#37 - Notícies locals, boxa, Bon Jovi i tertúlia esportiva

En directe, amb atendis de Sant Just d'Esvern, el 98.1 de la FM i a tot el món a través de ràdio d'Esvern.com, comença un programa amb molta penya i molt de morro, la penya del morro. Què tal? Com esteu? Bona tarda, amics i amigues. Benvinguts al programa de les tardes de Ràdio Desvernos. Parla i us saluda Jordi Domènec. Des d'ara i fins a les set, això és La Penya del Morro. Morro, morro, morro! Avui al programa parlarem de les notícies de Sant Just amb la Carme Berdoi, Carme B-T, que la podeu seguir al Twitter. Bona tarda, Carme Berdoi. En francès Carme Berdoi. Sí, sí. Sí o no? Sí. Quan vas a França, t'ho diuen dir. Exacte. Has anat a França aquesta setmana? No ho sé. Ah, no ho saps, he estat a França, estàs fatal, llavors. Ah, sí, però no cal dir-ho en públic. Ah, bueno, jo t'ho pregunto, fer el que vulguis. Has anat, llavors? Sí, sí. Ah, i què tal? Molt bé. Sí que estàs una mica com més afrançà, sada, eh? Tens un cabell així com més d'Amélie, també tens un riure així com més de... En fi, repassarem les notícies de Sant Jus d'aquí una estona a la francesa. Repassarem les notícies amb la Carme Berlloa. A més, també, avui al programa tinc una molt mala notícia per donar, perquè ja és oficial, amics i amigues. El cas Font Santa retalla la seva aparició a la penya del morro. Sí, perquè ja sabeu que el Cas Font Santa és un centre de drogodependències i més coses, que dona servei a quatre municipis del Baix Llobregat, com són Sant Just d'Esvern, Cornellà, Sant Joan d'Espí i Esplugues de Llobregat. Sí, posem aquesta música perquè, degut a les retallades, en lloc de venir cada setmana, com veníem fins ara, a parlar-nos de drogues, parlar-nos de psicologia, parlar-nos una mica d'emocions, una mica de tot plegat, vindran un dia al mes. I el Lluís Camino ja no vindrà més. Serà l'últim dia que vingui. Ens faig el 24 d'abril. Ja farem alguna cosa que li agrada a ell. Aquell dia, no ho sé, ja farem productes de pagudes alcohòliques o drogues, com acomiadament del Lluís, ens estarà escoltant. Però vaja, avui ho hem sabut de forma oficial, cosa que ens fa pena i ens sap greu, per les retallades que han tingut al seu centre, que és el cas Font Santa. i que el Lluís ha decidit deixar-ho. En fi, parlarem amb ell de tot això i també ens acomiadarem d'ell. I l'Anna Lies no, perquè continuarà, però en lloc de venir cada setmana vindran un dia al mes. Però no passa res. Per què? Perquè la vida continua. Sí, i avui parlarem de boxe, història del boxe. Sé que us interessa molt aquest tema. El Juan, que és el nostre becari que vol ser soldat, sí, és veritat, a més, ha preparat un capítol especial d'història de la boxe que repassarem també en aquesta primera hora de programa. I també tindrem el Pau Marcos i el Martí Ramírez que ens repassaran la història viva de la música d'un mitjà Bon Jovi. A la segona hora, notícies curioses amb la Lilian Rodas, connexió amb el casal de joves i avui la tertúlia esportiva. La tertúlia esportiva amb el Rafa Cano, Sergi Pont, Pau Albornà i segurament l'Aranxa Sánchez i l'Anna Rovira que s'uneixen avui. Sempre que retallem punts al Madrid portem una merenya. En aquest cas avui amb l'Aranxa. Tot això a la penya del morro. Bona tarda, amics amiques i benvinguts al programa de les tardes de ràdio d'Esverns. La penya del morro, un programa amb més morro que penya. O era més penya que morro. Ah, qui lo sap, qui lo sap. Avui comencem parlant de tuits, perquè n'hi ha hagut uns quants els últims dies, coincint amb Setmana Santa. Per cert, heu portat la mona ja, el vostre fillol? Espero que sí, perquè si no aneu una mica tard. Ara, no seré la primera vegada que el padrí fa una setmana tard, perquè no pot en aquell moment, tampoc no passa res. En fi, la nostra croada particular al Twitter, contra un desvern amb apòstrof, continua una mica la seva cingladura, perquè hem llegit un tuit de Marc Sirici que diu... Esperant, tirant l'o blanc a Sant Just, desvern amb apòstros. En breu, més detalls. No, no cal. Si hem de ser així, els detalls, no cal que ens en donis més, Marc Sirici, però nosaltres li hem posat, lògicament, el hashtag desvern tot junt al Twitter. L'Anna Villasol, amb els hashtags... M'agrada molt la gent que no escriu res, que només escriu hashtags i penyo una foto. Per exemple, en aquest cas són Easter, Pasqua, Trineu, Sant Just. I nosaltres, clar, l'hem posat amb el hashtag fotos, saps? Per no desentonar. La penya del morro, eh, perdó, Mónica Contomate, Mónica Contomate, que tuteja bastant coses a Sant Just, li diu a la penya del morro, responent al tuit aquest del desvern tot junt, que fan amb apòstrof, diu, la penya del morro, diu, que parlen d'un altre poble, d'esvern, dels esvern de tota la vida. Pot ser. Pot ser. Jo crec que no, però aixec. Ho podríem veure, no?, si hi ha un altre poble que es diu esvern. Podria ser, sí, sí, es pot mirar. Després, ja entreguen temàtica esportiva, torneig femení de Vegas, Real Club Espanyol 4, Centella 0, i dius, bueno, fins aquí, on està Sant Just? Perquè al tercer i al quart lloc se'l disputaven els Sant Just i els Centelles, eh?, tot això em sembla que és vòli, això, o és futbol, no ho sabem. En fi, que al final el Sant Just va quedar quart. Però bastant dels quatre millors del torneig, cosa que ens alegrem. No sabem si només hi ha quatre participants, per això. La Nia Sant Quan diu... El meu Viacruz és particular, Setmana Santa, queda molt lluny, això, eh? Diu... Pròxima parada, Mediapark, Sant Just d'Esbert. Hi ha molta gent que treballa a Sant Just, aquí a Mediapark, a programes de tele de gest músic, al Polígon i tal, i ho retuita, i ho posa, eh? Cada vegada més. N'hi ha més d'aquests que d'altres tipus. I, bueno, alguns per acabar ja, per exemple, el CoemGM, es fa dir així al Twitter, diu... Sant Lluís d'Esvern, Catalònia. I nosaltres hem posat, doncs molt bé, no? Ah, Jordi. No, que està molt bé que la gent digui on està. I després, ja per acabar, la Tina Colet, que ha penjat unes quantes fotografies al Twitter del seu gat i del seu gos. I llavors he posat Tina Colet mini i posa una foto d'Instagram. Clar, com que tothom té Instagram, saps on penja coses. El hashtag Gats amb nom de dibuix. En fi, aquests són alguns dels tuits que anem molt tard de temps. Ja per acabar, l'últim, i és un tuit de la penya del Getafe, que expliquen que aquest equip de primera divisió avui està hospedat, em sembla que van arribar ahir, a l'hotel Esperia Sant Just, aquí al costat. Per tant, ja ho sabeu, si voleu anar a veure'ls, estan aquí al costat. Si tinguessin temps, avui no, però si tinguessin temps, trucaríem a l'hotel perquè ens passessin amb l'entrenador del Getafe. Clar, segur que ens la passaria. Sí, crec que sí. Dius, mira, això passa al Google, busques com es diu l'entrenador del Getafe, truques a l'hotel i dius, què? Per quan, no sé, Don Juan Tenorio, com es diguin, i apte al pàssac. I ets trucant a l'habitació, no? Exacte, així era fàcil. Un dia ho farem. Però n'hauré que ara estigui a l'habitació, no? No sabem, potser estem concentrats. Sí, potser estem al menjador. En fi, aquests són els tuits. Si voleu, ja sabeu, la penya del morro al Twitter. Vinga, vam-nos amb les notícies de Sant Just. Peu! Carme, per on comencem avui? Comencem parlant de política municipal. Què passa? No, no passa res, però avui hem parlat... Avui hem parlat amb el portaveu de Siu, Llorenç Rey, a la ràdio. Espera, espera, espera. Música? Siu. Ha dit que escoltem l'apanyal morro o ha canviat altres tipus de programa? No, i no hem parlat de la ràdio. I en relació a punts que es van aprovar en l'últim ple, explicarà que considera equivocada la política que està fent l'Ajuntament de retallades. Ha lamentat que l'Ajuntament, d'una banda, disminueixi serveis, però que, de l'altra, continuï augmentant la despesa en altres partides que considera que no són necessàries. Per exemple, en aquest sentit, ha criticat l'augment de la jornada laboral d'alguns treballadors de l'Ajuntament, com es va aprovar en l'últim ple, perquè Llorenç Reí creu que no calia, tenint en compte que aquest augment de la jornada també s'ha donat per llei, s'ha arribat a les 37, per tant, considera que si es retalla en tots els sentits, si es retalla, ha de ser en tots els sentits, no només en una direcció concreta. Aquest ha estat algun dels temes que ha explicat aquest matí Llorenç Reí. Ha dit això, no?, una mica... No vull dir que aquests són alguns temes, vull dir que bàsicament han apartat la cosa, en el sentit de les retallades... Aquest altre punt que comentàvem de la jornada laboral, etcètera. Llavors també m'entrepassen altres qüestions que es van tractar al ple, però bé, en tot cas, per simplificar-ho... De moment expliquem això, després explicarem més coses. Sí, home, sí, guarda-t'ho bo, eh? A les 7, als Enjust Notícies, que la Carme s'ho guarda tot per aquella hora. Tot el bo s'ho guarda... Aquí només fa les minúcies. Per cert, que Jorenz Rey, l'última vegada que va venir a la ràdio, va dir això. L'última vegada, no. L'última vegada abans d'avui. De tot plegat, avui tenim a l'estudi el portaveu de Siu, Llorenç Reim. De cada mes. I aquest any que sembla que serà també una mica complicat. Escolteu, jo demanaria uns desitjos per l'any 2012. Quins! llanceu els diaris, no ens estem mirant tot el dia el malament que estarem. Escolteu el programa musical de la ràdio, escoltem la penya del morro i deixem-nos una mica avançar. És que ningú ens en treurà si ens sortim nosaltres mateixos. Ningú ens en treurà si sortim nosaltres mateixos. En fi, aquesta és la primera notícia del dia. Tenim més per això, Carme, per on continuem? Parlem ara de la dietista Pilar Sant Pau, que presentarà a Sant Just el seu darrer llibre, Dieta Catalana i Salut. Dieta Catalana i Salut amb Pilar Sant Pau. Que es farà aquest dijous a les golfes de Can Genestà, a dos quarts de vuit del vespre. Segons l'autor, el menjar és un dels principals responsables del nostre estat de salut. i a través d'aquest llibre pertem a donar a conèixer els nombrosos beneficis de la dieta autòctona. A més, també vol servir per recuperar l'estima per plats que han quedat oblidats, perquè considera que la gastronomia és un dels trets distintius d'un país i, per tant, també ha de ser de Catalunya. Com pop a la marfanga, ja no es fa això. L'acte es farà aquest dijous, a més a més, tothom qui vagi podrà fer preguntes a l'autora, perquè Pilar Sampau ha explicat que S'hi pot, doncs, intentar aconsellar personalment sobre els aliments més necessaris, més adients per a cada persona en funció del que li passi. Atenció, Carme, pregunta, qui és aquesta persona que saluda a la penya del morró? Pues res, la penya del morro, que li seguiu fotent morro, que en els temps que corren fa més falta que mai, i un petonasso amb els morros. Carme, qui és? Julián Enrique. Sí senyora, com te'l coneixes, eh? Ara ja el reconeixes. I a veure si aquest també el reconeixes tan bé. Una salutació molt especial per la penya del morro de ràdio d'Esvern. Sergi Palbel. Encanta que seguiu el teatre des de la ràdio. Però si ja ho he dit, ho he dit aquí en la veu. Encanta. Sempre me la colen, eh? Sempre me la colen. En fi, i acabem ja amb una última notícia, Sant Justenca. Carme, tu diràs. Doncs acabem recordant que els dimonis, apagant llums de cama blanca, preparen el seu primer correfoc que faran dissabte a Sant Just, a les 9 de la nit, a