#915 - Celebrities, Psicologia Energètica, Gossos i Tech: Instagram, EMDR, Pipicans, Star Wars Day i Agenda Jove a Sant Just

La pella del morro, un programa amb més morro que pella. Fins les 7 del vespre, avui el programa número 1843 de la pella del morro. Bona tarda i ben benvingut al programa. D'aquí uns moments amb l'Alba González, la decepció, qui diu que parlarem de celebrities. A més a més també tindrem a la segona hora amb nosaltres l'espai d'Essència, com cada setmana. A la Clàudia, que la Clàudia ens parlarà avui de psicologia energètica. I a més a més també la filosofia d'Ocville Beach, l'educació canina de l'Alberca Papey, les tecnologies de l'Humbert Blanco. I connectarem com cada dimecres amb el casal de joves de Sant Jus per saber què és el que passa en aquest indret del nostre municipi i les activitats que hi fan en aquest equipament juvenil de cara als propers dies. Tot això avui a la penya del morro. Bona tarda i benvinguts al programa. I ja tenim aquí l'Alba González. Alba, bona tarda. Hola, bona tarda. Home, home, home, home, home, home. Escolta, que bé, que bé que hagis vengut avui al programa, perquè a més ara ja dius que no et vèiem. Sí, bueno, una setmanieta. Aquestes són coses de la universitat, per dir-me, amunt, normal, no? Sí. Clar, clar, clar, clar. Ara estem d'exàmens. Jo crec que ara tothom està d'exàmens, no? Ah, sí, és veritat, però... Però ara estem ja al maig. Sí, però com és que sempre posen els exàmens quan fan millor temps? És a dir, ara no et ve més de gust sortir ja a la gespa, per exemple, de fora i de l'universitat. Ja fas, no? Home, ara jo crec que és el moment en què els estudiants diem, vale, meitat i meitat a la classe, una setmana va una meitat i una setmana a l'altra. Exacte. I llavors la meitat a la classe està a la gespa. I us passeu els apunts i tot això. Clar. Per cert, que l'altre dia vaig veure que hi ha un grup al Facebook que us passeu els apunts i les coses, no? Clar, clar. Però sou allà com 300 o 400 persones. Sí, són moltíssims. Però és que a Periodisme, a la UAB hi ha un molt bon rotllo. Que bé, no? Si ens passem els apunts, si ens hem de preparar un exàmens, fem esquemes i ens ho passem. Ah, sí? Tot això a primer, no? Com a primer? Tu quin curs fas? Ui, ara no. Com a primer? No, no, no, vull dir, a veure una cosa. A veure. A veure, Jordi. No, tu ja fas quart ja, estàs fent final d'allà la carrera, no? No, bé. No, què fas, segon? Tercer? Què fas? Ai, Jordi, Jordi. Has acabat ja la carrera, ja. No. Has fet un màster. Ja estàs llicenciada. Estàs ja, bueno, a TV3 presentant l'informatiu. Sí, sí, sí, aquí vinc, mira, per venir. Quin curs fas? Estic a tercer. Ah, tercer, perdó, perdó. He dit primer, però com se va passar pel cap? No ho sé, no ho sé. Bé, en fi, no, tercer, tercer, home, tercer, tercer, tercer. Que, bueno, diuen que és una de les més complicades, no? Tercer i quart. Primer i segon és més... Tercer i quart ja és més complicadet. Sí, però, bueno, com que ara fem més optatives, també és més divertit. Ah. Jo crec que tercer i quart, no?, cadascú es colla que més li agrada, llavors es fa més... Sí. Més divertit. Optatives, tipus? Mira, jo faig. Gèneres multimèdia... multimèdia i audiovisuals. Ah, que està molt de moda, clar, és que és el que es porta. Clar. D'un dia la gent s'informa més per Twitter que no pas per la premsa, quasi bé, no? Clar, clar, clar. Committee manager. Faig fotoperiodisme, que m'encanta, m'encanta, m'encanta. Sí. Faig també documental. Ah, molt bé. Faig política. Molt bé. Història. Periodisme. Ah, i què, com està? Però política o... Polítiques de comunicació, faig. Sí, que és bastant avorrit, no? Clar, estic impam, no? Sobre què? Si hem de portar jaqueta per fer una cosa sèrie i guiures de sols i... Sí, sobre quins pals ens poden caure si ens fiquem on no ens manen i coses a aquestes. Ah, vale. O sigui, sempre ser respectuós, no? I anar amb alerta i amb por i no fer res, vale. Ah, exacte. I després, història del periodisme, eh? Història del periodisme. Ah, però això és com molt interessant, no? Sí, sí, sí. Està bé perquè fem articles, o sigui, llegim articles i llavors a classe fem un seminari, parlem sobre la diferència entre el que podíem dir abans i ara no. Ah. I justament ara estem en un moment que estem parlant del franquisme. Ah, mira. I és com, ostres, doncs ara no estem al franquisme i realment això tampoc no ho podem dir. Clar, luces, luces i taquígrafos. Ah, allò que feien, clar, perquè, de fet, sona una mica això. Vinga, treu-vos la notícia, vamos, primera plana. No sé quan entres i tal. Sí. Bueno, això s'encendria repressió, dictadura, no? Llibertat de premsa, totes aquestes històries. Tot i que depèn de quin mitjà veus avui en dia, no m'ha pensat gaire, eh? No, per això et dic. Ah, ja, ja. Bueno, escolta, cada setmana, per cert, que ve l'Alba, ara que va arribar el bon temps, Alba, ens recomanaràs una platja, no?, per anar per Catalunya? Clar, clar, perquè jo he arribat, i m'ha dit el Jordi, Alba, que morena que estàs. Sí, estàs molt morena. És veritat, és veritat. Doncs perquè vaig anar a la platja d'Amongat. Ah, no és perquè portes una blusa blanca i d'aquesta manera... No. Ah, vale. Perquè això a vegades passa, eh? Quan volem fer veure que som més morenos, ens posem una blusa blanca, una camisa blanca, o samarreta, o el que sigui. O groga, groga. A groga també? Fa molt les sensacions. Clar, i llavors, dius, estic moreno aquest, no?, perquè porta una cosa blanca i tal. I llavors, quina platja ens recomanes avui? La platja d'Amongat. Ah, Amongat. Sí, perquè està molt bé, perquè va molt poca gent, o no, ara ja no tanta, però va poca gent, no està com la Barceloneta, que sempre està molt plena. Hòstia, s'està posant de moda Amongat, em sembla, perquè l'altre dia, no sé qui, també m'ho va recomanar. Diu, és que és una platja que és molt petiteta, es coneix només la gent de la zona que va per allà, i que hi ha molt bon rotllo, i està molt bé, i no està mai massificada. No, no, no, però ara, mira, millor no la recomanem, perquè si no, jo crec que... No sé, s'ha de recomanar al Prat, que és un clàssic, i és una altra platja, no?, amb Amongat, no?, perquè a més allà queda també, que està després de Badalona, Ocata, no? Sí, sí, està, crec que està Amongat, Ocata, i l'Alella, potser. Sí, em sembla que no, eh?, em sembla que hi ha... No? A l'Alella? A l'Alella, però... Està passant. Però l'Alella... Ai, l'Alella. Ah, què n'heu de dir? Perdó. Premiar, viureçar... No, hi ha una altra que comença a parar. Montgat Nord. Montgat Nord, sí. Montgat Nord, Badalona, bueno, en fi, tota aquella zona, eh?, de l'inici de la costa del Maresme. És que ja fa bon temps, ja fa bon rotllo per parlar de tot això. A més a més, allà diuen que, com que és una platja també molt bonica, que queda com una mica mig amagant, no?, el Montmaresme. Sí. Perquè, com que hi ha també aquell turonet que passa el tren per allà sota, doncs és molt bon rotllo. Bueno, en fi, doncs escolta, prenc bona nota, eh?, la platja de Montgat. Clar. Vale, vinga, ja està. Vindràs amb mi, algun dia, Jordi. Què? Vindràs amb mi, algun dia. Bueno, no ho sé, no sé quan, no sé quan, perquè jo estic cada dia llevat mal a les set del matí per preparar el programa. Ja, en realitat és perquè no vols competir moreno, eh? Clar, home, és que m'ho llaries, segur, m'ho llaries, segur. Escolta, que hem de parlar del Qui diu què? Bé, avui Qui diu què, com comentam fa un moment, va de celebrities? Clar, perquè, a veure, jo mai miro aquest tipus de premsa, no? I ja em vaig dir, home, va, escolta aquesta gent, no?, que tenen coses importants a dir. Sí, sí, sí. I, bueno, efectivament, aquí estic amb un recopilatori d'assumptes i declaracions de vida o amor sobre els celebrities. Ah, sobre els celebrities, que m'agrada molt com ho has escrit, que t'ho has posat cere, cere... Equivocant! Cerebrity, de lloc de celebrity, cerebrity, però, bueno, no digués com aquell... Això és la influència, jo crec, del muchach, s'ha de anumir. Cerebrity! Clar, clar, clar. I de vols sortir aquest, no? En Jordi, aquestes coses no es diuen, sonoros tècnics. Perdó, perdó, no ho hauria de dir, no ho hauria de dir. No, no, res, res, coses nostres. Avui, la primera cerebrity que has trobat, Alba, a qui pertany i a qui fas referència? Home, doncs, té relació amb que Selena Gomez és la nova reina d'Instagram amb 77 milions de seguidors. 77 milions de seguidors té Selena Gomez? Però és que això són molts seguidors. És la que té més d'Instagram, del món? No, del món no, però és la reina, diguéssim, d'allà, d'Amèrica, de les supercantants aquestes de moda. Qui és la persona que té més seguidors a Instagram? Uf, doncs, no ho sé. Qui? Qui? No ho sabem. No ho sabem, no ho sabem. Vaig a buscar-ho, vaig a baixar-ho a treure-ho. Sí? Sí, clar. Uf, a veure. Vols dir que hi ha un rànquing? És que això va caminantant. Home, com està? La gent està malalta de fer rànquings i de fer llistes, i els americans, sobretot? Jo diria, no ho sé, alguna cosa així tipus Cristiano Ronaldo? Ah, potser sí. No, que és conegut internacionalment. Jo dic Justin Bieber o Lady Gaga. Uuah, però és que Justin Bieber hi ha molta gent que l'odia, eh? Jo no el segueixo, per exemple. Ja. Qui en té més seguidores a Instagram? Vale, ho estic buscant, eh? Bueno, i què ha dit Selena Gomez, a veure? Doncs mira, saps qui és tu, Selena Gomez? Aquesta que sona de fons. Ah, aquesta que sona de fons, clar. Ah, clar que ho sé. Clar que ho sé, amb el tema Good for you. Que és el nou disc. Clar, clar, és el que anava a dir, sí, sí, això és de tothom. Ella va començar fent d'actriu a Los Magos de Weverly Place, al canal de Disney Channel, i allà es va donar a conèixer. Després es va fer cantant model i ara és una dona de tot terreny, que fa de tot. Doncs bé, ella diu que no creu que les fotos nua que penja siguin el motiu de la seva gran xifra de seguidors i confessa molestar-se quan algú l'insinua que penja fotos massa provocatives. Home, estic veient algunes fotografies i, a veure, la noia es deixa estimar. De totes maneres, deixa'm dir que Selena Gomez no és la que té més seguidors a Instagram, perquè heu d'arribar, he patat una llista, que diu que és la número 2. I la número 1, te la diré després que acabis d'explicar-me, què passa amb Selena Gomez. A la m'has deixat de molta intriga. És un ganchu, és un ganchu. Ella va dir, penjo fotos molt menys provocatives que moltes actrius i la prova és tant que mai m'han censurat cap. Si tinc més seguidors és perquè caic millor a la gent. Això ho va dir ella després de superar a la reina, diguéssim, que era Taylor Swift, que ella feia molt l'ús d'Instagram i tal, i tenia moltíssims seguidors, i ella, Selena Gomez, la va superar. Llavors, després d'això, tothom la va criticar i va dir, és per això, és per això. Escolta, és que justament la número 1 era Taylor Swift en aquest rànquing. Ah, no, no, no, ho he mirat jo abans. O sigui, perdona, Selena Gomez, per tant, confirmem la dada. Selena Gomez és la que té més followers a Instagram. Ella té 77 milions de seguidors i Taylor Swift té que té 75,3 o alguna cosa així. No, oi, pallissa, pallissa clara, 2 milions de seguidors. Ja ha passat, ja ha passat. Ha d'ensenyar més cool, Taylor Swift. Sí, però escolta, no és una mica trist que per ensenyar més cool tinguin més seguidors... És molt trist, Jordi, és molt trist. Ja, ja, ja. Jo ara, mira, porto un compte a Instagram. Ah, sí? Sí. Quin és? Discoteques barra baixa Barcelona. Discoteques Barcelona? Sí, sí, porto aquest compte a Instagram i és molt trist que les fotos que penjo amb, doncs això, noies i amb faldilles curtes i coses així, doncs tenen moltíssims més likes que una foto de grup, per exemple, que sigui molt xula o una foto d'un paisatge. Perquè, per exemple, si a Discoteques Barcelona pengessis una foto resfella de Mahatma Gandhi, creus que et farien fora de comitè en baixa d'Instagram? No, si faig un mega Photoshop i fico a Mahatma Gandhi amb una ampolla d'alcohol i alguna cosa així, doncs llavors no. Sí, jo crec que és el que estàvem pensant tots. Jo crec que sí, Alba, per què no ho fas? Ah, mira, ho faré. Ho faré en honor a tu. Faré alguna frase així divertida i ho faré. Sí, i llavors pot agafar el Bernstein, també, per exemple, el