#912 - De “La Pols” a Màlaga al Cabaret Artístic de Sant Just: entrevista a Llàtzer Garcia, antiagenda i cinema (Captain America: Civil War, Monsieur Chocolat) + butlletins i esports

John Wayne va afirmar que creia en la supremacia blanca fins que els negres no estiguessin prou educats com per ser responsables. Tampoc tenia opinions gaire favorables sobre els indis americans. Aquesta visió de John Wayne sobre les minories racials als Estats Units ha acabat tombant la proposta que es debatia a Califòrnia i que havia impulsat un congressista republicà. No hi haurà dia a John Wayne, però l'estat sí que té un aeroport en honor seu, un dels més grans de Califòrnia, on s'erigeix una estàtua de gairebé 3 metres del rei del western. Célia Cernadas, Catalunya Ràdio Washington. Esports, Damià Aguilar. Falten 3 jornades pel final de la Lliga de Primera. El Barça juga demà al camp del Betis, el Real Madrid a Sant Sebastià i l'Atlètic de Madrid a casa contra el Rayo. El Barça, Luis Enrique, no creu que el partit de Sevilla sigui el més difícil dels que queden. El Madrid, Benzema i Cristiano són baixa contra la Real, però els bascos perden Íñigo Martínez. A l'Atlètic de Madrid, Simeone no ha dit si farà rotacions pensant en el Bayern. Felipe Caicedo apunta a titular per l'Espanyol Sevilla de diumenge. Els socis ja han retirat 6.200 entrades. L'extècnic de l'Espanyol Pochettino ara el Totem anglès diu que té un acord per renovar fins 2021. A la sèdia un partit endarrerit de la Lliga Endesa de Bàsquet, jugaran el Barça i el Bascònia. L'exblaugrana Ricky Rubio diu que els jugadors de Xavi Pasqual hauran de ser molt forts mentalment perquè l'eliminació europea els ha afectat moltíssim. Luis Hamilton ha estat el millor a la primera jornada d'entrenaments del Gran Premi de Rússia de Fórmula 1. Red Bull ha estrenat una pantalla protectora. A la Titan Desert, Josep Batalú manté el lideratge a falta d'una etapa. Té 13 minuts. Avui ha estat tercer a un minut del guanyador de la cinquena etapa, el portuguès Xosé Silva. Fins aquí, les notícies. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bona tarda. El ple d'abril va anunciar que el 29 de juny es posarà en marxa un procés de participació al Pla d'Acció Municipal. Serà mitjançant una sessió oberta on es votaran les accions a prioritzar. La votació serà presencial o online. El ple del mes d'abril va donar compte de l'aprovació del Pla d'Acció Municipal pel període 2015-2019, un document que inclou 70 accions a desenvolupar, 20 objectius operatius i 6 eixos estratègics de ciutat que engloben accions per disposar d'un municipi amb un creixement sostenible i de qualitat i per un Sant Just que garanteixi la qualitat de vida de les persones per tractar el medi ambient de manera respectuosa, de ciutat educadora i per reactivar l'economia i la innovació. També es va donar compte el ple d'ahir de l'aprovació de la liquidació del pressupost del consistori de l'any 2015. En aquest es va detallar que el resultat pressupostori ajustat en termes del sistema europeu de comptes és positiu. El primer tinent d'alcalde, Sergi Seguí, també ho ha explicat aquest matí als micròfons de ràdio d'Esvern. Entre els punts de l'ordre del dia també estava prevista l'aprovació de la rectificació de l'inventari de béns immobles municipals. Amb els vots favorables de l'equip de govern i amb les abstencions de l'oposició, es van aprovar 5 altes, 4 baixes i 2 modificacions. Per últim, es va aprovar, amb tots els vots a favor, excepte el de Ciutadans i Partit Popular, la modificació dels estatuts del Consorci per a la normalització lingüística, motivada per l'entrada en vigor de diverses normatives. I les sol·licituds de bonificació del 50% de l'ICIO han de ser en els edificis catalogats, tant de Can Madurellet com del Walden 7, que es van aprovar per unanimitat. Sant Jus celebra el Dia Internacional de la Dança amb una demostració a la plaça Antonino Malalaret. Aquest acte de celebració també comptarà amb la projecció del documental Five Day to Dance i la pel·lícula Hairspray. L'espai de dansa Marta Roig, el Tutuguri, l'escola de dansa Renata Ramos i París i els tallers del Casal de Joves faran una demostració amb diferents estils de la dansa. D'aquesta n'han parlat aquesta setmana al Just a la Fusta, les seves responsables. L'exhibició pretén commemorar el 29 d'abril, Dia Internacional de la Dança, i també mostrar el que fan les diferents escoles. Cadascuna preparar les seves coreografies i s'aniran alternant en diferents actuacions. També hi haurà dos visionats d'un documental de Rafa Molés i Pepe Andreu, que es diu Five Day to Dance, que podria començar cap a les 9 del vespre, i ja cap a la nit, cap a les 10, hi haurà també la projecció de la pel·lícula Hairspray. A més, hi haurà un servei de bar i càtering que estarà al llarg de tota la tarda amb nosaltres. Així doncs, aquesta tarda, commemoració del Dia Internacional de la Dansa. Començarà a dos quarts de vuit del vespre a la plaça Antoni Malaret. Recordem altres activitats d'aquests propers dies. Dona i Empresa organitza una sessió fotogràfica per a les dones del municipi. La trobada lúdica, sota el nom Model per un dia, serà diumenge a les 5 de la tarda. Més d'una vintena de dones ja s'hi han apuntat. Dona i Empresa convoca a totes les associades i a altres dones del municipi. Ha participat a la trobada lúdica Model per un dia. L'objectiu de l'esdeveniment serà fer una sessió de fotos de les dones que assisteixin. Amb aquesta acció, pretenen posar èmfasi en les pròpies associades, com a dones i com a persones emprenedores i empresàries. Una de les sòcies, l'Anna Valverde, serà l'encarregada de la sessió fotogràfica. Després també tindrem la maquilladora professional Isabel Temprano, i estilista, i també l'estilista Pepa Casany. A més, la jornada serà amenitzada amb música i baranà. L'associació, posteriorment, farà ús d'aquestes fotografies per a la seva web i altres materials de difusió. També a la trobada es repondran preguntes com quina imatge projectem o com ens comuniquen. Per participar, cal entrar a l'activitat Model per un dia de l'agenda de la pàgina web de donayempresa.cat i afegir el nom al llistat a l'enllaç que s'adjunta. El preu per a les associades és de 5 euros i 10 euros per a les que no ho són. Hem de dir que la sessió de fotos serà aquest diumenge, de 5 a 9 del vespre, al carrer Roquetes, número 9. Fins aquí la informació local. Tindreu més notícies d'aquí una hora. Tot seguit us deixem amb el programa La Penya del Morro. Ràdio Tosfer 98.1 Ràdio Tosfer 98.1 Diumenge, qui juga a casa és el bàsquet femení. Diumenge, a partir de les 5 de la tarda, viu el partit entre el Sant Just i el Virà de Cants, aquí, a Ràdio d'Esvern. L'equip talismal a la ràdio busca el 5 de 5 en un partit vital per les Cens. Les Nolles, també jugant a Ràdio d'Esvern. No te'l perdis. Despertant-te. Corrent. Esmorzant. Comprant. Passejant. Quedant. Treballant. Celebrant. Sortint. Conduint. Vius Connected. Conduint. Desconnecta. Evita les distraccions. Milers d'accidents de trànsit són provocats per l'ús de mòbils, GPS i aparells de ràdio. Generalitat de Catalunya. Ràdio Tosfer 98.1 La pella del morro, un programa amb més morro que pella. I llavors, Marc, sempre per començar has de tirar aplaudiments. Ah, d'acord. Això és un clàssic del programa. Llavors, també em sembla que és això de... Hola, gent de Sant Just i gent de l'any... Ah, no? Això ho dic jo. Ah, d'acord. Perdó, perdó. Bona tarda, gent de Sant Just i gent de l'estranger. Com esteu? Benvinguts al programa de les tardes de Ràdio Desvernos. Per la lluita, Jordi Domènech. Des d'ara i fins a les 7 del vespre. Això és la penya del morro. Avui, programa número 1840. Benvinguts. A la penya del morro. La penya del morro. És el programa que tu has de fer cada divendres de maig. Ah, val, val, val. Llavors, ara ve el sumari. Avui, al programa, connectarem amb Màlaga, on el dramaturg i director de la companyia Arcàdia, el Llatjar Garcia, ha presentat la seva última producció en format cinematogràfic La Pols. En parlarem amb ell d'aquí uns moments. A més a més, també rebrem el Dani Martínez i el Joan Chirivella amb les receptes dels gastrogunis. I a la segona hora, què no hem de fer aquest cap de setmana amb l'antiagenda de l'Heli Capdevila? Com ser un bon català? El concurs del Dani Martínez, que s'inventa les normes a mesura que avança el mateix. I el cinema amb el Jordi Roca. Tot això avui a la penya del morro. Bona tarda i benvinguts al programa. Llavors, vas tirant sintonies. Ara, per exemple, tenen una entrevista. Llavors ja presentes l'entrevista. Ah, val, eh? A què entrevistem, avui? Faltan dos minuts per arribar a un quart de sis de la tarda. Dic l'hora, dic l'hora. Sí, i llavors posa bé que en situació... De fet, avui al programa estem molt contents perquè després d'haver-lo entrevistat ja moltíssimes vegades per nosaltres és un honor que ens rebi des de la seva habitació. M'imagino, del Ritz o el Palas de Màlaga. Llàtjar, Garcia, Llàtjar, bona tarda. Hola, bona tarda. Escolta, on estàs? On t'han allotjat? Estàs a Màlaga, a la meca del cinema espanyol. Sí, bueno, l'hotel... La veritat és que ni he llegit com es diu, però és l'hotel on estem tots. Però... És un hotel molt guai. És com un melià, no?, de Sitges, però el melià de Màlaga deu ser una mica. Sí, sí, sí, davant de la catedral. És molt bonic, unes vistes meravelloses. Hi ha piscina a dalt i tot. Òbviament no m'he banyat, però hi ha piscina. És veritat, perquè no t'agrada posar-te mai banyador. Si no... Exacte, i sense banyador em diuen que no ho puc fer. És molt raro. És estrany, és que la gent és molt curiosa. Bé, escolta, va, entrem en matèria, perquè Llatger ens fa molta il·lusió saludar-te. Com diem, estàs al festival de Màlaga, a l'hotel. Aquest diumenge es dona el palmarès, els premis, de totes les pel·lícules que al llarg de la setmana s'han anat representant en les diferents seccions del festival. I atenció, perquè la Pols, obra que vas escriure tu, i que vau pujar i vau fer a la sala Flyhard i que ha guanyat també molts premis, una vegada va venir un productor i diu això ho hem de fer en format pel·lícula, no? Explica'ns com va anar, perquè sembla que últimament, no és que estigui posant de moda, però que hi ha com una onada, no?, de teatre que passa a la gran pantalla. El principi d'Arquímedes, el rei Tort, l'Apols... Com ha anat això, Llatger? Bé, això sí, sí, va venir un productor, que jo el coneixia una mica, algun cop haver-hi parlat i tal, i va venir a l'Apols i va dir mira, jo tinc una petita productora que fa videoclips i petits documentals i vull fer una pel·lícula llarga i de cop he vist que aquesta història és la que buscava. I bueno, ens ho va fer a nosaltres, però jo entenia que era ell qui ho dirigia o que buscava l'equip i em va dir no, no, no, l'equip són vosaltres i la dirigeixes tu. I va dir, hombre, però jo no he fet mai cine. I va dir, doncs ja em faràs ara. I va dir, doncs venga. I ell va dir, no, jo et posaré tot un equip tècnic, diguéssim, de directe de foto, de sonidista i tot, que t'hi ha aconsellat molt i ho faràs amb calma i amb temps i això va ser així. Però que guapo, no? Perquè hi ha gent que per dirigir una pel·lícula està anys estudiant i buscant i picant portes. En canvi, tu, Llancer... Sí, sí, em sap greu per ells, perquè vull dir que dius, hòstia, no, no, vull dir que a mi em va sortir així com de la res. I tal, vull dir que ja ho entenc, però alhora dius, hòstia, em vaig plantejar que, hòstia, no sé si és l'idea fer-ho jo, però de cop digui, escolta, mai més tindré aquesta oportunitat, no diguis que no, i a veure què passa. Clar, o sigui que ara t'has fet director de cine, tu, això és molt fort. Bueno, no ho sé, no ho sé. Ara n'hem fet una i llavors ja ho veurem. Escolta, i la diferència entre, ara, clar, és evident, una pregunta xorra, però, bueno, és el que fa tothom. Bueno, doncs no te la faré. No, no, sí, sí. Quina és la diferència més gran que has trobat? És que vaig a fer, entre el teatre i el cinema, a part que no tens públic. Exacte. Estan diferents. No, vull dir que, bueno, també hem volgut conservar molt l'esperit de l'obra, vull dir que no, és una pel·lícula allò gran, que hem canviat tot, hi ha molt exterior, vull dir que hem mantingut molt la cosa íntima de l'obra, llavors tampoc ha sigut un pas molt bèstia, vull dir que, dintre tot, per si tampoc ha sigut una gran sorregada, però sí que, bàsicament, hem hagut de trobar aquella cosa molt més petita i que ja és igual la veritat que teníem o que creiem que teníem a l'escenari i trobar aquesta cosa molt més petita i que alhora fos molt creïble i que agafés igualment l'espectador. Clar. Jo crec que, bàsicament, també hem reduït el text de l'obra, vull dir que tot el que es podíem ensenyar per imatge ho hem tret de text, podien anar exteriors i tal i tot el que diem, i tot això està per text de l'obra perquè no sortíem d'allà, tot el que hagin pogut fer-ho molt més lleuger ho hem fet, vull dir que la pel·lícula dura un quart d'hora menys que l'obra i hi ha molts més exteriors però, bàsicament, jo crec que ho hem obert una mica i, bàsicament, hem reduït tot el que podíem del que és el text farragós d'una obra. I també vas rebaixar una mica la interpretació dels actors, tenint en compte que sempre es diu que en teatre, clar, has d'arribar a la fila número 30, no? Llavors els actors sempre fan com moltes cares, moltes canyotes, ho tiren molt. El que passa és que, clar, que això venia de la sala Flyer, vull dir que ells arribaven a la fila 4. La sala Flyer és mesura de cine o encara s'ha de rebaixar més? No, s'ha de rebaixar molt més, perquè, clar, hi ha les cares que formen allà les flaques d'intensitat, quan s'emprenyen això ho fots perquè, a més, és una pel·lícula de molts primers plans i, clar, el primer pla no aguanta i si obres una mica l'ull i fas això, Déu meu, prou, para! És reduir al mínim que de fet els actors pensaven que no estem fent res, no? I, hòstia, estàs esperant i llavors ho veuen i diuen que és molt, si no, que era com anar rebaixant, rebaixant, rebaixant. Sí, anava a dir, hòstia, no fan res els actors però cobren igual però tampoc perquè en aquest cas és una pel·lícula de baix pressupost. Sí, sí, sí, hem treballat com a cooperativa, diguéssim, tothom aquí ha acabat treballant, vull dir que no s'ha cobrat sous, només s'ha pagat tot el que és les despeses i