#182 - Propòsits, Sant Just, Reis i TV: magazín local

on s'estan fent desviaments cap a la sortida de Lleida. De fet, al punt quilomètric 158 i fins al 140 s'estan fent desviaments cap a l'Ella 12, l'Ella 12 i la C13. Per tant, situació complicada encara en aquesta via fins que siguin retirats tots els vehicles. A banda de tot això, seguim parlant de bancs de Boira, a la P2, a les Borges Blanques i Soses i també a la 2 entre Soses i Tàrrega. Pel que fa a altres incidències, comentar que a la C25, al túnel de Joanet i arrel d'un accident que es va produir ahir, tancada i el carril lent tancat. Això és tot. Bona tarda. L'aeroport del Prat s'ha quedat sense taxis per segon dia. Els taxistes autònoms han bloquejat els accessos d'aquests vehicles per la recollida de passatgers de la terminal 1 i 2 a l'aeroport del Prat. Els conductors han impedit durant tot el matí que els taxis arribessin a la graella de sortida de taxis on es recullen els passatgers que arriben a Barcelona. Alguns d'ells es trobaven amb el problema en sortir de la terminal. Bueno, para nosotros ha sido una sorpresa porque venimos de Nueva York, no sabíamos lo de la huelga y parece ser que ya lleva tres días y llevamos seis maletas cargadas a tope Y ahora esperando el autobús, que nos dejarán Plaza Cataluña, y de Plaza Cataluña, del barrio donde somos nosotros, no sé cómo vamos a llegar, la verdad. AN ha reforçat el servei d'informació i personal específic, condueix els passatgers a les prades de bus. o el recorda com arribar fins a l'estació de Renfa. Els taxistes autònoms han demanat a Ena que faci de mediadora davant l'IMET per buscar una solució. Per la seva banda, l'ENS que gestiona el sector ha assegurat que assegura aquesta setmana amb els taxistes, però només amb els que representin associacions o sindicats. Bona tarda, us parla Eduard Cabré. La quarta pilota d'or consecutiva aconseguida per Leo Messi ha estat celebrada per l'exjugador del Barça de la dècada del 70, Milonguita Heredia, que ha explicat a la xarxa la diferència entre Messi i Cristiano Ronaldo. Diu que és tan gran que no es pot comparar. Leo hace sus goles, se persigna, lo dedica al cielo, no sé, yo calculo que es algún pariente muy querido por él que debe tener en el cielo. Y hay otros que hacen goles y hacen con la mano, pará, pará, acá estoy yo, como lo hace Ronaldo, por ejemplo, a ese le falta humilat, le falta sencillez, le falta mucho para llegar a ser la mitad de lo que es Messi. El de cara, en motos, el castellonenc Joan Barreda ha guanyat l'etapa i és quart a la general, mentre que el català Gerard Ferrés ha acabat quart en l'etapa d'avui, però es manté coer de la general. Un altre català, Jordi Viladoms, es col·loca cinquè en la classificació general després d'acabar avui en vuitena posició. I el francès Olivier Pein es manté líder de la classificació general. La resta de categories participants continuen en marxa a l'etapa d'avui. De la seva banda, l'Espanyol s'entrena aquesta tarda a partir de dos quarts de sis el conjunt blanc i blau, que encara és en zona de descens, a un punt de la salvació. S'enfrontarà aquest dissabte en partit de Lliga al Celta. I en hockey patins avui a partir de les 9 de la nit es disputen tres partits que completaran la tretzena jornada de l'Hockey Lliga. El Vic rep la visita del Lloret, el Moritz Vendrell, la del Sant Feliu i el noi a Freixanet rep l'Igualada. Notícies en xarxa Ara escoltes ràdio d'Esbert, sintonitzes ràdio d'Esbert, la ràdio de Sant Just, 98.1. Ràdio d'Esbert, 98.1. Ràdio d'Esbert. en directe amb atendis de Sant Just d'Esvern al 98.1 de la FM i a tot el món a través de Radio d'Esvern.com comença un programa amb molta penya i molt de morro la penya del morro Què tal? Bona tarda, Sant Just. Com esteu, amics i amigues? Benvinguts al programa de les tardes de Ràdio d'Esvern. Us parla i us saluda Jordi Domènech. Bona tarda, bona tarda. Benvinguts al programa. Des d'ara i fins a les 7 del vespre repassarem l'actualitat Sant Justenca amb la Carme Berdoi. Carme, bona tarda. Hola, bona tarda. Bona tarda. Ha passat alguna cosa així d'última hora? No. A Sant Just? No. Avui no. Avui no. Avui no. A més a més, també el programa, com cada dimarts, tindrem la Núria Oriol, la nostra coaching particular. Amb ella parlarem dels propòsits del 2013, que més o menys, ni que sigui interiorment, tots hem fet. Com els hem de complir i què hem de fer per fer-ho bé? Amb la Núria Oriol ho parlarem d'aquí uns moments. A més a més, també connectarem amb el casal de joves per saber com es presenta aquest 2013. I a la segona hora del programa intentarem parlar amb el Jordi Cortés, un dels grans ballarins de dansa del nostre país. Molt bé. Va guanyar el Premi Ciutat de Barcelona de dansa l'any 2005 i demà estrena un espectacle a l'espai La Seca. Una... Com és això? Una... Sala? Una sala. Una sala de... Gràcies. Fan coses chores, no? La Seca? Sí, al vell mig del Born, molt petitet, molt guapo i allà demà s'estrena Black Out. Com hem de... Perquè la dansa, estava pensant, tampoc no és una de les grans disciplines artístiques més tirada. Com hem de veure? Algunes claus per interpretar la dansa correctament pel gran públic. Avui intentarem parlar amb ell. A més a més també tindrem el Dani i els seus amics. Avui a les seves amigues, perquè vindran l'Anna i la seva germana a parlar sobre els tres reis mags d'Orient. Ah. Sí, faran un debat per saber quin és el millor per ells. Sí, Baltasar, Gaspar o Melció de la cavalcada que es va fer aquí a Sant Jus d'Esvern. Recordeu que fan primer d'ESO i segon d'ESO a l'Institut de Sant Jus. Home, no són tan petits. No, però del seu punt de vista ens interessa molt. I acabarem el programa avui amb una estrena morena perquè arribarà el Iago i l'Helena amb el seu espai al món de Iago. I tot això, com sempre, amb la col·laboració més que especial de la Cristina Vargas. Cristina, bona tarda. Hola, bona tarda. Hola, bona tarda. Davies, Jordi, que una persona menja al voltant de 27.215 quilos al llarg de la seva vida? Perdona? Una persona pot arribar a menjar al voltant de 27.215 quilos al llarg de la seva vida. 27 tones de menjar? Ostres, no ho sabia. Que fort, no? Sí, aquest promig es va estreure d'un estudi d'alimentació que es va fer ja fa uns anys i que determinava que cada persona pot arribar a menjar l'equivalent a 6 elefants. Sí, està bé saber-ho. Aquestes dades sempre aporten vitalitat. Gràcies, Cristina. Benvinguts a la penya del morro. La penya del morro, un programa amb més morro que penya. O era més penya que morro. Comencem amb l'actualitat senjustenca del dia d'avui, 8 de gener del 2013. Bé, comencem amb una mala notícia. Sí, aquesta música massa alegre pel que hem de comentar perquè... No és tan dramàtic, eh? Què? No és tan dramàtic. Perdona, mira, jo llejo el titular que diu aquest any no hi haurà categoria local dels Premis de Recerca de Batxillerat. Sempre hi ha hagut categoria local, uns premis que sempre ens hem fet ressò aquí a la ràdio i que moltes vegades han guanyat alguns dels alumnes santjustencs. Bueno, clar, és que si són premis per alumnes santjustencs, moltes vegades guanyaran alumnes santjustencs. Volia ser un bonic, clar, sempre guanyen perquè són els premis de l'Institut de Sant Just. No, no és de l'Institut, eh? Ah. No. poden participar de la Miranda. És veritat, és veritat. El motiu és que el centre d'estudi Sant Justens, que formava el jurat, considera que la majoria de joves no coneix prou la història del municipi. Però, i l'any passat aquesta categoria va quedar deserta. Vol dir que ningú s'ho va presentar? No, no, no. Que hi havia pocs treballs, això sí, però els que hi havia doncs no... Es van considerar que no mereixien el premi, això passa a vegades. Però ja està, no? El que tens tu? Què? Tens més coses? No. No, jo estic expectant. No, perquè si consideren això que tu deies, doncs que la majoria potser no coneix prou aquesta història, per això el que farà la Junta del Centre d'Estudis Injustencs, de fet en general... és treballar per proposar-los diversos temes de Sant Just perquè puguin aprofundir-hi i els puguin desenvolupar. Aquests premis de recerca de batxillerat recordem que es premien aquest treball que fan els alumnes dels centres de Sant Just en l'última etapa de secundària. Fins ara hi havia tres categories, com tu has dit, una d'àmbit científic i tecnològic, una d'àmbit social, lingüístic, comunístic i artístic... i una altra de local, que l'any passat va quedar justament deserta. Per això el que vol fer ara el centre d'estudis és crear aquesta base per l'alumnat de Sant Just i, segons l'entitat, la gran majoria d'adolescents desconeixen gran part de la història del municipi. Puc dir una cosa? Perquè, a veure, adolescents de Sant Just i alumnes de l'Institut i de la Miranda, per què voleu? Perquè cada dilluns a la Penya del Morro tenim la secció Història de Sant Just amb Manel Ripoll. Podem sentir... Què vols sentir? Si sembla la vicepresidenta Maria Quintana. És aquesta? Explicant-ho. Mira-la. Maria Quintana ballant. Jo me l'imagino ja, eh? No, aquesta no és... Vull explicar una mica aquesta situació. De moment, això que et deia, aquest any no es convoca d'aquesta categoria. Perdona un moment, està enfadada ella o no? Ara ho veurem. Què vol dir que sí, em van mirar amb la cara a la garba? És que tu em provoques, vols que posi el tall sabent que pot ser un tall amb el qual pot haver-hi joc i posa el tall, a veure què passa. Esclar, què passa? Que la gent que ha vingut de nou i que viu aquí fa uns anys no té per què conèixer la història o els llocs o els referents. Llavors és una cosa una mica més complicada També potser, per part de la tutoria, també hi ha hagut una mica de desídia i, bueno, en tot plegat s'ha anat morint. Si no l'han matat, l'han deixat morir. Per part de la tutoria hi ha hagut desídia. Maria Quintana carrega contra les tutories. No, després vam preguntar una mica més, llavors va dir que es van reunir, de fet, amb l'Institut, és una decisió que s'ha parlat també amb ells, I que han arribat a aquest acord, aquest any no es convoca aquesta categoria, però la intenció és que es pugui recuperar. Val, val, d'acord. Potser l'any que ve sí que es convoca. Sí, sí, sí. Veurem què passa el que passa. Veurem. Si puja el nivell, si no, no. No, no, no. Home. No és que pugi el nivell. Jo també em pensava que era el nivell, però és que no hi havia prou temes. Ah, no, no, és per la tutoria. Que no, hi havia prou temes. La gent no sabia quin tema fer. Ja, ja, ja. En fi... Penya del morro, sempre al servei de la ciutadania, i el que no és la ciutadania també. Bé, ara passem a una exposició molt curiosa, ja sabreu, ara us ho explicaré. L'has vist? No, però ja amb aquest titular, diu que ja es barregen fotos de Sant Just amb unes figures fetes amb desodorants i amb contes infantils. Atenció, perquè si no prou diu, això promet, rifenyos, rifenyes i rifenyots. Com m'agrada aquest titular, eh? És el nom de l'exposició que presenta Marc Vilallonga al celler de Can Ginestà. Com diem, és una barreja de fotografies de Sant Just amb unes figuretes fetes amb desodorants i amb contes infantils. No ho acabo de veure, eh? És que s'ha de veure, eh? S'ha de veure en situ, no? S'ha de veure. Jo realment també crec que és una mostra, quan l'he vist, que he pensat. És molt complicat explicar-ho amb paraules. Sí, sí, sí. I recomano passar-la a veure perquè és bastant original tota aquesta història. És un petit homenatge a la gent de Sant Just, de fet els Sant Justenc, Sant Justenc, que són coneguts com a rifenyos i rifenyes. És veritat. I llavors el rifenyots fa referència a aquests ninots que apareixen en aquests quadres que hi ha. El que fa Mar Vilallonga és jugar amb fotografies de diferents parts de Sant Just, com per exemple el Gualden, la plaça Campreciós... La Rambla, diferents punts d'aquestes. I llavors hi apareixen aquest tipus de joguina. Es pot recordar una nina russa, tot i que quan l'he comentat m'ha dit no és ben bé això, és un