#3 - Notícies, Emergència al CCCB, gossos, 80s i aventura

Ara escoltes ràdio d'Esbert, sintonitzes ràdio d'Esbert, la ràdio de Sant Just, 98.1, ràdio d'Esbert, 98.1, ràdio d'Esbert. En directe, amb atendis de Sant Just d'Esvern, el 98.1 de la FM i a tot el món a través de ràdio d'Esvern.com, comença un programa amb molta penya i molt de morro, la penya del morro. Què tal? Bona tarda, amics i amigues. Com esteu? Us saludem, efectivament, efectivament, des de Ràdio d'Esvern al 98.1 de la FM. Benvinguts al programa de les tardes de la ràdio. Això és La Penya del Morru. Gràcies. Gràcies per escoltar-nos. Qui us parla? Des d'ara fins les 7 i us saluda també Jordi Domènec. Hola. Avui al programa començarem repassant les notícies de Sant Just amb la Carme Verdó i Carme, bona tarda. Bona tarda. A més a més, també tindrem amb nosaltres el Martí Figueres, que ja sabeu, cada setmana va a un festival diferent i aquesta setmana va anar al festival Emergència. Diu que és un festival que fan a l'Hospital Brogi. No, és un festival que tracta i que donen veu, es fa al CCCB, el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, i donen veu dels diferents grups emergents del mercat i del tema aquest de música i tot plegat. Ens ho explicarà d'aquí una estona el Martí Figueres. A més a més també avui el programa Benestar Animal amb l'Albert Capapell, el nostre educador caní particular a la penya del morro. Alguna vegada us heu trobat que heu cridat el vostre gos i no us fa cas? Pot ser això, no? Doncs mira, avui per què no ens fa cas el nostre gos quan el cridem? És el que tractarem amb l'Albert Capapell. Vine cap aquí, vine! No fa cas. Ell ens explicarà per què i com ho podem solucionar. A la segona hora parlarem amb el Sergi del Casal de Joves, que al Cineclub Utopia, l'associació a la qual pertany està preparant el Carnestol Fest d'aquest cap de setmana, dissabte a la nit. I com cada dia estem repassant una sèrie de televisió dels anys 80, perquè la temàtica del Carnestol Fest d'aquest any és dels 80, avui repassarem El coche fantástico amb el Michael Knight. Michael, Michael. I acabarem amb el David Pedrós, amb els esports extrems. Bona tarda i benvinguts a La penya del morro. La penya del morro, un programa amb més morro que penya. O era més penya que morro. Carme, comencem amb les notícies? Sí, sí. Doncs vinga, tu diràs, per on comencem? Comencem parlant del ple municipal corresponent al mes de febrer que es fa aquesta tarda, l'Ajuntament de Sant Lluís. És veritat, és veritat. El ple de l'Ajuntament de Sant Lluís, sala de plens. A dos quarts de vuit del vespre? A les set de la tarda. A les set de la tarda. Sí, el que passa que, bé, no hi ha, no és un d'aquests plens on hi hagi molts temes, molts punts a l'hora del dia. Oh. El tema més destacat és l'aprovació del plec de clàusules per la concessió d'una parada del mercat municipal. Perdó, una parada del mercat municipal que està en disputa entre unes quantes persones? No, en principi són unes clàusules d'aquesta parada, però no és que hi hagi una discussió pel que t'hi ha entès. Si no, t'ho explicaré demà. Plaus les qüestions de... Jo crec que és més qüestió administrativa. El preu del peix i tot això, no? D'altra banda, també es donarà compte sobre la no renovació de l'adesió de l'Ajuntament a les xarxes espanyola i catalana de ciutats saludables. I després d'aquests temes s'obrirà... Perdona, no som una ciutat saludable o què? Potser no. Potser no? No, no, si no ens adherim... És una cosa política? Si fos ciutat catalana saludable, potser sí que ens agradaríem. No, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no Sí, exacte. I després, a més a més, també s'haurà el torn de pregs i preguntes per part de regidors i regidores i del públic assistent. Oh! Sí, sí, misteriós total. Serà a partir de les 7. Molt bé. Ja està? Sí. Ha arribat ara aquesta música de misteri, eh? Repassem una altra informació, Sant Justenca. Per cert, d'aquí uns moments repassarem també els tuits de la penya del morro. Ja sabeu que comentem tot el que hi ha en aquesta xarxa social sobre Sant Just d'Esvern i hi ha uns tuits també inquietants, d'última hora. Ah, sí? Ja te'ls ensenyaré. Carme, per on continuem? Doncs mira, la Taneu acollida demà al vespre, un col·loqui sobre l'expedició. Carme, avui no toco més lenta. No, no és veritat. No és veritat? Sí, és veritat. No, doncs perdó, perdó. No, no, no, que ens demanem només un comentari. La Taneu acollirà de mal vespre un col·loqui, si vols vaig ràpid. Ja saps que a mi parlar ràpid se'm dona bastant bé. Carme... Acollirà de mal vespre un col·loqui sobre l'expedició. Per què ho dius això? Bueno, perquè és veritat, és una característica. Parlar ràpid? Cadascú té els defectes que té i jo vaig més ràpid al compte. Què et passa? Per què et fustigues avui ara? No, quan has fet la broma, doncs jo l'he continuat. Ah, d'acord, molt bé. Em ric de mi mateixa. La Taneu acollirà de mal vespre... Un col·loqui sobre l'expedició que set santjustencs i santjustenques van fer el mes de gos passat al volcà més alt del món, el Chimborazo, a l'Ecuador. El Chimborazo, eh? M'agrada molt el nom d'aquest volcà. És de l'Ecuador. A més d'explicar als assistents com van viure l'experiència els expedicionaris, també es projectarà un vídeo i s'ensenyaran fotos sobre aquest ascens. Els que ho van fer, van començar aquest ascens, van ser Joret Perpinyà, Ramon López... Perdona, Joret Perpinyà no és l'actual alcalde de Sant Just? Sí. I va pujar el Chimborazo? Sí. Chimborazo. Chimborazo. O sigui, els set que van fer aquesta expedició eren Josep Albinyà, l'actual alcalde, l'exalcalde Ramon López. Ramon López també. Vicente Castillo. La cúpula del PSC. Toni Valls, Germán Català, Montse Ribarola i Anna Torella. Montse Ribarola també, del cabinet d'alcaldia d'Ajuntament. De tots set només... Perdona, un moment, perdona. Ara parlo molt seriosament. Sort que no va passar res al Chimborazo, com es digui. Perquè si no, ja em mires tu. D'aquests set només, Carme Català va poder fer el cim del Chimborazo amb una alçada de 6.314 metres. Oh, no van poder-ho els altres. No van acabar. No van acabar. Però bé, en principi és una expedició de tots i d'equip. I bé, és el primer cop que aquests expedicionaris s'enfrontaven al repte de fer el cim d'un volcà. i va ser, expliquen, doncs, una bona experiència. Demà, a partir de les 8, doncs, es projecta aquest vídeo i es fa aquesta tertúlia a la sala del cinquantenari de l'Ateneu. Segueix La Penya del Morro a Twitter i Facebook. A Twitter, La Penya del Morro. A Facebook, La Penya del Morro. Com veus, som originals de mena. Vinga, parlem una mica del Twitter. No. Què passa? No acabo, acabo després. Després, sí, fem així per això de les coses. Per cert, hi ha alguns comentaris al Twitter sobre Sant Just. Ahir vam preguntar si ja havíeu decidit amb quina disfressa Anireu al carnestol fest d'aquest dissabte a Sant Lluís d'Esvern. No hi ha hagut cap resposta? No passa res, no passa res, ja ho tornarem a preguntar avui. És el que té el Twitter, que el que ha passat ahir ja està perdut a l'univers. A més a més, per exemple, sense barret, atenció al que diu, eh? Diu, es pot ser més simpàtic que la recepcionista dels certificats mèdics d'Esplugues... I ens posa una menció a la penya del morro. Ah, sí? Sí, sí, sí. És el Fede Martorell, el sense barret, que és nou tècnic de ràdio, de so, i nosaltres hem dit, segur que no, segur que no es pot ser més simpàtic, eh? Després, per exemple, Calimocho 32. Aquest sí que ens vam preocupar, perquè ahir la nit, a dos quarts d'onze, van escriure aquest tuit, diu... Si alguien nos puede llevar a Plaza Catalunya, es en serio. A veure una cosa, Calimocho 32, que ja tens nom ja de... de que vius la vida bé. I tu, serà el 92. A veure una cosa, tampoc és tan difícil arribar a Plaza Catalunya des de Sant Just, no ho sé, dic jo, només cal que agafeu un dels autobusos, com el 63, que parà a Plaza Universitat, o amb el 157, feu transbord, baixeu a Plaza Espanya i agafeu el metro després. Espero que estigueu bé. De totes formes, nosaltres els hi hem respost. Aconseguisteix llegar al final o t'havia estat perdidos per Sant Just? Si és que encara estan perduts per Sant Just, ja ens ho diran pel Twitter, perquè potser ve de saber. Estan a penyar el Moro, allà amb les restes ibers, mos de fred, i gravant un documental amb càmera en mà del mòbil, rotllo vivent. Sí, sí, sí, sí, sí, sí. No sé per què aplaudiu. En fi, i res, aquestes són les coses del Twitter. Carme, acabem ja amb les notícies de Sant Just? Vinga, acabem... Amb què? Explicant-vos que demà s'acaba el període per fer les preinscripcions per participar als Premis de Tabells de Recerca de Batxillerat 2012 a Sant Just. És una frase molt llarga. Oh, s'acaben les preinscripcions. Drama. Doncs sí, és dramàtic perquè hi ha molta gent que potser no ho sap i anirà dissabte. No, hem anat dient. Sí, però no tothom escolta ràdio d'esbert ni la mira ni la sent, tot i que cada dia és més a prop. Doncs bé, si algú vol fer-ho encara ho pot fer demà. Per presentar els treballs al concurs s'ha de fer aquesta inscripció prèvia a l'Ajuntament. Recordem que són uns premis que convoca el Centre d'Estudio Sant Justencs i l'Ajuntament. per reconèixer l'esforç dels alumnes de segon de batxillerat que presenten els seus treballs de recerca a aquest curs. De només dos instituts, eh? El de la Miranda i el de Sant Jus d'Esbert. Per tant, si esteu a un altre institut, no patiu, no hi ha cap drama per vosaltres. Hi ha altres premis. Ah, sí? En altres ciutats, no? Quins? Doncs altres. Per exemple, aquí només vols entrevistar una noia que havia guanyat un premi a Barcelona, no? O de Catalunya, em sembla, d'un premi de treball de recerca. Sí, és veritat. Doncs n'hi ha més. I és igual, perquè parlem per la gent de Sant Just. Ja. I bé, doncs ja... Perdona, escrivem molta gent de Sant Just que no va a l'Institut de Sant Just, eh? O no va a la Miranda. Però, bueno, no és culpa nostra. Clar que no. Però per això mateix parlem per ells, però... Ja, ho sé, ho sé. Ja s'ha de passar res, Carme. Doncs bé, podem treure aquesta música dramàtica per aquesta notícia. Ah, sí? La trobo com poca dient, no? Ah, vale. No, perquè com que s'acabaven de males preinscripcions, hi havia aquest drama. Hi ha un primer premi de 250 euros, segon de 150 i dos exècits de 50 per cada categoria. I bé, fins demà es poden fer aquestes preinscripcions a l'Ajuntament i els treballs després ja s'hauran de lliurar abans del 20 de març. Per tant, tampoc queda tant de temps. Carme, moltíssimes gràcies. Ja sabeu que tota la informació de Sant Just la teniu ara mateix a un sol clic. Una frase que no us ha autoritzat mai per promocionar una web. A més a més també ja sabeu que a partir de les 7 del vespre teniu el Sant Just Notícies, edició vespre, amb tota la informació de Sant Just. És a dir, que si no us informeu de Sant Just és perquè no voleu, perquè teniu la patxorra de dir, a mi és igual, què passa al meu poble? O sí. Carme, moltes gràcies, que vagi bé, bona tarda. Bona tarda. Adeu. Nosaltres fem una petita pausa, i quan dic petita vol dir que només tenim un anunci per la publicitat, i d'aquí uns moments tornem amb el Martí Figueres i el seu espai de festivals. La setmana passada m'ha comentat abans que se'n va anar fins al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, allà al costat del Magba, al centre, allà al Raval i tal, per veure el festival Emergència. Fins d'aquí