Bernstein, que serà el següent, ja fumant porros, no? Sí, alguna cosa així, clar. Donen més likes, donen més likes que les noies, tot això, per no caure sempre en el tema aquest. Bueno, ja poso fotos gracioses d'aquestes que es porten molt ara de... Sí. Jo en el fin de setmana i jo durant la setmana, coses així. Ah, és la que es porta ara. Clar. Efectivament, coneixen unes que es diuen les libreres resoplantes? Ui, no. Doncs són un conjunt de noies que són llibreteres i utilitzen GIFs, justament GIFs, no? Que divertit. dels anys 40 i 50, en rotllo de Hollywood, i per exemple, quan vull a treballar ara l'has tingut de la madrugada, per exemple, no? Llavors es posen un GIFs d'una pel·lícula d'aquesta de Hollywood dels anys 40, com, saps? I... Que guai. I totes totes així. Som molt guais els GIFs, a mi m'agraden molt, ara les persones. Bé, vinga, GIFs... Una cosa, perquè la gent es diu tu una mica... O sigui, no et veig, Jordi. Ah, no em veus? No, veig com un vidre així, una planta reflectida, i no et veig. O sigui, no em pots fer avui cap cara així de... Calla o... No, perquè no... O sigui, no em veus tu ara? No. No saps el que estic fent jo ara? No, no, no. Jo dic perquè, mira, la gent, que ho sàpiga. La gent situació. Bé, deixa'm dir que no t'has tornat loca, senzillament, que aquí a la ràdio hi ha les l'estudi número 1, que aquesta època de l'any, que ja hem arribat, eh? Quan arriba el maig sempre passa el mateix. Els ràgios de sol reflecteixen amb el vidre de l'estudi número 1, i jo com que estic al control, hi ha una doble capa que fa que, efectivament, no es vegi res de res. Res de res. Que maco. Molt, molt, molt bonic, sobretot el que va inventar aquest sistema a ràdio d'Esvern per fer programa, sobretot a aquesta hora, entre el tècnic de so i el locutor és mentida, trencant tòpics que s'han de veure a la cara. Perquè bé, si és igual, se'n locutor fa la seva i el tècnic de so, doncs no cal que el vegi, no cal que el vegi. Bé, dit això, posem a la següent història que teníem preparada, perquè, pensi aquí, que també hem de parlar ara de Cote Johnson. Sí, saps qui és? La filla de Melanie Griffith. Clar, clar. I d'Antoni Banderas, no? Sí. Ah, també? Ah, no, no, no, de Banderas no, del no sé què... Johnson. Johnson. Don Johnson. Don Johnson. Don Johnson, d'un senyor, no? Don Johnson. El Banderas va ser abans, no, crec? No, va ser després. Igual, no ens liem, eh, perquè... Sí, veus, jo en premsa, veus, no, no. Clar, clar. Aquesta dona, què va fer la Cote Johnson? Doncs ella també ha dit alguna cosa molt important, perquè, atenció, ella està cansada de gravar escenes de sexe. Ah. Està cansada. Ella va firmar contracte per fer la trilogia del llibre 50 ombres de Grey. Ah, és ella? És ella. Ah, no hi ha caigut ara, clar, clar, clar. Hòstia, com se'm podria haver passat aquesta dada, clar, clar, clar. I tot just ara ha començat la gravació de la seqüena. Llavors, clar, ha fet aquesta confessió, ja ha dit. Ara mateix porto set hores simulant tenir relacions sexuals i no és còmode haver de gravar aquest tipus d'escenes davant de tot l'equip. Ja. Clar. Ja. Li fa pal, no? Li fa... Bueno, sempre diuen que hi ha com una mena de pudor, no? Amb els actors, les actrius, que és un dels moments més incòmodes, perquè, clar, s'han de despullar. Clar. Han d'estar moltíssimes hores i moltes fins i tot demanen que només hi hagi l'equip necessari, els càmeres, la gent de so, en fi, tota aquella gent que està pol·lulant pel plató, fora, sisplau, reservem i tal. Quan, escolta, després, no sé si no t'entraria o no, però aquesta escena la veuran milions de persones a tot el món a través de la pantalla de cine, no? Però, bueno, si ho volen d'això... Però, clar, suposo que és diferent, no?, estar allà d'escollada a que després la càmera et gravi en aquesta perspectiva i només et vegi aquella part, no? Però, perdona, què farà, jornada... O sigui, només gravarà això, a la pel·lícula, set hores cada dia, fent escenes de sexe? Quasi, quasi. Vale. No, no, era per saber-ho. Molt bé, des de cota, Johnson, ves una altra introduïtat d'aquesta celebrity. Sí, a més... Sí? No, res, dic, encara li queden com uns mínims sis mesos de rodatge. O sigui, que patirà, eh, encara, aquesta... Bé, sis mesos, parlo de cincuanta obres de què veig. Ah, perquè potser fan les dues a l'hora, no?, la dues i la tres. Sí, sí, sí, faran la dues i la tres. Ja, és com el Senyor de los Anillos, però l'anillo és otro. És, sí. És un altre. Bé, creuem ara l'oceà Atlàntic per venir cap aquí, a la península, perquè hem de parlar de l'actor Immanuel Arias. Ell està molt enfadat per la seva vinculació amb els papers de Panamá. Ah. Sí, sí, sí. I ell ha confessat que està fart de semblar un delinqüent. Ja. I ha explicat que va saber que estava sent investigat quan el seu banc el va trucar per dir-li que s'havien bloquejat tots els seus comptes. O sigui, tela, eh. O sigui, es va enterar a partir del banc que el va trucar. Ja, ja, però escolta, ell qui diu que té alguna cosa a veure, que no té alguna cosa a veure. Ell diu que no. Per exemple, va sortir Bertín Osborne, no?, i amb aquella gràcia natural que el caracteritza, va dir que, bueno, allò era una cosa que havia fet, però que ell tampoc no sabia que era il·legal, ja com una mena d'avui il·legal, però, clar, en aquell moment semblava que ara ja havia passat els comptes, no?, amb Vizenda i tal. Però a Immanuel Arias què diu? Ell diu que ell no va fer res il·legal i que, en tot cas, va seguir en tot moment el consell de la seva gestoria. Ah, bueno. Que ell ho tenia sempre en mans d'ells i que, bueno, que ell va fer el que li van dir. Però que, en tot cas, que té moltes ganes de declarar. Sí, sí. Bé, és que hi ha molta gent que li ha passat això, eh. També em sembla que no sé si Pedro Almodó va i tal, el que passa que a ningú li agrada, no?, imagino que es vagi relacionat, però, moltes vegades, clar, jo potser si vaig al gestor i el gestor diu, no, fes això, perquè, mira, això ho pots fer-ho, és legal, no et preocupis, no hi ha problema, i amb això pots guanyar una mica més de diners, que això segurament és el que li haurien de dir, no?, Doncs li va dir, ah, doncs, escolta, doncs sí, fem-ho, no tinc tant mena problema, amb aquests estalvis que tens una mica aquí arraconats, no?, en fi, el més important, jo crec que és que també hagi ja pagat el seu, el compte i tota la història, i tota aquesta menta. Escolta, hem d'acabar i hem de parlar de Blanca Suárez. Sí, perquè, eh, ella porta temps sent acusada com una víctima del Photoshop. Per què? I perquè sempre, en totes les fotos que surts, surten molt primeta i tal, i feia uns anys, doncs no estava tan, tan, tan primeta. Ah, què vols dir? Que li fotopegen les fotografies? Sí, sí, però, això passa, o sigui, ara, avui dia, totes les empreses de moda fan Photoshop en els seves models, diguéssim. Perdona, si he dit fotopegen, és fotoshopejar. Fotoshopejar. Hauria de ser, eh, perdona, eh, ara si em veu Òscar del Mal de la Gran dictat, sí, em farà bronca, fotoshopejar. Fotoshopejar. Sí, que algun dia d'aquest surti, a la Gran dictat, això, eh. Home. Clar. Bueno, digues, digues. I res, ella s'ha volgut reivindicar pujant una foto a Instagram i dient, hosti, aquest matí, quan m'he llevat, també m'han fet Photoshop. Ah, perquè, clar, la tenen tant ja estressada amb aquest tema, i, de fet, aquest tema està sent ara bastant castigat i està en el punt de mira, sobretot pel moviment feminista, i, per tant, és un tema amb el qual, doncs, s'ha d'anar amb cuidar, no? Sí, correcte, correcte, correcte. Bé, doncs, Alba, ho deixem aquí, no? Sí, sí, sí, jo, bueno, jo volia dir que si a Blanca Sobret l'hem de fer Photoshop, millor que ens amaguem la resta del món, eh? Ah, veritat, té tota la raó del món, eh? És que hi ha coses que no quadren, no quadren, no quadren. En fi, Alba, moltíssimes gràcies, una setmana més per haver vingut al programa, t'esperem d'aquí un parell, a la secció, bueno, qui diu què, o el món de l'Alba, això que fas tu. Sí, sí, això que faig tu. El contenidor, el contenidor es diu... Estic aguantant, he fet tres programes, ja. Sí, molt bé, molt bé, Alba, una bona, veritat, molt bé, hòstia, que guai. Doncs mira, d'aquí un parell de setmanes, si vols, ens tornem a veure, que vagi molt bé, cuida't molt. Adéu. Adéu, bona tarda. Fem una pausa per la publicitat i d'aquí uns moments parlem de psicologia energètica. Fins ara mateix, a la penya del morró. La penya del morro, cada tarda de 5 a 7, a Ràdio d'Esverda. La penya del morro, cada tarda de 5 a 7, a Ràdio d'Esverda. Ràdio d'Esverda, 98.1. Ràdio d'Esverda, 98.1. 60 i més. El magazín fet per gent gran, per a tothom que ens vulgueu escoltar. Actualitat, cinema, art, teatre, poesia, divulgació de temes interessants, entrevistes, tot allò que paga la pena de ser comentat tots els dimecres a les 8 del vespre i, en segona audició, els dissabtes a les 11 en punt del matí. Recordeu, 60 i més. Cara B, un programa per a arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense etiquetes ni dates de caducitat. Primer van ser les zones, 98.1 FM. Després, internet, ràdio d'Esvern.com. Li vas seguir Facebook, Twitter, YouTube, Instagram i ara obrim un nou canal. Comunica't amb nosaltres per WhatsApp 610-777-015. Ràdio d'Esvern. Cada dia més a prop teu. Ràdio d'Esvern. Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com. Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mobile. informatiucomarcal.com. Despertant-te. Corrent. Esmorzant. Comprant. Passejant. Cadant. Treballant. Celebrant. Sortint. Conduint. Vius connectat. Conduint. Desconnecta. Evita les distraccions. Milers d'accidents de trànsit són provocats per l'ús de mòbils, GPS i aparells de ràdio. Generalitat de Catalunya. Ràdio d'Esvern. 98.1. Ràdio d'Esvern. 98.1. Segueix La Penya del Morro a Twitter i Facebook. A Twitter, La Penya del Morro. A Facebook, La Penya del Morro. Com veu, sou originals de mena. 5 i 37 de la tarda, continuem en directe el programa. I ara, aquí, a l'estudi número 1, tenim amb nosaltres la Clàudia Coster, que és terapeuta i que, com cada setmana, amb l'Espai Essència, de Sadoca li dediquem aquests minuts dels dimecres per parlar de tot allò que ens pot ajudar a fer-nos sentir bé amb nosaltres mateixos. Com diu la Montse Ferraz de l'Espai Essència, aprendre a ser conscients també d'allò que ens passa i allò que vivim. I és per això que, a partir d'ara i durant les 3 pròximes setmanes, perquè farem 4 sessions, comptant la d'avui, tindrem la terapeuta Clàudia Coster. Clàudia, què tal? Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Tu el català, l'entens? Et costa una mica, no? Sí, una mica. No, comentaba que eres terapeuta y que hoy vas a hablar, y estos días también, un poco a modo de introducción, de la psicología energética. Sí. Tú eres terapeuta. A ver, esto de la psicología energética, ¿qué es concretamente? Sí, bueno, en principio la psicología energética es un título que embarga varias técnicas. y yo, bueno, escogí algunas técnicas que he visto que van mejor para mí, ¿no? Y entonces no es todo lo que es la psicología energética, sino yo opté por unos temas que he visto que me funcionan mejor. Sí. Entonces, una cosa que funciona muy bien es el EMDR, que es a través del movimiento bilateral de los ojos. Si los ojos no pueden seguir porque mueves el dedo muy rápido, puede ser auditivo o táctil. A ver, vamos un poco por partes, porque tú dices que estas son cosas que tú has probado antes, ¿no? Sí, sí, porque claro, a lo largo de los años tú te das cuenta de lo que te funciona mejor. Entonces siempre optas por un camino más rápido y lo que funciona mejor. Claro. Entonces, claro, hay una combinación muy personal, ¿eh? Sí. Que cada uno escoge un poco su camino, ¿no? Pues el mío es combinar ciertas cosas que me han ido mejor. ¿Cuántos años hace que eres terapeuta? Más de 20 años. Más de 20 años, tienes mucha experiencia en este campo y querés hablarnos de la kinesiología, de la FT, MDR, como dices tú. Sí. También ejercicios energéticos. Creo que fue el científico Antoine Lavoisier, ¿no? Que decía que la energía justamente nunca se destruye, ¿no? Sino que se transforma. Exacto, exacto. ¿Tiene alguna cosa que ver con todo esto? Sí, porque somos energía. O sea, bueno, tenemos un sistema energético que hace como, bueno, en China y la India siempre se dicen hace 5.000 años y me hace gracia, pero hace mucho tiempo que descubrieron que sí que existe como un sistema energético en el cuerpo. Lo llamaban, los hindúes lo llamaban prana. Sí. Los hindúes lo llamaban ki o el chi, la energía vital. Entonces se encontraron como momias con unos tatuajes y unos puntos muy claves que tenían que ver con una violencia de la espalda y se sabe hoy que estos puntos corresponden mucho a lo que se conoce hoy como la acupuntura. Correcto. De hecho, está todo reaccionado, ¿no? Sí. Porque los puntos energéticos también bloquean diferentes partes del cuerpo. Sí, porque además el pueblo lo dice, ¿no? Se me cae una piedra del corazón o se me encoge el corazón o, ¿no? Se me hace un nudo en el estómago. Es verdad, es verdad. El vocabulario está lleno de estas referencias, ¿no? Sí, porque también en alemán hay un dicho que dice, ¿qué bicho te pasó por el hígado? Como diciendo, ¿qué rabia te has tragado, no? ¿Ah, sí? ¿En alemán? Sí. ¿Cómo es el dicho? ¿Qué bicho te pasó por el hígado? Es como diciendo cuando aguantas mucha rabia, ¿no? Que ataca el hígado o la vesícula biliar. Que te ha hecho sentir mal. Bueno, hay muchos temas, porque también está todo el mundo de los sueños. Recuerdo que viniste a hablarnos también la última vez hace unos meses de todo esto. Pero vamos a hablar de MDR, que es lo que tú querías comentar, que es un tipo de ejercicio, de mecanismo que está relacionado con los ojos. Sí, está relacionado con los ojos, porque lo descubrí una psicóloga, Ana, se llama Francine Shapiro. Se supone, científicamente no está comprobado, pero se supone porque hay una fase en el sueño que se llama REM, Rapid Eye Movement, que viene del inglés. Aquí, me parece, lo dice Moore, Movimiento Ocular Rápido, donde el cerebro procesa las cosas que vives durante el día. Entonces, cuando tú tienes un problema, una rabia o un trauma, se utiliza este mecanismo de movimiento de los ojos a ver si el cerebro lo puede procesar de alguna manera, porque algo se quedó bloqueado. Claro. Y, claro, en la práctica yo he visto que mucha gente no puede seguir el dedo. O sea, tú pones el dedo externo delante de la cara de la persona y lo haces mover de la derecha a la izquierda. Y la persona tiene que seguir con los ojos sin mover la cabeza. Y esto a veces es una dificultad. O los ojos saltan antes o no pueden seguir. Entonces, yo hago que la persona cierre los ojos y lo hago táctil en la palma de la mano. Claro. Esto es un ejercicio que, pues, aquí los ojos son los protagonistas. ¿Los ojos por qué son tan importantes en el cuerpo? Los ojos son importantes porque entran, las imágenes entran por el ojo y son procesados por el cerebro, ¿no? Lo que veo me puede hacer una reacción. O sea, tú puedes ver un accidente y tienes una reacción porque genera un pensamiento. Oh, ¿no? ¿Qué ha pasado ahí? ¡Qué horror! ¿No? Enseguida viene la palabra también después. O sea, el ojo es un canal visual donde entra primero la imagen. Claro. De hecho, es, como dices tú, un canal donde después tenemos que aprender a gestionar las emociones por ahí. Porque, como dices, pues, tú ves, no sé, cualquier cosa que, yo qué sé, tú, pongo ejemplos, ¿no? Pero alguien de tu familia, solo verlo, solo verlo, a lo mejor ya te transmite una emoción, ¿no? Sí, sí, lo que se dice, ¿no? Veo a esta persona, se me pone el pelo de punta, ¿no? Claro, o yo qué sé, o has tenido a lo mejor una relación, pues, muy mala con una persona y cuando la ves, ya solo verla, ¿eh? Sin tener necesidad de oír su voz, ni tampoco que te toque, ni que te vea ella. Solo verla, ya te pasa algo. Sí, porque normalmente viene también porque te recuerda algo tuyo. Y esto cuesta mucho en la gente de aceptar eso, ¿no? Es como algo te hace espejo, que esto dispara algo en ti. O sea, si yo veo algo que no me gusta, siempre habla también en parte de mí. No precisamente como yo lo hago a otra gente, sino como yo misma me trato. Claro, o sea, no estoy viendo a esa persona, sino que en el fondo quizás estoy viéndome a mí delante de una situación del pasado, por ejemplo. Por ejemplo, ¿no? Porque nuestros padres o la educación graba mucho como nosotros podemos percibir las cosas después, ¿no? A ti te saca de aquí si otra cosa que a mí. Y esto, ¿por qué? ¿No? Porque venimos de dos casas diferentes y los valores son diferentes. Entonces, nos marca mucho para la vida cómo podemos reaccionar ante una situación. Yo recuerdo de una señora que se quejaba de su marido que era muy ábaro, ¿no? Que gastaba el dinero para sus amigos y para sus hobbies, para la casa y para ella no soltaba un duro, me dijo, ¿no? Y dice, ya me dirás tú con tu espejo dónde tengo esto, porque yo soy muy generosa. Y efectivamente, era una señora muy generosa que trabajaba en la iglesia, siempre hacía mucho para gente pobre. Entonces, claro, a la primera vista no tenía que ver nada con esto. ¿Y por qué le sacaba tanto de quicio, no? Entonces, yo la preguntaba, ¿cuándo tienes tiempo para ti? Y enseguida me respondió, nunca, como si fuera un pecado. Digo, mira, no tienes ni valor para, ni un valor para tu vida. O sea, hay que verlo también un poco simbólicamente, porque el dinero representa los valores. Y ella no lo tenía para su vida, ni para su tiempo, ni para ocuparse de sus cosas. Siempre estaba dando a otros, pero no se daba a sí misma, ¿no? Entonces, a veces cuesta ver esto, porque la gente lo ve demasiado literal, como si actuaran igual, ¿no? O la mujer maltratada, ¿dónde se ve más claro? O es como, ¿dónde hace este el espejo, no? Porque dice, yo no trato mal a nadie. Digo, pero aguantando una situación así, que vives, es el maltrato que tú te das. Claro, te tratas mal a ti misma. Exacto, porque además, cuando viene al caso extremo que dices, vas a denunciarlo, ellas no lo quieren hacer, esto pasa muchas veces. Entonces, es el maltrato que yo me doy. Pero a veces cuesta verlo, ¿no? Porque lo vemos demasiado hacia afuera. No lo vemos hacia adentro. Nos cuesta centrarnos en nosotros mismos, ¿no? Justamente estos ojos que tenemos y que siempre están mirando hacia afuera, no los podemos girar y hacer que vean nuestro interior. Sí, porque no nos educan así. Yo, mira, el otro día leí una frase que dijo, demasiado amor agobia a los hijos. Y yo creo que se utilizan muy mal las palabras, porque si el amor agobia, deja de ser amor. Claro, claro, claro. Entonces, confunde mucho. Y sobre todo hoy, las familias quieren ser perfectas, quieren atender perfectamente a sus hijos y crearles un ambiente perfecto. Pero la vida no es perfecto. Y es mucho más válido de hablar de los problemas en familia que hacer como si todo fuera perfecto. Como si no pasara nada, ¿no? Sí. Bueno, hemos empezado esta charla hablando un poco en general de la psicología energética. y hay un ejercicio, lo digo por si alguien quiere ponerlo en práctica, porque a lo mejor nos está escuchando y dice, ah, pues a mí me gustaría probarlo. Este ejercicio de los ojos, ¿cómo podemos hacerlo en casa? Sí. Por ejemplo, yo no lo recomendaría si realmente hay un miedo allí grande o un pánico, ¿no? Porque esto te puede conectar a algo que quizás en el momento no lo puedes gestionar, ¿no? Porque te puede desencadenar cosas. Pero si, por ejemplo, te has peleado y estás súper enojado, muy nervioso, ¿no? Tienes una tensión en el cuerpo. Sí, una emoción que no puedes controlar. Exacto, ¿no? En este momento sí que te lo puedes intentar hacer poniéndote el dedo adelante. O sea, estiras tu brazo, levantas el dedo índice, lo miras fijamente y lo das en un ritmo de la derecha a la izquierda como tac, tac, tac, tac, ¿no? Y sigues con los ojos. ¿El dedo? Exactamente. O sea, es un movimiento que el dedo va a alinear delante de los ojos a la misma altura bastante rápido. O sea, el ritmo es tu tac, tac, tac, tac. Claro, y a veces cuesta de seguirlo. ¿Y esto nos puede ayudar? Sí, te puede ayudar. Lo que pasa, muchas veces la gente no se da cuenta que los ojos no lo siguen bien porque puedes saltarlo delante o puedes perder el ritmo. Entonces, se te queda clavado la vista. Entonces, cuando veo esto, sé que hay un bloqueo en el cerebro que no quiere procesarlo. Esto también puede pasar, ¿no? ¡Qué bueno! O sea, que gracias a esto, de hecho, tiene mucho que ver también con el aquí y el ahora. Esto que está tan de moda en vivir el momento y estar aquí y ahora siguiendo tus ojos, el dedo que se mueve. Exacto. Entonces, sí, yo veo que tengo cierta dificultad porque también hay gente que les escuesen los ojos o que tienen dificultad. Esto pasa mucho. Entonces, tú puedes coger tus dos manos y ponerlo en cada hombro, ¿sabes? Como cruzado. O sea, la mano derecha sobre el hombro izquierdo y la mano izquierda sobre el otro hombro derecho. Entonces, te das impulsos de un pim, pam, pim. Ah, ¿esto también? Sí, también. Es como la estimulación bilateral hace que pase algo en el cerebro y se puede, bueno, experimentar, por ejemplo, cuando tienes rabia o que te ha salido muy mal el día y estás como con mucha ansiedad. Bueno, lo que ya entiendo, cuando estás así con emoción, esto es lo que hace, lo que va a decir, que está relacionado con lo que estás comentando, es que lo que hace es distraer al cerebro. O sea, ¿esto es como distraer un poco la mente? No, es lo que se intenta que los dos hemisferios del cerebro se van equilibrando. Porque, claro, si hay un problema, hay un desajuste. Y se intenta de ajustarlo otra vez, que fluye la energía bien. Claro. Bueno, a modo de introducción estamos hablando con la Claudia Koster, que es terapeuta. Y también vamos a hablar, porque hoy es como introducción a todo lo que haces tú, ¿eh? Hemos empezado por el MDR, pero también dices que a ti te gustan mucho los sueños. Interpretar los sueños. Esto es un mundo fascinante, porque, claro, esto de los sueños, el mundo onírico, es una cosa que no podemos controlar. Pero tú dices que realmente tienen su significado. Sí, porque, claro, viene del inconsciente y el consciente no lo puede ni cambiar ni interpretar. O sea, es como algo que viene sin filtro. O sea, tú sueñas y no pasa por el filtro de la conciencia. Y esto lo hace tan valioso. Y son más de 20 años de experiencia de interpretar los sueños, porque siempre habla en primer lugar para ti. Es algo diferente de los sueños lúcidos, que no se puede también aprender a hacerlo, pero es un terreno donde yo no voy. O sea, yo cojo tu sueño normal y lo interpreto. Y ayuda mucho para saber dónde está la persona, dónde tiene sus límites, dónde está el bloqueo. Y también muchas veces te dan soluciones. Por ejemplo, a veces me dicen, yo he soñado una tontería, era solamente una línea, ¿no? Me veo en el coche, quiero arrancar. Tengo una persona al lado que pesa mucho y creo por esto no me arranca el coche, ¿no? O sea, no arranca, no salgo en el parking. Y un detalle también que me dijo después, pues el coche estaba allí como mucho tiempo sin utilizar y lo quiero arrancar. Arranca, arranca, pero no sale, ¿no? Porque esta persona pesa mucho. Entonces, claro, las personas gordas en un sueño son una parte mía exagerada y no arranco con mi vida o con la conducción de mi vida porque tengo una parte exagerada. Y claro, esto me hace ver mucho de la persona. Entonces, es un poco de preguntarlo de la situación actual que vive. Porque también juega un papel bastante importante ver un poco qué vives ahora, qué problemas tienes ahora porque el sueño hace tres años y las circunstancias eran diferentes. Te puede decir algo diferente en matices, ¿no? ¿Y la gente que no se acuerda de nada cuando sueña? ¿Esto pasa? Sí, pasa. Sí, pasa. Pero esto es como un training, entrenarte para recordarte otra vez. Hay algunos puntos, por ejemplo, antes de acostarte por la noche, antes de parar la luz, te puedes decir, mañana me quiero recordar como último pensamiento. Y tener por la mañana todo preparado, ¿no? Un blog con un bolígrafo. Y cuando te despiertas es muy importante no moverte. O sea, quedarte en la posición como te has despertado pensando que he soñado. Porque a veces simplemente girando la cara se te va el sueño. Y los sueños también muchas veces son emociones. Lo que estamos sintiendo en el sueño, más que ver las cosas, interpretarlo, es