#52 - Sant Just: notícies, cultura, tecnologia i oci

Ràdio Despert 98.1 Ràdio Despert 98.1 Ràdio Despert 98.1 En directe, amb atendis de Sant Just d'Esvern, el 98.1 de la FM i a tot el món a través de ràdio d'Esvern.com, comença un programa amb molta penya i molt de morro, la penya del morro. Hola, hola, hola, hola, ja estem aquí, què tal? Bona tarda, amics i amigues, benvinguts al programa de... de les tardes, eh?, que és una mica, a aquesta hora, 5 i 6, des de ràdio d'Esbert, fins ara i fins les 7, des d'ara i fins les 7, la penna i l'home morro. Carme, bona tarda. Bona tarda. No em senta bé això de fer festa mitja setmana, eh?, jo t'ho dic ara. Com que no? No, no, no, jo hauria fet programa ahir, cada diumenge. però no pot ser. Avui al programa parlarem de les notícies de Sant Just amb la Carme, a més a més també tindrem l'Anna Rovira al Calaix de Cultura, parlarem amb el casal de joves, perquè ahir com que era festa no vam poder fer-ho, i també a la segona hora Oriol Jiménez amb l'espai de les noves tecnologies. I més coses i sorpreses que hi haurà al programa de la Penya del Morro d'avui. Bona tarda i benvinguts a tots, amics i amiques. La Penya del Morro, un programa amb més Carme. Jordi. Fa dies que no fem aquella secció que ens agrada tant, que és Remember When, tal dia com avui a Sant Just, fa un any. La fem o què? Ara abans de... Sí, sí, com a novetat. Bueno. Remember when I met you. Ens hem d'endarrerir el 2 de maig del 2011, Carme. Aquell dia a Sant Just passaven coses, per exemple. La Generalitat de Catalunya havia otorgat la creu de Sant Jordi al col·lectiu Dones en l'Església. Un col·lectiu que té una secció a Sant Just. Perquè jo ja tampoc dic a veure com acabarà això. Potser s'ha començat confós i són notícies que no tenen relació amb Sant Just. Sempre, no? Carme, tu que has tret els informatius, les notícies de ràdio d'Esvern.com sempre tenen relació amb Sant Just, no? No trobaré, per exemple, si hi ha una notícia de Ràdio Cornellà que s'ha colat per error o d'alguna altra ràdio, no? No. Més notícies de fa un any, per exemple, diu que ja es podien fer les inscripcions pels casals d'estiu A Sant Just, d'Esvern. No sé si aquesta alçada de la temporada també es pot fer, això, Carme? Sí, ens vam parlar la setmana passada. I després, també, que l'Esplai allà mateix estrenava una nova revista, just fa un any, que es deia La White. Atenció, perquè aquí podem treure l'entrevista. Per la segona hora, que ens faltava una mica de contingut, pim-pum-pum, eh, trucar a l'Esplai perquè ens expliqui... No, home, aquesta revista és interessant, no? A La White. Sí. Després d'un any, encara estarà La White, no ho sabem. I ja està, bàsicament és això. Fins aquí l'espai, tal dia com avui fa un any, a Sant Just d'Esvern. Gràcies per escoltar-lo i per mirar-lo per webcam. És un espai que sobretot està a mirar, no es fa escoltar. Passem ara sí a les notícies de Sant Just. La penya del morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio d'Esvern. Berdoi. Carme, per on comencem avui? Comencem parlant del quart diàleg de Sant Just per la independència, que es fa demà dijous, i els protagonistes seran els insubmisos fiscals de Ciurana. Qui són, aquests? Són Maria Casademont i Andreu Bartolome, que han tingut la iniciativa de pagar els impostos de les seves empreses a l'Agència Tributaria Catalana. Però si no existeix. Sí, existeix. L'acció consisteix la protesta, constitueix la protesta cap a un sistema de repartiment de diner públic que entenen que vulnera l'Estatut aprovat al Parlament i votat després en referèndum pel poble català. Aquests sí que volen pagar. Sí, sí, sí. No és el que t'explicaven aquest matí. De fet, has de fer un cul en justament d'això. Ah, sí? Tot i que, ara t'ho explico, la iniciativa és inèdita, els insumisos fiscals reivindiquen la legalitat dels seus actes i per això... consideren que la seva protesta es desmarca de la campanya No vull pagar contra els peatges, que és un acte de desobediència, consideren. Perdona, i que aquests, com que som insubmírus, què fan? Es lliguen amb cadenes al costat de caixers o coses així? No, què fan és no pagar l'Estat, no declarar l'IVA a l'Estat, sinó autònom, sinó que el declaren a l'Agència Tributària Catalana. I com es fa això? Amb un pastit? Vas allà i dius, mira, jo declaro, no? Escrius jo, l'IVA no el pago. I us el pago a vosaltres? No, a l'Estat no li haurà arribat la declaració de l'IVA d'aquesta empresa, sinó que li haurà arribat directament a l'Agència Catalana Catalana Tributària Catalana. Els expliquen que això és totalment legal i que els agradaria que altres empreses s'hi sumessin, com ja han començat a fer algunes. Ah, sí? Qui? No sé quines, però sí que alguns empresaris es van sumar quan va sortir aquesta iniciativa. Es van sumar alguns altres empresaris, evidentment no tots, a aquesta iniciativa. I demà dijous, a les 8 del vespre, em parlaran de tot plecat a la sala del cinquantanari de l'Ateneu de Sant Just, en el quart diàleg per la independència. I si jo no vull pagar, ni a l'Estat espanyol ni a l'Agència Tributaria Catalana? És legal, també? Depèn, depèn de què no vulguis pagar, suposo. Tot, res. Jo en general no vull pagar res. M'agradaria viure en un món on els diners no fossin importants, Carme. M'agradaria viure en un món on no hagués de pagar ni a l'Estat ni a ningú. Doncs pots anar a ficar a l'intercanvi. I què faig? M'intercanvio jo mateix? No. Intercanvies coses per altres coses, si al teu temps. Però jo... Saps fer alguna cosa? Jo, home, sé... sé fer veus. Per exemple, una veu d'avi. Hola, bona tarda! Això què? Doncs sí. Tu pots anar a la fia. Mira, em va bé per explicar aquesta notícia, que no ho tenia pensat, però ja em va bé. No, no, és que jo ara vull intercanviar aquesta veu. Que es fa, doncs, diumenge, es fa al Casal de Joves la setena fira de l'intercanvi, que organitzen els amics del ioga. que la idea és fomentar una forma de comerç basada en el canvi de productes, és a dir, que hi ha el que tu volies, que no hi intervenen els diners. Ara, ara, ara. Llavors, tu pots oferir objectes directament o serveis. No, jo serveixo. Seria el teu cas. Per exemple, si algú vol agafar el telèfon i jo li gravo la veu. Està sonant el telèfon! Gravar contestadors. Gravar contestadors. I a canvi, doncs, si algú t'ofereix una altra cosa que t'interessa, doncs pots intercanviar això, és el banc de temps, intercanviar serveis. Això es pot fer diumenge, de 10 del matí fins a les 2 del migdia, i a més a més, ja ho vam explicar l'altre dia, que a les 11 del matí hi haurà classes gratuïtes de yoga i tai chi, tai chi, i que a la una hi haurà nova tocada i una vermutada popular, en què, per tant, cadascú porta part de la menjar. Aquest diumenge? Sí. Durant tot el matí? Sí. Al casal de joves? Ah, potser en parles, també, ara. Potser sí? Oh! Oh! Aquest tema que es diu Moni, Moni, saps a quina banda sonora per tany? Cabaret. Molt bé, Carme, un aplaudiment per ella. Te'n portes un punt, Carme. Te'n vaig distraçar un cop. De què? A Cabaret. Ah, sí? Llavors vaig saber la cançó. Ui, com anaves, vestida? Doncs com el cabaret, un vestit d'aquests. Oh! Que sexy, no? Que estaves? No, normal. Com que no? Normal. No. Carme? Que no, que no, Jordi. Com anaves vestida? Doncs amb el vestit aquest de cabaret, que té els flecos aquells. Flecos? I una pluma al cap, i ja està. I portaves shorts, també? No, no porten shorts, és un vestit. Era un vestit? Sí. I... Com era l'Escot? No tenia escot. No tenia escot. No tenia escot? O sigui, anaves, em va ensenyant tot. Uh! Carme, no ens vas convidar, ni ens vas dir res, ni vas fer fotos. Sí que ens vas convidar, jo sempre ens convido a aquestes festes. Carme Berdoi és molt sexy i no porta escot. Va de guais amb el vestit i és una noia de cabaret. De cabaret. De cabaret. En fi, es busquen guionistes de cançons i cantants a la penya del morro. La teixarau fa sovint. Com el Polònia. Clar, igual, igual. Tu veus el Polònia i escoltes això i és el mateix. En fi, és una cosa que no s'havia fet mai a la ràdio, cantar cançons de coses. No s'havia fet mai a la ràdio cantar cançons de coses amb músiques de rares. Carme, passem a la següent notícia. Vinga. Digue'm de què va, perquè així busco una música de to. Nom de l'escola Montserrat. Montserrat, Montserrat, quin és ara el nom? Montserrat, Montserrat, no serà aquest nom. Es busca un nen home a la nova escola abans Montserrat, i ara no sabem quin nom tindrà aquest lloc al centre de Sant Jus, de Sant Jus, de Sant Jus. Montserrat! Montserrat! Carme, tallem ja, perquè si no moriré. Ah, d'acord, d'acord. Doncs vam parlar de l'anar passada, però ara ampliem aquesta informació perquè hi ha una dada que no teníem, per tant, doncs val la pena destacar-la. Informació d'última hora. Vam explicar que l'Ajuntament iniciava un procés participatiu, iniciarà aviat, per buscar una denominació al nou equipament del carrer Montserrat, I explicàvem que les entitats que s'ubicaran a l'antiga Escola Montserrat tindran l'oportunitat de proposar un nom. Sí. A part d'aquelles entitats, que seran educatives i musicals, o Sant Just Solidari, també el Centre d'Estudis Sant Justencs i també el Centre de la Dona podran proposar noms. i la ciutadania votarà. A banda d'aquest matís, espera't, no, ara les he proposat un cop et digui el matís final, que és la dada que no teníem. A veure, perdona, un moment, la dada que no teníem sobre la notícia de donar un nom a l'antiga escola de Montserrat, que serà un centre formatiu. El nom proposat haurà de ser femení. Femení? Home, jo que anava a proposar Jordi Domènech. Bé, doncs ja el sabeu, un nom... Sí, Carme Berdoi. Per què no? Sí, però podem iniciar una campanya. Vols que iniciem una campanya perquè és de dir Carme Berdoi? Jo sí. Atenció, amics i amigues, feu arribar les vostres peticions a l'Ajuntament de Sant Jus o on s'hagi de fer arribar. No, perquè no ho pots fer a la gent del poble. Les entitats proposen un nom i la gent vota. I quin nom? Doncs nosaltres som entitat, com a ràdio, no? No, una entitat que està allà ficat. Ja està, muntem l'entitat, canviem el nom de l'antiga escola Montserrac per Centre d'Esbarju Carmo Verdoi. Si us adheriu... Pengeu el Facebook de la penya del morro i poseu jo també m'adereixo a que l'antiga escola Montserrat es digui centre d'esbarjo Carme Verdoll. També podem enviar un mail de vostre suport a lapenyabelmorro arroba gmail.com Jo ja ho escriuré, eh? No, no, no, el Facebook de la penyabelmorro, des del meu Facebook personal, com en Bartolomeu, escriuré que vull que es digui Carme Berdoi. Alguna cosa més sobre aquest tema? Recordar que a finals del 2012 es posarà en marxa el nou equipament, ja amb el nom nou. Carme Berdoi, que ho sabem. No, no, no, és que a partir d'ara es dirà Carme Berdoi. A partir d'ara, per mi, cada vegada que parlem d'aquest centre, fins que algú no em digui el contrari, Fins que no es voti, fins al 2013, el nou centre d'Esbarjo, Carme Berdoi, que antigament era l'escola Montserrat, però que ara, en aquest temps d'impàs, serà Carme Berdoi. Per què? Perquè és un nom femení. Si ho vols masculí, també seria Carme Berdoi. No, és que seria Jordi Domènec. Seria Jordi Domènec, és veritat. Per cert, Sergi Pont diu... Ah, m'ho diu a mi. Diu... És veritat, té raó el que diu per això, al xat de radiodesbern.com. Diu... Com