uns moments, a la penya del marró. Saps on pots menjar uns bons calçots? On? Al restaurant El Niu de Sant Just. Al Niu podràs degustar una bona calçotada al millor preu. Tenen menús diaris. A migdia els trobaràs per 12 i 16 euros amb beguda inclosa. I a la nit per només 16 euros de dilluns a dijous. Gens malament. A més a més, tenen menús de cap de setmana per 20 euros i menús especials per grups, a banda dels diaris. I on dius que he d'anar per provar tot això? Al restaurant El Niu, al carrer Josep Enselm Clavé, 1 de Sant Just d'Esvern. Pots fer la teva reserva al telèfon 93473 4058. Restaurant el Niu. The Hill of the Leeds. Every afternoon from five to seven. A radio does burn. Què fa? Vostè m'ha dit que volia ser com a internacional. No, no li he dit això. No volia donar-li... Però com ho ha dit, a més, al començament? Què diu? The Hill of the Leeds. Hill, muntanya. Penya, penya, una penya. Lips, llavis, morro. En fi. Què tal, com esteu? Continuem a la penya del morro... I quan sona aquest tema, és que ja ho sabeu, si sou habituals del programa, és perquè ens visita una persona molt especial. Martí Figueres, bona tarda. Això que és especial. No, et dic especial perquè, quan té la setmana del meu aniversari, estic així com content. Sí, sí, sí, sí, home, ei, sí, home, i tant. Sí, home, sí. Ja m'ho va dir, ja m'ho va arribar el senyor Facebook, ja m'ho va dir, que era el teu aniversari. El Martí, sí, sí. Moltes, moltes, moltes, moltes. No m'has portat cap regal. No m'has portat cap regal, eh? Jo. Ah, tu ets el regal. Jo sóc el teu regal. Aquesta secció és un regal. Jo t'he vist amb un llacet aquí al costat de l'orella i així i tal. Jo us he dit jo que el Martí és molt especial. En fi, avui al programa, a la secció de festivals, com sempre, parlem d'un festival, perquè, Martí, on has anat aquesta setmana? Doncs hem seguit aquestes coses de parlar en plural quan soc jo. Sí, però, escolta, et dic una cosa, Martí. Darrere meu... Aquí, a l'Apanyalmorro, també ho fem. Sí. Fixa't, eh?, també ho fem. Exacte Però és que la penya és la penya Sí, exacte En fi, doncs he seguit amb la tòcnica de la setmana passada i he anat de concert Ah, sí? Quants en total has anat? Bé, no els vaig veure tots però eren un total de 8 Home, Déu-n'hi-do, no? No és que les festes demoscòpiques que ens has portat la setmana passada a Mondo Sonoro Escolta, i qui vas veure? Gratis, Reina Republicana Les Buenas Noches Jo so leona. Home, així d'entrada no em sonen. La reina republicana m'agrada el nom del grup, però no em sonen. Doncs... Està bé. Van estar força bé. Vaig veure d'altres, però com molt de lluny, no? Dels que realment vaig estar allà, van ser amb aquests grups, no? Aquests són... principalment són artistes emergents. Això es diu molt, eh? Quan es diu, no, són joves... No, no té per què ser joves, perquè sembla que a vegades, quan dius jove, desprestigia el que estàs fent. En canvi, si dius emergent... Ah! Ah! Emergeix! Emergeix! D'on? Ah! Ah! Però saps per què dic emergent? No. Perquè precisament per això van ser programats al festival... Ah, jugant amb el doble significat de la paraula, no? Exacte, exacte, exacte. Com són aquests, eh? Sí, som la bona gent i fan un festival molt ben parit. És un festival que ja arriba a la quarta edició, un festival de música que ocupa durant més de sis hores el CCCB en dos espais. El hall, és a dir, a l'entrada, tal com baixes, que trobes aquell espai obert, i després l'auditori. Oh, tot això, el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, clar, amb sis hores de concert és normal que hi hagi molts grups, no? perquè, de fet, en 6 hores, si cadascú grup fa una cançó, jo he anat a festivals que amb molta cara i molta patilla, no era el cas, no? No, no, no, estaven ben programats, tenien un temps de... no arribava una hora cadascun, però 3 quarts d'hora sí que tocaven, no? Molt bé, molt bé. I vam parlar amb un dels organitzadors principals, el director o codirector, que és el Sergio Silva, i la primera pregunta que li vaig fer, com es podra notar, Realment se la sabia de memòria. Bueno, emergencia nace de querer poder mostrar al público cómo está el panorama underground musical emergente, tanto nacional como internacional, en la actualidad. Bé, de fet, aquest festival ha portat a Barcelona noms tan consagrats posteriorment com Pony Bravo, Mujeres o Dent May. Em permets, sortim un moment del guió. Mira, si t'agrada el nom de Pony Bravo, et recomano que busquis per Google... Perquè, a més, són uns autèntics artistassos amb els cartells que fan per promocionar els seus concerts. Quan van venir aquí, justament es va publicar un cartell on es fusionava el careto del senyor Michael Jackson, que per llavors encara estava viu. amb una verge de la Setmana Santa de Sevilla. I que era un cartell en blanc i negre? No, era en color. En color, eh? Molt bé. Molt bo, molt bo. Són uns artistassos. Sí, els Pony Bravo, que a més sonen així, eh? Vull dir, poca broma. Exacte, i... Mira, mira, mira. Oh! Està molt baix o em veus? No. Està molt baix, eh? No. Mira, s'anima, això. En fi, a part de Pony Bravo, Mujeres o Dan May, que per ser qui és Dan May? Dan May també, un magnífic artista que vaig veure fa dos anys, un artista americà que toca l'ukalele i que, bueno, quan va venir va aconseguir un sold out del festival, vull dir, un festival tan petidor que... Sold out vol dir tot venut, no? Tot venut. Com que em parles amb el nou idioma és amb Twitter i tot aquestes, hashtag... Nosaltres... Sold out. Clar, tenim una jerga. Soc crític musical. Ah, ets crític musical. Des que em codejo ja amb la gent del món de sonora... Bé, com definiries l'emergència així en general? L'emergència és un... El que m'agrada més és el nom, no? Perquè, com bé apuntaves abans, té un doble sentit. Per una banda denota una emergència per anar a algun lloc, per conèixer algú, i per altra parla de precisament qualcom emergent, que emergeix de la profunditat cap a la superfície. És a dir... com va dir el director, el Sergio Silva, corre, no et perdis un nou artista que despuntarà dintre d'un temps. Aquest és el sentit, una mica de tot plegat del festival. Ah, ja, ja. O sigui que si anem allà és possible que, clar, amb tants grups, perquè dius que hi havia més decisores de concert, doncs, algun d'aquí un temps l'escoltem en un altre... en un lloc més amunt, no? Més amunt, s'ho de pugui sonar... Amb més ressò mediàtica... Amb més amunt, vull dir, és costar el lloc que li vol, no?, també, però vaja. Exacte. Però fixem-nos una mica en el cartell d'enguany. Primer de tot, per exemple, teníem Gratis, que era un grup de Hardcore Do, també per allà van estar Mosergo, una noia, un artista que fusionava música tradicional... basca, amb sintetitzadors i loops. Sí, perdona, una pregunta. Gratis? Era gratis? No, el festival no era gratis, tot i que jo, lògicament. Per tant, gratis s'havia de pagar. El festival s'havia de pagar. I si tu volies veure gratis, no? Ja està, fins aquí la meva aportació tonta del dia. Això de fer anys no et prova, eh? No, no, això va de cap a caiguda d'una manera estrepitosa. O, per exemple, també un dels altres artistes era Pegasus, un grup d'electrònica per fer una mica de ballar-ho que hi ha al final de la nit. Per exemple, aquests tres artistes que he anomenat, el que demostren és un cartell realment més eclèctic que mai. I és un fet buscat deliberadament, perquè el Sergio, com diu, no es casa mai amb cap estil a l'hora de muntar la programació. Cuando acabamos la edición pasada, mi compañero y yo nos planteábamos esto, ¿no? Es decir, oye, es que realmente nunca nos hemos planteado el hecho de marcar por estilo de ser festival. Es decir, tú puedes montar un festival que sea de pop, de rock, de heavy, de jazz, de folk. Nosotros en este sentido nunca nos hemos marcado, ni nadie nos ha dicho nada ni nada, ¿no? Y dijimos, ostras, ¿por qué no? Podríamos montar, traer grupos de heavy o traer grupos de electrónica, o sea, que nada. Nadie nos dice nada. O sea, es que realmente estamos hablando de mostrar el panorama actual, o sea, el underground. El underground pasa por ser heavy o por ser metalero o por ser jazzero, ¿no? O sea, en ese sentido no nos cerramos puertas, ¿no? Entonces este año quisimos darle un toque más ecléctico, ¿no? Como tú dices... Déu-n'hi-do, quina distorsió de guitarres, no? Són gratis. Aquests són gratis, precisament? Aquests són gratis. Que per cert no estan a l'Spotify, eh? No. Perquè no tenen disc. No tenen disc? No. Ah. No, no, no. Et explico. Sí, i què són gratis? Gratis. És un grup de tres homes, dos dels quals venen d'un dels grups més punters de l'escena Hardcoreta de Barcelona de finals dels 80 i principi dels 90. Perdona un moment, un moment, perdona. Toda estona és així? I més. I més, eh? I més. No, no, està bé. Tenen lletra o no? Sí, amb el que passa. Sí, però clar, veus a veure. Criden una mica, no? Clar, la distorsió de les guitarres és el que té, no? Val, val, val, val. Un grup que es deien Cornflakes, aquest grup de... Ah, sí? Una gràcia, com el serial d'un matí, no? Exacte, exacte. I que van, en el seu moment, van tenir molt de ressò, no? Què va passar amb Cornflakes i amb tota aquesta movida? Doncs, bueno, es va, com tot, Tot estil, en certa manera, té la seva època i acaba, doncs, passant una mica... obrint nous horitzons i nous estils musicals. I en el cas d'aquests nois, doncs, bueno, es va anar a separar. I ja feia 15 anys que no es reunien fins que el Segei Becore els va cridar per fer una actuació l'any passat per celebrar la festa del 20è aniversari de la discoràfica de Becore. Ah... I quan es van reunir, es van retrobar, el típic, es van sentir còmodes tocant, i van decidir tornar a fotre-li canya agafant un noi, el Lluís, com a baixista, i apa... Vas parlar amb ells, tu, per cert? Vam parlar amb ells, vam parlar amb ells, i bueno, vam parlar amb l'Abel, que era el cantant, que havia sigut també organitzador del festival, jo no era el Sergio Silva, I per això també era un poco amiguismo per aquí, que igualment van ser... van estar molt, molt potents i molt bé, no? Perdona el que talli, però un incís. O sigui, feia 15 anys que no es reunien i encara no han tret disc al mercat. No, perquè diguéssim que ells tenen una altra dinàmica, no? No tenen pressa per gravar. perquè ens trobem també amb un panorama molt diferent al que hi havia abans, en què la dinàmica lògica d'un grup era primer intentar gravar una maqueta, després intentar buscar bolos, després hi ha que es fa un disco, i ara ens trobem amb una dinàmica en què les maquetes i els discos són el mateix. No val la pena gravar discos ja. Què està de fer? Collons truca en directe. Llavors, la història és que guai, no? Si jo ara ens haguéssim de plantejar una carrera tal qual, la vam començar en aquest moment... Fem una maqueta, per veure si fem un disco, per veure si fem directes i tal, probablement no haurien començat. És curiós, però ens trobem també amb un panorama. Bé, canviem completament de grup i ara passem al... Home, la reina republicana, no? Sí, sí, això ja és una cosa més... més accessible, no? Més tranquil·la, més pop. Aquests sí que estan a Spotify, eh? Això que escoltem de fons són ells en directe. Com sempre, una qualitat de 320 o 420 KBPs, allò que posa el Winam, una guaita enorme. Si no fa res, potser ho podem escoltar també directament des de Spotify. De fet, això em sona, eh? Em recorda algun grup i no sé quin. Doncs potser, potser, potser, entre