#194 - Sant Just: sobirania, gossos, gospel i taquilla inversa

amb altres entitats i associacions de Constantí. Ho explicava el director del complex industrial de Repsol a Tarragona, Joan Pedrarol. És una línia que hem seguit sempre, i aquest conveni el que està fent és formalitzar aquesta línia, i evidentment amb vocació de continuïtat, els propers anys, això sense cap dubte. El compromís i la formalització d'aquest conveni és degut a tota una sèrie de col·laboracions que estaven fent amb l'Ajuntament de Constantí per tot el que eren els actes cívics, culturals, de festa major, etc. Bona tarda, us parla Roger Castillo. El Barça juga l'accés a les semifinals de la Copa del Rei davant el Màlaga a les 10 de la nit a la Rosaleda. Els blauranes necessiten guanyar o bé empatar 3 gols o més per no quedar eliminats. Si el Barça passa ronda, s'enfrontarà a semifinals amb el Real Madrid, que ja s'ha classificat. Dirigirà l'equip Jordi Roure. Diu que la plantilla està preparada per afrontar un partit decisiu. El camp estarà ple, hi haurà l'ambient. Jo crec que és un partit molt bonic. Jo crec que nosaltres l'hem d'afrontar, repeteixo, com deia abans, amb tota la intensitat del món, però conscients de la importància que té, jo penso que nosaltres estarem al 100%, segur. A segona divisió, el Girona ha rescindit el contracte d'Arridà i Cabrera. L'extrem Canari deixa el club sis mesos després d'haver arribat. Encara en futbol, el Sant Andreu juga a Villarrobledo. Un quart de nou del vespre, la tornada, els vuitens de final de la Copa Federació. Ho fan amb l'avantatge del 5 a 1 a la nada. I un darrer punt de bàsquet, el Barça visita la pista del Bascón i hi ha un quart de nou. Partit correspon a la cinquena jornada del top 16 de l'Eurolliga. Notícies en xarxa A l'escoltes ràdio d'Esbert, sintonitzes ràdio d'Esbert, la ràdio de Sant Just, 98.1. Ràdio d'Esbert, 98.1. Ràdio d'Esbert, 98.1. En directe, amb atendis de Sant Just d'Esvern, el 98.1 de la FM i a tot el món a través de ràdio d'Esvern.com, comença un programa amb molta penya i molt de morro, la penya del morro. Molt bona tarda, Sant Just. I molt bona tarda al món mundial, també, a través de la webcam de radiodesverb.com. Benvingut al programa de les tardes de la ràdio de Sant Just. Des d'ara i fins a les 7 del vespre comença la penya del morro. Ara comença i fins a les 7 del vespre hi ha programa. Carme Berdoi, bona tarda. Bona tarda. Començarem amb tu, com sempre, repassant l'actualitat santjustenca amb el públic que ens acompanya, que està aplaudint. Avui d'on ha vingut el públic? De Ripoll. De Ripoll, epa! El braçoll de Catalunya. Avui tindrem la secció Els amics de Júliat Mella, que avui és una secció misteri, perquè m'ha enviat un, quan repassem l'escaleta del programa i tal, m'ha dit, Jordi, no et diré amb qui vinc. Diu, és sorpresa. Molt bé, eh? I jo, com que sorpresa, diu, sí. I llavors li he preguntat, què és l'informer Sant Justenc, saps, el que porta a la pàgina web? Diu, no, no és, diu, és algú de més nivell i més caché. Dic, d'acord, doncs ja veurem. No ho sé, t'ho juro que t'ho juro que no ho sé, d'aquí una estona vindrà. I és amic de Juliat Mella i m'ha dit que és algú més nivell i més caché que l'informer Sant Justenc. Clar, també dic una cosa, no és difícil. A més, també avui al programa, com cada setmana, l'educació canina amb la Roser Arts, que avui parlarem del que va passar la setmana passada al metro de Madrid, on es va deixar morir un gos a les vies del metro. En fi, parlarem de tot això amb la Roser Arts, la nostra educadora canina dels dijous a la segona hora. Atenció, perquè avui ens visitaran tres components del grup vocal... Zitzania, eh?, que no els hi agrada que els diguin coral. Canten música, de jazz i de gospel i estaran aquest diumenge a l'Ateneu de Sant Just. A més a més, també avui parlarem de la taquilla inversa, que és un nou concepte que ha aparegut a la Sala Beckett de Barcelona, on l'obra que s'està representant ara mateix, en lloc de pagar quan compres l'entrada, pagues el final i pagues el que tu creus el que acabes de veure. És una curiosa manera de finançar el teatre i aquesta obra en concret i parlarem amb el seu productor que ens expliqui una mica com va sortir la idea i tot plegat. I acabarem com cada dijous parlant de llibres amb l'Arnau Cònsul. A la secció dels llibres pel morro, bona tarda, que per ser avui l'Arnau Cònçol porta una primícia. Porta una primícia. Ah, sí? De quin estil? Relacionada amb Sant Just i els llibres, em sembla. Sí, sí, sí. Ah, ja està quina és. Ah, sí? Bé, doncs molt bé. Però l'has dit a tu el programa avui? No, no, perquè no era oficial. Doncs llavors serà primícia. Avui a la penya del morro. La penya del morro, un programa amb més morro que penya. O era més penya que morro? Per cert, un moment, parem el programa perquè no ho hem presentat a la Cristina Vargas. Cristina, bona tarda. Ara sí, Jordi. Què tal? Bona tarda. Bona tarda, bona tarda. Perdona, no fem-ho bé. No, para, para, para. Para el programa. Lletge, eh? No, és que avui, com que no tinc el guió de presentacions que l'he anat improvisant, torna a posar música al sumari al programa. I amb la col·laboració més que especial de Cristina Vargas. Cristina, bona tarda. Bona tarda. Bona tarda, bona tarda. Per cert, Jordi, a què no sabies que Miqui Maus va ser citat a declarar a Roma durant el 2007? Ah, no ho sabia. Segurament... Per això es va quedar el creador congelat. Comencem amb les notícies de Sant Just. Carme, atenció perquè ahir més d'un centenar de Sant Justenc i Sant Justenques van donar suport a la declaració de sobirania aprovada al Parlament de Catalunya. Va ser en la concentració que es va fer a les portes de l'Ajuntament, organitzada per la secció local de l'Assemblea Nacional Catalana, Sant Just de l'Independència, i que es convocava simultàniament a diferents municipis catalans. Un dels membres de Sant Just de l'Independència, Roger Consol, va explicar què representava aquesta declaració, assegurava que la declaració situava Catalunya al mànge de la història constitucional espanyola perquè reconeix que el poble català és sobirà, i per tant el que va dir ell era la demanda formal del divorci amb Espanya. També es va llegir el manifest que instava la societat catalana a treballar per la independència i tot plegat de ser a dos quarts de vuit del vespre. Aquest acte es va acabar amb una batocada a la plaça de l'Ajuntament Crits a favor de la independència i amb l'himne dels Segadors. Aquests són els crits que hi havia ahir a la plaça Jacint Verdaguer. Va tocada, no? Els veïns diuen, què passa, què passa a Sant Just, no? A les 8 del vespre, que està tot calmat. Era la gent que estava a la plaça Jacim Verdaguer, justament a favor d'aquesta declaració de sovintenia aprovada ahir pel Parlament de Catalunya. A més a més, també es va fer a moltes localitats catalanes, no? Sí, exacte. De fet, a tots els municipis on hi havia presència de l'assemblea, convocava tothom que es concentrés, més o menys cap a aquesta hora, a les portes dels ajuntaments per explicitar Aquest suport a la declaració de sobirania que es va aprovar ahir al Parlament, de fet cap a les 6 de la tarda, és a dir que tot va ser bastant immediat. Sí, nosaltres vam connectar en directe en el moment, just després del butlletí de les 6, que per cert, aquesta actualitat política també és la que ha marcat una mica l'actualitat del dia d'avui, perquè els grups polítics de Sant Just també ja s'han posicionat sobre la declaració de sobirania. I Carme, podem comentar que des de les accions locals dels partits impulsors del text, lògicament es feliciten, com són Convergència, Esquerra Republicana, Iniciativa per Catalunya, Verds. No hi ha representació a l'Ajuntament de l'Scub, però si n'hi hagués segurament... També hem parlat amb ell. Farien alguna... Exacte. Bé, parlant del si crític aquest que deien, ho ha explicat d'alguna manera, aquest si crític. Si crític, que té gust de Llimona. I la majoria dels que es van posicionar en contra asseguren que la declaració no anirà enlloc. Carme, què podem comentar sobre el tema? Doncs, per exemple, Llorenç Rey des de Conferència i Unió assegura que cal felicitar-se per aquest pas, que significa engegar una nova tava pel dret a decidir. A més, creu que és una decisió que involucra catalans de diferents colors polítics amb una intenció comuna. I també des de la secció local d'Esquerra Junts per Sant Just, el seu portaveu, Sergi Seguia, s'ha assegurat que estan contents i il·lusionats, que ahir va ser un dia històric i recorda també que la declaració no és una declaració d'independència, sinó de destacar que Catalunya té dret a decidir. Des d'iniciativa també, per tant, són els tres grups que van presentar finalment aquesta declaració. El seu portaveu, Lluís Monfort, considera que els hagués agradat, però... que el text hagués tingut més suport i ha explicat que els grups que l'han presentat comparteixen aquesta idea que no es pot continuar dins de l'estat espanyol si no és amb la base del dret a l'autodeterminació. També dèiem que hem parlat amb un militant de les CUP esplugues, que és amb qui havíem parlat també durant les eleccions municipals, que arran del fet de com va anar la votació de la CUP, que va ser que un dels diputats dels tres de la CUP va donar suport a la declaració, els altres dos es van abstenir per fer aquest sí crític al text, explicat els motius pels quals van així, i també espera que aquesta declaració i la feina feta per arribar fins a la seva aprovació no es quedi amb paper mullat, com, en canvi, és l'opinió que tenen tant Oscar Gil, número 2 de la secció local del Partit Popular a Sant Just, i Charles Ablett, el portaveu de Ciutadans, també al municipi. Tots dos consideren que la declaració no avançarà, que no hi ha un interès real per part de la societat catalana al voltant d'aquesta qüestió, i que aquesta declaració no anirà enlloc. I d'altra banda, recordem que... Volem preguntar-te si hi ha algun dels talls, perquè clar, tampoc no posarem totes les conversions polítiques, perquè si voleu escoltar el que diuen els seus representants, ho podeu fer a partir de les 7 als Enjust Notícies, edició vespre, però hi ha algun tall que tu creguis que és interessant escoltar, no sé, per exemple, el del PSC? Exacte, és el que encara no hem comentat. Recordem que aquest vot dels diputats del PSC és una de les qüestions més comentades del ple d'ahir al Parlament, perquè 5 dels representants dels 20 socialistes que té a la Càmera Catalana es van abstenir quan el partit havia dit que votaria en contra de la declaració. Des del PSC Sant Justenc, el seu portaveu, Joan Bassaganyes, diu que això demostra que dins del partit hi ha diferents sensibilitats polítiques i a nivell municipal el PSC veu amb bons ulls la declaració, però amb matisos vinculats amb la validesa jurídica. La democràcia està per sobre de qualsevol normativa sempre i quan respecti els drets humans i crec que en aquest cas és inqüestionable que així és. El que passa és que també entenem que hi havia persones dins del partit que volien que aquesta declaració es pogués traduir perquè tingués validesa jurídica. I el que està clar és que a dia d'avui aquesta declaració és una declaració política però no té validesa jurídica. Sí, pero no, no, pero sí. Però no ha estat d'un psic crític, al final. No, ni un no agònic. Home, això sí, perquè no ha sigut rotund, no? Home, no, però ell, clar, diuen que des de les eleccions locals tampoc ho veuen, no ho veuen. El PSC, jo no sé com ho veieu, però no ho veuen ni ells, eh? En fi, Carme, passem a altres qüestions o acabem ja amb aquesta encolitat política per comentar alguna cosa més? Podem passar exactament a altres temes, no? Sí. Doncs atenció perquè avui s'inauguren dues coses a Sant Jus diferents. La primera es presenta a l'exposició Paisatge i Tràs de les Cees a l'Ateneu sobre els seus bolletins. Carme. Sí, és una mostra que recull o que serà com un homenatge dels dibuixos que han il·lustrat aquests butlletins durant els 79 anys des del primer butlletí, sobretot les primeres èpoques en què les fotografies no tenien tan bona resolució com fins ara. A més a més també s'aprofitarà per presentar el nou disseny d'aquest butlletí que es renova totalment arran que l'any passat es va fer els 300 números. Tot això serà a l'Ateneu de Sant Jús, a quina sala? A la sala Piquet, i es podrà veure fins al 9 de febrer, cada tarda. I es pot anar per les tardes, no? Cada tarda de 5 a 9 i avui la inauguració és a les 8. I es fa un pica-pica i... Sí, home. Home, què? Per tu, Jordi. No, per mi no. Per què vols un pica-pica, si és una exposició? Perdona, perdoneu, hi ha moltes exposicions que precisament per això, quan inauguren... Això era abans de la crisi. Ah, ara ja no fan enlloc? Mentida. Mentida. Perquè avui s'inaugura la pizzeria de Lianluca. No, la pizzeria de Lianluca. Ah, no havia entès. Sí, l'única pizzeria italiana a Sant Jus, amb productes italians fets artesanalment, i a més a més hi haurà un pica-pica per tothom, que jo ja he dit, bueno, jo no he dit res, però que vinguin a la policia local i que tanqui el carrer Bonavista, perquè avui estarà allò a petar. Jo ja aniré, per exemple. Ah, sí? Sí, sí, sí, ja aniré, ja aniré. Bueno, què he dit d'aquesta pitgeria? El diríem per una connexió. Sí, sí, sí, sí. Home, se'ns veu el lleutor ja. Se'ns veu el lleutor que volem pitges gratis aquí a la ràdio. Però vaja, Carme, què podem dir d'aquesta pitgeria? Doncs que està ubicada al carrer Bona Vista, com deies, i que avui es fa aquesta degustació oberta per donar-se a conèixer tothom, donar a conèixer aquesta iniciativa a dos joves emprenedors. Una noia a Sant Justenca i un noi italià. És una pizzeria amb productes típics italians basada en el forn de llenya, per tant és d'elaboració artesana, i oferèn una mes a mes a partir de demà. Hi ha menús de migdia, dos menús de migdia, de fet, i al llarg del dia també hi haurà amanides i més