#24 - Vaga a Sant Just, Black Music, Chaplin i ciclomarató

A l'escoltes ràdio despert, sintonitzes ràdio despert, la ràdio de Sant Just, 98.1. Ràdio despert, 98.1. Ràdio despert, 98.1. En directe, amb atendis de Sant Just d'Esvern, el 98.1 de la FM i a tot el món a través de ràdio d'Esvern.com, comença un programa amb molta penya i molt de morro, la penya del morro. Què tal? Bona tarda, com esteu, amics i amigues? Benvinguts al programa de les tardes de Ràdio d'Esvern. Us parla i us saluda Jordi Domènec. Bona tarda a tothom. Benvinguts a La Penya del Marró. Avui al programa parlarem de les notícies de Sant Just amb la Carme Verdó. Carme, bona tarda. Hola, què tal? Bona tarda. Bona tarda. Ah, mira, feia temps que no sortia la teva que t'imita. Sí, ja ho sé, perquè segurament arriba tard o alguna cosa per l'estil. Doncs sí, Carme, perquè ja saps que quan no estàs enlloc, doncs surt la teva imitadora. Ja, ja ho sé, però m'agradó molt, eh? que persona que m'imita. Ah, sí? Sí. Bueno, en fi, d'aquí una estona la Carme amb les notícies. Vinga, fins ara. Fins ara, Carme. Home, l'autèntica Carme. Bona tarda. Bé, a més a més també, d'aquí una estona al programa parlarem del Martí Figueres. No, amb ell. De què? Del Black Music Festival. Un festival de música negra. Avui descobrirem molts grups catalans que són molt xulos, en rotllo que fa uns anys que no n'hi havia, però ara comença a sortir The Pepper Potts i apunteu aquest, The Excitements. Els descobrirem avui a la penya del morro. A més a més també tindrem l'Albert Capapell, el nostre educador caní per excel·lència. Xxt, calla't! Sí, que avui precisament ens parlarà de gossos de jardí. Carme, tu ets preguntar què és un gos de jardí. Fins ara coneixies els enanitos de jardín, però el gos de jardí és un gos el qual la major part de la seva vida queda apartat del nucli familiar. Vol dir que està tota la estona... Per exemple, a Camp Mèl·lic es dona molt. Es dona molt aquesta circumstància. Bé, o m'ho invento, però podria ser un gos... que el té allà al jardí tota l'estona i mai li fan cas, o mai rep carícies o mimos, i això pot ser perjudicial pel teu gos, Carme. I es diu gos de jardí, això? Es diu un gos de jardí. Que curiós. Sí, molt curiós. Després hi ha el gos de piscina, que dura poc aquest, perquè, clar, acaba ofegant-se, no? Guau, guau, glu, glu, glu, glu, glu. En fi, també a més a més avui parlarem de cinema mut amb el Juan, que ens explicarà biografies de grans actors de cinema mut. I acabarem el programa amb el David Pedros, el nostre expert en esports extrems. Avui ens parlarà de les ciclomaratons. Carme, tu saps què és un ciclomarató? No. Jo tampoc, per això en parlarà el David Pedros. Bona tarda i benvinguts a La penya del morro. La penya del morro, un programa amb més morro que penya. Gràcies. Has vist quin efecte he fet o no? Sí, no sé què passava. M'apago el micròfon, jo dic a tota l'estona i em vaig apagant el micròfon. A fora no et senten i potser millor. Què? A fora no et senten i potser millor. Ei, deixa'm saludar la gent que ens està veient a través de radiodesverb.com, que ara mateix, si no m'equivoco, em sembla que tenim rècord. Una persona. Què ets tu mateix? No, és la meva madame. A part d'aquí riure els falsos, a veure si trobem gent que vingui de públic, no? Si voleu venir de públic a la penya del morro, només cal que envieu un mail a lapenyadelmorro.com Us portarem pastes. I si no, les porteu vosaltres. Vinga, va, Carme, comencem amb les notícies d'aquesta tarda, del dia d'avui, a Sant Just d'Esvern. Anem... Estàs badallant? No. Home, no poc. Oh, que falsa. No s'ha vist perquè és ràdio. Per tant, és igual. Ara t'estic en foc. El que no se sent no existeix. He girat. Veu una persona. He girat la web. Em canvia centenars d'oients. Exacte. En fi... Vinga, va. Carme, continua amb les notícies. Començo parlant... Comencem parlant del comitè d'empresa de l'Ajuntament de Sant Just. Què passa? que dóna suport a la Vega General pel proper 29 de març, dijous de la setmana que ve. A les barricades, o què? Aquest matí. Saps què era això, Carmo, no? Sí, això que has dit. És l'himne de la CNT, de la Guerra Civil, que deien, a les barricades, a les barricades, saps? Hi havia un que deia, no, jo no, i bueno, jo no que no, però tots els altres sí, saps? Bueno, en fi, el comitè d'empresa, que és, bueno, una mica el representant dels treballadors i funcionaris, que no és el mateix, eh? Compte, una cosa és funcionari i l'altra ser treballador. que és una broma, el clàssic joc, però l'havia de fer. I què diu? Que sí, que hem de fer vaga. Donen suport i aquest matí han registrat al consistori un escrit d'adesió a la protesta que exigeix al govern la retirada de la reforma laboral, que no servirà per crear ocupació i que facilita i averteix l'acomiadament. A més reclamen els serveis públics i les polítiques socials com a fonaments bàsics de l'estat del benestar. A banda d'aquestes demandes, també proposen a l'Ajuntament que destini un import equivalent a la sumada de les deduccions de la nòmina de tot el personal que s'assumi a la vaga. a la partida del pressupost municipal destinada a ajuts d'emergència de serveis socials. Són canyeros el Comitè d'Empresa de l'Ajuntament, eh? En aquest sentit, a més, el Comitè d'Empresa convida tot el personal que no pugui exercir el seu dret a vaga a que facin aportació econòmica equivalent a la remuneració d'un dia de treball a alguns dels projectes de cooperació i desenvolupament que es fan des d'entitats com ara Sant Jus Solidari. Ah, val, val, val. Si algú no pot fer vaga, que pagui a sobre... Ells conviden a que facis això. Si tu dius, potser m'agradaria fer vaga però crec que no puc, doncs vull fer una aportació econòmica a una entitat sense ni de lucre. Ells suggereixen això. Està molt bé. Es refereixen, tu preguntes, de qui parlen? Doncs a personal de la policia local o treballadors i treballadores que hauran de complir amb els serveis mínims. Ràdio Esvern no. Ràdio Esvern no treballem per l'Ajuntament directament. Hi ha una empresa que ho gestiona, una empresa privada. Però pots fer vaga també, si vols. Clar, això depèn de cadascú del treballador. En fi, continuem repassant més notícies de Sant Just. Carme, t'ho diràs. Demà és l'últim dia per presentar els textos al concurs de prosa i poesia en català per no professionals de Sant Just. Iepa! Perdona, que tallo un altre cop, però és que ahir vam repassar alguns poemes que potser no cal, però la gent va dir que li agradava molt. Sí, avui vam repassar el més antic de la història al matí. El poema més antic de la història? I quin és? És un del 2000 abans de Crist. I què deia? Era d'una dona que era com una declaració d'amor al seu estimat. Encara no era marit. Era estimat? Era estimat. S'havien casat perquè el meu pare i la meva mare estaven contents, encara era com que parlava de la seva família. Però no era sonant ni res, era una mica... No, no, ha estat bé, com a curiositat. Bé, doncs hi ha en aquest concurs que organitza el Saber Local de Català Aquest any també compta amb la col·laboració de l'Ateneu, hi ha diferents categories i premis en funció de l'edat. Segons Marta Mossach, justament els nens i nenes de 9 a 11 anys són els que més participen, animats per les escoles, i en aquest cas els guanyadors rebran entre 45 i 70 euros per canviar-los en llibres. Els joves són cada any la categoria més fluixa, però en adults torna a activar-se el nombre d'obres presentades. En aquests dos casos els premis ja són en metàl·lic, i contra el que es podria pensar... Hi ha més participació en poesia que en prosa, que ha de ser en un màxim de tres pàgines. Serà perquè Joan Margarit, que fa molts anys que viu a Sant Just d'Esvern, té tirada, no? Potser, o què? Potser sí. Els poemes podran ser un de sol, o bé un recull breu, que hi càpiguen dos fulls. En aquest cas, també podria ser prosa poètica. Els textos, com dèiem, s'han de presentar com a molt tard, demà divendres, i a temps fins les dues del migdia. Un cop es lliurin els premis per Sant Jordi, les obres guanyadores es publicaran al web de l'Ajuntament, on ara, per exemple, podeu consultar les que es van endur els premis en edicions anteriors. Es fa saber tothom que el matí ha arribat a la vila del pingüí. Es fa saber tothom que la tarda ha arribat a la penya del morro. La penya del morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio Desverdi. Un quart de sis de la tarda, continuem en directe, i tot seguit repassem ja l'última notícia del dia de Sant Just. Carme, tu diràs... Doncs, si m'ho permets, farem un parell de punts ràpids, perquè són referents a dues notícies que vam comentar ahir, que avui ja han caducat una mica, però ja que en vam parlar, val la pena anar repassar de com van anar. Sí, per exemple, del futbol, com van-li anar a l'Atlètic, a l'Infantil de l'Atlètic Sant Just, que va jugar, recordem ahir, contra el Futbol Club Barcelona, Sofis, el Barça... d'aquesta categoria al camp de futbol en un partit d'amistors. Va guanyar per 3 a 2 l'infantil de l'Atlètic a l'infantil B del Barça. Oh! Increïble, no? Moment històric. Oh! Visca! Ahir, 21 de març, dia en què l'Atlètic s'han just... Només els faltava això, eh, també... Van guanyar al Futbol Club Barcelona els infantils de la seva categoria. Recordem que l'infantil de l'Atlètic Sant Just ha marcat més de 200 gols ja aquesta temporada i que no ha perdut cap partit. De fet, els ha guanyat tots. O sigui que des d'aquí la nostra enhorabona al Carlos Cebrián, que és el director esportiu amb qui ahir vam parlar al programa fent la prèvia, just 10 minuts abans de començar el partit. i també a tots els jugadors, evidentment, de l'infantil de l'Atlètic Sant Just. De fet, a la primera part, el Barça va tenir més possessió de la pilota. Perdona, a veure un moment, a veure un moment. Tinc informació que no saps. No, no, no. Qui controla la possessió? Algú va controlar, no ho sé. Ho he llegit en una crònica de l'Atlètic Sant Just. Jordi Rubio. Ah, no, que ell és el president del Futbol Club Sant Just. Va començar guanyant els Blaugrana i a la mitja part va arribar amb 0 a 1 a la marca 2. És a dir, que perdia l'Atlètic a la mitja part per un gol en contra. Van remuntar. I a la segona part del partit, exacte, van reaccionar, van aprofitar, de fet, aprofitant un córner, es va fer l'empat, després l'Atlètic va remuntar, el Barça va aprofitar un altre córner per fer el 2 a 2 i finalment... Un gol de Cito, un jugador Sant Justen. Cito! Atenció, Cito, amb la pilota. Sol per la banda dreta. Xuta i gol, gol, gol, gol, gol, gol! Gol de Cito! Acaba de marcar Cito, Cito, Cito, Cito, Cito! Ha marcat Cito el gol de la victòria de l'Atlètic Sant Justa contra... Va fer guanyar aquest equip Sant Justenc. L'afició va animar tot de l'estona, malgrat la pluja. I durant tots els 90 minuts del partit... També van assistir al camp de futbol l'alcalde de Sant Just, Joret Perpinyà, el regidor d'Esports, Víctor Murillo, i el tècnic d'Esports de l'Ajuntament, Rodolfo Sánchez. Caram, tu, la Floineta, eh? Jo me'n recordo fa anys, eh, a la penya del morro, quan traiem l'alcalde i parlàvem nosaltres altres vegades. Te'n recordes o no? Sí, sí. Que apareixia l'alcalde i deia allò de... Bon dia, què tal? Home, saps? I nosaltres, hòstia, alcalde, bona tarda. Com va tot, no? I sempre dèiem allò, gràcies per venir al programa. Molt bé, gràcies per invitar-me. No, a vostè, a vostè. I parlàvem de coses com, per exemple, si això ho féssim encara avui en dia, li preguntaríem com va anar el partit i si a ell li agradaria jugar amb l'Atletic, no, Sant Just? Jo també vull. Jo també ho vull. Molt bé. Doncs si no va anar, no va saltar el camp, va ser perquè no