#208 - Robatoris a Sant Just, Carles Prats i tecnologia

i l'exparella de Jordi Pujol Ferrusola, on s'hauria parlat d'un cas de presumpta frau fiscal. A la denúncia ho traslladarem i nosaltres diem que tenim coneixement que pot ser que hi haguessin més seguiments o que podem tenir constància o almenys podem pensar que davant del que ha succeït poden haver-hi seguiments i per tant demanarem que hi hagi controls a les nostres seus, als nostres domicilis, perquè no sabem si aquesta situació s'ha produït només en la meva persona o en altres. Per això demanarem l'empara a la policia que en aquell moment no la vaig demanar. Sánchez Camacho ha presentat les denúncies després que en seu parlamentari el president Artur Mas li hagi recomanat fer-ho. D'altra banda, també avui l'exsecretari d'organització del PSC, José Zaragoza, ha anunciat que presentarà una querella judicial contra els mitjans que han assegurat que va ser ell qui va contractar l'agència de detectius per espiar la conversa. Previsió del temps. Servei meteorològic de Catalunya, Clara Brusset. Bona tarda. Bona tarda, avui hem tingut i de fet tenim cel serea pràcticament en tot el país, tret de nou de la cara nord del Pirineu, on si bé durant el matí s'han obert nombroses clarianes, a hores d'ara ja tornem a tenir el cel tapat, difícilment però es tornaran a produir precipitacions i de cara a aquest dijous la jornada serà molt similar, és a dir, de nou cel tapat al vessant nord del Pirineu, això sin precipitacions que es podran allargar fins a primeres hores de la tarda, a diferència dels dies anteriors però la cota de neu pujarà per sobre dels 1.400 metres a la resta del país, si el serà o poc anabolat per alguns núvols alts i prins, és a dir, en general, ambient assolellat. Pel que fa a temperatures, avui les màximes han pujat fins a 18 graus de màxim a Tarragona i de cara a demà seguirem aquesta tendència. Per tant, valors molt suaus al centre del dia. I atenció amb el vent, perquè avui encara bufarà amb força a cotes elevades del Pirineu i també a l'Empordà. De moment és tot des del Servei Meteorològic de Catalunya. Bona tarda, us parla David Amador. Kilian Jornet ha aconseguit la medalla de bronze a la cursa individual del campionat del món d'esquí de muntanya, disputat aquest matí als Alps. El català ha entrat tercer, superat pels francesos Magdion i Jaque Mou. En futbol, l'exporter del Paraguai, José Luis Chilabert, ha dit a la xarxa que fitxaria Iker Casillas per substituir Víctor Valdés al Barça. Hay que ver la rivalidad, hay que ver la gente, cómo lo acepta, pero bueno, en el mundo profesional, Casillas también es español, ganó la Copa del Mundo con España, es un hombre muy carismático y que mejor también uno de los mejores porteros del mundo que esté en la portería del Barça, ¿no? Notícies en xarxa. En directe, amb atendis de Sant Just d'Esvern, el 98.1 de la FM i a tot el món a través de Radio d'Esvern.com, comença un programa amb molta penya i molt de morro, la penya del morro. Què tal? Bona tarda, Sant Just. Com esteu? Benvinguts al programa de les tardes de Ràdio d'Esvernos. Per la Just Saluda, Jordi Domènech. Moltes gràcies, moltes gràcies. A més a més, avui en el Dia Mundial de la Ràdio. Carme Berdoi, bona tarda. Bona tarda. Felicitats, Carme. Sí, gràcies, igualment, però... Què passa? Jo no recordo haver-ho celebrat cap any i aquest any veig que tothom ho diu. Per què? Perquè estem en èpoques de vaques. Però mai s'havia dit. Qualsevol festa és bona per sortir al carrer i celebrar. Per tant, celebrarà aquesta, que és gratis, el Dia Mundial de la Ràdio. Gràcies, estimats oients, per escoltar-nos dia rere dia, al cotxe, a la dutxa... O al podcast de Ràdio d'Esvern, o fins i tot a la ràdio tradicional. També vosaltres, ara em posaré una mica folclòric, però vosaltres també feu possible la ràdio d'avui en dia. Bé, dit això, dit això, ja està, eh? Tampoc no cal donar-li més de ressò. Avui començarem el programa parlant d'actualitat Sant Justenca. Per cert, que també tindrem carretera reial amb el Pau Marcos i el Martí Ramírez per saber què passa a Esplugues i a Sant Feliu de Llobregat durant els últims dies. I al Calaix de Cultura, com sempre, amb l'Aranxa Sànchez i l'Anna Rovira per saber què passa, culturalment parlant, a Barcelona. I a la segona hora, avui Oriol Jiménez amb les noves tecnologies, Àngel Cornejo amb els videojocs i Núria Salvador amb Digue-li com vulguis! Tot això, com sempre, amb la col·laboració més que especial de la Cristina Vargas. Cristina, bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. A veure com t'aplodeix la gent. Felicitats, també, avui. A tu, Jordi. A tu, pel dia de la ratlla. Per tu, sí, sí. No, que m'ho recordin. Per cert, Jordi, et vas assabentar que la ONU va rebre 16 quilos de cocaïna per error a la seva seu de Nova York? Ah, no ho sabia. M'estàs dient que Banquimun es va passar de la ratlla? Ja, ja, ja. La penya del morro, un programa amb més morro que penya. O era més penya que morro. Bé, comencem l'actualitat Sant Justenca, com sempre, parlant de les coses que passen al nostre municipi i reprenent el fil amb el que ens vam assabentar ahir, quan ens vam aixecar, i és que fa dues nits van entrar a robar a dos locals comercials del Parador, en concret a Beauty Studio Valeria i al tas del Sandro. Vam estar investigant una mica ahir què és el que havia passat i finalment avui ens hem pogut posar en contacte amb la propietària del tast del Sandro, que sembla ser es va endur la pitjor part. Tenim al telèfon la Sandra Chiribas. Sandra, bona tarda. Hola, bona tarda, Jordi, què tal? Molt bé. Felicitats per la part que us toca. Sí, moltes gràcies, moltes gràcies. Em sap greu, però nosaltres no podíem dir el mateix, perquè déu-n'hi-do quin ensurt us vam portar ahir quan vau arribar al tast del Sandro, aquí al Parador, a obrir el local i a treballar, no? Sí, la veritat és que sí, perquè a part, bueno, tant la porta com el vidre eren de seguretat, amb la porta no van poder i van rebentar el vidre per intentar treure-ho tot. Com va sentar l'alarma, van rebentar l'alarma i l'alarma no va arribar a sonar perquè ens van comentar la científica, els Mossos científica, que segurament portaven un inhibidor de freqüència. perquè al Beauty Studio tampoc va sonar l'alarma. Perquè vosaltres teniu alarma al local, no? Efectivament, sí. Tenim alarmes de seguretat directe, però ja et dic, o sigui, ells no van poder... Van intentar primer obrir la porta, la porta estava molt assenyalada, però al veure que a la porta no hi havia manera i que començava l'alarma a donar els pitidos aquests que quan s'ha posat el còdic, van rebentar el vidre, que, bueno, el vidre, el vidre que va venir va dir que, bueno, que és de 3x3, o sigui, que té un grosor increïble... i que li hem tingut que donar ja, bueno, moltes bandes sots a la porta. Recapitulem una mica els fets, perquè em sembla que a quarts de 6 o quarts de 7 de la matinada un taxista que passava pel parador va alertar els Mossos d'Esquadra. Vosaltres vau arribar, no sé si us ho havien dit o ho van intentar localitzar. No, no, no, nosaltres, bueno, es veu que realment nosaltres tenim davant la parada dels taxis, el taxista va veure alguna cosa rara, quan ell s'apropava el meu marit arribava amb la moto. I aleshores, bueno, de seguida va venir la policia local, van venir els Mossos, i realment, bueno, en aquell moment no havia ni entrat, perquè no va voler obrir la porta ni res, la va obrir directament amb els Mossos, i van entrar cap a dintre, i bueno, s'ho han trobat, doncs bueno, tot en l'aire. Es van endur, el que van poder treure pel forat que havien fet a la porta, perquè al no obrir la porta, doncs bueno, el que passa és que realment, doncs bueno, s'han portat al TPV, ens vam trobar l'ordinador portàtil per allà tot tirat, perquè imagino que amb la correcuita se'ls va caure i es va trencar, la màquina va sucs, una tele que havien comprat per posar els partits, o sigui, el que van ens en va. Els Mossos ens van dir que havien vingut a buscar segurament maquinària, però amb no poder obrir la porta, doncs que havien tret pel hueco el que havien pogut. Això t'anava a dir perquè, home, és una manera curiós, no?, que, per exemple, Robin, la màquina de sucs, Sí, perquè realment ell diu que segurament, els mosos ens van dir que segurament venien a buscar, a veure, que eren professionals perquè portaven inhibidors, freqüències i tot. Que realment van obrir la porta, que haguessin obert la porta i haguessin tret el maquinari que haguessin pogut, perquè després van un lloc d'aquests de segona mà d'hostaleria i ho venen tot. Però com no van poder, van emportar el que hi havia pel hueco que van fer el vidre. I en efectiu es van emportar alguna cosa? Els efectius van emportar molt poquet, perquè nosaltres realment cada dia ens emportem l'efectiu, ens van emportar la caixa sencera, o sigui, perquè és increïble, fins i tot la clau que nosaltres l'amaguem del calaix, la tenim nosaltres, o sigui, ens van emportar el calaix sencer, el TPV el van emportar sencer. Què és el TPV? El TPV és amb la caixa de cobrar, que és un ordinador, que és tàctil, i tu tens sota una caixa i un tiquet, una etiquetera a part, tèrmica, I aleshores s'ho van emportar sense. O sigui, es van arrencar, van anar una mica a sac, no?, pel que comentes i per com ho vau trobar. I els Mossos, què us han dit? És freqüent això? És una banda especialitzada? Hi ha hagut altres robatoris semblants en les últimes setmanes per la zona? Es veu que sí. Es veu que ens han dit que aquí Sant Lluís han entrat a diversos comerços. La veritat és que nosaltres no ho sabíem. Que van entrar a Bona Vista, que van entrar al Místic Informàtica, que han entrat a diversos llocs per Sant Lluís. Però que realment el que estan atacant són les cases. Que això és molt més complicat perquè els dona igual. O sigui, a l'hora del dia està que entren fins i tot amb gent dintre. O sigui que realment nosaltres, tot i això, podem estar contents perquè, bueno, a tros del susto, ahir va ser un dia molt dur de trucades, de policia, de Mossos, del Seguro, de no sé què, no sé quant, però bueno, per lo menys no estàvem i el susto de l'emportes però no hi havia ningú dintre. I que mal, no hem pres. Teniu assegurança, us cobreix tot, però com esteu? La veritat és que nosaltres tenim l'assegurança amb el Betia i ho va ser increïble. Nosaltres hem obert avui amb tota la normalitat del món. Sí que és veritat que ahir vam estar fins a les 7 de la tarda recollint i fent tot per poder obrir avui, però ahir ens van deixar el vidre posat, van arreglar la porta. Les coses que faltaven, amb un cistell estàvem cobrant, perquè no tens TPU i no tens totes les coses que has de reposar, però en principi hem obert amb bastanta normalitat. Per tant, heu intentat, malgrat tot, continuar amb normalitat, avui obrir, demà també, i m'imagino que vagi als clients i usuaris habituals del Tars del Sandro, que és un local comercial de vins i, no em vull equivocar, també de Penederia i Brioixos, també comentant la jugada, i m'imagino que ha sigut una mica... Bueno, és que, si ja que te la digui, és que veu que ha sigut, jo no hi era, perquè tinc dos nens, un de vuit i una nena de vint mesos, i estan els dos amb el virus aquest gripós que hi ha, i els dos amb febre, però el meu marit diu que la majoria del matí ha sigut visites i visites i visites de tota la gent del poble que la coneixem i que ve aquí i que estaven alucinats per com havia sigut i com s'havia produït. Doncs, Sandra, una abraçada molt forta, tot el nostre suport, si necessiteu qualsevol cosa, també fem aquesta entrevista per, si podem ajudar algú, no?, a advertir una mica també, malgrat això, el que passa és que, clar, que si em dius que som professionals, que l'alarma tampoc no va servir de res. A veure, efectivament, ens han dit que no hauria servit de res, o sigui, perquè realment, bueno, igual que van entrar la Valerie, van entrar nosaltres, ens veu que no van entrar més perquè o no tenien més puest en el que portaven per portar-se coses o el que fos. Però que realment, si no, si ens sembla que som set locals, haguessin entrat als locals que no tenien reixa, anaven fent. I a més m'imagino que haurien ser més d'una o dues persones, no? Perquè també venen amb un camió, una camioneta, perquè s'han portat la màquina de sucs i tota la màquinària que troben, vull dir que és una banda organitzada. Sí, sí, sí. Sí, la veritat és que sí. No sabem res, però bueno, estan mandra, perquè van venir, ja et dic, primers mossos, després de científica, va treure ovelles, tope CCI, no va venir el grisom, però bueno. Va venir el grisom de Sant Just una mica, no? Efectivament, va venir, va prendre ovelles, i bueno, va fer fotos, va mirar-s'ho tot, i bueno, a l'espera estem. Molt bé, doncs, Sandra, si hi ha qualsevol novetat, ja saps que sempre ens ho pots comunicar i nosaltres, si de cas, ja ampliaríem la informació. Sandra, moltíssimes gràcies i una abraçada a tota la gent del TAS del Sandro i també de Beauty Studio Valeria i altres comerços que, malauradament, durant les últimes setmanes han patit aquests robatoris a Sant Just. Que vagi molt bé. Bona tarda. Gràcies. Igual anem. L'Avella del Morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio Desverdi. Bé, recuperem la normalitat també de l'actualitat Sant Justenca. No acostumem a fer entrevistes, sempre han començat el programa, però, home, ja que teníem l'oportunitat, avui ho hem fet. O sigui, Carme, el teu espai, gràcies per deixar-nos el... Però, ràpidament, parlem del Congrés, que debatrà l'adhesió amb pagament, perquè la Cambra va acceptar a tràmit la iniciativa legislativa popular sobre l'adhesió avalada per més d'un milió 400.000 signatures, entre elles 300 de Sant Justenques. Atenció, perquè l'Associació de Veïns de Sant Just... també va impulsar en el seu moment la campanya al municipi i per això també ens en fem ressò, Carme. Exacte, és una plataforma d'afectats per la hipoteca amb el suport de sindicats i altres entitats socials i el tercer sector ha presentat aquesta i l'EPL Congrés. N'hem sentit de parlar des d'ahir intensament i també avui. Avui m'agrada molt l'Ada Colau, el Rojo Vivo, que l'ha entrevistat aquest migdia a la sexta i m'agrada molt tot el que ha dit. A mi m'agrada, que sempre que la sento m'agrada en general i sempre em sorprèn d'alguna manera o altra. Un aplaudiment per la de Colau i l'associació ha de fer-me per la hipoteca. Intentant