es nota que avui vas al Barça? Vaig amb la samarreta. Després m'he pensat, potser no ho volia portar, perquè és poc seriós, no? No sé què diu el barriàtic. Trobar un locutor de ràdio amb la samarreta. Ara, també et dic una cosa, l'apenyalmorro és poc seriosa, també. Doncs ja està. Vull dir que ens permet. A tu algú t'ha dit res? Sí. Bueno, el Sergi. Es diu informatius. Diu, fa un any el Barça va guanyar la Lliga al Bernabéu. Avui. I Jordi Domènech ho va veure per la tele. Ah, perquè abans estàvem fent la secció de fa un any. Ah, avui fa un any? Avui fa un any? Diu, fa un any el Barça va guanyar la Lliga al Bernabéu. És veritat. Quin dia? Doncs avui, 2 de maig del 2011, el Barça va anar i van empatar a un. Te'n recordes tu? Que després de veure les semifinals... El 2 de maig era un dilluns. Era un... no, era dissabte. Doncs llavors no fa un any. Sí, perquè aquest any són... Per això mateix, si avui és dimecres, fa un any era dilluns. Bueno, Carme, calla, vale? I després, diu, m'ofereixo l'oferta de feina que acabeu de fer pública. Quina feina? No me'n recordo, estem parlant de coses fa una estona. I diu, fa un any que vaig escriure aquest missatge. Això és veritat, això és veritat. Molt bé. En fi, Carme, alguna cosa més? Ja està, no? Ja està? No em portes res més avui? No. Bé, doncs, Carme, m'obligues a passar a una de les seccions més esperades del programa, també. És que l'hem fet. No, no, no, aquesta és una altra. És que totes són molt esperades, però jo, si no, quina gràcia tindria. Els tuits de la penya del morro. Segueix la penya del morro a Twitter i Facebook. A Twitter, la penya del morro. A Facebook, la penya del morro. Com veus, som originals de mena. Atenció, perquè torna al Twitter, en aquesta xarxa social, sabeu que nosaltres anem retuitejant o tuitegem, comentem tots els tuits que contenen les paraules sant, just o desvern, perquè ens dona una gana, això un, i dos, per no trobar-nos coses com aquesta, desvern amb d'apòstrof. Tenim una campanya engegada amb el hashtag desvern tots junts. I cada vegada que ens traiem un tuit així el retuitegem amb aquest hashtag, que hashtag vol dir etiqueta, vol dir com marca de la casa. Com el foro Pablo Vega diu, sé que és en Sant Just desvern i posa apòstrof. Pero la dirección, al ser todo polígonos, no sé decirte... A ver una cosa. Pablo Vega... Todo, ¿eh? Sí, Foro Pablo Vega N1. Si me estás escuchando, te voy a decir una cosa, chaval. Escúchame bien porque solo lo voy a decir una vez. En Sant Jordi no son todo polígonos, ¿vale? Hay una zona que está justo... Que es la Peña del Moro. Que son unas restas iberas. I veràs el que hi ha, vinga. Que no són polígonos tot, que hi ha un sítio que no, només un sítio. Són dos metres quadrados que estan en la muntanya de Colcerola. Bé, més tuits de la gent de Sant Just o no que parlen del nostre municipi. Per exemple, atenció, vam trobar un tuit descatalogat, és a dir, de fa dues setmanes, firmat per Héctor Suriol. No sé si us sona, però si no, jo us ho dic jo. És el director de Ràdio d'Esvern. Sí, posa'm música de... Segons el que diem, ens poden fer fora, saps? Diu, fent repàs del dia. Diu, no puc oblidar la feina ben feta. Ostres, és com anunci així guai, no? M'agrada. Posa'm la música de... Sí, del Fòrum de les Cultures de Barcelona, que tenia una música a prop. Fent repàs del dia. No puc oblidar la feina ben feta de Ràdio d'Esverda. I també de l'alumnat de l'INS, que suposo que vol dir l'IES, no? I l'institut. I no puc oblidar, tampoc, l'alumnat de l'Institut de Sant Just i Escoles. Firmat, Héctor Suriol. Clar, és un tuit descatalogat, perquè això de fa dues setmanes... Clar, del... Sí, sí. Sant Jordi. De l'Institut, quan veuen a fer un programa especial i tot plegat, i clar, no l'hem vist fins ara, i el vam tuitejar. Bé, més tuits. L'Atlètic Sant Just diu, victòries de tots els equips de l'Atlètic... O sigui, és estrany, eh? Un tuit de l'Atlètic, en treu en pit, que no s'hauria vist mai. Diu, victòries de tots els equips de l'Atlètic Sant Just que busquen l'ascens. amateur, juvenil, cadet, infantila, infantilse, alevi, ah, bravo, nois. Doncs enhorabona, ens alegrem molt. Felicitats també des d'aquí a tots els xiquets d'equips i també a l'Atlètics Injust. També hem penjat algunes noves ofertes de feina que pengen regularment el bloc del Servei d'Informació Juvenil de Sant Just d'Esvern, el casal de joves. I atenció a aquest tuit, perquè sé que t'agradarà, Carme, i amb aquest acabarem ja, perquè si no ens enrotllem molt, amb el tema dels tuits avui. Diu, Ainhoa, diu, Sant Just d'Esvern, i atenció a què posa, eh? Posa, El Pueblo Fantasma. Per què m'agrada a mi? No m'agrada. Era per agafar-te l'atenció. Diu... I nosaltres... Això ho vam posar un dissabte. Aquest dissabte fa quatre dies. I nosaltres li vam posar amb el hashtag... I ella diu... És que és el primer cop que anava, ens ha contestat aquest 1... I és purament residencial, Sant Just. Ni tan sols un bar obert on prendre alguna cosa un dissabte a la tarda. Però això canviarà a partir d'ara, Inoa. I escolta'm bé, perquè només ho faré una vegada, també. El canji estava oberta. I el trineu també. Però no ho sap, això. A partir d'ara, Sant Just, d'aquí uns mesos, deixarà de ser tan fantasma. Per què? Per què? Perquè obrirà un nou establiment de restauració i oci nocturn. Nocturn ho vas dient tu, Jordi, i no em dic que sigui nocturn. Ningú ha parlat de la nit. Doncs per què no anima de la nit? Què fas aquesta nit? Bé, doncs, Ainhoa, que sàpigues que el parador, el parador de nit, si no obren de nit, és un feill de nom. Era el d'abans, has de dir? Era el d'abans, que era el xip d'abans. Doncs el parador tindrà una nova empresa que el portaré uns nous amos, d'acord, Ainhoa? Així que mai més diguis que Sant Jus és un poble fantasma! Atenció, perquè el Sergi diu que han obert el bar Rifenyo. Jordi, podries parlar amb ells? Doncs podria parlar amb... Mira, després podem trucar i parlar amb el bar Rifenyo, que és una mica així com de... Bueno, el Rifenyo, per qui no ho sàpiga, és el drac de Sant Just d'Esvern i no sé on l'han posat. Diu que és un bar que tu entres i hi ha tot de gent ballant l'Apatum, que estan sempre... I amb por que dansa, i l'àguila i el rifenyo et serveix les copes. Bé, en fi, no ho sabem, eh? Ja ho veurem. Investiguem. Investiguem. Carme, moltes gràcies. Bona tarda. Bona tarda, que vagi bé. Tingués bon dia. Ja sabeu que a partir de les 6 i 7, a la part de les 7, al Sant Just Notícies, edició vespre, i ara mateix, tota la informació que vulgueu a radiodesvern.com. Fins ara mateix, perquè tornem d'aquí uns moments, després de la publicitat, amb el Calaix de Cultura. Avui, l'Anna Rovira. Fins ara. Doncs una salutació molt cordial, una abraçada per la Penya del Morro, de la Ràdio d'Esvern, des del Teatre Artèria, on es celebrarà la quarta edició dels Premis Gaudí. Aquest any sóc en Quim Asferrer, no us ho he dit, però aquesta veu, diu que la gent em coneix molt amb aquesta veu. Aquest any vinc a veure els Premis Gaudí més tranquil, perquè l'any passat els vaig presentar, i per tant aquest any vinc aquí com el Pedro Porsocassa, tu, aquí a sentar-me i que fotin el que vulguin. T'asseguro que fa un any estava molt més nerviós que ara. Companys, salut i visca la ràdio. A Sant Just d'Esvern apostem per l'habitatge públic. Promunt s'ha obert la convocatòria per adjudicar 25 pisos públics. 20 a Mas Lluí, 4 al carrer Cadenes i 1 al carrer Salvador Espriu. L'adjudicació d'aquests habitatges es farà de forma directa seguint l'ordre d'arribada de les sol·licituds a partir del 15 de febrer. Les podeu lliurar a les oficines de Promunsa, a la carretera Rallau número 106, als locals 6 i 7. Trobareu les bases i les condicions de l'adjudicació al web www.promunsa.cat. Promunsa, empresa municipal de l'habitatge de Sant Just d'Esbert. Segueix La Penya del Morro a Twitter i Facebook. A Twitter, La Penya del Morro. A Facebook, La Penya del Morro. Com veus, som originals de mena. Todos los ratos fuimos al concerto del gran telepata de Dublín. Media hora antes invalimos el metro. Yo iba obligado y tú en éxtasis. Y tanto estaba 8,8. Fanàticos de John Boy Frente al estadio ya cantabais sus temas Primeras filas, vuestra obsesión Decíais que John Boy era moreal Algo ambivo y de infancia gris Sinceramente yo lo detestaba hasta morir La luz se desmayó Bona nit. Sería posible conocerte más por dentro, no lo conseguiré saber más de ti. Yo no soy fan, otro fan de John Boy. Fins demà! sin embargo a quien tenía cerca no podía transmitir el mirado universal de alcance personal me hipnotizó por fin con su verso letal Es imposible o no, misterio, y que tuvieras el don. Sería posible conocerte más por dentro, no lo conseguiré. Dos quarts i un minut de sis de la tarda. Gràcies a Love of Lesbian. Un aplaudiment per ells. Gràcies, nois. De debò, merci per venir a cantar en directe, no?, aquest tema. Sí. Club de fans de John Boy. Tot seguit al Galàix de Cultura. I ara, ja, ja, ja la soy. I ara, ja, ja la soy. Otro fan de jo. Avui, dimecres. Dos de maig del 2012. I com cada setmana, a aquesta hora... ...rebem el calaix de cultura de la penya del morro. Anna Rovira, bona tarda. Bona tarda. Avui vinc sola? Avui vinc sola. On està l'aranxa, Sánchez? No puc aprendre, l'aranxa. Oh, quina llàstima. Avui de què parlarem? Avui portem un monòleg i una altra obra una mica diferent de les que coneixem. I per acabar us parlaré d'una exposició de fotografia que us recomano molt. I aquesta setmana no hi ha calaix de... Ai, no hi ha gent de concert. No l'hem pogut fer. No ho diguis, no ho diguis. Ja està, no diguem res. S'ha cregut, s'ha cregut. Bé, comencem amb monòlegs, com deies, Anna. David Guapo. David Guapo. És un xico feo. Bueno, normalillo, eh? Ja, pel teu gust s'hauria de dir David normalillo. Sí. David norma... Li. Lillo. Lillo. Molt bé! Comencem bé la secció. No, però estic guapo, ho sento molt. És així. Què hi farem? És un monologuista que ara arriba a Barcelona a la sala 2 del Club Capitol fins al dia 29 de juny. I l'espectacle està produït per Merienda Cena Producciones i les entrades estan per un preu de 22 euros i es poden aconseguir per via de la web atrapalo.com o ticketmaster.es o si no de la forma tradicional a les taquilles del teatre del Club Capitol. Qui és aquest David Guapo? Per qui no el conegui, aquest noi està considerat un dels millors showmans d'Espanya. Què dius? Això diuen. Caramba, esto. I el seu tan jove també diuen que és un dels que té més projecció de cara al futur. Caramba, caramba. El títol d'espectacle, quin és? No sabem més si és el títol, perquè estava en forma de hashtag i no hi havia títol d'on serà el títol, que es diu que no nos fronja en la fiesta. Sí, ara que és el títol, eh? Sí, eh? I el que fa és... un dels seus típics monòlegs en la seva inseparable música, la seva guitarra. Com va començar David Guapo? Perquè és català, aquest noi, no? Diria que sí. Però no t'ho puc assegurar, eh? Va començar mostrant només la seva música en pubs de Catalunya i Sant Francisco. Anava creuant l'Atlàntic, així perquè sí. Això t'anava a dir, no? Jo pensava que anava a dir Catalunya i, no sé, Madrid, per exemple. Doncs Sant Francisco. No, no, i Sant Francisco, eh? I de mica en mica es van deixar anar... Perdona, jo també, eh? Jo vaig combinant programes de ràdio... I