va voler, no? En fi. 65 habitatges, amb serveis, amb neteja, manteniment, alarma, no sé què. Ui, ui, ui. Ui, ui, ui, ui, ui. Estic a fora. Feia temps que no l'escoltàvem. En fi, per cert, ja que el tenim aquí, senyor Perpinyà, vostè on està ara mateix? Deu estar ocupat fent coses com a alcalde, no? Està ubicada al costat de la Benzinera, perquè ens situem a Tres Santos. Gràcies. Està ubicat allà, doncs vinga, que vagi bé. I gràcies per venir, eh, alcalde. Fins una altra, no s'ha de pregar tant, eh? A veure si ve més sovint aquest alcalde que tenim aquí. Adéu, bona tarda. Hola, bona nit, què tal? No, no, no, adéu, adéu. Gràcies i bona nit. Només diu bona nit, adéu. Espera, espera. Sí. Que volia parlar encara de poesia. Hi ha una altra notícia encara, que per saber com va anar ahir, no? Vam fer primer la del futbol atlètic i ara fem la del Dia Internacional Mundial del Món galàctic de la poesia, no, una mica? Sí, més d'una cinquantena de persones van assistir a aquest acte en què una quinzena de persones van pujar a l'escenari de la sala del cinquantenari de la Taneu per llegir poemes d'autors i catalans i santjustencs. Un moment, Carme, pots tornar a llegir fins on has llegit ara? Perquè vaig a sumar tots els números que has dit, incluent cinquantenaris. Més d'una cinquantena? Sí, sí, sí, no, no, tots, tots, tots. De persones van assistir ahir a la celebració del Dia Mundial de la Poesia Sant Just. Una quinzena van pujar a l'escenari de la sala del cinquantenari del Taneu per llegir poemes d'autors catalans i santjustencs. Quants poemes van llegir? Ai, és curiós, eh? Mira, mira, què t'agradarà? Però és curiós que en una notícia poètica es parli tant de... No s'ha acabat, eh? De números. Perquè l'acte el va protagonitzar un poema titulat Quatre Paraules, que Narcís Comadira ha creat especialment per celebrar el Dia Mundial de la Poesia. I que nosaltres vam llegir a l'Apenya del Morro, per cert, el dilluns, a la secció de llibres, i no ho tornem a fer ara. Una poesia que alguns alumnes del servei local de català van llegir en les seves respectives llengües. És el primer cop que es va fer aquest Dia Mundial de la Poesia Sant Just i segur que no serà l'últim perquè ha tingut molt ben acollida a l'hora d'organitzar la jornada. Molt bé. Les entitats que van preparar l'acte de Sant Just eren el centre d'estudis Sant Justencs, la CAL, el servei local de català, el projecte d'animació l'actor de l'Ateneu i la biblioteca Joan Margarit, que han comptat amb el suport de l'Ajuntament i de cara a l'any que ve, una de les intencions és implicar també les escoles del municipi. Molt bé, Carme. Per cert, tenim algunes poesies més, perquè la gent ho demanava ahir, dies mundial de la poesia. Per exemple, tenim... No, no, no, ara no. No? Ara no, ja ho farem després. No, anava a dir que tenim alguns... Uns quals dies, però no. Sí, però no, perquè no és fàcil. Sí, eren molt xorres. Xorres? Sí, tenim trending topics el dia d'avui. Ah, molt bé. Sí, perquè no els llegim. Vinga. Va, anem a llegir els trending topics que ha preparat el nostre company, amic i millor persona, Juan. Segueix La Penya del Morro a Twitter i Facebook. A Twitter, La Penya del Morro. A Facebook, La Penya del Morro. Com veu, som originals de mena. Sí, de mena, eh? No de merda, perquè al final potser no s'ha entès. A veure, repassem els tòpics del dia d'avui, per exemple, Bando de la Huerta. Això què és? No ho sé, jo és com a mi els tenen tòpics, molts cops no els entenc. Jo tampoc, per això tenim a Juan, que ens ho explica. Diu, el van de l'Horta, declarat festa d'interès turístic internacional. Ja són 46 les festes espanyoles que han rebut aquest reconeixement. I es veu que el van de la Huerta s'ha declarat festa d'interès turístic internacional. ¿Quién és aquesta festa? No la conec, però alguns comentaris. Felicidades, Murcia. El Bando de la Huerta ja és d'interès turístic internacional. Bando de la Huerta este anyo se intentará ir, diu una altra. I diu, Hacho, enhorabuena per conseguir que el Bando de la Huerta sea fiesta d'interès turístic nacional. Sí, després, per exemple, atenció, aquest hashtag t'agradarà, Carme? A veure. Sí, perquè es titula... Diu... Orgia tuitera. Perquè m'agrada a mi. Perquè t'agrada molt el tuitera, tu. Has vist la breva? Diu... Va, són comentaris, són comentaris. No en tinc. Perquè la gent, hi ha hashtags al Twitter, que és el que parla més la gent, però que no té un origen, la gent comenta coses. Per exemple, orgia i Twitter, és com aigua i aceite. Efectivament. Mandra, eh, això. Bueno, Carme, fos estrenintòpic, això, eh, Carme? Quina tonteria. Perdona, és que els 50... És que tu al Twitter, la veritat, el 70% del Twitter... És això. És tonteria. Després diu, per fer un estrenintòpic que tiene todo el sentido. Gràcies. Ah, mira, veus. Orgia Twittera. Prou. Vinga, fem una altra. Photoshop CS6. Aquest potser t'interessa també. Adobe acaba de llançar la beta pública de la nova versió de Photoshop. En el seu comunicat ha informat que la versió final sortirà en el primer semestre d'aquest any, tant per Mac com per Windows, encara que no s'ha parlat encara res sobre el seu preu. Comentaris, todo mi apoyo, per exemple, a los enfermos de Photoshop CS6. Bueno, acabo de probar el Photoshop CS6, la verdad es que es impresionante. Salió la beta del Photoshop CS6, pero yo le sigo haciendo el aguante al CS3. La gent que encara continua amb l'altre. Sí, yo et dic una cosa, com el Paintbrush no hi ha res, també. I una altra... El trending topic d'avui és, per exemple, Dia Mundial de l'Agua. Avui és Dia Mundial de l'Aigua, Carme. Diu, el món té setembre perquè té guanya, avui celebra el Dia Mundial de l'Aigua. No ho entès aquesta frase? Diu, alguns comentaris, oi és el Dia Mundial de l'Agua, apoya i ahorra agua, correcte. Les meduses són 98% d'aigua i oi és el Dia Mundial de l'Agua. Que regaleries oi a una medusa? Jo, gafes de buceo. I després un altre diu, dia mundial de l'aigua, repara immediatament les fugues, 10 gotes d'aigua per minuto suponen 2.000 litres d'aigua l'any desperdiciado. Per tant, si teniu una... Fuga? Sí, una gotera, com allò diu? Hi ha un anunci, hi ha un anunci que fa molta risa. Betolinen o mandoline? Que anuncien? Sí, anuncien goteres per això. Goteres de casa? Sí, per les goteres. I ja per acabar, l'últim tòpic d'avui, Mercadona de Serrano. Que què vol dir Mercadona de Serrano? Doncs es veu que l'Esperanza de Guirre ha inaugurat el nou Mercadona de Serrano, que és un barri de Madrid, molt elegant, fent la compra. Diu que ha anat a comprar l'Esperanza de Guirre aquest matí. La presidenta ha dedicat una salutació als treballadors d'Intereconomia, que tenen el nou supermercat a pocs metres Diu una altra al Twitter. Perquè Serrano aquí vindria a ser com Pedralbes. O Sarrià. Sarrià, Serrano, ja va partir. Ja lliga. Sí. En canvi, Raval i Callau. Això també és una mitjana. I la va fiés. En fi, Carme, moltes gràcies, que vagi bé. De res. Fingues bona tarda a partir de les 7 al Sant Just Notícies, edició vespre. I d'aquí uns moments, després de la pausa de publicitat, nosaltres amb el Martí Figueres parlem del Black Music Festival, un festival de música que no es podeu perdre. Fins ara mateix. Adeu, bona tarda. Carme, bona tarda. Ah, perdó. No, no, bona tarda. Em pensava que ja estava. No. Ja ho havia d'haver dit, no? Carme. Què? Bona tarda. Adeu. Saps on pots menjar uns bons calçots? On? Al restaurant El Niu de Sant Just. Al Niu podràs degustar una bona calçotada al millor preu. Tenen menús diaris. A migdia els trobaràs per 12 i 16 euros amb beguda inclosa. I a la nit per només 16 euros de dilluns a dijous. Gens malament. A més a més, tenen menús de cap de setmana per 20 euros i menús especials per grups, a banda dels diaris. I on dius que he d'anar per provar tot això? Al restaurant El Niu, al carrer Josep Ensalm Clader 1, de Sant Just d'Esvern. Pots fer la teva reserva al telèfon 93473 4058. Aigües de Barcelona obre les portes del Museu Agbar de les Aigües coincidint amb el Dia Mundial de l'Aigua. Del 20 al 25 de març podràs visitar gratuïtament el Museu Agbar i el diumenge matinal de jocs l'aigua que mengem. Museu Agbar de les Aigües al centre de Cornellà a 5 minuts del metro Ferrocarrils i Trambaix. Més informació museudelesaigües.com Aigües de Barcelona. Compromís amb les persones. Canalla, diuen que els justos van al cel i també segueixen la penya del morro de Sant Just d'Esvern. Vine, vine. Ai, porfa, joi, que se m'ha fet la cursa a les mitges. Amics, amigues, espero i o desillo que la penya de les galtes, no del morro, ai, perdó, del morro, tingueu la vida més plena que la casa de los Tientón d'Almatas. Ho juro pel Jerónimo Stilton. Soc l'Àngel Llàcer, i a la penya del morro, mira, mola, què vols que et digui? I us envio una salutació a tots a la ràdio d'Esbelm, i a aquesta penya del morro, que teniu un morro, vosaltres pitxeu. La penya del morro, un programa amb més morro que penya. O era més penya que morro. Què tal, com esteu? Continuem a la penya del morro. La vida és... Ai... Ai, això ho volem saber tots nosaltres. La vida és un vestit... Ara sí, ara sí. La vida és un festival, efectivament, amb el Martí Figueres cada setmana. Cada dijous ens visita el programa per explicar-nos el festival on ha anat aquesta setmana passada. Martí, sorprèn-nos. On has anat aquesta setmana? Bé, bona tarda, primer de tot. Ah, Martí Figueres, bona tarda. Bona tarda. Perdona, no estàs dit que no sóc educat i que no el presento? No, això ho estàs dient tu. Ah, val, val, val. Tu ets educat, al contrari, tu ets educat, no? I et presentes sempre. Bona tarda. Sí, va bé. Bardi, on has anat aquesta setmana? He repetit i he anat a Girona. Ah, sí? Sí. Molt bé, no? Mira. Tu a Girona què tens d'alguna cosa? Tens alguna casa o alguna persona especial? Un amor. Un amor per Girona, per la ciutat de Girona. És molt maca, Girona. Girona és preciosa. Un gran gust. Sí, sí. Després de Barcelona, no comptem, de les tres... ciutats de capital de província, a mi és la que més m'agrada, Girona. I la que... Menys... Girona, també, coincideix. Coincideix la que més i la que menys. Ah, sí? Bé, en fi, Martí... Però podem tirar una mica d'aquest fet, perquè és la que més i la que menys? És broma, és broma. No, perquè una vegada vaig tenir un... un amor... amb una noia... I a Girona vaig passar el millor i el pitjor. La Girona. Sí, amb aquell accent que tenen així com obert. T'ho donen tot i t'ho prenen tot. I t'ho prenen tot a l'hora, t'ho prenen tot. Vaig estar a punt de tirar-me al riu, a suicidar-me a l'Unya. Al Terra. No, no, a l'Unya. Ah, no és al Terra el que passa per Girona. Crec que no, crec que és l'Unya, ho sé bé, perquè vaig estar com quatre hores allà a punt, finalment, em vaig tirar, perquè no passava aigua, perquè ja vaig saber què era. Ah, no has de fer un nyony. Sí, no, ni això perquè estava un metre, eh, avui tampoc no. Ah, bueno. No vaig arriscar gaire, però està com allò, com compungit. En fi, Martí, has anat a Girona, o sigui, fugint del centralisme, no, una mica? La idea, no, no, no, no, no només és aquesta la idea, no? Ja. Però és que sempre... Ah, tarda a l'etat. Una mica, una mica. Però jo crec que s'han de conèixer les coses que es fan més enllà a Barcelona. Hem parlat de Girona fa uns mesos, la temporada alta. També hem parlat de Lleida, de l'ANIMAC. Ens falta Tarragona. Tarragona no s'ha anat encara. Ja anirem, ja anirem. Espero el bon temps, també. La gent truca molt, eh? Es queixa molt la gent que no va a Tarragona. Molt! En fi, i a quin festival has anat a Girona, Martí? Doncs mira, em poses música així com a revival i tal, i és un festival que té a veure probablement amb aquest tipus de música que està sent de fons, que és el Black Music Festival. Oh, aquest tema, si no merro, que em sembla que no, és de Mama Cass Elliot. Make your own kind of music. És a dir, fabrica tu mateix la teva pròpia música, no? Que bonica, eh? Molt, molt, molt, molt. M'agrada aquest tema, no ho coneixia gaire. És així com positiu. I pels fans de Los Tiperdidos, la segona temporada, el primer capítol de la segona temporada, comença amb aquest tema, quan està el Desmond a sota, doncs diu, qui és això? I es veu... No, no, no diríem re. Allà, el búnquer i tot allò. Ah, ah, ah. En fi. Qui ets a Lost? Sí, molt. Encara continua així. Vaja, vaja, molt bé. Lost, perdidós. Jack, we have to come back, Jack. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Sí, que era el director del festival i que també vam parlar l'any passat, exacte, Jordi, que escoltes la secció. Sí. I saps quina és la primera pregunta que li vam llançar? No, no. Doncs li vaig preguntar, escolta'm, Jordi Plana Gomà, com va néixer el festival? A veure. Quan nosaltres vam començar la programació de la sala de la Mirona, que era el 2002, doncs vam fer una primera nit de blues, que em vam anomenar primera nit de blues i sal. I d'aquí vam veure que ens agradava aquesta idea i podíem puntar-la una mica més enllà, no? I vam decidir no fer un festival de blues així o clàssic, sinó programar tot el que venia al darrere del blues, no? El sur, el funky, una mica perquè eren festivals de blues on ja hi havia una llarga trajectòria i en canvi d'aquests estils no n'hi havia tanta. Bé, el Jordi Planagumà, per tant, director del Black Music Festival, que s'ha fet, encara no sé si continuarà durant unes setmanes, a Girona, eh? Exacte. Qui és el Jordi Planagumà? És un músic, principalment, que va formar un grup que es deia Bandacool, i que ja des de fa uns quants anys també es dedica això de la gestió cultural i musical. I la veritat és que la feina com a director del festival fins ara ha estat realment molt bona. Cada any porta artistes de talla internacional molt potents, però sobretot l'interès rau en la gent d'aquí que fa música darrere el negre i que realment ho saben fer molt bé i han propostes molt, molt xules. Així que cada any el festival ha anat guanyant de públic, creant una petita xarxa de fans adeptes que cada cop es va fent més gran, es va aixamplant, però no és una xarxa que estrangula tampoc, eh? És a dir, que no genera realment... no és un festival... De massificacions, no et sents incòmode, vull dir, respires, es respira en bon ambient i una cosa molt xula, no? Tot en sales petites, no? Exacte, es fan en sales petites, per exemple, en locals, en bars, el concert que parlarem es va fent la Turmix, la sala més gran és la Mirona, però que tampoc no és gran, gran, gran, gran, gran. No. Però és un festival que no permet grans aglomeracions. Si comparem des dels inicis del festival, sí que ha crescut molt. L'any passat vam superar per primera vegada els espectadors, tot i que tampoc creiem que sigui un festival massiu i de grans congregacions. O sigui, estem parlant que el festival té allò que fa l'art de concert, evidentment si hi ha concerts que congreguen a més de mil persones, però la majoria dels espais són espais reduïts, tenim espais per... per 200 persones, espais per 300, espais per bars on calen 50 persones. És un festival més d'extensió que no pas de massificació i de quantitat. Bé, per tant, el Black Music Festival no és només un esdeveniment musical, no? Des del principi els organitzadors van tenir clar que calia fer un festival multidisciplinar, no? I que sobretot, sobretot, el tema de fons sempre fos la música negra, no? Que estigués allà bolellant tot l'esperit, els diversos estils d'arrel de música negra, no? Així, acompanyant els concerts, es programa un gruix d'activitats paral·leles que van des de les masterclass, dels artistes convidats, com per exemple un any pot ser la masterclass de Tom Principato, fins a la projecció de pel·lícules, de monogràfics... Què ens ho explica mateix Jordi Plana Humà? Totes aquestes coses que giren al voltant d'aquest festival, pensem que ajuden tant al coneixement del festival com al coneixement dels estils musicals, dels que estem parlant. El cicle de cinema, per exemple, que fa... és moltes vegades explicar moments concrets de la història de la música negra o moments concrets del que va ser un estil o un moviment social que va donar lloc a un estil musical. El taller d'agostre és una manera que la gent pugui participar no només com a públic, sinó que en càmbit general de l'escenari a cantar i pugui participar del festival d'una manera diferent. Tot això és una... Un envoltori que fa que el festival creixi en qualitat i que la gent se'l faci una mica més seu, home. I quins són els grups, Martí, en cartell d'aquest festival, Black Music Festival a Girona? Doncs els que primer sobresurten d'aquest bon cartell que ja va produït el Jordi Plana Goma aquest any. Per exemple, tenim el trombonista Trompton Shorty, qui ja va oferir un recital brutal, segons els assistents, segons el mateix Jordi Planagumà. També està el magnífic saxofonista Maceo Parker, que actuarà demà divendres a la Mirona. O sigui, per aquells que els puguin interessar ja poden anar tirant cap a Girona, perquè és un dels plats forts, però plats ben forts de... Jo crec que ja no sols del festival, sinó de... de l'any musical a Catalunya, perquè és un gran, gran artista, el senyor Maceo Barger. Maceo Barger, un saxofonista. Ah, Maceo Parker. Aquest estat saxofonista de grans i agendes del blues, de prins, moltes, moltes, moltes, moltes bandes. Molt bo, molt bo. Aquests dos, per exemple, serien els caps de cartell, però d'una línia més de vent, perquè, segons el director, hi ha dues línies. Seria la línia més de vent, com dèiem el Trompton Shorty o amb el Maceu Barker, o una línia més elèctrica, més de guitarres, amb artistes com Debrue o el Tom Principato. Però el festival el que pretén és apostar per bandes d'aquí, que defensen la música darrere el negre de manera magistral. I realment som, tal com diu el Jordi Plana-Gumà, que és el director, són propostes realment magnífiques. Home, guany tenim grans propostes d'aquí, de Catalunya, no? Tenim la Big Mama, que va actualitzar amb l'Original Cés Orquesta al Taller de Músics, però també tenim, per exemple, Tifàcic amb la Chirona Jazz Project, amb un concert que serà exclusiu del Festival que s'ha preparat per a l'ocasió. Bàsicament... Es tracta, doncs, que el festival tingui, això sí, uns quants artistes internacionals de referència, però que el festival sigui d'artistes d'aquí. M'agrada molt, molt. Aquest rotllo Motown molt interessant, no, això? En fi, qui són aquests, Martí? Són d'aquí, a més? Aquests que sonen són d'excitements. Una banda, atenció, catalana, però que bé podrien, com ho has dit, podrien ser de Detroit, de la Motown o de Nova Orleans. Jo vaig xerrar amb la guitarra, amb l'Adrià Gual, que em va explicar d'on sortia la banda, d'on es va generar d'excitements, aquesta banda bruta. Xandens és bàsicament una banda del que diuen Redmond Soul, que és el principi del soul, però amb influència molt forta de Redmond Blues. Seria l'etapa 59-63, per dir-ho d'alguna manera, quan hi ha aquest estil. I nosaltres vam començar a fer... Parell d'anys, més o menys, no arriba. I el Dani, el baixista i jo veníem d'altres bandes, de ritme en blues, de garatge i tal. I vam voler fer un projecte més seriós, amb més pes. I on dius que són, de Manresa, han dit? De Manresa no. No, i on són? De Barcelona? No ho se sap. De Catalunya? De Catalunya. Som catalanes. Jo diria que sí que són creats a Barcelona. Estem sentint el disc ara. Sí, el disc, el disc. Però malgrat tot tenim un tall del concert en directe que també ens pot fer una idea de com sona. Estarà la intro. Home, Martí, ja em perdonaràs, però és que té més qualitat el disc, eh? Home, sempre, clar. Noi. Ja, ja. Però, escolta'm, és que hi vaig ser-hi. Home, ja ho sé, què va ser? No, no, a mi no m'has de mostrar res, Martí, jo ja ho sé que vas estar, i si no, escolta, no passa res. Mira a mi com canten. No. És una festa, no? És espectacular. Aquesta dona és brutal. El que volia dir, que la banda, The Excitements, que parlem, que són catalans, van contactar amb Pennyman Records i van publicar dos singles amb un vinil, després van publicar un EP i després un CD. I que ara estan preparant ja el segon disc amb temes propis En el primer disc hi havia temes propis, però sobretot també hi havia inversions de James Brown. Sí, perdona que talli, perquè ja sé que tenim boc temps i no gaire per la reflexió avui, però és una mica amb el que va passar en el seu moment amb The Pepper Potts, que torna una mica aquest aire o aquests aires que a Catalunya no s'havia donat mai i en els últims anys estan apareixent grups que estan rescatant Aquesta essència de sol, de sol en ritme, que es diu, i que és curiós, no? A Catalunya, lògicament, no som un país amb música anglosaxona, ni amb arrels africanes, ni res de tot això, no? En canvi, la música negra, que ara comença a fer arrel una mica el país, amb molts grups, no? Saben les distàncies... Toni Manero, també fa uns anys, amb els vents i tot plegat, rotllo funky, ha anat derivant més enrere encara amb la música aquesta dels 60, que a mi personalment m'encanta, et dona un ritme i una energia espectacular. Sí, i és curiós, perquè realment toquen tots els aspectes, tots els ritmes de la música de Red Negra, perquè Pepper Potts tampoc no és ben bé la mateixa proposta musical, perquè és una cosa més tranquil·la, és Suprems. Sí, sí, exacte, exacte. En canvi, això, com a referent, és una altra dona que, si em permets, en parlem ara mateix... Sí, home, que és la Coco Jean Davis. La cantant. La cantant és la Coco Jean Davis, i és que és la gran virtut del grup, no sols la qualitat del so dels músics, sinó en qui és aquesta dona i la veu que té. I l'Adrià Wall ens parla una mica d'on la van treure, aquesta dona. Però, perdona, és la veu de... Dead Eximents, Coco Jean Davis, sí, sí. Ella la vam trobar en un anunci, ella és nascuda a Mossàmbic, adoptada per catalans que viuen a Mossàmbic, i, bueno, ella es va criar allà, després van anar als Estats Units a estudiar, estava com un any al Brasil, i van anar a Barcelona, que és la sèrie d'on té tota la seva família, menys, sa mare i els seus germans... però, bueno, la resta de la seva família està a Barcelona. I, bueno, va posar un anunci i, bueno, la vam trucar, encaixava amb el projecte, ella estava interessada. I aquí està, la Coco Jean Davis. Escolta, i la gent que vulgui escoltar el Dick Simons a internet pot ser a algun lloc? Està per Spotify. Està a Spotify. Sí, Dick Simons està a Spotify. No, no, és que és molt interessant. No, no, no, molt interessant. La gran recomanació de la penya del morro d'aquestes... Parlàvem de la Coco Jim Davis en directe és magnífica. Em vas enamorar de la seva veu. Agafa l'essència pura del sol, de la Motown, del sol dels 60. És un volcà, és pur sol. Hi ha molta gent que l'acompana amb Tina Turner. Turner va veure Coco Jim Davis en directe i són dues gotes d'aigua. Es mou igual. És una bona comparació que la cantant realment afalaga, però que... D'alguna forma o altra, el bo de l'Adrià Gual, la guitarra, li intenta treure ferro. Ella ja ho diu, ja m'agradaria, a mi. Bueno, sempre és bo que et compareix amb... Oh, mira mi que una xorra. A més, aquesta música et dona energia, pum, pam, pim, què s'ha de fer? En fi, Martí, alguna cosa més sobre The Excitements que vas anar a veure en aquest Black Music Festival? Bueno, simplement recomanar-ho. I aquest any vam fer bastantes coses l'any