#63 - Barcelona Poesia, Sónar i vida local a Sant Just

En directe, amb atendis de Sant Just d'Esvern, el 98.1 de la FM i a tot el món a través de ràdio d'Esvern.com, comença un programa amb molta penya i molt de morro, la penya del morro. Hola, ja estem aquí. Què tal? Bona tarda, ciutadans de Sant Just d'Esvern. I del món, també, perquè a través de radiodesvern.com arribem a tot arreu, sempre, això sí, que hi hagi internet. Us parla i us saluda Jordi Domènech, des d'ara i fins a les 7 del vespre. Això és el programa de les tardes a la ràdio. La penya del morro, hola. Hola, hola, hola. Gràcies, gràcies per aquests aplaudiments d'un públic avui... Que ve tot de Martorell. Gràcies. Ens hem fet pagar peatge per venir. Avui al programa començarem amb les notícies de Sant Just. Carme, bona tarda. Bona tarda. A més a més, també tindrem amb nosaltres el Martí Figueres a l'espai de festivals. Aquesta setmana, Carme, a tu t'interessarà perquè, com que ets una noia tan curta... Cool, de guai. I tant, de femení. Doncs, Carme, avui amb el Martí Figueres parlarem de la setmana de la poesia. Molt bé. A Barcelona. Ho vull escoltar. Què? Ho vull escoltar. Ah, sí? Sí. Perquè, a més, m'ha dit que va parlar amb el teu amic, eh, Martí? No és el meu amic. És una persona que vas... El teu entrevistar ja. I tu vas entrar, i tu vas entrar... És el director, no?, del festival. Sí, sí, sí. En Martí, com es diu? Sales. Martí Sales. Sí. Sí, sí, val. Molt bé. A més a més, també es van trobar alguns poetes l'altre dia, com el Casasses o el Manuel Forcano. Bé, amb tot això en parlarem avui en aquesta primera hora. Per tant, per un dia la penya del mur serà com Icat FM, val? A més a més, també avui al programa tindrem l'Albert Capapéi, que a la seva secció de Benestar Animal, d'Educació Canina, avui ens parlarà de què passa quan deixem un gos sol. Molta gent, jo com que no tinc gos, penso més o igual, però no, atenció, perquè a molta gent si li interessa... què passa quan el gos els deixa sol a casa, quines són les millors condicions, etcètera, etcètera. Avui ho sabrem amb l'Alberca Papey. A la segona hora ens visitarà el locutor més jove de Catalunya, de moment ningú rei del contrari, que és Eric Pomar, amb la seva agenda familiar. Tindrem el David Pedrós amb els esports extrems i llegiré un article que m'ha agradat molt de Lucas Font a la Vall d'Avers. S'ha titulat Tardes entre sudokus i va sobre Can Ginestar. Només m'ha fallat una cosa, l'article. I no és l'article, en fi. Que l'Edu no parla en català. Hi ha una fotografia que il·lustra la notícia i que podria ser un moment en què estigués més ple. Ja. Imagino que l'hora en què es va fer no coincidia. És que no es pot tenir tot. No. No, però està bé l'article, eh? A mi m'ha agradat molt i després el llegirem amb una música així com de Can Gips. En fi, bona tarda i benvinguts. Podries trucar-lo, no? Aquí. El Lucas. El Lucas. Clar. Per dir-li. És que no tinc el telèfon. Jo sí. Abans m'he preguntat per aquí fora. Dic, algú té el telèfon del Lucas i tu ets l'única persona que tens el telèfon del Lucas, Carme. Com és això? El Tarota ni tots, però el perdeu o l'esborreu. No és veritat, no és veritat. Jo no sé per què el tinc, llavors, si me'l devia donar algú. Això te n'heu dit jo, quita el vas demanar. El Lucas, per qui no sàpiga, és company de la ràdio, eh? Ha fet moltes coses, però ara està fent de tècnic de so el Just Blues, els dilluns. Just Blues! Els dilluns, sí, perquè és... Bueno, no sóc la big mama, sóc el big papa. Jordi, portes uns quants dolents avui. Sí, i espere els que vindran... No sé què et passa. No, res. Només, què passa? Per què ho dius, això? Carme, què vols dir? Que em vols dir alguna cosa? No, no, tu seràs tu. Ah, vale, vale. Vull dir, aquesta música t'has dedicada a tu, ara. A mi? No, per res del món. Ai, si t'expliquis. Comencem amb la penya del món. Bona tarda i benvinguts al programa. Segueix La Penya del Morro a Twitter i Facebook. A Twitter, La Penya del Morro. A Facebook, La Penya del Morro. Com veus, som originals de menes. Carme, avui per on comencem? Parlant de les notícies de Sant Just en aquest espai inicial de la penya del Borgum. Comencem parlant de l'escultor afincat a Sant Just, Jaume Plensa, que ha rebut enguany la creu de Sant Jordi. Home, Jaume Plensa, un aplaudiment, que a més ha rebut la creu de Sant Jordi. Escolta, està molt bé això, eh? No sabia que Jaume Plensa vivia a Sant Just. Jo que fa 22 anys que hi viu. Oh! I com pot ser que se'ns hagi escapat aquesta informació a la penya del morro? Doncs Plensa és un escultor reconegut a nivell mundial que actualment exhibeix les seves obres en galeries i també en espais públics d'arreu del món. Però, doncs, potser no havia rebut tants reconeixements, almenys de la magnitud tan important com la greu de Sant Jordi, aquí a casa nostra, no? Sí, de fet, ja passa això, eh? Que a vegades es reconeixen més la feina fora que a casa. És curiós. I per això, quan li hem preguntat per aquest tema, ho ha negat, no, i he dit que simplement és que ell ha treballat molt també a l'estranger, ha viscut temps allà, i llavors, doncs, que tot agafa un altre caire, també. Però, a veure, si porta 22 anys a finca de Sant Just, Quin és el moment que va tenir temps de viure a fora? Home, però si de marxa no té 12 anys, aquest senyor. Quants anys té? Em sembla que va néixer cap als anys 50, però no m'ho estic inventant. Va ser inventant, eh? A veure, Carme... Està molt bé, està molt bé. No, però més o menys, crec. Ja veuràs, busqueu, busqueu. Segur que surt. Com sigui dels anys 50... Què anava a dir? Ah, perquè sé aquelles coses que tu... No buscarem l'edat de Jaume Plens ara, Carme, perquè jo busques... Que busqui cadascú, cada oient a casa seva. Exacte. I tu, és que la Carme ho farà. Vosaltres no, ja ho sé, oients, però tu sí. No, és que jo vaig buscar l'altre dia. No, és que jo vaig buscar l'edat. No, clar, abans de parlar amb ell, no vaig buscar l'edat. Carme, però on surt aquesta necessitat vital de saber les edats de les persones... Per tenir-ho tot ordenat. Amb les quals t'envolten. Tot ordenat. Una dona meticulosa i tot ben ordenadet. Blensa considera que el vape de l'art contemporani ha de recaure en la inspiració i en aquest sentit sempre s'ha sentit molt còmode amb les escultures situades a la via pública. També ha parlat aquest matí de les retallades en cultura. que ha explicat que la cultura en uns temps tan delicats econòmicament parlant no ha de ser la prioritat en els governs, és la seva opinió. És una artista, com dèiem, reconegut especialment al món anglosaxós, sobretot dels Estats Units, i ho atribueix també a l'obertura de mires de la cultura americana, que ha rebut amb bons ulls la seva mirada particular de la cultura mediterrània. Doncs enhorabona al Sant Justenc Jaume Plensa... Vinga, no sabíem que està per aquí... Però ja és una escultura, no? El Can Ginestà, per exemple. Una escultura tapant el molí, saps? Bueno, en fi, és un propós d'esperallancem. Se'n salió un, ja. Del Jaume Plensa. A la plaça de la Vila. Doncs robem-la. Anem un dia a la nit, la robem entre uns quants anys justencs i la portem cap aquí. Què passa? No, no, proposa-ho, si vols. No seria la primera vegada que es fa una cosa així. Sí. Digue'm altres exemples. No t'ho puc dir perquè això és públic. Després també en un WhatsApp. Ai, Carme. Va, continua amb més notícies de Sant Just. Ah! Carme, però on continuem? M'has fet mal, eh, ara? Sí? Sí. Em fa creu. Doncs... Escolta, és molt freda. Sí. Doncs diguem com va ser... Diguem com estic, si em fa mal aquí a l'esquena, que és on m'has donat. Doncs... Què? No t'ho diré, Jordi. Per què no? Si t'ho he fet des per alguna cosa. Per què m'ho has fet? Si ho vull saber, fa mal. Per què m'ho has fet? Vinga, parlem d'inscripcions. No, i no m'ho diu. És que, de debò, ets més freda, Carme? No et comuniques a vegades. Et quedes les coses per tu. La setmana que ve comença el procés de preinscripció per batxillerat i cicles formatius. Ah. Sí, l'oferta es publicarà demà divendres i a partir de dilluns i fins l'1 de juny es poden fer preinscripcions. També recordar que demà és l'últim dia pel que fa a la preinscripció per l'escola Brassol Municipal Marrex. La setmana passada dèiem que l'ensenyament havia instat als municipis a retardar la preinscripció, però l'Ajuntament de Sant Just ha decidit mantenir el calendari actual, perquè el paper de la Generalitat no ha de condicionar aquestes dades definitives a Sant Just. Això val que fa per inscripcions. Sí, tampoc no cal... Ja n'he anat parlant moltes vegades. Dades i ja està. Les inscripcions... Sé que t'encanta aquest tema. No és que sigui un tema que m'apassioni, Carme. Ho sé, ho sé. Però s'ha de dir, Jordi, s'acaba demà i ha de començar. Ja està, fora, fora, fora, fora. Passem a una altra cosa. Una altra cosa. Parlem del celler de Can Mata. I epa! Uf! Que dissabte al matí sortirà al carrer i oferirà... El celler sortirà al carrer, eh? Degustacions de diversos vins. Uf! Això ja m'agrada molt, molt, molt més. El celler de Can Mata farà una rua de vins i coses alcohòliques per Sant Jurgis Bernal. És una rua. Una mica com el... Estarà davant del celler mateix. Ah. Aquest és el propietari del celler de Can Mata. Parla de la propietària, eh? És que és el propietari de fa 4 anys, Carme, eh? Per tant, no serà un corre a bars. Atenció, no confonguem la població. No, no, és molt diferent. Vull dir, degustacions de diversos vins. Seran vins catalans de la Terra Alta i del Montsant i també vins italians. A més, el propietari de les vinyes de la Figuera, de denominació d'origen del Montsant, Jaume Arroca, també participarà de la degustació dissabte al matí. Com anirà tot plegat? Perdona, algú està aquí posant vi o s'ha sentit vi? Entre les deu de matí fins a les dues es faran sessions de tas de vins, també, cada mitja hora, per aprendre correctament com fer-ho. També hi haurà ofertes... Sí, perdona, que hi ha molta gent que... Que no sap com s'agafa la copa. Que la copa no s'ha d'agafar així. Això és l'únic que sabem. Què? És el primer que expliquen, suposo. Vols callar, que ets una ciberita, que ho està expliquent jo. O sigui, la copa no es pot agafar... Perquè escalfes el vi, l'has d'agafar per baix. Pel coll. Pel mànec inferior. Tècnicament és com es diu. Mànex inferior. Anem bé, eh? També hi haurà ofertes en els vins que s'ofereixin. I des del celler, doncs, creuen que és una manera interessant d'apropar-se a la ciutadania Sant Justenca. I tant, és la millor. Volen intentar també fer-ne més sovint. Potser de cara al juny se'n faria una de caves en lloc de vins. I, a més, atenció... Què passa? Perquè també se sortejarà una inscripció gratuïta El curs de prestigi Set London, nivell 1, de la Foundation In Wine Awards. T'explico què és aquest sortet, si no. Sí, bueno, ja més o menys ens imaginem que per on va, no? No, vull donar algun detall. Ara ens ho expliques, Carme, però... Va, explica-ho ara, explica-ho ara. No, que és un curs d'introducció, és a dir, que ningú pateix i pensi que no pot accedir-hi, sinó que és d'introducció... No, és veritat, un curs d'iniciació que té molt prestigi i que, bé, en realitat el preu oficial és de 265, llavors el que es fa és que tothom qui compri fa una compra. Ah, mira. Per això dic que... Deixa'm explicar-ho. Compra de 60 euros ha de ser, eh? Com a mínim, llavors entra al sorteig per una inscripció gratuïta. Aquest curs es fa a Barcelona dissabte a 16 de juny. Un dia només i costa 260 euros. Jo faig un curs, dos dies per 30 euros, de coses meves, d'acord? Si algú vol apuntar, envia un mail a la ràdio. No, el que volia comentar és que aquest dissabte hi ha com moltes coses així alcohòliques, no? Sí, l'altre, aquest tema, parlarem demà de la tasca del Rifanyo, em sembla. Sí, la tasca del Rifanyo, però consigueix en amora, també, o no? No, un és al matí i l'altre és a la tarda. Doncs que bé, clar. A la tasca del Rifanyo hi ha una festa... De la cervesa. De quina? Català? Sí, potser sí, no? Està aquí el cartell, ara. Ara agafarem el cartell. No, ho tinc aquí, ho tinc aquí. A veure... Bueno, en fi, doncs això, la tasca del rifenyo, que està allà, eh? A la carretera reial, sí, home, amb el carrer Bonavista. Doncs allà, la carretera reial... Primera festa de la cervesa arpesana. Toma-hi! Aquest dissabte a la tarda. De 6 a 12. Jo a les 5.55 estic allà, com un clau. Terme, gràcies, que vagi bé i tingues una bona tarda. Igualment. Què faràs després de la nit avui? No ho sé, Jordi, i tu? Vols gerir-me algun pla? Clar. Ah, sí? Podem aprendre alguna cosa després, a Canji. Vols aprendre alguna cosa? Sí, perquè no. Si algú no ja en vol venir, també pot venir. 