Los Ángeles. No, a Sant Just d'Esvern i Ohio. Són els dos llocs on vaig combinant programes de ràdio i, bueno, de mica en mica em vaig deixar anar... Bueno, es van deixar anar... Com ell. Jo, de mica en mica, em vaig deixant anar. N'estàs liant, eh, n'estàs liant. Perquè jo volia seguir la frase, com continuaves, després que ell feia músiques en Paps de Catalunya i San Francisco, diu, però de mica en mica es va anar deixant anar. Doncs jo volia fer el mateix. I on que es va deixar anar, la gent el va començar a etiquetar com a monologuista en comptes de com a músic. O sigui, entre cançó i cançó ja va parlant i suposo que la gent va veure que li feia gràcia i no sé com va acabar la cosa. Clar, fins que es va adonar que potser estava més estona parlant que fent les cançons, no? En fi, que aquest home l'hem pogut escoltar també en els mitjans de comunicació i en alguns programes de ràdio. Sí, que de fet és on s'ha fet famós. Ah, sí. El coneixem perquè ha participat a programes de les Mañanas de la Cope o, ja te digo, a Europa FM. I la fama, en definitiva, li va arribar quan va aparèixer a la televisió en programes com Buena Fuente, Para Mod Comedy, Sé lo que hicisteis, El Hormiguero o El Club de la Comedia. Molt bé. Alguna cosa més sobre aquest monologuista, David Guapo? Dir-vos que en els seus primers espantagues a Barcelona ha omplert la sala, per tant, té molt d'èxit. Doncs ja ho sabeu, eh? Fins al dia 29 de juny a la sala 2 del Club Capitol monologuista David Guapo. I parlem ara de teatre, perquè el Teatre Poliorama, que està junt davant del Capitol... Mira, avui no ens movem de totes les rambles, eh? Tenim la cartellera Soap the Show fins al dia 26 de maig. I el show arriba a Barcelona després d'haver estat dos anys al Teatre Chamelon, crec que es diu així, de Berlín. Camelon. No sé si ho he pronunciat bé. Ah, Camelon, potser. Camelon? Camelon. Camelon, el teatre Camelon. M'agrada molt com a títol de teatre, eh? Avui vaig a veure una obra, quina? El teatre Camelon. No? Sí, sí. Que dia fan una diferent. Una diferent. S'ha de fer el públic, eh? Ara. A part de Berlín, també s'ha de països com Austràlia, Gran Bretanya, Holanda i Nova Zelanda. Tots aquests països han pogut gaudir d'aquesta performance tan peculiar de què ara es parlarem. Perquè aquest espectacle, de què va? És una mareja de circ, cabaret i acrobàcies amb tocs de comèdia. Què dius ara? Home, té bona pinta, no? Per riure. Sí. És molt de riure. És una mica com l'esperit de la Fira de Teatre de Tàrrega, que no sé si ha estat alguna any, Anna, però allà hi ha moltes disciplines de circ, de teatre... Però jo diria que és una mica diferent, eh? Ja té pinta. Per què ho dius, això? Perquè van apareixer diferents històries que ens expliquen que giren al voltant d'una banyera. on podem gaudir de valls impossibles amb cintes, malabars, equilibris, contorsionisme i fins i tot podem veure la història d'amor entre dos peus. Això no ho havies vist mai. Una història d'amor entre dos peus? Sí, sí. Bueno, m'ho puc imaginar. No, m'ho puc imaginar. Però tot això està amanitzat amb música de Mozart, els Beatles i The Door. Música de Mozart? Sí. Ostres, que fort. Veus? És tot molt així, parrejat. Sí, bueno, una mica com la Fira de Teatrà, no ens enganyem. Vale, va. Sí, home, compra-m'ho, compra-m'ho. Sí, tu compro, va. Per què no sona la música? Tu sabràs. Bueno, jo segueixo, no? Sí. Sobre l'escenari es poden veure 8 artistes internacionals com l'antipodista russa Ludimila Nikolaeva... L'equilibriista d'origen argentí, Fernando Duca. El maravalista d'Adis Abeba, Adam Endris. La clou canadenca, Marie-Andrée Lamier. No sé si ho pronuncio bé. Sí, Lamier. Lamier, que he trepitjat avui venir a la ràdio. Quina sort, això vol dir bona sort. Ah, sí? Sí, no? Bueno, esperem que sí. A part, també veurem la soprano americana Patricia Holzman. L'acròbata Michel Lanfert. Michel Lanfert. Escolta, quants noms estàs dient? No conec ningú, però és normal. Són vuit artistes. Són vuit, val, val. El trapecista de dansa aèria, François Ravel, no sé. I per acabar, la contorsionista, Victoria Grimi. I la direcció de l'obra és de Marcus Pabst i Maximilian Rambavec. En fi, doncs un aplaudiment per ells, que no els coneixem aquí, però que són artistes... Especialistes en la seva... Sí, matèria. Els artistes del Cirque du Soleil tampoc sabem quins noms són. Són artistes que van girant per tot el món i que ara arriben a Barcelona i que té molt bona pinta. Una mica, com dèiem, moltes disciplines diferents, amb una història que això es porta molt ara. Abans el circ era un espectacle... El presentador, un altre número, presentador, un número, presentador, pallassos, presentador... Ara tot més coreografiat. Sí, ara hi ha una dramatúrgia que es diu, no? És una línia argumental que van seguint els personatges i que també s'han adaptat. i deixar enrere una mica el cert tradicional de tota la vida, que és el que comentàvem. Tot va evolucionar en aquest món? Sí, senyora, sí, senyora. És que la gent li agrada que li expliquin històries, eh? I el fet que hi hagi una història entremig, també capta... Capta, és clar que no perdis el fil. Clar, clar, clar, el fil. Seguim? Sí, sí, sí. Aquí sempre marxem. Sí, on estàvem? Ah, parlant de l'humor i les coreografies, no? Sí. Que passaràs per aigua fan que Sop sigui un xou apte per tota la família i farà que després de sortir del teatre l'hora de banyar-se a casa... Mai torni-se com abans. Intentaràs fer el que fan ells a la banyera, a veure com surt. Això de la banyera em recorda el Django Edwards, que no sé si el coneixes. No, no el conec. No tinc el plaer de conèixer. Doncs mira, Django Edwards és un dels grans clowns. del segle XX, que va néixer als Estats Units i que durant els últims 15 o 20 anys, potser 15, està vivint a Catalunya, a Barcelona. I que és l'estil Leo Bassi, és a dir, un provocador, però molt punky. És un home gran, amb els cabells blancs, llargs... Ah, crec que ja sé qui és. I que, per exemple, no sé, agafa el públic i els hi tira coses, i fa una mica així humor molt gamberro i un clown molt punky, com comento, i als anys 70, sí, posen la música perquè m'estic enrotllant com una percent avui, com que no portes la gent de concerts, hem d'omplir amb altres coses. Tira denuncis. Sí. No, sí, bueno, els 50 anuncis de la penya del morro que posem cada dia. No, avui no, avui no posarem cap. I dels anys 70 o 80 va fer un espectacle a casa seva... En una banyera, em sembla que era un pis d'Amsterdam, no em vull equivocar, on hi cabia, doncs això, la gent que hi cap en un quarto de bany, no? Ha passat, la gent estava dintre de banyera amb ell. No, no, no, llavors era una banyera de casa, llavors hi havia com potser, no sé, sis o set persones, assentats en una butaca. I pagaven per entrar a casa? No sé si pagaven o era gratis, ai, l'espectacle. Però era un espectacle que ell ho faria, no? I està gravat a YouTube, si voleu veure, com ell fa, no sé si 40 o 50 minuts d'espectacle a dins de la banyera. Que al final, allà, al corso de bany deu fer una calor. Sí, no, i a més, clar, ho deixa tu, imagina't, no? I en Gaudius comença a nedar allà a la banyera, de casa... En fi, eh? Una història. Si no pot dir un pantall de modera... Jo fa temps el vaig entrevistar. És amic de... De la penya del morro. Sí, també. I està una mica nat, però és molt simpàtic. Està molt bé, cosa que li agraïm. És cosa del personatge. Què? És cosa del personatge, no? Sí, cosa del personatge. Bona de drac. Com jo, que en el fons tinc molta mala llet, però aquí davant faig veure. Clar, que falso eres. Sí, sí. Alguna cosa més d'aquest soap de xou que fa estona que comentem al Teatre Poligrama? Dic que l'espectacle té una durada de 120 minuts i les entrades van des dels 22 fins als 39 euros. Doncs ja ho sabeu, d'uns espectacles de teatre que us hem comentat al programa, David Guapo, el Capitol, i just davant, a les dos de les Rambles... Sop de xou. Sop de xou, el Poliorama. Passem ara a l'exposició de la setmana. I és que arriba a Barcelona el festival professional més prestigiós en el sector de la fotografia documental internacional, juntament amb el, ja conegut per tots, World Press Photo. I també n'hem parlat, la World Press Photo. Sí, senyora. T'agrada molt la fotografia, tu, no? Sí. I fas fotos enfocades o no? Bueno, estic aprenent, eh? Estic aprenent, eh? Com es diu aquesta exposició? Vise pour l'image. Ah, Vise pour l'image. És com francès, no? Sí, fa anar a Perpinyà. Ah, el fa anar a Perpinyà? Sí. Has anat a Perpinyà a veure-ho? No, no, ara t'explico, ara t'explico. Sempre t'adavantes, eh? Sí, perdó. Es va crear el 1989 per Jean-François Leroy. No ho conec. No ho coneixes? No. A mi em se n'ha molt, vist l'exposició. I normalment es fa a Perpinyà. Es va crear amb propòsit de reunir tots els professionals de la fotografia de premsa i avui en dia, si vas a Perpinyà durant els dies de festival, per dos dels carrers algunes de les fotografies de l'exposició que s'exposen. El Centre de Cultura Contemporània de Barcelona i la Fundació Photographic Social Vision l'han portat, han portat un petit tast a Barcelona. Quantes fotografies es poten veure? Es poten veure 170 fotografies de la mostra del 2011 i aquestes fotografies no totes tracten del mateix tema. sinó que han portat quatre col·leccions dels quatre esdeveniments més importants de l'any passat. A veure, què ensenya la primera col·lecció? Ens ensenya la vida quotidiana de Frida Filda Adok, una dona aduganda que va perdre una cama, els seus dos marits i el seu fill petit per la violència que es viu en el seu país. I tot i així lluita per tirar endavant la seva família de 18 persones. Tela, eh? Aquesta mostra està complementada per descripcions de la pròpia protagonista, segons la seva manera d'entendre la vida. I les fotografies són de la italiana Martina... A veure si ho dic bé, això, eh? Bacigalupo. Bacigalupo. Bacigalupo. Doncs molt bé. Escolta, els noms, com és que sempre hi ha coses, no, amb els noms? Sempre es passa algú. Sempre passa algú amb els noms. En fi, i a la segona mostra, què es pot veure? A la segona es veuen les revolucions de la primavera àrab que van començar a Egipte i que han arribat fins a Yemen, Túnez o Bahreïn. Les fotos són de Yuri Kozayiref. Kozayiref, posa. Kozayiref, posa. Ai, tu com saps com es pronuncia? Bueno, perquè no hi ha una A. Cosiref. Aquí posa cosiref. Molt bé. Tu ho dius? Home, no ho dic jo. Aquí jo estic llegint. Yuri Cosiref. Però potser no es pronuncia així? Potser no és rus? Bueno, doncs llegim el que està escrit. No, dic jo, no sé. No sabem com es pronuncia, però llegim com està escrit. Va, va, va. Sí, sí. D'aquesta mostra, a mi va haver-hi una foto que em va impactar molt. I el Juri Consiguerreff? Sí, d'aquesta mostra, la segona coacció. Ah, la segona mostra, vale, vale. Sí, sí, sí. I va haver-hi una foto que em va impactar molt perquè sortia d'una carretera i dos cadàvers allà al mig. Home. I un cotxe passant, però sense parar, o sigui, sense imbutar-se. Clar, jo penso, aquí, jo veig dos cadàvers i no sé què fer. No sé si parar, no parar, però al cotxe li era igual. tirava endavant. Ja, supervivència, no? Però hi havia molt tipus de... En aquesta, en concret, hi havia molt tipus de... No sé que era el mateix estil, sinó que hi havia, per exemple, unes de molta violència, unes altres