#53 - Sant Just: educació, festivals, cadells i triatló

En directe, a Matindis de Sant Just d'Esvern, al 98.1 de la FM, i a tot el món a través de radiodesvern.com, comença un programa amb molta penya i molt de morro, la penya del morro. Què tal? Què tal? Com esteu, mis amigues? Bona tarda i benvinguts al programa de les tardes de Ràdio d'Esvernos. Parla i us saluda Jordi Domènech, d'hora i fins a les set. Això és... La penya del morro! D'aquí uns moments parlarem de les notícies de Sant Jus d'avui, dijous 3 de maig del 2012, amb la Carme Berdoi. Carme, bona tarda. Hola, què tal? Bona tarda! Veig que encara no estàs a punt, eh? Si no, no t'imitarien. Sí, sí, la veritat és que no estic per aquí encara, però vaja, estic preparant les notícies i totes les coses que farem. Ah, molt bé, Carme, doncs d'aquí uns moments ho repassem. Sí, sí, d'acord, ja vinc. Espera que penso el telèfon i vinc. Vinga, fins ara, Carme. A més a més, també avui al programa parlarem en la nostra secció de festivals com cada setmana amb el Martí Figueres, que ens parlarà avui d'un festival, el Festival de D'A, Festival Internacional d'Autor de Barcelona. A més a més, també farem un repàs a alguns consells per gossos, si teniu gos o gossa. Us recomanem la secció com cada setmana del nostre educador caní particular, l'Albert Capapell. que, juntament amb la Roser, fan la secció d'educació canina. I a la segona hora, amb l'Èric Pomar i la seva agenda juvenil. I avui, amb el David Pedrós, acabarem el programa, el nostre especialista en espòs extrems. Carme, bona tarda. Bona tarda. Avui el David Pedrós ens portarà una entrevista, un grup de persones, que són el grup de triatló de Sant Just d'Esverma. Tot això a la penya del morro. Bona tarda i benvinguts al programa. La penya del morro, un programa amb més morro que penya. O era més penya que morro. Comencem amb les notícies de Sant Just. Per cert, jo a aquestes altures de la temporada ja no sé si és més penya que morro o més morro que penya. Carme, per on comencem? Comencem parlant d'educació... Ah, bona tarda. Bona tarda. Per tant, educació. Ah, bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Doncs, finalment, no hi haurà... No hi haurà segona línia a l'Escola Montserrat. Aquesta no ho heu dit ja. Així ho ha confirmat el regidor d'Educació i Lles Monfort. No hi haurà segona línia? No. Espera, però pren la música. Ja m'imaginava que no fessis una cosa així rimbombant. Sí. A veure, busquem una música així rimbombant. No, però així no. Ah, no? No, perquè és tan greu. Ah. Més com de notícia. A més de notícia. Si no, notícia xunga. Notícia normal. Sí, però notícia. No, no, això és festa. I què és l'educació sinó una festa? A més, mira, com que ara està a punt d'entrar el Martí Figueres, que ha vingut amb Molleres de Sol, mirem-lo tots com entra. Mira, mira, amb el ritme de la música. Figueres. Martí. Figueres. Martí! Figueres. Bé, d'aquí una estona, d'aquí una estona vindrà amb els festivals. Carme, va, posem-nos seriosos. Torna a començar la notícia. Doncs finalment no hi haurà segona línia a l'Escola Montserrat. No, no, no. No tornaré a repetir la frase perquè ja l'he dit tres cops. Però quina frase? No la vull dir. Quina frase, eh? El rojo d'educació Lluís Montfort també ha garantit... No, no, a més, perdó, no m'he equivocat, eh? Perquè ja sabeu, aquí al programa, quan parlem de Lluís Montfort, sona això. Perquè es va disfressar a l'últim carnestol fest de... El doctor... No! De l'Arare! Ja està aquí, ja arriba Arale. Molt bé, per tant, Lluís Monfort, també conegut com Arale, estones perdudes. Què ha dit sobre aquest tema, Carme? Doncs ha garantit que tots els nens i nenes de Sant Lluís que el desitgen podran anar a una escola del municipi per arribar a tots els infants, però caldrà augmentar lleugeratment la ràtio d'alguns grups. Que vol dir el número de persones. Sí, que hi ha a cada classe. Sí, sí. I el 18 de maig es faran públiques les llistes d'inscripcions definitives. Seran les hores quan les famílies podran consultar el centre assignat i la matrícula serà entre el 4 i el 8 de juny. Pel que fa a l'Institut, no hi ha hagut sorpresa. I tothom que ha sol·licitat tindrà una plaça al centre. Saps què va dir el Lluís Monfort quan li van dir que no hi hauria un altre grup? Què? Va fer-ho. Oio, va fer això. Va fer Oio, Oio. La consellera d'Educació, Irene Rigau, li va fer Oio. En fi, Carme, continuem repassant més coses d'avui del nostre municipi. Encara en Educació, perquè l'Ajuntament i els centres educatius sumaran forces per acompanyar els joves en el seu procés de formació. L'objectiu... Formació, procés, futur, coses, feina, treball. És treballar conjuntament la administració local i els centres per millorar el nivell tant de l'educació obligatòria com postobligatòria i orientar l'alumnat en aquestes etapes. Ahir al matí el govern municipal va signar un acord de col·laboració amb l'Institut de Sant Just i l'Escola Madres-Cramento per desenvolupar el programa per l'èxit escolar de joves del municipi d'entre 14 i 20 anys. Un programa que forma part del pla de millora de l'èxit escolar i que sobretot s'adreça al jovent amb més dificultats a l'hora de formar-se. Tot plegat perquè des de Sant Jus s'havia detectat també que hi ha un nombre significatiu de nois i noies que deixen d'assistir als centres i per tant es vol crear una comissió de treball encarregada d'impulsar actuacions, també seguir el seu programa. És a dir, que si marxen de l'institut per estudiar un altre cicle fora del municipi, També s'asseguirà una mica aquest procés i tot plegat per intentar millorar, com dèiem, aquest nivell... Aquest nivell... Perdó. Aquest nivell formatiu. No em sortia. No tenia compta. Ets dolent. No, no. Carme. Estimant-te com t'estimo. Carme. Què et passa avui? Estàs bé? Estic molt bé. Voldria caronar els teus cabells. Aquesta cança és horrible. I tothom la canta. Estàs posant de moda una cançó, podries dir-li a Pep Padell. És la primera cançó que passa, que és horrible i tothom la canta. No, però li podries dir a aquest senyor. Vols que l'entrevistem? No ho sé. Entrevistem a Pep Padell. Va, si el Pep Predella diu Carme, l'entrevistem. Carme. Va, l'entrevistem. Estimant-te com pesca. No ens faria divertit. D'on deu ser aquest home? Posem el Google, Pep Predella? Ara buscarem. Ara buscarem. Per què fa aquesta veu, a part? De falset. Què? Fa com una mena de... Sí, sí, no ho sé, no ho sé. Bueno, en fi, Pep Radello amb MySpace. Bueno, el que hem trobat. Vinga, va, repassem més notícies de Sant Just. L'última d'avui t'ho diràs. Doncs mira, un parell de punts d'agenda. Un és per avui, ja l'havíem comentat, però recordem que avui a les 8 del vespre... No, és veritat, perquè ja ho hem explicat a fons, però vull recordar-ho. Perquè és avui l'activitat. Què passa? És avui a les vuit, és el quart diàleg per la independència, es fa a la sala cinquantanària de la Taneu, i vindran els insummisos fiscals de Ciurana a explicar aquesta iniciativa de pagar els impostos de les seves empreses a l'Agència Tributària Catalana. Quanta gent? Quants són? Dos? Els que ho han impulsat són dos, però hi ha més gent que s'hi ha afegit. O sigui, som a explicar-ho, són Maria Casademón i Andreu Bartolomé, Però hi ha més empreses que s'han sumat a aquesta iniciativa. Té com grup, no sé, té nom de grup així, no sé, com de música. És que no és el nom d'una iniciativa. Els insumissos de Siurana. Ja els tenim aquí. Han arribat els indiosos. Tenen com un grup, no sé, com algú, un grup així com els Dalton. Saps els Dalton? Els germans Dalton. Amb els insubmissos de Ciurana, presenten... Catalunya independent. Paga els impostos on et doni la gana, però no a l'estat espanyol. Bé, doncs això serà avui a les 8 del vespre. Sí, i llavors demà, és demà, però per si voleu anar fent lloc a l'agenda, doncs us expliquem també ràpidament que Julio Cho i Francesc Riera... parlaran demà de les mines de Collserola dins del cicle l'aigua com a font de riquesa que organitza les Cees. Però ja la van fer aquesta, no? No, ens han explicat que han parlat alguna vegada de les mines, però en aquest cas es parla del seu valor arqueològic, també el valor patrimonial, i es pretén donar, per tant, un toc d'atenció en favor de la preservació de les mines. Segons Julio Xó, constitueixen un gran patrimoni pel municipi, cal fer-ne Una redescoberta, catalogació i preservació. Serà demà a les 8 al local de les Seas. Juli Ochoa-Xochoa. Juli. Juli Ochoa-Xochoa. Quedaria el Rubianes. Una broma, quedaria el Rubianes. No em farà, sí. Però a mi tampoc. Però si ho diu ell, saps? Repassar què va passar a Sant Just tal dia com avui. Fa 4 anys. Què passa? Et veig com amb ganes, eh? De què? De repassar coses. Sí, m'agrada repassar què va passar fa uns temps. Quants anys? Per què no fem fa més d'un any? Escolta, Jordi. Repassem. Fa quatre anys. Està fent befa i mofa i escarni. No, però amb carinyo. Lo siento mucho. No volverá a pasar. Bé, repassem què va passar a Sant Just d'Esvern avui, que és 3 de maig. Va, doncs busquem el mes de maig, és que no ho havia preparat, del 2008. Veus? Tanta cosa, tanta ironia, tanta cunyeta... Mira, el 3 de maig del 2008 passaven... Ui, no tenim repuntat. Era festa. Clar, era festa. Ui, però tenim el 5 de maig, que tenim moltes coses, eh? Vinga, va, posem-nos en matèria, sí. 4 anys passaven moltes coses en just. I tenint en compte que els titulars en aquell moment, l'informatiu dels en just notícies, ocupaven més que la redacció de la pròpia notícia... No sabíem que eren d'una línia. Posàvem tota l'entradeta. Diu... Atenció, eh? La primera... Ja s'ha iniciat el període d'inscripció per casals i altres activitats d'estiu a Sant Jús. La bona aigua i la vagoneta començaran... No estic llegint la notícia, eh? És el titular. Començaran els cursos per nens de 3 a 14 anys el dia 23 de juny, mentre que les escoles públiques ho faran el dia 25. El període d'inscripció per casals de la bona aigua finalitza el dia 15 de juny i el de la vagoneta acaba el dia 13. Vale, primer titular. Aquest era un titular. Segon, la situació d'Esquerra... de Saquera, perdó, que viu Catalunya, que era una mica a l'època també, no? La situació d'Esquerra... No, fa quatre anys. Fa quatre anys ja estaven a tope. Ha obligat a prendre mesures a l'hora d'obrir les piscines públiques en els mesos d'estiu. El nivell 2 d'excepció del decret de Saquera prohibia, entre altres coses, omplir piscines amb aigua putapla. Un altre. El taller de plàstica municipal Carrao Blau va engegar fa uns mesos un projecte de creació amb materials reciclats. Aquest programa s'anomena Recrea i es va presentar oficialment durant les festes de celebració de Sant Jordi al nostre municipi. Més notícies de fa 4 anys. Reciclar l'orgànica té premi. Aquest és el lema de la campanya per promoure la recollida orgànica que l'Ajuntament de Sant Lluís ha posat en marxa aquell mes de maig. És veritat, ja me'n recordo. Sortia... A Pujadas. Sí. Que sortia el Joan Pujadas, eh? Estava allà com una mena de contenidor en forma de premi. Sí, sí. Que era com si els Goya o un maig... És veritat. En forma de premi. Que fort, eh? Allà es va fer una campanya potent. Per què mai més s'ha fet una campanya reciclatge? Per la crisi, Jordi. Carme, que les plantes... No es convida un dia, però el dia li vam preguntar, això de les campanyes, i va dir que si s'han de reduir despeses no es poden fer tantes