entrevistar-la. Sí, sí, clar, que ara no ha de tenir entrevistats. El Congrés demana l'edació. Aquesta edació que demana és això, l'edació en pagament retroactiva i una moratòria de totes... les execucions hipotecàries. El que s'ha fet ara és admetre tràmit aquesta ILP, això vol dir que més endavant es debatrà i hi haurà d'haver una altra votació per saber si es tiren endavant o no. En tot cas, la presó ciutadana va condicionar aquest vot final del Partit Popular i per això aquest matí hem parlat justament amb el president de l'Associació de Veïns de Sant Just, que havien impulsat aquesta recollida i es felicitava d'aquest vot. de com havia acabat tot plegat, perquè d'alguna manera la veu de la gent s'ha fet sentir. La veu de ciutadania que ha entrat en aquell congrés en qui l'usat i una mica ja, en fi, en una altra realitat del que està passant a fora del carrer. És que jo a vegades em poso nerviós amb tot això, saps, Carme? Amb aquestes notícies que apareixen i per això també necessito, i això m'acumula molt aquí a l'esquena, tot plegat, I és per això que segurament vagi a la conferència que hi ha avui a Mas Lluí sobre el benestar de l'esquena. La terapeuta Olga González parlarà de la necessitat de tenir una bona postura corporal per tal d'evitar molts mals d'esquena. A més, nosaltres que estem quasi bé asseguts tot el dia fent ràdio, serà avui a les 8 al local de l'Associació de Veïns del barri de Mas Lluí. Carme. És una xerradó que ens explicarà com s'originen les molèsties que podem tenir a l'esquena, també donarà consells sobre com eliminar-les, perquè amb un bon estirament de l'esquena i de la columna vertebral es poden dissoldre aquests dolors que venen justament pel que comentaves tu, d'estar asseguts possiblement o de diferents qüestions posturals, i també moltes vegades per l'estrès o pel ritme de vida. Profito ara per estirar, això és el que ho ensenya en aquesta tarda més lluny. Exacte, doncs de tot plegat se'n parlarà avui a les 8 del vespre, a més a més també es parlarà d'un curs que es titula Cos, Postura i Salut, que es prepara pel mes que ve també a l'Associació de Veïns de Mas Lluís, que és l'entitat que organitza aquesta activitat, que en principi sobretot s'adreça a veïns del barri, però evidentment tothom qui l'interessi pot anar-hi. Això serà avui a les 8 al carrer Rosa de Luxemburg, número 14 de Mas Lluís. I acabem aquest repàs per l'actualitat senjustenca parlant d'una nova exposició que demà s'inaugura al celler de Can Ginestar. Es tracta de la mostra Cossos de Dolors Puigdemont. Són unes escultures aèries amb moviment transparents i de gran tamany que juguen amb les llums i les ombres. S'inaugurarà a les 7 del vespre, Carme. Doncs sí, exacte, és molt interessant. Per entendre'ls, podrien fer el símil amb un mòbil d'aquests que penges a la paret, però clar, molt més gran. Un mòbil? Un mòbil d'aquests que penges a la paret. Un mòbil? Com un... El sostre, vull dir. Ah. No sabeu què és un mòbil? Sí. Com una... Una lámpada. Una lámpada? No. O sigui, sobretot és de nens petits, però jo, bueno, jo ho he vist moltes vegades, jo en tinc a casa meva. Ah, això que va girant. Un mòbil, per exemple. Un mòbil, per exemple. O sigui, ho he dit per fer-ho fàcil, però em sembla que ho estic complicant, però normalment és allò, hi ha un fil que penja del sostre i hi ha quatre coses més. Ja ho veuràs, si poseu un mòbil sostre o algú així, sí, amb notes. En tot cas, aquí no té res a veure, no hi ha ni notes ni res d'això, però sí que el sistema pot recordar això, perquè és una estructura que penja d'un sostre... En aquest cas són escultures aèries, són molt més grans i juguen sobretot amb les llums i les ombres. També hi ha una instal·lació de llum que té un paper molt important. També està tot plegat connectat amb un motor que les fa moure. Oh, que bonic, no? I per tant, sí, és interessant. Jo m'he costat aquest matí que encara estaven a mig muntar, però val la pena. Són vuit figures que es perceben, a més, de maneres diferents en funció de la perspectiva. en què es contemplen. I totes estan penjades del sostre? Vull dir que tu s'acabar amb mal d'esquena, no? No, perquè tu la tens, o sigui, no és que estiguis mirant a dalt de tot, no és on hi ha el llum, sinó que tu la tens de davant teu, però clar, ve de dalt en lloc de venir de baix. No dic per què, està bé perquè anirem a la conferència... Mira, la Cristina ho ha trobat. Anirem a la conferència avui de Mas Lluís sobre l'esquena per anar a poder a l'exposició tranquil·lament. Sí, es viu cossos, justament. I s'inauguràvem a les 7, el celler i serà fins al 14 d'abril. Que per cert, per cert, per cert, a la Vall de Verge, que la setmana que ve ja comença a arribar el nou número, que un d'aquests dies hem de parlar amb la Gina Tosses perquè hem d'expliqui què és el que portarà la nova revista. Parlen justament de la Dolors Puigdemont. Sí, quan fan una entrevista, em sembla. Sí, sí, sí, com a emprenedora i tal. Sí, sí, sí, perquè tenen molts projectes que anirem parlant. Està molt bé. I, de fet, d'encel·la que el mes de març ja plantegen una taula rodona que en Gina està, arran també d'aquesta exposició, amb diferents artistes de Sant Just per plantejar justament el paper... de l'art del municipi, també del paper de la ciutadania, i és una taula rodona que moderarà una col·laboradora de la Penya del Morro. Ah, sí? Quina? Clara Aguilar. Clara Aguilar, home, de la Vall d'Avers, també. Bé, doncs acabem aquí... L'espai de l'actualitat Sant Justenca. Carme, moltíssimes gràcies. Ja sabeu que teniu més informació de Sant Just ara mateix a ràdio d'Esvern.com i a partir de les 7 al Sant Just Notícies edició vespre. Com m'ha agradat aquesta cançó i aquesta sintonia DTL extraterrestre. Carme, que vagi bé. Bona tarda. Bona tarda. 5 i 22 i l'Eli Capdevila al xat de radiodesvern.com diu, ui, diu, queda gente. Doncs sí, queda gente. Per què queda gente? Perquè ara i aquí comença l'espai que fa tremolar dos dels municipis més importants, que no els més importants de la comarca. Carretera Rallado. Sí, perquè a Ràdio d'Esvern i a la Penya del Morro ens ocupem del que passa als altres límits de Sant Just, a l'Extra Ràdio, als Suburbis, una mica el que hi ha més enllà del polígon industrial. Per això tenim el Martí Ramírez com cada setmana. Martí, bona tarda. Hola, bona tarda. Hola, bona tarda. També tenim el Pau Marcos. Pau, què tal? Hola, bé. Mirant els tuits, eh? No pares, desplugues i se'n feliu. Ara repassarem què és el que s'ha comentat en aquesta xarxa social durant els últims dies. També hi ha l'Anna Rovira. Hola, Anna. Bona tarda. Bona tarda. I Aranxa Sánchez, l'última. Hola, hola. Hola, hola. L'última, però no per això, no? No és important. Dallas, but not the least, com diuen els americans. En fi, va, comencem, perquè tenim moltes coses avui, si no, no ens donarà temps a tot. Comencem parlant de Carnestoltes, perquè també ha sigut un trending topic a Sant Feliu, eh? Això que t'agrada tu dir, Pau? No ho posa, eh? Aquesta setmana. Ja, però ja ho dic jo, ja ho dic jo. En fi, comencem amb els tuits de Sant Feliu de Llobregat, que és el que s'ha comentat a la capital de la comarca del Baix, el poble veí... Doncs fem un repàs a les celebracions de Carnestoltes del cap de setmana passat. Martí, per on comencem? A veure. Doncs sí, aquesta activitat carnavalera de Sant Feliu s'ha pogut seguir, sobretot gràcies al Twitter. Activitat carnavalera. Activitat carnavalera. Paraula folta. Càstic activitat carnavalera. Però, perdona, és que el carnaval ja ho té, això. O sigui, és una festa popular. La gent ho diu i parla del que li dóna la gana. Carnavalera. Carnavalera. Doncs... Gràcies al Twitter de l'Ajuntament, que ha estat molt actiu aquesta setmana, doncs s'ha pogut seguir una mica quines han estat les comparses guanyadores del concurs de disfresses que es feia a Sant Feliu. Ah, i qui ha guanyat o què podem saber? Doncs mira, la categoria d'adults, el tercer premi ha estat per la Unió Coral i les seves disfresses de Contra la crisi, caza fantasmes. Ah, molt bé, molt bé. Una distància dels anys 80, no? Els fantasmes. Però està bé, està bé, ben jugat, eh? Els fantasmes eren les cares dels polítics. Ah, està bé. El Bárcenas, no? Tota la cúpula de Ordangarín, la cúpula del PP... Això també dona molt de joc, no? L'actualitat per aprofitar i després... En cremar-los tots a la foguera. Bueno, qui més ha guanyat el carnestaltes de Sant Feliu? Doncs en segona posició han quedat els integrants de l'AMPA del Col·legi Gaudí amb perdidors en la ciutat, mentre que la primera posició ha estat pels amics del carrer Santa Creu i la comparsa Raïces d'Àfrica. Raïces d'Àfrica, eh? Perdidors en la ciutat, és una mica tot el mateix, no? Com anava amb vestits? Anava amb plomes, blanc i negre. Era molt guap. Els de perdidors en la ciutat? No, els de perdidors en la ciutat anaven com si fossin tigres. Amb que vagi així llargs. Ah, he vist una foto. Semblava que pot ser musical de Cats. Pot ser? No. Així, a priori, per com ho he comentat, no llueix molt. Estaríem parlant de tongo? Lluia bastant. La gent es veu que va dir que hi havia tongo en el primer i segon. Perquè deien que es valorava massa la disfressa i no tant espectacle. L'espectacle era millor del de segon, és a dir, de l'AMPA, del Col·legi Gaudí, que no el dels amics del carrer a Santa Crema. De fet, és un clàssic, eh? Jo us puc comentar que, com a presentador de Carnes Toltes, aquest dissabte a Sant Just, que són molt especials i anem ja una setmana tard, ho farem a la plaça Maragall i ja van quatre o cinc. La gent sempre diu tongo, eh? O sigui, guanyi qui guanyi, al final, quan ens reunim tota la plaça Camuapa, aquí al barri sud, tothom, quan dius, ha guanyat aquest o tal o tal comparsa... Tota la resta, clar, que som majoria. Tongo, tongo, no? Vull dir que és estípic. A Stefania no acostuma a passar mai això. No, no, sou molt civilitzat. No, perquè sempre guanyen les amics del carrer de Santa Crema. Imagina't si hi ha tongo. Sí, clar. Però perquè se cobran més, porten... La diferència està molt currada. En fi, en Martí, més coses sobre... No és perquè sigui el meu carrer, però... No, no, no. Hem repassat la categoria d'adults, ara la d'infantils. Els premis han estat per l'AMPA del Col·legi Nadal. Sí. Amb la comparsa Capicua. Capicua. Exacte. Que anaven de Domino. De? Domino. De Domino. I per què es diuen Capicua? No ho sé. Home, si estiguessin doble pitu, dius que t'he sentit capicua. Bueno, no sé, coses de les comparses. Dels nens. Què més, Martí? Doncs per l'esplai Diversitat Lúdica amb els seus ninots i els guanyadors van ser els de l'AMPA del Col·legi Salvador Espriu amb la comparsa Espriu Època. Sí. Bé, doncs ja sabeu que a més a més també es poden trobar les fotografies de les 26 comparses a Sant Feliu i de les més de 1.600 persones que van participar. Home, això s'ha de dir, Pau. Home, si dius 6.000, no. Realment, però és que en realitat aquests números tampoc diuen gaire perquè una comparsa, o sigui, dos números eren una comparsa. Ja. Perquè hi havia molta gent apuntada. Sí, no, vull dir que es pot trobar a santfeliu.cat i a Flickr de l'Ajuntament de Sant Feliu. Bé, atenció, canviem de tema... Perquè destaquem un tuit d'en Roger Carbó que feia una observació sobre un nou indret del poble, que potser no és nou, però que ha tingut el seu ressò els últims dies de la xarxa social de Twitter. Martí, què ha passat? Bé, doncs no sé si els enfeliuencs han passat molt per allà, però Roger Carbó deia que el pont de ferro de les vies de tren a la salut s'està convertint en un candawodrum a l'estil Roma, però amb menys glamour. Sí, és veritat. Què vol dir candaudró d'odrum? Candaudró d'odrum. Suposo que és el lloc on tu, pues... La venganza és un candau, no? I escrius alguna cosa en el candau. I llences la clau a la vía. Al final el tren no podrà passar. És com el llibre de Ferdicomotxada, tu i jo tres metres al cielo. Oh, que romàntic i que cursi alhora, no? Però és molt bonic. I tu, vosaltres ja ho heu fet, no? No. I Aranxa, no? Me n'acabo de sabantar que això està passant a Sant Feliu. És que vaig per allà per anar a treballar i per això ho vaig veure, però és que és molt cutre. Bé, sembla que a Sant Feliu hi ha moltes parelles enamorades, perquè allò s'està fent un manyoc ja, no? S'enfonsarà del pont. Llavors sí que estarà soterrat el tren. Perdona, tu amb tot el metall dels candaus i de les claus que hi ha allà, pots fondre-ho i fer un pont nou? Que passi per sobre la via, eh? De la quantitat de candeus que hi ha. Alguna cosa més sobre aquest tema? Bueno, no, res més. Sembla que l'amor a Sant Feliu... Ha arribat. Oh, que bonic, Martí. Lo dius amb aquesta gràcia natural innata, eh? Que jo penso, ostres, que guapo, l'amor ha arribat a Sant Feliu. Bé, parlem d'una altra observació, en aquest cas d'un altre veí del poble, que en Manel deia això, parlant de bàsquet, Martí. Deia, Joan Carles Navarro torna a posar Sant Feliu en l'elit del bàsquet nacional, recollint el títol de la Copa del Rei, partit reivindicatiu. Molt bé, no sé si el vau veure el partit, però... Vam parlar l'altre dia de la tertúlia esportiva i la veritat és que va ser un bon partit normal però que el Barça va guanyar amb supervivitat el 4-4 i com que Juan Carles Navarro és de Sant Feliu doncs vam fer tuits traient pit però la curiositat és que en el partit de la final Navarro no va fer cap punt i la seva valoració va ser negativa és veritat també vam comentar i per acabar els tuits de Sant Feliu ens volem fer ressò d'un d'aquells tuits que ens agraden perquè hem de desxifrar entre tots. Per tant, també demanem la vostra participació, estimats oients, a través del xat de radiodesverb.com, per exemple, o a lapenydelmorro arroba gmail.com, o al Facebook, o al Twitter. Martí, tot teu. Doncs el feia l'usuari Piu Piu, que ja ha aparegut altres vegades. Usuari Piu Piu, eh? Sí, sí. Que és com un piulador mascarat o alguna cosa, no? Sí, bueno, és una font seriosa, eh? Sí, ja ho veiem, ja ho veiem. Un senyor X de Sant Feliu. Sí, la font d'aquest programa, no? El nostre llibre de capçalera, de Twitter de capçalera, és el Piu Piu. A veure, aquí què diu Piu Piu? Doncs el seu tuit deia, un exalcalde de Sant Feliu va guanyar la Ronxa d'Oro. És la ronxadea. Perdona, una ronxa és una mica el que li passa a Camacho o a alguns entrenadors que suen molt i aquí sota les aixelles se'ls hi posa tot el Camacho. Doncs sembla que hi ha un exalcalde de Sant Feliu que té