una emoción. ¿Esto, cuando tú sueñas que lo estás viviendo, es importante la emoción que estás sintiendo? Sí, muy importante. Porque, claro, esto da mucha importancia a una cosa o a otra. Entonces, la emoción juega un papel importante. Porque ir de fuera por verlo y sacar la importancia. Pero lo más importante es que la persona ha sentido en este momento, ¿no? Le da una gravedad o le da más importancia. Yo siempre digo, las pesadillas son lo mejor. Porque el cuerpo quiere que tú, o el cerebro quiere que tú te recuerdes de algo, que no lo pierdes. Por eso viene una pesadilla, ¿no? Que es muy aclarificador cuando entiendes lo que te quiere decir. Y en muchos casos hay personas que sueñan siempre lo mismo. Es una pesadilla que se repite, se repite, se repite. Una vez visto lo que es, dejan de soñarlo. O sea, ayuda mucho también, ¿no? De aclararte cosas en la vida. Bueno, de hecho, tú dices también que es como una especie de medio de comunicación directamente con el inconsciente, ¿no? Sí. De nosotros mismos. Sí. Y que también en los sueños se tratan los temas importantes de la vida, como el amor, la libertad, la familia, la autoralización, la sexualidad, la muerte. En fin, es que es todo, ¿no? En los sueños podemos encontrar todo. Es todo, es todo, claro. Todo lo importante, ¿no? Siempre tiene que ver con el amor, con el trabajo, con la salud. Y ahí puedes sacar mucha información y aclaración. Mira, hubo un caso, bueno, esto ya se conoce, que mucha gente ha tenido solución en los sueños, ¿no? De un hombre, el inventor de la máquina de coser en 1842, me parece. Y no sabía dónde ubicar el agujero en la aguja para que funcione bien la máquina. Y tuvo un sueño con indígenas que le atacaron con lanzas que al final de la lanza hubo un agujero. Y por la mañana se despertó y sabía que tenía que poner el agujero de la aguja abajo, el ojal, ¿no? Esto es otro tipo de sueño, porque aquí ya es como una premonición. Sí, sí, bueno, también lo hay, ¿no? Y para él era la solución, porque estaba semanas con el problema y con este sueño se le aclaró. Dicen también que a Einstein le vendieron muchas soluciones en los sueños. Ah. Y cuando tú tienes un problema y te lo pides como resolución por los sueños, a veces te puede venir, ¿no? Incluso también cuando no te gusta un sueño como acaba, por ejemplo, que pierdes una persona o un trabajo, de reescribirte para ti también influye. Bueno, todo esto vamos a hablarlo, ¿eh? Aquests días lo parlaremos cada dimecres a aquesta hora amb la Claudia Coster, que es terapeuta, i, a més a més, tú dius que també parlarem de comunicació. Avui hem fet aquesta primera sessió, ¿eh?, per parlar de psicologia energètica, perquè ens expliques una mica què és tot això, però a partir de la setmana que ve també parlarem de comunicació entre parelles. Sí. Això és molt important, també, ¿no? Sí, mucho, porque no comunicamos bien. Uno no entiende lo que dice el otro y yo me quedo con una película que muchas veces no es la realidad. Bueno, dicen que con la pareja es el aprendizaje más rápido y más fuerte que uno tiene de uno mismo. Sí, cierto, cierto, porque solamente personas que lo tenemos cerca nos pueden hacer mucho daño, ¿no? Y saben dónde meter el dedo en la llaga, ¿no? Claro. Tú dices que hay cuatro enemigos de cualquier relación. Sí. La crítica, el desprecio, la justificación y el bloqueo. Sí, sí. Y, bueno, eso realmente es, claro, si yo te critico, lo que yo genero es que tú te vas a defender. Y esto me pone en una espiral, ¿no? Tú te defiendes, yo te digo más cosas, tú te vas a defender y al final no... O sea, todo el mundo está ahí en su castillo, ¿no? Exacto. Con un bloqueo. Ninguno quiere bajar de lo suyo, ¿no? Claro. Y el desprecio sería la crítica, más ya sabía yo que tú no eres capaz de hacerlo, ¿no? Sí, sí. Y esto sale muy fácil. Los reproches, ¿no? Los reproches, ¿no? Los reproches. Porque si yo te digo, claro, ¿cómo lo vas a hacer? Ya sabía yo, ¿no? Y esto nos sale muy fácil en la pareja. Claro, esto nos toca mucho aparte, ¿no? Cuando nos lo dicen, es como un menosprecio ahí de forma inconsciente. Y después también hablas de la justificación. Sí, es muy curioso. Pero, claro, si yo me justifico con algo, al final logro que el otro se siente responsable o culpable de esto. Claro. Si yo te estoy diciendo, no, por esto, lo otro, lo más allá, y tú dices, ¿qué quieres decir? Que yo ahora tengo la culpa, ¿no? Es como, también hace que la otra persona se tiene que defender. Y entonces ya entro en una especie de guerra, ¿no? Yo digo, tú te defiendes y no encontramos una solución. Y el otro enemigo es el bloqueo. Sí, el bloqueo es cuando, normalmente esto pasa con los hombres, pero también pasa con las mujeres. Que, ¿no? Habla ella, habla, habla, y tú ves que el otro baja la persona. Ya no quiere, se desconecta. Se ha acabado, aquí ya no se oye ni escucha nada más. Y se espera al final de la frase, al final de la conversación. Y dice, vale, sí, muy bien, gracias, puerta y fuera, ¿no? Sí, y claro, esto sería, bueno, un paso más que él se levanta y se marcha porque ya está harto de escuchar, ¿no? Bueno, exagerado un poco, pero bueno, la idea. Bueno, pero esto pasa, ¿no? Pero, hombre, el único mecanismo para romper esto es la huida, y esto pasa. Claro. Bueno, avui hem fet unes pinzellades, ¿eh?, de tots aquests temes que tractarem cada dimecres aquí al programa de maig amb la Clàudia Coster, que és terapeuta, directament des de l'Espai Essencia. Clàudia, moltíssimes gràcies per haver vingut aquesta primera setmana, aquesta primera sessió en moda d'introducció de la psicologia energètica. En parlarem, eh?, i per cert, deixeu-me recordar que si algú dels que ens estigui escoltant vol enviar, per exemple, algun somni que hagi tingut, la Clàudia el pot interpretar i us pot ajudar. Ho heu de fer a lapenyadelmorro.gmail.com. Clàudia, moltes gràcies, moltes gràcies per haver vingut. Ens retrobem dimecres que ve a la mateixa hora, que vagi bé. Sí, moltes gràcies per la invitació. Adéu, bona tarda. Nosaltres connectem tot seguit amb Catalunya Ràdio per escoltar el bolletí de la 6 i tornem a la segona hora per parlar de gossos a l'Espai d'Educació Canina amb l'Albert Capapé. Fins ara. Bona tarda, us informa Quim Balaguer. A Viladecans ja s'ha acabat el registre del domicili particular del primer tinent d'alcalde de l'Ajuntament, el socialista Joaquín Guerrero. És un dels quatre detinguts aquest matí en el marc del cas Inipro de suposada corrupció. Anem amb la unitat mòbil a Viladecans, Marcel Cosé. Hola, bona tarda. Quan faltaven 15 minuts per les 6 de la tarda, la Guàrdia Civil ha acabat l'escorcoll a casa del primer tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Viladecans, el socialista Joaquín Guerrero. Guerrero se l'han emportat detingut la Guàrdia Civil. Set registres més s'han fet ja i han acabat. I en queden encara quatre d'oberts. En concret, dos a Viladecans i dos més a Barcelona. La Guàrdia Civil s'ha emportat documentació diversa de la casa del tinent d'alcalde. Aquest registre ha durat prop de vuit hores. Ara la Guàrdia Civil continuarà les diligències amb l'interrogatori del tinent d'alcalde si s'ha de declarar. També s'ha acabat el registre a les dependències fiscals i econòmiques de l'Ajuntament de Viladecans, d'on s'han endut caixes de material. Els registres els ha ordenat. Recordem-ho, el jutge número 1 de Tarragona que investiga el cas i Nipro contra l'administració pública, on s'ha investigat també l'alcalde de Tarragona, Josep Lluís Ballesteros. Dos ferits crítics en una explosió aquesta tarda en una empresa de Vilafranca del Penedès. Segons els bombers de la Generalitat, l'avís d'incendi, que ja està apagat, l'han rebut poc després de les 4 de la tarda i ha obligat els Mossos a desallotjar una nau del costat com a mesura preventiva. Els ferits dos treballadors que feien tasques de manteniment els han traslladat als hospitals de la Vall de Broni de Bellvitge. Es tracta d'una empresa que es dedica a la destil·lació de begudes alcohòliques i que està situada al polígon industrial Domenis 2. A causa de l'incendi ha quedat afectada l'estructura lateral de la nau. Fins al lloc dels fets s'hi han desplaçat 12 dotacions terrestres i un mitjà aèri dels bombers. Els embassaments catalans ens recuperen els nivells del mes de febrer gràcies a les pluges de l'abril. Concretament aquests últims episodis de pluja suposen un increment del 5% de les reserves respecte al mes passat. Les pluges del març van aturar el descens de les reserves d'aigua dels embassaments i les d'abril han aconseguit incrementar-les. La gestió dels boscos i la utilització de la matèria que s'entreu per escalfar edificis seran unes de les línies principals en què treballarà la Diputació de Lleida per rebre fons FEDER de la Unió Europea. Catalunya pot accedir a un màxim de 45 milions d'euros del fons pel període 2014-2020. Lleida, Josep Maria Parelló. Bona tarda. Fins al juny hi ha temps perquè la Diputació defineixi el paquet de propostes que presentaran des de Lleida a la Generalitat per portar-les a Europa. Joan Reñé, president de la Diputació de Lleida. La Diputació el que farà és fer de paraigua d'aquest projecte més gran a nivell territorial que pugui encabir totes aquelles propostes i plantejaments que en facin des de cada territori comarcal. El fons FEDER tenen un mínim de dotació d'un milió per projecte i un màxim de quatre. Josep Maria Parelló, Catalunya Ràdio Lleida. Ha mort als 64 anys l'actor Ángel de Andrés, un dels protagonistes de la sèrie televisiva Manos a l'Obra. L'Andrés era el popular Manolo Jumilla en aquesta sèrie on compartia cartell amb Carlos Iglesias. També va destacar la seva participació a sèries com Platos Rotos, Olos de Villarriba i Villabajo. En cinema també va intervenir a Que hecho yo para merecer esto de Pedro Almodóvar on era el marit de Carmen Maura. La seva última aparició va ser a la sèrie Carlos Rey Emperador. El cul de la llona, l'emblemàtica escultura del barri vell de Girona on els turistes s'hi enfilen, es pot tornar a basar a partir d'aquesta tarda. Hi han posat unes escales en barana després que el novembre passat es va caure i es va matar un ciutadà francès de 75 anys. Girona, Albert Requena. La nova estructura de ferro que s'ha instal·lat aquest matí permet arribar a l'escultura agafat d'una barana. Tot i això, el regidor de la via pública de Girona, Joan Alcalá, reconeix que el risc zero no existeix. Desgraciadament mai perquè podem passar caminar, caure, donar-nos un cop al cap i quedar-nos. La imatge de la lleona de Girona és un símbol que assegura el turista que si vés a aquesta imatge tornarà a la ciutat. Albert Requena, Catalunya Ràdio, Girona. Esports, Oriol Montner. Bona tarda, nit de Champions al Bernabéu. Avui sabrem qui acompanyarà l'Atlètic de Madrid a la final de Milà del dia 28. A tres quarts de nou, el Real Madrid rep el Manchester City amb empat a zero de la nada. Cristiano Ronaldo podrà jugar, Benzema i Casemiro estan descartats i pel sit i la passa important és Silva, si ve Pellegrini recupera Torreia i Alsblau. El blau-orana, Sergi Roberto, prefereix que avui passi al conjunt anglès, o els que ha dit en una entrevista a Catalunya, a Ràdio, que podreu sentir avui al Catalunya Vespre a partir de les set. Al Camp Nou lluirà un mosaic de 90.000 cartolines diumenge pel derbi de Lliga contra l'Espanyol amb el lema Som-hi-tots. El blau-orana, Jordi Alba, pensa que és bo que hi hagi tensió entre els rivals i el blanquiblau, paper Diop, diu que està preparat per a qualsevol ambient hostil, tot i que aclareix que estem davant d'un partit de futbol no pas de cap guerra. La Fiscalia, per cert, ha denunciat avui mateix Adriano, jugador del Barça, per dos presumptes delictes contra l'eisenda pública. Avui, a la Lliga ACB, el joventut juga a la pista del Basconi, a dos quarts de nou, un partit avançat. I en tenis al Masters 1000 de Madrid, partits de segona ronda, Rabak Djokovic, que està guanyant el seu segon set contra el Colat Coric, David Ferrer està jugant contra Denis Kutla el segon set després d'ha guanyat el primer, i Marcel Granollers ha quedat eliminat en perdre contra el portugués João Souza. Fins aquí, les notícies. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bona tarda. 