#204 - Arts marcials, origen del gos i apps secretes

i passa cada dia una quarta part dels vehicles previstos. Previsió del temps, Serra i Meteorològic de Catalunya. Pere Cladera, bona tarda. Bona tarda, hem tornat a tenir avui un dia marcat per l'ambient fred, pel vent fort i també per la neu, el Pirineu, que ens ha tornat a deixar gruixos de neu nova importants. Les cotes altes del Pirineu de Lleida, per exemple, s'han acumulat entre ahir i avui entre 60 i 70 centímetres de neu. De cara a les properes hores esperem canvis en quant a l'estat del cel i és que a partir de la propera matinada augmentaran els núvols i demà hem de tenir una jornada força ennubolada a tot el país. Es mantindran a més les nevades al vessant nord del Pirineu, però les precipitacions també afectaran punts del quadrant nordès i del litoral i perlitoral central fins al migdia de forma dispersa i també del litoral i prelitoral sud al llarg de tota la jornada. Hem d'esperar també que al llarg de les properes hores el vent tingui tendència a afluixar, però això sí, es mantindrà l'ambient fred. I això és tot de moment des del Servei Meteorològic de Catalunya. Bona tarda, us parla Joan Barberà. Leo Messi ha signat fa uns minuts l'ampliació del seu contracte amb el Barça fins l'any 2018. Amb aquesta firma, el club blaurana s'assegura la continuïtat de tres jugadors clau del primer equip, Xavi, Puyol i, com diem, Messi. Escoltem l'ex-blaurana Henrik Larsson parlant de l'argentí a la xarxa. Messi és el millor jugador del món. Té grans habilitats i coneixements. Domina la pilota com ningú. És fantàstic, pot fer gols, fa de tot. És un jugador complet. Declaracions de Henry Clarkson a la xarxa. D'aquí a poc menys de dues hores comença la Copa del Rei de Bàsquet, que es disputa fins diumenge a Vitori, al País Bàs, i ho fa amb un plat fort, amb el que podríem anomenar la final anticipada. A partir de les 7, Barça i Real Madrid, un duel on repareixerà el blaurana Juan Carlos Navarro. Pel Madrid també serà Rudi Fernández. Notícies en xarxa. La ràdio de Sant Just, 98.1. Ràdio d'Esbert, 98.1. En directe, a Matindis de Sant Just d'Esvern, al 98.1 de la FM, i a tot el món a través de Radio d'Esvern.com, comença un programa... amb molta penya, i molt de morro, la penya del morro. Què tal? Bona tarda, Sant Just, i bona tarda al món mundial, també, a través de radiodesvern.com. Us parla i us saluda Jordi Domènech, des d'ara i fins a les 7 del vespre, això és la penya del morro. Gràcies, gràcies per aquests aplaudiments. Deia que saludem l'equip habitual del programa, en començar, Carme Verdoy, bona tarda. Hola, bona tarda. Hola, bona tarda. Que per ser la gent que ens aplaudeix tant avui que està... No em sento. Doncs, com deia aquell, vés a... Gaes. Me oye? Me oye? No, ara sí. M'escucha bien. Me oye? Gaes. Gaes. No has vist l'immanual d'Arias? No el vull ser portar aquesta notícia. Em fa molta ràbia, perquè, a més, l'home va cobrar el mateix i va fer el doble de feina. En fi, Carme Berdoi, com deia, bona tarda a les notícies de Sant Lluís, que d'on ve el públic avui, que està molt excitat... De Barcelona, avui. Ah, de Barcelona. Bé, no fa gràcia perquè no... Poden venir de Barcelona, també. Sí, però sempre venen d'arreu de Catalunya i avui venen de Barcelona. En fi, gràcies per venir igualment, eh? De totes formes, avui al programa repassem el que tindrem... Què passa? S'ha enfadat. S'ha enfadat perquè... Són com una massa emforismada, no? Com el de Twitter. Bueno, va, en fi, avui al programa repassarem alguns dels amics de Júlia Atmella, concretament una. Bueno, repassarem, a veure, una frase desafortunada, potser, perquè a l'espai dels amics de Júlia Atmella avui ens visitarà la Sandra López, que parlarà de les arts marcials. A punt. A la secció d'Educació Canina amb l'Albert Capapé i avui sabrem com és que es va transformar el llop en gos, quan va ser i per què. I a partir de la segona hora parlarem amb l'Eva Jufré que organitza un taller d'improvisació de dansa aquest dissabte a la tarda a l'espai de dansa Tutoguri. A més a més també parlarem d'una nova aplicació, Carme, que a tu t'agradarà molt, que és de Facebook i que et permet saber qui de les teves amistats sent atracció per tu I de forma anònima, després dels informers, arribarà aquesta collonada. L'has provat? Sí, no dono la base, Carme. Després en parlarem a la segona hora del programa. Tot això, com sempre, amb la col·laboració... Oh, i l'Arnau Consul, que parlarà de llibres. Tot això, com sempre deia, amb la col·laboració més que especial de la Cristina Vargas. Cristina Vargas Llosa? No. No, no m'agradaria. Ah, bueno, ah, jo t'agradaria? Home. Sí, per l'herència familiar i tot això. Clar, per això. Què tal, Jordi? Saps que avui farem una prova per la curiositat? Ah, sí? Intentarem esbrinar si és certa o no. Ah, a veure. I per això us faré tant a tu com a la Carme una endevinalla. Ah, una endevinalla faràs ara? Sí, a veure què és certa. Ui, és molt dolent, eh? Diu així. Jo també, jo també. Tinc una pell granulada. La meva forma és rodona. Jo sé qui és. Per nens i adults sóc estimada. Sí. I amb mi passaràs una bona estona. És la... És la taronja? No. Ai... Una pilota. Molt bé. És la pilota, Carme. És que no tenia ni idea. Molt bé. Doncs... Ara la Carme ens haurà de dir... Clar... Sí, la curiositat és certa. A veure? I diu així, diu que si tu abans de venir a fer alguna cosa o d'encertar alguna endevinalla, prens alguna cervesa, el teu cervell s'activa i t'és més fàcil. Ah! Per tant, la Carme haurà de dir-nos ara si ha pres alguna... No, per tant, la Carme... Clar, per tant, la Carme... No, vinc del gimnàs, potser... Ha begut alguna cosa, Carme Berzó? Té alguna relació. Abans de... Carme, digues la veritat. No, no, no, vinc del gimnàs. El Jordi segur que no perquè no l'ha encertat. Jo no l'ha encertat, per tant jo estic fora de cospita, però tu, Carme, has begut alguna cervesa abans de venir? No, així és perquè la Carme ha de per si és intel·ligent i no li fa falta, Jordi. O alguna substància d'opant, perquè ara dius que no, però potser d'aquí 7 anys t'entrevistarà Opa Winfrey i dius que... Sí? Vale, en fi... Bona tarda, benvinguts al programa. També salutem a la gent que n'està veient a través del xat de ràdio d'esvert.com, com per exemple l'Heli Capdevila, que diu... Hola, bona tarda. Diu, el que va cobrar bé va ser el guionista. De què parla? D'alguna cosa que hem parlat potser fa una estona, no? Delimanolàries. Ah, és veritat, és veritat. Ai, Cristina, gràcies. És veritat, el guionista s'ho va currar molt. En fi, passem a les notícies de Sant Just. Què passa? Perdó, eh? Ja sé que això no t'agrada gens, que trenqui els moments i tot. Però com encara s'ha vist la webcam que estava arribant la Júlia Amella amb la seva amiga, m'agradaria que un dia que parlessis amb la Júlia Amella, si vols potser avui, li preguntessis com és que totes les noies que tenen entre 14 i 18 anys, des de fa dos o tres anys, tenen totes el cabell tan llarg. Bé, doncs li preguntarem. No, vull dir que no trobeu que és una moda molt exagerada i molt estesa des dels últims anys? Jo, que em passa, això és un tema de dones. No, no et fixa en el cabell llarg. No, jo, o sigui, jo no em fixo si entre 16 i 18 tenen el cabell llarg o no. Bueno, no sé l'edat exacte, però menors d'edat, vull dir. Això és una cosa de dones que, si de cas... Li pregunto jo? O li preguntes tu a fora, o ara... Jo crec que és possible perquè les mares, quan fas la comunió, te'l tallen. Ara, feu-ho ara. Sí, home. Però llavors, les altres... No, a mi sí. Però nosaltres no el teníem tan llarg com aquestes noies, jo crec. No? És possible, però... Potser es fan extensions. De fet, la pregunta que voldria fer és... Potser es fan extensions? Les adolescents per tenir un any més llarg? Home, no ho crec, no? Són molt petites. Encara per començar ja amb extensions... Jo no penso respondre la pregunta perquè no em va el tema. No ho sé, no ho sé. Això són coses de noies. Voleu unes pastes i un te? No. Estaria bé. Sí, sí, sí. Bueno, el gimnàs, Carme, amb les pastes, no és bona combinació per després, però... Bé, ja li preguntarem a la Júlia quan arribi al seu espai. Ara passem a l'actualitat. Vinga, gràcies. S'enjustenca. Bé, atenció perquè comencem... Per cert, l'Eli diu... Diu, noies, porteu-li una cervesa ràpida al Jordi, que avui el veig lent. Ah, doncs mira, potser és la millor manera, eh? Bertín Osborne ho feia, el que passa que potser passava una mica abans dels bons programes. Bé, avui comencem les notícies de Sant Lluís amb la influència de les civilitzacions fenícia i grega a la península ibèrica. Ojo, que això és una... La conferència de la CEA serà demà al vespre amb l'arqueòloga Maite Miró, que parlarà de les relacions que van establir amb els pobles ibèrics i del seu llegat. Carme Berdoi, tens més informació sobre aquesta apassionant conferència sobre les civilitzacions fenícia i grega a la península ibèrica, que, entre altres coses, sabem que, per exemple, què van deixar? Doncs totes empúries, per exemple, no? Per exemple. Empúria grega, clar. I explicaran que les relacions eren eminentment comercials, que no hi havia intenció de conquerir territoris ni d'implantar característiques culturals, tot i que evidentment quedin coses igualment. I a través d'aquestes relacions comercials, de venir a buscar matèries primeres aquí a la península ibèrica, els materials i la cultura dels pobles fenís i grec, es van anar assentant entre els pobles ibèrics. Aquestes relacions eren bones, però tot i això van interactuar de manera diferent i, com tothom sap, els grecs es van assentar molt més, com tu deies, amb aquesta especialitat d'empúries. Que jo amb l'escola vaig anar a visitar-la. Sí? Jo vaig anar sense l'escola. Ah, tu vas anar sense l'escola, no? Sí. Això és una escola pública, no? Ja està, tot el dia. De Sant Just. De Sant Just. Alguna cosa més, Carme? Que serà demà a les 8 del vespre al local de la CES, la Taneu. Molt bé, doncs passem a la següent informació, s'enjustenca sobre transport i mobilitat. Efectivament, l'àrea metropolitana de Barcelona estrena una aplicació per mòbils per saber el temps d'espera dels autobusos de les línies metropolitanes. Es diu Amb temps Bus. I es pot fer servir en webs, smartphones i tablets. A mi la paraula smartphone em comença a fer una mica de ràbia. Telèfon intel·ligent. Bueno, sí, telèfon intel·ligent, telèfon... És el nom, no, és diferent. Ja, ja, ja. Bueno, però és que la majoria són així, no? No. Sí. La majoria del teu entorn, però no tot el teu entorn és la realitat. Bueno, Carme, em fa ràbia aquesta frase. No, perquè si algú s'hi posa webs, telèfons mòbils i tablets, una persona que potser ens estigui escoltant i que potser no tingui aquest telèfon diu, ai, doncs mira, vaig a intentar-ho buscar. Una persona que ens estigui escoltant ja sap que les aplicacions no van als telèfons normals i si estem parlant... Bueno, és igual. En fi, el tema està en què? En temps bus, no? Sí, però és AMB, eh? Ah. Que tant, en realitat és àrea metropolitana de Barcelona... Ah. Sí, vull dir que són les cicles d'això, per això dic que et tenen tan estrany. I el sistema té registrades les prop de 4.500 parades dels municipis de la primera corona metropolitana, entre ells Sant Just, i cobreix qualsevol autobús de les línies metropolitanes. Aquesta aplicació amplia la informació que donen aquests 450 panells dinàmics que ja hi ha a les parades que indiquen el temps d'espera i possibles incidències. Sant Jus, per tant, se beneficia, també es pluga, es cornellà, Sant Joan d'Espeixen Feliu, a Barcelona, amb moltes parades ja funcionen, també. Bé, doncs, si voleu descarregar-vos l'aplicació amb temps... Bueno, AMB, no? Com vulguem. Perquè, clar, jo pensaria la proposició. És més fàcil, potser, amb... AMB, temps, bus, i es pot fer servir amb webs, smartphones i tablets. Tauletes. No, no, ja ho sé, eh, però tinc que l'hagués dit abans lo dels smartphones, doncs... Aquí posa tablets. Tu fas ràbia la paraula tablet, no? Sí, també smartphones tampoc m'acaba d'agradar. Ja, ja, ja. Prefereixo tenir tauletes i telèfons intel·ligents. En fi, per això és qüestió de gustos, no? Perquè, clar, amb cadascú li eren certes coses. No què t'agrada a tu, li agrada a tothom o al teu entorn. Al Casal de Joves parlem ara obre un concurs de cartells pel Dia de la Dona. S'adreça a joves de 12 a 18 anys i hi ha temps per presentar propostes fins al 22 de febrer. El millor cartell es triarà per votació