#198 - Sant Just: Independència, ple, “Controles?” i cultura

ha explicat que, malgrat tot, no li van fer mal. L'Ajuntament també ha demanat als Mossos més vigilància, ja que, en aquest cas, és el segon assalt al poble en un mes. Previsió del temps, Jordi Miralles. Bona tarda. Hola, bona tarda. Situació meteorològica marcada per l'anticiclo i això significa que aquest dimecres lluirà el sol a tot Catalunya. Aquesta tarda encara amb restes de núvols poc importants cap al nord, però demà farà sol i les temperatures pujaran màximes que se situaran al centre del dia entre els 15 i els 20 graus a bona part de Catalunya. Tindrem una mica més de boira a primeres hores al matí. El Pla de Lleida, però, marxarà abans de migdia. Els vents seran fluixos del sector del sud, però a última hora bufarà una mica de tramuntana per damunt del Cap de Creus. No hi haurà canvis dijous i divendres, tot i que baixarà una mica la temperatura diurna i al cap de setmana el temps canvia amb una irrupció d'aire fred amb ets del nord i amb nevades al Pirineu. Bona tarda, us parla David Amador. El jugador del Barça de futbol, Salah Fernandau, no jugarà aquest divendres al Palau Blaugrana davant el Santiago Futsal. L'hispano-brasile té una lesió muscular a la cama esquerra. El Club Blaugrana ha informat que la seva evolució marcarà la disponibilitat per als pròxims compromisos. D'altra banda, la nedadora Andrea Fuentes, fins ara capitana de l'equip espanyol de natació sincronitzada, ha anunciat la seva retirada de la competició. L'esportista de Tarragona, molt emocionada, ha negat que haudeixi per les lesions. I sempre puse a l'equip portilante de mi salut. No me acobarda el dolor y por ello he esperado a curarme para dejar el deporte. Lo dejo porque creo que es el momento de hacer un cambio en mi vida. La sincro ya no me mueve desde dentro y ahora mis motivaciones empiezan a estar fuera del agua. Fuentes es retira després d'haver sumat quatre medalles olímpiques i no competirà al Mundial de Natació de Barcelona d'aquest estiu. En futbol, el Real Madrid i el Barça s'enfronten a les 9 de la nit al Santiago Bernabeu a l'anada de semifinals de la Copa del Rei. L'Espanyol ha destituït l'entrenador del filial Raül Longhi. I encara en futbol, la selecció catalana Mater i el Llagostera disputen un amistós al Cardassan Cugat a partit de dos quarts de buit. del vespre al partit serveix de preparació per a l'amistosi internacional del 27 de febrer contra Irlanda a Dublín. Notícies en xarxa Ràdio Tosfer 98.1 Ràdio Tosfer en directe amb atendis de Sant Just d'Esvern el 98.1 de la FM i a tot el món a través de ràdio d'Esvern.com comença un programa amb molta penya i molt de morro la penya del morro Molt bona tarda, Sant Just. Com esteu? Benvinguts al programa de les tardes de Ràdio d'Esvern. Us parla i us saluda Jordi Domena. Què tal? Com va tot? Hola. Avui una gent molt maca que ens ha vingut a veure, Carme Verdoy. Bona tarda. Bona tarda. Dona vingut avui la gent a veure'ns. De Cornellà. De Cornellà, ben a la vora, eh? Queda a casa el Baix Llobregat. A més a més, també avui al programa, a part de parlar de les notícies de Sant Just, com cada tarda en començar, tindrem l'espai de carretera reial amb el Pau Marcos, el Martí Ramírez, l'Anna Rovira i l'Aranja Sánchez per parlar del que passa a Sant Feliu i a Esplúvegues de Llobregat, als suburbis de Barcelona. A més a més, també tindrem avui al programa la... Atenció! Perquè m'acaben de... És que m'acaben de passar una nota, saps això? Teletipos. O sigui, m'acaben de passar una nota que diu... Ok, avui l'entrevista de l'exposició controles? Aquest programa és un programa que està viu, està viu, està viu el programa, evidentment, i per tant parlarem amb la Laura Vega, que és la comissària de l'exposició, que avui s'inaugura, bueno, s'inaugura dos dies i ja està, ahir i avui al casal de joves de Sant Just d'Esvern i que parla sobre les drogues. Això serà a la segona hora del programa i a més a més també tindrem la Núria Salvador a l'espai. Digue-li com vulguis, que com sempre no sé el que ens portarà. O sigui que ja és el que veurem. I tot això amb la col·laboració més que especial de la Cristina Vargas. Cristina, bona tarda. Bona tarda. Hola, bona tarda. Sabies, Jordi, que hi ha estudis que asseguren que les persones que més amics tenen a Facebook són més narcisistes i més impeliços que la resta? Ah, sí? Doncs Leo Messi té 41 milions d'amics. La penya del morro, un programa amb més morro que penya. O era més penya que morro. Comencem les notícies de Sant Just. Va! Sí, para, para, no, para. Para, és que una monta de temps, una monta de temps. Tu t'has fixat? O sigui, això és molt de... Escoltes aquest so o no? És un so de maus, que jo a vegades ho escolto. Encara és actual, aquest no evolucionat. No és com el del mòdem. No, perquè mira, no trec cables i el puc fer pròxim. Però segueix fent... Saps? És com quan no entra. A vegades jo hi ha programes que els escolto, eh? Que ho fan. Sí. Que diu, que tira sintonia. A veure si ho escolteu quan tira sintonia. Vinga, va, comencem parlant dels diàlegs per la independència. Sant Just d'Esvern. Parem tots drets. No? Pel país. Ara jo, perquè el llibre d'Elenda és d'Hispània i Albert Pont, el seu autor, seran protagonistes del nou diàleg per la independència de Sant Just. Cristina, no em mis així, perquè tu veig que no coneixes Albert Pont o no l'has escoltat mai. No, és que no és Albert Pont. Ah, no és Albert Pont, aquest? A veure, Jordi. Qui és Albert Pont? Estàs parlant de la Ver Sánchez Pinyol. Ai, m'he equivocat. Tu no coneixes. No, no, sóc jo qui no et conec. Entorno al de l'enda est hispània mea culpa. No, és Victus. És veritat, és Victus. He confós moltes coses. Per què em passa sempre amb els diàlegs de la independència? A més no va venir pels diàlegs de Ver Sánchez Pinyol. Va venir el novembre literari. Ja ho sé, ja ho sé. Però dic que sempre em passa amb els diàlegs de la independència que em vaig confondre amb el Martí Anglada i amb Josep Anglada. Sanitat per tothom, menys per Mohamed, eh? Em vaig confondre amb el corresponsal de TV3, el corresponsal de Berlín. En fi, doncs, borrem el que hem dit. No pot ser, perquè estem en directe. Per tant, el llibre de l'Ende Est-Hispania i Albert Font, aquí ric perquè vull jo, el seu autor seran protagonistes del nou diàleg per la independència de Sant Just. Demà, Pont, parlarà a l'Ateneu sobre la relació entre Catalunya i Espanya i sobre què passaria amb Catalunya dins de la Unió Europea si s'independitza. Eh, Carme? Sí, de l'Endesa Espanya el que vol és legitimar la independència de Catalunya des d'un punt de vista polític, jurídic i històric. I destacant la importància de mantenir les relacions amb Espanya. Considera que cal reconstruir-les. És aquell home del cercle d'economia català. Sí, el vicepresident del cercle català de negocis. Ara m'ha venut a tocar. De fet, ell considera que des del cercle català de negocis, per exemple, donen suport a la independència sempre que sigui viable per la societat catalana. I un altre dels motius... Reconeix, però, que hi ha part del sector empresarial, per exemple, que no ho veu clar... i que, tot i això, la idea d'independència no és l'utopia que podia semblar 10 anys enrere. A banda d'explicar com canviaran les relacions entre Catalunya i Espanya, l'endemà de la proclamació de la independència de l'Independència Espanya també tracta la relació de Catalunya amb la Unió Europea i amb la resta del món perquè hi ha veus que asseguren que Catalunya es quedarà esclosa de la Unió Europea, si s'independitza. Sí, s'independitza. Però no és tan fàcil, això. No, no, no. És molt fàcil de dir, no va bé bé. Albert Pont, que és un noi que parla molt eloquentment i que diu les coses molt clares i de forma molt didàctica. Molt interessant. Digne convidat de Singulars, de Jaume Barberà, que no sé si ha passat ja o no, però està en cartera, perquè... és un del prototip de perfil de Singulars. En fi, demà a l'Ateneu de Sant Just d'Esbert. A les 8. Carme, saps a quina sala serà? No encara. I quant dura? No ho sé, això. Suposo que deu haver una horeta. Jo tinc informació de l'última hora. I què? No, no. A la sala cinquantenari, tampoc? A la sala cinquantenari de l'Ateneu de Sant Just. A la sala cinquantenari, tot i que no ho sabies. A la sala cinquantenari de l'Ateneu. S'havia dit primer que era la cinquantenari, i no ho sabem. No ho sé, jo t'he preguntat a tu fa un moment i m'has dit que no ho sabies i jo t'informo que serà la sala cinquantena. Gràcies. Bé, canviem de tema, ja veieu que ens hem posat una mica més ampulosos, de gala, perquè, atenció, demà hi ha ple municipal a l'Ajuntament de Sant Jus d'Esvern. Sí, mira com desfilant tots els regidors i regidores al ritme del vals, entrant a la sala de plens, l'alcalde... Com es diu allò, el septre aquell de Totocar, no?, que tenen... Anem al tema perquè es debatrà el Pla General Metropolita a Can Ginestar i el Passeig Sagrera. A més a més, Convergència presenta tres mocions que tenen a veure amb l'IBI, amb l'afectació del dèficit de l'estat a Catalunya i amb el dret a decidir. Terme es presenta mogut, aquest ple. Sí, potser sí. No ho sé, eh? Ho has dit tu molt alegrament, però ho sé per les emocions. Jo t'he preguntat, jo t'he preguntat. Ho has donat una mica per fet. Bé, en tot cas, l'ordre del dia compta... Perdona, és com l'exposició de Carles de Joves que es diu Controles, tothom ho fa, no passa res. T'agrada molt aquest títol. M'agrada molt i després parlarem amb la seva autora, clar, evidentment. Doncs l'ordre del dia compta amb 14 punts, incluent preqs i preguntes de reajudars i reajudars i del públic. I, com deies, per exemple, les emocions que presenta Siu... Una és per modificar l'ordenança fiscal que regula l'impost de béns immobles. N'hi ha una altra per reclamar a l'estat espanyol que no centrifugui el seu dèficit a Catalunya i una altra d'adesió a la declaració de sobirania i el dret a decidir de Catalunya, que suposo que en aquest punt sí que caldrà estar temps a veure què passa aquí a l'Ajuntament de Sant Just. L'acte és obert al públic, començarà a les 7, com sempre. Ahir serà a la sala de sessions del consistori. Se sap què és el que proposarà concretament Convergències sobre el dret a decidir i si s'aprovarà o no, no ho sabem això, no? Amb això no ho podem saber, el que passa és que el que ells presenten és una adhesió, és a dir, no donar suport sinó adhesió, per tant, va més enllà que una moció de suport. i jo m'imagino que el vot de Convergència i Unió, el vot d'Esquerra, d'Ajuntament Sant Just serà favorable, la iniciativa pot ser favorable, no sé què passarà. També depèn de vegades el sí o l'abstenció, en qualsevol dels casos, encara que un grup potser hi estigui a favor, si considera que hi ha alguna part del text o aquestes coses també es fa el matí, o al revés, que algun cop ha passat, Sí, recordo malament el novembre o el desembre que una moció que va a presentació que anava en alguna línia de defensa qüestions de Catalunya es va matisar perquè pogués entrar-hi PSC, no sé què passarà. Clar, la política és negociar. Volem a veure si ho negocien bé o no i a veure què és el que passa demà, efectivament, a partir de les setze al ple de l'Ajuntament de Sant Just. I ara parlem de l'exposició sobre drogues que hi ha al Casal de Joves de Sant Just. Com t'agrada, Jordi? Ah, no, perdona... A mi l'exposició no l'he vista, eh? Però té molt bona pinta perquè ahir parlàvem amb el Sergi que hi ha molts iPads i que hi ha molta tecnologia interactiva i a mi això que vols dir a mi m'atrau. Atenció perquè com dèiem avui sobre el públic l'exposició controles? Tothom ho fa? No passa res? Això no és el subtítol. És una mostra itinerana interactiva que vol prevenir el consum de drogues i informar sobre els riscos que comporta consumir-ne. Es pot veure al Casal de Joves fins al dia 18 de febrer. I ahir va venir el senyor Josep Oliva i Santiberi, que és diputat delegat d'Igualtat, Ciutadania i Benestar Social de la Diputació de Barcelona. S'adreça a l'exposició a adolescents, a joves, a pares i mares per proporcionar-los informació sobre drogues i treballar els factors de protecció per prevenir-ne el consum. I es divideix en tres espais on els assistents, com deies, hauran d'interactuar amb la mostra a través d'iPads, no? Tabletes. Exacte, tauletes. De xocolata. La mostra planteja unes preguntes que volen fer reflexionar la gent que hi vagi. D'entrada, doncs, el títol ja ho pregunta, no? Ja fa aquesta interrogació. Controles? Tothom ho fa? No passa res? I bé, doncs l'exposició s'obre al públic avui, ahir es va inaugurar ahir, com també bé has dit, i es pot visitar de dimarts a divendres de 9 del matí a dos quarts de 3 i de dilluns a dissabte de dos quarts de 4 fins a les 7. Doncs Carme, moltíssimes gràcies per sempre amb la teva informació. Bé, a Sant Just, que a més a més també ja sabeu que podeu veure i consultar ara mateix a la web de radiodesvert.com i a partir de les 7 al Sant Just Notícias edició Vespre. Carme, bona tarda, gràcies. Adéu, adéu. I tot seguit a la Penya del Morro, Cristina, com cada dimecres tindrem al Pau, a l'Anna, al Martí i a l'Aranxa per parlar del que passa als suburbis, a l'extraradi, al més enllà de Sant Just, és a dir, a Esplugues i Sant Feliu. I després, activitats de cara a aquests propers dies a Barcelona. Tornem d'aquí uns moments a la Penya del Morro. Veus de la parròquia. Tots els dimecres a dos quarts de vuit del vespre i els dissabtes a dos quarts d'onze del matí. Veus de la parròquia compartirà en tots vosaltres un alè