molt més poètiques, per dir-ho d'una manera, més artístiques... No sé, hi havia variació de fotos. Molt bé, que curiós, eh? I això, on dius que es pot veure? El CCCB. Ah, el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona. I que l'entrada, bueno, ara en parlarem, no? Però s'ha d'apagar? Sí, s'ha d'apagar. Home, et porten des de la mostra, part de la mostra de Perpinyà fins aquí. Com a mínim... Has d'apagar una mica, no? Sí, gastos de gestió, que es diu. En fi, i aquesta és la que et va impactar més, eh? No, no, aquesta no és la que m'ha impactat més. És la que m'ha impactat més d'aquesta col·lecció en concret. I de la tercera col·lecció, que és el del terratrèmol i el tsunami de fa més d'una mica d'un any al Japó? Aquesta col·lecció sí que és la que em va agradar més a mi. Ah, sí? Sí. I les fotos s'han publicat a la revista Days Japan i... Ara m'he perdut. No, diu que aquesta és la col·lecció que més et va agradar i que... Sí, i t'explicaré alguna de les fotos i explicaria el per què. Ara, ara, ara. O sigui, jo vaig veure una foto que m'ha impactat molt també perquè sortia una noia amb una trompeta al mig de tota la runa que hi havia allà, sola. Ah, sí? I mig plorant. I clar, la foto en si no et diu res. Home, no et vols d'això, ara. No, no, no. Jordi. No, tampoc. A veure, anem a... No, no, anem a buscar si alguna trompeta és aquesta. Potser sí. Aquesta és una mica la del control i del dol, no? Llavors, abaix de la foto... No, aquesta tampoc. Bueno, és igual, deixem-ho, Jordi. Prou de trompetes ja, que en tenim prou, gràcies. És el músic trompetista del programa. Sí, el tenim aquí, a suelto, no? Sí, sí. De fet, sota la foto t'explica la història de la noia de la trompeta, que resulta que la noia havia perdut a la mare i a l'àvia, que era amb qui vivia, i la trompeta era de l'àvia. I clar, imagina una situació, i la noia estava tocant una cançó d'un grup pop japonès que cridava l'esperança. Era com molt xocant. Tu veus la foto i et llegeixes l'explicació i et crida molt l'atenció. Aquesta és la foto que et va impactar més a tota l'exposició. I després hi ha una altra també de Japó que jo quan la vaig veure va sortir al periòdic aquesta en el seu moment i me la vaig guardar perquè em va agradar molt, m'ha impactat molt, que era una noia sola també sentada a terra plorant. tota la resta era brutícia i tot de trencat per allà i no sé per què em va afectar molt i me la vaig guardar i que no vaig veure allà vaig dir mira aquesta la tinc a casa molt bé doncs aquesta és una de les fotografies que també es pot veure en aquesta exposició per acabar comentar que també hi ha una última mostra d'un reportatge sí, deixau suarts de l'anarquicultura a la frontera entre Mèxic i Estats Units. Però aquesta no em va agradar gaire, perquè hi havia fotografies... Bueno, no. Hi havia fotografies que eren d'un rodatge, d'una telenovel·la, que parlen d'això. Llavors no eren tan reals. Hi havia d'altres que sí que eren reals, però era com... Aquelles, clar, no es feien reals reals. Feia un mort, però no era mort de veritat. Clar, era un colabrot mèxic, no? Doncs tot això... Ho podeu veure al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona fins al dia 28 de maig, a finals de mes. Per quants diners? 5 euros. 5 euros. Però si no s'ha de caler d'estudiant i etcètera, descomptes. Doncs Anna, moltíssimes gràcies. Que tinguis una bona setmana, bona tarda. Igualment. Adéu. If life seems really wrong, there's something in the wrong. And dance to love and smile and dance and sing. Bona nit. Bona nit. Hola, bona nit, sóc el Roger de Manel i saludo a tota la gent de La Penya del Morro. Salut. Ei, sóc Miquel Àngel Andete, de Seny Locor Brutal de València i una salutació i molt de rock and roll per a La Penya del Morro. Bon dia, bones tardes, bon vespre i bona nit. Som en Joan Miquel i bé, això és una salutació per la penya del morro de Ràdio d'Esverda. Hola, sóc el Valenieto i una salutació ben gran a la penya del morro de Ràdio d'Esverda. Ei, ei, penya, què tal? Un saludo per la penya del morro. Yeah! La penya del morro, un programa amb més morro que penya. O era més penya que morro. És màgic, és meravellós. Bona nit. Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! La penya del morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio d'Esverde. Doncs sí, senyor, aquí estem. Què tal? Espero que estigueu passant una bona tarda. Nosaltres molt animats amb aquest tema. Ostres, cara, no me'n recordo com es diu. Ah, sí, com se'n pot oblidar el nom? Jan Pei Shehan Ho, Shanha Yaki Shan, Anan Baxi. Perdona, és que no estava atent. Del grup Bombay Royal. Sí, senyor, un aplaudiment per ells, que ens agrada molt. I aquesta hora de la tarda, 5 minuts i arrem al punt de les 6. Ja sabeu que connectem en Com Ràdio per escoltar el bolletí de notícies generals. Repassem algunes notícies curioses del dia d'avui, tu. Per exemple, han enviat a la presó un lladre, cosa que de moment la notícia pinta bé i molt lògica. Es veu que era un lladre de mòbils que tornava la targeta SIM. Sí. No ho han tingut gaire difícil, eh?, a l'hora d'agafar-lo. Un jutge de Barcelona ha enviat a la presó una dona de 34 anys a qui els Mossos acusaven de ser l'autora de 9 robatoris a nois i noies, alguns menors, al barri de Sants. Els assalts violents es van produir a l'abril i una de les peculiaritats de la sospitosa és que tornava la targeta SIM a les víctimes. Mira si és bona persona. Per tal que no perdessin l'agenda de contactes. Un aplaudiment per aquesta lladre, tu. És un molt bon rotllo, no? Diu, mira, te voy a atracar... Bueno, per què en castellà? Diu, mira, t'atracaré, però m'espero que treguis la targeta SIM perquè així la pots posar un altre telèfon. Sí, senyor. Oh, atenció a aquesta. Aquesta ja m'ha impactat més, eh? Diu, et proposen acomiadar una mestra d'Andorra pel nivell massa alt dels seus alumnes. Eh? Un inspector del Ministeri d'Educació ha aconsellat l'acomiadament d'una mestra d'Andorra perquè els seus alumnes tenen un nivell massa alt pel que correspon a la seva edat. Jo això no ho entenc. Els pares i mares del centre s'han mobilitzat per evitar que la mestra perdi la feina. La docent treballa amb un grup d'alumnes de 4 anys de l'Escola Espanyola d'Escaldes en Gordany. L'inspector n'ha proposat l'acomiadament en comprovar que els petits amb només 4 anys saben llegir, comencen a escriure i també ja són capaços de sumar i restar. Un aplaudiment per aquesta professora, no? No ho sé, dic jo, vaja. Depèn de quin lloc del món on estigui, es veu que aquest inspector, clar, diu que és espanyola per això, no? Un inspector, clar, del Ministeri d'Educació. Amb això, com diu aquell, te lo digo to i no te digo ona. L'acomiadament estaria avalat per la direcció del centre. Els pares i mares i el col·lectiu de professors de l'escola s'han mobilitzat perquè la mestra no perdi la feina. Ho han anat a reclamar a la Conselleria d'Educació de l'Ambaixada Espanyola que s'ha compromès a garantir el control per evitar una injustícia. Els pares consideren que els arguments que s'esgrimeixen per acomiadar la docent no tenen cap mena de sentit. Totalment correcte. Bé, i això diu que el punt... Què ha passat avui? George Washington diu que està a la galeria de presidents del govern de la Generalitat de Catalunya? El nom de George Washington, Washington, forma part de la galeria virtual de caps del govern català com a entassessor de Jordi Pujol, en rostre del president Josep Tarradellas. George Washington forma part de la galeria virtual de caps de govern català com a antecessor de Jordi Pujol. O sigui, George Washington va ser president de Catalunya. El motiu és una traducció sense miraments, la que proporciona el Google Translator. Ah, mira, veus el programa de traducció que utilitza la nova web del president de la Generalitat per oferir la informació en anglès. com ha avançat la web Nació Digital. El diari afegeix que el programa de traducció de Google també ha convertit Artur Mas en el president Moore. Artur Moore, clar... Que curiós, tot plegat. En fi, d'aquí una estona ho comentarem, eh? Comentarem la jugada i també sobre problemes que pot causar tenir un traductor o algunes aplicacions que et fan la feina per tu, com també corrector de textos, català, etcètera, etcètera, amb l'Oriol Jiménez, que ens visitarà per parlar de noves tecnologies i també d'informàtica, allò que fa ell, eh? Aplicacions, tablets, Android, com està en el mercat de pèl i tot això. Això serà, però, a la segona hora de la peina del morro. Tot seguit connectem amb Com Ràdio. Fins ara mateix. El xou de la primera hora de la penya del morro. I d'aquí una estona el xou de la segona hora. Com Ràdio. Notícies. Bona tarda, són les 6, us parlem al Bersas i Marta Patrició. El secretari d'Estat de Seguretat, Ignacio Ulloa, acaba de dir que el dispositiu policial per la cimera de demà del Banc Central Europeu a Barcelona està a punt. El número 2 del Ministeri de l'Interior també ha destacat la bona coordinació entre tots els cossos policials. Barcelona, Unitat Mòbil de Com Ràdio, Raül Quadrador i Montcarvajal, bona tarda. Bona tarda. En una terrassa de l'Hotel Arts, els titulars d'Interior i la delegada del govern, Llanos de Luna, s'han volgut fer una foto amb el Mar de Fons. I tot i assegurar que no volien fer declaracions, el conseller Puig i el secretari d'Estat de Seguretat Ignacio Ulloa s'han afanyat a dir que tot és a punt per la reunió i que treballen coordinadament. També hem visitat les instal·lacions, ens han explicat breument les mesures de seguretat interna dels edificis. I ara anirem a veure els dos centres de coordinació, el de la delegació del govern i el del Departament d'Interior, el de la Generalitat. I ha estat un exercici, jo crec, el moment exemplar de coordinació i de cooperació entre els cossos de seguretat de l'Estat i els Mossos d'Esquadra i esperem que tot resulti perfecte. La reunió del Banc Central Europeu se celebrarà aquí a l'Hotel Arts i la roda de premsa, per explicar-ne el contingut, es farà al Centre de Convencions Internacional, al fòrum, a tots dos llocs. Hi ha molta policia, sobretot aquí a l'Hotel Arts, on fins i tot hi ha un tot terreny blindat de la Policia Nacional. Com Ràdio Barcelona. La Borsa Espanyola torna a caure i registra un nou mínim anual. L'IBEX 35 ha perdut un 2,5% fins a arribar als 6.800 punts. Han baixat tots els grans valors. Rapsol, per exemple, ho ha fet més d'un 4%. El BBVA, un 3,3%, el mateix que el Banc Santander. Telefònica també ha caigut una mica més d'un 3%. I la prima de risc se situa a aquesta hora als 422 punts. El nen de dos anys que estava en estat crític després de caure d'un balcó a Montornès del Vallès ha mort aquesta tarda. a l'hospital. Els Mossos d'Esquadra s'han fet càrrec d'aquesta investigació. Convergència i Unió ha reclamat al Ministeri de Foment que inclogui partides per al desdoblament de la Nacional 2 a les comarques gironines. Si ho vol que el Govern central inverteixi aquest any a les comarques uns 100 milions d'euros més del que havia previst en el pressupost. Girona, Sònia Tubert, bona tarda. Bona tarda. Convergència i Unió ha presentat 81 esmenes referides a les comarques gironines al pressupost del govern espanyol d'aquest 2012 per un valor total de més de 111 milions d'euros, 100 dels quals al Ministeri de