#55 - Sant Just: Mas, roures salvats, TV i Serra d’Or

Sintonitzes l'àdio d'esperc, la ràdio de Sant Just. Ràdio d'esperc, 98.1. Ràdio d'esperc, 98.1. En directe, a Matindis de Sant Just d'Esvern, al 98.1 de la FM, i a tot el món a través de Radio d'Esvern.com, comença un programa amb molta penya i molt de morro, la penya del morro. Hola, què tal? Com esteu? Bona tarda, amics i amigues. Us saludem en directe des de Ràdio d'Esvern, com acabeu d'escoltar. Vaja, us parla i us saluda Jordi Domènech. Des d'ara i fins les 7, benvinguts al programa de les tardes de la ràdio, La Penya del Morro. Gràcies, gràcies per aquests aplaudiments espontanis. Avui, de gent vinguda del Vendrell. Començarem parlant de les notícies de Sant Jus. Saludo la Carme, que la tinc en aquests moments que està com canviant els auriculars, no? Carme, bona tarda. Bona tarda. Què fas? Només em van donar orella i aquests també. Perdona? M'està gent que hi ha auriculars a la ràdio que només van donar orella? Sí. Però això no és possible. No és possible, com diu aquella de l'APM. De veritat, potser t'esquivoques. Potser són auriculars de Ràdio Sant Feliu o de Ràdio Cornellà. Segur que són d'aquí, de Sant Just. És que et veig amb problemes, eh? Vaig enfocar-te a la webcam, Carme. No m'escoltes. És que a més no m'escolta. T'estic parlant i em riu. Mireu, és un dramàtic això que estic vivint jo ara com a locutor, no? Perquè li estic parlant a la Carme i ella em fa que sí amb el cap i no m'escolta, perquè està com canviant els auriculars. Sí, ara sí. Ah, home, Carme, benvinguda. És un ràdio... Sí, clar. Has solucionat ja els auriculars? Doncs vinga, ja tenim això a punt. Tenim també l'orquestra de lo cor, la pom de flors, que avui canta El trobador. Lo, lo, lo, lo, lo, lo, lo, lo, lo, lo, cor de pom de flors. Lo, lo, lo, lo, lo, lo, lo. Per tant, estem tots a punt per fer el sumari. Amb tots vosaltres, el cor, la pom de flors, interpretant El trobador de Verdi. Hi ha molta gent molt fan, eh?, del cor de música de l'Ateneu de Sant Just. Mira-los, aquí tenim. Mira, el senyor Ramon que saluda. En fi, avui al programa començarem parlant de les notícies, com us dic, de Sant Just. Atenció, perquè ha vingut Artur Mas, president de la Generalitat a Sant Just d'Esberna, avui? Sí. Home, però escolta, i l'hem anat a veure a Rebre o alguna cosa? A Rebre no. A Rebre no. A Rebre no, eh? Va rebre anar a l'Ajuntament, però vull dir, la ràdio no ha d'anar a rebre, no? Per què no? No és l'autoritat del país? Va escoltar el que diu, sí, però... Ens ha escoltat? Ha escoltat el Just a la Fusta, l'Artur Mas? No sé per què ha vingut quan ja s'havia acabat. Ha escoltat l'informatiu, migdia? Estava fent la visita en aquell moment, per tant... Excuses! Excuses, senyor Mas! En fi, parlarem de la visita del senyor Mas. Atenció, perquè ja continua la polèmica dels dos roures, que s'havien de talar, finalment no es talen. En parlarem de tot una mica, però avui al programa també parlarem de televisió amb el David Tàvilas. En aquesta primera hora, sí, senyor. Un aplaudiment per ell. I a partir de les 6 i 10, història de Sant Just, amb el Manel Ripoll. Avui capítol número 2 de la biografia de mossèn Antonino, un dels mossens i capellans... Bé, mossèn, no? És que no domino gaire la nomenclatura eclesiàstica en el cas de l'Església Sant Just i Pastor. Un dels mossens, deia, més respectats i amb més carinyo que va transmetre a la ciutadania durant el seu mandat. Bueno, mandat, no sé com es diu això, ja us ho dic, jo vaig molt peix en aquest sentit, durant la seva... mentre va exercir com a capellà, ara, aquí a Sant Just d'Esvern, a la Segona... a la Guerra Civil, a la Guerra Civil i després a la dictadura. En fi, i acabarem el programa parlant de llibres amb l'Arnau Cònsul, que és de l'Institut Ramon Llull, Sant Justen, ja ho sabeu, i també de l'Escola d'Escriptura de l'Ateneu de Sant Just, i que avui ens parlarà dels Premis Serra d'Or, un dels premis de la literatura catalana i dels llibres més prestigiosos del nostre país. Bona tarda i benvinguts a la Penya del Morro. I han canviat la música. És com més estiueng ara, no? Sí. Com que ja fa sol. Clar, fa un temps. Sí. Tot quadra. Tot quadra. Ja podem començar a fer el programa de l'estiu. En fi, Carme, repassem les notícies de Sant Just? Sí. La Pella del Borro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio d'Esvern. Ai, sí, un tinto de verano. Per on comencem, Carme? Doncs comencem parlant de l'escola de formació professional Antoni Algarou, que, com dèiem, celebra aquest any el seu 25 aniversari. Ho ha fet avui amb un acte de commemoració del centre i per això, com dèiem al principi, hi ha vingut el president de la Generalitat, Artur Mas. Un aplaudiment, no? Un aplaudiment. Artur Mas, president de Catalunya, ha vingut a Sant Jus. Sí, també ha vingut el Norric Norric. Que és la primera autoritat del país... Sí, sí. Després de Guardiola. I ara que ha marxat, és la primera, ja. El president del Gremi de la Indústria i la Comunicació Gràfica de Catalunya, que és Bernat Gómez. No ho conec. El president, perdut també, de la COE, Joan Rossell. No sé què és. Ah, sí, sí, home, Joan Rossell, sí, va ser què és. Un aplaudiment per Joan Rossell. Aquest home té molta pasta. I la gent que té pasta se l'ha d'aplaudir. També ha intervingut a l'acte l'alcalde de Sant Just, Josep Perpinyà. Sí, home, un aplaudiment també, home. Per l'alcalde no farem l'aplaudiment. Puja música. Ha sigut amb aquesta música, no? No ben bé. Ah, no? Jo m'ho imagino amb tot de senyeres i una veu en off que deia... En aquests moments fa la seva entrada a l'Escola d'Arts Gràfiques Antoni Algaró. I mentre al costat un home com escrivint a màquina, perquè està a l'Escola d'Arts Gràfiques, la tipografia de lletres i tot això. Artur Mas, president de la Generalitat de Catalunya. Tothom en peu, sisplau. Joan Rossell, home que té diners i fa coses. I alcalde de Sant Just, Josep Perpinyà. Ara sí, tothom dret, sisplau. I tothom allà. Ah, sí, alcalde, Artur. Alicia Sánchez Camacho! No hi era, eh? No hi era, no? Com que sempre van agafar de la mà últimament amb l'Artur Mas. Doncs han fet primer de tot una visita a les instal·lacions del centre, també hem parlat amb diferents alumnes que estan allà fent cursos, i després ja han tingut lloc als parlaments, com dèiem, d'aquestes quatre personalitats. També, a més a més, la sala era un auditori on hi havia una cinquantena de persones. Només? O cent, no ho sé, és que això sempre no he calculat. O doscentes, no? Jo diria que entre 50 i 100. Tu hi has anat, Carme? Sí. Ah, tu hi has anat? Home, doncs explica'ns la teva aventura, no? No, estic explicant que hi havia entre 50 i 100 persones. A veure, no, però les coses que interessen. Artur Mas és més baixet de la realitat que en persona? Depèn de com te l'imaginis. Jo me l'imagino molt alt. Jo abans me l'imaginava molt alt i quan el vaig veure el primer cop em va semblar que era més baixet. Era més baixet, això passa, eh? Això passa sempre, no, suposo? Després, és tenyit o és natural? No l'hi has de tan a prop. No has de tan a prop, eh? No m'he vingut per tant. No en tinc més preguntes així d'última hora d'informació bàsica periodística. Doncs no passa res, si s'ha tacut alguna cosa pots preguntar-ho. Ah, gràcies. Han fet aquest acte, han repassat una mica aquests 25 anys d'història, sobretot també s'ha destacat el fet que el paper industrial de Catalunya, el fet que ha de continuar a ser industrial, sobretot en aquest temps actual de crisi, on semblava que això... Paren les rotatives! Havia quedat oblidat, doncs ha de tornar a agafar força i sobretot també amb l'afany de renovació que han destacat tant l'alcalde com també el president Joan Rossell o el president del gremi Bernat Gómez, l'afany de renovació que sempre ha caracteritzat l'escola de les gràfiques Antoni Algaró. A més a més, coses que han sortit, coses que s'han dit, el president del gremi de la indústria i la comunicació gràfica de Catalunya, que com dèiem és Bernat Gómez. No el conec. Doncs jo tampoc el coneixia, l'hem conegut avui. I què tal, és maco o què? ha explicat que es vol impulsar des de l'Escola d'Arts Gràfiques i des del Gremi un viver d'empreses perquè els alumnes d'aquest sector de l'Escola d'Arts Gràfiques puguin portar-ho també a la pràctica directament i de manera propera en empreses. I l'alcalde de Sant Just ha estès la mà a aquesta proposta, ha dit que ajudaran en el que calgui, cosa que hauria de contribuir a millorar la situació de l'atur juvenil a Catalunya. Doncs fins aquí l'estada d'Artur... Potser en la banda, ja que acabem la notícia, fem-ho bé. Fins aquí l'estada del president de la Generalitat de Catalunya, Artur Mas, a Sant Jus d'Esbert. Ja no el tornarem a veure fins d'aquí 10 anys. Vinga, passeu bé i gràcies. Dit això, un quart de sis de la tarda, l'altre dia a la Penya del Morro ens fèiem ressò d'una notícia, deixa la música perquè també és impactant, que ha conmogut molta part de la ciutadania de Sant Just d'Esvern relacionat amb la tala de dos roures d'una propietat privada. I aquí a la Penya del Morro ho vam tractar així. Els dos roures centenaris estan a punt de ser talats a Sant Just. Els arbres. Raures! L'Ajuntament ha mirat d'evitar l'eliminació d'aquests raures, però la postura del propietari ha estat intransigent. En exclusiva per la penya del morro tenim el propietari dels raures. És molt difícil de parlar-hi. No, no, no, és que nosaltres l'hem trobat, malgrat tot, i el tenim al telèfon. Bona tarda. Què passa? Que vol tallar dos raures centenaris, no? Sí, mira, els tinc aquí. Ara jo estic parlant des de la finestra del meu saló. que és un saló molt gros, o sigui que si ningú ho empedeix, que no ho impedeix ningú, perquè ja ho han intentat. No es pot impedir, no?, al principi. S'ha intentat dialogar amb vostè, però... Va venir l'alcalde Josep Perpinyà, em va oferir un sàndwich i un framforç, i jo vaig dir que no, que no, o sigui que jo estic a punt de tallar l'arbre, o sigui que, nois, quan vulgueu, endavant! Ara! Ara! Així! No! Vés a la dreta! Bé, doncs nosaltres vam parlar amb exclusiva l'altre dia amb el propietari, com heu pogut comprovar, l'autèntic dels dos Roures. I avui, atenció, perquè la notícia ha avançat... Ha canviat, eh?, una mica la situació. Sí, ha tret un gir inesperat, no? Sí, sí, perquè el Roures, la carrer Catalunya, finalment no està l'anant. Què dius ara? Què dius ara? Doncs no es talen! No es talen! Els raures no es talen! Visca! Està injust! Ho hem aconseguit! Ho ha explicat aquest matí el regidor d'Urbanisme, Pere Joan Daniel, que s'ha aturat aquesta tala dels arbres i s'han presentat també aquest matí davant d'aquests roures en concret i s'ha intercedit aquesta tala. A més a més també membres d'Alnus també s'havien implicat. Activistes, no? Sí, exacte. Activistes com Greenpeace han portat el Rainbow Warrior una mica... Hi havia dos representants d'això de l'entitat aquest matí. Escolta, però no vol dir que... És una representació, però és tot un grup de grimpis. Però diu que volien entrar i lligar-se al roure, però com que era propietat privada, s'han quedat a fora i s'han lligat a una falguera de la Rambla. L'alcalde Josep Arvinya també hi ha intercedit, ha parlat amb el propietari, que s'ha mostrat, ara s'hi ha obert el diàleg, i bé, la tasca d'informació d'Alnus, també la protesta ciutadana, han estat força claus a l'hora d'habitar aquesta tala. De fet, el consistori també ha rebut diversos correus electrònics de veïns demanant la preservació dels roures. I aquesta situació ha suportat un punt d'inflexió en la política de preservació de l'arbre de l'Ajuntament i ha explicat aquest matí Pere Junts Daniel que es començaran a prendre accions per evitar casos d'aquesta mena. Llavors es treballarà un nou catàleg de l'arbre de Sant Justenc per tenir ja una base de dades per poder prevenir, és a dir, que no torni a passar una cosa així, si torna a