la plaça Verdaguer, en un espectacle conjunt amb el drac Rifenyo. Un correfoc que servirà per commemorar també el tercer aniversari del grup de dimonis. A més, un correfoc que tindrà un fil argumental, combinant... teatre i pirotècnia, els apagallums seran invocats per un espectre que ve de Collserola. Com? M'estàs dient que hi ha un espectre a Collserola i que vindrà a invocar els dimonis apagallums de Campa Blanca de Sant Just? A quina part de Collserola està aquest espectre? Això no, se sap. Perquè jo l'altre dia vaig anar fent una volta i no sé si és la part de la torre de Collserola, però allà hi ha alguns espectres, ja t'ho dic. I a la part ja de Tocana, Sant Cugat, hi ha una zona solar que ja hi ha molts espectres. L'espectacle... Les coses clars. Si un espectre d'on ve de Collserola? És molt gran, Collserola. Volem saber-ho. Dimonis, apaga llums. Començaran bona trobada de timbalers, que aniran des del mercat fins a la plaça Bardagué, enllaçant amb el correfoc. Perdona que et talli un altre cop, però qui els invoca? Els timbalers? Perquè els timonis ho tenim clar, un espectre de collcerola, però els timbalers surten del no-res? Segurament. De sota les papereres del carrer Bonavista? Serà... Deuen ser baixats. A dos quarts de nou del vespre. Alguna cosa més sobre els dimonis? Ja està. Ja està, per què no? Va, una altra, va. Per què sí? Va, Carme, si tens més coses. Per què vols que et digui més coses avui? Perquè sí, perquè m'interessen els dimonis. Doncs que ja tenen un local propi, el centre sí. Ah, ara! Això és molt important. Els dimonis de Pagallón tenen un local propi. Fa temps que anaven darrere del tema. Van fer un hashtag fins i tot, dimonis sense sostre al Twitter, Tampoc els he agustat tant, eh? Jo vaig trobar un... Perquè tampoc s'ho veurà un any, no? Han estat pocs mesos. Ja tenen un local propi que està al centre Salvador Espriu de Sant Just d'Esvern. Exacte. Doncs i això, ara són 25 socis i continuen oberts a noves incorporacions. Si us interessa, podeu contactar-hi a través del Facebook o a través del correu electrònic dimonis.santjust arroba gmail.com La penya del morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio d'Esvern. Carme, moltes gràcies. Ja sabeu que podeu estar informats de tot el que passa a Sant Just a radiodesvern.com i a partir de les 7 als Sant Just Notícies, edició vespre. Carme, que acabis de passar una bona setmana santa. S'ha acabat, Jordi. S'ha acabat ja? Quina llàstima. Està plovent, ara? Està plovent, ara? i el terra mullat. Però, atenció, notícia d'última hora, 5 i 21 de la tarda, en directe des de Ràdio d'Esvern, ens comuniquen, de fet ho fa la Carme a través dels micròfons de Ràdio d'Esvern, que està plovent. Què fem, connectem amb la mà al temps de la ràdio o no? No, connectem. Sí, si vols. Jo crec que sí. A veure què et diu. Bé, estem a punt de connectar amb ell perquè ja que comença a ploure i la tecnologia ens ho permet. Carles, bona tarda. Hola. Què tal, com estàs? Com estàs? Molt bé, com ha anat l'estiu? Molt bé, molt bé. No, és una trucada, ja sé que estem fora de guió, no te l'he passat el guió d'avui, al contrari que les altres trucades que fem. I la pregunta... És que està plovent ara mateix i cago en quatre gotes. Gotes molt grans, eh, per això? Gotes molt grosses, diu la Carme. Sí, és que hi ha una tempesta gegant, però quan diem gegant és molt gran. No. No diguis que no, que sí. On està aquesta tempesta? Doncs ara es troba marxant del Penedès, on ha fet, podríem dir que mal. Ha fet mal? Sí, sí, sí. A Vilafranca? Porta molta estona viatjant pel nord d'aquesta comarca i recordeu que al Penedès, doncs, hi ha vinya. La vinya està una mica clapada però comença a florir aquesta època. Sí, Carles, una pregunta. Aquesta tempesta l'ha invocat un espectre de Collserola? Podria ser. No, no, ja està. És que això és el que precedeix els dimonis d'apagallums de Cama Blanca que venen aquest dissabte invocats per un espectre de colzerola, que no tingui relació tot plegat. Perdona. Sí, però bàsicament el que estan fent els Cama Blanca, els apagallums i tots aquests, i el drac de Sant Jus, el rifenyo, estan fent que descarregui dimarts i així ens deixen tranquils dissabte, saps? Per tant, estàs fent que demà ja no plourà. No, però potser dijous sí i divendres també. Caram, sembla-se el Mauri. No, el Mauri sempre dona bones notícies, perdó. És veritat. I, per tant, avui plou a part? Ara està plovent al Penedès i també està plovent per la zona de Martorell i Montserrat. Està caient una tempesta bestial, fins i tot podríem dir que hi ha calamarsa. O sigui que en alguns punts d'aquesta tempesta els colors són de color rosa, o sigui que en el radar, volíem dir. I això vol dir que la pedra pot estar fent acte de presència en aquestes zones. Per això dèiem que pot haver fet bastant de mal al Penedès... perquè hi ha molta vinya en el nord del Penedès, i d'altra banda, doncs, també pot afectar una miqueta el que és el curtiu del nord del Basi Obregat. Molt bé, ja està, ja està, ja està, ja està, Carles. Ja està, és que no tenim més temps, ho sento molt... Que s'està apropant? Que s'està apropant? Que s'està apropant? Que sàpiga, que vingui! A Sant Jus! Pedra rosa, deu ser granit. Ja veurem, ja veurem com va la cosa, està molt justet. Penseu que el Basi Obregat només està plovent a la meitat nord, aquesta tempesta s'apropa, però podria de resquilló enganxar Sant Jus. Si no es desfà, perquè ja porta estona amb encors vermells, podríem... patir d'aquí, jo que sé, potser mitjoret o tres quarts d'algun ruixat bastant important a Sant Jús. Però seria puntual, eh? Ruixat, Déu i sol, fins i tot, eh? Mago Fèlix, una altra pregunta. Crec que se m'ha apagat la bola. Ara, ja, digues. Aquesta nit juga el Barça contra el Getafe al Camp Nou. Plourà a l'hora del partit, que és a les 9 de la nit, Camp Nou, 9? En un moment, tal com pinten els mapes ara, després d'aquesta tempesta tindrien bastant de tranquil·litat. El que passa és que estan creixent com a bolets per l'interior, però teòricament no. Les prediccions del mago Carles Fèlix. Molt bé, que era mal del cap de tant d'esforç. Sí, home, si ara porto unes gases molles... Gases molles? Que és un grup de música. Ah, doncs m'agrada... Si algú el vol, el cedim per qui vulgui. Gases molles. Nou àlbum de gases molles. Sí, i també és un nom de pel·li porno. Bueno, en fi, Carles... No, serien calces molles. Calces i gases. Que vagi bé, gràcies, Carlos. Bé, d'aquí uns moments tindrem el Juan, que ens farà un resum de la història de la boxa en 5 minuts, una cosa mai vista en ràdio, i després el Pau Marcos, per a algú serà també, i el Martí Ramírez, no, de moment ve sol, el Pau Marcos, a explicar-nos coses del grup Bon Jovi. Fins ara, Carme, gràcies. Adéu. La Penya del Morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio d'Esvern. A Sant Just d'Esvern apostem per l'habitatge públic. Promunt s'ha obert la convocatòria per adjudicar 25 pisos públics. 20 a Mas Lluí, 4 al carrer Cadenes i 1 al carrer Salvador Espriu. L'adjudicació d'aquests habitatges es farà de forma directa seguint l'ordre d'arribada de les sol·licituds a partir del 15 de febrer. Les podeu lliurar a les oficines de Promunsa, a la carretera Rallau número 106, als locals 6 i 7. Trobareu les bases i les condicions de l'adjudicació al web www.promunsa.cat. Promunsa, empresa municipal de l'habitatge de Sant Just d'Esbert. 5 i 27 de la tarda. Continuem en directe a la Penya del Morro. Parlem de boxe. No sé si ho sabíeu, però ja fa un parell o tres setmanes que tenim entre nosaltres aquí a la ràdio ajudant-nos a fer el programa el Juan, que és de l'Institut de Sant Just, fa quart d'ESO i està dins el programa Connecta. Juan, bona tarda. Bona tarda. Què tal, com estàs? Molt bé, gràcies. Com va la Setmana Santa? Molt bé, molt bé. Jo t'esperava la setmana passada per fer coses i no vas venir perquè era Setmana Santa. No, però no va ser per això, estava de vacances amb la meva família. Ah, molt bé, no? Sí, guai. Un aplaudiment pel Juan, sí senyor. I on vas anar, Juan? Tens a veure-ho? A PortAventura. Què dius? Sí. Que xulo, no? Sí, emocionant. Vas estar a ser Sant Moventura? No. No. L'has partit més petits, no? No. Vale. Havies estat a PortAventura alguna vegada? Sí, clar. I quina és la... La nova atracció està feta, ja? No, encara no està feta. Ah, encara no. Diuen que és la muntanya russa... Però és bestial. Sí, no? Sí, la més gran d'Europa. Oh, bueno. En fi, doncs ens haurem d'esperar una estona. Com deia, avui parlem una mica de boxe. Per on comencem? Perquè jo et vaig dir, Juan, prepara la secció que et doni la gana, fes el que vulguis. I tu vas dir, faré boxe. Clar, jo em vaig quedar una mica patidifós, no? Però vaja, a tu la boxe t'agrada. Vam descobrir un dia que a casa teva, amb els teus amics, feu boxe a vegades. Sí, cadascú té els seus guants i bueno, ens reunim i bueno. I vosaltres sou el sac d'esparring o teniu un sac? No, no tenim sac al cos. Al cos mateix, no? Sí. Molt bé, així, no? Com veieu, amb el Juan ens hem de portar bé, perquè qualsevol dia ens foto un ganxo de dretes i ens deixa a terra. Què és la boxa, Juan? Doncs mira, la boxa és un esport de contacte que consisteix a derrocar el teu rival únicament amb els punts protegits amb guants. Golpejant de cintura cap amunt dins d'un quadrilàter amb breus seqüències de lluita anomenats assalts. Jo et dic una cosa, eh? No soc gaire fan de la box a mi. No. No, no, a vegades que no. Però vaja, està bé que vinguis i me'n expliquis una miqueta de què va tot aquest esport, perquè, de fet, és un esport molt antic, no? Sí, tot això es remunta a l'any 6.000 abans de Cris, encara que és molt difícil de fixar una data on va començar. I va començar a la zona d'Etiòpia, on es van iniciar els primers combats a Manua, i es van estendre fins a la Índia. I hi ha molts estils diferents de boxe, no? Sí, hi ha més de 70. Són molts. Està el que tothom coneix, que és la boxe anglès, I, bueno, està el Francesc, inclou els peus com a armes de combat, el païlandès, que admet genoll i colze, etc. Hi ha coses que, però, la gent potser no ho sap, però a la boxa no estan permeses, perquè potser la gent es pensa, mira, són dos que s'estan barallant o donant cops de puny, però, en veritat, hi ha unes normes, encara que sembli que no. Sí, en general es poden llistar algunes d'aquestes, i, bàsicament, són que no es pot culpejar el que té ell o darrere del cap, Donar patades a l'oponent, donar-li l'esquena al contrincant, ensopegar el rival... No pots donar l'esquena al contrincant? No. No pots dir, escolta, me'n vaig tu. No, no, no. No pots fer-ho, eh? És que jo soc d'aquests. Sí. Clar. Bueno, i en fi, donar cops de cap intencionat i fer ús d'objectes que no siguin reglamentaris. I una pregunta. Ah, sí, aquesta és la sintonia de l'exèrcit de la Cinta Vermella, eh?, de Bola de Drac, Juan. Clar, com estem parlant d'això. De fet, per tenir un combat equilibrat, que això ho saps millor tu que jo, s'ha de tenir en compte el pes de les persones que s'enfronten unes contra les altres, no? I per això hi ha les diferents categories, que a mi em fa molta gràcia, és allò, pes ploma, no?, i tot això. Quines són les categories que hi ha? I depenent de cadascuna, quin pes inclou? Hi ha moltes, però per fer un resum, una de les més petites seria la mini mosca, que són de 49 kg, més o menys. Després està la ploma, de 57,2 kg, el mitjà, de 72 kg, el