popular a través del Facebook del Casal de Joves, que per cert, aquests dies, avui encara no, estrenarà en una web que estem esperant, casaldejoves.com. Carme, què dius sobre aquest concurs de cartells? Doncs que s'adreça a aquests joves que tinguin entre 12 i 18 anys que visquin o bé que estudin a Sant Just i l'únic requisit que es demana és incloure un text que fa referència a les activitats que organitza Casal de Joves pel dia de la dona el dia 8 de març, que ja s'indiquen a través d'aquest concurs i a temps fins al dia 22 de febrer a enviar aquest cartell, aquests dissenys a casal.santjust.cat. S'han d'enviar a sota un pseudònim i el cartell guanyador es triarà a través d'aquesta votació popular que es farà amb el Facebook. Un sistema que ja s'ha fet amb altres concursos del casal de joves, com a la fotografia, i que ha funcionat molt bé. I el premi, en aquesta ocasió, és un tiquet regal de 60 euros per gastar a la Bacus. Molt bé, pots revisar l'agenda, diu el Carles, que hi ha coses noves que ha anat afegint-hi, que no surten a les que vas fer l'expo de Puigdemont, per exemple, i que ho sàpigues, fins demà. Ai, perdó, això és la nota... És una nota personal. La nota que deixa l'Andrea dels serveis informatius al guió de la informació, se la sent just. Carme, moltíssimes gràcies. De res. Ja sabeu que teniu més informació a radiodesvern.com i també al 98.9 FM a partir de les 7 al Sant Just Notícies, edició vespre. Tornem després de la publicitat parlant amb una amiga de la Júlia Esmella que fa arts marcials. Fins ara. Ràdio d'Esvern 98.1 Ràdio d'Esvern 98.1 El Jordi va tenir un accident de cotxe als 26 anys. El seu germà va morir i ell va patir un traumatisme crânioencefàlic. Diuen que havia plogut, conduïa el meu germà, ja es veu que vam relliscar i venia un cotxe de cara i, bomba, un mort i l'altre quasi. Jo vaig ser que vaig tenir menys culpa, però jo no el conduïa. Tant va ser culpa del meu germà o culpa de l'altre, però jo, per mi no va ser. Sí, podem evitar-ho. Servei Català de Trànsit. Generalitat de Catalunya. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill-out, l'esmooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem. Tendències, entrevistes, tallers. Tot un món de moda amb Mireia Redondo. Dijous de set i mitja a vuit. Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil. La penya del morro, un programa amb més morro que penya. O era més penya que morro. 5 i 20 de la tarda. Oh, yeah. Continuem en directe a la penya del morro, ràdio d'Esverb 98.1 FM. Moltíssimes gràcies a tots per escoltar-nos. A continuació, com sempre, tenim cada dijous la Júlia Atmella, el món, les amigues de Júlia Atmella. Júlia, bona tarda. Hola, bona tarda. Com estàs? Molt bé. Que per cert, no sé si has escoltat el programa abans d'entrar, però la Carme ens ha preguntat com és que les noies d'avui en dia, tota l'edat entre... Quants anys tens? Si no és indiscreció, eh? 17, 17. Entre 16, 20 anys, teniu totes el cabell tan llarg. Tens alguna explicació raonable, tu i Júlia? Ostres, suposo que és com una moda, no? Una moda. Però tu també t'has donat d'això, que les noies tenen... Sí, no, la majoria porten el cabell llarg i a més a més els dius que te'l vols tallar i et diuen que no, que no ho facis. És com conservar una... Sí, natural o extensions? Home, la majoria ho intenta portar natural, però hi ha algunes que també, això, hi ha extensions en plan... Estan joves? Sí, eh? Perquè de la teva classe, per exemple, Júlia, hi ha alguna noia que porti el cabell curt? Una. Una, una. Una, eh? Una de... A veure, curt, curt per sota l'orella, eh? Em refereixo. Sí, sí, curt per sota l'orella. Som 15 o 16. 15 i només una porta el cabell curt. Bé, doncs és curiós tot la gata. En fi, també en podrem parlar, això, amb la Sandra López, que és la teva amiga convidada d'avui al programa. Sandra, bona tarda i benvinguda al programa. Hola, bona tarda. Hola, bona tarda, Sandra. Escolta, tu també portes el cabell llarg, no veig? Sí, bastant. Sí, això també... Vas a la classe de Júlia? No, jo vaig a l'altra. I a l'altra classe, també del que sou segon de batxerat, també totes porteu el cabell llarg menys una, per exemple, o no? Mmm... Jo crec que totes la portem més o menjar, eh? Totes, totes, totes. Alguna potser una miqueta més curta. A veure, per sobre l'ombra es comença a considerar llarg, no? Així per l'ombra. Sí, sí, sí. No sé, com la Carme, així per sota l'orella. Porta curt. Una, una. Porta molt curtíssim, clar. Comptat amb vosaltres, va quasi bé arrapat el zero. Home, no, que veig, tia. Bé, avui, Júlia, ens portes la Sandra. Què fa la Sandra? La Sandra fa Cucsulgon. Perdona? Comor, comor. Bé, us deixo que us expliqui la Sandra, a veure què és. Sandra, què és això del kuk su? Doncs són unes artes marcials coreanes. Ah! Tu fas arts marcials? Bueno, feia. Ah, avui parlaràs d'aquestes arts marcials, no? I tant, sí. Exacte. Molt bé, doncs home, molt interessant el tema dels arts marcials, que durant un temps va estar molt de moda, no? I ara potser no tant, ara es porta més el cabellar. Ara sí, el cabellar. Ara va dir la cabellar, però no, el cabellar. El cabellar, el cabellar. En fi, doncs, Sara... Sandra, perdona, tu mateixa, què no expliques de tot plegat? Doncs que, home, és una... Experiència que tornaria a viure i que jo motiu a les noies i els nois també que s'apuntin i ho practiquin perquè... A fer Cuxul o... Sí, perquè deixa bons records, eh, la veritat. Però aquesta art marcial d'on prové? D'on ve? De Corea, són tradicionals. De Corea? De Corea. I tu això ho feies aquí a Sant Feliu o...? Sí, ho vaig fer aquí a Sant Feliu, vaig començar... Molt bé. Doncs Julia, tu mateixa, eh? Quan vas començar a practicar aquest esport? Doncs als 6 o 7 anys, però ho vaig haver de deixar perquè m'han operat el braç, però vaig tornar-hi un altre cop als 8 o així i ja fins als 12. I com és que ho vas deixar als 12? Perquè vaig haver de començar l'ESO i ja els estudis i tot no em deixaven fer tot alhora, no podia compaginar i ho havia d'escollir. Per tant, tu ets una noia que millor no discutir, no? No, millor que no, eh? Júlia, tu que la coneixes. T'ho recomano. Millor no discutir, no? Clar, home, perdona, amb aquests antecedents qualsevol li diu alguna cosa. Sí, cuidadito. Nosaltres ens hem discutit i... Sempre ha sortit perdent, no? Ha sabut. Et passa això o no? Això et passa també o no, Sandra? Que la gent no vol discutir amb tu? O no? Bueno... No sé, però jo no els aconsello, la veritat. Perdona, tu ets una xunga. Hombre. Tu mateixa ja diu que és xunga, no? Mira, l'Eli ens pregunta al xat de radio.com si a Crepúsculo com porten el cabell les protagonistes. Diu que no té massa present però que segurament llarg, no? No, n'hi ha una que el porta curt. Sí, l'Alice el porta curt. I li queda molt bé. Saps què és, oi, Jordi? Crepusculó No, l'Alis aquesta Ah, sí, sí, l'Alis, Alis, no? Alis, Alis, Alis, Alis Fer un joc quan algú vol sortir És que no falla el cabell curar, a mi m'agrada en realitat Doncs per què ho deixes curt, tonta? Perquè no, no sé Fa pena Sí, no En realitat, o sigui, quan me'l vaig sellar, vaig dir, m'en tallaré curt. Però tothom em va dir, no, no, no, què fas, boja? Sí, bueno, veig que avui estem parlant més de moda que... Sí, no? No, no, no, però per què no, eh? Vull dir que... També està bé, no? Sí, quan és l'última vegada que us vol tallar el cabell, vosaltres? Jo? Sí. Fa un mes, potser... I tu, Sandra, però clar, te'l vas tallar... Però tallat, tallat, no, les puntes una miqueta, això fa poc, però tallat bé, bé, bé... Doncs crec que des de fa més de 4 anys, eh? Fa més de 4 anys? Que no em porto curt curt. Oh, i escolta, i què et poses per les puntes perquè aquest cabell t'agrada? Molta mascarilla. Molta, ah, mascarilla, clar. A tu i Jordi t'aniria bé, també, sí, perquè... Sí, a la barba em posaré mascareta, una mascareta a la barba, no? I què més et poses? Poses acondicionador al pel o no? Sí, i després perquè no se m'enredi, un líquid també després, un spray. Què dius? Però quantes coses us poseu, no? Home, clar, s'ha de cuidar. I aquest de la planxa, no? El protector per la planxa, també. Sí, perquè la planxa... Quema molt, no? Sí. El protector... Ah, sí, perdona, un moment, un moment. Recapitulem. O sigui, el xampú, que normal no deu ser, perquè hi ha un especial que us deu posar... Clar, el de cantén, aquest de... Però també... Depèn de si tens caspa, no? Si tens el cabell sec o greixós o... Gis, mullat. Ai, llis de risada Sí, perquè en principi no sé si ho he provat alguna vegada però amb el cabell sec és difícil I en xampus, eh, amb el cabell sec també Ah, sí? Que fort Jo, des d'altra perspectiva, com que jo tinc un Sí, bé, jo tinc un que és pelo i cuerpo tota l'hora, no? Amb això ja tires, eh? Amb el de gos I una vegada a la setmana, eh? Llavors, comptem Pantent, què més? Ara, condicionador Que què fa? Condicionar, no? Sí, el deixa més a dos, com que no hi ha enredos. Ah, te la llisa més, no? Sí, un suavitzant. Després, la mascareta, no? Què més? Què fa la mascareta? que dona el brillantor i nutreix el cabell. I que no s'encrespi tampoc. Sí, també. Però hi ha de dir que n'hi ha tipus. Una per les puntes obertes, una altra pel cabell més grassós, hi ha de diferents tipus. El que passa que jo tinc molta electricitat al cabell i no sé per què sempre s'em... Jo també, però això és per l'abric, eh? A mi per l'abric es dona la tinta del cabell. Sí, jo dic que sí que és per la roba. Teníem el... Com es diu el condicionador? La mascareta. Fortalece el cabello, la mascareta. I què més? Sortiràs fet un expert, eh, Jordi? Perdona, és que tinc molta feina jo, eh? Estic veient que he fet el tonto durant molt de temps. Què més? Bueno, això perquè no està tan crespi. Ai, sí, també n'hi ha un, no? Després el protector de la planxa. Sí. El... També es pot posar serum. Perdona, perdona. Sí, serum, el serum. Sí, un cop el temps sec. La planxa, no estem parlant de la que... per allistar la roba, no? No, la jo conec a més d'una que no tenia la planxa del cabell i s'ha passat aquesta de la roba, eh? Què dius? T'ho juro. Però què dius? T'ho juro. És de boges, ja, però sí, sí, sí. Home, una mica malaltes, no? No. Home, amb cuidado, no em deixes la planxa damunt del cabell tota l'estona, perquè si no sí que pots sortir. Però com s'ho feia? Ens agrada el capellal? No, fiquen una cadira, la taula de la planxa normal i una altra tabab. Ah, però clar, ho han de fer d'una. Clar, entre dues, sí, sí, home, si no tu una mica difícil. Un dia t'ho provaré. Ho farem amb tu. Podeu venir aquí a fer la prova? Sí. Tenim el so d'una persona, d'una noia, en aquest cas, que ho va fer i l'experiment, el resultat va ser aquest. Bueno, en fi, sí, bé, doncs jo això ho apunto i ja ho faré. I això només del cabell, eh, Jordi? Després pel cos. I les cremes. Les cremes del cos. Però ja quan comença a ser una mica més gran i les de la cara ja ni t'explico. I les ungles, i tot. Pel cos, amb un llen teniu prou, no?, de crema. A veure, sí, això per la dutxa, però després quan surts, t'es crema. Per això us passeu 4 hores al lavabo, perquè clar, no que beu mai. Bueno, en fi, els tòpics femenins, però que són veritat, en aquest cas. Jo em pensava, no, és mentida, no, no, és veritat. Doncs va, parlem amb la Sandra una estona, Júlia, perquè és la nostra convidada d'avui. que estava fent segon de batxillerat i que ha practicat, com dèiem, el kusu-won. Sempre és el meu avi parlava en anglès. Perdona, a més és molt curiós que, per cert, hi ha una versió, perquè dèiem que aquesta art marcial ve directament des de Corea i ara, a les últimes hores, ha aparegut una versió del Gangnam Style, Que no sé si l'heu escoltat, molt xula, que d'aquí uns moments la posarem així, rotllo acústica i molt tal. Ai, crec que ja sé quina tipus. Sí, bueno, en fi, va, Julià, va. De totes maneres, podríeu explicar una mica... No, és que no m'ha quedat clar, Jordi. El què? El cushion aquest, no sé què és. No, el cushion no. Bueno, com es digui. Un cushion bonira, mira, tot. El Cupsul Won aquest. De nom de president coreà. Cupsul Won. Doncs és que no sé ben bé què és. A veure, com diferenciem una mica d'altres arts marcials perquè no... O algun referent per saber què feu o... A veure, són arts marcials però no tan sols només per defensa. També enriqueix altres aspectes com per exemple la concentració, la fortalesa, molta disciplina també. O sigui, no t'ho pots prendre... I fem diferents coses, no només claus i formes i tal, també fem