#911 - Bloqueig polític i 26-J, Víctor Català al Tradicionàrius, gastronomia mexicana i “Model per un dia” + Notícies de Sant Just

Estrenaran quatre composicions, una d'elles l'ha fet a Dani López per al quartet de flautes que sentim de fons. Com a guia han fet servir la música de Luis Hidalgo de Polanco, compositor cuatani de Diego Velázquez. Teure en Picasso que Picasso va agafar les menines de Velázquez i també va fer una sèrie de variacions molt extensa i ens hem inspirat en ell, d'alguna manera, en com ell va fer les variacions, com va agafar el material de Velázquez i ell va fer els seus quadres. El primer concert serà a les 7 del vespre a les sales de la col·lecció davant de les pintures que han inspirat aquestes composicions, l'altre serà a les 9, a la sala d'actes del Museu Picasso. Esports, Oriol Montner. Bona tarda, optimisme del president del Barça, Josep Maria Bertomeu, davant dels socis més veterans del club. El president ha reivindicat la temporada que està fent l'equip i ha qualificat de màgica la possibilitat de fer un doplet. L'equip s'ha entrenat preparant el partit del Betis amb captum càmera. Borja López i Mújica. A l'espanyol, Álvaro González s'ha entrenat amb el grup. Estarà a punt per jugar contra el Sevilla diumenge en un enfrontament que els periquitos consideren clau per mirar de garantir la permanència. L'actualitat del Real Madrid passa per Benzema, que està descartat pel partit de Lliga de dissabte per una lesió al bíceps femoral. El club no ha volgut aclarir la situació de Cristiano, que continua de baixa. Tots dos són dubte per la tornada de semifinals de Champions contra el Manchester City. Avui es juguen les anades de les semifinals de l'Europa League, Shakhtar, Donetsk, Sevilla i Villarreal-Liverpool. L'entrenador del Barça d'envol, Xavi Pasqual, fa una crida a l'afició perquè doni suport a l'equip en la remuntada de cinc gols que ha de fer contra el Quil alemany a la Champions. I en tenis a Istanbul, avui, vuitens de final, Marcel Granoller juga contra el Corea Chung. En quarts de final, la Barra Mo jugarà contra Delbonis. Fins aquí, les notícies. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bona tarda. Donar compte del PAM i de la liquidació del pressupost de l'Ajuntament són alguns dels punts de l'ordre del dia del ple del mes d'abril. També està previst aprovar la rectificació de l'inventari dels béns immobles de l'Ajuntament. El ple de mes d'abril donarà compte de l'aprovació del Pla d'Acció Municipal per al període 2015-2019. El document inclou 70 accions a desenvolupar, 20 objectius operatius i 6 eixos estratègics de ciutat, entre els quals destaca a Sant Just com a municipi, pròxim i obert, educador, respectuós amb el medi ambient i reactivador de l'economia, entre d'altres. També es donarà compte en l'aprovació de la liquidació del pressupost del consistori de l'any 2015. En aquest es detalla que el resultat pressupostari ajustat és positiu per un import de més de 4 milions d'euros. En el ple d'avui, del mes d'abril, s'haurà de votar la rectificació de l'inventari de béns immobles municipals, amb 5 altes, 4 baixes i 2 modificacions. I també l'aprovació de manera inicial de la modificació dels estatuts del Consorci per a la normalització lingüística. A més, estimarà les dues sol·licituds de bonificació del 50% de l'ICIO, l'impost de construccions, instal·lacions i obres, per ser edificis catalogats de la rehabilitació parcial de la coberta de Can Madurellet i de la següent fase de rehabilitació dels elements ceràmics del Gualdem. Pel que fa a les mocions, es presenten 3 avui. Una d'elles prové dels grups de PSC i Esquerra i servirà per rebutjar l'acord del govern de la Unió Europea amb Turquia per exigir als estats membres que donin una resposta humanitària a la situació que viu a les persones refugiades, respectuosa amb el dret internacional d'asil i els drets humans. Les altres dues mocions presentades per Ciutadans són en defensa de la cooficialitat de les llengües a Catalunya i del reconeixement de la seva pluralitat lingüística i per instar al govern de la Generalitat a garantir el finançament mínim de l'escola Bressol Municipal Marrex. Per últim, serà el torn de pregs i preguntes per part de regidors i regidores i del públic assistent. De què? Doncs del ple, que avui se celebra a les 7 de la tarda, a la sala de sessions de l'Ajuntament de Sant Jús i és el ple que correspon a aquest mes d'abril. Dona i empresa organitza una sessió fotogràfica per a les dones del municipi. La trobada lúdica, sota el nom model per un dia, serà diumenge a les 5 de la tarda a les 9 del vespre. Seran més d'una vintena de dones que ja s'han apuntat. Dona i empresa convoca totes les associades i altres dones del municipi. ha participat a la trobada lúdica model per un dia. L'objectiu de l'esdeveniment serà fer una sessió de fotos de les dones que assisteixin. Amb aquesta acció, pretén posar èmfasi en les pròpies associades, com a dones i com a persones emprenedores i empresàries. A més, la jornada serà amenitzada amb música i berenar. L'associació, posteriorment, farà ús d'aquestes fotografies per la seva web i altres materials de difusió. El preu per a les associades és de 5 euros i 10 euros per a les no associades. La sessió de fotos serà aquest diumenge de 5 a 9 de la nit al carrer Roquetes número 9. I, finalment, també recordar-vos que aquest dissabte torna el cabaret artístic a Sant Jús amb una vintena d'espectacles. Com cada any, serà una exhibició de modalitat artística de temàtica oberta, però la novetat serà l'hora d'inici. Enguany, l'exhibició anirà ambientada en l'infern. El cabaret artístic és una activitat que convida a tothom que ho desitgi a participar. L'exhibició, ambientada enguany en Dimonis i l'infern, acollirà actuacions de temàtica oberta. Hi haurà una vintena d'actuacions dividides en dues parts al llarg de la sessió de la nit. Màgia, monòlegs, malabars, circ, cançons, lectura de poemes... Són algunes de les modalitats que es podran presentar. Totes aquelles persones que vulguin participar del xou poden encara enviar un correu a cabaret.sanjús.com indicant el tipus d'actuació i afegint el temps de durada i les persones que hi seran a l'escenari. El cabaret artístic serà aquest dissabte a partir de les 8 del vespre a la Sala Utopia. El preu de l'entrada és de 2 euros amb una consumició. Fins aquí la informació local. Tindreu més notícies d'aquí una hora en aquesta sintonia. Ràdio Tosfer 98.1 Ràdio Tosfer 98.1 Ràdio Tosfer 98.1 Ràdio Tosfer 98.1 Ràdio Tosfer 98.1 Ràdio Tosfer 98.1 Ràdio Tosfer 98.1 Qui juga a casa és el bàsquet femení. Diumenge a partir de les 5 de la tarda viu el partit entre el Sant Just i el Virà de Cants aquí a Ràdio d'Esvern. L'equip talismal a la ràdio busca el 5 de 5 en un partit vital per les Cents. Les noies també juguen a Ràdio d'Esvern. No te'l perdis. Benvinguts a Babilònia on la cultura és la protagonista. Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà els millors llibres, les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la cartellera sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat. Ja ho sabeu, Babilonis. No us ho perdeu. Dijous de 9 a 10 del vespre, Babilònia. Primer van ser les zones, 98.1 FM. Després, internet, ràdio d'Esvern.com. Li vas seguir Facebook, Twitter, YouTube, Instagram i ara obrim un nou canal. Comunica't amb nosaltres per WhatsApp, 610-777-015. Ràdio d'Esvern. Cada dia més a prop teu. Ràdio d'Esvern. Ràdio d'Esvern. Ràdio d'Esvern. Ràdio d'Esvern. Ràdio d'Esvern. Ràdio d'Esvern. L'Apenya del Morro. Un programa amb més morro que penya. Què tal? Bona tarda, injusti gent de l'estranger. Com esteu? Benvinguts al programa de les tardes de Ràdio Desver. Ens parla i us saluda Jordi Domènech. Des d'ara fins a les 7 del vespre, això és L'Apenya del Morro. Avui el número 1839. Gràcies, moltíssimes gràcies per escoltar-nos una tarda més. Avui d'aquí uns moments amb el Pau Ram, el nostre politòleg de capçalera, que ens explicarà com està la situació política espanyola. Com està? Ja t'ho dic jo. Noves eleccions, el 26 de juny. I a més a més també tindrem el Roger Cònsul, ja conegut per tots. Actor que aquest dissabte estarà amb un altre Sant Justeny, el Francesc Cardona, a l'espai dels Tradicionaris, a Gràcia, amb la seva nova obra, Víctor Català, La senyoreta de l'escala. També tindrem el senyor Benito en aquesta primera hora, que ens explicarà les coses importants de la vida per ell. I a la segona hora connectarem amb la redacció de la revista Time Out de Barcelona, on la Clara Nervió ens explicarà quines coses podem fer per aquest cap de setmana. I també avui parlarem amb el Josep Montero, que és el cantant del grup català, que ho està petant molt en els últims anys, el panorama musical Oques Grasses. D'aquí un moment parlarem amb ell. I avui acabarem amb la Pepa Casany, la Isabel Temprado i l'Anna Valverde, de Dona i Empresa, que vindran a la ràdio a explicar-nos la moguda que tenen preparada per aquest diumenge, per totes les dones que vulguin passar una bona estona en una sessió fotogràfica. Tot això, avui a la Penya del Morro. Bona tarda i benvinguts al programa. La Penya del Morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio d'Esvern. Un quart de sis, ja tenim el nostre politòleg de capçalera aquí a l'estudi número de la ràdio. Què tal, Pau? Bona tarda. Bona tarda. Hola, bona tarda. Mira, ara fa un moment, justament estava dient com estava la situació política espanyola i, de fet, tot apunta que el 26 de juny hi haurà noves eleccions, tot i que encara no s'ha acabat el termini per convocar una nova, i per poder fer una nova investidura. Per cert, que malgrat això, aquesta setmana hi ha hagut molts moviments, tot i que tots els partits ja sembla que estiguin des d'ahir en precampanya, perquè Compromís va presentar una proposta de govern, no? Sí, tenia el nom d'Acord del Prado i era un document que contenia 30 propostes. Joan Valdoví, portaveu de Compromís, va fer-ho saber el Felip VI i els partits als quals anava dirigit, PSOE, Podem i Izquierda Unida, i l'acord que necessitava l'abstenció de ciutats es revisaria passats dos anys, o quan s'haguessin complert les 30 mesures. No es parlava del referèndum perquè, com deien des de Compromís, diu, sempre hem dit que el referèndum no era un obstacle per acceptar un acord de govern. Sí que, insistim, estem d'acord que la gent pugui votar i decidir. L'acord del Prado va ser rebut amb bons ulls per Podem i els socialistes estaven d'acord amb 27 de les propostes, però recordant el pacte que tenen amb Ciutadans. Demanaven el seu suport, que s'asseguresin l'aprovació de dos pressupostos, que el govern es sigués presidit per Pedro Sánchez i a la banda incorporés independents, i oferien una qüestió de confiança per al juny del 2018. Els socialistes no són d'acord amb tres punts que topaven amb el seu acord amb Ciutadans, que eren l'assumpció de les cinc propostes de la PAH per un habitatge digne, reformar l'article 135 de la Constitució per prioritzar la despesa social per sobre del pagament del deute i la derogació de la reforma laboral del 2010. Finalment, l'acord no va tenir gaires hores de vida, no va prosperar perquè Ciutadans no hi estava a favor, Mónica Altra, que ho portava de Compromís, tampoc estava a favor amb un govern format només per als socialistes, encara que tinguessin independents. De fet, finalitzada la tercera ronda de contactes del rei Felip VI, amb els principals líders polítics espanyols, el resultat és que no hi ha cap candidat amb els suports necessaris per presentar-se a la investidura, i per això també el cap de l'Estat no ha dit a ningú ni li ha passat el bastó de comandament perquè faci un no govern, no? Sí, exceptuant canvis d'última hora, com el que vam viure aquí a Catalunya, el proper 2 de maig, passat ja dos mesos des de la primera votació, es hi solteran les corts i per primer cop serà el rei qui signa el decret de convocatòria de noves eleccions. Fins ara ho havien fet els caps de govern. Llavors, si el dia 2 de maig és l'últim dia per votar un president, aquest dissabte, dia 30 d'abril, és l'últim dia perquè es proposi un candidat. Així ho marca el reglament. Bé, què passarà a continuació? Perquè, clar, estem en una mena de limbo... polític, no? Que no havia passat mai això en l'història moderna d'Espanya i, de fet, el govern està en funcions, ni dóna la cara quan se li demana al Congrés dels Diputats i així sembla que, bé, puguem estar tota la vida, no? Sí, sí, ni dóna la cara ni dóna el plasma. Ja. Si, com tot sembla, no aconsegueix investir un president, el 30 de maig es convocaran noves eleccions que se celebraran el 26 de juny. Que això deixarà aproximant la campanya entre el dia 10 i 24 de juny. Una campanya electoral que pot arribar a tenir un pressupost