#195 - Cinema, calçots i rifa: tarda a la Penya

socialista de reconèixer el dret a decidir. Fons del PSC han confirmat a la xarxa que els cinc diputats seran castigats amb una sanció simbòlica d'aproximadament 100 euros. S'aprovarà dilluns amb l'executiva del partit i es descarten mesures dràstiques com ara l'expulsió del partit o del grup parlamentari. Bona tarda, us parla David Amador. Al centre d'Esports Sabadell obre avui la 23a jornada de Lliga Segona Divisió. L'equip Vallès ha jugat al camp del Vila Real a les 9 de la nit. Els arlequinats busquen la tercera victòria consecutiva amb dues baixes importants, les de Manu Lanzarote i Moja. El tècnic Lluís Carreras, però, confia en la plantilla disponible. Reivindicar-se la gent no habitual, la gent que porta més minuts, de tirar de fons d'armari, ho vaig dir després de la roda de la premsa del partit. Tenim una plantilla àmplia, que hi ha un cos tècnic i un entrenador que decideixen la que hem de jugar. Està clar que Moja i Lanza, per minuts i per rendiment, han sigut dos jugadors importants fins ara. A partir d'ara veurem el que passa. El Sabadell és a tres punts de les places de promoció d'ascens. Demà a les 4 de tarda el Girona rep el Guadalajara. El Barça B juga diumenge contra el Real Madrid Castilla al miniestadi. En futbol salal, Barça visita aquest vespre la pista del Trimant Navarra a partir de dos quarts de nou. L'altre representant català, la categoria al Marfil Santa Coloma, jugarà demà la una contra el Saragossa. Notícies en xarxa. . . . . . . En directe, amb atendis de Sant Just d'Esvern, al 98.1 de la FM i a tot el món a través de ràdio d'Esvern.com, comença un programa amb molta penya i molt de morro, la penya del morro. Què tal? Bona tarda, Sant Jull. Benvinguts al programa de les tardes de Ràdio d'Esvern. Últim dia de la setmana, ja divendres 25 de gener del 2013. I atenció, últim divendres del mes de gener. Cristina Vargas, bona tarda. Hola, bona tarda. Cristina, Cristina, això ho hem sentit. Bona tarda. Bona tarda, ara sí. Bona tarda. Bé, avui el programa, per cert, mira la gent com està contenta d'estar, gràcies per aquests aplaudiments. D'on ha vingut avui la gent, Cristina? De Torre d'en Barra. De Torre d'en Barra, fixa't, no ets tan contenta allà, eh? Des de Tarragona han vingut, gràcies per venir fins a Sant Just, per veure i escoltar el programa en directe. També ho podeu fer des de casa, si voleu, sí, sí, veure, a través de la webcam de radiodesvern.com. Avui al programa parlarem de cinema, perquè s'estrenen pel·lícules amb el Jordi Roca. A més a més, també tindrem curiositats del món del cinema, que repassarem durant aquesta primera hora i a partir de les 6 i 10. Atenció, perquè farem el sorteig del sopar per a dues persones a la tasca dels rifenyos que ja fa uns dies que anem mencionant el programa. Encara sou atents de participar. Si voleu anar a sopar a la tasca del Rifengles, que és un local de restauració, un bar molt xulo, que jo personalment el recomano, i que està a la carretera Reial Tugana Bona Vista, aquí a Sant Just d'Esverb. Només cal que ens truqueu al telèfon de la ràdio 9337236. Des d'ara i fins a les 6 encara teniu temps de participar, perquè després de les notícies de les 6 farem el sorteig amb el senyor Benito. Atenció, perquè hi han participat 5 persones, per tant, l'acord està dividida, si no truca ningú, entre aquestes 5, que són, a saber, el Juanjo Toledo, l'Alla Guillemet, la... qui és el... Maria José Berruejo. La Núria Valdric. I José Vargas. Sí, sí. Per tant, encara sou a temps de participar, com veieu, hi ha poca gent, vull dir allò que dius, n'has fet un concurs de la ràdio on hi ha 25 persones i és difícil que em toqui, només hi ha 5, i de fet, si no truca ningú més, entre aquests 5 es repartirà els sortets que farem després de les notícies de les 6, ja ho sabeu, 93-372-3661, el telèfon de ràdio d'Esvern, per si voleu anar a sopar gratis a la tasca dels rifenius, només cal que ens truqueu, ens dieu el vostre nom, si sou de Sant Just o no, parlem una mica en directe, i ja us apuntem directament a la llista i als sortats que farem després de les notícies de les 6. Aquest programa promet... Perquè a més a més a la segona hora, després del sorteig del sopar a la tasca dels rifenyos, ens visitarà l'Eric Pomar amb la seva ja tradicional agenda juvenil. I tindrem el senyor Benito, que avui ha investigat un tema que no m'ha volgut dir, ja a veure què ens trobem, i com sempre l'antiagenda de la penya del morro, el que no hem de fer durant els propers dies, demà dissabte i diumenge, aquest cap de setmana a Catalunya, de la mà de l'Eli Capdevila. Bona tarda i benvinguts al programa. Per cert, que no us espanteu, però ja veieu que avui no hem saludat a la Carme Berdoi bàsicament perquè no ha arribat. Tranquils, tranquilo, xico, para eso. Bueno, ja quan arribi veurem, no sé, és que em va trucar a mi d'un WhatsApp i diu, escolta, que no arribo. I dic, a veure si... que ha passat algú. Que ha passat alguna cosa, Carme? No, estic bé. Quin misteri. M'imagino que d'aquí una estona ens explicarà què és el que ha passat. Si no, ja trucarem nosaltres. Per veure on està. Als serveis informatius, a la redacció. Però vaja, bueno, en fi, és molt misteriós, molt misteriós. Anirem informant, anirem informant. Et sembla d'encarregar-te totes les notícies de Sant Just avui? Cap problema, Jordi. Molt bé, aquesta és l'esperitada penal, molt rupo. Vinga, vinga. Perquè parlarem de la Creu Roja d'Esplugues Sant Just, a més també de l'Escola d'Escriptura de Taneu i què és això del barra llibre, i acabarem amb l'agenda de cara al cap de setmana. Comencem, per tant, parlant d'aquesta associació Creu Roja d'Esplugues Sant Just, que organitza un curs de primer d'auxilis. Començarà el dia 18 de febrer i durarà un mes just. És un curs de socorrisme que explicarà com actuar en cas d'emergència o accident. L'únic requisit per assistir-hi és ser major de 16 anys i les inscripcions ja són obertes. Cristina Vargas, tu tens més informació. Així és, la Creu Roja d'Espluga Sant Jus organitza un curs de primers auxilis que durarà un mes. En concret, tractaran els primers auxilis i com s'ha d'actuar en cas d'accident. Poden assistir unes 20 persones, ja us podeu apuntar. L'únic requisit, com has dit tu, Jordi, per inscriure's és ser major de 16 anys. El curs de socorrisme de la Creu Roja tindrà joc del 18 de febrer al 18 de març. Serà de dilluns a dijous, de 7 de la tarda a 10 del vespre. No és una mala idea perquè moltes vegades estàs a casa, et fas un tall o passant coses i què has de fer? Ai, que et fas nerviós. Fas aquest curs i ja ho saps. Doncs aquí t'ho ensenyen. Clar que sí. Segueix La Penya del Morro a Twitter i Facebook. A Twitter, La Penya del Morro. A Facebook, La Penya del Morro. Com veus, som originals de menys. Bé, continuem parlant ara de l'Escola d'Escriptura de l'Ateneu i també del celler de Can Mata amb la nostra amiga Astrid Goldstein, que estrenaran la setmana que ve al Barra Llibre. És una activitat que uneix vins i literatura, és a dir, que es vendran llibres a preus especials amb les presentacions dels seus autors incloses en degustacions de vi, no, Cristina? És una nova iniciativa que fusiona literatura i vins a Sant Just. És una idea que ha tingut des del Club d'Escriptura de l'Ateneu i que consisteix exactament en això, en vendre llibres en degustacions de vins organitzades pel celler de Can Mata. Es tracta d'acostar els llibres d'una col·lecció de narrativa catalana, que es diu Sicuta, a les persones que assisteixen als tats d'aquests vins. El primer dia del barret llibre, Esther Andurra, que és l'editora de l'Abreu Edicions, Vindran dos dels autors de Sicuta que presentaran els seus llibres. La primera sessió, organitzada per l'Escola d'Escriptura de la Taneu i el Seller de Can Mata, serà el dia 2 de febrer. Molt bé, que per cert, això va ser primícia de la penya del morro. No sé si ho posa Cristina a la notícia o no, però primícia de nostra. Primícia de la penya del morro, clar que sí que ho hem de descobrir. Per cert, atenció, perquè acaba d'aparèixer la gent que estigui a la webcam de radiodesvent.com, ja ho ha vist, Carme Berdoi. Carme, bona tarda. Hola, bona tarda. Carme... Perquè hi ha crits o ganivets, no? No, no són crits. És música d'atenció. Per exemple, Carme Verdoy, bona tarda. Bona tarda. Estàs bé? Què ha passat? Podem saber-ho? Podem saber-ho, no? Perquè és que hi hagi una pregunta, eh? Diu que ha passat amb la Carme Verdó i el Twitter està saturat, la centraleta de la ràdio també. Què t'ha passat? Bueno, un error de previsió. Un error de previsió? Sí, perquè sempre vaig amb moto i trigo molt poc i quan m'haia de sortir m'he recordat que avui no anava amb moto. I què has fet? Has vingut amb autobús? Sí, però no vinc de Barcelona, amb autobús fins al Parador. No passa res, Carme? No, no tant. Em pensaria que seria pitjor. A sobre. La gent quan ha arribat ara a les feines... M'he disculpat, he trucat, eh, amb anterioritat. Ja, ja, però... Què? En sort que aquí som enrotllets. Escolta, he riat un dia, eh, tard. No, no, no, un dia no, un dia no. Tan tard, sí. Va, silenci perquè tenim una... Mira, t'ha salvat que tenim una trucada. Tenim una trucada pel concurs. Hola, bona tarda. Hola. Hola, bona tarda. Hola. Hola, bona tarda. Amb qui parlem? Pedro. Pedro? Escolta. Pedro, bona tarda. Des d'on ens truques? Des d'Igualada. Da? Igualada. Des d'Igualada? Molt bé. Doncs, Pedro, gràcies per escoltar-nos. Què no estàs veient a través de la web de RadioEsvern.com? Alguna cosa per l'estil? Sí, l'estic veient per la web, sí. He escuchado que... Que, això del teu sopar... Puc parlar català? Sí, sí, sí, parlar català, sisplau. T'escoltem una... Perdona, un moment, Pedro, un moment. És que t'escoltem una mica lluny, com si estiguessis, no sé, al lavabo, per exemple, un lloc molt tancat. Igualada, igualada. Ah, igualada, igualada, val, val, d'acord. Doncs escolta, Pedro, què més? Pedro, lavabo. Pedro, lavabo. Escolta una cosa, a veure, para, para, para-ho, para-ho, a veure. Eh... Ho vull dir? Ja... Ovidi, què fas? Bona nit a tu, aquí. Però què... Mira, tant en tant... L'Ovidi és un excol·laborador del programa que viu a Malmo, a Suècia, i que m'imagino que estàs trucant a través de l'Skype o del Viver o alguna cosa. Sí, sí, sí. Es cobra divertido. Ovidi! Jordi! Escolta, gràcies per trucar. No t'apuntem al concurs, si ens sembla bé, perquè estàs a Malmo i no a Suècia, i no creiem que arribis a temps. De totes formes, t'agraeixo que ens hagis trucat. I que fort, això de les comunicacions, perquè tu estàs allà, a Malmo, que és on va néixer l'Slatan Ibrahimovic, eh? Atenció, data friki, sí? Al sud de Suècia. I com es respira aquesta tarda a Malmo? Com esteu? Per aquí fa fred, eh? Home, aquí fa molt de fred, aquí estem a menys 5. Està tot en debat. Està tot en debat. Ja és divendres, ja és com alegria. Sí, sí, sí. Deixem que et dic una anècdota. Estic treballant amb nens, amb canalla de 6-7 anys. Sí. I som molt feliços, ja ho saps. I la seva manera de pensar sempre és interessant. És veritat. I un nen ve i em diu... Vull dir, vull dir que el meu aniversari és a l'octubre. Bueno... Molt bé, molt bé. A més, clar, tu amb ells t'entens amb suec, perquè l'obidi, ojo el de tu, que va aprendre suec. No estic traduint ara, Jordi. Sí, sí, estàs fent traduixer simultària. No, que expliqui l'anècdota. Ah, però pensava que era aquesta, que un nen que feia l'hi va ser l'octubre. I jo li dic, ben, molt bé, l'octubre, molt bé. I dic, quin dia? I, pobreta, la nena, estava orgullosa de ser el mes, no? Però clar, el dia ja era massa demanar Pobretes que ets reflexionant... Suant la gota gorda. Quins que em diu... Allò com havent dit la llum. Ah! Dissabte! Sí, l'anècdota. L'anècdota de Malmo i de les nenes, eh? D'aquesta ciutat. Realment és bonic, eh? Perquè realment, home... Nascú un dissabte o un dilluns és molt diferent. Ens quedem amb el dia... Però que jo crec que és més rellevant si naixem un diumenge, saps? Que la mare està allà jo... Més tranquil·la, no? Més de cap de setmana. En canvi, si naixes un dilluns o un dimarts, segurament estaràs més estressat, no? Clar, quin dia vas néixer, Jordi? Jo soc molt clàssic, el 22 de febrer. No sé quin dia era. No ho sé. Em sembla que era dimarts, però no me'n recordo. Jordi, ja ho saps, fes una mica d'ioga, fes una mica de... Et coneixeràs a tu mateix. Sí, sí, està molt bé. Escolta, vull dir, primer, d'aquesta trucada, un parell de conclusions ràpides. La primera és que el fred t'ha afectat una mica, jo penso, aquests últims dies. I la segona, que t'agraeixo que truquis i que ens estiguis veient a través de la webcam de RadioEsvern.com. I que, a més a més, això confirma que avui en dia, amb el tema de les comunicacions, estem tots més units que mai, no? Més que fa 100 anys, per exemple. Sí. És una reflexió que m'ha costat molts anys fer-la, però que ja he arribat. Ovidi, t'agraeixo que hagis trucat. Moltes gràcies. Que vagi bé. Gràcies, Ovidi. Ja us sabeu, si ens esteu veient a través de la webcam en algun país del món que no sigui Catalunya, podeu trucar-nos i ho sentireu com