#76 - Estiu, cinema, tecnologia i publicitat a la Penya

En directe, amb atendis de Sant Just d'Esvern, al 98.1 de la FM i a tot el món a través de ràdio d'Esvern.com, comença un programa amb molta penya i molt de morro, la penya del morro. Què tal? Com esteu? Bona tarda, amics i amigues. Benvinguts al programa de les tardes de Ràdio d'Esvern. Us parla i us saluda Jordi Domènec des d'ara fins les set. Això és La Penya del Morro. Gràcies. No, no, a vosaltres, de debò. Gràcies a vosaltres. Avui públic vingut de la Palma de Cervelló. Aquí a prop, aquí a prop. Veus en just del vestigat. Gràcies per venir. Merci. I també a tota la gent que ens està veient a través de radiodesvern.com i del xat i també que ens escolta a través del podcast o de qualsevol història tecnològica. Carme Averdoi, bona tarda. Bona tarda. Com que sèrie estàs? Què t'ha passat? Què t'ha passat, Carme? Volem saber-ho. Què passa, Carme, què passa? Què passa, què he fet? Que no he celebrat amb la fusilitat. Amb el Bona Tarda de la gent jo soc molt intuïtiu. Que encara no he fet tan bo el cafè, igual que ahir. És el mateix que ahir. I per què no fas cafès, Carme? Perquè avui no ho expliqui, la meva vida. Per què, què passa? No he tingut temps de quasi ni de dinar. Però què passa? Volem saber. Va, fem un nou apartat que és la vida de la Carme. Mira. Carme. He anat a trànsit. Sí. Saps, DGT? I què? Sí. Doncs havia perdut el carnet de conduir. Has perdut el carnet de conduir, no? La gent de la Palma Cervello com t'aplaudeix. Molt bé. Llavors he pensat, vés-hi, perquè, si no, un diet molt tanant. Total, he anat a la DGT, he triat 10 hores, perquè m'he perdut. És molt difícil. On està la DGT? A la Campana. De Sant Just? No. La nova escola, que li diran així? L'antiga escola Montserrat? Allà hi ha una zona de Barcelona que no em conec i m'he perdut molt per l'Hospitalet, etcètera. Ah, per l'Hospitalet. A la Gran Via, vols dir? Tocada a la plaça Sardà. Sí, però m'he perdut enmig de l'Hospitalet, no de la Gran Via. Llavors, allò que has d'esperar, aquestes coses que passen, i no he tingut temps de dinar amb temps i fer cafè. Total, t'han donat el carnet com a mínim o què? Bueno, m'han donat un provisional, sí, sí. Això a la gent li interessa molt. Què passa amb el provisional? Perquè, clar, és vàlid o no? O sigui, serveix com a document acreditatiu de coses? Serveix per dins de l'estat espanyol. I ja està, no? I cotxes de lloguer depèn de la companyia, no t'ho poden assegurar ells. És que m'interessava molt aquest tema. Gràcies, Carme, gràcies. Avui el programa, atenció perquè preparar la música així, bueno, espectacular, perquè avui no és divendres, però parlarem de cinema que ens dia a veure el dimecres. Jordi Roca. Com és? Com és? Jordi Roca, Jordi Roca, és normalment bé els divendres. Jordi Roca, Jordi Roca, però avui és dimecres. Farà el cinema, ah, just avui, perquè el divendres no pot venir. Jordi Roca, el cinema, i els traïners i de tots. Jordi Roca! Prou. I què farà els divendres? Jordi Roca, què? Què farà a l'hora del cinema, divendres? Ell, doncs no el pot venir. No, ell no, però tu? Al programa, moltes coses. Portarem actors que avui estrenen a la Sala Trium de Barcelona. Ah, molt bé. Molt bé. Ah, sí, sí. Gràcies, gràcies. Qui són? Qui són? No, no vols anunciar. Sí, sí, sí. Doncs la Paula Blanco, el Sergi Torrecilla, Alberto Díaz, Albert Prats... Gente, gente, no estem parlant del contingut de divendres. Perdó. Estem parlant que avui farem el cinema amb el Jordi Roca. A més a més, també a la segona hora, noves tecnologies... Serveis tecnològics, que es porten molt ara, això, amb l'Oriol Jiménez, i acabarem el programa parlant de la publicitat amb el Pol Rigabert i l'Anna Macias a l'espai del reclam. Bona tarda i benvinguts a la penya del... Has vist quin efecte més tu, o no? Sí. És fàcil de fer, perquè només pujarà i baixarà la música. Mou, mou, mou, mou, mou, mou, mou, mou, mou, mou, mou, mou. La penya del morro, un programa amb més morro que penya. Vinga, va, Carme, per on comencem les notícies de Sant Just? Comencem parlant d'educació. Aquest matí hem parlat amb Lluís Monfort, Regió d'Educació. i hem parlat una mica d'aquests temes que hem anat parlant ja els últims dies, que és que l'Ajuntament de Sant Just assumirà la major part de la reducció de la Generalitat en l'aportació per les escoles Bressol, és el que es va aprovar també la setmana passada, cosa que significa que les famílies també contribuiran, però amb enorme mesura, a compensar la reducció d'aportacions, perquè la pujada que es va aprovar és de dos punts per sobre de l'IPC. Això vol dir que pujaran els impostos als veïns de Sant Just o directament... No, no, o sigui, la matrícula, eh? O sigui, les famílies que hagin de portar els seus nens a l'escola a Brassol, t'ho dic si vols amb xifres absolutes, es passarà dels 200 euros aproximadament que costa ara a 212. I el servei de menjador s'incrementarà 5 euros al mes. Per tant, s'ha intentat que fos un increment menor, tenint en compte que la reducció... Però a ningú li agrada que pugin les coses, eh? No, no, per això. Això és perquè la Generalitat no ha posat els diners... No portarà entre... O sigui, aportarà entre un 30 i un 40% menys el que aportava fins ara. Llavors m'imagino que un 20% el porta l'Ajuntament i el que falta ho porten les persones o les famílies que paguin la matrícula, no? Sí, el percentatge no el sé del tot, però en tot cas la major part l'assumeix en aquest cas l'Ajuntament. El Regió d'Educació considera més que d'aquesta manera el que fa la Generalitat és posar en perill aquest model de cofinançament de l'escola Suresol. De fet, fins ara ja hi havia una... O sigui, funcionava a tres bandes, no?, aquest finançament. Era famílies, ajuntament i generalitat, i ara, doncs, la generalitat redueix substancialment la seva partida, cosa que fa, doncs, que s'ajuda a augmentar les altres dues, una més que altra, en el cas Sant Justenc. I... Què passa? El Regió d'Educació també... Lluís Bonfort. Home, Lluís Bonfort, que sempre pot estar ara bé, no? El Lluís Manfort! També s'alinea a favor de les reivindicacions de la plataforma de la comunitat educativa, que recordem que ahir van concentrar-se un centenar de mestres, mares i pares i alumnes a Can Genestà per protestar contra les retallades en educació, que es va més redactar un manifest i que el va llegir el poeta Joan Margarit ahir a la tarda a Can Genestà. Un quart de sis de la tarda, continuem repassant notícies de Sant Just. Quin és el primer, el proper tema calent que toquem, Carme? Doncs parlem de l'Església i Libi. Ui, això és molt calent. No, no, si quan dic calent, vull dir molt calent. Posem una mica... No. No, no tant, no tant, no tant, no tant. No he dit líbido, eh? Eh, eh, Carme, perdó. Ens posem una mica en context, perquè suposo que estaràs al cas tu i als clients, que la setmana passada ens va aparèixer de nou... aquest tema, que l'església està exempta de pagar l'IBI, tot i que algunes parròquies... Com també els partits polítics, ONGs... Entitats sense nen de lucre, sí. Correcte. L'IBI és l'impost de patrimoni, que la gent accedi a l'edifici on estan llogats o on sigui. Doncs sí, la setmana passada més, arran d'això, el que va sortir és que la diòcesi de Sant Feliu, que compta amb unes 120 parròquies... doncs algunes d'aquestes parròquies, no recordo el percentatge, van ser que és una xifra alta, es veu que portaven molts anys que sí que havien anat pagant l'IBI, per tant, doncs, que es van saber arran d'això que no calia que ho fessin. Herma, una cosa, perdona, no, no, no, només dic que hi ha gent que està comentant coses al xat, d'aquí un moment respondrem les vostres preguntes, d'acord, gent? En tot cas, la parròquia del Sant Jordi Bastó no ha pagat l'IBI, tal com marca la llei, és una de les poques parròquies, com deien, de la diòcesi del Bas Llobregat, perdó, que no ha pagat aquest tribut, perquè moltes altres, com dèiem, no sabien que n'estaven exemptes. I mossèn Joaquim Rius, aquest matí, és el rector de la parroquia de Sant Just, ha reivindicat que aquesta exemptió de l'IBI està marcada per la llei, de la mateixa manera, com tu comentaves ara, que les entitats sense nen de lucre tampoc no el paguen. A Sant Just... Ells el paguen o no? No, no, no. Perquè hi ha altres entitats que ho pagaven sense saber-ho, eh? És el que acabava d'incluir. És el que estava dient, no? És el que estava dient, no? És el que estava dient. Vale, vale, vale. A Sant Just s'està pagant l'IBI pels locals de l'antiga escola Núria, on situen a terme accions socials. En aquest cas sí que s'està pagant. En aquest edifici s'hi ofereix el servei de Càritas amb un banc d'aliments i un servei d'atenció a la gent gran. I mossèn Joaquim Rius assegura que s'estan pagant 3.000 euros anuals per uns locals que, en aquest cas, que no són els directament del costat de l'Església, haurien d'estar-ne exempts. I també ha explicat, ha remarcat Joaquim Rius, que l'església de Sant Just actualment té pèrdues per la seva activitat ordinària. I bé, una mica això és el que ha explicat aquest matí mossèn Joaquim Rius. Paraula de mossèn. Per cert, que la gent... L'Ovidi pregunta, diu, Jordi, tens nòvia? Però això és una pregunta que la gent de la Palma de Cervalló aplaudeix. No aplaudiu, un moment. És el que tenen els xats. Que la gent pregunta el que vol, no? Exacte. Puc no contestar? No contestar? Sí. Sí, clar. És el que tenen els xats, també. Sí, doncs no, no tinc nòvia. Mira, després també el Sergi, el Sergi Pont. El Sergi Pont diu, el calent ets tu des que no em portes el damunt. No sé, Jordi. Jo no estic entenent res aquí, eh? Sergi? Jo veig un xat molt actiu, per això, no? Sí, un xat. És que fa calor, fa caloreta, eh? Sí. Fa calor. No et ves més fresc? Sant Just es despulla. No. I la Carme Verdoy. Què? No. Anava dir una cosa, però no la diré. Passem a la següent notícia de Sant Just. Vinga. Carme, tu diràs... Mira, una notícia que crec que pot interessar-te, que és que... A veure, a veure, no ho saps. No ho saps. No ho sé. Ja s'ha publicat una nova edició de la Guia de la Mobilitat Internacional per a Joves. Doncs sí que m'interessa. M'interessa molt. El Sergi Pont diu, soc la barba del Jordi. Diu, és que no llegeixes mai els nics. Ara s'entén el comentari. Per què? Perquè deia que no es portava a sobre. Ah, clar, clar, clar. T'havies atabalat, eh, Jordi? Sí, jo m'he atabalat, ja he vist el Sergi Pont. Me l'hem deixat amunt meu i m'he atabalat. Què vols fer-hi? Don. Què passa? El Consell Comarcal del Baix Llobregat pretén, a través d'aquesta eina, proporcionar informació senzilla i clara... sobre les opcions que tenen els joves per estudiar i treballar a l'estranger. La guia recull programes, beques i pràctiques de mobilitat internacional i els presenta de forma entenedora i accessible, molt interessant, per tant, i es pot consultar aquesta guia de mobilitat internacional per joves al web de l'Ajuntament, www.sanjos.cat. Fins demà! Bé, 5 i 18 de la tarda, Jordi Roca, que ja baixa les escales de catgir... Va de pressa, eh? Va de pressa, perquè li dic a mi que és a 5 i 20 i ja són i 18. I aquí ja saps que jo tinc mala... Més l'altre dia de renyar. Mala folla. Jo tinc mala llet. I si els col·laboradors no arriben a l'hora, jo m'emprenyo. I la gent no vol veure m'enfadat perquè saben que tinc mala llet. En fi, Carme, moltes gràcies. Ja sabeu que a partir de les 7, el Sant Just Notícies edició vespre i ara mateix tota la informació que vulgueu a ràdiodesverm.com. Carme, gràcies. Bona tarda. Bona tarda. A Sant Just d'Esvern apostem per l'habitatge públic. Promunt s'ha obert la convocatòria per adjudicar 25 pisos públics. 