de fins i tot 160 milions d'euros. Per aquest motiu, el rei Felip VI ha demanat als partits que facin una campanya electoral austera. Molt bé, molt bé. Doncs jo crec que potser per demostrar que el que vol és austeritat, aquest home seria, per exemple, què em sé jo, donar res ni que sigui la meitat del seu sou, per exemple, per cobrir la campanya, no? Home, no sé quant cobre, no recordo ara mateix la xifra, però crec que... Poquet, poquet. Massa poc, per la meitat de la campanya. Massa poc, massa poc, cobre aquest home. Bé, en fi, alguna cosa més sobre aquesta qüestió? Sí. Passats les eleccions, la Constitució estableix que les Corts s'han de constituir en els següents 25 dies després de la jornada electoral, és a dir, per la meitat de juliol, aproximadament, i serà en aquest punt quan el cap de set torni a cridar els portadors als partits per trobar un candidat amb el suport suficient per ser president. Bé, en fi, anem a l'espai de quadratura testicular, va. Passem a parlar ara de les pixades fora de test dels polítics, per exemple, el ministre d'Economia en funcions, que és Luis de Windows, que ha estat enxampat per uns micròfons parlant de la situació política espanyola. A veure, quan parlem amb el president de l'Eurogrup, Joren Díez Blomlen, com es pronuncia amb tots els respectes... Joren Díez... és que és molt difícil de pronunciar aquest nom, no? Clar, si no ets... Díez Blomlen, tu d'on és aquest home? Doncs finlandès... No ho sé ara. Potser sí. Bé, en fi, doncs el president de l'Eurogrup estava parlant amb ell tranquil·lament, no? Sí. I va reconèixer que a Espanya anava cap a unes noves eleccions. Llavors, el president de l'Eurogrup, per no repetir el nom, va preguntar quins seran els resultats, i de Guindos va respondre que seran similars i que espera que s'imposi el sentit comú, desitjant la formació d'un nowhere perquè, diu, tenim problemes, moltes coses. Llavors, el president de l'Eurogrup va bromejar amb la idea d'una coalició entre PP i PSOE, cosa que va fer que de Guindos i el primer ministre finlandès, que estava allà present, rigessin i els recordava el primer ministre que s'havien d'afegir a la conversa advertint de la presència de micròfons. Els diu, allà teniu els micròfons en compte. I va dir que el seu país s'havia fet durant la coalició entre l'esquerra i la dreta s'havia fet durant 4 anys i diu, va ser terrible. A Finlàndia, eh? Sí. En fi, de fet, potser va quedar pitjor, no?, el primer ministre que no passa de Guindos. De tota manera, perquè tampoc no ens ha de sorprendre la reacció de Guindos, de fet, és la més natural i segurament és el que pensa, i és així, i ja ho sabem. Però no és la primera vegada que el ministre en funcions és caçat pels micròfons i les càmeres. No, perquè ja té experiència. S'ha dit també que Rajoy va tenir un episodi molt similar quan parlava amb David Cameron, primer ministre britànic. Va reconèixer que el més probable és que tinguessin eleccions el 26 de juny, però tornant a dir Guindos, el ministre d'Economia i Funcions va dir al comissari europeu d'assumptes econòmics, Oli Ren, diu, demà aprovarem la reforma laboral i serà extremadament agressiva. Es reduirà la indemnització per acomiadament i es flexibilitzarà la negociació col·lectiva. És una verdadera modificació. Molt bé. Bé, de fet, això és el que va comentar. Sí, això va ser quan van fer la reforma laboral. Exacte. Però després tenim una altra ocasió, sí, que no li va agradar una pregunta que li van fer i quan crea que només ell i els seus companys el s'entén, va dir això que s'entén a continuació i les disculpes que va haver de demanar. A veure, escolta'm-ho. Con toda naturalidad es que no me refería absolutamente a nadie y si ha habido alguien en que se ha sentido aludido, desde luego, personalmente, pido disculpas. Bé, això és perquè no ho hem pogut... No s'aprecia gaire bé, eh? Però deia Pedro Soma Polculo per referir-se a la pregunta que li ha fet un periodista uns segons abans. Bé, en fi, escolta, van més coses de quadratura testicular. Pablo Iglesias, que va carregar contra bona part dels periodistes també l'altre dia. Què va dir? El líder de Podem en una presentació d'un llibre a la Universitat Complutense de Madrid va atacar molts esperances que escriuen les notícies del seu partit perquè, segons ell, estan obligats professionalment a parlar malament del partit, perquè així són les regles del joc. Escriuen notícies que no tenen per què ser veritat, per prosperar. Les crítiques han continuat centrant-se, sobretot en Álvaro Carvajal, redactor del Mundo, fins que al final molts dels periodistes allà presents han decidit abandonar la sala en senyal de protesta. Posteriorment, Iglesias va demanar disculpes a través de Twitter. Diu, sento haver-ho fes i demano disculpes. No hauria d'haver personalitzat, però he dit la veritat. Vegin el vídeo i jutgin. En un altre acte va fer una disculpa més explícita. Diu, ahir em vaig equivocar i quan algú s'equivoca es sabeu reconèixer-ho i assumir-ho. Va ser un error personalitzar una crítica. És un error que algú que aspira a ser càndid a la presència del govern comenti o jutja el treball que fa un redactor. Això ho han de jutjar els seus lectors o, en tot cas, altres professionals de la premsa. Està bé que jo pugui manifestar la meva opinió sobre els propietaris dels mitjans de comunicació que condicionen les línies electorals. Això és just, però no està bé que jo digui això i personalitzi amb un redactor a qui, a més, aprecio. Això ha xercat una mica de polseguera, de tuita, perquè, per exemple, el portaveu de Ciutadans al Congrés dels Diputats, quan Carlos Girauta, també hi va dir la seva. Sí, Girauta, com altres dirigents polítics, va aprofitar per criticar a Iglesias i va fer el següent tuit. Assenyalament de periodistes. S'ha vist abans. Tot això té un nom. Davant d'això, Gabriel Rufián, diputat d'Esquerra Republicana, va respondre amb un altre tuit que deia una abraçada. I citeu un altre tuit de Girauta en el que carregava contra Catalunya Ràdio. Conclusió, perquè Catalunya Ràdio et respecti en una entrevista se li ha d'haver enganxat algú o un bon valpit per la independència. I els ous quadrats de la setmana són per... Miguel Ángel Rodríguez, exporteure dels oberts d'Aznar. Actual opinador i protagonista habitual de polèmiques. Molt bé. De porta els ous quadrats de la setmana, març. Què ha dit aquesta vegada? Aquest cop l'objectiu de les seves vexacions ha estat Inés Arrimades. Miguel Ángel Rodríguez va piular a Twitter Arrimades és físicament atractiva com a femella jove. Políticament és inconsistent. Molt bé. Vinga, bravo. Sí, la líder de Ciutadans a Catalunya va respondre Continuem treballant perquè aquestes mostres de masclisme anacrònic siguen cada vegada més residuals. Miguel Ángel Rodríguez ha reut crítiques per totes bandes, però com fa de manera habitual, no ha demanat perdó. Ens al contrari, ha piulat de nou. Rivera és guapo com a mascle jove. Els elegeixen així. Però és tan inconsistent que no vol campanya electoral perquè ell no pot pagar-la. Ja, bueno, la típica excusa, no? Ara intenta dir que Rivera és guapo i comparar-lo i definir-lo amb els mateixos termes. Però que se t'ha vist el lleutor? Que t'he pillat, març. Bé, anem ara cap a l'humorista per sorpresa. Repassem els moments més informals de la política. Ho fem començant per Alberto Garzón, portaveu d'Izquierda Unida, al Congrés. El diputat d'Izquierda Unida sol referir-se al Felip VI com al ciutadà Felip de Borbó. Però estar constantment repetint això no és senzill. A veure, escoltem-lo. Han manifestat el ciutadà Felip de Borbó qual és la nostra posició política. També l'hem explicat, el ciutadà Felip de Borbó ens ha explicat el ciutadà Felip de Borbó que això és un acte que s'ha interessat. Sempre ha estat una consulta en la que el rei escuta més de lo que parla. He dit rei, a més. I que nosaltres l'hem respondent. En fi, això clar, de tant que ho vol matisar al final, no? Sí, al final s'escapa. S'escapa, s'escapa. En fi, alguna cosa més sobre aquesta qüestió? Sí, va acabar afegint no ens tornarem monàrquics malgrat la vedada anterior. Izquierda Unida no ha passat per a aquest error i li ho ha fet saber a través de Twitter. Diu, li traiem un punt d'erroge antísistema a Alberto Garzón perquè se li ha escapat dir-li rei a Felip de Borbó. De fet, a veure, et dic una cosa, és que és el rei. Una cosa és que no els agradi, i una cosa és que siguin republicans. Però és aquesta mostra, és aquesta... Ja, però és que si és el rei, és el rei. Com li vols dir si no? Sumaje. Què? Sumaje, per exemple. Sí, o alguna altra cosa, no? Però ho dic per què? És que ell no s'ha equivocat en dir que sigui el rei. El que passa és que ell no vol dir que és rei, però vaja, ho ha dit. En fi, Pilar Rahola, atenció, perquè hem de parlar ara de la gran contatuliana i periodista i tot el que sigui ella, que va tancar l'intervencionisme de la política en la vida privada, no? Va atacar. Sí. Pilar Rahola, que no es mossega la llengua, defensava que des de la política no s'ingereix en el model pedagògic. La qüestió és que va anar escalfant-se fins que al final va acabar esclatant. A veure, escolta'm-la. Josep, arriba un moment. Qui és un polític per ficar-se en el model pedagògic? Que es fiqui en la defensa de la democràcia per al model pedagògic? Això ho preguntes des d'un país on la política sempre... Però si ara es volen ficar amb el Tàmpax. Visca el Tàmpax! Si ens han lliberat a les dones! Compraria cabassos i cabassos de Tàmpax! Per favor! I mira, perdona'm ara ja la broma, però és que ja estic des que sé que la copa menstrual la gravia en la porta a la bossa és que no dormo. És que ho entenc tot, ara coni? És a dir, la copa menstrual la porta a tot arreu? Però què és això? Doncs demà fem una cosa als de la CUP i els hi recomano. O a tots els que ens volen adoctrinar o ficar-se en la vida privada d'aquesta manera. Perquè el tema de fons és l'intrusisme en la vida privada. Des de la política que no es fiquen amb la regla, caram, ja n'hi ha prou, però si tenen idees, que li diquen a les mares i pares de Catalunya que a partir d'ara els volqués a rentar-los. I si pot ser en pedra pomes, eh? per què? Per què? El d'altre gent. I posats a fer, escolta, els mòbils que els tirin perquè són contaminants i els ordinadors ni parlar-ne. Perquè, clar, imagina't els mòbils que farem amb els residus. I a l'Àfrica, de què estem parlant? Estem parlant d'una mentalitat intrusista i d'una mentalitat paternalista que a mi em recorda molt el vell estalinisme, que el que d'Enspria és la llibertat. En fi, Pilar Rahola, pixem fora de test una mica, eh? una vegada més perquè, a veure, aquí ja vam dir-ho la setmana passada, amb tot el rebombori que han fet el partit de la CUP a Manresa, sincerament, el que elles deien, que a mi em semblava bé, el que diuen, els de la CUP a Manresa, és que es faci dins d'unes polítiques i classes d'educació sexual que s'inclogui totes les formes que hi ha per, doncs, procurar i quan les dones tenen la regla, no?, i tenir-la millor. Però, vaja, en fi, eh? Si a cadascú, eh?, a cada seva, fa el que li doni la gana. Però a mi em sembla bé informació a una classe de sexualitat, doncs, tots els mecanismes que hi ha, tots els instruments que hi ha i que hi ha a l'abast, no? Dic jo, perquè aquí s'ha transversat molt. Tu parles des del no-sagnar. Què? Que tu parles des del no-sagnar. No, no, no, jo parlo des de la informació de sexualitat. Això és un taller que em feien a l'Ajuntament de Manresa i la CUP senzillament el que va dir era, doncs, escolteu, dins d'aquest taller estaria molt bé que tota la gent que hi vagi sàpiga que quan hi ha la menstruació doncs, tenen diferents opcions les dones. Punto! Punto! El que passa és que això jo crec que s'ha magnificat i cadascú volgut opinar i després s'ha dit que si la CUP que si les dones de la CUP doncs utilitzen doncs la copa que si el sagnat lliure que si, escolta, en fi, jo també crec que a la gent a vegades li agrada fer bullir l'olla més del compte. És la meva opinió, eh? Perquè això senzillament és el fet. En fi... Com a home ets partidari de la copa. No, no, no, jo no he dit això. Un altre que tergiversa també les paraules. Sí, sí, l'he fet expressament. En fi, Pau... És la sildes plogues. Sí, Pau Rama, moltes gràcies. Bona tarda. Que vagi bé, bona tarda, cuida't molt, que tinguis una molt bona setmana. Nosaltres farem una pausa per la publicitat i tot seguit parlarem amb el Roger Cònçol que és un dels protagonistes de l'obra que quasi bé podríem dir que és mig enjustenca, Víctor Català, la senyoreta de l'escala i que representarà aquest dissabte a l'Espai Tradicionari de Gràcia. Tornem d'aquí uns moments a la penya del morro. Fins ara. Ràdio Tosfem 98.1 benvinguts a Babilònia on la cultura és la protagonista. Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà els millors llibres, les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la cartellera sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat. Ja ho sabeu, babilonis, no us ho perdeu. Dijous de 9 a 10 del vespre, Babilònia. Despertant-te, corrent, esmorzant, comprant, passejant, quedant, treballant, celebrant, sortint, conduint, vius connectat, conduint, desconnecta, evita les distraccions. Milers d'accidents de trànsit són provocats per l'ús de mòbils, GPS i aparells de ràdio. Generalitat de Catalunya. Smooth jazz. De dilluns a divendres de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. Smooth jazz. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth jazz club. T'hi esperem. ràdio t'has fet 908.1 Ràdio t'has fet 908.1 esperem. T'hi esperem. weekowanej... I quan aquest jove escriptor, Víctor Català, va començar a publicar llibres, dramas rurals, solitud, va començar a tenir molt èxit perquè estaven molt ben escrits. Aquest és el tràiler de l'espectacle que es podrà veure aquest dissabte a l'Espai Tradicionarius del barri de Gràcia de Barcelona. Es tracta de Víctor Català, la senyoreta de l'escala. Es veurà aquest dissabte 30 d'abril, com diem, a les 7 de la tarda i entre ells hi ha un parell de santjustencs que a nosaltres, com sempre, ens fa molta il·lusió que així sigui i parlar amb santjustencs que fan coses pel món, com, per exemple, el Francesc Cardona, el Sisko, que estarà a la guitarra, i el Roger Cònsul, que és el narrador i director de Víctor Català, la senyoreta de l'escala, i que tenim al telèfon. Roger, bona tarda. Molt bona tarda. Hola, bona tarda, Roger. Ei, com va això? Què tal? Què fas? Com estàs? Estàs nerviós? Una miqueta ja, una miqueta. Comença a anar a venir una miqueta ja. Bé, normal, normal. Bé, sortirà bé. Saps perquè estic nerviós, sobretot? Per què? Perquè, en el fons, tot i tractar-se de l'estrena, perquè realment ho hem venut així, que és l'estrena, en el fons no serà més que un bolo, perquè entrem al teatre al migdia del mateix dissabte per muntar i, a més a més, no tindrem ni temps de fer un assaig tècnic. I això em posa més nerviós que no pas el resultat final i tot plegat, que, com igual ja saben els espectadors, o tu, potser ja saps, el dia 17 d'abril, el passat diumenge 17 d'abril, una setmana abans de Sant Jordi, van preestrenar aquesta obra, Víctor Català, la senyora de l'Escala, a l'Apeni, al teatre l'Apeni de Molins de Reis. A Molins de Reis, això t'anava a dir. I vam fer una miqueta d'escada amb el teatre. Sí, com va anar, com va anar? Perquè sempre la primera funció en públic, no? Hi ha allò que dius, hosti, com anirà? Com us va anar? Bé, bé, la gent molt contenta. O sigui, a partir que ja fas una representació en públic, jo crec que és més important, en el fons, la recepció, que no pas el fet de com anés o com no anés, d'acord? Que va anar molt bé, també, eh? Vull dir, no hi van haver ni blancassos a nivell musical, ni a nivell actoral, ni... Clar, perquè aquí hi ha moltes... Són, tots molt nerviosos, una mica més tensos, potser, però a la gent li va agradar molt, tant a nens de 5 anys com a les àvies que també van venir. Cal dir que les àvies eren familiars i, per tant, sempre juguen a casa, no? Jugaríem a casa. Clar. Però, de debò, estem... Jo, com a director, guionista, ets un dels narradors, perquè hi ha diferents nivells de narració, estem molt contents del resultat. Jo crec que, de debò, és un espectacle molt amè, que passa molt ràpid, són 55 minuts, una hora, més o menys, molt potent, perquè es tracta d'un tema, per desgràcia, molt actual, com els conflictes de gènere i, sobretot, la feminitat i el feminisme, i aquí es pot derivar, apareix la parella de violència domèstica fitada, apareix el perquè les dones ho tenen més difícil... Sí, però ara parlem una mica de l'espectacle... Parlem-ne, parlem-ne. No, no, el que passa que... No, no, no, volia dir que, efectivament, és un espectacle multidisciplinar, no? Perquè teniu música en directe amb el Magí, amb el Pau... i el Francesc, i la Rosa que canta. A més a més, també teniu dansa, perquè teniu la Maruller, que és la ballarina, que és com la protagonista... Dansa i videodansa. I videodansa. També amb aquest... Parem una pantalla, tant en tant, i amb dos vegades, si us pugui una i baix una pantalla, i llavors amb unes imatges que ha fet un noi que es diu Pemi, el Josep Maria, de Molins, ara no recordo el cognom, tampoc crec que m'estic escoltant, o sigui fantàstic. No, doncs que ha creat tot això, unes imatges per fer ballades, també, no? I que interactuen, doncs, en aquest cas, amb la ballarina, no? De fet... Però com deies, vull dir... Dansa i videodansa, projecte, narració... Hi ha de tot, sí, sí, sí. L'espectacle ens presenta la història de la Victòria, que és una nena d'ara, eh?, del segle XXI, que és el 2017, diu que pateix un conflicte de discriminació de gènere. De fet, a les golfes de casa, diu que hi troba un bell llibre, a partir del qual descobrirà la sorprenent història de la Caterina, una noia que, per poder escriure lliurement, va haver d'amagar-se darrere d'un nom d'home durant molts anys de la seva vida, i que, de fet, va acabar sent una de les escriptores més destacades i imprescindibles de la literatura catalana, sota el pseudònim de Víctor Català. Qui va ser Víctor Català, Roger? A veure, explica'ns una mica. Víctor Català va ser una gran escriptora. Víctor va ser una gran escriptora, perquè ja ho has dit tu, l'11 de setembre de l'any 1869, al poblet de l'Escala, a l'Empordà, al costat d'Empúria, i neix una nena, d'acord?, que es diu Caterina Albert i Paradís. I a aquesta nena, doncs, li encanta escriure. Això ho descobreix quan és petita. I comença a escriure i comença a publicar. O hi ha... Més que publicar, a escriure hi ha coses molt importants, que després a drames rurals n'hi apareixen uns quants. Des de molt jove, amb 14 anys, amb 14 anys, la Caterina Albert, encara no, Víctor Català, ni pensar-ho, ja fa una de les grans narracions del seu gran èxit drames rurals, que és Parricidi. Com el seu nom indica d'aquest conte, doncs, no és gaire amable. És com un fill mata el seu pare. D'acord? Parricidi vol dir ni més ni menys que això. Clar, que això ho escrigui una nena de 14 anys, ja ens podria dir que aquesta senyora era una mica superdotada a nivell d'escriptura. Jo aquests mesos que hem estat treballant el tema de la Caterina Albert i Víctor Català i, per tant, he hagut de llegir molt, no només l'obra de literària, sinó pròlegs i tot plegats, sempre acabo dient una cosa quan acabem de parlar. T'ho llegeixes d'algun escriptor de la mateixa època que Víctor Català, o sigui, principis del segle XX, i molts... El català se't fa antic i costa, d'acord? En canvi, tot i que és un català antic amb molt vocabulari i molt l'èxit que ja no sabem servir, d'una manera més rural, de certs eixos que tampoc ja veus que és català, notes que és català però no el fas servir, ho entens perfectament. I això vol dir un domini de la llengua a l'hora d'escriure impressionant. I, de fet, per mi també... I, a la vegada... Digue's. No, no, que anava a dir que, de fet, per mi també és una gran història, no? La de Víctor Català... Sí, la teva pròpia, la que explica el espectacle. Exacte, efectivament, no? Que és la Caterina, que era una dona i durant molts anys la gent es pensava que era un home. De fet, jo, tots, eh, ens ha passat potser que quan ens hem assabentat que Víctor Català, perquè hem escoltat aquest nom, literatura catalana i tal, i sabem que era un pseudònim, i per primera vegada descobrim que era una dona, diem, hòstia, que fort, no? Aquí hi ha com alguna cosa, perquè... Hi ha una història que a l'incidot no ens acaben d'explicar, perquè importa més llegir i analitzar solitud o drama rural, que són els que sempre es llegeixen, que no explicar el drama d'aquesta senyora, no? Clar, perquè... Ja ho va portar bastant bé, eh? Vull dir, en el fons, aquests molts anys van ser set o vuit anys molt d'usos, d'acord? Perquè ella no es volia... En el fons, tot passa perquè ella, de fet, Víctor Català és el segon pseudònim que té la de Catarina Albert, el primer deia Virgili de l'escala, de l'escala al revés, no m'ho facis dir, com es diu, però això era quan va escriure alguna mica de poesia i més per divertir-se, i això es diu a l'obra. Hi ha dos tipus dels escriptors que es posen pseudònim per què? Alguns per divertir-se, d'acord? Altres per necessitat, no? Perquè si no, no podien publicar, senzillament. I això és el que li va passar a la Catarina, no? A Catarina Albert. A partir d'un monòleg que va estar molt de temps, fa tu aquest nom de teatre, el coneixeràs, que va estar tancat durant molt de temps en un calaix, que és la Infanticida, de la qual la Vilagra Sau, l'Emma Vilagra Sau, doncs, n'ha fet unes quantes versions guerrerament, també l'Omea, etcètera, etcètera. Es va saber, o sigui, va guanyar un premi a la ciutat d'Olor, un joc floral, l'any 1902, si no m'erro, si no m'erro, si no m'erro, si no m'erro, si no m'erro, si no m'erro, estic parlant de memòria, i quan se sap que l'autor és una autora, l'escàndol és tremendo, i a partir d'aquí ella diu, prou, jo no vull tornar a repetir, perquè a més, eres una família rica i benestant de l'escala, la Víctor, la que tenia Albert, i per tant l'escàndol dintre del poble, doncs va ser també molt majúscul, no? Això de la senyoreta, no és que sigui una, no és la nena de l'escala, o la noia de l'escala, no, no, és una petita senyora, no, de l'escala social de les classes altes, i això era impossible, no? Que una, que una història tan cruel la pogués escriure una dona, i a partir d'aquí, doncs, que ella s'inventa això, i durant molt de temps s'inventa el pseudònim, doncs té por, té por de tenir altres escàndols, fins que, entre que hi ha algú que sospita que aquests altres drames també s'assemblen molt al tipus de literatura i al tipus de llenguatge que la infanticida, i pa, pa, pa, pa, decideix tirar endavant, tirar endavant i descobrir-se. Clar. I aquesta és l'història que expliquem, no? Com ella es posa el pseudònim i com ella mateixa decideix descobrir-se, i aquí ve l'escàndol segon i l'escàndol major. Vull dir, se li diu de tot, hem anat a buscar crítiques i frases que van dir els diaris de llavors, que és impressionant, vull dir, miraríem que tenia un problema als cromosomes. Que fort, eh? L'únic d'això és molt bèstia. De fet, també parleu de la discriminació de gènere, no? Perquè, clar, la situació entre l'home i la dona fa cent anys, doncs, sortosament, ha canviat, però jo no sé si encara creus que s'ha d'avançar i passen coses que... Mira, ara t'explicaré una anèxota de fa cinc minuts abans que truquéssim, perquè, aviam, jo t'explico o explico a l'audiència de la penya del Morro una mica d'on parteix l'argument d'aquesta obra, no? Com que és un tot dels públics, doncs, no podíem anar a sac a explicar la història de la Víctor Català o de la Catarina Albert, sinó que volíem buscar una excusa per poder-la explicar. I aquí entra el personatge que tu has llegit molt bé de la Victòria, li diem Vicky, a mi m'agrada més Vicky que Victòria, perquè ningú es diu Victòria al segle XXI, comprens-li, però Victòria sí, que és una dona que li agrada jugar a futbol. I llavors, doncs, com que s'ha canviat d'escola, per motius que no s'expliquen, i ha anat a viure amb la seva família al poblet de l'Escala, els nens de la nova escola, de l'escola de l'Escala, se n'enfoten, perquè no pot jugar a futbol, ella vol jugar a futbol i li diuen Vicky el Vicky, perquè és un machote, és una nena machote. Vull dir-ho o no, ha canviat molt, com tu deies, amb 100 anys del tema de la discriminació de gènere, però això encara passa avui. Potser només a nivell de broma, però la discussió que et dic jo de fa 5 minuts és dir, a mi m'agradaria que això incidís una mica més, i se'm va acudir l'altre dia, després d'haver preestrenat, que en el fons va dir qui no vol jugar a futbol perquè li agrada jugar a futbol, és perquè vol ser una futbolista professional. I ara direm, quina audiència té el futbol femení? Té una cota de pantalla poquíssima. De pantalla 0,0. Sí, sí, sí, poquíssima, poquíssima. I això per què? Bueno, perquè és espectacular, no ho saps, perquè no ho veus, perquè segurament, potser és una mica més lent el que sigui, però també és molt espectacular, senzillament, com tot l'esport. Sí, correcte, correcte. Estem parlant amb el Roger Cónsul, que és el director d'aquest espectacle, Víctor Català, la senyoreta de l'escala, que es presentarà aquest dissabte al Tradicionarius, que fa gràcia, perquè és com un emblema de gràcia per tant molts anys allà i de la cultura catalana. Per cert, m'imagino que algun dia el veurem a Sant Jus, aquest espectacle. Tant de bo, jo