campanyes. És que jo he sentit, veus, que les plantes de reciclatge ja no... Jo et convido a que el convidis, perquè veig molt interessat en aquest tema. Convidem-nos. No, és que ara que surten el tema de reciclatge me'n recordo. En fi, més cosetes de fa 4 anys. La secció local del Partit Socialista de Catalunya preparava per les aquelles setmanes un sopar per commemorar els 25 anys del primer alcalde socialista del municipi, que va ser lluix segura, no? I després, hi havia moltes notícies, va, una última de fa 4 anys, eh?, perquè tampoc no ens encallem amb la història. Vinga. L'escola Brasol Municipal Marrex obria aquell dia el període de prescripció pel curs, val. I un grup d'alumnes de primer B de l'escola Canigó havia guanyat el cinquè premi, mira, Pilarín Vallès, de contes escrits per nens i nenes. Molt bé. Molt bé, fa 4 anys, van guanyar un premi. Doncs amb aquestes notícies de fa 4 anys acabem aquesta primera part, el primer blog, la primera etapa, el primer xascarrillo del programa, que és l'espai de les notícies de Sant Just, molt seguit i el més escoltat al podcast de la penya del morro. Hi ha gent que li agrada. Hi ha molta gent que li agrada. Hi ha gent que em diu, mira, el millor espai de la penya del morro és quan esteu tu i la Carme al començament parlant. Jo penso, doncs fem-lo tot el programa, llavors, no? Però no pot ser, no podria ser. I estic fent una altra cosa. I jo també. Tens molta gent i no hi cap. Ja quedaré després per sopar, eh? Vinga, Carme, que vagi bé. Adéu. Adéu, bona tarda. Recordeu que si voleu saber més notícies de Sant Just, ara mateix a radiodesvern.com o a partir de les 7 al Sant Just Notícia d'edició Vespre. I com si començéssim la segona temporada de la mítica sèrie Lost, aquest tema Make your own kind of music de Mama Cass Elliot. Tornem tot seguit a la penya del morro. Bona nit. Fins demà! Bona nit. Your own kind of music Sing your own special song Ara escoltes ràdio d'Esbert Sintonitzes ràdio d'Esbert La ràdio de Sant Just 98.1 Ràdio d'Esbert 98.1 Si vols saber el que passa al teu costat, escolta'l just a la fusta. És un home, doncs, que va començar a fer teatre, doncs, de molt jovenet. Home, evidentment té un objectiu de potenciar el que és el teixit econòmic. I això nosaltres no hi estem gens d'acord. Bé, doncs, tota la plataforma és ben coneguda. que és normalitzar la vall. Dit així, m'ha sonat malament. Era dos quarts d'onja, la Rebella. Estic molt content de recollir aquest premi. De dilluns a divendres, entre les 10 i la 1, just a la fusta, vivim Sant Just en directe. Yes. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill-out. el smooth jazz, el funk, el soul o la música electrònica més sual. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem. A Sant Just d'Esvern apostem per l'habitatge públic. Promunça ha obert la convocatòria per adjudicar 25 pisos públics. 20 a Mas Lluï, 4 al carrer Cadenes i 1 al carrer Salvador Espriu. L'adjudicació d'aquests habitatges es farà de forma directa seguint l'ordre d'arribada de les sol·licituds a partir del 15 de febrer. Les podeu lliurar a les oficines de Promunsa, a la carretera Rallau número 106, als locals 6 i 7. Trobareu les bases i les condicions de l'adjudicació al web www.promunsa.cat. Promunsa, empresa municipal de l'habitatge de Sant Just d'Esverda. The Hill of the Leaves, every afternoon from five to seven. A radio does burn. Però què? Un senyor Maritl, què fa? Bé, vostè m'ha dit que volia, fins com internacional. No, ja no li he dit això. No volia donar-li... Però com ho ha dit, a més, al començament? Què diu? The Hill of the Leaves. Hill, muntanya. Penya, penya, una penya. Lips? Lips, llavis, morro. En fi... 5 i 25 de la tarda continuem en directe a la penya del morro de ràdio d'Esvern. Martí Figueres, bona tarda. Hola, què tal? Bona tarda. Ai, el que és la vida, el que és la vida. Ja t'ho diré jo, el que és la vida. La vida és el que diu el Martí Figueres. Que cada dia, cada setmana, se'n va a un festival diferent. La vida és un festival. Oh, quina ràbia que fas, eh, Martí? Ai... Sí, i a més ara que arriba el bon temps i que fa sol. Un dia, un dia. Justament, avui és el primer dia que porto shorts, que es diu. Sí, ja, ja. Pantorrilles, ja. Pantorrilles, però és com aquell blanc, blanc, que fa com fàstic. Nuclear. Sí, molt. En fi, a quin festival has anat aquesta setmana i ens portes avui, Martí? Doncs si la setmana passada vam parlar de curs, aquesta setmana, com ja en sabem una mica més, parlem de llargmetratges. Ah, i on has anat? A Canes? No, a Canes no. Canes no, perquè encara no ha començat. M'agrada molt aquest guió. El teu guionista m'ha agradat molt. Gràcies, gràcies. Ja li passaré les teves facilitacions. Sí, exacte. A Canes no, perquè és que... M'agrada quan la gent de Torna el Guió. No, a Canes no. Has anat a Canes o no? No, no he anat a Canes. Per què no? Saps per què? Perquè com no m'ho pagui la ràdio, em sembla que difícil ho tindré. Doncs llavors no aniràs mai. Espera, perquè tinc un parell de conyes amb el tema del pagar avui, eh? Ah, sí? Sí. Així doncs ja sabem que no s'ha de canes, però a quina ciutat has anat, doncs? A Barcelona. Ah, a Barcelona, eh? No ens hem mogut. Sí, sí, sí. Això que és com la presència a Europa que rebota cada any en un país diferent, no, Martí? O sigui, el fet que tu vagis de Barcelona, et toca anar tant en tant. Ah, exacte. Sí, sí, sí. Jordi, és que principalment, a veure, parlem d'un festival de cinema. És el Festival de Cinema d'Autor Internacional. El Festival Internacional d'Autor de Barcelona. Ah, vale, vale. Conegut també com el DA. Ah, el DA. D'apòstrofa. D'apòstrofa. Ja està, home, ja està. Doncs aquí un moment... Tenim cants a Barcelona. Molt bé, d'aquí uns moments en parlarem d'aquest Festival Internacional d'Autor, però abans els festivals que han de venir, que ens recomana el Martí Figueres. Aquesta música ens introdueix, com sempre, a la nostra agenda de festivals. Martí, avui què ens apuntes? Doncs, com molts ja ho sabran, però s'ha d'insistir perquè la gent ho tingui clar, S'obreieu el dimecres 30 de maig fins al diumenge 3 de juny. Saps què passa durant aquests dies? Em sembla que hi ha el Primavera Sound. Molt bé. El festival de música més gran i el que arrossega més gent durant tot l'any. Que bé que hi ha això. Gràcies. Home, ja fa dies. Gràcies, gràcies. Han tornat amb el bon temps les grupis. Sí, perquè elles també. Van en tirant tets i així que... Ai, alegria, alegria. Grupis, pareu, que em poseu tant tu. La ràdio és verd. La ràdio és verd. A mi m'agrada molt el que fan. La ràdio és blava. Perquè té a veure amb la festa en major de Sant Jú, saps? Que hi ha grocs i blaus. La ràdio és blava. La ràdio és blava. I Can Gí també. Molt bé. Uf. No aplaudiu, no aplaudiu. Hem de parlar seriosament, eh, amb els hooligans. No són hooligans, són grupíssims. En fi, el Primavera Sauna entra el 30 de maig i el 3 de juny a Barcelona. Exacte, una referència mundial, un festival collonut. I un dels més importants, escolta'm, per què no dir-ho, a nivell europeu. On està ubicat aquesta vegada? Doncs com sempre, en el fòrum, principalment. Però, com sempre, aquest festival transforma la ciutat, no? I la programació s'extén per tota la ciutat, des de bars fins a sales petites... s'instal·la a un escenari del poble espanyol, o també em sembla que és novetat aquest any, a l'Art de Triomf, Tom. Ah, molt bé, molt bé, Martí. Alguna cosa més, perquè és que estic veient que no tindrem temps, eh? No, no, no ho sé. Parlar també amb moltes activitats paral·leles, els d'Amoini Música, que en vam parlar aquí, també programen els seus concerts. Ah, sí, és guai. Música per nens, ens agradava molt. Exacte. Igual que els són arquits, però també fan el Primavera Sound, fan lo seu, no? Podem veure Beach Beach, doble platina, germana, molts tipus, no? Però, bueno, Primavera Sound destaca, bueno, per la seva música per tots els públics. I aquest any tenim a The Cure, tenim a Rufus Wainwright, tenim a la Bjork... Rufus Wainwright. Wainwright, exacte. Molt bo, molt bo. Tenim a la Bjork, a Franz Ferdinand, que vindran... Bjork! Exacte, sí, sí, com deien els amotxatxada. Nui! Nui! M83, també, bigot. No, perdona, eh, que et tengui. Jo sóc una mica tocanassos, eh. Perquè et dic que vagis així en pressa i vaig interrompent tota l'estona. Bueno... Continua el martí i va quedar en pressa, va. Vale, molt bé, gràcies. Això sí, la primera sauna destaca per tenir uns preus molt, molt, molt econòmics anticrisis. No? Quan valen? No, ara l'entrada està a 195 euros. Perdona? 195 euros. L'entrada del Primavera Sound. Està, 195 euros. 195 euros? Però jo no sabia que era tan car, això. Mai. Si ho sé, no vaig. No han anat mai, no han anat mai. Però tothom paga... Però tothom paga... 195 euros? Sí. I tothom els paga. No és allò, si vols un dia, deu. No, tothom no, perquè hi ha els més avispats que hi ha el primer dia que surten les entrades les compren a 100 euros, que és més econòmic. 100 euros, i no pots fer allò un dia, va, un dia a 20 euros, saps? No, un dia val... A Portaventura ho fan. Molts euros, menys de 195, però per anar un dia potser et val la pena agafar-la sencera. Però hi ha hosquies per treure acreditacions per mitjans, no? No! Va, això, no? Ja ho hem decidit aquí com ho farem. Tu vols anar o no? Home, sí. Molt bé, va anar. Està bé, està bé. No, però algun any què ha passat? S'ha repartit la cosa, no? Bé, ja ho veurem. Per cert, hi ha el festival Sos Murcia, aquest hi va segur, no? Exacte, aquest sí, i és més econòmic, això sí que s'ha de dir, perquè està... O sigui, que ara l'entrada comença demà, i demà hi vaig. Demà vas, eh? Exacte, i està a 60 euros. Molt bé. Aquí qui vulgui pot anar-hi. Molt bé, molt bé. Festival Sos Murcia, un festival preocupat pel medi ambient, però que ofereix molt bons grups, no sols a l'escena independent nacional, sinó caps de carrer internacionals. Pulp, Flaming Lips, La Vol Lesbian... Caram. O fins i tot es poden... Hi ha seccions més... No sols musicals, sinó que hi ha humoristes, hi ha conferències, hi ha pensadors... I demà, per exemple, es pot escoltar els ultra-shows del Miguel Noguera. Ah, molt bé. Sí, home. Diu, allò que fa el Miguel Noguera, diu... Crida molt. Una idea. Un hombre que sale de una taza de café... I xof. Una mica l'estil així del Miguel Noguera. Molt bé. O, o, o, i atenció, lligant amb abans una broma que em feies, i sap-te, mutxatxada de nuit. Ah, mutxatxada de nuit, també. Estan allà, com que no deies i la... La mutxatxada. La mutxatxada. Molt bé, molt bé, molt bé. Escolta'm, no, no, pinta molt bé, eh? Sí, sí, sí. Un càmping amb tot, no? Doncs molt bé, aquests dos festivals que recomanem, dels que vindran, eh? Exacte. El Primavera Sound, tot un clàssic de Barcelona, i aquest segon, que comença demà i fins diumenge... A Múrcia. A Múrcia, eh? Que tu i te'n vas cap allà. Sí, eh? No sabrà que avui farem un repàs de com a teva festival, no? Sí, sí, anem a... Sortim de Catalunya per un cop. Sí, home, i com hi vas? Amb avió o...? No, amb carro. Amb carro, amb carro. Què són? Quantes hores de viatge són? 5 o 6 o 7, depèn de la velocitat en què vagi el conductor. 