altres influències, potser podies recordar Los Planetas. Los Planetas, doncs sí. Amb algo. Doncs sí. Per què? Per què? Perquè un dels integrants és un exmembre de Los Planetas i també de Half-Foot Outside. Half-Foot Outside. Half-Foot Outside. Que és l'Ismael. I, bueno, potser Los Planetas és més... Té un altre so, molt més indie, aquest és més pop. Més vaquero. A veure com sonen. Sí, però són una mica més tranquils que potser Los Planetas, el que deies tu. Sí, sí, sí, és... però també tenen el seu moment més pujant. Com a crític musical, com els definiries tu, Martí? És un grup, no sé, oscil·la entre melodies més tranquil·les i també tens tocs de bossa nova i amb un soft rock guitarrero. Has vist que bé que ha quedat això? Home, escolta, fantàstic. Ni que et tinguessis preparat. Ni que el tingués escrit. Bé, vas parlar amb un dels caps de la colla d'aquests de la reina republicana. Amb qui vas parlar? Amb l'Ismael. Amb l'Ismael, ex de los planetes. I ens va explicar una mica quina era la línia musical que seguia en el grup i sobretot el disc en tret. A veure... En general, la línia que mantiene el disco es pop. Pop en todo su amplio significado. Hay canciones más ruidosas, otras más clásicas. Nos gustan mucho grupos de los 60, como La Ronés o The Crystals, y luego también hay canciones más ruidosas, como Jesus of Mary Chain o My Bloody Valentine. Ya ves que no tiene una cosa con la otra, pero bueno, nos metemos en la batidora y sale el sonido que hacemos. I li anem empalmant una amb l'altra. Sí, aquests ja no són els de... Home, hem de fer ritme. Sí, sí, sí, m'encanta el ritme d'aquesta secció. Sí, sí, sí. No, no, no. Hem canviat ara de ritme republicana. Passem a un altre grup que em sembla que són andalusos, que són els de les Buenas Noches. Exacte, un grup on abunden els ukeleles i que per mi potser es va poder escoltar allà i que, escolta, escoltem de fons perquè sonen molt bé. Buenas noches Crec que l'Ukelele ha tingut com una segona primavera, no?, en els últims anys. Sí, home, i tant. L'instrument que estava així com mig perdut pel folk, que s'ha recuperat en l'àmbit pop, també. I tant, absolutament. No ho sé, des de... Bueno, clar, aquí a casa... El Manel, el Manel, sobretot. Però, no, no, la instrumentalització, en general, en els grups pop, vull dir, abunden, els ukeleles, els... els termins, no ho sé, hi ha guitarra i bateria, no. Ara hi ha moltes coses més alt-pop que s'ha de carant. Per cert, Bones Noches, o les Bones Noches, que es diuen així aquests nois i noies, o no ho sé, no estan a Spotify. No estan a Spotify, però bueno. Tu me'l recomanes? Jo els recomano molt. Sí, sí, sí, perquè com havies apuntat abans, són provenents de d'Andalusia, de Sevilla, i és que allà hi ha una fantàstica escena índia andalusa, entre la ciutat de Sevilla i la ciutat de Granada, sobretot, no? De fet, el cantant de les Buenes Noches és el germà del cantant del grup que parlava abans, els Pony Bravo, que és el Michael Jackson. Tot queda a casa, no?, en aquest festival. Sí, sí, sí. Nosaltres vam venir, però sí, si traig els Pony Bravo, també. Però és que tot té el seu sentit, és que el noi, el Sergio Silva, Tot i que ella porta uns anys afingut aquí, treballant aquí. Ell és a Villà, llavors també està una mica enterat de tota la moguda india-andalusa que es mou per allà. Vas parlar amb ells de les Bones Noches? Exacte. I, com sempre, els vaig demanar una mica quin tipus de música feia. Molt bé, allò que els agrada tant, eh? Definir-se i tot això. Música con instrumentos peculiares, con instrumentos acústicos, procesados... electrificados, digamos, y todo junto se reúne, como reunir vacas de diferentes sitios del mundo y tal, en un corral común, vacas, cabras, ovejas... Sois pastores, entonces. De nosotros mismos. Bueno, Emergencia nace... Bueno, Emergencia ja l'hem escoltat, ¿no? ¿Qué pasa aquí? S'han colat els tracks... Ah, espera't, que ara teníem un altre grup per escoltar, ¿no? No... Ah, no? No, no, no. Ah, perquè són... Deixa'm comentar, deixa'm comentar, deixa'm comentar. No, no, quedem-nos amb això, amb l'últim que ha dit, eh? Ells són pastors, val? És un grup que també es poden definir com a pastors. Però sobretot, per mi, són un grup que es prenen les coses amb calma, tenen un ritme de treball tranquil. I atenció també amb la referència culinària que utilitzen. Llavors aquí hauríem d'escoltar-los a ells, no? Exacte. Avui el tècnic de so una mica perdut, em sembla. Va, vols tirar-ho ja d'una vegada, per favor? Nosotros tenemos unas cadencias muy tranquilas. O sea, muy tranquilas, unos ritmos lentos, ¿no? Más que cadencias tranquilas. Nosotros ensayamos dos veces cada estación del año. Y básicamente no tenemos ninguna prisa, ningún objetivo estresante. Hacemos lo que nos da la gana cuando nos da la gana y de la manera que nos da la gana. Si las buenas noches fuera un plato tradicional, sería un plato que se necesita cocer lentamente. Yo he preguntado por el padre de Rubén. Sería una amiga probablemente. Una amiga en la que cubieran muchas cosas, porque las migas son dúctiles, son un marco en el que caben muchas cosas. De hecho, tienes migas y pastores. Migas y pastores. El pare del Rubén no serà del grup de las migas? No, llavors ja seria, ja el lligaríem. Les migues que van venir l'any passat al programa, fa un paret d'anys, i que van fent les seves coses, eh? I tant. I tant. I tenen el seu públic allà. No, va cantant. Ens n'alegrem molt, ens n'alegrem molt. En fi... Seguim. Sí, tenim dos grups, no? Un, un, l'Oso Leone. L'Oso Leone, a veure, per acabar allà, l'Oso Leone, què tal? Molt bé, molt bé, som mallorquins, els diuen Oso Leone, i per mi ha de ser una de les propostes d'indifolk més ben fetes a casa nostra i que Com bé dèiem, despuntaré que donarà per l'amor. A veure què diuen. Tu apostes per Ossoleone, eh? Si haguessis d'apostar per algun grup dels que va tocar... Ossoleone i les buenas noches. Sí, les buenas noches. És possible que d'aquí uns mesos o temps els podem veure amb ressò mediat. Absolutament. Sí, eh? En el cas d'Ossoleone, d'Ossoleone, se'ls compara amb grups com Kings of Convenience o Radiohead. Què dius? Sí, sí, i tant, i tant. I tenen un gran futur, de moment sols tenen un disc, un disc com Onim, Ossoleone, Ossoleone... Ostres, costa, eh? Sí, Ossoleone, per cert, no em diguis que els has preguntat també si... Exacte, i no es van saber massa definir, o bueno, van dir la seva definició. Som Ossoleone, som de Mallorca i feim, no sé, no sé què dir... Feim música per posar així un... Música per a les plantes. Música per a les plantes, sí, feim música per a les plantes. Ara en sèrie, folk. Podríem anar fent... La base pot ser folk? Sí, suposo que és perquè hi ha guitares acústiques, però en realitat nosaltres no veiem com folk. Bé, tenim referències múltiples, o sigui, escoltant moltíssima música, ja sigui, ja, s'electrònica, música més contemporània, no sé, tot. I ara els temes que hem presentat avui nous, per exemple, no se veu tant de fol, perquè és la incorporació d'una nova base rítmica, l'octapat, més les guiterres elèctriques, amb bilets curtes. Sí, més mínim. Ves també perquè a l'hora de les fes d'influències abarquen tots els acíls musicals possibles del món, no? I després ho feia tant... Llavors agradaran a tothom. I ja per acabar, tens algun... Bé, amb això jo em vaig sentir ja satisfet, saps? Jo vaig dir... després d'Ossoleone, ja està. Perfecte, escolta. Fantàstic. Doncs escolta, em sembla bé, Martí, em sembla bé. És que hem d'anar acabant. Tens les salutacions, no? Tenim salutacions dels grups. Et sembla si les escoltem? Vinga, va. Doncs Martí, moltíssimes gràcies una setmana més per haver vingut al programa. Que vagi bé i vaya vidorra que et pegues tu de festival en festival cada setmana. Sí, no, no, tu fas això, però això no t'ho treu ningú. Per cert, la setmana que ve ja tens festival pensat o no? Parlarem d'una cosa més petita, d'un cicle de concerts, els concerts perquè sí. Concerts perquè sí? Perquè sí. Ostres, així del nom ja m'agrada... I presentaré un artista que jo crec que hagués pogut estar en aquest festival i hauria d'estar molts festivals perquè... És una nova troballa, Petrus, de Mallorca. Martí, fins la setmana que ve. Hola, soy Sergio Silva, director d'Emergencia, i mando un saludo a la gente de la Peña del Morro. Hola, somos Maite Israel, de Reina Republicana, y queríamos mandar un saludo para los oyentes de la Peña del Morro. Per tota la Peña del Morro de Ràdio d'Esvern, un salut dels gratis, de l'Abel, del Monge, del Lluís, i ens tornarem a veure, segur. Peña del Morro, os saludamos, somos las buenas noches. Que vaya todo muy bien. Tenéis un gran nombre. Mejor que el nuestro. Somos Odeone y saludamos a la penya del morro. Comencem a la mallorquí. Gràcies a vosaltres. Bona nit. Fins demà! Bona nit. Fins demà! Johnny Cash, God's gonna cut you down. Que vindria a ser Déu en algun moment o altre t'enfonsarà. Una cançó que crida l'optimisme d'una forma avarrant Amb el món de Johnny Cash i tot plegat. Dres quarts de sis de la tarda continuem a la Penya del Morro. I ho fem amb un dels nostres educadors canins, perquè l'altre és la Roser Ars, com cada setmana a la Penya del Morro. Parlem de benestar animal, d'educació canina, si teniu gos us agradarà aquest espai, amb l'Albert Capapé. Albert, bona tarda. Hola, bona tarda, Jordi, què tal? Com va tot? Molt bé. Avui no estàs a València, ni a la carretera, ni venim de... No, avui estic parat, aquí, a Vilafranca. Ah, a Vilafranca? Sí. Ah, clar, perquè tu has aprofitat també la setmana de Carnestoltes i tot això, no, o no? Sí, ojalà, ojalà. Perquè, home, aquella zona, eh, aquesta... Sí, la Garraf Connection, eh, aquesta que hi ha entre... Sí, sí, sí. Vilanova, tu ho saps bé, això ho saps bé, perquè tu ets de Vilanova, em sembla, no? Bueno, del costat. Ah, del costat. De propera, però vall, ja vaig allà cada cop que puc. I has anat al Carnestoltes aquest any, o no? Sí, al de Vilanova, precisament. Ah, sí? I què tal, la rua? Ah, sí. Molt bé, molt bé, molt espectacular, molt divertida, sobretot. Sí, sí, sí. Allà tenen una festa... Bueno, és diferent del que pot ser Sitges, per exemple, que és molt espectacular i és molt vistós i tal... Vilanova també, però és més a pèl de carrer, és més a rues petites i entre amics. Sí, no, vulguis o no, també, jo no he estat mai a Vilanova, però pel que diuen, és un dels millors carnestoltes i rues que es fan a Catalunya, no? Potser per la proximitat aquesta... Sí, no, però és que jo em vaig enterar d'això fa molts dies, i no ho sabia tan bé, perquè és un dels tres carnavals patrimoni nacional. Sí, sí, sí. Perquè és l'únic que durant el franquisme van continuar. Van continuar, sí. És la Carnaval d'Espanya que van deixar fer-ho. Molt bé. Bé, doncs queda dit. Ara no sabia com empalmar-ho amb el tema dels gossos, però vaja. No, estava pensant, clar, perquè si vas al Carnestoltes amb gossos, què? És igual, no cal. En fi... No és mala pregunta, perquè de fet hi havia gent amb gossos i molt bé. Ah, veus? I la gent també disfressa els seus gossos o no? Sí, sí, sí, Déu-n'hi-do, eh? Hi ha molta imaginació. Sí, algun gos així que te'n recordés alguna disfressa, que diguis, mira, vaig veure aquesta disfressa de gos... Sí, mira, doncs, curiosament vaig veure un que estava de lleó, Així no portava molta cosa a sobre, sinó portava així molt d'una perruca molt espectacular. I el seu propietari i propietari anaven també d'animaló a la