#924 - Glòries Cabareteres, incendi a l’Institut de Sant Just, comunicació (teràpia energètica), educació canina, WhatsApp d’escriptori i drons al Casal

La teña del morro, un programa amb més morro que pell. D'aquí uns moments amb les Glòries Cabareteres després d'haver triomfat a la Sala Bequet de Barcelona. Sí, sí, a la Sala Bequet de Barcelona van estar la setmana passada, abans que la tiressin a terra. A més a més, també tindrem amb nosaltres avui, a la segona... No, a segona, no, no, no, d'aquí una estona, amb la... Amb qui? Amb qui estarem? Estàs posant nerviós, amb qui estarem? Ho tenia a punt d'aquí, però ara se m'ha marxat. Però és la nostra terapeuta energètica particular que ens explicarà moltes coses. Clàudia Copster. Clàudia Copster, ara. Clàudia Copster. Què passa? Un moment, a veure, però... Però estic en director. Què passa? Mira les Glòries. Què passa? Que queremos tu mail. El meu mail? Lapenyadelmorro.gmail.com Vé a mullir. Però neteja-ho això, eh? Mare de Déu. Ara m'ho he dit, sí, sí. Què era? Era la Glòries, no? Sí, era la capitana. Però vols tancar que estem fent un programa? Bé, a més a més, també d'aquí uns moments, a la segona hora tindrem la filosofia, que ens heu vingut la secció de gossos amb l'Albert Capapé i les noves tecnologies amb l'Eric Pomar, que avui també ens explicarà en primera persona l'incendi que hi ha hagut aquest matí a l'Institut de Sant Just d'Esvern. I acabarem el programa, com cada dimecres, parlant amb el casal de joves, que ens explicarà el Sergi Rada quines són les coses que es podran fer de cara els propers dies en aquest equipament públic de servei juvenil del nostre municipi. Tot això avui a la Penya del Morro. Bona tarda i benvingut al programa, va! Bé, ja sabeu que a Twitter llancem cada dia una pregunta. Dani, ahir quina pregunta fèiem a la Penya del Morro? Ahir dèiem, el cau de Sant Just ja té local. Et sembla bé l'emplaçament de la plaça Maragall? I el 100% de les persones ha dit que sí, que li sembla molt bé l'emplaçament de la plaça Maragall. A veure, deixa'm fer un matís, perquè de fet encara no és 100% segur. O sigui, van dir que segurament anirien, no? Però que no sabem, però vaja, que a la gent li sembla bé, no? En cas que fos la Passa Maragall, el bar que hi havia, li sembla bé. La gent vota, que sí. Molt bé, atenció perquè els Mossos han detingut 3 joves per cometre 3 robatoris en domicilis de Sant Just d'Esverna. Això és una notícia que ens assabentàvem ahir, i és que el fet van ocórrer el passat 3 de maig. Dos dels joves es troben ja en llibertat amb càrrecs i l'altre està a l'espera que els sigui el jutge. Mossos d'esquadra de la unitat d'investigació de la comissaria d'esplugues de Llobregat van detenir dimarts 3 de maig 3 joves de 18 i 19 anys de nacionalitat espanyola i veïns d'esplugues i també de Cornellà, com a presumptes autors de 3 robatoris silenciosos a l'interior de domicilis de Sant Just d'Esverna. La investigació policial es va iniciar el 28 de febrer arran d'un robatori amb força a l'interior d'una casa unifamiliar. Per això avui al Twitter, Dani, us preguntem. Els Mossos detenen 3 joves per cometre robatoris a Sant Just. Creus que hi ha poca seguretat a Sant Just? Val. Ja ha votat gent? Ah, ja ha votat gent? I de moment diuen un 67% que sí i un 33% que no hi ha seguretat a Sant Just. Molt bé. Ens podeu votar a través del Twitter de la penya del morro. Vinga. Correcte. Vinga. Vinga. Vinga. Vinga. Vinga. 5 i 17 de la tarda, com cada dos dimecres, és l'hora de les glòries que baretetes. Glòries, bona tarda. Hola, bona noche. Però què crideu tant que esteu saturant tot el micrófono. Ay, que tenemos aquí un nene jovencito que lo hemos puesto loco ya. Ni yo me he puesto loca cuando lo he visto. A veure, Dani Martínez, Gloria, Capitana i Patiño. Hola, Dani, cariño. Hola, guapa. Hola, Dani. ¿Cuántos añitos tienes, cariño? Yo, 16. ¡Uh! ¡A veure, tranquila! ¿Cómo puede haber gente con 16 años, por Dios? Que puede ser hijo de ustedes, eh. Mío, seguro. A ver, alguna cosa. Y yo también, eh. A ver, Glòries. Que vale, jovencita. Tranquilas, por favor. Cuideu mal. Ya no lo espanteo de entrada, porque es el nou becari comunita del programa, ¿vale? Ah, muy bien. ¿No vas a hacer fotos? Ahora te hago fotos, sí. Ah, muy bien. Te voy a hacer tantas fotos que vamos a saturar el Twitter, el Facebook, todo. Muy bien. Espera que me arreglo los pelos, entonces. Bueno, atención, porque hoy es un día históric. Sí, ¿por qué? Avui es el día que las Glòries van triunfar a la sala. Bueno, hoy no. A ver, venimos de empalme, eso es lo que voy a decir, sí, sí. Y aparte tenemos otro acontecimiento importante que comunicar. ¿Qué dius, ara? ¿No te has dado cuenta que somos tres? ¡Ay, sí! ¡Ay, no me había dado cuenta! ¡Es verdad! ¡Pues está la Patiño! ¡Pues está la Patiño! ¿Qué pasa que es chiquitica? ¡Pues está la Patiño! Dice chiquitita en vez de jovencita, pero en realidad es jovencita. Bueno, jovencita, ¿cuándo te fuiste ahora? Ahora ya han pasado los años, ¿eh, cariño? O sea, que no he sigut una leyenda ni un mita que había una tercera gloria, ¿no? Había una tercera gloria, sigue existiendo y está aquí con nosotras. ¡Qué fuerte! Me he ido un ratito nada más, después ya hablaremos de ese tema. ¿Ah, sí? ¿Después? No, bueno, a ver, cuando tú digas, Jordi, ¿eh? Ah, no, yo aquí sí soy un mandador. Ah, bueno. Pero bueno, me hace mucha ilusión que estéis aquí las tres. Es que estoy nervioso yo también, ¿eh? Claro, normal. Es que acuérdate, Jordi, que tú nos catapultaste al éxito y cuando éramos tres. Y nosotras hemos venido aquí a la radio hace un montón. Eso, eso, sí. Sí, claro. Aquí estuvimos, que el Jordi siempre nos ha atendido muy bien. Sí, siempre, siempre. ¿Cómo es que has vuelto, Patiño? ¿Cómo que...? Porque es una pregunta en profundidad. Es una pregunta muy, muy... Bueno, he vuelto por muchas cosas. Primero, porque las extrañaba horrores. A pesar... Sí, sí, sí. A pesar... Mucho chamuso, ¿eh? No, no, no. A pesar de que las odio también. Ah, vale, vale, vale. Ahora se están diciendo las verdades. Ahora sí. Ahora me cuento. Bueno, yo diría que vengo también a hacer una especie de venganza. ¿Venganza? ¿Qué dices ahora? Sí. ¿Quién? ¿Qué dices? Porque yo me enteré de muchas cosas. ¿Qué han pasado cosas estos cuatro años? ¿De qué te puedes haber enterado, Camila, Jordi? Tú no te hagas el que no sabes nada porque creo que... Yo ya desconfío hasta de este niño que está aquí, mira, que me parece que seguro que lo sabe también. Si es la cosa más cuqui que ha parido madre, ¿eh? ¿Has visto? Sí. ¡Ah! Con esos oscitos azules, ¿eh? Pero qué, pero... Es la inocencia personificada, este niño, ¿eh? Que no la taqueo ya como recurso fácil el primer día. No, no, no, no. Mira, nos tiene ahí apuntadas en la parrilla, Gloria. Sí, mira. Se ha hecho parrilla y todo, es la primera vez en la vida en este programa. Es la peña del morro. Tengo el teléfono y todo, de vosotros. ¡Oh! ¡Oh! ¡Oh! ¡Oh! ¡Oh! ¡Oh! Me enviaron un WhatsApp. Me enviaron un WhatsApp con las fotos y todo. A ver si hoy nos llama alguien. Ay, sí. Claro, sí. Seguro, seguro. ¿Sabes cambiar voces? Voces. Sí, para que no padezcas tú. Y nos llamas. Nos preguntas cosas. Ahora te sales para afuera. Ya se te lo hacen. Ah, pues vale. ¿Tú lo hacen los amigos nuestros? Ah, sí. La cara es de Jordi en este momento. ¿Voleu que truqui a algú? Hombre, que sí. S'hauria d'anar el teléfono, llavors. Sí, de la peña del morro. Vale, vale, anau al teléfono. Sí. 9-3-3-7-2-2-2-9-0-1. 9-3-3-7-2-2-2-9-0-1. Ja WhatsApp, Jordi. El WhatsApp... Menos mal que està este niño aquí. També digues el WhatsApp a la radio. El WhatsApp teniu un problema. És que s'ha de posar el mòbil sense el mòbil. No està encert. Pues res, res, res del WhatsApp. No, truqueu, truqueu millor. 9-3-3-7-2-2-9-0-1 i connecteu directament amb les Glòries i pregunteu el que vulgueu. Perquè a més, avui tenim molta gent a la webcam. Ah, sí? Quants Justin viewers tenim? Ocho. Què dius? Ocho. Ocho. Diu, siete de Argentina. Però això són su família. Deben ser mi fans. Eso son mi fans, Jordi. Una cosa. Patiño, por aquí vamos abriendo temas y nos cerramos. Sí, es verdad, es verdad. ¿Por qué dices? Bueno, a ver. ¿Qué ha pasado? Estás cuatro años. He vuelto porque las glorias primero son eternas. Las glorias no mueren. ¿Ah, no? No, y además sin mí es que vos viste la misma. Estas porquerías que hacen. Oye. Oye, perdón. Oye, vine a poner orden. Vine a que ensayen, a que puedan bailar, aunque sea algo. Hay malas lenguas que dicen, dicen ser rumoreas. A ver. Que ellas ahora empiezan a triunfar y entonces vienes a... Ay, algo hay ahí, algo hay ahí. ¿Has visto de mi Facebook? Ahí ha visto el pilón. Ella vio el evento en Facebook. Ha visto lo que hemos ganado. Y ha dicho, voy para allá. Porque tú te llevas algo de comisión de estos cuatro años. No. No, ¿qué me voy a llevar? Podría porque sale... Podría, ¿eh? Porque, claro, sales en todo el espectáculo. O sea, me usaron todos estos cuatro años, me usaron. Nos querías cobrar Royalty. Nos querías cobrar Royalty, sí, la verdad. Pero al final... La hemos pagado en Humus y ya está. En Humus en Mercadona. Bueno, en fin. Bueno. Bienvenida, de vuelta. Gracias, gracias. He vuelto porque en realidad me lo han pedido ellas, Jordi. Me lo pidieron ellas. Claro, normal, normal. Eso, bueno. Bueno, aquí siempre te dan las puertas a la radio abiertas. Muchas gracias. Patina. Gracias, gracias, Jordi. Pero, un momento. Capitana, no me merezco destacar a... No, es que... No, es que... No, esto es mirando... No, para nada. Si yo te tengo una aprecio... Te mira de costadito. Te mira de costadito porque no... Es que no es veu re. No es veu re. Es que no veo nada, básicamente. Bueno, escolteu, que jo vull parlar de l'èxit, ara sí, per favor. Eso sí. Que vau triomfar l'altre dia a la sala B, aquest de Barcelona. Uh! A Barcelona. Al carrer Alegre de dalt. 55 bis. Es va posar alegre per un día. Per un día, sí. Atenció, perquè vau triomfar, la sala plena, vau fer l'espectacle, los fantasmes de las glórias. La veritat és que va ser espectacular. La gente por los suelos, tirada, viendo las glórias. Perroflautes que van venir a última hora. Sí. Sí, va ser tot un èxit, el director de la sala, Toni Casares, que també... Sí, Toni Cariño. Toni Cariño nos vino a felicitar a Camerinos. Nos vino a Camerinos a felicitar. ¿Qué os va a dir? ¿Qué os dijo? Pues que muy bien, que era un buen final para la beca, que ahora ya solo podía ir a mejor. Claro. Lo típico. Lo típico. Home, de fet, va ser la primera vegada que actuavo en un escenario tan gros, jo crec. Perquè cada vegada que marxàveu i tornaveu, ho fàieu com un passeillo de 20 metros. Eso sí. És que ¿sabes qué pasa? Que habían quitado toda la bambalina y todo y nos lo dejaron así a pelo. A pelo, el escenario. Pero bueno, las glories actúan en cualquier lugar. Pero lo llenábamos. Claro. El flaco nos puso unas cruces y se actúan aquí. La verdad es que las cruces... Se ven los vídeos y los cruces van por un lado y nosotras van por otro lado. Yo has de dir que va a ser el millor espectacle que he visto, de las glorias. Ah, pensaba que va a ser de la vida. Gracias. De la vida de las glorias. De la vida de las glorias. Y eso que yo no hice mucho, porque si no, imaginate. Bueno, tú chacás la música, Cariño. A ver, bueno. Ella no tira toda la música. Qué técnica, eh, te luces, por Dios. Pues fino, fino, fino. Fino catalino. Enhorabona, eh. Enhorabona a las tres. Este niño está hablando. ¿Con quién habla? No, estoy poniéndolo las fotos en Twitter. Ah, vuestras fotos guapísimas. Ah, muy bien. Así me gusta, cariño. Que controlar a la juventud, porque... ¿Es del vuestro agrado la fotografía que está penjando a Twitter al community? A ver, bueno, primero pásanosla, eh. Es que sí, tú colgad las fotos a ciegas, ¿no, eh, cariño? No, a ver. Uy, eso nunca. Sí, están bien. Lo que pasa es que la luz entra, pero bueno. Sí, parece que haya fantasmas aquí. Bueno, pero ya os pegan, ¿no, las fantasmas? Oh, sí, sí. Por el