#51 - Pont, esports i història: Guardiola se’n va, mossèn Antonino i més

98.1 98.1 98.1 98.1 Comença un programa amb molta penya i molt de morro, la penya del morro. Què tal? Bona tarda, amics i amigues. Com esteu? Us saludem en directe des de Ràdio d'Esvern. Efectivament, des d'ara fins les 7 us parla i us saluda Jordi Domènec. Benvinguts a la penya del morro. Molta gent preguntarà, però aquest és el final del programa, no? No, no estic sola, encara que avui és dilluns de pont i les escoles estan tancades. Ha vingut també a fer el programa Carme Berdoi. Bona tarda, Carme. Bona tarda. Fins d'última hora no sabia si vindries, eh? Ah, no? No, perquè clar, com que avui és pont i ja et coneixem tots, que la mínima que pots te'n vas... Avui el programa Qui no se'n va... Has vist que s'ha estat molt ben lligat? És la meva escola Matins Prats. Avui Qui tampoc no se'n va és David Hàbila, que d'aquí una estona vindrà i farà la televisió. Demà és dimarts, demà és festa. Sí, a veure, la ja està contenta perquè és festa, demà. És veritat, eh? Respira aquest ambient de dia com, bueno, de relaxa, ja passo de tot. Doncs no, no passeu de tot, perquè comentava que la tartulla esportiva els dimarts, demà, clar, com que és festa, no la podrem fer. No la podrem fer demà dimarts. És un drama, no? Ha sigut un drama. Podríem comentar coses. Podríem comentar coses demà. Què passa? que hi ha algú, perquè tenim un WhatsApp als de la Tertulia Esportiva. Ah, sí? Que estem al Pau, al Bornà. Sí, jo estic amb els grups, a WhatsApp. Jo ho veig. A vegades em confonc. Canvies els noms. Sí, i les fotos. És veritat, que jo vull posar una foto, no me'n recordava, vaig a posar una foto al WhatsApp de Ràdio d'Esvern, que la volia posar cada dia una, però és evident que no ho he fet. Però volia posar una teva, Carme, que em vas enviar per cap d'any, que estàs així com molt coqueta. La puc posar o no? No té res, ara amb el grup. Amb Ràdio d'Esvern. Va, aquest és el tema. El tema està en aquest grup de WhatsApp de Tertullia Esportiva. No en aquest, en el teu. En el nostre, de Tertullia, si vols ja t'inclorem, de Tertullia Esportiva, que anem comentant una mica tot. Mira, el Barça està fent això, ahir el Rafa, per exemple, l'altre dia, no? Rafa, que sí, som molt... Com el Rafa, hora de parlar de coses, no? Sí, un grup de molt d'homes, eh? Només parlem de quan hi ha futbol. Comentari machista i masclista on els hi hagi, perquè també hi ha dones que parlen de futbol, Carme, com tu, no? Sí, a vegades. Què t'has embrat, guardiola? En fi, doncs que la tartulla esportiva de demà la farem avui. Molt bé, molt bé. Un moment de dol. La penya del morro. Un programa que, malgrat... Bueno, torna a posar, torna a posar. M'agrada, eh, aquesta música? Sí, home, de fet, vam fer un any una propaganda, una promo de la penya del morro amb aquesta música Coca-Cola, sí. Què deia? Deia, la penya del morro. Ah, ja me'n recordo. Escolta. Ara em fas buscar-la i no sé on és. És bastant antiga, eh? Promo penya morro. A veure, és aquesta? No. No és aquesta. Penya morro. No. Ah, no m'introdueixes. No recordaves això. No t'introdueixes. Fa temps, això, també, eh? El rap també me l'han introduït una mica. Sí o què? Ostres, doncs. I tot ha disfrutat. Rap espanyol i rap americà també. Un dia que va dir que venia i va venir... La penya del mor. Bueno, en fi, no és aquesta, no? Que estem fent com promocions de vintage a la penya del mor, a veure? La penya del mor. Ahir va haver ple a l'Ajuntament de Sant Lluís d'Esvern. Ens ocupem d'aquesta qüestió. Per cert, tu, Carme, hi vas al pla aquesta nit, no? Al pla. A més a més, també parlarem de la celebració de la castanyada, que a l'associació Noctàmbula es prepara una història... però no pot ser que presentis les notícies que explicarem a la ment. Carme, també t'estimo. Però de totes exposicions al Centre d'Estudis en Justens. Que organitza el centre. Carme, no, Carme. No me'n recordava. I la tercera promoció que tenim, quina és? La penya del morro. Hi ha tres classes de música. En primer lloc, la que conta una història completa. No, però aquesta no. No, és més rotllo. Sí, sí, sí. A veure aquesta promoció. Dilluns 12 de setembre comença la nova programació d'aquesta temporada a Ràdio d'Esvern. Amb els de sempre, amb nous col·laboradors i també nous programes. I esteu tots convidats. Ràdio d'Esvern, 48.1 FM. Ens fem escoltar. M'agrada. Sí, en es fa, no? Sí, algunes s'ha fet, eh? S'ha fet. En fi, buscàvem una promoció. Si la trobem més tard, la posarem. Comentar que avui farem el mossèn Antonino. A veure, no. Un moment, deixa'm explicar. No ho farem, no ho farem, el mossèn Antonino, pobra. A veure, situem-nos. Història de Sant Just, a la segona hora, amb Manel Ripoll. El nostre... Arqueòleg particular, historiador de la penya del morro. I avui parlarem d'una figura mítica, mossèn Antonino, que va ser capellà de l'església Sant Just i Pastor, d'aquí del nostre municipi, durant l'època de la República i part de la dictadura. I va ser un personatge molt important i molt estimat aquí a Sant Just. Avui descobrirem el perquè de mossèn Antonino a partir de les 6 i 10 a la secció del Manel Ripoll. I no està confirmat, però vaja, jo crec que sí. El que passa és que l'he trucat fa uns moments i això em fa patir perquè Arnau Consul ha de fer la secció de llibres d'avui dilluns. Però amb aquest pont i tal potser s'ha oblidat i no ho sabem. O sigui que veurem a segona hora què passa, eh? La penya del morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio d'Esvern. També saludem, estimats oients de la nit del misteri, a tota la gent, gent que ens estan mirant a través de radiodesvern.com. Mira, ara un menys, ha marxat. Justament quan vaig a saludar la gent, marxa. Per què això? Perquè llavors sent violenta. Diu, ai, és veritat. Doncs una cosa, la gent que esteu mirant... M'estan controlant. Sí, la gent que esteu mirant la webcam, doncs aneu a... Vinga, va, Carme, comencem amb les notícies de Sant Just. Tu diràs... Doncs... Què et passa? He allargado l'ES. Ja ho veig. Com és? Molt bé. És de cada dia de la setmana, l'ES, de fet. Sí. Molt bé. Sí. Doncs, si et sembla, comencem parlant de casals d'estiu. Molt bé. perquè ja hi som gairebé, i es pot consultar tota l'oferta de casals i activitats a Sant Just, és a dir, no només pels nens i nenes, que t'explicàvem l'altre dia que s'havia presentat aquest casal que organitzen les Ampes, aquesta és una de les ofertes que hi ha, però per nens i nenes també n'hi ha de diferents, també n'hi ha de casals campus esportius, a vegades per concret, després també hi ha per adults, per joves... per gent gran. Si consulteu a través del web www.senyus.cat barra Estiu12 trobareu tot el conjunt de propostes. Hi ha tota la informació detallada dels cursos i tallers que es poden fer el juliol i el setembre i l'oferta comprèn activitats culturals, lúdiques i esportives amb propostes concretes per cada grup d'edat i també per la localització perquè tothom pugui tenir coses per fer a prop de casa. Molt bé, no? Ja no anirem parlant, però de moment, doncs, sàpigueu que si ja teniu ganes de consultar-ho, ja anirem donant més detalls, però de moment, doncs, ja es poden consultar aquestes informacions, ja hi ha dades, dates, perdó, terminis d'inscripcions, etcètera, etcètera, etcètera. Carme, ja sé que no interessa, és que ja no interessa això, però ho posarem igual. La promoció que vam fer amb aquella música que t'agrada, de la penya del Morru. Per cada programa de la penya del Morru, hi ha tres notícies noves a Sant Just. Cada convidat que passa per l'esport local s'escapen 3 pilotes de la bona aigua. Ja no hi ha esport local. Juguem a casa. Cada videojoc que recomana l'Àngel Cornejo. 3 persones fan trampes al Call of Duty online. Per cada notícia de tele que ens porten el Pau i el Martí. Jordi González escriu 23 tuits. Per cada consell amorós que dona Lluís Camino es fan 2.357 patrons a tot el Baix Llobregat. Per cada cantant que ens presenta Martí Figueres es componen 43 cançons en català. Per cada cosa que no li agrada al Sergi de Sant Feliu, n'hi ha quatre que encara li agraden menys. La penya del morro. Cada tarda a Ràdio d'Esvern. Oh, que bonic! Per això ens van donar un premi per aquesta promo. En fi, Carme, acabem... No. No, no, acabem de dir la meva frase i tu dius la segona notícia. Et sembla bé? Sí. Doncs vinga, va, jo he acabat la frase. Parlem del Parc de Collserola, el Consorci del Parc que haurà de canviar el model de servei públic perquè les retallades econòmiques obligaran a ajustar la despesa en activitats de caire lúdic. Un moment, notícia de... Retallades! Retallades! Retallades, retallades. Són animals de qualsevol entenc, aquests. Hi ha gossos? No hi ha ovelles, Jordi. Oh, sí. Ara m'estic fent animals. Sí, sí que hi ha ovelles. I vaques? Sí. Has anat molt a collcerola? No. I un d'un d'un d'un d'un d'un d'un d'un d'un d'un d'un d'un d'un d'un d'un d'un d'un d'un d'un d'un d'un d'un d'un d'un d'un d'un d'un d'un d'un d'un d'un d'un d'un d'un d'un d'un d'un d'un d'un d'un d'un d'un d'un d'un d'un d'un d'un d'un d'un d'un d'un d'un d'un d'un d'un d'un d'un d'un d'un d'un d'un d'un d' Recordem que el finançament del Consorcià de Parc prové en un 96% de la Diputació de Barcelona i l'àrea metropolitana i la Generalitat aporta una petita part. Quina? Restant, aquest 4. Restant. En fi, passant més notícies a Sant Just. Ara sí, l'última, no? Sí. La penya del morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio Desveu. Para, para, Carme Verdoi, amb les notícies de Sant Just. Carme, Carme, Carme Verdoi, amb les notícies de Sant Just. Vé cada tarda a la ràdio, explica't coses i fa... ganyotes. Carme, Carme, Carme Verdoi, a les notícies... Carme, talla'm ja, perquè és que no tinc més lloc. Sí? D'acord, doncs vinga. Carme, Carme. Ah, val. Parlem de la setena fira de l'intercanvi que organitzen els Amics del Ioga. Serà aquest diumenge al Casal de Joves. La iniciativa, com sempre, pretén fomentar una forma de comerç basada en el pescanvi de productes. Fa tres i mig que se celebra aquesta fira, més o menys es fan dues vegades l'any, i ha arrelat bastant el municipi, sobretot entre els més joves, perquè resulta que les joguines acaben sent un dels objectes més intercanviats. Sí, és veritat. La fira també collirà, com sempre, un banc de temps, on la gent pot apuntar a una pissarra els serveis que ofereix, amb l'objectiu d'intercanviar-los. Una pràctica que expliquen els organitzadors, amics del ioga, que s'està popularitzant arran de la crisi. Hola, bona tarda. És que ells són uns altres. Tu qui ets? El cosí dels amics del ioga. Què intercanvies? I què vols? Pau. No, però està demanant una altra cosa, no? Si t'ofereixes una cosa, però jo te n'he de donar una altra. M'estàs... No pots demanar el mateix. M'estàs estressant. Estic tranquil. I vull relax... i... La fira començarà diumenge a les 10 del matí i acabarà a les 2 del migdia. Perdona, pots baixar la veu? A partir de les 11, això t'interessarà, suposo, hi haurà classes gratuïtes de ioga i tai chi. Sí, jo sóc el mestre del tai chi. I a la una es farà una batucada i una vermutada popular en què cadascú podrà portar part del menjar. No m'agraden les batucades. Vull calma, tranquil·litat, intercanviar pau per relax. No sé la diferència per això. Sexe. Sí, és cada cosa. Pau és sexe. Relax, també. Jo intercanvio sexe tàntric. Si algú vol sexe tàntric. Estem en una hora infantil, eh, Jordi? Va per llarg. Jo em poso ara i fins les 10 del matí de demà... No acabo. És el que ofereixo. I no em dic Jordi. Em dic Sarah Haram. Perquè vaig agafar un nom espiritual. Molt bé. Del casal de Llora. Despluga. No és aquest l'espai, no? No em tallis. Prou ja, gràcies. En fi, Carme, no tenim res més, oi, de notícies? No tenim més coses, però no és el moment. Per què no? Avui és pont, avui és com vinga. Què tens a la primera hora? A la primera hora? Doncs mira, tinc el Sergi Pont, perquè avui és pont. Ai, una broma que sóc que no li hem fet mai. Parlarem d'esports i tot plegat, de futbol. Aprender ara? Sí, segurament sí. I després amb el David Avila, que d'aquí uns moments ens repassarà la tele i tot plegat. Si veus un de llum normal a penyar el morro. O sigui, va, va, va. Afavilem-nos, que hem de fer coses. Carme, gràcies. Bona tarda. Fins ara. A Sant Just d'Esvern apostem per l'habitatge públic. Promunça ha obert la convocatòria per adjudicar 25 pisos públics. 