#926 - Estelades a la final, Nit dels Museus, cuina i música local, concurs i cinema — La Penya del Morro 1855

Barcelona Més fa pocs minuts un comunicat on expressa la seva satisfacció per la decisió judicial que permetrà l'exhibició d'estelades a la final de la Copa de Diumenge i afegeix que el club celebra que la decisió del jutge permeti la lliure expressió de símbols i banderes legals als seus socis i aficionats. D'altra banda, el jugador del Barça, Ivan Rakic, assegura que el vestidor els fa molta il·lusió a guanyar el doblet i reconeix que per ell la final davant el Sevilla és un partit molt especial. El Barça i el Sevilla han tornat avui a la feina per acabar de preparar la final de Copa de Diumenge. Ja Claudio Bravo i Sandro han rebut l'Alta Amèrica. El ciclista de l'equip Sky, el navarrès Miquel Nieve, acaba de guanyar la tretzena etapa del Giro d'Itàlia de perfil muntanyós en final a Xivirale del Friuli. A falta de confirmació, segurament hi haurà canvi de líder i el luxemburguès Bob Jungels perderà la malla rosa. L'Espanyol repetirà per quarent consecutiu l'estatge pretemporada a la Vall d'Aran. Mentrestant, l'equip blanquiblau tanca aquesta temporada jugant dos amistosos a Bolívia. El primer l'ha jugat aquesta matinada passada, guanyant el Blooming per 3 gols a 1. El Barça, l'ASA i el Catgàs Santa Coloma juguen aquest vespre al Palau Laurana. El segon partit del play-off de quarts de final de la Lliga de Futbol Sala. El Barça va guanyar el primer partit per 1 a 2. I Joel González ha guanyat la medalla de bronze als campionats d'Europa de Taekwondo, que es fan amuntrer a la categoria de menys 63 quilos. Fins aquí, les notícies. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bona tarda. Avui, divendres, se celebren noves activitats a la plaça de la Pau amb motiu dels divendres al parc. És un cicle de tallers i activitats per a nens i nenes i per a les seves famílies que es fa aquest mes de maig i que organitza la xarxa 06 i el consistori. La intenció dels divendres al parc és dinamitzar els parts Sant Justencs amb activitats per a tota la família. Cada sessió compta amb una programació estable d'activitats, com ara un racó d'expressió creativa amb fang i aquarel·les, també per fer dibuixos, construcció de gegants amb capses o bufà ampolles de sabó. A banda de les activitats fixes, també hi ha activitats variables. Avui hi haurà un taller de gins elèctrics a càrrec del personal de la Diputació de Barcelona. L'objectiu és descobrir les diferents energies que existeixen. També aquesta tarda hi haurà contes amb Raquel de Manuel i activitats de primavera i un baranar a preus populars a càrrec de l'AMPA del Centre Marrex. L'agricultura i l'alimentació a Catalunya és el tema central de la darrera tertúlia del cicle de l'Ateneu. El sociòleg agràric Andreu Peix serà l'encarregat de parlar de l'agricultura ecologista de proximitat, de la comercialització i del cooperativisme. La idea de la tertúlia és explicar els problemes d'alimentació del món i els problemes de subministrament que es preveuen a causa de l'augment de la població i de la impossibilitat de creixement dels terrenys o de l'aigua per regar. Hem de dir que, com més habitants té una zona, més producció agrària es fa a causa de la població propera. En aquest sentit, Catalunya és importadora d'aliments i alhora també és exportadora. La clau d'aquesta producció és el regadiu, que a més redueix la petjada de carboni i les emissions de CO2. Aspectes a tenir en compte, ja que l'agricultura és l'única indústria que absorbeix aquestes emissions de CO2. D'aquesta petjada ecològica de l'agricultura responsable i dels nous canals de comercialització es parlarà avui, a partir de les 8 del vespre, a la Sala Piquet de l'Ateneu. I també avui divendres, però a Cal Llibre T es presenta la recerca del flamenc, amb Sebastià Portell, Joan Tudó i Jaume Pons a l'horda. Ells explicaran una sessió narrativa experimental que van viure per crear aquest volum. El llibre, escrit a sis mans, serà l'eix central de la primera sessió narrativa experimental d'aquest divendres a la llibreria. Aquesta activitat és una activitat compartida entre tres narradors, Jaume Pons a l'horda, Sebastià Portell i Joan Tudó, que comparteixen llibre i experiment. L'Abreu Edicions va proposar tancar els tres escriptors a una masí a vora del Delta de l'Ebre perquè cadascú escrivís un conte, tal com ens ha comentat l'Esther Andorrà aquest matí als micròfons de ràdio d'Esvern, editora de l'Abreu Edicions. La recerca del flamenc és el llibre amb relats independents units per la forma, el lloc i l'escriptura. El títol del llibre és un altre element que comparteixen i que va sorgir arran d'unes experiències viscudes en aquest experiment. La presentació amb l'Esther Andorrà, els contes, els autors, l'experiència i la lectura d'un fragment de la recerca del flamenc seran avui els protagonistes a Cal Llibreter. De tot plegat es parlarà, com dèiem avui, a partir de les 8 del vespre, a Cal Llibreter. I finalitzem recordant-vos que el programa esportiu de ràdio d'Esvern Juguem a Casa, aquest dissabte estarà al Complex Esportiu Municipal de la Bonaigua amb