#917 - Festa de la Pau i refugiats, cuina al microones, antiagenda urbana i estrenes de cinema (Triple 9, El olivo, Freeheld) a La Penya del Morro

La Caixa, la Sereb, el BBVA i CaixaBank. Albert Raquel, a Catalunya, Ràdio Girona. Esports, Ricard Isidro. El davanter de l'espanyol, Felipe Caicedo, diu que l'únic motiu per guanyar diumenge el Camp Nou és per assegurar-se la permanència. En ciclisme, en marxa a la primera etapa del Giro d'Itàlia, una controla el llotge individual de 9,8 km a Apeldorn. A Holanda, el millor temps, l'està marcant precisament l'holandès Tom Dumoulin. En tenis, en joc, el partit de quarts de l'Open de Madrid entre Nishikori i Kirgios. Empat a 1,7 i domina el japonès per 4 a 1 al tercer i definitiu. Set, Andy Murray, ja s'ha classificat després de superar aquest migdia Tomas Verdic en 2,7. En envol, el Barça, debutat demà a la Copa, mentre que el Gran Ullés juga aquest vespre a la pista del Villa de Aranda per classificar-se per a la Copa E, que fa de la temporada vinent. I en motociclisme, Jorge Lorenzo ha estat el més ràpid a la segona tanda d'entrenaments lliures del Gran Premi de França, tercer estat marquès i quart, Pol Espargaró. Fins aquí, les notícies. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bona tarda, a prop d'una vintena d'entitats enjustenques participaran demà de la Festa de la Pau. Durant tota la tarda, la plaça de la Pau acollirà activitats per a tothom. Enguany serà a favor de la població refugiada. La Festa de la Pau celebra la seva 17a edició, reivindicant els valors de la Pau per obtenir un món millor i la necessitat d'ajudar i col·laborar amb els altres. Enguany se celebra la festa a favor de les persones refugiades. La plaça de la Pau acollirà, sota la dicotomia Treballem tots junts, una carpa conjunta i acollirà diverses entitats. Des de dos quarts de sis es reciclaran joguines i es crearan un mural per enviar el pas fronterer entre Grècia i Macedònia amb el missatge de suport a les persones refugiades. Aquest missatge és casa nostra, és casa vostra. També a partir de dos quarts de sis de la tarda hi haurà xocolatada i pastissos amb la comissió de festes del barri nord. Tot seguit hi haurà l'espectacle infantil de Pallassos sense fronteres i una ballada de sardanes amb l'agrupació sardanista Sant Just. A partir d'un quart de vuit del vespre es podrà veure l'actuació de la colla de gegantera de Sant Just i a dos quarts de vuit es farà la lectura del manifest amb nens i nenes de l'esplai ara mateix. Després d'aquesta lectura actuarà el Just Gospel Corp i a partir d'un quart de nou arrencarà la botifarrada a càrrec de la Casa Regional d'Extremadura. El preu d'aquesta és de 4 euros i els diners recollits aniran íntegrament a l'organització del Camini Domeni. Per últim hi haurà l'actuació davant d'Anderà dels Diablets de Sant Just, dels Dimonis, s'apaga llums de Cama Blanca i també del Drac de Sant Just. Una de les novetats d'aquesta festa de la pau d'enguany han estat les activitats prèvies organitzades al municipi. En aquest sentit avui joves de Sant Just Solidari i la força d'una sonrissa amb la col·laboració de l'Ajuntament organitzen un vermut sopar solidari a les vuit a les escoles. Es parlarà de la situació actual de les persones refugiades i o migrades a Europa amb persones voluntàries que han estat al terreny. I també hi haurà un sopar de pinxos i actuació musical amb el grup Camí de l'Est. El vermut solidari amb pinxo i bebuda té un preu de 4 euros. Destaquem també que avui torna al servei de l'aula d'estudi a la Biblioteca Joan Margarit. Serà fins al 15 de juny, quan s'amplia l'horari per donar resposta a les necessitats de l'alumnat per accedir a un espai on poder estudiar en horaris diferents al de l'equipament. Després de posar en marxa el servei al mes de gener, la Biblioteca Joan Margarit reemprèn l'aula d'estudi. Avui es posa en marxa aquesta ampliació horària que donarà fins al 15 de juny. Recordem que l'horari serà els divendres d'un quart de nou fins a les 12, els dissabtes de 4 del migdia a les 12 de la nit i els diumenges de 10 a 2 del migdia i de 4 a 9 de la nit. A més a més, la setmana del 6 al 13 de juny, coincidint amb el moment de preparació de les proves d'accés a la universitat, el servei s'ampliarà de dilluns a dijous d'un quart de nou a les 12 i del 15 de juny, el darrer cap de setmana de juny, també estarà obert els dissabtes de 10 a dos quarts de dues del migdia. També us recordem que Joan Vidal Sextet arriba a Sant Just avui amb Revisiting Zaratustra. Avui, en el darrer concert del sicle on erja sèries, el grup interpretarà aquesta suite. Es tracta d'un fragment de l'adaptació del poema sinfònic més conegut de Richard Strauss. Així parlarà Zaratustra. Vidal s'ha basat en aquesta obra magna de la literatura orquestral, adaptant-la a la sonoritat del sextet i passant-la al jazz, la composició i la música contemporània. Un encàrrec de l'Auditori de Barcelona per inaugurar el cicle Afters de la temporada 2013-2014. El resultat és aquesta suite titulada Revisiting Zaratustra. Aquesta peça i d'altres dels seus treballs seran interpretades per Joan Vidal a la bateria i composicions, per Gabriel Amargant, el saxo tenor i el clarinet, per Martí Serra, el saxo tenor i soprano, per Marco Mezquida, el piano, Adrià Plana, a la guitarra i Miguel Serna, el contrabaix. Les entrades amb consumició inclosa tenen un preu de 10 euros per al públic en general, 8 euros pels socis i sòcies de l'entitat i 6 euros per als menors de 30 anys. L'actuació serà a les 10 de la nit a la sala cinquantenari de l'Ateneu. I finalitzem recordant-vos que 25 parelles participaran diumenge de la 42a marxa de la regularitat Fulgens i Banyos de les Seas, amb el mateix nombre de participants que en l'edició anterior. La marxa tindrà lloc a la Roca del Vallès. Les inscripcions es poden fer avui fins a les 8 del vespre. La marxa de la regularitat consisteix en premiar la regularitat de les parelles a l'hora de caminar i anar passant pels controls dins d'un itinerari concret. Per tant, no guanya qui arriba primer a la meta, tal com ens imaginem, sinó que qui fa els temps que corresponen. El mapa l'obtindran els participants avui a les 8 del vespre al local de les Seas. També es farà el sorteig de sortida dels participants. Enguany el nombre de parelles apuntades es manté respecte a l'edició anterior. La sortida des de Sant Jus serà diumenge a dos quarts de vuit del matí des del Parador. L'any passat, per la 41a edició de la marxa de la regularitat, recordem que es va fer al Bages, al Parc Natural de Sant Llorenç, i enguany tindrà lloc a la Roca del Vallès, amb 11 quilòmetres i mig de recorregut. A més, la puntuació d'aquesta prova s'assumarà al rànquing anual de l'entitat. La prova acabarà amb el dinar. La tornada a Sant Jus es preveu per les 3 de la tarda i a l'arribada, al voltant de les 4, s'oferirà un refrigeri al pati del Roure i també es farà el lliurament de premis. Podeu consultar el programa sencer o demanar més informació trucant al 93 372 67 63 de 8 a 10 del vespre o consultar el web de les Seas, www.santjus.org.seas. Fins aquí la informació local. Tindreu més notícies d'aquí una hora. El Just a la Fusta parlem de tot el que passa a Sant Just. Soc una urbanita, ho reconec. Sí, sí, jo també soc molt urbanita. Acompanyat d'una bona amanida i tens un plat baratíssim i facilíssim de fer. També és un dels llibres més robats de les biblioteques públiques dels Estats Units. Som molt feliços. És una història d'amor molt maca. Indudablement la presència d'aficionats d'un club i de l'altre era impressionant. Clar, què vols fer-hi, no? És el temps, no s'hi pots fer res, no ho podem canviar. Just a la Fusta. Vivim Sant Just en directe. Cada matí, de 10 a 1. La penya del morro. Un programa amb més morro que penya. Bona tarda, gent de Sant Just i de l'estranger. Benvinguts a La penya del morro. Els parla i els saludem Marc Romero. Avui, programa 1845. I avui, que és divendres, acabarem la setmana de seguida parlant de la Festa de la Pau amb Jesús Castro. També parlarem amb els bunis de Sant Just, amb el Dani Martínez i també el Joan Chirivella. A partir de les 6 de la tarda tindrem l'antiagenda per saber què és el que no hem de fer aquest cap de setmana amb l'Eli Capdevila. També tindrem el concurs de Com ser un bon català. i acabarem la setmana parlant de cinema amb el Jordi Roca. Tot això, des d'ara fins les 7 de la tarda, aquí, a la Sintonia de Ràdio d'Esvern, a la penya del morro. Abans prou, un moment, aviam, sembla que tenim una trucada. Bona tarda. Hola, bona tarda. Hola, bona tarda. Amb qui parlo? Algo de donació que l'olient del programa habitual. Sí. No sé que... Bueno, el Jordi Almorro i tal, però que no és el Jordi Domènech. No, avui no. Aviam, un moment. Aquest olient habitual, no sé si es podria costar una miqueta més el telèfon, que se sent fatal. Ah, és fatal. Bueno, és... És la ràdio, no? Això és la cosa de la ràdio. No hi ha color, no hi ha color. Jo ho entenc, té tota la raó, vostè. No, jo només preguntava si què passa amb el Jordi Domènech. No, l'han deixat. Ja el Jordi... Bueno, són temes interns de la ràdio, eh? Ah, però que l'han... Tornarà o... Bueno, aviam... No sé, aviam, això ben bé, no sé com dir-li, perquè ara mateix el Jordi Domènech està una mica... Parlem de tu, parlem de tu. No soc tan gran, parlem de tu. Doncs, Jordi, va, deixa de fer el tonto ja, home. Què passa? Hola, bona tarda, Jordi Domènech. Què tal, què tal? Què és el Jordi Domènech o morro? Sí, bueno, aquí estem, intentant fer-ho una miqueta. Bé, quasi igual com tu. No tan bé. Escolta, has de posar un indicatiu, eh? Després de la publicitat, quan tornis al colletí... Home, portem tot el dia tirant indicatius... Política de la ràdio, jo això no sabem, eh? Ai, senyor. Has de posar un indicatiu quan torni del colletí i de les notícies... M'apunto, l'indicatiu. Sí, m'apunto, tu, m'apunto, és això. Bueno, bueno, bueno. Escolta, Jordi, que m'han dit que estàs fent una obra de teatre, pot ser, eh? Sí, sí, estem fent una obra de teatre que m'estrené ahir, al mostroteatre de Barcelona i per això... Vaja, per això fas el programa tu... Però, un moment, un moment, un moment, un moment. Què ets actor, tu? Què ets actor, tu? Jo, sí, clar, jo soc un malactor. Ah, no. Jo em dono un petó a la boca, sempre, a la gent. Que ets tonto, a la bo, eh? De veritat, de veritat, no. Sí, sí. Bueno, doncs... Jo vaig allà, vaig allà i... Mira, tinc quatre coses que m'he après, m'he memoritzat, perquè per això, si ho fem, m'he memoritzat coses i ho soltem. Ah, és que... No podem enviar, no podem enviar, m'he memoritzat. A mi no em diguis que no sigui divendres, perquè no ho fa. Podem enviar. Dic, Jordi, és microteatre, llavors això, per microteatre parlem de... Què hi ha aquí? Què vol dir què hi ha aquí? El microteatre és una cosa que va sorgir fa uns anys a Buenos Aires, a Argentina, i és a dir, arreu de la crisi i tal, perquè allà també... Bueno, és que el teatre de tot arreu està fatal, i amb la crisi pot arribar encara més. I llavors ho van agafar a Madrid, i està molt bé, perquè la idea és cinc sales de teatre, peces de 15 minuts cadascuna, obres de 15 minuts, i llavors cada sala, com si fos un multisales de cine, però multisales de teatre, fan cinc sessions de tarda o cinc sessions de nit. Però llavors quant dura cada obra? Quinze minuts, durant quinze minuts... Això, molt pim-pam, no? Sí, sí, val quatre euros cada obra, i llavors fa temps, per quatre euros, i després una peça teatral, després que si t'agrada una altra, doncs dius, vale, doncs primer vaig a la sala dos, després vaig a la sala quatre, després vaig a la sala tres, no? Llavors per 10 euros, 12 euros, mira, has vist tres obres de teatre, i a més a més això està aquí, al carrer Bailet, entre la cita de Gràcia, que hi ha un bar estupendo a la mateixa sala, on et deixen entrar, o sigui, al teatre et deixen entrar a la sala, amb birra i cervesa. Va, home, va, això és mentida. Sí, no, això sí, s'ha demostrat que la gent vingui al teatre, que és que pugui entrar amb serveix a la sala, i llavors per això ho han fet. No, no ho sé, perquè ho fan, però està bé, perquè la