20 a Mas Lluí, 4 al carrer Cadenes i 1 al carrer Salvador Espriu. L'adjudicació d'aquests habitatges es farà de forma directa seguint l'ordre d'arribada de les sol·licituds a partir del 15 de febrer. Les podeu lliurar a les oficines de Promunça, a la carretera Rallau número 106, als locals 6 i 7. Trobareu les bases i les condicions de l'adjudicació al web www.promunça.com. Promunça, empresa municipal de l'habitatge de Sant Just d'Esbert. La penya del morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio d'Esvern. Suposar que malgrat no haguem gaudit de presentació oficial, més o menys així com jo estàs assabentat de la meva existència, de les coses que faig benvolgut, ja ho reconec, que hi faré covard a mi. No és que siguis cada tarda el meu tema preferit, vostres són les promeses que ningú ja complirà. Poses les nits que els telèfons no paraven de sonar, però sí que et vaig veient en discos que al final no et vas endur. I alguns, quina meravella, i alguns que mai tindràs prou lluny. Benvolgut i en un somriure que fa sola caminant, i en aquella foto antiga, oblidada en un galàix, heu parat una furgoneta aprofitant. ... ... ... ... ... M'ho imagino, ho intento i t'asseguro que comprenc que encara vull sense remei tot trondoll i un segon. Fins demà! Amagat en som molt joves per tenir res massa clar Amagat en no sé què és però nena no puc respirar Ai ben volgut que estrenci un dia et vam fer mal El meu amor, la meva sort, les meves mans O el meu dia Fins demà! Benvolgut ho deixo aquí, que sé que ets un home ocupat. Suposo que és moment d'acomiadar-me esperant. No haver-te emplanyat massa, no haver semblat un boig que la força ens acompanyi. Adeu, fins sempre sort, per a si un dia ens creuem ja em disculpo que em coneix. Mentre tu li fas brometa, veig que dels meus casals, mentre tu et reivindiques com molt més elegant, farem adeu i marxarem i ell em dirà que et diguis vell i pas a pas ja estaràs tan lluny. Com el cretí que abans d'entrar a història li tocava el cul. Ai, pobrets meus, com s'haguessin espantat. Si entre els matolls sortim tu i jo dient, ei, aquí els senyors, estem esperant. Xicots, aneu fent lloc. Són els Manel que estem esperant. Jo dic, xicots, aneu fent lloc perquè avui, dilluns, de pont d'aquests moments, amb la... Ah, mira, la llarga. Us pot anar? Podem anar empalmant cançó de Manel Reza Cançó, no? Fins ara s'ha escoltat ben volgut i aquesta és Bumerang. Cançons que no baixen de 4 minuts 15 segons, ja també us ho dic ara. No, la setmana... Aquesta setmana, ja sabeu que demà és festa, primer de maig, i el treballador no farem la tertúlia esportiva i hem de dir, bueno, perquè ens hem de privar del Rafa K, no?, o el Sergi, per exemple. I ja que tenim el Sergi Pont aquí, Sergi, bona tarda... Hola, bona tarda. Avui, si et sembla, farem, és meu, eh, aquest, ja us aviso, una tertúlia de pont. Deixa'm saludar també al Rafa Canó, que el tenim al telèfon també, que és una tertúlia de canó, que no parlarem d'espanyol. Rafa, bona tarda. Molt bona, és una tertúlia de pont amb canes. De pont, eh? Amb canes, com que és canó... Ah, sí, riu ell, riu ell sol. Això ho has començat tu, eh, Jordi? Ara no tens freta a caixar-te. De Champions League. De veritat, en fi... Champions League. League, que és... La Copa d'Europa Xina. Sí, això t'he de dir, asiàtica, com el mínim. Sí, en fi, què... Què et sembla, Tito? Què passa? Què passa amb Tito? Tito, Tito. Què passa amb Tito? Què passa? Pito, Tito, Tito. No conozco este. Conozco. A veure, una cosa. Si avui fem una tertulia... No, un moment. Si avui fem una tertulia és per parlar, precisament, d'aquest canvi que hi ha hagut al FC Barcelona. Sí. Com sabeu, amics i amigues, Guardiola, divendres passat, ja vam trobar un amic al programa, no som l'únic programa que ho he comentat, també dir-ho. Hi ha un o dos més que ho han fet, que Guardiola acaba aquí el seu cicle, i llavors ara és quan ja arriben tots els tertulians que diuen, veieu, jo ja ho deia. Jo ja us ho deia, eh? Ja us ho deia jo. Veieu com... Que és el cas de Sergi Pont i de Rafa. No, no, jo no ho deia. Ah, tu no ho deies? Jo estava convençut que renovaria. Estava convençudíssim. Jo ho vaig dir fa... Mira, quan Guardiola ja va prendre la seva decisió, que va ser el desembre de l'any passat, jo no ho vaig dir. Tu ja vas dir-ho, eh? Potser el tertulià que fa més temps que ho ha dit, eh? Mireu la meroteca, tireu enrere la meroteca i veureu. Com que no hi havia podcast en aquella època, no podem comprovar-ho. Clar, mira, malasso, malasso. Jo et crec, jo et crec, Rafa, la veritat és que sí. En fi, us va sorprendre, però que el mateix dia s'anunciés que el segon entrenador del Barça, Tito, seria el pròxim entrenador del Barça? A mi saps què em passa? No. No? No saps què em passa? T'explico. No, vull dir que la notícia de si renovaria o no Pep Guardiola ja ens tenia tots tan pendents d'un fil, estàvem tots tan esperant a veure si sí o si no el Pep, que pràcticament, excepte els diaris d'esportius que han d'omplir pàgines, gairebé ningú s'havia plantejat seriosament què passaria després del Pep. Estàvem molt pendents de si sí o si no i semblava que no hi hagués res més al darrere. Aleshores, quan va sortir Pep Guardiola, a mi personalment em va passar, quan va sortir Pep Guardiola a la conferència de premsa dir si continuava o no, és que no em vaig ni plantejar què passaria si digués que no. I, per tant, em va venir com de sorpresa. Que van dir, serà Tito Vilanova. I d'entrada em va semblar bé, la veritat. Jo tinc una teoria basada en un enamorament, no? Quan estàs molt enamorat d'una persona, estàs com en limbo, no? Com anastasiats, d'acord? Ah, jo sí. Jo crec que als culers us ha passat més o menys igual, no? Estàveu anastasiats de guardiolitis. I clar, no esperàveu que us deixés així tant de cop i tant de... No sé, m'ha tocat dir-te... Què hem fet malament en aquesta relació entre el culer i guardiola que tothom volia que continués i ens ha deixat? La culpa és nostra? Què hem fet malament, Rafa? No, no, que va, que va, que va. No li vam regalar una rosa per Sant Jordi? Clar, ja, ja, el sexe amb Guardiola ha sigut tan alt que ja arribar a més ja és impossible, no? Llavors, diu, doncs, bueno, aquesta relació ja no arribarà... A més. Sí, però també ens va deixar Curif i no va passar res. Que per cert, voleu que us expliqui una anècdota? Perdona. És el mateix. No, no, és que no és... És a dir, tu això ho has deixat anar molt a la lleugera. No és el mateix. Curif no ens va deixar. El Curif el van fer fora. Ah, Curif no ens va deixar. Curif el van fer fora. Ah, home! Volia introduir la meva anècdota de quan era jove. Ah, una anècdota. Diu que quan Curif va marxar, doncs era bastant jove, era petit. Sí. I tu, a Curif. Jo i el Cruyff també era més jove que ara, clar, evidentment. Un aplaudiment per Sergi Porn i aquesta lògica... Doncs quan era petit i Cruyff era l'entrenador, tota la meva vida havia sigut l'entrenador de Johan Cruyff. Sí, és veritat. Per tant, no cabia en el meu cap una altra opció que no fos Cruyff segut de la banqueta del Barça. Per això et vas deixar rastre. I jo vaig preguntar, però què passarà ara amb el Barça? No ho sé. Què passarà si marxa Cruyff? I no sé si va ser el meu pare o la meva mare em van dir, doncs res, que vindrà un altre. Molt bé. Si no faci. Però vull dir... Ara pot ser que els nens petits que fa un o dos anys o tres que estan sent al Barça... Ells no han viscut una altra cosa que no sigui el Barça de Guardiola triomfant. Calla, Sergi, calla. Ara, doncs, entrem en una nova etapa. Però els nens d'aquests saben qui és Tito Villanova. I potser... Pito, tu, quan és un nen, no sabies qui era Bobby Robson. No, però ho vam posar allà a venir Ronaldo i llavors Ronaldo era el novamàs. Quan va arribar Ronaldo, ningú se'n recordava de Cruyff ni de Jordi Cruyff, tampoc. Ni en Goy. Rafa, on estàs? A un bar? No, no estic a un bar, estic treballant. Estàs treballant? Estàs treballant? Vale, vale, molt bé. T'agraïm que estiguis aquí al telèfon. T'agraïm que t'estiguis jugant la feina per la tertulia. Si ell és el jefe. No sé la muestra. L'has validat? Ara ho ha dit. No, no, és que estic treballant i em demanava una coseta. Rafa, Rafa, l'has validat o no? Lo he validado, sí, señor. Ahora voy a validar el ordenador. Válidamelo, por favor. Válidamelo, por favor, porque esto me lo pide el Jesús. El Jesús para mañana me lo pide, válidamelo, tío, porque estoy hasta el cuello ya de currar. Y tú todo el día, que no te rías, que estás todo el día hablando... ¿Con quién hablas, Rafa? Estaba haciendo mi gesto y estaba aquí en directo y dije, espérate un momento, tío. ¿Cómo es el gesto en directo? Ja, però a mi no me hagas gestos així, eh? A mi no me hagas gestitos així, eh? Que me lo valides, que me lo valides, te digo. Bueno, en fi, escolta, no fem broma, perquè el Rafa està treballant, cosa que no pot dir el 80% de la població avui dilluns, eh? Exacte. Jo vull llançar, no, vull trencar, més que llançar, una llança, a favor de com es van fer les coses a nivell de comunicació aquest dijous. Per primera vegada, l'Aera Rossell pot dir com ho van fer. Perquè no van esperar ni un segon a dir qui substituiria Guardiola, cosa que ens ha evitat dies de generar debats inútils. Serà Bielsa... De la mateixa forma que... que el fet de retardar tant l'anunci de Guardiola ha generat una de rumors increïble, perquè, a més a més, s'ha demostrat que era un dels secrets millor guardats, perquè ningú ho sabia. Més que la Coca-Cola, eh? Jo ho sabia. L'error que han comès amb la renovació de Pep Guardiola, o la no renovació, millor dir, que s'ha allargat tant i que ha creat tant de debat i tanta rumorologia falsa, doncs han après aquesta lliçó i han fet el contrari amb Tito Vilanova, que al mateix moment ja hem sabut que és que és el successor, i que ara mateix també s'obren molts interrogants sobre com actuarà Tito Vilanova. Concedirà entrevistes? Anirà a les ràdios locals? Anirà a Xandell? Vindrà a la penya del morro? Jo crec que no, eh? Jo crec que seguirà una mica... Seguirà la doctrina guardiolista? Sortirà a Xandell al camp? Exacte. Aquesta és la pregunta. Jo opino que s'ha de desmarcar una mica també de guardiola perquè... Una imitació a Guardiola li podria fer mal. Ha de ser ell mateix. Deixa'm dir