estic en conversacions amb la Regulatoria de Cultura, tant de bo, al novembre, diuen que s'estan buscant pressuposts. Festes de tardor, festes de tardor. Sí, home, sí, home. Ja ho hem de fer una mica punxant. Clar, home, si escolta... Ara hem de fer una mica de dinarons. Clar, i a més, si teniu... el Francesc Cardona, el Sisko i tal, ja estàs tu, aquest espectacle és que és quasi mig enjustenc i també quasi et diria que és mig riu, no?, una mica, perquè hi ha... És mig riu, mig riu, de tot. El Pau Vinyoles, eh?, que està... Un grup que també tenien el Pau i el Sisko i el Magí, que és el Tenora, que de si a l'hora parlem de l'aigua original, és seva, de fer un espectacle així. Volia fer un concert, però que no fos un concert, sinó que també hi ha una mica d'espectacle. Sí. Van fer aquell grup d'esca, d'adolescència, que deia Escaramussa, em sembla, del qual també hi havia molts enjustents i que potser tu també vas amalar amb algun concert, si en dius. Sí, sí, fa molts anys això, però vaja, està molt bé perquè això s'ha recuperat, no?, s'ha reciclat i a més a més també amb aquest espectacle així com diem multidisciplinar, que jo crec que és un lloc fantàstic, fer-ho al Tradicionarius, si algun lloc s'ha de fer, això s'ha d'estrenar al Tradicionarius, no?, vull dir que... Sobretot, això del Tradicionarius és perquè, i això m'agradaria que hi hagués molt, que insistim en aquest tema que ara diré, la música que sonarà és totalment arrenjada contemporàniament, en fi, ara els arrenjaments són del Magí, del Magí Canella, del tenorista, sí, però és tot música tradicional. La música que es posa d'un principi, que es diu l'hereu, l'altràiler, l'altràiler, no és l'autor o l'autora, no és ningú altre també que Víctor Català, perquè tot el 80% del text són frases d'entrevistes, frases de pròlegs, trossos de... trossos de... de fragments literaris, i després els lligams que dramatúrgicament hi ha anat fent. I amb la música passa el mateix, el programa, les 4 o 5 cançons són 5 cançons de fet, que es toquen, perquè són 4, més una que va sonant, que és aquesta La Déu, tot, tot té a veure amb Víctor Català. Una, perquè la final, per exemple, que és una sardana que es diu Cormeu, Corjoba, la va escriure l'únic nebot i fillol viu que té 90 anys de la Víctor Català, de la que tenia Albert, que és el Lluís Albert, que és un compositor de sardana. Sí. Un per això. Aquesta La Déu, que és la que sentia en el tràiler, és una música que va composar la mateixa Caterina Albert a moda de les cançons tradicionals, ho diu així, de manera de poder fer música tradicional. La primera que es toca és un contrapàs, un contrapàs sardà és un tipus de, com la sardana, com un tipus de música, un tipus de ball, que es feia a la sardanya, per això sardà, i la Caterina Albert, i es pot buscar això a la Biblioteca Nacional de Catalunya, té tot de cartes de muntar el Salvador Rauric, es diu contrapàs Rauric, el que toca a l'obra, on es defensa el contrapàs, d'acord? Hi ha una altra cançó que diu L'home a la dona, que és un poema de la Caterina Albert musicat per un músic, etcètera, etcètera. Totes les cançons que es toquen, tot i el 80% del text, té a veure, és text, i té a veure amb Víctor Català. Amb Víctor Català. Doncs escolteu, si la voleu anar a veure, aquest dissabte ho podeu fer a partir de les 7 a l'Espai Tradicionari i us de gràcia amb aquesta participació Sant Justenca. Per cert, que nosaltres tenim un parell d'entrades per anar-la a veure. Sí, sí, sí. Si voleu, podeu escriure Sant Just, ho peta molt a l'últim post del Facebook, de la penya del morro. Que m'agrada. Sí, que hem escrit això, hem escrit que... Sant Justencs, Sant Justenques, hem d'omplir el cap. En aquestes places en portem unes 100 i algo venudes ja. Sí, veus que bé, clar que sí. Però l'hem d'omplir, hem d'omplir. Doncs si voleu una entrada doble gratuïta i invitacions, ja ho sabeu, només calcaneu al Facebook de la penya del morro i comenteu l'últim post i després farem un sorteig. Roger, moltíssimes gràcies, que vagi molt bé i molta merda per dissabte. Cuida't molt. Vinga, un petó. Adéu, gràcies. Quin gran instrument, la tenora. Deixeu-me parlar. Home, senyor Marito, bona tarda. Bona tarda. Què tal? Jo, cridat per aquesta música, doncs he sortit com... És una música una mica de voletail, eh? La tenora. si fa créixer el volet, aquesta. Ah, sí? Sí, m'ha vingut la imatge, vostè quan sent música, sí, li ve una imatge normalment. Però jo en sentia aquesta música, que és molt maca, és molt suggerent, m'ha vingut la idea d'un volet creixent. Ja, a veure, estic buscant... Com creix un volet. Estic buscant Tenora a l'Spotify. Tenora. Ja em surt Manu Tenorio. No, home, no. Després em surt Tempora, però això no és el que jo vull. No, no, Tenora, no, Tenora. Que no hi ha tenora a Spotify? Potser no n'hi ha, eh? No, igual no n'hi ha. No, perquè la tenora és un instrument. O l'Spotify també ho cataloga per instruments? No ho sé, no ho sé, però potser hi pot haver un disc, no?, perquè l'Spotify cataloga per títols, per noms de cançons. Home, hauria de buscar coses sardanístiques. Clar, llavors, per exemple, no sé, si hi ha un disc, no hi ha cap disc que estigui dedicat a la tenora a Catalunya? La tenora, aquella gran desconeguda, per exemple, no? però cal dir, cal dir, en favor de la tenora, que els músics de jazz americans, quan van sentir la tenora, van flipar. Home, m'estranya. No, en sèrio, van dir, hòstia. Però com a cosa bona o no? Sí, sí, com a cosa bona, van dir, hòstia, quin instrument, quina cosa més genial, perquè es veu que combina els dos sons, el so de la fusta i el so del metall. Ah, mira, tenim aquí una versió que fa el gran Jordi Paulí, i ara el que vull és que escolteu un fragment d'una melodia popular de casa nostra, com pot ser el noi de la mare. El noi de la mare. I després... El noi de la mare amb tenora, ojo, que al principi és una nana, no dorm el nen, eh, si la fas amb tenora. Amb la tenora. A veure, no depèn. Doncs vinga. Aquest nen creixerà a xerit. Per tant, la tenora, la que està trucant amb Jordi Paulí, no sé si ni diferent, però aquesta tenora fa com dos metres, com a mínim, eh? Bueno, són llargues, la tenora és llarga. Una llança, eh? Bueno, en fi, un aplaudiment pel Jordi Paulí, gràcies de YouTube, Jordi Paulí, amb el noi de la mare. Però pensi en això que ha viscut, eh? De l'instrument que combina el so de la fusta i el so del metall. A veure, què diu, què diu? De com l'heu sentit. Què diu? Ara feu una altra versió. Ah, mira. Això és més com de jazz, no hi ha? Fa com aquí, una sentència. Bueno, escolti, senyor Benito, no l'he portat avui per parlar de la tenora. No? No. Veia. Com ho havia preparat? No, l'he portat per parlar de les coses importants de la vida. Desenllà de la tenora. Una setmana més, a banda de la tenora, subtítol, no? Més enllà de la tenora. Una setmana més està el programa, cosa que ens alegra, ens honora i ens gratifica, perquè avui, senyor Benito, ens ha de parlar de coses importants de la vida. Parlarem de coses importants de la vida. Com ara, què podríem dir? Perquè la vida és plena de coses importants, eh? No hi ha cap cosa que no sigui important en aquesta nostra vida. Podríem parlar de l'estupidesc humana, que és un tema recorrent, sempre. Sí. i jo crec que aquestes dies hem tingut una prova fefaent del que fins on pot arribar l'estupidesa humana, en el sentit que tenim uns galifardeus més enllà de les nostres... el país veí, diguéssim, que no s'han posat d'acord, això, per una fàbula brutal, com una mica... Si visqués Esopo... Qui? Esopo. Que era un filòsof grec? No, un fabulista. És el pare de la fàbula, aquell de la guineu i el reïm... Ah, sí. I com es deia? Esop? Esop. Ara vaig a buscar coses. En castellà és Esopo. Ja. I en... En català, Esopo. Suposo que en català, Esopo. No ho sabem. Llavors feia, o Esopo, eh? Esopo o Dino i... No variegi, sisplau. No desvariejo. I llavors, ara ens trobem que en aquest país veí, no?, hi ha quatre personatges que un per l'altre no s'han posat d'acord. Ah, un és la guineu, no? Un pot ser la guineu, l'altre el ruc, l'altre l'àguina... En català és Esop, eh? Esop. Vull dir, sí. Isopo. O Esopo. Esopo o Isopo, eh? Esopo, sí. N'hi ha dos. No, ho dic perquè a la Viquipèdia surt com a Isopo, eh? Vull dir que... Ah, sí? No, tampoc. Puc llegir una faula? Bueno, que sigui greu, eh? Però serà greu. A veure com la interpreta vostè. Vaig a llegir una faula, va. Les faules s'interpreten fàcil, eh? El gos i la seva ombra. Un dia, un gos es dirigia cap a casa seva subjectant fortament amb les dents un gran tros de carn. Com que havia de travessar un riarol que fluïa ràpidament va passar per damunt d'un tronc d'arbre que feia de pont. Quan era meitat del tronc va mirar l'aigua i va veure un altre gos que portava un altre tros de carn. Mmm, m'agradaria menjar-me també aquest tall, va dir el gos en veu baixa. Sense pensar-s'ho gens ni mica va obrir la boca i va atacar el seu rival. Però la copdícia del pobre gos no es va veure recompensada. El que havia vist era ell mateix reflectit a l'aigua i al corrent del riarol havia arrossegat la carn que ell havia deixat caure. Fa tan sols uns minuts tenia carn suficient per més d'un dia i ara no en tinc gens. Es va dir el gos i se'n va anar a cercar de nou menjar. Va, senyor Marito. Aquesta és la faula. Què és la faula? La faula, eh? Aquí tenim una faula senzilla que hem entès dos. Les faules han de ser senzilles i amb una muraleja. Amb una muralina, no? Muralina, una muraleja. Què interpreta vostè? Bueno, és que... que la copdícia es fa perdre el que ja tenim, no? Si vols el de més cal l'un segurament el de l'altre és un miratge. No és una realitat. Sempre volem allò que no tenim. Allò que no tenim, allò que té l'altre. I que, de fet, concretament, allò que té l'altre i, de fet, segurament nosaltres ho tenim i millor. I millor. Perquè aquest home volia el mateix. Era el mateix, era el mateix, perquè era el reflexo. Bueno, no era el mateix. No, no, era el mateix. El que tenia ell era de debò i l'altre era un reflexo, era una visió, era una fantasia, una imaginació, una i... Sí. Doncs això... Miri, tinc alguns títols de faules, però no llegiré. La faula més parlada i més comuna és aquesta de la... Hi ha moltes de l'àliga, eh? L'àliga és un dels protagonistes... L'àliga de la tallada i la guineu. La guineu i els raïms, eh? La guineu i el cocodril, la guineu i el raïm, la guineu i la serp, la guineu i el llenetaire... Veig que la guineu dona molt de sí, eh? També la guineu dona molt de sí perquè la guineu... Perquè va de llesta. Eh? Va de llesta. La guineu és un animal astut. Astut ja per antonomàcia. Quan un vol significar l'astúcia, sí, plantifica la guineu. Escolta, per què, senyor Benito, no ens explica de què van la guineu i el raïm? Se'n record o no? Sí, home, sí. La pot fer en menys d'un minut? I tant. Diu que una guineu, eh? Anava caminant i de cop i volta veu amb un cep, veu un raïm, un gutin de raïm que està allà. I té gana i li agrada, llavors comença a saltar, però no hi arriba del tot. Salta més i no hi arriba. I vinga, intenta un altre salt i no hi arriba, i no hi arriba, i no hi arriba. I al final, en veure que no pot arribar a menjar-se aquell raïm, se'n va i diu, va, eren verdes. Com volem dir... Va, però no val la pena l'esforç, perquè... Ja, bueno, escolti, moralina d'això, senyor Benito, per favor, perquè no acabo de veure... La moralina d'això vol dir que moltes vegades nosaltres ens entestem en una cosa, no l'aconseguim, llavors el que fem és despreciar-lo per justificar el nostre fracàs. Que no la volíem, no? Sí, va dir, bueno, va, total, l'òstia m'estava esforçant per una cosa que no valia la pena. Això és mentira, em fos una excusa, no? Això mateix, és com el que dius, mira, vaig darrere d'una noia, no? Com em fa cas, jo vinc i insisteixo, insisteixo, vaig darrere de la noia, insisteixo, vaig darrere de la noia, insisteixo, i al final, i al final, l'única excusa que tinc, dir, bueno, és que, coño, tiene el culo partido. No pot posar un altre tipus d'exemple? No, no, totes tenen el culo partido per la mica. Ah, bueno, això sí. I no només les dones, sinó els homes també. En fi, això valia... Però parlàvem de dones. Està parlàvem de dones perquè vostè volia parlar de dones. Perquè ja, per fi, no parlem d'homes, eh? Ara, que no ens tinguin, que no ens tinguin de masclistes, sexistes. Vostè no sap com està el patir. Vostè no sap com està el patir. El patir de la comunicació. Està fatal. O sigui, avui en dia diu qualsevol cosa i ja té, va, tothom a sobre. Masclista. Sí, falta el respecte, no consideres. Jo respecto molt les dones, jo ho saben totes. És que et coneixen. Sí. És veritat, és veritat. Totes les dones que... Això és una frase molt... m'ha agradat molt, eh? Jo respecto totes les dones, elles ja ho