d'esperança, espiritualitat, una mirada a l'Evangeli, notícies i activitats d'Església, compromís del laicat en l'Església i la societat. Recordeu, tots els dimecres a dos quarts de vuit del vespre i els dissabtes a dos quarts d'onze del matí. 60 i més Cada dimecres a les 8 del vespre aquesta sintonia dona entrada a l'audició per la gent gran 60 i més Consells, amanitats, pensaments, curiositats, música, poesia... Tots els temes que poden interessar els oients de 60 i més Recordeu els dimecres a les 8 del vespre en el 98.1 Ràdio d'Esvern. L'audició per a la gent gran. 60 i més. Carave, un programa per a arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense etiquetes ni dates de caducitat. Soc Agustina Ribas, soc del graner de Sant Lluís i envio una salutació a tots els oients de Sant Lluís i també a la penya del Morro. Disseny nobles per la penya del Morro o del Morro? De Ràdio d'Esvern per potenciar el comerç local i és agrair-los aquesta feina. Hola, Peña del Morro, sóc l'Alessandro. Quan voleu, jo estic aquí. Una salutació. Adeu. La Peña del Morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio d'Esvern. Adeu. Molt bé, moltes gràcies. Fingui vint de la tarda. Continuem en directe a Ràdio d'Esvern i tot seguit un espai que no sabria jo com definir-lo. Carreteres Rajau! Efectivament, cada setmana repassem el que passa als Suburbis, a l'Extraradi, al més enllà de Sant Just d'Esvern, a l'espai Carretera Reial, i ho fem amb Martí Ramírez. Bona tarda. Bona tarda. Oi! Puc dir una cosa? Eh... Sí, què passa? Cada dia els teus gals són millors, Jordi. T'ho havia de dir. Perdó, perdó. Que els meus gals són millors? Els teus gals. Ah, els meus gals. Gràcies, gràcies. També amb la participació de Pau Marcos. Hola, bona tarda. Anna Rubina. Bona tarda. Bona tarda. I Aranxa Sánchez. Hola. Què passa, Aranxa? Hola. Hola, què passa? Hola. Bé, començarem repassant, com sempre, els tuits de Sant Feliu, després vindran els desplugues, a veure què és el que ha passat en aquests dos municipis collinants de Sant Jus d'Esvern. Si us sembla, comencem amb els tuits de Sant Feliu de Llobregat. A veure què és el que s'ha dit en aquesta xarxa sobre el municipi bai. Comencem a repassar els tuits amb un avís que ens feien des de Naughty Dogs, un col·lectiu de DJs i MCs de Sant Feliu, no, Martí? Exactament. Els dags ens veien el següent. Si durant aquests dies estàs viendo a un grup de gent gravant per les calles, no despreocupéis, se està cociendo algo grande. Ah, sí? Se està cociendo algo grande? Vale, ens han pillat. Ets tu? Sí, soc jo. Però què dius? Però com que ets tu? És que estem fent un videoclip per un noi que és rapero. Sí? I tu surs? No, jo soc la directora. Tu ets la directora del videoclip? Què dius? No t'ho esperaves, això, eh? No, no. Sorpresa. Sorpresa. I de què va el videoclip? Oh, yeah, yeah. És un videoclip de raperos. No té res. No té història. Surten noies? No. No surten noies? No surten noies. Surten cotxes? Sí, cotxes sí. Quin cotxe? Un SEA León no serveix. Era un golf. Bueno, és acceptable. Però de què, o sigui, no sé. No, són planos així d'un noi, jo què sé, amb grafitis darrere, no sé. Una mica del plan no s'ho posi, caia aquestes coses. Amb el fumí, com a out i tot això. Sí. Heu demanat permís a l'Ajuntament, per exemple? No. No, no, no. Perquè el sis amb tripode s'ha de demanar permís, però com ho fem amb càmaral, doncs no. Perdona, perdona, però què és això? Això no ho havia sentit mai a la meva vida. Sí, és veritat. Ah, sí? Si claves trípode has de demanar permís. Ah? Però si ho fas amb càmera a l'ombra, no. Ah, doncs mira, ja ho sabeu, si ens esteu escoltant i voleu gravar coses... Per si en cas podeu anar a Barcelona al plató i demaneu els permisos per si en cas. Ah, ostres. Però... No, però a Barcelona al plató també gestiona permisos de Sant Feliu i d'Escogues? No, de Barcelona, però... Només de Barcelona, no? Jo crec que si vaig a l'Ajuntament i dic... Escolta, puc gravar un videoclip? No crec que em diguin que no. No, no, és veritat. Bueno, en fi, doncs que no sabem ni el grup com es diu... No, el noi es diu Daduc. Daduc? Sí. I és com aquell del soy rapero del Torman, no? No sé si l'heu vist. No. No l'has vist? L'has vist el videoclip? Ajà. Hola, soy MC Revolver y soy rapero. Mi madre ama de casa, mi padre panadero. Vengo del Bronx, allá aprendí a matar. Soy más peligroso que Jean-Claude Van Damme. La policía es mi enemigo y yo su pesadilla. Si se ponen muy chulitos, les hago papilla. Quiero que comprendas que tu novia no te quiere. Desde que escuchas que rap es mi polla, ¿quién prefieres? I algú vol veure... No, no, no, aquest noi és millor. No te desperdici, perquè... Aquest que he vist tu, que fa molts vídeos, jo soy cani, no sé què. Sí, és una paròlia, jo soy cani, cani, cani, cani, cani, cani. Jo soy pijo, també, jo soy friki, bé, té uns quants, molt recomanable per riure una estona. Mira, aquest videoclip ja porta més de 3.300.000 reproduccions a YouTube. En fi... Sai, tiembla. Molt de temps lliure, eh, la gent? Sí, sí. D'avui hem sabut que la meitat d'usuaris de YouTube tenen menys de 20 anys. Continuem repassant més tuites en Feliu. Seguim amb l'apartat de queixes dels veïns, que aquesta setmana n'hi ha hagut unes quantes. La primera és del Manel, Martí. Deia, unes valles impedeixen aparcar on fins ara s'hi es podia. Posarà pivots verds l'extermini dels aparcaments. Això fa ràbia, eh?, el tema de les balles, a vegades. Sí, perquè tu menys amb el teu cotxe, vols aparcar, i mira, ja han canviat el mobiliari urbà i ja no pots. A més, ho acompanyava d'una fotografia en què es veia com en una de les curbes del poble ja no deixaven aparcar. Exacte. Més coses, perquè la gent té ganes de queixar-se, eh? Doncs n'hi ha una altra queixa, aquesta és la porta de Lourdes, que deia, és necessari que avui, després d'haver plogut, estiguin encesos els esparsors dels jardins del Palau Falguera de Sant Feliu? Potser sí. Ah, ella mateixa diu que potser sí. Se la pregunta i se la respon ella mateixa. Home, clar, però és una despesa potser innecessària. Això sí que estic d'acord amb ella, no? Perquè si plou... Bé, despesa innecessària estan les llums obertes en ple dia, també és innecessari. En el meu carrer les llums estan obertes i fa sol. Sant Feliu, ciutat de la rosa i de la llum. Després, quan es fa fosc, en el carrer, vull dir, és tot fosc, els llums... Ja, ja, ja. Tenen jet lag, els llums. Posar els llums a les 6 de la tarda, de 6 a 7, i després ja... Ja està, eh? No toca més. Bé, més tuits. Per exemple, des de l'usuari Roses Llobregat, mira, parlant de Roses, s'informava sobre una de les protestes que darrerament havien fet els Sant Feliu. Martí? Deia, s'acaben de presentar a l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat Las primeras mil instancias pidiendo congelación IBI y rebaja valores catastrales. Hoy tutageaban el hashtag de Sant Feliu. És una pausa dramàtica, que dic, a veure si va pitjor, però són els veïns que protesten per aquest impost de béns immobles, que ja ho vam comentar-ho, que l'Ajuntament ho taxa a la seva manera, i la gent i el Sant Feliu esteu una mica alguns... Cremats. Emprenyats, en aquest sentit. Després, per acabar, un somrassó del que deia la Rosa Malagarriga. Sí, es tracta d'una opinió que potser no compartirem tothom, però... Què passa? Què passa? Diu, en un dia de festa se'n fa liure amb quatre gats, suposo que els que millor miolem no m'agrada el Baix Llobregat. Miolem? Dia de festa? Quants? La gent se'n va a les festes de Sant Feliu, no es queda al poble. Què passa a Sant Feliu? Si teniu cine i tot, per què no us quedeu? Clar, és veritat, o sigui, si a Sant Feliu sou quatre gats, quan aneu de festa, veniu a Sant Jus? No som quatre gats quan anem de festa, tot el poble surt a festa. Ho diu aquesta dona, ho diu la Rosa Malagarriga? Aquesta rosa no sé per on sortirà, però no pel centre. Però quina festa diu? Quan hi ha hagut festa. Quin dia era? Diu, en un dia de festa. A Sant Feliu érem quatre gats, diu, en un dia de festa. Ah, bé, un dia el millor se refereix a un divendres o un dissabte a la nit, no? No ho sé, suposo que els qui millor miolem, volguem dir, som gats, els qui millor miolem. I miolem com mola. Molem, miola. Si som gats, miolen. Miolen. Ah, pensava que era l'Albert Mola. Sí, tu sí que és l'Albert Mola. Bé, per acabar, volem parlar d'un nou usuari a Twitter que va aparèixer la setmana passada i que es titula... S'anomena... És d'aquests anònims, no? Com l'emmascarat, el piulador mascarat... O l'informer. L'informer. Es titula... Els han fet corrupte. Es tracta, presumptament, sempre, no? Sempre presumptament, eh? Presumptament, d'un veí que aprofita la xarxa social perquè ha xarxa de coses que passen al poble amb un to satíric. També ha arribat això a la xarxa de Sant Feliu. Martí, amb què ens has deleitat aquests últims dies, aquest bon home? Es llueix amb el Sustuit, eh? Sí, sí, a veure què diu. Doncs repassem alguns d'aquests. Diu, els canis i les xonis que van al complex els hi fan descompte o què? Preferint-se, suposo, al gimnàs. Això és corrupció, és que no ho entenc. Bé, posa Sant Feliu corrupte, però és que això de tot en general. Ah, d'acord. És que és això de Sant Feliu, no? Que sigui corrupció. No, no. Apunta cap a tot arreu. Cap a munt, cap a avall, cap al costat. La merda va cap a totes bandes, eh? Sí, sí. Posa en marxa el ventilador de Sant Feliu. Ara sí que parlava de corrupció i diu, volem un cas de corrupció a Sant Feliu per fer-se freig i criticar, que aquest poble és molt avorrit. Home, com que volem? Perdona, no sap el que diu. No, spam, spam. Que no sigui el mateix que li van tancar la compta a l'Informer i ell mateix ha fet el... Potser, no ho descartem, eh? Presuntament... Va aparèixer més o menys el mateix dia, eh? Aquí la marro, eh? Sí, casa cerrada Potser la corrupció és aquesta, que és el mateix Anava a fer un xiste de gatos i va millorar, però millor no el faig El que passa que, clar, ell ho diu en tot satíric, de l'estil home, aquí no passa res en política Sí, però diu el de les xonis Hi ha poc satíric en el comentari de les xonis Bueno, què més? Té algun tipus més aquest bon home? Sí, també deia, al complex esportiu ja aneu per fer esport o per lligar? Ja sabem que és abonat al complex esportiu. Jo podem saber perquè sembla que jo no soc. Anna, tu ets abonada al complex esportiu? No. Fem una crida a la ciutadania de Sant Feliu quan estigui escoltant. Si aneu al complex esportiu, que és el Juan Carlos Abarro, no? No, no, és el Gimnàs. Ah, però és municipal. Doncs si aneu al complex esportiu i aneu per lligar, podeu respondre al Facebook del Morro, o també al xat de radiodesvers.com, on també us podem anar llegint i ens podeu explicar el que vosaltres vulgueu, que ja sabeu que ens agrada que ens poseu coses al xat. A baix a la dreta de la webcam, posa xat, obriu i allà hi serem. Bé, alguna cosa més sobre aquest bon home o dona? Si també deia Sant Feliu, Ciutat Podrida... Un altre deia... Aquest s'hi va amassar. M'encanta com... Dóna informació molt contrastada. Quants seguidors té? No ho sabem. 50. 50. Bueno, bueno. Però escolta, tot és començar... És un 50. Ell ho fa també per donar una mica d'ambient, perquè es parli d'ell, ho està aconseguint. Alguna cosa més? Sí, deia... Un documental sobre la unió coral, extremadament interessant. Segur que surten vells fumant puros i jugant a escacs. És de molt mal gos. Sí, és de mal gust, no? És que políticament correcte s'ha de dir que és de mal gust, però hi ha alguns que a mi em fan gràcia. Però pot ser això o no? Pot ser, és possible. És possible o no? Pot ser que alguns em facin gràcia o no? Sí, aquest feia gràcia. Era cruel però feia gràcia. No diré quin, no diré quin, no diré quin. El de les xonis, eh, t'ha agradat? No, el del gimnàs. Ciutat podrida. I els dos últims, deia, els del tró de la Falguera són com molt d'iniciativa, no? Qui són els del tró de la Falguera? Perdona, la meva colla. La teva colla també, eh? La meva colla no són ni iniciativa. Bueno, una mica sí. Tu ets el tró? Jo sí. Tu ets el tró de la Falguera? No, jo soc del tró de la Falguera, no de la Falguera. I què és això? La colla de foc i tavals. Ah, colla, però també n'hi ha una altra, no? N'hi ha un parell o tres, a Sant Feliu. De colles n'hi ha moltes a Sant Feliu. No, de diables, vull dir. Sí, sí. Com es diuen les altres? Està els diables de la salut, els rojos, i diables de la garça. I vosaltres teniu algun espectacle així? No, perquè som nous, som nous. Ens hem creat aquest any. Potser perquè aneu amb agricultura transportada o alguna cosa? No ho sabem. Potser aneu amb bici. Jo vaig amb bici però no és el cas. Jo crec que és perquè som de la Falguera i quedem més proper als horts de Sant Felin. Està molt bé. Bé, doncs aquests són els tuits que han aparegut els últims dies. Amb especial atenció, el samfe corrupte. Ai, quina por, com travolem. Com descobreixi els afers interns de la penya del morro. La penya del morro, cada tarda de 5 a 7 per Ràdio Desverdes. I tot seguit passem a l'altre poble veí per excel·lència, l'altra extra ràdio, per l'altra banda de Sant Just. Tenim Esplugues de Llobregat. Comencem amb el trending topic de la setmana. Esplugues, que és el que li agrada al Pau, que s'inventa ell, que és trending topic. Tinc un programa que m'analitza, em diu això és trending topic. Ell és el webmaster del trending topic d'Esplugues. Esplugues analítics, no? Sí, exacte, ara si li dones a Twitter Pots fer Barcelona, València, Madrid, esplugues Esplugues, sí, esplugues i el barri també de la Mallola Sempre ha sigut a part Ha estat notícia