una frase que encara a hores d'ara no s'ha dit mai, que és Tito Milanova té un marron a sobre espectacular. Ja ho sabíem, eh? El substituto a Guardiola que li passaria això. El que passa que no estàs d'acord amb mi, Rafa, com a mínim Guardiola ha entrat... Perdó, Tito Vilanova ha entrat millor que Guardiola en el seu moment, no? Com a mínim té aquest punt de favor de la colorada i de l'afició que veu bé aquesta decisió i molta gent diu que és la millor que es podia haver pres. Sí, jo crec que sí, que sí, que... A veure, la decisió de fer la presa feia temps, com ha quedat clar, i les formes de comunicar a la gent, per mi, han sigut perfectes. I la presa de la ficció de posar el Tito Vilanova com a comandant de la nau... Comandante. Comandant, Perecito. Jo crec que també, perquè segons tinc entès, el Tito Vilanova és un tio que al vestuari sembla que no, que les mata callando, com es diu. Què dius? Però si precisament una de les coses que fa patir a la colorada, o gent que ha començat a parlar, diu que Tito no té el carisma que té Guardiola. Saps el Freixer, el de una pinta, una calavera, com és? Una calavera i una pinta. Però què no diu Freixer? Com es diu? Ah, no, sí que es diu. No, Freixa no es diu. No, no es diu Freixa. Quimet Canyelles. Ah, no, no, no. No, home, no. Com es diu? No, ara no. No m'acordo. El Jaume Creixell. Me la tallo i faig menja. Exacte, ahí, ahí. Aquest ha comentat que el Vilanova o no sé quin equip ara de segona o tercera edició... El Vilanova havia de ser. Sí, em sembla que no tinc ni idea. El va tenir com a company i... o vas amb ell o el coneix. Ah, vale, vale, vale. I es veu que diu que té carisma, que és un tio que porta molt dintre del vestuari i que sap posar els jugadors al seu lloc, o sigui que no és qualsevol persona. A més, un entrenador com Josep o Pep Guardiola, hagi confiat tant en un segon, és per alguna cosa. Sí, el que fa és que, clar, pot tenir tot el carisma que vulgui, però substitueix un entrenador que és un mite vivent del futbol mundial. Això no serà fàcil, per molt carisma que tingui, doncs vulguis que no és un home... força desconegut. Abans de ser el segon de Pep Guardiola, tu preguntes a la gent qui és Tito Vilanova i poquets ho sabien. Però si un tio tan intel·ligent com a Guardiola i la directiva en general han confiat en deixar un club o un equip amb les mans d'una persona és per algun motiu. Sí, m'imagino que sí. Per cert, sabeu la versió que va donar Punto Pelota d'aquest relleu Punto Pep? Punto Pelota, jo tampoc n'hi dia. Doncs Punto Pelota va dir que això era una traïció de Vilanova cap a Pep Guardiola. Què diuen? Però què diuen? No aplaudim. Havéis visto la cara que se li ha quedado a Pep després de saber que Vilanova lo sustituye? Sí, van ja anar a dir que li he fet el llit una mica. Cosa que, per mi, pel meu gust, li he traut tot el crèdit ja a tot el que pugui dir Punto Pelota d'ara en endavant. Vull dir, jo crec que han superat el límit ja de la rumoril·lusia falsa. Això què ho va dir, Punto Pelota? Ho va dir el Pedrerol, això? O ho va dir el Roncero, perquè és diferent, eh? Encara que si no sé el programa, m'ho han explicat. Ah, bueno, l'altre, el periodisme objectiu. O la Cope, no? Per què no deixis amb la Cope tan bé? Sí. En fi, per cert, qui pot ser el segon entrenador de Tito? Ell mateix? Jordi Roure, l'han dit. Jordi Roure? Jordi Roure? Qui és? És el que feia l'anàlisi dels equips rivals. Saps qui serà? Saps qui serà? I pot ser que sigui així? Òscar. Òscar García? Òscar García... Junyere. No diria que és segur, però ha sortit ja amb diversos mitjans i no és un rumor que m'invento ara. Potser no és cap dels dos, també és veritat. Segur qui m'agradaria a mi, que fos Xavi. Ah, Xavi. Jo crec que cada vegada pinta menys... Què passa? Hola? Eh, no, no, res, res, res. Rafa, Rafa, me l'has validat, això? No, no, no, no puc, no funciona el servei. No sé què li passa i ha vingut una altra vegada el senyor aquest. Ah, el company. El company de feina, no? Escolta, t'estem molestant, si vols ten gent, eh? No, no, que va, que va. No, no, jo soc com una mica, tinc una mica una part femenina desenvolupada i puc estar amb les... Rafa. Digues. De què treballes tu? Què estàs fent ara? Validant, no, m'imagino? Sí, estic en un laboratori de processament de cautxu, més clar. Processament de cautxu? Sí, cautxu, cautxu. Cautxu, cautxu, cautxu. Salut, Jesús. Jo pel sector de l'automòbil gairebé el 90%. Fas rodes? No, no fais rodes, faig el component amb el que se fa després les rodes. Jo faig la matèria base, diguem, bueno, jo no, l'empresa aquesta. La mescla de cautxo, olis i negres per fer... Escolta... Sí, negres. Rafa, a mi em vaig portar una mica de cautxo al dimecres? És que vaig una mica faltar. Tinc la llista de la compra... No, no, no, i em falta sucre, sal i cautxo. Mira, jo... I un parell de cerveses et convido, però el caucho no, sisplau. Però tu agafes caucho i te l'emportes a casa? A cada ràdio la gent s'emporta els CDs i coses. No sé si tu fas el mateix. Jo emporto altres coses, però no ho diré, no vaig a ser que m'escolti algun... La gent no s'emporta la matèria primera. La gent no s'emporta la penya del morro a casa. Tinc un país que viuen a Sant Lluís. Ah, sí? Home, i tant. El senyor Bellçolet. No et coneixes? Bellçolets. Transportistes? No, no em sonen ara. Fa temps que no demano... Molt a prop de vosaltres. Si m'estan escoltant, saludos de la meva part. Vale, vale, vale. Vale, vale. Oído, cocina, validando. Per cert, deixeu-me dir que si algú vol participar a la tertúlia d'avui pot fer-ho. El telèfon de la ràdio, que és el 9-3-3-7-2... Sense que serveixi de precedent. Correcte. 3-7-2-3-6-6-1 és el telèfon de la ràdio. 9-3-3-7-2... 3-6-6-1. També podeu fer-ho per les vies habituals, que m'agrada molt això. Llavors aquí hi ha com 50 minuts de la gent com pot participar, no? A través de lapenyadelmorro arroba gmail.com, el facebook.com barra lapenyadelmorro o el twitter de lapenyadelmorro i amb el podcast també, eh? A la carta. Que és, el facebook és Radio Esvern i el twitter arroba Radio Esvern, no? Sí, el de la ràdio sí, i el de la penya del morro. Ah, no, el de la penya del morro, perdó. El de la penya del morro és Facebook, la penya del morro, i Twitter, la penya del morro. Però prou de parlar de nosaltres. Som originals de mena, eh? Sí, sí, sí. Segueix la penya del morro a Twitter i Facebook. A Twitter, la penya del morro. A Facebook, la penya del morro. Com veus, som originals de mena. Bona tarda, amics i amigues. Bé, continuem amb la tertúlia d'esportiva. Alguna cosa més a afegir sobre el cas Barça? Ahir vam guanyar 0-7 contra el Rayo. Ara que no sabes de Rayo. Sí, ara, no? Ara, ara. Com diu aquell de l'APM, ara, ara. Però jo parla dels dos jugadors que van, el 5-0, van celebrar d'una manera molt afusiva. Ostres, sí, és un tema que volia parlar. Sí, sí, perquè jo crec que, bueno... Una part de la marxa de Guardiola ve per part d'aquests jugadors. Per qui no ho sàpiga, ell celebrant el cinquè gol, quan ja em portaven, clar, era el 0-5, l'entrada del ves, del lateral dret, rematava Thiago dins de l'àrea, la frontal de la Petita, ajustada al pal esquerre del porter. I després es van ajuntar Alves i Tiago, i vam fer una mica el que estem fent el Sergi i jo a la ràdio, no? És a dir... Jo també. Tu també, fent Valida Ló. Doncs això és el que va passar. Ràpidament Puyol va anar a separar-los. Va, tireu, tireu, no feu celebracions. Guardiola se li va quedar una cara, també. Volem dir, no aprovo... Jo era Guardiola i no aprovo aquesta acció. És la cara que feia ell quan estava a la banqueta. I després, en roda de premsa, va dir que això no tornaria a passar. I efectivament, sembla que l'entrenador del Rayo va comentar que això també ho havíem fet quan el Torres va marcar l'1-3. Ara bé... Tot s'ha de dir, eh? Sí, què? Vull dir, per una vegada que han fet això els jugadors del Barça, que a mi no em sembla bé, no crec que vagi matronat al Barça, però s'ha posat el crit al cel i ha sortit el Guardiola, el Puyol, el Sando Rossell, tots a recriminar-ho i els jugadors del Madrid ho fan a cada gol que marquen. Perdona, perdona. A cada gol que marquen. Et dic una cosa, et dic una cosa. I a més amb Estiago i Alves... No sé si va ser ahir a la nit També han demanat disculpes També han demanat perdó que escolseu Twitter i dient que si ja ho fes algú que no era la intenció I el rei va dir Cristiano Ronaldo celebra els gols de forma molt més xulesca i no ha dit mai res Ha dit una cosa al Twitter que també és una mica de dir ha fot la punyalada també Jo pensava que quan era petit pensava que això es tenia que celebrar i alegrar-se Un moment, un moment. No me funciona, tío. La S. Bueno, sí. Vale, vale. Pues... Res. Hubo una interrupción. Hòstia, ni valida ni funciona. Rafa, no facis veure que estàs emprenyat quan sabem que tot és igual, si no funciona valida. O sigui, el tio està treballant i fa veure que, hòstia, lo siento, amb el telèfon, com si a ell li importés. No li importa. Oye, que sepas que no li importa nada, Rafa. No, l'altre... Com es diu Rafa, també? El teu company, com es diu? No, no diga, no diga. Cecilio. Cecilio. Tranquilo y para los amigos. Cecilio, Cessi, ¿cómo te llames? Que sepas, si nos estás escuchando, que Rafa está haciendo ver que le importan algo tus problemas. Perquè és evident que no. Escolteu, aquest podcast no el graves, sisplau. No, no, no. Ara no gravarem perquè tu ho diguis. Això és automàtic. El podcast es grava sol i tothom qui vulgui pot descarregar-ho. Cecilio, tu també. Cecilio! Bé, eh... Parlem ara del espanyol o què? Perquè... Ja som alegres, almenys. Sí. ¿Habéis validado el maletín o què? D'on ha sortit aquest rumor? Bueno, a veure, de la Cote i del mateix de sempre, que em sembla que va ser el que l'avalia, el periodista aquell que l'avalia amb el tema del Barça... Amb el tema del dopatge i tot? Un aplaudiment per aquest periodista, tu, perquè ens fa... Ens fa riure molt, ens fa passar una bona estona. Perquè aquí, qui no ho sàpiga, s'ha acusat a l'Espanyol d'haver-se deixat guanyat pel... pel Sporting? No, pel Racing. Pel Sporting, eh? Entrar pel Clemente l'altre dia 0-3 a Cornellà. Això és lo que diuen. Espera un moment. No me baila... Un moment. No me baila a hacer 400, tío. No me baila. Pues a mí no. No río tan. Cabróns. Rafa, a mi no em va la C500, tampoc. Rafa, vols que pengem? No, no, no pengeu, no. Doncs el que estava dient. S'ha acusat de forma... sense proves ni res. És un atac clar a l'honor de l'Espanyol. Quina vergonya. O tens proves o calles la boca, perquè avui s'ha fet ressò a tothom a tots els informatius del migdia. He vist com a Televió Espanyola, a Telecinco... no sé si TV3 també ha tractat la notícia però vaja, el fet és que ha sortit tant el president de l'Sporting com també un dels directius de l'Espanyol Joan Collet ha sortit? No ho sé, dient que això que no és i que no pot ser i que prendrem mesures i tal un moment, em sembla vergonyós Rafa Cano tu ja vas dir en més a l'ocasió que a l'Espanyol no li interessava anar a la UEFA i l'altre dia es van sentir crits com aquests a Sabrià anem a escoltar-los La UEFA no interessa. La UEFA no interessa. Doncs aquest tall que acabem d'escoltar demostra clarament que l'afició està una mica emboscaçada, si més no, Rafa. Sí, molt buscada. Rafa, ara bromes a banda, tu deies que l'Espanyol no