#22 - Primavera i astènia, Sant Just, Supertramp i Barça

Ràdio 8.1 Ràdio 8.1 Ràdio 8.1 Ràdio 8.1 Ràdio 8.1 La Pella del Morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio d'Esvern. Buenos días desde Barcelona. El sol brilla con fuerza. La gente cada vez con menos ropa y más colores se mira por la calle. La primavera ha llegado a la ciudad. De la fe y las flores azules. La primavera ha llegado a la ciudad y no sabes que bien que me sienta. Ara està posant la cançó i el cel comença ja en negri, eh? De la fe i les flores azules amb el tema La primavera, que si hi ha un dia que ha de sonar, aquest és avui. A veure què diu la lletra. La primavera ha llegat a la ciutat i no s'ha dit no. Doncs és primavera al Corte Inglés i a la Panya del Morro també i a tot el món, vaja, perquè avui hem entrat a aquesta nova estació de l'any. Avui el programa tenim moltes coses. D'entrada comentarem amb aquesta era primaveral i amb en pluja. En pluja perquè plourà i demà es esperen pluges a tot Catalunya de forma torrencial. No. Sí, sí, sí. Torrencial, potser tampoc, no? Jo crec que sí, 20-30 litres per metre. El Carles diu que, mira, et diu que prudència. Que prudència, bueno, això ho dic el personal, és una opinió. No està contrastat, ni jo soc el meteoròleg de Ràdio d'Esvern. Però demà plourà a casco porro. En fi, a més a més, també avui al programa comentarem les notícies de Sant Just amb la Carme. Carme, bona tarda, què tal? Bona tarda. Hola. Hola. Hola. Ens visitarà l'Anna Lías del Cas Font Santa, ja sabeu que és treballadora social d'allà. I què és allà? És el Centre de Prevenció de Drogues del Baix Llobregat. Però avui no parlarem de drogues, parlarem dels canvis d'estat d'humor que provoquen a vegades les estacions de l'any. Com que avui és primavera, no sé si us passa a vosaltres, però depèn si fa sol, si neve, si fa fred... No ho sentiu diferents? I també aprofitarem per parlar dels canvis hormonals de les persones en general. i de la menstruació, de les noies en particular, també. Home, és un tema interessant aquest, jo penso. Sí, sobretot pels nois, perquè així potser us entenem una mica més. A més, també avui al programa ens visitaran el Pau Marcos i el Martí Ramírez. Repassarem amb ells el mític grup històric Supertramp. Proposat per Carles Hernández. Tot s'ha de dir la setmana passada i ells han complert i avui ens parlaran d'aquest grup. A la segona hora la Lilian Rodas per parlar-nos de les notícies curioses. Connectarem amb el casal de joves de Sant Just perquè ens expliquin quins són els últims apunts d'actualitat en aquest equipament juvenil de Sant Just d'Esvern i acabarem, com no podia ser d'altra forma, els dimarts parlant d'esports. a la tertúlia esportiva de futbol amb el Pau Albornà, el Sergi Pont i el Rafa Canó. Això és La Penya del Morro, que us parla Jordi Domènec. Des d'ara fins les 7, bona tarda i benvinguts al programa. La Penya del Morro, un programa amb més morro que penya. O era més penya que morro? Ah, ah, qui los ha? Saludem també la gent que ens està mirant a través de la webcam de radiodesvern.com. Què tal? Bona tarda a tots. Comencem sense més dilatació amb les notícies de Sant Jus. Carme, t'ho diràs. Doncs comencem parlant d'economia i són aquests temes una mica, de vegades, feixucs, vull dir que sí, que concentrem-nos per entendre-ho. No, fem una cosa, posem una música així guai perquè si no la gent canviarà de canal i se n'anirà, o sigui que va, parlem com si fos guai l'economia, saps? És que hi ha coses que estan bé. Sí, molt, tota l'economia és superguai i superxulo i et motiven molt a la vida. Parlem d'economia a la penya del morró. Calma Verdoi, què ens portes d'economia avui? Doncs l'Ajuntament de Sant Just rebrà aquest mes 150.000 euros del govern central espanyol. És la meitat del que l'Estat deu al consistori després de fer la liquidació dels impostos de l'any 2010. El govern espanyol, de fet, ha de pagar als ajuntaments catalans, a tots, un total de 382 milions d'euros en aquest... d'aquest concepte. D'aquests diners, la meitat s'han de destinar a aixugar el deute amb els proveïdors dels ajuntaments. És una mesura inclosa en el reial decret aprovat a principis de mes pel govern espanyol per ajudar els consistoris a assenejar aquestes factures pendents. A l'abril, les corporacions municipals, els ajuntaments, per tant, hauran de pagar els proveïdors, i en el cas de Sant Just, però, el deute a aixugar és mínim. Doncs recordem... que hi ha aquest total, la liquidació final dels impostos i taxes recaptats per les administracions locals l'any 2010, ha donat com a resultat que el govern espanyol deu als consistoris catalans aquests 382 milions. Però, per exemple, en altres anys, en el cas de les liquidacions, les dues anteriors, que seria 2009 i 2008, havia estat negativa aquesta relació entre els impostos que s'havien de tornar per les corporacions locals. És a dir, que el conjunt de les administracions locals havien de pagar diners, a l'Estat. No és el cas del 2010 i per això, doncs, aquest mes l'Ajuntament de Sant Jusge rebarà aquests 150.000 euros del govern espanyol. Molt bé, Carme, molt ben explicat, molt ben entès tot i passem-me a un altre tema. Vinga, va, per on continuem? Doncs parlem ara de les beques de menjador. No sé si recordes que la setmana passada va sortir aquest tema, el periòdico va publicar... Fia't del que diu el periòdico, tu també. No, el Consell Comarcal ho va confirmar. Ah, ho va confirmar. Que les beques de menjador reduirien molt, en el cas del Baix Llobregat, tot això ve donat per les retallades que es van fer a principis de curs. La Generalitat va decidir que les beques menjador es reduirien de dies. I llavors, en el cas dels alumnes de primària... se'n van establir 177 i per secundària 106. Són aquests dies els que hi hauria les beques. Això va començar el 12 de setembre i aquesta reducció fa que a partir del 3 de maig els nens i nenes que s'acollien a aquestes beques per quedar-se a l'escola ja no les tinguin. Llavors, parlem de Sant Just i a Sant Just això afecta en total a 67 alumnes. Són 62 a primària i 5 a secundària. És una subvenció per beca i dia de 2 euros amb 60, I això, per tant, a Sant Just suposa una despesa de 5.642 euros pels 62 alumnes de primària, 273 més pels de secundària. En total, per tant, són uns 5.900 euros que la Generalitat no cobreix per aquests alumnes de Sant Just i que fins a finals de curs assumirà la Diputació de Barcelona. Quants números aquesta tarda m'estic marejant? Dona'm una vidramina. No, però aquesta ella és ràpida. No, però, hosti, podríem fer publicitat a la penya del morro, eh? Vaig a fer... No, no, vaig a fer un... Com es diu això? Una crida a empreses de Sant Just o del món, perquè aquest programa s'emès a tot arreu a través de radioesvern.com. Si voleu anunciar-vos a la penya del morro, parlem-ne. Podem fer una publicitat original i divertida, com per exemple si sou, no sé, una farmacèutica, com ara ens n'han parlat, no? Ah, i si aquestes notícies en donen mal de cap, tant de bo hagués anat a la farmàcia dels germans Rius al carrer Bonavista, saps? Per exemple, per agafar un codeferelgan o una codeïna o alguna cosa i està millor, saps? Una de gana. Sí que m'agraden, però em dóna mal de cap. No t'agraden, per tant. No, no, és que jo, quan tinc mal de cap, em sento realitzat i viu, no? Em sento molt viu. Eh, Carme... Poden no agradar-te, eh? Què? Avui poden no agradar-te. No, no, a mi les notícies de Sant Just sempre m'agraden. Sempre. No sentiràs de la meva boca dir que les notícies de Sant Just no m'agraden. Carme, amb quina fantàstica notícia que hem avui. Doncs avui estem realment una mica... No, no, les anteriors eren... La primera era positiva, perquè és economia, però és un deute que es liquida, i la segona, doncs, és un problema, però diguem que hi ha una solució. I la tercera és que s'ha suspès al Casal de Primavera de Sant Just per manca d'inscripcions. Al Casal de Primavera, on es feia? Es feia a l'Escola de Barcelona Municipal Marrex, per Setmana Santa, del 2 al 5 d'abril, és a dir, de dilluns a dijous, els dies que no són festius, però que els nens i nens tenen festa a l'escola... Fons municipals han explicat que les inscripcions no han arribat al mínim que requeria per poder-lo fer i per aquest motiu la Fundació Catalana de l'Esplai ha decidit anul·lar-lo. I era això, per nens i nenes de 3 a 10 anys, durant les vacances de Setmana Santa, es va enllargar també el termini d'inscripcions, però finalment no hi ha cultura de mandat. Clar, de fet, no és una novetat, tampoc. A Sant Just hi ha molts cursos on passa això. El casal de joves no és una excepció. I cada trimestre, quan s'obren els diferents cursos, jo crec que, si m'ho invento, si s'obren 7 o 8, 1 o 2 no poden arribar a fer-se mai... perquè no hi ha prou gent, no? Recordo, sense anar més lluny, un que m'havia de fer jo, que era per aprendre a fer ràdio. Jo crec que quan vam veure que el feia jo la gent va decidir apuntar-se. Estava molt bé. Sí, però estic tranquil perquè n'hi ha un altre que som dos futurs talleristes però que mai arribarem a ser-ho del casal de joves que un volia fer un taller de bloggers que està pitjor que jo. Mira, encara podem fer un de ràdio per a bloggers. No cal, no? No es van apuntar tan bo. Es va apuntar un blogger per dir, puc fer-ho per internet? No té sentit. En fi, aquestes són les notícies del dia d'avui a Sant Just. Estic cansat. Sí, és el canvi d'estació. No, sí, sí, no com és allò. Necessito una mica de relax. Tant de bo algú em fes un massatge. Prova ara els massatges rius-rius del carrer Badó. Al carrer Badó, massatges gratis. Si ho dius molt, la gent ens veurà que és veritat. No, és mentida. Són publicitats falses. Ho dic per veure, perquè veieu anunciants que teniu possibilitats. A la penya del morro ens en adaptem a tot. I a més, la publicitat la puc fer jo directament, també. Aquesta val més diners. Val més diners, per això mateix. 4 euros. Dos per mi i dos per la ràdio i un per tu. No surten els comptes, Carme. En fi, passem a saber què va passar a Sant Just, tal dia com avui, Fa un any. 20 d'abril. Ai, 20 de març. 20 d'abril del 2024. El que passa és que hem tirat enrere, hem vist fa un any i no hi havia cap notícia. Perquè vols fer la festa. Segurament. Hem tirat dos anys enrere i tampoc hi havia cap notícia. Perquè també era festa. Segurament. Hem tirat 3 anys enrere i hem pensat, ja que tirem tan enrere, per què no anem fins al final de tot? I anem a repassar què va passar el 20 de març, no del 2011, sinó del 2008. Per tant, quan tirem un any enrere, posem aquesta música, hem de posar una música molt més antiga encara, per parlar del 20 de març del 2008 a Sant Just d'Esvern. Ah, sí, està bé. Estem parlant del Paleolític Superior. Parlant del Paleolític Superior, Museu d'Història de Sant Just. Visita ara un museu amb tots els ossos de la comarca. És mentira, no n'hi ha cap. No ho dic perquè encara algú dirà, ai... No, no, no, no, no, no. Què passa? Aquesta música, vull dir. La vella Dorita, per parlar del 2008. Clar. Atenció, perquè el 20 de març d'aquella època, o sigui, els titulars eren més llargs que la pròpia notícia als informatius de Ràdio d'Esvern. Per exemple, una buitantena... Atenció, vaig llegir un titular, eh? No, no, no, perquè dius, què estàs fent? Una vuitantena d'entitats i més de 2.200 persones s'adereixen a la pàgina web collcerola.org. Per reclamar la protecció d'aquest parc de l'àrea metropolitana. Grups ecologistes, veïnals i excursionistes secunden la campanya que promou la plataforma cívica per la defensa de Collcerola. Això fa quatre anys a Sant Lluís d'Esverde, és el que es portava. Està bé. Sí. Per exemple, un altre, el