título. No, la verdad es que sí. Por la vida igual, eh. Está atento, eh. Ah, muy bien. Es que las cazas... Es que lo bien lo que envía es... Aquí no es de cualsevol, eh. No, no. Aquí ve quien pot. Claro, porque mira lo que tuitea, lo he puesto. Comencem parlando con las glórias. Hashtag, ¿quienes dones más guapas? Hashtag, los fantasmas de las glórias. Hashtag, Salavequet. Hombre, esto es un buen tuitea, hombre. Es un buen tuitea. Claro que sí. Y no has pasado por la universidad todavía. No, no, no. No me ha llegado. Todo está aprendiendo aquí. Claro. En la escuela de la vida, de la radio. Sí, sí. ¿Quién te va a quitar el sitio, Jordi? Sí, ya, yo sé. Jordi, con cuidado, eh. Pero bueno, mejor tenerlo a prop, la gente que... Bueno, escolté, ¿alguna cosa más sobre...? Porque venimos de Empalme de la Beca. Pues ya ahora vienen mierdas varias. Sí. Ah, hasta ahora no. Hay mierdas varias. Las cosas que hemos ido a ver, los teatros. Ay, que una tabeura. Hoy. Madre mía, mejor no te lo cuento, cariño. Cuéntalo, que ya le perdías al río. Madre de Dios, porque ayer me se ocurrió de irme al Teatro Romea ahí. Para ver a Margarita. Vaya, para saludar a Margarita y decirle... La fantasma de Margarita. Claro. Y dice, pásate, me dice Margarita, pásate a la función. Digo, hombre, no, Margarita, que sí, que te pase. Te invitó. Me invitó a Margarita. Y digo, bueno, pues me paso a ver la función. Madre mía. ¿Qué? No. ¿Pero qué fan ahora las Romea? Eh, unos actores que los cuelgan de unos cables y vuelan. ¿Pero qué fan? ¿Otro fantasma más? ¿Son otro fantasma? Sí, parecen fantasmas. ¿Pero el Cirque du Soleil o qué es eso? Sí, bueno, no sé, era una bonita estampa irlandesa. ¿Pero qué fan? ¿Pero qué fan ahora? Es que no... Els Corts Purs. Els Corts Purs, ¿de quién? De un irlandés. ¿De un irlandés, era? ¿Y quién la interpreta? ¿Quién surta al escenario? Pues actores. No queremos decir. Actores que hacían estoicamente lo que podían. Nosotros no somos crítica de teatro. Dirigida por uno que también nosotros la nombramos muchas veces, que siempre pone tierra, ¿sabes? Que siempre pone tierra en los escenarios. ¿Sería el Brogi? Sí. Pues esta vez no ha puesto tierra, ha puesto sábanas. Ah, llençols. Sí. Se ha innovado. Ah, sí? Y creo, creo que quería hacer que fuera nieve. El mar. Ah, la neu. No, nieve. Oye... ¿Y posa Tom Waits o no? No. No, que va, no. Todo el rato una musiquilla irlandesa. Tic, tic, tic, tic. Hem pensado, hem pensado. Luego el señor Uriol Puigseble igual te habla, que también fue ayer. Sí, también. Oye, que yo también he ido al teatro. ¿Tú también? Yo fui a ver una obra cortita. Uy, uy, uy. Ay, qué cara de tonto ron. Ah, que se ha vuelto tonto ron. Ay, ay, ay. Pero, es que eso no es teatro. ¿Cómo que no es teatro? Es microteatro. Es más pequeño todavía se cae. Yo aún tengo que ir al microteatro. Vamos a ir con la patiño. Sí, sí. Bueno, volve. ¿Y qué me miras? ¿Con cara de amenaza? No, te miro con cara de cariño. ¿Es mi cara de cariño? De compasión y de pena. No, cariño. Es que había un actor, había un actor. Sí. Que está muy bien. Sí. Está muy bajo él ahí. A ver, capitán, es que a mí estas cosas no le dan. O se dice o no se dice. Pues vení a veure l'obra de microteatre que están fent. Pues sí. Allá. ¿Quién la está haciendo? Pues la Jordina Serley y yo como actor, y l'Alberto Díaz la ha dirigido y Alberto Ramos la ha escrit. Pues ya está. Mira que te acabo de dar una publicidad gratis. Tots els fills a la sala 4. Ara seré una mica colorió. Que l'altre dia vam de fer 5 passes cada dia, i l'altre dia dels 5 passes vam suspendre 4. ¡Oh, Dios! ¿Lo que te he dicho yo, eh? Madre mía. ¿Qué estamos hablando de eso? De suspender los passes en el microteatro. Diu, per això no voy. Perquè jo estic allà al camerino amb tota la gent del microteatre, a totes les sales, que hi ha 5 sales, 5 compañías, y yo os veo un regido y os digo... Tú lo haces, tú no. Sí, sí, es como el dios del teatro. ¡Oh, Dios! El dios del microteatro, por dinero. Sí, es como aquella, o dios, o musa, ¿no? ¿Cómo es ahí aquella, el teatro? Que no me recuerdo. Sí, yo tampoco. Bueno, ya se lo quiero muy bien. Pues es aquella, el rollo, si vienen con la máscara griega y tal, y digo, los de la sala 4, no actuáis. Los de la sala 5, actuáis. Oye, y entonces los que no actuáis... Talía, perdona, es Talía. Talía, Talía. ¿Os quedáis ahí todos en el camerino junticos llorando o cómo va? No, yo me voy a mi sala. Podríais jugar al 1 o alguna cosa de estas. Mira, también, también, claro. Bueno, en fin, noias, ¿teníos Radio Novela? Sí, hemos preparado una cosita. Te hemos dado curro, ¿eh? Sí, vale. Espérate atento. Pero has de hacer argentino un momento y a mí no... Yo he visto argentino el que pugui. Bueno. Bueno. ¡Madre mía! Este tiene que hacer así. ¡Esta tampoco la hace... Mira, mira, mira, qué bien que le sale. A ver, a ver, a ver. Este, así, acá. Pero bueno. Acá. Acá lo tenés que hacer así. Dice acá. Muy bien, muy bien. Lo haces tan bien como yo hablo catalán. Bueno, ¿venga para la Radio Novela o no? Venga, venga. ¿Quién capítulo es? El 9, cariño. ¿Te lo puedes creer? Que es la continuidad, ¿no? Sí. La historia de las glorias jamás contada. Capítulo 9. ¿Tiene título el capítulo este, no? No, es la continuación del anterior. Así se titula. Continuación del capítulo 8. En el capítulo anterior, la Patiño, la tercera gloria argentina y deportada a su país cuatro años atrás por una denuncia perpetrada por nosotras mismas, nos avisó que volvía. El estupor se apoderó de nosotras. ¿Qué pasaría ahora? ¿Tendríamos que volver a ensayar? ¿Nos torturaría con sus coreografías complicadas? ¿Nos obligaría a ir a Mercadona? La Martínez y yo misma aceptamos nuestro destino y una vez más nos dejamos llevar por los acontecimientos. Parecía cambiada. Quizás deberíamos darle otra oportunidad, Martínez. Sí, es cierto. Puede que haya madurado en estos años y quizás nos consigue algún buen bolo. ¿Quién sabe? Los días pasaron alegres durante aquella primavera incipiente. Hasta que un día, la Patiño nos reunió. Chicas, chicas, chicas. Tengo algo para contarles. Bueno, ayer salí con un chabón, un morocho recopado. Bueno, este tipo me presentó otro tipo que trabajaba de tramoyista en el liceo, ¿sí? Bueno, ya saben cómo soy yo, que cuando quiero conseguir algo lo consigo. El caso es que me dio el teléfono del programador del liceo. Bueno, lo llamé, lo invité a una cena zarpada. ¿Viste cómo cocino yo? Le hice un colchón de arvejas con un hambrusquito fresquito. Bueno, Patiño, ¿y qué? ¡Al grano! Bueno, ahí va, ahí va, ahí va. Bueno, hablamos toda la noche. ¿Vieron qué lomaso que tengo yo? Y bueno, hablando y hablando y hablando, bueno, no se pudo resistir. Y bueno, chicas, ¡tenemos un bolo en el liceo! ¿Cómo? ¡Oh, Dios! ¡No puede ser cierto! Por fin me reconocerán como la mezzo-soprano que soy. Bueno, más mezzo que soprano. Bueno, pero escúchenme una cosa. Vamos a tener que ensayar, ¿eh? Se acabaron esos estrenos del orto que preparan ahora, ¿ok? Vamos a hacer buenas coreografías, canto, interpretación dramática. Bueno, chicas, prepárense porque se vienen las glorias con todo. Estas perras se van a enterar de lo que es bueno. De portarme a mí, a la Patiño, las voy a crujir vivas. Venidnos y farem tots. Vamos, vamos. Unida tots, unida tots. Un brazo, un brazo. Paren, paren, para, para, para, para. No, no, no, no, va, va, va, va. Desde el principio, vamos, chicos, por favor. ¿Qué, quieren hacer el ridículo? Ay, qué viejas que están, por favor. ¡No basta, Patiño! No puedo más. ¿Es necesario hacer el desfagaz? ¡Ah, es humillante mientras que... ¡Ah, por favor! ¡Cállate, cállate y move el orto! ¡Vale, alcohólica! ¡Dios! ¡Puedo tomar un vaso de agua, Patiño! ¿Querés agua de vuelta? ¿Querés agua? ¡Toma, toma agua! Todo sea por actuar en el liceo. ¡Dios! Tres meses después, llegó el gran día. La capitana y la Martínez estaban exhaustas, pero las glorias iban a actuar en el liceo. Che, che, che, escúchame. Escuchen, escuchen, escuchen. ¿Recuerdan el Tano este que les hablé? Bueno, el copado, bueno, nos llevan auto hasta el vuelo. Así que dale, va, súbanse, va. Vaya, vaya, con la gloria. Yo pensé que serían como vos, Patiño, pero si son dos viejas. ¡Y si son travestis! ¡No somos travestis! ¡Somos mujeres altas y lesbias! Bueno, dale, dale, vamos, vamos. Suban el auto, vamos. ¡Oh, Dios mío! No, pero... Disculpe, disculpe, señor Tano, pero acabamos de pasarnos el liceo. Era ahí atrás. ¿Por qué vamos en dirección al puerto? ¡Pare el coche, por favor! ¿Pero qué se proponen, Patiño? ¿Circola, Luis? ¿Pero qué significa esto? ¡Hola! ¿Cómo están ustedes? ¡Uy, quiere una flota! ¡Macha, macha! ¡Uy, perdone que la he mojado! ¡Ay, que me siento cholo! ¡Me siento muy cholo! ¡No, payasos, Dios mío! Pensaron que me quedaría de brazos cruzados. ¡No! Me denunciaron, guachas. Yo lo sé todo. Lo vi todo lo que dijeron de mí en los shows. Son unas hijas de... ¡Mira! La venganza es un plato que se sirve frío. ¡Súbanse a este escenario, perras! Van a actuar con payasos. Y no, eso no es todo. Además, son argentinas. ¡Patiño, piedad! ¡Por favor, piedad! ¡Las glorias en un circo! ¡No! ¡No! Y hasta aquí el capítulo 9 de La Historia Jamás Contada de las Glorias. ¡Madre mía! Bueno, ya está, ¿eh? ¡Terror auténtico! ¡Oh, hola! ¿Te ha gustado, cariño? ¡Qué capítulo fantástico, ¿eh? ¡Qué capítulo fantástico, ¿eh? ¡Qué capítulo fantástico, ¿eh? ¡Qué capítulo fantástico, ¿eh? ¡No siguen, ¿no? ¡Claro, intento! ¡Critico! Dani, ¿qué sentes, tú, de la radionovela del capítol d'avui? A veure, explica'ns. Home, pues he entès que aquí hi ha una mica de conflicte. Sí. Molt bé. En visto, ¿eh? És que és molt llenç. No hi ha gaire homogeneïtat de grup. Homogeneïtat. És a dir, que no... Buen rotllo, vamos. Exacto, que no hay buen rotllo. No hay buen rotllo. No hay buen rotllo entre las tres. ¡Cardilla, ¿qué es? ¡Oye, se va aconchando! Escolta, molt bé, avui, eh? M'agrada molt. Estim molt bé. Molt bé, molt bé. Gràcies, gràcies. Me sale bien de ser mala, me encanta. Has vuelto con fuerza, ¿eh? Has vuelto con fuerza. ¿Viste? Sí, sí, sí. ¿Y usted? ¿Y usted? ¿Y usted, madre mía la que no se espera? Y has hecho de argentino muy bien, ¿eh? No, no. ¡Vaya, vaya! Y de payaso sobre todo. El pasazo, me gusta mucho el pasazo. El pasazo. ¡Hala otra vez! ¡Hala otra vez! Por favor. ¡Hola! ¡Me echéis to cholo! ¡Me echéis to cholo! Es que no sé ferú, es que no sé ferú. Y la argentina aburía de hacer, Baixa, baixa. Baixa, baixa. Baixa, baixa. ¿Qué es eso? ¿Portugués? Baixa, baixa, pero con X. Bueno, aquí. Está muy bien, está muy bien. Noies, moltes gracias. Ya está. Ya no sé, chao. Qué fuerte. Cuando vengo yo, todo es más intenso, entonces es normal. Normalmente tiene una hora, ¿y oi? ¿Oi que veníamos con ganas? No, pero es que ahora ve la Claudia Copster, que es terapeuta energética. Oh, muy bien. Sí, que nos vendrá a hablar de la comunicación, de la comunicación general, de todo. Vale, porque no viene la Cupcake, ¿no? No, perdona. ¿Pero tiene la Costa, el Cupcake? Caroline Cupsteak. Ah, Cupsteak. Es que, claro, como hemos saltado una semana, ahora ya se nos ha desquadrado los colaboradores. ¿Ahora qué hacemos? ¿Venimos la semana que viene o ya esperamos dos semanas? No, veníu d'aquí dos semanas, ¿no? D'aquí dos semanas. ¿I per qué, Jordi? ¿No els podríamos buscar un forat en algún... No, déjalo, déjalo, cariño. ¡Qué majo este chico, pero no! ¡Qué cosica! Tengo entradas para el circo, ¿eh? Para vos, para que nos vengas a ver. Claro que sí. Para el circo, Raluy. Para el circo, Raluy. Las glorias actuando en un circo, esto va a ser muy... Madre mía. ¿Pero qué? ¿Pero que actúa un circo? No. No. ¿Próxims bolos? ¿Próxims bolos de las glorias? ¿A sábado o no? Bueno, tenemos uno en septiembre. En septiembre tenemos uno. Y ahora estamos... Estamos macerando una cosa de tres. Porque, no sé si lo sabe Jordi, pero cumplimos siete años. Ah, qué dius, ahora. Sí. Hace el pasado lunes. Claro. Antes de ayer. ¿No está bien teniendo? Ay, nena. Siete años. Siete años de gloria. Qué jovencita. Ni una cupcake, ni un pastelito. No, es verdad. No portas re, com sou, eh. No. Podríais portar alguna cosa, sonroño. No, a ver, ¿aquesta no te agrada? ¿Esta canción? Oye, Jordi, que yo te envío una canción por mail, eh. Ah, sí, ¿para qué no la has pedido? Es verdad. Bueno, pues porque ya... Eso lo hace siempre el chico. Es la verdad. Uy, este chico... Por favor. Toma, toma, toma. Yo me encargo de tener a los colaboradores contentos. ¿Ves? Y claro, lo tengo que poner a raya. ¿Cuánto llevas tú trabajando aquí? Pues mira, llevo... Media hora. ¿Has empezado, oye? No, de colaborador en la radio ya llevo 4 o 5 años. ¿Qué dices? ¿Que tenías 11 años? ¿De qué hablabas? 