5 hores? D'aquí a Múrcia, 5 hores? O més. Vinga, va, passem al Festival Internacional d'Autor de Barcelona, que és el que ens ocuparà més estona avui, el programa. És que hi ha un tràiler, ara. Si ens trolleix el tràiler, hi ha música d'entrada... Veia un home, un noi, jove, que entra amb una bicicleta a un pis, suposo que és jove d'estudiant, es treu la caçadora. Li he preguntat, què, fins d'any? No. I diu, no. No. Tranquil, on ha bien assez fait l'amour. És en francès. És en francesa. I arriba allà i tal, i molt bé. I aquest, què és això, Martí? Doncs és això que se sent i forma part de la pel·lícula que va obrir al festival que parlàvem, del Festival Internacional d'Autor de Barcelona. Es tracta d'Un Amor de Genès... amb aquest accent tan bonic que tinc jo. I l'amor de joventut. Ah, molt bé. Que bonic, que bonic. I amb això va obrir, com que és cinema d'autor, va obrir aquest festival, com comentàvem, internacional d'autor de Barcelona. Què tal aquesta pel·li? Et va agradar o què? Molt bé, però si em permets en parlarem més endavant, perquè abans cal preguntar-se, com sempre... D'on surt aquest festival, que ja té dos anys de vida, és la segona edició? Però sobretot cal preguntar-li a la Sílvia Romatges, que és la responsable de comunicació i membre directiu de Nou Cinemark, que és l'organització que està darrere de tot aquest certamen. El director del festival, Carles Rodríguez Ríos, és l'antic director del Festival de Cinema Asiètic de Barcelona, el BAF, i va desaparèixer ara fa dos anys. I, en certa manera, també és hereu de l'Arenys, de la... La programació estable que es feia a Barcelona de Cine Ambigú, on es passava cinema inèdit i independent, que arriba de les sales, un cop a la setmana, i una mica d'aquella filosofia neix la idea de fer un festival gran recuperant aquest cinema d'autor contemporani. L'organització del festival està formada per un nucli de 4 o 5 persones, no? I un ventall d'assessors que formen part d'un comitè que proposa les pel·lícules idònies i descobreixen en altres festivals. Sí, sí, perquè jo, Jordi, ja et dic ara que jo ja sé, ja ho he descobert, ja sé que vull ser de gran. Ah, sí? Sí. Què vols ser? Assessor de festivals. Assessor de festivals, no? És una proposta... Bé, una professió guai, no? Sí, sí. Jo és que em vull patrejar tots aquells festivals del món per trobar les pel·lícules que més m'interessin per fer el meu festival. Home, tampoc s'allunya massa del que estàs fent ara, eh, Martí? Home, d'aquesta manera... Aquí, la segona broma que ha de dir abans... A veure... D'aquesta manera, cobraria. Ah, molt bé. És veritat, és veritat. A més, també em podia fer el meu propi festival, no? Ostres, Martí, i ara que estem en aquesta música així, i en un moment intimista, sabent de tu i de la teva vida, quin seria el teu propi festival? Com te l'imagines? Doncs, saps que molaria ara? Saps allò d'aquells sorollets d'una harpa, en plan així, ubicant el recuerdo i tal? Sí, no tenim l'harpa, però tenim un ximpanzé. Això m'ubica en un futur imaginari. Un festival que ho tingués tot. Música, cinema, teatre. Seria com el South by Saddues d'Austin, però a la catalana. Clar que, sincerament, em sembla que tampoc no hi hauria massa pressupost en tot el país per assumir un festival com aquest. Martí, tot és proposar-ho tranquil a la Generalitat de Catalunya. Si al final no fan l'Eurovegas, potser aquest projecte els hi podria interessar. Bé, no crec que la Generalitat fiqués tants diners per una cosa així, la veritat. El que sí que tinc clar per això és que el meu festival imitaria també un dels punts forts del festival d'autor. Així tornem a... Ah, molt bé. Que ben lligat. I quin és un d'aquests punts forts? L'estrena inèdita de pel·lícules que encara no s'han projectat a l'estat espanyol. No passa a tenir... has intenció de tindre cinema totalment inèdit a l'estat espanyol, però és veritat que també el panorama ha canviat una mica, hi ha hagut un replegament del món dels festivals, ja no hi ha tanta alegria a l'hora de programar pel·lícules, i per sort, per exemple, nosaltres estem aquí, continuem treballant, i aquest any tenim la sort de tindre 11 pel·lícules inèdites a l'estat espanyol, que no ha passat per cap altre festival d'una programació de 144 pel·lícules, això és bastant important. Bé, comencem, per tant, pel contingut d'aquest festival de llarg metratges, perdó. De fet, m'imagino que, com tots els festivals, de tenir seccions, no? I d'aquests en té quatre, molt marcades, no? Sí, sí, sí. I la primera és l'anomenada secció direccions. La secció d'accions és com una semi, podríem dir-ne una secció oficial, no?, perquè és on estan els grans noms del festival, és una secció que es conforma amb, diria, grans èxits de l'autoria contemporània del cinema de l'any. Potser una de les millors fèries de l'any estarà en aquesta secció. I en quines pel·lícules es projectaran en aquesta secció? Doncs, per exemple, pel·lícules molt interessants que ens va recomanar la Sílvia Romatges, com, per exemple, podríem dir, The Deep Blue Sea, una pel·lícula que, encara que sembli mentida, encara no ha aconseguit distribuir d'Espanya, és una pel·lícula dirigida per una directora si diu Terence Davis, i és una espècie de pacient inglès situat a Londres dels anys 50. Oh, quina mandra! Ah, no. Ah, no, no. Bé, potser sí. A mi el Paciente Inglés em fa mandra així. Sí? Sí, com a concepte i com a l'antitud de la vida. Bé. Perdó, eh, si ho fes algú. No, no, escolta, vull dir, a veure, tens pel Paciente Inglés i tens per la Jungla de Cristal, que suposo que és el teu tipus. Tampoc no et pensis, eh? No, no, no. Jo sóc més del Rei León de Walt Disney. Sí. Un respecte, que va fer 14% d'audiència l'altre dia, el diumenge a nit. Ah, sí? Va superar bona fuente, és veritat. Sí, sí, sí. En fi, més pel·lícules que es poden veure? Per exemple, també de Once Upon a Time in Anatolia, d'un director ara... em sembla que és turc, es diu Nuri Bilge Ceylan, premia de Cannes, és un drama criminal amb personatges molt ben definits, que succeeix a l'estepa d'Anatòlia, a Turquia. Escolta, avui sembla que estiguem fent una secció, amb tots els respectes, eh? Sí. De ICAT-FM. Bueno... No? Però m'agrada molt, eh? Bueno, gràcies. A mi m'agrada. Sí, sí, sí. Gràcies, Jordi. En sèrio, m'animen aquestes paraules. Sí, sí, sí. Després de... Delicatessen. Ah, ja estaria bé, ja. Cabaret elèctric. Després d'aquesta secció... Coses guais i modernes. Sí. Sí, sí. Intel·lectuals i xules. És que sí que són molt guais i modernes. Com tu, com tots. Sí, guaiíssim. Bueno, no perdem el ritme, eh? No, parlant de la secció de... la següent secció que es diu, secció Talents. A veure, què diu la secció Talents? Doncs la secció de Talents, que és com una aposta del futur per directors no tan coneguts amb un o dues obres i que a nosaltres em sembla que el que aporten és això, un afiançament d'una determinada forma de fer cinema i sobretot promeses de directors que haurem de seguir en el futur, no? Festival Internacional d'Autor. Cinema d'Autor. Generalitat de Catalunya. No, és que... Qui és el cinema d'autor? El cinema d'autor? Bona pregunta que li hagués pogut fer a la Sílvia Romanxes. Tot és cinema d'autor, no? Tot té un autor. Tot té un autor. Però jo crec que el cinema d'autors diferencia, perquè es produeix també el propi autor, no? En la projecció de la presentació, l'inauguració del certamen, en què es va presentar Un amor de genors, de la Mia Hansenloff, abans que va presentar tot l'evento la Leticia Dolera, que és magnífica aquesta dona, es va passar un petit vídeo sobre què és, precisament preguntant-se què és el cinema d'autor, i responíem personalitats del món del cinema català, productors, directors i sobretot, per exemple, l'omnipresent Albert Serra, que és un home que... que, bueno, que... admirable, perquè a mi em fa més gràcia que altra cosa. Molt admirable. Però seguim amb talents o què? Sí, sí, va, seguim amb talents. Deixem Albert Serra i parlem de talents. Com ho hem fet anar, això? No ho sé. D'aquesta secció es poden destacar diverses pel·lícules, la secció de talents. Exacte, per exemple, una argentina que al seu país ha causat molt entusiasme i ha guanyat molts premis allà on ha anat. Parlem de El estudiante de Santiago Mitre, una pel·lícula amb molts elements argentins, és a dir, política, retrat social de la crisi i, sobretot, grans i ales i grans personatges. L'últim prèmi que es va embotxegar va ser al Festival de Cinema Latinoamérica de Lleida, i, bueno, que pinta molt bé aquesta El estudiante. També hem volgut destacar-nos L, la pel·lícula de Babis Macridis, guionista de Canine, de Canino, perdó, Una pel·li grega que vaig veure l'any passat i que, la veritat, em va deixar més fred que calent. Ah, sí? Sí, sí, no ho vaig entendre gaire. Va, no pateixis, home. Ha d'haver-hi gustos per tot en aquesta vida, eh? Escolta, i la secció absolut risc, què? Bé, bé, és una secció més rara, més experimental. doncs els ha semblat molt xulo fer una secció així una mica més radical en pel·lícules que se surten de norma, que no transiten una part narrativa així molt convencional i que són apostes de, no tot diré estranyes, i per un públic molt estrany, perquè jo crec que segur que són accessibles dintre de la seva radicalitat, però sobretot la radicalitat està en el llenguatge i en les formes visuals que prenen. Bé, dins d'aquest apartat trobem treballs tan curiosos com els de Diamond Flash, de Carlos Vermut, i que, segons la Sílvia Romatzes, pot ser considerada una pel·li de culta. Sí, sí, sí, sí, directament. De què va aquesta pel·li? Tot es basa sobre la desaparició d'una nena, però la veritat és que poc més es pot dir, ja que, si no, segons la pròpia nota de premsa de la web, es pot espulejar i perd la gràcia. La pròpia nota de premsa et diu com acaba o de què va la pel·lícula i què passa? No, no, no. La nota de premsa et diu que no volen dir res més que la línia aquesta de... Una desaparició de nena, perquè si diuen alguna cosa més, ja es corre el risc de començar a espoylejar. Estem repassant les diferents accions d'aquest Festival Internacional d'Autor de Barcelona i que també té un apartat de l'autoria pels catalans, no? Exacte. Doncs autoria catalana, tots els autors que tenim aquest any, a mi sembla que és fonamental veure les seves pel·lícules perquè alguns són desconeguts i altres no ho són, però queden en conjunt efectes molt dialogants junts. Per exemple, tenim una pel·li que es diu Orson West de Fran Rovira, és un director valencià estalert a Barcelona, que fa un diàleg estrany sobre un rodatge d'una pel·lícula en un paratge on Orson Welles va fer localitzacions per... per fer un western. I després tenim aquesta obra coral de 13 joves directors de l'SCAP, que es diu Puzzle Love, que és sorprenentment per ser una pel·lícula feta com a masquetxos, l'obra d'un únic director amb una coherència absoluta. Bé, de fet, Martí, tenim dos minuts, eh? Tenim dos minuts. Per acabar comentar això de Puzzlet Love. No sé si l'has vist, tu. No, però pinta molt bé, eh? Sí, sí. Sí, o no. O no. Perdona, eh? Però és que jo la vaig veure i la idea està bé, perquè quan acaben els directors de l'ESCAC d'estudiar, eh?, els 4 anys, és que els dos primers anys són comuns per tothom, i els dos últims la gent s'especialitza, no?, director de fotografia, direcció... doncs, no sé, altres tipus de muntatge, etcètera, etcètera, guió, i els de direcció, que són 12 en l'últim curs, els hi han proposat, que ja és la segona vegada que es fa, aquest any també ho tornem a fer, doncs fer una pel·lícula dirigida per tots. Llavors tenen una història, que és més o menys la mateixa, d'una