Sant Justin Narcís Prat, catedràtic d'ecologia de la Universitat de Barcelona, com que era una mica així com primavera, tot era la natura, no? Jo ho veig. Diu que el trasbassament del segre, a través del túnel del cadí, és la pitjor opció per fer fronar saquera. Un titular molt adient... Hi havia saquera, en aquella època. Hi havia saquera i... I anem pel mateix camí. I anem molt pel mateix camí. No, és que estic fixant-me en les notícies de fa 4 anys que són curioses, eh? Per exemple, l'Agència Catalana de l'Aigua, això el 18 de març, és a dir, que tampoc no tan lluny de fa 4 anys, avaluava l'estat actual de la sequera. El sistema Ter, Llobregat, continuava en fase d'excepcionalitat de nivell 2, però l'ACA, ja sabeu què és... L'Agència Catalana de l'Aigua. Doncs això, afirma que l'esforç del govern i la ciutadania ha allunyat el perill per talls de l'aigua a les seves cases. Por si ACA, eh? Que diuen ells... Bueno, i coses així... Què t'ha sorprès? No. El tema ecològic. Sí, el tema... És que estàvem en Saquera fa 4 anys. Sí, sí, estàvem en Saquera, fixa't, eh. En canvi ara, bueno... Estem pel mateix camí. És un mar. Carme, moltes gràcies. Ja sabeu que podeu saber totes les notícies, ja sabeu que podeu saber totes les notícies de Ràdio d'Esvern a ràdio d'Esvern.com i a les 7 als Enjust Notícies, edició vespre. Edició, bona tarda. Bona tarda. Nosaltres fem una petita pausa amb publicitat de veritat ara i tornem d'aquí uns moments amb l'Anna Lies a la penya del marró. Saps on pots menjar uns bons calçots? On? Al restaurant El Niu, de Sant Just. Al Niu podràs degustar una bona calçotada al millor preu. Tenen menús diaris. A migdia els trobaràs per 12 i 16 euros amb beguda inclosa. I a la nit, per només 16 euros de dilluns a dijous. Gens malament. A més a més, tenen menús de cap de setmana per 20 euros i menús especials per grups, a banda dels diaris. I on dius que he d'anar per provar tot això? Al restaurant El Niu, al carrer Josep Anselm Clavé, 1 de Sant Just d'Esvern. Pots fer la teva reserva al telèfon 93473 4058. Aigües de Barcelona obre les portes del Museu Agbar de les Aigües coincidint amb el Dia Mundial de l'Aigua. Del 20 al 25 de març podràs visitar gratuïtament el Museu Agbar i el diumenge matinal de jocs l'aigua que mengem. Museu Agbar de les Aigües al centre de Cornellà a 5 minuts del metro Ferrocarrils i Trambaix. Més informació museudelesaigües.com Aigües de Barcelona, compromís amb les persones. Aigües de Barcelona, compromís amb les persones. Aigües de Barcelona, compromís amb les persones. Aigües de Barcelona, compromís amb les persones. Aigües de Barcelona, compromís amb les persones. Aigües de Barcelona, compromís amb les persones. La pella del morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio Desverd. Ho he fet tants cops malament. Ho he fet tants cops malament, ho he fet tants cops que al final no sé si faig mal. Però jo, jo ja m'hi estimo. I fer l'amor costa molt. I fer l'amor costa molt. Twist and shout, oh, twist and shout. Twist and shout, oh, twist and shout. La ratlla. Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Camí cap a dos quarts de sis de la tarda. Mireu, quan he començat el programa jo estava de bon humor perquè pensava, avui ha començat la primavera, estem contents, estem feliços, però, noi, noia, tu que ens escoltes, m'acabo de sabantar que està començant ja a ploure. i, no sé, m'ha entrat com un... No sé, tinc un canvi d'humor així com ràpid, no? I dic, home, ja que em trobo així, deixa'm parlar amb l'Anna Lies, que és treballadora social del Cas Font Santa i que ens visita cada setmana. Anna, bona tarda. Hola, bona tarda. Què tal? Com estem? Bé, entrem a la primavera, no? Sí, sí. El que passa és que estava comentant, no? Que, ostres, abans em sentia com amb bon humor i ara m'estic xof. És normal, això? Doctora, què em passa? Doctora, solta, no? Què em passa, què em passa? Bueno, suposo que això és l'efecte típic, no?, tant físic com psicològic de l'entrada de la primavera. Ah, vale, vale. Sempre diem, no?, que la primavera la sangra altera. És veritat? Sí, sí, sí. I per una banda pot ser bo, no?, perquè, bueno, estem com més, no?, més accelerats, molta gent està molt més de millor humor, no?, pel tema... que canvia el clima, que tenim més hores de llum, però per una altra banda, precisament aquests canvis de llum ens poden fer que també tinguem canvis en el nostre caràcter. Jo ho he notat, això, els últims dies, que la gent està com més espitosa, pot ser? Sí, sí, tal qual, però això és perquè... Amb el tema del canvi de temperatura i de la llum, el que fa és que s'agreguem més d'una sèrie de hormones, que és la serotonina i la melatonina, que regeixen el tema de la son, dels desitjos, del dècil sexual, tot això. I clar, fa que estem molt més alterats. Hi ha gent que no ho nota o potser... inclús ho pot notar de manera més positiva, hi ha gent que tot això sí que l'afecta. Per això el tema, per exemple, les persones que tendeixen a tenir depressió o que hi ha alguna patologia, ara en els canvis d'estació, això es nota molt tant a la tarda com a la primavera, doncs aquests canvis poden ser negatius i es pot notar més. Clar, i escolta, Anna, què podem fer per no destabilitzar-nos? Perquè a vegades hi ha gent que té les hormones fatal, eh? Fatal, no? No, i és una muntanya russa d'emocions, i dius, a veure què passa, com podem ajudar, perquè fins i tot ells també se senten, o elles se senten malament, no? Sí. A veure, per una part hem de distingir, no? Una cosa seria una depre, no?, d'aquestes primaverals, no?, i per una altra part està allò de l'astènia, suposo que sí que, no?, que et sona, no?, el tema de l'astènia... que potser és més, a part de lo psicològic, no?, de l'estat, de l'humor, això també és molt físic. Això que la gent ara està com més cansada, no?, uf, dic, tinc una mandra, no tinc ganes de fer res, em fa mal tot el cos, no?, això seria més l'estènia. I pensa que una de cada deu persones la patirem o la patiran, no?, I sobretot dones, eh? I què podem fer? Ah, dones, per què? Sí, la majoria dones. No ho sé, fixa, que no t'ho podria dir al 100% però suposo que també és molt pel tema hormonal. Clar, és veritat, és veritat. I som més, el tema d'això, som més sensibles. Ja. A la fi dels canvis i sí que... Sí, com ho podem fer? Com ho podem per entendre-us millor? Els homes, eh? Les dones amb aquests canvis i tot plegat així. A veure, sí que és veritat que les dones són més complicades que vosaltres. Oi que sí? No, no, no, Anna, comencem a entendre'ns. M'agrada les sospedits. Vale, vale, o sigui que vosaltres sou com més... que no vol dir que sigui pitjor, eh? Però tu com més senzill... Més simples, més simples, no? Jo no diria això, jo simples no ho dic, eh? Jo dic més senzill. Home, el contrari, perdona, el contrari de complicat és simple. És simple. És més fàcil, més senzill, no se li donen tantes voltes... Però queda millor que ho diguis tu, no? Que és home, no que jo. Sí, però a mi no em molesta ser simple. Fet-ho prefereixo, eh? Perquè us deveu... A vegades penso en les complicacions, no? Durem moltes voltes a les coses. Quin mareig, tu. No tothom, no tothom. Molta comunicació. Sempre diem, no? Molta comunicació. Tu què penses? Tu què sents? com ho veus, no?, plantejar-ho, ah, doncs mira, jo ho mero d'aquesta manera, ho sento d'aquesta manera, i així amb la comunicació podem arribar així a un estat mig i mig. És bon consell, sí, entre simplicitat, no?, i tanta complicació, sí. Jo crec que sí, que és una persona molt complicada, i l'altra ho veu d'una manera més simple, si ho fem en comú, segurament que farem un mig i mig, no?, i serà tot més fàcil. I el que deies de com en principi de l'abstenia i si és una depressió realment relacionada amb la primavera això no durarà molt seran uns dies i sobretot ho notarem això a partir del canvi d'horari més d'avui veritat màgica ha entrat la primavera jo crec que amb el tema del canvi d'horari ho notarem més el dissabte és canvi d'horari dissabte que en comptes de ser les dues seran les tres doncs el diumenge llavors com els nostres birrimos Aniràs una mica descontrolats. Dormirem una hora... Dormirem una hora menys. Perdona, Anna, dormirem les mateixes hores que dormim, que algú que dormi el que vulgui, el que passa és que quan ens llavem serà una hora menys de la que realment hauria de ser. Semblarà, no? Els primers dies anirem tots una mica descontrolats. Això el nostre cos ho patirà. Però més que res per el tema del sol i de la llum i tal. Però després, en principi, si una persona no té cap problema més, en principi això, en uns 10-15 dies hauria de marxar. I d'això se'n diu abstemia primaveral. Abstemia primaveral. I vull dir els símptomes per si algú diu... Doncs mira, potser sí que ho estic patint. A vegades pot donar una mica de febre. Dolors musculars, això en pla tripos, que estàs com molt cansat. Dolors de cap i de gola. Mal de panxa pot ser també o no? Doncs no, no és una de les coses més. Perquè ahir m'agafo una mica mal de panxa a la tarda i dic que no és això. Què va esbranar, què va esbranar? Sí, vaig menjar una bolleria industrial d'aquesta... Sí, no s'ha de menjar. Jo crec que va més per aquí, va més per aquí. I després molta rehabilitat física, inclús a nivell intel·lectual d'això, d'estar molt cansat, de manca de concentració... I un conjunt de tot això seria l'estènia. Però tu m'ho ha dit que això, en poc temps, no sé, 15 dies, més o menys, això s'ha de regular... Sí. Després, si veiem que això, doncs, que ens dura molt, no?, doncs anem al metge i fas la pregunta aquesta que m'has fet a mi, no? Clar. Què me passa? Sí, per tant, diguem que si aquests dies estem una mica més fluixos del que habitualment estem, la resta de l'any ho podem trobar fins a un punt normal. Ara, que la gent no s'arrepengi, eh? Compte. Clar, clar, si després veiem que això, doncs, es triga de marxar, no?, doncs, igual. doncs seria millor mirar-lo. Però que ho sapiguem. Que existeix l'Astènia, Astènia Primavera. L'altre dia em van dir una frase, vaig escoltar, una frase, vaig pensar, mira, està molt bé. Diu, hi ha molta gent que és feliç en la tristesa. O sigui que, saps, de tendència com melancòlica, per dir-ho d'alguna forma, no? D'així com, ai, no em sento bé, no sé què. I altre no. Sí, sí, hi ha altra gent que... Anava víctima com de màrtir, no? Bueno, potser sí. I l'altra frase és, hi ha gent que és feliç en l'optimisme, no? O sigui que les persones difereixen una mica en aquests dos tipus. La gent que és feliç amb l'ai, ai, ai, i la gent que és feliç amb l'ai, ai, ai. Una mica l'última. Bé, és igual. Sí, no, no van lloc. Sí, hem entès, hem entès. Sí, sí. Al final cadascú em sembla que... Gràcies. Sí. Al final cadascú ha de saber o ha de buscar on és més feliç. Si cadascú en un rol diferent és més feliç, doncs ja està. Sí, senyora. Què seria això? Busca la feliç de... on millor ens vinguin. Molt bé. Doncs Anna, no sé si vols afegir alguna cosa més, però vaja, em sembla que ha quedat clar si aquests canvis que patim d'humor en els propers dies són deguts a l'abstèmia primaveral. Tranquils, eh? Vull dir, tampoc no ens agobiem, però el tema aquest, si ens notem així, què hem de fer llavors, has dit? Riure. Ah, riure? Riure perquè provoca abdorfines i això ens anima i ens va molt bé. Sí, a veure, ens sembla que... Aquesta recepta és molt fàcil, eh? Sí, m'agrada molt, eh? Em riures més falsos que jo què sé, però bueno, aquí estan, eh? Vale, vale. Que em riures més falsos, eh? Fan ràbia només sentir-los. Una mica, una mica sí. Però vaja. En fi, doncs, Anna, moltes gràcies. Una setmana més. Que vagi bé. Ens veiem dimarts que ve. Vinga, ens veiem dimarts que ve. Bona tarda. Molt bé, adeu. Adéu. So I say goodbye Goodbye, goodbye, goodbye I know we both have gone a long time being denied Instead of being favored Goodbye, goodbye, goodbye, goodbye Please don't ever let me do you wrong And never do me wrong You know I'd like to dream In dreams and dreams We never say goodbye Goodbye, goodbye Goodbye, goodbye Once I saw you on some corner I tried to say hello, hello Hello, hello, hello, I know It's been an awful long time And now it shows How time has made us older Fins demà! Good-bye. I don't know you, but I want you all the more for that. Words fall through... Quina pau, no? Quina tranquil·litat, escoltant Glenn Hansen amb aquest tema Falling is Lonely. 