20 a Mas Lluïc 4 al carrer Cadenes i 1 al carrer Salvador Espriu. L'adjudicació d'aquests habitatges es farà de forma directa seguint l'ordre d'arribada de les sol·licituds a partir del 15 de febrer. Les podeu lliurar a les oficines de Promunsa, a la carretera Rallau número 106, als locals 6 i 7. Trobareu les bases i les condicions de l'adjudicació al web www.promunsa.cat. Promunsa, empresa municipal de l'habitatge de Sant Just d'Esverda. La penya del morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio d'Esvern. Bona nit. Bona nit. Fins demà! Fins demà! Què fas, Jordi, que estàs cantant? Sí, és que aquesta cançó m'agrada molt, no com la nova d'aquest any. Ja, però... Bona tarda, eh, Jordi? Bona tarda. Bona tarda, bona tarda, bona tarda. A veure, la barba del Jordi... La meva barba? No, no, la meva, la meva. Pregunta al xat, diu, sabeu per què es para la webcam periòdicament? Per què? No, no, pregunta, si algú sap, que ens ho respongui, sisplau. Ah, bueno, doncs... Jordi, estem com atabalats, no, ara? Què ha passat? No, no estem atabalats, som àgils. Ah, som àgils, clar, aprofitem el temps. Ah, som àgils, d'acord. Vinga, va, Jordi, la gent, per cert, s'ho pregunta molt, això, eh? Com és que has vingut avui a dir-me, crec que normalment els divendres? Home, doncs perquè la setmana passada no se'm va sentir, la gent trobava a faltar la meva veu i he decidit avançar el meu retorn perquè la gent no patís tant. I per què no se't va sentir? Què va passar? Doncs no ho sé, jo crec que és un boicot. Home, sí que se't va sentir al final. Bueno, al final dient adeu. La barba del Jordi diu que era una pregunta tècnica, no cal dir-la en antena. Ah, bueno. En antena, vull dir, no cal dir-la a l'empresa. No cal dir-la a l'antena. Va, a veure, Jordi, comencem per un tràiler que s'estrena... Bé, un tràiler, una pel·lícula, més ben dit. Sí, que s'estrena aquest divendres. Aquest divendres. És la comèdia de la setmana. Com es diu? El Gran Año. El Gran Año. Sí. A veure, anem a escoltar el tràiler, a veure què passa. Habrá una lluvia importante dentro de pocas horas. Lluvia radioactiva? ¿No dijiste que un gran año acabó con tu matrimonio con Steph en 2003? Para empezar, estaba casado con Bridget en 2003. En 1 de enero me largo de esto. Supongo que sabrá que la fase posterior a la jubilación se parece un poco a esto. Dejaste el mostrado, dejaste tu empleo entero. Papá. Genial hablar contigo. Quiero hacer algo importante, ¿sabes? Necesitamos un poco de aventura. Haré el gran año. Un año para hacer todo lo que nunca hemos podido. Tres tipus. Això és una comèdia, no, Jordi? Sí, és una comèdia del Jack Black i l'Steve Martin. Ah, Jack Black. Sí, i l'Owen Wilson, que sobretot l'Steve Martin i el Jack Black són... Dos grans actors de la comèdia. És veritat. I de què va aquesta pel·lícula? Doncs ens parlen de tres persones que passen per tres crisis diferents, un per una crisi existencial, l'altre per la crisi dels 40 i un altre per la crisi de la jubilació, de quan un ja és gran, i decideixen prendre's un any sabàtic, deixar-ho absolutament tot de banda i marxar els tres en una aventura que els canviarà la vida. El gran any! Per tant, podríem dir que és allò que es diu una road movie, no? Durant un any, viatge amb regions salvatges, aventures i somriures que canviaran les seves vides, no? Sí, home, no és exactament una road movie, però sí que combina molts paisatges i molta escenografia diferent. Bé, passem a una pel·lícula romàntica, aquesta? Ho dic per preparar una música especial. Sí, és romàntica, sí, és un drama romàntic. Ah, sí? Sí, és una producció francesa. No tenim altres perquè no està doblada ni al català ni al castellà. Ula-la. Sí, i es titula Four Lovers, és a dir, quatre amants. Quatre amants, sí. I ens podem imaginar de què anirà a la pel·lícula. Són dos parelles. Oh, ah, uh, uh, uh, relacions obertes. Allò que tragui a tu, no? Relacions obertes... Sí, l'amor lliure m'agrada. L'amor lliure... Exactament. Una d'elles, la noia que es diu Rachel, coneix un noi a la feina... Sí, sí. i aleshores decideix convidar-lo a sopar a casa seva amb les seves respectives parelles. I a partir d'aquí veuran que tenen molta sintonia i començaran a enamorar-se els uns dels altres. El que passa que això... Molt bonic, molt bonic. I l'Església, què diu l'Església, tot això? Home, l'Església... Amb mossèn de l'Església de Sant Jus, que ha vingut avui... Sí, l'Església no té gaire a dir, precisament, en aquests casos. I, home, no... I millor que no parli perquè si no li sortiran les vergonyes. I aleshores això, al final veurem com la relació potser es trunca una mica perquè aquest amor creuat els farà treure els seus sentiments més obscurs. Següent trailer. Mamà, papà, soy yo, Tomás. ¿Cómo os lo digo? No sé, tu mismo. Solo quería hacer una fiesta con algunos amigos. Quería tirarme el rollo por una noche. Quería que las chicas se fijaran en mí. Pero la cosa se me ha descontrolado. Esta noche vamos a comernos lo que no está escrito. Esta noche vamos a triunfar. Bé, aquest és el tràiler de Project X, una comèdia universitària típicament americana. Sí, és com si fos, no sé si te'n recordes de la pel·lícula Super Salidos, o Resacón en Las Vegas. En Las Vegas, en Las Vegas. Sí, en Las Vegas, doncs és el mateix estil, però encara més bestial, més a lo grande, més desmadre. Molts dels adolescents que han vist aquesta pel·lícula diuen que és la millor festa universitària que han vist mai. Ah, sí? Sí, i es tracta d'això, de 3 o 4 nois, que són els típics una mica pringadets de classe, que decideixen... muntar una gran festa universitària per passar-se a convertir-se en llegendes. Sí, diuen que està molt bé aquesta pel·li, eh? Dintre d'aquest àmbit... Dintre d'aquest àmbit, d'aquest àmbit, que diuen que és de les millors que s'han fet. Doncs Project X, que també arriba aquest divendres al cinema. Sí, sí, sí, avui no, aquest divendres, que ningú es despisti, eh? Exacte, exacte. Però bueno, està bé perquè totes les seccions de cinema... Es copiaran d'aquesta avui. Sí, clar, perquè totes es fan el dijous, normalment. Aleshores, nosaltres ho ens avancem o deixem el millor, que òbviament soc jo, pel final, el divendres. Volem estar a part, ja veieu que no té àvia el Jordi Roca. Passem a la següent estrena, Plumíferos. Sí, és una pel·lícula d'animació infantil argentina. O sigui, escolteu bé l'accent. ¡Ay, me estoy cayendo! ¡Murciélago al rescate! Disculpen. ¡Ay! ¿Y este quién es? ¡Se apareció por sorpresa! ¡Cuidado! Amigo que me estaba acompañando a dar mi paseo. ¡Guau! Yo te recomendaría que tengas cuidado con quien hablas. ¡Nosotras no podemos pasar! ¡Ya los anuncié! ¡Claro! ¿Qué espera? ¿No tenemos todo el día o sí? ¿Para qué entrará tan la acción argentí, Jordi? Home, perquè és molt sensual, és molt envolvent, és diferent, tot el diferent ens agrada al cap i a la fi, el que estem acostumats a sentir és el que menys ens agrada. Ja, potser este, viste, loco, quizá tenés raó. No, l'accent argentí tu no et surt. No, em sap greu, però no, vull dir, és així, altres coses sí que la saps imitar molt bé, però els argentins no, en aquest cas... Com et deia, és una pel·lícula d'animació infantil sobre ocells, concretament sobre un gorrió que es diu Juan. Un què? Un gorrió, que es diu Juan. I que el seu somni és ser un animal exòtic. I l'altre protagonista és una canària que es diu Feifi, que està en una gàbia a casa d'un particular i el seu somni és arribar a ser lliure. I per tant ens explicarà aquesta pel·lícula la història d'aquests dos ocells. Una pel·lícula, com us dic, pels més petits de la casa... I que està amb aquest accent argentí, però que bé, que entrem perfectament i que també ens agrada. Vinga, passem al següent trener. Avui anem molt a saco, eh? Sí, sí, sí. Perquè és que hem d'acabar el 33, Jordi. No, no passa res. S'ha cregut, eh? No, no, no. Ai, quina música més bonica. Són violins? Lo de las piadas pretronas se ha acabado, eh, chery. Hoy todo el mundo tiene una española a su servicio. Y las sensores para los señores. Pugen la escalera de servicio. Aquesta és una comèdia francesa, no? Sí, però amb moltíssimes actrius espanyoles perquè en situa als anys 60 en una família adinerada, un matrimoni B... que viu en un edifici on a la sisena planta viuen una sèrie d'espanyoles que es dediquen a ser les criades del reste de pisos. Aleshores, la història comença quan Natalia Berbeque arriba i fa de criada del protagonista que en la pel·lícula es diu Jean-Louis, I a partir d'aquí s'enredarà tot perquè el Joan Luis descobrirà que potser li agraden més les noies de la sisena planta que la seva pròpia. Una pel·lícula molt divertida, molt amena, molt agradable, en què hi participa en Carmen Maura o també l'Ola Doñas, per exemple. No hem escoltat el final del tràiler, eh? No hem pogut escoltar. Bé, no passa res, eh? Bé, una pel·lícula molt divertida, molt dinàmica, i que pot estar molt bé. A mi, Natàlia, veig que no és una actriu que m'agradi molt, però crec que en aquesta pel·lícula encaixa bastant bé. Bé, i acabem amb una pel·lícula que també s'estrena aquest divendres i que es diu Evelyn, que és un drama, no? Sí, és un drama i dels dos. Oh, doncs posa música de drama. No, però més dur, més brut. Més dur? Sí. Això és molt al cor de la ciutat, eh? Però què dius? La lista de Schindler és de John Williams. Estàs comparant amb... No, però aquest tipus de cançó pel drama no és un drama més... No sé com dir-t'ho. Més en cara de persona que s'ensorra. Jordi Rocca. Això és de misteri. Ja buscaré alguna cosa d'una persona que s'ensorra. Això sí que no m'ho havien dit mai. Mira que posem sintonies aquí al programa. No, però vull dir, com una música de drama, però com més bruta. No sé com dir-t'ho. Bé, és igual. Aleshores, Evelyn és una producció espanyola. La protagonista és la Cindy Díez, que a la pel·lícula es diu Evelyn. És una noia del Perú que necessita diners i decideix emigrar a Espanya perquè la seva cosina li proposa de fer de camarera en el restaurant on ella treballa. El que passa és que durant el viatge a Espanya la sagrestaran i la obligaran a ser una esclave sexual. I a partir d'aquí comença un drama amb escenes dures. Ja aviso a la gent, hi ha escenes dures... i s'ha de mentalitzar un per anar-la a veure, i sobretot que... Fas bé de dir-ho, fas bé de dir-ho, perquè a vegades jo soc partida de no saber què passarà i no veure tràilers a les pel·lícules, però si la pel·lícula és dura també vull saber-ho. Vull dir, no hi ha escenes molt, molt, molt explícites, diguéssim, però sí que molt dures i molt tristes, d'allò que ens encongeja el cor i, per tant, va bé que la gent ho sàpiga abans d'anar-la a veure, però que està molt bé. Mira, el Sergi diu si aquesta sintonia que et posaré ara pot servir per parlar d'aquest drama. Aviam. Oh! Això és per un musical. En fi, Jordi Roca, gràcies per venir. A vosaltres. Fins la setmana que ve. Adéu, bona tarda. Avui dimecres 6 dels 6, sí, sí, sí. Com cada setmana, parlem de cultura al nostre espai dedicat a aquest tema. Amb l'Aranja Sánchez i l'Anna Rovira. Bona tarda, noies. Bona tarda. Hola. Hola, què tal? Hola. Hola. Per què tenim sempre Robbie Williams per començar la secció del Calaix de Cultura? Perquè és la nostra cançó. Preferida? La secció. Qui la va triar, aquesta cançó? Jo no. Un amic nostre. Ah, sí? Sí. Qui? Martí. Martí? Sí. Ah, no el conec. No, no el coneixes. Vale, vale. Bé, avui de què parlarem al Calaix de Cultura, Aranxa? Aquesta setmana portem dues obres, una comèdia i un musical. L'Anna ens apropa a l'exposició L'Art Ets Tu i per finalitzar us porto, com cada setmana, a l'agenda de concerts. Comencem amb una obra de teatre que es diu El Mètode Jennifer. Jo que sóc més català que les anxoves de l'escala o els galets de Nadal. Jo que tinc una erecció quan pujo pedraforca o faig trekking per Montserrat. Efectivament, el mètode Jennifer, que es va estrenar, és