#189 - Reciclatge, joves, hípica i lletres a Sant Just

i considera precipitat que el jutge instructor arxivés el cas sense esperar l'informe final de l'agència tributària. El fiscal creu que cadascun dels sis germans Carulla van aconseguir de manera irregular entre 400.000 euros i un milió abatint impostos. I l'agència tributària ha aclarit en un comunicat aquesta tarda que l'extresorer i exsenador del PP, Luis Bárcenas, no es va acollir a l'amnistia fiscal aprovada pel govern de Rajoy. Avui s'ha sabut que Bárcenas va tenir 22 milions d'euros en comptes bancaris a Suïssa, que va buidar un cop imputat en el cas Gürtel. I el seu advocat havia declarat que l'extresorer del PP va regularitzar 10 milions en acollir-se a l'amnistia fiscal. Hisenda ha desmentit, doncs, les declaracions de l'advocat i ha negat que Bárcenas s'acollís a la declaració tributària especial. L'Ajuntament de l'Hospitalet de Llobregat convertirà l'antiga fàbrica Godó i Trias en un centre gastronòmic de referència. El cuiner Ferran Adrià assessorarà el consistori sobre la posada en marxa i gestió del nou centre. L'Hospitalet Mari Carme Gallego, bona tarda. Bona tarda. El projecte vol convertir l'antiga fàbrica de principi del segle XX en un mercat on s'expossin productes típics catalans i es pugui comprovar directament la seva aplicació a la cuina. L'alcaldessa de l'Hospitalet, Núria Marin, ha dit que contribuirà a fer de la ciutat un referent gastronòmic. Un espai que volem convertir en un expositor de la gastronomia de Catalunya, que volem convertir també en un referent europeu de la dieta mediterrània. Tenim totes les característiques i les potencialitats perquè aquest espai pugui esdevenir en un dels puntals també de lligar aquest turisme i la gastronomia a la nostra ciutat. El projecte es completa amb la construcció d'un aparcament subterrani. Bona tarda us per l'Eduard Cabré. En futbol, Martín Petroff és la principal novetat de la convocatòria de l'Espanyol per jugar demà contra el Mallorca. Amb tot, el club blanc i blau està pendent de rebre el transfer que el permeti jugar i ser inscrit en el partit. Ha quedat fora de la llista l'uruguayà Juan Albín, que vol marxar a Nacional de Montevideo. El tècnic Javier Aguirre li ha donat permís per negociar la seva sortida. El jugador que me pidió a mí salir, vino a mi oficina, me pidió oportunidad de salir, hablamos, vimos lo mejor para el club, para él y accedimos a que empezara a negociar su representante con Español y con Nacional de Montevideo. Y esta semana ha sido larga para Juan porque está distraído, está ya con... Digamos, la maleta hecha para irse, quiere minutos, lo entiendo. Destacar també la presència del brasiler Felipe Mationi en aquesta convocatòria, recuperat d'una doble lesió al genoll, i de Sergio Tejera, Noy Sonestuani i Víctor Sánchez amb molèsties físiques. I amb bàsquet, avui el Barça s'enfronta al Besictes en la quarta jornada del top 16 de l'Eurolliga. L'enfrontament començarà a tres quarts de nou del vespre a Istanbul. Notícies en xarxa Fins demà! En directe, amb atendis de Sant Just d'Esvern, al 98.1 de la FM i a tot el món a través de ràdio d'Esvern.com, comença un programa amb molta penya i molt de morro, la penya del morro. Què tal? Bona tarda, Sant Just. Com esteu? Benvinguts al programa de les tardes de Ràdio d'Esvern. Us parla i us saluda Jordi Domènech. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Des d'ara i fins a les 7 del vespre, això és La Penya del Morro. Avui al programa començarem parlant de l'actualitat d'en Justenca amb la Carme Verdó i Carme. Molt bona tarda. Hola, bona tarda. Avui ha passat per la ràdio. Si no, no podem parlar a la Carme, que se'l mereix molt des de fa ja molt de temps. Sí, sí. Des que va néixer. Atenció, perquè... Que em fas la pilota. Què? Ja necessites algun favor? No, no, no, perquè ja ho tinc obert, a més. Ah, sí? En un segon? En un segon ho tinc obert, ja t'ho explicaré, és veritat, a més. Bé, de totes formes, el que diem és que avui ha passat per Ràdio d'Esvern, el regidor de Medi Ambient, i s'ha parlat de la campanya En vas on vas i tot plegat, i d'altres qüestions que d'aquí un moment repassarem a l'actualitat Sant Justenca de la Penya del Morro. Oi, Carme? Sí. A més a més també avui al programa a la secció dels amics de Júlia Atmetlla, una jove de Sant Feliu que té... que els meus amics sempre fan moltes coses. Ens portarà la Marina Soler, que a més a més fa hípica, és a dir, munta cavall a Sant Just d'Esvern. A l'espai d'educació canina, avui sabrem la història del Cocker Spaniel, aquesta raça de gos. Aquesta m'agrada. I a la segona hora del programa, què opinen els joves de Sant Just sobre Sant Just? I acabarem el programa amb l'Arnau Cònsul i la seva secció de llibres. Tot això, com sempre, amb la col·laboració més que especial de la Cristina Vargas. Cristina, bona tarda. Ui, que no t'escoltem. Cristina, bona tarda. Bona tarda. Bona tarda, Cristina. Què tal? Sabies, Jordi, que els esquirols no tenen memòria? Ah, no? No. Jo em pensava que només eren els peixos. La penya del morro, un programa amb més morro que penya. O era més penya que morro? Bé, atenció, abans de començar, estem d'enhorabona al programa perquè hem aconseguit una cosa que a mi m'agrada molt, que és un premi pels nostres oients, en forma de sopar, eh, Carme? I aquesta vegada amb la tasca dels rifenyos... situada a la carretera Reial. Si algú ens truca des d'avui fins divendres que ve, que és quan fem els sorteig, el 933723661, que és el telèfon de la ràdio, podrà participar en aquest sorteig. Atenció, perquè les normes les vaig a comentar ara mateix, que són molt fàcils i ràpides. Una trucada per persones. I després els col·laboradors no poden trucar. De cap programa? Els familiars sí. Els col·laboradors d'altres programes sí. Els de la penya del morro anava a dir. I la falca que hem fet fa així. A veure si us agrada. Vols guanyar un sopar per a dues persones a la tasca del Ripenyos de Sant Just d'Esvern? A la penya del morro et convidem a participar al nostre sorteig del divendres 25 de gener. Només cal que ens truquis entre les 5 i les 7 de la tarda, donar les teves dades i esperar ser l'aportunat o afortunada que guanyi aquest meravellós sopar. 933723661 Truca i guanyi un sopar per a dues persones a la tasca del Ripenyos, carretera reial número 24. La penya del morro. Ens agrada alimentar els nostres oients. Ja ho sabeu, des d'ara fins divendres que ve, que és 25, sortegem aquest sopar per a dues persones, a tothom qui ens truqui al 933723661. Gràcies a la tasca dels rifanyos que intentarem parlar amb ells a la segona hora del programa perquè ens expliquin què és el que fan i que ens expliquin aquesta promoció i aquest sopar que està valorat, em sembla, com uns 30 euros per persona. Ah, sí? Un sopar més llarg. Per això, i bo, que es menja molt bé la tasca dels rifanyos. En fi, Carme, d'aquí una estona en parlem de tot plegat, però ara passem a l'actualitat. Sant Justenca! La separació de la matèria orgànica segueix sent una signatura pendent a Sant Jus d'Esvern. La matèria orgànica, eh?, perquè tot el tipus de reciclatge, Sant Jus, és un dels pobles amb més índex de reciclatge de Catalunya. Sí, però el problema és que estem estancats. Estem estancats. No és que vagi molt malament, sinó que... No es millora. No es millora. Però és que Sant Jús està un dels índexs més alts de tot Catalunya. Però es pot millorar. Sí, estàvem en segona o tercera posició de tot Catalunya. La quantitat d'impropis que es troben en els contenidors fan que el compost resultant del seu reciclatge no es pugui aprofitar del tot. Sant Jús, per cert, és un dels municipis que més residus genera per habitant. Carme Berdoi té més informació. Doncs de la matèria orgànica recordem que les fàbriques de compostatge el que fan és obtenir un adob que pot servir pels agricultors i si no se separa bé aquesta matèria i el contenidor marró i afegim altres materials, l'ús del compost que se n'obtingui queda molt limitat. I per això és important reciclar bé la matèria orgànica. A més a més, això sí... Hi ha un centenar de persones que fan autocompostatge a casa seva, Sant Just, amb les aixelles orgàniques que generen. El regidor de Medi Ambient també ha destacat que la recollida de paper Sant Just continua baixant molt perquè el continuen robant. És una cosa generalitzada a Catalunya. El paper. Sí, no has vist mai camions de gent que recull el paper dels contenidors i no és el camion de les escombraries. Sí, senyora. Doncs hi ha gent que ho fa per vendre'l, no? En un mercat, suposo, negre. Negre i la cala. Sí, senyora. Recordem que l'any passat hi existia aquest problema i, de fet, la quantitat que va haver recollit l'any passat va baixar un 20%. Aquest any encara no tenim aquestes dades oficials. Sant Jus, però, és un dels municipis, com deies, que més residus produeix per persona. En concret, és més o menys un quilo i mig per habitant. Ah. I, en canvi, a la comarca, la mitjana, és 1,3 quilos. Per tant, és una mica més de residus. I agafa el sistema de recollida, que va canviar el mes de març, però jo els considero que està funcionant molt bé amb l'empresa Orbacer. I, bé, per exemple, la neteja dels contenidors, que era un dels punts que es volia millorar, ha millorat i confia que es tancaran un centenar de bateries de containers als carrers al llarg d'aquest any, també. On vas? Ets de plàstic, el groc. Carall, tu ets de metall, el groc ja val. Bé, Pere Uriols efectivament és regidor de Mediament de l'Ajuntament de Sant Jurs i a més el seu partit polític és Iniciativa per Catalunya Verge. Tu on vas? Encara que siguis de plàstic... Sí, sí, sí. Masels, un moment, silenci per favor, perquè hi ha hagut polèmica amb aquesta campanya, com ja hem comentat fa uns dies... L'heu preguntat al regidor sobre aquest tema? Sí, sí, i ell, Pere Riols, creu que confon aquesta campanya a la ciutadania. Una campanya que està finançada, com sentim, ara no l'hem sentit perquè no l'hem sentit sencer, però un cop s'acaba, ho diu, finançat per Ecoembes i promoguda, però per la Generalitat i que pretén que la gent separi els envasos de plàstic i de vidre i no només reciclar o reduir directament els residus. Perquè Ecoembes, que és una empresa de què? És l'empresa que s'encarrega de... O sigui, ara no sé explicar-t'ho... O sigui, no sé quin és el nom, però saps què va bé? La nostra responsabilitat, Generalitat de Catalunya, amb el finançament d'Ecoembes. Aquí. Tu quan compres una llauna, per exemple, que té aquelles flatxetes... Sí. Doncs aquelles fatxetes són aquest codi que totes les empreses... Això és el que depèn de Coembes. Llavors, per aquesta empresa és costós haver de separar els envasos de plàstic de contenidor gloc de la resta de plàstics o de bosses que s'hi llencen, però bé, això no vol dir que no es puguin reciclar, que el plàstic que puguem llançar en un contenidor groc, es pugui reciclar igualment, encara que sigui més costós de reciclar. O sigui que realment sí que confon a la gent, no? Sí, sí, sí. I, de fet, el mateix Pere Oriol el que ha dit és que el criteri a l'hora de separar aquests materials no hauria de ser si seran envasos o no, sinó si es poden reciclar o no, perquè les joguines, per exemple, no es poden reciclar i, per tant, ell aconsella a la gent de Sant Jus que continuï separant el plàstic com fins ara, no només llançant-hi els envasos. De fet, circula per internet una fotografia que diu l'autèntic objectiu de la campanya Envas on vas. I llavors diu, número 1, les empreses que fabriquen envasos paguen un impost per cada envas, que produeixen en concepte del cost que suposa reciclar-los. És un impost que paguen aquestes empreses que produeixen envasos. 2, evidentment, també es generen molts altres residus que no són envasos, però que també costa diners reciclar-los. I que són els altres, que comentem, que van al contenidor groc, per exemple. Aquests altres residus fan encarir l'impost que els envasadors paguen, ja que reciclen juntament amb els seus envasos. No sé si en seguiu. Si ho feu, deixeu de fer-ho, avisarem a la policia. No cal tirar. I 4 diu Ecovidrio i Ecoembas, que són aquests fabricadors d'envasos, han finançat aquesta campanya perquè tot allò que no sigui envàs vagi a rebuig. i no es recicli. Així, d'aquesta manera, aconsegueixen que s'abarateixi l'impost que paguen i poden augmentar els seus beneficis. Feia la marinera, eh? Té a la marinera la situació. Bé, això és una fotografia que corre per Facebook i una mica és el que hem comentat ara. En fi, continuem repassant més notícies de Sant Just d'Esberg. Avui anem molt tard. L'Ajuntament vol implantar fibra òptica a tot Sant Just. Atenció, internautes del municipi, perquè, de fet, ja ha començat a treballar amb telefònica per aconseguir-ho, per tal de millorar la connexió a internet de tot el poble. De fet, s'ha comentat, que el nou barri de Mas Lluí ja compta amb aquest suport, però el servei era fluix a la resta del nucli urbà. Carme Berdoi, tant més informació. Sobretot era eficient a les zones de Can Cantaler i del Gualden. Per tant, comença un tràmit. No vol dir que això s'hagi instaurat encara, sinó que s'està començant a... S'està treballant perquè s'aconsegueixi aquesta fibra òptica, ara tot just comença, per tant encara no és que demà ja tots ens vagi millor internet. Què és dir, que el Walden sí que tenen ja fibra òptica o que no? No, no, no, que a més lluï, com que és un barri nou sí que el té, però que en canvi a la resta del poble és deficient tota la fibra òptica, sobretot és molt dolenta al Walden i a Can Gandaler. I fa poc temps que s'ha acabat d'instal·lar aquest sistema al polígon del sud-oest, cosa que... Estic fatal, no vull? No. Cosa que facilita les activitats de les empreses ubicades en aquest sector. Sí. Un llegeix