morro una altra veu que pugui posar el títol de la secció i ho haig de fer jo mateix. Núria Salvador, bona tarda. Molt bona tarda. Què tal? Què passa? Molt bé, molt bé. Bé, la Núria cada setmana ens porta una mica el que va trobant per internet, el que va trobar per les xarxes, les notícies, les comenta, algunes són curioses, d'altres no tant. Avui, Núria, ens portes un estudi que diu que, degut a la crisi, la natalitat a Espanya ha disminuït Sí, és així. Vull dir, no hi ha diners, no hi ha nens. Què ha passat? No he dit que no hi hagi sexe, he dit que no hi ha nens. Hi ha més precaucions. Ja, ja, ja. Vull dir que potser la gent es gasta més diners en preservatius i altres mètodes anticonceptius que no pas amb els nens pròpiament dits. Sí, perquè tenir un nen és molt car. i la gent no s'ho pot permetre i, per tant, el nivell de natalitat a Espanya, com tu deies, ha disminuït, però els jugadors del Futbol Club Barcelona, en assabentar-se de la notícia, van voler ser solidaris i contribuir en que la natalitat a Espanya augmentés. Són així de generosos i esplèndids. Normalment als jugadors del Barça sempre els va bé la cosa, vull que no té res a veure l'una amb l'altra, no? Bé, clar, suposo que si tens crisi no tens nens, si no tens crisi tens nens, i aquest any al Camp Nou hi haurà, bueno, una guarderia, eh? Ah, sí? Sí, sí, sí. Perquè tu t'has dedicat a les teves estones lliures a buscar quins són els jugadors del Barça que seran pares en guany. Ah, sí, no cal buscar-ho gaire. La Hola mateix et surt. Ah, sí? Sí, la pàgina 32. I qui serà pare? El Messi, ja ho sabem, per exemple. Sí, aquest any serà pare David Villa, Pedro, Cesc Fàbregas, Gerard Piqué i Víctor Valdés i Leo Messi ja han tingut els seus fills. Ai, que monos, eh? Sí, els felicitem des d'aquí, eh? Sí, molt bé. Sí, sí, estic molt contenta. El que passa és que... Sí, bé, no sé si estaran tan contents ells a l'hora d'haver de descansar, però jo hi ha hagut una cosa que m'ha decepcionat una mica i que voldria posar-hi remei. Què passa? Vinc a proposar perquè... El Víctor Valdés i el Leo Messi ja tenen el seu nen, ja li han posat nom, però no són noms gaire catalans. No és que no siguin macos, és que no són catalans. Els del Valdés? Sí. Com es diu el seu fill? Cai. Cai? Sí. D'on ve aquest nom? No ho sé, no ho sé. Un es diu Cai, el de Messi es diu Tiago, i jo proposo que la resta de jugadors busquin noms catalans. Home, Piqué i Shakira potser li posen Miquel... No ho tenen clar. No ho saben. No, no ho saben. Això es diu molt, no ha transcendit, que és una expressió periodística que m'agrada molt. De fet, de moment no saben ni el sexe, per tant, sí, sí, sí. És difícil. Sí, i aleshores jo he portat unes propostes de noms de nens i de nenes més catalans, concretament els tres noms masculins i femenins més posats a Catalunya, segons els últims estudis. Ah, que també m'agrada molt aquesta expressió, segons els últims estudis. Has buscat els noms que es posen més als fills catalans? Com ho has sapigut, si no ho he dit? I en la primera posició, quin és el nom més posat? En la primera posició, va, masculina o femenina? Et deixo triar. Masculina, eh? Masculina Marc. Marc és el nom que es posa més als fills. Aquesta última estudi ens diu que sí. Marc és el que més. De fet, Nil, Pol... Últimament també es posen molt aquests noms. Sí, noms curts i catalans. Sobretot que siguin catalans, eh, Jordi? I que siguin monosíl·labs. Això m'és igual. No, no, però