creuer, de 90 kg, i els pesos passats, de més de 90 kg. Jo estic, em sembla que amb el mitjà, eh? Amb el mitjà. Sí, tu on estàs? A ploma, no? Jo sí, a ploma. Bé, espera't, eh, tot arribarà. Clar, escolta, pesos pesats, qui són els grans? És la Champions dels pesos pesats o no? Sí, bueno, es podria dir... Bueno, són els grans. Els grans noms de la història del boxe han estat en la categoria de pesos pesats, és a dir, més de 200 lliures, més de 90 quilos. Sí, la gran majoria sí, encara que també hi ha molts de mitjà que són molt bons. Si et sembla, podem repassar alguns dels millors boxejadors de la història de la boxe. Comencem per Muhammad Ali. El rànquing està en el primer lloc, va disputar 61 combats, va guanyar 56 i per cau 37, va perdre 5. Perdona, o sigui, va disputar 61 combats i va guanyar-ne 56. Sí. Tela, eh? Bueno, i 37 per cau. I 37 per cau, eh? Muhammad Ali. I va perdre 5, no? Sí, només un null. I què podem dir de Muhammad Ali? Per què és el millor de la història? perquè va ser tres cops campió del món en pesos pesats. Quan encara no era professional, va guanyar un amedallador en la categoria de pesos semipesats en els Jocs Olímpics de l'estiu de 1960 a Roma. I, a més a més, també té un altre rècord, no? Sí, també va ser el primer bucsejador en guanyar tres vegades el campionat línial dels pesos pesats. Atenció, el número dos, el segon bucsejador millor de la història, és el Julio César Chávez. A veure, qui és aquest home? Va disputar 116 combats. Va guanyar 108 i 87 per cau. Va perdre 6 i va fer nuls 2. Bé, la veritat és que va disputar el doble de combats que Muhammad Ali i també va guanyar el 90%. De fet, segons aquestes estadístiques, no sé si fins i tot és millor que Muhammad Ali. però em sembla que no influeix el número de combats, sinó la tècnica i, bueno, no sé. Sí, sí, sí. Però, vaja, de totes formes, d'on és aquest noi, el Julio César Chávez? De Mèxic. Estadísticament és considerat el millor pugil d'aquest país. Va guanyar cinc títols mundials en tres diferents divisions de pes, en Superploma, a la CMB, el 1984, en Lleuger, també al CBM, el 1988, I al sopar lleuger, també al CVM, el 1989. I acabem amb el tercer de la història. Més important. Maite i son. Va disputar 58 combats, en va guanyar 50 i va fer 44 per cau. Estic mirant les estadístiques d'aquests 3 que han transportat, Muhammad Ali, el més gran de tots, César Chávez, el mexicà i Mike Tyson. I la veritat és que guanyen més de la meitat dels seus combats, els guanyen per cau al contrincant, no? Clar, aquests homes tenen més de... un munt de força en cada braç. Sí, sí, sí, imagina't. I què dir de Mike Tyson? que va guanyar dues vegades el títol mundial de pesos passats, és el bucsejador més jove de la història que han aconseguit un títol d'aquest, i en 1997 va ser desqualificat per mossegar l'orella dreta de Bandard després que l'àrbitre li digués que anularia el combat. Va pillar una rabieta. Sí, bueno, Mike Tyson, entre altres peculiaritats, em sembla que té set tigres de bengala a casa seva, i va sortir a la pel·lícula Hangout, aquella de... ressacón en les Vegas que el tigre que apareix és d'ell se suposa que li han robat en fi, Juan, moltes gràcies, d'aquí una estona repassarem els trending topics del dia d'avui que també ens prepara el Juan que vagi bé, fins ara i d'aquí uns moments a la penya del morro parlem d'història de la música, també ja ho fem però amb el Pau Marcos i el Martí Ramírez Bona nit. Bona nit. Yeah, yeah, yeah Now I have to think I don't belong to you 5 i 37 de la tarda. Continuem en directe a la Penya del Morro, aquí a Ràdio d'Esvern. I com cada dimarts tenim amb nosaltres avui el ritme de The Pepper Spots amb aquest Time to Life, el Pau Marcos i el Martí Ramírez. Bona tarda, nois. Hola. Bona tarda. Bona tarda. Una mica apagadot el temps avui. I comença a ploure. Que algú li digui al Tomàs Molina que la Setmana Santa s'ha acabat, així que prou de pluja. És veritat. Ho hem comentat fa uns moments i sembla que la cosa va pitjor, perquè diuen que el garraf està molt malament. Està molt malament. Està molt malament. Avui està caient el polpo. Que s'esperi a les 7 de la tarda, si us plau, perquè hi ha gent que anar... En bicicleta, perquè som ecològics. Som ecològics. És que anar amb bicicleta i plovent, les botes, deu fer mal, no? A la velocitat. A la velocitat que vaig jo... Tu vas a l'Alberto Contador i les botes cauen plan, plan. Són morts, a la velocitat. Els carrers són molt amples i pots córrer molt, també. De fet, no aneu amb tram baix, perquè va massa lent, no? En fi, el Pau Margues i el Martí Ramírez, que, si voleu, els podeu veure també a través de la webcam de radiodesvern.com. Història de la música de Martí Ramírez, Pau Marques. Bé, haurem de canviar una mica la sintonia d'entrada, eh? Perquè això no anima gaire. Aquesta és per altres grups. Avui què ens porteu? Home, avui portem... Ja que l'última setmana que vam fer un grup vam estar parlant de Nickelback i vam dir que van ser taloners de Bon Jovi i per això es van fer coneguts, doncs avui portem Bon Jovi. Què dius ara? Sí, home. De fet, Bon Jovi és un dels grups de rock que han aguantat des dels anys 80 fins a l'actualitat, no? Sí, més o menys, han aguantat, ja ho anirem veient, perquè aguanten, es separen, aquestes coses que passen. I quan comença la història de Bon Jovi? Però comencem això, el 83, i és que la història de Bon Jovi, com a grup, comença amb la del seu líder i cantant, que es diu John Bon Jovi, o sigui, és el que dona... Nom a la banda, i és que el 1983 John va portar el seu primer single de creació pròpia, Runaway, a una petita ràdio on s'emetia música de grups nous. Doncs aquest Runaway va tenir un gran èxit i van començar a oferir-li concerts a John, però clar, era ell sol, no tenia banda i no podia fer-ho tot ell, així que la discogràfica Polygram li va oferir el seu primer contracte i li va donar via lliure per contractar els músics que ell cregués oportuns per poder formar la seva banda, els músics que ell desitgeix. I així va ser com John Bon Jovi, que en realitat es deia John Francis Bon Jovi, o sigui, potser... Bon Jovi. Bon Jovi. Bon Jovi. Bon Jovi. Doncs més o menys així, ara Bon Jovi, a seques. Es va juntar amb David Bryan, guitarrista que coneixia de l'institut, Alan John Schatz com a baixista i Tico Torres com a bateria. Bé, Bon Jovi, però no eren tres només, eren quatre. No, no, després es va incorporar també Richie Sambora, que com a guitarra també, després que no l'acceptessin al grup Kiss, que un altre dia també parlarem de Kiss, em sembla bé, i de per què es pintaven, mai ho he entès. I així, amb aquesta formació, amb aquests quatre components, quatre, no, cinc components, Quatre, cinc? Quatre, no? Quatre, perdó. Quatre components, es va formar la banda, però el contracte, una curiositat, és que només hi figura John Bon Jovi, o sigui, ell és el que està contractat, ell és el que cobra, i els altres són com els col·laboradors, els que l'ajuden. Els hi podria fer la veïna, no? S'emporta la pasta i no reparteix res, mira. Sí, sí, ho podria fer. Bé. O sigui, que els altres són autònoms, no? Potser? Sí, podríem dir-ho d'aquesta manera. Pot ser. Subcontractats. Pot ser. Escolta, i el primer disc que va sortir de John Bon Jovi, quin va ser? Doncs el primer disc va ser el 1984 i es titulava amb el nom de Bon Jovi. Es titulava Bon Jovi, sí. Efectivament. Molt originals, com sempre en els primers discos, tothom. Està molt bé. Ho veurem veient, eh? Sí. I incorporava temes com Runaways... She Don't Know Me, Love Lies o Roulette, com els més destacats d'aquest primer disc. El disc va entrar al top 40 de les llistes d'èxit, però va ser el seu segon treball, que es titula 7.800 graus Fahrenheit. En anglès, 7080 degrees of temperature. Això a Nova York, eh? Sabeu molt anglès, eh? És molt alt, molt, molt. A Cambridge encara ens truquen, quan t'era el doctor. Sí, segur, sí, molt. Ens truquen. Sí, de fet, hem fet el diccionari nosaltres. Ah, sí, també? Ah, les estones diures. Que fort, els pompeu Fabra de la llengua anglesa. Però no ho diguis, no. No, no, no. No volem fer públic. Encara us fotxarà a Radio Bristol Center. I llavors què? O sigui, va anar bé, no? Sí, va anar bé, també, van aconseguir un èxit notable el 1995. 85. 85, perdó. Sí, m'he avançat deu anys. No, no, sí, sí. No passa res, no passa res. Comentem la història de la Terra, va. Seguim. L'àlbum va aconseguir ser disc d'or gràcies a temes com In and Out of Love, Silent Night o Only Lonely. Tot i això... Only Lonely, only lonely, only lonely... Costa de pronunciar. No és aquest, no? No, perdó, perdó, m'he colat. Però... Only lonely i costava pronunciar. Only lonely. Only lonely. Que tothom ho provi a casa seva. Deixem una pausa perquè la gent a casa ho faci. Heu de dir only lonely, no? Clar, ràpid, així. Only lonely, ràpid. A casa, eh? Only lonely, ara. Ja està. Ara ens podeu escriure els resultats. Exacte, que diguin aviam com els hi ha anat l'experiència. Teniu el xat de radioesvern.com a la vostra disposició o, si no, el mail de lapenyadelmorro arroba gmail.com lonely.es Bé, això que sona de rulet, però ja estem una mica més avançat. L'any 85 va aconseguir ser disc d'or gràcies a temes fantàstics. Exactament. Com... T'ho tornes a repetir? No, no cal. Ah, ja ho hem fet, això. Only Lonely. És que m'hem entretingut amb el... T'ha agradat, eh? Sí, molt bé. Seguim. Tot i això, el disc no els va suposar l'èxit que havien esperat ells. Ells esperaven patar-ho més, encara. Sí? Sí, apuntaven molt a l'Alel. Mira, aquest era el mític tema, Only Lonely. Mític. Home, ja és mític, ja, amb la conversa que hem tingut. All in London All in London All in London All in London All in London All in London All in London En fi, tot això dius que no va suposar l'èxit esperat. No, no era el que els esperaven i és que una gran part del públic els retreia la presència de balades als seus treballs Temes que desentonaven amb la seva imatge de rebels. Sois rebelde, però canciones de amor, xorri. Exacte. I els problemes amb el públic van seguir i, tot i participar al festival Monsters of Rock, no van poder assistir a l'Iba-Aid, els concerts per àfrica celebrats el 1985. A Wembley, a Florida, crec que van ser aquells que va estar Michael Jackson, Queen, etcètera, etcètera, Madonna, aquells concerts, també podem parlar un dia, segurament. Sí, potser és de... Per Àfrica, el de We Are The World. Exacte. Crec que bé. El Javier Béjar, que a través del Twitter ens posa... La penya del morro diu... No, no era loli. Era only lonely. Diu, se m'ha fet una embolica a la llengua. Veus? No només som nosaltres. És veritat. Diu, only lonely. Only lonely. Only lonely. Sol era l'oli, no? Fet aquest aclariment important, continuem amb la història de John Bonjopi. Bueno, direm que el fet de no tenir l'èxit esperat en aquest tercer treball va fer que es posessin a currar en sèrio en el que seria el tercer, que va ser Slippery Went Wet, que no sé exactament què vol dir. Wet és mullat. I when és mentrestant. No, quan, no? Seria when? Slippery when wet. L'slip és calçotet, no? Ah, va. Calçotets mullats. Ara quadra, doncs. Sí, clar. I va sortir l'any 1800... 1800, sí. 1800, sí. Ara ja m'anaràs enrere, eh? Era 4 anys de Beethoven. 