l'aparició d'una nova xarxa social? Doncs sí, una xarxa social inventada per un espluguenc Què dius? I com que ho van publicar a la Vanguardia, doncs ha corregut, és el que s'ha fet trending topic Posar l'espluguenc i sortir allà al tuitdec Espero que tingui més fortuna que Bananity Ha, ha, ha No sé ni què és Bananiti. Bananiti és una xarxa social... De platans. Ah, sí, la que estava creada per l'Andy Granfuente, no? Bueno, ella va ajudar a impulsar-la. I amb l'emprenedor Pau... No em vull convocar, però Pau no... Pau no sé què. L'emprenedor de Catalunya. Ah, sí, el xavallet. Sí, que la van iniciar, però em sembla que el Bananiti... De què anava? Es van menjar les bananes. Sí, de me gusta, no me gusta. M'agrada, no m'agrada. I aquesta és la xarxa social de què va? Molt original. Doncs aquesta és una xarxa social per buscar... Afinitats. Ah, Affinity es diu? No, no es diu Affinity, es diu Geonic. Geonic? Geonic, amb C-K a final. Sí, ja la buscarem o no, però què és el que fa? Doncs això... Agrupar la gent per les coses que li agraden. Sí, bàsicament això. Com Bananity també, no? No ho sé, és que no estic tan ficat a les xarxes socials. És rotllo mateix. És rotllo mateix, però lloc d'un plàtan hi ha una mandarinada. Jo crec que la gent ja està farta de xarxes socials amb dos o tres i en té prou. Prou xarxes socials. Sí, prou. Fora. No a les xarxes socials. No a les xarxes socials. Per cert, té més de 12.000 usuaris. Doncs sí, ara el febrer s'obrirà internacionalment perquè fins ara era només per a Espanya i farà una expansió. Per això ha sortit a l'avantguarda i tot això i ha sigut trending tòpic. Doncs escolta, li desitgem molta sort a aquest espluguem. Com es diu l'espluguem? Bona pregunta. La setmana que ve ho sabrem. No ho faig, no ho faig. Seguim amb política perquè s'han aprovat els pressupostos de l'Ajuntament d'Esplugues i els polítics de la ciutat s'han encarregat de tuitejar-ho a tort i a dret. Doncs sí. Comencem amb el que va tuitejar el Partit Ciutadans d'Esplugues. Què deien... Iniciamos el pleno de esplugas para la aprobación de los presupuestos, aún sin el perceptivo cuadro del rey Llobregat. No sé qui és el rey Llobregat. El rey? Serà el riu, no s'haurà equivocat. No, un quadro del rey Llobregat a la sala de plens no l'entenc. El rey Carles Toltes, que està a punt d'arribar a totes les cases. I el rey Juan Carlos, però a part d'aquests... Està a punt de marxar també a totes les cases, però no sabem qui és això. Senyors de Ciutadans, si ens esteu escoltant, ens podeu dir qui és el rei Llobregat. El rei Llobregat. Jo suposo que s'ha menjat una coma o un trending topic o alguna cosa així. Però és que és molt curiós, eh? Estava així, eh? Tal qual posat a Twitter. Jo ho he llegit un parell de cops i he dit, bueno, doncs el rei Llobregat. Bueno, anem a analitzar-lo bé, perquè això em mereix una especial atenció. Diu, iniciamos el pleno. Esta noche enredes. Sí, iniciamos el pleno. Vamos a ver las conexiones neuronales de Ciutadans. Iniciemos el pleno d'esplugues per aprovación de presupuestos. Fins aquí, hasta aquí, todo correcto. Bueno, faltan los presupuestos. I la aprovación. Hi ha limitació de carácter. Aún sin el perceptivo cuadro del rey Llobregat. ¿Perceptivo? ¿No hi ha sinónims més petits? No has posat l'os i poses perceptivos. El perceptivo, quadro del rei Llobregat. Saps què passa? Falla, senyoria. Teòricament, puc fer una pregunta? A les sales de plens hi ha d'haver una foto del rei o no? Però qui és el rei Llobregat? Potser parla d'això o així, no? A veure, a Esplugues no tenim quadro del rei ara mateix. Què passa? No teniu quadre del rei a la sala de plens? No, em sembla que això suposa que s'està restaurant des de fa... Anys. Ah, la típica excusa per no portar-lo. Bueno, amb tots som del PC-Só, eh? Del PC-Só, eh? Diu, quin... Ah, jo ho entenc, un cine el PC-Tibo quadre del rei Llobregat, va. Sí, jo suposo que sí. Clar, refereix el rei, però per què diu Llobregat? No sé, potser esplugues al Llobregat i se li ha oblidat esplugues. Perquè no li cabia. Bueno, en fi, si ens estàs escoltant la persona de... Si ens estàs escoltant un ciutadà... Un ciutadà? Si vol, no sé... O el rei Llobregat? Clar, alguna aclaració, aclariment, sisplau, que t'ho faci saber. Vinga, passem ara a la parella més internacional del poble d'esplugues, Shakira i Piquet! Sí, sí, prou, prou, però van sortir l'altre dia i ja estan a casa seva, no? Ens imaginem? Bueno, digue-li a casa, digue-la a la mansión. A la mansión. A la pell. Tothom posa mansión, eh? Ah, no viu a un pis de protecció oficial, les plugues? Quasi, al costat. Viu al costat, a sobre d'una panaderia i al costat d'un Mercadona. Quina sorpresa. Atenció, perquè l'arribada de la cantant i el futbolista a casa amb el seu fill va provocar un allau de tuits dels fans d'arreu del món. Doncs sí, perquè tota Xaki Argentina, Xaki Brasil i... i Xaki, etc. van publicar-ho. Parlaven d'esplugues, no? Sí, sí. És internacional, esplugues. No, parlaven de subvención d'esplugues de Llobregat com a Barcelona, eh? I hi ha fotos, però, dels pares del Piqué. De la Piqué. De la Piqué i el Sekiro entrant a casa. Picaro, no? Picatxo. No, però és que... Picatxo. No, tenen un nom compost com allò d'Angelina, que és Brad Pitt i Angelina Jolie. Xapi. O Xaqué. Xapiqué. Pixa. Pixa. Pixa. Pixa o no més. Shakira o Piquequira. Piquira. Piquira, sembla un nom de gos. Piquira, Piquira. Diga-li Milan. Diga-li Milan. Que, per cert, avui m'han explicat un acudit sobre el... És que l'estava intentant recordar sobre el Milan. Que dius, és perquè li han posat Milan al seu fill? No. Diu, perquè se'ls va anar la goma o alguna cosa així. Bueno, no ho sé, no ho sé. És que no els explica, no els explica. Perdoneu, perdoneu, no els explica. En fi, alguna cosa més sobre els tuits d'Esplugues de Llobregat? Doncs sí, un parell de coses. Una randa, aquesta notícia del fill de Piquet i Shakira, que diu... Un dels veïns d'Esplugues, el David Perro, tuitejava... Cuando yo tengo un hijo se llamará Esplugues de Llobregat. L'animem des d'aquí a que li posi aquest nom al seu fill. Rei de Llobregat? Sí, perquè... Que així que serà el rei. Així tindrà una persona que l'udir al món. I per acabar direm que la colla de gegantés d'Esplugues ja té Twitter. Ah, sí? Ojo! Un aplaudiment. Arroba gegant Esplugues. Bueno, Twitter, arroba gegant Esplugues. No! I tuiteja ell mateix, perquè hi ha vegades que ho fan això. Per exemple, li posen a la Mars Curiosity, que és aquesta nau especial que van enviar a Mars fa uns mesos, un Twitter i fan veure que és ella mateixa que tuiteja. Això també li fan al gegant. Com el fill del Piqué i la Shakira. No, però el fill del Piqué no tuiteja encara. Sí, té tuiteja. Té tuiteja, sí. I què fa? Què tuiteja? Sí que té tuiteja. Sí que té tuiteja. Sí que té tuiteja. Deu ser un fake. Tenim el primer tuit sonor del Mila. Què és aquest? I fins aquí, perquè només són 140. Vinga, va, passem a l'agenda de Sant Feliu i Esplugues ràpidament pels... Què passa? Aranxa, per què mires així? Què és la cançó? Què passa? Los Vigrantes de la Playa. Ja, ja, però m'ho ha saltat. Sí, què vols, canviar-la? No, no, no, m'encanta, m'encanta. Ah, bueno, escolta, és que, clar, els ullons no ho saben, però jo que de vegada que poso una cançó o faig alguna cosa, em poseu unes cares, tot? Ja, ja. Que jo penso... Els donés sí que ho saben, perquè hi ha webcam. Ah, sí, és veritat, que hi ha algunes persones que ens estan veient a través de la webcam de RadioEther.com. Diuen alguna cosa o no? No diuen res. Aquí saludem i donem la benvinguda i els agraïm que ens estiguin mirant i escoltant. Podeu escriure el que vulgueu sobre el que parlem, ja ho sabeu, al xat de la webcam. Va, passem a l'agenda. de Sant Feliu de Llobregat, perquè aquesta setmana, però, no hi ha gaires activitats programades a Sant Fe, capital de la comarca. Però alguna cosa haurem de dir, ja que són la capital del Baix Llobregat. I, com dius tu, Pau o Martí, qui ho ha escrit, això? M'agrada molt, eh? Martí, hem de donar sensació que a Sant Feliu hi ha molta activitat i moviment, eh? M'agrada molt. Essa és l'actitud. M'agrada molt, m'agrada molt. En fi, comencem pel concert d'hivern de la coral Tic Tac. Exactament, aquesta tarda, a partir de dos quarts de set, hi ha programat el concert d'hivern de la coral Tic Tac a la Taneu. I també... Ja esteu arribant tard, eh? Sí, sí, sí, i ja ho sabeu. Bueno, Tic Tac, no? Arriba tard, la hora... Tic Tac, Tic Tac, Tic Tac. Atenció, perquè també hi ha una sortida programada al teatre per demà dijous. És un planazo, per qui no tingui res a fer demà. Atenció, planazo! A veure, informa'ns. A les set i quart hi ha programada una sortida al Teatre Club Capitol per anar a veure la millor nit de la teva vida. Ojo, una obra que no està malament, eh? Recomanable. Jo la vaig anar a veure... No està malament. No està malament. Vull dir que a priori podries ser... No ho he dit a mi ironia. No, no, ja sé que sembla... Però vull dir que hi ha alguna obra de teatre que dius... Però aquesta? Recomanable, eh? Recomanable. Sí, amb la Mercè Montalà. Doncs mira, que és el tiro de doblatge de Julia Roberts. Ah, sí, que tanquen els ulls. La Julia Roberts, que en diuen la TV3, no? Hola, soc Julia Roberts i he vingut a veure't. Com que tu estàs allà a la platea i tanques els ulls i sembla que estigui Julia Roberts actuant a Barcelona. La nòvia d'Amèrica. A Barcelona, exacte. Michael, dóna'm una mica de te. Doncs per qui li interessi anar a veure la millor nit de la teva vida, dic que la sortida es farà des de la plaça de l'estació i el preu és de 17 euros i entra a l'autocar. Entra l'autocar a la platea del Capitol. I ara, sí, passem a una altra activitat, perquè atenció, amics i amigues, ja arriba Carnestaltes. Ja, el concurs de comparses de Carnaval a Sant Feliu de Llobregat, Martí, què és el que podem informar els oients que ens estiguin escoltant ja? Doncs per tots aquells que vulguin participar en el Carnaval de Sant Feliu aquest mes de febrer, dir que les inscripcions al concurs de comparses de Carnaval aquest any 2013 es poden fer fins al 5 de febrer a Can Ricard o al Palau Falguera i també per internet a www.santfeliu.cat barra carnaval. o enviant un correu electrònic a cultura arroba santfeliu-cat. Per cert que la Mula, una d'altres associacions formada tot per noies, per cert, de Sant Feliu de Llobregat, també preparant la seva festa particular de Carnaval i que ja porten 200 reserves. O sigui que tot un èxit. La setmana que ve podríem parlar, no?, o en algun moment amb alguna mulera, per exemple, perquè ens expliqui com els va la cosa i... I del que fan i tot plegat, no? Si no voleu, no. A veure si hi ha algú que coneguem. A veure, tirarem d'agenda. I passem ara a Esplugues. Aquesta és una sintonia de la part del Col·legi Alemany d'Esplugues. Atenció, perquè aquesta setmana es plogues també hi ha poca activitat. Potser la gent s'està preparant per al Carnaval. Com que no hi ha gaire moviment, recordarem algunes activitats que encara es poden fer fins aquesta setmana. Pau, comencem per l'exposició fotogràfica Comprometidos con Anantapur. Doncs sí, que està oberta fins demà, dia 31 de gener, a la Biblioteca Para Miquel. d'Esplugues, de la Fundació Vicente Carrella. I també hi ha una altra activitat, que és la commemoració del 40è aniversari de l'Escola Municipal de Música. Doncs sí, una altra exposició, l'exposició 40 anys fent Escola de Música, que està al Casal de Cultura Robert Brillas i fins al dia 24 de febrer, cada diumenge, hi haurà concerts a dos quarts d'una amb diferents músics i agrupacions a l'escola. Molt bé, doncs aquestes són les activitats que es poden trobar els propers dies tant a Sant Feliu com a Esplugues, i fins aquí donem per tancada l'etapa de la carretera reial, on parlem del que passa al voltant, al més enllà, a l'extraradi, als altres límits de Sant Just Desverbs. I ara, bueno, ja marxem ja cap a l'espai exterior, perquè anem fins a Barcelona. L'Agenda de Cultura de Barcelona! L'Agenda de Cultura de Barcelona! He pillat, eh? He pillat aquest títol, però comencem amb l'obra de teatre que es fa a la sala Bequit i que justament la setmana passada aquí al programa parlàvem amb el seu productor que ens explicava què és aquest fenomen de la taquilla inversa. Si existeix, encara no ho he trobat. És el títol del drama que representa en aquesta sala alternativa de Barcelona fins al dissabte dia 2 de febrer. Anna Rovira té més informació. I és una obra del britànic Nick Payne, que va ser premiat amb el George Divine el 2009, com a dramaturg més prometedor amb aquesta obra, i també té el premi de Royal Court. L'he anat a veure i us la recomano. Aquesta no està bastant bé com l'anterior. Sí, és un planazo. Aquesta està molt bé. El Pau Roca fa un paper molt xulo, que el Pau Roca... El Pau Roca sortia ben del Pla. I l'Hospital Central. Bé, jo em vaig quedar ben del Pla, eh? I altres coses, però vaja. De què tracta l'obra? Tracta d'una família amb problemes que no tots els senyors de la família els tenen detectats. Per començar, la filla de la família de 15 anys no té amics i té problemes de sobrepès. És veritat. La seva mare la trasllada a l'escola on treballa ella... per protegir-la del bullying que li feien a l'escola anterior. Però aquest canvi no soluciona la... Però és pitjor encara, és pitjor, perquè no sé si estem en el cas d'algú de vosaltres, la seva mare ha sigut professor o professora. Tu, Pau, i Martí, tu també? Ah, i què, això de viure en un mateix col·le... No, no, ha sigut professor en un altre col·le. Ah, en un altre col·le. Ah, val, val. La