#58 - Sant Just, SOS Murcia, Festes i primers auxilis canins

Comença un programa amb molta penya i molt de morro, la penya del morro. Què tal? Bona tarda, com esteu, amics i amigues? Benvinguts al programa de les tardes de Ràdio d'Esvern. Us parla i us saluda un dia més Jordi Domènech. Des d'hora fins a les 7 del vespre, això és... La penya del morro. Gràcies. Thank you so much. D'aquí uns moments parlarem de les notícies de Sant Just més destacades del dia d'avui amb la Carme Verdó i la podeu seguir al Twitter. Carme, bona tarda. Bona tarda. Un aplaudiment per ella, sí senyors. Sempre t'aplodeixen, eh? Jo ho veig. No et facis la sorpresa. En fi, avui, a més a més, també al programa parlarem d'un festival que es va produir la setmana passada, el SOS Múrcia, que t'agrada molt aquest festival, Carme. Sí, mai hi he anat, però sempre m'ha agradat. Sí, el Martí Figueres ja fa com 10 anys que hi va, sí, fa... va molt. No, no, està bé. I cada vegada que hi va ens porta la crònica, i avui no serà menys. D'aquí una estona el Martí Figueres amb nosaltres, també. Un aplaudiment pel Martí, va, venga, va, va, va, que és gratis. I a la secció de benestar animal, l'educació canina, avui amb la Roser Arcs parlarem de malalties que poden tenir a simple vista els nostres gos. Per tant, primers auxilis... Jordi... Per què rius? Per què rius? Em sembla graciós, sempre, aquesta secció. Perquè jo no tinc gos, llavors ho trobo curiós, però, evidentment, a tothom que tingui gos li sembla superinteressant. Doncs, home, o no, però, vaja... Sí, jo sí, i tant. Si tingués gos, t'agradaria la secció. Segur. Perquè jo no tinc gos, tampoc. Llavors et costa, també. No em costa. Jo ho tinc superfàcil, perquè ets a l'espai. Però avui parlarem de primers... O sigui, li heu de dir, si al nostre gos li passa alguna cosa, Carme, què faries tu? Tu t'ho passaries malament, no? Doncs veurem, a veure... Sí. Què passaria amb el nostre gos, jo què sé, si es fa mal, o a algun lloc, o el que sigui. Primers auxilis. Els humans tenen primers auxilis, els gossos, per què no? I a la segona hora ens visitarà el locutor més jove de Catalunya, Eric Pomar, amb la seva agenda familiar del cap de setmana. I atenció, perquè avui... Jo no he confirmat l'entrevista, però espero que vagi bé, perquè Sergi Pont, el coneixereu perquè fa l'informatiu del migdia, i també toca cançons amb l'ukalele, són per aquestes dues coses, ha aconseguit una entrevista amb els responsables del Circo Italiano. Bona sera, Trucci Mundi! Doncs el circo italiano estan a Sant Just d'Esvern, amb actuacions com Spiderman, molt italià, o Madagascar, també més italià encara. Parlarem amb ells de tot això a la segona hora del programa i acabarem amb el David Padrós i els seus esports extrems. Avui a la Penya del Morro. Bona tarda i benvinguts al programa. Hola, amigos, aquí Luis Tosar, y nada, mando un saludo fuerte y cariñoso para toda la tropa de la Peña del Morro. Ay, muchas gracias, Luis. Igualmente, si nos está escuchando, que seguro que no. Comencem amb les notícies de Sant Just. Carme, quina és la primera de totes? La primera és sobre els premis de recerca de la batxetat de Sant Just. No t'agrada? Sí, pensava que eren els Premis Radio Associació de Catalunya. No, vam parlar ahir ja. Vam parlar prou i avui es donen. Avui es donen? Avui es donen. Aquests es donen el dia 30 de maig. Ah, el dia 30 de maig. Parlem de premis, per tant, posem música de premis. Premis de Sant Just! De recerca, eh? De recerca! Són els premis de recerca. Hi ha tres categories. D'una banda, la d'àmbit social, lingüístic, humanístic i artístic, que en aquest treball premiat, el primer premi és pel treball Energia i Societat de Mar Mabongo. Hi ha hagut també un segon premi per Viatge a l'abstracció, Bitllet d'anada i tornada de Maria Bardagí i dos excèsits també per Eric Martínez i Ilia Sàlvia. Doncs un aplaudiment per tots aquests meginoies que em sembla que són de l'Institut de Sant Just o de la Miranda. que són centres on s'imparteix el primer i segon de batxillerat a Sant Jus d'Esvern. Entre tots aquests hi ha un jurat, que no sabem qui són els jurats, no? Professors... No, depèn de cada categoria. És a dir, per exemple, en el d'àmbit sociolingüístic, comunístic i artístic hi ha persones relacionades amb aquest món Ara no sé dir quines, perquè ho vaig llegir i no ho tinc aquí. En canvi, en el d'àmbit científic i tecnològic... Ah, també hi ha àmbit científic i tecnològic. Ah, hi ha més categories. En aquesta categoria hi ha, per exemple, gent relacionada amb el món de la medicina, sense sostengues, eh? Molt bé. Per tant, doncs, hi ha tot en funció del tipus de categoria. En aquesta categoria, el primer premi ha anat a parar a Helena Fuster pel treball al perfum i hi ha hagut també un segon... Però perdona, que és una còpia del Patrick Suskin, no? No. No? Podríem parlar amb ells, potser, no? Sí. Em sembla que l'any passat ho havíem fet, que havíem parlat amb els primers. Bé, a vegades no els ve de gust. Podem provar-ho. Podem provar-ho a la penya del morro, que és públic juvenil. El segon ha estat pel desenvolupament de la flora bacteriana del iogurt, d'Albert Ross, i també hi ha hagut dos excèsits més per Jordi Fuster. La flora bacteriana i el iogurt. Del iogurt. La flora bacteriana del iogurt. Vull entrevistar aquest. Com es diu? Com es diu? Es diu Albert Ross, és el segon premi, eh? Segon premi, és igual. Vull saber la flora bacteriana del iogurt, que, poca broma, és aquell líquid que hi ha estat al començament, quan t'obres un iogurt i que tots el tirem a la brossa. Allò diuen que va bé, i s'ha de beure, i la majoria ho tirem. Aquest noi ens traurà de dubtes. Doncs podem posar-nos en contacte amb els premiats, no?, en primer i segon premi i a veure si volen venir. Amb l'Albert Bacteri, ja parlarem. Hi ha hagut també dos exercits més, Jordi Fuster i Javier Bellafont. En la categoria d'àmbit social, lingüístic, humanístic i artístic s'havien presentat 8 treballs. Carambes! I en aquesta segona 11. I en el cas de l'àmbit local no tinc les dades de quants treballs s'hi han presentat, però el que sí que sé és que ha quedat desert aquest premi. No hi ha cap premiat. Que és trist, que és trist, perdona, presentar-se un premi i que la teva categoria un dels presentats el declara en desert, eh? Sí, per això, que no sé si és que no s'ha presentat ningú o si és que els treballs que s'han presentat, doncs el jurat ha considerat que no arribaven al nivell per ser premiats. Oh, zasca! Els primers premis estan valorats amb 250 euros, els segons amb 150 i els exècits amb 50. Oh, Déu-n'hi-do, no? Doncs escolta, m'agrada més aquests premis, perquè hi ha molts premis, no en miro ningú, que no donen diners. Es lliuren el 30 de maig aquests premis a les 7 de la tarda a les golfes de Can Ginestà, per tant, de cara a aquella setmana mirarem a veure si pot dempassar algun o altre per la penya del morro. Un quart de sis de la tarda. Bé, falta un minut i 45 segons. Quan callos ha de ser precís, no? Ah, sí? Sí. Home, però a mi no m'agrada tampoc allò... Sempre es fa així, no? Dos minuts per arribar a un quart de sis. A tu t'agrada, això? El just de la fusta ho fas, això? Sí. Jo em mereixo quan escolto aquestes coses. M'explota el cap. En fi, Carme, repassem una altra notícia de Sant Just. Per on continuem? Doncs parlant de la Creu Roja, que avui... Creu Roja, esplugues i s'enjustes verds. i salvem gent a la platja. Avui ho mena. Heu vist la foto de la portada de radiodesvern.com. Avui, o sigui, més sensacionalista, impossible. Però m'agrada molt. Mireu-la, si podeu. Això no és cosa del servei web, eh? No ho sé, no, no, jo no sé qui ho ha posat i tampoc vull saber-ho per no afrontar-me a la llei. Però m'ha agradat molt perquè he pensat, hòstia, quan tractem aquesta notícia hauríem de posar una música, o sigui, sí, sí, això és una música una mica anyonya comparat amb el que hem de parlar. Creu Roja i Sant Just desverni i esplugues. Salvant gent a la platja. Gent en marejos. Entrant a edificis. Incendiats. Rebenten clarabagueres. I ells hi van. Creu Roja, Sant Just i esplugues. I, si no, mireu la foto. Mireu la foto i imagineu-vos aquesta cançó que sona ara de fons quan aneu a radiodesvern.com, la fotografia d'avui de la notícia del dia, que és aquesta, no, Carme? Sí, l'entitat homenatge avui els socis i sòcies que creuen la JT Sant Just. Actualment n'hi ha 260 i a l'acte reconeixeran les persones que fa més de 25 anys, que són socis de l'entitat, I també la persona més jove i la més gran. Que els donen tirites per homenatjar o no ho sabem? No, crec que sigui una cosa, no és un premi metàlic o algú així, és un reconeixement així, un guardó, no sé exactament què és. Ah, un guardó en format tirites. El cas de la persona jove i la més gran, la persona més jove té 16 anys i la més gran 93. Com dèiem, a Sant Jus hi ha 260 socis i l'acte serà aquesta tarda a les 7 a l'equipament de la plaça de la Pau, que és l'antiga vagoneta. Un acte obert al públic. A l'equipament de la plaça de la Pau, anteriormente conocido como Vagoneta. Com es diu? No té nom, no? No, però parlant amb l'alcalde l'altre dia a l'entrevista em sembla que comentàvem que se li deia Vagoneta, també, en general. Que passa que en alguns llocs sí que es diu directament l'equipament de la plaça de la Pau, per tant, doncs, no ha canviat de nom, si més no. però crec que es pot continuar anomenant, no ho sé. La Vagoneta. Jo... Jo dic l'equivament de la plaça de la Pau, però també recordem la Vagoneta. Jo vull dir la Vagoneta. Puc dir-ho, no? La Vagoneta. Allò sempre serà la Vagoneta. Carme, alguna cosa més sobre aquest tema? No, ja està bé. Passem a una altra? Sí. Doncs millor, va, passem a un altre tema. Quin gastos de sintonies, eh, avui, de fons. Carme, per on continuem? Parlem ara d'una presentació d'una tertúlia que es fa demà arran d'un llibre, aquí Sant Just, perquè el corresponsal de TV3, Lluís Caelles, presentarà l'obra Fukushima, crònica d'un desastre nuclear. Ho presentarà a la Taneu. L'obra és un recull de les experiències viscudes per Caelles i Sergi Vicente. Per qui? Lluís Caelles. Ah, per Caelles. Quina aquí són? No les conec. I Sergi Vicente, també corresponsal de TV3. Desastre nuclear, recordem que va passar el mes de març de l'any passat al Japó, que va trasllar aquest país i de retruc també el món sencer. Tot i això, el Japó va encaixar molt bé aquesta situació... Tothom va treballar per sortir-se'n i Lluís Caelles destaca el caràcter dels ciutadans que amb el seu esforç i el sentiment de col·lectivitat van aixecar una situació molt límit. Una pregunta. Lluís Caelles, actualment, està a la graella de TV3 els informatius? Fent què? Jo aquests dies l'he vist a Grècia. Ah, està a Grècia. Normalment és l'actuador internacional i quan hi ha alguna cosa concreta va al conflicte, potser. Però aquests dies, amb tot el tema de Grècia, aquest cap de setmana hi era. Tu has parlat amb ell, no? Sí. A veure què ha dit sobre la informació. Crec que, sent honestos, cap... govern del món, cap administració del món, pot tenir tres reactors nuclears desbocats, fora de control, i donar transparència absoluta a tota la informació. És a dir, algú dirà el que fan és mentir i algú dirà el que fan és gestionar la informació. És una qüestió, és un problema nominal, però el govern ha de guardar-se i deixar anar la informació quan pot. Es parlava de la cobertura perquè deia que la imatge que es va donar des dels mitjans de comunicació no sempre se deia amb la realitat i ha justificat la política comunicativa del govern japonès que ha estat acusat d'amagar informació. Doncs, Carme, moltíssimes gràcies per aquests minuts... Demà dos quarts de nou, eh? Que dediques... Ah, demà dos quarts de nou a Can Ginestat. No, a la sala Piquet de l'Ateneu. Atenció, eh? Última hora, segons ha pogut saber la penya del morro, serà, com diu, com ràdio, no? Serà a la sala Piquet de l'Ateneu, eh? Demà a dos quarts de nou del vespre. Gratis. No cal ni dir-ho. No cal realment dir-ho. Què? No cal dir-ho, no? Jo no ho he dit, eh? No cal dir-ho. Eh... Assumeixo la meva responsabilitat, no em tortureu per això. Un actor organitzat per l'Escola d'Escriptura de l'Ateneu. Si no ho deies tu, ho deia jo. Carme, doncs moltes gràcies. Molt bé. Merci per dedicar aquests minuts de la teva vida al programa de Penya del Morro. Sempre t'agrairem aquesta gesta que fas cada tarda de 5 i 10 a 5 i 20, més o menys. No, abans. Si no vinga a les 5 i 5 ja em fas imitacions. No, no faig imitacions. Sí, Jordi. Faig invitació, una només. La teva. Vinga, va, Carme, que vagi bé. Sí, sí, adéu. Una tarda. No, no, no. Què? Acomiadem-nos bé. Va. Adeu. Adeu. Així? No ho sé, és que jo soc fatal per aquestes coses, eh? Vinga, va. Sense música i tot. Va, fem-ho fred. Fem-ho fred? Ah, vols fer-ho... Fem-ho fred, fem-ho fred. No, fem-ho fred. Escolta, Carme, tu fas les notícies a les 7, no? Sí. Doncs molt bé, que vagi bé, eh? Igualment. Vinga, adéu. Adéu, adéu. A Sant Just d'Esvern apostem per l'habitatge públic. Promunça ha obert la convocatòria per adjudicar 25 pisos públics. 