el Hòquei Club Sant Just. Retransmetran el partit de categoria nacional catalana contra el Cambrils Club de Hòquei. Serà aquest dissabte a partir de dos quarts de 8 del vespre. L'Hòquei Club Sant Just disputa, com dèiem aquest dissabte, el darrer partit de la temporada. Ara pararà el Club Sant Justencva cinquè. Segons el resultat d'aquest partit poden acabar cinquens a la classificació o passar a ser sisens. Sigui com sigui, jugaran la Copa per estar dins dels vuit primers classificats de la Lliga. Per tot això, el club fa una crida als seus equips i a tota l'afició per omplir la Bonaigua aquest dissabte. El partit es podrà seguir a partir de dos quarts de 8 del vespre a través del Twitter amb el hashtag omplim la Bonaigua i també a través de ràdio d'Esvern als 9.8.1 de la FM a partir de les 7 de la tarda. Fins aquí la informació local. Més notícies d'aquí una hora en aquesta sintonia. Les últimes enquestes de mitjans de comunicació certificen que el 0,1% de la població de Sant Just escolta la desbernada. I tu? T'apuntes? No et quedis fora de joc. Escolta la desbernada divendres a les 8 del vespre i dissabtes a les 12 del migdia. Aquí, a Ràdio d'Esvern. Ràdio d'Esvern 98.1 98.1 98.1 La penya del morro, un programa amb més morro capella. Hola, bona tarda, gent de Sant Justi de l'estranger, eh? Benvinguts a la penya del morro. avui programa 1.855. Avui, programa 1.855. i avui, que és divendres, els parla i els saluda Marc Romero, un servidor. Avui, a la penya del morro, tindrem, com sempre, des d'aquest mes de maig, el nostre politòleg de capçalera, el Pau Rama, que ens vindrà a explicar forces coses, coses mogudetes, perquè la política aquesta setmana, entre les estelades, el futbol i tot plegat, ja teca. També tindrem els gunis de Sant Just amb el Dani Martínez, a partir de les 6 de la tarda, l'antiagenda amb l'Helicap de Vila. També farem el nostre concurs, el concurs més complicat de la ràdio, per saber com ser un bon català. I acabarem la setmana amb el cinema, amb el Jordi Rocató plegat des d'ara, i fins les 7 de la tarda, del vespre, aquí, a la sintonia de Ràdio d'Esvern. Abans de començar, però... Hola, Dani Martínez, bona tarda. Bon, bona tarda. Com anem? Bé, bé, bé, aquí. Enfeinats, avui enfeinats. Escolta una cosa, que tenim una pregunta en marxa avui, ja. Sí, bueno, dir-vos que hem fet diverses preguntes aquests dies... Començem per la d'avui. La d'avui, què tenim avui? La d'avui. Avui tenim una pregunta que és sobre la solidaritat del poble. Oh. Que, bueno, aquí Sant Just ja sabeu que som tots molt solidaris, eh? I, aviam, la pregunta d'avui és la següent. Aquest dissabte té lloc la segona caminada solidària pel parc de Collserola. Creus que Sant Just és un poble solidari? Hombre, no ho dubtis. Sí o no? Home, la penya del morro, un sí, aquí no ho dubtarem. Escolta, tenim més preguntes, però perquè ahir també en vam fer una, no? Sí. Ahir vam preguntar 152 infants participen diumenge de la tercera edició del Triatlo Infantil. Creus que Sant Just és un poble esportista? Veus, aquí jo ja dubto més. Aquí dubto més jo, eh? Aquí dubto més. Què va dir la gent? Doncs bé, el 100% va dir que sí, que Sant Just és un poble esportista. Sí, sí, sí, sí. Bueno, bueno, si ho diu la gent no serà jo qui li porta la contrària. I una pregunta més del dimecres. La pregunta que vam fer dimecres deia així, els Mossos, els Mossos.cat detecten 3 joves per cometre robatoris a Sant Just. Creus que hi ha poca seguretat a Sant Just? I aquí hi ha hagut un empat. Han votat 6 persones i 3 han votat que sí i 3 han votat que no. És a dir, tenim 50%, 50% de resultats. Ojo, eh? Sí, sí. Es posa seriosa, eh, la cosa? Sí, sí. Espera't, Pau, digue-li el Pau, que la Pau no em sent. Pau, digue-li, en l'estudi de l'altre cantó allà trobaràs auriculars. Perdoneu, això és una cosa que no hauria d'haver sonat a la raó. Ja ho sabem, però... Bé, escolta, doncs, en part tècnic el dimecres, avui veurem què fem. Recordem, quina és la pregunta d'avui? La pregunta d'avui és aquest dissabte té lloc la segona caminada solidària pel parc de Collserola. Creus que Sant Jus és un poble solidari? Sí o no? Responeu. A través del Twitter de la penya del morro podem contestar-ho, no? Sí, fins demà a la tarda. Vinga, doncs, Dani, merci. De res, fins ara. Molt bé. Canviem de sintonia. Posem una mica, una sintonia, una miqueta amb més de ritme. perquè saludem ja el nostre politòleg de capçalera. Bona tarda, Pau Roma. Bona tarda. Com estem? Molt bé. No sé jo, tu aniràs al Calderón aquest cap de setmana o no? Home, queda una miqueta lluny. Lluny? No tens entrada, no tens entrada. No tinc entrada i tampoc tinc interès, no soc de futbol. Ui, bueno, aquí és, bueno, no obrirem el debat futbolero, però sí que parlem de la final de Copa del Rei i de la famosa prohibició de les estelades al, bueno, al Calderón en aquesta final de Copa del Rei. Sí, perquè una decisió que no ha estat indiferent a ningú i que fins i tot dins el PP ha generat discrepàncies. La decisió s'empara en la lleida de l'esport per la qual no es permet l'entrada als recintes esportius d'elements que posin enfrontaments i problemes d'ordre públic. En paraules