una... ¿Què t'ho fes? Quítica seva, sempre. No ho pren. Com fer? Ho sento. Portem mesos ja. Jo ho sé. És l'aire condicionat, aquest, que em mata. Ja, ja. Jo no dic que no tossis, però tossa de mar, saps? Lluny, cap a l'altra banda. En fi, Anna, a veure, explica'ns, què era això del mètode Jennifer? A veure, aquesta comèdia es va estrenar el juny de l'any passat al Teatre Joventut de l'Hospitalet, dintre de la mostra de teatre local de la ciutat, i va tenir un gran èxit de convocatòria i de crítica. Ara la podem veure al Teatre Neu cada divendres fins al dia 29 de juny per 14 euros. De fet, el Mètode Jennifer, em sona una altra obra de teatre que es deia el Mètode Gronholm. Molt bé. Tens una cosa a veure o no? Sí, sí. Ah, ja ho semblava. El que és sobre l'escenari és una parella del procés de selecció de personal, però amb uns personatges molt diferents, com són les caixeres d'una cadena de supermercats. Ah, ja, que són una mica chonis totes elles, no? Ah, ja, i són Jennifers. Casteller. Bé, de fet, una mica també s'han inspirat en aquesta cançó, no?, per fer l'obra. Sí, sí. Les protagonistes, com he dit abans, són unes Jennifers, com dirien els Catarres, i aspiren a un important càrrec amb responsabilitat dintre la cadena de supermercats. Per tant, el públic veurà com les caixeres es barallen per treure el seu particular enginy per aconseguir aquesta especial i misteriosa plaça. A l'empresa. Tot comença quan les 5 són citades al mateix lloc i a la mateixa hora i han d'anar passant els absurds jocs dels psicòlegs que les posaran en situacions subrealistes. Qui hi ha dirigit l'obra i qui la fa? L'ha dirigit David Belzunze i Artur Díaz. Produïda pel laboratori teatral Patates amb suc i les actrius que hi surten són Rocío Gutiérrez, Anna Maria Romero, Érica Rodríguez, Carla León i Elena Simarro. Les ments estretes ens intenten per els peus Repetir la història de Julieta i Romero És en català l'obra o...? És bilingüe. Ah, és bilingüe. Són xonis, faran en castellà també algunes, no? Doncs és en català i castellà. I té una durada de 90 minuts. Once in every lifetime Comes a love like this Oh, I need you You need me Oh, my Bé, parlem ara d'una altra obra de teatre, el Guast Teatre, en aquest cas, perquè a força de cançons es representen aquest teatre de Barcelona fins al 24 de juny. La història transcorre en el backstage de la carpa d'un circ, un món en el qual s'introdueix Joan, un noi que després d'acomiadar-se de la seva estimada surt d'una caixa i arriba a un món totalment desconegut per ell, una fira. I a partir d'aquí m'imagino que va descobrint el món del circ, no? Doncs sí, allà anirà coneixent els curiosos personatges que formen part del circ, com són Pitu, que és el domador, i la figura autoritària del circ, Xavier i l'Antònia... Perdona, la figura autoritària del circ es diu Pitu. Sí, és l'amo del circ. No, no, no. Xavier i l'Antònia, que són parella artística i sentimental, que són el forçut i l'acròbata. Ai, que guai. L'evident, que té una visió del present i del futur molt negre. i la fera, indomable i inconformista. Que és per tots els públics, és infantil, em sembla, l'espectacle, no? Sí, però ara veurem. Tots acolliran el nou vingut i ho introduiran al món del circ, convertir-lo en el clon de l'espectacle. Però una sèrie de fets desafortunats faran perillar la continuitat d'aquesta fira i obligarà a prendre decisions importants i difícils per dir endavant. Qui ha escrit l'obra? Els autors de l'obra són Laura Olivilla, i el propi Pau Doz, que formen part també del repartiment d'actors. A costat d'ells, noms com Helena Gadel, Xavier Dux i Albert Doz. I el director de muntatge és també Pau Doz. De fet, l'Helena Gadel no és cantant, hi ha una mescla aquí de coses, no? Sí, perquè la dansa, el teatre i el musical es donen cita en aquest espectacle, que està directament inspirat a la nova cançó catalana. De fet, són 13 temes d'aquest estil que sonen durant el transcurs de l'espectacle. Els temes es combinen amb diverses metàfores que fan... declarar al·lusió a la història recent del nostre país. El títol de l'obra també està inspirat en la cançó de Lluís Llach, A força de nits. I dic que aquest musical és el primer gran projecte de les productores Som i Films. Quant dura i quant valen les entrades? L'espectacle és en català, té una durada de 80 minuts i les entrades estan per 20 euros. L'espectacle és en català, té una durada de 80 minuts i les entrades estan per 20 euros. Y tú me preguntas qué es poesía. Poesía eres tú. ¿No había un poema así, del Béquer? Una rima de aquesta del Gustavo del Béquer. ¿Cómo feia? No me recordo ahora. ¿Qué es el amor? Me dices mientras miras en tu pupila mi pupila azul. I tu me lo preguntes, l'amor eres tu. Vale, he puc marxar, no? És una cosa així, no? Sí, que és així. Poesia eres... No, que és la poesia. L'amor no. Diu que és poesia. Que és poesia i me lo dices tu mentre claves tu pupila, mi pupila azul. Sí, poesia eres tu, no? Molt bé. I direu, i per què fan aquesta desdragació ara? Doncs perquè hi ha una exposició que es diu L'art ets tu. Anna Rovira, que em mires clavant. La teva pupila. La pupila, en tu pupila. Sí, la meva. A veure, què és això de l'art de tu? No us penseu que estem parlant d'una exposició qualsevol. Ah, no? No, sinó que és una exposició especial. La fan al Caixa Fòrum, per tant, és gratuïta, com tot el que fan al Caixa Fòrum, Jordi. I la fan per commemorar els 10 anys aquest espai cultural. A veure, què proposen ara? proposen fer reviure al públic 10 exposicions que han passat pel centre al llarg de la seva vida i ho fan demanant que et facis un retrat inspirat en una obra d'uns dels artistes que ha passat pel Caixa Fòrum. És a dir, que els visitants poden crear el seu autorretrat imitant la tècnica de l'obra de l'autor que triïn. Però no us penseu que sou vosaltres mateixos els que us heu de posar a dibuixar, eh? sinó que a través dels dispositius tecnològics, nous d'aquests que hi ha pel món, la gent pot fer l'autoretrat i després transformar-lo imitant les tècniques pictòriques que escollin. Per tant, aquí els artistes som una mica nosaltres. Bé, sí, entre nosaltres i les tecnologies. Ah, molt bé, molt interessant. Sí, sí, i alguns dels autorretrats que arribin els mostraran durant les nits d'estiu del museu pels carrers modernistes d'Intel Caixa Fòrum. Alguna curiositat més sobre aquest projecte? Cal dir que ofereixen la possibilitat de formar part del projecte, és a dir, de fer els autorretrats des de casa. No cal desplaçar-se al centre cultural per fer-ho, perquè gràcies a internet els usuaris poden crear el seu autorretrat i enviar-lo. I només queda dir que aquesta acció estarà disponible fins al dia 2 de setembre, però els autorretrats que es penjaran pels passadissos del centre seran els que es facin abans de l'estiu. Doncs ja ho sabeu, el Caixa Fòrum, nova exposició gratuïta. I tot seguit, al Calaix de Cultura, parlem de l'agenda de concerts de Barcelona. Quina música més tranquil·la per prendre un... Aranxa, què passa? Què rius? No res. Ah, d'acord, Esteves, no? Sí. En fi, aquest dijous, és a dir, demà dia 7 de juny, Albert Vila, que escoltem de fons, toca a la sala Jamboré. És un guitarrista català de jazz. Perdona, perdona un moment. He tancat el... Què? L'ambient. Primer es tancar l'ambient. Jope. Però és igual, no passa res. No, no passa res. Dos, com s'ha de dir aquesta sala? Jamborí, Jamboré, Jamborí. Jamborí. A la sala Jamborí. Jamborí. Ja puc començar? Sí. És un guitarrista català de jazz que ha educat a països com Itàlia, Alemanya, Anglaterra, Polònia i Bèlgica. El concert es podrà escoltar temes com Talk, Now, Sinks o L'Evidan, entre altres. Les entrades estan per 8 euros. Demà dijous a la nit també, Javiera... Javiera Mena o Javier Mena? Javiera. Javiera. És una noia. És una noia, Javiera Mena. Ah, doncs ara busquem, a veure si la trobem. Javiera Mena estarà a la sala Apolo. És una cantautora xilena de pop indi amb una forta influència d'electrònica. Té dos treballs del mercat amb temes com sofrir, hasta la verdad, no cuesta nada i ausència. En 2009 va ser telonera a Espanya i Portugal de la banda... King of Convenience. Convenience. Les entrades estan per 13 euros. Sí que està molt bé, eh? Sí, aquesta pota falseta, a veure... Sí, no està mal, no? No està mal. Aranxa, s'ho agrada? Sí. I a tu, Anna? Té un toque així... 80. 80, no? Bé, passem a un altre concert, ara. 18 de juny... Perdó, 8 de juny, divendres. Divendres, 8, 8, 8, 8 de juny, en la sala Ras Matas, tindrem a The Stone Roses. Sou una banda de Manchester formada en 1984 per Ian Brown, John Squire, Manny i Recky. Manny i Recky? Manny és un i Recky és un altre. Ah, molt bé. Tenen només dos discos al mercat i tot i que es van separar en 1996, en 2011 es van tornar a ajuntar i seran cap de cartell del FIP. Sou Young, One Love, Made Of Stone o Waterfall sonaran en directe. A més, preus anticrisis, no? 55 euros. Per cert, que la nit del nou, és a dir, aquest dissabte, al Music Hall de Barcelona, que és un espai que està allà a la plaça Catalunya, per si no el coneixeu, i actuarà a mínim el 21, on, atenció, a mínim el 21 hi ha una Sant Justenca, que és la Núria Tamayo. Fixa't. Qui són, Minimal 21? Doncs són un grup d'Electropop format a Barcelona el 2005 per Núria Tamayo, Oriol Codina, Sergi Benteo i Òscar Codina. La seva versió de Blue Monday és considerada per la revista Enderrock com un dels 25 millors temes del 2010. Van començar cantant en anglès i l'últim disc que han tret al mercat és L'habitació del fons, on es troben temes com La lluna i la mitjanit, Bruxeta i La mare absent. Les entrades estan per 10 euros. Música electrònica, així pop, una mica en català, eh? Cosa que està molt bé, tu. I aquest dissabte a la nit, també, de monohms, toquen a les ales Zac, eh? Que antigament es deia Zacarias, no? Ja es diu Zac? Sí. Em sembla que sí. Diagonal 477. Ah, mira, allà al costat de rac 1. Som una banda de Madrid formada pels companys de classe, com David Hatchwell, a la guitarra, Rafael Servian, a la bateria, Eduard López, a la veu, i l'irlandès Eddie Morrow, al baix, i Clara Collantes, a la guitarra. Em cau bé aquest Eddie Morrow, perquè té pinta de ser amic de la penya del Morrow. Mare meva. En 2008 treuen... Give it them. Una cosa, Arantxa, perdona que correixi en directe, eh? Digues. Però en català és el 2008. En el 2008. Sembla que no, eh? Bueno, al 2008. És que no passa a vegades i em sap greu dir-t'ho ara, però... Millor que m'ho diguis ara. Així la primera vegada no passarà. Ja no passarà, no? És que a més sempre penso, digue-li, digue-li, digue-li, no? Però vaja, al 2008. Treuen Give it them al 2010. Treuen el segon treball. I han tocat en l'escenari de Rock in Rio. No, han tocat no, han tocat. Han tocat. No, és broma, dona. Mira, mira, les dones estan per 8 euros. Aquest diumenge, dia 10 a la nit, tenim Black in Blue a la sala Jambori de Barcelona. Sobre l'escenari podem veure Celeste Alias a la veu acompanyat amb Santi Careta a la guitarra. Aquests dos artistes s'han juntat per fer un homenatge a tres grans veus del segle XX, com són Abby Lincoln, Nina Simone i Billie Holiday. Les entrades estan per 8 euros. Dilluns, 11 de juny, dilluns que ve a la sala Luz de Gas, llum de gas, no hauríem de dir en català? Sí, tenim un concert solidari amb les actuacions de Mumbana i Cisco Band. Mumbana és un cantant, poeta i compositor d'Agne Abissau que fusiona la música dels seus orígens amb altres cançons africanes en diferents idiomes. D'altra banda, Cisco Band és un grup de folk africà procedent de Mali i Senegal que actualitza la tradició musical d'Àfrica Occidental. El concert està organitzat per Timbuktu Music Project i les entrades estan per 15 euros. Doncs vinga, queda dit. Aquest dimarts 12, a la sala Ludegast, també, tenim