209 alumnes de Sant Just han fet avui i també faran demà les proves de valoració de sisè de primària. Avui s'han fet les proves de llengua catalana i matemàtiques i demà serà el torn de la llengua castellana i l'estrangera. Per vuitè any consecutiu, les proves s'apliquen de manera simultània a tots els centres que imparteixen primària a Catalunya, és a dir, a 2.239 centres. A Sant Just els examens de competències es passaran a les escoles Montseny amb 25 persones, al Montserrat amb 24 alumnes, al Canigó amb 50, i 27 de Madre Sacramento. També hi haurà 83 de la institució de la Miranda. Al Baix Obregat la realitzen aquesta prova 8.772 estudiants i a Catalunya 77.323. L'objectiu d'aquests exàmens és comprovar el nivell d'assoliment de les competències bàsiques que tenen els estudiants abans d'acabar la primària i fer el SARO, la secundària. A més, proporciona informació sobre el sistema d'educació català i el centre sobre els seus punts forts i febles. El contingut íntegre de les proves es podrà consultar cada dia al web del Consell Superior d'Avaluació, un cop hagin començat les proves als centres. Per últim, els centres i les famílies rebran un informe abans d'acabar el curs amb informació sobre els resultats obtinguts, en el cas dels centres referents al conjunt de l'alumnat i en el cas de les famílies referent al fill o filla que ha realitzat els exàmens. Pares i mares imperfectes és el títol de la xerrada que ofereix avui el Casal de Joves. La conferència va a càrrec de l'escriptora, guionista i pitjor mare del món, Anna Mansu, i va dirigida als progenitors d'adolescents. El Casal de Joves organitza aquesta xerrada per a pares i mares d'adolescents. La conferència es fa aquesta tarda a la sala Ovidi del Casal de Joves, de la mà de la guionista, escriptora del bloc i llibre La pitjor mare del món, el Manual, i mare de tres menors d'edat, Anna Mansu. Com el títol indica, Pares i mares imperfectes reivindica la implicació dels pares en l'educació dels fills. La conferència abordarà els d'altabaixos familiars que fan sovint els pares i mares que se senten que no són perfectes. L'objectiu serà que entenguin que no cal arribar a la perfecció per ser uns bons educadors. A través de l'humor i amb la participació dels pares i mares assistents, Mansu explicarà la seva experiència personal i convidarà a viure la vida amb els adolescents a través de les ulleres de la imperfecció. Per tot plegat es parla de tot allò que passa quan tens fills i que ningú t'ha explicat de les eines poderoses i ve de preu i es farà un exercici pràctic al llarg d'aquesta xerrada que s'està fent aquesta tarda al Casal de Joves. Demà arrenquen les activitats de la Festa de la Pau. Enguany la celebració s'amplia dos dies més i serà a favor de la població refugiada. La Festa de la Pau celebra la seva 17a edició reivindicant els valors de la Pau per obtenir un món millor i la necessitat d'ajudar i col·laborar amb els altres. Aquest any se celebra la festa a favor de les persones refugiades. En aquest sentit, una de les novetats d'aquesta edició és l'ampliació de la festa. Demà a Cal Llibreter tindrà lloc la primera activitat de la Festa de la Pau. Es tracta d'una xerrada sobre el llibre L'abús d'Europa cap a l'Àfrica, esclavitud al segle XIX, pasteres al segle XXI. Serà a dos quarts de vuit amb l'escriptor i antropòleg Jordi Tomàs. Les activitats continuaran divendres amb una nova xerrada. Joves de Sant Jus Solidari i la Força d'una sonrissa amb la col·laboració de l'Ajuntament organitzen un vermut solidari a les vuit a les escoles. Es parlarà de la situació actual de les persones refugiades o migrades a Europa amb persones voluntàries que han estat al terreny. I hi haurà un sopar de pinxos i una actuació musical amb el grup Camí de l'Est. El vermut solidari amb pinxo i beguda té un preu de 4 euros. Per últim, dissabte, la plaça de la Pau continuarà sent el gran dia de la festa de la Pau. Sota la dicotomia treballem tots junts. Les entitats del poble reciclaran joguines i es crearà un gran mural per enviar el pas fronterer entre Grècia i Macedònia amb el missatge de suport a les persones refugiades. El missatge serà Casa nostra és casa vostra. A partir de dos quarts a sis de la tarda hi haurà xocolatada i pastissos amb la comissió de festes del barri nord. Tot seguit hi haurà un espectacle infantil amb pallassos sense fronteres ballada de sardanes de l'agrupació sardanista Sant Jus i a partir d'un quart de vuit del vespre es podrà veure l'actuació de la colla gegantera Sant Jus. A dos quarts de vuit es farà la lectura del manifest amb nens i nenes de l'esplai ara mateix. Després de la lectura actuarà el Jus Gospel Corp. A partir d'un quart de nou arrencarà la botifarrada a càrrec de la Casa Regional d'Extremadura. El preu d'aquesta és de 4 euros i els diners recollits aniran íntegrament a l'organització de Camí d'Indomèni. Per últim hi haurà l'actuació davant d'Andarà dels Diablets de Sant Jus, dels Dimonis a Pagallums de Cama Blanca i del Drac de Sant Just. Fins aquí la informació local. Més notícies d'aquí una hora en aquesta sintonia. Ràdio Tosfet 98.1 Ràdio Tosfet 98.1 Seixanta i més El magazín fet per gent gran per a tothom que ens vulgueu escoltar. Actualitat, cinema, art, teatre, poesia, divulgació de temes interessants, entrevistes, tot allò que paga la pena de ser comentat tots els dimecres a les 8 del vespre i, en segona audició, els dissabtes a les 11 en punt del matí. Recordeu, Seixanta i més. Ara bé, un programa per a arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense etiquetes ni dates de caducitat. Primer van ser les ones. 98.1 FM Després internet radiodesvern.com L'hi vas seguir Facebook, Twitter, Youtube, Instagram i ara obrim un nou canal. Comunica't amb nosaltres per WhatsApp 610 777 015 Ràdio d'Esvern. Cada dia més a prop teu. ràdio ràdio d'Esvern ràdio d'Esvern ràdio d'Esvern 98.1 98.1 Ràdio d'Esvern 98.1 Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Bona nit! perquè sovint aquesta problemàtica que comentem aquí setmanalment, problemàtica de convivència entre gossos i persones, tots els municipis es donen i de manera freqüent hi ha queixes als ajuntaments, llavors els ajuntaments es veuen obligats a prendre mesures en aquest sistema. I de fet, una d'aquestes coses noves, perdones, que ho tinc per aquí, és el Pipicant Agility i una altra que és un sortidor de xutxes, de gominoles. Sí, correcte. A veure, tant l'una com l'altra, jo parteixo de la bona fe, ja et dic, no vull pensar que sigui en mala fe, però si tinguéssim o potser si preguntéssim a les persones més indicades en comptes de fer les coses per voluntat pròpia política, aniríem més encertats. Què vull dir? Que, per exemple, crear un Pipicant ja hauria de ser un símptoma, bé de crear Pipicants a la ciutat, ja hauria de ser un símptoma en quant a que hem de prendre mesures bastant radicals, però bé, fins aquí ve perquè es pot entendre que la convivència ha de ser... Sí, perquè, perdona, tu com a educador caní, tu defenses els Pipicants o no? No, no puc, però perquè jo tinc un punt de vista no tan urbà del gos. Jo entenc que a Barcelona o a Villanova o a determinades, o a Sant Jus, zones urbanes, a les que la gent no tenim l'accés tan proper com puc tenir jo personalment, a entorns més naturals, doncs, òbviament, fan falta espais. A una ciutat gran fan falta espais on poder treure el gos, on poder fer que aquell gos es desenvolupi de manera pròpia, com a animal. Però aquests espais, precisament, no haurien d'anar buscant el conductisme, el control del gos, no?, la manera de controlar aquell animal, perquè això va en direcció contrària. Si nosaltres pretenem fer, per exemple, un espai d'esbarjo per gossos, creant un circuit d'agility, no estem fent un espai d'esbarjo per gossos, estem fent un lloc d'entrenament per gossos, un gimnàs, per entendre's, no?, un lloc on fem una activitat determinada que, per una altra banda, ja s'està fent de manera privada en determinats clubs i determinades associacions que ja gaudeixen fent això, no?, però ho fan també amb una supervisió, amb un coneixement, amb uns professionals que s'hi dediquen a això, que tenen en compte el gos. I vull dir, proporcionar aquestes eines en un parc públic, no només està fomentant una activitat que el gos en si no necessita, un exercici que el gos no necessita, sinó que, a més, està fomentant els problemes de convivència, perquè aquelles persones que vagin amb tota la seva bona voluntat d'aquell parc voldran divertir-se amb el seu gos i cada persona tindrà un criteri diferent i l'animal tindrà una edat diferent a l'altre i anirà diferent, no? Si et sembla, mira, comencem per aquest sortidor de gominoles, que és una cosa molt curiosa, i que la podem trobar a Molins de Rei, aquí al costat ja s'envoi, una altra població de la comarca. És un innovador sistema que ja s'utilitza, com diem, en aquestes dues poblacions, i el que fa és regalar una petita gominola si el gos orina correctament. Ojo, perquè es diu E-CAN, no?, I-CAN, perquè, clar, tot el que és tecnològic i modern porta una E i un guió davant, com bé saps, i, de fet, no, és que estic intentant veure l'autista, però no se'n carrega, però com funciona aquest aparell? Això hem de visualitzar com una mena de bústia, no?, o com una mena d'allò que és així metàl·lic, un espanal, com una persona a l'alçada, que té una... Perdona, és que estic veient aquí la fotografia, és com una mena de parquímetre, no? Sí, exacte, sí, més aviat, exacte. Amb una espècie de quadrat al seu voltant a terra, no?, que és com el filtro on el gos hauria de fer pipi, en teoria, o la gossa. Aquesta màquina el que fa és que, en el moment que detecta que l'animal ha fet pipi en el lloc apropiat, facilita una gominola, com bé dius, a l'animal. Sí, mira, ja se m'acaba d'obrir, diu que amb l'objectiu de premiar i educar amb civisme per damunt de castigar. Segons els seus criadors, Francesc Campo va néixer, així va néixer a l'Ecant, un pipi-cant ecològic i sostenible, que s'està obrint ja alguns camins en alguns municipis del Baix Llobregat. El seu funcionament, com dius tu, és innovador a la part que és senzill, perquè de moment només recull l'orina i no les defecacions. El primer pas és atraure els animals. Per exemple, l'Oriol Sicar, que és un dels protagonistes i testimonis d'aquesta notícia, diu que el seu gos es va sentir atret per l'olor que deixaven anar els altres animals. Però en aquest trosset, ja hem comentat, si acabes de fer referència, a la part conflictiva que jo li veig en aquest sistema, en aquesta mena de sistemes, que és que el fet que allò atrau els animals, no és un lloc més, sinó que és una manera artificial de provocar que el gos faci la seva necessitat allà. En primer lloc, ja estem intentant dir-li al gos on ha de fer pipí, que ja és una cosa que el conductisme ha buscat des de fa molts anys per controlar el gos, per controlar aquests comportaments higiènics que a vegades ens molesten, però ara també ja no només a casa, sinó que volem controlar-los també al carrer. I això fins a un punt té lògica, perquè sí que és veritat que, potser sí que a determinats punts no estaria tan bé que urinéssim, però nosaltres, com a humans i companys que som, hauríem de ser conscients i també permetre, els que no tenim gossos, els que tenim, hauríem de permetre que els gossos poguessin fer la seva... És una part de la seva vida social, fer les urines al carrer. Efectivament. Per tant, aquesta és la part que a tu no t'agrada, que el que fa aquest aparell, que és com una mena de reixa, per entendre'ns, que hi ha al terra, els gossos... És el contrari a un arbre, per exemple, que seria molt més natural, per entendre'ns. Clar, si ho fessis amb un arbre, doncs m'agradaria més, tens tota la raó del món. I després, et diu que després que l'animal realitzi les seves necessitats, un botó activa un sistema elèctric que detecta si hi ha urinat en un lloc correcte. Si és el cas, entregarà el premi. Mitjançant una palanca es pot repartir una petita galeta deliciosa per les mascotes. Bé, això és el que diu aquí, no ho sabem. Sí, en principi, pel que comenten, funciona. Allò està mirant comentaris i algunes opinions de la gent i funcionen, com a sistema que el descriu tal