a la dada del govern concepció d'encausa, en els controls del segon anell s'assegurarà que ningú porti elements perillosos com, per exemple, bengales, teies, etcètera, ni tampoc materials de propaganda racista, xenòfoba, política o religiosa que poden generar conflictes d'ordre públic. El futbol no ha de ser un escenari de lluita política. El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, i l'alcaldessa de Madrid, Manuela Carmena, ja n'ha avisat que no s'estanen al partit mentre el veto segueixi vigent. Puigdemont, que ho considera un atemptat contra la llibertat d'exposió, ha dit la bandera és perfectament legal i democràtica. Està penjada als balcons i ha sigut portada per milions de catalans que la veuen com un símbol de llibertat. El Barça també suposa la decisió de la delegada del govern el considero un atemptat contra la llibertat d'exposió i, tot i confirmar la presència del president Josep Maria Bartomeu, sí que tenen previst fer alguna cosa al respecte si no s'aixeca el veto. De fet, avui el veto, aquesta tarda, a les 4 de la tarda, ja un dels jutges, un dels dos jutges ja ha aixecat el veto, que l'esperarà veure què diu l'altre jutge sobre el recurs que va plantejar el Barça, no, Pau? Sí, però de moment, si no et fas res, seguim amb el tema... Sí, sí, perdona, perquè el PP també ha dit altres coses, no? Exacte, perquè, depenent de qui li preguntis al P, et respon una cosa o una altra. Els ministres de Justícia i Afers Exteriors en funcions ja estan a favor, el primer afirma que el govern aplica la llei i veu sorprenent que algú se senti ofès i el segon la decisió li sembla perfecta. En canvi, el ministre d'Interior en funcions ha evitat posicionar-se a favor o en contra, però sí que s'ha desmarcat de la presa de la decisió. Diu, ha estat una decisió tècnica i operativa que ha adoptat el govern. Un altre que no es pronuncia és el president del govern, Mariano Rajoy, que considera que no és de la seva competència i ja està. I des del PP català no hi estan a favor. Xavier García Albiol ha dit a mi l'estelada no m'agrada, és tan inconstitucional com la que hi havia en aquest país durant la dictadura, però no cal prohibir-la en els partits. De fet, no només el PP tenen discrepàncies ciutadans, tampoc té una postura única. Albert Rivera creu que és una decisió correcta perquè en un camp de futbol no és un Parlament. I en canvi, Carlos Carrizosa, portaveu del partit al Parlament, afirmava que les banderes no són cap símbol agressiu. Bé, jo crec que això ha portat bastanta polèmica al llarg de tota la setmana. Veurem com acaba, però en principi sembla ser que hi haurà estelades aquest diumenge a Calderón. Escolta, una altra cosa. Parlem ara d'una quadratura testicular, no? Sí, perquè l'arcabisbe de València ja ha parlat. però comencem si no et fa res per la polèmica del protocol de l'Ajuntament de Guadaire perquè el Departament de Protocol d'aquesta localitat va enviar a tots els regidors d'aquest municipi unes instruccions sobre com anar vestits per al dia del ple de presa de possessió. Diu, la Corporació Municipal, conscient de la importància que el cerimonial i protocol té per la millora de la imatge pública, amb respecte a la tradició i a la Constitució vigent, tindrà cura del compliment de les normes, estil i cerimònies en l'organització dels actes oficials i atenció a qui diu, els senyors regidors aniran amb amicana i corbata i les senyores regidors aniran amb roba de vestir, no pas pantalons, en color discret, portant tots la medalla corporativa. Llavors, aquest fet d'obligar a no portar pantalons a les dones, la majoria de formacions polítiques ho van criticar tant pel fet de citar la Constitució que no diu res sobre l'estil de vestir com per les connotacions masclistes al negar els pantalons i demanar colors discrets. També van anunciar que anirien com elles volguessin, com va fer l'alcaldessa que van amb pantalons i des de l'Ajuntament han negat que hagi sigut fruit del masclisme i van donar plena llibertat per escollir pantalons o faldilla. Més coses, perquè també l'alcaldessa de Badalona va patir un lleu accident de trànsit que va dir Xavier García del Viola al respecte. Doncs no va evitar fer un comentari de mal gust. Diu, el meu ànim a l'alcaldessa de Badalona per l'accident que ha patit amb el cotxe oficial. Sort que no anava amb la bicicleta com quan no era política. Dolors Sabater, l'alcaldessa, ha respost Trist que un senador, diputat i regidor faci mofa d'un accident. El treballador ferit evoluciona bé. Gràcies. Això, bueno, campió. És un pim-pam. Un campió, aquest home. Bé, és igual. Més qüestions, perquè el ministre d'Immigració d'Austràlia, compte que ens anem lluny, ha opinat també sobre els refugiats. El proper mes de juliol hi ha eleccions federals i el ministeri del govern conservador d'Austràlia ha respost a la proposta dels laboristes sobre augmentar la quota novel de refugiats. Segons Peter Dutton, no saben matemàtiques en el seu propi idioma i són analfabets. Aquesta gent ha vingut a treure la feina als estalians i no hi ha dubte. Jo et dic que aquest senyor té raó. Té motius per preocupar-se. Perdona? Sí, sí. Amb declaracions