5 i 37 de la tarda, continuem a la penya del marró. Yeah. Ara, home, ara una mica d'animació. En fi, d'aquí una estona repassarem amb el Pau Marcos, que ja el tenim al locutori Cutrol, de tot, sí, número 1 de la ràdio. Un grup de música que avui has tingut una petició, no, Pau? Avui he tingut una petició. Alguns dies hem fet el que han demanat els oients, però com últimament els oients no parlen, doncs l'altre dia, després de la secció... des d'aquí, des de la cúpula directiva de la ràdio d'Esvern, ens van dir, no, podríeu fer Supertramp, que és un grup així, a veure què us sembla, i hem dit, si els hi farem cas als oients, normalment, també li farem cas als jefes. A la cúpula directiva. No vull saber res d'això. No, perquè no vols, perquè ja saps que tens obert la cúpula directiva quan vulguis. En fi, això serà d'aquí uns moments. Tancó la porta. Sí, que se sent el despatx de la còpola directiva. Per cert, com us comentàvem, això ho farem d'aquí uns moments, però abans repassem els trending topics del dia d'avui. Bé, amb nosaltres ja fa una setmana que tenim el Juan. Juan, bona tarda. Hola, bona tarda. Què tal, Juan? Com estàs? Quins nervis! Sí, sí. Tranquil, no pateixis, perquè és de l'Institut de Sant Just i està aquí a la ràdio una mica com així, de becari, amb proves, auxiliar, digue-li com vulguis, per saber si a ell li agrada el tema de la ràdio i tot plaga i ens acompanyarà durant dos mesos. I avui ens portes els trending topics del dia, no, Juan? Sí, mira, un dels primers és una polla. Perdona? Sí, sí. No, no, no, no, no, no. O sigui, has dit això? Sí, aquí. Bé, quan comences bé? No, no, no, comences bé, quan? Sí, sí, eh? Sí, els hashtag de Twitter són cada vegada més fins. Ja, és veritat, sí, sí, sí. Però vaja, no cal que llegim cap tuit, però de què van aquests tuits una mica? Que són la gent que està farta de coses o què? Sí, més o menys, també expressen una mica d'indignitat. Indignitat, no? Indignitat, sí. Indigna sí que és. Sí, indigna ho és, bastant clar, però com que no ho controla ningú, el Twitter... En fi, algun altre hashtag així, trending topic, interessant avui, del que parla la gent al Twitter? Me caías bien hasta... Hasta qué? Hasta que tuvisteis Whatsapp y empezaste a darme la brasa. Ah. Un dels comentaris. És veritat, grup de Whatsapp, no? Sí, me caías bien hasta que te dejé mi bic azul y no me lo devolviste. Això és veritat, això fa molta ràbia. Bueno, això passa molt. Això passa molt, no? El Carles no para de passar, sempre està igual. Sí, és que aquí a Ràdio d'Esvern els bolis van molt buscats. Van molt buscats. Són les retallades dels taps dels bolis. Un altre hashtag són dos no discuten si una no menstrua. Dos no discuten. Una mica sexista, aquest, no? Sí, sí. Està bé, està bé. Està bé buscat, està bé buscat. El Twitter, esclar, es hi reparem, perquè allà tothom diu que li dóna gana i ja està. I quins més? Dos no discuten, perdona? Sí? Si se cae el del medio. Si se cae el del medio. Sí, els comentaris una mica... Sí, són xorres. Són una mica xorres, eh? Els hashtags d'avui, veig, no? Això va per dies. Ahir n'hi havia un molt bo de nombres d'actor porno que reies bastant. Ah, sí? No, me'n recordo dels noms. Veig que tot és com molt guarro al Twitter, no? Bueno, la gent va necessitada, potser. Per cert, Juan, Jaume Matas, avui també ha estat trending topic, no? M'has comentat a la xarxa. Sí, un dels temes més importants de hashtags. Bueno, està el Matas, que va ser condemnat a 6 anys, el primer judici del cas Palmarena, un cas de malversació, provocació, falsedat documental i fraud a l'administració. Tot, tot a cop. Tot a cop, eh? Sí, aquest tema ho té tot. I ara, ara, que algun dels que ho fan malament se vés a la presó. Sí, veus el que ho comentàvem abans? Tu creus que arribarà a entrar a la presó? No ho sabem. Esperem, esperem que s'hi passin uns dies. I alguns tuïts, el top tuït d'aquests temes, quins eren? Ja me matas i camps... Dos grandes ejemplos para todos los andaluces. Bueno, sí. No acabo d'entendre gaire perquè... No son andalusos, no, cap dels dos? Vaja, però... Sí. I l'altre és un comentari que ha fet Mariano Rajoy fa uns anys, no? Sí. Yo quiero para España un gobierno como el que preside Jaime Matas en Baleares. Això ho va dir... Ah, fantàstic. Mariano Rajoy fa uns anys. Molt bé, molt bé. Que bé, que bé. Bé, i ja per acabar, abans de passar ja a la secció de Supertramp, també hi ha un altre hashtag, aquest ja és més... m'agrada més a mi, eh? Sí, més tranquil·let. Sí. I es titula Bienvenida a Primavera. Està bé, eh? Sí. El fred, el vent i la neu donen la benvinguda a la primavera. Un total de 21 províncies espanyoles romandran avui una alerta per fred. Ben i neu, segons l'Agència Estatal de Metrologia. Déu-n'hi-do, eh? No està malament, eh? Jo he vingut en bici i he vingut pensant a la primavera. Que no marquis plovent, eh? Ja t'ho dic, cara. En fi, així, alguns comentaris sobre el tema? Sí. En una mujer caben muchas primaveras. O bienvenida a la primavera, si nota tu presencia, hay una gran calidad de cap. De capullos. De capullos, vale, sí. Fes un moment, perdó un detall, Juan, però és que el primer no l'he entès, eh? Diu, en una mujer... És un moment per la reflexió a la penya del morro amb aquest tuit. En una mujer caben moltes primaveres. Algú em pot explicar què coi vol dir això? Jo no, jo vinc a estar parlant de supertrap, eh? Vale, si hi ha algun oient, algun oient que ens pot donar un cop de mà, per favor, que ho faci al telèfon de la reflexió, que és el 93372-3661, 93372... 3, 6, 6, 1. Repeteixo. En una mujer caben muchas primaveras. Reflexioneu amb nosaltres a la penya del morro. We need you. Bé, i més comentaris i tuits sobre primavera? Bueno, no. Son tuiteros, le dan la bienvenida a la primavera. Bienvenida a primavera, bienvenido... Antihistamínicos. Antihistamínicos, eh? Molt bé, la gent també molt sana i molt saludable. En fi, bé, Juan, doncs moltes gràcies. Et convido que et quedes un altre amb nosaltres. Si vols anar comentant coses, Pau, no t'importa, no? No, a mi. Vull que m'han deixat sol. És veritat, no està el Martí avui? No, no. Què ha passat? Home, treballa el Martí, és un home de bé. Jo segueixo esperant que em pegueu aquí a la ràdio i ell s'ha buscat una altra feina. És una altra feina, no? Bueno, però tu continua esperant, eh? Jo segueixo allò, eh? Sí. En fi, Pau, avui el grup de la setmana és Super, Super, Super Trump, no? Doncs sí, Super Trump, que és un grup britànic nascut a finals de la dècada del 60, concretament del 69, o sigui, molt als finals. Sí. I és... Normalment els grups que parlem, si recordem, sempre sorgeixen uns quants amics que s'ajunten en un garatge d'un d'ells allà a Califòrnia i entre les onades o coses així. Doncs no, aquest va sorgir d'una altra manera i és que el líder fundador, per dir-ho d'alguna manera... que era, és, el vocalista i pianista Rick Davis va ficar un anunci al diari i va dir que la gent que estigués interessada en formar part d'un grup de música, una cosa real, que el truqués i parlem-ne. Curiós, no? Perquè normalment els grups de música, o vaja, els projectes que s'inicien i tot plegat, I a més així, quan són dos o tres només, doncs ho fas amb els amics o amb gent a fi... En canvi, va posar un anunci i va triomfar, no? Sí, després pensarem a veure si això de l'anunci va afectar la trajectòria de Supertramp, però al principi sí que va triomfar, perquè l'agost del 69 l'anunci va tenir respostes i va agafar, suposem que en va tenir més, no només els tres que va agafar, que va ser el vocalista, pianista, guitarra Roger Hudson, que és el que estarà més anys, i després Richard Palmer i Robert Miller. I aquests quatre membres van formar la primera agrupació, que al principi es deia Daddy, no de Daddy Yankee, sinó una altra cosa, i que al final van canviar el nom a Supertramp, perquè hi havia un llibre que es deia Supertramp, i van dir, mira, ens agrada, agafarem aquest nom. Doncs avui parlem de Supertramp, vinga. All right. Here we go again. Quan van començar amb el món de la música, el seu primer àlbum, els inicis, tot plegat, què han de ser? Home, doncs el 1970 van treure el seu primer àlbum amb la firma A&M Records. Ja. Perquè, clar, era britànic i s'ha de dir així. Oh, ja. Exactament. I el disc van ser molt originals i li van posar Supertramp, també. Sí. Van dir, calla, anem a avançar. Va sortir exclusivament al Regne Unit i va ser un fracàs de vendes. Vaja, començant bé, no? No van vendre... Suposem que en van vendre uns quants, però no van vendre el que esperàvem per un grup que recordem encara el que dèiem, jo què sé, 10.000 còpies, no. Sí, sí. Uns quants. Va comprar sa mare i les tietes. Bé, això va provocar que al grup hi hagués una crisi important, no? Doncs sí, amb només un disc i amb només un any de vida, Palmer i Miller van deixar el grup per causes diferents. Un volia seguir estudiant, l'altre va tenir una crisi nerviosa, i això va comportar que arribessin Frank Farrell, Kevin Currie i David Wittrop per la gravació del segon disc, que va ser el 1971, i titulat In Devil's Thumpet. En aquest segon disc van innovar el seu estil, van canviar una mica, van agafar una mica d'aire beatelesc dels Beatles, que ja ho estaven petant a tot arreu, i intenten seguir la moda, a veure si triomfaven, van publicar Regne Unit i Estats Units, però va tornar a fracassar bastant aquest disc, tampoc van vendre el que esperaven. Bueno, hem de dir que Supertramp va triomfar a partir de mitjans dels 70. Ah, va, va, esperem. No és que hagi portat un grup que no coneix ningú. No, no, no. No, només la Carles. La direcció de la penjana del morro encara té criteri. Sí, molt. Bueno. Tot aquest nou fracàs, el grup es va descomposar, només van quedar dos dels membres originals. Clar, és que també si busques la gent per anuncis en internet, en aquest moment partidaris, també què vols. Home, és normal, suposo que si no són amics de sempre, deixin ràpid, se baixen de la nave. Sí, que hi hagi allò una mica d'arrota i tal, i discussions, però en fi. Exacte, doncs només van quedar Davies i Hodgson. Sí, sí. I, però tot i això, tot i no triomfar, ells mateixos es van imposar l'etiqueta de grup de culte, eh? Ah, sí? Sí, sí, van dir nosaltres aquí, sí, no venem una merda, però som grup de culte. És com si nosaltres diguéssim, bueno, encara que no ens escolti ningú, som un programa de culte, la Pallà del Morro, que us apagueu. Influent a la societat i tot això, eh? Molt, molt, molt influent, molt, molt, molt. Doncs bé, amb aquesta etiqueta de grup de culte i sense més que dos membres van haver de tornar a recomposar el grup a partir de 1972... Tot i que aquests primers treballs van deixar alguna cançó bona i que encara recorda. I hem de dir que el primer treball es va tornar a editar el 1977, quan ja el grup ocupatava més. Llavors hi ha cançons que, no sé si vam escoltar, la Give a Little Beat, no sé si era aquesta. És aquesta. És mítica, eh? Exactament. Sobretot aquesta del primer disc o altres cançons com Your Pop a