arribaria a Europa, no que no volgués anar a Europa, com diuen ells. Jo ja, bueno, la setmana passada jo vaig comentar que no creia, clar, perquè a més vaig deixar els números i ara l'Espanyol està un C amb 45 punts i encara li queda... Perdona aquest tall, però podríem fer una secció que es diu, jo ja ho deia... Llavors, és una secció on els contertulians expressen la seva satisfacció per haver encertat alguna cosa. I no només es podria fer aquí a la ràdio... Però hi ha prèmi o no? Hi ha un prèmi o no? Sí, el prèmi de la credibilitat, que últimament els contertulians necessiten a totes les ràdios, no només a la penya del morro. Sí. El govern central també moltes vegades passa això. L'oposició sempre diuen, jo ja ho deia. Jo ja ho deia, això. M'agrada la secció... Busquem-li una alguna cosa, eh? Jo ja ho deia, amb Rafa Cano. Rafa, digues. Això, això, jo comentava la setmana passada... Tu ja ho deies, no? Jo ho deia la setmana passada que l'Espanyol quedaria de C un C, ara mateix està a un C, 45 punts. Tenim que anar al Camp Nou, ara amb el Granada, el partit d'aquell que va quedar pel tema de la vaga dels jugadors, i després el Camp del Barça, que em sembla que és l'últim partit del Barça al Camp Nou, si no m'equivoco, perquè després surt fora. I tu creus que l'Espanyol guanyarà l'últim partit del Camp Nou amb un comiat ja per sempre de Guardiola? No. Això està clar. Allà l'Espanyol anirà, anireu, perquè jo ja ho he dit que potser vaig al derbi. Què dius? Molt bé, Rafa, sí? No ho sé del tot, però serà el meu primer derbi... Barça espanyol i a més bastant emotiu perquè serà l'última vegada que veuré enfrontar, bueno, versus Guardiola Pochettino. O no, o no, perquè molta gent diu que Guardiola es prendrà l'any que ve lliure i si Pochettino continua d'aquí dos anys se'l tornarà a trobar perquè tornarà Guardiola. És el que diu la gent, eh? Això ho diu la Guardiola. Això ho diu la gent, eh? Jo ja ho deia. No, ja no tornarà a Guardiola. I com a entrenador, menys. Figura d'entrenador segur que no. A lo millor com a directe esportiu o com a president. No t'imagines que torneixin els dos en els equips oposats? Guardiola a l'Espanyol. Això sí que seria més improbable, tio. Sí, abans tornarà Guardiola tant al Barça que no pas a l'Espanyol. Perquè Guardiola entrenaria, no l'any que ve, d'aquí un any, dos, tres anys, algun altre equip de la Lliga Espanyola que no fos el Barça? Estem parlant de l'espanyol, no? O sigui, que el Guardiola ho deixem a banda o què? Tu aprovaries que el Guardiola anés a l'espanyol? La teva tribuna de soci privilegiat? No aprovaries? Per què no? No, perquè és una tonteria aprovar-ho, això. Per què? Perquè és una utopia. Et deixaria perdre, potser. No, però hi ha una utopia. Suposem que Guardiola volgués venir. Abans Catalunya es vindrà partitxa d'Espanya... Però no facis comparacions que no tenen res a veure, Rafa. No, no, però és que realment... Està molt difícil, llavors, que vagi, no?, Guardiola entrant a l'Espanyol, si abans ha de passar a la independència. Si mi abuela tuviera Pitelo, sería mi abuelo. Això ho va dir Reijard. Bueno, bueno, sí, sí. Abans de que passi això, tindríem que revelar-nos molt el poble contra l'estat. Sí, no vull pagar. Que es pressiona. Sí, sí, però bueno, és igual. Estàvem parlant de l'espanyol, Rafa. Una altra palla de l'espanyol. No parlis de Guardiola, que estàvem parlant de l'espanyol. Jo vull parlar del que avui ha dit Josep Maria Gai, bueno, avui no, perdó, ahir va dir Josep Maria Gai del que passa a l'espanyol i per què no pot anar a Europa. Josep Maria Gai, saps que és un... A part d'un directiu de l'Espanyol, és un, ja ho direm... Un home, una persona, un culer. Una gran persona, sí. Una persona. No, un gran perico. Un gran perico. I un economista bastant important, exacte, és el que volia dir. Bé, doncs, Josep Maria Agall va dir que no donem la talla per part, i econòmicament, per anar a Europa. Per què? Per què? ha dit diverses coses primer, perquè amb 46 milions no es pot anar no són suficients per anar a Europa que són els ingressos català-espanyol anualment i una despesa de 60 milions o sigui que hi ha una pèrdua de 14 de 14 milions i el cost financer del camp està sobre els 5 milions per tant m'estàs dient que si l'espanyol entrés a la UEFA perdria diners Sí, i tant. No interessa anar a la UEFA. Jo ho vas dir fa molt de temps, no, Rafa? Sí, sí, jo ho vaig dir, però ara Josep Maria Gai ho ha posat amb... Escolta, i tu com a perico estàs d'acord en sacrificar el fet d'anar a la UEFA per aquesta qüestió econòmica o estàs en desacord i encara que es perdin milions d'euros et faria il·lusió l'any que ve que hi haguéssim partits entre setmanals? No, jo prefereixo fer un bon sentenciament de l'economia del club i després ja pensar en altres coses. T'està bé que l'Espanyol es deixi guanyar i no vagi a la UEFA? Bueno, a veure, que es deixi guanyant, no. Perquè llavors estem parlant de l'altre que hem parlat. Sí, alterar la competició. No, però és gratis. No, no, no. Simplement no. No hi ha malatins. Ells no volen anar a la UEFA i ells no guanyen. No, home, no. Ah, no? I baixen els braços, dius? O dient-se la tovallora. Però això no seria il·legal, no? Això és il·legal o no? Jo crec que si un equip no vol guanyar i no guanya... Vull dir, què li pots retreure? Clar. Bueno, és que no vull guanyar, perquè no tenim diners per anar a la UEFA, i ja està. Sí, està d'ultra la competició, però també tenen el seu dret, no?, de voler perdre. Clar, és legal, això. Em posem amb una disjuntiva. No, clar, perquè jo, o sigui, és un equip que diu, no, volem quedar entre el 6 i el 17è, per exemple, no?, i ja està. Ai, que anem a quedar cinquè, doncs ara afliixem una mica els últims partits de la temporada. Això pot passar. Deixa'm fer un petit apunt, també. És molt trist que un equip per motius econòmics no vulgui anar a la UEFA. Vol dir que alguna cosa aquí no està ben muntada. Bueno, Sergi, també és molt trist que hi hagi més de 4 milions de turats a Espanya. Avui estan fent comparacions molt inútils. A veure, jo crec que el més lògic seria que els equips, quan pugen de categoria, a part de l'incentiu esportiu que ja tenen, tinguin algun incentiu econòmic, també. O si més no, no tinguin desincentius, o sigui, no tinguin res que els desincentivi, perquè és com anar en contra de la naturalesa de la competició, no? Si un equip perd diners anant al UEFA, vol dir que alguna cosa no està ben muntada. Per sols hi donen diners, els equips que van a la UEFA de Champions. L'espanyol és que té una deuta de 188 milions d'euros, i ja ho he dit, ho ha dit el Josep Maria Gai, que té 46 milions només de guanys anuals. És que no arriba a... els guanys que té que assumir el pluvià. Abans, què passa? Que en el Pep no pot... Valer que té cantera i... No pot assumir més despeses. Però clar, té que vendre jugadors que potser li surten bons i té que vendre l'any següent. A part que aquest any també és una mica diferent perquè també s'escolten veus que Pochettino té l'ego molt pujat i xoca amb egos igualats amb ell. Un argentí amb ego pujat. Sí, sí, sí. En fi, Rafa, ho hem de deixar aquí. És que ho hem de deixar aquí. Rafa, t'agraeixo... No, no, no, no. Hem de plegar. Jo estaria amb tu validant i escoltant-te fins a les 17.58 i 52 segons. Ho hem de deixar aquí perquè a les 6 comentem amb com ràdio. Rafa, ben... Una cosa, una coseta només. El poche s'aprende d'una vegada que no és manos a la sobra, sinó que és manos a la obra. Rafa, que vagi bé. Fins la setmana que ve. Bona tarda, gràcies, eh? A veure, bona festa demà. Sí, acaba de validarlo todo, ¿vale? Que lo paso a recoger. Ya lo he validado, ya lo he validado. A mí no me va, eh? No me funciona tampoco. Ya lo he validado, ya. Vale. Gràcies, Rafa. I nosaltres que hem de connectar en Com Ràdio, Sergi, gràcies per venir avui en Dia de Pont, però com que és el teu dia... Saludo també a la gent que ens està mirant des del webcam, que són quantes persones? Dos? Des que portes cinta al cap, se t'ha pujat, eh? T'has vingut amb un argentí amego posat. Sergi, gràcies per venir, merci. Connectem en Com Ràdio, tornem a la segona hora, amb la història d'en Musent Antonino. mossèn i cura històric de Sant Just d'Esvern, la tele i llibres, bueno. Com Ràdio, notícies. Bona tarda, són les 6, us parlem Carina Ballbé i Albert Sàs. El pla de reinserció de terroristes que prepara el Govern Central preveu trobades entre els presos d'ETA i les seves víctimes, amb l'objectiu que els atarres demanin perdó, encara que no és requisit mínim aquest per accedir al programa. Un pla que preveu apropar els presos atarres a les presons del País Basc ja que els tallers tindran lloc en centres penitenciaris d'Euskadi. Així es desprèn del contingut íntegre de la iniciativa que prepara el Ministeri de l'Interior dirigit pel ministre Jorge Fernández Díaz. El govern central ha posat les retallades com a condició imprescindible per aconseguir el creixement econòmic d'Espanya. Així ho ha assegurat des de Santiago de Compostela el ministre d'Economia, Luis de Guindos. El govern espanyol cree que no existe incompatibilidad entre el ajuste presupuestario y el crecimiento económico. Todo lo contrario. Este ajuste presupuestario es ineludible de cara a establecer unos fundamentos sólidos y a una financiación suficiente del crecimiento económico en nuestro país. Por lo tanto, consideramos que es una condición necesaria para obtener el crecimiento económico. El ministre també ha assegurat que el pla de privatitzacions que el govern central aprovarà divendres ajudarà, diu, a dinamitzar el sector privat. Segons De Guindos, els primers serveis a privatitzar-se seran de l'àmbit de les infraestructures. La Borsa espanyola enceta la setmana amb pèrdues de prop d'un 2% a causa de la rebaixa de les qualificacions d'11 bancs espanyols per part de l'agència Estàndard Empurs. D'aquesta manera, el parquet madrileny lidera les pèrdues a nivell europeu, mentre la confiança en l'economia espanyola cau amb una prima de risc que escala fins als 412 punts. Comissions Obreres i la UGT s'han compromès a lluitar per evitar el tancament de l'Acadèmia Militar de Talarn al Pallars Jussà. Així ho han fet saber els dos sindicats en una reunió amb els alcaldes de Trem i Talarn. Lleida Marta Sarret, bona tarda. Bona tarda. L'alcalde de Trem, Víctor Orrit, el de Talarn, Lluís Oliva i el vicepresident del Consell Comarcal del Pallars Jussà, Joan Comenge, han demanat als secretaris generals de Comissions Obreres i UGT, Joan Carles Gallego i Josep Maria Álvarez, que s'assumin a la lluita per evitar que l'acadèmia tanqui. Oliva ha explicat quins compromisos han adoptat. Oliver ha recordat que encara no tenen dia per la reunió amb el ministre, que tenen demanada des de principis d'abril, i ha dit que confia en poder-li lliurar personalment les signatures que han recollit al territori. La campanya d'aquestes signatures finalitza precisament aquest dimecres. Com Ràdio Lleida. L'Ajuntament de Barcelona permetrà als indignats acampar a la plaça de Catalunya per celebrar el primer aniversari del moviment del 15M, una decisió que contradiu el Ministeri de l'Interior que va apuntar que les acampades eren il·legals. Segons el regidor de Seguretat del consistori barceloní Joaquim Forn, es podrà acampar si no es produeixen problemes de seguretat ni ordre públic. i si l'acampada no s'allarga en el temps. Si és una cosa limitada en el temps, nosaltres podem acceptar-ho. El que nosaltres no podem acceptar de cap de les maneres és que la plaça Catalunya es converteixi en un camp i qui pugui. A partir d'aquí hi ha un cert marge d'actuació que nosaltres podem entendre. Des del Departament d'Interior també revelen que els Mossos d'Esquadra només actuaran a petició de l'Ajuntament. La Policia Nacional ha detingut 10 persones i ha negat l'entrada a Espanya 18 mesos des de dissabte, quan es van restablir els controls fronterers amb motiu de la celebració a Barcelona de la cimera del Banc Central Europeu. Els 10 detinguts estaven buscats per la justícia i, a més, els agents han identificat més de 126.000 persones. Bona tarda, us parla David Amador. L'entrenador holandès Gentenkate, ajudant de Fran Rijkaer a la seva època al Barça, ha assegurat a com ràdio que l'elecció de Tito Vilanova com a substitut de Pep Guardiola és un gran encert. Tenkate ha dit també que el Barça de Rijkaer va iniciar el camí dels èxits. Ah, sí, clarísimo. Nosotros hemos empezado algo y Guardiola ha mejorado el estilo y también porque jugadores estaban muchos más años juntos y comprenden mejor que anteriormente, pero el fútbol de Guardiola fue, yo creo, mejor, pero menos espectacular. Encara el Barça al davanter Alexis Sánchez és dubte per jugar dimecres contra el Màlaga per una contusió a la cuixa esquerra. Per cert, el Royal Madrid es proclamarà campió de Lliga aquest dimecres si els blancs guanyen a Sant Mamés davant l'Atlètic de Bilbao o si el Barça aperta el Camp Nou davant el Màlaga. Com Ràdio. Notícies. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bona tarda, són les 6 i 5. Ja es pot consultar tota l'oferta de casals i activitats d'estiu a Sant Just. Enguany el conjunt de propostes es poden trobar a través del web www.santjust.cat barra estiu 12. En aquest enllaç es podrà consultar la informació detallada de cursos i d'allers que es poden fer el juliol i el setembre. L'oferta comprèn activitats culturals, lúdiques i esportives amb propostes concretes per cada grup d'edat. L'Ajuntament iniciarà un procés participatiu per buscar una denominació al nou equipament del carrer Montserrat. Les entitats que s'ubicaran a l'antiga escola Montserrat tindran l'oportunitat de proposar un nom. La ciutadania s'encarregarà, mitjançant les noves tecnologies, d'escollir la millor denominació. A finals del 2012 es posarà en marxa aquest nou equipament i entitats educatives i musicals, a més de Sant Just Solidari, hi tindran la seva seu. I acabem amb aquest butllet i explicant-vos que diumenge arriba al Casal de Joves de Sant Just la setena fira de l'intercanvi, organitzada pels amics del ioga. La iniciativa pretén fomentar una forma de comerç basada en el bascanvi de productes. La fira fa tres anys i mig que se celebra i ha relat al municipi, especialment entre els més joves. Les joguines són un dels objectes, per cert, més intercanviats. La fira també collirà, com sempre, a un banc de temps. La gent podrà apuntar. en una pissarra els serveis que ofereixen la finalitat d'intercanviar-los, una pràctica que s'està popularitzant arran de la crisi. La fira començarà diumenge a les 10 del matí i s'acabarà a les 2 del migdia. A partir de les 11 hi haurà classes gratuïtes de ioga i de tai chi i a la 1 es farà una batucada i una vermutada popular en què cadascú portarà part del menjar. I això és tot de moment. Més informació a partir de les 7 als Censos Notícies, edició vespre. Mentre estaran tota la informació actualitzada al web de Radio Desvern, www.radiodesvern.com. Fins ara mateix. She's a primitive girl, she says it herself. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Fins demà! Què tal? Com esteu? Benvinguts a la segona hora de la penya del morro. 6 i 10 de la tarda, els saludem en directe des de Ràdio d'Esverns. En aquesta segona hora parlarem de televisió amb el David Tavila, que ens ha quedat pendent, de la primera. A més a més, també l'Arnau Consul, amb la seva secció de llibres, ens farà una visita, però abans de tot això, i com cada dilluns, en començar la segona hora del programa, parlem amb el nostre Indiana Jones particular de la penya del morró. Manel Ripoll, bona tarda. Hola, bona tarda. Bona tarda, Manel. Bona tarda, Manel. Ho comentàvem al començament, al sumari del programa, ja fa unes setmanes que avisàvem que s'apropava la biografia de mossèn Antonino. De fet, fa uns mesos, concretament a finals de l'any passat, vam dedicar quatre programes a un dels santjustencs més il·lustres, l'alcalde republicà Daniel Cardona i Civit. Avui, a la història de Sant Just amb el Manel, iniciem un nou capítol que segurament ens donarà també un parell o tres de programes. Vinga, Manel, comencem una mica pel començament, així introduint una mica el personatge. Qui era? Qui era mossèn Antoni Notenes? Doncs va ser el rector de la nostra parròquia, de la parròquia del Sant Justi Pastor, durant 37 anys, des del 1916 fins al 1953. I entre molts dels altres mèrits que anirem comentant durant els programes que parlem sobre ell, sobretot cal agrair-li el fet que durant el temps que va estar aquí a Sant Just d'Esvern, fins a la seva mort, va ser capaç d'anar recopilant a poc a poc i metòdicament tota una sèrie de fitxes i tota una sèrie de material que hi havia sobre la parròquia i sobre el poble, I tota aquesta documentació la van recollint a poc a poc perquè el que em volia fer era una monografia del poble de Sant Just d'Esvern que finalment va acabar sent unes notes històriques del poble i la parròquia de Sant Just d'Esvern que és un llibre que en moltes de les cases d'aquí Sant Just es té, ja fos perquè es comprés la primera edició que es va treure el 1947 o una edició posterior que el Centre d'Estudis Sant Justencs va reeditar perquè en els anys 90 ja era totalment impossible aconseguir aquest llibre, a no ser que se n'és a... comprar-lo a llocs molt específics o llocs de col·leccionisme i es va tornar a reeditar perquè les noves generacions poguessin tenir aquest llibre a casa seva. Podem dir que la figura de mossèn Antonino Tenes va ser important perquè podríem dir que va ser la primera persona o primer historiador a neglutinar la màxima informació de Sant Just fins aleshores. Exactament, va recopilar tota aquesta informació. Ell partia amb l'avantatge que els fons de... de la parròquia, tenia informació ja de l'any 1000, de tots els diferents mossens que havien hagut a la parròquia. Havien deixat notes de quants feligresos hi havia, qui pagava els delmes a la parròquia, les visites que s'hi anaven fent. Amb tota aquesta informació que es va poder anar aglutinant al llarg dels segles a la parròquia, mossèn Antonino va agafar aquesta informació per plasmar-la en aquest primer llibre sobre la història de Sant Just. Com va ser la seva infància? Com va començar a aglutinar tot plegat? Per què era tan estimat entre la gent de Sant Just? Quin paper va jugar mossèn Antonino durant la dictadura franquista al nostre poble Sant Just d'Esvern? És hora d'averiguar tot això en aquest primer capítol que comencem ara. Començarem per la seva infància. De fet, tot i ser un personatge molt arrelat al nostre poble i, a més, avui encara, molt recordat per tots, el coneguessin o no, tothom n'ha sentit a parlar de mossèn Antonino. El que passa és que mossèn Antonino, potser molta gent no ho sap, no va néixer a Sant Just d'Esvern, oi que no, Manel? Doncs no. Mossèn Antonino va néixer a Ripoll el 14 de febrer de 1881. Era fill de Ramon Tenes i Capdevila i Ramona Alibès i Fosses, Tots dos fills de dues masies del Ripollès, i ell va ser el cinquè de sis germans. La germana gran, que era la Ramona, es va casar amb el Josep Regué i Heres, el qual el seu net ens ha fet arribar, avui en dia, dues biografies d'emocent Antonino. A vosaltres l'has fet arribar? No, es va fer arribar al centre d'estudis, de fet, en una miscel·lània, de fet, la número 5, es va publicar aquesta petita biografia sobre mossèn Antoni Nutenes i també en el mateix llibre que es va reeditar de notes històriques del poble i la paròquia de Sant Just d'Esbert, doncs abans que comenci el facsímil de tot el que era aquest document de l'any 47, també hi ha una petita biografia feta pel mateix personatge. De fet, d'aquí és on anirem extraient la informació per explicar la figura de mossèn Antonino als nostres oients. Qui eren, Maria i Justa? Doncs eren dues germanes de mossèn Antonino, les quals van tenir una importància... destacada al llarg de la seva vida, com anirem comentant, ja que en el moment que va esclatar la Guerra Civil i finalment mossèn Antonín ho va haver d'abandonar momentàniament el poble de Sant Just d'Esvern, doncs va anar a viure a casa d'aquestes dues germanes que vivien a Barcelona, a la Gran Via, i si va estar durant els tres anys que va durar la Guerra Civil. Per tant, quan va escoltar la Guerra Civil l'any 1936, mossèn Antonino estava vivint a Sant Just. Estava vivint a Sant Just, ell, ho comentarem, no volia marxar, deia que si l'havien d'agafar i l'havien de matar, doncs que el matessin. Tenia 20 anys, aleshores. Sí, sí, era jove, mossèn Antonino, i ell no volia marxar, tenia moltes ganes que s'havia de ser màrtir com Jesús, doncs que ho seria, però al final el van acabar convencent i va acabar marxant. I va passar aquests tres anys de la Guerra Civil a casa de les seves germanes Maria i Justa. I el Francesc, qui era? El seu germà, no? Era un germà, sí, que igual que Maria i Justa van ser solters durant tota la seva vida i vivien tots tres a Barcelona, en aquest pis on va anar a viure amb mossèn Antonino durant... durant aquesta època. Va ser una persona bastant important, el senyor Francesc, perquè treballava a la secció de foment a l'Ajuntament de Barcelona. I també hi havia el més petit dels germans, que era Joaquim. Teníem en Joaquim, que va ser director de la sucursal que tenia a Madrid del foment d'obres i construccions. Sí, jo m'he equivocat, perquè no era el més petit, sinó que el més petit de tots era el Josep. En Josep, el qual era artista, i va fer diferents obres per Barcelona. N'hi havia una situada al capdamunt del passeig de Sant Joan a Barcelona, Però el més important que recorda, sobretot aquí al poble, és que les figures dels sants patrons Just i Pastor les va fer ell i van ser les figures que hi van haver fins l'any 36, el moment en el qual van ser cremades amb tot el que hi havia dins l'església. De fet, mossèn Antonino va néixer l'any 1916, ja ho hem comentat, i tres dies després del seu naixement va ser batejat. Va néixer el 1888, perdó. 1888? 