com les que ha fet demostra el seu nivell d'intel·ligència i si venen immigrants analfabets amb ganes de prendre la feina als autòctons és molt probable que ell sigui un dels primers afectats. Tot això, el primer ministre d'Austràlia li ha donat suport i el considera un excel·lent ministre d'immigració a diferència del partit laborista que diu que el senyor Dutton no només ha insultat els refugiats fent aquests comentaris sinó que ha insultat milions d'immigrants que han contribuït a fer aquest país un gran país. Molt bé. Jo crec que aquesta gentussa que no té un altre nom us mereix un aplaudiment. Bueno, que malament està el món, eh, Pau? Bueno, pensa que aquesta part queda lluny. Queda lluny, no? Sí, però em sembla que no tan lluny. Sí, però també tenim racistes i xenòfobs aquí i per tant... Sí, i no tan lluny. Mira, parlant de racistes i xenòfobs, l'arcabisbe de València ha defensat la família cristiana i ara entendreu per què ho dic això. Antonio Cañizares arquebisbe de València... Hombre, Antonio Cañizares, hombre, un grande. Sí, perquè és un veterà de les polèmiques. Ha defensat la família cristiana a la vegada que ha dit que en els últims anys hi ha hagut una escalada contra la família per part de dissenys polítics ajudats per altres pedors com, atenció, l'imperi gay i certes ideologies feministes. Com que jo sé que és una persona com una persona com ell mai mentiria ni manipularia, jo em crec que hi ha un imperi gay i per tant la marxa imperial ja no serà aquesta que tots coneixem. Un moment! Faran una pel·lícula nova, ara. Bé, no sé, encara els hi falta una miqueta, però... Saps com es dirà? Falta la robe, potser? No, El retorno de l'imperi gay. Ah, val. Potser hi ha espartit, jo em he anat... Val. Gràcies, gràcies. Sort que som enllaunats. Sí. Escolta'm, la vaig a deixar ja, de fons. No, perquè... No? Sí, és que si tots estem pensant en la marxa imperial com a marxa imperial, doncs, aquesta ja no serà la marxa imperial. Segons Cañizares, aquest imperi gay ha de tenir la seva pròpia marxa. Un moment, eh? Un moment que l'altra marxa s'ha tancat perquè l'ordinador avui va molt malament. Aviam. Bé, no passa res. Un clàssic, eh? De ràdio d'Esvern. La seva marxa està a punt de sonar ara aquí a la sintonia de ràdio d'Esvern. Aviam, un moment. Un moment. Fem temps? Vols que... Ara, ara. Mira, ara de seguida jo crec ara sortirà un anúncio a YouTube d'aquests meravellosos. Això és fantàstic. Mira. No és aquesta, no? Això és l'anunci. Sí, aquest és l'anunci. Aviam, si l'ordinador va al seu ritme. Vull dir que... És que pobri so. Sí, és una llàstima que ens hagi facilitat el gag. Bé, jo crec que el podrem arreglar encara. Mira, vinga, som-hi. Ara està carregant. Ara està sortint la boneta. Mare de Déu. Està sortint la boneta aquella... Mira, goita-ho. Aquesta és la bastona. Ara sí. Sub-lo. Sub-lo, sub-lo. Bé, Pau. Què? Sí, sí. Déu-n'hi-do, eh? Ja l'est, també. Jo crec que l'hem arreglat, el gag. Mira. Mare de Déu que anem lents avui. La gent està rient. Vull dir, no sóc jo, eh? És la gent que riu i... El poble de... Són una miqueta lents, però igual si tots som lents no passa res. Això, m'ha de ser. Exacte, si ho fem tots. Bé, com anem, avui? Gràcies. Escolta, també parlant de més imperis, hi ha hagut una nova comparació amb el nazisme? Sí, això no hauria de ser notícia, però sí que ho és perquè ho ha fet un britànic, l'exalcalde de Londres. Home, l'exalcalde de Londres. No sé qui és. El conservador Boris Johnson. Home. I l'objectiu no són ni independentistes ni gent d'esquerra. Aviam. És la Unió Europea. Bé. Johnson, que és partitari de la sortida del Regne Unit de la Unió Europea, ha comprat el projecte europeu amb el de Hitler. Diu, la Unió Europea vol un superestat, com el que Hitler volia. Segons el líder conservador, en els últims 2.000 anys, s'ha intentat imitar l'imperi romà. Napoleó, Hitler i altres ho han intentat i s'ha acabat de manera tràgica. La Unió Europea és un intent de fer això amb diferents mètodes. Déu-n'hi-do, eh, també. Déu-n'hi-do. És que la gent està molt crispada, a mi em dóna la sensació, però vaja. Escolta, també parlem d'otro grande, otro grande, muy grande, Bertinos Borne, que és notícia per qui voldria tenir d'entrevistat. Sí, la revista Vanity Fair li va fer algunes preguntes i responent a quin personatge històric li agradaria entrevistar, el famós presentador va respondre que Hitler seria la seva entrevista somiada. Hombre... Atenció, diu, per saber que té un tio com aquest en el cap. Ha de ser surrealista. Hi ha hagut molts monstres, però ell és el més recent. Això sí, quan des de Vanity Fair li van dir que tenien entès que no entrevistaria mai en Nicolás Maduro, la resposta d'Esborne va ser bé, és que a poca vergonya i delinqüents procuro no tenir-los a prop i entrevistar-los menys. A veure, jo puc arribar a entendre que és interès en passant de històries que han comès atrocitats per intentar entendre com una persona va poder arribar a cometre tots aquests crims. el que és més difícil d'entendre és que sigui disposat d'entrevistar a un dictador responsable de l'assassinat de milions de persones i no pas a un president d'Hunger