problemes de sudoració, potser. Ah, ara ho entenc. M'ha costat. Bé, doncs fins aquí els tuits de Sant Feliu. Vinga. Bé, passem ara als tuits d'Esplugues de Llobregat, com sempre enviem al nostre home cap a aquest dret, que, bé, és esplugues, però que tampoc no et vas enlloc, és aquí l'ordinador de la ràdio... Enviada especial. Clar, ja ho busques, no?, i tot plegat perquè... Són els twitters, clar, d'Esplugues de Llobregat, que, atenció o sorpresa, també comencen parlant de carnestoltes. Un rayo de sol, oh, oh, oh, me cajo en todo. Efectivament, Esplugues també ha estat cap de setmana de Carnaval i també ha sigut l'Ajuntament, sobretot, qui s'ha encarregat de destacar-ho a través de Twitter, amb fotos dels diferents actes celebrats al poble. Els community managers dels diferents consistoris locals de la comarca van de cul aquests dies. Pau, què és el que podem destacar? Amb què t'has quedat tu del Twitter d'Esplugues i Carnaval? Jo no repassaré amb els guanyadors, perquè a Esplugues hi ha comparses per barris, hi ha diferents rues, i si hem de repassar els guanyadors ens estaríem fins demà. I a més tenim un tema molt millor per després. Ah, sí? Sé que us apassionarà. Però ho deixem aquí. I després, així ens serveix estocat. Quins nervis. Com ens deixen intriga. Segur que és l'alcaldessa. Ah, ja està? Sí? No, no és l'alcaldessa. Ui. No. Té a veure amb una... Ah, xxt. Intriga. Ah, intriga, val. Intriga, intriga. Bé, en fi. Llavors, què comentem de Carnaval? Diem que es poden veure tots els guanyadors dels diferents concursos, esplugues.cat, i destaquem un fet curiós de la Rua, que ens apropava a la Glory Gusso. Glory Gusso. Glory Gusso, també gran font de Twitter. M'agrada aquest nom. Que deia, ambàs o ambàs sonant a la rua de carnestoltes d'Esplugues. Perquè vegis el nostre mig. Això va sonar a la rua d'Esplugues. Però hi havia molta gent disfressada d'ambàs o ambàs, perquè això és festa. Ha sigut un clàssic. D'ambàs o de mams els anàvem disfressats? No, d'ambàs. No, de mams els fent d'ambàs a ambàs. Clar, també és una... I de cac nam style també ha anat molta gent. És que d'home, que n'està i dona aquest. No hi aniràs, encara que siguis matant. Desplugues! Bé, doncs, sí, té raó, eh? Em vas on vas sonant a la rua de carnestoltes desplugues de Llobregat, acompanyat per un bon what the fuck, eh? Que és això que es diu quan no s'entenen les coses. Que ara la gent diu, ah, what the fuck, d'aquí uns mesos s'ho tira a tot arreu, com l'hola que hace. Fa mesos que està ja per tot arreu, però fins que no va treure un tuit la reial acadèmia de la llengua espanyola dient que hola, s'escriu a Mac, si no és una onada de mar... I l'A, C. I l'A, C, que sí, amb A i amb C, sí, exacte. En fi, descobrim més coses perquè, com deies tu, aquesta setmana el Trending Tòpic desplugues, eh? Aquest sí que està el Trending Tòpic. Aquest sí que t'agrada a tu. Bé, té a veure amb una persona, amb una de les veïnes il·lustres d'aquesta bonica població que es va encarregar que el nom de la ciutat inundés Twitter per tot arreu. Pau, estem parlant de... De Mercedes Milà. Home, Mercedes Milà. Ah, la Merceditas. Doncs sí. Doncs la Mercedes, no sé si sabeu que dilluns va començar Gran Hermano 64, més o menys. Sí, sí, 14 ja, 14. No s'acaba mai. Tothom se'n recorda de les altres 30 edicions molt, no? Sí, i de tots els concursats. Sí, de tots, tots. Ho tenim tots a la ment, ho sabríem molt. Doncs la Mercedes va aprofitar l'inici d'aquesta nova edició de Gran Hermano i va recordar quina és la seva ciutat d'origen, que és Esplogues, Des de Twitter molts usuaris se'n van fer ressò i nosaltres... Perdona, ho va dir ell al programa? Sí, sí. És com l'Anna Simona Mollet, jo crec. Sí, està molt bé. Ara direm què va dir exactament, perquè a Twitter anava ple, eh? A veure. Jo va haver un moment que vaig dir ja prou, Esplugues i Mercedes Milà, prou. Va ser trending topic, però mai més ben dit, no? Sí, sí. Hi havia molts. Que fort, Esplugues en el mapa per Mercedes Milà, veus que bé? Doncs mira, comencem, volem destaca uns quants tuits, comencem per exemple amb el de la Mari López, que abans de tot, abans de començar Gran Hermano, ja deia, ¿cuánto tardarà Milà en decir que es desplugues? Pues nada, ya, porque los cinco segundos ya lo voy a decir. ¿Pero que siempre lo dice o qué? Sí, a cada edició es veu que lo dice. L'Anna María Díez ens apropava a las paraules de la presentadora, que deia, los desplugues no tenemos frío. Y deia, ja, ja, ja, Mercedes, hija, pues yo estoy helado y vivo a 50 metros. A veure, aquesta dona s'hauria de dir que viu, o que com a mínim és originària de Catalunya, no del País Basc, perquè clar, ja em diràs tu que té a veure que els plugues no tingueu fred, no? Però vaja... I un microclima, els plugues, una cosa així. Els plugues esteu animats últimament, eh? La Mercedes Milà, el Milán, la Shakira... Que malo! No, està molt bé, està molt animat. Mercedes Milán, Milán... No, home, no. Com il·les, eh? No, no, que no, no ho he fet especialment. Ha sigut de broma. Bueno, en fi, Pau, què més d'aquest tema? Bueno, ara si voleu repassem uns quants tuits així seguits i a veure què us semblen. El de la Evel i González, Mercedes Milà, siempre nombrando as plugas de Llobregat, que grande eres, coño. Ángel Hostilado, vaya Mercedes, Desplugas, menudo canalillo y tan moreno. Ojalá se acabe ya. Alex Ferrer, atención, la milf Mercedes Milá publicita Desplugas, donde ella vivirá cerca de los alemanes. Fans de Espargaró, de Apolo Espargaró, hacer zapping y ver a Mercedes Milá gritar... Vives plugues. Ja, ja, ja, dic que sí. Però perdona, eh... Sí, un moment, a veure, perdona. I la Toni que segueix, eh? O sigui, jo no entenc què fan els fans de Pol Espargaró dient... No, no, és ell, és una... Els fans, he dit, el fan. El fan fan. El fan fan. Què fan? Els fan. El fan fan i el fino fino. A veure, no ho entenc, m'he perdut. A veure, per un moment. Fans de Pol Espargaró, què feu? Aquí, els fans de Pol Espargaró... Què pinten aquí? Vam posar un tuit i n'he canviat de canal i ara me encuentro a Mercedes Milà. Però el seu nom de Twitter és fan Pol Espargaró. Fans Espargaró. Ara ho entenc. I el que jo no entenc és per què... Quan entens, Aranxa? No, un moment, és que tinc una pregunta. Per què fan un tuit de Mercedes Milà? Perquè estan fent zàping i diu que... Però què fan zàping? Tots els fans? No. Quan un fa un conte d'un mirador, només ha de posar coses d'aquella persona. Vale, fans del Pol Espargaró. Només posar coses del Pol Espargaró. Perquè fan de Pol Espargaró no aprueba este tuit. Una fan de Pol Espargaró no aprueba aquest tuit. Ha quedat clar, gràcies. Ja pot tornar a Sant Boi. A Quartoscuro. Atenció, Pau, perquè hi ha algun altre tuit sobre Esplugues i Mercès Milà. Voleu Mercedes Milà o passem ja de Mercedes Milà? Passem ja, perquè està molt vista. Després de tot això, es feia difícil trobar alguna cosa més relacionada amb Esplugues, no? També, m'imagino. Doncs sí, però encara hem volgut destacar el que deia el Josu Sege. Visto en Esplugues una furgoneta de reparto con un no hay pan para tanto chorizo en la parte de atrás. Ah, molt bé. Així vol. Està molt bé. Perdona, què repartia? Repartia què? Chorizo, no ho sabem. Pan, chorizo... No se sap. Molt bé. I també el Pol Cruz, que deia a l'escola dels legionaris de Cristo d'Esplugues organitzen uns campamentos de verano para chicos força reflexius. I això ho acompanyava d'una foto on es veia un capellà donant missa així en un entorn rural a diversos nois i hi havia una explicació d'ambiente dinàmic o divertido. Però la foto era autèntica o era trucada i anava despullat, per exemple? No, no, era autèntica, era autèntica. Per saber-ho, per saber-ho. Si no teniu res a fer aquest estiu, ja sabeu on està la festa. Campamentos de verano para chicos. Martín, anem o què? Vinga, anem cap allà, va. La penya del morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio Desverds. Bé, continuem en aquest espai, carretera reial. Carretera reial! Per parlar del que passa al voltant de Sant Just d'Esvern. Una mica espluga, Sant Feliu, i a continuació repassem l'agenda pels propers dies de la capital de la comarga, que és més amb un pla de boca quan ho dic, eh? Capital de la comarga, que és Sant Feliu del Llobregat. Comencem per un concert que hi haurà aquest divendres a partir de dos quarts de deu a l'auditori del Palau Falguera. Molt bonic, tot allò ho tenen. Hi actuarà Chano Domínguez. Doncs sí. Chano Domínguez. Vale, vale. Es confirma, sí? Es confirma? Ho confirmem, no? Ho confirmem. Molt bé, molt cert dir. Xena Domínguez és un pianista que ha aconseguit una estranya barreja entre ritmes del flamenc i del ja. A veure, l'escoltem com és. De moment ja és poc i flamenc menys. Més africà, que no res. Sí, sí, sí. Ara. Doncs aquest concert de Xeno Domínguez de Sant Feliu ho farà amb un solo de piano i s'enregistrarà en directe i possiblement s'acabi editant com a disc. Atenció, si voleu anar a boicotejar el disc i l'actuació en directe, podeu anar al Palau Falguera i fer a mig concert fet. Ué, mama, surto al disc! O alguna cosa per l'estil. Jo sempre m'he preguntat que... Quan es graven discs en directe en public, clar, se sent tot, no? I pots levantar una cançó, si vols. Que va, no se sent res. Com que no? Es farà multipista. Perquè els micros estan preparats perquè no se sent, o sigui, no. Micro és ambient. Però sí que se sent l'ambient. Però no se sent, mama, t'estimo, Carola, casat amb mi. No, això no s'escolta. És que si es diu Carola no et quedes amb ella, eh? Això no s'escolta. Bueno. En fi, alguna cosa més sobre el que hi ha a Sant Feliu pels propers dies? Bueno, dic que el preu de les entrades són de 15 euros i de 12 anticipada. Molt bé. Per cert, que també hi ha l'enterrament del Ricard Nestoltes. No? Sí. Quan serà això, Martí? Vinga. Doncs això serà aquest dissabte per la tarda. Es farà aquest enterrament del rei Carnestoltes. Començarà a les 6 amb una concentració que es farà a la plaça de la Vila. A les 7 començarà un recorregut des de la mateixa plaça de la Vila fins a la plaça de la Salut. I a 3 quarts de 8 hi haurà la cremada del rei Carnestoltes que es farà a càrrec dels Diables de la Salut. I Patardons i Patardones de Can Caldés. Patardons i Patardones. Tu veus de ser una mica Patardones, no? És que és una... Una colla infantil. Ah, val, val, d'acord, d'acord. Perdona, aquí a Sant Just tenim un espai que es diu Les Golfes de Can Ginestar. Vull dir que cada poble... A Sant Feliu hi ha una fruteria que es diu Ferrilla. Veus? A cada poble hi ha la seva... A cada poble té les seves petardones. Atenció perquè passem ara a l'agenda d'esplugues del Llobregat. Comencem per una conferència que hi haurà demà a les 7 de la tarda sobre la fibromialgia, Pau. Doncs sí, el casal cultural Robert Brillas i la conferència anirà a càrrec. de Beatriu Fuentes, delegada del Col·legi Oficial d'Infermeria del Bas Llobregat i experta en filosofia. Molt bé. Alguna cosa més per comentar l'agenda d'Esploguer els propers dies? Doncs sí, mira, un teatre infantil de Titelles, el dissabte a les 6 de la tarda, i ha programada una activitat pels més petits, s'ha organitzat el teatre infantil de Titelles, l'obra... El somni de les planta ocells. Ai, que bonic. I també hi ha actuacions musicals aquest diumenge. Doncs sí, el diumenge a les 6 de la tarda, l'actuació de l'Ateneu Sant Feliu Eng, la Coral Solvin, la Societat Coral El Llessamí, la Societat Coral Recreativa, l'Ollobregat de les Flors, el Casal de Cultura, Robert Ibrillas. I fins aquí l'agenda cultural d'Espluga, si se'n feliu. Gràcies. Bé, atenció, perquè a continuació parlem... Home, si ara hem fet els altres límits i hem marxat una mica de sent just, ara ja anem com a l'extraradi, a l'espai sideral, i parlem del que passa a Barcelona. Ana, Aranxa, repassarem l'agenda de concerts d'aquesta setmana. A més a més, també l'obra de teatre, t'estimo, ets perfecte, ja et canviaré. O l'enginy de postguerra als microcotxes de Barcelona, no és posició? que l'Anna s'encarregarà d'explicar-nos de què va. Però, abans de tot això, tenim una obra de teatre, una comèdia negra, que es pot veure a la Sala Montaner fins aquest diumenge, no el següent, 24 de febrer, titulada Cosmètica de l'Enemic. És un text d'una adaptació de la companyia Pot de Plom, de la novel·la de l'escriptora belga Amélie Nordholm, Que l'any 2001 es va esgotar els 150.000 exemplars durant la primera setmana que va sortir al mercat, la novel·la. Doni, no, no. Doncs sí. No havia escoltat mai aquesta novel·la. I com es diu, dius? Suposo que si era igual. Cosmètica de l'enemic. Sí, sí. Que fuerte. Que fuerte parece. Home, 150.000. En unes setmanes molt. En unes setmanes molt. L'obra com comença? Comença amb un retard d'un vol a un aeroport. Jordi, ho saps enllaçar tot, eh? Sí, sí, sí. Hi ha un home que per distreure's comença a llegir un llibre però que acabarà sent còmplice i víctima dels remordiments d'un altre dels passatgers que s'espera. Per tant, és una obra d'aquestes que passa en un... És com... En un espai. En un espai, no? Aquesta tota abans que entri al vol. Doncs el segon home, i romp la lectura del primer, obligant-lo a escoltar el que li passa a la seva vida. Ah, sí, ja sé quina obra és, ja sé. Ara ja ho saps. Vaig veure imatges al TN de TV3 amb la Gemma Ruiz, que és qui porta l'espai de cultura, i va dir que era una obra que segurament era un dels èxits de la temporada, eh? Doncs sí, perquè està molt ben valorada, eh? Per això... Doncs al final... Perdona, per què està ben valorada? Allò del Time Out que posen quatre estrelles o...? No, home, no, he llegit diferents llocs. Ah, val, val, d'acord. Jordi, em he d'informar. Val, d'acord, no, el pregunto, o sigui, jo ho sé, ho dic pels oients que ens escolten, que sàpiguen que tens una font d'informació. Doncs al final, els passatgers el que acaben és intercanviant d'alguna manera o d'altra els sentiments que tenen. Un sent culpable i l'altre alliberat de qualsevol pecat. I tot això amb l'escenari col·locat al mig de la sala i amb el públic pels quatre cantons, com si també forméssim part de la gent que s'està esperant en l'aeroport. Què? No, no, no, molt bé, alguna cosa més sobre aquest tema. D'aquesta forma el que volen aconseguir és destapar els traumes, les culpes i la venjança, o sigui, al costat furs de les persones, encara que al principi la conversa que tenen entre ells dos és una mica innocent, tot i acaba derivant amb el que acaba derivant. La