la lloguera material, però tothom està com, bueno, si té beneficis la pel·lícula tothom cobrarà la seva part per contracte, que tothom ha donat. Clar, després ja quan s'estreni us forrareu, no?, perquè teniu percentatges de tecnicia i aquestes coses. Sí, perquè la pel·lícula és super comercial. Molt, molt, molt, molt. Bueno, parlem de l'argument perquè després de la mort del pare de Jacob i la Ruth es produeix una fractura entre la relació d'aquests dos germans, no?, per si no vau veure la Pols, doncs la història comença aquí, se situa just en el moment que el Jacob s'oblida de dir-li a la seva germana que el pare ha mort. Comença aquí, és una història molt potent, la Pols, que es va veure a la sala de Flyer. Vull llegir algunes de les crítiques que han aparegut a Màlaga aquests dies, com per exemple, dius, esperem que la Pols pueda ser vista por el público más inquieto y algún distribuidor con mucho ojo porque la película realmente lo merece también su equipo que ha aportado su capital humano, buen cine hecho con poco dinero pero muchísima profesionalidad y seriedad sin discursos impostados y sobre todo con mucha honestidad. Tu, com a director i també autor de l'obra teatre i també, per tant, de la pel·lícula, quan lleigis una cosa així, què et sents? Què passa pel cap? Bueno, en aquest cas, jo he de dir que aquí he vingut molt, no diria espantat, però ja en el passe de la pel·lícula ho vaig passar molt malament perquè, clar, jo no he fet res al cine, de cop, dic, bueno, pensava, dic, bueno, està tot malament, és un desastre, això no agradarà a ningú, i de cop, quan va la pel·lícula, jo, òbviament, ja havia sortit fora perquè no podia suportar-ho més, va venir gent que no coneixia res, m'han dit, tu ets el director, no, perquè abans ho havia tingut que presentar, i ho dic, hòstia, que ens ha enganxat molt la història, ens ha agradat molt, i això era molt guai, perquè, dic, mira, som si hagin vist l'obra, vull dir que, teníem les més reaccions que veien l'obra, que tothom en parlava de la història i dels personatges i sobretot destacaven molt interpretació dels actors, i això és molt guai, i jo, per això, que dic, estava una mica temorit, que dius, hòstia, ara, clar, veient una pel·lícula que és clarament de personatges i de diàleg, potser que la gent s'avorreixi molt, no ho sé. Clar, de fet, esteu a la secció oficial de Zona Cine, ja, que és una mica la més independent, no, de Málaga i tal, vull dir que són les coses així, ja una mica més outsiders, no? Sí, sí, l'únic que és això, que normalment, també ens van dir, que és una secció que és molt propera a l'espectador, i això és molt xulo, i per això, sí, diguéssim que és zona oficial, però que sí, ja és pel·lícula més això, més independent, no, no és mai, no, no és la gran pel·lícula, és allò amb uns pressupostos milionaris. Que per cert, deixa'm dir, deixa'm dir, perquè això fa molta gràcia també, que us han demanat, perquè la vostra passi era ahir, i us han demanat que us quedeu fins diumenge, que és quan es donen els premis, a este UL, a premi o no? Sí, perquè de fet el vol el teníem avui, el productor i jo, i ens han dit, no, allargueu, i ens quedeu fins diumenge. Home, o potser els hem caigut molt bé, no, això ho és la prèmia, quan en un festival de cinema et diuen, no marxis, no te vayas tot aviat, no te vayas, per favor, això és que, clar, això ja prèmia, hòstia que guapo, veus jo, sort que t'entrevistem ara, abans que ja siguis supermediàtic. Sí, perquè després ja no us agafaria el telèfon. Per això, perquè no seris supermediàtic. Escolta, per cert, Mar Romero, el que passa és que parles com si tinguessis molta experiència en el món del cine. No, parlo com amic del Llatger. Ah, m'he confós. Tu has de fer això també. T'has de portar... No, és que com que has dit això de... No, si us diuen que us cadeu és pel tema premi, com si haguessis rebut molt, algun gaudí o alguna cosa així. Bueno, de totes maneres, tu, Marc, tu no estàs tranquil per parlar, estàs tranquil per prendre nota que la setmana que ve has de presentar el programa. D'aconsello que et portis amics per fer entrevistes, que està molt bé. És molt més tranquil. A mi? Sí. Bueno, escolta, Llatger, com és... Què és pitjor? Una estrena com a director de teatre o una estrena com a director de cine? Aquesta no te l'han pogut fer perquè fins ara no havies fet cap entrevista. No, aquesta no me l'han fet. No, aquesta no me l'han fet. Per això, per això. Jo crec que de teatre ho passes molt malament en un sentit perquè no saps com anirà la funció. Vull dir, jo sempre penso dir-ho a veure si va bé. Les estrenes mai van bé. Vull dir que mai, mai és la millor funció ni de conya. És una merda. Algú ho havia de dir, prou ja de no de les estrenes de teatre. Exacte, la gent no sé per què va a les estrenes perquè dius, no veus la bona funció. Sí, senyor. I més endavant. Estic d'acord. Clar, que fas estrena no ha començat mai. És molt raro. És molt perver. Si s'enganyés a la gent i digués, no, no és l'estrena i en el fons ja portes una setmana fent funció. O a l'estrena has de convidar tothom que et caigui fatal i dius, és igual, si m'interessa una merda el que t'ho pensis, no ho convides aquell dia i que vagi tota la pitjor gent que ho vegi a l'estrena i ja està. Quin bon rotllo hi ha entre el món de l'artista. No, no, molt bé, molt bé. No, no, ara parlarem del món del teatre perquè és que el Llatger, a més a més, també ha dirigit Sota la Ciutat que es pot veure al Teatre Lliure fins aquest diumenge que parla justament també una mica de tot això. Però vaja, ara en parlarem. Però com a director de teatre o de cinema, com ho passes pitjor? Jo, jo, bé, de cinema no puc opinar molt poc perquè va seguir la meva primera experiència i per tant era el dolor de dir no sé si d'això. Però jo crec que de teatre per això, perquè no saps, vull dir, la pel·lícula és la que és i pot agradar i pot no agradar, però bueno, és això. L'altre és estar tant factós al públic com respondrà si començarà a tossir i això, si algú surt a la sala i els actors es despistaran, si l'actor estarà nerviós, vull dir, jo crec que estàs més, jo crec que és pitjor de teatre, ho passes pitjor. Bé, de fet, com a màxim, el pitjor que pot passar en una projecció de cinema és que jo què sé, es cremi la tela del cine, per exemple, o això no passa. O la sala i que tothom es mori. Clar, no, no, o jo què sé, o que peti la cinta i es cremi, ai, ai, tenim què tal, però clar, al teatre pot passar moltes coses, que es desmagi l'actor, que caigui un focus, que clar, moltes coses. Que es cremi l'actor també podria passar. Que es cremi l'actor. Clar, Depèn de quins casos estaria bé, també. Millor, millor. Insisteixo, quin molt rotllo ja entre... La broma, eh? Però no, és teu, no, Sordi? Però, però, llatja, tu no parles d'actors que tens a la teva companyia, no? No, no, no, és una broma. Val, val, val. Escolta, no, ho dic perquè, mira, ja que estem parlant del món teatral, parlem de sota la ciutat, que es pot veure al teatre lliure, que el llatja, bueno, mai més ben dit, està on fire, aquests dies, una història que explica com intenten sobreviure uns nouvinguts a la ciutat de Barcelona en el món del teatre. És una mica també el que et va passar a tu, llatja, quan vas arribar des de Girona? Una altra pregunta que no t'han fet mai? No, però aquesta no l'han fet gaire i et diria que no, no, no, mira, aquesta no té gran cosa a veure amb mi, en aquest sentit. Així que m'he inspirat una mica en persones que he conegut, però no de Girona que anava cap a Barcelona, sinó que anaven cap a altra ciutat. Així que posaven, vull dir que ho pensaven que el problema que no fessin el que volien fer era la ciutat i per això canviaven. Però vull dir, sí, sí, no és directament vinculada a mi. No et vas trobar tu com els personatges, no, no, escolta, és així, no et vas trobar com els personatges de l'obra, no?, que estan allà, que intenten, que se'ls fa de vegades. Bueno, sí, home, no, clar, que m'hi sento, no, no, clar, que té part de mi, però diguéssim que no he agafat un detall que dius a mi això que em va passar aquella vegada. però sí, home, sí, clar, clar, que m'he sentit com ells i molt com ells, sobretot com el noi, diguéssim. Perquè tu, clar, tu venies de Girona, eres molt tendre, no?, perquè fa molts anys que ja vas arribar a la capital. I jo tenia il·lusions. Clar, moltes, i després, bueno, escolta, no et pots queixar, no?, com t'ha anat les coses a la capital? No, sí, estic prou content, sí, sí, sí, sí. Bueno, escolta, que parlant de Girona, ara és, serà la capital de Catalunya d'aquí a poc, no?, el president és d'allà. Bueno, no, però ja, és el centre de l'univers, Girona, sempre ho ha sigut, sempre ho serà. Joc de Trons, l'altre dia vaig veure que la cursa de RAC1 va ser a Girona, que passaran, que és molt friki això, passaran per els llocs dels rodatges de Joc de Trons, vull dir, estem molt friki, estem molt friki. Temporada alta, millor festival de teatre a Catalunya, què diuen ara, vull dir, escolta, Girona... De Catalunya i d'Espanya, del món mundial. Què teniu a Girona? Què us passa amb Girona Power? A veure... Superior a tot, vull dir, la superioritat, si no hi ha. Hòstia, quina ràbia, quina ràbia, només faltava que el president fos de Girona. Clar, és que m'ho estàs a huevo. No, no, jo tinc una relació d'amor, odio a Girona, vull dir, m'encanta Girona, l'estimo i també alhora visc a Barcelona perquè amb molt de temps de Girona m'agubio. Però, home, Girona jo crec que es viu molt bé i és una ciutat que és molt bonica, de les més boniques del món. Ho dic de veritat, no ho dic pas, és igual si soc Gironi o no, però penso que realment és molt maca. El problema és que tens raó, saps? Llavors, clar, això fa ràbia, fa ràbia, però és així, és així. Escolta, va, parlem una mica més de sota la ciutat, que es pot veure fins aquest diumenge lliure. Com ha anat? Com t'has sentit amb tota la gent que ha vingut i quina ha sigut la resposta que heu tingut? Bé, molt bé, la veritat és que de públic estem anant molt bé, jo estic molt content, vull dir que estem a una mitjana de quasi 80% d'ocupació, 90%, vull dir que molt xulo, i bé, bé, bé, la crítica és molt guai, també, ja de tot, hi ha gent que no hi entra tant, hi ha gent que entra molt, vull dir, però en tot cas, jo crec que la gent, vull dir que nosaltres teníem por que venim de la Pols, vulguis que no, que va tenir molta nomenada i ens va anar molt bé, teníem por de que, diguem, a veure aquesta que passa, i no, no, de cop, també com que és molt i molt i molt diferent de la Pols, no l'han comparat, diguéssim, i diuen, vale, és una altra història, i hòstia, no, no, vull dir que ens anava molt bé, i també teníem por que ha entès molt la gent, que és més forç per gent teatrera, perquè parla del món de l'art i del teatre, i al contrari, en general, ha vingut, bé, molta gent teatrera, però en general, el públic general ha vingut més que el teatrero, i que són els que hi entren més bé a la història, vull dir que, llavors, això, vull dir, les pors que teníem, de l'obra, interpretada excel·lentment per l'Albert Pérez, és el Narcís, que és un personatge, un director, una mica així, outsider, no, del teatre català, que, doncs, ha estat arraconat, o, bé, fins a cert punt, també s'autorracona, no, crític, rebel, amb l'establishment, que tu has comentat que ha estat inspirat amb el Jordi Messalles, que va morir fa 10 anys, i que va ser també un director de teatre. Escolta, t'adona la sensació que gràcies a l'obra s'ha com parlat molt més de la figura del Messalles, l'has reviscut una mica tu, no, Llatger? Sí, d'alguna manera, sí, que no, jo quan, això em sembla que ho vaig dir per primera vegada a alguna entrevista i la roda pensa lliure, mai ho havia posat ni a programes, ni al dossier, perquè també a l'hora dic, hòstia, no vull que es vagi amb la cosa del morbo, no, una mica, o, a veure, saps a veure què parlen del Messalles, que dius, no, perquè no és el tema, tampoc de l'obra, apareix i apareix molt, però tampoc era el que jo volia que tothom es quedés, perquè si no, s'aniria a veure què diu, jo crec que això llavors s'ha anat dient i la gent ho ha anat llegint així i això és molt xulo, però també molta gent ho reconeix amb altres, professionals del teatre que han quedat arraconats, o que ell fa en auto arraconat, com deies, i que se va morir fa poc l'Esteva Polls, fa cada una setmana i molta gent ha parlat, també que havia sigut un tipus de directe, això, i que l'havien maltractat, però, bueno, el Messalles, diguéssim, a diferència de molt aquests directors, el Messalles era un bon atxon, vull dir que no era un tio, era molt incòmode, però no era un tio allò desagradable i que molts actors mal parlaven d'ell, perquè, hòstia, que l'acabalment que tractava els actors, sinó al contrari, el Messalles era un amor, vull dir que, per això dir que això crec que és bonic, que se'n torni a parlar i se'n recordi, perquè hi ha molta gent, bueno, és normal, vull dir que, clar, amb els anys, on s'oblida de les coses, hi han vingut molts alumnes que havien vingut d'ells i em dius, hòstia, clar, era el Messalles, i ara me'n recordo molt d'ells, i que va ser molt important, per mi, però clar, ja no te'n recordes. Home, clar, clar, de fet, jo anava a dir que si us agrada el teatre i el món del teatre, us agradarà l'obra, perquè justament els personatges estan ficats en aquest mundillo d'intentar, bueno, d'intentar aconseguir papers, la noia que arriba a Barcelona i vol dedicar-se a la professió, coneix aquest director del qual estem parlant i també coneix a la Bonai, que la Bonai és una rèplica, podríem dir, d'aquestes, no sé com dir-ho, internautes, nois, noies 2.0 que estan tot el dia penjant fotografies a la xarxa, fent-se selfies... Un instagramer. Un instagramer de tot, de tot de la vida. Com es nota, ja t'estàs sent gran i no et surt d'aquest vocabulari de jovent. No passa res, senyor. Escolta, Llatge, t'has inspirat en moltes persones concretes segur, no? A tu et consta que alguna d'elles ha vingut a veure l'espectacle, per exemple, i l'obra, o no? El Messalles no ha vingut, això està clar. No, no, no, no et parlo del Messalles, home, que és idiota. Et parlo, et parlo, doncs, no ho sé, és que no vull dir noms, també, però bueno. Digues noms, digues noms. No, no diré noms, no, perquè això trobo que és barat, no, i perquè de fet no està inspirat en ningú, és com el del