5 i 20 de la tarda, fem una petita pausa per la publicitat. Tornem d'aquí uns moments amb el Martí Figueres i la Setmana de la Poesia de Barcelona. Fins ara mateix. A Sant Just d'Esvern apostem per l'habitatge públic. Promunça ha obert la convocatòria per adjudicar 25 pisos públics. 20 a Mas Lluí, 4 al carrer Cadenes i 1 al carrer Salvador Espriu. L'adjudicació d'aquests habitatges es farà de forma directa seguint l'ordre d'arribada de les sol·licituds a partir del 15 de febrer. Les podeu lliurar a les oficines de Promunsa, a la carretera Rallau número 106, als locals 6 i 7. Trobareu les bases i les condicions de l'adjudicació al web www.promunsa.cat. Promunsa, empresa municipal de l'habitatge de Sant Just d'Esbert. Hola, bona nit, sóc el Roger de Manel i saludo a tota la gent de la Penya del Morro. Salut. Ei, soc Miquel Àngel Andete, de Senyor Cor Brutal de València, i una salutació i molt de rock and roll per a la penya del morro. Bon dia, bones tardes, bon vespre i bona nit. Som en Joan Miquel i bé, això és una salutació per la penya del morro de Ràdio d'Esverda. Hola, sóc el Valent Nieto i una salutació ben gran a la penya del morro de Ràdio d'Esverda. Ei, ei, penya, què tal? Un saludo de part d'en Joan Colomo per la penya del morro. Yeah! La penya del morro, un programa amb més morro que penya. O era més penya que morro. És màgic, és meravellós. Com que de setmana quan sona aquesta música a la penya del morro ens visita un home. Quin home! La vida és un home, és un home i un festival, tot alhora. Martí Figueres, bona tarda. L'home del festival. L'home del festival de Catalunya, jo et coneixen així pertot arreu. I de fora d'allà, de Múrcia. I de Múrcia, exacte, la setmana passada, l'home de fora de Catalunya i de Múrcia. En fi, com cada setmana parlem de festivals, aquesta setmana on has passat les teves hores lúdiques, de feina, que coincideixen? El Palau, el Palau de la Música. El Palau de la Música, home, que fort, no? Molt bonic. Algun concert programat per un festival, el Festival del Mileni, potser? Doncs t'equivoques, no? No vaig anar a escoltar música, sinó a escoltar un recital poètic. Poesia? Sí. El Palau de la Música? I tant. Ja sé que potser de bones a primera semblaria estrany, però pregunta't, i per què no? Per què no? Per què no es pot fer poesia? Clar, per què no? Qui ho impaeix? Escolta, és que la poesia... Sóc poeta, ja. Impaeix. Impaeix, i tant. Qui ho impaeix? De paï, de paï. De paï. De que no ho puguis paï. Clar, exacte, exacte, és veritat. Però jo et pregunto, és que la poesia no pot ser un art que bé es mereix també mostrar-se en un lloc tan emblemàtic com el Palau de la Música? Sí, senyor, ben dit. Home, clar que pot ser, però de bones a primeres... A mi m'ha sortit una mica, t'ho confessa, però clar, jo pregunto, estem parlant... D'un festival de poesia, no? Exacte. Estem parlant del Festival Poesia Barcelona 2012, l'acte inaugural del qual va ocórrer, com ja fa anys que es fa, al Palau de la Música, on una colla de poetes d'aquí i d'arreu van recitar uns quants poemes. Doncs pinta bé, Martí, eh? Sí, ha estat molt bé, la veritat. Llàstima per això que avui s'acabi. I ho fa molt bé, amb un acte realment molt xulo, amb un gran concert, Però deixem aquí la mel als llavis perquè ara toca parlar d'altres festivals, no? Home, Martí, com es deixes amb la mel als llavis? Això són tàctiques. Ah, és com... Hangover, no? Es diuen els guionistes. Sí, un cliffhanger. Un cliffhanger, no? Hangover és una altra cosa. Hangover Las Vegas. Exacte, exacte. Sí, tu deixes allà com a sálvame o a punto pelota en breves momentos el festival de poesia. És la de Josep Pedrarol dels festivals, ja. Sí, igual, igual, igual. Però abans, com diu el Martí, parlem dels festivals que han de venir. I és que avui, amics i amigues, toca parlar del Sónar, el Festival Internacional de Música Avançada i New Media Art, que fa el xulo mentre ho dic, Art de Barcelona, sí o no, Martí? I tant, aquest festival enguany arriba a la 19a edició i la veritat és que és una cita ineludible per molta gent de la ciutat i fins i tot una referència de festivals d'electrònica a nivell europeu. Si tu vas a la web del Sòner, t'explica que... Sòner.com? No ho sabem. Busqueu al Google, el festival Sòner. És el festival de música avançada i art multimèdia que es celebra durant la tercera setmana de juny. És a dir... 14, 15 i 16 de juny. Apuntat queda allà, molt maco, 14, 15, 16 de juny, putrum-putrum, o no, putrum-putrum, no tot és putrum-putrum, ni molt menys. No, que va, que va, també hi ha un... No, també... Per haver-hi violins. Per haver-hi violins, també. I tant. I pot haver-hi trompetes, fa un... fa uns anys hi va actuar Madness. Ah, sí, eh? Doncs escolta, 14, 15, 16 de juny, que per cert, com deies tu, aquest festival combina allò lúdic amb l'artístic, no? I tant, la Vanguardia amb l'experimentació creada per artistes i que marquen tendències realment de la música electrònica. Que per cert, hi ha dos tipus de programacions, com cada any, un és el Sónar de dia, no? Que inclou, per exemple, el Sónar Kids, que en guany ha fet diferencial... S'haurà d'agafar carretera i manta perquè es fa al port de la selva. Oh! Superraro, però mira. Com és això? Mira. És estrany, eh? Sí. Bueno, a l'Empordà. Sí, sí, sí. Amb la tramuntana, el mar... Són arquits a l'Empordà. Mira. Vols dir que potser volíem fer-lo a Port Aventura i s'han confós? No ho sé. Mira. Amb la nova atracció aquesta. També té una programació adulta, que es pot gaudir a la plaça Joan Corumines, al costat del CSSB, al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona. És això. I tant. El gran gruix d'actuar a opcions se situen sobretot a la nit, on es podran veure gent molt important i molt bona, gent com aquesta. Però això ja no és el sonar de dia, clar. Això és el sonar de nit. Potrum, potrum de nit. Ah, potrum, potrum de nit. Estàs molt de Radio Flash, perquè avui, eh, Martí? Potrum, potrum. Què era això? Estan picant claus? No piqueu! Ah, no, que és una cançó. Digui... Això és una cançó, Martí. Això és una cançó. Jo no soc molt amant de la música electrònica. No? No. No? No, perquè em fa mal el timpan. Au, va. T'ho juro. Au, va. Que sí. Será que aquesta cançó no l'hauràs ballat. Aquesta cançó, Bloom Monday, The New Order. Va. Tant. A veure com fa. Si s'allarga una mica. Sí, s'allarga bastant, eh. Home, és que dura 7 minuts 27. És el que tenen aquestes festes. El momento álgido potser arriba al minut 6 i encara estem aquí parlant. Exacte. A part dels New Order, qui hi haurà més tocant? Podrem gaudir de la presència de Hot Chip, de Friendly Fire, de James Blade, John Talabot, Fatboy Slim, Deadmau5 o The Anboard, entre molts altres. Per tant, ja anem al calendari, dies 14, 15 i 16 de juny, ben emmarcats allà un rotolador negre, A ballar com bojos el ritme de la musella dels artistes del sonar. I ara... Què? Què passa? Ara tornem, no? Tornem a la poesia? Tornem a la poesia. Deixem una mica de poesia. Sí, perquè el martí, com sabeu, aquesta setmana ha marxat fins a Barcelona, molt lluny de Sant Just. Amb aquesta excusa, li hem hagut de pegar quatre nits a l'Hotel Ritz de Barcelona. Sí, gràcies. Sí, perquè és una mica la setmana de poesia i tot plegat. I tu vas anar concretament a la nit de la poesia d'aquesta setmana, que es fa a Barcelona, al Palau de la Música, i on vas veure el poeta de Palma de Mallorca, Carles Rabassa, no? Exacte. Entre molts altres, Carles Rabassa, poeta mallorquí, va començar l'acte i m'he permès portar el llibre que ens van repartir i recitar, i per això aquesta música. Ah, fas una recitació ara? Sí. A veure, que tal se'm dona, no? Doncs vinga, va, endavant Martí, quan vulguis. Si penses que ets petit i que el somriure encara no és per a tu, que et cal saber com embestir el futur que tu vols ser, Afanya't a l'anar, sumar, fer viure. Si creus que cal llaurar, que cal escriure mil somnis cada dia per poder trobar el desig exacte, alçant voler, practica'ls per morir, galatí, reviure. Cal avançar, fer, dir, esplomissar les pors que et fan cridar i et fan sofrir. Si cal, pispar a qui es vol lucrar. Errar, contravenir, burxar o malfarir. Lluitar, buixar i no doldres ni acatar. I has de venir i sí, desobeir. Oh! Quanta cultura i quanta poesia aflora per la penya del morro aquesta tarda. Oh! Que bonic, que bonic. És el festival de poesia de Barcelona 2012, els comissaris de la qual són Duarte Escofet i Martí Sales. Exacte, Martí Sales, un personatge que a tots ens sona una mica i amb qui vaig parlar... Val. Cal recordar que fa un parell d'anys el vam entrevistar, perquè és el cantant del Surfing Cirlas. Ah, és que em sonava. Sí, sí. T'sonava a dir. M'entenia aquí també la Carme, parlant una mica de la seta o seta d'escriptor. És veritat, és veritat. Va ser una entrevista molt, molt xula. Entranyable, molt. I és que Sal és un tipus que no para, escolta'm, escriu, canta, composa i a més a més s'encarrega des de fa dos anys de muntar aquest festival... que ha passat de ser la Setmana de la Poesia a ser el Festival Barcelona Poesia. Amb quin objectiu? Doncs el duo Escofet Sales, l'objectiu sempre ha estat perseguir l'excel·lència. I nosaltres el que volíem fer és ser com una espècie de reix. Tenir ganes de fer-la grossa i de convertir-se en un festival de referència. I el que hem intentat és que realment la vinculació amb l'estranger sigui molt potent i que les produccions d'aquí també siguin més treballades, que hi hagi menys... I millor intentar que la poesia realment, el caràcter que et faci sobre la poesia en el festival, tingui, hòstia, molt cara i ulls i conventi els més descreguts, no? Com que intentem fer una espècie de pujada de nivell. Mira, amb aquesta música, eh?, de la pel·lícula... In the Mood for Love, Deseando Amar. Ahà, un car guai. El tema You May Is Them, correcte? És així com molt poètic tot plegat, no? Sí, sí. Que bonic, que bonic. En fi, doncs aquesta és un festival que, com diem, es va engegar el passat dimarts 