#77 - Notícies, festivals i triatló al Morro

Comença un programa amb molta penya i molt de morro, la penya del morro. Què tal? Bona tarda, com esteu, amics i amigues? Benvinguts al programa de les tardes de Ràdio d'Esvern. Us parla i us saluda Jordi Domènech. Jordi! Gràcies. Gràcies. Són les grupis del programa. Gràcies a vosaltres també. Gràcies, marxinoies. Oh, i les grupis de la penya del morro. Després parlem. Benvinguts al programa de les tardes. És ara 6.00, això és. La penya del morro. Sí, senyor. Avui públic vingut des de Ribes de Fraser. Gràcies, gràcies per venir, amics i amigues, fins a Sant Just, al nostre humil programa de ràdio. També saludem a la gent que ens està veient a través de la webcam de radiodesvern.com i ja sabeu que podeu contactar amb nosaltres a través del Twitter o del Facebook a la penya del morro, en tots dos casos. En fi, avui al programa començarem parlant de les notícies de Sant Just amb la Carme Berdoi. Carme, bona tarda. Hola, què tal? Bona tarda. Carme, imagino que ja ho tens tot preparat per començar el programa, no? Doncs sí, sí, ja està tot a punt. No pateixis, Jordi, que estic ja amb les notícies de Sant Just. Bé, doncs això serà d'aquí uns moments. Un aplaudiment per la invitació lamentable de la Carme. Gràcies. Això passa quan la Carme no està mai a començar el programa. A més a més, també avui parlarem amb el Martí Figueres, que ens parlarà d'un festival com cada dijous. Aquesta setmana ha anat al festival Minipop, un festival que es fa a Tarragona i que dirigeix la dona de Lluís Gabaldà. i que és pels més petits de la casa, és de música. És un festival molt xulo que es va fer el cap de setmana passat i va anar i ens va... ens portarà, doncs, talls i una mica el que fa el Martí Figueres a la secció de festivals. A més a més, també, avui parlarem de menjar a la secció d'educació canina, amb la nostra educadora particular, que és l'educadora de la vida, en general, i també de gossos, la Roser Arts. Un aplaudim per la Roser Arts, sí, senyor. I a la segona hora, bueno, bueno, la segona hora el que ens espera avui, perquè a partir de les 6 i 10 tindrem l'Èric i el Dani. El Dani i l'Èric, que són dos amiguets que fan primer d'ESO a l'Institut de Sant Just i que cada dos dijous venen a fer el berenar de la penya del morro. Parlarem una mica de tot. És una secció molt xula, aquesta, eh? Vam començar fa dues setmanes amb l'Èric i el Dani. Ens ho vam passar bé i jo crec que avui també ens ho tornarem a passar molt bé. I acabarem el programa amb el David Pedrós i els seus esports extrems. Tot això a la penya del morro d'avui. Oh, quantes coses. Bona tarda i benvinguts al programa. La penya del morro, un programa amb més morro que penya. O era més penya que morro. Vinga, va, comencem amb les notícies de Sant Just. Carme, bona tarda. Hola, què tal? Bona tarda. Bé, explica'ns una mica què és el que ha passat a Sant Just avui. Doncs sí, avui a Sant Just han passat moltes coses. Per exemple, al carrer Bona Vista hi ha hagut un home que s'ha entrebancat i ha caigut a terra. Molt bé, Carme. Moltes gràcies per aquesta informació. Aquesta és la primera notícia del dia. Segona notícia del dia. Jordi. Sí, el que ha passat és que al carrer Freixes hi ha hagut un car que ha arribat avui després de baixar durant mesos i mesos que no baixava. Molt bé, Carme. Jordi. Home. No em sents. L'autèntica Carme Berdoi. Què tal? Bona tarda, Carme. Bona tarda. Perdó, eh? El retard. Què parles, del rei d'Espanya? Ai, senyor, en fi, tenim notícies de Sant Just, oi? Sí, i tant. Ah, sí? Per on comencem avui les notícies dels espais més escoltats del programa? Parlant del número de tall per l'Escola Presa del Municipal Marrex. El número 1. Exactament, avui s'ha fet aquest sorteig, ha tocat aquest número, que és estrany, no?, que toqui l'1 en un sorteig. Per què? Per mi, a mi, no ho dic com a sospita, eh? No, home, jo crec que té... Ho dic com a que no m'agradaria que toqués l'1. O sigui, jo mai triaria l'1. Ja, però això tampoc no ho tries, no? Te'l donen, en aquest cas. Clar, que el número 1... Ah, a l'hora d'apuntar-te. Clar, a l'hora d'apuntar-te, no? Tampoc el tries, però vaja, té les mateixes possibilitats de tocar l'1... que el 82, però és així. No, no, no estava desafiant el sistema. Estàs desafiant... No, no, no, és que tu mateixa ho has dit, amb les teves insinuacions, estàs desafiant el sistema. M'estàs dient que hi ha hagut topinada... Amb el sorteig? No, no, no. N'hi ha hagut, a més, l'Enric Riva, i ha anat, per tant, ha comprovat que tot funcionés correctament. Ah, bueno, però si ho ha comprovat ell, llavors ja segur que... No, no, segur que sí. Carme... Hi havia un sorteig públic, hi havia gent. Sí, hi havia molta gent. A veure, explica'ns com va anar tot plegat. No, per tant, n'hi ha d'explicar-ho, eh? Vull dir... No, no, que explico més coses, però no per tenir a explicar com ha anat el sorteig. Llavors, ara sí que diem que a partir d'aquest número us determinaran les places segons el número signat a cada sol·licitant. La llista baramada es va fer pública ahir, la definitiva. La baramada és una paraula que sempre m'ha agradat molt. Sí, sí, sí. Al setembre també hi ha molta baramada. Ja es pot consultar al web municipal www.sonjus.cat Tothom qui tingui plaça a l'Escola Bressol pot formalitzar la matrícula entre els dies 11 i 15 de juny. Per tant, atenció, és la setmana que ve, això, eh? La setmana que ve, els dies lectius. Perdona la maignorància, però això què vol dir? Que des del número 1 fins a quin número entren? Depèn del curs. Ah. Sí, clar, és aquest número 1, però llavors depèn de cada... O sigui, per exemple, pels nascuts el 2010 s'oferien 8 places i hi ha hagut 22 sol·licituds, per tant, doncs serien 8 places. Pels nens i nenes... Del 2011 s'oferien 31 places i n'hi ha hagut 55, i el 2012 se n'han presentat 21 i l'oferta inicial és de 16 places. Carme, per on continuem? Més notícies de Sant Just d'Esvern? Doncs mira, encara parlem d'educació, si et sembla bé. Ah, sí? Sí. Educació! Oh, quina entradeta. A veure, Carme, què passa amb educació? Doncs que l'institut. L'institut. Sempre m'ha costat dir aquesta paraula. L'institut. No, no, no. Institut. No, amb la L és el problema. L'institut. Exacte. L'institut. L'institut. L'institut. L'institut. És difícil, eh? Molt difícil. Però l'institut. Proveu a casa, vosaltres. La iga està com que desapareix amb la L, no et passa? L'institut. L'Institut. L'Institut. Institut. L'Institut de Sant Jús ha sol·licitat al Departament d'Ensenyament la modificació de l'horari de tercer i quart d'ESO. Per què? Què passa ara? Doncs amb aquesta modificació els alumnes de segon cicle d'ESO passarien a fer jornada continuada, que és el que ja es fa batxillerat, mentre que el primer cicle seguirien les classes de dilluns i dimarts a la tarda. L'Institut va consultar les famílies de tercer i quart d'ESO. L'Institut. L'Institut va consultar A les famílies, a tercer i quart d'ESO, si els semblava bé fer aquesta jornada intensiva, aquesta jornada continuada durant els quatre cursos de l'ESO, i un 57,6% dels vots van votar a favor. Tot i això, això seria pels quatre cursos. El conseller escolar considera oportú mantenir les dues tardes de primer i segon d'ESO perquè no és aconsellable impartir sis hores de classe seguides a aquesta edat, 12-13. 14 anys que tenen els nens de primer i segon d'ESO. Com menys hora facin millor. No, separades. O sigui, les fan a la tarda. Com menys hora seguides facin millor, no? És complicat, potser ha d'assimilar-ho. Jo, si fos per mi, faria una hora el dimecres. I abans... Dos el dijous. I el divendres cap, no? El divendres una i mitja. El divendres està bé tenir festa. Això ho vas passar a la universitat i és bonic. Ah, sí? Sí. Molt bé, Carme, tu com que vas anar a la universitat? Abans del... Perdó. Ja també vaig anar. Ja també vaig anar, eh? Abans del... La gent que no ha anat diu... Clar, és que a Sant Jús no hi ha universitat. Per què no? Abans del 23 de juny es sabrà la resposta del Departament d'Ensenyament a la sol·licitud de l'Institut de Sant Jús. Molt bé. Què passa, Aura? Fas bé de posar aquesta música. La penya del morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio d'Esverda. És la música com d'atenció, que es fa estar alerta. O sigui, tu estàs apuntant, tu vas amb el cotxe i tens el programa allò de fons. Aquí van dir alguna cosa interessant. Carme, estàvem a l'altura de la música que per sèrie és d'un videojoc que es diu Modern Warfare 3. Avui hi ha moltes coses a Sant Just d'Agenda. Per tant, se les destacó totes. Agenda de Sant Just. Ara a aquesta hora està donant lloc una xerrada sobre els casals d'estiu, les ampes de les escoles. Això és a l'equipament de la plaça de la Pau i hi ha servei d'acollida pels infants. Llavors, d'aquí una estona, dos quarts de sis de la tarda, comença l'escola d'hoquei per aprendre a patinar. És una activitat que s'adreça a infants de 3 a 7 anys cada dimarts i dijous de juny i l'organitza el Club d'hoquei Sant Just. Això sí que li ha inscripció prèvia, per tant, ja aniríem una mica tard si no ens hi hem apuntat. Però ho hem de dir, ho hem de dir que si no els de l'hoquei s'enfaden. Ah, sí? No, dic jo, no ho sé. I un parell de coses més. Sí. D'una banda, aquest vespre, cinquè diàleg per la independència. Ah. Sí. Perdona, quants diàlegs farem? O faran? Se n'aniran fent. No sé quants n'hi haurà. Abans de la independència potser fan 3.000, no? No sé. No? Dic jo. En aquest cas. Anem pel cinquè, però aquest pas potser... I anem a un per més. Clar. Sí. 3.000 diàlegs per la independència. No, ja m'imagino, saps? 3.000 diàlegs per la independència. Avui és injust. Aquest 2054 ja ho matem, eh? Bé, en fi. Podria ser, no ho sabem. No ho sabem. Avui es parlarà de la viabilitat econòmica de Catalunya independent i serà amb el Fons Durant, president de Knowledge Management Economia. Invertirà aquesta conferència i serà, com sempre, a les 8 del vespre. I encara una altra xerrada per aquest vespre. Sí, sí, dic que hi havia moltes coses. Sí que estem xerraires. Sí, sí. És sobre els valors cívics a través de l'educació física i l'esport. Ah! Serà les que la Montseny la impartiran als exentrenadors i exjugadors del Barça, Carles Reixac i Quique Costas. Carles Reixac? Carles Reixac? Sí. El sàpio? Sí, sí. Ah! Vindrà avui sent just, Charlie? Sí, sí. Home, i què hem de fer? No n'hem fet cap entrevista ni res. Ja, avui hem intentat, però no ha sigut possible. Tenia la agenda molt plena fins avui. Sí, nosaltres sí que la tenim. Sí, bueno, sí, bueno, no. Charlie, Charlie. No està malament. Però què anava a dir? Però és de primera bàsica, aquesta invitació, no? És com una mica el nivell d'en Núñez Quixir, no? Encavant a l'escola, fer la xerrada. He vingut a sent just, Charlie. He vingut a sent just. He vingut a sent just. Això és l'escola Montserrat? No, no, no, van a l'escola Montseny, eh? Ah, jo ho deia jo, jo ho deia jo, puh! A les 9 de la nit, eh? Potser veig la pitjor imitació de Txar i Reçac que s'hagi fet mai a... I no és el que se't dona millor, ni pitjor. No, ni pitjor. El tema d'imitacions. Home, no, jo no soc imitador. No, no passa res. Perquè hi ha gent que es pensa que és imitador, i saps? I dius, noi, dedica't a una altra cosa. Tens raó. O noia. En fi, Carme, alguna cosa més? Ja està. Bé, vull dir, per avui ja està. Hi ha més coses, però... 5 i 18 de la tarda, Carme, moltíssimes gràcies. Per cert, hi ha tuits, eh? Sí, però no els repassarem avui. Si voleu repassar-los... Sí, el Twitter, eh? La penya... Senyor Benito, digui allò que va dir vostè. La penya del morro al Twitter i... Segueix la penya del morro a Twitter i Facebook. A Twitter, la penya del morro. A Facebook, la penya del morro. Com veus, som originals de mena. Molt bé, vinga, va. La música de Benny Hill sempre m'ha animat a mi. Sí, està bé. Està molt bé. I el senyor Benito també. Dóna molt de joc. Dóna molt de joc. Dóna molt de joc. Carme, moltes gràcies. Ja sabeu que teniu tota la informació a ràdio d'Esvern.com ara mateix i a partir de les 7 al Sant Junts Notícies edició vespre. I d'aquí uns