#74 - Atur i germanament, masies, tele i Lletra d'Or

En directe, amb atendis de Sant Just d'Esvern, al 98.1 de la FM i a tot el món a través de ràdio d'Esvern.com, comença un programa amb molta penya i molt de morro, la penya del morro. Què tal? Què tal? Com esteu? Ui, que em sento molt baix. Ara millor. Què tal? Com esteu? Bona tarda, amics i amigues. Benvinguts a la Penya del Morro, al programa de les tardes de Ràdio d'Esvern. Us parla i us saluda Jordi Domènech des d'ara i fins les set. Bona tarda. Què tal? Bé? Bé? Bé? Avui al programa parlarem amb la Carme de les notícies de Sant Just. Carme, molt bona tarda. Espero que estiguis bé. Què tal? Bona tarda. Bé, a més a més, també, avui al programa parlarem de televisió amb el David Avila, que el tenim al telèfon, com cada dilluns, per explicar-nos quines són les notícies del món audiovisual i el món de la petita pantalla, i que, a més a més, també ens parlarà coses dels programes que es fan a Sant Just d'Esvern, al Polígon Industrial, com cada setmana. Amb el Manel Ripoll, avui Història de Sant Just i a la segona hora també Llibres amb l'Arnau Consul de l'Institut Ramon Llull i de l'Escola d'Escriptura de l'Ateneu de Sant Just. Bona tarda i benvinguts a la Penya del Morro. La Penya del Morro, un programa amb més morro que penya. O era més penya que morro. Carme, què tal? Bona tarda. Bona tarda. Portes una goma de color rosa que enganxa la teva cua. Fa molts dies que la porto. Però no, no, no, no. Clar, com que no ens hem vist el cap de setmana... No, no, fa com dos mesos que porto aquesta cua. Com que la Carme va anar al Primavera Sound, com que és moderna... No és veritat. Ets moderna, Carme. No soc moderna. Ara que aixequi la mà qui pensi que la Carme és moderna. Ho he aixecut la mà. No, no, no. Gràcies. La gent està aplaudint com ho he aixecut la mà, eh? Ja arriben uns nivells ja de... Per cert, que la gent no ho hem dit avui, ens ha vingut a visitar del Vendrell. Un aplaudiment per la gent del Vendrell, que sou vosaltres de públic, que per venir de públic ja ho sabeu, que ho heu de fer, eh? M'encantaria, no, dir-ho cada dia. Sí. I ho he dit força. No, però és que no és que m'encantaria, és que jo ho faig, és que ho dic cada dia, Carme. Clar, és que tu també... Va estar, va estar, va estar, però jo cada dia ho dic això, d'on ve la gent. Vendrell, Pepa! Vendrell, gràcies per venir, Vendrell. Per cert, que... Carme, t'haig de confessar una cosa. Perdoneu, comença el programa parlant de mi avui, però és que he vist que hi ha hagut una mica de ressò, una mica, eh, només, al xat de radioesvern.com. Ah, sí? És que m'he afaitat la barba. Ja he fixat? Sí. No, un moment, un moment, un moment. No, no aplaudi, un moment, un moment. No, no. No em miris. Perquè jo tinc una teoria. I és que tinc una teoria, que també la comparteixes tu, jo crec, i totes les noies del món mundial, i nois també, que a mi em queda millor, i als nois en general ens queda millor la barba. Una mica. Sí, i llavors jo me l'he tret contra la meva voluntat, tot s'ha de dir, sí, perquè, bueno, per coses, però havia pensat, o venia amb una barba postissa, d'aquestes que regalen a la comercial bolsera, saps? O venia així i pensava, bueno, vine així i tampoc no passa res. És estrany. Sí, és normal, també. Carme, et dic una cosa. Quina por. No, és que... Quina cosa? Pel xat, mira, el Jaume pel xat diu que tu, Carme, també quedaries millor amb barba. Home, però què diu? Què diu? No és veritat. A mi tampoc. No em fa gràcia. Jaume, banejat, banejat del xat. Què vol dir banejat? Banejat vol dir que aquesta persona ja no pot parlar més al xat de radiosverd.com. Censura. Com? Censura. Bé, avui ho acceptem, això, eh? Si algú es vol connectar a radiosor.com i vol veure com que sense barba i criticar-ho, també podeu fer-ho, d'acord? Què us agrada més, no? El Jordi amb barba o el Jordi sense barba? Jo ja us dic, jo. Segur que hi ha gent que respondrà, eh? No, no crec. Ja veuràs. Sí? Qui respondrà? No ho sé. En fi, va, comencem les notícies de St. Jus. Vinga, hi ha coses, eh? Sí. Carme, tu diràs, per on comencem? Comencem parlant d'una iniciativa, que és que l'Ajuntament de Sant Just ha iniciat els contactes amb el consistori d'Ajuntament de Sant Just per establir un acord de formació de treballadors i treballadores a l'atur. Aprofitant la visita d'Ajuntament de Sant Just, no sé si recordes, fa uns 10 dies que es deixarà aquesta germanament, dos regidors de l'Ajuntament van començar a redactar documents per establir les bases d'aquest acord. Des del municipi alemany han demanat un llistat dels noms i les categories professionals dels aturats santjustencs en una mostra de la bona predisposició per treballar en aquesta línia. Des de l'Ajuntament mantindran les converses amb aquest municipi alemany, la Germana Tam Sanjus, que és Corbomnecker, tot i que de moment no es pot assegurar ni quan ni com veurà la llum aquest acord de col·laboració. Mira, ja comencen les primeres reaccions al xat de radiosberg.com. Per exemple, llavors hi ha una persona que es fa dir la barba del Jordi, directament, que diu, a mi m'agrada més amb barba. Diu, clar, diu que haig de dir, si soc la barba, no, també. Et troba a faltar. Què? Et troba a faltar, dic, la barba. Sí, em troba a faltar la barba. Està... Va, jo. En fi, va, Carme, continuem parlant de més coses, perquè aquest cap de setmana han passat moltes coses, Sant Jus. Hi ha hagut una agenda molt plena d'activitats. Sí, però... Ja sé que no tens cap notícia, aquestes. Sí, home, ja, però vull dir que... Vull dir que Sant Jus... Sí, d'aquests moments els repassem. El que passa que deia que Sant Jus passen sempre moltes coses. Sembla que no. Com, per exemple, aquesta. Parlem de l'atur. Ah, em donava pas. Sí, em donava pas. Doncs, no, és una cosa que hagi passat com a fet. Fem-ho millor. A Sant Lluís passen coses. Com aquesta. No queda bé parlar de l'atur com una cosa que ha passat. Home, és que és una realitat. No és una cosa que ha passat. No passa. No tanguis els ulls a la realitat, Carme. La cosa està molt malament. No és una activitat, un acte. No ens ha anat bé aquest link. Va bé, tu. Atenció, perquè... Què passa? No, no, les dades de tu. Ah, vale, vale. Avui s'han conegut les dades de tu registrat el mes de maig i suposo que has sentit al llarg del matí que a Catalunya s'ha registrat una disminució de 4.789 persones. Cosa que està bé. És poc, però és positiu. Però Sant Just, en canvi, ha pujat l'atur. Ah, vaja. És aquella tendència que a vegades va una mica a la inversa. De fet, els últims dos mesos havia baixat l'atur al municipi. En canvi, aquest mes s'ha arribat a les 800 persones, cosa que vol dir que ha augmentat en 20 persones el nombre de desocupats. A Sant Just sempre anem una mica a la contra, a vegades, no? Sí que és veritat, això és curiós. Amb aquestes dades de l'atur... També és veritat que en alguns casos va lligat amb qüestions vinculades amb serveis minestacionals i potser Sant Just no és un lloc on vagi correspost amb restaurants o tanta oferta que a vegades passen. Aquestes tendències a l'alça o a la baixa van vinculades amb, en aquest cas a maig no, però a abril va ser Setmana Santa, etcètera. Són dades que s'han fet públiques avui, les ha fet públiques el Ministeri de Treball. En canvi, el Bas Llobregat, que dèiem que portava mesos en filança, sí que ha baixat una mica, de fet, en gairebé 100 persones. Molt bé, molt bé. La generació positiva per la comarca global, a Sant Jus, però ja s'ha arribat a les 800. En valors absoluts no són gaires, i en relatius menys encara, però millor això que res. En el cas general, sí. El que passa és que Sant Just m'ha semblat curiós perquè sempre donem aquestes dades, que a vegades hi ha gent que se n'ha rigut, no? Qui s'ha rigut? Qui s'ha rigut d'aquestes dades? Algum cop, quan diem 3 o 4 o 5. Home, que no riguin. Perquè les dades són les que són. No, no, exacte. I si són 20 persones, les que han pujat l'atura amb 20 persones... Però 20, aquest número de 20, jo crec que feia temps que no es veia un augment o una disminució així en un nombre així. I comparat amb l'any passat, ja per tancar aquest tema, són 14 més que fa un any, persones sense feina. La pella del morro, sempre al servei de la ciutadania. I el que no és la ciutadania, també. Al xat pregunten si ara vindran turistes a veure la barba del Jordi. Això pot generar desocupació? Si no hi ha barba. Si no hi ha barba? És veritat. És una pregunta tonda del xat. En fi, que podeu ser tot el que vulgueu al xat de radiodesberg.com i també a través del mail lapenyadelmorro arroba gmail.com Facebook, la penya del morro. Twitter, la penya del morro. Com veus, som originals de mena. I aquest to èpic? Sí, perquè les tecnologies desapareixeran. I allà, agricultura. Sí, home. I ramaderia. Sí, la ramaria. Ramaria, ramaria. Moltes... Molts rems. Va, prou. Va, continuem amb la següent notícia de Sant Just, per favor. Carme, per on continuem? Fem una mica de memòria. Què passa? No sé si recordes que ara fa un any que van haver-hi les eleccions municipals. Fa més d'un any de les eleccions i encara no arriba un any a la Constitució del Govern Municipal. Per tant, és justament fa un any quan hi havia aquest moviment, no? Tal dia com avui, fa un any. Era l'any 2011. El català mitjà anava amb uns 600. A Espanya sortia de la crisi. M'agraden molt aquestes notícies. Quines? Les que diuen fa 10 anys, el català mitjà anava al Cançès a Istanbul i ara va a Mèxic. Aquí anava a Istanbul i ara va a Mèxic? A Papa de Roma. Ja em dius tu que... Bueno, no ho sé. Els viatges de final de carrera es continuen fent a Mèxic. És veritat. Tu vas anar a Mèxic? Jo no, jo vaig anar a Tunísia. Imagina't. Molt bé, no? Sí, una carrera en futur. Jo quan vaig acabar la carrera, cada any vaig a un lloc diferent. On vas aquest any? Aquest any, penyo escola. Carme, què volia repassar de fa un any, va... Va, que era seriós. És igual, continuem. L'alcalde de Sant Just, parlem d'aquest balanç, valora positivament el primer any de mandat i assegura que la prioritat és donar suport a les famílies amb pocs recursos. Un any després de guanyar les eleccions municipals, Josep Perpinyat, més que la situació actual és difícil, però que l'Ajuntament continuarà treballant en la mateixa línia i, de fet, per aquest mateix 2012, el consistori augmentarà les partides en serveis socials. Perpinyà ha afirmat que la valoració, com dèiem, d'aquest primer any és positiva, però que cal continuar treballant per mantenir un model de servei públic, el model actual de servei públic. Una altra de les prioritats de l'equip de govern municipal és procurar rebaixar encara més el deute de l'Ajuntament i, en aquest sentit, el ple municipal de dijous passat es va aprovar una operació per reduir 700.000 euros d'aquest deute. D'altra banda, el portaveu de Ciu al consistori, Llorenç Rey, també ha valorat el primer any de mandat del govern municipal, a línia de generals també ha fet una valoració positiva. Ha parlat de nosaltres? No. Tot i que rei considera que s'hauria d'haver replantejar el paper de les empreses municipals Promunça i Proexa. Pel que fa a l'empresa de promoció de l'habitatge públic, rei considera que s'hauria d'incrementar l'oferta d'habitatge del lloguer i pel que fa a Proexa, el porteu de Ciu creu que la política d'oferir solars i oficines per a empreses no és viable en l'actual context econòmic i creu que Proexa ja no compleix amb els objectius amb què va ser creada. En qualsevol cas, el partit principal de l'oposició a l'Ajuntament de Sant Jus valora positivament el primer any de mandat del nou equip de govern, malgrat aquests matisos en què fa les empreses municipals. Molt bé. Per tant, un any d'aquest nou consistori, aquest nou ajuntament des de les eleccions municipals de l'any passat. Teníem a vosaltres el mític alcalde de Sant Josep Perpinyà. Bon dia, què tal? Bon dia, alcalde! Bon dia! Hi ha molt temps que no venia. Bon dia. Bueno. Escolti, moltes gràcies per venir, eh? Molt bé, i gràcies per invitar-me. No, no, vostè, vostè, ja sap que sempre és un plaer tenir-lo aquí. Com valora aquest any de mandat? Estem parlant de fa 12 anys. No, no, no, estem parlant de fa un