parella, en aquest cas, Postlet Love, i cada seqüència la dirigeix un diferent. I això que he dit de la coherència, jo no estic d'acord, perquè hi ha seqüències que estan en un format, et diré més, hi ha una seqüència que està en format sitcom, amb riures enllaunats i a la següent no. Llavors, clar, això perd una mica, sí que no hi ha la coherència aquesta, però és un bon exercici, jo crec, pels directors que surten de l'escac, perquè tenen la possibilitat que el seu fragment que han dirigit de la pel·lícula, de la seva seqüència, doncs es projecti en una sala gran I en una pantalla gran i grossa, no? Bueno, és un experiment, és un experiment. Sí, sí, sí. Ens ho prenem així. Sí, però hi ha coses molt bones i hi ha coses que a mi personalment, en opinió personal, no m'han agradat tant. No té més misteri. Molt bé. Doncs ja està. Ho deixem aquí, Martí? Bueno, deixa'm destacar dues cosetes petitones. Recomanar la pel·lícula que volíem comentar al principi que hem ficat al tràiler, Una mort de genès. És veritat. Una bonica història d'amor adolescent, pausada, tranquil·la, molt francesa, plena de mirades, de silencis. És molt sensible, eh? Vull dir, jo la recomano. La recomano bastant. Molt bé. I també, una última cosa, és que el festival té un acord amb Filmin, aquest popular portal de cinema en streaming, en el qual tu pagues 20 euros sols i pots veure durant 10 dies totes les pel·lícules que vulguis, no del festival, o sigui... dels directors programats en el festival, les anteriors pel·lícules, no les que presenten. Està bé, no? Està molt bé. Si t'anarà un director, dius, hosti, què ha fet aquest? I vas a filmar i allà, per 20 euros, pots veure-ho tot. Si voleu més informació, la web del festival és cinemadautor.cat. Martí, ho hem de seguir, que tenim la secció dels educadors canins, que és l'Albert Capapé. Tu tens gos, Martí, tu? No, jo n'he tingut. Has tingut? N'he tingut, sí. Què ha passat? Ens va deixar... Exacte, la vida... Com es deia? Es deia Aina. No hem tingut varis, però la que més ens va durar era l'Aina. És un gos amb animal d'home, no? O de dona, en aquest cas. Una gossa amb nom de dona. Sí, sí, sí. És curiós. Bé, jo té una història molt llarga que tampoc cal. No, avui no, la setmana que ve sí. Molt bé. Moltes gràcies. Fins la setmana que ve. Que vagi bé per Múrcia, eh? Fins la setmana que ve. Fins la setmana que ve. Que vagi bé per Múrcia, eh? Fins la setmana que ve. Fins la setmana que ve. Que tornaràs més moreno. Oh, quina rabial. La penya del morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio d'Esvern. Canalla, diuen que els justos van al cel i també segueixen la penya del morro de Sant Just d'Esvern. Vine, vine. Ai, porfa, joi, que se m'ha fet una cursa a les mitges. Amics, amigues, espero i o desillo que la penya de les Galpes, no del morro, ai, perdó, del morro, tingueu la vida més plena que la casa de los Tientum d'Almatas. Ho juro pel Jerónimo Stilton. Ai, porfa, quina maragulla. Sóc l'Àngel Yasser... I a la penya del morro, mira, mola, què vols que et digui? I us envio una salutació a tots a la ràdio d'Esvern i a aquesta penya del morro, que teniu un morro, vosaltres pitxeu. La penya del morro, un programa amb més morro que penya. O era més penya que morro. 5 i 50 de la tarda, continuem en directe a Ràdio d'Esvern i tot seguit parlem d'educació canina. Com cada setmana tenim el nostre especialista en la matèria, avui l'Albert Capapé i que el tenim al telèfon ja. Albert, bona tarda. Hola, bona tarda, Jordi. Què tal, com estem? Molt bé. Molt bé. Us fa calor ja, eh? No sé si et passa el mateix, però... Que avui us fa molta caloreta ja, no sé si et passa el mateix. Sí, sí, aquí vaig també, ja començo a notar-te l'estiu ja. A Vilanova, no? Estàs tu, lladre? Sí, avui Vilafranca. Com? Avui a Vilafranca. Avui a Vilafranca. Ja et coneixem, ja. T'has banyat ja a la platja de Vilanova o no? No, no, no. Escolta, avui t'escoltem una mica pitjor que altres dies, eh, Albert? Sí, no sé si és... És que a Vilafranca ja se sap, eh? Sí, hauràs de pujar-te a un castell amb l'enxaneta per agafar cobertura o alguna cosa per l'estiu, perquè si no ja en diràs tu. Avui, Albert, volem parlar d'un tema que és que molta gent, a l'hora de tenir un gos, doncs parla del tema dels cadells, no? Que són els gossos, lògicament, els bebès, els més petits, els que acaben de néixer... I més ens entren pels ulls, a vegades també. Sí, avui podem parlar una mica dels cadells, si et sembla. Sí, sí, sí, em sembla perfecte. Què hem de fer? I què no hem de fer quan tenim un gos cadell o molt jove a casa? És a dir, quines són les indicacions? El que sí que diria és si algú que ens està sentint s'està plantejant de tenir un gos o agafar un gos i és el primer gos que tindrà, no li recomanaria agafar un cadell, perquè té una miqueta més de dedicació del que ens podem imaginar. El que sí que et diria, si ja et tens un cop el cadell a casa i dius, vale, i ara què? Bàsicament, respectar-lo. Respectar-lo en molt sentit. En el sentit que s'ha dit moltes vegades com amb els nens que no li facis cas, si mossega les mans, que si burda, que si fa el crunyeix... Tota aquesta sèrie de comportaments que es començarà a oferir, no li hauríem de castigar. Per tant, càstigs, zero. Zero, càstig zero. I és més, la veu, la que ens hem de dir-hi encara. La què? La què dius? Perdona, la veu. La veu. El que hem d'intentar és no cridar-li molt, ni per bé ni per dolent, vull dir, ni fotre-li la bronca, ni intentar jugar amb ell a crits. Tenen una uïda molt sensible en aquest sentit, no cal forçar-li. Per tant, pel que li estàs dient, dedueixo que l'hem de tractar molt bé, l'hem d'amimar molt i donar-li molt de carinyo a aquests primers mesos de vida del gos. Sí, i hem de tenir en compte, per exemple, que quan un gos ens arriba a casa, quan és que parlo, l'idée que ens arribi, com a mínim, en dos mesos. No és bo que hi ha algun conegut que podem tenir que ens digui, sí, mira, m'acaben de donar un gos en tres setmanes, m'acaben de donar un gos en un mes i mig. O sigui, el mínim és recomanable fins als dos mesos, perquè ara has de compartir... Doncs aquesta etapa de la seva vida amb la mare i els cadells. És a dir, abans de dos mesos, no? No. I si a algú li tenta o li ofereixen un cadell perquè el veia ha tingut cada llet i no es pot tenir a casa, ha sigut dos mesos i s'hi pot ser encara més. haurien d'estar sempre amb la mare i els germans. Ostres, doncs això és molt interessant el que comentes, perquè normalment la gent no ho desconeix bastant, no? És a dir, quan hi ha un veí atípic, no? Una amistat que podem tenir, un familiar, mira, ha tingut cada lleig i tal, per què no... Bueno, agafa't un, si vols, no? I potser va ser fa pocs dies. És molt comú, és una cosa molt desconeguda. Per tant, tu recomanes que com a mínim fins a un parell de mesos ben bons... no es comencin a donar aquests cadells. A veure, ho recomano, però no és que tampoc ho digui perquè m'ho inventi, perquè sí que és... En tota aquesta etapa el cadell ha de jugar amb els germans, ha d'aprendre a controlar una miqueta la seva boca, ha d'aprendre a dir-se el seu llenguatge que li ensenyen els germans i la mare. D'aquestes coses, si ho traiem massa aviat des de la seva família, el que potser tenim és un gos potencialment que no se sabrà relacionar amb altres gos, amb altres persones, no sabrà com desenvolupar-se el seu entorn. Hem de tenir aquestes cosetes. A fins dels 4 mesos, per exemple, els gossos, entre ells, se'ls li permeten tot. És el que, no sé si ho has sentit alguna vegada, entre comentaris que hem fet o alguna cosa, li comentem la llicència de cadell. Ah, sí? Què vol dir? Se li permet, però tot, qui ho permet? Els altres gossos? Nosaltres? A tothom? Se li permet, doncs, mira, que estiri de les orelles, que mossegui les potes... que faci, mentre un està descansant, el gos gran està descansant el petit i faci una miqueta la punyeta. Tot això se li permet a un cadell. I a partir dels 4 mesos, els gos sub 4, no exacte, no és el dia que fa 4 mesos ja canvien el cic, però com que va creixent, el gos gran, o la mare, o en aquest cas, l'agún que hi hagi pel voltant, és el que li comença a dir, ara ja comença a ser gran, ja comença a posar límits a certes coses. És important no castigar-los en aquest sentit, perquè estem collibint molts comportaments que després necessitarà. I l'alimentació dels cabells és la mateixa que un gos adult? És més específica per cabells. Depèn molt de si és un gos que és potencialment molt gran o un gos que serà més petit. Però és molt específica perquè té uns nutrients diferents, té uns percentatges de proteïnes diferents pel creixement, pels ossos... No és bo, per exemple, que mengin menjar de casa durant un temps, perquè s'ha d'estar preparat, s'ha de començar a preparar, per això aquests pincos... El sac ja ens ho posen, eh? El sac ens diuen l'edat recomanada de cada cop. Mm-hm. Perdona, els sacs que dius? Que els sacs, què? Recomanen, què? Sí, sí, sí. Ja ens diu, o ens hauria de dir, suposo que es faran a tots, l'edat. Hi ha pinços putis, hi ha per jo, per dos, per ells, hi ha per una miqueta més gran. Sí, sí, sí. Molt bé. Sí, és una cosa que hem de tenir també molt en compte, eh? Moltes vegades ho abaixarem i si tenim el mateix menjar i no ho hem de fer. Albert, alguna cosa més sobre aquest tema? Perquè la veritat és que potser un no hi cau, però realment, clar, a vegades a algú li pot semblar com molt... molt lògic, no?, com a tu, però, clar, els cadells necessiten una atenció especial i també un aprenentatge diferent, no?, lògicament, perquè... Un contacte, així sí que m'agradaria puntualitzar-ho, un contacte amb gossos, que això és el mateix veterinari que faci el seguiment del gos i podrà anar recomanant quan pugui ràpid del carrer, quan pugui anar de passeig amb gossos, però és important que les seves experiències, quan és jove o quan és molt petit, siguin totes positives, en el sentit que no es porti un... una baralla que es porti una mossegada, que es porti... Perquè això són males experiències que creen des de petits. És important, si tenim un cadell, fer-nos amb el contacte d'alguns veïns de la zona o d'alguna gent que coneguem que tingui gossos, o de la mateixa edat, o gossos grans, molt tranquils, que és el que nosaltres dient, gossos segurs, gossos tranquils de temperament, que aguanten molt i que es relacionen amb aquestes gossos. Crear una xarxa de gent de 3 o 4 persones... que tinguin gossos de la mateixa edat o gossos grans i equilibrats. Molt bé, doncs, Albert, ho hem de deixar aquí avui. Moltes gràcies i d'aquí un païll de setmanes parlem de més coses que fins i tot podem parlar de l'entreteniment del gos quan es queda sol a casa, no? I tant, mira, doncs sí, és un gran tema, eh? Molt bé. Doncs vinga, en parlem d'aquí un païll de setmanes. Gràcies, Albert, bona tarda. Adéu, adéu, adéu. La Penya del Morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio d'Esvern. Doncs sí senyors, camí de les 6 de la tarda, d'aquí uns moments connectem amb Com Ràdio per escollir les notícies d'ambit general i després a la segona hora ens visitarà l'Eric Jiménez amb la seva agenda familiar com cada setmana per aquest dissabte o diumenge. Bé, i a més a més també tindrem el David Pedrós amb els esports extrems que avui ens portarà tres convidats, que són el grup de triatló de Sant Just d'Esvern. Ja sabeu que el triatló és