moments el Martí Figueres amb la secció de festivals. Carme, et recomano molt avui la secció. Sí, on va? Perquè ha anat a Tarragona... Perquè és un festival pels més petits a la casa, per familiars, per la gent que té fills i coses així. Sé que t'interessen molt. Carme, gràcies. Que vagi bé. Bona tarda. Abans, però, una mica de Roger Mas. El Calavera. Passar la frontera me la té d'un Mercedes verd i atrotinat. La primera nit en un caixer La següent sota el pont de la ciutat. La tercera pensant el camí fet. I la quarta somiar en com desfèl. Mentre remugaven els modells. Llams i trons feien baixar el cel. La nit em para els cets i les tempestes dels llarbres no hi ha pan si és prou l'afany. I d'aquesta manera aprenqué el calavera, saltar preps i obrir candaus. La cinquena nit també plogué, l'adrenalina prou té el seu encant. El sisè camí no se n'estigui i perder la por del debutant. La setena nit es va confiar i en sortir raulit i penteixant. Hola, sóc el Jaume Balagueró. Una salutació molt forta per tots els oients de la penya de morro. Hola, sóc el Gama Figueres, de l'U de la Pena del Morro, i faig una petició, que no tuitegeu tant, perquè arriba un moment en què no puc donar l'abast dels tuits que foseu. Hola, jo soc l'Àlex Borina, i jo no tinc problemes de tuit com a Figueres, perquè directament ni Facebook, ni tuit, ni telèfon mòbil, ni res de res. Per tant, ja em podeu tuitejar tant com vulgueu, cap problema. La penya del morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio Desveu. Recomissaria manillat Remugant dins un cotxe celular La primera nit no va dormir res i el després següent, i ara al carrer. La nit en para el 6, i les tempestes als llarres, no hi ha paix si és prou afany. I d'aquesta manera, va fent el calavera, saltant brets i obrint endau. La vida és... Efectivament, la vida és... Què és la vida? I... La vida, com era allò? Poesia eres tu, no? La vida eres tu. Martí Figueras, què tal? Bona tarda. Molt bona tarda. Molt bona tarda, Martí. Molt bona tarda. Estàs content avui, eh? Home, aquest sol, aquests dies, aquesta caloreta, aquestes noies... Ai, no, això no volia dir, perdó. Què passa amb aquestes noies? Què passa amb aquestes noies? No, les noies, en general, les noies de femení. És agradable de veure. És agradable de veure aquests dies, vols dir que van amb tiranteig, les falduides comencen a aparèixer. És això, Martí, el que us dius? Sí. Molt bé. M'ha arribat a un... No volia dir-ho, perquè és el meu cap que ha parlat per mi, però no volia parlar. Bé, potser és la introducció més trunya d'una secció de La vida és un festival de Martí Figueres que mai hagin fet, no? Però bé, no passa res, és així. Tirem endavant, doncs. Sí, home, sí. Bandarra, que ets un bandarra. A quin festival has anat aquesta setmana, Martí? És un festival de platja, sol, bona música... i moltes criatures. Ah, sí? Sí. Home, sembla realment molt idíl·lic tot plegat, però les criatures crec que trenquen una mica el festival perfecte, no? Ho dic perquè, clar, els nens ploran, els pares nens callen, no sé què, dic jo. No, no, no, per mi la gràcia era precisament aquesta, les criatures, perquè potser el minipop no serà el festival perfecte per tu i per jo, Encara són joves i xelebrats i no hem sentat cap. Però sí que ho serà per a aquelles famílies que volen portar els seus fills al primer festival de música de la seva vida sense trobar-se... El Bob Esponja o la Blancaneu. Caram, Martí, però a més tot això ho has dit així, sense pensar, no? Exacte. Que fort, que fort, que fort. Bé, dius que és el minipop aquest festival. I aquest festival on està? A Catalunya en miniatura? No, no, és Catalunya en miniatura. És Tarragona. Ah, Tarragona. Sí, sí, sí. I així saps que he aconseguit que puguem tocar totes les comunitats autònomes del país... M'estic molt content. Totes les comunitats... Vols dir les províncies catalanes? Ah, les comunitats autònomes. Molt bé, Martí. D'aquest moment repassem el Minipop. Potser el millor és començar a repassar els festivals que venen d'aquí uns dies. Bé, avui a l'agenda de festivals comencem per apuntar-nos un d'important, que té lloc el dia 6 i 7 de juliol a Barcelona, al Parc del Fòrum, on es fan tots els festivals de la ciutat, quasi bé. Gairebé, gairebé. Ja estem parlant de quasi un clàssic de l'estiu, o estat del Cruïll a Barcelona, conegut. conegut també anteriorment com a cruïlla de cultura. Aquí sempre hem anat a l'Apanyalmorro, eh? I tant. Algú altre sempre ha anat aquí. Sempre, estem abonats allà. I aquest any esperem que també puguem anar-hi i, bueno, potser puguem fins i tot parlar d'alguna... No ho sé, alguna cosa farem. Sí, home, sí, alguna cosa farem. Aquest festival va començar sent una cosa molt petita, ubicada a Mataró, a la platja de Mataró. I ara s'ha de vingut ja un gran festival de Barcelona... que no pot faltar el primer cap de setmana de juliol, sempre, no? Exacte, i concretament sempre en aquest espai tan magnífic de celebrar festivals com és el Fòrum, vull dir, fa res. Una setmana justa començava el Primavera Sound del Fòrum, doncs, dintre d'un mes estarem allà un altre cop suant. Escolta, i què ve? Se sap algú, ja, d'algun cartell? Buf, molta, molta, molta gent. Cruïlla pretén ser any rere any, això, precisament, un Cruïlla de cultures, no?, Una trobada de diferents cultures musicals, estils, fusions de totes menes. Així, per exemple, es podran veure artistes tan diferents com la Julieta Venegas. Julieta Venegas. I tant. És aquella de... Nani. Lo siento, pero adiós. Com era? Com era? Lo siento, pero adiós. Nani, nani, nani, nani. Però jo el nani, no nani, també sé fer-ho. Jo buscava la lletra. La tenim, no? Que truquin al... Deixa els oients en pau. A més a més, també vindrà The Specials o Too Many DJs, no? Aquí m'he portet. Aquí m'he portet també, que bo. I tant, però per sobretot aquest cruia d'enguany serà recordat per haver portat una de les icones més grans de la música rot de tot el món. Per favor, d'en Peus, aquest home vindrà. I am the passenger And I ride, I ride Iggy Pop, per tant, que també estarà al Cruïlla Barcelona els dies 6 i 7 de juliol al Parc del Fòrum, eh? Concretament el 6 de juliol. Ah, està bé saber-ho. I promet realment ser un dels concerts memorables d'aquesta edició. Alguns altres artistes que vindran, Martí? Doncs déu-n'hi-do, déu-n'hi-do, eh? No vull deixar destacar, per exemple, amb Edu et Mariam, dos, atenció, dos sexes africans... que diuen que és de lo millor de la Wall Music, o els icònics rappers Cypress Hill... La festa rombera de la pagatina, el country alegre i desenfrenat d'un aragonès, Bigot. Ah, sí, home, que n'hem parlat alguna vegada. I tant, molt xulo. O l'hereva directa de James Brown, la Sharon Jones amb The Duff Kings, els barcelonins Mendez, una banda que per mi són com si fossin els Daft Punk de Catalunya, o l'intimisme, per exemple, de Pedro o de la bigotana Joana Serrat, que d'aquí també en són molt, molt fans. I més artistes, molts més. La veritat és que aquest any el Cruïa Té tots els números per emportar-se el gato a l'aigua, que es diu, en la sana competició que jo sempre veig amb el pop-arbi, el Faraday, que també d'aquests os ja en parlarem més endavant. Per tant, apuntem a l'agenda 6 i 7 de juliol, Cruïlla al Parc del Fòrum. Bé, i ara aquest és un festival que vindrà, però anem a un que ja ha passat, i el Martí va estar l'altre dia, perquè marxem cap a Tarragona. Murallas, murallas de Tarragona Imponente fortaleza que además de su belleza el espíritu impresiona Oh! Veia anys que no l'escoltava, aquesta cançó, eh? I, de fet, m'atreveixo a dir que l'última vegada que la vaig escoltar va ser cantar per Oriol Grau, no?, el mític sense títol 2 del Buenafuente. Oh! En fi, Tarragona, aquesta magnífica ciutat mil·lenària que ha acollit Martí per segona vegada un festival a Randamar, al Passeig de les Palmeres, que hi ha allà al balcó del Mediterrani, no?, on acaba... Exacte, un lloc, un emplaçament preciós, eh? On deies que els protagonistes d'aquest festival són les famílies i, sobretot, els més menuts. Exacte. I vam parlar amb la directora del festival, la Núria Serrano, i el primer que ens va comentar va ser exactament d'on va sorgir la idea per fer aquest festival... Doncs el Minipop és una iniciativa d'una associació d'aquí de Tarragona, de mares que ens diem tecletes, que ens vam crear fa quatre anys i que amb l'objectiu de poder compartir activitats d'oci i cultura amb els nostres fills. Llavors, amb aquesta voluntat, cada any per les festes a la ciutat de Santa Tecla, organitzem un concert a Morari de Tarda, a la plaça dels Sedassos, i l'any passat, veient que aquests concerts tenien força acollida i que venia gent, ens vam engrescar a muntar el primer festival Minipop. Per tant, la història del minipop comença amb l'associació Tacletes, una associació de mares i m'imagino que el nom prové de la patrona de Tarragona que és Santa Tecla. Sí, sí, jo tiraria cap aquí. De mares, una associació de mares que eren amigues abans de ser mares. i que, per tant, havien compartit moltes estones d'oci i de concerts. Ah, eren unes fiesteres dels 90, segurament, no? Bé, no ho sé, probablement, sí. I anaven als concerts dels pets, perquè, clar, són d'allà... Ah, bé, bé, a veure... No sé, jo m'imagino coses, eh. Jordi. Què? Millor nou, si es pot dir. Ah, sí. De fet, la Núria Serrano és la dona de Lluís Gavaldà. Què dius ara? Ah, sí? Lluís Gavaldà és el director artístic. Ah, tu et quedes en família, tu. Oh, com són. I tant. I què és el que passa quan et fas gran i tens criatures, Jordi? Doncs... Tu no ho saps perquè et fas gran i tens criatures encara. Bueno, que jo sàpiga que no tinc criatures. I gran, bueno, a poc a poc, eh? A poc a poc tots ens fem grans. Bueno, ets gran a... en ésser humà, en humanitat. Va, calla, va, calla, calla. Doncs què és el que passa? Que s'acaba tot això, s'acaben les estones d'oci i de concert. Però la solució a tot això ha estat precisament aquest minipop. Ai, que bonic. Ja que gràcies a la programació de concerts a tarda i vespre pots conciliar l'oci amb la vida familiar i al mateix temps educar la criatura amb la música. Per tant, a mi aquesta iniciativa directament em recorda una semblant, que és la de minimúsica. Que ja en vam parlar aquí, també. Escolta, Martí, que estàs pensant tenir fills o alguna cosa, tu? No, ho dic perquè aquesta temporada vas forta, eh? És la llamada. Ai, la llamada. Sí, com aquell acudit, no?, que diu... Una noia li pregunten, diu, sents un tic-tac, tu? Diu, no. Diu, però així el teu rotllatge deu ser biològic. Ai, no, sí. No, digital, digital, perdó, perdó. Ui, que malament. Bé, va, en vertig. Eh, passem un estúpido velo, com l'aquest. Sí, sí, continuem amb el mini-música. El mini-música és que són aquesta gent que tenen una web des d'on engeguen activitats, concerts i encendiscos d'artistes índies de casa nostra fent cançons infantils, que fan festivals com el de la Rumbla de fa 6 mesos, fan moltes coses. La Núria Serrano precisament coneix la iniciativa però apunta una diferència principal que, de fet, és definitòria del que és el minipop. A veure... Minimúsica el que fa és que agafa grups així, índies i vol reconeguts, però els fa adaptar el repertori al públic infantil. Nosaltres una mica... Nosaltres fem el revés, integrem els nens dintre del repertori habitual, no? Perquè pensem que ells, quan l'escolten a casa, si a tu t'agrada la música, és això que ells també l'escolten i ells també en fan part, no? I les cançons ho neixen molt, vull dir, nosaltres moltes vegades a casa els diumenges quan ens aixequem posem música i ballem tots tres, no? Doncs de repent que el nen pugui anar amb un concert i escoltar aquella cançó que està ballant a casa cada diumenge, doncs també és xulo, no? Home, realment fa bona pinta aquest festival, no? I sobretot si, com dèiem, tens fills. A més a més, Tarragona, que crec que no n'havíem parlat massa, no?, de Tarragona, Martí, en aquesta sensació? Ja ho deia al principi, que aquest cap de setmana hem complert el mapa, no de les comunitats autònomes, sinó de les províncies de Catalunya. Molt