és veritat. Rai, riu, ronc, ruf. Ruf. Doncs bé, seguim. En primer lloc, Marc. En segon lloc, Àlex. I en tercer lloc, Eric. Ah, molt bé. Sí. I en el lloc de... Perdona, Jordi, a quin lloc està? A veure, Jordi està en quarantena posició. Ah, una mica baix, eh? Bastant baix. Bastant baix. Bastant baix. Les tradicions es perden. I Leopold? Doncs no l'he buscat. No l'he buscat, no m'intrigava. T'interessa molt saber en quina posició està Leopold? No, només per tocar els nassos. Ah, entenc, entenc. Doncs hi ha una cosa que a mi sí que em toca els nassos. Ah, sí? Sí, el rànquing de noms femenins. Ah. A veure, em semblen molt bé els tres primers noms, Martina, Laia i Júlia. Martina és el nom femení més posat als filles catalanes? En aquests moments, sí. Ah, no ho hauria dit mai. Doncs ara ja ho dic jo. Jo hauria dit Lluna, per exemple. Com? Lluna. Lluna també es posa molt. Sí? O Júlia. Júlia sí. Sí, Júlia ja he dit que en tercera posició. Tercera posició, veus? Sí, però com et deia, una cosa que em toca molt als nassos i que estic molt decebuda, que és que... Sí, no, no, no, estic fatal. Sí. El nom que més m'agrada, que casualment és el meu... Que és Núria? Que és Núria. Està baix. Està molt a baix. Està en 57a posició. Drama. De fet, et fa ràbia perquè Jordi, per exemple, està en quarantena posició. Es posa més que Núria. Jo no comparo, Jordi. No comparo amb Jordi, no comparo amb Isaac, no comparo amb els altres noms. Simplement dic que un nom com Núria, en 57a posició, però això és una vergonya. Què fan els pares d'avui en dia? No ho sé. No em miris, jo no sóc pare. No l'encerten. I a més a més em preocupa molt perquè és un nom maco, un nom com deia, català. Un nom típic de tota la vida. Perdona, què estàs fent? Estàs venent... Sí, ho necessito. Para, para. Estàs venent el teu... O sigui, el nom de Núria perquè els pares posin aquest nom a les seves filles. A veure, no és exactament això. Simplement vull dir que, escolta'm, Núria. Com és el nom de Núria? Mira, no tots els noms tenen una vall, però Núria sí, té la vall de Núria. Situada al terme municipal de Graups, a la comarca del Ripollès. És preciós. El Priorat, sí. El Priorat, sí, però a la comarca... Exacte, sí. Tu hi has estat, no, Jordi? Sí, a dalt de tot. Molt bonic, Núria. I qui no hi ha estat? Sí. A més a més, les dones que vulguin tenir fills poden posar el cap sota l'olla... I porta sort. Et veig encantada amb el teu nom i amb la vall de Núria. És que és preciós. A més a més, si et dius Núria i et fas del club de Núries i Gils, tens un munt de descomptes a la vall de Núria. Ah. T'ho prometo, però moltíssims descomptes. No, no, no. Veig que tot són avantatges. Sí, sí, sí. Tens descomptes del 10% amb botiga, material, forfets, activitats, 50% de descomptes amb els telecabines... amb el cremallera de Montserrat, tens el cremallera gratuït els 365 dies de l'any i pots anar un diumenge, Nadal. Home, doncs no és tonteria. És que per què no ho fan? Per què no ho posen, Núria? És tonteria. No, avui dia amb la crisi tot plegat, si poses Núria a la teva filla, aquests avantatges quan vagis a Núria, no? Exacte, jo penso que s'hauria de fer fins i tot, mira què et dic, un anunci... Què dius ara? Sí, que les nenes que estiguin a punt de néixer s'hagin de dir Núria. Escolta, i si fessis un anunci, com seria? Com sonaria? L'he fet, de fet. Ah, l'has fet? L'he fet perquè l'he estat buscant i no n'hi havia cap, i una altra vergonya