altre tipus de joguina que no recordo com es diu, més moderna. No recordo com es diu. Monster Heights? No, no. No. És uns jonyats que s'han posat en moda una època per adults, m'ha dit. Per adults? Tampoc. Ells són del Japó? No ho sé. Potser són nines inflables. No. No. No, i la mida és aquesta, de petiteta. Llavors, a partir dels desodorants, per entendre'ns, ha fet aquest tipus de joguines, que són alguns adaptats a uns trets concrets que s'identifiquen a algunes persones de Sant Just i d'altres més genèrics. I la mostra també compta amb una part inspirada en contes infantils, on hi ha, per exemple, fotografies d'un bosc, llavors retalls, però apareixen això, com personatges retallats a través d'un paper de paret, com si diguéssim. Per tant, juga bastant amb tot plegat. Fins el 3 de febrer hi ha aquesta exposició a Can Ginestà. Rifenyos, rifenyes i rifenyots. El títol, com se li va acudir? Això ho hem preguntat, ho sabem? Sí, per Sant Joc, per el Sant Justem. Sí, home, però els rifanyots, qui són els? Els ninots aquests. Sí, ja ho he dit. Silenci, silenci. Ja ho sabia, ja ho sabia. Era per veure si estaves atenta. Atenció, passem a la tercera notícia i última d'aquest programa, inici de programa, perquè ja s'ha publicat el 14è llibre de la col·lecció Fragments del Carrau Blau. està dedicat al volum i les formes. És el 14 de la col·lecció i en aquest recull s'explica com ha treballat el volum i les textures de l'alumnat del Carrau a través de diversos materials, molts d'ells reciclats. I com ha treballat? Doncs, per exemple, es mostren treballs fets amb fang, paper, fibra de vidre, filat metàl·lic... Filat metàl·lic? És perillós. Els resultats d'aquella feina van ser, entre altres, potser us recordes, els núvols de pluja que es van fer pel 33 any del Carrau Blau, els peixos i aliments que es van recrear en una exposició solidària al mercat... O també el mural dedicat a Marta Mata, que dóna entrada al taller ubicat a l'equipament de la plaça de la Pau. Trobo que estem molt artístics avui a Sant Just, per l'exposició que està comentant dels rifanyots, ara aquesta publicació del llibre de la col·lecció de fragments del carrer Oblau. I és que a Sant Just, et dic una cosa, som uns artistes, Carme. Home, ara hi ha una associació. Per això mateix, s'ha hagut de fer una associació i tot, dels artistes que afloren pertot arreu i el carrer està ple de gent bohèmia, que va fent grafitis i pintures i escultures i s'han hagut d'associar. Com es diu l'associació? Associació d'artistes d'Esvern, em sembla. Associació d'artistes d'Esvern. Tampoc no es van matar gaire amb el nom. És fàcil de recordar. Però està molt bé. Carme, moltíssimes gràcies que vagi molt bé, què passa? o potser tenen fins i tot com un nom tipus sigles perquè sé que m'han explicat que el logotip és unes mans i això i ara no m'ho daria equivocat clar, hi haurà baralles per crear el logotip d'aquesta associació tots són artistes? ja està creat ah, va crear el primer aquest és el logotip perquè ja sabia com anava el tema doncs ja ho sabeu, si voleu més informació ara mateix a ràdio d'esvern.com totes les notícies, a twitter també i a partir de les set si sou més tradicionals i us espereu al Sant Just Notícies Edició. Després. Carme, que vagi bé, bona tarda. Igual bé, bona tarda. Nosaltres fem una pausa per la publicitat i d'aquí uns moments, Cristina, no te'n vagis perquè sé que t'interessarà aquest tema. Sí, és el tema dels propòsits. Tu has fet propòsits d'enguany, del 2013? Bé, no m'havia plantejat cap, però... Segur que en tinc, sempre en tinc. La Núria Oriol, que és la nostra coaching particular, ens explicarà com poder aconseguir aquests propòsits. Som una pausa per la publicitat i tornem d'aquests moments. Jo m'he proposat aprimar-me, ja t'ho dic ara. Ho aconseguiràs? No ho sé, perquè avui volia sortir a córrer... Ja o no? Al final no he sortit, però he menjat tèsols per tinar. No sé si això... Resta. Adiós, ben! 98.1 De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smood jazz, el funk, el sol o la música electrònica més sual. 100% música relaxant. Small. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem. Si la nostra música us alegra el cor, el nostre programa està fet per a vosaltres. Tots els dimarts, de dos quarts de vuit a les vuit de la tarda... L'audició us acosta la nostra dansa en una proposta de mirament musical. Tenim preparades les millors cobles per fer-vos el regal de les millors sardanes. Us esperem. Ei, ei, ei, ei, un taxi, no? No, tio, no vull deixar el cotxe aquí. Va, que no et siguis cagat, Quim, ho has fet mil cops. De veritat, no pateixis, vaig bé. Les implodències al volant generen víctimes mortals, però també seqüeles per a tota la vida. Perquè pots evitar un accident, però no el seu record. Recorda-ho, els accidents són per a tota la vida. Al volant, risc zero. Generalitat de Catalunya. Ràdio Tosfer 98.1 Ràdio Tosfer 98.1 5 i 20 de la tarda, continuem en directe a la Penya del Morro. I com cada dimarts, primera vegada aquest any, saludem la nostra coaching particular, que és la Núria Oriol. Núria, bona tarda. Bona tarda. Bona tarda i bon any, Núria. I bon any a tots. Sí, molt bé. De fet, et presento a la Cristina, que no us coneixeu. Cristina, Núria, Núria, Cristina. Hola! Bé, Cristina, ja veuràs que la Núria és molt riallera, cosa que ens agrada molt, perquè sempre ens dona aquella dosi d'optimisme tan necessària en el nostre entorn, perquè obrim els diaris, escoltem les notícies, veiem els informatius de la tele i són... Tot negatiu. Tot és dolent, tot és negatiu, imputs negatius pertot arreu. I, per cert, escolto la teva gosseta per aquí... Sí, una mica per aquí en el fons, eh? Ja l'he enviat al fons. No, però és que... No, això és perquè, com dius tu, ens volia segur desitjar un bon any, també. Sí, ens desitjo un molt bon any. Molt bé, doncs digue-li que moltes gràcies. Com ja comentem amb la Núria, cada setmana repassem algunes curiositats o... Vaja, coses positives que si busques una mica es troben. I avui volem parlar sobretot dels propòsits... d'aquest any 2013, perquè és un clàssic, acaba l'any, comencen ja els primers dies de gener i tothom té, no dir els mateixos propòsits, però sí que té aquelles ganes de canviar allò que vol millorar la seva vida. La pregunta és, Núria, això vols dir que ho aconseguirem o no? Sí! Sí, sobretot, sobretot si no ens en marquem masses, perquè hi ha persones que sembla que facin una carta als Reis Mags. És a dir, posen allà 10 o 15 propòsits i això sí que és impossible, a mi sí que és impossible. Millor un, que sigui realitzable, que deu, que siguin impossibles, no? Sí, exacte. Jo diria que d'un a tres és factible i algú pot dir, jo n'he posat quatre, home... Parlem-ne, parlem-ne, però no posem-ne gaires, perquè ens hem d'anar acomodant tant nosaltres com el nostre cervell, recordem-ho. Clar, vols dir que nosaltres ho sabem, però el nostre cervell no. No, no, el nostre cervell no va tan despisat, però diu, home, haig de fer les connexions i això em requereix temps, o sigui, no m'atabalis, no m'atabalis que m'hi haig d'acostumar, diu el nostre cervell. Clar, i a més a més hi ha moltes matèries en les quals nosaltres intentem canviar la nostra vida, com per exemple amb el tema de l'esport, amb el tema de les llengües, amb el tema de la salut, la feina, fins i tot les relacions que puguem mantenir amb el nostre entorn, la parella, la família, la feina. Escolta, dius no fem propòsits, però ja amb tot aquest ventall obert això és una muntanya ja, Núria. Clar, però hem de triar. Hem de triar els tres que considerem més importants. Ah, doncs mira, ja és una bona tria. O sigui, esport, idiomes, salut, feina i relacions, triem tres. Sí, què et sembla? Val, jo trio esport, salut i relacions, per exemple. Molt bé. Val, ja està. Ja ho he aconseguit o què? Ja està, no. Ja està. Ara. Ja està. Ja està. Ja està. Ja ho he aconseguit el propòsit. Ara què? Ara, com que estàs decidit a dur-los a terme, el que et recomano és que els defineixis. És a dir, jo vull practicar esport i has de posar els motius però d'una manera concreta. No perquè és saludable i tal. No, no, no. Concret. Un benefici concret pels treures de practicar l'esport o d'aprendre una nova llengua. Jo voldria ser com aquests nois que surten joves ara de mujeres i hombres i viceversa. O de Jersey Shore, d'MTV. Però Jordi, fa de ser una mica realista, eh? Ah, ja, ja. Què dius, Júria? Que ja ho he, Jordi. Això és que t'estàs comparant malament, veu? Tens un problema d'autoestima, Jordi. Ja, home, per favor. Home, Júria, no m'ho diguis així directament, que si a una persona que té un problema d'autoestima li dius a la cara i en directe que té el problema, jo crec que l'enfantes més, o no? No, sento no. Ah, val, d'acord. És veritat, és veritat, és veritat. De totes formes, va, posem-ho una mica seriosos perquè Núria... S'ha d'anar al final el xou en comptes de... Sí, clar, hem d'aconseguir aquests propòsits i... Però bueno, i ara si ens ho prenem una mica en broma també està bé, no?, perquè relativitzem i no li diem tanta importància. Però un cop ja decidim què volem fer, per exemple, doncs com tu dius, això de ser... fer esport el per què, el motiu tenir-ho clar i és important m'imagino també marcar dates Sí, però fixa't, jo el que recomanaria, eh? O sigui, ho defineixes clarament. Hi ha persones que és per tenir més resistència, altres per també, a més a més, incrementar la massa muscular, o ser més flexibles, o tot alhora, o tenir la ment més despejada. Hi ha molts motius, eh? O aprimar-se, no? Aprimar-se també, a vegades va vinculat. A vegades hi ha gent que ho fa, a vegades hi ha gent que ho fa per aprimar-se i tot, imagina't. Exacte, imagina't. Però, a veure, l'aprimar-se, si no estem totalment convençuts que implica un canvi d'estil de vida, estarem fent sempre l'efecte jo-jo. Ah, sí? Clar. Llavors, un canvi d'estil de vida, què vol dir, a veure? Doncs que menjaràs d'una manera una mica diferent i faràs exercici de manera habitual. És fonamental fer aquesta combinació, a no ser que tinguis un problema endocrí, eh?, que llavors ja parlaràs amb el metge. Ja, ja, ja, però al principi, eh?, la dieta, no?, ben equilibrada i fer esport de forma habitual i regular. Sí, de 3 a 4 dies a la setmana, que no vol dir matar-se, senzillament pot ser fins i tot caminar, però que tu saps que 3 o 4 dies a la setmana caminaràs una hora, hora i mitja, segur. Mhm. I diu, i si no m'agrada caminar, doncs nedar. I si no m'agrada nedar, doncs patinar. I si no m'agrada patinar, doncs jugaràs a futbol dos dies a la setmana i els altres dos dies, no sé, no sé, potser hauràs de fer esgrima. O sigui, es tracta que trobis l'esport que t'agrada. És a dir, tu defineixes... el que vols aconseguir practicant esport, però sobretot tria el que t'agrada, o tria els que t'agradin. Això que dius és molt important, perquè lògicament... Si no t'agrada... Clar, si no t'agrada, és que això no durarà ni quatre dies, clar, i se suposa que has de fer coses que estiguis bé, que disfrutis, que t'ho passis bé fent-les... Sí, i a més a més que a mesura que les vagis sent, com que aniràs trobant bé, vas reforçant l'hàbit amb el benestar que es crea en el teu cervell, eh? Ah... perquè alliberes les endorfines i llavors el cos al final hi va associant. Mira, això passa quan t'has apuntat a un poliesportiu o quan acostumes a passejar vora el mar o vora la muntanya, que quan entres en contacte amb l'olor tant de la natura com del poliesportiu, el cos, si tu estàs arribant molt cansat i no puc més i tal... comença a avivar-se, o sigui, és com si es comencés a energetitzar, i és perquè ja ha creat el vincle, i llavors automàticament, ja sense que tu hagis de pensar conscientment, comença a alliberar endorfines, que són les que ens comencen a energetitzar i espavilar, i mira, estava molt cansat o de mal humor o frustrat, i ara resulta que ja en tinc més ganes, i quan acabes de fer l'exercici resulta que o tens menys mal humor o se t'ha