1916 és quan arriba com a rector aquí a la parròquia. Val, val, val. Va néixer el 1888, eh? Molt bé. I dèiem que, per tant, tres dies més tard... És a dir, el mil... No, tres dies més tard va ser batejat després del seu naixement. Molt bé. Ostres, és que jo em marejo amb les matemàtiques i ja ho saps que... Per tant, demano disculpes per aquest error. I es va rebre la comunió l'any 92, 1892, a l'edat d'11 anys. Per tant, abans ens hem equivocat, eh? Quan el 1936... Vinga, va, comencem la seva història, la història de Moixen Antonino, quan va entrar al seminari. Degut a diferents problemes econòmics que va tenir la seva família mentre vivien a Ripoll, van haver de traslladar-se cap a Barcelona, moment en el qual mossèn Antonino va decidir entrar al seminari. Això és l'any 1896. Llavors, per ajudar-se ell, que això és una anècdota que expliquen tant una com altra biografia que he consultat, per ajudar-se a guanyar uns quants cèntims mentre ell estava al seminari, doncs, Tenia una màquina d'escriure vella i atrotinada i el que feia era passar net, com si diguéssim, els apunts que ell anava prenent a classe als seus companys, als seus condeixibles. D'aquesta manera, d'anar passant aquests apunts i distribuint-los entre els companys, doncs ell s'anava guanyant uns quants diners. Ara bé, el fet de fer servir aquesta màquina d'escriure tan antiga i atrotinada, li obligava a picar molt fort, perquè si no, no quedava ben marcat el paper, i això, a base d'anar passant a punts i a punts i a punts, li va anar provocant una sèrie, una espècie de paràlegis a la mà dreta, que en un principi, clar, ell era dretar, en un principi això li obligava, que no la podia fer servir del tot correctament, per tant, ja no podia prendre més a punts, per tant, no podia seguir estudiant la carrera... una carrera de sacerdot, una carrera de teologia. Ara bé, ell, tant com ha explicat en una biografió com l'altra, era una persona molt tenaç, era una persona que sempre aconseguia tirar endavant... El que es proposava, no? Sí, el que es proposava, i doncs va decidir, doncs bé, no puc continuar escriure amb la dreta, aprendré a escriure amb l'esquerra. I va començar de zero, primer fent lletres de pal i després començant ja a escriure de forma correcta amb la mà esquerra. I això li va permetre poder acabar els estudis i des d'aquell moment ser amb vida extra. Per tant, mossèn Antonino, primera curiositat d'aquest personatge, sabia tant estudiar amb la dreta com amb l'esquerra. De fet, va acabar els estudis, va seguir estudiant, i va acabar els estudis al seminari, i finalment, el 1905, va ser ordenat diaca. Sí, diaca. És el pas que abans de ser mossèn els ordenen diaces. Primer al juny, i posteriorment, al setembre, va ser ordenat sacerdot de Vic, pel bisbe Torres i Bages. Per tant, se'n va anar cap a aquesta ciutat catalana, no? No, no. Va ser ordenat sacerdot a Vic. Ah. Sí, ja vam ordenar allà a Vic perquè... Ah, al seminari de Vic, clar, estava al seminari de Vic, clar, clar. A on no en surto ni una, eh? No, no, no. Ell estava al seminari de Barcelona, però com que era de Ripoll, la van ordenar a les seves terres, a la zona de dalt, a Vic, pel bisbe Torres i Bages. Llavors, lluny d'acabar aquí els seus estudis, un cop ell ja havia acabat tot el tema de la teologia i havia estat ordenat sacerdot, va continuar els seus estudis i finalment, el novembre de 1905, va obtenir el doctorat en teologia a la Universitat Pontifícia de Tarragona. I els primers passos com a vicari o cònom, que també es diu així, com van ser? Doncs quan et fan sacerdot estàs uns mesos o uns anys, depèn de l'època, fent com, si diguéssim, com foguejant-te en diferents parròquies i aprenent del mossèn titular d'aquella parròquia per anar agafant una experiència fins que obté la seva pròpia parròquia. Durant aquests anys, mossèn Antonino va passar... Per les següents parròquies, la de Sant Esteve de Palau Tordera, l'any 1907, per la de Tiana, també l'any 1907, posteriorment va anar a la parròquia de l'Hospitalet, el 1910, a la parròquia de Sant Pere de les Pueles, el 1911, i també va passar per la parròquia del Sant Just i Sant Pastor, però no d'aquí, sinó la que hi ha a Barcelona. Quina casualitat, no? Sí, sí, sí. Molt curiós tot plegat, perquè, de fet, Sant Just i Pastor, que, curiosament, ens vam assabentar fa unes setmanes, s'han trobat unes restes arqueològiques romanes molt importants a l'església de Sant Just i Pastor de Barcelona, que està allà al centre. Per tant, mossèn Antonino, que va estar a l'església d'aquest sant tant a Barcelona... I després, la que li pertocaria una mica més, que és l'església del que dóna nom al poble Sant Just d'Esvern. De fet, a la vida d'en Moixen Antonino hi ha moltes coses. Ara estem estriant i explicant el que va passar, sobretot al començament. Ho haurem de deixar, no aquí, perquè explicarem la seva arribada a Sant Just d'Esvern, però és un personatge que jo crec que promet bastant, eh, Manel? Doncs sí, la veritat és que té moltes coses i, sobretot, quan entrem ja la setmana que ve amb totes les coses que va fer a la parròquia, explicarem les seves tres, perquè en va fer moltes més, les seves tres grans obres capdals, que per això és tan conegut i tan estimat per tot el que va fer aquest mossèn, que com a curiositat està enterrat a la mateixa parròquia de Sant Just i Sant Pastor, aquí a Sant Just d'Esvern, a dins de l'església, és l'únic mossèn, que jo sàpiga, que ha estat enterrat a dins de la parròquia, com a mínim mossèn d'època moderna. Com va arribar a Sant Just d'Esvern mossèn Antoninou? Doncs el 1916, no ho hem comentat, però després d'haver estat vicari, va ser nomenat a còlum de Banyeres i en aquell moment va ser el moment en què es van convocar unes oposicions a rector. En aquella època no és com avui en dia que es va faltar de mossens i rector, sinó que en aquella època n'hi havia bastants i llavors... Quan es convocaven aquestes oposicions, es deien, hi haurà, hi ha aquestes 15 vacants. Llavors, si presentaven tots els mossens, feien uns exàmens, i qui treia més bona nota podia escollir a quina de les vacants volien ocupar com a rector titular de la parròquia. Ell s'hi va presentar, va treure el número 1, o sigui, va quedar el primer de la promoció d'aquestes oposicions, i d'entre totes les vacants que hi havia, va escollir la de la parròquia del Sant Just i Pastor de Sant Just d'Esvern. Per tant, un home amb recursos i que no sé si molt estudies o no, però al mínim el que diríem avui en dia s'ho va currar a l'hora de treure aquestes notes i d'aquesta promoció per escollir les esglésies vacants on es necessitava un mossèn. Aleshores estem parlant del 1916 a Catalunya. Ell va decidir venir a Sant Just d'Esvern. No sabem per què. Potser perquè ell estava fent de sacerdot a l'esgrésia Sant Just i Sant Pastor de Barcelona. Potser perquè havia vingut alguna vegada. Això se'ns escapa, no? El per què va decidir Sant Just? O senzillament perquè estava a prop de Barcelona i era potser la més de les que hi havia vacants. la més propera de la ciutat com tal. No ho sabem. Que es va quedar a Barcelona i s'hi va quedar a viure i tot això, sí que es comenta que com que tenia la majoria de germans vivint a Barcelona, sí que ella es va voler quedar a prop de Barcelona per tenir-lo sempre propers. Ara, el motiu exacte pel qual ho va escollir, mira, és una pregunta que com que he d'anar a veure l'arxiver demà, li preguntaré a veure si ell ho sap i com que... Demà, però si demà és el de maig que ja és el dia del treballador... Demà no el trobaré, perdó. Però li he preguntat una sèrie de coses sobre això i l'he d'anar a veure... doncs li preguntaré. Per tant, tenim que el 13 de desembre del 1916 i el 29, que va rebre la possessió canònica, que es diu en aquests termes, ja teníem oficialment nou regdor a Sant Just d'Esvern amb el mossèn Antonino Tenes. Des d'aquest moment, doncs, mossèn Antoni Notenes i Sant Just d'Esvern es van associar de forma inequívoca i, tot i que, amb el temps, el bisbe Morgades li va oferir altres parròquies de més categoria. Va dir que no, no? Mossèn Antoni, doncs, com hem comentat, era un mossèn. Bastant intel·ligent, d'acord? Havia aconseguit ser doctor i, per tant, Sant Just desvent, molts altres mossents el que haguessin fet és passar per aquí, agafar experiència i donar-se un impuls per poder anar a parròquies més importants o convertir-se en canonja de la catedral de Barcelona. Exacte, fins i tot, a part d'oferir parròquies de més categoria, podríem dir, se li va oferir l'opció... de fer oposicions a canonja, com dius tu, a la catedral de Barcelona. I ell sempre ho va rebutjar i va decidir quedar-se a Sant Just d'Esvern. Doncs sí, perquè des del primer moment en què hi va arribar, ell s'hi va sentir molt ben acollit, s'hi va trobar molt bé, i com que podia anar desenvolupant tot el que ell volia fer, doncs no va voler ell ascendir i anar pujant en els diferents estaments del clargat, sinó que ell, com a mossèn d'aquesta parròquia, doncs ja en tenia prou, s'hi sentia gust i estava satisfet, i aquí s'hi va quedar. De fet, aquí a Sant Just és on va dedicar tots els seus esforços per anar-la millorant a poc a poc i conèixer tots els seus fidels. Com diria Joan Laporta, va passar els millors anys de la seva vida a Sant Just des Verdes. De fet, tots i cadascun dels cèntims que anava estalviant els invertia en la parròquia de Sant Just i Pastor. Per acabar aquest primer blog, hi ha una anècdota curiosa de la seva arribada sobre els diners... que va estalviar, mossèn Antonino? Doncs sí, l'anècdota és, que ho expliquen aquí en aquestes biografies, Doncs que ell, com he comentat, tots els diners que anava estalviant o anava guanyant, doncs a part d'uns quants que se'ls guardava per ell, però la gran majoria els reinvertia en la parròquia. És més, ell a poc a poc va anar estalviant una sèrie de cèntims, una sèrie de diners, per fer un viatge a Jerusalem, a Terra Santa, amb uns companys mossens, però al moment en què hi havia de fer el pagament i anar-hi, va decidir que amb aquests diners que havia anat estalviant, doncs eren la mateixa quantitat de diners... que farien falta per renovar tots els bancs de la parròquia, i en vez d'anar-se'n a Terra Santa amb els seus companys, va decidir invertir aquests diners en ficar uns bancs nous a la parròquia. Per tant, en lloc d'anar i fer un viatge a Terra Santa, amb els diners va decidir renovar els bancs pels fidels que anaven a missa cada setmana d'aquí Sant Just i Pastor. En fi, ja ho veieu, estimats oients, quina figura, amb quina personalitat també encarem aquesta biografia que comencem avui. i que durant els propers dilluns a les 6 i 10 anirem repassant a la Penya del Morro. Manel, moltes gràcies per haver vingut una setmana més. Aquest personatge que promet, eh? Promet, eh? Com el personatge de Daniel Cardona, també. Un altre que passa també als anals i a la història de Sant Just, mític, mossèn Antonino. Descobrirem què és el que va fer a Sant Just, quines van ser... les seves obres capdals a la parròquia de Sant Just i Pastor. Quin va ser també, quin va ser el seu paper durant la Guerra Civil, la postguerra, dictadura de Franco, com es va posicionar, com va ajudar els veïns de Sant Just d'Esvern, els diferents bàndols, en fi, un personatge que promet mossèn Antonino Tenna, aquí a la Penya del Morro, la setmana que ve, segon capítol. Manel, gràcies. A vosaltres. Fem una pausa per la publicitat i tot seguit parlem de televisió amb el David Àvila. Fins ara mateix. A Sant Just d'Esvern apostem per l'habitatge públic. Promunça ha obert la convocatòria per adjudicar 25 pisos públics. 