8 de maig, el Palau de la Música, amb un recital poètic a càrrec d'artistes d'aquí, com el Carla Rabassa, el Manuel Forcano o la Mònica Valenciano, no? I també gent estrangera, com el magnífic canadenc Marc Strand, o l'original i l'aran portorriquenya, fincat a Nova York, Ura Joan Noel. Déu-n'hi-do el nom, eh? Sí. Cal dir que jo, un servidor que no està acostumat tampoc a la poesia, no vaig estar al 100% receptiu amb tots els artistes Hi ha coses que, escolta'm, no vaig pillar-les, perquè la poesia també és molt ampli, el sentit de la poesia. Però, bueno, jo considero que tenir l'experiència d'escoltar poesia en directe al Palau de la Música és una cosa que jo recomano a tothom i que duri per anys i anys i anys tot això, eh? També és una manera de conèixer altres cultures, altres estètiques a partir de la paraula, no? I el Martí Sales em va explicar el per què d'aquest acte tan emblemàtic hi ha en un lloc com el Palau de la Música. Normalment la poesia acostuma a ser un gènere que... com una germaneta pobra, no? Perquè se'n deixen força poc i pocs diners i els recitals es fan a bars o a locals de nitons. I la idea és, per una nit, a l'any posar-lo en un lloc així, amb tot el retiut, amb tot el fasto, que de vegades no se li reconeix a la poesia i evidentment pot ser cutre, undergrau, no pot ser luxosa com qualsevol de les arts. Que bonic, eh? Molt bé això, molt bé. Estic ben acabat, eh? Sí, molt ben acabat, eh? En fi, ens acompanya la música ara del Carles Casas, de la banda sonora El per què de Tot plegat, que també és una mica així... Poètica, també. Acompanya'm molt bé. De fet, t'anava a preguntar, aquest festival de poesia de Barcelona... Mireu, un saxó. Un saxó. Has de posar llavors una... Has de posar la veu. Martí. Aquest festival té alguna cosa a veure amb la setmana de la poesia de Barcelona? De fet, aquest festival, estimat Jordi Domènech, és hereu directe de la setmana de la poesia. Oh, quina ràbia que fem! No, no, Martí, no, no, no. Sí, parlem normalment. Alentim el ritme. Sí, recuperem el nostre... Vinga, va, ràpid, ràpid. Sí, recuperem el nostre to, perquè deia això, no?, que és hereu, com deies tu, de la setmana de la poesia. I és un conteixement cultural... que sobretot va sorgir a final dels 80 gràcies a la constància de l'Àlex Susana, un poeta i promotor cultural, que va iniciar aquestes trobades poètiques. Durant deu dies, un ampli ventall... Ah, hòstia, actualment, abans eren set, era una setmana, ara això ja dura una miqueta més, i durant aquests deu dies un ampli ventall de propostes es van realitzant en bars, centres i llocs habituals. on s'acostuma a recitar poesia, excepte, en el cas de la inauguració del Palau de la Museu, on se li dona un embolcany més maco. Això ho hem parlat alguna vegada amb l'Arnau Cònsol, del taller d'escriptura d'aquí d'Ateneu, i que a més col·labora el programa cada dilluns amb l'espai de llibres de la Penya del Morro, i que la poesia, ostres, té un públic... Que no és molt gran, però, bueno, que és fidel, també, no? Ah, sí, sí. I que llocs on es faci poesia, i que es reciti bé bona poesia, no n'hi ha tants a Barcelona, eh? No. No? No, no, no. Te'n podria dir un, per exemple, que és el bar original a la... El convent de la plaça dels Àngels. El convent de la plaça dels Àngels. Allà és un bon lloc. Precisament, parlant de poesia amb el Martí Salès, jo li vaig preguntar quins tipus de poesia, perquè de poesia n'hi ha molts tipus, quins tipus veurem o hem vist aquesta setmana? Hem intentat fer com un mostrari, un mostrari de tot, des de mitja poesia, a poesia amb electrònica, a poesia més clàssica com, per exemple, a la sarda dient Sagarra, a Slamers com el Sol Williams... Poesia. Paraules sobre paraules. En fi, tu ets de ben inquiet, eh, Martí? Jo soc de meniqueta, i a mi la poesia sempre... M'ha semblat un general literari difícil d'entendre i d'accedir. Perdona, sembla un text del Mikimoto, això, eh? De les fes exteriors. Jo sempre he sigut de meniqueta, i la poesia, saps? És un... Està bé, està bé. És veritat, però la poesia no és fàcil, eh? No és fàcil. La dada, l'acomadada, després hi ha poesia que és més fàcil de digerir que d'altra, i suposo que en aquest festival de poesia hi ha tot, no? Jo, clar, com que tinc una certa arrencança o un distanciament amb la poesia, clar, jo volia preguntar als professionals, als poetes, una mica, què és la poesia, no?, Quin és l'objectiu de la poesia? Així, a continuació, una sèrie de poetes que em vaig trobar a la batllada del Palau de la Música, em contesten precisament aquesta pregunta universal. Quin és l'objectiu de la poesia? Carles Rabassa. Perpetuar moments bons o intentar eliminar coses que no són tan bones i crear realitats noves amb la paraula. Enric Casasses. La bellesa, la veritat i allò altre que no se sap ben bé què és. Ura Joan Noel. Uau, no sé si hi ha uno, hi ha com 15 o tant com hi ha poeta, crec. Manuel Forcan. Emocionat. emocionar, és l'emoció, és una transmissió d'emoció i de... i l'altre gran objectiu jo crec és la seva universalitat. Jo escric sobre mi, però el que jo escric sobre mi pot ser de tots els altres. Molt bé, no? Poetes parlant sobre poesia. Exacte. L'objectiu de la poesia. I m'han agradat molt totes les respostes, però a mi la resposta més sincera, la menys rebuscada, la que... La que vaig pensar, mira, eh, tens raó, què collons. És la que em va donar el Martí Sales, dels dos directors del festival. A veure què diu el Martí Sales. Just el dia abans de morir-me, t'ho explicaré. Perquè em pensé que s'ha de fer una miqueta massa, una miqueta t'ho vaig. Que bonic, no? Tot el que et vull explicar abans de morir-me. Això és la poesia. Sí. Martí, podem fer uns musicals perquè els oients i jo personalment reflexionin sobre aquesta frase? Vale. Tot el que vull dir abans de morir... Això és la poesia. Poesia eres tu. No, no, això és una altra cosa, no? Molt bé. No, no, és curiós, eh? És curiós. Està molt bé, Martí. Més clar l'aigua, no? Sí. Sí, sí, sí. Per últim, acabem ja aquí apuntar el que havia anunciat a mitges al principi de la secció. Però abans, deixa'm, vull fer una pregunta. Jordi, la setmana passada... en els festivals que recomanàvem, vaig parlar del festival de la plaça de l'Uisea, vaig augmentar el concert d'Antoni Font, va anar-hi. Doncs sí, senyor. Què tal? Sabies que hi havia anat o no? No. Tenia intenció. Doncs mira, em va... Jo és la primera vegada que veia Antoni Font, i en directe... No, bé, bé, bé, però pensava que seria més que nyeru. O sigui, tenen un punt en directe que és com si no anés amb ells, no? Perquè, bueno, a mi em passa, eh?, que jo a vegades o m'arriba o no m'arriba, no? Sí, sí. I llavors ho traspassen l'escenari, els músics i els concerts en directe, o no ho traspassen. Home, allà és on es demostra els bons músics. I, bueno, hi havia moments que sí, però pensava que seria més canyero. Ara també et dic una cosa, em agrada molt, i jo tampoc no és que sigui un gran fan d'Antònia Font, és a dir, és la primera vegada que jo els anava a veure en directe, I de les 12 o 13 cançons que van cantar, vaig conèixer 3 només. Alegria, Calgari 88, i m'asseuran paraules. Però vaja, dit això, bé, bé, bé, força bé. Et dic això perquè t'apuntis, tens alguna cita aquest dijous, perquè jo et vaig programant els dijous a les nits i a partir d'ara te'ls programo. Ah, doncs està bé, gràcies Martí per portar-me a l'agenda. No, no, no. Perquè aquest vespre, que es conclou al Festival de Poesia, es conclou, jo crec que, amb dos concertassos molt, molt xustos. Ah, sí? A la plaça del Rei, a partir de dos quarts de nou, Roger Mas i la cobla de Sant Jordi, i després Albert Pla amb Diego Cortés. Oh! Perdona, Roger Mas i la Copla Sant Jordi, que l'altre dia em van recomanar un tema, però ara no et sabria dir-te quin és. Jo crec que qualsevol que posis... Qualsevol està bé, no? És magnífic. I així acabaran aquest festival de poesia a Barcelona aquest dijous, eh, Martí? Bé, avui. Avui mateix. Que bo que és, eh, el Roger Mas i aquest CD, molt curiós, eh, però molt ben mesclat, eh? Que a més, si no m'equivoco, tenim salutació del Roger Mas. Sí, sí senyor, sí senyor. No la podem escoltar ara, però ja. No, no, no, la recordem quan podem. Per cert, parlant de salutacions, acabem amb les salutacions, no? Sí, sí, sí, en tenim unes quantes, eh? Algun dels poetes amb qui vam xerrar... ens han fet una salutació sui generis, alguns, i no, molt bé, molt bé. I si et sembla, ja t'anuncio per a la próxima setmana que farem. On aniràs, Martí? Doncs parlarem del Primavera Sound, però sols d'un petit apartat del Primavera, dels concerts programats a la Sala Fantàstica Club per l'agenda A Viva Veu, una gent molt interessant que té un bloc molt interessant en música i que fan coses... Molt interessants. Gràcies, fins la setmana que ve. Acabem la secció dels festivals amb el Martí Figueres, escoltant aquestes salutacions dels poetes, que ja m'agrada molt, i ja faré un tall segur d'això, que s'ha trobat el Martí en aquest festival de poesia a Barcelona. Fins la setmana, que ve, Martí, bona tarda. Una abraçada a tothom. Doncs sóc el Martí Solis i molt gràcies a la penya del morro i fent aquestes entrevistes amb la morro. Molt bé, ja em dic Carles Rabassa i saludo a tothom de la penya del morro i a més a més el morro fort és una cosa que és molt necessària avui dia per tant, esperen que la mantingui durant molt de temps. Ei, soc Enric Casasses, Sant Just d'Esvern. Allà al costat de l'estació, el Jujol i després la penya del morro. Salut! Así que le mando un saludo desde el morro al morro. Y la penya es del que se desempeña, como poeta o como parte de la escena. Así que gracias por escuchar. Soc Manuel Forcano y estoy muy contento que haya un programa que se diga la penya del morro. que parli de poesia i que es dediqui a la poesia i, per tant, una salutació ben forta amb l'abreçada i que llegeixin poemes. La penya del morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio d'Esvern. Tres quarts de sis de la tarda en directe a la penya del morro. Roger Mas i la copla Sant Jordi, ciutat de Barcelona, amb el dolor de la bellesa. He obert aquella porta d'ullet tancada, qui sap plusdies. Diamants, rovins, maragdes, orifils d'argent, convulsions i tensió muscular. de sota l'arc, frontera del desert. No distingeixo de fora del de dins. Els núvols passen a set vegades el seu temps, d'on és llengot o més gripau sobre un gran roc. La nena està corrent pel camp, la porta oberta pat a pat, que quan l'obres ets un i ja ho sabien altres cops que qui torna ja no ets tu en temps dels tritis quan els hippies eren hippies algú va veure un cel espaterrant Com un ramat d'ovelles que han mort el pastor, un paradís borratxo de dolor. Dent catabàtic, mirall del fotre, les fronteres són cul de mal seient. He deixat sola la meva nina i ara no sé on és la meva nina. La meva nina... La nena està corrent pel camp La porta oberta va tapar I ja ho sabia d'altres cops Que quan l'obres ets un I ja ho sabia d'altres coses, que qui tornega no ets tu. Roger Mas i la Copla Sant Jordi, ciutat de Barcelona, amb el tema El dolor de la bellesa. Fantàstic disc, eh? Fantàstic disc, el del Roger Mas. 13 minuts i arribem al punt de les 6 de la tarda. Parlem de gossos i gosses i educació canina amb el nostre expert del programa, Albert Capapéi. Ja