produir-se una situació semblant una finca on hi hagi algun arbre d'aquest valor, que ja es pugui habitar des d'un bon principi. Com us podeu imaginar, estimats oients, si l'altre dia teníem el propietari, quan s'anava a tallar l'arbre, avui no sabrem menys i també tenim el telèfon, quan ell mateix ha decidit no talar aquests dos arbres. Per què ho ha decidit i els motius reals connectem amb ell. Hola, bona tarda. Sí, hola, bona tarda. Què passa? Jo estic enfeinat. Què passa? Què passa? Què passa? Res, que hem sabut que hi ha hagut novetats. Sí, pensava que estava parlant molt. Sí, sí, perdó, pensava que hi havia el Jordi, però no em recordava que marxava un moment. No sé... Jo estic al lavabo, Carme, no em liguis, eh? Què l'ha fet canviar d'opinió? Ah, no, doncs m'ha fet canviar d'opinió perquè he patit un linxament pel carrer Bonavista. És veritat. Que ho sabríem, tindríem constància. A mi la gent m'ha atacat, m'ha tirat fulles de roure, mentre anava pel carrer Bonavista durant aquest cap de setmana i jo no vull estar en contra. Acabo d'arribar a ser injust i l'últim que vull és posar-me 15.000 persones en contra meva. I jo no vull anar de males. L'altre dia també, el diumenge vaig anar aquí al bar de Canji de l'Edu, passava jo i també la gent em tirava la sorra aquesta que hi ha aquí a Canji, que és que és una pedra mal... És com no sé com definir-ho. I em tirava sorra i estic desfeta. S'ha sentit rebutjat. Molt, molt. Jo no m'havia sentit mai tan rebutjat com aquests dies i, bueno, no, jo no estic passant per una bona època. Perquè jo, saps, ja vinc uns anys just perquè no em trobava bé. I la veritat és que no m'ajuda a superar aquestes coses, saps? Potser ara amb els roures s'han quedat més a gust. Jo volia tallar els roures per enviar la fusta al Senegal, saps? I ara, però és igual, no vull parlar d'aquest tema i res, que va venir l'alcalde i uns activistes que feien soroll amb unes olles... I l'han convençut. Aquest matí han vingut i m'han convençut que no s'havia de talar l'arbre, que no es talés. I jo és el que... Ja està, no vull tenir la ciutadania en contra. I vull passejar com un Sant Justenc més i anar a la festa major i gaudir de tot. No, vull dir, no, no. Els rebre es percebeix que li són igual, no? Una mica. Ho ha fet més que res per com s'ha sentit. Estic molt arrepentit. Molt arrepentit, molt benedit. I jo, si voleu, no sé... No sé, jo m'ofereixo a fer de jardiner gratis per l'Ajuntament, properament. Potser pot participar en aquest catàleg, aquest catàleg de preservació de l'arbrat, que es vol començar a fer ara. No em va bé, que no puc, no puc perquè he quedat nena. Però vaja, que qualsevol cosa a casa meva, si els nens, si a partir d'ara els enjustencs i les enjustenques volen venir a posar uns fils i uns gronxadors als dos roures que vinguin i que els meus roures són de tots, enjust, val? Ja ho he dit. I ara me quedes tranquil. Bueno, me'n vaig a caçar a Jabalí de Collserola. Vinga, bona tarda. Bona tarda. La penya del morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio d'Esvern. Molt bé, no? Final feliç, per tant. I acabem ja amb una última notícia de Sant Lluís. Carme, tu diràs... Doncs recordar una mica que des d'avui fins al 18 de maig es poden fer les preinscripcions per l'Escola Bersolo Municipal Marrex, els centres per nens i nenes d'entre 0 i 3 anys, que és un sector de l'ensenyament públic que està rebent més retallades. De cara al curs que ve, la Generalitat planteja reduir un 40% les subvencions per plaça. I des de l'Ajuntament de Sant Just asseguren que estan fent tot el possible perquè les butxaques de les famílies ho notin molt poc. El regidor d'Educació, Jos Monfort, acusa la Generalitat de saltar-se l'acord de finançament a tres bandes entre famílies, municipis i govern català. Segons aquest acord, la Conselleria d'Educació es comprometia a pagar 1.800 euros per plaça, una xifra que ja es va reduir en 200 euros el curs passat i pel que fa a aquest curs encara no se sap quina quantitat definitiva pagarà la Generalitat. i de cara al curs que ve es planteja aportar, com dèiem, un 40% menys, que serien 1.000 euros per nen. La dada encara no és segura, però amb un fort assegura que l'augment per a les famílies s'intentarà que sigui mínim. Doncs queda dit. Passem ara allò que ens agrada tant, que va passar a Sant Just el dia com avui fa uns anys. Ah! Ens remuntem al 7 de maig del 2008, és a dir, fa 4 anys. Hi havia dues notícies que passaven a Sant Jus, o com a mínim que estaven plasmades als informatius de ràdio d'Esvern. Primer, el Centre Social al Milenari acollia un curs de jardineria. Mira, fixa't, eh, tu de cicle. Has vist? Sí. Un aplaudiu, això, que és una casualitat, no té més. Diu que acollia un curs de jardineria sostenible els propers divendres, eh? Com talar un roure, fes-ho tu mateix. No, és broma. I el mes de juny també. Les classes aniran a càrrec de Jacint Pla, professor de jardineria i cap de l'Ajuntament de Viladecans, en aquesta àrea. No ha tornat, no, aquest home? No ho sé. No ho sabem. I l'altra notícia de fa 4 anys, al centre cívic del dia com avui, ens apropava una nova sessió del cicle de xerrades Parlem i viatgem. En aquest cas, Anna Tortajada impartia una conferència sobre l'Afganistan i el viatge que l'any 2000, ja fa 12 anys, va fer amb dues catalanes al país per denunciar la situació que vivia la població afganesa. I fins aquí, Remember When, Sant Just Desvern, fa 4 anys. I love you then. Carme, aquest dissabte vaig anar a la platja i, escolta... T'ho vas passar bé? M'ho vaig passar molt bé. No hi havies anat mai? No havia anat mai a la platja, era la primera vegada que anava a la meva vida i tant de mar em va com ofegar, al començament, suposo que és normal, però després vaig recordar la cançó aquella dels Manel, saps què fa el mar al mar? I vaig dir, va, la posarem el dilluns quan comencem el programa. Gràcies, Carme, que vagi bé. Bona tarda. Ja sabeu que si voleu saber més coses de Sant Just, ara mateix a radiodesvern.com i l'informatiu vespre a partir de les 7. Manel, al mar. Tu i jo hem sopat en bons restaurants, tu i jo hem ballat a la llum d'un fanal, tu i jo volàvem en un fort fiesta groc, tu i jo hem cantat a la vora del foc, tu i jo hem buscat coses i minars, tu i jo hem tingut el cap ple de paradals, tu i jo del de la nòria, tu i jo i la nostra història, però tu i jo no ens hem banyat. A l'horitzó es divisen les veles d'uns nens cap anòptimist. A la cama d'un costat torno una estona ara que bufa la mare. Així estirada se't veu espectacular. Llarga i blanqueta la sorra llegint intrigues mexicanes. De final inesperat és elusiva, tanta calor. Tinc tempores i Fins demà! Fins demà! A l'escoltes ràdio d'Esbert, sintonitzes ràdio d'Esbert, la ràdio de Sant Just, 98.1. Ràdio d'Esbert, 98.1. Ràdio d'Esbert, 98.1. Camí cap a dos quarts de sis de la tarda, continuem en directe a la penya del morro, tot seguit parlem de televisió amb el David Avila, que ja el tenim al telèfon. David, bona tarda. Bona tarda, Jordi, què tal, com estàs? Molt bé, haig de posar un anunci i després fem la secció, però fem allò que fan un next coming, perquè l'altre dia vas deixar una grossa al Twitter, que avui desvetllaries. Què vas dir, què vas dir tu? Vaig dir que avui, dilluns, dia 7 de maig, diria el nom d'un presentador català molt conegut que va participar en una pel·lícula porno del Conradson. I això ho diràs d'aquí uns moments? I això ho diré d'aquí uns moments. Oh, quins nervis! Ràdio Tospet 98.1 Ràdio Tospet A Sant Just d'Esvern apostem per l'habitatge públic. Promunça ha obert la convocatòria per adjudicar 25 pisos públics. 20 a Mas Lluí, 4 al carrer Cadenes i 1 al carrer Salvador Espriu. L'adjudicació d'aquests habitatges es farà de forma directa seguint l'ordre d'arribada de les sol·licituds a partir del 15 de febrer. Les podeu lliurar a les oficines de Promunsa, a la carretera Rallau número 106, als locals 6 i 7. Trobareu les bases i les condicions de l'adjudicació al web www.promunsa.cat. Promunsa, empresa municipal de l'habitatge de Sant Just d'Esbert. Segueix La Penya del Morro a Twitter i Facebook. A Twitter, La Penya del Morro. A Facebook, La Penya del Morro. Com veus, som originals de mena. Doncs a veure va, David, qui és aquest presentador català que va fer una pel·lícula porno amb el Conrad Son? El presentador català que va participar en una pel·lícula porno amb el Conrad Son? És que l'hem d'anar tant de bombo ara que això semblava punto pelota, saps? En breves momentos, a veure va, diguem-ho ja. Ho diem ja. Què diries que pot ser aquest presentador català? Un presentador català? No ho sé, Albert Hom? No. No, no, no, no ho sé. Josep Maria Vax? No. No ho sé, estic una mica out. Jordi González, potser. Jordi González? Jordi González. Jordi González ha fet una pel·lícula porno? No, no, no. Un moment, un moment, un moment. Diu, aquí sí que hi ha forats, no? Un moment, ponem-nos en salut. A veure, a veure què dius, a veure què dius. Un moment. A veure, perquè la gent s'embala ràpid. El Link I el link del Twitter vaig ficar. Sí. Un presentador del català molt conegut va participar. Ah, ah, ah, ah. Bueno, per això, el que et dic, va participar. Bueno, va, has dit una altra cosa, que és d'aquelles coses que... Ai, ai. Però la va fer, va fer, va fer, la va fer, no, la pel·lícula? Va fer un cameo, va fer un cameo. Un cameo, però què... Què va fer, de mayordomo? Va ser de pilot d'avió. De pilot d'avió i Jordi González. Però la seva seqüència quina era? La seva seqüència era molt bona. Va arribar allà i vols veure les meves turbines o què? No li va veure res, no es va treure res. Va estar més vestit que avui. Tu. Home, però llavors, però quina primiència de pixarries? Mira la gent com s'enfada. Mira, ho explico, ho explico. Home, jugues amb el sentiment de la gent, eh? Ai, ai, ai. Home. No us estic enganyant en res. No, clar. El Jórez Ales i el Conrad Son van treballar junts en un programa que es feia City TV. Sí. Que ara actualment aquest canal es diu 8 TV. Vitamina N, no? En el programa Vitamina N. Home. Durant un bon temps hi havia bon rotllo entre el presentador i el col·laborador, fins quan el presentador li va demanar de participar en una pel·lícula porno. I el Conradson va dir que sí. Ara aquesta relació d'amistat és inexistent, tirant a dolenta. Però per què? Què ha passat? Però per què no es porten bé? I què ens importa, no tan bé? Però per què no es porten bé? També és això, bueno. Tu preguntes i jo dic. Cotilla, jo? No. Com? Dic cotilla, jo? No, no, no, per re, per re. Mai, mai. Mai, David. Mai. Doncs, bueno, van treballar junts i coses de feines. Ell va deixar el programa, els va deixar penjats i va feixar Porte de Madrid. Qui, el Jorge González? El Conrad Tom. Ah, el Conrad Tom, vale, vale, ja està. Bueno, ja ho hem aclarit, eh, ho hem aclarit. Quina pel·lícula és? Les excursionistes calentes o...? No, eh... Ostres, he perdut el nom. Bueno, eh... Us el diré, eh, us el diré, i si no us el dic us el penjo... Us el penso al link del programa o alguna cosa així. Bueno, sí, parafrasejant a Conradson, acabem aquest tema dient això és un túnel i no el túnel del cadí. Vinga, va. Bé, atenció, perquè avui TV3 estrena una nova sèrie titulada Gran Nord i és una de les grans apostes de la temporada, oi, David? Sí, d'aquesta sèrie en vam parlar fa mesos i mesos i mesos quan la preparàvem. Sí, fa molt que la tenen gravada, no? Sí, la tenen gravada, bueno, van començar a gravar-la pel setembre. I, bueno, què us puc dir de Gran Nord? És una sèrie que tracta sobre una mosso d'esquadra, protagonitzada per l'Aina Clotet, que, degut a que no... fa una cosa que no es pot explicar... que la castiguen, els Mossos d'Esquadra, i l'envien al poble del Nord, al Pallars Sobirà. Per sort, esterri d'àneu, no? Una mica tot plegat. Per tant, un drama policíac rural, no? Sí, però drama res. És una comèdia. Tenim el tràiler. Vols que l'escoltem? Sí, sisplau. Es faran