també, com no hi ha un anunci perquè la gent posi als seus fills Núria. Total, ja ho he innovat jo, ja he fet l'anunci i em sembla que convenceré a tots els oients que estiguin a punt de ser pares. Tenir un fill és car? Doncs posa-li Núria i la nena et sortirà amb una pila de descomptes. Sí, sí, com ho has sentit, podrà formar part gratuïtament del Club de Núries. Atenció, perquè tindrà descomptes d'entre el 10 i el 50% a la Vall de Núria. I això no és tot. Tindrà el cremallera gratuït tots els dies de l'any. Perdona, com et dius? Núria. Oh, Núria, quin nom més bonic. Núria. I no hauràs de preocupar-te per organitzar la festa de celebració del seu sant, perquè a la vall de Núria te l'organitzaran per tot l'alt. Recorda que és el 8 de setembre, ja que aquest any, que ho en diumenge, porta-hi a tota la família i els amics. Posa-li a la teva filla Núria i comença a disfrutar d'un sense fi de descomptes. Núria, més que un nom, més que un avall. Aquest és l'anunci que has fet tu, no? Sí! Per tot l'UAL, que m'agrada molt. Sí! Per tot l'UAL. Bé, doncs després d'escolta l'anunci potser m'ho repenso i a la meva filla li poso Núria. Exacte, Jordi, és que s'ha de fer, s'ha de fer. A més a més, bé, hi ha molts joves també que estan molt preocupats perquè amb la crisi encara no són pares. I s'esperaven a la seva edat ja ser-ho. És veritat, això passa molt. La crisi dels 30, no? La crisi dels 30... Què la pateixes, Jordi? No... Ah, m'ho havia assembrat, però... Encara que tu no la pateixis, molta gent sí que la pateix, sobretot les dones que no tenen aquell rellotge biològic que els està atacant. Però jo vinc a ficar una dosi de calmant a tota aquesta gent que té pressa per ser pares. Ah, sí? Sí. I què és el que faràs? Escolta, desmentirà un mite. No cal ser jove per ser pare. Ah, què vols dir? Que pots tenir 70 anys i ser mare? I més i tot. Més? I més i tot, Jordi, i més i tot. Per què ho dius, això? Doncs perquè, segons he sentit a dir, hi ha un senyor, a veure, que no m'equivoqui a l'anomenar-lo, eh? Ramajit Ragap, el mes passat d'octubre. És de Viella, aquest noi? No, és de l'Índia. Ah, val, val, val. Sí, sí, sí. Que pel nom dic que no sigui de canal, saps? No, no, no. Jo insisteixo en que la gent es posin noms catalans, que són més fàcils de pronunciar, però no en fan cas. No, clar, que després passen coses a l'Índia... Però que encara posaran Núria tothom. Sí. Posarà molt més senzill. Sí, molt, no parar, no parar. Doncs el que deia, que en Ramahit Regà va tenir el passat mes d'octubre el seu segon fill a l'edat de 96 anys. Sí, senyor, això és un home, i això també són tonteries. Sí. Quants anys? 90, quants? 96. 96. Rècord guinès. Sí, sí, sí. Però és que, a més a més, ha superat el seu propi rècord guinès, vull dir que el primer fill el va tenir... Sí, a veure un moment, jo tinc unes quantes preguntes. La primera pregunta és, aquest home va fer-ho, o sigui, per la via tradicional o va posar el seu esperma en un punt... i després... Tradicional. Tradicional? Tradicional. Molt bé, un aplaudiment d'aquesta, home. Una mica més, una mica més. Si vols, si vols et dic l'edat de la senyora. Sí. T'interessa, eh? Bueno, no ho sé, és que no sé ni si vull saber-ho. M'has garrifaré? No, és un llogurin al seu costat. Quants anys tenia? 