a casa, perquè escoltareu parlar català una estona. Que això vulguis o no, quan estàs fora, sempre fa familiar. I acabem ja amb una última notícia de Sant Just. Parlem de les activitats d'aquest cap de setmana, Cristina, perquè hi haurà música a l'Ateneu i avui arriba el jazz amb la Marian Barahona Quintet a les 10 de la nit dins el cicle de jazz de l'entitat, oi que sí? Exacte, Jordi. El grup vocal Satsània de Cornellà actuarà aquest diumenge dins del cicle espaià a l'Ateneu. Fa música de tot tipus en principi, tot i que se centra en el gospel i el jazz. El grup està format per una quinzena de persones, algunes d'elles s'enjustenques, i l'any que ve faran 20 anys que existeixen. Els seus integrants cantaran amb l'acompanyament al piano de Daniel García, tot i que normalment ho fan amb Federico Massanti, i sota la direcció, Derwin Siraton, que és un reconegut músic i compositor dins del món del jazz i el gospel. Des de la seva creació, el grup vocal Satsània fa concerts arreu de Catalunya, ara ho fan amb l'iniciativa Espallà, que arriba aquest diumenge de nou a l'Ateneu de Sant Jus, i podeu comprar les entrades de forma anticipada a la secretaria de l'Ateneu per només 8 euros. Això pels socis i sòcies. I els que no ho siguin, doncs, per uns 10 euros. Està molt bé, no? Molt bé. També les vam tenir aquí ahir al programa, per cert. I es van deixar aquest CD a la ràdio, que no sé si se'l van deixar o se'l van regalar. Però vaja... Home, si no el reclamen, és que és un regal, no? Molt xulo, molt xulo. Un grup de Cornellà, on hi ha algunes sanjustenques i sanjustencs, com bé deies, Cristina, i que sonen així, a l'estil gospel més purr... He's walking to be friends Baixen una banda de kinkis Per les escales que hagin d'estar Però no em puc creure, Jordi, que diguis a l'antena kinkis Pobres nois, si ara imagina't que estan sentint la ràdio Entren aquí, eh? Bueno, però algú que porti amb el mòbil Mira, eh? No, no, és impossible que l'escoltin I després et dic una cosa que jo no els conec És un comentari de banda Però és una mica despectiu, no? Home, no, si jo... Home, perdona, si jo... Home, perquè van amb jaquetes així, com amb xupa, es fa fred, vull dir, estant amb la cara tapada... També és el fred, eh? És a més que res pel fred, eh? Però dic una cosa, jo me'ls trobo pel carrer Raval, per exemple, a les 11 de nit, aquesta banda que acaba de passar... I et fa por. Jo me'collono. 5 i 20 de la tarda. Carme, ja sabeu, i Cristina, els nostres oients ja saben, vull dir que a partir de les 7 teniu més informació a les notícies de Ràdio d'Esvern i ara mateix tota la que vulgueu a radiodesvern.com Gràcies, Cristina i Carme, ens escoltem després. Sí, avui sí que he vist la Riera. Ah, sí? Sí, és veritat al final. Pararem de la Riera després, vinga. Adeu. Bona tarda. La pella del morro, cada tarda de 5 a 7, a Ràdio 2 Verde. 5 i 20 de la tarda. Tot seguit, continuem el programa i ho fem parlant de cinema amb el nostre expert especialista on els hi hagi no és altre que Jordi Roca. No sé si ja el tenim a punt. Jordi Roca, bona tarda. Bona tarda. Bona tarda, Jordi. Bona tarda. Estava buscant la teva sintonia. Sí que tens sintonia. Sí que en tinc. Últimament no te n'adones que jo dic... I a continuació parlem de cinema. Cinema amb Jordi Roca! Que és el logo d'Universal Pictures Jordi Roca, ara sí, bona tarda Bona tarda Avui s'estrenen diferents pel·lícules Per cert, he vist Django Sí I també he vist Los Miserables Què passa? Has triat Django abans que Lincoln? No m'ho puc creure Sí, sí, sí. Home, i tant, i tant. Molt greu, eh? Jo et dic una cosa, Jordi Roca, que aquí s'ha d'especificar. M'han comentat que la crítica que fan a Lincoln és que està bé la pel·lícula, però que és molt lenta, es fa molt passada i que acaba avorrint bastant. Home, és que avui en dia, si la pel·lícula no dura una hora i trenta minuts i l'acció és brutal, a la gent tot li sembla avorrit. Clar, estan acostumats a veure Bope Esponja i a partir d'aquí tot els sembla lent i avorrit. La culpa del cinema és Bope Esponja. Totes les noves generacions. Jo vaig veure Els Miserables i la veritat és que també llarga, llarga, llarga. Quin tipus de pel·lícula vols? 30 minuts? No, amb ritme, amb ritme, que no m'avorreixo. Una pel·lícula, no demano tant, eh? Home, tu demanes bastant. Jo vaig al cinema entretenir-me i avadir-me dels problemes de la realitat. Perdona, si no és Mission Impossible, per tu quina pel·lícula hi ha que tingui acció? És que no ho entenc. No, perdona, no és que tingui acció, que tingui ritme, que és una cosa molt diferent. Vull dir que tu pots fer una pel·lícula dramàtica però amb un ritme vertiginós. En canvi, tu pots fer una pel·lícula de sió avorrida. No, que no és que passin moltes coses, perquè pot passar només una cosa, però com a mínim que no t'avorreixis, que no decaïgui l'acció, que el drama... Però és que, perdona, aquesta consciència que sempre han de ser els demés els que et motivin a tu, a vegades tu també has d'anar amb la predisposició de motivar-te amb la pel·lícula. Sí, però sóc jo qui pago, ojo. O sigui, quan em pagui per anar al cine... Ells t'ofereixen un servei bastant bo, diria jo. Per cert, que vaig anar a veure, com deia, Los Miserables... Vaig sortir del cinema cantant tota l'estona, perquè clar, pensa que estan dues hores i 45 minuts cantant contínuament, que surt allà... Ja, t'ho va advertir, la Carme? Sí, és veritat. Està molt ben feta. La Carme diu... Jo comparteixo l'opinió de la Carme 100%. I sobre els miserables, ràpidament, comentar... que és llarga, llarga. Està molt ben feta, malgrat això. Molt bones interpretacions de tothom. Molt fidel, també, a part del llibre, al musical. Lògicament, utilitzen les cançons. Però està molt ben feta. Si traguessin tres quarts d'hora o una hora, seria un musical... Sí, sí, sí. No, no, no. Seria un musical fantàstic. I després... Aleshores passem directament a veure curs i deixem de veure pel·lícules i ja està. Però tu ets un radical, tu. Home. Jo no tinc ni un curt ni un mig metretge. Bueno, en fi, i després vaig anar a veure també Django. Django. L'última pel·lícula de Quentin Tarantino Aquesta, per exemple Mira, dura 2 hores 45 minuts Déu-n'hi-do, eh? No se'n va fer llarga Home, clar, perquè és un western i acció Perdona Perdona, és que just m'estàs posant Home, m'estàs posant una acció Hi ha una pel·lícula de tot el rato I hi ha acció amb tiros, violència No, tota l'estona no Tota l'estona no Perquè el que hi ha és molts moments d'atenció Que saben captar... Perdona, tensió violenta en moltes ocasions, sí o no? Tu l'has vist o no? Sí! Però no és tensió, o sigui, al final... O sigui, tota aquella part que estan a casa, que arriben allà del Leonardo DiCaprio, estan com mitja hora, tres quarts, tranquil·lament. Sí, sí, sí. Vull dir, sense ni un sol tret, com ell qui diu. Ara sí, tota l'acció es concentra en 20 o 30 minuts... Home, Leonardo DiCaprio té un personatge bastant agressiu, eh? Una mica violent. A mi m'agrada, per això. Bé, m'agrada. Bueno, en fi, molt recomanable Django. I a més... Jo s'ha de ser insistint que s'ha d'anar a veure Lincoln, però bé. Va, tu ho has insistint. Va, 5 i 26 de la tarda. Si heu vist alguna pel·lícula i voleu opinar últimament, també podeu fer-ho a través del xat de radiodesvern.com, o al Twitter, o al Facebook, o trucant-nos, jo què sé. El que vulguin. Si volen venir, que vinguin, també. O com l'Ovidi, que ens ha trucat des de Suècia, per exemple. Doncs pots fer-ho. T'agrada la trucada, tu, eh, Jordi? Sí, és que a mi Suècia és un pelç que m'agrada molt, eh? Sí, sí, sí. Ironia... No, no, no, de veritat, eh? Ah, sí? Sí, sí. Com és això que t'agrada tant? Mira, coses que passen a la vida. Coses que passen... Ojo, que vas tenir... No, no vaig tenir res. Vas tenir un amor. No, no, no conec ningú que hagi viscut ni que sigui suec o suaca, per tant. Vostè vas tenir un afer amb alguna persona suaca? No, però... els països nòrdics són... Estan al top del benestar, per tant. Bueno, va. Doncs a veure, va. Top del benestar. Va, comencem amb les pel·lícules d'aquesta setmana. La primera que repassem és... Ai, l'he d'agafar, Jordi, eh? Perdona. Com? He d'agafar la trucada. Què dius la trucada? Però, a veure un moment. On ha passat això? A quin programa de la ràdio passa això? Però què fa? No, no, Jordi, agafa-la aquí davant nostre. Jordi, no, però què fa? Jordi, no, mira't. Gràcies. Gràcies. Seu! Seu! Seu! Seu! Seu! Seu! Seu! Seu! Seu! Seu! Seu! Seu! Seu! Seu! Seu! Seu! Seu! Seu! Seu! Seu! Seu! Seu! Seu! Seu! Seu! Seu! Seu! Seu! Seu! Seu! Seu! Seu! Seu! Seu! Seu! Seu! Seu! Seu! Seu! Seu! Seu! Seu! Seu! Seu! Seu! Seu! Seu! Seu! Seu! Seu! Seu! Seu! Seu! Seu! Seu! Seu! Seu! Seu! Seu! Vinga, va, continuem. Comencem amb la primera. Atenció, escoltem el tràiler de la pel·lícula El lado bueno de las cosas. Veig que avui tindré problemes per posar-ho. Com sempre. ¿Cuántos fueron? No dejes que Tiffany te meta en problemas. Es mi amiga, ¿a qué viene eso? ¡Ábrelo! Es un concurso de bailes, no puedo presentar... Es una comedia, ¿no? Espera, no voy a bailar contigo. No, Aida. ¿Esta es la chica de la que escribiste? ¿Escribiste sobre mí? Está bien, escribí sobre mi amiga. Sí, en mayúsculas. Mi gran amiga. Te lo advierto, tienes que estar atento a las señales. Cuando la vida te brinda un momento como este, es un pecado no aprovecharlo. Es un pecado... Estoy convencido de ello. Tienes que hacer todo lo que puedes y esforzarte al máximo. Y si mantienes el optimismo siempre te quedará el lado bueno de las cosas. El lado bueno de las cosas. Una mica. Always look on the bright side of life. De Monty Python. Siempre mira al costat bo de las cosas. Sí, es una pel·lícula bastant optimista. Es la tercera preferida en els Oscars. La primera es Lincoln, la segona es Django y la tercera... és aquest film que avui s'estrena a les nostres sales. És un drama amb tons bastant optimistes, amb alguns punts de comèdia, però és més un drama que una altra cosa. En aquest cas, el senyor Bradley Cooper, que és l'actor, es posa a la pell d'un professor que té problemes mentals i és ingressat. A partir d'aquí, la història s'entra just en quan surt d'aquest sanatori mental i ell intenta recuperar a la seva exdona, però els seus problemes mentals van fer aquesta relació que és totalment destruida i, per tant, ara ha de reconstruir de nou la seva vida. Per cert que el pare de Bradley Cooper en aquest drama és Robert De Niro, que ho fa bastant més. Robert De Niro, xico. Una pel·lícula molt optimista i que jo crec que és bastant interessant. Bé, doncs l'apuntem, no com a prioritat, però sí per tenir-ho en compte. Sí, exacte. Si ja n'hem vist algunes quantes, doncs mira, aquesta podria ser la següent. I atenció perquè ara avui també s'estrena la pel·lícula del director de Forrest Gaminaufrago, Robert Zemeckis, protagonitzada per Denzel Washington, que es titula El Vuelo. Buenos días, Trina. Buenos días. Buenos días, Capitán Whittaker. Buenos días. Este es el manifiesto de vuelo con 202 pasajeros a bordo. Que se abrochen el cinturón y esto es para el despegue. Uy, más rollo, ¿eh? ¿Ya es un navío, eso? ¿Qué tal estás, Uy? Sí. Hiciste algo increíble. Perdón, va a ser un globus aerostático. Salvaste muchas vidas. Bueno... Ostres, però que fort, no? La veritat és que sí, a més, és curiós perquè la casualitat fa que avui s'estanir aquesta pel·lícula sobre un accident d'avió, el mateix dia en que s'ha publicat una llista amb les companyies més segures i menys segures del món. Marketing, no? Ah, molt bé, que semblava una mica Lost en algun moment, perquè també, com aquella sèrie, comença quan un avió té un accident, però... Sí, bé, en aquest cas ens centra una mica en la vida del pilot en si, és a dir, ja avancem, que no és cap drama en el sentit que ha mort molta gent, etc., sinó que és la història del pilot, perquè... Sí, també es parla, sobretot, perquè primer el consideren com un heroi, perquè aconsegueix salvar quasi tota la tripulació, és quasi un miracle... Però després sabrem si el pilot va tenir algun tipus d'incidència en aquest accident. Per tant, és un thriller de misteri absolut per veure què és el que va passar en un accident on va sobreviure quasi tothom. Home, té bona pinta, no? Sí, és d'aquest... No haver-se'm aquí. Oh, oh, eh? No, no, no, sí, el director està molt bé, com tu has dit, és el director de Forest Gump, que és mític a la pel·lícula, també de... I Regres al Futuro, em sembla, no em vull equivocar. No en sé, no ho voldria jurar, perquè no ho sé. I també de, com tu has dit, de nàufrago. Aleshores, jo crec que està bé, que és trepidant i et manté una mica la tensió que a tu tant t'agrada i que, per tant, doncs... pot estar bé. A veure, no veies de ser empunyalades per aquí i per allà, ni pollites, perquè no és que m'agradi a mi, però és que jo no em vull avorrir al cinema. Que escolta, que val 9 euros, eh? Que val 9 euros. Sí, sí, sí, això estic d'acord, que és molt car, però el tema de l'avorriment és relatiu. Jo no m'he avorrit en moltes pel·lícules que tu sí. Com per exemple? Com per exemple, segur que si tu veiessis Amor, t'avorriries. Home, la del