tot de revés. No passa res. Com és? Perquè tens un nou do molt buscat, també, per cert, eh? Ah, sí? Que és la lectura ambidestra, que es diu. Alguna cosa més sobre aquest tema? No, ja està bé. Ja descansant de bordes i més, no? No. Com és la Carme, es guarda notícies per després a les 7 al Sant Lluís Notícies. No hi ha més de dies, aquest tema. Ah, no? Bé, i atenció, perquè el proper setge... Home, aquesta notícia sí que m'agrada, ja... Ja ho sé. Preparem totes les sintonies i tot plegat. Queda un mes exacte, eh? Queda un mes exacte, però ja estem anunciant, perquè això és històric, eh? El que anem a fer ara. No, ja hi ha canvis. Ja hi ha canvis? Ho anunciem perquè hi ha canvis. Sí, sí, sí, sí. Ho hem de comentar, perquè, atenció, amics i amigues, el proper setge de febrer, ja us ho podeu guardar a l'agenda, que és dissabte, Sant Jus celebra el Salt Carnestoltes. I no oblideu que l'11 de setembre celebrarem la diada. Aquest any hi haurà dues categories... No, però una cosa, ho diem també tant d'hora, perquè hi ha les comparses on la gent es pot inscriure, també poden anar en categories individuals, en les diferents històries i tot plegat. Aquest any hi haurà dues categories menys al concurs, però s'introdueix la de millor comparsa escolar. Buscando en el baúl te lo recuerdos. Cualquier tiempo pasado nos parecen... A més, la rua començarà al Parc Maragall en lloc de davant del mercat municipal. Si puc donar la meva opinió, que suposo que sí, una decisió molt encertada, perquè davant del mercat allà hi ha un caos de gent que no hi cabia ningú. Al Parc Maragall hi haurà espai més tranquil·lament al barri nord, a la plaça gran... Molt grossa perquè tothom pugui fer aquestes coses. Carme, tens més informació de tot això? Sí, perquè aquest any hi haurà menys premis al concurs de disfresa de carnals toltes. Sé la que ho has dit, no? Sí. Hi haurà quatre categories en lloc de sis. O sigui, n'hi ha una de nova, però s'entreuen igualment. Molt bé. I la nova categoria és la que tu deies, nova comparsa... Ai, nova no, millor comparsa escolar. També continuarà millor comparsa de deu persones o més. Oh, ok. millor grup, que seria de dues o nou persones i millor individual. I l'escolar el que fa és incloure 30 o més membres d'AMPES d'escoles de Sant Just, que ja participaven bastant a la Rua del Carnar Estoltes, que serà el 16 de febrer, per tant, una setmana més tard del que és habitual en general, i és una cosa que s'acostuma a fer aquí el Campes de Sant Just. I la desfilada del municipi compta també amb aquesta novetat, que és aquest canvi de recorregut, però sí que acaba igualment a la plaça Camoapa. I si voleu participar al concurs, Podeu inscriure-us a l'Ajuntament? Encara no, eh? De l'1 al 12 de febrer. Vinga, Jordi, tira! Bé, hi ha un aire festiu que comença a florar a la penya del morro. De totes formes, deixo m'explicar que tinc l'honor per tercer o quart any consecutiu de presentar el concurs de Carles Tolta, sí, de Sant Just. I jo tinc un dilema, no sé encara com anar disfressat. Per tant, totes les suggerències que tingueu... Un any ens ha de ser cas. Què vau dir, un any? Era l'any que feia molt fred i vas anar d'esquiador, no? Vas anar d'esquiador. No, perquè havia nevat a Sant Jús, no? No, perdona, perdona. Van dir que nevaria a Sant Jús. Des dels serveis meteorològics de Ràdio Desbena es va fer notícia, es va dir a tot arreu, tothom nevarà, nevarà. I al final va fer una calor. Sí, era l'any passat, llavors. L'any passat i llavors vaig anar d'esquiador perquè era un esquiador que buscava... Va fer calor però no va nevar i vaig anar d'esquiador que buscava la neu per Sant Jus. Al final no la va acabar de trobar. En fi, aquest any, de què puc anar disfressat com a mestre de cerimònies i presentador? Si teniu alguna opció, lapenyadelmorro arroba gmail.com Aquest any hi ha temes. Sí. Artista plàstic. Molt bé. Lladre de senyeres. Molt bé. Ah, està molt bé, no? Hi ha coses de senyera. És veritat, puc anar amb un passamuntany i amb una motxilla i amb totes senyeres que surten de la motxilla, per exemple. Està molt bé, és fàcil. Sí, està... M'agrada la idea, tot i que no vull anar a presó encara, Carme, però segur que us ho pensarà. Doncs és pràctic i és fàcil. Sí, això sí. En fi, puc anar també de la Fundació i no aparèixer. I és que, Cristina, no ho saps, però la Fundació era una empresa que havia de portar uns cursos i al final no els va portar. Ah, i això per què? Ui, és llarg d'explicar. Ui, és que és llarg d'explicar. Però vaja, que va haver-hi un malentès entre l'empresa que gestionava aquests cursos durant 20 anys aquí a Sant Jús, l'Ajuntament, les bases de presentar, coses internes, que són detalls així de concurs públic, i finalment se li va adjudicar un altre, la gent no... El resum de l'any està explicat. El resum de l'any està explicat. Sí, sí, està explicat, però... Però vaja, que és una cosa, és un col·laborat que hem tingut aquesta tardor a Sant Jús. Com a mínim... que quedi clar, això. Sí, sí. Bé, Carme, moltes gràcies. Adéu, bona tarda. A partir de les 7 als Enjust Notícies d'edició vespre i ara tota la informació que vulgueu a radiodesvern.com. Fem una pausa per la publicitat, Cristina, i d'aquí uns moments tindrem a la Júlia Atmella i la seva amiga Marina Soler, que fa hípica i munta a cavall aquí a Sant Just d'Esvern. El Pony Club Catalunya no ho sabem. Ara ho sabrem d'aquí uns moments. Ràdio d'Esvern, 98.1 Ràdio d'Esvern, 98.1 La Mireia va tenir un accident de moto als 25 anys, anava d'acompanyant i es va quedar preplèjica. No costa res fer un gest de posar-se un cinturó, no costa gens cordar-se un casc i tampoc costa res tornar caminant a casa, cosa que jo ja no puc fer. La meva vida dels 25 anys es va quedar allà, a l'asfalt, i allà es va quedar. No té res a veure amb la que tinc ara. Sí, podem evitar-ho. Servei Català de Trànsit. Generalitat de Catalunya. El just a la fusta, parlem de tot el que passa a Sant Just. És una cosa molt dura, la pujada de l'IVA. Està marxant pel costat de feina i veus que són gent més o menys preparada. L'única solució jo veig que ha de ser alguna cosa revulsiva com el que va passar a Islàndia. Cal posar optimisme al manià. El Juden està al costat d'ells perquè hem de trobar alguna solució. Sigui que sigui que estigui davant. El principal són els interessos de Sant Just. Sempre se t'acosta a algú que té alguna pregunta o que té alguna resposta. Perquè n'hi ha d'esperança, no?, si es fa bé. Just a la fusta. Vivim Sant Just en directe. Cada matí, de 10 a 1. Vols guanyar un sopar per a dues persones a la tasca dels rifenyos de Sant Just d'Esvern? A la penya del morro et convidem a participar al nostre sorteig del divendres 25 de gener. Només cal que ens truquis entre les 5 i les 7 de la tarda, donar les teves dades i esperar ser l'oportunat o afortunada que guanyi aquest meravellós sopar. 933-7236-61 Truca i guanyi un sopar per a dues persones a la tasca del Rifenyus, carretera reial número 24. La penya del morro. Ens agrada alimentar els nostres oients. Sí senyor, ens agrada alimentar els nostres oients, si voleu, 9-3-3-7-2-3-6-6-1 i directament, sense cap mena de pregunta ni res, passeu a formar part del sortet. Això sí, haureu d'entrar en directe, però vaja, jo crec que val la pena. 5 i 25 de la tarda, continuem... El 98.1 de l'AFM, ja sabeu que també ens podeu veure, sí, sí, veure, a través de la webcam de ràdio d'esvern.com. I a continuació tenim la Júlia Atmella. Júlia, bona tarda. Hola, bona tarda. Hola, bona tarda, Júlia, que cada setmana, com sempre, ens porta la seva secció, els amics de Júlia Atmella. Exacte. La-la-la-la-la-la-la-la-la Corre, corre, caballito, trota por la carretera. Avui, Júlia, després d'haver-nos portat amics teus que toquen la guitarra, d'altres amigues que juguen a futbol femení, quins portes? Avui parlem amb la Marina Soler, que fa el món de la hípica. Ah, munta cavall i tot plegat? Sí, però no té cavall. Ah, bueno, però no passa res, home, no? Sí, bueno... No tothom que juga a futbol té una pilota de futbol a aquesta seva. Bueno, això ja és més asseguible, no? Una pilota, sí, però un cavall costa més. Bueno, un fill, saludem a la Marina, benvinguda Marina, bona tarda. Bona tarda. Bona tarda, Marina. Aquesta que ens la coneixies? Sí, sí, sí. Te la tens el peliton al mòbil, tu, no? O no? No, no, no pas. Ah, no pas, no pas, d'acord. En fi, quan val, això que deia la Cristina, quan costa un cavall? Perquè, clar... Home, depèn. Pots trobar així ofertes que sortin molt bé de preu, però depèn del cavall que vulguis i per l'ús que li vulguis donar. I... O sigui, el que costa més no és comprar-lo, més aviat mantenir-lo. Clar, perquè s'ha de netejar, s'ha de pagar un lloguer a l'estable que estigui. Exacte. Però si vols un cavall de competició, quant et pot arribar a costar? Home, n'hi ha... O sigui, 6.000 pots trobar un cavall així que estigui bé. i hi ha cavalls que arriben als 30.000 i inclús poden arribar amb una barbaritat. Clar, depèn de si són pura sang. Una mica si són pura sang i tot plegat. En fi, Júlia, va, que és la teva amiga, què li vols preguntar? Bueno, jo li volia preguntar que quant de temps fa que està així entre cavalls i tal i què ha après d'ells? Doncs bé, vaig començar així quan tenia 6 o 7 anys i sempre havia volgut muntar cavall, els dibuixava i això. I un dia el meu pare va vindre aquí a la deixalleria a tirar... Bueno, no sé què tenia que tirar... A la deixalleria de Sant Jús? Sí. La que està just davant de la bona aigua, no? Del papalló esportiu... Sí, cap a dalt. Sí, sí, sí. Doncs allà al costat hi ha una hípica i va entrar, li va agradar i em va portar. Què era? La del Pony Club Catalunya? No, el Sol Solet. Ah, Sol Solet. Sol Solet. Perquè a Sant Jús n'hi ha dues, no? Sí, n'hi ha dues. N'hi ha dues. I ja vas anar cap allà i... Vaig anar cap allà i em vaig quedar. I quan fa d'això? Fins ara. Doncs gairebé... més de 10 anys, quasi bé 12. I per què vas escollir l'Hípica? Doncs no sé, altres nenes així van a ballar, els nens juguen a futbol, no sé, és... Un sentiment, sempre, t'han agradat els cavalls, doncs un dia vas, ho proves, t'asseguis agradant, mira. Jo és que, quan la Juliana et fa la pregunta, ja la faré jo, no vull ser discret, però quants anys tens? 17. 17, per tant, si fa 10 o 12 que vas anar, tu, de molt petita, ja vas començar a muntar cavalls. Sí. I què recordes d'aquells primers anys amb el cavall? Perquè, clar, el cavall per tu devia ser, per mi, un mamut, no? Bé, el primer dia el recordo... perquè jo estava supernerviosa, no? I vaig allà amb la classe, amb la professora, tothom et tracta superbé, i comença amb un poni. I el poni, clar, és un animal, tu no pots predecir mai el que farà. Estava a la classe amb altres nens i el meu poni es va espantar, va sortir galopant. Què dius? I clar, jo ja petita, doncs mira, vaig caure al terra, vaig així fent la croqueta. Què dius ara? El primer contacte ja quasi bé amb el món de l'Hípica del Cavall va ser tu pel terra. Sí. Ostres, però cap mena de lesió ni res, no? Mai, quasi mai m'he fet mal i he tingut caigudes i mira, no. Perquè diuen que quan l'hora de muntar cavall el més important és saber caure també, no?, en cas que caiguis, o no? Per això ara ja he après a caure. I com s'ha de caure, on? No ho sé, mai penso jo com cauré, és com un instint, no. No, però ho dic perquè no, no, ja m'ho penso perquè si has de pensar ja com caur ja no vagis, eh? Però sí que hi ha alguna forma especial, o mira, has de posar el colze així, o... El millor és quan caus... Si tens el cavall al costat, el millor és anar una miqueta cap on no estigui perquè s'atrepitja. O sigui, és un cavall que... Si fugi corrent, no? Fugi com més lluny, millor. Sí, millor. I així, parlant de caigudes, ara, que abans m'estava dient la Marina, que té una anècdota amb les caigudes i els cavalls, no? Bé... Així, el primer dia em vaig caure, vaig seguir muntant i com ho feia bé així i tal, doncs em ficaven ponis que, bueno, que no eren dels bons, no? Que eren una miqueta més així cabroncetes. I mira, em queia molt sovint. I vaig començar a comptar les caigudes així. I mira, era com un rècord, no? A veure fins quan arriba, tal. I vaig quedar amb una amiga... Quan arriba a 50 em fas un regal, eh? Vaig arribar a 50 massa ràpid i em diu a la 100, a la 100. Passo de la 100 ja i encara no m'ha fet el regal. Oh. I porto ja a 107. Oh, però escolta, com es diu aquesta amiga? Es diu Jordina. A veure, Jordina, un missatge de la penya del morro. Li deus un regal a la Marina, per favor, sisplau, compleix les teves promeses. Ah. Bé, 107 caigudes des que vas començar o no? Des que vaig començar. Tampoc són tantes, no? Bé, algunes no les conto. Sí? Perquè... Bé, és que la Cristina fa cara que així que són moltes. No, no, no, a veure, jo també vaig estar munt de cavall, no? Però en dos anys em vaig caure una vegada. Una vegada? Perquè tu t'anaves enganxada amb cola o alguna cosa? Sí, jo m'enganxada. Clar, que així també molt sevol. No, que ja només tot arrossegava, no? No, però bueno, que també he de dir una cosa, a mi després de caure vaig tornar a pujar el cavall, em va intentar tornar a tirar a terra, però va ser l'últim dia que vaig anar a muntar cavall. Ah, clar. També s'ha de dir això, eh? Val, val, val. Sí que he muntat ara, recentment, però des d'aquell moment no havia muntat. És a dir, em va agafar una mica de respecte Sí, sí, home, clar, perquè tu, Marina, quantes vegades hi vas aquí al sol solet a muntar cavall a Sant Just? Abans anava quasi tres dies a la setmana però ara amb batxillerat i tal volien que estudiés i vaig divendres i sabta així acabant la setmana, aprofitant i si puc pujar un altre dia I, bueno parlant d'això dels cavalls i tal tu combateixes, oi, amb els cavalls? Sí En quines competicions has anat i com han