Joan Amèric, que escoltem de fons amb aquest tema, que es diu... Vine. Em va fer d'un ton més intimista. Vine, que tinc fred. Vine... Que necessito una abraçada teva. Vine, que et trobo a faltar. T'estàs aclarant a algú, Jordi, des d'aquí? No, no, no, estic fent aquest rotllo intimista, home, escolta. Deixa escoltar la cançó. És vibrada, que de l'altra part de l'altre abraçats. Vine. Va, començo ja. Fes el que vulguis. El valencià Joan Amèric interpretarà el seu nou disc amb el nom directament a la sala Lodegas de Barcelona. La regulació de l'acte es destinarà a la tasca que du a terme a la Fundació per la Pau a favor de la promoció de la Pau i el desarmament. ha treballat amb artistes com Maria del Mar Bonet o Lluís Llach. Les entrades estan per 15 euros. Doncs vinga, va, queda dit. La nit del dimecres 13, és a dir, d'aquí una setmana, justament, Stephen Marley estarà en directe a la sala Apolo de Barcelona. Què té a veure amb Bob Marley, aquest home? Doncs sí, perquè és el fill de Bob Marley. Ei, pot llocir? També. Mira, perdó. Mira tu, mira què cosa. Que solidar, eh? A veure com sona. És curiós, però el fill de Bob Marley, que t'està fent Marley, també té un sobrenom. Doncs sí, es diu Regamuffin. Ah, sí, home, Regamuffin. Regamuffin. Regamagdalena. El 1986 va formar un grup amb els seus germans Siki, Cadela i Shannon, amb el que va guanyar 3 Grammys als anys 80, i que el 2000 es va dissoldre. Ha treballat com a productor de la seva germana Damien i el 2007 comença la seva carrera en solitari amb la publicació de Mind Control, el primer dels dos àlbums que té al mercat. Hey Girl, All Night o Leaders sonaran en directe. Les entrades estan per 18 euros. I també dimecres que ve a la nit, en un espai no convencional per a concerts, com és el Teatre Romea, actua Murphila, que sembla allò de l'APM, no?, quan truca aquell. Murphila! Ah, no, és gomila. Grumira no, es una altra cosa. Gumercindo. Gumercindo. Mi guitarra está malita, le duele la barriguita y yo le doy besitos para lograrle la vida. Le hago muchas coquillitas y la toco noche y día. Mi guitarra es muy bonita, pero está triste y dolida. Mi guitarra quiere rock. És una mica la parella ideal d'Albert Pla, no? I de Bebe, és la fiera Bebe. No, no. Bé, atenció, perquè aquest tema es diu Mi guitarra quiere rock, de l'àlbum Vamos a hacer pupitas. Bé, i atenció perquè Morfila és el que està cantant, que és el seu nom artístic, en veritat es diu Mar Orfila, i és una cantant catalana, no, Aranxa? Doncs sí, quan tenia 15 anys li van regalar la seva primera guitarra i va aprendre temes de nirvana. Va formar part d'Orn, que va fer gira nacional i va incluir temes de la banda sonora del telefilm. Incloure, perdona que et corregeixi. Va incloure temes de la banda sonora del telefilm Atrapala. Després de 7 anys, amb la banda va començar a fer carrer en solitari, amb el disc Vamos a hacer pupita, el primer dels tres discurs que teníem al mercat. Al concert sonaran Azul i Gris, Idiota, Caracol, El Marzo o Jungra. Les entrades estan per 22 euros. A veure, Azul i Gris, com sona? Tinc curiositat, ara, perquè això és més nou, no? Sí, és l'últim. A veure, començar a baix. Ah, doncs té el seu rotllete, eh, aquesta noia... Anna, et sembla que deixem aquest tema per comentar el que avui vols... Bueno, us vull comentar una cosa, ja que estem en tema de cultura. Us vull comentar que aquest dissabte, el Paral·lel, Hi haurà tantes actuacions al carrer, per tant seran gratuïtes. Què dius ara? Sí, és la tercera edició del Fem Paral·lel i hi haurà quatre escenaris també conducats per tot el Paral·lel per fer una festa. I organitza la Fundació El Molino i l'Ajuntament de Barcelona. Hi haurà vedets o què? Home, és típic, no? Allà, segurament el Molino. Sí, home, espectacles de revista amb la Merche Mar. Agradecida i emocionada. O aquest tema, Fresquiviris. La mar està fresquiviris, fresquiviris, fresquiviris. I da mucho gustiviris, gustiviris, gustiviris. Si se sap el truciviris, truciviris, truciviris. El trucota. dir que comença a les 11 de la matí i acabarà a les dues de la matinada. Per tant, tenim tot el temps al món per anar a veure què fan allà. Jo tinc un somni... Els conductors que t'agraden el trànsit, per tant, que busquin una altra via per anar a una gent d'anar. Jo tinc un somni i és que algun dia vull fer aquesta cançó, Vestit de vedets. I amb un cor de noies o nois. Això és igual? Va, jo ho fareixo ballar darrere teu. Tu vols ballar, tu? Amb una careta. Va, comença a massajar. Hola, tu! Bé, doncs amb aquest ambient de revista acabem, eh? Aquest dissabte actuacions gratuïtes per tothom, des de les 11 del matí fins les 2 de la matinada davant del Molino, al carrer Paral·lel de Barcelona. I aquí fem, aquí fem, ens ajuntem tots amb una rotllana, obrim els dos cap amunt. I surts tu allà, amunt. M'agradaria molt això. I amb barba i bigoti, eh? I amb un tanga. I pezoneras. I les plumes, eh? Lentejoles i plumes. Fem-ho, fem-ho. Aranja, Anna, moltíssimes gràcies. Que vagi molt bé fins la setmana que ve. Adéu. Adéu. Adéu. Adéu. Adéu. Adéu. Gracias por venir. Agradecida y emocionada. Avui estem així molt de paral·lel de revista, eh, Aranxa. Ja vols cantar tu aquesta o no? No, fa vergonya, els dos, els dos. Els dos, els dos. Que no me la sé. I només em set tros aquell. Agressiva i emocionada, no? Sí. La-la-la-la-la-la-la-la-la-la-la-la-la-la-la-la-la-la-la-la-la-la-la-la-la-la-la-la-la-la-la-la-la-la-la-la-la-la-la-la-la-la-la-la-la-la-la-la-la-la-la-la-la-la-la-la-la-la-la-la-la-la-la-la-la-la-la-la-la-la-la-la-la-la-la-la-la-la-la-la-la-la-la-la-la-la-la-la-la-la-la-la-la-la-la-la-la-la-la-la-la-la-la-la-la-la-la-la-la-la-la-la- L'aranxa i l'Anna ens parlen de... Ha enfadat la boca de tanta riure. Un moment, no m'interrompis. Que està molt bé. Que és un Don Juan en busca de suiner. Gràcies per fer el caloi de cultura. L'Anna i l'aranxa cada dimecres. A la penya del Morrusi. Al 9.1 FM. Oh yeah! Emocionada, solamente puedo decir gracias por venir. Adiós. Adiós. Adiós. Llego nuevamente a seguir mi historia, que mi mundo está detrás del telón y las rayas de mi mano. La penya del morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio d'Esvern. Bona tarda, són les 6, us parlem Laura Álvarez i Albert Sass. La Fiscalia ha obert diligències per investigar possibles delictes en la Constitució de Bànquia... i ha demanat documentació tant a l'entitat com al Banc d'Espanya. Ho ha confirmat el fiscal general de l'Estat, Eduardo Torres Dulce. El compromiso del Ministeri Fiscal es claro y tajante, es decir, mostrarse lo más activo posible procesalmente esperando la colaboración indispensable por parte del Banco de España y de las propias entidades que están siendo objeto de investigación para esclarecer los hechos. Reconeix el fiscal que hi ha una demanda social perquè les activitats dels bancs siguin investigades. tot i que considera prematur concretar els possibles delictes. El procés de constitució de bànquia, recordem, es remunta a principis de l'any 2011, quan es va produir la fusió de Caja Madrid i cinc entitats més. La borsa espanyola tanca en verd amb una pujada de gairebé el 2,5% i recupera d'aquesta manera els 6.400 punts. Es tracta de la quarta major pujada de l'any. De la seva part, la prima de risc al diferencial entre la rendibilitat del bo alemany i la de l'espanyol es manté per sota dels 500 punts i aquesta hora se situa als 494 punts bàsics. Un centenar de persones es concentren aquesta hora a la plaça de Sants de Barcelona contra les retallades del govern català a l'ensenyament públic. Hi participen escoles, instituts i centres de formació del barri de Sants. Unitat mòbil de Comràdio, Raül Quadrado i Joan Porta. Bona tarda. Bona tarda. La Maria Groca de l'ensenyament de Sants ha redactat un manifest que lliurarà. El Consell del Districte, en el que demana inversió a l'escola pública, aturar les retallades i certificar una educació inclusiva i no segregadora. Dues de les vestes que participen en aquesta casolada reivindicativa a la plaça de Sants senten impotència davant el panorama que han d'afrontar dia a dia. Indignació, ràbia i impotència, perquè t'adones que per molt soroll que fem no servirà de res. Perquè els que prenen les decisions no crec que ens tinguin molt en compte. També una mica que tot això està pensat en la immediatesa de l'ara. No se mira en la perspectiva de futur d'aquí uns anys, quan quedarà, tot el que es treu no tornarà i els nostres nens d'ara són el futur de demà. Aquesta és la darrera acció de protesta del curs que protagonitzen els representants dels centres educatius de Sants. Com Ràdio Barcelona. La Policia Nacional ha desarticulat una banda criminal acusada d'introduir articles falsificats a Espanya i Portugal. Han confiscat 200.000 productes falsos, entre ells milers d'iphones 4S. El presumpte cap de l'organització viu a Castelldefels, al Baix Llobregat, i dirigia les importacions des de casa seva. Ens ho explica des d'allà, des de Ràdio Castelldefels, Lluís Felip Jorcano. Casillefels era el centre d'una organització que es dedicava a introduir a la península ibérica articles falsificats i que ha estat desarticulada. El líder de l'organització Ciutada Indi, que ha estat detingut, dirigia totes les importacions des del seu domicili a Casillefels i a través d'empreses pantalla i testaferros. La Policia Nacional, en col·laboració amb la policia portuguesa, la Guàrdia Urbana de Barcelona i l'Agència Tributària, ha pogut desarticular aquesta organització, una de les més grans dedicades a la falsificació. Segons el Ministeri de l'Interior, també ha pogut detenir 27 persones a Catalunya, Madrid, València i Portugal i confiscar més de 200.000 falsificacions, entre les quals hi ha 5.000 i font 4S, alguns d'ells imitacions que encara no han estat posats a la venda. L'escriptor nord-americà Ray Bradbury, autor de Fahrenheit 458, de cròniques marxanes, entre d'altres clàssics de ficció i misteri, ha mort avui a Los Angeles, a Califòrnia. Tenia 91 anys i se'l considerava un dels autors de la literatura de ciència-ficció. I coneguem ara si hi ha alguna incidència als transports públics de l'àrea metropolitana de Barcelona. Connectem amb el Centre d'Informació Transmert. Marta Espinosa, bona tarda. Hola, molt bona tarda des del Centre d'Informació Transmet. En aquests moments, situació tranquil·la i sense incidència, segons ens indiquen els diferents operadors de Barcelona i també de l'àrea metropolitana. Situació, doncs, de plena normalitat. Aquesta hora, a metro, autobusos, tramvies, també als ferrocarrils de la Generalitat i a les línies de tren de Rodalies de Catalunya. De moment, res més a afegir des del Transmet. Molt bona tarda. Com Ràdio Esports. Bona tarda, us parla Gerard Costa Freda. Tot a punt per a l'inici de la final de la Lliga CB de basc entre el Barça i el Reial Madrid. Aquest vespre, primer partit de la sèrie que començarà a tres quarts de nou al Palau i que jugarà al millor de cinc partits. L'exjugador del Barça i del Reial Madrid, Xaixa Jorgevic, analitza la final a Comradio. Pienso que va ser 3 a 2. No me preguntes para quién. Sería muy bueno para... Para el baloncesto europeo, para el baloncesto mundial, seguramente para el baloncesto en España, en ACD, porque se lo merecen esos dos equipos que han hecho, la verdad, una temporada muy buena. A Roland Garros avui és el torpe la resta de partits de quarts de final. Tots ells en presència a Espanyol. En joc el partit entre Rafa Nadal i Nicolás Almagro. Els dos primers set els ha guanyat el jugador de Manacó. Ara mateix, el tercer set en joc, empat a dos jocs. També en joc el partit entre David Ferrer i Andy Marra i el primer set a guanyar l'Alacantí a Hores d'Ara jugant-se el segon set que també guanya David Ferrer 3 a 2. En futbol, segons ha pogut saber com ràdio el representant de Joan Bernat, jugador del València, li ha transmès al club l'interès de l'Espanyol en la seva sessió i el fins ara coordinador del futbol base de l'Espanyol Àlex García ha presentat avui la seva dimissió alegant motius personals i professionals. L'Espanyol anunciarà properament el seu substitut. Com ràdio. Notícies. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bona tarda, són les 6 i 5. L'Ajuntament de Sant Just assumirà la major part de la reducció de la Generalitat en l'aportació per les escoles Bressol. Així ho va decidir. El ple de l'Ajuntament aprovarà una pujada dels preus públics de l'IPC més dos punts. Això significa que les famílies també contribuiran en menor mesura a compensar la reducció d'aportacions. En total es passarà dels 200 als 212 euros mensual per nen. El servei de menjadors s'incrementarà 5 euros al mes. Lluís Monfort, regidor d'Educació, considera que la Generalitat està posant en perill un model de cofinançament de les escoles Bressol. D'altra banda, també s'ha referit a l'eliminació de la convocatòria de les beques 0-3... que la Generalitat va descartar el mes de maig unes aportacions per un curs que, de fet, ja havia començat el mes de setembre. Per cert, que el Regidor d'Educació també s'alinea a favor de les reivindicacions de la plataforma de la Comunitat Educativa, que van tenir lloc ahir a Sant Just, a les 6 de la tarda, en què es va llegir un manifest, on es feien paleses les retallades a l'ensenyament públic. La parròquia del Sant Just i Pastor no ha pagat livi, tal com marca la llei. És una de les poques parròquies de la diòcesi de l'Ajibregat que no ha pagat aquest tribut, ja que moltes altres no sabien que n'estaven exemptes. A Sant Just està pagant livi, això sí, pels locals de l'antiga escola Núria, on s'hi duen a terme accions socials. En aquest edifici s'ofereix el servei de Càritas amb un banc d'aliments i un servei d'atenció a la gent gran. Mossèn Joaquim Rius assegura que estan pagant 3.000 euros anuals per uns locals que haurien d'estar-ne exempts. I acabem aquest butllet explicant-vos que la viabilitat econòmica de Catalunya independent és el tema del cinquè diàleg per la independència organitzat per la secció local de l'Assemblea Nacional Catalana. Al Fons Durán, president de Knowledge Management Economia, impartirà la conferència. Durán opina que la situació de fallida no s'hauria produït si Catalunya fos independent. En aquest sentit, assegura que la viabilitat econòmica de Catalunya està més que demostrada, argumenta la seva teoria, en el fet que Catalunya ha estat un país capdavanter en indústria ben al contrari que Espanya. Això li permetria viure d'una manera raonable, malgrat la crisi, si no fos per l'espoli fiscal. La conferència sobre la viabilitat de Catalunya independent s'impartirà demà dijous a partir de les 8 del vespre a l'Ateneu. I això és tot de moment. Més informació a partir de les 7 als Sengels Notícies, edició vespre. Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! 6 i 11 de la tarda, benvinguts a la segona hora de la Penya del Morro. Hem començat amb aquest tema, un clàssic one, conegut per tots, viva la vida de Coldplay. En aquesta segona hora de la penya del morro parlarem dels diferents anuncis d'Estrella Dam a les diferents campanyes de publicitat d'aquesta marca de cervesa que cada estiu treuen una cançó, un anunci, i ho farem amb el Pol i l'Anna, els nostres especialistes en publicitat a la secció del reclam. Parlem de noves tecnologies amb l'Oriol Jiménez. Oriol, bona tarda. Bona tarda. Què tal? Bé. Noves tecnologies amb l'Oriol Jiménez. Noves tecnologies amb l'Oriol Jiménez. Bé, doncs ja tenim l'entrada a la secció. Noves tecnologies amb l'Oriol Jiménez. És com un... Noves tecnologies amb l'Oriol Jiménez. Ja sabia que no t'havia d'ensenyar l'aplicació, no? Clar, és l'aplicació Sockify, que de moment no m'he baixat cap altre... Com es diu això? És que ja ha donat tant d'ací. Sí, ha donat tant d'ací, però ja, com es diu, amb tons de Bollywood i coses així curioses. Bueno, en fi, va, Oriol, avui per on comencem la secció de... Noves tecnologies amb l'Oriol Jiménez. Noves tecnologies amb l'Oriol Jiménez. Doncs ja ho veig al Primavera Salt, això, eh? A un escenari del fòrum... Noves tecnologies amb l'Oriol Jiménez. Allà davant de 20.000 persones, saps? Al Fòrum de Barcelona, al Primavera Salt. Noves tecnologies amb l'Oriol Jiménez. Oriol, avui per on comencem? Per Microsoft, que mai parlem. Què passa amb Microsoft? És veritat. Bill Gates encara està per allà, no? Bueno, no, deu tenir un bon tros d'accions encara, però no fa res. Ja no pinten ni... No, suposo que com a conseller... Lluita contra la polio, no?, allò que fa, no? Es posa de Sant Marta al Barça, tant, tant. Sí? Sí, no el vas veure? No, no, no. L'any passat a la gira nord-americana que ho vam fer. El Futbol Club Barcelona el van visitar amb el Rossell i Guardiola i companyia i es va posar a Sant Maratal, el Barça. Però vaja, en fi, Oriol, què passa amb Microsoft? Per què és notícia? Sí, doncs perquè ja està a punt de sortir Windows 8. Molt, molt a punt. Windows 8? Sí, el nou Windows, el nostre estimat odiat... Sí, mira com salto d'emoció. Bueno, a veure... Ja veurem fins que quan surti direm. El que sí que és cert és que ho han replantejat. O sigui, si tu compares Windows 95 amb Windows 7, no diré que és el mateix, òbviament no ho és, però sí que hi ha la barra d'inici, hi ha el botó d'inici, hi ha les finestres, hi ha les carpetes... És el mateix de sempre. Exacte. Jo ja el tinc, el Windows 8. Mira, el tinc aquí. No, home, no. Windows 8 és diferent. Sí, molt diferent. Molt, molt diferent. Mira, mira, ara el tanco. Mira que diferent que és, el Windows 8. Home, però si ens la colen per tot arreu, Microsoft. No, ara estan apurats i han d'arriscar. Han d'avendre, no? Sí, sí, han d'arriscar, han d'arriscar. Ah, i se sap que algunes millores que pot anar al sistema operatiu? Sí, té una interfície totalment renovada que li diuen Metro. que és com una interfície de quadrats, és una mica, bueno, s'ha de mirar, s'ha de veure, no? Si tens la Xbox 360, qui la tingui, ja té aquesta interfície. Aleshores, la idea d'ells és que tant la Xbox com el mòbil, el Windows Phone, com els tablets, com els ordinadors, tindran una interfície més o menys, no la mateixa exactament, però sí que serà coherent entre els diferents dispositius. L'aposta és molt important, l'aposta és molt forta, Aleshores, significa que Windows 8 té suport natiu per pantalles tàctils i la interfésia està preparada per pantalles tàctils, no? Això, en principi... Això a tu et posa. Sí, això en principi hauria de canviar tot. O sigui, ja veurem si entra al mercat, doncs funciona o no funciona, perquè no són tan penedors com Apple, no? Si fos Apple et diria, això triomfarà, encara que no t'ho creguis. Jo m'agradaria que funcionés, però no se sap. La cosa és, junt amb Windows 8 han presentat una sèrie d'ordinadors que ja portaran Windows 8. Ah, sí? Sí, i no hi ha cap normal, no? O sigui, una mica per mostrar les intencions. No els mostra Microsoft, sinó que els mostren altres empreses com Acer, Asus, HP... Per posar un exemple, hi ha un ordinador tipus iMac, diguem, o sigui, una pantalla tot integrat, però és tàctil, no? Això per començar. Ah! Aleshores, tu pots també la pantalla, l'agafes, no?, No sé com explicar-ho. O sigui, tu agafes la pantalla com si la volguessis inclinar o una mica, però la pots inclinar cap a sota totalment fins que et queda a la taula gairebé. Ja, però vols dir que és com si hi hagués una... A veure, ara l'africada que vaig dir, una realitat paral·lela virtual... que tu la pots anar seguint, no?, amb una finestra. No, no, no. No és això, eh? La pots trucar a Microsoft i ho ferir-ho. Llavors no t'entens, Oriol, eh? Fas bé de consultar així. No, a veure, la cosa és... O sigui, tu pots agafar aquesta pantalla i posar-la... O sigui, tu la tens perpendicular a tu, no?, a nivell de la vista. Doncs pots fins i tot agafar-la per deixar-la gairebé plana a la taula. Com si agafessis la pantalla i la posessis en la posició del teclat. Sí, sí. Al ser la pantalla tàctil, tu depèn del que estiguis fent, et pot anar bé a treballar amb un teclat i un ratolí, o bé la baixes, la poses com si fos un tablet, una mica inclinat. No ho acabo de veure, això, eh? Ho hauria de veure. Bueno, ho has de veure, exacte. Però la cosa no és... Perquè quan es transforma amb teclat no pots veure el que estàs escrivint, si és un teclat. Bueno, com un tablet, sí, home. al tablet tu pots treballar, clar, tens espai, i no et dic que es transforma en teclat. No té per què. Has dit IMAG fa un moment? No. Ah, perquè és que el Tito Vilanova, al xat de RadioEsvern.com, ha posat IMAG Portbell, ha posat, però no sé què ve. Que no sé què ve, no sé què ve. Que el Tito Vilanova, bueno, la gent que no ho sap, hauria d'estar entratant. Bueno, això una, i dos, ha aparegut quan ha sonat el Viva la vida, el Coldplay, aquí al xat, i diu aquesta cançó em recorda el traïdor del Pep. Bueno, la gent al xat que tenim el Tito Vilanova, un honor, un honor. En fi, digues, Oriol, digues. No, doncs, o sigui, Windows 8 no... Primer, a veure, que hem saltat. La cosa és, no el converteixes tan teclant, no té per què, vull dir, tu imagina't un joc, un joc en què tu treballis amb el que els controls siguin pantalla tàctil, no? Un angry birds. Sí. Tu imagina't intentar, tu imagina't que la pantalla del teu ordinador actual és tàctil. no és còmode fer servir a nivell tàctil la posició normal de la pantalla. Et sortiria més fàcil si la tinguessis en un estat més de repòs sobre la taula. Llavors tu podries... O sigui, aquesta posició no té per què ser que la pantalla sigui taclat. Pot tenir altres aplicacions. A més, Windows 8 no tira cap aquí. O sigui, no tira cap al sentit de tens aquesta posició d'hi prou. O sigui, Windows 8, simplement... Dóna suport per pantalles tàctils i això fa que una mica es segueixi a replantejar la forma dels ordinadors. Altres exemples. Un portàtil que té dues pantalles. Una davant i una darrere. O sigui, on tindries la marca, darrere hi ha una altra pantalla. Què significa? Que pots tancar el portàtil i et queda una pantalla. Un tablet, no? Exacte, el mateix ordinal. A diferència del tablet, o sigui, això també... Aquests ordinadors, què són de Microsoft? No, no, són d'altres empreses, però que han treballat amb Microsoft. Val, val, val. Aleshores... Tot això per presentar Windows 8, eh? Clar, Windows 8, junt amb les possibilitats noves que ofereix, no? Una cosa important, ja tenim tablets d'Apple, no?, l'iPad, i tenim tablets d'Android, però el tablet de Microsoft, que les seves entrades en Windows 8, és diferent. No és el Windows Phone. O sigui, tant iPad com Android és el sistema operatiu de mòbil que creix a les 10 polsades de tablet o el que sigui. En el cas de Microsoft, és el sistema operatiu normal de Windows el que va cap a tablets. Ells han dit que no veuen un mòbil gran, sinó que veuen un ordinador sense teclat. Això és important perquè els tablets de Microsoft, que potser estan a la venda d'aquí un parell o tres de mesos, significa que des del primer dia podries executar totes les aplicacions que ja tens en un ordinador normal. O sigui, el plantejament és diferent, no? És l'Apple Store, l'Android Market... O sigui, podràs tenir finestres... Jo crec que és una aposta molt clara i diferent i pot estar bé. A més, Windows 8, a nivell intern, també té molts altres canvis. O sigui, és una aposta molt arriscada. Clar, home, han intentat també fer com un canvi molt brus, no?, amb la marca Windows. Home, els toca, sí, sí, sí. Perquè, clar, per exemple, una de les coses que m'han tirat enrere el Windows, eh?, és que hi ha... O