any. Com veu la situació? No ho sé, com ho valora, no? Molt bé. Molt bé. Ja està? Ja està? Sí, clar. Bé, doncs ja està. És curt, és curt. Sí, s'hauria de fer... Em passava que l'alcalde era... Sí, era més, però vaig que no. Abans veia més coses, no? Hi havia una frase més llarga. Bona nit. Bona nit, alcalde, que vagi bé. No tenir pressa. Deixa'l, no tenir pressa. En fi, Carme, repassem els tuits de la setmana? Vinga, va, repassem els tuits de la setmana. Per cert, ens podeu seguir al Twitter, ja ho sabeu. Twitter.com barra l'apenya del morro, què passa? Sí, és veritat. No ha marxat. No mentim. Ah, no ha marxat, és veritat. S'ha quedat per aquí. Anem a parlar d'alguns tuits que han tingut lloc a Sant Just d'Esvern aquests últims dies. Per exemple, el club d'hoquei Sant Just va fer una fotografia ahir quan va començar la festa de l'esport a Sant Just d'Esvern, diumenge al matí. i va posar-la al Twitter, nosaltres la vam retuitejar. Per cert, que la Mireia Aia, que es diu així al Twitter, aquesta noia, diu, bichos que te rescaten al perderte por Sant Just. Diu, un pueblo al lado de la ciudad. Bitxos? És una persona, no? Bitxos? Has de referir-ho a un amic seu, potser? Ah, potser sí. Home, un d'aquels rescat d'un animal. És veritat, és veritat. Després, per exemple, el tuitron Cagliolo diu... Estes són les fiestes del... Què? Quins noms sempre trobes al tuitron? No, no, és que són noms raros. Què passa, la gent no es pot dir normal? Com Carme Bete, per exemple, que és... A mi és normal del món. Per exemple, el tuit Ron Cagliolo diu, aquestes són les fiestes del barri de Sant Just en Barcelona. I jo, ojo. Quines festes? Clar, això, no, no. Llavors hem posat un barri a Barcelona que es diu Sant Just. Tu ho sabies, això? Jo? Sí. Sí, allà, allà a Sant Jaume, al costat. Jo no ho sabia, perquè ho has dit al Twitter. No, hi eren molts cops aquella plaça. El Joan Pujadas ens ha respost, nosaltres hem posat, no sabíem que hi havia un barri a Sant Just. Jo no ho sabia. I ha posat, sí, home, arriba a la plaça Sant Jaume, diu, hi ha una placeta molt antiga amb una font, una església, un colmado d'un altre temps i una terraceta d'un bar. És molt maca. Que bonic, no? Sí. Jo te la recomano, eh, Jordi? Aquesta i una altra plaça secreta de Barcelona. Què dius? Home, volem saber per les secretes de Barcelona, Carme. On vas tu? És la plaça de Sant Pere, que està tocada a Urquinaona, també, entre Urquinaona i allò. Abans d'endinsar-te al Born, també, superbonica, així, una església com italiana. Carme, que bonic, un aplaudiment, sí senyor. Doncs ja anirem, eh? Sí, sí, sí. Molt bé, doncs ho deixem aquí. No et crinis. No, no em cremaré, no em cremaré. Sí, perquè a vegades aquest espai la gent diu que es fa... Es fa llarg. Diu que es fa llarg. Vaja la plaça de Sant Jaume a queixar-se. Sí, que vagi allà. Allà no, al costat de la plaça Sant Jaume, alcalde. Exacte. Que hi ha la plaça de Sant Jaume. Sí, clar. Doncs ja fins aquí les notícies, Sánchez, perquè no tenim res més per dir. Però poca cosa més. No hi ha més coses, però ho guardem per l'informatiu. Ho guardem per l'informatiu, d'acord? Vull dir que no té més. Però perquè som els que som. Bé, però que siguem poca gent no vol dir que no hi hagi notícies. Vull dir que intentem... Ara ens hem com encallat. Sortir de l'embut, ni més ni menys. Sí, hem de sortir d'això perquè jo volia donar pas a coses, a la publicitat, i no sé com ho farem, però vaja... Què ha passat? No, hem començat a parlar amb l'alcalde i és allò que t'enganxes i no... Ui, aquí ens enganxarem. Sí senyor. Bueno, alcalde, va, prou ja. Gràcies. Gràcies. Gràcies per venir. I, Carme, a tu també, que tinguis una bona tarda. Recordeu que a partir de les 7, el Sant Just Notícies, edició vespre. Bona tarda. Sí, clar. Bona tarda, Carme. Que vagi bé. Adéu. A Sant Just d'Esvern apostem per l'habitatge públic. Promunça ha obert la convocatòria per adjudicar 25 pisos públics. 20 a Mas Lluï, 4 al carrer Cadenes i 1 al carrer Salvador Espriu. L'adjudicació d'aquests habitatges es farà de forma directa seguint l'ordre d'arribada de les sol·licituds a partir del 15 de febrer. Les podeu lliurar a les oficines de Promunsa, a la carretera Rallau número 106, als locals 6 i 7. Trobareu les bases i les condicions de l'adjudicació al web www.promunsa.cat. Promunsa, empresa municipal de l'habitatge de Sant Just d'Esbert. Fins demà! Elles són de Pepper Potts, aquest tema que estem escoltant ara mateix. Real Twice i Senyor Pepper Potts a la penya del morro. 5.26 de la tarda i tot seguit al programa. Com cada dilluns, parlem de televisió amb el David Avila. Hola, sóc la Ruth Jiménez, presentadora de televisió. Aquest estiu m'heu pogut veure fent la sustitució de les mullanes de 4. I una salutació per la penya del morro. Suposo que teniu molt morro, no? Va, una mica. David Avila, bona tarda. Bona tarda, Jordi, què tal? Molt bé, com va tot, David? Bé, bé, bé. No t'estressis, eh, ja. Escolta, comencem la setmana tranquils, a veure què. Que estàs a la Universitat de Vic? Sí, sí, sí, aquí aprenent el solet. Avui no hi ha ni aula, avui aprenent el solet. Perquè tot el que seria estudiar ja s'ha acabat, no? La vida estudiant, quina enveja, tu, ja... Ai, ai. Ja heu acabat examen, ja heu acabat tornant. No, no, no, em queden 3 dies de suor i llàgrimes. Sí. I vaig sense dormir. Sí, bueno. Però bé, bé, bé. Tu no dorms, no perquè estigui estudiant, sinó per altres coses. No, no, perquè estic mirant la tele. Perquè estic mirant la tele. Sí, sí, sí. Bueno, va, comencem perquè aquesta nit Cracòvia emetrà un especial amb els millors moments de la temporada futbolística. Sí. El programa de sàtira futbolística del Cracòvia ha preparat per aquesta nit un especial on recull els millors moments de la temporada. Els presentadors d'aquest programa estaran la Queca i en Puyol, el personatge creat per Jordi Riós, i ens mostraran alguns dels gags esportius que ens han fet riure cada dilluns a la nit. Molt bé, doncs ja ho sabeu, eh? El programa Crecòvia acaba d'aquí dues setmanes, incluent aquesta, tres. Però llavors aquestes tres setmanes que falten seran tot especials així de recopilatoris o no? Serà aquesta setmana recopilatori del millor de la temporada futbolística i hi haurà dues entregues especials. dedicades a la figura de Pep Guardiola. Molt bé, molt bé. Doncs si algú vol veure-ho ja ho sap aquesta nit. Atenció, l'escriptor Mario... Anem per feina avui, eh, David? L'escriptor Mario Vargas Llosa... i tenim temps. Però un dia a mi em van explicar que la ràdio havia de tenir ritme. Van generar el tot, no? Ara estava esperant que diguessis una frase relacionada amb el temps i t'hagués donat una notícia. Però com que no l'has dit, la donaré més tard. El tempo es oro, de Constantino Romero. Sí, però anem a pensar. No, no, clar, que tu ets molt xulo. Això ho direm després, que la gent continua. Tu ets molt xulo, ets molt xulo. En fi, l'escriptor Mario Vargas Llosa passarà per l'espai de la primera Entrevistes a la Carta amb la Julia Otero, que es va estrenar la setmana passada i que avui continua amb un altre convidat. Com va anar d'audiència la Julia Otero? La Julia Otero va anar bé, va anar bé. Compartia amb la final de Gran Hermano i va fer un 10% d'audiència. Vull dir que es pot donar per contenta. Sí, escolta, ara què parles, això de Gran Hermano? Què passa amb Gran Hermano? No s'acaba mai, no? Ai, ai, ai, David, David, David. Por favor, David. Em vaig movent. Hi ha un huracà a Vic o què passa? Quasi bé, quasi bé. I uns núvols. Que fan trobar, quasi bé. No, no, jo pateixo per la teva salut, eh, vull dir que... No, no, no pateixis, no pateixis, tot bé, tot bé. Em vas sentint o no? Sí, tu què vas veure, la Julia Otero o Gran Hermano la setmana passada? Jo la setmana passada em vaig dividir el cor. Sí, va, va, va, va. És que sí? Ah, sí? Vaig veure una soneta la primera i vaig veure una soneta, Gran Hermano. És que ens ho pregunten aquí al xat i jo, sincerament, no vaig veure ni una cosa ni l'altra. Ni una cosa ni l'altra. O no vas veure la tele, el dilluns a la nit. Sí que la vaig veure. El que passa que no vaig veure... Vaig veure la tele, però no vaig veure el que feien en aquell moment. Perquè em vaig posar una sèrie d'aquestes que a mi m'agraden, saps? Quina, quina, aviam. Game of Thrones, que avui arriba l'últim capítol. A partir de la setmana que ve ja mirarem, ja mirarem a veure què passa. Ahir es va emetre l'últim capítol de Game of Thrones a l'HBO, eh? Aquesta cadena nord-americana i avui, bueno, ja es pot trobar per internet i a tot arreu i jo tinc ganes de veure l'últim capítol. Però vaja, sí, avui però la Julio Tiro... Però això pot ser no computa, eh? En audiència, això, això no... El què? Vull dir que en Miris Games of Thrones, això no computa, eh? Vull dir que... I que no computi, i què? Doncs que els de Canal Plus volen que t'ho fixis allà. Escolti, senyor, la gent pot voler moltes coses. Jo faig la meva vida, sóc lliure, afortunadament, encara. Ben fet, ben fet. Encara, encara. Sí, encara, capital de Turquia. A veure, tu, l'escriptor Mario Vargas Llosa, va, que ens estem encallant aquí, mira que deia que volíem ritme, eh? L'escriptor Mario Vargas Llosa passarà per l'espai de la primera entrevista a la carta amb Julio Otero. Que sí, home, que sí, que no... I aquesta demana l'escriptor Mario Vargas Llosa acollirà les preguntes a l'atzar d'aquest espai. Que la Júlia Otero la podem escoltar, de fet, ara mateix, no? Cada tarda està a Onda Cero, no? No, ara mateix no la poden escoltar. Ah, no? Per què no? Perquè ens l'han d'escoltar nosaltres. Doncs anem a escoltar la... Jo he de escoltar la Júlia Otero, ara. A veure què fa, què fa la Júlia. Quin dial és, Onda Cero? Algú sap quin dial és? No, perquè aquí a la comarca no s'agafa, Onda Cero. Onda Cero, ostres... I com que no s'agrada, doncs, i és competència, això, no? Ostres, és que ara em sap greu, no sé quin és el que a Onda Cero Radio diu, a l'AFM no? Pot ser, pot ser. El 89.8 o no? No ho sé. No ho sé, està a la Rambla, això sí que t'ho fotis, això sí. Però en freqüència no, com que la plana no s'escolta, doncs no. Bueno, no, és que estàvem buscant a veure si trobava fa, però... Ui, és complicat, eh? Sí, és igual, deixem-ho córrer, deixem-ho córrer. Perquè necessito saber la freqüència exacta. Escolta, estic sentint... Es fa sentint de tot en aquesta universitat. Però qui crida? Qui està cridant aquí? No ho sé, no ho sé, no ho sé. Això, a partir de la setmana que ve no sentiràs ni una mosca. No, no, no, però qui crida? I què diuen? No ho saps. No ho sé, no ho sé. He sentit en su salsa, però res més. En su salsa? I parlaven de tu o no? No. No, no, no, no. En fi, eh? Però també tenen raó, jo estic amb mi salsa. Sí, home, sempre, sí, el salsa rosa. Atenció, perquè... Bé, vull dir-vos un detall, que Julio Atero compagina aquest programa amb l'espai que has dit tu d'Onda Fero, i que l'últim programa que va presentar a la visió espanyola va ser Las Teresas, un programa mític i amb unes grans entrevistes que, malauradament, aquí ella no fa. Ja, que vols dir que no fa grans entrevistes aquí, no? Aquí, ella no fa ni una sola pregunta. Les preguntes les fan altres famoses. Són de l'exercici. Ell, el famós de torn, ha d'escollir. Escolta, tu estàs bé, no? Que no vinguin a per tu que siguin agressius o alguna cosa, les persones... No, de moment no. No, de moment no. Però amb capaç moure de lloc... Sí, jo faig moltes coses. El programa de reportatges Equipo de Investigación dedica aquesta nit un especial al món de Sor Maria. Què és Sor Maria? Sor Maria és la monja que està importada en el cas dels nens segrestats. No sé si et sona la notícia de... Una mica sí. Mira, aquí al xat ens diuen que a les cerezas de la Julia Otero... Sí. Es va entrevistar el Guillem Jiménez, que és un actor de Sant Jus d'Esvern. Ah, sí? Sí. I on ha participat el Guillem? El Guillem va participar en una pel·lícula que em sembla, no em vull equivocar, però és el León i Olvido, em sembla, en una pel·lícula. No l'he vist, no l'he vist. Jo te la passaré, jo te la passaré. Dèiem això, que aquesta nit el programa de reportatges d'equip d'investigació dedica un especial al món de Sor