#192 - Sant Just al dia: Informer, llei animal, jazz i John Williams

i ha de canviar la llei, que això és una novetat, perquè fins ara el govern no havia volgut donar la llei. Les entitats que han impulsat la iniciativa legislativa popular per aconseguir que el Congrés estudiï un canvi més profund de la llei estan a punt de tancar la campanya amb més d'un milió de signatures recollides a tot Espanya, que és el doble de les necessàries. Esports en xarxa Bona tarda, us parla Eduard Cabré. A l'espanyol Christian Estuani ja s'ha pogut entrenar amb el grup després de superar la lesió. Un espanyol que jugarà dissabte a la Romareda de Saragossa i ho farà recolzat per un miler de seguidors que en dues hores han esgotat les mil localitats que el Club Aragonès havia assignat als catalans. El defensa de Tàrrega, Joan Capdevila, reconeix que ara li estan sortint millor les coses. Sí que és veritat que a nivell personal em trobo millor que abans. Estic disfrutant, la veritat. Penso que he millorat moltíssim. Sí que és cert que és normal que vaig arribar sense fer per temporada. Em va costar bastant i és lògic. Però ja et dic que ara, a mesura que van passant els dies, m'estic trobant molt a gust. També els companys m'han ajudat moltíssim. L'entrenada em dona també molta confiança. I sí, a nivell personal sí que estic content, però sempre m'agradaria millorar. I pel que fa al Barça, David Villa ha rebut l'alta mèdica i podrà jugar aquest dijous contra el Màlaga en el partit de tornada dels quals de final de la Copa del Rei. I la jornada 23 de futbol de primera divisió, el Barça jugarà per primer cop en diumenge a les 12 del migdia. Serà el dia 10 de febrer a l'estadi del Camp Nou contra el Getafe. Notícies en xarxa Fins demà! En directe, amb atendis de Sant Just d'Esvern, al 98.1 de la FM i a tot el món a través de ràdio d'Esvern.com, comença un programa amb molta penya i molt de morro, la penya del morro. Molt bona tarda, Sant Just. Com esteu? Benvinguts al programa de les tardes de Ràdio d'Esvern. Us parla i us saluda Jordi Domènech. Ai, que bé. Moltes gràcies per aquests aplaudiments càl·lics i sincers de començament del programa. Carme Verdoy, bona tarda. Bona tarda. D'on ha vingut el públic avui? D'on ha vingut? De Viella. De Viella. Què et dic ara? Hòstia. Que fort, David, eh? Em sento moltes gràcies a tocar per estar aquí. Sí, sí, imagina't, 3 o 4 com a mínim. Durà més el viatge que el programa. Bueno, us agraïm, agraïm que hagueu vingut. Bé, avui al programa començarem repassant l'actualitat de Sant Just amb la Carme Berdoi, que passa per Paisatge i Tràs, que és la mostra que presenta les Cees aquest dijous a l'Ateneu de Sant Just d'Esbert. A més a més, també avui al programa parlarem de coaching de l'actualitat amb la Núria Oriol, com sempre, amb algunes notícies, com per exemple que una nova llei del Govern Central protegirà una mica més els animals... de l'experimentació científica. Carme, una cosa que tu ja feia temps que demanaves. A més a més, també avui el programa Les bandes sonores. Avui, atenció, no us ho perdeu, amb la Clara Aguilar, un especial sobre John Williams, sense cap mena de dubte, un dels grans compositors del cinema del segle XX. I a la segona hora connectarem amb el casal de joves de Sant Just, com cada dimarts, per saber què es couen aquest indret del municipi. Tindrem el cara a cara entre el Dani i el Joan, que fan segon d'ESO, a l'Institut de Sant Just i avui debatran si el menjar de l'Institut és bo o no. Un dirà que sí i l'altre dirà que no. I acabarem amb el món de Iago, el nostre guionista a la penya del morro. Tot això també amb la col·laboració més que especial de la Cristina Vargas. Cristina, bona tarda. Bona tarda. Bona tarda, vingui al programa, Cristina. Sabies, Jordi, que el tercer dilluns de gener és el dia més depriment de l'any? Ah, no ho sabia, però mira, ja estem a dimarts. La penya del morro, un programa amb més morro que penya. O era més penya que morro. Tot seguit passem a l'actualitat Sant Justenca d'avui dimarts 22 de gener del 2013, però abans, avui comencem el programa tornant a parlar de l'Informer Sant Justenca. Atenció perquè ja porta 400 seguidors al Facebook. És una pàgina on ja sabeu que de forma anònima podeu enviar els vostres comentaris que vulgueu sobre gent de Sant Just i on no paren de publicar missatges en les últimes hores. Dius, és que això ha parat, no? És un fenomen que va creixent. De fet, Carme, tu m'acabes d'ensenyar... Un article de l'Avantguàrdia, de l'Espai Tendències, publicat justament avui, on es parla d'aquest fenomen amb el títol Xafarderies del Campus a través del Facebook. I és que, per exemple, a la Universitat Autònoma, l'Informer d'allà ja té 11.000 seguidors. l'UV 9000 o l'UPC 5819, on la gent de forma anònima pot explicar les xafarderies i tot plegat. De fet, diuen que les tres creadores de la pàgina Informer de l'Autònoma, amb 11.500 seguidors, en només una setmana estan desbordades. Quin èxit, clar. Diu que no poden de tots els missatges. Qui hi ha darrere l'Informer? Cobren? No, no cobra ningú. I per què ho fan? No ho sé, per amor a la xafarderia i a fer bullir l'olla, que és una mica també el que passa a Sant Just. Per exemple, un dels missatges que ens hem trobat a les últimes hores de l'Informer de Sant Just diu, Quim i Marc, les noies del cau, volem que torneu a fer una altra intendència, que són aquestes coses, excursions i coses que fan el cau, però aquesta vegada de menjar necessitem ració doble de sexe. Són els cuiners. Són els cuiners. Ah, com ho saps tu? Els intendents. Ah, els intendents són els cuiners. Tinc molts amics monitors. Epa, doncs volen un altre tipus de menjar per la pròxima vegada. I atenció, perquè ens hem adonat també gràcia d'aquesta pàgina, que s'està posant molt de moda el verb emputrar dins del jove Sant Justenc i s'utilitza quan li vols tirar la canya a algú, Carme. Sí, en lloc de dir... Fa referència a això, realment? Clar, en lloc de dir, per exemple, m'agradaria quedar amb tu o fer-te un petó, els joves de Sant Just diuen, estàs tan bo o tan bona que t'emputraria contra la paret. Per exemple, alguns missatges d'aquest estil, diu JFS, que deu ser Just for Salva, Sant Juan, Sant Justenja, conegut per tot, diu, quan tindré sort i m'emputraràs a Canji? O diu NRP, no sé qui és, diu els teus ulls verds i els teus rissos dins de l'Ebiza em tornen boja, quan m'empotres allà dintre. Però això més que per lligar és per cardar, no?, una mica. Sí, directament, és tirar la canya de forma salvatge, com per exemple un que li diu de forma anònima tot això, Emma, el cany d'Emma, on et puc trobar per empotrar-te? I ja l'últim que repassem, un que, clar, sàviament pregunta, quan és l'empotrador? Sí, és que em sorprèn, no?, l'ús d'aquest verb. Però és que això va a moda, esclar, és el que porten els joves de Sant Lluís. Però fa una referència concreta, no?, en potrà. Sí. És més concret que altres maneres de dir-ho, no? És una forma salvatge, esclar. No, no, no hi ha llit. És com... No cal fer... No cal fer res. Tocams a una persona, l'empodres contra la paret i ja la tens per tu. Doncs preguntaven, diu, quan és Sant Empotrador? Diuen que cada dia, en responia al propi informe, diuen que cada dia és bo per celebrar-lo. Per tant, ja ho sabeu, si voleu lligar amb algú, li dieu que el voleu empotrar contra la paret i jo crec que ja es donarà per al·ludir. Tot seguit, passem a les notícies empotrades de Sant Just. Mira, el Villano, diu al xat de radiodesvern.com, diu, t'ha donat vidilla això de l'Informer, no? Home, doncs sí. Diu, és gairebé tan explícit com allò de la bandera del Japó. Si comentem aquestes coses, la gent també... Sí, sí, escalfem l'ambient. A més, hi havia un missatge que ja deia, no sé si era un noi o una noia, que li deia a un altre que vigilés pels passadissos. Què dius? Més que res que li ficaria... Que l'emputraria pels passadissos de l'institut. Sí, com la bandera de Japó. Bueno, bueno, bueno, bueno. Sí, sí. Deixem ja aquests ambients. No saps què passa? Que estem al mes de gener. Abans comentaves que ahir era un dels dies més tristos de l'any El dia mestres de l'any. I fred, també. Va lligat. La gent passa fred i vol una mica d'escalfor. La Pella del Morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio d'Esvern. Vinga, comencem repassant l'actualitat senjustenca d'avui. Com comentàvem, Paisatge i Tràs és la mostra que presenta la CEAS, la secció excursionista de l'Ateneu, dijous a l'Ateneu, precisament. L'exposició recull els dibuixos publicats en els bolletins de la CEAS des del seu naixement. L'acte inaugural servirà per reconèixer tant els autors dels dibuixos com les persones que hi han col·laborat des de l'any 34. Carme Berdoi té més informació. Tot plegat perquè l'any passat va veure la llum al número 300 del botlletí de les Cees, un número rodó i, per tant, des de l'organització us va pensar que era perfecte per muntar una mostra d'aquesta mena i, d'aquesta manera, homenatjar tota la gent que hi ha col·laborat, no només els il·lustradors, sinó qualsevol persona que, durant aquest temps, hagi col·laborat els bolletins de la CEAS que van néixer el 34 com a altaveu de l'entitat per donar a conèixer el món muntanyeng tot i que durant molt de temps no només s'explicava quin era aquest món de la muntanya sinó que també els joves de Sant Just en altres èpoques el feien seguir per expressar les seves preocupacions i fer constància de ser un mirall del moment històric que es vivia S'empotraven en una altra època No m'agrada gens aquest verb L'acte inaugural de l'exposició serà aquest dijous També comptarà amb una breu història d'aquest bolletí i de les etapes per les que ha passat. A més a més, també recordarà l'aturada de 30 anys en la seva publicació i que es va recuperar el 64. Des de l'any 66 la seva edició ha estat bimensual, no s'ha durat mai i ara es renovarà aquest bolletí. És a dir, que també servirà l'acte d'aquest dijous per presentar el nou bolletí. Es donarà ja el nou número aquest dijous i per a qui d'ara hi haurà aquest canvi i aquesta renovació en el disseny. Bé, continuem parlant de l'Ateneu de Sant Lluís perquè el jazz torna a empotrar-se a l'Ateneu. Carme, és que no lliga gens, a més a més. Sí, home, però és que... Ara per tot s'empotra. Ara, ara, és això. En alguns casos sí, però en aquest cas no trobo que quadri. Perdona, tu vas mirar els barrufets que utilitzàvem barrufar per tot. Doncs aquí la gent... Atenció, perquè el jazz torna aquesta setmana a l'Ateneu de Sant Jus. Aquest divendres ho farà amb el cicle de jazz que ha iniciat l'entitat, aquest cop amb Marian Barahona Quintet. Diumenge hi actuarà la grup vocal Satzania de Jazz i Gospel, que a més a més els tindrem dijous en directe a la penya del Morro. No sé si cantaran, però aquesta és la idea. Carme, què ens pots dir sobre aquesta setmana de jazz a l'Ateneu? Doncs mira, cada dia es poden comprar entrades anticipades pel que fa al concert d'aquest diumenge, del grup vocal Zània. Es poden comprar a la secretaria de l'Ateneu, de moment, però només als socis i sòcies per un preu de 8 euros i a partir de demà dimecres tothom qui vulgui ja pot aconseguir aquestes entrades que costaran 10 euros. El concert serà diumenge a les 7 i abans divendres a aquest cicle de jazz que porta un concert al mes d'un grup de jazz. Com deia, serà Marian Baranona Quintet A les 10 de la nit a la sala del cinquantenari, l'entrada costa 10 pels socis i 12 euros pels qui no són. I això, dèiem que aquest cicle es va estrenar al desembre, és el segon concert que arriba. I la durada la coneixem, més o menys? No. Demà la podem conèixer. D'acord, d'acord. Al Just a la Fusta feu entrevista demà al matí? Sí. Molt bé, eh? Sí, sí, m'ha tornat a dos d'aquest Marian Baragona Quintet. El programa dels matins de Ràdio d'Esvern. I acabem amb una bona notícia per l'esport Sant Justen, perquè l'equip sènior del patinatge artístic Sant Just ha aconseguit el tercer lloc del pòdium del campionat per grups a Barcelona. Sí, un aplaudiment per ella. Sí, senyor. Aquest pas l'especifica pel campionat de Catalunya. També hi participaven les juvenils que van quedar en sisena posició. Però, Carme Berdoi, tens més informació. Eren dos equips, per tant, el sènior i el juvenil, i en la de sènior, i competien 16 equips de tota la província de Barcelona. Era una classificació prèvia pel campionat i els de Sant Just va quedar en tercer lloc. Estava formada la categoria grup, volia dir, per 12 patinadores, també el juvenil per 12 més, i en aquest cas però van quedar setenes, és una categoria on hi havia 9 grups competint. Des del patinetge artístic Sant Just fan una valoració positiva d'aquests resultats, igualment perquè la competició en aquests campionats cada cop és més dura. El campionat es va fer Vilanova i la Geltrú, el pavelló va exaltar entrades, hi havia unes 1.200 persones, per tant, molta gent. I la propera cita és el febrer a Girona. Serà el campionat, el segon cap de setmana de febrer, campionat de Catalunya i hi participarà, per tant, el grup sènior del Club Sant Justenc. Bé, doncs aquesta és la informació de Sant Just. Ja sabeu que en teniu més a partir de les 7 del vespre als Sant Just Notícies i ara mateix a radiodesverb.com. Carme, moltes gràcies. De res. Que per cert, també us volem recordar que tenim un sorteig en marxa. Si voleu guanyar un sopar per dues persones a la tasca dels Rifenyos, aquest restaurant boníssim. que està situat a la carretera reial de Sant Jus, allà tocant amb el carrer Bona Vista. Només cal que ens truqueu al 933723661 i directament entreu els sorteig que farem aquest divendres a la Penya del Morro, un sopar per dues persones a la tasca dels Rifenyus. 