anat? Ara amb el tema econòmic és més difícil competir, però fa uns anys vam arribar a Madrid als campionats d'Espanya i no ens vam classificar però m'ho vaig passar molt bé. Anar a competir sempre és una cosa que m'ha agradat molt i hem arribat a anar també a Cantàbria. Però aquell concurs es va anul·lar perquè va ploure i el lloc on havíem de saltar es va inundar i era impossible. Però no aneu a cavall, no? Fins a Cantàbria? A veure, perquè això pot ser que molta gent no ho sap, no? Ja vas amb una caravana darrere, no? Un camió. Un camió, sí. Perquè el cavall que tu muntes és compartit o...? Normalment el porto jo sola perquè a les competicions que vaig és molt dur pel cavall perquè jo faig complet. I complet és un... Conté tres proves, que són Doma, Salt i Cross. Llavors... Doma, Salt i Cross. Jo vaig apuntant perquè no en tinc ni idea d'això. Tampoc, eh? Vale, doncs... A la Doma, tu estàs en... Com una pista i has de fer una reprise, que és una sèrie de figures que tu t'has après abans i la fas davant d'uns jutges, que miren la presentació i això. I després toca el cross, que cross és saltar, Com en un camp, salts naturals, que són ja sigui tronc, aigua, valles... Ah, sí, que és on ja, quan sempre als zones àping surten imatges de cavalls, surten aquí caient sempre, no? Pot ser, que són més caigudes ja. Clar, clar, clar. I hi ha una mica de risc. Bé, llavors després es fa això en un mateix dia, normalment, llavors hi ha un descans i al dia següent es fa el salt, que és el que la gent és el que més coneix. Llavors, abans del salt hi ha una revisió veterinària per comprovar que el cavall estigui bé. Ah, sí? Sí. I què li fan al cavall? Tu vas amb el teu cavall, amb el número i tal, llavors el miren que no tingui cap ferida i et fan que corgi al seu costat amb ell per mirar que no estigui coix. Ah. I fas el salt. Ah, molt bé. I sumen puntuacions i... i ja està. Molt bé, molt bé. No, no, no, molt bé. Escolta, que no és capaçada en això, eh? Vull dir, anem parlant, anem parlant. Molt bé. Júlia, què més li vols preguntar? Sí, perquè m'he enterat que la seva família no és l'única que té relacions amb el món del cavall i tal, o què? No, bueno, els meus pares ara tenen una tenda d'Hípica, perquè es van així, estan relacionant i així, van muntar una tenda, que l'han muntat aquí al costat de Sant Feliu. Ah, molt bé. Com es diu la tenda? Home, així fem una velocitat, ja, home. Montcaball. Montcaball? Sí. Molt bé, i a quin que resta? Està... He usat el Palau Falguera. He usat el Palau Falguera, eh? Carre Armenteres. Ah, molt bé. Molt cèntric, no? Sí, està superbé. I a més, ara té una pàgina web. Molt bé. Que es diu ecustore.com. Molt bé. Que, per cert, què és el que més es ven en aquesta botiga, tu? Saps, més o menys? Així... Els productes que surten més? Home, depèn, clar, de la persona que busqui. No sé, però el que es ven més a la botiga, independentment del que vagin a buscar les persones, què és el que es ven més? Normalment, jo crec que són... Productes així pel cavall, com són xutxes, així parell. Ah, sí? Sí, i mantilles i protectors, perquè ara hi ha molts colors per escollir i la gent vol combinar i així està guapo. Molt bé, molt bé. I quin preu tenen, més o menys, aquestes coses? Depèn de la marca, és com el cavall, depèn de la raça. Però en quina franja estem parlant? Uns protectors et poden costar al pack uns barats així 30 euros. En canvi, hi ha uns altres que et poden sortir per 150. I mantilles hi ha de 20, de 30... Estan bé. Depèn, no? Una mica. Eh... Bueno... Eh... Eh... Eh... Eh... Eh... Eh... Eh... Eh... Eh... Eh... Eh... Eh... Eh... Eh... Eh... Eh... Eh... Eh... Eh... Eh... Eh... Eh... Eh... Eh... Eh... Eh... Eh... Eh... Eh... Eh... Eh... Eh... Eh... Eh... Eh... Eh... Eh... Eh... Eh... Eh... Eh... Eh... Eh... Eh... Eh... Eh... Eh... Eh... Eh... Eh... Eh... Eh... Eh... Eh... Eh... Eh... Eh... Eh... Eh... Eh... Eh... Eh... Eh... Eh... Eh... Eh... Eh... Eh... Eh... Eh... Eh... Eh... Eh... Eh... Eh... Eh... Eh... Eh... Eh... Eh... Eh... Eh... Eh... Eh... Eh... Eh... Eh... Eh... Eh... Eh... Eh L'any passat, cap a l'abril o així, vam fer una excursió, així ens vam ajuntar i vam sortir d'excursió amb els cavalls i vam anar a Can Brils, bé, ens vam portar amb un camió, vam anar a Can Brils i vam sortir d'excursió, que allà està la platja al costat i vam anar a la platja amb els cavalls i un cop allà ens vam deixar entrar dintre el mar i tal, vaig trobar la cadira amb el cavall i anava a pela allà i vam entrar al mar I cada cop ens anàvem enfonsant més, no? Llavors els cavalls va haver-hi un punt que vam començar a nedar. Llavors anàvem nedant. Anaven nedant i tu a sobre. Sí, sí, nedant molt bé. Que guapo, no? Molt, molt. És com un cavall flotador, també. Que bo, que bo, que bo. Bé, avui estem parlant amb la Marina Soler, amiga de la Júlia Atmella, en aquesta secció, els amics de Júlia Atmella, que és la secció que a mi m'agrada molt, perquè així coneixem una mica la Júlia, que cada vegada té més fans, ja per Sant Feliu, de Llobregat, la gent la paren... Sí, amb l'autògraf... Tu és la Júlia Atmella, que portes les teves amigues i amics de la ràdio, i tot plegat. Bé, de fet ja veieu que aquí tot és molt bucòlic, tot és molt bonic, però no tot és tan... A veure, com és allò? No és això, tot el que reluce, perquè entrem ara al bloc polèmic de l'entrevista. Marina, ja sé que no t'havíem comentat, però hi ha un bloc polèmic. Tu què li diries a la gent que pensa que aquest esport, l'hípica, és un esport de pijos, per exemple? No. No, no, perquè hi ha molta gent que això ho pensa, no? Ja, majoritàriament. Majoritàriament, però no ho dic tothom, no? Tothom que no fa l'hípica. Jo ho anava a dir abans, però m'he callat. Home, és el bloc polèmic, vull dir, una de cal i otra d'arena, saps? Ja. Ja. No, tothom ho pensa, però un cop estàs a dins, veus gent de totes les classes, no? O sigui, muntar cavall no significa que tens allà milions per gastar-te, vas allà... No, perquè jo vaig anar a muntar cavall unes quantes vegades i ja, evidentment, ja es veu, per la meva premsa, que no tinc milions, com diu la Marina, i per fer una ruta, una volta, no? Vull dir que desmenteixes, per tant, que sigui un esport de pijos. Sí, o sigui... És car a vegades perquè el transport, com hem dit abans, costa els diners, però val la pena. I ara, a la hípica, la meva hípica ha sigut pionera en un esport. que mai s'havia fet aquí, que són els Pony Games. Què dius ara? Sí, sí. Aquí, el Sol Solet. Els han implantat a Catalunya, ells. Home, doncs això és notícia per... Home, Ràdio d'Esvern, ja que hi som, haurem de parlar amb els serveis informatius. Explica'ns què era això dels... Va sortir a TV3 i tal, vam fer la final. Va, a veure, a veure, els Pony Games. No s'enteneu, eh, de veritat. Sí, oh... Oh... Bé... Doncs els Pony Games és un esport que es fa molt a Anglaterra i França i hi ha campionats del món i europeus. Doncs és un esport que es fa amb nens d'entre... d'entre 7 i 8, així, fins als 21 anys es pot fer. Ja no podem, Jordi, participar, eh, nosaltres. Parla per tu, jo sí. Vinga. Sí, hola. Ja la que ve faig 21, vull dir que encara queden uns mesos per fer-ho. En català, són els Pony Games, no? Podríem dir-ho? No, no es tradueix. No es tradueix, d'acord, d'acord. Bé, els Pony Games, doncs, el que es veu més és l'agilitat tant del Pony com el Janet i la seva resistència, perquè... En canvi, que hi ha gent que diu que no fas exercici sobre d'un cavall, que només el fa el cavall, és mentira, això. I en els Pony Games es mostra. Llavors, el que s'ensenya és a cooperar tant en un equip... O sigui, els Pony Games es juga tant en equip, individuals o parelles. Llavors, allà s'ajuda en la cooperació entre els companys, no?, que t'ajuden. O sigui, no sé. Però què has de fer, eh? És com un partit o alguna cosa? O sigui, tu estàs en un equip, no? Sí. I estàs en una pista com un camp de futbol, d'acord? Sí. I hi ha piquetes, d'acord? Llavors el que es tracta és fer un seguit de jocs, per això l'agilitat, no? Clar, perdona, que és que com que d'aquí uns moments tenim la secció canina i ens han parlat algunes vegades com l'agility amb els gossos, no? És semblant, el que no hi ha en túnel i això. Clar, clar, però tu vas a sobre del poni, a diferència del gos, que no vas a sobre del gos quan hi ha un camp d'agility, no? Sí, clar. Llavors, tu vas amb el poni, llavors et toca baixar amb el poni corrents de la mà, llavors fas, jo què sé, l'exercici que tinguis que agafes i llavors, mentre el poni corre, tu t'has d'agafar, saltar i pujar. Oh, sí. Com els indis. Sí, sí, sí. Escolta, però és xulo, és xulo, no? Té bona pinta. Ho haurem de provar algun dia. Doncs Marina, moltíssimes gràcies per haver vingut i haver-te deixat enredar per la Júlia Tomella. En el bon sentit de la paraula, dona. No portaré ningú més. No, no, no, no, Júlia, per favor, que ens agrada molt aquesta secció. El que passa que clar, com que tu tens amics infinits... Aquesta reacció no acabarà mai, no? No. Està molt bé. Doncs gràcies a les dues per venir. Júlia, t'esperem la setmana que ve. A veure què ens porta. Sorpresa. A veure què ens sorprèn. A veure què penso. Que vagi molt bé. Moltíssimes gràcies. Bona tarda. Adeu. Adeu. I d'aquí uns moments a la Penya del Morro, nosaltres parlem amb l'Alberca Papé i el nostre educador Caní particular avui sobre la raça de gossos Cocker Spaniel. Fins ara mateix a la Penya del Morro. Tendències, entrevistes, tallers. Tot un món de moda amb Mireia Redondo. Dijous, de set i mitja a vuit. El condensador de fluzo. Un programa reconegut per l'ONU. Cada dijous, de 8 a 9 del vespre, a Ràdio d'Esvern. Soc Agustina Ribas, soc del graner de Sant Jús i envio una salutació a tots els oients de Sant Jús i també a la penya del Morro. Disseny mobles. Per la penya del Morro o del Morro? La Ràdio d'Esvern pot potenciar el comerç local i és agrair-los aquesta feina. Hola, Peña del Morro, sóc l'Alessandro. Quan voleu, jo estic aquí. Una salutació. Adeu. 5 i 43 de la tarda, continuem en directe. Moltíssimes gràcies a aquestes salutacions que ens ha de recordar sempre del comerç local de Sant Jus. I, per cert, Cristina, avui m'està quedant una primera hora molt animal. Sí, no? Perquè hem parlat ara fa un moment d'Hípica i de Cavalls amb la Marina, l'amiga de la Júlia, i tot seguit, com cada dijous, acabem aquesta primera hora parlant de gossos al nostre espai Caní de la Penya del Morro. Who let the dogs out? Who let the dogs out? Que no cani, eh? Cani. Tenim amb nosaltres l'Albert Paper i el telèfon. Albert, bona tarda. Bona tarda. Molt bona tarda, Jordi. Bona tarda. Bé, malgrat això, d'aquí uns moments parlarem de la raça Cocker Spaniel i algunes curiositats de com van arribar i va ser introduïda a la península ibèrica cap a l'any 500 abans de Crist, però abans de tot això comencem amb una notícia, la veritat és que molt lamentable i molt trista, perquè hem de denunciar i a més hem de comentar que la protectora Echauri, que està a Navarra, han mort moltíssims gossos a causa del temporal i de la pèssima gestió dels seus responsables. Albert, què és el que ha passat? Doncs mira, amb el temporal que hi ha hagut aquesta setmana al nord de la península, no era re nou que plauria molt, de fet veníem avisant en una setmana els meteoròlegs, I no es van prendre mesures convenients per part dels gestors, que com bé has dit, la gestió és pèssima. I com no es van prendre les mesures que ja portàvem, perquè no és el primer cop que passa, que és el pitjor, Jordi. Això mateix es va passar fa uns anys, ara. A la mateixa protectora? A la mateixa protectora, clar. A Xauri, a Navarra. Correcte, i és que té el problema que els terrenys on està, que estan cedits per la Diputació o per l'Ajuntament, per la part oficial, diguéssim, no sé ben bé com està allà, li van servir uns terrenys que estan al costat d'un riu, en una zona vermella, que es diu, una zona molt inundable. I allà són rius que a la mínima que caiguin quatre gotes ja es comencen a sobrepassar. I ha passat això, va caure molt, va caure moltíssim, de fet, no deixaven gairebé ni entrar, perquè el que m'agradaria puntualitzar, i en majúscules, és l'agraïment a la gent que voluntàriament i de manera altruista va anar Simplement a veure què podíem fer, ajudar a treure gossos a mà. O sigui, van anar a evacuar els animals, no?, perquè vam veure que estava plomentant i vam pensar, home, i aquí hi ha una, no sé si una cinquantena de gossos, o quants n'hi havia? No, hi havia quasi dos cents. Dos cents gossos? Quasi dos cents gossos. Hi havia dos cents gossos a la protectora, al costat del riu, allò estava, el riu es va desbordar, es va inundar, va entrar aigua pertot arreu, a la protectora, i llavors la gent del poble, de forma altruista, com dius tu, va voler anar a ajudar a evacuar aquests animals... per ajudar-los i que no morissin. Però les autoritats, tu comentes que no els van deixar entrar. Exacte. Les primers que van arribar, que van ser el personal voluntari de la protectora, que es diuen xiques de Chauri, perquè la majoria són noies, es van trobar que de seguida van arribar a tancar-li les portes, quan encara pràcticament no havien pogut ni distingir quines coses estaven bé i quines no. i van començar a arribar autoritats, Guàrdia Civil, bomber, i amenaçant i traient a tothom a fora. Clar, suposo que l'excusa és que no corre risc la vida de les persones que estaven allà. Clar, en principi deien que era perillós estar allà, però clar, si era perillós per nosaltres, imagina't per un gos tancat. I l'únic que vam poder fer en aquesta poca estona que van estar al principi és obrir boxes. començar a treure gossos i que facin, perquè aquest era el plan d'emergència que els hi deixen fer. Obrir les portes de les boxes dels gossos i que cada gos es gusti una