estimar. Gran Nord, a TV3, el 7 de maig, estrena. Doncs l'Aina Clotet, que té aquest perfil d'actriu com molt delicada, no? Ostres, serà curiós veure-la fent de bossa d'esquadra. Sí, doncs, seguretat, aquesta seria... Doncs la bossa d'esquadra l'envien al poble del nord i en aquest poble tenen una curiosa manera de saludar-se. Ara que heu sentit aquest au, doncs era una espècie de salutació. Tenen les seves pròpies normes. degudes a que Carlemany els va fer les seves pròpies normes i des de llavors, any rere any, ha anat passant darrere generació i ningú ha pogut triure aquest testament de Carlemany i establir les normes comunes per a tothom. Però que és una mica com la Vall d'Aran, que té el consell de la Vall d'Aran amb un poble petit, no? Sí, sí, sí, però serà curiós veure com la Mossos d'Esquadra intenta fer-se un lloc en un poble on els Mossos d'Esquadra no estan gaire ben vistos. Per cert, he llegit que el Roger Coma també serà protagonista de la sèrie? Sí, el Roger Coma farà de Mossos d'Esquadra i segurament hi haurà com una espècie d'idili entre tots. El Roger Coma, perdona, que és amic de la penya del morro, eh? Per la penya del morro, la saturació més morro que es pugui fer des d'aquí, des dels Gaudí, sóc el Roger Coma i espero que us vagi tot molt bé. Sí, gràcies, Roger, gràcies. I a tu també, a tu també. Ha penjat, ja. Moltes amigues que els agradaria ser amigues del Roger Coma. Ai, sí, i amics, ja ho sé ni també. Alguna cosa més? Què fas? És exagerat aquest riure per la poca broma que he fet, eh? No, no, no, però sí, també, també, també. Sí, bueno, no cal dir res més, eh?, com deia aquell. No, no, no. No, no, David, David, no hace falta dir-ne res més. Alguna cosa més sobre Gran Nord? Sí, dir-vos que, bueno, s'ha produït la productora Baranda Films i el director Jesús Font, que ha fet diverses comèdies pel cinema espanyol, I la banda sonora anirà càrrec del Sex Starry, que és un grup creat per la sèrie per l'ocasió. Que tocarà primer dels anys 80. Virgos, molt ràpid. Actors que hi participaran seran com el Pep Cruz, la Marcia Arànega, el Manel Barceló, la Marta Pérez o el Nacho Fresneda, que era conegut per tots com el Juari. del cor de la ciutat. Pobre Nacho Fresneda. Els actors ho tenen això, que poden fer 50.000 papers, però tothom es queda amb el primer amb el qual va ser més llarg o va tenir una mica d'èxit. Joan Tom Muñoz sempre serà Pep Anton Muñoz, perdó, si salperis del cor de la ciutat. En fi... I dir-vos això, que tots els actors, tots, menys l'Aina Clotet, tots hauran de parlar amb accent de Lleida. Ah, doncs mira, l'agenda de Lleida serà contenta, no? Sí, sí, sí. Una justícia històrica a TV3 que sempre se l'havia acusat de deixar, en general, a Catalunya, no? Tien ganes de veure aquesta sèrie o no? Jo no, però bueno... No, la mirarem, la mirarem a veure què tal. Tu tens ganes de... El que passa és que la meva opinió no compta, perquè ja saps que sóc una mica raro amb això de la tele. Tu tens ganes de veure-la o no? Jo sí, jo sí. Jo la miraré el dissabte i sí, jo tinc ganes de veure-la. Pels 3 de la carta, no? La miraràs? Sí, sí, sí, perquè aquesta nit em toca veure coses més relacionades per aquí a Sant Just. Com, per exemple, el concurs Ahora Caigo, que d'aquí una hora dius que entrega el tercer premi de 100.000 euros? Sí. És el concurs d'Antena 3 que es grava a Sant Just d'Esvern, com ja sabeu, presentat per Arturo Valls, i que aquesta tarda estan gravant un programa, m'imagino, perquè d'aquí una hora en principi no s'emet, o s'emet el d'aquí una hora? No, no, no, aquest dia està gravat i... Ah, val, val, val. Per tant, d'aquí a una hora s'amaeta el programa on donen 100.000 euros. Un dia, si voleu, us dono el pla de rodatge dels programes de gest músic. Ah, sí, home. Avui s'estan gravant, porten gravant-se cinc programes d'Horacall, i d'Atrapa un milió. Atrapa un milió, cinc programes avui s'estan gravant a Sant Just. Sí, i a la nit es farà en directe el programa El Número Uno, que aquesta nit Estan anant per aquí Sant Jus, ja, suposo. Juan Magan. No ho conec. Busca-ho. Tu que tens això de l'Spotify, busca-ho, ja ho veuràs, que segur que serà Cançó de l'Estiu. Com dius? Un moment, cuida, cuida, cuida. Com has dit? Juan què? Juan Magan. Magan? De mago com el cotxe? El Renault Magan? Juan... Ara t'ho dic. Juan Magan. Juan Magan. No ho he sentit mai, aquest nom. Bueno, no ho sé. Què era això? No sigue modas? Eh? No sigue modas, et diu el tema. Sí, sí, sí. Això dius que triomfarà l'estiu, tu? Jo, no, una que diu, quiero ver rayos... Ai, ara em faràs cantar. Sí, sí, cántala, cántala, que no la tenim. Com és? A veure si va sonant o no. Sí que sona, sí. Bueno, mentrestant... Això és la cançó, sí. Aquesta, aquesta. Això és la cançó de l'estiu? Aquesta és la cançó de l'estiu. Però què dius, David? Tinc el cap com un bombo, ja. Ai, ai, ai. Ai, ai, ai. Quiero bailar contigo. Ai, ai, ai. Ai, ai, ai. Ai, ai, ai. Ai, ai, ai. Ai, ai, ai. Ai, ai, ai. Escolta, boníssima, és la millor cançó d'estiu que heu escoltat mai. Va, és igual. I també tenim a Juánez, el cantant Juánez, el mexicà o colombià. Sí. Juánez, que també està per aquí, San Just. Sí, sí, que també vindrà, no? Molt bé. Va, ara que aigua veig que no t'interessa massa tant. No, no, que jo em perdo una mica. Mira, Juánez, la camisa negra, tu. Com que a vostè em fan un programa així com una mica... No? I tant, i tant. Primaveral, Estiuenc. Sí, sí. Bueno, en fi, alguna cosa més d'Hora Caigo? D'Hora Caigo, dir-ho, bueno, mantenim el secret, no?, pels companys que és músic i que hi ha gent de Ràdio d'Esvern qui participa en aquest concurs i tot, doncs, mantenim una mica... No et segueixo, eh, ara, David? Hi havia companys de Gés Músic que estaven col·laborant a Ràdio d'Esvern i estan treballant en aquest concurs i mantenim una mica el respecte per ells, no? No direm pas el nom de la persona que fan portar el premi, no? A veure, m'estàs dient que hi ha gent de Ràdio d'Esvern que treballa a Gés Músic? Sí. Ah, sí? Sí. Qui? Després, després de la intimitat, t'ho comento. Comença per P, comença per P. Sí. I en cognom és Wesley? Sí. Vale, ja sé qui és. Ja sé qui és el Pep Pla, no? Sí, sí, sí, el Pep Sala. Sí, molt bé. Ostres, eh... Ah, i tu el coneixes, el Pablo? Eh... No ben bé, no ben bé, no ben bé. No ben bé, vale, vale, vale. Si el veus algun dia donaré records, el Pablo. Jo sí que el conec i tant i molt. M'havien comentat que estava també per aquí a Ràdio d'Esverns... Basta, basta. Ara ja fa temps que no se'l veu. Feia justament el programa d'Abans de la Penya del Morro, que es deia àrea local, no? O alguna cosa... Sí, no ho sé. Doncs en fi, sí, sí, home. Clar, en fi, dir-vos això, que aquesta tarda en treguen un premi suculent de 100.000 euros. Molt bé, vinga, va, passem a una altra cosa. I és que, atenció, perquè avui torna, és un dia històric també, eh?, a la tele, perquè després de molts anys torna el mític Ramon García a Televisió Espanyola. Oh! Ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai. A la mateixa hora que Ara Caigo, amb el concurs cultural Conoces España... Has vist, has vist. I has vist, tu també te deus haver intuit que qué curiós que Ara Caigo avui doni el premi de 100.000 euros. Sí, és el primer que he pensat. Qué curiós, qué curiós. Que ho fan per contraprogramar el Ramon García, no? Bé, no ho sé. No crec que... I mira com això de l'agrodient sempre tino molt. No crec que faci gaire mal Ramon García, la tornada. Ja, ja, ja. Tenim un tràiler per aquí. No, no, tenim un tràiler de Ramon García, perquè hi ha molta gent que no sap qui és Ramon García. Home, com pot ser? Que no sap qui és Ramon García. Fa molts anys que no apareix per televisió. I anem a recordar una mica un dels concursos que feia Ramon García... Cap allà, l'any 2001. Què feies tu a l'estiu del 2001? No me'n recordo, no sé. Mentre escoltem el primer, després m'ho dius, va. Sí, ah, bo. ¡Ya estamos aquí! Llegó la gran final del Grand Prix. Después de compartir todo un verano juntitos, aquí en la primera de Televisión Española ha llegado el momento de la final. Los dos mejores equipos, las dos mejores localidades que han pasado por nuestro Grand Prix en este verano de 2001. Oh! Doncs un aplaudiment, sí. Perquè és una història de la televisió, però escolta una cosa, ara que escolto això, que feia anys que no escoltava el Ramon García, ho he vist com molt antic, no? Com molt vintage, no diré que és por os, però com molt retro, no? Sí, jo també, quan estava editant els talls, he pensat, uff, Home... Saps, quan pensava... Jo t'ho juro que era petit i no em agradava gens el Gran Prix, t'ho juro. T'ho juro, tu ets petit, però abans del Gran Prix feia Que Apostamos. Que Apostamos, i tant. I te'n recordes tu, no? Que Apostamos, que... Mira, el feia l'Anna Obregón i després, quan l'Anna Obregón va sortir rebotada de Televisió Espanyola, va fitxar l'Antonio Delate. Ah, és veritat. Oh, quina memòria, David, quina memòria. En fi, què farà el Ramon García? Farà alguna cosa així d'interès o què? Bueno, es diu, presentarà un concurs diari per conèixer el país espanyol, es diu Conoces España. És un concurs cultural en què els concursants hauran de respondre preguntes sobre gastronomia, geografia o les curiositats dels famosos del país. Aquest espai porta una mica de polèmica incorporada, ja que és un programa amb patrocini cultural de Movistar. Ah... El conveni de Ràdio Televis espanyola només accepta publicitat en dos espais. Els programes esportius i els programes culturals. O sigui que Televis espanyola se l'ha enveïnat una mica per poder enxofar que hi ha publicitat d'aquesta companyia de telèfon. Molt bé, doncs vinga, què he de dir? Va, passem a una altra estrena demà dimarts a la nit a TV3, també. És el moment d'un nou programa que es diu Terreny Personal. Que així com més intimista, no? Terreny personal, TV3. On veurem el millor de Catalunya, eh? Però en quin sentit? Doncs, bueno, des de... veurem, bàsicament, els indrets més personals. Ah, de paisatges, de paisatges, no? Perquè hi ha més un aquí que estava allà, diu, eh, en quin sentit el millor de Catalunya, no? Perquè potser, clar... Però veurem els paisatges més perfils... a través de personatges anònims i també personatges coneguts. La setmana passada crec que sortia Sílvia Pérez Cruz i aquesta setmana tracta sobre el Delta de l'Ebre, on els protagonistes ens parlen dels seus records en el lloc on s'ha fet popularment conegut amb la terra de l'arròs. Aquest programa és un programa fet pel Departament de Nou Formats i... És un pas més a través del Catalunya des de l'aire i el paisatge favorit. Molt bé, molt bé, doncs vinga. És un pas més, un giro de tuerca més, s'han fet, aquest. Sí, no? Quan us pensàveu, espectadors de TV3, que no es podia exprimar més la fórmula Catalunya des de l'aire. Arriba Catalunya des del mar. I ara... Com es diu això? Terreny personal. Sí, eh? Una miqueta... Tampoc et fa molta il·lusió. No, a veure, és que és mentida això, és mentida. El que passa que, bueno, jo soc molt... Jo, no ho sé, David, no em feis parlar. Sí, sí, sí. Passem a una altra història perquè descobrim... No, escolta una cosa, vull dir una cosa. A mi sí que em fa il·lusió això, eh? Sí, sí, sí. El que passa és que era com Catalunya des del terra, això serà, no, ja? Perquè és la gent com es vincula amb el territori, no? És a dir, si vinguessin a Sant Just agafarien gent de Sant Just d'Esvern i a la penya del Moro i quina relació que senten quan van allà tota la vida, no? Vull dir que això està molt bé. En fi... Digue-ho bé perquè ja tothom ho diu, ja hi ha molta gent que ens diu la penya del Moro i encara vas incentivant més això. No. La penya del morro. No, però és que hi ha... A veure, jo ara feia referència al turó amb restes ibers, no al programa de ràdio. Ah, que hi ha un lloc que ha fet la penya del morro. Que no sabia d'això. No. A veure, a veure, David. A veure, David. Targeta groca. O sigui, la