#82 - FIC-CAT, Escenaris del Gironès i TV amb Escribano

un s'ha obert la convocatòria per adjudicar 25 pisos públics. 20 a Mas Lluí, 4 al carrer Cadenes i 1 al carrer Salvador Espriu. L'adjudicació d'aquests habitatges es farà de forma directa seguint l'ordre d'arribada de les sol·licituds a partir del 15 de febrer. Les podeu lliurar a les oficines de Promunsa, a la carretera Rallau número 106, als locals 6 i 7. Trobareu les bases i les condicions de l'adjudicació al web www.promunsa.cat. Promunsa, empresa municipal de l'habitatge de Sant Just d'Esbert. Hola, soy Joaquín Reyes. Quería aprovechar esta ocasión para saludar a los oyentes de La Peña del Morro, que es un programa que realmente merece la pena. Está hecho por gente muy válida. A mí me encanta, aunque lo cierto es que no lo he escuchado nunca, porque... Nunca me lo perdonaré. La Peña del Morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio d'Esvern. Muchachada Nui. Nui. I una setmana més, quan sona aquesta sintonia a la penya del morro, només vol dir una cosa. I és que tenim amb nosaltres el Martí Figueres, perquè la vida és un festival... Martí Figueres, bona tarda. Hola, què tal? Bona tarda, Martí. Bon dijous. Bon dijous, bon dijous. A veure, quin festival ens descobreixes avui, Martí? Doncs avui no parlaré d'un festival, sinó d'un cicle teatral al Gironès. Ah, molt bé. Hòstia, que xulo. Doncs a mi m'agrada molt Girona i m'agrada molt el teatre, les dues coses. Exacte, i a més s'hi fa bon teatre a Girona, no? Sí senyor, sí senyor. I encara més s'està fent bon teatre als pobles del Gironès, com per exemple Sarrià de Ter, Madramanyà, Correix de la Selva, o Flaçà. Poblacions que, probablement, uns senjostencs com nosaltres, o uns pixapins, com se'ls podria dir als barcelonins o metropolitans de Barcelona, podrien no conèixer, no? Home, no. A mi Flaçà em sona més que Madramanyà, això sí que tu has de dir. Però vaja, veig que avui tenim geografia catalana a tot i plen. Ah, exacte. I també des d'aquí reivindicam el teatre local, i en aquest cas s'ha d'aplaudir la iniciativa que porta engegant la productora teatral de La Troca. La Troca? Exacte. Ah, em sonen, oi que sí? Sí, pot ser, pot ser. Des del 2004 porten engegant el cicle escenaris, d'acord? Molt bé. Escoltem, això en parlarem dintre de 5, 3 minuts, 4... Sí, home, mira, això en parlarem després que parlem de l'agenda de festivals, així que agafem boli i estem a punt per apuntar quin és aquell festival que no ens podem perdre sota, o com diria Gaspar, baix cap concepte. Gràcies. Well, you get one and all down the camp street Bé, avui tornem a la província de Tarragona, perquè el Tarragonès, a Roda de Barà, concretament, que és un poble on hi ha el... com es diu aquell? El Lluís de l'Olma, no? El Lluís de l'Olma, que està allà? Sí, hi ha una casa allà i tot. I fa poc ha obert el museu de la ràdio amb totes les seves joguines i joguinetes així de... de ràdio i apareix i tal, sí, sí. I els, com es diu allò, com es diu, com es diu, com es diu, com es diu, els botillos també. Els botelles? Botillos. Ah, allò que fa els premis aquells, no, no, em sembla que no, em sembla que no. Que per cert, Roda de Barà també té un art de triomf molt xulo a la seva entrada, no? I tant, i tant, hòstia, és icònic, eh? Però anem a Roda de Barà no per l'art de triomf ni pel Museu de la Ròdio del Senyor de l'Olmo, sinó perquè s'hi està celebrant la cinquena edició del Festival Internacional de Cinema en Català Costa Daurada. Oh, i qui hi ha en aquest festival? Un festival on es projecten llargmetratges, curs, documentals i tots fets a Catalunya. Bé, és un festival que ja porta molts anys, no? I que és petit, però que es va fent any rere any. Exacte, i que a poc a poc es va fent més gran, i en guany, tot i la crisi, pues escolta'm... L'han fet igualment, no? L'han fet igualment, i no sols l'han fet igualment, sinó que l'han allargat. L'han durat uns quants dies més, i va des d'ahir, dimecres, que va començar amb una inauguració amb la Mercè de Sant Pietro, bueno, hi ha una... Espectacular. Fins aquest diumenge, que s'acaba, no? I, a més a més, ha incorporat a concurs cinc llermetratges catalans que competeixen entre si. A més a més, també competeixen entre si 15 curtmetratges, 7 documentals, 9 videoclips, 6 produccions de centres educatius, 4 produccions de les comarques tarragonines i 13 microcurs provenients del concurs Jove 48 Hores. Exacte, tot això. I, a més... Saps el millor de tot? No. Tot això per 0 euros. Oh, entrada gratuïta. Ara entenc per què has escollit aquest festival, per dir, perquè, clar, en l'època que estem vivint hem de recomanar coses a preu de crisi, com diu aquell. Per exemple, algun dels dels metratges que es podran veure i de forma gratuïta a Roda de Barà fins diumenge, quins són? Catalunya Uberales. Ah, aquest és aquell de l'Albert. Ramon Termens. Ah, del Ramon Termens. Ah, m'he equivocat, m'he confós. És l'última pel·lícula de Jordi Daudé. L'última pel·lícula. Sí, senyor. Bé, no ho sé, perquè em sembla que després va fer un TV Movie o alguna cosa, però almenys de cinema és l'última pel·lícula. Open 24 Hores, del Carles Torres, en Diagracial Ventura Pons, Passi el que Passi... i l'estrena d'una TV-movie que es diu Atrapats. I tot això acaba aquest diumenge, dius? Exacte. Amb una cluenda on es farà l'entrega de premis, el jurat es presentarà, faran els parlaments, sortirà el Consell de Cultura, Ferran Mascarell, on dirà la seva opinió, també. Sí, home, que no falti. Exacte. I s'estrenarà també un curt, que és el fil d'Ariadna, del Robert Rabanaldi i Jordi Papaseit, que és el que va guanyar, diguéssim, el premi Jove 48 Hores de l'edició del FICAT 2011, de l'any passat, no? Molt bé, doncs escolta, passem al teatre, ja, o què? Vinga, va, passem al teatre de Girona. Igual que en un escenari... Vinges tu dolor barato, tu drama no es necesario. Ya conozco ese teatro, mintiendo que bien te queda el papel. Parlem, doncs, del cicle d'escenaris que, com bé has dit, Martí, es tracta d'un cicle en què es programa teatre per diferents pobles de Girona. Exacte, més o menys és així. Aquesta setmana hem parlat amb la Pilar Prats, una de les coordinadores del cicle i membre de la companyia de la troga. Així, ella mateixa ens ha explicat exactament en què consisteix aquest cicle Escenaris. Escenaris és un cicle que neix amb l'objectiu d'ajudar a les poblacions petites del Gironès a programar, donar-los oportunitats tant pel que és logística, ajudar-los a programar com per ajudar-los també a adequar els espais que puguin tenir a la població per fer-los adequats que es pugui veure i altra qualitat. Així, doncs, aquest cicle el que fa també és descentralitzar una mica la producció i, per tant, l'atenció de Girona cap als pobles de comarca, perquè Girona ja té molta producció, encara que la gent no ho sàpiga, com hi ha la Sala Planeta, el Festival Temporadal... Sí, sí, ho has dit, els dos inputs més importants del Teatre Girona, no? Així la gent de poble no ha d'anar a veure Bon Teatre Girona, sinó al contrari. Al final, la gent de la ciutat de Girona pot acabar en els poblats de la zona. I no només això, sinó que la gent de Barcelona, els peixapins que dèiem que hi som nosaltres, podem anar a veure a poble i descobrir aquests magnífics poblets de Girona. És una manera també de potenciar el turisme. I atenció perquè et dic una cosa, anar a veure teatre fora dels espais convencionals, és a dir, les sales de teatre on estem acostumats, és una bona experiència. I tant. Sí, molt recomanable. I anar a veure obres de teatre en estables, de pobles, i la veritat és que té un altre rotllo, una altra energia. Tot va començar, per això, el cicle d'escenaris, el 2004... quan des d'aquesta productora que es diu La Troba van engegar aquesta idea i van fer primer un assaig en petits pobles on els hi portaven la programació. Com que la cosa va anar força bé, vam pensar, escolta, ampliem-ho, però clar, necessitem algú, necessitem alguna institució que realment ens ofereixi, que ens ongui una potència econòmica i llavors així van anar a parlar amb les institucions i va ser com va entrar el Consell Comarcal de Girona. Llavors ja el projecte van agafar una volada Fins que ara ja són una quinzena els ajuntaments que col·laboren en aquest cicle. Home, déu-n'hi-do, no? I tant. Déu-n'hi-do, sí, sí, sí. Però aquest cicle no es tracta sols de programar teatre de qualitat, sinó d'arreglar, de recuperar, d'adequar les distintes sales per portar un públic nombrós. Per exemple, un dels casos més clars de la bona feina en aquest cicle és el cas del Teatre de Bascanó, que ara ja és una sala més on es programen els espectacles de temporada alta i tot. Per tant, si ho entenc bé, la Troca s'ha encarregat des del 2004 de portar la programació del cicle Escenaris, tot i que des de fa anys assoleixen aquest càrrec per concurs, no? Ja que és una iniciativa municipal. Però, Xanda, la Troca fa moltes més coses, eh? A part del cicle Escenaris té una producció i un treball que va molt més enllà. A veure... La Troca és una productora gironina... productores de espectacles propis, ja per exemple, un o dos anys, però també som el que s'ententa, que s'entengui una distribuidora. I també ajudem, bàsicament, ajuntaments a programar. Hi ha algun ajuntament, alguns ajuntaments que donen un programa d'estable... mira, és una cosa que va al dit any en aquestes condicions infantil, per a tu, per a ser aquest del carrer o que si nosaltres tenim una cartera molt gran en totes les companyies treballem en totes les companyies que vulguin treballar amb nosaltres no portem exclusives i llavors ja creiem que nosaltres podem oferir a l'Ajuntament o al client allò que creiem que és millor tenim les mans mirades és a dir, no les tindrem d'aquest producte no busquem el que sigui més adequat Perquè n'hi sotre no, perquè n'hi es fai, perquè n'hi puc donar. Cal dir que la Troca també baixa a Barcelona, on ha fet alguna producció amb el TNC, no, Martí? I encara han baixat més, col·laborant, per exemple, amb el CAER de Reus. Simplement el que s'ha de dir de la Troca és que és una companyia... No paren, no paren. Que no paren, exacte. Que