directora de l'adaptació és Magda Puyo, la traducció ve de la mà de Pablo Ley i els actors són Lluís Soler i Xavier Ripoll. I les entrades valen entre 18 i 20 euros. La penya del morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio Desverdi. Atenció, perquè torna a Barcelona, un dels musicals que més èxit va tenir durant els últims anys. T'estimo, ets perfecte, ja et canviaré. Concretament, al Teatre Poliorama, baixant a les Rambles, a mà dreta, on fins al 28 d'abril hi ha aquest musical. Una comèdia molt recomanable, per cert, Aranxa? Doncs sí, l'obra explica, en clau de comèdia musical, les profunditats de la vida d'una parella. I ho fa d'una manera irònica i divertida, fent un repàs per als moments claus de la relació. com són el festeig, el matrimoni, l'arribada dels fills, la crisi dels 40 o la mort de la bellesa. El text és de Joey Di Pietro, amb la música de Jimmy Roberts. La direcció és d'Elisenda Roca, Andreu Vallès és el director musical, els actors protagonistes són Frank Capdet, que ja hi estava fa uns anys fent el Teatre Victòria, Mercè Martínez, que també, i que és l'actriu de la Riera que fa La Nora. Montse Rius i Jordi Vidal. Entre les cançons que donarà l'espectacle trobem Cantada per la primera cita, M'abraça de nit o el tema que dóna nom al musical T'estimo, ets perfecte, ja et canviaré. L'obra, com dius, ja està representada en molts països i en diversos idiomes. A Nova York va estar 11 anys seguits en cartell i a Barcelona es va representar el 1999 en el Teatre Zorrilla, Borràs, Apolo i el Polioramo, un altre cop. Però en aquest cas l'obra és una versió actualitzada on es fan referències al WhatsApp i a les xarxes socials. T'estimo, ets perfecte i et canviaré. Ha guanyat la Premi Butaca i el Max, el millor musical de l'any. L'espectacle té una durada de dues hores, és en català. Els preus són de 18 a 28 euros. Bé, parlem ara d'una exposició en un lloc que fa poc han obert, que és el Fabra i Couts, l'enginy de postguerra microcotxes. Una exposició del Museu d'Història de Barcelona que, com diem, es pot veure a l'antiga fàbrica Fabra i Couts fins al 15 de març. I està centrada, com ve diu el títol, en els microcotxes que van sorgir després de la Guerra Civil a Barcelona, més o menys cap als anys 50. Però què, els microcotxes, que és com allò dels macromachins? No, potser una mica més grans, Jordi. La gent hi tenia que acaben a dintre, saps? Ah, acaben a dintre, perquè el Pau apuntava que potser eren els de l'escalèstric. No, no. Doncs van sorgir quan el teixit industrial de la ciutat com tal va haver de buscar-se maneres d'aconseguir vehicles per tal de mantenir la indústria a Barcelona i als seus voltants, perquè clar, estaven a la postguerra i tenien que començar a sortir d'aquí, no? Clar, clar, clar. El que es pot veure a l'exposició és la història dels petits turistes, els cotxes turistes que hi havia, i furgonetes, que funcionaven amb el motor de les motocicletes, d'aquí bé suposo que els microcotxes, el nom. I que la gran part i la gran majoria d'ells estaven fets artesanalment en petits tallers de Barcelona. Algunes de les pistes que es poden veure són cotxes que es deien David, un triscúter, els cotxes júnior, els misma, les Fugnetas Hispano, aquestes són les més famoses, perquè van tenir més sortida, i de la casa Autonacional SL, els Biscúter. Però el que va passar amb aquells cotxes va ser que va aparèixer el Seat 600, i que per això, com que va tenir molta tirada aquest cotxe, va ser com quan es va... Els espanyols van començar... Com es diu això? El primer cotxe que van tenir. Autoritzar-se. Era una mica el cotxe autoritari de referència, el 600. Ara, escoltant-te, em ve al cap aquell programa. No sé si l'heu vist alguna vegada, aquella... Remember when... Remember when... Ens remuntem a l'any 54. L'espanyol mitjà sortia de la postguerra i volia un cotxe. Bueno, en fi, i llavors al final els 600 es van portar una mica... Sí, van haver de tancar molts tallers aquests dels microcotxes. Però Barcelona no era l'única ciutat a Europa que va fer això, perquè no... Perquè a Europa estaven sortint de la Segona Guerra Mundial i també feien servir microcotxes propis per tirar endavant. Ojo que no tornem als microcotxes, eh, ara. Poder aparcar superbé, eh. Sí, sí. Bueno, hi ha alguns cotxes que ja són com microcotxes, eh. Sí, bueno, el meu no. El meu és molt llarg, per això ho dic. Sí, molt bé. Clar, quan t'hi poses plugues, veus a la Mallola. Sí, dic a la Mallola i tinc una limousina. És normal. Calla, Milan, calla. Doncs gràcies a aquest dinamisme Barcelona va tornar a ser la ciutat pionera de l'estat espanyol pel que fa a la producció industrial. I, bueno, si ens demanen el motor i la història de Barcelona, volen veure aquesta exposició, val 5 euros. 5 euros. 5 euros, sí. Però una mica carillo, eh? Però bueno. Sí, una mica car. Per cert, que cada vegada s'està estenent més, ja que estem parlant en aquest espai del calaix de cultura, una mica, de les coses que es fan a Barcelona, el fet de la taquilla inversa. Sí, ho han dit del TN. Que és això que... Avui han fet una peça al TN, justament? Doncs mira, nosaltres fa... No es pot posar-nos medalles, però fa dues setmanes... La setmana passada ens vam parlar. I a fa dos, nosaltres vam parlar amb el productor de l'obra, que estàvem portant a la sala Beckett, i ara la sala Beckett torna a fer una altra, on hi ha taquilla inversa, d'aquí tres setmanes el Tantarantana farà una altra obra de teatre de Darío Fó, que és molt interessant als temps que corren, que és una família que decideix no pagar res ja. O sigui, dient, ens estan donant per tot arreu que no pagarem res més. i llavors se'n van al súper robant les coses i tal, eh? Molt lluny de la realitat d'actual. Una obra que es va estrenar fa 40 o 50 anys, o sigui que... És molt actual, eh? La posguerra. De Dario Fó, bueno, en fi, eh? No tinc per aquí el títol, però vaja, ja comentarem d'aquí unes setmanes quan s'estreni. En fi, tot això és el que ha donat de si l'espai dels exposicions. Teatres, i tal, no? Ara passem... Jo tinc una pregunta. En aquestes dels microcotxes no pots fer allò que ma mare em deia? Ah, sí, nosaltres quan baixàvem a la cara amb uns 600 i que havíem 7, eh? No pots fer la prova d'això? A veure si és veritat. Jo crec que també a l'explicació hi ha una àvia contractada, o una mare, és igual... Castella sempre fa la mateixa frase, com un autòmata, no? Ah, jo me'n recordo que aquí acabíem set. I els passes al seu grup. Jo me'n recordo i fèiem 600 quilòmetres. Però li has de posar una moneda, si no, no ho diu, no? Exacte. Pujàvem a Andorra i érem 8. Bé, senyora, a veure... Més que baixàvem de compres, ja, vamos. Tabacos... Ah, en fi. Bé, passem a l'agenda de concert de la setmana. Què era això? Què és això? Què és això? Què és això? Que són aquestes coses que t'has donat tu de rap i tot això, no? Què va? A veure, jo porto el qui ja. La nit d'aquest divendres tenim a la banda Dog is Dead a la sala Be Cool. Des de Nordingham, Reina Unit, on es van formar el 2008, sota el ritme Spock. Robert Milton, Jones, Van Wilter, Daniel Hevey, Lawrence Cole i Rob White Composen aquesta banda que té tres discos al mercat. The Zoo, Young, River Jordan o Am Hotel sonaran en directe. Les entrades estan per 14 euros. A veure com sonen gravats. I remember you were part of yours. Sonen per anar a fer la migdiada, eh? A mi m'agraden. Bueno, jo no dic que no m'agraden, jo dic que jo em podria adormir perfectament amb això. Bueno, sí. No, però perdona, és que és d'aquelles cançons, veus? Es van animant. És una cançó de pel·li de quan se separen les dues parelles i fan transicions, així, aquestes coses. O quan s'ajunten, també. O van en bici, pel parc. Al pont, recordant quan es van fer el petó, no sé què. Quan posen el candau, el pont. Jo ja veig Mercè Desmila corrent pel mig de Sant Feliu, anant cap al candau. És d'aquelles cançons que comencen molt a poc a poc, però ara l'avançarem, eh? Això és molt antirrofònic, però ara l'avançarem fins al minuit 4, a veure com... Perquè, clar, estàs fent la mitjada... Fins al minuit 4, sí que dura. Sí, sí, clar, perquè és que... Espera, Toni, tens de dormir. Clar, allò és que pel minuit... Tu estàs tranquil·lament, no? I al minuit 4... S'esperta de cop. S'esperta de cop. Què passa, no? En fi, aquest divendres a la nit a la sala Apolo reben el grup Mets, que ja té nom de club de futbol holandès, no? Els Mets. Té nom d'una... Empresa que llueu cotxes. No es diuen així, una empresa? No, és que hi ha un grup de... Pepe que ara es diu, eh? No. Hi ha un grup de football que es diu Mets. T'he vist allà molt ràpid, eh? Sí. Però en aquest cas són una banda procedent de Canadà amb un so rock clàssic que de vegades té tocs pop-punk. Sempre posen nom raros. Sí. Es va formar el 2009 i al seu repertori podem trobar temes com Wasted, Wet Blanket, Rats i The Mule. En el seu primer disc ha estat produït per Sub Pop que és una discolàfica coneguda per haver donat suport a bandes com Nirvana o South Garden. Perdona, quan diu suport, què vols dir? Que els animen a fer coses o que els han... No, que els han pagat per fer coses. T'ho dono un copet a l'esquena, molt bé, molt bé. No, perquè jo també he donat suport, per exemple, a Tina Turner, saps? Ja, però... M'agrada molt i... A mi m'agradaria que me'l donés ella a mi. A mi també. És que m'ha fet molta gràcia. Les entrades per veure els mets estan per 10 euros. De moment, la cosa està difícil per escollir un concert per anar aquesta setmana. Només portem dos. Aquests volen ser grunys, però no, eh? No. El que vols truqui, els digui, escolta. Som pop-punk, segons diu aquí. Pop-punk. Tu, pop-punk. Passem al següent grup. Pop-punk és antagònic. Sí. O ets pop o ets... Sí, ja, és que... És com dir, soc clàssic... Es fan una cançó de cada. Reflexionem-hi, s'esclau. Atenció, perquè aquest dissabte arriba a la sala Apolo... Titànic. No. No. Celine Dion. A veure, el primer que m'encerti. Evangelis? No. Vivo en este mundo donde todo el mundo peca que soy una magia y para el mundo... Oh, vaya chusca. Perdona. Però què? Ivan Nieto. No, és broma, és broma. Pobre. És broma, és que s'ha fot el contrapunt, jo qui ho fa. Ivan Nieto, actua en la sala Polo. Nascut a Madrid, és un rapero que va començar en el món de la música a principis dels anys 90. És a dir, que va formar un grup amb el nom de Dharma Karma... Quan es va separar va començar la seva carrera en solitari. Perdona, perdona un moment. Com que és raper, no?, ha de fer noms de grups que rimin, no? Darma Carme... Merda, rima. Si no, no té màrqueting. Boca a la loca, vinga. Nadie me enseña a vivir, Madrid en la sangre, ahora o nunca, o mi gente no falla, sonarán al concert. Las entradas están para 11 euros. Ay, perdona, pensaba que la rima de... No, no diguis la otoño en qué rima. Perdona, pensaba que la rima de dos o el madroño anàvem a fer una altra rima, però vaja, digues, Pau. Tots els raperos que rapegen en castellà... Rapegen. Clar, que tenen la mateixa veu, no? No, no, no té la mateixa veu, no. A veure, com de fumar, eh, carajillo i tal, no? Bueno, aquest és el que fa els coros, que també és el que fa. Cometa peta. Aquesta no, eh. Passem ara al concert d'aquest dissabte també. Home, hombre. al Palau de la Música. Home, hombre. Això fa molt Ferran Monegal i m'agrada molt, que ell està fent un tema i, abans de dir-lo, fa... Ah, hombre. Perquè ell l'ha vist, el guió, saps? És l'estrella morente que actua en directe al Palau de la Música. És una cantant de flamenc nascuda a Granada. Al mercat podem trobar amb sis els seus treballs i en aquesta gira presenta els temes del seu nou disc Autoretrato. Quinze temes on trobem des de tangos fins a vaneres passant per ritmes exòtics o sevillanes antigues. Es entrassen per 20 euros. Aquest tema també... Volver! Una pregunta. No, no, una pregunta no. Estic dient una cosa, perdoneu, perdoneu. Però és que Pau, va per tu això, perquè també és un d'aquells temes que estàs tranquil i d'aquí volta... Volver! Aquest tema és molt bonic. Podries dormir-te i després al cap d'un minut i mig... Això em passa a mi també quan se'm canviar la cançó. Estic dormint, em canvio la cançó i em desperto. Ara, la gent que feu CDs, per favor, poseu cançons a començar més tranquils. Sí. El track 3 sempre ho sé per aquest desperta. Bé, doncs estarà al Palau de la Música, eh? Que bonica aquesta cançó i també la veu d'Estrella Morente. Atenció, aquest dilluns a la nit, Salif Keita, que no sé si sabem si és familiar d'un jugador de futbol club Barcelona, però visita... Perdona, un problema fàcil on les hi hagi. Si es digués guacassos seria... També. Si es digués guaiint, no? Bé, atenció, perquè arriba a la sala Apolo aquest dilluns a la nit. És conegut com la veu d'or d'Àfrica. La voie d'or d'Àfrica. Aquell cantant de pop africà va néixer a Mali el 1949 i la seva música és una barreja de sons africans i l'altra més europeus i és conegut per les seves improvisacions, també. Té més de 15 treballs de mercat amb temes com Madan, Yamoe, Bobo, Derry o Kono, entre d'altres. Per què rius? No sé, perquè ens fa gràcia. Les entrades estan per 25 euros. No sóc el meu... Bé, doncs, moltíssimes gràcies, com sempre, Martí, Pau, Anna, Aranxa, ens tornem a escoltar la setmana que ve amb més Carretera Reial i més concerts i més agenda als suburbis, als afores de Sant Just. Que vagi bé, bona tarda. Adeu. Són les 6. Notícies en xarxa. Bona tarda, us parlem, Sònia Kerri i Ramon Company. El Departament de Governació ha convocat per demà una reunió d'urgència amb la taula de la funció pública. Segons fonts consultades per la xarxa, la Generalitat proposarà al sector públic descomptar de nou una paga extra i deixar de cobrir 3.000 places de funcionaris que abandonaran l'administració per jubilacions o baixes, especialment en l'àmbit de l'ensenyament. L'objectiu és estalviar aquest any 740 milions d'euros. En els dos darrers anys, ja han deixat de treballar per la Generalitat 6.000 persones. La presidenta del Partit Popular Català, Alicia Sánchez Camacho, ha presentat denúncies davant la policia i el jutge contra l'empresa de detectius Método 3. Segons informacions difoses per alguns mitjans, aquesta empresa va enregistrar la conversa durant un dinar entre Sánchez Camacho i l'exparella de Jordi Pujol Ferrusola, on s'hauria parlat d'un cas de presumpta frau fiscal. A la denúncia ho traslladem i nosaltres diem que tenim coneixement que pot ser que hi haguessin més seguiments