passat del tot, O et sents més animat i creus que aquell problema pot tenir solució. Que això també ens passa. Molt bé. Per tant, jo he tingut apuntades ja un parell de coses. La primera és no fer moltíssims de propòsit, després fer propòsit i aconseguir-los a passos que ens agradi les activitats que ens porten a realitzar-los. Sí, perquè si no estem motivats, la veritat és que no ho durem a terme. I a més a més, Hem descrit de manera concreta el que volem aconseguir i tot allò bo que ens portarà i aleshores nosaltres ens ho anirem repassant. és important, i això, mira, és un darrer estudi de Harvard. Ah? Sí, sí, molt bé. Home, si és de Harvard no hem de fer cas. Si és de Harvard, perquè, clar, si dic, al final jo n'estic convençuda, i dius, clar, que no n'has d'estar convençuda, però com és de Harvard, doncs resulta que se sap que si nosaltres escrivim les coses en paper i després les rellegim, perquè escriure-les està molt bé, és concretar-les, és que deixin de ser ambigües, però... després comencem a llegir-les de nou i les anem memoritzant, resulta que estem incrementant la nostra força de voluntat. Ah, o sigui que escriure els propòsits en un paper i penjar-los, per exemple, a la paret de l'habitació? Si tu vols, o del quarto de bany, si és que t'hi estàs una estona, o a la taula de feina, si és que també t'hi estàs una estona. Clar. a la pantalla de l'ordinador que et vagi recordant, eh? Núria, aquesta tècnica també serviria per un propòsit que ara m'acabo de plantejar com seria deixar de fumar? Sí, encara que el tema de deixar de fumar a vegades pot ser més complex del que sembla, o sigui, o pot ser molt simple o pot ser més complex quan té unes raons emocionals molt fondes, saps? De resistència a deixar de fumar per la compensació que et produeix però aquesta tècnica també serveix també, eh? Sí. Això és una opció. Tens més opcions? Sí, més opcions. No comencis tots els teus propòsits alhora, és a dir, deixar de fumar. Aprendre un idioma, practicar esport i millorar les meves relacions al mateix dia de l'any. És veritat, és bona aquesta. No plodim per la Núria, perquè no té la raó. Núria, és veritat, tens tota la raó del món perquè a vegades ens obsessionem i amb una setmana... El dia 3 de gener ja volem fer-ho tot. Tranquils perquè la vida és llarga i l'any encara és més llarg que la vida. O sigui que podem deixar-ho pel mes de març, per exemple. Clar, tu agafes una cosa pel mes de gener i quan ja portes un mes, mes i mig practicant-la, introduïs la segona, per exemple. Però sense deixar la primera, no? Sense deixar la primera, esclar. Home, nosaltres el que podem fer, no sé si podem fer-ho, però al Facebook, Cristina, podem preguntar a la gent quins propòsits, és la pregunta típica, quins propòsits per any nou tenen. A veure què ens diu, així algú respon i què ens diu la gent. Núria, tu tens algun propòsit o no? Mira, en tinc molts. Home, Maria, tu no pots tenir molts? No, ja l'has hagut de triar. Ah, val, val. D'acord, d'acord. Per exemple, un propòsit és continuar fent l'exercici de manera regular. A mi sempre m'ha agradat, eh? Tant nedar com, doncs, practicar senderisme i passejar-me per la muntanya i tot això. Però m'ho poso com a propòsit perquè a vegades amb els pics de feina, doncs, Doncs mira, és allò que dius, haig d'anar escurçant temps de lleure i tal, tal. I no, no, no, m'ho poso com a propòsit que em recordo per en un moment determinat dir, això és tan sagrat com el fet que tingui una reunió de feina i aleshores m'ho trapo i em trapo el meu espai com si fos un moment de feina perquè és la meva feina sobre mi. No, no, clar, clar, ja fas bé, ja fas bé Sí, perquè si no després les coses es van menjant al bon propòsit També una mica, a vegades, eh? La dinàmica habitual Aquest és un dels meus bons propòsits Home, jo penso que també el que passa molt és que ara tothom està com il·lusionat o aquests dies, no? Bon any, canviem coses... Però ja... Això dura poc, eh? Aquesta flama, aquesta flama inicial dura poc. Dura poc i la gent ja està... Al final de setmana ja s'ha acabat, ja. Hi ha molts ja que ja se'ls ha acabat, ja el propòsit, que podem fer-se la setmana passada. Clar, però fixa't una cosa. És que ens hem estat com un mes o un mes i mig en què fins i tot els anuncis, com a mínim alguns, ens anaven dient... que bon any, que bones festes, que celebre la vida, que tinguis un any millor... És a dir, envoltats en alguns moments de molts missatges positius. I ens ho intercanviàvem amb la família, si és que hi tenim bones relacions, amb els veïns de l'escala, amb els amics... Clar, és que aquest missatge s'ha repetit molt. I això ens ha donat, dintre del que cap, ens ha incrementat una mica la confiança, o fins i tot ens ha... millorat l'esperança de cara al futur, però per què? Perquè hi ha hagut moltíssims missatges en aquesta direcció, es deixen de donar, què passa? Els missatges que es donen comencen a ser, ui, que malament que estem, i tots els desastres, i et faré el llistat de desastres, i clar, i et va baixant també la teva pròpia motivació, és a dir, perquè ja no tens tant de reforç de l'entorn. I, perdona, abans hi havia una cosa que és de la cuesta d'enero, que ara, com que ja estem tot l'any vivint en aquesta cuesta, és un terme que ja queda obsolet i molt vintage, no? Sí, és vintage fins que decideixin que aquesta crítica que s'han tret de la màniga s'acabi, no? Doncs serà vintage. O sigui, ara, com és cuesta el que t'has dit tot l'any, Però saps si això em fa pensar de costar tot l'any? No sé si veu arribar a veure el programa del Quili, o sigui, la pel·lícula del Quili Jormet. No, no la vaig veure. És molt interessant perquè ell es marca, clar, reptes molt difícils, eh? Molt, molt. És una persona que els seus reptes són molt alts, però, esclar, ell constantment està corrent per la muntanya, pujant muntanyes, uns cimals, que ni t'explico de milers de metres, i ho fa de la manera més natural possible, per què? Perquè està entrenat, no? I jo penso, però de fet, el testimoni que donava de com es preparava per tot això, per fer-ho, per aconseguir-ho, era, doncs això, amb un programa escrit, hi havia disciplina, hi ha il·lusió, perquè li agrada molt fer-ho, però s'hi preparava totalment, no? I jo pensava, ostres, és que de fet, El que tu has dit, com que estem vivint com una pujada constant tot l'any de la muntanya, el fet que potser mentalment ho visquem, com que estem preparant i ens continuem preparant per superar totes aquestes dificultats, també pot contribuir a ajudar-nos. Una mica l'esperit de la muntanya, que ja sé que avui en dia potser ja no es comparteix tant com abans, que hi ha menys gent que ho practica... però que és tota una dedicació en què tu et compromets amb tu mateix i amb un cert respecte amb la muntanya, també, perquè la respectes absolutament, doncs et compromets això a enfortir-te, a perseverar, encara que sigui més difícil del que et pensaves, confiar en les teves forces o en les forces dels que t'acompanyen, perquè ho fas en grup, no sé... La imatge aquesta que aleshores la traduïm quan parlem de ciutadans, de solidaritat, fraternitat, el fet que ens empantem Amb missatges positius. Mira, jo, la veritat, ni sempre estic positiva, ni sempre m'estan passant coses bones. Home, doncs no diria ningú sorra. Però penso, l'empenteta de missatge positiu és un gra de sorra. Una mica per contribuir. És molt interessant que treguis ara el tema aquest de la positivitat, perquè hem estat investigant una mica, i la Generalitat de Catalunya... A l'apartat del Canal Salut hi ha un especial propòsit d'any nou. I hi ha una d'elles que és mantenir una actitud positiva. I t'explica com poder mantenir aquesta actitud, perquè diu que l'hivern la manca de llum i el fred poden afectar l'estat d'ànim. i que podem actuar per millorar el benestar emocional amb la incorporació d'estils de vida saludable. I entre elles, perquè diu, mantenir-se físicament actiu, cuidar les relacions personals, per exemple, procurar un bon descans, que això també és molt important... evitar l'alcohol i les drogues o l'alimentació saludable. Aquí n'hi ha una, que aquesta potser és interessant, que diu aprendre coses noves. Perquè diu que l'aprenentatge s'associa a la millora del benestar psicològic, l'autoconfiança i també el reforç. Això d'estar aprenent contínuament és molt important? Molt, perquè d'entrada estàs adoptant aquella actitud infantil... que encara estàs interessat i il·lusionat amb la vida, que a vegades algunes persones ho van perdent, no? És a dir, al final diuen que ja tot està viscut, ja tot està fet. Hi ha molta gent que diu, no, jo ja ho he après tot, i ja, home, doncs no. No, exacte, no, ni tan sols. Si saps molt d'un tema, no ho has après tot. I és molt bonica aquesta capacitat, perquè aquesta capacitat és un motor, aquesta il·lusió, de fet, és un motor que ens empenya endavant. i després el fet que per aprendre coses noves farem noves connexions neuronals. Per tant, vol dir un servei més actiu i el servei més actiu sempre és un servei més jove. O sigui, estem practicant un antiàging sense que ens hagi de costar diners. Clar, però jo em pregunto, Núria, com podem renovar aquesta il·lusió si l'hem perdut, per exemple. Passen els anys i un ja, no sé, és igualada que sigui, i pensa, home, jo ja... que ja em fa mandra aprendre... Ja et tires enrere, no? Jo ja estic bé com estic... Llavors, diguem que t'apalangues en una energia molt... De comoditat. Sí, sí, sí. Com renovar aquesta il·lusió per voler continuar aprenent coses de la vida? Ojo la filosofia que està traient avui, eh? I tant, mare meva! A veure, és que també depèn molt de les persones, però si és una persona com la que tu has descrit, o sigui... que sembla que no hi ha unes experiències traumàtiques fortes o molt colpidores en la seva vida, la veritat és que... Senzillament és la inèrcia. Sí, és senzillament la inèrcia. La inèrcia. Doncs aquesta persona una mica és dir-li, doncs, hem de començar per trencar la inèrcia, i la veritat és que és proposar-li que faci una cosa diferent cada dia. I a vegades, i a vegades, és tan simple com dir, et posaràs al despertador 10 minuts abans, i diu, 10 minuts abans, i el que m'encanta és estar al llit. Sí, clar. Ah, també et pots anar a dormir 10 minuts abans, eh? 10 minuts abans. I aleshores, amb aquest... Ai, que m'aixeco, no m'aixeco, però que bé que s'està al llit. Jo t'he dit el despertador, eh? No surti del llit. Pensar que el dia que tens per endavant pot ser un bon dia. I pot ser un dia diferent en què pots tenir sorpreses i trobar-te coses inesperades. Per què? Per què? et predisposes. O sigui, estàs com d'alguna manera començant a programar el teu cervell. Sé que sona molt malament, no, de programar el cervell, eh? No, però ja t'entenem, ja t'entenem. Però com t'ho fas tu mateix, i és per una cosa positiva, doncs, és predisposar-se a... Sí, això ja ho deia algú fa uns anys. Uf, molt, ho han dit moltes persones, i tant. A mi em sona un cantautor del Poble Sec que deia una cosa semblant a això. És veritat, això, no, Núria? Sí. I llavors aquesta persona que s'ha acomodat és començar-li a dir, doncs, menja una cosa diferent, que no hagis menjat mai a la teva vida, vés a un lloc, del teu mateix poble, ciutat, que no hagis anat mai, que segur que hi és... I canviar, per exemple, quan vas a treballar, canviar el lloc per on passes habitualment, la ruta... Sí, i llavors que et fixis, et fixis si, per exemple, a vegades li dius, descobreix aquella font magnífica que hi ha en el trajecte que va de la feina a casa teva, Tu, quina font! I llavors descobreix la font magnífica, que no miren mai, perquè total, està allà, no? Sí, una font. Home, mira, perdona, Núria, jo crec que aquest és un molt bon propòsit, és fàcil, jo crec que el podem fer tots, que és començar l'any una mica diferent, també, que és fixar-nos, no?, en aquestes coses, ni que siguin anant a la feina i tornant cap a casa, les coses que hi ha al voltant, o canviar la ruta, com dius