qual. Sí. Però, clar, què és el que estem intentant buscar? O sigui, estem premiant directament el gos. En primer lloc, no estem intentant... La base és molt bona, premiant en lloc de castigar. Em sembla molt bé. Però premiar l'animal, no. Premiar la persona. És a dir, per què no busquem una manera que aquella persona sigui més cívica i més responsable i dugui el seu animal... Vols dir que la galeta hauria de ser per l'amo, per exemple? Vols dir això? Per exemple. Bueno... Per exemple, no? Però vull dir... Sí, sí. No, però vull dir... És que saps què passa? Que l'arrel de totes aquestes iniciatives parteix d'una... Jo ho veig d'un error, no? Una part que és errònia, que és... No pregunten a la gent que té gossos i que sap una miqueta de gossos o que està ficada en el món de l'educació i de les necessitats del gos, perquè es fixen més aviat en determinades qüestions arquitectòniques, en funcions pràctiques, en economia... Però no es pregunta mai a les persones que passegem amb els gossos i ens diuen què voleu, què necessiteu. Si ho enfoquem d'aquesta manera, segurament tindríem un resultat molt diferent. La gent, tu la reacció que pots veure, probablement, quan passen pel costat d'aquestes coses per primera vegada, és que el propietari sorprèn, després què és això? Bueno, és una cosa que... O sigui, estem creant una necessitat. Allò no la necessitava. Clar, correcte, correcte. Mira, a més de dir que l'ICAN no necessita... Això és un propietat, eh? Perquè diuen que és ecològic i sostenible. No necessita electricitat externa, ja que s'autoabasteix... No, no, no, no, no, no, no, no, no, tampoc. Mitja una placa fotovoltaica que li permet repartir aquestes galetes i netejar la base també automàticament. En fi, és una notícia que tu t'has fet pensar sobre també per què els gossos, no? Sempre els hem d'estar com manant i els hi hem d'estar dient el que hem de fer i les coses podrien fer de forma diferent, no? Segons tu? Sí, sí, perquè jo crec que seria molt més barat. Mira, el que comenten és que és molt barat aquest manteniment, aquesta màquina, perquè això és ecològic i tal, però és que tot això és un arbre, ja ho té, un arbre de tota la vida, en lloc d'aquesta parafernàlia plantada aquí a meitat de la plaça. Sí. Ja ho tindríem, no, no? No hauríem d'estar buscant, potser, solucions tan alternatives si tornéssim a mirar... Clar, perquè això, per exemple, es podria posar això... O sigui, tu què dius? Que els gossos o que els amos aprenguin a portar el gos, a fer pipí a l'arbre directament, no? Sí, aquí s'ajunten diverses coses. Aquí s'ajunten que, per exemple, si hem de posar això en meitat de la ciutat, el que primer que a mi m'ha en el cap és que hi ha moltes zones sense una paperera, sense un arbre, sense una cantonada a la que el gos pugui fer pipí, ja estem parlant d'una situació, això, una alerta. Hem de posar una cosa on els gossos vagin allà a fer pipí perquè d'entrada ho fan a llocs on no ho hauríem de fer. O estem passejant el gos per un lloc poc apropiat, com a propietari estic portant el meu gos a un entorn potser massa natural i massa urbà. Però, bueno, això és cosa de cadascú. Però també com a municipi hem de pensar ostres, la instal·lació d'una màquina d'aquestes comporta que això, no? Doncs potser aquesta funció d'atraure els pipis ho faré a un arbre, que és molt més ecològic en tots els sentits i és molt més barat o manteniment, tot el que vulguis, no? Exacte, bé, doncs són algunes reflexions que fa l'Albert Capell avui a l'Espai de Filosofia Dogville Beach d'Educació Canina del programa. Albert, ho hem de deixar aquí perquè avui no tenim més temps. Molt bé. De dues maneres, hi ha l'altra, que és la del Pipi Can Agility, que, de fet, han retirat la notícia perquè potser és una iniciativa que finalment no és dur a terme que proposaven a Calafell i, de fet, aquí el mail que m'has enviat em deies que em deixaves un enllaç de l'entrada al teu blog. El que passa és que no m'ho has enviat, Albert, el mail. Ah, no? No, ho dic perquè si me l'envies el podrem posar al Facebook de la Panyana del Morro, així també la gent ho podrà veure que vaig fer una entrada arrel d'aquest Pipi Can Agility vaig fer una entrada al blog que, bueno, va tenir certa... Bueno, això, no? Vaig poder afectar d'alguna o d'altra forma la decisió de no fer-ho. Doncs enviem-ho que ho penjarem al Facebook de la Panyana del Morro, així també la gent ho podrà veure i, si vols, ho comentem la setmana que ve perquè és un tema que dóna de sí. Albert, moltíssimes gràcies. Que vagi bé. Bona tarda. Cuidat. Bona tarda, Jordi. Gràcies. Adeu. 6 i 26 de la tarda i ja entrem a l'Espai de les Tecnologies. Com cada setmana, tenim l'Humbert Blanco. Humbert, què tal? Bona tarda. Bona tarda. Atenció, perquè ja ho hem dit abans, però avui és un dia friki perquè avui és el dia de Star Wars. Fell de gallina, jo. Cada vegada que escolto aquesta música, aquesta banda sonora espectacular de John Williams i que avui serveix per parlar de 4 de maig, que en anglès ja ho hem dit que és May the 4th i per tant s'assembla a May the 4th. Be with you. Per tant, jo a Padawan avui vens disposat i motivat a llucionar-nos sobre diferents coses de tecnologia. Actes, events, descomptes arreu sobre Star Wars, no? Tens per aquí? Sí, sí. Arreu de botigues online, botigues físiques, guardant posicions, hi ha actes, hi ha... I no sé si et sona la Legión 501. Sí, d'aquí de Barcelona. Supons, hi ha per tot, hi ha divisions per tot el territori. Per tota la galàxia. Per tota la galàxia. i són gent que s'hi expressa de soldats, de soldats clon, són troopers i van desfilen i fan avui diferents actes per arreu de Barcelona. Així que si us sou friquis, avui és el vostre dia. I a més a més, aquells són més friquis que ningú perquè van estar... els vaig veure alguna vegada... Dir-ho també. Sí, els vaig veure a la inauguració del Mercat dels Encants que anaven amb el mateix Darth Vader que s'anava el moment pels diferents passadissos del mercat i la veritat és que, clar, els tios s'ho creuen molt i es pensen que són Starship tuples de veritat, però molen molt. Bé, si voleu, només cal que us connecteu a la Legió 501, sembla que Barcelona, i allà podreu veure les coses que... El problema és que val mil euros... Crec que són mil i alguna cosa mil euros al desvestit oficial d'estar homologada Clar, perquè no pots anar allà amb un paper de plata i quatre cordius. El que has de fer és comprar l'oficial, no? Bé, en fi, ara sí, a veure, buscaré alguna cosa per fer avui relacionada amb això. De totes maneres, però, hem d'entrar en matèria i parlar de diferents qüestions relacionades amb les tecnologies. Avui parlem de la Unió Europea que torna, per anéssim a vegada, a plantar cara a Google. A veure, què ha passat, Humbert? La cosa és que Google ja fa temps que la Unió Europea les està feixant i és que Google l'estan acusant de monopoli perquè sabem que Google té una quota marcat altíssima, especialment ara les ataquen pel tema mòbil. Si no recordo malament, Espanya té una quota, per exemple, marcat del 80%, és una borrada i això significa la quantitat de dispositius mòbils que hi ha amb Android. És brutal. La cosa ve que la Unió Europea està acusant a Google que quan instal·les aplicacions predeterminades en el seu sistema operatiu Android l'estan acusant de monopoli i així impedir que la competència pugui desenvolupar-se. És simplement aquest el motiu de l'anúncia. Google apela que té un sistema lliure i que tothom pot utilitzar i venda el sistema operatiu gratuïtament. pot agafar-la per ser lliure a Android i venda-la lliurement. Però, bueno, serveix això i després que al ser totalment gratuït diu que no hi ha cap intercanvi econòmic i per tant que no hi està venint cap ilegalitat. Ja veurem aquest judici i no és la primera vegada que passa amb una companyia americana. Bé, veurem què és el que passa. Més coses. Huawei, la marca de telefonia xinesa, xinesa que està arrasant. Va presentar un nou dispositiu. Sí, no va presentar al Mobile World Congress sinó que ha presentat un nou dispositiu, és el P9, porta el millor del mercat i com a cosa curiosa porta dues càmeres per fer millors fotos, una càmera que ho capta amb color i l'altra que és la normal i després una càmera que només capta amb blanc i negre. Què concebeixen així? Doncs que captar el màxim nivell de detall prometen i realment hem vist algunes fotos i promet realment molt. Ah, també com a cosa important, no sé si és una marca Leica, una càmeres antigues, fotografia, amb unes lents Leica, que són mítiques. Què ha passat? S'ha unitat amb Huawei, llavors el mòbil porta la lents Leica. Bé, una altra qüestió que ha aixecat molt d'enrenou a Brasil, correcte, i és que a la justícia ha bloquejat WhatsApp, que és propietat de Facebook, per cert, durant dos dies en aquest país sud-americà. Sí, simplement l'ha bloquejat per un jutge que ha dit que durant dos dies es bloquegi la companyia, perquè, bueno, tota la causa que WhatsApp, no Facebook, no volia donar conversacions que eren privades a la Càrcica Justícia. Això va dir que, per ordre judicial, durant dos dies es trenqués. I així, com podeu pensar, és un gran problema per WhatsApp. i, evidentment, no sé si a Brasil està tan extès com aquí. Però, no, es veu que els nivells són més o menys mateixos. L'aplicació, perquè WhatsApp és un dels països del món que més s'utilitza aquest sistema de missatgeria instantani, però, si passés aquí, tu t'imagines dos dies sense WhatsApp per ara mateix? No, res, no, no. Bé, també hem de parlar del Barcelona Games World, que substituirà la fira de videojocs més important d'Espanya. Sí, sí, és una notícia que ens ha arribat just avui mateix, és notícia fresca, i és que, no sé si sabeu, si no us ho expliquem, que a Madrid, fins fa poc, es celebrava la Madrid Games Week, que era la fira de videojocs més important d'Espanya, intentar copiar a fires com de Berlín o de Los Ángeles, que són les més importants del món, i estava intentant portar a terme una fira. Està tenint molt èxit a nivell espanyol, però per exportar-la a l'exterior i fer que encara funcioni millor, els organitzadors han decidit portar-la a Barcelona, fes un gran canvi, i que a partir de celebri Barcelona, a primeres setmanes d'octubre, crec que és oberta a tot el públic, hi haurà competicions a videojocs, i ho podràs provar les últimes novetats del mercat. És una gran notícia per Barcelona, i de fet també és una gran notícia pel món dels videojocs, que es faci aquí i que ara de Madrid vingui a Barcelona directament, una mica com el Mobile World Congress, però ara amb videojocs, recordem que el sector dels videojocs és un dels sectors que més factura amb milions i amb milions. En entreteniment. Van parlar semà passada, si em recordo malament. Sí, sí, amb milers de milions d'euros cada any, i arribarà de la mà del Barcelona Games World, la primera edició, que ens sentirem a parlar i molt, jo crec, quan arribi. Sí, aquest octubre. Aquest octubre. Aquest octubre estarem allà. Molt bé. Hem de parlar també d'una altra qüestió, èxit absolut de Clash Royale. No, no si sabeu, però Clash Royale és un nou joc que han tret els famosos creadors del Clash of Clans, és un joc superconegut que durant anys ha estat el top de tots els mercats d'aplicacions. Jo tinc molts amics que estan enganxadíssims al Clash of Clans. És que és molt senzill. I jo també hi vaig jugar durant una estona. No, no, al Clash of Clans. Has provat el Clash Royale? El nou? No, no l'he provat. Molt, t'explico de què va. Doncs mira, és un joc d'estratègia, les partides són molt, molt més curtes que el Clash of Clans, només són partides com si haguéssim de cartes, és molt senzill i la cosa és que és superadictiu. Els 7 en curtes partides dius, vinga, va, una altra, una altra i així que ens morts ocupes l'espai. Però què vols dir que és de cartes? Cada carta és un personatge, llavors va recarregar-se l'elixir que és com una barra que es va recarregar d'energia, llavors vas utilitzant-les per lluitar contra l'altre usuari en temps real que també està utilitzant les seves cartes que es converteixen en soldats. És complicat, és difícil d'explicar, però realment si el proveu és molt senzill i és molt, molt, molt addictiu. вéssolt a vostra responsabilitat. Bé, jo