933723661. De moment tenim molt pocs participants, és a dir... El Joan Jus i la Lalla. Es poden anar junts. Si no truca ningú més, tenen 50% de possibilitat de guanyar. Si truques tu, que ens estàs escoltant ara, tindràs un 33% més. I així hi anem fent fins d'arribar a la probabilitat matemàtica. Fem una pausa i tornem després de la publicitat parlant del coaching amb la Núria Oriol. Fins ara. Ràdio Tesfem, 98.1. Ràdio Tesfem, 98.1. Cinema sense límits. Cinema sense fronteres. Cinema sense mesures. En definitiva, cinema sense condicions. Els dimarts de 8 a 9 del vespre, quan el cinema es fa ràdio. Informatiucomarcal.com Soc Agustina Ribas, soc del graner de Sant Lluís i envio una salutació a tots els oients de Sant Lluís i també a la penya del Morro. Disseny mobles per la penya del Morro o del Morro? De Ràdio d'Esvern per potenciar el comerç local i és agrair-los aquesta feina. Hola, Peña del Morro, sóc l'Alessandro. Quan voleu, jo estic aquí, ¿vale? Una salutació. Adeu. La Peña del Morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio Desverb. 5 i 20 de la tarda, tot seguit, coaching de l'actualitat amb la Núria Oriol. Hola. Per cert, ja sabeu que ens podeu seguir, Cristina, que portes el Facebook de forma excel·lent. Deixa'm comentar que... No, és veritat, deixa'm comentar que la gent ens pot seguir també a través de la webcam de ràdio d'Sverb.com i que no sé què passa, que tenim com una mena de problema i la webcam es veu borrosa. Sí, una mica. Què passa? Per què es veu borrosa? És que saps què passa? Que la webcam de la ràdio s'autogradua o s'enfoca sola. I llavors ara està més millor o no? És que clar, has d'anar-la movent una mica, així, a veure si s'acaba d'enfocar. Es veu encara com una mica pixelat. Sí, com és això? És estrany, eh? Bueno, en fi, que vingui el tècnic del focus de la webcam. Esperem que vingui, si no, mira, haurem de tirar amb això. Si no, us podeu posar els ulls així aixinats, com quan vèiem al Canal Plus. Bé, com comentava, cada dimarts al programa donem un cop d'ull a les notícies positives de la setmana amb la nostra coaching particular, la Núria Oriol, que ja la tenim al telèfon. Núria, bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Hola, hola a tots. Mira que estem aquí amb els problemes d'enfocament de la webcam, que no sé què passa, però tot té solució en aquesta vida, però no, Núria? Sí, encara que si és un fenomen de Poltergei, doncs haureu de fer una molt bona invocació, eh? Ah, què dius? Que pot ser un fenomen paranormal? No em diguis això, eh? Que a la Cristina, si li dius això, a la mínima és alta i fa una secció paranormal. No, home, no. Però tenia ganes d'intervenir quan he dit, no sé què passa que es desenfocat i dic, home, fenòmens paranormals. Fenòmens paranormals, és veritat, eh? Vaig a veure si es pot enfocar. Mira, em sembla que ara l'hem enfocat, eh? Ara l'heu enfocat. Ara l'hem enfocat, sí, senyor. És que està la vibració adequada. Sí, ara l'hem enfocat, ara l'hem enfocat. I ha trobat gust. Ara la gent ja... Total, pel que s'ha de veure, també està pensant... Però vaja, de totes formes, bàsicament, un respecte a la gent que ens està veient a través de la webcam... de RadioDesvert.com, clar, a tot el món, perquè home, no pot ser tenir la webcam desenfocada. Jo dic una cosa, Jordi, està clar que les bones energies atreuen les bones energies, i jo dic només que ha arribat la Núria i mira. Oh, és vital! La càmera s'ha arreglat. Tens tota la raó del món, perquè la Núria, ja ho sabeu, és molt positiva i sempre, malgrat... Ahir, Núria, deien, ara ho comentàvem al començament del programa, que era el dia més trist de l'any, el tercer dilluns de gener. Segons els experts, aquest és el dia, o un dels dies, o el que més, vaja, més trist de l'any que per cert. Cristina, tu saps per què això? Per diversos motius. Bueno, comentàvem més o menys que era... Per la pujada de preus al gener, normalment que acostuma a haver-hi, perquè és un dia gris que acostuma a ploure o a nevar, depèn del lloc on estiguis. Ha vingut el fred justament. Per això també, una mica tot el cúmul de coses feia que fos el dia més trist. Bé, per sort ja l'hem passat. I ara ja estem al dia més guai de l'any, no? Que és el següent, no? Sí, una mica sí. En fi, Núria, avui ens vols parlar de diferents coses, com una llei del govern sobre els animals que s'experimenten científicament... també sobre el reciclatge, una vacuna preventiva contra l'Alzheimer, perquè, com veieu, si es busquen notícies, encara que sembli que no, n'hi ha de positives, malgrat tots els inputs negatius que ens arriben de tot arreu, de la tele, dels diaris, i per això fem aquest espai amb la Núria. Núria, per on vols començar? per on vulgueu vosaltres. Doncs mira, comencem per aquesta nova llei del govern central, que dius que protegirà una mica més els animals de l'experimentació científica. Un gremi, aquests animals, no?, que no estaven gaire protegits fins ara, o què passa? Home, estan molt poc protegits, i aquest pas, per mi, per mi que sóc molt amant dels animals, ho trobo bastant insuficient, però de totes maneres, de totes maneres, sí que ho trobo un pas. I això és important dir-ho, perquè... A veure, o hi ha gent insensible al tema perquè als animals no li diuen res, o bé insensible perquè no s'ho ha plantejat. Però fixem-nos que per aconseguir moltes medicacions i progressos, sobretot pels éssers humans, sovint s'està primer provocant malalties, provocant danys, en aquests animalets de proves de laboratori per després intentar comprovar el bé de la cura, hipotèticament, que tenen entre les mans. Clar, era una mica el que feia també el doctor Mengele a l'època nazi, però avui en dia encara hi ha molts laboratoris que utilitzen els animals amb poc respecte, podríem dir-ho, d'aquesta forma. I per això hi ha aquesta llei que a partir d'ara protegirà una mica més... Els conillets d'Índies, mai més ben dit. Sí, mai més ben dit. I, sobretot, posa l'accent en espècies, en perill d'extinció, i en els primats, que això és un punt interessant, també. O sigui, ja et dic, parlo com a amant dels animals i, per tant, a mi un ratolí de laboratori també em sembla molt entranyable, pobra bestioleta. Però vull dir que en els primats, i en els primats, doncs han decidit que quan es fa una investigació... hauràs de justificar, si l'infringeixes dany en aquell animal, doncs hauràs de justificar el benefici que de debò s'havia de portar i que era absolutament necessari, sobretot si finalment s'acaba amb la mort de l'animal. Que, dit així, diràs, i on li veus la bona notícia? La bona notícia és que es comença a parlar amb un cert respecte d'aquestes criatures. És més, algun científic, i dic científic, no algú... que sigui d'una branca que potser és més humanista i, per tant, diríem, ja està, ja li surt la vena sensible o sensiblera, no? Es refereix que hi ha alguns animals que consideren molt evolucionats i que podríem parlar com si fossin persones no humanes. Clar, i a més, perdona, hem d'estar... Sí, s'ha començat a córrer aquesta idea. Persones... no humanes, de l'evolució que tenen. Digue'm. No, no, no, que a més hem d'estar agraïts també a aquests animals, no? Sí, molt. Perquè molts d'ells acaben morint, però és en pro... En beneficis, sí, sí. Clar, en beneficis una mica de forma egoista com a espècie nostra, l'espècie humana, no? Sí. Jo, mira, no penso fer així com un atac frontal contra aquest mètode d'investigació, però sí diria que si aquestes mascotes són ben cuidades, molt estimades, a pesar del dolor que els pugui infligir. No, perquè n'hi ha moltes, de fet, m'atreviria a dir la majoria que moren en els laboratoris i amb les proves que els fan, els hàmsters, els ratolins i tot això. Sí, i més grans també, eh? Vull dir que quan ja fan el pas cap als mamífers, etcètera, també moren. Però vull dir que per mi un ratolís mereix un gran respecte. Sí, senyor. Doncs escolta, un aplaudiment pels ratolins, tu. Un aplaudiment pels ratolins. Gràcies, ratolins. Clar. Canviem de tema perquè reciclar i cobrar els envasos, atenció, eh, que avui han dedicat al Telenotitges migdia, que ho he vist, una peça, ho has vist això o no? Sí, ho he vist. L'envaso bas, eh, que també... Han dit la Núria Soler, que és una de les més periodistes de capçalera del programa, i que no perquè sigui guapa que ho és, sinó perquè, a més a més, sí, també va venir aquí al programa ara fa un any, una cosa així, i molt maca. Doncs la Núria Soler ha dit que és una de les campanyes publicitàries que ha tingut més èxit en els últims mesos a Catalunya. On vas? On vas? Que és curiós també que jo he fet la reflexió de si aquesta és una campanya que ha tingut molt èxit, és una campanya que és molt confusa alhora, no? Que és estrany, que ja és casualitat, que la campanya amb més èxit és una campanya que no s'entén i que hi ha hagut polèmica amb tot plegat. Vols dir que el baremo d'Alexi no es comença a posar en el llistó de la controvèrsia? Ah, doncs mira, potser sí, és com que ho deia Andy Warhol, que parlin de mi encara que sigui malament. Sí, sí senyor, i llavors diuen, ostres, quin èxit, però si ara comencen a enviar missatges confusos anirem bé tots plegats. Escolta, a la penya del morro podríem fer alguna cosa així, no? O què? Estaria bé. Sí, però llavors sortiríem de la teoria de la positivitat que tant ens agrada, o sigui que... Ai. No cal, jo crec. No cal. Atenció perquè recicla i cura, són pensaments que jo llenço en veu alta... Ja ho veig, ja ho veig, Jordi. Tinc problemes mentals, ja ho veieu. Reciclar i cobrar els envasos si es retornen és una pràctica habitual en països com Alemanya, on l'èxit és del 98%, és a dir, que cada vegada que reciclen reben diners a canvi. Sí, és a dir, però pensa que això antigament ja ho feien les nostres àvies. I la teva mare no, que és molt més joveneta, eh? Un petó a la mare del Jordi, que són jovenetes. Però la meva... Ah, sí, sí, digues-te la mama. Sí, no, no, ja li he dit un petó, li envio. Exacte. Escolta, diumenge quan vaig i fes-me macarrons, ja que estic. Diu, posats a fer, no? Clar, si el meu missatge... Però la meva també ho ha conegut i és que... Anaven a tornar l'ampolla de llest i era de vidre i llavors o els hi donaven una passatona en aquella època o bé quedava pel l'ambàs següent. Clar, clar, clar. També els cascos de les ampolles, no? Es deia també? Sí. També les xapes aquestes també rebien alguna cosa? Sí. Llavors Alemanya, diguem-ne, no ha fet una altra... Alemanya i altres països del nord, d'Europa, No hem fet altra cosa que tornar el pensament antic de les àvies i dir, escolta, podem reciclar diversos tipus d'envasos, entre ells la jauna, que ara estan tan de modi que en aquella època no existien. Home, surt molt material de les jaunes, eh? Surt molt material de les jaunes reciclades. I aleshores diu que donen 25 cèntims d'euro. Total, que tenen un 98% d'èxit i de garantia que la gent ho recicle de debò. Home, és que perdona, jo crec que s'hauria d'impulsar no només aquesta mesura en el reciclatge, sinó altres apartats de la vida. I tant. Per exemple, cada vegada, jo què sé, que acabes 10 quilòmetres, doncs mira, 25 cèntims. Clar, perquè has invertit en la teva salut. Ara, ara, clar. Sí, senyor, quina bona idea. Home, jo des d'aquí, escolta, bé, des de l'apenya del morro, totes les coses que siguin així positives, rebre diners. Ja veuràs com ara, potser al món ens quedem pobres, més del que ja estem, però com a mínim aniríem... Feliços. Sí, seríem feliços, potser, seríem feliços. Molta gent s'assumaria, està ben segur. Clar, clar, clar. Alguna cosa més sobre el reciclatge i la campanya de l'envaso en vas i tot això? Jo a la campanya no hi entro, encara que apunto que per mi és controvertida a nivell comunicatiu, per mi. Però sí que et diré que han comprovat, en els països on apliquen reciclar i cobrar, que et gastes molt menys diners des de les institucions amb aquestes accions, quan ja queden implementades en la població, en la ciutadania, que diu, ah, jo ho faig, que no pas amb les campanyes publicitàries. Has de gastar molt menys i reps molt més. Bé, doncs, escolta, una bona notícia. Exacte, que em prenguin nota als ajuntaments. Això. Segueix La Penya del Morro a Twitter i Facebook. A Twitter, La Penya del Morro. A Facebook, La Penya del Morro. Com veus, sou originals de menys. 