produeix, que ha programat teatre per adults. apostant per textos d'autors molt novells, o sigui que, escolta'm, si alguna cop tens alguna idea i decideixes escriure una obra que serà, bueno, segur èxit, doncs porta'ls a la troca perquè pot produir tant. I tant, i tant. I així també ho fan també a mitges amb el cicle escenaris. Cal dir que escenaris posen al mapa teatral, per exemple, noms com Serria de Ter, Bordils, tu coneixies Bordils? Bordils, sí, home, és un poble que la gent és molt simpàtica. Ah, sí? Sí, perquè ja ho diu el nom. Ah, molt bé. I també hi ha un altre poble també que m'agrada molt de la comarca de Girona, que és Ultramort. Ah, home, sí, aquest és molt bo. Hi ha una carretera, que és la que passa per cursar, no sé si Flaçà també i tal, i que, curiosament, després de Bordils i Ultramort... Exacte. Està molt bé. Molt optimistes, aquell poble, eh? Està molt bé. Comentar això, que el cicle escenaris dura sis mesos, de gener a juny, que té diverses seccions. Per exemple, tenim els grans escenaris, on s'han vist obres de text, espectacles de distins formats dirigits a un públic més adult, petits escenaris dirigits al públic més infantil, escenaris mòbils, on es programen espectacles de carrers, cercaviles, i també tenim escenaris de circ, on es programen, com bé diu el nom, tot tipus d'espectacles de circ, on es barreja música, clown, equilibrismes. També hi ha l'escenari màgic, on es presenten tot tipus de mags il·lusionistes, I precisament aquest dissabte, l'apuntem-ho ja, perquè la gent que se'n vagi a la comarca de Girona, si volen fer una parada a Madremanya, es fa un espectacle de màgia a càrrec de la companyia Estruc amb el nom d'Això no és màgia o sí. Que bonic, no? Sí. A Madremanya. A Madremanya, m'encanta aquest nom. Sí, també, eh? D'on ets de Madremanya? Hòstia. Sí, sí. I per últim, també has parlat amb la Pilar de més coses. Sí. Hi ha un altre petit apartat dintre d'aquest cicle, uns altres espectacles, que és que ella concede com la petita perla del cicle. És que aquest apartat no te l'he comentat. que abans hem força l'any passat, vam estar uns anys allà al darrere de dir, bueno, el teatre també pot ser de molt, molt, molt petit format i fer com una mica com un bomborell, no? No com un plaig, sinó com un petit xupitó. Bé, pensem en una cosa petita, en un tipus càpsula, llavors s'arriba a fer el que es sentiu les dits al coro. El coro és un deut molt petit, que no és teatral, en aquest dia té una funció que és a tenir uns avis, però que s'haurà vist provés, però és dijous, a tu posem una copa i veu-vos un espectacle, 10 minuts, 8 hores d'espectacle. Que bonic, no?, tot això. Una copa allà, eh?, mires el cel i està ple d'estrelles que no estan tapades per la contaminació de Barcelona i de les ciutats. Oh, tot això es diu escenaris, eh?, el Festival 2012. Exacte, és un cicle de teatre dels petits pobles del Gironès. i que en guany ha programat uns 60 espectacles amb molt bona ocupació en cada un d'ells. Aquest cicle, per tant, s'afegeix a una tradició teatral de Girona que ja fa anys i anys que ja ha reflorit i que s'ha consolidat com una zona per remarcar no sols a Catalunya ni a Espanya, sinó fins i tot en el mapa teatral europeu. I gran part d'això es deu precisament a un senyor que es diu Salvador Sonyer, que ja fa molts mesos vam entrevistar aquí com a director del Temporada Alta. Sí, senyor. De molts anys té una feina que va començar amb pocs espectacles, però molt ben escollits. El cert és que jo no havia vist mai ningú de Barcelona venir a Girona a anar de teatre. I ara és una cosa habitual. O sigui, ha vingut, per exemple, el grup, que després no ha anat ni a Barcelona, o altres companyies que els han votat que venen a Girona, fan Temporada Alta i se'n van a Europa otra vegada... I no han ni passat per altre cap lloc d'Espanya. I això què ha passat? Doncs que han portat molta gent de Barcelona cap a Girona. I això, doncs, realment està confirmant que Girona està fent els nous bé. I una de les maneres per confirmar que el teatre al Gironès funciona i que va creixent és fer una mica balanç de l'any. Que l'has fet tu, Martí, el balanç? No, no, no. L'he preguntat, l'he preguntat una mica. Està bé, perquè m'hagués semblat agosarat, m'hagués semblat agosarat, eh? Home, jo saps que jo tinc un... Sóc un malentès en el teatre al Gironès, però no... Sóc un més humil, no m'atreviria. Tens un gosor, eh? Perquè ser agosarat, què has de tenir per ser agosarat? Gosor. Exacte. Simplement diem això del balanç perquè el cicle escenaris, que és de gener juny, per tant, ja arriba a la seva fi, no? I, tot i que queden alguns espectacles, la Pilar Prats ja pot anar a fer balanç d'aquest any. Un any, a més, encara més marcat per la crisi. perquè la gent no coneix, coneix i espera ja els escenaris. A veure, el que s'ha de dir és que amb aquesta crisi, evidentment, hi ha hagut una davallada de, potser, de nombre d'espectacles programats, però la gent, o sigui, també els ajuntaments han fet molt d'esforç d'oferir coses gratuïtes, de baixar preus, de fer ofertes amb Atrapal, amb el 3D, amb Apple Diari, i veus com la gent s'espavila a buscar realment les ofertes, amb el carrer de jove... però sí, sí, la gent té ganes de... de... de disfrutar, de passar-se bé el cap de setmana, de consumir cultura en plena oci, això... això no baixa, no? No baixa. Això és veritat, eh? Jo també he estat d'acord amb això, eh? Que la gent, escolta, ja té prou preocupacions a la seva vida personal com per a sobre anar a la crisi. La gent que vols divertir-se, no? Passar-s'ho bé. En fi, per aquests últims dies de juny, vagin cap a les Terres Gironines, que sàpiguen, eh?, que encara queden alguns espectacles interessants per veure. Hi ha alguna pàgina web on puguin consultar? Escenaris.cat. Escenaris.cat. Jo hi havia un programa de ràdio abans que es deia Escenari i hi havia una pàgina web que era Escenari.com. O .net. Escenari.net, que estava registrat el domini Escenari.net pel programa de ràdio, que era el que feia jo, que t'he comentat fa una estona. Sí, sí, sí. Ai, els anys passen jo. Ai, sí, m'ho diràs a mi. I si no, el pròxim any serà millor, com diu aquell. Exacte. Noves poblacions incloses dins el cicle amb espectacles tan interessants com els que s'han programat aquest any, no? Espat d'agres que tenen el segell de la troca, que és sinònim de qualitat i, sobretot, d'esforç i compromís, ja que l'objectiu de la troca, si continua portant el segle d'escenaris en els propers anys, és el d'arribar a poder donar una programació estable a tots aquests petits municipis que fa uns anys no tenien cap tipus d'activitat teatral. Bé, Martí, doncs d'aquesta manera, amb el festival Escenaris a les poblacions gironines, acabem el programa de... Bé, no el programa d'avui, la secció d'avui, i sumem un festival més a la carpeta. Sí, tu, que ja en són uns quants, eh? Sí, home, mira, heu estar repassant 35 o 36 aquesta temporada ja, eh? Home, què et penses? Sí, ha suat la cancel·lada, eh? I tant, ja veus? Som un dels més prims. Sí, molt prim, molt prim, molt prim. El proper dijous què portaràs? Doncs el pròxim dijous us portaré una crònica sobre els millors concerts del Sònar. Oh, del Sònar? Del Sònar. Dius malament, eh, tu? Bé, farem el que podrem. Ja, ja, ja. Jo l'únic que desitjo és que no m'agafi massa mal de cap, tampoc, amb un putrum patrum. Ja, doncs el que has de fer és anar amb una aspirina. amb alguna cosa d'aquestes i cap problema. Amb alguna cosa d'aquestes. Sí, no, home, no, no, drogues no, eh, no, drogues no, dic, i burbufè, no, aspirines, paracetamol, etcètera, etcètera. Prenc el teu consell. Molt bé, Martí, moltes gràcies. Fins la setmana que ve. Si vols saber el que passa al teu costat, escolta'l Just a la Fusta. És un home que va començar a fer teatre molt jovenet. Home, evidentment té un objectiu de potenciar el teixit econòmic. I això nosaltres no hi estem gens d'acord. Bé, tota la plataforma és ben coneguda, que és normalitzar la vall. Dit així, m'ha sonat malament. Ara dos quarts d'onja, la Rebella. Estic molt content de recollir aquest premi. De dilluns a divendres, entre les 10 i la 1, just a la fusta, vivim Sant Just en directe. Hola, què tal, penya del morro de Ràdio d'Esvern? Soc el Toni Albà i us saludo a tots. Ja sé que sois un poc justets, perquè sois de Sant Just, però no passa nada, tots tenim les nostres coses. Mira, jo, que tengo que aguantar con Sergio Ramos, que també és bastant just. El white horse. There's a man going round taking names and he decides who to free and who to blame. Everybody won't be treated all the same. There'll be a golden ladder reaching down when the man comes around. The hairs on your arm will stand up At the terror in each sip and in each suck Will you partake of that last offered cup Or disappear into the potter's ground When the man comes around Hear the trumpets, hear the pipers One hundred million angels singing Multitudes are marching to the big cuddle drum Voices calling, voices crying Some are born and some are dying It's Alpha and Omega's kingdom come No shalom, no shalom. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Fins demà! 5.042 de la tarda, continuem en directe a la Penya del Morro, Johnny Cash, The Man Comes Around. I tot seguit a la penya del morro parlem de gossos amb el nostre educador caní particular. Ell és l'Albert Capapé, que ja el tenim al telèfon. Albert, bona tarda. Hola, bona tarda, Jordi. Què tal, com estem? Molt bé, molt bé. Acalorat, però molt bé. Sí, sí, sí que fa calor. Avui volem parlar a la secció de la socialització. Una cosa molt genèrica que em comentaves abans, però que és a la vegada també molt concreta. Què és això de la socialització del nostre gos? Per això em comentava tan genèric i concret a la vegada, perquè és algo tan genèric com pot ser... la relació que té el gos amb el seu entorn, tant amb persones com amb objectes, com amb cotxes i demés, i tan concret com quan tenim un gos que té certa edat i de cop descobrim que li fan por, jo què sé, les motos o les bicis. És una cosa tan simple o tan complicat com això. Clar, i llavors m'imagino que cada gos, cada cas, és especial i diferent, no? Sí, correcte. A veure... Depèn molt de l'estat de la socialització de l'individu. Ja no parlem de races, ni de tamans, ni de colors. Ja parlem d'individus com a ser individual. És molt important, imagino, és una part fonamental en l'educació i en la formació del caràcter d'aquell gos, també. Correcte. És com una base, diguéssim. Així que hi ha una cosa que en educació es coneix com el període crític de socialització, que va des que neix el gos, diguéssim, o la gossa, fins als quatre mesos aproximadament. Aquesta és una etapa que es diu crítica de socialització perquè és quan més important és la socialització en el gos. És quan més aprèn, quan més s'ha de relacionar, diguéssim, amb el seu entorn. Però després tenim tota una vida per socialitzar el gos. Per tant, això no acaba els primers mesos de vida del gos. No, no, és tota la vida. Podem tenir un gos de 15 anys i continuar la seva socialització. I com es fa això de la socialització? Perquè és molt teòric també, no? Sí, però també és molt pràctic d'aquesta manera, perquè la socialització la practiquem diàriament. Quan anem amb el gos a passejar, quan fem alguna coseta per casa i està amb el gos, qualsevol cosa és la socialització en relació amb el gos. Quan anem a passejar al parc i veiem un gos a llum, o veiem gent o veiem nens i tal, tot això, ni que nosaltres ho vulguem ignorar, perquè a vegades no som conscients, però això és la socialització del gos i depèn molt de la nostra reacció. Esclar, perquè els gosos estan pensant que són socials per naturalesa, no? El fet de comunicar-se amb el seu entorn, amb el que els rodeja... Exacte, i, sobretot, evitar qualsevol tipus de conflicte amb el seu entorn. Aquí podríem estar parlant de gossos de diferents edats, que un dia anem passejant, i jo puc posar el cas, per exemple, de la meva gosseta, que és una gossa que ja és adulta, però un dia passejant va començar a abordar una boca d'incendis. No havia vist mai una boca d'incendi de la meva gossa, i quan la va veure per primera vegada, amb 4 o 5 anys, No la coneixia, i com no la coneixia, tenia por d'aquesta boca d'incendis. I com ho vas fer perquè no tingués por a la boca d'incendis, per exemple, en aquest cas concret? A veure, hi ha diferents maneres. Per mi la més eficaç, com a mínim, en aquests casos, jo em vaig apropar cap a la boca d'incendis, vaig deixar la gossa que estava com a 4 o 5 metres grullint i bordant a la boca, jo em vaig apropar la boca i vaig fer com si m'interesseix molt de cop la boca d'incendis, com si l'estigués netejant inclús així una miqueta. Ah, o sigui, a través de la confiança que tu generaves amb la boca d'incendis, en aquest cas, que no passava res, també això la gossa ho empatitja i diu, doncs no passa res potser, no? Clar, a primers segons potser la gossa es va quedar una miqueta de què fa aquest boig que s'està apropant al mostre, Però, clar, els 4-5 segons que veu que allò no es mou, que jo ho estic tocant i m'estic movent al voltant i allò no reacciona, ja va fer que ella anés donant passos cap a mi, cap a la boca d'incendi, i acabés de dalt a baix. No li va perdre la por en aquell mateix moment, també. Clar, per tant, això, perquè ens entenguin els ullins, és un acte de socialització, en aquest cas, per perdre la por a un element desconegut per la gossa. Exacte, és que la socialització, de fet, és això, Jordi. Quan un gos té alguna reacció de por o alguna reacció discriminatòria cap a algú, és segurament perquè és una cosa que no coneix i no ha conegut en els quatre primers mesos de vida. I, ostres, qualsevol animal naturalesa es preparen perquè el que no coneix en una temporada és perillós. D'alguna manera ho intenta evitar. Llavors, la nostra missió és facilitar-li també, la veritat. Jo també, quantes vegades passejarem per Barcelona i trobarem boques d'incendis o contenidors que fan soroll o camions. No podem deixar que el gol tingui por a tot. Clar, per tant, el que comentaves tu, que no només és el començament o quan el gos és un cadell o petit, sinó que això dura tota la vida. Perquè, clar, el gos potser al cap de 10 anys d'existència també pot tenir por a alguna cosa, no? Clar, correcte. Qualsevol, a vegades, la tonteria és més gran. Hi ha gossos que no poden veure globus d'aquestos de les festes d'aniversari, no els hi entra el cap, no envien mai un globus i quan el veuen per primer cop no saben què és, reaccionen amb por, burden, intenten mossegar-lo... I la millor manera d'ajudar el gos a que no tingui por i treure'l la por, per exemple, és fer això? És a dir, anar amb el globus, jo què sé, no m'invento, acariciar-lo, estar amb el globus... Però sempre també respetant el que ens està dient el gos, tampoc podem... anar a saco, per dir-ho d'alguna manera. No podem agafar el globus en aquest moment i apropar-li el gos al nas, com dient-li, mira, però que no fa res el globus, que és inofensiu. Perquè probablement això faci que encara tingui més por. Clar, llavors com ho hem de fer? Com podem ajudar nosaltres a millorar la socialització del gos, en aquest cas? Doncs donant-li tota la naturalitat que puguem a la situació. Jo en aquell moment de la boca d'incendis no vaig animar la meva gossa a venir a agafar-la, ni li vaig fer cap cosa estranya a forçar-la que vingués a agafar-la, tampoc. Jo, amb tota la tranquil·litat del món, no era un lleó, que era una cosa que estava estàtica, doncs em vaig apropar, em vaig asseure així, em vaig acotar una miqueta, i ella mateixa va triar el seu moment per apropar-se i el moment correcte per olorar-lo. Sí, sí, sí. No és el moment de jo agafar la corretja, arrastrar-la, perquè dic que és una tonteria que li tinguis por a això, home, ja veuràs. Tampoc hem de forçar la situació. Clar, per tant, amb naturalitat, amb fluïdesa, tranquil·lament... Tranquil·litat i tranquil·litat són les dues paraules claus. Natural·litat i tranquil·litat. Sí, sí, molt bé. Estem parlant amb l'Albert Capapé, que és el nostre educador caní, eh?, per la gent que té gos o gossa. Jo crec que és una secció aquesta que és molt interessant, i per la que no, també, eh?, perquè així jo no tinc gos, ja ho saps, i aprenc moltes coses amb tu, eh?, des que estem... Sí, home, és veritat, des que estem en aquesta temporada fent la secció, que, per cert, un gos adult, per exemple, adoptat d'una protectora, que arriba amb por, aquí el treball de socialització és molt més gran... que no pas un gos que està tota la vida amb nosaltres, per exemple. És molt important en aquests casos, perquè és molt freqüent, gossos que han estat en protector o que venen de protectores, que tinguin certes fors també, certs traumas i certes inseguretats. Clar, haver passat una etapa de la teva vida a una protectora, com a una espècie de presó, no vull dir que quedi malament, però no deixa de ser com una presó per ell, que no surten només que al pati, veuen sempre el mateix, els mateixos gossos, Clar, de cop l'adopten, va a una casa i aquell gos pot tenir por a moltes coses. En aquest moment el treball de la socialització dels propietaris és importantíssim. També està la llegenda que també diuen que un gos de protectora ja està a la protectora perquè té problemes. També vull desmitificar molt això, un gos que està a la protectora no és un gos amb problemes. pot ser perfectament un qualsevol gos, pot agafar un gos de la protectora i serà el dia següent un millor gos del món, sense por, sense agressivitat, de res. De fet, no sé si... A veure, em va dir una cosa que no sé si és veritat, però potser hi ha un prejudici, no?, als gossos que estan a les protectores? Sí, sí, totalment. O sigui, hi ha una visió de... Això, un gos que està a la protectora és perquè ja ha de donar problemes. Ja és com que si està aquí és perquè a la casa on estava abans va trencar algú o es va barallar amb algú o va mossegar amb algú. I no és així. De fet, el 99% de gossos que estan a protectores no tenen problemes i sí que tenien problemes els propietaris anteriors. que són els que realment no podien conviure amb aquell animal i van decidir en el seu moment deixar-lo a la protectora. Aquí ja sí, ja entraríem en tot el tema del propietari del gos, de l'amo, de les persones que tenen gossos, que lògicament... Això que et vaig dir ara sembla de calaix, el fet de tractar bé el nostre animal, però és que a vegades tu deus saber millor que jo, en els casos que et deus trobar com a educador caní, això no passa, no? No, no, no, és curiós que... A vegades és per incontrar inconsciència, de no tenir la consciència que és un animal i que l'hem de tractar igual que tractaríem a qualsevol persona o qualsevol membre de la família. Hi ha gossos que són com a mobles a casa. No vull dir com a joguines, però també d'alguna manera. Perquè quan m'interesso jugo amb tu i quan ja no m'interesso, ja no m'interessa, doncs ja no juguem. Clar, home, això és fort, això també, no? En el sentit de estar amb l'animal. És a dir, que potser l'he tingut uns anys i m'ha ajudat, m'ha fet companyia i arriba als 7 o 8 anys i que no sé si passa, però mira, me n'he cansat. I tal, mira, ahir mateix que estava a casa amb la Roser i el David, que estan col·laborant amb una protectora de granollers, em comentaven justament que allà el que tenen aquella protectora són quasi tot gossos grans, que la gent quan arriba a una determinada edat diu, ja no puc mantenir aquest gos, necessita una sèrie de medicaments, una sèrie de tensions i tal, i ja no el puc mantenir, llavors el dono. I és com una miqueta cruel pensar que un animal que ha estat 10 o 12 anys amb tu, ajudant-te, acompanyant-te, divertint-te, de tot... de cop ara diguis, ja no el puc mantenir, el deixo la protectora. Clar, jo t'entenc a tu, però m'imagino que també per la persona, perquè si no, no seria humà, jo crec, també deu ser dur, no?, arribar a fer aquest extrem. No sé, què podem dir a la gent si algú per algun moment se li ha passat pel cap el fet de, no diré, abandonar-lo, però que ja no cuidar-lo tant com abans, o pel cansament, clar, això ja... És com una psicologia, quasi, no? És que, de fet, jo el que els diria és que pensin en el gos. El gos no li demanarà mai res. No et dirà, em toca la