preng nota, eh, perquè l'altre dia em vaig besar una aplicació que va recomanar i em va agradar molt, concretament la de Stack, aquella... Oh, no, no, no va ser tu, perdona, ara he quedat fatal, no va ser tu que m'ho has recomanat. Però bé, aquesta me l'apunto, eh, Games, com es diu? Clash Royale. Gratuita, concretament. Per cert, hem sabut també que Google presentarà una nova aplicació de viatges. Bé, hem sentit rumors que Google està preparant una aplicació de viatges amb trucs, consells, no sabem res més, Però diuen els rumors i certes captures que s'han escapat que realment té molt bona pinta. Bé, perdona, que estava pensant en aquesta aplicació ara de viatges que pot arribar a fer Google. Tot el que toca a Google és com els remides de la tecnologia. Sí, sí, dominen. No tot, però hi ha moltes coses que han funcionat moltíssim. El tema de Gmail, per exemple. Mapes. Se m'acuta el Google Maps en el seu moment. En fi, el calendari de Google, que amb molta gent també ho utilitzem. YouTube. YouTube, no ho va crear Google, sinó que després el van comprar. Però vaja, jo dic que com a iniciadors d'aplicacions. I si hi posen ben posat, jo crec que pot ser una gran aplicació de viatges aquesta. Perquè pot linkar un munt de coses sobre les que a tu t'agraden i a més a més també amb el format de Google. En fi, estarem atents. Escolta, hem de parlar d'una notícia trista ara, dius? Bueno, trista, no sé si coneixeu... Què ha passat? Saps què ha passat, doncs? No sé si coneixeu l'operadora Pepe Font. Pepe Font, sí. No és aquell Pepe Car, no? No hi havia Pepe Car i Pepe Font. Jo no recordo Pepe Font, però no ho sé. Sí, hi ha Pepe Car també. Que és aquell, que és l'Olaylo, no? La mascota. Ah, sí, sí, sí, això és això. Bueno, doncs resulta que era superbon. No sé si us veu, que és molt barata, ofereix una cobertura molt bona, ofereix un servei molt bo, tant és el seu client, no enganya a tothom. Però... Què ha passat? Doncs que Yoigo ho ha comprat. Què dius ara? Oh, bueno. Oh, o no? Oh, jo... Jo soc d'Alloigo. Tu ets d'Alloigo, però la cosa és que quan una companyia gran compra una petita, vol convertir-la en una màquina de fer diners, que totes empreses no m'han de fer diners, però vol explotar-ho i potser segurament deixarà de ser el mateix que era. En fi, doncs descansi en pau, eh? Pepe Font. A partir d'ara ja no serà el mateix. Segons un ver blanco. Ai, sí. Mira que era bona companyia, eh? Sí, de la vegada fan. Aviam què fan, Yoigo. A veure què feu. Va ser primera, una primera companyia petita, a n'oferir 4G als seus clients. A mirar? Mm-hm, veus? Feien coses molt bones. Sí, sí, sí. En fi, no t'ho anem a faltar. El seu somriure, també. La feia del morro, cada tarda de 5 a 7, a Ràdio Desverde. I acabem aquest espai de tecnologies parlant de les aplicacions més escarregades, tant per Android com per iOS. Si et sembla, comencem per aquesta primera que hem parlat, que són de jocs o d'aplicacions de tot tipus? Són totes, les més escarregades. Són totes, val. Doncs la primera és Slicerio. Perdona, un moment, perdona, para, para, para un moment. Podem començar per l'última? Perdonar una mica més d'emoció. Ah, perfecte, vinga. A veure, en cinquena posició. En cinquena posició. Què tenim? Doncs tenim l'aplicació que hem parlat abans, Clash Royale. Ah. Com us hem tastat, hi ha un èxit increïble. i, bueno, la meva recomanació és descarregueu-la i perdeu el temps. Perfecte. En cinquena posició. La més coneguda Facebook, molt coneguda. En quarta posició. Messenger de Facebook. De Facebook. En tercera posició, Wallapop, que està fent campanyes de publicitat molt heavies. Ara, perdona, m'acaba d'arribar perquè tinc Wallapop instal·lada. Ara mateix, mentre fèiem la secció, el que passa que la notificació l'he borrat, però em deia, lo siento, tenemos que hablar. I llavors he pensat, què passa? I amb una cara així com de trista i tal. I suposo que és una nova col·lecció de Wallapop, d'aquesta aplicació, per vendre i comprar productes de segona mà. Ah, exacte. Per què dius que té un marketing molt bestiar? No, estan fent molta publicitat per a la televisió. Van gravar un anunci a Sant Just, no sé si recordes. És el del Neymar? No, aquest és el de Mac. No, no, el següent. Però vam gravar un de Wallapop. Sí. Ah, sí, sí, a la piscina de Walden. A la piscina de Walden pot ser correcte. Correcte. Correcte. Sí, senyor. I, bueno, un d'aquests exemples és aquest. Llavors, la cosa és que ara mateix no estan guanyant ni un euro, però estan preparats, estan guanyant el màxim de públic per poder fer un gir, no sabem encara com ho faran, i començar a ingressar diners. Molt bé. De fet, en segona posició trobem WhatsApp. Molt, no fa falta fer gir res més. I, finalment... En primera, això que deies? Leslie Theriot. És un joc que va començar, està fent molt famós a internet, a YouTube i, bueno, a internet. I és, com sé, és una serp que va per un... La serpiente, que jugava quan jo era petit. És que tu no saps què és això? No. De l'Snake al mòbil 50... Sí, és tipo un Snake. Sí, sí, sí. Vamos a ver. El Nokia 52. No sé, el que és un Snake també. Vale, vale. Els meus pares tenien el mòbil aquell antic, llavors jugava jo de perigraf al mòbil i jugava a l'Snake. No és els teus pares, eh? És la referència que tenim. Vale, vale. I aquesta, aquesta triomfant? És una serp. És un joc online, hi ha molts jugadors, i gràcies a ser uns 500 persones jugant a la vegada, i tu ets una serp que has anat menjant boletes, i has d'impedir que et moris. Llavors has anat fent la més gran, diguéssim, dels 500 persones que hi ha allà. Ah, val. Això em recorda molt també a un joc, a una aplicació que l'Eric Pomar justament... L'Agario, correcte? Sí, exacte. És una copia... Bueno, es copia una mica l'Agario, però posa noves coses i està molt, molt xulo. Per tant, és que allò a l'agar.io és una aplicació que sembla dels anys 70. Però aquesta és moderna. Slyther.io Bé, i acabem ràpidament, perquè, ui, si és tardíssim, hem de connectar encara amb el casal de joves, però abans, Humbert, quines són les més descarregades a l'Apple Store? A veure... Comencem per Spotify, no fa falta afegir gaire cosa més. Sí. Després la següent és Simulator Real, aquesta aplicació que... Perdona, perdona una cosa que talli, però per què poses 10 aplicacions a l'Apple Store i 6 d'Android? És la captura. A captura només hi havia 6, i ara allà hi ha 6 també. Ja, ja, ja. Cosa, també la captura. Doncs fessis 6 i 6, no? Bueno, si feria captura veus que és quadrat. Ja, ja, ah, val, d'acord. Però has començat per la sisena, no? Sí, no? Has començat per la desena, que és Spotify. Ah, ostres. No, havies de dir Instagram, Facebook... Ostres, m'has agafat aquí. Clar, clar. No ens colis més aplicacions de lios, eh? Què ets d'ell, o és tu? No, no, no. Bueno, escolta, no, dèiem que, per exemple, la sisena és Instagram, no? És Instagram. Un clàssic, també, eh? Un clàssic, seguida de Facebook, número 5 és la Facebook. Correcte. Després hi ha una altra, una miqueta curiosa, que es diu The Rock Clock, és el rellotge rockero. Despertador que et fa fer coses diferents i és una cosa nova que realment pinta bastant bé. Molt bé. Seguim un altre cop, el número 3 és Messenger, de Facebook. Sí, sí. És una, bueno, una eina de comunicació tipi WhatsApp, però feta per Facebook, no falta fer-hi res més. Seguim de la xarxa social Snapchat, que és un nou concepte, bueno, no tan nou ja, de xarxa social, de missatges que se autodestrueixen, i acabem amb el número 1, Slytherio. Ah, també. Igual que Android. I deixa'm afegir una coseta més. Com que és? És una aplicació, es diu Beam, és una nova aplicació que acaba de sortir per Android, ja existia per iOS. És una aplicació d'un noi que és de Nova York, és un famós youtuber, i és una aplicació que pretén fer la xarxa de comunicació de xarxes socials diferent. És una espècie de Snapchat, això que us he explicat, de missatges que se autodestrueixen, però on tu no veus el que estàs gravant. ells diuen per fer el que comparteixes més real. Si diu Beam, Beam. Beam. Beam. Sí. Per exemple, per gravar o per compartir, t'has d'apropar al mòbil al pit, o t'has d'apropar al mòbil al cap, o el que sigui, perquè s'activi el sensor de llum, es tanqui la pantalla i no vegi el que s'està gravant. Curiós. Escolta, la setmana que ve m'ho veus d'explicar una mica més en profunditat, això? T'explico a Beam, que és una història molt xula, l'altreador. Doncs m'ho explica la setmana que ve, perquè no tenim més temps ara. Humbert, que vagi bé, gràcies. Que vagi molt bé, bona tarda. Gràcies. 6, 8 i 43 de la tarda, continuem en directe, recte final del programa i com cada dimecres, aquesta hora, hem de connectar amb un home, un mite, una esclapa a la barba, un color, el blau, tal d'allò que... Tirem la sintonia, i veuràs. Un home, unes idees, unes esclapes a la barba, un color, el blau. Sergi, a Rada, Ruiz. Molt bona tarda. Bona tarda, Sergi. Què tal? Molt bé, com estàs? Com va per tots? Molt bé, molt bé, aquí mirant el sol que entra per la finestra. Vale, que esteu al Canal de Joves gaudint de la terrasseta que us heu muntat, les patates braves, un vermutillo, una cerveseta, podríeu fer, per exemple, no? Home, no seria malament, eh? I per què no ho feu tot tu? Doncs perquè estem de servició com a torrente, eh? Ah, bueno, precisament per això, torrente ho feia cada dia que sortia de la nit, i deia, estic de fer visió, vol dir que ho feia així. Bueno, escolta, Sergi, que tenim moltes coses per parlar, per on vols començar? Doncs, bueno, podem començar per l'èxit que està tenint la xerrada que estem fent ara mateix, de pares i mares imperfectes. Amb la pitjor mare del món, no? Amb la pitjor mare del món. Sí, a veure, que no és que sigui la pitjor mare del món, això és el títol que ha posat al seu llibre, perquè té uns fills, també, que estan en edat de mareixer de l'adolescència, que diuen que és una de les pitjors etapes i més complicades de la vida, i ha vingut avui l'Anna Mansó, no es diu? Anna Mansó. A explicar una mica la seva experiència, que hi ha molts pares que els interessa saber com portar els seus fills en aquesta edat de mareixer. Molts, molts, molts, molts. Sí, sí, sí. Però quants? Quatre? No, més, més, amb més de 30, amb un 30 o 40 pares aquí. Sí, ara, a veure si al casal de joves ara l'haureu de fer casal de pares. Bueno, s'ha d'assessorar també una mica els adults, no? Sí, però no és mala idea això, eh? Pares cap al casal, ja veuràs, si els deixeu els patinets i els monopatins i tot això que teniu, més d'un pare s'apuntaria, ja t'ho dic ara. Sí, ja. Segur. Bueno, perdona, és que cada vegada els joves, com dius tu, arriben fins a més lluny, no? Encara continua a 135 anys a l'edat posada per la Generalitat de Catalunya per dir que una persona és jove? Sí, sí. Bueno, no és com digui la Generalitat, eh? Però és l'edat màxima per optar a les beques, no?, subvencions que tenen les ajuts al lloguer i tal. Sí, vale. Bueno, en fi, hi ha molta gent i aquesta, què podem escoltar? La silència, s'accent o no? No, s'ha d'anar a la babal. Ah, vale, perquè no pots pujar de l'Ambric, un moment. És que, si no, deixaria els fills encara més imperfectes sols aquí d'aix. Ah, vale, vale. Què vols dir, que han vingut tots de pares i tots els fills estan com a l'obloteca del casal que els està aguantant tu? Bueno, hi ha, hi ha, hi ha. Hi ha uns quants, no? Sí. Per tant, no sabem què està dient en el mansó, que la notícia està justament a quatre metres per sobre teu ara mateix i no sabem res. Bueno, jo sé que hi ha que els hi donarà, o els hi ha donat ja una, una, la guia del pare imperfecte, no?, com el manual del pare o mare imperfecte. Que són tots això, això són tots. Sí, també, bueno, els participants escriuran en un, en una fulla, en una mica, doncs, doncs, les coses, no?, que, que, que, que creuen que no fan bé o els problemes que tenen amb els seus fills i filles i tal i faran una mena de catarsis final aquí que tothom s'explicarà les seves coses. Oh, que bonic, que bonic. De fet, Sergi, no desvetllo cap intimitat si dic que tu no ets pare, per exemple. No, no, no, no vull, eh? Tampoc desvetllo cap altre si dic que jo tampoc ho soc, val? De totes maneres, ho dic perquè, clar, és que ser pare, un gran poder, congeva una gran