passat, perquè aquest any estan més a nivell internacional, toquen molt a França, ara som a Itàlia, després aniran a Alemanya. I aquí fan poca cosa, però bueno, MySpace està tot, o sigui que està de... S'ha de seguir aquesta banda perquè val la pena de veure'ls en directe. Spotify, no? Spotify. Exacte. Però, si em permets, el Black Music Festival segueix. Ah, sí? Exacte. Ah, doncs diguem algunes dates, o quan estaran, o què faran les pròximes setmanes. Queden dues semanetes, em sembla. Per exemple, demà, tenia mà l'Imprescindible, Masséo Parker. Demà divendres. Exacte. Dissabte. Tot això, perdona, la Mirona de Girona. Ah, sí, el tema del seu parc em sembla que és la Mirona, si no, ja. Bueno, la Mirona, com va a Barcelona i Hospitalet. Sí, està al costat. Per tant, Andrea Motis. Andrea Motis i... I han programat aquesta gent a raça. L'Andrea Motis i el chamarro. Exacte. Recordem que els hem tenit aquí fa un any i mig. Volen ser sprint més. Ah, és broma, eh? Però quasi. Els segons. Els segons. i han programat un segon concert. Fixa't, eh? Sí, sí, per final de mes. Tot això a la web. S'ha de mirar la web i seguir la... Que era el blackmusicfestival.com o alguna cosa per l'estil? Exacte, sí, més o menys. Més o menys. Si no busqueu el Google, Black Music Festival a Girona i us sortirà tota la informació d'aquest festival que és molt xulo, jo t'ho dic ara. Molt. Tens alguna salutació avui? Bueno, ens deixa un record per la ràdio l'Adrià Gual, aquest senyor... Bé, era tan eloquent, depèn de com. Adrià Wal, dels excitements, i saludo a la penya del morro de Ràdio d'Esvern. Doncs gràcies, Adrià, benvolgut i ben trobat, company, gràcies per saludar-nos. La setmana que ve, Martí, on te'n vas, als festivals? Doncs anem a Badalona, a cobrir el blues i ritmes, o sigui que seguim una mica per los mismos derroteros. Molt bé, doncs Martí, que vagi bé, menja de gust i mou les caderes als festivals en nom de la penya del morro. I tant. Bona tarda, Martí, fins la setmana que ve. Salut. 98.1 La Pella del Morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio d'Esvern. Recte final d'aquesta primera hora del programa, a punt a punt d'arribada a les 6 de la tarda. Abans, però, com cada setmana, parlem de gossos amb els nostres educadors... educadors canins particulars. Tenim al telèfon ja l'Albert Capapell. Albert, bona tarda. Hola, bona tarda. Què tal, com estem? Bona tarda. Molt bé, molt bé. Avui volem parlar d'un tipus de gos, que no és que sigui d'una raça en concret, sinó que pel seu entorn i per les seves circumstàncies el podríem anomenar gos de jardí, no? Sí, correcte. Són gossos que viuen als jardins de les cases, no? Vull dir, però que no tenen relació amb les persones, quasi bé no surten mai del jardí i estan allà com en una mena de presó, no? Sí, més aviat, bueno, presó potser no ho podríem considerar, perquè els seus propietaris consideren que viuen millor que molts gossos, perquè clar, no estan al carrer i estan molt bé, mengen cada dia, però vaja, jo crec que inclús és més perjudicial el fet que estiguin així tancats. Oi? Sí, Albert? Em sento repetit ara Ah, et sent repetit? Sí, em sento com a doble Què dius ara? Estàs mirant la webcam o alguna cosa? No, no, que va, que va Em fa com un retorn, raro Sí, exacte, com un segon o dos Ah, sí? Però, ostres, escolta, vols que pengem i tornem a trucar o què? No, no, tranquil, no pateixi, ja va, clar Jo amb mi em porto molt bé Sí, val, home, t'escoltes dues vegades Com el retorn aquell que hi ha Els, com es diu Quan fan les connexions amb satèl·lits i tot això Exacte, sí Ostres, Albert, em sap molt de greu. No sé, si et molesta molt, ho intentem solucionar, val? No, tranquil, bueno, ja et dic, jo a mi em porto bé. Si no em riu, si tu veus que eres barri una miqueta, ja ho veurem. Bueno, això d'allò que fan, perdona, ara que estem amb això, però el idiotitzador de l'hormiguero, que no sé si l'has vist alguna vegada, que es veu que es posen ells mateixos amb un delay, amb un retard, no?, de 2 o 3 segons. Bé, o sigui que avui tu fas la secció una mica amb l'idiotitzador, per tant, tinguem-ho en compte. Això per començar i per continuar, els gossos de jardí, eh? Estàvem dient que són, efectivament, gossos on els seus amos creuen que el gos és feliç. Però això pot portar problemes a mig termini? Pot portar molts problemes, i tant a curt termini com a llarg. És molt freqüent trobar-nos quan passegem pel carrer amb el gos o sense gos, és a dir, independent, eh? Anem pel carrer i els gossos que se'n tiren a la porta de la casa a bordar i que si poguessin es menjarien. I que escopeixen i que pràcticament... És la seva vida l'únic que poden fer en relació amb els humans. És veritat, és veritat. No li havia fet aquesta apreciació, però moltes vegades si passes per cases, per urbanitzacions o llocs on hi ha jardí, molts gossos estan com rabiosos i borden a tothom qui passa. Aquest és un exemple del que podria ser un gos de jardí i això que ho transformen en aquesta ràbia, l'estar sempre allà... I no sortir tot plegat? No, és que aquesta ràbia més aviat seria el fruit de l'estar així tancat. No seria el contrari, no seria la inversa. Seria el fet d'estar tan tancat i no sortir a passejar, no tenen contacte amb altres gossos i més persones. Ells comencen al seu cervell, comencen a tirar les funcions bàsiques. I quina és la funció més bàsica que té un gos? Vigilar. Està creat o està dissenyat pràcticament, ho hem fet així, per defensar la casa, per vigilar les ovelles i també. El seu cervell va anul·lar en funcions fins que pràcticament, i a més és que aquesta se li reforça. El fet d'abordar la porta i tornar-se com un boig automàticament se li reforça aquest comportament, perquè la gent passem de llarg, a la casa. Sí, sí, sí, clar, clar. El gos acaba entenent de, mira, que soc molt bo, perquè quan em poso com un histèric i burdo, la gent marxa. Clar, però en veritat, el gos... Clar, el que no sap el gos és que ningú es para perquè continuïm la seva vida, no? Exacte, perquè això no explica a ningú el gos. Clar, és veritat. I llavors, si algú ens està escoltant i, per exemple, té un cas semblant o coneix algú... que li passa, què és el que pot fer o quin consell podem donar a la gent que pugui sentir-se reflectida en aquest exemple i que pugui tenir un gos de jardí, que dius tu? Jo el que li aconsello i de fet és un dels problemes que més sovint trobes a domicili és el fet que el gos ha de fer vida amb la família. No serveix tenir el gos a un jardí com si fos un nant de jardí que està allà i només menja. Hem de fer vida amb el gos, hem de fer que visqui dintre de casa nostra i clar, molta gent L'excusa que poses pràcticament és la contrària. Diu, és que jo no puc posar el gos a dintre perquè m'ho destrossa tot. I si és un gos que porta dos, quatre o vuit anys al carrer i no sap quines són les normes de casa, és habitual que el primer dia que entri algú trenqui. No sabrà on està, no sabrà quines són les normes. Això passa més sovint del que ens podem pensar a priori, no? És a dir, un gos que no trepitja mai una casa. Exacte. I hi ha gossos que inclús tenen por a trepitjar la superfície brillant. tot el que són rejoles, tot el que són superfícies de dintre de casa, o actores, i el que se'ls ha ensenyat d'una manera molt bruta, que no poden estar dintre de casa. Llavors el gos recondueix aquest destrès que li provoca el fet de no poder entrar a casa amb la gent que ell vol, perquè clar, el gos és un animal social, aquí partim una base molt clàssica, podem dir, perquè aquí tots ensinistradors, educadors i demés, podem estar d'acord en que el gos és un animal social. Si aquest animal social el posem com a enaïllament i a fora, és normal que el gos comenci a tenir problemes de conducta. És tot un peix que es mossega la cua. És molt curiós tot això, sincerament. M'imagino que una de les possibles solucions, perquè aquí ja estem parlant de reeducar el gos, canviar-li la conducta que ha tingut durant els últims temps o anys... l'educador caní, no? Perquè això tampoc pot ser... Però això és molt més senzill del que podem pensar, eh? Ah, sí? Sí, el gos està encantat, tot el que sigui en canvi cap a alguna cosa positiva, cap a alguna cosa bo, que és cap a ella. Això és una escala, és com pujar una escala a nivell de vida. Passar de viure a fora a viure a dintre, el gos estarà encantat. Sí que potser tenim un temps que s'ha d'adaptar i hem d'acostumar-lo a determinades normes, però ja et dic jo que el gos posarà tot per la seva part per complir aquestes normes. El fet que costa més és canviar la mentalitat de les persones. Clar, clar. El gor és un animal que s'adapta fàcilment? Molt. Molt més del que ens esperem, perquè això, ja et dic, quan a un propietari li dius que el gos ha de passar a viure a dintre i et diu, no, perquè clar, que el gos ens destrossa tot i tal, i a la setmana, iguals 10 dies, parles amb ell i dius, ostres, que tinc un gos que no fa més que dormir a casa. I clar, no és tan... és tan heavy el canvi. Sí que és heavy, però vull dir, és cap a positiu. És un canvi que de seguida ens habituem, com les persones, sempre que nosaltres fem un canvi per millorar. de seguint ens adaptem. Això és veritat, ja pot ser el canvi, el dràstic que vulguis, que si estem millor ens oblidem ràpidament. Tu no has de treballar mai més a la teva vida i tens una casa i tens això pagat et suposarà una miqueta d'estrès en el moment de dir, ostres, i ara jo què faig amb la meva vida? Però segurament tindràs una vida molt millor. Jo m'adapto molt ràpid, ja t'ho dic ara. Albert, quan dius com ho faràs això, tu... Quan dius que m'ho faràs, això? Quan em toqui la loteria. Hòstia, quan toca... Vale, Albert, que guai, que enrulles. Però llavors tenim un problema, perquè no jugo. No... Ostres, llavors... No comença a jugar. Sí, m'hauré d'adaptar a somiar que algun dia passi. En fi, doncs, Albert, no sé si vols afegir alguna cosa més sobre aquesta qüestió. Bé, perquè, mira, just abans d'entrar al programa estaven parlant d'aquest mateix tema, el Facebook, i he vist uns quants comentaris que m'han posat de... perquè també hi ha persones que, per el que sigui, són propietaris d'aquestos que tenen el gos fora. Un veí m'ha dit, ostres, és que puc agafar alguna cosa al gos perquè està tot el dia abordant i... i el propietari es tancant rodó, i són gent que per un tipus de mantaïtat més tancada o pel que sigui no volen canviar, i l'únic que els diria a totes aquestes persones és que, jo què sé, jo no demanaria permís. Si és per millorar la qualitat de vida del gos, del gos del veí o del davant o del que sigui, jo no demanaré permís, perquè segurament si tu li vas a un propietari d'aquestes característiques i li dius això, doncs poc menys que t'enviarà la merda. Perquè et dirà, jo ja sé el que faig amb el meu gos, és com amb els nens, no? Sí, no, clar, jo la duco com em dóna la gana, tu qui és per dir-me re, no? Clar, jo directament el que aconseguiria és, si algú coneix un cas així, em sembla que a Barcelona per això està prohibit tenir el gos a la terrassa. Sí, pot ser, no sé. Per normativa. Jo no ho sé, ara desconec la normativa, eh? Sí, és que estava pensant que ho hem de deixar aquí mateix, Albert, perquè connectem amb la Com. Fins d'aquí dues setmanes, bona tarda. Molt bé, bona tarda. Adeu. Adeu. Bona tarda, són les sis, us parlem al Verses i Marta Patricio. La Junta Electoral Central ha ordenat el Ministeri de Treball que retiri el vídeo sobre la reforma laboral que ahir va penjar al YouTube. L'autoritat electoral ha dictat que no es torni a emetre fins que no s'hagin celebrat les eleccions a Astúries i Andalusia que es fan aquest pròxim diumenge. La Junta Electoral