d'una trentena de pizzas. Caramba, tu, doncs avui podrem degustar algunes amb el forn de Llenya i veurem com ha estat el local. Allò que dius, a veure com era el local aquí al carrer Bonagost. No recordo el local d'abans. No, jo tampoc, sí, feia un any que estava tancat. I ara, clar, la memòria... Només entra un any, no? Jo a mi només... I a mi no tant, eh? No tant. Atenció, perquè també vull comentar una cosa, que aquesta pitjoria està molt bé que arribi a Sant Just, però que no és l'única local de restauració que tenim al municipi. Jo no he dit això, eh? Ja ho sé que no ho he dit, però ho dic jo per si a algú se li escapa aquesta informació. Atenció perquè sortegem un sopar per dues persones a la tasca dels rifenyos de Sant Lluís d'Esvern. Només cal que ens truqueu al 933723661, 933723661. El Jus diu que en el lloc on hi ha el local avui de la pizzeria, que segur que també hi serà allà inaugurant-ho, diu, hi havia abans una cafeterisqueria, diu, hi havia abans un forn de pa. Què és, cafeterisqueria? Una cafeteria busqueria, no? M'imagino, una cafeteria hi havia, abans hi havia una cafeteria. El que passa que, això ho dèiem abans, també, tots els negocis que s'han posat allà... no han funcionat. Ai, pobres, però no diguis això, Jordi. Home, però és que és la veritat. Home, si ens escolten ara que... Però no està ubicada, tu creus? No, perquè al costat hi ha la grangeta, i llavors diuen que la grangeta, tots els negocis... Això no ho deia jo, de fet ho va dir l'Arnau Consul la setmana passada, si recordes bé, Cristina, al programa, que tots els negocis que s'han posat allà al costat de la grangeta no han funcionat pel que sigui. Però escolta, nosaltres desitgem que funcioni tant la grangeta com la pitjoria Genluca. Sí, senyor? Que per cert, Jordi, que el Jus ratifica i diu que no era una cafeteria, era una marisqueria. Ah, era una marisqueria. I a més a més afegeix aquest nom estranya que s'enfonsés. Per què? A Sant Jus li agrada a la gent el marisc, no? Què estàs dient? Que Sant Jus és un poble pijo? Sí. Hi ha un nivell adquisitiu més elevat que potser a un poble del costat, no? Com a Esplugues o a Sant Feliu del Llobregat. Esplugues ja fent estrelles, eh? I a la Shakira i al Piqué, que quan surtin de la clínica... Ja han sortit, no? No, home, que surten dissabte. Quan surtin de la clínica aniran cap a Finesstrelles. Doncs això que comentàvem. De moment, 5 persones són les que ja tenim participant al concurs. Bé, va ser un curs d'uns sorteig que farem demà a quarts de 7 del vespre. Encara sou atents per fer-ho. 9-3-3-7-2-3-6-6-1. 9-3-3-7-2-3-6-6-1. Pico a la taula perquè, si algú vol trucar, que ho faci i que pugui guanyar un sopar per dues persones a la tasca del rifenyo. Perdona, Carme, no te'n riguis perquè pots quedar bé amb la parella. Amb la querida, amb la mar, amb el germà... No, però el familiar sí. Clar, el familiar sí. Bona idea. El Jus diu, Jordi, deixa'm concursar, però aquest cop no em truquis fent veure què he guanyat. Doncs escolta, Jus, si vols concursar, truca ara a la ràdio al 933723661 i participaràs. Clar, tu, Cristina, no saps de què parla. No, no, va ser un moment d'aquest. És que ho estic buscant, vaig a recuperar-ho, perquè no sé si... Fa temps, eh? Va ser fa molt de temps, l'any passat. Deu fer més d'un any, de fet. Estic buscant els arxius de ràdio d'Esvern, però... No ho acabo de... Bueno, doncs vés-me explicant què va passar. Doncs el que va passar... Bueno, explica i trucar-me. Sí, sortejàvem sopar també per l'Ateneu de Sant Just, per dues persones. Llavors hi havien trucat, no sé, no recordo quanta gent, però vam trucar a la persona a qui havia trucat. per dir-li que havia guanyat i com que no ens el va agafar, vam dir, bueno, igualment és la persona guanyadora i teníem una estona lliure, vam dir, bueno, doncs potser no truquem a la persona que no ha guanyat i vam trucar al Just. Per dir-li que havia guanyat o que no? Ah, val, val, dic, bueno, no ho sé. I que al principi, clar... Tu quan et truquen i et truquen amb un curs acostumen a esperar-te que potser ets la fortunat. Escolta, quina ràbia que no el trobo l'arxiu. Oh, que guàstima, perquè m'hauria agradat escoltar-lo, però estava per aquí. Mira que hi ha coses, eh? Sí, a veure. Trucada al diari OAS, trucada a Ràdio Sant Feliu, trucada a la policia local... Pep Quintana al Baix Llobregat. Diu que hi ha coses, eh? La Montse del Casal de Joves. Bueno, en fi, no... No sabem on és. Oh, bueno, un aplaudiment pel Jus. A més, el Jus des del xat, entiu. No, no cal, no cal que ho escoltem. Jo tinc molt dussut, eh? Jo continuo buscant. Si no és avui... Potser demà. Demà ho posem quan ho trobem. En fi, Carme, moltíssimes gràcies. Ja sabeu que teniu més informació ara mateix a ràdiodesvern.com i a partir de les 7 al Sant Just Notícies Edició Vespre. Tot seguit fem una pausa i després els amics de Júlia. Atmetlla, que no m'ha volgut dir, aquí porta avui. És sorpresa. Està sola? Jo crec que sí, perquè tot és la magia de la ràdio. No sabem si s'ha de... Aquest és per telèfon, potser... No és per telèfon. No és per telèfon, eh? O sigui que encara no ha arribat. Quins misteris. Doncs no sé com ho farem, Júlia. Ara en parlem. Després de la publicitat no sabem ni què farem a la penya del morro. Però aquesta és la gràcia del programa. Per això té aquest títol. Fins ara mateix. A la tarda. La penya del morro. Cada tarda de 5 a 7 a Ràdio d'Esvern. Tendències, entrevistes, tallers. Tot un món de moda amb Mireia Redondo. Dijous, de 7 i mitja a 8. El condensador de fluzo. Un programa reconegut per l'ONU. Cada dijous, de 8 a 9 del vespre, a Ràdio d'Esvern. A la penya del morro et convidem a participar al nostre sorteig del divendres 25 de gener. Només cal que ens truquis entre les 5 i les 7 de la tarda, donar les teves dades i esperar ser l'afortunat o afortunada que guanyi aquest meravellós sopar. 933723661 Truca i guanyi un sopar per a dues persones a la tasca del Ripenyos, carretera reial número 24. La penya del morro, ens agrada alimentar els nostres oients. 5 i 25 de la tarda, tot seguit, els amics de Júlia Etmetlla. Una secció que fa poques setmanes que fem i que ha fet fortuna, perquè cada setmana la Júlia ens porta un amic o una amiga seva, que com que tens tants, cadascú fa una especialitat diferent de la vida, i té diversos pintos, i ens els porta. Júlia, bona tarda. Hola, bona tarda. A veure, sí, para un moment, para un moment, para ja la màquina... Sí, para un moment la màquina d'entrada perquè, Júlia, tu em vas dir, no, és que avui et portaré una persona sorpresa i jo aquí al teu costat, com la gent també pot comprovar a través de la webcam de radiodesverb.com, no hi ha ningú. Està sota la taula. No. No està sota la taula, Júlia. Està davant meu. Perdona? Què vols dir? A veure, Júlia, tu avui no has portat ningú. Què passa? Perquè si no ho entens, això, com funciona la penya del morro, els col·laboradors són amos i propietaris de les seves seccions. I llavors elles decideixen, o ells, el contingut de la secció i el que han de fer. I tu avui no has portat res. Sí, sí, que ho he portat. Sí que has portat? Sí, home, sí. A veure, deixa que t'expliquis. A veure, endavant. A veure, mira, t'explico. Doncs com durant les dues últimes setmanes hem combinat art, és a dir, música, i esport, que bé, posem fer típica i rítmica i coses així, doncs aquesta setmana he decidit que torno a tocar art. Sí. I com a art em refereixo, doncs... El d'estar darrere d'una càmera. Molt bé, o sigui, de la televisió, coses així. Televisió, curs de cinema. Teatre. Bueno, de teatre no. Bueno, no és darrere d'una càmera, però també és coses d'actuar per relacionar, home. No, però ella diu... Avui darrere d'una càmera. Avui darrere d'una càmera. La pròxima, teatre. T'assembles a mi ja que, com que estàs fent altres coses, no escoltes el que he d'acabar. Sí que escolto, Jordi. No, no, no. Sí que havia sentit allò de la càmera, però també pot anar relacionat, home. Tot i que no n'hi hagi una càmera, al teatre també es pot gravar amb una càmera. Sí, sí, no, clar, tot es pot gravar amb una càmera. Aquí té raó, eh? Tot es pot gravar amb una càmera. En fi, Júlia, el gra. Amb aquestes vistes saps qui és o no? Home, algun actor amic teu de Sant Feliu o alguna cosa? El Jordi no. No, qui és? Tu, home, el puc. Jo? Jo? Però què dius? De debò? Avui em portes amb mi a la secció. Avui et porto tu, véns tu sol i et porto. A veure un moment, a veure un moment, a veure, sí. Sí, sí. A veure, Júlia, això vol dir què passa? Que avui, digues la veritat, se t'han acabat els teus amics... Que no, no diguis això, que la gent començarà a fer un bote per buscar-me amics o alguna cosa. Aquesta nena porta un mes portant els seus amics i se n'han acabat. Pobre. T'has quedat sense contingut o alguna cosa? No. Ho he fet expressament? Ho he fet expressament, no siguis volent. O sigui que és com una... Clar, jo us ho asseguro, Jens, que jo no ho sabia. Quina sorpresa, Júlia, no m'ho esperava. Sí. Júlia, bueno... Benvingut Jordi Sí, vale, va, jo que ets de fer com de convidat, no? Clar, ets de convidat, ara porto jo el programa El portes tu? Exacte Vinga, doncs, bona tarda, bona tarda Què, com va? Bé, mira, aquí estic Fes un programa que no sé ja què estic fent ja Fas una mica de tot T'han robat el protagonisme, avui t'has donat Sí, però ja està bé, perquè parlo massa a vegades A vegades Sí Bé, doncs, volia començar l'entrevista ja així Comencem ja, no? Sí, no Vale I llavors la primera pregunta és com vas començar a veure la teva afició per la interpretació i quan va ser? Quan vaig començar jo a fer coses d'actor i coses així, de petit ja a casa muntava xous amb la família i un dia els reis em van regalar un micròfon i agafava tota la família, per exemple, i els feia... Entrevistes i coses així. Escolta, això ha de durar molt o no? Ho dic perquè... Eh, no tens el rotllo. Ja, ja, és que a mi em posen nerviós aquestes coses. No, no, no, però s'ha de durar com tothom. El que dura la secció, Jordi. És que normalment, clar, estàs acostumat a portar la secció i ara aquí, bueno, el programa... El porto jo ara. Sembla el Lluís de l'Olmo que es va entrevistar ell mateix una vegada a la ràdio. Algún dia m'entrevistaré a mi mateix. Si m'ha borrachat. Què més vols saber, Júlia? Bueno, he vist investigant sobre tu. Sí. Ui... Escolta, perdona, què és investigar? Això... És en compte, és en compte. L'informer, l'informer s'enjusten, que és investigar. Sí, he trobat alguna... Vaya tela, això dels informers, eh? Sí. Vols fer algun comentari? Perquè aquesta setmana em va ple tot arreu, eh? Vull dir, surt el... No, però és que la gent, o sigui, és com... No entenen la finalitat dels informers. Es pensen que és... Una cosa per fer reivindicacions socials i criticar la gent. O sigui, jo penso que no és això, no? Com a mínim els de les universitats no són així. Home, perdona, n'hi ha molts que són per lligar. Això, això, això és l'Informer, no? Jo ho entenc així. Tu nens per lligar, no? Perquè el de Sant Feliu... no t'agrada és molt crític amb el que està passant el de Sant Feliu l'han eliminat ja una vegada sí però ara ha tornat a sortir un altre que ja ho vam comentar un altre dia aquí el de Sant Lluís és molt d'emputrar la gent sí és que això és la finalitat com a mínim el que està darrere la pantalla que riu una amiga veient el que està en l'altre i que em pot En Podri, no? Aquest és el tema. L'Heli Capdevila diu al xat Informer Domènech. Continuem. Per la gent que hagi arribat tard, el programa... Avui la Júlia m'entrevista a mi. Sorpresa, Jordi. No t'esperaves, oi? No t'esperaves, perquè amb la Júlia sempre ens enviem whatsapps cap al migdia dels dijous. Diem qui vindrà i em diu no. Avui no t'ho dic, que sorpresa. Dic que és l'informer, jo li he dit que és l'informer de Sant Feliu, diu no, bueno. Si sabés qui és, pobra. Següent pregunta, Julià. Bé, llavors això que he investigat sobre tu, doncs he vist que has treballat a TV3 i a Telecinco i llocs així, no? Ah, doncs que has fet Jordi, jo no ho sabia això. Netejant el plató, netejant els platós. Sí, vinga va, digues la veritat. Has de contestar en seriós? No, no, espera, que encara no té la pregunta, eh? Contesta la Cristina. Què vas fer? A TV3, la primera cosa que vaig fer, que ja fa molts anys, vaig sortir del Club Super3 quan era petit. Que mono. Has de penjar el vídeo. Sí, el tinc en DVD. Era al final dels 80 i era una de les promocions aquelles del Club Super3 que cada dia hi havia el SuperQ de la quinzena. I regalaven una cosa que es deia A la Zero, que era una promoció. Llavors jo estava allà disparant-ho, però tenia 10 o 11 anys. I després ja sí que van arribar a alguna sèrie o alguna cosa així, però quan havia estudiat ja al Col·legi del Teatre interpretació, i la primera vegada una ficció va ser a Vendelplà, que jo era l'home del gas, que entrava a casa de l'Emma Vilarassau, I em diu, vols prendre alguna cosa? I jo deia, no. I me n'anava. La superfrasa. Allò ho recordarem, carinyo, i tota la vida. I a Telecinco? A Telecinco vaig participar a l'Hospital Central. Has de veure el vídeo. No cal, eh? Jo els he vist tots, eh? Molt bé, clar, com una bona entrevistadora. Home, clar que sí, m'he d'informar. No, per a mi l'espitre central estava com amb una cara així molt grossa. Sembla un capgros, de debò, eh? Vull dir, a més, fatal. Estaves com rapat, no? Però perquè era el look de l'època, o...? No, perquè era el look que jo portava a l'agost, que és quan em van trucar, que no hi havia actors per fer-ho, i diu, bueno, fes-ho tu, si vols. El que passa que va ser molt divertit perquè érem 3 o 4 actors catalans i se'ns anava enganxant l'accent català i vam parar en mitja seqüència... A Hospital Central, eh? I van dir, oye, es que se os nota mucho que hableix catalán. I dic, bueno, pues hacemos lo que podemos, ¿sabes? Vaig i jo, i bueno, en fi, va estar bé. Veig que aquí la gent s'anima al xat. Sí, mira. L'Heli Capdevila, què diu? Demà farem l'antiagenda de Jordi