responsabilitat, que deia aquell. Sí, i és molt fàcil que s'apropin al, al lado oscuro, correcte, perquè avui, ah, per cert, felicitats avui, eh, Sergi? Sí, és el dia friki, no, de Star Wars? Ara ho dèiem, està un moment amb l'Humbert, per tant, enhorabona, eh? May the fourth, May the fourth with you. Be with you, yeah. Doncs també una mica amb els pares, també, que la força us acompanyi perquè realment aquesta pressió que de vegades, avui no tenim, no hem tingut l'Edu Martínez aquesta setmana, que és el nostre padre en Apuros, però ell ens explica cada setmana també que la pressió que moltes vegades ens posem, home, doncs que ens la traiem una mica, no, relaxem-nos i que, com diu l'Anna Mansó, no hi ha el pare perfecte i tots som imperfectes, però ja com a éssers humans, ja no com a pares, sinó jo ja aprofondria una mica més i en qualsevol àmbit de la vida, a la feina, a casa, a la família, en fi, amb els amics, amb la parella, no, això també ens pot ajudar a relaxar. Podria fer un llibre, jo també. Mira, sí, veig allà, no, el pròleg ja el tens. Sí, el locutor imperfecte. Gràcies, gràcies. En fi, i a la portada una fotografia de Jordi Basté. És broma. És broma. Bé, total, que ara hi ha aquesta conferència. Més coses que tenim aquests dies al Casal de Jove, Sergi? Doncs el dissabte al matí marxarem a Barcelona, al Teatre Bars. Què dius ara? Sí, perquè el nostre grup de teatre social participa a la ja novena edició del Deslimitem. Sí. És entre la gratuïta, qualsevol persona de Sant Jus que vulgui pot venir també al Teatre Barça-Barcelona i a l'Avinguda Paral·lel, al davant de l'Apolo, eh? Sí, al costat del Bagdad. Exacte. des de les 10 del matí fins a les 2 i mitja podrà veure les representacions dels 8 grups de teatre social que hi ha a Barcelona i Rodalies. Ah, molt bé. I tanquem nosaltres, o sigui, nosaltres tanquem la jornada. O sigui, que són els últims com són els taloners, no?, que es diu? Sí, o sigui, hi ha l'Espèl Jove Satèl·lit de Montornès del Bagès, amb la representació de l'últim sopar, hi ha la Fundació Mans a les Mans de Zona Franca, Barcelona, que fan la representació de No Simmi Mòbil. Sí. A l'Institut de l'Espèl Marc. M'agrada molt aquesta, eh? Aquesta promet No Simmi Mòbil. És que estem enganxats, eh?, als smartphones i als smartphones. Sí, parlen una mica dels mòbils, l'addicció a les xarxes socials, de la pèrdua del contacte físic i de les relacions socials cara a cara. Sí, ja tens raó, ja. Ja no parlem cara a cara. No, després vindrà l'Institut d'Espèl Marc de Barcelona, després el que solta joves del Palau Alós a Barcelona, a Ciutat Vella, a Faran. Sí, perdona, perdona, aquesta última de La Llei de la Selva que és una obra de teatre on el protagonista és un noi que intenta recollir la seva habitació. No, explica una mica el pas de l'educació primària a la secundària. Vale, vale, perdona, m'heu confós. Sí, com el pas de l'infant i l'adolescència, no? El títol m'ha portat a equívocs, perdona, perdona. I les primeres decisions importants que fas, i m'agrada molt, títols de teatre social i què més? El casol de joves del Palau Alós a Ciutat Vella, a Barcelona, farà Educant-nos. Educant-nos? Educant-nos, educar. Ah, educant-nos, aviat és advocam-nos, dic a on. No, no, educant-nos. Educant-nos nosaltres mateixos, està bé, perquè ja l'autoeducació és bàsica, si no la tens a casa te l'has de buscar tu a fora. I més títols? Més coses, sí, el grup de joves de Poblesec farà Estatus. Estatus? O com fer un gin tònic de vermut el diumenge al matí al carrer Blai? Vull dir perquè... Ah, no? Parla una mica dels típus de relacions que s'estableixen, d'amistat de parella, familiars a l'escola, amb el metge, amb la persona que t'atén al mercat, no? I com amb cada una d'elles actuem amb un estatus diferent, no? I què passa quan tu vols canviar aquest estatus? Les màquines, les màscares que ens posem moltes vegades a nosaltres mateixos i ara hem de fer de no sé què, ara hem de fer no sé què, nosaltres hem d'estar sempre imposant-nos i fent veure que impostant i en el fons potser no ens ve de gust fer això i com canviar aquestes dinàmiques. Molt bé. Exacte. Perfecte. També l'Institut Vázquez Montalbán de Sant Adrià del Besòs farà el mascle alfa. Epa! L'Institut Miquel Tarradell... Perdona, que no fas la valoració del mascle alfa, perquè clar, això és important. Els homes, no?, que se suposa que han de tenir una actitud davant de la vida de machito, de liderar, de no sé què, perquè se suposa que un home no pot plorar, se suposa que un home no pot ser dèbil, clar, tot això és important també, Sergi, que no ho dius? Sí, sí, i que ja els joves es relacionen de manera sexista, no?, i que perden el respecte i tal, no?, tan fàcilment. Això és culpa del reggaeton, jo ho saps, no? Entre d'altres coses. Has escoltat les lletres del reggaeton? Tot es fan així, eh? Sí, aquí vam fer una sessió on el dia de contraviolència de gènere i s'analitzaven les lletres de les cançons de reggaeton i tal. Clar, és que són molt fortes. Tu te'ls poses a, bueno, en fi, que mi gata, que tu me haces, que no sé llenç, i una mica de tranquil·litza't, no?, que no sé, sembla que ets de la dona com si fos un objecte. Fins i tot la mayonesa, no?, que ja me gusta cómo va a tener la mayonesa, doncs, bueno, això va. Hosti, Sergi, no ho havia pensat mai, això. Ajà. Ara m'ha vingut una imatge que... Gràfica, no? Treu, treu, fora, fora, fora, fora, fora, fora. Més títols d'obres de teatre social, que seran aquest 1, vendres al Barç. L'Institut Miquel Tarradell del Raval de Barcelona farà Tinc por. Ah, mira, veus, és un clàssic també, a l'adolescència, les pors, els dubtes, les inseguretats, no saber, molt bé, molt bé. I, per últim, el casal de llogues de Sant Jus, ara, ara, ara. Farà Alice in the Park. Eh... Perdona? Sí, Alice in the Park. Alice in the Park. Però la del País de les Meravilles, o no? Sí, serà una versió moderna del conte d'Alícia, que farà una reflexió sobre les drogues, els hábitats de consum, l'abús, la pressió de grup... Ah, molt bé. Exacte. Doncs, escolta, de totes les que has dit, no té res a veure amb la que sigui de Sant Jus, però és la que més m'agrada. Sí, sí, sí. Doncs, bueno, això no sé si... T'has quedat una mica fred, no, amb el meu comentari? No, no, no, no m'ho esperava. Ja. No sé si ho sap la gent, però l'obra, no?, el text de l'obra... Sí. ho fan els mateixos nens i nenes que fan aquí el curs de teatre. Clar, perquè quants anys tenen tota aquesta currulla de joves? Doncs, entre 13 i 18. 13 i 18, o sigui, clar, estan, clar, en plena l'Ula Sèrgia, no?, també podrien fer... I l'Anna Mansó no fa cap de joves, dels pitjors joves del món, no? No. Vale. No, no, ella parla de si mateixa. Molt bé, doncs tot això, aquest divendres, a partir de quina hora el té a rebats? Dissabte al matí, de 10 a 2 i mitja. Ah, dissabte al matí, de 10 a 2 i mitja, molt bé. Entrada gratuïta, el Teatre Bars de Barcelona. Molt bé, Teatre Social, que està a l'ordre del dia, perfecte. Sergi, tens alguna cosa més? Bueno, recordar que en cas de pluja, aquest dissabte, la Festa de la Pau es trasllada al Casal de Joves. Ah, i és veritat, que no n'hem parlat d'això, la Festa de la Pau, d'aquest dissabte, que es farà al principi. Posa'm la música de Festa de la Pau, que sempre posem. 2, 1, 2, 3, 4. Ara. Saps qui és aquest home que canta? Sergi? Em sona molt. Parla de Pau. Parla de donar oportunitats. Parla de dir, va, donem-li una oportunitat a la Pau. Mira que maca, no?, la cançó. Sí. Give me the chance. No saps de qui és? No. És de John Lennon. Se me va dir Jimi Hendrix. Bueno, bueno, quasi, quasi. John Lennon. It's the end of the day. Per tant, Festa de la Pau, aquest dissabte, una tradicional ja festa del nostre municipi, mítica, que es fa normalment el primer cap de setmana de maig i es farà a la plaça de la Pau, on s'ha de fer, si no, a Sant Jus, doncs a la plaça de la Pau i que hi haurà moltíssimes activitats i moltes activitats del poble que hi participen. Tens per aquí el programa o no? Doncs ara mateix no. Vale. Però, bueno, sí, hi ha un munt d'associacions, actuacions, activitats, tallers, pels més petits, pels grans, durant tot el dia, Putifarrada Popular, bla, bla, bla, bla, bla, a la plaça de la Pau i, si plou, i si plou, al Casal de Joves. Sí, però ara, perdona, com si no era de ploure ja, Mèria? Si ara ja no plourà fins al... Que sí, que sí, que torna a ploure a partir del 17 o el diumenge. Però què dius? Si fins al desembre ja no plourà, Mèria? Si amb aquest sol que fa... Com va tornar a ploure, Sergi? Que sí, que sí, que sí, que sí. Que t'he anunciat. No tinguis informacions contradictòries. Que t'he anunciat. Que si no la població no... A veure, amb aquest sol que fa no pot ploure mai més ja, fins d'aquí un any, com a mínim, Sergi. Bé, doncs d'aquí una setmana farà un any. Vale. Ah, bueno, d'aquí ve l'expressió, no? D'aquí ve l'expressió. Tal dia farà una setmana. Bé, Sergi, mira, per cert, acabo de rebre una notícia ara mateix. Diu que el Banc Central Europeu acaba de deixar d'imprimir bitllets de 500 euros. Oh! I ara què farem? Quina pena! Ara, amb tots els bitllets de 500 euros que tenim a casa o a les butxaques o a les nostres carteres, què hem de fer ara amb això? Suposo que te'ls retornaran com les peixetes. Ah, vale, perfecte. Sí, encara ho pots canviar, no? Sí, les peixetes encara es poden. Sí, tota la gent que té centenars de bitllets d'aquests a sota de la típica rajola o a sota del matalàs, d'aquí uns anys les podran canviar al banc de crèdit, jo què sé, espanyol, europeu. Bueno, en fi, Sergi, ho hem de deixar aquí, no tenim més temps. No sé si ens hem deixat algun altre tema d'aquests que vulguis parlar, el tinter. El dimarts vinent tenim banc de sang. Hombre! Per la tarda, de 4 a 8 i mitja. Perfecte. Banc de sang, el dimarts. Vale, perfecte, queda clar que arriben al camió de la gent de la Fundació de Banc i Teixits de Barcelona perquè tothom qui vulgui pugui donar sang, oi? Sí. Bàsicament és això. Els vampires, que els hi diem nosaltres. venen una vegada cada 3 mesos i aquesta avui ja toca el dimarts. Tens la música aquí de Vampir? De Dràcula, no? Mira, és aquesta. Té lletra i tot, eh? La coneixes o no? Això és Dràcula, però no té lletra. Són els del banc de sang i teixits. Tenies raó que eras un locutum perfecte, eh? Per això, per això, per això. Hòstia, però és com... Podríem fer un musical, no? Sí. El banc de sang, el musical. En plan solitot, no? Una mica. Sí, m'ha quedat una mica solitot. Torna a posar, torna a posar. Però ara no em distreguis, que vull acabar-la. És el banc de sang. I teixits. No, no, em surt, em surt. Hauria de mirar, hauria de mirar. És igual, Sergi. No, no, és que em posa nerviós. Ara m'he sentit depressionat. Ja l'assageraré. Ja faré un musical de swing i tot donant sang. Sergi, que vagi bé, eh? Un abraçador a tothom. Adéu. Vinga, crèiem. Adéu. Adéu. En fi, un minut i mig i acabem el programa. Gràcies a tothom que ha fet possible... Hosti, és que... Avui estic molt a gust. Jo no vull marxar. M'agrada molt fer programa avui. Però que... Ara que vénen les notícies, no? Bé, doncs gràcies a tothom per fer possible la penya del morro. A l'Alba González, al Qui diu què? A la Clàudia Còpter, que ens ha parlat avui de psicologia energètica, dels somnis i les seves interpretacions. A l'Albert Capapé i a l'Espai d'Educació Canina. I també a l'Humbert Blanco a les tecnologies. I ara el Sergi Arrada des del Casal de Joves de Sant Just. I us ha parlat Jordi Domènec. Tornem demà a partir de les 5 de la tarda. Demà tindrem amb el senyor Benito. Concha Beringo. Demà, Concha Beringo, com cada mes, amb la nova llunació, que ens explicarà la nostra astròloga particular com encarem aquest mes de maig. I també la Clara Narvillon de la revista Time Out. I parlarem amb la Lola Armadas, que és una de les responsables del terratge en cultura, a diferents espectacles que es fan als terratge de Barcelona. Tot això demà a la Panya del Morro. Que vagi molt i molt bé. Sigueu molt feliços. Adéu-siau i bona tarda. Us deixem ara amb l'informatiu. Béu-siau. Béu-siau. Bona tarda. Són les 7. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Sant Just Notícies, edició vespre. 209 alumnes de Sant Just han fet avui i demà faran les proves de volum.