Messalles, el Messalles, o hi ha moltes referències al Messalles, però també hi ha moltes referències a altra gent i a mi mateix, és a dir, que hem volgut fer ficció amb això i que és reconeixible pels fets però de fet el caràcter que fa l'actor no és el del Messalles, el Messalles no era gent d'aquella manera. Clar. que és el que hem volgut ficcionar. No, no, jo parlo d'aquest postureig cultural, quasi bé, no? Sí, clar, està inspirat amb pronoms prototipus, no? I això forma part de molta gent, clar, que te fixes en no sé què, no sé quantos, i això, però, home, clar, molta gent, jo crec que si pot sentir identificada, jo mateix me sento identificat amb el postureig, jo també. És que fa molta ràbia, això, perdoneu, aquesta gent que per fer-se el culturet et diu, per exemple, jo m'he dit Harry Potter en anglès, saps aquestes coses, és que això ho fa molta gent. A veure, no tens res a veure això. Sí, sí, perquè és postureo de diques, anar-te'n a veure coses, això fa molta ràbia. A veure, qualsevol comètre que et vingui és ràdio que és la penya del morro, però tampoc no, vull dir, has de seleccionar una mica a les pobres. Ja ho sé, però... Bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, escolta, fes una pregunta al convidat, ja que estàs aquí aprenent com va tot, fes una pregunta, a veure. No, ostres, aviam, Llatzer, Angel Llatzer, doncs algú... Angel Llatzer. Angel Llatzer, l'hem de tirar. A veure, l'hem de dir. Marromero, això vol dir que, molt malament, deixa'm posar-te nota, no, però és que mira, jo he fet un resum de l'entrevista, escolta'm, Jordi, Jordi, jo he fet un resum de l'entrevista, llavors, les idees que ha us de l'entrevista serien, el bon rotllo que hi ha entre actors i directors, la pasta que pots guanyar fent cinema, que és molta, cinema en cooperativa, sobretot, i llavors hi ha hagut alguna cosa amb el message que no m'he acabat d'entendre, però que també hi ha bon rotllo. Perquè has marxat en mitja entrevista... Bueno, perquè ha hagut de sortir un moment. No t'has assabentat, que ja ho hem dit, això, que fins diumenge poden veure la obra. Bueno, però s'ha de recordar, perquè fins diumenge es pot veure l'obra. Bueno, calla, calla, que si ho sé, no t'obro el micro. En fi... Ai, gràcies, tot tu. Llatzer... Quin bon rotllo, quin bon rotllo, eh? Sí, també entre periodistes va molt això. Saps què passa que... Sí, estàs sota l'emissora, farem aquí, sota el poble, farem aquí el programa. Escolta una cosa, Llatzer, no, és que saps què passa que aquest noi, el Mar Romero, em substituirà a mi a partir de la setmana que ve, cada divendres, de maig, i llavors li dic, vine aquí, i com a mínim saps una mica com funciona tot. Àngel, entre tu i jo, entre tu i jo, diu que l'han contractat per fer una obra de teatre, que no s'ho creu ni ell, però bueno... No, això surt al Facebook, jo, és mentida, però bueno... Viviana Ballver no ha vist l'obra, no? Sota la ciutat? No. Vale, vale, ja està. Que ho sàpiga no, però bueno, és igual. No hi vas preguntar, senyorita. En fi, escolta, Llatzer, no et volia molestar més, que tu no estàs molt ocupat aquí a l'habitació, que és de l'hotel. Profundament, estava mirant, et dic Banc Seury a l'ateli ara mateix. Ah, què fan? Ah, Canal Sobre Andalucía. El meu pare és molt fan de Canal Sobre Andalucía, eh? T'ho dic de debò, o sigui... Bueno, fixatiu perquè allà a la tele de l'hotel, no?, si no, que hi haurien moltes coses. Escolta, Llatzer, ves... A la piscina d'una estona. Clar, ves una mica a la piscina, o ves a fer un gintònic, que és el que fan ja tots els directors i tots els actors de cine. Postureu, eh? Postureu de gintònic també, ojo aquí. Per cert, Llatzer, a Màlaga, ja que estàs aquí al Festival de Cine, t'has trobat un ambient molt diferent entre això, la Catifa Vermella, entre els actors i tal, els directors, la professió de cine i teatre, o què? Home, és molt més gran això del cine, vull dir que la Catifa Vermella que vam tenir que passar a nosaltres, que no els coneix ni Cristo, érem molt marciano, vull dir que vam arribar amb un cotxe, vam tenir que esperar 5 minuts i la gent esperant, i vam sortir, clar, però si no ens coneix ningú, és igual, ells cridaven i demanava autògraf, jo no en faria ningú, perquè no tinc cap sentit. Això és perquè no sabien que ets català. Perdona, he vist el... Això no ho sabien. He vist el motos fent-se selfies amb gent del... Sí, perquè ja que estem aquí jugant, i juguem-hi a fondo i allà fent l'autografia em moria a riure. Això és molt bo, Llatger, això és molt bo. Bueno, escolta, res, no em molesta més, que vagi molt bé, cuida't molt i vés a fer xintònics ara i a trencar la nit amb, no sé, amb el Paco León, no? I què deu haver-hi per allà? Doncs tota la gent així. El Paco León tampoc li ha d'anar a la piscina amb banyador, aquest també... Aquest tampoc no li ha d'anar amb banyador. Bueno, en fi, tu no siguis tonto i siguis més respectuós amb la gent. Bueno, escolta, Llatger, Llatger, gràcies, que vagi bé, cuida't molt. Vagi bé, Àngel. Moltes gràcies. Que et diu Llatger. 5 i 35 de la tarda, a veure, Mar Romero, jo entenc que aquí tens un esperit, perquè tu, quants anys tens tu? 18, 19 anys, 20, tens l'esperit aquest a la vida i tal, però és una mica més respectuós amb els convidats. O sigui, tu, si es diu Llatger Garcia, no li pots dir Àngel Llatger. Ah, no era l'Àngel. No li pots dir Àngel Llatger, perquè a més no és Llatger, Llàcer, és Llatger. És diferent. Però llavors, aquest cap de setmana hi ha còmic sou o no? El programa aquest? És còmic, allò que fa el dissabte de l'Àngel. Sí, allò que fa el Llatger. No, és Llàcer, Àngel Llatger. Ah, bueno, en fi. És igual, jo encara m'ho puc repensar, eh? Repensa tu, deixa l'obra de te l'altre, xicot. No, no, no, puc gravar el programa. Domènec, jo puc gravar el programa. Vale, grava el. Puc gravar el programa dels divendres, si no? Grava el. No, no, grava el, xicot. Jo m'ho estic pensant, perquè la teva actitud no és positiva i vaig a posar aquí punt negatiu a les entrevistes. Ara, d'aquí uns moments, vindrà el Dani Martínez a veure com et portes. I al final del programa farem una valoració de com ha estat tot el programa. Mira, et dic una cosa, no em preocupa la nota que trecà a la universitat, em preocupa la que pòl·lo. Així vas, així vas, així vas. Fem una pausa per la publicitat i tornem d'aquí un moment. Així vas, Mare meva, Mare meva. Així no, eh, Domènec? 98.1 Ràdio Poster. 98.1 Es una mòrra. Xas. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smood jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. Smooth jazz club. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth jazz club. T'hi esperem. Diumenge, qui juga a casa és el bàsquet femení. diumenge a partir de les 5 de la tarda, viu el partit entre el Sant Just i el Vilà de Cans, aquí, a Ràdio d'Esvern. l'equip talismal a la ràdio busca el 5 de 5 en un partit vital per les Cans. Les noies també jugant a Ràdio d'Esvern. No te'l perdis. Les últimes enquestes de mitjans de comunicació certifiquen que el 0,1% de la població de Sant Just escolta la desbernada. I tu, t'apuntes? No et quedis fora de joc. Escolta la desbernada divendres a les 8 del vespre i dissabtes a les 12 del migdia. aquí, a Ràdio d'Esvern. Bits. Molt més que nits d'electrònica. Bits. Ara divendres, dissabtes i diumenges a 10 o 11 de la nit. Primer, van ser les ones. 98.1 FM. Després, internet. Ràdio d'Esvern.com. Li vas seguir Facebook, Twitter, YouTube, Instagram i ara obrim un nou canal. Comunica't amb nosaltres per WhatsApp. 610-777-015. Ràdio d'Esvern. Cada dia, més a prop teu. Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com. Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil. Informatiucomarcal.com. Despertant-te. Corrent. Esmorzant. Comprant. Passejant. Quedant. Treballant. Celebrant. Sortim. Conduint. Vius connectat. Conduint. Desconnecta. Evita les distraccions. Milers d'accidents de trànsit són provocats per l'ús de mòbils, GPS i aparells de ràdio. Generalitat de Catalunya. La penya del morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio Desbèm. 20 minuts i arribem al punt de les 6 de la tarda. Continuem en directe el programa i com cada setmana, a aquesta hora tenim el Dani Martínez, avui però sense el Joan Xirivella Cocorella, per parlar de receptes de cuina, més convidats amb els gastrogunis. Dani, què tal? Bona tarda. Molt bona tarda. Bona tarda, Dani. Benvinguts i benvinguda. Estàs content, eh? Fantàstic, sí, sí. Molt content, molt content. Ja ho veig. Escolta, avui has vingut amb una convidada, no? Avui sí, ja tocava. Sí. Ja tocava una convidada. Què has portat? Què has portat? Avui he portat a la Júlia, un membre del cau d'aquí de Sant Just d'Esvern. Sí, conegut per tots, ja. Conegut per tots, el Mather Luther King. Sí. I llavors, doncs avui ens ve a parlar una mica del cabaret d'artístic. Ah, molt bé. Però tu no sé si saps que un convidat no contesta les preguntes si no se'l presenta. Sí. Amb la qual, Júlia, benvinguda al Gastrogonís. Ah, molt bé, molt bé, Dani. Estàs nerviós, Dani, o no? No, no. Està traient la feina, eh? Està traient la feina. El què? Home, està presentant a la gent, això és feina de la monarquia. Home, clar. No, no, no, Dani. Home, jo porto més anys que tu aquí, eh? A veure, una cosa. Jo porto més anys aquí que tu. A veure, silenci, sisplau. Perdona, perdona. Júlia, perdona, disculpa'ns. No passa res. No passa res. No passa res. He parlat a la redacció. Mar Romero, tu avui estàs callat, d'acord? Perquè tu estàs prenent nota de totes les coses que... Com un nen bo. Que totes les coses que estem fent al programa, perquè tu la setmana que ve el presentes el divendres. Però tu estàs callat. Vale, dit això, Júlia, bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. A veure, i això, llavors, Dani, què hem de fer? A veure, receptes de cuina, parla del cabaret de dama del que fa a les joves... A veure, digues. Avui el que farem, posarem a la batedora 500 grams de cabaret artístic, 500 grams de receptes de cuina, 200 grams de tallarines amb xampinyons i fruits secs, 200 més de gratinat de patata amb pèsols i ou, i 200 més de pastís de formatge al forn. Tot això barrejat amb la mà del Jordi Domènech, amb la meva i amb la de la Júlia. Molt bé, perfecte. Tota, molt bona barrejada. Què et sembla, Júlia? Em sembla estupendo. Això promet molt, oi? Promet, promet. Promet molt. Bé, llavors, Dani, podem entrar allà en matèria, sisplau? Entrem en matèria. A veure. Júlia, ara aquí entres tu. Com funciona el cabaret artístic que veurem demà dissabte? Ara, ara. Explica'ns una mica, ara, ara, ara. Bé, doncs, bueno, serà el mateix format que els altres anys. Comença aquest any una mica més d'hora. Comença dos quarts de vuit. I hi haurà una mitja part a les deu, que és una mitja horeta, que hi haurà un grup que dinamitjarà, que és un grup de timbalers d'esplugues, que són els abracapum. i, bé, després s'acabarà... Calculem que acabarà allà a la una, però, bé, depèn de... Com que hi ha actuacions lliures a l'últim torn, doncs ja veurem com s'allarga. Clar, de fet, no és la primera vegada que es fa el cabaret, no? És una activitat mítica, que gairebé diria, del nostre município. Quants anys porta, ja? Cinq? El CAU fa quatre que l'organitzem. Quatre. Però abans del CAU feia en Octàmbul, que em sembla que han fet un parell d'edicions. No estic segura d'això. Van fer bastantes, van fer bastantes. Ja fa molt d'anys, sí, que es fa el cabaret. I com és que s'ha decidit avançar l'hora, aquesta vegada? Doncs ara m'enganxes una mica, perquè no estic molt segura per què. Perfecte. Però... Molt bé. Vinga, vinga. Bueno, no, sí, perfecte. Adéu, Júlia. Gràcies. Com fer una entrevista? Vale, perfecte. No, l'any passat... Que els convidats sàpiguen les respostes. Vale, perfecte. L'any passat ens va passar que es va allargar una mica i vam rebre alguna queixa que es va fer llarg. I llavors aquest any vam dir... Qui es va queixar? Doncs la generació dels meus pares, diguéssim. Bueno, és que... Els avis. Els avis de Sánchez. A veure, això no és que sigui un problema, però és que una de les característiques inherents del cabaret és que tothom qui vulgui pot participar i fer un número i no saps qui acabarà participant. I clar, si vas dir que sí a tothom, pots estar fins a les 5 de la matinada. Exacte, sí, sí. A més, depèn de qui li dones la guitarra i no hi ha manera de caure a l'escenari. Aquest és el meu problema, eh? Aquest, exacte. Perdona, eh? Jo que no l'he viscut mai. La idea és que junta gent allà i allà van haver-hi actuacions fins que ens cansem. Sí. Vinga, perdona, eh? Una pregunta, que és com una jam session, però no només amb música, sinó amb més coses, no? Sí, bé, hi ha una... O sigui, tenim unes 20 actuacions, una mica menys ja establertes, ordenades, i amb tot el material ja preparat i tal. Llavors, diguéssim que l'últim torn ja és per qui vulgui pujar. Bé, hi ha gent que si has de fer, doncs, de manera espontània una pintura, doncs no tindrem el material, però si has de tocar la guitarra, fer, no sé, trucs de màgia... d'aquestes pot ser el mateix. Quin tipus d'espectacles faran? Hi ha alguna cosa que diguis, uau, és el primer any que fem, o què? L'any passat va haver-hi molt d'èxit amb les actuacions de teles, i aquest any en tenim tres. Tenim una de teles 100%, una de trapezi, i una de cabareja de teles i trapezi. Això l'any passat va estar... Bueno, ens va agradar molt. Tenim bastantes de cant, de música, tenim una de flautes travesseres, també tenim un noi que fa màgia. Aquest any em sembla que... Bueno, jo no recordo que s'hagués fet altres anys, i pot ser algú molt xulo. Edu Martínez, em sembla que també hi va. L'Edu també, home, sí, l'Edu ja és un mític. D'Eugènio, no? El que passa és que tot això està sota una temàtica, no? Sí, sí, sí. Bueno, cada any fem una mica sota un eix d'animació per donar-li una mica així com de gràcia al tema. Aquest any? I aquest any és l'Infern. Saps, així com per bon rotllo, saps, per acabar el cap de setmana... Això què vol dir? Que els del cau anireu de dimoniats i dimonietes? Sí, bueno, anem amb una especial cosa que encara fa més mal rotllo que els dimonis, però... Què és? Bueno, anem amb unes màscales vermelles, una cosa així una mica... Oh, quina por, no? Epidèmies, capítol 2. Ja ho veig, ja ho veig. Sí, sí. En fi, tot això al canal de joves de marx. És fantàstic, eh? Dani, vols fer allò que fas tu que combines amb una recepta de cuina? Entrem en el moment recepta. Oh, a Palomino. A veure... És veritat, eh? Això sembla. A veure, va. Dani, comencem per la recepta de tallarines. Doncs avui farem una recepta. Sí. Com el que t'has col·locat aquí, perdona. Tallarines amb champignons i fruits secs. Sí, unes tallarines que, com bé dius, els productes que ensalcen aquesta recepta són uns champignons i uns fruits secs. Molt bé. Però porta més coses. Amb la qual cosa, apunteu. A veure... Uns 50 grams de tallarines. Sí. 400 grams de champignons laminats. Vale. També tindrem 100 grams de pinyons. 