sparring, que és com boxeig, i amb altres armes. I utilitzeu això, elements o coses. Com, com, perdona, quines armes utilitzeu, dius? Doncs el pal. El pal, sí. Sí, fes-hi el pal, trenquem fustes amb el peu, fent salts, tombarelles i... Tu has trencat fustes? He trencat fustes. Però, per exemple, aquesta taula que tenim aquí a l'estudi número 1 de la radio. A veure si la trencarà Jordi. No, no, no. No, no, no. No, no, no. No, no, no. No, no, no. No, no, no. No, no, no. No, no. No, no. No, no. No, no. No, no. No, no. No, no. No, no. No, no. No, no. No, no. No, no. No, no. No, no. No, no. No, no. No, no. No, no. No, no. No, no. No, no. No, no. No, no. No, no. No, no. No, no. No, no. No, no. No, no. No, no. No, no. No, no. No, no. No, no. No, no. No, no Amb una miqueta de pràctica, jo crec que sí, sí, jo crec que sí, em veig capaç. Jo, perdona, Sandra. És una mica bruxuda, eh, la Sandra. Perdona, amb tot el respecte, Sandra, però estàs molt prima i suposo que no tens molta força per trencar. No, força tinc, eh? Té força, eh? Si no que t'ho dir la Júlia. Cristina, no et siquis... Jo és que estic al·lucinada ara. No, no, no, no vull dir res perquè encara... Potser no acabes el programa, saps? Té força, té força. Però també és una cosa de concentració, no? Sí, i que tu tens que tenir la capacitat mental que tu pots fer-ho, perquè si ja penses que no, sí que no podràs, però si no... Perdona, estava fent proves aquí amb... Sí, que també es fa amb tots, eh? T'estic veient aquí. Jordi, no ho provis, tu m'esperes mal. No, és que jo m'he fet mal. Jo és de sortir un moment que m'hem fet mal. Continueu vosaltres, per favor. Vale, va, continuem. Llavors, ens pots explicar alguna anècdota així que t'hagi passat interessant? Perquè fas combats, no, també? Sí, d'esparring, sí. i d'altres coses, però contra altra gent, boxets i coses aquestes, i una vegada em va tocar amb una noia, que normalment ens posen de la mateixa altura, perquè clar, si no, un desequilibri, però em van posar amb una noia que em treia quatre caps, perquè jo ja soc baixeta i més que ho era, i em van posar amb una noia que... Però era de la teva edat o més gran? Jo era més gran i en veritat tindria que ser de la mateixa i era una mica més gran i jo crec que es van adivocar, que es van casar tothom perquè només em fotia el cap i jo no podria fer res i vamos, no vaig guanyar a ningun punt Portes algun tipus de protecció per això? Sí, a la dentadura, a tot arreu. Sí, a tot arreu. Un protector dental, també al cap, i als genolls i als peus, també, imagino. Sí, a tot arreu. M'està fent molta pena ara mateix, eh? Imagina't una nena de 7 o 8 anys que a un altre que li vaig donar cops del camp. Sí, sí, i quan et donen enlaç, ja... Pot sortir este sang i tot, sí. Pobre, quina pena. No, però ho trobo molt agressiu, no? Tot plegat. Home, s'ha de ser valent, eh? No, però si et saps defensar... Clar, però a tu, per exemple, això que es diu les arts marcials, o com a mínim tècniques per defensar-se, sempre van bé, no? A la vida. Tu alguna vegada has tingut l'ocasió de posar-les en pràctica i que no sigui en un gimnàs o en un ring? No, perquè no es pot, a no ser que et tinguis que... No, no vull que... En una situació que et vegis que tinguis que utilitzar-la, llavors sí, però no m'ha... No t'has trobat mai en una situació, doncs, no sé, que t'han intentat atracar o alguna cosa per l'estil? No, de moment no, però si em passa... Que es preparin, no? Jo ho faré. T'atreveries a fer-ho o què? Home, clar. Home, si veig que no tinc cap altre remei, jo ho faig. Però no, te'n recordes de totes les claus o ja estàs rovellada? Algunes estan rovellades, però no, però n'hi ha algunes que jo crec que podria fer alguna cosa, però... Home, és que és... no? És com que se't va oblidant, no? Clar, perquè comences sent cinturó blanc i vas avançant, però clar, ja se'n obliden coses. I això que t'has dit que et van operar els braços va ser perquè te l'havies trencat fent cursos bon o va ser perquè... No, no, va ser perquè vaig caure jo perquè soc un desastre, però no, a curs segon mai m'he trencat res i... I res, no? Res, he sortit perfecte. No és perillós, no? Home, jo crec que això de trencar un totxo o un tros de fusta fa una mica de mal. Tu no et feies mal quan ho feies? No, perquè a veure, les fustes moltes són ja preparades amb un tall perquè tu que li donis fas la força però no estan senceres però no, n'hi ha altres que sí però que ja ho fan la gent més gran. Perquè tu has fet altres tipus d'arts marcials? No, mai. Només aquesta? Aquesta tota la meva vida. Perquè jo vaig fer Aikido durant una època de la meva vida i... Un moment, un moment, què és això? Sí, sí que és. L'Aikido, no, és un art marcial però que prové del Japó. i tracta d'agafar l'energia de l'altre i utilitzar-la en el teu propi bé. Sí, sí, però bé, però l'energia... A veure, no és com el son guacú que fa un cavall amb el. Estàs molt d'imaginació. Es obre una forma que has fet de les mans. Però quan dic l'energia de l'altre, vull dir que, per exemple, si hi ha una persona i t'ataca, per exemple, o el que sigui, tu li agafes amb el puny, per exemple, no? Doncs li agafes el puny i li reverses l'energia. Allò que li estires i... No. Sí, sí, sí. No, no, és molt contacte amb les mans, amb els braços, també. Vull dir que... No, no, només per curiositat, eh? Per si havies fet algun altre tipus d'esmarcials, perquè, clar, aquesta, per exemple, és molt poc coneguda, no? El Kuk Suwon, aquí hi ha més, doncs, tot el tema de... Taekwondo, no? Taekwondo, Karate, no? Sí, sí, de Cucsulgon ningú sap el que és. Quan li dic que feia això, sempre em pregunten què és això. Clar, perquè el kickboxing també és un art marcial o no? Clar. Sí, però allò és més amb boxeig. És com una especialitat. Boxeig també ho és o no? Ah, jo el boxeig no ho sé. Però el kickboxing segur que sí, perquè jo tinc una mica que el practica i sí que... sí que està considerada com a art marcial. Clar, però també és com... Però clar, com són varietats, jo crec que el Kim Boxing és com una subvarietat del boxeix i hi ha diverses de diferents tipus, segons les categories o els estils fins i tot, que utilitzes un o un altre, com el Cuxul Won aquest. Com el pronunciar el nom això. Cux de tela, eh? Sí, sí, sí. Que de fet, Júlia, mira, això per un altre dia podríem haver buscat, no?, el tipus d'arts marcials en general, ja que ha parlat de... Bueno, n'hi ha unes quantes, no?, perquè... Clar, n'hi ha moltes, n'hi ha moltes. Segons el que... Sí, sí. I llavors, jo una última pregunta, puc? Sí, sí, clar. A quin cinturó vas arribar? O sigui, fent el Cuxo World, perquè m'has dit que hi havia diversos cinturons, no? A quin vas arribar, tu? Doncs, em faltava poc pel negre, ja. Marró i va per ratlles. I tenia ja més de 3 rajes, crec. I n'hi havia 6, crec, per passar el negre. O sigui que tampoc em quedava tant, però ho vaig deixar i m'arrepenteixo, en veritat, perquè tornaria. I per què no tornes a fer-ho ara? És que no sé si tindria temps per compaginar-me tot, però quan ja vegi que estic més lliure, jo em pensaria apuntar-me un altre cop. El que passa que ha començat de nou un altre cop ara des del blanc. Perquè no se't conserva el cinturó? No, perquè clar, ja s'han molt oblidat coses... Clar, perquè potser passes l'examen i pots tenir un cinturó nou, no? Clar, si passo l'examen i practico i el professor em veu amb les condicions, em passa. Per tant, ho podria intentar. Per cert, aquest art marcial, el Kuk Su Won, que és coreà, tu saps paraules en coreà? O saps algun tipus de llenguatge? Sauries, per exemple, traduir Gangnam Style? No, això no, però... Però sí que en sabia, els fèiem unes salutacions abans de començar les classes i amb coreano. Ah, i quines salutacions eren? Te'n recordes o no? Sí, en sé una, però era parlant també, com saludant el mestre de les arts. Ah, doncs, com era? Com era? Era, més o menys, perquè no ho sé exacte, que ja no me'n recordo, era... No sabem què vol dir però ja està. Mireu, abans que marxeu, aquesta versió que ja comença a circular... Són aquestes dues noies coreanes que han fet una versió molt xula, acústica, amb les seves veus i la seva guitarra davant d'una càmera, típic vídeo de YouTube, del Gangnam Style, que està circulant com la pòlvora per internet i per Facebook i per tot arreu i que sona així de bé. A veure què opineu. Fins demà! No està mal, eh? No? M'agrada a mi, m'agrada, eh? És guai, és guai. Sí, és molt millor que l'original. Sí, perquè l'original és molt... I a més ja cansa, eh? Ritmosa i molt... Uy, ja està fallant això, ja? Va l'estona que feia que això no va bé, ja? Aquesta és Smooth Operator... Ah, ara sí, sí. Bueno, efectivament, com l'Eli diu aquí al xat, diu Sade o Seite, també no sé com s'ha de dir, diu Jajaja Abuelo. Efectivament, no ho coneix aquest tema perquè, clar, això, bueno, de fet no és ni de la meva època, és d'abans anterior a la meva, que quedi clar i que costi en actes. En fi, doncs mira, ens ha recordat. Sandra, moltíssimes gràcies per venir. T'ha quedat alguna cosa sobre el CUCSOL1 que vulguis comentar? No, ho he dit tot. Per cert, Jordi, confirmem que la boxa, i no el boxex, com havíem dit abans, la boxa també és un art marcial. És un art marcial? Sí. La boxa? Sí. Hi ha diferents tipus, evidentment. Hi ha la boxa tailandesa o l'anglesa... Clar, però és que haurem de començar per definir què és un art marcial, no? Que està... vull dir, clar, què és... Pagar-se. Pagar-se. Pagar-se. I defensar-se, home. No, perdona, perquè, per exemple, altres hores de la matinada, una discoteca, i són una peça musical, des que, per exemple... allà tal no sé què, allò tothom es comença com a apagar, allò no és un art marcial, allò és un engamarrisme. Allò és un gen marcial. Les arts marcials serien esports de combat, no?, entre dues persones, no?, mitjançant el qual s'utilitzen o bé el propi cos de la persona, jo crec, o algun altre element per defensar o contraatactar o alguna cosa d'aquestes. Després, dintre de les arts marcials hi ha diferents tipus. Aquí nosaltres hem buscat i hi ha, per exemple, el Muay Thai, el Karate Du, bueno, hi ha un munt, el Hapkido... És que també els noms tenen terra, eh? Aquests, mira... Hi ha moltes varietats. Un solgut, aquest, encara, però... Perquè, a més, hi ha com un original i després, no? Sí, va derivant. Clar, però quin va ser el primer? El primer... Busca-la, també. El primer, quan va ser? Quan estaven a les cavernes, no? Allà, a la prehistòria. En fi, Júlia, ho hem de deixar aquí. Sandra, gràcies per venir. De res. Que vagi molt bé. Ei, bon rotllo, eh? Bona tarda. Adéu, Júlia, una setmana que ve. Una setmana que ve. Adéu. Fem una pausa molt curta i d'aquí uns moments sabem com és que el llop es va transformar en gos a la nostra secció d'educació canina, però abans, Cristina, volies fer una pregunta? No, que aquí ve l'Albert o... Ah, l'Albert Capapé, l'Albert Capapé, l'Albert Capapé. No ho deies, Jordi, no el presentaves, clar, estàvem aquí intrigades. Ara ve, ara ve, ara ve. La Penya del Morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio d'Esvern. Soc Jaume Salom Coll, farmacèutic del carrer Tudona número 3 de Sant Just i envio una salutació a la Penya del Morro. Molts petonets des de la botiga Boton de Sant Just per la Penya del Morro, de la ràdio i que tot vagi molt bé i cosat. Al centre de llenaria verds saludem a la Penya del Morro. Bon Nadal! Fins demà! Tres quarts de sis de la tarda, continuem a la penya del morro com cada dijous. Acabem la primera hora parlant d'educació canina i de gossos. Cristina amb l'Albert Cavapell o la Rosé Arts, depèn de la setmana. I avui és el torn de... A veure qui serà, qui serà, qui és nervis. Hola, bona tarda. Hola, bona tarda, Jordi. Bona tarda. Roser Arts, què tal? Sí, Roser. Avui m'he culat jo, ja em tocava. És l'Albert, que avui parlarem d'un tema molt interessant, perquè ja sabeu que estem fent diferents fitxes de races de gossos aquest 2013, cada setmana a la penya del morro, quan parlem d'educació canina, però avui parlarem d'un tema una mica més ancestral, que és una mica l'origen de tot, com el llop es va tornar gos. Per tant, avui és una secció una mica antropològica. La gent que li ha agradat tot aquest tema, jo crec que disfrutarà. Comencem parlant de l'article que va publicar la revista Nature, científica per excel·lència. Home, és que s'ha de dir bé, Albert, no rigui. I és amunt en idioma. Efectivament, veig que em coneixes bé. Fa uns dies va publicar un article