que les institucions internacionals reconeixen com a democràtic. Bueno, aviam. Jo no sé, seria una bona entrevista un home com aquest? O sigui, seria una entrevista com a mínim divertida, jo crec. Home, jo no tinc ganes d'entrevistar Hitler si tingués l'opció... Imagina't, visualitza, Bertin Osborne a la cuina amb Hitler. Cuinant! Això sí, això t'ha de voler... Hitler cuinant amb un davantal rosa d'aquests que els regalarem a les llalles per Nadal. Hitler cuinant, fent nous ferrats... Amb algun acuit que posi alguna cosa de jubeus, per exemple. Això mateix, ja veig bé. Hòstia, és un cac del Polònia, això. I tu saps els gorritos aquests dels hotels que et poses al cap pels cabells? Però el mateix, però en el bigoti, no? Perquè no caiguin els palets del bigoti. Hòstia, tot això, Bertin Osborne sense saber encendre el forn, l'altre dia els llevàvem a la cambra de gas, jo què sé, algunes coses... Meta la cabeza, ja veràs tu què hi ha aquí en l'horna. Meta la cabeza i respire hondo. Escolta, va, anem als ous quadrats d'aquesta setmana. Sí, els ous quadrats de la setmana són per les jornades visigòtiques de Guadamur. En la seva onzena edició es van projectar les imatges de Francisco Franco, Adolf Hitler i Heinrich Himmler. Des de l'Ajuntament han demanat disculpes i han reconegut que les imatges no eren encertades. Home, no ho sé jo ben bé, tenia el límit. Imagina't, un castell, doncs, en cada paret del castell la cara de Franco, de Hitler i de Himmler. Ben grans. Meravellós, meravellós, magnífic. La Diputació ha avisat que ha trencat el conveni amb els organitzadors de l'acte. Home, no m'estranya. Escolta, Pau, tenim alguna cosa més? No, ja ho hem fet tot. Hòstia, que ràpid, avui hem anat pim-pam, no? Pim-pam. Pim-pam. Home, si vols, mira jo, mira, li dono la volta als fulls i tornem a començar. I tornem a començar. Tornem a començar. No, escolta, Pau, no sé, estelades demà al final de copa, al final hi haurà, no, no? Home, jo crec que si les han permès per una banda, segur, a part que ja m'estranyaria que no apareguessin encara que siguessin prohibides, perquè això la gent, si ets capaç de portar una ampolleta de no sé quants centilitres a l'aeroport amb una bosseta, una estelada, ni que fos els calçotets. Jo, jo tenia pensat de fer, bueno, alguns amics que hi van de fer com plegar l'estelada com si quedés un triangle d'orikami, ficar-lo entre natge i natge i en el registre dir-li al policia d'aquí no nos movemos hasta que me xaca usted l'estelada. Yurga usted bien, no sé qué de corto. Pau, merci per haver vingut, utilitzaries el teu cul com una urna per posar-hi la bandera independentista? Pau, moltes gràcies per haver vingut, ens veiem divendres. Bona tarda. Bona tarda. Un minut i dos quarts de sis de la tarda. Ara, a Ràdio Esvern sona una sintonia que fa així. tarda. Bona tarda. Fins demà! Dani Martínez, bona tarda. Bona tarda, bona tarda. Com a col·laborador, escolta, aviam, un moment. Sí, diguem. Un moment, no, una cosa. Sí. Com a guillo, m'acabes d'entregar un full en blanc. No, un telèfon. No. Ah, sí, un telèfon. El del Xavier París. El truquem ara? Clar. Ara o pel Com ser un bon català? No, aquest és pels gunis. Et dic una cosa, jo tinc avui aquí amb qui jugarem a Com ser un bon català. Ah, sí, doncs diguem-ho. Després t'ho dic. Després m'ho dius. Va, truquem. Truquem. Però, Dani, què ens portaràs avui, va? Avui parlem de l'amanida de mongetes amb bacallà i vinagreta de fruits secs. Parlarem també del conill amb vinagreta suau i olives. I acabarem amb la crema de pinya. Si vols seguir les receptes, Marc, te les he enviat al mail de la penya del morro. Ara, ara ho miro. A veure, i així, avui ho hem de fer tot a l'estilo antigu. Bueno, us ho explico. Avui parlarem amb Xavier París, que és el director de les escoles de música, l'Escola Municipal de Música de l'Ateneu. Llavors, ens explicarà una mica, perquè aquest cap de setmana acollirem a l'Ateneu com un acabament de curs, diguem-ne, perquè... Un moment, eh? Perdoneu. Doncs bé, com us deia, es fa com una final de curs on hi haurà representacions de diferents músiques i de diferents tipus d'instruments. Tot això serà demà al matí. Vale, va. Tenim el tele a funjar el Xavier París. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda, Xavier. Com estem? Molt bé. Tot a punt. Tot a punt per demà? Sí. Fantàstic. Mira, no sé si saps, però fem una secció diferent, perquè a Ràdio d'Esvern som una mica diferents. Llavors, avui parlarem de l'audició de l'alumnat de l'Escola de Música de l'Ateneu, però també anirem integrant receptes de cuina. Ho fem així de divertit. Començarem parlant amb tu, val? Quants alumnes participaran demà aproximadament en aquesta audició? Demà en participen 21. 