miqueta la vida. Alguns es barallaven entre ells, alguns ploraven, uns altres rascaven, no sabien què fer. M'imagino que el panorama devia ser lamentable. Quants gossos van acabar morint? A dia d'avui encara el trist és que no se sap encara. Perquè això quan va passar... Què ha passat aquesta setmana, això m'imagino, no? Sí, sí, això ha passat el dimarts. Dimarts a la tarda, cap a les 7, era quan es reunien tota la gent allà a la protectora. I el bo que van tenir és que la veu va continuar creixent i quan van tancar les portes es van adonar que ja no hi havia potser 15 persones, ja hi havia 50. I 50 persones ja no les pots contenir, llavors van obrir un altre cop les portes, van començar a treure gossos tal com podien, agafant-los com bé podien, I van treure'ls quasi tot, en veritat. De morts que hagin trobat, em sembla que hi ha de moment cinc gossos que no van poder salvar-se, que suposo que seran els més grans. Però hi ha vint i tants desapareguts i cent cinquanta que estan a casa d'acollida. Per tant, un drama i una autèntica tragèdia en aquest sentit, perquè a Echaori Navarra, aquesta protectora, on a causa de les inundacions i de com va pujar el riu les pluges d'aquest dimarts, van fer que això... Pensa, jo et dic que una de les peces. La peça maestra, diguéssim, que podria haver evitat tot això, que és una peça que va al sumidero, que ben bé no sé com es diu, és com el desaigüe, diguéssim, Aquesta peça que s'hauria d'haver canviat l'altra vegada fa uns anys... Perquè això, tècnicament, aquesta peça què és? Per què serveix? Aquesta peça és com una espècie de paret que deixa entrar aigua i no deixa sortir, com que bloqueja. O al revés, no deixa que entri l'aigua. i aquesta peça estava i de fet està encara a dia d'avui al magatzem dels senyors gestors que vol dir que no s'han procurat i preocupat de posar-la o fer les obres que tampoc no donen ser obres sinó d'anar i posar la peça no són obres perquè jo he parlat amb personal d'allà voluntari i m'han estat dient que inclús portaven temps darrere i dient les posem nosaltres no cobrem res que són voluntaris i les instal·lem nosaltres i no vam voler donar-li Bé, doncs, en fi, una tragèdia en el món animal i en aquest sentit, perquè, el que estem comentant, molts gossos han mort. En fi, 10 minuts anem al punt de les 6 de la tarda. Parlem de coses una mica més simpàtiques, Albert, perquè cada setmana, des d'aquest 2013, tant l'Albert com la Roser, que fan els nostres educadors canins particulars, Ens porten cada setmana l'explicació d'on venen les diferents races de gossos més populars. I avui coneixerem la raça Cocker Spaniel. Que està inclosa dins dels gossos aixecadors de caça. Correcte. És un gos de treball. És un gos de treball. La història d'aquest gos és curiosa, si més no, perquè, com totes, sempre ve de fora, cap a l'any 500 abans de Cris, els cartaginesos van arribar a les costes, del que ara coneixem com a península ibèrica, I els soldats van veure tants conills, que per això Hispània ve de terra de conills, que és el nom que es donava, van cridar espant, espant, que volia dir conill en cartaginès, no? I així llavors van batejar la terra d'Hispània. I van portar tants gossos per acabar amb els conills, o com va anar? No, al revés. Ells no portaven en principi gossos, però van veure que darrere dels conills corrien... una sèrie d'animals amb orelles caigudes, i els van batejar, ja no com a gossos, els van batejar com a hispànils, perquè eren els animals que anaven darrere dels hispans. Clar, per tant, hispània, hispànis, tot això, ve de l'època dels cartaginesos, quan a les terres de la península ibèrica... que alguns us diran, no, és que allò ja era Espanya, i saps, d'aquella època, dius, bueno, un moment, ja en parlarem. Sí, però clar, o sigui, que és curiós, no? O sigui, tot això ve de conill, Espanya, Spanish. Espanya és terra de conills. No és gaire lluny del que és encara avui el coquet. Què vols dir? El cocker, tu, te l'emportes al camp i segurament, si tinguin l'oportunitat, busqui ell per si mateix algun rastre de conill. Ah, busqui. O sigui, ja ho porten els gens, no? Sí, sí, sí. Que fort, que fort. En fi, què he comentat sobre el cocker spaniel i la seva història? Aquesta és una mica a l'inici, però que després hi ha hagut algunes proves. Sobre la història, el que sí que m'agradaria puntualitzar, Jordi, és que està molt associat al cocker spaniel perquè té la terminació en inglès, d'acord? És el cocker spaniel, inglès. O americà. Sí. I se li associa molt a aquests dos països, o als Estats Units o al Regne Unit, quan en realitat per això he anat a l'arrel de la raça, perquè la raça té origen mediterrani. L'únic que després, en un moment determinat de la història, eren tan bons gossos de caça que se'ls van emportar cap allà dalt. Sí, i ara som més coneguts allà. Sí, de fet, potser és el que diu la Cristina, que ara som més populars allà que no pas aquí. Correcte. S'han adaptat molt millor també al clima allà. De fet, com dius tu, van viatjar pel Mediterrani, no?, i van anar cap al Regne Unit, cap a l'edat mitjana, cap al segle XV, per la gran aptitud que tenen de caçar. I allà, ja saps que... pel tema de la caça també estan allò que fan el zorro, la guineu, també estan una mica malalts. Parlem una mica del comportament d'aquest gos, que per cert, no sé si hem penjat o penjarem... Penjarem. Penjarem al Facebook com és la fitxa. Com es comporta un cocker spaniel? Un cocker spaniel es comporta com la immensa majoria de gossos, en bricats, perquè no deixen de ser de la mateixa especie, però sí que tenen un puntet de... d'electricitat, que m'agrada dir a mi, perquè no m'agrada dir que és un gos actiu, però sí que és un gos elèctric. Electricitat en quant que qualsevol coseta que li estimuli, que a ell li interessi, anirà de manera molt animada i molt elèctrica cap allà. Però no podríem dir que és un gos hiperactiu, ni és un gos nerviós, ni és un gos... qualsevol altre adjectiu que vagi per aquí. És com el Pedro del Barça, que és elèctric. Correcte, sí, seria una miqueta el Pedro. Clar, per la gent que ens agrada el futbol i el Barça, doncs... Sí, sí, no arribaria a ser un Messi, tan àgil i tan ràpid i tant de tot. Un dia parlaràs de la raça Messi, eh? A veure si... Igual la trobarem, eh? Potser la Roset sorprèn un dia. Sí, per això t'ho dic. Però vaja, el còquer espanyol és com un Pedro, val? Sí, és molt elèctric i això és el que comporta. Moltes vegades que s'associï aquest comportament a un gos nerviós, un gos molt actiu. Perquè realment és el que moltes vegades hem parlat. Si tu ets conscient que tens un còquer... al teu costat, i tens les necessitats cobertes d'aquest gos, és magnífic el gos de companyia, i t'ho dic, perquè precisament la meva gossa és jocer espanyol. Ah, clar, o sigui, ja us haig de primera mà, tu, tot això. Sí, sí, sí, és que jo avui era un tema molt personal el del jocer perquè estic fart que m'ho diguin, que és un gos nerviós i que és un gos agressiu i que és un gos... I tu, doncs ja ho sé, no és agressiu, és que és nerviós, és elèctric, vull dir, ja... No, jo és que li dic sempre a aquesta gent és que la meva no ho sap, això, ho li han dit. De totes formes, està molt bé que cadascú, en la mesura del possible, també sàpiga quin gos té a casa, no?, perquè potser es dona el cas que molta gent té un gos d'una raça, la que sigui, però no sap ben bé quines són les seves peculiaritats, i vulguis o no buscar-ho, per exemple, a internet no sé si pots fiar molt, però segur que hi ha algunes pàgines que... Sí, sí, a veure, internet és una molt bona font d'informació, però clar, també has de saber triar. Clar, clar, clar, clar, home, a la Wikipedia potser, no? Diu, la Wikipedia està molt bé. Ah, sí, sí. Diu, perquè jo ahir mateix em vaig encarregar de canviar una cosa que hi havia que estava malament. Vull dir, que aquest és una mica el perfil de la Wikipedia, que tothom pot entrar i canviar el que li dóna la gana. Vull dir, que ja en diràs tu, quina seguretat. En fi, passem ara als mites i llegendes del Cocker, perquè jo crec que ens sorprendrem, no? Sí, és que és una de les coses que més gràcies em fan. Sí, perquè té la llegenda que és un gos que es torna de cop, es torna boig. Sense saber per què, perquè ningú t'ho explica, però quan veu els gos es diuen que mossega el seu propietari i és incontrolable i es torna boig. Com si fos bipolar o tingués brots esquizofrènics? Correcte, com si fos algun neurològic, realment. Però això, en veritat, no ho diuen dels Rottweilers o Dobermans perquè se'ls comprimeix el cervell? Exacte. Ho diuen molt dels Dobermans, en el seu moment ho diuen també dels pastors alemanys, Cada raça té el seu punt negre. Però a la del Còquer li han posat el nom de dispèmia. Ah, distèmia. Sí, que no sé si hi existirà el terme com a tal, un terme mèdic que defineixi el que és la distèmia, però que una miqueta va englobar això. És una espècie d'agressivitat incontrolable del gos, impregasible, que de cop pot estar tombat i mossegat. Clar, però llavors nosaltres com podem saber si el gos té aquesta malaltia o que és nerviós i necessita molta activitat, que ja és un... Jo realment no ho he trobat encara, en cap cas, ni he conegut a ningú que hagi tractat amb una distèmia tal qual. O sigui, realment, potser sí que podríem parlar de gossos que tenen una certa predisposició a ser una miqueta més actius perquè no tenen les necessitats cobertes. I això moltes vegades, i la poca habilitat que tenim a vegades a casa per dirigir-nos al nostre gos, pot acabar sent un problema i el gos pot acabar mossegant. Però clar, si té motius, no és una infermetat. Clar, clar, clar. De fet, Albert, hem d'anar acabant, però abans de fer-ho, a mi m'agradaria que destaquessis, ja que ens has comentat, que tu tens un espaniel, que, vaja, no sé, com és, què és el millor... Jo et corregeixo una miqueta, jo no tinc un espaniel, jo tinc el espaniel. Què dius ara? Tens el millor de tots, no? I tant. Com es diu? Es diu Luna. Luna, ah, la Luna, no? Es diu Luna, que és... Perquè va arribar també un dia de lluna plena, eh? Ah, No ens la mata gaire amb el nom, però és perfecte. Que guapa. I, escolta, això, a tu què et transmet? Què és el que t'agrada, tu? Jo et dic que és un animal que transmet felicitat, transmet alegria, transmet bon rotllo. Tu arribes a casa un dia que estàs cremat i tens un còquer a casa i ho engegas tot a la merda i comences a viure un altre dia. Ja et dic, te transmeten amb la seva cueta que sempre va movent-la, amb la seva cara, tot el que et desprenen és alegria. Ah, ah, allò que fa... Sí, correcte. De fet, no és estrany també que Enri Arany estigui entre les 10 races millor valorades del món. Exacte, exacte. Com a companyia, inclús com a gos de treball, també ja en parlarem un dia tranquil·lament, perquè tenen un nas prodigiós. Ah, sí? Sí, sí, sí. És un gos, una rasa que utilitza molt la policia per temes de detecció de substàncies, de drogues, d'explosius... Oloren tot. Perquè és tan àgil i és tan versàtil que tant pot entrar dintre d'un cotxe com està a sota, que entrar en unes ruïnes, és molt versàtil. Bé, doncs ja ho sabeu, eh? Mira, és un bon gos aquest per tenir, eh? Llavors jo me l'apunto aquí, eh? El cocker espaniel, sí, sí, sí. Home, si ho recomana l'Albert, doncs n'haurem de fer cas. Home, 8 anys compartits amb una espaniel, no podia dir una altra cosa. No, home, no... Que per cert, estimats oients, si alguna vegada voleu posar-vos en contacte amb els nostres educadors canins perquè us facin una visita a casa vostra i us ajudin amb el comportament del gos, si noteu alguna cosa estranya o el que vulgueu, qualsevol consulta, ho podeu fer a través de la Penya del Morro. L'Albert i la Roser segur que estaran encantats de visitar-vos a lapenyadelmorro.gmail.com Ens poseu en contacte i nosaltres farem l'enllaç. Albert, moltíssimes gràcies, que vagi molt bé. Fins d'aquí un parell de setmanes. Bona tarda. Molt bé, moltes gràcies a vosaltres, Jordi. Bona tarda. Ei, Doncs mira, Cristina, ja hem acabat aquesta primera hora de la penya del morro. Ràpida, no? Sí, ara connectem... Ja ho dius, això, quan t'ho passes bé, les coses van volant. Connectem tots seguit amb la xarxa per escoltar el bolletí de Notícies Generals i després el bolletí dels Enjust Notícies i a la segona hora parlarem de la tasca dels rifenyos i dels joves de Sant Just. Són les 6. Bona tarda, us parlem Mont Carvajal i Manel Carvajal. L'Associació de Municipis per la Independència i l'Assemblea Nacional Catalana han presentat un manifest conjunt de suport a la declaració de sobirania del Parlament, però han alertat que no admetran més rebaixes en el to del document que inicialment van pactar Esquerra i Convergència i Unió. Barcelona, Albert Garcia, bona tarda. Bona tarda. El president de l'Associació de Municipis per la Independència, Josep Maria Vila de Badal, consta que aquests dies ja hi ha hagut una clara rebaixa en el contingut de la declaració en referència a la supressió del terme estat propi a la proposta consensuada per Ciu i Esquerra. Tant Vila de Badal com la presidenta de l'Assemblea Nacional Catalana, Carme Forcadell, alerten que no acceptaran la recerca del consens amb el partit dels socialistes a qualsevol preu i que no donaran suport a la declaració si no es reconeix Catalunya com subjecte jurídic i polític. Estem d'acord amb el consens, però també hem dit que si aquest consens rebaixa la declaració, és a dir, si aquest consens ha de suposar que Catalunya no és un subjecte polític, nosaltres no hi estarem d'acord. Les dues entitats convocaran concentracions davant dels ajuntaments a les 7 de la tarda del dia 23, el dia en què s'aprovarà la declaració de sobirania al Parlament i iniciaran una campanya pel sí al referèndum. Precisament els cinc grups parlamentaris catalans