#925 - Teatre (Romea i TNC), Viatges amb Dona i Empresa, Festivals i Nigiris (Time Out) i "El rei borni" amb Alain Hernández

La penya del morro, un programa amb més morro que penya. Què tal? Bona tarda, Sant Justi, gent de l'estranger, com esteu? Benvinguts al programa de les tardes de Ràdio d'Esvern. Ens parla i us saluda Jordi Domènech, és d'hora i fins les 7 del vespre. Això és la penya del morro, avui, programa número 1854. D'aquí uns moments amb l'Oriol Puig-tebler parlant de teatre. A més a més també tindrem l'agenda de Dona i Empresa, concretament... Mira, on està? No ho tenia per aquí apuntat. Sí, ens visitaran la Mireia Terès i la Núria Marçal. Avui parlarem de viatge. I a més a més també tindrem a la segona hora, com cada dijous, la Clara Narvion de la revista Time Out. I avui també amb l'Elene Hernández i el David Tàvila. Tu... Opa! Què vol dir això? Ara! Tu ropa! Tu ropa! És la nova expressió de moda entre els locutors catalans. Tu ropa! Vinga, va, anem cap al teatre amb l'Oriol Puig-tebler. Ara surt aquella dona que canta. O no? No surt? Bé, la cançó de la dona que canta és la cançó que ens indica que l'Oriol Puig-tebler ja el tenim al telèfon per parlar de teatre. Oriol, bona tarda. Hola, bona tarda, bon dijous. Hola, bon dijous, dijous de Pasqua. 19 de maig a 12 o 16 són les 5 i alguns minuts. Sí, però... A tu t'agrada fer això, eh? Aquestes coses t'agraden. T'agrada, t'agrada. I jo pones a la competència, també. Ah, també ho fan, això? Quan estàs gravats ho fan, va. Sí, són les 12 i alguns minuts. Ah, vaja. Escolta, atenció perquè... Calla, no diguis que estem gravats, que no és lletj. No estem gravats, no. Ara és el directe. No, tu estàs aquí? Sí, no? Sí. Jo estic aquí, també. Doncs ja estem aquí. Estem vius i respirem. Bé, hem de parlar teatre, com cada setmana, com que dilluns va ser festa. Hem dit, va, Oriol, ves cap al dijous, que falta gent. I per això ho tenim avui. I hem de parlar de diferents qüestions. Entrada, una de les estrenes d'aquest mes de maig es produïa, i s'ha produït ja, al Teatre Romea, concretament amb la gent de La Perla 29 al capdavant. La Perla 29. Oriol Brogi, com a director de Cors Purs, una obra que és irlandesa i que, segons sembla, bueno, va tenir una estrena normal, no, Oriol? Normal, no gaire exclusiva. Jo no vaig anar al dia a l'estrena, vaig anar aquest dimarts, és a dir, abans d'ahir, però a la gent no parla gaire d'un espectacle, ni a les xarxes, ni als diaris, i de molts amics que hi havien anat van dir, i n'hi hau, bueno, jo avui vaig anar ahir, i escolta'm tu. Tela, tela, eh? Aviam, és un espectacle que vol ser tan poètic, i vol ser tan irlandès, i tot és com fosc, i tot a les que no hi ha música irlandesa, i la música, i la llum és... No, però bé, qui surt? Qui hi ha a sobre l'escenari? I invita una vacaina. Aviam, tornen el Borges Espinoza. Ah, bueno, ens agrada molt, què està fent Maria Rosa? La Miranda Gas, la Miranda Gas, la Vicenya i el Mario Gas, i el Jacob Torres. Són aquests tres actors, i llavors tres músics, tres músics, un pianista, que és la Carles Pedragosa, que és un pianista que ha treballat molt amb l'obra, ai, amb l'obra, així no, també, ara sí, amb el Jordi Oriol, un pianista actor, que va fer el safari guitarra, va fer diverses coses, i llavors és molt graciós, perquè llavors hem de revistar el Brogi, que treballo per la revista aquella que treballo al newworld.com, i els altres dos músics són gent de la Perla, el cap de sala, normalment el biblioteca, que és el Marc Serra, i la noia, que ara no me'n recordo com es diu, que és com de premsa, és a dir, que té gent de la Perla allà fent de músics. Doncs mira, així també, així es distreuen. Però aviam, això, aquest espectacle, està alesat en un conte curt de la Josep Kessel, que és un francès, i llavors, com que el senyor Brogi li va molt tot molt irlandès, de fet barreja aquest conte, que és un conte curt, que és un mèri de corc, amb una mica del llibre del James Joyce, Els morts, The Dead, que hi ha una mítica pel·lícula que es diu Dublinesses, amb el Javikus Huston. I llavors fa l'espectacle comença amb aquesta escena de Dublinesses, que dius, oi, que bé, que bé, guai, guai, 9 minuts, 15, però llavors, la resta d'hora, ara hi fico, és una cosa molt narrativa, s'anirà quan els actors diuen, en Johnny va anar cap a la porta i va mirar el menjador, va mirar la Molly als ulls, i va pensar que mai l'havia vist tan bonica. Ui, però per això agafes un llibre i te'n llegeixes, no? Exacte, i llavors la Molly diu, la Molly diu, la Molly estava nerviosa, no sabia que aquella nit potser seria l'última nit, exacte. Parla en tercera persona, parla com l'Aida de Gran Hermana, una mica, no? Com l'Aida Nifa, exacte, l'Aida és una persona que pensa aida, tal, tenim aquest referent. No pot ser. Escolta, deixa tu t'enriure per aquí, que en qui estàs? Deixa tu t'enriure, sí, espera que te la passi. Ah, qui és? És que fa molta gràcia que passeu de Dublineres a l'Aida Nifa. Ui, m'agrada molt, m'agrada molt. Identifiquis, amb qui parlem, per favor? Jo soc una oient, una oient més del programa, eh? Ah, val, no? És que s'ha creuat la línia. Saps què passa? S'ha creuat la línia. Ah, s'ha creuat la línia. Saps què passa, senyora, que no, res, que estava dient que els personatges parlen en tercera persona com l'Aida Nifa, de Gran Hermano. Exactament, exactament. Vostè que l'ha vist, també, no serà massa casualitat, no? No, que ha anat i... Ah, i què, i què, i què? I crec que no li va agrada gaire. Bueno, escolti, pengi, pengi que... I fa el senyor aquest, eh? Que està parlant. Pengi, que fa molt bé, que s'han creuat les línies, d'acord. S'han creuat les línies, jo volia parlar amb una altra persona, jo volia parlar amb el Jordi Basté i... No, no, Jordi Basté és una altra ràdio i és una altra hora, és al matí, eh? Molt bé. Bueno, gràcies senyora per escoltar-nos, bueno, a la ràdio, per no sé què, bueno, en fi... Sí, és el telèfon aquí al fix, al de Baquerilita, que és el que em truques ara a la gòndola, està com una mica... Ah, a la gòndola, a vegades cinc els veïns, a vegades es penges i cinc la conversa amb els veïns i es diu, ja, ja escolto, ja callo, ja... Bé, bé, bé, molt bé. Total, aviam, Els Cors Purs és una peça de teatre de cambra, poètic, de petit format, en el Romea, i a l'espaixa, el Brogi em deia, quan el Romea fan l'espectacle a la italiana, és a dir, que no fan allò a dues bandes, com van fer, per exemple, incendis, com van fer incendis, amb la gran clara segura Sant Justenca, Sant Justenca, que va ser un gran èxit, doncs aquí fan el teatret normal a la italiana, però llavors el Brogi deia, ja que el Romea té alçada, ja que té una pinta, ja que l'escenari és alt, doncs hi ha coses que se'n van volant, el piano puja, les cadires baixen, i llavors hi ha un moment que és poètic, però que pot ser un teu perill de ser una mica cursi, que és que el Borges Espinoza i la Miranda Gass, els hi posen uns cables d'aquells de ferro, que dius, va, a veure, ja li poten els cables, és com 10 minuts abans que li vas veient els cables, ara volarà, ara volarà, ara volarà, i llavors volen una mica, s'eleven, ella fa això com una tombarella a càmera lenta, que ho val molt bé, ell, el Borges Espinoza se'l veu més incòmode, així com si nedés, perquè és la primera setmana, com si t'hi tigui sota l'aigua, perquè, clar, hi ha un tool, l'escena té un tool així negre i tu veus tot com filtrar, tota l'estona hi ha com neu, hi ha com fum, bueno. Bueno, perdona, neu o són llençols? Ho dic perquè m'ha arribat, veus, que són llençols. Hi ha llençols, hi ha llençols, ell, però també hi ha neu projectada, i al final posen música, música en directe, però gairebé tota l'estona, de fons, però de música, tu, que sembla això, la música d'ascensors. Vull dir que, bueno, si sou gent gran, si sou irlandesos, si teniu ganes de fer una becaïna, aneu a veure els còspons, potser no caldria. Escolta, trobo que estàs molt canyero, eh, Oriol? Sí, mai critico res, jo, si no ho deixo tot bé. Ah, bueno, estàs canyero últimament, eh, ja t'ho dic ara, estàs canyero. Perquè, com cada cobro, amb tu no, eh, però amb el Núvol. A mi no, a mi no. Molt riu, aquesta senyora que ja. Sí, pare de riure ja, la senyora. Bueno, en fi, més coses, perquè, clar, ara vols dir que amb el Núvol, deixa'm dir-ho, que no ho hem dit, que estàs a la secció de l'apuntador de teatre, elnúvol.com.cat, allà podeu veure-ho tot, dic que, com que et paguen ara, estàs més pujant perquè tens com maturitat, no? Ara, ara ho digui. Ai, la gent ho recomana a .cat, em demana també que els col·labori, cobrant, cobrant, no l'he passat mai a la vida. Oh, molt bé, Oriol, enhorabona d'aquí. L'any que ve he de deixar la penya del morro i estaré presentant el Tire 33, de la Júlia Bertran. Ja no l'estanyaria, jo content. Que no siguis el nou Marcos Ordóñez, també. El nou Marcos, també. Venge que aquesta generació de crítics de Barcelona els hi queden 5-10 anys, estant d'es molt grans. Estant d'es molt grans, el que no està a coix, va amb cadira de rodes... Què quedeu? Martí Figueres i tu, no? Ja estàs dels joves. Sí, dels joves, tots els joves. Escolta, què coneixes, el Martí Figueres, per cert? Estàs qui és o no? Ara em sona, però no sé qui. Martí Figueres? Más Teatro. Más Teatro, Más Teatro, sí, però ara Martí Figueres... Que sàpigues que Martí Figueres va col·laborar a Ràdio d'Esverme fa molts anys, també. Oh, no, no, tothom ha col·laborat a Ràdio d'Esverme. Com Clara Aguilar, que et vas trobar l'altre dia, també. Clara Aguilar, exacte. Hem de parlar d'una altra qüestió, perquè avui dijous tenim dues, una estrena i una restrena. L'estrena primer el TNC de... T'agrada de dir-ho, eh? L'estrena del TNC del Pep Tuzà. Pep Tuzó. Que... Pep Tuzó. Que estrena el TNC, el Pep Tuzà. Estrena una obra a la sala petita, una obra titulada Qui bones obres farà? Ah! Que és una adaptació de l'Hord dels Cigarers d'Anton Chekhov, però que de fet tracta d'una companyia de teatre que està assajant una obra que és La Gavina de Chekhov, per tant barreja la Gavina i l'Hord dels Cigarers i és una companyia que té... que tenia una sala tota la vida i llavors resulta que el fan fora. El fan fora. Què em dius ara? Per això em sona? No? Bueno, és que és clar. Desnonament. I això tothom que va tenir a la roda de premsa a la presentació tots pensàvem en el cas del Pep Tuzà i el Cercle Maldà perquè de fet era el director del Cercle Maldà va estar 5 anys el 2009-2014 llavors li va acabar el contracte i el van fer fora i