21 alumnes. Repartits amb diferents instruments. És que fem dos concerts. El de demà dissabte 21, com heu dit molt bé, i també el següent, el 28, fem encara un altre concert, perquè tots els instruments alumnes, perquè no siguin les dues edicions massa llargues, els repartíem dos dies. Demà toca els alumnes a uns quants de piano, els de viola i els de guitarra, i l'altre dissabte fem la resta de piano, flauta travessera, clarinet, saxofon i violonxel. Aquest dissabte són 19, aproximadament 21, perdó, són molts nanos que toquin instrument aquí a Sant Just. Sí, i a més... Sí, sí, i tant. Jo penso que és un poble que hi ha afició, eh? Sí. Sí? Sí, sí, sí, sí. Sobretot, a quin instrument diria vostè que... Bé, tu, si em permets. Sí, i tant, i tant, i tant. Quin és l'instrument favorit d'aquí dels Sant Justencs? Mira, jo crec que una mica com a tot arreu, el piano sempre és el que domina més, eh? Clar. Sí? Com a tot arreu, el piano és l'instrument, sí. I la veu? Però a tot arreu hi ha més... més alumnes, més gent que el vol estudiar. Però vaja, la corda també, el vent, més o menys repartit. I la veu també, o no? Sí, la veu també, no tant per això. No tant, no? No tenim tanta demanda, diguem. Val, val, val. Però també, ara tenim el cor juvenil, el cor coratge. El cor coratge. Sí, també actuaran aquest dissabte? No, ells actuen el diumenge, es fan un concert de parell independent. Val, ells actuaran, si no m'equivoco, amb un... aviam, un moment, eh? Actuaran amb un cor, no? O amb un orfeu? El concert del diumenge, no estic molt clar com ho fan, perquè no és com una actuació d'alumnes de l'escola i tenen el cor a part, diguem. Val, val, val, val. I crec que fan aquest concert, no estic segur. Deixa'm, Xavi, que et pregunti pel concert que tenim, pel que organitzeu demà. Sí. Estem parlant de 21 nanos, les peces que s'han escollit són peces que suposo que al llarg de l'any els nois i noies han anat estudiant, no? Sí, correcte. Sí, sí, sí. Totalment, és el reporter i ells que van fent per aprendre a tocar l'instrument. I, bueno, doncs en triar una de les que els surt millor, el que ells volen tocar. Normalment apagodim que toquin el que ells desitgen. Perquè si un dia toca en un escenari, doncs, home, has d'estar a gust, no? Sentir i tocar el que a tu t'agrada. I es triar l'obra o una de les obres que han fet i la toquen en públic. Perquè, per exemple, normalment, per començar a aprendre o per nois que ja toquen una mica el piano o qualsevol instrument, quines són les peces més habituals? O alguna de les peces que segur que demà trobarem? Mira, clar, el que passa és que l'aprenentatge d'un instrument, sobretot, es comença molt amb repertori clàssic. És que avui en dia hi ha tantes obres variades i hi ha tants arranjaments o tantes obres musicals ja siguin clàssiques. o modernes, saps? Que és que no se'n repeteix cap i no et diria que hi hagi una que segur que trobarem, saps? Home, de clàssiques no costava haver-hi que si hi ha la paralisa, obres d'aquestes, de la tomen. Però mira, que demà no hi serà. No? Això va com va. Mira. Va com va. Just, just, la que hem dit. I també els alumnes d'avui en dia, bueno, és normal, volen també coses actuals, modernes, i bueno, doncs, es poden fer arranjament d'obres, perquè hi ha algunes són molt difícils. I també de clàssiques, a vegades això, ara hi ha molta literatura, diguem, o sigui, molts llibres, de moltes obres musicals passades per nanos. Vull dir que ara hi ha molta varietat. Clar, suposo que també un nano que comença a tocar, o que ja domina una mica, el que vol tocar, doncs, és, jo què sé, el seu cantant preferit, o la seva cançó que li agrada, i no una música clàssica de Beethoven, que potser ja hauria de ser una passió una miqueta més gran, no?, pel piano. Sí, correcte, sí, sí, és així, el que passa és que, clar, a vegades hi ha un compromís amb obres que voldrien tocar dels cantants o dels grups que els agraden, i que realment es puguin tocar, que és que no són fàcils, eh. Clar, clar, clar, clar. Perquè fer un arranjament o arreglar una peça per l'instrument que toca el nano, suposo que té la seva dificultat, no? Sí, sí, correcte, totalment. A més, tu pots fer un arranjament que, a més o menys, bueno, per un cert nivell es pugui tocar, però, clar, el resultat no és el que se sent quan ho toca el grup, que, a més, hi ha uns instruments implicats, hi ha uns ritmes, hi ha molts més instruments, i, a vegades, massa simplificat, fins i tot, quan no queda veu, perd la força que té l'obra musical tocada pel grup concret, no? Dani, sí, fem un momento receta? Momento receta. Vinga, som-hi. Llavors, Xavier, aquesta secció de llatois del Dani funciona una mica raro, que ara ell ens explica una recepta i després tornem amb l'entrevista. És una entrevista així boguda, diguem. I tant, molt bé. Dani, amb què comencem avui? Doncs mira, avui comencem, com bé dèiem abans, amb una amanida de mongetes amb bacallà i vinagreta de fruits secs. Vinga, va, som-hi. Començarem per uns ingredients de quatre persones, que són els següents. 