penya del morro es diu així, aquest programa, perquè fa referència a un turó amb restes ibers que hi ha aquí a Sant Just d'Esvern, a sobre de Can Mèl·lic, tocant... Bueno, que és Collserola... Que es diu així, que es diu La Penya del Moro. I per això, clar, aquest problema es diu així... No, t'ho dic en sèrio, aquest solo. Sí, és veritat, és veritat. De fet, el nom va ser idea de l'Enric Riva. Allà on estigui l'Enric, una salutació. Però vaja, que sí, que sí, que és per això. Vull dir que no té més misteri. Sí, no té més misteri. En fi, alguna cosa més? Sí, Discovery Maxx. Atenció, perquè és aquest nou canal, Discovery Max, o no? Sí, és nou, és nou. Fa poc. Estrena demà la sèrie del documental A Càmera Lenta. Us explico, aquest programa s'estrenarà el dimarts de la nit i a partir de dos quarts d'onze de la nit el científic Jeff Lieberman i l'experta en imatges digitals Matt Kearney. Ja és Lieberman, una mica que és el puntset de Califòrnia, no? Sí, utilitzaran les noves tecnologies per mostrar imatges amb la tècnica slow motion. Per exemple, veurem com un gat es llepa una cama. Sí, un aplaudiment, molt interessant. No, no, no, que tu dius David, o sigui, jo no sé com la televisió ha aguantat tants anys sense veure com un gat es llepa la cama, ojo, a càmera lenta. O com un globus es rebenta a càmera lenta. Interessantíssim. O una ampolla de cama, t'ho dic de bo. Prepareu els vídeos. Jo he vist imatges pel YouTube per informar-me i ho dic de bo, és preciós. És preciós? T'ho dic en sèrio. Apunta't-ho. Fes-li una ullada, dona-li una oportunitat. M'ho apunto. A veure, un moment, que agafo un moment. Sempre denunciem la televisió i, ostres, per una proposta diferent que et fa. D'acord. De moment et vaig portant propostes diferents. No em facis bronca, David, que estic molt sensible. No, va. David, David, ho veuré, d'acord? Fet. Gràcies. Quedem i ho veiem, David. Quedem i ho veiem. Ja està, ja està, ja està, ja estic bé, ja estic millor, ja estic millor. Gràcies, grupis. Ja està. A veure-ho o no? Sí, que vinguin. Sempre quedem en els grupis del programa. Bueno, en fi, alguna cosa més sobre aquest tema, perquè és interessant. Jo faig broma per fer una mica el contrapunt, perquè tu, com que tu t'ho trobes superinteressant tot... Tu, si fos per tu, no viuries. Estaries mirant la tele tota l'estona, David. Tot el dia, tot el dia. I has de trobar una mica el contrapunt de tot això. Per tant, jo faig el personatge que no m'agrada res de la tele. Que no és veritat. M'encanta tot el que em fan a la tele. Molt, molt, molt. A veure, va, continuem amb més coses. Antena 3, atenció. Això sí que és, bueno, ho trobo interessantíssim. Diu... Luna, El misterio de Calenda, una sèrie que barreja el món dels homes llops? Sí, veta, he posat aquesta sèrie a la pauta perquè es va estrenar, no em ve per la massa, és una sèrie que tracta sobre... està molt, molt, molt relacionada amb el crepusclo i, bueno, és molt semblant. I quasi bé s'han de mirar la... la il·legalitat de la sèrie. Oh! Estan protagonitzades a la part Belén Roeda, Sant Perea, Olivia Molina, o el Carlos Cuevas, que era el biel de la... de la... De vent del Pla. De vent del Pla. El vial de vent del Pla està a Espanya. Atenció, eh? Sí. Molt bé. Ara se'ns ha tornat un oligón d'aquests sis guaparets. Home, el Carlos Cuevas a mi em va agradar molt com a actor de teatre l'any passat amb Madame Melville. Una obra amb... Jo també hi vaig anar-hi i era bonic. Què et va agradar? Amb la Clara Segura, amb la Sant Justenca, Clara Segura, un petó clara, si ens estàs escoltant, i també dirigida per l'Àngel Llàcer, que el vam entrevistar aquí, l'Àngel Llàcer, eh? El vam entrevistar aquí per aquesta obra, i a mi em va agradar molt, també, i estava el Carlos Escuevas molt, molt i molt bé. És cert, cert. Doncs bueno, dir-vos... Veus com m'agraden coses, David, també? Veus, veus? Veus com... Com ben fet, ben fet. Doncs dir-vos que aquesta sèrie està baixant d'audiència les últimes setmanes, degut a... la forta competència. I que, ja que una cadena decideix apostar per la ficció, doncs, des d'aquí els animem. Bé, això és la música de la Champions, parlem d'Europa League, però com que el Barça ja no se juga res, ja ens és igual tot. La nit d'aquest dimecres, Telecinco, emetrà la final de l'Europa League entre l'Atlètic i l'Atlètico de Madrid, l'Atlètic de Bilbao, eh, David? Sí, aquí això m'hauràs d'ajudar, perquè jo no en tinc massa idea. Sé que Sé que Telecinco passarà a la final d'aquests dos equips espanyols. Sí. I que l'Europelicli està reportant molts éxits a Telecinco, ja que la setmana passada, a la semifinal, entre el València i l'Atlético, va reunir 5 milions d'espectadors. Imagina't, no, i segurament serà el programa més vist, ja t'ho dic jo, tampoc no cal ser pito ni so pito, aquest dimecres a Telecinco. I vols que et digui que aquest dia, després d'aquest interessantíssim partit, que segurament no miraré... No ho sé. Hospital Central. Hospital Central? Torna a Hospital Central. Torna a Hospital Central. Oh! Bé, i què? La repetició dels dos últims capítols per anar situant-nos i la setmana que ve amb els nous capítols. I en parlarem... perquè suposo que el posaré a la pauta de la setmana que ve. Molt bé, doncs Hospital Central, que torna el dimecres a Telecinco, quan ja molta gent pensava que ja no tornaria mai més i quedaria ja pels anals, mai més ben dit, de la història de la tele. Vinga, va, passem a una altra història, perquè diu que el nou canal de documentals Explora, que fins ara era anteriormente conocido como la Sexta 2, emetrà a partir d'aquest dijous l'espai Caza tesoros. Has vist quantes novetats aquesta setmana? Sí, què passa? D'aquesta volta t'has com despertat, no? Sí, sí, sí. Bé, doncs Mike Wolf i Frank Fitz tenen una missió. Reciclar Amèrica. Oh, tenen molta feina, eh? Ja t'ho dic ara. Home, sí, perquè allà... Sí, sí, sí. La seva feina és trobar, a través dels contenidos d'escombraries, granges abandonades i granges oblidats, han d'anar a la recerca d'objectes ocults, d'objectes ocults i de valor. Aquests dos personatges viuen de la compra i venda d'objectes antics per tots els Estats Units. Una mica com allò, la búsqueda, no? Allò del Nicolas Cage, el John Boyd, una mica Indiana Jones moderns, però menys glamour, perquè clar, jo no m'imagino Harrison Ford buscant pels contaminadors. Bueno, suposo que serà com una espècie de docu-reality on també ens ho faran passar una mica bé, aquests dos personatges. Molt bé, vinga, va, passem a una altra cosa. La nit del divendres és una de les més fortes de la setmana amb programes com Me Canvio de Familia, que de fet és el programa substitut d'Hermano Mayor. Sí, aquest programa, com t'ho ben bé has dit, és el programa substitut d'Hermano Mayor, que de moment no tornarà 4, no tornarà, ja vam dir que el protagonista d'Hermano Mayor, el Pedro García Aguado, ha fitxat per la sexta. Sí. I dir-vos que el passat divendres va arribar amb un gran èxit d'audiència on va fer un 9,2% de share. Aquest espai tracta de sobre dues famílies que intercanvien un dels membres i han de conviure durant uns dies en un entorn totalment oposat al seu. La semana passada vam veure una família nudista on acceptaven la dona d'un carnisser i caçador. I també anaven nudistes, també, el caçador i la... El poble aquest, saps on van anar, no? On sempre van tots els reporters i tot... Sí, és el poble de Catalunya, no? És d'aquest poble? Sí, al Furnoll. Al Furnoll. És veritat, a Tarragona, és veritat. En fi, tenim dos minuts per acabar, David? Sí! El passat divendres, la sexta, va estrenar Famosos al volante amb Falete o Soraya com a alumnes, que ja no ho vaig veure i tampoc ho sabia, però m'imagino, tampoc no s'ha de ser gaire per explicar, que és gent que es vol treure el carnet de conduir, no? O què? Sí, són famosos, que van treure's el carnet de conduir a través de l'autoscola aquesta de Conca, l'autoscola dels famosos. Tenim el tràner, vols que l'escoltem? Sí, sisplau. Vinga, va, escoltem-lo, a veure com va això. Cuando revisan un guión o se ponen tras un micrófono, son famosos. Cuando revisan el nivel de aceite o se ponen la L, son famosos al volante. Cinco famosos, una autoescuela muy especial y un objetivo, sacarse el carné. Famosos al volante. Este viernes en la Sexta. Es que ya no saben qué inventar. Això ve que el Gran Wyoming va fer com un reality que es traia en el carnet. Allò va funcionar i el Reglobo Mèdia van decidir extrapolar-ho amb diferents famosos. Aquests famosos són la cantant Saraya, Falete, Agustín Jiménez, Ana Fernández, l'actriu de Los Protegidos. Agustín Jiménez és un monologuista i és dos... i Rafa Mendes, el professor de l'autoscola de fama, que per cert està molt enfadat amb Paula Vázquez. Ah, per què? Què ha passat ara? Què passa ara? A veure, què passa? Perquè es va emprenyar perquè Paula Vázquez va dir que el número 1 era el primer programa on tenien un jurat professional. Oh! En fi, la setmana que ve, si vols, ens expliques més sobre aquesta discussió polèmica, si hi entran aquests dos grans presentadors. No, ja està. Deixem-ho aquí perquè hem de connectar amb les notícies. David, gràcies. Gràcies, Jordi. Com Ràdio. Notícies. Bona tarda, són les 6, us parlem al Verses i Marta Patricio. La Borsa Espanyola acaba de tancar cessió amb una pujada del 2,72% i ha recuperat novament els 7.000 punts perduts la setmana passada. La pràctica totalitat dels valors de l'IBEX 35 han tancat en verd, excepte Bankia, que ha perdut prop d'un 3% després de l'anunci que el seu president, Rodrigo Rato, ha presentat la dimissió. A través d'un comunicat, Rato ha presentat la seva renúncia i ha proposat l'exconseller del BBBA, José Ignacio Gori Golzarri, com el seu substitut. No n'ha donat masses detalls, però ha dit que la seva sortida és el més convenient per a l'entitat després de dos anys d'arribar al càrrec. La deuda Rato arriba el mateix dia que s'ha conegut que el Ministeri d'Economia i el Banc d'Espanya estarien treballant en un pla d'assanejament que podria implicar ajudes públiques de fins a 10.000 milions d'euros. I és que Banquia, recordem-ho, és un dels bancs més exposats al sector immobiliari amb actius que sumen més de 37.000 milions d'euros. La Policia Nacional ha detingut 73 persones a tot Espanya, 33 de les quals a Catalunya, en una operació contra una xarxa dedicada al tràfic a gran escala de dades personals i empresarials. Segons fons pròximes a la investigació, la policia ha factuat 32 registres a Catalunya, un d'ells en una oficina del Servei d'Ocupació de Badalona. L'operació policial s'ha fet al llarg de 20 províncies i entre els detinguts hi ha funcionaris, advocats, detectius privats i també policies. L'eurodiputat Raimon Ubiols confia que el nou president de França, François Zolan, reorienti la política europea i defensi el creixement econòmic per sobre de l'equilibri pressupostari. Lleida Marta Serret, bona tarda. Bona tarda. Obvio els ha valorat positivament la victòria d'Olan i ha dit que confia que ajudi a replantejar les polítiques que es fan a Europa. Segons l'eurodiputat, la defensa de l'equilibri pressupostari és inviable si no s'acompanya de polítiques de creixement. És com dir-li a una persona que té sobrepes que ha de fer dieta, però a continuació recomanar-li que prengui biomanant com a aliment únic durant tres anys seguits. Ja es veu que això... És una cura de cavall que no funciona. S'ha de combinar la recerca dels equilibris dels pressupostos amb una política de creixement. Tot i això, òbvio els ha alertat que el fet que la majoria d'eleccions dels últims 5 anys a Europa hagin suposat un canvi de govern és preocupant perquè demostra el descontentament ciutadà. Com Ràdio Lleida. Terrassa el Vallès Occidental celebra aquest cap de setmana la desena edició de la Fira Modernista. El certamen ofereix més de 200 activitats, malgrat la retallada del pressupost. Ràdio Municipal de Terrassa Martanyer, bona