llavors... Perdona, perdona, com vulguem dir com que els pirates són els que es van quedar amb el Maldà. Això li van preguntar la reportera de l'Ara la Laura Serra que és molt estragista que a la roda de premsa tots pensàvem això de preguntar però ningú s'atrevia i llavors ella va fer el pas i va dir t'has inspirat amb el que va passar al Cercle Maldà? I ell va dir no, no, no perquè de fet ell pensa més no, aquesta obra ja es veu i a mi l'hi vaig avui aquesta nit i et diré què tal la setmana que ve el dilluns aquesta obra parla més del teatre que jo crec que està una mica mitificat perquè sempre passa amb el passat el teatre dels anys 70 els anys 80 quan el teatre no tenia trampes va dir el Pep Rosà teatre en llenç teatre més polític i llavors és això, no reflexa aquesta crisi del teatre que com que és un teatre que no dona diners el fan fora de la sala i ells perden la sala el seu teatre que de fet és com el que passa a el d'Oscirerers que és aquesta família de l'agistocràcia russa que havia sigut molt rica però que estan de cadència que els hi prenen la casa amb l'or que és l'únic que tenien per tant és com que ja es queden sense res de regla molt bé doncs escolta aquesta ja prenent nota una estrena d'avui i després hi ha una restrena aquesta sí que l'has vista perquè em fa molta il·lusió perquè és l'altortuga és una producció de la Flyhard que salta al Club Capitol exacte Club Capitol sala 2 sala petita bé petita que és per ser gran vull dir que Déu-n'hi-do i és una obra que ens ha agradat molt a la Flyhard és una obra que ha guanyat premis el premi de la crítica la Clàudia Sodor no para de guanyar coses va guanyar el premi del torneig de dramatúrgia va guanyar el butaca millor dramatúrgia va guanyar el butaca també no és que ha guanyat moltes coses i és un espectacle de petit format però que clar el Capitol passa a ser una mica més grandets però que és això tortugues o la desacceleració de les partícules ah molt bé dues parelles dues parelles un sol escenari un argument que barreja ciència-ficció comèdia romàntica molt ben fet és d'aquests muntatges que està tot molt bé ah gràcies segreix la posada d'escena la direcció el vestuari la sobrefesa tot molt bé per tant neu i neu i perquè el tipus de la faca s'ha de donar suport que són gent molt maca i són a mi també de prorant de què va tortugues? de les galàpagos? no no és una parella que representa que passa de la ciutat se van al camp se van al camp perquè volen fer una vida una mica més tranquil la més relaxada i llavors es barreja la vida d'aquesta parella amb la vida d'un científic són científics que estan estudiant tota una sèrie a teories quàntiques sobre el temps i l'espai tortugues aquest títol ve perquè no direm què passa però hi ha una relació amb unes tortugues i amb una característica i principal que tenen les tortugues i llavors ens té molta gràcia veure com amb les dues històries s'entrellacen i al final és sorprenent com direm no? no se la pierden i no això neu neu neu i que està molt bé i que està molt bé doncs surten a cols surten a l'editia puertes el Jordi i el Dani a Rèmola que està amb mi prota que són protes els 4 però ells està mitja prota i fa molt bé molt bé doncs escolta queda editorial algú et deixa aquí avui moltíssimes gràcies espero que vagi molt bé la setmana i dilluns ens expliques com va l'estrata i quatre dies si avui som dijous doncs demà i dilluns el que passa tens raó quan un programa està gravat es nota molt perquè volen remarcar que el dia que emeten és el dia no? això van gravar-ho fa dues setmanes ja ara estem a 3 de febrer si estem a 3 de febrer doncs imagina quan passaràs això no això això ho passaré la meva previsió és passar-ho el 4 de juliol del 2017 però clar no sé quan ha plogut avui que m'ha plogut aquí prou ja ha de fer prou ja ha de fer Oriol que vagi bé cuida't un petau guapo adeu adeu fem una pausa per la publicitat i d'aquí uns moments a la penya del morro parlem amb la gent de dona i empresa avui parlarem de viatges fins ara mateix a l'escoltes ràdio d'espert sintonitzes ràdio d'espert la ràdio de Sant Just de dilluns a divendres de 4 a 5 de la tarda relaxa't amb estils com el chill out l'esmood jazz el funk el sol o la música electrònica més suau smooth jazz club 100% música relaxant cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda smooth jazz club t'hi esperem vet aquí una vegada un programa de contes que es realitza el grup Marc mestres àvies recuperadores de contes de l'associació de mestres Rosa Sensat els podreu escoltar els dijous a les 8 del vespre i els dissabtes a les 10 del matí us hi esperem a tots benvinguts a Babilònia on la cultura és la protagonista un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà els millors llibres les exposicions més interessants els concerts més emocionants les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la cartellera sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat ja ho sabeu babilonis no us ho perdeu dijous de 9 a 10 del vespre Babilònia per seguir l'actualitat del Baix Llobregat informatiucomarcal.com notícies entrevistes reportatges agenda no et perdis tot el que passa al teu voltant ara la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu informatiu informatiucomarcal.com despertant-te corrent esmorzant comprant passejant quedant treballant celebrant sortint conduint vius connectat conduint desconnecta evita les distraccions milers d'accidents de trànsit són provocats per l'ús de mòbils GPS i aparells de ràdio Generalitat de Catalunya A l'escoltes Ràdio Despert Sintonitzes Ràdio Despert La ràdio de Sant Just 98.1 Ràdio Despert 98.1 Ràdio Despert 98.1 Doncs ja sabeu que una vegada al mes rebem les dones de Dona i Empresa, aquesta entitat Sant Justenca. Avui tenim amb nosaltres a la Mireia Terès. Què tal, Mireia? Bona tarda. Molt bé, bona tarda. I també a la Núria Marçal. Què tal, bona tarda? Bona tarda. Bona tarda, bona tarda. Benvingudes al programa i a la ràdio, perquè em sembla que és la primera vegada que veniu a Ràdio Despert, no? Sí, sí. Què us ha semblat, la ràdio? Bueno, nou, tot. Bueno, nou, ja tens seus anyets, eh? Ja tens seus anyets, però vaja. Bueno, però per nosaltres molt nou. Sí. De fet, com dèiem, volem parlar avui concretament de viatges. Entrem en matèria, però la Mireia Terès, que té l'empresa Magenta Traducciones, i et dediques a traduir... Bueno, a fer traducció i interpretació, no? Sí. Què és el que... Com és un dia a dia a la teva empresa? Què és el que fas? A veure, explica'ns. Doncs, segons els encàrrecs que hi hagi, doncs, si és una traducció... Normalment treballo a casa, si són traduccions, i, bueno, treballo sola al meu despatx, amb l'ordinador, amb el material, i vaig fent, i és una interpretació, doncs acostuma a ser a fora de casa. Traducció és per escrit, no? Sí, traducció és escrit... Traducció és simultània, potser, no? No, faig consecutives, és a dir, tu parles, jo prenc nota, quan tu pares, intervinc jo. Ah, tipus rodes de premsa. Ah, exacte, presentacions, converses de negocis, bilaterals, coses d'aquestes. Ah, està bé, perquè també tens... Bueno, aprens molt també la teva feina, no? Perquè són coses que realment tu fas com de missatgera, per dir-ho d'alguna forma, però també t'empapes de contingut. Els projectes, com que sempre són diferents, doncs sempre aprens alguna cosa. Molt bé. I també, com dèiem, també tenim la Núria Marçal, que la Núria té l'empresa del Real Nec, que ens explicaves, bueno, que ajudes a la gent que ve de fora, no? Sí. A veure, què feu al Real Nec? Doncs, els estrangers que arriben per empresa, el que se'n diuen els expatriats, se'ls ajuda a reubicar-se a la ciutat. Aleshores, se'ls ajuda a nivell més pràctic, doncs des de papers fins a ajudar-los a buscar una casa, a buscar escola pels fills, a explicar com funcionen els horaris i l'estructura de la ciutat, fer que se sentin còmodes aquí. O sigui, que són treballadors, que no han nascut aquí i que venen de fora i que venen a treballar a una empresa que, pel que sigui, té la seu a Barcelona. Sí. I tu els poses una mica al dia. Sí, realment és un servei d'acompanyament i les empreses, per facilitar la gestió del seu treballador i la família, doncs paguen aquest servei perquè així tot vagi més ràpid i el treballador sigui productiu abans, perquè si no tot el que és la gestió també treu molt de temps i és molt estressant també, i és la manera de fer-los-hi fàcils. I no necessiteu mai una traductora? Sí, sí, ja l'hem necessitat. Ah, sí? Heu treballat juntes alguna vegada? Sí, sí, sí. Ah, home, expliqueu-me això com va ser. Bueno, mira, a vegades hi ha papers que necessiten clients, que s'han de traduir per gestions, per convalidacions d'estudis dels fills. Un tracte. Sí, sí, i aleshores em demanen i sí, sí, la Mireia forma part de la meva agenda de contactes per poder, doncs, facilitar tots aquests tràmits que a vegades, doncs, un té i no sap on gestionar-ho. Fa molt que viviu a Sant Just? Sí. Bé, jo ara es farà cinc anys. Cinc anys. Sí, cinc anys. Sí. I tu, Núria? I jo també, del 2011. Ah, també. Bé, és que jo venia de l'estranger. Nosaltres, amb el meu marit, per feina vam marxar deu anys a viure fora. Ah, on vau anar? Doncs, bé, quatre anys a Suïssa, dos anys a Rússia, dos anys a Estats Units i dos anys a Perú. Home, Déu-n'hi-do, no? Sí. I quan vam tornar, doncs, vam optar per Sant Just, perquè ens donava una mica... Havíem marxat sense fills i tornàvem amb fills, i aleshores Sant Just, doncs, és un poble, ciutat, doncs, que ens dona tot el que necessitàvem per gestionar la nostra arribada còmodament. Per curiositat, només, eh? On vivíeu abans de marxar fora? A Barcelona, a Gràcia. A Barcelona, a Gràcia, eh? Sí, però, Gràcia, ara el veig un barri per gent jove, perquè els cotxets i tot això ho veig complicadíssim, però, bueno... I tu, Mireia, on vivies abans? Jo soc de Barcelona i em vaig casar i vivíem a l'Hospitalet amb el meu home, ell és d'Hospitalet, i d'Hospitalet ell treballa aquí a Sant Just i vam fer el Sàudia a viure aquí directament. Molt bé, i teniu les vostres empreses aquí, m'imagino, no? Sí, sí. I com és que us vau fer de dona i empresa? Doncs, bueno, el projecte, a l'inici, un dels puntals on es basava era donar visibilitat a les dones emprenedores i empresàries, no només a les que tenen local visible, sinó també a les moltes que treballem des de casa fent una feina professional que no es veu ni se sap i era la manera de donar-nos a conèixer. A partir d'aquí... Mira, justament avui sortia una dada, que no sé si l'heu vista, que