bé. Tarragona és una capital que potser no té tanta activitat cultural com Barcelona o Girona, però que competeix de tu a tu amb Lleida. I la directora, la Núria Serrano, que amb aquest festival pot dir que ja és una gestora cultural... precisament dona el seu punt de vista i defensa la producció cultural a Tarragona. Aquí a Tarragona hi ha grans esdeveniments culturals i grans coses fets per associacions, sobretot. Aquest any el que passa és que molts han rebut, per culpa de la crisi econòmica que hi ha i de la manca d'ajudes públiques, especialment hem hagut de renunciar, per exemple, a un festival emblemàtic ja que portava 10 anys començar el Festival de Cinema Rec. Paragona també és una ciutat que amb la seva reivindicació sempre hem cuidat molt el que és la cultura popular i tradicional i amb això som els, jo crec, els números de Catalunya. no sé, en Santa Tegla, que és el patrimoni de la humanitat, amb el tema del concurs de castells, etcètera, etcètera. O sigui, que de cosetes ja se'n van sent. El que passa és que també hi ha una mica de centralisme i només surten al diari els que es fan a Barcelona. Queda clar, doncs, que Tarragona és una ciutat amb una activitat cultural important i que, Martí, a més a més, va creixent gràcies a festivals com, per exemple, el minipop. Exacte. S'ha de dir també que el minipop És un festival pels tarragonins, però obert a totes aquelles famílies, o no famílies, que vulguin anar a passar la tarda i la nit i a més conèixer aquella zona de Tarragona. Sí, senyor. El festival està ubicat en dos espais idíl·lics. El dissabte tot va succeir al Passeig de les Palmeres, a la Cabala Rambla, davant del mirador que dona el mar... Sí, al Balcó del Mediterrani. Al Balcó del Mediterrani. I el diumenge, que va haver-hi un parell de concerts d'aperitiu, tot va succeir al barri del Serrallo, al barri de Mariners de Tarragona, precisament un dels més autèntics de la ciutat. Però jo sols hi vaig anar i dissabte, per tant, fem una mica de crònica, no? Sí, home, Martí, fem crònica perquè, vulguis o no, la gent vol saber, clar, què va passar realment allà. Doncs t'explicaré, farem com un recorregut, com si anessin caminant. Ara comencem pel començament, com era l'espai? L'espai del festival era allargaçat. Primer de tot, en una punta hi havia l'escenari on tocaven els músics. Primer vam tenir l'Abet, que precisament és acabada de ser mare, i tot i que no està degida precisament per la iniciativa de conciliar vida familiar, de portar els nens a escoltar música més així adulta i tal, doncs va estar, realment va accedir i està encantada, no? Oh, que bonic. I tant. Després, des de Lleida, la magnífica Clara Vinyals, amb el seu grup Renaldo i Clara, Després va tocar el torn de quart primera, Joan Colomo... Escolta, Martí, tu vas als concerts, tots els concerts de Joan Colomo, no? Sí, sí. Però us n'heu trobat. I parleu sempre després, no? Sí, bueno... Sou amics ja, sou íntims, perquè ja em diràs tu. Sí, sí. O sigui... Bueno, és que no vull... que tenen una relació, que hi ha alguna cosa més? No, com el seu mànager en cobert, que és el que hi havia a la punta del present. Però hi havia més escenaris o no? No, això era la part de música, però llavors seguim el recorregut, deixem l'escenari, hi trobem una sèrie de paradetes de samarretes i altres regals, tot dirigit sempre als infants, als més petits. Més enllà també començava una zona d'esbarjo, on els nens podien jugar en activitats programades per la pròpia organització. Eren tallers creatius. El que sí que fem és completar amb una oferta de tallers creatius, però tallers també des del mateix punt de vista. Són tallers en els que... i participen grans i petits. No són tallers que deixes el nen i tothom vas a veure el concert i mentre estàs el nen el temps ha tingut fent el taller, sinó que són tallers on compartim i aprenem junts, també, no? I per això tots els tallaristes, si us mireu el programa, doncs són artistes plàstics d'aquí de la ciutat de Tarragona amb una obra prou reconeguda i que també és una manera de reivindicar-los i que ells es venin a conèixer a dintre d'un públic ampli, no? I quins tipus de tallers hi havia pels més petits de la casa, m'imagino? Doncs, per exemple, el taller de literatura vertical, en què van fer que els nens pintessin amb els dits i creïssin els seus propis personatges, o un il·lustrador, el Gallus, molt conegut a Tarragona, que va animar els menuts a crear instruments a partir de materials reciclats. I seguim caminant, seguim l'itinerari. Arribem a l'altra punta, on s'aixecava una petita carpa per les mares, pares i els nens, però els més nens, els nadons. L'altre punt del passeig de les Palmenes, un espai més allunyat de l'escenari, que està adreçat a les mares i pares amb nens de 0 a 3 anys. Llavors, és un espai on podran anar a fer la migdiada quan el nen està cansat, si vol. Hi haurà una activitat de ioga, que fa una nostra companya que es diu Sònia, d'un centre d'aquí de Tarragona que es diu C-Yoga, que farà un testet de la classe de ioga amb nadons. Llavors hi ha els companys de la Galera que venen a explicar-nos dos contes, a presentar uns contes, un sobre la nit de Sant Joan i un altre sobre els Castellers. És una mica perquè els nens més petitets també tinguin la seva part del festival i el seu moment. Doncs està molt bé aquest festival, no? És molt familiar i per totes les edats mai més ben dit perquè posen o pensen en totes les franges d'edat, fins i tot pels mesos, els nadons, vaja. Exacte. Va pensar en tothom en totes les edats i la veritat és que per mi va ser una bona experiència. Per exemple, en un moment, precisament amb aquesta cançó que m'has posat aquí de fons, en el moment en què corejaven doctor de guàrdia primera i tenia a costat un pare amb el seu fill a coi i bé, i la veritat no sé qui s'ho passava millor, el pare o el fill, eh? Però vaja, passejant, passejant, fins i tot també em vaig trobar gent molt coneguda, com per exemple el Xavi Graset, i no em vaig poder estar a preguntar-li què li semblava tot plegat, i, bueno, la veritat és que la seva opinió em sembla una bona síntesi del que pretén ser al minipop. Perquè estem en una edat Els que ens agrada la música i anar de festival, que justament com que hem anat ampliant la família i tenim canalla, doncs t'agrada també que des de ben petits els teus fills també comparteixin l'afició per la música, no? Em sembla que totes les passions que tenim per la cultura, la música, la literatura, el teatre... doncs intentem anar-hi passant. El Xavier Graset, locutor de Catalunya Ràdio actualment, que fa l'Oracle, em sembla, no sé si cada migdia, o de 3 a 4. De 3 a 4, sí. De 3 a 4. L'Oracle és un programa així com de tertúlia d'opinió, no? Perquè a vegades l'he sintonitzat, però no... És d'actualitat, així, però... És més que res tertúlia, no? Fan entrevistes, a vegades. Sí, però d'una manera molt amena, també, i com si fóssim família, ja, quasi bé. Molt bé, doncs aquest ha estat el Minipop, un festival que pretén, com diu el periodista, mira, el Grasset, transmetre als fills les passions dels pares per la cultura. I avui, Martí, ja que dius que t'has trobat gent coneguda, suposo que ens portarà salutacions, no? Sí, home, i tant. Aquest dia a setmana sí que he fet els deures. Molt bé, Martí. Per cert, recordes fa dos anys que vam entrevistar el Lluís Gavaldà? Sí, home, una entrevista mal dita, no? Exacte, que vam tenir un petit malentès, que al final va quedar en res. Què va passar, el malentès? Que vam quedar amb ell tres o quatre vegades i mai tenia el problema. I va dir, home, et penses, ho vols? Què va passar? Què va passar a partir? Ui, ui, ui, què va passar? És que jo sots que et passa que jo les coses dolentes les oblido molt ràpidament. Bueno, l'adici també l'oblidem. Ah, també l'oblidem. Jo només recordo que amb el Gavaldà vam intentar fer-li una entrevista. I va ser la tercera o quarta. I vam quedar com dues o tres vegades i mai podia ser. Perquè un està passejant, un anava a buscar el nen al col·le i l'altre no sé què. Però, bueno, després la vam fer. I molt bé. I molt bé, no? I molt bé. I tant. I molt bé. Doncs avui, definitivament, tanquem el cercle. A més, a més, cal dir que el Gavaldà, que, com ho he dit abans, que era el director artístic i, a més, el marit de la Núria Serrano. Sí, senyor. Per tant, tot pren sentit. Molt bé, Martí. Molt bé. I deixem les salutacions, com deia, i, a més, eh. T'agradarà molt perquè tenim una salutació d'un portuguès il·lustre. D'un portuguès il·lustre? Mourinho? Ai, senyor. Martí, fins la setmana que ve. Gràcies. Soc la Clare de Ronaldo y Clare i envio un saludo al programa La Peña del Morro. Hola, què tal? Sóc en Lluís Gavaldà i envio una salutació molt cordial a la penya del Morro de Ràdio d'Esvern. Petons, salut i força al canut. Sóc en Pere Jó, deu quart primera, i envio una forta abraçada a la penya del Morro de Sant Just d'Esvern. Doncs els amics de la penya del Morro de Ràdio d'Esvern, una salutació molt forta. Amb un i crits que diu aquell i molta penya i molt de morro. Hola, què tal, penya del morro de Ràdio d'Esvern? Soc el Toni Albà i us saludo a tots. Ja sé que sois un poc justets, perquè sois de Sant Just, però no passa nada. Todos tenemos nuestras cosas. Mira, yo que tengo que aguantar con Sergio Ramos, que también es bastante just. Sintonitza el ràdio d'Esvern, la ràdio de Sant Just, 98.1. Ràdio d'Esvern, 98.1. Ràdio d'Esvern, 98.1. A Sant Just d'Esvern apostem per l'habitatge públic. Promunça ha obert la convocatòria per adjudicar 25 pisos públics. 20 a Mas Lluí, 4 al carrer Cadenes i 1 al carrer Salvador Espriu. L'adjudicació d'aquests habitatges es farà de forma directa seguint l'ordre d'arribada de les sol·licituds a partir del 15 de febrer. Les podeu lliurar a les oficines de Promunsa, a la carretera Rallau número 106, als locals 6 i 7. Trobareu les bases i les condicions de l'adjudicació al web www.promunsa.cat. Promunsa, empresa municipal de l'habitatge de Sant Just d'Esverda. The Hill of the Leeds, every afternoon from five to seven. A radio does burn. Però què? El senyor Marito, què fa? Bé, vostè m'ha dit que volia, xins com internacional. No, ja no l'he dit, això. No, volia donar-li... Però com ho ha dit, a més, al començament? Què diu? The Hill of the Leeds. Hill, muntanya. Penya, penya, una penya. Lips? Lips, llavis, morro. En fi... Tres quartes, sis de la tarda, continuem en directe a la Penya del Morro. Tot seguit parlem dels animals, dels gossos, concretament amb la Roser Arcs. La Roser Arts, que és educadora canina i que si teniu gos o gossa, jo crec que us interessarà molt la secció. I si no, també, perquè mai, mai està de més a les coses noves, no? Roser, bona tarda. Bona tarda, Jordi. Què tal, com estem? Bé, molt bé, moltes ganes pel tema d'avui. Sí, avui tens ganes de parlar sobre la nutrició canina, no? La nutrició canina, sí, la base de la salut del gos. La base de la salut del gos, és veritat, perquè com també les persones, una bona nutrició, una bona alimentació fa que estiguem millor i és la base de moltes coses. I tant, i tant, i tant. De fet, he escollit nutrició en lloc d'alimentació, parlarem de per què. Molt bé. Perquè té el matís, o sigui, és un matís que és important. Molt bé. Per cert, és que tinc aquí el xat que no para de dir coses. Diu, avui estic molt gos. Diu, no fotu res. Sí, després es queixa dels acudits de Toni Albà, saps? Perquè és que fa un moment, re, ens ha saludat el Toni Albà i ha fet una salutació, diu, per Sant Just, que jo també sóc una mica justet, no sé què, fent de Maurinho. Sí, va, és igual. Calça, que és de Vilanova, el Toni Albà. És veritat, el Toni Albà és de Vilanova, com tu, no? Com jo, com jo. És veritat, que el tens per aquí al costat, el Toni Albà? Doncs mira, avui no. Però que el coneixes? Vale, vis-à-vis hem coincidit, però no tinc el gust. Que et fa el mourinho quan parla? No. Estàs a Vilanova avui, no, Roser? Estic a Vilanova, estic a Vilanova. Molt bé, molt bé. En fi, que avui fa un temps... Ha començat bé, però ara, com a mínim, aquí al Baix Llobregat, a Sant Just, s'ha tornat