sabeu que cada setmana, cada dijous, a aquesta hora, entre la Roser Arcs i l'Albert, parlem una mica de gossos. Si teniu gossos, us interessarà, i si no, també, perquè al sopar us podeu fer els xulos amb els amics. Tenim amb nosaltres l'Albert avui al telèfon. Albert, bona tarda. Hola, bona tarda, Jordi. Què tal, com estàs, Albert? Molt bé. Avui podem parlar de què podem fer quan el gos es queda sol a casa, no? Perquè a vegades, clar, a no ser que tinguem càmeres, no sabem què fa el gos quan es queda sol. Avui abordem una mica aquesta qüestió, no? Sí. És bastant freqüent perquè també em trobo amb gent, ja no clients, eh? Ja si no et parlo als pàrrecs d'on vaig a passejar o alguna cosa... que comenten això de que, ostres, quan marxo a treballar o quan marxo a comprar i deixo de casa i tal, ho trobo i m'han fet els mobles o m'han fet el bocà. Vale, llavors és la manera de dir, a veure, els consells bastant senzills o bastant de sentit comú, però no és més que donar-li, primer de tot, donar-li... Donar-li, perdona, que avui t'escoltem una mica així entretallat, donar-li... Millor ara? Sí. Donar-li un entreteniment. Ah, donar-li un entreteniment, eh? Clar, clar. Sí, perquè hem de pensar que, aleshores, si estem nosaltres treballant fora, algú pot passar una bona estona descansant, però també necessita certa activitat, sobretot mental, en aquesta estona. Si no la població li faciliten res, el que farà ell pel seu propi compte és buscar-se un entreteniment. És clar. I aconsegar un mobla, un sofà o qualsevol història. Sí, sí, esgarrapar els mobles, com dius tu, no? O el sofà, pujar-se... Clar, que això és veritat. I com que no hi ha ningú que en aquell moment... Lògicament el controli, perquè el gos està sol i fa el que li dóna la gana. Nosaltres hem d'anar a treballar sempre. Com podem fer o què podem fer per evitar aquestes coses? També depèn molt de l'edat del gos. Quan parlem de gos ullola, jovenets, el que podríem tenir en compte és, per exemple, facilitar-li un espai que tingui ell una habitació o simplement tancar-li les habitacions on no volem que entri el gos. I els espais en estic llagós procuren no deixar res trencable, ni res de valors, per si de cas li donen alguna cosa que no sigui. Però jo aposto molt pel que són les lloguines que fabriquem a casa, amb coses que tinguem per casa, tipus els rotllos de paper de vàter quan es queda el cartró, caixes de sapates amb paper, coses molt senzilles. i li podem fabricar, com qui diu, una Playstation pel gos quan està sol. Ja, i deixar-li allà, doncs, en algun lloc, no?, i que vegi que pot... allò pot ser que pot destrossar-ho, o pot jugar, o pot fer el que li doni la gana. Exacte, exacte. Es pot defogar, pot trencar-ho si vol, o pot... Jo et dic, mira, hi ha dues o tres joguines que més existen en aquest gos, oi, són molt barates i molt fàcils de fer. I són això, o sigui, per exemple, amb una caixa, això, una caixa de sabates, paper de diari arrugat, posar-li dintre el diari i entre els papers posar-li trossos de Frankfurt, de galetes, o pinso, o el que sigui. O sigui, una caixa de sabates, mesclar trossos de Frankfurt, com dius tu, o de menjar, galetes i tal, amb trossos de paper arrugats. Sí, exacte, que quedin així mig amagats, que no sigui tampoc una cosa molt amagallet, però que els dos hagi de ficar al cap i començar a manar papers i treure papers, això s'ho passen superbé. Ah, doncs està, és curiós això, no? I segur que quan tornem de la feina o del lloc on haguem anat l'estona que hem marxat i hem deixat el gos sol a casa, trobem que el menjar s'ha aparegut i ja no hi és, no? Sí, i molt probablement els dos estigui dormint. Perquè amb això el que aconseguim, el fill al cap, que és el que ens agrada, és una bona convivència, però amb això el que fem també és cansar els dos, mentalment i físicament. I potser amb mitjureta que estigui el gos intentant buscar el menjar i tal, ja el tenim rendit un parell d'hores, que passarà fent una migdiada. Molt bé, doncs escolta, jo m'apunto això, eh? La primera és aquesta caixa de sorpreses, podríem dir pel gos, amb drossos de Frankfurt, drossos de galetes, amb una mica de paper per allà perquè busqui, també s'estigui entretingut una estona. Que visitin el mas, que també va molt bé. L'altra molt senzill d'aconseguir és amb el pot, que hi ha una marca de patates d'aquestes que quan les obres ja no hi es top, que és un tub cilíndric. Ah, sí, sí, home, escolta, com t'ho has fet anar això? En aquest recipient, per dir-ho així, se li fan una sèrie de forats i simplement se li fica el menjar dintre. I mirem que els forats siguin necessitament grans perquè surtin menjats. I el mateix, li deixem el gos i el gos buscarà la manera, cadascú tindrà la seva. Hi ha que els fan rodar, hi ha que els posen del tamunt i comença a caure el menjar, hi ha mil maneres. I no t'ho deixarà després tot una mica brut, allò? No, però per això et deia, o sigui, hem de procurar que tingui un espai el gos per quan estigui, per quan matem de casa. Clar. Ja sigui una habitació concreta o una part de la casa que no ens preocupi en excés que estigui... Però ja et dic que no deixi ni una bola de menjar, eh? Mhm. Quan es plantegen aquest tipus de rares, els bossos, ja et dic, són experts, no et deixen ni les migues. Home, no, no, és curiós, eh, tot això, perquè, clar, moltes vegades no sabem, per desconeixença, no?, per ignorància, què és el que podem fer, doncs, això, perquè el gos estigui millor. I aquestes coses que estan dient, jo crec que si la gent les prova a casa, les persones que ens estan escoltant ara... veuran, doncs, un món de possibilitats nous, no?, perquè... Sí, és possible imaginació, eh, Jordi, aquí és imaginació amb el poder. Sí, clar, clar, clar, i a més, en temps que corren, jo crec que és la millor opció, no?, en lloc d'anar i comprar i gastar, etcètera, etcètera, doncs... Ui, ui, ui, t'estem perdent molt, ara, eh?, t'estem perdent molt. Sí? Sí. Què deies, Albert? Si ens el podem fabricar nosaltres, millor que millor, tot això que ens està al vent. Ah, clar, clar. Està en greu per les marques de joguines, no? Sí. Bueno, escolta, accepta, és el que hi ha. Per tant, ja tenim dos, eh? I un altre tercer, una altra joguina tercera, perquè, doncs, deixar-li el gos perquè se'n detingui sol? El tercer que jo proposaria més aviat un joc, vale? Més que una joguina en si, un joc que és per simplement amagar-li diferents... galetes o Frankfurt o el que sigui, per diferents llocs o l'habitació on el deixarem. Per exemple, si el deixem en una habitació que hi ha en un parell d'una cadira o alguna planta, amagar-li una miqueta, que ell vagi trotant per la casa o per l'habitació de turno i que passi pel costat, busqui i que tingui un entreteniment, no deixa de ser un passatemps. O sigui, amagar-li coses, no? Amagar-li menjar, dintre de la joguina, per exemple, que hi ha joguines que sí que es poden omplir, que també les venen, són assequibles, però també les venen a tendes. Jo et dic, és molta imaginació el poder, eh? Amb els rotllos de paper de bates també va molt bé, perquè és una cosa que també se la poden menjar sense cap problema, i la poden trencar, i s'ho passen molt bé. Jo vaig fer la prova amb la meva gossa, i li vaig posar la meitat de la ració a una caixa de sabates, com t'he explicat, amb els papers i tal, i la caixa al costat del volt de pinso, amb l'altra meitat de la ració. I em vaig marxar. Quan vaig tornar, estava la caixa buida, el tapés por ahí, i el bol de pinso encara estava ple. Oh! Oh! Sí, sí. Escolta, com es diu la teva cosa? Luna. Luna? Sí. Molt bé, molt bé, molt bé. És una copera espanyol. Ah, ostres, quants gossos tens, tu, o gosses? No, una, en propietat meva, una. Una, eh? Tinc un gosset apadrinat, però com a casa només puc tenir un, doncs agafaré aquesta. Clar, clar, clar. Perquè això de l'apadrinament també és interessant, no? Com funciona? Això és realment interessant, Jordi. Jo, si vol, el proper dia que parlem ja parlem d'això només. Doncs vinga, va. Però, en veritat, és un gran món, eh? I li fem molts favors a tant els gossets com a les protectores que intenten ajudar els gossets. Sí, sí, sí. Doncs, escolta, fem-ho, fem-ho. D'aquí un pare de setmanes, quan tornem a parlar, Albert, parlem del tema del paginament, que, com dius tu, i jo també ho penso, és molt interessant. No sé si t'ha quedat alguna cosa al tinter, sobre alguna cosa, algun consell més, quan marxem i deixem el gos sol a casa? Aquesta, ja va estar parlant el tradient de Roser, també, i ho farem també d'aquesta manera, d'acord? Tot el que comentem aquí cada setmana, Doncs ho desenvoluparem, ja sigui via blog o ja sigui via... Home, doncs està molt bé això, i tant, i què us direm? Llavors el que farem és això, si algú que ens està sentint està més interessat en dir, ostres, aquest tema d'avui a mi m'agrada i m'interessa fer més... pot buscar tant el meu blog com el de la Roser, el del Babylon Dog, i trobarà allà una sèrie d'informació... I tant, i tant, sí. No ho diem mai, i mira, em fa ràbia perquè ho vull dir cada setmana i no me'n recordo. Però si algú, ja sabeu que la Roser i l'Albert són educadors canins, és a dir que us poden ajudar si teniu algun problema amb el vostre gos, de relacions... fa un comportament estrany, el que sigui, ells us ajudaran. Si voleu que us posem en contacte, només cal que ens envieu un mail a lapenyadelmorro arroba gmail.com i us posem en contacte amb ells, lapenyadelmorro arroba gmail.com. És veritat, molt important. En fi, Albert, doncs ho deixem fins aquí un parell de setmanes i parlem. Que tinguis un bon cap de setmana i tot plegat, que vagi bé. Igualment, Jordi. Adéu. Vinga, igualment, bona tarda. Adéu, adéu. Camí cap a les 6 de la tarda. Ens acompanyen els Antoni Afon amb el tema Calgari 88. Classificats per ser final de patinatge artístic. No tot era físic ni mental, també era sentimental. Tu i jo festejàvem i representàvem Espanya. A la Olimpiada, divern del Tenedat, Abans de sortir, tu vas dir, te casaries amb jo, i vaig contestar, avui m'ho estesam, sigonya em serà. En sincrònia i a màxima velocitat, te'n vas a l'aire amb una força increïble i a punt de caure tallà. T'ha fat sa morta i jo vaig alerta, feim una corba oberta, agafa energia i teixet només amb una mà. Fem una jura d'estàtua final. A una vista de gel de Calgari 88. Ja sona la tensió per mena fònia. Atlantis is calling S.O.S. for love. Els locutors repassen te Rússia, va treure un 9,5. Els favorits eren suets i tenien just un 9,75. Aixellen ses taules i tots mos posen un 10. Com Ràdio, notícies. Bona tarda, són les sisos per l'Emalversas i Marta Patrició. Aquesta hora comença una nova reunió del conseller d'Interior, l'alcalde de Rasquera, i els comandaments de bombers i agents rurals per avaluar la situació de l'incendi de Rasquera. També es decidirà si la trentena de veïns desallotjats del poble poden tornar a casa seva. Recordem que l'incendi continua actiu i ja ha cremat 3.000 hectàrees. Rasquera, Júlia Girbets, bona tarda. de la reunió, els bombers combaten les flames per tal de tenir-les sota control, cosa que podria passar al llarg d'aquesta tarda, segons les previsions que s'han fet. Un cop arribi aquest punt, el poble haurà de recuperar la normalitat. Segurament uns ho faran més a poc a poc que d'altres, ja que molts pagesos