saben. Elles ja ho saben. Bueno, escolti, no té per què, perquè potser n'escoltant una dona ara i no ho sap, que vostè va respectar. Igual em truca i diu, potser la truca. Bonito, vinga puta, que em veu de ràdi, di, di, di, di, di, di, tu. Respectar per tu vol dir, bim, bim, bim, bim, bim, bim. Vostè et deixen vers per l'antena, doncs no és el cas. Escolta, si ho he dit tu, no pixi més forat, ja. No. Vostè molt pixon. Sí. També hi ha altres fàbulas, com per exemple, que jo jugo moltes vegades a veure què vol dir la fàbula, o no, de què anirà la fàbula, per exemple. Hi ha un títol que és l'àliga i els galls. Els galls. No, sí, no els gais. Els galls. Els galls. Per exemple, aquesta fàbula, de què pot anar? D'uns galls que es pensen que són àguiles. Vale, que hi ha fora. Després hi ha l'àliga i la fletxa. Aquesta jo en puc imaginar de què pot anar. Era una àliga que es creia molt ràpida, però no tan com una fletxa. El res. Ah. La fletxa que es pensava. No ho sé. L'àliga i la guineu, ojo, que són els dos... Els dos protes, tu. Els dos protes. Aquesta fàbula és com un Hamlet i un Ricard Tarsen en la mateixa obra. En la mateixa obra. Vull dir que... És... I què diu? És llargueta, eh? No tenim temps perquè hem de connectar amb Catalunya Ràdio i miri, si vols... Si hi havia una guineu que hi havia un raïm i un àguila que va veure amb el mateix raïm. Mira, comença així i amb aquest títol acabarem ja la ficció d'avui quan entrem en Catalunya Ràdio. una àliga i una guineu que eren... Però posa'm la música de fàbula. Una àliga i una guineu que eren grans amigues van decidir anar a viure juntes amb la idea que aquest fet reforçaria la seva amistat. Llavors, l'àliga va escollir un arbre molt alt per pondre els seus ous mentre que la guineu va amagar els seus cabells sota un arbust al peu del mateix arbre. I hasta aquí? Pudolea. Hasta aquí Pudolea. Senyor Benito, gràcies, eh? Que vagi bé. Gràcies. Adéu, bona tarda. Catalunya Ràdio Les notícies de les 6 Bona tarda, us informa Kilian Seabrià. Els Mossos investiguen la mort d'una dona de 50 anys a Tarragona. Tot apunta que l'homicida hauria intentat atregar la víctima a l'interior d'un bloc de pisos. Tarragona, Ricard Boigues. Bona tarda, els fets han passat a quart de cinc de la tarda. El número 7 del carrer Fraia Antoni Cardona i Grau de Tarragona. La víctima és una dona d'uns 50 anys. Segons apunten fons pròximes a la investigació, l'homicida hauria intentat atregar la víctima amb força quan entrava al portal. L'incident ha passat a l'ascensor i també al replà de la planta on vivia la víctima on han trobat el seu cos. L'Ajuntament de Tarragona ha suspès la sessió plenària d'aquest dijous després de saber la notícia. L'alcalde, Josep Feliç Ballesteros, acaba de notificar que les forces policials ja tenen una primera descripció del presumpte assassí. Ricard Buigas, Catalunya, Ràdio Tarragona. I segona connexió en aquests moments per parlar de la trobada del Consell de Política Fiscal i Financera. El vicepresident i conseller d'Economia Oriol Junqueras participa a aquesta hora en la reunió entre estat i comunitats sobre el dèficit, tot i la flexibilització de l'objectiu per aquest any Catalunya i altres comunitats consideren que és inassumible. Perdó, Madrid, Jordi Prats. Bona tarda. La majoria de comunitats autonomes veuen bé que s'hagi ampliat la marge de dèficit pel 2016 passant del 0,3% al 0,7%. Amb tot, moltes, entre elles, Catalunya, creuen també que és insuficient i creuen també que s'ha de distribuir millor l'esforç del dèficit entre comunitats i administració central. Catalina Clarera és la consellera d'Isenda Balear. S'ha de repartir verticalment el dèficit i jo crec que això ho demostra però, evidentment, no és suficient i sobretot no és suficient des del moment que les comunitats autònomes tenim esgruïda la despesa pública i no tenim Notícies Breus, Montse Quadreny. La reunió entre Oriol Junqueras i Soraya Saem de Santa Maria acaba sense acords concrets. El vicepresident català ha emplaçat la vicepresidenta espanyola a no portar al TC la llei catalana antipobresa que demà analitzarà el Consell de Ministres. Saem de Santa Maria afirma que s'ho rumiarà. El sentim tots dos. És una llei que per a nosaltres és molt important per a la societat catalana i per a els ciutadans molt important. És la llei que en aquests moments nos permite seguir ayudando a nuestros ciudadanos que están en una situación de pobreza energética. Llevaremos si así lo dice el Consejo de Ministros o no aquellos aspectos que se considere que exceden de ese reparto. Pero digo sin entrar a valorar el fondo del asunto. El secretari d'Universitats assegura que Catalunya no aplicarà el nou model de revàlida de batxillerat presentat ahir pel Ministeri d'Educació a Parlament. Montse Poblet. Bona tarda. Navarro assegura que aquest curs i el vinent aquí hi haurà la mateixa selectivitat de sempre i que a partir del 2018 hi podria anar a bé canvi si la Generalitat ho considera oportú. Descarta en tot cas que Catalunya s'acabi fent la revàlida de batxillerat, un examen que ara el Ministeri pràcticament ha igualat amb l'ESPAU però que serà indispensable per treure's el títol de batxiller. l'Estat l'Estat diu això després d'haver dit exactament el contrari fins fa 24 hores i per tant nosaltres ens mantenim en que volem el nostre model. Dono una probabilitat molt baixa a que aquest model que proposa l'Estat s'arribi a implementar mai. Montse Poblet, Catalunya, Ràdio Parlament. Detinguda Sabadell una dona que suposadament ha agredit amb un ganivet de cuina una altra dona i ha intentat calar foc al seu pis. La víctima s'ha traslladat a l'hospital amb ferides greus. La presunta agressora ha estat detinguda gràcies a les indicacions de la seva exparella que era el pis de la víctima en el moment dels fets quan l'han detingut tenia restes de sang pel cos i cremades a les plantes dels peus. La policia investiga els motius de l'agressió. El Tribunal Suprem ordena la repetició del concurs públic que va fer el govern tripartit per adjudicar noves ITBs i inspeccions tècniques de vehicles l'any 2010. Concretament, el Suprem considera que el pla per adjudicar 16 noves ITBs que s'afegien a les 44 existents del 2010 al 2014 és nul en dos punts clau perquè no té en consideració ni la proporcionalitat ni la necessitat. L'exalcalde de Londres Kent Livingstone, un dels dirigents històrics del laborisme ha estat suspès del partit arran d'una disputa sobre uns comentaris antisemítics. En una entrevista la BBC Livingstone va defensar una diputada sancionada per uns comentaris suposadament antisraelians. Livingstone llavors va pronunciar aquesta frase. Recordem-ho, quan Hitler va guanyar les eleccions el 1932 la seva política era que els jueus fossin traslladats a Israel. Donava suport al sionisme abans de tornar-se boig i acabava matant 6 milions de jueus. Catalunya serà la convidada d'honor a la fira del llibre infantil i juvenil de Bologna a Itàlia el 2017. Es tracta de la fira de referència internacional per al sector literari destinat al públic més jove. La participació de Catalunya afavorirà l'exportació i la internacionalització dels autors catalans, balears i valencians i servirà també per consolidar la marca de la literatura catalana al món. Hi haurà activitats professionals dedicades a la creació literària, la traducció i l'edició digital i accions amb les biblioteques i entitats del sector a Bologna. L'edició de 2007 serà del 3 al 6 d'abril. Esports, Julián Moner. Bona tarda el president del Barça, Josep Maria Baratomeu, ha venut avui optimisme davant dels socis més veterans del club. Baratomeu ha reivindicat la temporada que està fent l'equip i ha parlat de doplet màgic en cas que el Barça guanyi Lliga i Copa. L'equip s'ha entrenat preparant el partit del Betis amb capdum Càmera Borja López i Mujica. L'actualitat del Real Madrid passa per Benzema que està descartat pel partit de Lliga de dissabte per una lesió al bíceps femoral. El club no ha volgut aclarir la situació de Cristiano que continua de baixa. Tots dos són dubte per la tornada de Champions contra el City. Avui ajunga les anades a les semifinals de l'Europa League Shakhtar Donetsk, Sevilla i Villarreal Liverpool. En ciclisme Nairo Quintana del Movistar és el nou líder de la volta a la Romandia a Suïssa després d'ha guanyat la segona etapa per la desqualificació Josep Batalú és el virtual líder després d'haver guanyat avui la quarta etapa. Té més de 8 minuts d'avantatge al capdavant de la General quan queden dues etapes. A nosaltres ens queden 50 minuts mal comptats per tornar-hi amb el Catalunya vespre i tota l'actualitat. Fins aquí les notícies. Tot seguit les notícies de Sant Just. Bona tarda. Donar compte del PAM i de la liquidació del pressupost de l'Ajuntament són alguns dels punts de l'ordre del dia del ple del mes d'abril. També està previst aprovar la rectificació de l'inventari dels béns immobles de l'Ajuntament. El ple de mes d'abril donarà compte de l'aprovació del Pla d'Acció Municipal per al període 2015-2019. El document inclou 70 accions a desenvolupar, 20 objectius operatius i 6 eixos estratègics de ciutat entre els quals destaca Sant Just com a municipi pròxim i obert educador, respectuós amb el medi ambient i reactivador de l'economia entre d'altres. També es donarà compte en l'aprovació de la liquidació del pressupost del consistori de l'any 2015. En aquest es detalla que el resultat pressupostari ajustat és positiu per un import de més de 4 milions d'euros. En el ple d'avui del mes d'abril s'haurà de votar la rectificació de l'inventari de béns immobles municipals amb 5 altes, 4 baixes i 2 modificacions. I també l'aprovació de manera inicial de la modificació dels estatuts del Consorci per a la normalització lingüística. A més, s'estimarà les dues sol·licituds de bonificació del 50% de l'ICIO, l'impost de construccions, instal·lacions i obres per ser edificis catalogats de la rehabilitació parcial de la coberta de Can Madurellet i de la següent fase de rehabilitació dels elements ceràmics del Gualden. Pel que fa a les mocions, es presenten 3 avui. Una d'elles prové dels grups de PSC i Esquerra i servirà per rebutjar l'acord del govern de la Unió Europea amb Turquia per exigir als estats membres que donin una resposta humanitària a la situació que viu a les persones refugiades, respectuosa amb el dret internacional d'asil i els drets humans. Les altres dues mocions presentades per Ciutadans són en defensa de la cooficialitat de les llengües a Catalunya i del reconeixement de la seva pluralitat lingüística i per instar al govern de la Generalitat a garantir el finançament mínim de l'escola Bressol Municipal Marrex. Per últim, serà el torn de pregs i preguntes per part de regidors i regidores i del públic assistent. De què? Doncs del ple que avui se celebra a les 7 de la tarda a la sala de sessions de l'Ajuntament de Sant Just i és el ple que correspon a aquest mes d'abril. Dona i Empresa organitza una sessió fotogràfica per a les dones del municipi. La trobada lúdica sota el nom Model per un dia serà diumenge a les 5 de la tarda a les 9 d'ovespre. Seran més d'una vintena de dones que ja s'han apuntat. Dona i Empresa convoca a totes les associades i a altres dones del municipi a participar de la trobada lúdica Model per un dia. L'objectiu de l'esdeveniment serà fer una sessió de fotos de les dones que assisteixin. Amb aquesta acció pretén posar èmfasi en les pròpies associades com a dones i com a persones emprenedores i empresàries. A més, la jornada serà amenitzada amb música i berenar. L'associació posteriorment farà ús d'aquestes fotografies per la seva web i altres materials de difusió. El preu per les associades és de 5 euros i 10 euros per les no associades. La sessió de fotos serà aquest diumenge de 5 a 9 de la nit al carrer Roquetes número 9. I finalment, també recordar-vos que aquest dissabte torna el cabaret artístic a Sant Jús amb una vintena d'espectacles. Com cada any, serà una exhibició de modalitat artística de temàtica oberta, però la novetat serà a l'hora d'inici. Enguany, l'exhibició anirà ambientada en l'infern. El cabaret artístic és una activitat que convida a tothom que ho desitgi a participar. L'exhibició, ambientada enguany en Dimonis i l'infern, acollirà actuacions de temàtica oberta. Hi haurà una vintena d'actuacions dividides en dues parts al llarg de la sessió de la nit. Màgia, monòlegs, malabars, circ, cançons, Totes aquelles persones que vulguin participar del xou poden encara enviar un correu a cabaret.sanjus.gmail.com indicant el tipus d'actuació i afegint el temps de durada i les persones que hi seran a l'escenari. El cabaret artístic serà aquest dissabte a partir de les 8 del vespre a la Sala Utopia. El preu de l'entrada és de 2 euros amb una consumició. Fins aquí la informació local. Tindreu més notícies d'aquí una hora en aquesta sintonia. El Just a la Fusta parlem de tot el que passa a Sant Just. Hi haurà alguna premsa que ja aconseguiran treure qui eren tots els empresaris que anaven amb ell, que fins ara mutis. 