tarda. Bona tarda. El pressupost municipal cau a la meitat de 150 a 75.000 euros, però la Fira es manté perquè està plenament consolidada i perquè no és una activitat subvencionada. sinó participada per totes les entitats i gremis. Així ho creu el regidor de Turisme, Juan Antonio Gallardo. És veritat que fa un temps van haver rumors que la fira podia desaparèixer. Això és impossible. És impossible mentre la ciutat de Terrassa recolzi aquesta fira. La declaració de la Generalitat com a Festa Local d'Interès Turístic Nacional també n'assegura la continuïtat. El volum de negoci que genera està calculat en 2,7 milions d'euros. Ràdio Municipal de Terrassa per a Com Ràdio. Situació dels transports públics de l'àrea metropolitana de Barcelona. Centre d'Informació Transmet. Marta Espinosa, bona tarda. Hola, molt bona tarda des del Centre d'Informació Transmet. En aquests moments destacar la normalitat a tot el transport públic de Barcelona i també de l'àrea metropolitana, ja que no registren incidències segons ens indiquen els diferents operadors. Situació tranquil·la, per tant, aquesta hora a metro, autobusos, tramvies, també els ferrocarrils de la Generalitat. i a les línies de tren de Rodalies de Catalunya. Al marge d'aquesta informació, res més afegir des del Transmet. Molt bona tarda. Bona tarda, us parla David Amador. El Barça rebrà quatre guardons a la gala de la Federació d'Història i Estadística del Futbol, que comença aquest vespre a Barcelona. Els premis de l'entitat blaurana són com a millor club, millor entrenador per a Pep Guardiola, el millor golejador mundial per a Leo Messi i el millor organitzador per a Xavi Hernández. D'altra banda, l'exjugador del Barça, Josep Maria Fuster, assessor del president Blaugrana, Sandro Rossell, ha demanat a través dels micròfons de Com Ràdio que l'afició barcelonista tingui paciència amb el nou tècnic Tito Vilanova. El defensa del Sabadell, Manu Redondo, pateix una lesió al lligament lateral intern del genoll esquerre que es va fer a l'entrenament d'aquest diumenge. A Redondo li faran més proves mèdiques per determinar l'abast real de la lesió. I el nàstic de Tarragona i el mig campista Andalus Arso han arribat a un acord amb el club per rescindir el contracte del jugador. Com ràdio. Notícies. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bona tarda, són les 6 i 5. L'Escola de Formació Professional Antoni de Garó ha celebrat aquest migdia el seu 25è aniversari, un acte que ha presidit el president de la Generalitat, Artur Mas, i on també han assistit l'alcalde de Sant Jus, Jordi Perpinyà, el Regió d'Educació i Lles Monfort, el president del Gremi de la Indústria i la Comunicació Gràfica de Catalunya, Bernat Gómez, i el president de la COE, Joan Rossell. L'Escola d'Arts Gràfiques compta actualment entre 1.500 i 2.500 alumnes cada any i hi ha 200 cursos també cada vegada. Es va crear l'any 1987 i tots els responsables, les autoritats que han participat avui en aquests actes de commemoració han destacat el paper important de transformació que ha sabut fer el centre. Més coses, els roures del carrer Catalunya no estalaran. Finalment s'ha pogut parlar amb el propietari que s'ha mostrat obert al diàleg i, a més d'això, la protesta ciutadana també ha estat clau a l'hora d'evitar aquesta tala. El consistori ha rebut diversos correus electrònics de veïns demanant la preservació dels roures i la situació d'errores centenaris ha superat un punt d'inflexió en la política de preservació de l'arbre de l'Ajuntament. Per això, a partir d'ara, s'intentarà treballar amb un nou catàleg per intentar preservar aquests arbres tan justents. I acabem amb aquest butllet i recordant-vos que des d'avui fins al 18 de maig es poden fer les preinscripcions per a l'Escola Bresol Municipal Marrex. El centre és per nens i nenes entre 0 i 3 anys, un dels sectors de l'ensenyament públic que està rebent més retallades. De cara al curs que ve, la Generalitat planteja reduir un 40% les subvencions per plaça i des de l'Ajuntament asseguren que estan fent tot el possible perquè les butxaques de les famílies ho notin poc. I això és tot de moment. Més informació a partir de les 7 als Senjos Notícies, edició vespre. Fins demà! El cotxe va, però jo, jo ja m'hi estimo. I fer l'amor costa molt. I fer l'amor costa molt. I fer... Twisted shop, oh, twisted shop. Twisted shop, oh, twisted shop. Les ratlles del banyaró, les ratlles del banyaró. I ens ven drogant, tant en tant, ens ven drogant, tant en tant, i ens droguem tant, que al final ja no se'ns fa estrany. Un aplaudiment per la iaia. No la meva engla, ningú en particular. És que es diuen així aquests nois i amb el tema declaració de principis comencem aquesta segona hora de la penya del morro. La penya del morro, sempre al servei de la ciutadania i el que no és la ciutadania també. Manel Ripoll, bona tarda. Hola, bona tarda. Benvingut al programa, com estàs? Un de dilluns. És un estat d'ànim, no? Sí. Pots estar de dilluns o de divendres. I sempre consellés amb el dia? És a dir, un divendres pots estar de dimarts? Un divendres pots estar... Home, si no treballes i es pot sortir de festa, pots estar qualsevol dia de divendres, no? Escolta, ja és com la veu com rassacosa. Sí, i ara estic prou bé. Avui a les 8 del matí no tenia gaire bé veu, l'he recuperat. Però Manel, d'on vens? Què has fet? Què has fet? Quasi, quasi. Has estat a les carpes de Sant Feliu o què? No, no, més lluny. On has estat? A Salou. Has estat al Salou Fest? No, no, tampoc. Manel, escolta, allò heu disfrutat de l'estiu, no? dispar, però ha fet estones de sol. Escolta, em fas patir per la veu. Vols alguna cosa? No, no, no. Un got d'aigua? Veus la veu habitual, però no l'estic forçant. Vale, vale, vale. A veure, Manel, jo és que diuen, eh? Mel i llimona al micro i vinga, cap amunt. Vols dir que em va dur ni el micro amb mel i llimona? No, vull dir que en un got, a veure, en un got, una mica de mel, una mica de suc de llimona, ben espremut, de la fruita, la llimona natural, i després el micro calent, volia dir, que estigui una mica calent, i després ja t'ho prens. En fi, durant aquesta segona hora de la penya del morro, hem començat així com molt de festa de Salou, que diu el Manel. Sí, perquè d'aquí una estona, a part de parlar de la segona part de la biografia d'un dels personatges més recordats a Sant Just del segle XX, parlem de mossèn Antonino, que durant molts anys va exercir de capellà a l'església de Sant Just i Pastor, molt estimat per moltíssima gent. La setmana passada vam parlar de com va arribar Sant Just i avui començarem a parlar de les seves obres capdals a la parròquia del Sant Just i Pastor. I també ens visitaran aquesta segona hora de programa l'Arnau Cònsol del taller d'escriptura de l'Ateneu de Sant Just i de l'Institut Ramon Llull per parlar-nos dels Premis Serra d'Or, un dels premis més prestigiosos dels que s'atorguen en la literatura catalana del nostre país. Manel, ens posem una mica seriosos? Entrem en matèria. Però no molt, tampoc, eh? No molt, no molt, perquè parlem de la història de Sant Just amb el Manel Ripoll. Com ja sabeu, ell és col·laborador habitual de l'arxiu municipal d'aquí de Sant Just, amb el Jordi Amigó, no? Sí, sí, sí. Què vol dir col·laborador habitual? Va sovint o cada setmana? Bé, sobretot a buscar informació i col·laborador habitual, sobretot pel que fem a la penya del Moro, que per ser hi vam anar aquest cap de setmana. Ah, és veritat, és veritat, que aneu al primer... Abans d'anar cap a Salou. És veritat, al primer... El primer dissabte de cada mes, no? Sí. Quantes persones hi van anar? Doncs, 50 realitzades, ho he de passar net, però en torn d'unes 80. Molt bé, no? Sí, sí. Va, 80 persones, escolta. Fa un any anava en 10 o 20. Doncs, sobretot des que vam començar a fer el programa i ho diem... Ara, ara, ara. Aquí volia escoltar, eh? Des que ho diem a la penya del morro, la gent va més a la penya del morro. Vinga, va, entrem en matèria. Avui, com dèiem, parlem d'aquest segon capítol de la vida de mossèn Antonino, un dels capellans més recordats de la història de Sant Just, que va exercir com a capellà, com a mossèn de Sant Just, durant la Guerra Civil i també els primers anys de la dictadura franquista. Avui descobrirem una mica quines són les obres capdals que va fer a la parròquia del Sant Just i Pastor. Per què va ser un home tan estimat entre la ciutadania i per què la gent li tenia tant de carinyo? Manel, per on vols començar? Doncs havia pensat... Ho puc començar de dues maneres. Comencem com ho tenia muntat aquí, comentant les seves tres obres capdals, que seran l'Escola Cantorum, o cor parroquial, el llibre de les notes històriques de Sant Just d'Esvern i la seva parròquia i les escoles Núria, que és el que teníem programat, o, i llavors, al final, comentar per què, a part d'això que ens ha quedat a la memòria i que ho podem nosaltres tocar avui en dia, doncs veiem que hi ha una persona important i que s'ha de tenir en compte en la història de Sant Just, o podem començar per un parell d'anècdotes del seu dia a dia de que per què... era tan estimat per la gent i com hi ha aquest, diguem-ne, afecte com una persona propera, perquè normalment el clargat sempre se l'ha tingut, sobretot abans, avui en dia ja no tant, però abans, com algú que estava allà dalt, que l'havies de respectar, que li havies de fer cas, el que ell deia, anava a missa, com es fa servir la frase feta avui en dia. Sí, mai més ben dit. Però que ell, en canvi, era tot al contra una persona propera, una persona amigable... una persona amb qui podies tenir confiança, i és perquè ell s'ho treballava i s'ho currava. Doncs, escolta, comencem amb aquestes anècdotes, no?, el per què, perquè, clar, nosaltres som, no?, relativament joves, i, clar, la figura de mossèn Antoninó ens queda molt i molt lluny. Per què es va guanyar aquesta confiança de la gent, aquest carinyo tan especial, com dius tu, eh?, es tractava quasi de tu a tu, no?, el poble. Doncs... La primera anècdota, que ja l'havíem comentat la setmana passada, però així refresquem la memòria dels oients, va ser el que vam comentar, que ell, amb uns diners que havia anat estalviant per anar-se'n a Terra Santa amb uns col·legues, amb uns companys capellans, doncs, al final, quan havien d'anar a fer la paga i senyal pel viatge, que tu imagina't, el 1900, devia ser això, 20 o 1930, anar-te'n a Jerusalem. No és com avui en dia que agafes un avió i vas i pots anar a qualsevol, o sigui, era un viatge... que era, possiblement, el viatge de la teva vida. I més per un mossèn, a la Terra Santa, era una cosa molt important i que feia molta il·lusió. Ell tenia aquests diners, no sé si particulars, però m'imagino que eren de l'església. Ells podien rebre com un sou o donacions que rebien. ell l'anava administrant i una part es quedava per menjar i una part pel seu oci com faria qualsevol persona amb el seu sou. Vivia a l'església, lògicament. La seva casa on dormia, menjava, etcètera, feia vida. I amb aquests diners que tenia estalviats... que els podia gestionar com volia, eren seus, va decidir, en lloc de marxar a Jerusalem, fer una obra pel servei del poble. És com si avui en dia el mossèn que tinguéssim, el sou que ell rebeix cada mes, en vez de gastar-se el que sigui, o menjar, o una persona menja i això, o lúdicament pel que ell desitja, doncs digués, mira, cada mes dels invento 800 euros que rebo, 100 me'ls aparto, per fer un viatge, no? Doncs aquests diners que ells anava per tanca més per fer un viatge, doncs no va fer un viatge. Però el viatge no el va fer, no? No el va fer, perquè el que va fer amb aquests diners va comprar... uns bancs nous per tota la parròquia. O sigui, va remodelar tot el mobiliari de la parròquia. Un aplaudiment. Va molt bé, no? No és que rebés una donació i vingués un senyor i digués, miri, jo dono 1.000 o 2.000 euros perquè arreglin els bancs que estan molt bé. No, no, no va ser un tercer que