sigui, la seva interfície, què es diu? El tema de la visualització... de les finestres, els marcs de les finestres, etcètera, etcètera, que és com molt gruixut tot, no? I a mi això em tira enrere perquè, clar, compares, per exemple, amb Google, o amb el Chrome, o amb l'Explorer, no?, sense anar més lluny. L'Explorer, a part que és veritat, no?, que pesa moltíssim i costa. A vegades d'arrencar i el Google Chrome és molt més lleuger en aquest sentit. També intentarem anar per aquí? He vist alguna imatge? He vist Windows 8 vídeos corrents en ordinadors molt poc potents i va molt fluid. Jo crec que la fluidesa i la velocitat l'hauran solventat molt bé. De fet, no només he vist vídeos, sinó que en el Windows Phone, jo diria que és el sistema operatiu mòbil més fluid que hi ha al mercat, amb mòbils molt poc potents, vull dir que ja ho han aconseguit amb els mòbils. Jo crec que ara aquests coneixements que han adquirit els traslladaran al ordinador i jo crec que serà un bon sistema. Què passa? Això és cert. És el primer sistema operatiu d'un canvi radical. Significa que és bastant probable que estigui plegat d'errors, que sigui... A més, és un canvi molt... És un canvi molt brusc, que la gent es queixarà, que no li agradarà... Això segur, però és un canvi important, jo crec que toca. Han aprofitat també, que ara també hi ha unes conferències sobre videojocs i tot això, que han aprofitat per presentar també tota una integració entre la Xbox i Windows i mòbils i tablets. O sigui, la integració que volen aconseguir és molt ambiciosa i en realitat ho tenen bastant bé, perquè... Els mòbils no s'han menjat un rosco, però com a Smart TV, per dir-ho d'alguna manera, la Xbox és la consola més venuda del món. Vull dir, hi ha molta gent que ja té un Xbox... Jo tinc un Xbox, per exemple. Hi ha molta gent que té un Xbox connectada a la tele. Aquesta Xbox pot rebre actualitzacions. Per exemple, una cosa que han anunciat, la Xbox tindrà Internet Explorer. Significa que podràs navegar de manera normal, ja serà més un ordinador. La Xbox s'integrarà amb el teu Windows 8 quan el tinguis, amb els teus Windows Phone. Tu podràs jugar des del Windows Phone també a alguns jocs per controlar... o veure informació extra sobre el joc, o per jugar a pel·lícules. Han presentat també tota una plataforma de música tipus iTunes. Jo no et dic que funcioni, et dic que l'aposta... La idea... La idea és molt bona, és molt bona, les interfícies són modernes, és... Bueno, escolta, donem-li un vot de confiança, no?, i una oportunitat al Windows 8, que se sap quan surt i es pot dir que els ordinadors vindran amb Windows 8. No, no ho sé, jo crec que un parell de mesos. Un parell de mesos, eh? Molt bé. Segueix La Penya del Morro a Twitter i Facebook. A Twitter, La Penya del Morro. A Facebook, La Penya del Morro. Com veus, som originals de mena. Parlem ara de Google perquè tu has portat el guió. Google surt de compres. Això què vol dir? Que ha adquirit més empreses? Sí. Molt bé. Un aplaudiment per Google, no? Que no para. No para de comprar. Està com malalt, no? Aquest hivern 2012 Google no para de comprar coses. A veure, comencem parlant de l'empresa Meevo, Meevo. Mivo. Sí. Què vol dir, això? Doncs Mivo era una web amb més o menys èxit, no?, que tu entraves i podies connectar-te al Messenger, al Google Talk... En quin sentit té, no? Al Google Talk, algú del qual... Exacte. O sigui, tu podies... Era una aplicació de xat, val? Igual que quan tu entres al Gmail i tens un xat allà, o al Facebook tens un xat allà dins, tu podies entrar a aquesta web i connectar-te a tots els xats de totes les xarxes, com qui diu, no? Era l'ambició. Llavors... Vantatges i desvantatges. Tu podies registrar-te amb Mivo, només un usuari, i des de qualsevol ordinador del món, quan tu entraves, ja estaves connectat a tots els xats que tens, amb tots els teus amics i contactes. Aleshores, una altra aplicació que donava la gent, quan et bloquejaven el messenger, en la feina, el que sigui, tu, quan podies entrar a aquesta web, podies connectar-te... en cloud. Bé, la idea és, bàsicament, doncs, missatgeria instantània, com la que coneixem de Messenger o de Facebook, que ara també cada vegada es fa servir més, a nivell de núvol, no? Això Google ho té per la seva banda amb el Google Talk, que s'integra molt bé com a principal avantatge amb els Android i tablets Google i el Gmail. Aleshores, al comprar Mibos, a suposa, bueno, no sabem ben bé què faran Mibos, i jo crec que faran que el Google Talk també s'integri amb altres missatgeries. Aleshores, jo crec que veurem d'aquí a poc que tu des de l'Android, sense instal·lar l'aplicació de Facebook i sense haver de fer cap configuració, jo crec que des de l'Android ja podràs xatejar amb gent de Messenger, amb MSN tota la vida, no? Però, una bona cosa, el Messenger, algú hauria de dir, està obsolet, ja. Sí, sí. El Messenger ja no, ningú fa Messenger, ningú fa Messenger. Però el Facebook, o sigui, hi ha moltes missatgeries. Tens el Google Talk, tens el Facebook, tens el BlackBerry, tens el WhatsApp, no? WhatsApp. Ah, si vols ser me mata. Ah, si vols ser me mata. No, és que tu no has vist la Pepa, que surt un fent-ho, no això? No. Ja t'ho passaré, ja t'ho passaré, que arribes molt. Molt! En fi, vols dir que tots aquests sistemes de missatgeria estan, bueno, units, no? Sí, sí, sí. Veurem a veure què fa Google amb l'empresa. Bueno. Una altra empresa que ha comprat Google és Quick Office. La mítica Quick Office. Això és importantíssim. Un aplaudiment per Quick Office. No m'ho he equivocat, però em sembla que és un programa de tractament de text lliure, no? No. No és això, eh? Molt bé, Jordi. Què és Quick Office? Et confons per Open Office? Per? Open Office. Ah, potser sí, em confon per Open Office. Ah! Vale, vale, va. Ja està, ja ha quedat clar, ja ha quedat clar. Ja m'he equivocat, ja m'he equivocat. Escolta, és que... Som humans, no? Sí. Abans havia de dir, què passa, que tu no t'equivoques nunca? O què? Bueno, en fi, quick office. Em sona, eh? Quan diguis, diré, ah, sí. Va, vaig a dir-ho, doncs... Ah, sí. Sí? Quakeoffice és una suite ofimàtica que està ara per Windows. Ah! No, no ho és, és mentida. És mentida. Ja sabia jo, eh? És el problema. Eita, eh? Eita, ah! No he dit el sí. No, és quan tu tens un iPad o un tablet Android, sobretot, mòbils també, iPhone i... i mòbils d'Android, no? Ah, sí! Ara sí. I sí, home, que és un puzzle, no? Sí. Veus el logo? No ho sé, és un puzzle, hi ha com un parell, o l'han canviat. Però sí que... Ara busco, ara busco. El kickoffice és el principal. Sí, el tinc. Sí? Bé, doncs el vindria amb el mòbil, perquè em sembla que si no costa 5 o 6 euros. No, és que amb el... Sí, amb el Samsung em sembla que bé. Ah, no, no, doncs, perdona, no, no. Jo tinc el Think Free Office. Exacte, exacte. Think Free Office, que és per obrir arxius de PDF, docs, tractament de text, etcètera. Exacte. Bueno, el Kick Office et permet obrir, sobretot, la importància, no? Et permet obrir tots els words, els words nous aquests 2007, els Excel, i només obrir-los, sinó que editar-los. És un office per als mòbils, i tant iPad com Android. Aleshores, és important perquè se suposa que Google, al comprar-ho, principalment la llibraria de manera gratuïta. Perquè jo crec que Google no es dedicarà a vendre software. Ho integraria amb Google Office, amb el Google Docs. Tant de bo, tant de bo. Jo crec que sí. que els està costant bastant que Google Docs funcioni més o menys bé a nivell de tablet, a nivell de web funciona molt bé, però a nivell de tablet no acaba de ser àgil. Jo crec que farà una integració. De totes maneres, aquestes coses, des que es compra empresa fins que es guanyen resultats, pot passar temps. Tampoc ens esperem que la setmana vinent... Bé, la setmana vinent, tant de bo, potser la novetat simplement és que l'alliberen de manera gratuita, però tampoc crec que ho facin tan ràpid. Alguna cosa més sobre Quick Office i aquesta compra de Google? Bueno, estarem en una segona cursa d'Office, perquè Microsoft ja ha anunciat que traurà el seu Office per iPad i Android. O sigui, Microsoft no vol tenir exclusivitat en la seva plataforma, en aquest cas, com tampoc ho ha volgut amb l'Office, amb ordinadors, que també ho ha fet per Mac sempre, i vol ser líder, tant Microsoft, en ofimàtica. Vol ser líder, com ho ha estat fins ara, i no ho té tan fàcil, perquè no controla la plataforma mòbil. La plataforma mòbil principalment és iPad i Android, Windows encara no té res a dir, no? Aleshores, ells han de treure el seu office per a aquestes plataformes, han de ser bons, però Google no vol quedar-se enrere i jo crec que aquí també el que arribi abans amb una qualitat mínima és un punt important. Bé, i un parell de notícies per acabar la secció avui de noves tecnologies. La primera és que... Ah, no, és l'última, no? Perquè aquesta ja l'hem dita. Només queda una. I atenció, perquè a mans del Samsung Galaxy tenim una mala notícia, a priori, sembla, no, Oriol? Sí. Perquè ha sigut un bluff el Samsung Galaxy S3. No, jo no diria un bluff. Però aquí diu que no ha passat les proves de resistència baixant el nivell. de l'iPhone, que és un nivell baixíssim, no, Oriol? Això vull dir, a baix o a tot està el pou. El Samsung Galaxy C3 està el pou, perquè és el mateix nivell que l'iPhone. A nivell de resistència, fins ara, el Galaxy C2, el Galaxy C1, eren plàstics, se'ls criticava que era plàstic... Però al caure, doncs, aguantaven caiguda. La resistència, com vols dir, quan se't cau el mòbil. Home, però escolta... Home, si no, què? No ens ha aguantat una marató. Clar, no, home, no, però el mòbil continua sent... Està bé, eh, el mòbil. Sí, és el mateix mòbil. És el mateix mòbil, però si se't cau... Però per això venen les fundes, eh? Sí. No? Vull dir, tampoc no... Aquestes fundes van 5 euros, tampoc no cal... Sí, sí, sí, sí. Dic jo, dic jo. Bueno, però és una mala notícia, perquè l'iPhone continua... Ai, el Galaxy S3 continua sent de plàstic. Però es veu que aquest, si et cau, amb algunes de les primeres proves que s'han fet... És pitjor que l'iPhone, perquè a mi l'iPhone... No, no, pitjor que l'iPhone no, l'iPhone no se't cau i sí. Pitjor que l'iPhone no, no? No, perquè l'iPhone és vidre, i et cau a terra i... I a més, aquí ho hem comentat moltes vegades, però els Galaxy's tenen com una mena de... El vidre està recobert. Sí, sí, sí. Ni que sigui mínim, eh? No, només el vidre... Per una mica de plàstic. En canvi, els iPhones no. Els iPhones just se'ls acaba el vidre i moltes vegades se't pot caure o se't pot donar un cop, un copet darrer, el vèrtex de l'iPhone amb el vidre i se't pot trencar. Sí, i encara així el vidre de l'iPhone és un vidre bastant greixut i no és tan dur com el del Galaxy S8 II, que és Gorilla Glass, que és una empresa molt reconeguda en aquest sector. Gorilla Glass? Sí, però ara què passa? El Galaxy S3 porta el Gorilla Glass II, que en principi... Hauria de ser millor, però en aquest cas la característica d'aquest vidre no és que sigui més dur, sinó que és més prim. O sigui, és la característica... Gorilla Glass, quan l'empresa, que és Corning, ha tret aquest vidre i diu que és més prim, no han dit res sobre la resistència. Jo crec que la resistència hem perdut una mica. A veure, un moment, el Tito Vilanova, al xat de radiosberg.com, diu... Encara no li has tret el plastiquet? Diu, home, Jordi... Però a veure, és que no m'he explicat bé, doncs, perquè jo no parlo del plastiquet, Oriol... No, quan parlàvem del Galaxy, no, quan parlàvem del Samsung Galaxy, jo no volia dir el plastiquet que et ve al començament, no, que fa, que hi ha gent, és veritat, que li fa com cosa treure'l, eh, que està com, a meu pare, per exemple, encara no sé si fa un any que té el smartphone i encara porta el plastiquet i