400 pisos per vendre. Si se l'ha pagat de la seva butxaca que ha tingut l'impositiva. Busco sempre aquella notícia una mica positiva. Tant d'èxit de públic que està omplint gairebé cada dia. Si volem veure algun d'aquests breus més de casa hi ha moltes oportunitats molt festivals. Tu t'equivoques en un penal en un Barça-Madrid pots quedar crucificat a per vida. Tot se soluciona. Amb el temps tot se soluciona. Just a la Fusta vivim-se'n just en directe. Cada matí de 10 a 1. de 4 a 5 de la tarda relaxa't amb estils com el chill out l'esmood jazz el funk el sol o la música electrònica més suau. Smooth jazz 100% música relaxant cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth jazz club T'hi esperem. Diumenge qui juga a casa és el bàsquet femení. Diumenge a partir de les 5 de la tarda viu el partit entre el Sant Just i el Vila de Cans aquí a Ràdio d'Esvern. L'equip talismal a la ràdio busca el 5 de 5 en un partit vital per les Cans les noies també jugant a Ràdio d'Esvern. No te'l perdis. Vé-te aquí una vegada. Un programa de contes que es realitza el grup Marc Mestres Àvies Recuperadores de Contes de l'Associació de Mestres Rosa Sensat. Els podreu escoltar els dijous a les 8 del vespre i els dissabtes a les 10 del dematí. Us hi esperem a tots. Ràdio d'Esvern 98.1 Ràdio d'Esvern 98.1 Què tal? Bona tarda. Benvinguts a la segona hora de la Penyam al Morro. D'aquí uns moments entrevistarem el cantant Doques Grasses el Josep Montero que tenen nou disc que és el tercer i ens explicarà com els hi va. A més a més també tindrem la gent de Dona i Empresa que organitzen una activitat per aquest diumenge una sessió fotogràfica aquí a Sant Just. Una mica si us voleu sentir models per un dia avui explicarem què és el que hem de fer però abans de tot això hem de connectar amb la redacció de la revista Time Out. Allà ens espera com sempre des del departament de màrqueting, comunicació, de tot. La Clara Nervió en Clara bona tarda. Bona tarda. Hola, Clara. Jo rica molta risa que em diguis com de tot perquè és justament això. Bueno, clar, ja ho sé. Un rot i un descocida. és el que faig. Escolta, abans de començar, abans que se m'oblidi, em van regalar, fixa't tu, eh? Instrumental. Instrumental. Sí, de James Rhodes. Escolta, l'estic devorant, Clara. La veritat és que té 250 pàgines, en dos dies m'he llegit 200, ja? O sigui, he sigut... Mira que m'alegra, Jordi, que les meves recomanacions et serveixin. Però molt, eh? Bueno, sí, sí. De fet, va ser casualitat perquè, clar, tampoc ho dir, me'l van regalar sense saber-ho ni res, no? Sense haver-nos escoltat. Sí, exacte, exacte. I llavors vaig pensar amb tu i dic, mira, la Clara que ho va dir-ho i escolta, espectacular, eh? És increïble. És molt dur, eh?, per això. Oh, oh, oh, la història del James Rhodes, bueno, ja té prou de 40 anys, britànic, de partir dels 5 anys patint a burrossexuals, en fi, és tremendo. I com es refugia, no?, dins de la música clàssica. Amb la música clàssica, que és el que parlàvem l'altre dia, no?, de com aconsegueix superar-ho tot gràcies a la música clàssica. Sí, i de fet, cada capítol, no?, que al començament de tot, hi ha una cançó d'un de Bach, de Schubert, de Chopin, en fi, de Beethoven, de tots, que te la pots posar, perquè hi ha una, va crear una llista de Spotify i te la pots anar escoltant mentre vas llegint els capítols. Mentre vas llegint els capítols, sí. Escolta, és brutal, eh?, és brutal. Ai, Jordi, m'alegro molt que els han llegit fos. Sí, sí, em agrada molt, em agrada molt i, vaja, no l'acabava, em falten ja poques pàgines, però estig en ell, vull dir, que ja demà o demà passat ja el tinc acabat, però m'ha encantat, m'ha encantat, James Rose, que per cert, aquest pianista estarà al Sònar, no? El primer Sònar de setmana. Però al Sònar estarà, de fet, dintre va estar a Barcelona perquè no sé si recordeu que us vaig explicar que el dia 5 de maig ve el festival primera persona de Barcelona a fer la conferència. Sí. Després el veurem al Sònar i, no sé, suposo que es quedarà uns dies per aquí, ja que allà fa tant mal temps potser podrà venir una mica a Barcelona. Ens entrem a parlar bastant, eh?, jo crec que quan arribi, quan arribi per aquí, jo crec que sí, eh. Bueno, en fi, escolta, va, anem a la cosa que ens interessa perquè aquesta setmana al Time Out parleu dels millors restaurants mexicans a la ciutat. Ja trigava, eh?, ja trigava el tema mexicà a arribar al Time Out. Jo, Jordi, confeso que tenia unes ganes que arribés aquest número perquè és que sóc molt fan de la cuina mexicana però, cosa loca, sí, jo en qualsevol moment em fotria allà un burrito, un taco, mi guacamole... Oi, oi, oi, calla, calla, tot boníssim, los tacos, el pastor, en fi... que molen... Oh, tot, tot, tot, a veure, va, agafem boli i paper, prenem bona nota. Quins són els millors restaurants o els restaurants que recomaneu a Time Out aquesta setmana? Vinga, doncs mira, els dos primers són possiblement els més obvis que els hem tractat junts que són l'Oja Santa i el Niño Viejo que són els restaurants mexicans tots dos que han obert el Paco Méndez i l'Albert Adrià. Per tant, quan un restaurant té Sazell Adrià, ja sabem que no pot anar malament i així va anar i de fet a l'Oja Santa li van donar la seva primera Estrella Michelin tot just un any després d'obrir. Així que és l'únic restaurant mexicà amb Estrella Michelin a Barcelona. Quina diferència hi ha? Doncs l'Oja Santa és una mica més elevat, és un menú que canvia constantment i de fet tenen un menú de gustació d'aquests que van cars, de fet estem parlant d'uns 100 euros per persona. Sí, però després... Sí, clar, 100 euros per persona més la maguda és pasta. Pica molt això. Pica, però què passa? Que just a cosa tenim el Niño Viejo que és d'ells mateixos, de fet són dos locals que estan just un de sobre l'altre i el Niño Viejo és una taqueria que és veritat que és una cuina urbana molt callejera però té un top gurmet de la família Adrià com no podia ser d'una altra manera i fan tacos i aquest surt per uns 30 euros per persona. Així que podem tastar un dels restaurants de la família Adrià per només 30 euros i és una bona aposta. I estan a l'Avinguda Mistral 54 estan cantant. Ah, molt bé. Jalisco no te rague. Oh, Mariachis, m'encanta, Vera Cruz. A veure, Ay Jalisco no te ragues. Va, més restaurants mexicans de Barcelona que comenteu a Time Out, Clara. Més restaurants. Un dels més més bons també que ens agraden molt és el Oaxaca que s'escriu per si algú busca Huachaca amb xic però és un Oaxaca que ja sabeu que és una regió del sud del DF. Al costat de Chiapas. Al costat de Chiapas és el sud sud-est de Mèxic exactament. Correcte. I és un restaurant boníssim que també té un menú degustació bastant més baratet podeu trobar un menú degustació per 50-60 euros i fan cuina amb tocs creatius és a dir que no trobareu un taco normal sinó que són coses molt creatives i per exemple tenen una cosa que és Tikin Chic que es diu que és una recepta més americana de peix marinat amb adobo d'axiote i taronja amarga. Ah, té bona pinta. I quina és la curiositat de l'Oaxaca que no és obligatòria és a dir no entre el menú degustació però si ho voleu podeu demanar insectes que és una cosa que havien parlat Jordi fa un quart ara me'n recordava que jo vaig comentar que havia provat els xapolines a Mèxic que són els saltamartís fregits. Sí, quines. Que no ho penso. Però tu no has provat mai res d'això. No, no, no, no. No, no, no. No, no, no. No, no, no, no. Però pensa que són com res. No he comptit, no he comptit amb mi. No he comptit. Són com coses fregides que fas així i t'hi re i tu mentes a la boca. A mi me'n compti. Són com xips, som xips. Bueno, en fi, al carrer, que tenen, per tant, moltes coses. Exacte, el que ha plà de Palau número 14, número 19, perdona, el Born. Molt bé. Algun altre restaurant ja mexicà per acabar o què? Va, dos més, no? Sí, dos més. Aquest tema ens encanta, ens harà molt aquest tema, Jordi. A veure, el primer, quin és? Vale, el primer és un que està aquí al costat de Taimot, al costat de casa meva, per tant, i l'he provat i està boníssim que es diu Tlaxcal, que és difícil de pronunciar. Tlaxcal. Tlaxcal, clar, és que tot això és com idioma esteca, una mica, no? O sigui, el problema és que comença per T-E-L-A, que és molt difícil de pronunciar per nosaltres. Tlaxcal, clar, clar, clar, per nosaltres que nosaltres que no ho pronunciem mai, Tlaxcal, molt bé. I està aquí al carrer Comerç número 27, just a sota de la plaça del Mercat del Born, just a sota, i aquest restaurant el van obrir l'any 2011 i és un restaurant absolutament boníssim, tenen alguns clàssics de cantina mexicana, com per exemple, la sopa de tortilla, la enchilada, els antojitos, però pel que realment es coneix és pels tacos que fan, que estan absolutament espectaculars, com per exemple, el de carn de porc rostida amb pinya i el parxí de vedella infiltrada amb lima i coriandre. Oh, coriandre? Absolutament, sí. Saps què és coriandre, no? Cilantro? Sí, que no veus nit i dia, veig. Ho he dit per... ja, és que l'últim dia... pillat aquí. No, l'últim capítol, el de dilluns, la mare va matar... Bueno, no vull fer espòilers, però és igual, va utilitzar el coriandre com a excusa, que en veritat no era coriandre, que era dic sant, directament, ni detergent, en un plat per matar a un dels protagonistes de la sèrie, però com que no ho has vist, no et dic res més, ja està. Bueno, vinga. si és que no he vist, a casa és que estic superfort i ja sé que tu també és molt fan de... Sí, i diria, a més, sé que sé que surt la clara segura que m'he dit que es tenka. Clar, escolta, Clara, és que aquesta sèrie t'agradaria molt, eh? T'agrada el sordi, que estic amunt avall tot el dia, no em veus, vinga Mexicà amb un Mexicavall. El 3 a la carta, que és una meravella. Bueno, en fi... Exacte, això és el que hauria de fer. Molt bé, per tant, el Traxcal, eh? Jo tampoc sé dir-ho, que restaurant mexicà, que també recomaneu a Time Out. I tenim un altre, no? Va, doncs us recomano la última allà de totes. Sí. Ens allunyem una mica i anem a la zona de Sagrada Família, al carrer València, 427, allà de Sagrada Família trobareu la cantina mexicana. Ah. Que explica que el noi que la porta, que es diu Andrés Muñez, explica que la seva intenció és oferir cuina mexicana autèntica de Sinaloa, que sabeu també que és una zona de Mèxic i no digueu famosa pels càrtels, perquè és cert que famosa pels càrtels, però hi ha moltes més coses. I trobareu, doncs, una carta molt, molt extensa amb un munt de tacos, tacos, ojo, eh? Tacos. antojitos, platillos tradicionals, molt cajate, que és una salsa feta, xilis, xafadeixer amb una pedra volcànica, eh? Bé, salsa, mil, mil, mil, milions de coses. Per tant, si sou de Sagrada Família és la cantina mexicana. Molt bé. M'ho ves la gana, Jordi, per entendre això. home, no m'estranya, el que passa que sempre es diu és que el menjar mexicà pica molt, però atenció, perquè no pica ni la meitat, ni res, ni un terç del que pica a Mèxic, perquè la gent que hem estat a Mèxic, com tu, Clara, tu saps que allà, bé, pica... Jo no he estat a Mèxic mai, eh? Ai, no l'he estat, pensava que havien estat tu. Doncs escolta, allà... Més m'agradaria, està allà pendent. Pica, però és una cosa espectacular, però jo parlava amb gent d'allà i dius, però pica mucho? Em diuen, sí, perquè aquí, des de pequeños, ja, ens ponen picante a tot, i diuen, hòstia, però una guindilla, bueno, tot, eh? Sí, i l'altre dia vaig anar al Paso, que és un restaurant mexicà molt bo, també, al carro de Girona, i li vaig dir, però pica, i em van dir, aquí, aquí nada pica, perquè ustedes no están acostumbrados i tot les pica. Exacte, correcte, correcte. Bueno, estupend, no? Bueno, en fi, doncs, aquesta setmana, revista Time Out, articles especials amb els millors restaurants mexicans de Barcelona. I avui acabem parlant de vi i gastronomia a Santa Caterina. Això què vol dir, al mercat de Santa Caterina o als voltants? Al mercat de Santa Caterina. Oh, que és bonic, el mercat de Santa Caterina. Sí, suposo que s'ha de sota les porxades, eh? No a dintre, on les parades, sinó, saps què? és la porxada aquella que dóna la plaça. Sí. Doncs allà posen unes paradetes i és allà. Mhm. Escolta... I és una cosa bastant alcohòlica, però com estem parlant de menjar, i dic, però saps què? Que ara ens passarem a l'altra banda, i avui no parlarem de cultura, que l'altre dia vam parlar amb un llibre, i parlarem de menjar i beure-t'ho, que això ens agrada. Ah, molt bé, doncs em sembla molt bona idea. A més, aquella zona és fantàstica