360 grams de mongeta seca cuita, també 120 grams de bacallà sec, esqueixat, un tomàquet madur petit, un quart de pebrot vermell, una ceba petita, 30 olives negres, quatre culleres de soperes d'oli d'oliva, dues soperes de vinagre, dos dents d'all, quatre ametlles torrades, pebre vermell opcional i sal. Aquí has fet una llista de la compra llarga, eh? Bueno, llarga, són coses que podem trobar a casa, eh? Quasi tot, quasi tot ho podem trobar a casa. Quina pela, eh? Quina pela. L'elaboració és la següent. Escaixarem el bacallà i el remullarem un parell d'hores. Passada aquesta estona, l'esbaldirem i l'escorrarem ben escorregut. Es netegeen les hortalisses. En un bol preparem una barreja amb el bacallà, el pebrot i els tomàquets sense llavors. Molt important, perquè les llavors ens donen una mica d'acidesa i això no ho volem. Els tomàquets tallats sense llavors, adaus i la ceba pelada i tallada amb làmines molt fines. Després, en un morter es piquen els grans d'all i les melles torrades. S'hi afegeix l'oli, el vinagre i el pebre vermell opcional, amb pols, i amb aquesta vinagreta s'amaneix el bacallà i les hortalisses. En una safata de servir s'hi posen les mongetes cuites i escorregudes i fredes. Al damunt, el bacallà, amanit amb les verdures i les olives negres. I llestos? I llestos. Vinga, va. Xavi, encara et tenim al telèfon? I tant. Hola, bona, molt bé. Escolta, Dani, tens alguna pregunta més pel Xavi? Bueno, doncs, comentar-li, perquè de professor sou molts, no? Suposo, en aquesta escola de música. Tu, quin instrument ensenyes? Jo ensenyo el piano. El piano. També, clàssic, eh? Jo ensenyo el piano, sí. Clar, molt bé. I els instruments, jo suposo que són instruments molt, normals, no? Vull dir, la guitarra, el piano, tot el que puguem trobar més demanda, no? Perquè, com dèiem abans, el que tenia més demanda era el piano, però suposo que la guitarra també deu tenir la seva demanda. també, correcte, sí, sí, sí. És un instrument que també té ganxo, eh? Val. Xavi, demà el concert o el recital, diguem-li, més o menys... Audició. Sí, audició. És obert a tothom? Sí, sí, i tant que sí, i tant que sí, sí, sí. Tu pots venir qui vulgui, clar, i veiem sobretot les famílies dels alumnes, els amics, però és obert a tothom. A partir de quina hora poden començar a entrar o a quina hora iniciarà aquesta audició? Sí, a més o menys obrim portes a les 10 i 20 del dematí, i el concert comença al dos quarts d'11, i amb això sí que he de dir que som molt puntuals. Comencem puntualíssim. Sí, perquè suposo que si no s'allargaria massa, no, també? Sí, sí, sí. Perquè l'hora de finalització, quina serà, aproximadament? Calculem que durarà una hora, o sigui, jo crec que cap a entre dos i tres quarts de dotze ja podem estar. Tampoc és molt... No, perquè per això, com que els he comentat, com que els vivíem dos dies perquè no sigui molt llarg, doncs durant una hora el concert potser hora i quart com a màxim, depèn. Però passen els alumnes d'un en un o fan trios o duetos o com va això? Sobretot passen d'un en un. Nosaltres en aquests concerts, els concerts que fem a Nadal i final de curs, sí que són de grups i d'agrupacions, però en aquests concerts el que pretenem és que l'alumne potenciar l'actuació en solitari. I principalment la majoria, quasi tots, toquen sols. Hi ha algun que toca en duo, entre dos alumnes, en un duo, màxim, no hi ha trio, però sobretot toquen individualment, sí. Val, val. Llavors, clar, van tocant, suposo, peces que... Quant dura una peça, més o menys? No s'allarguen gaire, suposo. No, no, no. Les peces, potser, màxim, duren dos minuts, un minut i mig. Clar. Bueno, clar, els dels més grans, perquè comencem amb els petits aquí en totes les edats, clar. Val. Estan barrejats, bueno, els toquen per ordre, comencen pels petits i acaben amb els grans, però vull dir que, clar, els dels petits duran poquíssim. I, no sé, poden anar... Després poden anar durant 30, 35 segons. La idea és que no les he cromatrat casi mai, però sí, els màxim, dels més grans poden anar un minut i mig, màxim dos. Xavi, quan pot trigar un noi... Imagina't que comença ara un nou noi aquí a l'escola de música. Quan pot trigar a aprendre a tocar un instrument, un piano, una guitarra, un... més o menys? A veure, mira, per tocar a nivell el que es diu de greu elemental, que ja són els quatre cursos acabats, que ja, Déu-n'hi-do, les obres que es toquen, doncs compta quatre cursos més... Que normalment no són quatre últims cursos, potser és una mica de més, depèn. Més a l'etapa d'iniciació estem parlant de sis, set anys, potser. Set anys? Parlem ja d'un nivell de quart, sí. Que ja és un nivell alt, però, bueno, amb tres anys ja, de mirar les coses que es toquen. Tu toques algú, Marc? Jo no toco ni piano ni res, jo... Re de re. L'Spotify, que ho toca tot. L'Spotify, que ho toca tot. Molt bé. També sona, eh? Sí, sí, sona força bé, també. No sé com s'ho fan. Dani, som-hi. Vinga, va, segon plat. Segon plat, un conill amb vinagreta suau i olives. Els ingredients són els següents, per a quatre persones, i seran un quilogram de conill torsejat petit i un cap d'alls. Després, també, una ceba grossa, 100 grams de pasta naga, quatre cullerades soperes d'oli d'oliva, una copa de vi blanc sec, 24 olives negres d'aragó, llorer, pebre negre en gra, farigola en branca, fonoll en branca, i sal. I aquí s'acaben els ingredients. Llavors, l'elaboració és la següent. En una cassola de fang es daura el conill per donar-li color, sense que es coqui gaire, sobretot. Es treu de la cassola i es reserva. Llavors, es sofregeixen les verdures en el mateix oli, sense que agafi gaire color i es mulla, la preparació amb una copa de vi blanc i el vinagre al gust. S'afegeixen les