20 a Mas Lluí, 4 al carrer Cadenes i 1 al carrer Salvador Espriu. L'adjudicació d'aquests habitatges es farà de forma directa seguint l'ordre d'arribada de les sol·licituds a partir del 15 de febrer. Les podeu lliurar a les oficines de Promunsa, a la carretera Rallau número 106, als locals 6 i 7. Trobareu les bases i les condicions de l'adjudicació al web www.promunsa.cat. Promunsa, empresa municipal de l'habitatge de Sant Just d'Esbert. The Hill of the Leaves. Every afternoon from five to seven. A radio just burn. El senyor Marito què fa? Vostè m'ha dit que volia xins com internacional. No, jo no li he dit això. No volia donar-li... Però com ho ha dit a més al començament? Què diu? The Hill of the Leaves. Hill, muntanya. Penya, penya, una penya. Lips? Lips, llavis, morro. En fi... Avui dijous, 10 de maig del 2012, i com cada dijous, per cert, ens visita un home. Què dic un home? Una persona. Martí Figueres, bona tarda. Hola, bona tarda. La vida és un festival, efectivament, com diu la lleta de la cançó i la sintonia que ens presenta el Martí cada setmana aquí al programa. Perquè el Martí va de festival en festival, ho parlàvem ara, just abans de començar, ja portes quasi bé 30... més de 30 festivals d'aquesta temporada, Martí. Déu-n'hi-do, m'agrada, m'agrada molt poder dir això que... estem complint l'objectiu de demostrar, la meva tesis de demostrar que en aquest país cada setmana de l'any pots tenir un festival. Sí senyor, i aquesta setmana Martí on has anat? Doncs he tingut un cap de setmana festivalera molt intens, molt divertit i sobretot amb molt de ball. Ah, has anat al festival de dansa del Centre Cívic de Manlleu? Sí. Podria ser, eh? Podria ser perquè ja saps tu que jo tinc molta tirada per la dansa i sobretot per Manlleu. Això t'anava a dir. Exacte. Molt. Però no, vaig anar a Múrcia. A Múrcia? Eh, eh. Ah, clar, perquè allà hi ha el Sos Múrcia 4.8, eh? Un festival d'acció artística, no? Exacte, té tot aquest nom tan llarg que has dit, però si et sembla... Després en parlem. Sí, perquè és un dels misteris, no? Sos Múrcia. És un festival que ja demana com SOS, no? Ja en parlarem el per què. Després m'ho expliques, perquè abans hem de saber quins són els festivals que han de venir els propers dies i comentats per Martí Figuera. Avui, Martí, ens vols destacar dos festivals que precisament tenen lloc avui dijous a Barcelona. Comencen avui, exacte. Un és de teatre i l'altre és de música. Per tant, comencem sense mapalneo, el festival de noves escenes obertes, el qual és hereu del cicle Radicals Lliure, que fins l'any passat acollia el Teatre Lliure. Però en guany també hi participen la Seca Espai Brossa, el Mercat de les Flors i l'Institut de Teatre. I per què han fet aquesta ampliació, Martí? Bé, jo tinc una teoria que suposo que aquestes coses a vegades, quan més siguem, més fàcil serà i més barat pot arribar a resultar, no? I alhora també el pas més gran... i més accessible per tota la ciutat. El director artístic és el Jordi Font de Vila i he pogut llegir que planteja aquest festival com una cita teatral molt intensa amb 13 espais d'actuació, 45 funcions, 20 esdeveniments i 15 escenificacions. D'avui a diumenge estem parlant, vull dir, no... 45 funcions d'avui a diumenge són 4 dies, per tant, si els càlculs no merren, que entre 40 més o menys, entre 4 són una mitjana de més de 10 funcions per dia. Exacte. Però clar, hi ha 3 o 4 espais, no? Hi ha, com dius tu, la seca Espai Brossa, el Teatre Lliure, el Mercat de les Flors i l'Institut del Teatre. Exacte. Ara aquests, Radicals Lliure. Noves escenes obertes, que ha canviat ara. És el Neo, no? Noves escenes obertes. Anteriormente conocido como Radicals Lliure. Ai. I en aquesta primera edició, diguéssim, hi estan convidats uns 85 programadors i la idea principal és de fer d'aquesta cita un mercat internacional. Així doncs, teatre d'autor, teatre experimental i arriscat de dijous a diumenge. Per més informació, la web www.festivalneo.com Festival Neo, que és una mica com Matrix, no? Ja li va bé. Així com experiments i tot plegat. Molt modern. Bé, i l'altre festival que també comença avui a Barcelona. De fet, aquesta nit inaugurarà la seva sisena edició al festival La Plaça Odissea, just davant del centre comercial El Maramagnum de Barcelona. Exacte, és un festival gratuït, que any rere any ofereix un cartell realment molt interessant en noms de l'escena nacional i alguns internacionals. Per tant, aquesta nit tot comença amb l'actuació de Johnston, un cantautor de rock que... que precedirà els Antoni Font. No cal dir gaire cosa d'Antoni Font, perquè ja els coneixem tots, no? Sí. Que són de Mallorca. De Mallorca. Alegria. Ah, mira, per exemple, exacte. Calgarim. O me sobren paraules. Calgarim 88, no? Ah, exacte, molt bonica aquesta també. Sí, m'agrada molt. Sí, sí, l'Antoni Font és molt maco, l'Antoni Font. I aquesta nit en què comença tot plegat, això del Mare Magnum, a la plaça Odissea? Bé, tenim això, Johnston i Antonia Font, i divendres també tenim més grups, començaran demà a les 7 de la tarda, de les Dandies, una banda de Mallorca també, de rock, ideal per començar una bona festa, que seguirà després amb els Manos de Topo, aquells que ploren, que a mi no... no... Serem benevolents i ho deixarem aquí. I també el Nudo Zurdo. Una banda de rock de Madrid que a mi aquest sí que em fan gaudir, eh? Ah, aquest sí. Aquest sí, no? Aquest sí, miro. No, no té res a veure. Escolta, et sonen millor i m'agraden més, eh? Què és això? Què és això que em poses? Noches. Eh? No saps què és? No ho heu escoltat? Un crític musical com tu, Martí. Sí, home, sí, és que el tinc a apuntar la llengua. Et sona, et sona, et sona. Per favor, refresca-m'ho. Ai... El tema es diu Something in the Water. Home, doncs... D'aquí, d'aquí, d'aquí. Sí, home, sí. M'agrada posar-te en compromisos, perquè com que sé que t'agrada molt la música, i sembla ser el xulo... Aquests són els que venen a continuació... No. No? No, home, què dic jo? No, home, no. És una noia, és una noia que es diu Brooke Fraser, eh? I el tema Something in the Water. En fi, perquè s'ha acabat la cançó de The Party Still Going On, de la Marcia Ball, no? I llavors té col·lat una altra, té col·lat una altra per fer la secció aquesta, que està durat molt avui, dels festivals que vindran. Bé, doncs aquests són els dos festivals que tenim preparats. Dissabte també, dissabte també continuen més grups, el del Mare Màndum, que comentava, el de... Una plaça Odissea, perdó, i, bueno, recordar, simplement. És accessible a tot el món perquè val zero euros. Zero euros, eh? Tot això a la plaça del Maren Magnum, allà. Exacte, tu. I això és la plaça aquella que hi ha els cinemes, no? M'imagino. La plaça Odissea. La plaça Odissea, molt bé. Aquest sí que saps qui són, eh, lladre? Eh, ma... Grandes. Cada altre dia al programa vam començar una nova secció amb el Pol i l'Anna, que són estudiants de publicitat, i parlem dels reclams publicitaris, dels anuncis els dimecres a la penya del morro. I de parlar. I vam parlar d'aquesta cançó, però no saps per què? Perquè l'anunci del Jaume Balagueró, doble o malta, té de fons una versió d'aquesta cançó, Come on People, de Pol. Ostres, ja m'hi fixaré. Jo també. I m'hi vaig fixar i no vaig reconèixer-la igualment. Ah, molt bé. Però si ho diuen ells, jo me'ls crec. Bé, efectivament, sí, aquest és un dels èxits més coneguts del grup Pulp. Pulp, com s'ha de dir? Pulp o Pulp? Ja no sé per què la gent diu Pulp. No, és Pulp. Clar, com Pulp Fiction, no? Vull dir, si Manos de Topo anessin a l'Inglaterra, o en Toni van anessin a... què dirien... Anthony Fontaine? No, Fontaine? No, no, no. They are hands off top? Alp. Common people the pulp. Fem ràbia, però és així. Un dels grups que van actuar i van actuar deia el Festival Sos Murcia 4.8, Festival Internacional de Acció Artística, on el Martí va anar aquest cap de setmana passat a la bonica comunitat de Murcia. I tant, i ciutat encara més agradable amb gent molt, molt agradable, molt simpàtica. Quina nota li poses? Un notable. Un notable, sí. Perquè el cartell, tot i no ser extraordinari, perquè ja havien anat altres edicions i... Bé, a nivell personal potser m'havia arribat a fer trempar més. La veritat és que està molt, molt bé, però sobretot se'l mereix per l'organització, per l'espai, pel càmping habilitat a l'estadi de la vieja condomina, per moltes coses, però si et sembla, escolta, m'anem al gra. Llavors vaig xerrar per telèfon amb el Marc Tàpies, que és el responsable de premsa del SOS, des de l'empresa En Silencio, que és una agència de comunicació que porta aquest festival i molts altres. I el primer que li vaig preguntar va ser, escolta, amb l'origen de tot plegat, com va anar tot? Qui se li va acudir i per què? El festival Estrella Levantes 4.8 va néixer fa 5 anys. per iniciativa d'una empresa que està a Barcelona i a Madrid i és un projecte que pretenia juntar amb un festival que un concepte que Espanya té un component clarament amonista i dedicat al món de la música dedicat també a un festival d'aquesta mena un espai en l'art i en la reflexió amb Aquestes tres potes del festival que passen a denominar-se música, arte i voces i veus. És curiós, no?, que un festival que fan a Múrcia, un dels responsables, sí, català, Sí, per això té una explicació i a continuació tu m'ho explicarà el mateix Marc Tàpies, no? Ah, val, val, val. I és que aquest festival, per tant, com bé deia el senyor Tàpies, no sols es fa ballar, es va fer, es fa, perdó, tornem-hi, aquest festival no sols serveix per fer ballar a l'escalet, gràcies. Sí, exacte, no només per això, eh? sinó que se celebra des del 2008, des del Recinto Federal de Sica, per, diguéssim, ampliar una mica el ventall de música i també fer reflexió, fer una mica d'exposició i tot plegant, no? Però, bueno, el Recinto Federal de Sica, jo ja dic, és un lloc ideal realment per acollir els concerts, té una enorme esplanada i, a més, gaudeix d'un auditori per, per exemple, per concerts més íntims, com ha estat el cas dels Magnetic Fields. Que són aquests que escoltem de fons, eh? You must be out of your mind. Molt maca. Està bé, eh? Una llàstima, per qüestions de cartell que a vegades no es pot arribar tot, o fan hores en què un no hi pot arribar i mira. Però baixa tu, hi haurà altres oportunitats per veure'ls. Tot això, parlàvem de l'auditori, també hi havia un altre edifici que collia tota la part d'arte i de voces, que era batejat com l'edifici Mustang, no? comentar que el SOS és un festival únic en el concepte i realment amb un cert total en la ciutat i amb l'emplaçament escollit. Tot i que, com deies, a priori es pugui desconfiar que en Múrcia es pugui organitzar un macro festival com aquest, sobretot venint d'una gent que s'obtenen tant de Madrid com de Barcelona. Però tot té una explicació. Hi havia un projecte i hi havia una conselleria de cultura, un ajuntament, que realment tenia ganes de tirar endavant d'un projecte d'aquest tipus. Múrcia, primera, té un acte molt positiu. Més enllà que permet un festival el primer cap de setmana de maig, fora una mica de la temporada dura de festivals, amb un clima absolutament estiuent, i sobretot hi ha un altre tema, que és les ganes de la ciutat per acollir un assavellament d'aquest tipus. Jo crec que al final les coses passen d'una forma determinada per moltes casualitats, però en aquest cas és perquè els 4.8 es tenien de fer porció. Bé, de fet, SOS Múrcia 4.8, que es diu així aquest festival on el Martí Figueres va anar aquest cap de setmana passat, ha tingut una assistència de 84.000 persones, que es diu aviat, durant tots els dies, i de 64.000 al festival de música mínimment, eh? Només el festival, Déu-n'hi-do, no? Sí, sí, perquè, bueno, hi