Don't Mine van triomfar més endavant i va ser més que res a partir del 1972 que amb membres nous van començar a destacar de veritat ja en el panorama musical, sobretot als Estats Units, perquè el Regne Unit mai... Però ells són de llans, eh? Sí, sí, però mai han calat molt. Allò diuen això, no? No ho sé, es veu que els yanquis els prefèixen. L'any 1974 van llançar el seu tercer disc, Crime of the Century. Doncs sí, amb els nous membres Dougie Thompson, Bob Seinberg i Johnny Weirwell. Més o menys, es diuen així? Segur. Sí. És que si el Martí no està, ell ha anat a Nova York tantes vegades... La pot anglesa de la taula. Doncs aquest tercer disc, Crime of the Century, que sí que va ser un èxit comercial, ja d'una vegada els hi tocava, i un èxit entre la crítica. El single del disc, Dreamer, es va situar quart en les llistes d'èxits angleses, i Bloody Well Ride va aconseguir també una posició destacada a la llista de Billboard, va entrar entre les 40 millors, recordem que Billboard és una llista molt llarga. Dreamer, you know you are a dreamer, can you put your hands in your head, oh no, I said, dreamer, Bé, doncs aquest era el single Dreamer, eh?, que es va situar, com deies, al quart de les llistes angleses i Bloody Well Ride, però va triomfar una mica més, no?, d'aquests moments l'escoltarem. I l'any 1975, bueno, el 77 també van començar a evidenciar un canvi d'estil des del rock progressiu dels inicis cap al pop, eh?, ja també s'havien adequat una mica a la música, no?, d'aquell moment. Sí, el temps, ells creien que en aquest tercer disc, Crime of the Century, havien tocat sostre, Però, com deies, el 75 van publicar Crisis What Crisis, amb interrogants, que aquest podrien recuperar-lo ara, seria perfecte. Sí, senyor. I even in the quietest moments, sempre els moments tranquils, el 77, i aquí van fer aquest canvi d'estil i van seguir triomfant, van seguir el seu ascens. Bloody well right... Encara bé. El problema de música... Hauria d'arrencar una mica. Música per escoltar, intros llargues i tot plegat. Però vaja, podem anar repassant que el 1979, amb la publicació de Breakfast in America, el grup va arribar a posicions destacades de les llistes d'èxits amb una tercera posició a Anglaterra i el número 1 als Estats Units. Poca broma. Doncs sí, sí, aquest disc ja va ser l'apoteosis final, a finals dels 70, a punt d'entrar ja a la dècada dels 80. Aquest va ser pràcticament el seu àlbum més destacat. I és que va ser on vam publicar quatre dels temes més històrics de la banda. Quins són? The Logical Song. A veure. Què passa? Que està plovent. No, no. Ah, val, val. Si plou, aviseu-me, eh? Perquè tu també has vingut amb bici. Posem el Sant Just Cat. I no un Sant Just Cat. I no un Sant Just. I no un Sant Just. Aquest és The Logical Song, eh? Sí, i les altres cançons mítiques d'aquest Breakfast in America és la cançó que dóna títol al disc, Breakfast in America, a més de Take the Long Way Home i Goodbye Stranger. Aquest tema és Take the Long Way Home. Sí, trobo clar, és que els temes, mira... Canvien molt, eh? Sí, no, i a part aquest dura 5 minuts, el que hem escoltat abans em sembla que durava 6... Treballats. Sí, són llargs, són llargs, per això el començament costa entrar. I a poc a poc ja, al menut 3, ja arribarem amb el ritme. Al menut 3 ja igual canten alguna cosa i s'animen. Això és història de la música viva. Sí, sí, no, això... Estan vius, no? Sí, no tots, però... No tots. Bueno, història de la música. Història de la música. Doncs aquesta va ser, amb aquest disc, va ser l'època daurada de la banda, que es va tancar amb un disc recopilatori titulat Paris, o Paris. Paris. No sabem com s'ha de pronunciar. Sí, Paris, Paris. Paris Hilton. Paris Hilton, exactament. Paris Hilton. Com el del cor de ciutat, el Paris. Paris, sí. També. Home, superen amb calma amb les cançons, eh? Sí, sí, amb calma. Home, que portem un minutet i canta. Sí, un minut i deu segons. Molt bé. Era un altre estil. Va, va. Doncs això. Seguim. Tu això ho és molt antic, no, Pau? No, molt antic, no. Està bé. Està bé, està bé. Diferent, és diferent. I Breakfast in America, com sonava? Que també estava entre els temes més importants de la banda. Ah, no ho sé. És aquest. Diguem-ho tu. A veure... Una mica Hotel Califòrnia, no sembla això? Sí, tenen un estil bastant similar a totes les cançons, una mica igual. Hotel Califòrnia... Bé, ho enxufes aquí, serveix, eh? Sí, igual, igual, igual. Bueno, acabem la década dels 80 amb aquest Paris, que era un recopilatori sobretot de Crime of the Century, que va ser el disc que els va suposar el llançament internacional, i un cop començats els 80 van començar els problemes a la banda, que ja era estrany que no n'hi haguessin durant tants anys, sobretot a causa de les diferències d'estils entre els dos líders i membres més antics, que eren Davis i Hudson. Les portaven bé. No, era més que res l'estil de les cançons, perquè Davis feia cançons sobre relacions trencades, com per exemple Another Man's Woman o Goodbye, ja el títol ho diu tot, i Hudson preferia temes més introspectius com Dreamer o School, coses més personals. Però tot i aquestes diferències, Hudson va seguir en el grup al llarg de la gravació del següent disc, Famous Las Wars, el publicat el 82... i contenia temes destacats com It's Raining Again o My Cane of Lady, que si volem escoltar o si no. Mentrestant anem dient que aquest va ser l'últim treball on Hudson va participar, perquè va abandonar finalment Supertrama el 83, suposadament per causes familiars, però va seguir la seva carrera en solitari, o sigui que en principi va ser per programes analges. en el corazón de la banda, del senyor que es diu. Escolta, i tot això, clar, era l'any 1985 i es va publicar un nou disc sense, com noia de Hudson, Brother, Where You Bound. Doncs sí, l'àlbum incluïa Cannonball, on es criticava la Guerra Freda, que ja estava arribant als seus finals, però es feia amb un esperit crític i després va comptar també amb la col·laboració de David Gilmour, Killmour, de Pink Floyd, que després els va demanar que ell havia col·laborat, que els ajudessin també amb ells en una cançó. O sigui, Supertrump també va col·laborar en un dels treballs de Pink Floyd. You're telling lies So don't you criticize Yeah, I got used Bé, un minut i mig per acabar. Pau, com va acabar la vida de Supertramp? Doncs van seguir traient alguns discos, com Fries Abert el 87, amb un somer rock. A la dècada dels 90 van intentar tornar a ajuntar els membres originals, però van haver problemes amb Hodgson, que en principi no volia seguir, volia seguir la seva carrera en solitari. Van publicar algun treball nou, sobretot recopilatoris, com és el cas d'Aigües The Best of Times o Open The Door. També un treball... S'havia de dir perquè era un xiste fàcil. Amb aquest nivell, també algun treball amb cançons noves, Somethings Never Changed, més recopilatoris, més discos, però finalment a la dècada dels 2000 ja es van separar tots, en van anar cadascú per la seva banda i van deixar el món de la música, encara que Hudson va intentar reunir-los el 2000 i aquest cop va ser Davis qui no va voler. I últimament se'n sap alguna cosa? Últimament no en sabem res, però el Carles jo crec que està esperant a veure si tornen ja als escenaris. És veritat, és veritat, estarà content. En fi, Pau, moltíssimes gràcies. Una setmana més per haver-nos acusat a un grup musical. Hi ha alguna petició per la setmana que ve o no? De moment no. No, de moment no. Sí, bueno, ja, si t'arriba alguna cosa, si no, no et preocupis, perquè ja et direm què pots fer. Molt bé. Podem fer Rafael Acarrà. Per què no fas Rafael Acarrà? Hosti, Rafael Acarrà. És la petició meva. Cada setmana pugem al nivell, eh? Sí, vinga, va. Gràcies. Fins la setmana que ve. Juan, merci. Fins ara, adeu. Com Ràdio. Notícies. Bona tarda, són les 6, us parlem al Versàs i Marta Patricio. En aquests moments hi ha problemes de trànsit a la B23, a Molins de Rei, al Baix Llobregat, després d'un accident múltiple. Sapiguem-ne els detalls. Servei Català del Trànsit, Sílvia Delamo, bona tarda. Bona tarda des del Servei Català de Trànsit. Molts problemes a l'hora d'ara. Molins de Rei, a la B23, a Sant Martorell, la sortida. On sembla, i veiem per càmeres, una topada múltiple entre mínim 3 o 4 vehicles, i on la situació viària és molt complexa, ja que dels quatre carrils n'hi ha tres detallats. I, per tant, a hores de venda ja hem de dir que hi ha tres quilòmetres de circulació en congestió i la situació, fins que no es facin els vehicles, es pot veure complicada al llarg de la tarda. A banda d'aquest problema viari, també la V23 presenta problema de dos quilòmetres d'entrada cap a la Diagonal, a la resta de vies de circulació com una bona tarda. L'Associació Catalana d'Agències de Viatges ha demanat al Ministeri de Foment i també a ENA amb l'objectiu de cobrar una indemnització pels danys i perjudicis causats serrant de la vaga dels controladors aèris de fa més d'un any. Ho ha explicat a Comràdio Catiana Tur, gerent de la CAP. Aquí hi ha tot unes despeses d'anul·lació que les agències de viatges van afrontar, entre altres gastos i altres danys que els van produir. Però això és molt important. I a més, l'actants d'un pont no n'hi havia multitud de viatges que es van decapçalar. Les 17 agències de viatges denunciant reclamen 1.200.000 euros d'indemnització per la via judicial després que Foment i Aena la rebutgessin per la via administrativa. L'expresident del govern balear, el popular Jaume Matas, ha estat condemnat a 6 anys de presó per corrupció. L'Audiència de Palma... l'ha trobat culpable dels delictes de frau, falsedat documental, prevaricació i també tràfic d'influències. L'advocat de Mates ja ha avançat a Com Ràdio, que recurreran la sentència. Segons un estudi de la Fundació Mafre, un 35% dels escolars catalans d'entre 8 i 12 anys han sentit por de ser atropellats quan anaven a l'escola, sobretot per l'accés de velocitat. Aquesta percepció la confirmaven el Víctor i el Carlos, alumnes de l'escola Patufet Sant Jordi, que es queixaven que tot sovint els cotxes van massa ràpid i que aparquen en llocs indeguts i dificulten el pas dels vianants. També jo crec que de vegades a Hospitalet van ràpid, bastant ràpid. Bé, a vegades, per exemple, a la meva casa moltes vegades sí que en cotxes... No hi ha aparcats. La Fundació Màfere també crida l'atenció sobre dades preocupants, com ara que un 5% dels infants que viatja en cotxe mai no escorda el cinturó de seguretat i que un 10% creu el carrer amb el ninot del semàfor en vermell. Ràdio l'Hospitalet per a Com Ràdio. L'Ajuntament de Tarragona salva a mitges el concurs internacional de focs artificials de la ciutat. Després d'anunciar fa unes setmanes que no se celebraria per manca de pressupost, finalment enguany el concurs es convertirà... en una exhibició. Tarragona Marrovira, bona tarda. Bona tarda. El consistori tarragoní ha aconseguit trobar dos patrocinadors que finançaran la contractació de tres pirotècniques. Ara bé, aquestes no competiran entre elles i només es programaran la meitat de dies, és a dir, es celebraran tres exhibicions. Per l'alcalde de la ciutat, Josep Fèlix Ballesteros, aquesta és una situació transitòria. L'any vinent tindrem els focs en concurs internacional, ja ho vam dir, i aquest és un pedaç, però és un pedaç fet a partir de la possibilitat de fer-ho econòmicament i a partir de la decisió de diferents sectors de la ciutat d'implicar-se en la resolució. Des de l'Ajuntament descarten convertir el concurs de focs artificials en un certamen bianual. L'alcalde ha assegurat que el concurs es recuperarà l'any vinent, quan no hi haurà el concurs casteller, ja que el consistori podrà destinar aquesta partida al concurs de focs. Com Ràdio Tarragona. Com Ràdio Esports. Bona tarda, us parla David Amador. S'ha disputat la segona etapa de la volta ciclista a Catalunya de 161 quilòmetres amb sortida i arribada a Girona. Nova victòria avui a l'esprint del suís Miquel Albacini, que manté el liderat de la prova. Albacini, en declaracions a TV3, ha mostrat la seva satisfacció per la victòria. E' una cosa incredibile, ho sofferto tanto in salita, era più dura que pensavo, sentava molto forte, ho preso la ruota giusta e alla fine la volata era abbastanza chiaro e sono contentissimo di finire il grande lavoro di mia squadra di tutto il giorno. El murcià Alejandro Valverde ha caigut i ha perdut dos minuts i deu segons respecte dels favorits de la seva banda luxemburguès Andy Schleck. També ha perdut més de dos minuts enfront al grup principal. Tan Valverde com Schleck es queden ara amb poques opcions de cara al triomfinal. Demà, tercera etapa, l'etapa reina de gairebé 211 quilòmetres entre la Vall d'en Bas i l'estació d'esquí de Portainer. I en futbol recordem el Barça rep el Granada al Camp Nou a les 9 de la nit en la jornada 29 de Lliga a Primera. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bona tarda, són les 6 i 5. L'Ajuntament de Sant Jus rebrà aquest mes 150.000 euros del govern espanyol. És la meitat del que l'Estat deu al consistori després de fer la liquidació dels impostos de l'any 2010. De fet, el govern espanyol ha de pagar als ajuntaments catalans 382 milions d'euros en aquest concepte. D'aquests diners, la meitat s'ha de destinar a aixugar el deute amb els proveïdors dels ajuntaments, una mesura inclosa en el Reial Decret aprovat a principis de mes pel govern espanyol per ajudar els consistoris a sanejar aquestes factures pendents. En marxa, el tercer concurs internacional de fotografia de Sant Just d'Esverna. El tema d'aquest any són les botigues i els mercats del món. Una de les novetats del certamen d'enguany és que els participants han de pagar 8 euros per presentar les imatges, 3 com a màxim. Paral·lelament es convocarà el tercer concurs popular. En aquesta edició, igual que l'anterior, les fotos s'han de presentar a través d'internet fins al 20 de maig. Després, un jurat triaran una cinquantena de fotos d'entre totes les que es presentin, i s'exposaran a les balconades del carrer Bonavista entre el 16 de juny i el 16 de juliol. Un jurat triarà les tres millors fotos. A banda del concurs, també es convoca, com dèiem, el concurs popular de fotografia. Durant l'exposició al carrer de la cinquantena de fotos, les persones que vulguin podran votar per una de les imatges que creuen que s'emportarà el primer premi del jurat al concurs internacional entre tots els oncertans. Un premi d'un cap de setmana a un perdó nacional. Les condicions dels concursos les trobareu al web de la Grupació Fotogràfica Sant Just, www.santjust.org barra AF Sant Just. I acabem aquest butllet explicant-vos que s'ha suspès el casal de primavera de Sant Just per manca d'inscripcions. Fons municipals han explicat que les inscripcions no han arribat al mínim que requeria per poder-lo fer, i per això la Fundació Catalana de l'Esplai ha decidit anul·lar-lo. Recordem que el casal s'havia de fer del 2 al 5 d'abril a l'Escola del Sol Municipal Marrex per acollir els nens i nenes de 3 a 10 anys durant les vacances de Setmana Santa. I això és tot de moment. Més informació a partir de les 7 als Sánchez Notícies, edició vespre. Veig el mar, sento els estels, hi ha un arbre riu. Mentre mou les arrels ja s'ha amagat el sol. La lluna està creixent, sento el cant d'un mussol. o potser és l'oreig del vent, però jo vull córrer amunt, ja vull anar amb el vent, vull conèixer altres terres, vull conèixer gent, gent com tu i com jo, gent sense... Si estàs amb mi i vols venir, anem. Hi ha gent que mira el sol i aquí es mira el malic. Hi ha gent que no en té prou, gent que veia el seu esprit, però jo vull córrer amunt, jo vull anar amb el vent, vull conèixer altres terres, vull conèixer gent. Què tal? Bona tarda. Gràcies. Benvingut a la segona hora de la penya del morro. Des d'ara i fins les 7, tartulla esportiva, d'aquí una estona amb el Pau Albornà, Sergi Pont, Rafa Cano. Connectarem amb el casal de joves, però abans de tot això, 10 consells per perdre pes sense fer dieta. La penya del morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio d'Esvern. Lilian Rodas, bona tarda. Què tal? Com estàs? Mira, cansada. Cansada, no? És l'abstemia primaveral. Ja n'hem parlat a la primera hora amb l'Annelies i ens ha dit que si aquests dies estem una mica raros és normal. Ara, si el juny continuem així, fem-nos-ho mirar. Tampoc no cal que ens arrepengem. No, és que l'estemia primaveral. Estem a 4 d'agost, saps? Potser volies buscar-te una altra excusa. Va, go! En fi, avui parlem de 10 consells per perdre pes sense fer dieta. Que com ho fa això? Que se pierda pes o pregunte-me com o com va? No ho sé, això ho he trobat per internet. On ho trobes tu? 10 consells per 10 punts per internet ho trobes? Sí, vaig buscant i el que m'agrada el vaig agafant. I el que t'agrada i el que no. En fi... Bé, doncs ara que se suposa que s'acosta el bon temps... Sí, és que anem a dir, mirem per la finestra de la ràdio i veiem, home, sí, la Valvidrera, no Valvidrera, no, Collserola, volia dir... Bé, la Valvidrera, si la gent molt alta ho veu, no? Però, vaja, clar, està a punt de ploure i tot, està fatal. Sí, fa vent, fa fred. Bé, no. Bé, doncs la majoria de les dones comencen a fer la famosa operació biquini per a l'estiu. Molt bé. Però la veritat és que... I homes també, eh? Homes també, Lilian. Bueno, homes també. No t'oblidis, no t'oblidis. Sobretot les dones, però homes també. Homes també, eh? Però la veritat és que les dietes semblen ser pesades i que requereixen molt d'esforç. Sí, sí, la veritat és que sí. Per tant, tu deu consells per perdre pes sense fer dieta? Sí, sí. Doncs vinga, vamos allá. Consell número 1. Afegeix al teu sopar dos vegetals o verdures que més t'agradin, com espinacs, carbassons, pastanagues, coliflor, el que vulguis. Ai, sí, molt bé, allà fent l'amanida, molt bé. I això, com que els vegetals contenen fibra, doncs et sentiràs més satisfet o satisfeta i amb menys calories. Consell número 2 per perdre pes sense fer dieta. No et privis dels aliments que t'agraden, però amb moderació. Serveix-te una porció i no repeteixis. Ah, és veritat. Consell número 3. Substitueix els ingredients de coses que t'agradin per alguna cosa més lleugera. Per exemple, acompanya la hamburguesa amb rodes de tomàquet i fulles d'encià en lloc de formatge fort. Ai, Lilian, ai, no sé si podré fer-ho jo això. Consell número 4. No saltis menjars, perquè això que es diu pica entre hores fa que el metabolismo s'acceleri i es cremi moltes més calories que si passessin hores i hores sense ingerir aliments. Vale. No, no, no, està bé. Consell número 5. Com més temps romenguis a la taula, més tendència tindràs a seguir menjant, encara que no tinguis gana. O sigui que hem de menjar fora de la taula? No. S'ha de dedicar a cada àpat una mitja horeta, només. Mitja hora a l'àpat? Sí. Jo, me'n sobren 29 minuts, eh? Joder. Sí, sí, jo... Anem fatal malmenjats, maldormits i mal... A veure, consell número 7... 6. 6, perdó. Número 6... Redueix el sucre. Prova d'eliminar les begudes ensucrades com els sucs de fruita. Ah, també? Sense sucs de fruita? Bueno, el suc de taronja sí, però... El suc de taronja sí, eh? El suc de plàtan no, perquè no existeix gaire, però vaja. Va, consell número 7 per perdre pes sense fer dieta. Limitar el consum d'alcohol. Perquè l'alcohol... Perquè no passa, eh? Com té més calories que els carbohidrats i les proteïnes, així que no és recomanable. I consell número 8. Utilitzar plats o gots més petits per servir-te el menjar. Utilitzar plats o gots més petits per servir-te el menjar. Com si fos un hòbit o torrebrou, no? Perquè el plat o el got es veuran plens amb menys quantitat d'aliments i així consumeixes menys calories i visualment no notaràs la diferència. Enganyes el teu cervell, no? Però a mi no m'enganyes. Sé que hi ha menys menjar del que em toca. En fi, consell número 9. Doncs evitar comprar galetes i pastes variades per no caure en la temptació de menjar-te-les. Evitar comprar galetes, clar, és que si no compres ja no te les menjas pes a casa, no? Exacte. I Nutella, i etcètera, etcètera. En fi, i l'últim consell per perdre pes sense fer dieta, consell número 10. Doncs encara que no vagis al gimnàs, realitzar algun tipus d'exercici, com caminar, nedar, anar amb bicicleta, perquè hi ha moltes activitats divertides i que ajuden a fer exercici. Molt bé, molt bé, molt bé, Lilian, molt bé. Sí, senyora. Lilian, moltes gràcies, una setmana més. Avui amb aquesta llista dels 10 consells per perdre pes sense fer dieta. Tu segueixes? No, jo mai he fet dieta. Ja, vale. Això és com allò, no? La revista de Superpop. Haz no sé què. Recuerda, saps? Tu tens la revista de Superpop? La compraves quan eres petita. La compraves quan eres petita, no? Ara ja ets gran i ja no la compres. Però a la revista aquesta de Superpop, els teus que feien al final, o no sé, al mig de... Diu, 10 consejos també feien el mateix, eh? Para ser una superguay de la muerte, per exemple. El típic de superpop. I l'últim era... Ah, i la regla número 10. No hagas caso de las nueve anteriores. Ja és que ho sé perquè sempre me la comprava. Lilian, bona tarda. Fins la setmana que ve. Adéu. Ràdio Despert 98.1 Ràdio Despert Tot seguit, truquem al casal de joves de Sant Just. Saps on pots menjar uns bons calçots? On? Al restaurant El Niu de Sant Just. Al Niu podràs degustar una bona calçotada al millor preu. Tenen menús diaris. A migdia els trobaràs per 12 i 16 euros amb beguda inclosa. I a la nit per només 16 euros de dilluns a dijous. Gens malament. A més a més, tenen menús de cap de setmana per 20 euros i menús especials per grups, a banda dels diaris. I on dius que he d'anar per provar tot això? Al restaurant El Niu, al carrer Josep Ensalm Clavé, 1 de Sant Just d'Esvern. Pots fer la teva reserva al telèfon 93473 4058. Aigües de Barcelona obre les portes del Museu Agbar de les Aigües coincidint amb el Dia Mundial de l'Aigua. Del 20 al 25 de març podràs visitar gratuïtament el Museu Agbar i el diumenge matinal de jocs l'aigua que mengem. Museu Agbar de les Aigües al centre de Cornellà a 5 minuts del metro Ferrocarrils i Trambaix. Més informació museudelesaigües.com Aigües de Barcelona. Compromís amb les persones. La Penya del Morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio Desverd. Canalla, diuen que els justos van al cel i també segueixen la penya del morro de Sant Just d'Esvern. Vine, vine. Ai, por fa lloy que se m'ha fet la cursa a les mitges. Amics, amigues, espero i o desillo que la penya de les galtes, no del morro, ai, perdó, del morro, tingueu la vida més plena que la casa de l'Ostientum d'Almatas. Ho juro pel Jerónimo Stilton. Soc l'Àngel Llàcer i a la penya del morro... Mira, mola, què vols que et digui? I us envio una salutació a tots a la ràdio d'Esbem i a aquesta penya del morro, que teniu un morro, si vosaltres pitxeu. La penya del morro, un programa amb més morro que penya. O era més penya que morro. 