gent és molt... Bueno, hi ha bon rotllo, sempre hi ha gent, i llavors hi ha una persona, que és el regidor, que surt cada 5 o 10 minuts, de hall, on hi ha el bar, i diu, ara tota la gent de la sala número 2 que vingui, i llavors van cap allà. Doncs, Jordi, escolta, t'hem de deixar, perquè aquí hem de fer un programa, estem treballant aquí. Això és una cosa que no ha passat en totes les temporades que portes fent-ho tu. Però jo tinc moltes coses a explicar-te sobre... Ja, però ara anem a provar de la festa de la Pau, perquè el món no s'acaba. O sigui, el món després de tu continua. No, però a veure, l'ho has dit tots els fills. Un moment, Jordi, Jordi, Jordi, t'estic dient que ara el programa el presento jo. Per tant, ja està, s'ha acabat el teu temps. No, és que no m'agrada... S'ha acabat el teu minut de glòria, Jordi, s'ha acabat. No m'agrada el programa. Avui no m'agrada el programa, eh? Bueno, doncs mira, no l'escoltis. Ja, ja, ja. No, no, ja està, és així. No puc, que vas al teatre. Ah, val, el microteatre. Tot el que fas tu, és micro o és igual? Sí, és molt graciós. Què fas? Que tens aplaudit-me tu mateix, no? Sí, sí. Bueno, com tu, sí, sí, xa voy a preguntar tu. Bueno, és com tu vas, Jordi? Que vas al teatre, eh? Vinga. No te hi veis, no te hi veis, eh? Tranquilo, tranquilo. Que vas al teatre? Adeu, adeu, adeu. Bé, doncs aquest era Jordi Domènech que ha explicat-nos les seves històries. Ara, de seguida, parlem amb en Jesús Castro per parlar de la Festa de la Pau. Re, dos anuncis i de seguida hi tornem, aquí, a la Penya del Morro. Estimat diari, avui hem fet el programa 1.700 de la Penya del Morro a ràdio d'Esvern i després de nou temporades no sé si podré continuar fent el programa. És un pes molt feixuc que ja no puc suportar més. Sempre penso, va, Jordi, va, ves l'últim, deixa-ho, però és que no puc, no puc, oh, senyor. Haig de ser fort, haig de ser fort, fort com aquesta màquina d'escriure a Olivetti que m'està taladrant el cervell. Oh, Déu meu! La Penya del Morro. Cada tarda de 5 a 7, tot és un drama. A Ràdio d'Esvern. Ara escoltes la ràdio d'Esvern, sinfonitzes la ràdio d'Esvern, la ràdio de Sant Just, durant el 8.1. Passant 20 minuts de les 5 de la tarda, tenim el telèfon al Jesús Castro. Bona tarda, Jesús. Oh, bona tarda. Jesús, parlem amb tu perquè aquest cap de setmana s'organitza la Festa de la Pau. Tu ets un dels organitzadors d'aquesta festa. Primer de tot, explica'ns una miqueta en què consisteix aquesta Festa de la Pau perquè la gent tingui una idea. Bé, la Festa de la Pau és una festa que es fa a Sant Just en què participen moltes entitats i té per objecte, fa 17 anys que es fa, i té per objecte fer una sèrie d'activitats per poder mostrar a través de jocs, a través d'històries, a través de concerts i de jocs i altres activitats el tema de la pau, o sigui, el que significa el món en pau i la pau en els infants, no? Això és una cosa que és molt important perquè amb 17 anys ja tenim infants que han viscut aquesta experiència i que ara ja són persones grans, joves, que han viscut amb aquesta formació. Més de 20 entitats participaran en aquesta festa. No sabem bé la participació que faci cada una d'aquestes entitats, en què pot constar? De quina manera ajuden les entitats en aquesta festa? Bé, doncs, mira, per exemple, hi ha la presentació de les activitats que han fet uns alumnes de l'Institut durant aquest curs sobre la qüestió dels refugiats, no? El tema dels refugiats actualment és un dels temes més importants o dels més importants que hi ha actualment a la societat, a tot el continent europeu. Llavors, es tracta una miqueta demostrant als infants quina és la situació en què es troben les persones que han fugit forçades per conflictes i de guerres de l'Orient proper, o sigui, de Síria, Irak, Afganistan, Paquistan, Kurdistan i també alguns que han vingut de l'Àfrica del nord, com, per exemple, Somàlia, Argèlia, Líbia i República Centroafricana, països en què estan en guerra, també. Això és una activitat que es dona a conèixer en aquestes activitats que es fan, no? Despertar, donar aquesta informació. A part d'això, doncs, hi ha una sèrie d'activitats i tallers que parlen dels temes d'aquestos, un espectacle infantil, hi ha sardanes, hi ha geganters, hi ha música, una botí ferrada, una actuació de foc i, en fi, una miqueta tot això. Anem a pams. Per exemple, aquest any el lema que s'ha decidit és treballem tots junts. No sé ben bé a qui va enfocat aquest lema, a la gent d'aquí, de Sant Just i, evidentment, gent de Barcelona, Catalunya, etcètera, treballar per fer un cop de mà aquesta gent que necessita realment l'ajuda, no? Sí. Bé, de fet, una miqueta és la qüestió de fer notar a tots aquests refugiats i dels immigrants que casa nostra la posem a disposició d'ells i en diem casa nostra és casa vostra. És a dir, la disposició que tenim la gent de Catalunya a acollir les persones que estan necessitades del més imprescindible que necessita una família per poder viure, que és un allar, un treball, ensenyament i refugi, no? I aquesta és la qüestió, donar-los aquesta informació i oferir-ho, no? De fet, la idea també que es plantejarà en una de les activitats més interessants al llarg de tota la tarda serà aquest mural que anirà fent la gent i les diverses entitats on s'hi veurà escrit casa nostra és casa vostra, una miqueta en la línia en què ara comentaves, no, Jesús? Sí, exacte. Això s'escriurà en català i en àrab i llavors el destino d'aquest mural és portar-lo a un dels camps aquestos o a diversos camps de refugiats que hi han instal·lats per tota Europa, no? De fet, aquí els infants hi posaran les seves mans en una substància que impregneran aquest gran mural, un llençol gran, no? I llavors això es tallarà per trossos i s'entregarà en els camps aquests, que pot ser el d'Idomini, el d'Idomeni, pot ser el de Lesbos, pot ser el de Calé, pot ser els camps que hi ha per Europa, sobretot els que hi ha a França, Hongria, Eslovènia, Òstia, bueno, n'hi ha per tot arreu. Jo no sé ben bé què va pensar vostè quan va veure aquest pacte que s'anomena el pacte de la vergonya, quan Europa va decidir no deixar entrar a refugiats. Jo no sé què va pensar vostè. Bueno, mira, en principi nosaltres vam pensar, i molta gent, molta gent ho ha pensat, que això és una gran vergonya per a Europa. És una qüestió que va, que no va a favor d'Europa, perquè el que fa és transgredir la nostra història des del punt de vista cultural, des del punt de vista també darrere els cristianes, i des del punt de vista de l'ètica i de la moral. Europa és un continent molt ric, potser és el més ric de tot el planeta, no? I llavors aquesta negació a poder acceptar a persones que estan en val risc no va d'acord amb la seva història, ni va d'acord amb el que sentim la majoria dels europeus. Per tant, considerem que estem profundament avergonits, avergonits del tot, i així li ho vam comentar al cònsul francès a Barcelona, que vam anar a visitar per demanar-li on estaven els camps de refugiats de la gent de Calé. Ja. I no sé com els va rebre el cònsul francès, això és una cosa que no sabíem, però com els va rebre? El cònsul francès ens va rebre d'una manera molt oberta, ens va rebre d'una manera molt sincera, i ens va rebre d'una manera que va escoltar tot el que li vam explicar, li vam dir també que nosaltres consideràvem que el problema que hi ha de l'atur i la falta de feina i el problema de les retallades a Europa i a Catalunya, que això era una cara de la mateixa moneda, les dues cares de la mateixa moneda que els refugiats, la pobresa, perquè el problema és el mateix, i que això té una solució molt clara, i és que el sistema econòmic variï totalment, en benefici de les persones. Llavors, és la mateixa qüestió. Llavors, el cònsul ens va dir que enviaria un informe a París, als seus superiors, explicant-los el que nosaltres havíem explicat. Tot això, però, canviem una miqueta, no ens posem tan seriosos, perquè aquest cap de setmanes aquesta Festa de la Pau, que com diem començarà a partir de dos quarts de sis, i s'allargarà fins ben entrada al vespre. Sí. Sí, sí. Sí, doncs, com dèiem, Jesús, aquesta festa a dos quarts de sis, la trobarem, evidentment, a la plaça de la Pau, eh? Sí, sí. De fet, amb els diners que recullin de diferents, sobretot de la botifarrada, que es farà una botifarrada com cada any, aquests diners que recullin s'enviaran als camps de refugiats. Quan s'espera a recaudar més o menys? Bueno, però altres vegades que ens hem recollit i hem recaudat, potser ens en podem anar entre 800 i 1.000 euros. Déu-n'hi-do, eh? No és poc, eh? No és poc. Potser no arribarem, eh? Jo ara dic una xifra una miqueta més alta. Però, bueno, pot anar per aquí o potser a algú menys, no ho sé. Abans de tancar l'acte, també, es llegirà un manifest que llegirà l'agenda de l'Esplai. Sí. Quina és la idea ben bé que s'intentarà dir aquest manifest i cap a on, cap a qui anirà dirigit? Cap a les grans esferes polítiques, més cap als ciutadans? No sé què ens pot dir aquest manifest. Bueno, tenint en compte que el manifest que ho faran els joves, apuntarà molt a la gent de la seva edat, a la gent, a persones que tenen responsabilitat com les famílies. Anirà encaminant als pobles, també, de més propers. I potser també donant a entendre que hi ha pobles que són més pobres que nosaltres i que tenen les portes obertes i que cullen molts d'aquests afugiats. Aquesta serà la 17a edició. suposo que s'esperen fer moltes més. Evidentment, el tema aquest dels refugiats, el tema dels refugiats i dels immigrants, perquè no oblidem que també hi ha immigrants, gent que fugen no només de la guerra, que ja és un problema gran, sinó també de la fam, de la fam perquè no tenen possibilitat de treballar i de tenir ingressos i que són tots plegats els que fugen, no? Se'n faran més, perquè això, desgraciadament, és un tema que s'ha de resoldre, no? És un tema que no està tancat, que està molt obert i que durarà, desgraciadament. Després, per altra banda, a nosaltres també li vam dir al cònsul francès, tornant-ho d'abans, que la guerra s'havia d'acabar començant per la guerra de Síria, que és on havia començat tot. I després també li vam dir que el problema del tràfic de les armes era una de les causes bàsiques, també, d'aquest conflicte, no? Per tant, això té unes implicacions que vas més enllà de la política. Doncs, Jesús, moltíssimes gràcies per haver parlat avui amb nosaltres una estoneta i també esperem que vagi molt bé aquesta festa de la pau, d'acord? D'acord. Moltes gràcies a vosaltres. Vinga, que vagi bé. Adéu. Passa gairebé dos minuts de dos quarts de sis de la tarda. Ara de seguida arriba el Dani Martínez amb els gunis de Sant Just. Avui compta el que ens porta, eh? que jo crec que pot ser... Bé, que pot estar molt bo i també molt interessant, com sempre. Fem una cosa, fem una petita pausa i ara de seguida ja el Dani Martínez amb els gunis de Sant Just. Les últimes enquestes de mitjans de comunicació certificen que el 0,1% de la població de Sant Just escolta la desbernada. I tu, t'apuntes? No et quedis fora de joc. Escolta la desbernada divendres a les 8 del vespre i dissabtes a les 12 del migdia. Aquí, a Ràdio Desbern. Bits, molt més que nits d'electrònica. Bits, ara divendres, dissabtes i diumenges a 10 ones de la nit. Primer, van ser les ones. 98.1 FM Després, internet. radiodesbern.com Li vas seguir Facebook, Twitter, YouTube, Instagram i ara obrim un nou canal. Comunica't amb nosaltres per WhatsApp 610-777-015 Ràdio Desbern. Cada dia, més a prop teu. Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat InformatiuComarcal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mobile. InformatiuComarcal.com Despertant-te. Corrent. Esmorzant. Comprant. Passejant. Quedant. Treballant. Celebrant. Sortint. Conduint. Vius Connectat. Conduint. Desconnecta. Evita les distraccions. Milers d'accidents de trànsit són provocats per l'ús de mòbils, GPS i aparells de ràdio. Generalitat de Catalunya. Adiós, per sobre de dos quarts de sis de la tarda. Bona tarda, Dani Martínez. Bona tarda, Marc Romero. Com estem? Bé, per aquí, una mica desconcertats. desconcertats? On està el jefe? Què fa el jefe? El jefe ja no el volverem a saber. Ja no el volverem a saber el jefe? Re, re, re. Hòstia que bé, això és una alegria, eh? Ai, ui, ui, espera, un moment Dani, és que no t'he posat, no el Jordi em va dir, quan presentes algú posa-li aplaudiments i no t'he posat Ah, vale. El que fem és, torno a presentar i ja està. Sí, repetim Bona tarda, Dani Martínez. Bona tarda Marc Romero. Ah, sí, fantàstic. Sí, sí, és que es troben a faltar aquests aplaudiments però bueno, no passa res. Que no falti, que no falti res aquí a la penya del Morro. Escolta, Dani, què ens portes avui? Va, que tenim tres receptes que tenen bona pinta. Sí, portem unes receptes avui, unes, sí, tres o quatre receptes que parlen una mica de la senzillesa dels plats i de lo bons que són. És a dir, farem quatre plats molt senzills, un d'ells una ensaladilla russa que tots hem fet alguna vegada. També després seguirem amb unes receptes pel Micrones que són aquelles receptes, doncs, que a vegades ens treuen d'un apuro, com pot ser un pastís de verdures i patates i una truita de pernil i formatge. I acabarem amb unes maduixes amb vi i sucre. Això sí, per acabar, primer s'ha de començar, amb el qual comencem amb l'amanida russa. Un moment, un moment, un moment, un moment. Sí. Dani, has dit el postre, què? El postre maduixes amb vi i sucre. Això t'ha de ser molt bo, eh? Home, sí. És que et diria més, avui podríem començar pel postre. Home, si vols començar pel postre. No, no, mira, mira, paro el programa aquí. Aviam. Paro el programa. Jo et dic, avui, avui que no està el Jordi, avui que podem fer el que vulguem, perquè avui... Home, sí. Avui, en veritat, a partir d'ara, els divendres de maig, podríem fer qualsevol cosa. O sigui, ara tu i jo, si volguem, podríem parlar de qualsevol altra cosa que no fos de menjar. Vale. Com diu aquell, el... la porta, ea, despelote, no? Allò, despelote. Sí. Una mica, despelote. No, però, escolta, jo et dic, avui, que no està el Jordi, jo començaria pels postres. Mira, t'ho plantejo. Fantàstic. Tu decideixes perquè la secció és teva. Sí. Però jo, com a presentador substitut, jo t'ho plantejo i t'ho deixo aquí. I si vols, fins i tot, ho llegeixo al revés. Erkus i... No, potser... Potser aquí ja... Aquí ja no, no? Aquí ja ens hem passat una mica. Jo crec que se'ns podria anar de les mans, llavors. Sí. Doncs va, comencem amb les maduixes, amb vi i sucre. Vale, un moment, un moment. Què passa? Ara, la música, per fi. Que no... Molt bé. No entrava, no entrava. Bueno, no passa res, a vegades no volen entrar. Molt bé, les maduixes... Amb vi i sucre. Ara, si va, les maduixes, amb vi i sucre. Avui comencem pel postre. Ui, sí, avui comencem pel postre amb aquests ingredients tan fabulosos com són 600 grams de maduixes, 100 de sucre i una copeta de vidols. Ale! Vinga, doncs, aquestes postres són un excel·lent còctel de vitamina C, àcid fòlic i també minerals com el ferro, magnesi i fòsfor. La riquesa en vitamina C proporciona una valuosa acció antioxidant que ajuda a protegir les cèl·lules del pas del temps i a afavorir la resistència a les infeccions. Amb tot això, l'elaboració. Posem en un bol les maduixes netes i tallades a trossos regulars. És a dir, com ens surti. Llavors... Com que com ens surti? Home, com ens surti? Si ens surt un tros més gran que l'altre, no passa res. Però quan fas cuina, no s'ha de tallar tot bé i tot igual i tot ben maco? Sí, però quan cuines per la família, doncs, aviam, dintre del que és, doncs, si talles un centímetre més, un centímetre menys, no vindrà d'aquí. Bueno, va, d'acord. Saps? Perquè a vegades en el restaurant jo vull que vinc de pràctiques, per exemple, que molts de vosaltres ja sabeu que estic cursant un grau mig de cuina i hosteleria. Ah, sí? Jo no ho sabia. No ho sabies. Ah, posarà, jo ho saps. Ja ho sé. Això vol dir que no escoltes la penya del morro els divendres? Et dic una cosa. No gaire. No gaire. Els demòs dies sí, però divendres no. Et dic més, et dic més. Des que no el presento? No, escolta. És que no val la pena. Si no el presento, està en el Jordi? Això va de capa caiguda amb el Jordi. Ah, sí, no. Bueno, doncs això. Els talls a vegades surten com surten. I quan ho fas per un restaurant doncs ho fas més delicadet, més curadet. Però si ho fas per el menjar de la família, és a dir, pel menjar dels treballadors, doncs ho fas més... Ea, de pelote. Allà més una mica a ojo de buen cuver. Llavors, deixem... quan ho tenim el sucre... És a dir, quan hem tirat el sucre per sobre i el vi dolç, ho deixem reposar una estoneta, també ho podem fer amb vinagre, perquè és una opció. Ai, vinagre? Sí. Segur que si li preguntes a la mama, moltes vegades t'ho hagi fet amb vinagre. Ma mare cuina... Ma mare i cuina... No! Ah! Ma mare i cuina... Bueno, pues la iaia, la tieta, la padrina... Però un moment, llavors hem dit que tallem les maduixes, les posem en un bol, amb sucre i vi negre o vinagre. Sí, vi dolç. Més que vi negre, vi dolç. D'acord. Muscatell o alguna cosa d'aquestes, més dolcet. I llavors, doncs, un... O vinagre, exacte, vinagre d'aquest de... Més que de poma, més un vinagre de... Balsàmic tampoc, però... Bueno. Que no sigui ni de poma ni de balsàmic, saps? Un vi. Un vinagret. Vale. Mira aquest d'aquests... Vinagre de vi, que es diu, o vi. Una de les dues. Llavors, tot això en un bol, a reposar. En tenim reposadet. A vegades, això és el que s'acostuma a fer a la nit i llavors a l'indemà, per dinar, tens unes postres excel·lents. Muntes una mica de nata i, bueno, i ja de rexupet. Oh, que bé. Sí, sí. Fantàstic. Doncs ara ens anem als segons. Al segon plat. Sí. Els segons avui són una mica diferents, perquè avui cuinarem amb micrones. El micrones és un electrodomèstic que cuina els aliments al vapor. Aquest tipus de cocció és molt suau i, per tant, és ideal per cuinar d'amanida sabrosa els aliments sense comprometre el nostre benestar digestiu importantíssim. En sèrio m'estàs dient que el micrones cuina el vapor? Sí, no ho sabies. Hòstia, m'estàs trencant la vida, eh, avui. Avui, Marc, estàs aprenent coses noves, eh? Sí, sí, de bo, haig de venir més a l'escolta de la penna del morro, perquè... Doncs a continuació trobareu dues receptes delicioses per a cuinar el micrones o, bueno, cuinar el vapor, perquè ara s'han estilitzat molt aquests caixarrines, aquests estotxos que es diuen de l'Ecoe, que són uns estotxos que tu poses al menjar o poses al micrones X minuts i, alé, ja tens el dinar fet. Ja. I és molt fàcil, molt bo i molt resultant. Aquí vam fer l'any passat unes unes salsitxes, vam fer aquí al micrones per l'estiu amb uns... Tenim micrones aquí al Ròdio Estat? Aquí tenim un micrones. No ho sabies? Tenim... A veure, que això és millor que RAC1. M'estàs... Que això és millor que RAC1, que aquí tenim de tot, home. Sí. Ai, senyor. Tenim uns serveis informatius que arriben fins a la... fins a l'altra punta que ens hi ha estat. Sí. Tots treballant aquí, home, clar, és que... Jo ets com a negres, no? Com a negres aquí. Home, clar, i el Jordi no us penseu que està de vacances ni fent teatre ni coses aquestes. No! El Jordi el que està fent és ordenar una mica el magatzem. El Jordi no han fotut fora ja, que és el que tocava fa molt temps. Això sí. No volia dir-ho, però... Tu ja has abierto el cajón de mierda. Sí, sí. Bueno, va. Doncs seguim. Escolta, aquest segon plat, va. El pastís de verdures i patates. Els ingredients són els següents. Un albergínia, carbassó, ceba, tomàquet, pernil salat, patata, formatge i orenga. Depenent de les quantitats que vulguem fer, doncs posem menys o posem menys. Si és per una persona, doncs amb un quart delbergínia potser ja faríem o amb un terç. Amb del carbassó el mateix, de la ceba, doncs també un quart o mitja, depèn de com ens agradi. I de tomàquet, doncs amb mig tomàquet o un tomàquet si és molt petitó, també faríem. Amb pernil salat, patata, formatge i orenga, tenim doncs aquest pastís de verdures i patates. Llavors, per tallar, per la preparació són tallar les verdures i les patates en capes molt finetes, fem unes capes molt finetes amb el ganivet. Sí, finito, finito. Finito, finito. Perquè aquí, a casa, doncs no tenim una, un, com es diu això? Ara no em sortirà. Un tallar fiambres, perquè en els restaurants i en les grans superfícies, carnisseries, etcètera, doncs tenim, tenen aquests tallar fiambres que van superbé, però si no, a casa amb un ganivet ben afilat i a poc a poquet ho fem la merda bé. Llavors col·loquem les capes alternades junt amb el formatge i el pernil salat. És a dir, una capa de verdura, una capa de, de pernil salat i una de formatge, una de patata, una de no sé què i així anem alternant com ens agradi més perquè, clar, si no ens agrada l'albergínia doncs no hi posarem. És a dir, és a gust o propi. A gust o propi. Perquè, clar, si no ens agrada el carbassó doncs no hi posarem. i si ens ve de més de gust doncs en comptes d'albergínia posar-li, jo què sé, una mica de pebrot. Sí, però això té un problema, aquesta recepta té un problema que no t'has donat compte. Quin, diguem? Que si es fa per la família com que, ah, mira, a mi sí que m'agrada el carbassó. A mi el carbassó no m'agrada. Aquí es poden trencar famílies, només per això. Ja, perquè aquests són els típics plats que fas quan estàs sol a casa, simplement, perquè jo només t'ho dic perquè si t'has de fotre a cuinar el micrones per 20 persones o per 10 o per 5, bueno, per 5 encara és una mica més factible, però bueno. Bé, doncs un cop tenim totes aquestes capes, què hem de fer? Doncs les col·loquem alternades com bé dèiem i després cobrim el pastís amb formatge i orenca. Llavors ho cuinem al micrones 15 minutets tot plegat. Si hi posem unes verdures que són més dures com podria ser una una pastanaga o podria ser per exemple un pebrot, llavors potser haurem d'anar a controlar els punts d'aquestes verdures. Però més o menys al voltant d'uns 15 minuts jo ho tindríem. Aquest és el primer segon que fem, ara fem un segon segon per si us voleu atrevir més a cuinar amb micrones. El segon segon es diu així, una truita de pernil i formatge, però en comptes de fer-la amb una paella antiadherent com la fem sempre o com ho fem sovint, doncs ho farem al micrones. Els ingredients són uns ous, un formatge, el formatge, aviam, jo suposo que en aquest cas farem servir un formatge que tallarem després d'ous, però si el voleu més ratllat perquè no es noti tant o com vulgueu, això també el gust propi. I també hi posarem pernil i orenga. Llavors, aquests quatre ingredients, ous, formatge, pernil i orenga i la preparació és la següent. Batem els ous, tallem el pernil i el formatge en d'ous. Llavors, ho repartim entre els diferents motlles i afegim a orenga el gust. Llavors, sí, tu estàs apuntant, eh? Sí, sí, sí, apuntar el formatge. Afegir orenga el gust. Orenga. i cuinar al microones durant un o dos minutets fins que l'ou qualli. Això també el gust. Però un moment, un moment, Dani, Dani, un moment, para aquí. No, m'he equivocat d'afecte, un moment. Aquest. Ara sí. O sigui, tu m'estàs dient que jo poso un ou al microones i es fa com una truita? Clar. Va, home, va! Va, home, va! Això és mentida. Mentida. No. Que sí, que sí, que sí que funciona. Terceta. No, no. I les truites al forn també, eh? Sí, bueno, clar, el forn sí, el forn, però en el microones el microones escalfa. No, no el fa. A veure, t'estic dient que és un aparell, un astrodomèstic que cuina el vapor amb el qual... Però llavors això no és un microones, això és un altre estri, això és un... No, un microones treballa el vapor amb el qual cosa si vols fer una truita es fa bé. La gent de Sant Jús ficarà un ou, eh? Un ou al microones, dos minuts, i té una truita. Home, clar, i encara més etic, si el bol ferrat, posant-ho en un bol, trencant l'ou en un bol amb una mica d'oli, ja tens el teu bol ferrat al microones. No. Sí, sí, sí. M'estàs desmuntant la vida, eh? T'estic dient de veritat. Ara mateix, no sóc persona, ara mateix. Home, tu diràs, és que estàs parlant amb el cuiner de la penya del morro. Amb el cuiner de Sant Jús, tu tira cap amunt. No, de Sant Jús no, de la penya del morro. Tira cap amunt. Que aquí, en aquesta casa, tenim una gran cuinera també, que és la Miracle