havia moltes altres activitats paral·leles i en total el volum de gent que anava a moure era 84.000 persones. Que Déu-n'hi-do, com ho dius tu, eh? Sí, sí, sí, tela, tela. Aquí destacaries, així, algun nom en particular? Bueno, diem diverses coses, no?, per destacar. Deixa'm parlar primer de les dos de les tres potes que el Marc Tàpies anomenava, que són l'apartat d'Arte i Voces. Ah, sí. Hi ha un únic equip que treballa per configurar el gruix d'activitats que formen aquests dos apartats. I aquest equip està capitanejat simplement per un comissari, que en aquest cas ha estat el Jordi Costa, que és un crític de cinema de fotogrames, un tio bastant bo, no? I aquest any han fet com una cosa, un híbrid, no? Exacte, ho han fet més compacte i han unit el Guesarte i Voces amb un mateix fil narratiu que era el de les sèries de televisió. Llavors, des de conferències, workshops, xerrades, de tot, amb professionals de sèries de televisió... Per exemple, per allà va passar el Miguel Noguera, va passar també el Joaquín Reyes. Ah, sí, ja ens ho vas comentar, eh? Ah, exacte. I va ser així, per exemple, com vaig poder anar a la conferència impartida pel creador de l'Ora Xanante, o de Mutxacha de Nui, de Museu Coconut, i va ser genial, eh? Sí, i tot va passar bé? Molt, molt. I puc anunciar des d'aquí pels fans irreductibles de tot l'humor made in Xanante... que estan preparant, estan en preproducció de la primera pel·lícula. Una pel·lícula, no? És el que s'hi falta una mica, eh? I tant, una pel·li d'esquets de la Monty Python, no? Estaré allà, no? Bé, aquests que sonen, perquè és que tenim 5 minuts per acabar, eh, Martí? Vale, vinga, som-hi, vinga. Són els Gossip, que, sens dubte, un dels concerts del festival que més van fer ballar a tota la pista, juntament amb The Kills of Friendly Fires, com... M'has comentat abans, no? Exacte. Sí, sí. Còssip, enorme. És una dona magnífica amb una veu espectacular. I és que un festival tan gran com aquest té quatre escenaris funcionant simultàniament. Podríem parlar del Levante, del Jaguar Meister, on es programa també un ampi gruix de grups també bastant importants, a l'auditori pels concerts més íntims, com comentem abans, o l'escenari Mustang pels DJs. l'organització pensa que està un any s'està treballant. De fet, ja aquesta setmana ja estaven analitzant de com podien millorar el pròxim any, no? Amb cinc anys treballant, la veritat és que aquesta gent ja poden saber ben bé quina és la filosofia a l'hora de configurar un cartell com aquest. Ostres, quina barreja més eclèctica, no? Perquè té com un ritme d'així dels 80. Però amb unes bases electròniques típiques de la dècada en què estem. Sí, a mi, al concert també li vaig sobar molts toques punkies, la veritat. Sí, sí, sí, sí, ostres, està bé. Sí, sí. Bé, doncs ja ho sabeu, si us agrada... Gossip, gossip. Per cert, l'organització treballa, com deies, en un any sencer. Ja estàvem mirant de cara al pròxim any, però vaja, la filosofia i el cartell musical també te'l van explicar, no? Sí, sí, sí. El Marc també va ser molt generós explicant-nos exactament com havia funcionat el plegat. Bàsicament, el cartell musical es configura sobretot partint de... de la personalitat del propi festival, és a dir, sempre el festival ha tingut com una part molt important de música, de música indie, i també hi ha una part més d'artistes molt més, diguéssim, molt més consolidats, per dir-ho d'alguna manera, com pot ser la Passat Suet o aquest pulp, i després una part de música electrònica, que sempre té un pes específic important en el festival, juntament amb una amplia presència de grups nacionals. Aquesta és una mica la filosofia. Uau, uau, uau, uau, uau, uau, uau, uau, uau, uau, uau, uau, uau. De fet, el festival està a prop de la ciutat de Múrcia, no? No, bueno, és Múrcia. És Múrcia mateix. Està dins, està dins. Per tant, vas poder passejar també. I tant, vaig passejar pels carrerons, provar les delicioses tapes. No, no, jo recomano una Murcia perquè és agradable, està molt bonic, està bé. Sí, els Antonia Font van tocar. Exacte, van tocar, van ser els primers que van sonar o que vaig escoltar jo a les 8 de la tarda. I què tal? Molt bé, com sempre, molt macos. Una mostra aquesta nit, a plaçó d'Issè. Com parlàvem... Aquesta nit, Antonia Font a la plaça diu... Gratis. És que això la gent potser no se li ha quedat, eh? No, no, s'ha de repetir. Gratis. Gratis, eh? Antonia Font, avui gratis? Home, s'ha d'anar, no? S'ha de nit, home, som-hi. A quina hora és, al Mare Magnum? Ai, quin mate. Em sembla que és a les 10 menys quart o alguna cosa així. Doncs jo potser hi vaig, eh? Comenta-ho després amb l'Algarma, que també ella és molt fan. Ah, sí? Però anem els dos, en representació de penya del morro. Vinga, som-hi. En fi, tenim ja dos minuts per acabar. Flappin Lipski. No, Flamin Lips. Ah, Flamin. Magnific. Magnific. Són aquests? Sí. Martí, totes aquestes cançons jo me les estic guardant a la llista de Spotify de la canya del morro per anar posant, eh? Brutal. Brutal. Bé, la veritat és que no tenim temps per més per aquesta pinzerada. Vols dir alguna cosa dels Fleming Leaps, Martí? Bé, simplement. Va ser un concert brutal amb mogollons. Era un espectacle. L'home va sortir dintre d'una bombolla, saps? Niño burbuja. Sí. Per sobre el públic caminant dintre d'una bombolla. Oh, que xulo. Confeti, globus, figurants vestits amb el Mago de Oz, animadores. Espectacular. Lo millor que he vist durant tres anys a Murcia. Oh, que divertit. Bravo. Que xulo. A més a més, també van sortir altres personatges com Mago de Oz, no? Bé, exacte. els personatges del Mago de O, moltes coses. El Colombo Assassino, també. El Colombo Assassino va haver-hi un problema que, clar, solapament de concerts, ja han actuat el mateix temps que el Fleming Leeds, i llavors no pots arribar a tot. En fi, que tu has passat bé, Martí? Molt bé. Això és el més important. I tant. T'has portat una mica moreno? Sí, potser sí. Potser sí. Potser sí. Però vaja, potser és perquè fa més dies que no havies anat. Tenim per acabar la salutació... Bueno, que això em fa molta il·lusió, eh, Martí? Avui, un aplaudiment per Martí. Gràcies. Si no tenim els gravats ara, perquè avui el públic que ve del Papiol no ha pogut venir, però tenim la salutació... De Joaquín Reyes, d'en Mochitxana. Martí, tu has currat enhorabona, moltes felicitats, i amb ell acabem la secció d'avui dels festivals. D'aquí uns moments, el món animal, que és la secció que ve després teu, que mai t'ho dic, que ho sàpigues. Sí, sí, sí, educació canina i tot plegat. En fi, Martí, gràcies, fins la setmana que ve. Hola, soy Joaquín Reyes, quería aprovechar esta ocasión para saludar a los oyentes de la Peña del Morro, que és un programa que realmente merece la pena. Está hecho por gente muy válida. A mí me encanta, aunque lo cierto es que no lo he escuchado nunca, ¿por qué? Nunca me lo perdonaré. La Peña del Morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio Desverdes. Why would I want to talk to you? I want you crawling back to me Down on your knees, yeah Like an appendectomy Fins demà! You want what you turned off, turned on You call it sunset, now it's dawn You can't go around just saying stuff Fins demà! I don't remember your real name. It must be something scandalous. Camí cap a tres quartes, sis de la tarda, continuem en directe a la Penya del Morro de Ràdio d'Esvern, aquí al 98.1 de l'AFM. Amb aquest tema de The Magnetic Fields, que ens acaba de descobrir el Martí Figueres fa uns moments, van tocar i van sonar el festival, perdó, festivals i festibents del festival Sos Múrcia, que es va fer el cap de setmana passat. El tema, You Must Be Out of Your Minds. I a aquesta hora de la tarda saludem la Roser Arcs. Roser, bona tarda. Bona tarda, Jordi. Un aplaudiment per la Roser, no? Ah, vale. Gràcies. Home, te'ls mereixes tots, perquè la Roser cada setmana, ja ho sabeu, fa la secció de benestar animal, educació canina, sobretot dedicat als gossos i a les goses. La gent que té gos troba molt interessant aquesta secció, i la que no també, com jo, perquè així aprenem una mica sobre els gossos, que n'hi ha molts al món, no? N'hi ha moltíssims. Potser després de l'home és l'animal que hi ha més al món? Doncs això no ho sé, hauríem de fer un estudi, però segurament s'hi acosta. Sí, està entre gossos i formigues, no?, que també són unes quantes. En fi, la setmana passada vam començar parlant de què fer, una mica de primers auxilis, si el nostre gos està malalt o pateix alguna dolència. de primers auxilis, no? Així, un rotllo botiqui, però quasi, quasi. Vam parlar, exacte, una mica sobre l'oruga processionària, que són com una mena de taques marrons amb línies grogues i peludes, escolta, i de memòria, eh? Molt bé, Jordi, molt bé, si m'agrada. No, en veritat no, eh? Mira, avui em porto... Vull en porto un altre de primavera, també. Ah, sí? Vale. També, doncs, una mica sobre si l'animal, quan menja alguna cosa o beu, es pot enverinar. I avui continuem una mica amb aquesta línia i parlem, bueno, dins d'aquests protocols d'emergència, com, per exemple, quan algú, doncs, se'n passa alguna cosa... No sé si em vam parlar del... Això del Heimlich, ho recordo, em sembla que sí que ho vam parlar. A mi també. Sí, sí, sí. Vam dir les constants del golf, em sembla la temperatura, i faltaria explicar com prendre el pols, per exemple, per saber si té el pols molt baix. Com podem prendre el pols a un gos? Doncs mira, es prena és molt més fàcil que nosaltres, el que s'ha de fer a la ingle. A la ingle, a la ingle, però una persona sí que tingui gos, Amb el gos descansatombat, puc fixar-se, si només que parti una miqueta dins l'inglet, notarà, sembla com un tandó. És l'artèria, que passa per l'artèria inguinal. Ai, m'estic marejant. No, no. Ara ja, per tant. Soc molt sensible, jo. Llavors, l'important és saber que per un gos, tant gossos petits com grans, al voltant de les 100 pulsacions per minut, és a dir, 100 minuts, hauríem de comptar 100 pulsacions, o amb gossos petitets poden ser unes quantes més, 120 o porall, i amb gossos grans, doncs 80, tampoc no és preocupant. Per tant, més o menys 100 pulsacions per minut són les normals, eh? I això, les pulsacions, clar, estàs un minut de rellotge i comptes quantes té, no té més. Bueno, el que es fa, perquè hi ha vegades que, bueno, en el cas d'un veterinari, per exemple, potser no tens un minut. Clar, deu ser grans. Exacte, es fan el 15 i es modifica per 4. Ah, per 4. Vale, vale, ostres, és que els retallinaris són una hòstia. Molt bé, doncs ja ho sabeu, si voleu prendre el pols per saber si el vostre gos està en pulsacions altes o no, o senzillament per jugar també, no? Perquè dir, mira, a veure després de fer exercici, quan va de pulsacions. Exacte, per saber-ho, sí. I ara que està dormint, a veure, i compara, a veure què passa. Exacte, exacte. A veure, una altra cosa important. Ara que venen ja comença a fer caloretes guai. Ai, sí, sí, sí. Per una banda està supervebre, per l'altra s'ha d'anar en compte. És la hipertèmia o cop de calor, nosaltres també, però és més important. Sobretot no deixar-nos als cotxes, que això ja més o menys qui té gos ho sap, però a vegades et penses que no està tan alta la temperatura el cotxe i... I sí que ho està. Llavors, com identificar la hipertèmia? Clar, com ho podem saber si el gos està en un lloc o té una pujada de temperatura, una anomalia de la temperatura corporal? Exacte, una pujada massa gran. Doncs la febre és un bon senyal, és un bon símptoma de veure. Normalment fan molta bava, molta bava d'aquesta així densa. I en casos extrems, quan ja porta molta estona, se li pot començar a posar tota la mucosa del bels o de la boca de color blavós. Què dius ara? Sí. Llavors, si passa això, és que ja ens hem passat de mare, no? Abans s'ha de notar el cop de calor. Sí, perquè... Això què s'ha de posar, un termòmetre també a la ingle o què? No, el termòmetre no et dic per on et dic. Ai! Ah! No, no quiero, no quiero. Anem a coses que podem fer quan ja hi partem. Podem remullar-ne una micona amb aigua, ¿vale? Sobretot, important, important, important, que l'aigua sigui del temps, que no sigui freda, perquè si és fred o grassons, podríem baixar massa ràpid la temperatura i aconseguiríem el contrari, una hipotèrmia. D'acord? Mhm. Per tant, hem dit que la temperatura està entre els 37,5 i els 39,5, no? Sí, sí, 38 graus per un gos és fantàstic. És com els