dic, pa, com per favor. Sí, jo el feia, vaig veure un vídeo a internet d'un tio amb Galaxy S2 que el plastiquet ve, sí, et diu les especificacions, Amolet, Android, i no li havia tret. I no deixa veure, clar, no deixa veure. Ah, és que sempre tinc les mateixes aplicacions, no, idiota. És que tens un plàstic que s'ha de treure a la pantalla. Amb tot el respecte, sempre i amb carinyo. Però idiota, al cap i a la fi. Perquè, clar, no veus la pantalla. I jo el que em refereixo és que... A veure, és que no s'ho explica ara. Però a veure, que no és aquest plàstic. Dic que hi ha com un plàstic que recobreix tot el marc, tot el vèrtex del vidre del Samsung Galaxy. I si no, agafa un Samsung Galaxy, cito, i ho mires i ho veus. Vinga'm. 6 i 32 de la tarda. Oriol, moltíssimes gràcies per haver vingut. Diu... Que et diguin idiota amb carinyo. Deus ser reconfortant, no? Doncs sí. Que et diguin què? Idiota amb carinyo. Sí. No? Home, millor que et... Oriol, idiota. Oriol, idiota. Amb carinyo. Totalment diferent. És molt diferent. És molt diferent. Tito. Tito. Amb carinyo, sempre. En fi, doncs, Oriol, moltíssimes gràcies. La setmana que ve més noves tecnologies amb l'Oriol aquí a la penya del Morro. Tot seguit fem una pausa per la publicitat i aquí uns moments tornem amb el calaix de... Què dic el calaix? Dic el reclam, el reclam... El reclam de cultura. El reclam de cultura, sí, amb l'Anna i el Pol, amb el Tarant. És que estic buscant la cançó que volia posar i ara no la... Ah, mira, sí, veus? La primavera ha llegado a la ciudad. De la fe y las fuerzas azules. Adiós, gracias. Bona nit. La primavera ha llegado a la ciudad y no sabes lo bien que me sienta papá. Bona nit. Dios, ¿cómo está el patio? Divino de la muerte. Esto ya se ha desmadrado y no hay nadie que lo frene. Es un desajuste, déjala entrar. Insolentemente fuerte es más salvaje que los Alpes. Soy una tómbola, soy una ganga, soy un desmarque perfecto por la banda. Es la recompensa, la respuesta de la encuesta simplemente son los bonos, ella la partida extra, y mi mente salva el día, el relleno de la oliva, Barcelona, estás tan guapa, aunque huelas a cloaca, eres mi corazón, a 170 tronando, chunga, chunga, chunga, chunga, chunga, chunga, chunga, chunga, chunga, chunga, P-R-I-M-A-U-P-E-R-A, ya es primavera en, en la ciudad, con Dal, ah, ah. De la fe. De la fe. Machú. De la C. De la C. De la C, señora. La primavera ha llegado a la ciudad y no sabes lo bien que me siento. Sí, sí, 36 de la tarda. Continuem en directe a la Penya del Morro de Ràdio d'Esvern. Tenim amb nosaltres, com cada setmana, cada dimecres, acabem el programa parlant de publicitat a la secció del reclam amb el Pol i l'Anna. Bona tarda. Hola, bona tarda. Què tal? Hola, bona tarda. Què tal? Per cert, qui són la Judit i la Gisela? Bueno, amigues nostres. Eh, Judit! Eh, Gisela! Hola! Eh, Gisela! Va, perquè és que porten una estona ja conversant entre elles al xat, s'avorreixen. Sí, no? Ja ens ho han dit. Sí, diu... Què diu? Diu, Anna, tira cap a la càmera, que no se't veu. Anna, no et veiem. El reclam, el Paul i l'Anna. Ha, ha, ha, ha. Bueno, el xat paral·lel... a radiodesvern.com, on us convidem a tots i totes a participar i dir la vostra i el que us doni la gana. Que esteu saludant. Ai, hola, hola. Hola. Hola, mama, una salutació. En fi, avui de què parlem? Bé, doncs avui us volem parlar d'anuncis d'Estrella Damm. Ah, anuncis d'Estrella Damm. Sí, tal com vam preveure la setmana passada, ha sortit el nou anunci, que està gravat a Mallorca, en aquest cas. És veritat, que jo em pensava que Tomeu Penya... Sí, sí que surt. Cantava la cançó. Ah, no, no canta. Però no, només surt, eh? No surt un moment. Sí, sí. Doncs bé, el Pol ens parlarà d'aquest anunci que ha sortit i també us volem parlar d'altres anuncis d'Estrella Damm, com els que estan relacionats amb el Barça, que també han estat molt populars i se n'ha parlat molt. Molt bé, doncs avui fem un repàs, per tant, a les campanyes d'estiu, d'estrella i tot plegat. Abans recordar una setmana més que tenim un correu molt maco que es diu elreclam981.com on ens podeu enviar qualsevol tipus de suggerència, comentari. Si voleu que comentem algun spot tan nou com antic, doncs ens envieu un correu al reclam981 arroba gmail.com. Doncs bé, comencem amb el nou spot, amb la nova campanya d'estiu d'Estrella d'Adam, que en guany el lloc ha estat Mallorca, a Serra de Tramuntana, que és declarat patrimoni de la humanitat. tots aquells que l'hagueu vist haurà sigut per internet, ja que no serà fins al 10 de juny que es podrà veure per televisió. Doncs, a veure, segueix el mateix esquema que tots els anteriors. L'arribada de l'estiu, doncs, en un lloc comença una història amb un ús i un desenllaç. En aquest cas, doncs, és un desenllaç potser una mica més obert. Però bé, en fi, és la clàssica història d'amor. Sí. No, és que saps què passa? Estava buscant aquí... Haig de marxar disculpes perquè és que no tenim el netbook que normalment tenim i l'iPad ara no m'acabava de funcionar i tirarem avui els anuncis des del mòbil. Molt bé. Sí, sí. Perdoneu, eh? Estava aquí buscant el tema... de l'anunci d'estrella de Tramuntana, no?, que es diu la campanya d'enguany i tal. Sí, està rodat a la serra de Tramuntana. Sí, exacte, exacte, a la serra de Tramuntana, que molta gent comentava, home, diu, ara ja s'ha perdut aquest lloc idíl·lic de les Illes Balears, tothom el descobrirà... S'omplirà, no?, de persones. Sí, això pot ser alguns dels efectes negatius d'aquests anuncis, no? Sí, que no només promociona la cervesa, sinó que, a més a més, també el lloc. Perquè el primer any a Formentera, recordo que després va ser un boom, no?, tothom volia anar a Formentera. És veritat, amb el jip aquell de color taronja, no? Sí, tothom li van venir ganes. Mira, la Gisela diu, mira que estan fent càstel i estic al mig del capítol de Pretty Little Lears, eh, Anna, eh? Digue-li, digue-li, digue-li. Escolta una cosa, Gisela, pues ves a mirar càstel, si vols. Pues ves a mirar. Clar, què vols que en diguem nosaltres? S'està passant, eh, ja? S'està passant. Ho diu amb carinyo, ho diu amb carinyo. En fi, mira, em sembla que ara sí que podem escoltar alguna cosa, però si no jo ja em tallo les venes, eh? Ah, sí, mira, ara estem sentint la cançó. Alleluia! Ai, quin nervis. Que no se'n vagin a mirar a casa. Que escoltin la cançó de la Cross, que es diu You Can Say No Forever, que és un grup suec. Que també, com rememorant el primer spot, també són suecs, com el primer grup. Doncs bé, tal com dèiem, A part d'amor, a part d'una història d'amor, també vol parlar d'amistat i del fet de pertànyer a un lloc. No obstant, si bé s'ha intentat que aquest missatge també calés a la gent, la història d'amor segueix destacant molt per sobre dels altres. Però el fet és que si segueix fent així, si ja es porten quatre anys amb aquesta campanya que és molt semblant, probablement és perquè funciona i és que a tothom li agrada imaginar-se un estiu perfecte generar-se expectatives abans que aquest estiu comenci per això es llença just abans i el fet és que deixa escoltar la cançó no, és que estava pensant no, Pol, estava pensant que aquesta cançó està molt ben... bueno, a mi m'agrada no? sí, a mi... s'ha fet una adaptació perquè originalment no era així i l'han adaptat perquè vagi bé amb l'espot a veure, escolta'm una estona Fins demà! Hi ha moltes cançons, de fet, que no sé si és Gràcia d'Estrella, suposo que sí, que jo les escolto i no són dels anuncis d'Estrella Damm, eh? I penso, mira, aquesta cançó podria ser perfectament d'un anunci d'Estrella. O sigui que ja han creat com una mena de marca de segell, no sé si discogràfic o què, quasi bé, no? Són així grups alternatius, no? No són massa coneguts i per això també és la Gràcia. No són massa coneguts aquí a alguns llocs. Sí, però també és una manera per ells com per promocionar-los. Vull dir que te la lleixen la teva cançó com un anunci d'Estrella Damm i símbol d'èxit. Perquè se'n parla a tot arreu. Exacte, i després sempre vas allò a la Mercè, no? Sí, els concerts. El grup el porten allà davant de la fàbrica d'Estrellada. Sí, que per cert, la Gisela diu que la de Sant Miguel aquest any és molt guai també, eh? Sí, també ha sigut... La Judit diu que fins i tot millor. Potser el fet que hagin creat la cançó expressament per l'espot, que ja va lligada amb el concepte de Sant Miguel i no com aquest cas que han agafat una cançó ja existent, també marca molt la diferència. Però tot i així crec que volen copiar bastant estrelladà, intenten fer servir la seva fórmula, però ja no és novetat. Doncs aquest és l'anunci de l'any 2009 de Formentera, que va ser el primer de tota la campanya mediterràniament. I és uns minuts de l'estiu ideal, on surten nois guapos, cales, platja, bona música i la cervesa. Que potser de les quatre o tres o quatre campanyes porten... Quatre, amb aquesta quarta. Doncs jo em quedo amb aquesta, no? Perquè potser va ser la primera Billy Division and the Dancers... Dancers... El següent any es va fer a Menorca, que va sortir a la festa Sant Joan, i l'any passat a l'Empordà, concretament al Bulli, per fer-li com un homenatge, perquè era l'any que van tancar i va ser com per... Sí, i això és el que comentàvem, que potser l'any passat hi va haver una mica de canvi... però no va ser canvi del tot, va ser com... Va, anem a fer una petita variació, però en canvi no va agradar menys que aquest any i tot. Va agradar, no sé, van trobar que no... Van voler trencar una mica, però penso que han tornat a la fórmula inicial perquè és la que va funcionar i la que tots estàvem esperant. Mira, a la Gisela el que li agrada més és aquest tros de la cançó, que diu... Però aquesta és una altra cançó, aquesta és la del 2010. Aquesta és la del 2010. Ah, sí. És veritat, és veritat, no és aquesta. És la de Benorca, no? Sí. Del següent any. Sí, sí, sí. Doncs bé, jo penso que aquests anuncis s'han convertit una mica com els de Freixenet al Nadal. Sí, tothom els espera. És com l'anunci més esperat, ja feia setmanes que tothom en parlava, si surt o no surt. Que és curiós perquè va sortir justament, ja que treus el tema, el divendres o dijous passat, que és quan va començar el Sant Miguel Primavera Sol. Van contraprogramar, no?, que es diu en el cot televisiu. El que és curiós és el que ens deia el Pol, que està penjat internet, però a la televisió encara no ha sortit, i tot i així tothom ja n'ha parlat i l'ha vist. Ja té més d'un milió de visites, i la gent els posa als seus Facebooks... Twitter... Ah, a la tele no ha sortit encara el d'Estrella d'Am? No, no, fins al 10 de juny no surt. Oh, no. Està bé, està bé. Curiosa dada, curiosa dada. Sí, fa temps això no hauria passat per internet. No, no, era ja, les coses ja primer es llencen per internet i després televisió... I jo aquí plantejo si hi ha una falta d'innovació, perquè jo penso que cada any repeteixen els mateixos elements i la gent se n'acabarà cansant, que potser necessiten renovar-se i els fem una crida des d'aquí. Sí, jo crec que des d'aquí l'Anna i jo... Que els truquin, no? Sí, o que els truquin als Estrella per si volen que els fem un nou concepte. Sí, sí. Connectarem amb la seva agència i els diré, aportarem noves solucions. Estan trucant ja, la centraleta està col·lapsada ja. O l'agència Villarrosàs ens vol contractar o que s'arrisqui l'any que ve i que aprovin amb un nou concepte totalment diferent. A veure si funciona, perquè ara jo crec que la gent ja està una mica... Potser un estiu més... És veritat, és veritat. Perquè, clar, les gent ja s'esperen una mica el mateix de sempre, no? I que és el que comentàveu fa un moment. És a dir, el tema de platgeta, gent així jove, passar-ho bé, no? I, bueno, amb els elements típics de l'estiu. I, clar, va funcionar molt bé el primer