han fet un estudi que em sembla que no arribava ni al 12% dels càrrecs, dels directius de l'Estat, eren ocupats per dones, només. Bé, és que hi ha molt camí a recórrer i la compatibilitat, doncs, de la gestió familiar i la feina, doncs, no sempre és fàcil. I, a part, bé, la nostra societat, encara que a vegades la gent diu que no, continua sent molt masclista en determinades posicions. I, a més a més, també, el fet que demostra que és una problemàtica és que és una situació generalitzada en la majoria de països industrialitzats i del primer món. És a dir, no és una excepció que passi aquí, sinó que està passant en general a tots els països punters. Bé, jo crec que és un tema de conciliació. Hi ha un moment, sobretot quan tens canalla, que algú ha de gestionar una mica el dia a dia de la família i no sé per què, bé, sempre és la dona. Bé, un percentatge potser anirà canviant, però com ara és bastant així. Home, és important també ser conscients d'això, no? Perquè és com el que deies tu fa un moment, que sembla que aquí, doncs, no, hi ha molta igualtat i, en el fons, no? Però res, que és una mica, i tant, tant, van sobrint aquests estudis, que així ho demostren, i per no parlar dels sous, perquè d'estudi també parlava dels sous i que, doncs, generalment, doncs, estava la dona... Però aquí ja no fa falta ser mare, eh? No. O sigui, estic dona i en tens prou per cobrar menys. Clar, per això t'ho dic, per això t'ho dic. Aquí els nens ja no tenen la culpa. Aquí, jo crec que és una altra cosa. Però vaja, avui, en aquesta secció mensual que fem amb l'agenda dona i empresa, tenim la Mireia, com dèiem, i la Núria, que pel que ens heu explicat, ja hem vist que heu viatjat bastant, vosaltres, no? Perquè, home, tu, Núria, ja hem vist que sí, i tu, Mireia, també, perquè la teva feina, no? Això que parlàvem ara de traducció i interpretació. Bé, només que per la feina ara, que, lògicament, quan es requereix mobilitat es fa, bàsicament per arribar aquí, per arribar a, per assolir el nivell lingüístic que requereix treballar d'això, ha fet falta i ha calgut viatjar, sortir fora, estudiar fora, viure fora, conèixer cultures, perquè és l'única manera de traduir, interpretar, no només tradueixes paraules, tradueixes molt més el que hi ha al darrere. Aleshores has de conèixer molt més enllà de les paraules. Per tant, tu recomanes que si algú vol estudiar traducció i interpretació, que se'n vagi fora, viatgi, i la llengua, que és la que ha de dominar, que la respiri al país d'origen. Sí, sí, sí, és bàsic, és bàsic, perquè traduir només en un contingut lingüístic és molt buit, i hi ha moltes interpretacions al darrere i molts simbolismes propis que te'ls perds i que només els adquireixes. A més, parlar en un idioma et facilita molt conversar amb persones locals del país on vas. i aquesta interacció és la que tu t'enriqueix com a professional. I amb quins idiomes treballes? Jo treballo amb català i castellà i amb anglès i francès. I a quins països vas anar? Francesc només i no que a França? Vaig estar estudiant a França i després he estat estudiant als Estats Units. Bé, doncs ja veieu que avui tenim la Mireia i la Núria, que són dues dones que treballen i que a més en viatxen molt. Avui, per això, a la secció de donar i empreses mensual que fem aquí a la ràdio, la volíem dedicar a parlar de viatges. Vosaltres no sé si hi havíeu pensat alguna cosa, perquè, clar, el tema de viatge és una cosa molt extensa i molt gran. Per mi viatge és quasi viure-hi, no? I és diferent el concepte de viatjar que el concepte de viure. A vegades la gent em deia, oh, però no has visitat? Perquè, clar, la gent va amb la idea del turisme. Jo li deia, no, no, jo no he visitat perquè estic intentant organitzar tot el que és la família. però, però, bueno, la veritat que t'acostumes a viatjar, anar pels aeroports, és el que diu la Mireia, aprendre un llenguatge que a vegades, si no et bellugues, doncs no el copses, no? I els matisos, la manera d'entendre la vida, a vegades coses que per nosaltres són d'una manera, a tres països més enllà és d'un altre completament diferent i tot això t'obre molt la perspectiva i la manera d'entendre el món i aleshores, doncs, en el nostre cas, que a més a més treballem normalment amb estrangers, doncs, clar, t'ajuda molt a entendre a vegades, doncs, què els està passant, com se senten, quines necessitats poden tenir o no, perquè, bueno, perquè és vist, més o menys, perdó. No et preocupis, el pots apagar. Però sí que és veritat que viatjar el que fa és obrir-te molt la ment, no?, això que dèiem, no? Sí, perquè, per exemple, és molt diferent visitar Londres que viure a Londres. I aquesta és la perspectiva del viatge que tu li vulguis donar. Jo vaig començar a viatjar sent molt petitet, a la meva família ens van, agafàvem la rulota a l'estiu i anaves de turisme, que és una manera, a l'hora vas de turisme, visites els llocs més destacats, sí, però fèiem càmping i això també ens permetia socialitzar amb famílies d'altres llocs, amb nens, amb nenes. Quan he sigut més gran he viatjat, lògicament, per educar-me, diríem, i més endavant he seguit viatjant per plaer. I aleshores sí que és veritat que cada viatge té un propòsit, encara que sigui només sortir de cap de setmana, tot té un propòsit. i és bàsic saber-los diferenciar. És a dir, no pots anar amb el xip de vaig aprendre cultura o vaig aprendre idiomes en cada moment. I de fet és diferent també el viatge de plaer i d'oci que el viatge d'empresa. Això vosaltres ho coneixeu molt, no? Completament diferent. A vegades el viatge d'empresa és... veus molt poca cosa i no tries on vas. Bàsicament. Clar, perquè molta gent segurament us heu trobat que... Bé, què ens dic això? I ara, mira, me n'haig d'anar aquí uns quants dies, o en el teu cas me n'haig d'anar un parell d'anys a Suïssa on sigui. Home, quina sort, no? Perquè t'ho paguen tot i així veus molt... Potser no és tan així. No, definitivament gens. Perquè una cosa és quan tu vas de turisme i a més té una durabilitat, és un període molt curtet. Quan tu et bellugues hi ha el xoc cultural, que normalment quan vas de turisme no l'arribes a copsar. Però quan hi vius necessites un període d'adaptació. Perquè tu necessites generar rutina fins a trobar-te còmode. Perquè el dia a dia no és fer turisme. El dia a dia és anar a la feina, anar a la compra, atendre les amistats... I aleshores, fins que el teu dia a dia no s'estabilitza, tu no et sents adaptat a l'entorn. I aleshores, clar, la visió és molt diferent. Però, per altra banda, t'obliga més a saber-te, a esforçar-te i a entendre les noves realitats. Que és una mica el que a vegades, quan un fa turisme, és el que potser et perds. Però, bueno, molt interessant. I de les destinacions que heu estat? No sé si hi ha alguna amb la qual us quedeu, ja que hem de parlar una mica de viatges en general. Bé, jo soc súper Estats Units. Jo allà m'ho vaig passar molt bé. I, bueno, tenen un ritme de vida que a mi em va ser molt còmode. També és veritat que venia de Moscou, que és una ciutat molt difícil. I, clar, més d'Estats Units vam viure a Miami. Aleshores, jo em vaig sentir una mica de vacances, no? Vaig dir, bueno, ara m'han tocat vacancetes. Però, sobretot, bueno, perquè allà tens unes comoditats, la classe mitja té una comoditat o una manera de fer, també perquè no van ser molts anys, potser. Viure-hi sempre no és el que m'hagués agradat. Però el problema també de les grans ciutats, que és una mica el que havia reflectit Moscou, és el tràfic. O sigui, es fa molt feixuc viure en països on la gestió del tràfic no està ben resolta, la pol·lució, hores d'estar en un cotxe, totes aquestes coses, les grans ciutats, o Lima també, quan vam estar vivint a Perú, això ho fa molt feixuc. I és el que... Clar, perquè per desplaçar-te del centre fins a casa o de lluita de feina és una hora, hora i mitja, no? Sí, sí, molt. Cada dia per anar i hora i mitja per tornar. En aquest sentit, Barcelona, ja que ho podeu comparar i vostè esteu en contacte amb gent que ve cap aquí a treballar, és un petit luxe, no? Bé, i sobretot el transport públic, que ens queixem una mica, però el transport públic a Barcelona és molt net i és molt còmode. I Barcelona és una ciutat que es pot caminar molt bé. Sí. I, bé, a Sant Just, al barri una mica nord, ens faria falta algun bus més. Sí. Aquí que quedi, eh? I tant, escolta, aprofita, aprofita, sí, sí. I tant, i tant. Perquè tenim el JM, però, clar, no ens arriba el tramvi a la part de dalt. Correcte, correcte, correcte. Però, per altra banda, doncs, et pots bellugar amb molta comoditat i tenim un bon clima i, sobretot, doncs, que no cal anar amb el cotxe a tot arreu quan grans ciutats de 10, 12 milions de persones és realment complicat perquè les distàncies són immenses. I tu, Mireia, de tots els llocs on has estat, amb quina et quedaries? Jo, bueno, m'han passat dues coses. És a dir, jo he viatjat amb parella, per exemple, a Noruega o a Costa Rica. Hi han sigut llocs que m'han agradat molt, però no m'hi veia vivint. Primer, perquè a Noruega, vull dir, jo la que se'm vagi el sol durant molts mesos seguits, ens hi miràvem al meu oi i pensàvem i què fas, no? Ja se t'acaben les cartes, se t'acaba el partí, se t'acaba tot. I a Costa Rica era molt diferent, molt diferent, massa, o sigui, però no diferent dolent, sinó, la gent no tanca la porta per la nit. Aleshores, aquí, com que estem acostumats a certes conductes d'aquí, tu mires com dient, ui, no sé si podria. I, en canvi, Berlín és una ciutat que m'ha entusiasmat i on sí que m'hi veuria, perquè la trobo molt semblant, molt plana, amb tramvia, molt neta, molt cosmopolita i a Berlín en tinc molt, molt bons records. De fet, quan un viatge, clar, sobretot de plaer, no?, amb boci, perquè vosaltres s'haurà viatjat, no?, amb boci de plaer, no? Sí, home. M'imagino que sí. Clar, té com la ment, no?, més oberta, està més disposat a que li passin coses, està més predisposat. I no sé on vaig escoltar una frase que va dir, bueno, que deia que seria genial si tot l'any estiguessim així. no només quan viatgem, sinó fins i tot aquí, treballant aquí o, en el vostre cas, quan he hagut de marxar fora a treballar, no? Però això és difícil. No sé si... Clar, no sé si seria possible la sensació aquella que t'aixeques. Bueno, vull a veure què ve, vull a veure què em porta el dia, no?, perquè el dia ja té unes obligacions implícites des del moment que obres un ull. Els que tenim canalla, la Núria els té una miqueta més grans, jo els tinc més petits. Ja està, ja