aquesta prova esportiva, per mi és una mica dura, és el que dius, no cal, però gent que sí i cada vegada més li agrada. Primer, doncs això, nedar, bici i córrer. Fins ara mateix a la segona hora, tornem ja. La pell del morro, cada tarda de 5 a 7, a ràdio d'Esvern. Mira que fer-ho l'hora de la migdiada. Bona tarda, són les 6, us parlem al Verses i Marta Patricio. La borsa espanyola a l'IBAX 35 ha tancat aquesta tarda sessió amb una tímida pujada de 3 dècimes, quan al migdia superava el 2%. De la seva banda, la prima de risc, s'ha situat als 415 punts bàsics tot plegat. influït per al discurs i la falta d'aclaredat del Banc Central Europeu pel que fa a la política monetària a curt termini. El president del Banc Central Europeu ha reconegut l'esforç reformista que està fent Espanya. Tot i això, Mario Draghi ha descartat una nova injecció de liquiditat als mercats, com demanen els presidents Mariano Rajoy i Artur Mas. Draghi ho ha firmat des de Barcelona, on avui s'ha fet la reunió mensual del BCE i on també ha anunciat que manté els tipus d'interès a la zona euro a l'1%. Encara que la reunió ja ha acabat fa hores, Draghi manté una agenda tapaïda a trobades i aquest vespre, a dos quarts de nou, es reunirà amb Mariano Rajoy al Palau de Pedralbes. La Federació Catalana de Municipis rebutja frontalment la proposta d'obligar a fusionar-se els municipis amb menys de 20.000 habitants, com ha llançat la seva homònima espanyola. En declaracions a Com Ràdio, el president de l'entitat catalana, Manuel Bustós, ho ha qualificat de cop d'estat, diu el municipalisme. Rotundament inacceptable. Que aquest informe pugui avalar el govern d'Espanya per prendre decisions en aquesta línia seria un veritable cop d'estat contra el municipalisme. I és evident que des de Catalunya no acceptem, des de la Federació de Municipis de Catalunya o des del municipalisme català, el 94% dels municipis veurien minvades les seves competències. En el seu informe, la Federació Espanyola de Municipis també fixa en una vintena la llista de competències locals. El president del Col·legi de Metges de Barcelona i assessor també del Govern català en matèria sanitària, Miquel Vilardell, ha alertat que fer pagar 5 euros per dia d'hospitalització... pot ser una barrera en l'assistència sanitària per a persones amb problemes econòmics. Vilardell ha valorat la proposta del conseller d'Economia, Andreu Mascolell, en declaracions a Comràdio. S'ha de mirar molt la forma com l'implementis, perquè pot ser per persones que siguin realment una barrera, m'explico? I per això s'ha d'anar molt amb compte, i ningú que no té recursos ha de quedar sense tenir allò que necessita pel bé de la seva salut. Vilardell s'ha mostrat més partidari de mesures en base a la fiscalitat per millorar el finançament de la sanitat. A més, considera que abans de llançar propostes de copagament amb un tema sensible i que crea l'arma ciutadana, el govern ha de tenir clar si es faran, de quina manera i amb quines excepcions. Les vendes de cotxes cauen amb força a l'abril, ho fan més d'un 21% a tot Espanya. Les associacions de fabricants i venedors asseguren que s'han complert els pitjors pronòstics i que amb la venda de poc més de 56.000 unitats el sector se situa a nivell de principis dels anys 90. Aquestes associacions alerten que amb un mercat tan dèbil, les fàbriques instal·lades a Espanya es fan més vulnerables a la crisi. Coneguem ara com funcionen els transports públics de l'àrea metropolitana de Barcelona. Connectem amb el Centre d'Informació Transmet. Marta Espinosa, bona tarda. Hola, molt bona tarda des del Centre d'Informació Transmet. En aquests moments hem d'advertir els usuaris de Rodalies de Catalunya que per causes alienes a l'empresa la línia R4 registra demores d'uns 20 minuts aproximadament en tots dos sentits de la marxa. Aquesta incidència també provoca problemes en una altra línia de Rodalies, concretament en la línia R1, la línia del Maresme, on la relació de trens Mataró-Molins de Rei fa que inicin i finalitzin el recorregut a l'estació de l'Hospitalet de Llobregat. Malgrat aquestes dues afectacions a les línies R1 i R4 de Rodalies, hem de destacar també la normalitat a la resta de la xarxa de transport públic de Barcelona i de l'àrea metropolitana, així ens ho indicen els diferents operadors. Això és tot de moment des del Transmet. Molt bona tarda. Bona tarda. Us parla David Amador, Barça i espanyol, preparant el derbi de dissabte vinent en el dia del comiat del tècnic blaurana Pep Guardiala a l'estadi del Camp Nou. L'exjugador de tots dos equips, el rus Igor Korneyev, ha dit a Com Ràdio que el de Sant Padó ha estat un tresor per al club barcelonista. En el caso, para cualquier entrenador, tener una persona como jugador ya es un tesoro. Entonces, ahora en los últimos años ha demostrado a todo el mundo que puede ser él como entrenador. Entonces ha ganado todo. De la seva banda, l'afició del Reial Madrid celebrarà el títol de Lliga a partir de les 7 de la tarda d'aquí a menys d'una hora a la fonda de la Cibeles de la capital espanyola. Ara mateix plou amb força a Madrid. I a l'espanyol, el porter Christian Álvarez ha dit que és una barbaritat dir que si guanyen contra el Barça en el derbi de dissabte salvaran la temporada. Com Ràdio. Notícies. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bona tarda, són les 6 i 5. Finalment no hi haurà segona línia a l'escola Montserrat, així ho ha confirmat el regidor d'Educació, Lluís Monfort, que també ha garantit que tots els nens i nenes de Sant Just que desitgin podran anar a una escola del municipi. Recordem que en guany s'han presentat 124 sol·licituds per P3, una quinzena menys que l'any passat, I d'aquestes, 50 són en primera opció per Canigó, 28 per Montseny i 28 per Montserrat. Pel que fa a la concertada de Madrid Sacramento s'han fet efectives 18 sol·licituds. Per tant, per arribar a tots els gruïnfants caldrà augmentar lleugerament la ràtio d'alguns grups. El 18 de maig es faran públiques les llistes d'inscripcions. Seran les hores quan les famílies podran consultar el centre assignat. La matrícula serà entre el 4 i el 8 de juny. Els insumisos fiscals de Ciurana seran els protagonistes del quart diàleg de Sant Jus per la independència. Aquest vespre, Maria Casademont i Andreu Bartolomé han tingut la iniciativa de pagar els impostos de les seves empreses a l'Agència Tributària Catalana, una acció que constitueix la protesta cap a un sistema de repartiment de diner públic que entenen que vulnera l'Estatut aprovat pel Parlament i votat en referèndum pel poble català. En aquest sentit, consideren que la seva protesta es desmarca de la campanya No vull pagar contra els peatges un acte de desobediència. Serà avui, a les vuit del vespre, El quart diàleg per la independència a la sala del cinquantanari de la Taneu. I acabem aquest bullet explicant-vos que Júlio Ochoa i Francesc Riera parlaran demà de les mines de Collserola dins del cicle Sobre l'Aigua com a font de riquesa. Al voltant de 30 mines estan situades al terme municipal de Sant Just, tot i que actualment Gairebé no s'aprofita l'aigua que recullen o el seu valor arqueològic és molt elevat. Amb la xerrada, per tant, també es pretén donar un toc d'atenció en favor de la cel·laborada de les mines. Julio Pchoa opina que constitueixen un gran patrimoni pel municipi i que cal fer-ne una redescoberta, catalogació i preservació. La xerrada serà a les 8 del vespre al local de les Cees. I això és tot de moment. Més informació a partir de 7 als Sant Just Notícies, edició vespre. Fins aleshores, molt bona tarda. Sóc aquí per trobar la manera d'entendre què diu la cançó que em té captivat des de la primera impressió. Quatre o cinc nits que no hi eres i jo buscava un altre petó. Te'n volia robar un altre. Potser dit des de la primera impressió. Càlids, vespres verds, grocs o traves, blaus o perds, taronges les postes, vida mai nostra, amb liegadors els vins que bevem quan fugim de la primera impressió. Càlids, vespres, verds, grups, ho trobes, blaus o pels. Naronges, les postes, de vida mai nostra. Amb liegadors els vins, que bevem quan fugim a la primera. Impressió, on ets el meu amor? Fins demà! Gràcies. 98.1, ràdio d'Esbert, 98.1. La penya del morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio d'Esbert. Què tal? Bona tarda, com esteu? 6 i 11. Benvinguts a la segona hora de la Penya del Morro. En aquesta segona hora rebrem el David Pedrós, que avui ens porta un parell de convidats que formen part de l'equip de triatló de Sant Just d'Esvern. Ens explicaran a quines proves esportives van i què és el que fan per entrenar i també quins recorreguts fan també per Sant Just. Tot això d'aquí una estona amb el David Pedrós als esports extrems. Però abans de tot això, per cert, deixem que avui vull tenir un record, no passa res, però pel Juan, que és el nostre... company de l'Institut de Sant Just, que fa quart d'ESO i que està dins del programa Connecta, on diferents joves de l'Institut van a algunes empreses de Sant Just per saber si els agradaria o no treballar d'allò, i aquí el teníem a la ràdio les últimes setmanes, i avui es troba malament i no ha pogut venir, o sigui que, Juan, recupera't aviat, eh? Un aplaudiment pel Juan, que recuperi. De fet, avui el Juan era l'últim dia que havia de venir, no sé si ho recuperarà o no, en tot cas, si no ens tornarà a veure, que jo crec que no, eh? Jo crec que vindrà algun altre dia, ja ho veureu, a fer alguna secció. Juan, merci per haver estat amb nosaltres aquest temps. En fi, Eric Pomar, bona tarda. Bona tarda. Què tal, com estàs? Molt bé, i tu? Molt bé, mira, aquí, un aplaudiment per l'Eric. El Sergi pregunta, diu, creus que al Juan li agradaria treballar amb tu? Bueno, no ho sé, millor... Però ell no estava aquí per saber si volia treballar amb mi, eh? Ell estava aquí per saber si volia treballar en el món de la ràdio. Ah, ah. Doncs, Eric, avui ens portes una pel·li, no? Avui us porto una pel·li, que es diu Els jocs de la fam. Com a recomanació de la setmana, l'has vista, tu? No. Ah, a veure... M'he vist el tràiler i això, però no... A veure, vols que... Posa, posa. Sí, escoltem el tràiler a veure què tal. Perquè, a més, tràiler en català, eh? Guai. Vinga. Per què no ens decidim? Anem a viure al bosc. Ens agafarien. Potser no. No faríem ni 10 quilòmetres. Ah. Benvinguts, bon dia a tothom. I ara ha arribat el moment de seleccionar un noi i una noia ben valents que tindrà el gran honor de representar el districte 12 als 74 Jocs de la FAM. Com és que ens recomanen aquesta pel·lícula avui, Eric? Doncs perquè és una pel·lícula que està basada en un llibre juvenil molt premiat i de fet és el primer d'una saga de tres llibres de l'escriptora Susan Collins. Prem! No, espereu-vos! Sóc voluntària! Sóc voluntària per fer de tribut! De què va aquesta pel·lícula, Eric? Doncs, primer de tot, ens situem en el futur. I en què ara són els Estats Units. Sí. Llavors, han passat molts anys i moltes guerres i el país ha quedat dividit en 12 districtes sota el poder dictatorial. Sí. Del Capitoli. Ah, molt bé. Bé, molt bé. No, però vull dir que... Interessant, eh? Sí. Aquest argument futurista... Se n'ha parlat molt també, no? Com serà la humanitat d'aquí 300, 400, 500 anys? Com estarà dividit? Tindrem el mateix sistema capitalista que ara? Com s'organitzarà la gent, no? En aquest cas, aquesta autora, la Susan Collins, situa... l'acció i la trama en aquests 12 districtes del que actualment és Estats Units. I què és el que passa? Com viu la gent d'aquí en aquesta trama futurista? Doncs la gent està en absoluta pobresa i sense llibertat i ningú pot sortir dels límits del seu districte. Ningú, ningú? Ningú, però només una noia de 16 anys, la Katyn Severin, vol desafiar les IAs i surt a buscar menjar per mantenir la seva família. 