5.32 de la tarda, continuem en directe i us recordem que tenim un sorteig on repartim un sopar per a dues persones a la tasca del Rifenyos, un restaurant que tot just ara d'aquí un parell de mesos farà un any que han obert. Només cal que ens truqueu al 933723661, 933723661 i entreu al sorteig. per participar en aquest sopar, per dues persones, aquest divendres. Estava pensant que ja no sé ni què estava dit, perquè estava pensant ja en la notícia de... No, no riguis, Núria, perquè estava pensant ja en la notícia que ens comentes tu, que també és de l'àmbit científic. Preparar aplaudiments, també, perquè han creat la primera vacuna preventiva i terapèutica contra l'Alzheimer. Sota el nom EB-101, en uns anys, concretament sis calculen els experts, arribarà de manera massiva a la població. Explica'ns una mica més sobre aquesta notícia, perquè si fa uns dies també sabíem sobre l'existència d'una nova vacuna per la SIDA, que havia estat desenvolupada... I que, a més a més, també ens vas comentar, Núria, per científics catalans, aquesta sobre la malaltia de l'Alzheimer, com funciona, quan estarà ja llesta, com s'aplicarà? Mira, la veritat és que les primeres informacions són una mica ambigues. Ens parlen d'un equip de científics d'aquí que... que ho ha trobat i li ha donat aquest nom, la batejada EB-101. I aleshores el que s'hi tenen clar és que pot ser preventiva però també terapèutica a l'hora, és a dir, que estan convençuts que podran crear-ne dues línies, la que servirà de prevenció pròpiament com moltes altres vacunes i l'altra que aniria retressant els efectes devastadors de la malaltia, les manifestacions dels seus efectes, no? I això sí, encara que ja ho han descobert i veus, ja ho han experimentat amb totes les garanties d'èxit amb els retulinets, Gràcies als ratolinets. Sí, gràcies. Un aplaudiment als ratolinets, per favor. Mira, mira, mira. I la Keti diu, els gossos també. Els gossos també, no? Clar que sí, clar que sí. Has vist aquells llestos que són els animals? Mira, està a casa de la Núria Oriol, que és una casa molt bonica. Allà, al passadís, hi ha el gos. La Keti, no? Sí. Està lladrant i dient, escolta, que els animals, un respecte. Exacte, sí senyor. Hi ha alguna cosa més sobre aquesta vacuna? Ara, esclar, entren la fase de proves amb persones, o sigui, amb humans, i necessiten aquest espai de temps seqüencial per garantir que els efectes secundaris són els mínims, els tolerables, per justificar que sorti aquesta vacuna tal com ha estat Descoberta. És a dir, que els efectes secundaris que han vist en els animalets, doncs, ells consideren que són totalment acceptables perquè la vacuna tiri endavant. Però sempre, clar, tenim unes petites diferències d'ADN i ara ho han de comprovar amb els humans perquè, a banda que aquest és el protocol que sempre segueix per tirar endavant una vacuna. Aquesta seria la segona fase, no? Sí. N'hi ha tres, no? Sí. Molt bé. Que vosaltres busquen a l'ultipèdia? No, no, mira, tinc el xat, eh, aquí davant. No, no, que jo et crec, home. No, no, però ho sabia perquè abans de l'estiu van... Què et científica, tu? No, però ho vaig estar cobrint abans, i vaig fer aquesta notícia justament, i abans de l'estiu vam començar amb la primera fase. Que vas estar fent de periodista una altra emissora? No, Jordi, ja t'ho vaig comentar. Et pren a hotel, eh? Sí, ja ho veig, eh? És que la Cristina, com que és tan sèrie a vegades, m'agrada fer rison que la punyeta. Que, per cert, deixa'm... Mira, a mi sí que m'han fet la punyeta, perquè aquí, Villano, al xat de RadioEsvern.com, perquè jo he dit que el teu gos estava lladrant. i diu, no, no, diu, Lladran, vulguem dir, no és correcte, diu, el loro canjiquipugui, canjiquipugui és el programa que fan a Ràdio d'Esvern, i tenen allò, moments per emmarcar, que són les pífies, una mica, i els errors de la gent que fem ràdio aquí a Sant Just. Però ho ha mirat. Ho ha mirat, ho ha mirat. Sí, home, perquè ara diu que sí que és correcte. És correcte, no, Lladran? Toma! Toma! Toma! Toma! Jo també em pensava que era la correcta, eh? Ho he dit perquè, no sé, és la primera vegada, la primera paraula que m'ha vingut. En fi, doncs resulta que és correcte. El català, correcte, passa'l. A partir d'ara, lladreu com gossos. Bé, i acabem, si et sembla, Núria, amb una última notícia parlant de la memòria de l'aigua. Què és això? És bonic, no? És molt bonica, però aquesta notícia no creiem, que és recent, eh? És una notícia que de tant en tant va sortint i m'ha semblat bonica posar-la en el programa perquè és molt esperançadora. Penseu en un... amb un metge homeopàtic japonès que es diu Masaru Emoto. Masaru Emoto. Sí. Sí, home, sí. I que un dia, fa 25 anys, es planteja de quina manera podria demostrar científicament la força sanadora dels preparats homeopàtics que tenen com a base l'aigua. I aleshores ho va aconseguir creant cristalls de gel, que vol dir congelant-los. Però congelant-los amb un detall que... els introduïa l'essència homeopàtica en qüestió, la deixava congelar i veia que cada essència es congelava fent una figura diferent però molt harmònica. Per exemple, si posava oli essencial de flor de cireré, doncs quan treia el cristall, el que veia en el microscopi, doncs era que semblava una flor de cireré. Ah, que maco. Que bonic, no? I aleshores va dir, escolta, i si ara ho intento d'una altra manera, per exemple, si és capaç de captar l'aigua, doncs les paraules que se li diuen. I va decidir, doncs, posar, per exemple, dir la paraula gratitud, amor, alegria, esperança, i l'enganxava... en el seu... No eren besets, és més petit, són com plaques. O sigui, era com l'essència d'aquestes paraules, no? No, no, no, les paraules en si. I en aquest cas ell les escrivia en japonès, però el bonic és que ho ha escrit en altres llengües i tendeixen a formar la mateixa forma, que això és impressionant, perquè això ho té documentat i des de fa 25 anys. Llavors veia que la forma dels cristalls era com... Quan veus les fotografies, que a vegades surten reportatges de les seves fotografies o els podeu trobar per internet, són formes com d'estels, de flors, d'unes muntanyes, d'uns rius, d'una cascada, o sigui, formes que en principi a la majoria de nosaltres ens fan captar una gran bellesa. Sí, aquest home es diu Masaru Emoto. Emoto. Sí, moto. Si algú vol buscar-ho... Per si vol anar amb moto. Exacte, efectivament. És una broma que anava a fer, però he pensat, no la facis per ser de cas, però ja veus que l'has fet tu, eh, Núria? O sigui que ja em trec un pes de sobre. Per cert, no sé si podríem buscar alguna d'aquestes fotografies i, Cristina, més tard, penjar-la al Facebook de penjar el morro. Això seria molt maco. Jo m'he quedat molt impressionat amb l'oli essencial de flor de cirerè. Que és un oli que no coneixia, perquè jo només conec el de Modena i l'extraverge d'oliva. Però aquest té ús terapèutic, Jordi. Tot el que sigui de menjar, no, Jordi, tu? No és de menjar. A partir d'ara, quan vagi al súper, que vaig allà al Mercadona, demanaré oli essencial de flor de xiraré. A veure si entenen. Marca blanca, ojo, per no gastar, eh? Clar, i segur que em diran com dient això no existeix, perquè com que té un ús terapèutic que és... Bona broma. Però l'altre... O sigui, en aquesta línia d'experiments en positiu, ell diu que a l'aigua li encanta Moses i la música clàssica, i en canvi no sintonitza tan bé amb la música heavy. Ah, sí. O sigui, l'aigua és més de Mozart, no? Mira, sí. És el titular de... Que surrealista, però que bonica. Alhora, tot plegat. Per cert, l'Eli Capdevila ens comenta al Facebook. Estic molt d'acord amb la Núria. L'èxit d'una iniciativa està en si s'acompleixen o no els seus objectius. La popularitat no té res a veure amb l'èxit. Segurament referint-se allò que comentàvem de l'Envas on vas, una de les campanyes, com deien avui el Telenotícies, amb més èxit dels últims mesos o més populars. Però, clar, com diu l'Eli, i la reflexió que també agafem a la penya amb el morro, tenir èxit o ser popular no vol dir tenir èxit. Núria? Exacte. Ja està, queda dit, queda dit, perquè a vegades les coses es passen per alt i s'han de fer incapeu. Busca-la, busca-la aquesta també. Sí, a veure si està. Núria, ho hem de deixar aquí. D'acord. Moltíssimes gràcies, que vagi molt bé. Un plaer, com sempre, escoltar-te i ens tornem a retrobar la setmana que ve. Bona tarda. Sí, bona tarda. Bona tarda. Adéu a tots. La penya del morro, sempre al servei de la ciutadania, i el que no és la ciutadania també. I tot seguit a la penya del morro les bandes sonores de Clara Aguilar. Clara Aguilar, molt bona tarda. Bona tarda, Jordi. Bé, Cristina, com recordaràs, la setmana passada vam comentar amb la Clara algunes de les bandes sonores nominades per aquests Òscars d'enguany, que són ara començaments de febrer, i ens vam deixar la pel·lícula de John Williams, Lincoln, per un especial que farem avui, que és un dels mestres, per mi, penso, de compositors de música de cinema del segle XX, sense cap mena de dubte, John Williams... Bé, què podem dir de John Williams? Clara, per on comencem? Home, es fa difícil, Jordi, perquè 10 minuts parlant només sobre John Williams has de resumir-ho tot, intentar triar una mica, que és el que volem fer avui, els temes més coneguts i per què va ser important. Podríem dir que és el compositor de cinema més popular, més conegut, i per què va ser el que va redescobrir, diguéssim, la... la banda sonora sinfònica, recuperant la música clàssica al món en el setè art. I per això és important John Williams, podríem dir, perquè a més també les seves composicions, com dius tu, aprofiten les grans orquestres i tots els instruments de les bandes sinfòniques tan típiques de segles, passats. Exacte. I a més a més també hi ha una cara, una faceta de John Williams que és coneguda, Però potser per la gent així, pel món del cinema, no. I és que ell també, a part de les bandes sonores, doncs s'ha dedicat a fer obres per corda, per flauta, concerts de violoncel en piano, etcètera, etcètera. Al marge de la seva carrera tan prolífica al cinema. Que és el més conegut. Però també els seguidors, la gent que es dedica a seguir a John Williams, coneix aquesta cara. Això que escoltem de fons són els primers compassos, potser un dels més coneguts. Bé, de fet, és que hem de comentar que les pel·lícules de John Williams són potser les més conegudes per tots de la història del cinema. Qualsevol pel·lícula gairebé ho ha fet John Williams, la banda sonora. I a més, sempre de la mà d'Esteven Spielberg, que en parlarem tot seguit. El seu primer èxit és aquest que escoltem de fons. Arribava l'any 1967, quan era nominat a l'Òscar per la seva banda sonora pel drama Tiburon. No? Això és Tiburón, no? Això és Tiburón, sí, sí, que és una banda sonora que posa els perds de punta. Sí, que rius perquè m'he equivocat des del 1975, allò del 67. Sí, el 67 va ser també un èxit, que és el Vall de les Munyeques. Doncs digueu, digueu, home, digueu. En fi, què podem dir de Tiburón? A veure, pel·lícula del 75, com m'has dit, Jordi, que va tenir tres òscars, millor muntatge, millor banda sonora i millor so. És, bueno, una pel·lícula... diguéssim, de terror, amb aquella escena, el punt clímax, en què hi ha aquell personatge que explota el tauró, després l'altre li tira allò que explota, no? Sí, sí, sí, no, no, la veritat és que a més aquesta música tota l'estona, que vine, que vine, que vine, tiburon, tiburon... No és una banda sonora per relaxar-te i per escoltar mentre fas altres coses, diguéssim. No, perquè a mi em posa tens i nerviós, imagina't, jo m'he equivocat llegint el guió, per què? Perquè estava escoltant la banda sonora de tiburon. Hombre... Mira, pell de gallina, eh?, quan jo escolto això, eh? Bé, si no heu reconegut aquesta sintonia, ja podeu anar a una altra emissora. Sí, ja podeu apagar la ràdio, perquè no sou dignes d'escoltar la penya del borro. No, és broma, però la veritat és que qui no coneix Star Wars i aquest inici tan característic amb les lletres aquelles que passen, eh?, que estan en deu minuts... La República, Princesa Leia, no sé què. Va, què he comentat de Star Wars? Home, doncs que, com has dit, que ja ho has dit tot, Jordi. Home, no. Sí, home, però va guanyar sis Òscars, no? Diracció artística, el so, la banda sonora... És que es fa difícil, eh, també, resumir-ho tot aquí. Hi ha moltes pel·lícules importants que ens saltarem, que algunes passem... Ara estem al 77. Sí. La següent és el 78, que també molt, molt coneguda, que és Superman. Fins demà! Mira, pell de gallina, eh? I ara... És que ja comencen... No comencen, no. Formen part de l'imaginari col·lectiu sonor de les nostres vides, les bandes sonores de John Williams que avui estem repassant. Aquesta de l'any 1978, Superman. Pel·lícula del 