Foment. Els convergents reclamen que s'elabori el projecte per soterrar el tren convencional a la ciutat de Girona i que s'abordi el desdoblament de la Nacional 2. Jordi Xucla és diputat de Ciu al Congrés. La dotació pressupostèria d'aquest any ha de ser per als tres trams del sud i també pels trams del nord. És insuficient només dedicar 15.9 milions d'euros per al tram del sud i convé posar fil a l'agulla per al desdoblament de la Nacional 2 en els seus diversos. En les esmenes també demanen, entre altres, inversions a costes a la línia ferroviària Puigcerdà-Barcelona o per rehabilitar monuments com les Termes Romanes de Caldes, el Monestir de Palera o Sant Quirza de Colera, com Ràdio Girona. Ja s'ha normalitzat totalment la circulació dels trens de Rodalia-Renfa després que aquesta tarda... hagi registrat retards de fins a mitja hora. Tot plegat ha estat causa d'una avaria que hi ha hagut al migdia a l'estació de Sants i que ja fa hores que s'ha solucionat. L'Ajuntament de Berga no obrirà una de les dues piscines municipals aquest estiu. El consistori no disposa del finançament per fer les obres de millora que necessita la instal·lació. En Ràdio Berga, Maite Flores, bona tarda. Bona tarda. Aquest estiu, les úniques piscines municipals de Bergen funcionament seran les del Tussalet, ja que la del Lledó no obrirà. L'Ajuntament ha pres aquesta decisió perquè no compta amb els recursos econòmics necessaris, uns 50.000 euros, per fer les obres de millora que calen per garantir la seguretat dels banyistes. Jaume Vegas, regidor d'Esports, Joventut i Esdeveniments. s'havia de fibrar tot de nou, ja que la part final de temporada anterior perdia molta aigua. I també ser la dona dels vestidors, que està molt mal mena. El temps ja era una mica just i els diners també eren molt importants. La intenció de l'Ajuntament de Berga és fer les obres d'arranjament de la piscina de Lledó al llarg de l'any i tornar a obrir-la a l'estiu del 2013. Ràdio Berga per a Com Ràdio. Com Ràdio. Esports. Bona tarda, us parla David Amador. El Barça rep avui al Màlegat d'aquí a dues hores a les 8 del vespre en el penúltim partit de Pep Guardial al Camp Nou. El tènic s'acomiadarà dissabte vinent a l'estadi en la visita de l'Espanyol. Podreu seguir el Barça a Màlegat a Com Ràdio a partir de les 7 i 5 minuts. El Madrid pot ser campió de Lliga avui mateix si el Barça perd davant el Malagà o si els blancs guanyen a Sant Mamés davant l'Atlètic de Bilbao a partir de les 10 de la nit. Encara en futbol, l'Espanyol juvenil s'enfronta a l'Atlètic de Madrid en les semifinals de la Copa de Campions que es fa a l'EP a Huelva. De moment, minut 36 de la primera part, empat a una. El marcador ha empatat Rufo per als catalans. Com Ràdio. Notícies. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bona tarda, són les 6 i 5. Els insumisos fiscal de Ciurena seran els protagonistes del quart diàleg de Sant Lluís per la independència. Maria Casadamont i Andreu Bartolomé han tingut la iniciativa d'abagar els impostos de les seves empreses a l'Agència Tributària Catalana. L'acció consistueix la protesta cap a un sistema de repartiment de diner públic que entenen vulnera l'estatut aprovat pel Parlament i votat en referèndum pel poble català. Tot i que la iniciativa és inèdita, els insumisos fiscals reivindiquen la legalitat dels seus actes. En aquest sentit, consideren que la seva proposta es desmarca de la campanya. No vull pagar contra els peatges que creuen que és un acte de desobediència. Se'n parlarà demà, de tot plegat, a la sala del cinquantenari de la Taneu de Sant Just, en el quart diàleg per la independència a les vuit del vespre. L'Ajuntament i els centres educatius sumaran forces per acompanyar els joves en el seu procés formatiu. Avui el govern municipal ha signat un acord de col·laboració amb l'Institut de Sant Just i l'Escola Madres Calamento per desenvolupar el programa per l'èxit escolar de joves del municipi d'entre 14 i 20 anys. El programa forma part del pla de millora de l'èxit escolar a través del qual l'Ajuntament i els centres treballaran junts per millorar el nivell formatiu obligatori i postobligatori a més de l'orientació i l'acompanyament a l'alumnat. A Sant Jús s'ha detectat que hi ha un nombre significatiu de nois i noies que deixen d'assistir als centres i per això l'Ajuntament i l'Institut i l'Escola de Madrid-Gramento faran el seguiment d'aquests estudiants que han deixat el centre fa poc i que necessiten acompanyament per orientar-los en la seva formació. I acabem aquest butlletí explicant-vos que diumenge arriba al Casal de Joves de Sant Jús la setena fira de l'intercanvi organitzada pels amics del Yoga. L'iniciativa pretén fomentar una forma de comerç basada en el desc canvi de productes. La Fira fa tres anys i mig que se celebra i ha relatat al municipi especialment entre els més joves. Les joguines són un dels objectes més intercanviats. A més, la Fira també acull un banc de temps on la gent pot apuntar en una pissarra els serveis que ofereix amb la finalitat d'intercanviar-los. Començarà a les 10 del matí tot plegat i acabarà a les dues del migdia. A més, a les 11 hi haurà una classe gratuïta de ioga i de tai chi i a la una es farà una batucada i una vermutada popular en què cadascú portarà part del menjar. I això és tot de moment. Més informació a partir de les 7 als Senyors Notícies d'edició vespre. Ho he fet tants cops malament Ho he fet tants cops malament. Ho he fet tants cops que al final no sé si faig mal. I el cotxe va a poc a poc. El cotxe va a poc a poc. Però jo, jo ja m'hi estimo. I fer l'amor costa molt. I fer l'amor costa molt. Twisted shop, oh, twisted shop. Twisted shop, oh, twisted shop. 6 i 10 de la tarda. Les ratlles del banyador, les ratlles del banyador són com tu i jo. que dona un color i ens ven drogant tant en tant ens ven drogant tant en tant i ens drogant tant que al final ja no se'ns fa estrany Oriol, bona tarda. Bona tarda. Coneixes aquest tema? Sí. La iaia. Com es diu? Declaració de Pincepi. Molt bé! Com és que el coneixes, Oriol? Perquè el poseu tot el dia, tu. El poseu tot el dia, no? És veritat. De fet, jo al mòbil, quan em truquen, també porto la iaia. Potser t'estan trucant. Potser m'estan trucant. Quan has posat, tu? A veure, vas-te a fer el telèfon, a veure. És veritat, és veritat. Ara, Oriol, és un efecte cutre. Vinga, va, en aquesta segona hora de programa, què farem? Bona pregunta, gràcies per fer-ho. Doncs parlarem amb l'Oriol Jiménez, que ja el tenim aquí com heu escoltat. Ens parlarà de noves coses. Atenció, eh, demà surt el Samsung Galaxy S3. La gent que està malalta de Galaxy, esteu fatal, demà teniu un nou motiu per venerar-lo de nou, aquesta saga. Segons alguns, el millor mòbil que hi ha al mercat, o demà sortirà... ara mateix. Surupsolat, eh? Què? Surupsolat. Home, no ho esperava menys, no ho esperava menys. A més a més, també parlarem amb el Sergi, Sergi Claramunt, que us preguntareu qui és el Sergi Claramunt. Doncs mireu, el Sergi Claramunt és una de les persones que fa dues setmanes han obert un nou bar, en parlàvem a la primera hora, aquí a Sant Just d'Esvern, a la carretera Reial, allà en Bona Vista, la tasca del Rifenyo. Doncs en parlarem amb ells. Aquest dissabte passat també es van fer una festa de la cervesa, una festa belga. Té bona pinta, eh? M'agrada com la tasca del rifenyo. Ens explicarà per què aquest nom i quina relació tenen amb Sant Just i com és que s'han decidit aventurar amb la que està caient obrir un nou negoci, cosa que des d'aquí felicitem i donem suport. En parlarem amb ells d'aquí una estona. I acabarem el programa amb el casal de joves de Sant Just. Amb el Sergi Arrada connectarem... perquè ens expliqui quines són les novetats i també les activitats dels propers dies en aquest equipament juvenil de Sant Lluís d'Esvern. Ai... La Pella del Morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio d'Esvern. Oriol Jiménez, bona tarda. Bona tarda. Què tal tot? Bé. Vinga, va, comencem, no ens enrotllem més. Atenció perquè aquí, que és aquesta primera notícia que m'ha deixat com intrigat, diu que Apple i Samsung estan a punt, a punt, a punt, o d'aquí uns dies... d'iniciar converses. Sí, converses per la pau. Converses per la pau? Home, porten un any que paten per aquí, denúncia per allà. Ah, va. Steve Jobs va deixar clar que, bueno, que ell denunciaria a Google fins la mort i a Samsung i a tots els seus col·laboradors. I així va ser, no? De fet, així va ser. Sí, sí, sí. I quan va morir, doncs Tim Cook, que és el nou CEO, el nou jefazo d'Apple, va dir que ell no era tant d'això i que tenia més ganes de no tenir problemes, no? Em cau bé el Tim Who aquest, oi que sí? Jo crec que ha estat una estratègia, de totes maneres, perquè no pot ser que Steve Jobs mori i tu tant el dia següent facis algú que en principi anava contra el que ell feia, no? Jo crec que... perquè Steve Jobs va dir, bueno, se m'ha anat una mica, va pensar, bueno, i mira, tu guanyaràs simpatia, no sé, cal una mica les coses, que això costa diners... Sí, és la primera vegada que hi ha, bueno, això ho hem vist alguna vegada, que hi ha poli bono i poli malo en una empresa, però és la primera vegada que el poli malo ja està mort. Fins ara no ho havíem vist mai, que és el cas en aquest cas, de Steve Jobs, però clar, com és evident que això ja el poli malo no tornarà mai més, Apple d'aquí quatre anys, bueno, serà com una mena de paradís, no? Serà un bon rotllo i un karma, perquè no hi ha ningú que freni, no? Les bones voluntats del poli, bueno, que en aquest cas és el senyor... Tim Cook. Tim Cook, això, Tim Cook, Tim Cook. Alguna cosa més sobre aquest tema? No, no, no. Atenció, perquè hi havia una rumorologia important sobre aquesta història i, finalment, la càmera de fotografia d'Ikea, perquè hi ha una càmera, o Ikea, com a mínim, posarà a la venda, o ha posat a la venda, una càmera de fotos fabricada per aquesta empresa de furniture, que es diu en anglès de mobles, ja la coneixeu sueca, i atenció, perquè diu que s'haurà de buscar... I, bé, això ho sabíem, que ens imaginàvem que l'hauràs de muntar tu, no? Oriol, a quina fricada és aquesta d'IKEA? Bé, és una campanya de màrqueting, però sí que existeix. O sigui, ara t'haurà una nova col·lecció de mobles i no sé quantos, no? Llavors la idea és que tu, igual que quan entres i agafes la llista de mobles que vols, no? Sí, sí. Doncs tu pots agafar una càmera i pots fer fotos als mobles que t'agraven o al teu pis. Bé, una mica és màrqueting. Llavors és una edició limitada. És una càmera de cartró molt plana que li col·loques dos piles, has de fer-li els forats per veure l'ull, o sigui, per passar l'ull i veure què estàs fotografiant. I com a tot així d'especificacions, triga 8 segons a gravar la foto. Quan tu fas la foto, triga 8 segons que està saturada. Ja, o sigui que si, per exemple, vas a una cursa ciclista a fer fotos de com passen els ciclistes, no cal, no? Per tant, clar, és per estar qui ets una mica molt familiar, que ja ho té això, no? Vull dir, IKEA, molt suec, allò, un invent, que l'has de fer amb les teves pròpies mans... Cartro... Bueno, en fi, nosaltres parlem menys d'Ikea. És xulo per això, eh? O sigui, poca broma perquè té bona pinta. I en un parell de setmanes ha tret una tele i una càmera. Una tele? I la tele que també... La tele la