han tingut afectacions a les seves explotacions a maderes i ara necessitaran ajudar, tal com ha explicat l'alcalde de Resquera, Bernat Pallissa. Han perdut totes les pastures, segurament que... però detrás ve gent que es peny fort i segur que tornarem a començar. De fet, ja ho han fet. Ja els hem plantejat diferents llocs per anar a pasturar i espero que de cara al cap de setmana comencem a fer el trasllat d'animals, la qual cosa també haurem de col·laborar des de l'Ajuntament. En unes estones previstes que el conseller d'Interior, Felip Puig, actualitzi les dades de l'incendi, on a part dels mitjans de la Generalitat també s'han desplaçat, segons avançat Com Ràdio, dos helicòpters de la Unitat Militar de Saragossa. Com Ràdio Rasquera. Un dia més la banca ha arrossegat la borsa espanyola a un nou mínim anual. L'IBEX 35 ha caigut poc més d'un 1% i ha perdut els 6.600 punts. Banqui ha encapçalat les pèrdues i s'ha enfonsat més d'un 14%. També el Banc Popular i Banquínter s'han desplomat i han caigut més de 4 punts. De la seva banda, la prima de risc segueix disparada als 490 punts bàsics. Continua a Madrid la reunió del Consell de Política Fiscal i Financera on les comunitats autònomes presenten els plans d'ajust per reduir el dèficit en representació de Catalunya i és el conseller d'Economia, Andreu Mascolell, que ha acudit a la cita amb el convenciment que es ratificaran els plans d'ajustament del govern català. L'alcalde de Vilafranca del Penedès assegura que té el compromís de la consellera de Justícia, que el capital del Penedès no perdrà cap jutjat. De fet, des de Vilafranca mantenen la reclamació de tenir fiscalia pròpia per no haver d'anar a Vilanova i la Geltrú al garraf per aquestes qüestions. Ràdio Vilafranca, Sergi Anson, bona tarda. Bona tarda. El Pere Regull ha assegurat que té el compromís de la consellera de Justícia de la Generalitat en el sentit que Vilafranca no perdrà cap jutjat i que l'estudi que ha presentat el Consell General del Poder Judicial no té cap validesa jurídica. Vaig estar parlant amb ella. I em va tranquil·litzar en el sentit que era quasi un globus sonda del Consell General del Poder Judicial, que pot ser que hi hagi discrepàncies amb el Ministeri de Justícia de Madrid, que entre un i altre potser volen imposar-se, però que em va tranquil·litzar del tot. Vilafranca no té que perdre cap jutjat. Pel que fa a l'actual situació de la justícia a Vilafranca, Regull ha insistit en que cal continuar reclamant la necessitat que la capital de l'Alpenedès disposi d'una fiscalia. Ràdio Vilafranca, per ComRàdio. Coneguem ara com circulen els transports públics de l'àrea metropolitana de Barcelona. Centre d'informació transmet Marta Espinosa, bona tarda. Hola, molt bona tarda des del Centre d'informació transmet. En aquests moments situació tranquil·la i sense incidències, segons ens indiquen els diferents operadors de metro, autobusos, tramvies, també els de ferrocarrils de la Generalitat i rodalies de Catalunya. D'altra banda, una informació per als qui vulgueu assistir als concerts que conferirà Bruce Springsteen avui dijous i també demà divendres a l'Estadi Olímpic Lluís Companys. Tema B, per facilitar l'accés dels usuaris, posarà en funcionament un servei d'autobusos llançadora de pujada i baixada entre la plaça d'Espanya i l'estadi olímpic. Aquest autobús circularà els dos dies, avui dijous i demà divendres, des de les 6 de la tarda fins a la 1 de la nit. Ho recordem, a més, que el metro funciona avui dijous com tots els dies feiners fins a la mitjanit. És tot de moment des del Transmet. Molt bona tarda. Com Ràdio Esports. Bona tarda, us parla David Amador. El ciclista català Joaquim Purito Rodríguez manté el mallat rosa de líder al Giro d'Itàlia després que s'ha disputat la dotzena etapa entre Cerra Beza i Sestri Levante de 155 quilòmetres. La victòria ha estat per al danès l'Art Eating Back. El capital del Barça d'hoquei patins, Beto Borregant, ha anunciat avui que penja els patins a final de temporada. Després de 19 anys, el club l'entitat blaurana li retirarà la samarreta. En futbol, Toni Bruins es l'òtex, ajudant de Johan Cruyff, ara col·laborador de Fran de Boer a l'Ajax d'Amsterdam, ha elogiat el defensa del conjunt holandès Bertogen Bruins. També ha destacat la feina de Guàrdia Lai i ha assegurat que Koeman i Fran de Boer poden entrenar al Barça. I el pilota australià d'onda i actual campió del món de MotoGP, Casey Stoner, ha anunciat el circuit francès d'alemans, on es disputa aquest cap de setmana el Gran Premi de França, que es retira a final de temporada. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bona tarda, són les 6 i 5. Demà divendres comença un cicle d'activitats infantils a l'aire lliure, una iniciativa vinculada a la xarxa 06, un programa en què participen diverses entitats de municipi en col·laboració amb l'Ajuntament. La ubicació serà itinerant. Cada divendres fins al 6 de juliol s'anirà passant per diverses zones de joc del municipi. El cicle comptarà amb diversos tallers i activitats com les llavors de la vida, bàsquet als parcs, gaudeix dibuixant, festa de l'escoma o danses d'arreu del món. La plaça de la Pau serà el primer dels escenaris aquest divendres coincidint amb la jornada de portes obertes de la sala de joc de l'antiga vagoneta. I demà divendres és l'últim dia per fer la preinscripció a l'escola Brassol Municipal Marrex. El centre és per nens i nenes entre 0 i 3 anys i actualment compten amb 107 infants. Pel curs vinent l'oferta és de 8 places per nadons nascuts el 2012, 31 pels del 2011 i 16 pels infants nascuts l'any 2010. Recordem que la setmana passada la consellera d'Ensenyament va instar als municipis a retratar la preinscripció, però l'Ajuntament de Sant Just manté el calendari actual perquè s'ha decidit no allargar el període de preinscripció perquè la intenció del govern municipal és incrementar les quotes al mínim, sigui que no sigui, finalment, la subvenció del govern català. I acabem amb aquest butllet explicant-vos que el tram de la Riera de Sant Just, afectat per la construcció del túnel Fons Sant de Trinidad, ha estat reconstruït. La restauració ha consistit en la substitució de l'antic mur de contenció per una rocalla i talús de terra, donant una major naturalitat a l'espai. També s'han construït tres petits ponts que faciliten el pas als vianants i les bicicletes i, a més a més, s'han plantat més de 200 arbres i 1.000 arbustos, tots ells varietats autocturnes de Collserola. El tram reformat és el que va des del pont de Can Mèl·lic fins al carrer Ponce de León, davant de la ITB, I també s'ha restaurat l'espai a l'entorn del Poix Amaneia, prop de Can Biosca. I això és tot de moment. Més informació a partir de les 7 de Sant Just Notícies, edició vespre. Fins demà! I amb aquest grup tan energètic, sí, l'acladament per ells, Comencem aquesta segona hora de la penya del morro, són els Fleet Foxes i el tema Rugged Boots. En aquesta segona hora del programa tindrem l'Èric Pomar, Èric, que ja el tenim aquí, bona tarda, Èric. Bona tarda. Bona tarda, bona tarda, que avui ens parlarà del Museu Blau, que és el museu que està al Fòrum de Barcelona, d'aquí una estona, a l'agenda familiar del cap de setmana. A més a més, també tindrem... el David Pedrós amb el seu espai dels esports extrems i en algun moment, en aquesta segona hora, llegirem l'article del Lucas Font que ha redactat a la Vall d'Avers parlant de Can Ginesta, les tardes, els dies de Sudoku, que l'ha titulat. Benvinguts a la segona hora de la penya del morro. Vinga, va, comencem a entrar en matèria. Eric, com estàs? Tot bé? Molt bé. Avui t'he vist enganxat el telèfon molta estona, eh, Eric? Sí. Que ets un home de negocis, ets un home important, l'Eric Pomar, ja ho sabeu. Avui, però, volem parlar del Museu Blau. A veure, què és això del Museu Blau, Eric? Doncs també s'ha anomenat el Museu de Ciències Naturals de Barcelona. Ah, em sona. I des de no fa gaire el museu es va trasllada al fòrum. però abans diria que estava al costat del zoo, no? Sí, és veritat, tens tota la raó del món. És aquell museu on hi havia un esquelet de balena, em sembla que ho invento, però com de 50.000 metres de llargada. 50.000 metres de llargada. Ho estic inventant, Éric. Ah, vale. Ho està inventant, no sé. Ja, ja. 50 metres de llargada, i que quan el van traslladar per portar-lo aquí, al lloc on estàs dient tu ara, al fòrum, se'ls hi va trencar. No, no, però això... Això que tu dius és cert. Sí, per això... Però amb una escaleta de balena, no. Ah, no. Era de... Un catxalot? No, no era balena, no. Un dinosaure. Ara, no sé què era. Un mamut. Un mamut? Sí, que al transportar-lo i al muntar-lo es va trencar i van tindre a fer un idèntic. Ah. Va sortir per la tele. Un mamut, tu. Jo em pensava que era una balena. Bueno, és igual. Si d'una balena, un mamut, eh, ja ho veurem. En fi, actualment hi ha alguna exposició al Museu Blau? Doncs sí, hi ha l'exposició Planeta Vida, i és un viatge per la història de la vida i la seva evolució, amb el nostre planeta i un retrat del seu present. i les espècies que han anat adaptant-se als canvis físics de la Terra i tot està relacionat amb aquest tema. Molt bé, molt interessant. Tota la gent que li agrada i tot el tema de l'aigua, de la vida, la biologia en general, les ciències naturals, lògicament, és una bona opció per anar aquest cap de setmana. A més, Eric, no sé si ho sabies, però aquest dissabte a la nit Hi ha la nit dels museus i hi ha molts museus de Barcelona, crec que són tots, que obren a la nit, fins a la una o les dues de la matinada, i de forma gratuïta. És un bon dia, una bona nit per anar a xafardejar alguns museus i l'opció que avui us donem des del programa és aquest Museu de Ciències Naturals de Barcelona. A veure, aquesta exposició de què va? Doncs el centre de l'exposició es diu La Terra Avui, que ofereix al públic visitant una visió interrogadora, o sigui, molt intensa, diguem, saps? Sí, integradora, no? Això mateix, de la natura, i mostra més de 4.500 peces del fons patrimoni del museu. I estan acumulades en més de 130 anys d'història del museu, de les ciències naturals, de revisar les restaurades, com bé dèiem, el que es va trencar... ho van restaurar-ho tot. Si van fer un... Per tant, podem dir que és la primera gran exposició, no?, potser, perquè, clar, són 4.500 peces del museu que durant aquests anys porten recollint i tot plegat. Déu-n'hi-do, Déu-n'hi-do. Alguna cosa més sobre l'exposició? Doncs que els àmbits més amplis corresponen a les roques i minerals, fòssils, planetes i sobretot animals. Plantes, no? Plantes, sí. Ai, sí, perdó. Home, de moment els planetes encara no... Encara no s'ha descobert que hi hagi alguna planta. Exacte. Bueno, a mar, sí, a mar diuen que hi ha aigua congelada, no? Sí, sí, sí, amb els planetes diuen que hi ha vestigis... de vida, però actualment, que se sàpiga, no. I què és la biografia de la Terra? També forma part de l'exposició que podem veure en el Museu Blau i el recorregut segueix una línia cronològica en què s'inicia l'origen de la Terra i arriba fins avui, mostrant totes les etapes que s'ha anat passant. I el niu de ciència què és? Perquè, escolta, hi ha moltes coses en aquest museu, no? Doncs el que bé dius que és un espai que s'anomena el niu de ciència per als més petits, des de... que n'és, o