78, música que podem descriure heroica, sinfònica, com també la de Star Wars. I a més és un moment, quan ell es dedica a treballar amb Richard Donner, el director de Superman, és un moment per Jim Williams en què ja comença a ser conegut. És els anys 70, ell va començar... els 60, però l'època, com si diguéssim que el seu nom és una firma, és aquesta, amb Superman, l'any anterior amb Star Wars, al costat de George Lucas, i també ja havia començat a treballar amb Steven Spielberg, és a dir, ell, John Williams, des dels anys 70 fins a l'actualitat, pot dir que manté el títol de millor compositor a tots els nivells. Sí, sí, quin binomi, eh? Steven Spielberg, John Williams, també n'ambientades les seves pel·lícules, perquè, clar, és que les bandes sonores, és el que diem en aquest espai, que volem també reconèixer la seva importància en el cinema, perquè estan allà i sembla, sembla que no, però són un personatge més. I una bona banda sonora pot fer pujar una pel·lícula dos o tres punts i una banda sonora lamentable i pèssima la pot enfonsar el toig. Bé, ara mencionaves aquest binomi que feien amb Steven Spielberg. Van continuar treballant com, per exemple, l'any 1982. Pelliot. Pelliot. Pelliot. Que bonica, ET. Quin fart de plorar al final. I havies nascut amb aquesta pel·lícula, tu, Jordi? Jo no, jo vaig deixar un any més tard. Em vaig esperar que l'estrenessin per néixer. El 1982, Steven Spielberg dirigeix ET, sense cap mena de dubte, una de les pel·lícules més importants dels anys 80. Què comentar? Perquè a més va guanyar Oscars, no? Va guanyar Oscars i a més a més jo crec que també és un exemple al costat de Superman i Star Wars de l'estil de John Williams, en aquest sentit, sinfònic, que la gran majoria són així, però també hi ha un estil més modernista, així com a europeu, amb pel·lícules que no en parlarem, perquè, com hem dit, no les podem passar totes, però com seria Encuentros en la tercera fase. Home, mítica, aquella dels omnis. També molt espectacular, és que totes les bandes sonores són espectaculars, a volum, orquestra. I Encuentros en la tercera fase, a més a més, la banda sonora és un element més, perquè conjuga molt bé amb el pipo, pipo, po, que és el sistema que tenen per comunicar-se amb l'òmni que arriba de l'espai. Que per cert, ara que escolto aquesta banda sonora d'ET, em ve al cap l'any passat, Fenomena, no sé si el coneixeu, que és un cicle de pel·lícules dels anys 80, passades avui en dia al cinema Surgill, i que durant la temporada passada van rescatar títols mítics com, per exemple, ostres, no sé, però entre elles, ET o Regres al futuro, per exemple... I, clar, veure aquestes pel·lícules, ara, en pantalla gran, amb tot el so i tot el cinema ple, una cosa increïble. Malauradament, el Festival de Fenòmena aquest any no es fa, per desavinences, amb el cinema Sorgell. Una autèntica llàstima, perquè ja us podeu imaginar que el cinema Sorgell, que és un cinema molt gran, amb mil i pico d'espectadors, tothom aplaudint... Quan apareixia, per exemple, en aquest moment, tothom... El cinema a tope... Bé, avancem una mica en el temps i anem fins a la dècada... Bé, perquè després ve Indiana Jones i tot plegat, no tenim temps, perquè avancem una mica i anem als anys 90. Què va fer John Williams, juntament també amb Steven Spielberg, al capdavant d'aquest projecte, La llista de Schindler? La llista de Schindler A mi em sembla que no hi ha cap música al món més trista que aquesta. De fet, aquí al programa, la panya del morro, quan hi ha moments així tristos, la posem. Aquesta? La posem, quan hi ha moments així de melancòlegs i tal. I de fet, no nosaltres, eh? És molt utilitzada. Jo crec que també és al costat de, òbviament, com és Superman, Indiana Jones i Star Wars, que són clàssics, aquesta banda sonora és coneguda, però jo crec que per tothom. Jo fins i tot vaig conèixer primer la banda sonora que la pel·lícula, perquè és una banda sonora que jo crec que s'ha interpretat en orquestres escolars, a més a nivell important, que s'ha interpretat moltíssimes vegades, perquè són una melodia, aquestes penetrants, amb una orquestra que va pujant, amb dinàmiques, etcètera, i que... Que fa una bandesora excepcional. De fet, acompanya molt bé la pel·lícula una història molt dura situada a l'Alemanya nazi. Clara? Exacte. L'història d'un industrial alemany, l'Òscar Schiedler. Diguéssim que és un moment també que ell portava molt de temps bandes sonores de gènere així com d'aventura i passa a fer tot un gènere una mica, bueno, totalment diferent, un drama absolut i que el fa despuntar, ja l'havia fet despuntar anteriorment, com ho hem dit abans, però el torna a elevar, diguéssim. I anem acabant aquest repàs per la biografia de John Williams amb una de les seves últimes composicions i que també més èxit van tenir i és que sense cap mena de dubte l'empremta que jo no ho cansaria de repetir i ja era hora que li dediquéssim un monogràfic al programa perquè l'empremta de John Williams amb les bandes de sonores de cinema és impressionant. Aquest tema, Harry Potter. Que John Williams em sembla que té prop de 80 anys, una cosa així, no? L'any passat, exactament, que s'hi van fer molts homenatges, ell va fer 80 anys, que és el 32. Ell va néixer a una família de Nova York... De fet la música era present des de petit perquè el seu pare era bateria de jazz, els seus germans també van estudiar, ell era el gran de la família, i ell va començar amb el piano als 7 anys i després més endavant ja passa altres instruments com fan la gran majoria de músics, que va tocar el trombó, la trompeta, després passar pel clarinet, I després, ja que més gran, va estudiar per fer armonia, arranjaments... S'ha traslladat a Los Angeles, a una universitat molt coneguda que és UCLA, i allà comença a entrenar al món del que és l'arranjar, la composició, etc. De fet, fa un parell d'anys, o un any i mig, es va estrenar Tintin, dirigit per Stephen Spielberg, on ell també composava la banda sonora. Sí, li van donar l'Òscar, de fet. I l'última que ha composat i que també ha estat nominada als Oscars és aquesta de Lincoln, amb la qual avui acabarem. Això és de Lincoln, la pel·lícula de Steven Spielberg, que a més a més em sembla que es va estrenar aquí a Catalunya la setmana passada, si no recordo malament. S'estrena avui. Ah, s'estrena... S'estrena avui. S'estrena aquesta setmana, no? Ah, perdona. Sí, sí, sí. Què podem dir de Lincoln? Què podem dir d'aquesta banda sonora? Perquè així d'entrada... És com diferent, no?, el que hem escoltat fins ara d'ell. Té molts colors, té molts números també de guanyar a l'Òscar, que se celebraran d'aquí un mes o així, que competeix, com ho vam dir la setmana passada, amb Dario Marianelli, amb Alexander Desplat, amb Thomas Newman i Michael Dana. Aquests són els altres compositors. Sí, que els vam menjar la setmana passada, que de fet, el Life of Pi, la vida de Pi, es va endur al Globus d'Or. Que per cert, és veritat, tens tot el món del món, i l'altre dia, i no és broma, em costava, eren les dues o les tres de la matinada, em costava dormir una mica, i em vaig posar Life of Pi al mòbil, sí, amb Spotify, i em vaig a dormir. Molt recomanable, perquè és molt tranquil·la. Alguna cosa a comentar més, Clara, sobre tot aquest tema? Sobre la pel·lícula, un apunt final de Lincoln, que John Williams és la quarta vegada que posa música a un president nord-americà. Ho va fer amb JFK, amb Kennedy, el Casobert, el 1991, a Nixon, el 1995, i en Amistat, de John Quincy Adams. És veritat, que curiós, no?, la dada curiosa sobre John Williams, en fi. Clara, moltíssimes gràcies i ens retrobem la setmana que ve amb una altra banda sonora espectacular. Gràcies a vosaltres. Gràcies. Molts petonets des de la botiga Otom de Sant Lluís per la penya del morro de la ràdio i que tot vagi molt bé i molts anys. Gràcies a tots els comerços locals que ens saluden, que ens agraden molt. Un minut i nits i arribem al punt de les 6 de la tarda. Gràcies a tots els comerços locals que ens saluden, que ens agraden molt. Un minut i nits i arribem al punt de les 6 de la tarda. Gràcies a tots els comerços locals que ens saluden, que ens agraden molt. Un minut i nits i arribem al punt de les 6 de la tarda. Per cert, que ja hem penjat al Facebook, eh, Cristina? Sí. La fotografia que comandam fa una estona sobre... Ai, que ho tenia per aquí, quina ràbia, ho he perdut, aquell japonès que... Al Masaru Emoto. Sí senyora, cap a l'essència de les coses, no? Una fotografia molt xula com és, això? Sí, és, bueno, semblen com unes gotes d'aigua, així... Bueno, moltes juntes, no ho sé... Deixa't definir-ho, eh? No, no, ben bé no, però... La gent que ho miri al Facebook i ja està. Que, per cert, a la segona hora del programa, després de connectar amb la xarxa per escoltar el seu bulletí, anteriorment coneguda com... com ràdio... tindrem amb nosaltres el Sergi Arrada del Casal de Joves de Sant Just. A més a més, també ens visitaran el Dani Martínez i el Joan Sirivella, que fan segon d'ESO a l'Institut de Sant Just. Desvern que avui tindran un cara a cara molt calent, ja t'ho dic ara, sobre si és bo o no el menjar de l'Institut de Sant Just. Aquí hi ha polèmica, sempre, amb el menjar. Sí, sí, sí. A més, avui em sembla que es posaran tensos. i acabarem, com sempre, els dimarts amb el Iago Alonso, que és guionista, el món de Iago, que avui parlarà d'aquesta setmana agitada, políticament parlant, que hem viscut els últims dies. Tot això, a la penya del murro, a la segona hora. Fins ara mateix! Fins ara! Fins ara! Fins ara! Ah, tornem! Tornem ara! Són les sis! Bona tarda, us parlem, Manel Carvajal i Ramon Company. El president de la Generalitat, Artur Mas, ha manifestat que l'ofegament a que l'Estat sotmet Catalunya justifica el camí cap a l'exercici de la sobirania. A través d'aquest mètode d'actuació deslleial que us he descrit, hi ha aquesta línia d'ofegament del que és la institució de la Generalitat, però també, en definitiva, del conjunt del país de Catalunya, que vol dir dels 7 milions i mig de persones... que composen aquest país. I això més que justifica la línia que està seguint el país. Catalunya. Aquesta línia basada en fer un camí propi, dret a decidir, sobirania... El president ho ha dit després que la Generalitat ha anunciat que Catalunya ha tancat el 2012 amb un dèficit públic del 2,3% del producte interior brut i, per tant, ha incomplet el límit de l'1,5% que fixava l'Estat. La Generalitat manté que hagués pràcticament assolit el límit de dèficit de l'1,5% si fos pels entrebancs i no fos pels entrebancs del govern espanyol. Continua al Parlament la reunió del grup socialista per decidir definitivament la seva posició en la votació del document sobre la sobirania de Catalunya i el dret a decidir demà. Un document sobre el que no han arribat a un acord amb Convergència i Unió i Esquerra perquè continuen defensant una consulta només si és legal i perquè discrepren el concepte de sobirania que s'hi recull. Parlament, Sandra, valent, bona tarda. Bona tarda, aquesta hora continua la reunió del grup parlamentari socialista, com deies, per abordar la seva posició respecte de la degradació de sobirania que ha obert un debat intern. El sí d'aquesta formació és que alguns membres del PSC, els de l'ala més catalanista, estarien pressionant la direcció del partit perquè doni suport a la declaració que Siu, Esquerra Republicana i Iniciativa han registrat conjuntament a la Cambra Catalana. De moment, el PSC ha demanat una nova pròrroga a la Mesa del Parlament que ha allargat el termini fins a dos quarts de set de la tarda, és a dir, un termini que acaba en mitja hora. Fons del PSC han assegurat que aquesta pròrroga i aquesta reunió del grup no és per decidir si assumen finalment a la proposta sobiranista, sinó per consensuar quina serà la posició dels diputats demà, si l'abstenció o el vot en contra. Un grup d'almenys quatre persones van assaltar la matinada de diumenge, dilluns, al xalet d'un matrimoni a Balaguer, a la Noguera, segons han confirmat els Mossos d'Esquadra. Els lladres, que anaven armats i estaven organitzats, van lligar els propietaris, el conegut advocat Pompili Ruggi Blanc i la seva esposa, durant dues hores, i es van endur diners, ori i joies, d'un valor encara per determinar. Els assaltants van aconseguir escapar... Amb el botí encara no han estat detinguts. L'alcalde, Josep Maria Ruger, diu que és un fet aïllat i ha volgut tranquil·litzar la població. Per tant, el missatge vindria a ser un missatge de tranquil·litat, un missatge que és un fet desgraciat, que no voldrem que hagués passat. però sí que podem manifestar que durant l'any 2012 no hi va haver cap tipus de delicte d'aquest nivell, que l'any 2011 n'hi va haver un a la comarca, si no recordo malament, i per tant vol dir que, ja dic tant la estadística com la realitat, en aquest sentit ens fa estar tranquils. Aquesta nit hi ha hagut un nou assalt en un habitatge a Dos