una mica tonto, eh, el temps? Aquí està allò que... Ara sí, ara no, però encara fa solet, encara fa solet. Però clar, com que a Vilanova sou d'aquesta manera, aneu a la platja encara que plogui, a Vilanova sou així. Home, i tant. I la calor que fa, que ja es nota, també, tot i que faig núvol. És veritat, és veritat. Vinga, va, parlem una mica de la nutrició del gos. Parlem de la importància d'una bona digestió. Atenció, perquè això ho he recalcat, que és important. Sí, a veure, per això et deia la diferència entre nutrició i alimentació. Alimentar-se és menjar, bàsicament, no? I la nutrició, el nutrir-se, és que tot allò que entra... i tu aprofites, hi ha coses que no les aprofites, però hi ha coses que sí. Bueno, en el cas del gos és exactament igual. Allò és el que ennudreix, és el que t'aporta l'energia que necessites, no? Sí, tot allò que entra surt, no tot, per això. Doncs l'important d'una bona nutrició és allò que es queda, allò que fa ser... El gos, d'acord? Sí. Llavors, bueno, un bon menjar és aquell que, amb menys quantitat, dona molta més energia, no? Perquè els gossos, jo és que ja saps que no tinc gos, soc molt ignorant en aquest sentit, i en aquest tema, què mengen els gossos? Pipes, pipes. Pipes, sí, cacauets. Cacauets. Avui en dia hi ha moltes opcions. Evidentment hi ha l'opció del pinso, que és la més coneguda. Pinso. Però també es poden fer, hi ha dietes naturals, on menjen menjar cuinat o menjar cru. Ah, menjar cru també. Hi ha una dieta australiana, d'un senyor australià que es diu Dieta Barf, que tot és cru, només menjen cru. Curiós, curiós, curiós. Sí, hi ha tot. Llavors depèn dels gustos. Jo avui em centraré una mica bastant en el pinso, que és el més comú, però les quantitats que donaré seran bastant aproximades també a qualsevol de les altres dietes, d'acord? Aviam, entro en matèria, ja. Sí, home. El més important que hem de mirar, bueno, hem de buscar el pinso, quan anem a escollir un pinso, però el més important és la quantitat de proteïnes. Per què? Perquè la meitat del menjar, del que ells mengen, la meitat del que aprofiten són proteïnes. Per tant, és molt important... aquest tant per cent. I llavors, això que ho posa, ho deu posar a la bossa, no? Sí, en tots els pinços, i si no hi és, doncs no parlarem de marques, que no hi hagi problemes, però si no hi és aquests percentatges, alguna cosa estan amagant, no? Llavors no és un bon pinço. No, això és important. El tema proteïnes, que hi hagi moltes proteïnes. Mira, seria entre un 18 i un 28%, d'acord? Si tenim un gos que és més jove, pot prendre un pinso amb més quantitat de proteïna. Si tenim un gos més vell o més sedentari, no cal que en prengui tanta. D'acord? Però hauria d'estar entre aquests percentatges. És l'important. Penseu que les proteïnes, o sigui, el dèficit de proteïnes produeix estrès. Pot produir dents renals, pot produir obesitat... Home... Sí. I inclús una acceleració de l'envelliment. Home, doncs escolta, potser millor que busquem un menjar amb proteïnes, no? Exacte, és important. És important. Va, després... tenim els greixos. Avui és molt matemàtica, eh?, la secció, però bueno. No, però tot això... No, està bé, perquè gairebé si matemàtica és allò, els ingredients, no?, una mica es pot trobar. Bé, és... De les bases, per si tu veus a buscar un pinç, si no saps per on començar, si et mires l'etiqueta, com a mínim tindràs els números que has de saber que han d'estar dins d'uns paràmetres correctes, d'acord? Sí, per tant, deixem preguntar-te que els gossos mascles o les gosses, eh?, les femelles... S'alimenten igual? Tenen el mateix tipus d'alimentació? Molt bona pregunta. Gràcies, ara està aquí el guió posada. Gràcies. Me l'havia deixada. No, aviam, l'important de la família és sobretot en gestació i lactància. Necessitem una quantitat de proteïna perquè han de fabricar la llet que prenen els cadells i quan estan en gestació han de vestir el cadell també. Llavors... Sí, que pugi una miqueta més, però ja deia, sempre entre el 18% o el 28%, en aquest 10% hauria de gastar la proteïna, sempre. D'acord? Sí, un moment, és que tinc un dubte sobre la webcam de radiodesvern.com. No sé si n'està algú mirant, però funciona correctament la webcam? Gràcies. Ja està, eh? Perdona, eh? Que ens ho escrigui en el xat. No passa res. No, és que què passa? Que estava mirant la pantalla i sortia com a càmera lenta o així com, no sé, mal dit a trompicons, saps? No, anaves slow, que es diu ara. Com? Slow motion, no? Slow motion. És l'Homo Xon, és l'Homo Xon. Carai, que moderns que sou. Escolta, és que Roser, és la bomba. És que els de Vilanova sou d'una manera de debò, eh? Som de la broma. Molt, molt, molt. Veus, veus, diu, a vegades es para i la imatge està congelada. Veus? Ja m'ho semblava a mi. Ja m'ho semblava. Diu, perrea, perrea, diu aquest, el Sergi. Bueno, és que estem perrejant una estona, ja, eh? Gussejant, gusseja, gusseja. Gussejant, gussejant. És veritat, gusseja, gusseja en català, clar, es diu així, no? En fi, ens havíem quedat amb els greixos, Roser. Els greixos, els greixos. El percentatge, bueno, va dels 5 al 20, ja veieu que és bastant... Vull dir que té... Bueno, depèn del gos també, del pinso... Bàsicament aporta una energia, d'acord? I una part important d'aquesta energia són els àcids gràssos. Ah, no, gràfics no, gràfics no. Gràssos. Gràssos, gràssos. D'acord? Tornem a la femella. Les femelles, tenir un dèficit del greix podria reduir la capacitat reproductora. Clar. No, no, és que és important. Són coses tècniques, però està bé saber-les, no? I tenir-les en compte, com a mínim. Mira, si la gent avui es queda amb els petits percentatges que dono i quan va buscar un pinso sap per on començar, jo estic contenta avui. T'ho explico una mitjana més. Sí, home, queda clar. Primer les proteïnes, estem amb els greixos, entre el 5 i el 1%. Una coseta que es pot... Bé, una cosa molt fàcil de fer és afegir un rajolinet d'oli, d'algun oli vegetal, el d'oliva està bé, sobretot el de coco no, És massa greixós per ells. Oli d'oliva al pinso? Un re, un rajolí. Si el pinso no porta una quantitat elevada de greix, es pot afegir una miqueta d'oli d'oliva, un rajolí sobre, amb ells els hi és més agradable, també, i ajuda a mantenir... Una bona temperatura corporal o el bon funcionament de les gràndones hormonals i del sistema immunitari, també. I una mica d'orenga i tot això, també, o no cal? Això ja no ho sé. No cal, no? Una mica allò. Perquè hi ha gent que ho fa, això. Quan es compra una pizza d'aquestes prefabricades, com dius d'alguna forma, i la gent es posa una mica d'orenga, una mica d'òlia... Com rei solidal, eh? L'orenga, una mica més de formatge, no? La toneja. En el cas del pinso no cal tant, no? Potser... No és un problema posar-ho. El que sí que recomano és no barrejar. Menjar normal, diguéssim, menjar del que mengem nosaltres amb el pinço. Poden menjar-ne, però que no ho mengin junt, perquè la digestió d'una cosa i de l'altra és diferent als temps de digestió. Llavors podria portar problemes. Menjar pinço barrejat amb carn, per exemple... Clar, no cal. No, el pinçó es digereix molt més ràpid i llavors pot portar problemes a l'hora de digerir, els budells i tal. Llavors, tenir-ho en compte, això. No sap res si els donem menjar normal, però sempre que no sigui junt. Recordem que la ceba no és bona pel gos, ho vam dir l'últim dia. És veritat, és veritat, és veritat. Per cert, hem parlat de proteïnes, hem parlat de greixos, escolta, i els hidrats de carboni, que és un tema que a mi em preocupa molt. El hidrat de carboni en realitat no el fan servir massa. Ells aporta energia també, és una font d'energia i en processos gastrointestinals, tot el que és la digestió en si, pot ajudar, però no és el més important. És a dir, el pa, la pasta, l'arròs, els hi va bé, però no... Podríem passar sense ell. I amb això la dieta ja està bé, està complementada només amb pinso? Bé, hauríem de complementar una mica amb vitamina, que pot ser fruita, minerals i oligoalaments, que són el zinc. Oligoalaments, què és això? El zinc, el cerro, que són coses que la fruita en si o algunes verdures ja porten. Ah, m'interessa molt el tema oligoalament també, eh? Està bé. Sí. Sí, jo ja estudiarem això, però també em puc prendre jo d'oligolements o no? Home, espero que em prenguis. Ja, en el que menges ja n'hi ha. Val, val, d'acord. No és allò que vas al mercat i dius, posin 100 grams d'oligolements, sisplau. No, no, però de moment encara no és així. Molt bé, molt bé. I el que dèiem, a partir d'aquí, doncs, és una mica a criteri de cadascú. Cadascú decideix si prefereix jo bar dies. Jo tinc pinso sempre i hi ha dies que els hi faig una olla. Una olla, els hi fas? Una olla per ell. Com ho fas això pel gos? Com ho fas? Doncs una olla de sopa, de caldo, amb una mica d'aigua i verdureta, carn, patat. Però si mengen millor que jo, els teus gossos. Sí, ou cru poden menjar, també. Ou cru, també, eh? Sí, sí, sí. I això que et deia, bueno, ja hem comentat el de la dieta Barb, si voleu buscar més info, està... És curiós, és curiós. Jo encara no m'hi he posat, perquè els cuino tot, de moment, però té molt bona pinta. Diuen que els donen molta salut. Com es diu, la dieta, què? BARF, B-A-R-F. B-A-R-F, BARF, i que aquesta dieta és la de l'australià aquest que has comentat? Sí, sí, sí, sí. Crec que era un veterinari especialitzat en dietètica animal i va crear tot un sistema de dieta... que tot es menja cru. A la gent ens farà menjar cangurs o coses d'aquestes, aquest home. No, no. Molt bé, doncs, Roser, moltíssimes gràcies. Una setmana més per haver estat amb nosaltres i haver-nos donat aquests consells pels nostres gossos de casa, o del jardí, o de tot arreu, una mica per la gent que té gos, i la que no, també. Roser, gràcies. Bona tarda, fins aquí dues setmanes. Bona tarda. Adéu. Dos minuts i arrem al punt de les sis de la tarda, mentrestant aquest tema de Johnny Cash, The Man Comes Around, i a la segona hora el Dani i l'Eric, l'Eric i el Dani, l'Eric Pomarts. amb el berenat de la penya del morro. Ens ho passarem bé, ja ho veureu, perquè tenen 12 anys i jo crec que és donar-li una altra visió a la vida i després als esports extrems amb el David Pedros. Fins ara mateix. Hear the trumpets, hear the pipers. Fins demà! La penya del morro que li seguiu fotent morro, que en els temps que corren fa més falta que mai, i un petonasso amb els morros. Gràcies, Julián Manrique, gràcies. No shalom, no shalom. Then the father hen will call his chickens home. Com Radio. Noticias. Noticias. Bona tarda, són les 6, us parlem Laura Álvarez i Albert Sàs. La borsa espanyola tancat en verd, mantenint així la tendència positiva per quart dia consecutiu. L'IBEX 35 ha pujat 3 dècimes i ha superat els 6.400 punts. Pel que fa a la prima de risc, es manté en tendència a la baixa. I aquesta hora se situa als 471 punts bàsics. Estàndard en pur, xifra entre 80.000 i 112.000 milions d'euros al forat total de la banca espanyola. Aquesta agència de qualificació, però, també calcula que fins a finals del 2013 el sistema financer seria capaç d'absorbir per ell mateix 60.000 milions d'euros, de manera que els bancs només haurien de demanar entre 20.000 i 52.000 milions a les administracions. Aquests càlculs s'assumen als que avui ha fet ja el Partit Popular Europeu i el Fons Monetari Internacional. Els populars eleven la xifra fins a un mínim de 80.000 milions d'euros, mentre que l'FMI creu que és de la meitat. L'informe detallat sobre les necessitats de la banca espanyola, que va encarregar a Madrid, sortirà dilluns. La Junta de l'Escola Superior d'Enginyers Industrials de Barcelona ha decidit ajornar el tancament d'actes de les notes finals com a protesta per les retallades a la universitat. Ha estat en una votació ajustada l'endemà que l'escola d'arquitectes prengués aquesta decisió de manera unànima. Ho ha explicat a Com Ràdio l'estudiant i membre de la Junta d'Enginyers Industrials Jordi Roca. Una part dels professors ens ha proposat la data del 16 de juliol, que en principi entraria dintre de la legalitat de l'UPC. És una data límit en la qual encara es