Maria, una monja que ruava nens, no? Durant l'època de la transició, a finals dels 75 i tot plegat, va sortir la notícia que durant l'època dels 75 fins als 80 i tot plegat es veu que van haver desaparicions a nens als hospitals i tot plegat. I una de les monges acusades és la monja Sor Maria. Al programa d'aquesta nit podrem sentir declaracions i podrem sentir i veure declaracions de personatges que han estat en el seu entorn i fins i tot veure imatges inèdites de la monja. Però vosaltres sabíeu que el desaparegut programa, el diari de Patricia, van convidar uns pares i una noia per demostrar que eren els seus pares amb proves de l'ADN i que anant estirant caps anant a tapar amb la monja? Vostès dient que el diari de Patricia van... O sigui, aquest reportatge s'ha fet gràcies al diari de Patricia una mica, també? No, bueno, sí, també va sortir el cas i s'ha anat gràcies una mica també això, s'ha pogut denunciar. A la Monja Stormaria. Que, per cert, mira, és que si no ho dic em moro. Bé, potser no. He cregat una mica ara, eh? Potser no em moro, segur que no. Però és que vaig veure la Patricia Castanyaga allò que fa en el pressing APM. A l'APM, sí. Vaig trobar aquesta noia, perdó, eh? Però és una mica hipòcrita. Pot ser això o m'ho va semblar a mi? Pot ser una mica. Una mica falsa, però no pel fet de... Bueno, no ho sé, va donar la sensació, així com a... No sé per què deia ells, saps? Pensa que el que va passar... El cas del diario de Patricia va passar que van portar amb una noia i el van fer retrobar amb la seva exparella perquè la seva exparella volia demanar-li perdó. El que passa que ells, l'equip de redacció, no sabien... Sí, però un moment, jo no parlo d'Esbetlana, eh? Jo estic parlant en general una mica la noia. M'explico? Sí. Pot ser, a mesura que vas treballant en aquest tipus de programes, et vas curtint d'una manera en la que... Com t'ho diria, el codi deontològic te'l vas passar una mica pel forn. Mira, ja que dius això de l'esbaldana, també vaig pensar que, d'acord, les redactores no sabien que aquest home havia d'estar amb un ordre d'allunyament i havien tingut antecedents de maltractament i tot plegat, però quan tu fas programes d'aquest tipus i jugues i estàs, com diria el Monegal, escarbant a la brossa dels sentiments... i una mica a la porqueria en aquest sentit, pots jugar que et passin coses com aquesta. Segur que al programa Divendres de TV3 això no li passarà mai. Segur, m'explico. Això seguríssim, això seguríssim. Mira, per cert, aquí al xat pregunten, el Gran Prix diu, quan torna, David? El gran fix no torna. No torna. Que el Ramon García diu, presenta ara un concurs que no val re i que menys valdrà perquè ja l'han tret ja, no? Ja l'han tret, ja l'han tret. Quatre setmanes ha durat. Quatre setmanes ha durat la capa de... Bueno, que no portava capa. El Ramon García el feia sense capa. No hi havia ni pressupost per capa. No hi havia, clar. S'havia de presentar ell mateix. Què vols dir? Vull dir, quan poves vostès són presentants... Doncs ell s'havia de presentar. Ah, però això... En sé de debò, eh? T'ho juro, sí, sí, vull dir que... Però era una veu en off que s'havia gravat ell o...? No, no, no, era una veu en off que ell feia en el moment. Home, home... Llavors, llavors, llavors, tot, tot, tot, tot, tot, tot, tot, tot, tot... Home, escolta, ja, però vull dir... D'acord, hi ha pocs recursos econòmics, però també ens podem inventar coses, no?, i ser creatius. Bueno, a veure, va, parlem de més curiositats, perquè sembla que... Bueno, Perdidos en la tribu, que és aquest reality que fan a 4, presentat per la Raquel Sánchez Silva, l'han canviat de dia, ara. I un respecte per Tele Chetxènia. Jo també he estat d'acord, eh? Ho he pensat. És que ho diu aquí el Sergi al xat. Diu, sembla que el canvi de dia, però, no ha favorit a pèrduos en la tribu. Què ha passat? Bueno, doncs que la setmana passada hi ha hagut tot un ball de graer de programació a totes les cadenes. Com és això? Però per què? Què fan? Que els donen la gana, no? Una mica? Hospital Central, la dimecres, és a dir, jo, ara una sèrie també... Què em passa aquí? Ara ho explicarem, ara ho explicarem més bé. Dir-vos això, que el Doc O'Reality de 4 va passar el passat dimarts, a les nits del dimecres, a les nits del dimarts, i va fer un mínim de la temporada amb un 6,8% d'audiència. Aquest canvi va ser degut a que Mediacet no volia que coincidís amb Gran Hermano, La Revuelta, l'inici d'aquest nou concurs. Aquest espai ens mostra com conviuen durant tres famílies espanyoles amb unes tribus africanes durant dos dies. Per cert, això de Gran Hermano, La Revuelta, què passa aquí? Perquè és el que dèiem abans. No acaba mai Gran Hermano, no? Doncs mira, Gran Hermano està tenint molt èxit. i Telecinco no té ara en ment fer cap reality fins al setembre que tornarà a Corralados la granja dels famosos. Què passa? Que fins llavors tota la columna vertical de la cadena s'ha de sustentar parlant de continguts d'alguns realities. I Gran Hermano els està donant molt, molt bones audiències i han decidit aspirar-ho d'alguna manera. I una d'aquesta manera és fent tornar a tots els concursants un altre cop dintre de la casa. Ah, molt bé, un a un. Però el guanyador no, em sembla. No, el guanyador va decidir de no entrar. Ah, perquè ell ha guanyat els diners, no? Passa de tot. Doncs mira, hi ha gent que ha decidit no entrar-hi. Un d'ells és el capellà de Barcelona, que va decidir no entrar. Un altre noi que va pagar 90.000 euros per entrar a la casa a l'altra edició, tampoc ha decidit no entrar. Home, si cada vegada que entra, de pagar 90.000 euros, jo tampoc entraria. No, no, no, va pagant 90.000 euros per entrar i el van fer fora en una setmana. Vull dir que, doncs, ha decidit no entrar. Qui més no ha decidit entrar? Un concursant de Barcelona que es diu Zulema, tampoc ha decidit no entrar. Bueno, molt bé, doncs, escolta... Vull dir que veig que no els coneixes massa, aquests concursants, d'aquesta edició. No conec ningú jo, David, ja ho saps, vull dir, no passa res, però no els conec. No passa res. No passa res, no passa res. Que és un misteri, com és que Gran Hermano... Enganxa tant a la gent, pregunto, eh? Perquè l'audiència m'hi va molt bé. Perquè va tocar els sentiments més primaris, perquè van a buscar gent amb uns rols molt semblants als que poden tenir a prop de casa. Perdona, a prop de casa jo tinc la gent que ha entregat l'hermà, no? A prop de casa pots tenir perfils molt semblants als que han entrat a Gran Hermano. T'ho dic de debò. Em fa por, eh? Home, no, aquest any ha entrat gent molt, i ho dic de debò, ha entrat gent molt maca. Sí, sí, no hi ha hagut baralles. Ah, no hi ha hagut baralles, aquest any? No hi ha hagut baralles, no hi ha hagut. Me n'alegro, me n'alegro. Molt bé. Moltes, moltes, gràcies. Sí, home, està bé. Home, escolta, si la gent ha de mirar... No, però és veritat... Escolta, que la gent faci el que vulgui, també, eh? Sí, sí, sí. No, però és veritat que en aquest concurs han estat perfils que... Viguis que no, sovint pot ser que te'ls hagis trobat pel carrer o vist a prop de casa teva. Això és veritat, si et vas a pensar hi ha perfils molt semblants. Sí, no, si veus hospitalet et pots trobar el Carlos Joias, també. També, també, mira. Més a prop de casa teva impossible. Bueno, a veure, la contraprogramació només es queda aquí, perquè, com dèiem, continua la batalla entre el número 1, aquest programa que, per cert, es realitza des d'aquí, Sant Just d'Esvern, i Gran Hermano, que parlava mare de la revuelta. Què passa amb aquests dos programes ara? Doncs mira, Telecinco veu que el número uno pot ser un èxit d'audiència i ha decidit frenar-ho de totes totes. Com va fer en Operació Triunfona el seu dia, ha decidit que Gran Hermano anirà el mateix dia que es faci el número 1. Però, escolta, això és una guerra bruta, no? Molt bruta. Molt bruta, molt bruta, sí, sí. I això dels directius i tot plegat, i, bueno, en fi, la televisió... Com està la tele, eh? Com està la tele? Noi, els anuncis van molt tard, tu, i, escolta, s'han de buscar diners per tots els anys. És veritat. I llavors això ha provocat un efecte dominó, no? Us ho explico. Doncs, com que Telecinco va decidir que posaria Gran Hermano el mateix dia que ha anat el número 1, el número 1 ha decidit protegir-se i ha decidit que el dia que posin ells Gran Hermano, ells mouran la fitxa i no volen coincidir amb aquest concurs. Ah, és una mica com el fet d'amagar, no? Sí, sí, sí. O sigui, posem la gala Gran Hermano el dia del número 1 i Antena 3 ha canviat el número 1 per un altre dia ara. Sí, sí, sí. Ells han decidit que el dia que vagi a Espanya Central anirà el número 1. Però això és pitjor que l'espionatge de la Fórmula 1 abans de començar la temporada. És a dir, com sabran quin dia va quedar coses? Trucaran abans? Perquè hi ha una llei que regula que s'han denunciat la programació en 3 dies d'antelació. Per això aquesta setmana Telecinco no va poder, va contraprogramar 4 dies d'antelació a Gran Hermano, però no en 3. I Antena 3 va poder afanyar, va poder moure peça abans de... Però clar, aquí un dels dos ho ha de dir primer, no, o no? Bueno, s'ha d'anunciar en tres dies d'antelació. I com que l'anunció a l'Otele 5, que faria en gran hermano el dimecres, la mateixa dia que coincidia amb el número 1, el número 1 van dir, doncs ho fan dissous. I ell ja no en fingien la llei. Bueno, en fi, parlem ara d'una altra història, perquè dimecres, parlem de Televisió de Catalunya ara, el programa Sense Ficció, que és un seguit de documentals, un cicle de documentals a TV3 en prime time, els dimecres, emmet el documental El cine de Paco, amb imatges inèdites de Francisco Franco. Sí, les imatges descartades del modo, on es veuen seqüències inèdites de Franco pescant o jugant a gols, que es van censurar en el seu moment per no donar una mala imatge del caudillo, veuran la llum el dimecres, on reflectiran que no era ni un bon esportista ni un bon pescador. Tampoc no cal deixar molt llest per veure-ho, això, eh? Però vaja. Bueno, però mai s'havien amès i crec que també és interessant que es puguin veure. Sí, sí, no, no, una cosa no treu l'altra, eh? I més en unes èpoques que... Que el pensament únic torna a estar massa... Oja, què dius, home? Va, va, va, David, va, David, no m'espantis tu també, que jo, escolta, jo els dilluns... Acabeu de començar la setmana, eh? A veure si me fareu un atac de cor amb mi. A veure, Toni Rovira. Home, Toni Rovira, sí, home, Toni Rovira. Atenció, perquè el gran clàssic i mític Toni Rovira, de 25 Televisió, de Toni Rovira i tu, ha arribat als 1.800 programes. Que a més no sé si va entrevistar la Carmen de Mairena, però fa poc la va entrevistar la Carmen de Mairena, eh? Però no puc la té fitxada ja com a col·laboradora perquè hi ha anat moltíssimes vegades, hi ha anat més vegades. I tu aquí plantejas un debat que és molt interessant, David, que és com és que Toni Rovira ha pogut arribar a 1.800 programes i Ramon García no ha aconseguit ni fer 20 programes a Televisió Espanyola. Sí, és per pensar-hi, això, eh? És per pensar-hi. Tens raó. Mira, mira, escolta, bé, potser, possiblement, perquè Tony Rovira s'ha sabut guanyar un forat en l'edicis i el Franja de l'Octurna. Sí, més d'un forat jo crec que s'ha sabut guanyar, eh, aquest home, però bé. Molt ben trobada, molt ben trobada. Bé, doncs felicitar amb el Tony Rovira i a tot el seu equip. el programa del Toni Rovira i tu, que han arribat als 1.800 programes. No, bé, doncs escolta, tu, enhorabona, felicitats, que jo una vegada vaig estar al plató del Toni Rovira... Sí. I va fer gràcia, vaig fer una foto allà, i hi havia el bastó del Toni Rovira, que allò fa com... fa allò que fa... La muerte! No, no l'he vist mai, aquí no ho podem veure, Toni Rovira i tu. Bueno, però... Surt per l'APM, a vegades, i... Aquí, Osona, no coneixem Tony Rubina. Bueno, tampoc no passa res, David, no passa res. Bé, doncs, també dir-vos això, que tots els seguidors d'en Ramon García estan de vol. perquè el concurs Conoces Espanya no ha arribat ni als dos dígits, només ha fet 18 programes. Sí, mira, justament el Sergi ens ho preguntava al xat, això, eh? O què? No, doncs això, que