Serra, que des d'aquí li enviem un petó, que també ens l'estimem molt. M'ho enviaré tu, que jo la Clara no la conec. Es diu Miracle, però és igual. Va, va. Miracle. Sí, sí. Doncs seguim amb... Doncs, amb què seguíem? Ah, sí. Ja ho sé. Cuinem el microones durant... A mi, no, no, a mi des de que m'has dit que es pot fer una truita al forn, allà al... El microones. El microones, jo ja no dic res més en aquesta secció. Vale. No, no, no. Tu mateix. Jo, a partir d'ara, eh? Fins a les 6, fins al butllet de Catalunya Ràdio, jo no dic res més. Molt bé, doncs segueixo jo. Llavors, cuinem el microones... Que podria dir alguna cosa, eh? Però no ho diré. Fins a les 6, fins al butllet de Catalunya Ràdio. Vale, vale, tu t'ho perds. Llavors, cuinar el microones durant un minutet o dos fins que l'ou... No, no truit el microones, home, per favor, no truit el microones. Ai, és que deixeu-lo estar. Llavors, fins que l'ou quedi ben qualladet, quan quedi ben qualladet, també gustos, perquè a vegades a mi, per exemple, a mi no m'agrada que l'ou quedi així mig cru. A mi m'agrada ben cuita. La truita a mi m'agrada ben cuita, amb el qual, doncs, depenent dels gustos. Esperem que us hagin agradat aquestes dues receptes, que són ben bones i ben baratetes i ben de tot. Llavors, ara seguim amb un clàssic, un clàssic dels estius. Jo com si no ho estigués. Sí, sí, sí. 12 minuts queden per rodar els bullets de Catalunya Ràdio. No, doncs 12. Tu sols. Molt bé, doncs, una amanida russa que, com bé sabeu, no és que vingui de Rússia, l'amanida aquesta, però és la típica amanida que estàs en un xiringuito de playa ara ja em posa fictes. Estàs en un xiringuito de playa i dius, ai, mira, em ve de gust una amanida russa amb un, jo què sé, amb un vermut, el que sigui. Te la porten de Rússia, no? No, t'estic dient que no. La porten de la cuina. I com la fan? Doncs, amb els següents ingredients, 500 grams de platetes. 300 de pastanagues, 200 de pèsols, 200 grams de mongeta tendra, dos ous durs, que haurem cuit. Doncs, el foc, ben, quan haguem bullit l'aigua, posem els ous unes tonetes fins que quedin cuits i llavors, també una maonesa i sal i aigua. I no m'ho diguis, ho fots tot al microones i vinga, ja tens amanida russa. No, aquests ja no, aquests ja no són al microones. A veure, Dani, és que ens estàs enganyant avui. A veure, però com vols fer una amanida russa al microones? Bueno, no ho sé, si es poden fer truites, va, però... No, no, no, jo fins a les 6 no dic res. No, no, no, ja veig que no dius res, ja. Llavors, tallem a d'ous i pelem les patates i les pastanagues. Llavors, afegim-hi la mongeta tendra, trussejada i ho fem bullir tot juntament amb els pèsols. Llavors, ho refredem i hi afegim l'ou d'un trinxadet, ben talladet a quadreus. Llavors, quan haguem fet tot això, afegim la maonesa en un bol, ho afegim tot, afegim la maonesa i li donem unes quantes voltes fins que ho tinguem tot ben, ben ja melosillo, que se no té la la maonesa. Ja ho dic melosillo. Melosillo, que se no té la maonesa. que no tallis la maonesa, que a vegades dius ai, poso poqueta maionesa. I dius, no, posa molta maionesa. I sobretot, aquí no ho posa, però poseu-hi tonyina, que li dóna un bon toc també. I fins aquí l'ensaladilla russa. Dic, Dani, una cosa, tu que ets expert en cuinar, bueno, expert no, però diguem-ho, per fer una bona maionesa, que això jo mai he aconseguit fer una maionesa sense que es talli. Doncs mira, és molt fàcil. Molt fàcil, has d'agafar. No m'ho diguis, ho fots tot el micrones i ja tens maionesa. Quasi. Agafes les mans, la tórmix, i comences a fer ma-jo-nesa. I jo bato com si fiera maionesa. A veure, com vols fer una maionesa? Li fots a l'ou, li fots una mica de... Dani, un moment, un moment, que parlem aquí, però que ens posem a cantar. Home, clar, i a mi m'agrada cantar, el Jordi no em deixa, doncs bueno, però s'ho provo amb tu. Què vols dir? Que clar, si no estic jo, si no està el Jordi, ja, això és campixa. Bueno, que escolta, queden 9 minuts per les 6. Sí, cap problema. Tens alguna cosa més. Estàs aquí obrint un... Estic obrint un catxarro d'aquests que no me'n surto, perquè és un carpixano. Un carpixano. Un carpixano d'aquests. Tranquil, eh? Pressa pel tema ràdio, vull dir que anem bé. Per això, aquestes coses aquí a la ràdio. Sense pressa, tu tranquil. Com que jo no cobro, doncs jo aquí ho faig amb molta tranquil·litat. Llavors, ara farem uns trucs. Ui, no, això m'he equivocat. A veure, Marc, encara no has pillat els trucs. Ai, això és això, eh? Aquest és el que buscava. Dic, què ens explica? Què ens portes? Alguna recepta més o no? No, ara trucs i consells per la cuina, que els agraden molt als nostres oients. Moment, moment, tot aquest carpixano, que aquí hi ha potser com 300 pàgines. No, més, no? Aviam, aviam, acosta, fes això que acabes de fer, acostar-me al micròfon. A veure, va molt bé. Silenci, eh? Un moment, eh? Això és el micròfon. Ara, ara, aquí, aquí. Tot això, tot això són fulls que té aquí el Dani per, de consells. Vull dir... No, de consells no, de cuina i de consells. Aquí ho tinc dividit en diversos blocs. I tinc el bloc de primers, el bloc d'apartius, el bloc de segons, el bloc de tercers, el bloc de postres, i el bloc de trucs i consells. I el bloc que hi ha una mica de tot. i una mica de tot, com poden ser, jo què sé, uns plàtans al forn, o també, potser, un... jo, una curadella, com fer la curadella, o canapés, o pastissos, i coses d'aquestes que són més que no es poden ubicar. Ja. O sigui que una mica de tot. Una mica de... Una mica de... Un poco de to i un poco de nar, que se'n diu. Llavors, ara estic rebuscant aquí... Un moment, un moment, que canvio de sintonia. Falten set minuts per la sis. John, d'on estàs, John? te fuiste, John. Per què, John? Vuelve me la tocar, John. No, home, no, Dani! No. Què dius? Dani! Què? Dani! Què passa aquí? Que és una frase de la Casa Blanca, de la pel·lícula Casa Blanca. No, no, no. Que sí... Perdona, perdona. No. Bueno, mira, em poso de peu. A la pel·lícula Casa Blanca, ningú diu vuelve me la tocar, John. Eh? No. No. M'he equivocat de nom, és Tom. No, no, el problema no està en el nom, que sí, que sí, que sí. El problema no està en el nom, i en què està, en què està. Tu l'has vist alguna vegada a casa, aquesta pel·li? Home, sí, per favor. Jo no, eh, per això t'ho dic. És vuelve, vuelve, bueno, et diuen alguna cosa, jo què sé. Dani, va, consells per fer cuina, va. Per fer cuina. Una mica de tot. A veure, quin consell vols? A veure, maco. A veure, porta'm, diguem-ho. No ho sé, jo no sé fer res a la cuina. jo és un punt inexpert. A veure, mira, si vols, com que ets un inexpert, parlarem una mica de llibres, avui, perquè fa uns quants dies... Dani, cuina, home, cuina. Sí, llibres de cuina. Bueno, si vols, parlem de cuina més. Parlar de cuina, home. Home, eren uns llibres de cuina molt interessants, però bueno, és igual. Bueno, no, no, no, és igual, ja està canviat de fons. Jo t'he dit que fins a les 6 no deia res. No, ja ho veig, ja, jo veig que no deia res. llavors... Tu tranquil·la, vull dir això. Volvemos d'aquí un minutó. Vale, va, anem a fer uns consells molt bons i molt bons i molt bons, que són uns consells per reduir el risc de contaminació quan fem dolços. Ja. Perquè estàs d'en peus. Mira, no ho sé, m'he quedat aquí d'en peus. Ah, molt bé. Llavors, el primer consell, cal triar bé els ingredients. Els ous pasteuritzats són més segurs que els ous frescos. Aviam, què passa aquí? Que els ous frescos a vegades, doncs, poden tenir, doncs, poden tenir algun problema de salut, com és la salmonela, amb el qual, a vegades, depèn de quina, de quina preparació hem de fer, doncs, ens recomanen més fer els ous pasteuritzats. Per què? Perquè hi ha receptes que no hi fem tanta calor. Em sembla que són, a vore els 60 graus, que quan tu poses l'ou a 60 graus, els bitxos que hi ha allà ja queden morts, amb el qual no passa res. Però si tu, aquest, aquest, aquest, aquest ou, no li aportes la calor suficient, com els 60 graus, els bitxos estaran allà vius, amb el qual, què passarà? Que si no són pasteuritzats, si són pasteuritzats, cap problema, però si no són pasteuritzats, doncs, podríem agafar salmonelosi, amb el qual, això és molt important. Un altre truquet, els aliments s'han de coure i refredar correctament. Per què? Doncs, simplement, perquè els aliments necessiten el seu temps i si no els deixem coure el seu temps, poden quedar cruços i, com el cas dels ous, doncs, ens afectaria a la salut. Podrien ser perjudicials. I, també s'han de refredar correctament perquè la cuina no en té de temps, amb el qual, les coses s'han de fer amb carinyo, amb tranquil·litat i que tot quedi ben fred però sense pressa. Perquè al restaurant sí que hi ha una cosa que es diu la batidor, la batidor de temperatura que tu ho poses i, bueno, i en cinc segons ja tens una cosa freda que potser estava fa cinc minuts bullint, saps? En cinc segons no, però en cinc minuts ja ho tens fred, amb el qual, doncs, és molt pràctic, però a casa no tenim una batidor de temperatura. Oh, no tenim, no tenim, això no ho saps. Oh, no, tothom, aviam, una batidor de temperatura dubto que tingui molta gent, potser algú ho té, potser algú ho té, no dic que no. Llavors, un moment, un moment, un moment, un moment, aviam, per què cau el micròfon? És que cau el micròfon ara aquest. Espera, un moment, que anem a fer una crida aquí a la gent de Sant Just. Mare de bé. Gent de Sant Just. Juntadans de Sant Just. 600 de Sant Just. Si algú que tingui... Com es diu això? Abatidor. Un abatidor... De temperatura. De temperatura. Que truqui a la ràdio. 9-3, 3-7-2, 2-9, 0. No és aquest el telèfon? Sí, el del directe. El del directe, sí. Ah, sí, sí, sí, quins nervis. Dani, que estic fent una crida. Perdona, perdona, és que l'he confós amb el telèfon de ràdio Molins. Sisplau, busquem a gent que tingui un abatidor de temperatura i que ens el porti. I per què no busques per Gualapop? Dani, m'està... Sí, Dani, és que... Perdó, ja callo, ja callo. Però és que eres tu que havies de callar. Tu havies de callar fins al 6. S'estem fent una crida aquí superemocionada. Vale, ja callo. No, no, no passa res. Ja bec una mica de suc. Això, beu suc. Doncs això, si hi ha algú que tingui un abatidor de temperatura a casa, que ho dubtem molt, que faci un trucat a la ràdio i que ens expliqui per què l'utilitzen. Escolta, Dani, ens queden dos minuts per les 6. Ara, de seguida, connectem amb Catalunya Ràdio. Després fem el... Ja t'ho diré, el... Com ser un bon català, no? Com ser un bon català. Amb Daniel Martínez. Avui qui participa? Avui participa una persona molt, molt, molt, molt, molt catalana, amb el qual... A part de jo, qui més participa? A part de tu, que ets aquest molt català, participa una altra persona que no desvetllaré cap nom perquè jo crec que pot s'interessa. La inicial, la inicial. Vinga. I ahí del cognom? No ho sé. Aviam, que no desvetllaré res. Pot ser ningú? pot ser ningú? No. Hi ha algú, eh? Tenim persones. Hi ha algú, hi haurà, però encara no ho sabreu fins a les 6, o 6 i quart, o a l'hora que sigui, com si són les 8 de la nit. Aviam. No, no, el 8 de la nit no... Ah, no és veritat. 8 de la nit? No, que tinc un acte. No, no, no. Tenim un acte. No, i a part que tenim un acte tots que hem d'anar a la festa de la pau d'aquí de les escoles, que ens espera el Jesús, ens esperen moltíssima gent, la força de la sonrissa. Dani, Dani, entre tu i jo, ara que no t'ho escolta ningú. Digue'm. Jo? A les 8 de la nit no aniré a la festa de la pau. Què dius? Per què? No, no. Però si és molt bonic. No, no, jo no dic que no ho sé. Ah, bé, no ho sé, però podries anar amb la xicota i així, doncs, és molt romàntic també. No ho crec. No ho creus, no? No ho crec per dos motius. Un, perquè a les 8 estaré treballant aquí a la ràdio. Ah, d'acord. I dos, perquè no tinc xicota. Ah, els 6, hòstia. Ja som dos solteros. Escolta, va, Dani, que hem de connectar amb la gent de Catalunya Ràdio. Catalunya Ràdio? Bona tarda. Hola, Catalunya Ràdio. De seguida tornem aquí a la sintonia de Ràdio d'Esvern. Són les 6 de la tarda. Que vagi bé. Fins després, Dani. Adeu. Espera't, no vol sonar, eh, Catalunya Ràdio? No vols sonar, aviam què... A veure. Ara. No, no sona Catalunya Ràdio. Que fort. Catalunya Ràdio. Que fort. Ara. Mira, ja... Hola, bona tarda. Què tal, com estàs, Quim? Vinga, fins ara. Vinga,urrection. Vinga, vista. тебя... Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. S'ha parlat de la situació actual de les persones refugiades i o migrades a Europa, amb persones voluntàries que han estat al terreny. I també hi haurà un sopar de pinxos i actuació musical, amb el grup Camí de l'Est. El vermuc solidari, amb pinxo i bebuda, té un preu de 4 euros. Destaquem també que avui torna al servei de l'aula d'estudi a la Biblioteca Joan Margarit. Serà fins al 15 de juny, quan s'amplia l'horari, per donar resposta a les necessitats de l'alumnat per accedir a un espai on poder estudiar en horaris diferents al de l'equipament. Després de posar en marxa el servei al mes de gener, la Biblioteca Joan Margarit reemprèn l'aula d'estudi. Avui es posa en marxa aquesta ampliació horària que donarà fins al 15 de juny. Recordem que l'horari serà els divendres d'un quart de nou fins a les 12, els dissabtes de 4 del migdia a les 12 de la nit i els diumenges de 10 a 2 del migdia i de 4 a 9 de la nit. A més a més, la setmana del 6 al 13 de juny, coincidint amb el moment de preparació de les proves d'accés a la universitat, el servei s'ampliarà de dilluns a dijous d'un quart de nou a les 12 i del 15 de juny, el darrer cap de setmana de juny, també estarà obert els dissabtes de 10 a 2 quarts de dues del migdia. També us recordem que Joan Vidal Sextet arriba a Sant Just avui amb Revisiting Zaratustra. Avui, en el darrer concert del cicle on erja sèries, el grup interpretarà aquesta suite. Es tracta d'un fragment de l'adaptació del poema sinfònic més conegut de Richard Strauss, així parlarà Zaratustra. Vidal s'ha basat en aquesta obra magna de la literatura orquestral, adaptant-la a la sonoritat del sextet i passant-la al jazz, la composició i la música contemporània. Un encàrrec de l'Auditori de Barcelona per inaugurar el cicle Afters de la temporada 2013-2014. El resultat és aquesta suite titulada Revisiting Zaratustra. Aquesta peça i d'altres dels seus treballs seran interpretades per Joan Vidal a la bateria i composicions, per Gabriel Amargant, el saxo tenor i el clarinet, per Martí Serra, el saxo tenor i soprano, per Marco Mezquida, el piano, Adrià Plana, a la guitarra, i Miguel Serna, el contrabaix. Les entrades amb consumició inclosa tenen un preu de 10 euros per al públic en general, 8 euros pels socis i sòcies de l'entitat i 6 euros per als menors de 30 anys. L'actuació serà a les 10 de la nit a la sala cinquantenari de l'Ateneu. I finalitzem recordant-vos que 25 parelles participaran diumenge de la 42a marxa de la regularitat Fulgens i Banyos de la CEAS, amb el mateix nombre de participants que en l'edició anterior. La marxa tindrà lloc a la Roca del Vallès. Les inscripcions es poden fer avui fins a les 8 del vespre. La marxa de la regularitat consisteix en premiar la regularitat de les parelles a l'hora de caminar i anar passant pels controls dins d'un itinerari concret. Per tant, no guanya qui arriba primer a la meta, tal com ens imaginem, sinó qui fa els temps que corresponen. El mapa l'obtindran els participants avui a les 8 del vespre al local de la CEAS. També es farà el sorteig de sortida dels participants. Enguany el nombre de parelles apuntades es manté respecte a l'edició anterior. La sortida des de Sant Jus serà diumenge a dos quarts de vuit del matí des del Parador. L'any passat, per la 41a edició de la marxa de la regularitat, recordem que es va fer al Bages, al Parc Natural de Sant Llorenç, i enguany tindrà lloc a la Roca del Vallès, amb 11 quilòmetres i mig de recorregut. A més, la puntuació d'aquesta prova s'assumarà al rànquing anual de l'entitat. La prova acabarà amb el dinar. La tornada a Sant Jus es preveu per les 3 de la tarda i a l'arribada, al voltant de les 4, s'oferirà un refrigeri al Pati del Roure i també es farà el lliurament de premis. Podeu consultar el programa sencer o demanar més informació trucant al 93 372 67 63, de 8 a 10 del vespre, o consultar al web de les CES, Fins aquí la informació local. Tindreu més notícies d'aquí una hora. Les últimes enquestes de mitjans de comunicació certificen que el 0,1% de la població de Sant Just escolta la desbernada. I tu, t'apuntes? No et quedis fora de joc. Escolta la desbernada divendres a les 8 del vespre i dissabtes a les 12 del migdia. Aquí, a Ràdio Desbern. Bits. Molt més que nits d'electrònica. Bits. Ara divendres, dissabtes i diumenges a 10 a 11 de la nit. Primer van ser les ones. 98.1 FM. Després, internet. radiodesbern.com. Ràdio Desbern.com. Li vas seguir Facebook, Twitter, YouTube, Instagram... i ara obrim un nou canal. Comunica't amb nosaltres per WhatsApp 610-777-015. Ràdio Desbern. Cada dia més a prop teu. Ràdio Desbern.com. Ràdio Desbern.com. 98.1. Ràdio Desbern.com. Hola, bona tarda. Benvinguts a la segona hora de la Penya del Morro. Tenim ja el telèfon a la Eli Capdevila perquè ens expliqui què és el que no hem de fer aquest cap de setmana amb l'antiagenda. Bona tarda, Eli. Hola, molt bona tarda. Com estem? Molt bé. I tu què tal? Com estàs? Doncs mira, molt bé també. Sí? Que n'alegro molt. Doncs sí, Eli, eh? Perquè tinc ganes de fer la teva secció. Vull saber què és el que no has de fer. Sobretot pensant que és allò a la segona hora, ja, que ja queda menys pel cap de setmana, no? No diré res. Vaja, vaja. Ai, senyor. T'abstienes, vale. Escolta, Eli. Digue'm. T'abstienes, tio. Què ens portes avui? Perquè tenim forces coses avui. Començant per l'Urban Festival, no? Que és el Poblenou Urban District proposa activitats d'art de creativitat, gastronomia i música. Un any més el Poblenou Urban District proposa activitats en torn de l'art, la creativitat, la gastronomia, les arts escèniques i la música amb més de 150 espais que formen la comunitat. és l'Open Day que se celebra el pròxim 7 de maig de 12 del migdia a les 8 de la nit. Sí o no? Sí o no? Vaig bé o no? Sí, sí, no? Vas bé, vas estupent, vas estupent. I és que el Poblenou és allò, és molt hipster. S'està convertint en un barri, ja ho era abans, bastant més grafiter i més tal, i ara va tendint, eh? Sempre has estat un barri bastant moderné. Perquè amb això de tenir moltes fàbriques, fàbriques que ja no es fan servir, han quedat en desús, espais per ocupar... Doncs encara era una part de la ciutat de Barcelona amb bastanta expansió per fer aquestes coses. I aleshores, ara hi ha hagut com una mena d'establiment amb el 22 arroba i de més, no només d'empreses tecnològiques, sinó de tot, de gent moderneta que ubica els seus tallers o els seus restaurants rollo bio i de més per allà, saps? Ja, ja, ja. I a l'Urban District el que fan és obrir portes per tot això, és una gran festassa, en el fons, del macromundo hipster, i hi ha moltíssimes activitats. Podeu anar a visitar tots aquests espais que d'entrada són ocupats i que han estat moltes vegades coto cerrado per grafiters, com l'Escocessa o fàbriques aquestes. Una activitat molt instagramer, també us ho dic, i fa moltíssimes coses. De fet, per exemple, com ara ja han ubicat també bastants hotels, en els hotels, per exemple, han fet tot un circuit de swing, on podem anar diverses hores a veure ballar l'indipop o a veure ballar jazz steps o blues... Et dic una cosa, sóc molt fan del swing. Sí? Ja t'ho dic ara, eh? No, no, t'ho dic ara. Doncs escolta'm, tens una cita, perquè ja et dic, aquest cap de setmana hi ha cinc hotels en l'Urban District Poblo Nou que en faran d'activitats durant tot el dia. Però, un moment, un moment, anem a veure. I fins i tot n'hi ha un que és de bo de percussió, el 22, eh?, al Tech Hotel, a les 4 de la tarda, que pot estar molt xulo, aquest. Ja, però un moment, però això no és l'antiagenda, això és el que no hauria de fer. Sí, sí, això ja saps que aquí no hi podràs anar. Però clar, ara m'estàs matant. Que m'hagis posat això aquí a l'antiagenda, Eli, m'has desmuntat. Clar, l'antiagenda, a més a més, té aquest esperit una mica que són llocs on després, al final, són coses una mica friquis, però que estan sempre a petar. Sí, és que compta, eh?, compta perquè l'Ufriqui, l'Ufriqui, tothom diu, ah, clar, és que l'Ufriqui, però l'Ufriqui està de moda. Ja està, ja et dic, i tot molt a petar. De fet, bueno, ja et dic que hi ha tota aquesta part del jazz, l'indipop, però hi ha d'altres activitats aquí dintre, a banda d'obrir tallers i tot això que et deia. Hi ha, per exemple, si us agrada el cafè, hi ha l'Independent Barcelona Coffee Festival. Home, home, home, bravo, un fort aplaudiment per l'Independent Coffee Festival. Home, home, sí, sí, dura dos dies, a més a més, vol divulgar la cultura del cafè, una especialitat, cuidado, eh? Compta, eh?, compta amb la gent de la cultura del cafè que són molt violents. A l'Espai 88 del carrer Pamplona tindrà una mecla macrofesta dedicada a l'univers del cafè, es podrà provar i conèixer i fer tastos, provar les Nespresso, provar mètodes de filtrat especials i espressos per treure el millor profit al cafè, i fins i tot hi haurà un campionat d'Espanya d'aeropress, que són aquests dibuixos que es fan amb l'espuma del cafè. I el guanyador d'aquest competeix en el Mundial que celebrarà a Dublín. Poca broma, eh?, amb l'Espanya d'Espanya de Coffee Festival. Però un moment, serà una macrofesta sense alcohol, només amb cafè? Amb cafè, però jo todo el mundo puestísimo, eh?, ja te digo. Doncs, Eli, Eli, ja t'ho dic, ja t'ho dic. Mira, no et diré res, eh? Home... No, no, no, una festa, aquí és una festa. No, no, amb cafè només, va, va. Estic dient que aquí tot és bioecològic i tal, aquí com a molt trobaràs d'algún lloc alguna cervesa artesana. Anna i tal, però aquí todo el mundo va de fumos i de cosas aquí, crec. Eli, anem a una altra tema, va. Canviem de tema perquè també ens portes avui la Fira Agrícola de Collserola. Perquè és el proper diumenge 8 de maig de les 10 del matí a les 2 del migdia. Teniu una cita amb la Fira Tradicional de Productors de la Serra de Collserola, que enguany arriba a la seva desena edició. Exposicions, tallers, xerrades, taules de debat, concerts i paella popular s'afegiran a la jornada. També podreu gaudir d'una Fira Tradicional de Productors de la Serra de Collserola amb exposicions, tallers, energies renovables... Mira, ja estan, energies renovables, biomasses i xerrades entorn al món del cooperatisme. Això són coses de la gent de la CUP i de la Colau. Espira, home i tant, això està molt alineat, molt alineat amb els objectius. Això va per aquí, eh, això va per aquí. Sí, la cosa és que em fa molta gràcia perquè, de fet, pensar que a Collserola poden fer una Fira Agrícola, jo que sóc molt d'asfalto i Collserola l'he patejat més aviat per la part asfaltada, doncs em sobta, em sobta molt, no? Però sí que és cert que hi ha com una part, a la part de darrere, diguem-ne, potser sí que és més ferestega i agrícola. A la part que no veu ningú, no, vols dir? Sí, sí, sí. A la part que no hi va ningú, que no hi transita ningú, allà és on fa la fira. Allà hi ha gralles i tal, i això s'està posant en valor, es veu, últimament, eh? De fet, aquí podeu arribar amb els ferrocarrils d'això, baixeu allà al peu del funicular, allà a Vallmidrera, i arribareu a la fira aquesta, la fira de Collserola, que, bueno, per dir que està com un entorno natural. Des d'allà, si més no, el que podeu fer també són moltes fotos de Barcelona, que això sempre és maco, eh? És molt instagramer, també, ens estàs portant avui activitats instagramer. Total, total, total, eh? I, bueno, ja ho sé, això dels productes frescos i de proximitat i dels mercats que fan això, ai, a punt de pala. Sobretot, ja et dic, eh, Barcelona n'hi ha... Productes d'aquests que duren 10 dies a la nevera, no? Que si no es podreixen. Sí, ja et dic, però és que segur que en el urbanístic aquest del Poble Nou en trobes, també, i d'aquí dos dies, segur que a les tres setmanelles tornen a fer la fira aquesta de l'Slow food, vull dir que estamos últimament un poco saturados, jo, almenys un poco saturados, tots aquests mercats bio i tal. Ara, bueno, mira, si agafes a los nenes