tu, o parar, no?, perquè sembla que anem com molt caficats, sempre, amb les nostres històries i amb nosaltres mateixos i a vegades no ens adonem de les coses que tenim al voltant. Sí, sí, sí, i algunes són magnífiques o senzillament ens passen inadvertides i és això massa en si mismament en nosaltres mateixos ens està tancant a rebre coses bones de la vida perquè realment quan estem tan tan que ficats és que no estem oberts però en el sentit ja emocional del terme I d'alguna manera això es transmet a la vida. És a dir, ens poden passar coses bones pel costat o persones magnífiques i no ens n'adonem. Hola, Núria, m'he emocionat, eh? Tinc la pell de gallina i m'està caient una llagrimeta. En fi, Núria Oriol, moltíssimes gràcies. Una setmana més per haver-nos apropat aquesta setmana amb un especial propòsit d'any nou i que, vaja, esperem fer... Això fa revisió, no? El desembre ja tornarem a parlar. i veurem si ho hem complet. Aquest primer sí, digues. Però dues cosetes. A veure, un de l'autoestima del Jordi és broma, eh? Que en té molta. Ah, d'acord, d'acord. I segona, segona, que si la Cristina vol, amb un mail, li dic alguna coseta més per el tema de fumar. Perfecte. Que no és tan senzill. com el fet de voler aprendre una nova llingua o practicar esport. És veritat perquè la Núria, ella, és coaching professional, ajuda la gent a aconseguir els seus objectius i si voleu posar-vos en contacte amb ella i estar tranquil·lament, que ja us atendrà molt bé i molt simpàticament, com és la Núria, al seu despatx i tot plegats... Només cal que us poseu en contacte amb nosaltres, lapenyadelmorro, arroba gmail.com. Ens envieu un mail a lapenyadelmorro, arroba gmail.com i us posem en contacte. Núria, moltíssimes gràcies. Que vagi molt bé. Fins la setmana que ve. Bona tarda. Que vagi molt bé. Adéu. Adéu. Fem una pausa per la publicitat i d'aquí uns moments connectem amb el casal de joves perquè ens expliquin quins són els seus propòsits de cara a aquest 2013. Fins ara, a la penya del morro. cinema sense límits cinema sense fronteres cinema sense mesures en definitiva cinema sense condicions els dimarts de 8 a 9 del vespre quan el cinema es fa ràdio Ei, ei, ei, ei, un taxi, no? No, tio, no vull deixar el cotxe aquí. Va, que no et siguis cagant, ho has fet mil cops. No pateixis, vaig bé. Les imprudències al volant generen víctimes mortals, però també seqüeles per a tota la vida. Perquè pots evitar un accident, però no el seu record. Recorda-ho, els accidents són per a tota la vida. Al volant, risc zero. Generalitat de Catalunya. Un home. Unes idees. Un color al blau. Unes clapes a la barba. Sergi Arrada Ruiz! Hola, Sergi, bona tarda. Hola, bona tarda. Sí, bona. Des del casal de joves de Sant Jus, el Sergi Arrada, que ens rebem mútuament cada setmana per parlar del que passa allà. Hi ha alguna novetat? Videoblog, segon intent. Videoblog, exacte. Constituïcció al món de la televisió i els mitjans de comunicació més emergents, com són les plataformes de vídeo i internet. Ah, molt bé. Dines de 6 a 7. Això està malament. Dimecres de 6 a 7 i mitja. Ah, d'acord. És que són molts cursos, realment. I qui és el tallerista del videoblog? És un noi que viu a Barcelona. És de Mallorca, però viu a Barcelona. D'acord. Un altre, que també continua, el de hip-hop, que va ser un gran èxit el trimestre passat, així que s'ha guanyat la renovació. I el continuarem fent els divendres de 6 a 7 i mitja. Clar, tu ets una mica com l'entrenador del Barça, no? O sigui, tu, quan acaba el trimestre fas les altes, les baixes... Sí. Però mira, aquest és com l'Alexis, no renova, no? O com les sèries de televisió americanes aquestes. Sí, també la segona temporada. Segona temporada, si reenganxen, si no ha perdut audiència... Ets com un directiu de la HBO, no? Tu també. Tallem els episodis, aquesta temporada seran de 7 episodis només. Ja, feu allò, com es diu, la World Premier, no?, aquesta setmana. Sí, de Booking Dead, que no lo cargamos. Sí, exacte. La Mid-Season, feu Mid-Season, també? Sí, fem de tot. Que guai, hosti, jo vull ser del que són de joves. Clar. I l'últim taller. Ah, vinga, va. Vinga, va, continua el taller de cuina, però canvia de dia, ara seran els divendres. Sí? De set... No, de vuit a nou i mitja. Molt bé. Divendres a la tarda, taller de cuina, amb el nou forn que van adquirir... El nou forn tenim una nova recepció. Què dius, ara? Sí, tenim una recepció, ara. És que el casal de joves ho han deixat, que no sembla el casal de joves. Sí, home, sí. Sembla... perquè continuem estant els mateixos treballant. Packing and pales. Per cert, Sergi, deixa'm preguntar-te una cosa. Això ja és pels serveis informatius de la ràdio, perquè és que sempre volen el tall aquell de comencen els cursos. Per tant, jo et pregunto, com valores en general aquests cursos que ara comencen aquest trimestre? Però com que com valoro? Com valoro? Com es presenten? Com es presenten? Home, doncs... Perdona, perdona, però... Silenci! Silenci! Silenci! Et pregunto que com es presenten així en general, a la línia editorial, com un... saps? Ho fas molt complicat per un dimarts a la tarda. Ja saps que jo, de pel·lícules, el que tu vulguis. Continua, per exemple, la línia editorial dels tallers, quina és? Doncs, bueno, continuen ofertant tallers per menors d'edat, molts que tinguin una oferta bastant variada, però sense deixar de banda les altres franges d'edat dels joves, de Sant Jus. Perquè l'objectiu amb els tallers, quin seria? Doncs, bueno, provar a arribar al major nombre possible de joves del poble. I per això fent tallers tan variats, des del circ, al teatre, a la producció musical, al còmic... Una mica tot. I, Sergi, ja per acabar, quants alumnes preveuen que es puguin apuntar als casals? Home, doncs si les places... mínima són de 7 persones així i oferint com 10 tallers doncs esperem com a mínim de 70 persones Sergi Estàs bé o no? Estic molt bé Bravo! Bravo Sergi! Sergi, ja no tindré claves, eh, que això va agafant una fransida. Sí, sí, ja ho veig, ja, escolta. Cada cop tinc més pèl negra, eh, la barba. Veus, tampoc era tan difícil, Sergi, eh, respondre dues preguntes, una mica, una mica de contingut, perquè així el Sanyos Notícies pot agafar d'ells. Escolta, Sergi, moltíssimes gràcies, que tingus un bon any i bona notícia aquesta, no?, que dius que tens cada més pèl a la barba. Sí, sí. Està molt bé. També ho podeu passar a les notícies. Sí, sí, sí. Paren les rotatives. Paren les rotatives. El Sergi del Casal ja tiene pelos en la barba. Exacto. Vinga. Maldita sea, Usun. Que vagi bé. Adéu, adéu. Gràcies. Bon any. Bon any. Són les 6. Notícies en xarxa. Bona tarda, us parlem, Sònia Kerri i Ramon Company. Segons ha pogut saber la xarxa, el president de la Generalitat, Artur Mas, ha demanat reunir-se amb el rei Joan Carles. Seria una trobada anterior a la que també vol mantenir Mariano Rajoy. Tot plegat durant l'acte d'inauguració oficial de la línia d'alta velocitat entre Barcelona, Girona i Figueres. Durant aquest acte, Artur Mas, en presència del mateix Rajoy i del príncep Felip, ha aprofitat per recordar que Catalunya és la comunitat que menys diners rep de l'Estat en versió per infraestructures. Quiero recordarles que Catalunya es, de todos los territorios del Estado español, en este momento, más de 30 años después de instaurar la democracia, el que tiene menos dotación de infraestructura pública. Es el que más contribuye al PIB, por tanto, al crecimiento económico, Finalment, i 24 anys després de ser projectat, l'AVE ja connecta les quatre capitals catalanes. A partir de demà es podrà viatjar de Barcelona a Girona amb 37 minuts i de Barcelona a Figueres amb 55. Hi haurà nou trens per sentit, dels quals amb vuit aniran fins a Madrid i dos. serviran d'enllaç amb els serveis del TGB que connecta a París. Després de més de set hores ha quedat reobert el trànsit el tram de l'autopista AP2 a l'alçada de Castellanys, a les Garrigues, on aquest matí hi ha hagut un accident múltiple. Una persona hi ha mort i tres més segueixen en estat crític. La intensa boira ha fet que 18 vehicles s'hi hagin vist implicats. Lleida Marta Sarret, bona tarda. Bona tarda. El delegat de la Generalitat, Ramon Ferrer, ha explicat que l'accident ha estat per l'encalç entre dos turismes que han quedat al mig de la calçada i que no han vist els vehicles que venien al darrere. A la zona hi havia una intensa boira que reduïa la visibilitat a 25 metres i encara no s'ha concretat si hi ha hagut excés de velocitat. En tot cas, Ferrer ha fet una crida a la prudència. aprofito la benentesa per reclamar a tothom que en Boira i en qualsevol circumstància naturalment no es pot córrer a les autopistes ni enlloc perquè la visibilitat és molt curta i no tens temps de reaccionar de cap de les maneres i una mica és el que ha passat avui un primer encalzament Vé seguit de 16 més. En l'accident ha mort un treballador d'autopistes de 48 anys i veí de Lleida. Hi ha 3 ferits crítics i 9 més de diversa consideració. En total s'han atès mig centenar de persones, la majoria de les quals han resultat il·leses. El portaveu del govern, Francesc Oms, ha anunciat que el govern ha aprovat una reestructuració del Departament d'Economia que suposa la creació de la Secretaria d'Igenda el primer pas per una agència tributària de Catalunya. La gran major part de les figures impositives, com saben vostès, les gestiona l'administració tributària de l'Estat. I aquí hi ha una mirada posada, fins i tot amb el marc estatutari vigent, tot això pugui acabar canviant. Homs també ha revelat que s'han iniciat contactes amb la Comissió Europea amb l'objectiu d'aconseguir una flexibilització de l'objectiu del dèficit. En concret, la Generalitat vol que es passi de l'objectiu del 0,7% actual a l'1,5%. I la previsió del temps, Jordi Miralles, bona tarda. Hola, bona tarda. Situació meteorològica marcada un dia més per les altes pressions, per l'anticicló i, per tant, pel sol, però també per les boires, que aquesta tarda s'aixequen una mica de les comarques del Pla de Lleida, però mantenen encara l'ambient força gris. De fet, de cara demà esperem un temps com el d'avui. Sol en general, al matí boires, al Pla de Lleida, la boira no marxarà fins ben avançada la tarda i, per tant, aquí l'ambient serà gris i fred durant tot el dia. En canvi, la resta màximes entre els 15 i els 19 graus. Les temperatures baixen una mica demà, les màximes també ho faran dijous i a partir de divendres es normalitzaran per l'època de l'any. Bona tarda, us parla David Amador, la quarta pilotadora consecutiva aconseguida per Leo Messi. Ha estat celebrada per l'exjugador del Barça a la dècada del 70, Milonguita Heredia, que ha explicat a la xarxa que la diferència entre Messi i Messi y Cristiano Ronaldo es más gran compararlos. Melonguita también dice que Messi es superior a Pelé y Maradona. Para ser lo que es Messi no le hace falta ser campeón del mundo. Eso es una ridiculez que han puesto los brasileños para no perder el número uno del mundo de todos los tiempos, como dicen que es Pelé. Para mí, Messi ya lo superó, ya lo superó. Y bueno, les guste o no les guste a los brasileños se la van a tener que aguantar porque Messi es superior en todo, a él y a Maradona. A segona divisió, el centre d'Esport Sabadell ha presentat aquest migdia el primer reforç del mercat d'hivern. Es tracta del defensa Raül Goni, que arriba procedent del Saragossa. Notícies en xarxa. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bona tarda, són les 6 i 5. Es crea l'Associació Artesans i Artistes d'Esvern arran de la primera fira d'artesans i artistes de Sant Just. La vintena d'artistes que hi han participat s'han unit en aquesta nova associació per tal de sumar forces com a col·lectiu i per donar a conèixer el seu treball. Des de mitjans de desembre passat fins a aquest dissabte s'instal·laven de dimecres i diumenge la primera fira d'artesans i artistes de Sant Just i em fan una valoració molt positiva d'aquestes pràcticament quatre setmanes de fira. De fet, a A Randa doblegat s'ha creat aquesta associació d'artistes i artesans sanjustencs. De moment són 23 associats i sobran a més artistes. Si us interessa formar part de l'associació, podeu trucar al 609 67 46 25. Aquest any no es convocaran els Premis de Recerca de Batxillerat en la categoria d'àmbit local. El motiu és que la Junta del Centre d'Estudis Sanjustencs, que formava el jurat d'aquesta temàtica, considera que la majoria de joves no coneix prou la història del municipi. Per això ara treballarà per proposar-los diversos temes de Sant Just perquè hi puguin aprofundir i els puguin desenvolupar. Els Premis de Recerca de Batxillerat reconeixen treballs de recerca que fa l'alumnat dels centres de Sant Just en l'última etapa de la secundària. Fins ara hi havia tres categories. L'any passat, però, el premi de la categoria local va quedar desert i per això el centre d'estudis ara vol crear una base per l'alumnat de Sant Just. La intenció és que la categoria d'àmbit local es pugui recuperar. I acabem aquest bollot explicant-vos que Rifenyos, Rifenyes i Rifanyots és l'exposició que presenta Marc Villaló Vilallonga al celler de Can Genestà fins a principis de febrer. Es tracta d'una mostra que barreja fotografies de Sant Just amb unes figures fetes a través de desodorants rolons. L'exposició és un petit homenatge a la gent de Sant Just i, de fet, els Sant Justencs i Sant Justenques són coneguts com a Rifenyos i Rifenyes. Per fer-la, Vilallonga s'ha inspirat en unes joguines que ja existien, però l'he donat el seu toc personal I també Sant Justenc. A la mostra podem reconèixer elements representatius del municipi, com el Gualden, la plaça Campreciós, els gegants o el drac, el rifenyo. La mostra també compta amb una part inspirada en contes infantils i es podrà veure a Can Genestà fins al proper 3 de febrer. I de moment això és tot. Més informació a les 7 als Sant Just Notícies, edició vespre. Cinema sense límits. Cinema sense fronteres. Cinema sense mesures. En definitiva, cinema sense condicions, els dimarts de 8 a 9 del vespre, quan el cinema es fa ràdio. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smood jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suol. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem. Al Just a la Fusta parlem de tot el que passa a Sant Just. És una cosa molt dura, eh? Se va pujar de l'Iva. Toma està marxant pel costat de feina i veus que són gent més o menys preparada. L'única solució jo veig que ha de ser alguna cosa revulsiva com el que va passar a Islàndia. Cal posar optimisme on n'hi ha. El Juden està al costat d'ells perquè hem de trobar alguna solució. que sigui que sigui que estigui davant. El principal són els interessos de Sant Just. Sempre se t'acosta a algú que té alguna pregunta o que té alguna resposta. Perquè n'hi ha d'esperança, no? Just a la fusta. Vivim Sant Just en directe. Cada matí, de 10 a 1. La penya del morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio d'Esvern. Bona tarda, Sant Just, benvinguts de nou a La Penya del Morro, des darrere fins a les 7 del vespre, la segona part del programa de les tardes de Ràdio d'Esverri. Cristina, bona tarda. Bona tarda. Què tal, com estàs? Bé. I tu, Jordi? Molt bé. Sí, passa la tarda. Atenció, perquè d'aquí uns moments ens visitaran el Dani i dues, l'una que és la seva germana i l'altra l'Anna, que és l'amiga seva. que parlarem, tindrem un debat molt interessant sobre quin és el seu rei preferit després de la cavalcada de dissabte, que va haver aquí a Sant Just i Malció, Baltasar o Gaspar. Quin és el teu? El meu, jo és que saps què passa, que no he tingut mai cap preferit, perquè he pensat sempre que és millor tenir contents els tres, perquè a veure si tens un preferit i els altres dos te'ls portes en contra. No, home... Sí, que pot passar... I avui estrenem una nova secció, El món de Iago, que vindrà amb l'Helena i parlarem de... M'ha dit que vol parlar una mica de tot, és que no ho sé, no ho sé. Sorpresa. Sorpresa. M'ha dit que potser vol parlar de la Lucía Echeverría, el gran debate de Telecinco que va anar-hi fa un païll de setmanes, o també de la postura del PSC davant del dret de determinació. Jo crec que no té res a veure una cosa amb l'altra, però vaja, és la secció del Iago, també l'hi respecte. Però abans de tot això, Cristina, teníem pendent una cosa de fa un parell o tres dies, i és que vam començar a repassar quines podrien ser algunes de les claus de cara a la pujada, perquè és horrorós com ha pujat tot l'aigua, la llum, el gas, el transport... Fins i tot tu ens comentaves l'altre dia que havien pujat... els segells, perquè ningú envia segells perquè tothom ho envia per mail, doncs també hi ha pujat i vam donar algunes claus en alguns temes com per exemple la llum, la calefacció i encara ens quedem alguns consells per tant jo crec que podríem comentar el tema de la llum o la il·luminació perquè sobretot a l'hivern com poder estalviar davant d'aquestes pujades l'hivern la nit arriba abans i és un dels altres serveix importants una casa el tema de la llum. I la tercera despesa segurament. Però, clar, aquest consum també es pot reduir. Doncs sí, la manera més fàcil és, evidentment, no encendre les llums durant les hores de sol i fer-ho només quan sigui fosc, no? Això tothom acostuma a fer-ho. Això en principi sí, però bé, fas bé dir-ho perquè molta gent es deixa també la llum del rebador, la llum d'una habitació no està encesa. És important revisar-ho. Doncs sí, perquè sembla una tonteria, però si tu vas sumant tots els minuts que estan sent aquest llum, que no necessites... Al final sumen i sumen i... Sí, sí. Quan era petit, no? Quan era petit, ah, la llum del rabador! Jordi! I dic, val, d'acord. I sempre anaves a apagar-la. Sempre es queda alguna encessa. Sí, sí, sí. Un altre aspecte a tenir en compte és evitar les bombetes incandescents, ja que el 90% d'aquesta energia es converteix en calor i només en llum el 10%. Per tant, és molt important evitar aquest tipus de bombetes. També s'ha de tenir en compte el tipus d'espai que tenim a cada casa, és a dir, si hi ha una habitació, depenent del tipus de llum o d'intensitat que necessiti, es posa un determinat tipus de bombeta o una altra. Una opció són les làmpades de fluorescent compacte, que permeten estalviar un 70% d'electricitat. Ah, làmpades de fluorescent compacte. Sí, és una bona alternativa a les bombetes incandescents. Ah, doncs quan anem a una casa de làmpades, bonica paraula en català també, làmpada, doncs demaneu aquestes, incandescent d'electricitat. Sí, justament aquestes perquè permeten estalviar fins a un 70% d'electricitat i tenen una durada bastant superior a les bombetes incandescents. Bé, sens dubte és una millor opció que no pas les incandescents, però de totes maneres la millor de totes, clar, que jo recomanaria evidentment són les de baix consum, perquè realment estalvien un 80% d'energia i duran fins a 8 vegades més que no pas les altres dues. I és important tenir les bombetes netes? Sí, sí, sí, és bastant important perquè justament el fet que una bombeta estigui bruta, no?, o tingui pols o qualsevol altra, bueno, que la tapi, no?, doncs això fa que resti molta més lluminositat a l'espai que, bueno, estem perdent, no?, una energia que, necessàriament... És veritat, perquè a vegades es posa com una mena de tel, com una capa de pols sobre la bombeta, que allò no m'havia fixat mai... que és veritat, també fa pèrdua de llum. Hi ha alguna cosa més sobre el tema de l'il·luminar? Si et sembla, podem desmitificar un aspecte sobre les bombetes, que és el fet que, alhora, quan una persona té un llum d'intensitat regulable, No pel fet de baixar aquesta intensitat es redueix el consum. Perquè moltes persones diuen, bueno, doncs si baixi una mica, no? Arriba menys llum, doncs per tant la intensitat serà menys, no? No, el consum és el mateix, tot i que tu baixis la intensitat. Per tant, bueno... A tope, no? Sí. A tope sempre. No està bé saber-ho. Bé, aquests consells pel que fa al tema de la llum, però podríem parlar ara del tema del transport, perquè sembla que no, però també ens podríem estalviar alguns diners cada mes si seguíssim els consells pràctics que ens porta la Cristina. Per on comencem? Bueno, doncs ja sabíem que el preu de la benzina havia pujat, doncs ara també puja el preu del transport. No només el de la benzina, sinó també amb la pujada de l'IVA va pujar el preu del peatge. No, no, s'hi puja tot. Sí, sí. Bueno, doncs com no surt a compte utilitzar el vehicle privat en trajectes curts, doncs el més recomanable era utilitzar el transport. El problema és que ara també els preus de la T10, sobretot, que és la més utilitzada, ha pujat... I per tant, com a alternativa i el més aconsellable, doncs anar a peu. Anar a peu? O sigui, anar a peu a tot arreu. Sí, o amb bici pròpia, perquè el cos del bici també puja, ho hem de recordar. És veritat, però segons com fa mandra anar a peu als llocs? Sí, bueno, una alternativa també... I a part si has d'anar a Barcelona, per exemple, què? Clar, home, si vius fora, no?, a l'extraradi, com dius tu. Sí. Bueno, una alternativa és convertir el cotxe. Compartir el cotxe amb altres persones. Compartir el cotxe. Sí. Aprofitar la gent quan va a Barcelona, de Sant Jurs a Sant Jurs a Barcelona, per exemple, preguntar, no?, si algun veí, per exemple, que t'acompanyi... Clar, algun veí que... Sí. Així converteixes el cos de la benzina, vas canviant de cotxe, i bueno, vas convertint... En el cas que no tingueu cotxe o no pugueu utilitzar-lo per qualsevol motiu, una alternativa que s'està posant molt de moda en diferents pobles és la T11. Has sentit parlar? Sí i no. No i sí. Què vol dir això de no i sí, sí i no? Em sembla que la T11 és com una taseta inventada, que no és oficial i que la gent quan ha fet un viatge la deixa per allà per les instal·lacions del metro i llavors tu la pots agafar i utilitzar per anar fins a un altre lloc perquè durant una hora i mitja encara tens temps d'utilitzar-la. Sí, és això, exactament. És el nom que se li ha donat a la targeta T10 bàsica, que quan una persona, justament és el que comentaves, la cava, la deixa en una part visible de l'estació de metro perquè una altra persona pugui reutilitzar-la. Molt bona idea. Alguna cosa més pel tema del transport? Jo, com sempre, recomano fer exercici, com tu deies, i anar a peu. Si no es pot, utilitzem la T11 i que tothom ho intenti fer. D'aquesta manera mirarem d'estalviar una mica. És l'única manera. Alguns consells que potser moltíssim... Bueno, alguna gent pensarà, home, però és la sempre, però és que no ho fem mai a vegades. És que aquí està el problema. Està bé recordat. Gràcies, Cristina. Vols afegir alguna cosa més a tot plegat? Bàsicament que mirem de... Podria ser un propòsit, no?, això, Jordi? Sí, sí, sí. Mica en mica intentar anar fent, doncs, alguna cosa d'aquestes, com el de les llums, intentar estalviar l'aigua, no? Sí, sí, sí. Mica en mica anar incorporant d'aquesta manera, jo crec que les butxaques de les persones o els enllustencs, no?, doncs, veuran un bon estalvi. Ara, quan arribi a casa i em deixi una llum encesa, pensarem tu, Cristina. Mira, com la Cristina que diu a la ràdio que hem d'apagar la llum. Moltíssimes gràcies. Fem una pausa d'un segon i tornem d'aquí uns moments amb el Dani i avui les seves amigues. Amigues? Sí, que ha vingut. Una d'elles és la seva germana, que ha vingut al... I l'altra? L'altra... Si la nostra música us alegra el cor, el nostre programa està fet per a vosaltres. Tots els dimarts, de dos quarts de vuit a les vuit de la tarda, L'audició us acosta la nostra dansa en una proposta de mirament musical. Tenim preparades les millors cobles per fer-vos el regal de les millors sardanes. Us esperem. El cara a cara del Dani. Bé, efectivament, bona tarda, continuem a la Panya del Morro i com cada setmana tenim el Dani i el Joan en principi, però fa dies que no veia... Dani, bona tarda, abans de res. Bona tarda, Jordi. Bona tarda. Ja t'he vist