6 i 18 de la tarda continuem en directe a la penya del morro. Tot seguit connectem amb el casal de joves de Sant Just. Unes idees. Un color, el blau. Unes clapes a la barba. Un exfamos. Un follower de Jaume Figueroa. Sergi Arrada Ruiz. Hola, molt bona tarda. Bona tarda, Sergi. Què tal, com estàs? Sí, una mica més gran. Ja l'any passat, l'any passat. El diumenge va ser el teu aniversari, no? Sí. Home, doncs què, li dediquem un happy barri tu i tu o què? De la Carmen de Mairena? Va, dediquem-li un happy barri al... Com deies tu? Com deies tu? El Sergi Arrada. Això és la Marilyn. Jo em pensava sortir la Carmen de Mairena. Quina classe. Clar, com que li arda el cinema. Sergi Arrada. Oh, nenes. La Marilyn Monroe, que et felicita, la penya del morro, Sergi. Sí, sí, i una pregunta, jo me'n faig. Per què quan dius un home se senten unes rialles per allà? Sí, bueno, perquè la gent no riu del que dic, riu de la presentació aquesta, que és una mica fliquí, per presentar-te, però no d'un home, eh? Cuida-ho. Ah. Sí, sí, sí, sí. Escolta, t'ha agradat la Marilyn o tu ets més de Carmen de Mairena? Capiborri, bordí, capiborri... No sé què... Capiborri! No sóc llenada, coño. No sóc llenada, eh? Capiborri! Què t'agrada més, Sergi? Jo sóc més de Carmen de Noiret. Tinc una amiga que està vivint a la Xina i dona classes de castellà. I la setmana passada li va demanar una redacció lliure. Sí, redacció libre. A los chinos del Pekín. Redacció libre para mañana. Para mañana. Sí. Y un chinés li va a fer una redacció sobre Carmen de Mairena. Carmen de Mairena, muy buena mujer, ¿no? Sí. Y acabó ficando ya la más grande. Sí, no, no, la más grande ho és, o el más grande, vaja. En fi, de fet, no sé si has vist l'intermedio aquests dies, però han fet uns vídeos molt divertits des de Tòquio i han ensenyat a alguns japonesos i japoneses que hi ha pel carrer algunes fotografies d'espanyols i espanyoles. I sortia Carmen de Mairena i tots es pensaven que era la reina d'Espanya. Sí, sí, sí. Cuideu amb Carmen de Mairena, perquè en qualsevol moment... Que per cert, veig que està molt gran aquest home, eh, Sergi? Està molt gran. No, veig l'altre dia unes imatges i està gran, està gran. Bueno, en fi, no hem vingut a parlar de Carmen de Mairena, cosa que a mi em sap greu, però ja ho deixem per un altre dia. Hem de parlar del casal de Joves de Sant Just. La penya del morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio dels Valls. Ara, com que ja estem a la primavera, és una mica la casa de la pradera al Casal de Joves, amb aquella gespa que hi ha allà davant de l'equipament al barri sud de Sant Jus. Sergi, què és el que teniu preparat per aquests dies? Doncs... Ara estem preparant i acabant d'engegar el que farem al Casal de Primavera, que la farem la Setmana Santa, i durant els matins farem un tall intensiu de coreografia de ball, perquè puguin fer una coreo d'una cançó així mogueta. Però qui, qui? De qui parles? A qui s'apunti. A qui s'apunti als casals del casal de joves de Sant Just del Primavera Sound. Primavera Sound, sí. No, farem com un casal de la Setmana Santa amb alguna sèrie d'activitats i la gent no les pot apuntar. Val, val, val. I als matins farem aquest taller intensiu de coreografia A les tardes, a l'exterior del Casal, ficarem allà unes pistes de badminton i unes porteries de futbol, i també podran jugar. La salutopia estarà tota ficada pels patinadors, que puguin patinar durant totes les tardes. Però això serà durant la Setmana Santa? Cal inscripció prèvia? S'ha d'alguna cosa? Al taller sí que s'han d'inscriure. Bueno, i també tenim una sortida que farem a la Bolera. Què dius? Sí. La Pedralbes? Sí, la que està aquí a Maria Cristina. Sí, vau-li a Pedralbes. Jo sempre faig strikes. Jo faig doubles i... Sí, i tu vols. Bueno, doncs el dimecres a la sortida que també s'han d'apuntar. A mi saps què m'agrada molt? Me'n fa ràdio quan faig un esper. Saps què és un esper? Que és allò que fas com un strike, però a la segona, ho vam dir. A la segona. Sí, ets malo. Bueno, malo no. Eres bueno, pero eres menos bueno que el que lo hace a la primera. Sí, senyor. No esperes. Sí, sí. Quan fas dos strikes, doncs és millor. Com és que no hi ha bolos al casal de joves? Podríeu portar bolos, no? Sí, i tu podries encarregar d'anar col·locant els bolos drets un altre cop. Ah, vale, vale. No, jo seria la... Sí, és igual, no em facis parlar. Total, que aquest casal de primavera, que es farà per Setmana Santa, i que als tallers recordem ràpidament quins són... Coreografia de ball. Coreografia de ball, 1. I ximpón. Ja està, només hi ha un taller. Vale, vale, vale, perdó. Molt bé. La roça és lliure, si jugava amb minton, a futbol, a patinar, és lliure. Doncs molt bé, Sergi, queda dit. Com va anar per ser el Cine Club Utopia el divendres? Molt bé. Sí. No vaig venir. No vaig venir, no vaig venir. Sí, però al final no vaig poder. No vaig poder, no vaig poder. Però quantes persones van anar? 28. Toma, molt bé, no? Sí. Home, doncs escolta, que està molt bé. Vas dir que venies, i la gent es va... Ui, què he dit? Que ve el Jordi. Sí, segur que la gent va anar per això. No, però la pel·li era bona, ja ho vam dir. La pel·li era bona. Jo crec que també havia una mica de curiositat per veure la pel·lícula d'incendis, perquè la Clara Segura està fent la versió teatral. Va venir la Clara Segura... No, perquè deu estar al teatre, no? Clar, clar, clar. No, no, és veritat. Molt bé. I jo crec que per això també va venir més gent de l'habitual. Va, perquè la pel·lícula és molt bona, eh? Sí, sí, que és bona, sí. Bueno, Sergi, o sigui, deixem-ho aquí. Deixem-ho aquí. Sí, tornem la... La setmana vinent. La setmana vinent amb més històries. Per cert, ràpidament, mira, tenim dos minuts encara abans de la tertúlia. Volia preguntar-te, quina pel·lícula podem anar a veure al cinema, ara que estigui bé, així que recomanis. Actualment? Sí. Bueno, està la típica, no?, que és la d'Intocable. Intocable, vale. Vale. Doncs aquesta. Doncs aquesta, pues intocable, ja ho sabeu, si volen al cinema. El Sergi Arrada. Sense ficció, la de Chronicle. Chronicle, ah, també té bona pinta, no? Clar que sí. A mi m'agrada molt Sense ficció. Doncs vés a veure Chronicle. Vale, pues ja aniré. Sergi, moltes gràcies, que vagi bé, bona tarda. A tu. 6 i 26 de la tarda, d'aquí uns moments repassem amb el Sergi Font, Rafa Cano el telèfon, el Pau Albornà també avui tindrem el telèfon, com ha anat aquesta última jornada de Lliga amb el Barça retallant aquests dos punts al Madrid a la tertúlia esportiva. Per cert, escolteu la lletra d'aquesta cançó. Ramon ha sigut soci amb dret a saient des dels cinc anys. I l'Antònia sempre hi anava amb l'avi Miquel. Han passat per les cors al Camp Nou, han comprat una tele en color. Han menjat arròs cada dia esperant que els temps fossin millors. Gelats a la Rambla i quan ella es despistava, ella apareixia amb un ram de flors. Són dos joves que ja fa molts anys complien les seves noses d'or. Un tren dia de tarda els tornava a casa després del futbol. Els problemes d'acord en Ramon van amb taxi, costen un ronyó. Però recorda petons i mirades en un embalat de canet de mar. Els colts d'en Cobala, piro musicals. Matins a l'església, muntadors al camp i quan duien els nens que ja s'han fet grans. Una lluna de mel boral I el nostre senyor li demana que se l'endugui a ella primer, que ja es quedaré passant els dies més tristos. Ara que amb suavitat la pren de la seva petita mà, es pregunta si ella també està pensant. El millor de ser del Barça és ser-ho al teu costat. Van a buscar els nets a l'escola. En Jordi i la jove treballen fins tard. La Cristina Dublín va marxar amb un pigat després d'un estiu plegat. Aquest Barça és de por i el Madrid punxa a Tenerife. Gol de Miesta, Obama, calçots, que va per tothom. En Ramon és un fan del Puyal, d'en Xavi, la Norma d'Obalt. I l'Antònia plora la mort a la guerra del seu germà gran. Però recorda el desig i rialles en un embalat de canet de mar. I no me'n diguin fons artificials. La Bella del Morro, cada tarda a 5 a 7, amb Ràdio Desgast. Caram, quin ritme que porta el públic d'avui. De marturer i... Sí, sí, sí, no. És que per a Sergi, és que a vegades, si no m'invento les coses... Jo somio coses, saps? En fi, tenim a vosaltres, per acabar ja el programa d'avui, la tertúlia esportiva, com cada dimarts, i tenim l'estudi número 3 de Ràdio d'Esvern, Sergi Pont. Bona tarda. Hola, bona tarda. Mira, veus, a tu però t'està aplaudint gent d'Esparreguera. Sí? A l'estudi 3 hi ha gent d'Esparreguera a l'estudi central. Correcte. I a casa del Pau qui hi ha? Bueno, ara ho sabrem, perquè també avui comptem amb un convidat d'excepció, que el tenim al telèfon. D'excepció, perquè l'excepció és quan el tenim, saps? És broma. El Pau al Bornà. Pau, bona tarda. Molt bona tarda. Com veus estem en un ambient distès avui, eh? Ja ho veig, sí. Portem el costum. No sé si és perquè el Barça ha redallat dos punts al Madrid i tot plegat, però vaja, en parlarem de tot això a la tertúlia d'avui i a més a més també parlarem amb el Rafa Cano, que avui no ha pogut venir perquè jo sabeu el CAC, el Consell Audiovisual de Catalunya, la setmana passada en parlar tant de l'espanyol... doncs va haver, bueno, va posar carta de l'assumpte, vam rebre una carta, i avui no el teníem nosaltres. Sí, no, clar, és que és el que dèiem l'altre dia, no?, que depèn si fas més de la quota per mesa per parlar d'espanyol a les tertúlies radiofòniques de Catalunya, després et multen, i ahir, l'anar passada, ens vam passar bastant. En fi, Sergi, de què parlarem avui, en general, una mica, com a exdirector de Tertúlies Sportiva? No sé, avui hem pensat que podríem parlar, si us sembla bé, del Barça. Sí. Val, eh? que ha retallat dos punts respecte al Real Madrid, que el diumenge va ensopegar davant un Màlaga que li va fer un gol a l'últim minut. Diuen que és l'única manera de puntuar el Bernabeu, fer un gol a l'últim minut. Però el Barça va puntuar i no va fer això. Un altre tema interessant era el sorteig de la Champions, no? Sí, senyor. D'això en parlarem tot seguit, però ja que comencem el debat, m'agradaria obrir-lo amb aquesta pregunta. Vosaltres creieu que Guardiola... realment pensa que no hi ha res a fer en aquesta lliga? Una pregunta que no s'ha fet mai, tampoc, aquests dies. Jo crec que no. Que no què? Jo crec que no, que menteix. Bueno, menteix. Oliani va bé dir aquest discurs. Estàs dient que Guardiola menteix? No, no, que no... A veure. Sí, sí, ho ha dit. L'ha dit-ho, l'ha dit-ho. Jo crec que sí que pensa... A veure, jo crec que és realista i sap que la lliga està molt difícil, però quan diu allò que la lliga està... no hi ha res a fer i tot això, a mi aquest discurs tampoc m'agrada gaire, la veritat. Crec que tampoc és el més de dir en dir-ho, però també entenc que li va bé per traspassar la pressió al Madrid i ell centrar-se en altres coses com és la Champions, la Copa del Rei, aquestes coses. No crec que tiri la Lliga. De fet, el guardiola, dient això, jo crec que el que fa és treure pressió no només a ells sinó als seus jugadors, bàsicament. Sí, sí. Perquè, clar, els diu, escolta, que a la Lliga no guanyem, oblidem-nos, i també és una mica, perquè aquests són nanos molt competitius, estan molt acostumats a guanyar, i també és una manera de motivar-los com amb psicologia inversa. Ara bé, ara bé, que vol dir mor-ho. Jo també penso que la Lliga no la guanyarem, eh? No, no... Jo penso sincerament, no ho dic per treure pressió a ningú, no la guanyarem. Però jo crec que un entrenador del Barça, ara ens posarem amb el... amb la perfil Roncero de Madrid, tampoc pot dir que està perduda. Jo crec que no ha de deixar res perdut fins a l'últim moment. Però no creus que això és una tècnica de... Fins que matemàticament estigui ja... Però és que tu creus que... Tu te'l creus a Guardiola? Jo, per exemple, no me'l crec a Guardiola. Vull dir, jo penso que és una tècnica de motivació o psicologia inversa. Quan va dir que era en un país imparable... En veritat, són parables, no? No, no, però ho vull dir en sèrio, no? O sigui, i a més a més això també fa que el Madrid, vulguis o no, potser