vam comentar aquí, ja. Ara podràs, amb els podcasts podràs saber què hem parlat. És veritat, puc escoltar-ho, no? I així, d'aquesta manera, diria, és veritat, vull parlar, no me'n recordava d'això. És veritat, però és que aquell dia que vam parlar em sembla que estava molt malament, eh? En canvi avui estic, bueno, radiant. Bé, avui estem parlant molt de Samsung, eh? Això vol dir que... està a punt de passar una cosa important, d'aquí un instant no ho comentem, però abans parlar de la duplicació dels beneficis en un any d'aquesta empresa de Corea del Sud, que amb 14 anys ha regnat Nokia en la telefonia mòbil, no? Sí, sí, doncs just ara, sembla que ho hagués de fer abans, però just ara sobrepassa Nokia en vendes de telèfons, ja és el principal venedor de telèfons, Samsung, i també per demostrar una mica això, doncs també els números aquests esplèndits, no?, que ha duplicat els beneficis en aquest últim any. Ha duplicat els beneficis. Sí, sí, és moltíssim. Ostres, clar, és que... Perquè facturar, si tu dius que has facturat més que l'any passat, bueno, facturar és facturar. Una altra notícia, no?, per aquesta perspectiva, és que Acer és el principal venador d'ordinadors del món, l'Acer. Ah, sí, sí. I de molt. Però té menys beneficis que Apple, per exemple. I Apple ven 4 ordinadors. Et parlo de la secció d'ordinadors, no? Vull dir que a vegades no és tan important vendre 1.000 ordinadors i facturar 1.000 i estàs guanyant amb cada un 4 duros. I Acer, com té els preus més ajustats, doncs li costa. Però en el cas de Samsung ha duplicat benefici. És molt... No, no, la veritat és que Samsung no només fa mòbils, recordem, no? També fa televisions, també fa algun tipus de lecto domèstic, no? És un gegant, en aquest cas, espectacular. I en els mòbils, en aquest cas, ha passat ja per davant de Nokia i, per tant, ja podem afirmar que hi ha més Samsungs de mòbils que no pas d'Àiphons, no? Sí, home. Segur, segur, segur. Doncs mira, aquí està la cosa. Oriol Ball, estem parlant de Samsung, per no tornar després al tema. Atenció, amics, amigues, malalts del Galaxy, demà es presenta a Londres el Samsung Galaxy S3. Oriol, estàs nerviós? No ho sé. No saps si estàs nerviós? Home, jo ho estaria, perquè tu ets molt malalt de Galaxy, eh? Saps què passa? En totes maneres... Ui, ui, ui... Jo crec que no serà res a l'altre món. Oh... Serà potser el millor, potser sí, però igual que el Galaxy S3... Ja estàs traient aquí la il·lusió a la gent. La gent volia el Samsung Galaxy S3, que feia gràcia, pensaria que és més gran, més guai... Sí, més gran, sí. Sí, més gran serà, no? Sí, sí, això és confirmadíssim. 4,6 pulsades segurament. 4, però una cosa, però si és com un, no ho sé, com un netbook ja quasi, no? Com un iPad, és com un tablet. Si t'entra la butxaca és un mòbil. Si t'entra la butxaca és un mòbil, no? El que passa és que la butxaca, clar, no ho hem dit, haurà de ser d'un metre d'ample. Clar, uff, que gran que és. Si qui s'acostuma a una pantalla així no pot tornar a una anterior, eh? Ja. I a més hi ha una gran cosa, no?, que Apple diu, no?, jo vaig pensar, no?, Apple diu que 3,5 pulsades és el millor perquè arribes a tot arreu, de la pantalla, tot això. Aquí hi ha diverses coses a discutir. Una és que Apple no pot fer la pantalla més gran ara mateix, eh? És una limitació tècnica i no... Per què? Perquè la resolució... No, jo t'ho dic, o sigui, quan tu fas un programa per app, per iPhone, tu la fas per una resolució específica, o sigui, només pot funcionar en una resolució específica de pantalla. Mm... Llavors, si fas més gran la pantalla, fas que es vegi més borrós. I ells venen, una de les característiques seves és el retina display. Si la fan més gran, perden el retina display. i si mantenen el retinamista i la fan més gaudent, l'aplicació es desproporciona. Vull dir que a nivell de sistema operatiu no està preparat. Llavors, què passa? Perdó, m'està sent que Apple o iPhone... Es va casar amb aquest tamany de pantalla. I el nou Apple o el nou iPhone que surti no podrà... Ho veurem a venir quan canviïn la pantalla. No hi haurà sorpresa en aquest sentit, perquè un any abans trauran que les eines que fan servir els programadors... que es diu SDK. Un any abans trauran un perquè tu facis compatible la teva aplicació per a un nou tamany de pantalla. Saps què et vull dir? Això no serà una sorpresa. Però Apple, en aquest moment, ara mateix, tal com ho té, no pot canviar el tamany. I, de fet, això es nota també en l'iPad i en el mòbil. També alguna vegada ho hem comentat, quan han canviat la resolució de la pantalla, com hem fet un cop, que al principi els primers iPhones teníem molt baixa, han hagut de duplicar-ho, perquè és l'única manera de poder quadrar... O sigui, és una xapucilla, no? I a l'iPad... Clar, han de mantenir unes proporcions. Han de mantenir la proporció, exacte. I a l'iPad igual, a l'iPad és la proporció de dos iPhones banda per banda perquè es pugui... O sigui, han anat saltejant... Que xapuceros, eh? La gent d'Apple, sincerament, no? Val, i tornant al tamany de la pantalla, no? Ells diuen que el tamany perfecte perquè han calculat el din, no? La veritat és que t'ho diu algú que no pot canviar el tamany de pantalla... No, però... A veure, Oriol, aquí ja comencem a veure que les teves simpaties, eh? I després hi ha un període de coses més. Una és, no tothom té les mans igual de grans. I no tothom utilitza només una mà, perquè jo ho faig amb les dues, per exemple. Amb una aguanto el mòbil i amb la dreta fes coses. I una altra és, no tens per què arribar tots els punts de la pantalla. Per què no? Perquè que no arribis a un punt de la pantalla no significa que sigui un punt inútil. Tu pots fer una interfície Android de programes que tot ho tinguis a l'abast del dit. Jo he fet molt això, interfícies. No, però et vull dir que el programa pot estar dissenyat per fer-lo servir amb una mà, encara que no arribis al final. Però encara així és pantalla útil, perquè a dalt, tu imagina't que no arribes a dalt, però a dalt pots tenir informació extra, que no cal que tu interactuïs amb ella, i a l'hora de veure alguna pel·lícula, a l'hora de veure alguna web, tu tens més àrea de visió. Jo no ho veig tan important. En un tablet no arribes a tota la pantalla i no significa que no sigui més còmode fer servir com un mòbil. Atenció, pregunta sobre el Samsung Galaxy S3 que surt demà i es presenta a Londres. Sabem alguna cosa? Algun rumor? Rumors, rumors, rumors. Rumors del Galaxy S3. Vinga, vamos. Bé, Oriol, ja tenim la careta dels rumors, rumors, eh? La mitja cançó de Rafael Lacarrà, però no ens quedarem aquí. Què sabem? O més aviat què diu la gent als fòrums i a tot arreu sobre el nou mòbil, que serà més gran i tindrà una pantalla enorme. Això ja ho sabem, però no sé, tindrà doble nucli? Bueno, els rumors últims, perquè s'ha dit de tot, però els últims rumors diuen quatre nuclis. Quatre nuclis? Però què? Explotarem tots, no? O què? És una mica una cursa de nuclis. A veure, què és un nucli? Comencem per aquí. Doncs és un cervell, podríem dir. Un cervell? Sí, o sigui, podries tenir que el mòbil, doncs, un cervell estigués molt a grandes rasgos. Però que estigues per una tasca, navegar web, i l'altre està reproduint música, no? O sigui, jo en el meu cas seria, un cervell estaria jugant a Palabrados, l'altre cervell estaria jugant a PokerStars, i tindria un altre... Bueno, i d'altres dos que no s'utilitzaria. Seria realment el que passaria en el meu cas. Per tant, quatre nuclis. El cel important és de 0 a 1. Ai, perdona, sí, de 0 a 1 és superimportant. De 1 a 2. De 1 a 2, eh? O sigui, quan tu passes d'un nucli a 2, és un cel important. Clar, que és el que té, perdona, el Galaxy 2. El Galaxy 2 té dos nuclis. En canvi, el Galaxy S normal, l'1, té un només. Exacte. Que passis a 4 no està mal. Perquè veus que t'escolto, eh, Oriol? Molt bé. Has provat sort, no? Sí, ho he acertat. Visca't. I, bueno, sí, 4 nútlis, la pantalla seria de 4,7 polzades, diuen els últims rumors. 4,7 polzades! Però això és una barbaritat. Bueno, i Samsung té un de 5,3, eh, ja? 5,3! Aquell és molt gran, va ser un experiment que vam fer, i tothom que el té li encanta, s'està sent un superventes. Sí, què t'anava a dir? El Samsung Galaxy S3 tindrà un condensador de fluxo? Perquè és l'únic que li falta ja, no? No, d'acord, només ja per saber-ho. I a part de la pantalla molt gran, quatre nuclis, alguna cosa més així que sàpiga, tindrà, jo què sé, reconeixerà la cara i tot això que fan? Sí, reconeix cara, sí. Et pots desbloquejar amb la cara. Et pots desbloquejar tu mateix amb la cara, eh? Això ho hem provat aquí, a la reda d'Esverna Exclusiva, amb una altra... I em confonia a mi amb un altre... Et confonia, i no deixava, no? Bueno, sí, li deixava, però li deixava que i no tocava. Ah, per tothom, no? El Marc et deixava obrir el telèfon. Home, és que ara que us veig, us assembleu molt. Per això me tinguem el cabell. Sí, sí, sí. Per cert, que tu també tens una aplicació, home, tu. Hi ha una aplicació que et diu l'edat, no? Ja l'hem comentat un dia. Si algú vol... Bueno, necessites una webcam, per això... I et diu l'edat... No, no, la càmera, el mòbil. Ah, la càmera, el mòbil. I quina aplicació... És l'aplicació de setmana, no, podríem dir? Sí, sí, sí. L'aplicació de setmana, com es diu? How old am I? Ui, a veure, a veure, a veure, si anem a dellletrejar-ho... Quan viejo soy... Ah, how old am I? How old am I? Val, doncs no, no, me l'apunto aquí perquè me la vull descarregar i fer-me el xulo amb els amics, tot i que és una aplicació que digui, ara que, a veure... A veure, és una mica així per fer la gràcieta, perquè no en certes res. Vull dir, a mi em va dir que tenen entre 20 i 40 anys, i jo vol dir un aplaudiment. Normal, no? How old am I? Am I? Alguna cosa més sobre el Samsung Galaxy S3? Bé, jo crec... És una de les coses que m'agradaria que tingués, que és el que vam parlar també la setmana passada, és la càrrega per inducció. O sigui, que tu puguis deixar el mòbil a sobre d'una plataforma, una superfície, i es carregui sense connectar cap cable. Però jo crec que no ho tindrà. No tindrà. No, però la competència, un LG que s'ha tornat tolerant, sí que ho tindrà. Llavors, això... fa una mica ràbia. O sigui, Samsung té la marca Galaxy molt ben posicionada i jo crec que ja no ha d'innovar tant. En fi, demà arriba el Samsung Galaxy S3. Aquí tenim una versió que ell mateix et col·loca i fa... Hola, què vols? Et puc servir amb el que vulguis. Però vaja, això serà demà a Londres. I acabem ja amb una última informació de noves tecnologies en aquest espai de l'Oriol. Parlant de l'iCloud Pathmen. A veure, Oriol, què era això de l'iCloud paviment? Doncs és un paviment, unes rajoles que tenen wifi. Rajoles que tenen wifi? Sí, i bluetooth. Rajoles que tenen wifi i bluetooth. Però on estem arribant, Oriol? Estem malalts, no? I què vol dir això? Que la gent que per anar, per exemple, pel passeig del metro, entre estació i estació, passeig de Gràcia, que és eterna, si les rejoles estan fetes amb aquest material, tindran wifi. Home, a més, a mi el concepte no m'ha acabat de convèncer. Algú ha fet una empresa espanyola, no?, amb tot això del ladrillo, no? No, però jo crec que... O sigui, el concepte no és en moviment. O sigui, no pot ser un passadís. Perquè en si la tecnologia Wi-Fi no et permet... No