sigui, des del zero fins als sis anys. Fins a... O sigui, amb activitats de descoberta de la natura. Ah, val, per tant, és un museu també interactiu, eh? On hi ha una part on pots també, com dèiem, no sé si tocar, però vaja, com a mínim, experimentar una mica més en directe i no pas veure, doncs, vídeos o reportatges o l'exposició a través de la vitrina. Tu com te n'imagines, aquest museu? Jo me l'imagino sols al Cosmo Caixa. Sí. Jo me l'imagino al Museu Tibúixó. Ah. Saps? Però, clar, al Cosmocaixa hi ha moltes altres coses, saps? Home, allò és més de ciència. Sí, és més de ciència. I jo me l'imagino com al Cosmocaixa, però només de la natura i de l'evolució de la Terra. A més, deu ser gran, no? Sí. Home, el fòrum en sillas gran, doncs on deuen estar, deu ser encara més gran. Doncs... I també hi han posat botiga, la botiga del Museu Blau, i trobareu llibres, objectes i records exclusius relacionats amb la ciència i amb els continguts temàtics de l'exposició de referència que es diu Planeta Vida. Doncs ja ho sabeu, aquest museu blau que avui ens recomana l'Eric Pomar, hi ha alguna pàgina web on la gent pugui anar a veure i mirar coses? Exactament. Doncs, Eric, moltíssimes gràcies. Una setmana més per haver vingut. Esperem la setmana que ve, que vindràs amb el teu amic Dani. Amb el meu amic Dani, vindré. Molt bé, molt bé. I ja sabeu de què parlareu i què fareu, o no? Demà ens ho parlem. Ai, quin nervis, ja, la setmana que ve. Eric, moltes gràcies. Que vagi bé. Adéu, adéu, bona tarda. Bona nit. Fins demà! Bona nit. Go and tell that midnight rider Tell the rambler, the gambler, the backbiter Tell him that God's gonna cut him down Tell him that God's gonna cut him down You can run on for a long time Run on for a long time Run on for a long time Sooner or later God I cut you down Sooner or later God I cut you down Sooner or later, God, I cut you down. Go tell that long-tongued liar, go and tell that midnight rider, tell the rambler, the gambler, the backbiter, tell them that God's gonna cut you down. Tell them that God's gonna cut you down. Tell them that God's gonna cut you down. Jonny Caix, amb el tema Gods don't have got you down, que vindria a ser la traducció una mica, facis el que facis, Déu te l'acabarà clavat, al final de tot. Sí, és així, és així, és una mica Jonny Caix, aquest home turmentat per les coses i tot plegat. Atenció perquè tenim l'il·lustre Salvador Sostres a la webcam de radiodesverb.com. I què diu? Diu, Jordi, la webcam tremola. Diu, què estàs fent per darrere perquè es mogui tant? Ai, no vulguis saber, Salvador. Salvador. El Salvador Sostres, que diu que és molt amic de Sergi Pont, eh? Ojo, ojo, ojo. En fi, mireu, us vull dir... Mira, Sergi, està bé que t'hagis connectat ara perquè tinc una revista a les meves mans. La gent que estigui mirant-nos a través de radioesvern.com la pot veure, que és la revista mítica i famosa, per altra banda, la Vall d'Avers de Sant Lluís d'Esvern. I, fullejant, perquè sempre la fullejo, eh, la Vall d'Aversa, arriba aquí a la ràdio i sempre miro els temes, per robar temes, saps, i fer-los després aquí a la penya amb el morro, he vist un que m'ha agradat especialment. I és un tema, és un article més ben dit del Lucas Font a la secció Un dia qualsevol i titulat Tardes entre sudokus. Molts enjustencs coincideixen que Sant Just té un no sé què especial, únic. Potser el fet de créixer en un poble com el nostre t'omple de vincles que t'hi fan sentir lligat i que com a conseqüència creen aquesta sensació única. A Sant Just hi ha molts llocs on aquests vincles es fan patents. Un d'ells, possiblement el més important, sigui Can Ginestà. A Can Ginestar s'hi troben diversos organismes municipals com la Biblioteca Joan Margarit, l'Arxiu Municipal, associacions de lectura i ensenyament, a més de tallers d'art com el Carrau Blau i sales d'exposicions. I, evidentment, el Bar, centre d'oci per excel·lència al nostre poble. L'Edu, el propietari, juntament amb la Mercè, no té gaire feina avui. Tan és així que es dedica a passar les hores fent els sudokus dels diaris que hores abans han estat llegits pels funcionaris de l'Ajuntament que acostumen a fer el cafè abans d'entrar a la feina o per tota una varietat de persones que, per alguna raó o altra, passen pel bar al llarg del matí. Fa quatre anys que l'Edu i la Mercè porten el bar de Can Ginestà al mateix temps que fa que és obert des de la seva remodelació. Can Ginestà és un dels llocs públics més espectaculars Les postes de sol aquí són increïbles. Hi ha pocs llocs com aquests a Barcelona, diu l'Edu, sabent que té temps de sobres per parlar. La gent pensa que aquí ens fem d'or, diu l'Edu, mentre mira la terrassa de Raúl a través de la finestra, però a l'hivern pràcticament no hi ha ningú i a finals de mes es nota la baixada de clients. Això fa que a l'estiu haguem de recuperar tot el que no hem guanyat la resta de l'any perquè la terrassa és fonamental. Al llarg de quatre anys, l'Edu i la Mercè han vist passar molta gent pel bar, tot i que els fa la sensació que sempre els queda alguna cosa per descobrir. Aquell grup d'allà, m'indica l'Edu discretament, venen molt per aquí, però encara no sé com es diuen. Però, tot i que l'Edu no se'n recordi dels noms, reconeix que sovint sempre veu la mateixa gent i que, possiblement, si s'ajuntessin totes les taules de la terrassa, no passaria res, perquè, per alguna raó o altra, tothom es coneix. Encara avui em sorprèn quan em diuen que aquest és germà de l'altre. Potser feia temps que els coneixia els dos, però mai havia sabut de la seva relació. I segur que encara em queden algunes coses per descobrir, ens confessa l'Edu entre rialles. I és que, si alguna cosa té que enginestar, és l'ambient familiar que l'envolta, l'ambient s'enjusten, que possiblement sigui la raó per la qual s'enjusten. tingui aquell no sé què tan especial i únic. Doncs aquest és l'article del Lucas Font, que com diu el Sergi, efectivament s'ha estrenat... Ha estrenat a la revista de la Vall d'Avers, el Lucas, company de la ràdio. No penseu que robem res aquí, a la penya del morro. L'he preguntat al Lucas, eh? Lucas, que faré això. I m'ha dit, ah, molt bé. Moltes gràcies. No, no, l'honor és nostre de tenir una revista com aquesta a Sant Just, l'única revista mensual de Sant Just, d'Esvern, la Vall d'Avers, i després gent que la faci com el Lucas i tota la gent que fa la Vall d'Avers. 6 i 24 de la tarda... Sí, gràcies. No, és veritat, és veritat. Mira, aquí al xat em diu... Que no sigui la penya del morro, que s'obri una R aquí. En fi... Què passa, The Simpsons, ara? Ah, no, és una cortineta musical. 6 i 25 de la tarda, d'aquí uns moments amb el David Pedrós a la secció dels esports extrems a la penya del morro. La Pella del Morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio d'Esvern. When I closed that door and I went to the street Something inside me was growing unfair Fins demà! Now I have to think I don't belong to you. Camí cap a dos quarts de set de la tarda, diu el Sergi... Diu, que no tens col·laboradors? Diu, com és que esponges... Bonic verb, eh? Esponjar. Diu, una secció... Diu, esponges estan al pas d'una secció a l'altra. A veure una cosa, tu, Sergi, tu, mira'm, mira'm a la webcam un moment. Jo tinc... Bé, el programa té els col·laboradors que hem de tenir, que això està molt bé, més d'una vintena, eh? Vull dir que aquí no hi ha cap mena de problema. I després, i segon, i segon, Sergi... Volia llegir, volia llegir el Lucas i ja està, no té més misteri. Mira, mira si hi ha col·laboradors. David Padros, bona tarda. Hola, bona tarda. Què et passa? No, la gent està... Està esbarada. Un home. Un rinxols. Una perilla. Sí, amigos. Un moreno guapo, guapo. Gracias, Diego. Un turc, un torc, un turc. Un turc de França. Un turc de França. Un tors ben esculpit. Sembla una escultura de Jaume. Sembla una escultura viva de Jaume Plensa. De los espartanos. De los 300. David Patros. Bona tarda. Bona tarda. Saps que, mira, parlant d'això dels 300, ja començo a estar dispers. Bona tarda. Bona tarda, David. Jo un dia faré bona tarda i em aniré. I te'n vas. David, bona tarda. Bona tarda, Jordi. Adéu. Home, almenys queda... O deixa una foto teva a tamany natural per almenys dirigir-me a algú, perquè si no parlo sol... No, deixa una ampolla. Deixa una ampolla d'aigua aquí. A coses més rares i per plat. Vale. Ah, doncs això del que et deia dels... Escolta, que és interessant això que anava a dir. No tot, ja sé que no tot ho és. Són efectes de ràdio. Aquests dels 300, el Leonidas, saps aquest de la pel·lícula i tot això? Somos los espartanos. Aquests que no tenien gaire gent per combatir però que van lluitar contra els perses i la van palmar tots. Però bueno, que diuen... En la pel·lícula surt el paio aquest que amb els abdominals allà marcant el tors, com tu dius, Apolínio Griego i tot això. Realment va viure en un període de temps que a la... En el període, diguem, quan van ocórrer les guerres mèdiques aquestes, el paio aquest tindria 65 anys. O sigui que molt jove, jove no estaria. Però, bueno, sabia vendre la pel·lícula com que era un tio així fort, 25-30 anys. Però, bueno, a la data que es van fer les guerres aquestes, el xaval aquest ja no era tan xaval, eh? Ja no. En fi, jo veig que tot el que passa pel filtre de Hollywood té una altra història. No vendria un tio 65 anys fent les guerres. A tu, en canvi, sortiràs natural en les pel·lícules, David. Dos quarts de set de la tarda, com deia. Que la facis ràpida, la pel·lícula, perquè ja vaig de cap a caiguda. Em vas enviar el guió? Jo t'ho envio tot, sempre. Està molt per l'encina, el Sergi, avui. Ah, sí? Diu... Què diu el Sergi? La càmera es desenfoca molt. Ja va bé. De un mirau què passa. Jo crec que, com que no hi ha gaire llum avui, està com molt fosca. La gent que ho miri a través de radiodesvern.com se n'adonarà. Llavors li costa més, no? Està com tot més pixelat. Encara sóc més difícil de veure, no? Sí. Fas com por, eh? O sigui, ara més, encara. Sí, sí, sí. Poseu radiodesvern.com? Si voleu i us ho he de gust, eh? O sigui que la pel·lícula no seria de 300, seria més aviat de terror. Sí. Un ante el solo tem peligro. Diu que... Diu, el David el veiem pixelat. Diu, sembla el plus. David... Sergi, vols dir-li alguna cosa al David? Corazón salvaje, aquesta pel·lícula. No. No, sí. Aquestes cadires tenen una mica de joc. No són cadires. És la molla del matal·lalt. Ah! A veure, som dos tios parlant d'aquestes coses amb això. Per favor, per favor. Que això no és Radio Sitges, eh? Perdó. Perdó, perdó. Ho retiro. Retiro el que he dit. És un piano? No. Sí, és un piano. Això és una tuba. No, perdona, deixem autotreurem una targeta groga. Diguem quin títol és la cançó. De piano, de la banda sonora. No, el que passa és que deixem autotreurem una targeta groga pel comentari tan llet que he fet. Vinga, perdoneu, gràcies. Ara no et pots passar gaire, perquè a la segona ja te'n vas al carrer, no? Com que soc el director del programa, tinc fins a 20. Mira, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8... I encara me'n queden 12 xatuts. Vinga, va, David, em vas enviar un guió l'altre dia, però... Sí, per cert, t'haig de dir una cosa, eh? Què, què, què? A veure, què passam? Què passam? Que per mi venir cada setmana aquí és com l'hora del pati, a l'escola de la