i te'n vas un dia a Collserola a fer un tomb per allà, pues si més no, te llevas una foto selfie con Barcelona de fondo. Que respiri una mica d'aire pur, no, també, als nens? Sí, sí, sí. Bueno, va, doncs... Ui, no sé per què... A veure la paella, la paella popular, eh? Però aquí ja s'ha de fer cua, eh? Ah, amigo. Ja sabeu que aquí fan la... La tradicional paella, que és per rocavar tots els veïns. Però després, per fer la paella, patapam, eh? A pagar. Aquí. Voilà. Aquí, a pagar. Va, Eli, que falten quatre minuts... Bé, nou minuts i dos quarts. Abans de dir-te adeu, anem a l'última activitat d'aquesta antigenda. M'agrada molt la teva cinturilla, eh? Molt fan, molt fan. Ai, mira, ara s'ha acabat. Ai, que no bé. Ai, te la va. Som-hi, ens anem a la Fira de Cargol de Sant Manat, perquè la Fira de Cargol de Sant Manat és l'evolució de l'antiga festa de la primavera. Home, un clàssic. Des del segle XV, pelito, pelito, pelito, i fins als anys 80, Sant Manat va celebrar la festa major de primavera, coneguda popular com la Festa del Cargol. Llavors, es festejava la portada de les relíquies del patró de Sant Manat, Sant Menat. Molt bé. El municipi vol recuperar la tradició de la festa, però en canvia els motius. Per això passa dir-se... Passant del tema de Los Santos, una mica, eh? Passant de Los Santos i ens centrem més aviat amb el punt del Cargol. Un moment, la gent això no ho està veient a casa perquè és en ràdio. Però l'il·luminat que ha fet el cartell d'aquest any és per fotre-li dues hòsties ben donades. No, no, així de clar, eh? O sigui, parapam. Per què? Home, et veig tens. Jo et veig que necessites el cap de setmana, ja, eh? Et veig una mica tens, eh? Sí, sí, sí, sí. El meu cap de setmana és com el dilluns dels mortals, perquè com que jo treballo, el cap de setmana és un... Bé, és una mena. Per això deus estar tens. El cartell, parlant del cartell, perquè aquest cartell han agafat cargols de ferreteria i han fet com la closca d'un cargol així, l'espiral. Home, per favor. L'espiral, sí, sí. Han fet el dibuix. Com si fos una escala així de cargol vista per dalt. Molt, molt... Perdona. Perdona, un disseny, disseny. Horrible? Horrible era la paraula que buscaves? Un disseny, un disseny. Va, Eli, què ens expliques d'aquesta fira del cargol? Res, és una fira molt petitona. La veritat és que per mi és molt més humana. Jo que soc de cargol, és molt més humana que a Lleida, a la Plec, que allí sí que no se puede ni ir, perquè és una bogeria, allò sí que és una autèntica antiagenda. Però si us agrada el tema de la cargolada, podeu disfrutar d'aquesta fireta que se'm ha anat, que no està malament, que a més a més és com molt popular, molt nostrada, hi ha vall de bastons, hi ha cerdanes, tenim gegants, trobades de gegants, que això està molt maco sempre, eh?, i ens agrada molt. I, bueno, ja us dic, és allò. M'agrada molt el tema de la dimensió, eh?, pràcticament de la fira, perquè ja et dic, d'aquí a... Quan parlarem, ja en parlarem també, de la Plec, però la Plec és pràcticament impossible de transitar. I, per tant, aquesta és allò, el tret de sortida de tot el tema cargolaire, eh?, que dura molt poquet i que, a partir d'allà, bueno, disfruteu, eh?, disfruteu. Hi ha un concurs fotogràfic, també, com o no, eh? Eli, tres activitats molt instagmades, avui. Sí, el tema de la foto, aquest no és Instagram, penso que és web, però tot, des que s'ha posat tant de moda, el tema de les fotos, estamos un poco... faltos de idees. Abans hi havia molts concursos molt interessants, eh?, els regidors i els tècnics de cultura s'exprimien el cerebro, i ara ja no, ara ja fan un concurs de fotos i vas que te mates. Sisplau, jo des d'aquí reivindicaria una altra vegada que tornessin aquells concursos més imaginatius, que a mi m'he d'avant vidilla, m'hacien una secció enlucida. Ara, clar, tot és foto, foto, foto, almenys que donin un bon premi, perquè això també passa, que fan concursos de fotos i després el premi és un poco... et deixa que desear. No, només fas que queixar-te, eh, Eli? Els premis dels concursos aquests són molt tristes, eh? Però la gent hi participa igual, ja veus. Ah, i aquí hi ha una recollida solidària de la Creu Roixa, però que recullen no són aliments, sinó bolquers. M'estàs dient que recullen bolquers? Sí, perquè, bueno, és una de les coses a conscienciar-se, que sempre fem recollides d'aliments i tal, perquè, bueno, són molt més visual i molt més... però, clar, hi ha tota una mena de pobresa infantil que de tant en tant a les recollides d'aliments ja fan recollides de potitos o coses així per a les criatures, però que també productes d'higiene també n'hi ha necessitats, eh? I aquí, en aquest cas, fan una recollida solidària de bolquers. Així que si aneu a setmanat i aneu a la fila del cargol, en porteu uns quants i quedareu estupendos com uns senyors. Bueno, doncs, Eli, ho hem de deixar aquí. Moltíssimes gràcies per haver parlat. Ens veiem divendres que ve. Sí, senyor, moltíssimes de res. Que vagi bé el cap de setmana, eh? Que el treballis de gust. A treballar. Vinga, Eli, que vagi bé. Adéu, adéu, adéu. I compte, perquè ara el que anem a fer és ja, ja ho diré, el concurs més complicat de la ràdio, el concurs amb més tensió de la ràdio. Tot això ho haig d'omplir fins que trobi la punyetera de sintonia que no hi ha manera de trobar-la. Bueno, escolta, Dani, fot-me un cop de mà. Sí. Hola, amics meus. Així, fotent un cop de mà, molt bé. A veure, no sé, si no fas tu alguna música així, no saps fer música amb la boca? És que no trobo la punyetera de sintonia. Escolta, fem una cosa, anem amb una altra i ara la busco. Sí, posa una altra. Aquesta no és de concurs ni de res. A veure, Marc. Bueno, és igual. Avui s'ho explico una mica com funcionarà això, com sempre. Les normes les poso jo, jo poso els punts, jo reparto quin reparte, selleva la mejor parte, senyores i senyores, amb el qual avui tindrem dos concursants. Un el tenim ja en el rinc, es diu Marc Romero, que en uns moments podrem parlar amb ell, que ara està a tenir unes trucades telefòniques, com si fos... Hola, bona tarda, què tal? Això, agrada, ja està. I a l'altre costat del telèfon tenim l'Arnau Cònsol. Bona tarda, Arnau. Que el llibreter respon. El què, perdó? Que el llibreter respon. Això, això, ara, ara. Aquest era el passe que teníem amb el Jordi, però clar, vosaltres no sabeu els codis. Ai, perdó. És que també et dic una cosa, Arnau, els dies que no estic jo, el dia que no està el Jordi, el programa agafa qualitat. Agafa qualitat. Ah, d'acord, llavors no he de d'anar de tòpics. Clar, aquí, aquí s'ha de d'anar. Ah, el llibreter és autèntic. Aquí s'ha de d'anem, aquí s'ha de d'anem. Escolta, va, anem amb el concurs, no? Doncs sí, avui... Bueno, no sé si ho saps, Jordi i Marc, però l'Arnau és d'acall llibreter, la llibreria d'aquí de Sant Jús i jo crec que avui perdràs, Marc, les coses com siguis. Però, bueno... Espera, espera, un moment, que he trobat la sintonia, ja. A veure. Ara sí, va. Aquesta és la sintonia. Aquesta és la sintonia. El concurs que l'Arnau té pressa. L'Arnau, sí, a part... Bueno, però l'Arnau ho sap. Però que ens està fent un favor avui, l'Arnau. L'Arnau, jo crec que pot fer-ho bé. Arnau, t'explico una mica. Sí, però a poc a poc, eh, perquè jo ara estic aquí cobrant a la vegada que us estic responant a vosaltres. Ah, sí, jo a poc a poquet. Tot un repte, eh? Sí, sí, tu fes a poc a poquet, jo cap problema. T'explico una mica. Us faré unes preguntes, tant amb ell com amb tu, i haureu d'anar responent, val? Començaré per tu. Avui les teves preguntes són de dades bàsiques de Catalunya i les preguntes del Marc seran sobre gastronomia de Catalunya. Ja començo. Arnau, sempre fa el mateix. Amb el convidat li dóna les preguntes fàcils i quan em toca a mi em dóna les preguntes difícils. És un típic del... Un típic recurs. Sí, correcte, correcte, correcte. Bueno, Arnau, comencem amb tu, Arnau. Ja veig, ja. Anem sentint com va tenint a la gent. Això està molt bé. Això no s'havia fet mai a la ràdio. Això és number one. Llavors, comencem amb tu. La primera pregunta que toca és la següent. una situació geogràfica de Catalunya. A veure si ens pots indicar una mica on està el nostre petit paiset. Explica'ns una mica. Dono tres opcions. A. Est de la península ibèrica. B. Sud de la península ibèrica. O. C. Nordest de la península ibèrica. Aviam, Arnau, que te la jugues. Aquesta és la més difícil del concurs, eh? Jo, nordest. Molt bé, nordest. Fantàstic, nordest de la península ibèrica. Pregunta-li també com es diu Catalunya. Jo què sé. Fantàstic, eh? Molt bé. Això ja era una pregunta. Em pensava que havia de triar quina localització volia. Dic, ho sé, per fer una que quedi prop de casa. Ja era pregunta, això. Mira una pregunta. Aquest és el nivell del concurs. L'he encertat sense voler. Comences bé, eh? Molt bé, molt bé. Comences molt bé. Fantàstic. Marc, que et toca. Va, em posa a mi. Aviam. A veure, per on traiem. Va. A veure, em pots dir la... O no m'ho sabràs dir, però és igual. El llibre del Sant Sobí, de quin any és? Què? El llibre del Sant Sobí. Tu saps quin llibre és, Arnau? Home, per favor. Un llibre de cuina clàxica o bàsica catalana. De la cuina catalana. Home, clar, no, no, de la cuina catalana. T'explico una mica. El llibre del Sant Sobí és un manual anònim amb un centenar de receptes. Però m'hauràs de dir, de quin any és? Home, jo diria del mil... A veure, però deixa'm d'una opció. Mil... Mil algo. A, mil trescents cinquanta. No, aquesta no, aquesta no. B, mil trescents vint i quatre. O C, mil noucents cinquanta. Mira, vaig a demanar... Vaig a inventar una norma nova, que és demanar el comodín de Can Llibre té. Llavors, ara, Arnau, va t'ajudar a respondre la pregunta. Però com la respongui, tindrà doble punt. O sigui, que només t'ho dic. Arnau. Jo de tu tiraria cap a l'A, eh? Jo dic l'A. La contesto jo, eh? L'A era mil trescents cinquanta. Sí. Vale, vale, digues. L'A... No! No, no t'has equivocat. Mil trescents vint i quatre. Efectivament, tota la vida. M'has fet la trece catorce, eh? Home, per favor. I has fet... Oh, quin crac. Molt bé, molt bé. No, no, no. Tanceta vermella. S'ha acabat aquest programa. Fantàstic, eh? Tothom fora. Tothom. Molt bé. Aquí si s'ha de jugar, s'ha de jugar, tu. Quin bon rotllo, no, Arnau? Mil trescents... No, no, molt bé. Molt bé. Clar, llibre del Sensubi, que és el manual anònim, amb un centenar de receptes, es va fer el mil trescents vint i quatre. Fantàstic. Arnau, vull aportir... Vinga, va. Jo també puc jugar amb el Marc com a comodí o no? Sí, sí. Tens el comodí. Sí, tant. El comodí de la penya del morro. El presentador, no? Vale, vale. No et caldrà, però sí que ho pots fer-ho. Llavors, població de Catalunya. Sí. No m'ho has de dir exacte, però més o menys aproximat, quants habitants tenim? Però què és això? Ah, un milió d'habitants. Quants habitants tenim què? Quants habitants som a Catalunya? Ah, Catalunya. Sí. Estem parlant tot de Catalunya. Més o menys aproximat, val? A mil habitants. Ai, un milió, perdó. Un milió d'habitants, eh? Que m'he equivocat. Un milió d'habitants, perdó. Bé. Ja et dic jo, quant? Set i mig? Home. Set i mig? Set com a cinc milions de catalans. I per què li dius la resposta? Home, perquè és que això és molt fàcil. Home, però Marc, no li pots dir la resposta. Anau, estem d'acord o no? En que això és molt senzill. A més, espera que hi cabi la pregunta. Clar, no l'he acabat. És que mira. Acaba, acaba. Bueno, doncs va, li canvio la pregunta. Vinga, va. Pregunta-li una de les coses. A veure, quants espais naturals hi ha a Catalunya? Vale, va, aquesta ja m'agrada més. Ho veus? És que és quillós, eh? Quina és la més complicada. És quillós. Quants espais naturals hi ha a Catalunya? A, 10. B, 5. O C, 18 parcs naturals. Vinga, va. 18. Molt bé, pregunta encertada. Fantàstica, eh? M'encanta. Molt bé, molt bé, molt bé. M'està fotent una païssa. Fantàstic. 2-0. No, 3, no? No, 2. Sí, ha encertat ell la meva també. Ai, és veritat. Vinga, pot 3. 