també, eh? Per passejar una estona i observar també l'arquitectura preciosa i fantàstica que tan ens agrada de la cúpula i del sostre del mercat de Santa Caterina, i veure una mica què és el que hi ha. Què és el que recomaneu a la revista? A veure. Doncs mira, el que fan és que el dissabte, aquest dissabte, que és dia 30, fan tirada de vi gastronomia a Santa Caterina. Quina és la gràcia? Doncs que la gent del mercat ha convidat a la celler que oferiran una selecció de vins i caves de la déu catalana. Saps qui? Hi ha una déu... Si tenim déu panadès, déu... Sí. Totes aquestes. I hi ha una que és déu Catalunya. Ah, que engloba totes. Que són totes les déu que per temes químics, que els passa el dàcid de no sé què, que la terra, no sé quantes, són molt estrictes en poder pertanyar a una déu, doncs totes les que no pertanyen van a la déu Catalunya. Ah, denominació d'origen, no? Sí, denominació d'origen Catalunya. doncs porten 12 cellers i la gràcia a tot això, Jordi, és que per 9 euros, 5 copes de vi. Oh, però qui dius ara? Què me'n dius? Sí, està molt bé això, més pots compartir, no? 3 i... 2 i mitja i 2 i mitja. Però que comparti 5 i 5, Jordi, per favor. També, també, clar, clar. Hòstia, està molt bé això, no? Tu què et sembla? Tu, mentre vas al mercat, et compres unes pietes de la parada, una mica de formatge, la parada de formatge, calla, calla, com ens agrada comprar. Sí, els mercats de Barcelona, m'encanta comprar els mercats de Barcelona, eh? Per ser, perquè ja... De fet, jo sempre compro Santa Catarina, que és el que em cal coses de casa. Molt bé, hi ha molta vida, et tracten de forma estupenda, són supercarinyosos i carinyoses, tots els dependents i les dependentes, en fi, jo recomano sempre molt comprar els mercats, perquè hi ha una vida allà, que escolta, que t'alegra una mica el dia. Bé, Clara, alguna cosa més? Una cosa molt ràpida més, d'última hora, que és que avui se celebren els 10 anys la ICAT, anava a dir ICAT FM, però ICAT ja no és FM, ara és ICAT.cat. No sé si recordeu que ICAT abans tots els podíem escoltar a la ràdio del cotxe, per exemple, si teniu cotxe, o a la feina a la ràdio FM, però la van treure i ara és només online, i avui fa 10 anys i hi ha una festa a l'Apolo amb un munt de grups de música, els sospitosos dels altres, ja el Joan Colom, el Niu Raymond, tots aquests que us podeu imaginar, el Poballet em sembla que també, tots van a l'Apolo i la gràcia és que cantaran cançons els uns dels altres. Per exemple, la Núria Greia em cantarà una cançó del Pau, el Pau cantarà una cançó del Niu Raymond, el Niu Raymond cantarà una cançó dels Benos de Topo, i així. Doncs escolta, prenem bona nota, Clara, serà un concert per recordar també, i vaja, tu segur que no te'l perds. Doncs allà estaré jo, així que t'anudéu. Molt bé, molt bé. Clara, moltes gràcies la setmana més, que vagi molt bé. Adéu. Adéu. Adéu. Vista. Sigui 28 de la tarda, i ara al programa hem de parlar d'una activitat que hi haurà aquest cap de setmana organitzada per Dona i Empresa. Bé, dos quarts de set de la tarda, continuem en directe el programa, i deixeu-me parlar-vos que aquest diumenge, a partir de les cinc, es jugarà amb l'estètica personal, amb la fotògrafa Anna Valverde, de Dona i Empresa, que ens acompanya avui a la ràdio. Què tal? Bona tarda. Hola, bona tarda. Hola, bona tarda. Has vingut al programa, juntament amb la Pepa Nesany i la Isabel Temprado. Què tal? Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bé, expliqueu-nos una mica què és el que fareu aquest diumenge a la tarda. Sí, sí, se'n miren entre elles, no, no, qui vulgueu, perquè hi ha una sessió de fotografies, com diem, que farà l'Anna a partir de les cinc. A veure, d'on sorgeix aquesta idea de Dona i Empresa? Doncs això sorgeix de l'assemblea última que vam fer, de l'associació de Dona i Empresa. Vam acordar que faríem, doncs, una activitat al mes, no? I llavors això, doncs, bueno, no sé, ens va semblar que era una bona idea de, com a l'associació tenim, doncs, fotògrafes, maquilladores, dissenyadores gràfiques, estilistes... És que sou moltíssimes a l'entitat, no? Sí, sou moltíssimes. Quantes sou en total? Doncs, ara mateix, de sòcies, jo no t'ho podria dir. Més de 50. Més de 50. Clar, allà pots trobar, us podeu trobar amb totes les professions, no?, tractors, sí. I com va sorgir? I va sorgir així, llavors, bueno, no sé, allò parlant, una idea, una altra, vam dir, ah, doncs, mira, doncs, podríem fer això, que estaria, més que res divertit, no?, perquè és una mica com, bueno, com jugar, quan eren petites, no? I ser model per un dia. I ser model. Model per un dia, però, a part, també, això també ens servirà, perquè serà una cosa productiva, perquè com es farà, la Pepa va estirar les noies que vulguin, amb la seva roba de la botiga. Ah, va feita, no? Jo, Isabel, les maquillaré, perquè tinguin bona cara, i tal, per la foto que farà l'Anna. Jo faré la fotografia. Home, però això és un complet, no? Llavors, clar, aquestes fotos, que seran xules, interessants, servirà per totes, les que assisteixin, doncs, les podran penjar a les seves webs, a les xarxes socials, als perfils, per a tirar una foto que doni una bona imatge de la seva empresa. Home, és important, no?, de cara a l'empresa, tenir una bona imatge. A part que ens ho passarem bé, doncs, això serà, servirà, se servirà per totes bé. Avui en dia, que la imatge sempre està, a tot arreu, no?, i és el primer que arriba, el primer impacte que tenim, quan coneixem una persona, a les xarxes socials també passa el mateix, no?, és a dir, amb els perfils de les pàgines de Facebook, a Twitter, en fi, a tot arreu, perquè és important tenir una bona imatge, creieu, ja que, doncs, una és estilista, l'altra és perroquera, l'altra fotògrafa, que treballeu amb el tema de la imatge, a les xarxes socials, o una mica en general també per presentar un catàleg, no?, d'una empresa, o el grup, qui sigui. Sí, sí, jo considero que és molt important tenir fotografies personals que, amb les que t'identifiquis, llavors, per exemple, jo que faig, soc la fotògrafa, m'agrada fer les fotografies de perfil, perquè la gent, bueno, amb tota la naturalitat possible, perquè la gent vegi la teva essència, i pugui reconèixer amb tu, què és el que, bueno, quina és la teva feina, no?, o sigui, és intentar fer un tipus de fotografia que sigui el més natural possible, perquè, perquè puguin veure quin a què et dediques, no?, és molt important. i explica'ns una mica, Pepa, el vestuari, l'estilisme, això també, quin paper jugarà aquest diumenge? Doncs, mira, doncs, aquest diumenge el que farem és, totes les dones, no?, que vinguin, que vindran sòcies, i també hem convidat a les no sòcies, també, hem convidat a tothom, perquè ho hem divulgat per tot arreu. Això serà tímid, no? A tímid, sí. El carrer Roquetes número 9. El carrer Roquetes número 9, sí, que és a l'estudi de la Txell, que és una de les sòcies que, bueno, que està superimplicada en aquesta associació, llavors té un estudi molt maco, que l'acaba d'arreglar ara mateix, i llavors tenim un espai, doncs, molt bo per fer això. També farem un aperitiu. Ah, sí, sí, sí, un berenar, no?, també farem un berenar, vull dir que seran completos. Llavors jo el que faré és, doncs, bueno, després que la Isabel les posi guapes, les maquilli, doncs jo les vestiré amb una prenda de roba, amb complements, amb barrets, ulleres, perquè, bueno, i que posin com si fossin models. Clar. I l'Anna, bueno, es farà unes superfotos que estaran estupendes. Perquè en una associació professional, primer va el maquillatge i després el vestuari, o primer les models es posen... Com funciona el món? Jo primer és el maquillatge, perruqueria, i després ja és el vestuari, al final. Per tant, tu Isabel, t'encarregues del maquillatge. M'imagino que, vaja, les maquillaràs com tu vulguis, o també acceptaràs propostes? Bueno, jo primer preguntaré el seu estil, si s'acostumen a maquillar, si no van mai maquillades, perquè no es vegin diferent del que són normalment elles, de la seva personalitat. de fet, això com diem serà aquest diumenge, digues, digues. Aquest diumenge, dieu-ho a les 5 de la tarda. Sí, correcte, i pot anar tothom qui vulgui, que no sé si ja teniu previst quantes dones hi aniran. Sí, més o menys sí, perquè vam obrir un Doodle perquè s'apuntessin, i llavors més o menys sabem, de moment crec que estem en unes 25, entre 25, potser arribarem a 30, bueno. Aleshores, tenim el Facebook, de dona i empresa, poden entrar allà, qui vulgui, i en l'esdeveniment, doncs, on obren i es poden apuntar, qui vulgui, no cal que siguin de l'associació. I després, totes aquestes fotografies, m'imagino que les enviareu, no?, a totes les persones, no?, que hi vagin. Són 5 euros per les associades de dona i empresa, i després són 10 euros per les no associades. De fet, són uns preus tirats, no?, perquè un book, avui en dia, no sé, però ronda, com a mínim, 100, 150, i cap amunt, no?, o si és en maquilladora i tot el que més, realment, és molt més car. Sí, sí, sí. Escolta, i les fotografies, ja que cada una sou especialistes, no?, amb una qüestió. Les fotografies d'estudi, a diferència de les de l'exterior, quina particularitat tenen? Bueno, en el cas, el tipus de fotografia que faig jo és un tipus de fotografia molt de retrat personal. És una cosa, jo penso que amb les exteriors són molt diferents perquè és molt el tu a tu, no?, o sigui, et poses davant de la persona a la que li fas la fotografia, i jo intento crear un caliu i una comunicació perquè la persona se senti el més a gust possible i sigui el més natural possible. Llavors, és un tipus de foto la que jo faig molt íntima, no hi ha tretzo, faig sempre uns fondos molt neutres, no?, i és un tipus de fotografia molt natural, molt enfocada a la persona, tal com és. Clar, normalment, quan la fotògrafa diu, no, posa't natural, clar, no saps quina cara posar. És complicat. llavors, tu, quin consell donaries, perquè si t'escolten algú ja en aquest diumenge o en general, no? Bueno, depèn, depèn, perquè hi ha persones que els hi dones quatre pautes i s'hi posen de seguida i no cal dir res més, o sigui, es deixen anar i és fantàstic perquè es posen de totes les maneres possibles i hi ha persones que els hi costa molt més. Les persones que els hi costa molt més jo acostumo estar-me a una bona estoneta, no només parlant de les fotografies, sinó parlant d'altres coses i intento que se senti el més a gust possible. Un cop m'hi poso, doncs mirem una banda, mirem l'altra, mirem per aquí, normalment poso alguna, el cavallet, posar-lo al davant perquè la persona es posi al darrere perquè d'aquesta manera es relaxa quan estàs darrere del cavallet. Per exemple, hi ha diferents tècniques per fer que la persona es relaxi i connecti amb tu. Jo procuro que intenti no mirar la càmera i sentir-se pressionat per la càmera, sinó que intento que em miri a mi i que trobi en mi una sensació agradable i de propania, no? No estàs allà davant d'una foto d'una persona estranya, no? I és millor somriure i que es vegin les dents? Depèn, eh? Depèn. Hi ha qui millor que no somrigui perquè les dents ho destrossen tot, no? I al revés, hi ha persones que tenen un somriure meravellós que és el que jo procuro, treure els somriures. Intento sempre buscar que la persona mostri aquesta, no? la bellesa que té perquè penso que totes les persones tenen una bellesa especial. Totes. M'imagino que no sé si també seran d'acord sencer, ho dic, perquè, clar, aquí hi ha l'estilisme, no? Tenim un bon espai per fer-ho. El vestuari de la Pepa? Sí, bueno, jo en principi el que he proposat més, o sigui, que portessin com una base, una base negra, un legging negre, un taxar, saps? I més repostar la prenda de dalt, la prenda de sobre, perquè si no també era més complicat, pantalons, sabates, jo he proposat una base negra i o una sabata de taló o descalces, perquè hi ha algunes que no volen portar talons, perquè no estan acostumades, perquè no s'hi veuen, perquè després potser se les posaran, no? Però, bueno, en principi, això, una sabata de taló, un taxar, un legging negre o descalces, llavors jo posaré bàsicament la prenda de sobre, no? O sigui, una blusa, un sassei, un vestidet curtet i sobretot complements també, o sigui, per les més tímides, ulleres de sol, que... Si mirar a Nadia... El que passa que, per exemple, moltes vegades diuen que quan es fa un book a una persona, una model, una actriu, o fins i tot algú que ho necessita per la seva feina o per tenir un perfil professional, a LinkedIn, sense anar més lluny, o alguna cosa per l'estil. Tema, per exemple, ara ho parlaves tu, complements, tot el que són polseres, arracades, ulleres, tot això, o no sé, collals, potser tapos una mica, això com... Ho vas fer una fotografia? Suposo que també s'ha tenir en compte, no? Sí, no, i depèn de la