1986. Vale, vale. 1986, aquest nou àlbum, Slippery when wet, calçotets mullats, el va llançar definitivament, els va llançar a la fama mundial, sent el més venut d'aquell any, del 86. En quantes còpies, volia dir? 12 milions de còpies, només als Estats Units, i ha sigut un dels més exitosos de la dècada dels 80. De fet, el tema que aquí escoltem de fons i que ha tornat a posar al començament és un dels més famosos de Jon Bon Jovi. Com es diu, Pau, amb el teu anglès de Bristol? You give love a bad name. Shout to the heart and you're too late, darling, you give love Sí, sí, sí. Home, aquest és temazo, però el següent més temazo, encara. El següent és Living on a Prayer. Living on a Prayer. És un gran, aquest, eh? Aquest sí que va aconseguir número 1 als Estats Units durant força setmanes. De manera repetida va estar... Allà, a la cima, eh? És aquella... Sí, exactament. Jo crec que tothom sap quina és. Sí, ja la conec, ja la conec, ja la conec. Doncs mentre el Jordi la coneix, direm que va ser número 1 a la llista Billboard durant 4 setmanes i que l'àlbum es va mantenir 38 setmanes al top 5 i 46 al top 10. O sigui que... I al top 30? Top 10 tomàtic. Tomàtic, tu. Sí. Sí, sí, tu i jo lo sabíem. Clar, vosaltres som molt joves, però fa anys hi havia un... Són bons joves? Hòstia. Aquest és tan bell, eh? Sou molt John Bonjoves. I a part d'això, hi havia fa uns anys un locutor que deia... Escolta, Pau, no posis la mala cara, què passa? Perdó. Un locutor que... Què deia el locutor? Jo trobo que aquest... Està molt ben trobat. Aquest gag ha pujat la mitjana de gag del programa. Jo també ho crec. John Bonjoves, que ens escolteu. John Bonjoves. Ei! Doncs hi havia un locutó que és de Joaquín Luqui, que parlava... Bueno, bueno, bueno, tú y yo lo sabíamos. John Bonjovista en la lista de éxitos de los 40 principales. Sí, John Bonjovas. En fi, aquest tema és el Living on a Prayer, com dèiem, va aconseguir el número 1 als Estats Units durant moltes setmanes. A més, també, dels dos temes mencionats, destaquen altres com... Never say goodbye, raise your hands, or want to be dead or alive. Never say goodbye, després Justin Bieber... Fora, fora, Justin Bieber fora. No va ser Never say... Ah, ell va fer Never say Never. Justin Bieber, com fa el nostre president, no tallat. Va. Destin Viver retallat, fora. Perdó, perdó, perdó. Escolta, tens mania el Destin Viver, eh? Estic mania, home, però... Només és dos anyets més petits que nosaltres i amb un milió de... Sí, està forradíssim. No passa res. Si vol compartir, llavors l'estimarem. És que aquí veig alguna cosa, eh? Pau, no. No l'he escoltat mai, aquesta cançó. Pau, aquí vaig dir una reticència entre Justin Bieber i tu que hem de solucionar d'alguna forma. Ah, no, no és igual. Ell fa la seva vida i jo faig la meva. No t'és igual perquè Justin Bieber i t'has posat aquí com una moto. Home, però estem parlant de Bon Jovi i dius Justin Bieber no cal. No, perquè ell té un tema que es diu Never Say Never i el Bon Jova té un tema que es diu Never Say Goodbye. per això volia preguntar si tenia alguna cosa a veure però ja no trobem mai més, Justin Bieber no, tranquila, aquesta setmana truquem al Justin la setmana que ve el portarem li diem, escolta, tu aquesta de Neve Isarnever és per Bon Jovi o què? li direm així, o què? què passa, tronco? què passa, Bon Jova? Bon Jova, Justin, què passa? Bon Jova Bueno, per deixar ja aquest tercer disc, aquest Slippery One Wet, direm que va vendre, ha venut, més de 33 milions de còpies a tot el món, que jo crec que no està gens malament, o sigui que han fet diners. Encara continuem als anys 80, el següent treball de Jon Bon Jovi... No va sortir de la llum fins l'any 1988. Exactament. Amb el nom de New Jersey, aquest disc segueix l'estela del treball anterior i aconsegueix col·locar 5 senzills en el top 10 de les llistes d'èxits amb Bad Medicine i I'll Be There For You en el número 1. Combinant-se. Sí, però que no és la de Friends, eh? No, no. Jo la vaig escoltar però no és la de Friends i no és la de Friends. No, no, és una altra, eh? Ho desmentim totalment. Vale, vale. Tava d'investigació. I Born to be my baby, lay your hands on my... On me. On me, i I living in sin. Aquest tema es diu Born to be my baby, és a dir, nascut o nascuda, no? Si es refereix a una dona per ser la meva... Que jo li vaig dir l'altre dia a una noia, això, i em va fotre una pantufada. Sí? Sí. Però és que això allà, allà a Nova Jersey sona molt bé, però aquí no sona tan bé. Aquí no, no. New Jersey. New Jersey. New Jersey, no? New Jersey, també. Escolta, avui estem? Avui estem, el nivell està, jo crec que Buenafuente està a punt de trucar-nos. Segur, segur. Totes les bromes que no hem fet durant Setmana Santa, la que estem fent... És que era per la Quaresma, eh, tot això. La Quaresma has de ser recapitada. Era una nolla pressió i ara està sortint tot. Correcte. Apagueu la ràdio i fugiu, ho estic veient. Perquè encara no sabeu què ens deparen aquests últims 7 minuts abans d'acabar. I és que estem, com dèiem, l'any 88. I van vendre amb aquest disc a New Jersey i a tot el món... Sí. Bueno, més de 20... Però també d'una ciutat, molt bé. Ah, clar, clar, és veritat. Que no es diguessin New Jersey per això, per la ciutat. Eh, calla, eh? Calla, que no fossin originals, eh? En fi, van aconseguir vendre més de 22 milions de còpies a tot el món. Sí. Exactament. I la gira de presentació d'aquest nou disc va ser molt llarga, amb 247 concerts. Encara dura, diu la gira. Sí, no? Més o menys. Està bé. I va durar més de dos anys. A més, va suposar la primera visita del grup a Sud-amèrica, on van llançar un recopilatori especial per tal de poder finançar els concerts que faríem. El casset amb 12 cançons només es va poder comprar a Argentina, a Brasil i a Xile durant un temps limitat. Una peça d'aquestes de col·leccionista. Vosaltres sabeu què és un casset? Allò que s'enrotlla... Allò que s'enrotlla així, que rebobina amb un bolígraf, saps? Un bolívic. Que quan el trenques pots treure... Sí, exactament. Sí, eh? Som joves, però no tant, eh? Som bons joves, però no tant. Avui parlem del caset. Estivats joves, aquell objecte de plàstic... Plàstic dur i lleig i transparent. Bueno, no tots, eh? N'hi havia que eren de color blanc i amb enganxina de color taronja. Aquests eren més cars o què? No, hi havia de 60 minuts o de 90 minuts, que això no ho sabeu vosaltres. Molt bé, no, específicament no. I després també, preus un boli Vic a un dels dos forats, del caset, eh? Ei, horari infantil, eh? No, no, que quedi clar, eh? I llavors tiraves a la dreta del caset amb el boli i llavors rebobinaves. I així et passaves una tarda. Sí. I llavors, quan hi havia un caset que no funcionava, podia ser, traies la cinta, que és allò que dèieu. I passaves dues setmanes. Dues setmanes tornant a posar tot el seu lloc. I la setmana que ve, què? L'UVHS? Segurament. El disquet. I fins aquí, el caset. Tornem a Jumbo & Joby. Tornem-hi. Tornem-hi. Podem tornar? Vale. Moments d'atenció... Un moment, atenció, ja em vaig anar bé. Érem l'any 1900... Bé, els 90, no? Comencement dels 90, ara. Doncs sí, perquè va ser una dècada que va començar d'una manera una mica complicada per la banda, perquè aquests concerts, aquesta gira que hem parlat, de la presentació de New Jersey, va fer que es desgastessin... Bé, que es cansessin de veure, suposo, tant de temps junts, i van decidir separar-se de manera temporal, van iniciar... projectes en solitari, però finalment el 92 es van tornar a ajuntar amb l'àlbum Keep the Fate, que vol dir mantén... La fe. Guarda la fe. Guarda la fe. El nou treball va suposar un canvi radical a la imatge del grup, van deixar enrere el glam metal, que és d'aquells que portaven les perruques i anaven molt brillants i tot això. Sí, sí, sí. Es van tallar les malenes i van passar-se al rock and roll més tradicional, una cosa més normaleta i que no destaqués tant. Havien madurat, deien, oi? Bé, això deien o s'apuntaven al carro ganador, que diuen també, saps? És veritat, aquí no tenim ja el rock o el so típic dels 80, hi ha un canvi a aquest tema. Això és més rock. Sí, més així 90, no? Hi ha unes bases una mica així com més treballades, és un altre so també, no? Les guitarres no són tan elèctriques. Exactament. La gent els va augurar un fracàs amb aquest disc, van dir que aquest canvi seria la fi del grup, però finalment amb temes com aquest que has comentat, el que donava nom al treball, Keep the Faith, Després també Indies Arms, I Will Be Sleep When I'm Dead, o Battlefroves. Battlefroves era una balada, que recordem que van tenir problemes amb les balades. Van aconseguir més de 10 milions de còpies venudes i van tornar a sortir de Giro. O sigui que finalment sí que va ser un èxit. This room you was bleeding. Aquest tema es diu Always i és de l'any 1994, del següent àlbum que m'han llançat al mercat. Sí, va ser en el 94. Van llançar un àlbum recopilatori titulat Crossroad, que contenia nous temes, com aquest que està sonant, que és Always, i també un altre destacat, Somebody I'll Be Saturday Night. Perdona, pots t'ho repetir, sisplau? Sí, i tant. Someday I'll Be Saturday Night. Well, I guess I'm not that good anymore. Quantes còpies van vendre? Van vendre un total de 25 milions de còpies fins al dia d'avui, eh? Déu-n'hi-do, eh? Sí, sí. Déu-n'hi-do. No està gens malament. Sí, sí, la veritat és que ens falten dos minuts per acabar. Sí, s'han donat en compte. Sí, que tota la bibliografia no la podrem fer, però podríem acabar, potser, amb el tema més midi de John Bon Jovi, no? I a quin any pertany, a quin àlbum i què va passar amb It's My Life. D'on és It's My Life? Doncs It's My Life és del 2000, del distitulat Crush, és el single, ha sigut el més exitós i ve després d'una separació de la banda, una nova separació, el 96, entre el 96 i el 2000 crec que va ser, doncs es van tornar a separar, a partir dels 90 ja han tingut més problemes, ja veurem si els acabem la setmana que ve, suposo que acabarem ja de parlar-ho tot, ja veurem que no s'acaba aquí. It's my life un tema de classe i dels karaoke, també. A veure, no és difícil de cantar, jo crec que amb el nivell d'anglès que tenim tots es pot cantar. Sí, és veritat. Si tens subtítols es pot cantar millor encara. Podeu provar-ho a casa també, cantant-la? També, provem des d'aquí a YouTube. Acabem aquesta primera hora cantant It's My Life o no? Vinga. Anem a destrossar un tema mínim. Ara les audiències baixaran, eh? No, no, és igual, perquè és l'informatiu de com. Ah, bueno, és igual, l'informatiu de com... Però posa't els subtítols d'aquí... No falta una pantalla, aquí. Penses que ens la sabem. A l'estribillo, va, va. A l'estribillo. No has decidit anar temps, eh?, que hem de portar. Ara, ara, ara. Vinga, va tots a casa, també! It's my life. It's now and ever. I never think forever. It's now and ever. Conradio. Noticias. Bona tarda, són les 6, us parlem al Versàs i Marta Patrició. El president del govern central, Mariano Rajoy, assegura que no es planteja un debat sobre l'estat autonòmic. Ho ha dit després de ser preguntat. sobre les paraules de la presidenta de la Comunitat de Madrid, Esperanza Aguirre, que avui ha proposat treure a les autonomies les competències en educació, sanitat i justícia. Senat Albert López, bona tarda. Bona tarda, Mariona Rajoy ha estat clar, ni es planteja ni es discuteix un debat sobre l'estat autonòmic. Afegeix que ella està a favor d'aquest sistema consagrat a la Constitució. Yo estoy a favor de un sistema que, por otra parte, está plasmado también a la Constitución española, que la inmensa mayoría de los españoles