12, sí, 12 añitos. ¿De los Playmobil? ¿De qué hablabas? No, empecé con debates. Vam comenzar en debates. Sí, en debates. Es verdad, con cara a caras y cosas en plan, sálvame. Sí, estaba bien. Muy con 11 añitos. Qué precoz, ¿no? No, 11 añitos quizás no, 13. Ya tenía 12. Ah, bueno. Perdona, el Sergi Pont pregunta al xat de RadioDesbert.com, pregunta, diu, ara Radio Desbert és en castellà? Diu, com han canviat les coses? ¡Oh, yey! Mira, Sergi, que si vols fem el programa en català no tenim cap mena de problema. Però és que saps què passa? Que ens queda millor el castellà. És que no es pega mal, però además tú quién eres para opinar. ¡Hacemos en castellano porque nos da la gana! ¡Ahora va a ser esto una democracia! ¡Ay, Dios mío! Bueno, bueno, que cada uno opinen lo que les dé la gana. Ara els ullets podran opinar. O sea, tanta tontería para decir esto. En fi, Glòria, gràcies, eh. A tu sempre, en català. Gràcies, cariño. Gràcies, Jordi. Recupereu-vos molt i ens retrobem d'aquí dues setmanes. La Patiño, la Capitana i la Glòria. Farem tots la nit de tots la nit de tots. No t'ha podido descargar la cancion, no? No la rebut, no la rebut. Tampas que és l'hivern com si és l'estiu. L'espectacle neix, la nit somriu. Diu que us alegreu i us divertiu tots. Amb l'espectacle, la cançons. Veniu i farem tots la nit de tots. i us vull a tots celebrem la festa com a bons amics que aquesta nit és per als amics perquè per vosaltres ara i sempre són amics les meves cançons. Bona nit! Bona nit! Bona nit! Adiós! Fem una pausa per la publicitat i d'aquí uns moments amb la Clàudia Coster parlem avui de la comunicació de la nostra terapeuta energètica fins ara mateix a la penya del morro. Oi, oi, oi, oi! Mira, mira, ja estic ja! Ja has cansat jo! Ràdio TASFEM 98.1 Ràdio TASFEM 60 i més El magazín fet per gent gran per a tothom que ens vulgueu escoltar. Actualitat, cinema, art, teatre, poesia, divulgació de temes interessants, entrevistes, tot allò que paga la pena de ser comentat tots els dimecres, a les 8 del vespre i, en segona audició, els dissabtes, a les 11 en punt del matí. Recordeu, 60 i més! Ara bé, un programa per a arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense etiquetes ni dates de caducitat. Ràdio TASFEM 98.1 Ràdio TASFEM La penya del morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio TASFEM 3 quarts de 6 de la tarda, continuem en directe al programa i, com hem comentat al moment, ara tenim la nostra terapeuta energètica particular que ve directament des de l'Espai Essència d'aquí de Sant Just i és la Clàudia Coster. Clàudia, què tal? Bona tarda. Hola, bona tarda. Hola, bona tarda. Benvinguda una setmana més. Com diem, volem parlar de diferents qüestions i avui vols tractar... Hoy vols tractar el tema de la comunicació, ¿verdad? Sí. ¿Por qué? Perquè és una cosa molt important, perquè vivim un poc en la comunicació i la gent habla molt, però moltes vegades no comunica. O sigui, hi ha una diferència entre parlar i comunicar. Nos passa molt a menut. Sí. Hablamos, hablamos, o inclús, nos parece sentir que estem escoltant també, ¿no? Y en el fondo, a lo mejor estamos pensando en nuestras cosas. Cada uno está en su mundo. Y cuesta un poco comunicarse de forma real, mirándose a los ojos y diciendo las cosas como son, ¿no? Sí, cuesta, porque no estamos más acostumbrados de realmente expresar lo que sientes tú y no que son ideas de otros. Porque a veces lo escuchamos en la casa o alguien nos ha dicho y lo hacemos como si fuera nuestra opinión cuando no lo es. o por convencer o para que la persona crea que somos algo que no lo somos, ¿no? Para esconder miedos. O sea, la comunicación no es fácil, no es fácil. Y entonces hoy quieres hablar de la comunicación casi desde el principio de todo. Sí. Que es del bebé con su madre, ¿no? Sí, sí. Bueno, allí han hecho muchos test y experimentos para ver, ¿no? Sobre todo querían ver un neurólogo alemán. Bueno, como yo soy alemana, pues estoy más en este tema de los alemanes, ¿no? Que querían ver si el potencial es más bueno o más malo cuando nace un bebé. Y yo lo veo esto como muy interesante, ¿no? De saber que nacemos con los dos potenciales, pero cuál es el más fuerte. Y entonces cogieron un grupo de bebés de seis meses y los enseñaron tres frecuencias muy cortitos. ¿Por qué cortos? Porque no pueden prestar mucho la atención porque son bebés y no... ¿Pero era sonido? No, eran frecuencias de ver algo. O sea, era un muñeco... Ah, imágenes. Imágenes, sí. Perdona, sí, imágenes. Claro, claro. Ya ves. No, no, no. Está bien porque no sabía si era una cosa... Porque a veces a los bebés también se les pone audio, música... Cierto. ...música clásica, va a ver cómo reaccionan, ¿no? Sí, cierto. O diferentes músicas. En este caso eran imágenes. Eran imágenes, o sea, eran muñecos como estos de un poco de títeres, que eran un muñeco verde que subía una montaña con mucho esfuerzo, así, no resoplando y tal. Y la segunda frecuencia era un hombre amarillo que ayudaba al verde de subir más fácil. O sea, entre los dos lo hacían más fácil, ¿no? Y la tercera frecuencia era un muñeco azul que estaba arriba de la pendiente y evitaba que el verde podía subir, ¿sabes? Él lo apretaba para evitarlo, ¿no? O sea, diferentes acciones que simulaban ayuda, rechazo, parar, ¿no? Sí, como el... exactamente, ¿no? El oprime y el otro que ayuda. Entonces, como eran muñecos, les dieron a estos niños todos estos muñecos para jugar al azar, ¿no? A ver qué cogen para que les gustara más. Y todos, sin excepción, eligieron uno en concreto. ¿Qué crees que eligen? O sea, a ver cuá... había tres, ¿no? ¿Dices? Habían tres. Había ayudador, que era el amarillo que ayuda al verde, y el azul que aprieta, que evita que pueda subir fácil y el verde, bueno, que está ahí solo, ¿no? Intentando subir. Vale, o sea, hay uno que es positivo, otro que es negativo y otro que es pasivo. Bueno, el otro, el verde, es el que emprende un camino, ¿no? Y lo que encuentra ahí puede ser una ayuda o algo que va en contra. Mira, yo a lo mejor soy un poco hippie, pero voy a decir el amarillo, el ayudador. Sí, pero también tienen una explicación para esto, porque en tu código biológico, tú te juntas con alguien que garantiza tu sobrevivencia. Tú no te juntas con alguien que lo pone en peligro. Esto tiene su razón. O sea, el bebé se arrima a quien le ayuda, no a alguien que le puede como poner en peligro su sobrevivencia. Y eso es una cosa natural, instintiva. Sí, porque está codificado. O sea, estamos, bueno, dentro de nuestros instintos, está así, ¿no? Y entonces este grupo se coge otra vez después de un año, o sea, medio año más, cuando los niños ya tienen un año, y hacen justamente el mismo test, o sea, las mismas tres frecuencias, el verde, el amarillo, el azul. Y un 20% de los bebés cogen el azul, el que evita que pueda subir. Y claro, la pregunta es, ¿qué pasó ahí? Y es cuando también es una cosa que el niño está codificado de alguna manera que se orienta a quien tiene éxito. No razón, esto es muy importante de entender. O sea, se orienta a quien tiene éxito. Si en la familia la madre con un papel de víctima logra lo que quiere, ahí se orienta el niño. Si un padre golpea la mesa y dice, ¿por qué lo digo yo? Ahí se orienta el niño. Entonces, claro, hicieron estos test para demostrar egocentrismo y consumismo. es una educación, no se nace así. Para mí esto es muy importante entenderlo, porque lo perdemos un poco de vista cuando los niños crecen. Claro, de hecho, esto es muy importante y ser consciente de, como dices tú, cómo conseguimos las cosas, ¿no? Sí. O cómo conseguimos que la gente nos haga caso. Porque, por ejemplo, el tema del victimismo, que has hablado hace un momento, es un tema que a lo mejor de forma inconsciente lo tenemos y mucha gente de forma inconsciente incluso se aprovecha o intenta hacerse la víctima para que le hagan caso, para que esto vaya, pueda conseguir lo que quiere. Sí, esto pasa porque la autoestima es baja y además también esto se aprende en familia. Tú no naces así como víctima, ¿no? Sentiendo a ti víctima. Esto se aprende. Claro, es que el siguiente paso es decir que esto es un modelo que tú sigues. Claro, claro. Y el que también lo hace por la fuerza, como has dicho hace un momento, pues también lo aprende, ¿no? O sea, en general eso de que los niños hacen lo que ven en casa es muy cierto, ¿no? Sí. Son el modelo. Claro, pero esto a veces es muy duro cuando tengo gente en la consulta que habla de los problemas de los hijos y digo, siempre tiene que ver contigo. Esto cuesta mucho aceptarlo, ¿no? Está mejor aceptado cuando la persona quiere realmente mejorar algo. Pero mira, aquí también hay un caso de un niño de un año. Sí, 12 meses, 13 meses tenía. Y golpeaba a otro niño, ¿no? O sea, él veía a este niño, iba allí, le quitaba las cosas y si no lo daba, pues lo golpeaba. Entonces la madre me dice, pero yo no sé de dónde la he cogido porque en mi casa nadie es agresivo, ¿no? Entonces, claro, para mí es muy difícil porque yo tengo que fijarme mucho lo que me están contando. Entonces me dice, ¿no? En mi casa ni mis padres no tenemos comportamientos en este sentido como agresivo. Entonces empieza el trabajo de directivo, ¿no? De preguntar, vamos a ver, pues cuéntame un poco el día, normalmente cómo te pasa, cuando viene tu marido a casa, qué pasa. Entonces me comentó, cuando vuelve el marido a casa, pues le dice las cosas como lo que le pasó en el trabajo, qué ha hecho ella y le está como bombardeando con cosas. Y cuando ella no quiere escuchar porque está con otras cosas, él le va detrás diciendo, bueno, le machaco con las palabras. Y dice, a veces me pasa cuando me encuentro tan mal y no me deja en paz que brotó a llorar, ¿no? Entonces le digo, pero no lo ves aquí el paralelismo porque es un ataque verbal y esto también es agresividad. Un niño de un año no tiene una herramienta verbal porque todavía no habla tan bien. Entonces a él lo vive, lo exterioriza a través de pegar, ¿no? O sea que también fijándonos en el comportamiento de nuestros hijos, podemos ver cómo somos nosotros incluso. Sí, sí. Fíjate, ella respetó algunas cosas, habló con su marido, lo hablaron y intentaron, o él intentó hacerlo diferente. Ella también habló un poco más cómo se sentía porque tampoco lo hacía. No dijo a él, pues déjame, no me ataques tanto, déjame primero respirar y vamos a hablar tranquilamente de las cosas. Después de 15 días me dijo, en este tiempo que lo vigilaron, ni una vez ha pegado a este niño. O sea, era como, wow, no me lo puedo creer. Si supiéramos qué importancia tiene esto, nos tomamos mucho más tiempo para los hijos para dedicar más tiempo, ¿no? Y a veces, ¿cómo lo vas a hacer? Si la madre tiene que trabajar, tiene la casa, es que nos queda muy poco tiempo para eso. Casi nada, ¿no? Casi nada. Bueno, hoy estamos hablando de la comunicación justamente con la Claudia Koster, que es terapeuta energética de la España Esencia. Y también, aquí tienes un punto que pone, ¿qué me dicen los problemas de mis hijos? Sí. ¿Esto qué significa? Bueno, era un poco eso, sí, era un poco eso, ¿no? De este chico que acabamos de decir que realmente el niño siempre nos refleja algo que pasa en la familia. El niño cuando tiene problemas, ¿no? Y lo curioso era que los padres también querían llevar al niño a un psicólogo