20 a Mas Lluï, 4 al carrer Cadenes i 1 al carrer Salvador Espriu. L'adjudicació d'aquests habitatges es farà de forma directa seguint l'ordre d'arribada de les sol·licituds a partir del 15 de febrer. Les podeu lliurar a les oficines de Promunça, a la carretera Rallau número 106, als locals 6 i 7. Trobareu les bases i les condicions de l'adjudicació al web www.promunsa.cat. Promunsa, empresa municipal de l'habitatge de Sant Just d'Esbert. La Penya del Morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio d'Esvern. Una salutació per la gent de la penya del Morro, de Rayos Bern, sóc el Juan Rabonet, suposo que no sabeu qui sóc, clar, ja fa temps, jo, el Caiga d'abans, el del Cuentes, estava el Cuentes, el Turo Valls i l'altre, doncs jo l'altre, aquell, el que abans va fer Qui Cornebola, aquell, el que també va fer allò de l'intermedio, aquell, doncs aquell. que ara estic al Tretaneu fent teatre aquí a Gràcia. Sí, divendres i dissabtes a les 10 de la nit. Sí, mira que hem anat això per fer la promo. Una salutació a la gent de Ràdios Ver. Gràcies, Juan Rabonet. Moltes gràcies. Bé, sobrepassem al punt de dos quarts de set de la tarda en un horari que no és el seu habitual. Saludem el David Àvila i li agraïm que estigui aquí. David, bona tarda. Bona tarda, Jordi. Què tal? Bona tarda. Molt bé, doncs mira, aquí, dilluns de pont. Què passa? Escolta, la setmana que ve tinc una sorpresa per tu. Aquest mes tindré diverses sorpreses per tu. Però no em pateix així, no em pateix així. Una serà una nova careta pel programa, que n'he trobat unes molt xules. Quina sorpresa, no m'ho esperava. Però un moment, envia les caretes amb bona qualitat, no envia així d'MP3 xungus. Així és en latino. No, no. No t'has res a veure que sigui latino... No, no t'has res a veure que sigui latino amb baixa qualitat. Jo també... No, ja ens hem entès, ja ens hem entès. Perquè un col·laborador un dia em va enviar una careta amb una qualitat, saps?, que era una mica com de gravadora feta al vàter. I jo vaig pensar, home... Mira, he d'editar-ho a l'altre mesó en què col·laboro i participo. Ah, sí? Què dius? Em col·labores i participes tu? Amb una emisora local del poble. A Ràdio Ona? Sí, a Nostres, com ho saps? Perquè vaig anar a veure si volia fer un programa, em van dir que no. Ai, ai. Sí, sí, sí. Ah, és broma. Bé, abans has ficat el tall d'en Joan Rabonet, i ha dit el del Caiga, el del Quico Rabola... Sí, i també el del que fa pasta, sempre ho dius. No. Ah? I el del cor de la ciutat, que ningú se't recorda que va sortir el cor de la ciutat. Va sortir el cor de la ciutat? Va sortir el cor de la ciutat. Com feia la sintonia del cor de la ciutat? Te'n recordes tu o no? Sí, sí, sí. Com feia? I l'altra sorpresa, que em deies quina seria... Bueno, guardem, guardem. Les anirem pensant durant el transcurs de la secció. Que vindràs un dia, que vindràs un dia en directe. Sí, però llavors sempre em canvien els horaris dels programes. Ja, després sempre dius que no pots, no? En fi. Relacionat amb la sintonia del cor de la ciutat. Sí, què passa? Qui era el protagonista del cor de la ciutat? Te'n recordes o no? Som el Peris, però en tot mullós. Sí, home. Voleu-ne fer un favor de cagar? Val, doncs el Peris... està actualment rodant la segona temporada de Gran Hotel. Ah? Sí, sí, sí. Pep Anton Muñoz, eh? Pep Anton Muñoz, mític. Màrem? Pep Anton Muñoz, mític. Ah, sí, sí, sí. Doncs, guaita, el Pep Anton Muñoz, però ja és que, pobres, ja haurà d'arrossegar durant tota la seva carrera professional haver estat durant 10 anys al Peris. Sí, home, i mira que ha fet coses, eh? Amb teatre i sèries i tot, però, clar, amb 8 o 9 temporades, 8 o 9 anys sent al Peris, és que ja li queda perdut la vida, pobre home. I tant. Però, bueno, doncs, mira, doncs, tornarà... Bueno, ell ja va ser un dels protagonistes de la primera temporada de Gran Hotel, però ara estan rodant la segona temporada, en la que hi participarà la Sílvia Marçó, com una de les protagonistes. Que és la filla de Marcel Marçó. No, no. I també hi participarà el Juan Luis Galeardo. Juan Luis Gadiardo, hombre, hombre, Juan Luis Gadiardo, que està sempre molt content i és molt efusiu, aquest home, eh? Un dia us ha expressat el tall d'en José Luis Gadiardo com compartia escena amb el nostre president del govern. Espanyol. Ah, Mariano Rajoy Aida era, no? No, era una fèrie que es deia Jacinto Durantes Representantes. És veritat, és veritat, opció espanyola, eh? Que quan va sortir Mariano a escollir president d'Espanya, tu vas dir, que sapigueu que fa uns anys va sortir de la tele Mariano Rajoy en una sitcom, cosa que jo no ho conec sitcom. Si se li pot dir sitcom, eh? Vull dir... Una sèrie d'humor, o de comèdia, si ho pot dir comèdia, de Televisió Espanyola ja fa alguns anys. En fi, parlem d'audiències, David. Com li va el nostre estimat Andreu Bonafuente, que fa programa des d'aquí de Sant Just, d'Esvern, davant de la ITV? Doncs no l'hi va gaire bé, eh? No l'hi va gaire bé, no? No. Ahir va treure un 9% d'audiències. I l'entena 3 estan una mica preocupats. Antena 3 estan preocupats amb Maduro Buenafuente? Sí. Però vols dir que li trauran programa abans del juny? Jo crec que no. Bàsicament perquè d'aquí al juny queden quatre programes. El reforç que diguessis algú a la recàmera no hi és. Crec que quedaria molt malament. Haurien de fer una molt baixa, molt baixa, molt baixa audiència perquè li traguessin el programa. Però jo crec que... faran 4 o 5 mesos de programa i a principis mitjans de juny pot ser que l'Andreu s'acomiadi de la televisió però jo crec... D'aquesta franja, d'aquesta franja potser, perquè potser tornarà... Jo crec, i ho dic de debò, jo crec que l'Andreu Ana Fuentes tornarà a la sexta fent aquesta franja, a la franja de les 10 de la nit. Ah, val, val, val. I ho veig molt possible i molt probable. Que passi l'any que ve a la sexta, no? Vull dir que, a més, tot és del mateix grup, vull dir que... Que, per cert, ahir, parlant d'entena 3 també, es va estrenar el nou programa del Xavier Sardà, que no va treure millor nota que Bonafuente, eh? No, no, no, no, tampoc. Vull dir que, malauradament, bueno, el vaig veure, el programa del Xavier Sardà? Una mica, al començament, amb Joan Manel Serrat, no?, que és el que deies tu, és com el convidat de l'Albert Tom, però en lloc d'anar a casa seva, el que fa és, bueno, passar un dia amb ell, bàsicament, o dos... Va fer com una ruta per anar a esmorzar, va visitar l'escola on havia estat... L'Anna Belén li va fer una sorpresa, no? Sí, sí, sí. Ahir, nit catalana Antena 3, perquè teníem Buenafuente, després teníem Sardà i Serrat, i no va funcionar gaire la nit catalana d'Antena 3, eh? Mira, Buenafuente va fer un 9,2 i, vostè et perdona, un 8,8. David, d'aquí cinc minuts haurem de plegar, perquè tenim la secció de l'Arnau Cònsol, com cada dilluns amb els llibres, però abans tens alguna notícia així recent, allò que dius tu? Veieu que ja us ho deia i jo? Sí, us dic una cosa, que me l'han explicat de bona mà. Tots els secrets de la voz. La voz! Què és la voz? Busqueu per tot... Faleu l'orella? Perquè el que us explicaré ara no apareix. Ni a Bertele, ni a Fórmula T1, ni l'ha dit el Rocco, ni l'ha dit la Rus. Només ho dius tu a la penya del morro? Ho dic jo a la penya del morro. La boda es farà a Sant Just d'Esvern? Es farà... Ah, no? No. Doncs no m'interessa. Però farà algú que ha treballat molts, molts, molts anys aquí a Sant Just. Ah, vale, vale. Mira, la boda és un nou concurs musical que prepara TV5, que fa mesos i mesos que l'estan preparant, però, vegut que s'ha estrenat el número 1, van decidir, en comptes de rivalitzar, van decidir deixar-ho reposar. Però ja està gravat del tot, ja, la voz? No, no, no, no, no, no. No està gravat del res. Del res. Només han gravat les promocions. Com a membres del jurat hi haurà Rosario, Melendi, Malú i David Bisbal. Es fa a Telecinco o en TN3? Es farà a Telecinco. Per tant, una mica, seguint amb la línia... Ho produeix i és músic? No. Qui ho produeix? Ostres... Vé-te'n un segon, que ara t'ho dic. Pausa musical a la penya del morro. Jo puc anar parlant i buscar-te... Ah, va, perquè si no, si vols fer malloc... Abans a la teva es feia, ara tu és molt petit i jo també, no ho vaig arribar a veure. Però abans feien Minutos Musicales. Volvemos en breve. I llavors deixaven allà la carta d'ajuste i la gent anava fent. Que si vols, algun dia, si has de trobar la informació, ho podem fer. No, no, no, no. Vale, vale, vale, vale. Escolta, i... Jesús, i què més... Gràcies, perdona. Sí, què més... Perquè tu has creat aquí una expectativa dient, a veure, us vaig dir una cosa que no sap ningú. Secrets de la voz. Volen... Us en recordeu el plató d'Operació Triunfo d'aquí Mediaparc? Sí, sí, que hi havia una passarel·la. No, no, no. Sí, sí, sí, també, també. aquell gran, immens plató, que és uns 1.200 metres quadrats, doncs aquell plató quedarà petit comparat amb el de la Bosch. Què dius ara? Per tant, estem parlant d'un megaplató, com el del show de Truman, o què? Vol ser el plató més gran d'Europa. Oh! I tindrà 2.000 metres quadrats. 2.000 metres quadrats de plató? Sí. i això t'ho dic en cert, i no us enganyo, confirmats pel propi Jesús Basque. El somni de qualsevol presentador de televisió. El somni de qualsevol productor de tele i de qualsevol concursant o fins i tot cantant d'un programa musical de televisió. 2.000 metres quadrats de tele... Perdona, però on posaran les càmeres? Si se'ls faran curts? Grues i diferents càmeres i tot plegat, vull dir que... Però 2.000 metres quadrats? Però què és això? Però quina barbaritat és aquesta? Us juro que Jesús Vázquez ho va dir l'altre dia. Però on ho va dir? A qui li va dir? Com ho saps? David, la gent vol saber. Les fonts d'informació mai s'expliquen. Ho va dir en un entorn petit, però... Ho vaig veure amb els meus propis ulls i sentim amb les meves pròpies orelles. Això em recorda un programa de ràdio que feien fa temps. No ho dius a ningú. Amb David Avila. Bé, en fi... Som una porra. Que quedi qui ha agradat. On serà el primer mitjà on Pep Guardiola farà una entrevista? Jo crec que a TV3 i per Mònica Terribas. Mònica Terribas ja no. Bueno, però escolta, per què no? Són molt amics, eh? Sí, però jo ja crec que Mònica Terribas... Mira, jo et dic una altra cosa. No, un moment, un moment. Deixa'm defensar la meva opció, no? Sí, sí, sí, va, va, aviam. Deixa'm defensar-la. Mira, jo crec que serà TV3 o el canal... Bueno, TV3. Mònica Terribas, diuen que és possible... Bueno, que faci un canal al 33? No, no? M'ho estic inventant, això? A veure, la Mònica Terribas ha dit que no tanca cap porta... Clar. A treballar a TV3. Jo la veig no fent la nit al dia, però alguna cosa semblant. L'any que ve, ja t'ho dic ara. I potser en aquest programa amb el Guardiola, que som molt amics. Ejo el que et dic, eh? Però tu quina és l'opció que dius, David? Jo l'opció que dic es pot dir a més o menys de la competència. Sí, home, RAC1, Catalunya Ràdio. Jo el veig a RAC1 al món. Amb el Jordi Basté? Sí. Bueno, ho sabrem aviat, ho sabrem aviat, ho sabrem aviat. Jo crec que no tan aviat. Ho sabrem tard, ho sabrem tard. Jo crec que més o menys d'aquí, potser, els vols donar. Sí, David, ho hem de deixar aquí, eh? Ja? Bé, doncs, dir-vos que la setmana que ve, la setmana que ve, molt aviat, molt aviat, molt aviat, passaran dues persones molt relacionades amb uns grans formats audiovisuals. Confirmades per la penya del motre. Com, com? Pots tornar-hi? Que molt aviat, molt, molt, molt aviat... Si no estem parlant d'aquest mes que entrem, serà el juny, que m'ho han confirmat, seran, per la penya del morro, dues persones molt relacionades amb dos grans formats televisius. Si de cas, digue'm-ho això, eh, David, quan passi, que jo ho heu de saber. Molt bé, David, gràcies, que tinguis un