medicina, o, ostres, que em fa mal aquí, o no em puc aixecar. Els gos no demanen que hi hagi res, pràcticament. Tot ho diuen amb la mirada. Quan un gos està dient, l'adherinari, de fet, està dient que aquell gos necessita medicament, és probable que mesos abans ja estigués malament, aquell gos. Sobretot quan estem parlant de temes d'ossos, de cadera, d'artrosis i tal... Quan nosaltres veiem el problema, aquell gos potser fa mesos o anys que està patint el problema i sense dir-nos res, sense molestar-nos. Jo no crec que sigui un gran sacrifici dedicar-li potser de 3 a 5 anys, que és el que dura la bellesa del gos, l'edat adulta més sènior, per dir-ho així. No és un sacrifici tan gran i ho agraeixen moltíssim, eh? Sí, perquè jo ja saps que a vegades faig preguntes que potser són de calaix perquè no tinc gos i aquest món em cau una mica lluny. Quina és la vida d'un gos, més o menys? Aquí sí que podíem diferenciar entre races i de manys. Com que més gran és la raça, o el tamany del gos, ni que sigui un cruce, menys anys viuen, menys anys de vida tenen, perquè tenen més problemes dolçs, més problemes musculars, però, a veure, aproximadament està entre els gossos grans, potser entre 12 anys, i de mitjans, de 11 a 15, i els gossos petits, que veiem tipus llorsais o tipus coques, doncs van de 15 a 15. De 15 a 20, eh? Molt bé. Bé, merci, eh, merci, perquè ja saps que jo... No, no, jo quan tinc dubtes, mira, els pregunto, així que gràcies. Albert, ho hem de deixar aquí? No sé si t'ha acabat alguna cosa sobre la socialització per comentar? Bé, el detall de dir a la gent que jo em trobo a vegades a la situació que anem al parc a passejar els gossos i el freqüent és que ens emportem el gos, que no deixem que es relacioni amb altres gossos, per por, moltes vegades és per por perquè és un gos gran o perquè li parà algú. Que deixem aquests prejudicis de banda, que el que necessita un gos al passeig és parlar amb els gossos, ni que sigui per cridar-se, per abordar-se de lluny, però deixem que arribin. Sí, sí, doncs queda dit. Per tant, també hem d'ajudar el gos a socialitzar-se amb altres gossos com ell i també una mica amb l'entorn, perquè perdi aquesta por que dèiem en casos puntuals, quan es troba elements externs que no sap, que ignora i que pot agafar por per no saber. Per tant, a poc a poc, el cas que comentaves tu era el del globus o el de la boca d'incendi, és un exemple clar, a poc a poc, amb tranquil·litat, sense agressivitat, anar cap a la boca d'incendi, amb neutralitat, i apropar-se una mica, ara torno al gos, ara va a la boca, una mica, m'imagino, sense cap problema. I amb tot el sentit comú que podem posar-li. Albert, moltes gràcies, una setmana més, ens tornem a escoltar d'aquí dues setmanes en aquesta secció d'educació canina amb l'Albert Capapé, que juntament amb la Roser Arcs es van compaginant cada setmana. Que vagi bé, bona tarda. Molt bé, Jordi, bona tarda. I arribem al punt de les 6 de la tarda amb aquest tema de Bruce Springsteen. We are climbing Jacob's ladder, que vindria a ser una traducció, més o menys. Estem escalant el mur de Jacob, i és que a vegades a la vida s'ha d'escalar, s'ha d'esforçar per arribar dalt. Per arribar a dalt estava pensant per superar els obstacles que ens porta la vida. En fi, dos minuts i mig, arribem al punt de les 6 de la tarda, connectem amb Com Ràdio i a la segona hora del programa parlarem amb el propietari del Pan de Bar Cafeteria, el senyor, el noi, el José Manuel Bernardino, i a més de més també parlarem a la segona hora amb el Paco Escribano, director de la productora Minoria Absoluta. I acabarem amb el David Pedrós i els esports extrems. Fins ara mateix, a la Penya del Morro. Bona tarda, són les 6, us parlem al Verses i Marta Patrició. Es mantenen les tensions al mercat del deute espanyol. La prima de risc es manté en zona de màxims i en aquests moments opera els 545 punts bàsics. Tot i això, l'interès que Espanya paga per emetre bons a 10 anys ha caigut lleugerament. Aquest matí pagava un 7% i ara ho fa 6 dècimes menys. De la seva banda, la Borsa Espanyola... ha tancat sessió amb una pujada de l'1,22% i molt a prop de recuperar els 6.700 punts. Telecinco i Bank Inter han encapçalat els guants amb pujades de més d'un 4%. El govern central ha sortit al pas de tot plegat i s'ha reunit avui de manera urgent per analitzar la situació. Han sortit a la trobada el ministre d'Economia, Lluís de Guindós. A més, un missatge de tranquil·litat. El mensaje es de tranquilidad desde el punto de vista de lo que hemos tenido todo el refuerzo de nuestros socios el fin de semana pasado y que efectivamente el gobierno está encima de los asuntos, está encima de los temas, está tomando medidas, va a continuar tomando medidas y lo va a hacer no solamente en función de la prima de riesgo que pase hoy o como la evolución de hoy, sino en función de lo que son los intereses de España en los intereses de la zona euro. De la seva banda, des de l'oposició, el secretari general del PSOE, Alfredo Pérez Rubalcaba, ha demanat al Banc Central Europeu que ajudi a Espanya a estabilitzar el deute. Y que el Banco Central tiene que actuar, que tiene razón España al pedir públicamente y privadamente que actúe el Banco Central Europeo, que tiene que actuar para que quede claro que está dispuesto a defender el euro. Y eso lo tiene que hacer cuanto antes mejor. Por tanto, no es el momento de las críticas a una gestión que cada día vemos que ha sido peor, ¿no? Rubalcaba també ha reclamat a Europa que aprovi d'una vegada per totes un pla de creixement per tota la Unió. L'agència de qualificació estàndard Empurs pronostica que el preu de l'habitatge a Espanya pot arribar a caure un 25% més. Tot plegat, diu, per culpa de l'accés de l'estoc immobiliari, juntament amb l'elevada taxa d'atur i la recessió econòmica. Per això l'agència assegura que caldran 4 anys més per absorbir els accessos immobiliaris. Els Mossos d'Esquadra han detingut a Barcelona 3 lladres que avui al migdia han atracat a punta de pistola una farmàcia de la Vall d'Hebron. Els homes han encanonat la treballadora i un familiar i s'han endut la caixa i molts medicaments. Un mosso fora de servei que ha sentit crits i també ha vist com fugien en un cotxe. ha avisat els companys que els han detingut en un control de pas. Es tracta de tres homes barcelonins amb nombrosos antecedents. Dissabte passaran a disposició judicial. El baix a Empordà, els Mossos d'Esquadra i la policia local de Palafrugell han detingut dos homes acusats d'estafar propietaris, oferint-los asfaltar patis i carreteres a baix cos i cobrant-los després un import molt superior. Si es negaven a pagar, els amenaçaven amb agredir-los. Girona, Sònia Tubert, bona tarda. Bona tarda. Els fets van començar el 5 de juny, quan els Mossos van saber que un veí de Forallac al Baix Empordà havia estat víctima d'una estafa. Un home li va oferir asfaltar un camí de la seva finca per 400 euros, oferta que el propietari va acceptar verbalment. L'endemà una colla d'homes es van presentar a la finca amb la maquinària necessària i van fer la feina. I un dia més tard hi van anar dos homes més presentant una factura que pujava a 5.000 euros. Com que no era el que havien acordat, el propietari no volia pagar i llavors el van amenaçar amb un pal de fusta. Els Mossos han detingut dos ciutadans britànics, han identificat 8 persones més relacionades amb la trama i han intervingut una furgoneta i un camió per transportar maquinària. La investigació continua oberta i no es descarten més detencions, com Ràdio Girona. Coneguem ara la situació dels transports públics de l'àrea metropolitana de Barcelona. Connectem, com sempre, amb el Centre d'Informació Transmet Marta Franco. Bona tarda. Hola, molt bona tarda. En aquests moments podem parlar de situació de normalitat pel que fa al funcionament del transport públic de l'àrea metropolitana de Barcelona. Cap incidència, per tant, aquesta hora a metro, autobusos, tramvies, ferrocarrills de la Generalitat i a Rodalies de Catalunya. Així ens indiquen aquests operadors, així que de moment és tot des d'aquí, des del Transmet. Bona tarda. Bona tarda, us parla Gerard Costa Freda. Mauricio Pochettino oferirà una roda de premsa un quart de vuit del vespre a l'estadi de Cornellà. El Prat per anunciar el seu futur, el tècnic argentí té una important oferta del Sampdoria italià i avui anunciarà si accepta aquesta proposta o continuarà el club. A l'Eurocopa, Espanya juga aquest vespre a tres quarts de nou contra Irlanda. Un empat podria complicar la classificació a quarts. El conjunt de Vicente del Bosque, el jugador del Real Madrid, Xavi Alonso, diu que si juguen amb tranquil·litat, l'equip té moltes opcions de guanyar. Somos conscientes de que ganar las cosas cuesta mucho. Confiamos y somos conscientes de que si hacemos las cosas bien, si estamos concentrados, si estamos atentos y jugamos Les novetats d'avui a l'11 d'Espanya podrien ser Llorente en lloc de Cesc i Jesús Nava substituint a David Silva. A partir dels quarts de nou, narració en català com ràdio del partit d'Espanya contra Irlanda. I Anna mateix acaba de començar l'altre partit del grup. De moment, Croàcia 0, Itàlia 0. I finalment, on s'han acabat els dubtes és el Barça. Ahir al vespre el club va fer públic que s'ha arribat a un acord amb Tito Vilanova fins al 2014. Demà a les 12 signarà i a la 1 serà presentat a la sala París. Com ràdio. Notícies. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bona tarda, són les 6 i 5. Avui s'inaugura l'exposició dels cursos d'Arts Plàstiques Municipals que es podrà visitar fins al 15 de juliol. Serà una petita mostra de tota la feina d'aquest curs. Carme Malaret, responsable dels tallers municipals d'Arts Plàstiques, considera que és un repte mostrany rere any un reflex de totes les disciplines que es treballen. Maleret assegura que les d'enguany són propostes trencadores i agosarades i que està molt contenta amb la feina tant dels professors com dels alumnes. Per cert que els interessats en conèixer de primera amb els cursos d'arts plàstiques ho poden fer els monogràfics d'estiu que comencen el juliol. Avui a dos quarts de vuit del vespre s'inaugura aquesta exposició al celler de Can Ginestà. Demà és l'últim dia per les matriculacions per infantil, primària i primer cicle de secundària. En just per aquest any recordem que a P3 hi haurà dues línies a l'escola Canigó, una per Montseny i una per Montserrat. Els últims dos anys aquest últim havia comptat amb dues línies, però en guany el nombre de perinscrits ha baixat. A Catalunya en total desapareixen 91 línies a primària i 42 a secundària. I pel que fa a l'institut compta amb quatre línies a primer, segon i tercer d'ESO i tres línies a quart. I acabem amb aquest butllet explicant-vos que dissabte se celebra un safari fotogràfic organitzat per l'agrupació fotogràfica Sant Just, que és el primer cop que es fa una activitat així al municipi i s'adreça a infants i joves fins a 16 anys. A les 12 del migdia, davant del mercat municipal, s'explicarà la temàtica sobre la qual s'hauran de fer les fotografies. Cadascú podrà presentar un màxim de 5 imatges i s'hauran de fer a través de telèfons mòbils o altres dispositius d'última generació. Després s'hauran de penjar internet i llavors tothom podrà votar La fotografia que més li agradi, la imatge que rebi més vots, serà la guanyadora i qui l'hagi fet revelar dues entrades per Port Aventura. I això és tot de moment. Més informació a partir de les set, als Sants Jus Notícies, edició Vesprea. I els teus pomons s'implin com melons, i el sol escopir a el seu front. Els fills rojos i les cadameres, els gats, les garces i els mussols, que filin a mi són una melodia, que tens el cor, potser comencis a sospitar. No em sap, no em sap, no em sap, no em sap. on recuperis tots els fragments d'aquest naufragic és la memòria d'aquests parracs ja no en direm corobates d'aquesta espelma ja no en direm llum de la fosca nit salvatge no del dels llots convocant la lluna recorri en cal freds els petits cossos els vostres fills és que tot Potser tu mai has tingut un amic imaginari. Potser tu mai li has demanat res al teu àngel de la guarda. Potser tu mai t'has sentit fill d'un pare d'escola. Bona nit. A Sant Just d'Esvern apostem per l'habitatge públic. Promunça ha obert la convocatòria per adjudicar 25 pisos públics. 20 a Mas Lluí, 4 al carrer Cadenes i 1 al carrer Salvador Espriu. L'adjudicació d'aquests habitatges es farà de forma directa seguint l'ordre d'arribada de les sol·licituds a partir del 15 de febrer. Les podeu lliurar a les oficines de Promunsa, a la carretera Rallau número 106, als locals 6 i 7. Trobareu les bases i les condicions de l'adjudicació al web www.promunsa.cat. Promunsa, empresa municipal de l'habitatge de Sant Just d'Esbert. Fins demà! L'Apenya del Borro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio 2G. 6 i 12 de la tarda, continuem a la Penya del Morro. Durant aquesta segona hora ens visitarà el David Pedrós amb el seu espai dels esports extrems. I a més a més també entrevistarem el Paco Escribano en una entrevista per telèfon, director de la productora Minoria Absoluta, que porten els programes Polònia, Cracòvia. També van fer la telemóvil Macià contra companys. D'aquí una estona, parlem de la tele i de tot plegat. Abans, però, com us he comentat, parlem d'una de les activitats d'aquest cap de setmana, concretament a la Sala Ibéria de Sant Feliu de Llobregat, capital de comarca. A dos quarts de vuit del vespre, al bar Cafeteria El Pande, ha tornat a organitzar una d'aquestes trobades que intenta fer... amb una mica d'espectacle teatral, i en aquest cas ha convidat i porta a la Sala Iberia de Sant Feliu del Llobregat aquest diumenge al vespre, el monologuista Toni Muc. Per parlar una mica de tot plegat, tenim el José Manuel Bernardino al telèfon, amb qui vam parlar una vegada. José Manuel, què tal? Bona tarda. Hola, molt bona tarda. Com és que heu decidit? Perquè l'altra vegada vau portar el Toni al bar, i aquesta vegada porteu el Toni Muc. Com és que ho... Sí, és veritat, és veritat. Com és que heu decidit el Toni Muc? Bé, després del Toni Albà vaig pensar una miqueta com estava el panorama i tal, i mirant de canviar una miqueta de públic, ja que potser el Toni Albà pot atreure un públic més full, una gent més avulta, amb el Toni Muc... És totalment el contrari. Jo crec que aquest tio es tira més pel jovent, que és un tio més de teatre, més de sales, de fer monòlegs. I hem volgut canviar una miqueta radical amb això. No és que el Toni Alba fos malament, però volíem portar una cosa més d'actualitat. Que el Toni Alba surt tots els dies a TV3 i està super d'actualitat, però... Però crec que el Toni Mook és com més monoguista, no? I l'altre és més com un personatge que té i és una miqueta diferent. Home, el Toni Mook, no sé si has pogut parlar amb ell durant aquests últims dies o setmanes, però jo l'he vist en espectacle i és una mica punky, gamberro, tota l'hora, no? Sí, sí, sí, totalment, totalment. És un tio, vamos, de castefa total. Ell és de Castelldefels, ell? No estic segur. Em van dir que em sembla que és de Badalona, eh? No, no, jo t'ho confirmaria, però... Bueno, és d'aquí de prop, eh? O sigui, això segur, segur. Sí, home, aneu amb compte que no s'emporti res del teatre del Camerino, no? Una mica, perquè... Sí. No, té una pinta una mica així de... A més, sempre ha començat amb els monoles dient, hola, soy Toni Muc i vull tatuado, saps? Allà diu, venga, aquí estoy yo. Sí, no, jo penso que el tio és un catxondo. Per cert, deixa'm comentar que ja hem donat dues invitacions abans a la Verònica Camps, que ens ha trucat només començar el programa, però que si algú vol anar aquest diumenge a la Sala Iberia de forma gratuïta, el José Manuel Bernardino, i també el Pande Bar Cafeteria de Sant Feliu, ens brinden l'oportunitat de donar i regalar dues entrades, una doble, a les persones que ens truquin al programa. Per tant, si ens esteu escoltant ara mateix, només cal que ens truqueu al telèfon de la ràdio, que és el 93372-3661, 93372-3661, i us donarem aquest parell d'entrades a la primera persona que truqui. Per cert, José Manuel, com va la feina de producció? Perquè vull recordar que el José Manuel és un jove sanfaliüent que va dir, jo vull obrir un bar, no només això, sinó que... doncs farem coses especials com, doncs, algun tipus de concertillo, algun monòlegs, i, bueno, de mica en mica, ja és el segon espectacle que portes a la Sala Ibéria, t'estàs convertint en un productor, no, quasi? Bueno, aviam, la idea és aquesta, la idea és acabar fent un cicle monòlegs, muntar una productora pròpia, bueno, la idea és... És aquesta el que passa que és una miqueta complicat i a més com està el panorama que està tot molt xungo, no? Però bueno, jo crec que amb ganes i sobretot posant il·lusió, no? Que jo crec que és una mica el que falta aquí, que la gent està una miqueta cap avall i no sé, jo crec que s'han de posar ganes i es poden fer coses interessants i jo crec que aquí al poble Sant Felius estaven demanant aquestes històries. El que passa que... s'han de recolzar, s'han de recolzar perquè tinguem el cariño de la gent per poder continuar i seguir fent coses. Però jo crec que, bueno, jo crec que continuarem fent alguna cosa més, eh? Home, nosaltres sí, home, tant de bo, eh?, tant de bo, perquè al programa ja saps que sempre donem suport a la gent jove que té idees, que té iniciatives, no?, als emprenedors com tu, o sigui que per nosaltres, encantats, és que pots comptar amb nosaltres. Sí, jo t'agraeixo. Sí, per cert, com va el bar Pan de Cafeteria? El pande, el pande va molt bé. No, la veritat és que he estat una mica d'un bar, és un negoci, no és d'allà obrir i va fantàstic, no, és una cosa d'anar fent, anar fent, anar fent moltes hores, està sempre obert i bé, però jo crec que el bo que té aquest bar és que com des que vaig començar no he parat de fer activitats, La gent ja sap que nosaltres som un bar diferent, per aquesta raó, perquè fem coses molt diferents als altres bars. O sigui, no només fem monòlegs, o sigui, monòlegs, no amb el Toni Albà ni amb aquesta gent, sempre en el bar, sempre en petita escala, no?, perquè el bar és un bar de 50-60 persones, però he fet monòlegs, he fet concerts, he fet comptes pels nens. no sé, activitats per el cap d'any per Sant Joan, que aquest any no faig res perquè estic ja saturat. Per Sant Joan descanses? No, aquest Sant Joan, mira, no vull fer res. Com és aquesta setmana l'U del Monola, la setmana vinent fem ja una miqueta de vacances i anem de festa i ens ho passem. Algú pot pensar que és més car, per tant, prendre una consumició al bar si hi ha monòlegs o coses així? No, no, no. Al contrari és el mateix. Totes les activitats que he fet al bar sempre gratuïtes. Són sempre portes obertes per qui vulgui entrar. No n'hi ha cap mena entrada i no n'hi ha cap pujada de preus. Mai, mai, mai ho he fet. I no ho faré, no ho faré. O sigui, és donar una cosa gratuïta i com que la gent que portem sempre és amateur, que això no vol dir que ho facin malament, no? El que passa és que amateur és sinònim de, bueno, no pot exigir res, no? L'experiència aquí, o sigui, tu vas a veure una cosa gratuïta, no saps el que veuràs, però ja et dic que sempre acaba sent un èxit, sempre, sempre. La veritat és que els monobristes que tinc aquí al bar ho fan de conya, els concerts que he fet també són de grups amateurs, però ho fan molt bé, la veritat, i... I sempre la gent queda molt contenta. Jo crec que per una banda la gent busca això, que sigui tot gratuït, però a vegades és complicat, però es pot fer, es poden fer coses gratuïtes i guanyar calés d'una altra manera. Bé, si estan allà prenent un bocata, unes birres, el que sigui, no? Sí, sí. I a més, veuen l'espectacle, doncs la gent queda supercontenta i ja està, i tots guanyem. I se trata una miqueta d'això, no? De donar la diversitat. Clar, home, i tant, i tant. A més, ens hem de passar bé, eh? Ens hem de passar bé. Per cert, José Manuel, mira, que ens ha trobat un altre oient, eh? Fa un moment, que és la Meri Barranco. Ah, sí, home, clar. Ha coneixen la Meri o no? Home, i tant, i tant, i tant. M'està allà el Fabre al seu programa. Sí? El programa que fa els lluns a la nit es pluga a televisió. Ah, això mateix, això