podrien entregar les actes, i per dos vots de diferència s'ha acabat aprovant aquesta proposta. El resultat ha sigut 46 vots a favor, 44 en contra i 7 abstencions. Fons de la Universitat Politécnica on estan adscrites les dues escoles han confirmat a la Com que tot i la situació garantiran el dret dels estudiants a tenir les notes per poder matricular-se. Tarragona estrenarà aquest estiu una nova residència per a gent gran que serà la més gran de la província. Amb aquest equipament la ciutat s'apropa a la mitjana catalana de prestació d'aquests serveis ja que fins ara estava molt per sota. Ens ho explica des de Tarragona la Júlia Giribets. La nova residència es troba al barri de la Granja i gairebé està enllestida. Disposa de 180 llits, 40 places de centre de dia i un equip de rehabilitació per a la gent gran. Amb això Tarragona està més a prop de la mitjana catalana en aquests equipaments, tal com ha explicat l'alcalde Josep Fèlix Ballesteros. Tarragona està per sota de la mitjana catalana amb oferta... d'aquest tipus de serveis. Amb aquest equipament no ens posem a la mitjana, però estem molt més a prop de la mitjana catalana i, per tant, és un equipament importantíssim per la ciutat. La nova residència donarà feina a 200 persones i per construir-la s'hi han invertit 18 milions d'euros, com Ràdio Tarragona. Un incendi ha obligat a tallar durant una hora i quart la línia d'AVE Madrid-Barcelona que passa per Saragossa. El foc, que no ha provocat ni ferits ni intoxicats, Ha sigut en un descampat a les afores de Madrid i ha interromput la circulació de trens entre la una i un quart de tres del migdia a causa del fum. Això ha afectat tres trens que no han pogut passar. La circulació ha quedat restablerta poc després de les dues al migdia. I sapiguem ara si hi ha alguna incidència als transports públics de l'àrea metropolitana de Barcelona. Connectem, com sempre, amb el centre d'informació Transmet. Marta Espinosa, bona tarda. Hola, bona tarda. Doncs en aquests moments situació tranquil·la i sense incidències, segons ens confirmen els diferents operadors de transport públic de l'àrea metropolitana de Barcelona. situació de plena normalitat. A aquesta hora, a metro, autobusos, tramvies, també als ferrocarrils de la Generalitat i a les línies de tren de Rodalies de Catalunya. De moment, res més a afegir des del Transmet. Molt bona tarda. Bona tarda, us parla Gerard Costa Freda. El món del futbol està de dol per l'amor a causa d'un infart de Manolo Preciado. L'extècnic, entre altres, de l'esporting de Gijón i del Racing de Santander, havia firmat pel Vilarreal i havia de ser presentat demà mateix. L'expresident de Cantàbria, Miguel Ángel Revilla, es desfà en elogis parlant de Preciado. Són declaracions de la Com. Es que no se puede hablar mal de esta persona, nadie podría hablar mal. Él tenía su pronto, su genio, pero a mí dame a las personas que te dicen las cosas a la cara. A Manolín se le entendía todo, era todo sentimiento, todo hombría. Pues quién puede decir nada malo de una persona que es así, ¿no? Él era así. En futbol, el lateral esquerre del Sevilla Antonio Luna és a punt de convertir-se en el primer reforç de l'Espanyol. El jugador li queda un any de contracte amb el conjunt andalús i els dos clubs estan negociant si arribaria traspassat o cedit. I en futbol, Sala avui es juga al segon partit de les semifinals de la Lliga. El Barça rebrà l'Inter Movistar a partir d'un quart de nou del vespre al Palau. L'entrador blaugrana Marc Carmona disposa de tots els jugadors. Si guanyessin, els blaugranes es veurien les cares amb el guanyador de l'altra semifinal entre el Pozo Múrcia i el Caja Segòvia. Com ràdio. Notícies. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bona tarda, són les 6 i 5. El número de tall per a l'Escola Brassol Municipal Marrex és el número 1. A partir d'aquest número es determinaran les places segons el número signat a cada sol·licitant. La llista per a Mala es va fer publicar Ahir ja es pot consultar al web municipal www.sanjus.cat. Tots aquells que tinguin plaça a l'escola Bressol poden formalitzar la matrícula la setmana que ve entre els dies 11 i 15 de juny. La viabilitat econòmica de Catalunya independent és el tema del cinquè diàleg per la independència organitzat per la secció local de l'Assemblea Nacional Catalana. Alfons Durant, president de Knowledge Management Economia, impartirà a aquesta conferència. El Fons Durán opina que la situació de fallida no s'hauria produït si Catalunya fos independent i en aquest sentit assegura que la viabilitat econòmica de Catalunya està més que demostrada. Durán no argumenta en el fet que Catalunya ha estat un país capdavanter en indústria, ben al contrari que Espanya. Això li permetria viure d'una manera raonable, malgrat la crisi, si no fos per l'espoli fiscal. La conferència s'imparteix avui dijous a partir de les 8 a la Taneu. I acabem aquest bolletí explicant-vos que els exjugadors i exentrenadors del Barça, Carles Reixac i Quique Costes, impartiran una xerrada avui a les 9 del vespre a l'escola Montseny. Es parlarà dels valors cívics a través de l'educació física i l'esport. Miraran de sensibilitzar, informar i orientar les famílies sobre el seu paper a l'hora de transmetre aquests valors a través de l'activitat esportiva. També s'incidirà en el joc net aplicat a la vida quotidiana i s'oferiran recursos per poder aconseguir prou motivació per aconseguir objectius tant pel que fa l'esport com en la vida diària. L'activitat l'organitza L'empa de l'escola Montseny ja es farà a la mateixa escola a les 9 de la nit. I això és tot de moment més informació a partir de les 7 del vespre als Sengels Notícies edició vespre. Domingo por la tarde me vienes a buscar y vamos a perder el tiempo un rato. Volvemos a bajar a la cantina, el novio de la hermana de mi tía. Estaba con un tío que le hacía sufrir y vino con los ojos de fracaso total, con ganas de llorar, con ganas de dejarlo. Bona nit. Mi loco corazón, anoche te quería y esta mañana no, soy pura indecisión. Vivimos tiempos crueles o a mí me lo parecen, vivimos esperando otro golpe de suerte. No, no, no, no, no, no, no. de pensar, de que hablan las canciones que no paro de escuchar. Dicen siempre lo mismo, dicen que mi inocencia se ha perdido, ya no hay vuelta atrás. Dan el mundial en la tele del bar, España vuelve a casa Sinceramente da lo mismo Sí, sí, 10 de la tarda. Benvinguts a la segona part i a la segona hora també. Tota l'hora de la penya del morro. D'aquí una estona vindrà el David Pedrós a fer la secció dels esports extrems com cada dijous. Avui amb una convidada especial. M'ha comentat, no sé qui és ni què fa. A veure amb què ens sorprèn aquesta vegada el David Pedrós. Però abans teníem nosaltres l'Eric Pomar i el Dani. Bona tarda, nois. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda, bona tarda. Bona tarda. Coneixeu aquest tema de maral, vosaltres? Sí, no? Jo l'havia sentida. Com es diu el tema? No ho sé, això ja no ho sé. Tarde de domingo es diu. Ah. Vosaltres fem tarda de dijous amb el berenar de la penya del morro. Ara, ara, ara. Què heu portat de berenar avui, a veure? Doncs avui hem portat de berenar l'Ecorraïl. Però això no es menja, Eric. Jo em referia a una mica de papa, chocolate... No, no, l'última secció del berenar... Sí. Vas dir que el berenar s'encarregava que ho portava el Dani, no? És veritat, Dani, on està el berenar? Dani? No sé, una mica, unes pastes, una mica de... Què? No, és que ja he portat el berenar, però se l'ha menjat tota l'Eric. Oh, Eric! T'has menjat tot el berenar! Ho sento. Quin bandarra, home! Sí, sí, exacte. que m'ha arribat, eh? Eric, per favor, on està el menjar? On està? Te l'has menjat tot? No, no, si no m'ha arribat res a mi, quasi. A veure, aquí un dels dos no està dient la veritat, perquè si el Dani diu que ha portat... No, un moment, posem una mica d'ordre, perquè si el Dani diu que ha portat a berenar i ha portat a menjar, però te l'has menjat tot tu, i tu dius que no t'ha quedat res perquè s'ha menjat el Dani, jo què haig de fer ara? Què faig, jo? Home, creu-me a mi, que portem aquí i hi ha temps, eh? Per antiquitat, no? Sí, sí. Escoge el millor. Escolla un dels dos. Pito, pito, gorgorito. Jo saps què penso? Que cap dels dos ni heu pensat en el berenar, ni heu portat menjar, ni re de re. O sigui que... Aquí, aquí. Anem servits, anem servits. Bé, què és això de l'Ecorraïl que parlàveu fa un moment, Eric? Doncs que tu, Dani, t'agraden les bicis? Sí, mola, perquè vas allà amb un transport que no utilitza motor i llavors no fas mal bé al medi ambient. Com s'enrotlla, eh? Sí, sí. Dani, tens un rotllo, tu, la marinera, més que jo, que ja és dir. I què, i t'arren la natura, Dani? Sí, perquè és allà a pla amb bocata, que vas a la salut, allà amb un bocata xino-xano. Allà sí que no t'oblaves del menjar, eh? No, no. Ah, molt bé. Allà no. Molt bonic, molt bonic. Doncs en aquesta activitat podràs unir les dues passions que tens amb l'ecorraïl. I què és l'ecorraïl? Doncs són unes vies adaptades amb unes bicis, que també són adaptades, amb unes rodes de tren, però en petit. A tu què et sembla? Doncs a mi em sembla més bé d'anar amb aquest tren bici, saps? Que també vas corremplant i gaudint del paisatge del Bages. I si ets un dels petits de la casa i o no saps anar amb bici o et canses molt... Doncs també pots pujar al trempat, que és un petit tren de motor on gaudiràs del mateix paisatge sense cansar-te gens. El trempat es diu? En trempat. I per què li hem posat aquest nom? No ho sabem. No ho sabem. Per això és curiós, eh? L'Ecorraíl, aquestes vies adaptades amb unes bicis que van amb rodes de tren, però en petit. Em costa... Clar, jo també sóc una mica limitat i em costa d'imaginar això. Bueno, més bé bicis, jo per el que he vist, són... Tricicles. Ah, tricicles. Dos rodes a darrere i una a davant, amb un tol du, perquè no et toqui el sol i tal. Amb un tol du, eh? Sí. Molt bé. I un possabassos allà. Ah, molt bé, molt bé. Molt bonic tot plegat. Això faltaria. Sí. I això, on és tot això? On diu que és? Doncs és a la prolongació d'upont, de callus. I els preus són... Perdona un moment, la prolongació i Dupont, però aquest no és un dels personatges de Tintin, el Dupont? Sí, el Dupont i Dupont. Dupont i Dupont, Dupont i Dupont. I on està això? A Callús. A Callús. I on està Callús? Doncs al Bages deu estar. Sí, sí, vas a contemplar el Bages. Clara. Ha d'estar per allà, no? I si no us en deu bé, www.ecorrail.es Ara, ara ho has dit, ara t'escolto. És que internet, de debò, ens salva a tantes coses. Hi ha algun tipus d'oferta o alguna cosa així per l'ecorrail del Bages? Oi tant, mira, pels sopes és gratuït. Tens aquí un... Pots anar amb bici gratuïdament. Ah, molt bé. Però els no sopes, des de 3 a 10 anys, 10 euros. I des d'11 anys, 12 euros. I els adults, també, 12 euros. Molt bé. Vosaltres sou supers o no? Perquè no me'n recordo. Sí, sí, sí. Ah, sou supers, eh? Molt bé. Per cert, quant feu els anys, vosaltres? 24. 24 de què? D'agost. 24 d'agost. I tu, quants els fas, Dani? Jo el 4, el 4 de setembre. 4 de setembre, 24 d'agost, i quants fareu? 12, 13? 