guarderia. La guarderia no. Et feien bonic a la guarderia. No compta, no compta a la guarderia. Bueno, en fi, el quadre familiar és interessant perquè, per altra banda, el pare també és guapo, no? Sí, és un acadèmic ecologista obsessionat per acabar d'escriure un llibre i per salvar el planeta. I que no se n'adonen els primers de la seva parella i de la seva filla. Ah, alerta, ja ho veuen, eh? Vols salvar el planeta però no el salves a tu mateix i a casa teva. I a més vota iniciativa, també. Sí. No és de l'autor de Falguera. Bé, no ho sabem. Però podria ser-ho. Però és que la cosa no acaba aquí. Ah, no? No. Per acabar-ho de Rodoní, arriba a casa el germà del pare, que serà qui farà trontollar tota la família i acabarà fent veure a tothom els problemes d'uns i altres. És el Pau Roca i que va ser brillant la seva interpretació. Alguna cosa més sobre l'obra? En aquest punt és quan tot està tan forçat que es veuen obligats a reaccionar i actuar per trobar la solució. Molt bé. I quan val i tot plegat i fins quan es pot trobar? Em deixes acabar. Ah, sí? Té acabada encara. Perquè el que en veritat volia fer Nick Payne és com una metàfora de l'escalfament global. Jo no m'acabo de veure, però ell diu que és això. Bueno, si vas al complex a lligar, també té a veure amb l'escalfament. Però segons el Nick Payne, diu que el que necessitem tots plegats és reduir el nostre ritme de vida per salvar el planeta. Tu ho veus, això? Que hem de reduir el nostre ritme de vida. Sí, sí. Pot ser, perquè estem tan ficats amb nosaltres que el planeta el deixem estar. Mort. Per exemple, no? Molt bé, t'ha quedat molt maco. Oh, ets iniciativa, tu també? Sí, ui, molt, molt. Vaig amb bici. Sense sigill. L'obra està dirigida per Marília Samper i els actors són Carles Gilaber, Montse Germán, Pau Roca, com has dit tu, i Patricia Garcia. I el prou de l'espectacle? El prou de l'espectacle depèn del que vulgui posar cadascú, perquè es paga al finalitzar i cada un paga el que vol. Exacte, perquè és aquella inversa. Bé, aquesta setmana, el Bodevil de la setmana, ens el porta l'Aranxa Sánchez amb l'obra de teatre Sein Fiel, i no, mires, aquí ets, que té títol com de Matías Prats, no? Perquè, de fet, està al Teatre Cúpula de les Arenes, on es representa aquesta obra dins del primer Festival d'Arte i Música Arenes de Barcelona. L'obra explica la història de Félix i Carlos, els dos socis d'un editorial i amics de tota la vida. Fèlix porta anys enamorat de la seva dona Diana. La seva millor amiga Lídia era fins ara la resignada muller de Carlos. Els dos matrimonis, un decorador, una escriptora i una secretària, es veuran implicats en una nit plena d'embolics, desig, passió, infidelitats, malentesos, falses aparències a una velocitat tràpida. Típic Bodeville. Com les nits de Sant Feliu, no? El test va ser escrit als anys 60 per John Chuckman i Ray Clooney. La directora del muntatge és Pilar Massa. Els actors que intervenen són Isabel Gaudí, Jesús Cisneros, Antonio Vico, Darío Paso, Aitor Legardón, Yolanda Arrestegui, Encarna Gómez, Cristina Peña, Marta Flitz i Fernando Albizu. Molt bé, perquè si dieu tots els actors sempre... És que em sap greu treure algú. I si aquell actor o actriu té mare i pare... i si s'escolten queda com, sembla això de la meva filla. Perdona, però per la regla de 3 no parles de qui és el tècnic de so, no parles dels productors, no parles de qui ven les entrades. Vale, toma nota. Les espectacles de la companyia Descalzos Producciones. Se infia y no mires a quien va ser una de les obres que més cops s'ha representat als anys 70 a Espanya i va ser adaptada i portada al cinema per Fernando Trueba, El 1985 va ser protagonitzada per Carver Maura. En tot el món aquesta obra l'han vist més de 15 milions de persones. I fins quan es pot veure? Es pot veure fins al 3 de febrer. L'obra té una durada d'una hora i 30 minuts i el preu de les entrades és de 15 i 30 euros. Exposicions! Efectivament, l'apartat d'exposicions, com sempre, amb l'Anna Rovira, que avui ens portes Catalunya, terra d'ataneus, que no és un tipus de persones, no? Els ataneus, com els fenicis o els grecs. sinó que... Que malo! Ah, perdó, perdó, perdó. És l'exposició que està al Museu d'Història de Catalunya fins aquest diumenge 3 de febrer per un preu de 3 euros. Tracta de donar a conèixer els moments claus de la història dels moviments, del moviment atenístic i el treball que fan i han fet des que van aparèixer a mitjans del segle XIX, poca proma, eh? Tenim 150 anys. Home, és que van aparèixer en l'època de la Renaixença, no? De la Renaixença... Quan hi havia els llocs florals i tot plegat. Un respecte als ateneus. Per qui no ho sàpiga, els ateneus. I els fenicis. Va, no parem, no parem. Els ateneus van sorgir en un moment en què l'economia tampoc és que estava per llançar coets, com avui en dia, i hi havia moltes desigualtats socials i la majoria de gent era analfabeta. Van aparèixer gràcies a iniciatives privades que van ajudar al progrés cultural de Catalunya. Avui en dia es té constància que existeixen fins a uns 400 Ateneus que formen una xarxa d'associacions per abarcar totes les arts, els d'esports i la cultura popular. Com l'Ateneu de Sant Just d'Esvern, per exemple. O a Sant Feliu de Llobregat. A S'Esplugues teniu Ateneu? No. Teniu el Robert Brillas? Bé, tenim diverses coses. Fa la funció d'Ateneu, però no és ben bé, no es diu Ateneu d'Esplugues. No, no fa la funció d'Ateneu, què vols dir? Que és com si fos un teatre? No. No, però sí, que hi ha com un teatre. Un casal cultural. Hi ha un casal cultural, és un lloc on hi ha les associacions... Això és més l'Avens que el... L'Avens. L'Avens, també una mica això. És veritat, és veritat. Ah, coneixeu tots l'Avens, eh? Sí. On fan el cafè aquell, no? Jo no el conec. A l'exposició s'explica tot això i més coses, segons la Taneus, com, per exemple, que es van fixar en les societats europees, científiques, literàries, per fundar-se. I quines diferències tenen amb aquestes? Ah. També es pot veure la recreació d'una cafeteria on es pot descansar i fullejar diaris. Hi ha àlbums de fotos que parlen sobre taneus. Està molt bé, perquè és una cosa que tu pots fer aquí directament, però vas allà i pagars 3 euros. Perquè si fos una cosa que ha desaparegut avui en dia, que en principi els museus també està per recordar-ho, però és una cosa contemporània i actual. No, perquè la cafeteria està ambientada en els inicis de la taneu. Ah! Ah, mitjans del segle XIX, perquè potser que no sigui una indirecta cap als Ateneus. Vull dir, jo voleu-vos una mica, saps? No, no, no és el cas. L'exposició està dividida en cinc àmbits, anomenats l'origen i l'evolució, el mapa dels Ateneus federats, els Ateneus de les persones, els Ateneus avui i Ateneu proposa, tu proposes. En definitiva, que explica quina és la tasca i els objectius dels Ateneus des dels seus inicis fins ara i el futur que tindran i donen a conèixer els moments claus de l'història dels Ateneus. Tot això fa coincidir amb el 30è aniversari de la Federació de Catalunya. Ah, aquí. Aquí està. Aquí està la clau. Aquí està la clau de l'exposició. Si jo em deixeu acabar. Ara, ara, ara. Jo he pensat, tot això per què? I tot això per què? Perquè ho hem trobat. Us heu fixat que les tres notícies que han fet elles els hi acaba la música? Sí, sí, volguem dir... Has vist volguem dir... Volguem dir caballà, no? Que els ximpanzés escriu molt a nosaltres. Sí, escriu massa. Sí. Agenda de concerts de la setmana. Escolta, des que t'he dit el Martí que li agrada als gais, ho estàs fent avui més que mai, eh? Home, perquè s'ha d'aprofitar... Perquè un dia, saps què passa? Dedica-li una, home. Martí, t'he dedicat a tu, que et gana. No, però us dic una cosa, és que vaig rebre un suggeriment, una opinió un dia, dient que aquesta secció que fem, que és de 5 i 10, de 5 i 20 més o menys des que hem començat fins ara a les 6, no sabíem de què parlàvem. Perdona, qui ho ha dit això? Te juro, dinàmic man. Dinàmic man, mira. No, no. Parlem dels seus galls. No, no parlem d'aquest usuari que ens va interpel·lar l'altre dia al xat de radioses.com, que avui no hi és. M'he encarregat personalment d'ell. Un moment, un moment. Però jo ho dic perquè això de posar títols a les diferents subseccions ajuda, queda bé, situa l'oient i... És una ràfaga, no? És una ràfaga, sí, de metralleta. Es diu així a la ràdio. Una cortina. Una cortina, un separador, una ràfaga, un donapàs... Donapàs. Sí. Anem al tema perquè parlem de l'agenda de concerts. Sí, de Barcelona. Demà, dijous, dia 31 de gener. Verònica Fols, i que escoltem de Fols, actuarà a la sala B-Cool. Sou una banda indie pop formada a Londres el 2009. El 2001 van treure el primer disc amb el mateix nom que la banda i ara el 2013 acabem de treure el segon disc sota el nom Waiting for Something to Happen. Temes com Teenage, Bad Feelings, My Heartbeats o Last Conversation sonarà en directe al concert. Les entrades estan per 15 euros. A veure com sonen aquí, gravats. Bueno, jo potser no hi vagi. Hipis, fora, home! Planazo, planazo. La nit de divendres. Aquest divendres ja som U de febrer? Sí. Ui, que fuerte. El Music Hall de Barcelona rep un concert a la musicalité. Jaime Perpinyà a la veu, baix i guitarra acústica, Òscar Nadal als saclats, Mar Palme a la guitarra elèctrica i Jaime Bou a la bateria, Formen aquesta banda, perdó, nascuda a Mallorca el 1999. Tenen quatre àlbums al mercat amb temes rock-pop i en aquest concert presenten els temes del seu darrer àlbum, Significado, on trobem cançons com Espiral, Prefiero, It's a Nice Day o Infinito, entre d'altres. Les entrevisten per 11 en 80. 11 amb 80. M'agrada perquè normalment les altres concesses són 12, 10, no? Tornaran 20 cèntims. Però ja se pot anar preparant el que estic a la queixeta tot de monedes de 20. Cèntims. Bueno, passem a una altra perquè també divendres a la nit. Oh, el arrebato. Actua a la sala... Aquí me tienes. Actua a la sala biquini. Aquí me tienes. Francisco Javier Lavandon Pérez És un cantautor de rumba, pop i flamenc nascut a Sevilla. Des que el 2011 va treure el primer àlbum fins ara al mercat trobem 7 treballs més amb temes com Una noche con arte, Aquí me tienes, He decidido, Poquito a poco o Dame cariño. Ha treballat amb Camela, Antonio Vega, Los Chichos i dins del seu repertori de teves es pot trobar l'actual himne del Sevilla Football Club. Les entrades estan per 25 euros. Bé, i atenció perquè el següent concert que pari tot, eh? Que pari tot perquè arriba el bo, arriba el bo, arriba el bo. Aquest dissabte David Bisbal estarà en directe al Palau Sant Jordi de Barcelona. Ecto increíble, no? Sí, que per cert, perdona, David Bisbal, que té una relació molt intensa amb Sant Just d'Esvern, perquè l'acadèmia d'OT estava aquí, al polígon industrial, i per tant ell, podem dir, que va fer-se famós i va guanyar-se la fama. Bueno, ell i tots els altres que van passar per allà, no? Jo ja els considero santjustencs, no? Ah, clar. Jo pensava que era per el personatge de la competència que s'havia fet famós al Bisbal, eh? Sí. La voz no la graven aquí, també. Sí, sí, sí. La voz també. Mira, el David Ávila, dilluns va estar a tocar a Mesuena, aquí a Sant Just. Ah, però és que es va gravar, vols dir, no? Ja no explicaràs el xat de Ràdio d'Esverb. Aranxa. Doncs digue, conegut per tots com a congursar d'Operación Triunfo, i per temes com Ave Maria, Corazón Latino, Torre de Babel o Lloraré las penas, David Vivala ha venut gairebé 4 milions de còpies per tot el món, I en aquesta gira fa un repàs en acústic dels temes més importants dels seus 10 anys en el món de la música. Les entrades estan per 30 euros. Bé, ho hem de deixar aquí. Aranxa, Anna, Martí, Pau, moltíssimes gràcies una setmana més per la vostra presència i haver-nos informat del que passa a Esplugues i Sant Feliu. I nosaltres fem una pausa per escoltar el bolletí de la xarxa i després jugarem una mica a Parlar per Parlar. Sabeu aquest programa de Ràdio Barcelona que fan a la nit? No. No l'escolteu mai? No. Jo us ho recomano, que després jugarem al Parlar per Parlar. Fins la setmana que ve. Gràcies. Adéu. Són les 6. Notícies en xarxa. Bona tarda, us parlem. Manel Carvajal i Ramon Company. El ministre de Justícia, Alberto Ruiz Gallardon, ha anunciat que el govern espanyol preveu incloure robatoris amb violència entre els supòsits de judici ràpid. En la sessió de control al Congrés, el ministre ha parlat de l'increment dels robatoris amb força i ha explicat que també es modificarà el Codi Penal per augmentar fins als 6 anys Les penes tant en els robatoris a les cases habitades com a les botigues obertes. El darrer cas de sal violent, conegut a Catalunya, ha transcendit avui, ha estat al Baix Empordà. Va passar a nit a arropiar quan uns lladres van lligar i emmordessar una anciana i la seva cuidadora i es van endur les joies de la família. Segons que ha informat el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, el jutge del cas Palau, Joan Maria Pijoan, ha citat a declarar com a imputat el pròxim dia 19 de febrer l'exdiputat de Convergència i Unió, Jaume Camps. El seu nom apareix en una nota escrita a mà que va ser trobada al Palau de la Música i que està relacionada amb un suposat pagament de la constructora ferrovial Camps, que és advocat, sempre ha defensat que era una relació estrictament professional i que en cap cas es tractava de comissions per obres. El jutge del cas NOS ha imposat una fiança de responsabilitat civil de més de 8 milions d'euros al duc de Palma, Iñaki Ordangarín, i al seu exsoci a l'Institut, en Diego Torres. Un cop rebuda la notificació judicial, tindran 5 dies de