aprobamos, como todo el mundo sabe, en el año 1978. Por tanto, ese es un asunto que, por mi parte, ni se discute, ni siquiera se plantea un debate en relación con el mismo. Estoy de acuerdo, aunque... Resposta a una pregunta d'Unió del Poble Navarres sobre competències de la seva autonomia, el president del govern ha afegit que totes les administracions s'han donat la tasca de reduir el dèficit perquè, conclou, és una prioritat en la qual Espanya es juga molt. Com ràdio sonat? De la seva banda, el president de la Generalitat, Artur Mas, també acaba de criticar les paraules de la presidenta de la Comunitat de Madrid, Esperanza Aguirre, sobre les autonomies. Ho ha fet des del Parlament. David Navarro, bona tarda. Bona tarda. El president de la Generalitat ha rebutjat la possibilitat de retornar competències al govern central. Tot i això, i amb un teirònic, Artur Mas ha dit entendre que la presidenta de la Comunitat de Madrid, Esperanza Aguirre, ho proposi. Si hi ha comunitats, com la de Madrid sembla ser, que diuen que la sanitat, l'ensenyament, la justícia, es poden transferir cap a l'estat central, i el transport i algunes altres coses cap als ajuntaments i als serveis socials, si diuen això, doncs escoltim que ho facin. que ho facin per elles, perquè el que demostraran és el que ja sabíem des de fa molts anys, de moltes dècades, que és que hi ha efectivament comunitats autònomes que responen purament a una cosa artificial, que es va crear per poder fer el cafè per a todos, el cafè per a tothom, i per aigualir les aspiracions de Catalunya i del País Basc. Això a una sessió de control on el president ha criticat els pressupostos generals de l'Estat i s'ha compromès a treballar per canviar-los, com Ràdio Parlament de Catalunya. I tot i les noves retallades anunciades pel govern central, els mercats continuen castigant l'economia espanyola. La borsa torna a tancar un dia més amb pèrdues i l'IBEX 35 ha caigut gairebé un 3% la segona major caiguda de l'all. Mentrestant la prima de risc es manté disparada per sobre dels 434 punts. L'Ajuntament de Terrassa es marca com a prioritats la reactivació econòmica i la justícia social de cara als pròxims anys. Són propostes que s'emmarquen en el pla del mandat de la capital del Vallès Occidental. Ràdio Municipal de Terrassa, Carme Contreras, bona tarda. Bona tarda. L'objectiu del pla és fixar un full de ruta que marqui els compromisos del govern, aportant transparència però sobretot prudència davant dels temps que corren. Pere Navarro és alcalde de Terrassa. Evidentment és un pla de mandat que té intenció. És un pla de mandat que no és neutre. És un pla de mandat que dibuixa unes actuacions que al mateix temps dibuixen una ciutat, que és la ciutat en què nosaltres creiem. Una ciutat amb oportunitats, una ciutat en la que ningú es pugui quedar enrere. Pel que fa a la reactivació econòmica, destaca la creació d'un Consell pel Desenvolupament Econòmic de la Ciutat. En la defensa dels drets socials s'executaran mesures contra l'exclusió social i la pobresa i a favor de la igualtat d'oportunitats. Ràdio Municipal de Terrassa per a Com Ràdio. Com Ràdio. Esports. Bona tarda, us parla David Amador. El Barça rep avui el Getafe al Camp Nou a les 9 de la nit en la jornada 33 a primera. Els blauranes, si guanyen, es posaran a només un punt de líder, el Real Madrid. Els blancs juguen demà al Calderón davant l'Atlètic de Madrid. L'ajudant de Jose Mourinho, Aitor Caranca, diu que l'equip blanc no està nerviós pel fet que el Barça els hagi retallat 6 punts en 5 jornades. De tota manera, Caranca té clar que el partit al Manzanares serà complicat. La necessitat de punts que tenen Una cosa importante, el equipo que tienen, el carácter del Cholo, yo creo que todo eso lo va sumando y va a ser un partido complicado, un campo que últimamente se está dando bien pero que tiene su dificultad. El Barça-Cesc es baixa per acumulació de targetes contra el Getafe. El comitè de competició que s'ha reunit avui ha confirmat l'ascensió. Piqué i Alves són dubte. El Getafe al mig campista, Mitchell, es baixa d'última hora perquè té febre. Per cert, l'àrbitre navarrès, Alberto Undiano-Mallecco, dirigirà el clàssic Barça-Madrid al Camp Nou del 21 d'abril. I l'espanyol juga a Pamplona a les 8 del vespre. Davant no s'assuna un rival directe en la lluita per a Europa. Com ràdio. Notícies. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bona tarda, són les 6 i 5. La dietista Pilar Sampau presentarà a Sant Just el seu darrer llibre, Dieta Catalana i Salut, un acte que es farà dijous, a les dos quarts de vuit del vespre, a les golfes de Can Genestà. Segons l'autora de Menjar, és un dels principals responsables del nostre estat de salut, i el llibre pertant donar a conèixer els nombrosos beneficis de la dieta autòctona. Un obra que també vol recuperar l'estima per plats que han quedat oblidats. Sant Pau considera que la gastronomia és un dels trets distintius d'un país i també ho ha de ser a Catalunya. Els assistents a la presentació de Dieta i Catalana i Salut tindran l'oportunitat de fer preguntes a l'autora. Pilar Sant Pau vol aprofitar l'oportunitat per aconsellar personalment sobre els aliments més necessaris per a cada persona. Els Dimonis apagallums de Cama Blanca preparan el seu proper correfoc que faran dissabte a Sant Jus. Serà a les 9 de la nit a la plaça Verdaguer en un espectacle conjunt amb el drac Rifenyo. El correfoc servirà per commemorar el tercer aniversari del grup de Dimonis i tindrà un fil argumental combinant teatre i pirotècnia. L'espectacle començarà amb una trobada de timbalers que aniran des del mercat fins a la plaça Verdaguer enllaçant amb el correfoc. Tot plegat serà a partir de dos quarts de nou del vespre. I acabem aquest bullet explicant-vos que el cor l'opom de flor sortirà al carrer aquest cap de setmana per fer la clàssica cantada de caramelles, un dels costums més antics i arrelats al municipi. Les caramelles són un dels actes més peculiars de les celebracions populars de Sant Just. Els cants de Pasqua anuncien la bona nova de la resurrecció, en clara referència també al rebrot de la naturalesa. En el seu origen, els caramellaires els obsequiava amb ous, botifarres i menges, cosa que indicava la fi de la quaresma. Enguany, el cor l'opom de flor sortirà dissabte i diumenge al matí entre dos quarts d'onze i dos quarts de dues del migdia. Els cantaires es passejaran pels carrers del barri centre, passant també per la plaça Gamoapa i la plaça de la Pau, així com pel barri nord. I això és tot de moment. Més informació a partir de les set, als Enllors Notícies, edició vespre. Fins demà! We'll be washed and buried one day, my God And the time we were given will be left for the world The flesh that lived in love will be eaten by plague So let the memories be good for those who stay Què tal? Bona tarda, com esteu? Benvinguts a la segona hora de la Penya del Morro. Des d'ara i fins a les 7 del vespre farem la tertúlia esportiva com cada setmana amb el Sergi Pont, el Pau Alburnà, el Rafa Cano, que el tindrem al telèfon, l'Aranxa, el Juan. Avui serem molta colla, eh?, la tertúlia esportiva. I a més a més la farem a dos quarts de 7. Això vol dir que si algú vol dir alguna cosa sobre el Barça, sobre el Madrid, el partit d'avui teniu les línies de la Penya del Morro i de la ràdio, els telèfons oberts. el 9-3-3-7-2-3-6-6-1, 9-3-3-7-2-3-6-6-1. Si voleu comentar qualsevol cosa sobre el Barça, per exemple, creieu que guanyarà la Lliga? Una pregunta tòpica i típica, però que no per això deixarem de fer-la avui a la tertúlia. Si creieu que sí o que no, ens podeu comentar la vostra i també al xat de radiodesvern.com. Connectarem amb el casal de joves també en aquesta segona hora. Sí, és que tenim moltes coses, ara us ho explico. Amb el Sergi Arrada, com cada setmana, ens explicarà què és el que fan en aquest equipament per joves de Sant Just d'Esvern. Però, abans de tot això, avui parlem amb la Lilian, amb els seus rànquings de coses de la vida. Lilian, bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Avui, Lilian, ens portes 8 consells per motivar-nos. A què, concretament? Doncs a assolir els teus objectius. Per tant, si teniu en ment un objectiu, ja sigui a la feina, ja sigui en el tema de l'amor, també podria ser, no?, per aconseguir parella o per deixar-la, també, depèn de l'objectiu de cadascú. Allà ell, 8 consells que ens dona la Lilian Rodas. El primer és, en relació amb el teu objectiu, has de tenir compromís. Sí, perquè segons la Mary Crowley, una persona amb un compromís val 100 vegades més que una que només té un interès. i per això serà transcendental comprometre't amb els teus objectius per assolir les teves metes i ningú ha de fer per tu ni per a tu, has de ser tu. Número dos, apuntar els progressos. Sí, registrar els teus progressos et permet veure el teu abans, per tant, cal plantejar-te objectius que puguin ser mesurables o quantificables. Número tres, hàbits. Notaràs que des d'un principi hauràs d'ajustar els teus avis... i o crear nous o eliminar d'altres, com per exemple, per al punt 2, doncs has de crear l'hàbit de registrar els teus progressos cada nit i fer una gista de les 7 coses més importants que necessites per l'endemà. L'hàbit de la disciplina diària és una altra clau per assolir els teus objectius. Consell número 4 per assolir, assolir, assolir, assolir objectius, valors. Durant el teu procés també hauràs d'ajustar els teus valors sobre honestedat, caràcter, integritat, confiança, amor i lleialtat. En crear bases fermes et donaran un enfocament honest per assolir qualsevol meta que t'hagis exposat. Consell número 5. Terminis. Definir els teus objectius en curt, mitjà i llarg termini et permetran establir objectius més específics i mesurables. Objectiu. Consell número 6. Revisar coses. Revisa acuradament la teva decisió de canviar i o ajustar el teu objectiu, fins i tot el d'estar disposat a canviar de direcció per arribar a la teva meta, si les condicions i les circumstàncies t'ho exigeixen. T'has de saber adaptar beef water, my friend. Sí. Tot programa i tota estratègia han de ser flexibles, si no, no serien un boble. I només falten dos amb el número set, compartir. El comunicar els teus objectius i la meta per assolir els éssers que t'envolten pot ser de gran suport per a la teva motivació. Fins i tot les opinions o els suggeriments et permetran enriquir els teus objectius i d'aquesta forma aconseguir aliats i la comprensió dels teus éssers estimats. I en el lloc número 8, seguretat. Notaràs que cada vegada que assoleixis un objectiu la teva confiança creixerà de manera que podràs aconseguir objectius més ambiciosos i complexos. I recorda aplicar el pas 2 i 3, registrar el teu diari, agenda, ordinador, qualsevol objectiu assolit. Molt bé, doncs, Lilian, fantàstic, eh? Doncs aquests són alguns consells per si voleu assolir els vostres objectius. Lilian, que avui s'ha posat la jaqueta de coach, eh? Això és el que fan els coachs, ho sabies o no? Ah, no. Sí, són persones que t'ajuden i et motiven a la teva vida perquè aconsegueixis el que et proposes. Ah, està bé. Tot i que hi ha gent que som més de proposar-nos el que aconseguim. Lilian, moltes gràcies, que vagi bé, bona tarda, fins dimarts que ve i que vagi bé la lectura que tens, eh, pendent? Gràcies. Un quart de set de la tarda, una pausa musical i d'aquí uns moments parlem amb el Sergi Herrada del casal de joves de Sant Just. Mentrestant, Love of Lesbian, amb el tema Club de Fans de John Boyd. Todos los raros fuimos al concierto del gran telepata de Dublín. Medihora antes invadimos el metro, yo iba obligado y tú en éxtasis. Y tanto estaba ocho como ochenta a los fanáticos del John Boy. Frente al estadio ya cantabais sus temas, primeras filas vuestra obsesión. Decíais que el John Boy era amor real, algo ambiguo y de infancia gris. Sinceramente yo lo detestaba hasta morir. La luz se desmayó. ¿Con cuál va a empezar? A ti te daba igual. Es imposible o no, misterio, que tuvieras un don. Sería posible conocerte más por dentro, no lo conseguiré saber más de ti. Yo no soy fan, otro fan de Young Boy. Fins demà! sin embargo a quien tenía cerca no podía transmitir el mirado universal de alcance personal me hipnotizó por fin con su verso letal Bona nit. Ja la ja, ja la soli Ja la ja la soli Bé, tenim una mala notícia i és que no podem connectar amb el casal de joves perquè avui ni el Sergi ni la Montse estan allà i no ens poden informar del que passa en aquest equipament per joves de Sant Just, d'Esbert, no passa res. Fem una posa per la publicitat i d'aquí uns moments més coses al programa. Tertúlia esportiva, avui, bueno, quina tertúlia carregada, carregada amb el Sergi Pont, el nostre perico particular, que és el Rafacano, Pau Albornà, l'aranxa diu que suma també avui a la tertúlia, el Juan... Bueno, bueno... A Sant Just d'Esvern apostem per l'habitatge públic. Promunça ha obert la convocatòria per adjudicar 25 pisos públics. 