o que podem tenir constància o almenys podem pensar que davant del que ha succeït poden haver-hi seguiments i per tant demanarem que hi hagi controls a les nostres seus, als nostres domicilis, perquè no sabem si aquesta situació s'ha produït només en la meva persona o en altres. Per això demanarem l'empara a la policia que en aquell moment no la vaig demanar. Sánchez Camacho ha presentat les denúncies després que en seu parlamentari el president Artur Mas li hagi recomanat fer-ho. Per aquestes escoltes que vostè ha tingut, per aquest espionatge, vostè el que ha de fer és presentar una demanda. Jo, com m'he trobat amb casos de guerra bruta, he presentat querelles, querelles criminals, contra gent molt poderosa, però les he presentades. D'altra banda, també avui, l'exsecretari d'organització del PSC, José Zaragoza, ha anunciat que presentarà una querella judicial contra els mitjans, que han assegurat que va ser ell qui va contractar l'agència de detectius per espiar la conversa. El govern espanyol està estudiant amb l'empresa concessionària la rebaixa dels peatges de l'AP7 als camions perquè evitin la circulació per la Nacional 2 com a mesura transitòria fins que la carretera estigui desdoblada. Així ho ha explicat la ministra de Foment, Anna Pastor, en la sessió de control al Congrés dels Diputats. Con respecto a los camiones, señoría, decirle que estamos estudiando con la concesionaria, reducir los peajes a los camiones como una medida transitoria hasta que la Nacional 2 esté desdoblada y para eso esperamos contar también con el gobierno de la Generalitat. De la seva banda, l'Ajuntament de Cils espera que aquesta vegada el Ministeri de Foment compleixi la seva promesa de reprendre les obres de desdoblament de la Nacional 2 entre aquest municipi i Massanet de la Selva, aturades des de fa més de 4 anys. I és que la ministra de Foment també ha anunciat al Congrés que els treballs es licitaran aquest mes de maig. Convergència i Unió i el grup socialista al Congrés han reclamat al govern espanyol que obri un mecanisme d'arbitratge pels afectats, per les preferents de Caixa Laietana. Ho han fet després de reunir-se amb una delegació encapçalada per l'alcalde de Mataró, Joan Mora, que ha reclamat solucions efectives pels 6.000 clients afectats del seu municipi. El que no podem permetre en un estat de dret és que aquestes coses passin i passin amb la impunitat amb la qual fins ara sembla que tot això s'ha anat desenvolupant. Aquí hi ha gent que té els seus estalvis bloquejats i té uns estalvis bloquejats que potser van posar-hi 10.000 euros i avui valen 1.000 euros. I això és una indignitat que els polítics d'aquest país no podem tolerar. Els afectats van canviar els productes híbrids de Caixa Laietana per accions de bànquia que, seguidament, es va desplomar. El mecanisme d'arbitratge que es demana és el mateix que el Partit Popular i el PSOE van acordar el 29 de gener pels afectats de Bànquia, Catalunya Banc i Nova Galícia. Bona tarda, us parla David Amadro. En joc el partit de tenis taula entre el Mataró Quadis i el San Sebastián de los Reyes, corresponent a la 14a jornada de la Superdivisió Masculina. De moment cau l'equip català per 2 a 1. Recordem que el conjunt del Maresme és 6è a la taula, mentre que els madrilens són quarts. En futbol, l'exporter del Paraguai, José Luis Chilabert, ha dit a la xarxa que fitxaria Iker Casillas... per substituir Víctor Valdés al Barça. Xilabert també ha parlat de Messi. Fuera de ser y es un multicampeón, el número uno del mundo, lo máximo. Me encanta poderlo ver, disfrutar con él todo lo que hace dentro del torneo de juego en la velocidad que trae el balón en los pies como define. O sea, yo me doy el lujo de verlo por televisión y en el fondo me da placer haber abandonado rápido el fútbol antes de Messi porque si no me tenía que estar revolcándome por el piso. Encara en futbol, la Poble de Mafumet disputarà demà dijous a les 11 del matí. Un partit amistós contra el conjunt suïs del Wagen-Bey Olten, el rival del filial del Nàstic. Milita l'equivalent a la segona B espanyola. També a la Poble, el defensa Charlie ha rescindit el seu contracte amb el club de reunir. Tot seguit, Les notícies de Sant Just. Bona tarda, són les 6 i 5. L'Associació de Veïns de Sant Just celebra que el Congrés dels Diputats pugui debatre l'adhesió en pagament. La Càmera hi va acceptar tràmit la iniciativa legislativa popular sobre l'adhesió avalada per més d'un milió 400.000 signatures, entre elles 360.000. de Sant Justencs i Sant Justenques. L'entitat veïnal va impulsar una campanya al municipi per recollir firmes perquè aquesta ILP es pogués tractar al Congrés per fer-ho encalien 500.000 a tot l'Estat. La plataforma d'afectats per la hipoteca amb el suport de sindicats i altres entitats socials i del tercer sector han presentat aquesta ILP al Congrés que demana l'adhesió en pagament retroactiva i una moratòria de totes les execucions hipotecàries, a més de la creació... d'un públic d'habitatges en lloguer social. De tot plegats es va debatre ahir al Congrés dels Diputats. Amb estiraments i una bona postura podem evitar molts mals d'esquena. És el que diu la terapeuta manual i llicenciada en educació física Olga González, que aquest vespre imparteix una xerrada local de l'Associació de Veïns de Maslluí sobre el benestar d'esquena. González explicarà com s'originen les molèsties que podem tenir a l'esquena i també donarà consells sobre com eliminar-les. El fet és que amb un bon estirament de l'esquena i de la columna vertebral podem dissoldre aquests dolors. Un altre dels objectius de la conferència d'avui és justament percebre la nostra columna vertebral com el punt per on transcorre tot el nostre sistema nerviós. Per ajudar a lleuger tensions en l'esquena i per evitar contractures, nusos i molèsties, és important que fem estiraments de manera freqüent. De tot plegat, s'empararà avui a les 8 del vespre. El local de l'Associació de Veïns de Maslluí és oberta a tothom i, a més, també es donarà informació sobre un curs anomenat Cos, Postura i Salut que s'està preparant pel mes que ve. I ja acabem aquest butllet explicant-vos que el Servei de Mobilitat Internacional de Sant Just amplia el seu horari d'atenció al públic des que es va crear el mes de setembre, només atenia cada 15 dies, els dimecres de 5 a 8 del vespre. Ara el servei es prestarà cada setmana. En el mateix horari, el Servei d'Ocupació i Innovació, els primers 4 mesos de funcionament, 33 persones han fet servir aquest servei de mobilitat. La majoria d'usuaris tenien entre 30 i 40 anys i prop del 70% de les consultes s'han atès de manera presencial. Les demandes més freqüents són dubtes sobre la recerca de feina a l'estranger i les pràctiques professionals d'altres països. Per donar cobertura a aquestes necessitats, el servei de mobilitat farà també una xerrada demà dijous sobre les possibilitats de trobar feina a l'estiu a d'altres països. La impartirà Begoña Aro, que és responsable del servei, i es farà a les 7 de la tarda al Casal de Joves. I de moment això és tot. Més informació a partir de les set de Sant Just Notícies, edició vespre. La Penya del Morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio d'Esvern. Soc Jaume Solon Coll, farmacèutic del carrer Tudona número 3 de Sant Just i envio una salutació a la Penya del Morro. Molts petonets des de la botiga Boton de Sant Just per la Penya del Morro, de la ràdio, i que tot vagi molt bé i molts anys. Al Centre de Llaneria Verds saludem a la Penya del Morro. Bon Nadal! Bon Nadal! I continuem a la Penya del Morro. Parlem ara d'una activitat que tindrà lloc aquest divendres, perquè la secció de Cultura de l'Ateneu de Sant Just organitza una tertúlia sobre els reptes polítics i econòmics actuals de la Unió Europea, eh, Cristina? Que no són pocs. A més, serà amb Carles Prats, que és periodista de TV3, conductor... del TN Migdia i excorresponsal de Televisió de Catalunya a Brussel·les i París, una cara molt coneguda, penso, pels espectadors de TV3. Carles Prats, bona tarda. Hola, molt bona tarda. Bona tarda, benvingut al programa. Enyores tu la teva època de corresponsal quan estaves a París o a Brussel·les? Doncs no et puc dir que no, sí, una miqueta sí, que tinc un poquet. Quan has viscut fora uns anys, doncs sempre et queda una mica les ganes de tornar a marxar, Estic molt bé a Catalunya ara, però sí que de tant en tant, quan hi ha una cinera, quan hi ha una cosa grossa, dius, m'agradaria fer allà. Home, jo des de fora, ja et dic, no he estat mai corresponsal, però tinc la sensació que ser corresponsal de TV3 és una mica que també que et toqui la loteria, no? Perquè, vaja, estarà fora, vull dir, fas poques peses a la setmana, és una bona feina... Efectivament, és una gran feina. Això que fas poques peces a la setmana, no t'ho discutiria. Diguem que fas més hores que un ventilador, perquè, com bé saps, a banda de les telenotícies, els corresponsals fan peces pel 3-24, que emet 24 hores al dia. En el moment que jo estava a Brussel·les i a París, hi havia la nit al dia, i fèiem connexions a les 11-12 de la nit. És veritat. Després, a les 8 del matí, els matins també demanen connexions, òbviament, no? I ho fas encantat, i és fantàstic. És, efectivament, una gran feina, però no pares, eh? Ho fas de gust, eh? Ho fas de gust. On et vas sentir més utilitzat pels diferents programes d'informatius de TV3? A París o a Brussel·les? No, a les dues destinacions vaig treballar moltíssim per tots els programes. Potser les temàtiques varien molt, òbviament, no? A París té una vessant cultural, té una vessant social... una vessant política molt pròxima pels catalans, que els interessa molt i, per tant, permet que facis molts temes, i Brussel·les, per la seva importància política, econòmica, també fa que no paris. Les temàtiques potser són diferents, però el volum de feina, si fa o no fa, no deixa de ser comparable. Portes, Carles, uns quants anys aquí fent de corresponsal, però ara que estàs justament presentant el Telenotícies Migdia TV3, Què trobes que és més fàcil, fer de corresponsal o de presentador del Telenotícies? De fem del dia, hi ha dies de tot. De fet, són coses diferents, òbviament, no? Afrontar una hora de directe cada dia amb una vintena de temes molt diferents, molt diversos, amb connexions en directe durant el Telenotícies, té una complexitat tècnica, té una complexitat de contingut, has d'estar al dia de tot, o almenys intentar-ho, no? En canvi, quan estàs de corresponsal, també no pares en un altre sentit, has d'aprofundir molt més en els temes, rascar les notícies, anar a buscar a moltes fonts, i després de tot allò digerir-ho i intentar explicar-ho d'una manera que la gent ho entengui. Perquè a vegades, per exemple, la informació comunitària és molt tècnica. Les reunions dels consells de ministres, el procés decisori de la Unió, com una directiva passa des del debat fins a que es converteixi en realitat, doncs es passa molt de temps, no?, i tu has de saber trobar les fases, explicar-ho bé, mastegar-hi la informació, i això també té una complexitat. Perquè tu, com a corresponsal a Brussel·les, t'assabentaves de les coses que passaven? Perquè a vegades costa saber què passa al Parlament Europeu. Costa saber des d'aquí, sí, és veritat, però si un vol, realment podríem dir que des de Barcelona mateix es poden saber moltes, moltes de les coses que passen a Brussel·les, tant al Parlament Europeu com a la resta d'institucions. perquè gràcies a les noves tecnologies tu pots seguir en directe el plenari del Parlament Europeu a través del web, pots veure què diuen amb la teva llengua, val a dir que el català encara no és llengua oficial i, per tant, no amb català, però sí que pots seguir amb la resta de 22 llengües en streaming, per exemple. Tot el que és documentació oficial està penjada al web ràpidament. És una de les coses que em va sorprendre més de Brussel·les. L'agilitat a l'hora de transmetre la informació... El problema de Brussel·les no és tant l'accés a la informació o a les fonts, sinó la quantitat, el volum d'informació que hi ha. Perquè hi ha tantes institucions, hi ha tants actors en joc, les temàtiques són tan diverses que és allà on hi ha la feina dura de triar i remenar i destriar allò que creus que pot ser més interessant pels ciutadans del teu país. Clar, no sé si es produeix un efecte boomerang, però hi ha tanta informació que al final no sé si tens la sensació que als ciutadans ja no els interessa el que s'explica des de Brussel·les. Potser és veritat que hi hagi un cert desinterès als ciutadans el que s'explica a Brussel·les, però no sé si és tant pel volum d'informació, perquè en definitiva al final el que publica la premsa aquí, doncs jo penso personalment, és una opinió meva, no és tant. Potser el desinterès rau en el fet que són institucions que els ciutadans, per bé o per mal, perceben com molt llunyanes. Unes institucions que no sempre es té la idea que hi ha una certa capacitat d'influència que manen directament dels ciutadans, com és el que fa el Parlament Europeu, i no s'és prou conscient que el 80% de la legislació que a nosaltres ens afecta en el dia a dia... emanen justament de les institucions europees. Curiosament no en som conscients, però en el nostre dia a dia gran part de tot allò que s'ha decidit políticament té un origen a Brussel·les. Sí, però em sembla que tu passaves millor cobrint a Sarkozy. Home, certament jo vaig estar a París justament en l'ascensió, diguem, de Sarkozy cap al poder. Quan Sarkozy era ministre de l'Interior, després va ser ministre d'Economia, després va ser president de l'OMP... I vaig marxar just quan estaven a poder fer les eleccions, però després vaig tornar per fer les eleccions. I sí que realment, com a personatge polític, és el que em recometes, una bèstia política que és molt interessant de seguir de prop, no? Sí. És d'aquelles persones que han escut per la política, han escut per la feina que va fer. Ara bé, és d'aquelles que genera passions, tant a favor com en contra, eh? Com a periodista, com a observador, és molt interessant viure una etapa d'aquestes, no?, amb una d'aquestes persones però com es va veure es va cremant aquesta sobre exposició mediàtica el va portar a un rebuig per part dels ciutadans francesos i el Sarkozy és tan baixet com sembla o encara és més baixet? home és baixet sabeu que porta fins i tot alces aquests talons una mica més alts a les sabates per dissimular-ho t'hi vas