termini per fer el pagament. Si no ho fan, se'ls embargaran els béns. El jutge assegura en la seva resolució que Ordangarín i Torres van crear NOS per aparentar que no perseguien finalitats lucratives i accedir d'aquesta manera a fons públics a través de convenis. Afegeix que el marit de la infanta i el seu exsoci no són els únics criminalment responsables i carrega durament contra els governs Valencià i Balear. El jutge de l'Audiència Nacional, Eloi Velasco, ha deixat en llibertat amb càrrecs el primer tinent d'alcalde de Lloret de Mar, Josep Valls, després de prendre-li declaració, tot i que el manté imputat pels presumptes delictes de prevaricació i suborn. A més, li ha retirat el passaport i li ha prohibit sortir del país. Valls ha declarat avui a l'Audiència Nacional en el marc de l'operació Clotilde. Va ser el responsable d'urbanisme de Lloret durant els mandats de l'exalcalde, Xavier Crespo, i és president del club de futbol de la localitat, que va ser patrocinat pel suposat cap de la trama, Andrei Petroff. L'Audiència Nacional dubta que la superació de la paga extra als treballadors públics sigui constitucional. En resposta a un recurs plantejat pels sindicats UGT i comissions obreres, la sala social de l'audiència deixa en mans de la Fiscalia la possibilitat de portar la qüestió al Tribunal Constitucional. Des del sindicat UGT, Carme Barrera ha dit a la xarxa que espera que els tribunals facin retrocedir la mesura que suposa un precedent. Nosotros lo que queremos que se restituya, yo lo digo a todos, no es una dádiva, no es una concesión de los gobiernos, es un derecho económico consolidado y los tribunales lo único que tendrán que decir es que el gobierno no puede disponer de él de la forma en que lo ha hecho. Y además recordando siempre que esto es un precedente, es decir, lo que ha hecho el Partido Popular en España de eliminar la paga extra es un precedente total, es decir, no hay L'Audiència Nacional fa referència a la doctrina del Tribunal Suprem i diu que les pagues extraordinàries són salari diferent que es genera dia a dia. Espanya incomplirà l'objectiu de dèficit que la Unió Europea havia fixat en un màxim del 6,3% per totes les administracions. La xifra final que registrarà serà d'un punt més, segons la Fundació de les Cases d'Estalvis Funques. La desviació ha estat provocada per l'incompliment de l'objectiu de les autonomies i també pel dèficit de la seguretat social, que no ha tancat com es preveia en equilibri. Esports en xarxa Bona tarda, us parla David de Maduro. El club de futbol poble de Mafumet ha fitxat el jugador Ismael Camp Traoré, procedent del Mallorca B. L'Iboria de 19 anys pot jugar en banda esquerra o com a fals punta. Traoré també ha defensat els colors del juvenil i el filial de l'Espanyol. D'altra banda, la nedadora Andrea Fuentes, fins ara líder de l'equip espanyol de natació sincronitzada, ha anunciat la seva retirada de la competició. L'esportista de Valls Molt emocionada, ha dit que està desmotivada i ha lamentat l'enfrontament entre l'exseleccionadora Anna Terres i el president de la Federació Espanyola, Fernando Carpena. ¿Qué necesidad tenemos de politizar tanto el deporte? En vez de unirnos, buscar los propios intereses para alimentar el ego, me entristece ver dos bandos. Me entristece ver enfrentamientos, odios y rencores. Y yo también los he vivido y no estoy orgullosa de ello. La pregunta no es por qué lo he dejado, sino por qué estaba desmotivada. El Real Madrid i el Barça s'enfronten a les 9 de la nit al Santiago Bernabéu en l'anada de semis de la Copa del Rei i horaris de la jornada 24 a primera. Destaquem Granada-Barça dissabte 16 de febrer a les 8 del vespre. Espanyol Betis diumenge 17 a les 9 de la nit. A la mateixa hora, Real Madrid-Rayo. Tot seguit, Les notícies de Sant Just. Bona tarda, són les 6 i 5. El vicepresident del set de català de negocis i autor del llibre de l'Enda Est-Hispània, Albert Pont, serà el protagonista del nou diàleg per la independència demà a Sant Just. Sant Just per la independència l'ha convidat per parlar de les relacions entre Catalunya i Espanya. De l'Enda Est-Hispània... vol legitimar la independència de Catalunya des d'un punt de vista polític, jurídic i històric per destacar la importància de mantenir les relacions amb Espanya que cal reconstruir. Des de Cerca Català de Negocis, del qual n'és vicepresident, com dèiem, donen suport a la independència de Catalunya tenint en compte que sigui un procés viable per la societat catalana. A banda d'explicar com canviaran aquestes relacions l'endemà de la proclamació de la independència, Albert Pont també tracta la relació de Catalunya amb la Unió Europea i la resta del món. Tot plegat Ho explicarà demà a les 8 del vespre a la sala del cinquantenari de l'Ateneu, en aquest nou diàleg per la independència. I demà dijous se celebrarà el ple municipal corresponent al mes de gener. L'ordre de l'IA compta amb 14 punts, incluent pregs i preguntes de regidors i regidores al públic. Entre altres qüestions es debatrà la modificació del pla general metropolità Can Genestà i el passeig Sagrera, A més, s'hi presenta tres mocions, una per modificar l'ordenança fiscal que regula l'impost de béns immobles, una altra per reclamar a l'estat espanyol que no centrifugui el seu dèficit a Catalunya i una d'adesió a la declaració de sobirania i el dret a decidir de Catalunya. El ple municipal de Sant Just es farà aquest dijous a les 7 de la tarda a la sala de sessions del consistori, demà, i l'acte és obert al públic. I acabem aquest butllet explicant-vos que ja es pot veure a l'exposició Controles, que s'obre avui a Casal de Joves, una mostra itinerant i interactiva que promou la Diputació de Barcelona i que recorre a diferents municipis de la província amb els mateixos propòsits. Controles s'adreça a adolescents i joves i a pares i mares per proporcionar-los la informació sobre drogues i treballar els factors de protecció per prevenir-ne el consum. Es divideix en tres espais on els assistents hauran d'interactuar amb la mostra a través d'iPads. L'exposició sobre avui al públic es va inaugurar ahir I es pot veure a la sala Ovidi del Casal fins al dia 18 de febrer. I de moment això és tot. Més informació a partir de les 7 als Sónys Notícies, edició vespre. Sóc Agustina Ribes, sóc del graner de Sant Just i envio una salutació a tots els oients de Sant Just i també a la penya del morro. Disseny nobles. Per la penya del morro o del morro? De Ràdio d'Esvern per potenciar el comerç local i és agrair-los aquesta feina. Hola, penya del morro, sóc l'Alessandro. Quan voleu, jo estic aquí. Una salutació. Adeu. La penya del morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio d'Esvern. I continuem a la penya del morro de ràdio d'Esbert. Gràcies. Gràcies. Cristina, escolta. Digue'm. Ara que no tenim res preparat perquè hem defallat una secció, per què no fem allò que fem a vegades, el parlar per parlar? Sí, a mi m'agrada. Sí, et sembla que ho fem... Escolta, posa la sintonia del parla. Hola. Hola. Bona nit. Bé, bona tarda, més ben dit. Bona tarda. Si ens esteu escoltant i voleu contactar amb nosaltres per explicar-nos qualsevol història que us preocupi, 9-3, 3-7-2, 3-6, 6-1, puig a la música, saps? El telèfon que us escolta. Clar, perquè a aquesta hora de la tarda, de fet, no esteu sols. Ara, dic una mica la música per si hi ha algú que vol trucar, saps? És necessària la veu, Jordi? Sí, clar, és molt important. Bé, sembla que em mira. Tenim una primera trucada. Hola, bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Amb qui parlem? Si no et fa res, m'estimaria més mantenir-me l'anonimat. Ah, d'acord, doncs... És que tinc un problema que em preocupa molt i m'estimaria més que la gent no m'identifiqués. Ah. Sí. Què et passa? Bé, vaig al revés del món, saps? Treballo de nit, intento dormir de dia, els veïns et molesten, no saps quan et despertes, si has d'esmorzar, dinar, sopar o què has de fer. Perdona, perdona, dius que treballes de nit? Sí, sí, sí. Fins a quina hora treballes? Depèn, depèn del dia. Fins quarts de cinc segur, normalment fins a les sis, set. I això t'inquieta molt perquè, clar, trastorna els horaris, no? Clar, quan arribo a casa ja pràcticament ha sortit el sol, el cos s'activa, et costa més dormir... Un drama. I sobretot, els veïns. Això és un gran drama. Els veïns i els sorolls. Escolta una cosa, Cristina, aquesta veu no et sona, tu? Una mica, ara que li dius... Sí, escolta, perdona una cosa, ja sé que no has volgut donar el teu nom i tot això, però tu treballes a la ràdio? Podria ser. Perdona una cosa, a més que és riure, eh? Escolta, tu no ets la Raquel Atúria de Parlar per Parlar? Però Jordi, t'he dit que mantenia l'anonimat. Escolta, però si és la Raquel! Oh! Raquel, bona tarda. Hola, bona tarda. Gràcies per participar en aquesta broma que hem fet per començar el programa. Efectivament, la Raquel, la turia del programa, per parlar, per parlar de Ràdio Barcelona, que moltes nits té amb molts oients enganxat amb les vostres històries. Gràcies per accedir. Aquesta intro, perquè per cert, això és veritat a part, no? Tu amb el tema d'horaris estàs fatal o què? Ha estat terapèutic per mi. M'ha agradat poder-ho expressar a la fi. Que els veïns et deixin dormir és complicat. Però bé, ho portem amb molta alegria. Va, que ja feia temps que volíem parlar amb tu sobre el Parlar per Parlar, programa mític també de Ràdio Barcelona, que no és l'Hablar por Hablar, no? No. L'Hablar por Hablar és la versió que es fa des de Madrid, que també s'escolta a Catalunya i a Andorra. Nosaltres només sortim per Catalunya i a Andorra a FM. I aleshores aquí a Catalunya, a través d'una mitja o a través d'internet o de TNT, qui vulgui pot escoltar l'Hablar por Hablar. Els diens sempre ens diuen que és diferent perquè aquí una mica es dona temps a la trucada, el que considerem oportú. I després, i això una vegada parlant amb l'Andreu Guanafuente, ho comentàvem, que les particularitats regionals, imagina't tot aquest debat que hi ha hagut últimament sobre Catalunya, independència i a més, ens ha ocupat moltes matinades i hauria estat potser... Més complicat donar-li aquest espai, vull mesurar les meves paraules, a nivell nacional. No, tens raó, aquí hi ha una sensibilitat que potser d'altres parts d'Espanya no... I és que, per cert, com dèiem al programa, parleu de tot, no? Perquè la gent truca i no sé si hi ha algun tipus de filtre a les trucades. A veure, hi ha dos productors, que són l'Adrià i l'Albert, aquest any, i que, evidentment, ells agafen les trucades abans, perquè materialment seria impossible... Penseu que som tres a l'equip, no tenim tècnic, fem nosaltres, i aleshores és com tot molt... És un programa molt cuidat, molt mimat, molt des de... I ells el que fan és escoltar l'oient, parlant amb ell, i aleshores quan es pot se'l truca i participa. És el filtre que hi ha. Com es prepara el programa? Tu que no arribes a la ràdio, com ho feu? Això no ho saben ni els meus caps, eh? No, mira, nosaltres arribem entre les 11, les 11 de la nit, depèn del dia de vegades una mica abans. I aleshores el que fem és mirar-nos, evidentment, tot el tema d'apremsa i a més hem d'estar molt al dia, començar a preparar, per exemple, els resums o programes especials que puguem fer, s'editen les trucades que considerem importants del dia anterior, són trucades, potser, imaginat, de 20 minuts o de 10 minuts o de vegades de mitja hora i les deixem en un minut, dos... per poder fer la presentació, el resum. No, jo t'ho preguntava perquè a vegades hi ha gent que pensa que programes d'aquest tipus no calen preparació, perquè tu estàs allà davant del micròfon i barrar ben trucades. A mi m'han dit més d'una vegada que si mentre parlàvem els doients m'estava fent les ungles. No és veritat. Sí, aquest és una altra rumorologia de la professió, no? És una llegenda urbana, no feu cas. No fem cas, no? I també hi ha altres programes, no sé si segur que no, però que també comenten que, per exemple, quan en programes de trucades el tècnic va a la seva, com dius tu, Joan, Juguem a la Palabra, dos ambients a Whatsapps. En el meu cas, com que el tècnic sóc jo, no és... No, no. Jo faig de tècnic, enregistro el que arriben els oients i portem un control bastant estructurat de les trucades molt importants. Perquè després això, doncs potser cap d'any decidim fer un resum de les històries de l'any. Necessitem tenir temàticament ordenat tot o fer seguiments de, no sé, històries que comencen tanxa que ja aviat farem cinc anys en antena i clar, hi ha gent que t'està trucant des del principi i ha dit una mica l'evolució de la seva història quan et trucava al principi molt preocupat perquè, no ho sé, imagina't un problema amb la seva parella, després es divorcien després entra en depressió coneix una altra persona tota l'evolució és molt interessant és que tu ets com de la família ja, Raquel sempre em diuen me'n vaig a dormir amb tu, o la meva baralla se'm va a dormir amb tu, o no sé què, la típica broma, no? I jo sempre dic, responc això, doncs quina pena que s'adormin amb mi, no? Ja estima que no es mantinguin despert fins a quarts de cinc que acabem. Perdona, però aquesta veu dolça, sensual, altres oves de matinada... Escolta, és un plaer. La coneix Jordi, que l'has sentit més d'una vegada. Home, evidentment, jo soc molt fan. Home, jo ho he vist molt bé, eh?, quan has fet l'introducció. No, això era una conya marinera, això. Home, no, Raquel, que va, per favor. De totes formes, jo volia preguntar-te si tu entrenes la veu d'alguna manera, prens, no sé, llimona amb mel, abans de començar