que lo ofrecieron ahí donde llevaban el niño, ¿no? Y a veces pienso, es increíble, ¿no? Intentan curar a un niño cuando la causa viene de, bueno, de otro lado, ¿no? Viene del niño, ¿no? El niño solamente lo vive lo que nos pasa en casa, ¿no? Y realmente allí yo puedo ver mucho en mi casa. Si observo a los niños cómo se comportan, cómo son, cómo llama la atención, y ahí también, ¿no? Esto de hablando de la víctima, si el niño no tiene la atención de la madre, pero él rompe algo o hace algo que se hace daño y tiene la atención de la madre, puede tender de coger esto para llamar la atención, ¿no? Claro, como un mecanismo, ¿no? Habitual. Mira, te presento a Dani, que Dani es nuestro community manager. Hola. Hola, Dani. Claudia. Mira, que te quería hacer una pregunta. Con todo esto de la comunicación, ¿los seres humanos somos los únicos que nos comunicamos? ¿O también lo hacen los animales? Claro, claro, que además es muy importante, ¿no? Para salvar una manada, ellos se comunican, los pájaros se comunican, y también los animales, sobre todo los que tienen animales en casa como gatos y perros, ellos lo saben que se comunican, saben exactamente cuando les pasa algo. O sea, tienen otra forma no verbal, pero, bueno, esta forma no verbal, como se dice, con gestos, con mímica. Y ahí, otra vez estamos con otro tema de los hombres, tienen mucho menos mímica cuando hablan que las mujeres. Las mujeres expresamos más cuando hablamos de las emociones, el hombre no. El hombre quiere los hechos, pam, pam, pam, y no le vengas con muchas guernaldas de emociones, entonces se cansan rápido los hombres, ¿no? Sí, y también, un poco ya dirigiéndonos a los seres humanos, ¿es esencial la comunicación para el ser humano? Sí, sí, es esencial, porque tengo una necesidad de expresarme, porque la expresión une también, busco siempre la unidad. La comunicación, como no solamente es a través de la palabra, también comunicamos con gestos, entonces todo esto es muy importante, ¿no? Gente que no puede hablar, se puede comunicar también, ¿no? A veces si hay una persona enfrente de ti que cruza las manos enfrente del pecho, abre las piernas, es como diciendo, hasta aquí no pases mi terreno, no quiero que te acerques. O sea, ya está signalizando que no te acerques y todavía no ha hablado ni una palabra, ¿no? Vale. Comunicación no verbal, hay mucha, ¿no? Sí. Y de hecho, bueno, estábamos hablando justamente de la comunicación con los hijos, que a lo mejor esta, o con la pareja, es la que nos cuesta más, porque es el aprendizaje más fuerte. Sí, porque los hijos también te reflejan mucho tus cosas, entonces, claro, nos cuesta mucho más, no nos queremos ver reflejados, ¿no? Y el niño también sabe meter el dedo en la llaga, donde te duele, porque te conoce, ¿no? Esto de forma inconsciente, ¿no? Sí, bueno, cuando son de corta edad, cuando luego crecen ya saben cómo herirte, entonces cambian, ¿no? La adolescencia ya es otro tema, ¿no? Sí, es otro tema, sí. Pero bueno, hoy no tenemos más tiempo, pero es una pena porque también queríamos hablar de la comunicación en la pareja. Sí. Y querías poner el ejemplo de Maribel. Ay, sí, sí. Era un caso muy interesante. Hace un año esta chica tuvo un cáncer y estaba en pleno tratamiento de la quimio y perdió todo el pelo. Y ella tenía algunas dificultades con la pareja de comunicación. Cambió algunas cosas de expresar más cómo ella se siente, según lo que se dice, ¿no? No callarse cuando algo no le gusta. O sea, ser más abierto en la pareja, decir más las cosas como siente. Y funcionó mucho mejor la pareja. Entonces me llamó diciendo, mira, todo ha ido mucho mejor, pero ahora esto es fatal porque estamos muy mal. Digo, ¿qué ha pasado, no? Y dice que habían acordado que nadie va a visitarles hasta que ella no tiene pelo, ¿no? Y él estaba de acuerdo. Y dice, un día me dice que ha invitado a un amigo y dice, ¿pero por qué lo has hecho? Porque hemos acordado que hasta que yo no tengo pelo no quiero tener a nadie en casa. Y no la entendía y discutían. Y él dijo, mira, esto es mi casa como la tuya, invito a quien quiero. Bueno, entonces esta pobre chica. Claro, esto es una lucha, ¿no? Sí. Y claro, la chica estaba deshecha, muy mal. Y digo, mira, aquí ha pasado algo anterior que desembocado en esto, ¿no? Exactamente. Dice, pero no me recuerdo, no, antes no pasó nada, no me recuerdo. Digo, las cosas no pasan por así porque es por defecto cuando hacemos algo que disgusta mucho al otro, se tiene que manifestar de alguna manera. Quizás no con la misma persona, esto lo sabemos todo. Tragamos, tragamos y explotamos en una situación a veces menos apropiada, ¿no? Correcto. Entonces ella pensaba y pensaba y dice, mira, ahora que lo pienso, hace 15 días, pues fui a una agencia de viajes y para hacer un viaje ahí, hice una semana con una amiga. Digo, ¿cómo? Después de todo el tiempo que él estaba a tu lado, que estabas vomitando, que te encontrabas muy mal y ahora que estás un poco mejor, muy mal, y ahora que estás un poco mejor y haces 10 días con tu amiga. Claro. Dice, si me lo planteas así, tienes razón. Claro. Digo, habla con él a ver qué te dice. Y me llamó y me dijo, bueno, era justamente esto. Pero como él tampoco lo pudo manifestar. No se daba cuenta. Exacto. Entonces estas cosas pasan, pero sabiéndolo me hago más consciente y también veo cuando uno no expresa realmente lo que quiere decir, le puedo echar un cable para que la comunicación funcione mejor. Bueno, pues, Clàudia, muchas gracias por haber venido una semana más al programa. Esperem que et vagi molt bé i ens retroblem ja dimecres que ve, amb la qual serà, em sembla, l'última sessió ja, una llàstima i una pena que estarà amb nosaltres. Que tinguis una bona setmana. Que tinguis molt que vagi bé. Fem una pausa per escoltar-vos a Catalunya Ràdio i tornem tot sèrit. Fins ara. Catalunya Ràdio, les notícies de les 6. Bona tarda, us informa Kilian Sabrià. Dues abatats ara a aquesta hora. Un, el president de la Generalitat Valenciana, Ximó Puig, ha apostat per construir un estat federal on Catalunya s'hi senti còmode, Marcial Cossé. El socialista Ximó Puig, en aquesta nova Espanya, creu que la Generalitat i el poble de Catalunya podrien prendre les seves decisions. Per Puig cal trobar un espai comú, sigui federal o confederal, que reconegui les singularitats territorials i que uneixi els llaços entre Catalunya i el País Valencià. Volem compartir l'Espanya possible, l'Espanya real, la de la sensibilitat mediterrània. Una Espanya que integri nou coneixement, experiència i talent. I és en aquesta Espanya, en aquesta altra Espanya, on la comunitat valenciana, el País dels Valencians, li agradaria trobar-se amb Catalunya. Puig ha qualificat d'inemvisible que el govern d'Espanya no faci res. Aquesta tarda, el president valencià es reuneix en aquests moments amb el president català, Carles Puigdemont. Aquesta reunió, una de les destacades. Una altra també, Otegi a Catalunya. Otegi que assegura que el procés català alimenta el procés basc. Aquesta és una de les idees que el líder de l'esquerra, Berzale, ha traslladat tant als grups parlamentaris amb els que s'ha reunit el Parlament com a la mateixa presidenta de la cambra, Carme Forcadell. Parlament, Victòria Vilaplana. Bona tarda, Otegi està convençut que el procés català és irreversible. Després de les reunions que ha mantingut amb diferents actors parlamentaris, ha assegurat que la situació política que viu Catalunya li produeix, textualment, sant enveja. Más que hablar de coordinación, lo que sí creo que hemos trasladado es la idea de que cada proceso alimenta a los otros procesos, cada proceso forma parte del proceso de los demás, y lo que hemos querido manifestar, al menos desde nuestra parte, y creo que ha sido una reflexión compartida, es que los independentistas vascos sentimos el proceso catalán como un proceso propio. Otegi, que es dirigirà ara cap a un altre acte organitzat a la Fabra i Cots de Barcelona, ha destacat que si les bases del seu partit li demanen, optarà a ser l'endacari. Victòria Vilaplana, Catalunya Ràdio Parlament. Notícies breus, Montse Quadreny. El govern espanyol prohibirà les banderes estalades a la final de la Copa del Rei de Futbol que juga diumenge a Madrid, temperant-se en la llei de l'esport. La delegació del govern ha anunciat que instal·larà un doble filtre de seguretat per escorcollar els aficionats. El conseller de Justícia, Carles Mundó, que ha passat per l'oracle de Catalunya Ràdio, considera vergonyós que el govern espanyol prohibeixi l'entrada d'estelades a la final de la Copa del Rei. Em sembla un episodi vergonyós. És una vergonya que el govern espanyol quarti la llibertat d'expressió dels ciutadans que vulguin expressar-se amb un símbol democràtic com és l'estelada, emparant-se exactament no sé amb què, però això no té cap justificació. El fet que no es puguin exhibir estelades en un camp de futbol, jo crec que és una limitació de la llibertat d'expressió que no és acceptable en un estat democràtic. El Parlament ha rebutjat amb els vots de Junts pel Sí i el Partit Popular la ILP d'Educació que havien firmat 95.000 ciutadans. La CUP, el Partit Socialista i Catalunya sí que es pot i han votat a favor i Ciutadans s'ha abstingut. Parlament, Montse Poblet. Bona tarda. La votació del Parlament ha acabat amb un procés que va començar a fa tres anys i que es va concretar en vuit mesos de recollida de signatures en favor de la gratuïtat de l'ensenyament des de l'Escola Bressol a la Universitat, entre d'altres aspectes. Just abans de la votació del Parlament, Rosa Canyadell, en nom dels promotors de la ILP, expressava la seva indignació per les dues esmenes a la totalitat presentades per Junts pel Sí i el Partit Popular. Ens quedem sorpresos i bastant indignats que justament el grup parlamentari que parla de processos participatius i de la Constitució elaborada conjuntament i totes aquestes històries resulta que ara vulguin aportar el debat. Montse Poblet, Catalunya, Ràdio Parlament. El vicepresident econòmic Oriol Junqueras i el ministre d'Economia en Funcions, Lluís de Guíndols, s'han reunit aquesta tarda a Barcelona. Catalunya vol passar pel finançament que vens ara a més llarg termini, però encara continua pendent l'autorització del Consell de Ministres. Per això Junqueras ha demanat al ministre que s'agilitin els tràmits. També han tractat de la qualificació creditícia del deute català que està a nivell de bo escombraria. La preocupació dels agents afiliats al sindicat de Mossos d'Esquadra víctima d'una taxa cibernètica aquesta matinada ho ha explicat a Catalunya Ràdio el portaveu del sindicat, Toni Castajón. L'Ajuntament de Tarragona permetrà la instal·lació de centres de culte en zones industrials i comercials. Tarragona, Ricard Boigas. Bona tarda, el regidor de Territori, Josep Maria Milà, diu que és una mesura necessària. Fa uns anys ningú podia plantejar-se que en una zona comercial o zona industrial i poder ser aquest ús, presentament, ha de donar facilitats perquè hi hagi discriminació entre les diferents confessions. Ricard Boigas, Catalunya Ràdio, Tarragona. I la Seu Vella de Lleida és el monument favorit dels catalans. Aquest concurs organitzat per descobrir sàpients amb la col·laboració de la tribu de Catalunya Ràdio. Lleida, Roser Parera. Bona tarda. Doncs sí, els finalistes eren la Seu Vella i Sant Climent de Taull, tots dos de les terres de Lleida i finalment la Seu. Ha estat l'avançadora amb 60.017 vots. L'església de Sant Climent de Taull ha obtingut 58.813. Escoltem a Nabel Bernadó, que és la secretària de l'Associació d'Amics de la Seu Vella, que estava molt satisfeta. No podia ser d'una altra manera. Lleida és Lleida i la Seu Vella és el seu monument. És un reconeixement més. Porta molts anys lluitant perquè la Seu Vella se la reconegui no a Lleida, que ja se la reconeix, sinó fora de Lleida, que fa molta falta. El resultat oficial s'ha donat a conèixer aquesta tarda en el programa La tribu de Catalunya Ràdio que comanda Xavi Rossinyol. Roser