nostres 36, no? Exacte, exacte. Llavors, bueno, això, i sobretot també, l'aigüeta és molt efectiva, tant als coixinets, que és per on suen ells, els coixinets peus, saps? La típica puteta que es dibuixa, doncs en allà. O a la panxa, que també és una zona on tallar poc pèl i de seguida perden i guanyen calor per allà. Clar, perquè fer-ho de cop no pot ser, no? Canvis de temperatura, riscos, m'imagino com nosaltres també, talls de digestió, etc. Exacte, exacte. Ombreta, buscar traslladar-lo a una ombreta i sobretot no fer-li beure aigua. Ah, no? No, perquè podria provocar-li nàusees i fer-lo trobar encara pitjor. Jo m'estic posant malalt avui, no sé si és molt sensible o què, o tinc un cop de calor, però de debò, estic com... Perquè hi ha molta gent que pensa, oi, el gos té febre o està per sobre de temperatura normal, doncs posem-li glaçons o tirem-lo a una banyera plena de glaçons. No, aigüeta està molt... Homitejar-lo amb un drapet es pot fer, no cal que li tiris la galleta de sobre. Però l'aigua a temperatura ambient, que no sigui la que surt per l'aixeta, ja està bé. Un cop recuperat, millor el portem al veterinari, no? Millor, millor, per revisar constants. Millor, no s'ha de més. Una visiteca ràpida. El veterinari quan s'ha de portar, més o menys, encara que el gos no notem que tingui res? Mira, jo porto des que en tinc de gos, que és de ben petita... Un cop a l'any, amb el tema de les vacunes. Un cop a l'any. Sí, i jo des que vaig tenir un sostí amb una de les meves, que li va sortir un càncer molt de cop, ara què faig? A final d'any, que ja passa el tema de la Lismània, que en podem parlar un dia de la Lismània, que és una malaltia d'ells. ens hi faig una analítica a final d'any. I està bé ja la teva gosseta amb el tema del càncer i tot això? Sí, sí, ja està, ja està. La tenim aquí fantàstica. La van operar o alguna cosa? L'hem d'estirpar un tumor o alguna cosa? Exacte, la matriu, la matriu. Ostres. No, no, per curiositat, eh? Tampoc no parlaré més... No, però està bé, està bé, ja. En fi, i per cert, teníem més coses, no? Sí, no sé com anem de temps. T'han dit que una... Sí, anem molt bé. El tenim en compte ara a la primavera és el tema de les espigues. Tots els parcs com els solars, que moltes vegades traien els xuls, ara mateix estan superespigats. Saps? Qualsevol planta de primavera que treu espides, molt de compte, perquè l'espida, parlant clar i català, és molt punyetera. Ah, sí? Sí, perquè entra molt bé, perquè és en punxa, però li costa sortir. Llavors, poden fer ferides, que hem d'acabar d'anar al veterinari i hem d'obrir una mica per treure-la. D'acord? Intentem evitar-les, ja està. T'he de dir que a mi m'ha passat, he tingut 4 o 5 gossos en tota la meva vida, i m'ha passat un cop amb un, eh? però passa a les orelles, als gossos de la llarga, a la pota... I com hem d'evitar les espigues? Llavors treure-les directament, no?, ràpidament, quan localitzem una. Si la veiem que li penso del pèl, treure-la i per directament no portar-los a zones on n'hi hagi. Està, clar, clar, clar, evitar-ho, no? Clar, perquè, home, ara és veritat amb la primavera i tot plegat, i també l'aire, no?, que arrossega les llavors... Bé, arrossega no sé com funciona això de la natura... però vull dir les flors, el polen, tot això que es va movent amunt i avall, doncs, a veure com dir-ho finalment, embruta, no?, el palatge del gos. Bé, això tampoc no... Ells ja mateixen. El polen no és preocupant, a no ser que hi hagi un gos que tingui al·lèrgia, que no n'he conegut cap que tingui al·lèrgia del polen. Ah, no? Doncs, escolta, jo clar, així jo no sóc un gos, és veritat, però jo de petit tenia al·lèrgia al polen i quan arriba la primavera, això em van dir els metges, eh, va desaparèixer de cop, eh, però vaig estar com dos o tres anys, quan arriba la primavera em conjuntivitis als ulls. Del polen, no? Sí, això em deien. Jo després he pensat, llavors per què va marxar de cop, no? Si ets al·lèsic del polen, ho ets tota la vida. La fisiologia del cos, home, que a medida que anem creixent va fent canvis, a vegades ja fa força. Ah, quina lingua. Efectivament. Per cert, un mite sobre el tema dels gossos. Per qui no ho sàpiga, estem parlant amb la Roser Arcs, que és la nostra educadora canina, juntament amb l'Alberca Papé, i cada dues setmanes venen al programa via telefònica per donar-nos consells pels nostres gossos. Bé, jo no en tinc, però com si en tingués... Ja, com que portem quasi bé, no sé, des de Nadal, fent la secció... Sí, em sembla que el primer que vaig fer va ser just el dia abans de Nadal. Sí, doncs jo ja és com si tingués gos. No em fa falta. Ja t'ho vaig dir que no en tenim cap trucat. No, calla, calla, calla, que al final és veritat, acabarem gos. I què faig amb un gos? Ui, quin drama. No vull ni saber-ho. No, que per últim, un mite. La ceba és bona pels gossos? No sé d'on ha sortit això, eh? No ho és gens. Mira, jo era... Per mi era un mite, també. Era com una llegenda urbana, gent que deia que sí, gent que deia que no. Al final, fa poquet vaig fer un seminari de veterinària per a educadors i vaig preguntar-ho. I vaig preguntar que no és bona. Que no és bona perquè es crea anèmia. Trenca els hematies, que són les cèl·lules que porta la sang, Els glòguls vermells. Sí, el Matías, qui no coneix el Matías. Perdona que et pregunti, però d'on surt això de la ceba que és bona? Perquè això m'imagino que sempre ve d'algun lloc, no? Doncs la veritat és que no ho sé, jo ho he sentit a bastanta gent que et diu que compta amb la ceba i compta amb l'all. L'all no, no hi ha problema. La ceba sí, la ceba es veu que no... Bueno, això els hi crea anèmia. Aviam, no passa res. Si un dia et cau un procet de ceba o li poses la gent que acostuma a posar-li les restes del dinar, no? Doncs no passa res si hi ha un trosset de ceba. El que no es vols que en mengin setmanalment, no? Per dir-ho així. Home, de fet, amb el tema dels aliments també és tot un món, eh? Si vols, la propera vegada... Podríem tocar aquest tema, però m'he d'informar una miqueta més, que no... No és el meu tema. Doncs informat. M'informaré, tinc contacte. I tant, no ho dubtem. Roser, abans d'acabar, alguna cosa més, sobretot d'aquests primers auxilis, així com una mica... Mira, sí, estaria molt bé tancar-ho amb un botiquí de viatge, ara que ve l'estiu, si estem a la muntanya i ens passa alguna cosa, igual que fem el nostre, doncs portar un part dels dos. El botiquí, sí, molt bé, molt bé, és veritat, eh? Jo anava a dir, el botiquí pel nostre gos, aquest estiu. Sí, amb la Roser. A veure, Roser, que ha de tenir un botiquí de primer auxili si marxem amb el nostre gos de viatge. Mira, important i bàsic, igual que en el nostre, que de fet tot això mateix anem amb compte. Ioda? Per netejar. Ja vam parlar, en tema d'al·lèrgies, portar sempre una dosi de cortisona, de prednisona, per exemple, un corticoide, per si li agafa una al·lèrgia o li pica alguna cosa que li crea al·lèrgia, poder-lo punxar en un moment donat. Ai, vale. Si ho fem sempre en el pellejo, el pellejo que té en el platell, se li aixecen amb les claves d'agulla i poquet a poquet cap en dins. Ai, Roser, prou ja, que jo avui estic molt sensible. No sé què em passa, però tot el que estem parlant... Va, però ara ja vénen coses més tranquil·letes. Va, sí, un xupa-xups, va, guai. Vena i esparagra, lògic també, si hi ha alguna ferideta o alguna cosa. I llavors, a nivell de fàrmacs, compta amb els fàrmacs per humans, perquè un de molt típic, l'hivoprofè, per exemple, o el paràcita moll, No els hi vagi gens bé pel fetge. El fetge no el processaré. Llavors, no, prohibidíssims. Això hi ha molta gent que li dona aspirines, li dona colifereolgans... S'ha d'anar molt de compte amb això. Llavors, el que sí que podem donar, controlant la dosi, mirant el pes que tocaria per una persona i fent el càlcul amb el pes que pesa el nostre gos, un primer ant, per exemple, de cada l'estómac o un antiàcid, això sí que ho podem portar. Val, d'acord. I antibiòtic, si és antibiòtic, l'amoxifilina amb àcid clabolònic, que també és un dels genèrics, això, si l'hi hem de donar perquè hi ha una infecció i no podem baixar el veterinari, són... Ai, 500, ara t'ho deia per la meva. No, són 12,5 mil·ligams per quilo. Bé, bé, tot això, si de cas, escolta, m'ho baixaré al podcast per apuntar-m'ho bé, d'acord? Molt bé. Del ràdio d'Esvern, sí, punt com. A la carta, allà, podeu escoltar i tornar a sentir, si us heu perdut alguna cosa, de les indicacions de la Roser, eh? Que val la pena tenir-ho tu, perquè així ho tens sempre, i veus, potser d'aquí dos anys dius, ah, què deia la Roser? Sobre allò de primers exilis. No heu escoltat-ho, no? I jo tu poses. Molt bé. Alguna cosa més en aquest botiquí per gossos d'emergència? No, ara mateix van unes tisores, uns guants, lo típic. Això ja són cosetes que portem en el nostre o podem portar en el nostre, també. Però l'important era el tema dels fàrmacs, sobretot, i poca cosa més. Doncs no ho sé, molt bé, eh? M'agrada molt això del botiquí. D'aquí un paret de setmanes tu ja decidiràs el tema que et doni la gana. Ens tornem a escoltar i moltes gràcies, eh? Merci. A vosaltres, Jordi. Que vagi bé, bona tarda, una abraçada. Doctor Westfall. Quiròfan 4. Sí, a cor obert seria mítica dels 80 de TV3. En fi, connectem amb Com Ràdio per escoltar les notícies de les 6. Tornem després a la segona hora de la penya del morro. Fins ara. Com Ràdio. Notícies. Bona tarda, són les sisos, parlem al Versàs i Marta Patricio. Ja s'han restablert les línies de ferrocarrils de la Generalitat, coneixen Barcelona-Val Vallès. Els piquets que bloquejaven els trens a l'estació de Sarrià de Barcelona han marxat i els convois ja tornen a funcionar en serveis mínims. Actualitzem la situació als transports públics. de l'àrea metropolitana de Barcelona, Centre d'Informació Transmet. Marta Espinosa, bona tarda. Hola, molt bona tarda des del Centre d'Informació Transmet. Primer de tot, seguir advertint els usuaris dels ferrocarrils de la Generalitat que els sindicats han convocat aturades a les línies metropolitanes Barcelona-Vallès i Llobregat-Anoia que és previst que es mantinguin fins a les 10 de la nit de demà divendres. La Generalitat ha establert uns serveis mínims del 50%, que ara per la tarda funcionen de 4 a 8 del vespre. Fora d'aquestes hores de serveis mínims, les estacions dels ferrocarrils estaran tancades al públic. Ens comuniquen, això sí, hores d'ara, des del centre de control dels ferrocarrils, que s'estan complint aquests serveis mínims i que els trens, de moment, circulen segons l'horari previst. Pel que fa a la resta de transport públic, hem de donar normalitat. Funcionen correctament hores d'ara, metro, autobusos, tramvies i també els trens de rodalies a Catalunya. És tot de moment, doncs, des del Transmet. Molt bona tarda. Per cert, que els piquets que bloquejaven els trens a l'estació de Sarrià de Barcelona en aquests moments estan tallant l'avió Augusta de Barcelona just davant de la seu dels ferrocarrils. Unitat mòbil de Comràdio, Raül Quadrado i Carina Vallbé. Bona tarda. Bona tarda. Són un prop d'un centenar de treballadors de ferrocarrils catalans que a aquesta hora, com dèieu, tallen la via Augusta. Diuen els vaguistes que la intenció és anar a ocupar l'estació de les Tres Torres, tot i l'amenaça dels Mossos d'Esquadra d'impedir-ho si ho fan. Els manifestants protesten per l'anunci de la Generalitat de retallar-los al sou un 3% més. i han demanat comprensió a la ciutadania. Escoltem un portaveu amb declaracions a Com Ràdio. Nosaltres volem demanar disculpes i que tothom, l'usuari, empatitzi amb la nostra situació, que és una situació que hem perdut més del 19% del nostre salari. Ja la situació és límit. Volem demanar de tot cor que empatitzi i que, en la mesura del possible, es posi en el nostre lloc. També estem a l'espera que en aquests moments la direcció de Ferrocarrils Catalans faci balanç de la jornada de vaga. Com Ràdio Barcelona. La Borsa Espanyola rebuta amb optimisme la nacionalització de Bankia i ha pujat més d'un 3,4%. L'IBEX 35 ha marcat la seva major pujada en mig any i ha recuperat els 7.000 punts. Bankia, que ha liderat les pèrdues gairebé tot el dia, finalment ha tancat, retrocedint poc més d'un punt. La prima de risc també s'ha relaxat i ha caigut fins als 444 punts. El secretari general de la UGT, Candido Mendes, exigeix al govern central que doni