selva, i anaven una miqueta conjunt. Clar, clar. Ostres, està bé, està bé. De fet, hi ha un gos, que ara no recordo quina raça és, de quina raça, però que ja té com una pinta d'allò. Em sembla que és japonès. Sí, sí, pot ser el que té la llengua al llit, el xou-xou. El xou-xou, sí. Té molt de pes al cor. Sí, sí, sí, que és com un peluig, a mi m'agrada molt. En fi, a veure, parlem del tema d'avui que comentàvem fa un moment, que és per què quan a vegades quedem el nostre gos, el nostre gos passa de nosaltres i fa com que amb ell no va la cosa i no ve. Què passa aquí? Mira, jo principalment és per dues coses. Una pot ser pel gos i l'altra pot ser pel propietari. Clar, i ara dirà, però és que és molt fàcil, no? Clar, hi ha una cridada, una... O una o l'altra, no? Clar, no falla, no? No hi ha dues parts. Però, mira, jo el simplifico molt en aquest sentit, perquè el gos, si és pel que no ve, és probablement perquè té algun entreteniment. Està jugant amb gossos, està olorant alguna cosa que li interessa molt... Està jugant amb persones, poden ser moltes coses. Clar, perquè això últimament també tu has notat que preocupa bastant, no? La gent crida el seu gos i també fa consultes a l'educador que anirà preguntant, escolta, què passa? Que quan el crido no ve, no? Sí, sí, inclús en cursos d'habilitats que la gent s'apunta amb el seu gos per ensenyar-li diferents habilitats, no? Que se segui, que es doni la puteta i tal. El que ens estan donant compte és també que la gent li preocupa més el fet que no pot deixar anar el gos al parc perquè no ve. i deixa una miqueta de banda el tema de si dona la puteta o no la dona, doncs, deixa de ser tan important. Per tant, què vols dir amb això? M'estic perdent jo ara, eh? És senzill, hi ha gent que s'apunta a cursos per ensenyar això completes, d'acord? Ah, sí, sí, sí. I quan ja tenen certes coses es donen compte que diuen, ostres, igual havia d'haver començat al principi, que era el fet que jo crida el meu gos i vingui. Clar. De fet, és una cosa tan senzilla que a vegades la gent no hi cau, no? No, perquè es dona molt el fet que ja ho ha de portar el gos. El gos, per defecte, ha de venir quan se'l crida. Clar, i de fet això és un error com una casa, no? És a dir, que el gos sempre em farà cas a mi, de tot el que digui jo. Sí, sí, és el concepte que tenim, perquè com és un gos, ho ha de fer. I clar, i no és així, no? I llavors, anem al que comenteus al començament, per què quan cridem a un gos no ve? Doncs mira, la majoria de vegades és culpa nostra, i no és culpa del gos. Perquè ja et dic que el gos pot estar jugant o pot fer qualsevol història, però està encantat de venir. Però el tema és que normalment quan el cridem, no el cridem tampoc una vegada. El cridem mínim dos, tres vegades. Com no ve a la primera, doncs el cridem un altre cop, i com no ve, el tornem a cridar. Sí. i ens anem enfadant perquè continua sense venir i el gos encara ve menys. L'atabalem una mica, potser, també, no? Exacte. La prioritat del gos, de qualsevol gos, és evitar conflictes. Si veu que el seu propietari l'està cridant i s'està enfadant, el seu gos el que farà és, jo no vaig cap a tu perquè estàs enfadat, no sé per què, però estàs enfadat i fins que no et relaxis jo no vaig cap a tu. I fan una sèrie de moviments lents, intenten fer com que no ens assenten I aquesta és la seva manera de dir-nos, no, no, relaxa't, tio, que jo així no vaig. I ens hem de preocupar molt si el nostre gos no ve? No, no, o sigui, ens hem de plantejar per què no ve. No ens hem de preocupar quan tinc un gos de jovellent, tinc un gos que està sort, que també m'ho han comentat. És més el fet de què és el que estem fent malament perquè el nostre gos ho tingui, perquè ja et dic que el 100% dels gos haurien d'estar encantats. de venir amb el seu propietari. Bé, moltes vegades també passa que el gos està distret en una acció, en una activitat, o està allà a la seva bola, no?, per exemple. Exacte, per això també comentava el moment de cridar-lo. No és el moment, tampoc, quan veiem que el gos està jugant i està passant-s'ho bé o està al·louant alguna cosa molt interessant per ell, no és el moment de cridar-lo. Clar. Un segon d'expressió és molt més efectiu i el gos ja és al cap i ve sense problemes. I llavors, quan ho hem de fer, llavors? Quan l'hem de cridar? Quan sigui un moment, a veure, el cridar podem cridar quan vulguem. Perquè, a veure, hi ha vegades que jo per temps he de marxar perquè he d'anar a treballar i el meu gos s'ha posat a jugar i tal, i hem de marxar. Però jo sempre prefereixo que sigui en això, doncs moments en què el gos estigui molt més tranquil. que no estigui molt atabalat amb gossos o persones, que estigui una miqueta al teu rotllo, però sense perdre'ns de vista. Perquè si tu comences a caminar, per exemple, en cas que estiguis en espais on el gos pot anar sense corretja, i el gos no et segueix i fas com la trampa, això també ho fa la gent, eh? Sí, mira, això és una bona eina, per començar a treballar el que seria la cridada. Quan ja la tenim una miqueta deteriorada, hem de fer-li entendre al gos que quan el cridem és perquè marxem. I una de les maneres és aquesta. Si nosaltres li cridem estant de cara a ell, el gos pot ser que ens miri, ens vegi de cara i ens digui, si ara vens tu cap aquí, jo no vaig. Perquè el seu llenguatge està de cara. Vol dir que em dirigeixo cap allà. Llavors, d'una manera molt eficaç, és girar-te, no anar corrents, però ens girem, i anem cridant-lo. I el gos, quan ens vegi, em senti i vegi que estem marxant, dirà, calla, ara hem de seguir-li. I ens seguirà sense problemes, en principi, no? hauria de seguir-nos. Per això ho dic també, potser el moment no ho fa en 5 segons, potser triga una miqueta més, o potser no, o potser agafa i diu, calla que em quedo aquí i marxo. Hi ha altres mètodes perquè el gos et faci cas? El principal és, si ja hem arribat al punt en què el gos no ve, o no ve, o pensem que està sort i tal, hauríem de començar a treballar des de casa. Hem de començar a garantir, a treballar una cridada que garanteixi l'èxit. Llavors jo sempre li dic començar des de casa, que és un entorn controlat, des del jardí, des de dintre, és igual. Cridar el goix i premiar-lo per venir, sempre. Ja sigui amb un troc de menjar, amb una carícia, amb una joguina, sempre ha de tenir un premi. I clar, aquests premis, com dius tu, poden ser, doncs això, galetes o qualsevol cosa, no? Sí, sí, sí, de fet, a veure, una de les coses que em planteja molta gent és, joves, va, a casa sí que ho puc fer perquè tinc de tot, d'acord? Tinc menjar, tinc pinso, tinc galetes, però al carrer no porto res d'això, llavors què fas? Doncs per això ho comento, d'acord? No és només donar-li menjar al gos, el premi pot ser una carícia, una mirada, un somriure, alguna cosa que el gos vegi i digui, vale, m'has entès. que hi hagi una comunicació. Bé, doncs, són els consells de l'Albert Capapé, per si, t'havies notat que últimament la gent també et preguntava molt sobre això, no? Ai, el meu gos no em fa cas, passa de mi. Bé, doncs, tot clar, s'ha de saber i, segons el que comentes, és important fer-ho quan el gos no estigui fent cap activitat, si hem de marxar realment, per exemple, en aquell moment, fer-ho començar a caminar cap enrere o cap a la direcció que vols marxar. Sí, perquè penso també que el que dona és al revés, que quan tenim pressa i veiem que el gos no ve, el que fem és anar darrere a veure que el podem agafar. Anem nosaltres cap allà. I el gos ens està fent la cridada a nosaltres, per dir, mira que divertit és això, ja controlo el meu propietari. Clar, exacte. I llavors ja comença a jugar amb nosaltres, ens posem nerviosos, el gos està allà, que ja s'ho està passant bé, nosaltres que abans ens posem més nerviosos, cosa que, lògicament, És un cercle que es va reprovimentar. Un cercle viciós negatiu, en aquest cas. I també una última poseta, ja per tenir en compte, també. A l'hora que cridem al gos, el 90% de les vegades és per lligar-lo i marxar. També és un punt que hem de tenir en compte a l'hora que el gos associa molt ràpid el seu nom amb la cadena i amb marxar cap a casa. també s'hauria de trencar d'aquesta mania que tenim, de cridar-lo només per quan ja és el joc i no estem cap a casa. Molt bé. Doncs, Albert, queda dit. Moltes gràcies una setmana més per haver-nos comentat aquests consells, que jo crec que són molt pràctics. Si algú vol algun tipus d'informació més o vol demanar visita amb tu, què és el que pots fer com a educador Caní? Doncs, bueno, pots dirigir-se a la meva direcció a la Correu o directe al meu telèfon. El que jo els comentaria, perquè bàsicament el ser d'una altra zona... seria que es poguessin en contacte amb mi i jo, depèn de la zona que siguessin, ja derivaria un company o algú de la zona. Mireu, també, si n'esteu escoltant, podeu enviar un mail a lapenyadelmorro arroba gmail.com i nosaltres ja us passem en contacte amb l'Aberca Papell o la Roser Arcs, els nostres educadors canins a la Penya del Morro. Albert, moltes gràcies, que vagi bé, bona tarda. A tu, Jordi, bona tarda. Bona tarda. 5 minuts i arribem al punt de les 6 de la tarda. Continuem a la penya del morro de Ràdio Esvern, que us sapigueu. He fet tants cops malament Ho he fet tants cops malament. Ho he fet tants cops que al final no sé si faig mal. I el cotxe va poc a poc. El cotxe va poc a poc. Però jo, jo, ja mi estima. Les ratlles del... Banyador Les ratlles del... que dona un color i ens ven drogant tant en tant ens ven drogant tant en tant i ens droguem tant que al final ja no se'n fa estrany Fins demà! I cantem tant malament I cantem tant que al final... Com Radio. Noticias. Bona tarda, són les 6, us parlem. Carina Ballbé i Marta Patrició. La borsa espanyola cau un 1,5% i tanca amb barbell. Aquesta ha estat la reacció de l'IBEX 35 davant les previsions de Brussel·les que auguren una caiguda de l'economia espanyola de l'1% aquest any. Una davallada... que el president del govern central, Mariano Rajoy, assegura no haver-lo agafat per sorpresa. Esta previsión que ha hecho la Comisión Europea me la esperaba. Es decir, yo era plenamente consciente de que la previsión de crecimiento, y estaba esperando a conocerla, iba a ser así o incluso podía haber sido peor. Y por eso tengo que decir, ya lo he dicho antes, pero lo voy a repetir, este año va a ser difícil en España. Este año va a ser difícil en España... Rajoy ja ha anunciat que presentarà els pressupostos després de les eleccions a Andalusas el 30 de març i que incorporaran les previsions europees. La Unió Europea a més ha obert la porta a revisar l'objectiu de dèficit d'Espanya després que el govern presenti els comptes. Els treballadors d'autobusos o transports metropolitans de Barcelona veuen difícil poder arribar avui a un acord amb l'empresa que permeti desconvocar la vaga de la setmana vinent. Treballadors i direcció continuen reunits des de fa 3 hores. Unitat Mòbil de Com Ràdio Barcelona, Raül Quadrado i Sandra Valé. Bona tarda. Bona tarda. Els representants dels treballadors d'autobusos s'han reunit durant una hora i mitja amb la mediadora exercida per la Generalitat i després d'un recés Ara ho faran amb la direcció de TMB. La negociació continua estancada. Els sindicats no accepten una congelació salarial fins al 2015. Miguel Ángel Arias, portaveu del comitè d'empresa. A dia d'avui pesa més la falta de credibilitat de la direcció de l'empresa, la falta de transparència, que potser el que