Rius, al Maresme, quan els propietaris eren a l'interior. A Barcelona ha quedat vist per sentència el judici al comitè de vaga que va convocar les últimes aturades intermitents als autobusos de transports metropolitans. La direcció de TMB va denunciar els treballadors perquè considera que es van accedir amb les vagues de dues hores cada dia. Barcelona, Joan Porta, bona tarda. Bona tarda. L'advocada dels treballadors de TVB, Sandra Puig, ha expressat que en cap cas l'empresa ha acreditat en el judici la desproporció dels drets ocasionats pels talls continuats en el servei. Per això demana la revocació de la demanda contra els 14 components del comitè de vaga. Entenem que l'empresa ha d'acreditar la desproporció dels prejudicis entre els treballadors que han tingut els treballadors i entre els prejudicis que han tingut l'empresa i la ciutadania i no s'ha practicat cap prova per acreditar aquesta desproporció que és una mica cosa que podia donar lloc que s'entengués que la vaga era abusiva o il·lícita. Des de TMB s'adueix que s'ha produït una alteració del conveni establert i, a més, l'impacte econòmic ha estat a gran quantia. Bona tarda, us parla David Amador. El capità del Barça, Carles Puyol, ja ha signat el seu nou contracte amb el Club Blaugrana. El defensa ha ampliat en tres anys el seu acord amb l'entitat fins al 30 juny del 2016. A tot això, el migcampista Cesc Fabregas ha defensat Víctor Valdés, després que el porter va anunciar que no renovaria amb el Barça quan acabi el seu contracte l'estiu de l'any vinent. Hauríem d'estar preocupats si el veiéssim al dia a dia cap baix, si el veiéssim entrenar malament, però tu el veus avui entrenar els partidets que fem. I més que un jugador que sembla que no vol renovar el seu contracte, sembla un cadet que ha pujat al primer equip a entrenar, perquè entrena com ningú. D'altra banda, l'espanyol Cristian Estuani ja s'ha pogut entrenar amb el grup després de superar la lesió que el va deixar fora de l'últim partit contra el Mallorca, que en principi podrà jugar a Saraosa. Notícies en xarxa Tot seguit, les notícies de Sant Just Bona tarda, són les 6 i 5 Aquest dijous s'inaugura l'exposició Paisatge i Tràs, que recull els dibuixos publicats en els bolletins de les Cees des del seu naixement. L'acte inaugural servirà per reconèixer tant els autors dels dibuixos com les persones que han col·laborat en els 79 anys d'ençà del primer bolletí, publicat l'any 1934. L'acte inaugural també comptarà amb una breu història d'aquest bolletí i les etapes per les que ha passat. Tindrà lloc dijous a les 8 del vespre, es preveu que hi assisteixin autors dels dibuixos protagonistes de l'exposició, i una part dels col·laboradors, a més de l'alcalde de Sant Just, el regidor de Cultura i el president de l'Ateneu. L'exposició es podrà veure a partir d'aquest dijous, la sala Piquet de l'Ateneu i fins al dia 9 de febrer, cada dia feiner de 5 a 9 del vespre. A més, també s'aprofitarà per explicar els canvis que tindrà el bolletí de la CES a partir d'ara, entre ells un canvi important en el seu disseny. Demà dimecres, la secció local de l'Assemblea Nacional Catalana, Sant Just per la Independència, convoca una concentració per donar suport a la declaració de sobirania que demà mateix ha de debatre al Parlament de Catalunya. Serà a dos quarts de vuit del vespre davant de l'Ajuntament, on també es farà la lectura d'un manifest. Les seccions locals de l'ANC han convocat aquestes concentracions a diferents municipis del país on l'Assemblea hi és present. L'objectiu principal és expressar el suport d'aquest text que s'espera que s'aprovi al Parlament demà dimecres i també de passada donar el dret de sortida A la campanya, pel sí a la consulta. I acabem aquest butllet explicant-vos que aquesta setmana obre la pizzeria Dijent Lucas Sant Just i dijous a la tarda es farà l'acte d'inauguració. Es tracta d'una pizzeria italiana, un projecte de dos joves emprenedors, una catalana i un italià, i per donar-se a conèixer dijous a les set de la tarda obre Portes a Tothom, oferint un tas de pizzes i productes típics italians com mortadela de Boloña o pernil salat de Parma. El local estarà ubicat al centre de Sant Just, al carrer Bonavista número 84, i basarà la seva cuina en productes italians, elaborats artesanament en forn de llenya. A partir d'aquest dijous al vespre, obrirà de dimarts a diumenge tant al migdia com al vespre. I de moment això és tot. Més informació a partir de les 7 als Sant Just Notícies, edició vespre. Vols guanyar un sopar per a dues persones a la tasca dels rifenyos de Sant Just d'Esvern? A la penya del morro et convidem a participar al nostre sortets del divendres 25 de gener. Només cal que ens truquis entre les 5 i les 7 de la tarda, donar les teves dades i esperar ser l'afortunat o afortunada que guanyi aquest meravellós sopar. 933-7236-61 Truca i guanya un sopar per a dues persones a la tasca dels Ripenyos, carretera reial número 24. La penya del morro. Ens agrada alimentar els nostres oients. Cinema sense límits. Cinema sense fronteres. Cinema sense mesures. En definitiva, cinema sense condicions. Els dimarts de 8 a 9 del vespre. quan el cinema es fa ràdio. Si la nostra música us alegra el cor, el nostre programa està fet per a vosaltres. Tots els dimarts, de dos quarts de vuit a les vuit de la tarda, l'audició us acosta a la nostra dansa en una proposta de mirament musical. Tenim preparades les millors cobles per fer-vos el regal de les millors sardanes. Us esperem. Ara escoltes ràdio d'Esfern, sintonitzes ràdio d'Esfern, la ràdio de Sant Jus, 98 punts. La Pella Valmorro, cada tarda de 5 a 7, a Ràdio Desverdi. Sí, sí, 10 de la tarda, Cristina, estimats oients, benvinguts a la segona hora del programa. Ja sabeu que tenim un sorteig en marxa on si voleu guanyar un sopar per a dues persones per anar a la tasca dels rifenyos, només cal que ens truqueu al 933723661. Estem fent propaganda això perquè, un, jo penso que està molt bé... i dos perquè aquest divendres fem el sorteig. Per tant, no us apalanqueu. Oh, ja trucaré. Truca avui i així ja tens el lloc assegurat. També estava pensant que hem rebut poques trucades, només dues, perquè estem al gener, fa fred i potser la gent també li fa més mandra sortir. Però, home... Home, però és una oportunitat. Clar, jo crec que anar a sopar... Que digues una miqueta, no? Sí, jo crec que sí. Atenció perquè m'informen que tenim una trucada. Hola, bona tarda. Hola, hola, bona tarda, amb qui parlem, sisplau? Hola, Maria José. Hola, Maria José. Que ens escoltes el programa? Sí, ja porto gairebé un mes escoltant la teva emissora. Sí. A veure, la meva, la meva. A veure, no diguin això. La meva. Sí, la de tots. És com TV3, que és pública. És l'aquí Sant Just. I què et sembla el programa? Bé, m'agrada. A vegades m'arriu bastant bé. A vegades? No sempre. No sempre, la veritat. A veure, què no et fa gràcia? Perquè el farem fora del programa. El què? El què? El que no fa gràcia, no, tot està bé. Sí, tot està bé, eh? Com que vol el sorteig, no es mulla. Clar, fa la pila del programa. Doncs, no, jo t'agraeixo molt que hagis trucat. I l'espai que t'agrada més de la penya del morro, així, ja que ens escoltes, com a mínim, saber l'opinió dels oients que ens seguiu. Doncs, no ho sé, tot m'agrada, eh? Cada dia es diferent. Sí. Parleu de tots els temes i, bueno, m'agrada tot, eh? Molt bé. Ho sento tot, eh? Molt bé, Maria José, escolta, que ja està, ja està, ja el complet, ja el tenim. Doncs, escolta, tens el número 3, eh, Cristina? Sí. Apuntem-la pels sorteig de divendres, ja us sabeu, si voleu fer com la Maria José, 9-3-3-7-2. I el cognom? Maria José, què més? Berruezo. Berruezo, eh, Maria José Berruezo, molt bé, doncs... Gràcies per trucar i si algú que ens estigui escoltant vol fer el mateix i participar al sorteig d'un sopar per dues persones a la Taneu de Sant Just, 9-3-3-7-2-3-6-6-1. Maria José, moltes gràcies. Moltes gràcies, bona tarda. Vols guanyar un sopar per a dues persones a la tasca del Ripenyus de Sant Just d'Esbert? A la penya del Morro et convidem a participar al nostre sorteig del divendres 25 de gener. Només cal que ens truquis entre les 5 i les 7 de la tarda, donar les teves dades i esperar ser l'aportunat o afortunada que guanyi aquest meravellós sopar. 933-7236-61 Truca i guanyi un sopar per a dues persones a la tasca del Ripenyos, carretera reial número 24. La penya del morro. Ens agrada alimentar els nostres oients. A punt d'arribar un quart de set de la tarda, el xat, que ens agrada molt que llegi moviment, Villano pregunta, diu, ara de què parlareu? És que estic a punt de marxar, i si la secció que ve és molt bona, podria allargar-me una estona. És un poeta, ja ho veieu, que fa rima sonant. I, a més a més, apunta que l'oient que acaba de trucar, és a dir, la Maria José, diu que no hauria de rebre un número pel sorteig del sopar. Perquè no s'ha mullat. Diu que no s'ha mullat gens ni mica. Diu que no l'apunteu al sorteig. Bé, en fi, a més també opina, no? Diu, a mi el que més m'agrada de la penya del morro és la xispa que li posa el Jordi. I no és de la teva. Què vols participar al sorteig, tu? Directament ja. Doncs hauríem de trucar, no? Que truquin al 933723661. Col·laboradors, atenció del programa. Que teniu secció habitual, no podeu participar, però sí la vostra família i amics. O sigui, que més fàcil, impossible. Són les normes. Per què? Perquè les poso jo. Atenció, un quart de set de la tarda, i preguntaven aquí al xat què és el que venia a continuació a la penya del morro. Connectem amb el casal de joves de Sant Just. Un home. Unes idees. Unes idees. Un color, el blau. Unes esclapes a la barba. Sergi Arrada Ruiz. Molt bona tarda. Molt bona tarda. Molt bé, Sergi, aquí, ja pendent de la teva secció, perquè ja veus que tens molts seguidors que t'estaven esperant. Ho sé, ho sé. Com és, que ets molt famós, tu? Home, ja són molts anys, aquí el que solta jove. És veritat. Per cert, Sergi. Que avui al Facebook sí que té m'etiquetat. Ja som amics i avui té m'etiquetat. Mira, així em faré més famós encara. Encara més. Més famós és impossible, perquè el Sergi és un no parà. De fet, l'informe Sant Justenc és un dels noms més comentats de xafardaig de Sant Just. Això és mentida, no surto mai. Això és mentida, perquè no vols lladrar. No surto mai, ningú m'envia missatges ni res. Vols que fem una crida perquè la gent t'envia missatges? No, no cal, no. si vols fem una una crida a la gent perquè t'enviï missatges anònims a l'informer Sant Justenc o podem fer una crida perquè el guanyador barra guanyadora del concurs m'en convida a sopar ah mira també aquesta és una altra perquè acabo de sentir que jo no puc participar no tu no però els teus familiars i amics sí Jo per què no? Perquè els col·laboradors no poden, home. És una sessió molt petiteta. No, no, no és tan petita. Era la importància, eh? Sí. Però petita en temps. Ja, ja, bueno, tu ets petit però valent, eh? Com el Son Goku. Bueno, a veure tu, Chin-chan, escolta una cosa. Parlem del Casal de Joves. Aquest dissabte hi ha les Live Music Session in the World i després també arriba la nova pàgina web que s'estarà activa d'aquí uns dies al casaldejoves.com. Comencem? pel, aquest dissabte, Live Music Session. Sí, a veure, Sergi, espera't un moment, perquè tenim una altra trucada pel concurs. No m'ho puc creure. A veure... Que és la meva mare. Què? Que el millor és la meva mare. Ah, potser és la teva mare. Anem a escoltar. Hola, bona tarda. Hola, bona tarda. Hola, bona tarda. Amb qui parlem? Doncs soc la Núria. Núria, què tal? Hola. Hola. Núria, perdona, Núria Valdric? Sí! Home, Núria Valdric! Home, mítica Sant Justenca, entre altres, organitzadora de cabarets noctàmbuls i més fanfàries, no? Sí, sí, sí, jo mateixa. Sí, t'agraeixo molt que ens hagis trucat. Truques pels sortets, m'imagino. Home, potser no. Has anat alguna vegada a la tasca dels rifenyos? Sí, sí que he anat, sí. I què et sembla? Molt bé, molt acollidor, hi vaig anar l'estiu i llavors vaig poder gaudir de la terrasseta que tenen darrere... I molt bé, i vaig estar molt bé, la veritat. Molt bé, doncs, Núria, tens el número 4, d'acord? Aquest divendres fem el sorteig. Vale, perfecte. Molt bé, gràcies per trucar. Vinga, bona tarda. Adéu, adéu. Ja està, fàcil, ràpid, efectiu, 9-3-3-7-2-3-6-6-1. Sergi, perdona, eh, però és que entendràs que els oients tenen prioritat al programa. Sí, clar, clar. Tenen prioritat en el concurs, en el programa... Home, perdona, però és que això no ho fem per... Ja l'he d'equivocar de vegades que la penya del morro la fem per nosaltres i no, la fem pels oients, perquè estem al servei de la ciutadania i el que no és la ciutadania també, eh, com diu el separador de la penya del morro. Va, parlem d'aquest dissabte. Què era això de les Music Live Live Sessions? S-J-D Live Sessions. I què vol dir això? Sant Jus d'Esbert Live Sessions. Ah, clar, com no se m'havia acudit abans. I de què