Haneke, no? A veure, m'han dit que és... No sé si algú l'ha vista... Tu, Cristina, l'has vista? No. Però m'han dit que és molt depriment. i que és molt lenta. Bueno, però que sigui depriment no vol dir que t'avorreixis amb la pel·lícula. Et pot agradar? Que sigui lenta. Clar. Aviam si és un drama. A veure, un plano, un plano en blanc i negre, allà, fixa, i tres minuts... No és un plano en blanc i negre. Tres minuts, allà, aquell plano així, dius, bueno, tu, escolta... Home, però t'has de quedar una mica, també, amb l'estètica, la imatge, el que t'està intentant transmetre el director... Mira, una vegada em van explicar que tu, des de l'escenari, bueno, l'escenari, però el públic dels espectacles de cine, de teatre i tal... quan comencen a agafar i mirar l'hora, és que s'estan avorrint. Sí, clar. I llavors tu vas a veure Haneke, la pel·lícula d'Amor, i tu... Jo no la vaig mirar ni on s'ha de... No, no, tu veus la platea i els seients, a veure quanta gent hi ha que va agafant l'hora i va mirant. Estic segur que hi ha molta gent que no li agradarà, que considera que és avorrida, lenta i necessària. No és el meu cas. Passem ara a la següent pel·lícula que avui també s'estrena, que és Movie 43. Quiero pedirte una cosa. ¿Y yo pedirte algo a ti? ¿Qué tal si lo decimos los dos a la vez? Una película de amor, ¿no? Qué bonics. ¿Te harías caca sobre mí? ¿Qué digo, Ara? ¿Qué? Nos da amor eso. ¿Cómo va tu virus del papiloma? Es tuyo, Verónica. Yo solo soy portador. ¿Verdad o acción? Acción. ¿Ves a ese niño ciego de ahí? Tienes que ir y soplar las velas antes de que lo hagas. ¿Caca? Sobre mí. No te conformes con una pajilla y adiós muy buena. Cuando creía que no podías ser más guaro. ¡Mum! ¡Mum! ¡Cuántas putas veces tengo que deciros! ¡Los sois negros y ellos blancos! ¡Lo que quiere decir es que el señor está con nosotros! ¡El señor cumplió hace tiempo! ¡Os hizo negros! ¡Os dio una polla como una olla! ¡Sacad de provecho, gilipollas! La pel·lícula Gamberra de la setmana. Sí, i tant. Es titula Movie 43. Intenta seguir una mica tot aquest tipus de remakes de pel·lícules divertides, gracioses. A més a més... La protagonista és l'Anna Faris, que sempre està en totes aquestes pel·lícules, està en totes les des que ara mori, que si la recordeu és aquella noia primeta rosa amb els ulls blaus. Fa cara com d'en surt sempre, no? Sí, exactament. I el que destaquem és que és molt gamberra, òbviament no és apte per a tots els públics i menys per a persones sensibles, que no la vagin a veure perquè poden sortir escandalitzades. I atenció, perquè el que a mi em sorprèn d'aquesta pel·lícula és la llista d'actors reconeguts que han participat. Ves comptant, eh? Emma Stone. Emma Stone, que és la Harry Potter, no? Sí. La Hermione. Exactament. Gerard Butler. Qui és el... No sé qui és aquest. El que va fer la protagonista. La pel·lícula Sin Control amb la Jennifer Aniston. No, no el tinc. Hugh Youngman. Home, Hugh Youngman, el protagonista dels Miserables i el Lobet no. Elizabeth Banks. No sé qui és. Home, no sé qui és. Kristen Bell, que és la de Spiderman. Ah, sí. Naomi Watts, que és la de Lo Imposible, que està nominada a l'Oscar. Kate Winslet, la de Titanic, la recordaràs. Uma Thruman, The Kill Bill, Halle Berry i Richard Gere. És que entrem un munt! Són un munt d'actors famosos que participen en una pel·lícula com aquesta. Jo crec que està bé que de tant en tant aquests actors també es donin. a participar en pel·lícules que simplement són d'entreteniment pur i dur. Per tant, cinema de crispeta, sense cap mena de dubte, l'última d'aquesta saga que hi ha des de, com dius tu, Scary Movie, Epic Movie, tot aquest tipus de pel·lícules, avui arriba Movie 43. Sí, molt bé, domines l'anglès. Sí, vaig fer un curs. Sí, doncs et servirà, et servirà. Vaig fer un curs a just l'estudi, que és un centre aquí. Va, passem a la següent pel·lícula que avui s'estrena, Bèsties del sur salvaje. Vaig fer el primer dia de classe. Jordi, quan pots dir trailers en anglès, m'hauries de portar la traducció feta i escrita. Ah, però com que havies anat a classes... Bé, doncs aquesta és la pel·lícula que no hem entès res, que es diu Bèsties del sur salvaje, i Jordi, de què va? A veure, té una explicació el per què l'he portat en anglès quan la podia portar en castellà. Jo soc molt defensor del doblatge en castellà i crec que les veus estan molt bé, però en aquest cas perd molt la protagonista amb la veu espanyola, moltíssim. Però, o sigui, exageradament. Per tant, he considerat que era millor... portar-la per adequar-nos, endinsar-nos més a l'ambient d'aquesta pel·lícula a la seva veu original. De veritat t'ho dic, eh? No t'ho dic amb broma, és així. No, no, no, jo ja sé que no vull ser broma, però permete'm que et digui que és una excusa barata. No, no, no, de veritat t'ho dic. Perquè no ho entenem, tampoc. Bé, aquesta noia parla, és la... Ja en vam parlar, eh?, d'aquesta actriu que només té 8 anys, que està nominada a l'Òscar. És una de les pel·lícules també revelació que segurament donarà la sorpresa, jo estic quasi convençut, i ho fa... És que ho fa... Bueno... És que t'emociona moltíssim, Castellana, de veritat ho dic, que ho fas superbé. El paper... Digues. De què va, de què va. Això. Ell ja viu amb el seu pare en una espècie d'illa al mig del riu Mississipi. Diguéssim, viu d'una manera una mica, amb tots els aspectes, com si fossin una mica gitanos, saps, amb una espècie de poblat. Sí, sí. I aleshores... Un rotllo Tom Sire, no?, i Huckleberry Flynn, que són els protagonistes de tantes aventures a la riba del Mississippi. Aleshores, ella, doncs, es fa càrrec del seu pare, perquè el seu pare tot el dia està sortint de festa, no es cuida gens d'ella, etcètera, etcètera. Oh, quin pare. Sí, fatal, fatal. Fins que de cop de volta ve una gran tormenta i comença a inundar tot el que és la zona on ells viuen. A partir d'aquí és d'on comença el drama d'aquesta pel·lícula i la història de supervivència i de com la nena enfoca tots aquests problemes amb només 8 anys. A més, Jordi, hem de dir que hem penjat el Facebook, el nostre Facebook, a la Pinyana del Morro... Bueno, una fotografia, que és un muntatge que hem fet nosaltres aquí, amb alguns apunts de les curiositats, per si algú vol mirar-ho ja. Ara, perdona, què hem fet nosaltres? Què has fet tu? Bueno, és igual Jordi, això no ho sé. S'ha de reconèixer de qui és la feina. Exacte, efectivament. No, perquè som un equip. Tu fas molta cosa... Jo també faig moltíssima perquè estic aquí a la taula i poso les músiques i el Jordi Roca no fa res. Jo gaire, de veritat. Atenció, la següent pel·lícula que avui també s'estrena és, no vull bromes, amb el títol Coriolanus. Jo soy... Què? Gallo Marcio. Ui. Coriolano. És de Shakespeare? Sí. Si vuelvo a encontrarme con él cara a cara, él será mío. O yo suyo. La fe de mi persona, vuestra espada! És l'adaptació cinematogràfica de la ja clàssica, reconeguda per tots, curiolà de William Shakespeare, Jordi? Exactament. Dolc. Bé, atenció perquè ens trobem aquí amb l'actor, director Ralf Fitness, que ell protagonitza i també dirigeix aquesta obra. Sí, aquelles coses que a vegades fan alguns actors de ser protagonistes i directors, ells ho fan tot, no? I el que jo també l'escriuen i tot, no? Sí, bé. Bueno, és una pel·lícula l'alcòs. Quina xusma de gent, eh, també aquesta, que es fa tot ella. No sé, jo crec que s'ha de deixar una mica pels demés. La gent que fa això és molt egoista, molt prepotent, molt acaparadora i no té àvia. Sí, en aquest cas, a mi el film, la veritat, no m'apassiona gaire. Si a algú li agrada aquesta temàtica endavant, ens explica una mica la vida de Cayo Marcio Coriolano, un general rumà que després de ser desterrat de la capital de l'imperi es posa front a un exèrcit per prendre de nou la ciutat. El millor d'aquesta pel·lícula és que la protagonista femenina és... Qui? Una que t'ha agradat, segur. Home, seguríssim. La que més. Qui? Kirsten Stewart? No. Encara hi ha una que m'agrada més. L'havia de dir, Jordi, eh? Tu l'havies de dir, aquesta. Si la saps de sempre. La vas conèixer a mi perquè ni sabies que existia. No me'n recordo ja. Jessica Chastain és la protagonista d'aquest film. Jessica Chastain. L'has dit més d'una vegada, eh, aquí? Sí, i tant. Sempre que pots ho dius. No, escolta'm una cosa. Des que va estar als globus d'or, Moltes publicacions diuen que és l'actriu de moda, l'actriu del moment, i que s'ha d'estar molt al cas. O sigui, no sóc jo només el que ho dic. En fi, alguna cosa més sobre Coriolanus? No. Doncs mira, passem ara al quarteto, que també s'estrena avui. Tenim un grave problema. Si esa gala no és el espectáculo més atractivo de la ciudad, podríamos perder esta residencia. Traíamos a cuatro de los mejores cantantes de la historia de la ópera inglesa. No quiero cantar con Gino otra vez. Estuvieron casados, pero acabo mal. Éramos personas diferentes entonces. Tengo una idea brillante. ¡Pero! ¿Cuál es? No se me ha olvidado. ¿Qué era? Es una comedia británica. Sí. Debéis entender que yo era alguien. ¿Por qué hiciste en flirtear conmigo, Will? Los hombres maduros, el vino reserva, el lomo embarra. Bé, típica comèdia que arriba... Típica no. Home, si són molts semblants totes les comèdies... Perdona, Miram, mira'm els ulls i diguem què és el que té de comú amb la resta de comèdies britàniques. Doncs que passa a Londres, per exemple. No. No passa a Londres? No. Bé, de què va? El quarteto que està dirigit... Ja em vam parlar la temporada passada d'aquest projecte, que és el primer film com a director de l'actor de Steve Hoffman. En aquest cas, és britànica perquè ha estat rodada allà i perquè els actors són britànics, no. perquè la història tingui les particularitats de la comèdia britànica. Ens situa a un casal de gent gran on hi arriba la Maggie Smith, la de Harry Potter, també la de sèrie aquesta d'Altonavi, home, molt coneguda. Aleshores, això, arriba en aquest casal de la gent gran, que és un casal de gent gran per músics, on estan intentant fer una gran orquestra per recaptar fons per salvar la casa. Què passa? No ho sé. No, jo t'ho dic. Que ella és l'última integrant d'aquest quarteto que els va abandonar per fer la seva carrera en solitari. I que hi ha molts entre sí o entre sí que s'han de solucionar i que ara la vida els torna a ajuntar. Molt bé! Doncs ja ho sabeu, animeu-vos. Molt interessant aquesta pel·lícula també, eh? Sí, sí, així que animeu-vos i acosteu-vos al cinema aquest cap de setmana. I ara, després de repassar la cartellera, us expliquem les últimes notícies de l'univers cinematogràfic. Aquí ho he llegit bé el guió, Jordi. Sí, i tant. Una mica lent, eh? Jo preferiria més acció, més ritme. Ja, ja, ja. Bueno, tu, a veure, tu, acció i ritme. A veure com ho expliques això, perquè Michael Gambon... s'enamorarà a Love is Strange. Sí, té molt... recorda bé de què va l'argument, perquè en parlarem en el final. L'actor, que avui també estrena al quartet, o rodarà el proper estiu a Nova York, junt amb Alfred Molina i Love is Strange. És un film que ens explica... George, que són una parella... Sí, són una parella. Que ens explica que després de 28 anys junts es veuen obligats a separar-se, perquè després de casar-se, a un el fan fora de la feina perquè és gai. Aleshores... Un se n'haurà d'anar a viure amb el seu cosí i l'altre haurà d'anar a viure amb els seus veïns perquè no tenen diners. Per tant, veurem les peripècies d'aquesta parella. Bé, continuem repassant més notícies. El cinema espanyol viu la seva època daurada? Sí, sí. Que bé, no? És molt curiós, això, perquè aquesta pel·lícula encara no s'ha estrenat aquí a Espanya, és espanyola, però sí s'ha estrenat als Estats Units. Es tracta de la pel·lícula de terror Mamà, que és el debut en un llarg metratge del cineasta Andy Muschietti. Andy Muschietti? Sí, produït per la barcelonesa Toma 78. Què és el que passa amb això? Doncs que ja és recordat aquella per primera vegada als Estats Units aquest cap de setmana. Molt bé, no? No, i tant? Molt bé, molt bé. Bé, per cert, s'incorpora a aquesta taula... Perdona, deixa'm dir que, curiosament... Què passa? Una de les protagonistes d'aquesta pel·lícula és... La que t'agrada, evidentment. És Christian Stewart, no? No. Deixeu-me comentar que s'incorpora a la taula octogonal de Ràdio d'Esvern el senyor Benito. Senyor Benito, bona tarda. Bona tarda. Bona tarda, bona tarda. Bona tarda, bona tarda. No hi entès bé, què era? Mama o mamà? Això ho pregunta-li al senyor Jordi Roca. Depèn. La pel·lícula és en si mamà. Mama? Mamà. Ah, com un imperatiu. Ah, com un imperatiu. No, de manera cursi de dir-ho. Bé, repassem un parell de notícies. Amb tio D? Sí, amb tio D. Mamà. Ah, mamà. Mamà. Saberito, ha entrat per trencar el ritme del programa, no? Avui la cosa va de ritmes, no? M'estic adonat. Sempre. La vida és qüestió de ritme. Fixeu-vos, perquè no és el mateix al matí que a la tarda, depèn amb la gent en què estiguis, depèn del moment, tens un ritme més tranquil. En fi, anem al tema perquè... Ara he de posar ritme. Atenció perquè... Està poètic, no? Sense drama no hi ha drama. Aquest és un rodolí que serveix per explicar aquesta notícia. Sí, perquè