és pròpiament la negociació. Pesa més això. És que hi ha desconfiança. Hi ha un conveni firmat, en vigor, que no te respeten. Què garanties hi ha de que l'empresa d'aquí a 100 mesos te respeta el conveni colectiu. Tot i això, els sindicats diuen que la tarda és llarga, que aquesta és la tercera jornada de negociació i que va ser també en la tercera jornada i de matinada quan TMB va assolir un acord amb els representants dels treballadors de metro. Com Ràdio Barcelona. L'alcalde de Torredembarra, el Tarragonès, perdonarà el 80% de les multes del radar mòbil que va sancionar a més de 4.000 conductors entre el juliol i l'octubre de l'any passat. La plataforma d'afectats... però critica que això representi només una part dels multats. Tarragona Marrovira, bona tarda. Bona tarda. El termini per trobar solucions s'acaba a l'1 de març i l'Ajuntament de Torre d'Embarra, via de Cret, ha decidit modificar les velocitats de les tres vies afectades pel radar, les quals passaran a 70 i a 90 quilòmetres, ja que estudis tècnics del consistori i del RAC confirmen que aquestes no tenen aparença de via urbana i, per tant, podrien induir a l'error, per la qual cosa l'alcalde del municipi, Daniel Massaguer, ha anunciat que les multes d'entre el juliol i l'octubre de l'any passat seran retrospectives. Això comportarà que aproximadament un 80% de les multes quedaran exentes i hi ha un 20% que de fet infligien la velocitat de manera que aquells quedaran multats. Però també els variarà en funció que el pujar als límits també baixarà la sanció. Aquesta solució no satisfà la plataforma d'afectats que sol·licita la condenació del 100% de les multes. De moment es manté convocada la manifestació de dissabte fins que aquest vespre en assemblea es ratifiqui el contrari. I l'actor Joan Carreras n'és el protagonista. El text planteja un debat al voltant de les bondats i les contradiccions a la democràcia, un tema que, segons el seu director, és aplicable als nostres temps. En aquests dies, fins i tot amb judicis populars, ens ho hem tornat a plantejar, és qui ha de poder decidir el futur de tots nosaltres. Qualsevol persona pot votar. L'obra es podrà veure al tetra lliure de Barcelona a partir del 8 de març. Com Ràdio Esports. Bona tarda, us parla David Amador. L'exporter paraguayà José Luis Chilabert ha assegurat a Com Ràdio que Víctor Valdés és el millor ara mateix sota els tres pals. Chilabert, nomenat tres cops millor porter del món, ha criticat les paraules de Maradona, que tillava de dolent el futbolista de l'Hospitalet. Dígan-li a Víctor Valdés A l'espanyol el defensa Ernesto Galán ha parlat a Com Ràdio també i s'ha mostrat dolgut pels xiolets que ha rebut aquesta temporada a Cornellà al Prat. En Bàsquet, el Barça pot certificar la primera plaça de grup al top 16 de l'Eurolliga si guanya a la pista del Benet Cantú. es disputarà a tres quarts de nou del vespre. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bona tarda, són les 6 i 5. La Taneu acull demà al vespre en col·loquis sobre l'expedició que set santjustencs i santjustenques van fer el mes d'agost passat al volcà més al del món, al Chimborazo, a l'Equador. A més d'explicar als assistents com van viure l'experiència els expedicionaris, es projectarà un vídeo i s'ensenyaran fotos sobre aquest ascens. Els expedicionaris que van iniciar aquest cim van ser l'alcalde de Sant Jus, Joret Perpinyà, Ramon López, Vicente Castillo, Toni Valls, Germán Català, Montse Ribadola i Anna Torrilla. De tots set, només Germán Català va poder fer el cim del Ximborazo, el bucat més alt del món, amb una alçada de 6.314 metres. Demà divendres es farà un col·loqui amb els expedicionaris que compartiran la seva experiència al Ximborazo amb tots els assistents. A més, es projectarà aquest vídeo amb imatges i explicacions de les quatre grans muntanyes que van fer per adaptar-se a l'altitud. Tot plegat serà a partir de les vuit del vespre a la sala del cinquantenari de l'Ateneu. I aquesta tarda es celebra el ple municipal corresponent al mes de febrer a l'Ajuntament de Sant Just. El tema més destacat de l'ordre del dia és l'aprovació del ple de clàusules per la concessió d'una parada del mercat municipal. D'altra banda, es donarà compte sobre la no renovació de l'adhesió de l'Ajuntament a les xarxes espanyola i catalana de ciutats saludables. I després d'aquests temes, s'obrirà el torn de brecs i preguntes per part de regidors i regidores i del públic assistent. L'assessió plenària es farà a partir de les 7 de la tarda a la sala de sessions del Consistori. I acabem aquest butlletí explicant-vos que dissabte Josep Maria Marquès deixarà de ser president de l'Ateneu després de 10 anys al capdavant. A l'Assemblea General Ordinària de l'Entitat s'ha de renovar part de la Junta Directiva. Només s'ha presentat una opció per agafar el relleu en cadascun dels càrrecs de president, secretari i vicesecretari. L'Assemblea de dissabte haurà de donar el vistiplau a aquests nous representants. Albert Macià serà el nou president, Manel Ripoll el secretari i Anna Vilanova la vicesecretària si l'Assemblea ratifica aquesta opció. Per tant, no és una renovació total de la Junta perquè els estatuts de l'Ateneu marquen que es mantenen dos membres al Consell Executiu. D'aquesta manera entrarien tres persones noves i continuaria amb Vicenç Rodríguez com a vicepresident i com a tresorer Francesc Gallart. I això és tot de moment. Més informació a partir de les set als Sánchez Notícies edició vespre. You were traveling really far I had to stay and watch the plants be sorry Miles away and planes apart You were discovering a new land I was lonely You were young and I was bad I just wanted to be by your side Every day, every night No more shall we part Every day, every night No more shall we part Fins demà! No more shall we part. No more shall we part Every day Every night No more shall we part La penya del morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio d'Esvern. Camalla, diuen que els justos van al cel i també segueixen la penya del morro de Sant Just d'Esvern. Vine, vine. Por fa lloy que se m'ha fet la cursa a les mitges. Amics, amigues, espero i o desillo que la penya de les galtes, no del morro, ai, perdó, del morro, tingueu la vida més plena que la casa de l'Ostientum d'Almatas. Ho juro pel Jerónimo Stilton. Soc l'Àngel Llàcer i a la penya del morro, mira, mola, què vols que et digui? I us envio una salutació a tots a la ràdio d'Esbeln i a aquesta penya del morro, que teniu morro, vosaltres pitxeu. La penya del morro, un programa amb més morro que penya. O era més penya que morro? Aquest dissabte tornen als 80 el Casal de Joves de Sant Just amb la temàtica de la desena edició 10 anys ja de Carnestol Fest a Sant Just d'Esvern. I per donar suport a la desena edició, perquè són 10 anys, de carnestolfers, cada dia a la penya del morro el que estem fent és repassar una sèrie mítica dels anys 80, que, com us dic, és la temàtica que hi haurà de disfresses aquest dissabte. Ahir vam parlar amb la Clara Narvion, que ens va explicar una mica com anava la història i tot plegat, i cada dia ho estem fent amb el Sergi Arrada per comentar sèries dels anys 80. Sergi, bona tarda. Hola, molt bona tarda. Què tal? Com estàs? Gràcies a trobar la famsa avui. Sí, ja ho sé, ja. Escolta, cada dia estem entrant ara, eh? Sí? Sí, bueno, sí, sí. Ha sonat lleig, ha sonat lleig. Sergi, per cert, demà també, que se'n farem l'última, però avui tinc una sèrie que jo crec que t'agradarà, eh? Vinga. Els joves, The Young Ones. Oh! Oh! Mira, aquesta sèrie és vuitantera, vuitantera, perquè va ser emesa a la BBC entre l'any 82 i el 84. Te'n recordes tu dels joves o no? Sí, de fet, de les sèries que he anat parlant tota la setmana en... Sí, home, n'hem sentit... Sí. Les úniques que tinc originals en DVD és la que vam parlar l'altre dia de l'Escurso Negra. Jo també la tinc en DVD. I els joves. Oh, és mítica, eh? Amb el Vivian i tota la gent. Tenia un humor molt anàrquic i molt poc convencional que va ajudar a portar la comèdia alternativa a la televisió als anys 80 i va convertir en noms coneguts els seus actors I els seus guionistes. Després, el programa va ser emès a la MTV, sent un dels primers programes no musicals emesos per aquesta cadena en els seus inicis. El programa, com bé saps, gira al voltant de quatre estudiants universitaris que comparteixen casa. Atenció, el violenroquer.vivian, eh? Que era l'Adrien Edmondson. El presumptuós anarquista Rick. El patidor hippie Nil, hòstia, que fort, tio. I el misteriós i diminut Mike, que no sabem ben bé què és el que feia, però sempre estava per allà com el xulo, no? Sí, hòstia, jo m'estic recordant un capítol ara que algú s'havia menjat la sopa del Nil o alguna cosa i explotaven... És que sempre acabàvem amb explosions, no? T'han recordat algun capítol mític dels joves, tu? Doncs, ara m'agafes de cap. Ah, no te'n recordes de cap, eh? No, no et podria dir ara una historieta, però sí, sempre acabava allà fatal la cosa. Sí, però amb explosions, i l'altra, el Vivian, ei, vaig a posar una bomba de neutrons, i l'altra, ei, què fas amb la bomba? Que fort, tio. Clar, exacte, exacte. Per cert, el programa combinava l'estil tradicional de les comèdies de situació, el que es coneu com la sitcom, amb la violenta estracanada, els canvis d'argument més incongruents i surrealistes, perquè també, a més, venien a tocar grups en directe al set del plató que tenien els joves. Aquests estils més antics es van combinar amb les actituds de la classe baixa i mitjana baixa del creixent boom de la comèdia alternativa dels anys 80, en el qual tots els actors, excepte el Ryan, havien participat. Hòstia, que fort, estem sortint a la penya del morro, tio. Sí, sí, estem sortint, sí, Nil, sí. Que volies dir alguna cosa més dels young ones o què? Doncs no, el que sí que volia comentar era que ja només ens quedarà un dia, que serà demà, a veure si fem una sèrie... Espanyola Vuitantera, que podria ser Verano Azul, per exemple. Ostres, Verano Azul, és molt bona aquesta. Clar. Doncs mira, ja me l'apunto per demà. Demà farem Verano Azul, que hi ha un acudit dels pitufos que no cal recordar. I mira, l'altra sèrie que comentem avui, tu te'n recordes d'allò de... Sí, te necesito. Sí, senyor. El coche fantástico. El título original, Knight Rider. Mítica, mítica. Amb la del equipo que m'han parlat l'altre dia, jo crec que de les que... Més van influenciar la nostra infància, eh, una mica? Sí, sí, la veritat és que és una sèrie de l'any 1982 amb el David Hasselhoff al capdavant. Diu, conocido como el coche fantástico en España o el auto increíble en Paraguay y México. Quina gràcia. Va ser una sèrie de televisió dels anys 80, com dèiem, un defensor dels pobres i desemparats, era el lector David Hasselhoff interpretant a Michael Knight, com dèiem, un defensor d'aquesta gent, amb un automòbil intel·ligent anomenat KIT, que era a les sigles de KIT Industries 2000, perquè tenia dos T's. Ah, el cotxe era utilitzat a la sèrie, era un Pontiac Fairbird Trans Am. Això aquí no ho sabia, no? La sèrie va ser produïda per Glenn Allerson i va ser un hit per als adolescents de l'època dels 80 i va llançar la fama a David Hasselhoff. Michael Iquit, allò que feien, eh? Michael, Michael, hit, te necesito. Doncs Michael Iquit, Bonnie Bastow, Apple Curtis, bé, més gent que feien la... Ara la mecànica, sí. El Devon, no? El Devon era Sí, senyor, sí, senyor, que era el... A mi em recordava molt l'actor