100 grams de pinyons. 200 grams de nous pelades. 100 grams de nous pelades. 150 grams de panses. No remoguis, no remoguis. Ja veig que s'ho està apuntant. No remoguis. Però no remoguis, home. És molt de sardapa, té una boca de pinyons. S'ha apuntat, Jordi. Una ceba tendra, salsa de soja, nata líquida, un cullerot de brou de pollastre casolà, que és molt important, això. Sal, pebre negre amb pols, aigua i mantega, val? Molt bé. Tots aquests són els ingredients, eh? Per quatre racions. Tu cuines, Júlia? Jo soc un desastre, la cuina. Ja en són dos, no? Jo, fent uns cereals, un incendi a la cuina és... Què dius ara? Però si no fa falta foc. Ja, però... Per això faig-ho de dimonis, eh? Per això faig-ho de dimonis. Però el cau és que es coneix que quan aneu sempre amb la carvanyola... Ens portem gent que ens cuini. Ah, vale, vale. Quan heu de cuinar allò per 300 persones de truc, no sé què, i tant, heu de portar un cuiner que faci... Bueno, un cuiner és un de nosaltres, però... És un de vosaltres? Que no soc jo. Vale, vale. No, no, millor, millor. No, no, si escolto i aprenc, eh? Que jo vull aprendre'n. Molt bé. M'agradaria saber. Com fem a les tallarines amb champignons i fruits secs? Sí, perquè això té que està boníssim. Doncs sí, té molt bona pinta, però primerament en un cassó amb aigua, sal i una mica de mantega hem de bullir aquestes tallarines fins que són cuites al dente. Llavors les escorrem i les reservem. A part, en un cassó amb aigua bullint, escaldem els fruits secs uns 3 minutets i els reservem. També, seguidament, netegem els champignons. Sofregim en una paella amb un ratx d'oli. Sí, quan sofregim els champignons, també salpebrats, important, juntament amb la ceba tendra tallada prèviament a dos petits. Quan tot plegat ja és fregit, ho fiquem en un wok, juntament amb un cullerot de brou de pollastre, un ratx de salsa de soja i un ratx d'anata líquida per muntar. Ah. Així ens agafarà una mica més de densitat. Molt bé. Llavors, seguidament, afegim els fruits secs i deixem que cogui tot plegat uns 5 minutets. Ah, bé. Seguidament, afegim les tallarines i, amb l'ajut del mànec del wok, donem unes voltes i deixem que s'acabin de coure tot plegat. Això ens portarà uns 70 minuts, aproximadament. Molt bé. Doncs, escolta, no està mal. No és difícil, eh? És que, no, és fàcil, però és que, per fer qualsevol cosa a la cuina ja has d'estar molta estona. Això ho hem tirat enrere. No, doncs, Marc, és que... Malament, no? Per gaudir, s'ha de ser... No, no, no, no, que té que està boníssim, això. Bueno, silenci, que hem de tornar a l'entrevista ara, perquè això és a dues bandes. Júlia, a quin preu tindrà l'entrada del cabaret? L'entrada és un preu simbòlic, són dos euros i entra una consumició, vull dir que el tema està regalat. Consumició de què? Això. Bé, no, sí, covata no, però tota la resta sí que... Ah, no, no, home, total, ja no és el mateix. Sí, qualsevol refresso, que seria aquest típic de refrigeri, no? Una cervesa, una fanta, una aigua... Perquè quin tipus de consumició ens podem trobar? Què trobarem? De menjar, de teca, de beure... Pregunta profunda. Ja, bé, és important, no? La cervesa d'aquesta no em faltarà, perquè a més aquest any n'hem demanat molta. Molt bé. Molt bé. I, bueno, pels nens, evidentment, Coca-Cola, Fanta, aigua, aquàries, no sé què també hi ha. Bé, bravo. Bé, Pinky. Bé, tot això, com diem demà, al Casal de Joves. Què és el més difícil alhora de... Ah, perdona, Dani, si tens preguntes. Sí, no, tu ho digues, tu ho digues. Què és el més difícil a l'hora de... Gràcies. Què és el més difícil a l'hora de preparar un cabaret artístic d'aquestes característiques amb tanta gent implicada? Perquè a l'organització, quantes persones sou a l'organització? Doncs, precisament, aquest any hem canviat la manera de funcionar. Normalment fèiem una comissió d'unes 5-6 persones i aquest any vam dir que no, que no, que ens impliquem tots i estem tots als caps, que som 16, muntant-ho tots. I, clar, és més fàcil perquè la feina està més divida, però, clar, combinar 16 persones és... Bé, és més complicat. Odo, m'imagino que el grup de WhatsApp aquests dies deu anar que treu fum. Sí, clar, a més no és un grup de WhatsApp, sinó que són 50, perquè si artistes té un, difusió un altre... Vale, vale. Jo és que els prohibiria tots els grups de WhatsApp. Jo també, eh, mira. A mi m'agraden. Prohibits. Això hauria de ser per ell. Sí, però llavors no et pots comunicar... No, no, és igual, Jordi, Jordi, evitaríem fotos del negro de WhatsApp, fotos de coses rares, spam... Això no us enviava al grup de difusió, per exemple, no? Bueno, difusió. Precisament és difusió. No, no, no, no em fa el ton, perquè no va per aquí dir la cosa, que aquells ho necessitem per posar-se d'acord, perquè si no, ja em diràs... Clar, també va molt bé per... No? És una cosa molt instantània de... Escolta, tu, s'ha de fer això. S'ha de parlar amb el casal, s'ha de parlar, no teneu, s'ha de parlar... Sí, perquè avui ja comenceu a muntar tot el cabaret, o porteu tota la setmana... Sí, de fet, hem quedat a les 5, que jo estic aquí, si m'estic escaquesant una mica... Has escaquejat, molt bé. T'ha de fer això, eh? T'ha anat ideal. Que espavilada que és, la noia. Vols que allarguem l'entrevista fent les 8? Home, jo... No tinc problema, eh? Doncs no pot ser. Tens de sumir la teva responsabilitat. No, havíem quedat avui a les 5 per baixar... Sí. Perquè com que volem donar-li un toc així una mica... Bueno, havíem quedat a les 5. Sí, han quedat a les 5 per baixar a taules, perquè ho fem amb... No, per donar-li un toc així una mica més de terrassa, doncs tindrem les taules de l'ataneu, que, bueno, donar-li les gràcies perquè ens les deixen. Caramba, és molt bé, no? Sí, sí, sí. I també, bueno, per muntar les barres, començar a refredar les begudes, muntar l'escenari, que l'escenari del casal s'ha de moure entre 6 o 7 persones. L'acte serà dins i fora o fora només, o dins i només, com va això? Pràcticament s'ha de tot dins. En cas que la mitja part sí que es fa fora, bueno, la gent pot sortir fora si vol, i l'actuació dels timbalers serà fora. Tot i que acabarà dins, com l'any passat, perquè va ser un format que ens va agradar i ho repetirem aquest any. Molt bé, fantàstic. Momento recitar. Momento recitar, una altra vegada? Bueno, va, vinga, gratinat a patata amb pèsols i ou. Quins ingredients necessitem, Dani? 220 grams de puré de patates. Pots fer servir un de preparat, d'aquests de polvos. 120 grams de xoriços salami. Vale. 200 grams de pèsols congelats. 4 ous, mantega per al motlle, sal. I tot això serà per 4 racions. Vale. Llavors, l'elaboració és ben fàcil i ben bona. Per escalfar el forn a 220 graus, calentar solament a la part de dalt, l'important. Preparar el puré de patates segons les instruccions de l'envàs, o en cas que el fegis tu, mateix has de bullir les patates i un cop bullides les aixafem amb una mica de formatge tipus cacerió, fins a obtenir un puré cremós. Llavors, seguidament, talla el xorixet en cups petits, o en compres de talladet, que també va molt bé. Barreja amb els pèsols i mescla amb el puré de patates. Quan ja tenim tot això, separem les clares i els rovell d'ou. Barregem les clares al puré de patates i reservem els rovell. Un cop tot ben barrejat, col·loquem el puré en una safata de forn ben engraixada, o bé en formes individuals, que també pot quedar molt bufó. Molt bé. Per cada rovell, fes una petita profunditat sobre el puré i col·loquem el rovell d'ou. Llavors, empolvorem amb sal per sobre i col·loquem en la meitat superior del forn i gratinem durant uns 10 minuts, no més. Servim de seguida. Molt bé. Molt bé. Has vist? Ah, senyor. Si algú s'ho vol apuntar, sap que també ho pot descarregar al podcast del programa, del ràdio d'esbre.com. Escolta, tornem al cabaret. A veure, Dani. Cabaret, cabaret. Jo volia fer dues preguntes. La primera. D'on va sorgir la idea del cabaret? Perquè, clar, un cabaret no s'inventa d'un dia per l'altre. Doncs nosaltres ens ho vam trobar una mica caigut del cel, perquè en Octàmbul ja porten un temps fent-ho i estan una mica cansades i tal, i ens ho van proposar i ens van encantats a la vida, perquè ens agradava molt abans el format i fer-ho nosaltres era tot un plaer, no?, fer-ho del cabaret. Fantàstic. I ara una pregunta que tot Sant Just s'està preguntant, això. És molt important, aquesta pregunta. A veure. El llacet aquest que porteu aquí, us el traieu per la dutxa o alguna cosa? És que sempre us veig. A veure, a veure. El llacet, ja no sé. Perdó, perdó, perdó. Això també és preguntar per com es dutxen. O per dormir, us el traieu per dormir, és que no sé. Aquest és l'estiu d'aquest programa, no? Júlia, et demano disculpes ja, d'entrada. No passa res, no passa res. A vuit estic demanant disculpes com a programa molt massa. perquè això no és un llacet, per començar, això és un mocador. No, tampoc, tampoc. Molt bé, molt bé, molt bé, molt bé. Apaga i vamonos. Molt bé, molt bé. Júlia, espera, Jordi, Jordi, un moment, Jordi, no, no. Júlia, et demano disculpes com a programa, et demano disculpes. Avui estic demanant disculpes massa. Ja sé què és, és un folar. Ara, ara, Jordi. No passa res, estem acostumats. Això, el folar. Què feu? Que no és el mateix un folar que un mocador, veig, no? No, home, no, té un nom... No, perdó, Jordi, Jordi, sisplau. A veure, Júlia, quina diferència hi ha, per favor, entre un folar i un mocador, per exemple? Clar, clar, clar. El mocador et pots treure els mocs i amb el folar no. Sí, això és un folar, igual que portes un jersei i no una camisa, no sé. Vale, vale, vale, perfecte, ja està, ja està. No, ja, responc la pregunta. El folar us el traieu per anar a dormir o sempre el porteu? És que és la meva curiositat. Mira, l'altre dia vam tenir una reunió amb l'Ajuntament pel tema aquest dels locals, que canviem. Ah, sí? I vam fer la mateixa pregunta, clar, quan anem a representar el cau, ens posem el folar. L'alcalde tu va preguntar això? No, la... Bueno, la Berta m'ho va preguntar a la tecnic. Ah, la Berta. Una tecnic. Tant m'ho ha preguntat, però això us ho traieu per dormir? Jo he anat a la universitat, he fet una carrera sense anar amb el folar a la classe. Ah, vale, vale, vale. El tema no... És que, com que no la veia aquí, jo penso a Baico i potser el porten cada dia. No, no, ens el posem quan hem de representar el cau. Ah, vale. Una pregunta, com a persona que no és de Sant Just, jo he vist uns altres que porten com un folar blau. Pot ser que siguin de l'Esplai, aquests? No. No, no? Ui, has tret un tema... Ui, ui, ui, ui. Pel que m'han dit, no l'ha vist la gent de l'Esplai, no sé, pel que m'han comentat. Demano disculpes. Demano disculpes. Però els de cau són grocs. No, és de cau. És que aquí entrem a... No ho sé, no ho sé, jo veig d'aquí el folar groc i tal. Targeta blava. Això és un problema de distribució dels colors, quan es va fer allò dels colors. Ah, clar, és veritat, perquè el vostre folar és el color groc. Clar, el nostre folar és groc i marró, però el nostre color Sant Justenc és blau. Sí, sí. Sí, el nostre Sant Justenc és blau. Blaus, blaus. Però ho vau fer molt malament, eh? A més, s'ha segut el micròfon groc. Ja. Ho veus, no? Ho veus? No, no, no, però ho has dit tu. Bueno, escolta, alguna cosa més per acabar? Ho dic perquè... Doncs acabarem amb un... Què tens? Un momento receta. Ah, un momento receta? Venga. Sí. Jo disfruta pujar la mà. M'encanta. Pastís de formatge al forn. Sí. Pots fer-ho normal? Sí. Perdoneu, que volia fer aquesta intro. Llavors, necessitarem 600 grams de formatge tipus Philadelphia o mascarpone mateix. 3 ous, 2 iogurts naturals, llet o un iogurt, és a dir, llet amb el basset de iogurt, calcularem aquesta llet. Només necessitarem un basset. Per la crema de llet també un basset de iogurt, per la farina dos bassets, pel sucre també dos gotets de iogurt i pel llevat un sobre. Ah, això pel passet de formatge al forn, eh? Sí. Molt bé. I com es fa? A veure. Necessitem un motlle de 24 centímetres de diàmetre, aproximadament. Llavors, barrejarem tots els ingredients, un a un, barrejant-ho en tot moment a velocitat baixa, és a dir, si tenim un robot de cuina a velocitat baixa i si no, doncs a poc a poquet. Si ho fem a mà, anem barrejant durant una estoneta, cada vegada que incorporem un nou ingredient fins que aquest estigui ben integrat. Llavors, un cop tenim la barreja feta, encenem el forn en funció superior i inferior a 175 grams. Molt bé. Després engreixem un motlle de pastís amb mantega i ho col·loquem a la barreja, no? Sí, després col·loquem el pastís al forn durant uns 45-50 minuts, retirem aquest pastís del forn i el deixem refredar, ja ens el podem menjar. Molt bé. O el podem cobrir de xocolata, amb elmelada, o el que vulgui. Ai, molt bé, per això, escolta, genial. Júlia, però tu no cuinas res de res. Bueno, aviam, si no hi ha més remei, sí. Pastra fresca, no? Jo soc molt de ja té como, sincerament. Ja té como, i aquí soba. Però el cau, què és el que mengeu, per exemple? Ah, clar. El cau que mengeu. El cau. Mengeu tot el tunt del cau, va. Sí, què mengeu quan en sortiu i tal? Bueno... El plat estrella quin és? El plat estrella... Macarrons, em sembla. Puré amb Frankfurt. Puré amb Frankfurt. Oi, oi, oi, si hi ha combinació. M'ha venut una gana. Doncs és boníssim, eh? Per a mi m'ha agradat molt. És fàcil de fer. A veure, què vols que et digui? Jo no, tenim un plat d'enominació d'origen del cau, no sé si ho sabeu. Quin és? Quin? Que és el llom a la coca-cola. Ah, com? Que ben, sí. El llom a la coca-cola? Jo coneixia pollo a la coca-cola. Doncs està molt bo, eh? Està molt bo, eh? Sí, sí, sí. Què coneixies tu, Jordi? Pollastre a la coca-cola. Sí, sí, sí. Bueno, es vols ressalta el mateix, però en comptes de pollastre el llom. Exacte. Llom de coca-cola, mare. Sí, sí, però està molt bo, eh? Perquè