tens unes obligacions. Aleshores, no és... A veure, que els viatges de plaer ara impliquen canalla i també són aquestes obligacions, però el dia a dia en la teva ciutat de residència és molt diferent. Què opines d'aquesta reflexió, Núria? Jo crec que està... quan estàs de vacances tens el xip de vacances, però tenir-lo sempre també és estressant, perquè tu estàs disponible, per una temporada, però després, allò que us explicava, necessites la rutina i necessites sentir-te aferrat a un dia a dia. Encara que ens sembli estrany, doncs, l'ordre ens estabilitza. Llavors, pots, a lo millor, inclús agafar-te sis mesos sabàtics, forma part una mica, a vegades, també, de les necessitats vitals de cadascú. Però sempre, després, tornant al món real, perquè si no tens una sensació d'irrealitat, que tampoc llavors t'omple. sempre penses, oh, si pogués estar sempre de vacances, doncs, no. Clar. Perquè una estona, sí, uns dies, uns mesos, inclús, però després necessites tenir la sensació de... Bueno, perquè et fas tornar a l'ordre, no? Clar, fas coses que també et realitzen en el teu dia a dia. I que, bueno, a veure, hi ha viatges i vacances que tots els recordem amb molt carinyo i molt bé, però n'hi ha que... Són autèntics fracassos. Correcte. Sí, sí. Però a vegades no per teva, sinó doncs perquè els vols no han funcionat, perquè els transfers han sigut un desastre, perquè et poses malalt, per mil coses, no? Aleshores, viatges que has organitzat amb molt carinyo i amb molt de temps han sigut autèntiques cadastres. Molt bé. I ja per acabar, no sé si teniu ja la propera destinació o sabeu on anireu els propers mesos de viatge? Bueno, aquest estiu em toca Vall d'Aran. Ah, molt bé. No anem massa lluny, però intentarem gaudir-ho. Meravellosa la Vall d'Aran. Sí, sí, sí. No anem massa lluny. Els meus fills volen sortir de Catalunya i els diríem que sí que algun dia, però es tenim allà a tocar. Aquest any tindrem a tocar. Encara no. Es tindrem a tocar. Sí, sí. I tu, Núria? Doncs encara no tenim res, però aquest any no ho sé, perquè hem estat molt liats amb altres coses, però segur que l'any que ve hi haurà algun viatge gros i jo crec que dos anys seguits no dona. Això, els temes econòmics també són importants, però jo crec que l'any que ve sí que ens toca. I on t'agradaria anar? Bueno, estem plantejant o bé Alaska, que, bueno, és que el meu marit fa 50 anys i és un dels destins que sempre li ha fet molta il·lusió. I si no, doncs, potser algun pacífic, alguna illa de platja, no ho sé, ara ho tenim sobre la taula i tenim un any per endavant. El que està clar és que quan un programa viatges i ja només veure la vostra cara de pensar aniré a la Vall d'Aran, aniré aquí a Alaska on sigui i jo també penso, hòstia, que ja et relaxes i ja desconnectes quan de viatjar... I preparar-ho també és molt important, jo crec que forma part de disfrutar-ho, perquè pensar el lloc ja és tot un aconteixement, no?, perquè has de triar, vull dir, hi ha tants llocs per veure que sempre és de fonetria i després disfrutar cada... els hotels, el que farem, doncs mira aquí, dormirem aquí o allà, a veure, planificar-ho és tan o més divertit que a vegades la mateixa... Sí, però després ja et deixes portar i a punt, punt, punt, avui toca això, avui toca l'altre. Sí, sí, sí. Però ara tens temps, tu vas mirant amb molta il·lusió i... No, hauria de ser obligatori viatjar, eh? Això, i tant que sí. Per llei, per llei, jo crec que sí. En fi, Mireia Terés de Magenta Traducciones i la Núria Marçal del Redneck té totes dues de Dona i Empresa, aquesta entitat s'enjustenca. Moltes gràcies per haver vingut al programa i que vagi molt bé per Dona i Empresa, doneu records a totes. Moltíssimes gràcies. Moltes gràcies. Adeu, bona tarda. Adeu. Adeu. El Just a la Fusta parlem de tot el que passa a Sant Just. Hi haurà alguna premsa que ja aconseguiran treure qui eren tots els empresaris que anaven amb ell, que fins ara mutis. 400 pisos per vendre. Si se l'ha pagat de la seva butxaca, ningú li pot dir res. Busco sempre aquella notícia una mica positiva. Tant d'èxit de públic que està omplint gairebé cada dia. Si volem veure algun d'aquests veus més de casa, hi ha moltes oportunitats, molts festivals. Tu t'equivoques en un penal en un Barça a Madrid, pots quedar crucificat a per vida. Tot se solucionarà, amb el temps tot se soluciona. Just a la Fusta. Vivim-se'n just en directe. Cada matí, de 10 a 1. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill-out, l'smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. Smooth jazz club. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres, i de 4 a 5 de la tarda. Smooth jazz club. T'hi esperem. Vet aquí una vegada. Un programa de contes que es realitza el grup Marc, mestres àvies recuperadores de contes, de l'Associació de Mestres Rosa Sensat. Els podreu escoltar els dijous a les 8 del vespre i els dissabtes a les 10 del dematí. Us hi esperem a tots. Benvinguts a Babilònia, on la cultura és la protagonista. Un espai de crítica cultural que cada dijous, de 9 a 10 del vespre, comentarà els millors llibres, les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la cartellera, sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat. Ja ho sabeu, Babilonis. No us ho perdeu. Dijous, de 9 a 10 del vespre, Babilònia. Primer, van ser les ones. 98.1 FM. Després, internet. radiodesvern.com. Li vas seguir Facebook, Twitter, YouTube, Instagram i ara obrim un nou canal. Comunica't amb nosaltres per WhatsApp. 610 777 015. Ràdio d'Esvern. Cada dia, més a prop teu. Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil. Informatiucomarcal.com Despertant-te. Corrent. Esmorzant. Comprant. Passejant. Quedant. Treballant. Celebrant. Sortint. Conduint. Vius Connectat. Vius Connectat. Conduint. Desconnecta. Evita les distraccions. Milers d'accidents de trànsit són provocats per l'ús de mòbils, GPS i aparells de ràdio. Generalitat de Catalunya. A l'escoltes ràdio d'Esperm. Sintonitzes ràdio d'Esperm. La ràdio de Sant Just. Durant el 8.1. Ràdio d'Esperm. Durant el 8.1. Ràdio d'Esperm. Durant el 8.1. Un, dos... Fes una foto del terrac que des d'aquí es pot veure mai. La roba estesa, el meu agost, un camp d'espigues i cargols. Esperarem que passi el fred i sota l'arbre parlarem de tot. Un biorritme elemental, un mar d'antenes i animals. Els astronautes volen baix, els núvols passen com qui no diu res. Amb les butxaques a les mans caminarem els passos d'altres peus. Esmorzarem pan, bol i sal, ho vestirem amb unes copes de vi. Deixem davant de la ciutat, la tarda és llarga i potser més, molt més de nit. Un altre lloc, un altre temps, on parlarem amb altres veus. 182.000 cases de Catalunya s'han pogut vestir. Aquesta setmana s'haurien pogut vestir amb vent. Gràcies. Ara tornem. Catalunya Ràdio. Les notícies de les 6. Molt bona tarda a tothom. Són les 7. I ara aquesta hora a les 6. Aquesta és la notícia principal. Maten un home amb una arma blanca al Ferraz, al Segrià. Els Mossos han detingut el presumpte agressor que també ha ferit greument la seva parella en un pis d'aquest municipi. Lleida, per a Joan Alvarez. Hola, bona tarda. Els fets han passat cap a les 4 de la tarda en un pis del carrer Enric Granados. Una veïna ha avisat els Mossos quan la dona ha sortit al balcó d'un pis amb diverses ferides. Quan els agents s'han desplaçat a l'habitatge han trobat a més un home. També ha agredit a Marma Blanca, que mor poc després. Minuts més tard, els Mossos han detingut el presumpte agressor que havia fugit del lloc dels fets. Es tractaria de la parella de la dona que ha estat traslladada a l'Hospital Arnau de Vilanova de Lleida amb múltiples ferides d'arma blanca. Pere Joan Alvarez, Catalunya Ràdio Lleida. Notícies breus, Montse Quadrell. Equips grecs troben al mar restes de l'avió d'Egipter desaparegut aquesta matinada. A l'aparell que feia ruta entre París i Alcaire hi viatjaven 66 persones. No es descarta cap hipòtesi, però Egipte apunta l'atemptat com la més probable. Ho afirmava tot i que en cautel. El ministre d'Aviació Civil, Sharif Fatih. La situació podria apuntar, i dic podria, perquè no vull fer especulacions ni suposicions com altres. Però si analitzes curosament la situació, la possibilitat d'una acció diferent o d'un atac terrorista, aquesta és més alta que la d'una errada tècnica. La declaració de l'expresident del Futbol Club Barcelona i empresari turístic Joan Gaspar ha tancat avui la fase de compareixences de testimonis en el judici pel cas NOS. Gaspar ha declarat que els fòrums que va organitzar NOS a Palma li van semblar molt interessants i que s'haurien pogut fer també a Barcelona. Palma, Sara Riera. Bona tarda. Joan Gaspar va participar com a ponent en el primer fòrum que va organitzar l'Institut NOS a Palma l'any 2005 per invitació expressa d'Iñaki Ordangarín. Ojalá se hubiera dicho en Barcelona también porque yo creo que todo lo que sea promocionar el turismo a través de actos deportivos y a través de vender al mundo entero y una ciudad como en este caso era Palma, Mallorca pues podía organizar actos que pudieran traer turistas a todo el mundo eso es interesante. Sara Riera, Catalunya, Ràdio Palma. El grup d'estudiants de l'Assemblea de Lletres que ocupa l'edifici del rectorat de la UDL negocia amb dos vicerectors un acord per abandonar el tancament. Protesta per la presència policial per protegir les classes de la subdelegada del govern espanyol a Lleida Ima Mansu. El Consell de l'Estudiantat de la UDL es desmarca d'aquest grup d'alumnes. Lleida, Rafael Ventura. Bona tarda. Bàsicament, reclamem que primer marxi la policia i que la UDL defensa l'alumne detinguda. Pes Mossos, ho explica el portaveu de l'Assemblea de Lletres. Són les tres exigències que és que a la detinguda no li passi cap problema, que a tots els estudiants que estiguin participant no se'ls obri expedient, no se'ls hi passi res i que hi hagi un compromís ferm i clar que la policia no tornarà a entrar a cap espai de la universitat. El Consell de l'Estudiantat de la UDL demana a l'Assemblea de Lletres que cessi en l'ocupació del rectorat. Rafael Ventura, Catalunya Ràdio Lleida. La Junta de Castellà-Lleó ha aprovat avui un decret que prohibeix la mort de Bastià en espectacles taurins públics, populars i tradicionals com seria el cas del toro de la Vega que es fa a Tordesillas a Valladolid. El decret que no afecta la festa dels braus l'han de ratificar ara les cors de la comunitat autònoma. Atenció, abans d'acabar aquest bolletí noticiada ara mateix, finalment serà un jutge de Madrid