fixar tu en algun mític o en algun esdeveniment que hi havia ell si portava alces o no? La veritat, jo no m'hi havia fixat específicament fins que un dia, me'n recordo, que la premsa francesa em va fer molt de ressò i vam fer algun tema, però no especialment, però sí que és veritat que és una persona més baixeta i que, clar, per donar-se més importància, ho he intentat evitar i mostrar sempre, no? Per cert, parlant de les corresponsalies i tot plegat, els corresponsals, pobres, sou o vaja, eres tu també, són carn de zàping, perquè hi ha moltes vegades que no depenen d'ells el retorn, la qüestió tècnica, etcètera. Tu recordes el teu primer directe, com va ser? Doncs mira, sí que recordo el meu primer directe i no va ser com a corresponsal, sinó que va ser com a enviat especial. Va ser l'any 2001 i va ser a Islamabad, al Paquistan. Déu-n'hi-do, no? Perquè veig, va ser, i jo vaig arribar al Paquistan, a més me'n recordo molt bé, perquè el 2001 és un any especial, el mes de setembre molt especial, i jo vaig anar-hi el 19 de setembre, just després de caure les Torres Bessones, vam enviar un equip allà, i vaig aterrar a Eslamabad, vam anar ràpid a l'hotel on hi havia totes les instal·lacions dels directes, i vaig ser un directe d'urgències, i recordo que estava tremolant. Sí, no de fallar res ni tècnicament tot. És curiós perquè a vegades ho comentem, eh? Directes que fas des de l'altra punta del món, que sembla que hagi de ser tot molt complicat, que arribes allà amb molta dificultat i que tots són problemes i surten perfecte. Més enllà de si la teva veu, doncs, estàs més tens i més nerviós i això, aquestes coses a vegades passen. És veritat, després te'n vas a fer una connexió, sí, a Vic i Fanya, no? Sí. A Sant Joan Despís em vas a Sant Boi i resulta que no falla per alguna raó ben tonta, no? Sí, sí, sí. Això a vegades passa, no? I us fa ràbia quan tot estàs equivocant, o equivocant, no? O hi ha algun contratemps al directe, per exemple, ara que estàs al TN, i et treuen a l'APM, que em sembla que va sortir, no? Just la setmana passada, amb una informació d'última hora que estaves llegint... Mira, jo... Els problemes tècnics, les entrebancades que poden sortir en un directe, és mala sort, és el que hi ha. Tu m'has de posar bona cara, dirà, davant, no tens altre remei, és la teva feina, estàs exposat, és veritat, doncs tens una intimora, està mig completa i mira, m'equivoco. Doncs qui té boca s'equivoca, no passa res. A mi el que realment em fa molta ràbia és quan m'equivoco amb una cosa que podia haver previst, podia haver evitat. Aquelles coses que dius, ostres, això no podia... fallar. Aquí no la podíem cagar. Una cosa tècnica també. Un imponderable, doncs, mira, mala sort. El que fa més ràbia és quan és una cosa que dius, ostres... però això ja ho sabíem abans que ens pugui passar. Ja, ja, ja. De fet, la Núria... Les persones s'enfaden molt, eh? S'enfaden molt, sobretot amb mi mateix, eh? Aquell que està flagelant una bona estona. Exigent, no? Sí. De fet, la Núria Soler, la ta companya, la ta partena dels mitjans, dels informatius, va estar amb nosaltres aquí, a la penya del Morro, just ara fa un any aproximadament, i ens va dir que ella, quan li surt alguna befa o s'equivoca, pensa, ostres, en aquell moment, no? També et passa i dius... Ostres, tu, sé que això m'estic equivocant i encara em poso més nerviós o ho controles? Bueno, depèn del dia. Hi ha dies en què realment intentes tirar endavant i no ha sigut res, però ja he dit que no saps per què, doncs et molesta especialment haver-te equivocat i realment sembla que t'encallis, no? I tant de dir des de realització per l'orellera, escolta, tira endavant que no passa res. Clar, clar. Perquè sí que a vegades només una equivocació ven ponta pot ser que resulti que després la resta del TN no vagi bé, no? Clar, no sé si tens molta pressió en saber que el TN a migdia és l'informatiu amb més audiència de Catalunya. Home, al principi, el primer dia és la quarta temporada. El primer any sí que realment tenia molt de respecte amb això i, home, doncs certament crea una certa inquietud, no? Ara jo m'ho prenc en el sentit que és una feina, hem de fer-la el millor possible, volarem els ciutadans i si la fem bé tindrem la confiança dels ciutadans. Si estem pensant en quanta gent ens deixarà mirar, no ens sortirà bé la feina i no estarem pel que hem d'estar. De totes maneres, Carles, el primer any suposo que els nervis eren inevitables, en principi, Tens alguna tècnica de relaxació o alguna cosa perquè sigui més fàcil? Realment no especialment, eh? A vegades és allò... Tocar la calva del Tomàs Molina, per exemple. Nosaltres, de fet, estem amb en Francesc Mauli els migdies, en Tomàs el veiem menys, però no li toco el cap. Home, no, però potser això li dona sort. Tomàs Molina, que també va venir aquí al programa, ens va dir que a ell li posen més brillos que altres. Ah, veus? No, no, no. No, simplement allò, abans de començar, respirar fons i dir, vinga, endavant, que ens queda una hora en què ens recomeu i despassar bé, hem de ser bona feina i hem d'intentar explicar el millor possible les odis que tenim, no? Per cert, amb el... Digues, digues. Amb el Francesc Mauri, allò quan parleu, no?, que allò també és molt comentat, també és un clàssic, dels TNs, de què parleu quan la càmera s'allunya i esteu allà. Et puc dir avui, per exemple, que ens hem acomiadat i hem dit que tenen més informació, el 324, etcètera, etcètera, i no l'hem mencionat amb ell, i quan hem sortit de plànol, i han posat el plano general de la grua, li hem dit a una francesa que avui no t'hem mencionat, he estat una mica de cunyet amb això. Cada dia parlem de tu i no t'hem dit res. El tascarrillo, no? Sí, però són coses que almenys jo personalment crec que tampoc val la pena sortir en directe. I quan fa més bon temps a la primavera, a l'estiu, també fas com el Francino, que deien que anava en bermudes? No, nosaltres, veus, amb els canvis de platós d'allà fa uns anys i amb els vídeos, ja no ens ho podem permetre. És veritat, que esteu drets, no?, que es moria la trampa. Igualment, cada cop ho poguéssim, jo soc molt fredolic i m'abrigo, no puc anar pas amb pantalons, curro amb un plató perquè, com que posen l'aire condicionat pels focus, som dels que tenen molt fred, normalment. Molt bé. Doncs, Carles, moltíssimes gràcies per haver-nos atès, com diem aquest divendres, a les 7, Estaràs a l'Ateneu de Sant Just amb aquesta tertúlia sobre els reptes polítics i econòmics actuals de la Unió Europea. Que vagi molt bé i moltíssimes gràcies. Bona feina, Carles. I bona tarda. Gràcies a vosaltres, us esperem. 6 i 23 de la tarda, d'aquí uns moments a la Penya del Morro parlem de noves tecnologies, com per exemple que Apple té 100 persones treballant en un iWatch o de videojocs amb el ben retrobat Angel Cornejo. Fins d'aquí uns moments a la Penya del Morro. Soc Agustina Ribas, soc del graner de Sant Lluís i envio una salutació a tots els oients de Sant Lluís i també a la Penya del Morro. Disseny nobles. Per la penya del morro o del morro? De Ràdio d'Esvern per potenciar el comerç local i és agrair-los aquesta feina. Hola, penya del morro, sóc l'Alessandro. Quan voleu, jo estic aquí. Una salutació. Adeu. La penya del morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio d'Esvern. Bé, doncs ja estem a l'estudi número 1 de la ràdio en aquesta taula octogonal. D'aquí una estona, per cert, tindrem a la Núria Salvador, però al telèfon avui ens diu que està a un gimnàs. No sé què és el que farà ben bé. D'aquí una estona connectarem amb ella, però abans saludem els... Els més frikis del programa. Oriol Jiménez, bona tarda. Bona tarda. Passa un altre invers, no? No sóc friki. No sóc friki. Bona tarda. Bé, d'aquí uns moments parlarem de tot això que hem comentat, com que Apple té un centenar de persones treballant en un iWatch, és a dir, un rellotge així guapo d'Apple, però abans el Sergi té una pregunta al xat i per tu, Oriol. Diu, li vull fer una pregunta a l'Oriol, m'he comprat un de tablet, un Acer A700. i m'he baixat l'aplicació de TV3 no oficial. De moment no hi ha cap pregunta, és un fet, però m'imagino que anirà per aquí, perquè diu que per veure en directe TV3 m'he de baixar el Flash, però em diuen que no el tenen disponible a la Play Store. Atenció, perquè això és un tema interessant, que molts androids, a l'hora de veure... pàgines web amb Flash o alguns dispositius, no poden veure Flash. I en aquesta aplicació tampoc es pot veure. Quina resposta li donem al Sergi? La cosa és, Flash ja no existeix per dispositius mòbils. Ni iPhone ni Android. Adobe l'ha abandonat. Aleshores, l'aplicació aquesta de TV3 no oficial... S'ha d'actualitzar perquè han fet algun canvi els de TV3, pensar comunicar-ho i llavors el directe ha deixat de funcionar. Jo conec el desenvolupador i en una setmana s'actualitzarà. En dues setmanes, abans del Mobile World Congress. El gran llançament de l'aplicació 2.0 de la TV3 no oficial em sembla que és pel Mobile World Congress. Que per cert, també parlarem del Mobile World Congress perquè ja s'estan preparant amb algunes de les obres que poden venir. Aquesta aplicació de TV3 no oficial, que ja vam parlar en el seu moment, que va més ràpid que l'oficial, però té aquest problema del directe. Ara mateix sí, clar, perquè TV3 quan fa canvis no comunica els dos desenvolupadors d'aquests. És que algú passa TV3, sempre que veiem igual. En fi, doncs ja ho ha sentit. Sergi diu, i mentrestant què? Però mentre estàs, hem d'agafar l'oficial, no? No, perquè no funciona amb els Androids últims. Ai... Mira en TN3. Bé, exacte, TV3... TN3 és el mateix. TV3 de sobrevalorada. Mira TN5. Atenció, perquè avui comencem parlant dels 8 dels 10 Androids més utilitzats al mercat. Són fabricats pel gegant... D'on és? Samsung? És a Corea. Corea, eh? Com el site de Can Einstein. Exacte. Clar, clar, clar. Són cosins. Bueno, vols comentar alguna cosa? Ens hem de comprar un Samsung, no? No, no, no, ho comentava perquè també com tancàvem la secció de la setmana passada dient que Samsung tenia aquesta dominància en el món Android... I és curiós també, m'agrada veure els 10 telefons Android més usats, no?, el Galaxy S3, era l'esperar, el Galaxy S2, seria el segon. O sigui, el primer és l'S3. L'S3, sí, sí, sí, l'Android més usat. Home, el darrer, no?, cap a sortir. Sí, bueno, però Android... Ara quan surti hi ha l'S4, que ara està proper, ja veurem... Clar, però hi ha molts Androids, vull dir, podria... Però bueno, l'S3, el Samsung S3, és l'Android més usat. Sí, després l'S2, després l'Eix, que és de cama mitja i també es veu bastant... I, en poca broma, en la quarta i la cinquena posició estan els notes. Els telèfons aquests de 5 polzades i 5,3 que són gegants. Sí, són per raperos aquests. Sí, però són molt grans, no? Sí, però va ser un experiment i han tingut molt èxit i ja estan en posicions molt altes. Però són com de pallasso, no? Jo quan anava al circo de petits feia, hola, què passa? Són molt, molt còmodes. Un zapatòfono. Però com es parla? Així? Però parla com... Tu parles amb el mòbil. No, no, tenim un mòbil per jugar tot el dia A mi a vegades és sorprenent però em truquen a vegades Quan l'agafos em volen vendre mandarines No l'agafis, és culpa meva No pot agafar el meu mòbil ara En fi, per cert que el Sergi també pregunta Diu, el corrector que tinc el taclet de l'Android és en castellà i el català no està com a idioma disponible Es pot baixar l'idioma català? Sí, hi ha teclats d'Android que tenen el català, en uns diccionaris, i, per exemple, hi ha un que es diu multilingüe, em sembla, Keyboard, i és un teclat amb el català com a idioma. Molt bé. En fi, tot això, segur que algun dubte també ens pot fer arribar a ser la pregunta a través de lapenyadelmorro arroba gmail.com Bé, atenció, perquè com dèiem, Apple està preparant, està treballant el seu nou invent del futur. Veurem a veure què és el que passa. Estem tot a l'expectativa amb l'iWatch, que vindria a ser com el rellotge d'Apple. Un rellotge amb les mateixes funcions que un iPod, no sé si un iPhone, Què sabem de això, Oriol? Això és una broma, no? No, no, no. A veure, estem... La informàtica per vestir és un dels següents passos i és un dels pilars de l'era post-PC. Les ulleres, el rellotge... I se suposa que sí, que és un rumor amb bastanta força, que hi haurien 100 persones, o sigui, que no només seria una prova de conceptes, sinó que estarien treballant-lo de debò. De fet, ja té l'iPod Nano, em sembla, que ja té una pantalla i com a accessoris oficials té corretges, tipus rellotge. Hi ha un col·laborador de Penya del Morro que ens va ensenyar que tenia un, Eric Pomar. Exacte, doncs seria això amb una volta més. O sigui, amb aplicacions, que es pugui contactar amb l'iPhone... I també amb una pantalla de Note, no? Ja exercies el rellotge de pallasso total, ja. I pots disparar i tot. Sí, sí, penya, penya. Tu imagina't, moltes vegades treus el mòbil de la butxaca perquè t'ha vibrat, no saps si és un WhatsApp, si és un no sé què, potser no l'havies de... Potser el mòbil l'han complementat amb el telèfon per dir-te que és l'última cosa que acabes de rebre. No és nou, eh? Vull dir, Sony, per exemple, té un totalment funcional, però quan ho tregui Apple ho haurà inventat. Bé, doncs, què ha de dir? Sabrem les dates, quan serà això, més o menys? No, però jo crec que aquest any. Aquest any? Jo crec que sí. 400 euros de rellotge, ja veuràs. Home... Com a mínim, com a mínim. El que sí que ja sabem les dates són les del Mobile World Congress, que, doncs, com cada dos anys, em sembla... Mira com va espiant les sigles, allà, del billó. Sí, però m'ho ha hagut d'escriure aquí, eh? Perquè si no, no tinc ben apuntat. Atenció, perquè ja ens comencem a preparar algunes notícies... que comencem a saber i que es presentaran i que seran estrena mundial aquí a Barcelona en telefonia mòbil. Primer, telèfons transparents. O sigui, benvingut del futur. Això què és, això, telèfons transparents? Doncs és un telèfon molt fàcil de perdre. És com no sé on he de ser les ulleres, doncs... Ui, el porto posat. Però els xips són... Es veuen, no? És allò com les torres... Hi ha una moda, no?, que les carcasses eren transparents, que dius... Que a mi no m'agrada, és que és una mena de peixera rara, no? No, que si no tenien peixos alguns, eren boníssims. Sí, sí, sí. Però els peixos morien... Sí, la cascaça de l'ordinador tenia una doble paret i llavors podies tenir peixos, que clar, et