Ramon García... Bueno, no sé què ha comentat. Diu que quan torna el Gran Prix de Ramon García, perquè... De moment no tornarà. El que sí que tornarà, però no aquest estiu, sinó a partir del setembre, serà la partida de TV3. Això ja ho vam avançar fa dues setmanes. Això ja vam dir-ho, ja vam dir-ho, que la partida TV3 tenia una nova temporada. Sí, però no tornar a l'estiu, sinó al setembre, eh? Al setembre, val. Doncs queda dit. Les retallades i el mal rotllo han arribat a les productores que treballen per Telefinco? Sí. Bé, el mal rotllo ja fa molts anys que corre per Telefinco, també s'ha de dir. Sí, però què passa? Què passa ara? Doncs, escolta, les retallades en publicitat han arribat a tot arreu i a Telefinco no són una excepció. La crispació de Telecinco ha arribat perquè els col·laboradors de programes com Que Tiempo Tan Feliz s'han de pagar els taxis ells mateixos per anar a Fuentcarral. I els reporters que van a fer reportatges com el Torito també s'han de pagar el transport. A més, la substituta de Maria Teresa Campos a l'estiu, per dir-vos un avançament, serà la seva filla, la Teru Campos. I això vol dir que la gent no està contenta? No, sí, sí, sí, això era una anexa. La gent no està contenta per haver-se de pagar els desplaçaments, els compten totes les fotocòpies que es fan, les compten, prohibit fer fotocòpies en color, és a dir que està tot mil·limetresdíssim el que es gasten i el que no. Home, però normalment la gent quan va a la seva feina, diguem, raro potser, però no s'ho paga de ser a butxaca, tant el transport públic. Però abans Telecinco les productores sí que anaven a buscar... Tu ho vas comentar un dia que et van venir a buscar de l'hotel... Sí, sí. És veritat, a mi em van venir a buscar amb un conductor. Doncs ara t'hauries d'apagar tot el taxi. Ostres, però sí que és veritat que fa ràbia, perquè els estudios Picasso estaven com a 30 quilòmetres del centre de Madrid. Doncs doncs seria un altre crispat més a Telecinco. Oh, és veritat. Sort que no m'han agafat per cap serie avui. Després, dir-vos que no vaig endavant de Telecinco perquè... Tot just fa una setmana que vam acabar el programa Bones Noches i Buena Fuente. Sí. José Corbatxo ha firmat un contracte de llarga durada per Mediaset per presentar programes com el que es presentarà aquest estiu amb Pilar Rubio, que es diu Todo el mundo es bueno. Ah. que serà molt semblant a tu sí que vales. Per tant, Pilar Rubio i José Corbacho junts presentant un programa de televisió. Aquest estiu de talent show. Aquest estiu, eh? I això serà a Telecinco. A Telecinco. Vull dir que tots els que preguntàvem on és Pilar Rubio, on és... Sí, jo m'ho preguntava molt on era Pilar Rubio. Doncs mira, la Pilar Rubio, us en recordeu que va anar a l'Argentina a fer un programa... Ah, sí? Doncs aquell programa només va donar un programa. Ja. Va ser el programa, no? Que va gravar un programa, sí, va gravar un programa, em va gravar diversos, però només en demès un. Se deia XXL. Com es deia? XXL. Ah. Tot i la crisi, TV3 està preparant nous projectes i formats per la temporada que ve, no? A veure, expliquem-nos com està ara mateix aquest món de la graïlla de TV3, o què és cou, amb la nova direcció, l'Eugeni Sallent, exdirector de RAC, La TV3 està preparant nous programes per la temporada que ve 2012-2013. Hi ha un parell de productors que estan preparant alguns programes pilots per presentar-los a la teva. I s'està barallant, rumorejant que s'està preparant un possible programa d'humor setmanal amb col·laboradors que es podria veure cara al setembre. Després, també dir-vos això, que... Torna el convidat amb personatges que ja vam avançar, com era la Núria Feliu, o el Gílian... i el Cornet. Sí. Gílian... Gílian... Gílian Cornet. Gílian Cornet o Monjo Budista. Ah, molt bé. Què més dir-vos, això, també, que torna la partida amb el... Javier Estrada. Amb Javier Estrada. Sí. David, estàs bé o què? Què t'ha passat? Que t'heu fet un bajón de sol o alguna cosa? Em sents ara millor, no? Sí, et sento bé, però com que ara no sé si trompicó, em dic a veure que no t'hagi passat res ara, com si t'hagués baixat la tensió o alguna cosa per l'estiu. No, no, no. Això ja és la recta final del curs. Ah, que és la recta final del curs. D'acord, d'acord. Per cert, que molt aviat podrem veure a Antena 3 una minissèrie sobre nens robats... A històries robades, no? Entenar a 3 té com una fixació en aquest tema, perquè avui fa un documental de sort Maria... És el que m'ha de dir. Què passa aquí? Tota la nit, aquesta nit, podreu veure temes relacionats amb els nens robats d'entenar a 3, vull dir que en TV5 parlaran de concursos ensenyament de nens, i en TV3 parlaran de nens robats del franquisme. Molt bé. En TV3 explicarà els casos usurpats de les famílies, Només el néixer farà el salt a la ficció de la mare Antena 3. La cadena estrenada aviat és històries robades. És una minissèrie protagonitzada, entre d'altres, per Rodolfo Sancho. Laura Gurbe, Julieta Serrano, Miguel Reyán o Marcés Sant Pietro. Marcés Sant Pietro, però si està a la Riera de TV3. Bueno, però fa molts dies que passen unes aparicions bastant irregulars. Fa setmanes que no surt massa, tampoc. Ah, però l'altre dia ja vam parlar que va sortir, que els va venir l'Anna Saúl a fotre el... Que va deixar morir el seu marit a la piscina i tot allò. Ai, ai, ai. Per cert, Quatro proposa que Frank de la Jungla... Perdona, David, que talli. Perdona, David, que talli. Però a tu t'agrada la partida de TV3? Com? A tu t'agrada la partida de TV3? Per què m'ho preguntes, això? No, perquè saps què passa? Que el Sergi ens ho pregunta al xat. No ens ho pregunta, directament diu, la partida, diu, és una merda, no m'agrada gens. Bueno, a veure, un moment, no digue'm paraulotes, per favor. Jo hi he fet alguna col·laboració a la partida. Quina col·laboració has fet tu? Has estat a concursar? No, de concursar no, però vaig fer alguna... De públic? No, de públic també, però un dia que n'acenaven uns caps grossos, de la comarca d'Osona, jo hi vaig participar. A veure, David. A veure, David. Tu vas participar portant un capgros a la partida de TV3. Sí, sí, sí. A veure, a veure, no passa res. S'ha més, això, o no? S'ha més, s'ha més i se'n pot veure. Ah, i se't pot veure, però no se'n pot veure perquè estàs llins del capgros? No, perquè abans de posar-me'l em presenten, em poso el capgros i després... Ah, sí? El Sergi diu que li sap greu parlar perquè et toca, però que segueix pensant que no val res, eh, la partida de TVRES. Doncs serà uns dimarts després de l'APM o uns dimecres. Bastant macos, eh, a partir de la temporada que ve. I sortiràs tu fent de gegant un altre dia o no? No ho sé, encara m'han de trucar. Ai, que potser t'ho has sortit. Oi, oi, oi, oi. Bueno, escolta, ja ens avisaràs, eh? Ja us avisaré. Ja us avisaré, sisplau, ja ens avisaràs. Dir-vos, dir-vos un parell de coses, que no estan al guió. Dir-vos, los protegidos, el cubo, y el millonario salten de la graella. Ui, què ha passat? Per això no tenen audiència. Que no tenen audiència, no té més misteri, ja. Ostres, bueno, ho sap greu per la gent que treballa, eh, en aquests programes i per el lloc de feina. Per cert... I dir-vos... Què? I dir-vos que 4 està preparant un reality... Aquí anava jo... No, una altra, una altra, i això és informació d'última hora i de primera mà. Informació d'última hora? I de primera mà. Exclusiva. A veure, David, sí, digues. Noten el Cardis, que jo us he donat força exclusiva. Que no me n'enfoto, no me n'enfoto, només dic que és una exclusiva, posem la música... Exclusiva! Quatre. Està preparant un reality... en el que posarà uns concursants en un creuer. Posarà uns concursants en un creuer. En un creuer. El preci del poder. El preci del poder. El preci del poder. Com la pel·lícula, no? Del Pacino. Scarface. Sí, doncs sí. Us en recordeu que fa uns dies us vaig comentar que la delegació de la fàbrica de la tele a Barcelona els havien acomiadat? Sí. Doncs els han tornat a contractar per preparar aquest programa pilot. El presentarà la Tania Iacera. i han fet una ruta per Mallorca i per diferents llocs. I els concursants, a part de passar diferents proves, han de també veurem com conviuen i com l'amor ha aparegut per aquest creu. Oh, que bonic! Però això encara no ha sortit publicat. Molt bé, doncs escolta, va, un aplaudiment pel David, va, un aplaudiment que té aquesta exclusiva. Sí, home, i tant, no, no, David, jo totes les exclusives ja saps que les anem emmarcant i ja passen a la prestatgeria d'exclusives de tele de la penya del morro. Del morro, sí, sí. Que, perdona, però n'has donat moltes aquí durant la temporada, eh, David? Algunes, algunes. També dir-vos. Bastant, bastant, bastant. Què? Dir-vos, més de realities. El número uno acabarà la setmana del dia 20. Sí. Però no sé quin dia, perquè com que ho van canviant. I que aquesta setmana passarà la cantant Soraya Arnelas. També dir-vos... que en el tuit que vaig penjar de programes, un programa de la dècada dels 80 que podria tornar, és el tiempo es hora. Sí, és bé, això, mira, amb el mateix Constantino Romero. Això no se sap, això no se sap. La productora d'en Sergi Saps estan preparant programes pilot per presentar-los a Televisió Espanyola o a altres cadenes. Mhm. I el programa de la dècada dels 90 que podria tornar és Furor, una versió renovada del Furor. Furor? Sí. Amb aquell... Com es diu, aquell? Ai, no me'n recordo. Amb l'Andrés Caparrós, no. Ah, sí, no. Amb un altre presentador. L'Andrés Caparrós ja no té ni... No té cap ganxo per presentar aquest programa. Ja, però què està fent l'Andrés Caparrós ara? No ho sabem, no? Deu estar amb alguna televisió d'aquestes de Castilla, la Manxa o com a això. Ha fet allà un programa d'un, però un no. Mira que porto el control de tothom, però amb l'Andrés Caparrós no m'ha interessat massa seguir-lo. Per què? No et queda bé? Si és un noi simpàtic, no? Molt, molt, molt. Jo no ho sabia, no et queda bé, l'Andrés Caparrós. Jo em pensava que era simpàtic, és que no el conec. Seguríssim, seguríssim. La cantera Campos ha fet a la televisió, i el seu germà, el teu pare, un gran cantant. Bueno, David... I després, també, dir-vos... És que hem d'acabar aquí ja, hem d'acabar ja, eh? Després dir-vos el programa de la dècada dels 2000. Que no m'escoltes o què? Un moment, un moment. Que dir-vos que no m'ho trepitjaran. Torna a Aprescent Triunfo. Torna a Aprescent Triunfo? Sí. Ara no sé si posar-me content o posar-me normal. És feina per gent de Sant Just. Ah, però llavors sí. David, que vagi bé. Com Ràdio. Notícies. Bona tarda, són les 6, us parlem amb el Bersas i Marta Patrició. La Borsa Espanyola ha tancat cessió amb una pujada del 2,8% i ha marcat la segona millor alça de l'any. L'IVAX35 ha recuperat els 6.200 punts, animada per la possibilitat que Alemanya acabi acceptant la creació dels eurobonds i que els bancs puguin rebre líquid directament del fons de rescat europeu. Bon comportament també de la prima de risc, que ha caigut fins als 516 punts bàsics després de tancar divendres. Recordem-ho a la cota dels 535 punts. El Consell de Garanties Estatutàries considera inconstitucional el decret del Govern Central en matèria sanitària. El Consell diu que el decret vulnera tres articles de la Constitució i també canvaeix competències de la Generalitat. Asegura també que no compleix els requisits d'urgència utilitzats per aprovar-lo i atenta contra el principi de cohesió i qualitat del Sistema Nacional de Salut. A més, creu que incompleix el dret a la salut dels immigrants sense papers a negar-los al tractament per reduir despeses. Tot i això, el dictamen del Consell no és vinculant, ja que es tracta d'un organisme consultiu. El Consell d'Empresa i Ocupació, Francesc Xavier Mena, defensa la presumpció d'innocència del subdirector de Seguretat Industrial, Isidre Massalles, i el coordinador general de la Diputació de Barcelona, Josep Tous, van ser detinguts el mes de març en relació amb una trama de presumptes concessions irregulars de les ITVs. Parlament, Albert Garcia, bona tarda. Bona tarda, el conseller d'Empresa i Ocupació, Francesc Xavier Mena, ha subratllat el comportament professional i ètic de Masalles al