Domènech. Sí. Amb què has quedat dissabte i diumenge, Jordi? Ah, vale, vale. L'Eli ho vol saber, no sé per què motiu, però... I d'Informer diu el millor vídeo que ha fet el Jordi és el que es dedica a ser guapo. Ah, sí, sí, sí. Quina és aquest? És un fragment d'una pel·lícula. Ah, sí, crec que també l'he vist. Que es diu La más importante de la vida es no haber muerto i que vam anar a gravar a Ginebra i llavors jo feia un personatge que sortia arreu dels minuts i mig Però que deia... Bueno, que és el vecino guapo, és a dir, el personatge. Ah, no, doncs no l'he vist, aquest. He agafat... No, no, tal qual, he agafat el teu canal de Vimeo i em veig per tots els vídeos que hi havia. Sí, sí, sí, bueno. En fi... Quin sou, jo, no, això? Et paguen el viatge fins a Ginebra, l'hotel... Te'n vas allà uns dies per sortir dos minutets i apa, ja a sobre cobrant, no? Ens podries colar, no? Algun dia que t'obreguin alguna cosa. Com la gent que treballa a fora, que està tot el dia viatjant, també li passa el mateix, no? Sí, sí, sí. Però a veure, a mi m'ho he passat una vegada a la vida. Jo tinc 29 anys, vull dir que tampoc no compta. Júlia, què més? Va, acabem ja amb aquesta humiliació. No acabem. A vosaltres encara que no és quantes preguntes, eh? Encara que no preguntes. I tant. Va, vinga. Aquesta és guai, aquesta pregunta. A mi m'agrada. Ah, vale. Després de sortir a la Riera, Hospital Central, la Mar de Fons, tots aquests programes... Sí, sí, digue'm, digue'm, sí, sí. Et sents més famós i la gent et para pel carrer o no? Sí, és una para, és una para. Sí, oi, jo crec que sí. És una para, és una para, però és que no puc... Per això vinc aquí a... I anar a comprar, no, Jordi? Sí, de fet ja, des que vaig sortir... No pots sortir de casa. Sota la Riera, des que vaig sortir de la Riera, tinc dos guardespatlles que m'acompanyen a tot arreu, perquè és tant l'efecte... Bé, l'efecte de Justin Bieber, no?, que l'anomeno jo. Vosaltres sou un amic... No ho enteneu. Com que no sou famoses, no sabeu... Com es viu això, no? Però la veritat és que molt bé, molt bé. Sí, ja està. Ai, és que em fas riure, home. Ja, ja. Bé, m'han explicat... Bé, m'he vist que tens un projecte entre mans, no? Ens pots explicar més o menys de què va, com es diu... Sí, és l'Apenyar el Morro, que és cada tarda de 5 a 7 a Ràdio d'Esverns al 98.1 FM. Crec que es refereix a una cosa que fa efecte o alguna cosa així, no? Sí, oi? No, no. Sí, sí? Parles de l'efecte Walden? Sí, parles de l'efecte Walden. Mira, l'Elli Capdevila va dir encostar al xat, cosa que és curiós, no? Diu, poca broma, a mi m'ha passat anar amb el Domènech i que el reconeguin. De debò? En sério? Pot ser, pot ser, a Vilafranca al Penedès, pot ser. Doncs no, això de l'Efecte Walden, és un capítol pilot de televisió que hem fet alguns d'aquí de Sant Just i que passa al Walden de Sant Just d'Esvern. I és una sitcom i un Late Night, una mescla d'aquests dos formats. i que es pot veure a la pàgina web afectawalden.com i que ja porta més de 1.200 reproduccions cosa que a mi m'agrada molt i que hem participat moltíssimes persones fent-lo i tot plegat i la gràcia per la gent de Sant Just jo crec que està fet a Sant Just d'Esbert i que a part és el Walden de Sant Just hi ha uns planos molt xulos que va realitzar el Power Devil ja conegut cinèfil ens enjustem per tots, de dins de l'interior del Walden i... No, la veritat és que era una experiència molt xula. I com et vas preparar el monòleg del principi? Eh... Però... No sé. No, home, jo el vam fer amb el Sergi Pí, ex-col·laborador de la Penya del Morro, precisament, tot que era en família, I llavors ell em va ajudar a fer el monòleg i tot plegat. El vam fer entre els dos, que per cert... Sí, Jordi, però t'he preguntat com te l'havies preparat. Com l'havies preparat? No, no he tingut temps. Estàs abadint-nos les nostres preguntes. No vol, eh? No vol, eh? T'adones, Julià? Estàs nerviós, eh? Quin moment de l'ordinador. Perdona. Perdona una cosa, però jo el que dic és que, o sigui, com el vaig preparar en aquest sentit? Descrivint-lo? No, de com tu vas preparar, és a dir, ho vas memoritzar, estaves nerviós el dia de la presentació... Tu ficava amb un cartell així de gran... Sí, hi havia un teleprompter, hi havia un teleprompter, que era, clar, perquè el pressupost era un iPad... que a més em va deixar l'Oriol d'aquí a la ràdio. Te'l ficaven per lletres o què? Sí, llavors el vam picar i llavors tenia el Víctor Osorio, que ajudava i que a més també eren dels operadors de càmera, que anava passant-lo amb el dit així, llavors s'anava aturant, molt casolà tot plegat, que el Joan Eloi, que estava al plató del començament del pilot, va al·lucinar. Va dir, escolta, diu, això és el teleprompter. Diu, això és un teleprompter? Diu, però si els teleprompters de veritat fan un metre més de llarg. I dic, sí, és el que tenim. Escolta, ja està, no? Ja ho tenim. Gràcies, Júlia! Ah, per cert, Jordi, que aquí d'Informer diu, m'informen que l'Oriol et va deixar un Android, no un iPad. Ah, val, val, val. Una notació aquí. Sí, sí, sí. Ja sé qui és l'Informer, eh? Ho he fet per veure perquè caigués. Fem una cosa, marquem timing, perquè si no, fins allà... Dos últimes, ja està, ja està. Dos últimes. No, fins allà 43, perquè és que a Glavi em fa vergonya, això també, què vols que et digui? No, home, no. Perquè és, és molt divertit. Sí, clar, per vosaltres. Ens estem pedant genial, eh? Ens entrevistaré un altre dia. Prou ja, a veure quina moda aquesta. Bueno, llavors, com tu dius que ha tingut molt d'èxit i tal... Bueno, a veure, l'èxit no te l'esperaves, no? Tampoc tant, o sigui? Bueno, tantes no, tantes... Ha tingut molt d'èxit. A veure, no ha tingut d'èxit, però sí que l'ha vist molta més gent del que em pensava, la veritat. Ja està. Llavors... Hi haurà més capítols de l'Efecte Walden o els haurem d'esperar a veure'l per la tele? No puc ni parlar ja. No et posis nerviosa. A veure, en principi allò és una cosa única i excepcional, que és un pilot de televisió que es fa per dir, mira, nosaltres fem això i hem fet això. Llavors, si algú diu, ah, doncs mira, jo m'agrada com ho feu, posaré 3.000 euros. Dius, no, doncs necessitem més, no? I llavors, bueno, ja està, no té més. Al principi no es faran més així altruistes, perquè clar, tu no ets la feinada, que això molta gent m'ha preguntat. Diu, escolta, faràs una altra? Dic, home, tu no ets la feinada que és moure... Home, clar, la gent ho espera, Jordi. Bueno, doncs moure 40 persones. Però a més et dic una cosa, les segundes partes nunca fueron buenas. No, però segundes, tercera, hi ha una sèrie de tercera, no? És que és molta feina. Home, Jordi, però si tens la intenció que s'emeti per televisió... hauràs de fer una continuació, és a dir, una segona, una tercera... Perquè tens gravats més capítols o no? No, no hi ha gravats més... Però pensat segur que sí. Sí, ja pensat, clar, com evoluciona tot plegat. La Bíblia, que es diu, de les sèries, que és on s'explica tot el que passa a la primera temporada... A la segona, a la tercera, fins de 12 temporades hem fet ja. Imagina't. Que bèstia. Bueno, si vols a Cristina i jo et deixem un euro perquè vagis començant a fer poc. No, no cal, no cal. Per cert, Jordi, que diu l'Eli que per 3.000 euros tampoc s'aixeca del sofà, eh? Clar que no. És que jo com a mínim necessito 300.000 milions d'euros, eh? Sí, sí, sí. Demanes poc, eh? Sí, el Barcenas ha de demanar-li o a la cúpula del PP que em donin sobres. És una mica... La broma del dia. Bueno, és que dic xurrades perquè ja no sé què més dic. Els altres entrevistats es porten millor que tu, eh? Es porten molt millor, eh? Home, això sí, responen sense queixar-se, eh? Això sí, s'ha de dir. No en queixaré més, no en queixaré més, va. Ja està, ja està, ja no et molesto. El Jordi té el problema que té el rol molt agafat de presentador i ara li costa treure's i ficar-se en la pell d'un col·laborador entrevistat en aquest cas. Va, et torno a seguir el programa. Bueno, Jordi, doncs les teves expectatives per acabar, no? Una mica així. Sí, sí, què esperes? Respecte a això de l'Efecte Walden, què? Com està la cosa? Et veurem en una pel·lícula feta de protagonista o no? A veure, l'Efecte Walden està en stand-by i si em veureu en una pel·lícula fent alguna cosa al principi no, ara no. Bueno, si et truquen? Home, si em truquen, sí. No, descarti, exacte. Això no depèn de mi ja, no depèn de mi. Bé, Júlia, ho has fet molt bé, eh? Perquè hem fet vermell. Gràcies. Júlia, ho has fet molt bé, a mi hi ha aquestes coses, has fet bé també no dir-m'ho, perquè si m'ho haguessis dit... No m'hagessis deixat, haguessis sabotat el tram o alguna cosa. No t'hagués deixat per WhatsApp, però clar, ha sigut aquí i ja m'ho he trobat. En fi, Júlia, moltes gràcies, que vagi bé i ens tornem a trobar La setmana que ve. Vols acomiadar tu l'espai i donar pas a la publicitat, Júlia? Espera, espera, va. D'aquí uns moments tenim a Roser Arcs per parlar d'educació canina, que avui parlarem del bòxer, per exemple. Passem a la publicitat. Passem a la publicitat. No, però... Ho has de dir tot. Vinga, endavant. Ara, d'aquí uns minuts, tindrem a Roser Arcs per parlar sobre el bòxer. I, bueno, doncs passem a la publicitat, no? Molt bé, molt bé. Ràdio Tospet, 98.1 Ràdio Tospet, 98.1 El condensador de Fluzo. El programa Menys Paradoxes Temporals. Cada dijous de 8 a 9 del vespre a Ràdio d'Esvern. La Penya del Morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio d'Esvern. Soc Jaume Saloncoll, farmacèutic del carrer Tudona número 3 de Sant Just i envio una salutació a la Penya del Morro. Molts petonets des de la botiga Boton de Sant Just per la Penya del Morro, de la ràdio, i que tot vagi molt bé i molt sant. Al centre de llenaria verds saludem a la Penya del Morro. Bon Nadal! Fins demà! 5 i 44 de la tarda. Ja estic una mica més tranquil, eh, Cristina? Ja torno a agafar la penya del morro. Estàs més còmode, no, ara, Jordi? Sí, sí. A mi sí, jo sí. Atenció, perquè a continuació tenim amb nosaltres, com cada setmana, la nostra educadora canina, la Roser Arbs, que ja la tenim al telèfon. Roser, bona tarda. Bona tarda a tots dos. Bona tarda. Bona tarda. Oh, quin cop. Bona tarda, Roser. Què tal? Com estem? Bé, ja els he de dir que he canviat una mica la secció i que et faré una entrevista. Ah, sí, sí. Ara tothom, veus, és que ho sabia. És que ara tothom ja fent la conya, no sé què tal. Bueno, pues escolta, pues fau el que vulgueu. Vull dir, ja em diré, no vindrà d'aquí. No, no, no. Escolta, Roser. Porto coses interessants, vull dir. Sí, que no et faci jo un dia l'entrevista a tu, eh, sobre... La vida i miracles de Roser Arcs, Vilanovina, per excel·lència. Atenció, perquè avui hem de començar amb una mala notícia sobre... Escolta, tu, portem unes setmanes... En buscarem alguna de bona, ja ho faré, ja ho faré per buscar-ne alguna de bona. Acaba bé la notícia, perquè ens referirem a un cas similar, però acaba bé. Sí, de fet, bé, aquests últims dies segurament us heu assabentat, o si no us ho expliquem ara mateix, sobre la gossa que Metro Madrid va deixar morir a les seves vies, no? Correcte. No sé si s'haurà assabentat els oients perquè ho han portat bastant amagat. De fet, els comunicats que han fet des de Metro Madrid han estat com si ells haguessin fet tot el que es podia. Però perdona, es diu que acabava bé la història i aquí... No, aquesta no, la de Metro Madrid no. Però he buscat un referent de cas que acabés millor, no? I que casualment és de Barcelona, la nostra ciutat. Bé, doncs el que va passar és que no se sap molt bé d'on va sortir la gosseta, perquè no portava xip, però una gosseta galga el dissabte la vam veure pels túnels entre dues estacions. A les nenes la vam veure, llavors van avisar a protectores, protectores i centres de recollida de gossos de Madrid van anar, es van moure i van intentar parlar amb les autoritats de Metro Madrid perquè els deixessin baixar i el cas és que van dir que no, que no es podrien parar els serveis de metro fins a les dues i mitja que s'acabaven de la matinada. Total, que... Bueno, a tot això van anar passant, van passar dies, eh? Això ja va ser dilluns, em sembla. Va passar 3 dies, l'agost dels túnels. Total, que finalment un convoy la va atropellar. La va matar i tot i així va haver-hi feina perquè els deixessin entrar a recollir el cadàver i a treure'l, no? Ah, que macos. La veritat és que s'han lluit, eh?, les autoritats al metro de Madrid. Em consta que hi ha plataformes i associacions que estan movent per posar una bona denúncia, perquè està contemplada la llei, no?, el maltractament animal com a delicte, llavors es considera que l'omissió d'aquesta ajuda també es pot. Això ha de dir també que fons de protectores que... que coneixen una mica els túnels, diuen que allà ho tenen millor que aquí, inclús, perquè es veu que els túnels tenen uns riels al cantó, que si poden posar les gàbies trampa que fan servir per recollir gossos espantats, sense perill, ni pels trens, ni per la gossa, no? I ni així van deixar passar l'ajuda. Bé, en fi, molt semblant al que va passar, al que comentàvem la setmana passada, amb la verca paper i a Navarra, on també, degut a les riuades i al creixement del riu, que hi havia just al costat de la gossera de Xauri, si no recordo malament, que estava al costat del riu, no van deixar entrar i per això van morir també alguns gossos que no podien sortir de la gossera. En fi, doncs aquestes notícies tristes per començar, però m'has dit que tenies una notícia que acabava bé? Bé, hi ha un referent, buscàvem... al voltant del mateix tema, he trobat que a Barcelona el 2001 va passar alguna cosa similar, un gosset va caure les vies, es va espantar i va marxar pels túnels, i aquí a Barcelona es van parar durant 3 hores dues línies de tren, si no m'equivoco la vermella i la verda, I va entre el CAC, que ja en vam parlar en una de les primeres accions, que és el Centre d'Animals de Companyia de Catalunya, que recullen gossos, també. I