Pereira, Catalunya Ràdio Lleida. Esports, Julio Moner. Bona tarda, tres quarts de nou es juga a Basilea Suïssa a la final de l'Europa League entre el Sevilla i el Liverpool. La ciutat està presa pels aficionats majoritàriament anglesos. Gerard Piqué no creu que la disputa avui d'aquesta final passi i factura el Sevilla en forma de cansament de cara a la final de Copa de diumenge. A Can Barça, el turcar de Turan ha tornat als entrenaments i l'equip ha fet un dinar de germanor tot seguit. Neymar continuarà al Barça fins al juny de l'any 21. El club ha confirmat, a més, que la setmana vinent finalment no es jugarà a la mig dos que estava prevista a Qatar per una qüestió de dates dels campionats dels campionats d'aquell estat. El ciclista italià Diego Ulissi s'ha fet amb l'onzena etapa del giro en final a Solo. Luxemburguès Bob Jungels continua com a líder de la prova. I el lleidatà Saúl Cravioto ha guanyat la seva semifinal de K1 200 metres i accedeix directament a la final de demà al preolímpic de Duisburg. Hi haurà dues places per a Rio en joc. A més, Cravioto fent parella amb Christian Toro ha passat a la final de K2 200 metres als preolímpic també de Duisburg. Tornarem a les 7 com cada dia al Catalunya Véspera. Fins aquí les notícies. Tot seguit les notícies de Sant Just. Bona tarda. Avui arrenquen les preinscripcions per cicles formatius professionals de grau mitjà. Fins el 25 de maig hi ha temps per presentar les sol·licituds. Preimpressió digital i impressió gràfica són alguns dels cicles que es poden cursar al municipi. A Sant Just es pot realitzar entre d'altres el cicle de Postimpressió i Acabats Gràfics o el d'Impressió Gràfica. El termini per presentar les sol·licituds finalitza el 25 de maig tot i que es pot presentar documentació fins al dia 27. La llista amb la puntuació provisional es donarà a conèixer el 6 de juny i del 7 al 9 s'obrirà el termini per presentar reclamacions. Les llistes definitives d'alumnes admesos es publicaran el 4 de juliol i finalment el període de matriculació serà del 5 al 12 de juliol. Pel que fa a la preinscripció dels cicles formatius de grau superior el termini de presentació de sol·licituds serà del 26 de maig a l'1 de juny. La documentació es podrà presentar fins al 3 de juny i la publicació de la llista de sol·licituds amb puntuació provisional es donarà a conèixer el dia 10. Del 13 al 15 de juny es podran presentar les reclamacions i la llista definitiva d'alumnes admesos sortirà el 4 de juliol. El període de matriculació pel grau superior serà també del 5 al 12 de juliol. Avui té lloc la segona sessió del curs de coneixements enjustencs sobre la vintena miscel·lània del Centre d'Estudis enjustencs. Es tracta del capítol gener de 1939 de Just d'Esvern a Sant Justo d'Esvern. El curs de coneixements enjustencs ofereix avui la segona sessió sobre els capítols de la Guerra Civil de la vintena miscel·lània. Després de l'inici del curs dimecres passat amb Roger Contia sobre l'economia de Sant Just durant la Guerra Civil, avui es tractarà el capítol gener del 1939 d'Ajust d'Esvern a Sant Justo d'Esvern. Serà a partir de les 7 del vespre a la sala Isidore Consul i Giribet de Can Genestà amb els autors dels articles Francesc Riera i Jordi Amigó. Com viatjar econòmicament? El Casal de Joves amb col·laboració del Servei de Mobilitat Internacional organitza una xerrada per viatjar econòmicament. Es donaran els recursos per aprofitar descomptes i promocions per preparar el viatge. La xerrada informativa anirà a càrrec de la responsable del Servei de Mobilitat Internacional Aroa Carmona i pretén donar les eines a les persones assistents per aprofitar tots els recursos a l'abast per preparar un viatge de manera econòmica. Descomptes, promocions i carnets són algunes de les opcions que possibiliten reduir el preu d'un viatge per Europa o per altres continents. També s'explicaran els programes per anar a fer d'opera als Estats Units amb bitllets de avió pagats, és a dir, per ser acollit temporalment per una família a canvi d'una feina auxiliar, també per anar tres mesos a Irlanda, viatjar a Noruega amb totes les despeses pagades o fins i tot visitar el continent africà per només el preu dels bitllets d'avió. Totes aquestes opcions possibles es donaran a conèixer aquesta tarda a les 7 a la sala Ovidi del Casal de Joves. I finalment, l'agrupament Escolta Martin Luther King disposa d'un nou local. Es tracta d'un espai al Centre Cívic Joan Maragall. Per acollir-los, la consistori ha decidit eliminar el bar de l'equipament. L'Ajuntament i el CAU van arribar finalment a un acord i han trobat un espai per l'entitat. Recordem que l'Ateneu de Sant Jús era una de les opcions per acollir l'agrupament les obres per l'acollida de l'entitat. Finalment, es va descartar aquesta opció i ara, després de diverses negociacions, s'ha arribat a l'acord d'ubicar el CAU al Centre Cívic Joan Maragall i, d'aquesta manera, poder disposar d'un espai propi, tot i que no serà fins al proper curs quan es pugui ocupar. Fins aquí la informació local. Tornarem a més notícies d'aquí una hora. 98.1 Ràdio Tosbem 98.1 Cara B, un programa per a arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense etiquetes ni dates de caducitat. Despertant-te. Corrent. Esmorzant. Comprant. Passejant. Quedant. Treballant. Celebrant. Sortim. Conduint. Vius Connectat. Conduint. Desconnecta. Evita les distraccions. Milers d'accidents de trànsit són provocats per l'ús de mòbils, GPS i aparells de ràdio. Generalitat de Catalunya. Veus de la parròquia. Aprofundiment de l'espiritualitat. Una mirada a l'Evangeli. Notícies i activitats d'Església. Audició i comentari de música i cants religiosos. Els dimecres a dos quarts de vuit del vespre i els dissabtes han diferit a dos quarts d'onze del matí. Ràdio Tosfem 98.1 Ràdio Tosfem 7 i 13 de la tarda. Benvinguts a la segona hora de la Penya del Morro. D'aquí uns moments parlarem amb el Sergi Arrada des del casal de joves de Sant Just que avui tenen moguda perquè a les 7 comença la xerrada de l'Aroa Carmona sobre viatge econòmicament del servei de mobilitat de Sant Just. També tindrem l'Éric Guamara a les tecnologies que avui ens parlarà de WhatsApp sobretot i d'aquí uns moments també amb l'Albert Capapé i de filosofia d'Ocville Beach d'Educació Canina. Per cert, Dani, les xarxes. Resposa alguna cosa a la pregunta que estem fent? No, de moment ens hem quedat com dèiem uns 60... Què preguntàvem avui, Dani? Avui preguntàvem que els Mossos han detingut 3 joves per cometre robatoris aquí a Sant Just. Sí, correcte. Creus que hi ha poques comunitats a Sant Just? Un 67% respon que sí, que hi ha poca seguretat. Que t'estàs ofegant? No, no, ja està. Allà, allà, allà, allà. Que he menjat una mica de poma, però ja està, ja està. No, no, mengis poma entre la pausa del collatí. Sí, sí, em va molt bé. No veus quina pell tinc més fina? La gent diu que hi ha seguretat o que no a Sant Just? Un 67% diu que sí que hi ha seguretat i un altre 33% diu que no, que no hi ha seguretat aquí a Sant Just. Mira, el Sergi Pant diu Sant Just Ciutat sin lei. diu sí, diu sí que hi ha seguretat. Ell diu que sí, però a ver, si no viu aquí, si no viu aquí, què sap? Viu a New York. No, no. No viu a New York? Viu a Canadà. A Canadà, ui, quasi. Que hem de parlar de gossos? Diu, jo sempre porto l'espai antiviolador. Però tu per què ets molt guapo, Sergi? No per altra cosa. No perquè siguin segur. Escolta, va, que hem de parlar de gossos. Ja tenim l'Albert cap a paper i el telèfon. Albert, què tal? Bona tarda. Bona tarda, Jordi i companyia. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Una setmana més a l'espai de filosofia Dogville Beach. Ja sabeu que si voleu t'enviar les vostres preocupacions sobre el món de l'educació canina i dels gossos i tot això ja ho podeu fer a través de lapenya del morro arroba gmail.com lapenya del morro arroba gmail.com i nosaltres doncs li passarem a l'Albert. Per cert que avui proposes parlar de l'origen de molts problemes de conducta en els nostres companys peluts que són estirar de la corretja bordar mossegar i rossegar coses de casa empesar-se a qualsevol cosa que es trobin al carrer vaja el que al principi podríem considerar com a comportament habitual no? dels gossos? Sí habitual i molestos entre cometes no? Són aquesta mena de comportaments que ens fan prendre certes mesures que deterioren la nostra relació també. I avui per què vols parlar d'això? Perquè clar dius que hi és un llarg etcètera no? Que molts problemes tenen el seu origen en les primeres etapes del gos quan en un escadell o en la joventut en l'adolescència no? del mateix gos Sí si te'n recordes nosaltres la setmana passada vam estar parlant de quatre característiques principals que eren els gossos i d'aquestes quatre característiques només ens diferenciava de les persones de les persones ens diferenciava una que era l'última que era el fet que ells són animals carronyaires i nosaltres som animals recolectors això em porta a pensar i a parlar una mica avui d'això perquè quina és la primera necessitat que hauríem de cobrir en els animals en aquest cas amb els gossos haurien de ser les bàsiques si parem a pensar o si visualitzem ara per exemple un cadell de persona un nen un bebè qualsevol de qualsevol part del món el primer que faran els primers comportaments no entre cometes que comencen a demostrar bona Jordi t'estic veient per la càmera hola Albert hei valent ja està doncs si ens parem a pensar les persones hem de agafar coses els primers comportaments són de moure els braços de moure les cames d'agafar intentar portar-nos a la cara a la boca provar tota aquesta mena de coses i amb tota la bona voluntat del món les persones què farem propiciar que aquell individu aquell nen petit tingui un entorn apropiat que sigui un entorn que no sigui perillós que no hi hagi endolls que no hi hagi vidres que no hi hagi coses conchegudes la seguretat sempre els més petits de la casa que no hi hagi cap mena de problema al seu abast com dius tu amb la finalitat d'això de cobrir aquestes necessitats que té el nen o la nena que és d'agafar i provar textures coses normal clar normal normal perquè nosaltres som com dèiem som animals recolectors de manera natural l'ésser humà al ser també l'animal biped ara tenim una necessitat diferent en aquest sentit i nosaltres com a futurs animals recolectors que serem quan som petits tendim a explorar amb les mans moltes coses que de fet això vas comentar la setmana passada que és una de les característiques que ens diferencien dels gossos perquè ells són carronyaires vas comentar exacte exacte i què podem pensar que com a animal carronyaire en aquestes primeres etapes com bé dèiem que és un mamífer és un animal social com nosaltres és un animal caçador llavors aquestes tres coses que tenim en comú ens fan que bona part del creixement personal i individual siguin de manera siguin paral·lels similars en algun punt llavors aquestes etapes en què el gos necessita desenvolupar i cobrir les seves necessitats bàsiques que són aquestes necessitats que tindrà com a futur animal carronyaire i futur animal depredador nosaltres hem de com a bons companys hem de proporcionar un entorn segur perquè aquell animal pugui provar diferents textures provar diferents materials que a vegades ho hem parlat aquí en seccions exclusivament parlàvem d'això de com solucionar aquests temes de la boca però el que em vinc a referir és que nosaltres el que solim com a espècie el que solim fer és separar els cabells ben aviat de la seva família de la seva mare i dels seus germanets i començar a criar-lo com si fos una espècie de primat estrany intentant explicar-li les coses com ho faria un primat no tendim a posar-nos gaire en el seu lloc això és un problema perquè som espècies diferents com diem amb característiques diferents clar amb característiques que a més demanen exigències diferents perquè aquell animal pugui completar-se igual que nosaltres durant la nostra etapa de joventut per exemple hem