52. Ah, sí, sí, un llogurin. I tant, i tant, i tant. Es diu, te la presento o no? No, com vulguis. Fa risc el nom o no? Bueno, si el pronuncio jo, sí. A veure? Xacuntala Devi. Ah, sí? Ja fa gràcia, és veritat. En fi, doncs aquest home que és una mica l'ídol de, no sé, Julio Iglesias... Bé, suposo que en aquests moments tu i molts nois l'esteu envejant i us pregunteu... O no, eh? O no, no et pensis, perquè aquell home per fer... per tenir el fill es va trencar la cadera i... Vols saber com... Ell explica com ha pogut en una edat tan elevada com són 96 anys tenir el seu segon fill. I com ho fa? Com ho fa? No, no, no, no com fa l'acte. Com s'ho fa per estar com està. Vale. Val? Sí, sí, sí. Pots canviar la música? És que... Ah, vols una altra... No, no tocava aquesta... Exacte. Segons explica el protagonista de la notícia en Ramahit Regap, la seva longevitat és el resultat d'uns hàbits de vida sants. Uns hàbits? Ell sí que és hàbit. És que pensar aquest home amb aquesta edat ja és pare i hàbit directament i vas hàbit. Sí, i vas hàbit. I es lleva a les cinc del matí cada dia. Treballa els seus cultius a l'aire lliure. I tant, i tant, que ho diguis. Va dormir abans de les vuit del vespre. Veus? Beu dos litres de llet fresca al dia. i s'alimenta sobretot de verdures, d'hortalisses i del plat tradicional, que és el chapati. Bé, doncs aquesta és la notícia curiosa amb la qual tanquem la secció d'avui, no, Núria? Exacte, el resum seria que no tinguem pressa, temps al temps, tots podem ser pares, aquest home ho ha sigut als 96 anys, i sobretot, si teniu fills i és nena, no oblideu dir-li Núria. La pregunta és, si hi és filla, li posarà Núria, aquest home de 96 anys, a la seva filla? No, segurament li posarà un nom molt complicat perquè una altra persona que el llegeixi com jo es faci un liu i tothom pugui riure. Com es diu Núria en Indi? Airon. No t'inventis coses, que vindrà el CAC al Consell Audiovisual de Catalunya i el farà pam-pam al culet. Núria, Salvador, moltes gràcies, que vagi bé a la tarda. Digues adéu. Adéu, adéu a tot. La penya del morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio Desverde. Bé, ja anem acabant aquest programa segon i últim especial, perquè no oblideu, a partir del 2 de gener, ja, la setmana que ve, dimecres, tornem a estar aquí amb tots vosaltres un altre cop, eh?, amb la programació ja normal, i a més, amb alguns canvis al programa, ja us ho explicaré d'aquí uns moments, però hi haurà canvis substancials a la penya del morro del 2013, eh?, ja ho descobrireu d'aquí uns dies. En fi, doncs com us comentava, aquest programa especial, a continuació recuperem una entrevista que li van fer ja per acabar el programa d'avui, una entrevista que els van fer a la formació musical de Tris, molt delicats, molt xulos, a l'estil Damien Rice, per qui el conegui, amb una guitarra, amb veu molt dolça, també va venir un violí a tocar en directe, The Trees, que ens va fer molta il·lusió que vinguessin. La conversa i l'entrevista va anar així. Sí senyor, ells són The Trees, amb aquest tema Xavi Marc, Laia Pallajà. Bona tarda, gràcies per venir, benvinguts a la penya del morro. Bona tarda. Bona tarda. Gràcies a vosaltres. Esteu presentant el vostre primer disc, Self-Titled, no sé si ho pronuncio bé això. Com hem pogut veure, canteu en anglès, us definiu com un grup que fa cançons íntimes... i d'allò més dolces, en base a folk, com hem pogut comprovar. Quins són els vostres referents? Bé, per mi els meus referents bàsicament seria un cantautor que es diu Damien Rice, que suposo que us sonarà. Per mi és tot un referent ja des de fa diversos anys. Autor de