buscant-los per totes les vies del metro... Va entre el CAC, el van treure, i ja, bueno, doncs ara està... No sé què n'haurà estat, aquest gos, perquè fa anys ja, potser ja és mort, però... Home, però vaja, segurament... Va tenir una bona vida. O sigui, no van tornar a utilitzar el metro fins que van trobar el gos, no? Correcte. Bé, doncs mira, com a mínim ens alegrem d'aquest cas, del que va passar aquí a Barcelona ja fa uns anys. Com cada setmana, amb la Rosé Ars, el programa des d'aquest 2013, que hem començat la secció, i també amb l'Albert, una setmana a un, una setmana a l'altre, anem catalogant les nostres fitxes particulars de la penya del morro, diferents races de gossos. Que per cert! Sí! M'ha dit l'Albert, que us enviarà les fitxes, que la setmana ha anat una mica de boli, i abans del cap de setmana teniu les dues, la seva i la meva. No passa res, digue-li a l'Albert que no pateixi, perquè com que està en el Facebook, també la gent ja les podrà consultar quan li vagi bé, o sigui que no hi ha pressa. De totes formes, avui descobrirem el bòxer, que concretament pertany al grup 2 de la FSI, que és la Federació Canina Internacional, no? Correcte. Perfecte. Dins d'aquest grup, la secció 2, que són els gossos molossoides, es diuen. Gossos molossoides, el bòxer. A veure, i què podem dir del bòxer una mica en general? Perquè, de fet, el propi bòxer ja té diferents races, no? Bueno, té diferents pelatges al bòxer. Ah, pelatges. El que hi ha en diferents races és el grup 2 de la FSI, que entre ells està el bòxer. Ah. Hi ha gossos com el San Bernardo, així coneguts, el Gran Danès, hi ha el Xarpa i tant, aquest que té la llengua lluny, que és tot pelut. Sí. I què tenen de comú perquè estiguin al grup 2 de la FSI? Doncs són gossos que realitzen tasques o han realitzat tasques abans en la història, no?, de defensa d'animals, propietats i o persones. Uh-huh. Tenim el Sant Bernardo, que anava a la Espanya, no?, a recuperar gent, doncs, bueno, gossos com el Doberman, també, dins del grup 2, hi ha races aquestes més potents. Sí, sí, és curiós que el Sant Bernardo i el Doberman estiguin al mateix grup. Sí, bueno, estan dins del mateix grup, però a diferents accions. Ja en parlarem un altre dia de la secció del Doberman, si voleu que també és una raça que té moltes llegendes. Va, centrem-nos en la història del Boxer, perquè comença bastant més tard, concretament ben entrat al segle XIX, no? Perquè hem repassat aquí altres races que venien, per exemple, directament, no sé... d'Àsia, o com els introduïen els romans a la península ibèrica... De fet, tots venen, una mica els gossos així grossos del molusos romà, que es diu que era un gos que es destinava a les lluites de cirque a l'època romana, però el bòxer com a tal, com a raça, va aparèixer ja... Bé, el 1890 i poc, ja hi havia uns quants, que més o menys seguien un estàndard, i llavors va haver-hi tres alemanys que van decidir... Van decidir agafar-los i anar a estandarditzar una miqueta la raça i crear el primer boxerclub. He de dir també que el bòxer ve del bull and baser, que era un gos que ja no existeix però que era bastant gros i el feien servir per anar a caçar ossos i a caçar feres grosses. I com es deia, bull and baser? Bull and baser. Bull and baser. Alemany, és alemany, és alemany. I ja no existeix perquè què va passar? Es va accengir la raça? Es va accengir la raça, sí. No ho sé exactament, ja em buscaré informació, perquè hi ha moltes raças que venen d'aquí, aprofitant un altre dia que parlem, un altre que vingui... Perdona, és que ara em ve al cap que hi ha moltes races, per tant, a la història de la natura, de la humanitat, digue-li com vulguis, de la Terra, que han desaparegut de gossos concretament i que potser no tenim ni idea com eren. Sí, sí, sí, molt probablement. De fet, coses com el Willem Beiser potser queda algun gravat, ves a saber, saps, de l'època dels reis i dels feudals i tal, que és on els portaven quan anaven a fer les cases grosses d'això, de cabalís, d'ossos, de llabraus. Que fuerte, que fuerte. Sí, sí, sí. Però hi ha ben poca història, però és el que dèiem amb l'Albert també, no? Són les primeres races que eren molt poques i estaven molt especialitzades morfològicament a la feina que feien. I com era, més o menys? Era bastant gros, diuen, tipus mastí, potser fins i tot, i amb una boca, doncs, contundent, allò. Ara després en parlarem, el bòxer té molt de morro, té una boca de presa, que agafa molt bé, però té unes dents que, si t'hi fixa, són pràcticament ridícules, té unes dents molt petitones. Aquells gossos eren alguna cosa així, però amb bones dents, a més. Recorda una mica el dogo, no? Perdona? Podria recordar una mica el dogo? El logo, sí, sí, sí, correcte. Sí, sí, sí, seria una espècie de logo més corpulent, potser, inclús. Molt bé, Cristina, sí que saig. És que m'agrada. No, no, no, molt bé. I per on ens havíem quedat al final del segle XIX, eh, amb el tema del bòxer? Sí, recent fundat, o sigui, recent estandarditzada ja la raça, diguéssim, inscrit en els registres com a raça i creat el primer bòxer club a Múnich, val? Ah, molt bé. Llavors, després d'aquí ja entrem a l'època de les guerres, no?, I faig incís en aquesta època perquè el bòxer justament va ser un dels gossos que més van treballar a la guerra, sobretot a la primera i la segona guerra mundial. Ah, sí? Què feien? Doncs feien, mira, tenien dues tasques. Una, era missatgeria, anaven a portar o a recollir coses entre trinxeres del bàndol amic, diguéssim, dels alemanys. I dues avisaven d'on estaven els franctiradors enemics. T'avisaven d'on estaven els franctiradors? Si heu sentit bordar algun cop a un bòxer, jo el sento. Bé, algun cop l'heu sentit per ràdio perquè ha bordat el meu. Però tenen una bordada especialment potent. És molt greu i molt profunda i se sent de molt lluny. I a més són gossos que quan es posen a bordar poden estar molta estona bordant, si volen. No paren, no? Clar, això els anava molt bé els soldats alemanys perquè podien identificar inclús al mig de la guerra on estava el gos que els estava avisant que hi havia un enemic allà tirant a les trinxeres. Clar, de fet, això va fer que, per exemple, moltes tropes americanes emplaçades a Alemanya durant la Segona Guerra Mundial podríem dir que s'encandilessin d'ell... Sí, els va agradar molt i se'n va donar algun exemplar dels primers criadors, se'n va donar algun exemplar cap a Amèrica i d'Amèrica doncs ja va passar a Anglaterra i poc a poc. A més és curiós perquè, tot i que als alemanys no els agrada reconèixer-ho, l'altra raça que és ancestra del bòxer és el bulloc anglès. Ah, ojo! Però el bulldog anglès, a qui en tot el veieu avui, fa uns anys, i hem parlat algun cop de genètica, era una mica diferent, era una mica més alt, era més àgil, era més fort, i era un gos de carnisser, que es deia, que els feien servir per encarar els bous quan els havien de matar perquè els entressin a lloc. I deien que, a més, el fet de fer-ho amb el gos feia la carn molt més fina, es veu. Perdó, la carn de què? La carn de brau, la carn de toro que els carnissers mataven. El bulldog era un gos de carnissers, veu. Per cert, l'Eli Capdevila diu al xat, el bòxer té molt de morro. Sí, sí. Bueno, no gaire, eh? Mira, una de les característiques morfològiques és que són prognates, tenen prognatisme. Ah, què vol dir això? Allò que li passava al, com es deia, aquest a Luis Enrique del Garça, que tenia la mandíbula de baix una mica enfora. Sí, i això té un nom científic? Jo pensava que era mandíbula sortida o alguna cosa. No, prognatisme es diu. Prognatisme? Són prognates, sí. I el narxato, que es diu xatisme, per exemple. Això ja no ho sé, però segur que hi ha termes científics. Val, val, val. Per cert, ja que estem amb el tema, perquè falten 4 minuts per acabar la secció... Sí, hi ha... Què podem dir del caràcter dels bòxers? Com són els bòxers? Diuen que és alegre, curiós, confiat, que és ple d'energia. I jo, a nivell d'experiència, m'he conegut jo, que n'he tingut dos i n'he conegut uns quants, diria que, a més, és molt valent, és valerós, i és amb una determinació de ferro. És a dir, allò, veu una algú prenent una decisió i directes cap allà. Sí, el que sigui, no? Sense que medir molt bé les conseqüències, els gossos com els pastors es paren, són més analítics, no? I és veritat que els bòxers són un tipus de gos molt explosius que passen de 0 a 100 però en un moment? Pràcticament. Diuen que és el cadell etern, que són vells i segueixen tenint una ànima juganera, que a seguida que els incita s'activen. Llavors això em porta a parlar de l'educació canina, no? Com amb tots els gossos hem de tenir en compte una sèrie de coses i hem de saber què posem a casa. D'acord? I més amb el bòxer perquè és un gos que és bastant potent, d'acord? Té molt bon pit, és molt musculós, no? I realment tenen força i s'ha de fer una bona educació. I se'ls ha de fer treballar molt el nas perquè això, ja també n'hem parlat altres vegades, el que fa és que ells guanin autocontrol de les seves emocions una miqueta. Amb el tema del nas... Treballant el nas, fent-nos colorals. Com es pot treballar el nas? Bòlstedes de menjar, per exemple, en el mateix passeig, una mica abans de la tornada del passeig, o quan ja comencem la tornada del passeig, en una zona de gespa, per exemple, podem tirar uns quants torcets de galeta, o de menjar, o de frànfor, o... i que els busquin, perquè d'aquesta manera el fet d'estar amb el morro terra limita els estímuls i fa que hagin de pensar i hagin de fer servir molt el nas, que és una activitat que el gos el relaxa. O sigui, perdó, segons tu, abans de sortir a padejar, hem de fer el mateix recorregut... En tornar, en tornar. En tornar. En tornar, eh? Perquè ho anem, ho tirem i en tornar ho recollim. També hem de vigilar que tots estiguin menjats i trobats, no? Les restes de Frankfurt, per exemple. Bueno, jo crec que te n'adones, eh? Perquè arriba un moment que el gos et mira i et diu, escolta'm, aquí no queda res, anem cap a casa. Ah, sí? Ah, val, val, val. O sigui, perquè es troba... Sobretot quan es van habituant, també. Pot ser que el primer dia en tirem 5 o 6 i el gos es mengi un i se'ns quedi mirant, en plan, què? Ara què he de fer? No, ho dic perquè a veure si ara a la Rambla o al Parador de Sant Just la gent anirà tirant tot el sud de Frankfurt. No, no, no, no. Jo és que ho faria, no sé si m'he explicat bé, o sigui, el tema és anar a passejar i quan anem tornant del passeig, en una zona de gespa o de pedretes, que tinc una mica complicat trobar, una mica, no massa, que hagin de discriminar, d'acord? Tirar 4 o 5 tossets o així una mica escampats i que el gos els busqui, no? I que el gos no et vegi que els tires, perquè clar, si el gos ho veu ja va agafar-te'ls, no? Sí, però clar, pots veure com que un, dos, si m'apures tres, però els altres quatre o cinc no els veurà. Llavors, si els tires ben escampats, tampoc no passa res. Roser, ja saps que jo no he tingut mai gos, i de moment no tinc idea de tenir-ne, i per això he fet aquestes preguntes tontes, a vegades. No, no, que està fantàstic, així. Clar, com que així no ho sé. No sé si queda temps per una última coseta. Doncs la veritat és que t'has de dir que no, perquè d'aquí... No passa res, ho tindrem a la fitxa, el tema de malaltia. Ah, el tema de malaltia. Mira, com jo que tinc malaltia, ja m'ha agafat. Roser, moltes gràcies. Perdona que no tinguem més temps. Si vols, a la fitxa del Facebook. Gràcies, Roser. Bona tarda. Adéu. I tot seguit, connectem amb la xarxa per escoltar el bolletí de les notícies generals. I a la segona hora del programa parlarem amb el grup vocal Satzània, amb dosetes que actuen aquest diumenge a l'Ateneu de Sant Just d'Esberna. A més a més, també parlarem del fenomen taquilla inversa que fan a la sala Bequet. En lloc de pagar l'entrada al començament, la pagues quan marxes i el que tu et dóna la gana. Fins ara. Són les 6. Bona tarda, us parlem, Jèssica Del Moral i Manel Carvajal. L'any passat gairebé es van doblar els assalts violents en habitatges de les comarques gironines. En total, arreu de la demarcació, el 2012, se'n van denunciar 54. En el conjunt de Catalunya, l'incament ha estat molt més moderat, de poc més del 6%. I el conseller d'Interior, Ramon Espadaler, ha avançat que el departament ha elevat el nivell màxim d'alerta per lluitar contra els assalts que la pràctica suposa destinar-hi més efectius arreu de Catalunya. Espadaler també ha recomanat als propietaris d'aixalets que instal·lin alarmes. demanat també aquest esforç de col·laboració, de cooperació per part de la ciutadania, tant des de la perspectiva d'advertir a les policies fenòmens sospitosos que puguin veure al seu entorn, com de dotar-se d'aquelles mesures d'autoprotecció que sí que estan a l'abast moltes vegades, o de seguir els consells de seguretat, que amb molt de gust la policia local, el cos de Mossos d'Esquadra, els aniran donant. El darrer assalt es va produir ahir a la matinada en una masia a Granollers, el Vallès Oriental. Dos homes haurien irromput quan els propietaris eren dins la casa i un d'ells, de 71 anys, va haver de ser hospitalitzat però es recupera bé. D'altra banda, han detingut dos joves d'uns 20 anys per un robatori violent en un domicili de Palafrugell el 30 de desembre. Eren coneguts de la família que els van anar saltant caputxats i sabien on eren els diners. El futur president de la Diputació de Girona, l'alcalde de Castellplatja d'Aro, Joan Giraud, s'ha marcat com a objectiu prioritari recuperar la tranquil·litat d'aquesta institució després de l'afer que ha acabat amb la dimissió de l'actual president de Jaume Torramadé. Giraud serà investit en el càrrec en un ple extraordinari. Girona, Sònia Tubert, bona tarda. Bona tarda. Tot i que ha remarcat que des que va esclatar l'afer de les denúncies creuades entre Jaume Torramadé i una assessora de la Diputació, l'organisme ha continuat treballant amb normalitat i el dia a dia dels funcionaris