de fer certes activitats activitats i certes coses inclús parlen a dia d'avui encara psicòlegs que estan dient que necessitem fer durant una època de la nostra vida activitats no supervisades pels nostres pares és a dir quan som adolescents o tenim una edat necessitem buscar-nos les nostres aventures entre cometes sense que estiguin les nostres pares allà hem d'entendre que això als gossos també es dona d'una altra manera d'una manera similar però no ben bé igual però també es dona en aquestes situacions aquesta similitud el gos necessita com deia com és un carronyaire necessita tastar diferents textures per crear un fitxer propi si no si no cobrim aquestes necessitats que era el que anàvem a parlar d'aquesta secció al final això es tradueix en problemes de comportament quan un gos és adult tu dius que el desconeixement i també la precipitada intervenció humana en el procés de desenvolupament de l'animal poden causar futurs problemes de convivència per exemple això que diem d'enmossegar enrossegar coses de casa segurament molta gent el primer de forma d'incentiva el que fa és treure-li el que està arrossegant treure-li el que està mossegant en aquell moment i això tenint en compte que l'animal que el gos és un animal que ronyaire potser estem intercedint de forma directa amb el que el gos li surt de forma natural de manera que estarem creant segurament o potencialment tenim la possibilitat de crear un animal molt més territorial o molt més egoista entre cometes del que hauria de ser llavors sorgirien en aquest cas si nosaltres estem a casa per exemple i aquesta situació que ve dius veient que el nostre cadell el nostre gosset ens ha agafat unes sabatilles o una cosa que teníem nosaltres a pressa i les està arrossegant nosaltres primer li traiem allò i segurament després li tirem una bronca o el castiguem una miqueta perquè està fent alguna cosa que no ens agrada i en cap moment estem parant atenció a l'exigència d'aquell animal que no la fa perquè sigui capritxós i li agradin les sabatilles sinó que el seu cos li està demanant o per naturalesa que arrossegui coses que arrossegui coses que tingui al seu abast perquè d'aquí unes setmanes o uns mesos allò ja no li serà permès per tant consell a partir d'aquí si veiem que el gos de petit quan és un cadell està fent coses deixar-lo fer en aquest sentit deixar-lo fer no seria intercanviar aquest punt potser seria més evident o més adient intercanviar si és algo perilloso que estigui arrossegant només seria el cas en què podíem intervenir si fos una cosa de vidre si fos una cosa elèctrica si fos una cosa perillosa hauríem d'intervenir si és una cosa per exemple si m'ha agafat la sabatilla que dèiem o el comandament a distància hauré d'assumir jo hauria d'assumir les conseqüències perquè el meu error no ha estat no supervisar el gos sinó no tenir un entorn propici pel gos perquè aquell gos hauria de fer vida tranquil·la fent una vida segura és el que dèiem quan tenim un bebè quan tenim un bebè ens posem inclús les cantonades posem plàstic amb els gossos no ho fem i tenint en compte que són una espècie completament diferent que hauríem d'explicar-li moltes més coses que un nen que el nen al final la nena ho acabarà assumint molt més fàcil ara ho deia fa un moment ho parlàvem amb la Gaudià Coster que els nens i les nens el que fan és imitar el comportament dels adults dels pares en canvi fan de mirall en canvi un gos per molt que vulgui no pot perquè és una altra espècie nosaltres fem coses que ells no poden fer té una morfologia té unes valoracions i uns criteris propis d'espècie que no li faran entendre mai potser el que nosaltres volem fer entendre però l'habitual és que potser tenim un gos que ara té 4 anys que està intentant arrastrar-nos cada cop que surt el passejar i és perquè potser li hem posat li hem intentat ensenyar passejar amb corretge quan no ho hauríem d'haver fet quan el gos era jove i necessitava córrer quan tenia 6-8 mesos aproximadament nosaltres ens vam posar al cap que havíem de tenir un passeig tranquil amb aquell animal i l'animal precisament el que necessitava era córrer córrer i sense corretge exacte en fi doncs Albert no sé si vols afegir alguna cosa més però crec que clar el missatge i la reflexió aquesta en general sobre els problemes que poden tenir els gossos i que moltes vegades són origen en aquestes etapes com dèiem de joventut de quan un és cadell d'adolescència i sobretot afegir-hi com a final que tingui l'ada que tingui el gos si té una problemàtica així té solució no és una cosa en què el gos o la gossa s'hagi de morir hi ha maneres de solucionar aquest tipus de problemàtiques l'únic que hauríem de tenir en compte i parlar amb algun educador o algun educador de la zona perquè ens sigui més molt bé doncs Albert moltíssimes gràcies ja sabeu que podeu utilitzar també el mail del programa si teniu qualsevol consulta sobre el món que n'hi i el vostre gos o gossa lapenyadelmorro arroba gmail.com lapenyadelmorro arroba gmail.com Albert que vagi bé adeu-siau bona tarda molt bé bona tarda t'he saludat per la webcàmera adeu-siau molt bé jo també però no em veu no em veu que vagi bé adeu-siau adeu-siau segueix la penya del morro a Twitter i Facebook a Twitter lapenyadelmorro a Facebook lapenyadelmorro com veu sou originals de Mets 5 minuts arribem al punt de 2 quarts 7 de la tarda continuant en directe lapenyadelmorro i ara tenim l'Eric Portmar estic fatal jo avui mare de Déu és que han vingut les carabateres aquestes les glòries calla calla les glòries que són tan simpàtiques ens han d'aquí d'estar talat Eric Portmar bona tarda bona tarda ara atenció perquè Eric ara parlarem justament del WhatsApp per ordinador que ja ha sortit de forma oficial i ja tal i qual però abans hauríem de parlar de l'incendi que aquest matí hi ha hagut a l'Institut de Sant Jut de fet nosaltres hem retuitejat un parell de vídeos diferents que els podeu trobar tant al Facebook com al Twitter del programa de la penya del morro Eric tu estava a l'Institut aquest matí estava a l'Institut com has viscut què ha passat bueno aviam no crec que s'ha fet una imatge massa gran de lo que en brindicat ha sigut anem per parts Eric tu on estaves quan hi ha hagut aquest incendi jo estava a la pista les escales que baixen a la pista per tant te deixo que era l'hora del pati l'hora del pati exacte eren les 11.40 una cosa així ha sigut un quart d'hora abans d'acabar el pati d'acord llavors això hi ha hagut un moment bueno estàvem amb els amics en ella arrepenjats a la balla que era la barra per baixar que hi ha hi ha hagut primer de tot hem olorat una mica de fum i va bueno algú estarà cremant algú bueno perdona però no a l'Institut no li has donat importància no perquè per allà hi ha un cremadero per allà a vegades se sent un lot cremat no era la primera vegada cremadero és la l'omenclatura oficial cremadero d'aquests de cotxes que cremen cotxes el Sergi Pont coneixeu Sergi Pont diu això què és diu ara les notícies del Casso o què no el Casso con Eric Pomar això ha passat avui no ens estem inventant res llavors què més ha passat doncs això ja s'ha sentit res una furtó 3 o 4 segons d'olor de fum i després s'ha apagat bueno ja no hem sentit res no hem escutat res més fins després al cap de 5 minuts llavors sí que ha començat a sortir molt molt fum com si estiguéssim fent una barbacoa enorme una barbacoa una barbacoa no es descarta que fos algú realment que estigués allà doncs amb uns pinxos o unes botisfarres sí clar és el que hem de veure uns calçots o alguna cosa clar ja no és temporada no hi havia ningú i això i llavors després això venia darrere del poc darrere del gimnàs darrere del gimnàs darrere del gimnàs i allà hi ha tota la valla que toca amb el carrer de baix de la bona aigua correcte que hi ha un descampat hi ha un solar i allà hi ha aquestes plantes darreres que s'enganxen a les valles i a part hi ha el bruc aquest saps? el bruc? el bruc la cinta aquesta de palets que és per tapar una mica això es diu bruc? no es diu bruc ah no ho sé no ho sé és que no ho sé no sé què és però m'imagino això que és que servien les valles per tapar una mica d'intilitat ah val val que és de color verd no no és verd és marró és marró marró val d'acord que és com una mena de una malla una malla però de fibra no eren de branques eren de branques de branques seques val i això és això ens sent molt ràpid això clar llavors la pregunta és això que aquí ens donem l'origen d'això quin és? l'origen d'això perquè és curiós m'han explicat dos vegades primer m'han explicat hi ha dos versions? hi ha dos versions anem a la primera la segona amb quadraments a veure la primera la primera és que hi havia uns allà que estaven amb el cigarro o allò que sé que fent estaven fumant estaven fumant a dintre l'institut o a fora a dintre l'institut i no sé com l'han apagat o alguna cosa i a mi m'han dit que això em sembla una nàmica estona que l'ha apagat i l'ha apagat i l'ha apagat això amb la sabata i se li ha pres la sabata exacte això ho hem escoltat alguns la segona versió perdona i que això ha agafat i s'ha rastregat sobre això per apagar-ho sobre això del bru i ha sigut pitjor que ha sigut quan ha pres la segona perdona en el cas que fos així això és un problema a la persona que li ha passat això que no sé si se sap qui és sembla ser que sí però no dinem noms evidentment no cal dir noms però sembla ser que sí l'institut és com una família tothom es coneix allà l'institut dubto que ho sàpiga però a mi m'han arribat l'institut ho dic perquè és que estem parlant d'una cosa que a veure que pot semblar el govern anava a dir una entremaliadura però clar estem parlant d'un incendi estem parlant d'una cosa que realment han sigut perillós perquè després han vingut la policia local han vingut els bombers han vingut els bombers que els he trucat els has trucat tu bueno ja quan ha començat a sortir fum ens hem acostat perquè jo em imagino que t'ho amb el mòbil gravant tothom i llavors després quan hem vist això i darrere del gimnàs hem vist una flama doncs ara aquí la gent grava la gent grava anirà allò i ho ha agafat i he trucat el cindor però tu pensa que els bombers han dit que era d'origen desconegut completament i no és cert perquè estem dient que hi ha hagut aquest argument que ha volgut apagar la colilla i llavors la borilla i llavors què ha passat que com que ara a la primavera hi ha aquell borrissol blanc això és allò això és el que pren un moment un moment estem a la això és la primera opció que a mi no em quadra molt la segona que és la que ha vist la meva germana la primera és la d'una cigarreta mal apagada correcte la segona és que ara a l'institut hi ha aquests arbres que deixen anar aquests com no sé com aquestes fulles pollancres pollancres pollancres això que vola que flota i sembla que sembli perdona no està ben dit en català però és que s'esparceix i no està ben dit en català però és que s'escampa la llavor de forma pel vent és com una mena de cireres molt grosses tenen aquestes formes o no i que es fan com plomes com si fossin plomes són com unes boles d'aquestes de pim pom no són aquestes això és del plataner això és del plataner que floten que queden en suspensió en l'aire això sí que pren bastant a mi el que m'han explicat que això ho han vist és que han encès primer un noi han encès una i l'apagada i després l'altre que és qui ho ha fet n'han encès una més gran i ja no les ha pogut apagar i això tu és que et quadra més que no pas algú que estigui fumant un cigarro i l'hagin intentat apagar jo com que tinc fons que m'han dit que és la primera la primera opció a mi és la que m'han dit jo com que no hi era no puc dir si ha sigut A o si ha sigut B aquí tothom parla i ja se sap o sigui on diu una cosa per exemple Sergi Pont que Sergi Pont li va anar-li bé perquè ja està al xat avui tota la tarda ja està bé que vingui diu l'incendi diu ha estat provocat per un borrissol de malic podria ser això podria ser en cas que fos així això seria increïble borrissol de malic