Central dona, doncs, La raó al PSOE, que ahir va denunciar el vídeo perquè, al seu entendre, interferia amb la campanya electoral d'aquestes dues comunitats. Una trentena de delegats sindicals de l'escola concertada estan tancats a la seu dels serveis territorials d'ensenyament de Barcelona, al carrer Casp. En protesta parles retallades. Joan Puntí, de la UGT, ha explicat a Com Ràdio que avui els han comunicat una nova tisorada. Un dels temes que perillava, que era el Premi de Fidelitat, que és un complement que cobrem a partir dels 55 anys als treballadors i treballadores de la concertada, ens va comunicar la consellera que això no havíem de patir, que no es tocaria, en tot cas se'n modificaria en algunes condicions, però que no es tocaria, doncs avui ens envia un subaltern, anem a la reunió amb el departament i ens comuniquem que unilateralment han decidit deixar de pagar aquest complement. I aquest complement ja no el cobrarem, deixen la pilota al terrat de les patronals perquè siguin elles les que s'espavilen. La mesura afectarà els 35.000 mestres i professors de la concertada. És previst que a aquesta hora comenci una concentració davant l'edifici en suport als que s'han tancat. Un grup terrorista vinculat a Al-Qaeda s'ha atribuït l'assassinat de quatre persones aquest dilluns a l'escola Jueva Tolosa de Llenguadoc. L'autor confés d'aquest atac i de la mort de tres militars francesos més ha mort, recordem-ho avui, d'un tret al cap durant l'operació policial que volia capturar-lo. Òscar Sánchez ja ha arribat a Catalunya. El veí de Montgat, que s'ha passat gairebé dos anys a una presó italiana per un delicte que no va cometre, ha denunciat que durant aquest temps va patir maltractaments físics. Pel que fa al trànsit d'un accident a la Ronda Litoral, l'Hospitalet de Llobregat obliga a tallar en aquests moments dos carrils en direcció a Martorell. Aquesta incidència provoca també 3 quilòmetres de retencions. El president del gremi d'hotel, Jordi Clos, ha donat suport a la iniciativa de l'Ajuntament de Barcelona de prohibir la prostitució als carrers. Clos ha dit sentir-se degradat quan veu prostitutes i clients practicant sexe en públic a la ciutat. A mi baixar a les Rambles i veure el que a vegades passa allí no m'agrada. Jo no vull entrar si la prostitució sí, si no, no. Això jo crec que són coses que escapen a la meva... Jo no soc més curt que tot això, és a dir, no entraré en la filosofia de si els drets humans o no sé. Ara, si això podem evitar que estigui al carrer, si això podem evitar que sigui públic... Clos ha recordat que molts altres països europeus també han optat per prohibir la prostitució al carrer. El Centre de Documentació Castellera de Catalunya i la coordinadora de Colles han signat avui a Valls, a l'Alcamp, un conveni per treballar de forma conjunta en la compilació d'informació i documents. relacionats amb aquesta tradició i destinar-los al fons del futur Museu Casteller. Ona Valls, Ramon Font, bona tarda. Bona tarda. La coordinadora mediarà per a que les colles cedeixin material al fons documental del museu. De la seva banda, el centre de documentació catalogarà la informació recollida sent el dipositari fins a la construcció de l'equipament. A Valls, Anna Guasque és presidenta de la coordinadora. que les colles sàpiguen que aquí hi ha un centre on se poden aportar tot el seu documental, sigui escrit, sigui fotografies. En aquests moments, encara que no hi hagués el museu, vèiem que tota aquesta tasca ja es pot començar a fer. Tot i que el Museu Castellé encara no existeix des de 1983, Ja s'està arxivant documentació de temàtica castellera, tasca que s'ha continuat fent de forma molt més rigorosa a partir de 1998, quan es crea a Valls el centre de documentació que ja disposa de 80.000 unitats documentals. Ona Valls per a Com Ràdio. Com Ràdio. Esports. Bona tarda, us parla David Amadoral, ciclista colombià de l'equip Sky Rigoberto Urana, guanyant la quarta etapa de la volta a Catalunya, de 199 quilòmetres entre Trem i Esco, mentre que el suís del Green Edge, Michele Albacini, ha mantingut el liderat a la prova. En futbol, l'espanyol juga aquest vespre al Camp d'Albetis amb l'objectiu de sumar 3 punts que el permetin mantenir-se en zona europea. Podreu seguir el partit a Com Ràdio a partir de dos quarts de vuit. L'entrenador del Mallorca, Joaquim Caparrós, en paroles a Com Ràdio, veu molt complicat treure punts al Barça en el partit de Lliga de dissabte a Terres Balears. Caparrós també ha parlat de Leo Messi. Messi cada domingo te hace una cosa distinta. O sea, mejora lo último. Si es grande lo que hizo en Sevilla, es más grande lo que hizo el otro día. Y está por ver lo que va superar lo que hizo el otro día. Entonces, bueno, este chico es algo especial, es algo... I amb Ascat, aquest vespre el Barça vol sumar la segona victòria consecutiva contra l'únic casant en la sèrie de quarts de final de l'Eurolliga. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bona tarda, són les 6 i 5. El comitè d'empresa de l'Ajuntament de Sant Jus dona suport a la vaga general del proper 29 de març. Aquest matí han registrat al consistori un escrit d'adesió a la protesta que exigeix al govern la retirada de la reforma laboral, que no servirà per greu ocupació i que facilita i averteix l'acomiadament, segons diuen. A més, reclamen els serveis públics i les polítiques socials com a fonaments bàsics de l'estat del benestar. A banda d'aquestes demandes, també proposen a l'Ajuntament que destini un import equivalent a la suma de les deduccions de la nòmina de tot el personal que s'assumi a la vaga a la partida del pressupost municipal destinada a ajuts d'emergència de serveis socials. En aquest sentit, a més, el comitè d'empresa convida tot el personal que no pugui exercir el seu dret a vaga a que faci una aportació econòmica equivalent a la remuneració d'un dia de treball a algun dels projectes de cooperació i desenvolupament que es fan des d'entitats com ara Sant Jusolidari. Es refereixen al personal de la policia local o als treballadors i treballadores que hauran de complir amb els serveis mínims. I demà és l'últim dia per presentar els textos al concurs de prosa i poesia en català per no professionals de Sant Just. L'organitza el Servei Local de Català i aquest any compta amb la col·laboració de l'Ateneu. Hi ha diferents categories i premis en funció de l'edat. Segons Marta Mossach, responsable del Servei Local de Català, els nens i nenes de 9 a 11 anys són els que més participen, animats per les escoles. En aquest cas, els primers guanyadors rebran entre 45 i 70 euros per canviar-los per llibres. Els joves són cada any la categoria més fluixa però en adults torna a activar-se el nombre d'obres presentades. En aquests dos casos, els premis ja són en metàl·lic. Els textos es poden presentar fins demà divendres, a les dues del migdia, al Servei Local de Català, a l'Ajuntament de Sant Just. Podeu trobar les barres completes al web municipal www.santjust.cat. I acabem aquest butllet explicant-vos que el restaurant El Mirador de Sant Just participa en la nova campanya gastronòmica als sabors de l'Horta del Baix Llobregat d'aquest any. 39 restaurants de la comarca participen en aquesta campanya que té com a objectiu promoure els productes locals i de proximitat. De fet, aquests establiments ofereixen durant tot l'any a les seves cartes diverses propostes culinàries amb els productes que es cultiven a l'Horta del Baix Llobregat, uns productes que gaudeixen del distintiu producte fresc del Parc Agrari. I això és tot de moment. Més informació a partir de les 7 als Sanjos Notícies, edició vespre. Fins demà! I'm only the one. Fins demà! Fins demà! Què tal, com esteu? Bona tarda. Comencem aquí la penya del morro, segona hora. D'aquí una estona ens visitarà el David Pedros amb el seu espai de les esports extrems i avui parlarà de les ciclomaratons. Però abans de tot això, parlem d'una altra història. Tenim amb nosaltres, ja ho sabeu, fa un parell de setmanes, el Juan. que és del projecte Conecta, em sembla. Juan, bona tarda. Sí, sí, bona tarda. Què tal, com estàs, Juan? Molt bé, molt bé, gràcies. M'alegro molt. Ell fa quart d'ESO, està a l'Institut de Sant Just i els dimarts i dijous ve i està aquí amb nosaltres. Doncs, vaja, mirant com funciona el tema de la ràdio i tot plegat. Juan, primera pregunta de la tarda. Com estàs veient Ràdio d'Esvern en general? Què és el que t'agrada més, el que t'agrada menys? De tot plegat? Doncs, bueno, ha sigut un... El poc temps que porto és una bona experiència i m'he adonat que, bueno, que el món laborable no és gens fàcil. No és fàcil el món laborable, eh? Perquè, clar, aquí com que tots tenim molta mala llet, mala personalitat, tots són crits... No, no, no, no. No, no. Perquè no vens al matí. Perquè, clar, aquí a la tarda hi ha algun rotllo, però al matí... No, és broma, és broma. No és fàcil, no? Clar, tu fas quart d'ESO i el món laboral no és fàcil. Com ho veus? T'ho imaginaves així, com funcionava la ràdio, per exemple, o què? Bueno, la ràdio sempre ha sigut una mica d'incertidumbre. Sí. Bueno, no sé, no me la imaginava així, però no sé. No pateixis, Juan, perquè avui quan ha vingut diu què faig, què faig, no pateixis. Perquè ja sabeu que una de les pel·lícules que va triomfar més als Òscars estarà al cinema, Juan. Sí. Sí. Doncs una de les pel·lícules que més va triomfar als Òscars és The Artist, que no sé si l'has vista. És una pel·lícula, mira, amb la banda sonorada de The Artist, magnífica. Una pel·lícula en blanc i negre, feta l'any passat, francesa, i que va guanyar l'Òscar en millor pel·lícula, en millor actor, pel Gen du Jardin, entre altres Òscars. I la veritat és que és una pel·li on no hi ha diàleg. Tot és banda sonora i no hi ha efectes de so ni res. Per tant, és una pel·lícula com feien abans muda. I llavors, nosaltres hem pensat avui a la penya del morru, per què no parlem una mica de les pel·lícules que es feien abans mudes, de les pel·lícules on no hi havia, doncs, so? I li hem dit, Juan, i el Juan diu, què, què, què, què? Què et sembla? I ell diu, sí. I ell diu, per què no podem buscar amb algú sobre un dels millors actors de cinema mut que hi ha hagut a la història del setè art? I jo dic, home, Juan, em sembla una idea brillant, em sembla una idea boníssima, i diu, doncs avui parlem de Charles Chaplin. En fi, Charles Chaplin, què diu d'ell, no, Juan? Repassem una mica la seva vida. A veure, qui era Charles Chaplin? Doncs mira, Charles Chaplin és el clou universal. La seva figura és reconeguda i el seu cinema immediatament comprès per milions de persones de totes races i continents. El seu nom i la seva fama s'han mantingut des d'abans de la Primera Guerra Mundial. Home, la veritat és que sí, eh? Chaplin, el clown universal, m'agrada molt aquesta definició. Quin any va néixer Charles Chaplin? Doncs... no se sap molt bé, però ell mateix diu que va néixer el 16 d'abril del 1889. A on va néixer? A Estline, Woolworth, Londres. A Londres, ah. I, bueno, doncs això, sempre s'ha tingut una incertesa perquè no hi ha cap document que certifiqui on va néixer realment. Clar, és que estem parlant de final del segle XIX, poca broma. I què se sap de quan era ella petit, els primers anys de seva vida? Sabem alguna cosa de Charles Chaplin? Sí, el que és cert és que va passar els primers anys al sud de Londres, al barri Kennington, on el seu pare es va fer cantant de Music Hall. I per això ell i la seva família vivien raonablement bé. El que passa és que un parell d'anys després els seus pares es van separar per als problemes d'alcohol del seu pare. Vaja. I, bueno, lamentablement, als 12 anys va morir el seu pare. El seu