3, 3. Molt bé. Marc, vamos a portar. Potem fer com ho di del llibreter, si vols, eh? Sí, ara l'agafo, ara l'agafo. Aviam, cap on tirem amb tu, Marc, perquè no et vull fer gaire mal, va. L'interès que ha despertat la seva creativitat ha servit perquè crítics i gastronòmics fixin la mirada en l'oferta gastronòmica catalana, on l'atractiu de la cuina de xefs reconeguts com la prestigiosa guia Michelin... Aquí tenim la guia Michelin a Catalunya. Ah! Carme Ruscalleda. Ah-ha. B, Martín Berasategui. No. O C... Joan Roca. Ah, mira, ara tinc el dubte, entre l'A o la C? Ah, no ho sé. Perquè els dos tenen el treia Michelin. Però diré l'A! Diré... Oh, no, espera. Can Llibreter. Hola, bones, què tal? Ei, què tal? Com anem? Com ho dic, Can Llibreter, va. Doncs jo tinc el mateix dubte que tu, però hagués apostat al revés. Sí, però jo dic l'A. Jo diria que la Ruscalleda té l'estrella al Japó. Jo dic l'A perquè abans me l'ha colat. Vale. L'A dius? Carme Ruscalleda? Segur? Sí. Home, no, les dos! Carme Ruscalleda i Joan Roca! Els dos tenen estrelles mitjallins a Catalunya. Un moment. Un moment. Clar. Aquí parem el programa. O sigui, no pot ser aquest concurs? Clar. A setmana que ve no el farem, eh? És facilíssim. Carme Ruscalleda en té, com bé diu, a l'Arnau, al Japó, però també aquí a Sant Pau. I després, Joan Roca... Les estrelles Michelin les donen a qualsevol, eh? Jo faig una paella i me la donen, també. No, home, no, això no, no, no, no, no, no. Això no m'haig de dir, no, eh? A partir de les estrelles Michelin aquí, torni a dret, home. Va, última pregunta per l'Arnau. Última pregunta per l'Arnau. Marc, encara pots remuntar. La teva diu així. Quin és el prefix telefònic de Catalunya? Quin és el prefix telefònic de Catalunya? A. Més 43. D. Més 53. O C. Més 34. Més 34. La resposta és... Correcte! Acaba de guanyar amb 4 punts l'Arnau Consul, que li ha fet aquí una patejada al Marc Romero, que no n'ha fet cap. Zero. Marc, què sents ara mateix? M'he indignat, eh? Fantàstic, eh? Tu ja has vist el nivell de preguntes que t'ha fet a tu, Arnau, i a les que m'ha fet a mi. És cert que el sensubí era rebuscat. És que el sensubí era facilíssim. A veure, el llibre del sensubí és del 24, com per exemple, el llibre del coc. Coc o coig? Com es diu aquest? Coc, no? Jo ho deia bé. El llibre del coc d'en... Jo diria que hauria de ser a molt tancada, eh? Coc. Coc. Coc. No, no, no. Coc. Coc. Ara, ara. Doncs mira, ara que estem aquí, conversant amb el coc, de quan és el llibre del coc? Doncs d'això, més o menys, no? Bé, una mica més, eh? Potser, ara aquí ja estem xerrant, sí. És de Robert de Nola i són autèntiques joies per als amants de la gastronomia. I és del 1520. Això ja és el renaixement, per tant, hauria de ser això. Sí. Nois, ho hem de deixar aquí, que tinc el Jordi Roca al telèfon. Fantàstic. Gràcies, Dani, gràcies, Arnau. Adéu. Ah, digue-li el Jordi Roca que m'envio una paella, també, doncs. Vinga, va, som-hi tots aquí paella damunt i avall. Gràcies, nois. Vinga. Adéu. Passen sis minuts de dos quarts de set de la tarda. Oh, hi va. Hola, Jordi Roca. Hola, bona tarda, què tal? Com estàs? Molt bé, i tu, Marc? No ho sé, depèn de les pel·lis que em... Com fer-ho, tal? No, no, dependrà de les pel·lis que em portis avui. Però, vull dir, com portes la setmana? Bé, aviam, això ho parlava l'ensembleli. Jo, la setmana, el meu dilluns és el divendres. Perquè, com que treballo el cap de setmana, llavors... Ah, sí, jo en treballo, el senyor Marca, cap de setmana. Bueno, aquí, a Ràdio d'Esvern... A Ràdio d'Esvern, també. M'estàs dient... ...que no saps que al cap de setmana fem narracions esportives? M'estàs dient això? No, sí, sí. M'estàs dient, Jordi Roca, que no escoltes Ràdio d'Esvern de dilluns a diumenge? No, jo només tinc dos programes que escolto a Ràdio d'Esvern, que són la penya del morro i el de la Carme Bardó. I la resta, em sembla que no els escolto. Bé, mira, la penya del morro, l'escoltes? Sí, la penya del morro, sí. Però quan està el Jordi també? Només quan està el Jordi. Aquesta semana que s'ha estat tu, l'edat, és que ja ha deixat d'escoltar. Però, bueno, no passa res. No faré més preguntes. Vinga, va, Jordi Roca, què ets portes avui? Vinga, va, Tommy. Què ets portes? Comencem el repàs de la setmana amb una nova producció nord-americana. Es tracta d'un thriller dirigit per John... ¿Un thriller? Com, com? Un thriller, sí, sí. Un thriller? Un thriller, que ho he dit bé, no? Un moment, Dani, un moment, perdona, Jordi Roca, que el Dani m'està dient alguna cosa. Digue'n, Dani. Hola, Marc. La prima que et pot haver de tenir imprès, te'ls deixo on te'ls deixo. Aquí, a les taules del Carles. Vinga, gràcies. No sé què volia. Això, ens anem amb el... El Dani, per què entra? El Dani, per què entra així, quan vol, així, perquè sí. El Dani fa coses borres. Escolta, va, anem a escoltar el... Vinga, va. Espera't, eh, ara ha de sonar, això. Hauria. Veus, aquestes són les coses... Bueno, a les demàries també li passen, això, no pateixi. Amb quin... amb què m'ho has enviat, avui? En el mateix format que sempre. No, avui no sona igual, eh? Com que no sona igual? Te'n dic una cosa, que em sembla que no va. Se'n sembla que no va cap tràiler? No ho sé. No ho saps? Estic començant a tenir dubtes interessants de que em sembla que no vagi, eh? A veure, el senyor Mena, que hi ha vegades que no li funciona, però després fa alguna cosa, d'aquelles coses màgiques que ell fa, que fa que funcioni. Et dic una cosa, el Jordi no està, avui. El Jordi no està, i no podem trucar, no t'ha deixat un telèfon d'emergència? Un telèfon d'emergència. Jordi! Clar, un S o S. Jordi! No, no, ara mateix no funcionen els tràilers. Però, i si no, vull dir, la Cristina Vargas, que ja sap que jo, doncs soc gran fan d'ella, no està per aquí, pot dir-ho un cop de mà? No, la Cristina tampoc està per les tardes. No, però com que no està per les tardes? No, la Cristina no està per les tardes. Que està pels matins? Sí, correcte. No Cristin for the afternoon. Però qui fa les notícies d'ara, Sant Just? El Carles. Ah, el Carles, molt bé. Veus com tampoc sembla que escolti Ràdio d'Esvern? No, no, no, jo sí que l'escolti, però clar, quan s'acaba la penya, doncs ja s'ha acabat, no? Clar. Bueno, escolta, va, doncs parles d'aquest... Jo intento que s'obri. Vinga, va, és un, com tu molt bé has dit, és un thriller que està dirigit pel director John Halecock. Diu que és la típica gran producció nord-americana, situa la Triple 9. I Triple 9 té un, és un nom de jerga policial, és a dir, quan pel, com es diu això, per la difonia diuen Código 9, Triple 9 vol dir que hi ha un... És molt mal. Bueno, no passa res, no passa res. Vol dir que hi ha un policia que està fa aquí, val? I, aleshores, el que fan en aquest film és... Hi ha una banda criminal organitzada que està compinxada amb alguns policies, i llavors el que fan aquests policies durant aquesta operació és donar un codi al Triple 9 perquè tota la policia se'n vagi a l'altra punta de la ciutat mentre ells poden perpetuar el seu pla secret. Òbviament, no us diré quin és el pla, perquè per això hauríeu de veure la pel·lícula. Jordi, vols que escoltem el tràiler? Sí, si podem, sí. Vinga, va, somi. Vinga, va, estira. És que nadie se da cuenta de que algo muy gordo está a punto de pasar. Tiene que haber otra forma. No me supone ningún problema cargarme a un poli. Mataré a un poli así. Oh, Dios mío. Tu trabajo ser el peor de todos... ¡Vamos! ...y volver a casa por la noche. No hay límite a lo que unos hombres desesperados harán si se les presiona. ¡Ah, Dios mío! Bueno, doncs aquest és el tràiler. Sí, a veure, molta força visual, la veritat és que és espectacular en quant a les imatges. Sí que he dit que hi ha unes escenes que estan molt bé, però són escenes molt separades, no? Que realment no acaben de portar un conjunt gaire harmònic i que al final tampoc ens acaben d'entendre. Està molt clar, ja que t'anava a comentar. Què? Què me n'has de comentar? No, això que acabes de dir tu, que són escenes molt separades i que en definitiva no sé si ens recomanes anar a veure aquesta pel·lícula. Home, a veure, per aquells que sigueu amants del ritme, de la intensitat, de la pressió, d'aquelles pel·lules que siguin fàcils de veure, doncs, sens dubte, aquesta és la vostra aposta, aquesta és la vostra pel·lícula. Aquí, a la secció del cinema, Mat, tenim un lema que jo et vull fer saber, que hi ha tantes pel·lícules com persones al món, i que per gustos, colors. També diuen que potser, això dels gustos colors potser no és teu, eh? Potser ja ho feien abans. Ja ho deien. No, no, això ja ho deien, sí. Va, va, Dica, potser t'estàs apropiant una cosa que... No, no, no, no. Va, va, va. Però a veure, Marc, el que jo vull saber, abans de continuar, perquè clar, jo el tinc molt calat, quin tipus de pel·lícula està agradant a tu, en general... Et dono una pista, et dono una pista, jo aniré a veure Triple Nine. Tu aniràs a veure què? Aquesta, Triple Nine. Turo Nine, què és això? No, aquesta pel·lícula que acabes de dir, és el meu accent anglès, que no entens. No, no entenia res, entenia Turó Blau, o sigui que imagina't, saps? El Triple Nine, el Turó Blau. Bé, aleshores ja veig que ets una mica amb el senyor Domènech, que vas a parlar pel·lícula Palomitera i res més. Sí, però, no, però et dic, per exemple, que això és un divertiment. Soc molt també de pel·lícula important, per exemple. Spotlight em va agradar molt. Per exemple, El juez, no sé si has vist una pel·lícula que es diu El juez, que et vaig posar... Sí, ja m'ho vas dir l'anar passada que la mirés, però encara no he pogut, perquè, clar, jo estava fent la feina d'aquesta setmana, però tot això d'aquesta setmana. Ja, ja. Però ho intentarem per la setmana vinent. Bé, va, canviem de pel·lícula, Jordi Roca. Vinga, va. Continuem ara amb un film espanyol que suposa la tornada a la gran pantalla de la directora Iziar Bollaín. Molt fan, eh? Som de l'Iziar, aquí a la penya. Home, per favor. En aquesta ocasió ens parla d'un drama protagonitzat per Anna Castillo, Javier Guterres, Pep Ambrós i Manuel Cu... Com això? Cucala. Ajala. Cucala. Ajala. ¿Y dónde dice que está el árbol? El árbol está en Dusseldorf. ¿En Dusseldorf? Lo único que necesitamos es un camión con grúa y dos conductores voluntarios. Vámonos todos. Bueno, que no. Eso es muy caro. Hombre, poquito. Escúchame, si me tengo que ir a Dusseldorf andando y arrastrar el olivo de vuelta, lo haré. Joder. No podía sentarme a ver cómo mi abuelo se muere de pena. ¿Y ahora qué, eh? Que ya estabais tardando. ¿Ahora qué? A veces te tienes que lanzar de cabeza y la gente te ayuda por el camino. Bé, doncs aquest és el trailer de El Olivo. Sí, un drama... Molt èpica, eh? Sí, molt èpica, sí, molt macal, la veritat. Drama, barra, road trip. Ens presenta l'Alma, que és una mania de vint anys, doncs bé, que com qualsevol de nosaltres estima molt el seu avi. El que passa és que el seu avi ha deixat de parlar. i no tant sóc això, sinó que ara es nega fins i tot a dinar. Què fa? Ja no vol ni m'entendre, s'ha abandonat completament. Fa anys que ho ha fet i és perquè ells tenen una casa familiar on tenien una olivera llegendària i, doncs, la família, contra la voluntat de l'avi, va decidir vendre's i treure's de sobre aquesta oliva. I, com a prop d'estar, l'avi, doncs, va deixar de parlar i, a poc a poc, doncs, s'ha anat apagant. Així que l'Alma, que és una noia emprenadora, la somiadora, decideix sentar a tot el poble per recaudar fons i poder, amb un trailer, marxar a la ciutat on ha estat reprencat aquesta olivera i tornar-lo a la casa familiar perquè així el seu avi, doncs, pugui mantenir i partir una conversa amb ella. A veure, és una pel·lícula que està, i tot i que és molt previsible, és una mica, podríem dir, Xochipeli, ¿saps? Sí, a veure, és així. Tot i que té un toc emotiu important. A mi em sembla que la idea és bona, està ben trobada, la realitzadora és molt bona, la Boièl, però realment sí que falta una mica d'així, falta una mica d'emoció i, sobretot, falta bastant la capacitat de sorpresa. Ah, el olivo pongo por testigo, que antes de que muera mi abuelo, el olivo vamos a recuperar en Düsseldorf. Seria alguna cosa així, no? Sí, és exactament això. Tot i així, doncs, aconsegueix una mica agafar-te aquell sentiment d'unitat, del poble unit, de la neta que estima molt el seu avi, etc. Vinga, va, canviem