a mi m'ha semblat curiós, perquè resulta que... Es volia fer fa molt de temps un biopic sobre Lance Armstrong, just en el moment en què estava en els millors moments de la seva carrera, però es va apartar perquè creia que realment no tenia molta xitxa. Ara, que ha confessat amb l'Ofra Greenfrieg, que es dopava, etcètera, etcètera, doncs ara han dit, doncs ara traurem el film... I el comencem a rodar aquest estiu, per això dic que sense drama no hi ha trama. I atenció perquè sense polèmica tampoc hi ha trama, perquè hi ha hagut Hollywood, la darrera pel·lícula d'Steven Soderbergh, un munt de picabaralles, discussions, per aquí per allà. A veure, què és el que ha passat, Jordi? Bueno, picabaralles i discussions tampoc, simplement és un... És una mica l'escàndol que hi ha hagut aquesta setmana a Hollywood, perquè el que li ha passat a Soderbergh, que és un gran director... Sí, d'Erin Brokowitz, per exemple. Per exemple, o de Suns Eleven, que no ha trobat productora que li hagi volgut finançar el seu últim film i, per tant, no es podrà emetre a la gran pantalla, sinó que a final l'ha comprat la seva pel·lícula, l'HBO. El motiu que ell dona... Passarà per a televisió en lloc de pel cinema, no? Sí, sí, el motiu que ell dona... és que a totes les productores de Hollywood li han dit que era una pel·lícula massa gay per Hollywood. Què? Perdona? I que, per tant... Que era massa gay per Hollywood? Sí, perquè per Hollywood no hi ha res tan gay com les pel·lícules romàntiques que fan. Chico conoce chica, chico... Home, hem de recordar Brooklyn Mountain, que va tenir molt d'èxit fa temps, i és curiós que ara pel·lícules com aquesta no trobin la seva sortida em sembla fatal que qualifiquin que és molt gai o poc gai perquè és la història d'una parella i diu el protagonista és el Michael Douglas i el Matt Damon i diu que és una pel·lícula molt íntima, sense res explícit, però a nivell d'amor molt, molt, molt íntima i que potser pot ferir certes sensibilitats per a aquells que siguin més conservadors. Michael Douglas, que té cul de galleta, que també és un altre tema... Això què? No ho sé, potser l'han dret per això. Clar, que és gais en la tercera edat. No ho sabem. Mama Demon no, però per Michael Douglas... Mama Demon no, però... En fi, Jordi Roca, moltes gràcies. Et convidem per que et quedis amb nosaltres. Què fas? Atenció, perquè a continuació parlem de curiositats del món del cinema. Perquè amb la Cristina Vargas repassem algunes de les curiositats del setè art, pel·lícules sense metre, gèneres, innovacions... Volem conèixer totes aquelles històries del cinema que són menys conegudes i comencem per la de Star Wars. Sí. Ah, molt bé, no? Per què no? Vinga, va. Avui, atenció, Jordi, estigues atent, senyor Benito, també preneu nota. Val, val. Perquè és una secció dedicada a la gent cinèfila com vosaltres. Curiositats, comencem per Star Wars. Doncs és Star Wars Holidays Special, Jordi. Holidays Special? Sí, perquè... Sobre gel. Eh? Holidays sobre gel, allò que fer. No, Special. Ah, Special. Es veu que existeix una altra pel·lícula d'Star Wars, en aquest cas és una pel·lícula inèdita, i hi ha una que és per Nadal, que és una especial també, en aquest cas és de vacances, i que en veritat mai es va arribar a emetre aquesta pel·lícula. Es veu que s'ha pogut emetre en algun país i alguna cosa així, però en veritat molt poca gent ha vist. Amb horari adulta. Això ja no ho sé. Està produïda pel George Lucas o per alguna... Sí, sí, sí. Potser són quatre matats que han dit... Home, si no, no podrien agafar el nom. ¿Cómo concebimos? Va ser el George Lucas, justament, qui va crear aquesta pel·lícula, just després de fer la Guerra de les Galàxies, tan coneguda. Doncs, justament, després d'emetre aquesta pel·lícula, no sé per quin motiu, ni com, ni quan, ni on, Però, bueno, se li va ocórrer fer un especial aquest. En veritat, més que una pel·lícula, és un musical. Ah? Sí. Un musical? Sí, és un musical. Tenim algun fragment de la pel·lícula? Sí, Jordi. Ah, doncs a veure, escoltem-lo. Sí, perquè jo penso que això ho hem de veure. Una mica, veus, sí que és com Holiday on Ice, eh? Ja anava la cosa per aquí. El títol volíem posar Obi-Wan Kenobi i altres coses Demeter. Sí, mira... Chiwaka, és el Chiwaka aquest. Ho sé, vaig donar la volta. Sé que la teva família t'està esperant. Sé que és un dia important per tu. Bueno, en fi, Cristina, jo he fet el que he pogut, eh? Sí, sí, amb ella fas el que pots. Si ho arribo a saber, li dic al Jordi Roca, que ho faci, que segur que... Sí, segur que sí. No, però de fet, no, continua dient... La nostra única esperança és escapar d'aquesta porqueria especial passant a la velocitat de la llum. I diu, així es fa, estaràs festejant el dia de la vida amb la teva família abans del que t'imagines. Espera aquí o és... No, perdona, espera. Aquí és on ens acomiadem dels nostres antipàtics amics. Un guió una mica... Una mica fluixet, no? És l'inici, encara no ha començat la pel·lícula. Això són els primers segons de començar la pel·lícula, després ja apareix la sintonia i tot, i es presenten els actors i tots els personatges. Però això és l'inici, no?, que, bueno, et planteja una mica com que va anar al Chiwaka i van volant en la nau, no?, i estan de camí a casa del Chiwaka perquè passi les vacances, doncs, amb la seva família. I això és l'inici. Després d'això és quan comença el musical, no?, i apareixen escenes on... Bueno, apareixen cantant diversos personatges i, bueno, ho van fent mica en mica. I es pot trobar per internet o a YouTube? Sí, es pot trobar per internet a YouTube. Però, bueno, no va tenir molt d'èxit, jo he vist una mica i... Home, si no hi ha promoció, tampoc. És bastant fluixa, la veritat. Home, clar, és que... És bastant fluixa. No podria dir res, però és que veient ja el guió de les tres primeres frases i tu... Creu que t'ho faries millor. No, jo no dic això. A veure, què passa? Jo no dic això, només dic que ja es veu que és fluixet. Jo un cop he vist de l'Space Walls, aquella del... Espais Gels vol dir. No, Vol. Espais Vols. Espais Vols, què és això? Sí, com es deia aquest home, ara no em sortirà el nom, del Mel Brooks. Ah, sí, home! La loca guerra de la Generalitat. La loca guerra de la Generalitat. Però un cop vist allò... No, el títol original és Espais Vols. Sí. De pelotas, eh? Era molt catxonda, eh? Que el Darth Vader era molt baixet i això era... Era brutal. Era brutal. Era brutal. Era brutal. Era brutal. En fi, aquesta és la pel·lícula Star Wars. Parlem ara d'un gènere desaparegut. Parlem de la següent curiositat sobre el món del cinema que ens porta la Cristina avui. Ah, sí? Sí, perquè... Un gènere? Hi ha una pel·lícula que... Què? Un gènere ha desaparegut. La masculinitat en Hollywood. És un gènere que ara ens explicarà la Cristina i que ens deixa pel·lícules com aquesta que es diu The Terror. Què és The Terror? The Terror of Teeny Town. Això què colla és? Mira, això va ser que durant un temps va haver-hi un tipus de pel·lícules que es van qualificar com un gènere, que eren pel·lícules fetes i dirigides a persones d'estatura petita. Pel·lícules fetes i dirigides, no dirigides de la pel·lícula, sinó que... No, eren adreçades a un públic també. D'aquest gènere ens queden pel·lícules com The Terror of Teeny o The Terror of Teeny, segons el Jordi. És un western protagonitzat únicament per actors d'aquesta estatura... Un palumpas, és com tot un palumpas que fent una pel·lícula, no? Sí, i bàsicament el que feien era embarallar-se, s'emborratxaven i cavalcaven en uns ponis. Escolta, això és una cosa molt rara, no? Sí, era un gènere i suposo que per això va desaparèixer. Sí, sí. Ben bé no... Alguns d'aquests actors els van trobar anys més tard en els pubs que els llançaven contra una parella. Bueno, perdó, abans també hi havia allò que feien, ara no ho fan ja, el bombero torero i tot això. No, ara la pel·lícula Blancanieve, de la Maribel Verdú, em sembla que hi ha algun homenatge. Bé, atenció, perquè parlem ara de rècords d'actors del món del cinema. Comencem pel primer, n'hi ha uns quants, l'actor més doblat al món del cinema. Una dada que Jordi Roca ja feia temps que estava esperant, perquè és de molt les pel·lícules doblades. Saps qui és? No, no, no, no tinc ni idea. No t'imagines? Home. De color o blanc? groc groc? Jackie Chan? Brutley Molt bé, senyor Manito Brutley Bruce Lee ha estat l'únic actor que ha tingut clons. Degut a la seva sobtada mort, només va poder protagonitzar quatre pel·lícules. Perdó, llavors no és doblatge de veu, sinó que és doblatge. No, no, no, no. Un especialista, clar. Un especialista de tota la pel·lícula. Clar, home, va morir aviat i van haver de buscar uns clons per poder treure-li suc una mica... la gran afició que va crear aquest home. Justament això és el que van fer les productores de Hong Kong. I en definitiva va tenir més de 3 i 4 clones i algun d'ells fins i tot no era ni xinès. És a dir, imagina't com serien els clones. Sí, sí, hi havia de tot. Què els hi posaven? Precinto aquí als ulls? Home, el que no seria xinès és probable perquè si no, com s'assembla més o menys, jo dic que... és que se'n notaria molt, no?, que no és... Però, bueno, no ho sé. Tampoc era un gènere d'aquells que diguéssim, eh? És que t'he fixat molt, eh? Una altra curiositat sobre Bruce Lee és que, de fet, i Chuck Norris, perquè l'última pel·lícula, que no sé si era la de L'Ojo del Dragón o no sé quina era, que és quan va morir justament Bruce Lee i van haver d'agafar aquests dobles per acabar el llarg matratge i la pel·lícula i tot plegat, lluitava contra Chuck Norris a l'escena final. I Chuck Norris és l'única vegada que ha perdut contra algú a la història del cinema, que és Bruce Lee, en aquesta última pel·lícula. O sigui, dada friki on les hi ha junts. I atenció, aquesta dada... Li deuria passar per sud de les cames, no? No ho sabem, haurem de mirar-ho. Atenció, perquè hi ha més curiositat sobre el món del cinema, que en la pel·lícula Metropolis hi surten milers d'actors secundaris sense cabells. O sigui, tots calms. Això és una curiositat... per exigències del guió, clar. Sí, en concret van ser més de 15.000 homes amb alopècia i van haver de rodar aquesta escena, bueno, era una escena on es sacrificava el déu sense escrúpols del capitalisme. Jo no sé el nombre de l'opècic que hi ha al món. Qui és el déu sense escrúpols del capitalisme? Mórter o alguna cosa així ficava, no me'n recordo ara, Jordi. Mórter, jo pensava que era Merkel. Ah, bueno, podia ser... Doncs jo no sé exactament el nombre d'alopècics que hi ha al món, però de ben segur que algun català hauria de participar, perquè és que si no, no ho entenc, com recopilen a més de 15.000 persones, no? Jo crec que aviat TV3 farà un documental sobre... L'alopècia. Jordi Masforlleres, el doble que va estar a la pel·lícula Metropolis d'Abel Lange. Bé, pot ser, pot ser. El testimoni esgarrifador, l'únic català cal que va participar en una pel·lícula muda. Home, perdona, si és català, és el que diu vostè, no? El tema 3 et fa una notícia ja. Home, doncs ja ho en documental, eh? Bé, i acabem ja amb una última. El que no sabeu quin és l'actor que amb més papers ha interpretat en una mateixa pel·lícula. Qui diríeu, senyor Benito, Jordi Roca, quin actor? Peter Sellers, potser. Com? Peter Sellers. No. Adam Sandler. No. Borat, aquell, el del Borat? No. Comencem-s'hi de cas per la pel·lícula. Es tracta de Sixty Years of a Queen i no va ser interpretada, perquè molta gent segur que ho ha pensat, per Eddie Murphy. Perquè Eddie Murphy és un dels actors que durant la seva carrera ha tingut molts personatges en una mateixa pel·lícula. Sense anar més lluny, el professor Chiflado feia de mare, àvia, nen, fill, avi i de tot. O Michael Keaton també, que feia aquella pel·lícula Mi mujer, mis dobles y yo. Ah, y Michael Keaton. En aquest cas... En aquest cas parlem de la pel·lícula 60 Years of the Queen i el protagonista va ser Rolf Leslie. És un actor britànic. A cada seva el coneixen, no, aquest home? Sí, però mira la curiositat bé ara, Jordi. És un actor britànic i va fer fins a 27 personatges a la mateixa pel·lícula. A la mateixa pel·lícula? Sí, sí. Això és pitjor que aquells que crideixen i es pot avorrit en les coses, eh? Molt pitjor. Escolta, bueno... Juan Palom ho digui. Sí, sí. Senyor Benito, prengui nota, eh? Sí, sí. Jo estic prenent nota. Em recorda aquests xicots que fan una sèrie que es diu Little Britain? Ah. Sí, que fan molts personatges d'ells també, no? Sí, fan molts personatges d'ells i és políticament totalment incorrecte. Bé, acabem aquesta primera hora de la penya del morro. Agraïm la presència del Jordi Roca. Jordi, fins la setmana que ve. Gràcies per quedar-te fins al final de l'hora. Connectem amb la xarxa per escoltar el bolletí de notícies generals i tot just després farem el sorteig del sopar per a dues persones a la tasca dels rifenyos que, senyor Benidú, vostè serà la mà... No, no, no, no. La mà, únicament. Si voleu, encara podeu trucar. 