sobre les diferències en el sistema digestiu dels llops i dels gossos. I què és el que deia aquest article, Albert? Així, grosso modo, el que podríem dir és que hi ha una diferència molt notable en el sistema digestiu dels gossos i els llops. Els gossos, en un moment de la seva història, van començar a adaptar el seu organisme a un determinat entorn i els llops, tal qual coneixem els llops encara, no van quedar-se una miqueta més a la seva línia. ja els deia d'anar bé. Per tant, per on vols començar tot plegat? On ens situem? Els llops? D'on provenen? Què vols comentar? Més que d'on provenen els llops, a mi m'agradaria parlar una miqueta d'on provenen els gossos que avui coneixem. I t'he proposat aquest tema de l'origen una miqueta dels gossos, perquè és curiós que quan veiem un gos sense raça, un gos així pataner, li podem dir, un gos crucer, Sempre pensem, bueno, i quin pare, i quina mare, i d'on ha vingut, i quina raça... Ah, perdona, perdona, primera notícia, o sigui, hi ha gossos que no són de cap raça? Correcte. Ah. Correcte, molts, de fet, la gran majoria de gossos no són d'una raça definida, són un gos. Però poden ser barreges, no? Correcte, aquesta és la mania, o la mania entre cometes, que molts humans d'Occident tenim, quan veiem un gos que no és una raça definida que coneixem, diguem, hòstia, aquesta és una barreja de pastor alemany amb un no sé què... I és la tendència, que no vull dir que sigui algú dolent, perquè sempre ens dona peu a imaginar-nos coses i històries. I per tant, des de l'emba, ignorància, perdona que talla el verb, però els gossos que no són de cap raça són pitjor que els altres? No, al revés són millors. Són millor? En molts aspectes són millors. Si parlem de salut, són animals molt més segurs, en quant a malalties, molt més resistents, un sistema immune bastant més eficaç, A veure, hi ha de tot, també hi ha cruces i cruces. Suposo que hi ha gossos que pobrets no estan tan bé. Però com a norma general, un gos que podem dir que és un encreuament de races i tal, segur que és molt millor, en diversos aspectes. Avui parlarem dels gossos de Pemba. Exacte. Què són els gossos de Pemba? Doncs els gossos de Pemba són els gossos que són els que encara avui dia podríem comparar com els originaris. Podríem parlar dels gossos originaris. Ah, els primers gossos de tots. D'alguna manera es fa després del protogos, que es coneix en l'entorn de l'educació canina. El protogos. El pas entre el llop i el gos és el protogos. Ostres. El pas després del protogos és el gos de Pemba, o el gos dels poblats. A moltes parts del món hi ha gossos de poblat. Sí, sí. L'única cosa que les diferències és que cada grup s'ha adaptat al seu entorn. I Pemba és un entorn molt pur en aquest sentit. És una regió d'Àfrica. que està molt aïllada d'Occident, de la mentalitat occidental, continuen sortint a caçar, continuen vivint com feia, igual no fa 15.000 anys, però sí com fa molt de temps, que encara no han entrat la tecnologia, no han entrat la moneda, diguem-ne. És una altra manera de viure. Són caçadors-recol·lectors. I aquests són els primers, o sigui, des que el gos és gos, allò que diu el senyor Benito, que li agrada a ell, des que l'home és home, doncs des que el gos és gos, els primers són els gossos de Pemba que tenen aquest nom perquè estaven a la regió de Pemba, com comentaves tu, a l'Àfrica. I sabem més o menys quants anys fa de tot això? Doncs ben bé, és una cosa bastant abstracta perquè fins a feia poc es datava 15.000 anys d'antiguitat. perquè se suposa que un cop els humans es van començar a assentar, abans eren nòmades, i quan van començar a formar poblats, alguns grups de llops van començar a apropar-se a la gent. Però què passa? Que ara de cop han fet un descobriment també, em sembla que també per l'Àfrica, que apunta que els primers poblats es van assentar fa 25.000 anys, no fa 15.000. Llavors és una miqueta, la data des de quan està el gos amb nosaltres variarà segons l'antiguitat dels primers poblats. dels primers nòmades que es van quedar quiet. Per tant, aquests gossos de pemba són els primers que es van apropar a la raça humana, a la civilització dels homes. Correcte, podríem dir que d'alguna manera són l'evolució dels llops menys purucs, per dir-ho d'alguna manera, més segurs de si mateixos. No, i a part que són potser els primers que s'acostaven sense menjar-se els homes, no? Normalment, si veníem dels llops, si s'acostaven a un grup o un nucli de població humana era per atacar-los. Exacte, hi ha moltes diferències en quant a comportament dels gossos que coneixem ara com a gossos i dels llops, però també hi ha moltes diferències en aquests gossos de pemba i els llops, o els xacals salvatges de l'Àfrica. Els xacals i els llops són animals que pugen de les persones, no els passa pel cap estar gaire a prop de les persones, sinó per menjar-se'ls. En canvi, els gossos de Pemba, quan van fer estudis allà, van anar a una sèrie de científics molt importants a l'educació tanina, com van ser Raimon i Lorla Coppinger, es van desplaçar allà i van veure tot un seguit de diferències molt marcades en quant a... Són gossos salvatges, silvestres, podríem dir d'alguna manera, però amb un comportament que ni és occidental ni és el del lloc. És un intermit. S'acosten a la gent, no els agraven les carícies, no s'acosten en plan d'avui jugar amb tu, no fan grups, tal com els entenem aquí. És una altra cosa que sempre s'ha pensat al llop, que és un animal de canilla, de manada. Són com menys salvatges, no? Correcte. Allà s'han adaptat al seu entorn i el seu entorn no els requereix un grup per anar a caçar. Al contrari, un grup els és inclús contraproduent perquè som de repartir més menjar. Sí, competència, no?, a l'hora de menjar. Exacte. I d'aquí és d'on neix, o una de les teories d'on neix el fet de bordar els gossos. Els gossos originàriament bordaven per intentar allunyar a un altre individu que s'apropava a on estava menjant ell. És una funció de vis, és una funció d'ojo que jo estic menjant aquí, no et vull fer mal. També té molt més sentit aquesta teoria perquè els gossos només borden quan s'han amenaçat d'alguna manera, de nit, perquè és quan sortien a menjar... Quan la gent ja estava dormint, els gossos sortien al poblat i anaven buscant una miqueta per les grosses. També feien una funció de depuració. Van passar de tenir una relació comensal, que se li diu en llenguatge una miqueta tècnic, a ser una relació mutualista. Les dues parts tenien beneficis. Els humans tenien el poblat més tranquil perquè també espantaven els lleons, espantaven els jaguars que venien a menjar-se les persones. Els gossos, quan abordaven, aquests animals marxaven. I a part també feien una funció higiènica. Ah, per tant es beneficiaven les dues parts, no? Correcte. Sense saber-ho ben bé, sabíem que d'alguna manera era una bona relació, tant per les persones com per els gossos. Que per cert, l'expressió el gos és el millor amic de l'home, no sé si ve d'aquesta època o és una expressió que és més recent. Segurament. Podria tenir un inici en aquest sentit, de dir, és un benefici mútuo per les dues parts. Llavors el que també hauríem de pensar és si l'home és el millor amic del gos. Ah, sí. Clar, aquesta és una afirmació que normalment la fem sempre cap a la nostra part, però també hem de mirar una miqueta cap a l'altra banda. Sí, no, és que jo ho deia això perquè l'altre dia vam descobrir amb la Cristina, no?, m'ho comentaves, que aquesta expressió ve arrel d'un judici, no? Sí, un judici que es va fer a Roma el 2011, si no recordo malament, una cosa així. El 2011 és l'any passat, eh? No, l'any passat no, l'anterior, Jordi. Ah, correcte. Però fa dos anys, vull dir... O potser, no, potser era més, no recordo, potser era el 2007 o abans, molt abans, no ho sé, ara, no sé l'any exactament, però es veu que arran d'un judici que va haver-hi per una disputa que va haver al propietari d'un gos amb un veí, doncs van anar al judici, no?, i en el judici es va originar la frase, doncs, que el gos era el millor amic de l'home. I arran d'aquí es va popularitzar i, bueno... Per això tothom ara diu que el gos és el millor amic de l'home. És una de les hipòtesis que n'hi ha, que probablement es pugui... Molt convincent, també. Moltes vegades les teories així de miqueta extravagants o d'això són les més difícils de complir. És veritat, com el Hachico. Jo me'n recordo en cada Hachico. Exacte, jo és el que t'anava a comentar, perquè si comencem a tirar històries, trobaríem històries, a l'època medieval trobaríem històries per semblants, inclús abans del segle X... Sí, sí. És una miqueta ambigua. Potser la traducció de la frase també s'hauria de veure, si és tal qual. Si la utilitzem així en castellà i en català i l'anglès també, o... D'on és originari, eh? Perquè potser és asiàtica, eh? No et diria jo, tampoc es faria gaire lluny. Perquè una pregunta, els gossos de Pemba també menjaven el que actualment mengen els gossos o no? D'alguna manera sí. Aquí és un punt que m'agrada que m'has fet aquesta pregunta perquè és un punt que volia tocar. El fet que molts gossos, en particular els nostres, que quan anem al parc mengen caca o van a les escombraries on estan els contenidors i busquen per terra, d'alguna manera no estan tan allunyats de la seva funció real, dels seus ancestres. No podem veure un gos que està menjant d'una paperera i tenir la imatge del lloc que corre darrere d'una zebra. Hauríem de pensar més en els gossos de pemba i podríem pensar i fins i tot dir, ostres, el meu gos és més gos que la majoria. Clar, perquè els gossos no deixen de ser això, no?, animals, i això moltes vegades els volem com humanitzar, no?, i això és un error? Bastant, bastant freqüentment és un error, no et dic que a vegades tots parlem amb el nostre gos i li atribuïm capacitats humanes, no?, tot portar d'un extrem és bastant perjudicial. També pel tema de la conducta de l'animal, també pel tema de la conducta de l'animal, és a dir, si tu tens un gos a casa i el deixes pujar al sofà o coses així, el tractes com una persona, també l'animal, la seva conducta, no?, com que queda una mica disassociada del fet que és un gos i no... Jo aniria més pel camí d'obsessions, en plan de parlar-li al gos com si fos una persona i enfadar-te perquè no contesta, que jo m'ho he trobat, això... o simplement quan li atribueixes determinades responsabilitats humanes al gos, com per exemple saber el que està bé i el que està malament, sense saber-li ensenyar. Però al gos no li repercuteix el fet que una persona el tracti en comptes de com un animal, que és el que és com una altra persona? No, no, que va. No té cap conseqüència per ell. No, de fet ho agraeixen en aquest sentit, perquè és una miqueta d'empatia. Nosaltres juguem una miqueta amb això quan anem a un domicili o quan els cursos parlen una miqueta de l'empatia, Intentem no anar massa llarg, no passar-nos massa, perquè també de vegades ens obsessionem i comencem a veure amb el gos, ostres, el que li he fet al meu amic i tal. Però sí que és una miqueta l'empatia de dir, jo no li faré res, que no m'agradaria que em fessin a mi, i en canvi sí que puc trobar-li a fer-li massatget, a mi m'agrada passar les estones amb el sofà quan estic veient la tele, són cosetes que és negociable, és una convivència. Per cert, ho diem poques vegades últimament, però si algú dels nostres oients que ens estigui escoltant vol rebre aquests consells que ens donen l'Albert i la Roser cada setmana sobre gossos, només cal que ens escriguin a lapenyadelmorro.gmail.com o ens truquin al 93372-3661 si voleu fer una consulta en directe els dijous i nosaltres també us posarem en contacte amb ells per qualsevol tipus de... No sé per què... La gent per què acudeix a vosaltres, Albert? Quina és la petició més demanada amb el tema de comportaments de gossos? La majoria de vegades és problemes al carrer, problemes amb persones o amb gossos. Gossos que burden molt, que sembla que es vulguin menjar a la gent o a altres gossos. No tinc problemes. A nosaltres això, jo a vegades fa la roma que això és la punta de l'Ixabert. El que nosaltres veiem. Després, aquí el gos ens està saltant l'alarma Diguéssim, quan té un comportament que se li envala les mans del propietari és que el gos està picant a la porta dient necessito ajuda. Comportaments estranys, per exemple, no? Tira molt de la corretja, quan vèieu en un gos a 50 metres tirar i tirar i bordar... Sí, sí, coses que surten del que és normal i habitual segurament