va? Doncs no n'hi ha, no ranya. No, ja ho sé. I de què va això, Sergi? Doncs bueno, eren les ja famoses Jam Sessions que vam mutar. i es van transformar una mica en això. Es va ajuntar el que era la Vox Session amb el que era la Jam Session, i ara hi ha grups que van tocant allà, després l'escenari està lliure perquè d'altres grups pugin i toquin, i bueno, és com una Jam Session però més enfocada en grups musicals. Molt bé. I després també comentar que l'entrada, m'imagino que és gratuïta. Sí, entrada gratuïta i ja estan confirmades tres actuacions. Molt bé, molt bé. Sabem els grups? Paralais, que són molt coneguts aquí a Sant Lluís. Sí, home, quasi tant. Han tocat tantes vegades, quasi tant com riu. Quasi tant. Quasi tant. Quil de Ficus. I Rise of Atlantis. Ah, Rise of Atlantis, molt bé. Uns noms molt catalans tots, no? Sí. Sí, sí, està molt bé. I quin tipus de música toquen? Doncs és que Paradaix toca. Sí, Paradaix? Kill the Ficus, no ho sé. I Rise of Atlantis, doncs tampoc. Tampoc, eh? Molt bé. Però les lletres del Rise of Atlantis són metalers. Ah, sí? Sí. Perquè és veritat, segons l'escut, no?, i l'emblema de cada grup de música, es pot veure una mica... Són d'aquestes lletres que costa de llegir, que són allà com ajuntades totes amb una tipologia de lletra d'aquestes rarunes. Com gòtiques, no? Sí, exacte, doncs metalés. Per cert, Sergi, deixa'm comentar, perquè hi ha una mica d'ambient al xat de radiodesverb.com, que, home, tenim el just, el xat, ens enjustem, un altre es enjustem il·lustre... Sí, que diu Villano, que és una altra que està al xat avui, diu a tu ja t'han empotrat? Oh, que és el verb que està de moda entre els joves enjustencs. Si voleu tirar la canya a algú, li dieu que el voleu empotrar contra una paret i és el que es porta avui en dia. Home, si em torneu a tallar la secció, jo em empotraré jo, però de mala manera. Els telèfons passen per sobre meu, el xat passa per sobre meu... Però escolta, tothom passa per sobre teu. El que volia dir-te és una reflexió que tu m'has dit, no, és que no tinc gaire contingut avui. No, perdona, ja estàs mentint, eh? Estic mentint ja, no? Sí. Acabem amb la pàgina nova del casaldejoves.com que arribarà d'aquí poc a les vostres pantalles, no? Sí, renovem la web del casal completament. La web serà la mateixa, serà casaldollobes.com, però serà molt més útil. Et podràs inscriure als cursos mitjançant la web, podràs descarregar-te les inscripcions, podràs per rss... subscribir-te a la informació que tu vulguis, en plan, cada cop que es renovi la informació dels tallers o del cinema o del que sigui. Estarà fet en flash o en HTML? Ja no estarà fet en flash. Ara ja es podrà veure amb tots els dispositius mòbils, iPads i companyia. Home, perdona que, com sempre, trenqui una llança a favor vostre i de la vostra pàgina web, perquè mira que hi ha Casals de Joves a tot Catalunya i l'únic que té casaldejoves.com, pioners en la matèria, que ja vam veure per on anaven els trets, Amb aquesta iniciativa d'internet i tot plegat van ser els del Casal de Joves de Sant Just que van registrar el domini casaldejoves.com No, Sergi? Sí. Ja fa molts anys també, eh? Sí, ja fa molts anys, no, que teniu? Fa deu... Fa potser vuit o nou anys, no? Quasi bé paral·lelament quan va començar el Casal de Joves. No. Ah, no? Però bueno, eh, que si a tu fa il·lusió... Sí, a mi em fa il·lusió, ja saps que... La web ja té, sí, com set o vuit anys, perquè el Casal de Joves té... Aquest edifici té quinze, eh? Sí. Farem setze aquest any. I abans estava el parador i coses d'aquestes. És veritat. Per cert, quan estarà possible la nova pàgina web? No sé si ho has comentat ja. Doncs possiblement o a finals d'aquesta setmana o ja per la propera. Sergi, i per quin motiu la Renoveu? Perquè jo l'estic veient ara i per mi està bé, és maca i està ben organitzat tot i... Bueno, hi ha dos motius molt grans. Una, per fer-la més útil i més pràctica. Tot aquest tema que he comentat de que et puguis inscriure als cursos mitjançant la web, que et puguis subscriure a la secció que tu vulguis per estar informat al moment de cada actualització que fem a la web. I d'altra, perquè abans estava en flash i no es podia veure en tots els dispositius mòbils. Molt bé, doncs queda clar, eh? Queda clar, així la podem veure al mòbil, que és una mica el que ens faltava, eh? Casaldejoves.com, el nostre dispositiu. Sergi, moltes gràcies. A tu. Que vagi molt bé. Igualment. Doncs ja no t'he m'interromput més. No, ja m'has fallat per sempre més. No t'he interromput més perquè ningú més ha fet cap comentari ni hem tingut cap trucada. Si no, no dubtis que ho haguessin fet. Bueno, just truca al concurs, que n'hem plegat. Ja. Sergi, gràcies. Fins la setmana que ve. Adéu. I tot seguit a la penya del morro. El cara a cara del Dani Martínez i el Joan Xirivella. Quins nervis. Quines elevacions més maques, eh? Sí, sí, directament des de segon d'ESO de l'Institut de Sant Just d'Esbert. Bona tarda, nois. Bona tarda, Jordi. Bona tarda, Jordi. Comencem el debat amb vosaltres. Avui què és el que ens porteu? El cara a cara, aquest debat? Doncs mira, el cara a cara d'avui tractarà el següent. Jo defensaré que el menjar de l'Institut és dolent perquè realment és dolent i el Daniel dirà que és bo. Cosa que no té raó. Perdona un moment, abans d'entrar en matèria perquè ja us veig molt garrers. Avui debatrem si el menjar de l'Institut és bo o dolent. Institut Sant Just, eh? No la Madre Sacramento ni res. El del... El del passatge de la muntanya. El que està aquí al costat, abans d'arribar a la bona aigua, que tothom el coneix, on hi ha la majoria de joves de Sant Jus, han passat per allà. El menjar de l'Institut és un menjar bo o no és bo? No estem parlant de si és sa o no és sa, estem parlant del gust que té. Sí, correcte. I per tant, un de vosaltres defensarà el defensarà, que ets tu, Dani, Sí, jo el defensaré. Tu el defensaràs i després tu, Joan, aniràs a parell. A més a més també, avui repassarem el programa, algunes activitats de cara als propers dies a Sant Just d'Esvern i en especial atenció com van estar anant les ballades de sardanes i tot una mica els cursos que s'estan fent ara, no? Sí. Comencem el debat o què? Sí, però abans m'agradaria que posessis una cançó que es diu Llença't. Tothom la deu conèixer. Però jo ara voldria fer-vos una introducció. Sabeu que cada setmana fiquem una cançó diferent per algun motiu? Doncs aquesta la posem perquè jo crec, i el Joan també ho creu, que si creus una cosa que és veritat, l'has de defensar i t'has de llançar a defensar-la. Com fem nosaltres la cara a cara. I aquesta cançó l'heu descobert fa poc o ja fa temps? No, ja fa temps. És molt maca, és molt maca, m'agrada molt. I com la vau conèixer? Doncs mira, pels amics, pels amics. Home, a mi és una cançó que em posa molt les piles, eh? També ho haig de dir, que si tens un mal dia, escolta aquest tema... I et llences en tot. Clar que sí, clar que sí. Va, comencem el debat, perquè fins ara hi havia un bon rotllo aquí, que m'imagino que era impostat per la cançó del llences, però ara arriba ja el tema de veritat, que és el cara a cara. Què és millor? Què és millor? O és bo, més ben dit, és bo el menjar de l'Institut de Sant Just? Comencem per tu, Joan, si et sembla que tu dius que no és bo. No, la meva opinió és negativa. En canvi, jo crec que el menjar de la cantina, de l'hora d'esmorzar, és bo. Però realment el menjar, de l'hora de dinar... Diu la gent que és molt dolent. Però a veure, diu la gent, tu l'has provat? Jo sí, un dia em vaig quedar i no em va agradar gens. Per això no t'has tornat a quedar, no? No, per això mateix. Jo prefereixo quedar-me i anar a casa meva, però bueno. A alguns espectadors que ens escolten, jo he preguntat... I diuen que no, i a part un nen que es diu Eric, que ja el coneixeu, que no és bo. Ah, que no és bo, val. I jo tinc l'apolle d'un nen que es diu Eric... L'ha dit Pomar? Sí. Home, clar, home, per favor, l'ha dit Pomar i tant, home. Que diu que també és molt dolent. Una salutació a l'Eric, que no estàs escoltant. Sí, i no s'ha tornat a quedar mai més. Val, o sigui que tens arguments a favor. Per exemple, quanta gent es queda a menjar a l'institut? Doncs, bastant, bueno, no tanta, eh? El que hi ha cap al menjador, és clar, perquè no és que sigui gaire gran. Abans jo crec que es quedava molta més gent, però ara hi ha gent que s'ha borrat. Perquè el menjador, on està situat? Al segon pis. No, sí, segon pis del primer edifici. Però allà també és on hi ha la cafeteria, no? Sí. És el mateix, la cantina, la cafeteria i el menjador és el mateix. I per què té aquests tres noms diferents? Perquè la gent li diu bar, cafeteria, cantina, perquè tenen de tot. més o menys com un bar de fora, però el C per gent que està estudiant, per gent que està estudiant, doncs els preus són molt més baixos. I tu, Dani... Bueno, no sempre, Dani, perquè hi ha coses que altres bars són més barates, eh? Et volia preguntar, Dani, que tu creus que per això és un bon motiu, perquè és com... hi ha multiservei, no? Sí, hi ha de tot. I el que... al·lucino una mica és que la... Les típiques llaunes de beguda, la Coca-Cola i tot, en un bar et costa 1 euro 20, 1 euro 40, fins i tot 2 euros. Però en el súper 50 cèntims. Sí, sí, sí. I aquí et costa un euro, i jo crec que està bé. I l'aigua també costa 55 cèntims, que a una xurreria et pot costar dos cinquanta. Per tant, preus a favor. O sigui que per la gent que... Sí, però aquí no estem discutint... No, estem discutint el menjar, eh? No estem discutint aquí els preus, cosa que estan molt bé, perquè és que és el que ha de ser, perquè ja em diràs tu, si a l'institut ja posen preus a l'abaig, no sé on anirem a parar. Però no, clar, han de posar preus per als joves. Estem discutint avui si el menjar que dona el servei de cuina per a la gent que es creïna, És bo o no és bo? Us agrada o no? Doncs mira, Jordi, a mi sí que m'agrada. Jo t'haig de dir la veritat. Mai m'he quedat, però jo... Home, a veure. Així no opinis, eh? Mai m'he quedat, però t'haig de dir la veritat. Però si no t'has quedat mai, vol dir que no l'has provat mai. Estàs defensant un menjar que no has provat. Jordi, però per alguna cosa hi ha tanta gent al menjador, no? Està ple, allò estava sac com un restaurant. Jo us vull dir una cosa que m'he descuidat. Que quan es menja truita, tu apretes i surt aigua, eh? Què dius ara? A l'escola sí, a l'institut no sé si sereu. A quina escola va anar vosaltres? A la Montserrat, la millor de Sant Lluís. Avui veig que us esteu carregant una mica tot el menjar del col·le i de l'institut. Doncs sí, perquè el col·legi del menjar va començar a ser molt bo i quan vam canviar d'escola a la nova, un desastre el menjar. No vegis la gent que es va borrar del menjador, eh? La gent m'ha comentat, ai, no feu aquest tema a la ràdio, que els deixareu oberts, pobres. Sí, I jo he pensat, a veure, verds no deixem a ningú. Més que la verdura aquella, no la deixem a ningú. Veig que avui veniu carregats, eh? Avui apunteu amb bala, com diu aquell. I el menjar és bo, perquè jo, si és que tanta gent s'apunta i cada dia està tan ple i han de fer uns horaris especials i tot... Home, tan ple no, eh? I fins i tot els educadors, els tutors, es queden allà a menjar. Perquè, esclar, deixa'm acabar, sisplau. S'han de quedar a menjar perquè, si no, han d'anar a restaurants que els hi surt el menjar més car. Jo crec que val la pena, sisplau. Quedar-se a dinar. Ara, sisplau, Joan, continuï la sessió. Hi ha professors que a mi m'han dit que no els agrada, que es queden perquè no tenen un altre remei i que viuen molt lluny. Home, tenen més remei, poden anar a la bona aigua. I els altres professors que van a dinar a l'Ateneu, que diuen que allà sí que els encanta el menjar, eh? És molt bo, l'Ateneu, molt bo. Vosaltres, si ho diguéssim, mira, a partir de demà tothom qui vulgui pot anar a l'Ateneu a menjar. Ah, encantats. Depèn del preu, depèn del preu. Un preu ajustat, com el que es paga a la cafeteria. Ah, 7 euros. 