inconscientment, els jugadors del teu màxim rival que van a 10 punts o 8 punts o van al davant, escolten que l'entrenador que se suposa que els ha de passar els diu, no, és que la Lliga està perduda i guanyareu vosaltres, també els activa inconscientment un relax que això afavoreix lògicament el Barça. Sí, també relaxen i bé, i la prova està que potser es van relaxar els últims minuts del partit contra el Màlaga i el fet que els va ser que empateixin. Sí, el que passa que jo he estat veient el resum del Màlaga i no s'ha repartit, però el Madrid va tenir moltíssimes ocasions, dos penals que no li van xeular, però vaja... i després que al Màlaga... Hi ha un que és més clar, l'altre no tant. Per un partit que el Madrid és l'equip que porta més penals de favor xiulat, per un partit que no li piden un penal, tampoc passa. No, no, no, però jo no estic dient si era penal, no era penal, no sé què. Imagineu les ocasions que, a part de les que hi va haver... que hi va haver dos penals, al meu gust, o un és igual, que aquí fos un, que no es va xiular, vull dir que el Madrid va ser força superior, però vaja, que al final, mira, es va trobar amb aquest gol d'Alcazorla, colàs per altra banda, per cert, en tot l'escaire, i Casillas, diuen, el millor porter del món no va poder fer res. Ja era hora que al Madrid li passés això, perquè tota la temporada al Barça li ha passat això amb alguns partits que no ha acabat de sentenciar, patint més del compte, i a Madrid aquest any sempre podia anar perdent, Podia anar empatant, però sempre que la barra muntanya acabava guanyant tots els partits. Portava una ratxa impressionant a casa i a fora i a tot arreu. I també hi era hora que passés això. I jo crec que és important perquè ens adonem tots que el futbol, per molt que hi hagi pressupostos i milions, també paquets com el Màlaga, que també hi ha milions, de fet, també poden fer ombra o destabilitzar un partit. Per cert, no sé si podem encertar una mica també si vol afegir alguna cosa més, es portava en parlant, el Barça, la veritat, és que va fer un molt bon partit, al meu gust, contra el Sevilla. Sí, sí, sí, el Barça, però, sembla que ara mateix estigui més endollat, una sensació que donava... El partit contra el Sevilla, no, Sergi, que tu també vas veure i tot plegat, La veritat és que el Barça va crear el seu joc, va fer tot això, i volia parlar una mica de les reaccions dels jugadors amb els àrbitres, no, Sergi? Ostres, quin tema més original. Sí, l'has proposat tu. Volia... Què vols explicar amb això, Sergi? No, que a mi... On vols anar a parar? Anava a dir que em sorprèn, però de fet no em sorprèn tant, que... Els jugadors, quan les coses no els hi van tan bé, sempre busquen les culpes als àrbitres, però això passa tant al Barça com al Madrid. Això és humà. Això és humà. Doncs això a mi em sembla bastant hipòcrita per part de jugadors entrenadors del Barça, també del Madrid, però ara jo em fixo en el Barça perquè els equips que m'agrada que juguin més nets són els meus, en aquest cas el Barça. A mi el Madrid, si juga brut, doncs ja m'està bé, perquè si puc dir que juga brut. però... Tampoc crec que es pugui dir que el Barça estigui jugant brut. No, no, no crec que es jugui brut, però, a veure, sí que el discurs de l'any passat de nosaltres no parlem dels àrbitres, no ens fixem en els àrbitres, aquest any s'han passat una mica pel forro. Això t'anava a dir. De fet, llavors s'està demostrat que quan el Barça guanya no diu res, perquè el jugament guanya títols i aquests 3-4 últims anys no ha passat res, i en canvi el Barça, quan ha començat a perdre, hem començat a sentir ja algun rumrum amb el tema dels àrbitres. Per tant, estàs donant la raó a la premsa de Madrid. No, a veure, jo el que crec és que poden haver-hi valors, poden haver-hi actituds i filosofies, però el futbol és el futbol. I quan a tu et fan falta, demanes penalti. I quan et fan una targeta groga, demanes la vermella. Quan el gol està a punt d'entrar, demanes que entri. I això és la salsa del futbol, i és humà. I per molt que el Barça està en llum, i ho segueix estant, per molt que estic d'acord amb el que dieu, del Madrid, amb valors, amb maneres d'actuar i tot, és normal que passin aquestes coses. Si qualsevol persona que juga a futbol en un terreny de joc sigui professional o no, això li passa. El que està dintre de la idiosincròsia d'aquest esport, Sí, però llavors, el que no es pot fer mai, jo crec, que és trair-se un mateix o posar-se un repte que és gairebé impossible de complir, és allò de dir, que ho diuen molts, jo mai parlaré dels àrbitres, jo mai diré res dels àrbitres. Això no s'ha de dir mai, perquè no saps quin dia et tocarà parlar dels àrbitres i quin dia explotaràs i no tindràs més nassos que dir alguna cosa que si t'havien xiuat un penal o no. Ara bé, que vol dir Moro, també. Guardiola, tampoc l'he vist queixar-se tant. Els jugadors s'encaixen més, però Guardiola, potser algú m'ha dit alguna cosa, però segueix bastant pulcre i bastant... Guardiola, en la seva línia, que no insulta, no és irrespectuós, el seu respecte és màxim sempre, però també amb aquesta ironia fina que gasta algun dard de ser d'anar. Allò que no ens han passat les repeticions a l'últim partit, d'aquell fora de joc que no era... És cert, això, eh? Sí, sí, no. Jo no dic que sigui cert o que no sigui cert, però... En tantes càmeres de Gol TV, de tantes coses, no hi hagi cap presa que es pugui veure aquesta repetició, que només un vídeo aficionat l'ha tret. No, perdona, eh, que tot per la contrària, però em sembla que media pro era enviar un vídeo el mateix diumenge, unes hores després del partit. Em va tardar bastantes hores a sortir aquest vídeo, jo no l'he vist. Sí, perquè, a veure, jo sí que he vist el vídeo i veient el vídeo ho entenc, eh. O sigui, de fet, la falta està just darrere, just al cercle central, una mica més al darrere, i just el plano que tenien en aquell moment de plano general, per entendre'ns, que és el pla... on la càmera enfoca la major part del camp tota l'estona, tot i que es va movent de dreta i esquerra, doncs en aquell moment la càmera no estava enfocant on havia d'enfocar, que és la part dreta, per entendre's, de les nostres pantalles, on hi ha, on es pica la falta. I llavors, clar, només es veu... a Messi, com rep la pilota, però no es pot arribar a veure el moment en què surt la pilota, que és interessant del fora de joc, normalment en què estem acostumats. Llavors, clar, jo crec que aquí el realitzador el van agafar una mica amb... amb bragas, eh? Sí, no, perquè, clar, és que a més va ser una falta que Piqué va treure molt ràpidament, i va ser una... de pícaro que ni el propi realitzador us ho esperava. Vull dir que... En definitiva, jo crec que tots els culers... tots els mateixos de l'equip, el Guardiola, tots som d'acord que si hi ha aquesta distància a la Lliga, no és pels àrbitres, perquè el Barça que s'ha de ser més fluix. Que pot haver influenciat l'arbitratge en alguns partits, en alguns moments? Segur. València. Segur que sí, però no estem en aquesta situació per preocupar els àrbitres. Home, és que jo crec que una mica sí, però penso també alhora que la mentalitat ha de ser aquesta, Pau. És a dir, encara que sigui així... pensar que tot neix i tot parteix d'un mateix. No, però que llavors quan guanyes també és pels àrbitres, perquè clar, llavors el partit aquell del Chelsea, de les mans, també... Calla, calla, calla. Aquell en Sàmpios van guanyar pels àrbitres, llavors, no? Però quan un equip té aquesta, està abonat a l'èxit, hi ha alguna cosa més que els àrbitres, eh, perdoneu-vos. o una que va estar conat a la derrota, també. A més, el Madrid és un equipàs que està fent una temporada espectacular. És així. El Saragossa va últim pels àrbitres. Perdoneu, tu vas jugar al Madrid i al Saragossa i de seguida us qui va primer i qui va últim. Ara bé, per molt que ens vulguin vendre el contrari des dels madriles, el Messi és el millor jugador del món. Sí, home, això sense cap mena de dubte. El Cristiano és un gran jugador. Sí, home, i tant, i tant. El Cristiano és un dels millors jugadors del moment. el Messi ja ha demostrat que és un dels millors jugadors de l'extérieur. És etern. És que Messi és increïble. El gol que va marcar... Amb el canyo, eh? Amb el canyo. Amb el canyo. I a més, és un jugador, si us ho heu fixat, jo crec que li encanta fer vaselines. Quants gols hem vist amb vaselines amb picades, saps? Més de dir que vaseline potser picar la pilota una mica. Sí, sí, allò pel mig del porter que no arriba als braços, no? Si Messi és capaç de fer-ho... és una manera super efectiva de marcar gol, perquè és impossible acabar de tu. M'agradaria que algú fes una estadística dels gols de Vaseline. Fes-la tu, fes-la tu. Sí, sí, bueno, per això està... El senyor Sergi Pol no hi ha sortit molt més. Ah, va, va, d'acord. Ja m'ho he encarregat de fer-ho. La podríem fer, mira, la podríem fer-ho, que a vegades són bastantes hores de... Sí, és broma, és broma, Pau, ja saps que és broma. O Rafacano, si no. Sí, això, que la fes el Rafacano. I també voldria afegir una altra cosa amb el tema dels gols, que és que... a veure si Xavi xuta més falta. Sí, completament d'acord. Hem d'anar tancant temes perquè si no tinguem temps. Atenció a aquesta notícia sobre les tropes rebels a Síria relacionada amb el Barça. Sí, sí. Increïble, però cert. El Barça té influència en les tropes rebels a Síria que estan... intentant derrocar el règim de Bassar a l'Assad. Acaba no sé si ho heu sentit, aquesta notícia. No, no, no conec la notícia. Què ha passat amb els rebels i amb les tàctiques que utilitzen? Avui ho han explicat al Telenotícies migdia de TV3 i després també s'ha pogut llegir en alguns rotatius via internet. I ahir també. Sí, ahir també, ahir també. Efectivament. Que... Les tropes rebels de Síria utilitzen les jugades del Barça per indicar de forma subliminal on s'han d'enviar les armes. Però a veure, Sergi, què estàs dient? Estàs dient que el Barça, en un conflicte bèl·lic armat, on mor lamentablement gent, estan utilitzant... t'explico la tàctica home, una filosofia si porten unicef a la samarreta el 433 vol dir que fan al quartel general no, o així no, el que fan és posen com un mapa difuminat a sobre de la imatge del partit del Barça i aleshores suposem que té la pilota Puyol i sobre el nom de Puyol hi ha el nom d'una ciutat i sobre Puyol hi ha el nom d'una ciutat sobreimpressionat en aquest mapa que posen al damunt Llavors, Puyol té la pilota i li passa a Xavi. I en el lloc on està Xavi, hi ha el nom d'una altra ciutat en aquell mapa. D'acord? Llavors, Xavi condueix la pilota i la dona a Messi. I Messi xuta i marca. Llavors, seguint... Sabeu aquells dibuixos que feien de petits? Els punts, no? Que hi havia uns punts amb uns numerets i tu havies d'anar... Ara una pregunta. Això és una cosa semblable. Això és Jordi Grau, que s'avorria a la redacció d'Esports de TV3... o està certificat... No, això ho ha fet públic una agència de notícies de l'Iran. Ah, del Irán. Jo crec que la jugada és que l'Iran vol dir que ells no tenen armes de destrucció més i que no estan fent la bomba nuclear amb Uran i en Riquid i vol traspassar aquí la culpa al Barça, tot és culpa dels catalans. Sí, encara ens caurà el pèl, no? Per cert, ahir, segons va informar RAC1, el programa El Primer Toc, que fan d'art de 7 al 9 del vespre, ahir Ahir dilluns diu que, segons el RAC1, la junta directiva del Barça li agradaria que Guardiola renovés per dos anys un contracte d'un més un amb possibilitat de trencament. Sí, tampoc Raúl Llimbos no ha descobert aquí a Amèrica, però jo ho comento perquè ho tenia per aquí. i diu que la junta directiva del club no sap quan es