va venir. Va ser ell, amb els seus propis diners, que va arreglar la... la parròquia. Doncs sí senyor, un aplaudiment des d'aquí, tu, perquè això està molt bé, aquí demostra ja com era aquest personatge i és un dels motius que ens pot ajudar a entendre perquè la gent li tenia tant de carinyo i era tan estimat al servei de la ciutadania i al servei del poble. Aquesta és la primera anècdota, però n'hi havia una altra, no?, també, que també demostrava com aquest tarannà que tenia. Ell coneixia molt els seus feligresos, clar que aquelles èpoques, els anys 50 suposo que hi ha més gent però al principi, quan va arribar ell aquí el 1916, la població de Sant Just no devia ser i no era tan elevada com avui en dia. Un dia parlarem de l'estadística i com ha anat augmentant la població de Sant Just fins als 17.000 que som avui en dia, perquè veiem que no sempre hem estat tants habitants i que hi havia èpoques que eren 1.000 o 2.000 habitants vivint aquí. Era més fàcil conèixer-los, però ell, amb els seus familiars i amb un senyor que es deia Pere Diví, que era el vicari de la parròquia, doncs els va demanar que l'ajudessin a fer unes fitxes, o en llatís deien, status animarum, dels seus fidels. És a dir, ell s'estudiava, s'estudiava, s'estudiava, s'estudiava, s'estudiava, s'estudiava, s'estudiava, s'estudiava, s'estudiava, s'estudiava, s'estudiava, s'estudiava, s'estudiava, s'estudiava, s'estudiava, s'estudiava, s'estudiava. Manel, no, no, no, si necessites un cot d'aigua, vol que sigui, si es fas patir, però vaja. No, no, no. No, no, ostres, que bo, no?, per conèixer-me, o sigui, clar, clar. Era una adaptació total, perquè recordem que ell no era de Sant Just. No, no, clar, ell va anar coneixent tota la gent de Sant Just, i una manera de poder-los conèixer, doncs, era amb aquestes fitxes. Persona a persona, a partir del cens municipal, ell personalment les posava i les passava net. I anava facint observacions, com el que he comentat, doncs tenia un fill, doncs s'havia ficat malalt, o ha vingut avui a missa, o fa dos diumenges que no ve, què t'ha passat, que no has vingut? Doncs per tenir una mica de coneixement i feedback dels... Bé, comencem a control, exacte, una miqueta això, no? El conèixer, els feligressos en aquest moment i tot. I això et feia ser més proper, clar, si tu tenies la nota i de... Com li ha anat això? S'han anat de viatge? Com li ha anat? La gent, lògicament, s'interessa per mi, no? I està molt bé. Doncs mireu, aquests són dues anècdotes. La de l'anul·lació del viatge a Terra Santa, a Jerusalem, per fer una obra als nous bancs en aquell moment, perquè m'imagino que estem parlant dels anys 20, una cosa així, i també la de tenir una mica, o voler-se interessar per la vida de tots els feligressos santjustencs que en aquell moment, i eren bastants, ens imaginem, anaven a l'església de Sant Just. Bé, doncs, això són dues anècdotes, però avui volem repassar algunes obres una mica més concretes, com dius tu, capdals, importants, a la parròquia del Sant Just i Pastor, impulsada per mossèn Antonino Tenes, que es deia de segon cognom. Hi havia tres, has dit, el cor parroquial, que fins aleshores Sant Just no tenia un cor a l'església, una coral, les notes històriques de Sant Just d'Esvern i la seva parròquia, segon punt important, és a dir, la història de Sant Just escrita i recopilada per ell mateix, que després ja en parlarem, però es va perdre a la Guerra Civil, i finalment les escoles Núria, que també en parlarem en ple període republicà, que també no només a Sant Jus, sinó a tot Catalunya es van fer aquest tipus d'escoles. Comencem pel cor parroquial. Això va ser poc després de la seva arribada a Sant Just d'Esvern i, com a liturgista pràctic que era, va fundar el 1917 el Cor Parroquial Gregorianista o Escola Cantorum, en llatí, la qual sempre va considerar una de les seves obres mestres i de les quals ell estava més orgullós que havia fet a la parròquia del Sant Just i Pastor. De fet, hem d'imaginar-nos... Una obra així seria com si avui en dia, en mossèn que tenim, Miquel Rius, decidis dir... Faré alguna cosa perquè la gent es pugui distreure a l'entorn de la parròquia i que vagin creixent en la fe... i en el coneixement de la parròquia, no la tinguin com... Allà només s'hi va fer missa. No, s'hi poden fer més coses. És com si creixis avui en dia un casal pels nens, o creixis un grup de seguiment litúrgic, o un grup de cant, perquè diguis, doncs mira, a part d'anar a missa, doncs vaig allà i aprenc a cantar, aprenc a tocar una flauta, aprenc a tocar la guitarra. Sembles el guardiola avui, eh? Sí, és un guardiola. És com si... És una mica homenatge, no? Com que ha marxat... Sí, estàs... Si cal tant... Sí, ara la Vanessa t'entrarà un got d'aigua. Espera, no podem parlar. La redactora del... Becària del programa. Una pata així, Manell. Home, ja t'ho he dit, si volies alguna cosa, jo t'hauria anat a buscar un got, també. En fi, aquest cor que va crear l'Església... Mira, ara entra a la webcam, podeu veure la Vanessa. Un aplaudiment per la Vanessa. Sisplau, gràcies. Millor Manel o què? Home, ajuda, ajuda. Que és aigua, no? Sí, sí. Volia ser transparent. Sí, i tant. Doncs així, com dèiem, mossèn Antonino estava molt orgullós d'aquest cor, d'aquesta escola que tenia a Sant Jus. Podem dir alguna cosa més sobre aquest tema, aquest escola cantorum, aquest cor parroquial? Doncs em podem comentar que ell en els moments, ja a finals de la seva vida, doncs va fer com una mena de testament perquè... el mossèn que vingués després d'ell, doncs conegués una mica què hi havia, què es trobaria allà, què havia de cuidar més, què havia de cuidar menys, de què s'havia d'encarregar, sobretot, que no es fes malbé, que no perdés, i una d'aquestes coses que va apuntar en aquest testament dirigit, literalment, al meu successor o successors en el govern de la parròquia de Sant Just d'Esvern, Li va deixar el següent, que si vols avui tu deixo llegir tu perquè estic... Sí, diu, és això que està entre cometes, no? Sí, entre cometes, correcte. Ell va posar, doncs pel seu successor, tota la nostra organització perruquial l'hem fomentada en l'escola Cantorum o el cor perruquial. Us recomano que cuideu de la que ha estat fins ara la nostra escola Cantorum, de mantenir el seu esperit purament i exclusivament gregorianista i de no permetre innovacions que la desviarien. Dona una mica les línies mestres de què s'havia de fer perquè seguís funcionant tan bé com estava funcionant fins a poc abans de la seva mort. Clar, a més a més, ell afegia que s'havia aconseguit tenir un culte digne, propi i ben solemne, on ho devem els abnegats cantaires, homes i dones, d'aquesta escola que ell mateix havia creat. M'imagino que això, amb la Guerra Civil, vas aparèixer completament, no, Manel? Això és... No del tot, perquè aquí tenim unes dades que mossèn Antonín va deixar notades de l'any 41, en què deia que aquesta escola Cantorum tenia un total de 71 cantaires. Déu-n'hi-do, no. Era un cor molt gran. Comparo amb el cor lupom de flors avui en dia, quan els veiem pobres a passejar, no arriben a les 70. Pobres a passejar, estan contentes. Els que són, i en són molts, però... No arriben a la setantena. No. Quants són, el cor lopam de flors? Això ho sabem o no? On són? Quanta gent són? Quants cantaires són? Jo, quan els vaig veure l'altre dia que van sortir perquè fan les caramelles, jo vaig comptar i com a molt li devien haver 20-25 persones, no més. Imagina't aquest cor, que era molt més multitudinari, el de l'església de Sant Jus, l'any 1941, per tant, ja en plena... Bé, en plena, al començament de la dictadura franquista, per tant, el cor continua. Per tant, aquesta va ser una mica la primera obra capdalt, que dèiem, del mossèn Antoni Notènes, aquest cor parruquial. Anem al següent. L'altra gran obra que ha fet passar també a la història de Sant Just, mossèn Antonino Tenes, va ser les notes històriques de Sant Just d'Esvern i de la seva parròquia que va recopilar. Va buscar informació als llibres de tot arreu, de les famílies, i es va convertir així en una mica el primer historiador modern del segle XX de la història de Sant Just d'Esvern. Exactament. Així com de les tres obres que parlarem avui, suposo, en successius programes, l'única que ens ha arribat a les nostres mans, diguem-ne, avui en dia, malauradament l'escola Núria no fa molts anys va tancar i va deixar de donar el seu servei escolar i el seu servei pedagògic, va desaparèixer. El cor, molt abans que desapareguessin les escoles Núria, ja no existia com a tal. És cert que avui en dia hi ha un grup de can Gregorià que algunes d'aquestes persones és com l'hereu o el relleu d'aquest cor, però tal com cor parroquial o escola cantòrum, avui en dia tampoc existeix. Diguem que el llegat més important que ens ha deixat mossèn Antonio Tenes és, i no tot, perquè ara ho explicarem, són aquestes notes històriques que vindria a ser com un primer recull històric dels fets que han passat al nostre poble, aquí a Sant Just d'Esvern, durant segles i segles. Aquesta, jo ho vaig llegint, eh, Manel, perquè avui sé que avui... Em sap greu perquè és una cosa que a mi em fa il·lusió explicar i anar comentant. A veure, farem un petit esforç, sobretot amb el tema de les notes històriques, com a bon historiador que un és. Doncs tu mateix, quan no puguis més, fas canvi. Sí, llavors entra el canvi. Vinga, vamos allá. Sobretot l'important, ja pel títol que hi va ficar, perquè com que era una obra molt seva i se la sentia molt, La va titular de la següent manera. Notes històriques del poble i parròquia de Sant Just d'Esvern. Això ja ens indica que no només parlarà de la parròquia, sinó que, extralimitant, podríem dir als seus companys, ell podríem fer una història només de la parròquia i ja està, soc rector, parròquia, no, no. Poble i parròquia, les dues coses, recollides i publicades pel seu rector, mossèn Antoni Nutenes, ja li veu. O sigui, deixant ben clar qui les havia recollit, qui les havia publicat i de qui era l'obra. Llavors, això és a quin any ho va fer? Doncs la publicació es va fer el 1947, és a dir, tot i els tres anys de Guerra Civil, que ja comentarem que li priven de poder fer el que ell volia fer, que era una monografia, o sigui, un document molt més extens que no unes simples notes històriques, va ser capaç que entre el 36 i el 47, en menys de 10 anys, tornar a fer un document a reescriure el que ell ja tenia escrit el 1933 i a punt per anar a la impremta. De fet, aquesta va ser la seva obra predilecta, no? Ell estava molt orgullós d'això. De fet, és el que li va dedicar més anys i esforços. El mateix Agusí Duarni Santpere, que és un gran historiador català, per qui no ho sàpiga, va dir sobre aquesta obra. El libro del doctor Tena se recomienda no solamente por la cantidad de noticias que contiene, sino por la aparente facilidad de su estructura, por el orden de su exposición, por la precisión técnica de sus descripciones. Medio unido, ¿no? Sí, de fet, aquí... Està malescrit, és Agustí, Durant i Sant Pere. Jo he taclejat malament. O el Word, m'ho he corregit malament, que a vegades quan jo escric Ripoll em fica Ripio. Ripio. Ripol. Escrivo Ripio, m'ho ha mogut. Ripio, què vol dir Ripio? No ho sé, però jo els mostrares molt copres els entregava i allò que no ho corregixes i ficava Manuel Ripio. Home, Manel, no feies la rectificació. Correcte. En fi, clar, eren algunes paraules d'un historiador sobre la feina que havia fet Moisés Antonio Notenas. No era l'únic historiador, o com a mínim no era l'únic que ho feia, o com va això? No, perquè, a part d'aquestes paraules que hi dedica un tercer, que és molt important que un historiador de l'època ho recopili i digui, mirin, aquesta obra val la pena llegir-la, val la pena ser comentada... i no només pels propis habitants del poble, sinó per les dades que ens dona i per conèixer el tipus de població que hi havia a l'entorn dels anys 40 i anys 50. El mateix