tenen una explicació, i el més important, que es pot corregir, clar, gràcies a l'Albert, en aquest cas, o a la Roser, que són educadors canins, si voleu... Hi ha molts, hi ha molts, però vosaltres també, si voleu, lapanyadelmorro arroba gmail.com Jordi, un apunt, perquè mira, acabo de cercar ara la frase aquesta que el gos és el millor amic de l'home, i justament ho va dir un advocat als Estats Units que es diu George Graham, i va ser en defensa de l'animal perquè es veu que el veí del propietari del gos va assassinar el gos sense cap tipus de motiu. Oh, i quin any va ser? Ho sabem això o no? Doncs no. No ho sabem, eh? Queda pendent per la propera. Exacte, queda pendent per la propera. Albert, moltíssimes gràcies a vosaltres. A més, avui hem sabut com es va transformar l'origen dels gossos, una mica. Us podeu fer els xulos ara parlant dels gossos de pemba. Albert, moltes gràcies, fins la setmana que veig. Que vagi bé, bona tarda. Moltes gràcies, Jordi. I tot seguit connectem amb la xarxa per escoltar el bolletí de notícies generals. I a la segona hora del programa parlarem amb la Eva Jufre, que és tallarista d'un taller d'improvisació de dansa que es fa aquest cap de setmana a Sant Just, a l'espai Tutoguri. I per cert, que també parlarem d'una aplicació de Facebook que et permet saber qui de les teves amistats sent atracció per tu de forma anònima. No sé si ens interessa o no, però ho comentarem. I a més amb la nou cònsul parlarem de llibres. Fins ara. Són les 6. Notícies en xarxa. Bona tarda, us parlem. Manel Carvajal i Ramon Company. L'Estat ha tornat a denunciar l'Ajuntament de Girona ara per la moció que es va aprovar en el ple del desembre i en la que la ciutat es declarava territori català lliure i sobirà. La delegació del govern espanyol argumenta que l'acord és nul de ple dret i que s'accedeix d'una simple declaració de principis ideològics. La moció va tirar endavant per majoria amb els 15 vots que sumaven Convergència a la CUP i Iniciativa. El PSC es va abstenir i el PP hi va votar en contra. D'aquesta manera, Girona se suma a la llista de consistoris que ja han rebut recursos de l'Estat pel mateix motiu. i l'han seguint llançat Vidreres i Sant Julià de Rames. L'Estat també ha presentat un contenciós contra l'Ajuntament de Vilablareix, el Gironès. En aquest cas, per haver aprovat per unanimitat una moció en què es donava suport a la plataforma, diem prou un moviment que reclama que els impostos no es paguin a l'Agència Tributària Espanyola, sinó a la catalana. L'alcalde de Vilablareix, David Mascort, no ha estalviat retrets cap a la delegada de l'Estat a Catalunya, Maria de los Llanos de Luna. Pensem que és absolutament surrealista que la delegada del Govern... perdi el temps i els diners de tots els ciutadans en qüestions com aquesta. És una vegada més una mesura de la inquisició política a la qual estem sotmesos els ciutadans del nostre país. En aquest cas donem suport a una mesura que ja han dit l'estat espanyol mateix, que és absolutament legal, deuen tenir molt poca feina o, senzillament, continuen la seva persecució política cap als que som independentistes. L'alcalde també ha lamentat que ara, arran del contenció, l'Ajuntament hagi de perdre temps, diners i recursos humans per donar explicacions sobre una moció que recolza un canvi de legislació perquè es puguin pagar els impostos de l'Agència Tributària Catalana i no l'Espanyol. La consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, assisteix a hores d'ara a la reunió convocada pel ministre José Ignacio Ver, on s'està debatent el cos econòmic de la seva reforma educativa. Abans d'entrar, Rigau ha reiterat que la Generalitat suposa un projecte que ha qualificat del tot recentralitzador. Darrere d'això hi ha aquesta ofensiva competencial i lingüística que trenca el model estatutari que hem tingut de compartir les competències educatives i poder defensar el nostre model lingüístic i la garantia de poder donar el coneixement del català i del castellà en igualtat de condicions. En principi, el cos previst de la llei que pretén aplicar el ministre Veres de més de 400 milions d'euros. El primer secretari del PSC, Pere Navarro, ha defensat l'actuació de Manel Bustos el mateix dia que l'alcalde socialista ha decidit reprendre les seves funcions al capdavant de l'Ajuntament de Sabadell. Navarro ha demanat no posar tots els casos d'imputacions en el mateix sac. Els indicis que tenim és que no hi ha absolutament cap irregularitat. Per tant, hem de diferenciar els casos perquè no tot... ni tots els casos, ni tot és absolutament el mateix. Bustós ha decidit tornar a l'alcaldia de Sabadell dos mesos després de retirar-se temporalment del càrrec per poder-se centrar en la defensa de la seva imputació en el cas Mercuri, una suposada trama de corrupció urbanística centrada en la cocapital del Vallès Occidental. El conseller de Territori i Sostenibilitat, Santi Vila, ha avançat aquest dijous que els camions de gran tonatge deixaran de passar per la Nacional 2 i es desviaran per l'AP7 en un termini d'entre 7 i 8 setmanes. A 7-8 setmanes vistes hem de tenir assegurat que els camions de gran tonatge no passen per la carretera Nacional 2. A 7-8 setmanes vistes aquest tema ha de ser un tema resolt. Per tant, s'apuntin com a pregunta de control, de fiscalització del conseller, l'incompliment si no som capaços de fer resolt aquesta qüestió. Anirem a totes. I la credibilitat de la complicitat que el Ministeri de Foment ens afirma que vol tenir en aquesta legislatura té a veure amb la consecució d'aquest objectiu. A llarg termini, el conseller també ha apuntat que Foment ja té l'autorització del Ministeri d'Economia per estudiar el desdoblament de la Nacional 2. Bona tarda, us parla en David Amadona. El jugador del Barça, Leo Messi, ha signat ja l'ampliació del seu contracte amb el Club Blaugrana fins a l'any 2018. També Xavi Pujol, recordem, ha signat la seva renovació. L'exdavanter suec del Barça, Enric Larsson. En declaracions a la xarxa, parla de Messi. Messi és el millor jugador del món. Té grans habilitats i coneixements. Domina la pilota com ningú. És fantàstic, pot fer gols, fa de tot. És un jugador complet. D'altra banda, d'aquí a poc menys d'una hora, a la set comença la Copa del Rei de Bàsquet, que es disputa fins diumenge a Vitori, al País Basc. El primer partit de quarts de final enfronta Barça i Madrid, un duel on repareixerà el blaugrana Joan Carles Navarro, que encara arrossega molèsties físiques. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bona tarda, són les 6 i 5. La propera conferència històrica de la CEAS parlarà dels primers colonitzadors de la península ibèrica, els fenicis i els grecs. L'arqueòloga Maite Miró explicarà les relacions que existien entre aquestes dues civilitzacions i la ibèrica. Serà demà al vespre. Unes relacions que eren eminentment comercials, no hi havia intenció de conquerir territoris ni d'implantar característiques culturals. Tot i això, els habitants de la península van assimilar algunes de les novetats que aportaven els fenicis i els grecs a través d'aquestes relacions. Tant els materials com la cultura dels pobles fenici i grec es van anar assentant entre els pobles ibèrics. De tot plegat, s'empararà demà al vespre, empararà l'arquèloga Maite Miró en aquesta conferència que s'emmarca en el cicle de xerrades que organitza cada mes l'entitat del paleolític a la romanització. La xerrada Maite Miró serà a les 8 del vespre, local de les 6, demà divendres a l'Ateneu. Aquest mes de febrer comencen les jornades de portes obertes a les escoles de Sant Just. Cada any, quan s'acosta el període de preinscripció, els centres fan aquestes visites amb els pares i mares perquè triguin escola on apuntar els seus fills. D'aquesta manera poden conèixer les seves instal·lacions i la seva metodologia. Cada escola farà dues visites, una en horari de matí, que serà a les 9 o a 2.45, i una altra en horari de tarda a les 4. L'escola Canigó serà el primer centre públic de Sant Just cobrirà les seves portes a pares i mares Serà el dia 18 de febrer a la tarda i el dia 20 al matí. Després serà el torn de l'escola Montseny el dia 21 a la tarda i l'endemà el dia 22 al matí. L'escola Montserrat ho farà el 27 a la tarda i el 28 al matí. L'Institut de Sant Just només farà una única jornada de portes obertes el 6 de març a les 7 de la tarda. L'escola Barcelona Municipal Marrex ho farà a l'abril el dia 16 i el 18. I acabem aquest bolletí parlant de carnestoltes, perquè fins al dia 12 de febrer podeu apuntar-vos al concurs de disfresses de carnestoltes d'aquest any, que es farà dissabte de la setmana que ve, el dia 16. Trobareu les bases i el procediment al web de l'Ajuntament, www.santjust.cat. El certamen comptarà en guany amb quatre categories, millor comparsa, de 10 o més persones, la categoria nova, millor comparsa escolar, que seran 30 o més membres d'àmpares escolars de Sant Just, millor grup de 2 o 9 persones, i millor individual. Hi haurà premis per les diferents categories i aquest any seran els membres del col·lectiu de la plaça de la Pau, guanyador del premi a la millor comparsa l'any passat, els que llegiran el pregó de Carnestoltes el dia 16 dissabte de la setmana que ve a les 6 de la tarda al Parc Maragall, el punt on començarà la rua, que s'acabarà a la plaça Camoapa. Allà, un cop s'acabi la desfilada, es farà una xocolatada, un ball, alliberament de premis, les millors disfresses i es cremarà el rei Carnestoltes, que hauran fet les persones de l'espai de joc i l'equipament de la plaça de la Pau. Tendències, entrevistes, tallers... Tot un món de moda amb Mireia Redondo. Dijous de set i mitja a vuit. El condensador de Fluzó. Un programa reconegut per l'ONU. Cada dijous de 8 a 9 del vespre a Ràdio d'Esvern. Ràdio Despert 98.1 Ràdio Despert 98.1 Ràdio Despert 98.1 Ràdio Despert 98.1 El Jordi va tenir un accident de cotxe als 26 anys. El seu germà va morir i ell va patir un traumatisme crânioencefàlic. Diuen que havia plogut, conduïa el meu germà, ja es veu que vam relliscar i venia un cotxe de cara i, bomba, un mort i l'altre, quasi. Jo vaig ser que vaig tenir menys culpa, però jo no el conduïa. Tot va ser culpa del meu germà o culpa de l'altre, però jo, per mi no va ser. Sí, podem evitar-ho. Servei Català de Trànsit. Generalitat de Catalunya. Al Just a la Fusta parlem de tot el que passa a Sant Just. Hi haurà alguna premsa que ja aconseguiran treure qui eren tots els empresaris que anaven amb ell, que fins ara mutis. 400 pisos per vendre. Si se l'ha pagat de la seva butxaca, ningú li pot dir. Busco sempre aquella notícia una mica positiva. Tant d'èxit de públic que està omplint gairebé cada dia. Si volem veure algun d'aquests grups més de casa, hi ha moltes oportunitats, molt festivals. Tu t'equivoques en un penal en un Barça a Madrid, pots quedar crucificat a per vida. Tot se soluciona, amb el temps tot se soluciona. Just a la fusta. Vivim Sant Just en directe. Cada matí, de 10 a 1. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill-out, l'smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smurf Jazz Club. T'hi esperem. La ràdio de Sant Just. Durant el 8.1. Ràdio d'Svert. Durant el 8.1. La penya del morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio d'Esvern. 