persona també, perquè, clar, una persona baixeta no li pots posar un collal, perquè la fa més baixeta. La fa més baixeta encara no, perquè sembla que no tingui coll. Clar, per exemple, vull dir que jo també, jo portaré diverses prendes de roba i depèn de la persona, doncs li posaré una prenda o l'altra que li afavoreixi, evidentment. Perquè, de fet, tu, Pepa, et dediques a això i tens una botiga. Tinc una botiga, sí. Quina és? Tinc una botiga que fa 30 anys, que, sí, 30 anys que estic aquí a Sant Just, la botiga ara, en aquests moments, es diu Pepa, havia sigut petit bonic abans perquè jo tenia roba de nens. Sí. El que passa que, bueno, amb la crisi econòmica i una mica existencial, també, doncs vaig fer el canvi, ara fa per a 3 anys i em dedico a vestir a la dona, de la dona però de totes les edats, o sigui, des de, que tenen, jo què sé, adolescents fins que tenen 100 anys i si en tenen més, doncs també. On està la botiga, Pepa? Està al carrer Creu, 81, cantonada Montserrat. Bé, segurament molta gent la coneix, perquè si esteu pel centre alguna vegada l'heu vista. Segurament, sí. Escolta, Isabel, hem dit que tu les maquillaràs. Sí. Jo a vegades he sentit que el millor maquillatge és aquell que no es nota. Efectivament. Això és veritat i després que, ostres, és difícil també, no?, perquè vulguis o no, les persones també canvien molt quan va maquillat i quan no va maquillat. Bueno, el que es tracta és això de dissimular defectes que tingui i afavorir punts forts i de manera, doncs, això és útil que no es doni contra la gent que va maquillada i amb el tema dels ulls també una cosa que li ressalti i li reforci però natural. Bueno, en el cas d'una foto així normal, diguéssim, quan és per sessió de fotos o més de moda o coses més especials, llavors ja la imaginació ja es deixa volar o tot s'hi val, no? Però en el cas d'aquesta activitat doncs serà una cosa natural que es vegin guapes i tal com elles són. Bé, de fet, em sembla que us ho passareu molt bé aquest diumenge. Això és... Segur! No? Sí, sí, serà divertit, és una activitat divertida, eh? Sobretot les que s'apuntin, que es deixin fer i ho gaudiran. Això sí, eh? S'han de deixar en les nostres mans, eh? Això és molt important, no? Perquè... S'han de deixar aconsellar. Clar, de fet, anava a dir que qui més qui menys avui en dia es maquilla, no? Ella mateixa, eh? També, doncs, es vesteix, no? Ella mateixa i, per tant, de vegades és com no, jo vull així, jo vull això. I costa a vegades doncs que les clientes, per exemple, en el vostre cas, es deixin assessorar una mica i trencar una mica els perjudicis o els estereotips amb els quals sempre van? Normalment, si jo els hi explico allò amb amb cuidado, no? De dir, mira, potser et quedaria més bé si la ratlla te la fas així, allà, llavors es deixen i ho proven i normalment es veuen millor perquè a vegades es poden estar equivocades, no?, amb algunes coses però com a professional doncs jo els hi explico i poden acceptar-ho i llavors, doncs bé, estan contents quan els hi dones consells. Perquè a quina branca del maquillatge treballes? Amb tot, amb totes, tant catàlegs de moda com sessions de fotos per books, també faig per núvies a domicili, el dia del casament vaig a casa les núvies, maquillo, pentino, també. Tens l'empresa aquí a Sant Jús, no? Bé, jo soc freelance, vaig a casa de la gent, vaig als domicilis, als estudis de fotografia, em desplaço sempre. I alguna vegada... Però bueno, per tot arreu, sí, està clar. Alguna vegada heu treballat les tres juntes o no? No. No? O sigui, que serà també la primera vegada, no? Sí, la primera vegada. Sí, que ho fareu, no? Anna, també. Perquè tu tens estudi de fotografia aquí a Sant Jús, ho dic perquè, segur que s'ha arribat ara a la conversa, tot això ho organitza l'entitat Dona i Empresa, que, com diem, engloba moltíssimes dones d'aquí de Sant Jús, que, doncs, o són autònomes, o tenen el seu propi negoci, són emprenedores, i aquest diumenge heu decidit fer aquesta sessió de fotografies. Tu tens una sessió de fotografia? Jo faig molta fotografia d'exterior, però també tinc un petit estudi que el tinc a casa meva, que sóc freelines també, o sigui, puc moure i anar a casa de la gent, una de les coses que faig és anar a fer fotografies si tens casa en el teu jardí o en el teu interior, i després tinc un petit estudi a casa on faig les fotografies de retrat personal. I també ara m'estic enfocant a famílies. A famílies. A famílies i a nens petits. També estic començant aquí a experimentar i a veure què tal. Bé, de fet, és un nou mercat que s'està obrint, no? Perquè, de fet, ara això és la pregunta que jo llenço a les tres, no?, com a empresàries a la crisi que, ostres, s'ha fet molt de mal, sobretot en negocis com aquells, no? Perquè moltes vegades el primer que treuen les famílies i les cases i el tema, doncs potser és l'oci, no?, amb el tema del vestuari, el tema de la moda i les retallades. Això ho heu notat vosaltres i com ho heu afrontat aquests últims anys i últims temps? Bé, s'ha notat una miqueta però com que jo, per exemple, com a maquilladora, en el meu cas, com maquillo diferents àmbits molt diferents, particulars, com d'empreses, quan sempre hi ha... Les feines han de tirar endavant, no? No es para el món. Llavors, sempre hi ha alguns llocs on segueix, segueix havent la necessitat de maquilladores. Això no... Per tant, no has notat tu, per exemple, gaire... No, no gaire. I vosaltres? Bé, jo vaig començar la meva activitat com a fotògrafa precisament amb tota aquesta etapa de la crisi perquè jo sóc interiorista i em dedicava a una altra cosa. Fixe't, hi vas aprofitar per canviar... vaig fer un canvi a la meva professió i llavors, sí que jo he notat, per exemple, que la gent busca preus molt econòmics. Si tu ofereixes sessions a preus econòmics, no hi ha dubta que la gent s'anima, a tothom li fa moltíssima il·lusió tenir fotografies seves personals a un preu assequible. Si tens un preu competitiu, funciona. Si et dispares, costa més. Sí, el mateix és el que et diu l'Anna. Jo també el que he fet és, ara venc una roba més econòmica, maca, igualment, superactual i també de qualitat i llavors, la dona sí que potser ha deixat de comprar més quantitat, però continua comprant. La dona sempre té un raconet per comprar-se alguna cosa o per fer-se un maquillatge o el que tu dius o per fer-te una foto. O sigui, crec que estem una mica ara a l'abast de tothom, no? Una mica, per això fem aquesta activitat també, no? Perquè realment la dona tingui aquesta oportunitat, no? De poder-se fer una foto, de maquillar-se, de vestir-se i de passar una bona estona a un preu, doncs, bueno, com tu has dit, no? I risori, de fet, a partir de les 5 de la tarda, com diem, serà aquí, al carrer Roquetes número 9, al taller límit d'aquí de Sant Just d'Esvern, 5 euros per les associades, que segurament, no? Hi anireu moltíssim, moltes, vaja, no ho sé, i després 10 euros si no sou associades però si ens esteu escoltant, per exemple, i voleu passar per allà. Escolteu, us haig de preguntar, perquè malauradament, casos de discriminació per gènere continua avent-hi cada dia, malgrat estar el 2016, últimament també hi ha hagut rebombori, per exemple, amb el cas de la CUP, amb Enresa, no sé si us vau assabentar, vosaltres com a dones i empresàries, heu notat també que encara no hi ha aquesta igualtat que hi hauria d'haver entre l'home i la dona, en general, o no? Jo, en el meu cas, sincerament, no, no ho he notat en absolut, perquè com que treballo de forma així, jo sola com a autònoma i la veritat és que no me n'he trobat amb cap cosa que m'hagi fet sentir incòmode o que m'hagi fet sentir que hi ha algun tipus de discriminació. En general... No, jo tampoc. Amb el meu món de maquillatge i així hi ha moltes dones maquilladores i també hi ha nois menys, però no hi ha cap problema de res, tot molt obert i molt bé. No creieu que hi ha coses que s'hagin d'avançar en alguns camps d'igualtat o... Pregunto, eh? En general. Amb el meu aspecte, no. De la feina meva... No, no, no. La veritat és que en el nostre... És que jo crec que amb el ram de l'estètica i això... Estem molt introduïdes, no? I llavors no... La dona... És un paper important, no? De fet, potser estaríem parlant d'un dels pocs camps, no? Que la dona potser representa un paper més gran que no pas l'home amb el tema del maquillatge, com diem, la perruqueria, el vestuari... Per tant, no... No tinc cap mena de problema. Bueno, hi ha molts maquilladors també de fet, no? Sí, també n'hi ha, però... n'hi ha moltíssim. N'hi ha més noies, més dones, però, no, vull dir, cap problema. Jo treballo amb equips, a vegades, sí, sí, amb el que sigui, tant dones com homes, no hi ha problema. Tothom bé. Molt bé, doncs escolteu, jo us agraeixo moltíssim que hagueu passat per l'Apanyà del Morro per explicar aquesta activitat que fareu des de Dona i Empresa aquest diumenge, com diem, sobre l'estètica personal, fotografies, estilisme, maquillatge, tot això amb la Pepa Casany, la Isabel Temprado i l'Anna Valverde. Espero que us vagi molt i molt bé. Ja sabeu que teniu aquest programa sempre obert per venir a explicar el que us doni la gana. Que vagi molt bé i gràcies per venir, eh? Molt bona tarda. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies també. Adéu. La penya del Morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio d'Esvern. En fi, ho hem de deixar aquí. Moltíssimes gràcies a tothom que ha fet possible la penya del Morro d'avui, avui amb moltíssima gent, eh? El Roger Cònsul que ens ha atès per telèfon parlant de l'obra que farà aquest dissabte a l'Obra Tradicionarius, a l'Espai Tradicionarius de Gràcia, amb l'obra Víctor Català, la senyoreta de l'Escala. I a més a més també el nostre politòleg de capçalera, Pau Rama. Moltes gràcies. El senyor Benito amb les coses importants de la vida i les seves faules. I ara a la segona hora amb la Clara Nervion de la revista Time Out, que ens ha explicat restaurants mexicans de Barcelona i les dones de Dona i Empresa, la Pepa, la Isabel i l'Anna, que també ens han explicat l'activitat d'aquest diumenge. Per part meva, res més, que vagi molt bé. Per cert, ens hem de demanar disculpes avui perquè finalment no hem pogut parlar amb el cantant de la Doca's Gràcia, del Josep Montero. Intentarem fer-ho demà a la tarda aquí al programa. També juntament amb els Gunis, el Dani Martínez, l'antiagenda amb l'Eli Capdevila i el cinema amb el Jordi Roca. Tot això demà a partir de les 5 de la tarda aquí us ha parlat Jordi Domènech. Que vagi molt i molt bé. Tornem demà. A veure si hi heu i molt bona tarda. i molt bona tarda. i molt bona tarda. aquesta mañana de enero demasiado hermosa como para ir a trabajar y sin pestañear hablamos con la jefe en cuento chino y como niños nos volvemos a acostar. Se supone que debía ser fácil. Tienes frío, pero a veces lo hago un poco difícil. Perdón, suerte que tú ríes y no te enfades porque eres más lista y menos egoísta que yo. Todavía tienes frío. Bueno, cierra los ojos un minuto que te llevo a un lugar. Imagina una calita yo te sirvo una clara es verano y luz del sol es la costa catalana y estamos tranquilos como anestesiados después del gazpacho nos quedamos dormidos mirando a Torre de Francia en la típica etapa donde Lance gana imponiéndose el sprint con un segundo de ventaja en el último suspiro colgándose a sus hombros el mallot amarillo de nuevo el chiringuito un bañito helado de pistacho y partida al futbolín lanzamos unos frisbees jugamos a las cartas y acabamos cenando sardinas y ensalada bebemos dorados hablamos callados la luna la sal tus labios mojados me entra la sed y pido una copa y España se queda en cuartos en la Eurocopa ah ah ah ah ah ah ah ah ah Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! fi! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! L'equip talismal a la ràdio busca el 5 de 5 en un partit vital per l'ascens. Les noies també juguen a Ràdio d'Esvern. No te'l perdis. Vé-te aquí una vegada. Un programa de contes que realitza el grup Marc mestres àvies recuperadores de contes de l'Associació de Mestres Rosa Sensat. Els podreu escoltar els dijous a les 8 del vespre i els dissabtes a les 10 del dematí. Us hi esperem a tots. Benvinguts a Babilònia, on la cultura és la protagonista. Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà els millors llibres, les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la cartellera, sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat. Ja ho sabeu, Babilònis. No us ho perdeu. Dijous, de 9 a 10 del vespre, Babilònia. Bona tarda, són les 7. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Sant Just Notícies, edició vespre. Bona tarda, fa uns moments ha començat el ple corresponent aquest mes d'abril. Donar compte del PAM i de la liquidació del pressupost de l'Ajuntament...