3, 2, 1. Bé, aquesta pel·lícula es va estrenar ja fa un parell de setmanes, el 20 d'abril, i la veritat és que ha funcionat molt bé als Estats Units. Ha fet una recaudació de taquilla espectacular, no sé si entre les dues altres pel·lícules més vistes de la història del cinema. Escolta, i què més pots dir de l'argument d'aquesta pel·lícula? Doncs com a mostra de prepotència i d'autoritat, el Capitoli obliga a cada districte a enviar un noi o una noia... a un programa de televisió anomenat Els Jocs de la Fam, que és un programa molt famós de la tele i per mantenir l'audiència del programa aquest grup de joves han de lluitar entre ells fins que només quedi un supervivent. Bé, per tant, aquí també hi ha una crítica, no?, al món de la televisió i cap a on està anant tot plegat, no?, amb el tema de realities i tota la pesca. I això què té a veure amb la nostra protagonista, la Katniss? Doncs resulta que la petita de la Katniss és triada per anar als jocs. La germana petita va a aquest concurs de tele. A aquest concurs. I ella no dubta per ocupar el seu joc i anar-hi ella mateixa, decidida... a mostrar fins que en totes les situacions més difícils i despreciades i desesperades, que hi ha un lloc per l'amor i per el respecte. Doncs haurem de veure aquesta pel·lícula, no, Eric? Sí. Tens alguna frase final d'aquestes que a mi m'agraden per acabar tot el tema? Doncs és l'hora dels jocs i començarà amb la Camp Nis i va. I ara ha de sobreviure. Molt bé, molt bé. Doncs merci per haver vingut una setmana més al programa. Ai, per cert, que t'ho volia preguntar abans i se me n'he oblidat. Com va anar la festa que vau muntar el dissabte? Molt bé. Molt bé, que bé. Perquè la setmana passada parlàvem amb tu i amb el David. Daniel. Daniel. Ostres, jo pel nom estic fatal, eh? Abans ha dit Eric Jiménez, eh? Sí, jo em dic Eric Pomar. Ah, Eric Pomar. Ara anava a dir jo Eric López. No, tampoc, eh? Tampoc. Eric Pomar, que és broma, Eric. Doncs, Eric, tu i el Dani vau estar preparant aquesta festa, que és la primera que s'organitzava al Casal de Joves, organitzada per alumnes... Tant joves de l'Institut de Sant Lluís, no? Així mateix. Perquè recordem que feu primer d'ESO la samba. I sí, molta gent ens va dir que quan la repetíem. Mira, quin èxit, no? Sí. Que va anar molta gent de l'Institut? Bastanta. Tothom, la majoria, gent de l'Institut? O hi havia també gent d'altres...? Hi havia també gent d'altres. D'altres col·legis? Sí. Que no coneixeu de res? Molt. I vau fer amistat o no? Home. O no gaire? No gaire. No. Però bé. Perquè tu estaves fent de DJ, no? Sí. I no et van venir a dinar. Ai, posa-la... Ai, si te pego, si te pego. Ah, sí. Quines et van demanar com a DJ? Moltes. Sí? I vam tindre un problema amb internet, perquè les teníem mal i Spotify, i vam tindre un problema amb internet. Amb la connexió del casal? Sí. Vaja. I van haver-hi moltes que no vam poder posar. Però hi havia gent que tenia el seu mòbil amb cançons i llavors les enxufàvem i... Amb el minijac d'ell també anava a taula, no? Escolta, i quina cançó t'hauria agradat que sonés al casal i no va poder sonar perquè l'Spotify no tenia connexió a internet? Hola. Doncs no ho sé, si us et digui la veritat. No passa res, no passa res, no passa res. Perquè és que l'anava a posar, saps? Anava a buscar una cançó, clar, anava a buscar una cançó que dic, home, si no va sonar l'altre dia no passa res que soni ara. Però vaja, la gent va quedar molt contenta. Sí, sí. Una cinquantena de nens i nenes van anar. Més o menys. Sense pares. Sense pares. Us ho veu passar bé, no? Molt bé. I quan fareu la pròxima vegada? Jo no ho demana, Eric, eh? Diria que d'aquí dos mesos o així. D'aquí un parell de mesos voleu fer la pròxima. Molt bé. Doncs queda apuntat. Eric, moltes gràcies per venir. A vosaltres. Que vagi bé. Bona tarda. Adéu. Eric, pomar, pomar, pomar. Adéu. Sí, Sergi, tu ets molt graciós. El Sergi diu... Diu, tu no hi pots anar, Jordi. No, jo no, jo no hi puc anar. Però ja m'ho buscaré per fer amics d'11 i 12 anys. En fi, va fer-me una part per la publicitat i una cançó. I mira, ja els veiem com estan arribant a la ràdio. El David Padrós i dos components de l'equip de triatló de Sant Just. Fins ara mateix a la penya del morro. A Sant Just d'Esvern apostem per l'habitatge públic. Promunça ha obert la convocatòria per adjudicar 25 pisos públics. 20 a Mas Lluí, 4 al carrer Cadenes i 1 al carrer Salvador Espriu. L'adjudicació d'aquests habitatges es farà de forma directa seguint l'ordre d'arribada de les sol·licituds a partir del 15 de febrer. Les podeu lliurar a les oficines de Promunsa, a la carretera Rallau número 106, als locals 6 i 7. Trobareu les bases i les condicions de l'adjudicació al web www.promunsa.cat. Promunsa, empresa municipal de l'habitatge de Sant Just d'Esverda. Hola, bona nit, sóc el Roger de Manel i saludo a tota la gent de la Penya del Morro. Salut. Ei, sóc Miquel Àngel Andete, de Senyor Cor Brutal de València i una salutació i molt de rock and roll per a la Penya del Morro. Bon dia, bones tardes, bon vespre i bona nit. Som en Joan Miquel i bé, això és una salutació per la penya del morro de Ràdio d'Esvern. Hola, sóc el Valen Nieto i una salutació ben gran a la penya del morro de Ràdio d'Esvern. Ei, ei, penya, què tal? Un saludo de part d'en Joan Colomo per la penya del morro. Yeah! Creuant moreres. La penya del morro. Un programa amb més morro que penya. O era més penya que morro. És màgic, és meravellós. Que ens menteixin així. 6 i 22 de la tarda. Quina tranquil·litat. Quin relax que ens porta Damien Rice amb el tema The Blowers Dothors. La filla del bufador. Sí, sí, és així. Una mica de calma i d'aquí uns moments canya a tope amb el triatló a Sant Just. Fins ara. Bona nit. Fins demà! And so it is Just like you said it should be We'll both forget the breeze Most of the time Fins demà! Can't take my eye. 6 i 26 de la tarda. Continuem en directe a la penya del morro mentre escoltem aquest tema que a mi, personalment, m'agrada molt, eh? Del Damián Rice. The Blower's Daughter. I can't take my mind off of you. I can't take my mind off of you. I can't take my mind off of you. I can't take my mind. The Hill of the Leeds. Every afternoon from five to seven. A radio does burn. Però què? M'ensenyem a dir-ho. Què fa? Bé, vostè m'ha dit que volia així com internacional. No, jo no li he dit això. No, no volia donar-li... Però com ho ha dit, a més, al començament? Què diu? The Hill of the Leeds. Hill, muntanya. Penya, penya, una penya. Lips? Lips, llavis, morro. En fi. 6 i 27 de la tarda, com cada dijous, teníem nosaltres el David Pedros a la secció dels esports extrems. David, què tal? Bona tarda. Hola, Jordi. Has canviat la sintonia, eh, avui? No, no, no, no. No, no, no, que ja m'està bé. No, no, no, no. No t'enllibraràs, eh? No t'enllibraràs. No, no, sisplau, eh? Les presentacions aquelles no, eh? No, no, no, no. Avui tenim uns convidats il·lustres. Tens convidats, no? Ara et fa vergonyeta. Sí, sí. T'has posat com molt guapo avui, amb camisa negra. Sí. T'has fet cua i tot. T'agrado, què? Escolta, estàs molt guapo, eh? Molt bé. Gràcies, tio. No tenim la sintonia que posem sempre, però tenim una altra, eh? Com que avui t'has canviat, també he canviat la sintonia. Grava-ho, grava-ho, això, i ho has trucat. Tu ho poses al mòbil, no? Sí, també me'l puc descarregar, això, el podcast aquest. Tot el que vulguis. Per un euro, m'ho dones a mi i jo t'ho dono. En fi, David, avui, efectivament, veig que vens a acompanyar la gent que ens estigui veient a través de radiodesvern.com i la webcam que tenim aquí. També veu que avui no estàs sol. Amb qui vens, David? Bueno, doncs avui tenim l'honor aquí de tenir amb nosaltres l'Andrés Lezcano i la Rosa González Bona tarda, què tal, benvinguts? Hola, bona tarda. Bona tarda, Rosa. M'havíeu d'haver avisat a mi això. El què? Que es veia. Ah, bueno, què vols que fem? Jo vinc aquí de xandau. Bueno, escolta, un moment que... Posa la veia que es vegi més. És que fins ara no la veiem, ara la volem. Ara tens aquí oberta la gran angular. Ara, ara, ara. Què portes tu, per cert, Rosa? Què és això? Una samarreta de la marató. D'aquest any? No, d'any passat. Aquest any la vas córrer? També, també. I a prop del micròfon, així t'hi podrem escoltar millor. Eso, que també dic. I què tal, què tal, l'experiència de fer una marató? Una passada. Sí? Sí, sí, sí, una passada. De fet, ja n'he fet unes quantes i me les faig com a preparació, però m'encanta, m'encanta. Avui, de fet, David, deixo que ens comentis qui són. Perquè són d'aquí de Sant Jus i són d'una associació de triatló, no? Bé, l'Andrés... De fet, és un grup de llarga distància. Ah, llarga distància. Jo, a vegades, això que anem a mirar a fora, que diem, mira, aquest ha fet tal cosa i tal... I ho tenim aquí. Ho tenim aquí mateix. Els cracs estan aquí. Per què anem tan lluny a buscar? Mira, perquè som tontos, a vegades. No, però m'agradaria saber com els vas conèixer, tu, David, que això també és curiós, no? Bueno, a veure... O no? No, bueno, de fet, la Rosa ja la coneixia de fa anys, però realment no sabia que feia aquestes bestieses així, una mica d'Ironmans i tot això... I ens vam trobar, va ser la challenge, Rosa? La challenge, sí, a l'octubre. De l'octubre passat, i diu, ai, què fas aquí? No, doncs mira, jo faig això i l'altre, i tal. I arran d'això, després, com va anar que també ens vam trobar per concretar avui, per quedar avui, però això va ser... Ens hem vist més cops, em sembla que a la marató ens vam coincidir... O amb una mitja marató ens van creuar o alguna història d'aquestes. Llavors ja vam... Ah, no, va ser... Exacte, vaig ser jo, després, que vaig començar a indagar sobre... Vaig veure a la web de la Federació Catalana de Triatló que hi havia un club de Sant Jús. Què dius? I vaig dir, ostres... Com se'ns podia haver escapat, això? Exactament. I casualitats de la vida, la Rosa és una de les components d'aquest club de triatló. I, Andrés, què és aquest club de triatló, o aquesta associació, com dius tu, de llarga distància, que va néixer fa temps? De fet, som un grup petit d'amics... que incitats per una persona molt important en aquest grup, que és el Jose, que és el que ens està motivant a ficar-nos en aquests embolics, d'una manera o d'altra hem fet coses que en cap moment... Jo, com a mi, em pensava que les podria arribar a fer, que són proves de llarga distància per muntanya. Perquè quan es va portar a terme això i es va fer realitat? Quants anys fa? A veure, això, el club, que té un any mig, un any mig escàs. Sí, sí, sí. I tu, abans de formar el club, no havies fet mai res sense semblar ni la cursa del cor d'inglès? No, jo fa tres anys, per mi, jo mirava la cursa del cor d'inglès i pensava, jo això mai ho faré. i és veritat, no l'has fet mai però has fet coses més fortes i aleshores, de fet el que s'hi havia fet era caminar molt per muntanya això em s'agradava era membre de la CEAS haig de la CEAS tu, eh? sí, sí, també soc soci de la CEAS la muntanya a mi