la salsa és molt dolça, clar, i és molt bona. En fi, Júlia, no tenim més temps. Moltíssimes gràcies per haver vingut al programa. Que vagi bé. Gràcies a vosaltres. Moltes gràcies, eh? Un abraçada. Un abraçada. Un abraçada. Un abraçada. Un abraçada. Un abraçada. Un abraçada. Un abraçada. Un abraçada. Un abraçada. Un abraçada. Tornem ara mateix. Bona tarda, us informa Kilian Sabrià. El Pentàgon conclou que el bombardeig de l'exèrcit nord-americà l'octubre passat sobre un hospital de metges sense fronteres ha condus a l'Afganistan. No va ser un crim de guerra. Reconeix, però, que hi va haver errors i assegura que en els fets no hi va haver mala intenció. Washington, Celia Serrades. Bona tarda. Nou mesos després d'aquest atac, el Pentàgon defensa que els errors que van portar a bombardejar aquest hospital no constitueixen crims de guerra perquè, diu, no van ser intencionats, segons ha argumentat el general Joseph Bottle. Les forces nord-americanes van intervenir per ajudar l'exèrcit afganès que s'enfrontava a una ofensiva talibana en una situació extrema i de molta tensió, segons l'ha descrit l'alt càrrec del Pentàgon. I en aquest context no van saber fins que era massa tard que el que bombardejaven era un hospital. Això és el que entenc. No tenien ni idea que l'edifici que estaven bombardejant era una instal·lació mèdica. Quan les forces de terra ho van veure, llavors es va aturar el bombardeig. Segons les conclusions del Pentàgon, l'atac va involucrar 16 militars, però no ha volgut identificar-los públicament. En el bombardeig, recordem-ho, van morir una trentena de persones. Célia Cernades, Catalunya Ràdio, Washington. Notícies breus, Montse Quadreny. El govern del PP ha impugnat parcialment la llei catalana contra desnonaments i pobresa energètica. El Consell de Ministres ha aprovat presentar el recurs, tot i que el president Puigdemont li va demanar a Rajoy un esforç per no deixar sospesa aquesta llei ahir mateix. Li va insistir el vicepresident Junqueras a la vicepresidenta Sainz de Santa Maria. Avui el ministre Cristóbal Montoro s'enreia d'aquestes peticions. ¿Qué país vivimos? A mí me resulta asombroso. ¿Qué me está usted diciendo? ¿Quién cumplamos la ley? ¿Que prevariquemos? Es que la verdad es que este lenguaje es interesante, ¿no? Pero oye, deja de presentarme tantos recursos. El jove acusat d'apunyalar 5 vianants en carrers de Lleida al setembre del 2014 serà jutjat per 5 delictes d'intent d'homicidi. També se'l jutjarà per un delicte de danys per haver incendiat casa seva. En total s'enfronta a una petició de presó que pot suposar els 50 anys. Lleida, per a Joan Álvarez. Hola, bona tarda. Alejandro Ruiz Vidal podria ser condemnat en una franja acabada als 26 als 53 anys de presó. A la vegada hauria d'indemnitzar les 5 víctimes amb 480.000 euros. La quantitat més elevada d'uns 400.000 euros és per a un ciutadà paquistanès amb ferides que li han provocat una incapacitat permanent. Fiscalia i acusacions particulars demanen una greujant de racisme i xenofòbia perquè creuen que va triar les víctimes perquè en la seva majoria eren d'origen estranger. Pere Joan Álvarez, Catalunya Ràdio Lleida. Front comú dels alcaldes de la zona fruitera del Segrià per donar serveis i cabuda als temporers que arribaran al comarca a l'inici de la campanya de recollida de la fruita. Lleida, Josep Maria Perelló. Bona tarda. Els alcaldes de pobles com Ara Soses, Serós, Aitona i Alcarràs responen així al regidor de Benestar Social de la Paeria de Lleida, Javier Rodamilans, que va denunciar la manca de col·laboració que han trobat en el Consell Comarcal del Segrià i els ajuntaments. Gravia el pena alcalde de Serós. I la prova és que amb les forces de seguretat, amb Mossos en aquest cas, i altres que hi puguen intervindre, doncs darrerament tenim poquíssims problemes a l'hora de gestionar. Jona Maria Perelló, Catalunya Ràdio Lleida. Doncs encara més coses d'avui. El servei de prèstec de les biblioteques públiques de Girona a l'Hospital Trueta ha deixat uns 3.000 llibres a pacients i familiars en dos anys i mig de funcionament. És una experiència pilota a la regió sanitària de Girona. Maria Rovira. Bona tarda. De mitjana es fan 8 prèstecs diaris i es compta amb un grup de voluntaris que s'encarreguen de transportar els llibres i el català complet a les habitacions dels pacients per donar a conèixer el servei. Entre els llibres més sol·licitats pels pacients i familiars destaca la novel·la d'intriga, els llibres de receptes de cuina i les biografies. El 80% dels prèstecs han estat retornats a la bústia que s'ha situat a l'entrada de l'Hospital Trueta i això indica que la majoria s'han llegit durant l'estat d'hospitalària. Maria Rovira, Catalunya Ràdio Girona. El Museu Marés serà l'epicentre de la Setmana de la Poesia de Barcelona. Aquest any com a novetat no tindrà fil argumental i concentrarà totes les activitats a la capital catalana. La cita és del 4 al 10 de maig. El Teatre Auditori de Llinars del Vallès i el Centre Cultural Casal Balaguer de Palma són dos dels 21 finalistes dels premis FAT d'Arquitectura i Interiorisme d'aquest any. Geni. Els guardons els concedeix l'Associació Arquinfat dels Foment de les Arts i el Disseny i premien les millors obres arquitectòniques acabades durant l'any anterior de la península i d'Èric i també les Illes. El Teatre Auditori de la població vellasana és obra de l'arquitecte portugués Álvaro Sisa i es va inaugurar el gener del 2015. El projecte del Centre Cultural Casal Balaguer, dissenyat per dos arquitectes de Barcelona i dos de Palma, es va donar a conèixer el pavelló català de la Bienal de Venècia d'Arquitectura el 2014. A més a més, els premis FAT inclouen també una categoria internacional que reconeix els projectes dissenyats des d'Espanya i Portugal per a qualsevol població del món. El lliurament dels guardons d'aquesta 58a edició es farà el 8 de juny a l'edifici Disseny Hub de Barcelona. Esports, Maria Guixà. El Barça juga demà al camp del Betis, el Real Madrid ho farà a Sant Sebastià i l'Atlètic de Madrid a casa contra el Rayo Vallecano. No falten tres jornades pel final de la competició domèstica i els blaugranes i els Matalassés tenen 82 punts i el Madrid en té 81. El Barça, Luis Enrique no considera que el partit a Sevilla sigui el més difícil dels que els queden. A Madrid, Benzema i Cristiano són baixa per jugar contra la Real, però els bascos perden també Nico Martínez. A l'Atlètic de Madrid, Simeone no ha dit si faria o no rotacions pensant en el partit de Champions contra el Bayern. Felipe Caicedo apunta titular per l'Espanyol Sevilla de diumenge. L'extècnic de l'Espanyol, precisament Mauricio Pochettino, ara el tot en anglès, ha dit que té un acord per renovar fins al 2021. En bascat a la sèrie a partit endarrerit de la Lliga CB, on juguen Barça i Bascònia. També en bascat l'exblaurant Enrique Rubio diu que els jugadors de Xavi Pascual hauran de ser molt forts mentalment perquè l'eliminació europea ha afectat moltíssim. I acabem amb Formula 1. Lewis Hamilton ha estat el més ràpid a la primera jornada d'entrenaments al Gran Premi de Rússia. Red Bull ha estrenat, a més a més, una pantalla protectora. Nosaltres també serem ràpids i d'aquí a 56 minuts, mal comptat, serem aquí al Catalunya Vespre en tota l'actualitat. Fins aquí les notícies. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bona tarda. El ple d'abril va anunciar que el 29 de juny es posarà en marxa un procés de participació al Pla d'Acció Municipal. Serà mitjançant una sessió oberta on es votaran les accions a prioritzar. La votació serà presencial o online. El ple del mes d'abril va donar compte de l'aprovació del Pla d'Acció Municipal pel període 2015-2019. Un document que inclou 70 accions a desenvolupar, 20 objectius operatius i 6 eixos estratègics de ciutat que engloben accions per disposar d'un municipi amb un creixement sostenible i de qualitat i per un Sant Just que garanteixi la qualitat de vida de les persones per tractar el medi ambient de manera respectuosa, de ciutat educadora i per reactivar l'economia i la innovació. També es va donar compte al ple d'ahir de l'aprovació de la liquidació del pressupost del consistori de l'any 2015. En aquest es va detallar que el resultat pressupostori ajustat en termes del sistema europeu de comptes és positiu. El primer tinent d'alcalde, Sergi Seguí, també ho ha explicat aquest matí als micròfons de ràdio d'Esvern. Entre els punts de l'ordre del dia també estava prevista l'aprovació de la rectificació de l'inventari de béns immobles municipals. Amb els vots favorables de l'equip de govern i amb les abstencions de l'oposició es van aprovar 5 altes, 4 baixes i 2 modificacions. Per últim, es va aprovar, amb tots els vots a favor, excepte el de Ciutadans i Partit Popular, la modificació dels estatuts del Consorci per a la normalització lingüística, motivada per l'entrada en vigor de diverses normatives. I les sol·licituds de bonificació del 50% de l'ICIO han de ser en els edificis catalogats tant de Can Madurellet com del Walt Dance 7, que es van aprovar per unanimitat. Sant Jus celebra el Dia Internacional de la Dansa amb una demostració a la plaça Antonino Malaret. Aquest acte de celebració també comptarà amb la projecció del documental Five Day to Dance i la pel·lícula Hairspray. L'espai de dansa Marta Roig, el Tutuguri, l'escola de dansa Renata Ramos i París i els tallers del Casal de Joves faran una demostració amb diferents estils de la dansa. D'aquesta n'han parlat aquesta setmana al Just a la Fusta, les seves responsables. L'exhibició pretén commemorar el 29 d'abril, Dia Internacional de la Dansa, i també mostrar el que fan les diferents escoles. Cadascuna a preparar les seves coreografies i s'aniran alternant en diferents actuacions. També hi haurà dos visionats d'un documental de Rafa Molés i Pepe Andreu que es diu Five Day to Dance, que podria començar cap a les 9 del vespre i ja cap a la nit, cap a les 10, hi haurà també la projecció de la pel·lícula Hairspray. A més, hi haurà un servei de bar i catering que estarà al llarg de tota la tarda amb nosaltres. Així doncs, aquesta tarda, commemoració del Dia Internacional de la Dansa. començarà a dos quarts de vuit del vespre a la plaça Antoni Malaret. Recordem altres activitats aquests propers dies. Dona i Empresa organitza una sessió fotogràfica per a les dones del municipi. La trobada lúdica, sota el nom model per un dia, serà diumenge a les 5 de la tarda. Més d'una vintena de dones ja s'hi han apuntat. Dona i Empresa convoca a totes les associades i a altres dones del municipi, ha participat a la trobada lúdica model per un dia. L'objectiu de l'esdeveniment serà fer una sessió de fotos de les dones que assisteixin. Amb aquesta acció, pretenen posar èmfasi en les pròpies associades com a dones i com a persones emprenedores i empresàries. Una de les sòcies, l'Anna Valverde, serà l'encarregada de la sessió fotogràfica. Després també tindrem a la maquilladora professional Isabel Temprano, i estilista, i també l'estilista Pepa Casany. A més, la jornada serà amenitzada amb música i baranà. L'associació, posteriorment, farà ús d'aquestes fotografies per a la seva web i altres materials de difusió. També a la trobada es repondran preguntes com quina imatge projectem o com ens comuniquen. Per participar, cal entrar a l'activitat model per un dia de l'agenda de la pàgina web de donayempresa.cat i afegir el nom al llistat a l'enllaç que s'adjunta. El preu per a les associades és de 5 euros i 10 euros per a les que no ho són. Hem de dir que la sessió de fotos serà aquest diumenge, de 5 a 9 del vespre, al carrer Roquetes, número 9. Fins aquí la informació local. Tindreu més notícies d'aquí una hora. Tot seguit us deixem amb el programa La Penya del Morro. Ràdio Tosfer 98.1 Ràdio Tosfer 98.1 Les últimes enquestes de mitjans de comunicació certificen que el 0,1% de la població de Sant Just escolta La Desbernada i tu t'apuntes? No et quedis fora de joc. Escolta La Desbernada divendres a les 8 del vespre i dissabtes a les 12 del migdia. Aquí, a Ràdio d'Esbern. Bits. Molt més que nits d'electrònica. Bits. Ara divendres, dissabtes i diumenges a 10 a 11 de la nit. Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat informatiucomarcal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil. Informatiucomarcal.com Despertant-te Corrent Esmorzant Comprant Passejant Quedant Treballant Celebrant Sortint Conduint Vius Connectat Vius Connectat Conduint Desconnecta Evita les distraccions Milers d'accidents de trànsit són provocats per l'ús de mòbils, GPS i aparells de ràdio. Generalitat de Catalunya Ràdio Tosfer 98.1 Ràdio Tosfer 98.1 Què tal? Bona tarda, benvinguts a la segona hora de la penya del morró. Un quart de set de la tarda, va que tenim moltes coses, d'entrada d'aquí uns moments. Haurem de parlar amb el Jordi Roca perquè ens explicarà quines són les novetats cinematogràfiques de la setmana. A més a més, també l'Heli Capdevila, que no hem de fer a l'empiagenda del programa aquest cap de setmana, però abans de tot això anem amb el concurs del Dani Martínez Com ser un bon català. Com ser un bon català amb Dani Martínez. Dani, molt bona tarda. Bona, bona, bona, molt bona, bona tarda. Bueno, Marc, el Dani fa aquestes coses sempre, ja ho veuràs, però deixa'l i respecta'l, com el respectes a tu mateix. Dani, avui l'altre participant serà el Marc Romero, no? Avui tenim dos participants molt participatius i molt participadors. Molt, molt, molt, molt, molt participatius. D'acord, això és una mica molt espanyoles i molt espanyoles són. La setmana que ve ho heu de fer vosaltres, això, aquesta acció. Sí, sí, sí, exacte, perquè qui en elige l'alcalde, l'alcalde, el vecino alcalde. Jo tremolo ja del programa de l'Evendres que ve. El programa de l'Evendres que ve, això és veritat, si no l'escoltaràs, Jordi, què més et dona? Que no entri jo per telèfon al començament del programa, eh? Ah, valer, com vulguis, cap problema. No, no, no. Com que al començament del programa no estic jo. Bueno, escolta, podem anar, sisplau, Dani, al gra? Anem al gra, a gra, a gra, a gra, a gra. Molt bé, doncs avui comencem amb una secció, xxt, tu, maco, amb una secció molt, és que aquí hi ha una mica de... Això és ràdio, la gent no ho sap, si no descriu-vos que està mirant-te les preguntes. Està mirant-me les preguntes, però no passa res perquè tinc un sistema d'encriptació molt útil. Llavors, res, que és el mòbil i que l'aparto i punt. Llavors, avui els dos jugadors sou vosaltres dos, Jordi i Marc, i comencem per un cut-cut, cut-cut. Tu i jo ja vam competir, no? Sí, però em sembla... I el vaig a pallissar, no? No, em sembla que vas perdre. No, segurament, segurament, segurament. Sí, perquè anem al bon català. Recupera aquell document. Llavors, comencem sempre amb el convidat, el convidat en aquest cas és el Marc, Marc, comences tu. Són preguntes de coses catalanes de tots els temps. I comencem amb aquesta. Quina és la capital de la Cerdanya? A. Campelles. Sí, Campotja. Campelles. B. La Molina. C. Alp. D. Puigcerdà. Ostres, on tinc ni la diria. 