no s'ha vist afectat, el futur president Joan Giraud sí que ha reconegut que quan assumeixi el càrrec el primer que farà serà buscar l'estabilitat de la institució. L'objectiu principal immediat és normalitzar una situació que els dos darrers mesos poc o molt ha estat en un trasbals, el qual evidentment se n'ha patit més que res la institució i aleshores l'objectiu prioritari és que la institució s'estabilitzi. El futur president considera que el fet que Torromadés segueixi com a diputat no tindrà cap incidència negativa i no ha volgut valorar que el seu predecessor al càrrec hagi trigat dos mesos a dimitir des que es va conèixer el cas. El nombre d'aturats a Catalunya ha pujat fins a les 885.000 persones, segons l'enquesta de població activa. L'any passat es va tancar amb un 24% més de la població en ha de treballar sense feina, és a dir, gairebé una de cada quatre. L'últim trimestre van perdre el lloc de treball a Catalunya 45.000 persones. Des de la Generalitat han destacat dues dades positives de l'EPA, però... que ha baixat l'atur juvenil i que s'ha reduït l'atur a la indústria. Els sindicats de la seva banda reclamen un canvi de polítiques i que s'aturin les retallades. El president del Banc Sabadell, Josep Poliu, ha demanat diàleg polític per evitar el xoc de trens entre Catalunya i Espanya. Això per nosaltres, com a una de les empreses catalanes capdavanteres, forma part del nostre pensament. i també el fet que hem dit sempre que el millor marc per fer negocis i per resoldre la crisi és el de l'estabilitat i el diàleg. I per tant és necessari que els nostres polítics, tant els nostres polítics catalans com la resta d'Espanya, sàpiguen mantenir sempre el marc de convivència acceptat per tothom. Els responsables de l'entitat que avui han presentat els resultats de l'any passat de gairebé 82 milions d'euros de beneficinet, el 65% menys que l'any anterior, han assegurat que mantenen l'interès a absorbir el Banc de Catalunya Caixa. Esports en xarxa. Bona tarda, us parla David Amador. El Barça juga l'accés a les semifinals de la Copa del Rei davant del Malaga a les 10 de la nit. A la Rosaleda, els blaugranes necessiten guanyar o bé empatar 3 gols o més per no quedar eliminats. Si el Barça passa ronda, s'enfrontarà a semifinals amb el Real Madrid. D'altra banda, el Girona ha rescindit el contracte d'Arida i Cabrera. L'extrem Canari deixa el club 6 mesos després d'haver arribat. Encara en futbol, el Sant Andreu juga a Villa Robledo un quart de nou del vespre a la tornada als vuitens de final de la Copa Federació. Ho fa amb l'avantatge del 5 a 1 de la nada. El tècnic barceloní Piti Belmonte parla del rival Manxec en declaracions a la xarxa. És un equip que està confeccionat per ser el favorit, per guanyar partits. Per tant, és un equip que no li agrada perdre. Aquí a casa nostra vam patir una derrota prou important. Per tant, estaran dolguts i la decisió els demanarà que això ho han de corregir lògicament. Per tant, tindrem un partit bastant dur. En bàsquet el Barça visita la pista del Bascònia un quart de nou del vespre a Vitoria. Un partit corresponent a la cinquena jornada del top 16 de l'Eurolliga. La gran novetat de la llista és Joan Carles Navarro, tot i que el de Sant Feliu serà a dubtar fins a última hora. Notícies en xarxa Tot seguit, les notícies de Sant Just Bona tarda, són les 6 i 5 Els representants dels partits polítics que van votar sí a la declaració de sobirania que es va obrir ahir al Parlament fan una lectura positiva de l'aprovació als representants municipals. Llorenç Rey, des de Siu, assegura que ens hem de felicitar per aquest pas, que significa engegar una nova etapa del dret a decidir i que és una decisió que involucra catalans de diferents colors polítics però amb una intenció comuna. Des de la secció local d'Esquerra, Junts per Sant Just, el seu portaveu Sergi Seguia, assegura que estan contents i il·lusionats que hi va ser un dia històric, a més recorda, que la declaració no és una declaració d'independència, sinó de destacar que Catalunya té dret a decidir. Des d'iniciativa, el seu portaveu Lluís Monfort considera que els hauria agradat que el text hagués tingut més suport i, d'altra banda, des del PSC Sant Justenc, el seu portaveu ha dit que el fet que 5 dels representants socialistes no votessin. Això demostra que dins del partit hi ha diferents sensibilitats polítiques. A nivell municipal, el PSC veu amb bons ulls la declaració, però amb matisos. Finalment, des del Partit Popular i des de Ciutadans creuen que la declaració no avançarà. Aquest vesper d'aquí un parell d'hores s'inaugura l'exposició Paisatge i Tràs que recull els dibuixos publicats en els butlletins de les CES des del seu naixement. L'acte inaugural servirà per reconèixer tant els autors dels dibuixos com les persones que han col·laborat durant aquests gairebé 80 anys d'ençà del primer bolletí publicat l'any 1934. L'exposició comptarà també amb una breu història del bolletí i de les etapes per les quals ha passat, com dèiem, s'inaugura avui a les 8 del vespre, a la sala Piquet de l'Ateneu. Comptarà també amb l'assistència dels autors dels dibuixos protagonistes i també l'alcalde de Sant Just, així com el regidor de Cultura i el president de l'Ateneu, Albert Maci, a l'exposició Es podrà veure la Sara Piquet fins al dia 9 de febrer, cada tarda de 5 a 9. I acabem amb aquest butllet explicant-vos que aquest vespre obre la pizzeria d'Igenluc a Sant Just i fareix un tast de pizzes gratuït. Està ubicada al carrer Bonavista. És l'única pizzeria artesana de Sant Just i per celebrar i donar-se a conèixer avui es farà una degustació oberta a tothom. És una iniciativa de dos joves emprenedors, una noia de Sant Just ni un noi italià. En el restaurant hi haurà productes típics d'Itàlia, com la mortadela de Bologna o el pernit, salat de Parma, i oferiran amanides i més d'una trentena de pizzes. Estarà obert de dimarts a diumenge, tant al migdia com al vespre. I de moment això és tot, més informació, a partir de les set del Sengen Notícies, edició vespre. Fins demà! Tu seva a Radio Dustburn. Què fa? Vostè m'ha dit que volia com a internacional. Jo no l'he dit, això. No volia donar-li... Però com ho ha dit, a més, al començament? The hill of the lips. Hill, muntanya. Penya, penya, una penya. Lips, llavis, morro. En fi. Tendències, entrevistes, tallers. Tot un món de moda amb Mireia Redondo. Dijous de set i mitja a vuit. Dijous de set i mitja a vuit. El condensador de Fluzo. Un programa reconegut per l'ONU. Cada dijous, de 8 a 9 del vespre, a Ràdios Externs. Molts petonets des de la botiga Otom de Sant Lluís per la Penya del Morro, de la ràdio, i que tot vagi molt bé i molts anys. Una salutació molt forta a tots els components de la Penya del Morro. Soc l'Alícia de Bristol Idiomes i, com diem nosaltres, enjoy English, enjoy Bristol. Des de Top Bebé amb Quits enviem una forta salutació per la penya del morro. La penya amb el morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio Desverde. Moltes gràcies a aquestes salutacions del comerç local de Sant Just d'Esvern. 6 i 10 de la tarda. Comencem aquesta segona part del programa. D'aquí una estona ens visitarà l'Arnau Cònsul. Ja sabeu que treballa a l'Institut Ramon Llull. A més a més és col·laborador habitual de la revista Sapiens. I, Cristina, no se t'oblidi, està al taller d'escriptura de l'Ateneu de Sant Just d'Esvern. Vull dir, perquè... va bé recordar-ho. Això serà al final de l'hora a la secció de llibres. A més a més, també parlarem avui amb el David Costa, que és productor de l'obra de teatre que estan fent a la sala Beckett. Si existeix, encara no ho he trobat, així es titula, que ens parlarà sobre el fenomen de la tequila inversa, que en lloc d'anar a pagar una obra de teatre abans de la funció pagues després i pagues el que vols. Tot això ho descobrirem d'aquí una estona a la penya del morro. Però abans de tot això, comentar-vos que aquest diumenge actuarà a l'Ateneu de Sant Jús el grup vocal Zatzania. Oferiran un recital d'agost peli de jazz a la sala cinquantenari. De fet, les entrades anticipades ja s'han posat a la venda a la secretaria de l'Ateneu. Pels socis i sòcies costen 8 euros i pels qui no ho són, 10 euros. Every time I feel the spirit moving in my heart, I will pray. El concert amb el grup vocal Zatzania serà aquest diumenge a les 7 de la tarda. I per parlar-nos d'aquesta no coral, que no els agrada que els diguin coral, sinó grup vocal, tenim amb nosaltres la Susana Muñoz, que és la vicepresidenta i relacions públiques. Susana, bona tarda. Hola. Hola, bona tarda. A més, també tenim, que també ets cantant, eh, tu, l'Elisa Linares i la Laura Ballolo. Bona tarda, noies. Bona tarda. Benvingutes al programa. Sou de Sant Just, totes? No, som de Cornellà. El grup Bocats de Txània, de fet, és de Cornellà. Ah, és de Cornellà. És de Cornellà. El que passa és que algunes de les cantants, o, bueno, sí, són cantants femenines, algunes són de Sant Just. I tu, Elisa, ets de Sant Just? Jo soc de Sant Jús, hi ha l'Anna García, també de Sant Jús i del cau de fa anys, i també hi havia la Núria Tamayo, però ara s'ha professionalitzat tant que de moment ens ha de... Està... ha marxat, diguem-ne, una temporadeta. Sou noies, totes, al grup? No. Ah, quanta gent sou? A veure, aquí sou, a veure. Som uns... Ara, actualment, som entre 15 i 17 persones. I majoritàriament, com caracteritzen els grups de coral, grups vocals, majoritàriament hi ha dones. Però sempre demanem, sisplau, que si algú no s'anima a venir a cantar amb nosaltres... que serà molt benvingut per què hi ha aquesta relació del gospel i les corals de gospel amb els cors, els grups amb les noies i les veus femenines Jo crec que no té res a veure concretament amb el gospel o amb el moviment coral. Suposo que també per les característiques les dones s'involucren més normalment amb aquest tipus de grups. Normalment amb els grups així digue-li com vulguis s'afegeixen més dones que homes encara que siguin molt nombrosos i encara que hi hagi grups corals o de gospel que hi hagi 80 persones normalment 60 són dones i 20 homes És un tema de priorització, jo penso, no? Els homes els agrada més el futbol, ja, dona... Ui, ui, ui, ui, ui, ui, ui, ui, ui, ui, ui, ui, ui, ui, ui, ui, ui, ui, ui, ui, ui, ui, ui, ui, ui, ui, ui, ui, ui, ui, ui, ui, ui, ui, ui, ui, ui, ui, ui, ui, ui, ui, ui, ui, ui, ui, ui, ui, ui, ui, ui, ui, ui, ui, ui, ui, ui, ui, ui, ui, ui, ui, ui, ui, ui, ui Doncs va néixer d'un grup de joves que tenien llavors 15 o 20 anys, eren fills d'una coral, la coral Laura, la coral Nova de Cornellà, de fet els pares encara continuen cantant allà, alguns pares... I llavors els joves tenien ganes de cantar una altra cosa que no fos tan típic, una coral tan clàssica, i volien fer alguna mica, alguna cosa diferent, alguna cosa més modern. Fa 20 anys, el gospel, al nostre país, no sé si estava descobert o no. Que jo sàpiga, hi havia la coral carlit, el cor carlit, que jo sàpiga que és l'única... no hi havia moviment de coral així, de gospel. Nosaltres, de fet, al principi ens vam desvincular una miqueta de la coral clàssica i fèiem una mica música més moderna i tal. I després, un parell d'anys més tard, a l'any 95, va ser quan ja, pel director que teníem, el Jordi Vallespí, va començar a introduir-nos una mica amb la música afroamericana, espirituals negres i amb el gospel, evidentment. Per tant, sou una mica grups de vocals d'Atzània, d'Atzània, per cert... D'on ve el nom? Aquest nom és exclusiu nostre. No existeix. No existeix enlloc? No, de fet... Dius, no és d'un país africà? No, no, no. Per això que tens, agradava. Quan un company nostre el va proposar, quan encara no teníem nom... i es va confondre, de fet, es va confondre amb una paraula molt lletja, que és citzània, que sí que existeix. Citzània? Citzània. Què significa? Citzània, o sigui, és una mica lletja, la paraula. Sí, sí, sí. Però, de fet, com que la paraula original, o sigui, la que ell va proposar era citzània, que no existia, i ens agradava molt el sou, per això el vam triar. Ens va agradar molt aquesta proposta. Escolta, la gent que ho pronunciï, o pronunciem, hem de portar molt bé la S sonora, no? Oh, i tant. Perquè, si no, ja em diràs tu, zatzània. Sona molt català, no? Sí, sí, sí. A més una persona castellana probablement diria satsània, no? Amb la S sorda. Aquest diumenge, com diem, a la sala cinquantenari de l'Ateneu, tenim algun tema per escoltar? A veure com soneu? Perquè soneu com el disc, és a dir, amb aquest acompanyament musical i amb tot plegat? Bueno, de fet, amb el format en el que ens presentem nosaltres tenim dues possibilitats. Actualment som els cantants que estem i llavors amb el format que estem presentant en l'espai A... És un pianista, amb Federico Masanti, normalment, tot i que aquest diumenge cantem amb el Daniel García, un altre pianista, molt bo, i a més és arrangista d'alguns dels temes que fem. El Daniel García i l'Erwin Siraton, que també és el nostre director, és el que arranga els temes. Música Aquest tema es diu Club Your Hands i m'imagino que demaneu també la participació del públic i tot plegat. Com són els vostres concerts perquè la gent es faci una idea si no us ha vist mai? Són molt participatius, la gent jo crec que s'ho passa molt bé, també perquè... Ho vivim tant i ens ho passem tan bé que això jo crec que ho noten. I també l'Erwin en aquest aspecte s'ha transmet molt bé com ens sentim al públic i fa participar molt bé de les nostres cançons al públic. Perquè l'Erwin què dius? Qui és el vostre... Director. Director. Perquè al repertori quantes cançons feu? Feu mitja part? Quant dura el concert? Un aproximadament... Dura una horeta i no sé si fem una desena i després un parell d'avisos, a vegades dotze i un parell d'avisos, però més o menys és una hora. No fem pausa, sinó que... Bueno, va haver-hi una època que sí que quan anàvem amb bateria, baix i piano, fèiem una pausa i llavors tocaven tres cançons als músics