pare va morir quan Chaplin tenia 12 anys només, no? I, bueno, des de llavors la senyora Chaplin va tenir cura d'ell i del seu germà gran. Bé, de fet, era una família pobra, no?, pel que podem deduir, una mica d'un barri així, doncs, popular de Londres, de finals del segle XIX. Tot i així, va començar a triomfar ja molt aviat, no?, o com a mínim ja se li veien alguns dots superdora. Sí, ell va substituir un cop a la seva mare, quan tenia cinc anys, al teatre. Home, Déu-n'hi-do, eh? Amb 5 anys, substituir la seva mare. Va ser la primera aparició en públic. Clar, al Chaplin ja se li notava, no?, de petit ja, tota aquesta història que portava. I als 8 anys també va passar una cosa molt curiosa. Sí, ell va ingressar un grup de teatre juvenil que es deia els 8... No sé si ho dic bé. Els 8 trups juvenils, no? Sí. Segons sembla això, que és com una mena de tropa, no? Potser... Jo m'ho imagino... A veure, no tinc ni idea, eh? Però m'ho imagino així com un rotllo circ ambulant, on hi ha un grup de nois i noies i artistes així com de circ. Podria ser. Podria ser. Sí, podria ser. I, bueno, a cap del temps, Charles Chaplin s'havia convertit en un destacat còmic. I en una ocasió, en una gira per als Estats Units, li van oferir un contracte de treball per un any. Ah, sí? I s'incorpora amb un altre artista, Sennett, en Califòrnia. I allà, a Califòrnia, Hollywood va començar a contactar amb les productores, el cinema, el món del setè art, però, segons sembla, no va ser fins la seva segona pel·lícula que va començar a destacar. Sí, perquè a la primera pel·lícula es va criticar molt la seva vestimenta i no va ser fins la segona quan va agafar més fama. Que és curiós, eh? La vestimenta de Chaplin, que se'l critiqués, que no sé si anava encara, o en aquell moment, anava vestit com se'l recorda, eh? Amb el típic barret, així. De fong, sí. Sí, exacte, eh? Una mica també el bastó i tot plegat. Una figura mítica i el seu caminar també tan especial. I el bigoti. I el bigoti, efectivament, de Charles Chaplin, no? I bueno, després dels 22 anys següents, el personatge va ser desenvolupat i perfeccionat. Chaplin es va passar tot el 1914 a Keystone, on va prendre l'ofici i va rodar un total de 35 pel·lícules. Caram, déu-n'hi-do, no? A partir de la dotzena va començar a participar en la direcció i després de la vintena va dirigir ell sol. Bé, avui estem repassant la vida de Charles Chaplin, un còmic humorista que ens queda una mica lluny, la veritat, però que va ser un dels primers còmics de la història a nivell mundial. a través del cinema, amb la seva forma de caminar, les seves expressions, pel·lícules mítiques, com El gran dictador, Temps moderns, per exemple, i un infinit de pel·lícules. El que passa és que l'estiu del 1916 Charles Chaplin va fer Diana, podríem dir, amb el tema dels diners, no? Sí, sí, va signar el contracte més lucratiu de tota la història del cinema fins al moment. Imagina't. Va ser amb la Mutual Company i li va reportar 10.000 dòlars setmanals, una prima de 150.000 dòlars i el ple control creatiu de les seves pel·lícules. Oh! Digue-li tonto, eh? No deia res a les pel·lis, perquè clar, no hi havia son en aquell moment, però ho deia als despatxos de la Mutual Company. I segons el contracte havia de fer 12 pel·lícules, la qual va trigar 16 mesos a fer-les. 16 mesos a fer 12 pel·lícules, eh? Imagineu com anava la cosa? Avui en dia una pel·lícula, si més o menys, el que triga a fer-se des de la preproducció fins al muntatge final i s'estrena, pot passar tranquil·lament un any, eh? Tranquil·lament. I ella en va fer, en 16 mesos, en va fer 12. Per tant, clar, era prolífic on els hi hagi i va fer un munt de pel·lícules, no? Potser una de les millors pel·lícules, quina seria, Juan? Quina és la que t'agrada més a tu? Doncs seria l'Immigrant. L'Immigrant, no? És probablement... Ja teia cara jo que t'agradava l'Immigrant a tu. Probablement la millor de totes les pel·lícules i en la qual va demostrar tot el món el veritable talent de Charles Chaplin. Bé, a partir dels 30, ja Charles Chaplin, amb 40 anys d'edat, va reduir dramàticament la seva producció. Ja va baixar una mica de cap a caiguda, però vaja, era Charles Chaplin igualment, no? Sí, va fer pel·lícules en homenatge a la seva joventut als Estats Units i, bueno... I una de les seves últimes pel·lícules va ser una agradable comèdia romàntica, titulada La condesa de Hong Kong. Sí, també la recomanes, no? Que també et va agradar molt, et va inspirar molt. És que a més el Chaplin tenia, sí, molt. Tenia... Era molt entranyable, no? Amb els seus personatges i amb les històries d'amor i tot plegat. Bé, són les 6 i 20. Tens alguna cosa més per acabar del Champions? Sí, per finalitzar, doncs, volia dir que va treballar durant 80 anys, els quals 62 les va dedicar al cinema. I això és un rècord que serà difícilment superable. Jo tinc un somni que és un dia fer ràdio muda. Però encara la tècnica no està prou preparada per tot això. No, no, no. Escolta, Juan, molt bé, eh? Escolta, enhorabona. Enhorabona, tio. Home, sí. Moltes gràcies per haver vingut. Bona feina, felicitats. I tornem a trobar entre nosaltres el dimarts. Dimarts, que, com ja sabeu, el Juan és d'aquest projecte Connecta't, no? O Connecta. Connecta. Connecta, no, tu no et connectis, que es connecten coses i llavors el Juan estarà aquí amb nosaltres a la ràdio durant aquest mes de març i d'abril, si no m'equivoco, uns quants joves de l'institut que això també, escolta, ara que no escolta ningú, quants joves sou de l'institut que esteu repartits per diferents empreses de Sant Just? Doncs serem entre 8 i 9 persones. 8 i 9 persones, eh? I a part de Ràdio Desverns, saps d'alguns altres llocs on va els teus companys? Sí, al Casal de Joves. Al Casal de Joves hi ha un? Un amic, sí. I què tal? Què fa allà al Casal? Doncs... No ho sé, la veritat. No ho saps, eh? Mai m'ho diu. No t'ho diu. Parla poc. Sí, un altre està a la brigada i altres estudiant disseny gràfic. Escolta, podríeu venir un dia tots aquí, no? Bé, podria ser. No sé, eh? Vull dir, pregunto jo i així ho posem una mica... Compartim el primer contacte amb el món laboral que tenen alguns joves santjustencs que estan a quart d'ESO a l'Institut de Sant Just. Vinga, Juan, bona feina, felicitats i ens tornem a veure dimarts. Que bé, bona tarda. Adéu. 6 i 22. D'aquí una estona el David Pedros, que és el nostre esportista extrem, ja ho sabeu, ens parlarà de les ciclomaratons. Què és això de les ciclomaratons? Només ho sap ell i ens explicarà d'aquí uns moments a la petja del morro. Fem una pausa per la publicitat i tornem tot seguit. Fins ara. Bona nit! Saps on pots menjar uns bons calçots? On? Al restaurant El Niu de Sant Just. Al Niu podràs degustar una bona calçotada al millor preu. Tenen menús diaris. A migdia els trobaràs per 12 i 16 euros amb beguda inclosa. I a la nit per només 16 euros de dilluns a dijous. Gens malament. A més a més, tenen menús de cap de setmana per 20 euros i menús especials per grups, a banda dels diaris. I on dius que he d'anar per provar tot això? Al restaurant El Niu, al carrer Josep Ensalm Clavé, 1 de Sant Just d'Esvern. Pots fer la teva reserva al telèfon 93473 4058. Restaurant el Niu. Aigües de Barcelona obre les portes del Museu Agbar de les Aigües coincidint amb el Dia Mundial de l'Aigua. Del 20 al 25 de març podràs visitar gratuïtament el Museu Agbar i el diumenge, matinal de jocs, l'aigua que mengem. Museu Agbar de les Aigües, al centre de Cornellà, a 5 minuts del metro Ferrocarrils i Trambaix. Més informació, museudelesaigües.com. Aigües de Barcelona. Compromís amb les persones. Fins demà! I said, oh, I'll see what I can do. I took her to a supermarket I don't know why, but I had to start it somewhere So it started there I said, pretend you've got no money She just laughed and said, are you so funny? I said, yeah I can't see anyone else smiling Are you sure? You want to live like common people Fins demà! Fins demà! Hola, sóc el xomo Balagueró, una salutació molt forta per tots els oients de la Peña del Morro. Hola, sóc Icí Erbollaín, saludo a la Peña del Morro. Mucha suerte, mucho trabajo y buen 2012. La Peña del Morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio Desverdes. Camí cap a dos quarts de set de la tarda. Continuem en directe a la penya del morro, com cada dijous tenim entre nosaltres. L'home, és l'home. David... No em facis la pilota. No, no, no em facis la pilota. No, com sempre. David Pedrós. Hola, bona tarda, Jordi Domènec. David Pedrós. Un home. Un rínxols. Uns bíceps amb cul divets. M'ho has vist? Sí, sí, sí. Ho intueixo, ho intueixo. En fi, també, a més a més, ens acompanya el Juan, eh? Juan, bona tarda de nou. Bona tarda. Que ja saps que David, que és un dels joves que està en el projecte aquest de Connecta, que està aprenent com funciona en el món laboral, saps? I l'han enviat a la penya del morro, saps? Per veure com funciona. Vols dir? que aprendrà aquí. Jo crec que no ho sé. David, tu quin consell li donaries? Sí, sí. Jo no sé de res de totes aquestes coses. Per exemple, sobre el xampú, el cabell, per tenir... Però això té a veure amb el tema a la ràdio? No, però ja que tenim aquí, tens aquells rinxols així tan xulos... Què et poses tu? No, no, no, a veure, no és el tema, Jordi. Això no és el tema. No, però ho podem... Hòstia, però la gent agrada s'ho pregunta, eh? Fem una nova secció. Coneguem David Pedrós. Són seccions teves, aquestes, que no estan al guió, això, eh? Hola, amics, amigues, bona tarda. Això és La penya del morró. Coneguem David Pedrós. David, hola, hola, cuqui. Mis secretos de belleza. Exacte. Quin és el teu secret? Que guapo que estàs. Com m'ho fas? Gràcies. Gràcies, Odet. Sí, sí, senyor. Sí, molt bé. Pobre Joan, no sap de... No, pobrec. Odet era, bueno, que eres com la marujita Díaz, així de jove. A veure, un moment, ara no vull fer-me el rotllo, però el Laudet va morir. Ja ho sé, ja ho sé. Ah, val, val, val. No, no, ho sabia. Ah, val, val. No, o sigui, pitjor encara. De la mateixa edat. No, pitjor. Bueno, no sé, però... De Sara Monti. Home, era una dona molt gran que durant molts anys, molts anys va estar... Feia un programa. Sí, escolta, no et veig, eh, Juan? Sí, sí. Durant molts anys... va estar a les tardes de les tardes d'Eudet i al final feia perdona, deixa'm dir una cosa un record molt especial per l'Eudet Pinto perquè jo vaig anar al programa que feia aquí a Canal Català quan Canal Català parlo de fa 5 anys encara estava a Sabadell ella feia un programa que feia diumenge Sabadell i jo vaig anar com a convidat què dius ara? jo saps per què ho coneixia? per parlar rus Ah, perquè l'imitaven? Al Força-Barça, sí. I a les retransmissions dels partits, llavors sortia l'Odeta, bueno, l'ARUS que l'imitaven. Sí, que tenia allò, si tu me dices... No, no, era molt Odeta, això, eh? Sí, sí, el que t'ho dic, Jordi. Escolta, no em traguis com un full, no em traguis com un loc, home, eh? No, que va, sobretot traient aquests temes, no, que va, tan interessant. Home, però està bé, home, us fem pel Juan, perquè si estàs en el món de la ràdio, ha de conèixer els grans mites i les grans persones. I Jo, de Pinto, va ser una d'elles, i viu sincerament, eh? Va estar, home, molts anys, eh?, cada tarda a la ràdio. Bueno, en fi... Escolta'm, una pregunta. Això que diuen d'una salutació, la penya del morro... Hola amigos, aquí Luis Tosar, y nada, mando un saludo fuerte y cariñoso para toda la tropa de la penya del morro. Exacte. Què passa? No t'agrada? La gent em saluda. Que sí, que sí, que t'anava a dir, jo també ho puc fer, no? Luis Tosar, qui és aquest? Qui el coneix? Mala madre. És veritat, no el coneix quasi bé ningú, i quan la gent escolta això, els col·laboradors, no sé, teniu com una dèria... Que volem també contribuir. Vols fer una salutació o no? No, ara no. Que orgullós, perquè algú ho ha dit també. Va, David, fes una salutació, que et posi una... No, ara no. Que et posi una sintonia... No, no. Va, vinga, va. Hola, sóc el David Pedrós. Una salutació per la penya del morro. Eh, bona! A veure, Juan, fes-t'una també. Jo? Sí. Doncs... Has de dir el teu nom i dic... Sí, i saluda Penya del Morro. Dic, soc el Juan de l'Institut i saluda Penya del Morro. Hola, soc el Juan Sebastián de l'Institut i de Sant Just i dono un salut a la Penya del Morro. Vale, molt bé. Vinga, gràcies. Ei, si vosaltres també voleu saludar la Penya del Morro ens podeu trucar. Això queda gravat, no? Sí. A partir d'ara posaràs el Juan i a mi saludant, no? Saps on queda gravat això? El meu cor. El 933723661... Sí, que no he gravat res. Per si podeu trucar al programa i saludar-nos. Per què no ho feu, tontos? Truqueu i ja veureu que ho passem una bona estona. 