potser allò que tens el malic que et mires el Homer Simpson que estava per allà et fas així llavors t'ho treus una mica i allò que et queda ho intentes encendre amb l'encenador és possible i el tirar-ho que allò és molt incendiari no ho sabem però total tu però creus que és més d'aquestes llavors jo crec que això pot ser més bé que tampoc ho sabrem o potser és a unió de les dues opcions no ho sabrem mai això creieu no ho sé no crec no crec que l'incidut comenci perquè ha sigut però això llavors quan ha començat a sortir tot el fum les flames sí què ha passat aquí hi havia una professora allà baix aquella professora l'únic que feia era apartar els nens però clar tampoc hem vist que ningú estigués trucant a ningun lloc ja moments de pànic pregunto ho dic perquè Joan Xirivell ha comentat a la notícia de Ràdio d'Esvern moments de pànic total ha dit i la Júlia Moreno després ha dit ostres clar és que és això són moments que el pla suposo que s'ha fet no? el pla d'emergència un moment ara t'ho explico ara t'ho explico què ha passat? això d'aquests moments de pànic hi ha hagut un moment que sí que el Fox ha escampat superràpid la valla ha cremat 3 metres en un minu en 2 segons ha sigut última hora amb Eric Pumat com una ràfaga exacte en un moment que feia una flama molt gran i justament a sobre hi havia un arbre enorme en dies llavors aquí s'ha patit una mica sort que fa dues setmanes van desbrussar tota aquella part de l'institut que no arriba a estar desbrussat i allò estava gairebé sec o sigui que hauria sigut pitjor encara està bastant pitjor bé de fet estem fent broma perquè afortunadament no ha passat res no hem de malamentar no ha mort ningú ni res i realment això tampoc ha sigut un incendi i allò quasi bueno però podria podria haver sigut la part darrere del gimnàs deu estar negra està negra tot allò quan s'han trigat els bombers a venir? ben bé primer ha arribat la policia local clar perquè ho tenim més a prop poden anar caminant xinutxano no van caminant ja t'ho dic jo després han vingut els Mossos i després hem vist que passaven quan ja ens han tret tots a fora de l'institut aquí al carrer o sigui perdona us han desallotjat de l'institut? ens han tret del pati perquè clar normalment el el que és l'evacuació per si hi hagués un incendi a dintre vol dir que tothom a la pista clar si a la pista no podem entrar no no podeu anar a la pista perquè és on hi havia estava al costat del gimnàs on hi havia l'incendi clar això és el que tu deies si això hagués passat a hores abans que no estiguéssim al pati el que hauríem fet és confinament ens quedem a dins ens quedem a dintre però clar no podíem tornar a entrar no llavors hem agafat estàveu una mica en terra de ningú estàvem al carrer heu hagut de marxar al carrer correcte i allà al carrer i després clar en l'edifici que està més tocant al carrer que és el de bueno on està en primer d'ESO segon d'ESO perquè si han pogut entrar a fer classe normal una pena haver hagut d'anar al carrer i no fer classe jo justament tenia examen de filosofia oh quina pena quina llàstima quina pena clar dos preguntes que tinc jo la primera quant de rato heu estat a fora i la entre que ha passat tot i hem tornat a entrar una hora una hora i la segona pregunta perdona estona eh en català estona no rato estona perdó l'estona bueno una hora i la segona pregunta tu creus que servirà d'excusa per remodelar el gimnàs no home aquesta cremada d'una vegada no tampoc no ha causat això és el que ha passat avui a l'institut de Sant Lluís per tintar-lo no estaria ben bé on s'han cremat uns quants matolls de moment els bombers han dit que ha sigut d'origen desconegut però com hem comentat aquí és possible que hi hagi hagut un factor humà fins que no s'ha confirmat res no ho sabem no ho sabem segur segur segur factor humà sí sí segur perquè això no és allò que hi ha un vidre i passa el sol no segur no aquí clar estem parlant de que si us sorprèn no és la primera vegada que passa no no no no és la primera vegada que passa no ha passat també va passar però va passar una cosa va estar més petita que el van poder apagar amb aigua amb aigua mateix però clar això és és veritat aquí m'imagino que no recordo sí i a veure ara bromes a part aquí s'hauria una investigació judicial m'imagino que doncs això estem parlant d'un presumpte delicte s'ha escrit un crim aquí total no no és un crim no aquest és un period d'incendi s'ha escrit un incendi de totes maneres un incendi perquè si és que és per la primera part que estan fumant si estàs fumant cigarreta que no es pot en el centre no es pot està prohibidíssim clar està prohibidíssim per tant aquí veurem a veure quines mesures pren el centre per l'institut però si realment ha sigut així han enviat un correu la mia els 20 minuts mitja hora que hem entrat han enviat un correu a casa dient això que s'havia produït un petit incendi que tothom estava bé que tothom estàvem bé que les classes s'han parat aquella hora i han tornat a l'altra hora i estan dit ni per què ni què ha passat home la foto la foto que ens ha repriolat el nostre amic Eric Pomar al Twitter la veritat és que casualment el tenim aquí aquella ha sigut el moment aquesta impressiona molt perquè veus aquí això és el que dèiem del moment de pànic entre cometes a veure si ara la podem posar en pantalla un moment espera la posem en pantalla així doncs era una imatge doncs caòtica no? perquè clar dius madre mia i tu també els mòbils que a l'institut no es pot portar mòbil en principi l'any passat a la consell escolar abans de marxar ara podeu portar el mòbil al pati? clar això és una victòria no? per vosaltres l'any passat al consell escolar quan encara hi era jo ho vam estar decidint i al final ho vam aconseguir molt bé però bueno Dani no el visquis del passat no però estic content estic orgullós d'aquest això bueno escolteu que res són les 6.38 de la tarda aquest tema en principi el donem per tancat sisplau Eric i aquesta és a l'institut digue'ns com continua la cosa si alguna novetat l'última hora més que res per saber com anirà la qüestió i si hi haurà represàlies per aquesta persona que en principi doncs ja sigui una setmaneta a casa s'emportarà no és que a veure aquí hauríem de discutir un party gran la diners la... la... la... la... la... la diner pòster ja bueno en fi veurem a veure què és el que el que passa però clar hi havia gent que deia home que l'expulsin directament per exemple no? però aquest noi diuen que ja ha sigut expulsat d'un altre centre amb el qual No sabem si ha sigut aquest, però si ha sigut aquest... No, un moment, no podem començar a llançar sospites. No ho van enlloc. Però hem d'especular. No, no, no. No, no, aquest no és el programa. Si vols especular... Jo soc la Rahola. Si vols especular, vine'l just a la costa amb la Carme al matí. Ah, sí? A quina hora? Al matí? Ja quedo. Carme, hola, guapa. Bueno, escolta, anem a les tecnologies perquè hem de parlar, com deia Amèric, avui del whatsapp per web, no? Sí, bueno, a finals de setmana passada Whatsapp va treure... Bueno, ja recordeu que a finals d'any, inclús abans, Whatsapp va treure això de que podies parlar des de l'ordinador, però a través del navegador de Google, jo què sé, del Chrome o del Firefox o tot això així. I no acabava de convèncer la gent perquè, clar, t'havies de connectar i... Bueno, vamos, què hem fet ara? Aquella aplicació que tu accedies a través d'internet, fer-la en una aplicació que tu et descarregues del teu ordinador. Però, vamos, la dinàmica és la mateixa. Seguís passant això de... El que seria ideal és que tu entres amb usuari i contrassenya i t'oblides del teu telèfon, que el pots tenir a l'altra punta de la casa. Amb això no. Això vol dir que el telèfon l'has d'anir obert, bueno, relativament a prop, i anar-lo obrint de tant com de... Cada una estona, clar, perquè si no el whatsapp automàticament es desconecta. Amb aquesta aplicació has d'estar en internet? Has d'estar en internet. Has d'estar connectat. Has d'estar connectat a la mateixa xarxa. La mateixa wifi. Els dos, el mòbil i l'ordinador. Correcte. Sí, sí. Molt bé. I alguna altra cosa més? Sí, avui comença el Google i jo, que és la setmana que es pot dir a conferències de Google, que és on van tots els desenvolupadors, això. Que, normalment, avui, que és el dia més fort, que és quan comença, es presenten les coses noves. Veurem... Mira, en 20 minuts comença la conferència gran. Es veurà, suposo, que l'Android TN, la nova versió, la definitiva, ja... Google TV o no? Google TV no ho... No, no s'ha dit res. Però sí que es veurà Android, realitat augmentada. Ah, Android de realitat augmentada. Correcte, sí. Bueno, s'està dient que potser podria ser un nou sistema operatiu adaptat, que seria per realitat augmentada. Potser també ja estan especulant que podríem veure unes Google Glass noves. però, bàsicament, el que està segur que veurem és Android TN, la versió nova, i l'Android, en realitat augmentada. Bé, per cert, mira, el Sergi Pont diu, a Ràdio Esverna es parla castellà, però es parla castellà perquè abans hi havia les Glòries, i després també hi havia la Clàudia Coster, que és alemanya i que no entén el català, pobra. Segur que no entén el català, pobra. I es difonen rumors infundats, també. Es fan judicis paral·lels. Diu, però què és això? Diu, estic indignat. Diu, sembleu la Nòria. La Nòria, a més, perdó, un referent caducadíssim, la Nòria. La Nòria, sí, no sortia aquella la... Diu, si digués, sembleu la Sandra Fernanda. Diu, sàlva meu o alguna cosa, però, clar, la Nòria està caducat. Bé, en fi, Eric, alguna cosa més? Perquè, si no, ho deixem aquí, que hem de connectar amb el casal de joves de Sant Just després de la pausa per la publicitat. Que vagi bé. Que vagi bé. Una bona setmana, eh? La Pella del Morro, cada tarda, de 5 a 7, a Ràdio d'Esvern. La Pella del Morro, cada tarda, de 5 a 7, a Ràdio d'Esvern. 98.1 La Pella del Morro, cada tarda, de 5 a 7, a Ràdio d'Esvern. 98.1 Cara Bé, un programa per a arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense etiquetes ni dates de caducitat. Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música La penya del morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio d'Esperm. Quina latria, no? Quins minuts arribem al punt de la set de la tarda i hem de connectar amb el casal de joves com cada dimecres i allà ens espera l'Alejandro Fernández. Alejandro, què tal? Bona tarda. Bona tarda, com estem? Bona tarda, mira aquí. Estem en un ritme ja de final de programa. Vinga, dame, todo, dame, todo. Us veig maquineros aquí. Avui sí, maquineros. Avui ens han passat moltes coses al programa. El programa m'ho vidit jo. Bueno, escolta, atenció perquè hem de parlar, com dèiem, del casal de joves, Alejandro, que ara sabem que d'aquí un quart d'hora comença la xerrada de l'Aroa que ha generat expectativa entre els joves de Sant Just, perquè molta gent a l'hora de viatjar econòmicament li interessa i l'Aroa avui fa aquesta xerrada. Ja hi ha algú al casal o no? No, encara no. Perquè ja saps com va el teu poble, eh? Que s'esperen al minut. El meu poble de tots, eh? El poble de tots. Bueno, al seu últim moment vindrà algú. Espero que vagi bé, perquè l'Aroa, pobra, patia per si no venia ningú i sabia suspendre. Però bueno, no. Esperem que no. En principi creiem que vindrà, eh? Sí, jo també ho crec. Bueno, en fi, què... Mira, el Sergi Pont diu que aquella època en què Ràdio d'Esvern era un mitjà rigorós i de referència arreu. Doncs res, no queda res. No queda res, ja. No queda res, és altra cosa, això ja. Bueno, Alejandro, més coses, perquè de cara als propers dies, què feu al casal de joves? Doncs, mira, per aquest divendres farem el segon circuit de drons. Hombre, que això ho portes molt tu, no? O no? Bueno, entre l'Esteven i jo. Ah, bueno, però això és una cosa nova, novíssima, no? De fet, crec que és un dels pocs llocs a Catalunya, potser, que es poden fer circuit de drons oberts així a la ciutadania. Sí, sí, perquè, bueno, això, vam veure que era com la joguina boom, no? Sí. D'aquest