que donen suport al dret a decidir es reuniran demà per mirada a consensuar un document conjunt sobre la declaració de sobirania i participaran els portaveus de Convergència i Unió, Esquerra Republicana, el Partit dels Socialistes, Iniciativa i la CUP. El document es debatrà al ple del Parlament del dia 23. I el president de la patronal catalana Foment del Treball, Joaquim Gai de Montellà, exigit als polítics que actuin amb responsabilitat per evitar una fractura en la societat catalana i un enfrontament amb la resta de l'Estat. No volem un xoc de trens ni una societat catalana fraccionada. Des del món empresarial de Catalunya que representa foment del treball, així ho hem demanat i ho demanem. No fa encara ni mig any que el Parlament de Catalunya va aprovar la proposta fiscal, la proposta d'un pacte fiscal. I creiem que aquest instrument continua sent vàlid per iniciar un diàleg que permeti negociar un nou model de finançament per Catalunya. Gai de Montellà també ha demanat que la Constitució no sigui un límit per les reclamacions del Pacte Fiscal per Catalunya. L'actor català Fernando Guillén ha mort als 80 anys a Madrid. Pare dels també actors Fernando i Cayetana Guillén Cuervo va néixer a Barcelona l'any 32. Va començar la seva carrera al teatre on va intervenir en un centenar de muntatges, tot i que la va consolidar a la televisió i després al cinema. En declaracions a la xarxa, el director teatral i de cinema Mario Gas l'ha descrit com a una persona polièdrica i d'esquerres. Sí, era molt polièdric. Jo penso que era un home enamorat de la vida i del teatre i del cinema. Era un home molt vital, era un gran actor de teatre, de televisió i de cinema. Era el mateix un actor molt compromès, vull dir, un esquerrar amb una ideologia d'esquerres, molt compromès sempre, i era una gran persona. Una gran persona, jo puc dir que era un gran amic i em sento molt honorat que ell es considerés amic meu. Va obtenir un premi Goya per Don Juan de los Infiernos i el Premi Nacional de Cinematografia de la Generalitat. Fernando Guillén va actuar també a Mujeres al Borde de un Ataque de Nervios y Todo Sobrí Mi Madre de Pedro Almodóvar o al vicari d'Olot i a la deriva d'Aventura Pons. Un apunt de l'actualitat internacional, l'exèrcit d'Algèria ha iniciat una operació militar contra la planta de gas a l'est del país en què un grup és la mista radical va segrestar dimecres desenes de treballadors. L'agència de notícies de Mauritània, Ani, informa que ja hi haurien mort almenys 34 ostatges i 15 segrestadors. Altres fonts indiquen que hi ha 600 ostatges que haurien estat alliberats. Bona tarda, us parla Eduard Cabré. En futbol, Martín Petroff és la principal novetat de la convocatòria de l'Espanyol per jugar demà contra el Mallorca. Amb tot, el club blanc i blau està pendent de rebre el transfer que el permeti ser inscrit i jugar al partit. Javier Aguirre creu que la documentació no arribarà a temps. Lo de Martín también, pues que vaya haciendo grupo y tal, pero soy un poco pesimista en torno al tema documentos. Quizá no contemos con él, no es que sí, pues puede hasta arrancar de inicio porque en forma está. Destaca també en la convocatòria la presència del brasiler Felipe Mationi, recuperat d'una doble lesió al genoll, i de Sergio Tejera. No hi són Estuani i Víctor Sánchez amb molèsties físiques, ni l'uruguaià Juan Albín, que vol marxar al Nacional de Montevideo. El tècnic Javier Aguirre li ha donat permís per negociar la seva sortida. En bàsquet avui el Barça s'enfronta al Bescictes en la quarta jornada del top 16 de l'Eurolliga. L'enfrontament començarà a tres quarts de nou del vespre a Istanbul. I Gerard Esteve ha estat reelegit president de la Federació Catalana de Vela amb un 95% dels avals. Esteve ha assegurat a la xarxa que en els darrers anys la vela catalana s'ha convertit en la millor d'Europa. Gerard Esteve serà president de la Catalana de Vela els pròxims quatre anys. Notícies en xarxa. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bona tarda, són les 6 i 5. La separació de la matèria orgànica a Sant Just continua sent una signatura pendent pel municipi. La quantitat d'improvis que es troben en els contenidors fan que el compost resultant del reciclatge de l'orgànica no es pugui aprofitar del tot. Tot i això, hi ha un centenar de persones que fan autocompostatge a casa seva, Amb les deixalles orgàniques que generen de la matèria orgànica, les fàbriques de compostatge no obtenen un adob que pot servir pels agricultors. Si no, se separa bé aquesta matèria i el contenit de morrós si afegeixen altres materials, l'ús del compost que se n'obtingui queda molt limitat. A més a més, Sant Just és un dels municipis del Baix Llobregat que més residus produeix per persona. La xifra se situa per sobre del quilo i mig per habitant, mentre que la resta de la comarca és d'1,3 quilos. D'altra banda... pel que fa al sistema de recollida de residus de Sant Just, però Oriol assegura que aquest 2012 la neteja de contenidors ha millorat i confia que es tancaran un centenar de bateries de containers als carrers al llarg d'aquest any. L'empresa municipal Proex ofereix tres espais creatius en lloguer. Són espais interiors situats a la primera planta de l'edifici d'oficina Sant Just Proex, ubicat a Sant Just, porta a Diagonal, carrer Constitució. Aquests espais tenen entre 22 i 23,5 metres quadrats d'espai útil. Els preus van dels 155 euros als 160, incluent la despesa comunitària i l'IVA. Per més informació, podeu trucar al 93 480 48 40 o escriure a garciamr arroba santjus.cat. I acabem aquest butllet explicant-vos que la cançó francesa serà la protagonista aquest divendres d'un concert tertúlia a l'Ateneu. Els músics Xavier Baurier A la veu i la guitarra, i Josep Roma, el clarinet i el saxo representaran les cançons franceses més populars del segle XX. L'acte està plantejat com un concert didàctic en el qual s'interpretaran 9 cançons de 9 cantautors francesos diferents. Ramon Martí i Pol donarà una breu explicació de cada cançó i cada autor per tal que les persones assistents s'introdueixin en el repertori més profundament. Un programa que inclou temes d'Edith Piaf, Jesús Mustaquí i Jacques Brel, entre molts d'altres. L'activitat és gratuïta i serà demà divendres a dos quarts de nou del vespre, a la sala del cinquantanari de l'Ateneu. I de moment això és tot. Més informació a partir de les 7 als Sánchez Notícies, edició vespre. Tendències, entrevistes, tallers. Tot un món de moda amb Mireia Redondo. Dijous de set i mitja a vuit. Cada dijous de 8 a 9 del vespre a Ràdio d'Esvern. Són les 6 i 9 de la tarda d'avui dijous 17 de gener del 2013. Continuem amb la segona part de la Penya del Morro. Bona tarda de nou, hola! Des d'ara i fins a les set del vespre, d'aquí una estona ens visitarà l'Arnau Consul, el nostre col·laborador habitual dels dijous per parlar-nos de llibres, que avui, a més a més, porta, com sempre, temes interessants, però podríem parlar de la nova directora de la Institució de les Lletres Catalana, la Laura Borràs. i també de la institució una mica en general de les lletres catalanes. Què és el que fan? D'aquí una estona ho descobrirem. A més a més, Cristina, tu has investigat a fons amb aquella enquesta que ja vam escoltar i llegir els resultats fa una setmana sobre què opinen els joves de Sant Just sobre Sant Just i ens explicaràs una mica tot plegat. Però abans de tot això, a mi m'agradaria que escoltéssiu atentament aquest anunci. Vols guanyar un sopar per a dues persones a la tasca dels ripenys de Sant Just d'Esvern? A la penya del Morro et convidem a participar al nostre sorteig del divendres 25 de gener. Només cal que ens truquis entre les 5 i les 7 de la tarda, donar les teves dades i esperar ser l'afortunat o afortunada que guanyi aquest meravellós sopar. 933-7236-61 Truca i guanyi un sopar per a dues persones a la tasca del Ripenyos, carretera reial número 24. La penya tal morro. Ens agrada alimentar els nostres oients. Sí senyor. Oh, tenim un concurs en marxa. Sí, i estem molt contents. Divendres que ve farem el sorteig de tota la gent que participi trucant al 93 372 3661, que és el telèfon de la ràdio a la tasca del Rifenyos situat a la carretera Reial. D'aquí un parell de mesos... Farà un any que han obert aquest nou local, podríem dir, o recent local de restauració. Bé, ja no tant, eh? Ja comença a tenir el seu temps. I per parlar-nos una mica tot plegat, tenim el Sergi Claramunt al telèfon, que és un dels responsables i treballadors de la tasca del rifanyo. Sergi, bona tarda. Hola, bona tarda. Hola, bona tarda, Sergi. Bé, estem molt contents perquè és un premi que donem als oients que ens estiguin escoltant. Durant tota la setmana podran anar trucant, però jo et volia preguntar-te en què consistirà aquest sopar per dues persones, concretament que regalem en col·laboració amb vosaltres i la ràdio. Bueno, aquest sopar està valorat en uns 30 euros més o menys. Per persona o el sopar tot sencer? Home, sopar tots són set, trenta euros, i jo crec que els arriba fins i tot per fer una copa després de sopar si vol. Ah, molt bé, molt bé, molt bé. I què inclourà, a veure? Dintre d'aquest preu ells poden agafar el que vulguin. Hi ha la nostra carta d'etapes, després tenen la carta d'entrepants, els d'entrepants especials, que és el que jo recomano sempre. Ah, sí? Quin recomanes concretament? Doncs, per exemple, els que tenen més èxit, que és el rifenyo. El rifenyo? El rifenyo. I què porta el rifenyo? Fet amb un pa de vidre, que hi diuen, i és com la del pa de coca. Sí, és un pa molt bo. I el rifenyo, concretament, porta salsa romesco, enciam, pit de pollastre i seracaramelitzada. Aquest té molt d'èxit. Oh, una pinta. Sí, i tant, i tant. Jo no em voldria equivocar, però ara que es va fer el Passacarrers, o el Tascabars, el Corrabars, Per la festa major, ho faríeu alguna cosa així o no? Vam fer un semblant, vam fer un panet petit. Portava un paté de cranc que vam fer nosaltres, portava pernil ibèric i un cruixent d'avellana. Oh, mira, mira, i s'han desfà la boca ja. Només d'escoltar tot això. És veritat, eh? Que van col·laborar al Correabars, que es va fer per la Festa Major, que em sembla que era la primera vegada que es feia a Sant Just i entre altres locals... Diria que va ser la segona, però la primera que va haver-hi tanta, tanta gent. Sí, home, perquè a més... Sí, sí, sí, perdona, Sergi, i a més, deixem que recordi... que no hi havia cap autoritat, diguem-ho així, de policia local ni de protecció civil que acompanyés a la setantena o vuitantena de persones pel cap baix que fèiem aquesta ruta per la festa major de Sant Just i quan vam arribar a la carretera reial havíem d'anar a provar la tasca dels rifenyos a veure què ens donaven i la tapa i quan vam arribar allà es va ocupar part de la carretera reial de tanta gent que hi havia, no? Tu, tu, com recordes aquell dia? Perquè allò aquell dia, allò era no parar, o sigui, el local estava ple, vull dir, m'imagino que devia ser... Jo el que més recordo, sobretot la col·laboració dels nois que ho van organitzar, que va ser clau, perquè avui es funcionava tot, perquè ells van ser els que van guiar les persones, ells van ajudar amb tot, amb tot, i després, doncs, el que més recordo és estar allà al bar i que venia la gent que s'anava avançant i em deien... prepara't, prepara't, que no saps la marabunta de gent, prepara't, prepara't, prepara't, prepara't, una bollaria, una cosa increïble, clar, no s'ha vist mai una cosa així a la tasca dels rifenys, però és que cap barda enlloc, perquè clar, Entràvem a tota... Clar, sort, no? Perquè imagina't cada dia haver de tindre aquest centenar de persones, gairebé, no? Una bogeria. Diria que hi havia més i tot, eh? Sí, sí, sí. Jo també, el que passa, clar, que tampoc no tinc les dades, no... Ja, ja, ja. Tampoc no vull dir una cosa que no és, no? En fi, que per cert, quines... Estàvem parlant de les especialitats que recomanaves. Què més recomanes? Bueno, jo sempre recomano les cerveses artesanes, com ja et vaig explicar... quan vam fer la cervesa belga, etcètera, que també vaig estar en contacte amb vosaltres. Sí, sí, home. I alguna cosa que sempre recomano és la cervesa artesana i els entrepans aquests, els espacials, que per mi és diferent, no ho trobaràs d'un altre lloc perquè són originals, i les tapes, doncs, hi ha algunes que a la gent li agraden molt les cloquetes, sobretot, una cosa que tenim que es diuen samoses, bueno, són com les famoses, són com les empenedilles, la ceba caramelitzada, que també tenen molt d'èxit. Mm-hm. Però sobretot el que jo recomano sempre són els entrapans, perquè les tapes, bueno, estan allà, a la gent els agraden, però els pots menjar tot arreu, però els entrapans que tenim els especials no els poden menjar a un altre lloc. Si a més amb una salsa romesco, deixa'm comentar, molt bona, eh? Vull dir, amb el punt que no és prou forta, però està molt bé. Mira, ara t'anava a preguntar una cosa sobre el que estàs comentant i se m'ha... En fi, també tenia una altra qüestió, que és que, Sergi, m'ha arribat un rumor que no sé si és veritat o no. Sí, a veure, un moment. M'han dit que un dels cuiners que hi ha a la tasca dels rifellos va fer un programa a ràdio d'Esvern als anys 80. Sí, bueno, és el germà de la meva mare. És el germà de... Sí, no? Sí. Estou en família. Estou en família? Sí. Escolta, no el tindràs per aquí, per casualitat? No, ara mateix no, perquè m'agafes a casa estudiant, que estic d'exàmens també, que a part del bar estudien altres coses, i ara mateix no el tinc per aquí. No, però, i escolta, i tu veus quin programa de ràdio feia? Clar, estem parlant de fa 25 anys o més, no? Sí, sí, la veritat és que ara mateix m'encanta perquè no tinc ni idea. No, no, doncs escolta, sí, pregunta-ho ja un altre dia, ja ho comentarem, perquè, home, fa gràcia, no? A més la ràdio que l'any que ve celebrarà els seus 30 anys, doncs mira, recuperarà també com era la ràdio als inicis, no?, als anys 80. Doncs Sergi, moltíssimes gràcies. Mira, quina ràbia, que no me'n recordo de la pregunta que... Si tu en truques quan vulguis, ja està. I mira que era bona, era boníssima la pregunta. Potser no tant, perquè si m'ha oblidat, està d'alguna cosa. En fi, Sergi, moltíssimes gràcies, que vagi bé, bona tarda i visca la tasca del rifenyo. Visca el rifenyo. Sí, que vagi bé. Bona tarda. Bona tarda, adeu. A la penya del morro et convidem a participar al nostre sortets del divendres 25 de gener. Només cal que ens truquis entre les 5 i les 7 de la tarda, donar les teves dades i esperar ser l'afortunat o afortunada que guanyi aquest meravellós sopar. 