6 i 12 de la tarda, continuem en directe a la Panya del Morro. Cristina, què tal? Com estàs? Com va tot? Hola, bona tarda. Per cert, d'aquí uns moments ens visitarà l'Arnau Consul. A més, també avui al programa descobrirem una nova aplicació del Facebook que és molt curiosa, no, Cristina? Sí, es diu Jutxa. Saps per què és, Jordi? No, no. Segur que t'interessa i la utilitzaràs al final. És un servei adjunt a Facebook i serveix per descobrir el teu amor secret. Ah, molt bé, molt bonic. Després de l'informe arriba això, no? Bé, tot això, sí, en parlem d'aquí uns moments al programa, però abans de tot plegat, parlem d'un taller d'improvisació que es farà aquest dissabte de 5 a 8 del vespre a l'espai de dansa d'aquí de Sant Just, Tutuguri. I aquest taller d'improvisació anirà a càrrec de la Eva Jufra i que ja tenim el telèfon. Eva, bona tarda. Hola, bona tarda. Hola, bona tarda, Eva. Benvinguda al programa que, de fet, tu ara estàs aquí al Tutuguri, no? Sí, ara mateix estoy con las alumnas a punto de empezar unas clases de otra cosa, de ballet, pero sí que estoy aquí a punto de empezar las clases. Bé, parlem d'aquest taller d'improvisació que entra dins el cicle d'alguns tallers oberts a la ciutadania i al poble de Sant Lluís i, vaja, tothom qui vulgui anar. En aquest cas, el següent és aquest dissabte, com comentem, aquest taller d'improvisació. Improvisació de dansa, m'imagino. Sí, sí, sí. Trabajaremos como a través... Primero, eso como cuando es alrededor de tres horas... y primero haremos unas preparaciones físicas a través de ejercicios de yoga y de danza contemporánea que nos permiten preparar el cuerpo para después hacer unos trabajos específicos de improvisación que tienen el objetivo de conectar con eso que nos gusta a la hora de bailar, con el modo en que cada uno se mueve, no hay un modo específico de moverse sinó más bien es como conectarse con el modo de cada uno, ¿no? De como cada uno se mueve y como le gusta bailar. La relaxació, perquè dius que abans de començar a ballar i tot plegat fareu una mica de ioga, és important? Sí, sí, sí. Trabajamos, sobre todo, la autopercepción. Es ese momento en el que podamos... percibirnos a nosotros mismos y poder responder a las necesidades que cada uno pueda observar de sí mismo. Entonces se da un momento para la escucha de lo que cada uno necesita, el estado en el que está y luego pasamos al trabajo. Y luego al final volvemos a otra faceta de reconocimiento per observar, no?, com el estado en el que estamos, si han habido modificaciones y eso. Totes aquestes activitats, què aporten a una persona? Bueno, es que nunca se puede medir tan concretamente, ¿no?, pero siempre... Todo tipo de trabajo corporal no solamente nos ayuda, por supuesto, a conocer nuestro cuerpo, a mejorar la postura, a mejorar la percepción, la salud, la calidad de vida, también conocernos a nosotros, sino también poder conectar con lo que sentimos y poder expresarlo a través, en este caso, del movimiento. Entonces, es como otro tipo de... de lenguatge, ¿no?, y trabajar esto a cualquier persona es favorable en el sentido de que amplia tus capacidades comunicativas, ¿no? Jo m'imagino que ja has fet algun altre taller d'improvitació, no, Eva? Sí, sí, sí, este taller se ha realizado en Argentina. Bueno, yo soy de allá y el febrero pasado... lo he realizado allá. Y este año lo traigo aquí, a Barcelona, y en el Tutuburi, que han abierto sus puertas para que se realice aquí. I com va anar el taller l'any passat? Quin va ser el resultat? Què és el que es pot preveure? Malgrat sigui improvisació, no? Sí, bueno, hemos hecho... Eran más bien jóvenes, a pesar de que ahora está abierto a adultos de cualquier edad. Y hemos hecho una revisión de los materiales que cada uno traía, porque no hace falta tener una técnica específica. Entonces, trabajando cada uno lo que le apetecía, hemos podido otorgar nuevas herramientas para gestionar... o sea, su modo de moverse, ¿no? No, ha sido una experiencia súper bonita, bueno, ha sido bien acogida en la ciudad en la que crecí, así que fue una hermosa experiencia. Eva, aquestes activitats s'acostumen a fer de manera individual o bé si va alguna persona amb parella o amb algun altre acompanyant poden treballar també conjuntament? Se trabaja, o sea, hay ejercicios y momentos dentro de, en este caso, en el taller específico, como son tres horas, tenemos momentos por los que se atraviesan. Momentos individuales, momentos que trabajamos en pareja, en los que uno va acompañando el movimiento, observando, siendo testigo del otro, y luego también trabajamos de manera grupal, ¿no? Entonces eso también, como te decía, favorece a la comunicación y también a la construcción de algo en... de manera colectiva, de una improvisación, pero no cada uno en su micromundo, sino compartiendo y habitando el espacio con otros. Por cierto, com dèiem, aquest dissabte, de 5 a 8 del vespre, el preu és de 20 euros, per si algú vol apuntar-s'hi. Hi ha un límit de places? Si hi ha un límite de places, alrededor de 10 persones, y para apuntarse, hasta mañana a las 8 de la noche todavía pueden apuntarse, quedan places, así que apurarse y apuntarse para transitar esta experiencia. No és necessari que alguna persona s'apunti amb la seva parella, és a dir, pot anar individualment, no? No, exacte. Puede venir cada uno con amigos, con vecinos, con parejas o solos. ¿Que calen coneixement de dansa previs? No, no, no. Esto es lo interesante también. Si tenemos como más conocimiento o de... de nuestro cuerpo y algún lenguaje específico, se puede ayudar o se puede sumar, ¿no? Pero no es algo que necesitemos una técnica específica. Cualquier persona que tenga cuerpo y quiera moverse es bienvenido. Bé, donc això serà, com diem aquest dissabte, l'espai Totoguri, que ja porta molts anys. Que, per cert, tu, Eva, no sé si ets professora habitual de l'espai de dansa Totoguri de Sant Just? Sí, normalmente estoy aquí los martes y jueves dando las clases de ballet y de contemporáneo y, bueno, una de las clases es contemporáneo y trabajo aquí en San Just hace, bueno, un año y medio alrededor, sí. I vas arribar d'Argentina fa just un any i mig, també, o ja feia més temps que estàs a casa nostra? No, feia més temps, sí. que estoy aquí en Barcelona, pero aquí en Sant Just específicamente hace eso, un año y medio. I això d'intentar trobar feina en el teu món, que m'imagino que és el de la dansa, ha sigut molt complicat en general en aquests quatre anys? Bueno, lo que pasa es que siendo un trabajo... tan ya de por sí inestable, uno aprende a hacer su propio camino, ¿no? Entonces también pareciera que no, pero en realidad la gente también necesita el arte para poder expresarse, para poder conocerse. Muchas personas creen que la cultura y el arte son necesidades secundarias, pero en realidad, mientras más cerca estamos, es como un alimento distinto, pero igual de necesario. Entonces, afortunadamente he estado trabajando siempre y actualmente trabajo de la danza, así que como bailarina y como profesora, así que sí es para mí un... Bueno, una afortunada, ¿no? Sí, sí, no, no, home, és un privilegi, no, també? La gent que avui dia té feina, un, i dos, i a sobre treballes del que agrada, perquè realment a vegades quan mires al voltant ja per apagar el llum i tornar-te cap a Argentina, no, o no? Sí, però no, no, no, és como... También yo creo rotundamente en que Cada uno tiene que hacer lo que le apasiona hacer, ¿no? Para poder construir un mundo feliz, ¿no? No, sí, tant. Home, perdona, hi ha la teoria aquella que si tothom treballés del que li agrada, al món aniria molt millor, ¿no? Perquè, clar, tothom estaria disfrutant, la gent no estaria trista o enfadada o a disgust, que moltes vegades amb la feina, ¿no? I sempre allò, per guanyar diners, guanyar diners. Escolta, vius per treballar o treballes per viure, no? Aquesta és una mica la concepció. En fi, Eva, moltíssimes gràcies per haver-nos atès. Aquest dissabte, a partir de les 5 i fins les 8, aquest taller d'improvisació que, com dèiem, està dins del cicle d'alguns tallers oberts a la ciutadania, com per exemple el de meditació amb música, que tot just es va fer just la setmana passada. i alguns altres que vindran com el de Kirtan, que és un concert de cant devocional que serà al març per això ja. Sí, sí, sí. Durante febrero esta es la última actividad así. No, no, que són activitats interessants també de cara a la ciutadania, puntuals, si algun no pot o no vol apuntar-se a un curs regular de dansa contemporània o de ballet. Sí, també és com la oportunitat, en algun sentit, d'acercar-se com a aquestes... com a nuevas... Bueno, nuevas actividades y en tal caso también conocerse y tal vez conocer nuevas pasiones, ¿no? Que nos ayuden en eso, a buscar lo que nos gusta hacer y conectarnos con nosotros mismos. ¿Quién sabe que si la nueva Pinabouch estará aquest dissabte aquí a Tottenham? ¿No crees? No sabemos, no sabemos, no sabemos. Igual es Sí, sí, sí. Digo que a lo mejor la nueva Pinabauts, la futura nueva Pinabauts, estará... Sí, sí, por eso digo que igual la invocaremos ahí para que venga, aparezca y crezca en el interior. Bueno, doncs Eva, moltíssimes gràcies, que vagi molt bé al taller aquest dissabte i bona feina. Moltes gràcies a vosaltres. Bona tarda. Molt bé. Bona tarda, adeu. 6 i 25 de la tarda, continuem a la penya del morro. D'aquí una estona ens visitarà l'Arnau Consul amb el seu espai de llibres i abans, però, descobrirem què és aquesta nova aplicació de Facebook que et permet lligar directament amb altres, però de forma anònima, sense haver d'utilitzar ni el mur ni res de tot això. Tot això després de la publicitat. Fins ara. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill-out, l'esmooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem. Tendències, entrevistes, tallers. Tot un món de moda amb Mireia Redondo. Dijous, de set i mitja a vuit. El condensador de fluzo. Un programa reconegut per l'ONU. Cada dijous, de 8 a 9 del vespre, a Ràdio d'Esvern. La penya del morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio d'Esvern. Soc Jaume Solon Coll, farmacèutic del carrer Tolona número 3 de Sant Just i envio una salutació a la Penya del Morro. Molts petonets des de la botiga Boton de Sant Just per la Penya del Morro, de la ràdio, i que tot vagi molt bé i vosaltres. Al Centre de Llaneria Verds saludem a la Penya del Morro. Bon Nadal! Bon Nadal, m'agrada molt aquestes falcades. Com la rialla, no? Perquè diu Bon Nadal i la rialla i tot plegat. Bé, descobrim això que comentàvem, Cristina. Atenció a tots els malalts de Facebook que ens estiguin escoltant i també relacionat amb l'informer o l'informer, que comentàvem la setmana passada, perquè és una aplicació que et permet saber qui de les teves amistats sent atracció per tu De forma anònima. A veure, Cristina, com funciona aquesta aplicació? Perquè fa un parell d'anys ja va sortir una que es deia Junxa. Va sortir una que es deia Junxa. Sí. Però aquesta és com millorada o versionada i tal. A veure, explica'ns com funciona tot plegat. Doncs això és un servei. És un servei adjunt a Facebook. Sí. Hi ha dues maneres de fer-ho. La primera és entrar a la pàgina www.junxa.com. Sí. O bé, baixar-te una aplicació que s'instal·la i es lliga amb Facebook. Al teu mòbil, no? Sí, al teu mòbil. I llavors el que hauries de fer és seleccionar les persones que t'agraden o amb les que t'agradaria tenir una relació. Ojo, ojo, que això va fort. O sigui, que tu selecciones de la teva llista d'amics... D'amics de Facebook, selecciones de les persones que et poden agradar o que t'agradaria tenir una relació amb elles. Però, clar, això, si ho fas amb Facebook de forma normal... O sigui, si a tu et va templar estar a casa i dius, mira, a mi m'agrada tenir una aventura amb aquesta noia, o m'agrada tenir una relació amb aquest noi... Oi, és mono. Clar, tu això, si vols fer-ho, què fas? O li envies un missatge, no, perquè potser et fa vergonya i no vols dir-li. Doncs és la manera perfecta aquesta per descobrir-ho, evidentment. Mira, Jordi, tu et baixes a aquesta aplicació, ho enllaces amb Facebook... Sí... Tu, a la llista que et surt amb les persones, feques aquesta persona que t'agradaria tenir la relació amb ella. O sigui que et surt a la llista dels teus amics a Facebook, no? Evidentment, sí. Tu pots seleccionar tant com vulguis. És a dir, hi ha vuit persones que t'agraden, doncs les selecciones. I si aquesta altra persona també té la llista, com tu, i t'ha inclòs a tu dins de les persones... Bueno, se suposa que s'obre com un tipus de conversació entre tots dos, perquè com tu ja saps el que vols amb aquella persona, i aquella persona també vol amb tu, doncs, bueno, podeu començar una conversació així, més íntima. Ja, però això és una mena com el... Tu no sé si veies Amor a primera vista, que hi ve el cupido, que hi ve un moment que s'havien d'escollir al final, clar, es tenien allà davant, però si els dos coincidien, guanyaven, no? Era un som molt característic d'Amor a primera vista, que feia això i feia... Guanyaba o no, depenent del cas. Llavors, molt interessant per la gent que vulgui lligar o no. El que passa que, clar, això pot ser un problema o no, no? Perquè imagina't que sí que et surt. Bueno, però és fantàstic, no? Home, clar. Perquè voldrà que dic que les dues... Clar, si no et surt, no passa res. Tu saps, doncs, que aquella persona amb tu no vol res, tot i que tu l'hagis ficat a la teva llista. Sí. I, bueno, doncs, noteu, es queda amb tu i ja està. Perdona, o no vol res, o no sap que existeix l'aplicació. També, és una altra opció. Podria ser que no s'apliqués. En fi, doncs això, si algú vol més informació, hi ha alguna pàgina web on anar? Sí, és la www.juncha, o de la trejo, per si un cas. Sisplau. H-U-N-T-C-H-A.com. Bé, això ja sembla allò prohibit als pares, eh? El programa aquell de Ràdio Flashback, de les nits. Per ser Jordi, també cal dir que hi ha una altra aplicació, que aquesta és encara una mica, jo diria, més exagerada i directa. Què dius ara? Sí, es diu Bank with Friends. Bank with Friends? Sí. I és el mateix sistema que Junxa, és una aplicació que te la descarregues, et apareix el mateix llistat del Facebook, però aquesta no és per buscar relacions ni coses d'aquestes, aquesta només és per mantenir sexe directament. Ah, directament? Sí. O sigui, si tu estàs en aquesta, Gang with Friends és per sexe i punt. Sí. Literalment. L'altre ja seria per començar a conèixer la persona, tenir una relació, alguna cosa més bonica, i aquesta seria només per mantenir relacions sexuals. Escolta, que cadascú faci el que vulgui i que prengui nota si li interessa. 