bon... Què? Escolta, això, que tinguis un bon pont... Si no, però si t'anava a dir jo... Ah, vale, vale, vale. O sigui, ara què fas? Em robes la frase? Jo anava a quedar bé i ara vols quedar bé tu, no? Bueno, va, quedem... Per cert, et podrem veure els nous capítols d'Hospital Central, que torna d'aquí 15 dies. Sí. Mira, això també us ho penso en veure exclusiva. No puc tallar-te mai, David, no puc, eh? No em deixes. Sí, em podràs veure perquè a mi m'agraçaran per un atac de cor, d'estrès, que és un noi que fa un programa de ràdio, a una ràdio local, així al Baix Llobregat i tal, i que intenta acomiadar un col·laborador i no pot. I llavors allà fa com un atac de cor i un estrès i llavors sí que potser surt a l'Hospital Central. David, fins la setmana que ve, cuida't. Bon dia al treballador. Adéu. Gràcies. Adéu. La penya del morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio d'Esvern. Fins demà! Bona nit. Recte final de la penya del morro d'avui. I com que hi ha dilluns, acabem el programa amb el nostre especialista en llibres de l'Institut Ramon Llull, col·laborador habitual de la revista Sapiens, i això no ho dic mai, però ho hauria de dir, del taller d'escriptura de l'Ateneu de Sant Just. Arnau Consul, bona tarda. Molt bona tarda. M'ha agradat el taller que ho he dit, eh? Sí. Home, perquè està molt bé, Ramon Llull, i està fantàstic, la revista Sapiens, però hem de potenciar i recordar, no? Clar. Sí, home, el taller d'escriptura de l'escola d'Ateneu, que ara ja, mira, m'ho poso, ja li diré el meu albacari que tinc, eh?, de la penya del morro, que m'ho posa aquí el guió. Sí, clar, clar. Està molt despistat últimament. En fi, parlem d'un païll de coses, tenim una recomanació que... Què? No, no fem por on? No fem por on? Avui hem fet un programa així una mica com... Està aquí fent la migdiada, al mig de la muntanya està tot nevat. Oh, quina ràbia, quina enveja alhora. On estàs? Sí, sí, on estàs? Vull anar a parlar de llibres, cony. Bueno, vinga, va. On estàs? On estàs, Arnau? Estic al teu d'una muntanya que es diu Turbó, a la baixa Ribagorça. Ai, com? Porteu tot el dia nevant. Oh, a la baixa Ribagorça que està allà... Entre pont de suert i ben asco. A sota de l'alta Ribagorça, no? Ah, a sota de l'alta, exactament. Clar, sí, ja m'ho conec. A l'estranger, digueia, l'estranger és costat aragonès. Oh, sí, sí, sí. Bueno, doncs tu que estàs amb aquest paisatge, que fas molta ràbia així d'entrada, i t'ho dic ara, nosaltres aquí, amb les moreres de Can Ginestar, eh? I és una altra història. Bueno. Sí, casco el seu. Parlarem d'una recomanació d'aquí una estona, la Gatera, de Muriel Villanueva, però abans, deixa'm fer un apunt, perquè la setmana passada, dilluns, va ser Sant Jordi i, lògicament, no vam comentar el tema de les vendes, perquè vam fer la connexió, però no... No, jo voltava per... per Sant Jordi... Clar, exacte. I avui fem una mica allò que es fa, no? Que no s'ha fet mai, tampoc, que és la valoració del dia després a la secció de llibres. Primer, enhorabona, perquè vas encertar els més venuts, Arnau. Et pots fer el xulo, si vols, eh? Jo avui volia reivindicar-ho, eh? Però t'agraeixo, perquè jo fa dues setmanes vaig dir... El vell aquest que salta per la finestra, que el tio no és aquest, és l'home de cent anys, l'avi de cent anys que va escapar-se per la finestra. Un dels més venuts, correcte, sí senyor. Aquest va ser el més venut de tots. Jo no vaig dir que seria el més venut, però vaig dir que tindria molt l'èxit. Però té molt de mèrit perquè no venen deu llibres diferents per Sant Jordi, venen centenars i milers. Exactament. Jo més aviat vaig apostar pel del Rafael Nadal, quan érem feliços, i aquest va quedar segon. Està mal, un aplaudiment també. I el Barça guanyarà la Copa del Rei o no? Sí. Sí que guanyarà la Copa del Rei? El Barça guanya la Copa del Rei! Molt bé, Arnau. La Lliga no, però, eh? La Lliga no, ja. Sí, però això jo també ho vaticino, eh? Que la Lliga no, no té mèrit. Bueno, escolta, n'hi ha que fan comptes, eh? Sí. Madrid perd més, com que entra entre els càlculs. Sí, però a veure... Nosaltres apanem a l'Espanyol. No, no, no. No pot ser, no pot ser. No, no, no. Bueno, i aleshores insisteix, la Imma Montsó, que jo havia posat també com un dels més venuts, va ser-ho. Molt bé. I també vaig dir que punxaria el Sant Jordi, eh? Els vampirs i la guerra que es diu crim de sang... De l'Alzabora, no? Aquest any no es vendrà. I no s'ha venut. De l'Alzabastia Alzabora era, oi? Ah, exactament. Molt bé. I no s'ha venut. Per tant, escolta, un 10 de 10, eh? A la quiniela que vam fer a la penya del morro. Allà a la futbol no aconsegueixo passar de 8, eh? Ja... Però, home, és que... Home, si hagués quiniel... Clar, és que tu domines també el que domines, no? Per això et dediques al que et dediques. Sí. Sí, sí, sí, després jo quan jugo a futbol me'n vaig d'allí a la Montserrat... Que avui no vagis, eh? Avui no hi aniré, no, perquè no tinc cadenes i... Però tampoc que estàs aïllat a la Baixa Ribagorça, no? Una miqués aïllat sí que estem, eh? Però per què vols tu? Per donar-li emoció. Bueno, és una opció, evidentment. Tot i que quan van pujar, plovia només. Estava previst que a 30 d'abril, a Sotés de Navar, quan tot l'hivern les estacions d'esquí s'estaven quedant amb tot. Perdona'm el llenguatge, eh? No, però aquesta és una excusa per tornar divendres, ja me la conec jo. No, és que estic atrapat, no? Bueno, és possible que truquis, sí, allà a l'infiu Ramon Llull. És que estic aïllat, eh? Sí, molt. I a més a l'estranger. Sí, clar. Sorry, can't com. En fi, per tant, molt bé, tema de Sant Jordi. Parlem una mica de recomanacions, perquè avui tens un llibre que és La Gatera de la Muriel Villanueva. Sí, és un llibre que va guanyar un premi curiós, un premi Just Carretero, que donen a la llibreria 22... de Girona, un premi que, pel que jo sent, no és que tingui moltes edicions, i que, bueno, jo felicito a la Muriel Villanueu perquè l'hagi guanyat, i jo crec que és un llibre que pot agradar a molts lectors. Personalment no li posaria un 8 o un 9 o un 10, crec que fa trampa, però la trampa no la puc... Perquè si l'explico, doncs, bueno, és com que cago al final una mica. Et vas sentir enganyat, llavors? Diguéssim que cap al final... Et va sentir estafat, home, doncs no sé si... Una miqueta sí. Home, doncs no sé si és una bona recomanació. Però jo crec que per... A veure, ara em faré una mica el xulo, però per saber la trampa has de llegir molt atentament. I si algú llegeix allò on va l'ha, al final, en comptes de veure la trampa, dirà... Onda, que guai, com s'ho ha currat l'autora, no? Sí, té alguna cosa a veure... Sí, té alguna cosa a veure, jo no sé res, eh? Res de res... Fé alguna cosa a veure amb morts i coses així o no, al final? Bé, hi ha un mort que va aplanant per tota la novel·la i que al final no serà mort. Home, però no ho diguis, no ho diguis! No ho diguis! Tranquil, no us he revelat res. Perquè el que no se n'era mort ja ho vas descobrint a la meitat. T'enganyen per una altra banda, no? Perquè a Dalas ja van fer-ho, això. Van fer que el Bobby era un somni tot. Que tot plegat era un somni. Mira, de somnis també va la cosa. Vull dir que una mica a Dalas... No hi ha un JR. I la protagonista podria ser... Home, no, la Suelen no, potser una mica pendó és. De què va, de què va. És una noia, que al principi... Gatera. Una situació ideal, no? Arriba a una ciutat que s'assembla molt a Barcelona, però que no es diu Barcelona, és un nom inventat, i és una noia a la qual se li han mort els parents, i aleshores ha agradat dos megapisos principals i una quantitat de diners com per no haver de treballar més. I us, cony puta mare, no? Aleshores són dos pisos, diguéssim, a veure, a Eixample, un dona al carrer i l'altre al pati interior. Principal, per tant, és pisassos, i el primer, doncs, bueno, com que està avorrida, no vol treballar, no vol fer res, decideix que diu, bueno, mira... l'altre el llogo i així també tindré companyia, no? Però el lloga molt barat, i aleshores acaba lligant-lo a un que es troba per la facultat, perquè decideix apuntar-se a una facultat per fer coses, i aleshores, a poc a poc, amb aquest que té la facultat, se'n va enamorant, també s'enamora d'un veí del cinquè, ja us he dit que hi ha una mica pendó, eh? I aleshores la gata és la porta que fa entre un pis i l'altre per no haver de sortir sempre el rebador. I perquè, a més a més, es troba un gat que és com que formés part del mobiliari i que ella l'adapta i que li posa dos noms perquè no sap si és mascle o femella. I ella mateixa va descobrint... que això, ella sí que és noia, evidentment, però no sap ben bé què li agrada més. No és el del cinquè pis, o el del costat, sino mascles de femelles. Ja, ja, ja. I aquí hi hauria una mica, entre això i els morts, es mourien els secrets de la... Sí. De la cosa, de la cosa, sí. Però tot al final, quan s'arriba al final, hi ha una mega de, no sé, jo diria que hi ha una escena de de sexe que dura com 4 o 5 pàgines. Què dius ara? Sí, sí, què dius? Collons. Vull dir, a mi dura tant, eh? No per les pàgines. Ja. sinó perquè, dius, és un no parar, van amb la natera aquesta, que és al final que va convertir-se del tamany d'una porta, van donar a l'altra de l'altra l'una. Oh, oh, oh, oh. Mare de Déu. I ella la pensa, carai, pujat de to, eh? Una mica Quim Monzó, no? L'estil és una mica en part moliner. Ah, en part moliner, val. Una mica en part moliner, sí. Molt bé. I sobretot és allò de dir, mire, qui més o menys no veu la trampa... i més o menys li agrada aquesta mena d'ambigüitat i tot plegat, pot disfrutar-hi, perquè més a més aquí al final ja dirà, hòstia, tu, vull... No diguis res, no diguis rebat. Acabarà amb ganes de dir, a veure, aquí m'arrambo. No diguis més pistes. No llegiu a la feina, perquè agafareu el primer que us trobaró allí, tindreu un problema després. No, no, home, no, que la gent és adulta i madura. Exacte. Sí, bueno, bueno. Sí, sí. En fi, mira, no se m'ha acut millor manera d'acabar el programa d'avui amb la secció de llibres que escoltant el tema de Tomeu Penya. D'una gatera amb el Baico ja. O sigui que, amb aquest tema... Seria una mica això, eh? Clar, la recomanació es diu La Gatera de la Muriel Villanueva, que va guanyar un premi de la llibreria 22 arroba a Girona fa uns mesos o uns dies, no ho sé, i que avui recomana l'Arnau al programa. Que tinguis un bon final de pont, que disfrutis, Marrano i... Sí, sí, sí. Fes fotos penjades al Facebook de tot això. Ah, sí? Ara ja les busquen. Ja veureu que no menteixo. Aquí ha nevat i ha nevat de veritat. Molt bé. Arnau, gràcies. Bona tarda. Que vagi bé. Gràcies. Una gatita me va casar en sua camarera. En fi, acabem la penya del morro aquí. Tornem demà a partir... No, què dic demà? No, no, demà no, demà no. Tornem de... Dimecres? Gràcies, sí. A partir de les 5, que vagi bé, us deixem ara amb l'informatiu vespre al Sant Lluís Notícies. Adeu. Sols d'aquestes que es diventa un dins la farraja. Ell respongué, però amb la condició que res de res ment, que res de res ment, que res de res ment, si abans no se casava. Ja m'hi tens, ja m'hi tens, ja m'hi tens, ja m'hi tens, ja m'hi tens, ja m'hi tens, ja m'hi tens, ja m'hi tens, ja m'hi tens, ja m'hi tens, ja m'hi tens, ja m'hi tens, ja m'hi tens, ja m'hi tens, ja m'hi tens, ja m'hi tens, ja m'hi tens, ja m'hi tens, ja m'hi tens.