semblava que eren boníssims. Sí, sí, estaven molt bé. Com les plataformes... Però això ja és una mica de pijerí, o no? No, no, que va, que va. És a malalt. Atenció, perquè també veurem telèfons plegables... No, però els telèfons transparents són transparents tots, eh? Tu obres la caixa i està buida, en veritat. Et veuen fum. No em crec res. Un pensament. Tot arribarà, eh? Tot arribarà. Telèfons plegables. Sí, aquest se suposa que... Ja l'hem deixat entreveure Samsung, té pantalles plegables, llavors el telèfon... Seria un telèfon plegable superinteressant. perquè és un telèfon-tàblet, no? Tu pensa, o sigui, amb la superfície que té un telèfon normal, si el fos una mica quadradet i l'obres, pots tenir el treball d'un telèfon i a l'obrir-lo un tablet a la butxaca. Llavors, se suposa que se'ns importaria ja... Perdona, no seria com la Nintendo DS? No, no seria més fàcil inventar les càpsules HoiPoi? No, no, no seria com la Nintendo DS, perquè tindria pantalla plegable. O sigui, la pantalla seria... No és doble pantalla No, no, no, és una pantalla I no es trenca? Pregunta-t'ho al dia, eh? No es trenca? O sigui, si tens un telèfon plegable Preguntaré a Samsung És possible que sí, no? En fi, més cosetes que arribaran al mòbil Bueno, són rumors alguns Ens acaben de confirmar Com dius tu, la gent no sap res Atenció perquè parlem ara de les pantalles flexibles Les pantalles que es poden posar en qualsevol superfície Exacte, una de les aplicacions és la del telèfon plegable, però també podem veure les típiques pantalles aquestes com futuristes, que sempre veiem diaris que són pantalles i que es pleguen, enrotllables també, o sigui, tu podries tenir un tub. i treure una pantalla, no? Sí, després te la fumes, la pantalla. Els bolis aquests, no? Que tenen com una... Tira al costat, tu tires, no? Exacte, exacte. Això en el mòbil, no? Seria? Bé, podries tenir un boli, que fos el telèfon mòbil, i quan volguessis una pantalla la podries extreure i quan volguessis trucar només seria el boli. Estàs a classe amb l'examen i us dones el boli, us la pantalla... Perdona, jo estava pensant, això més que la fira del Mobile World Congress, més que la fira de los inventos locos, no? Exacte. No, però tot això és superpràctic. Les pantalles flexibles obren un... Jo crec que és una fira del cinema i tot això és una pel·li. Pots la música així de Los Inventos Locos? Perquè, atenció, continuem ara amb mòbils resistents a l'aigua i a la pols. Això està funcionant, això és confirmadíssim. Resistents a l'aigua? Sí, sí, sí, una mica. Perdona, hi ha més d'un noi que ha anat a la vebó amb el mòbil i se l'ha caigut. I noia. I noia, eh? Jo no ho sé, però... I mira, per què el noi? Perquè com esteu de peu... Com que la peu? Perdona, jo sempre pixo... I què passa, aquest? Ah, bueno, això és una altra cosa. I què passa, que quan tu pixes no tens un hueco? Home, però no t'obres de cames. Eh, un moment. No sigueu faltons, eh? No sigueu faltons, sisplau. El que passa és que a les noies també se'ls cau, no dins el vàter, però, per exemple, pot caure el noi de les noies, a tothom. Qui no coneix algú que s'ha caigut dins d'un got d'aigua? Que hi ha el típic rumor de... Sembla que hi ha hagut dins d'un got d'aigua. I després m'ha funcionat igual, Oriol. Sí o no? Això passa... I després ha posat el pot d'arròs, també. Exacte, el pot d'arròs. Això passa molt. En fi, doncs arribaran telèfons... De fet, ha sortit un Sony a l'Experia Z, o sigui... El millor Sony, diguem, o sigui, un Sony que no és... ja hi havia telèfons que eren per aventurers, no? Llavors ja eren resistents i tot. Doncs ara allà el Sony, el millor, diguem, la seva... no sé com dir-ho, ja és resistent a l'aigua i a la pols, vull dir... De fet, en l'anunci del Sony surt una persona que se li embruta una mica i li tira tota una... com si estiguéss netejant la carmanyola, li tires l'aigua a sobre i el netejas, com... O, com diu el Sergi al xat, diu, tirar-se també a la piscina amb el mòbil. Exacte. És una cosa molt típica. I a més, te n'adones en el punt aquell en què estàs saltant, encara no has arribat a l'aigua i no has... Jo, per això, vaig comprar banyadors sense butxacres. Vas a ser idiota, també, tirar-se a la piscina amb el mòbil. Perdó, eh? Perdó, perquè quan vinim, això ja has de pensar. En fi, això ja no passarà amb el nou Water Mobile Congress. I acabem ja amb l'última cosa, que això ja no sé què són, que són ja noms raros, els phone pads i els padphones, que jo crec que tu t'immentes, Oriol, per quedar-te amb nosaltres. Exacte. No, és el mateix, continuem augmentant de tamany. Aleshores, podríem dir que el Galaxy 9, aquests telèfons tan grans, són padphones, diuen, i ara són telèfons que quasi són tablets, podríem dir, i ara ja treuen tablets, que seran telèfons. Això és una cosa... Acabarem amb un telèfon mòbil portant-lo en una maleta d'aquestes. Sí, com antigament. I anem per la calle i anem... Els raperos, amb els iPads aquí. Exacte, com els lloros aquells dels anys 90, quan anaven a la platja i tal. Serà una mica això. En fi, doncs aquestes són algunes de les pinzellades que segurament arribaran al Mobile World Congress. Ja per acabar, i abans de passar a l'espai de videojocs amb l'Àngel, m'agradaria comentar amb tu aquesta curiositat, perquè diu que 4 grams d'ADN... Ja fem un alto. Què vol dir 4 grams d'ADN? Ah! És com 4 grams de coca, però és ADN. No et passis de la ratlla. A veure, 4 grams de... Però l'ADN es pot pesar? O sigui, pots vendre de paixeteria amb ADN. Aquí al parador, a les 4 de nit, no? Pots vendre 4 grams de ADN. Aquesta primera part del titular ja no l'entenc. O sigui, l'ADN pesa, però pesa molt poc, no? Sí, doncs 4 grams són molt. 4 grams és moltíssim. Doncs atenció, perquè amb 4 grams de ADN, i faig una pausa... perquè la gent pensi que pot ser això, podrien amagatzemar, ara ve lo fort, tota la informació del planeta. Sí, sí, sí. Oriol, qui pensa aquestes coses? No, no, no, exposo el problema, no? O sigui, els disdús, que són ara la manera més normal d'amagatzemar informació, ja s'està arribant al límit. Es busca maneres que si, diguem que té un raig que llegeix en el disdú, no? Llavors, Perquè abans, sí, m'he imaginat un làser, aleshores pot ser en diagonal, ara el feien en vertical per poder apurar una mica més els erosions més juntets, diguem, no? Però s'està arribant a uns límits, saps què et vull dir? De físics. Aleshores, els investigadors han de pensar noves maneres d'emmagatzemar informació en espais més petits. La gent està com malalta també, no?, de voler omagatzemar moltes coses cada vegada amb coses més petites, no? Després ho perds. Bueno, clar, perquè... Hay que perder los gigas. Clar, clar, hay que perder el ADN, ¿no? L'ADN sería una opción. ¿L'ADN resiste a l'aigua? No me responguis. Voy a respondre la semana que ve. Bé, atenció, en aquest espai de videojocs, com cada setmana, amb l'Àngel, avui parlarem d'una conferència sorpresa que la setmana que ve té preparada Sony, veurem què és el que presenten, l'Àngel té una pista, ens ho explicarà tot seguit, a més a més també la nova Xbox 720, que és la substituta de la seva antecessora que és actualment la que més triomfa, no?, que és l'Icebox 360. A casa meva, sí. A casa meva també. Però abans de tot això, una història, doncs, diguem, curiosa, per dir-ho de forma finalitzada, eh? Perquè un pare va contactar amb Bungie, que direu, qui és Bungie? Bungie és l'estudi creador de la saga Halo. que és aquesta de shooters i tal, ja que volia que el seu fill portés la recuperació d'una operació que l'havien fet a l'hospital per un trasplant de fetge molt més amena i sobretot divertida, ja que el noi era molt fan de la saga Halo. Total, que va trucar a l'estudi que va crear el joc i es va posar, suposo, relacions públiques, i què és el que va passar a partir d'aquí? Bé, a l'estudi que aparentment jo pensava que no apareixeria, va just després de l'operació del nen, quan surt del quiròfan, apareix una de les noies de l'estudi de... de los altos mandos de Bungie, amb una postal plena de firmes amb tot l'equip, del que havia creat Halo, un casc d'un dels personatges de Halo Ridge i dos samarretes exclusives. No sé quin valor pot tenir d'aquell casc, suposo que incalculable. No, no, és veritat, és veritat. I després tu que no és friqui. Les samarretes també, però el casc suposo que més. Sí, sí, sí. I, bueno, pues, rògicament per donar-li pel nen, llavors en agraïment al pare... A l'estudi ha creat un petit bloc on ha ficat totes les imatges de l'operació del nen. No es veu res per dintre, però sí que es veuen les cicatrius i coses desagradables. Si sou així insensibles no ho mireu. El que passa és que tu aquesta notícia també la portes per comentar una mica fins a quin punt això és falsa solidaritat. Personalment m'agrada molt aquesta notícia, més com fan de Halo que soc, és com tot molt preciós, molt bonic. Però fins quin punt tot això és marketing Perquè ara es parla molt bé d'aquest estudi Ara tothom aposta per aquest estudi Només per una... Per haver fet això Llavors és una mica... Jo lo dejo caer Bueno, tenim de totes formes la galeria Que la penjarem al Facebook després, d'aquí una estona Jo no la penjaria Ah, no? No vols que la penjarem al Facebook? No, penjarà, penjarà S'ha d'anar en compte, o sigui Ah, val, val No es veu obert, però la cicatrius que té... No, no, no ho deixem. Només, senzillament, que... Home, un acte solidari d'una gran empresa, no? Vé de videojocs. Bueno, queda dit. Atenció, perquè, com hem comentat, la setmana que ve, 20 de febrer, dimecres, pot ser un dia clau en la indústria dels videojocs. I és que, des de Nova York, New York, Sony té preparada una conferència sorpresa. Atenció, perquè... Jo aniré, allà. Tu aniràs a Nova York com a viat especial de Penyalmorro. Sí. Els tickets ja t'has pagat els tu, si de cas. Ah, no, no estàvem pagats, ja. Sí, sí, la regidoria de comunicació d'Ajuntament de Sant Jus està molt contenta que li passem tots els tiquets dels bons transatlàctics. Bueno, jo vaig, jo vaig i després ho passo. Sí, però sí, tu envia tot el que vulguis. I els dinars i els sopars i les festes de la nit, també. I a final de mes passa a recollir quel sobre que tens aquí, que fa temps que no passes. No, a veure, atenció, les males llengües diuen que Sony presenta... La PlayStation 4. Oh! és possible que la setmana que ve per tant arribi la Playstation 4 atenció, aquí arriben alguns dubtes perquè quan valdrà, com serà serà la més potent de videoconsola que hi ha al mercat ara mateix no s'hi sap, falta la Microsoft també, no? a veure què passa diuen que sí, diuen que serà molt més potent que la Microsoft però jo no sé qui ho diu perquè ningú ha vist ningú una de les dues és curiós perdona, el Sergi, el chat diu que no hi anirà ningú la setmana que ve a Nova York perquè hi ha el Milan Barça Té raó, la gent té altres coses a fer, que anar a Nova York. Però vaja, tots els rumors apunten cap aquí i vaja, en principi... A veure, els primers rumors diuen que no es presentarà la màquina, sinó que es presentaran només les dades tècniques de la màquina. Ah, treuen un Photoshop. Què? Fan un PowerPoint amb quatre imatges... Això mateix, quatre gràfics i ja està. Això és el que es diuen. També ho veig correcte perquè si realment presenten una màquina... I diuen també potser una data de sortida o de més Segurament el Nadal Sony no van dir una merda De PlayStation 3 No li interessa tampoc Però no la trobaran abans de Nadal Rarament una consola que s'ha presentat Quan es presenta Tarda menys d'un any en sortir a la venda Ninguna consola ho ha fet Ah sí? És molt no? Normalment més d'un any han tardat Des que s'ha presentat oficialment Una altra cosa és que hi hagi rumors o que es digui que hi ha una Play 4 O una Nintendo DS o el que sigui Però en el moment que es presenta sempre ha tardat més d'un any en sortir Menys quan ha sigut una revisió d'una consola, és a dir, una DS, DS Lite. Sí, però em sembla molt, no? Tot el bombo que generes al presentar la consola, que te'l perdis, no? Sí, clar, és que la gent s'està enfontant moltes expectatives i potser el dia 20 ens ensenyen un Grand Default o 6 per exclusió. per la Play 3. No, és clar, és el que diu, per exemple, el Sergi al xat, diu, és com el típic treball cutre de l'institut, un PowerPoint amb quatre apositives i davall, no ho sabem. Per cert, que parlant de rumore rumore, ens hem de fixar en un altre, perquè és possible, és possible que la Xbox, m'informa, m'informen, que la Xbox 720 també arribi a les pròximes setmanes a les nostres pantalles. A les pròximes, bueno, mesos. Jo el cas volum és cap al juny, quan sigui l'E3, la fira més important de videojocs a Los Ángeles. Sí. i es presenti allà la nova Xbox. També et dic una cosa, fa des de 3 anys que s'espera que en aquest... Fa temps que està dient, eh? Que s'espera que la presenti a Microsoft i mai la presenta. Potser tampoc la presenta aquest any. Doncs queda dit. Per tant, aquest 2013, que hi haurà renovació a les grans consoles del moment. Igualment, també es diu que la Play 4 no es dirà Play 4, eh? Un dels promos, també. Play 5 es dirà, no? No, diu perquè, lògicament, PlayStation ve del Japó, Sony ve del Japó, i el número 4, que es diu així, significa també mort. No, no, fora conyes Tu que has estat al Japó Si m'ho veus mai, metes fixat Però als hotels del Japó, les portes de les habitacions No n'hi ha 1, 2, 3, 4 O sigui, n'hi ha 1, 2, 3, 5 La 4 sempre se la salten Són molt... S'ho creuen. Jo també, quan vaig estar al Japó, estava d'on Albert, que em van dir... En anglès m'ho van dir, us treballo en català directament. Ves amb compte perquè a la nit, a vegades, si et mires la tele, apareix una noia que treu el braç per la pantalla. És la noia de la corba, no? És la noia de la corba. Sí, de la corba jove, de Sarrià, de Cornellà. En fi, serrià, hòstia, quins referents, no?, dels pericos. És que saps què passa? No entenc res, jo, eh? Jo m'he perdut. No, no, no patiu, no patiu, perquè és que tenim el telèfon a la Núria Salvador. A l'espai, digue-li com vulguis amb Núria Salvador. Núria, bona tarda. Hola, bona tarda, Jordi. Hola, bona tarda. Bona tarda. Escolta, és que ens enganxes que estem en mitja secció de videojocs. Sí, jo m'estava seguint. Ja. Tu avui, Núria, no has vingut al programa aquí en directe, per tant, tens menys minuts, això ho saps, no? Ah, no ho sabia? Sí. S'ha acabat. Ja està, Núria, gràcies. Molt bé, moltes gràcies a tots vosaltres. La setmana que