llarg de 25 anys i ha demanat respecte per a la presumpció d'innocència. Un primer, en què expressa, com he dit, la disponibilitat de col·laboració amb la justícia. I un segon, de suport al subdirector general, Entre altres coses pel clamor dels seus companys actuals i precedents, ja que porta 25 anys de servei com a funcionari públic, d'aprovat comportament professional i ètic. No tinc constància de cap irregularitat o il·legalitat. I, per tant, el subdirector Jal mereix la presumpció d'innocència. El consellament ha acusat l'anterior govern tripartit de fer un mal plantejament jurídic de la inspecció tècnica de vehicles. En aquest sentit, insinua que els anteriors responsables haurien d'assumir responsabilitats jurídiques i penals quan s'aixequi el segret de sumari, com Ràdio Parlament de Catalunya. Iniciativa per Catalunya demana la compareixença al Parlament del president de la Generalitat, Artur Mas, perquè doni explicacions sobre la presumpta implicació de Siu en el cas Palau. Laia Ortiz és la portaveu ecosocialista. Tornem a exigir al president i al senyor Mas que donin explicacions sobre les informacions que estan apareixent als mitjans de comunicació. Avui l'únic que hem tingut fins ara han estat excuses i fins i tot amenaces els que estaven informant sobre aquestes informacions que apareixien. Ordida es refereix a un informe policial que apunta que Convergència i Unió s'hauria finançat de manera irregular a través del Palau de la Música i també a les presumptes retribucions incompatibles de l'exalcalde de Lloret, de Mar, Xavier Crespo. Segons ha pogut saber com ràdio, el primer projecte de l'Eurovegas tenia previst enterrocar l'estall de l'Espanyol a Cornellà, al Prat, al Magnat, Sheldon Adelson, volia una autopista en línia recta que unís el port de Barcelona pels terrenys de Viladecans, on es podria construir el macrocomplex d'Eurovegas. Ara pararà, però el projecte està descartat. Sapiguem com funcionen els transports públics de l'àrea metropolitana de Barcelona. Connectem amb el Centre d'Informació Transmet. Jordi Penya, bona tarda. Hola, bona tarda. En aquests moments parlem de normalitat a la xarxa de transport públic de la ciutat de Barcelona i la seva àrea metropolitana. Ja que n'ha també anat d'incidència, així ho indiquen els diferents operadors. Per tant, situació molt tranquila a aquesta hora. Metro, autobusos, tramvies, ferrocarrils, de la Generalitat i Rodalies de Catalunya. És tot de moment des del Transmet. Molt bona tarda. Bona tarda, us parla Oriol Souto. En joc el partit de vuitets de final de Roland Garros entre Rafa Nadal i l'argentí Juan Mónaco, el tenista Manacorí, dominat per dos jocs a cinc en el primer set. D'altra banda, David Ferrer i Nicolás Almagro ja estan a quarts de final. A l'espanyol, la jutgesa que porta el cas de la denúncia feta pel club Blanquiblau contra la cadena Copa i Juan Antonio Alcalá ha criat a compareixer el periodista perquè identifiqui la font que va manifestar-li que es produiria una suposada manipulació en el partit davant l'Sporting de Gijón. En ciclisme, Cadell Evans s'ha endut la primera etapa de la Dauphiné 2012. El ciclista belga Bradley Wiggins és el nou líder de la General, amb un segon davantatge sobre Evans. I l'equip de Pol Espargaró té previst recórrer a la decisió de no sancionar Marc Márquez. Direcció de cursa va actuar d'ofici, sancionant amb un minut el pilot de Cervera per un xoc amb Espargaró, però poc després la Federació Internacional de Motociclisme va treure-li el càstig. Com Ràdio Notícies Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bona tarda, són les 6 i 5. L'atur a Sant Just creix en 20 persones el mes de maig i ja són 800 les que no tenen feina. Són dades que avui he publicat al Ministeri de Treball que també indiquen que són 14 més que ara fa un any. Per tant, el municipi capgira la tendència a la baixa dels últims dos mesos. En canvi, al conjunt de la comarca i a tot Catalunya la tendència ha estat diferent. Al Baix Llobrecat el descens ha estat d'un centenar de persones i a tot Catalunya el nombre de persones apuntades a les oficines de desocupació també ha baixat. En total n'hi ha 630.932, prop de 4.800 menys que el mes d'abril. I l'Ajuntament de Sant Just ha iniciat els contactes amb el consistori de Hort Bamnikar per establir un acord de formació de treballadors i treballadores a l'atur. L'alcalde de Sant Just, Jureper Vinyà, explica que es vol aconseguir un acord per intentar incentivar la desocupació santjustenca. Aprofitant la visita de Hort Bamnikar a Sant Just, dos regidors de l'Ajuntament van començar a redactar documents per establir les bases d'aquest acord. Des del municipi a Alemanya han demanat un llistat dels noms i les categories professionals dels aturats santjustencs en una mostra de la bona predisposició per treballar en aquesta línia. Des de l'Ajuntament mantindran les converses amb Jorpevnikar, tot i que de moment no es pot assegurar ni quan ni com es veurà la llum a aquesta corda de col·laboració. I acabem aquest butllet explicant-vos que l'alcalde de Sant Just valora positivament el primer any de mandat i assegura que la prioritat és donar suport a les famílies amb menys recursos al municipi. Un any després de guanyar les eleccions municipals, Josep Arvinyà admet que la situació actual és difícil, però que l'Ajuntament continuarà treballant en la mateixa línia. De fet, per aquest mateix 2012, el consistori augmentarà les partides en serveis socials. Una altra de les prioritats de l'equip de govern municipal és procurar rebaixar encara més el deute de l'Ajuntament. En aquest sentit, el ple municipal de dijous es va aprovar una cooperació per reduir 700.000 euros d'aquest deute. D'altra banda, el portaveu de Siu al consistori, Llorent Rey, també ha valorat el primer any demandat pel govern municipal. En línia general s'ha fet una valoració positiva. Reconsidera, però, que s'hauria de replantejar el paper de les empreses municipals Promunça i Proexa. I això és tot de moment. Més informació a partir de les 7 als Anjos Notícies, edició vespre. aquest dia vol passar com un autobús buit que ningú voldrà agafar que ningú voldrà agafar i serà molt avorrit jo voldria que fos ahir i posar-nos a jugar que serà més divertit que posar-nos a pensar que el dia és un autobús que no porta ningú. Però si tu estàs al meu costat i em vols dir com pot ser que estiguis trist Tenint-me aquí Tots els dies autobús Que agafem S'aniran omplint de llum I de gent Però si encara no estàs llest Per marxar O vols seguir el teu camí? Jo estaré en un banc a la parada següent d'esperar. Fins demà! La penya del morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio d'Esvern. Camalla, diuen que els justos van al cel i també segueixen la penya del morro de Sant Jus d'Esvern. Vine, vine. Ai, por fa lloy que se m'ha fet la cursa a les mitges. Amics, amigues, espero i o desillo que la penya de les galtes, no del morro, ai, perdó, del morro, tingueu la vida més plena que la casa de los Tientum d'Almatas. Ho juro pel Jerónimo Stilton. Soc l'Àngel Llàcer i a la penya del morro, mira, mola, què vols que et digui? I us envio una salutació a tots a la ràdio d'Esbem i a aquesta penya del morro, que teniu un morro, si vosaltres pitxeu. La penya del morro, un programa amb més morro que penya. O era més penya que morro. Què tal? Bona tarda, 6 i 11. Benvinguts a la segona part del programa de les tardes de Ràdio d'Esvern. És a dir, aquest. Durant aquesta segona hora al programa parlarem de llibres amb l'Arnau Cònsul d'aquí una estona, ja ho sabeu, de col·laborador habitual, dic, dels dilluns i que ens porta novetats sobre el món dels llibres directament des de l'Escola d'Escriptura de l'Ateneu de Sant Just i a més a més també de l'Institut Ramon Llull. L'Arnau Cònsul, no els llibres que ens porta. Però abans de tot això, teníem nosaltres ja aquí a l'estudi número 1 de la ràdio el Manel Ripoll. Manel, bona tarda. Hola, bona tarda. Què tal, Manel? Com estàs? Com ha estat el cap de setmana? Vam pujar la penya del moro aquest cap de setmana. Ah, vas pujar la penya del moro? No em vas dir res. No em vas dir res. Aquí hi ha una falta d'informació, no. La setmana passada no hi va haver programa, però no ho vam comentar. Bé, i com va anar la penya del Moro? Perquè recordem que el Manel... Sembla que no és el primer dissabte de cada mes. Sí, un cop al mes. Intentem fer-ho el primer cap de setmana, però si no, anem variant una mica. I va haver-hi molta gent aquest cap de setmana? Perquè el Manel està explicant... les restes ibers, que hi ha a la penya del Moro, que ja sabeu, a més, fan menció el nom del programa que esteu escoltant ara mateix, i allà el Manel fa una mica de guia, no explica la Torre de Guaita, els habitacles, les dependències, amb les restes ibers... Jo no he estat mai a la penya del Moro, mira què et dic, però és com si hi hagués estat ja, perquè... Com us que ho hem comentat? Sí, la vas que ho hem comentat i tot plegat. Sí, no he estat, què passa? No he estat a la penya del Moro, però hi aniré aviat. Com a dada, doncs. Com a dada, doncs. Bé, quantes persones van venir, Manel? Doncs va fer molta calor, si com el diumenge va fer un dia més tranquil, el dissabte va fer molta calor i vam pujar i jo vaig comptaritzar entre 20 i 25 persones. 20 i 25 persones, eh? Una dada de les més baixes dels últims mesos. I acostuma a passar, l'any passat també va passar que juny, juliol, agost són les dates que segurament pel tema calor i tot plegat i perquè la gent, doncs, potser se'n va a la platja o a altres destinacions, doncs no va no matant per la muntanya. Durant els últims tres programes, aquí a la secció d'Història de Sant Just, hem parlat de la figura d'en mossèn Antonino Tenes. Avui comencem un nou tema, Manel, un nou apartat. Una mica traiem la pols a noves carpetes de la història de Sant Just d'Esvern. I parlem d'un tema que ens ocuperà dos capítols, dos programes, el d'avui i el de la setmana que ve, en principi, i és el de les masies de Sant Just d'Esvern. Ja sabeu que Sant Just... doncs, durant molt temps hi havia moltes masies, no? La població, clar, no era de 15.000 habitants, sinó que anava repartida amb diferents masies pel municipi. I avui, Manel, per on vols començar? Perquè, clar, aquí hi ha molta informació, no? Sí, la veritat és que sí, tema masies, hi ha molta informació. Jo l'altre dia, anant a veure l'Arxiver, li vaig comentar que algun dia em faria gràcia parlar del... en el tema de les masies, perquè a vegades inclús el propi arxiu o l'Ajuntament fan rutes per les diferents masies i les expliquen i perquè els oients del programa en tinguessin una mica d'idea, doncs les anirem nombrant a poc a poc. De fet, en algun programa anterior havíem comentat, quan havíem parlat sobretot dels romans, havíem comentat que a la zona de Sant Just d'Esvern s'hi van instal·lar diferents villes romanes que van ser com l'embrió del que després van esdevenir les masies catalanes. Aquí estem parlant del segle I, V, abans de Crist, més o menys. Sí, entre un o dos segles abans de Crist i després de Crist, els primers segles, es van instal·lar aquestes villes romanes, que van anar evolucionant durant l'edat mitjana cap a les masies catalanes. Llavors, perquè ho puguem distribuir d'alguna manera, ho he agrupat entre masies que estan com més aïllades a la muntanya i masies que avui en dia estan ja connectades amb el nucli urbà que nosaltres coneixem de Sant Just d'Esvern. Per tant, ho farem de dues maneres diferents. Avui parlem de les masies que estan al nucli urbà o al centre urbà actualment a Sant Just i la setmana que ve parlarem de les masies que hi ha pels voltants. Sí, les que estan més desgregades. Llavors, per començar, ho he ordenat de la seva manera. Començarem parlant de Camp Madurellet, o Camp Madurellet podria anar amb U o amb O, en funció del document que es busqués. Ho farem sempre seguint la mateixa estructura. Primer direm on està ubicada, perquè la gent se'n pugui fer una idea i la localitzi. Llavors la descriurem una miqueta o com a mínim direm quin és l'element arquitectònic més destacat que es conserva d'aquesta masia i per acabar donarem alguna dada històrica