ja m'agradava incitat en aquest cas també per la meva dona que és l'altra persona clau en aquesta motivació i al fer el 50 vaig començar a córrer no havia corregut mai digues que el van enganyar Bueno, sí. I caio en la trampa. Efectivament. Aleshores, al començar a córrer i incitar, diguem, per aquest grup d'amics, i també, per què no dir-ho, gràcies a una bona preparació física derivada de l'activitat de la qual la Rosa és... promotora d'un estudi de pilates, que permet tenir un to muscular, un to físic prou bo, vaig començar a córrer. I vaig començar al mes d'octubre del 2009 i al mes de març del 2010 ja feia la primera marató. I aquí després vaig enllaçar... La cursa en la muntanya, i d'una forma, entre cometes, natural, ha sortit les curses per muntanya. La mundialitat més bèstia de les quals són les ultratrails. Les ultra... Ultratrails. Ultratrails. Ostres, ja sona... Tra-tra-tra, eh? Vull dir que és una cosa xunga, no? No sé què és, però ja... Sona molt guai, no? A la ferració li diuen curses d'ultra resistència. De fet, són proves que van sempre més enllà dels 42 quilòmetres... amb desnivells sempre considerables, positius i negatius, que tenen orígens molt variats. Aquí ja històricament s'han fet proves d'aquest tipus com poden ser la pròpia Matagalls-Monserrat, o sigui, una prova de 84 quilòmetres que s'ha de fer en menys de 24 hores. El terme més ultratall apareix, com totes aquestes coses... Això que deu ser com americà o alguna cosa així, no? Efectivament, als Estats Units, a l'origen... El fixen els experts en l'any 86, quan un senyor, no recordo el nom, va decidir participar en una cursa que feien a les Rocoses, de 100 milles, en què participaven gent a cavall. I ell va participar a peu i va guanyar. I a partir d'aquell moment es va... Va guanyar anant a peu? Anant a peu, sí, sí. A la gent que anava a cavall? Sí, sí, sí, sí. Ostres, que fort, no? Sí, sí, sí. Ostres, doni-do. I a partir d'aquí, des de la lluitat de sis, diguem, s'han desenvolupat. Hi ha quantitat, quantitat de curses, tant aquí a Espanya, Catalunya, Europa... als Estats Units, hi ha llocs com la Diagonal dels Boixos, a l'Illa Reunió, al costat de Madagascar. Escolta, Andrés, et veig content amb aquest tema, eh? Oh, és que és fantàstic. Això és el Libre World de la PTT. Però, bueno, qui t'ho anava a dir, no? Abans dels 50, perquè això és també un canvi. I, escolta, Rosa, clar, jo no ho hem dit, però tu estàs al carrer Sedet, no? Sí, sí, amb el centre... Com es diu el centre? Pilates Estudi. Pirat és estudi, és veritat, Rosa. Comentem una mica la jugada, perquè fa alguns anys cap aquí, el tema aquest, amb el David ho hem parlat moltes vegades, el tema aquest de les curses, que la gent surti a córrer, sembla que s'ha estès com una moda més, i cada vegada més gent ho fa, i de totes les edats, no? Això també ho has notat, Rosa, tu? I tant, que ho he notat. Mira, jo fa... que vaig començar a córrer fent 4 cosetes, 4 curses de 10 quilòmetres, fa ara 4 anys, 4 anys, entre 4 i 5, i gent pel carrer, jo em sentia ridícula quan anava corrent pel carrer. I ara ens saludem, o sigui, és que ara fent caravanes. Perquè ara hi ha més gent corrent, a vegades, depèn de quina nit vagis, que caminant. Sí. A més, has d'anar saltant a la senyora que va amb el gos, el que te sale d'una acera i salta i se't tira a sobre. I un dia anava caminant per la Rambla i vaig veure que tota la gent corria i dic, bueno, jo també ho vaig posar a córrer, saps? Pues vinga. Clar, i ja estàs allà. No, però, bromes, a banda, com és això? David, tu què opines? Per què? Per què? Ara estava pensant en una altra cosa. Ah, molt bé. Amb això del pilates que estava comentant la Rosa. Li volia preguntar, se m'ha currat tot així, si hi ha gent, per exemple, que ve a l'estudi a dir, és que jo vull fer pilates perquè vull preparar, jo què sé, un Ironman. No. No, acostuma a passar a l'inversa. Primer venen a l'estudi, com li va passar a l'Andrés, i després es contagia. Ah, molt bé. Però és que és com una mena de... És una cosa que es contagia, i llavors... És allò que diuen en castellà de Dios los cria i ells s'hi junten, no? Llavors, el Pilates va bé, llavors, per una cosa aquesta? Ah, no, clar, hi veus. Una preparació? És el treball invisible. El Pilates va bé per tot, oi que sí, Rosa? Sí, senyor, t'ho dic jo. Clar, és que sí, demà, és veritat. Què vols que et digui, a part que és veritat? És veritat, és veritat. Dono fe, dono fe, dono fe. Jo, sense aquesta, la preparació, la base que dona el Pilates... no crec que heu estat capaç ni de córrer una marató ni de fer una ultra, una cursa d'aquestes de muntanya com les que estic fent i vull fer. Perquè vosaltres heu fet Ironmans, Ultramans, Triatlons, de tot? Més o menys veig que sí, eh? Ultraman, Ultraman, va ser que ja encara no, eh? Encara, diu, eh? Encara. Ultraman, per qui no ho sàpiga, David, sisplau, pots... Sí, perquè tu no tens els apunts aquí, no? No, sí que ho sé. És com un Ironman, però més heavy. Sí, una mica més heavy. El primer dia de l'Ultraman fas 10 quilòmetres nedant, després faràs el mateix dia 150, crec que és així, el segon dia 150 de bicicleta, el segon dia fas 240... de bicicleta, i el tercer dia dos maratons seguides. I què és el que ha de tenir una persona, eh?, quines condicions per fer, no un ultraman, però si, per exemple, un triatló o, no sé, una marató, eh?, també de 42 quilòmetres. Què és el que ha de tenir una persona? Ganes. Ganes. Sí, s'ha de voler. Ganes. Lo fonamental és tenir ganes. Després, òbviament... Necessites una preparació física. Això t'anava a dir, perquè jo puc voler molt i després el meu cos no arriba. Sí, però la primera qüestió és tenir ganes de fer-ho. Amb això ja busques els recursos i els procediments i els amics i les webs i, òbviament, quan millor has assessorat Estats, més fàcil et resulta, però no és un impediment. és diferent el córrer que el que pot ser un triatló de llarga distància o una cursa d'alta resistència perquè jo crec que el córrer malgrat les dificultats que té és massa sequible tècnicament si només t'enfrontes a una disciplina que és córrer que és relativament fàcil jo respecte a la moda aquesta de córrer tinc la meva teoria jo crec que En part, la crisi s'ha ajudat molt a buscar activitat, diguem, entre cometes, gratuïtes. Sí, no? I que són però satisfactòries. Clar, és que és corres gratis. Ah. És que aquestes són els bàsics, no? Home, gratis, gratis. Compra't unes bambes. No, sí. I després ves el fici, no? No, després ens criuten, no? Sí. Clar, clar. No, però, teòricament, eh? El fet de sortir a córrer i sí que un... A part de les bambes, necessites un samarret de poca cosa més? No, poca cosa més. I amb això ja pots... Unes bambes et duren mesos. Sí, efectivament. I després hi ha una franja relativament, diguem, fàcil d'assolir, que és entre, diguem, entre 45 minuts i una hora, que poden ser entre 8 i 10 quilòmetres, tot s'ha de prendre el nivell. que genera molta satisfacció. Quan l'acabes et trobes molt bé. I això crea addicció. En el moment que t'enganxes, estàs esperant que acabi el dia per arribar a casa, posar-te els pantalons curts, les bambes i sortir. Però no et canses molt després? El primer dia rebentes, clar. El primer dia, però després pots anar com un senyor. I si aprens a regular els ritmes de córrer, pots disfrutar. I, a més... te'n vas a la carretera de les Aigües i tens Barcelona als teus peus, o agafes qualsevol d'aquests corrils que tenim la fortuna de tenir al costat de Sant Just i te'n vas cap a la vall de Sant Just, o cap a la Salut, o cap a... És que és fantàstic. Quin recorregut feu vosaltres, normalment? Depèn. Molt variats. Depèn, depèn d'aleshores. Si tens temps, si pots agafar i pujar a la carretera de les Aigües, doncs puges allà, perquè és diferent. I si no, doncs ciutat endavant, ciutat endarrere. Tu se t'acaba a Barcelona i tornes. Però vull dir que sortiu d'aquí Sant Just i arribiu fins a Barcelona? Ah, sí. Mira, un recorregut molt habitual és anar de Sant Just a Sant Joan de Déu i de Sant Joan de Déu a Valmes i tornar. Que són uns 15 quilòmetres. I això un paell de vegades a la setmana? Depèn de l'època d'entrenament que tinguem. Perquè jo tinc una experiència penosa. No, no, no. Va, explica. No, a veure, és que tinc un testimoni que és el David. Que, bueno, la veritat és que jo... No, no vas ser penós, eh? Hola, em dic Jordi Domènech. I la veritat és que vaig intentar fer alguna cosa i no vaig fer res de res. Algo que he fet. Sí, bueno, la intenció era arribar fins a la Diagonal, Rosa. O sigui, imagina't. O sigui, ja no decidim ja Valmes. O sigui, decidim ja Diagonal. I no vam arribar... Vam intentar fer una cursa als nassos d'aquí, de Sant Jus. Sí, no vam arribar ni a la Nestlé. Gràcies. Ja vam arribar a l'Ajuntament d'Esplugues i va dir, tornem. No, a l'Ajuntament no, a la Benzinera. A la Benzinera aquí del costat. Sí, Rosa, digues, digues. Anima'm perquè jo des d'aquell moment no aixeco cap. Mira, jo t'animo. Des d'aleshores, tu, tingueu present. Caco. Saps què vol dir caco? Caco? Los polis són els cacos? No. Camino, corro, camino, corro, camino, corro. Ah, sí, bueno, això és el que vam fer, eh? Ah, i tot i així, no? No, sí, no. Jo per mi sí, el que passa que el David no. El David li feia vergonya anar caminant i parant. És veritat, es feia vergonya que la gent digués, mira, el David va caminant. La gent, el senyal és pel carrer i tal. Jo a mi m'és igual, però ell, que és molt així, saps? Sí, des de llavors ja la gent em senya. Jo li vaig dir, jo així puc anar fins a Perpinyà, saps? Caminant i corrent. De fet, és una de les tècniques de fer una ultra. Caminar i córrer. Ah, sí? Ah, clar. Ara no et passa, és impossible, ni el Kilian Jornet fa una cursa corrent, 100 quilòmetres o 160 quilòmetres. Home, està caient un mite, cojo, cuideu. Jo volia comentar una cosa, que m'han passat aquí una informació, no sé si ho heu dit quan he marxat, però bueno, l'Andrés, em sembla que l'any que ve, no sé si farà l'ultra trail de Montblanc, és així. Aquesta és la intenció. És la intenció. Aquest cap de setmana... A veure, consisteix a fer la volta al massís del Mont Blanc, amb 166 quilòmetres de distància i un desnivell positiu d'1.500 metres. Això és una bestialitat. Aquest cap de setmana... Estàs bé per això, no, tu? Sí, sí, ho trobo fantàsticament bé. He completat els punts que em faltaven perquè has d'acreditar una capacitat, o sigui, no accepta en principi qualsevol. Aquest any m'hi vaig per inscriure, però amb el sorteig no vaig tenir sort. I ara estic esperant al desembre que es tornin a obrir inscripcions. I ja, en aquest cas, crec que ja tinc la inscripció assegurada. Com va això del sorteig, perdona, David? Sí, sí. Perquè què passa? El que és curiós és que... No, normalment... Que s'inscriu, participa? No, a veure, ja... No, no, què va, què va? A veure, passen autèntiques bestieses. És a dir, són 3.000 participants, ens sembla... i aleshores s'apunta tanta gent que han de fer un sorteig però passa també a la Matagalls Montserrat a la Matagalls Montserrat també han de fer un sorteig o a la pròpia Cavalls de Vent que van obrir inscripcions al dia de Sant Jordi I a la mitja hora el web, el servidor, havia petat de gent que ens volíem inscriure. Però això per què ho fan? Perquè la muntanya no es pot plir de 10.000 locos? No, perquè la capacitat logística de les organitzacions és limitada. Ah, val, val, val. I