bandes sonores, no? Sí, sí, sí, de la pel·lícula Closer. I bé, a part... Darrerament estic escoltant molt un altre cantant que es diu Bon Iver, que recentment va venir aquí a Barcelona, vaig anar al concert i realment em va impressionar moltíssim. I bé, aquests són dos dels meus gran referents. Els meus serien també més o menys, eh? Damien Rice, Glenn Hansard també. Home, quin duo, eh? A més són molt amics, no? Em sembla? Sí o no? Em sembla que sí. Sí, sí, de guants, no? Sí, la peli. Sí, sí, sí. Home, està bé que siguin amics perquè fan una música molt similar i més que competir entre ells i amistat, doncs. The Blower's Daughter, em sembla, no? Exacte. Aquest és un clàssic, m'imagino que, no sé si alguna vegada heu versionat o... Heu provat o no? De Glenn Hansard sí, bé, i de la pel·li Once, If You Want Me, un dels temes, fem, de fet el concert toquem, fem una versió de... Sí, però de moment és amb l'única versió que ens hem atrevit. Sí, l'única. Jo personalment crec que això de les versions és complicat i s'ha de fer molt bé, sobretot en temes així tan sentits com aquests. I bé, de moment preferim fer els nostres temes i crec que ens sentim més còmodes de moment amb els nostres propis temes. Doncs va, parlem dels vostres temes, parlem de Tris. Us heu creat aquest 2012, com va sorgir tot plegat? no pot faltar aquesta pregunta a una formació acabada d'estrenar perquè fa pocs mesos que us heu constituït és tot una història te'n faig 5 cèntims i a l'audiència també jo fa un any i mig vaig anar a viure a Londres vaig estar vivint allà una temporada I quan vaig arribar allà, doncs, vaig anar sense cap guitarra i sense cap tipus de res. Sempre havia tocat la guitarra a casa, havia tocat en un grup, i així, quan vaig anar cap allà, doncs, en seguida, al cap de poc temps d'estar allà, vaig trobar falta de la guitarra. I passejant per allà a Londres, a una botiga de segona mà, Vaig comprar aquesta guitarra, aquesta guitarra acústica, per 40 pounds. Sembla la típica història, saps? D'un xaval que comença de barri, no? Vas tocar el metro perquè si no no és completa. No, no, no, no. No vaig tocar el metro, però la veritat és que tota aquella etapa de Londres va ser així força intensa en quant a diferents coses, noves experiències i emocions fortes. I no ho sé, em vaig sentir inspirat allà i vaig començar a escriure alguna de les idees que més endavant s'han convertit en cançons i han acabat sent les cançons que avui en dia estem tocant. I quan vaig tornar cap aquí vaig veure que aquell material podia ser interessant, li vaig donar una mica més de forma i llavors vaig veure que havia de trobar gent amb qui tocar. Em sembla que també teniu un altre tema preparat. Quin serà el que ens tocareu ara? Haraway. Nosaltres tenim quatre cançons enregistrades que vam enregistrar fa uns mesos i volíem provar a fer un tema que no està gravat, i llavors és un d'aquests temes que toquem als directes, però que la gent no l'ha escoltat, potser tant. De què tracta la lletra, per si a algú se li escapa una mica? Doncs aquesta no parla d'amor, això és una novetat. No. No, no. Parla una mica del medi ambient, no? De tot el que ens envolta, tot el que ha estat al voltant nostre, que estava molt abans que nosaltres apareguéssim, i que d'alguna manera li hem anat perdent el respecte, no? I diu allò de, ostres, que és important tornar a recuperar el respecte en coses tan senzilles com, no sé... un riu a un arbre, precisament. Hem