13, 13. Aquest any fareu 13, molt bé. Teniu alguna altra activitat d'agenda familiar de cara al cap de setmana, o ens quedem amb l'Ecorreel? No, no. Ara també portem les coves de l'Espluga. Què és això del poble d'aquí al costat d'Espluga de Llobregà? No, no, home, no. Això és a l'Espluga Francolí. Ah, val, val, d'acord, d'acord, d'acord. D'acord, d'acord, d'acord. D'acord, d'acord, d'acord. D'acord, d'acord, d'acord. D'acord, d'acord, d'acord. Tu, Dani, tens claustrofòbia? Sí, sí, sí. Sí? Sí. Et fan por? Les altures no, sinó... Les altures però cap a sota? Els espais tancats, no? Exacte. A vint fan por els espais tancats, però el que és anar... I tens por a la foscor. A la foscor? Txan, txan, txan. Bueno, una miqueteta, però... Esclar. Una miqueteta? Defineix aquest terme, Dani, sisplau. Què vol dir una miqueteta a la foscor? Que sí, no? Per exemple, dorms amb la llum oberta o amb la llum tancada, Dani? No, això em sembla que no es pregunta, eh, Jordi? Dorna amb la llum oberta, Dani? Sí, si dius això, sí. No! Quina por! Sí, no, sí. Escolta, Eric, si diu que no, no... Que sí, que sí, que sí, ho vas dir. És que si no venen els demostros CSA... Ara t'escolto, és veritat. Jo de petit, però bueno, no sé quants anys tenia, em feiava, es pot dormir... Amb la llum tancada. I sempre dormia amb la llum oberta. Ara, això era un gasto, també, de l'electricitat. No, no, però és que la seva llum és LED. O sigui, no gasta tant. Ah, ull. A veure, és LED. És molt xulo, no, Dani? Ets molt xulo, tu. A la moda, home. A la moda. Hem d'anar sempre amb... Sí. amb tot el possible a cada lloc. És veritat, és veritat. És que vosaltres dos sou molt xulos, els dos, eh? Avui veniu, sí, de blau i de grana, eh? Si sou una mica del Barça, el dos... Teniu càmeres 3D, eh? Neu a l'última. Me la van deixar, eh? Ah, te la van deixar. És que m'han arribat rumors, Eric, perdona que ho tragui aquí, que ho fossi públic, però m'han arribat rumors que t'han vist amb una càmera 3D per Sant Just. S, S. És cert o no? S, S. Però quina passada, no? Sí, me la van deixar, me la van deixar. I què gravaves? Cosa en 3D, clar. Espera, que ara no t'he escoltat. Què gravaves? Hola, Eric? Aquí a la terra, trucant a Eric Pomar. Hola, Eric Pomar. Eric, què passa? Sí, sí, que he tancat el volum des d'aquí. Ah, has baixat el volum dels auriculars. No passa res. No, et deia que què gravaves en 3D? Perquè el pregó de festa major ho vam gravar en 3D nosaltres. Ho vam gravar en 3D? Sí. Jo no hi era. No hi eres tu? No vas poder venir, Eric? Llàstima. Estava de vacacions. Sí, vacacions, sí. De vacances, Dani, de vacances. Sí, de vacances. I què gravaves en 3D, Eric? Doncs el que vam fer aquí en gegants. Ah, l'altre dia que vam fer l'apleg dels gegants i tot això. Exacte. I això, hi podrem veure en algun lloc o què? Bueno, quan estigui fet ho veurem en 3D. 5 euros d'entrada. Què fareu? Com patates incluïdes. Sí, sí. Si no has de portar tu les patates anem bé, eh, Dani? Anem bé. I això ho veurem a internet o al YouTube o alguna cosa? YouTube bé, segurament. Ah, molt bé. Doncs ja ens avisaràs quan sigui el moment, no? Sí. Vale, vale, vale. D'acord, d'acord. Ens havíem quedat amb el tema de les coves d'espluga, va. De l'espluga de Francolí, que són unes coves que estan a sota terra, ens imaginem, i que el Dani té claustrofàbia i li fa por a la foscor. Normal, no passa res i que no sé si hi aniràs o no. No, a mi m'agrada, eh, tot això d'escoves i tal. A mi m'agrada molt. Tècnicament es diu espeleologia, em sembla. Sí, sí. Bueno, doncs, Un món fascinant espera les profunditats de la terra. Doncs unes coves naturals úniques on els arqueòlegs han trobat restes dels seus habitants des del Paleolític. Ostres, que fort, eh? La gent que vivia fa milers d'anys allà, no? Sí. A les coves, dents. Sí. Disfruta del museu que hi ha a l'interior. Amb projeccions virtuals, sobre la mateixa pell de la cova, també podràs visitar un poblat neolític. i podries fer activitats i tal, allà, tipus interactiu i tal. Què vol dir això de la pell de la cova? Què dius, Dani? Dius sobre la mateixa pell de la cova. Què vol dir això? Jo, jo. A veure, a veure, senyora Pomar, té la paraula? Tinc la paraula. Home, suposo que projeccions virtuals, com bé diu projeccions, deu ser un projector. No? Bueno, sí. Ah, clar, projeccions virtuals sobre... Sobre les rogues. Sobre la cova, sobre el terreny de la cova. Home, potser és això, no? Molt bé. Minipunta per al senyor Pontmar. Alguna cosa més sobre tot això? Sí, doncs, tot plegat, un tresor digne de les aventures d'Indiana Jones, com ve la música. Ara, ara... Heu vist la pel·lícula d'Internet Jones? No, i tant, sóc un gran seguidor d'ell. Ah, sí? Del doctor Jones, no? Jones. I quina és la seqüència o l'escena que us agrada més de les tres pel·lícules? Perquè sabeu que són tres pel·lícules. No, quatre, quatre. És veritat? Oh, que fatal. Són quatre pel·lícules, perquè en fem una fa poc, no? Sí. Quina és la que us agrada més, de les quatre? A mi la de la caravela de cristall, que van allà amb una coseta així, amb una calabrera de cristall, que és de vidre i que és d'imant i atreu les coses imatitzades. Magnètiques. Magnètiques, clar. Sí, i no sé, és xula. I tu, Eric? Sí, això mateix. Va, t'has igual a tu, no? A tu, nena, jo no et va ni bé, eh? És un copion. Tot el que no tingui botons, l'Eric... No, no, no tinc gaire interès. No és interès, molt bé. Bueno, Dani, quan serà això? Això... Doncs mira, això serà tot l'any. Però, però, però, tancats els dilluns excepte els mesos de juliol i agost. És a dir, estan tancats tots els dilluns de l'any excepte els dilluns dels mesos del juliol i agost. El que he dit jo. És el que has dit tu. És que és un copion. Soc un copion, Dani, soc un copion. No us porteu bé a vegades, no, vosaltres? Oh, i tant, si som tots amics, oi que sí, Dani? Sí, sí, bueno, ui, aquí un bon rotllo que hi ha, que es desperta aquí, que dius, quin bon rotllo que hi ha. Qui és més entremaliat de vosaltres? El Ani, l'Èric. No, no, ja ho sabia, que sabia la resposta abans de fer la pregunta. Qui era? Qui pensaves tu què era? No, no, jo no penso opinar ni posar-me entremig de la vostra... Perfecte. Preciosa amistat. No, no, no. Que em deixes amb les paraules a la llengua i a mi no m'agrada, eh? Sí, a la llengua, a la llengua, sí. I escolta, això on és? Perquè aquestes coves tenen bona pinta. On són? Sí. Són l'Avinguda de Catalunya, les Prugues de Francolí, com ve l'Eric abans de dir. Molt bé. I els preus? Doncs és gratis pels súpers, 4 euros de 9 a 14 anys i 6 euros a partir dels 15. I els adults, és a dir, majors de 18 anys, 6 euros. Molt bé, noi. Bravo. Sí, bravo, bravo. Doncs em sembla que no ens hem deixat res més al tinter que se sol dir, oi que no? Sí. Ah, sí? Què passa? Home, això sembla un contracte i aquí sota hi ha la lletra petita. Ostres, però és que em poseu el guió molt petit, això. Home, és que si ho posàvem més gran ens ocupava ja dos folis. Ja, és veritat, perquè està. Per tirar arbres, pobrets. Tens tota la raó, Eric, però clar, jo penso que sóc una persona vella ja, sóc una persona gran... Hi haurem de posar uns pressmàtics. Jo necessito, que això me queda molt lluny. En fi, aquí sota què posa? Ah, la pàgina web. La pàgina web. Doncs és www.cobesdelespluga.info Molt bé, doncs amb aquestes dues activitats pel cap de setmana i per tota la família que ens han repassat el Dani i l'Èric. El primer l'ecorail, ecorail.es i després covesdelespluga.info Aquestes coves que tenen molt bona pinta amb aquestes projeccions virtuals sobre el terreny de la cova i tot plegat. Èric, Dani, moltíssimes gràcies. Mira, home, ja us veurem un altre dia, ja vindré per aquí... Dani, el brenar, eh? No t'enrotllis, això t'anava a dir. Perquè tu, Dani, t'enrotlles molt i anem al que anem. Perquè el tema del menjar, tema de brenar, perquè aquesta secció es diu el brenar de la penya del morro amb l'Èric i el Dani. Llavors hauríem de fer un or a la secció i portar una mica de halo. Ah, però l'Èric i el Dani. L'Èric s'encarrega del menjar, jo... És veritat. No, millor ja tinc prou feina preparant tot això, eh? Si no seria el brenar del Dani i l'Èric, no de l'Èric i... Perquè qui prepara la secció? Qui ho escriu, tu? I jo li dono suport. Però quin amor que tens, Dani. Sí, ell ve a casa i es queda jugant a l'ordinador, mentre jo estic currant mala secció. Ja. Eric. Ho fas en el Mac, això. I només hi ha un ordinador. No puc jugar. De què fem això, només hi ha un ordinador. Bueno, tu t'estàs jugant amb el teu mòbil. No. O t'estàs divertint tu sol. Bueno, Jordi. Bueno, nois, és que hem de continuar el programa. Jo estaria hores i hores, però és que hem de continuar i tenim el David Pedrós amb els resposts extrems d'aquí un moment. Que vagi molt bé i bon cap de setmana, eh? Igualment. Adéu. Adéu. La penya del morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio d'Esvern. A l'escoltes Ràdio d'Esvern, sintonitzes Ràdio d'Esvern, la ràdio de Sant Just, 98.1. Ràdio d'Esvern, 98.1. Ràdio d'Esvern, 98.1. A Sant Just d'Esvern apostem per l'habitatge públic. Promunça ha obert la convocatòria per adjudicar 25 pisos públics. 20 a Mas Lluï, 4 al carrer Cadenes i 1 al carrer Salvador Espriu. L'adjudicació d'aquests habitatges es farà de forma directa seguint l'ordre d'arribada de les sol·licituds a partir del 15 de febrer. Les podeu lliurar a les oficines de Promunça, a la carretera Rallau número 106, als locals 6 i 7. Trobareu les bases i les condicions de l'adjudicació al web www.promunsa.cat. Promunsa, empresa municipal de l'habitatge de Sant Just d'Esbert. La Pella del Morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio Desverde. Tu i jo hem sopat en bons restaurants, tu i jo hem ballat a la llum d'un fanal, tu i jo volàvem en un fort fiesta groc, tu i jo hem cantat a la vora del foc, tu i jo hem buscat coses similars, tu i jo hem tingut el cap ple de paradals, tu i jo del de la nòria, tu i jo i la nostra història, però tu i jo no ens hem banyat mai al mar. A l'horitzó es divisen les veles d'uns nens cap anòptimist. A la cala del costat dorm una estona ara que bufa de mar. Així estirada s'enreu espectacular. Llarga i blanqueta la sorra llegint intrigues vaticanes. De final inesperat és abusiva, tanta calor. i tot es taller és per tal que em treu el mar. El mar, el mar. El mar, el mar. El mar, el mar. El mar. Camí cap a dos quarts de set de la tarda, els Manel, amb el tema El Mar. Bé, em sap greu perquè al David no li agrada, Manel, i mira, sempre que ve... Sí, sempre, eh? No sé per què. Això ha de ser dit trollejar, eh? És un nou verb que està sortint actualment. Trollejar, què vol dir? Trollejar és... Ja, no? Que també acaba... Tocar una mica els nassos... Exacte. Efectivament. Bé, què tal? Home, David Pedrós! Bona tarda! Un home... Un rinxos... Uns músculs, un somriure que enamora. Un Iron Man. Sort que no t'ho he sentit, Jordi. Pensa que la teva presentació ja desconecto jo. Però què passa? Per què? Ja me la conec. Doncs ja de la conèixer saps que estic dient que David Pedrós, el superhome... Home, David... No, no, ja m'agrada, eh, tot això que em dic, però no m'ho diu ningú. No t'ho diu ningú? No, no. Jo vinc aquí els dijols per la presentació, eh? No et confonguis ara, eh? Jo he fet la presentació pels ullets per fer-ho gros, jo no avui remto. Doncs ja no ho torno més. En fi, David, avui què tenim, avui? No ho sé, digue-ho tu, no t'he enviat. Doncs un xiquiparc. Sí, sí. Si ho haig de dir jo, jo et dic el que tenim. Un xiquiparc. L'Èric i el Dani, i a tu, això és un xiquiparc. Pobre Eric. T'ho vaig dir l'altra setmana. Per què? Home, perquè estàs dient que l'Èric és com... No! No, no siguis dolent, no siguis dolent, David. Bueno, a veure, doncs tu sabràs de què parlem, perquè tenim el llibre de l'Arcàdia Libés, que fa temps que ja el tenim sobre la taula. Que no me l'he llegit tot, eh, també. Ah, no? No, home, que no me l'he llegit. Però tu tot el lleis mentre vas corrent, no? Sí, exacte. Saps què passa? Que últimament tampoc no corro gaire, eh? Ui, ui, què passa? No, no, no. A veure, jo t'explico, Jordi. A veure... Saps el que passa? Que ara estic preparant més el tema de les... La música sempre és que és flipant. El tema de les ciclo-maratons, saps? Jo no sé què és. A mi Ironman, ciclo-marató. Això tu directament a les Ironman. No, no, és que no sé, són noms raros d'esports extrems que us feu el tool. Tu m'has comentat l'altre dia amb el de Barcelona, Perpinyà, Barcelona. Sí, sí. I ara estic més centrat en el tema de ciclisme. Està bé. I com estàs? Va bé tot? Bé, molt bé. Aquest dissabte me'n vaig. On te'n vas? Doncs... Ara, fa dos dissabtes, vam anar per la zona del nord. Per Girona, el que et deia. Però això no és competició. Això ho fas perquè et dóna la gana. No, no, no. El que vaig fer de Barcelona a Perpinyà. A veure, competició. Va, competició. Vull dir que... Era endorsal, tot el que tu vulguis, però bueno, no hi havia... Quan valia, per cert, l'inscripció? No ho vam comentar, eh? No, això no ho vam comentar. Aquesta inscripció valia 95 euros. 