per tenir aquesta veu malosa, No, la veu també és un altre gran hàndicap, però ve de sèrie, això és com és. El que sí que faig és intentar estar relaxada. No prenc cafès, però perquè de per si el cafè no m'agrada, i durant el programa tinc un parell d'infusions, un parell de tasses d'infusió allà per anar fent... Una mica et poses a l'espai. Sé, per exemple, que la Macarena, que és qui ho presenta des de Madrid, ho fa amb el llum tancat, jo no, jo faig amb el llum obert, Però clar, també per una qüestió pràctica, perquè tinc la taula de so i... La macarena... La macarena ho fa amb el llum tancat, no? Què és curiós, això? Perquè era una mica més d'intimitat, o què? Suposo que sí, clar, va molt al tema mental. Pensa que, en realitat, les meves quart de dues de la matinada, o les quatre, són per tu, per exemple, les set de la tarda, perquè el teu cos va diferent, i aleshores... Has d'abaixar revolucions, l'esprit aquest que tens, i sobretot vosaltres que sou gent de ràdio sabeu que quan un obre el micro, per més temps que faci que fa ràdio, sempre tens aquell cuquet i... Sí, sí, perquè a més la ràdio a la nit té un altre ritme, és màgica, és més lenta, no? En canvi a la tarda, o al matí ja, dic una altra cosa, els programes d'espertador, però clar, a la nit, no? La nit és màgica per tu? Sí, tant que ho és, i tant, sí, sí. Absolutament. I a més és això, que es crea aquest microclima, aquest espai que ja convida a confessar-te una mica, no? A mi m'agrada. Per ser, Raquel, una pregunta. Quins ingredients creus tu que ha de tenir una presentadora d'aquest tipus de programa? Paciència. Sobretot, no? Sobretot. L'escolta activa és molt important. Saber escoltar i no... I no precipitar-te amb les preguntes i molt de respecte per l'oient. I empatia una mica, no? Suposo. Absolutament, sí, sí. És important. No jutjar. En aquest espai en concret el més important és no jutjar. Per tant, empatitzar, respectar i deixar parlar fins allà on la persona vulgui entrar. A mi m'agrada molt els... que fas. De debò tu dir. Això també és un clàssic. Home... Saps què em passa? Mira, així ara que estem entre col·legues ja sabeu com va el tema tècnic i tal... Jo, clar, com que estic enregistrant la trucada, t'en deixo, clar, he de baixar el micròfon perquè si no es capta absolutament tot, no? I a vegades l'oient, la dificultat que té no tenir la persona al davant quan mantens una conversa és que no sap si t'està escoltant, no? I aleshores aquesta manera de sentir és, bueno, perquè ell sàpiga que l'estic escoltant i que estic molt conscient del que m'està explicant, no? I, bueno, que et surt, de vegades és que simplement no saps què dir perquè t'estan explicant una cosa tan dura... Que estàs processant-ho, no? Necessites el teu temps també per pair-ho i fas... Bueno, com en una conversa normal. Què passa? Que en aquest context, doncs, sempre... Bueno, suposo que és una marca de la cara, no? Clar, i després també els silencis són molt importants, no? Perquè hi ha moments, a vegades, no hi ha tensió, però aguantes molt, Raquel? No sé com ho fas? Els silencis pesen, i és el que us comento, hi ha un munt d'informació que ens arriba per via no verbal, que quan un està mantenint una conversa cara a cara, des de l'expressió dels ulls, com gesticula, o de vegades veus que el que t'està dient verbalment i el que està comunicant-te amb el cos és contrari, l'exemple típic. Una persona que està plorant ja diu, no, no, estic bé. Home, no estàs bé perquè estàs plorant. Clar, clar, clar. I després, clar... Tota aquesta informació, quan tens la conversa per telèfon, no la tens. Aleshores, els silencis són brutals, perquè moltes vegades porten missatges molt contundents, no? De fet, quan una persona t'explica històries molt fortes sobre, no sé, fins i tot, intents de suïcidi, malalties, o quan se't desplomen el telèfon i comencen a plorar, Tu gairebé ets com una psicòloga en aquell moment, no? Jo ho passo malament, eh? Jo ho passo malament, no? Per això intento que la persona se sereni. I el meu paper crec que és també ajudar a reflexionar, és a dir, a posar en perspectiva el que t'està passant. En el moment que algú ho verbalitza ja és un gran què, perquè ja està assumint que allà hi ha un problema no resolt. En el cas dels problemes, que també tenim trucades alegres i trucades de crítica social i sobre política, no? Però en el cas dels problemes... abans deies tu Cristina, el d'empatitzar és superimportant i si algú t'ho està dient evidentment des de fora sempre es veuen les coses diferents i intentar ser una mica escèptic perquè la persona pugui també objectivar el que li està passant separar-se una mica del problema què? separar-se una mica, dic del problema exactament, sí, separar-se d'una perspectiva perquè tu vas haver de fer alguna prova per presentar el Parlar per Parlar o com va anar? A veure, hi havia diverses candidates, segons em van dir, no sé si hi havia algun candidat també, però jo ja treballava a Ràdio Barcelona, ja fa nou anys que treballo aquí, i ja havia fet Fórmula a Dial, havia fet Fórmula 40, i abans havia estat a Flash FM, i aleshores, sobretot a Dial i a Flash, tenia espai de trucades. A Flash presentava un programa que era el repàs de la llista i agafava trucades, i a Dial presentava, quan vaig començar, un programa que es deia Desmarcat, que ja no existeix, Era tot, era també de nit, però més aviat de 9 o 12 de la nit, i era tot de trucades. La gent trucava i, ai, vull dedicar-li una cançó a la meva parella, o vull que li facis una trucada sorpresa a no sé qui per dir-li que és superimportant per mi. Res a veure amb el parlar per parlar, em sembla. No, però sí que hi havia el tema de les trucades. I aleshores com que jo... Clar, a veure, una cosa és fer res, una altra cosa és obrir línies i que et surti el que et surti. No saps mai quan una persona està mentent aquest dia. I aquest bagatge ja el tenia. A part per la formació, jo soc educadora social, tinc una base de psicologia, bueno, una mica... Que van considerar que pel meu perfil encantava. Ah, veus, veus, aquí ja hem olorat alguna cosa, eh? De fet, fa un moment apuntaves que no saps si hi havia algun candidat. Home, jo crec que aquest programa, no sé si alguna vegada has fet alguna veu masculina. A veure, en el nostre cas, sí, a nivell de Barcelona, fa un parell d'anys que vaig em malaltir i em va substituir un dels productors. Sí, home, jo no tinc res en contra del productor, que segur que va fer fantàstica bé, però escolta, on hi hagi una veu femenina, el parlar per parlar, que es tregui la resta, és la meva opinió. Bueno, és que tenim a associar nit, veu dolça, veu de noia, però també hi ha programes... amb un altre perfil diferent però en aquests moments a la mateixa franja horària, evidentment no faré propaganda i a més amb el mateix perfil tot i que allà sí que es mullen hi ha un home que porta molts anys presentant un programa amb el seu propi estil Sí, sí, sí, no, no, clar, de fet, hi ha qui pensa que aquests programes funcionen perquè com que truca que la gent, o hi ha gent que té problemes i ho explica, és una manera també, no?, pels oients de dir, mira, hi ha gent que està pitjor que jo. Tu això també ho comparteixes o no? Ajuda a relativitzar. A mi, quan jo l'escoltava el parlar, quan era adolescent, de fet, el primer dia que vaig trobar-me amb la Gemma Nierga a Ràdio Barcelona, vaig posar-me a tremolar, no? Vaig treure el passadís, me'n recordo perfectament els passadissos, de la redacció cap al lavabo, que és un passadís estret, i va ser com un... És ella! I ara troba ella i diu, ets tu! El que passa que ara ja hem tingut converses alguna vegada i així, però és el teu ídol i la persona per qui tu has sentit amor a la ràdio, trobar-te'l i a més a més que et donin l'oportunitat de fer el que tu escoltaves, imagina't, quan em va passar, no m'ho creia. Que bo, que bo. I llavors tu també opines això, que relativitza, no?, el fet d'escoltar... Sí, exacte. Sí, un dels objectius que tenia el programa aleshores, quan vam mantenir les converses, a l'hora de preparar el parlar, m'havia perdut, has fet bé de reconduir-me, em passa com a les oients, resulta que era aquest, que encara no havia esclatat la crisi. La veritat és que al llarg d'aquests cinc anys les històries han evolucionat molt, però sí que era... ajudar la gent a relativitzar, fer una mica de coach, que la gent no es fes preguntes sobre allò que li preocupés o la seva vida i pogués posar-ho en perspectiva. I també, a la resta d'oients, de vegades tens algú tan dents que mai no has tret i sents algú que li està passant el mateix i dius, ara, ara és la meva. Monta gent et truca i diu, No he participat mai, però he sentit aquesta, no? I a dir-li que... A la veritat és una teràpia grupal molt, molt bé. I tant, i tant. És que també som una mica, bé, també una mica, no? Molt xafarders i guaiers. Això també. Ullers, no? En aquest cas, però, clar, tot això també ajuda. Bé, doncs, Raquel, Cristina, vols afegir alguna cosa? Sí, sí, volia preguntar-te, Raquel, com és estar per les nits a la ràdio? Perquè suposo que a banda del noi de seguretat no hi haurà moltes persones, no? No. És tranquil·líssim. Aquest any, a més a més, trobem a faltar l'agenda si amanecen els vamos, perquè abans entravem pràcticament a la vegada i mentre ens baixàvem a l'estuïll ja estava a la redacció, a vegades baixàvem a baix i feien... Ara no, ara estem sols els tres amb el vigilant de seguretat. Molt bé. I en el cas de Ràdio Barcelona, la cadena, no, en si, el Carre Cast, número 6, el Jordi et comentava abans que era una mica màgica, l'esnitzalla. Jo et pregunto si són màgiques per altres motius que poden succeir als passadissos. Si tu saps alguna cosa d'això. Ah, home, ara m'havia descol·locat. Hi ha moltes llegendes urbanes sobre això, també. Són els casanesos de Ràdio Barcelona? Sí, sí. Què passa? Però què passa? Sabeu què em passa? Que jo alguna vegada per antena ho he dit i ara faig servir una paraula que queda lletja, però sóc una cagona. Jo també. Aquests temes em fan una por i aleshores sí que tenim dos oients en concret que són superfans dels fenomenos paranormals i sempre ens estan explicant investigacions que fan i psicofonies i I aleshores jo em tenso, eh? Deixa'm, Raquel, que li expliqui una mica al Jordi perquè no ho sap i s'ha trobat així. A mi m'ha arribat que es veu que abans, antigament, no?, on hi és ara l'edifici de la Ràdio Barcelona, doncs hi havia una casa senyorial i va morir una nena petita. Què dius ara? Llavors, a la primera planta, que és on estan els informatius i els posts, no?, que de vegades n'hi ha llibres que es mouen de lloc i succeeixen coses estranyes. Veig que la llegenda passa de generació en generació. Sí, perquè fins i tot a mi m'ha arribat. Tu, Cristina, vas estar a Ràdio Barcelona. Sí, i un dia a les dues de la matinada em va fer una miqueta de por. Oh, que fort. Bé, doncs clar, no m'estranya que facis el programa amb la llum oberta. Jo la perspectiva que tinc és la dels productors, els tinc nevant, així que no em plantejo més. Alguna vegada abans quan es va dir el que us deia que era de 9 a 12 a les hores i que no quedava ningú a la... Bueno, tu Cristina ho sabràs, el control central, els estudis... És com una nau, no? Del voltant del control central surten tots els estudis. I a més són tot vidrieres i baixava el vigilant de seguretat de torn, tancava tots els llums menys tu que estaves dins de l'estudi. I quan havies de sortir tot allò a les fosques, tots els vidres que et vas reflectint a tot arreu amb els llums oberts de les taules de so, que tenen llums en vermell, en verdes... Allò sí que era... Era una mica de por, sí. Home, és que Ràdio Barcelona va ser la primera ràdio de l'estat, no? J14 o 1, no? Maria Sabatés, que va inaugurar-la l'any 23 o 24 i s'ha fet molta ràdio i molt bona ràdio durant moltíssims, moltíssims anys i, clar, hi ha els esperits dels locutors dels anys 50 i 60, no? No sé, però la llegina aquesta de la noia o de la senyora a mi també me l'havien explicat que es passeja per la planta dels estudis i per la redacció Jo ja m'he cagat una mica ja Raquel, t'agraïm molt que ens hagis atès que vagi molt bé i cada nit per parlar a Ràdio Barcelona i enhorabona per la feina perquè a part de tot el que hem parlat també acompanyeu a moltíssima gent que està sola i allò de la ràdio fa companyia més que mai es fa realitat amb la Raquel Aturia i el Parlar per Parlar. Raquel, bona tarda, gràcies. Que vagi molt bé. La pella del morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio Desveu. Ràdio Desveu 98.1 Ràdio Desveu 98.1 Veus de la parròquia Tots els dimecres a dos quarts de vuit del vespre i els dissabtes a dos quarts d'onze del matí. Veus de la parròquia compartirà en tots vosaltres un alè d'esperança, espiritualitat, una mirada a l'Evangeli, notícies i activitats d'Església, compromís del laicat en l'Església i la societat. Recordeu, tots els dimecres a dos quarts de vuit del vespre i els dissabtes a dos quarts d'onze del matí. 60 i més Cada dimecres a les 8 del vespre aquesta sintonia dona entrada a l'audició per la gent gran 60 i més Consells, amenitats, pensaments, curiositats, música, poesia... Tots els temes que poden interessar els oients de 60 i més Recordeu els dimecres a les 8 del vespre en el 98.1 Ràdio d'Esvern. L'audició per a la gent gran. 60 i més. Ara bé, un programa per a arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense etiquetes ni dates de caducitat. Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil. Informatiucomarcal.com Molts petonets des de la botiga Boton de Sant Lluís per la penya del morro de la ràdio i que tot vagi molt bé i molts anys. Una salutació molt forta a tots els components de la penya del morro. Soc l'Alícia, de Bristol Idiomes, i com diem nosaltres, enjoy English, enjoy Bristol. Des de Top BB&Kids enviem una forta salutació per la penya del morro. La penya del morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio d'Esverda. 6 i 32 de la tarda, continuem en directe a la penya del morro de Ràdio del Bern. Gràcies, gràcies per aquest aplaudiment espontàni de la gent que, Cristina, avui d'on dèiem que ens acompanyen? De Cornanyà. Cornanyà, Cornanyà. Sí, moltes gràcies. Bé, com ja sabeu, ahir en vam parlar amb el Sergi Arrada, del Casal de Joves de Sant Just. S'ha estrenat l'exposició Controles, eh? I amb els subtítols Tothom ho fa? No passa res? Prevenir el consum de drogues i informar sobre els riscos que comporta són els objectius d'aquesta exposició que podeu trobar a la sala Ovidi Montlló del Casal de Joves de Sant Just. És una mostra itinerant i interactiva que promou la Diputació de Barcelona i que recorre diferents municipis de la província amb els mateixos propòsits. Per parlar una mica d'aquesta exposició que, per cert, jo encara no he pogut veure. Tu no sé si, Cristina, l'has vista. Ens expliqui una mica més sobre tot plegat. Tenim la Laura Vega, de la Diputació de Barcelona, que és la tècnica referent de l'exposició Controles. Laura, bona tarda. Hola, bona tarda. Hola, bona tarda. Benvinguda al programa. Comencem pel començament. D'on neix la necessitat de fer aquesta exposició? A més, des de la Diputació de Barcelona. Mira, la Diputació de Barcelona, i concretament l'àrea d'atenció a les persones, ja porta una trajectòria molt llarga treballant la prevenció d'orgotependències. De fet, no és la primera exposició que té en aquest sentit, sinó que n'hi ha tingut unes altres, no? Ja fa temps va tenir-la tota pastilla, que era pel tema de prevenció de droves de cièntesis. Que també va venir aquí a Sant Just. Sí, també va estar ja fa anys. Sí. També va estar aquí a Sant Just. Després va tenir-li tu de què vas. Aquesta exposició també era per treure el consum de drogues i s'adreçava al col·lectiu de menys de 12 a 16 anys, que és el cicle de l'ESO. Totes les exposicions de la Diputació van passant per aquí, pel Casal de Joves, com m'imagino, ara ho comentàvem, pels diferents punts de la comarca i de Catalunya o Barcelona, no? Sí, de fet, aquestes exposicions s'han adreçat als municipis de la demarcació de Barcelona. i fins i tot hi ha hagut alguna exposició que ha sortit fora de la província, també. I aquesta Controles, que m'agrada molt el títol, per cert, que diu Controles, tothom ho fa, no passa res, que són, clar, amb preguntes, de què va o què té de diferent amb altres exposicions? Mira, doncs com t'explicava, aquesta exposició Controla neix arran de l'última experiència expositiva que va tenir l'exposició, que és l'Itu de què vas, vam veure que aquella altra exposició s'agressava a nanos de 12 a 16, però amb l'experiència vam veure que li ha actuat i incidia en altres col·lectius, grups d'edats i ambits de treball. Aleshores, aquesta exposició controles va crear en aquest sentit, d'ampliar-la a altres col·lectius, com a banda dels nanos de 12 a 15 són també els joves a partir de 17 anys, i també el col·lectiu de pares i mares, adults i professionals de diferents àmbits. Una mica per com estàvem vivint nosaltres l'experiència amb altres exposicions. Heu notat que, per exemple, els altres col·lectius aquí, ara obriu aquestes exposicions sobre drogues que heu anat fent, com hem comentat, a la Diputació de Barcelona. Els hi mancava una mica aquest tipus d'informació, com els pares... Sí, nosaltres hem vist que sí, perquè en les altres exposicions, tot i que ja havien intentat suplir-ho d'alguna manera, sí que des de la Diputació s'ha vist que és molt important treballar la prevenció dels diferents àmbits, com pot ser també l'àmbit de pares i mares, l'àmbit de la família, és importantíssim, per poder dotar d'eines als pares perquè puguin ser agents preventius als seus fills. I també obrir la possibilitat als professors o altres professionals, com poden ser professionals també de sanitat o de serveis socials. I fins i tot es treballa també molt amb professionals del lleure i de l'esport, perquè són col·lectius que estan molt a prop dels joves. Laura, parlem una mica de cara a la prevenció, però en el cas que una persona ja fos consumidora, també podria adreçar-s'hi? De fet, aquesta exposició no està pensada per gent que hi estigui consumint. Sí que és veritat que la franja de joves de més de setze anys ja entenem que ens podem trobar en joves que s'han iniciat en el consum. Tant és així que en aquesta part treballem amb vuit plafons on es parla del tabal. L'alcohol i el carnavis també es parlen d'altres substàncies com pot ser la cocaïna i drogues de síntesis i altres substàncies que poden anar bé. Suposo que... Perdona, diguem-ne. Doncs en aquesta franxa d'edat sí que es treballen molt dels riscos associats al consum. Sobretot el tema de les conductes sexuals, del conduir si has consumit... I fins i tot es treballen estratègies... per veure si pot haver-hi un abús de la substància, i sobretot per com ha de tenir-se una substància. Ahir, Laura, parlàvem amb el Sergi Arrada, que és un dels responsables del Casal de Joves de Sant Just, i que ens comentava que l'havia vist una mica de primera mà, quines novetats o què és el que hi havia. Ens va parlar que hi havia tauletes, els iPads, que això, no sé si heu tirat... la casa per la finestra amb aquesta exposició i tot plegat, però vaja, una bona iniciativa, no?, perquè a més és també interactiu i tot plegat. Bé, de fet, ens hem adaptat una mica a el que actualment tenim, no?, a la vegada. Sí que és veritat que treballem en iPads, en tenim 10, tampoc en tenim gaires, no?, i els nanos treballen en grupers petits, de 3 nanos per iPad, no?, però, a veure, també és un tema, el que tractem a l'exposició, que vam veure que la manera de treballar-ho és de fer-ho d'una manera molt dinàmica, molt interactiva, com els nanos siguin agents claus i participatius de la dinàmica, no?, que vagin allà i, mira, escoltin una xerrada i ja està, no?, perquè amb els iPads, què és el que es fa, concretament?, Mira, amb els iPads es treballa la informació que tenim amb els plafons. Amb el grup de 12 a 15 anys tenim 5 plafons. Aleshores, en algun d'aquests plafons hi ha alguna activitat interactiva i aquí, no sé, et podria anomenar la que té a veure amb les creences jasmites. Hi ha un dels plafons que amb els nanos més petits es treballen les creences jasmites en relació al consum de substàncies i hi ha una activitat interactiva que amplia una mica tot el contingut del plafó. Una altra activitat que podríem trobar aquí el nano és el tema de la presa de decisions. O sigui, clar, prendre una decisió és difícil, però a partir d'aquí també un agafa responsabilitats a partir d'anar fent les pròpies decisions. Això també tenim una activitat interactiva que té a veure amb aquest tema. Amb els nanos més grans, a partir de 16, també tenim una activitat que té a veure amb com fer front a les pressions, sobretot encaminada al tema de la pressió de grups. molt important en aquestes edats. I, per exemple, amb els pares i mares també tenim una activitat interactiva que és un test per veure quin estil educatiu tenen les famílies. Doncs, Laura, moltíssimes gràcies per haver-nos atès. Cristina, vols preguntar-hi alguna altra cosa que t'ha llegat al tinter? Bé, únicament m'agradaria saber, per últim, si en quant a contingut hi ha una part més àmplia centrada en el que seria el consum d'alcohol i cannabis, perquè, segons estudis de la Diputació, sí que és cert que Són dues de les drogues que més consumeixen tant els joves i no tan joves, per dir-ho d'alguna manera. Sí, de fet, nosaltres tenim dret a aquests espais diferents que us he parlat, de nanos de 12 a 15, el de nanos de més de 16 i el de pare i mares. Tenim una informació comuna per a qualsevol dels col·lectius que visitin l'exposició, que és informació sobre tres substàncies concretes, el tabac, l'alcohol i el carnavis. Com afecten aquestes drogues? El cervell? I les conseqüències més immediates alguns són. Sí que és veritat que després en els plafons dels joves s'amplia tota aquesta informació. No tan anant més petits com són els nanos de 12 i 13 anys, que són primer i segon de l'ESO, que aquí el que més està veient són sobretot els factors de protecció i habilitats per a la vida, tot i que ja tenen un... Informació, eh?, també se'ls dona, però s'amplia més amb els grups d'anants més grans. Bé, doncs aquesta exposició que es pot veure fins al 18 de febrer a la sala Ovidi del Casal de Joves de Sant Just, de dimarts a divendres de 9 del matí fins a dos quarts de 3 i de dilluns a dissabte. de dos quarts de quatre fins a les set. Laura Vega, tècnica referent de l'exposició de la Diputació de Barcelona. Controles, que aquesta setmana s'ha inaugurat aquí al Casal de Joves de Sant Just. T'agraïm molt que ens hagis atès i bé, si arriba una altra exposició d'aquestes de la Diputació, que segur que en teniu previstes pels propers mesos, ja en tornarem a parlar. Bueno, pues això espero. I tant, ho farem, ho farem. Molt bé. Moltes gràcies. Que vagi bé. Gràcies a vosaltres. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Fins demà! 6 i 42 ara mateix de la tarda. Continuem en directe a la penya del Morro i atenció perquè acaba d'arribar, que jo no sabia si arribaria o no, Núria Salvador. Núria, bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda, eh, Jordi? Bona tarda. Escolta'm a casa, jo amb tu és un misteri perquè mai sé el que portes ni el que fas, cosa que ens va també a la contra perquè no ho podem anunciar ni al Facebook ni al Twitter ni enlloc i ens perdem els milers d'oients que podria... S'esperen. S'esperen. Què hem de posar al Twitter o al Facebook? A veure, la veritat és que saps què passa? Que en principi jo volia fer una connexió per telèfon. Ah, sí, és veritat. Però no he trobat res interessant pel carrer i he tornat-ho. No hi ha res interessant per Barcelona. Digues el títol o el tema, així jo com a mínim quan et presenti ara tindré coses a dir. D'acord. Curiositat sobre diverses ciutats i poblacions d'arreu del planeta Terra. Digue-li com vulguis, amb Núria Salvador. curiositats del planeta Terra jo he dit un títol més complex això és ritme estem fent un programa a la tarda mira per exemple el Sergi diu misteris de la penya del morro misteris no perquè són curiositats del món mundial agrupades sota un mateix tema o Núria Salvador pel contrari són temes diferents que no tenen res a veure l'un amb l'altre. Bueno, són curiositats del carrer, coses que passen al carrer, perquè ara amb el fred la gent no surt, i les coses més interessants no les trobem als museus, que n'hi ha d'interessants, sí, però al carrer passen coses increïbles, i per tant només surtin a fora, fora de l'estudi de Sant Just d'Esvern, llavors coses increïbles. Jo m'he informat per internet... He trobat coses impressionants i per això precisament estava per Barcelona, per dir, escolta, trobaré alguna cosa impactant i puc fer la retransmissió. Val que vagi perfecte, escolta, però és la meva secció, com quedem aquí? Jo ho sé, però a part et dic una cosa. Cristina, el Jordi sempre està dient que qui porta el pes de les seccions són els col·laboradors. Sí, sí. O poc pes, porto jo poc pes. A no ser que jo t'hagi la secció. Anem al tema perquè tampoc no tinc jo ni res, per tant, la primera curiositat, Núria, quina és? Bueno, curiositats com, per exemple, nosaltres, avui, per exemple, jo he anat per Barcelona i he vist que per Barcelona hi ha carreteres. Amb moto, vas amb moto? Vaig amb moto. Primera dada, d'acord. De vegades amb transport públic, eh? Sí. Tenso amb el medi ambient. Ja, sí, avui, molt, molt. Serà quan no has pagat la ITV. No, però he vist que per Barcelona Com en tantes altres ciutats Hi ha una carretera, hi ha cera Hi ha edificis al costat Bé, escolta, al Japó Això a vegades és un problema Perquè hi ha tantes coses que no n'hi caben més I van haver de fer una carretera I com que no hi havia espai per posar-la El que van fer és Fer que l'edifici tingués un espai perquè per dins passés la carretera. Hi ha una carretera al Japó que passa per dins d'un edifici. I partint d'aquí m'he anat informant de curiositats del planeta. Terra, no? Que t'agrada a tu. Bé, doncs aquesta és una curiositat. Quines més en trobem? Per cert, que l'Heli Capdevila diu al xat, diu això del pes, en el meu cas és cert. Ai, ai, ai. En fi, i Núria, quines curiositats més trobem? Doncs bé, per exemple, al Japó sí que tenen molts diners i poden fer això, no? Doncs foradar un edifici perquè passi la carretera. O no ho han pogut fer és a la ciutat de Wenling, a la Xina. Ojo, ojo, ojo a la Xina. Què passa, Wenling? A la Xina. Doncs passava, passava. Aquest mes s'ha solucionat el tema. Però fins ara, una parella d'avis vivia en una casa situada al mig d'una carretera d'alta velocitat. Ojo això. Sí, que és un avi, clar, perquè si és difícil fer un xinès, hi ha un avi xinès, com el fas, no? Sí, sí, i què els hi ha passat concretament, Nuri? Doncs bé, tenien una casa al vell mig d'un prat preciós, el quan val destruir van ficar una carretera i ells van decidir no moure's d'allà. Total, que van anar construint tota l'autopista, exacte, tota l'autopista mutant aquesta casa, mentre els avis es neguen a sortir. I és que sembla ser que no estan disposats a acceptar el preu que