qui decideixi si poden entrar estelades o no a la final de la Copa del Rei al Vicente Calderón. Demà al migdia el jutge del contenciós administratiu número 11 de Madrid prendrà una decisió sobre el recurs que li ha presentat l'Associació Drets en nom dels aficionats del Barça contra la prohibició d'estelades decretada per la delegació del govern espanyol a Madrid. La situació és aquesta i per tant el Barça ha presentat un segon recurs que previsiblement resoldrà aquesta mateixa jutge. Això és el que ha confirmat a Catalunya Ràdio Fons Jurídiques des de Madrid. Tot seguit les notícies de Sant Just Bona tarda. La Federació Catalana de Futbol dona per finalitzat el partit del senyor A de l'Atlètic Sant Just contra el Tibidabo Torre Romeu. El resultat final és d'1 a 0 a favor de l'Atlètic. A més, el club visitant ha rebut una multa i quatre partits de sanció pel jugador expulsat. El partit del senyor A de l'Atlètic Sant Just contra el Tibidabo Torre Romeu d'aquest que de setmana passat finalment no es disputarà. Recordem que el partit va ser sospès arran dels alderuïs ocasionats al camp de futbol municipal per jugadors i afició de l'equip visitant quan faltaven quatre minuts per acabar el partit. Ara la Federació Catalana de Futbol ja ha pres una decisió. Els quatre minuts que faltaven per finalitzar el partit finalment no es disputaran. D'aquesta manera la Federació dona per finalitzada la competició contra el Tibidabo Torre Romeu amb el resultat d'1 a 0 a favor de l'equip Sant Just a més l'entitat ha imposat una multa al club visitant i ha sancionat el jugador que va ser expulsat amb quatre partits sense jugar. El Consell Comarcal ha obert el període per demanar beques menjadors escolars pel nou curs 2016-2017. Les famílies de Sant Just que ho necessitin ja poden fer la seva sol·licitud. També aquestes durant tot el curs es poden demanar a l'Ajuntament. El període de sol·licituds de beques menjadors escolars per al proper curs romandrà obert fins al 27 de maig. Enguany, els criteris d'atorgament han variat respecte a anys anteriors i s'han ampliat els límits econòmics per accedir amb l'objectiu de beneficiar més famílies. En aquest sentit, la previsió és augmentar 1.400 beques per a tota la comarca. Per tal de sol·licitar les beques menjador i obtenir més informació, els pares i mares s'han d'adreçar al centre educatiu on està matriculat l'infant. A banda de les beques menjador escolars del Consell Comarcal, les famílies de Sant Jus poden sol·licitar durant tot el curs les beques menjador municipals. Aquest curs 2015-2016 el Consistòria ha atorgat 108 beques per a primària i secundària i més de 43.000 euros i la Generalitat a través del Consell Comarcal en va atorgar al municipi 63 beques per a primària per un import de 38.000 euros. Ja han començat les preinscripcions per cicles formatius professionals de grau mitjà. Fins al 25 de maig hi ha temps per presentar les sol·licituds. A Sant Jus es pot realitzar entre d'altres el cicle de postimpressió i acabats gràfics o el d'impressió gràfica. El termini per presentar les sol·licituds finalitza el 25 de maig tot i que es pot presentar documentació fins al dia 27. La llista amb la puntuació provisional es donarà a conèixer el 6 de juny i del 7 al 9 s'obrirà el termini per presentar reclamacions. Les llistes definitives el període de matriculació serà del 5 al 12 de juliol. Pel que fa a la preinscripció dels cicles formatius de grau superior el termini de presentació de sol·licituds serà del 26 de maig a l'1 de juny. La documentació es podrà presentar fins al 3 de juny i la publicació de la llista de sol·licituds amb puntuació provisional es donarà a conèixer el dia 10. Del 13 al 15 de juny es podran presentar les reclamacions i la llista definitiva d'alumnes admesos sortirà el 4 de juliol. El període de matriculació pel grau superior serà del 5 al 12 de juliol. Finalitzem aquest pollotí recordant-vos que aquest dissabte té lloc la segona caminada solidària pel Parc Natural de la Serra de Collserola. Els beneficis es destinaran a lluitar contra la pobresa infantil hereditària. Les inscripcions per participar encara estan obertes. Fomentar la pràctica esportiva als municipis de la demarcació de Barcelona, passar un matí agradable i gaudir del paisatge a més de la solidaritat és l'objectiu d'aquesta segona edició de la caminada solidària. La Diputació de Barcelona i Càritas amb el suport de la Federació d'Excursionistes de Catalunya organitzen la segona caminada solidària de Càritas 2016. L'activitat s'enmarca dins la campanya Penja't una medalla fent esport sempre hi guanyes. Aquesta campanya pretén fomentar l'esport entre les persones de totes les edats. La caminada arrencarà a les 10 del matí des de l'àrea d'Esbarjo de Santa Maria de Vallvidrera. Les persones que hi participin hauran de presentar-se al punt de sortida mitja hora abans. El recorregut circular serà de més de 6 quilòmetres i passarà per Santa Maria de Vallvidrera, pel pantà de Vallvidrera, per la font de la Budellera, pel torrent de la Vinassa, pel turó d'en Ferrer, per Vilajoana i per Santa Maria de Vallvidrera d'altre cop. Les inscripcions solidàries és de mínim 8 euros que aniran destinats íntegrament al programa Païdors de Càritas que lluita contra la pobresa infantil hereditària. Només per apuntar-vos rebreu un entrepà i una peguda, avitollament durant la caminada i un kit solidari amb una bossa del caminador amb cor, una samarreta i un obsequi. Us podeu apuntar a través de la pàgina web www.feec.cat Fins aquí la informació local. Més notícies d'aquí una hora en aquesta sintonia. El Just a la Fusta parlem de tot el que passa a Sant Just. Hi haurà alguna premsa que ja aconseguiran treure qui eren tots els empresaris que anaven amb ell, que fins ara mutis. 400 pisos per vendre, si se l'ha apagat de la seva butxaca ningú li pot dir. Busco sempre aquella notícia una mica positiva. Tant d'èxit de públic que està omplint gairebé cada dia. Si volem veure algun d'aquests veus més de casa hi ha moltes oportunitats, molt festivals. Tu t'equivoques en un penal en un Barça-Madrid pots quedar crucificat a per vida. Tot se solucionarà, amb el temps tot se soluciona. Just a la Fusta vivim-se'n just en directe. Cada matí de 10 a 1. De dilluns a divendres de 4 a 5 de la tarda relaxa't amb estils com el chill out, l'smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem. Bet aquí una vegada. Un programa de contes que realitza el grup Marc Mestres Àvies Recuperadores de Contes de l'Associació de Mestres Rosa Sensat. Els podreu escoltar els dijous a les 8 del vespre i els dissabtes a les 10 del dematí. Us hi esperem a tots. Benvinguts a Babilònia on la cultura és la protagonista. Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà els millors llibres, les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la cartellera sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat. Ja ho sabeu, Babilonis, no us ho perdeu. Dijous, de 9 a 10 del vespre, Babilònia. Primer van ser les zones. 98.1 FM Després, internet, radiodesvern.com Li vas seguir Facebook, Twitter, YouTube, Instagram i ara obrim un nou canal. Comunica't amb nosaltres per WhatsApp 610-777-015. Ràdio Desvern, cada dia més a prop teu. Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil. informatiucomarcal.com Despertant-te Corrent Esmorzant Comprant Passejant Quedant Treballant Celebrant Sortint Conduint Vius connectat Conduint Desconnecta Evita les distraccions Milers d'accidents de trànsit són provocats per l'ús de mòbils, GPS i aparells de ràdio. Generalitat de Catalunya. A l'escoltes Ràdio Despert Sintonitzes Ràdio Despert La Ràdio de Sant Just 98.1 Ràdio Despert 98.1 Ràdio Despert Bona tarda i benvinguts a la segona hora de l'Apanyol Morro. Oh, yeah. Aquí estem. Una estona més. De programa de ràdio. A la ràdio. De Sant Jòs. Despert Oh, yeah. Oh, yeah. Gràcies. Gràcies, gràcies. Bé, d'aquí uns moments amb l'Helena Hernández, que demà estrenen el rei Borny, al cinema, i a més a més també, que és una entrevista que recuperem, amb el David Tàvila, i a més a més també, ara mateix, amb la Clara Narvion, des de Time Out. I comencem aquesta segona hora de programa, com cada dijous, parlant amb la redacció de la revista Time Out de Barcelona, la nostra revista d'oci, de cultura, de capçalera, i allà, com sempre, hi ha la infatigable, incansable, gran treballadora, Clara Narvion. Clara, bona tarda. Hola. Hola. Bona tarda. Què tal? Què tal? Com va tot? Molt bé. Bé, escolta una cosa, que avui ens vols parlar, vaja, ens vols parlar, perquè parleu a Time Out de festivals curiosos del món, no? Doncs sí, de fet, us convidem a viatjar, no és de tot el món, és d'Europa, del món, em sembla, però us convidem a viatjar, d'aquest estiu, al llarg de la primavera, i visitar alguns dels festivals més xulos que es fan arreu d'Europa. Ah, que guai, perquè és que n'hi ha molts de molt importants i que apleguen cada any milers i milers de persones de tot arreu, perquè aquí sempre diem, no? És que, per exemple, els festivals de Barcelona, el Primavera Sound, sempre ve gent de tot Europa, un altre festival, no sé quin, també ve molta gent, però, clar, per Europa també hi ha festivals on molts catalans hi van. Sí, hi van catalans i a més són festivals bastant curiosos, per exemple, el primer que us parlarem és del Indy Tracks, que se celebra a Anglaterra, però no us penso que se celebra a Londres o a Manchester, sinó que se celebra al mig de no res. Què dius, ara? Sí, sí, sí, sí. És un festival que ja porta 10 anys i realment se celebra al mig d'an, no res. De fet, és una estació abandonada de ferrocarrils a l'aire lliure, convertida en museu del ferrocarril i com s'hi arriba? Doncs justament en ferrocarril, amb un trenet de vapor que et deixa allà al mig i podreu, és un espai bastant petitó, i podreu veure grups importants, com per exemple Saint-Étienne o Comet Gain o Emma Pollock, que són alguns de les bandes índies més importants i el més important d'aquest festival no només en les bandes, sinó això, l'entorn, aquest paradís, diguem, al voltant d'una fàbrica antiga de trens i, doncs, imagineu-vos amb molta jaspeta, campi anglesa. Ja, és com una mena de pop-art, però en britànic, no? O què? Doncs no volia fer la comparació, Gerrit, però efectivament jo també ho he pensat. Ai que sí? És que jo n'he vist cap imatge, eh? Perquè comentes i dius doncs té tota la pinta. Com es diu aquest festival? IndyTrack. Ah, IndyTrack. De fet, si feu un Google podreu saber com arribar-hi i també veureu aquestes fotos tan lílices de la jaspeta. Molt bé, molt bé. Doncs escolta, l'IndyTrack, un dels festivals que també està triomfant per a Europa, petitet, i que la gràcia, m'imagino que és també l'aventura d'arribar doncs amb aquest trenet, no?, que et porta fins a aquesta estació abandonada. Més festivals d'Europa així, Cachandos i Curiosos? Doncs mira, ara en parlarem de dos de teatre. El primer no és que sí, Cachandos i Curiosos, sinó que realment és el festival de teatre més important d'Europa, segur, que és el festival de Vinyó, que se celebra entre el 6 i el 24 de juliol, és a dir, és com un grec una mica per la ciutat de Vinyó. Sí, correcte. I sempre van els dramaturgs més importants de tot el món. Aquest any, per exemple, podreu veure l'Angélica Lidl, podreu veure, si no m'acquivoca, el Cachir, i hi ha una cosa que ens fa especial il·lusió veure, que és el 2666, que no sé si molts ho coneixen, però és un llibre del Roberto Bolanyo, que fa uns anys l'Àlex Rigola, que és aquest director català tan important, la va fer lliure, i ara l'ha agafat el Julien Gosselin, que és un dels infants terribles del teatre francès, i porta la seva pròpia versió del 2666 del Bolanyo, que, atenció, dura 12 hores. 