colat la palca. És molt de trist, no? Una cançó molt autèntica, com vulgueu. La intentarem fer, a veure com surt. Gràcies. Just melting on your hand. Fins demà! Fins demà! Fins demà! There's a place on you where the grass is green, where all the stupid things that we embed and sell are so right for you. Cleaves are cleaves, waves are wave, that I'm gonna lie down, that I'm gonna rest, hoping you forgive us. Fins demà! Back in December Freezing the daybreak But then I'm just gonna be so far away So far away So far away, so far away, so far away. Fins demà! Sí, senyor, sí, senyor. Som molt fans, sí, home, dels Tetris, aquí a la penya del Morro, en directe el Xavi Marc i la Laia Pallà. En fi, doncs moltíssimes gràcies per haver vingut. Si us sembla bé, podem acabar amb un tema del Damien Rais, que també m'agrada molt aquí al programa, que és el de... Les comparacions són odioses, eh, per això? No, home, no, al contrari, jo crec que... Sí, home, sí, si ens agrada a tots, escoltem-lo i ja sabeu que teniu la pàgina web de trisbsn.bandcamp.com on allà us podeu descarregar i també escoltar. les vostres cançons. Jo només us volia donar les gràcies a vosaltres, Jordi, perquè sense espais com aquests no sé què faríem, i això és una manera de donar-nos a conèixer. Avui la penya del morro s'ha convertit una mica en IKTFM, com que ens ha aparegut, anem recollint el que hi ha aquí. No, però molt bé, sí, sí. Gràcies a vosaltres per venir, de veritat. Bona tarda. Bona tarda. Bé, doncs, amigues, aquí acabem aquest programa especial i, de fet, aquests dos especials que vam fer tant ahir com avui a la Penya del Morro recordant alguns dels moments d'aquest últim trimestre del 2012 que ja s'acaba i és que aquest dilluns és 31. Ho deixem aquí, tornem ja amb tota la truc de la penya del morro com ja és habitual i a més a més amb una nova incorporació, la Cristina, una noia que ens acompanyarà cada tarda i estarà amb nosaltres a la penya del morro, fitxatge del programa pel gener del 2013. I a més a més també hem fitxat a un guionista ja reconegut per tothom de classe mundial, que és el Iago Alonso, que també farà una secció. En fi, la penya del morro, tornem amb tot l'equip i amb tothom, a més de 20 col·laboradors les tardes de Ràdio d'Esvern, acompanyem-vos de 5 a 7 el 2 de gener i ens hi tornem a posar. Fins dimecres, que vagi bé, bona tarda i aneu amb compte a la redella. Ah, per cert, un moment, no, espera, para, para, para el programa, un moment. Ja sé que ens estàvem acomiadant i que vam fatal, però aquest dilluns hi ha un especial de 5 a 7 de la tarda, aquí a la ràdio, que han preparat els serveis informatius. El resum... Què és resum? El mega-resum de l'any. Aquest dilluns de la tarda no us el perdeu tampoc amb el servei informatiu i l'actualitat del 2012 que ha donat de sí a Sant Just d'Esbert. Tornem dimecres, ara sí. Que vagi molt bé. Bon any! Ràdio Tospet, 98.1. Ràdio Tospet, 98.1. Al Museu Agbar de les Aigües volem fer un passebre molt especial amb els petits de 4 a 11 anys que tindrà el riu com a protagonista. No us ho perdeu. Del 22 de desembre al 5 de gener, dona vida al riu. Vine a muntar el passebre del Museu Agbar de les Aigües. Recorda que l'activitat és gratuïta. Consulta els horaris al telèfon 933423536 o al web museudelesaigües.com Estem a 5 minuts del centre de Cornellà, del metro i del tram baix. T'hi esperem! Museu Agbar de les Aigües. On vius l'aigua? On l'aigua viu? Fins demà!