93372-3661. No hi ha consultori, oi? No. Són les 6. Notícies en xarxa. Bona tarda, us parlem Sònia Kerr i Manel Carvajal. El govern espanyol prorrogarà el pla PIBE, el pla d'ajudes per la renovació del parc automobilístic, amb una dotació de 150 milions d'euros. Així mateix posarà en marxa un altre pla, anomenat Prima Aire, dirigit a la renovació del parc de vehicles comercials. Aquest nou pla disposarà d'un pressupost de 40 milions. L'anunci l'ha fet el president Mariano Rajoy des de Santiago de Xile. Se van a poder acoger a ese plan turismos con una antigüedad de 10 años y 7 años para vehículos automobiles. El descompte pels beneficiaris del Pla PIB és de 2.000 euros en la compra d'un vehicle nou, dels quals la meitat els aporta el govern i l'altra meitat la marca de l'automòbil. La Guàrdia Civil continua escorcollant una agència immobiliària de Lloret de Mar a la Selva en relació amb l'operació d'aquest matí contra una presumpta màfia russa. Fins en el balanç de l'operació és de quatre detinguts per blanquejar presumptament 56 milions d'euros a través de diverses empreses i amb la compra d'habitatges a la zona. La direcció i els sindicats de SEAT han acordat un pla de reducció de costos per evitar finalment l'acomiadament de 340 treballadors. Han pactat evitar l'acumulació d'hores extres però sense cap retallada salarial ni de pagues. El gerent de relacions laborals de SEAT, Juan Sánchez, ho ha celebrat. Lo que hemos querido con este acuerdo es mantener la estabilidad del empleo durante este año 2013. Y así se recalca en uno de los puntos del acuerdo. Mantenimiento de la estabilidad del empleo en el 2013. El tema de ser competitivos es nuestro objetivo. El tema de que seamos competitivos nos pone en una posición positiva a la hora de adjudicar algún modelo también es cierto. També el president del comitè d'empresa, Matías Carnero, ha dit que és un acord positiu, ja que a canvi de la reducció de costos, la direcció garanteix l'estabilitat de l'ocupació. L'Ajuntament de Lleida reclama a l'Estat que modifiqui la llei d'hisendes locals per no cobrar l'impost de la plusvàlua a les famílies desnonades. Lleida Marta Sarret, bona tarda. Bona tarda. L'Ajuntament de Lleida ha deixat de cobrar la plusvàlua a mitja dotzena de famílies des de mitjans de desembre, una mesura que no contempla la llei d'isendes locals. És per això que el consistori reclama anar més enllà, tal com ha defensat el ple la regidora d'Economia, Montse Minguez. Fa 15 dies, en els temes dels mercats, els tràmits que han de fer per obertura de comerços. Tot això també estava regulat a la llei de gent dels locals i s'ha modificat. Doncs és que no passa res, es pot modificar, siguem valents, anem a demanar que el subjecte passiu en tots aquests casos d'execucions hipotecàries siguin les entitats bancàries. Quin problema hi ha? Quin apòli tenim als bancs? El ple també ha aprovat una moció exigint al govern que no carregui el deute a la Generalitat i als ents locals per complir els objectius de dèficit i un altre per reclamar que recuperi les ajudes a la teleassistència. Els veïns i usuaris de l'estació de tren de Toralló a Osona es tornaran a mobilitzar aquesta tarda davant la decisió presa per a DIF d'automatitzar l'estació. Ràdio Ona, Ingrid Franquesa, bona tarda. Aquesta tarda, un quart de set, s'ha convocat a Toralló la segona acció de protesta per reclamar que l'estació de tren no es tanqui i s'ofereixi un servei públic de qualitat. Els usuaris i veïns de Torelló estan indignats. Oriol Zamora és veí de l'estació. Ho trobem una mica surrealista, que es gastin dos milions d'euros fa dos anys per deixar una estació actualitzada, i ara, de cop i volta, treguin el personal, que això implicarà una deixadesa, quatre dies grafitis, botellons, i tot el que ens podem imaginar, no? Els lavabos també estaran tancats. Tant el consistori com els veïns creuen que automatitzar l'estació i prescindir del personal que hi treballa va en contra de la seguretat, els serveis i l'atenció personalitzada i temen que hi hagi una degradació de l'estació que n'acabi provocant el seu tancament. Bona tarda, us parla David Amador. La volta ciclista a Catalunya d'enguany tindrà dues etapes de muntanya. El dimecres 20 de març, al final d'etapa, serà l'estació d'esquí Vallter 2000, que torna a formar part del traçat de la prova catalana 20 anys després. Un dia més tard, el dijous 21 de març, l'etapa sortirà del Llanàs, al Camprodon, i acabarà a Portainer, al segon final d'alta muntanya. En Ambol, el Palau Sant Jordi de Barcelona acull avui les dues semifinals del Mundial. A un quart d'avui del vespre, La selecció espanyola buscarà la final davant a Eslovènia. L'altre finalista sortirà del Dinamarca-Croàcia, que començarà a dos quarts de deu de la nit. Més coses amb basca. Lliga l'EP-Hor a les 9 al Força Lleida visita la pista de l'OSCA, amb l'objectiu de consolidar la cinquena plaça. A la mateixa hora, el River Andorra rep l'ocèntum de la Can, buscant un triomf que li permeti seguir líder. Notícies en xarxa. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bona tarda, són les 6 i 5. Aquest vespre el jazz de Màriam Baraona Quintet arribarà a l'Ateneu de Sant Just. El concert s'amarca en el cicle de jazz que l'entitat va engegar el mes de desembre. i que ja ha programat dos recitals més per aquest any 2013. En Màriam Barahona és la veu del Quintet i l'acompanyen Roqui Alvero a la trompeta, Geronieto al piano, Pere Loeva al contrabaix i Pinyó Martí a la bateria. El concert serà a les 10 de la nit a la sala del 50 anari de la Taneu. L'entrada costarà 10 euros pels socis i 12 pels qui no ho són. Un cicle de jazz de la Taneu que va néixer el desembre amb l'actuació de Toni Solà. Quartet que va ser tot un èxit. La idea va sorgir d'un grup de persones a qui els agrada el jazz que volien recuperar les actuacions que es feien a Sant Just anys enrere com ara a Can Genestà o al Parador. I el grup vocal Zetxània de Cornellà actuarà aquest diumenge dins del cicle Espaià. L'Ateneu està format per una quinzena de persones, algunes d'elles s'enjustenques, i l'any que ve farà 20 anys que existeix. El grup vocal Zetxània fa música de tota mena, tot i que se centra en el gospel i el jazz. Els seus integrants cantaran amb l'acompanyament al piano de Daniel García, tot i que normalment ho fan amb Federico Masanti i sota la direcció d'Erwin Siraton. Des de la seva creació, el grup vocal Zetxania fa concerts arreu de Catalunya. Ara ho fan amb la iniciativa Espaià, que arribarà aquest diumenge de nou a l'Ateneu de Sant Just. Podeu comprar les entrades de forma anticipada a la secretaria de l'Ateneu per 8 euros per socis i 10 pels qui no ho són. I el concert serà diumenge a les 7 de la tarda a la sala del 50 d'anari. I acabem aquest butlletí parlant de literatura perquè sorgeix una nova iniciativa a Sant Jús que fusiona literatura i vins, una idea que han tingut des del Club d'Escriptura de la Taneu i que consisteix en vendre llibres amb degustacions de vins organitzades pel celler de Can Mata. Si tot va bé, el primer barral llibre serà el dia 2 de febrer. Es tracta d'acostar els llibres d'una col·lecció de narrativa catalana que es diu Sicuta, de l'Abreu. Edicions a les persones que assisteixen als tats que organitza el celler de Taneu. El primer dia del barral llibre L'editora de la breu edició, Esther Andorra, vindrà amb dos dels autors d'aquesta col·lecció que presentaran els seus llibres. La primera sessió està prevista que sigui el dia 2 de febrer o bé el dia 9. La setmana que ve concretarem tots els detalls d'aquesta sessió que es farà al Celler de Catmata. I de moment això és tot. Més informació a partir de la seta als 100 notícies edició vespre. Nits Electrònica ara és Bits. Bits, molt més que Nits Electrònica. Ara, divendres i dissabte, de 10 a 12 de la nit. Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil. Informatiucomarcal.com Bona tarda, estimats oients. Benvingut a la segona hora de la penya del Morro. Tot seguit. Bé, preneu molta atenció i escolteu això. Vols guanyar un sopar per a dues persones a la tasca dels ripenyos de Sant Just d'Esvern? A la penya del morro et convidem a participar al nostre sorteig del divendres 25 de gener. Avui. Només cal que ens truquis entre les 5 i les 7 de la tarda, donar les teves dades i esperar ser l'oportunat o afortunada que guanyi aquest meravellós sopar. Ai, quins nervis. 9-3-3, 7-2, 3-6, 6-1. Truca i guanya un sopar per a dues persones a la tasca dels Ripenyos, carretera reial número 24. La penya del morro. Ens agrada alimentar els nostres oients. Efectivament, Cristina, senyor Maníto, Eric, bona tarda als tres. Bona tarda. Bona tarda. Hem arribat ja al moment més desperat per molts oients d'aquesta setmana, concretament cinc oients, el Juanjo, la Laia, la Maria José, la Núria i el José. Bienvenida a toda la audiencia. Atenció, anem a fer el sorteig ara mateix. El Sergi diu, encara puc trucar o ja faig tard? Home, a veure, primer, ets col·laborador. Si ets col·laborador de Penyalmorro, no pots trucar, perquè és una norma. Però sí que poden trucar familiars i amics i tot plegat. Però si... 20 segons, si algú vol trucar, 20 segons. No més. Perquè ara aprofitarem per ensenyar els números de les persones que hi participen, anar muntant tot això dels sortets. Que la mà innocent serà vostè, senyor Benito. Bueno, la mà. Serà la mà. 9-3-7-2-3-6-6-1. No truca ningú? Escolta, no truca ningú. Anem al tema. Si de cas, com tenim cinc participants, Jordi, si et sembla, tenim aquí cinc papers, de l'1 al 5, els ensenyem a la càmera perquè tothom ho vegi. Eric, comprova que no són falsos, els papers, toca'ls. Començarem al 1, al 2, al 4, al 3 i al 5. Estan tots bé, Jordi. No parla tots a l'hora, que si no no s'entén res. Vinga, què dius, Eric? Que sí, que sí, que són tots verdes. Que són tots verdes. Vinga, comprovat pel notari del programa. Notari. El Sergi pregunta, hi haurà les boles calentes i les boles fredes com a sortes de la Champions? No, en principi no. Són primers de grup totes. A veure, anem al tema. Ah, ja ho tindríem. Senyor Benito, vostè serà la mà Té algun procediment a l'hora de fer-ho o agafar-ho o no? Què he dit? De les boles calientes? Això no ho he entès. No, perquè el sorte de Champions, ja els del primer grup i els del segon grup, m'explico? Llavors uns no es poden enfrontar contra els altres. És un mecanisme de la UEFA, perquè ha donat una mica d'alegria a la competició. Bé, atenció perquè... Ja ho tenim, Jordi. Ja ho tenim, ja ho tenim, ja ho tenim. Ho tirarem aquí damunt de la taula, si de cas, i que el senyor Benito que agafi un, no? Tira-li com si fos Sandro Rey tirant les pedres màgiques a sobre, al costat del micròfon, al costat del micròfon del senyor Benito, aixeca't, a veure. Sí, a veure, no s'ha de fàcil. Diu que ho fem a l'aire, sí, ja ho tira. Atenció, perquè ja s'han tirat, un moment, perdó, un moment, no t'hagui re, no t'hagui re. No t'hagui re, no t'hagui re. Un moment, perquè és que a més estan posades com si vostè anés a llegir el futur. Sí, sí, és que ho anava a llegir, eh? Sí, atenció, perquè la gent que ho veja a la webcam podrà veure que hi ha els paperets a sobre. Per qui n'és de canta, va? Bueno, yo veo que en un futuro... No, no, no, no. La cosa se te va aclarar. A veure, digue'm. No li demano que em llegissis el futuro de la tirada que ha fet la Cristina, sinó li demano que d'aquestes 5 escolleixi un que serà el guanyador i s'emportarà un parell, un sopar per dues persones a la tasca del rifenyo. Senyor Benito. Vinga, va. Ai, se m'ha quedat donar la mà. L'agafo, l'agafo, l'agafo. Què havien posat pega amb els papers? Què serà? Va, obri ja, que m'estic posant nerviós. El número! Quin número, quin número? El número serà... No seran... El 5 no és. No és el 5, eh? Perdona, el Jorge... El 4, tampoc. La Núria Valdric, tampoc. Quin és? Quin altre, quin altre? El 1, tampoc. El Juanjo. Per tant, la cosa està entre la Laia o la Maria José... El 3 no, serà el número 2. Oh, la Laia! Laia Guillemet. Felicitat, la Laia Guillemet. Dos, dos, dos. Enhorabona. Ho ensenyo a càmera. Un moment, que el notari ho comprovi, sisplau. Eric, comprova que és el número dos, que això ho fan a la ONFE i m'agrada molt. Per tant, Laia Guillemet, moltíssimes, moltíssimes felicitats perquè t'ha tocat aquest sopar per a dues persones a la tasca dels rifenyos. Ara, tot seguit, ho pensem al Facebook perquè la Laia, que ja ens posem en contacte amb ella, I explicarem que ha sigut la guanyadora. Gràcies, molt bé. Clar, tot això gràcies també a la tasca dels Rifenyos, situat a la carretera Reial número 24, al costat del carrer Bona Vista. Un bon lloc, si voleu anar a sopar. Em fa il·lusió anar-hi, eh? És una tasca que, si vols quedar bé, jo te la recomano. La tasca dels Rifenyos. Respecte a la tirada, li haig de dir a la Cristina que se li presenta un molt bon any, eh? Ah, sí? Tindrà, trobarà, trobarà una cosa especial. Home, s'havien col·locat, no? Un primer més a prop de vostè i els altres així de dos en dos, no? Feia una constel·lació que això dona que pensar, eh? Dóna que pensar. En fi, gràcies. Què signa és vostè? Escurpir. Vale, anava per aquí la cosa, eh? Sí, anava per aquí. Agraïm tota la gent que ha participat, eh? El José, a la Núria, a la Maria José i al Joan Jo. No ha