6 i 32 de la tarda. Canviem de tema ara, Cristina, perquè tenim una sèrie de frases històriques, cèlebres... mítiques i que de fet sempre passen a la història i dir-les sempre va bé, com allò que dèiem fa un moment, abans, allò de és que el gos és el millor amic de l'home. Clar, d'on ve aquesta frase? En la història de la humanitat hi ha hagut molts filòsofs que sempre s'han inventat o molta gent popular que ha deixat una de les seves frases i després han passat a la història, com per exemple Andy Warhol, que va dir que tothom mereix els seus cinc minuts de fama a la vida. Per això, abans que vingui l'Arnau, si et sembla, si és que ha de venir, perquè jo avui no vull tenir, com es diu això, mals passagis... però no m'ha dit res. No sabem tampoc de què parlarà, Jordi. I no sabem de què parlarà, o sigui que esperem que vingui. De totes formes, tenim algunes freres curioses, no?, que podem anar repassant a continuació. Oi tant. Et sembla, Cristina? Sí. Ah, vinga, va, doncs comencem. Et faré algunes preguntes a veure si descobreixes tu de qui es tracta, de la persona que ho ha dit. Et sembla? Sí, avui estem fent com tarda així en família, una mica. Sí, sí. Si hi ha alguna persona que ens vulgui trucar per explicar qualsevol cosa, també pot fer-ho, eh? Com allò del... Tant recordes que vam fer allò d'hablar per hablar? Sí. Doncs avui també, avui, si algú vol fer-ho... O si vol fer-nos alguna aportació d'alguna frase històrica que coneix i vol explicar-nos com ve. Sí, avui és el dia, eh? Avui, des que estic al cotxe... Escolta, estàs al cotxe, para un moment i truca'ns. Sí. 9-3-3-7-2-3-6-6-1. Et preocupa alguna cosa? Atreu la son algun problema? A la penya del morro, si vols, et podem ajudar. Només cal que ens truquis i ens preguntis el què. 9-3-3-7-2-3-6-6-1. La penya del morro t'ajuda a sobreviure. La Raquel Atúria, presentadora del Parlar per Parlar de Ràdio Barcelona, aquest programa de les nits on la gent truca i explica les seves misèries, no sempre, però els seus problemes, i que molt maca i molt simpàtica, vam parlar l'altre dia amb ella, i molt maca. En fi, ja hem fet la falca per si algú vol trucar. Cristina, repassem algunes de les seves cerebres. que hem buscat, perquè mai ha estat més saber-ne, no? Justament, com estàvem parlant fa un moment d'aquests serveis, de Facebook, tot relacionat amb l'amor, el sexe, doncs hem buscat algunes frases cèlebres, diguem-ne, històriques, que han dit alguns personatges públics des de fa temps. Mira, la primera és, estima fins que et faci mal, perquè si et fa mal és bona senyal. Ah, molt bé. Qui creus que et va dir aquesta, Jordi? Estima fins que et faci mal, perquè si et fa mal és bona senyal. Això ho va dir un malalt de l'amor, no? Un poeta... Jo crec que no t'ho imaginaries mai. Jo crec que ho va dir un... Mira, l'Arnau també ho pot jugar, ara que està entrant en l'estudi 1 de ràdio. Jo crec que ho va dir un poeta... Un poeta... Gustavo Adolfo Becker, per exemple. Un romàntic empadreït, no? Empadreït en català. Arnau... Error... Arnau, bona tarda. Bona tarda, bona tarda. Vols dir com jo que hem començat ara? Sí, home. Mira, es tracta que la Cristina ens diu una frase cèl·lebre i nosaltres hem d'endevinar a veure qui és l'autor. I, per exemple, la primera és estima fins que et faci mal, fins que et dolgui, perquè si et fa mal i et dol és una bona senyal. I llavors jo et dic, home, això ho va dir, o el Gustavo Adolfo Béquer, no? No, massa ben dit. Massa ben dit per Gustavo Adolfo Béquer, no? Dic, un poeta romàntic, he pensat jo, no? O sigui que, no ho sé, tu què dius? Jo no l'he encertat, eh? És molt, molt famós. No ho sé. Famosa. És famosa, és famosa, sí, no ho sé. Qui podria ser? No tinc ni idea. Famosa, eh? Famosa. Què? Què dius? Dius algú? No, si no, pots fer passar palabra, eh? No, a veure, ens pot donar una pista, no, ja que hi som? Ah, bueno, doncs donar una pista. Sabem que és dona, però... Sí, és dona. És dona, imagina't, de l'història del món mundial. Quantes dones hi ha hagut? Perdona, perdona, perdona. Diu que... Luz Casal, la helicap de Vila al xat. És la Luz Casal? Tampoc. No... És una dona que probablement va conèixer l'amor, però no de manera íntima. Va conèixer l'amor, però no de manera íntima. Va morir verge. Maritres de Calcuta. Exacte. Oh, Maria Tessa del Cuta, sí senyor! Molt bé. La pista era molt directa. Ja ho he vist, ja. Escolta, ja ho veig, eh? És l'única persona que coneixes que va ser verja. Bé, un punt a favor. La pista, la Cristina. Home, clar. Un punt a favor, 1 a 0. T'està guanyant, eh, Jordi? No pot ser això, eh? Espera, espera. Continuem amb la següent si de cas, no? M'agrada això, m'agrada aquest joc. A veure, un altre, va. La següent diu, t'estimo per estimar-te i no per ser estimat. Ja que ningú... Ui, ui, ui, espera, espera Ja que ningú ni cap cosa em fa més plaer que veure't tu feliç La madre Teresa Calcuta? No, Jordi No, no ho sé, no sé A veure, a veure, a veure Tornem-hi Diu, t'estimo per estimar-te i no per ser estimat Ja que cap cosa m'agrada més que veure't tu feliç Això sí que sona romàntic. És romàntic, això? Això sona a romanticisme del segle XIX, eh? Del segle XIX? Sí, sí, sí. Gustavo el fa bé que és llavors, o no? Suposo que no, perquè el mateix està massa ben dit. El dèquer és volverán las oscures galondrines tu nido a posar. També hi ha aquella frase que m'agrada molt, diu la vida és una barca... Això podria ser algun... És una noia. És una noia aquesta? Noia, sí. Jo tinc un joc per vosaltres també. Qui va dir la vida és una barca de calderón de la mierda? Era una broma. Era molt dolenta, Jordi. De segon d'ESO, eh? De segon d'ESO, o de la meva època de CTGV. En fi, t'estimo tant, tant, tant, que no em complau res més com veure't feliç, no? Perquè no em complau res més com veure't feliç. També era una dona del romanticisme, diguéssim. Ah, sí? No ho sé, pregunto. Ens ha dit que és una dona, no? Sí, francesa. Francesa. Escriptora. Escriptora. Com? Què has dit? Jorsan. Correcte. Jordi, quina pallissa t'està donant. No pot ser això, eh? L'Eli que et mira em demana que expliqui l'acudit del perro amb mis tetes. No, massa nivell. Ai, jo no el sé. No el saps, tu? Arnau, sisplau. Què és això? A mi se'm suposa un nivell, Jordi Estic guanyant el concurs, l'acudit És que millor no em ve d'aquí, saps? Qui perdi l'explica i prou Vale, vale, m'agrada T'explico ja, perquè ja veig que jo no en sorto ni una Però l'hauret de buscar, perquè no me'n recordo Que és aquell típic acudit que mai se t'explica A part també, eh? En fi, va, un parell més Jordi, la següent l'has d'endevinar A veure, com és la frase? En un petó coneixeràs tot allò que no he dit En un petó coneixeràs tot allò que no he dit? Sabrina, la cantant de Boys, Boys, Boys? No. Ah, bueno, perdona, perdona. Jordi. No, no, no, és que, perdona, aquesta... No trobes la resposta? Sí, sí, sí que sí, és un poeta, és un poeta, és un poeta, és un poeta o no? Sí, digue'l, digue'l, va. Paula Neruda o no? Exacte, Jordi. Eh, Paula Neruda, veus, veus? Dos a un, dos a un. Em pensava que aniries a dir... No, no, no. Madre de ser Calcuta, no? No, no, no. Bueno, en fi, que bonica, que bonica aquesta frase, eh? Va, acabem ja amb una última, Cristina, que hem de parlar de llibres que passarà a Arnau. Sí, totes aquestes frases han d'anir a veure amb Sant... Sant Valentí. Sant Valentí, eh? Dos a dos, molt bé, Jordi. Una a dos, no? Perdó. Dos a dos, dos a dos. Avui et veig molt content, eh? Bueno, clar, vinc, començo l'any en 2-0, tal, o ara cerreixo l'empat i ara va, l'última, i desempatem. Com que la setmana passada vam entrevistar la directora de la institució de les lletres catalanes, et penses que cada dijous serà així, i no, vull dir, avui no. En fi, va, amb quina acabem? Acabem amb una que diu, el millor dels anys és que curen les ferides. El pitjor dels petons és que creen addicció. Madre Teresa Calcuta, ho ve dir això? Tornem-hi, tornem-hi. Jo em pensava d'anar a dir a algú de les arrugues i dic, daf, no. El millor dels anys és que curen les ferides. El pitjor dels petons és que creen addicció. Escolta, això és un cantautor músic també o no? Sí, Jordi, sí. És que jo he mirat ara, jo sé qui és ja, jo sé qui és. Tu també, no? Un músic, no? És un músic, eh? Un músico. Sí, sí, sí. Roca en roc. Sí, roca en roc, més o menys, més o menys. Qui ho va dir? Va, va, digueu-ho. Digueu-ho tu, perquè... Que ho digui la Cristina, va. Sí, per això. Va, Cristina, endavant. Loquillo. Sí, ja ho diré jo, perquè Joaquín Sabina. Oh, el gran. Bueno, Loquillo, Joaquín Sabina. Sí, allà està, allà està. Lo nuestro duro Lo que duran dos peces de hielo en un whisky on the road en vez de fingir o estrellarme una copa de celo le dio por reír No, no, muy mal. A mí me habían dicho que habíais estado ensayando. Bé, Joaquín Sabina, fotem bronca al públic, eh? Atenció... Tres quarts de set de la tarda, recte final del programa, com que jo us parlem de llibres, Arnau, avui què és el que ens portes sobre el món literari i editorial del país? Home, avui, la Barcelona, Setmana Negra. Posa'm-hi una música aquesta així de misteri. Ah, sí, sí, ara t'ho busco tot, eh? Perquè envia un guió abans, no podries, no? No, perquè he pensat que era tan evident. És veritat, és veritat. Bueno... Barcelona Negra, una edició que no sé quina és ja, però que any rere any es va consolidant, no? Ja fa molts anys que està consolidada. Sí, sí, no, no, és una cosa que, com que pel guió justament també ara no ha trobat els papers. No, el cas és que és cert, que és un cicle que va començar com una petita broma, amb una llibreria que es diu Negra i Criminal a la Barceloneta, amb el Paco Camarasa, que ha vingut aquí a Sant Just a fer alguns cicles, evidentment, de novel·la negra, algun club de lectura, I que, clar, de sobte resulta que això de la novel·la negra ven molt, ven molt en el bon sentit, no només que es venguin molt exemplars, sinó, sobretot, que té molt públic. Qui no ha llegit alguna vegada una novel·la negra? No una, sinó 10 o 12, per poc lector que siguis, de tant en tant causen una novel·la de misteri, d'espies, de policies, d'assassinats, ja siguin al present, en els... tèrbols, anys 30 americans, o fins i tot del segle XVII. Per què ens agraden tant, aquest tipus de novel·la? Perquè ens enganxen. Ens enganxen, no? Perquè és allò, el no saber què passarà, el thriller, la intriga, no? És el típic argument, típic, entre cometes, però del viatge de descoberta. Finalment, no deixa de ser, encara que sembli paradoxal, l'illa del tresor. Per què ens enganxa l'illa del tresor? Perquè al final hi ha un tresor, després de moltes aventures. Una novel·la policíaca, en el fons és el mateix, perquè és algú en el fons, evidentment, el detectiu que sigui, que busca pistes i proves i passa en seguit d'aventures fins que al final, en comptes d'un tresol, que trobes l'assassí. Que per això també és tan important els finals d'aquest tipus de novel·la, perquè si no hi ha un bon final que et sorprengui o que no t'hagis imaginat com a lector durant les 200, 300, és igual, les x pàgines de la novel·la es fluixen, llavors et queda amb un mal sabor de boca... I aquella novel·la ja no funciona. I potser que durant tota l'estona t'ha anat enganxat, després dius, home, però això ja m'ho imaginava a la pàgina 20. Clar, perquè t'ha d'enganxar i a més ha de tenir un bon final per acabar el llibre ben alt. I sobretot és allò de dir, es pot explicar el final de moltes novel·les, d'una negra no. Perquè si algú t'explica al final d'hora ja no la llegeixes, no? Efectivament, perquè allò ja no serveix