que has ficat una veu així, el cara a cara del Dani. No, no soc jo, és l'home que tenim aquí per ficar veus, que és el Ramon. Sí, sí, sí. El Ramon, val. Per cert, el Joan fa dies que no ve, està bé o no? Sí, sí, sí, està molt bé, està molt bé. Ens enviem una salutació al Joan Sirivella, que va començar fent els cara a cara amb tu, però ja fa 3 o 4 programes que no ve. Sí, aquests dies, mira, porto aquí uns convidats i tal, fem una mica el debat de la gent... però del debat amb gent que opina. Sí, fas el que et dóna la gana. Sí, una mica. Una mica, sí. Ara estava aquí intentant amagar-ho, però... No, no dissimuli, se't doa lleuteu. Però no passa res, perquè sempre ens porta gent molt maca. I avui, Dani... Com l'Alberto. Com l'Alberto. Saludos, també, i bon any. Saludos, saludos. Salutacions. Que, per cert, avui veig que vens molt ben acompanyat amb dues noies, no? Sí. A la dreta tinc l'Anna Riera. Anna Riera, bona tarda. De l'Institut Sant Just, primer ESO. Que no és la primera vegada que vens a la ràdio, no, Anna? No, venia de petita. I què venies a fer de petita? L'Alt Nus, amb l'Hulaguer Ferragas. Amb l'Hulaguer Ferragas? Sí. I per què parlaves, de colxarola i de la natura o no? Sí, em sembla que sí, però no me'n recordo molt bé. Ja, perquè no se'n recordes, no? No, era molt petita. Benvinguda de nou i davant seu... I a la meva esquerra l'Anna Martínez, també coneguda com la meva germana. Home, Anna Martínez! Hola, què tal? Bona tarda, benvinguda. De sisè de primària de l'escola Montserrat. Per tant, tenim l'Anna, germana, l'Anna Martínez, que fa sisè de primària, després tenim l'Anna, de primer d'ESO, i tu, Dani, que fa segon d'ESO. I el líder, sí. Tu mateix ho dius, el líder, no? El líder, sí, sí. Amb aquesta camisa que ens has portat avui de colors. Sí, xulíssima, eh? És un semàfor. I una armilla, també, potser. Sí, una armilla. Escolta, ets un noi... Sí, sí. Elegant. Xubasquero. Molt elegant, aquest. Sí, molt. M'agrada molt, Anna, elegant. Anna, és que esteu aquí, què opineu del vestuari que ens porta el Daniel avui? Xulo, divertit. Te l'han portat els Reis o no? Sí, els Reis, els Reis. Oh, que guai. I en diràs tu de què parlarem avui? Sí, avui parlarem de moltes coses. De tres punts. Parlarem d'un debat dels Tres Reis Mags. Anna, sisplau, explica'm una mica el que portem avui. Avui portem els Tres Reis Mags en l'últim programa especial de la penya del Christmas. Sí, com recordeu que havíem fet... És veritat, que la penya... Varios programas de la penya del Christmas, la penya de Nadal. Un nom que ha tingut molt... Molt d'èxit, eh? Sí, ha arribat molt bé a tot arreu, eh? Sí. Que està movent la penya del Christmas, que són aquests debats que hem tingut aquest Nadal. Sí. I què més tindrem? Doncs mira, tindrem el debat, tindrem també una explicació dels regals que ens han portat a nosaltres. Sí. I... També tindrem dos activitats per aquest cap de setmana. Ah, molt bé, no? Sí, sí, sí, molt bé. Hi ha debat o no? Digues? Hi ha debat? Sí, debat. Quin debat farem avui? El debat d'avui tractarà del següent. L'Anna Martínez defensarà el rei Baltasar. L'Anna Riera... defensarà el rei Gaspar i jo el rei Melchior. Ah, o sigui, per tant cadascú defensarà un rei... Però els de Sant Just, eh? Clar, clar, no, no, o sigui, les carrosses d'aquí, dos des de la cavalcada de Sant Just. Bé, doncs ja veig que la cosa està molt renyida, Dani, eh? Això ja ho farem. Bueno, doncs ja esteu sentint aquesta cançó de Robbie Williams, Candy, i he pensat que com que aquest Nadal ha estat dolç i les gominoles són dolces, per què no posar Candy? Que candy en anglès significa carmel. Ah, això anava a dir, perquè si no, la gent com jo, que no sabem, no tenim ni idea. Bé, doncs amb el Roby Williams de Fons, a veure què us han regalat aquest Nadal, què us han portat els reis, expliqueu-me. Bueno, a mi m'han portat roba, molta roba. Ah, sí, eh? Sí, uns patins nous. Ah, sí, eh? Sí, m'havien quedat petits els altres. D'aquests en línia o no? Sí, sí, de línia. Ah, molt bé, que xulos. I els has estrenat per Sant Just? Sí, avui els he portat. On has anat? A casa l'Anna, l'Anna Martínez. Sí, aquesta quina mateix, no, Anna? Sí, bueno, hem donat una volta. Però per on, per Sant Just? Quina volta heu fet? Bé, per la plaça La Pau i després hem posat cap a dalt. Molt bé, molt bé. I a tu, Anna Martínez, què t'han portat els Reis? A mi m'han portat bastanta roba, un patinet i algun joc. Quin joc? De Nintendo, del Mario Kart 7. Ah, el Mario Kart. El típic. Sí, però bé, no? Sí, molt xulo. Molt bé. Us han portat bé els Reis, per tant, aquest any. Sí. Us han portat molt bé, no? Sí. Dani, i tu què t'han portat? Doncs mira, roba unes fitxetes molt maques per fer aperitius, per fer tapes. Sí? Sí, són... Són la, com ho diríem, la recepta, amb els passos i els ingredients, però amb fitxa, no amb llibre, que allà tens el llibre i et molesta i tal, no, amb la fitxa. És més senzillet i un llibre també m'ha portat el tió, el tió al llibre. Per aprendre a cuinar tot plegat, no? Sí. una càmera de fotografiar, també al Reis, o sigui que s'han portat prou bé. No, que t'has portat bé ells, tu, aquest any, perquè veig que el Reis ha respost. Això és fantàstic. Jo crec que les Nadals que et vam cantar a tu es van sentir a dalt, el Reis, i van dir, aquest l'hem de portar regals. Jo crec que sí, que per cert, si algú vol comentar què li han portat al Reis, ho pot fer al Facebook de la penya del morro. Ja sabeu que ja teniu el vostre mur, I els llegirem el dia que ve? Sí, sí, ho llegirem la setmana que ve. Però ha arribat un dels moments més destacats de la secció del Dani i companyia. El cara a cara! Avui, Dani, com comentes, un cara a cara a tres bandes. Sí, tres bandes. One, two, three. I que defensareu cadascú un rei, una carrossa, també, no? Sí. Que es va poder veure a la cavalcada d'aquest dissabte, on hi havia moltíssima gent. Sí. No sé si veu-ho. Jo inflanglobus, noi. Tu estàs inflanglobus? Sí, de les 9 fins a les 8, noi. Caram, i què és? 11 hores. Si em van dir que anaven amb una màquina d'eli. Sí, però... fent-li el nus, inflant el globo, o sigui que hi ha feina, hi ha feina. Doncs vosaltres mateixos, a veure, aquí defenseu cadascú i per què creieu que el vostre rei, o com a mínim aquí a la cavalcada, va ser el millor? Jo trobo que el Baltasar és el millor sí o sí, la carrossa superxula, els patges molt alegres, tiren carmels fluixet, bé, donen els carmels als nens i és tot perfecte. Jo, el Gaspar, perquè, bueno, sempre m'ha agradat des de petita. El rei Ros, eh? Sí, el Ros, el millor. I sempre m'ha portat tots els regals que jo volia i la carrossa superbé. Em mataria carmels com els altres reis. I tu, Dani, et creu el Melchó per defensar? El Melchó. Sí, jo el Melchó perquè des de petit m'agradava la seva barba blanca i tot. I jo, si us he de dir la veritat... Sí... Cada any he anat a la cavalcada de Sant Feliu. Què dius ara? Sempre. A mi no m'agrada gens Sant Feliu, però sempre agrada Sant Feliu. Però a partir de l'any passat vaig venir aquí a la de Sant Jús i espectacular. Em va agradar molt i aquest any una flipada. Ah, bueno. Han avançat molt, han tirat per tard. Escolta, encara ho has arreglat, eh, Dani? Han fet llums. Es van inventar unes històries de la penya, el moro i tot, però genial. Tot que és que van inventar unes històries. Sí, van dir que els reis sortien i... Home, perdona, això t'anam a dir. Això és veritat. Ah, els reis estaven venint des de la penya amb el moro, que la Raquel de Manuel ho fa molt i molt bé i va ser la mestra de cerimònia, esclar. Sí, sí, aquella noia, sí, que tenia veu... de Conte a Contes. I el Lluís Segura. No, el Lluís Segura no. Jo m'agrada molt el Melchor i perquè el Baltasar i el Gaspar no tenen comparació amb el Melchor. Vinda, que t'ho creus. I perquè el Melchor sempre és el primer i el ser el primer és el millor. Esteu d'acord amb això o no? No, no. No estic gens d'acord. No estic gens d'acord. A veure, el Baltasar és més simpàtic que els altres dos, eh? No crec, no crec. El Gaspar és el millor. No, no, no. I jo quan era petit... Aquí, en aquesta cavalcada aquí a Sant Jús, no, però a Igualada, a la noia... Per tant, veig que tu has estat a totes les cavalcades del món menys la de Sant Jús, no? No, no, dos anys aquí a Sant Jús, eh? Sí, sí, ja. Aquí a la noia, quan era petitet... Sí, però abans d'aquells dos anys. Sí. O sigui, has fet tot el territori català menys la de Sant Jús. Molt bé. Aquí a Igualada vam estar un poble d'Igualada i estàvem a casa meva tieta i van pujar als Reis, a casa de la meva tieta, i em van donar els regals a la mà, els Reis. A tu? Sí. A Gualada? Sí. Ostres, i com et va sentir? Doncs molt xulo, era molt maco, però esclar, ja era molt petitet. Vas passar nervis o no? No me'n recordo, sincerament, perquè era petitet i... Ja. Però sí, el... No com ara, que és tot un home, ja. No, sí, mira. Bé, doncs no sé si voleu, per acabar el debat, comentar alguna cosa més sobre les carrosses i tot plegat, abans de passar a l'agenda. Sí, jo volia comentar que el Melchor, a part de ser el primer de la colla, també és el... El que porta més il·luminació i més gent, crec jo, a les carrosses. Jo mai m'he fixat, però jo crec, estic segur, que a les carrosses sempre hi ha més gent al Melchó que a les altres. Bé, ara deixem que parli una mica les Annes, a veure què diuen. Vosaltres que esteu d'acord amb això? Jo crec que no, perquè sigui el primer no té res a veure. No té res a veure. Té molt a veure. Aviam, els tres són molt bons, els tres, però jo trobo que hi ha, destaquen... El millor és el Gaspar. Més. No, el millor és el Baslazar. No crec. No, jo m'ho crec. M'ha recordat que de petita sempre em mirava cada any la pel·li de Reis. A mi em va fer una firma. A mi una foto. Li vaig fer una foto l'any passat. Però quan et va fer la firma, Anna? Quan era petita li vaig demanar, li vaig escriure en un paper que em fes una firma i un dibuix i... Quan em vaig aixecar vaig veure sobre la taula del menjador un paper amb la firma del Gaspar, sí. Ostres, per tant el Gaspar és el teu preferit, perquè et va deixar un autògraf. Igualment abans era el meu preferit. Tens aquest autògraf emmarcat, penjat a la paret de l'habitació? No, el tinc guardat en un calàs, en un sobre. Ah, molt bé, molt bonic. Anna, tu veus que et vas fer una fotografia amb el Baltasar? Sí, bueno, era petitona, però és que sempre m'ha agradat. Al principi em feia por. Sí, això passa molt, no? Al desert sempre fa por el començament. Perquè ja, clar, jo és més moreno. Jo, mira, jo, a mi, jo perquè no soc pare, però si jo fos... No ets pare, jo... No, de moment no. De moment no. Que sapiguem, que sapiguem. Però jo si fos pare i anés a un centre comercial, els Reis Mags no em farien por, em farien por els fotògrafs, que hi ha al cantó de Reis Mags, perquè els teus fills volen fer-se una foto amb els tres reiem magos, i la dona que fa la foto et clava el millonazo. Ja, ben vist, ben vist. És una qüestió molt pràctica, però real. Quan a la cavalgada et poses allà al mig, li fas la foto i ja està. I gratis, tu. Sí, però no és fàcil, perquè a la de Sant Lluís hi ha moltíssima gent. És una de les activitats de l'any on més gent surt al carrer. En fi, la cavalgada de Sant Lluís vista per l'Anna Martínez, l'Anna de Primer d'ESO de l'Institut. Sí, era... Com? Riera. Ah, Riera, sí, és que no sabia allò, ho he intentat estudiar. I el Dani. Bé, passem a l'agenda dels propers dies. Tenim un minut per acabar la secció. Dani, tu diràs, què és el que tenim per avís a Sant Just? Recordem activitats per aquest cap de setmana. L'agrupació sardanista de Sant Just fa una crida a la ciutadania de Sant Just perquè s'apuntin als cursets per ballar seradanes. Avui, aquest dissabte, Tia 12 comença el curset. Apunteu-vos tots perquè jo ja és el tercer any que m'apunto i és molt, molt, molt, molt maco. Ah, o sigui, tu hi vas, no? Sí. Per tant, estaràs d'acord amb la Teresa Cots? L'altre dia, el dijous, va haver-hi aquí una entrevista amb la Teresa