pogut ser, però al pròxim sortets, perquè farem un altre. Que segueixin participant. Com és jo? Sí, que... Gràcies per participar. Sigue intentant-lo, no? Que el Sergi diu al xat, home, diu, però si li toca sempre a l'Aleia Guillemet. És veritat, perquè ja va participar l'any passat en un que vam fer a l'Ateneu de Sant Just d'un sopar per dues persones i també li va tocar. O sigui que, enhorabona. Quina sort, no que té. I tant, i tant. La penya del morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio d'Esvern. Bé, atenció, perquè... Molt bona visita. Sí, home, d'això del rei León. Ah, és del rei León, ja el deia jo. El començament de tot. No, Eric? Sí, i tant. Entrem en l'agenda juvenil del cap de setmana i avui amb una activitat, Eric, que ens portes molt misteriosa. Perquè aquest cap de setmana a Centelles, bonica població, anant cap a Vic, hi ha el cau de les bruixes. Eric, què és això del cau de les bruixes? Doncs sí, primer de tot dir que va molt orientat en el món de les bruixes, les fades i tot així, no ho sé, tot un món màgic. Quina por, no? Doncs no, és bonic. Les bruixes, molt de por. Bé... Moltíssimes activitats que faran fins a diumenge, per exemple, demà fan un mercat màgic, una excursió de fades, un vall de les fades també, cercaviles de les bruixes i tot això. També cal destacar que demà hi ha un concurs de disfreses a la plaça central de la pista central de Sant Ellia. Que és la plaça d'Ajuntament, no? Perquè, clar, totes les places centrals de tots els pobles... És la plaça d'Ajuntament. Fan un concurs de disfresses. De bruixes. Ah, mira, un concurs de disfresses de bruixes. Ah, amb escombra. Jo conec alguna, que no cal que disfressi gaire. No, ja. Més d'una, eh? Més d'una. No farem la nòmina ara. No, no, no. I després d'aquest concurs de disfresses, a la mateixa plaça es fa el sopar. de les bruixes. Molt bé. El poble aquest el va dibuixar a l'ERG? Ah, sí? Aquell del Tintín, sí. Però a un capítol de Tintín? Sí, bueno, sortia a diversos, allò que deia, rayos i centelles. Ah, ja. Capitaja. Una mica pillat, una mica pillat, eh? Ai, com m'agrada quan m'afogueteix. És que m'encanta. No està a l'alt nivell de la penya del morro. I, Érica, alguna cosa més sobre aquesta festa de les bruixes? Doncs sí, això ja va començar dimarts, aquest dimarts, però acaba aquest diumenge i sempre diuen que les millors coses es troben al final. Com hem dit, això es fa a Centelles i per consultar els horaris i les activitats que es faran a centelles.cat. Què? Hi ha aquel arre? No, crec que no. No? Una reunió de bruixes dins d'aquel arre. Ah, bueno, ho siguem així. És com un gent tònic sense ginebra, eh? No li digui aquestes coses a l'Eric. A l'Eric pensi que s'està... Bueno, ja s'ha acabat de formar com a persona, però encara... Vosaltres és una mala influència. Vosaltres és una mala influència. Voleu tindre mansons aquesta nit. Si voleu merinformació, centelles.cat. Eric, moltíssimes gràcies a vosaltres. Una setmana més i ens tornem a retrobar divendres que ve. Que vagi bé, Eric. Adeu. A la tarda. no és el mateix el cau de les bruixes com que cau entre bruixes 6 i 18 de la tarda la penya del morro a continuació el senyor Benito empès per una necessitat inimaginable de realitzar els propòsits d'Eli Capdevila avui descobreix i ens descobreix que són els buixets de Matafaluga. Ja sabeu que l'Eli Capdevila cada setmana li llença un repte al senyor Benito, que la tindrem després, l'Eli, a l'antiagenda, com cada divendres per acabar el programa, sobre el que no hem de fer aquest cap de setmana. I el divendres passat, senyor Benito, vostè va rebre l'encàrrec de l'Eli de buscar què són els buixets de Matafaluga. Bé, comencem pel començament de tot. Comencem pel començament. Em torna a agradar molt la música aquesta que ha entrat. De quina pel·li, eh? Quina, aquesta? Sí. Aquesta? Sí. El senyor Benito, en pes per la seva... Sí. Això és de El Caballero Oscuro, Dark Knight, una de les últimes pel·lícules de Christopher Nolan amb Batman. Carai, li agrada, eh? És que té un to heròic, eh? Heròic, allò... Ara, una cosa, però les sintonies de penya del morro són molt xules. Estan currades, eh? Estan currades. Al mes de febrer, d'aquí a unes setmanes, traurem un CD amb la sintonista de penya del morro. Ah, no estic... Sí, clar. No ens distraguem. Anem als buixets de Matafaluga. Què són? Jo, d'entrada, he de constatar que la prova era difícil, perquè els buixets de Matafaluga és una cosa nova, no existia. Existeix a partir de fa poc en la població d'ara no me'n recordo el nom, però, bueno... Cal desatrac? No, no, no. De l'altre, allò que va dir... Ah, una població. a una població que fa en la fila de l'oli que va comentar la... Ah, sí, home, la fila de l'oli de Berges, a les Borges, les Borges, no? Això, més o menys. Bé, tirem endavant. Llavors, clar, jo la investigació la tenia que fer aproximant-me per dos cantons. Primer pels buxets i després per la matafaluga. Comencem pels buixets. Què és un buixet? Un buixet? Bé, un buixet és un cilindre de fusta o altre material. Bàsicament ha de ser fusta, eh? En el qual s'hi enganxa un fil, un capell de fil, i amb això es fan les puntes de coixí. Ah, sí. Vostè ha sentit parlar de les puntes de coixí. I tant, i tant. Això és el buixet, no? Això és el buixet, eh? Ah, que bonic. Ara, per què serveixen? Per això, per fer puntes de coixí... I vostè es preguntarà, hi ha hagut buixets al llarg de la història? Segurament sí, no? Des de la prehistòria. Des de la prehistòria. I això està documentat per un treball de documentació que va fer el paleobuixista del Mau Boji, Esterlich, que va trobar que eren dos les... Els buixets aquests eren fets d'os o de fusta. Els de fusta no s'han trobat perquè la fusta ja saps que és material bioderogadable, etc. I es perden. Els d'os sí. Fa de mal fer, també. Fa de mal fer. Fer un punt de coixí amb ossos creant coses. Amb dins de nens petits. Ai, Jordi! Per això fa de mal fer. Bueno, perquè les randes fúnebres es feien amb els ossos aquests. Mira, senyor Benito, perdoni, però és que tenim una crítica a la seva secció i no porta ni un minut perquè el xat, el Sergi, et diu jo ja m'he perdut, senyor Benito. Aquesta secció és per savis. Que es retrobi, que es retrobi, perquè hi haurà trobada gegants aviat. Ah, sí? Sí. Bueno, estem en els buxets, aquest, ja ho veuràs. Llavors, això es va donar... Però, perdoni una cosa, els buxets exactament podrien ser aquells... És el palitroque aquell... De les puntaires. De les puntaires. Per visualitzar-ho una mica. Que fan cric, cric, cric, cric, cric, cric, cric, cric, cric, cric, cric, cric, cric, cric, cric, cric, cric, cric, cric, cric, cric, cric, cric, cric, cric, cric, cric, cric, cric, cric, cric, cric, cric, cric, cric, cric, cric, cric, cric, cric Llavors, el del Mago Boix i Estarlic va trobar en una vall on vivia la tribu dels Buixetans. Era una tribu on... Els Buixetans, que és com els laietans, no? Sí, sí. Anteriors, eh? Anteriors. Això és molt anteriors. I se'ls diu Buixetans perquè la vall on vivien eren unes fondalades on hi floria el buxos sempervirens. sempre virens sempre virens que sempre viu, no? sí senyor, sempre verd sempre viremne vostè quan vegi una paraula, una planta que es diu sempre virens vol dir que és perenne no és fulla caduca això és cert em mira i m'ho diu perquè com sap que no em crec moltes coses ja de les que diu som enjugadors del Paris Saint Germain perenne pervirens què més? I Panenca? No, aquest no era del Janssen. No, sí, era un jugador. És un jugador que va patentar el tipus de penal, el penalti de lo Panenca. Hi ha una revista que es diu Panenca. Sí, senyor, que està molt bé. Està molt bé. Hi he vist la portada, només. La portada, la portada. I ells, aquests buixetans, és a dir, que van a fer aquesta mena de peces? Diu, ara per què les feien? No sabien. No s'ha descobert una cadena perquè diuen, mira, això ho feien per això, per això... És un ritme social, no? Sí, ho feien per entretenir-se, per una manera de passar el temps. Clar, a la prehistòria, imagini's, hi havia temps per passar. El senyor Bonito se'n va per les branques, diuen aquí. No se'n va per les branques, se'n va pels boixins. Pels boixins. Bé, llavors això. Finalment, quan la humanitat va descobrir el fil, i passats uns quants segles, perquè ja li dic, eh, passava el temps, allà passa el temps que t'hi cagues, eh, tu entres a la prehistòria i dius, bueno, uf... I no venia d'aquí, doncs, bueno, van juntar els dos elements i a partir d'aquell moment van començar a fer les puntes de coixí. I què són les puntes de coixí? Les puntes de coixí són aquells encaixos coneguts també per Randes... que ornamenten les estovalles, els punys de les camises, els colls, etc. Les punyetes. Les punyetes? En castellà, no punyetes. I per aquí ve la frase... Vaja ser vostè a fer punyetes. Vostè ha vist alguna vegada alguna toga d'un... d'un... D'un jutge. D'un jutge. D'un doctorat, per exemple. Que porten aquella mena de rande. Això són rande. Això són les punyetes. I això, o sigui, només es fa amb puntes de coixí, no? I això es fa amb puntes de coixí. Que són els buixets, que ara... Ah, això ho diré. És l'instrument que necessites per fer-ho. I tot això es feia... Doncs molt bé, senyor Barito. Ai, no, no. Encara li queda el matafaluga, no? Esclar, queda la matafaluga. Encara queda la matafaluga. La matafaluga! Bé, els coixins aquells abans es feien amb esquenes d'esclau. S'agafa un esclau i se'l posava d'esquena i se li anaven clau amb les agulles i anava a fer la randa. Ai, no m'ho puc creure. Tiqui, tiqui, tiqui, tiqui, tiqui. Sí, bueno, era una cosa que dius... Com acupuntura? Sí, però llavors es feia les randes i l'esclau callava. A Catalunya no, a Catalunya no hi ha hagut esclaus. Bueno, sí, i vostè què es pensa? Sí? Sí, però això era l'època dels romans i antics, eh? Ah, val, val. Quan encara no ens dèiem catalans, eh? Ah, val, val, val. Érem romans i coses d'aquestes. Però, clar, el tema del servei i els escoles es va posar molt car i els van anar a treure i ens van posar els coixills. Hòstia, que és una tradició mil·lenària, aquesta, no? Més que mil·lenària, eh? Dos mil·lenària. O tres mil·lenària. Tril·l·l·l·l·l·l·l·l·l. Tril·l·l·l·l·l·l·l. Tril·l·l·l·l·l·l·l. Tril·l·l·l·l·l·l·l. Tril·l·l·l·l·l·l. Tril·l·l·l·l·l·l. Tril·l·l·l·l·l·l. Tril·l·l·l·l·l·l. Tril·l·l·l·l·l. Tril·l·l·l·l·l. Tril·l·l·l·l. Tril·l·l·l Vinga, endavant, no s'engresqui. Quan fan puntes al coixí, no s'hi troba cap fadrí. O sigui, que la tia que es perde el temps fent puntes de coixí, res, no rasca. No empotra. No rasca bola. Que és el que es porta ara. Així d'on ha sortit, deixa-la empotra. T'ha agradat, eh? l'informer perquè és un verb que utilitzen els joves d'avui en dia a Sant Just que és en lloc de dir m'agradaria fer-te un petó ara es diu t'empotreria a les parets de kanji per exemple uau Bueno, una altra dita El que se'n diu Buixet és un bonic bastonet Que rodolí Va ser un rodet pel fil fent de contrapès subtil Santa Úrsula és diada de puntes assenyalades Ah, què vol dir això? Que el dia de Santa Úrsula... El dia de Santa Úrsula deu ser la patrona de les puntaires. Ah, molt bé. A puntinsú, perquè Santa Úrsula està al caure. Molt bé, no? Molt bé, sí. Llavors ja hem passat al camí del buixet. Podem entendre que això del buixet serà una cosa amb aquesta forma. I llavors anem cap a la Mata Faluga. Què és la Mata Faluga? La Mata Faluga, atenció, perquè sembla un nom inventat per fer paròdia de la tradició catalana, però no. No, la Mata Faluga existeix. En castellano, mata la uga, o mata la uva, que és una espècie de planta de nís, de l'anís. D'aquí surt l'anís. Igual que el conoll. I això surt de l'anís. La matafaluga. I la relació? Els buixets de matafaluga deu ser una pasta amb gust de nís, de matafaluga. Deu ser això. Jo li diré que la Mata Faluga, abans fa temps, quan Espanya era pobra i d'allò, es feien uns cigarrets de Mata Faluga. Anaves a unes botigues, que es deien les botigues de plats i olles, i per una passatona et donaven un paquetet amb 10 cigarrets de Mata Faluga. Caramba, estic! I fumàs aquests cigarrets i agafes un col·logon que no vagi. Home, perquè és que fumar també aquest tipus d'herbes, perquè clar, són herbes, doncs també potser massa fort, no? Una mica de fortote. Fa de mal fumar. La matafaluga fa de mal fumar. Ara no hi dubti que hi tornarem. A la matafaluga o a la matafaluga? A la matafaluga, tal com s'està posant el preu del tabac. Sí. Tornarem a la Patafaluga. Ja comença a fer cigarrets de Farigola, per exemple. També, també. O cigarets d'altres tipus d'herbes. Però això ja fa molts anys. Ja és una altra cosa. Un altre camí. Alguna cosa més sobre... Alguna cosa més sobre els buixets de Patafaluga? Si és que no, ja està, eh? No cal. Ja està. Li ha agradat. Li ha agradat. M'agrada molt, senyor Benito. Creu que... Què? He d'ho comentar la cosa. Ja l'hi comentaré a fora. 6 i 29 de la tarda, continuem a la penya del morro. D'aquí uns moments parlem de la Riera, de com ha anat avui l'últim capítol i després l'antiagenda que avui l'Eli ha vingut en persona a la penya del morro. Tornem d'aquí uns moments al programa. Fins ara mateix. És molt... De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem. Nits d'electrònica ara és bits. Bits, molt més que nits d'electrònica. Ara, divendres i dissabte, de 10 a 12 de la nit. El Josep el va atropellar un cotxe quan tenia 38 anys. L'accident el va deixar tetraplègic. Em vaig tirar 18 mesos, un any i mig, a l'hospital i el meu pensament va ser, quan surtis d'aquí, què faràs? Te'n vas amb por, perquè aquest món no està fet per tu. Tu has de lluitar dia a dia. Sempre penses que tu mai et passarà. Pel dia que et passa, company, ja no hi ha marxa enrere. Sí, podem evitar-ho. Servei Català de Trànsit. Generalitat de Catalunya. Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com. Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mob. Informatiucomarcal.com En vas? On vas? Ets de vidre? Albert. Oh, potes i grons! Albert, vas! Cordons! I tu també! Ambàs de perfum, patapum, però tu de vidre ets, però no ets cap envàs. I si no ets envàs, tu on vas? Encara que siguis de vidre, si no ets envàs, Albert, no hi aniràs. Encara que vinguis de Murano, si no ets envàs, Albert, no hi aniràs. Si no ets un envàs. Pregunta on vas En vas o en vas.cat S'apara bé la nostra responsabilitat. Generalitat de Catalunya, amb el finançament d'Ecovidrio. Soc Agustina Ribes, soc del graner de Sant Lluís i envio una salutació a tots els oients de Sant Lluís i també a la penya del morro. disseny mobles. Per la penya del Morro o del Morro? A Ràdio d'Esvern pot potenciar el comerç local i és agrair-los aquesta feina. Hola, penya del Morro, sóc l'Alessandro. Quan voleu, jo estic aquí. Una salutació. Adéu. La penya del Morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio d'Esvern. 6 i 32 de la tarda, continuem en directe a la Penya del Morro, s'uneix a la taula octogonal de l'estudi número 1 de la ràdio, la Carme Verdoi. Carme, bona tarda. Hola, bona tarda. Hola, bona tarda. No t'immito, no t'immito. No t'immito, no t'immito. És un homenatge, un homenatge. Atenció, perquè avui a la Riera, amb l'excusa de fer un reportatge sobre el casino, en Nil demostra en Claudi, que és el Pere Arquilloé, i la Lídia, que és un personatge que no s'ha rendit en absolut. L'Enric s'adona de la jugada de la Cristina per estar a prop d'en Sergi i passar al contraatac. I la Mireia escolta les explicacions d'en Joan i la curiositat l'adurà a descobrir qui és la Lali. Si no seguiu la Riera, no us heu enterat de res. Per què? Qui és la Lali? Lali és la filla de l'Aurora, que és la mare de la Mireia. Mala l'àlcea, mala l'àlcea. o la Sonia i l'Ernest que han intentat parar una trampa en Víctor. Quina valoració feu? Vosaltres que sou experts de la Riera, el col·laborat dels migdies de Televisió de Catalunya. Està bé aquesta setmana. Sí, ha estat una mica més distret. S'ha intruït el tema aquest de la mare. Sí, està descobrint ja qui és. A més m'agrada que ho facin de ràpid, que no sigui allò... N'estem tres mesos, marejant-la per diu... La mare flaquer... Diguem que la mare de la família Flaquer no és l'autèntica mare, no? Biològica. Biològica de la filla, no? I la filla ja ho sap i fins i tot la setmana passada ens vam quedar en el punt que el seu germà, el Flaquer, el Joan Flaquer, la va portar a l'autèntica mare. Doncs el Joan va entrar a aquest bar i va parlar amb l'Aurora, de fet, no? Sí, un poquet. I sobretot amb la noia Lali. És la mare. Sí. No és la filla. La filla és la Lali. No. A veure, la mare és l'Aurora. La mare és l'Aurora. La mare és l'Aurora. No m'entero, perquè hi ha tants noms i la filla, la Lali, que no sé què. Què passa aquí? L'Aurora va tenir dues filles. Una... Què és la Mireia? Presumptament Presumptament també, eh? Ara molt ben vist Carme, molt ben vist Ens deixem portar per la innocència M'estàs explicant coses? No se'n vagi per les branques, per favor L'he tallat jo I després l'aurora aquesta d'una altra filla que es diu Lali. S'assemblen un ou amb una castanya, les dues germanes, eh? Per tant, som germanes. Per què? Deuen ser d'un altre home. Ara ho entenc, ara ho entenc tot. Deuria ser una mica més xurri, eh, el de la Lali. Deuria ser una mica més macarena. No, però perquè això és com s'ha educat, no? Perquè era l'educat en aquest context així. Ah, flaguer, flaguer. Això és com tu a Boston i jo a Califònia, una mica, no? Una és pija i l'altra és més rúbica. No són bessones, eh? Una a Sant Climent i l'altra a Mataró. No ho sé, eh, què vol que li digui de diferència. Persió catalana, no? Persió catalana, és clar. És com si aquí... una mullerusa i l'altra a verga. No, però és com si aquí és injust, es donés el cas que, per exemple, s'haguessin separat el Neixa i una hagués estat educada, no sé, al barri centre o al barri sud, per exemple, i l'altra a Canver. Un moment, no es van separar el Neixa aquestes germanes, eh? No, no, no. No confonguem l'audiència. Quan es van separar? No, però vull dir, o sigui, va néixer aquella noia i li van donar una altra família i al cap d'un temps, se suposa que a la mare li van dir que estava morta, doncs va tenir una altra filla. I el Joan... que m'agrada molt aquest personatge, i viu aquí al costat, ara. Ah, sí? On viu? La gent se'l troba pel... El Rubén? Ah, sí? No. Aquell actor que es va mirar tots... La gent se l'ha trobat al gimnàs d'un altre poble... De Sant Feliu? No, d'un altre poble. De Sant Joan Despí? Sí, i després pels carrers de Sant Feliu. Val, val, val. Es mou. Perquè aquest noi vivia pel centre de Barcelona fa un temps. No sé si viu, potser només com que treballa a TV3, no? Potser fent la sèrie, doncs ve al gimnàs o va a passejar-li al carrer. Això es grava allà al plató, imagina, que està al costat de TV3. Potser aprofita i després d'anar a la Riera a gravar capítols amb el gimnàs. És l'actor que s'ha vist tots els vídeos del Robert De Niro. Li agrada per això o no? No ho sé, sembla que se'ls hagi vist tots. Està bé. A mi m'agrada el Joan. Llavors ha conegut l'Ali aquesta... Ja no diré res. No diré res. Han flirtejat una mica. Perdó, aquí al chat pregunten si això és salsa rosa una mica. Una mica, eh? Ja, no haurien d'haver dit... Perdó, perdó. M'ho he inventat. Per què dius? Ho he dit per fer... Total, que flirteja amb l'Ali aquesta, no? Una mica, llavors la Lali, una cosa que és molt habitual. Tu imagina't, tu vas a un bar, no sé si algun cop ho has fet, però... Alguna vegada sí que t'ha un bar. Sí, alguna vegada jo. I has flitejat en una cambrera, en un bar de tarda, així... Sempre jo, sempre que vaig... Va, doncs t'ho imagina't que un dia hi vas, li dius on treballes, i l'endemà... Aquesta noia ve aquí a la ràdio. Si ve el matí perquè tu no hi ets, coincideix. Ojo, ja ha passat. Alguna vegada, jo a Google programa hi ha tot de noies i de nois també, que estan seduïts per la gent que fem el programa. Doncs ve a la ràdio i diu, escolta, mira, que vaig conèixer el Jordi, llavors aquí la gent reacciona amb naturalitat, diu, ah, doncs molt bé, i podria donar la casualitat que el teu germà treballés aquí. I li que va donant la nota, total que es coneix... Això què vol dir? Que es coneixen la Mireia i aquesta noia. I s'entenen molt bé des del segon. Seran nòvios, el Joan Flaquer? No, no, perquè el Joan no vol vol tornar a quedar amb ell. Bueno... Espera, espera, espera. Però seria incest? Això em pregunto jo. Seria incert? Perdona, seria incert. Moralment seria incert. Atenció, perquè anem a... Home, ara es pot embolicar amb la Mireia, de fet. Clar, sí, ara sí. Ara ja vinc a Anxes Castilla, aquí. Atenció, anem amb la seva pròpia germana de tota la vida, no? Que no ho és. Sí, sí, podria ser. Potser èticament no, no? Els guionistes són molt... No, no, no ho és. La bioètica. Els guionistes són molt, com es diu això, retorçats. Atenció, perquè anem a repassar l'última seqüència del dia d'avui. Va per aquí, eh? Això ho hem introduït tant. que se la veu a ella, que és la filla falsa, com si diguéssim. La falsa flaquer. La falsa flaquer caminant per Mataró, no? Sí, es reconeix fàcilment. I que arriba al bar. Ara ha arribat al bar i ara fa com mitja volta, dubte. Jo estic això explicant el que es veu perquè, com que va, ella mateixa, no hi ha una veu en nous que ho expliqui. I de moment es veu molt bonic, com continua. I llavors se'n va cap al bar. Ens imaginem que per conèixer una mica la seva tòntica mare, no? Però s'ha trobat algú. Bé, fa donar un record del teu nom. Mireia, és que crec que l'altre dia no t'ho vaig dir. Bé, de fet jo me'n recordo del teu nom perquè queda fatal, però vaig mirar el tu allò... És la seva germanestra. Jo també ho hauria fet. I què? Què fas per aquí? Suposo que no vens a donar-me cap missatge del teu germà. No, no, de fet venia a fer uns encàrrecs. Sí, sí, segur. Llàstima. Quin encàrrec? No, a veure la meva mare. No. Ens vam veure un altre dia, però... Ens vam veure un altre dia. I ara vaig dir com un germà no és la fia. Potser la cosa no va passar. Que lleig, no? Que una germana digui això. No seria la primera vegada que fa una cosa així, eh? L'altre dia vaig veure que no li feia gràcia que el Joan i jo xerressi. I no entenc per què. Home, no sé, pensa que en Joan és més gran que tu. Encara que no el conegui, ja se li veu a la cara, que no és un menjarat. I què? I què? Ai, quina propaganda que li fa. Jo conec gent que ella té 20 i ell té 37. Jo tampoc vull enganyar-me, saps? Tu el que has de fer, eh, és dir-li que no sigui covat i que em truqui. Que el vull veure. Toma! Molt bé, ho farem. Ho fa bé, aquesta noia, que et va fer així... Escolta, estic contenta d'haver trobat. Jo també. Et diria d'anar a fer un tomb, però he d'anar a la feina. Ojo, què passa tu? I una cosa, on és que fas de cambrera? A veure si s'empotraran elles. Vine. No és com Can Riera, però diferent. Porta't a compte, això ja es veu. És aquí. Bon dia. Al bar de ma mare. Hòstia. Mireia. Ella no ho sabia, no? Sí, sí, sí, estic bé. Segur, eh? No estàs bé. Ei, doncs jo me'n vaig, que si no ma mare em fot la bronca. Ens veiem un altre dia, o què? Són germanes, són germanes. S'acaba d'adonar que són germanes. Vols dir que aquí hi ha hagut una qüestió genètica que... Una atracció. I s'acaba el capítol, crèdits, i dilluns que ve més Riera. No, perquè el resum surt una escena del Joan i de la Mireia. A veure, escolta'm el resum. Si passa hores, li encanten les màquines curamitxelles. Peter Quillué en veu de set del matí, eh? No sé per què. Es troba sol, com que tu no m'hi fas cas. Quina veu que té, Peter Quillué, m'agrada molt a mi. I em mata moltes dures, eh? És molt bo. Preguntau els cambrers. Soc com una adolescent de 15 anys. És molt bo, però així llueu. Jo ja ens coneixíem, ja ens havíem vist abans. Ja, però és que no, no em va sortir de dir. És aquesta, no? Jo què sé. Em vas fer creure que era un rotllet teu i resulta que és ma germana, és que és molt fort, tio. Ets un imbècil, la veritat. Tranquilitzat, eh? i fins als pebrots a la teva moguda. Fes el trasposta molt frívola, trobo a dir, no? Tranquil·litja, ja estic fart de la teva moguda. Escolta, no és una trama de la riera, no? Se suposa que t'han robat la germana. M'agrada aquesta frase, a partir d'ara, quan alguna persona us posi de forma agressiva, o us faci una bronca, o el que sigui, dieu... No... Aparta't, no m'agrada la teva moguda. És la frase que es pot utilitzar a partir d'ara. Si us agrada, podeu utilitzar la frase de... T'empotraré a Canji. Carme, moltíssimes gràcies. Que vagi bé. 6 i 42 de la tarda. No sé si està l'Eli Capdevila preparada per aquí, si ja la veig. Tot seguit repassem el que no hem de fer aquest cap de setmana amb ella, que avui ha vingut en directe. En directe. Acomendem el Sergi, que diu, apa, me'n vaig, està al xat. Adéu, Sergi, que vagi bé. Gràcies per escoltar-nos i per comentar les coses, que ens agrada molt que ens acompanyeu a través de radiodesverb.com i el xat de la webcam, on ens podeu veure a nosaltres. I si voleu veure l'Eli, que mai ve, doncs avui és un bon dia per veure-la. Eli Capdevila, bona tarda. Molt bona tarda. Molt bona tarda. Bona tarda, Eli. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Com estan? Bé, molt bé. Em compraré unes sabates una mica grans? Sí? Per què? Una miqueta grans. No, perquè ja... Com estan vostès? No crideu, no crideu, no crideu. Oye venido con el falsichón, como el saxofón. Avui a la paella de mano parlem de... Bueno, és com un xines pallasó. Atenció, anem al tema... També també n'hi ha, no? Què intentava? No, no, no, què? Què intentava, el senyor Domene? Intentava fer de pallasso, però no m'ha sortit bé. Pallasso Macarra. No vull bromes, perquè estava pensant que estava quedant molt hi-hi-ha-ha. No pot ser, no? I després la gent diu que l'apanya del morro, de què va el programa? De què va? Escolta, és que és divendres a última hora, també, eh? Atenció, perquè hem de parlar... Ara, la festa és la xirinola que ens porta l'Elican Covila, que hi ha arreu del país aquest cap de setmana. Sí, atenció, perquè ja ha començat, ja fa dies, però hi ha gent que, des de l'agost, però al principi, és ja la temporada de calçots. Guai! Què vols dir des de l'agost? Jo sí, hi ha gent que des de l'agost... Però que són d'hivernacle. Perquè els congela. A la sirena, són de la sirena. Això vol dir que oficialment comencen els caps de setmana feliços per tu, no? Perquè tu vas de calçota en calçota. A tu te'n passen els calçots tant com odies els cupcakes? Igual, igual. M'agraden molt, m'agraden molt. jo a més a més sóc feliç perquè fins al mes de març ja és cada cap de setmana ja em toca salsa de calçot amunt salsa de calçot amunt, salsa de calçot avall m'agrada molt això, bueno sí, la romesco i m'agrada molt també perquè és una tradició com molt ancestral perdoni però no no li admeto la salsa de calçot no és el romesco com que no? és la salsa de calçot Paren les rotatives. El romesco és el romesco. Bueno. Sí, que no té res a veure. O sigui, tenen molt a veure. Ja ho dic, estic cansat d'explicar-ho. Hem fet un bon maridatge, però en principi no... No, però hi ha tres salses que la gent confon i els diu el romesco. El xató. Que és la salsa del xató, la salsa del calçot i el romesco. I les tres s'assemblen perquè la base és la mateixa, és la picada de ballana, però els enceps són diferents. A veure un moment, a veure un moment, a veure un moment. Cadascuna té una part diferent que la diferència de l'altra. Un el tomàquet escalivat, a l'altre la nyora, a l'altre la no sé què. Un moment, un moment. Policia del calçot. Identifiqui, senyor Benito. M'està dient que no és la salsa del calçot, el romesco. Tenim proves. Sí, senyor. No cal que faré així. Jo parlo jo que soc el policia dels calçots. Sí, senyor. Tenim proves que el romesco no és fals. Què fas, senyor Benito? Jo t'he fet un personatge. Jo també. No, home, no, però vostè és vostè mateix. El tenim més barat. No té ni idea de dramaturgia radiofònica. Anem al tema perquè aquest dia... Calli! L'hi documento, eh? L'hi documento. Anem al tema perquè aquest dia 27 de gener, correcte, hi ha la gran festa de la Calçutada a partir de les 10 del matí al centre de la ciutat. 350.000 persones s'esperen. jo crec que és una antigenda no hi aneu perquè és que no pensareu ni un calçot tu saps què són? jo crec que en cotxes des d'allà fins aquí ja passa Si sou de Barcelona, allò, àrea urbana... 350.000 persones, sabeu què és això? No ho sé, quants camps del Barça són, això? Són 3 camps del Barça plens a vessar. A vegades hi ha gent que jo, no vull dir res, però jo intueixo que s'inventen les xifres a l'atzar. No, no, fes números, fes números, perquè pensa... Què? Tres calçots per cap? Quants calçots han de fer aquesta gent? De la friolera d'un milió de calçots. Estem parlant d'un milió de calçots. Però, clar, els han de congelar. És que és l'única manera... Estem parlant de la friolera d'un milió de calçots que es consumiran si són tres per cap. A no ser que et portis el calçot de casa. No, penso que aquí... I això sempre i quan siguin 350.000 les persones que hi vagin, que jo, a veure... Hi ha dubtes, hi ha dubtes. Ja t'enfavilaràs, tu, l'alcalde de Vall. Jo crec que més aviat són 340.000, no tantes, eh? En fi, quines són les activitats que ens vols comentar? A mi m'agraden els concursos, ja ho saps. Ja feia dies que no parlava dels concursos llustrats del nostre territori. I aquí n'hi ha un que m'agrada molt perquè visualment és salvatge, que és el de menjar calçot. el rècord aquest de menjar calçot i a mi em sembla que és un... Frapa'ls. Algun dia morirà algú, eh? Si teniu algun vídeo i podeu veure a través del YouTube el tema dels calçots per minut, eh? I vinc a endrapar, pam, pam, pam... Una persona, quants calçots es pot menjar en un minut, més o menys? En aquest concurs, perquè jo ja et dic que... No sé, no està el rècord. Podríem buscar-ho, això, amb el rècord Guinness. Depèn de la llargada i l'amplada i el tamany del calçot. Home, suposo que deuen ser bastant estàndards. Deuen ser bastant estàndards. Però he vist aquests concursos, ja sabeu, aquests americans de menjar hamburgueses i perritos i això, i ja és bastant... És que, perdona, m'estranya que allò de Portes Extremos, que es pot trobar per la TVT... Mil maneres de morir! No hagin fet de manera calçot, mil una, menjant calçot. Mil maneres de morir. Jo crec que hauríem de fer-ho la versió aquí i ja començar a fer aquest tipus amb el calçot el primer capítol. Bé, senyor Benito, vostè està d'acord? Sí, sí, sí. Si no sap què li he preguntat, però què em respon? El pet que es fot després el vent d'aquell, deu ser... A veure, jo estic d'acord. Policia del calçot. Vostè està d'acord amb que tota calçotada i la beguda genuïna del calçot és el vi i el cava? Sí, això sí. Més el vi, jo sóc de vi, però bueno. Em porró, eh, em porró. Que per cert, deixeu-me comentar una cosa. Un cop preparats, els calçotges distribueixen damunt les graelles de manera que hi càpiguen el màxim possible sense que es toquin els uns amb els altres. Que no es poden tocar, eh? Ah, no? No es poden tocar. Perquè si no, què? Si no, queden pitjor. Queden pitjor. No diré que queden malament, queden pitjor. Jo he posat aquí unes instruccions, perquè normalment és aquest tema que us deia. M'agraden molt les calçotades perquè són molt ancestrals. Els homes s'encarreguen del foc, que normalment sempre cuinen, tradicionalment, els homes fan el foc. I les dones... Van parlar. I això és estupendo. Llavors m'agrada molt el tema de la calçotada per això. I he posat unes instruccions perquè els homes ja aneu fent bé amb això de la calçotada. Però sou més de calçotada, restaurant? No, no, no. Manual, manual. Tot això ho podeu trobar al blog de l'Eli, que fantàsticament cada setmana penja tot el que parlem aquí. A vegades se n'escapa alguns detalls, per això està el blog on podreu trobar més a fons aquestes històries. Ara sent flama, això. Busqui redoltes per la setmana que ve amb la flama ben viva. Flama, eh? No brata. Flama, eh? Durant l'operació de cocció cal retirar les graelles del foc un parell o tres de vegades per procedir a girar els calçots un en un, que això també és important, perquè hi ha gent que diu, ai, és que només fes-me una banda, però si fes una banda, malament. Tens aquelles graelles que fan plas i les pots girar, també. Quan són cuits, és a dir, quan estan tous de la punta, que aquest és una... De la punta, la punta. No penso seguir-li el joc. Si s'ho va tot sol, no em va estar veient, ara. Diu que, i quan són totalment negres per la part de fora, continuaré sense seguir-li el joc, es guarden ben embolcallats en papers de diaris per mantenir l'escalfor. Aquí sí que li segueixeu el joc, si vols, perquè per mantenir l'escalfor, com més embolicat estigui la cosa... Millor, millor, millor. Ara sí, perquè s'han de menjar calents. Bé, ja està, aquí ja ho deixem aquí, perquè això és normal. Efectivament, si voleu anar-hi, aquest cap de setmana a Valls, al Centre Mundial del Calçot. És de la terra, és de Catalunya. Visca! I ara passem a una població... Què fa? Canto, canto, canto les peces del Cridens. M'agrada molt, m'agrada molt. Això m'agrada molt. És que vostè és el que fa el programa, cantar. Atenció, perquè aquest cap de setmana hi ha la fira i la festa de Sant Paul. a Sant Pol de Mar. Si hi voleu anar, no sé quina és la seva especialitat. Jo amb el tema de Sant Pol, bàsicament és perquè hi ha la trobada de gegants. Ah, home, senyor Benito. Exacte. La setmana passada van fer festa. Avui és Sant Pau i Sant Joaquim, no? Sant Joaquim? No, Sant Pau i Sant Pen. Ho pot buscar? Sant Pau segur. Avui és Sant Pau, que és el patró de la publicitat. Ah. Ah, sí? Sí, senyora. Ostres, felicitats els publicistes. Anys enrere els publicitaris fèiem festa, el dia 25. Ah, ah, ah. Festa de la Gremi. Doncs jo l'he triat, de fet, perquè, bueno, hi ha la trobada a Sant... A Sant Pol. A Sant Pol. A quina hora? I a més a més... Oh, oh, oh, oh. I a més a més, i a més a més m'agrada molt perquè els gegants són en Ben Hassar, i la Mercè de la Murtra. Què dius? Perdoni que talli, però és que és un matrimoni, no sé si per conveniència, però un és catòlic o cristià i l'altre és moro. Aquí hi ha rotllo. Aquí hi ha rotllo, que està passant la més llista del poble. De l'època de quan aquí hi ha moros en la costa. Llavors, a mi m'agrada molt perquè, de fet, el tradicional d'aquí és que junts... ballen el ball de l'almorratxa. Epa! El ball de l'almorratxa. I jo he pensat que... No confondre amb el ball de l'almorrana, que és una dolència. És una dolència que no pots entrar i tal. I ballar... Però també fa ballar una mica, depèn de com. Sí, sí, sí. La qüestió és que jo havia pensat, senyor Benito, ja sap que... Ja sap que a mi m'agrada posar-li deures. Posi't deures. Ah, moment, moment. És el repte del senyor Benito. És el repte, és el repte. El repte del senyor Benito. Perquè jo aquí... Avui la Cristina jutjarà si he superat el repte de la setmana passada. Molt bé, molt bé, molt bé. O de ser com a jutge... Aquí tothom va jutjant, és mai innocent. Sí, una mica de tot. A ser la penya del morro casco fa el que li dóna la gana. I és això, no? Això al Jordi Basté no li passa. Això al Jordi Basté no li passa al matí. La penya del morro, cada una se le sale el porro. Para, para. Para el programa, para el programa. No, no, pareu un moment al programa. Senyor Benito, mirin amb els ulls quan parlo. Venim. digui'm Jordi no, no, no, no, no es posi tendra no, no, no escolti, a mi quan em diu que li miri els ulls ja s'ho va li parlo molt sincerament o sigui, això no pot ser a Catalunya Ràdio no passen aquestes coses jo no m'imagino a Manel Fuentes que li va redactora no li fan aquestes coses però per això no guanyen ondes i nosaltres sí ja veurà, veurà aquest any alguna cosa això, que m'agradaria saber ben bé això del ball de l'almorratxa per on va Perquè és una llegenda medieval i tot plegat, però jo no hi he entrat, diguem-ne, investigar. Hem de buscar el ball de l'almorratxa. El ball de l'almorratxa. Bé, doncs ja ho buscarem. Com s'escriu, això? Cal com sona, almorratxa. Bé, senyor Benito, no tenim més temps, o sigui que ho hauríem de deixar aquí. Però sí, amb una última recomanació sobre centelles i el que ens ha comentat també una mica l'Eric Pomar fa una estona, ho ampliem amb el Cau de Bruixes i el Mercat Màgic, que serà aquest cap de setmana l'acte central. El Cau de Bruixes és una cingladura que va començar fa 16 anys a partir de la tradició oral que diu que tota dona nascuda a centelles... és bruixa. Cuidao, que és muy fuerte la tradición oral, eh? Sí, sí, no ho sabem, no ho han comprovat, però bueno, diuen això, que totes les dones de Centella, doncs, són bruixes. El cert, doncs, serà la manera de fer-ho, això. Tenés una i a veure què passa. El cert és que a l'edat mitjana, a la zona, hi va haver més d'un episodi de caça de bruixes i 15 dies abans del carnaval oficial, o una setmana, com a... bueno, més o menys, es fa això que podeu anar a veure aquest cap de setmana amb un mercat màgic. Sí, fan fira, llegeixen tarot, el normal del que vendria a ser una fira esotèrica. I hi ha gegants? Els gegants estan tots allà a Sant Polo. Senyor Benito, quedem al programa el millor i el pitjor d'avui. Cristina, què ha sigut per tu? Doncs el millor que ha vingut l'Elisenda. I el pitjor és que el senyor Benito no ha marxat. No, les curiositats del cinema, Jordi. Perquè no hem pogut ni fer ni la meitat gairebé. Els deixem per la setmana que ve. I un apunt, que el senyor Benito per mi sí que ha superat avui el repte que li va ficar l'Eli la setmana passada. Té el cafè pagat. Bé, doncs gràcies a tothom per fer possible la penya del morro, la Carme Verdoi a l'actualitat Sant Justenca, avui amb l'ajuda de la Cristina Vargas, a més a més també amb el Jordi Roca i el cinema, l'Eric Pomar a l'agenda juvenil, el senyor Benito a les coses, amb els reptes de l'Eli Capdevila, que avui ho ha descobert, que eren els buixets de la mata faluga, i ara al final, Eli, gràcies per venir avui al programa en directe a l'estudi número 1 de la ràdio, l'antiagenda i tot això amb la col·laboració més que especial de la Cristina Vargas. Adéu, que vagi bé. Ens retrobem dilluns a partir de les 5 del veig. Transmetrem ara amb les notícies de la set a Ràdio Desverbs. Fins ara. Ràdio Desverbs 98.1 Ràdio Desverbs 98.1 Fins demà! Fins demà! Fins demà! Bona nit. Fins demà! Everything's all right And I won't have Fins demà! Bona tarda, són les 7 del vespre. Comencem una nova edició dels Sant Just Notícies d'avui divendres 25 de janè. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Sant Just Notícies, edició vespre. La Creu Roja d'Espluga Sant Just organitza un curs de primers auxilis. Començarà el 18 de febrer i durarà un mes just. És un curs de socorrisme que explicarà com actuar en cas d'emergència o accident. L'únic requisit per assistir-hi és ser major de 16 anys. Les inscripcions ja són obertes. Amb aquesta notícia obrim la informació d'avui, però tenim altres qüestions destacades que repassem tot seguit en titulars. L'escola d'escriptura de l'Ateneu i el celler de Can Mata estrenaran la setmana que ve al Barra Llibre. És una activitat que uneix vins i literatura, és a dir, que es vendran llibres a versos especials amb les presentacions dels seus autors incloses en degustacions de vi. Música a l'Ateneu aquest cap de setmana.