decidirà el tècnic. O sigui, és una notícia que no porta res. Jo suposo que la junta directiva deu tenir alguna arma a la recàmera, perquè si Guardiola finalment decideix que no segueix, que jo crec que aquest temps sí que seguirà segur, ha de tenir un pla B. Perquè si no ens quedarem... A total, què et sembla que encara m'has dit res, Guardiola? Et sembla bé? No em sembla bé. Jo és que si fos un periodista d'aquests que van anar a la reprensa, el que li preguntaria a Guardiola és això. A vostè li semblaria bé com a soci? Li semblaria correcte? I com a planificació de la plantilla? I com a persona. Sobretot, eh? A veure, és molt més important la plantilla que el soci. És que aquí el temps, perdoneu que us digui, però es juga en contra de Guardiola. És a dir, com més trigui, més s'ha de decantar cap al sí i és forçosament a trobar el sí. perquè si no, et marcharà molt malament. Home, què dius? Tampoc no. D'altra banda, també és veritat que el motiu pel qual Guardiola decideix els contactes d'aquesta manera també és molt lloable. Perquè ell diu que vol notar que ell pot aportar al Barça coses, que l'equip està bé i molt millor que no aquests entrenadors que fan contactes per 5 anys, milionaris. Sí, home, sí. I això està bé. Sí, però això no treu que ha d'haver-hi una data límit. Sí, però un moment... Guardiola pot firmar un contracte per 5 anys, però si de cop i volta veu que la motivació no és la bona, doncs dir, senyor, s'ha d'acabar aquest any, pleu. Per això no ho fa, Sergi, perquè ell no ho vol fer-ho. Ell no vol que passi això. Jo crec que ell és fidel a si mateix amb això. Per això vol fer contractes d'any a any. Perquè la motivació no sigui ben alta. Llavors té a tothom aquí... Vull dir, el club ha de començar a planificar. No pot estar... esperant que el senyor Guardiola es decideixi fins al dia 30 de juny. Vull dir, no sé si ho fa. El nostre Sant Josep particular, ja que hi va ser Sant Josep. Sí, i Sant Josep també va ser. Sant Josep. En fi, hem de deixar aquí la part del Barça, sí, avui bloc llarg, perquè d'aquí uns moments truquem al Rafa Cano per parlar on sigui. La frase de la setmana, la de sempre després. Sí, home, la frase de la setmana i una curiositat sobre Baveri i Kroos, que són dos jugadors del Bayern de Múnich. Baver, no, Riveri. Com? Ah, Ribery. Home, Ribery, perdó. Ribery i Cross. Sí, que és una curiositat dels dos jugadors. Ho deixem per d'aquí una estona. Pau, moltes gràcies. Que vagi bé. Bona tarda. A vosaltres. Salut. Vinga, salut. Adéu. En fi, Sergi, jo, mentre truco a refacar, pots explicar als oients i a l'audiència que ens escolta quina és aquesta curiositat entre Ribery i Kroos, que són, com deia, jugadors del Bayern de Múnich, no? Sí, doncs sí, la curiositat és... Doncs sí, m'agrada el teu ritme. La curiositat és molt curiosa, si se'm permet la redundància, l'ambulància. I és que Ribery i Kroos, en el partit d'aquest cap de setmana que jugava al Bayern de Múnich... Sí, contra ERTA-Berlín, contra ERTA-Berlín. El Bayern de Monit va guanyar 0-6 i quan el resultat hi era força voltat, potser 0-5, 0-4... Ah, no me'n recordo, però posarem 0-4. Va, sí, em sembla bé. No sé què estàs dir, però estic trucant. Anaven a fer un llançament de falta... Doncs el Bayern tenia un llançament de falta a l'afrontat de l'àrea de l'ERTA-Berlín. I van anar aquests dos jugadors, Xuta la Falta, Ribery i Toni Kroos. I què? Toni Kroos, no sé si ho diu Toni, però bueno. Bueno, escolta. Li posem Toni. I estan els dos jugadors per Xuta la Falta, sense aquella imatge típica que parlen. Sembla que estigués explicant un acudit, però endavant. I llavors va un i li diu a l'altre. Diu, qui ha de Xuta la Falta? I l'altre li diu, pues no lo sé. Llavors això que l'altre diu, tinc una idea, podem fer un joc. Ens juguem a pedra palestisora. I això que fan, un, dos, tres, pedra palestisora, un, dos, tres, ja. I guanya a Riberí. Llavors, doncs, vinga, xuta tu. Xuta Ribery, xuta com un llap. Però, bueno, la curiositat està d'aquesta, no? Ah, ja està, és això, eh? Sí. És d'aquells, perdona, no, si aneu rient, és d'aquells jacudits dolents que expliques molt i al final és un bluff el tema. O sigui, que la història és que Ribery i Cross del Vallès de Múnich es juguen a paper, pedra, tessora, qui llença les faltes. Sí, però si aquest no t'ha agradat, te'n puc explicar un altre. Ah, sí? Mira, saben que el que diu... que era un hombre que iba por la calle y eso que el hombre se encuentra con Jaile Greve de Selassie corriendo y dice oiga usted señor Jaile no Jaime, Jaile pero no estaba usted ya retirado del maratón y digo sí pero sigo corriendo para no terminar como Ronaldo Sergi, això és validic. Sigo corriendo per no terminar com a Ronaldo. És una bona frase. Ara, estàs fora del programa, expulsat. És broma. Aquí hem hagut d'expulsar del programa, com a mínim físicament, perquè el Consell Audiovisual de Catalunya, així ens ho va requerir amb un burofax que ens van enviar la setmana passada. Jo sé que és un fax, però un burofax no. Jo de poc, però sempre que ve de dir-ho és com més seriós, no? O un facsímil, que això ja no es porta, però ens vam enviar les dues coses, un burofax i un facsímil, per això no ens arribava. al Burofax, perquè la setmana passada vam parlar molt de l'espanyol. Molt! Molt! I aquesta setmana no podem fer-ho, per tant tenim res. Un poc segons passa el de Rafa Cano des de casa seva, al qual el Consell Audiovisual de Catalunya, per parlar tant de l'espanyol, no el deixa sortir de casa seva. Rafa Cano, bona tarda! Hola! Com estàs, Rafa? Com estàs, Rafa? Tancar-hi sense poder parlar de futbol. Ja, ja, ja. A la Gàbia. A la Gàbia, no? Sí, sí, estic a la Gàbia i no em deixen parlar ni de futbol. Home, la setmana passada vas portar Josep Maria... Minvella? No. Cortés, Cortés. Josep Maria Cortés. Josep Maria Cortés, que és, bueno, gran perico, molt... Millor persona. Sí, home, sembla. Els pericos són millors persones que pericos, no? I gran castellera. De les oves. És broma, és broma. Però no, es va portar molt bé, però clar, vam parlar molta estona d'espanyol per no dir que la vam monopolitzar completament. Llavors la pregunta és, Rafa, com acaba l'espanyol aquesta setmana? Bé, a veure, jo com no em deixa el cap parlar de l'espanyol, vull derivar la meva intervenció a una altra cosa que és molt més important que... que el futbol en general. A més, el resultat ja el vam veure tots ahir. Clar, clar, clar. De sortir d'avui als diaris, no cal repetir-ho més. Exacte, molt bé. Tot al matí parlant del mateix. Em sembla bé. Em sembla molt just. Llavors, jo avui no vull parlar de futbol. Vull parlar perquè ja sabem que és un divertiment i tal i qual, no? I que no és el millor, el més important. Vull parlar de les persones. I vull, dintre de l'espai... O sigui, parlant en... donant veu a tot l'espanyolisme, he donat tot el meu suport a la Vidal. A la Vidal, a la seva família i a tota la família barcelonista. Igual que la resta de persones... que pateixen també aquest o qualsevol altra malaltia. I tant, la veritat és que són notícies tristes, que no ens agrada donar i parlar-ne, però, Rafa, completament d'acord amb tu, eh? Totes les persones també que pateixen la malaltia o que han tingut càncer o que estan en procés de tractament... Escolta, sí, una abraçada molt forta. Amb Samons és molt bonic de Rafa Cano, eh? Home, Sergi, és veritat, home, no riquis, eh? No fem broma, això. Sempre que es parla d'alguna persona així famosa sempre es fa una mica més de raó a totes aquestes persones que són invisibles per la resta, no per la seva família que l'està, i per els seus amics, i es parla una mica més. I gràcies a això també a Vidal farà la seva aportació i farà la seva fundació i ajudarà totes aquestes persones que... econòmicament no podrien ajudar-se a si mateixos. Sí que molta gent, quan es va sabant que a Vidal s'havia de sotmetre a una operació de transplantament de fetge, va dir, ostres, com pot ser si això t'has d'esperar mesos, no?, a la Seguretat Social. Però resulta que tot això està legislat, lògicament, i si tens alguna persona prèviament hi ha un jutge, eh?, també, que intercedeix, es mira el cas, perquè tot això del transplantament d'òrgans, clar, t'ho imaginen, no?, qualsevol persona potser pagant X quantitat de diners potser dir, no, és que és amic meu i me'l deixa, no?, llavors, clar, hi ha una legislació amb tot això i, efectivament, és una mica, sembla ser que li deixa, tampoc el transplantament de fetge es necessita tot l'òrgan, sinó que amb una tercera part, per exemple, doncs ja és suficient, És a dir, que vaja, que també molta gent li va sobtar, ostres, com pot ser que la Vidal... Això és perquè té... Ha estat un any esperant, eh, per això, el trasplantament, o sigui que és un temps més o menys normal. Sí, el que passa que és curiós que, havent d'esperar un trasplantament de fetge durant un any, no sé els detalls del cas... Però estigui jugant a un esport d'elit, eh? Anava a dir això que, per mi, la lliçó més gran que ha donat a Vidal és que ha d'estar durant un any malalt i jugant a un altíssim nivell. Però escolta una cosa, és que jo no sé fins a quin punt, jo no soc un expert, lògicament, en medicina i en tot plegat, però la gent que està esperant transplantaments de fetge tampoc no és que tingui una vida allò on pugui fer... l'esforç. Per això mateix que no sé si fa un any que està esperant o li han trobat ara... Jo crec una cosa, que la gent que fa un esport d'elit i ja ha passat, jo què sé, amb l'Astron, la gent que ha tingut càncer i altres coses que a més són bastant fotudes, la gent que fa un esport d'elit jo crec que ja està preparada per aguantar més. Saps el que vull dir-te? Jo no sé si està confirmat això que a Vidal fa... Està confirmat això? És notícia que a Vidal fa un any que està esperant el...? Jo el que vaig sentir és que quan a Vidal se li va detectar la malaltia ja se sabia que hi havia aquesta possibilitat que l'haguessin de transplantar però no és segur. El cas de Lance Armstrong realment va ser diferent perquè Lance Armstrong va arribar a tenir medèstasi al cervell, si no m'equivoco, i va estar a punt, a punt, a punt de morir. Tenia una possibilitat d'entredeu de sobreviure. A part d'això, volia donar la notícia alegre, saps? Per primera vegada i única, m'he posat la... La Samarra del Barça. Però, però, però, però, escoltadona, que és un moment. La notícia alegre, eh? És l'alegre, saps? A vosaltres, a vosaltres. A veure, un moment, això és un moment... Això és un moment històric. A la penya del morro, Rafa! Però, a veure, Rafa, et vas donar un cop al cap o alguna cosa? Però, no, igualment, va ser una aposta que vaig fer amb un colega casteller, a l'Adri, i... Vas perdre, no? Vas guanyar. Explica l'aposta, Rafa. Només tenim 30 segons, ràpidament, Rafa, 30 segons. L'aposta és que si l'Espanyol guanyava el Madrid, ell s'aposava on anava al Madrid, i si perdia l'Espanyol amb el Madrid, jo em posava a l'aval del Barça. Sí, molt arriscada, però ja ho sabies que no guanyaria. Bueno, no ho sé, no ho sé. L'Espanyol fa coses molt rares. Sí, és veritat. En fi, Rafa... Rafa, ho hem deixat aquí, eh? Gràcies, que vagi bé i vinga, que vagis bona setmana. Bona tarda. Adéu. Bé, ho hem de ser aquí perquè ja arriben. Mira quina hora és tardíssim, eh? On ho descem? Aquí. On aquí? Aquí, aquí. O sigui, jo aquí ho deixo i me'n vaig a casa. Que vagi bé. Tornem demà a partir de les 5. Sergi, no t'he acomiadat. Bona tarda, Sergi. Bona tarda. És tardíssim ja, la Carme ens està mirant amb cara de vostè les notícies. Per tant, d'aquí uns moments, com cada tarda a les 7, d'aquí una estona, les notícies amb Carme Berdoi. Tornem demà a partir de 5. Que vagi bé. Adéu-siau.