vida. És veritat, perquè és una mitja hora dels bars. Ja es nota, perquè quan t'emba ho haguessis tot brut i platafant. Exacte, sí? Avui ha sortit una estona amb bici, mountain bike, per les nostres. Pels nostres turons del moro... Ai, no, del moro. Del moro, del moro, no. La penya del moro, es diu. Hòstia, ja me'n recordava. Jo soc més de carretera, de capícia carretera. I he començat a pujar per aquí, darrere. Al final hi ha arribat allò, la Sargantana, saps? Allà dalt. No sé on ets? No, tu perquè no surts d'aquí del bar, d'aquí de la cantonada. Amb els meus patins Fisher-Price arribo o no arribo. De veritat que hi ha unes rampes, rampes de desnivell, que són al·lucinants. Jo me'n recordava d'això. Jo era jove, llavors venia per aquí, però ara sóc més. En fi, que m'ha costat el seu, arribar fins a la carretera de Molins. Perdona, però la imatge de David Pedrós anava sol, m'ho imagino, amb la seva bicicleta pels turons del voltant de Collserola... A la penya del moro, de saltar la bandera, no? Allà, clavar la bandera. Una mica com la imatge aquella del senyor de los anillos, que van corrent tots per la terra mèdia. Jo em vaig perdre. Vaig llegir el llibre i havia d'anar amb el mapa tota l'estona mirant perquè no sabia ni on estava. Si estava el Mordor o l'altre... Anem a parlar de coses? Sí. Vull que em parlis avui d'una cosa que és la ciclomarató de Barcelona-Perpinyà. Que jo hi he de participar. Que no vol dir anar des de Barcelona fins a la casa de l'alcalde de Sant Just. Que es diu Josep Perpinyà. No. Eh, eh, eh, eh. Toma ja. No, no, això va, vinga, te'l deixo passar. Gràcies. Si no, era la Barcelona per pinjar Barcelona. I que tu ho vas fer fa poc, no? Sí, fa dos anys. Un aplaudiu, un aplaudiu. És una prova que es fa cada dos anys. Ho podria tornar a fer. Ah, vale, vale. No, no, clar, es fa cada dos anys. Saps que la Paris-Brest es fa cada quatre i aquesta és una prova de 600 quilòmetres i 7.500 metres de desnivell positiu. Jo, un moment, és que ja m'he cansat, jo. Amb aquesta dada, jo ja en tinc prou, eh? Doncs mira, que... Es van obrir les inscripcions i per ordre d'arribada et van donant el dorsal. Saps quin dorsal soc, jo? A veure, un moment, un moment, que preparo una música especial. El dorsal per ordre d'arribada de fa dos anys. No, no, no, per ordre d'inscripció. El primer que va entrar a internet i es va inscriure. Llavors el número 1 era el que va entrar primer i es va inscriure. Quin número diries que soc, jo? El 4 o el 5? Del 1 al 10, va, t'ho deixo fàcil. Del 2 al 5. Del 2 al 5. El 2, el 1? Sí, el 2. Oh, el 2! El 2, David! Avui està rebut, eh? Avui estic molt fin. Quantes tardes et queden encara? No, no, no, em queden 11. En fi, David, ets el número 2, quin honor, no? Sí, sí, no, no, quina... Responsabilitat. Responsabilitat, això no li seria la paraula. O sigui, hi ha una idea, que no sé si ja està molt extesa o no, però que tu has de fer, com a mínim, el número del teu dorsal. Doncs ho tens. Si a algú li toca el 60, ho té més fàcil. Ho té més fàcil que el 2. Escolta, et vas inscriure. Quan van obrir les inscripcions, tu ja vas... Sí, sí, sí, el dia no sé quin era, però a les 9 del matí ja vaig obrir. I a l'altre, el número 1, era un col·lega meu, a més. Sí, sí, sí. Però, bueno, a veure, per mi, la veritat, hosti, tu, és una ciclomerató catalana internacional, eh? Que ho sàpigues. Perquè ve gent de... Anava de dir a tot arreu del món. A veure, em sembla que ve algun anglès, també, i francesos i italians. Evidentment, els catalans som els que més. Però també ve gent estrangera com madrilenys, sevillans... Eh! Vinga Catalunya, lliure! Vinga! No, però, un moment. D'altres regions de l'estat. Del món. Tu, regions del món. El Sergi diu... El Sergi és un crac, eh? Diu, sí, home, es podria fer una cosa... Ah, no, diu... Per el reportatge, sí. L'Eterno Secundon, et diu. Saps què era aquest? Com el Cete Gibernau, o el Jan Ulrich, diu. Sí, correcte. O molts altres, mire-te l'esport. Es podria fer una secció de secundons, eh? Sí. Per què no la fas, David? Sí. Escolta, Sergi, fes-la tu. A veure, jo sempre me'n recordo del segon don, que era el polidor. El polidor no és allò que es passa a les taules. Que per cert, a veure si passeu per aquí una mica. Sí, passeu tu. Amb el sou que em doneu. Amb el sou que em paga, pots comprar-te el material. Sí, sí. En fi. Ja està, veus? Ja no sé el que anava a dir. Sí, el segondon. Ah, sí, del tour. Sempre guanyava l'enquetil. I el segon era aquest, el polidor. Jo me'n recordo d'aquest. O bé... del que ha dit aquest noi, el Sergi, el Jan Ullrich. Però el Jan Ullrich crec que va guanyar un tour. No ho sé ara. No et preocupis perquè això... Ja m'ho buscareu, no? Dimarts sí, ja t'ho buscarem i t'ho portarem a casa amb una safata de plata. Dimarts que ve en parlarem, això, a la tertulia esportiva, perquè el Sergi diu que... El pròxim dia diu que ho farem a la tertulia esportiva del programa. El Secundones? Sí. Em convidareu, no, almenys? Vol venir? El dimarts? Què dia era? És que és gravada, no? Els dilluns a les 7 i mitja. Sí, sí, sí. Bueno, escolta, David, no me'n retinguis. No pots. Vinga, fora. Si no, vine, eh? Estàs convidadíssim. No, no, en seriós, no podré. No quedi lluny. És dimarts que la fem. Els dimarts de les 6 i mitja. Els dimarts de les 6 i mitja, Tartiga Esportiva. En fi. Bueno, el que et deia de la ciclo marató, perquè realment és important. Sempre s'està parlant d'aquí, de futbol i tal, i això és una cosa que es fa aquí, que és de casa nostra. Clar, és veritat. I de Perpinyà, que és la Catalunya nord. Sí, sí, sí. No, no, és veritat. I no se'n fa gaire ressort. Per què no? No ho sé. Però el Xavier Bonastra no ho fa, això, el Temps d'Aventura. El Temps d'Aventura. Tu saps que vaig enviar un Twitter al Temps d'Aventura? Què dius, ara? Per dir-los-hi. que hi havia això, que hi havia la ciclomerató. A veure si feien alguna cosa. Ah, pensava que els hi vas enviar que hi havia la secció d'esports extrems a la penya del morro amb tu mateix. No, els hi vaig dir que tal dia es feia la ciclomerató catalana, que a veure si feien un reportatge per la tele. I què? Tant resposta? No. Vols que truquem a TV3 o no? Si vols. Bueno, anem a trucar a teus tres. No, no, s'ha acabat la història, tu, perquè aquí no ens fan cas mai. Anem a trucar. No, no, no, anem a trucar. No, no, no, David, anem a trucar a teus tres. Anem a trucar, eh? Amb temps d'aventura. Amb temps d'aventura, que ens passin amb temps d'aventura. Un moment, estem trucant, això és veritat. Si no, ja parlo jo amb l'Arcadi. Vols parlar tu a... A veure. Pots parlar? Hola, bona tarda. Amb esports d'aventura, sisplau? Esports d'aventura. Sí, a veure, què és TV3, això? Sí. En Temps d'aventura, perdó, Temps d'aventura, el programa de... Sí, sí, un segon. Gràcies. De part? Del Jordi i del David. De Ràdio d'Esvern. Un segon. Tu poses tu, no, David? Sí, com podries dir-ho tu, perquè no sé què dir. Sí, no, no. Però potser a la tarda no treballa, eh? No ho sé, era per saber. Estic trucant. Hola, digui. Sí, hola, bona tarda. Bona tarda. Truquem d'aquí de Ràdio d'Esvern, d'un programa que fem sobre esports extrems, i llavors ens agradaria comentar, com veiem els reportatges que fan aquí al seu programa, per dir-los que el 26 i 27... Val, és que estàs trucant a producció d'esports i ara volies parlar amb algú de temps d'aventura, entenc, no?, per el que m'estàs explicant. Sí, sí. Doncs a veure, no sé si trobaré algú ara del programa, un moment, eh? Gràcies, gràcies. Molt bé, David, eh? Molt tranquil·lament, sí. Digues que estem en directe, si de cas, no? Perquè potser... Ah, sí? Sí, clar, és que... No, no, no, jo vaig controlant, que això hi ha algunes vegades... Si veus que hi ha alguna cosa que fico la volta... No, molt bé, amb educació sempre, eh? I llavors, mira, és que teníem aquest problema, aquest dubte, eh? Amb respecte, vull dir, no, no, no, no vagis a cuchillo... Perfecte. No, no, però està bé, eh? M'han educat. Bé, no com tu. A veure si ens pot atendre. Estem trucant a TV3, que no sé si... Perdona un moment, eh? Estic buscant. Molt bé. Va, va, d'acord. Això fa... Va, va, va, d'acord. Jo vull parlar amb l'Arcadi Livers, tu, ja que hi som. Però l'Arcadi no estarà, ara. No estarà? No. Després jo m'hi poso jo. Vols que seguim parlant d'algú més mentre esperem? Espera, és que TV3 és molt gran. Si l'ha anat a buscar al plató del divendres, potser... Hola? Sí? Perdó, és que ara no trobo a ningú de Temps d'Aventura. Pots trucar demà al matí? Seria millor? Bueno, sí. Una pregunta. L'Arcadi està per aquí? A veure, espera un momentet, sí. Ah, mira. Sí, va venir el programa. Va venir el programa. Sí, el Toni Real és el presentador d'Esports Aventura, eh? Que ens ho diu el Sa, vale, per aquí. M'ànim. Hola, que està l'Arcadi, per aquí. Sí, un segon, Arcadi. Com el... A veure... Hola, aquest és l'Arcadi Livers. Arcadi, bona tarda. Truquem de l'Apenya del Morro, de Ràdio d'Esvern. Hola, què tal? Què tal? Escolta, mira, estàvem parlant aquí amb el David Pedrós, que fem la secció d'esports extrems. Te'n recordes que vas venir l'any passat al programa? Sí. Doncs res, només et trucàvem per felicitar-te el que vau fer l'altre dia, que ens va agradar molt, amb el Xavi Bonastre i tot plegat, i res, que enhorabona a tu. Ah, molt bé, molt bé, moltes gràcies. Molt bé. Tot bé, Arcadi? Tot va bé? Sí, sí, tot bé. Ara mateix he enfeinat. Molt bé. Doncs escolta, no et molestem més. Gràcies i que vagi bé. Merci. Molt bé, gràcies. Una abraçada. Oh! Oh! No? Has dit que està enfeinat, David. És que ha dit que està enfeinat. Home, és que... Estic nerviós. Mira, mira, tinc la pell de gallina, eh? És que aquesta trucada ha derivat cap a un lloc que... Bueno, és igual, ja el trucaré jo. Un aplaudiment per l'Arcadi Libés, eh? Que està enfeinat i ha entrat igualment. Total, que no els interessa la ciclòmarató. Total, que tot això per dir que la ciclòmarató... Que no sabem si un... No, no sabem si un... Bueno, suposo que ell no és el responsable. Bueno, hem fet un treball d'investigació, curtet, perquè l'Arcadi no estava molt per la labor, em sembla. Estava treballant, estava treballant. Bueno, almenys has aconseguit parlar amb ell. Sí, un moment. Sí, home, és que... M'ha afectat perquè no sabia cap a on anar. Jo no sabia que m'ho posarien. Jo em pensaria que anirien... Home, podies de... L'Arcadi no... Jo em pregunto, a veure si fan algun reportatge. En fi, que, bueno, jo ja us ho explicaré. Perdona, sort que l'Arcadi, estic d'acord amb el Sergi, és de bona pasta, perquè un altre ens hagués engegat a pasta fang, eh? Bueno, un altre ja no ens hagués passat ni amb l'Arcadi. En fi, que, bueno, en total serem 145, 145, els que estem inscrits, que intentarem realitzar aquesta aventura. De què parles, de què parles, David? De la Ciclomerató. He començat parlant d'això. Tu estàs pensant en l'Arcadi, ja ho sé. És que he parlat amb l'Arcadi. He parlat amb l'Arcadi, eh? He parlat amb l'Arcadi! Ara t'has de dir una cosa. Ara t'has de dir una cosa. Jo amb l'Arcadi... el vaig veure per la carretera a les aigües, corrent, i em vaig fotre a córrer amb ell. Oh, que xulo que ets. Ets un xulo. Deixa'm disfrutar d'aquest moment. Home, que he parlat amb la Cádiz. Però jo he anat a córrer amb ell i ja està. I vam parlar d'això, de l'altra. A tu no t'ha dit que estic