i cantava l'Erwin, i després tornàvem a engegar nosaltres. Però ara la veritat és que això ja ho hem suprimit. Fem una miqueta temes a piano, temes a cappella i temes a piano. Tornem a fer algun pis després. Torneu la mítica i típica Happy o Happy Day? Intentem evitar-la. El públic ens la demana a vegades. Intentem evitar-la, perquè fa molts anys que la fem i ens agraden... És que nosaltres no ens caracteritzem per fer... Bé, ens agraden tot aquest tipus de música... Les cançons de gospel que es fan les hem fet nosaltres. Ja portem 20 anys i hem fet moltes cançons de gospel. Amb l'Erwin hem tingut l'oportunitat, aquest és el sisè any que anem amb ell, que ens dirigeix ell, i hem tingut l'oportunitat d'aprofundir-se també amb el repertori de jazz, que això fa que hi hagi harmonies de dificultat i molta riquesa. I això el públic ho agraeix moltíssim, perquè, clar, si estàs a l'altra banda i t'està arribant molt... el que nosaltres intentem cantar i transmetre, que és el que deia la Laura. Que ens ho passem molt bé a l'escenari i això la gent ho veu, no? Però a part és que el gospel potser és un dels tipus de música més positives i amb més alegria que transmet, més optimisme. Clar, vosaltres també heu d'estar contentes a l'hora de fer-ho. I si teniu un mal dia o alguna cosa, no sé si el gospel... Encara millor. Encara millor? Sí. Tota l'energia negativa que tens de la setmana, descarregues allà... I és impressionant. L'estima que la set sigui dilluns, jo sempre ho dic, perquè hauria de ser final de setmana, que és quan necessites realment carregar piles. O dilluns també, perquè dilluns és la primera de setmana. La depressió d'inici de setmana. Quantes vegades assageu a la setmana, vosaltres? Un cop a la setmana. A Cornellà. A la Massia Cantirel. I tu que ets d'aquí de Sant Just, significa alguna cosa especial per tu, i les que sou de Sant Just, del grup, venir a cantar a l'Ateneu? Estàs més nerviosa del que és un bòlu habitual o no? I tant. Jo, bueno, clar, coneixes el públic, és el que jo dic, no? Si te'n vas a Manresa a cantar, doncs... Si t'equivoques no passa res, però aquí a Sant Just hi ha una reputació a mantenir. Però igualment fa molta il·lusió, és un repte també. Home, de fet, tu ja has participat en algun concert, però en algun acte a Sant Just cantant, com per exemple algun cabaret de les noctàmbules, no? I tant. I a més allà tu acabes la guitarra i tot plegat, em sembla. Bueno, no, em sembla que he fet en general, no, he fet en general només cantar amb la música de fons, en plan playback i tal. Que a part estava pensant, vosaltres, clar, si el que volia comentar, porteu això quasi ve 20 anys o no sé si feu ara 20 anys. La propera temporada. I que, per tant, podríem dir que sou unes pioneres del gospel aquí a Catalunya. Sí, bueno... No, pregunto, perquè si fa 20 anys només hi havia un grup i després ara ja... Que jo sàpiga, eh? També hi havia... Evidentment, no vull ara parlar massa perquè, clar, evidentment, cors de gospel religiosos, evangelistes i tot això fa moltíssims anys que estan... Sí, clar, però així són... Ens hem d'anar més un llarg, en Sirot, on havia dirigit grups de gospel aquí a Catalunya fa moltíssims anys enrere. Vull dir que, clar, nosaltres no ens caracteritzem per fer gospel, per ser un grup religiós, no som un correligiós, no estem dins d'una església ni fem gospel, però des de la manera més... Bueno, que no té res a veure, no? I, de fet, no ens casem amb el gospel. Clar, exacte. Vull dir... Per això al decidir quin nom ens posàvem quan treiem el nom de corals joves a Tzania, doncs vam dir grup vocal, perquè grup vocal no és gòspels a Tzania ni és... no ho sé... boleros, etsània no et tanques amb res no ens etiquetem sí que hem fet gospel durant tots aquests anys hem fet música afroamericana ara fem jazz fem gospel, hem fet espirituals negres però tampoc ens agrada hem fet música cubana també havíem tingut un director cubà i amb ell vam treballar molt la música cubana vull dir que tampoc ens tanquem No ens hem desvinculat mai del gospel, però no volem etiquetar-nos tampoc. Perdona, Jordi. Sí, sí, digues, digues. Amb quin estil us trobeu més còmodes, per dir-ho d'alguna manera? Bueno, amb l'estil en el que... La qüestió s'anava evolucionant, també. I l'oportunitat que hem tingut, nosaltres hem tingut cinc o sis directors durant aquests anys, potser ara amb l'Erwin gairebé està arribant al màxim temps que hem estat amb un director, i amb tots ells tots ens han aportat coses, hem anat evolucionant. No estem tots els components del començament, però bé, Déu-n'hi-do, dels 15 que som, potser hi ha 8 que portem els 20 anys, això és moltíssim. I hi ha molts components que porten molts anys també, vull dir que això fa que anem evolucionant tots una mica i ens anem enriquint els uns als altres i els directors també. Jo us volia preguntar què opineu sobre el fenomen que ha aparegut a les últimes setmanes a Catalunya, que són tres noies que canten l'envas on vas. On vas? Fareu versió, per exemple, vosaltres, al concert d'aquest diumenge? No se'ns havia ocorregut, eh? Ja ho comentarem. Si ha d'aconseguir públic... Home, perdona, és que versions estan apareixent pertot arreu. Justament ahir, abans d'ahir, apareixia... de xancletes, les xanclets que també feien una versió molt especial a tot arreu alguna valoració és divertit, a mi em resulta divertit hi ha molta gent que li resulta pesat però no sé resulta divertit han fet un anunci bo, vull dir, han aconseguit enganxar la gent, que la gent em parli, i, vull dir, aquest era l'objectiu. No passen desapercebudes. No, exacte. Una bona publicitat. Home, són de mams, ells, no?, que ja tenen un... Clar, només són tres, però ja són dues femenines que canten a l'hora, un cor... cor vocal i tot plegat. Doncs, noies, moltíssimes gràcies per haver vingut al programa. Abans de marxar, jo us volia preguntar què us sembla això de la taquilla inversa que hem comentat fa un moment, que és el que estan fent a la sala B a Barcelona, que és una nova proposta a l'hora de fixar els preus de les entrades, en aquest cas el teatre, i en lloc de pagar quan compres l'entrada, pagues el final i també pagues el que tu creus i el que val la pena. A mi em sembla genial... De fet, és una mica com el sistema de viatjar a Londres i ciutats així grans. Hi ha això del free tour, que tu fas a tot el tour i després pagues el que consideres. Jo trobo que és un sistema molt bo, perquè realment, si creus que val la pena, jo potser vaig pagar 20 euros. Surt de compte pels artistes, no ho sabem. Per això d'aquí uns moments parlarem amb el David Costa, que és el productor d'aquesta obra de teatre a la Penya del Morro. Alguna cosa per finalitzar? Sí, volia fer una menció únicament. No sé si ho has comentat, que la programació d'aquest concert està dins de la programació de l'Espaià, que és la xarxa d'arts escèniques amateurs de Catalunya. I gràcies a aquest espai que ens han donat l'oportunitat de fer concerts i tenir una programació estable aquesta temporada de set concerts. Home, això és fantàstic, perquè tal com estan les coses actualment, tenir set concerts o que hi hagi una xarxa que s'ocupi i es preocupi per moure els grups... Hi ha un intercanvi, a més, hi ha un intercanvi perquè els Ateneus, sales d'aquestes característiques, programen, tenen una programació estable de qualitat, perquè nosaltres hem passat per un... Hem hagut de presentar la nostra proposta i ens han seleccionat. Vull dir que les ofertes seleccionades, les propostes seleccionades tenen un nivell de qualitat mínim i llavors amb això hi ha un intercanvi molt profitós per part de les entitats que organitzen i de les sales que també programen. I per altra banda també volia dir que també les entrades estan anticipades al www.espai.cat I també hi ha descomptes pel 3T per a 8 euros, també. No només els socis. Només els socis de l'Ateneu, també. Que la gent s'engresqui a venir, sisplau, per poder-lo omplir. Doncs segur que sí. I si no els hi va bé aquest diumenge, que mirin altres dates i altres llocs de... Espai A.cat, no? Espai A.cat, sí. Molt bé, doncs agraïm molt la vostra presència, Elisa, Laura, Susana, que vagin molt bé al concert d'aquest diumenge a l'Ateneu i fins sempre. Bona tarda. Moltes gràcies. Nosaltres fem una pausa per la publicitat i d'aquí uns moments el que dèiem, parlem amb el David Costa, productor de l'obra Si existeix, encara no ho he trobat, de Nick Payne, i que representa aquests dies a la sala Beckett, amb aquest fenomen pioner també a Barcelona, de la taquilla inversa, tot plegat a la penya del Marron. Ràdio Tosfer 98.1 Ràdio Tosfer 98.1 El Jordi va tenir un accident de cotxe als 26 anys. El seu germà va morir i ell va patir un traumatisme crânioencefàlic. Diuen que havia plogut, conduïa el meu germà, ja es veu que vam relliscar i venia un cotxe de cara i un mort i l'altre quasi. Jo vaig ser que vaig tenir menys culpa, però jo no el conduïa. Tant va ser culpa del meu germà o culpa de l'altre, però jo per mi no va ser. Sí, podem evitar-ho. Servei Català de Trànsit. Generalitat de Catalunya. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'esmooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem. Al Just a la Fusta parlem de tot el que passa a Sant Just. Hi haurà alguna premsa que ja aconseguiran treure qui eren tots els empresaris que anaven amb ell, que fins ara mutis. 400 pisos per vendre. Si se l'ha pagat de la seva butxaca, ningú li pot dir. Busco sempre aquella notícia una mica positiva. Tant d'èxit de públic que està omplint gairebé cada dia. Si volem veure algun d'aquests grups més de casa, hi ha moltes oportunitats, molt festivals. T'equivoques en un penal en un Barça a Madrid, pots quedar crucificat a per vida. Tot se solucionarà, amb el temps tot se soluciona. Just a la fusta. Vivim Sant Just en directe, cada matí de 10 a 1. Dos quarts de set de la tarda continuem en directe a la penya del morru de Ràdio d'Esvern. Gràcies, gràcies. A tota la gent que ha vingut avui, Cristina, de Ripoll, no? Gràcies per venir al programa. Bé, com comentàvem fa un moment, a continuació parlem de la taquilla inversa, una nova proposta a l'hora de fixar els preus de les entrades dels teatres. En lloc de pagar quan compres l'entrada, com és habitual, pagues al final de veure l'espectacle, quan surts, i el que tu creus que val el que acabes de veure. Ho fan a la sala Beckett amb l'obra Si existeix, encara no ho he trobat, de l'autor Nick Payne i que, a més a més, l'autor va guanyar el 2009 el premi dramaturg més prometedor al Regne Unit. Per parlar d'aquest nou sistema de pagament en teatre, tenim el productor de l'obra, David Costa, al telèfon de la companyia que fa l'obra, que és Sixto Paz. David, bona tarda. Hola, bona tarda i benvingut al programa. A veure, explica'ns una mica com funciona això i com va sortir la idea de fer la taquilla inversa justament amb aquest espectacle que ara esteu a la sala Beckett. Sí, ho has explicat molt bé. En realitat el procediment és tal qual l'has explicat. La gent ve a la funció. Nosaltres recomanem que reservin perquè no hi hagi el problema que es trobin sense butaques. I és després de la funció que es munta la cua com si fos per pagar. I és en aquell moment en què la gent ha de resoldre aquesta equació de què és el que considera que val l'obra, quin és el grau de satisfacció que ha obtingut veient aquesta obra i què és el que ell pot arribar a pagar. I com va sorgir aquesta idea de fer-ho amb la companyia Sixto Paz? Bé, nosaltres estàvem intentant quadrar els números d'aquesta obra i ens enfrontàvem a un escenari una mica complicat. No tan sols per la posada de l'IVA, inclús abans de la posada de l'IVA, les companyies ens enfrontem a un escenari en què hi ha molts intermediaris i que hi ha una batalla molt, molt feroxa per l'espai de comunicació en què tu estàs obligat a jugar amb els descomptes. Llavors, al final, era com molt absurd, no? Nosaltres mateixos com muntàvem aquest discurs de dir, bueno, ara ficarem aquest preu, la primera setmana farem aquests descomptes, després intentarem fer aquestes promocions, ens donàvem en compte que tot anava en contra d'una pròpia companyia i del propi producte teatral. Llavors va ser un moment de parar-nos i dir, escolta, potser és molt més fàcil que tot això, potser no es tracta d'intentar posar un preu i a base de descomptes intentar arribar a tothom. Potser el més fàcil és apropar-nos al públic d'una manera diferent i que sigui un tracte individual amb cada un dels espectadors, amb el que nosaltres arribem a proposar. Però llavors cadascú paga el que vol quan acaba l'obra de veure-la, el que li dóna la gana. Sí, sí, aquest és el pacte. Nosaltres el que demanem, i això està dintre del que hem volgut denomenar economia empàtica i consum responsable, l'únic que demanem és que la gent, abans de consumir, abans de fer aquest moment de pagament, tingui 5 minuts per la reflexió, és a dir, realment es pregunti què pot costar una obra de teatre, quin és el valor que probablement tindria... aquesta obra de teatre sí l'hagués de produir. De fet, quant val una obra de teatre? El teatre és car. Nosaltres hem estat investigant, també no és que hem fet un gran tema d'investigació, però, Cristina, hem mirat alguns teatres de Barcelona. Quant és el que costen les entrades? Per exemple, el Teatre Nacional de Catalunya, quant costen? Doncs estaria, si parlem del que seria, bueno, platea, més o menys, o les primeres fileres estarien en uns... 38 euros, més o menys. 38 euros, aproximadament, al Teatre Nacional de Catalunya, una bona localitat. Després, per exemple, al Teatre Romea... Doncs del Teatre Romea podríem parlar una mitjana d'uns 30 euros, també. 