és com una telefonia mòbil que pots anar canviant de punt de... Llavors, més seria una plaça a Catalunya. Si tu vols afegir Wi-Fi, pots afegir-ho a les faroles, enfocat cap a terra... La farola, la farola... Coneixes la cançó aquesta o no? Oriol, a veure un moment. No coneixes la cançó La farola de Miquel del Roig? No la coneixes? No. La farola, la farola. La farola, la farola. Però sí, ha triomfat quasi totes les festes de Catalunya d'aquest estiu passat. Conten del tío pequeño. Tu me chies que no agarrar. Ara ja la coneixes, eh? La posarem cada dia, com la iaia, i així ja la tindràs assumida. Para ver de cantar, no engafarem. En fi, això de les rajoles, de la farola, que dèiem que pots posar les faroles, també aquest material i tot això, no t'agrada, no et convenç. No ho sé, si és més... Suposo que... Perquè tenia un fil a ser més barat que l'alternativa. Si és més barat, doncs pot funcionar. O sigui, si és més barat i donen millors resultats... T'arriba el teu missatge, Oriol. Sí, si és teu. Si em dius, és teu. La farola, la farola. I, doncs res, jo suposo això, que si és més barato, doncs pot funcionar. O sigui, en lloc de col·locar-ho això, ara no puc dir farola. No pots dir farola, ara? No, perquè em posar-se un altre cop la música. Està molt bé, què passa? Farola... Ah, que deixem mirat tu un missatge a ell, no? I per això ha sonat molt bé. Boicot, boicot, boicot el programa. No, Oriol, ho hem de deixar aquí. Gràcies, una setmana més. Ja ens tornem a veure i a escoltar la setmana que ve. Escolta, t'has fet alguna cosa, no, tu? Algo. Què t'has fet? Aquestes portes noves? Sí. Ah, ja m'ho semblava. Vinga, Oriol, gràcies. La perola, la perola La perola, la perola La perola, la perola La perola, la perola Un vespre van a l'església, buscamos en Agustí, qui des del confessionari li feia... Mi chapós, que és com estava, no el veia per cap racó. I quan va localitzar-lo, va esclamar de Tracentó, aquí ja us lleu. La farola, la farola. La farola, la farola. La farola, la farola, la farola, la farola. La farola. Digue usted la edad que tiene. Fins demà! Doncs Miquel del Roger, la seva farola, que ens va molt bé justament per parlar d'un tema que us hem comentat fa una estona, i és que ha obert un nou local de restauració, un nou bar a Sant Just d'Esvern. Està situat a la carretera Reial, tocant amb bona vista... I es diu, es diu la tasca del rifenyo. Fa un parell o tres setmanes que està obert i mira, justament aquest dissabte passat vam fer una festa de la cervesa belga i per parlar una mica de tot plegat tenim el telèfon a un dels seus impulsors i responsables que és el Sergi Claramunt. Sergi, bona tarda. Hola, bona tarda. Bé, abans de res, enhorabona per haver obert la tasca del rifenyo. Això d'entrada, eh? Sí, i després, jo volia preguntar-te, com és que heu decidit obrir un nou bar a Sant Just d'Esvern? Un dels principals motius que ens va tirar endavant va ser, davant la crisi que hi ha actualment, i això, doncs, els meus pares les bancades de l'atur, i tal com estava el tema de la feina, doncs vam, la una de les solucions era aquesta. I jo estava treballant a l'hostaleria, la meva mare... ha estat treballant aquí a Sant Josep, ha estat treballant tota la vida al Parador i més llocs, i doncs era un dels motius pel que vam obrir. Perquè el local ja era un bar abans? Era un restaurant al qual només oferien menys per això al migdia. El portaven a un matrimoni gran i doncs ja estàvem bastant cansats de treballar i això era l'únic que feien. Llavors doncs havia d'explotar una mica. I com va néixer la idea de posar la tasca del rifenyo? Perquè no sé si teniu alguna cosa a veure amb el drac de Sant Jus, vosaltres. No, bueno, tenim a veure que ens agrada, però no estem involucrats amb el drac al rifenyo, però un dels motius, bueno, era buscar un nom que estigués relacionat amb el poble, i el meu pare és dels plugues de tota la vida, jo soc de Sant Jus de tota la vida, i ell, pues, va a la època dels cargolins i dels rifenyos, I em va comentar la idea, em va comentar la història i em va semblar una idea genial. Per què? Perquè, bueno, per la gent que no conegui la història, els de Esplugues, no? Els de Sant Jús els deien cargolins, que de fet els castellers d'Esplugues són els cargolins, i després els cargolins, els de Sant Jús els deien rifenyus, no? Sí, sí, nosaltres els deien els rifenyus. Dèiem que eren molt bèsties, que eren tan bèsties com els guerrers de la cavila del riz. I d'aquí va sortir. Com els guerrers de... Com els guerrers de què has dit? De la cadira del Rif. De la cadira del Rif? Sí, això és la història que hi ha. Escolta, jo no conec aquesta història. Em pots fer cinc cèntims? Bé, nosaltres ho vam extreure una mica a la web, perquè tampoc d'internet no sabíem ben bé el procés on es va treure allò dels rifenyos, i, bé, buscant una mica, doncs vam trobar que, diguem, bé, que els desplogues de casa de Sant Just eren molt bèsties, i que, bé, que semblaven com els moros de la caïda del riu, que, bé, com es va soplar contra el colonisme espanyol i tal, i que eren molt bèsties, i d'aquí va sortir el tema dels rifenyos. Ah, doncs mira, que és curiós, no ho sabíem nosaltres això. I mira que fem una secció d'Història de Sant Just amb el Manel Ripoll els dilluns a la tarda. Quina és la vostra vinculació amb Sant Just? No ho sé, heu participat en alguna entitat o alguna cosa? O tu, Sergi? Jo soc d'aquí de Sant Just de tota la vida de naixement, d'aquí de Sant Just. I simplement és això de sempre, de sempre d'aquí. La meva vinculació és d'estar d'aquí de naixement. Per on anirà aquest nou que és un bar, un restaurant? Sí, bé, fem les dues coses. Una mica, sobretot al migdia tenim els menús, a un preu bastant assequible, a 8 euros. I després, les nits, tenim a part de les cerveses d'importació, tenim una carta així de vins una mica senzilla, però per poder omplir la gent una mica... Després, amb això de les serveis d'importació, que estem portant, ara començarem a portar també serveis artesanes catalanes, que estan pujant molt ràpid, i crec que és un valor afegit, ja que és una cosa que aquí a Sant Joc no es té, no ho podem trobar cap altre lloc, i avui ja tindrà una cosa que fos diferenciada dels restes. I de part, tenim una petita carta d'entrepants, hem fet una carta d'entrepants originals, diferents també, Coses que no es puguin trobar, aquí les podran trobar, i tapes, evidentment. Per exemple, avui, el menú d'avui, què hi havia? El menú d'avui teníem, la menina mediterrània, braça gitana o de patata i tonyina, crema de porros amb parmesà, I de segons teníem hamburguesa, amou farlat i patates, un típic plat combinat, un saltejat de pollastre amb verdures al curri i uns popets fregits. Caram, escolta, és que jo ja vull dir no et poc, eh? I ara m'estan donant... Sí, una salibera important. Perquè la setmana passada, no?, dissabte, vau celebrar una festa de la cervesa. Sí, festa de la cervesa belga. Això, bueno, és una manera... d'intentar introduir la gent del poble una mica amb les cerveses aquestes diferents, cerveses de qualitat, fora de les que ens trobem normalment a qualsevol bar. I, bueno, vaig fer amb les vergues perquè són les que són una mica més dolces, més afluitadetes, i a la gent... Per introduir-li en aquest tema, doncs, és la cervesa que més agrada, i vam començar per la cervesa verga. Bàsicament, el que fem en aquestes festes, doncs, va ser... oferir gratuïtament tapes típiques belges, com són els musclos típics belges, les patades fregides i això, i baixar el preu de les cerveses, perquè la gent pugui provar més. I ho tornareu a fer, això? Sí, ara anirem variant, per això la propera que estic organitzant vull que sigui per això de cervesa artesana catalana. A cervesa artesana catalana, eh? Sí, senyor. Molt bé. Home, d'aquesta cervesa al Mugàber i tot això o què? Sí, sí, sí, la Guineu, al Mugàber, la Montseny, totes aquestes, que n'hi ha moltes ara, cada cop estan sortint molt millor i la veritat és que estan tirant molt. Em sembla que, no sé per què, però tinc la intuïció que a tu t'agraden molt el món de la cervesa. Sí, sí, sí, m'agrada el món de la cervesa, però de la bona cervesa. la veritat és que ara estem també amb alguns amics començant a preparar per fer elaboració de cervesa pròpia i, bueno, estem aquí en aquest món i, per exemple ens podries recomanar així, ràpidament alguna, no sé, alguna cervesa que diguis, mira o és l'última que he provat i m'ha agradat home, aviam, hi ha una casa que és d'Escocera que la porten, són joves com podries ser tu i jo que es diuen Briudoc bueno, a veure, quant anys tens tu? Eh? Quants anys tens, tu? Jo 26. 26, vale. No, jo 29. Sí, estem allà, eh? Sí, estem allà. Eh, jo quasi, jo quasi jo estic allà. Estic allà, estic allà també, vale, vale. Doncs un grupet així de gent jove han fet una cervesa escocesa, que es diu Embryodog, i hi ha una que es diu en especial Puntquipa, que la gent està agradant molt, L'estic fent provar a la gent i els està agradant moltíssim. I és una cervesa molt bona amb un toc afetadet de préssec, però molt bona. Sí, perquè amb el tema aquest de les cerveses, que es té tot un món, eh, Sergi? Jo ja veig que tu domines molt el tema. La gent sempre es queda com amb les mateixes, no? Quan va prendre alguna cosa? Clar, sempre és l'estrella, l'amor de nits. O sigui, la Heineken, algun dia una coronita, allò que dius, una excepció, però normalment ens movem aquí, no? Sí, sí, sí, per això estic fent aquestes festes, per començar a introduir una mica la gent que comença a provar coses diferents, perquè la veritat és que és sorprènica que ens podem arribar a trobar. La propera festa la tens ja més o menys al dia o no? Encara no la tinc programada, però us ho faria saber. Home, perdona, ens ho pots fer saber a través del Facebook de la penya del morro, per exemple, eh? Sí, home, ens ho fa saber i nosaltres ja ho comentarem i potser podem trobar també algun benefici comú o mutu, no? No, no, no ho dic per mi, eh? Ho dic pels oients del programa, per exemple, si dieu que aneu en nom de penya del morro, no sé, algú... Sí, o donem cinc degustacions, o tres, o una. Ja parlarem. Movem el tema, eh? Movem el tema, Sergi, que això ens fa molta gràcia. Perquè vosaltres, m'imagino que teniu, doncs, pensat aguantar el més possible, no? Com us estan anant aquestes primeres setmanes? La gent està responent? Sí, sí, molt, molt. Sobretot els que de setmana per la nit, davant... que falten llocs on puguin anar gent jove del poble, doncs hi ha una bona resposta, sobretot per la part de la gent jove. Després dels dies de futbol també tenim el Canal Plus i els partits del Barça, bàsicament els del Barça. Home, avui llavors, d'aquí una estona, començarà a omplir-se, no? Avui estem aquí amb el futbol, sí. Clar, clar, clar. Doncs ens alegrem molt, us donem tot el nostre suport des de la penya del morro, perquè, escolta, obrir un negoci amb la que està caient, nens, S'ha d'estar allà a tope, cosa que ens agrada molt. O sigui, un aplaudiment per aquí, senyor. Gràcies. La tasca del Rifenyo. Aquest nou bar que està a la carretera Reial, allà en Bona Vista, no? Sí, entre Bona Vista ja teneu. Molt bé, fantàstic. Doncs, Sergi, ho hem de deixar aquí. Moltíssimes gràcies per haver-nos atès. I res, que us vagi molt bé. I ens informaràs de la propera festa de cervesa, que no ens ho volem perdre. I tant, aquí esteu tots convidats. Fantàstic, bona tarda, gràcies. Moltes gràcies, Déu. Frodo, tienes que ir a Mordor. És la banda sonora del senyor dels anells. El meu tresor. 