aquest britànic, tan bo, ostres, que era molt... El Michael Caine. Sí, senyor. Jo de patir els confonia, pensava que era la mateixa persona, saps? No. I després veia les normes de la Casa Cidra, deia, mira, que ella ha deixat de l'empresa, saps, on treballava. Diu que era la primera vegada que una dona es feia càrrec d'un automòbil en una sèrie, eh? Atenció, que tenien la April, que era la que estava dins el camió arreglant les coses. Sí. La mecànica. Sí, que la van canviar, eh, per això, perquè Boni va estar la primera, tercera i quarta temporada, mentre que la segona temporada es va assentar perquè diu que la Patricia McPherson va tenir diferències amb els executius, tu. Es veu que l'actriu aquesta no estava contenta. En fi, va ser remplaçada per la Rebecca Holden, etcètera, etcètera, coses. Per cert, tu te'n recordes de l'enemic del kit qui era? No. Home. No. Va, era el car. No en recordes, tu? No, no en recordo. Era un cotxe igual que el kit, però que en lloc de tenir vermell per on parlava, ho tenia de color verd. Sí, era l'acrònim car de Night Automated Robbing Robot o Robot Rodante Automatizado Night en la versió espanyola. Perdona, la sèrie aquesta va tenir tanta fama que van començar a sortir sèries que la volien invitar, no? Estava El Alcon Callejero, que era d'una moto. No sé si te'n recordes. No, me'n recordo, però bueno. Sí, l'Alcon Callejero, aquesta no va tenir molt d'èxit, no sé si va tenir un parell de temporades com a molt. i també el trono azul, que era un helicòpter. Ah, és veritat, aquesta sí que me'n recordo, és veritat, que és una mica agafar mitjans de transport i convertir-los en màquines superespectaculars, que és una mica el que va iniciar el cotxe fantàstico, perdona, mítica també, els cabells que ens portava el David Kasselhoff, aquelles ulleres així, rotllo Palomino, aquella xupa de cuir, jo de petit volia ser Michael Knight, i, bueno, no ho vaig aconseguir. Aquest dissabte podrà ser. Home, doncs mira, jo la xupa la tinc, eh? O sigui que... Sí, no estaria mal. I què vinga, amb un cotxet d'aquest de Playmobil, alguna cosa d'aquestes, dic que és el que ets fantàstic, o no? Està bé, vea, és una bona idea. Me l'apunto aquesta, Sergi, me l'apunto. En fi, es van fer videojocs, es van fer edicions en vídeo i la veritat és que va anar molt bé. I fins i tot va anar tan bé que fa un parell d'anys, com bé sabràs, van fer Knight Rider 2000, que és la seqüela actualitzada amb el fill del Michael Knight, que també treballava per aquestes indústries i tot plegat. Per cert, jo saps per què també la tinc molt carinyo, aquesta sèrie? Per què? Perquè a l'estació del nord, a Barcelona, em sembla que fa, no sé, potser... jo devia tenir, no sé, 12 o 13 anys, o sigui, però fa un parell d'anys, no? Vaig anar a veure una exposició que feien los automóviles de Hollywood, que hi havia el cotxe de la Pantera Rosa, hi havia el cotxe de Miami Vice, saps? Corrección en Miami. Sí. També estava el del Back to the Future. Ah, que guai. Sí, l'espectacular. I també hi havia... Espartition. No, però hi havia el dels casafantasmes també, que era brutal, i hi havia, com no podia ser d'altra forma, el kit amb el cotxe fantàstico. I em vaig fer una foto i tot, que després d'aquesta foto l'he perduda i em va ser molt de greu, però jo estava amb el cotxe, amb tots aquells botons que tenia, te'n recordes? Turbobost... Tenia una manera espectacular. En fi, no sé si vols afegir alguna cosa més del cotxe fantàstico. No, jo crec que... Ja hem vist que tu no eres molt del cotxe fantàstico, eh? Sí, m'agradava, però jo la vaig veure quan la van donar d'estrena a Teresa Espanyola i no sé si quan la van... tornadona per Antena 3, la vaig tornar a veure, però ja era un altre rotllo. Sí, era diferent. Clar, perquè tu hi havies crescut, no? Ja no t'ho creies. En fi, Sergi, moltes gràcies. I demà m'ho he apuntat, això, eh? Verano azul. Chaqueta muerto, demà. Ai, chaqueta muerto. Clar, com que tu ets blau, no? Demà farem verano azul. Sergi, moltes gràcies. I a Bea le ha venido la regla, eh? També que ho sàpiga. Vinga, au, Sergi, bona tarda. Adéu, gràcies. La penya del morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio d'Esverma. 6 i 22 de la tarda, d'aquí uns moments a Esports Extrems amb el David Pedrós. Bona nit. Y tanto os daba ocho como ochenta a los fanáticos de John Boy. Frente al estadio ya cantabais sus temas, primeras filas vuestra obsesión. Decíais que John Boy era amor real, algo ambiguo y de infancia gris. Sinceramente yo lo detestaba hasta morir. La luz se desmayó. ¿Con cuál va a empezar? A ti te daba igual. Dije y se aceptará. ¿Cómo es posible que haya estado en tus infiernos? Es imposible, ¿no? Misterio. Y que tuvieras un don. Sería posible conocerte más por dentro. No lo conseguiré saber más de ti. Yo no soy fan, otro fan de yo voy. Fins demà! Sin embargo a quien tenía cerca no podía transmitir. Mirado universal de alcance personal me hipnotizó por fin con su verso letal. Fins demà! Aquest tema, club de fans de John Boy, de Love of Lesbian, que ens ajuda a arribar quasi a les quals de set de la tarda. Per cert, que ens ha arribat el missatge d'un oïent del programa, es diu Biel Riba, i ens demana la cançó del Michel Teló, Ai, se eu te pego. Doncs mira, te la posem, va, Biel, vinga, per tu. Au. I és que si voleu escoltar qualsevol cançó, en qualsevol moment del programa, només cal que o m'envieu un WhatsApp, a mi personalment, si teniu el meu telèfon, o si no, envieu un mail a lapenyadelmorro arroba gmail.com Sabato, no Bona nit. Bona nit. Una cançó que, per cert, no ha sonat en cap carrossa de cap rua de cap carnestoltes d'aquesta última setmana, eh? No... Però tranquils, perquè aquest dissabte el casal de joves de Sant Just segur que no sona, perquè aquesta cançó és justament d'aquest any. I el dissabte la festa és dels 80. Saba tú una palada. ¿Qué? Adalero comenzó a danzar. Bona nit! Fins demà! Per cert, us recordo que Michel Teló... Teló, no. Teló, no. Molt catalanitzat. Michel Teló arribarà a Barcelona i vindrà al Palau Sant Jordi de Barcelona, Michel Teló, amb el seu ICLTP Go. I això serà el dissabte... Aquest dissabte no, el que ve. Aquest dissabte que ve de 3 de març. En fi, si voleu ja ho sabeu. Ja tenim el David Padrós aquí a la ràdio. D'aquí uns moments parlarem amb ell d'esports extrems. Avui, David, et prometo que parlaràs Tot el que et doni la gana. Saps on pots menjar uns bons calçots? On? Al restaurant El Niu, de Sant Just. Al Niu podràs degustar una bona calçotada al millor preu. Tenen menús diaris. A migdia els trobaràs per 12 i 16 euros amb beguda inclosa. I a la nit per només 16 euros de dilluns a dijous. Gens malament. A més a més, tenen menús de cap de setmana per 20 euros i menús especials per grups, a banda dels diaris. I on dius que he d'anar per provar tot això? Al restaurant El Niu, al carrer Josep Enselm Clavé, 1 de Sant Just d'Esvern. Pots fer la teva reserva al telèfon 93473 4058. Restaurant El Niú. Ara escoltes ràdio d'Esbert. Sintonitzes ràdio d'Esbert. La ràdio de Sant Just. 98.1. Ràdio d'Esbert. 98.1. Ràdio d'Esbert. Hola, sóc el Jaume Figueres, de l'UVP del Morro, i faig una petició. Que no tuitegeu tant, perquè arriba un moment en què no em puc donar l'abast dels tuits que foseu. Hola, jo sóc l'Àlex Borina, i jo no tinc problemes de tuit com a Fieres, perquè directament ni Facebook, ni tuit, ni telèfon mòbil, ni res de res. Per tant, ja em podeu tuitejar tant com vulgueu, cap problema. Gràcies. Cap problema, eh? S'ha tallat al final, eh? Gràcies, Jaume Figueres i Àlex Gorina, que els vam trobar a la catifa vermella dels Premis Gaudí del Cinema Català. D'aquí uns moments... Què diu el Jaume Figueres que deia per això, no?, que hi havia... que posem massa tweets a la penya del morro. Doncs mira, la veritat és que no està mal, perquè ara que ho comenta, anem a veure com està l'estat de la qüestió del Twitter de la penya del morro, on ja fa uns dies que vam passar dels 300 seguidors. Moltes gràcies a tota la gent que ens segueix a través del Twitter de la penya del morro, perquè ens fa molta il·lusió. La nostra intenció des del Twitter de la penya del morro ja sabeu que és intentar... trobar un espai comú en aquesta xarxa social on tot el que passa a Sant Just passi també per la penya del morro amb retuits, comentaris, etcètera, etcètera, de tots els tuits que porten Sant Just d'Esvern incrustats. Bé, incrustats o al Twitter, no? Mira, 326 seguidors tenim, tu. Gràcies a tots, gràcies. Gràcies. Ah, i per cert, hem superat ja els 2.000 tuits al Twitter de la penya del morro. Toma ja! Sí, sí. Gràcies. Gràcies. Déu-n'hi-do, clar, el Jaume Fegueras, pobre, també potser té raó, no? Diu, és que són molts tuits... Tampoc no ho menem nosaltres. Depèn dels tuits que parlin de Sant Just o no. En fi, d'aquí uns moments, amb el David Pedrós, que ja el tenim a fora i que ja hauria d'anar entrant... Per què no entra el David Pedrós, ara? David! Ja pots entrar, eh? Vinga. Xiques al salón. Gràcies. David, perdona, eh? Hola, va. David Pedros. David, com estàs? Molt bé, i tu? Bé. Escolta, abans de res, felicitats, eh, que no me'n vaig recordar. Bueno, t'ho vaig dir, no sé, al Twitter, et vaig enviar un tuit d'aquests. Un tuit? No em va arribar el Twitter, eh? Ah, no? No em va arribar. Ah, no, doncs el mail, perdona. El mail tampoc em va arribar, eh, si no t'hagués respost. Sí, sí que te'l vaig enviar. Ho dius en sèrio? Jo em vaig respondre? Sí, em vas dir moltes gràcies. Te'l vaig enviar amb el guió. No, te'l vaig enviar amb el guió. Ah, amb el guió. Ah, amb el guió, clar. És que jo saps què passa, que no barreixo cos de feina. Ja. O jo pensava que és l'edat i ja començo a perdre memòria. Ja, segur, segur. M'has portat una cançó a més, no? A veure. Cap i barri, bordi. La Carmen de Mairena. Cap i barri. No sé qué. Cantar Happy Barri. Happy Barri. No se oye nada, coño. No, ya, ya, ya. Happy Barri. Quint detallás, eh. Sí, gracias, David. Barricón eres tú. No, home. El doble de Ricari. Qué diu, qué diu. A Piberri, la puta sóc jo. Oh, bueno, bueno, bueno. Ja va fer l'acudit aquell que feia la carpet de veïna. No el dic perquè, hòstia. Quin acudit? No, aquest que deia... No, no, no. Estem en horari infantil, eh? Cuideu. Sí, bueno, que han d'escoltar amb nens. Ei, comencem la secció. Comencem. Un home. Uns rínxols. Un somriure que enamora. Clar, com que la Carmen de Mairena, maricona, eres tu. Estic a entrar amb personatge. Sí, no? Últimament... Uns ulls que fan... Xiu-xiu. I uns biceps. No contractarà ningú. T'has aprimat últimament, eh? També t'ho dic. Oi que sí? Sí. Ja, ja, ja, pot ser. Bueno, és normal, és normal, perquè com que fas tant d'esport... David Padros! Bona tarda! Bona tarda! A més, quan véns tu, arriba com una àurea... Sí, sí, sí, de què, de què? Aurea de què? De què? Escolta, que no et podries ferrucar, eh? De què? Una àurea de... Què és una àurea, no? Sí que és. Bé... La setmana passada vam començar a parlar una mica, una mica, una mica. No em vas deixar gaire, però... Ja. Del... Del... Del... Del... És que estic buscant el guió i no el trobo. De l'Albert Bosch. Ah, sí, del... T'explico així, més o menys. Ens vam quedar una mica frenats. Jo t'explico. Aquest noi, o aquest home, és tot un aventurer i realment és un crac per mi. I fa poc, arrel d'això, de la notícia aquesta, fa poc que el conec, però he començat a indagar una mica sobre la seva vida i sobre el que ha fet. I realment, hòstia, és bastant canyero aquest tio. Sí, a