933723661 La penya del morro espera la teva salutació, oient oienta. Passaré a discografia. Escolta, un dia... No, no, no. Haig de parlar amb el tècnic, amb el director musical de Penyelmorro perquè últimament s'està descontrolant, eh? Tens que passar-me, aquestes cançons. Què? Me les tens que passar, aquestes cançons. Sí, ja... A mi no me les passis. Ja te les passaré. Hola, miques. Jordi, sempre que vinc et poses així de romanticón? No. No? No. Sempre no. Però aquesta setmana... No, jo crec que com la primavera... Ha començat la primavera. La primavera. I a tot això, portem 5 minuts de secció i no sabem... No sabem de què vols... No sabem quin champú utilitzes. Quin què? Es poden dir marques. Ah, sí? No ho sé, pregunto. No, Mercadona. Mercadona, eh? Ah, sí? Un rinxuls que s'han de cuidar molt. Bueno, i què passa, que no té el projecte al Mercadona? Sí, suposo que sí. Vinga, va, David, avui vols parlar de les ciclomaratons? Correcte. Però què és això de les ciclomaratons? O sigui, em canso només en dir la paraula, eh? Ho dic? Només el que la paraula diu. És una marató sobre la bicicleta, però... Vale, vale. No, no... És veritat, és veritat, que en les definicions no es pot dir... No es pot tornar a repetir les paraules que... Sí que es pot. Sí? Ah, sí? Va, doncs a mi em van ensenyar que no. El que em pot fer és allò de... És quan... Saps? No pots definir una cosa dient és quan. És quan, no. És. Sí, la posta de sol. És quan, no. No. Vale. Llavors, ciclo marató. Sí. És una ruta, una travessa, bueno, ho vaig dir, amb bicicleta, però d'una distància considerable i, en aquest cas, sobrepassant o de 200 o de més quilòmetres. Vale? Uh! Ja estàs cansat. 200 quilòmetres en bicicleta, eh? No, i més. I més, eh? Llavors, t'explico. Sí, em deixen explicar. Sí. No, no. Tens una mica el mono a mediu sobre el teu, eh? Mi mono a mediu i jo... Una mica. Sí. Espera't. David, vols que fem una pausa o alguna cosa? Sí, fes una pausa, sisplau. Fem una pausa. Vinga. Ja està. Soluciona alguna cosa, que jo mentrestant vull parlar amb el Juan i li explica'm el que vulguis. Juan, tu fas esport o no? Perquè ja que estem en l'espai dels esports extrems, si tu fas esport o alguna cosa per l'estil. D'extrem no sé si tindria molt, però m'agrada el boxe. Ah, t'agrada molt la boxe? Sí. De debò? Ostres. Ostres. Mira, ara que més sona Age of the Tiger, eh, Rocky? Clar, sí, sí. Sí, i t'agraden les pel·lícules de Rocky i tot això, i la boxa? La veritat, mai n'he vist ninguna, però m'agrada el boxa. Però i qui li diries a la gent que considera que la boxa no és un esport? Que ho provin. Que ho provin de boxa? Hòstia, tio, Juan, he vingut peleó, eh? Tu tens guants de boxa a casa i tot això, o no? Home, sí, en tinc dos parells. I has fet boxa alguna vegada? Clar, no de gimnàs, però amb els meus amics, que també són un fequis d'això. Sí, però a veure, a veure, a veure, Juan, perquè jo, o sigui, on aneu al carrer a fer-ho, coses així? Anem a casa d'un amic o, si no, al carrer mateix. I té un espalding d'aquests, alguna cosa per l'estil o no? No, només es necessita un espai i un parell de... Però a veure una cosa, tot és molt xulo, però no teniu ningú que us ensenyi realment com funciona? Us ho inventeu vosaltres? No, nosaltres ens informem a internet el que podem. O sigui, vosaltres us informeu a internet i aneu amb uns guants de boxe i us comenceu a pagar, és això? Sí. Aquesta és la filosofia de vida, bueno, de vida no, perdó, d'esport, de boxe. Home, dono i do, eh? Bueno, hi ha regles que no es pot donar el nas, per exemple. Ah, vale, perfecte. I per sota de la cintura. Sí, és que David... Sí. Home, David Pedros, ben tornat. Hola, què tal? Què tal? Com estàs? Com estàs? És que m'he quedat una mica esfereït, perquè li pregunto, bueno, Terralda, quins esports fas i tal? I diu que li agrada molt el boxe. Ostres, no discutiré amb ell, eh? No, jo tampoc, perquè jo estava patint el mateix. I diu que es reuneix amb els seus amics, però que ho fan a casa d'un, amb guants sense entrador. Club de la lucha. Sí, una mica així, sense entrador ni res. Bueno, està bé, no? Per no portar-li la contrària, bàsicament. Sí, exacte. El que digui ell per mi està bé. Ha, ha, ha. Està bé, està bé, vale. Bueno, doncs, algun dia pots provar-te una secció de boxe, Juan. Vinga, vinga. David, podem parlar del cicloturisme o què? Cicloturisme, ciclomaratons, sí. Perdona. A veure, perdona. No, és que te volia explicar una mica pel fet que és una mica la... El meu calendari, això, les ciclomaratons aquestes. I el meu objectiu, bueno, en tinc dos aquest any, un és el 26 i 27 de maig hi ha la Barcelona, Perpinyà-Barcelona, que és això de les ciclomaratons es caracteritza perquè és una travessa o excursió, com li vulguis dir, però és non-stop, és a dir, En aquest cas, el 26-27 de maig, que el que s'organitza, la Federació Catalana de Cicloturisme, organitza la Barcelona-Perpinyà-Barcelona, que consta de 606 quilòmetres. Això què es fa? 4-5 dies? Et deixen 40 hores màxim. 40 hores màxim. Me'n sobren 38. Sí, te'n sobren les quantes. Que no venen a ser dos dies. A veure, sí. 40 hores és un dia i mig un dia una mica més, gairebé dos dies aleshores se surt des del balòdrum d'Horta que hi ha gent que es queda enganxada allà i es queda donant voltes allà fins a l'endemà David, jo sé que tens paciència no, no, però està molt bé hi ha una sèrie de controls cada X quilòmetres, normalment cada 80 i allà tens que anar fitxant Llavors tu pots fer com vulguis. O sigui, et pots administrar aquestes 40 hores com vulguis, però pots estar, jo què sé, si vols, 24 hores dormint i les següent 24, doncs fer-ho, fer els 600 quilòmetres. És allò que dèiem, no? Que mentre ho facis dins de les 40... Ah, exacte, exacte. Però clar, llavors potser segurament perds, no?, si fas això. No, és que no és qüestió de perdre, és qüestió de fer-ho. Ah, ja està? Sí. Però no hi ha el primer o un segon? No, no, no. Ah, no? No, a veure, hi ha el teu temps. Arribaràs tu amb un temps, però no hi ha classificacions. Això és el que... el que té aquesta mena de psicomaratons. Per tant, és allò que tu t'agrada, que és competir contra tu mateix, no? Ah, correcte. O sigui... És que, doncs és la musiqueta aquesta. No t'agrada? Saps de què és o no? No. Revolta d'esticlista o alguna cosa. En Goku i els seus amics. Ah, de començament de Bola de Drac. Tu quan ho sabies, no? Sí, clar. Doncs haver-ho dit. Van haver-ho dit, eh? El que t'estava comentant és això, que li diuen que és una non-stop, una ciclomerada non-stop. Tens cada X quilòmetres un habituallament o control. I llavors, clar, una mica no et quadra això. Ostres, com ho fas, això? Doncs són, bueno, està clar, 300 quilòmetres al dia o 400, o els que vulguis fer. I llavors rodes de nit. Tens que portar llums homologades, tens que portar el xaleco reflectant, també. Hi ha una sèrie de normes, també, d'aquestes ciclomaratons. Aquestes normes estan emitides per un club francès, que és l'Audax Club Parisien. que aquest va ser el que ho va iniciar tot a nivell, diguem, europeu. I el recorregut està marcat ja? O tu pots anar pels Pirineus i tornar? No, exacte. No, no, no. No, no, està bé. A vegades us preneu aquest sondeu i jo fes preguntes de la ignorància total. Està molt bé que facis aquestes preguntes perquè està marcat. Ells ja d'entrada et donen un recorregut i et donen uns parcials i et diuen, mira, d'aquí, Valòdrum d'Horta, te'n vas a Montcada, de Montcada... Carretera a la Roca, passes pel Coi de Parpès i enganxes per Mataró. Es pot anar GPS o com va això? Sí, sí, últimament sí, van amb GPS. Amb el mòbil mateix pots anar tirant. Sí, el que passa és que tens que portar 4 o 5 bateries, perquè el GPS es menja la bateria del mòbil. Però jo he vist la gent que a vegades genera energia per encendre la bombeta de la bici amb la pròpia roda. La Dinamo, aquesta. Sí, la Dinamo. No sé si es podria fer amb el mòbil. No ho podíem proposar. Amb un smartphone. Es podria enganxar una Dinamo i que carregués el mòbil. Correcte. Podríem inventar un sistema, no? Sí, l'oficina en casa. Vas pedalant i vas carregant el mòbil. Vas carregant el mòbil i altres coses. Bueno, en fi... Tu has participat, això, o no? Aquesta la vaig fer fa dos anys, sí. Home, David, és que... Juan, ho veus o no? Ho diu com si... Bueno, sí, la vaig fer com qui va comprar el pa. No, David... No, però... Torna a posar la música de fer maratons. David, un aplaudiment pel David. Gràcies. Ja sé que tu ets poca amant d'això, d'aquests reconeixements públics, però és que si no te'ls faig joc, qui te'ls farà ràpid? Ningú. Si no te'ls faig joc, qui te'ls farà? No, ningú. Exacte. Quin va ser el moment més difícil? Ja fem una mica d'entrevista. No vols parlar d'això? Sí, el moment més difícil t'ho dic ara. En el quilòmetre 400 era de nit, vaig arribar de nit a Banyoles, era un dels controls, i, bueno, allà tenies per dormir en el pavelló aquell de Banyoles, i em vaig quedar mig estirat, intentant dormir, que no vaig poder dormir, i vaig dir, va, mira, per estar aquí, donant voltes, i no... Me'n vaig. I on te'n vas anar? Bueno, vaig seguir la ruta, cap a Barcelona. Ah, potser te'n vas anar... No, no, de festa. A la platja, o a Lloret, o demà, aquesta... No, no, no, a nedar una mica al llac de Banyoles, no. Vale, vale. Llavors vaig sortir d'allà i em vaig anar a direcció Santa Pau i tenies que anar cap a Olot. Cap a Olot, les preses i tot això. El tram aquell de Banyoles cap a Santa Pau, tota aquella zona, és un sotabosc que quan és nit, és negre nit i no veus res. A més, se m'havia acabat la bateria de la llum, les piles, que llavors no portava una llum així una mica escassa i deficient. I... Sí, sí, i clar, amb el cansament que portes, la son i tot això, doncs qualsevol sorollet ja et penses que és, jo què sé, ahir el monstru del Lleti o qualsevol cosa rara, no? Sí, sí. Vaixant la música. Aquesta és la gravació que ens ha passat el David abans de... Estava cagat, però va treure la gravadora, saps? I això no sabeu ja el que estava escoltant... I aquí hi havia... Home, hi havia... Déu n'hi do el seu que hi havia. Són els altres participants. Com es diu, l'atretzo? No, no es diu això. L'atretzo? No sé què és l'atretzo. L'atretzo és el decorat. El vestuari. Sí. L'atretzo és el decorat, la salteria, una obra de teatre, una pel·lícula, per exemple. Sí, devíeu estar per allà fent coses clares. Sí, l'estàvem fent allà. Però et vas cagar una mica per la pata per jo... Home, la meva mitja, la mitja, diguem, de quilòmetres per hora va augmentar considerablement durant aquell tram. I també escoltaràs portes que grinyolaven i s'obrien? No, portes no, perquè estava en ple bosc. Ja, ja, ja, però he de fer-lo