30 segons. La D? La D. La D. Correcte. Puigcerdà. Si algun certa, has de posar aquesta sintonia. D'acord. D'acord. D'acord. D'acord. D'acord. D'acord. Ok, ok. D'acord. Què més? Més coses, a veure. Jordi, et toca. Em toca a mi. Digues. quina és la capital del Verdegà. Home, que estàs fàcilíssima. Has dit Verdegà o Bargadà? Bargadà. Perquè si és Verdegà és Verda, si és Bargadà és Verda. Bargadà, Bargadà, perdó. Però és Verga. Aquesta és fàcilíssima. Verga. Sí. Bé. La, la. Havia. Verga, ja, directament? Sí, sí, sí. No! Clar que sí, home, clar que sí. Verga. A mi no em troblegis més, eh? Home, clar. T'has espantat, eh? Home, perquè no tens idea de geografia catalana. Un moment, un moment. Però les preguntes aquestes qui les decideix? Això és una fantàstica aplicació que es diu CatQuit, que tu et descarregues. Però clar, llavors això, el programa aquest, com que ja coneix el Jordi, ja sap que les segones ha de ser la pregunta fàcil. No, no, no, no. Això és aleatori. Cada dia barrotant. Tinc una cosa. Són les meves capitals preferides i les meves comarques preferides aquelles que tenen, doncs, Solsonés, Solsona, perquè de petit, quan ja m'ho he après, després et venen altres que, per exemple, jo què sé, Vall d'Aranviella encara, perquè comença amb B baixa, però després hi ha Pla de l'Estany, Banyoles, que no té res a veure, cosa amb l'altra. Home, Pla de l'Estany i el drac de Banyoles. És el monstre de Banyoles que m'ha camat, que matava persones. Pots no saturar el micròfon, sisplau, Dani? Dani, és que estàs saturant. Ja estàs ja? Sí. Marc, que et toca, la teva pregunta és, quan va ser inaugurat la línia de tren Barcelona-Mataró? A. Tu ho ets normal, no? 28 d'octubre de 1948. Jo la sé, però no la diré. Bé, 28 d'octubre de 1848. Sí. C. 15 de novembre de 1942. O D. 20 de novembre de 1975. L'última lletra, quina és? D. A D, dè. Fiques, fiques. 30 segons. La D. 20 de novembre de 1975. Sí. No! Jordi, rebot. Potser ho repetir? El 28 d'octubre del 48, el 28 d'octubre del 1848, i el 15 de novembre del 42. 1.848. 1.800. 800. Sí. 48. Sí. Sí! Home! Portes dos punts, regalito, regalito. Què és això? Una pallissa, això. Sí, sí, molt bé, anem bé, anem bé. Et dic una cosa, Jordi, si no guanyo, no faig el problema, que l'has tirat, eh? Bueno, ja el faig jo, jo, jo et s'estudio. Cap problema, Jordi. Jordi, et toca. Què? A veure. On està el pantà de Sau? Ho saps? Doncs, et dono quatre, et dono quatre opcions, perquè clar, per descobrir on és el pantà de Sau. Digues, Dani, no et deixin... En la terra humida estic... Em sembla que aquí no hi és. Nen estic boig per tu, nena... Vale, les quatre opcions. Nen estic boig per tu, una niara o una niara. Una niara o una niara, no. El riu Ter, el riu Tordera, el riu Llobregat, el riu Segre... Val, jo dic el riu Ter, va. El riu Ter? Sí. Sí! Clar que sí, de portes quatre puntassos, Jordi, quatre! Clar que sí! Eh, i sense despentinar-me. I sense despentinar-me. Home! Sí, el topet queda molt bé aquí, amb els cascos, eh? Molt molt bé. Última pregunta, última ronda, ja, eh? Última ronda. Oh! Ronda de muerte. Encara pots guanyar, encara pots guanyar. No, no. Sí, pots empatar, perquè si ara tu encertes aquesta i la següent el Jordi no la sap i fa rebot, empataríeu. No, però llavors hauríem de fer dues rondes més. Però ara el Dani fa allò que fa ell, que ara aquesta pregunta val 5 punts, no? No, això no mai. Això no ho he fet mai. No ho he fet mai. Marc, qui és l'autor de la Papallona? Ah. No, un moment, un moment, tu ho saps, Jordi? L'autor de Papallona? Sí. És que aquesta pregunta no és per mi. No és un covardat. A veure, una mica de silenci, que aquesta pregunta és molt important. Ho esteu veient, que no s'ho sap. Calla, em frota els problemes. Calla. Qui és l'autor de la Papallona? A, Narcís Uller. B, Jacint Verdaguer. Narcís Uller. Narcís Uller? Sí. No t'he dit les altres dues, eh? És igual, és igual, me la jugo. Segur? Me la jugo, me la jugo. Com no sigui, correcte! Ja està. Molt bé. Ho sabia, ho sabia. ho sabia. Narcís Uller, com domines? Sense ajuda de ningú o més? Home, però quin domini, no? Com pot ser que la Papallona... Eh, sense ajuda de ningú, eh? Sense... Ei, ei, ei, ei, ei, ei, aquí ja t'ongo. Hi ha un col·laborador de Radio d'Esvern que es diu Eric Pomar. Demano un moment, per un moment, per un moment. Et juro que no he vist res. Calla, tu calla, calla un moment. Eric, pots entrar un moment al locatori, sisplau? Eric, sisplau, aviam, amb això de timar les seccions. Dani, sisplau, demano una mica de calma. No, no, no, jo estic ara aquí encrespat. No, doncs relaxa't. Tenim nosaltres, deixa'm saludar l'Eric Pomar. Eric, bona tarda. Bona tarda, bona tarda. Bona tarda, benvingut al programa, que l'Eric ja sabeu que fa la secció de tecnologies amb l'on verd els dimecres, i avui has passat a... Bueno, estàs passant a punts, no?, de la secció. Sí, exacte, l'estic preparant ja. amb net, ja. Bueno, tu has fet trampa, perquè t'hem vist tots. No, no, no he fet trampa, perquè l'he dit abans, l'he dit abans. Eric, deixem-me... És que no, eh? Un moment, un moment, no he estat parlant amb tu ara. Eric, quan tu has dit, qui és la... com has dit, Narcís Uller? Narcís Uller. La papallona. Llavors l'estava picant al vidre. Però tu has anat darrere i li has dit, sí, aquesta, aquesta. No, i no he vist res. Aquí, mira, això ho hem vist tots, és més, això està gravat a la webcam. Exacte. Jordi, i mira on estic mirant. Jordi, et dic per què sabia Narcís Uller, jo a segon de batxillerat vaig fer literatura catalana. Narcís Uller és un autor... Ui, espera, que va malament l'auriculat. Narcís Uller és un autor que és de realista màgic. No és broma, no és broma, eh? Bueno, és que... Màgic. Escolta, que t'ho dic en sèrio, que no li he dit res. A veure, així ho podem solucionar d'una manera, que ens ensenya el tutorial, l'historial del mòbil, i així sabrem si sí o si no. No, és que no ha mirat res. A veure, Eric, sisplau. Jo dic, és que és com un nen petit, el morro en merda. Un portal. Estava en un portal. La porno. Això me'n recordo, això me'n recordo, perquè Marc... No, no, un fatal. Me'n recordo, perquè tu, Marc, sembla l'única cosa que has llegit últimament, perquè és l'única referència que tens, que sempre el pastorí en Narcís Uller, no és aquell de l'hivernacle, les papallones i tot allò. Bueno, això t'ha salvat, i l'únic llibre que t'has llegit t'ha salvat. A veure, ara estem en un punt molt seriós de la secció, perquè... Sí, sí, perquè s'han d'acabar. Queden dos... A part de que queden una pregunta, que és la teva. No, Dani, que són les mentides, que és tardíssim ja. Queda la teva pregunta, oi, però és que, clar, no voldràs contestar... No, no, deixa-ho aquí, que quedi com un covard. No passa res. És que hem d'acabar, perquè tenim l'Helic de Vila... Ets un covard. Però és que el guerret de l'herència, que hi ha qui ho... Què és? El guerret és l'herència d'A... El guerret és l'herència d'A, romans. B, grecs. És fàcilíssim. C, vàndals. No me'n recordo. D, ibers. Mira, jo et diria... No ho sé, per dir alguna cosa... A veure, podria remuntar en aquests moments el Marc Romero, eh? Que remunti. Va. Jordi, digues. Ni que hi hagués premio en aquest concurs. Ah, jo estic perdent. Bueno, però és que estem... Estic perdent diners i temps, jo aquí tinc el cor estressat, eh? T'ho juro. La U, quina era? A, romans. B, grecs. C, vàndals. D, ibers. No, a mi em sona que això eren els ibers, perquè en el Ripoll... Segur ibers? No ho sé, jo crec que sí. El guerret és l'herència d'A. Ibers, correcte, el Jordi Domènech quan hi ha un, amb cinc punts, contra el Marc Romero, que n'ha fet dos. De fet, fixeu-vos que sempre ell és el més emocionat de tots i no participa. El jo, jo m'emociono molt. És que m'encanta molt. Dani, gràcies. Jordi, per molts anys has guanyat el premi. Sí, que he guanyat. Si no guanyo mai res. S'impuls, nen. S'impuls, però una cosa, un pernil, un viatge... Sí, una promoció de Desperonó per al McDonald's, per al McFlurry aquell. Bueno, mira, és alguna cosa. És alguna cosa. Dani, gràcies, eh? Que vagi bé. De res. Cuida't, eh? Adéu, adéu, el cap de setmana. Adéu, Dani, gràcies. Fem una pausa de no res per la Públi i d'aquí uns moments l'Eli Capdevila amb l'antiagenda de la Panyalmorro que avui anem tardint. Bueno, un moment, fem una cosa. És que no facis pausa, això està a la Públi. Vaig a trucar a l'Eli directament. Hola, Eli. Hola, Eli. Llavors, això també, no? Trucar quan ja hauríem d'haver trucat, s'ha trucat ara la gent. Bueno, jo el que faig, a veure, jo el que faig normalment és posar una mica de públic, llavors puc fer-ho tranquil·lament per no haver de parlar mentre estic trucant, perquè parlar mentre truques... És molt llet, no? Hola, Eli, què tal? Estàs, ja, tenim l'Eli ja o no? No? Sembla que tenim problemes amb el telèfon. Això és molt típic, eh, de la ràdio. Sí, però ara, o sigui, intenta no donar molts tòpics d'aquests, eh? Sembla que tenim problemes. No sembla, no? És evident que hi ha problemes. Perquè si no, clar, això m'agrada molt quan els locutors o els presentadors de programes i de tele, de ràdio, diuen, no, sembla que tenim un problema, no? El tens a sobre. No sembla. És que ja hi ha un problema, noi. O sigui, no vagis dient sembla. Hola, Eli. Espera, no, un moment, que hi ha una sintonia abans, hi ha unes coses... Però jo no vull dir hola. Bueno, però espera't, a veure, no sé, però és que hi ha una sintonia abans. Vale, però jo no li puc dir hola a l'Eli. L'hi puc dir, però no respondrà, perquè ella, fins que no se n'ha de ser la sintonia, no respon. Què no hem de fer aquest cap de setmana? L'antiagenda del programa amb l'Eli Capdevila, Eli. Molt bona tarda. Molt bona tarda. Veus, molt bona tarda, Eli. Bona tarda. Jo soc una professional una mica de parca, jo si no tinc la sintonia i no me dan pas i aquestes coses no me lanço, no me lanço. Clar, clar, és que és a la vieja escuela. Jo soc d'una altra època. Tu vas tenir el Luis de l'Olmo de... Jo escoltava la Francis, jo soc de... L'Helena Francis. L'Helena Francis. Clar, jo soc de la Francis. Què xula era la sintonia. Sí, vaig a buscar-la, que sempre que poso... La Francis m'agrada. Bueno, escolta, Eli, et presento el Mar Romero, el Mar Romero Eli Capdevila, perquè a partir... Hola, bona tarda. A partir de divendres... A partir de divendres que ve ell farà la penya del Morro que a divendres i llavors... Molt bé. Sí, l'he portat... I ara, ara, que fotessin fora el Jordi... No, no, no, si soc jo que ho he decidit. Llavors, és perquè t'ensenyo com... L'estic ensenyant com funciona una mica tot, Eli, d'acord? Molt bé. Estic fent com el traspàs, saps? Una mica em sento com el Mas i el Puigdemont el mateix. Estàs fent un pas al costat. Sí, un pas al costat al divendres només, ojo. Atenció, perquè tenim diferents... Bueno, Jordi, i això ja saps com va, també, eh? També t'ho ets a dir. Ara, Beli, veus, aquesta secció m'agrada. No, m'agrada. Què vols dir? Res, no, home, vull dir que tu dius eh, no, és divendres, far i qual, i després resulta que, que, bueno, que dijous potser també... Sí. Mira, mira. Arriba el fi de temporada i et diuen... Ah, bueno, no et renovem. Ja, a veure, no seria la primera vegada que li ha passat alguna cosa així, eh? Algú? No, eh? Perdó, no, un moment. Home, que li fan al llit i que fan... Aquí, aquí hi ha ràdios verd? Aquí hi ha ràdios verd? No, aquí hi ha ràdios verd no. Aquí no, aquí no mai. Però, Anna, a les ràdios, així, així em va ple, em va ple. El racó? El racó em va ple, no ho feix parlar? I Catalunya Ràdio també? Sí, sí, sí. Jo vull saber què no has de fer aquest cap de setmana. Bueno, doncs tu, en general, el que no has de fer és molestar, d'acord? De totes maneres, no, tenim, mira, la fira d'espàrrecs de Gabà, que és terra d'espàrrecs i ho celebra amb una fira des de l'any 1932. Com? Coneixes la fira d'espàrrecs? T'hi esperem. No, no, no, és una pregunta retòrica. Coneixes la fira d'espàrrecs? T'hi esperem. I no oblidis de aleitar-te amb les millors propostes gastronòmiques a l'espai GastroGabà. Eli, per què has escollit la fira d'espàrrecs, avui? Pel concurs de fotos. Ah, vale, vale, vale. O sigui, és Instagram, no? Instagram. Pel concurs de fotos. No, no, no, és un concurs de fotos real que existeix. No és Instagram, aquello que ja ha netxo a Jujà. No, no, no. És un concurs de foto amb Solera que porta un mogollón d'anys fent-se. I, a més a més, gràcies a això m'he enterat que es veu que hi ha un circuit de concursos de fotos de fires d'espàrrecs. Què dius, ara? Sí. Que més tants container que deia el punta. Però això és molt fort. Això és molt fort. És un submom del concurso fotogràfic que encara no coneixia. On arribarem? Estem a punt de morir? Sí, que sí, que sí, que hi ha diverses fires d'espàrrecs i que hi ha gent molt professionalitzada que dedica a fotografiar aquests espàrrecs. És que, perdona, fotografiar un espàrrec no és fàcil, eh? Així d'entrada proceduríem, és que tothom podia fer-ho, però no, perquè, clar, hi ha la llum. Fotogènics, fotogènics no són els espàrrecs. No, i depèn de com. Els tomàquets, les pomes, les maduixes, són fotogèniques. Ja, Meli, també hi ha una cosa. Els espàrrecs... No sé jo si els tomàquets és fotogènics. Si no saps, si no saps... Si poso el vermell de la carn, no tant. Jo te lo digo. La carn no és tan fotogènica. Oi que no? Però, en canvi, perquè és que brilla molt el tomàquet, eh? Brilla molt. Sí, sí, depèn de... Alguns li prenen com a algun producte perquè brilli més i tal, però bé. Apunto aquí parlar de què és fotogènic i de què no. Sí, d'aliments fotogènics. Jo t'ho puc explicar molt d'això, sí. Doncs sí, però sí, Eli. Escolta, tot això, si vols més informació, a la Fira de l'Espàrrec de Gavà, que té més de 60 anys