veure, l'Albert Bosch ja havia fet algun parís de carn. també ha pujat a l'Everest, però clar, són aquelles coses que no se'n fa gaire ressò. Però en aquest cas, l'Albert el que va fer és anar a l'Antàrtida, o sigui, al Pol Sur. Què dius, anar? Anava a dir tot solet. En principi no era tot solet, però sí el que va anar és sense assistència. A veure, fins ara... Sí, volies posar la cançoneta No, no, no Fins ara tots els que anaven anaven amb una assistència de que viures a tal lloc ens tornem a provisionar de que viures de materials si algú falla Ell no, ell en un principi a veure, ho tinc per aquí Va sortir... Ai, espera, que se m'ha connectat aquí a l'ordinador. No passa res, home, no pateixis. La gent que t'està mirant... No, ja, però se m'ha connectat el so, llavors... Ah, a veure, a veure. Correcte. Silenci, silenci, què diu? No diu res, perquè l'he parat. Oh... I llavors, ell va... El que volia, aquest home, era, d'alguna manera, commemorar el Santé... El centenari. El centenari de l'arribada de l'home al Pol Sur per el senyor Amundsen. Amundsen. El norec aquest. Ah, que després li vam fer el bec de Amundsen. Com? No? Ja comencem. No, no, no, no. M'he confós, m'he confós. És que quan jo feia laboratori, quan va al col·le, hi havia el bec Amundsen. Era profe teu. Sí, sí, sí. No, no, era on surt el gas per fer les proves amb la proveta i tot allò, que tu com que no vas anar mai al col·le. No, aquella classe no vaig assistir. Fem laboratori, llavors hi havia... Jo estava amb la bici mentre feies aquella classe. Ah, efectivament. I llavors hi havia, doncs, on sortia el Beck Bunsen que venia el gas per posar... Tens un pelique, Jordi? O sigui, de res ja treus aquí un tema... No, no, perquè... M'has recordat. No, sí, l'Associació de Idees. Sí, sí, sí. No, no, que bueno, vull dir que està molt bé això, perquè tu tens un pel·lí de l'hòstia que no s'atacava. Bueno, va, escoltar, anem al tema. Anem al tema. Aquí parla. Sí, mira, has començat tu, eh? Què passa ara pel sud, sense assistència? Un home que val com a ombra 100 anys. Sí, i fa 100 anys, diguem que va ser el 14 de desembre de 1911, que és quan va arribar aquest senyor, la Munsen, el profe aquest teu, a disto de química. Era un instrument que tenia com... Ah, instrument. Prometa, no sé què. Bec de Munsen. Doncs aquest senyor va arribar allà al Pol Sur, geogràfic, que són els 90 graus sud, i va arribar aquella data. Llavors el que volia fer era commemorar el centenari de l'arribada del senyor a Munsen. En un principi, ah, per cert, aquest, diguem, aquest noi a l'alberg, també faig ressò perquè és d'aquí, és de casa. De Sant Just? No. De Catalunya? De Catalunya. Casa nostra. De Catalunya? La nostra terra. Llavors, diguem que és com una mica del nostre Nil Amstro. Ah, sí? Escolta, sí que és important. No, no, un aplaudiment per ell. Home, clar. Home, i tant. Sí, sí, sí, doncs està molt bé. No, home, a veure, és el Neil Armstrong, que va ser el primer home que va trepitjar la lluna, no? Sí. Doncs aquest, no ho sé, primer català que ha anat i sense assistència, a més, sobretot això. Ah, per cert, ara dic-ho del Neil Armstrong. Després és que jo tinc pel·li que sóc dispers, eh, endavant. Bueno, a veure, també és d'Esports Extrems, eh. Això és d'una anècdota que em van comentar l'altre dia sobre el Neil Armstrong. Anècdota? Què feia aquell del Terrat? Saps el Neil Armstrong que va anar amb la... El trompetista, no? No. Ah. Aquest és el Luis. El Nil. Que tampoc és dels joves, eh? I seguit el teu programa. Em sembla que era l'únic que trobava. Era tu, gràcies. Per cert, últimament, i bromes a banda, em trobo cada vegada, i això és veritat, més gent que diu que escolta més sovint la penya del morro, cosa que em fa molta il·lusió i m'agrada molt. No deixeu de dir-m'ho que sigui mentida quan em trobo pel carrer. Gràcies. Aleshores, estàvem parlant del senyor Neil Armstrong. Tot bé, tot bé seguit, eh? Per el que et deia del... Albert Bosch. Sí. Llavors, el senyor Neil Armstrong... No, però t'explico l'anècdota. Deixa'm explicar. No em tallis, sisplau. Només de començament, per posar-te la música de Apollo 13. Vale. Allà. Bueno, doncs quan va arribar la lluna, després quan va tornar, saps que va dir allò de... És un pequeño paso... Para... Per a l'home i un gran passo per a la humanitat. Era així, no? Un petit pas per a l'home, però un gran pas per a la humanitat. I aleshores, en el rebombori de la roda de premsa, es veu que quan ell marxava, això ho diuen, això són coses que diuen, i va dir, abans de marxar es va sentir Good luck, Mr. Gorky. Good luck, Mr. Gorky. Bona sort, senyor Gorky. Senyor Gorky? Gorky, Gorky. Per aquell Gorky. Llavors, tot això es veu que anys més tard... Bueno, després li van dir, escolti, però vostè ha dit això de Mr. Gorky, bona sort, ja ho explicaré. Quan el senyor Gorky es mori, ho explicaré. Llavors, bé, quan va arribar aquell dia, llavors ell ho va dir, diu, mira, el senyor Gorky, aquest era veí meu, quan jo era petit, era veí meu, i un dia jugant a beixbol al carrer, vaig llançar una pilota i va anar a parar al seu jardí. Jo vaig anar al jardí del senyor Gorky i vaig sentir una discussió dels senyors Gorky, de la senyora i el senyor Gorky, I es veu que la senyora Gorky li estava fotent una bronca del 15, el pobre senyor Gorky, i li deia, tu no tindràs mai sexe oral amb mi, tu tindràs sexe oral amb mi quan el fill del veí arriba a la lluna. Això diuen que és veritat, eh? Això és una anècdota que expliquen. És una anècdota de veritat, de veritat, no? Diuen que sí, que es pot sentir amb locucions de quan ell va dir això, un pequeño pas i tot això... I que enmig de tot això... Dius un petit pas per l'home i un gran pas pel senyor Gorky, també. Clar, el que passa és que, clar, ell era petit quan li va caure la pilota de bèisbol. Clar, devia esperar uns quants anys. Ja, vol dir que potser 30 anys més tard... 30 anys més tard va arribar la lluna. Ja no sé... Bé... En fi, estàvem parlant de l'Albert Bosch. L'Albert Bosch va dir... No va dir el pas. No va dir Mr. Domènech. Ni tampoc té veïns que es diguin Gorky. No em va dir res a mi? No. Diu, bueno, Mr. Domènech ja fins ara, saps? Gràcies. Tornant, el senyor Gorky. En què estaria pensant? No ha passat res. Aleshores, va començar aquesta expedició a finals d'octubre. va estar fins a... no va arribar com ell volia el 14 de desembre, que era per, diguem, d'alguna manera commemorar el centenari, per diversos problemes, que ara explicarem, i, bueno, en part, per les tormentes aquestes de neu, va estar en total 67 dies, 67 dies dels quals 15 va estar ficat a dintre la tenda de campanya, parat. Aquest home, aquest heroi, és català, no? Sí, sí, sí. I no ha fet entrevistes ni res? Sí, sí, sí. Va ser... Bueno, a través d'una entrevista que vaig sentir a la ràdio... Que llavors vas dir, ostres, aquest tio és interessant. I indagant i tot això, doncs mira, llavors allò que llegeixes el dominical d'un diari que surt una entrevista mèdica, hòstia, però sí, és aquest. És un famo. És un famo. Llavors, un dels hàndicaps més importants que va tenir l'expedició va ser que durant 15 dies no podés sortir a la tent de campanya. Correcte. Tu dèix que vas estar sol 15 dies. I a més sol, perquè va començar acompanyat, eh? Va començar acompanyat pel... Pel Mr. Gorky? No, per Carles, que ho vam dir la setmana passada, Carles Gel. Carles Gel. Una broma que no... Passapàgina. No tens el soroll de passapàgina? Sí, tinc aquest. Ah, no, no, és un altre. Aquest sempre funciona per això. Ah, però aquest el tens gravat o ho ha sigut ara en directe? Ah, jo sabràs, Mr. Gorky. El cas és que el senyor, el seu acompanyant, el Carles Gel, va tenir una lesió al peu i va haver de tornar els tres dies. Per tant, gairebé es podria considerar que va ser una expedició en solitari. Però tu imagina't, Jordi, el que és començar aquesta expedició, que dir, va, doncs, que bon rotllo, no?, que va amb una altra persona, un acompanyant, també experimentat, i al cap d'arreg, tres dies, se n'ha d'entornar. Per tant, té que fer tota l'expedició i sol, o sigui, li trastoca tots els plans. Ell surt d'aquí pensant que aniran junts, saps? Saps? Sí. Lo que parecía un viaje de placer acabó siendo un drama. Ah, perdona. No, drama no, per ell va ser tota una experiència. A partir d'allà li va canviar tots els plans, però tot això el va servir per a lo que no te puede matar, te hace más fuerte. Sí, senyor. I a M. Bailey el va fer més fort. I què menjava ell allà a l'Antàrtida? Bueno, allà a l'Antàrtida, el que... Bueno, i portava. Això també sembla que ho vam comentar. Esferificació de pastanaga i cor d'aquestes? No, no. Em sembla que no... No sé si portava menjar del Neil Armstrong allà. No, però... Jo què sé. Perquè allà no hi ha aires de servei, no? A l'Antàrtida. No, allà no. Ara això sí, és com una nevera gegant, no? Allò es conserva bé. Sí, sí, sí. Els aliments. Es conserva també, que ho has de menjar congelat tot, imagina't. Però el fogonet tenia, no? Portava el fogonet, a darrere el trineu, els trineus aquests de càrrega, que en un principi de l'expedició aquell trineu passava 130 quilos. Però aquell trineu l'havia d'arrossegar ell, ell tot solet. Aquests 130 quilos, ell l'havia d'arrossegar durant, per exemple, 14... 15, 20 o màxim 26 quilòmetres al dia, que és el que feia. La seva mitja, no sé, bueno, doncs devia estar amb 15, 20 quilòmetres, no sé, de mitja, però tu imagina't el que és. 26 quilòmetres el dia que va fer més, carregant tot allò darrere. 130 quilos que va passar a ser 80 quilos després del mes i mig que va estar, perquè clar, també hi havia que menjar, no? Home, la veritat és que és una experiència, tota una experiència, i el fet de trobar-se ell sol allà, no? La pregunta tonta del dia, com sabia ell que estava allà al mig del Pol Sud? Perquè té un GPS, eh? No, no, ja està, eh? Sí. Ah, bueno, no. Bueno, no, potser no era tan tonta, eh? Perquè la Munchen com ho sabia? Clar, no tenia... Fa cent anys que ho sabien que va arribar. Jo crec que el tio no va anar, eh? Jo crec que també, és com l'1 de la lluna, no? No, la lluna sí, perquè... Però allà, com saps tu que estàs... No, el que passa... Bueno, ara, fa cent anys no, perquè no havia arribat ningú. Però clar, ara arribes allà i trobes com una bola... És que aquí hi ha una foto, a la revista aquesta, de la bola... que certifica que aquell és el punt exacte del polsurt, que s'ha arribat fins allà als 90 graus sud. I clar, el senyor Moncet no se'l va trobar, perquè encara no havia arribat ningú. No va arribar, jo saps com el mort de Filemon, que hi ha un cartell que està ostent el polsurt. El señor Munsen era el primer. ¿Cómo van a fer això? ¿Cómo podríem saber això? Buscando a Google. Hace cien años... Pues buscando al señor Munsen a ver a què va a fer. Señor Munsen. Bueno, podríem buscar a la Wikipedia, ¿no? Sí, Munsen Polo Norte. No, Polo Sur. Polo Sur. I què podem dir més d'aquest home, d'aquest català que va arribar al poc? Bé, aquest home... Bé, després et preguntaràs, ostres, i a dintre 15 dies allà a dintre la tenda? Doncs imagina't, no? El que passa és que, clar, ell al tenir aquestes noves tecnologies, doncs d'alguna manera també estava distret. Es veu que escoltava també música del Serrat. Molta música del Serrat i de no sé qui més. No ho sé. Doncs Serrat per acompanyar-te, no sé si... No ho sé... Potser alguna música més animada, vols dir? Michel Teló, no? Potser... Bé, no ho sé, tu estic a dir que estàs