12 hores? Efectivament. Però, i no pots morir de la butaca, o, bueno, pots fer pauses, no hi ha diferents actes, no? Jo crec que hi ha pauses. Mira, jo un cop vaig veure les tragèries romanes, que feia el Van Hofe, que és un director holandès bastant important, i durava 6 hores, i la gràcia és que un podia entrar, sortir, menjar, beure, o sigui, era com una mica passar la vida allà, mentre els actors estan... Pobres actors, concentrats, no?, amb lo seu, i la gent del públic, fent el que li dava la gana, però, bueno, una mica, a l'època de Shakespeare, era això ja, vull dir que tampoc no... exactament, i nosaltres creiem que a Vinyó és una oportunitat única per veure aquestes 12 hores el 2666. Sí, sí, home, i tant, la veritat és que sí, home, un espectacle de 12 hores, jo em sembla que no he vist mai un espectacle tan llarg de teatre, eh, d'un i d'un. Jo només llarg, i han sigut 6 hores, és el meu record. Sí, sí, sí. Bueno, en fi, doncs el Festival de Vinyó, un altre festival molt xulo que fan a Europa per aquest estiu. Tens algun altre, o un connecteu a algun altre? Doncs mira, un altre teatre, que és el Festival d'Adimburg. Home, suposo que molta gent sap que és el d'Adimburg. Sí, un Fringe. És un dels festivals més importants, però en aquest cas us recomanem el Fringe, que és com l'Off, és la part menys acadèmica, diguem, d'aquest festival, i aleshores podreu veure petites companyies, també grans companyies, i fan milers d'obres al llarg entre el 5 i el 29 d'agost, i com se sap què anar a veure, perquè és molt difícil triar. Doncs el més important és córrer abans que volin les entrades, perquè hi ha en algunes d'aquestes, que tot i ser petites companyies, les entrades realment volen, perquè és al llarg de tota la ciutat, i en alguns casos els espais són petits, així que cal arriscar i intentar-ho. Sí, sí, i tant. Em sembla que el festival, és com un festival de festivals, el que passa a l'agost a D'Adimburg, perquè coincideix amb el Fringe, després també hi ha un altre de teatre de carrer, que diuen que és un dels més importants d'Europa, en fi, jo hi vaig anar, però fa molts anys, parlo potser de fa 15 anys hi vaig anar-hi, i la veritat és que em va molar molt, molt el rotllo que hi havia, també era com una mena de tàrrega, però a lo bèstia, i és molt xulo. Mira, m'agrada molt, Jordi, que tu i jo som una mica igual, si sempre fem com comparacions, una mica, que el de casa, abans hem dit el Puc-part, avui diem tàrrega, és que és veritat, perquè, mira, l'altre dia vaig anar a veure, tenim una mica en comú, que és la Gemma Padró, tu bé la coneixes, i doncs ella està vivint a Bordeus, i vam anar a passejar per la ciutat, i jo deia, mira, això és com el carrer Pelai, però de Bordeus, mira, això és la Passe Catalunya de Bordeus. Això és el portal de l'Àngel de Bordeus, que jo crec que molts ho fem això. Exacte, quan vas pel món, i llavors, que això també, no em sembla una tonteria, però t'ajudaria molt a ubicar-te, i a saber coses. Sí, i tant. Un mapa de Londres, per exemple, dient, això és, doncs jo què sé, la Passe Catalunya de Londres, llavors també vas a Piccadilly. Bueno, en fi, escolta, Clara, aquests són alguns dels festivals més importants que hi ha per a Europa, i que comenteu a la revista Time Out, però també hi ha altres qüestions, perquè aquesta setmana, també comenteu els millors nigiris del món. Els millors nigiris de Barcelona, en aquest cas? Bueno, perdó, si avui no sé, estic com el mundial. És que el nostre món és Barcelona, Jordi, clar que sí. Sí, estic molt internacional. Els millors nigiris de Barcelona, que efectivament, els japonès ens encanta, és un menjar brutal. O no? Ens encanta, ens encanta, ens encanta, i a vegades, et donen una mica aquest per llebre, no? I vas a menjar japonès, i el pell no acaba de ser bo, no està exactament ben elaborat, els que ho fan no són japonesos, sinó de Badalona, i no acaba de mola. Ai, bueno, que ho dius per algun concret? No, no, però vaja, que això passa, que a vegades anem a demanar sushi, no és gaire bo, però nosaltres hem triat cinc llocs que no fallen i que són absolutament deliciosos, com per exemple, el primer que recomanem és el Kuo, que està al carrer Madraso 135, a lo que anomenen Aperdiagonal, està allà just davant del mercat de Galvany, i fan receptes japoneses tradicionals, i fan receptes japoneses tradicionals, però sempre amb un punt de sofisticació. fan molts, fan molts, molts nigris i fan uns bastant curiosos, com per exemple, el nigiri de foie gras, amb salsa Tereyaqui. Tereyaqui. Oh, que bo, que bo. Mira, això, saps on ho vaig provar l'altre dia? Ara, què passa, que potser fico la pota, perquè potser no està a la llista dels cinc que ens comentaràs, però ho has provat a un lloc que es diu Quibuca, que està a Gràcia, i... Hi ha diversos, és una cadena, és una cadena, és una cadena, no dic res. T'ha agradat Quibuca? Sí, però no, i a més em va agradar també el nigiri de foie, que és el que estàvem dient, que no havia provat mai, i estava molt bo. I estava boníssim. Sí, sí, estava molt bo. Però bueno. Quibuca és més batallero, de fet hi ha molta gent que va amb família, amb els crios, no? Sí, no, això és una cosa... Amb colla d'amics... Sí, no és tan exclusiu com el que estàs comentant, que aquest cuó, bueno, no ha estat mai, però jo m'apunto, perquè jo sóc un gran fan dels japonesos. O sigui que... Doncs mira, Jordi, vols que ets fan un bo, bo, bo, bo, bo, que de fet és el nostre luxe màxim, és el Koishunka, que ja sabeu que és d'aquesta família que també tenen el Shunka, que és un espectacular, de fet és dels millors de Barcelona, de què podríem dir, de fet el Shunka té una estrella Michelin, i el Koishunka és com el seu germà petit, i tenen, segons diu l'Òscar Brock, que és el nostre crític d'avui, diu que tenen uns migris que són de matemàtica pura. On són el Koishunka? On és? El Koishunka és el carrer Copons número 7. Copons 7, que és al centre de Barcelona. Copons. Ah, Copons, copons, i allà què tenen? Realment us puc assegure que els migris que són bastant tradicionals, però són dels millors, millors, millors, millors que hi ha a Barcelona, perquè el Shunka és el xef de música japonesa més famós. Sí, molt bé. Ah, sí? Ah, està bé. Sí, sí, sí, sí, sí. Bueno, molt bé. Doncs escolta, em preni nota del Koishunka. Jo vaig prenent nota de tot el que estàs dient, eh? I després, a veure, algun altre que també ens vulguis recomanar? Doncs mira, us en recomano un altre, que és el Huacasa, que està al carrer 287, tallar-les amb la segona família. Sí. Bueno, com a la dreta de Gràcia, no ho podríem dir? Sí, exacte. I diu que tenen un plat molt especial, que li agrada molt a la nostra crítica, que és el toro, que sabeu que és un d'aquests peixos japonesos típics de les cavernes japoneses, que el fan amb 4 punts de cucsia diferents. Ah, oh. Per tant, el tenim més cruet, passat volta i volta, bé, amb 4 punts diferents, i diu que realment és per salivar i estar tot el dia menjant migris de toro. Molt bé, molt bé, molt bé. Doncs escolta, anota, molt bé. I tens algun altre, no?, també, em sembla? Doncs sí, ja, l'últim que us recomanem és el Llamadori, que està al carrer Pau número 68. Carrer Pau? Arribau. Ah, Arribau, sí. Carrer Arribau. I, de fet, és un lloc bastant tradicional que ofereix migris, sòlids i rotunds, dels més típics que podeu trobar, des de Gamba, Salmó, Tunyina, Tunyina, Toro, Pes, Macequilla, etcètera, etcètera, que és el que són espectacular. Oh, molt bé, doncs escolta, prenc bona nota de tot això, perquè m'agrada molt. El Cochumka, el carrer Copons número 7. Aquest és el teu preferit, i jo també. El Cochumka, el carrer Copons 7, és el top, top, top, top, top, top, ja hi aniré, perquè em queda pendent, que m'agrada molt el japonès. Clara, moltíssimes gràcies, que vagi bé, cuida't molt, i ens retrobem la setmana que ve amb més cosetes des del Time Out. Un petó guapa, que vagi bé. Un petó guapa. Adéu. Molt bé, doncs fem una pausa per la publicitat, i d'aquí, oh, quant és l'hibera, m'ha vingut ara, amb tots aquests llocs japonesos, oh, que m'agraden. Bé, tornem d'aquí uns moments, amb més coses a la penya del Moro, publicitat, i som-hi, fins ara. El Just a la Fusta, parlem de tot el que passa a Sant Just. Hi haurà alguna premsa que ja aconseguiran treure qui eren tots els empresaris que anaven amb ell, que fins ara mutis. 400 pisos per vendre. Si se l'ha pagat de la seva butxaca, ningú li pot dir res. Busco sempre aquella notícia una mica positiva. Tant d'èxit de públic que està omplint gairebé cada dia. Si volem veure algun d'aquests grups més de casa, hi ha moltes oportunitats, molts festivals. Tu t'equivoques en un penal en un Barça a Madrid, pots quedar crucificat a per vida. Tot se solucionarà, amb el temps tot se soluciona. Just a la Fusta. Vivim Sant Just en directe. Cada matí, de 10 a 1. de dilluns a divendres de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'esmooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. Smooth jazz. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth jazz club. T'hi esperem. Bet aquí una vegada. Un programa de contes que es realitza el grup Marc, mestres àvies recuperadores de contes de l'Associació de Mestres Rosa Sensat. Els podreu escoltar els dijous a les 8 del vespre i els dissabtes a les 10 del matí. Us hi esperem a tots. Benvinguts a Babilònia, on la cultura és la protagonista. Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà els millors llibres, les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la cartellera, sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat. Ja ho sabeu, Babilònis, no us ho perdeu. Dijous, de 9 a 10 del vespre, Babilònia. Primer, van ser les zones. 98.1 FM. Després, internet. radiodesvern.com. Li vas seguir Facebook, Twitter, YouTube, Instagram i ara obrim un nou canal. Comunica't amb nosaltres per WhatsApp 610-777-015. Ràdio d'Esvern. Cada dia, més a prop teu. Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com. Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil. Informatiucomarcal.com. Despertant-te. Corrent. Esmorzant. Comprant. Passejant. Quedant. Treballant. Celebrant. Sortint. Conduint. Vius Connectat. Conduint. Desconnecta. Evita les distraccions. Milers d'accidents de trànsit són provocats per l'ús de mòbils, GPS i aparells de ràdio. Generalitat de Catalunya. A l'escoltes, ràdio desbend, sintonitzes, ràdio desbend, la ràdio de Sant Just, durante 8.1, ràdio desbend, durante 8.1, ràdio desbend, durante 8.1. Elos hablan de resistencia pacífica. Muy bien, para empezar, si te resistes, tú no eres pacífico. Si yo te digo sal de aquí y tú no sales, estás siendo violento. Eso es violencia pasiva y es lo que provoca los daños colaterales. ¿Qué daños colaterales? Nosotros tenemos que disolver, Lilian. ¿Qué daños colaterales, David? Es posible que el proyectil se haya desviado del objetivo. ¿Desviado a dónde? ¿Lo conocemos de algo? Sí, lo creo. ¿Seguro? ¿A qué te dedicas, David? Soy un especialista en lo que vendría a ser la gestión de masses. Gestión de masses. ¿Os imagineu que aneu a un sopar que en un principi havia de ser plàcid i us acabeu trobant amb la persona que us ha canviat la vida cap a pitjor? Aquest és el punt de partida del rei Borny, el rei Tuerto en castellà, una pel·lícula que arriba aquest divendres a la gran pantalla, però abans tenim la penya del morro a un dels seus protagonistes i a mi em fa molta il·lusió poder-lo saludar a aquesta hora de la tarda. Elena Hernández, què tal? Bona tarda. Bona tarda, guapiti. Hombre, molt bé, molt bé de saludar-te i a més t'agraeixo doblement perquè sé que has esperat per fer la migdiada després de la trucada. I això a mi ja és molt perquè sóc un siestero d'aquests però de... de manual, eh? Vull dir, de parxionet avall i si hi ha pijama també amb el foto i llit, eh? Sí. Allò de sofà no... La mala vida, la vida de l'actor, no? La vida de l'actor... Escolta'm, m'he de buscar a tu... Sí. No, però és que... És que estic a Madrid, si em pilles a Madrid. Estem fent una conferència internacional ara mateix. Ah, sí? Què esteu fent ara? Què esteu fent? que estem fent la promo del... Ah, bueno, el tricot, no? No, ja ho sé. Ahir vam fer la preestrena. Sí, com va anar? Va anar meravellós. Sí. És que no sé... A veure, que també són d'aquelles coses que dius... hi havia claca, sí, hi havia claca, perquè hi havia molts convidats col·legues i companys de professió, però també hi havia molta gent, perquè això estava fet juntament amb el programa de Televisió Espanyola de dies de cine. Sí, ah, hombre. Eren els que organitzaven la preestrena i llavors hi havia gent que no coneixia de res i també la resposta va ser boníssima. Sí, bueno, vau estar a Màlaga, per tant ja teníeu el feedback una mica del públic i la gent, hòstia, hi sortia com molt impressionada, no? Jo no sé si tu t'ho esperaves quan vas estrenar o et va passar el Marc Reuet el text per fer-ho a la sala Flyhard, a la petita de Sants i tal, arribar fins on estàs ara mateix fent aquesta promo. Home, jo crec que seria massa pretensiós, no? Pensar a tot això quan et passen un text i per fer en una sala tan petita com la Flyhard, que sí que realment és un lloc on han sorgit autèntiques joies del teatre en un gran petit format però arribar a pensar que podríem rodar una pel·lícula i estar amb tot això i amb aquestes reaccions la veritat és que no ho pensaves. Ha sigut la pel·li més fàcil que has rodat de les que has fet a l'EN? Gairebé al contrari. Ah, sí? Gairebé al contrari però per la qüestió o sigui sí que és cert que com deia Marc Creuet és la pel·li potser més assajada de la història. Sí, per això ho deia. Després d'haver-la fet durant dos anys a teatre i això doncs evidentment que sí que tens totes les totes les intencions molt molt molt cuidadetes i tot això, no? però després va haver-hi la dificultat que no hi havia temps i estàvem vam rodar versió castellana i catalana al mateix temps i en 17 dies només. Hòstia, bé, potser... Amb la qual cosa va ser bastant bogeria també t'ho dic. I què fèieu? Alan, què fèieu? Gravàveu primer una escena en català i després una en castellà? Gravàveu tota una pel·lícula de cop i després una altra? O com ho vau fent? No, no, no. Era... Vinga, ara anem a fer aquest plano, no? Hi havia el plano, el plano mig o el plano general de tots quatre, per exemple, sopant i llavors tiràvem preses en castellà fins que consideràvem Marc que era la bona i quan n'era la bona llavors la joven de direcció en Carles Curt deia vinga, companys, passem al català i llavors fèiem el mateix però en català. I l'equip tècnic també canviava l'idioma o continua parlant en català? Està molt bé. Què? No, no, conyos, que m'ho lio. Ha continuat parlant en català, vale, vale, no, pregunto, pregunto. No, bueno, eren vosaltres, l'altre dia a la conya després ja, bueno, què, passem a l'anglès, passem a... Clar, clar, jo m'ho imagino. Bé, escolta, jo a l'Enfra ja fa molts anys que ens coneixem, jo tinc un especial carinyo, a més un tio que té tipus així com perfil dur, mercat, no? Sempre et donen papers així com de melote, de poli, però, clar, aquí al rei Borny fas un policia dur, però que té uns sentiments, no? És persona també, no, nen? És allò de, sí, sí, sí, soy persona, nen. Home, jo crec que el personatge és tot el viatge que fa, fa un viatge, una redenció, com si diguéssim, molt, bastant espectacular de seguir, i llavors, doncs, tot aquest art que fa el personatge és molt maco, és molt maco, i sí que, jo potser, hi ha moltes persones, jo crec, en aquest perfil de durs, de tenir una cuirassa de tios que van al gimnàs i aquestes coses i tal, i que després, a l'hora que, el moment que grates una miqueta i rasques allà, uf, comencen a sortir coses i els tios s'enfonsen i ploren. Oh, oh, drama, drama, on hem patit. Drama, drama. Drama, l'únic que, clar, aquí, el bo de la peli és que hi ha un drama, però, entremig, també te les va fotent les coses amb comèdia, amb comèdia negra, en aquest cas, i llavors, doncs, la gent passa de la comèdia d'estar rient una cosa que dius, hòstia, com m'estic rient jo d'això, no? Passen d'això al drama i llavors, hòstia, hi ha un silenci i una tensió i tornen a riure perquè diu una borrada del meu personatge i tornen a posar-se. Llavors, estàs tota l'estona com en un, en allò, un tio vivo, saps? Sí, sí, carrusel d'emocions, no? De fet, com hem dit, l'Alem fa el paper del mosso d'esquadra, que és un interdistúrbic, ha buidat un ull a una persona que, home, una mica està basat en el cas que coneixem bé que és el de l'Ester Quintana. Jo no sé si, Alain, tu saps si l'Ester va venir a veure l'obra o ha vist la pel·lícula o ho parla tan bé? No, no, però el fet és que ho hem repetit bastants cops. T'hauries d'haver comentat més, amic, amic, amic, que amic llorga. Ah, no? M'ho he inventat això, m'ho he inventat això, no? No, no, és que ho hem repetit perquè, sí, és cert que, clar, és el cas més mediàtic, no? Sí, sí, sí. Però el text d'en Marc ja l'havia escrit inspirant-se amb un noi italià que també li va passar a Barcelona, això. Ah, vale, hosti. Li van buidar l'ull i llavors inspirant-se en aquest noi va fer el text. Llavors, quan estàvem a un mes i poc d'estrenar la Flyhard va ser quan va passar el senyor de l'Ester Quintana que nosaltres vam flipar. Hòstia, molta casualitat, no? Doncs, escolta, em sé greu l'error, però vaja, si no és l'Ester Quintana o el noi aquest algun ferit per alguna bala de goma? Sí, sí, sí, sí. No, l'Ester, l'Ester Quintana, bueno, evidentment, ella va, la vam convidar mitjançant a coneguts i tal i ella va declinar la invitació perquè realment feia molt poc i llavors no es veia amb cor de riure d'algú així, no? Però sí que van venir un parell de casos a veure l'obra i els hi va agradar molt i els hi va agradar molt van poder riure mirant-se amb la distància i entenent que no es frivolitza a l'obra sinó que tu fas comèdia a partir d'uns personatges que els veus perduts que no sé què de les situacions dels personatges no del fet en si saps? i els tios sí, sí van riure i ens van felicitar la veritat però tant tant afectats per les pilotes de goma com també mossos d'esquadra Ah, mossos també mossos també Sí I què us han dit? I els hi ha agradat i vaja que tinc informacions que sí que van venir diversos agents de seguretat Però això vol dir que t'estàs fent col·legi dels mossos i t'haurà multes de trànsit d'aquestes coses o què? Una mica patilla però tot suma tot suma tot suma però ja saps no? No vas escoltar l'entrevista que l'hem fet l'altre dia a l'actor que fa de Jon Snow que un Ah sí hòstia ho he vist ho he vist bueno però escolta això si no t'ha passat et passarà aviat ja t'ho dic ara escolta ja per anar per anar acabant un païll de coses la primera mira jo vas participar en dues de les pel·lícules més taquilleres del 2015 que aquest és com el gran titular no? pels mitjans on vas i tal Alen tu ets el tal ocho païdors catalanes i palmeres en la nieve bueno Alen això ja ho heu tornat abans i un després com has viscut aquest 2015 aquest 2015 perquè a mi bueno clar això no que hòstia arriba molt intens molt intens i molt maco tot plegat sí que és cert que ocho païdors catalanes jo tenia un paper jo tenia un paper un petitet al final de la pel·li i tal m'ho van demanar de fer i jo encantadíssim i a més de poder jugar amb el carrer Alejalde la Carmen Machi i el Dani Rovira són meravellosos i realment van ser pocs dies però van ser guais allà a Girona rodant però bueno escolta encara que siguin pocs dies i poques frases has estat a la pel·lícula d'aquellera llavors això no t'hi trobo sí sí això és maco i pensar que hòstia estàs allà amb una producció que ha portat tantíssima gent al cine o sigui és una barbaritat sí sí i amb Palmenes doncs igual doncs amb Palmenes hi ha una implicació molt més important perquè sí és un dels