explicacions del per què s'ha rescatat Bankia. No hay dinero para sanidad. hacer este rescate de una entidad financiera que probablemente esté justificado. Yo creo que a esa interrogante el presidente del gobierno tiene que responder y tiene que explicar al pueblo español que es lo que está ocurriendo. Aquest vespre el ministre d'Economia, Luis de Guindos, es reunirà amb representants del PSOE per explicar-los el procés que afecta Bankia. El Zoo de Barcelona preveu construir abans del 2020 una nova piscina per a dofins en uns terrenys adjacents al Parc de la Ciutadella. La nova instal·lació... Es finançarà amb inversió privada, però en la gestió hi participarà el mateix zoològic. Escoltem l'alcalde de Barcelona, Xavier Trias. I el que sí que hi havia una discussió històrica, que era que si s'ampliava el Parlament, que si el zoològic perdia molt d'espai, aquesta és la veritat, aquest zoològic es perdia una part important, això és el que no farem. Vosaltres no volem perdre ni rei. La proposta, doncs, enterra la idea de l'anterior govern municipal de construir un zomari a la zona del fòrum. Bona tarda, us parla David Amador. S'ha disputat la cinquena etapa del Giro d'Itàlia entre Modena i Fanot de 209 quilòmetres amb victòria a l'esprint pel ciclista britani Marc Cavendish. Al Lituà, Navardaus, que es continua amb la malla rosa de líder. El català Joaquim Purito Rodríguez és 9 a 30 segons d'acabent. En futbol, l'exjugador del Barça, Xica Popescu, ha llogat en declaracions a Com Ràdio el paper del capital, la grana Carles Puyol. Puyol es un luchador. Yo creo que en los últimos años Puyol, tal como lo hemos visto nosotros así de fuera, ha sido el alma de este magnífico equipo que el FC Barcelona ha tenido en los últimos años. Yo creo que ha sido el mejor equipo de club que ha existido en la historia del fútbol. En tenis en joc al Masters 1000 de Madrid, Rafa Nadal busca els quarts de final davant Fernando Verdasco, el tercer set de moment domina el de Manacó, 4 jocs a 1, també busca els quarts David Ferrer contra Nicolás Almagro, de moment domina l'Alacantí, acaba de començar el partit un joc a 0 en l'última referència. Com Ràdio, notícies. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bona tarda, són les 6 i 5. Creu Roja homenatge avui als socis i sòcies que l'entitat té a Sant Just. Actualment n'hi ha 260 i a l'acte reconeixeran les persones que fa més de 25 anys que són socis de l'entitat, així com la més jove i la més gran. En aquest cas, la franja va dels 16 als 93 anys. L'acte comptarà amb la presència de l'alcalde de Sant Just, Jure Perpinyà i el president de Creu Roja espluga a Sant Just que és Santiago Sánchez. Serà d'aquí a una hora, a les 7 de la tarda, a l'equipament públic de la plaça de la Pau, l'Antica Vagoneta, un acte obert a tothom. Marc Mabongo i Helena Fuster han guanyat el primer premi dels Premis de Recerca de Batxillerat de Sant Just. Mabongo ho ha fet en la categoria d'àmbit social, lingüístic, humanístic i artístic, amb el treball, anarquia i societat. I Fuster... Ha estat reconeguda pel perfum en àmbit científic i tecnològic. En àmbit local, en canvi, el premi ha quedat desert. Hi ha hagut també un segon premi per totes les altres dues categories i també dos exècits. Els primers premis estan valorats amb 250 euros, els segons amb 150 i els exècits amb 50. Els guardons es lliuraran el dia 30 de maig a les 7 de la tarda a les golfes de Can Genestà. I acabem aquest butllet explicant-vos que el corresponsal de TV3, Lluís Caelles, presenta demà a l'Ateneu el seu llibre Fukushima, crònica d'un desastre nuclear. L'obra és un recull de les experiències viscudes per Caelles i Sergi Vicente, també corresponsal de TV3. El desastre nuclear va trasbalsar Japó i de retruc el món sencer i l'experiència era inèdita a Occident perquè només s'havia viscut a Txernòbil. Per tant, tot era molt diferent i va encaixar per sorpresa a tothom. Tot i això, Japó va encaixar molt bé la situació... i tothom va treballar per sortir-se'n. Que a elles ha destacat el caràcter dels ciutadans, que amb el seu esforç i sentiment col·lectiu van aixecar una situació límita. Avui fa tres dies que es va tancar el darrer reactor japonès, passant a ser així un país no nuclear. De tot plegat, se'n parlarà demà, en aquesta xerrada dos quarts de nou del vespre, a la sala Piquet de l'Ateneu, organitza l'escola d'escriptura de l'Ateneu. I això és tot de moment. Més informació a partir de les set, als Senyors Notícies, edició vespre. Fins aleshores, bona tarda. I heard that you're settled down, that you found a girl and you're married now. I heard that your dreams came true. Guess she gave you things I didn't give to you. Fins demà! Fins demà! Sometimes it lasts and lasts but sometimes it hurts instead Sometimes it lasts and lasts but sometimes it hurts instead You know how the time flies on me Yesterday was the time of our lives Bona nit 6 i 11 de la tarda, continuem en directe a la Penya del Morro, de Ràdio d'Esvern. Benvinguts, què tal, com esteu? Deixeu-me saludar el locutor més jove de Catalunya, que és l'Éric Pomar, i el tenim aquí. Éric, bona tarda. Bona tarda. Saps qui? Un aplaudiment per l'Éric, sí senyor, molt bé. Saps qui és aquesta noia que canta? La de... Sí senyor, molt bé, Éric. I el tema així ja seria massa, eh, si ho sabies. La de Someone Like You. Oh! Sometimes it hurts instead. Bé, doncs en aquesta segona hora de la Penya del Morro, com ja veieu, tenim l'Eripomar amb l'agenda del cap de setmana. D'aquí uns moments en parlarem. A més a més, també intentarem parlar amb un dels responsables del Circo Italiano, que estarà a Sant Just d'Esvern també aquest cap de setmana, i acabarem aquesta segona hora del programa parlant d'esports extrems amb el David Pedrós. La Penya del Morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio d'Esvern. Bé, Eric, tu diràs, avui què ens portes? De què parlem, a l'agenda familiar? Doncs avui us porto festes de primavera de Sant Feliu. Ah, molt bé, molt bé. Aquí al buscà. Sí, poble, ciutat, veïna, capital de la comarca. Doncs ja tenim l'alcalde de Sant Feliu al telèfon. Hola, Jordi. Hola, Eric, hola, tots els vidors de Sant Just. Oh, però és l'alcalde? És l'alcalde de Sant Feliu? Exactament, exactament. Oh, alcalde, bona tarda. Molt bona tarda. Quina sorpresa, cara, Emèric, quins contactes que tens, eh? Sí. En fi, aquest cap de setmana, efectivament, primer de tot, merci per atendre'ns, perquè ens imaginem que deu estar com molt ocupat, no?, aquests dies amb les festes de primavera i tot plegat, o què? Home, aviam, ja s'acaben els preparatius, ja s'acosta la posada en escena de tot plegat, i sí, una miqueta ocupat. Ara, jo us haig de confessar que cada vegada que em truquen de ràdio d'Esvern... Tinc un motiu molt bo per posar-me en contacte amb vosaltres. Ah, sí? Quin és aquest motiu? Home, jo no sé si puc desvetllar el secret del que m'uneix amb l'Èric. No ho sé, això ja és cosa vostra. Jo aquí ni entro ni surto. Èric, tu què dius? Home, és que no sé de què parla. Ah, no sé de què parla. Ostres, o sigui, jo sóc el seu padrí des que va néixer i ara resulta que no sabem de què parla. Oh! Ah, per tant, aquí hi ha una relació familiar, eh? Hi ha una relació familiar, exacte. Ja sabem tu, aprofitarem més aquest canal, eh, Eric? És broma, merci per atendre'ns de totes formes. En fi, Eric, què ens comentes de la festa de primavera de Sant Feliu d'aquest cap de setmana? Doncs que primer hi ha la 54è Exposició Nacional de Roses. com unes 10.000 roses de tot arreu, de Catalunya i del món. Home, de fet, Sant Feliu, alcalde, és una mica la capital de la rosa, no? Exacte. Hi ha altres exposicions de roses menors a Catalunya, n'hi ha sitges, n'hi ha... a Roses, a Girona, però la més important i la que té una solera més llarga, pensem que estem parlant ara mateix, com deia l'Eric, de la 54ena exposició, és la de Sant Feliu. I la que mou més gent i té més prestigi és l'exposició de les Roses de la ciutat de les Roses. Doncs l'any passat, si no recordo malament, va estar dedicada a les olors de les roses, no, Jordi? Sí, aquest any tenim l'exposició, hi ha una part bastant interessant, estan agrupades per tonalitats de colors, i aleshores les veurem per tonalitats de colors, i aquest any hem fet una qüestió que és molt interessant i que hi ha hagut molta gent que li ha agradat, que és la gastronomia de les roses. Aleshores, a part de veure-les i olorar-les... aquests dies a Sant Feliu es podrà degustar algunes mostres gastronòmiques fetes amb roses. Exacte, sí, això també com has dit que s'inaugura l'exposició De cuinar amb roses. Això es va inaugurar la setmana passada perquè no s'acumulessin tantes coses de cop. Es va inaugurar l'exposició de gastronomia amb roses la setmana passada. Però es podrà degustar en aquests dies a Sant Feliu. Amb un conjunt d'activitats Molt gran, però que ja us aniré explicant. Sí, vostè ha provat algun plat amb rosa? Vaig tastar la setmana passada un còctel amb roses, preciós, boníssim, perdona, preciós de color i boníssim de gust. És que es combina tot, es combina tot. Després vaig tastar un té amb roses que estava molt bé i després hi havia un pollastre amb salsa de roses, etcètera, però això no vaig poder-ho tastar perquè... No podem estar a tot arreu i ho tinc pendent, ho tinc pendent. Deixar de pollastre amb roses ho tinc pendent. A mi per Sant Jordi em van regalar, jo que també en dic, Jordi, eh? Em van regalar una xocolata amb aroma de rosa, també. O sigui, hi ha moltes coses, no? Em sembla mentida, però tu... Sí, sí, sí, sí. I a Sant Feliu tenim la sort, una sort immensa, de tenir una entitat que es diuen els amics de les roses, que una miqueta són l'ànima de la... No, una miqueta no, un molt. són l'ànima de la part d'aquests dies que veurem a l'exposició de roses. Aleshores, d'alguna manera, sempre ens sorprenen amb algun ingredient, amb algun element nou. En algun altre moment han estat varietats molt boniques de roses, en algun altre moment va ser el recull de la trajectòria vital del rosarista més important de Catalunya, Pere Adot, que era fill de Sant Feliu, Aquest any han estat la cuina amb roses i és fascinant. I després aquest any tenim una novetat que és important i molta gent de Sant Jus segur que no ho coneix. Tenim un rosarà aquí a Sant Feliu i aquest rosarà el connectarem directament amb un autobús que farà com de llançadora i anirà des del Palau Falguera fins al rosarà. Aleshores veurem les roses en exposició i les roses en el seu roser, en el seu rosarà, en un entorn idíl·lic que ja hem creat a Sant Feliu. Doncs també, si no m'equivoco, es fan als jardins del Palau Falguera, en unes carpes que hi ha muntades. L'exposició es fa en les carpes del Palau Falguera, en els jardins del Palau, i el rosarà el tenim a l'altra banda de Sant Feliu, en el barri de les Grases, al costat d'una plaça molt bonica de Sant Feliu, que es diu la plaça de la Llibertat, i aleshores allà hi tenim el rosarà. Tothom que vulgui podrà combinar aquests dos espais... i molts altres espais. Tindrem molta música, tindrem teatre, tindrem de tot aquí a Sant Feliu aquests dies. Eric, quines són altres activitats de cara a aquestes festes de primavera a Sant Feliu, així una mica per tota la família, ja que t'ocupes d'això? Doncs també hi haurà la fira comercial del Baix i Obregat. Doncs expositors comercials, mostres de botigues i de productes, xiringuitos per menjar... I tot això als carrers del centre Sant Feliu. Un clàssic també, eh? Un clàssic. També hi haurà un correfoc infantil, no, Eric? Sí, de 4 a 12 anys. I dissabte, això t'apuntes tu al Botifarra Saun o què? Segurament, no, Jordi? T'hi has d'apuntar. T'hi has d'apuntar. Tota l'ESO de Sant Feliu està a la plaça Lluís Companys, a la Lluísco, que diuen aquí, amb el Botifarra Saun. I el dia abans, això és dissabte, i el dia abans, és a dir, demà al vespre, hi ha una marató de grups de rock d'aquí de Sant Feliu, de jazz i de rock d'aquí de Sant Feliu. O sigui que, en principi, començaran a les 10 i són 13, o sigui que hi haurà música per estona. També a la plaça Lluís Companys, aquí a Sant Feliu. Alcalde, amb tants actes, vostè com s'ho fa per anar a tots? Aviam, a tots és impossible que vagi. Aleshores, l'Èric ho sap, que sóc molt alt, i aleshores tinc unes bones gambades i aleshores vaig amunt i avall allò de dir, clar, que estic 20 minutets, mitja horeta màxima en un lloc, en