de res. De fet, hi ha molts actes, com comentem, et sembla que és de l'1 al 9 de febrer, estem, per tant, en plena setmana. En plena setmana, avui dia 7. Avui, per exemple, aquest matí hi ha hagut a dos quarts d'una a la Facultat de Comunicació de Blanquerna, al carrer Vall d'Onzella, una taula rodona sota el títol Catalunya, terra de crims. Poca broma, eh? Poca broma. O també, per exemple, avui a les 4 hi ha hagut la conferència Assassinat o Mort Natural. En fi, quins són els actes que ens recomanes de cara als propers dies, Arnau? Doncs home, si a algú li ha agradat justament aquest títol que has anunciat al principi, Catalunya Terra de Crims, i pensat, coi, aquest matí també m'ho podíeu haver dit abans, tranquils, perquè demà també a la Facultat de Comunicació Blanquerna, que és al carrer Valldonzella 23, recordem-ho, doncs hi ha la Catalunya terra de crims 2, una llengua amb molt de futur, que és bàsicament analitzar el moment que està vivint la literatura catalana amb molts autors de molt prestigi, no només a Catalunya, sinó també internacionalment, de novel·la negra. Per exemple, Andreu Martín, per exemple, Jaume Benavente, o per exemple algú de qui vam parlar fa unes setmanes, Lluís Llort, autor d'aquella novel·la d'algú que desapareixia, recordeu? i que tornava al cap d'11 anys i li preguntaven, bueno, què? Diuen, no, no, no, jo torno, però a mi no em pregunteu què ha passat durant aquests anys que he estat fora i que us pensàveu que era mort. El títol era molt suggerent, no? Si un dia em doneu per mort i després torno. Tinc una pregunta per tu, Arnau, a veure si saps la resposta. Què tenen en comú Juan José Arranz, Paco Camarasa, Jordi Canal, Rosa Mora, Daniel Vázquez Sayés i Sergio Vila San Juan? Entre ells, periodistes, escriptor, el Jordi Canal és director de la biblioteca La Bòbila de l'Hospitalet, per exemple, Paco Camarasa, no cal dir-ho, també comissari de BSN Negra. Què tenen en comú aquests sis sospitosos? de la literatura i del món editorial català. Haver participat en la Barcelona Negra d'aquesta edició? Sí, però com a... Com a tertulians? No! Organitzadors? No, t'estic enganxant, eh, Arneu? Han participat com a membres del jurat del buquer premi Pepe Carballo. El Premi Pepe Carballó vol ser un reconeixement especial a autors nacionals i internacionals de prestigi i de trajectòria reconeguda en l'àmbit de la novel·la negra, i que ara, d'aquí justament 10 minuts, s'entrega al Saló de Cent, a l'Ajuntament de Barcelona, a la plaça de Sant Jaume. L'autora guardonada d'enguany és Mag. Xo... Com es pronuncia el cognom? Xoval Xoval Xoval Xoval Xoval Xoval Xoval Xoval Xoval Xoval Xoval Xoval Xoval Xoval és sueca, l'autora, la Max Schoer. Bé, doncs això és la d'aquí 10 minuts. Estem repassant aquest especial avui, no?, una mica de BSN Negra, aquest festival de novel·la negra, que, de fet, tanta gent atrau, i estem repassant alguns actes, perquè, a més a més, també hi ha pel·lícules, no?, Arnau? Es fa una projecció una mica de tot, eh?, vull dir, durant tota la setmana hi ha actes de tota mena, hi ha des de cinefòrums, als quals s'analitza alguna pel·lícula especialment indicada pel gènere que després permeti normalment que tingui darrere una novel·la escrita o hi ha taules rodones de tot tipus, des de, per exemple, a més, amb temes molt, molt, molt concrets, que a vegades penses, n'hi ha una taula rodona? Després, si t'hi acostes i vas, dius, home, doncs sí, n'hi havia, perquè t'analitza no només el tema literari, per exemple, n'hi havia una que era verí letal i no taca. De què parlaven? De les novel·les que l'assassia utilitza verí? Home, no només, sinó aquesta era l'excusa per fer una taula rodona sobre... els crims en els quals s'utilitza avarí i el tipus d'averins i si durant la història s'ha utilitzat més l'amanita falloides o l'arsènic Però no només en la literatura, sinó en general. En general, a la vida real també, no? Sí, sí. O, per exemple, últimament una cosa que està molt de moda que és el Plutoni. Sí, sí, al Corea del Nord concretament, no? Sí. Allò de tant en tant vas amb Plutoni i dius... Sí, que per cert, jo volia preguntar-te si això no és una controvèrsia, no? Perquè aquests llibres o aquestes històries expliquen també a vegades com matar, no? Home, de fet, hi participen Mossos i investigadors, no només el mosso de carrer, sinó els de darrere. Els CSIs del mosso, diguéssim que n'hi ha un, un equivalent al CSI. El Grissom català, no? El Grissom català. Atenció que hi ha un inspector dels Mossos d'Esquadra que es diu Jordi Domènech. I un altre que es diu Marc Pastor. Marc Pastor. Sí, que a més a més ha escrit llibres. i sovint participa en aquests cicles. Si no us porteu bé, us enviaré la garjola. De fet, em ve al cap també el llibre aquell de... Clar, home, Arnau, Jordi Domènech, que sóc uns passats, vull dir, a les estones perdudes... Això és perquè te l'has trobat algun cop, te n'han enviat una carta fora d'allòs... No, això és perquè l'altre dia va haver-hi alguna cosa sobre els informes, precisament, i va sortir ell parlant a RAC1 sobre com actuar els Mossos d'Esquadra i tot plegat, i de l'inspector Jordi Domènech i els pensava, home, Què faig aquí, no? I també hi ha un càmera de TV3 que es diu Jordi Domènech. Bé, per ser que a mi em venia al cap aquell també llibre dels misteris de Tor, no? Te'n recordes, tu, del que va passar al poble de Tort, allà al Pallars? Tor, sense T, eh? Tor, perdó. T-O-R. T-O-R. Clar, el poble de Tort és un poble que està com tombat, no? Ah, exactament. Aquests estan una mica tombats, perquè fa molt fred, eh? I a part que hi havia molt pocs habitants i en pocs anys van morir set, no? Penso que eren... 15 cases i 3 morts. Aquest era el subtítol d'un llibre que es diu Tor, del Carles Porta, investigador de TV3, que va guanyar diversos premis, no per aquests, sinó per aquell documental Balseros. I sí, sí, el que va ser és uns crims reals dels quals ells, més que fer-ne Una novel·la, en va fer tota una mena d'exercici periodístic d'investigació sense acabar de treure'n l'aigua clara, perquè això no ho han aconseguit, ni els Mossos, ni la Guàrdia Civil, que en aquell temps encara patrullava per aquells verals. És que les coses que passen als pobles... Què dels pobles, eh? Va per aquí. Va per aquí. Jo crec que un any li haurien de dedicar un especial, eh? Sí. A més, el títol podria ser aquest. El que passa als pobles... Què dels pobles... I les coses que han passat a Sant Just i que... Algun dia algú n'hauria d'escriure una crònica negra. Que de tant en tant anem parlant aquí al programa amb el Manel Ripoll, que és el nostre historiador i ve els dilluns, i l'altre dia ens explicava la trista història de l'Escola Net que just dimarts... Va fer 59 anys que se'l van trobar mort. No, no es va penjar d'una campana. Aquests són els rumors que hi ha, que per cert, que es va posar en contacte, m'aprofito per dir-ho públicament, quan vam fer la secció el dilluns, que ens ho va explicar el Manel, cap al gebre que hi havia a les escales... va relliscar i a més a més en aquell moment també estava fent anar la campana però amb els braços ho feia amb el coll perquè tenia fred i portava els braços a dins del vestit com si diguéssim d'esculanet I justament es veu que tots els nens tenien costum de fer aquesta activitat, és a dir, tenir les mans ficades a la butxaca i donar corda amb el coll. Sí, sí, i llavors... Agafant la corda amb les dents, per entendre'ns, no? Sí, perquè feia fred i llavors, com que hi havia gebre, perquè era un també fa 59 anys, un dels dies més freds de l'any, estàvem temperaturas rondant als 0 graus aquí a Sant Jus, va relliscar i per això se'l van trobar a l'escloneta amb 10 anys. Des de llavors, el Vaticà va imposar l'ús d'estufes. No ho sabem, però clar, ens va escoltar el Joan, que és el germà, l'altre dia, quan parlàvem d'això al programa. Perdó, Joan. No, no, no. No ho dic per el comentari que acabo de fer. Ah, val, val, val. No, no, perquè ens va trucar i tenim pendent amb ell una xerrada, perquè dilluns que ve acabarem de parlar també del ressò que va tenir amb el Manel Ripoll fa 59 anys. I clar, és que pensava, fa molts anys. però les famílies continuen, i a més aquí hi ha Sant Just, que se sap tot, eh, Arnau, i que tot tothom... En fi, gràcies també per escoltar-nos, i en parlarem els propers dies. Estàvem parlant... Sí, posem una mica de música així, per canviar de tot, però no tant, eh? Sí, no tant, no tant, perquè estem parlant de BSN Negra, per tant, torna a posar una mica la música curiosa. Demà hi ha alguns actes també recomanats, com per exemple l'última novel·la de Méndez, que es titula... pitjors maneres de morir. I que es farà a la capella del carrer hospital. A les 5 de la tarda. A les 5 de la tarda. Mendes, un inspector inventat per Andreu Martín, escriptor que segur que molts de vosaltres, si no n'heu llegit com a mínim, teniu la imatge vista o n'heu sentit parlar, perquè realment, a hores d'ara, probablement, l'autor català amb més títols de novel·la negra escrits. Mhm. Bé, hi ha algun altre acte així que vulguis destacar, abans d'acabar i passar el millor i el pitjor al programa d'avui? Home, demà poden fer parer triples al mortal, si van a la capella, perquè a banda d'aquesta taula rodona amb Andreu Martín, doncs poden fer... Després hi ha una conversa que es diu El tercer planeta, quan la novel·la negra s'emporta el premi, amb Lorenzo Silva, últim guanyador del Premi Planeta, recordem-ho, i a banda una taula rodona amb justament Mike Schoel, sigui la guanyadora del Premi Negra i Criminal del Premi Vázquez Montalbán que es dona cada any i que aquest any s'ha emportat aquesta autora sueca de la qual reconec no havia sentit a parlar mai però que evidentment forma part d'aquesta fornada d'autors nòrdics que es dediquen a matar i a resoldre crimes No pateixis perquè no sé si és casualitat o no però justament demà també hi ha una conferència amb ella mateixa i el títol Aquella parella de suecs de nom impronunciable potser ens ensenyaran a pronunciar jo crec que sí, és una mica això Arnau, moltíssimes gràcies repassem el millor del programa d'avui segons el criteri de la Cristina Vargas el millor que ha sigut, Cristina? la Júlia i la seva amiga sí, perquè passem de parlar de bellesa femenina i del cos i tot això a arts marcials és veritat i el pitjor del programa, Cristina? Al concurs. Al concurs, eh? Bueno, és que no heu donat ni una. Bueno, és així, eh? L'Arnau més que jo. Bueno, perquè ha arribat a l'hora, Jordi, perquè si no és que no hi havia manera. Bueno, en fi, doncs gràcies a tothom per fer possible la penya del morro d'avui, la Carme Verdo i a l'Actualitat Sant Justenca, la Júlia Etmella i la Sandra López parlant de les arts marcials, també l'Alberca Papey a l'Educació Canina i a la segona hora. Hem entrevistat a la Eva Jufre, que portarà un taller. d'improvisació de dansa. Aquest dissabte a la tarda al Tutu Guri. També hem parlat amb l'Arnau. Gràcies, Arnau, per venir a la secció dels llibres. I amb la col·laboració més que especial de la Cristina Vargas. Compte de tarda, Cristina. Molt bé, gràcies. A tu, Jordi. Adeu. Agrair també la presència de l'Eli Capdevila, que ens ha acompanyat al xat i anant comentant coses que ens agraden molt. Eli, moltes gràcies. Tornem demà a partir de les 5 de la tarda. Aquí us ha parlat Jordi Domènech. Adeu. 98.1 Ràdio Cosmet 98.1 Yeah, yeah, I'm out at Brooklyn. Now I'm down in Tribeca, right next to De Nero. But I'll be hood forever. I'm the new Sinatra. And since I made it here, I can make it anywhere. Yeah, they love me everywhere. I used to cop in Harlem. All of my demoniacanos right there up on Broadway. Pulled me back to that McDonald's. Took it to my stash box, 560 State Street. Catch me in the kitchen like a Simmons whipping pastry. Fins demà! Fins demà! Bona tarda, són les 7 del vespre. Comencem una nova edició dels Sant Just Notícies d'avui, dijous, 7 de febrer. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Sant Just Notícies, edició vespre. La influència de les civilitzacions fenícia i grega a la península ibèrica és el tema de la propera conferència que fa demà la secció excursionista de l'Ateneo de Sant Jus. Serà demà al vespre amb l'arqueòloga Maite Miró, que parlarà de les relacions que van establir amb els pobles ibèrics i del seu llegat. Amb aquesta notícia obrim l'edició. Avui resumim ara altres informacions destacades en titulars. L'àrea metropolitana de Barcelona estrena una aplicació per mòbils.