personatges principals de la pel·li i realment el pensar que dos milions i mig de persones han anat al cine és molt heavy és molt heavy clar clar clar molt d'orgull i molt guai la veritat et mola tot l'ambient del cine que has conegut aquest últim any? sí sempre hi ha sempre hi ha alguna coseta que et sorprèn que dius hòstia això no m'ho esperava com què? també quan ja arribes a certes lligues llavors ja et trobes en certes coses d'egos i de coses que també s'han de tenir en compte i que bueno això hi és però jo he tingut bastanta sort vull dir no em puc queixar dels companys i les companyes i he fet grans amistats i que crec que perduraran perquè amb el Mario Casas per exemple som molt col·legues arrel a la palmeres a la nieve però molt molt no? perquè us dieu hermano dos quasi sí bro bro bro bro però aquest és un altre tema el tema d'Instagram xarxes socials alent estàs que no pares estàs allà penjant estic molt actiu estic molt actiu molt actiu que al llit gairebé home què em dius ara? no que no sigui aquest el titular per favor perdona perquè tampoc és veritat perdona cosa que no seria difícil perquè és que penges moltes coses llavors clar també em pengen em pengen moltes coses sí però això tens un perfil marcat o què? o quan tu quin és el teu ús amb Instagram i tal? quin és el meu nom Instagram? no quin és el teu ús que fas de la xarxa Instagram estàs allà sí sí bueno jo m'he aprofitat m'he aprofitat bastant de la meva mascota en trasto del meu gos sí en aquest sentit per guanyar followers això també ho puc dir per guanyar followers de les persones que els hi ha els animalons no? i els gossos exacte i els gossos i en especial en trasto perquè està mort i el trobo molt a faltar ara mateix que estic aquí a Madrid sí però no home vas penjant cosetes de les feines i tal a la gent li agrada i estàs molta estona retocant les fotos i tal o ets el que penges a la primera i què sé el que dius que era no home jo una miqueta de retòxic de llum no faig foto xox jo no em creix no home no foto xox no però filtra filtra ja no faig tant filtrito com no ara el que faig és pujar una miqueta de llum una miqueta una miqueta de contrast una miqueta d'aquesta cosa que tenim tots un fotògraf a dintre que no que no el creiem però però molt bé digues David perquè em d'anar acabant un parell de preguntes una d'elles Alan una de les coses que tenim en comú amb el Jordi és que coincidiu amb sèrie tots dos heu participat a CITES sí sí al mateix nivell mateix nivell escolta què ens pots explicar del teu paper que faràs a CITES bé jo com que crec que suposo que molta gent ha vist el tràiler o sigui hi havia com una mena de tràiler o de teaser d'una mica dels personatges de la nova temporada sí t'hem vist t'hem vist amb una actitud molt carinyosa amb un polític de la sèrie amb un polític per dir-ho per dir-ho fas de gay fas de gay sí fem una parella gay sí sí bueno anava a dir que era molt diferent dels personatges que m'havien m'havien fet fer fins ara sí i realment és diferent i estic molt content de com va sortir la cosa sí ells també estan contents la directora dels capítols nostres era la Marta Païssa i estava supercontenta i el Pau Freixas també sí crec que serà molt bastant entranyable aquesta parella gay tu qui ets el Sergi o el Didac te'n recordes? jo jo soc el Didac el Didac Bernabéu un culer un culer com l'Alan dient-se Bernabéu això ja és fa una mica de mal fa una mica de mal el Piqué també es diu Bernabéu no ho diu tant però bueno és veritat també és veritat sí sí el Sergi Parelló és el candidat és que té aquí a la premsa el Sergi Parelló és el candidat a la presidència d'Unió Ciutadana un partit neoliberal amb electorat d'idees conservadores a mi em sona em sona que partit no? sona Sara va escolta i l'altra pregunta que li volia fer a l'Alan és que ens ha arribat alguna font que podries que en futurs projectes de televisió podrien estar en una plataforma de pagament què ens pots avançar? no veus això això no et puc avançar res realment jo jo no vale sí no però és que és veritat està tot molt molt molt molt molt bolquers saps jo tinc possibilitats d'entrar clar és que a veure Movistar Plus està preparant sèries de producció pròpia i això és meravellós per tots vosaltres perquè entra en peles i entra gent molt important a fer sèries i sèries de qualitat no i jo tinc la tinc l'oportunitat de poder estar en alguna d'aquestes sèries i bueno ja es veurà ja es veurà bé doncs escolta anirem a seguir com sempre Alen espero que tingueu molts èxits amb l'estrena el Rei Borni aquest divendres 20 de maig o el Rei Tuerto com vulgueu català i castellà que et vagi molt i molt bé m'alegro molt de saludar-te que ja et tocava i res en fi enhorabona amb tots els projectes Alen i cuida't molt guapo una abraçada igualment Jordi una abraçada a tota la gent de la penya del morro i que seguiu endavant tio perquè mira que portes temps allà ets allà enganxat com una paparra mira l'altre dia però escolta m'ho fas de puta mare l'altre dia vam fer el programa 1850 tio en sèrio sí sí quasi 10 anys que guai enhorabona enhorabona a tots i un plaer un plaer estar amb vosaltres que vagi bé bona tarda adeu-siau un plaer adeu mira cada vegada que escolto aquest tema com que em surt el costat més sensible la primavera comença a ressorgir l'amor no perquè és de cites no aquest tema sí sí sí en fi escolta David moltes gràcies que ha vingut una setmana més ens retrobem dimarts que ve amb més coses de tele puc fer un avançament sí la setmana que ve parlaré d'una pel·lícula sí que s'ha gravat aquí Sant Just ah amb el Dani Rovira el Carole Halde tots companys de l'Alène Hernández sí Alène Hernández el Chapelli dels Catalanes doncs han gravat una pel·lícula aquí Sant Just doncs la setmana que ve no explicues que vagi bé David bona tarda bona tarda And I'll say you make me shake And I'll say I can't wait to get in bed with you Bé, donc això ja s'acaba Gràcies per escoltar-nos Tornem demà a partir de les 5 de la tarda Com cada divendres aquest mes demà Amb el Romero I agrair tota la gent que ha fet possible La penya del morro d'avui He de dir L'Oriol Puigtauler al teatre També a la Mireia Terès I a la Núria Marçal De Dona i Empresa A la Clara Narvion De la revista Time Out I a l'Helen i al David Avila I també com no Al Twitter i al Facebook del programa Al Dani Martínez Dani, gràcies Adéu, adéu, que vagi bé Gràcies Tornem demà a partir de 5 Que vagi bé Us deixem ara Us deixem parlar I és que acabo ja el dijous fatal Us deixem ara Sí Amb l'informatiu vespre I el Carles Hernández Que vagi bé Adéu, seu Bona tarda Al Just a la Fusta Parlem de tot el que passa S'enjust Hi haurà alguna premsa Que ja aconseguiran treure Qui eren tots els empresaris Que anaven amb ell Que fins ara mutis 400 pisos per vendre Si se l'ha pagat De la seva butxaca Ningú l'hi patirà Busco sempre Aquella notícia Una mica positiva Tant d'èxit de públic Que està omplint Gairebé cada dia Si volem veure Un d'aquests grups Més de casa Hi ha moltes oportunitats Molt festivals Tu t'equivoques En un penal En un Barça a Madrid Pots quedar Crucificat a per vida Tot se solucionarà Amb el temps Tot se soluciona Just a la Fusta Vivim-se'n just En directe Cada matí De 10 a 1 T'hi esperem Bet aquí una vegada Un programa de contes Que realitza el grup Marc Mestres àvies recuperadores de contes De l'Associació de Mestres Rosa Sensat Els podreu escoltar Els dijous a les 8 del vespre I els dissabtes a les 10 del matí Us hi esperem a tots Benvinguts a Babilònia On la cultura És la protagonista Un espai De crítica cultural Que cada dijous De 9 a 10 del vespre Comentarà Els millors llibres Les exposicions Més interessants Els concerts Més emocionants Les pel·lícules I obres de teatre Més destacades De la cartellera Sense deixar de banda El debat De la més rabiosa actualitat Ja ho sabeu Babilonis No us ho perdeu Dijous de 9 a 10 del vespre Babilònia Primer van ser les zones 98.1 FM Després Internet RadioDesvern.com Li vas seguir Facebook Twitter Youtube Instagram I ara obrim un nou canal Comunica't amb nosaltres Per WhatsApp 610 777 015 Ràdio Desvern Cada dia Més a prop teu Per seguir l'actualitat Del Baix Llobregat Informatiu Comarcal Notícies Entrevistes Reportatges Agenda No et perdis tot el que passa al teu voltant Ara La informació del Baix Llobregat Al teu ordinador o dispositiu mobile Informatiu Comarcal Com Despertant-te Corrent Esmorzant Comprant Passejant Quedant Treballant Celebrant Sortint Conduint Vius Connectat Conduint Desconnecta Evita les distraccions Milers d'accidents de trànsit són provocats per l'ús de mòbils GPS i aparells de ràdio Generalitat de Catalunya A l'escoltes Ràdio Despert Sintonitzes Ràdio Despert La Ràdio de Sant Just Durant Ràdio Despert Durant Ràdio Despert Durant Ràdio Despert Ens vam retrobar una nit d'estiu en un cicle especial De cinema frances a la fresca El meu plàn era tornar aviat Però al final tot es va anar allargant I els dos vam decidir sortir de gresca Se'ns va fer tard Va dir No agafis pas el cotxe Si vols et pots quedar Que al pis hi tinc un quarto Express per convidats I et deixo aquí sobre un cobrellit Perquè ara no Però després fotràs que Ja veuràs Si tens ganà o vols aigua Tu mateix pots fer Que pots fer com Si fossis a casa La manera com va dir bona nit I va picar l'ullet Era fàcilment malinterpretable Vaig augurar una nit per la posteritat Fé un cim, fé un 8.000 Fé calcom Difícilment igualable Però Ja No No passava res Només aquell silenci Trencat pel meu somier Potser no era el seu tipus Millor que no fer res I en U N'ha Peret Profons I em pres en blanc i negre I hi havia un pòster d'en Babart Potser ell podria dir-me Per què em ballava el cap Ai, Jean-Luc Ai, Jean-Luc Voy a entendre El prono Puc Ai, Jean-Luc Ai, Jean-Luc Ai, Jean-Luc Ai, Jean-Luc Voy a entendre El prono Puc Ai, Jean-Luc que ja no. Ell va dir que en casos com aquest no es tracta de ser més guapo o de ser més lleig si no t'està convençut de fer-ho. Jo vaig dir reir ja, però si ara hi vaig, ella no ho vol després què? Després tot això acaba siguent un rotllo patatero. Em va convidar fumar i en un pleno seqüència, una frase magistral. Una dona és una dona, no et preocupis tant se val. L'endemà vam esmorzar i tan sols faig mirar-la i a l'hora de marxar ella em va fer un petó que encara no s'interpreta. Ai, Jean-Luc, ai, Jean-Luc, vull entendre-ho però no puc Ai, Jean-Luc, ai, Jean-Luc. Ai, Jean-Luc, ai, Jean-Luc, vull entendre-ho però no puc Ai, Jean-Luc, ai, Jean-Luc. no puc i Fins demà! Fins demà! Fins demà!