mateix. Sí, senyor. Doncs per la Meri un parell més també d'entrada. Ah, perfecte, perfecte, home. Però ja per la Meri a part, eh? Ja sense problema. Ja me les poso a part. Sí, sí, no. Bueno, amb la Mery no, la veritat que molt bé, em va convidar ja al programa, em va posar contacte en ella i la veritat és que molt bé, una dona molt simpàtica, molt agradable. Sí, i tant, i tant. Doncs ho hem de deixar aquí, José Manuel, moltes gràcies, que vagi molt bé. Aquest diumenge ens ho haurem allà a la sala Ibéria. Perfecte, i recordar que si alguna persona, que si no entra a aquestes entrades gratuïtes, vol anar a comprar les entrades aquí al Pan de Bar Cafeteria o el mateix diumenge a la sala Ibéria. Sí, perquè tu creus que algú que ens escolta i que estem dient que oferim entrades gratuïtes pagarà per anar, no? Bueno, aviam, o sigui, n'hi ha unes entrades gratuïtes, si entra d'aquest cupo, doncs perfecte, i si no, doncs mira... No, no, tens raó, que faig broma, faig broma, faig broma, José Manuel, que per cert, quant les entrades, per quant estan? Mira, entrada anticipada són 15 euros i el diumenge són 20, o sigui que compreu les anticipades, que són 5 euros més... de descompte que tindreu-se abans del diumenge. Oh, val la pena, eh? Val la pena. Mira, aquí al programa encara tenim dos entrades dobles per donar, d'acord? Sí. O sigui que si algú encara vol assistir aquest diumenge a la Sala Ibéria, 93-372-3661 a veure el Toni Muc de forma gratuïta a Sant Feliu de Llobregat. José Manuel, moltíssimes gràcies, que vagi molt bé, que segur que sí, i ens tornem a parlar a la propera cosa que feu aquí al Pande. Perfecte, doncs moltíssimes gràcies a vosaltres per recostar això. Que vagi bé, bona tarda. Gràcies. 6 i 22 de la tarda, petita pausa per la publicitat, un anunci i d'aquí uns moments el Paco Escribano, director de la productora Minoria Absoluta a la Penya del Morro. Fins ara. A Sant Just d'Esvern apostem per l'habitatge públic. Promunça ha obert la convocatòria per adjudicar 25 pisos públics. 20 a Mas Lluí, 4 al carrer Cadenes i 1 al carrer Salvador Espriu. L'adjudicació d'aquests habitatges es farà de forma directa seguint l'ordre d'arribada de les sol·licituds a partir del 15 de febrer. Les podeu lliurar a les oficines de Promunsa, a la carretera Rallau número 206, als locals 6 i 7. Trobareu les bases i les condicions de l'adjudicació al web www.promunsa.cat. Promunsa, empresa municipal de l'habitatge de Sant Just d'Esbert. La penya del morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio d'Esvern. Avui passa per la penya del morro una de les persones del nostre país que sap més, jo penso, eh?, del món de la televisió. Ha creat programes com Ciutadans, Vides Privades, o recentment El Convidat amb l'Albert Hom. Va ser director de TV3 entre el 2004 i el 2008 i després va entrar a formar part de la productora de minoria absoluta on hi treballa actualment com a director. A part, també és el coordinador del Minoput, un festival de programes innovadors i de qualitat de tele. I, de fet, encara hi ha moltes més coses que no m'hi caben en aquesta entradeta. Paco Escribano, bona tarda. Hola. Què té la tele que t'enganxa tant? Hòstia, no ho sé si ho sabés. No, té que és una màquina extraordinària per explicar històries i per escoltar històries i per construir mons, per somiar i per fer somiar. Això és una oportunitat increïble si tens la... la possibilitat de treballar-hi. Home, tu ja no ens coneixem, però això que dius de construir mons, jo penso que sí que ets una persona, com a mínim professionalment, a qui li agrada crear, vas formar part de nous formats de TV3, va ser cap... Està tot inventat a la tele, ja? No, no, no, a la tele està tot... O sigui, a la tele podríem dir exactament que està tot inventat i està tot per inventar. Per què? Perquè, home, realment... amb els continguts pots innovar molt poc totes les històries en el fons sempre reexpliquen i s'agafen els temes i el que fan és reempaquetar-los el que passa és que està tot per inventar a nivell de formes de format, la manera com les expliques la manera com les expliques sí que han de ser diferents cada vegada les històries probablement les repetim des que ens reuníem al voltant del foc i vivíem en coves els temes són els mateixos però la manera d'explicar-los no, i on sí que està tot per inventar, encara és en la manera d'explicar-los. I com, o sigui, el que dius, no és important el què, no?, que el què ja ho sabem tots, sinó el com. Sí, no, és important el què, perquè evidentment, a pesar que les històries sempre es van repetint, o sigui, és saber quina és la casa de repetir, no?, perquè són moltes, no?, és important el qui, és important el qui l'explica, i evidentment en la televisió... i en tot el que són les arts audiovisuals el més bàsic, el més fonamental és el com. Un dels últims programes que has creat, per exemple, és el Convidat, juntament amb l'Albert Ohm, que vau tenir la idea original. Com vau crear aquest programa, per exemple? Doncs fent un cafè amb l'Albert i pensant una mica quin seria el nou repte professional que podia ficar-se l'Albert en televisió. Basant-se, bàsicament, en coses que sempre, quan fas un format, et bases en coses que has vist, en coses que t'agradaria veure, i sobretot en els vimes que tens per fer el cistell. Evidentment, la clau era fer un format molt a la mida del que són les virtuts televisives de l'Oder Tom, que són aquesta proximitat, aquesta empatia, aquesta... per posar-se en la pell de l'altre, per escoltar els altres, perquè per això és tan bon entrevistador, no? I amb un cafè ja vau tenir prou? No, després van venir més cafès. Tu, de fet, ets periodista, de fet, vas posar en marxa el mític programa 30 Minuts, de TV3, vas estar 8 anys treballant, de tots els formats, el documental és el que t'agrada més? No, m'agrada tot. El documental probablement és dels formats amb els que més... més m'he implicat i després, sobretot pel que fa a les sèries documentals, quan he estat treballant en nous formats de TV3 i en coses que he fet a TV3, no? Perquè els començaments a TV3 com els recordes? Bueno, molt atòmics. Atòmics, la veritat és que, home, era un... O sigui, tenies la sensació que el que estava per fer era el món, no? És a dir, que ho feies tot nou, no? Una sensació que, a més a més, de gran lligam amb el país, amb l'audiència, amb la gent, que deies que treballaves a TV3 i tothom s'ho sentia seu, no? Encara passa, no? Encara la gent té un vincle i un lligam molt estret amb la televisió nacional de Catalunya, no? Però en aquests moments molt més, no? Clar, aquest eslògan, no? La teva. Què té TV3? que la gent se la sent tan seva moltes vegades? Bé, que realment va ser una conquesta d'aquest país tenir una televisió en la nostra llengua, i la gent la va... no és una televisió que te la donguessin, sinó és una televisió que ens la vam fer nosaltres, saps? I llavors el fet que, en el fons, en aquests moments, una de les coses que més defineix aquest país, com passa també amb els grans mitjans de comunicació... com pot passar amb la BBC a Gran Bretanya. És a dir, un dels elements definitoris del que és ser britànic és la BBC. Un dels elements definitoris del que és ser català és TV3. Tu podríem dir que vas començar des de baix i vas arribar a director durant quatre anys a TV3. De totes les coses que vas fer com a director, de quina és la que estàs més orgullosa? Dius, mira, això em va agradar molt poder fer-ho. No, moltes coses, de vegades que són coses petites, coses insignificants, no hi ha una cosa en especial, però sobretot el que més orgullós em sento és d'haver contribuït a portar aquesta gran maquinària que és TV3 i d'intentar... posar el meu granet de sorra perquè sigui el que és l'any passat vam entrevistar la Mònica Terribas aquí al programa i ens explicava que ser director de Televisió de Catalunya en aquell cas directora era un privilegi per tu també ho va ser o hi era un mal de cap? com tot, segons com tu miris és un privilegi descomunal i segons com tu miris és una càrrega també descomunal perquè com deies és una televisió que és molt important pel país I justament com que és tan important pel país, tothom hi vol aparèixer i que les coses apareguin de la manera com ells voldrien. I llavors això vol dir que al mateix temps que tens privilegi també tens moltíssima pressió. I, evidentment, una pressió que en alguns moments és difícil de suportar. És a dir, que et va portar més mal de caps que satisfaccions? Sí, va portar molts mal de caps. Com per exemple, recordes algun moment especialment dur? Bueno, van haver molts moments, no? Moments en què... en què realment hi ha situacions difícils. El primer partit va ser realment allò que algú deia, no sé qui ho va definir com les muntanyes russes, doncs bé, viure aquestes muntanyes russes de la televisió també tenia els seus moments. Hauries d'anar navegant i sortejant una mica com podies tot, m'imagino. De fet, els directors de TV3 fins ara han estat tot periodistes, dic fins ara perquè... Com bé saps, l'Eugeni Sallent és més gestor, no? Bueno, no sempre, eh? El Jaume Ferrus no va ser periodista, no era periodista, el Miguel Puig tampoc, no? Els primers directors no eren periodistes. Per què després va venir aquesta corrent on la majoria de directors éreu periodistes? Bueno, no sé, primer va ser periodista, clarament periodista, va ser l'Oliver i després jo. No em pensis, aviam... Jo crec que també sempre, últimament, hi ha hagut, excepte en el cas de l'Eugeni, que és una persona que sí que va estar a la corporació, va estar a la ràdio, però som gent que venim de la casa i que llavors probablement la part de TV3 que sempre ha estat com molt més estructurada, que és més maquinària, que més allò que és informatius, i llavors informatius que molts dels que hem dirigit TV3 però provenim d'informatius. Per cert, tornaries a ser director de TV3 si t'ho proposessin? No. Per moltíssimes raons. La primera és que ja ho he fet, per tant, vull dir que prens-ho com ja sé el que és. Després de deixar TV3 al cap d'un temps, vas fitxar, podríem dir, per la productora de minoria absoluta, amb el Toni Soler. No, després vaig estar un any