com pot ser les primeres referències que en tenim o els diferents amos que ha tingut o alguna modificació important que hi hagi hagut al llarg dels segles en aquesta masia en concret. Bé, doncs comencem per la primera, si et sembla, Manel. Can Madurellet o Can Madurellet. Per què ho dius dos vegades, no? Perquè una és amb u i l'altra és amb bo. Exacte. On està situada la masia de Can Madurellet? Doncs està situada a la plaça Verdaguer. Home, a la plaça d'Ajuntament, no? Sí, a la plaça d'Ajuntament. Hi ha un petit carreró que pots pujar cap amunt i et connectar cap al carrer Bonavista. Una banda et queda l'església i l'altra banda et queda el cau. Ah, sí, senyor. Abans de començar a pujar aquestes escales, allà hi ha el que havia estat en el seu moment, Can Madurellet. Ah. És un edifici format per planta baixa i primer pis... seguit amb l'estructura de tres crugies. I té, com la majoria de magies que comentarem, una coberta de teula en dues vessants, que és la típica forma que tots els nens dibuixen d'una casa... amb la teulada, amb aquestes dues vessants? Sí, per cert, deixa'm comentar que, clar, jo quan has dit masies de Sant Just, jo pensava, clar, aquí la gran masia casa Tarradelles, no? No vol dir això, no? Perquè aquesta, per exemple, és més aviat, com dius tu, amb dues plantes només, no? La gran majoria de masies que veurem aquí, exceptuant alguna que sí que tindrà... segon pis en una posterior ampliació, normalment són de planta baixa i tenen la primera planta o planta noble que se'n deia, que és on hi habitaven els habitants de la masia. Avui en dia, sobretot les que veurem ara dins del nucli, les veiem engolides pel... pel creixement norvai i no te la pots imaginar com havia de ser en aquells temps que tenia tots els terrenys de cap al costat. Sí, home, perquè, clar, m'imagino que ara on hi ha la plaça o la plaça del rentapeus, potser allò fa segles, no? Eren els conreus o l'hort, no? Ves a saber. Els seus orígens, perquè, clar, de quin any estem parlant? Quan es va construir aquesta masia de Can Madurellet? Doncs els primers indicis que en tenim són del 1356, O sigui que ja fa bastant temps. Sí, home, fa 7 o 8 segles. És una de les més antigues que, com anirem ara desgranant, doncs s'entenen dades. I les tenim gràcies a que en un text, en un d'aquests registres de l'època, es parlava d'unes compres fetes pel propietari, per identificar-lo, deien Pere Carbonell de la plaça, de Can Madurallet. Llavors, el fet de veure d'on era o quina era la seva propietat, permet, doncs, poder datar amb més o menys exactitud de quina època és aquesta masia. Que, a més, això sempre s'ha fet molt als pobles, eh? Mira, sí, el Pepito de Can... de Can... no sé què, no? Vull dir que, clar, també s'ubica una mica com el llinatge, no? L'escut al qual pertanyia aquella família. Exactament. Llavors, el primer dia que en tenim hem comentat això, 1356. Després apareixen altres informacions que ens han arribat avui en dia i que són de meitats del segle XVIII i que se'n deia que aquesta casa era heretat de Carbonell de la Plaça i anteriorment d'Antic Durant i Gaspar Durant, que eren uns pagesos de la zona de Santa Eulàlia de Provençana. Aquesta informació, tant aquesta com la que diré després, s'ha extret perquè vam dir que ho aniríem comentant quan... quan fos el cas, s'ha extret del llibre aquell que hem comentat de mossèn Antonino, que hi havia tota la informació de Sant Just, hi havia una sèrie de rectors que anaven fent les seves anotacions de l'època, i el rector d'aquesta època de meitat del segle XVIII comentava això, que... S'havia traspassat aquesta casa de pares a fills, que s'havia heretat, i quan s'heretava aquesta casa ho deixava notat en el registre de l'església. Que, per cert, aquesta casa, aquesta masia, la de Can Madurellat, que està, com diem, al costat de la plaça Jacint Verdaguer, allà pujant a aquell carreró, mirant la plaça des de baix com a la dreta, per entendre'ns, després va canviar de nom o què va passar? Va canviar de nom. El fet va ser que va anar variant aquest nom entre la U i la O. Va anar variant. I això sí que és veritat que després del 1709 es comenta que aquesta masia era propietat de Jaume Modulell i, per tant, era coneguda com Can Modulell de la plaça. Ah, per tant, va canviar, no? De Can Madurellet a Can Modulell. Exacte. El 1700 es coneixia... El 1709 es coneixia com Camp Modulell de la plaça i avui en dia és Camp Madurellet, que és com es coneix. Per cert, aquesta masia que estem repassant avui, aquesta primera masia de Sant Just, ha albergat alguna entitat o algun... no sé, alguna cosa curiosa que puguem afegir com a dada final? Doncs sí, doncs sí. Ha estat seu de la Societat de Caçadors de Sant Lluís d'Esvern i per tant també era coneguda popularment com la Casa dels Caçadors. Bé, doncs aquesta és la primera, la fitxa de la primera masia que ja la tenim aquí ben guardadeta, la de Can Madurellet. Antigament coneguda també com Can Modulell i que també era coneguda com la casa dels caçadors. Vinga, va, passem a la següent masia que es troba a Sant Just connectada al nucli urbà actualment, que són les masies que repassem avui. Can Can Preciós. De fet, Can Can Pressiós està situada al carrer Sant Lluís número 2, fent cantonada també amb la plaça Jacint Verdaguer de Sant Just. Es tracta d'una masia amb façana simètrica i també té una coberta amb dues vessants. Així com a element més destacat de forma arquitectònica, té a dalt de tot l'original de la Xamenei encara i a l'extrem dret de la teulada hi ha un rellotge de sol a l'alçada del primer pis. actualment, perquè la gent ho ubiqui, és on hi ha la floristeria arrel, doncs aquella masia... Aquella és la masia Can Can Preciós. Exactament. I la seva història? Què podem comentar de la seva història, el seu origen? Doncs, pel que fa al seu origen, no sempre s'ha dit així Can Can Preciós. Antigament, i el nom originari de la masia era Can Preciós, sense el camp davant. Ah, Can Preciós, com Can Bonic, no? Exacte. Oh, que bonic, que preciós, que can maco. Doncs en aquella època era conegut al principi com Can Preciós i això ho sabem degut a una sèrie de documents antics en què els seus propietaris havien fet una sèrie de fundacions o donacions i llavors quedava registrat que el propietari de Can Preciós feia tal donació. Posteriorament el nom, com hem comentat, va evolucionar ja cap a Can Can Preciós i després la remodelació més important que se'n va fer va ser el segle XIX quan la família propietària va aconseguir un cert benestar econòmic i va decidir modificar-la i reformar-la. Com a última dada curiosa, tenim que l'any 1795 era propietari Josep Modulell, el qual era també la seva residència habitual. Bé, doncs ja tenim una altra, eh? Anem fent via, perquè encara ens en queden un parell... Quants ens en queden per acabar avui? Tres o quatre més, no? Unes quatre o cinc, però són més curtetes. Si no, ja ho anirem fent poc a fort, no? Sí, ara tampoc no hi ha prou. Home, no. Les masies han estat aquí fa segles, no? No els hi vindrà. No els hi vindrà una setmana. Ara, passem ara a la masia de Can Cardona. Valova! Valova! Bé, la masia de Can Cardona, situada a la plaça Verdaguer número 1, és just davant la casa que hi ha de l'Ajuntament de Sant Jus i es tracta d'una masia de planta baixa també, no, Manel? Doncs sí, és una masia de planta baixa i primer pis, amb una coberta de dos vessants. I la seva història, què podem explicar? Aquesta és potser de les que hem comentat fins ara, la que ha canviat més de nom o que ha variat, un parell o tres de noms ha tingut, comentar que tant aquesta, Can Cardona, com les dues que hem comentat anteriorment, segurament són de les més antigues que hi havia al primitiu, originari Sant Just d'Esvern, perquè estaven situades a la zona coneguda com la zona de la Sagrera. La zona de la Sagrera és, perquè ens feu una idea, on hi havia l'església, hi havia un perímetre que l'església donava cobertura i, per tant, dins d'aquest lloc anomenat la Sagrera, no s'hi podien cometre robatoris perquè hi havia una certa vigilància... I, per tant, doncs, totes aquestes magies que estaven més o menys aglutinades a l'entorn de l'Església, en aquest recinte anomenat de la Sagrera, són de les més antigues. Clar, Can Madurellet, no? Can Can Preciós, també Can Cardona, no? Exactament. Aquestes que estaven aquí, en aquesta zona, doncs, són de les més antigues per això, per estar ubicades dins de la zona de la Sagrera. Per cert, que després es va dir Can Solanes? Sí, bé, els seus noms originaris... Primer de tot, el primer nom que en tenim és Mas Moragues, el 1306, i posteriorment aquest nom va evolucionar cap a Can Solanes de la plaça, i no és ja fins al segle XVI, que ha d'haver Can Cardona, moment en el qual la família Cardona fa efectiva la compra d'aquest mas. De fet, no sé si encara continua la família Cardona, aquí a Sant Just d'Esvern, vivint allà. No ho sé, eh? A mi em sona que algú o algú que altre hi viu encara. allà avui en dia, perquè nosaltres, quan fem el dels globus durant la nit de reis, sí que hi ha gent d'allà a Can Cardona que ens va obrir i ens facilita l'accés allà dintre. Aquesta masia ha patit diverses reformes i ampliacions també al llarg dels segles. Doncs sí, primer s'hi va afegir un celler a la part del darrere i la pallissa, i posteriorment es va engrandir la façana en dues tramades, o sigui, se la va fer més allargada. El 1721 s'hi va afegir un cos nou a la banda dreta del pati i el 1800 es va esgrafiar la part superior. Això d'esgrafiar vol dir que s'hi va fer com un relleu, com un dibuix, que no era la paret llisa simplement pintada, sinó que tenia com un petit dibuix. I actualment encara hi és? jo crec que sí que la part superior per sobre el que seria el primer pis quan anem per les fotografies que jo en tinc aquí hi ha el que havia estat aquest esgrafiat ah doncs ja m'hi fixaré quan passi per davant a veure si veig aquest esgrafiat i alguna cosa més sobre Can Cardona per acabar? el 1840 per acabar aquestes obres segons figura en un dels festejadors que hi havia el primer pis s'hi van fer una sèrie d'obres el que hem comentat que és la planta noble o primer pis Per tant, Can Cardona també. Ja tenim aquí la fitxa de les masies de Sant Lluís, ja està fitxada. Anem ara a Can Ginestam. Can Gin està... Home, qui no coneix, no, Manel? Avui en dia Can Gin està un dels símbols pels enjustenys i per tota la gent que estem aquí, situada al carrer Carles Mercader número 17, que també és l'adreça de la ràdio, perquè totes les dependències municipals, que n'hi ha unes quantes... que estem aquí englobats, podríem dir, als terrenys de Canji Nesta, tenim tota la mateixa adreça. I és una antiga masia que, és molt curiós, va ser transformada a l'estil modernista, que potser segurament és la gran peculiaritat de Canji o de Canji Nesta. Doncs sí, la veritat és que, així com les altres masies sí que van tenir reformes, però sempre hem mantingut l'estructura de masia original catalana, aquesta va ser... Adaptador va ser remodelada amb aquest estil que té avui en dia, modernista, i la característica que té, amb les altres que hem comentat, és que té un propi tancat, que després també comentarem que és un tancat com d'inspiració gaudiniana, amb aquestes onades que va... que va fent i que està englobada dins d'un vell jardí. És veritat, eh?, a la part de dalt, no?, al carrer Bonavista, que són com aquelles oles, no?, que només ara és de color groc, no?, no sé si també sempre ho ha sigut, però vaja, que engin està, eh?, clar, de fet, potser, com dius tu, el fet que estigués tancat, no?, amb aquests murs, l'ha permès la seva supervivència. Sí, i sobretot, Sobretot al principi, després ho comentarem, quan es va fer aquesta obra modernista no va agradar molt, no va acabar de quallar i va ser una mica de polèmica a l'època per aquesta obra que s'havia fet. El modernisme en el seu moment va costar que quallés a tot Catalunya, ara no avui en dia a tothom li agrada molt, però en el seu moment va crear controvèrsia com qualsevol obra que es fes amb aquest estil. Va, descobrim quines són les peculiaritats de Can Ginestar, perquè l'hem vist moltes vegades quan hem passat per davant, o anem a la biblioteca, o anem a fer un cafè, o senzillament anem a estar una estona per aquí, o de pas, però segur que ara descobrirem moltes coses que no sabíem de Can Ginestar. Manel, què podem dir de l'edifici? Doncs, si ens el mirem de front, veurem que la part central és més alta que els dos laterals i que està coronada per un ramat esglaonat limitat per pinacles, que és la part central com acaba la construcció. A la banda dreta s'hi va construir una capella, que és on avui en dia, si no estan passejant, hi ha els gegants. És una capella que no funciona avui com a capella. No, avui en dia no funciona. És com a magatzem, podríem dir, els gegants. Si us apropeu, els veureu, perquè hi ha un vidre on es poden veure. Correcte. I a la banda oposada, a l'altre vessant, es va habilitar com a galeria miradona al seu moment. Home, que... És avui en dia on hi ha el... Al bar de Can Ginestat. Exacte. Que porta l'Edu. Que, per cert, clar, ben vist, eh? Habilitar allò com a galeria... Aquella part, eh? Com a galeria mirador, perquè, clar, les postes de sol... Clar, es veia tot. Tot s'enjustava... Increïble, no? I la muntanya, exactament. I el seu origen? Quan comença Can Ginestar? Doncs les primeres notícies que s'entenen són gràcies a diferents dates esculpides dins la pròpia masia. Així com els altres eren més per documents que havíem tret informació, aquesta, segons el que jo he pogut llegir, hi ha diferents parts de la casa que tenen, doncs, suposo, quan es feia una ampliació o quan s'arreglava alguna habitació, doncs, s'hi deixava gravada la data. La primera data que en tenim és el 1403. 