6 i 42 de la tarda, d'aquí uns moments connectem... Què passa? T'agrada la imitació de Gòlum o què? Marc! Estúpid, Marc! Marc, estúpid! Sí, sí, eh? Està com a... que val a tu? Sí, sóc en Gòlum! Eh, Gòlum! Gòlum, Gòlum! Escolto la penya del morro! Oh, oh, oh! Gòlum! El meu programa! Que no, que és meu, idiota! Que no, és meu! Bé, sí, que hem de connectar amb el canal de Joves, jo aquí fent imitacions del Gòlum. Fem una pausa per la publicitat, tornem ara mateix, fins ara. A Sant Just d'Esvern apostem per l'habitatge públic. Promunça ha obert la convocatòria per adjudicar 25 pisos públics. 20 a Mas Lluï, 4 al carrer Cadenes i 1 al carrer Salvador Espriu. L'adjudicació d'aquests habitatges es farà de forma directa seguint l'ordre d'arribada de les sol·licituds a partir del 15 de febrer. Les podeu lliurar a les oficines de Promunça, a la carretera Rallau número 106, als locals 6 i 7. Trobareu les bases i les condicions de l'adjudicació al web www.promunsa.ca. Promunsa, empresa municipal de l'habitatge de Sant Just d'Esbert. 6 i 44 de la tarda. No, torna'm a posar, torna'm a posar això, torna'm a posar, que si no ho fem bé... Un home. Unes idees. Un color, el blau. Unes clapes a la barba. Sergi Herrada Ruiz. Hola, bona tarda. Bona tarda, Sergi. Què, això dic jo, com estàs? Molt bé. Que no et llibres de nosaltres ni encara que sigui mi festa. Guai, no, no, ja està bé, ja està bé. Sí, sí, sí. Perquè les properes setmanes, els tres propers dimarts jo no hi seré. Per què? Perquè faré un curset. Home, Sergi, home, et trobarem a faltar. Ja, jo també a vosaltres. Ja, però un curset allò que fas tu, del Netvives. No, no, no, és de 2.0, però jo el rebré, és per ampliar més coneixements. Més coneixements encara, Sergi, però així no pots més ja saber de coses. Sí, alguna coseta jo crec que sí. Ah, bé, doncs en fi, ja ens ho explicaràs i segurament serà un curs on a partir d'aquí trauràs alguna idea que també et copiarà l'Ajuntament d'Esplugues, no? No, no, bromes a banda, Sergi, repassem una mica quines són les activitats que hi ha. al Casal de Joves de Sant Just, en aquest equipament juvenil del nostre municipi, pels propers dies. El dissabte a la tarda tenim una nova Vox Session, que són els concerts en petit format de grups de música del Vox d'Assaig. Aquest dissabte a la tarda, eh? Sí. Actuarà amb Quintin... I Kudu. Kimping i Kudu, que semblen dos personatges de còmic, no? Sí, Kimping és nom de personatge de còmic, de fet. Ah, veus, mira, no n'ha... I de dolent, de rèbil. Doncs no n'han desencaminats. Ah, desencaminats. I Kudu? I Kudu. Kudu. Sí, sí, sí, sí. A partir de les set o així començaran i fins a les deu. Molt bé, doncs està bé, no? Perquè és la possibilitat que tenen alguns dels grups de música que van assajar cada setmana els bucs. Els bucs, per qui no ho sàpiga, són com una... Bueno, per què se li diu bucs, per cert? No sé d'on prové el nom, però es diu buc d'assaig. Sí, sí, que és com una mena d'estudi insonoritzat, una habitació de 4 o 5 metres quadrats... on hi ha alguns instruments que estan a disposició de tothom que hi vagi i a més a més també... Poden registrar o no? No, aquí no. Però hi ha molts grups que m'han comentat que porten el mòbil i el deixen allà a sobre i fan la gravadora de sonidos del mòbil i s'ho graven. Bueno, mira. Sí, és una opció. Però clar, és per... Doncs això el dissabte. Dissabte, eh? I el diumenge al matí, de 10 a 3, tenim la setena fira de l'intercanvi. Oh! Aquí a la penya del morro som molt fans del mercat d'intercanvi, eh? D'intercanviar coses. Sí, d'intercanviar coses. Sempre fem les bromes de intercanviar un massatge i coses així... Però la veritat és que això està prenent una dimensió que és espectacular. Cada vegada hi ha més gent al següent mercat, no? Sí, sí, sí. I, bueno, que a part que és una activitat que a nosaltres ens agrada molt perquè, bueno, perquè és sense diners i la societat és com molt comercial, no?, i és un acte que ens agrada. I a part sempre s'apunta més gent a col·laborar, que és el que tu dius. En aquesta edició, a les 11 o 12, espera ara que miro el cartell, hi haurà una masterclass de Chikun, de la gent que fa aquí el taller de Chikun. El Chikun, em sembla que vam comentar-ho, és la gimnàcia del Taekwondo, no? Sí. Sí, sí, sí, moltes preguntes. Ja em vaig informar. Ah, molt bé. Tu faràs? Faràs xicún o no? Faràs xicún tu, Sergi, també? No, no, no, no, no, no. Mira, el xic 1 és a les 11, 11 a 12. Ah, val, el xic 1 de 11 a 12. I és gratis, la classe? Sí, sí, sí. Tothom que vingui aquí a la gespa podrem fer una mica de jove. I tu estaràs... Home, si tu t'apuntes jo vinc, eh? Si no, no. L'Alejandro s'apuntarà. L'Alejandro s'apuntarà. Bueno, no ho sé. I a partir de la 1 va tocada a càrrec de Bonbandarà i després hi haurà una vermutada col·lectiva però que la gent ha d'aportar menjar, vale? Ah, ja. I es posarà tot allà de les taules a la ciutat i es compartirà... Clar, molt d'intercanvi, molt bon rotllo, però a l'hora del menjar que es creu que porti coses, no? Sí, per compartir. Ah, no és allò que dius. Bueno, doncs vaig a... Porto un shawarma, jo, del falafel. Bueno, si vols compartir... No pots portar una cosa per tu, has de compartir tot, no? No, clar, s'ha de compartir, sinó no pots agafar tu tampoc coses altres. Ja, però això sembla una mica com el cau o l'esplai, això. Bueno, aquí som una mica convallats, també. Ja, home, qui va dir aquella frase, no? Si compartir... Compartir és viure, no? Compartir és amar. No, compartir, aquell va dir, compartir no és viure, compartir és tenir menys. Depèn del lloc on, saps? Depèn de si ets el que comparteixes o agafes de l'altre, saps? No és gaire filosofia, això, intercanvi, no, em sembla? Bueno... És diferent, és diferent. No, es refereixen a compartir tens més, perquè tens lo teu i tens la més. Sí, ja, ja, ja. Escolta, Sergi, que estàs fent altres coses? Sí, és que... Ja ho sé, ja ho sé. Hi ha una persona que està esperant perquè l'atengui. Què vol? Digue-li. No sé, és que estic aquí al despatx. Escolta, Sergi, fem una cosa. Li passes el telèfon? No. Sí, no? No. Després el telèfon i dius, mira, és per tu, i jo li pregunto, què passa? No, no, no, perquè has d'estar mirant, que quants anys té aquesta persona? És gran o no pots dir l'edat? 30 i alguna cosa. 30 i alguna cosa, eh? Però no l'havies vist mai? No, jo crec que és un treballador d'alguna cosa. Ah, potser ve a demanar informació d'alguna cosa. Bueno, porto un paper a la mà. Porto un paper a la mà? De fumar? Què? Porto un paper de fumar a la mà? Un paper. Ah, un paper, però és un dinar a quatre, no? No sé, no sé el que vols. Bueno, escolta, que t'esperis. Pots esperar un moment o vols atendre-lo? No, home, ja s'està esperant aquí cinc minuts que s'esperim. Home, em sap greu. Escolta, va, atent-lo. No, no, no, jo tinc les obligacions. Ja, ja ho sé. No, si jo t'ho agraeixo, però escolta, atent-lo amb el telèfon encès sobre la taula, va. No, no, no. Tampoc es pot fer això, no? Ostres, tot el que em mola a mi estàs il·legal. Bueno, ja passa, no? Això saps que ho deia també, això? Maradona ho deia. Sergi, alguna activitat més? Doncs per aquesta setmana no. La propera tenim moltes cosetes. Oi que sí? És que fa bona pinta, eh, la propera setmana? Festa de la Pau, hi ha Cine Club, hi ha... Quina pel·lícula feu al Cine Club Utopia dimendres que venim? Espera, ara... Ah, Nader i Simín, una separació. Ui, no, no ho ha conec. La pel·lícula que va guanyar l'Òscar en la millor pel·lícula estrangera. Ah, sí. És la primera vegada que una pel·lícula guanya els tres premis principals al festival de Berlín. Oh. Que va guanyar pel·lícula actor i actriu. Oh. Una separació. Oh, una separació, no ho pots dir, tu. Iraniana. Iraniana? Sí. Hòstia. Bueno, però... És que això sembla allò com molt exclusiu, no? No. Molt bé, Sergi, doncs escolta, atén ja aquest home perquè m'estic posant nerviós. Que vagi bé i res, ens tornem a escoltar la setmana que ve. Bona tarda. A mi no, però bueno, espera l'Alejandro. Ah, espera l'Alejandro, és veritat. En fi, bona tarda. Escolta, que ja no ens parlarem durant 3 setmanes, que vagim al curs. Adéu, cuida't, eh, i alimenta't bé, fill. Adéu. 6 i 52 de la tarda. Continuem a la penya del morro. D'aquí una estona... Hem de connectar amb com ràdio, no, a les 7, que hi ha al Sant Just Notícies, edició vespre. Fem una pausa i tornem d'aquí uns moments amb una mica de música al programa. Fins ara. La penya del morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio d'Esvern. Canalla, diuen que els justos van al cel i també segueixen la penya del morro de Sant Just d'Esvern. Vine, vine. Ai, por fa lloy que se m'ha fet una cursa a les mitges. Amics, amigues, espero i o desillo que la penya de les galtes, no del morro, ai, perdó, del morro, tingueu la vida més plena que la casa de l'Ostientum d'Almatas. Ho juro pel Jerónimo Stilton. Sóc l'Àngel Llàcer i a la penya del morro, mira, mola, què vols que et digui? I us envio una salutació a tots a la ràdio d'Esbel i a aquesta penya del morro, que teniu un morro, vosaltres pitxeu. La penya del morro, un programa amb més morro que penya. O era més penya que morro. Fins demà! Fins demà! Pass, pass, passera, la dernière restera. Pass, pass, passera, la dernière restera. L'enfant n'est fait que de fête, le fait que l'est, elle se reflète à sa capacité de prendre le fait tel qu'il est, sans se référer à un système de pensée dans sa tête. Tant comme déjà, c'était l'été hier encore. Le temps me surprend semble s'accélérer. Les chiffres de mon âge amènent vers ce mois rêvé. Passe, passe, passera, la dernière restera. Passe, passe, passera, la dernière restera. Bona nit. Par les temps, je cours à l'équilibre. Chaque jugement sur les gens me donne la direction à suivre sur ces choses en moi, à changer, qui m'empêchent d'être libre. Les voix s'élibèrent et s'exposent dans les vitrines du monde en mouvement. Les corps qui dansent en osmose, ils se francent, se confrontent et s'attirent irrésistiblement. Par les temps, je cours à l'expression. Chaque émot sur un sentit me donne envie d'exprimer les non-dits et que justice soit faite dans nos pauvres vies endormies. Passe, passe, passera, la dernière restera Pass, pass, passera, la dernière restera. Aquesta noia que ens agrada molt, ens agrada molt, molt, molt, molt. És francesa, les As. Alguna vegada hem posat algun tema del seu àlbum, As, que va aparèixer fa un parell d'anys, que les últimes setmanes està fent gira a Alemanya i em sembla que no sé quan ha de venir a Espanya o a Barcelona, tant de bo, tant de bo vingui. Pas, pas, pas será, la dernière restaura. Pas, pas, pas será, la dernière restaura. En fi, nosaltres, amics i amigues, ho deixem aquí. Tornem demà, a partir de les 5 de la tarda, en una nova edició de La Penya del Morro. Us ha parlat i us ha acompanyat tota la tarda Jordi Domènech. Agrair la participació de la Carme a les notícies, també l'Anna Rovira al Calaix de Cultura, Oriol Jiménez a l'Espai de Noves Tecnologies, el Sergi Arrada al Casal de Joves... I ja està. Tornem demà. Bona tarda. Us deixem ara amb les notícies de les 7. Amb Carme Verdal.