enfeinat? I a mi sí. Per treure't de sobre? Clar. Bueno, en fi, estem parlant de... Molt bé, molt bé. Tot molt bé, tot molt bé. Estem parlant d'aquesta ciclomerató Barcelona-Perpinyà-Barcelona. Correcte. Molt bé. I res, només era això. És una ciclomerató organitzada per la Federació Catalana de Ciclisme. Sí. i cada 80 quilòmetres, 90, hi ha com un habituallament, lloc de descans, que és normalment en pavellons o escoles, que prepara el club ciclista d'aquella localitat. Llavors, allà podem descansar el que vulguis, no gaire, perquè també ens deixen unes hores per fer els 600 quilòmetres, I, bueno, jo ja us ho explicaré com ha anat. La setmana que ve encara no. Vull dir, no us ho explicaré com ha anat perquè no l'hauré fet encara. David... I ja està. Eres únic. I que tinc molta gana de fer-la ja. Havia de fer una prova classificatòria que era uns 300 quilòmetres abans. Sí, sí. Es van fer i vinga. Molt bé. I ara volia parlar d'una altra cosa. On truquem, on truquem ara? A casa meva, que no hi ha ningú que no l'agafa. És que això, comences a trucar i no pares. Jo estaria trucat tot el dia als llocs. En fi, David, què passa? Tenim un tema interessant? Sí. És polèmic? Sí. Bueno, polèmic. No, a veure, no sé si sabeu que... Bueno, jo perquè el segueixo així en el Twitter i tot això, aquest noi que es diu Josep, Ahram, que és un atleta d'ultrafons, un esportista, i no d'elit. Com tu, no? Una mica? Home, ja m'agradaria poder fer les coses que fa o intenta fer ell. Però esteu una mica al mateix nivell. No, no, no. Ell ja està per sota. Evidentment. Com a pare, sí. Toma, hòstia, ara m'he passat. Com a què? Com a pare. perquè no es cuida molt de la seva filla. Però què dius, David? No, no, per això he dit, toma, aquí... Però què fas? Però què estàs dient? No, que té una filla, sembla que passa bastant d'ell. I es dedica més a l'esport. Jo intento dedicar més a la meva filla i a l'esport el que puc. Tarjeta groga, David. Però em porto una, no? La vida íntima... Ell ho ha dit al Twitter? Ell ho explica en mi vida... Ahora voy a ver a mi hija, que està en Lleida... Ah, vale, vale. Però si ell ho explica, llavors no passa res. És igual, però això és un altre tema ja molt personal, però quan el Josep... esportista, jo no és que l'admiri, però, hòstia, li tinc enveja. Que, per cert, ens apunta el Sergi, que també és corredor de borsa, i que diu que corre en tots els camps, ves per on. Molt bé, Sergi, no cal que vinguis dilluns. Sí, és corredor de borsa, o és broker d'aquests, day trader d'aquests, que ho fa aquell dia, i aquell dia enllesteix el que hauria de fer en 10 minuts o una hora, com a molt. Molt bé, molt bé. No hi entenc jo, eh, amb borsa. Jo menys. I llavors la seva passió és l'esport. I què fa? Doncs s'ha esdevingut, gràcies a les xarxes socials i tot això, que si Twitter, Facebook, s'ha esdevingut molt mediàtic fins al punt que tots aquests reptes ha trobat un patrocinador que és, es pot dir, no? Sí. Red Bull. No, no. No, no. Ja sabia. Broma, home. Red Bull, Red Bull, Red Bull, què tal? Sí. Sí, el que passa és que en aquest cas, jo crec, de trobar aquest patrocinador, ho han inflat molt, bombo i platillo, tot això, i l'últim repte que anava a fer ell era set Ironmans seguides. Ah, sí? Cada dia un Ironman, a partir del dilluns passat. O sigui, va començar el dilluns passat i el dimarts ja va plegar. Ja el dimarts a la secció de bicicleta, allà... Ell tenia que fer set Ironmans amb una illa diferent de les Canàries. Quina llestima, no? Què volia fer? T'explico. El dilluns fer un Ironman a no sé quina illa era. La segona, a la Gomera, que és allà on va caure fulminat per un cop de calor i va haver de ser ingressat a l'hospital de la Gomera. Llavors ell volia fer coincidir l'Ironman de Lanzarote, que és aquest diumenge, com a última Ironman. Mmm... Bé, el seu repte s'ha acabat el segon dia. Llavors, jo em vaig interessar bastant per aquest tema, no? I he estat mirant amb diverses publicacions a nivell d'internet. I saps allò que, per exemple, el Marca, també ho puc dir, no? Sí, sí. Marca. Marca. As Mundeportiu. Esport. Per exemple, sí. Però en aquest, el típic que posen els comentaris de la gent, no? Sí. I bueno, uf, el deixaven... Algunes que no cal ni comentar amb falta de respecte i insultant, que aquestes no... Ja són crítiques destructives que no cal ni esmentar-les. No cal ni esmentar-les. Però hi ha una que realment, i si em permets la llegiré, m'agrada aquesta cançó, Survivor, no? Eye of the Tiger. Vinga, doncs va haver-hi un que va... Da! Pit padron! Esports extrems! A la penya del borro. Ja tinc tema, encara, eh? Diu que ho tornarà a fer l'any que ve, eh? L'any que ve, però amb una altra època de l'any que no faci tanta calor. Ah, sí? Perquè era un animalà de provar això. Home, és que... De totes maneres, et dic una cosa. Si algú no ho ha fet mai... Saps què passa? Que és molt mediàtic. I tot el que fa... Jo què sé, pancartes així, un helicòptero anunciant-ho... I set Ironmans, això... ja ho ha fet un, inclús més. Ah, sí? Sí, hi ha un tio que no sé com es diu ara, clar, precisament perquè no el coneixem i ni li ha donat tant de bombo i platillo ni tota la història, però el tio va completar una DK Ironman, que es diu, que són 10 seguides. DK Ironman? Algo així, sí. Ostres, que fort. A veure, recorda ràpidament que és un Ironman per la gent que n'està escutant i no sap greu. Sí, un Ironman són el mateix dia, sí, perquè aquesta és otra, el mateix dia és de fer gairebé 4 quilòmetres nedant, en seguida agafar la bici i fer 180 i després fer una marató corrent. Que són 42 quilòmetres. Això ho fem nosaltres o no? Bueno, jo recordo a Frankfurt que uns em van preguntar i en quants dies ho penses fer això? I dic, home no, en un dia una Ironman. Tu has fet una Ironman, David? Tres. Però no seguides. Padrós, rinxos d'or. El que passa que nedant no em veuries els rinxos. Porto gorro. Portes gorro? Sí. Home, què vols que faci? Jo què sé, un monyo, un monyo. Jo me'l monyo, se't veu aquí perquè em porto lligat amb una goma. És obligatori portar gorro? Sí. Casquet de bany? Oh, molt bo. Casquet de bany, sí. Sí, perquè tens el número. Ah, vale, vale, vale. Per situar una mica els ullens també, eh? Resumir, eh? A Fran volia fer set aeromans, una cada dia, de dilluns a diumenge, una a cada illa de les Canàries i coincidir l'última amb l'aeroman de la OTEM. La OTEM, la OTEM. Llavors, tot això, hi ha hagut un seguit de... Bueno, evidentment, molta gent li ha donat molts ànims, que esto te va a hacer más fuerte, tot això, pinc, pinc, pinc, pinc, pinc, pinc, pinc, pinc, pinc, pinc, pinc, pinc, pinc, pinc, pinc, pinc, pinc, pinc, pinc, pinc, pinc, pinc, pinc, pinc, pinc, pinc, pinc, pinc, pinc, pinc, pinc, pinc, pinc, pinc, pinc, pinc, pinc, pinc, pinc, pinc, pinc, pinc, pinc, pinc, pinc, pinc, pinc, pinc, pinc, pinc, pinc, pinc, pinc, pinc, pinc, pinc, pinc, pinc, pinc, pinc, Va. Venga, va, hi ha dos comentaris de gent sobre... Només un, que és el que crec que a mi sento més identificat. A veure. I aquest noi deia, leo els comentaris i la veritat és que sociològicament serien per fer un estudi. Un, per un lloc estan els envidiosos declarats que tilden a aquest home de fantasma. Vale? Dos, por otro lado, están los que se rinden ante él llamándole incluso Dios. Y digo, lo siento, pero tampoco lo compro. Y tres, que es la que Ayom Santiriam es identificat. ¿A verá? Y los que reconocemos un gran mérito a este deportista y profesional, pero que creemos que realmente tiene mucho marketing detrás y está bastante hinchado. Sin olvidar que además este tipo de ejercicio es totalmente aberrante para la solución. ¡Oh! Realment, sí que és cert, és d'admirar, és d'admirar i ja m'agradaria a mi poder tenir el temps per poder fer aquestes coses i la possibilitat que realment... Perdona, m'estàs dient que Josep Abraham està sobrevalorat? No, no, a veure... No i sí. No, és que no, sobrevalorat, no. Sobre... Dimensionat. Sobre explotat. Sobre explotat, o com t'ho diria, que està... Que li han posat massa bombo i platillo, però no és que ell no ho valgui. Molta promoció, no? Massa promoció i, potser, per exemple, en aquest li van posar un jet privat perquè tot l'equip de Red Bull, per filmar i tot això, anessin d'una illa a l'altra i a cada illa tingui que fer la seva Iron Man. Bueno, mira, almenys han estalviat amb combustible, perquè el segon dia ja han plegat, no? Home, és que no és fàcil, eh? No, home, no. I més amb la calor que fa. Aquí la cosa està en què? Si ell no hagués dit res... I ho hagués fet. Tinc un vídeo en el YouTube mirant-lo, he hecho esto. És diferent que no pas, clar, vens, no la moto, perquè diu, jo vull intentar-lo, però vaja, a David Meca també li ha passat moltes vegades, això. Que diu, voy a hacer esto, i no ho ha fet. I altres sí, eh? Vull dir, que ojo. Sí, no, no, i a més el que et deia, que hi ha un senyor que no sé ni el nom, però que per mi té més mèrit que ha fet, per exemple, 10 Ironmans, i no, ningú li ha fotut ni cas, perquè el tio no ho ha fotut a Bombull Platillo. Saps el que et vull dir? I a més va aprofitar això a través d'una NG, no sé què. No, el Josep, aquest que et deia. Però per això, com no tinc informació, ho buscaré, eh? No pots dir res. Per mi això sí que és d'admirar. També el Josep, també és d'admirar. Però és molt més fàcil amb tot aquest recolzament a nivell d'esponsors, no? Paraula de Pedrós. Això ho deia el meu avi o besavi? En el cielo dios i en la tierra pedrós. Que ets Leo, no? Era Leo, també. No ho sé. Segur, segur. Tots els leus ho sou. Bueno, en fi. No, David, alguna cosa més? No. Sí. Ah, sí? Sí, una cançó, no. Ah, val, quina. Ja m'ho podries dir, perquè així la puc buscar abans. Ah, perdona, perdona. Digues, digues, digues. Pareu la producció del programa. Vale, digues. A mi aquesta la trobo així... Dispara. Emiliana Torrini. Emiliana Torrini? Quines hi ha, a veure. D'Emiliana Torrini? Sí. Per exemple, hi ha Jungle... Ja està. Un moment, però si no és la que anava a dir. La compro. En fi, doncs amb aquest tema acabem el programa... Un moment, un moment, para, para, para. Prou. Prou. Prou. Prou. Saps què passa? Que la cançó dura 2 minuts 13 segons i encara falten 3 minuts 15 per arribar. I has de dir alguna cosa, no? Tenim un decalaix d'un minut. Em deixes acomiadar el programa i després poso la cançó o no? En tinc un altre de 3 minuts. No, no, no, no. Vés a fer-ho o no? Sí, sí, clar. I fins aquí la penya del morro d'avui. Tornem demà a partir de les 5 de la tarda. Agraït tota la gent que ha fet possible el programa. La Carme Berdoi a les notícies. El Martí Figuera als festivals que avui ha anat al festival de Barcelona de poesia. L'Albert Capapé i el nostre educador caní particular, l'Eric Pomar, el locutor més jove de Catalunya, el Lucas Font, que avui ens ha ajudat amb el seu article a la Vall d'Avers, i el David Pedrós, és a dir, tu, David, amb el teu espai d'Esports Extrons. I qui us ha parlat, com cada tarda, Manel Fuentes. Tornem demà, a partir de les 5. Que vagi bé, adéu. Adéu. Aurem ara amb un tema que portem tota la tarda preparant, que us agradarà molt, que es diu Jungle... Jungle Drum, eh?, d'Emiliana Torrini, que no sabem d'on és aquesta noia, però el cognom ja aixeca moltes sospites. Ei, tronyos. Tronyos. Fins demà! Bona nit. My hands are in the air, yes, I'm in love