a escatxar a Madrid i després vam muntar minoria absoluta, sí, sí. Com és que vas decidir muntar la productora amb el Toni? Bé, perquè el Toni... Jo estava a Madrid i el Toni, amb el que sempre hem tingut una relació excel·lent, no havia muntat una productora, tenia ganes de muntar una productora, llavors em va dir que ho volia fer i... que si l'ajudava i, evidentment, doncs, estic amb aquesta altra aventura que també està molt bé. Home, tu amb el Toni i el programa de ràdio, minoria absoluta, i col·laboraves, no? Fes una secció de tele, fins i tot, no? Sí, sí, sí, i tant, i tant. Per cert, quina és la teva tasca com a director de la productora, ara? Bueno, doncs, posar ordre en aquesta... en tot el que és una productora que la veritat és que tenim bastanta feina, aquesta és la primera, posar ordre i posar-hi seny, que és la feina d'un director, és a dir, intentar... perquè les coses funcionin i que arribin a bon port i que la qualitat dels productes sigui la màxima. Home, jo m'imagino que deu ser una mica bogeria. L'engranatge l'he deu tenir, però clar, fer un Cracòvia o un Polònia cada setmana on esteu tan pendents de l'actualitat, no sé com es pot gestionar tot això. Sí, també treballem per... Hem fet un programa per Televisió Espanyola, tenim un programa per Antena 3, estem fent una pel·lícula, la veritat és que portem bastanta cosa i, bueno, sí, sí... porta feina però evidentment no el nivell de pressió que suporta estar al fons d'un mitjà com per exemple TV3 o un mitjà més gran. A mi m'agradaria acabar l'entrevista perquè sé que tenim poc temps parlant una mica del Miniput, si em permets, que és un festival de programes de qualitat innovadors que es fa cada any al CCCB i tu estàs com a coordinador una mica tot plegat. Jo et voldria preguntar de tots els projectes que es va veure en la passada edició Si recordes algun que dius, mira, això em va agradar molt i és una cosa que en tele s'ha vist poc i està molt bé, em va sorprendre. Ostres... No ho sé, bueno, hi ha coses que s'hagin vist poc és difícil, eh? Sí. Però hi havia un documental que es deia Cleveland vs Wall Street en el que un documentalista, en vistes que no... que els Wall Street... havia frenat tots els intents de querella i de portar-los a judici que havien fet les diferents ciutats o diferents organismes als Estats Units, doncs es va reproduir un judici contra Wall Street, però tot era veritat, excepte el judici que no era real, però tots els advocats, els testimonis era real, i la veritat és que, a part que és un producte que televisivament funciona molt bé o que visualment funciona molt bé, a part enteres, molt bé de quina ha estat la clau, les raons de la crisi econòmica americana. Bé, ara, el dia això em recorda una mica paral·lelismes amb el que vau fer, no?, potser amb Macià Contracompanys... Bueno, Macià Contracompanys és diferent, perquè Macià Contracompanys era una cosa que tampoc s'havia fet fins ara, i era intentar explicar la història com si fos, d'una manera molt, com si la televisió... actual amb totes les seves eines i instruments pogués traslladar-se 70 anys enrere. Perquè el miniput, l'input, vaja, d'on neix? De la necessitat de dir que la tele està... No, neix d'un festival que es diu Input i que cada any el que fa és ensenyar les coses interessants que es fan a l'arrel del món. Però tampoc no hi ha la voluntat de dir, bueno, tampoc està tan malament la tele. No, no, al contrari, cada any surten coses molt xules. Amb aquest país i amb altres. Només faltaria. Paco, t'agraïm que ens hagis atès una estona. Moltíssimes gràcies i que tingueu un bon final de temporada amb el Polònia, el Cracòvia i tots els programes que esteu fent i projectes. Perfecte, gràcies. Bona tarda. Adéu, adéu. La Pella del Morro, cada tarda a 5 a 7 a Ràdio d'Esvern. Fins demà! Yo hoy, hoy río por no llorar, sí, sonrío por no llorar. Yo hoy río por no llorar, yo hoy. Ey, chicos, hay sorpresas de colores en las cimas de los montes. Millones de setas perdidas en los bosques con mi nombre escrito en ellas gritando de la fe. 6 i 38 de la tarda, continuem directe a la Peña del Morro. Aquest tema que ens acompanya a aquesta hora, de la fe y las flores azules, Río, por no llorar. ...todas las trompetas de la muerte, todas las trompetas de la muerte, miles de trompetas de la muerte, es de la fe... Per cert que avui al Facebook hem penjat el contingut del programa, com algunes vegades he fet, i hem acabat amb la frase que deia Pep Guardiola, quan perdem un partit ens hem de recuperar. i preparar-nos bé pel següent, no hi ha altra manera, i el Rafacano, jo sempre et som-hi, i el Rafacano ha dit som-hi, o sigui que moltíssimes gràcies també. Com que a dijous acabem el programa parlant d'esports extrems amb el nostre col·laborador habitual de la matèria, que no és altre que David Pedrós. Bona tarda. No et veig, avui. Sí, perquè hi ha una època de l'any... Millor, millor, eh? Hi ha una època de l'any que aquest estudi està fet de tal manera que no es pugui veure la persona que està al control. I, a més, avui, que ens han posat tot de parells aquí... Sí, ara ho és. És una mica com la nau... Sí, la Enterprise. Saps la nau Enterprise de Star Trek? No... Sí. Ara... Sí, perquè ens han posat com unes plataformes... Jordi... Què passa? No, perdona si l'interropeixo. Però és que m'han donat un encàrrec. Què passa, ara? Que puc saludar. Sí, home. És que tinc 5 minuts. D'aquí 5 minuts ja perdrà la connexió el Sergi. Perquè què li passa? Home, que és un col·lega que... Però per què perdrà la connexió? No ho sé, perquè entra a treballar. Hi ha gent que treballa, també. A 3 quarts? Hi ha 40... Bueno, ella... Entra a treballar a l'aeroport. Llavors m'ha dit, va, digues algú de mi. Què li hem de dir? Hola, Sergi. Que et vagi molt bé. És un currante. Té sort. Jo intentaria no prendre gaires apunts d'ell per no tenir que currar tant. Però no. Avui dia tenir feina és tenir sort també. Sí, la veritat és que sí. Ah, mira, sí, m'ha enviat un whatsapp No diré, no, millor que no Ho dic o sí? Bueno, no sé, tu sabràs Diu, que cabron Perquè va treballar, no? Sí Escolta, que faci aterrar bé els avions No sabem de què treballa a l'aeroport No, em sembla que no és controlador aèri Si no, li tenim una mica de mania Ja, però, bueno És d'aquells que està a la pista No, tampoc A la dreta, a l'esquerra, com el d'Arbeller No, no, també Em sé que es fica dintre les entranyes de los avions Ah, sí? Sí Ah, netejar tot plegat, posar fuel i no sabem... Bueno, és igual, ja l'hi preguntaré. M'interessa molt el tema. David, què ens portes avui, a veure'm? Doncs... Què rius, que estàs fent conversa privada amb el Sergi, sí. Doncs què et porto avui? Res, perquè no porto la connexió de... L'ordinador, el portàtil, el portava, i he mirat amb el Carles aquí, dic, ostia, ara no puc... Què passa? Però bueno, improviso, eh? No portes res avui? O sigui, ets un col·laborador que... Tens un espai... Tu ets el director del teu espai i no portes res. Ah, sóc jo el director del meu espai. Home, clar. Jo pensava que ets tu el director. No, jo sóc el director del programa. No et confonguis, eh? Clar. O sigui, jo tinc un espai. Tu ets un espai, sí. Que estàs content, ara. Ara molt. Perquè no ho sabies. La meva vida acaba de canviar ara mateix. Sí, molt, molt. Moltíssim, eh? Mira, ara ja està. És felir amb un llapis. Bueno, ara ja seré un altre. Llavors, de què vols parlar? Perquè, clar, ja em diràs tu. No, jo volia parlar d'un... A veure, algú he mirat, eh? Els deures els he fet. Per tenir un cinc pelat, no he estudiat gaire, però per arribar al cinc, sí. Perquè allà fora hi ha 40 tios que poden fer el que fas tu. Sí, amb el rotllo, eh? De frase amb el rotllo, per ser. Parlant de feines i tal, què? Quan em doneu vacances, em vas dir? Sí. Si em canviem de tema, no? Demà, tu com vulguis, David. Tu quan dius, mira, jo és que vull vacances perquè estic saturat de la penya del morro, doncs te'n vas i ja està, no passa res. Jo, com el Guardiola, aquí no volem gent que no ho vulgui estar a l'equip. Exacte. No, no, jo estic molt bé aquí. Jo agafo vacances cada setmana. De bon rotllo, eh? Sí, sí. No, però una cosa, i és que et conec, et conec, i a la tonteria ja portem 10 minuts de secció. Sí. No, va, anem, anem. Sí, vés posant músiques, també, tu. Va. Perquè a més tinc la... vull fer-te la petició musical. No, ara en sèrio, va. Què vols, què vols? No, ara no, al final. Bé, et volia parlar d'un personatge d'aquests que fa coses extremes, rotllo Ironmans o coses rares d'aquestes, saps? Tu te'n recordes que una vegada vam parlar d'un tal Joseph Ahram, sí, home. És el noi que, perdona, va intentar fer les set Ironmans a les Canàries i que el tercer dia... No, el segon. El segon dia. El segon, a la secció de bici, i es va quedar amb una insolació... Vale. Aquest noi, a veure, jo... És un noi així molt mediàtic, no sé si més o menys el coneixes... Té Twitter? Sí. Té Twitter, Facebook, té de tot, no? Cosa que això ja és molt mediàtic, ja. Sí. Com tu... Sí, igual, igual. Té els mateixos seguidors que jo. Em guanya una mica, però no gaire. Estan pujats els seguidors o no, últimament? Em sembla que em va pujar un. Eh, si és un per setmana... Al cap d'un any ja tens 52 seguidors més, ja. Són 52 setmanes? Sí, senyor. No us ha mirat, no? No, no. Ja us haig d'una cosa. I cada mes té 4 setmanes. I cada setmana té 7 dies. I cada dia té 24 hores. I cada hora té 60 minuts. I cada minuts 60 segons. I cada segon s'ha d'aprofitar perquè la vida és curta. Molt bé. Jordi, alguna cosa més? No, ara t'has quedat amb mi. Però, no, no, bé, bé. Bé, no? Ahir has d'auto, sí. Vale. No, llavors, el que et volia comentar d'aquest noi, bueno, aquest noi, el Josef, tot això, té molts mitjans, així, es veu que és un atleta patrocinat per una marca de begudes d'aquestes energètiques, que no diré... la marca de Red Bull, i després... Has dit marca? No. Ah, val, val, val. I, bueno, volia comentar això, que aquest personatge o aquest noi, que, a veure, per altra banda, és d'admirar tot el que fa... Però, però, però... Sí, exacte. Però hi ha altra gent que no es coneix ni es dona a conèixer i que... no anava a dir li donar mil