any, però, clar, el segon, quan la gent va veure que era exactament el mateix. Igual. i clavat a l'anterior i també l'any passat amb el mateix estil i continua, la gent... Jo crec que s'encançaran. Es cansa una mica, no? Sí. Home, de fet, aquí també ho diuen, eh? El Tito al xat, per exemple, diu que l'anunciar a Estrelladam no li agrada gens, eh? Que diu, perdoneu, però algú ho havia de dir, allò que fa... Sí, hi ha diverses opinions, no? Sí, hi ha diverses opinions. Sí, el problema és que arriscar-se el fet de... Sí, sembla que la gent ja no està satisfetada que en sigui el mateix, però arriscar-se a una cosa que ha funcionat, que encara pugui funcionar menys, doncs... Costa, costa. Bé, i les campanyes que tothom recorda, Pol? Doncs ara, seguint amb Estrelladam, però canviant de campanyes d'estiu a campanyes més aviat del Futbol Club Barcelona... Doncs explicarem... Hivern, no? Campanyes d'hivern, no? Sí, més aviat. Sí, sí. En explicarem dues. I la primera és la de... S'anomena la feina ben feta. La feina ben feta, eh? Que tenia la Irene Montalà com a protagonista i que feia així. Quines el secretes? Preguntava tothom. El futbol més bonic? La velocitat? El control? Anar sempre a l'atac? Buscar sempre el gol? És el joc en equip. No serà la humilitat. Sense protagonistes, ni cap divinitat. Un equip de futbol va ser el centre del món. I quines els secrets? Preguntava tothom. La feina ben feta. Qui no ho recorda? Una cosa molt nostra en els moments de més glòria. Estimar el teu ofici. Vigilar cada detall. Va cantant un poema Joan Maragall. Tot està per fer. Podem aixecar el vol. Tot és possible. Escribia Merdipol. Salvador Dalí. Pau Casals. Antoni Gaudí. Des d'aquí, universals. Ruscalleda. Bé, Pol, què dir d'aquesta campanya d'Estrella d'Am, també? Doncs, a veure, primer de tot saber que és un espot que va sortir gairebé al final de l'any 2009 per donar la benvinguda al 2010. I era un any molt especial, com sabreu molts, que és l'any que es van fer els sis títols. Així, home, i tant, el triplet, els sis títols de Guardiola, el primer any de Guardiola... És veritat? Sí, i si bé, doncs... cada any es fa aquesta campanya per reforçar, per remarcar que Estrella són els patrocinadors del Futbol Club Barcelona, doncs aquest any era una ocasió molt bona per encara destacar-ho més. I llavors diu, un equip de futbol va ser el centre del món. I quin és el secret? Es pregunta a tothom. Doncs aquesta és la pregunta que durant els 90 segons de l'espot tracta de respondre. Doncs bé, durant aquests 90 segons es parla de diferents valors catalans. que formen l'èxit que ha obtingut el FC Barcelona. És a dir, aquests valors catalans són la clau de l'èxit del Barça, ho relaciona. Sí, a més és curiós perquè en un d'ells diu la feina ben feta, que això també s'origina en un altre anunci de la Generalitat de Catalunya i em sembla que de Lluís Bassat al començament dels 90, que deia la feina ben feta no té fronteres, la feina mal feta no té futur. Sí, aquí es veu una mica potser d'intertextualitat i també la cultura catalana de fer la feina ben feta. I per això podríem dir que aquesta frase està resumint els valors com pot ser la humilitat, la passió, dedicació, esforç, companyerisme... Valors que sí, que es poden veure com catalans i també es poden veure com del Futbol Club Barcelona. No, no, catalans, catalans. Ah, que sí, sí. Però vull que són, clar, valors universals, no? però que són inherents, també se suposa, a aquesta cultura catalana. De fet, va ser un espot important, aquest, també, no? Quin? Aquest que estem ensenyant? Clar, clar, clar. No, sí, sí, i tant. Van sortir també moltes, tal com tu has dit, la Irene Montalà i altra gent, doncs, representativa actual de la cultura catalana, com pot ser l'esquetter, doncs, Jaime Mendizábal... o fins i tot l'empresari xocolatè Marques Corsell, gent que potser alguns no són molt coneguts, no tant com l'actriu, però que realment són representants de diferents llocs de Catalunya que han aconseguit fer la feina ben feta. I a més es feia menció també a personatges universals de la cultura catalana, per exemple. Sí, Joan Maragall, Martí Pol, Salvador Dalí, entre d'altres, són alguns que es comenten I, doncs bé, l'espot ensenya també imatges de l'extècnic Blaurana Pep Guardiola i el planter que hi havia en aquell moment, també hi havia Zlatan, i hi havia, a part dels mítics, Messi, Xavi Puyol. I el que busca, per concloure d'alguna manera aquesta anàlisi d'aquesta campanya mítica, és exaltar els valors catalans relacionant-los amb els triomfs obtinguts pel Barça, de manera que els extrapola la seva cervesa, l'estrella d'AMP. que, com moltes altres coses catalanes, està ben feta. O això és el que intenten demostrar-nos els creatius d'Estrella Dam. Bé, avui estem fent molta pol·lusió d'Estrella Damm, perquè estem repassant una mica les seves campanyes així en general. Sí, estaran contents, eh? Sí, estaran molt contents. I ens poden enviar una caixa de cerveses, jo crec, directament. Sí, també estaria bé. Jo crec que sí, eh? A ràdio d'Esvern, la penya del moro a Sant Lluís d'Esvern. En fi, Anna, tenim un altre anunci d'Estrella que també volem repassar, no? Sí, és més recent que el que hem parlat ara, però el que podem escoltar. Com es diu? Què tenim? Que què tenim? Sí. És aquest, no? Que què tenim? Leo Messi, millor jugador del món. Andrés Iniesta segon i Xavi tercer. Els tres formats de la Masia, eh? Els tres fets aquí. Com en Pedro, en Bojan, en Busquets, en Valdés, en Piqué i en Puyol. Tots fets aquí. I en Pep Guardiola. El que m'uns consideren el millor entrenador del món, què? Nascut de tampador format a la Masia. Te n'adones? És possible que... Joaquim Gutiérrez és aquest, eh? Que és guapo. Déu-n'hi-do. No, Anna? Déu-n'hi-do, sí, sí. Que què tenim? Tenim els Pirineus plens de neu a l'hivern i tenim 580 quilòmetres de costa des d'Alcanar fins a Portbó. I aquí ja comencen a aparèixer els amics de les arts i han acabat explicant una mica què és el que tenim a Catalunya. Sí, van recitant valors de Catalunya com els Pirineus, la Costa Brava, Serrat, Dalí... I sense oblidar els castellers o la llengonissa de Vic, també la mencionen. Això t'agrada molt, no? La llengonissa de Vic és especialment important, no, Anna? Home, s'hauria de ser conegut a l'espai a Catalunya. Ja veig per què s'ha d'accionar aquest espot. Sí, tu i Vic teniu alguna relació especial, Anna, o no? Bueno, visc allà. Ah, tu visc a Vic? Home, Anna! I vens cada dia de Vic o no? No, Anna, visc aquí a Barcelona. Massa lluny, la Renfe no. Clar. No és prou eficient, potser vindria cada dia. A més, perdona, aquest anunci també va ser una mica com un trampolí pels amics de les arts, no? Sí, havien estat el grup Revelació Català del 2010 i d'aquesta manera encara els van impulsar més a donar-se a conèixer. Sí, va ser una manera de... Perquè moltes vegades tots veiem les cançons però no sabem la cara que fan els cantants. I d'aquesta manera van dir, mira, són els amics de les arts. I ara ja es van fer més coneguts la seva imatge, fins i tot, perquè... Fins llavors no s'havien deixat veure tant, sinó que anaves als seus concerts. I aquest anunci va sorgir després de la notícia del Podi Blaugrana en la gala de la pilota d'or, que va ser Messi, el guanyador, Iniesta i Xavi. I és una manera de reconèixer els seus mèrits. I alhora també és una promoció de Catalunya, com en l'anunci anterior que ens ha parlat el Pol, perquè es parla de la seva naturalesa, la gastronomia, la literatura, i és també per un atractiu turístic, perquè els turistes vinguin. I l'eslògan final, que és Coses nostres, coses bones que tenim. Coses nostres, coses bones que tenim, eh? Sí. Doncs també és una manera d'englobar tots aquests valors de Catalunya i també del Barça. Segueix una mica l'estil de la feina ben feta. Sí, jo crec que aquí el que estem veient, tant en aquest spot com en l'anterior, és una mica crear marques amb els valors. Aquí s'està definint, doncs, abans sobretot la marca del Barça, aquí també una mica la marca del Barça i la marca Catalunya, saps? Quins són els que conformen la marca Catalunya, Barça o Estrella d'Am? Sí, és una mica per englogar-ho tot. I una curiositat tècnica de l'anunci és que es va estar gravat en pla Seqüència. Ah, és veritat, és veritat. Que és tot seguit, sense talls, i es veu primer el Quim Guitérrez parlant, segueixen els amics de les arts i tornen a acabar al mateix lloc, així donant una volta per dins i fora del bar. I que, a més a més, va ser un bar que estava situat al barri del Raval, de Barcelona. Sí, a Riera Baixa del Raval Barcelonès. I també va ser innovador perquè es va incorporar al hashtag Que Tenim, Perquè el Twitter la gent el pogués compartir i d'això també se'n va fer molt popular. Es va fer molt popular per aquest fet. És veritat, és veritat. Que parlant de Twitter, la Gisela ens ha mencionat i ens ha posat un Twitter. O sigui que gràcies, Gisela, dient estem en tot. És veritat, estan tot, estan tot. Està molt activa avui. Un dia que es posa a internet està bé que utilitzi el xat, el Twitter i que ens miri. Gràcies. Molts petons, Gisela. Molts petons, Gisela, molts petons. Qui és la Gisela? És una de la nostra classe. Ah, és companya de la universitat? Ah, també és publicista? Sí. Ja la portarem un dia. Sí, home, clar. Veniu quan vulgueu. En fi, hem d'anar acabant. Pol, tenim una última cançó per posar, no? Perquè avui les curiositats del món de la publi tampoc entren. No passa res, no passa res. Ja les tindrem, ja les tindrem per una altra setmana. Anaven relacionades per l'esport, ja us ho dic per si escolteu el pròxim dia del reclam, per si us interessa. Anava sobre el Barça i els seus inicis. Però bé, la cançó és una de les que van conformar les campanyes d'Estiu d'Estrelladà, més concretament la del 2011, I Wish That I Could See You Soon, de Herman Dion, que és un duo francès. Per cert, diu la Judit que la Gisela és la nòvia del Pol. Iepa! Això és mentida. Ho ha portat aquí. Jo no dic re, eh? Jo llegeixo només el que es posa al xat. Ui, aquí hi ha un problema. No, no, ja... Pol, que poses vermell? No ho diguis. En fi, és broma. És que la gent, de veritat, eh? Com que estan en l'anonimat allà i escriuen el que volen els donar la gana... Pol, no t'enfadis, eh? No, no, aguanta, aguanta, aguanta, aguanta. Pol, estem amb tu. Pol, estem amb tu. Gràcies, Jordi. Oh. I la Gisela diu que la Judit és la nòvia de l'Anna. Oh, que bonic, que bonic, m'agrada molt. L'amor és molt bonic, sí senyor. Dos minuts acabem el programa. Anna, Pol, gràcies per venir. Com vosaltres. I també a la Gisela i a la Judit per anar comentant i a aquest debat paral·lel que han tingut. Han tingut gaire bé unes... Han format part avui del programa. No les veiem però estaven aquí amb nosaltres. Sí, sí, sí. I també el Tito Vilanova, que ha estat al xat. I tota la gent que ha fet possible el programa. Moltíssimes gràcies. Tornem demà a partir de les 5. Us deixem amb el I wish that I could you see soon. Provincies molt bé. Sí, de Herman Dune. Sí, molt. Bona tarda. I had to leave you and go away But I think about you every day Fins demà! Bona nit Bona nit Bona tarda, són les 7 del vespre. Comencem una nova edició dels Sant Just Notícies d'avui, dimecres 6 de juny. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Sant Just Notícies, edició vespre. El regidor d'Educació, Lluís Monfort, considera que la Generalitat està posant en perill el model educatiu actual. Un centenar de mestres, pares i alumnes es van reunir ahir a Can Genesta per protestar contra les retallades en l'ensenyament. El poeta Joan Margarit va llegir un manifest per advertir de les conseqüències. Amb aquesta notícia obrim l'edició d'avui, però tot seguit passem a resumir en titulars altres informacions destacades de la jornada.