20 a Mas Lluí, 4 al carrer Cadenes i 1 al carrer Salvador Espriu. L'adjudicació d'aquests habitatges es farà de forma directa seguint l'ordre d'arribada de les sol·licituds a partir del 15 de febrer. Les podeu lliurar a les oficines de Promunsa, a la carretera Rallau número 106, als locals 6 i 7. Trobareu les bases i les condicions de l'adjudicació al web www.promunsa.cat. Promunsa, empresa municipal de l'habitatge de Sant Just d'Esverda. La penya del morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio d'Esvern. Canalla, diuen que els justos van al cel i també segueixen la penya del morro de Sant Just d'Esvern. Vine, vine. Ai, porfa, joig, que se m'ha fet la cursa a les mitges. Amics, amigues, espero i o desillo que la penya de les galtes, no del morro, ai, perdó, del morro, tingueu la vida més plena que la casa de los cientos d'Almatas. Ho juro pel Jerónimo Stilton. Soc l'Àngel Llàcer i a la penya del morro, mira, mola, què vols que et digui? I us envio una salutació a tots a la ràdio d'Esbem i a aquesta penya del morro, que teniu un morro, vosaltres pitxeu. La penya del morro, un programa amb més morro que penya. O era més penya que morro. Segueix La Penya del Morro a Twitter i Facebook. A Twitter, La Penya del Morro. A Facebook, La Penya del Morro. Com veu, som originals de mena. Offrez-moi du personnel, j'en ferai quoi ? Un manoir à Neuchâtel, c'est pas pour moi Offrez-moi la tour Eiffel, j'en ferai quoi ? Je veux de l'amour, de la joie, de la bonne humeur Ce n'est pas votre argent qui fera mon bonheur Moi je veux crever la main sur le cœur Allons ensemble découvrir ma liberté Oubliez donc tous vos clichés Bienvenue dans ma réalité J'en ai marre de vos bonnes manières C'est trop pour moi Moi je mange avec les mains Et je suis comme ça Je parle fort et je suis France Excusez-moi Fini l'hypocrisie, moi, je me casse de là. J'en ai marre des langues de bois. Regardez-moi d'où de manière, je vous en veux pas. Je suis comme ça. Je suis comme ça. Je veux de l'amour, de la joie, de la bonne humeur. Ce n'est pas votre argent qui fera mon bonheur. Moi, je veux crever la main sur le cœur. Allons ensemble découvrir ma liberté Oubliez donc tous vos clichés Bienvenue dans ma réalité Fins demà! Bona nit. La penya del morro. Cada tràmode de 5 a 100. La ràdio d'Esberra. Mira que fer-ho l'hora de donar. Fins demà. 6 i 24 de tarda, continuem en directe al programa i durant els pròxims minuts farem una mica de tartulla esportiva. Sí, allò que fem els dimarts a l'última hora per acabar el programa. Tinc davant meu Sergi Pont. Sergi, bona tarda. Hola, bona tarda, Jordi. Què tal? He passat el mòbil a fora per no caure en la temptació de fer una tirada a la palabrada. Això t'anava a dir, estàs molt engançat a palabrados, eh, Sergi? Sí, sí. Mira qui parla. Sí, jo també. M'has guanyat dues vegades per pura sort. Per pura sort, però vaja. La primera de pallissa, la segona ja m'has retallat uns quants punts. No sé què em sona, això. Una mica el Barça, no? En fi, en parlem d'aquí una estona i també tenim amb nosaltres el nostre company que ens ajuda des de l'institut, però avui ha vingut, que és el Juan. Juan, bona tarda de nou. Hola, bona tarda. Quant de temps, eh, Juan? Sí, sí. Què tal? Ha canviat molt la primera hora des de la segona a la primera? No gaire. En general, la vida, no? Sí. En fi, per cert que, mira, abans de començar amb la tertúlia, perquè avui anem bastant bé de temps, ja m'ajudaràs, Sergi, també tu, perquè el Juan ens prepara, quan ve dimarts i dijous, aquest mes d'abril, ens prepara els trending topics del dia. I per què són trending topics les coses, saps? Sí. Avui és trending topic, per exemple, programes de mi infància. Programes de mi infància? I com és això? Aquí està l'espontaneitat. Aquesta és la pregunta, no? Per què un tema estrenintòpic i un altre no? Exacte, en fi, doncs alguns comentaris, per exemple, Son Goku, programes de mi infància, o Shinchan o Digimon. Tots tenim el nostre programa de la infància. Digimon? Digimon, això què és? No saps què és això, Juan? Sí, ja me'n recordo que de petit ho veia. Ah, veus? I saps què és o no? Sí, eren uns nanos que tenien uns monstres com de mascotes i després evolucionaven. Sí, és com la marca blanca de Pokémon, no? Si tu vas al Mercadona i no hi ha Pokémon de marca, doncs compres dies i jimón. Son Goku, un clàssic, no podria faltar, i aquí el Juan ha apuntat molt bé aquest hashtag que ens fa recordar algunes de les sèries de la nostra infància, eh? Programes de mi infància. L'he posat per tu, aquest. Gràcies. No, no, està bé. A veure, més coses, per exemple, Cinco cosas que amo. Oh, que bonic aquest, no? Escolta, Sergi, a tu et deu agradar, no? Alguns els que estan busquant la música pel hashtag. Un hashtag que pots atendre els meus tuiters comparteixen les cinc coses que més els agrada fer o que més gaudeixen. Per exemple, diu Cinco cosas que amo, el chocolate en cuatro variantes y a ti. El xocolata en barra. No, no. Sergi, no passaré per aquí, perquè a mi tampoc m'agrada. Després diu, ir a la cama tarde y despertarme más tarde aún. Sí, vale, i què? No sé si algú té un bon comentari que faci. Cinco cosas que amo. Los políticos de España y su peculiar forma de llevar el país que son mis preferidas. I després música, Nutella, playa, dormir i unes canjites. Però una cosa, Jordi, però no barregem, eh? Puc fer un incís? Què passa? Jo crec que als oients els interessa relativament el que diguin els òrbims al Twitter, però en canvi jo crec que sí que els agradaria molt saber... Què li agrada a Jordi Omena? Les 5 coses que ama Jordi Omena. Per exemple, a veure... Ets un referent per molta gent de Sant Just. Mira, jo amo... Ah, com aquells anuncis... Ah, m'agrada, m'agrada, sí. M'agrada l'olor de l'arba neta. M'agrada... menjar... núvols, xutxes. M'agrada entrar al lavabo i que estigui net. I ara ens en queden dos. I m'agrada sortir al lavabo i deixar-lo net, també. I l'última és que m'agrada els espaguetis. Aquesta és la més xorrada, però és l'última. En fi, quines són les 5 hores que més us agraden a la vida? Podeu escriure-les també, no? Sí, que truquin, no? Que truquin. Potser tenim més trucades per això que per la tertúlia esportiva. 9-3-3-7-2. La tertúlia esportiva no ha trucat mai. Per això mateix. 9-3-3-7-2, 3-6-6-1, 9-3-3-7-2, 3-6-6-1. I ja per acabar, perquè... 6-1. 6-1, venga. Ja ho hem dit moltes vegades. El telèfon de la ràdio acaba amb nom de futbolista. Freudland diu, fill de la infantalena i Jaime de Maritxalara, això també és tendència al Twitter, diu que s'ha trobat ingressat, ens sembla que ja està bé, no? O encara està ingressat a la clínica Quirón de Madrid, on està sent atès per un tret al peu que prèviament s'havia disparat ell mateix, eh? Per tant, un altre borbó que no sap que se li engasquilla l'arma. Molt bé, eh? Notícia sorprendent, eh? Molt, molt, molt. Però ve de família, no? Perquè al rei ja li va passar i això no sé si està confirmat o no, però són rumors. I aquí en aquest programa, quan s'ha anat molt els rumors, diu que va disparar i es va carregar el seu propi germà. el seu propi germà, per una banda, i després que es va quedar sense testicle, per l'altra. Quiqui, perdó. Ja està dit, investigueu els llibres. Qui va ser el que va matar els seus germans? No, no, moment, això són les males llengües, Juan, no ho sabem, no ho sabem. Si algú vol més, a la Wikipèdia està, segur. Per exemple, Undiano Maienco, també és... Eh, això és de la tarda esportiva, ja, eh? Undiano Maienco. Molt bé, molt bé, si m'agrada. És tendència, també, diu, l'àrbitro de la passada final de Copa pitarà el Barça-Madrid. Bueno, d'aquí una estona parlarem de... Undiano Maienco és trending topic. Sí, sí, sí, per això. Resident Evil, també ho és, és un joc d'ordinador, perquè ja ha sortit el nou tràiler per Xbox i la Playstation. És una pel·li. És una pel·li. Volia veure com et desenvolupaves tu mateix. T'agrada veure em fracassar, no? Jo penso que això ho estaves improvisant. No, no, no, això ho prepara Juan i em posa coses perquè m'equivoco i em corregeixi en directe. Jo penso que com que el Jordi sempre s'inventa les coses i com que ningú mai ho pot comprovar, no passa mai res, el dia que li poses un guió davant passa el que passa. Passa el que passa. Ni amb guió, ja em dic la veritat. No, és broma, però és que diu un nou tràiler de Resident Evil 6 Però és que 6 pel·lícules ja de Regen Neville. És que per això he pensat que era un joc d'obtenador. Perquè són moltes. Diu, menut d'any d'estrena o no d'espera? Assassins 3. Ah, saps què passa? Que clar, com que també... És que, perdona, em passes la informació que... O sigui, Juan, què és això? Són els comentaris que et posen els Twitter. No, Juan, no, Juan, fora. I després, si hi ha alguns comentaris, diu, se rumorea l'aparició d'Esperanza Aguirre en Neville. Regen Neville 6. Va, en fi... I això ens porta ja a l'últim 30. Moltes notícies sorprenents, eh, aquí. Entre un burbó que mata el seu germà i Esperanza Aguirre sortint a una pel·lícula de cinza ficció... No sabem que serà el pròxim, eh? Exacte. De fet, alguns jugadors del Madrid i algun del Barça, diria, també, van sortir a Torrente. És veritat, del Barça no sé, però del Madrid segur, eh? Sergio Ramos i Guti, oi que sí, Juan? El Juan no sap bé que és un fan de la saga Torrente. I, perdona, hi ha un, el Guiza, li vam preguntar, qual és tu pel·lícula preferida? Diu, Torrente. Diu, qual és tu actor preferido? Diu, santeu segura en Torrente. I tu actriz preferida? Diu, Neusa Sensi, en Torrente. T'ho juro, li vam preguntar. És l'única pel·lícula que potser ha vist aquest noi. En fi, i ja per acabar, l'últim tuit, l'últim trending topic, volia dir Esperanza Aguirre, que és trending topic avui també, no per aparèixer a Resident Evil 6, que no apareix, sinó perquè proposa a Rajoy la devolució de competències i la revisió de l'estat de les