allà, a l'Antàrtida, sense poder parlar amb ningú, 15 dies, sense sortir de la tenda de campanya, i d'alguna volta dius, bueno, què em poso? I justament sona això. Saps? T'ho imagina't, eh? Bé, al mig del Pol Nord i l'home escoltant el... Pol Sud, Pol Sud. Pol Sud, perdó. És que treus un moment al cap fora de la tenda de campanya i escoltaré això. Tens el cap, no? Això és el que vaig sentir ahir. Vinga, va, vaig cap a dins. Clar. Vinga, vaig a treure'l cap a fora. Després... Torno cap a dins. Sí, sí, bueno, això no ho sé... Clar, a veure... I a part, torno cap a fora a deixar... Clar, a fora, tenia que fer un forat per tirar les necessitats allà. La bassura se l'ha de portar. La brossa, molt ben fet. No, no, és que està prohibit, a més. Està prohibit. Perquè si no ve l'alcalde del Polsut i la policia municipal d'allà i posen a multar. I bé, i el que feia... Després es veu que es ficava dintre el sac amb tota la roba que volia que l'endemà estigués ben seca. Ben seca o calenteta, saps? Perquè només fora del seu sac, em sembla, si no recordo malament, estava a menys 10. Però dins de la tenda, eh? Dintre la tenda estava a menys 10 sota 0. Perdona, no calia... O sigui, a fora estava a menys 20, menys 30, jo què sé. No calia sortir de la tenda de campanya per escoltar aquest so. Ja el tenia dins la tenda. Ja el tenia, sí, gairebé. Per tant, és això. I es veu que era bastant complicat, o sigui, era com una odissea muntar la tenda. A l'arribar, desmuntar, també, perquè seria bastant complicat. Que fort, eh? I, bueno, vull dir, no, no, és que... Aquí fem broma i tal, però és que té la, eh? No, no, té tela, a veure... Té la mainera. I ara no sé què anava a dir. Bueno, ell desfeia l'aigua, la neu, perdó, desfeia l'aigua, desfeia la neu amb aigua per beure-la, i amb això potser s'estalviava litros i quilos de que viures en quant a aigua, no? Però clar, tot el que era menjar, doncs, tenia que portar-ho. També material, no? Greiblac. Com es deia l'home? Albert. Albert, què ves? Albert Bosch. Albert Bosch, eh? Sí. Llavors, clar, segons quin dia, doncs, tenia que anar... Es veu que es va trobar un dia amb tot de... Com es diu? Grietes. Sí, esquerdes. Molt bé. Doncs amb esquerres, però una mica considerables, no les esquerdes que trobem aquí a les taules. No, no, no. I llavors potser, exacte, llavors potser, com no podia passar pel dret, o sigui, tenia el GPS que li indicava tot recte, però per l'esquerra no podia passar. I potser tenia que donar una volta, jo què sé, de dos, tres quilòmetres més, m'explico, fins que trobés un pas segur, perquè clar, t'allà vés a saber, no? Bé, doncs la història d'Albert Bosch, curiosa, i la veritat és que, molt valenta, fa unes setmanes va arribar a Catalunya i va fer aquesta expedició sense assistència al Pol Sud, perquè ell des d'on va sortir? Se sap això, l'itinerari, més o menys, o no? Des de l'Antàrtida, des d'aquell punt? Sí, des de la veia d'Hèrcules. A la veia d'Hèrcules, eh? Hi ha un resort allà, no? Sí, exacte, és com Tossa de Mar, allà al costat del castell. I amb el Neari. Llavors, també m'agradaria dir que ell, una de les coses que és el que ell va fer així, com si haguéssim un dels pioners, és que va anar, a part de sense l'assistència, sense una assistència, diguem, a nivell de cometes, per exemple, d'estels, perdó, d'estels. Hi ha altres expedicions, com era el centenari, allà tothom es va apuntar al carro de dir, hosti, va, anem a commemorar el centenari. Llavors hi havia gent que anava a expedicions, però amb estels. Què passa? Estels què vol dir? Estels, cometes. No, no, ja, però què vol dir amb estels? Sí, que els trineus i tot el pes de l'expedició... El dia, per exemple, d'una tempesta d'aquestes, que eren bastants dies, ja veus que es va quedar tancat allà 15 dies, els altres expedicions utilitzaven aquests estels com una mena de vela, de balón, de barco, saps? Per arrossegar tot el material. Amb això es veu que, clar, evidentment, el quilometratge i les hores que guanyes avançant són... anava a dir l'hòstia, no? No, no, no, clar, clar. Llavors, clar, hi va anar sense cap mena d'ajuda, ni tant, ni de gossos, ni de cavalls, de fet està prohibit, des de fa una temporada no sé quin tractat, que no poden anar animals, ni cavalls de càrrega. Escolta, està molt legislat, no, l'Antarcia? Sí, sí, sí. És com Coixerola, tu. És com Coixerola, no? Sí, és com Coixerola. El que passa és que la de Sant Just és el president del Consorci de Coixerola. Ah, sí. Ah, doncs mira, no ho sabia. Doncs també potser és el president del Consorci de l'Antàrtida. Que no recedeixin aquí a Sant Just totes aquestes coses? Bueno, no sé si està per allà el senyor... com? Josep Perpinyem. Donant voltes per l'Antàrtida. No saps com es diu l'alcalde de Sant Just? Fora del programa. Lluís Montfort, pensava que es deia. No, aquest és el regidor de joventut i educació. Ah, vale, veus, jo sempre estic amb la joventut i amb l'educació. Sí, és veritat. Escolta'm, abans d'això, que sempre em deixo coses, no? Però m'agradaria dir unes paraules, bueno, aquí, que vaig surrar ja, d'ell, vale? ho diga... Està en castellà el text. Andava, eh? No són bilingües. Jo l'entenc perfectament. Vale, perfecte. Doncs ell diu una d'aquesta... Fa una esmena que diu... I és això, eh? Seguro que molta gent se preguntarà per què me dedico a aquestes aventures. En actividades extremes sempre se habla de superació, tenacidad, perseverança, ambició... Però estos valores no los venden en ninguna tienda, ni creo que sean innatos. Són valores que estan a disposició de tots, però dependen bàsicament d'un altre element clave, que és... El que los activa. Dos punts. La motivación. ¡Oh! ¿Qué voy de más eso? No sé. No ho saps? O sigui, que tothom, tothom... Tu, tu, tothom... L'havíem entrevistat l'any passat a la ràdio. Jo ho vaig veure en el blog aquest. No, no, no. O sigui, vaig veure i dic, ma, que no em van avisar ni res. Bueno, que no us coneixia, no? Perquè si no vinc i li demano un autògraf i una foto, vale? Per això que sigui de friqui. Bueno, va ser per telèfon, però bueno. Ah, bueno, vale. Doncs digue-li que vingui un dia en directe i m'avises. Ah, sí? Sí. que ets molt fan d'aquesta noia? Sí, només va sortir un cop però ja em va impressionant. Sí, sí, sí. Bueno, tornant amb això, que era molt emotiu i ara hem dit, bueno, què vol dir? Que tothom... Necessita una motivació. No, no, que exacte, que tothom pot ser, pot fer aquest tipus de bogeries, potser amb un grau més o menys alt i tots el que necessitem és això, una cosa que ens activi, que és la motivació, però en el fons no és innat, ho podem anar adquirint, no és allò que dius, hosti, tu, aquest ara va córrer una marató Jo això no ho faria mai. No, no és que no ho pots arribar a fer. El que passa és que necessites activar aquesta motivació. És que et diré una cosa, David. Sí. Tothom es pot proposar... Perdó, tothom es pot aconseguir... El que es proposi. Correcte. Tothom, eh? Tothom, tothom. Tothom. Ara, jo sóc més dels que sempre... Que s'apalancan més. No, em proposo el que aconsegueixo. Així sempre ho tinc millor. Ah, bueno, és més fàcil, ja ho tens aconseguit. Sí, perquè així ja ho tinc, no? En fi, una salutació a tothom que necessiti una mica de suport i ànims. I una altra cosa. Ah, què passa ara? Tinc temps, no? Un minutet, no? És que una altra cosa que he subratllat, que també estava molt bé. Està en castellà, també? Sí. Adelante. Si vols, te lo puedo traducir. No, no sé faltar. Ah, podemos hacer traducción simultánea. Entendemos perfectamente el castellano en esta radio. Vale. Bueno, llevons al final, acabo con una frase de Marcel Proust que he tenido muy presente durante los últimos kilómetros. El verdadero acto del descubrimiento no consiste en salir a buscar nuevas tierras, sino en aprender a ver la vieja tierra con nuevos ojos. Està bé, no? Una altra manera de descobrir-ho. Sí, sí, sí. Pots ser de repetir un moment? Sí, mira. Sí, però és que soc una mica lent jo. Vale. El verdadero acto del descubrimiento no consiste en salir a buscar nuevas tierras, de descobrir coses noves i tal. Ah, ja, ja. Sino en aprender a ver la vieja tierra con nuevos ojos. Vale? De veure altres coses que... Si sortim al carrer... i dius, bueno, això ja ho he vist, però mira-ho d'una altra manera. Això li passa a les parelles que porten 70 anys junts, o 50 o 60, no? Ah, però existeix, això? Sí, és bo que sí. Això és de record Guinness. Sí, exacte, exacte. Abans ho parlàvem, l'altre dia ho parlàvem. Doncs el tema està aquí, clar, has de buscar coses noves. Sí, després al final hi ha una altra d'aquestes que m'agrada. Una altra tens? Però quantes frases tens, aquestes? No, bueno, és el text. No és meu, eh? No és meu. Vinga. Bueno, eh... Si en esta aventura, aparte del disfrute personal, de haber compartido el proyecto con mucha gente, de haber navegado por la parte más interna de mi ser y de haber aprendido o desarrollado muchos conceptos, solo me quedará un poco más de amor y respeto hacia nuestro planeta Tierra. Ya podría calificar el reto de muy satisfactorio. ¿Vale? En aquestes cosas lo que él vol dir es que s'apren a estimar més El que tenim, el que tenim aquí, bueno, l'ordinador, no, aquest, no. Jo tinc un cable, tinc un mòbil. Sí, bueno, és igual, ja ens entenem, no? Estimo, mòbil, estimo. Ja, bueno, potser nosaltres estem estimant coses molt materials. Ja, ell vol dir una altra cosa, no? Ell vol dir una altra cosa, prendre una... Doncs escolta, David, moltíssimes gràcies, una setmana més... No et queixaràs pel temps, avui, eh? No, avui m'ha encantat. I avui t'he intentat tallar menys que mai. Ara, no t'acostumis, eh? Sí, no, ja ho he vist. Com que et vegi una mica així, ja ho sé. Jo he intentat no fer-te parlar tant. Home, moltes gràcies, David. És un detall, perquè a la meva feina aquesta t'agradeixo que em treguis feina. David, moltes gràcies. Gràcies a vosaltres. La setmana que ve ja ho saps, eh? Què passa? Que no podré venir. Què dius ara, David? No pots venir la setmana que ve? No, m'ha sortit un... No, no, no. No tornis. No, David, aquí hi ha molt bon rotllo fins que arriba un dia i es trenca. No passa res. Per cert, aprofito per dir que si voleu tenir un entrenador personal, personal trainer... No arribarem a l'Antàrtida, però farem alguna cosa, quasi. Però a Bombay, sí. Podeu enviar un mail a lapenyadelmorro arroba gmail.com. Us posem en contacte amb el David Pedros, que és licenciat en INEF, vull dir que, poca broma, i us podrà ajudar a perdre ja tots aquests quilos de més que us ho són. Mira, jo els estic perdent ja. A tots, que sou uns gordos. David, moltes gràcies. Gràcies a tu. Que vagi bé. Bona tarda. Moltes gràcies. Adéu-ho. I nosaltres, que ho deixem aquí, tornem demà a partir de les 5 de la tarda amb el Pau Ballbé, no demà, sinó ara, amb els amics dels cirerers, acomiadem el programa. Tornem demà a les 5. Us deixem ara amb les notícies de Sant Just i la Carme al capdavant. Bona tarda. Bona tarda. Trencant-nos fem-nos l'un a l'altre sense fer-ho expressament. És l'errònia simbiosi en la que hem entrat de ple. Tan amor cert que s'encerta i tan poca conjunció. Cremen fort les margarides que eren totes de cartó. De debò que jo t'estimo i sé que tu a mi també, però això ja n'és comestible, això ja són els versers. Mantenint la compostura, recosint els descosits, delineant les noves guies per no ser uns desagraïts. Per poder seguir veient-nos que això nostre ha estat molt bé i no perdre l'esperança. Bona tarda.