7 euros i mig, més o menys. Per això està dolent. Voleu que parli amb la Taneu de Sant Just, amb el restaurant, i pregunti si poden venir-se a fer el càtering, per exemple, de l'institut? Sí, mira, preguntar. Bueno, doncs ja, si ha que us dono el telèfon i ja truqueu a vosaltres, eh? Vale, gràcies. Per cert. Si algú que ens estigui escoltant vol opinar també sobre el tema, al Facebook de la penya del morro ens pot escriure el que li doni la gana i ho llegirem. Pot posar el menjar de l'institut és bo o també pot posar el menjar de l'institut és dolent. I sisplau que digui el motiu, eh? Perquè és bo és dolent. I si pot ser, el nom. Però si no volen perquè és més íntim, no passa res. Per cert, vosaltres què opineu del... Ja esteu a l'institut i allà, encara que anéssiu al Montserrat, ho heu trobat amb altres alumnes que anaven a altres escoles. Per exemple, al Canigo o al Montseny. Val de Sacramento, Mayola, Miranda, etcètera. Com està el menjar en aquests centres educatius de Sant Jura? Heu pogut parlar i comparar? Sí, aviam. No vau tenir una bona satisfacció amb l'escola Montserrat, però a mínim a l'última etapa. Però els altres, què diuen del Canigó o del Montseny? Aviam, vi parla amb gent del Montseny i diu que tampoc els agrada a gens. És que el menjar de les escoles en concret és tot dolent. Mira el que estic dient, m'estic posant... amb el paper del Joan. És que al final m'he de posar amb el Joan, perquè és que és veritat. Dani, tu has trencat aquí el teu personatge perquè tenies un personatge... Ho sento molt, ho sento molt. Quan és veritat, és veritat. Jo a l'escola a Montserrat m'havia quedat moltes vegades. I era bo, eh? La truita sortia aigua. El menjar, és que a vegades estava bo i sabia... Perdoneu, imaginem, perquè jo ara ja fa anys que no vaig a l'institut... Un puré li deia moc de trola. Sí. Imagineu que si no us agrada que tu, Dani, has hagut de canviar la teva opinió i el teu pare. Ho sento molt, perquè no has pogut aguantar-me. No has pogut aguantar més. I el que menys ens agrada és que les monitores ens obligaven a menjar. Ostres. Però en canvi a l'institut hi ha algunes que perdonen, eh? Perquè clar, està tan dolent que la gent no s'ho pot menjar. Si no ens ho menjàvem, venien amb la forquilla assassina, que se'n diu, i t'ho ficaven a la boca. I quan acabava se't deien, fes repòs. Eh, Dani? Fes repòs. Bé, ja veig que peten seques avui al programa. Heu vingut, heu vingut ja. És que ens hem pregut la tacalent i jo crec que ens ha posat bastant. No, jo no sé si us heu posat alguna cosa, però avui el que està clar és que el Dani i el Joan han vingut disposats a picar fort. Bé, doncs avui el guanyador ha estat clar, eh?, que no és bo el menjar de l'Institut. Passem a les següents temes que teníem preparats. Ja veuràs com us escoltin les cuineres de l'Institut. Ai, quina vergonya quan ens vegin allà a la cantina, eh? Atenció, perquè repassem algunes activitats pels propers diaris de Sant Just. Joan, comencem pel Baby Contest. Aquest dimecres, és a dir, demà, a dos quarts de sis, a les golfes de Can Ginestar. Amb Sandra Rossi. Per a infants d'un a dos anys exclusivament. Les places són limitades, però cal inscripció prèvia a la biblioteca o per correu electrònic. Que això són comptes, no?, pels més petits a la casa. Per a infants, sí. Sota el títol Qui viu aquí, no? Sí. Molt bé. I hi ha un correu on la gent pot fer les seves reserves, un mail. Biblioteca arroba santjust.cat. Molt bé, doncs si ho voleu, ja ho sabeu, eh? Per demà, encara no sé si hi ha alguna plaça, envieu un mail. Jo diria que la biblioteca tanca a les 8, 8 i mitja, ja sabeu, us passeu un moment. 8 i quart, 8 i quart. I diu, escolta, una reserva, si us plau, i ja està. I aquests contes són molt divertits perquè els nens petits també poden col·laborar, eh? I vaja, jo diria que és gratuït i tot. Molt bé, doncs ja ho sabeu, eh? Demà, a dos quarts de sis, a les golfes de Can Ginestar. I també, Joan, destaquem que aquest dijous i a la sala Piquet de l'Ateneu s'estrena una nova exposició de les CEAS. Sí, paisatge i tras fins al dia nou de febrer, que organitza les CEAS. Està bé. Molt bé. I això ho podeu trobar a la pàgina web www.santjus.org. Bé, ara com esteu sentint, al principi hem sentit el Flaviol i després tota la cobla de les sardanes. La cobla contemporània, que fa aquestes versions. Per exemple, aquesta és de la Guerra de les Galàxies. Sí, un vaca. I tot això per parlar de les sardanes i també de les ballades que es fan cada diumenge al matí a les 12 del migdia als Jardins del Parador, just al centre de Sant Just, a la Rambla. No sempre ho fem a... Al mateix lloc, un dia ho fem a Torreblanca, un altre dia ho fem. Però aquest febrer hem pensat de fer-ho a l'alperador. i serà el dia 3 del 3 del 2013. A les 12 hores, o sigui que després de missa ens baixem al parador i a ballar sardanes fins a les dues. Per cert, Dani, ja sé que ho tenies preparat per més tard, però ja que hi som i ara així ja matem el tema de les sardanes, com estan anant els cursos de sardanes? Bueno, doncs molt bé. Mira, jo el primer dia no vaig poder anar per assumptos familiars, però el segon vaig anar i molt bé. El problema és que va ploure i no va venir gaire gent, però... Aproximadament aquest any hem pujat bastant i som 14. Ah, molt bé, no? 14-15, ja està molt bé. Ha vingut molta gent gran. Tothom és petit de tots? No, som 3 de petits. Ah, sí? Hi ha una... A veure, petit, vull dir, petit d'edat. Hi ha una de tercer o de quart, que vull dir que... D'ESO? No, de primària. De primària, caram. Que vull dir, que la gent s'anima a venir a ballar sardanes, perquè... No sé si ho vaig comentar l'altre dia, si no ho comento avui... si la gent està tan amb el rotllo de la independència, per què no animen la ballada catalana, no? Ara això té tota la raó, eh, Dani? Sí que ho vas comentar l'altre dia. Per cert, això que escoltem de fons era Indiana Jones, en Sardana. Sí. Era Indiana Jones, eh? Sí que sí. Que guapo. Sí. Indiana. T'imagines l'Indiana Jones? En lloc d'un barret, en lloc d'un barret, una barretina. Atenció, perquè passem ara a una última activitat. Aquesta activitat m'agrada molt i per això l'he escollit. Ball i discoteca per a persones... amb disminució intel·lectual. Molt bé, serà aquest dissabte. Aquest dissabte, 16 a les 6. No, perdona, aquest dissabte, 16? O això és el febrer? Sí, el 16 de febrer. Encara falta, eh? Sí, encara falta. Sí, una miqueta, eh? Però bé, ho informem amb intel·lació perquè la gent no ho sàpiga. Recordem-ho ràpidament. El Centre Cívic Salvador Espriu fan una discoteca on vaig llegir per la gent amb problemes i llavors serà a partir dels 18 anys 17, si algú té 17 pot venir però amb autorització. Tenir una disminució psíquica lleugera o moderada. Venir acompanyats d'un familiar. El primer dia que participi a l'activitat. L'organitza a l'Ajuntament i Esproceat. Efectivament, el que anava a dir és que Esproceat, aquesta associació que treballa amb persones amb disminució intel·lectual, durant cada any, durant algunes vegades, l'any organitza aquests vals discoteca per aquest tipus de projectes. Sí. Bé. I avui el programa acabem parlant de les activitats i del Ball de Sant Antoni, que ja fa un païs de setmanes que es va fer aquí als Tres Toms a Sant Just, però que la cosa encara no acaba i continua, no Joan? Sí, sí, mira, aquest dissabte es va celebrar el Ball de Sant Antoni. On va ser? A l'Ateneu. A l'Ateneu és injust, eh? Un sopar meravellós, eh? I tu vas anar, que ens vas explicar... No, jo no vaig poder anar. Ah, no, vas anar al final? No, al final no. I tu vas dir que ens ajudaràs a posar la taula? Sí, jo vaig anar, vaig anar a ajudar, però no em vaig quedar a sopar. Ah, veus que altruista i que solidari, molt bé. I com va anar? Bé, mira, va anar bastanta gent, la gent s'ho va passar molt bé, va començar a les 8 i es va acabar a les 12 de la nit. Bona hora per acabar, està bé. El que més va agradar a la gent va ser el ball. El ball, eh? I el sopar. Aquest ball què té de particular? Alguna cosa? Que es balla en sardanes, un ball... Es balla de tot. Música moderna, música antiga... El van estar i ballen? Sí, el van ballar. Van ballar al ball de Sant Antoni de Sant Jus? Sí, perquè hi ha dues persones que t'ensenyen els balls. Sí. I llavors practiquen tota mena de ball. Que xulo, no? Que xulo, no? Sí. Com a Jordi González, eh? Que fa allò quan l'inviten, fa que xulo, no? Va, va, va. Bé, Joan, alguna cosa més sobre el Vall del Sant Antoni? No, ja està. Doncs ho deixem aquí. Sí, malauradament acabem la sessió ara. Sí, clar, perquè si fos per vosaltres estaríeu ja... Si fos per vosaltres estaríeu ja aquí fins les 8 o les 9. Si fos per nosaltres, jo ara tindria aquí un programa i seria millor que el teu. Segurament. Faríem el Joan i jo un programa millor que el teu. Segurament sí, segurament sí. Ara m'enteneu, no? Quina paciència hagués de tenir. Joan, Dani, que vagi bé. Fins la setmana. Adeu, Jordi, que vagi bé. La pella del morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio d'Esvern. Soc Jaume Saloncoll, farmacèutic del carrer Tudona número 3 de Sant Just i envio una salutació a la Penya del Morro. Molts petonets des de la botiga Boton de Sant Just per la Penya del Morro, de la ràdio, i que tot vagi molt bé. Al Centre de Llaneria Verds saludem a la Penya del Morro. Bon Nadal! Gràcies, i bon Nadal i bones Pesques. 6 i 42 de la tarda, tot seguit i fins al final del programa, entrem en el món de Iago. Iago, bona tarda. Molt bona tarda. Com t'estima la gent del programa, eh? Sí, sí. Ets un guionista reconegut, reputat i molt famós. Sí, sí, al món sencer. Comencem repassant... Clar, aquest és un espai, deixeu-me posar en alerta els oients, que jo no sé de què parlarà el Iago mai. Ell porta una mica les seves coses, les seves neures, i les solta i les vomita al programa. Per això es diu el món de Iago. Correcte. Comencem, com sempre, parlant d'actualitat política. Sí, una mica la setmana... Com ho has vist, tu, això? Sí, què ha passat? Què destaques? Per exemple, avui que han fet com una mena de reunió al Parlament de Catalunya sobre el pacte de sobirania... Ja, no, però això no. Això no, eh? Això no. Què portes? No interessa. No interessa. A mi m'ha fet molt... Bueno, sí que interessa, però encara tampoc hi ha cap decisió, no? Sí, sí, és veritat. I s'està parlant des de fa temps. Clar, uns que sí, que no, que no, que no, que sí, doncs, escolta, quan ho votin ja... Ja parlarem. Ja ho tindrem clar. No, aquesta setmana molt famós s'ha fet, bueno, em sentit molt el nom del senyor Bárcenas. Ah, és veritat, és veritat. Presurer del Partit Popular, va començar tot, que si l'home tenia allà unes cuentes en Suïssa, primer van dir una sèrie de milions d'euros, després van dir 22. 22. Era el màxim. Ah, està bé, no? 22 milions d'euros. Clar, la gent diu, no, 22 milions d'euros... T'ho diuen i passa com... Però si calcules... No són res. El que són 22 milions d'euros realment. És que em perdo molt ja. Jo a partir de 30.000 euros em perdo ja. És igual, però són moltíssims, Jordi. És una barbaritat. I espera't, diuen que són 22, per tant deuen ser 100 i pico. Perquè sempre tiren cap avall quan fan públiques les xifres. Després, també, gràcies al senyor Bárcenas, hem sabut aquesta setmana altres coses i s'han posat molt de moda les preposicions amb el senyor Bárcenas. Ah, sí? Sí. Bueno, jo, quan estudiava a l'escola, a l'institut, feies allò de... Sobretot amb ell, les que més s'han repetit són pare i sobre. Ah, sí. Aquesta última, sobre tot. Sobre tot. I sobre... perquè sobre sou també és una paraula que s'ha... Bueno, el cas és que l'home pagava... Bueno, espereu, eh? Presumptament. A partir d'ara, presumptament a tot el que diguem sobre aquest tema, perquè efectivament, com diu el Iago, l'home pagava els càrrecs i directius del Partit Popular sobre sou, a dins d'un sobre sou, també. Sí. Que es buca en paper... No, diner negre i tal. Jo, la meva pregunta és, aquest home... Els sobres els donava tancats o oberts. Home, tancats, no? Suposo. Perquè, clar, aquella pega que tenen, que és bastant fastigosa... Ja podien fer-la de sabors, també. Tu pots llepar una o dos, però... No, però n'hi ha sobres que no s'han de llepar, que no s'han de llepar, que porten un enganxina, tu estires i... Però allò s'acaba obrint. Però estem parlant de mitjans dels 90, segurament no estaven inventats encara aquests sobres. Clar, estem parlant, a més, de 10-15.000 euros. Sí, sí. He sentit. Sí, sí. Bé, he llegit. Cada mes, a dins d'un sobre. Clar, a dins d'un sobre, 10-15.000 euros. Suposo que procuren no donar bitllets a 500, perquè canta molt després, vas al súper amb un billet de 500 o a tirar la quiniela. I amb billet de 10 també fas un gros. Clar, fas un feix, aleshores ha de tancar bé aquell sobre. És veritat, i després feia allò que fa, quan fares un sobre fas... Sí. Pobre home, com deu tenir... Jo crec que si li mira la llengua... Sabrem si és veritat o no. Si la terra és aquesta, com el nombre de la rosa que es quedava frita. Bueno, sapiguem coses sobre Bárcenas. Ah, investiguem. Sí, què deia el senyor... A veure, el PP, hi ha una jerarquia, el que més mana el PP en principi seria Mariano Rajoy, que a més és president del govern. O José María Aznar depèn d'aquí. En la sombra, en la sombra. Escoltem què deia Rajoy sobre Bárcenas. no estan acusados por nadie. La propia Fiscalía le ha dicho al juez Garzón que no mande el asunto al Tribunal Supremo porque cree que no hay indicios suficientes contra estas dos personas a las que nos estamos refiriendo. Ellos afirman su inocencia y yo estoy convencido de que nadie podrá probar que no son inocentes. Esto es cuanto tengo que decir sobre ese asunto. Una mica de Tomás Roncero, cuando hace un tuit fa uns minutos, bien que a Cristiano Ronaldo ganaría la pelota de euro. ¿Seguro, seguro? Seguro, seguro. Pobret. Total, que