autonomies. Esperanza Aguirre es vol independitzar d'Espanya, la comunitat de Madrid. Esperanza Aguirre és trending topic una mica per diversos temes, no? Sí, exacte. Tan aviat per sortir a... com es deia? Resident Evil. Exacte. Com per què vol separar-se de Catalunya? Per exemple, Esperanza Aguirre, alguns tuits, eh? Subirà este miércoles el precio del metro en Madrid. ¿Cómo se nota que ella no lo coge? Bé, alguns comentaris. I, en fi, en la república dictatorial monàrquica d'Esperanza Aguirre espero salir bien parado. Alguns tuits, eh? Seleccionats així, amb cura. Música molt nadalenca, eh, de fons? Sí, sí, home, perquè és una mica el trending topic, que és com el Nadal, que no mor mai. Quina patirada, jo. No, no, això em ve per guió, això em ve per guió, jo no... Mento ni surto. En fi, d'aquí un moment som a la tertúlia esportiva, perquè ja han arribat l'Aranxa i l'Anna, que les convidem a passar. Sergi... Han arribat, però estan aquí... Fent un cigarret aquí fora. No, no estan fent cap cigarret. Sergi, quina cançó vols escoltar? Tens alguna particular abans de passar a la tertúlia? Home, a mi les cançons que més m'agraden són les que canto jo a la tertúlia. Vols que posem una de les teves? Vinga, va. Clar, perquè això potser no ho sap. El Juan, com que és el primer dia que veiem aquí a la tertúlia, el Sergi Pont fa una cosa que està molt i molt, però molt, però molt bé. Així de mentre et vas donant temps per buscar la cançó. Que és cantar cançons de l'actualitat del Barça i també d'altres coses, perquè l'altre dia va cantar una de l'espanyol, amb un ukelele, cosa que està molt bé i li serveix molt a la vida. Mira, tenim diferents cançons. Andrés de Porcellana, la cançó de Spiker, que a mi és el que m'agrada més, l'home que treballa fent de gos, Messi, Donalà, Soper Cracks, Visca al Barça. És molt adequada l'home que treballa fent de gos perquè aquesta setmana qui va sortir a parlar després del Madrid-València? Caranca. Doncs va per tu, Caranca. L'home que treballa fent de gos Parla després dels partits Fa el que li diu en Mourinho Surt amb el xandall del Real Madrid Fa cara d'en Poruguit Ell té por sense el seu amo Avui el seu primer S'ha barallat amb l'assistent Li ha dit de tot amb un posat burleta. La centraletxera està Catrina, i no n'hi ha pas per menys, el Real Madrid va la derivar. L'home que treballa fent de gos, avui fa un paper galdós, defensant Jose Mourinho. I amb el temps que fa, que fa d'agost, encara es posa nerviós, amb la premsa no hi té traça. I rompen la sal amb poc estil, però si semblen Mr. Bean, exclama el del diari Marca. S'ha pres de memòria el guió d'en Mou, cada frase, cada tothom. L'home que treballa fent de gos, el Santiago Bernabeu surt de la roda de premsa. Puja a veure en Florin al despatx mentre li enllustra el calçat, li dona restes d'escudella. Comprova que estigui ben lligat i diu que el traurà a passejar pel passeu de la castellana. I fa que no, encara encara no és cap animal, ell és tot un professional, un estonrati de l'Atlètic. L'he cagat, l'he cagat. Per què es posa la barçoleta? Puríssim, puríssim. Per què es posa la barçoleta? No, perquè és un borrador que tenim aquí. Les tomes falses o què? Sí, una mica així, una mica així. Però què vas, tu? Està molt bé, Sergi, m'ha agradat molt la teva sinceritat. En fi, s'incorpora també a aquesta taula octoconal l'Anna Rovira. Bona tarda. Bona tarda, Anna. I l'Aranja Sánchez Vicario. Vicario no. Ai, perdó, perdó. Què més? Jo em porto bé amb la meva família, així que Vicario no. Oh! En fi, i us presento, Aranxa i Anna, el Juan, que és de l'Institut de Sant Just, fa quart d'ESO, i està fent pràctiques amb nosaltres durant aquest mes d'aquest tema, el mes de... Abril! Abril, Ferral! Va, que tenim molts temes sobre la taula. Un telèfon, uns diaris... Va, comencem parlant del Barça. Com o no? Va, doncs començem amb l'espanyol. Va, vinga. No, un moment, que el Rafa el truquem d'aquí una estona. Ah, excuses, excuses. No, no, no, que d'aquí només parlem, però abans... Mira, avui, ja que tenim aranxa, sempre véns els dies més indicats quan el Madrid perd punts davant del Barça. Tu, que ets merenguer... Sí. Estàs portant una mica la processó de Setmana Santa... No, jo no, estic molt tranquil·la. Sí? Sí. Relax. Segur? Sí. No, però ara, aranxa, tu creus que el Madrid guanyaran, diga? Sí. Per què? Perquè si podemos... No, no, sí, jo crec que sí que aquest any guanyarem la Liga. Estic molt convençuda. Però a Madrid estan una mica, o els merengues, esteu una mica cagats. No, no. No? Jo crec que no. No, no, sabeu vosaltres perfectament que quan vaig vindre pel derbi estava molt... que perdríem segur i ho vaig dir ja. I ara estic convençuda que guanyarem la Liga. Jo ho crec. Sí. Et fa ràbia que... Jo quan no crec, se'm nota. No puc anar amb la xuleria que deia, no, perquè som de Madrid, perquè tenim... No. Perdona, què ho fa, això? Jo reconec que la xuleria Marilena sí que està present, jo la reconec, però que jo així no soc. Jo soc conscient de quan podem i quan no. Però creus que ara, a banda del que pensis tu, creus que a Madrid l'afició està una mica espantada pel que pugui passar? Home, és normal, perquè estem a 10 punts, ja estem a 4. Home, és normal que tinguem una mica més de por, perquè és que els punts es van disminuir les distàncies i més veient el calendari que ens espera. És normal. Si el Madrid no guanyés la Lliga, finalment, que seria molt dur pel madridisme... No. O sigui, a veure, sí que seria, o sigui, a mi em fotria molt, la veritat, perdre la lliga perquè la teníem tan clara, però és que no es pot fer res més. O sigui, l'haurem perdut amb el millor Barça. Perquè és que l'haurem perdut així. L'haurà perdut el Madrid. Home, sí que és veritat que l'hem deixat perdre en aquests mesos. Per exemple, jo vaig marxar als Estats Units i... Ah, aquí va ser quan... I quan vaig tornar a ser... I quan vaig tornar a ser com un... Però què ha passat? O sigui, vaig marxar a tornar, dos empats, i era com, però què passa? I aquí va ser jo la clau, perquè ara estem així. Ara, si marxes a la Índia, potser remunta. A lo millor. Mira, que m'opagui el Madrid i marxo a la Índia. No, no, és droma. Per mi hi ha maneres i maneres de perdre punts. Per exemple, el partit contra el Màlada jo crec que va ser un accident. I és un d'aquells partits que de cada 10-9 els guant a Madrid. El partit de la treia contra València va ser un partit igualat, però probablement el Madrid hauria pogut marcar algun gol. Una mica de mala sort, però també era un partit difícil. Mala sort, digue-li també a Arvids, que no estàvem massa justos. El partit del Villarreal l'agafa el Madrid i el tira a la besura, perquè estava guanyant. li marquen un gol, d'acord, però quedaven 10 minuts i el Madrid, amb lo superior, que és el Villarreal, encara tenia temps per fer un altre gol. Però no, van començar... Exacte, van començar a fixar-se en l'àrbitre, a autoexpulsar-se, perquè això és el que fan els Jogues de Madrid, i al final se'n van anar d'allà amb un punt. Ara que parles de jugadors de Madrid, no podem evitar de parlar de Pepe. Pepe, Pepe, Pepe, Pepe. Jo sóc Arbeló i tiro la pilota a la cara. Jo també. Inútil! Jo també ho hagués fet. O jo ho hauria fet, també. Sóc a Arbeloa i li tiro la pilota a la cara. Si arriba a lesionar Arbeloa, és la jugada còmica. Aquesta és la primera vegada a la història de futbol que un jugador lesiona algú del seu propi equip. La primera segur que no. La primera segur que no. La temporada passada, tu, Jordi, ho recordaràs bé, dos jugadors del Newcastle en un partit de Lliga es van barallar a cops de puny i els van expulsar els dos. És violència. Els han d'expulsar. Allà hi havia un assumpte de faldilles, potser. Segurament. Ho saps, això? Què? Home, no ho sabem. Ell era l'amant. Però el que no sabem és qui... Què dius, avança? El que no sabem és si... No, però entre Terry i no sé quin altre somador, Grits, potser, hi havia un assumpte de faldilles... No, no era Cole? O Cole, no ho sé. Ara mateix no ho recordo, concretament. En fi, entre Pepe i Arbeló no ho sabem... Si hi ha alguna cosa més que no ens volen explicar. Però vaja, hem començat parlant una mica del Madrid, ja hem vist com estan les posicions. Demà, ja acabem parlant del Madrid, jugarem contra l'Atleti de Madrid. Sí, jo crec que guanyarà el Madrid, claríssimament. Sí, jo també, eh? És que és tonteria. Porten 13 anys sense guanya. Jo no sé com els matalassers diuen, sí, esta vez ganarem, esta vez què? És la mentalitat que venen ells. No crideu, no crideu. No pots fer una tertúlia esportiva sense cridar? No, és impossible. Però t'has dit punt pelota, Jordi. Ja, ja, ja. Això que fem nosaltres no és cridar. Sí, però allò no és una tertúlia. Allò no és una tertúlia, allò és gent cridant. Sí. En fi, en fi. Ja lo venia diciendo jo. Sí, ja lo venia diciendo. Bueno, bueno, bueno. La ley de Madrid, demà, contra el Madrid, què deies, Anna? que no guanyarà l'Atlètico. Sempre diuen guanyaré, guanyaré, guanyaré. Sempre. I què fan si caguen com van allà? Jo tinc la vau preparat perquè vagin passant. És que en sèrio. Són patètics de Madrid. Són els patètics de Madrid. Jo no sé per què la gent s'emociona amb aquest partit, si la veritat sempre està decidit, sabem qui guanyarà i no és gràcies als àrbitres en aquest cop. Doncs jo no sé per què, però aquesta vegada... Putre, el mític putre. Igual que contra l'Osasuna, deia la gent, no? Doncs el mític Paulo Futre, exjugador de l'Atleti de Madrid, va dir que volien guanyar el Madrid per entrar a la Lliga de Campions i per fotre-li la Lliga en l'aire. Que diguin el que vulguin. Sí, però després els actes es queden allà i el patètic de Madrid és que no fa res mai. És que sí, són patètics. Bueno, Aranxa, un respecte... És que els odio més que el Barça i fins i tot. Sí, sí. Però tu, qui no ho odies? O sigui, realment... Només odio d'equips, realment, el Barça i l'Atlètic de Madrid. Ja està. La resta t'estimo. M'encanten. També per donar un bril d'esperança. Aquesta noia és molt rara. L'Arcorconte no us agrada? A mi m'agradaria donar un bril d'esperança, Jordi. No bril de formatge, eh? Un trosset. Sí, ho estem molt divertits tots. No, digues el Bri d'Esperança i després jo, Juan, et preguntaré què opines de tot plegat. Home, no m'estranyen. I jo apena es parlo... No, a veure, el Bri d'Esperança és que l'Arancha ha dit que no té res a fer al Patético de Madrid, com li diu ella, però el cas és que el Madrid amb qui s'ha de deixar els punts? Amb el Vilarreal, a punt d'entrar en descens, patint per no baixar. amb un València en crisi, un iemeri molt, molt discutit. El pròxim és el Patético de Madrid, per aquesta llista. A mi em sembla bastant clar. Estadístiques de futbol no valen de res. Tu com ho veus, això? Jo? O com veus la tertúlia? Jo no sé si estem ja desvariesant una mica i necessitem algú que ens... Que ens calma una mica, no? Sí. No? Ja anem bé, ja anem bé. En Jordi? Tu penses que guanyarà, el Madrid o l'Atlètico? Com ho veus? Jo no ho tinc molt clar. No ho tinc molt clar. El Juan no vol dir la seva opinió. No s'ho mullà per por. Perquè s'ho guarda per ell. M'estranya aquí tothom esperant a veure què diu. Exacte. Quina pressió, pobre Juan. Tranquil. Parlem d'espanyol o què? No. Per què no? Vinga, va, sí. Juga d'aquí un moment. I encara no hem parlat del Barça i del que va dir Guardiola, eh? Us reservem, perdó, per dir una estona. Tenim al telèfon