Cots, sí, sí. I en aquesta entrevista aquí a la ràdio... Moltes salutacions també per la Teresa Cots. En aquesta entrevista aquí a la ràdio va comentar coses com aquesta. Sembla que només tinguem castellet. Doncs també hi ha gegants, no es veuen pels mitjans de comunicació... Trobades gegants. Sembla que només es ballin aquí a Catalunya i es facin castellers. Promoció, que se li vulgui donar alguna cosa o no. M'imagino que tu, Dani, estàs d'acord amb el que deia la Teresa que sembla ser que a vegades només hi ha castellers i prou, però que les sardanes i els gegants també existeixen. I alguna activitat més de cara als propers dies? Sí. El diumenge 13 de gener, a partir de les 11, a Can Genestà, festivitat de Sant Antoni a les Tres Toms fins a les 11. A Can Genestà, esmorzar per cavallers. Ah, els Tres Toms, que és el Sant Antoni, Sant dels Animals, que els beneeixen, els treuen al carrer, i una altra festivitat també mítica i tradicional de Sant Just. Alguna cosa més per acabar? Sí, a les 11 hores, a l'església del Sant Just i Pastor, Missa solemne, posteriorment a la plaça Verdaguer, desfilada i benedicció dels animals, repartiment de borregos, mosquetell i coca. I a mi, si em deixes acabar, voldria afegir que a la part final del bolletí, a l'últim full... El bolletí de Sant Just, que és la publicació bimensual de l'Ajuntament. És com un diari, diguéssim, de Sant Just, no? Sí, sí. i podem trobar un calendari d'aquí de Ràdio d'Esvern per retallar. Jo us ho recomano perquè jo m'ho he baixat de la web per imprimir-m'ho i m'ho he fet i va molt pràctic pel despatx, us ho recomano. Pel teu despatx, que tens un despatxet amb les teves cosetes. Per la meva mare. Molt bé. Doncs, Anna i Dani, moltíssimes gràcies per haver vingut. De res, home. I ja sabeu que a la ràdio és casa vostra podeu venir quan no us doni la gana. Gràcies, gràcies. Dani, fins la setmana que ve. Adéu. Gràcies. Hola, soy Joaquín Reyes. Quería aprovechar esta ocasión para saludar a los oyentes de La Peña del Morro, que es un programa que realmente merece la pena. Está hecho por gente muy válida. A mí me encanta, aunque lo cierto es que no lo he escuchado nunca, porque... Nunca me lo perdonaré. 6 i 36 de la tarda, continuem en directe a la penya del morro de Ràdio d'Esvern Avui al programa estem d'enhorabona Cristina, sé que t'agradarà perquè estrenem una nova secció Jo estic molt content perquè tenim avui al programa un guionista de veritat Un guionista de veritat Iago Alonso Bona tarda Iago Hola, bona tarda. Hola, bona tarda. Bona tarda, família. Opa! És com una mica obscur, no? Vens de negre amb la música de Darth Vader. Sí, la música l'has escollit tu, eh? Sí, per això. La roba no, eh? No, la roba vinc... Avui no, però ve de sèrie. Algun dia, sí. Escolta, mira'm. Tu, que vens de sèrie, no vens sol per això. No, però una cosa et volia dir. Què? No tinc careta ni coses d'aquestes. Què vols, una careta? Home. És que no ho havíem preparat, això. Jo. Per exemple, Iago, el món de Iago. Com ho veus? Sí, però... No, no. Prefereixo una veu femenina, m'he portat de casa. Vols una veu femenina? Sí, jo me la... Sí. Ah, vale, doncs... Que ho faci ella, no? el món de Iago ara ja encara no hem arribat a la perfecció però està bé la gent es pregunta de què parlarem amb tu els dimarts a l'hora Una mica de tot i de res en concret. O sigui, el món de llago. El món de llago, sí, sí. Bé, això ho vam quedar, no? Sí, sí, sí, em sembla molt bé. Bàsicament, el que em sembla és actualitat durant la setmana. No se'ns passin coses. Com, per exemple, avui que ha anat el rei, el rei ha vingut a Catalunya... O el príncep Felip ha estat inaugurant l'AVE de Girona. Estupendo. Va per aquí això o no? Eh? Va per aquí o no? No, no. Ah, no? Han vingut. Han vingut avui. Ja, és que avui no he mirat les notícies. Tu un noi misteriós, eh, tu. Sí, bueno. Sí, sí, sí. Han vingut, no? Han vingut, han vingut. I han marxat ja o encara estan per aquí? Jo crec que sí. Passen nit aquí o...? No ho sé, no sé si no tinc ni idea. No ho segueixo. Cristina, això ho segueixes tu? No. No ho sabem. No sabem què fan, no? No sabem què fan. Home, jo crec que no. Sabem que han estat aquí, però encara la seva agenda tan personal com si es quedaran no la controlem. Home, el rei té un hotel aquí, no? Això anava a dir, el més normal és que passi la nit a casa seva. Allà. No el veig en un hostel. No. Allà a Gràcia o... Allà a la Rambla, no a Rambla. Com deia el Núñez, la gent de la Masia. Jo no el veig. Estava a la Rambla. No el veig, no el veig. Aquí tampoc. En fi, ja com tu diràs, estem a la ta disposició. Comencem amb un so, jo crec. A veure, el Nadal és llarg i, evidentment, passa moltes coses al llarg del Nadal, venen els reis, caga el tio, aquestes coses. I Lucía Echeverría va a la tele. A Telecinco, concretament. I aleshores voldria començar amb un so, si pot ser, al temps, no? Tirem-lo? Sí, vinga. Nuestra siguiente invitada es una escritora que ha recibido los galardones literarios más importantes de este país. Per situar els oients, és Jordi González, presentant el Gran Debate, un programa que fan a Telecinco, els dissabtes a la nit. Que no és la Nòria, és molt diferent, eh? Super diferent. No té res a veure. El programa comença... per la nit així dureta i no té hora de finalitzar i aquest dissabte jo el mirava bàsicament perquè van anunciar que no sé molt bé perquè estava mirant dissabte a la nit Telecinco Però van dir que parlarien amb Josep Pedrerol. És veritat. Que és el presentador d'aquesta cosa que fan a InterEconomia. Punt pilota. Punt pilota. Josep Pedrerol es veu que en un seu programa un dia va dir que ell, com Becàrios, no volia fer el programa, no? Sí. Molt despectiu pel Becàrio. Aquí, Becàrios, aquí no, eh? Que maco. Mañana l'equip habitual. Bé, jo que he sigut Becàrio. Deixa'm veure què diu aquest home. Total. que mentre sortia Pedrerol, que evidentment va sortir a quarts de tres de la matinada Sí, perquè era el gancho fort del programa Era el gancho fort Fijaros que tenim a Pedrerol La gran polèmica Bueno, polèmica No ho sé. Jo saps què pensava? No parlen, eh? La gent al carrer no parlava de Pedrerol, eh? Jo saps... Bueno, potser no ho sabem, això. No. Jo, de totes formes, pensava que fitxava per Telecinco o Mediaset Pedrerol i que anaven a fer el gran. Doncs mira, em he cansat d'intereconomia i ara vendré a Factory, saps? O Divinity, a fer el punto pelota. És una mica anar de Guatemala a Guatepeor, eh? Sí, però vaja. Jo no entenia que feia Pedrerol el gran debate i ha passat el temps i encara no entenc. Explicar la polèmica, en teoria. I la vaig veure, l'entrevista amb Pedrerol va ser un toston, va ser molt avorrida. Vull dir, no van dir res i bàsicament el van justificar. No, no... És normal, és que els becàries d'un dia no estan preparats... Però a mi el que m'agrada molt és que abans de Josep Pedrerol, l'entrevista com a estrella de la nit era a Lucía Echevarria. Ah, l'escriptora. Escriptora. que és, bueno, feminista, una escritora així com underground, no? Ella el que és el mainstream no li agrada massa. És basca, em sembla. Sí, i em va sorprendre que... Mira, que l'estem sentint. Això és el gran debate, dissabte 29. El cas. Sí, l'entrevista que li estava fent al Jordi González. Correcte. Total, que fa una dona així, una mica guerrera i que no ho vol saber en teoria res dels mitjans, explicant la seva vida... A un programa del cor. A un programa del cor, al gran debate. Sí, sí. que li diuen el gran debate, però parlen de coses que... Vam començar com no, parlarem de política i tal, però la política ara mateix és... Belén Esteban, què haces este fin de setmana? Total, que em va sorprendre, l'entrevista va anar tota sobre... Es veu que ha tingut uns problemes amb el seu marit, jo no entraré aquí. És estrany, és el que dius tu, és estrany que la Lucía Echeverría, que és escriptora del seu públic, ens imaginem, vagi a explicar la seva vida i les seves... les seves interioritats i les seves coses a Telecinco amb el Jordi González, que a priori no quadra gaire. Però ella deia, com hem escoltat una mica de fons al començament d'entrevista, que va anar perquè, si a alguna persona li ha passat el mateix cas, pugui ajudar-la. Ha fet un llibre del seu drama i tot això. I l'entrevista va durar com mitja hora, una mica més. Una cosa, és que la tenim tota l'estona de fons. L'hem de tenir tota l'estona de fons? No la pots treure, però ja anirem connectant. Posa música. Millor, millor, millor. El cas és que... A mi el que em va sorprendre és l'entrevista normal, va explicar sus trapos sucios, com fan en aquest programa qualsevol convidat, però aquest cas era Lucía Echeverría. Però em va sorprendre molt Que el tracte que tenia Jordi González amb Lucía Echeverría la va tractar una mica, un rotllo un poco despectivo. Què dius ara? Li va dir, tu eres una tipa que escribe. Oh. Tipa. Una tipa. Li va dir tipa. Però què dius? Sí, sí. Així? Així. A la cara? A la cara. Tipa. Però al minuto d'entrevista, eh? No vas per allò de... No, no, fem una mica de partit i ja t'ataco. No, no, no. Minuto, penalti, ja. Tu eres una tipa que escribe. Eres una tipa que escribe. Que vindria a ser escriptora. Clar, clar, sí, sí, sí. El que pel món és escriptora a Telecinco i Jordi González en diuen una tipa que escribe. Encara va tenir sort que no le digues tipeja, perquè clar... Home, si li diu tipeja... Ja, apaga i vámonos. No va reaccionar. Lucia Echevarria. Va com... Bueno, ell anava repartint joc, explicant sus penes, tal. Perdona, Lucia Echevarria és com tu, llavors? Què vols dir? Un tipus que escribe. Un tipus que escribe. Jo soy un tipejo que escribe. Un tipejo que escribe. Bé, el cas és que Lucia Echevarria va fer l'entrevista, tal, i aleshores, en plen Nadal, van tenir la brillant idea, el gran debate, de fer un debat, per això els diu el gran debate, Sobre los excesos navideños. Ah, excesos navideños. Tenien una sèrie de convidats allà. Mal la llei del debat, fer-lo aquest, justament, quan tens els dinars i els sopars i tot plegat. Perquè si ho fas després, dius, mira, tots estem iguals. Dius, vinga, parlem dels excesos navideños. Hem estat aquí pensant sis hores què podíem fer avui al programa i hem arribat a la conclusió que podem fer un debat sobre excesos navideños. Un equip de 30 redactors, eh? Tots allà treballant com bojos. A la factoria de tele. Sí, sí, tots pensant. Què fem, què fem? És 24, què fem? Excesos navideños. Molt bé. Oh, brillant. Van aplaudir quan algú va proposar la idea. Tenien allà com una sèrie de convidats que ningú era una... Bueno, hi havia una persona experta que no va parlar, no la van deixar parlar. De debò? Sí, ells discuteixen, encara que parlessin de la cria de l'escopinja, ells discutirien molt i llavors tenien una experta, una dietista i no va obrir la boca. Però era el ganxo, tu vas caure. No, no. El ganxo era Lucía Echeverría. Ah, era Lucía Echeverría. A veure, Lucía Echeverría, va, què feu? Sí. El proceso sería con un óvulo que no era mío, con el semen de él, claro. Bé, jo en tinc prou, ja, eh. Jo en tinc prou, eh. Perquè l'entrevista va fent, eh, vull dir, ja va parlant i tal. Era d'un nivell molt elevat, l'entrevista. Sí, sí. Total, que el Jordi González se'n va a aquella taula que té de debat. Sí. Hola, bona nit, ara parlarem de los excesos navideños. Sí. I Lucía Echeverría, quédate con nosotros. i aleshores tenien típica taula de debat d'un programa de tele tres persones d'una banda, tres persones de l'altra Jordi González al mig i com si fos Galindo De cròniques. De cròniques, al costat, asseguda, m'ha vist... Perdona, com si fos, no Galindo, cinc o sis Galindos, no? No, no, però quedava molt a baix ella. Ah, quedava molt baix ella. No sé, igual van improvisar allà una cadira, no sé com va anar allò, no sé, producció que van fer, i quedava com molt petiteta. Potser, a veure, no vull faltar de los Echeverría, però potser... Mini González era. Potser va, quan va seure, va... Va trencar la molla que hi havia al celler. No ho