d'història, diu que, per exemple, es caracteritza... Ojo, perquè hi ha diferents tipus d'espàrrec a la vida, eh? Allà, si conria una varietat blanca allargada, de mida mitjana i de textura fibrosa, es caracteritza pel sabor lleugerament amarg, clàssic, a causa de les característiques del sol del Baix Llobregat, arenós i poc compacte i del clima calorós durant els mesos d'acollida. Parlem d'espàrrecs? Sí. Ja sabeu que els blancs és perquè estan enterrats i aleshores al no tocar-los el sol no fan l'apotosíntesis i no es tornen verd. Ah, no, per això són blancs. Ah, doncs no ho sabia. I els que són de color verd que els toca el sol, llavors, no? És perquè els toca el sol, aquests de marja o que els espàrrecs normals verds és perquè els toca el sol. I els que estan enllaunats són els de color blanc, no? Sí. No sé si hi ha conserves d'espàrrec verds. Ja. A mi m'agrada més... Del blanc, segur. Mira, a mi, quan hi ha petit m'agrada més el blanc, el que passa és que el to aquest llefiscós que tenen ja va deixar d'agradar-me. Molt fil. I depèn de quin, té molts, eh? Que et queda aquella bola de fil una mica, eh? Sí, sí. No m'agrada gens. No, no, fora, fora. En fi, doncs si voleu saber... Però bueno, quan ets petit sempre et deixen la punteta, no? Sí, sempre, sempre, sempre. De gran és quan et toca el fil. Exacte, és una altra cosa, és una altra cosa. Perquè de gran ja has provat molt d'espàrrecs. Bueno, anem a parlar... Un moment, Jordi, ja veig quin és el rotllo que va amb aquesta secció, no? O sigui, a l'Eli... Tu ets un mal pensat, i punto. A l'Eli li va l'espàrrec. No, a veure, no sé qui es fa el tona amb els col·laboradors. Escolta, jo estic un cap a apuntar. Aquesta és una de la tònica, o què, també? Jo per anar fent, també. No, no, en principi jo no vull que sigui així, però bueno, jo no estaré. Llavors, clar, quan no estàs, jo no pots... Bueno, però després et passarem un report, no? De com ha anat això, Jordi? A tots els col·laboradors us demanaré que em passeu a mi, sisplau... Una evaluació. Una evaluació. Queixes, queixes i suggeriments. Ja no t'ha agradat tant, no? Ja no t'ha agradat tant. Farà una reunió a final de curt, després tots, i amb el Romero li direm si hi ha prova o no. Sigues en la casa o no. Exacte, sigues en la reunió. Ojo, que arriba una activitat. Ai, què cosa t'ha agradat tu, Jordi? Que és la festa del pallacho a la padrera. Ojo, eh? Tot un dia dedicat a l'art de ser pallasso, durant els quals les famílies trobaran un seguit d'activitats educatives i divertides al entorn d'aquest món, eh? Persones que es pinten la cara, van amb una flor i tiren aigua, en fi, moltes coses. Això és el que hi haurà a la padrera aquest cap de setmana, no, Eli? Sí, a més a més, és una bona oportunitat perquè passa a tota la padrera. És a dir, hi ha diverses sales on es fan les activitats de tallers i de més, a la planta noble i tal, a les golfes es fan les actuacions, el que és a l'auditori, hi ha també tallers de dibuix per criatures més petites i és una bona oportunitat, si no heu anat mai a la padrera, d'aprofitar, eh? I amb l'entrada del festival poder conèixer l'espai interior de la padrera. Ah, ah. No heu dit-vos, està molt bé. I si aneu amb nens més petits de 3 anys, no paguen, els nens petits no paguen. Molt bé, molt bé, doncs escolta, té molt bona pinta això, a la padrera, si voleu més informació, a la padrera.com, allà trobareu de tot, jocs, projeccions, tallers, un racó de lectura i moltes altres activitats. Perfecte. La padrera, que ens agrada molt, ens agrada molt per cert. Bueno, ja et dic, que a més a més fas la carambola perquè normalment entrar a la padrera va al pasca i en canvi, així pots fer i pots aprofitar per fer les dues coses. Per cert, vas veure la casa Batlló per Sant Jordi, que com estava amb la rosa... A veure, no de l'Instagram, David, sí. Bueno, és com veure-ho ja, eh? No em vaig acostar al centre, però la vaig veure molt, molt millor que si m'hi hagués acostat. Ja et dic ara, també. Vas fer bé perquè tu t'estimes a tu mateixa i aprecies la teva vida. Perquè... És arriscat. Acostar-se al centre al dia de Sant Jordi és tenir la mort molt a prop. Bueno, de la... Sí, sí, sí. Bueno, escolta, més coses. Hem de parlar ara de Nou Límits Barcelona. Nou Límits Barcelona passarà al Moll de la Marina, una cursa d'estratègia ecològica i sense barreres. I participen persones conductores amb discapacitat física o persones sense discapacitat que condueixen vehicles ecològics. L'objectiu de l'esdeveniment és ajudar a prendre consciència de la necessitat de tenir una ciutat verda i amable amb les persones. És l'activitat de la setmana. Eli, explica'ns... Jo estic una mica en contra dels vehicles elèctrics, dels cotxes elèctrics, no sé si ho hem parlat alguna vegada, però són molt silenciosos. Sí, és veritat, ja ho vam dir, que els taxis trobarem allà en això. Oh, és que t'atropella, eh? que haurien de portar un sol artificial, de motor artificial o així perquè anessis al cas. o sigui, un mòbil que fes el xeroi de motor... tor... Algo hauria de portar. Ah, bueno, mira, els tramvies, de fet, van sonant el ding-ding aquest i, bueno, va per aquí també una mica, eh? perquè... Home, és que aquests taxis que són el Toyota Taurus em sembla que és... No, no ment res. O sigui, tu vas caminar, creus el carrer i potser passa un i no te n'adones. Llavors, des d'aquí llancem la proposta que els taxistes, si us plau, porteu un efecte sonor... Ràdio Teletaxi molt alta. Per això encara que estan a la calçada, però, de fet, els que van per la vorera, com els vehicles aquests de neteja i tal, això lo flipes, no hi ha nada... Perquè va anar per tu. Plantejar-nos mirant abans de creuar, no, no? Bueno, no, és que no estàs ni creuant. És a dir, tu vas per la vorera i et passa un vehicle d'aquests lleugers, saps? Correcte, correcte. Un rotllo que està buidant papereres o que estan de parcs i jardins... No, no, estan fent qualsevol cosa, qualsevol cosa, menys el que hem de fer i que és no atropellar-te. Bueno, en fi... Bueno, la qüestió és que aquest cap de setmana hi ha tota aquesta cursa, aneu amb compte, si no per la ciutat de Barcelona, que no subeu algun sostó, eh? Amb algun vehicle aquest ecològic. Bueno, en fi, Nou Límits, Barcelona, a la cursa de estratègia, al moll de la Marina. Que, al moll de la Marina, on està el moll de la Marina? Al moll de la Fusta. Ah, vale, d'acord, vinga, anem a preguntes. Escolta, tenim una altra activitat, no, també? Tenim una altra activitat, que és, bueno, avui és el dia de la dança, avui és el dia internacional de la dança, de fet, i des de fa uns quants dies, des de fa un parell de dies, 27, 28, 29, 30 i 1, hi ha diverses activitats, però a mi m'agrada un festival en concret, que es diu Tu Dança, que es fa el que és la zona del Mercat de Santa Caterina, Art de Triombs, el Gorn, eh?, una miqueta més amunt del Gorn, allà al Convent de Sant Agustí, on hi ha un munt d'activitats de dansa, on hi podeu participar, hi ha performances raríssimes, que a mi m'agraden molt, escultures efímeres, i tota aquesta història, molt comida de la olla, però que a mi, ja te digo, és el tipus d'antiagenda que me va quan parlem del tema de la dança. Molt bé, doncs queda apuntat. Per cert, puc afegir una antiagenda, Eli, també? Pots afegir el que vulguis, perquè és el teu programa. Sí, aquest diumenge, bueno, esculta, ja sembla que no per mi, jo sóc molt respectuós amb tothom. Aquest diumenge hi ha la Vermut Party. És una festa que es fa a un bar, que es diu Bar Rufián, que està darrere l'Apollo, i des de les dues fins a les... em sembla que és 8 de la tarda, el DJ Pampol, que és l'únic DJ que porta barretina i tutut, que l'hem recordat pel tema de la dansa, posarà tot en l'especial fangòria. Especial fangòria. Molt bé. Sí, llavors. Molt bé, no? Sí, el que sentia gent... Mira, els espàrrecs encara m'ho pensaré, però... No, no, us ho recomano molt que hi aneu. Si voleu, allà ens trobarem, que diu el poeta. Eli, que vagi molt bé, cuida't molt, eh? Bona setmana. Bona abraçada, bon cop de setmana. Fins divendres. Adéu, adéu, fins divendres. Fins divendres. Bé, ara farem una pausa per la publicitat, perquè toca, i hem de parlar amb el Jordi... Fins quina hora dura? Perquè és que és molt llarg. El programa? Bueno, què et penses? És un programa de ràdio que dura... Quina hora és, ara? Mira, falten 22 minuts per les set. Doncs encara no m'ha acabat. Ràdio Tastell 98.1 Ràdio Tastell 98.1 Diumenge, qui juga a casa és el bàsquet femení. Diumenge, a partir de les 5 de la tarda, viu el partit entre el Sant Just i el Vilà de Cants, aquí, a Ràdio d'Esvern. L'equip talismal a la ràdio busca el 5 de 5 en un partit vital per les Cens. Les noies també juguen a Ràdio d'Esvern. No te'l perdis. Les últimes enquestes de mitjans de comunicació certificen que el 0,1% de la població de Sant Just escolta la desbernada. I tu, t'apuntes? No et quedis fora de joc. Escolta la desbernada divendres a les 8 del vespre i dissabtes a les 12 del migdia. aquí, a Ràdio d'Esvern. Bits. Molt més que nits d'electrònica. Bits. Ara divendres, dissabtes i diumenges, a 10 a 11 de la nit. Despertant-te. Corrent. Esmorzant. Comprant. Passejant. Quedant. Treballant. Celebrant. Sortint. Conduint. Vius connectat. Conduint. Desconnecta. Evita les distraccions. Milers d'accidents de trànsit són provocats per l'ús de mòbils, GPS i aparells de ràdio. Generalitat de Catalunya. A l'escoltes, ràdio d'Esvern, sintonitzes, ràdio d'Esvern, la ràdio de Sant Just, 98.1, ràdio d'Esvern, 98.1, ràdio d'Esvern, 98.1, ràdio d'Esvern, 98.1. 20 minuts i arribem al punt de les 7 de la tarda, ja recte final del programa, com cada divendres. Hem de connectar amb el cinema i el Jordi Roca, que ja el tenim al telèfon. Jordi, molt bona tarda. Hola, bona tarda. Hola, molt bé, bona tarda. Hola, senyor Isaac. Hola, bona tarda. Mira, deixa presentar-te. I aquesta veu. Què? I aquesta veu. Aquesta veu, t'ho explico ràpidament. És el Marc Romero, que és el substitut, el becari. El becari. No, el becari és no. No, el becari és no. El becari és sí, a partir de la setmana que ve, cada divendres aquí al programa. Però què dius? Sí. No t'ho havia dit, pensava que t'ho havia dit. No, però jo ens ha triomfat la línia oficialista, perquè jo havia promulgut una candidatura amb el David Tàvila com a becari. David Tàvila ha caigut, i llavors ha passat ja Marc Romero davant. O sigui, va haver-hi una lluita mort aquí a la redacció, els hi vaig tirar una nevalla entre els dos, vaig dir, vinga, qui quedi viu que es quedarà el programa els divendres del mes de maig. I finalment, bueno, David Tàvila fa dies que no sé on és, perquè va marxar aquí mig sagnant i tal, i va dir, Jordi, Jordi, vés-te'n, que ets un perdador, i llavors ara s'ho quedat el Marc Romero. Però per què? Tens algun problema? No ho sé, jo m'hauré de pensar la meva continuïtat mentre estigui al Marc Romero, clar. A veure, jo et demano un esforç extra, Jordi, perquè ja sé que el fas amb mi, per tant, sisplau... Jo ho entenc, eh, Jordi Roca, jo ho entenc que es costi venir amb mi, jo ho entenc. Però si no et coneixes. Home, sí que ens coneixem, abans fèiem la secció de música... Aquest és el problema. Sí que ens coneixem, i tu què saps de qui conec i de qui no? Vale, és que no me'n recordarà, jo és que no puc estar amb les vostres coses, eh. Clar, no t'hi fiquis. Ah, però ja us coneixeu, vosaltres? Sí, eh? Ah, bé, doncs ja sabeu com va això. Aquí potser neix una història, una història d'amor. M'agrada deixar un col·laborador, un altre, i que sigui el que surja. Ja veus, Jordi Roca, que això anirà millor els divendres, a partir d'ara. Sí, bueno, jo és que se me la passarà molt bé, vull dir que no sé si anirà gaire millor. Bueno, en fi, ui, ui, aquesta secció l'escoltaré segur el divendres que ve. A veure, va, anem a la qüestió. Vinga, va, com a mi. Bé, va, pim pam, comencem el repàs de la setmana amb una nova entrega de superherois de l'univers, Marvel, un film dirigit pels germans Anthony i Joe Russo, que és Capitán América Civil War. Prou ja. Prou ja de Marvel. No, no, no, prou ja no. Escoltem el trailer. Prou! Prou! Prou! Quiero considerar todas nuestras opciones. La gente que te disparó suele acabar disparándome a mí también. Sabes lo que va a pasar. No. ¿De verdad quieres solucionarlo a golpes? ¿Qué hacemos? ¿Pelear? Lo siento, Tony. Perdóname. Sabes que no lo haría si tuviera otra salida. Shh. Pero es mi amigo. No. Hostia. Yo también lo haría. Yo también lo haría. Yo también lo haría. Yo también lo haría o yo también lo haría. No sabemos. Bueno, en fin, Jodie Roca, esta película ya... Civil War, Capitán América, Los Vengadores, Marvel... Què tal? Què tal? Doncs molt bé. És la pel·lícula de la setmana. Em costa a dir això, però és una de les millors pel·lícules, fins i tot, de dir-ho, per no dir-la millor, que s'ha fet de superherois. Però què t'ha passat? Què t'has anat un cop al cap, o algú, aquests dies? Oh, no, no, no. És que realment no està molt bé. Vull dir, coincideixo molt amb tot el que s'està vist sobre aquesta pel·lícula, que a part del seu lluit repart i també de la gran despesa en producció, doncs a part del seu missatge de superherois, de Liga d'Avançadores, de Capitán América, etcètera, que entra un a fons i també, doncs, aconsegueix una certa maduresa que està molt bé i que jo crec que s'ha d'aplaudir i que per primera vegada una pel·lícula d'aquestes que hi ha de tercera, de Capitán América, doncs aconsegueix superar les dues primeres i fins i tot tota la resta del món Marvel, vull dir que a poc a poc a poc. Però sí, escolta, si aquí surt l'Escarlett Johansson també, surt el Robert Downey Jr., l'Edoman, en fi, i escolta, surt el Daniel Brühl, el nostre estimat. Sí, surt el Daniel Brühl, sí, ho he volgut puntualitzar que també surt el Daniel Brühl, perquè fa un paper secundari, però bueno, hi surt i està molt bé que tingui aquesta representació d'aquesta superprodució. Per tant, una pel·lícula on una mica es posen els límits entre el que pot ser i el que no pot ser un superheroi. És a dir, fins ara Marvel estàs acostumats a veure el típic superheroi americà que ho pot tot, que és fabulós, que ha fet és fantàstic, que és superèpic i ara comencem a veure el cantó més obscur dels herois i fins on estan els límits d'entre el que es pot ser i el que no es pot fer. Jordi, perdona, Jordi Roca, és igual de dolenta perquè jo tinc una amic que em va fent a