30 euros. El Club Capitol, que porta Balanyà? Doncs mira, el Club Capitol, en aquest cas, varia una mica. Poden ser entre els 20 euros i els 30. Una mica més econòmic, eh? L'artèria paral·lel, que també no té res a veure amb tot això, com valen? Doncs estaria entre els 36-29 euros, per aquesta banda. També tot això en platea, eh? Després del que seria la primera planta ja baixarien una miqueta més els preus i també a segona. I després també una de les últimes sales emergents, o dels últims mesos o els últims anys que ha aparegut a Barcelona, la sala Flyer, que a més tenen un sistema també curiós de pagament d'entrada. Sí, en aquest cas el que fan és, bueno, fixen un preu. La gent que acostumi a anar a aquesta sala o hi vagi, doncs ha de pagar per veure l'obra o 10 euros o 15. Poden escollir. En canvi, els dijous, com és el Dia de l'Espectador, afegeixen un altre preu, que és el de 5 euros, i poden escollir entre aquests tres. Ja ho veus, David, que el teatre està en aquests preus, depèn de quina sala. Tu creus que el teatre és car? En realitat, acabo de dir els preus que estan en taquilla, però una informació que a vegades se li escapa a la major part de la gent és que no sé si a les sales que has dit, jo crec que, per exemple, Capitol podria ser una d'elles, sales de Capitol, Villarroel, Romer i companyia, hi ha un percentatge elevadíssim de gent que va al teatre amb descompte. Per atrapaló o per webs d'aquest estil, no? A sales més petites, com podria ser la Bequet o Tarantana o coses així, estaríem parlant que més del 90% de la gent accedeix a una obra de teatre a través d'un descompte. Llavors no té cap mena d'importància el preu. que ja ha ficat a la guixeta, a l'entrada, quan en realitat hem abusat tant des del propi sector de l'eina del descompte que hem fet creure la gent que aquest preu només el posàvem per poder fer el descompte i cobrar el que realment necessitàvem cobrar. En el sector va haver-hi un moment en què, per falta de pressupost de comunicació, es va utilitzar els portals de descompte com una eina de comunicació. Per promocionar la pròpia obra, no? Exacte, per promocionar. I hem caigut presoners en aquesta pròpia dinàmica, fins al punt que els descomptes tots coneixeu que no són descomptes que estan acotats en el temps i l'espai. Tu saps que pots sempre optar a un descompte. Sempre estan allà, no? A les webs i als portals aquests, sempre estan allà. És molt difícil per un espectador entendre que un descompte que està sempre és un descompte en el que tu hi surts perdent. Clar, però suposo que els d'aquestes webs juguen amb l'avantatge o amb el fet de dir, no, és que nosaltres, hi ha molta gent que ve aquí per veure què és el que es porta, no? I com dius tu, caus amb el parany de la promoció i ara mateix tu creus que hi ha un accés, bueno, que tot és promoció, no? Hi ha descomptes a tot arreu. El que passa és que tot és promoció, però tot s'equilibra en algun moment, d'acord? Si tu fas un descompte un dia per fer una promoció concreta, és probable que tu arribis a un públic nou. Però si tu et passes 5 anys fent promocions a l'Atrapalo, arriba un moment que el públic actiu que et dona l'Atrapalo ja és sempre el mateix. I per tant, no estàs arribant a més públic, però sí que estàs empobrint la percepció de valor que hi ha sobre l'obra de teatre. Quan la gent diu que el teatre és car, és perquè de sobte veus una entrada de 20, 25 o 30, i la realitat és que tu estàs accedent, jo crec que el 75 o 80% de la gent accedeix al teatre normalment pagant. 10, 12 o menys. Sí, per cert, mira, l'Eli al xat ens diu en aquesta línia de solucions innovadores també està la de Bascanó, que diu... Pastanagues. Sí, ven pastanagues en comptes d'entrades per burlar l'increment de l'IVA. Exacte. El de Bascanó va ser una idea, sobretot pensada per esquivar el preu de l'IVA. Si tu vens pastanagues, evidentment pots aplicar l'IVA reduït i el que estaves fent era vendre pastanagues i regalar l'obra. En el nostre cas, nosaltres la taquilla la treballem de la mateixa manera, és una taquilla que té un tancament clàssic, es passa a l'IVA, es passen els autors i es passa tot, però sí que és veritat que al final les obres, les companyies, estan buscant la manera de recuperar marxa de negoci. I al final qui treu aquest marxa de negoci són o els intermediaris o l'Estat, a través de l'IVA. La pujada del 10% de l'IVA és gran, però també normalment d'una entrada, entre el 10 i el 15% d'una entrada, se l'imposa als intermediaris. Per tant, qualsevol sistema que permeti d'alguna manera treure els intermediaris, també li dona a la companyia un marc de negoci important. I moltes d'aquestes iniciatives que estan sortint ara, que al final el que permeten és una relació diferent amb l'espectador... moltes vegades el que fan és recuperar aquest 10% per la companyia. Estem parlant amb el David Costa, que és productor de l'obra, si existeix, encara no ho he trobat, a la sala Beckett, on han posat en funcionament aquest sistema, que no sé si és pioner o és la primera vegada que es fa en algun teatre de Barcelona? Nosaltres el vam fer l'any passat al Teatre Capitol, de fet. Al Teatre Capitol amb una altra obra, que es deia The Warriment Show, i va ser la primera vegada que ho vam provar. I allà va ser... per això estava molt tranquil a l'hora de fer-ho a l'AVEC i estàvem convençuts que funcionaria, que vam comprovar per primera vegada que en realitat aquesta mateixa obra que ja havíem fet al poliorama ens havia permès facturar més. en aquest sistema, com a sistema tradicional de preu fixa i descompte. Això et volia preguntar, surt a compte? Perquè, clar, per la gent que s'ha incorporat tard, es tracta de pagar no quan compres l'entrada, sinó quan surts del teatre i pagues el que tu creus que ha costat l'obra. Llavors, tu creus que surt a compte? Sí, perquè si no, no ho haguéssim repetit, no? Sí, exacte, si no, no ho haguéssim repetit. Però surt a compte per dos motius. Un, perquè tothom troba el seu preu. I el nivell de satisfacció, per tant, és màxim. O sigui, si dius en una classe d'economia, el primer que et dirien és tu has d'intentar posar un preu que arribi a tothom i tothom estigui al màxim de satisfet. Doncs aquest sistema ho permet. És a dir, cadascú troba el seu preu i és el preu que li dona la màxima satisfacció. I, perdona que t'interrompi, però hi ha gent que decideix, per exemple... O sigui, tu pots decidir no pagar. Exacte, i ara justament t'anava a dir això. El que podria matar el sistema és que hi hagués molta gent oportunista, no? Que de sobte et digués jo no pago. Clar. això la veritat és que no passa. Però és molt lleig també, no? Perquè clar, com a mínim, encara que no t'hagi agradat l'obra, que pot ser, no en aquest cas, però pel sistema en general que estem parlant de taquilla inversa, doncs home, un reconeixement a la feina, no? Exacte. Hi ha moltes vegades que la gent confon aquesta fórmula amb el tema de m'agrada o no m'agrada, pago o no pago, però també hem percebut que en realitat hi ha un punt de ja, aquesta és una feina que està ben feta, que m'agrada o no m'agradi, potser farà variar una mica el preu. Però normalment la gent valora que ja hi ha un treball que està fet, que està ben fet, Per tant, et paga un mínim que consideren ells que és el mereix i que se'l poden permetre. Després, si l'obra agrada, doncs o paguen més o parlen més de l'obra, que és una altra manera de donar-nos... de donar-nos ressonància a nosaltres. Home, sí, és original. Per exemple, aquesta entrevista, no sé si l'haguessin fet, si no hagués passat això, no? Aquesta ha sigut una de les coses que ha marcat una mica la diferència, que el fet que sigui que fos innovador el sistema ens ha permès una repercussió mediàtica molt important. Clar, clar, perquè de fet, no sé si teniu un fet... Tothom pregunta per la mitja, eh? Tothom pregunta per la mitja, però al final l'únic que importa és que el teatre estigui ple. Si el teatre està ple... els números és molt més fàcil que surtin. Mira, t'ho anava a preguntar, has vist que no t'ho havia preguntat fins ara, fins que has tret tu el tema, m'ho deixava pel final de tot, però de la mitjana no t'agrada dir-la? La mitjana no t'agrada dir-la perquè no tenim molts problemes amb dir-la, però no ens agrada dir-la perquè en realitat tampoc volem condicionar la gent. I al final l'única realitat és que ningú paga la mitja. La mitja és un valor estadístic. El que és important és que tothom trobi el preu que vol pagar, i que se senti còmode pagant aquest preu després d'haver fet la reflexió corresponent. Molt bé, doncs t'agraiem molt que et hagis atès. Per cert, que de l'obra no n'hem parlat gaire perquè ens hem centrat més... en aquest sistema de taquilla inversa, però es diu, si existeix, encara no ho he trobat, de l'autor Nick Payne, que, com hem comentat al començament, va guanyar el 2009 el Premi del Dramatur més prometedor al Regne Unit, i només per aquest fet ja em cal anar a veure-la, i després amb els actors Carles Gilabert, la Montse Germán, el Pau Roca... i també la jove Patricia García a la sala de Bequet. Fins quan esteu? Fins a final de mes, no? Fins el 3 de febrer, molt probablement. Ara tenim funció fins al 2, fins al 17 o 2, però estem pensant en allargar un dia que ens dona l'opció de fer una funció extra. Perquè us va bastant bé, no? Perquè ens va molt bé. El públic està venint i li està agradant molt, i llavors... ens donen aquesta oportunitat. I, perdona, també la reflexió de la responsabilitat del públic, que al final decideix pagar el que vol, això també és com un marron pel públic, no?, en certa manera. És que, sobretot, la taquia inversa el que buscava era frenar i que tothom reflexionés sobre el que estàvem fent, perquè potser al final el que hem d'entendre entre tots no només quan consumim teatre, sinó quan fem qualsevol acte de consum, i sobre això a vegades parla una mica l'obra... és que ens hem de parar i començar a pensar si no és que ens estem fent trampes amb nosaltres mateixos quan agafem un descompte, no? Sí, sí, no, no, la veritat és que això també, clar, genera la reflexió, com per exemple la Eli, que al xat de la ràdio diu, el teatre és car, diu, no ho sé, diu, comparat amb què? Diu, amb el cinema, amb el futbol, amb el preu d'un llibre, amb el preu d'un CD, diu, per una companyia... És que ens deixen moltes preguntes, eh, que ja les respondrem. La deixa l'estona a l'aire, diu. Diu, per una companyia és car fer teatre? Quins són justos... els percentatges que es queden als propietaris de les sales, una mica, tot aquest món que potser el gran públic desconeix, però vaja, és com es treballa per dins de la professió, no? Una de les iniciatives, sabem que la taquilla inversa es repetirà, perquè hi ha moltes companyies i teatres que ens estan demanant poder-ho fer, nosaltres no tenim cap problema en què es repeteixi, i sabem que voldrem anar una miqueta més enllà en la transmissió d'aquesta informació, i de fet s'està plantejant que en les pròximes versions d'aquesta taquilla inversa tota la informació econòmica de l'obra... estigui a disposició de l'espectador en el hall del teatre. Doncs és una bona iniciativa, que des d'aquí, evidentment, li donem tot el suport. Companies, productors que ens estiguin escoltant, altres companyies, ja ho he vist, que han repetit amb algú arribament i ho han tornat a fer a la bequeta, per tant, malament no els hi pot anar. O sigui que... Tothom que ho vulgui fer, si vol parlar amb nosaltres, és que mai abaixi a la bequeta, que pregunti per nosaltres, que estarem encantats d'explicar els truquillos que també en té el sistema. Sí, sí. Mira, l'Eli diu, eh? Diu, potser com ha passat amb el cinema, hauríem de dinamitar i també reinventar una mica el sistema entorn del teatre i com també en tants altres apartats que també, degut a la crisi i totes aquestes històries i mandangues, ens hem de reinventar una mica perquè, si no, ens acabarem morint. David, moltes gràcies per atendre'ns i que vagi molt bé. Si existeix, encara no ho he trobat a la sala Bequet de Barcelona. Bona tarda, David, que vagi bé. Bona tarda, gràcies. Soc Agustina Ribas, soc del graner de Sant Jús i envio una salutació a tots els oients de Sant Jús i també a la penya del Morro. Disseny mobles per la penya del Morro o del Morro? La Ràdio d'Esvern pot potenciar el comerç local i és agrair-los aquesta feina. Hola, Peña del Morro, sóc l'Alessandro. Quan voleu, jo estic aquí. Una salutació. Adeu. La Peña del Morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio d'Esvern. 