1403. I, posteriorment, també trobem una altra llinda, que seria com un... com un carreu, els diferents blocs que es feien servir per construir les cases. I n'hi ha una, que sembla que és aquesta, la de 1669, que està just a sota la catifa de l'entrada. No sé si alguna vegada t'hi has fixat, no sé si ara hi ha una catifa, però jo me'n recordo que uns anys... Que es veia. Sí, hi havia un programa de misteris aquí a la ràdio, que es deia Misterios en les ondes. I van venir uns convidats un dia, jo feia tècnic de sort, parlo de fa molts anys, eh? I vaig dir, doncs allà que en Gin està, dic, hi ha una cosa que és com així, com... No diré tenebrosa, però clar, és que a la gent li agrada molt el misteri. I dic, i em sembla que hi ha tres sisos, vaig dir. I no, eh? Era la data de 1669... que està aquesta llinda, just a l'entrada principal de Can Ginestà, si tu aixeques la catifa, ja ho veuràs, fes-ho el pròxim dia, perquè, bueno, potser avui ja ho saps, segurament, però, bueno, vam veure allò i vam dir, oh, que fuerte, no sé què, o sigui, que és això, eh?, aquesta llinda. Exactament. I després, al primer pis, n'hi ha un altre que marca la data de 1703. Però com has comentat, Manel, Canjian Estat té una peculiaritat i és que no es va construir tal com la veiem ara, no? Exacte. L'obra actual que nosaltres veiem és fruit de les modificacions efectuades per l'arquitecte Marcelí Coquillat i Llufriu l'any 1904, que li van donar aquest aspecte modernista que té avui en dia. De fet, per poder arribar a l'estructura actual que té, es van derrocar part de l'edifici i reconstruir-lo, tot seguint els estils modernistes i elevant un metre la part central del terrat. En aquest moment va ser quan es va construir la capella i es va reparar la façana, tot seguint aquesta estructura que té avui en dia de tres tramades, com hem dit, la part central més elevada i les dues parts laterals més baixes. En aquest moment també va ser quan es va fer aquest tancat que es veu pel carrer Bonavista, l'inspiració gaudiniana. Home, i perdona, no sé si en parlaràs del reixat, que hi ha just a l'entrada, abans dels jardins, també això com un ferroforjat. Sí, aquest reixat així també és típic modernista. Exacte. Mira, la Marina Raurell, al Twitter, ara mateix... Has dit la paraula festejador, tu, Manel? Festejador? Sí, en algun moment, perquè diu... Ha dit festejadors en Manel de les masies de Sant Just a la penya del Morro? Diu, que bonic recuperar paraules en desús. Que bonic, que bonic. És que tu, Manel, tu tens un festejador ja en si mateix, no? Però vaja, alguna cosa més sobre Canji Nesta, Canji? Comentar que l'Ajuntament la va adquirir l'any 1978, moment en el qual, doncs... S'hi van anar instal·lant diferents dependències de l'Ajuntament, com avui en dia tenim aquí la ràdio, hi ha també l'Arxiu Municipal. La ràdio va formar part de Can Ginestar, ara també, però estem una mica més lluny, fora, diguem, de l'edifici principal. Va començar a les golfes de Can Ginestar, Ràdio d'Esvern. També hi ha la biblioteca, que per les reformes vam haver de marxar d'allà, justament. I també hi ha altres dependències com l'Arxiu Municipal, em sembla? Correcte, sí, l'Arxiu Municipal també està ubicat a Can Ginestà. La biblioteca, com hem comentat, i també hi ha el Celler de Can Ginestà, on actualment es fan moltes exposicions, per allà n'hi ha una. Per cert, n'hi ha una molt recomanable, eh? No em surt mai el nom, però és d'un dibuixant espectacular. Doncs ens apuntarem per anar-la a veure. Sí, sí, gratuïta, gratuïta, gratuïta. I després també els lavabos de kanji, que vulguis o no, sempre treuen d'algun apuro quan estàs per aquí i no saps on anar. 6 i 36 de la tarda, continuem repassant masies de Canji Nastar, ai, de Canji Nastar, de Sant Just, perdó. No, és que tenia el cap de Canji Nastar perquè, de fet, és una de les més emblemàtiques, però no és l'única, n'hi ha més. Bé, hem començat parlant de les que estaven a la plaça Jacint Berdaguer. Ara ja ens anem allunyant una mica d'aquest centre. Can Gina ja està a uns 200 o 300 metres apartat d'aquí. I ara passem a Can Mata. La masia de Can Mata està situada al carrer Bonavista de Sant Just. El número 120. De fet, aquesta, com a mínim, jo no en tenia constància i no té, pel que jo he pogut llegir, tanta història com les anteriors, però no per això deixarem d'anomenar-la aquí. Totes les masies que hi ha mereixen el seu moment del programa. Sí, ara, ara, ara, ara ho has dit, ara. I perquè després encara no fos que hi hagués algun... Areu o alguna persona que... Ai, la meva nòdita. Aquí les comentem totes. La família Mata, no? Ai, la meva nòdita. En fi, quan va ser construïda Can Mata? Aquesta va ser construïda probablement en vers del segle XVI i ho diem així perquè actualment es troba totalment engullida i adossada a altres edificis, inclús en els terrenys que haurien estat els propis de la Masia, s'han edificat altres cases i, per tant, tot i que passem per davant del carrer a la vista número 120, és complicat ubicar-la i distingir-la. Bé, i avui acabarem ja amb una última masia. Déu-n'hi-do, les que han fet, ara repassarem, però abans parlem de Can Freixas. Malova! Can Freixes, situada al carrer Freixes, carrer Mític, també per altra banda, on s'hi fan els cars de coixinets. De fet, quan baixes o vas passejant pel carrer Freixes, quan fan el dels cars, és aquella masia que queda baixant a mà dreta, que està com englobada al mig d'un gran jardí o bosc, i hi ha una masia allà al mig que es veu bastant atrotinada. Aquella masia d'allà és Can Freixes. De fet, aquesta masia té una altra peculiaritat curiosa, i és que ha estat coneguda amb diferents noms al llarg del temps. Doncs sí, és una de les que més ha canviat el seu nom, i ha estat anomenada Torre d'en Ricard, Torre Guardiola... Torre Guardiola? Torre Guardiola, sí. Epa, ara, el 2012, on estem, agafa una altra dimensió. Torre Vidala i Campellicier. No va prendre el nom actual que té avui en dia fins al segle XVIII. Com a peculiaritat, l'any 1709 la masia va ser comprada pels pares carmelites calçats del convent del Carme de Barcelona. Caram, tu! Els quals la van convertir en casa de salut per als religiosos malalts. Ah, com... Com un hospital, però... Per religiosos només, no? Només per ells. Sí, sí, sí, sí, sí. Tot i que ha patit nombroses modificacions que han provocat que no es pugui datar exactament als seus orígens, fonamentalment es tracta d'una masia de planta baixa, un primer pis i unes golfes, i, com hem comentat, disfruta d'un excel·lent entorn vegetal, però es troba en un estat de semiabandonament. Bé, home, jo no vull incitar ningú que faci res, però clar, jo em dius això, no?, que era una mena de sanatori, no?, era una mena d'hospital del segle XVIII, actualment està abandonada. O semi-abandonada, sí. Sempre abandonada. Aquests efectes es fan molt busquets, eh? Pels esperits i per les coses misterioses i tot plegat, no? I el que s'amaga allà, les psicofonies i tot això. Bé, investigarem. I algun dia portarem un micròfon de la ràdio i de la penya del murro a veure si trobem alguna psicofonia a Can Freixas. Doncs Manel, m'agrada molt aquest espai, eh? Ja ho saps. I avui també m'ha agradat molt, eh? Les masies de Sant Just encara ens en falten. Hem repassat la de Can Madurellet, la de Can Can Preciós, Can Cardona, Can Ginestar, Can Mata i Can Freixes en aquest primer episodi de Masia Sant Just. Tens, sí senyor? I la setmana que ve ja marxem una mica, no? Les que queden encara són del centre. Ah, les que queden són del centre, dins del territori. Bueno, Manel, doncs ho hem de deixar aquí. Potser haurem de dedicar-hi més programes als que ens havíem pensat, perquè encara falta Can Ristol, que està situada a la caràcter reial. Can Modulell, també a la carretera reial, la Torre de l'Areu, que està allà a l'actual encreuament amb carretera reial amb la Rambla de Sant Just, i Can Sagrera, són les que ens falten per parlar, que estan situades a dins del terme municipal, podríem dir, del nucli urbà de Sant Just actualment, i encara faltaran unes altres... Que estan més disperses a la muntanya. Per la vall i tot plegat. Molt bé, Manel, moltíssimes gràcies una setmana més i dilluns que ve continuem amb aquestes masies que ens queden. Moltes gràcies. A vosaltres. Que vagi bé. Adéu. Hola, soy Joaquín Reyes. Quería aprovechar esta ocasión para saludar a los oyentes de La Peña del Morro, que es un programa que realmente merece la pena. Está hecho por gente muy válida. A mí me encanta, aunque lo cierto es que no lo he escuchado nunca, porque... Nunca me lo perdonaré. A Sant Just d'Esvern apostem per l'habitatge públic. Promunça ha obert la convocatòria per adjudicar 25 pisos públics. 20 a Mas Lluï, 4 al carrer Cadenes i 1 al carrer Salvador Espriu. L'adjudicació d'aquests habitatges es farà de forma directa seguint l'ordre d'arribada de les sol·licituds a partir del 15 de febrer. Les podeu lliurar a les oficines de Promunça, a la carretera Rallau número 106, als locals 6 i 7. Trobareu les bases i les condicions de l'adjudicació al web www.promunsa.ca. Promunsa, empresa municipal de l'habitatge de Sant Just d'Esbert. La Penya del Morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio Desverbo. Tres quarts de set de la tarda, després d'aquesta pausa per la publicitat, continuem i ho fem, com cada dilluns, parlant de llibres amb l'Arnau Consul. Ja ho sabeu, de l'Escola d'Escriptura de l'Ateneu de Sant Just, a part també de l'Institut Ramon Llull i col·laborador habitual de la revista Sapiens. Nen, bona tarda. Molt bona tarda. Molt bona tarda. Què tal, Arnau? Sí, sí, sí. Escolta, tens un currículum més llarg que... Sí, l'hauríem d'abreu ja, l'hauríem d'abreu ja i no sé. L'escola d'escriptura teneu, no? I ja està, no? Sí, sí, sí, a partir d'ara, no? És broma, és que a mi m'agrada dir-ho, si no, no ho diria. Ah, bueno, bueno, si no l'has d'inicial. Perquè dona prestigi tenir un col·laborador com tu a la Penya del Morro i a tu moltes vegades hi ha un salt de qualitat ara, saps? També pots dir col·laborador de la Penya del Morro. A mi em dona prestigi, a mi. Ah, te'l dona tu. Aquí ens donem prestigi entre tots que és gratis. Exacte, exacte. Avui volem parlar dels premis... Perquè l'Arnau, de tot això, què fa? Parla de llibres, vale? Parlem dels premis Lletrador, que són uns premis peculiars. Ara en parlarem també de la celebració de l'any Caldés o de l'any Tisner. Comencem pels premis Lletrador o què? Vinga, comencem. Li han donat el premi al Pere Jaume. Exacte, o sigui... el seu llibre Pagèsiques, que és un llibre de