933723661 Truca i guanyi un sopar per a dues persones a la tasca del Ripenyos, carretera reial número 24. La penya del morro. Ens agrada alimentar els nostres oients. Bé, tenim alguna... Bé, sembla que tenim una trucada. Hola, bona tarda. Ah, no. No, no, no. No és cap trucada. No és cap trucada. Bueno, escolta, si la gent no vol guanyar un sopar per dues persones a la tasca dels rifenyos... Anem tu i jo. Anem tu i jo. Exacte. Doncs mira, no truqueu. Molt bona idea aquesta. Clar. Oh, Cristina. És que ara estan atentas. No truqueu, no truqueu, no truqueu. No truqueu a la ràdio per participar al sortit d'un sopar per dues persones altres que els rifenyos, perquè ja, si no truca ningú, has de clara. Perdona, és que no hauríem de fer mai. Clar, és nul. Hauríem d'anar tu i jo, Jordi. És veritat. No haurien de fer més publicitat ja d'aquest sorteig, jo crec, perquè d'així, d'aquesta manera, no trucarà ningú. Es declara desert, com feia el Rubian, que fa això així, es declara desert el premi i ja ens en portem tu i jo al sopar per dues persones. Va, m'agrada la idea. Oi que sí? Sí, molt bé. Està bé, sí. Escolta, doncs no diguem més, no diguem més ja. Ho has penjat al Facebook? Sí. Borra-ho, borra-ho, borra-ho. Borro? Bé, atenció perquè, com hem comentat fa uns moments, a Sant Just d'Esvern, l'any passat, es va fer una enquesta situada dins el projecte de l'enquesta del Pla Jove per saber què opinaven els joves santjustencs, majoritàriament situats també a l'Institut de Sant Just d'Esvern. Em sembla que al voltant de 400 o 500 joves van ser preguntats per diferents qüestions sobre el municipi. Hi havia una última pregunta... Estava molt bé que deia, ara com tema lliure, què vols que es faci a Sant Lluís d'Esvern? Fa unes setmanes ja venia el regidor d'Educació, Lluís Monfort, a parlar del tema, però nosaltres hem encarregat a la Cristina Vargas que investigui més. sobre aquesta qüestió i ens presenta alguns dels resultats curiosos, dividits en franges de nens de 12 a 15 anys, de joves de 16 a 25 anys i d'adults de 26 a 35, tots aquests joves de Sant Just d'Esvern. Què volen els joves de Sant Just? Què és el que troben a faltar al municipi? Quines són les seves inquietuds? Va, Cristina, comencem pels més joves que van des dels 12 fins als 15 anys. Perfecte, doncs les respostes han estat molt variades i per tots els gustos, la veritat. Si et sembla, comencem parlant del grup més gran, que han estat uns 52 nens, concretament, que han votat perquè volen a Sant Just noves discoteques. Què dius ara? Noves discoteques? Troben a faltar noves discoteques, bars musicals, espais d'oci, més concerts... Bueno, també, a veure, una sol·licitud normal per a aquests joves. De totes formes, n'hi ha molts que no podrien entrar a la discoteca, perquè tenen... Entre 12 i 15 anys, però hi ha discoteques que són a partir de 16. I de 14. I de 14, no? Que vas el dissabte a les 3 del migdia. I coses d'aquest estil. És normal, perquè a Sant Just no hi ha gaire oci nocturn, en aquest sentit. No hi ha gaires discoteques. Fa uns anys sí que n'hi havia una, però ja no n'hi ha. Trobarem sorpreses amb això de les discoteques, perquè ja ho veuràs amb altres pranges d'edat, també. A més, un parell d'aquests joves també demanava espais buits. En el tema aquest de les discoteques, justament volien espais buits per fer ells la seva pròpia festa, suposo. Bé, una mica això ja existeix, perquè hi ha el casal de joves que precisament des de ja fa uns mesos existeix la Festa Jove, que l'organitzen col·laboradors d'aquest programa, com l'Èric Pomar, o el Dani Martínez, o el Jan Xirivella, i que estan convidats tots els joves de 12 a 16 anys una festa per trimestre, i la pròxima ja ens van comentar que seria sobre els anys 80. Oh, que interessant, que guai, no? Sí, sí, exacte, o sigui que ja anirem informant per aquesta gent inquieta de 12 o 15 anys que volen tenir un espai propi per fer-ho, el que és el de joves, això ho cedeix i ho fa. Si et sembla, Jordi, continuem, perquè la segona opció més votada, diguem-ne, amb uns 37 nens, és molt interessant i jo m'hi sumo, aquesta. A veure, què diu? Tenir un centre comercial. Ah, un centre comercial de Sant Just? Però amb cinema i bolera. Perdona, i tu també t'hi sumes? Ai, sí, aquesta sí. Estaria bé, no? No haver de marxar. Bueno, sí, sí... Però vaja, potser molta gent que ens està escoltant del centre de Sant Just que li agrada conservar aquest esperit de poble i que no sigui, doncs, no caure en un centre comercial com una mena d'anac blau o diagonal mar aquí a Sant Just. Però no és necessari ficar-ho enmig del poble, és a dir, tenim uns polígons aquí al costat molt macos que pot ser un espai ideal per tenir un centre comercial, no? Això crec. Home, podem preguntar-ho a la gent que ens estigui escoltant també, eh? A veure, que els interessa. Clar, us agradaria tenir un centre comercial a Sant Just d'Esvern? Escolta, i si ens truqueu, podeu participar al concurso? Clar, podeu participar al sorteig d'un sopar per dues persones a la tasca dels rifenyos, què? M'estàs liant, no havíem quedat en que no truqués ningú? Ai, és veritat, perdó, perdó, és veritat, no, és que jo tinc un clar, que no truqui ningú, és veritat, perdó, perdó, se me'n va la meva vessant altruista i solidària, que no truqui ningú... perquè així ens emportarem al sopar nosaltres. En fi, a part d'un centre comercial, què més volen els joves de Sant Just? Oh, el futbol. Es veu que hi ha molts nens i molts futboleros, perquè demanen tot relacionat amb el futbol, demanen camps de futbol, porteries... Cistelles de bàsquet, tornejos, tot el que sigui esport, aquí a Sant Jus ens agrada molt. Tot, tot, tot. Tot que sigui la situació esportiva del Barça, però és tot Sant Jus, no? Sí, més o menys. A més m'ha cridat molt l'atenció perquè hi ha una cosa que... Deu ser que aquí a Sant Just hi ha molts skaters, perquè moltes persones, en concret ha estat una quinzena, que Déu-n'hi-do, demanen un skatepark. Sí, sí, que de fet ja existeix un, eh, compartit amb Esplugues i que està allà tocant a Esplugues i a la Mallola. En aquest cas, bueno, hi ha una queixa respecte a aquest tema, però han estat, no sé si ara eren els joves o els més grans. Una queixa, per què? Sí. respectar aquest tema. Després parlarem d'això. Ah, val, val. Després, després. Sí, perquè els nens, bueno, encara no han dit res d'això, però demanaven un esquet part. Escolta, per anar acabant ja amb els nens de 12 a 15 anys, també hi ha hagut unes peticions úniques. Sí, hi ha algunes úniques molt divertides. Hi ha un que contesta que una matata, per exemple. Directament, no? Que és viure i deixa viure, clar, i sigues feliç. Sí. Hi ha una molt interessant que l'he trobat que diu més activitats i més anunciades perquè de la majoria no ens entenem. Ah? Això està bé. Perdona, a veure, si no ens entenem és perquè no vol. També t'ho dic, perquè a Ràdio d'Esvern n'és un no parada, és una informació a tot arreu, i t'entra a la web del santjust.cat, ràdio-esvern.com, on s'anuncien, i l'agenda, vaja, que arriba sempre a través d'internet. Eh, ojo, ho dic jo, eh? Què més? Un altre diu Més Badulaques. Més Badulaques? Sí. Dels paquis, d'aquests? Sí, perquè contacten més tard, suposo, no? Sí, suposo que sí. Home, de moment a Sant Lluís n'hi ha un que jo sàpiga i que fa fortuna, que està allà al barri sud, just davant de l'illa Walden. Sí, Déu-n'hi-do. Allò està a tope sempre, eh? A les 11 de nit està a tope. I un altre, doncs, demana sex shops al camp de futbol. No sé per què ben bé volen un sex shop al camp de futbol. El camp de futbol d'aquí de Sant Just? Sí. Allà al costat del barri sud, també? Sí, sí. Que volen passar pel Badulac i després anar cap al sex shop? Mira, agafen les pipes i se'n van, no? Home, perdona, aquest també és un tema curiós perquè a Sant Just d'Esvern no hi ha cap, que jo sàpiga, sex shop. No. No em sona. Jo tampoc el conec, eh? No em sona, no em sona. Si n'hi ha, també podríem fer alguna promoció, però com que no n'hi ha, no em veig cap. A veure, va, més coses que demanen els joves de sent just. Són coses curioses, no? Sí, una altra demana una platja artificial. Ah, sí. On la fiquem? Estaria molt bé per això, però on la fiquem? No, jo ho sé, a la plaça de la Pau, allà just davant del Walden, a l'illa Walden, que hi ha aquelles palmeres. Sí. Doncs allà davant poses una mica d'aigua. Just allà demanaven una piscina. Veus, clar, és que amb les palmeres fa molt tropical. Va, continuem amb més respostes. Passem ara, aquests ja són més grandets, eh? Les respostes que han donat sobre què vol anar a Sant Just d'Esvern als joves entre 16 i 25 anys. Les primeres respostes tenen a veure sobre les festes del Casal de Joves de Sant Just. Sí, i no només amb les festes del Casal de Joves, sinó que també coincideixen amb els més petits, i demanen més activitat nocturna. Més activitat nocturna. Sí, perquè, bueno, aquí expliquen... Que valen un sexop, també, al camp de futbol? No, home, Jordi, ja te'n vas, ja te'n vas. Demanen més festes, més concerts, i, bueno, la majoria han argumentat que és que, deguts als horaris tope i sovint que es fa molt cas a les queixes dels veïns... Tope vol dir límit, no? Sí, però diuen tope. Clar, clar, clar, tope guai. Límit guai. Límit guai. Doncs, degut a aquest horari i a les excessives queixes que fan els veïns i que a sobre els infancars, la diversió nocturna queda reduïda a dos o tres dies a la setmana. No sé quan volen, però... També demanen donar més llicències a algun bar musical per no haver de marxar del poble, a més de potenciar els concerts, la festa major o altres festes al camp de futbol. Perdona, aquí jo vull trencar una llança a favor... del nucli, per exemple, que és un grup de joves, i no tan joves, de Sant Just, que ajuden a organitzar la festa major amb molts actes i que l'han fet viure i potenciar molt durant els últims anys. Per tant, jo crec que està molt bé la festa major que tenim ara a Sant Just. De totes maneres, consideren aquesta franja de 16 a 25 anys que no és suficient i demanen encara més. Seguim, no? Sí, perquè hi ha moltes més coses. A més, moltes. Unes altres persones es queixen de la durada i la volta que fa el tram baix. Ah, el tram baix. El transport a Sant Just també és una altra de les queixes dels veïns i de la gent que viu en aquest bonic municipi del Baix Llobregat. Bueno, no només es queixen de la durada i la volta que fa el tram baix per anar de Sant Jus a Barcelona, sinó que també es queixen del temps d'espera dels autobusos Soler i Sauret. I demanen alternatives com tenir un metro, uns ferrocarrils i més descomptes en els tiquets. Sí, no, jo faria un metro, metro, parada Walden, parada Bona Vista, que és el centre Sant Just, i parada Canigó. Amb aquestes tres parades hi ha vertebres, tot el que és el transport dintre el propi Sant Just, no? Però ens imaginem que volen dir, i que també és una qüestió i una queixa molt demanada de fa molts anys, una parada de metro, o si arriba a la línia 9, que arribi una parada aquí, no?, a Sant Just. Com el tram baix vam fer, però que no doni tanta volta. Exacte, exacte. En fi, què més demanen als joves? Una altra vegada coincideixen amb els més joves, en aquest cas, i demanen coses relacionades amb l'esport. En aquest cas, també, un skatepark. I una en concret, aquí ve la queixa que et deia abans, diu que quan l'Ajuntament d'Espluga es va decidir fer-ne, es veu que l'Ajuntament de Sant Jus es va sumar al projecte, això ja ho sabíem. I diu que l'haver col·laborat als dos ajuntaments podria ser una miqueta més gran i tenir més mòduls. A més, consideren aquesta persona que és trist haver d'anar a Sant Feliu per poder patinar, i no ho troba just que s'hagi de gastar els seus diners en transport perquè el bitllet, per si no ho sabien, val dos euros. I no tots els que viuen a Sant Just són gent de diners. Bé, doncs aquesta és la denúncia que fa un jove... Clar, anònim, lògicament, que en aquestes enquestes sobre què esperes de Sant Just. Hi ha més rajades així, importants o no? Bé, importants. No són rajades, tampoc són denúncies, són queixes explicades, no? No, bueno... Demanen el centre comercial també, amb cinema, en aquesta també s'assumen els joves. Sí, això ho farem demà, digue-li que ho farem demà, que és injust, un centre comercial. Uns altres demanen pisos de protecció i per acabar demanen la creació d'una borsa de treball per joves. Això estaria bé. Que això ja existeix. També la majoria de peticions ja estan fetes, com per exemple aquesta, que a més ho porten molt bé des del mateix Casal de Joves. Si entreu a casaldejoves.com allà podreu trobar tota aquesta informació sobre aquestes borses de treball i de tant en tant que ho retuitegem també al Twitter i ens en fem ressò a la Panyà del Morro, ofertes de treball de just el punt. Home, acaba d'entrar l'estudi número 1 de la ràdio Arnau Consul, el mite, l'home. Arnau, bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Gràcies, gràcies. Bona tarda. La gent