ve més i millor. Segur, perquè menys és impossible. Però aleshores no l'he cagat amb tan poc temps. Ja, això és veritat, eh? Ja va ser segur. Bé, Àngel, vols afegir alguna cosa més sobre tot el tema de videojocs? No, no me'n recordo ja. Ja ho recordo. Ha passat massa temps, ja. Ja, és veritat. Teníem el tema que arriba un joc molt esperat, aquest 2013, que és el Grand Theft Auto. Que s'havia retressat. Sí, Déu meu. Jordi, Jordi. Què? A mi m'agrada molt el grande palto. Us ha retassat? Sí. Ho dic per col·laborar en la vostra secció, ja que no tinc la meva, vull. Clar, sí, home, sí, aquí endavant, cap problema. A mi m'agrada molt jugar quan ja s'ha acabat el joc i tot plegat, agafar el bazooka, per exemple, i anar a començar a repartir i a matar policies per tot el Nova York. Però bueno, això és una... Però el Grand Theft Auto 5 no serà a Nova York Ah, no? No Que està a Chicago? A Los Santos Los Ángeles, no? Los Ángeles, sí Bé, allà ho deixem Igualment, fins al setembre no es podrà aprovar Tenia que haver sortit aquest maig i s'ha anat fins al setembre. Fins al setembre no arribarà Grandes Autos 5, que moltes variacions tampoc tindrà, no? Home, el que s'ha vist, de moment, té molt bona vinta. Sí, es podrà volar amb una motxilla, que és el que falta ja, d'aquestes de gens bon amb una mena. Va sortir un altre joc, per si va estar al Saint Rao, que sí que pot fer. Exacte. No sé si es deia així, però que era com molt cachondo, no? Sí, tu et fas una tia amb pilotes i l'altre amb pilotes, o un tio, i pots sortir amb pilotes. Jo recordo que podies posar-te també en un canó i disparar-te. Sí, i tenies una ambazoca que disparava pulpos. Bueno, en fi, fins aquí l'espai de videojocs amb l'Àngel Correjo. Àngel, moltes gràcies. No te'n vagis perquè, com dèiem, tenim la Núria Salvador avui al telèfon. Núria, com és que no estàs aquí entre nosaltres? Perquè m'has comentat que estaves a un gimnàs, pot ser? Sí, sí, sí. A veure, que estic molt bé amb vosaltres, m'agraden molt les instal·lacions de ràdio d'Esvern, però he preferit anar al gimnàs avui, mira. No facis la pilota perquè cobraràs igual, a final de mes. Per què estàs a un gimnàs? Què passa? A veure, m'han dit que els gimnasos, a part de fer esport, que és el que últimament es fa menys, si ve lligant molt. Ah, has anat a lligar un gimnàs? No, no, no, jo soc professional i simplement m'he desplaçat en un gimnàs per comprovar que això és veritat. Ah, a quins gimnàs estàs? De Barcelona o de Reus, que tu ets de Reus? No, no, no, de Barcelona, al Nova Icària. Al Nova Icària estàs? Sí. I a quina zona dels gimnàs estàs? Doncs ara mateix estic a la part de dalt, perquè és que a la zona de baix hi ha poca cobertura, hi ha molt de soroll de màquines i seria complicat. Ah, val, val, és que se sent que estàs com molt sola, no? Vull dir que... No, no, home, clar, estic aquí al terrat, vull dir que estic absolutament sola, això sí. Ah, val, els xat pregunten si avui no estàs gravada. No, no, no, és en directe, estic parlant en directe. No ens hem estudiat el guió, allò salteja, no, no, no. Escolta, doncs tu mateixa, no sé, endavant amb la connexió. Bé, et preguntaràs què faig al gimnàs, et preguntaràs per què he vingut, i he vingut precisament a això, perquè es lliga molt i demà som el dia de Sant Valentí. Ah! Amiga! I vull trobar alguna persona amb qui compartir aquest dia tan especial. Oh! Sí, sí, sí, sí. Sí, està molt bé, perquè als gimnàs es troben els amors de tota la vida, no? Vull dir que... És una fauna, no? Que... És una... Amors platonis. Bé, escolta, de moment he anat amb una sessió de 40 minuts d'spining. Eh? I un noi, escolta, m'ha ajudat a col·locar-li la bicicleta. Ja, ja. M'ha explicat en què... Bé, no, no, no, hem començat a agafar un feeling important. Eh? Sí, els típics nois de gimnàs, no?, que arriba la noia nova a fer les classes spinning i totes volen, totes volen, ai, jo t'ajudo, no sé què. No, no, no, en aquest cas només ha sigut un, eh? T'ha tocat el cul o no? Perquè amb l'excusa aquesta, jo et poso del món de la bici amb les dues mans, saps? Encara no, encara no, però me queden més sessions. El que venia a fer aquí, a banda de buscar parella per compartir el dia de demà de Sant Valentí, és que com el Tomàs Molina fa prediccions sobre el temps, jo faré prediccions de què succeirà demà, dia de Sant Valentí. Està molt bé aquesta música? Sí... És la de Love Boat, com es diu allò? El barco de l'amor, una mica. El barco de l'amor. I què és el que passarà demà, Sandro Rey? A veure, explica'ns. Bé, molt bé. Doncs escolta'm, primer de tot hem de tenir en compte que els homes que es preparin perquè es gastaran gairebé el doble més que les dones. Això segons uns estudis que s'han realitzat, preveuen que els homes de mitjana es gastaran uns 150 euros i les dones uns 80 euros. Perdona, aquest estudi on l'han fet? A Can Mèlic l'han fet aquest estudi? És un estudi mundial de tot el planeta Terra. Sí, sí, de la part de terra, sí. Perquè és una festa que celebra absolutament tothom. Jo crec que com a catalana és molt més bonic Sant Jordi, però això ja va a gustos. Sí, però bueno, també té suc, no?, per la secció, vull dir que està bé. Per tant, 150 euros, a veure, deixa'm fer un sondeig ràpid entre la part masculina de la taula. Àngel, tu gastaràs 150 euros demà? Zero, no? Pots girar-ho a la ràdio. I tu, Oriol? Jo agafaré un cafè demà al matí. Un cafè, eh? 50 cèntims és el que ens gastarem, perquè jo tampoc no em penso gastar ni un ruro. La Cristina què es gastarà? Cap cosa tampoc. Ni una, eh? I aquí m'agradaria ni una cosa. Perdona, és que la teva secció, aprofitant que tenim la música del barco de l'amor, fa aigües pertot arreu. Ningú gastarà diners demà. I ho trobo absolutament normal, perquè també un altre estudi explica que més d'un terç dels homes... preferirien no rebre cap regal. I, segons diuen, el 20% de les dones pensen el mateix. Vull dir que en molts casos es fan regals per cada dia amb la parella quan realment preferiries prescindir d'aquests regals. Sí, i a més ara, no? Prescindir de la parella. També. L'economia no està per tot plegat. El Sergi diu, jo em compraré el diari si el bus no el regalen, per exemple. Ah, bueno, és una manera d'estar ben informat. Aquell dia també sabé. Sí, però és trist, és trist també, que el dia de Sant Valentí tu com a regal rebis un diari de la premsa. Home, si tu dono una noia... Ara caic en un vídeo d'aquests virals que circulen per internet, d'uns nois que fan moltes bromes, que ara no me'n recordo com es diuen, però vaja, que hi ha grups especialitzats i canals a YouTube, que van sortir fa uns dies amb un ram de flors i una caixa de bombons. I van estar explicant... Bueno, anava la noia, que es trobava pel parc, i li deia, vols ser la meva Valentina? i amb una música així de fons posaven i tal, i la majoria de noies deia que sí, i aconseguia els telèfons molt fàcilment. O sigui que demà és un bon dia si esteu solters, per exemple, no sé, anar per algun parc de Sant Just, com el parc Maragall, i si veu alguna noia amb un ram de flors donar-li, i una caixa de bombons, per exemple, i dir-li si vols ser la seva Valentina... I potser lligueu, no ho sé. A veure, és una mica complicat, perquè la majoria de noies que hi van, hi van amb els seus crios a passejar el cotxet. Però bueno, pot ser que n'hi hagi alguna de soltera. Pot ser, pot ser. Alguna cangur. Bueno, Núria, tens més coses sobre Sant Valentí? Sí, escolta, la secció és curta, però alguna coseta més bé preparada. Ah, vinga, doncs vinga. Una altra cosa que també és important de destacar és que segurament molta gent no tindrà roses perquè durant aquests dies les flors augmenten aproximadament un 30% més del seu preu habitual. O no en rebran o les rebran una mica pensides perquè les han comprat ja en previsió de temps. Jo les potser comprar fa un mes, preveient això. A la nevera, congelador... Congelador, congelador. Demà les poso en microones i en un moment estan llestes. Jo és que les he comprat a Amazon i encara no m'han arribat. Es poden aprofitar les de Sant Jordi de l'any passat? Perquè n'hi ha alguns que encara les tenim. Jo crec que sí, no? A més a més també hi ha llaminadures, aquestes en forma de rosa, plena de sucre... Ai, sí, això es porta molt... És un regal molt dolç. Això és un debat que sempre, quan es parla d'això de Sant Valentí aquí a Catalunya, Sant Jordi o Sant Valentí? La gent sempre acaba dient que el prefereix Sant Jordi, però es parla igual de Sant Valentí. La qüestió és festejar-les. Clar, un dia romàntic... Per això estic jo aquí també per parlar una mica de Sant Valentí, que per cert, no només els homes i les dones en parella ho soltés... rebran regals, sinó que s'espera que en tot el món més de 9 milions de mascotes rebin regals per part dels seus amos. Sí, sí, els gossos, els gats, els canaris, absolutament tothom. Hi ha amos que se'ls estimen tant que, mira, per la seva mascota el que convingui. És cert que, no, no, i tant, hi ha gent que prefereix donar més amor a un gos que al veí, per exemple, no? Home, jo prefereix donar-hi amor a un gos que al veí. També s'entén, no? També s'entén. Depèn de quin veí... O quina veïna. Que per cert, demà al programa, com que és Sant Valentí, justament, entrevistarem el Guillem Cloa, que és el director i autor d'una obra de teatre que ha tingut molt èxit a la sala Flyhard de Barcelona, que es diu Smiley, on va de dos nois que s'enamoren, i està molt bé, una obra molt xula, i que demà s'estrena al Teatre Lliure. Veus, parlant de Sant Valentí i de tot plegat. Eh, Núria? Està molt bé, sí, sí, no hi anirem. Vale, vale. Escolta... No, alguna cosa més per acabar? No. Bé, ja he d'acabar, Jordi, tan apretadets anem. Sí, home, és que tampoc no... Sant Valentí tant de suc no té, no? O què? Home, té suc, té suc. A veure, per exemple, segons Durer, la famosa empresa fabricant de preservatius, les ventes durant aquest dia augmenten aproximadament del 20 al 30%. I després, el mes de març és el mes, segons diuen, de tot l'any, en el que es venen més testos d'embaràs. Però els testos d'embarats... Sí, que haurien d'augmentar més, no, les vendes? Sí, els preservatius. Haurien d'augmentar més les vendes de preservatiu o potser Durex no és tan bon preservatiu? No, home, no, en principi sí, no? Home, en principi sí, però, escolta, per què tants testos d'embarats? Potser és que no en tenen prova amb un paquet. S'ha de preguntar si la gent que compra els testos ha comprat Durex, no ha comprat una altra marca. Clar, no ho sabem, això. Això és veritat. En fi, bueno... Ho estudiaré, eh? Ho estudiaré, em comprometo a estudiar-ho. Sí, compra tota l'hora, tu, eh? Preservatius i tens-ho d'embaràs, perquè així ja vas fent via. Perfecte. Hi ha alguna cosa més, ja, per acabar? No, simplement dic que si la gent demà passa un mal dia perquè estan solters i no troben remei a sentir-se acompanyats, jo em compromet per la setmana que ve a ser una secció i explicar consells per trobar parella, si ets noi, ser l'home perfecte, si ets dona, ser la nòvia ideal. I així que tothom estigui content, feliç, i almenys si per Sant Valentí no han estat acompanyats, que per Sant Jordi puguin rebre una rosa o un llibre de la parella. Oh, molt bé. Doncs, Núria, moltíssimes gràcies. Prendrem nota, que vagi bé i que tinguis un bon Sant Valentí i una bona setmana i tot això. Moltes gràcies. Jo ve a la classe d'Estep, ara. Què? Ve a la classe d'Estep. Ah, sí, sí, a la classe d'Estep. A veure si trobes algun Sant Valentí, també. Vinga. Que vagi bé. Bona tarda. Adéu, Núria. Gràcies. Adéu. Bé, acabem el programa. Com sempre, el bo i millor que ha sigut avui. Ho comentem amb la Cristina. Per tu, el millor de la penya del morro que ja acaba d'avui 13 de febrer del 2013. 13 del 2 del 13. Què és? Doncs que després de dues setmanes, més o menys, l'Àngel per fi ha tornat a l'estudi. Ah, mira, Àngel. Un mes. Et queixaràs, eh? Et queixaràs, aquí, el col·laborador. És el preferit de la Cristina, no? Sí. Guau, ha sonat molt natural. I el pitjor del programa d'avui que hagi vingut. Tota l'hora, no? No, continuo dient que les entrevistes són molt curtes. És veritat, és veritat. No fem el matí de Catalunya Ràdio, que estan 5 hores. Home, però es poden retallar altres coses, no? Com, per exemple, què vols retallar? La secció de Google. Tota la secció que és de Google i Android, jo ho tallaria. No, retallem allò que està per final, no? El bo i el millor, per exemple. Mira, si és per allargar una entrevista... Tu ho faries. Oh, que maca. Un aplaudiment per la Cristina. Sí, senyora. Bé, agraïm tota la gent que ha fet possible la Penya del Morro d'avui, la Carme Verdoi a l'Actualitat Sant Justenca, a més a més també el Pau Marcos i el Martí Ramírez de l'Espai de Carretera Reial parlant dels tuits de Sant Feliu i Esplugues o l'Aranja Sánchez i l'Anna Rovira parlant del que passa culturalment parlant a Barcelona. A la segona hora el conductor del TN Migdia, Carles Prats, que hem entrevistat i que podeu recuperar l'entrevista, si voleu, al podcast de la Penya del Morro a ràdio d'Esvern.com i també agrair la presença de l'Oriol Jiménez. Oriol, gràcies. Fins la setmana que ve. Fins la setmana que ve. Amb l'Àngel Corneco, que hem parlat de videojocs. La setmana que ve, Àngel? Ai. Què? No ho sé. I també amb la col·laboració més que especial de la Cristina Vargas. Cristina, gràcies. Fins la setmana vinent. Bona tarda. Fins demà a les 5, Cristina. Fins demà. Per cert, també agraïm la presència avui al xat de radiodesvern.com. El Sergi que ens diu gràcies. Ha estat molt bé el xat d'avui, molt de moviment. Sí, sobretot perquè només has parlat tu. Tornem demà a partir de les 5. Us ha parlat i acompanyat Jordi Domènech. Correixem ara amb les notícies de les 7 al Sant Lluís, edició vespre. Que vagi bé. Bona tarda. La Penya del Morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio Desveu. Ràdio Desveu. Ràdio Desveu. Ràdio Desveu. Me sobren paraules. Agulla, fil de cosi, tisores, estufa, me sobren paraules. Vermut, patates, olives, paraules molt curtes. Pi, paraules molt llarges, esternocles, mastoideu. Paraules molt fòcils, mama, paraules difícils. Obliquitat, i jo ja sé. Me falten paraules per explicar què significa per jo. Me falten paraules. Uau, uau, uau, uau, uau. Els diccionaris són plans de paraules gratis i certes. Paraules d'amor senzilles i tendres. Ella tenia dues llunes en totes set hares. Les obria i les tentava. I tenia les dues cantes. Bona tarda, són les