Nadal i... Bueno, d'aquest any, en general. Sí. Que nosaltres, també, amb els campionats i tal, hem anat sortejant i donant com a premi. Bueno, vam estar calculant i potser heu donat una quinzena o una vintena de drons durant tot el any passat, eh? Sí, sí, sí, sí. I ja veiem molts nanos que venen per aquí a l'esplanada de la gespa i que de tant en tant volen i tal. I, clar, molt a volar a fora, però la normativa, bueno, és com molt... És que, bueno, no està clar, eh? Com sempre, la gent sempre va molt més avançada al que realment passa. Sí, sí. I munteu un circuit a dins de la sala utopia. Sí, tota la sala utopia serà un circuit amb debilitat, val? O sigui, pengem aros i posem pneumàtics al terra, també, perquè es passi pel mig del pneumàtic. Bueno, es fa un circuit d'habilitat. Qui tingui traça ho farà tot sencer. També hi ha la possibilitat de només fer 3 o 4 proves. Però si ho fas tot sencer sí que farem la volta més ràpida, que es cronometra i, bueno, i anem ficant records aquí, no? De fet, si algú no té dron, vosaltres el podeu deixar. El que passa que, clar, si algú no té dron, vol dir que no té habilitat i té més números de carregar-se'l. Això ho teniu contemplat? Això! Això! No, aviam, nosaltres, jo tinc un dron aquí que sí que el puc deixar. Vale, és que si m'has de deixar a mi, que jo no he fet servir mai un dron, o l'Helena García Melero, que no sé si ho saps, però... Ostres, si l'Helena García Melero la valia, eh? Es carrega cada vegada quan deixen un dron, el tira per fora de TV3... Va ser uníssim. No, clar, el tema és estar 5-10 minuts explicant una... És molt fàcil, realment. O sigui, si heu portat un cotxe teledigit, el concepte és el mateix, però volant. Però volant, clar, és clar. O sigui, has de guardar una miqueta les distàncies amb el sostre i les parets, però en realitat és fàcil, li agafes el... És que tu perquè tens una ment privilegiada, però clar, jo no sé, tinc la sensació que em costaria i el trencaria a la primera. No, Jordi, no. Bueno, sí que hi ha hagut una persona que s'ha carregat un... Ara, ara, què va passar? Volem saber la veritat. Tu has anat allà a bolxar, eh, Jordi? A veure, què va passar? No, vam comprar nosaltres pel casal 1 dels que donàvem de premis al principi de tot per provar-ho, per veure si era un bon premi o no, no? Llavors l'Estevan i jo el vam provar, vam volar, tal... Guai, no? Li vam deixar el Sergio Herrada. Però, ah, ostres! El Sergio Herrada. Per no tenir ni carnet de bici. No tenir clafes a la barba, imagina't-hi. I... I res, o sigui, bueno, va durar 3 segons. Oh! El vaig treballar contra la paret i sí, ja està. Ja l'hi comentaré quan el vegi o parli amb ell, perquè, clar, això és que no pot ser... Clar, també estem parlant d'un nanodron, eh, que és com, jo què sé, com una galeta maria, eh? No, no, no, no l'he intentat justificar. No sap pilotar. Però sí, sí, se ho va carregar. Clar, tant de Star Wars, tant de friki, i no sap pilotar un X-Wing dron, no? Bé, en fi, doncs, escolta, queda dit. Aquest divendres a quina hora feu el circuit de drons? De 5 i mitja a 8, aprox. Molt bé, molt bé, perfecte. Vale. Bé, més coses. El cap de setmana teniu prevista alguna activitat al Casal de Joves de Sant Just? Dissabte a partir de les 6 tenim el Dinemotopia amb la pel·lícula Truman. Hombre, Truman, és la del gos, no? Sí, senyor, i el Ricardo Darín. Que va guanyar el Goya, a més a més, la pel·lícula aquesta. Sí, senyor. Molt bé, i, per tant, entrada gratuïta... Entrada gratuïta, projecció en versió original, subtitulada, bueno, subtitulada, no, perquè és en castellà. Sí. I res, a partir de les 6, que ja ho he dit, però, bueno, quan comenci la projecció es tancarà la sala i no es podrà ni entrar... Ni sortir. Ni sortir. Bueno, sortir, sí, és una llengència, sí, no? A la lavabo, sí, però ja està. Però, si no, com en un cinema, com en un cinema. Bé, doncs està bé, eh? Perquè, clar, nosaltres patíem pel Cineclub Utopia aquella entitat, te'n recordes, tu, aquella entitat mítica que vas aparèixer, però s'ha reconvertit, no?, ara, en... Bueno, sí, ho hem absorbit des del Casal. Clar, està molt bé, està molt bé. Clar, perquè està bé tenir una programació de cinema de qualitat. És el cinema una mica desenjuç, el Casal de Joves, eh? Sí, bé, i pretenc que sigui això. Sí que és cert que continuïm tan impúblic, eh? Que això sí que és d'agrair. Sí. Perquè hem canviat horaris i tal, i bueno... Bueno, us ve gent a veure, no? Això és important. Sí, sí, sí. Molt bé. Doncs això serà, com diem, aquest dissabte a les 6 de la tarda, has dit, o quina hora has dit? 6 de la tarda. Molt bé, perfecte. I el diumenge, tanqueu o... I el diumenge, jo crec que tanquem. Sí, no? O què? Sí. Perquè ja me deixeu descansar una mica. Ah, tinc una cosa a comentar-li al Dani. Ah, digues. Te'n recordes d'un amic meu cuiner que es diu Sergi Marqués? Ombles Sergi Marqués, i tant, que sí. Vale. De cara a l'estiu, m'ha comentat que... Bueno, s'ofereix per fer un monogràfic de cuina. Molt bé, no? Que guai. Amb una única condició. Amb quina? Que vol un... Que una persona sigui el seu ajudant de cuina. Un pinxer. Vol un pinxer. Un pinxer. El Sergi vol un pinxer, home. Sí. Ai, ai, ai, ai. I amb què vens amb tot això? Què vols dir amb tot això? Què, què, què? Home, tu qui creus que m'ha dit que vol de pinxer? Hòstia, vols dir? Què dius? La Miracle Serra. La Miracle Serra. Aquí, aquí, a veure, aquí. Va, no empecemos. El senyor Dani Martínez. Què dius? Sí, la Mar m'ha dit així, eh? Tot un honor, eh? Sí. I tant. Si no el Dani, jo no vinc. Oh. Serà un pinxer de luxe. Bueno, Dani, què dius tu? Home, jo dic que sí. Sí, quiero. Sí, quiero. Bravo, bravo. Sí, quiero. Sí, sí. Que bonic, que bonic. Bueno, pues ara us caseu, eh? Home, clar, aquesta tarda, com que vindré per aquí del casal, si vols xerrem una mica. I en parlem, en parlem. Mira, ja s'apunta ja, molt bé. Sí. Escolta, Dani, però porta't bé tu, eh? Jo em portaré bé. No trenquis res, eh? Jo portaré la meva xacatilla de l'escola. Home, clar, que ja que estic estudiant cuina... Tens una xacatilla que posa Dani Martínez, o no? Sí, i que posa Institut Martidot, com Miguel Rito, que sembla cara de bo, saps? Clar, clar, clar. Bueno, en fi. Bueno, escolta, quan tinguis un estrellet mitjelló, ja ens convidaràs a tots, eh? I tant. I tant. La propagata que t'estem fent tots, t'estem pagant tots, eh? Ja ho sé, moltes gràcies. Ja us portaré aquí una esferificació d'algú. Vale, perfecte. Això queda gravat, eh, Dani? Sí, exacte, exacte. Va, va. Estem donant tots una empenta, que us fem per llaurar-nos el nostre futur culinari i de menjar. Vale, Dani? O sigui, que tu ens has d'alimentar quan siguem grans i estiguem a la residència. Bueno, i tampoc... A l'estiu potser fem alguna cosa, no, Jordi, o què? Què vols dir? Home, que a l'estiu ja saps que toca alguna cosa. Tu, per tot el que sigui menjar, aquí sempre tindrem les portes obertes. Molt bé, molt bé. Com tothom. Bueno, no, perquè ho fem per ell, això per ell sempre. Sí, sempre. Bueno, en fi, doncs, Alejandro, moltes gràcies, o si vols dir alguna cosa més, ja aquests minuts que tens de protagonisme a la Ràdio Líder de Sant Just. Re, que moltes gràcies, els estimo. Sí, molt bé. Parlem la setmana vinent. Perfecte, vinga, doncs a descansar. Ha arribat algú ara, o què, parlador? Sí. Eh, encara no. Veig una moto, però, clar, sí, estan allà amb el mòbil i no sé si... Perdó, l'Arola la tens aquí al teu costat o no? Sí, la tinc aquí. Home, passa-me-la, per favor. Està parlant per telèfon, ara. Ah, deu estar parlant amb el regidor de joventut. Segurament. Que tenen aquí un... Amb el conseller de joventut, o que no existeix, però... Ara o alcaldessa, eh? Poca broma. Ara o alcaldessa, sí. O sigui, tinc a veure el documental de la col·la, o alcaldessa, que no... Va dur un trailer l'altre dia, em va molar, però no l'he vist. Bé, en fi. L'heu de passar al Cine Club Potopí algun dia. Vale. Alejandro, que vagi bé. Cuida't, un petó guapo. Vinga, un abraçada. Ai, bé, doncs mira, ja està aquí. Dia passa, any empeny, i ara acaba, programa finalitza. En fi, Dani, ja està. Tot el que comença acaba, tot el que puja a baixa, tot el que va cap a la dreta, després se'n va a l'esquerra. Esquerra. Bé, sí, és una cosa que... Tot el que s'allunya del micròfon. Després s'apropa. És la llei de la vida. Sí, sí. Hem de deixar-ho aquí. Però és que és d'hora, eh, encara. Que vols dir que és d'hora. Home, que encara queden molts minuts. No, però escolta, si ara hem d'acabar el programa. Hi ha la publicitat. Després hi ha ve l'informatiu, ara amb els... És que ha sigut divertit el programa d'avui, eh? Què t'ha agradat a tu? A mi m'ha agradat molt, perquè les cabareteres, oi, simpatiquíssimes, és més maca. T'agrada molt les glòries. M'ha agradat molt les glòries. Per cert, Avui en sàvem una pregunta al Twitter, Dani. Avui en sàvem una pregunta al Twitter. La pregunta era sobre uns actes vandàlics que doncs hi ha hagut aquí a Sant Just. Perquè els Mossos han detingut a tres joves per cometre robatoris a Sant Just. Creus que hi ha poca seguretat a Sant Just? Aquesta és la pregunta que formulem avui. I què respost la gent de moment? La gent em sembla que... Un moment, que estic actualitzant per si hi ha dades noves. Un moment, baixem. Actualitza. Però sembla ser que... Per què diu la gent? Què no és la resposta, Dani? Aviam, un moment. Que s'està actualitzant. Ah, ja està actualitzat. Has de tenir un Windows millor perquè és que si no, clar... No, aquest em va molt bé. No, el linkat va molt bé. Ah, el linkat té. Sí, el linkat. Llavors, un 67% diuen que sí, que hi ha seguretat a Sant Just, que se senten molt segurs i que no tanquen la porta amb clau, amb la qual cosa no passa res. Correcte. I 90%, ai, perdó. No pot ser, eh? Un 33% diuen que no, que no hi ha seguretat i que tenen 4 o 2 a casa per si a algú se li ocorreix entrar. Clar, què vol dir? Que han votat 3 persones, no? Correcte. 3 persones. Bé, doncs fins aquí la penya del morro d'avui. Gràcies a tot que ha fet possible el programa amb les Glòries Cabareteres, la Capitana, la Martínez i la Patiño. També avui amb la Clàudia Costa, que ens ha explicat com canalitzar millor la nostra comunicació a través de la terapia energètica. I l'Alberca Papel a la filosofia d'Ovil Beach, educació canina. L'Eric Pomar amb les tecnologies i avui ha explicat-nos sobretot aquest incendi que hi ha hagut, petit incendi, eh? Sense ferits i que no ha anat més a l'Institut de Sant Just. I ara, al final, amb l'Alejandro des del Casal de Joves ha explicat-nos quines coses faran els propers dies. I, com sempre, al Twitter i al Facebook del programa el Dani Martínez. Dani, gràcies. Ja, de res. Fins demà, guapos. Bona tarda. I nosaltres tornem demà a partir de les 5 de la tarda i ho farem amb l'agenda Dona i Empresa que ens vindran a explicar com viatjar pel món. També tindrem el nostre crític de teatre particular, Oriol Puigtauler, la Clara Nervion de la revista Time Out i el senyor Benito. Tot això demà a la penya del Morru. Adéu-se, acudeu-vos i sigueu feliços. Que vagi bé. Bona tarda. Ràdio Tosfet 98.1 Ràdio Tosfet 98.1 Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat informatiucomarcal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda, no et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil. informatiucomarcal.com Primer, van ser les ones. 98.1 FM Després, internet. Ràdio Tosfet .com Li vas seguir Facebook, Twitter, Youtube, Instagram i ara obrim un nou canal. Comunica't amb nosaltres per WhatsApp 610 777 015 Ràdio Tosfet Cada dia més a prop. Déu. Ràdio Tosfet 98.1 Despertant-te, corrent, esmorzant, comprant, passejant, quedant, treballant, celebrant, sortint, conduint, conduint, vius connectat, conduint, desconnecta, evita les distraccions, milers d'accidents de trànsit són provocats per l'ús de mòbils, GPS i aparells de ràdio. Generalitat de Catalunya. Ràdio Tosfet Ràdio Tosfet 98.1 Ràdio Tosfet 98.1 Tots seguit, les notícies de Sant Just. Sant Just Notícies, edició vespre.