els moments punta. Després me'n vaig a un altre i intento saludar, com a mínim saludar i agrair a tothom la feina que fa. Hi ha moltes entitats de Sant Feliu que fan coses i aleshores jo crec que és feina de l'alcalde gaudir d'aquestes activitats i reconèixer el treball... i el valor de les persones que ho fan possible. Una d'aquestes entitats és la mula, no sé si la coneix. I tant, sí, sí. Ho dic perquè aquí a la ràdio tenim la Carme, que és integrant de la mula. Què tal? Com es porta la mula? Què pot dir-nos? Home, la mula... L'última vegada que l'he vist i allò de dir que va causar una miqueta de sensació... Em sembla que va ser la setmana passada. Vam tenir a Sant Feliu un campionat d'una art marcial coreana que va venir gent de tota Europa... Com esteu a Sant Feliu, eh? A la Paul Position, com ha de ser. Ja ho veig, ja, molt bé. I aleshores, doncs, l'acabant l'exhibició de lliurament de medalles i tal, doncs, van fer una... van fer una ballada, eh? La mula va fer una ballada. Alguns gegants, alguns campgrossos i la mula. La Carme Meita, ens pregunta-li sobre la mula, a veure què opina. No, no, no, això és el que t'anava a dir. Jo al costat tenia amb un senyor coreà, i aleshores, doncs, li va agradar molt, perquè en la seva cultura oriental, mules dracs són símbol de felicitat, de bon auguri, i aleshores que la mula ballés davant d'una delegació coreana, els va fer molta il·lusió. A més, ho van fer molt bé. I jo crec que és d'aquest conjunt de colles i entitats que fan possible que a Sant Feliu tinguem unes Unes festes magnífiques. Eric, digues. Em deixes que faci una miqueta de propaganda, ja que hem parlat de la Mula? Sí, mamà. Eric, de quina colla sóc jo? Casteller, de Sant Feliu. O estic el diumenge al migdia, qui vulgui venir a veure bons castells, que també vingui a Sant Feliu. Exacte, sí, aquí també ho tinc apuntat. Sí, senyor. Diumenge hi ha l'actualació castellera amb els castells de Saltacoloma de Gramanet. colla jove de xiquets de Vilafranca i castellers de Sant Feliu de Llobregat. I això es fa a la plaça de l'estació, no? La plaça de l'estació, exacte. Vostè, on està del castell? Aviam, si m'adeixo... No, soc faig de primeres, perquè com que m'adeixo més de metre 90, comprendràs que gaire amunt no puc anar. No, l'enxaneta ja no arriba. Ja no, ja se m'ha passat una miqueta l'arròs, però els castells tenen aquesta meravella. que hi cap tothom, gent de totes les edats, de totes les complexions, homes, dones, joves, vells, i a mi això em fascina, i jo faig de primeres per la meva alçada. Molt bé, doncs senyor Jordi San José, Eric, tenim una última qüestió? Sí, tenim una altra... Bé, doncs també, aquí també em diu que tenim nous espais per grafitis, no? Exacte. I això on és? Sempre? Allà sota els bombers? Per allà, sí. Hi ha una qüestió, Eric, abans que em pengeu, que sí que m'agradaria destacar, perquè jo crec que això farà una bona... serà un bon reclam per la gent. Hem volgut donar-li molta importància a la innovació. I a Sant Feliu es dona la bien entesa que tenim un grup d'enginyers i un grup de tècnics que estan treballant amb dues coses que seran... un element important de la plaça de la Vila, que són un submarí... Un submarí? Un submarí, sí. Un submarí per capacitat amb tres persones, un submarí de butxaca, per entendre'ns, que té un cert mercat amb la indústria, la recerca, el lleure, etcètera, i, per tant, el prototipo s'exhibirà, I després també tenim un element innovador que és un avió biplaça plegable, que també s'està desenvolupant amb enginyers i amb tecnologia d'aquí de Sant Feliu, amb electrònica de Sant Feliu i demés. Carambes, això estarà explorat a la plaça del centre de la Vila. A la plaça de la Vila. Hem volgut dedicar molt... És la nostra fira industrial i hem volgut fer una mostra dels elements més innovadors, de les tecnologies més de recerca que hi ha en aquests moments a la nostra ciutat. I, entre moltes altres qüestions, amb indústria de la llar, amb indústria electrònica, amb indústria química, amb indústria del metall... Hi haurà aquestes dues qüestions que la gent quedarà sorpreses de veure un submarí de butxaca i un avió portàtil a la plaça de la vila de Sant Felí de Llobregat. Home, jo tinc ganes de veure-ho jo. He fet una foto i penjat-la al Twitter. Això mateix. Sí, sí, sí. I abans d'acabar, que sempre li pregunto el mateix, com estan les relacions amb Sant Just d'Esvern? Home, les relacions familiars amb Sant Jus d'Esbert estan perfectes. I les relacions polítiques amb Sant Jus d'Esbert jo crec que també. Jo crec que també. Hem tingut... Estem veient-nos molt sovint amb l'alcalde de Sant Jus per temes vinculats al Mas Lluï de Sant Jus d'Esbert. Sí, això va generar una mica de polèmica fa uns mesos amb el tema de la recollida, però ja s'ha arribat a convenis, no hi ha problema, no? Sí, sí, ens n'anem entenent. Hem de veure... com evolucionen algunes qüestions de serveis, algunes qüestions d'educació, de recollida d'escombraries, de transport públic, etc. l'actitud per part de l'Ajuntament de Sant Just, som veïns i som bons veïns, o sigui que la cosa va bé. Fantàstic, ens n'alegrem, perquè tenim allà una colla, la gent de Mas Lluí, que sí que és veritat, que està més a prop de Sant Feliu, no? Estan, com si diguéssim, compren, es mouen, surten i fan vida a Sant Feliu. Per això, que tenim aquell reducte allà, cuidin-lo bé, cuidin-lo bé. Molt bé, doncs senyor Jordi Sant José, alcalde de Sant Feliu de Llobregat, gràcies per haver-nos atès, segur que serà un èxit Com cada any, aquestes festes de primavera. N'estic convençut. I res, que vagi molt bé i fins la propera. Moltes gràcies. Fins la propera i gràcies a vosaltres. Adeu. Adeu, Eric. Cinc minuts i arrem al punt de dos quarts de set de la tarda. Eric, hi ha una pàgina web, no?, on tothom... Sí, com sempre. ...qui vulgui pot trobar una mica més d'informació. Sí, a www.santfeliu.cat. Doncs fantàstic. Eric, moltes gràcies, que vagi bé. A vosaltres. Adéu, bona tarda. Adéu. D'aquí uns moments a la Penya del Morro intentarem contactar, i dic intentarem perquè no les tinc totes, amb un dels responsables d'un circ que ha fet parada a Sant Just d'Esvern. El Circo Italiano. D'aquí uns moments en parlem, abans farà una pausa per la publicitat i tornem ara mateix a la Penya del Morro. Fins ara. A Sant Just d'Esvern apostem per l'habitatge públic. Promunça ha obert la convocatòria per adjudicar 25 pisos públics. 20 a Mas Lluí, 4 al carrer Cadenes i 1 al carrer Salvador Espriu. L'adjudicació d'aquests habitatges es farà de forma directa seguint l'ordre d'arribada de les sol·licituds a partir del 15 de febrer. Les podeu lliurar a les oficines de Promunsa, a la carretera Rallau número 106, als locals 6 i 7. Trobareu les bases i les condicions de l'adjudicació al web www.promunsa.cat. Promunsa, empresa municipal de l'habitatge de Sant Just d'Esverda. La penya del morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio d'Esvern. Canalla, diuen que els justos van al cel i també segueixen la penya del morro de Sant Just d'Esvern. Vine, vine. Ai, porfa, lloy, que se m'ha fet una cursa a les mitges. Amics, amigues, espero i o desillo que la penya de les galtes, no del morro, ai, perdó, del morro, tingueu la vida més plena que la casa de l'Ostientum d'Almatas. Ho juro pel Jerónimo Stilton. Soc l'Àngel Llàcer i a la penya del morro, mira, mola, què vols que et digui? I us envio una salutació a tots a la ràdio d'Esvern i a aquesta penya del morro, que teniu un morro, vosaltres pitxeu. La penya del morro, un programa amb més morro que penya. O era més penya que morro. A punt d'arribar a dos quarts de set de la tarda, teníem amb nosaltres el David Pedrós, qui ens acompanya. David, bona tarda. Bona tarda, Jordi, com estàs? Molt bé, I tu, com va tot? Bé, bé. Molta calor, ja, no? És veritat. Però estàs moren-ho, tu, eh, lladre? Les tardes al sol. Oh, quina ràbia, perquè jo tinc les tardes en la penombra. Sí, bueno, però jo al sol, al parque. Ara parlarem una mica de tot plegat, d'aquí una estona, dels esports extrems amb tu, David, però jo et convido que et quedis, perquè tenim una entrevista ara amb un dels responsables de relacions públiques i, a més a més, també és domador de cavalls del Circo Italiano. I que ha fet parada a Sant Just d'Esvern i estarà els propers 3 o 4 dies al nostre poble. És el Roni Rossi. Bona tarda. Hola? Ui... Ui, que no tenim la... Ja anava massa bé tot. Jo ja ho sabia, això, què passaria. Naniaro, Roni! No, no, no... Naniaro, nani... Hola, soy Roni Rossi! No. Bueno, una llestima. Roni... Roni no està. Roni no està. Ronnie se fue. Qui cantava aquella cançó? Te'n recordes tu? Sí, el NEC. Ronnie no està. No, no era que... Laura no està. Ronnie no està. Laura se fue. A veure si podem trobar-lo. El torno a trucar, ¿vale? Molt bé. Vinga, va. Laura no està. Laura se fue. Laura s'escapa de mi vida. ¿Y tú qué si estás? Preguntas por qué. La amo a pesar de las heridas. Lo ocupa todo su recuerdo. No consigo olvidar. Bé, a veure si tenim més sort ara, David. Sí. Roni, bona tarda. Bona tarda. Ara! Oh! ¿Qué ha pasado? ¿Qué ibas con el teléfono del clown del circo o algo? Se ha cortado, sí, no sé qué ha pasado, pero se ha cortado. Yo te imaginaba con un teléfono de estos de como de un metro de altura, ¿sabes? Así grande por la pista. No, es broma. Oye, no, hemos hablado... ¿El catalán lo entiende, Ronnie? Lo parlo una miqueta. Ah, vale, fantástico. Parlo del sensabargoña. Sensabargoña. Sí. Roni, doncs això que comentàvem, que els propers dies esteu aquí a Sant Just d'Esvern, Circo Italiano, què és el que porteu amb el vostre espectacle? Bueno, el Circo Italiano lo que trae es un espectáculo de primerísima categoria, un espectáculo que ha estado estas navidades pasadas de la Plaza de Toro Monumental de Barcelona, ¿Y qué tal? ¿Cómo fue la experiencia? Estar en las Navidades, ¿no? Potser el moment més important, ¿no? Per un circo, on està, on va tota la família, de vacances de Nadal i tot plegat, està a la Monumental de Barcelona. Muy bien, casi todos los años vamos al Monumental con un espectáculo, porque cada año cambiamos de programa, de compañía y presentamos este espectáculo. ¿Y qué es el que podrá trobar la gente que os vingui a ver? Bueno, aquí presentamos un espectáculo de dos horas de duración donde hay fratecistas con un triple salto mortal, donde hay acróbatas, donde hay malabaristas, donde hay ilusionistas, doma de caballos en libertad, divertidísimos payasos y después tenemos para los más pequeñines pues la participación de los pitufos, de Spiderman, bueno, un espectáculo muy divertido y muy entretenido. ¿Spiderman también? I també he vist en alguns cartells que heu penjat, també, tota la trup de Madagascar, no? Això què és? Bueno, sí, los personajes, el león, los pingüinos, pues un montón de personajes que hacen una seguida, una presentación para los más que tiene de la casa, ¿no? Sí, tu, Roni, t'encarregues, a part de les relacions públiques, com hem comentat, cosa que t'agraeixo molt, que ens estiguis atenent per telèfon ara, també fas l'espectacle de domar els cavalls. Bueno, sí, yo soy el dientador de cavallos. Oh, però escolta, on vas a prendre aquesta tècnica? Perquè, bueno, jo no ho conec, però deu ser molt xulo, no? Bueno, si yo vengo de la quinta generación de gente de circo, mis abuelos, mi abuelo, mi padre, pues vinimos de tradición de ser domadores. Ah, i perquè, clar, això ja passa molt, no?, amb el tema del circ, les famílies, es va passant de generació en generació. Com està actualment el circ? Si els teus avantpassats aixequessin el cap ara, què pensarien? No te he entendido muy bien la pregunta. Sí, no, perdona, es que yo también me lío un poco, ¿eh? No, quiere decir que si tus antepasados, ¿no?, ahora levantaran la cabeza hace cuatro o cinco generaciones, la familia Rossi, ¿qué crees que dirían del circo que se hace actualmente? Bueno, actualmente se hace un circo con las prohibiciones de actuaciones de animales en los circos. Bastante complicado, porque mi tatarabue era domador de panteras y de tigres, mi padre fue domador de leones y de elefantes... Y ahora, desde hace unos años adelante que ha salido esta ley, que está prohibido actuar con animales salvajes en la pista, bueno, tenemos que dedicar a animales domésticos como el caballo o el dromedario o la pestruz. Entonces, se ha cambiado un poco lo que es la DOMA, ¿no? ¿Os ha perjudicado mucho esta ley? Bueno, a muchos circos, sí, porque reclamo de tener elefantes, tigres y panteras, no parece, pero eso frena mucho a que el público vaya haciendo. Viene público igualmente, pero yo creo que ahora nos tenemos que enganchar más al gancho de Spiderman, de los personajes de Madagascar, en cambio de presentar un elefante de verdad o jirafa de verdad, como se presentaba antes, ¿no? Si no me equivoco, estáis junto al esplanada que hay en el esclat, ¿no? Bueno, estamos en la carretera real. Sí, sí. Vale, lo digo para ubicar a la gente un poco. ¿Qué días y qué funciones son las que hacéis? Bueno, inauguramos el viernes día 11. Sí, mañana. A las 8 de la tarde. Con localidades muy económicas desde 7 euros por persona. 