el nostre pericol particular, que és el Rafa Cano. Rafa, bona tarda. Hola, bona tarda. Estàs escoltant bé? Sí. Se m'escoltant. Què passa? Perquè ja estàs més lliures i a vegades té problemes. Estàs conduint? No, no, no. Estic caminant. Bueno, en fi... Sabeu que és la tartulla més surrealista? Que coses són les mans? Sí, és que no vull continuar per què. I està en laboratori. Està caminant. Bueno, en fi, Rafa, què tens a les mans? Bé, no puc dir. No puc dir? No m'arregla així, eh? No és pitjor. Deixeu-m'ho aquí, sisplau. Sí, Arantxa, gràcies. Què tal l'espanyol? Com estàs tu personalment? Bé, a part de no parlar la parola maleïda, no sabeu quina és tot. Champions, UEFA. Europa, paraula tabú. Bueno, sí, el nostre objectiu és simplement un partit que és la penúltima jornada, jo crec que és el nostre objectiu. Penso, eh? No sé, treure-li una altra vegada a la Lliga, al Barça. I aquest majoritàriament és l'objectiu per ICO, bueno, majoritàriament. Al Barazzo. Puc dir una cosa? No, no, albarazo no. Coutinyazo. Sí, perquè Álvaro, a veure si no acabarà la temporada amb els drets que n'hem venut. Aquest any serà l'any del Coutinyazo. Sembla que ens sabem el mateix, vosaltres. No teniu cap objectiu més? No, perquè som un equip petit i només tenim aquestes il·lusions. Aquesta motivació, no? La motivació és aquesta. I no perquè hi ha una gran majoria que és anticulé. Jo usento aranxa, però jo soc anticulé. Me acabas de romper el corazón. Perdona una cosa, aquí tenim una barreja, a part del molt estranya. O sigui, tenim un perico independentista anti-merengue, una merengue perica anti-culé. I anti-atlético de Madrid. I tenim el Juan que no diu re. Aquest és una mica el que tenim a la tertúlia. Está bé. Sí, sí, sí. No, jo només, a veure, a part de la tonteria aquesta que acabo de dir i tal... Perdona la tonteria, a mi. Bueno, volia donar un tribut a un espanyolista il·lustre que amorfa... Sí, Josep Guardiola. Josep Guardiola. Que moltes cròniques li posen José Guardiola. A lo millor és per no... Confondre. Confondre la gent, però es diu Josep Guardiola. Sí. Mira que ha canviat el nom vell, que havia arribat molt abans que va traslladar a Guardiola. Exacte. Perquè va néixer el 30 i pico, no? Però saps per què li canviaran el nom? Perquè és perico. Sí. Sí, suposo que sí. Suposo que sí. Exacte. Va morir als 82 anys ahir. I res, bueno, va ser el gran creador amb Ricardo Pastor del primer himnes oficial de l'Espanyol, el 1975. Sí, l'escoltarem la setmana que ve, Rafa, perquè tenim problemes amb internet i no... Hi ha una iniciativa, crec, del club perquè el pròxim partit a casa el posin, per megafonia. Quina pena! Ah, sí, doncs, mira... Sí, he llegit alguna cosa així. Clar, aquesta iniciativa, jo comentava que el diumenge amb el València, suposa que faran un minut de silenci. Sí, doncs crec que el posaran per megafonia. Clar, jo tenia un... Exacte, doncs mira, ben fet, ben fet, perquè jo pensava que, bueno, per donar-li més tribut encara, posar el primer llimbre de l'Espanyol seria ideal, no? Sí, sí. I, bueno, com al Jordi li funciona malament les redes, Jo tenia que cantar amb coro amb el Josep Guardiola la cançó de... Per què no la cantes sense coro ni cap jugador d'espanyol? La lanxa t'ajudarà. Tu sols. A capella? Sí, a capella. Però riureu molt. Va, que riureu. Tenim ganes de passar-ho bé, Rafa. Vinga, va. Endavant, quan vulguis. Hòstia, nen. Somos españolistas, siempre unidos estamos, confiados y optimistas, bien dispuestos a luchar. Somos entre los grandes, siempre el más modesto. Nos corresponde ese puesto y orgullosos de ellos hemos de estar. Y ahora comienza la sardana. Pam, pam, pam, pam, pam, pam. Espera, espera, espera, que no ha acabat. Espera, espera, que no ha acabat, que no ha acabat. Ara comença Guardiola, Josep Guardiola a cantar, ¿vale? I és un rotllo sardana. I és... I sempre els culs blancs i blaus, agafant-se'm en fúria. Rafa. Com va enroger la lluvia. Que et vegi caminant pel que he cantat. No està en un laboratori? Jo què sé. A veure, no, no, no, no, no, no, no, no. Rafa, Rafa Canó. Rafa Canó, un home que té fills, eh? Vull recordar-ho. Rafa, moltes gràcies per haver-nos atès. Això ja queda gravat. I quan traiem les cançons del Sergi Pont, com a bonus track al CD, traurem aquesta tema. Rafa, gràcies, enhorabona per cantar també. Tu sí que vales. Tu sí que vales. Adéu, bona tarda. Rafa, vens a la costellada el dissabte o no? Hòstia, no puc, tio, sento. Vinga, adéu, adéu. No, no, adéu, adéu. En fi, ja acabem el programa. Últims minuts, parlem una mica del Barça. Va, aquesta nit, a les 9, juga el Barça, ja ho sabeu. Si guanya, encara posarà més pressió al Madrid, perquè es situarà a un punt. L'objectiu del Barça és, lògicament, guanyar. I abans del derbi de demà entre el Real Madrid i l'Eleti de Madrid quedant només a un punt del líder. Des d'aquella derrota, de fet, contra l'Osasuna, que el deixava a 10 punts del Madrid i provocava que fins i tot el mateix Pep Guardiola afirmés que la reedició del títol era impossible, el conjunt blaugrana ha encadenat nou triomfs consecutius a la Lliga. De fet, en les últimes cinc jornades s'ha reduït la distància amb el Real Madrid a quatre punts, com tots m'imagino que sabeu, i el Barça aspira que ben aviat, lògicament, siguin menys. El Barça té moltes possibilitats de guanyar la Lliga, no? I vull començar parlant de Guardiola un moment... I és que aquest discurs de treure pressió i dir que la Lliga és impossible li ha anat fantàsticament bé, no? No sabem si és fruit del discurs o d'altres coses. El que està clar és que el Barça ha fet una millora bastant important en els últims mesos i que el Madrid també ha començat a punxar. Una cosa motiva l'altra, perquè si el Madrid hagués seguit guanyant i hagués mantingut la diferència de 10 punts, no sé si el Barça tindria la motivació suficient per seguir jugant al nivell que ho està fent. Però el que em sorprèn més de tot plegat és que Guardiola segueix mantenint bastant el seu discurs que la Lliga... no es guanyarà. Home, perquè ell intenta ser coherent, m'imagino, no? Intenta ser coherent, però vull dir... Què? Arribarà un moment que ens posem per davant del Madrid i seguirà dient que no es pot guanyar? Fa sa modestia, es diu. Home, de fet, de moment, qui és el favorit? Qui va líder? Home, ara mateix el Madrid és el favorit, però jo, fa unes setmanes, en aquesta mateixa tertúlia, segurament molts oients estarien escoltant-me, quan vaig dir que... que jo no confiava gens en la Lliga i que l'havia perduda. Però a hores d'ara, doncs, rectifico perquè... Vaig subestimar l'equip i vaig sobreestimar probablement també el Madrid. I ara veig que sí, clar que es pot, 4 punts, per què no? Però jo penso que la gent està més confiada que hi ha el Canguelo aquest a Madrid, que no que hi ha el Barça. No ho veig tan fàcil com la gent pensa que el Barça remuntarà i guanyarà la Lliga. Ho veig molt complicat i a més són 4 punts. La gent ja compta els 3 del Camp Nou però i què? I si no es guanyes què? No ho sé, és molt complicat encara. Però el que està clar és que el Barça de Guardiola contra el Madrid... Més de la meitat dels partits els ha guanyat. Sí, doncs mira, encara més raó em dones que aquest potser el poden perdre. No, ni més raó ni menys, però el Barça contra el Madrid li té bastant menjada moral. El guanya gairebé sempre, per tant, per què no poden guanyar aquí el Camp Nou? Home, jo crec que està clar que si el Barça vol guanyar la Lliga, en part passa per guanyar aquest partit. Home, el Madrid igual. Motivació extra de pensar... El Madrid pot guanyar la Lliga sense guanyar aquest partit. Ja, però... Pensa que si es posa després de perdre contra el Barça a un punt, el Canguelo que diu l'Anna pot ser ja... Vamos. Jo crec que qui guanyi aquell partit decidirà la Lliga. Home, clar, és que un punt no és res. El Pito Niso Pito va dir que el Barça no es pot permetre... Guanyaria el Barça per gol a Verac, va dir. Jo crec que el Madrid es pot permetre guanyar aquell partit i punxar el que vulgui, pràcticament. En canvi, el Barça no es pot permetre punxar cap partit, ni el de Madrid ni cap altre. Perquè el Barça va darrere. La distància per mi és bastant gran. Bé, hem d'anar acabant. Juan, tancat tu la tertúlia. Com has vist aquesta tertúlia en general? No sé, en particular, alguna cosa? Vols comentar? Jo és que de futbol n'en sé molt poc. Molt bé, Juan, amb aquesta reflexió final acabem. No tenim més temps. Jo vull dir una cosa molt petita. Que és que això és tortilla esportiva però només parlen de futbol. El pobre noi diu que no li agrada futbol i hi ha motos i no hem parlat de res. Han guanyat els espanyols al Gran Mundial. Una cosa molt petita. Gràcies per venir. Fins la setmana que ve. Abans hem parlat de boxe. Fins demà, no? Quin esport li agrada? Demà es veniu. Li agrada el boxe, que ja hem fet un espai de boxe. Ah, molt bé. L'altre dia, pel proper número, la Vall d'Avers, ha entrevistat un ex-boxessador olímpic que és Sant Justenc. Ah, sí, sí. Com te quedas? Pues fatal. Muerta. Gràcies, fins dijous. Sergi, fins la setmana que ve. Anna i Aranxa, fins demà, que teniu la classe de Cultura d'Espanyol. Adeu, que vagi bé. I nosaltres ho deixem aquí, ara mateix, la Carme, amb l'informatiu vespre. Tornem demà a partir de les 5. Zas, abluir per la nit, un tema que m'agrada molt. Sous-titrage Société Radio-Canada Fins demà! Bona nit. Bona nit. Fins demà! Bona tarda, són les set del vespre. Comencem una nova edició dels Sant Just Notícies d'avui dimarts 10 d'abril. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Sant Just Notícies, edició vespre. El portaveu de Siu, Llorenç Reí, considera equivocades les polítiques de retallades de l'Ajuntament. Res s'ha lamentat que s'hagin incrementat les partides d'alguns serveis i, en canvi, d'altres s'hagin vist reduïts. D'altra banda, també ha demanat més diàleg pel que fa al tancament de la vagoneta. Amb aquesta notícia obrim l'edició d'avui. Per tot seguit, passem a resumir en titulars altres informacions destacades de la jornada. Pilar Sampau presenta el seu nou llibre Dieta Catalana i Salut. Serà dijous a 2.45 del vespre a les golfes de Can Ginestar. Els assistents tindran l'oportunitat de preguntar sobre els nutrients que més convenen a la seva dieta. Els dimonis a apagar llums de cama blanca preparen el correfoc del 14 d'abril. Serà un espectacle conjunt amb el drac Rifenyo que servirà per commemorar el tercer aniversari dels dimonis. El correfoc combinarà teatre i foc i acabarà amb una carretillada. El cor l'opam de flor sortirà al carrer aquest cap de setmana per fer la clàssica cantada de caramelles, un dels costums més antics i més arrelats a Sant Just. Bona tarda, el portaveu de Siu, Llorenç Rey, considera que la política de retallades de l'Ajuntament és contradictòria. Rey ha lamentat que l'Ajuntament redueixi serveis mentre, en canvi, continua augmentant. La despesa en altres partides. En l'últim ple municipal, el grup de govern va aprovar augmentar la jornada laboral de diversos treballadors de l'Ajuntament i des de sí creuen que aquest increment suposa un sobrecost que es podria evitar. Sant Just Notícies. La sessió plenària del mes de març va donar llum verda a l'ampliació de la jornada de 20 a 25 hores a 35 a diversos treballadors. Un augment que el portaveu de sí, o Llorent Reí, creu que és innecessari tenint en compte que l'augment del jornal també s'ha donat per llei.