que t'ha vingut a veure, eh? Bona tarda. Sí, d'aquí una estona parlarem de llibres i a la secció de literatura que avui parlarem... de la institució de les lletres catalanes, una institució que potser molta gent no sap ben bé què és el que fan, que queda molt bé i és com molt glamurosa i pomposa, però què és el que fan? D'aquí una estona ho descobrirem. Jo et convido que et quedis a la recta final d'aquesta enquesta que es va fer l'any passat, Joves Sant Justenc, sobre què volen els joves de Sant Just. A veure si estàs d'acord o no, perquè ara ja entrem a la franja... dels joves... Espera, espera, Jordi, perquè en les peticions úniques dels joves de set de 25 anys, hi ha una que m'ha cridat l'atenció i que no m'agrada gens ni mica i te la diré. Què dius ara? Un diu, la meva opinió és que l'opinió general dels meus coneguts és que Sant Just és un poble avorrit. Perdona, crec que estem confonent tranquil·litat amb avorriment, que és molt diferent. Cristina Barcas. Home! Tu estàs d'acord, Arnau? Sant Just és un poble avorrit. Jo crec que hi ha una franja d'edat entre els 18 i els 25, o inclús entre els 16 i els 25, que sí, consideres el poble avorrit. Ah, que t'avorreges, no? Perquè, clar, si vols sortir fora, si has de marxar, anar de bar, de copes, clar, has d'anar a Barcelona, no? Durant un temps hi havia un mite a Sant Just i és que hi havia un... Un mite? Això m'interessa. Sí, sí, hi havia dos bars nocturnos. Ah, el parador de nit... No, no, hi havia el Bright. El Bright? Hi ha unes generacions que van conèixer el Bright, però si això és una gasolinera, el Bright. També he conegut com a Bridge. Bright Service. No, és el Bright. Doncs on ara hi ha una caixa, no sé ben bé com, allí hi havia un bar de dos pisos. I què et servien? Benzina? Amb un xupito? Amb una mica de... Sí, t'hi posaven per barrejar, perquè no és... Pel gust, diguéssim, t'hi posaven una mica de tequila, però... No, no, era un mite, eh? Podies estar-hi fins a la una. I dius, coi, fins a la una, segons. Fins a la una, que fort, no? Sí, sí, sí. I després, durant un temps, hi va haver la pluma elèctrica, clar. La, perdona? La pluma elèctrica. La pluma elèctrica, que és un bar d'ambient? Sí, sí. I això hi havia música, no, no, no. No era d'ambient, no. Bueno, d'ambient n'hi posàvem els que hi anàvem. No, però vull dir que... Hi havia billars, hi havia fons... futbolins, i ho haurien fins tard, fins a les 3, fins i tot, jo recordo. Sí, per cert, una cosa, mira, ara que parlem de locals i tot això de Sant Just, ens hem assabentat, a veure on tinc, ho tinc per aquí, que, no, aquí no està tampoc, bueno, és igual, que la setmana que ve, o d'aquí uns, no, la setmana que ve, dijous que ve, obre una nova pizzeria a Sant Just d'Esvern, al vell mig, al carrer Bona Vista, com t'estic explicant. que la Maria Cortell ens ha invitat fa una estona a través del Facebook, ja la convidarem al programa. On és, exactament, del carrer Una Vista? No ho sé, no ho sé. És que, per això t'ho dic, tenia la informació per aquí. No serà el bar aquell que hi ha davant... del Bonrebost, entre el Bonrebost i la granjeta just davant. Pot ser, pot ser. És al carrer Bonavista número 84. Ah, mira. Hi ha quadra, hi ha quadra. Fixa't, fixa't. I què diu la invitació? Perquè tu la tens aquí davant, no? Diu, ja tenim data. El proper dijous 24 a partir de les 7 del vespre us esperem a tots els que vulgueu venir a donar un cop d'ull a la pizzeria, beure i provar la nostra pizza. posarem una mica de pica-pica, pizza per provar i refrescos gratis. La birra la deixarem a un euro. Ah, bueno, però no està malament, no està malament, eh? De totes maneres, als pitzeros aquests se'ls hauria de dir que si efectivament és el local que hi ha pràcticament davant de la granjeta, bueno, duraran un mes i mig. La competència de la granjeta sempre ha sigut... vull dir, allí s'han obert diferents bars i no n'acaben mai de funcionar. Per què? Perquè és el factor granjeta. Però fan pizzas allà, la granjeta? No, però és igual, això. És igual, no? Sí, sí, sí. És un dels misteris que té Sant Just d'Esvern. Vull dir, allí durant molt temps hi va funcionar una verduleria. Sí. No, perdona, quins recocis? Sí, sí, sí, aleshores allí funcionava, quan passaven cotxes, els cotxes abarcàvem davant, s'hi van fer peatonal per afavorir el comerç, i des de llavors, no ho sé, jo em penso que hi ha 3 o 4 bars que han intentat obrir, restaurants... Bé, ara una pizzeria, els desitjo tota la sort del món, eh? Per a més, això em queda a prop de casa... Un moment, no el comencem ja, home, a veure si... No, no, escolta, això em queda molt a prop de casa, eh? A mi m'agrada la pizza, eh? A veure una cosa, a veure si s'estaran escoltant i ja comencem ja... No, no, ei, ei, ei, escolta, animem-los i molt bé, tu, vinga, va... Dijous que ve, 24 de gener, sobre aquesta pizzeria, que com es diu, Cristina, aquesta pizzeria? Ai, ara... No, se m'acaba d'anar, Jordi, espera. Se t'acaba d'anar, eh? Sí, ara et suïté. Sí, a veure si ho pots trobar, perquè, home, ja que com a mínim... La pizzeria Digian Luca. Digian Luca! Pizzeria Digian Luca di Sant Justi! Bé, doncs ja en parlarem amb els responsables la setmana que ve, a veure si tenen noms originals o són els de sempre, de tota la vida, no? Quatre estacions... Capitxosa, Margarita, Peperoni, quatre formatges... Bé, en fi, Cristina, acabem amb els joves de 16... No acabem amb els joves 16-25 anys, perquè no pot ser això, sinó que acabem de parlar sobre les seves respostes, eh? Sobre què és el que volen de Sant Just d'Esverna. A veure, què és el que comenten? Jordi, ara t'has perdut. No, de 16 a 25 anys, no, ara? No, ja havíem acabat. Ai, perdona, de 25 a... Sí, és veritat, m'he perdut. De 26 a 35 anys. Perdona. Doncs, bueno... No, jo fora, m'he perdut. Podríem dir adults, no, ja, de 26 a 35 anys. Bueno, segons l'altre dia el Sergi Arrada del casal de joves, fins a 35 anys encara estàs considerat... Sí, jove, però ets més adult que la resta de franges que tenim a l'enquesta, home. Ets molt més adult, però encara pots fer-ho fins a 36. És que si no, clar, m'estàs considerant un millar després de joves. És que això no ho decideix la Cristina, amb tots els respectes. Ho decideix les subvencions que dona la Generalitat de Catalunya al Departament de Joventut per jubilatge, no? Tots en aquella franja que a Sant Jus ja no t'ho passes tan bé. Bueno, però l'Arnau cola, no? Sí. Com a 35. Sí. I 33 també. Doncs ja està. Ah, home. I 11, i 11. Ah, i 11. A veure, què diu la gent de 26 i de 35 anys? Doncs, com a la majoria de les franges, també demanen més oferta d'oci nocturn. Ah? Sí, discoteques per als joves, perquè es consideren joves, evidentment, i ho són. Pot ser també l'habitatge de protecció oficial, ui, civil, anava a dir ara. Sí. De protecció oficial i... I donar més suport a projectes comunitaris. Aquestes han estat les tres opcions, diguem-ne, més votades. I com a millores úniques? Bueno, són una mica pilotes en aquesta franja i feliciten... Escolta, però si els agrada com està... A la regidoria pel que han fet. Si els agrada com està portat... No, no, està perfecte, però bueno, també... Sempre anem coses, no?, per millorar. Sí, segur. El que passa és que potser fan la pilota perquè a l'hora de repartir pisos, no?, que és la franja... Que toqui, no? I un dels problemes de 20 i 35 anys, a veure si... Falta que els hi toca una mica, no? Doncs, bueno, com a respostes úniques, hi ha educat la participació per fer-la més real. Un, en concret, demana respecte pels joves. Diu, no tots som uns borratxos ni fumetes. Ah, és que això ho va dir un regidor. Perdó? Això ho va dir un regidor d'un partit polític que té representació de Sant Junts. I atenció, que afegeix. Perdó, és un regidor que a vegades ho veu tot negre. Una broma... Sí, que intacula... És Pablo Barranco, eh? De via democràtica. I afegeix que no es tingui més en compte l'opinió d'un veí perquè sigui periodista o advocat. Oh! Això, perdona, aquí està... Ja n'hi ha prou d'interessos personals. Oh! Jordi, està apuntant aquí amb... En bala, en bala. En puta, en bala, perquè això és un veí que el deu tenir, que és periodista i advocat, alhora, no? Que és Pilar Rahola, potser, no. Magda Orenic, potser és Magda Orenic. Tu et advocat no ets, no? Jo al principi no. Periodistes sabem que no, tampoc. Periodistes segur que no. I advocat no, però m'agrada molt allò de dir a les pel·lícules me cojo la quinta enmienda. Això no sé si dona punts a l'hora de ser advocat. No ho sabem. Continuem perquè uns altres demanen més espais per exposicions, potencial Casal de Joves, es veu que no arriba bé el missatge del Casal de Joves, no sé per quin motiu. No arriba bé, eh? Bueno, aquí estan demanant més coses, no? Ja ho veig, ja ho veig. També coincideixen en que el tram baix faci menys voltes i els horaris siguin com els del metro, una mica més complicat això, però bueno, o que s'enjustin un metro propi. Sí, ja ho hem dit abans, eh? Tres parades. Walden, Bona Vista i Canigón. Són les tres parades del metro de Sant Just. Un altre continua i diu, millorar l'horari de la biblioteca. Fins i tot algun deia de cobrir-se els diumenges, eh? Home, i això no hauria de ser tan complicat. Vull dir, el metro entenc que, o el tram baix, com no facin vies és complicat. O el de la biblioteca, a més tenim ara el super, des que han fet l'ampliació. Clar. Francament, eh? Home, això si demanés Joan Margarit, que la biblioteca és seva, que porta el seu nom, ell pot fer el que vulgui, no? Ell pot dir, mira, posar avui que tanqui... O un dia que estigui avorrit, que digui, per fer unes hores extres, allí com a... Ell deu tenir la clau de la biblioteca. Deu tenir les claus de casa seva i el mateix manyoc la clau de la biblioteca. La seva, no? Porta el seu nom. Continuem perquè un altre diu, gràcies, suposo que en algun lloc hi ha una bústia de suggeriments. Si no, seria bona idea. És a dir, no ha volgut comentar res i la seva aportació ha estat que fiquin una bústia de suggeriments. La gent és rara de nassos, eh? La bústia te l'estan donant ara amb aquesta oportunitat. Digue'l. I un altre aprofita per demanar un puticlub. Però en aquest cas almenys no ha estat al camp de futbol, eh? Ja, perquè és que abans ha entrat un noi... Però aquest noi no coneix la realitat de Sant Jus, no? Com, perdona? No, què vol dir un puticlub? Què vol dir? Quants menys en vol? Quants? Quants més en vol? Que n'hi ha algun? Home, ara no faré publicitat, però... Mira... Ah, però mira, fa un moment em dèiem que no coneixia cap. Sí, pensava que no hi havia cap. Segur que és la carretera reial. És la carretera reial? A prop, a prop. A prop de la carretera reial. Sí, sí, entre la carretera reial i... I el carrer Major. I el carrer Major. I com saps? Hi ha coses que no es pregunten Hi ha coses que millor no... Per tant, és un... Aquest és un espai que, perdoneu, no són les 7 de la tarda i hi ha gent menors escoltant i què? Gent de l'institut us deu escoltar No, però el que jo pregunto és però és un d'aquells locals que... Bueno, hi posa whiskeria Posa whiskeria. Jo no he entrat mai, eh? Però quan dius whiskeria, dius què? Que les dones fumen i parlen així de tu a la cara i tal, no? Ui, això era abans. Ara ja no. Ara no es pot fumar. Hi ha la whiskeria. Però parlen de tu ara, sí, no? Suposo. La whiskeria, cap allà anem després del programa. Bé, i acabem ja, Cristina, perquè si no ja l'Arnau, pobre, farà una denúncia. Bé, jo vaig fent literatura. Sí. Què vols dir que vas fent literatura? El meu espai és el de literatura. M'estic ocupant l'espai, doncs jo faig literatura. Per això, per això. Ja hem d'acabar, Cristina. Acabem amb l'última perquè demanen serveis de psicòleg gratuït i confidencial per als joves de més de 18 anys que ho demani. Ah, mira, doncs també és una bona opció. Que escoltin aquest programa. Bueno, no ho sé, eh? Jo tampoc no em vull fer responsable ara d'ajudar la gent. A veure, si algú ens vol trucar per explicar-nos el seu problema... La Cristina, que és una dona viscuda, i l'Arnau també, us poden ajudar i us poden donar consells, si voleu fer-ho, al 93-372-3661. Fem una pausa i tornem d'aquí uns moments parlant de la institució de les lletres catalanes. La Laura Borràs, que és la nova directora... I també de la publicació, que ha passat sense pena ni glòria, Panorama crític de la literatura catalana, que un pedazo de volum, d'història, són sis volums, d'aquí uns moments a la penya del morro. Fins ara. Vols guanyar un sopar per a dues persones a la tasca dels ripenys de Sant Just d'Esbert? A la penya del morro et convidem a participar al nostre sortets del divendres 25 de gener. Només cal que ens truquis entre les 5 i les 7 de la tarda, donar les teves dades i esperar ser l'afortunat o afortunada que guanyi aquest meravellós sopar. 