de tema perquè ens situem ara en un territori britànic per parlar d'un film de terror. Ui, això ja comença malament. Protagonitzat per... S'ha de guanyar, en les pel·lícules de por. No. No? Ai, m'encanta. No, no. Per què no? Que et fa molta por o què? No soc de... No m'agrada patir veient la pel·lícula. Home, però així ja la meitat de les... Bé, més de la meitat de les pel·lícules n'hi pots veure, perquè entre les grames, les de por, les que et posen nerviós... Però patir, patir allò, patir... Susto. Aquest patir-susto no m'agrada a mi. Saps? Però a mi... Deixa'm veure la pel·lícula tranquil, home. A més, em posa molt nerviós això típic que fan a les pel·lícules de por, que és si veus que l'assassista és darrere teu, corre, gira't, o si no, mata-ho directament. Vull dir que és una cosa que també em posa molt nerviós de les pel·lícules de superarons. Saps això que fan típic, com a Batman vs Superman, que no es maten ni a tiros? No hi ha manera que ningú dels dos mori? Doncs això. Sí, que és una batalla agòmica, no? I que no s'acaba més. Bueno, va, total, que aquesta pel·lícula està protagonitzada per Sarah Wayne Culls, Jeremy Sisto i Javier Botet, i també Sofía Roszynski. ¿Y si yo pudiera traerle a su hijo solo una vez más, para que tuviera ocasión de despedirse de él? Hay un templo abandonado. Dicen que la puerta de ese templo da acceso al mundo de los muertos. Tendrá oportunidad de hablar con su hijo, pero pase lo que pase. que no te ve abrir la puerta. Te echo de menos, mamá. Te echo de menos, mamá. Dios mord, mamá. Ay, ¿dónde estás? Quin mal rotllo. Ja ho dic ara, eh? Però si és una poica molt divertida. Va, va, va. Home, i tant, és d'aquelles que t'ho passes bé, eh, quan vas a veure-la. Va, anem per feina, que ens queden 10 minutets, eh, només Jordi Roca, així que... Però sí, ja estem a punt d'acabar la secció. Oh, punt a punt, encara queda molt. Va, anem, va, tira, vaja, va. Bueno, vinga, a veure, la pel·lícula la dirigeix el senyor Hans Robert, que vosaltres, potser heu col·legi, però n'hem parlat diverses vegades. Sí, el senyor Robert, encantat. Sí, a la penya del morro, i ens presenta com a protagonista a la Maria. La Maria és una mare d'un nen i una nena, i bueno, que està casada també amb el seu marit. Se'n van de vacances superfeliçment a la costa sud de Gran Bretanya, però bé, tenen un accident i el nen es mor. Sí, no s'ho estic, tenen cap superfeliç, eh. El nen es mor i punt, oi, es mor als 5 minuts de la pel·lícula. Vinga, va, vayan saliendo, eh, señorita. Claro. Aleshores, què és el que passa? Doncs que ella vol intentar, de qualsevol de les maneres, no acabar d'acceptar la mort del seu fill, no la pot superar, i llavors el que intenta és buscar per altres vies més místiques, doncs, com recuperar-ho. Així que es troba amb una dona que li diu que si obre, bueno, que si va a un temple sec, ha perdido, doncs, que podrà parlar per última vegada amb el seu fill, però que, sobretot, li adverteix no obri la porta sota cap concepte d'aquell temple. I, òbviament, què farà la mare? Doncs obrir la porta. I a partir d'aquí, doncs, es desencadenaran una sèrie d'adveniments que haureu de veure la pel·lícula, si voleu saber què és el que passa, molt terrorístic. I si us voleu cagar de por, també. A veure, tampoc tant, eh, Marc, perquè són espans una mica que fan pena. Vull dir, realment, sí, tampoc són tan espectaculars, són una pel·lícula molt tonta, molt típica, molt tòpica, molt previsible. No sé, és una mica sosa, en general. Això que no val la pena, no, anar? Sí, bastant poc original. No. A no ser que tingueu molta ansietat d'anar a veure una pel·lícula de terror, si la podeu evitar, millor que millor. Molt bé. Doncs, escolta, va, anem a l'última pel·lícula, perquè acabem els rapes d'avui amb el drama romàntic de la setmana. Ai, que bonito. Es tracta d'un film nord-americà protagonitzat per Julia Moore, Ellen Page i Michael Shannon i també Steve Carell. No sé qué decirles sobre nuestra casa, solo que me gustaría aconsejarla para recordar cuánto nos queríamos. Si dicen que sí, el dinero de mis impuestos va a parar a su novia. Sí, si mueres tú, irá a parar a tu mujer. Sí, pero es mi mujer. A ver, si tú y yo nos casamos mañana, yo recibiré tus prestaciones. ¿Te estás declarando? Dios mío. Se aferra a una postura perdedora por sus creencias personales. Es la ocasión de cambiar el mundo. Molt bé, no? Sí, a veure, és una pel·lícula basada amb set reals. Ah, sí, sí? Sí, sí, home, és tan... No sé si et sona la pel·lícula de Harvey Milk, per exemple. Ja, no. No, no et sona gens. En fi, és molt semblant, o almenys és el mateix petit tip de pel·lícula, és una pel·lícula reivindicativa, i ens explica la història de dues dones, una policia de Nova Jersey i una desconeguda que s'enamoren. Què passa? Que a la policia li troben càncer, i és un càncer, a més a més, malevolament, que és terminal, i aleshores el que ella lluitarà és perquè el dia que ella mori, doncs, la seva nòvia, la seva parella, pugui també cobrar, doncs, una pensió de viure d'etat, igual que fan tota la resta dels seus companys policies de forma natural. Llavors, ella aquí em prendrà una batalla legal molt important, també social als Estats Units, i de fet va ser gràcies a ella que finalment, doncs, les parelles homosexuals també van obtenir el dret a la viure d'etat, a rebre una pensió. Una pel·lícula que està molt ben feta, sobretot per les actrius, per la Júlia Murkens, som molt fans de la penya del morro, també la de la internet trobo que fan una pel·lícula una mica estranya, però que acaben trobant la seva química, tot i això, tot i la magnitud de la història, sí que és veritat que potser el director no ha sapigut veure-li el suc que ha esperat, i moltes vegades et quedes una miqueta decepcionar. Tot i així, doncs, és una gran pel·lícula, jo us la recomano. Molt bé. Doncs, escolta, anem a repassar alguna notícia també d'aquesta setmana, perquè, per exemple, Alden... Com es diu això? Errenrich? Alden Errenrich. Això que he dit jo. Serà el jove Han Solo. Sí, ja coneixem l'actor que protagonitzarà aquesta pel·lícula. Alguns mitjans nord-americans ja s'han fet ressò. Potser no sabeu qui és ara pel nom, però ell va protagonitzar, d'entre d'altres, Blue Jasmine, de Woody Allen, també ha fet dues pel·lícules del Francis Ford Coppola, com Tetro o Twix, i algunes vegades també ha col·laborat com a personatge secundari amb moltes altres pel·lícules de Hollywood. Bé, la notícia és que precisament ell finalment serà el Han Solo i que la pel·lícula s'estrenarà, atenció, el 2019. I ja ho han dit? Sí, ja ho diuen. És que aquesta gent fa aquestes coses... Aprofitant per fer publicitat, no?, suposo. Sí, moltes vegades això és molt de... Clar, perquè hi ha tot aquesta factoria de Star Wars, doncs és de Disney, d'acord que el film, doncs... No, no, no. I Disney, igual que Pixar, doncs té aquesta mania de ja avançar quantes pel·lícules serà i quines serà i a quines dates les estrenarà d'aquí a 5 anys. I d'aquí al 2020 ja sabem quina espai cosa s'estrenarà. Així que ja sabem que s'estrenarà Han Solo i que ell en serà el protagonista. Parlem ara de Russell Crowe, que negocia el seu fitxatge per la nova The Mummy. Sí, Deadline, doncs, ens informa que Russell Crowe ja té un nou projecte, ara feia dies que no el vèiem, i és que participarà a The Mummy. Recordem que és el primer títol del que falta d'un millor nom que pretén ser de l'univers i dels nostres de l'Universal. De moment, la cosa segura és que la data s'estrenarà també, atenció, el 9 de juny de 2017. Res, això falta res per això. Bueno, home, un any només, eh? Tu no tens planificat tot l'any fins d'aquí al 9 de juny del 2017? Sí, en funció de les pel·lícules, jo em vaig planificar en la vida, clar. T'hi ha fet dues les seccions fins al juny del 2017. Home, i fins al 2019. Bueno, Han Solo no perquè soy ni del senyor Domènech. És que jo i el Domènech ens repartim. Ell va veure totes les Star Wars i vaig a veure la resta. Et dic una cosa. O sigui, ara com que el Jordi Homènech ja l'han fotut fora d'una punyetera vegada, que ja tocava això, jo com que soc fan d'Star Wars també, vaig jo a Star Wars. Ah, no, no, sí, sí. El que passa que avui ho hem fet una mica excepcionada perquè, bueno, era Han Solo i tal, però normalment jo no parlo d'Star Wars ni quan s'estrenen ni res. Per què? No, no, no, si hi ha alguna novetat l'heu de dir vosaltres perquè jo em nego a dir-la. Ah, vale, perfecte, m'ho apunto això. El de cine no li agrada a Star Wars. No parla de Star Wars. Va, el Jordi. Ja he dit que el sempre es va estrenar i jo no ho vaig dir a la secció de cinema. Jordi, últims 5 minuts de programa. Va, última qüestió, perquè Arnold Schwarzenegger torna a la comèdia Why We Are Killing Gunter. Sí, jo és que l'ocino una mica amb el governador de Calífona perquè aquest senyor, doncs, de cop i volta... El senyor va governar un estat dels Estats Units. Sí, per això, jo l'ocino una mica sobretot perquè, de cop i volta, bueno, ha tornat a la gran pantalla, bueno, fa uns dies, bueno, ja fa uns mesos va estrenar una pel·lícula de por, així, molt emotiva, i ara, doncs, es posarà al capdavant d'una pel·lícula còmica, d'humor. De què va la història? Doncs es centra en Gunter, que és un, diguéssim, el millor assassí del món, que es veurà a sota foca d'un amic quan un grup d'assassins professionals internacionals decideixin que ja estan farts d'un home tan fanferró i planegin acabar amb ell. Per tant, una pel·lícula catòlica. Així pot semblar l'ècdica de Lluïta Blaulala, però és de comèdia, eh? Vull dir, la manera en com l'intentaran matar, etcètera. Per tant, bueno, no sé si funcionarà el senyor Sotegrega com a comèdia. Tu com ho veus? Jo ho veig, que hem d'anar tancant el programa. Ah, molt bé. 4 minuts i les 7 de la tarda. Avui a la Penya del Morro agraïm la feina feta, primer de tot, bé, al Jordi Homènac, no, que avui no ha fet res, però agraïm al Jesús Castro per haver parlat amb nosaltres una estona de la Festa de la Pau, també al Dani Martínez per haver vingut amb els gunis de Sant Just, també a l'Helicap de Vila amb l'antiagenda, amb tot el que hem de fer, amb tot el que no hem de fer aquest cap de setmana, i també al Dani i a l'Arnau Cònsul amb el Com ser un bon català. Jordi Roca, gràcies a tu també. Gràcies, Marc, una última cosa, molt ràpid. Diques, digues, tranquil, tranquil. Ràpid, ràpid, ràpid, eh? Dilluns, dimarts, dimecres, Festa del Cine, a dos amb 90, estamos que lo regalamos, que nadie se olvide. Ah, però això és allò que t'has de ficar primer a una web i no és una història? Sí, t'has de ficar una web, però ja no cal que t'inscriguis a la web i llestos a la fiestadelcine.com. Recordeu, dilluns, dimarts i dimecres, dos amb 90 a l'entrada. Dos amb 90 a l'entrada. Les palomites segueixen al mateix preu? Sí. Vale, perfecte, doncs ja que hem ficat. Jordi Roca, et veig divendres vinent. Sí, divendres vinent, Marc. Vinga, que vagi bé. Adéu, adéu. Adéu. Doncs fins aquí la penya del morro, edició sense Jordi Domènech, divendres vinent, i tornarà un servidor. La penya del morro i la ràdio torna dilluns, com sempre, a les 5 de la tarda, ja, amb el Jordi Domènech, un servidor, i tornarà divendres. I demà, amb l'envol, a partir de 2, quart a 8, amb el Juguem a casa. Us deixem ara amb l'informatiu edició vespre. Gràcies per la vostra atenció i fins demà. Que vagi bé, ja ho sabeu. Com sempre, de 5 a 7 a la penya del morro, a la sintonia de Ràdio Esvern. Que vagi bé. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Les últimes enquestes de mitjans de comunicació certifiquen que el 0,1% de la població de Centjust escolta la desbernada. I tu? T'apuntes? No et quedis fora de joc. Escolta la desbernada divendres a les 8 del vespre i dissabtes a les 12 del migdia. aquí, a Ràdio d'Esvern. Bits, molt més que nits d'electrònica. Bits, ara divendres, dissabtes i diumenges a 10 a 11 de la nit. Primer van ser les ones, 98.1 FM. Després, internet, ràdio d'Esvern.com. Li vas seguir Facebook, Twitter, YouTube, Instagram i ara obrim un nou canal. Comunica't amb nosaltres per WhatsApp. 610-777-015. Ràdio d'Esvern. Cada dia, més a prop teu. Ràdio d'Esvern.