7 euros por persona, ¿eh? Sí, además de una carpa súper moderna con 200.000 gastos de luz, un vestuario increíble, un espectáculo de primerísima categoría que van a disfrutar niños y mayores. Hombre, 7 euros es un precio muy económico. ¿Esto lo habéis puesto por la circunstancia de crisis económica que estamos viviendo ahora? Bueno, sí, esto afecta mucho a todos los negocios, ¿no? Localidades de 17 euros el viernes, el sábado y domingo localidades a partir de 10 euros, que tampoco es caro, ¿no? Para la calidad de espectáculo que se va a ver aquí, pues no es caro. No, no, no, la verdad es que sí. Y después, el sábado y domingo, ¿las funciones a qué hora son? Tenemos el sábado a las 5 y a las 7.30 de la tarde, el domingo una matinada a las 12 de la mañana, a las 5 de la tarde y a las 7.30 de la tarde. Sí. Bueno, pues, Ronnie, muchas gracias por habernos atendido. Bueno, esperamos que tengáis mucho éxito, ¿eh? Y estáis desde mañana hasta el domingo aquí en la palada al lado del Sklatch, ¿verdad? Muy bien, muy bien. Bueno, pues, nada, Ronnie, gracias, que vaya bien y un abrazo a toda la familia del circo. Sí, sí, molt bé. Queda dit, queda dit. Romi, moltes gràcies. Bona tarda, que vagi bé. Bona tarda! Adéu, adéu. 6 i 36 de la tarda, David, tu què has de... Hola, què tal? Bona tarda, bona tarda, bona tarda. David Pedrós! Saps la Champions, no? Sí, la Champions particular. Ets tu del programa que, per cert, has estat escoltant amb atenció, no? Molt. Perquè tu, tema familiar, anar al cirque i has anat alguna vegada, no? Aquí a Sant Just? Sí. I què tal? Aquí a Sant Just, sí, l'altra vegada. L'altra vegada que van fer no sé quin cirque era, eh, ara. Però sí, va estar bé. Bé, a veure, per mi, què vols que et digui? Per la cria, doncs, fantàstic. No, no, sí, a veure. També vaig veure un espectacle que feia molts anys que no havia vist en directe i que realment veus allò i dius, ostres, són moltes hores d'entrenament. Deixem-ho aquí, perquè hem de parlar amb aquest home, el Roni Rossi, i encara... En fi. David, avui... Bueno, et presento com Déu mana, no? Sí. Amics, amigues, amb tots vosaltres, a la penya del morro, a aquesta hora de la tarda, David Pedrós. Un home. Uns rinxols. Una perilla. Una perilla. Ara sí. Sí, no? Sí. Un amor a no que fa ràbia. Però no pas d'estar a la platja. Uns bíceps ben cultivats. En fi, sí. Un perfil grec que fa ràbia. Passa per aquí, ja. David Pedros. Quan vulgui pujar la meva autoestima, vindré aquí. Però ara ho està pensant, eh? Què pensaves? Bueno, sí, de tant en quant penso. I avui pensava... No et paguen per pensar. No, no. És veritat que em paguen, no. I avui pensava, sense cobrar. Hosti tu, venir aquí a la ràdio... La setmana que no et puc venir és com un dia sense sol. Bravo! David! David! A veure quan em graves una cunya d'aquestes amb el meu nom. David Pedrós. Un home. No, no, no. Un home. Les grupis que hi havia que et fan a tu el Jordi. Jordi! Jordi! Jordi! Jordi! És que, clar, s'ha apagat per això. A sobre no et paguen i a sobre no et paguen més. Després, com sempre ens enroiem més que una persiana... Què passa, ara? Què passa? Com a mi també m'agrada molt el tema de la música, també he preparat això, una mena d'escolta, a veure si el tens, també. un tema. Quin tema? Són dos temes, una comparació de dos temes. Quins són? Un és el Viva la vida del Coldplay. Ah, sí? Justament, avui estava pensant en aquest tema. Viva la vida de Coldplay. I l'altre... Perdona, que és mític, tots el coneixem. Correcte. Ja que estem posats, ho farem ara. I l'altre tema? I l'altre tema és un tema de Joash Atriani, Ah, home, gran guitarrista. Gran guitarrista, que diuen que és el que va ensenyar Metallica a tocar. Bueno, el guitarrista Metallica a tocar. I com es diu el tema? I es diu If I Could Fly. La meva pronunciació és així. If I Could Fly. If I Could Fly. Sí. Deixa aquesta, que vagi sonant. Correcte, és aquesta. I never run the world. L'has sentit, aquesta cançó? No, però ja sé per on vas, ja veig per on vas, crec. Sí, no? Amb la comparació amb el viva la vida, no? És molt semblant. No, no, és que és clavada. O sigui, ara quan entri a la guitarra solista del Joey, aquest, veuràs, o sigui, l'estribillo, va bé? La tornada, no? És la tornada, es diu així. O estribill. Com el doctor. És que estic escoltant així perquè vingui ara. I ara veuràs quan la tornada... Quan vingui la tornada, em diràs a què s'assembla aquesta tornada. A veure. Espera't. Escolta. A casa també. Oh! És clavat arriba la vida, no? I used to rule the world. Sí, exacte. Exacte. Perfecte. Era només això. Què va passar amb això, els de Coldplay, perquè van ser els que van plagiar aquesta melodia. O potser va ser sense voler. Bueno, no ho sé, també l'altre de Ritmo la noche, saps? L'altra cançó dels Coldplay, Casualidad Coldplay, molt bé, són molt viperatxos aquests Sí, no, no? I què va passar, van acabar al tribunal? Sí, sí, sí, es veu que els va el Joé Satriani, es veu que, bueno, no sé si els va portar al tribunal, estava pendent de judici, tot això, bueno, de plag, com a plagio, i no, al final no sé, no sé què va passar, realment, no sé Bueno, i si vols ja ho buscaré, però bueno, que sí, que... Estava en litigio Era això. Molt curiós. La veritat és que sí. T'agraeixo que ens ho hagi explicat. Era la cançó de la setmana, això. I used to rule the world. I used to rule the world. Que vol dir, jo antes molava una mica, no? I used to rule. Jo antes rolava. Jo antes molava, saps? Bueno, ara ja no, eh? Ara ja el tio se va por los cerros de góveda con el conteo i ja està. En fi, David, anem a... Sí, anem a lo que hem d'anar. Venga. Vale. Esports Extrems amb David Padrós. Una altra cosa que volia dir. Què passa? Per això és d'esports, eh? Sí. El bici box no aixeca cap, eh? No es pot dir, oi, això, aquí? No, tu dius el que vulguis. Jo vull... Jo t'ho dic perquè sempre... I mira que a partir d'ara m'hi fixo, eh? Allò que dius, va, vinga. I m'agradaria, perquè com a amant de la bicicleta i tot això, m'agradaria que s'utilitzés i tot això. Però jo veig sempre, tots els que he vist, potser és casualitat, no sé, però no hi ha cap bici allà. M'estàs dient que el bicibox... És un fracàs. És un fail. És una cosa que no funciona. I ocupa un espai al carrer que no... Està allà i no serveix de res. Oh! Quants bici-bocs hi ha a Sant Just? Saps què passa? Com no em paguen aquí, puc dir el que em doni la gana. Faltaria més. I si et paguessin també. I també. Em fotaria anar abans a fora, però bueno. No, no, no. No? No, no, no. Tu i jo que no. Però la meva pregunta és, quants bici-bocs hi ha a Sant Just? Hosti, bona pregunta. Cinc, sis? Vols cobrir línies de telèfon? Vols dir que trucarà a algú? Jo crec que no. Algú que l'utilitzi. No trucarà a ningú. A veure, ara en sèrio. Pulem-nos seriosos, perquè aquest és un tema que molta gent... Sí que el Twitter... Tu ja saps. Ara ja no, però quan es va iniciar... Això no serveix per re. El Twitter? Ja tinc 33 seguidors. Bueno, un moment, no t'asseguis atenció, perquè estem parlant del BiciBlock, estem parlant del Twitter, si vols, i hi ha molta gent que, efectivament, deia, home, això no serveix per re, i jo haig de confessar que l'altre dia... Vaig passar... Era un bici-box d'esplugues, per això, eh? O sigui, jo tirant la brossa a altres pobles. Era un bici-box d'esplugues. Vaig passar allà un dia a la nit, que se suposa que és quan s'utilitza el bici-box, per guardar les bicicletes. El bici-box està per guardar les bicicletes. Ho saps, això, o no? Està, o sigui, per deixar les bicis, si per exemple vas a treballar, deixes la teva bicina allà, no la tens que deixar al carrer, per tant no te la robaran. Llavors quan surts de la feina... No serveix el que anava a dir llavors. Anava a dir que a la nit no hi havia cap ni una... Però és normal, és normal. La gent la deixa a casa, no? Però tu t'hi has fixat o ho dius per dir? No, no, jo m'hi fixo. I quan vaig al gimnàs... Ho dic, no? Aquí, a la bona aigua. Les bicis estan aparcades, els aparcabicis de, diguem, de l'entrada del gilàs. I hi ha un bici box a fora. I la gent passa. I és gratuït, aquests sis mesos primers. I no, res. En fi, és un tema que ja parlarem amb qui haguem de parlar. Aquell dia que no hi sigui jo, perquè si no em poden penjar... Què dius, David? No passa res. No hi ha faltat a ningú, però no ho veig. També vull dir una cosa, tant de bo tots els problemes que tinguéssim fossin que la gent no utilitza el viceversa. Exacte. També t'ho dic, eh? També t'ho dic. No, però veig que... Molt bo, molt bo. No m'he enterat de res, però està molt bé. Jo ho estic llegint aquí jo. Ah, vale. En fi, va, parlem d'esports extrems... No, no, si ho estic dient jo, no em copiïs. En fi, parlem d'esports extrems, eh? Ara fa veure com si ell... És un esport extrem, això, el bici vols, eh? Perquè si el deixes i et roben la bici... Tu fas veure que és com si tu portessis la secció. Fins que ets tu el jefe. Clar, la porto jo, vale? De què parlem ara? D'esports extrems. T'hauràs preparat alguna cosa, dic jo. Digo jo. Alguna cosa. Què t'has preparat? Ara, en sèrio. I he portat dos llibres. Un ja me l'he llegit, l'altre estoy en ello. Menys bici-box i més llegit, tu. Exacte. I tant, ja és el que faig. Bici-box, zero. No ho deixaria mai. No ho passem bé aquí. No parlem de res, però ho passem una estona. A mi em diuen, de què heu parlat durant aquests 10 minuts de secció? No ho sé. Dic que el Bicibox, Coldplay ha copiat Bicibox. És una mica el que jo m'he quedat. Ara t'explico. El llibre que portava, que ja el vaig comentar en el seu dia, que el tinc aquí, pels que estiguin mirant la webcam, és el Qui vol una vida millor. Ah, sí, és veritat. El pròleg del Lluís Enric. Lluís Enric, eh? Que està a la Roma, o no. No, no, no, diu que no, eh? Ah, ja no. Sí, fa un moment hem escoltat el bolletri. I aquest és el que vaig començar a comentar l'altra vegada. Diu que a final de temporada deixa tot el que seria la Roma, eh? Sí. El críquic es queda, no? Segurament. Segurament. I llavors l'altre... Voy en críquics. Això. L'altre és aquest, Siete desiertos. Con un par de ruedas. Siete desiertos. Con un par de ruedas. És un noi que es diu Sergio Fernández Tolosa. No ho conec. No, jo tampoc. Però he contactat amb ell. Ah, sí? El tenim a telèfon? No. No ho tenim. Penja, penja. No, s'ha cansat d'esperar. No, no, li he contactat amb ell perquè em firmi el llibre, eh? No pas perquè vingui aquí. Ah, molt bé, un aplaudiment. Un aplaudiment per David Pedro. Molt bé, David. Jo és que sóc molt friqui. Perdona, i després vols que les grupis et diguin el teu nom. Ja l'hi diré. Si un dia el conec i me'l firma, ja l'hi diré. Però és que jo sóc molt friqui i, per exemple, el del Marcel també me l'ha de firmar. I contacta també perquè me'l firma. Tu ets un grupi. Tu ets un fan? No, un friqui, friqui. Ets un fan d'aquests que va... Ah, també, però és aquesta... No, cridant no, tampoc això... Tu has hecho un libro, firmamelo! Amb aquesta actitud, no. Por favor, firmamelo! Sóc un friqui amb classe. Bueno... Tengo clase, pero te quiero firmame el libro, por favor! No me pienso ir de aquí hasta que me firmes mi libro! He venido a hablar de mi libro! Bueno, no és millor el libro, eh? En fi... Em deixes parlar, sisplau. Mira que em deixes poc temps, ja. El que et volia dir és que... Toma, ja. És un home, un noi, o aquest noi, amb diversos anys. Va fer, ell sol, en solitari, set deserts del món. Me l'estic llegint. Llavors estic per l'Atacama, a Xile. El que a mi he llegit és d'Austràlia, el segon és d'Atacama, i després va el de Mostave, Namib, Kalahari, Gobi i Sàhara. Tot això amb la seva bicicleta, eh? Bueno, amb diferents bicis, perquè ho fa amb diferents