mossèn Antonino va dedicar a la seva obra mestra... I deia el següent, o sigui, ell va fer una petita dedicatòria que quan tens el llibre, doncs hi ha la dedicatòria que va ser per als meus fills, la meva dona, que m'han ajudat molt a poder fer el llibre. Exacte. Ell va posar, els feligresos de Sant Just d'Esvern m'ofereixo aquesta nova prova i pel que m'ha costat, no pas de les més petites, de com a ells i a la nostra parròquia els he portat i els porto ben endins del cor. Música Per tant, dedicat a tota la gent... Li tenia molta estima, també, no? I ell també a la... No, no, no, ell a la gent com la gent... Ell a la gent, no? Perquè recordem que va venir aquí... Quan... Bueno, ho va decidir a ell... Li van proposar deixar la parròquia Sant Just i Pastor... Varies vegades. Al cap d'un parell o tres anys, la primera, i ell va dir que no, que no, que es volia quedar aquí, tot i no conèixer ningú ni res. L'única experiència que havia tingut en aquest tema eclesiàstic va ser... Com vam recordar la setmana passada, a l'església, també justament Sant Just i Pastor, però de la ciutat de Barcelona. Van sortir les oposicions, podríem dir, clasiàstiques, i el van traslladar, o ell va escollir venir aquí. Però es va enamorar de Sant Just, no sé què li va agafar. Va ser una relació mútua entre Sant Just i Josep Antonínum. Molt gran. Sí, sí. Com va la veu? Bé, avancem, avancem una miqueta. De fet, aquestes notes preliminars, que són una mica tot això que estem parlant ara, aquest recull històric del que havia passat a Sant Just, explica amb profunditat el procés d'elaboració del llibre i les grans dificultats que va patir, sobretot degut a la destrucció de les 6.000 paperetes, a més dels gravats i clixés, el 21 de juliol del 1950. quan va esclatar la Guerra Civil. Què va passar quan va esclatar la Guerra Civil? Perquè Moixent Antonín ja portava molts anys recuperant informació de Sant Just. Doncs imagina't, ell arriba el 1916, el 17, el primer any, diu, farem alguna cosa que es vegi. Creem el cor parroquial perquè la gent s'acosti a la parròquia i vingui a part d'anar a missa, faci altres activitats a l'entorn de la parròquia. Però ell, un home culte, un home... erudit, doctor a més en teologia per la Universitat Pontificia de Tarragona, doncs decideix expandir la seva ment, expandir el seu coneixement, i arriba a la parròquia i es troba que hi ha, això que es va cremar l'any 36, més de 6.000 paperetes diferents gravats. Dels diferents parròquies hi havia hagut, no sempre la parròquia ha tingut la forma que té avui en dia. És l'última remodelació que hi va haver de l'estructura que un dia en aquest llibre explica exactament com es va fer aquesta última remodelació. I, per tant, hi havia gravats de com era l'Església a l'època romànica, com era la següent remodelació, les dues o tres remodelacions que hi van haver abans de la forma actual, tenia aquells gravats. Tenia una sèrie de clichés també amb molta... molta documentació que molt bonament tots els mossens antecessors d'ell havien anat deixant perquè posteriors generacions poguessin saber tot el que havia passat i més o menys la documentació comença a partir de l'any 1030 i alguna cosa ho podria buscar de fet, vull dedicar i ho farem no sé si quan acabem de parlar d'ell o al cap d'un temps per tractar altres temes a parlar de tota la documentació que hi ha en aquest llibre que és, podríem dir la primera bíblia històrica de Sant Just d'Esvern. Avui en dia hi ha un llibre molt posterior, molt més modern, amb fotografies actuals, que és Sant Just d'Esvern, un paisatge i una història, que és un llibre que qualsevol Sant Justenca hauria de tenir a casa, però abans que els que avui en dia s'erigeixen com els redactors del primer llibre d'història de Sant Just d'Esvern, i molt abans, l'any 47, un mossèn, que no era historiador, que era mossèn, va recopilar tota aquesta documentació d'entorn ja de l'any 1000, I va anar dient, l'any milital, aquest mossèn ens diu tal cosa, l'any milital es fan unes obres de millora de la taulada, l'any milital comprem uns calzes. Una mena de llibre de notacions, de registres, de fets... que havien succeït a Sant Just i a la parròquia també, sobretot. Clar, aquestes notes històriques ja en parlarem, si de cas, perquè a partir d'aquí també podem explicar moltes coses que han passat a Sant Just i que, de fet, això també ens serveix com a font... principal i primària d'aquesta informació històrica. Per tant, a partir d'ara, cada vegada que parlem d'alguna cosa que hagi estat rescatat per mossèn Antoni Otenes en el seu moment, en aquestes notes històriques de Sant Jus, un llibre dels fets que havien passat a Sant Jus d'Esvern, durant molts segles, ho comentarem. I direm, mira, això ho sabem gràcies a Antonio Tenes, que el mossèn, des del 1915-16 fins al 53, gairebé 35 anys, com a mossèn, que va anar recollint i recopilant. Per exemple, una d'aquestes coses que n'hem parlat aquí als programes, no sé si recordaràs, el mosaic romà, que es va extraviar misteriosament hi ha mossèn Antoniu l'any 47 allò és una cosa que va passar a principis de segle i ella acabava d'arribar això va passar crec que era el 1914 i ella arriba al 16 per tant feia poc que havia arribat va poder-ho comentar amb la gent el que havia passat perquè s'havia perdut allò Doncs ell aquí publica per primera vegada la fotografia aquella que vam comentar que es veia reconstruïda, la publica ell aquí, publica exactament quines mides tenies, què se n'havia dit en aquells anys, o sigui, és el primer potser a intentar desgranar què havia passat amb el Museu Romà, doncs ell ja ho comenta en el seu llibre. Evidentment, posteriorment hi ha hagut estudis més moderns, però hi ha el primer que ho agafa i diu, mira, això va passar a Sant Jus l'any 1914, ho diu ell aquí. Bé, doncs ja en parlarem, eh, quan arribi el moment. Ja per acabar, el que passa és que no sé si... Si voleu, ho deixem. Ho deixem aquí, no, Manel? Perquè pateixo per la teva veu, eh? No, no, i la setmana que ve... Un aplaudiment pel Manel, tu. Deixa't aquí el tot el que no, eh? Jo conec més un col·laborador que ha dit, no, no puc, no puc venir! Saps? I molt bé, Manel, molt bé, gràcies per compartir amb nosaltres la poca veu que et quedava, ja. No, sobretot era perquè... No, ara, conya, si hagués estat un altre personatge, no hagués tingut res escrit i has dit... Doncs no puc venir, però mossèn Antonino jo crec que possiblement, i jo el ficaria, si hi ha un rànquing de cinc senjustencs més il·lustres, sent o no en senjustenc de naixement, perquè ell va ser fill predilecte, el van escollir com a fill adoptiu i fill predilecte de Sant Just, l'Ajuntament li va donar aquest honor abans que morís, doncs jo si es fes un rànquing dels cinc senjustencs més importants, Jo, i potser a mi em criticaran, però m'és igual, jo el ficaria com el primer per davant inclús de Daniel Cardona pel seu tema erudit i tot el que ens ha deixat. Molt bé, doncs Manel, queda dit, queda apuntat. Valia la pena aquest esforç d'avui per parlar d'aquestes obres que havia fet mossèn Antonio Tena. Que, per cert, deixeu-me comentar una cosa. No s'acaba aquí, perquè encara hem de repassar les Escoles Núries, que és la tercera obra capdalt que va deixar Sant Just d'Esvern al Llegat, i també què va passar durant la Guerra Civil, no? Perquè això és molt interessant, eh? És a dir, mossèn Antoni Nutenes, que va prendre partit, no?, entre els bàndols franquistes i republicans, però vaja, tot això ja serà segurament la setmana que ve on continuarem repassant la vida d'aquest mossèn tan estimat i amb tant de carinyo, Sant Just d'Esbert Manel. Moltes gràcies, bona tarda. Descansa, eh? Mela amb llimona, mela amb llimona. La feia del morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio d'Esbert. A Sant Just d'Esvern apostem per l'habitatge públic. Promunça ha obert la convocatòria per adjudicar 25 pisos públics. 20 a Mas Lluí, 4 al carrer Cadenes i 1 al carrer Salvador Espriu. L'adjudicació d'aquests habitatges es farà de forma directa seguint l'ordre d'arribada de les sol·licituds a partir del 15 de febrer. Les podeu lliurar a les oficines de Promunça, a la carretera Rallau número 106, als locals 6 i 7. Trobareu les bases i les condicions de l'adjudicació al web www.promunsa.cat. Promunsa, empresa municipal de l'habitatge de Sant Just d'Esbert. La penya del morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio d'Esvern. C'est encore à l'ombre Faut-il encore qu'on raconte Que quelque chose nous revienne Faut-il qu'on soit seul sur terre Ici aussi Boire pour la soif Je ne sais pas Ce qui de nous deux restera Tu dis, mais je ne regarde pas. Je n'ai jamais vu la mer, mais j'en ai vu des noyés. Comment fais-tu pour oublier, pour oublier ? Et la pluie qui revient dans nos voix. Pas une chanson où je ne pense à toi. Dans ce monde inhabitable, il vaut mieux danser sur l'étal. A Port Coton, qu'on se revoit, qu'on se revoit. La pell del món, cada tarda de 5 a 7, a ràdio d'Esvern. Mira que fer-ho l'hora de la migdiada... Et quoi que je fasse, je ne sais pas ce que ça remplace. Et derrière nous, c'est encore à l'ombre aller auprès du phare. Et la vie est sans phare, un port coton qu'on se revoit. I amb aquesta tranquil·litat, amb aquest ambient relaxat, arribem ja a la part final del programa d'avui de la penya del morro, tu. Sí, sí. Ella és les as, eh? Ja sabeu que... Estic enamorat de la veu d'aquesta noia. Aquest tema... La Pella del Morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio d'Esvern. 3 quarts de 7 de la tarda i com sempre, cada dilluns, destinem aquests últims minuts del programa a parlar de llibres. I ho fem amb el nostre especialista, l'Arnau Cónsul, del taller d'escriptura de l'Ateneu de Sant Just d'Esvern i també de l'Institut Ramon Llull. Arnau, bona tarda. Molt bona tarda. Què tal, com estàs? Home, doncs bé, eh? Arribant a casa, tot allò gairebé suat, perquè clar, m'han dit que la calor venia el dijous. Jo avui encara m'he posat un jersei doble. Sí, aquelles collals, patalons de pana... Molt bé, Arnau, l'has encertat, eh? L'has encertat com els homes del temps. Un aplaudiment. Un aplaudiment pels homes del temps, tu. Molt bé. I és com en retiu, tu. Sí, jo també. No és fàcil el seu mal del temps, no? No, no, no. Com va estar el Tomàs Molina aquí a la penya del Morro, ja ens va dir que no era fàcil, però que no rebem pressions de les empreses turístiques i del gremi turístic de Catalunya. Dic, no... Dic, no, no, segur que no, segur que no. Això com aquell de Ràdio Cincinnati, no? Diu, bueno, i això vostè el temps com el diu? Diu, bueno, jo miro per la finestra i dic el temps que fa. Una miqueta. Sí, bueno, aquí a Ràdio d'Esberna, també Ràdio Cincinnati una mica, eh? Ràdio Cincinnati. Te'n recordes de Radio Cincinnati? Mítica, que mítica. Aquí també, a vegades, quan no està el Carles i hem de fer el temps, miro per la finestra i dic, bueno, ara a Canji n'està fa sol. I acabo aquí la cosa. I tant, i tant. Vinga, va, parlem de llibres i literatura. Un dilluns més, sí, tornem-hi, que dius tu. Avui fem un repàs d'un dels premis més prestigiosos que es donen en la literatura catalana, que són, posem música així guai, Solemnes, home, que són els premis Serredor. A veure, aquests premis, què passa? Són prestigiosos per la quantitat de diners que donen, no? No, no, no, no. Són els premis de la crítica a Serredor i, bueno, doncs si algú més o menys està assabentat del món cultural, doncs sabrà que Serredor és una revista que fa publicacions de l'abadia de Montserrat. Sí... Per tant, algú podria pensar, ah, premis per llibres religiosos... No, no, no, no. Serra d'Obre és una revista plural que encara que la faci a Badia de Montferrat des de l'any 59... Això de Badia és històrica, no? És històrica. És un pal de pal de paller de la cultura catalana del segle XX. Sí, sí, sí. Doncs, bueno, ja des de fa... Jo diria que des dels anys 70 el que fa és decidir