sé, no ho sé, pregunto. Potser pel que li va dir Jordi González estaria... Perquè per mi el millor de la nit va ser... Lucía Echeverría, quédate con nosotros, presenta't els tertulians, tal és tal, tal és tal, la dietista, no sé què, i nos acompaña Lucía Echeverría, i la frase textual és... En calidad de gordita. ¡Oh! ¡No puedo creerlo! ¡Oh, oh, oh, oh! Bravo, Jordi. Un aplaus. Sí. Un aplaus. Està molt bé. Normalment... Perdona, hi ha el cairon de sota que posa allà. Gordita. Gordita. Allà. Una tipa que escribe... El faldón. Coma gordita. Sí, sí, sí. O una tipa gordita que escribe. Jo per això no vull anar mai al gran debate, m'han convidat moltes vegades, perquè mai saps però no podem sortir. No? Bueno, no sé què dirien a tu. Un tipus que locuta. Un yonqui. Este, jo crec que et posarien... Este. Sí, Jordi Domènech. Este. Eso. Sí, sí, sí. No, pues en calidad de gordita. I va rematar, perquè podemos decir que eres gordita, i ja està. Lucía Echeverría no va reaccionar, que això és el que més em sorprèn. Es va quedar impassible quan li van dir una tipa que escribe. Però no, però una tipa que escribe no és mentida. Tipa és molt despectiu, però no és mentida. I gordita sí. Però gordita? Ja, és que és molt lleig, no? Si tu dius una tipa que està gorda, bueno, però gordita és com... No, no, no, no, tens raó, és veritat. Mira, toma, gordita. Mira, aquí tenim la ciutat de Chavarria, una tipa que està cerca. Sí. O Lucía Echevarria, que te has quedado bajita. No, Lucía Echevarria, en calidad de gordita. Es verdad, es muy... Yo me extraño el Jordi González, ¿no? ¿En calidad de qué estás, Jordi González? En calidad de presentador. Un tipo que presenta, ¿no? Un tipo que presenta. No sé, pero claro... a convidar una persona perquè parli de suspenes que ja has vist que 20 minuts abans de presentar-la en qualitat de gordita parlaven d'òvuls i de tot el seu drama A veure, perquè l'entrevista va fent Sí, a veure com estem A minut 9 d'entrevista, a veure què diu Ah, és molt bo aquest tros M'agrada que surti Lucía, m'agrada que hagas aquesta pregunta Va insistir tota la nit, all night long, que no cobrava. I a mi això em va sorprendre molt. És una mica de... Però si aquest programa cobra tothom. Però per això mateix, per això va dir, ho va deixar ben clar. El que passa és que no deixava de dir-ho l'entrevista, per això és normal que un tros que m'agafa de la jar ho estigui dient, no? Però és aleshores que és... O ens enganyen i va cobrar. Promoció del llibre, home. Home, no cobrant i a sobre permetent que li diguin tot el que li van dir, ho dubto molt, eh? I aleshores que van en calida de gordita i lerdita. T'han pres el pèl, amiga. Jo crec que una mica pa combral, no? Venir a hablar de mi libro i tal. Bueno, ella em tenia la mà tota l'estona i no el deixava anar. Això és veritat. Però, clar, no diguis que no has cobrat. Que cobra tothom. Què està passant? És veritat, és veritat. Jo no sabia que es pogués treure tant de suc amb dues cosetes de l'alçada de ceberria. Només dos apunts per acabar sobre aquest tema. Jo seguiré mirant el Gran Debate, perquè és un programa que no l'havia vist mai, però em va resultar molt interessant. Sempre portaràs programes culturals? No, no, no. Jo portaré barieters i telebesura a la propera. No, que... Bàsicament, que Lucía Echevarria, quan va acabar el programa... Jordi González li va dir algo així com esperamos tenerte pronto o volver a hablar con Ted, saps? Contar con tu presencia, això que es diu. I ella com marxant i amb veu baixa com jo no vuelvo nunca más. Va dir algo així. No m'estranya. Va dir això? I la segona cosa que volia dir és que jo he intentat recuperar el programa perquè a Telecinco hi ha una cosa que es diu com totes les webs de les cadenes tenen televisió a la carta i pots veure. Tenen tots els programes del gran debate penjats per qui vulgui veure'ls. Finco a la carta, no? Deuen tenir alguna cosa, sí. Que és apassionant repassar, saps? Sí, està molt bé. No, que bé, Los Soprano, no, no. Jo una nit em trago seis grandes debates, saps? Allà ho tenen tot, no? La crem de la crem. No ho tenen tot. Ah. Tenen tots els programes, excepte el del 29, del 12, que és el dia que va sortir Lucía Echeverría. Ah, o sigui, aquest programa no està a la volta del 5 de la carta? No hi és, no hi és. Però com és això? Què està passant aquí? No sé, jo no he trucat, si vols truca. Podem trucar, no? Adelante. ¿Tenim un telèfon o no? No, no, que va. No tenim telèfon. No està preparat. Si tenim un telèfon de Telecinco, truquem o alguna cosa. No, no, ja podríem matar el tema. Escoltem un moment a veure què diu. A veure. ¿Y te das cuenta de que no te ha dado la gana verlo, pero que una parte inconsciente de ti le va sacando? Fixa't la música que li posen de fons. No és nostra, eh? No, no, és d'ells, és el programa. Música de judici, d'una pel·li de judici, quan el culpable està a punt de confessar. Lo hice jo, lo hice jo. Código rojo, eh? No, no, no. No, claro que no. Bueno, total. És la seva vida, no? Bueno, escolta, deixa'm-la ja, Lucía. Jo volia parlar una mica de la ressaca electoral. Sí. Perquè... hem tingut eleccions a Catalunya i just abans de Nadal ja teníem president i tothom està parlant de pactes que farem aquesta legislatura que si farem retallades, que si no que si l'eurovinyeta totes les mesures que s'han de prendre durant els propers 4 anys qui diu 4 anys diu 6 mesos però em fa molta gràcia el PSC PSC. Però per què fa gràcia? Home, perquè ells encara estan amb la consulta. Ah. No? Ja, però és que tens una cosa... De què diem? Sí, no? Quizás. Pode que sí, pode que no. A tu et fa molta gràcia el PSC, però potser la gent que està dins del PSC no li fa tant tant. Que a mi em faci gràcia, jo crec que amb ells els hi és igual. No, no, no, que ells mateixos no els fan tanta gràcia, potser. Jo crec que tenen un plat en ullà muntat a dins del partit. Per això, per això. I clar, avui he vist que deien que ara potser ens abstenim amb la votació de la... Pobre, a mi em sap greu, perquè dius, no els hi podia... Després de tenir Pere Navarro, no els hi pot passar res pitjor. Sempre et sembla que ja no res pot anar pitjor, però sí. Sí, sí. Mira la Lucía de Chavarria. Correcte. Sempre et pot passar com Lucía de Chavarria. Que lo petes com a escritor underground i acabes el gran debate. Bé, total. El que he arribat és a una conclusió, i és que al PSC el que li passa... És que té la regla. Què dius ara? Correcte. Té la regla? Té la regla. Sí, parem les rotatives, PSC... Para la música, para la música. Para la cita, para la cita. El PSC té la regla. Sí, sí. Seria una exclusiva. Escolta, Ijo, si us porto... Moltes gràcies. Des del temps, eh? Sí, sí. Perquè és una exclusiva de currada. Els hi durà moltíssim. Sí, sí. Aleshores, però diràs, Iago, tu ets un tio, no? Sí. Bé... De moment sóc un home. Sí, fins que es confirmi, sóc un home. Aleshores, home, aquesta afirmació està lleig, que la facis tu. No saps què és. Per això... Algú podria pensar que és sexista, o dir, home, escolta, Iago, estàs pixant una mica fora de test? Correcte. Que sí, que sí, estem pixant fora de test, però és igual. Però és igual. Però és que l'afirmació no és meva. Ah, no? És de l'Helena. Ah. Helena Martín. Hola. Hola, donata. Home, Helena Martín. Bona tarda. Home, què tal? Com estàs? Molt bé. Benvingut al programa. Moltes gràcies. Què et sembla el seringuito que tenim muntat? Gràcies. Sí, no? Sí, m'agrada molt. Ja, jo ho sabia, això és bé. A l'Helena la porto en qualitat de dona. Ah, de dona? De dona. Ah, molt bé. Ah, bueno, i... Perdona, com a objectes? No, no, de persona. Ah, com a persona. Persona, dona. Val, d'acord. I com a veu maca. Sí, és veritat. A veure, Helena, et digues alguna cosa, Helena? Hola, Jordi. Oh! Perquè jo tinc una teoria que tot ha d'estar compensat, no? Saps? O sigui, la vida és un equilibri. És veritat. Aleshores... Tot compensa l'Helena, no? No, vull dir que... Ah, a veure... No ho sé, no ho sé. Deixa'm acabar la teoria. Perdona. Va, què vull? Tu al programa tens aquí una veu preciosa, de dona, meravellosa, correcta, i després està la teva veu. Sí, és veritat. Aleshores, vinc jo amb la meva veu caca, podríem dir-ne, i queda descompensat, aleshores porto l'Helena. Ah, està molt bé, perquè a tot arreu on vas Porto l'alena Si vas a comprar el pa Porto l'alena I demanes a ella I el pago jo Està molt bé Que guapo, i això que jo també vull fer-ho Que... Què s'ha de fer? Ah, no sé. Vull dir, agafes una noia que tingui una veu maca i li dius que t'acompanyi. Clar, tu tens la Cristina. Perdona, eh? Tens raó, perdó. Reivindicat una amiga, Cristina. Que de veritat, Jordi. Perdó, perdó, és que no ho havia entès. Ja, ja. Un tipejo corto, vull dir, no havia arribat. Bueno, bueno, perdó, perdó. Total, que la teoria no és meva. És de l'Helena. El PSC té la regla. És l'exclusiva d'aquesta tarda, dimarts. Molt bé. Que ens l'expliqui l'Helena. El PSC té la regla perquè té com dolor de regla. Perquè es posin com es posin, no va millor. És a dir... Tens les regles i et fa mal, ja pots canviar de postura. Això ho fas d'explicar-m'ho perquè jo, per exemple, no tinc ni idea, o sigui que t'agraeixo. Home, doncs tu pots intentar canviar de posició, no?, quan tens mal de ronyons. Ah, és veritat, és veritat. Però no, vull dir, hi ha una estona que et penses que tot va millor, però és mentida. Sí. Tot torna a la normalitat. Llavors el PSC ha intentat canviar de posició com si li fes mal... els ronyons, però no ha anat... No ho treuen, això. No va, no ho treuen. Hi ha hagut com tres canvis, no? I aleshores m'agradaria repassar les postures del PSC. Ah, les postures del PSC. Sí, sí, m'agrada la idea. Primer de tot van dir, consulta legal, però al PSOE no li va fer gaire gràcia. Després el PSOE va dir, bueno, que res de res. I avui han dit que ni sí ni no. O sigui, que s'abstenen, que no diran res. I jo ja et dic que no l'hem acabat aquí. Bueno, és la tàctica una mica d'anar provant, no? Ara dic això a veure com va, ara dic allò a veure com va... Això no acabarà bé. Clar, si han canviat molt, no? Han canviat molt d'opinió. Un dia s'hauran de mullar, eh? Sí, jo crec que sí. Un dia hauran de votar o no, perquè potser són, com es diu, convidats de pedra al Parlament. I per pixar una mica ja fora de test i acabar amb el PSC... Sí... que canviïn el color. Ah, sí? Home, vermell. Vermell, clar. Ah, ja us heu tot quadre, per això, la teoria aquesta que deies, no? És lletge el color. És veritat, és veritat. Bueno, Iago, no sé si... Bueno, no, no, excepte que... Un minut, un minut. Un minut ràpid, eh? Un minut ràpid, perquè hem d'anar... Abans que ens tanquin l'emissora, hauríem de... No, res, que avui han donat ja qui són les pel·lícules candidates als Goy i tal, que això és apassionant. És veritat, sí. I a mi m'ha sobtat molt... Bueno, les tres amb més candidatures, que això que sempre queda molt bé, Blancanieves, Lo Impossible i Grupo 7. Sí. És una película, Grupo 7. Grupo 7. Blancanieves té 18 candidatures. 18 candidatures, Blancanieves, eh? 18 d'on surten, saps? Què vols dir? Que són moltes. Hi ha més candidatures que donen. Millor càtering. Jo li deia a l'Iago que hi ha moltes categories que és home i dona. Llavors, clar, hi ha millor interpretació femenina protagonista, millor interpretació masculina protagonista, de repartiment masculina i femenina. Home, 18 dies arriben. És moltíssim. Això es converteix en una gala. Sí, sí, amb una gala i llarga. Bé, de fet, nosaltres... Què ens fas fora, no? És que no hem d'acabar allà, perquè nosaltres no estem a una gala del Colla, que és eterna, sinó que tenim una hora d'acabar i en aquells moments arriba la Carme amb les notícies de la set. Iago, moltes gràcies per haver vingut al programa. Helena, que vagi molt bé. Merci. Adéu. Gràcies a tu. Adéu. Adéu, adéu, adéu. Bé, Cristina, ens veiem demà a partir de les 5. Gràcies a tothom per escoltar-nos i us deixem ara amb les notícies de les 7. Que vagi bé. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Fins demà!