voltes, perquè segons seria parlar malament, no? Jo no vull ser l'avocat del diable, però perquè s'haurà currat també el Josef Ahram, no? Sí, no, no, no, a veure, que vull dir que és d'admirar el que està fent. Però, plau, plau, plau, plau. És que no em deixes parlar. Però... Però és el que et dic, que hi ha gent que fa... O sigui, fa bastant més sense tan rebombori, sense tan bomboi platillo, com diguéssim. Llavors, jo hi he estat investigant això i, per exemple, ja el mig coneixia, però el mig coneixia perquè tots els que estem ficats en aquest mundillo ja et sonen campanes d'aquest, d'allà i tal. Però m'he informat millor sobre un personatge, Ida Granollers, que es diu Carlos Ochoa. Carlos Ochoa, un aplaudiment pel Carlos Ochoa, no? Sí. I aquest ja, si hi ha gent que és ultraman, aquest és ultra, ultra, ultra, reultraman. Què dius ara? Ja t'explicaré. Bueno, tindrà... No ho sé, és que ara... Perdona, Carlos, si l'estic pifiant. Jo crec que tindrà uns 44-45 anys. Sí. Per el blog que vaig veure, perquè no posa la seva edat. Tampoc ho he mirat gaire per això, perquè no hi he estudiat gaire. Perquè creus que hem de realçar la figura d'aquest granull... lli... lli... lli... lli... granullenc. No, no, perquè estem parlant a vegades de moltes proves, que si Iron Man o no sé què, doncs ara t'explicaré el que ha fet aquest home sense tanta publicitat i aprofitant les seves, com es diu, proeses, per col·laborar amb ONGs, per allò que diuen, bé, un quilòmetre o un euro per als nens de no sé on i tal, per col·laborar. I no li interessa tant. I aquest no li interessa tant el fet mediàtic. Llavors, aquest, el més bèstia, així que ha fet aquest personatge, és el que se'n diu una The Iron Man. Estàvem parlant de les set Iron Mans aquestes, o les cinc, l'Epic Five, els set Iron Mans a les Illes Canàries, doncs aquest ha fet deu seguides. Però 10 seguides d'aquesta manera. És a dir, normalment, per exemple, estàvem parlant d'aquest noi, del Josep, ell feia un Ironman cada dia, no? Què vol dir? Doncs 3,8 quilòmetres nedant, són 180 de bici i una marató. Això cada dia. Llavors aquest, el Carlos Ochoa, el que feia era les 10 Ironmans. Quant és 10 Ironmans de natació? 3,8, 38 quilòmetres, sí? Aquí vaig bé, no? Sí, sí, sí. Per ara vaig bé, aquell dia no vaig faltar classe. No, no. És que t'estic seguint, eh? Sí, sí, sí. T'has notat que no té res. Jo és que com no et veig pensar, mira, ja està fent la bacaina. Sí. Però bueno, veig que estàs al lloro. Què deies? Total, que aquesta... Ell aglutinava, diguem, la part de natació tot en una fase. És a dir, 3,8 serien 38 quilòmetres nedant. Ho feia tot això i descansava entre etapa i etapa, entre natació i tal, o ho feia tot seguit? Era tot seguit. O un dia tal, un dia l'altre tal? No, no, fins que acabés, evidentment. 38 quilòmetres nedant no ho pots fer seguit, ho has de fer, jo què sé, parant, aquí, menjant i tal. Home, jo 38 quilòmetres nedant en un any te'ls faig, eh? Sí. Jo sí. Sí, sí, en diverses etapes. En diverses etapes, vull dir que ja fas un metre... Mira, cada setmana pots fer mil metres i en 38 setmanes ho tens. Però clar, el mèrit del Carlos és que ho feia tot seguit. Que ho feia tot seguit, exacte. A veure, non-stop, què vol dir? A veure, pares potser a la secció, per exemple, de bici, que per altra banda eren 1.800 quilòmetres en bici seguits, Seguits, què vol dir? Que no baixa? Sí, sí, baixa de la bici, potser dorm dues hores, torna a pujar, segueix, continua pedalant, i per després acabar amb 420 quilòmetres corrent. 420 quilòmetres que anava dient, eh? Exacte, sí, sí, sí. Em vaig arribar tard, clar. En fi, que... Que, bueno, trobo que això és al·lucinant, el que fa aquest home. I ara, per el que he vist en el seu blog, que, per cert, m'ho volia mitja estudiar ara, saps com els mals alumnes, que tota última hora, per això he connectat aquí i m'ha dit que no tens nada. No tens nada on connectar. Però, bueno, una cosa que se m'ha quedat és que ara la prova que vol fer són tres Ironmans seguides. Però tres Ironmans, sí, com és un Ironman un dia, que són 3,8, 180, 42, l'altre el dia següent, però a mi, realment, el que m'ha impactat és això, saps? De fer tot d'una tirada i tot aglutinat, el de natació, el de ciclisme i el de córrer. I no té... I aquest tio, a veure, el coneixem... No té patrocinador ni res... Sí, sí, té patrocinador, però... Però no està al nivell del Josef Graham mediàticament parlant. No està al nivell mediàticament, correcte. Home, si t'entenc bé, tu vols dir que realment és important, però que hi ha tantes persones anònimes. Exacte, i les que no coneixem. Clar, el dia a dia, que els hi passa o que fan fins i tot més, no? Que algú que pot sortir a la tele... O fins i tot et diria... Però David, això sempre passarà, eh? Sí, sí. Això sempre passarà, vull dir... Exacte. amb tot el respecte a l'Arcadi Livers, que fa un llibre que està molt bé i tal, però segur que hi ha més persones que ho fan. No és per desmereixer a un, ni molt menys. Ni tampoc a l'altre, eh? Però ja que hi és, aquesta persona, a mi m'agrada que se sàpiga. Això demostra el bon cor que tens. No aplaudim pel David. Ets una persona generosa. Això què és, Bola de Drac? Això és Bola de Drac Z. Ah, vale. Tu saps? Ara et diré una cosa. Anem a cantar Bola de Drac o no? No. Per què no? Jo mirava la Rale, el Doctor Slum, la vila del pingüí. Bueno, també la tenim, si vols. Escolta, no, no, no treguis Bola de Drac, et vull explicar una cosa. Saps qui era la... Tu, crec que t'ho vaig dir, el Son Goku, quan era petitó. Tu ho veies? Sí, sí. El doblador... que feia la veu del Son Goku quan era petit... Sí, el capítol 13 va canviar. Sí, perquè era més gran o què? Va canviar el capítol 13? Fins al 13 era la meva cosina. Ah, és veritat, és veritat. Tu vaig dir, no? Sí, m'ho he dit, m'ho he dit. Que teme el Son Goku una mica o què? No. Per què no? Perquè no hi ha temps. Anem-la a buscar, la bola del drac. La portada d'un misteri és un gran secret. Anem-la a aguantar, la bola del drac. Entre tots els misteris és un divertit. És un món d'encís, un país encantat, on contents tots nosaltres ara hi farem cap. No estàs la lletra? No. Fora del programa. Ha expulsat el programa. No, estava pensant a veure qui assassinava més dels dos. No, jo, jo. Jo no sé cantar. L'altre dia m'ho deien. Diu, per què cantes a la ràdio si no ho saps? Tampoc he vingut a escoltar, o sigui... Exacte. En fi, a tu què deies? Que t'agrada anar-li? Sí. Aquesta sí que te la saps, eh? David, canta-la, que la cantis, que la sí que la saps. David, canta-la. El doctor es fluke. Ja ha arribat, ja és aquí. Ja està aquí, ja arriba. Jo soc una persona molt seriosa. Sí, molt, ja es veu amb... No, va, clar, amb cap què es veu. No, què t'anava a dir? És que t'estava mirant per la webcam, ara fa un moment, i com que hi ha aquesta penombra així com estranya... Ah, sí, es veu així com... Sí, fas com por, eh? Bueno, és que sense penombra també... Vaig a posar una música per la gent que n'està veient a través de la webcam de radiodesvern.com. Fes que resseria, David. Mira la càmera de forma... No, però no riguis. No, perquè no sé, eh? No sé què t'has pres avui. Mira la càmera? No, avui no sé què t'has pres. David, mira la càmera, sisplau, de forma seriosa. I digues... No, no, i digues... No, perquè això és com quan dius, va, a veure qui riu abans. Jo ja estava rient al cap de dos segons. Va, mira la cama de seriosa. És un moment només, és un moment, eh? No em puc. David, David! Va, no, no, ara sí, sèrio. Silenci... Però si no em mira ningú. Sí, sí, que hi ha 9 persones. 9 persones? 9 persones. Tanta gent que no fot res. Mira el temps, la gent, eh? David, prou ja, va. Prou ja, va. No puc. No, va, David. Bueno, va, és que no puc, David. Només falta que em diguis. Posa't sèrio perquè rigui. Vale, pues David, David, riu molt. Vale. Escolta, ho hem intentat, ho hem intentat. Ben intentat, David. Està molt bé. En fi, casi ho hem d'aixecir, eh? Ja està. Home, David, què vols? Bueno, doncs, deixa'm dir la cançó, no? Jo sí, mira. No, perquè és la meva secció. Ja ho sé, David. Per a mi m'he molt de gust avui posar aquest tema al programa. Sí? Sí, del Monty Python, Always look on the bright side of life, que ve a dir sempre mira al costat positiu de la vida. Això és el sentatge emocional. No, no és el sentatge emocional, és la crua realitat. Ja, ja. Una cançó dedicada a tota la gent que està passant uns moments difícils i molts ja sabeu per què. En fi, David, va, quina cançó? Quina cançó que tinc va per ara. Mira, es diu Hold the Line. De Johnny Cash? No, de Toto. Hold the Line. T-O-T-O, Toto. Ara la busquem. O Toto, no ho sé. Sí, sí, ara... O Toto, no? O Toto o nada. Sabia, ho sabia. Era fàcil, sistemàtic. I aquests grups qui són aquests? Home, són mítics dels 80. I tant, oh. Tenen Àfrica, Rosana... Tenen molt bons temes. Atenció, perquè l'Ovidi des de Suècia ens diu que no totes les cançons on surt la paraula line són de Johnny Cash. Això és veritat. Bona, bona, bona. Ovidi, gràcies per comentar el xat de radiodesvern.com. Bé, nosaltres ho deixem aquí, moltíssimes gràcies a tots per la vostra companyia, agrair tota la gent que ha fet possible el programa avui, la Carme a les notícies, el Martí Figueres als festivals, l'Albert Capapell a la secció de Benestar Animal, el nostre educador caní particular, també... El José Manuel... Espera, que ho tinc per aquí apuntat. El José Manuel Bernardino, que l'hem entrevistat perquè el Toni Muc va a Sant Feliu de Llobregat aquest cap de setmana i ell porta el pan del bar-cafeteria de Sant Feliu. I veia el rotllo, jo tinc un rotllo que avui és espectacular, eh? Només avui? que ens ha comentat com ha portat el Toni Muc a la Sala Iberia a dos quarts de vuit aquest diumenge a Sant Feliu. També al Paco Escribano, a qui m'ha entrevistat, i a tu, David, lògicament, i a tota la gent que ens ha escoltat avui i que ens segueix pel Facebook o pel Twitter. Una abraçada molt i molt forta a tothom. Tornem demà a partir de les 5 de la tarda. Els aplaudiments són gratis, no? Tornem demà a partir de les 5. Us deixem ara amb les notícies de les 7 i la Carme Verdó i el capdavant. Bona tarda. Fins demà!