95 euros? Molt bé. A veure... Dintre el que cap, i per tot el dispositiu i tota la logística que hi havia en aquesta prova, està força bé. I dius que aquest cop de setmana vas a una altra. Sí, vaig a una altra, que és de 400, aquest cop. És més. No, que hi ha ara 600. Ara 600. La de fa dues setmanes era 600. Aquesta és de 400 i atenció, atenció, ojo al dato, sortim des d'Esplugues. Oh! Oh! I què vol dir això? Que normalment havia d'anar a Manresa, havia d'anar al baladrom d'Horta... Està molt bé, això. Els d'aquí desplugues? La Pilarín, l'alcaldessa desplugues? No. Saps què passa? En definitiva, que a uns quants ens faltava aquesta de 400 per fer. Aquesta de 400 ja es va fer a Manresa. Però com coneixem el president de tot el cotarro i tot això, li vam dir, escolta, muntar-nos una que estigui més a prop, que no tinguem que anar amb cotxe, i va dir, bueno, doncs des d'Espluga, si voleu. Ah, molt bé. I és que, a més, a part d'allò, que sóc un Sant Justenc, no de naixement, però, bueno, sí d'adopció, Vindrà un altre noi, veí meu, just davant de casa. Es veu que també la farà amb mi. També se la va perdre, aquesta 400. Com es diu? Es diu Marc? No. Marc, què més? Ortega. No. Ho puc dir, no? Juan José Vázquez Roa. Què? Aquest és de los vigilantes. Sí, sí, senyor, sí, senyor. Gran sèrie. És veritat, un moment, para màquines. Perquè jo estic pensant una cosa. O sigui, jo al començament del programa, ahir, o no sé si ha sigut aquest matí, he llegit un tuit teu que deia que avui vindries amb una entrevista i jo de moment no estic veient ni cap mena d'entrevista ni estic veient res. Què passa, David? Què passa? Què passa? Perdona, vaig dir, possiblement... La gent està esperant l'entrevista que tu has dit que avui portaria. Està rebent trucades, la centralita està col·lapsada. Mira, mira. S'ha entretat col·lapsada. Doncs sí. A veure què passa. T'ho explico, llavors? No sé. O t'explico abans que voltem aquest de la de 400 del dissabte. Saps a quina hora sortim? Hem quedat a l'Ajuntament. Que si voleu venir a despedir-nos... Sí, acomiadar-te t'aniré jo a les 6 del matí. No, a les 4. Sí. Sí, sí, sí que aniré, sí. A les 4 aniré. Però a veure, Jordi, et coincidirà segurament sortint de la discoteca. De patinet, de patinet. Exacte. Desplugant, no? I passes per allà després. Si algú que se'n recordi, no crec que en l'estat que estigueu a les 4, te'n recordaràs de res. T'hi ha nana. Però sapigueu que els 4 mojos o 5 que estaran allà a l'Ajuntament a les 4 al matí som nosaltres, amb bici. Què més? No ho sé, diguem-ho tu. Sí, el que em deies, no? Ah, sí? Mira, tenim una trucada d'una ullent. Ja comencem, la Margarida. No ho sé, tenim una trucada. Hola, bona tarda, amb qui parlem? Sí, hola, què tal? Bona tarda. Hola, David. Guapo, com estàs? Guapo. Què tal, què fas? David. Hola. Que avui he llegit un Twitter. Ai, que entens que ets follower meu. No. I quan l'has dit? Perquè l'han retuitejat a la penya del morro. I he llegit que avui tenies una entrevista. I jo estic escoltant el programa per l'entrevista tota l'estona. I penso, bueno, a veure, clar, on la fareu? Bueno, et deixo que estic fent unes coses molt boniques. I les croquetes? No, no tinc roquetes. Et deixo que estic a la cuina preparant el sopar, eh? Vinga, adéu. Adéu, adéu, adéu, adéu, adéu. Una oient agressiva, eh? Una oient agressiva, eh? Ah, jo deia assídua. Com? Assídua. Sí, habitual. Habitual també, també, perquè es va posar agressiva l'altra vegada. Tenim els oients esperant, perquè han llegit al Twitter que teníem una entrevista... I el xat està col·lapsat, també, no? I el xat també està col·lapsat, la gent trucant, Santralet està fatal. Sí. Però, David, a veure, de què era aquesta entrevista? Bueno, jo et volia parlar. Mira, Tu te'n recordes fa cosa de sis mesos... A veure, cosa fa sis mesos? Sí. Sis mesos o més. O més? I ara què? Què poses? Sí, home, jo... Ets un altre? No, mira... Tu te'n recordes del repte que et vaig proposar fa temps? Ah, sí, és veritat. Tu saps que jo intento sempre... A mi m'agrada això... Patrocinar, com es diu? No, patrocinar no. Impulsar, col·laborar... Sí, col·laborar, fomentar. Aquest era el verb. Fomentar el tema de l'activitat física, el tema de l'estrial. Home, tu em vas... Deixa'm recordar els clients que tu vas proposar... Vas llençar un... Aquí va... a sobre la taula un repte per mi tal com s'ha quedat aquí a sobre la taula ho vas intentar, això sí tu vas veure que ja n'hi havia nivell per fer-ho però vas proposar-me un triatló indoor a la Bona Aigua, al complex esportiu de la Bona Aigua i que jo anés a fer encara la meva mare riu encara quan li dic jo a vegades que jo fes dos o tres quilòmetres nedant... No, no, tampoc et passis. Un quilòmetre nedant, 30 piscines nedant... 20 quilòmetres a la bici estàtica... Sí, sí. I 5 quilòmetres a la cinta. Sí, no, sí, sí, sí. I aquest repte, doncs, bueno, està allà, eh? Està allà, sí. Sí, algun dia el farem, d'acord? Potser quan Madrid sigui seu olímpica. Sí, o quan s'acabi la Sagrada Família. Exacte, i acabi la Sagrada Família. I llavors tu què vols dir? Que hi ha una persona que... Llavors, clar, bueno... He intentat liar una persona, però és que, a veure, aquesta persona va més enllà que tu. Què dius, ara? Bé, evidentment, qualsevol va més enllà que tu, perquè tu no t'has quedat aquí. No he fet tant, home, ja. Jo dic, vaig pensar, necessito algú que tingui més... que posi-los sobre la taula. I he trobat una persona... que en té més que tu. Ah, sí? Sí. Home, jo la vull conèixer. I és una noia. A més, és una noia. Jo la vull conèixer, aquesta persona. I és més, et diré una cosa. Sí, sí. Jo la vull conèixer. Diu que no, diu que no, està aquí, però diu que no. Sí, va, que digui el que vulgui. Sí. I és més, et dic una cosa. Què? No farà una triatló indoor. Ah, no? No, no, directament farà la, bueno, la triatló de la vila, que és a Barcelona, el dia 22 de juliol. Oh, mira, s'ha quedat mal i tot. S'ha quedat mal i tot. S'ha quedat mal i tot. Com es diu aquesta persona? Es diu Nàdia. Nàdia, eh, Nàdia. Nàdia què més? Nàdia, es pot dir? Sí, sí. Nàdia Noro. Nàdia Noro, Nàdia Noro. Segur que la coneixeu tot. Nàdia, va, apropa't al micròfon aquest de color vermell que tens. Nàdia, un moment només. Diu que no, és que és supervergonyosa, eh? És que sí. Diu que no. Bé, doncs intentarem preparar un pla d'entrenament perquè soleixi acabar-la, eh? Sí. Intentem és acabar-la. Clar. I amb això sí, amb això sí que hi ha posat el que hi ha de posar. Em surt a la ràdio, no, però bueno, jo crec que... Però la triatló, que és més anònim, hi ha més gent, jo crec que sí que donarà la cara. Perquè què és el que ha de fer una persona que no ha corregut mai o no ha fet mai una triatló? Com es pot preparar, David? Perquè ja que està tan de moda, això, últimament, i cada vegada a totes les curses i competicions d'aquest tipus hi ha més participants. Més, cada vegada més. El que passa és que al principi és molt important, per exemple, estar motivat. motivat per fer una cosa. Hi ha gent que no, que li proposes una triatló, encara que sigui indoor, i no. Aquí vaig indirectes que jo... Però les vas casant. Per no casar-les. Per no casar-les, saps? No, en principi és agradar-te tot aquest mundillo de l'esport, les triatlons, i l'esport en definitiva. Si t'agrada això, ja tens aquest objectiu, dir, vull arribar a fer una triatló... Ja et dic, comencem amb la triatló més bàsica, que és l'esprint. Si vols, et dic el que és. Ho hem dit, no? Hem dit la indoor, però l'esprint seria el mateix, però outdoor. O sigui, fora. Seria fer 750 metres... al mar, sortir, agafar la bici i fer 20 quilòmetres, tot això serà per Barcelona, un circuit dintre Barcelona, i després 5 quilòmetres a peu, bueno, corrent, que serà per tot el passeig marítim de Parià, on hi ha les Torres Mafre. I si algú vol apuntar-se, encara hi és a temps d'inscriure-se o no? De fet, encara no estem apuntats, però això ho hem decidit aquesta setmana, i això és el 22 de juliol, I si entres a la web de la Federació Catalana de Trialó, allà hi ha totes competicions. I allà mires, 22 de juliol, i estarà Trialó de la Vila. És el centre de la Vila? Del centre comercial o no? No, és allà on hi ha el peix aquell i la bola que està a punt de caure. Torres Mafre. Però allò és una sirena, eh? És una sirena, no és un peix. Ah, no, és un peix, potser, és un peix, no? El peix aquell daurat, no? Depèn d'hora del dia, té uns colors diferents. Doncs allà mateix, aquella avinguda, quina avinguda és de les dos torres? No, les torres Mafre, perdó. Marina, crec que és. Marina? Sí, sí. Allò és Marina, que puja fins a Sarà Família, eh? Doncs allà estaran ubicats els boxes, és allà, allà seran les bicis. Molt bé. Llavors, doncs, bueno... Els bicis. Biciboxes, no? Com? Biciboxes. No comencem a parlar del bicibox, que llavors mengego ja, eh? No, home, no. Has vist alguna bici en un bicibox? No, encara no. Això podria ser un tuit aquí, Sant Just. Havéis vist alguna bici en un bicibox? En Sant Just, desvent. I el retritageu, perquè el retritageu tot el que porta Sant Just. És veritat. Ah, has dit el truc, ara, eh? Ara qualsevol persona que vulgui dir un missatge que no tingui res a veure amb Sant Just, no? Per exemple, estic fins als nassos de no sé què, amb el hashtag Sant Just, no? I ja ho retuitegem. Sense l'apòstrof. Ens has enganxat al Twitter de la penya del morro. Sí, sí, sí. Doncs no he vist cap bici box encara. Però perquè jo... Cap bici dins el bici box. Exacte. Però perquè jo quan passo per aquest lloc sempre és de nit i a la nit no funciona. Ah, no? O sí? No ho sé. No ho sé. No ho sé, però, bueno, és igual. Millor que no parli. Alguna cosa més sobre aquest trialó de la vida? Bueno, pues... És això. Jo, si de cas, pues... Cada... Cada... Cada setmana aniré donant novetats sobre l'entrenament, sobre l'evolució d'aquesta noia. Ah, molt bé. Ah, farem un seguiment. És com farem un reality. Farem un reality. Un gran hermano del triatló. Ah, sí, clar. Com el repte de la Nàdia, no? Una mica... Ah, doncs mira, quina rei tot. Sí, està bé, està bé. El que passa que, mira, Nàdia, fixa't que cada vegada estàs més a prop del micròfon. No, no, no, no. Fa una estona la Nàdia, que no vol parlar, estava a dos metres, ara ja està... La base la té, eh? S'ha de treballar, però bueno... Sí, hola. Nàdia. T'estem apretant molt o no? No, sí? T'estem apretant molt? No dic res. Vale, vale, no dic res, doncs. La gent, espera, es deu pensar que és algú virtual, eh? No, no, perquè hi ha la webcam, hi ha la webcam. Sí, però vols dir... No, la webcam no surt. Bé, doncs anirem veient l'evolució, vale? Sí, i què no va dir-te? No sé, dic-m'ho tu. Escolta, aquí feu vacances... Com? Quan és? A fi de curs? Bé, passem a un altre tema. Quan em doneu vacances aquí? Bé, David, què ens portes? Perquè tenim aquí també a sobre de taula el llibre de l'Arcadi Alibés, no? Sí. Un vaix enjustent que va treure aquest llibre ja fa temps i que de tant en tant l'anem traient i l'anem parlant. Sí, perquè l'Arcadi és un expert en maratons i tot. És un crac aquest. És un crac. A veure, és d'aquests corredors anònims. Bé, no és tan anònim, eh, igual. La gent que estem al Mundillo aquest no el coneixem bastant per el que ha fet, pels maratons, tot el tipus de maratons que ha fet. S'ha queixut una lentilla. Sí. I llavors, bueno, volia comentar una mica aquest llibre que ha tret últimament, que és Les petjades dels herois, i que vam referir-nos ja la setmana passada, o no sé quant. No, la setmana passada no va ser, l'altra. Llavors era una mica... Ell i l'Arcadi es va proposar, fa uns anys, fer una marató a cada seu olímpica des dels Jocs Olímpics... És veritat. Jocs Olímpics moderns. Des d'Atenes del 1896... 