quins són els millors llibres de novel·la, de narrativa, d'assaig... de poesia de l'any anterior. Per tant, és d'aquella categoria de premis que jo sempre he lluat, que és a dir, no és premi a una obra presentada, que és on entren les editorials i els seus creepy jokes, i diu, escolta, a mi m'interessa que surtin el teu conegut, i aleshores es fan mil històries. Si no és un de dir, a veure, l'any passat tot el que es va publicar, què és el més interessant, o què va ser el més bo? Després l'encertaran més o menys, Però, en tot cas, el jurat és un... Som monjos de Montserrat o no? No, no, no. Format per crítics i professors de literatura de diferents universitats. Sí. A d'escriptors, també. Per exemple, aquest any hi havia l'exbroc, hi havia la Lluïsa Julià, hi havia el Sebastià Alzamora i dos o tres més. Home, déu-n'hi-do, no? Sí, sí, sí. Clar, el Sebastià Alzamora no podia donar-se el premi ell mateix, no? Els socials de Mora, si de cas, l'any que ve se'l podrà donar. Se'l podrà donar l'any que ve, perquè clar, m'imagino publicacions del 2011. Potser el faran saltar del jurat. Del jurat, no? Perquè si no ja faria una mica de tuf. Sí, sí, sí. La resta voten amb ell i ell vota en blanc, no? I no, jo, escolta, no. Sí, sí, sí. Vinga, va, sí, repassem una mica quins han estat els tres guanyadors, no? Perquè hi ha categoria... Els tres més importants. De fet, se'n donen una vintena, eh? Per tant, se'n donen la millor traducció, la millor traducció poètica, el millor assaig de no sé què, la millor traducció d'assaig. És que m'han passat amb un filtre, això, m'han passat amb un filtre. Sí, sí. Però, clar, també ara, si ens hi poséssim, m'hauries de donar fins a les set i quan. No, no, no pot ser. Que hi ha la Carme amb l'informatiu vespre. No, no, no. Repassem el Premi Serrador. El 3 principal, Premi Serrador de novel·la. Jo confesso, de Jaume Cabrén. Sí, de Jaume Cabrén. No diria que estava cantat, però ho estava bastant, no? Una obra d'aquesta enjúndia, que dirien en castellà, d'aquest volum, d'aquest pes, Tenia molts números de ser la guanyadora. A no ser que el jurat considerés que el Jaume Cabré l'havia guanyat uns quants anys i que, per tant, doncs, escolta... Perquè aquest és el sisè premi crític a Serrador que guanya Jaume Cabré, que es diu aviat. Ara no et sabria repassadors, però el primer va guanyar per Gal Saran, heroi de la Guerra Negra, l'any 81. Després el va guanyar per Senyoria... el va guanyar per, suposo que per la Taranyina també, el va guanyar per viatge d'hivern, que en aquest cas era de contes, per l'ombra de la Unuc, i ara t'ho diries, i per les veus del Pamano. I per les veus del Pamano. Ah, no? No, per les veus del Pamano no, perquè l'any 2005 va guanyar el del Tassà Purcell. Ah. Amb una obra que es diu Olimpia mitjanit. Sí, sí. I el 2006, que també podria ser que li hagués simulat el 2006, va guanyar Pandora al Congo, Albert Sánchez Pinyol. Que el Porcel va ser l'última, no? No va ser l'última, no, del Porcel. L'última, abans de, jo confesso, era Les dos del Pamà, no? No, no, no, jo em referia si era l'última novel·la que va escriure Baltasar Porcel abans de morir. Olimpia Mitjanit, no. Després en va sortir un altre. Un altre que era L'emperador o l'Ull del Vent. Ah, sí. Que va sortir el mateix any. És veritat, és veritat, és veritat. Que no sé ja si li van donar o no el Premi de la Crítica Serrador... I, en tot cas, és possible que el jurat considerés de dir, home, l'últim premi que li vam donar al Cabrer, o que potser no li vam donar, és aquest jo... Les veus del Pamà, no?, que hi devia haver una mica de polèmica amb el seu moment, i van dir, va, li donem. Molt bé. Podria ser, eh? Molt bé, molt bé. Doncs bé, què queda aquí, eh? Queda aquí. Sí, sí. En tot cas, no seré jo qui negui l'excel·lència de jo confesso, eh? No, no, no, no. Molt recomanable, eh? Ja n'hem comentat alguna vegada aquí, Jaume Cabré, que ara deu estar fent ja les Europes o les Amèriques, no? O què? Jo crec que sí. A Alemanya ja hi ha d'anar i sé que té previst, si és que no hi és ara, un viatge a Mèxic i a Argentina. Si podríem dir que el jo confesso del Jaume Cabré és una mica el best-seller català per excel·lència d'aquest últim any? Sí. Sense cap mena de dubte, no? Home, l'altre dia va sortir el president del Parlament Europeu, el senyor Martin Schulz, un senyor que un dia li hauries de dedicar un reportatge especial i tot l'edat, perquè és un senyor... que és alemany, però que té una predilecció per la cultura catalana, i diu que per ell el català seria llengua oficial a Europa. Què dius ara? Però... Hi ha un impediment. Només hi ha un impediment. Què passa ara? Si és el president del Parlament Europeu, pot fer el que vulgui, que ho faci oficial. Bueno, rep una sèrie de pressions d'un cert país que... D'Andorra. D'Andorra. No diré res més. Alemanya. Alemanya. Alemanya. Crec que no. No puc dir més, no puc dir més perquè després puc tenir problemes. Sí, bueno, molts, molts, molts. No, no, i aleshores, bé, l'altre dia va ser a Barcelona i va demanar, perquè hi havia la reunió del banc central europeu i aquesta cosa va muntar-hi tota una muralla de persones i que no podies ni entrar i tot plegat. Amb l'Artur Mas estava, no? Avui l'Artur Mas ha vingut a Sant Just. Però no només amb l'Artur Mas, sinó que va demanar expressament que li muntés una agenda per anar a veure el cabrer. Què dius ara? Sí, sí, sí, i van estar, mitja hora de la seva apretadíssima agenda, la van dir que a Jaume Cabré conversant, de dir, home, m'ha agradat molt la teva novel·la, escriuràs alguna cosa més, com va, tal, i li va dir a ell, i davant de la premsa, jo voldria que el català fos llengua oficial a Europa. Això va dir el president del Parlament Europeu? Sí, senyor. Molt bé, no? Escolta, potser és un dels pocs polítics europeus que he vist que s'ha mullat tant i tan important, eh? Jo crec que aquí feu-ni un reportatge. Jo no sé si és que no us van acreditar per les reunions aquestes del Banc Central Europeu, però la propera vegada tingueu un No volíem anar, no volíem anar. Ah, sí, també podria ser. Ens van dir, voleu anar o què? Dic, no. No, no, no. Passem, passem de tot. Home, sí que li dediquin un 30 minuts, no? Perquè potser a la penya del morro tindran menys ressò. En fi... La cosa és que és soroll. Sí, exacte, això és veritat. En fi, estem repassant el Serra d'Or, encara que no us sembli. Sí, que no t'havíem anat una mica. Passem ara a la categoria de poesia. Sí, senyor. Perquè el guanyador, en aquest cas, és Estiula de Lluís Calvo, o Calvó. Exactament. Lluís Calvo, poeta jove d'uns 40 anys, que ha publicat fins ara a Proa, a la col·lecció Semenor, i pel que fos, doncs ara s'han anat a la que jo crec que és actualment la col·lecció de poesia més potent, més moderna, més avantguardista, que és la col·lecció a la batra de la Breu Edicions. És aquí on ha publicat Estiula. Estiula, a banda que sòni a estiu o així, és un poble de la Garrotxa, perdut per allà al mig de la muntanya, i el llibre de poesia ha de ser una mena de retrat del lloc i d'ell passant les vacances allí, per entendre'ns. Vull citar solemnament qui és l'Abreu, que és una editorial amiga, no ens oblidem que l'editora o una de les editores d'aquesta editorial és Esther Andorrà, col·laboradora de Ràdio d'Esvern, i, en fi, és una llibreria, perdó, una editorial petita que escurren ells mateixos el fet d'anar repartint llibres editorial per editorial i que a poc a poc estan creixent, eh? Qui és col·laboradora de Ràdio Esberna amb aquesta editorial? L'editora, Esther Andorra. Esther Andorra? Col·laborava amb el mític problema aquell que es deia Osvaldo Danís. Home, Osvaldo Danís, sí, home, sí. Venia per la cinema i aquestes coses. Que saps que ara tenim podcast a la ràdio, ho saps això, no? Sí, sí, sí, Ràdio a la Carta. Jo crec que som l'única emissora municipal i local de Catalunya que té un servei tan excel·lent, i ho dic molt sincerament, i que jo crec que ara que parlàvem d'Osvaldo de nit, si existís ara, segur que seria Osvaldo de nit un dels programes més descarregats del podcast. Seguríssim. Sense cap mena de dubte. Sí, sí, sí. Ens destaca que un premi com aquest el guanya una editorial petita, que jo procuro destacar sempre a l'hora de... de recomanar llibres, perquè crec que és on s'està fent una rasca important en favor de la literatura catalana i no tant els grups que ja van a les apostes segures. I hem d'acabar, perquè falten ja pocs minuts perquè siguin les 7 de la tarda, i ja sabeu que hi ha l'informatiu vespre amb la Carme, amb la narrativa, que és la categoria, així, la tercera important que ens faltava després de novel·la i poesia, i ha guanyat en aquesta categoria Gats al Parc d'Alba de Déu. Això mateix, Gats del Parc, que és un recull de contes d'una noia joveníssima, alba de Déu, jo crec que no arriba als 30 anys, d'una edat d'aquestes que fa ràbia, ja tenia un premi publicat, i un premi doble, per entendre'ns. Perquè, de fet, amb aquest llibre, ella va guanyar el premi Mercè Rodoreda, que és d'aquests premis abans de la publicació, però sent que no és el Sant Jordi, o que no és el Ramon Llull, aquests que... que donen molts, molts diners, diguéssim que es pot considerar un premi de veritat, un premi sa, no un premi donat d'avant la letra, diguéssim. I, home, el Premi Mercè Rodoreda, d'aquest de publicació, que el premi és la publicació... és dels més importants, és dels que es dona a la nit de Santa Llúcia, junta amb el Sant Jordi, amb el Carles Riba, tots aquests que es donen poc abans de Nadal, amb aquesta gran mitjana literària. A banda de rebre aquell, a la prèvia de l'edició, un cop es tanca el fet de dir que aquests són tots els llibres del 2011, els premis de posterior edició, de moment, ja ha guanyat aquest premi de la crítica Serrador, I veurem, si potser n'hi cau algun mes, és un llibre de contes molt punyents, de retrats humans, molt interessants. Doncs vinga, queda, queda dit. Arnau, no tenim més temps, moltes gràcies. La setmana que ve ens queda la recomanació Quirati Migs de Maria Dolors Millat, que ens ha quedat aquí el tinter pendent. L'acabarem d'arrodonir un pel mes i això del temps ens ho farem mirar. Molt bé. No, no, és que avui ens hem enrotllat, eh? Com que ens agrada... Sí, sí, clar, que en Martin Schulz ens ha cobrat aquí al mig. Com que no ens agrada parlar a tu i a mi, eh? No. No, no, és el que passa. En fi, Arnau, moltes gràcies. Que vagi bé. Bona tarda. Apa. Adéu-siau. Doncs això mateix, camí cap a les 7 de la tarda. Ho deixem aquí perquè d'aquí dos minuts exactes la Carme Berdoi amb l'informatiu vespre. Tornem demà a partir de les 5 de la tarda, que vagi molt bé. Adéu-siau. Ah, marxem amb aquest tema de la Joana Serrat, Old Town. Fins demà! Fins demà! Bona tarda, són les 7 del vespre. Comencem una nova edició dels Sant Just Notícies d'avui, dilluns, dies 7 de maig. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Sant Just Notícies, edició vespre. L'Escola d'Arts Gràfiques Antoni Algaró ha celebrat aquest migdia el seu 25è aniversari. A l'acte hi ha participat el president de la Generalitat de Catalunya, Artur Mas, que ha ressaltat la importància de la formació i la indústria per a l'economia catalana. Cada any passen, pel centre Sant Justenc, entre 1.500 i 2.000 persones. Amb aquesta notícia obrim l'edició d'avui. Per tot seguit passem a resumint titulars altres informacions destacades de la jornada. No estallaran els raures del carrer Catalunya. El propietari de la finca s'ha mostrat obert al diàleg i tot apunta que es farà enrere en la decisió tal als singulars arbres. El rebombori causat ha suposat un punt d'inflexió en la política de preservació de l'arbre de l'Ajuntament. L'atur baixa lleugerament al municipi per segon mes consecutiu. Les dades del mes d'abril xifren en 780 el nombre de desocupats a Sant Just, una desena menys que el mes de març. La tendència a la baixa ha estat general a tot Catalunya. Fins demà!