poemes, ha estat considerat per un jurat independent com el millor que s'ha publicat l'any 2012. En aquest cas no és un premi que estableixi categories, o sigui, novel·la, el millor contes, el millor llibre de poemes... No, no, no. Una mica així de global, no? El millor llibre que s'hagi publicat. Llavors, el jurat és una mica... No et diré estrany, però sí curiós, perquè hi ha alguns crítics lideraris... Se'n diu eclèctic, d'això, avui en dia. Eclèctic. Té tota la raó. És un jurat eclèctic, no? Tenim alguns escriptors, tenim alguns... Crítics literaris, però també, per exemple, l'actriu Marce Pons. Ah, molt bé. La periodista Elisenda Roca. Ah, què fa l'Elisenda Roca? Fa temps que no la veig per aquí per allà. Bueno, fa de jurat. Fa jurat, els prenguis. Fa de jurat, sí. I a banda, pel que veig, col·labora al diari Ara. Són unes entrevistes al diari Ara, també. Ah, bueno, mira estallà. No sé si a banda té alguna cosa així... No em sona a mi, perquè abans sé que fèiem l'Adam Martín allò de la tele a BTV a la tarda, però no... Ara mateix tampoc no. Bueno, està al diari ara, ja l'hem ubicat una mica. I per què dius que són peculiars aquests premis, els del Lletrador? Doncs, home, mira, que el premi més que metàl·lic, o sigui, sí, és metàl·lic, però... metàl·lic d'una peça de jolleria. Sí. Perquè el joller Manuel Capdevila, de la gran saga de jolleries Capdevila, doncs fa una mena de joia... que és una lletra fi, que és una de les lletres d'alfabet grec, amor i així, bé, en format de joia, i el premi és aquest. I aleshores és un premi que es dona des de l'any 56 i que, en fi, sembla que fa molta gràcia rebre'l, no?, perquè és com curiós. Sí, o sigui, tu parles del premi com... O sigui, l'estatueta és curiosa, no?, més aviat? Sí, per això, és com de prestigi, com de... poca gent el troba, el té, ja fa molts anys que es fa, i sobretot és allò de dir, home... Com dir-t'ho? És el millor llibre, el considerat, no sé, és com el novel, no? No, no, és el millor llibre de la literatura catalana. No de poesia o no de... Ja et dic, no per categories, sinó el millor llibre de l'any. Sí, sí, ja està, punt i s'ha acabat, no? I com que ho diuen ells, doncs és així. En aquest cas, el del Pere Jaume. Si no t'agrada demanar tanta per ser del jurat, no? Clar, exacte. A tu t'agrada que l'hagin de del Pere Jaume o no? singular. Per tant, crec que l'elecció és bona. Potser hauria sigut molt fàcil donar-lo al Cabrer, potser hauria sigut molt fàcil donar-lo a la Marta Rojals o a aquestes novel·les que tant èxit han tingut. I, de fet, el que sovint té aquest premi és que intenta rescatar llibres i obres que justament no han sigut tan premiades o de tant renom o que s'han venut per totes bandes, sinó potser hi ha les coses que sí que Se n'ha parlat, la gent del món de la literatura sap que són allí, que estan bé, però que no vendran mai grans quantitats, però que en canvi tindran una qualitat indiscutible, no? Molt bé, doncs què ha dit, eh? En aquest cas, Pagèsica, que és, bueno, a veure, recordem que Pere Jaume sobretot és pintor, és artista plàstic, i en canvi no és el seu primer llibre de poemes, però, bueno, justament ha fet un llibre de poesia en què intenta... relacionar l'home i el paisatge, que és una obsessió que té últimament. Si recordem, tots recordareu, per exemple, aquells plafons que ha fet pel Liceu, que són com camps de butaques de cine, que són com tots de turons, en comptes d'haver-hi plantes, hi ha butaques de cine o així de color vermell. No deixa de ser una relació entre l'home, relacionada aquí amb la cadira de l'home, La butaca de cine i un paisatge, no? Una relació rara, si tu vols. Sí, d'acord. Sí, però és que pensa que al nostre país el tema del surrealisme sempre ens ha anat una mica, eh? Doncs una mica va per aquí, també, eh? O sigui, en aquest cas crec que el llibre no tira de surrealisme, però una miqueta sí. Molt bé. Aleshores, és un llibre molt acurat, molt d'un llenguatge absolutament fi, delicat, i vaja, crec que és un encert. Crec que és un encert. Sobretot això, no? Sé que també n'ha de dir, home, si un llibre es mereix aquest any, una joia, ja no un premi, sinó una cosa com un pèl més enllà, és aquest. Doncs queda dit, eh? El Premi Lletrador que se l'emporta el Pere Jaume. Amb l'obra poètica pagèsiques. Parlem de diferents celebracions, d'allò que es fa molt, la literatura, l'any tal, l'any de l'autor. Aquest any coincideixen l'any Caldés i també l'any Tisner. Comencem per l'any Caldés. Quins actes hi ha previstos per Caldés? L'any Caldés s'ha començat, per exemple, a Sant Just, I hem tingut un acte que potser no s'ha fet molt de ressò, però a l'institut, al Sant Jordi de l'institut va ser tot un muntatge sobre Pere Caldès, i diferents textos, fontes... I de cara a la tardor, sé que la regidoria de cultura, l'escola d'escriptura de la Taneu, la biblioteca Joan Margarit, estan pensant. Estan pensant alguna mena... per commemorar Caldés. Alguna lectura seguida, per exemple, de Compte Zeus. Està encara per tancar-se, per buscar electors, però sí, potser li demanarem al Jordi Domènech. Escolta, és que jo m'anava a oferir jo ara, perquè a mi m'agrada molt això, fer aquestes coses, i Pere Caldés també, i si us puc ajudar d'alguna forma, ja t'ho dic ara, que compteu amb mi. Doncs Pere, que quedi aquí apuntat. Queda apuntat i gravat, perquè avui en dia saps que amb el podcast, saps que tenim podcast, no, Arnau, o no? Sí, home, un dia molt bé. Sí, home, a radiodesvern.com, a tota hora, el que vulguis, eh? O sigui que jo això ja queda ja gravat per la posteritat. No, no, i per quan vinguis i comenci a dir jo, escolta, que estem muntant, a veure si tu pots fer el podcast, i vas dir a ell, tu amb mi em vas dir que... Exacte, exacte. Eh, Pere, bueno, què dir de Pere Caldés, no? De fet, és el centenari del seu naixement, eh? Perquè va néixer l'any 1912. Ah, exactament. Sí. I, bueno, doncs dir, per exemple, que era cunyat d'Avalir Artís, o Avalir Artís Gené, més conegut com a Tisnes, i ben popular els últims anys de la seva vida, justament perquè sortia bastant a la televisió i portava aquell característic d'ull tapat, com si fos un pirata. Sí, senyor. No sé, perquè la guerra, en algun moment de la seva vida, havia perdut genolls. i per tant, doncs, bé, allí n'hi faltava un, no? Bé, a Tisner era molt respectat dins de la professió, eh?, i això poques vegades passa. Sí, i a més a més, és a dir, que probablement com a obra literària no va tenir mai el ressò d'això, del cunyat, Pere Calder, era algú que... com a promotor literari, com a promotor de les lletres, com a algú que va estar sempre ficat en associacions d'escriptors en defensa de la llengua. Probablement es va destacar més en aquest sentit, va ser el president de l'associació d'escriptors, va ser el revolucionari, per exemple, ara tu dius mots d'en Creuat i la gent et diu Màrius Serra. Sí, el Màrius Serra es reconeix d'exemple de Tisner, que va ser realment qui va... inventar-se, per dir-ho d'alguna manera, el llenguatge català pels mots encreuats. I que precisament, sí, correcte, la setmana passada es va donar el tret de sortida de forma simbòlica, no?, a l'any Tisner, amb una reunió de tots els que fan mots encreuats avui en dia en els diferents diaris. Exactament. L'homenatge o aquest tret de sortida consistia en una partida d'escrables en la qual la paraula de sortida era homenatge Kirchner. Els cantatxos es trobaven no sabem per on, sobretot per la N. O per la E, o per la N. I a partir d'aquí, una mega partida, com la que ell mateix ja havia organitzat no sé quants anys enrere, pensant-se que serien 7 o 8, i en canvi hi havien anat 50 o 60 llavors friquis, perquè jugar a Estrabel amb Nadalà era una cosa que semblava que no podia ser... I avui en dia, mira, tothom a la Palabrados, eh?, emparaulats. Emparaulats, s'hauria de dir aquesta aplicació. Clar, jo a l'Estrabel no soc massa jugador, però es veu que darrere hi ha tota una mena de... i a diccionari de què s'accepta, què no, què s'hi val... Bueno, a la Palabrador es fa ràbia, perquè és aquesta aplicació per mòbil que pots jugar amb qui vulguis, precisament, l'Scrabble per mòbil, vaja, i que hi ha paraules que no te les accepta, però vaja... De fet, un dels normativitzadors de l'Scrabble amb cada vegada va ser Disney, que justament... quan va muntar una gran partida es va trobar amb la sorpresa que ja hi havia molts seguidors seus que en el fons va anar a veure que feien els mots d'encreuat i que no eren només paràtics dels mots d'encreuat sinó de la llengua. Home, doncs... Finalment amb el que ell interessava. Una mica les gràcies al Tisner sí que li hem de donar, no? Ara quan juguem a la Palabrados o què? I el trobem en català? Sí, sí, sí. Una mica sí. No sé si existeix una versió o com anem en aquest tema. De què? Palabrados en català també hi és? No, no hi és. Palabrados, però en català sí que hi és. Pots escollir diferents idiomes quan comences la partida. i català sí que hi és, per això t'ho dic l'aplicació es diu Palabrados però pots jugar en diferents idiomes perquè si no hi és jo ja et proposava fem una campanya per Twitter o per Facebook des de Ràdio d'Eslem dient volem la Palabrados en català no, em sembla que ja existeix això ja ho tenim en fi, Arnau, ho hem de deixar aquí avui moltes gràcies com sempre per haver-nos atès per la setmana que ve tenim Joan Sales Ah, Joan Sales, exacte. T'hem molestat avui o no? Aquest és algun transport públic o alguna cosa per l'estil? Bé, just quan ha començat la secció estava fora del transport públic i després hi ha entrat. I ara estic aquí, segur que a l'última fila del bus. De l'autobús, eh? I és una d'aquestes coses que si et transistenc... per tot d'hora sí, creues. Es para un bus i després fer el llarg trajecte fins arribar a casa. Si véns de la plaça Universitat el 63, si véns a la plaça d'Espanya el 157. Justament. Estar a la part marrullera dels autobusos. O sigui, al darrere de tot. Al darrere de tot. Hi havia més lloc. En fi, Arnau, gràcies. Fins la setmana que ve. A tots vosaltres. Benvolgut, permet-me suposar que malgrat no haguem gaudit de presentació oficial, més o menys així com jo estàs assabentat de la meva existència, de les coses que faig. Benvolgut, ho reconec. Bé, doncs ho deixem aquí. Tornem demà a partir de les 5. D'aquí uns moments, la Carme amb els Enllus Notícies Edició Vespre i els Manel amb aquest tema. Benvolgut, una carta dirigida... a l'ex de l'actual parella. A veure si ho entens, també. Sous-titrage Société Radio-Canada I ben volgut, ni sospiteu, que gent com jo estem esperant. I que simpàtics que s'usbeu, i quin mal devia fer, i m'ho imagino, ho intento, i t'asseguro que comprenc, encara avui sense remei, tot trucat. Sous-titrage ST' 501 Fins demà! Fins demà! Benvolgut ho deixo aquí, que sé que ets un home ocupat. Suposo que és moment d'acomiadar-me esperant. No haver-t'emplanyat massa, no haver semblat un boig, que la força ens acompanyi. Adeu, fins sempre sort, per a si un dia ens creuem ja em disculpo que em conec. Faré d'homes seriosos, esperaré darrere dret mentre tu li fas brometa. Bona tarda, són les 7 del vespre, comencem una nova edició del Sant Just Notícies d'avui, dilluns 4 de juny. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Sant Just Notícies, edició vespre. L'atur creix en 20 persones a la mesura de Sant Just. Les dades de desocupació que abgiren la tendència dels últims dos mesos al municipi I l'atur se situa en 800 persones. Mentrestant, l'Ajuntament ha començat els contactes per establir un acord per la formació de treballadors a l'atur a Corpamnécar. Amb aquesta notícia obrim l'edició d'avui. Per tot seguit passem a resumir en titulars altres informacions destacades de la jornada. Un any després de les eleccions municipals, l'alcalde fa una valoració positiva del mandat i admet que caldrà seguir treballant per mantenir el model de serveis públics del municipi. El portero de Siu, Llorenç Rey, considera bona, en matisos, la gestió de l'Ajuntament. La plataforma de la comunitat educativa ha convocat per demà una marxa contra les retallades en ensenyament. En acabat es llegirà un manifest a Can Génestà per posar de manifest els efectes