davant. Ostres, Déu-n'hi-do, eh, David, i malgrat tot... És que, perdona que et digui, però hi ha molts paratges de la Catalunya interior que fan molt de caca a la nit, eh? Sí. I un d'ells, m'imagino que és allò, no? No, bueno, de fet, quan vas de nit i no veus res, no veus ni... O sigui, vas sense llum, doncs ja... És el que et deia, no? Comences a muntar les teves històries I a més amb el cansament, a mi no m'ha arribat a passar allò de tenir paranoies i visions, però sí que sé de gent que t'explica que quan està tan tremendament cansat comença a tenir visions, com un nàufrago que veu un oasis o el que sigui, comença a tenir visions pel cansament i llavors la ment li comença a jugar amb les passades. Mira, escolta això. Tu has vist moltes pel·lícules. Estàs fent, no sé... Estàs per allà amb bicicleta? Se te'n va, oi? I de cop de volta dius, ostres, sento alguna cosa i potser és una... No, però sí que en una ocasió, en una d'aquestes de la Paris-Brest, aquesta que vaig fer en un any, en el 2003, sí que en un tram, també de nit, que anava cap a una població que es diu Tinteniac, Sí que vaig sentir com si em perseguís un gos que sortia dels matorrals i llavors passava per una aldea d'aquestes. Perdona. No, era més ferotxa. Era més ferotxa. Un llop, va. Gos ferotxa. I realment en aquell moment... Gos menjant, home. Ah, vale. Aquest eres tu, no? No, era el que anava darrere més. Jo corria més. Però en veritat no et perseguia cap gos? No ho sé, en aquell moment no em vaig parar a comprovar-ho. Però sí que realment, l'amenc el que diem, quan estàs cansat, és com quan estàs molt cansat, que tens somnis o pesadilles o malsons. Explicant-ne aquestes coses, animes molt a la gent, eh? Anar i fer coses en ciclomaratons? Però tu m'ho has preguntat, m'has preguntat quin és el moment que va ser més. Però a part d'això... Fem-ho al revés, el moment més guapo. Hòstia, molts. Realment, a veure, és com el que disfruta, jo què sé, muntant a cavall, anant amb cotxe... Jo disfruto d'anar en bici. I hi ha moments, evidentment, que tens bessons i pujades d'ànim, baixades de... Bueno, del que sigui. Però, realment, la satisfacció que et dona l'estar, jo què sé, veient paisatge... Jo, realment, amb la bici... He descobert Catalunya i, per exemple, quan vaig fer la Paris-Brest o, jo què sé, te'n vas a fer una marxa cicloturista a Sabinyanigo i és com realment coneixo, i sobretot fent les proves aquestes de llarga distància aquí a Catalunya, realment he conegut molts paratges que no coneixeria anant amb cotxe. Bé, doncs aquestes són les aventures del David Pedrós, que de tant, tant, així ja ho veieu, en piquipala vaig traient perquè si no ell no... I una altra cosa. Què passa? Vaig... Amb una de què? Què passa? Amb una d'aquestes proves vaig anar amb uns companys del gimnàs i era una prova de 300 quilòmetres, val? Sí. I anàvem per la província de Lleida, no sé per on anàvem, i un dels que anava amb mi diu, ostres, però si aquí és on vaig jo amb la meva dona amb el cotxe a buscar l'oli. Saps? O sigui, havia arribat amb bici i dic, si això... Si jo, anant amb cotxe, em deia, ho trobava molt lluny, doncs imagina't ara. I el tio m'ho deia, diu, ostia, estem passant pel poble on vaig a buscar l'oli. Clar, clar, que curiós. Bueno, que curiós. No, no, home, sí, és curiós, no? Perquè allò que t'imagines que està superlluny, has arribat amb bici. Llavors aquest era... Sí, sí. Aquest és un dels objectius. Un dels objectius. Però per fer aquesta Barcelona-Perpinyà mínimament has d'haver fet una de 300. Una... Una prova de 300. Aquesta la tinc el 14 d'abril. Sí, que jo pregunto, eh, David? Jo un dia vaig agafar el B5. Puc participar? Bueno, a veure, amb el bici podries participar. Acabar-la no sé si l'acabaries. Vaig fer des de plaça universitats fins des de triomf. No, per això no està homologat. Ah, no està homologat. No, no, no. Les rutes han de estar homologades. Però deixa'm fer una queixa, si em permet, ja és el teu espai, eh? Però a l'Ajuntament de Barcelona, la gent que gestiona el bici, no hi vaig trobar cap avituallament entre plaça universitat i art de triomf. I això em sembla molt malament. Les fonts, no... No, estan tancades. Com a mínim, ja ve ningú allà com a animanta, saps? O sigui, això del vissing, tu pagues un... Estàs pagant una quota i no tens avituallament. I no tinc avituallament. Molt malament, eh? Fatal. Sí, a veure, un moment. Senyor Xavier Trias, ajuntament de Barcelona. Sí, ens estem escoltant. Volem avituallament al vissing. S'ha acabat. Saps aquesta sintonia? Què, eh? És de l'editor? No. Sí. Bueno, aquí ja entrem en discussió, eh? Hi ha debat, aquí hi ha debat. Jo et dic de qui és. Es diu Jerry Goldsmith i és de Desafió Total. Al final de la pel·lícula del Schwarzenegger, Desafió Total, surt aquesta cançó. Sí? Busca-ho. Com es diu en anglais, Desafió Total? Jerry Goldsmith. Tu busca el sapió total, ja està. No, perquè... Jerry Goldsmith. Jerry Goldsmith. J-E-R-R-Y. Ah, pot ser. Escolta. Goldsmith. Et dic una cosa. Total Recall es diuen altres. Correcto. Total Recall. I tu parles que l'última... Mira, l'última de la pel·lícula és aquesta. A veure si coincideix. Potser és la mateixa, eh? És aquesta. Que no t'estiguis confonent. Ah, no. Aquest quin és? Això què és? Això és Total Recall. No, però home, a veure... Aquesta. Esta. Pum. Pum. Pum. Pum. Que és la que utilitza ese canal per als... Al dia d'express, no? Atención, buenas noches. Desde las gaunas está a punto de empezar el partido entre el... Eso no es. Sí que s'assembla, no? A veure, escoltem la que teníem. L'has posat en un moment que era aquesta. Tens raó, tens raó, no, no, no. Por favor, vale. Tens raó, no, tens raó. Home, estàs tocant allò cançons de pel·lícules que soc fan dels Schwarzenegger, jo, abans que fos governador. Sí, amb aquella pel·lícula que vas comentar, que l'has vist 50 vegades, Junior, no? Amb el Danny DeVito. No, aquesta no l'he vist. Ah, no l'has vist aquesta? No, sí, sí que l'he vist. Sí que l'he vist. Però bueno, per a mi, Conan, El Bárbaro, Terminator, per favor. Mítiques, eh? O inclús aquesta, Desafió Total, que bueno, està bé. Saps que ara em fan un remake de Desafió Total? Sí. Sí. I, ostres, em sembla que l'actor no em voldria equivocar, però és aquell irlandès, així que no el diré per no equivocar-me. I té bona pinta, eh? Té bona pinta. Ara fan una... Com es diu? Que hi ha el Schwarzenegger, em sembla que ara ha fet una pel·lícula amb aquesta... La filla del Puma, de Rodríguez. Ah, sí? Sí, home, saps el Puma? És el cantant? José Luis Rodríguez, el Puma. Doncs la seva filla, que fa culebrons, Què dius? Ara, bueno, ho feia. Bueno, sí, no sé. Jo què sé si és aquest. És aquest, sí. De l'àlbum 15, i si te os dejo, si te os digues del Puma. Pavo real. Doncs la filla ha fet una pel·lícula. Em sembla que és el Schwarzenegger, no sé. Sí, a mi m'agrada molt el Schwarzenegger. La que l'estrenen ara. Mentires arresgades. Ah, molt bona. Amb la Jamie Lee Curtis. Sí, senyor, True Life. Grande. Sí, sí, dirigida per James Cameron. I la tia Carreras surt? No. La dolenta, qui és? A veure, el Puma, com cantava? Deixaré tema per la setmana que ve, perquè veig que no acabarem. Perdona, David. No, no, no. Ja el deixo per la setmana que ve. És una mica... És que ara que li veig la cara i sento el Puma, que no l'he d'escoltar mai, perdona la meva ignorància. D'aquí un any estaríem parlant, això ho saps tu, el Puma? Aquesta? Sí. 20 anys? És una mica el Tom Jones sud-americà, no? Sí. La filla ara és famosa. La filla és famosa i fa colabroig allà a Sud-Amèrica, no? I tot plegat. No, no, no, i fa pel·lícules ara així, rotllo Hollywood, sí. L'última que han tret ara, home, demà l'estrenen. La filla del Puma, que és la Leona. Home, sí. No està mal, és bastant de leones. Epa, i epa. Molt bé, David, tenim pocs minuts, per tant, acaba com tu vulguis. Vale, queda molta cosa en el tinter. Llavors, sí, perquè tinc que parlar també... Sí, home, sobre la ciclomaratons jo em puc enrotllar el que vulguis. Et puc fer tots els programes fins al mes d'agost. Què dius, ara? Sí, sí, sí. Potser no caldria, però si vols, endavant, eh? No, però sí que em queda per dir algunes coses per la setmana que ve, sí. Perquè és que, a més, us parlaré de... d'un altre repte, a part d'aquesta de la Barcelona-Perpinyà, que tinc en ment, però després m'ha sortit una altra... M'han liat, m'han liat. El 14 d'abril, eh, dius que ho faràs això? No, el 14 d'abril és la de 300. Ah, perdona. És la de 300, que servirà com a classificació per fer la de 600. Que no pots venir a la costella de la ràdio, perquè estàs allà, no? Ja això t'ho vaig comentar. Jo et vaig dir que ja vindria jo... Que vindries tu d'assistència, amb la Bicin. Amb la meva BH, o amb el Bicin. Amb el Bicin, sí. A portar-te a muntar per les costelles que s'obri. I després, el 5-6-7 de juliol, hi ha un altre, que s'organitza a la federació també... No em va bé a mi, eh? No et va bé, no? No, jo t'ho dic. Que surt des de Vilagrassa, Lleida, al costat de Tàrrega, i va fins a Santiago Compostela. Mil quilòmetres. Va anar sent a tornar, eh? Un cop de bici. No, només anar. No, però per això et volia dir que això és una altra... I també ho faràs, això? Ho intentaré, m'han liat, m'han liat vilment. Sí, home, sí. Has de ser liat, eh? Sí, sí, sí. Però és que no, no és que em deixin liar, és que saps el que passa? El problema que tinc és que no s'escollir els meus amics. Ja... Llavors els hi proposo una cosa i sempre hi ha algun sense criteri que em diu, ah, doncs jo m'apunto, ja està. Ja l'hem cagat, perquè llavors hi he d'anar. Clar, tu ho dius com per fer... Tinc que quedar bé. Clar, per fer-me el xulo i després ja un... Exacte. I ara m'han liat i ho he d'anar. No sé, no crec que em sentin. Sí, home, sí. Ja us explicaré tot això, i això se'n diu el Camí de Sant Jaume, que és el... Ah, clar, home, clar. Ah, vale, vale. El Camí de Santiago des d'aquí, no? Exacte, és el Camí de Sant Jaume, però es pot sortir des de diversos punts de Catalunya. Correctíssim, correctíssim. Però, bueno, en parlarem ja... I així també m'ho estudio millor. David, moltes gràcies per vosaltres. Deixem que m'acomeu també del Juan. Juan, merci. Fins dimarts, de nou. I res, per cert, abans d'acomiadar-me, vull agrair a tota la gent que ha fet possible la penya del morro avui, el Martí Figueres, els festivals, l'Albert Capapell... a la secció de benestar animal, avui parlant de gossos, el gos jardí, que és un tipus de gos que no surt mai del jardí i que això pot... Aquest no el podria tenir jo. Pot provocar... Jo visc en un pis. Després hi ha el gos parquet, que és un altre tipus, que ja en parlarem un altre dia. Aquest el podria tenir, doncs. Sí, sí, sí. I, David, també, merci a tu per haver vingut. A vosaltres. Coneixes una noia francesa, ja que, mira, sí que en una cançó francesa, ja que parlem això de Barcelona-Perpinyà, que es diu Zaz... M'agrada molt. Doncs avui la tornem a escoltar. Que vagi bé. Gràcies a vosaltres. Donne-moi une suite au Ritz, je n'en veux pas Des bijoux de chez Chanel, je n'en veux pas Donne-moi une limousine, j'en ferai quoi Offrez-moi du personnel, j'en ferai quoi Un manoir à Neuchâtel, c'est pas pour moi Offrez-moi la tour Eiffel, j'en ferai quoi Bona nit. Bona nit. Bona nit. J'en ai marre de vos bonnes manières, c'est trop pour moi. Moi, je mange avec les mains et je suis comme ça. Je parle fort et je suis France, excusez-moi. Fini l'hypocrisie, moi, je me casse de là. J'en ai marre des lampes de bois. Regardez-moi, de toute manière, je vous en veux pas. Et je suis comme ça. Fins demà! Allons ensemble découvrir ma liberté Oubliez donc tous vos clichés Bienvenue dans ma réalité Fins demà! Fins demà!