clar, han de tenir avituallaments i atenció a uns corredors en les situacions en un entorn... En principi, difícil, com és l'alta muntanya, sobretot quan aquestes coses es fan en el Pirineu o en els Alps. Està clar, que no és el mateix preparar vitallament amb begudes i menjar o el que sigui, i aliments per 3.000 persones, que per 5.000, 7.000 o 8.000, que són les que ens creurien naturals. Efectivament, i jo no t'ho explico en un trialó en el qual, en la logística, la gent quan neda, quan va amb bicicleta i quan corre. Per això, té capacitat limitada. I el desenvolupament dels dos últims anys, que és quan jo l'he vist, és brutal, és que et quedes estorat de la quantitat de gent que estem disposats a fer aquestes borrades. I Andrés, encara vas a les CES? A veure, soc soci de les CES, però tampoc soc un membre massa actiu, diguem. Soc soci, estic pedrat. però no hi participo directament de les activitats. Clar, perquè per tu ja van molt a poc a poc. No, no, no. Ja va a sobrar-ho. Tu em faries corrent, no? Hi ha tots els gironers i tota la gent allà a poc a poc. No, però jo crec que hi ha altres socis de la CEAS que també fan aquestes borrades. per aquí, per Sant Just, no sóc l'únic. El que passa és que estem com amagats, o sigui, no ens veiem, però crec que som uns quants. Home, Rosa diu borrades, tu també? Ho qualifiquis així o no? De borrades, això? Sí, estem bojos. O sigui, vosaltres mateixos, veig que no és un cas únic el del David, eh? No, no, no, no. Mira, jo crec que arriba un moment que necessites fer un canvi i et tornes boig, si t'enganxes amb una cosa d'aquestes. Sí, o perquè et fas gran i ja no tens responsabilitats, entre cometes, i dius, no prova, no prova, ho veus, t'agrada, ho fas, t'enganxes i cada vegada la vols fer més grossa i més grossa i més grossa i no es pot parar, eh? No es pot, no es pot. Però això sempre és a partir dels 50. Home, jo encara no hi he arribat. Jo vaig començar... L'estàs cagant. No, no, no. No, perdona, no ho deia per tu, Rosa. Ah, d'acord. Ho deia per mi. Perquè jo pensava, si és a partir dels 50, jo m'espero. Bueno, sí, ja va bé. Hi ha vida després dels 50. Vale, vale. No, fantàstic. No, no, no, per favor, no ho deia per tu. No, home, que jo també t'ho dic de broma. A veure, no van ser els 50, però van ser els 40, que si fa no fa. Sí, bueno, escolta, això de... Com allò, no? És igual, perquè l'exercici es pot adaptar a qualsevol edat, no? És a dir, si ho fas amb responsabilitat, i això, Rosa, tu ets una experta en aquest sentit... Pots fer-ho a qualsevol edat i ja sigui un home o una dona de 80 anys, no? Com un jove. Mira, tinc un cas que a més m'ha vingut ara el cas. La meva mare. Una dona de casa seva de tota la vida que no havia fet mai res més que pujar i baixar escales. I amb 79, però 68 anys que té, ara està fent pilates. Com una burra. A més no es perd ni un dia. I és veritat, eh? No havia fotut mai res. I s'ha enganxat i s'ha enganxat i no para. I res, fent un Ironman la veig, eh? Home, no, doncs mira, encara en tinc un altre. El meu pare, que també s'havia dedicat tota la vida a treballar, amb 74 anys, vaig córrer amb ell la seva primera mitja marató de muntanya. Ostres, tu, que forma. I sigui corrient, no, eh? S'heu parat de l'esquena perquè li feia mal l'esquena i no podia córrer. I sigue corriendo. A més, amb el tema aquest d'estar pensant a les vivències personals de cadascú, que són totalment diferents, tantes persones corren una cursa, una marató o un Ironman, tantes experiències hi ha, són, al final, m'imagino, com una mena de droga i supergratificants. Molt, molt, molt gratificant. Però jo crec que hi ha com un denominador comú, eh? Jo crec que cadascú va allà per un motiu... però que al cap i a la fi tots busquem la mateixa història, el mateix final, el mateix resultat. O sigui, tots tenim el mateix comentari. A l'hora de començar, la frase aquella de què faig jo aquí, qui m'ha manat a mi venir a aquest lloc, et sents petitó, petitó, petitó. I al moment hi ha un tret de sortida i et converteixes en una bèstia i tires endavant i aguantes i... suportes tot, t'ho passes bé, pateixes, hi ha moments bons, hi ha moments dolents, hi ha moments per reure, i acabes, acabes com un... com un déu. El dia següent, doncs, ja no te'n recordes de res, perquè ja estàs pensant en la següent, i per l'ante, i ja t'ho dic, és sempre més, sempre més, sempre més. Té una característica, diguem, circular aquest tipus d'espòs? Dos. La primera és que, curiosament, participes en els millors del món. O sigui, tu, si jugues a tenis, difícilment t'imagines participant en un torneig amb el Nadal. Però, en canvi, tant la rosa en els triatlons i tots dos en les curses d'asfalt o en les curses de muntanya... Hem estat inscrits amb els millors del món. Clar, ells fan la seva cursa i tu fas la teva, que aquesta és l'altra. Clar, no estàs corrent. No eres la mateixa competició. És la mateixa competició, és el mateix ambient, és el mateix entorn. Els mateixos quilòmetres... Però en realitat no hi ha rivals en aquestes proves. No. Normalment no hi ha rivals. És una prova que et poses tu perquè si et paguessin no les faries. T'haurien de pagar molts calés per fer una cosa d'aquestes. Per tant... Per tant, són reptes personals que et planteges, que et prepares, que el dia de la prova, de fet, és una festa, perquè el que havies de fer ja ho tens fet, i per tant vas a disfrutar, a passar-t'ho bé, passes tu moments complicats i durs, clar, he passat com a mínim un parell de proves, una de més de 24 hores i una de gairebé 22 hores. a part de les de Matagalls-Monserrat, que aquestes són més massives. Jo m'he trobat enmig del bosc, sense ningú per davant, ningú per darrere, perquè les colses s'estenen molt, sol, amb el frontal... Allò, amb silenci més absolut, clar, això és... Se'm posa la pell de gallina, ara, només de pensar-hi... Clar, només quan estàs en aquestes situacions, i les vius, i les sents, les pots entendre. I són difícils de compartir si no són persones que les han viscut, també. I de totes les vostres experiències, tu també, David, eh? Digues. És que no l'estem deixant parlar, pobre. No, no, no, perdona, no. És que és això, vull dir, és el vostre moment. Ja tindré molts dies per dir la meva. No, no, ara us faig... Són ells. No, jo, Rosa, Andrés, us pregunto, de totes les vostres experiències que heu tingut en aquest camp d'aquestes curses més llargues i tal, tal, tal, tal, que estem parlant, quina és la cursa que us ha agradat més de les que heu participat? Uf, és que per mi totes les que he fet tenen la seva. Amb aquests quatre anys puc comptar entre tot tipus de curses, unes 70 i alguna cosa. Ironmans he pogut fer de distància llarga d'Ironman, distància a Ironman n'he fet dos. De mitjos n'he pogut fer uns 12 o 13. Però és que cada prova és la seva. I de paisatge, per exemple, per sentar-nos en alguna cosa. Mira, aquesta prova feu-la perquè el paisatge és espectacular. Des del meu punt de vista ho tinc claríssim. La prova en la que he disfrutat més va ser la Cavalls del Vent, que és en el cadí. Se surt de vagar i es van enllaçant tots els refugis d'aquell sector, que són 86 quilòmetres, No sé si va ser el dia o que estava ben preparat, però va ser espectacular. Uns paisatges, unes pistes, diguem, realment impressionants. Jo, sens dubte, diguem, de totes les que he fet, ara per ara em quedo amb aquesta. És molt recomanable, fins i tot amb l'altra modalitat més tranquil·la, que és fer nit en els refugis, que també és una manera... més raonable, segurament, de gaudir de la botanya. Ara que dius això, perdona, això de fer nit i tot això, el Mont Blanc, aquesta ultratrail, són 46 hores que et deixen, són 66, és gairebé el doble, no?, cada 80, i... I aleshores, on fas nit? Dorms allà enmig, al privac, o com va això? Hi ha un dels habituallaments on està preparat per poder dormir una estona si vol, normalment. Per el que he vist, la gent, diguem, en les meves condicions, a descansar un parell o tres d'hores... A quin quilòmetre? Deu estar al voltant de la meitat, més o menys. Tampoc me la tinc prou estudiada, i en el moment que sàpiga que estic inscrita me la començaré a estudiar fons. Ara per ara la tinc allà com a referent. Però sí, sí, hi ha gent que ho fa això, que en un moment donat dorm una horeta i després continua. És una manera de recuperar forces. I ja anem acabant, perquè a les 7 hi ha el Sant Just Notícies de Dició Vespre, falten 5 minuts... Sí, que t'ho estàs passant bé, Rosa. Sí. Ah, molt bé, molt bé. Ja que veniu, no? Que no fiu disgust. Mira, i a més, com que aquest de la Panyar al Morro són un programa així també musical i ens agrada molt la música, havia pensat que per acabar ens podríeu aconsellar un parell de cançons per quan sortim a fer footing de forma relaxada. Ja no et dic, eh? Fer els triatlons. Uf! Sí, allò amb l'MP3, no?, els auriculars. Què escolteu, què porteu vosaltres? Mira, jo costumo portar música de l'any de la Catapum. Algun grup en especial? No, no, no, tinc un pupurrifet. Buf! Però de l'any de la catapulta... De la meva època, de quan jo era joveneta... Què vol dir? Los bravos, per exemple? Home, no, ja estem l'altra cosa. Ja estem. No, a veure, treu, treu. No, no, és clar, Rosa. Això ho farem tu per no me fotin, eh? No, a veure, Rosa, si no ho dius, clar, aquí... Un grup, no sé, per posar una mica de música, un grup... Digues tu, digues tu. No corro amb música, no he acostumat a córrer sense, però en algun moment sí que hi ha una cançó que em motiva, és la del Boss, World to Run. que és una cançó fantàstica i que realment dona un espit quan corres brutal. Sí, que a més és, ja ho diuen, la lletra, no? Nascut per córrer, sí, nascut per córrer. Sí, doncs a veure si la trobem. I amb aquesta cançó acabarem aquesta entrevista, aquesta xerrada, tertúlia que hem fet amb vosaltres, la Rosa González, que té aquest club de pilates al carrer Sadet. Si voleu més informació que algú estigui escoltant, Rosa, què és el que pot fer? Per anar, sí, a fer pirates amb tu. Home, o ve a passar per allà o ve a trucar per telèfon. Hi ha alguna pàgina web, alguna cosa, on la gent pugui buscar informació? Web no, però si cliques a internet ho trobes segur. Molt bé. I també l'Andrés Lezcano, merci per venir els dos, que són d'aquest club de llarg a distància, de Sant Just d'Esbert, que desconeixíem i que ens agrada molt que vinguéssiu a... parlar bastant de nosaltres. Que vagi molt bé, bona tarda. Molt bé, gràcies. David, fins la setmana que ve, eh? Home, i tant, aquí estaré. Que seràs parlar una mica, no? Sí, sí, va. Adéu. Adéu. When you let me in, I wanna be your friend, I wanna guard your dreams and visions. Fins demà! I nosaltres, que ho deixem aquí, tornem demà a partir de les 5 de la tarda. D'aquí uns moments, el Sant Lluís Notícies amb la Carme Verdó. I agraït tota la gent que ha fet possible el programa avui. La Carme a les notícies, el Martí Figueres als festivals, l'Albert Capapé i el món de l'educació canina, l'Éric Pomar a la gent de juvenil, i ara, per acabar, el David Pedrós, que ens ha portat la Rosa, i l'Andrés, els convidats avui de la penya del morro, que us ha parlat Jordi Domènech. Tornem demà a partir de les 5. Bona tarda. Segueix La Penya del Morro a Twitter i Facebook. A Twitter, La Penya del Morro. A Facebook, La Penya del Morro. Com veu, som originals d'Amen. La Penya del Morro. Fins demà! Fins demà! Bona nit.