veure Batman vs Superman i aquella és molt dolenta. Batman vs Superman era una basura. D'acord, aquesta és igual de dolenta o...? No, no, no, aquesta és molt bona. Marc, si es potser la meva facció sabies que... Jo l'escolto, jo l'escolto. Si el superheroi és bona és que és molt bona. Val, val. A mi m'agrada molt el que fa d'Ironman, que és que jo pel que fa és que jo soc molt dolent. Soc molt dolent. Va fer una pel·lícula no fa gaire que em van ensenyar que es diu El juez. No sé si l'has vista. No, no, no tinc tanta res. Mira-te-la. No diguis res més, però mira-te-la. Mira-te-la. Bueno, passem... Parel-te-la. Sí, passem a una altra pel·lícula. Dimens que ve t'ho pregunto, eh? Calla, ja. Passem a una altra pel·lícula de setmana. Es tracta d'una pel·lícula que, de fet, conturem en territori nord-americà i si s'ha de estar en algun dia, aquesta pel·lícula ha de ser ara, perquè ja ho fan per això. En aquest cas és una comèdia romàntica protagonitzada per la Julia Roberts, la Jennifer Aniston, la Kate Hudson, ojo, Jason Sudequist i Hilary Duff. Bueno, este es Mother Day, nos diga Happy Mother Day, pero este es Feliz Día de la Madre, que es el que te humen ya. Hola Atlanta, Feliz Día de la Madre. Sandy acaba de separarse. Su ex se ha vuelto a casar con una preadolescente. Hola Sandy. Bradley es un padre en apuros. Hombre. Precio de unos tampones de algodón orgánico. No, no hace falta. ¿Una hija? Sí, dos. Yo lo mismo, dos hijos. Ha sido un placer, Sandy con dos hijos. Jesse huye de sus padres. Adelante, el aeropuerto está abierta. ¡Surpresa! ¿Qué haces aquí? Se suponía que estabais en ceja. Cristin no sabe quién es su madre. ¿Ya está? Venga. Bueno, atención, porque esta película son historias creuadas en el día de la mar. Una mica como aquella de... ¿Cómo se deía? No, Love Story no. Aquella de... No me la recuerdo ahora. Jordi Roca, ¿qué tal? Sí, a ver, sí, no. Es que de hecho es la mateixa de las películas de Feliz Día de San Valentín, que eran historias creuadas. ¿Cómo se deía? Love, ¿qué es deía? No, Feliz Día de San Valentín. ¿Sí? Sí. Surtia el Zac Efron i... No, jo em refleixo una altra, una altra, una altra. Sí, no, la que tu dius que també és veritat, Marc, la del Zac Efron que és la del Cap d'An... Ah, és veritat. Fins d'any o algo així. També la va fer el Garry Macher i també era estar en un dia especial com era Cap d'An. Exacte, exacte. Sí, però sortia el Zac Efron o no era aquesta? Sí, sí. Que sí, que sí, que sortia el Zac Efron, Marc. perquè és l'únic nom que sé, eh? No, no ens encallem. Tu és que ets molt Oliver Bull i no és la línia de la tracció normalment, eh? Sí, sí, però... No ens encallem amb un nom que no és amb ningú. No, no, de moment dues pel·lícules dos conflictes amb el Marc, eh? Vull dir que no anem bé. No, no, és que no aneu gens bé. Aquesta em fa una mica mal, també t'ho dic, eh? Llavors, aquesta pel·lícula de què va? Passa el dia de la mare, són històries de mares i filles... Sí, són històries de mares i filles, gent que s'enamora, gent jove, infedilitats... Vaja, ràpid i clar, una besura de pel·lícula, mal escrita, mal muntada i diuen fins i tot que ni tan sols li agradaria una mare, perquè és el dia de la mare, per tant, si podeu, no aneu a veure... I és una pena, eh? Perquè té actrius que estan molt bé, com el Júlia Robés, que últimament sembla haver tornat a la gran pantalla, bastant animada i, per altra banda, té també una gran... després, una gran factura que el Júlia és tan fluix que és millor no anar-hi. Ah, bé, però escolta, preguem la nota. Escolta, ens situem ara en territori europeu perquè avui també podem gaudir d'una producció francesa protagonitzada per l'actor Omar Sall i dirigida per Roski Zem. Estem parlant de Mister Chocolate o Monsieur Chocolat, que dirien els francesos. Caballeros, parisos esperados. Corre! No cal no fer comentaris estranyes, eh? Estic listos perquè aquí o ganes o pierdes. No hi ha segundes oportunitats. Confia en vosaltres. A veure, com que és francesa, música francesa. Ves això, no? Ves el rotllo, no, Marc? Va. Vale. Bueno, atenció perquè aquesta pel·lícula... El Rollo no es parla de pel·lícules que, bueno, que no guanyen el nostre. Les pel·lícules que parlen de roca i puto. A veure, aquesta és la història del Pallasso Chocolat. Això ja comencem amb pena i trista. És el primer artista de circ negra. Però per què no? I està, home, que ho diguis el que ets a dir. És la història del Pallasso Chocolat. Ah, i és negra, ell? Clar, per això li deies Chocolat. És el primer artista. Però a veure, Pallasso Chocolat, Pallasso Chocolat, Pallasso Chocolat. Que no, Pallasso no, que és una història real. O sigui, és un biopic. No et fiquis amb el Pallasso Chocolat que va ser molt famós. I l'altre que vas dir? Le Pallas Blanche. L'altre, bueno. Va tenir un enorme èxit a la fi del segle XIX. O sigui, va ser un personatge autèntic, no? Sí, és un biopic. Va ser també el primer a fer publicitat, el mateix que va inspirar altres contemporanis de la Belle Époque com Toulouse Lutrec o els germans Lumià. Bueno, en fi, és que... L'altre, Roca, això o què, Mister Chocolat? Què? A veure, és una pel·lícula que està molt bé. És una manera de fer cinema una mica a l'antiga que ens recorda una mica fins i tot a les pel·lícules de Charles Chaplin. Ens explica la història del senyor Chocolat que va ser un Pallasso que, encara que vosaltres no us ho creieu, va tenir molt d'èxit i va ser superconegut a la França fins al segle XIX que tenia una parella artística que era de color blanc que era el Pallasso Fotit i que a partir d'aquí es van arribar a fer dos dels personatges realment de l'època d'aquell moment. Molt bona interpretació d'Omar Sá i potser la veurem nominada com a millor pel·lícula pels Oscars de l'any que ve de parlar no a classe i la veurem. Jo crec que és una bona proposta una mica acostumbrista però tot i així crec que està molt bé i sobretot potser ens retorna la passió cap al món del circ perquè aquest Pallasso actuava al circ. Molt bé, doncs vinga, ja s'ha dit. Tinc una pregunta, puc fer-la? Bé. Bé, va. Jordi Roca, habitualment costa no enganxar aquí al cinema francès? No, no costa gens perquè últimament no costa pel·lícula que ens arriben. És qüestida d'anar al cinema, mirar-se bé la cartellera i triar. Però que dic que és un cinema molt diferent al que és en francès. No, és que... No, és un cinema molt diferent a l'espanyol, això sí, molt més proper al català i sobretot és un cinema molt europeu, molt de pel·lícules gritàniques, sobretot més alemanyes. Jo tenia entès que aquí el cinema francès no acabava de quallar. Doncs revisar els teves fonts, perquè el Jordi Roca sí que diu una cosa, però el Jordi Roca és el del cinema amb el programa i encara que ell tu diguis, no, és que no té raó, tu has de fer veure que sí, com a presentador. No, no, era una pregunta, era una pregunta. Ah, vale, vale. Atenció, més coses, hem de parlar ara d'una producció espanyola, es tracta del nou film de la realitzadora Inés París, està protagonitzada per Belén Rueda, home, sorpresa, Diego Peretti, Eduard Fernández, hombre, Eduard Fernández, María Pujalte, Féle Martínez y Patricia Montero. Aquest és el tráiler da la noche que mi madre mató a mi padre. A ver, si podré escoltarlo. ¿Ah, sí? Una historia de crímenes cometidos por una mujer. Una mujer morena, racial, que la veías y te creías que escapar. Tienes que calmarte. Sí, claro. Uy. Los remedios de la bola. Uy, què passa d'aquí? Bueno, a veure, Jordi Roca, què tal aquesta pel·lícula? Com t'ho diria? Doncs, una vegada més, el talent de la creativitat espanyola pel esquerre, o més a baix. Em sap greu dir-ho, perquè, insisteixo, no és ni culpa, aquest cas, ni de la directora, ni dels actors. És culpa d'un guió que és molt, molt, molt, però molt fluix, molt poca cosa, que intenta fer gràcia, però fa pena. La rajada. Sí, em sap greu, i en aquest cas, ens explica una història tan absurda com un sopar on conflueixen la Belén Roeda, que és una actriz, el seu marit que és guionista, l'ex-dona del marit que és directora, i un actor argentí. La típica catetada, que la Patricia Montero com a actriu un novell, i fa veure que no sap qui és el argentí famós, i tot això, tot aquest sota, només per intentar organitzar una pel·lícula i començar el argentí perquè hi participi. Vaja, que em fa greu, per la Belén Roeda, que el fem, m'agrada bastant, però no arriba, ni tan sols, a l'ú. Bé, doncs pel·lícula de me, per acabar la secció. Per cert, que unes notícies ràpides. La primera, Penélope Cruz, protagonitzarà l'adaptació de Layover. Doncs sí, no tot s'ha protagonitzat, sinó que també la produirà, i a fi, després de la mama que no la vèiem a la gran pantalla, i es tracta de l'adaptació del Bécelet de Liza Teiber, que és una història que es centra en Clara New Ball, que és una habilitat activa comercial en ruta, que destaca la seva habilitat per seduir els homes i atenció a colar-se al hotel sense pagar, que això ho podríem posar en pràctica. Molt bé, després, Alicia Vikander, que serà la nova Lara Croft al cinema. Sí, o sigui, ha costat, eh, trobar una solstituta a Angelina Jolie, sembla que la cinta que a cada moment encara no té data d'estrena, doncs la promonitzarà l'Elícia Riquindberg, que la recordareu per a Espanya, l'Òscar, aquest any, per la xica danésa, que vam recomanar. Aquí, doncs, ella serà la nova Lara Croft, i no sé, a veure si l'enginyer jo li diu què li sembla, no?, que l'aquí diu tan ràpid i si li agrada la substituta. Bé, i acabem ja amb el Fox que prepara la preqüela de la profecia. Sí, em sembla sorprendent aquest tipus de notícies, perquè quan ja no és tu imaginació, quan ja ni tan sols et queden per fer seqüeles, doncs dius, mira, saps què? M'inventaré el que va passar abans de la pel·lícula, i això és el que farà Fox amb la profecia, que ens explicarà com el petit nen, en el petit dimoni per arribar a convertir-se doncs en un éixer tan malvat. Molt bé, doncs escolta, tot això són coses del cinema, que ens porta el Jordi Roca com cada setmana. Jordi, moltíssimes gràcies, que vagi molt bé, i ja, bueno, tu i jo no ens veurem divendres que ve. Llavors vindràs o no divendres, Jordi? Bueno, vindràs o parlarem. ens parlem, ens parlem. Ara va, llavors farem secció, eh? Sí, sí, a veure, jo la toxidela els oients. Si Jordi Domènec m'ho demana, doncs home, jo no li puc dir que no. No, t'ho agraeixo, t'ho agraeixo, eh? T'ho agraeixo. Em des uns quants favors, eh? Aquest és el primer de molts que a partir d'ara vindran. Jordi Roca, moltes gràcies, i que vagi bé, bona setmana, i bon mes, bon mes, eh? Bon mes, i que vagi molt bé, senyor Domènec. Adéu, bona tarda. Adéu, moltes gràcies. Bé, doncs ja està, ara ja... Ara ja cap a casa. Aquesta és la xinternia final del programa. Ah, bé, també. Vull dir que és un clàssic també. Que et dic una cosa, tot això són les normes del programa. Ara, si tu aquí vols saltar-t'ho tot per la tolera, per la tolera, i fer el que vulguis, i canviar el programa... No t'ho descarto que potser ara els divendres de maig hi hagi música programada a la ràdio. Tu mateix, tu mateix, tu fer el que vulguis. Així, endavant, eh? Tens carta blanca, depèn de què facis, potser mai més el faràs al programa també. També t'ho dic, perquè tu mateix has de... Però si jo te l'enfonso ja, potser està. No, si tu no l'enfonsaràs, tranquil, tranquil, ja s'enfonsa sol. Bé, gràcies a tothom que ha fet... Aquí s'acomiada el programa, allò és per acomiadar, doncs m'hi ha fet. Gràcies a tothom que ha fet possible el programa. S'amanteix, això és un agraïment a tota la gent i als col·laboradors que han vingut que no cobren un duro, però això la gent no té per què saber-ho i que han fet la seva secció amb molt d'amor i amb molt d'art, com per exemple... Però un moment, però tu si cobres? Què? Que avui no puc venir al Llatger Garcia des de Màlaga, l'Èllica de Vila, l'antia gent del programa, el Jordi Roca amb el cinema i com ser un bon català també amb el Dani Martínez. Gràcies a tothom per escoltar La Panyana del Morro, que tingueu un bon cap de setmana i ens... Espera, és quatre persones. És tothom, tothom que ens escolta. No, no, clar, no, és tothom el món, gràcies a tothom que ens escolta. Els que no ens escolten, no. No veus a la contra perquè si no, no te'n sortiràs. Has de ser positiu en aquesta vida. Llavors, gràcies a tothom que ens escolta per fer el programa. No ens escolteu, no. Us deixem ara. Sabeu que teniu la repetició per si no us ha quedat clar aquest programa del diumenge de tarda que ho faré a tornar a escoltar. I després ja el dilluns... No, no feis el... No feis la remolatxa darrere. La remolatxa, no. I llavors el dilluns ens veiem una altra vegada, val? Jo dic. Llavors ja divendres ja no vens. No, ja no vens ja. Divendres comencen els programes bons. Què? Divendres comencen els programes bons. Sí, i acaben. Acabem també. Bueno, en fi, Marromero, ho tens tot clar? No. No. A veure, has pres una nota de tot? No. De tot el programa, avui, o sigui, no sé, amb què t'has quedat? Quins conceptes? Amb què m'he quedat? Sí, quins conceptes t'has quedat? No el programa, sinó de com és la penya del morro, de com funciona per dins, de macari... Si dic com és, vols que et digui, mira, t'ho diré... Què? Una mica una... No sé com dir-ho. Un locutor de saber parlar i de saber tenir recursos. No sé com dir-ho. Magnífica. Meravellosa. Bueno, però... Retratada. Jo crec que ho podríem definir amb la paraula retratada. Tu, però, di mitatges de Pedrerol, perquè així no van lloc. Que per ser, que diu que el Pedrerol, el Pedrerol, los Manolos, van anar... Los del bar Manolos van anar a la redacció de Deportes 4. Què dius? A veure los auténticos Manolos. Ah, sí? Sí, buscava. Ah, ja ho busquem. No sé si ho hem atrat aquest dilluns a Calacovia o què, però té bona pinta. Bueno, en fi, que tingueu un molt bon cap de setmana. Marromero, No, no, jo no els tinc totes, però, bueno, en fi, gràcies per escoltar el programa. Tornem dilluns a partir de les 5 de la tarda. Ho deixem ara amb l'informatiu vespre amb el Carles Hernández. Que vagi bé i que tingueu bona tarda setmana. Bona tarda. Adéu-siau. Adéu-siau. Adéu-siau. Sant Just Notícies, edició vespre. Bona tarda. El ple d'abril va anunciar que el 29 de juny es posarà en marxa un procés de participació del Pla d'Acció Municipal mitjançant una sessió oberta on es votaran les accions a prioritzar. La votació serà presencial o online.