6 i 45 de la tarda i acabem el programa, com cada dijous, parlant del món dels llibres. Senyor Arnau Cónsul, bona tarda. Cónsul, Arnau Cónsul. No, és que ara així pensant, tenia una idea genial que ha pensat de dir, com lligar, no? Jo que entro així de nou perquè hi hagi un continu en el teu programa. Ah, bueno, fem una cosa que la gent escolti la secció i si al final creu que ha valgut la pena escoltar-la... que t'enviïn alguns cèntims o alguna cosa. Ah, mira. O que els enviïn aquí a la ràdio, no? Per exemple, o què? No, no, me'ls enviïn aquí. Ara donaré el compte corrent, eh? Ah, val, val. Doncs al final de la secció, si aguanteu tot, us donem el compte corrent de l'Arnau. És una mica taquilla secció inversa, eh? Que també és pionera a la ràdio. Com cada setmana, parlem de llibres. I atenció, perquè avui hem de començar... Posa'm música de primícia, no? Podríem dir. Perquè hem de comentar una exclusiva... A més a més, són dues exclusives, em sembla, o és una? Quantes tens? En tinc totes les que vulguis. Sí, sí. Va, va, va. Relacionada amb Sant Junts d'Esvern. I amb el tema dels llibres... Va, això ho estem acotant, eh? Ah, ho estem acotant, ja? Sí. Tinc de traduir-ho a una. En tinc, eh? Bueno, va, comencem amb una que és això. Jo crec que té bastanta relació amb el tema amb el qual parlava, o aquesta iniciativa original, perquè la gent vagi al teatre i, un, no diguis que no hi vaig perquè és car, i dos, hi ha una crisi econòmica, és evident, tothom la pateix en menor mesura, doncs, escolta, amb els llibres potser que fem alguna cosa per vendre'ls diferent, perquè si no, què trobem? Trobem que Catalunya va tancar fa dues setmanes i trobem que la setmana que ve tanca ProEspais. Llavors, què proposes? Per exemple, pagar el llibre un cop te l'has llegit? Aquesta seria una iniciativa que, en tot cas, a algú se li hauria d'acudir. Sí, tot va per aquí. S'ha d'acudir de tu o a la dada no sé. Mira, se m'ha acudit, eh? És un plagi, això. Seria una mica plagi. No, perdona, per què dir-li plagi quan vols dir homenatge? Mira, aquest seria un altre tema que un dia podríem parlar, eh? Per si, al món de literatura hi ha hagut molts homenatges, no? Per exemple. És un homenatge continu, eh? El Sergi diu bona tarda al xat de ràdio. Bona tarda. Bona tarda, Sergi. Bona tarda. Diu, què? Jo us pensàveu que avui no vindria, oi? Diu, però... Diu, per mi només sentir la veu de l'Arnau ja val la pena. Gràcies, Sergi. Tens els oients pagats, també, no? Una mica sí. Sí, bueno, és que un mateix, si no... Si no s'autoanima, vinc aquí, vosaltres dos em foteu canya. No, perdó, Arnau. No, és veritat, que em poses aplaudiments. Escolteu, explico això dels barra llibres, perquè jo crec que a l'entrada... Barra llibres, barra llibres! Què és això de barra llibres? Doncs és una iniciativa per vendre els llibres allà on normalment no es venen llibres. Als bars, per exemple? Gairebé. A la barra? Al barra llibres, bueno, en un bar es podria provar. En tot cas, aquesta primera iniciativa neix de la idea de fer allò que, no sé, algú de vosaltres potser ho ha provat mai, que és fer allò que em diuen un taparsecs. Sabeu-vos el que és? Un taparsecs? A vendre roba interior, amb cases, amb amiguetes... Jo tinc una mica que m'ho ha explicat, però jo no ho he fet mai. D'acord. Ja, Jordi, ja. Doncs això... Doncs la idea de dir per què no anem a vendre els llibres a les cases, però clar, algú va pensar, home, això de vendre llibres a les cases sona com el que ve l'enciclopèdia, no passes ni de l'estureta, no arribes a l'estureta, eh? Círculo de lectores ho fan. Per exemple. Doncs és a dir, ja que últimament aquí a Sant Jus d'Esvern hem establert una relació entre literatura i vins, i que ha donat peu a uns quants recitals en els quals la poesia ha barrejat amb el tast d'algun binou, doncs va ser un pas més enllà i va ser proposar-li a l'àstrit del celler de Can Mata, va dir, escolta, algun dia que facis una... un tast d'aquests que fas a vegades els dissabtes, entre setmana, i que ve algú, t'explica el vi, però vas 4 o 5, ets a les 12 del migdia i portes ja una taja considerable, però la gent... La gent... Això li agrada, eh? A Canal de Jouro fer un tast de cervesa... Ah, ho vaig veure. Ho vaig veure, això, no sé si a través de la vostra Facebook o a través de la web d'aquí. Segur, segur, perquè la penya del morro és número informació o ràdio d'Esvern a Sant Jus. Sobretot aquesta més aviat friqui, no? Exacte. Doncs aquesta... Bueno, es pot considerar friki o no, en tot cas, el dia 2 de febrer, probablement, en un 90%, potser serà l'altre dissabte, però posem que sigui el 2 de febrer, hi haurà un tast de vins com tants hi ha hagut al celler de Can Mata, a migdia, quan la gent va al mercat. El Sergi pregunta si l'Astrid farà una sessió de taper sex, però no va per aquí la cosa, no? De moment no, però la crisi pot aportar moltes coses. I en tot cas, vindrà una editora, i portarà així del bracet a dos escriptors i faran un recital... i explicaran, no només serà recital, perquè en aquest cas serà narrativa, en tot cas llegiran fragments de les seves novel·les, i l'explicaran, faran pedides conferències, explicant a tots al llibre del que passi, doncs, bueno, de què va el llibre. I, evidentment, el llibre aquell dia tindrà un preu especial, perquè la gràcia és que, com que no passa per distribuidor, això que deia també el noi del teatre, que deia, clar, el problema són els distribuidors, els intermediaris, directe de l'editor al lector. Fantàstic. I de passada, doncs, és crear un marc de dir, mira, barra lliure, barra llibre, mira, vens aquí, et fots un batell de gots de vi, n'hi ha un que t'explica una història i si t'agrada et compres també el llibre. I te'n vas a casa amb un parell d'ampolles de vi i... I cap a casa, no? I un llibre. O dos, no? La idea és presentar tota una col·lecció. Una col·lecció que es diu Sicuta, que és de narrativa catalana, té cinc o sis títols, una col·lecció que neix i que, doncs, bueno, de moment té pocs títols, però potents. Bé, vindran dos dels cinc o sis autors, i explicaran les gràcies del llibre. I això és el Barra Llibres? Aquest és el Barra Llibres. Tindrà aquesta primera iniciativa i veurem si va bé. Quin dia serà això, Arnau? En principi el 2 de febrer. 2 de febrer. Ja tenim data pel Barra Llibres. Dos o un divendres o tres. En tot cas el dissabte, ara fallo. Dos o tres. Hi haurà espai de preguntes? Hi haurà possibilitat que ja que tens l'autor allí, far-li la pregunta que vulguis. Mira, el dia 2 de febrer és dissabte. Doncs, en principi, seria el 2 de febrer, que no és aquest dissabte, sinó l'altre. Podria ser que... O sigui, l'editor està encantadíssim, l'editora, que és... l'Esther Andorrà, però podria ser que l'Àstrid no pogués lligar el tas de vins per aquell dos, a l'hora seria el dia nou, que és l'altre dissabte. Però en tot cas és això, abans de mitjans de febrer, abans de carnassoltes, tindrem aquest invent, que si funciona, a l'hora és... Estarem atents, d'anar a portar llibres a llocs, per exemple, no? Bueno, clar, és allò de dir, una manera de vendre diferent, d'arribar diferent al públic, en comptes que el públic hagi d'anar a la llibreria, acosta't tu a llocs on normalment hi ha gent que hi va a comprar una altra cosa, perquè si troba que hi ha oferta... Per exemple, alguna idea que proposo jo, benzineres, per exemple, com ho veus? Bueno, és complicat, però s'hauria de provar, s'hauria de provar. O sigui, sobretot, això funcionaria amb els camioners, no? Perquè, clar, si tu vas amb una moto... 5 euros, 6, 7, els enxufes amb un no-res. Ara, un camioner d'aquests que per omplir el dipòsit té temps d'anar a fer una cervesa... Per sortir de la gasolinera fum un cigaret, es tracta de seguir-lo. Sí, fumar un cigaret... Sortir de la gasolinera. Mira, Leli Capdevila apunta, benzineres igual a literatura eròtica. Ojo, això és veritat. Evidentment, no vagis allí i li venguis un assaig sobre semiòtic al poble camioner. Tinguis vista. Home, potser és un camioner que li agrada molt llegir. En principi és el que diu l'Eli. En aquest cas li dono la raó. Has d'intentar buscar aquella literatura que... Perdoneu, tu i l'Eli, Arnau i Eli, sou uns tòpics. Com es diu això? Una persona quan és tòpica, com es diu? Tòpica. Per cert, l'altra novetat és que arriba la nova programació de tas de poesia i vi per l'escola d'escriptura de l'Ateneu de Sant Lluís, que també, m'imagino, està relacionat amb Astrid Goldstein. També, també, també. En aquest cas no és aportar la venda de llibres, tot i que evidentment hi haurà la possibilitat, això no s'ha d'aprendre mai, però és... Doncs portar poesia al poble, fer un acte. Això se'ns va acudir fa... no sé, un any aproximadament i vam veure que déu-n'hi-do el públic que treia, perquè tot i que a vegades ho hem fet en diumenge, a vegades entre setmana, a hores que... quan jugava el Barça no, això ho hem tingut sempre molt clar. Però 40-50 persones han vingut sempre, els 4 actes que hem fet fins ara i que bàsicament ha estat això, un poeta que a vegades ha portat un músic per acompanyar-lo i la gent que ve no només va a un acte d'un recital de poesia, d'aquests que Barcelona, en Barça, en fan dos per tres, sinó que a més a més... Té un vi que la mateixa àstrid s'encarrega de buscar especialment que tingui un lligam amb el llibre o la poesia que es llegeix i que venda, doncs, home, els fa la petita explicació, doncs aquest és un vi madur, vell o madurat en roure francès i, per tant, trobareu un to de vainilla, per exemple, no? Clar. I a partir d'aquí, doncs, bueno, te'n vas una mica... Sí, també la poesia, a vegades... És veritat, no?, que t'inspira, clar, perquè la poesia, com l'art, són emocions, que és el que t'inspira. Efectivament. Quan tu veus un quadre, no és important com està fet, sinó el que tu sents. Exactament. Llavors, quan tu escoltes un poema, doncs també. Per cert, que avui no tindrem gaire temps per comentar les coses que... Em sap greu, Arnau, però vull comentar un parell de coses abans del programa. La primera és que Lletres Catalanes tenen Twitter, que l'altre dia ho comentàvem. La institució. Si no, després del regidor... Sí, però és un parany. Ja li vam posar al Facebook, que era un parany que li feien per baix estar a temps. Vam veure que sí. I atenció, perquè vam generar una mica de moviment a Twitter, perquè nosaltres vam comentar la setmana passada, arrel de la nova directora de la institució de les lletres catalanes, ens van escoltar. I les pròpies lletres catalanes van fer un tuit posant... Tenim Twitter i pàgina de Facebook en marxa i a tope. Per cert, hem canviat d'adreça i ara som al carrer Mallorca, que tu vas dir que estaven a un altre lloc. Efectivament, efectivament. Vaig trobar el regidor Cultura, em va fer botar el cap i em va dir... Escolta, noi, que no saps que som al carrer Mallorca? I li vaig dir... Tens raó, però en favor meu he de dir que durant 15 anys la institució... de les lletres catalanes, era allí, al portal de Santa Mandrona, on jo deia, número 6, perquè me'n recordo perfectament, allà al costat de l'art Santa Mònica, i que han canviat d'adreça fa un mes i mig. És veritat, és veritat. O sigui que, una mica perdonat, una mica perdonat, ho hauria d'estar, eh? És un error, és un error. I després, a Sergi Seguí, vam mantenir la penya del morro i un servidor, també una conversa amb la nova directora de la institució de lletres catalanes a través de Twitter. Ah, carai, que la viu la Laura. Quan volguessin, doncs la podem parlar amb ella. És una senyora molt interessant, eh? I a través de l'any Espriu, que aprofito aquests últims minuts per colar, que, atenció, es va inaugurar ahir, ha de ser un any molt important. Espriu és el gran oblidat de les lletres catalanes. Se'l coneix de nom, però no d'obra, i és una obra molt potent, absolutament potent. Si fos americà hagués guanyat el Nobel, us ho dic així de senzill i clar. Doncs, home, doncs, mira, seria una possibilitat, eh? Trucar a Laura Borràs i que ens faci una petita classe, ella que ha estat, vaja, professora de literària. Mira, et llegeixo com va anar la conversa. El Sergi Seguir, regidor de Cultura, que ja sabeu que té Twitter, va posar la propera vegada que parleu de la institució de les lletres. Estaré encantat de ser-hi, si voleu, fins i tot que parleu amb la Laura Borràs, que és la nova directora. I la nova directora diu a Twitter, què m'he perdut? Acabo de fer una conferència a la Biblioteca de Roses sobre la importància de llegir. I llavors ella, clar, l'anaven informant del que passava a Twitter. I el Sergi li va contestar... A un programa de Ràdio d'Esvern han explicat què és i què fa la institució amb molt d'encert. Ojo, la directora de la institució de Lletres Catalanes, que sap de l'existència... Ei, doncs aquesta gent dona subvencions, eh? Ah, sí? Doncs ja ho sàpiga. Ojo, que ja ens farem... Bueno, ojo no, ull, perdó, eh? Perdó. I llavors la Laura contesta... Fantàstic! A veure si podries recuperar el podcast. Diu, gràcies, Sergi Seguí. Bé, Jordi Dom, Lletres, que és com el Twitter de la institució, i també Ràdio d'Esvern. Per tant, a través de la xarxa... Ens hem portat així mitjant contacte de Rafelo amb la directora que segurament, segurament no, la tindrem d'aquí unes setmanes al programa que podríem fer-ho al teu espai, Arnau. I a l'altra jo no vinc, no? No, tu també, eh? Tu obres les preguntes perquè dius, jo no tinc ni idea, jo no tinc ni idea. No, escolta, Laura Borràs té molta més... Experiència que jo, eh? En fi, acabem el programa. Cristina, el millor moment de la penya del morro per tu. Avui quin ha sigut? Avui, doncs, l'entrevista de la Júlia, que t'ha fet a tu sorpresa. I també, doncs, bueno, el bé que han enllaçat. Avui, les seccions, aquí. I el pitjor del programa? Doncs el pitjor, la notícia que ens ha portat la Roser. És veritat, sobre el gust aquell que estava a Metro Madrid, que finalment va morir atropellat i que es va quedar per allà en el nostre espai d'educació canina. Gràcies a tothom per fer el programa. L'Alsergi diu, per ser que hi ha una amant de la llengua al plató, hi ha una falca de ràdio d'Esverg que diuen 7 i mitja a 8. Clar, 17 i mitja és gravíssim. S'hauria dit, potser, 2 quarts de 8. Gràcies a tothom. Us deixem ara amb les informacions del Sant Jus Notícies d'edició Vespre. Tornem demà a partir de les 5. Arnau, Cristina, moltíssimes gràcies. Ràdio Tosfer, durant 8.1. Ràdio Tosfer, durant 8.1. Quan sento que tot s'ha acabat, que no s'hi aixeca el cap, que no tinc forces per... Bona tarda, són les set del vespre, comencem una nova edició dels Sant Just Notícies d'avui, dijous 24 de geni. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Sant Just Notícies, edició vespre. Més d'un centenar de santjustencs i santjustenques van donar suport ahir al vespre a la declaració de sobirania aprovada al Parlament de Catalunya, un acte convocat per l'Assemblea Nacional Catalana al municipi Sant Just per la Independència, que es va fer simultàniament a diferents localitats catalanes. Amb aquesta notícia obrim l'edició d'avui, resumim però altres informacions destacades en titulars. Els grups polítics de Sant Jus ja s'han posicionat sobre la declaració de sobirania. Des de les seccions locals dels partits impulsors del text es feliciten i des dels que es van posicionar en contra asseguran que la declaració no anirà enlloc. Dues inauguracions avui a Sant Just. De una banda es presenta l'exposició Paisatge i Tràs de les Cees d'aquí una hora a l'Ateneu sobre els butlletins i de l'altra obre a la pizzeria d'Ijan Luca. Aquesta hora es fa la inauguració, l'única pizzeria italiana a Sant Just amb productes fets artesanalment.