1.800? Jo n'he anat de re teu, t'has fixat, eh? Que he esperat que diguessis tu... No, has anat tu primer, però bueno. No, no, no. No, però està bé. Crec, eh? 1.896. Espera, si vols agafo la xuleta i ho miro. Total, que aquest llibre també... Bueno, Marc, ens explica una mica cada marató, no? Explica la marató real d'aquelles a nivell olímpic, i després la marató que ell va fer a nivell popular en aquella ciutat. llavors hi ha realment no sé si vaig explicar aquella curiositat de la marató de Londres del 1908 i en aquesta marató El que no va guanyar va ser el que va tenir més protagonisme, que va ser el... A veure, m'estic perdent, eh, David. Sí. Torno a explicar això. O sigui, a la Marató. A la Marató, del 1908 de Londres, és on no va guanyar, el que no va guanyar, que va ser... El que no va guanyar. Un... Música per relaxar-se. Moments musicals de la penya del morrón. Ara sí, ara sí, va. Per col·laboradors estressats. Per gent que ens escolta que té el cap a una altra banda. La penya del morro. Ara t'ho explico. Relax. T'ho explico. Què passa, David? Ara sí. El Dorando Pietri va ser el que va arribar primer a la Marató de Londres del 1908. Ah. i t'ha dit que no va ser el guanyador perquè va ser desqualificat. Oh, quina pena, no? Va ser una anècdota curiosa, perquè el pobre home va enganxar un torter del 15, un torter, ja és pàjara, en castellà, quan va arribar... La pàjara per insolació, per falta de glucosa al cervell. Tu saps que quan no t'arriba el sucre al cervell és quan comences a tenir la pàjara. És que a mi m'ha passat molt sovint sense fer res. Per això jo ho domino. Perfecte. Què deies? Doncs això. Li va enganxar una pàjara d'aquestes del 15. Tot just entrant a l'estadi. Per cert, obro parèntesis, aquesta va ser la primera edició dels Jocs Olímpics on la marató es va constituir com a 42 quilòmetres amb 195 metres. És allò que explicàvem, el per què, no? Exacte, i el per què, t'ho recordo, és perquè crec que la reina volia que passés la marató pel Palau de Windsor, perquè el seu fill, jo no sé qui, veiés passar els atletes per allà. Llavors va tenir que desviar el recorregut dos quilòmetres més, dos quilòmetres amb... Perquè inicialment la Marató sempre havia sigut, bueno, sempre. De 38 quilòmetres? No, de 40. Ah, 40. 39, 40. Queda la distància exacta que hi havia entre Atenes, em sembla, i la ciutat de Marató. Curiosament, que no sé si va ser Filipides. On tens el Wikipedia? Aquí. Ah, vale, molt bé. Fora Wikipedia. Vale, fora. I llavors, és curiós perquè l'home aquest li va agafar com una ocellada, que dius tu, mentals, no? Una ocellada. Hòstia, això és de Puyal, eh? Home, si és el català de l'any. Tu ets amic del Puyal. Sí, bueno, li vas agafar. No, ara, en sèrio. I una anècdota que em va explicar ell al Puyal... Sí? És que des de... Bueno, una anècdota del Puyal, sí, aquí ja podem estar fins les 4 de la matinada. No, tu te'n recordes que abans deien el palco presidencial... La tribuna, no? No, i ell va començar a dir la llotja. Ah, la llotja. Oi que ara es diu la llotja? Sí, senyor. Doncs ell va començar a canviar-ho per dir la llotja. Bueno, tanco un parèntesi. Sí, però jo, deixa'm que obri una clau de tot. Sí, ara, perquè el que fa el Puyol ara és fer molts anglicismes, és curiós, eh? Sí. T'has fixat, eh? Sí, o sigui, després de tot això hi vols fer tot, i després diu... Outside, hands, the referee, hello, welcome. Però és el català de l'any. És el català de l'any, perfecte. L'anglès de l'any, eh, que van fer el gag aquell del Cracòvia. Ah, no el vaig veure jo, el Cracòvia. On estàvem, David? Estàvem a... Ah, sí, que la Nàdia es presenta a la trialó, no? Nàdia, què tal? Bona tarda. Nàdia, Nàdia, Nàdia, bona tarda, Nàdia. Nàdia, Nàdia, va, bona tarda, Nàdia, Nàdia, Nàdia, Nàdia. Està vermella, eh? Nàdia, Nàdia, digues hola i ja està, ja està. Hola. Oh! La setmana que ve, mira algunes. Bona tarda. És que aquesta és una tècnica que mai falla, saps? És la tècnica agobiar, agobiar, agobiar, que és des del començament, i quan menys t'ho esperes, pam, saps? I ara tenim aquí. Molt bé, ja. Gràcies per parlar. No, no, no, no, que estàs rient ara, però et donem molts ànims, d'acord? Jo crec que ho aconseguirà. Està sent molt difícil o no? Tot plegat. Nadia, sí o no? Estàs animada? Va cara, va cara. Sí, està molt motivada. Sí, sí, estic molt motivada. Gràcies. Tanquem parèntesi? Sí, claudatòria. Era això com parèntesi, però vaja. Estava ja l'altre amb una insolació també del 15, eh? El pobre Pietri. Ah, estàs parlant? Ui, estàs parlant d'un tema de fet un minut. Encara estem parlant del que va guanyar la Marató, però oficialment no. És veritat, és veritat. Estem en el 1908, a Londres. Exacte. I què va passar? Perquè va guanyar però no li van donar els llocs. Exacte. Ell va arribar ja como tambaleándose. Ell escriu en un diari després, quan estava ja fora de l'estat de coma, escriu que a partir del moment que va entrar a l'estadi ja no se'n recorda de res. Ah. És quan va començar el servei, que ja no li funcionava. A mi, perdona, jo he fet programes a vegades, que he començat jo de cinc a fer el programa i ja no me'n recordo de res. De res. No. Vaig fent. I que t'ha fayet el cervell. M'ha fayet el cervell. Quan és que no t'ha fayet el cervell? Ja, ja. Ala, ala, ala. Escolta. Espera't, fes el... El què? Una altra vegada el fuet aquell. Vale. Bueno, en fi, que va entrar a l'estadi i el pobre home no s'aguantava dret. I el van ajudar els oficials a seguir. Saps això que dèiem? Ostres, què s'ha de fer? Arribar al límit aquesta gent? Això és il·legal, no? I això va ser el que el van fer descalificar. Que, per cert, ara no ho recordo, però amb una noia, i a internet es pot veure, no sé quines olímpiades van ser, i no sé ni com es diu, però es podria buscar... va arribar també en un estat bastant lamentable, però va arribar, o sigui, ella va entrar tot sola, l'animaven, els oficials l'animaven. Home, aquestes imatges són molt fortes. Són bastant impactants, i després, a partir d'això, a partir d'aquest fet, es va qüestionar molt si realment haurien de deixar continuar aquest esportista fins a aquest límit de l'extenuació i fins i tot que podria arribar a la mort. No, Nadia Estava escoltant això perquè així esperem que no No, no, no li arribarà No arribarà això perquè pensa que aquestes persones poden portar No, no, no és un esforç tan extens Tan intens Perquè millor el quilòmetre 4 ja em passa això Pensa que ells portaven 42 quilòmetres corrents Perquè en cas que em passi el quilòmetre 4 d'una marató, els jutges en poden portar des del 4 fins al 42 a la meta, com vam fer els últims metres l'home aquest. Sí, no, a veure, hi ha un servei de taxis que amb això... Barcelona està ben provista d'això. Allà els taxistes ja no són ni d'aquí, però bueno, ja tenen... D'on són els taxistes? No ho sé, jo he vist taxistes que ja no són d'aquí, eh? No ho sé, de fora. Bueno, amb el GPS ja... És veritat, és veritat. Bueno, a Nova York tots són de l'Índia i del Pakistán, eh? Sí, algun d'aquests he vist. Bueno, el cas és que el Pietri, pobre, que encara està ja per arribar. Doncs mira, a mi m'agrada que ha llegit taxistes així, perquè l'altre hi vaig entrar un i a veure com... Ja és simpàtic. No, com un nom de Bollywood, saps? Sí, i era com... Com aquella pel·lícula d'Almodóver, no?, que tenia revistes i de tot, no? Sí, tenia tota... del pita-pita de... Saps? I feia... ¿Dónde quieres ir, amigo? I dic, home, doncs, no ho sé. Llavors li vaig dir al carrer Escudallers. I fa Escudallers, ho va posar allà al GPS. I ja està. I em va portar en un moment. I llavors tot el viatge fent Bollywood, saps? Escudallers, Escudallers, amigo. Doncs mira, una alegria que em va donar a tu. I llavors, què li vas dir? A los amigos no les cobres, no? Sí, ja em va cobrar 4 rupies. Escolta'm. Digue'm, digue'm. Que abans d'acabar, perquè sempre que al final em diies, bueno, David, no sé què... Bueno, David, no sé què... Aquest noi, l'única anècdota és que després d'arribar, d'arribar fins i tot una noia li va demanant matrimoni. Oh, que bonic. Ja, i li va dir, jo he dit matrimoni. Jo vull això, però per això ho vull... Ara ha demanat la cana de fer una marató. Però es veu que l'home li va dir, ho sento, estic compromès. Oh, quina maledeta. Però bueno, o sigui, l'anècdota, i el protagonisme el va agafar aquest, que no és el que va guanyar la marató. En fi. I el que va guanyar, que... És igual, no? En fi, David, moltes gràcies per haver vingut. Escolta, la petició, no? Què passa? Una petició musical? Que fa dies que no la dic. Ah, quan has dit la petició... Petició de mà, també, com aquesta? Sí, sí, sí, m'ha fet com un buerco al cor. Digne, David, no confonguis coses, saps? A veure, jo no soc com el diario Patricia, jo t'ho demanaria en privat. Oh, gràcies. Per un mensaje pel Twitter. Un mensaje privado. No, et volia dir que saps que va haver-hi el Primavera Sauna i tot això. Van venir els The Cure. Per mi els The Cure és un grup mític, realment, que sempre m'ha agradat molt. Perdona que et digui, però tens els mateixos gustos que Rafa K, no? Que és una persona, per començar, no faltem. I després és el col·laborador del programa. Ah, molt bé. Doncs molts gustos té el Rafa. Des d'aquí una salutació, Rafa. I ens va posar The Killing l'altre dia. No, jo tinc un altre. Ah, vale, vale. Quina d'es tu? L'altre dia, bueno... Doncs ara... Just... Just Like Heaven? Molt bé, molt bé. Aquesta és maca, eh? Està sorprès, eh? Que ho saps, eh? Prima sorprès, perquè realment composes música que no és gaire... Molt bé. Perquè n'he portat l'Spotify i he portat Cure, i m'han sortit algunes, ja. Vale, és la primera que t'has sortit. He portat Just i ho portat Just Like Heaven, que vol dir una mica... Com el cel. Com el cel, està com el cel, no? Sí. Molt bé, que és una mica com... Passarà la Nàdia... Quan arribi a la meta. És que ara parlarem de tu cada setmana, perquè si tu ets la pupila del dreta del David Pedrós i t'està entrenant per anar a la Triatló de la Vila, que es farà a Barcelona, d'aquí a unes quantes setmanes, volem seguir la teva evolució. Ara no ens podem tirar enrere. Tens tota la ràdio d'Esvern i tota l'audiència que ens està escoltant ara mateix, Nadia. Tots les trucades. Mira. Centraleta, col·lapsada. Per què? Perquè tu vas estar esperant a veure què és el que fa la Nàdia. Nàdia, després, sí que quan acabi, perquè això ho va a poc a poc, però quan acabi, la setmana següent vindràs i et farem una entrevista sobre com ha anat el triatló, eh? Sí o no? Digues sí o no, com a mínim. Sí, sí. Ara hi ha dues paraules, eh? Exacte. Sí, sí. Hola i sí, sí, sí. Molt bé. Doncs, David, moltes gràcies. Si de cas la tornem a posar al començament, aquesta cançó... Sí, posa-la, perquè és molt bonica. Perquè no hi ha més ràbia, eh, que està fent... Sí, a més que... Posem aquest tema. I que els manes no els tallis, i en canvi de Cure no els tallis. Clar, i les... Tu no m'estimes. Els locutors aquests que aixafen les cançons, saps? Que diuen, escolta'm aquest tema de Cure. Exacte. Un tema que va ser inspirat l'any 1982... I que et deixem escoltar aquí, sense interrupcions. Que no et deixem gravar. Ara que graves. Si t'ho baixes tot. Gràcies per venir, saps? I continua el tio allà amb una història. No, David, merci de debò per haver vingut una setmana més. Moltes gràcies. Que vagi molt bé, que tinguis un bon dia. Ja t'explicaré la setmana que ve com ha anat la 400. Sí, home, desfortudes esplugues aquest divendres a les... No, aquest dissabte a les 4 de matinada. És veritat, el dissabte a les 4 de matinada. Nàdia, que vagi molt bé, eh? Molta, molta sona en la preparació. Què es diu quan es diuen que es vagi molt bé? Molta sona en la preparació. Què es diu? Què es diu? Gràcies. Au, que vagi bé. Gràcies. Adéu. Tornem demà a partir de les 5 de la tarda en una nova edició de La penya del morro. Que vagi bé. Bona tarda. Fins demà! Bona nit. Bona nit. Fins demà! Bona tarda, són les 7 de la vespre. Comencem una nova edició del Sant Just Notícies de 8 dijous 7 de juny. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Sant Just Notícies, edició vespre. El número 1 marca el tal des d'on s'assignaran les places de l'Escola Barcelona Municipal Marrex. Ahir es va fer pública la llista baramada i es pot consultar al web municipal www.sanjus.cat. A partir de l'11 de juny i fins al dia 15 els sol·licitants admesos podran formalitzar la matrícula. Amb aquesta notícia obrim l'edició d'avui i tot seguit passem a resumir amb titulars altres informacions destacades de la jornada. Els alumnes