nadie podrá acusar. Nadie podrá acusar. No, no, no. Ostres, a mi m'ha semblat... No sé si ha estat cosa meva, però m'ha semblat que deia que ningú podria provar la seva innocència. És a dir, que els està declarant culpables, no?, directament. A sobre s'ha equivocat amb la fi, no? No, no, és que... Però això és de fa unes setmanes. Escoltem Arenas. A veure, què diu? El señor Bárcenas ya tomó una decisión que es la de renunciar transitoriamente a su responsabilidad como tesorero en nuestra organización y que lo demás está absolutamente pendiente de investigación. Pero a mí me parece que el señor Bárcenas ha hecho un trabajo extraordinario durante muchísimos años en el Partido Popular. Sí, i sobretot amb ell. Perquè si li anava a passar el que diu el sobre dels ous, que sobretot amb ell ha fet un treball increïble. I on vols anar a parar amb tot això? Després, avui hem sabut que el senyor Bárcenas feia servir l'extresorer del PP també, Sanchís, per portar diners a Suïssa. Sanchís no vol dir el del Madrid, el exjugador. Ni el Sinisterra. No, no, no. Jo crec que anirem sabent més coses sobre el tema Bárcenas i anirem rebent més informació. Però durant tota aquesta setmana hem recordat unes declaracions de... Cospedal, no? Cospedal, en les que feia referència a polítics catalans, contes a Suïssa... És veritat, la portada del mundo... I ara què? Escoltem-la una mica. A veure què deia. Aquesta dona, eh? Vamos allá. Aquí cada uno tiene que aguantar con su responsabilidad. Los territorios no tienen cuentas corrientes en Suiza. Correcto. Las tienen las personas. Las personas. Y por lo tanto... Són las personas las que tienen que dar cuenta de lo que te vas a explicar. Para-la i anem a fer un exercici. Perquè tu l'escoltes i amb tot el que ha passat aquesta setmana amb el tema Barcena es fa com una mica de ràbia. Sí, sí. No? Sí, sí, sí. Però per fer la política una mica més amena i... Jo crec que aquesta dona es podria dedicar al món de l'humor. Ah, sí? Sí. Fent un petit exercici de posar uns riures amb les frases més... D'aquests enllaunats. Sí, no? Ah, preciós, preciós. Una mica... Ja veuràs, anem a escoltar el cospedal amb un altre aire. Amb un altre torn, no? Sí, vinga. Y cada uno tiene que aguantar por su responsabilidad. Los territorios no tienen cuentas corrientes en Suiza. No. Las tienen las personas, las personas, las personas. Y por lo tanto son las personas las que tienen que dar cuenta de lo que tengan que explicar. Los territorios no tienen cuentas corrientes en Suiza, ¿verdad que no? ¿Vos te os imagináis que a un presidente o a una presidenta del Partido Popular en una comunidad autónoma A sobra, a sobra, eh. A que yo ya había tenido que dimitir. Pues de chata, es lo que ha pasado justamente esta semana. Molt bé, doncs un aplaudiment per la de Cospedal i la seva visió de futur, que és una mitja al que li ha passat. Ha dimitit o no? Ha fet un Durant Lleida, no? Sí. Se l'ha dimitit o no? Jo crec que no. Ara no? No, a l'última hora no ho ha fet. Doncs fins aquí l'actualitat política de Iago Alonso. Alonso. Bé, jo volia fer un apunt sobre el tema Barcenas, ja per acabar, per rematar-lo. Hi ha una secció que es diria el Twitter em va ple. Ah, el Twitter em va ple. El Twitter em va ple. Ah, m'agrada, m'agrada. Vols que fem una... Fem una... El Twitter em va ple. Qui és aquest? Soc el de la veu. Ah, d'acord, molt bé. Soc el Jordi posant veu tota l'escena. Molt bé, seguim. Hi ha el concepte trending topic a Twitter, no? És veritat, que és el més comentat, el més es parla... Pareixen els 10 temes més comentats en aquell moment. Una persona o cosa, etc., que sigui trending topic una hora, ja és... És increïble, no? L'has fet molt bé, o molt malament, i la gent parla... Hi ha gent que és trending topic un parell o tres d'hores, inclús una tarda. Una tarda? Hi ha gent que és trending topic un dia sencer. Com Pipi Estrada, per exemple. Correcte. O Paul Abad queda amb el mòbil... Però és que Bárcenas porta una setmana... sent trending topic. Ah, sí? Sí, sí. Que li queda. De fet, si en qualsevol moment tu vas a Twitter i allà a buscar poses Bárcenas, continuen apareixent... Últims minuts, última hora... Sí, sí, ja, com sempre... Lo está petando en Twitter, Bárcenas, no? Él té Twitter, per això? Perdona que t'ho preguntis. Jo no ho he mirat. És que no m'interessa seguir-lo. Ja, ja, ja. A mi el que m'interessaria és fer-li una visita al seu despatx. No fos cas que se li escapés un sobre. Ets un xungo una mica tu, eh? No, però escolta... Ah, per rebre, molt bé. Posats a rebre euros... Bé, que ell porta una setmana, jo crec que continuarà. Sí. Seria bo estar una mica tens i anar posant de tant en tant Bárcenas i ja veus que van sortint noves entrades. La gent, vull dir, li ha agafat molt de carinyo. És com mala hierba que nunca muere. Mira, veus, amb aquests 20 segons que he comentat això, ja hi ha 20 tuits nous sobre Bárcenas. Ah, 20 tuits sobre Bárcenas? Però si Bárcenas avui ja no ha estat notícia. No, no, l'home va fent, va fent. Per exemple, pots llegir algun alatzar, Iago? És que... Són forts o no? No és notícia, però sí que molts programes de televisió encara estan parlant, eh? Va, anem a llegir un, per exemple. El Rojo Vivo i d'altres. Fa un minut. Entonces Camp será inocente, Bárcenas no tiene nada que ver con el PP, Pizarro no está politizado y no i van a subir el IVA, no? Eh, perdona, com volent dir. Eh? Eh? Eh? Eh? Vale, vale. Però 20 tuits nous. Vull dir... Que no para. Patarem, patarem. És meravellós. Per tant, el just al xat de radiodesverb.com, perquè saps, Iago, que aquest programa és interactiu i la gent va comentant coses com si fóssim... Ponte a prueba. Ah, molt bé. Si la gent comenta coses al xat de radiodesverb.com, el just diu... En Jordi Dom sí que és trending topic. Home, no. Bueno, jo encara no ho he vist, això. Jo tampoc, vull dir que no t'inventis. Si algun dia... fossis trending topic, enviem un missatge. Déu t'escolti, Iago. Volem aviam què diuen de tu. Sí, segurament serà... Descobrirem coses que no sabíem. No, et dic una cosa. Veient com està l'assumpte, jo no vull ser mai trending topic, eh? Perquè... No, no, normalment és per fotre pals. No pot ser per coses bones, també. No massa. Bueno, alguna n'hi ha. Sempre hi ha una broma. No, sempre hi ha alguna cosa. Que a més fa mal. Exacte. Perquè la gent... No, jo no miro la premsa. Sí. Sí que la mira. I ridiculitzes en Twitter. No, jo no hago caso de las críticas. Mentira. Mentira. Mentira. Aleshores, a Twitter... Sí. Tampoc portaré massa Twitter, sí que tenim una secció, una subsecció dins del món del llago que es diu el Twitter, em va ple, però a vegades apareixen personatges que a mi em fan molta gràcia, i avui en porto un, és només un petit apunt. Ah, és una subsecció? Una subsecció de la subsecció. Personatges que fan gràcia de Twitter? Correcte. Avui portem el cas d'Alejandro Andujar. A veure, què passa? A veure, vaig... Llegeixo el seu perfil El seu perfil que ell es defineix com a persona i ésser humà Surt bastant musculat a la foto I de torso desnudo I diu Me follo a la que quiero, amo a España Perdó, es pot dir España? Me follo a la que quiero, amo a España Odio a los rojos, perroflautas catalanes y demás mierda Me follo a la que quiero, ho repeteis per si no ha quedat clar I eso causa envidia Valencia siempre ¿Cómo os diu? Alejandro... Alejandro Andux. Anduxet, eh? Sí. Quedat seu Twitter, molt bé. Però m'agrada molt el final, la frase final, que saps, fa com un resum de lo que és ell. Me fó yo la que quiero y eso causa envidia com a Valencia siempre. Valencia siempre. Què vol dir? Que fos a Valencia o que sempre fa envidia a Valencia? A Valencia. O totes dues coses. Escolta, jo no vull... Jo no tinc res contra aquesta comunitat autònoma, però a Valencia que s'ho facin mirar una mica també, no? Perquè Gandia Short, Mujeres i Hombres i Viceversa... La majoria de fauna la treuen d'allà... Bueno, Jordi, no parlem encara perquè es parla que hi haurà Barcelona, eh? Un Barcelona Short o alguna cosa així. Què dius ara? Un Barcelona Short? Sí, a veure com serà, si encara serà pitjor que Gandia Short, eh? Què dius? Aquí? Sí, sí. Però on ho podrem fer? No tinc ni idea. Home, podríem fer Sant Feliu Short, per exemple. No? No? A vegades quan comentem els tuits de l'espai de Carreter Rayal... De Sant Feliu i Espluga. Sí, veiem que hi ha molta fama d'aquest tipus, però vaja. Bueno, en fi, tenim un minut per acabar, Iago. Doncs vinga, va, que anem ràpid. Cosetes que volia comentar. Vinga, vamos allá. Sé que ets molt amant d'una sèrie que... Polseres vermelles. Ha tornat a la segona temporada i segon capítol. Han canviat molts personatges i la noia també ha canviat molt. Ha canviat molt. Crec que té molt mal d'esquena i per això està a l'Hospital. Ja, ja, ja. Jo sé que li agrada molt a molta gent aquesta sèrie. Jo no la miro. Ah. Ho he de reconèixer. Jo tampoc. Però l'altre dia vaig veure el primer capítol. Ah. De la segona temporada. Sí. Només una cosa. Qui s'ha... O sigui, a veure. A veure, què passa? Si anunciem una segona temporada, que són 13 capítols, si no m'equivoco... Correcte. I resulta que el primer capítol, el prota, o un dels protes, se'n va de l'hospital i desapareix de l'hospital. Per què fem una segona temporada? No? Clar, no té sentit, no? No, aleshores... Però un moment, perquè el grup s'ha separat... Ara l'estan buscant tots a l'unísona... Diguéssim que és un capítol gratis, jo crec, eh? O sigui, la cosa començaria a partir del servei. Gratis no, que ho patrocina Coca-Cola, eh? Que al final del capítol surt Coca-Cola, la força que mou el món i pulsar les vermelles. Jo potser li canviaria el nom a la sèrie i li podem posar allà unes vermelles. Ah, com que el protagonista diu Lleon, tu eres bona, xico. Vinga, més notícies, va, que avui Shakira i Piqué... Ah, Shakira i Piqué. Fem una subsecció, Shakira i Piqué. La subsecció... Jo vaig de cul, eh? Va, ràpid, ràpid. No puc anar tirant-la. Música, música. Sí, no vaig de cul. La subsecció de Shakira i Piqué. Vinga. Que resulta que avui han dit que dimarts... Serien pares i avui en teoria naixerà el nen. Això no sé com va. Donen hora o com va? Potser l'ha nascut, ja no sé. Allò de, oh, ha roto aguas, tots corrents cap al cotxe, agafa un taxi, no sé què. Segur que van per la seguretat social, no? Probablement. Una cosa, he vist publicat que el nen es dirà Milan? Sí, Milan. Ens vol dir alguna cosa, Piquet? Vol fer un valdés? La fuga. No ho sabem. En fi, ho hem de deixar aquí. Cristina, no tenim temps per saber el millor i el possible del programa. Perfecte. A més, em sap molt de greu perquè... La culpa deu ser meva, a més. No, és del timing del programa, perquè hi ha moltes coses per comentar. Agraïm molt la gent que ha estat escrivint coses al xat de radiodesderm.com, perquè avui ha sigut trending topic al xat de la ràdio, com, per exemple, l'Eli, el David, que diu que està confirmat que els de Gandia Xor aniran a Punta Cana, el Villano apunta a fer un La Penya del Morro Xor... En fi, gràcies a tots per comentar i també tota la gent que ha fet possible la penya del morro d'avui, la Carme Verdoi, és que no em vull deixar ningú i acomiadar-ho ràpidament, la Carme Verdoi a l'actualitat Sant Justenca, la Núria Oriol al coaching de l'actualitat, les bandes sonores de la Clara Aguilar, a la segona hora del Sergi Arrada, amb el casal de joves, el cara a cara del Dani Martínez i el Joan Sirivella, i Iago, tu, al final de tot, la bona pel mejor, amb la secció del món del Iago i amb la col·laboració més que especial de la Cristina Vargas. Cristina, demà sí que farem el miri del pitjor programa. Perfecte, doncs fins demà, Jordi. Bona tarda. La pella del morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio d'Esvern. Fins demà! Fins demà! Bona tarda, són les 7 de la vespre. Comencem una nova edició del Sant Just Notícies d'avui, dimarts 22 de gener. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Sant Just Notícies, edició vespre. Paisatge i Tràs és la mostra que presenta a les CES aquesta setmana a l'Ateneu, una exposició que recull els dibuixos publicats en els bolletins de l'entitat des del seu naixement. L'acte inaugural servirà per reconèixer tant els autors dels dibuixos com la gent que hi ha col·laborat des de l'any 1934. Amb aquesta notícia abrim l'edició avui, resumim però altres informacions destacades en titulars. Demà dimecres concentració a Sant Just per donar suport a la declaració de sobirania que es debatrà al Parlament de Catalunya. L'Assemblea Nacional Catalana l'ha convocat simultàniament a municipis darrere del país. El jazz torna aquesta setmana a la Taneu. Divendres ho farà amb el cicle de jazz que inicia l'entitat. Aquest cop amb Màriam Baragona Quintet i diumenge hi actuarà el grup vocal Zatxania de jazz i gospel. L'equip sènior del patinatge artístic Sant Just aconsegueix el tercer lloc del pòdium al campionat.