933 723661 Truca i guanyi un sopar per a dues persones a la tasca del Ripenyos, carretera reial número 24. La penya del morro. Ens agrada alimentar els nostres oients. En vas. On vas? Ets de vidre? Albert. Oh, potes i grons. Albert, vas. Cordons. I tu també. Ambàs de perfum, patapum, però tu de vidre ets, però no ets cap ambàs. I si no ets ambàs, tu, on vas? Encara que siguis de vidre, si no ets ambàs, Albert, no hi aniràs. Encara que vinguis de Murano, si no ets ambàs, Albert, no hi aniràs. Si no ets un ambàs, pregunta on vas. L'espai de llibres! Efectivament, 3, quarta, 7 de la tarda, recte final del programa, i com sempre amb l'Arnau Cònsul, ja sabeu que és col·laborador habitual de la revista Sàpien, a més a més també és de l'Institut Ramon Llull, i el més important per mi, que és de l'Escola d'Escriptura de l'Ateneu de Sant Just. Arnau Cònsul, bona tarda. Bona tarda, veig que tu soc un bit també al poder de l'envas en vas, eh? Sí, tot i que no l'hem de posar, es veu, no? Perquè confon a la gent... Sí, això diuen, que en realitat és com una estafa que els de l'empresa que ho fan, diu que... Bueno, a mi més que estafa és confusió, la copa de vidre que se't trenca el vas de vidre tota la vida. Ara no, ara ha d'anar al gris. Avui ha vingut el regidor de Medi Ambient de l'Ajuntament de Sant Just d'Esverg, que és el Pere Uriol, i he dit que no, que ell que s'ha de continuar tirant el vidre, com fins ara, eh? Això és insubmissió, com se'n diria? Fiscal, no? Bueno, fiscal no, seria insubmissió ecològica, en submissió... No ho sé, però com que aquí hi ha un dilema, no? Perquè com que ell és d'iniciativa per Catalunya Verds... Clar, clar, clar. I això, però aquesta és una campanya pagada per Convergència i no sé si per Unió, perquè ja no sé si farà Unió. Ja no ho sabem, però com que ell és d'iniciativa per Catalunya Verds, però clar, és regidor de l'Ajuntament. Bé, a mi em soluciona un conflicte, eh? Perquè ara ja tenia allò típic què? Tot el gris, perquè no sé... No, no, escolta... Com fins ara, no? Com fins ara, tu. M'ho ha dit el Pere Orriol. Tots els cristals de Morano, no? Sí, bueno, imagina't. I els assebres, i tots aquests. Ja ho sabem. En fi, parlem de llibres, perquè avui volem parlar de la institució de les lletres catalanes, aprofitant la benentesa que s'ha nombrat a una nova directora, que és la Laura Borràs. I segurament molta gent es preguntarà, primer, qui és Laura Borràs? I, segon, què és la institució de les lletres catalanes? Eh... Per què serveixen? Què fan? On estan, Arnau? Bé, és un departament de la Conselleria de Cultura que va crear, fem una mica d'història, no sé si tens música d'història, però en tot cas es va crear l'any 1937, o sigui, en plena Guerra Civil. Perdona, tinc una música romana, no sé si serveix. Home, no anem tan endarrere, però posa-l'hi. L'any 1937 en plena Guerra Civil, ja és això, eh? Sí, home, sí. Doncs, bueno, els escriptors catalans, fidels a la república, van decidir que, escolta, s'associaven ells i creaven una institució per fer front comú, doncs, als atacs que volguessin rebre contra la llengua, contra les dificultats que tenien, clar, en plena guerra per publicar... Durant la Guerra Civil, eh? Durant la Guerra Civil, l'any 1937. Portàvem un any de guerra, més o menys. Sí, sí, és curiós. Aproximadament, eh? Curiós, no? Perquè, ho digui, amb la situació convulsa que hi havia en aquells moments d'arreu. Bueno, suposo que és en aquells moments que tothom diu, escolta, hem de fer alguna cosa a favor d'això, de la República, de Catalunya i tal. Doncs, els escriptors ens associem tots junts i fem la institució de les lletres catalanes. I en què consistia? Clar, llavors, l'any 39 van arribar per la diagonal els Tancs de Franco i va dir, bueno, no, és som el que hi ten ja. Va durar poc, eh? Sí, diguéssim un any i mig, potser dos, no més, eh? Però clar, aleshores, transició, després la democràcia un altre cop, el Pujol, i el Pujol va dir què podríem fer pels escriptors. I l'any 87, ple pujolisme també, va dir, escolta, això a la institució de les lletres catalanes era una bona cosa, si més no agafem-ne el nom. És com un guinyo, no? I escolta, creem una mena d'organisme que serveixi per promoure la literatura i fomentar la lectura. Aquest seria el principal... Això d'aquestes campanyes que a vegades surten per la DL, hi havia un anunci molt maco de dir si tu ho fas, ells ho fan i es veien part llegint el diari i aleshores el nen també llegia al costat. Tot això està subvencionat per la institució de les Lletres Catalanes. La idea surt d'allí. És un institut on, per cert, el nostre regidor de cultura hi fa hores i treballa. Sergi Seguí. Sergi Seguí. És treballador de la institució de les Lletres Catalanes. Si mai voleu un aprofundiment sobre què fa i què s'hi fa, ell segur que us en podrà parlar. En tot cas... doncs, promoure la literatura i fomentar la lectura, protegir i difondre el panorama literari català, per tant, tots aquells autors que hi han mort... Tenen feinada, eh? Sí, sí, sí. Tenen feinada... Per exemple, aquestes campanyes de dir aniversari que aquest any serà el d'Espriu, no? Sí. Centenari de Salvador Espriu, l'any passat que va ser el de Sales, Tisner i Caldés. Bueno, qui engega aquestes campanyes? Qui se'n recorda que... Clar. Doncs bueno, és la Institució de les Lletres Catalanes, que és un apartat del Departament o de la Conselleria de Cultura que es dedica a això justament, no? Sí, jo el recordo una vegada a l'any, sobretot quan donen el premi, no? El premi a les Lletres Catalanes, el donen ells o no? El Premi de les Lletres Catalanes el dona òmnium. Ah, és veritat, òmnium Cultural. El dona òmnium Cultural i probablement de la Conselleria hi donen suport, però en tot cas seria injust dir... Però ni això, ni això. No, no, no, però, per exemple, donen suport també a escriptors en llengua catalana i a les associacions del sector, no? Ara, no és que tots els escriptors que van fer l'any 37 estiguin associats aquí, els escriptors estan en l'associació d'escriptors o el Pen Club, però, bueno, algú els hi dona diners, aquestes associacions. Clar. Bé, no és l'institució. I aquesta bona noia, que és la Laura Borràs, que està nova directora, què ha fet? Qui és? Doncs era professora de literatura a la UOC, a la Universitat Oberta, aquesta que va per internet. I per tant estava molt ficada en coses de pàgines web i promoció a la literatura. I era algú que últimament es veia molt per la tele, de vegades allò... Era una blocaire... era blocaire era d'aquestes que quan passa alguna cosa en el món de la literatura sempre tens 3 o 4 que surten sempre surten els mateixos no és cert cada un cert temps van canviant apareixen noves cares fins que les tens acostumades Últimament ella sortia bastant suposo que a partir d'ara encara sortirà més el primer que ha fet ha sigut posar un Twitter a les lletres catalanes i un Facebook probablement si és que no hi eren segur que hi eren però en tot cas ha substituït l'Oriol Izquierdo que havia fet una bona tasca durant 7 anys crec que n'hi ha sigut set, sí, des del 2005, i, bueno, doncs, d'alguna manera no és que hagués fet una mala tasca, no és que tu... Bueno, una miqueta, és a dir, hem passat un temps, renovem les cares, no? I hem posat a la Laura Borràs, professora universitària, estudiosa d'això, de la literatura, sobretot contemporània, i, per exemple, aquesta Any Sales Calders... i Tisner, que vam tenir fins i tot aquí a Sant Jus, i que té un idol al soroll que ha fet, doncs l'havia portat ella, per encàrrec de l'institució. O sigui que ja es coneix una mica, ja... Evidentment, coneix tot plegat. L'institució, per exemple, també és... Com tu de tant en tant recordes que treballo a l'Institut Ramon Llull, diguéssim que són les dues cares d'una mateixa moneda. Ah. No sé qui és la cara i qui la creu. Si tu que ets la creu, no? Pujem que la creu, va. Bé, bé. Si l'Institut Ramon Llull fa tota la promoció de literatura catalana fora... per intentar pagar els escriptors catalans que tinguin, per exemple, traduccions de qualsevol llengua, la institució fa just al revés. Fa la promoció cap a dins del territori i, a banda, si hi ha editorials de dir que hi ha un escriptor estranger que, coi, en català no té cap traducció i estaria molt bé. S'estudia i es fa la traducció cap al català d'obres estrangeres. On és la institució, per cert? Físicament està al portal de Santa Madrona. que això és a baix de tot de la Rambla, allà on hi ha la parada de Drassanes. Si on surt per la parada de Drassanes, baixant la dreta, hi ha una mena d'arc estrany de quadrat. El centre d'art Santa Mònica, no? Sí, al costat. Al costat mateix. 6.53 de la tarda, ja pocs minuts per acabar el programa, però avui estem tristes a l'espai de literatura de llibres, perquè ha passat, com hem comentat, sense pena ni glòria, ni pare ni mare ni res... Panorama crític de la literatura catalana. Han sigut sis volums, una publicació que ha sortit a la llum els últims dies, però ningú l'ha comentat, ningú no ha fet ressò. Sí, de fet, jo me n'he assabentat mitja casualitat i hauria dit que ha sortit els últims dies, però crec que ja fa un mes i mig, fins i tot que ha sortit. Va sortir una crítica, crec, al Cultures, però aquesta hauria de ser unes obres d'aquestes. A veure, totes les literatures que expressin tenen un tipus de... d'obra així panorama crític de la literatura catalana que vol dir que és un repàs des de l'edat mitjana fins a l'actualitat no només dient mira que macos que som i és això sinó fent això crítica fent un estudi aprofundit de tots això, des de Ramon Llull fins a, no sé, fins a Quim Monzó, per dir-ho. Clar, clar, totes les literatures del món... Tenen, evidentment, aquestes grans obres que són fetes per estudiosos, universitaris, acadèmics, que el que fan és, no de dir, bueno, es va escriure això, sinó, no, agafen i de dir, escolta, les importants obres de Ramon Llull són aquestes i per què ho són, i fan tota una explicació acadèmica... Algú que estudi literatura, això, aquesta hauria de ser... la lectura cap dalt la bíblia de fet és la bíblia d'aquesta secció també si ho voleu podeu anar és l'editorial Vicenç Vives no deu ser barat perquè són sis volums i cada volum deu tenir com 300 o 400 pàgines Però jo crec que és d'aquelles obres que suposo que a poc a poc anar arribant a totes les biblioteques del país i es podrà consultar allí. I evidentment algú que estigui molt, molt interessat, doncs que la compri o que demani un préstec per comprar-la. Ja ho sabeu, eh? Panorama crític de la literatura catalana. I acabem amb la recomanació d'un llibre de títol molt curiós, que potser algú diria, això no passa a la realitat. Mentida, perquè justament la setmana passada va passar aquí a Sant Just d'Esvern, que fins i tot a la ràdio ens vam fer ressò, però ràpidament ja ho vam corregir, on ens havia arribat una informació falsa d'un noi, d'un home, que havia mort, i en veritat no havia mort. Això ha estat just, la setmana passada. Doncs imagina't, potser mereixerà una altra novel·la. Com es diu el títol del llibre? El títol del llibre és Si quan et donen per mort... un dia tornes. Clar, és que això és el que va passar la setmana passada. Clar, llavors aquí potser no fa tanta gràcia el títol, ho dius, home, si això a Sant Just es fa de cada dia, no? Perdona, això va passar la setmana passada, que teníem pendent una entrevista amb l'home, però al final no l'hem pogut realitzar, que així els propers dies ho podem fer, perquè clar, nosaltres vam dir, des de Ràdio d'Esvern, ho vam posar al Facebook, al Twitter, a tot arreu, que s'havia mort una persona... Ràdio d'Esvern és com la Vanguardia, si les vaques volen... Els homes també. I llavors ell mateix va dir, no, no, estic viu i després era un fals rumor que circulava pel poble i resulta que la persona que havia mort no era ella sinó que era una altra i la gent es va confondre en tot cas aquesta novel·la parteix d'un cas real en tot cas l'autor que signa com a llort llort sense nom en realitat es diu Lluís Llort però firma Llort perquè ell diu que quan fa articles a l'avui firma Lluís Llort quan fa literatura per nens com que la fa en castellà es signa com a Lewis York, perquè, i ho diu així en una entrevista, que com que la gent del País d'aquí al costat, el de Lluís Llort els hi podria costar molt, aleshores es firma com a Lewis York. Lewis York. L'he de dir una normalitat increïble. I aleshores, quan és novel·lista, sobretot, porta ja sis, amb aquestes, la sisena novel·la que publica, thrillers, normalment, novel·la negra, doncs, clar, parteix això, justament, no?, d'un cas que un dia es veu que ell va veure la televisió, una noia que havia desaparegut que no se'n sabia més, evidentment l'havia donat per morta, perquè portava 11 anys desapareguda, la família no en sabia res, de sobte va aparèixer i va dir, l'única condició per tornar és que no em pregunteu absolutament res del que he fet durant aquests 11 anys. Bé, el misteri estarà servit. Si quan et donen per mort, un dia tornes. És un thriller, evidentment. En fi, acabem el programa. Cristina, repassem el millor moment de la penya del morro per tu avui? El millor avui, doncs, el Pony Game. El Pony Game, a la primera hora. De la Marina. Sí, de la Marina que ens ha comentat que ha vingut acompanyada de la Júlia Tmella a la secció Les Amigues de Júlia Tmella. Avui ha portat la Marina que està al sol solet i que fa... i pica. I el pitjor del programa per tu avui? Doncs la tragèdia canina. És veritat, ha sigut molt trist. Tots els gossos que van morir aquests últims dies per unes riuades a Navarra a una protectora d'animals que no tenien les condicions necessàries i eren uns incompetents els seus gestors. En fi, moltes gràcies a tothom per escoltar-nos. Tornem demà a partir de les 5 de la tarda. Agraït tota la gent que ha fet possible. La penya del morro d'avui, la Carme Verdoia, la qualitat Sant Justenca. La Júlia Atmella i la seva amiga, la Marina Soler, avui, que, com dèiem, parlant d'hípica. L'educació canina, l'Albert Capapell. I també avui hem parlat amb el Sergi Claramunt sobre la tasca dels rifenyos. I també, ara, a última hora, amb l'Arnau Consul. L'Arnau, moltes gràcies. A tots vosaltres. I Cristina Vargas. Fins demà a les 5 de la tarda. Bona tarda. Us deixem ara amb les notícies de les 7 a Ràdio d'Esvern i amb la Carme Verdoi al capdavant. Que vagi molt bé. Sous-titrage Société Radio-Canada És por el sol, més enllà de les muntanyes, entre les valls i els aigua molls. On la muti fa arrencars, fa de ser baixant, i la mota plena fa el camí del Vienan, per indrets de pedra i fan. Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Bona tarda, són les 7 del vespre. Comencem una nova edició del Sant Just Notícies d'avui, dijous 17 de geni. Tot seguit, les notícies de Sant Just.