les autoritats els estan concedint, perquè diuen que amb aquesta quantitat no tindran prou diners per comprar una altra casa. Una cosa que vull dir... Que diu l'Eli que surten uns xinesos... Perdó, és que no, no, no puc. Diu l'Eli que en surten uns xinesos molt japonesos. Perquè tu has dit... Konnichiwa. Konnichiwa és japonès. És japonès. Ni hao. És que estic barrejant els meus estudis de japonès i xinès. Com aquest políglota, eh? Exacte, com ho saps. Sempre recordem de... Ni hao, patates con bacalao. Ah, ah, ah. Aquesta és una fotografia, la que comentes tu, que has navegat molt per internet en les últimes setmanes, no? Sí. I, sí, bueno, però escoltem, jo són coses que comento que han passat fa temps, que han passat fa... Però què passa? Surt a internet i ja no és interessant. Cristina. No, no, jo estic amb tu, eh? No la busquis a ella, no la busquis. Si ho ataques. No t'estic atacant, només dic que perquè la gent ho tingui fresc, que si ho ha vist per internet, doncs millor per ell, ja està. Sí, ho poden buscar, vull dir que busquin família de Wembley. Va, va. En fi, que això ja està solucionat, que al final van acceptar la xifra de 260 llunares, que vol dir 32.000 euros aproximadament per vendre's a la casa. I així l'autopista ha pogut entrar en funcionament. Som xinesos, però no som tontos. Correcte. Més coses increïbles. Anem ara a la ciutat de... Zuzou. On està? A la Xina, també. A la Xina, eh? Vinga, avui l'amortitjarem, eh? La cançó, la música que posem per parlar de coses de la Xina, perquè... Què ha passat? Ah, i l'accent també amortitjarem. Què ha passat, Zuzou? Doncs que també hi ha problemes d'espai, no? I aleshores la gent rica diu, jo vull un xalet, però com posaràs un xalet si no hi ha espai? Doncs el terrat dels magatzems Jiu Tian Internacional, plaça a la ciutat de Zuzuou. Uns xalets, que són quatre xalets, que estan a la part de dalt, i que molts habitants d'aquesta... Estan al terrat, no? Estan al terrat, exacte. Si vols que t'han de pujar per l'edifici. Per el magatzem, sí. Suposo que dius, mira, va, compraré una mica de roba, una mica de jo, una mica de... I arribes... en aquest xala que molts habitants d'aquesta població no saben ni que existeixen, perquè, clar, no els veus. No, de la contaminació que hi ha, perquè normalment a les ciutats xineses, com Beijing, hi ha molta contaminació i no es veu a dalt de tot. Bé, deu ser, diuen, eh? Jo no he estat allà, també. Jo he vist una fotografia, també els nostres oients ho poden buscar pel Google, i és bastant impactant, eh, la imatge. Sí? Sí, sí, sí. Bé, de quants pisos estem parlant, de l'edifici? Jordi, no ho sé. No ho sé. Però això no em fa menys professional, veritat? No, mai, mai. Avui s'ha de estar animat a aquesta hora de recta final, cosa que ens agrada molt, perquè el Luigi, per exemple, diu hola. Ah, doncs hola, Luigi, què tal? Hola, Luigi, és l'amic del Mario. No, no ho sabem, no ho sabem. El del Mario Brox? Sí. No ho sabem, potser sí, com que és internet, això, ves a saber. Ves a saber. Tens una toberia del joc. Després, per exemple, diu el Sergi, Rivaldo es queda al Barça, com us he de dir, en xinès, xin-xan-xu-xun? Això ho va dir, bueno, Gaspar, expresident blaugrana, te'n recordes tu d'això o no? No, perquè no havies ni descut. A mi m'interessa més la premsa del cor, Jordi. Després diu, qui va pronunciar aquesta celebre frase en xinès? Ah, bueno, ja ho hem dit, Joan Gaspar. Els ullins? I Lely Capdevila diu, Confucio. Confucio, no, no, Confucio no, error, eh, allò, acierto, no, error, que m'agrada molt aquesta ansia de la tele. Bueno, més curiositats del món. Núria, per on viatgem ara? Marxem de la Xina, per favor. Anem a la República Txeca, a Praga. Això és música de Praga, no? Clar, és que m'estic animant ja. Ja arriba un punt a la secció que jo m'animo. És ara. Música de Praga. Praga. El centre d'Europa. I què ha passat a Praga, concretament? Es diu Kozeluzka. No parlo d'una nena, sinó d'un carrer, concretament el més estret del món. Fins aquí podria semblar una cosa irreverent i estranya, però la cosa es complica, oi, Núria? Sí, té 49 metres de llarg i uns 77 centímetres d'ample. ideal per a parelles, no? No, no, és individual, individual. Una persona una mica grassa no passa, no, ja? No, no, no. De fet, molta gent que fa règim... Hi ha un cartell per avisar, no sigui que alguna... No, no, no, i és, eh? Abans de res dic que sobre això de la gent grassa, els pobres que no tenen bàscula, per saber si s'han aprimat, van intentant passar per allà i quan poden passar per aquest carrer, m'imagino jo que és un bon sistema de saber si has perdut pes. Però, escolta, 77 centímetres és bastant, eh? Vull dir, és quasi bé... tres quarts de metre, no? És poc, Jordi. És poc, això? És poc. Pensa que fins i tot han posat a cada extrem del carrer un semàfor que la gent ha d'apretar perquè a l'altre extrem es posin vermell i no s'hi posin, perquè si no s'embussaria aquest carrer de Praga. És un carrer que no té pas de zebra, només té pas, no? Té pas. No hi cap ni un quadre. Bueno, en fi, molt bé, molt curiós. Escolta, Què podem anar a visitar? El carrer més estret del món? Doncs anem a Praga, sí. Mira, ja ho sabeu, perquè a Praga tothom té la idea que és una ciutat on hi ha molts músics ambulants, molts artistes... Aquí no hi caben. Clar, si els trobes en aquest carrer, o estan els artistes, o passes tu, perquè no pot ser una cosa o l'altra. Bé, més tonteries del món. Ai, perdó, més curiositats, volia dir. Ho estem avui. Susceptible. Jo estic recomanant viatges a la gent, que dius, escolta, no sé on anar, en quina ciutat, què vols visitar, el carrer... Hem passat del carrer més estret, anem al més ample. Per Setmana Santa. Ah, vull dir, viatges per Setmana Santa, no? Que la gent també comença a fer els seus plànings... Ah, si vols que envio... de la secció d'avui. No, però ja està. No li facis cas. Jo vaig fent. Anem al tema perquè el carrer més ample del món m'imagino que està situat a Barcelona, que és la Diagonal. A mi em fa pena això, però no. Ah, no, no? No. Que si a Reus, no, estàs situat? No, a Reus ho tenim tot, meravellosament. No destaquem ni en positiu ni en negatiu, només amb el cartell de Carnaval, que ja vam destacar fa unes setmanes. Vas fer allò que et vaig recomanar o no? Que tu estàs a Canal Reus Televisió fent programes... No ho havies dit mai. I fent reportatges, no? Ja sé que no t'agrada que ho digui. No, sí, m'encanta. Per això t'ho dic, però vas fer... Un honor. Vas fer el reportatge aquell que et vaig comentar que el fessis? No. de preguntar a la gent que ora sobre el cartell de Reus. Sí, però saps què passa? És veritat, és veritat. La gent que ens està escoltant no deuen entendre res. El Jordi em va dir d'anar pels carrers de Reus i preguntar què els semblava el cartell. Perquè tu treballes a un programa de Canal Reus Televisió i fas reportatges. Sí, una miqueta, de tot. I vaig dir-te, escolta, aprofita, i ja que faràs això, fes un reportatge d'això per la gent de Reus que et pugui veure. Sí, els hi vaig proposar. I saps què em van dir? Què et van dir? Que no. Ah, perquè no! Em van dir que no. Per què? Perquè diuen que n'han parlat massa i que és una vergonya per la nostra ciutat que sigui protagonista d'un esdeveniment tan penós. Sí, sí. M'estàs dient que no tenen sentit de l'humor el programa on treballes? T'estic dient que les teves propostes no els interessen. Ah, d'acord, d'acord. Per això jo em quedo a l'apenya del morro, perquè... Perquè amb tot el morro anem fent. Vaig a altres llocs i em diuen que no. Bueno, en fi, van més coses de... Bueno, és que més coses no ens hem mogut del carrer més ample. El carrer més ample del món. És que no ho he dit encara. El carrer més ample del món està a Buenos Aires, República Argentina. Ah, pa... És l'Avinguda Nou de Juliol, ubicada en aquesta ciutat, i que té d'amplar de 91 metres i atreveça 12 carrils. I per creuar-la només has de passar tres semàfors. Déu-n'hi-do, eh? Aquí al xat apuntaven que si a Sant Just el carrer més ample del món era el carrer de Can Pedroseta. Però no. A principi, que jo sàpiga, no. No. Bé, a punt d'acabar el programa amb més curiositats, Núria, perquè aquest espai m'agrada avui, eh? Ah, sí? Els altres dies no? No, també, però avui molt. Alguna altra curiositat del tema? Doncs sí, una altra curiositat és un carrer que jo considero que és ideal per perdre pes. Ah? Sí. Podem perdre pes, després anem al carrer més estret del món a Praga. Per comprovar si passem, no? Per comprovar si passem. Que és el carrer més llarg del món, ara, no? No, és el carrer més empinat. Ah, més empinat? Sí. És a l'Himàlaya, no? Que és el carrer que connecta el monestir Sao Han amb la punta de l'Everest. Està Dunedin, a Nova Zelanda. Ah, Nova Zelanda. Que és on van rodar el Senyor dels Anells. Doncs mira... Tajoviton, una mica, no? Al carrer... És un carrer que està, a veure, és un carrer que de llarg només fa 350 metres, però la inclinació... Perdona, perdona, és molt ja, eh? 350 metres, Déu-n'hi-do, vull dir, els carrers de l'Eixample no arriben a això. Bueno, però estem parlant d'un record Guinness, aleshores la gent espera unes xifres increïbles, i no és el cas. Ah, que sí? Bueno, i està empinat per què? O per què, per què? Això no t'ho sé dir, jo preguntaria la mare naturalesa per què va fer que aquest carrer fos empinat. Mira, per exemple, Tarragona... La nostra ciutat veïna, la qual jo precisament no aprecio gaire, té moltes pujades i baixades. En canvi, la meva estimada ciutat de Reus és bastant plana, la qual cosa facilita moltíssim les passejades per aquesta bonica població. És curiosa que amb el cartell que teníeu, per que el Nestoldes diguis que teniu una ciutat plana. Per cert, vull comentar una altra cosa. El Sergi diu, vols que t'ensenyi el carrer més empinat, nena? Bueno, això ja... Núria, tu mateixa, si vols respondre... Estem a ràdio, estem a ràdio. Aquestes coses no es poden veure per aquí. Ah, no, que sí, que tens la webcam de radiodesver.com. Jo sí, però ell no. Ah, que vols dir que... Jo tinc un micro. Sí. No un televisor. Ja, ja. Per tant, si m'ho vol d'escriure, que ens truqui. O que també una foto, si de cas. O una fotografia. Fes una cosa. Sergi, envies una foto del teu carrer empinat a lapenyadelmorro.com i nosaltres... li passarem a la Núria. A l'atenció de Núria Salvador. Núria Salvador. Només voldria dir una cosa, Jordi. Més que res, que hem dit que només fa 350 metres de llarg, però la seva inclinació és de més d'un metre i mig. Vull dir que si anem amb bicicleta o amb moto a la baixada més val que ens vagin bé els frens. Bé, tot seguit repassem el millor i el pitjor de la penya del Morro de Boer. El millor ja se sap, però vaja. Doncs sí, te l'emportes tu, Núria. Ai, quina emoció, moltes gràcies. I en aquest cas, el pitjor seria la durada de les entrevistes, Jordi. Són molt curtes. Les entrevistes? Sí, són molt curtes. Però si hem estat 20 minuts amb la Raquel. Se'n fan curtes, se'n fan curtes. Caram, doncs ja ho apuntarem. A veure si a la gent també se li fa curta que ens diguen alguna cosa, però a mi personalment sí. Tu què estaries, 4 hores d'entrevista, per exemple? No, però hauríem d'ampliar l'horari del programa i poder dedicar una mica més a les entrevistes. Això, home, podríem parlar-ho amb els serveis informatius de ràdio d'Esvern, no? A veure si ens deixen més estona. Truquem a la Carme, que està a punt d'entrar, a veure si podem fer... Truquem-la. Hola? Sí, espera un moment, que ara parlem amb ella. Cristina, moltes gràcies per haver d'estar a la meva secció. Perdona, Jordi, però és que estic emocionada. Hola, bona tarda. Hola. Que és la Carme Berdoi dels serveis informatius. Mira, estàvem parlant perquè ara acabem el programa i, com sempre, connectem amb tu i, bé, que tu fas l'informatiu ara mateix, eh?, a les 7. Que podríem continuar el programa fins les 7 i quart? No ho crec, eh? Bé, hauríeu de preguntar un dia a la direcció, no? Sí. Potser diuen que sí. Ja. Però avui ho veig just. Però a vosaltres us importaria estar una estoneta més i fer-ho més tard? Esclar, per exemple, informatius, com ho veieu? Avui o en general? No, en general. En general. No ho saps molt, no? No ho tinc molt clar. També hi ha l'opció de fer una petita pausa, que facin els informatius i després seguim nosaltres. Ja ho veurem. En fi, Carme, era un dubte que teníem. Gràcies. A tu, fins ara mateix. Agrair tota la gent que ha fet possible la penya del morro d'avui, la Carme, la qualitat Sant Justenca, a més a més també hem tingut el Pau Marcos, el Martí Ramírez, l'Aranja Sánchez i l'Anna Rovira a l'espai de Carretera Reial a la primera hora, la Raquel Atúria, la presentadora del Parlar per Parlar de Ràdio Barcelona, que hem entrevistat i que hem fet aquella broma molt amablement al començament de l'entrevista, i també la Laura Vega, tècnica referent de l'exposició de la Diputació de Barcelona, que està... al Casal de Joves de Sant Just, amb la col·laboració més que especial de la Cristina Vargas. Cristina, bona tarda aquí demà. I també de la Núria Salvador, que està fent una fotografia a la webcam, cosa que no s'havia fet mai. Està molt bé. Tornem demà a partir de les 5. Aixem ara amb les notícies de les 7 i visca, sobretot, el Barça. Que vagi bé. Ai, quin nervis. On the beach I can see it in her eyes Bona tarda, són les 7 del vespre. Comencem una nova edició dels Sant Just Notícies d'avui dimecres 30 de gener. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Sant Just Notícies, edició vespre. El llibre d'Elen d'Est Hispania i Albert Pon, el seu autor, seran els protagonistes del nou dia