anys, val? I realment és un llibre, bueno, amb fotos espectacular. El preu també ho és, eh? Jo també s'ha de dir. Però bueno, me'l vaig comprar... Quant val el llibre? El llibre, 45 euros. Déu-n'hi-do, eh? Sí, el que passa que és això. Home, ja què tenim? Va, jo faré un zoom a la webcam. Sí, home. Hòstia, l'home està pagant, l'home aquest. Ja l'hi diré, ja. El Sergio. Espera, que faig un zoom. Si entreu ara mateix a radiosberg.com, estem fent un zoom. Però és que, no t'ho perdis. Vaig buscar el llibre i no el vaig trobar. Pots anar passant les pàgines? Perquè així podem anar veient. I si vols et llegeixo el primer capítol, no et fots. No, mira, és una foto del Serengeti, que aquí no es veu gaire cosa, però vaja. A veure, següent pas. No, ja està, no? No, ja està, s'acabó. Oh! S'acabó la lectura, vale. Que pena. Va, vinga, anem a parlar amb el poc que em deixes, perquè no em deixes mai. Però què dius? Això és mentida. O sigui, no he conegut. Persona més dispersa... Mira, porto 15 anys aquí a la ràdio i no hi ha cap col·laborador més dispers que tu. Ah, sí? Que jo digui, de què hem parlat? Tinc una sensació que no sé de què hem parlat. Però ens hem passat bé, no? Sí, això sí, això sí. Un aplaudiment. Vinga, va. Alegria i jogorio i visca la Pepa. Obre una ampolla de cava, va, ja que hi som. Ja va, ja va. Com els cava que es van emportar els del Bilbao, pobres. Tu mateix vas fer els temes, no? Jo me lo vis, jo me lo cof. Vas veure la final o què? I tant. Jo em pensava que el Bilbao guanyaria, eh? Jo em pensava que hi hauria més lluita, però, hòstia, els dos primers gols en 20 minuts... Va ser una mica bluff, eh? Amb tots els respectes, eh? Va ser una mica... Ostres, tu, vull dir... Falcao... No, a Morevieta. Però... Una mica, a Morevieta. No sé, jo no vaig veure llavors el Bilbao com a altres partits, la veritat. No, jo tampoc. Però, bueno, mira, just vencedor, no? Sí, sí, sí. L'Atlètic de Madrid. És el que diuen. En fi... Primer, el llibre, no? Vaig dir algú del llibre. Sí, home, si et recordeu bé, fa 10 minuts hem començat el conversa. No, ja no, ja passem a l'altre. Ah, però... El següent llibre? Qui vol una mida millor, del Marcel Samora. Vale. No, que no vam acabar de parlar, aquest llibre. Llavors, jo et volia comentar quatre cosetes. Aquest, te'n recordes que vam comentar que era un triatleta professional. Sí. Aquest xaval, bueno, té 34 anys, ja porta, no sé si 18 anys, no, m'estic passant, no? Bé, em fotí ve d'anys en el món del triatleta, fins a fer-se inclús professional, però professional marxant d'aquest país. Ah. Sí, o sigui, aquí et guanyaries la vida siguent futbolista de primera divisió, potser... Però, siguen triatleta, no té com... No, no, no. Ni triatleta ni viatleta, eh? No, no, no. Ni de carleta. Ni de carleta. I nedador has de ser com el David Meca. Aquest acudit a la gent li ha agradat. El què? Perquè no m'escoltes quan parlo i un acudit bo que dic en 15 anys, clar, triatleta, viatleta i amoribieta. I algú... Li ha agradat? Sí, li ha agradat. Et vull donar noms i cognoms de persona que li ha agradat, eh? No vols saber-ho, no? Si és seguidor meu, si no, no. No, sé que ho és. Ah, sí? No, el Twitter no. El Twitter no. Em diu que no, amb el cap. Home, pues... Vols que parlem del teu Twitter? No. No, vull parlar del llibre. He venit a parlar del llibre, tu. Jo no hauria pensat mai que em diries que no vols parlar del teu Twitter. No, perquè és que al final no hi ha temps per parlar dels esports extrems com a l'Ironman. Tu el tens així, ben posats, eh? Així de gros el tens tu, eh? Bueno, va. Llavors, així, anècdotes, per exemple, el Marcel és un noi que no anirà... Bueno, Hawaii, o sigui, és la meca del triatlón, és com si diguéssim, la Champions, hòstia, i tu no vols jugar mai la Champions, doncs ell no vol anar a Hawaii. Per què no vol anar a Hawaii? Perquè no és una cursa donada a les seves característiques. Què passa? Que és un tio, així, primet, que sembla poqueta cosa, tot i que el tio està molt fibrat, i és un tio... Molt gras, a Hawaii. No, no, però així com els triatletes, veus, tios de dos metres, allà molt musculats, o mínimament musculats, ell, doncs així és... amb tot el respecte, així esquifit, baixet, petitet, però molt nerviós. Llavors, què passa? Té el complex més, o la característica més, d'escalador. I a ell li va més un perfil, com per exemple l'Ironman de Nissa, que recordem que ha guanyat 5 cops seguits, la manita, i aquest any, ara d'aquí re, també hi tornarà a participar, a veure si fa el 6è. I per què? Perquè a ell li van més proves... Normalment, un Ironman, la prova de ciclisme és tot pla. Pla o alguna allò que se'n diu Repetxon i tal, però la de Nissa té dos ports de muntanya que per les seves característiques amb ell li van molt bé perquè és molt nerviós de totes maneres ell ha anat a Hawaii crec que ha anat a presenjar ha estat convidat a Hawaii, no sé si ha participat o si va participar fa temps però sí que ho ha anat a veure i es veu que va quedar molt sorprès o els que l'acompanyaven perquè ella ho coneixia del respecte que es té a l'esportista, en aquest cas triatleta, en aquest lloc, per exemple. Si tu vas per l'autovia, vas entrenant, per exemple, soc triatleta i estic entrenant per l'autovia a Hawaii, hi ha els panells informatius que et diuen dentro de 10 km peaje hay que pagar, pues allá no, allò et diuen, cuidado, triatletas entrenando. Ah, hosti, qué bueno. Sí, sí, sí. Home, doncs s'ho curran, perquè aquí no passaria mai això. No, aquí no, ni tallarien... Bueno, sí, la nacional la poden tallar, La nacional te la tallen en algunes proves, aquesta la nacional de la costa, del Maresme, a la Challenge, que se'n diu que és un Ironman, que es fa al mes de setembre, però quan tallen la carretera a la costa llavors obren per unes hores l'autopista i llavors no s'ha de pagar peatge, que és l'única manera on allò que dius que no cal pagar legalment és en aquella ocasió que no cal pagar. David, una cosa, és que volia fer una cosa... Però no sé si tinc temps de fer-ho. Parilla la meva integritat física. Parilla la teva secció perquè acabaria ja. Doncs sí, fes-ho. Gràcies, David. No te'n vagis per això, perquè vull que escoltis una cosa. Perquè jo sóc molt fan dels anuncis que fan Argentina. No sé si a tu et passa això. I cada dia estic mirant els anuncis d'Argentina. Jo també. Ha sortit el nou anunci d'Aquilmés. Ah, la cervesa. La cervesa. Aquí hi arribo, sí. Aquí, escolta, és que són boníssims, eh? Es diu El Igualismo, i havia pensat acabar el programa avui amb aquesta història, perquè de debò, que és molt xulo, és molt xulo. A veure què us sembla a vosaltres, busqueu-lo a YouTube, eh? Kilmes Igualismo, que us agradarà. David, moltes gràcies. Gràcies a tu, Jordi. Que vagi bé, fins la setmana que ve. Compte, no feis mal. No. Doncs l'anunci comença així, que estan... Mira, David, t'ho explico. Comença així. No, comença, que és rotllo així, una gran batalla, d'acord? Tu imagina't, William Wallace, a Escòcia, la pel·lícula Braveheart, que hi ha... I vamos, no sé què, fent un speech, no? Exacte, i fa un speech muntat a cavall i tal. Què és un speech? Un speech és un parlament, allò com molt motivador, no? Ah, vale, sí, sí. I vamos, i tal, i no sé què, i no sé quantos. Doncs aquí passa el mateix, però en una banda hi ha una noia muntada a cavall amb un exèrcit de centenars, us heu d'imaginar, de noies, i a l'altra banda, més lluny, hi ha de cara també un exèrcit de nois. Molt bé. Amb un noi que també els fa un speech. I passa això. Nos costó mucho llegar acá. ¿Quieren volver a donde vinimos? ¿Quieren volver a no votar? ¡Ya entregamos los jueves! ¡Es verdad! ¡Entregamos los viernes! ¿Alguien quiere entregar algo más? ¡No! Miren esto. Estoy con mis amigos. Te amo. ¿Te amo o estoy con mis amigos? ¡No me sorprendés! Me dijeron anoche. ¿Pero qué soy? ¿Un lateral por izquierda? ¿Un mago? ¿Desde cuándo? Nosotras estamos gordas y en ellos la pancita es sexy. ¿Cuántas veces escuchamos no me acompañas con la dieta? ¿A dónde querés que te acompañes? Anda vos y yo me quedo acá comiendo la molleja, ¿o no? Borda, no sé de qué te quejas. De que la última vez que salimos me llevaste a cenar al Pamper. De eso me quejo. El novio de mi amiga le regala flores. El novio de mi amiga la lleva al teatro. ¿Está acá el novio de esa amiga? Cuando bailan con nosotras parece que le pusieron el cepo. Ahora cuando bailan con los amigos son todos piquín. ¿Cómo es la historia? El hombre llegó a la luna. Y ahora no podemos llegar a las niñas de la noche que tenemos flor de despelote. ¿Hay alguna sumisa acá? No, pará, pará, pará. Necesito respirar. Me estás asfixiando. Comprate un tubo de oxígeno. Cuando estás con tus amigos te cambia la cara. Cuando estoy con vos me cambia la cara. Con mis amigos tengo la original. No nos olvidemos que todos los hombres nacieron hijos nuestros. Hoy vamos a salir a defender la cuarta parte del placar que nos queda. No esperemos más que nos vengan a buscar. ¡No! Llévame a ver huracán. Revisame todos los mensajes y pisoteame la intimidad. Toma. Tracotrullamos encima de lo de tu vieja. Así nos invade Mari. Es una extensión de la tarjeta. Destrozala. Quiero ver repuestos. Llévame a Guarnes. Vayámonos de vacaciones a un hotel boutique. Toma, para vos. Compraron a Larry Bay. Contame todas las locuras de tus sobrinitos. Hay toda la ropa íntima que tenés que te la lavo a mano. Comparame con tu mamá, dale. Que me encanta. Bona tarda, són les set del vespre. Comencem una nova edició del Sant Just Notícies d'avui, dijous, 10 de maig. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Sant Just Notícies, edició vespre. Els premis de treball de recerca de Sant Just ja tenen guanyadors. Mar, Mabongo i Elena Fustin guanyat el primer en la categoria social i en la científica, respectivament. La d'àmbit local, en canvi, ha quedat deserta i els premis es lliuraran el dia 30 de maig. La Creu Roja homenatge avui els 260 socis i sòcies de Sant Jus. L'acte reconeixerà l'aportació d'aquelles persones que porten més de 25 anys associades. L'acte comença ara mateix a les 7 a l'equipament de la plaça de la Pau. L'Escola d'Escriptur de l'Ateneu acull demà la presentació del llibre Fukushima, crònica d'un tsunami nuclear. Els assistents giraran l'oportunitat de conversar amb un dels autors, Lluís Caelles, corresponsal de TV3. El cap de setmana arriba ple d'activitats a Sant Just. Dissabte celebra la Festa de la Pau, diumenge la Festa de la Primavera de l'Escola Canigó, la Volta dels Turons de la Grupació Ciclista Sant Just i la Marxa de Regularitat de la CEAS. Bona tarda, Marc Mabongo i Elena Fusté han guanyat el primer premi dels Premis de Recerca de Batxillerat de Sant Just. Mabongo ho ha fet en la categoria d'àmbit social, lingüístic, humanístic i artístic. Amb el treball, anarquia i societat, Fuster ha estat reconeguda pel perfum en àmbit científic i tecnològic. En categoria local, en canvi, el premi ha quedat desert. Sant Just Notícies. A diferència de la categoria referent al municipi, la resta ha atorgat també un segon premi i dos excècits en cada cas. En l'àmbit social, lingüístic i artístic, s'ha donat un segon premi a viatge a l'abstracció, a bitllet de Nadia Tornada de Maria Bardegí. Els dos excècits han estat per cementiri i ciutat, d'Èric Martínez i l'inconscient i la psicoanàlisi d'Ilia Sàlvia. En total s'havien presentat 8 treballs. A la categoria d'àmbit científic i tecnològic hi ha hagut 11 treballs que no tot apremi. El segon ha estat pel desenvolupament de la flora bacteriana del iogurt, del Berros, i els exècits han reconegut el treball dels escacs de les matemàtiques, de Jordi Fuster, i les al·lèrgies de Javier Bellafont. Els primers premis estan valorats amb 250 euros, els segons amb 150 i els exècits amb 50. Els guardons Es lliuraran el dia 30 de matja a les 7 de la tarda les golfes de Can Ginestar. Creu Roja, homenatge avui els socis i sòcies que l'entitat té a Sant Just. Actualment n'hi ha 260 i l'acte reconeixerà les persones que fa més de 25 anys que són sòcies de l'entitat, així com la més jove i la més gran. En aquest cas, la Franja va... dels 16 als 93 anys. L'acte comptarà amb la presència de l'alcalde de Sant Jus, Jordi Pervinyà, i el president de la Creu Roja, Espluga Sant Jus, Santiago Sánchez, que agraïta el suport dels socis i sòcies de l'entitat. Fem un reconeixement a tot el soci que ja està en nosaltres...