herbes aromàtiques, les espècies, les olives, i es fa reduir el suc a la meitat. Llavors, s'hi afegeix l'aigua justa per cobrir el conill i es deixa coure 20-30 minuts a foc molt suau. Llavors, és un plat que es pot menjar també fred, o sigui que amb aquesta temporada d'estiu ens aniria de fàbula. Ho tenim? Ho tenim. Xavi, abans de deixar-te ja tranquil i dir-te adeu, recordem, eh? Demà, a partir de dos quarts d'onze del matí, audició de tots els joves de música. Recordem el lloc? La Taneu, de Sant Just d'Esbert. La Taneu, sí. És a la Taneu i és a la sala del cinquantanari, que està al segon pis. És un auditori que tenim aquí que està molt bé, perquè, a més, els alumnes de piano poden tocar amb un piano de gran cua i tenen un escenari amb un públic que té un aforament de 200 persones, vull dir que està prou bé per fer actuacions, ja que s'acostumin a el que és un escenari gran i important. Sí, perquè imposa, eh? 200 persones, que no sé si estarà ple demà, però vaja. No, no, no. És igual, una cinquantana de persones ja imposa, eh? I tant. I tant. Xavi, que vagi molt bé demà. Moltes gràcies, eh, Xavi. Moltes gràcies a vosaltres. Molt bé, gràcies. Adéu. Vagi bé. Adéu. Tu aniràs demà a l'edició o no? No, però convido tots els Sant Justens a anar-hi, evidentment. Sí, sí, sí. Ben fet. Molt bé. Queden uns postres, no? Queden uns postres, i després, si vols, podem xerrar d'unes altres coses que tinc preparades, eh? Per això no pateixis. Parlem... Però, espera, espera. Momento receta. Momento receta. Som-hi, va. Tres quarts de sis de la tarda. De seguida connectem amb Catalunya Ràdio al butlletí. Abans, però, tenim un postre, Dani Martínez. Crema de pinya. Som-hi, va. Ingredients per a quatre persones. Espera, espera un moment. Crema de pinya. Per a quatre persones. 300 mil·lilitres de suc de pinya. 300 mil·lilitres de suc de pinya. 30 grams... 30 grams de... Midor. Midor. 5 ous. I... Sucre. 60 grams de sucre. Per tant, repassem-ho tot un moment. Sí. Hem dit 60 grams de sucre. 5 ous. 5 ous. 30 de midor. No cridis. 30 grams de midor. 300 mil·lilitres de suc de pinya. I se'ns acabó. Que poc, no? Que poc. És poquíssim. Vinga, va. Som-hi. I tot això per quatre persones. Llavors, l'elaboració és la següent, que també són cinc passos supercurs. Desfem el midor amb el suc de pinya. A part, es baten els ous amb el sucre. Es barreja tot plegat. Es cou la mescla al bany maria fins que s'espassegi. i es posa en bols o casoletes al refrigerador i es serveix ben fred. I se'ns acabó. I això, crema de pinya, així de fàcil? Crema de pinya, així de fàcil. Molt bé. Has vist? Home, jo et porto coses bones. Molt bé. No, no. Molt fàcil, eh? Sí, avui per això les receptes ens les ha portat el Joan, tot i això que avui no ha pogut estar amb nosaltres, però ens l'has adquir. Fa molt, eh? Fa molt, però bueno, ja vindrà, no pateixis. Ja vindrà, ja vindrà. Bueno, en Joan hauria d'anar venint, eh? Vull dir que aquí... Aquí passem llista i, si no hi ets, si falles molt, eliminado, eh? Vull dir que... Bueno, si l'elimines amb ell, jo també marxo, eh? Molt bé, tots dos. Vinga, va. 13 minutets, tot just. Passen per a la 6 o 2 minuts per sobre de 3 quarts de 6 de la tarda. Dani, tenim més coses, no? Tenim més coses, perquè com que ja sabeu que sóc el community de la penya... Community magic. Community magic. Vinga, va. Doncs llavors, avui portem coses de Google. Google impulsa... Google Things. Google Things. Que, ojo, eh? Google Things. Google... Google Things. Google Things. Impulsa noves emoticones per representar la dona treballadora. Has vist que bé? Molt bé. No, no, això ja tocava. Ja tocava. Però abans d'això, vull parlar d'una cosa que m'ha impactat molt en veure les xarxes. Són Google Things, també? No, són... Un mocador pot servir per evitar la prohibició de l'estelada a la copa. A la final de la copa. Un moment, Dani, Dani, un moment, un moment. Escolta'm una cosa. Dani, Dani. Sí. Com un mocador pot servir? Un mocador pot servir... Dani, Dani, Dani. Ah, vale, perdó. No ho gris. Doncs mira, us explico. És facilíssim. No, no, però, Dani, un mocador? Sí. El mocador estelat. Dani, Dani. Un mocador? Sí. No. Vols que t'ho expliqui? Dani, Dani, així no. Així no, Dani. Que sí. Estàs quedant retratat. Doncs quedo retratat. Vinga, va. Per què? Mira, el mocador estelat transforma la samarreta de la senyera del Barça en l'estelada. L'empresari Joan Mateus és el creador d'aquest mocador blau amb l'estrella blanca i explica a Catalunya Migdia Esports que a les últimes hores s'ha disparat la venda de l'estelat. Només es pot comprar a la botiga de l'Assemblea Nacional Catalana. Ja sabeu, si demà teniu entrades per anar al Vicente Calderón, heu d'anar a comprar directament ja a la botiga de l'Assemblea Nacional Catalana. Però també poden no comprar-la, no? Sí, bueno, però sí. Quan anar al Calderón sense estelades. Ja, però si voleu, és una... Mira, és boníssima la idea. No ho has vist, tu, aquesta foto? Sí, sí, ho he vist. Doncs ja està. Pasa que, Dani. Sí. Una cosa també. Què? És que al final, el jutge, que ha dit que sí que es poden portar estelades. Ah, sí? Sí. Però no les havia prohibit? Ja, però al final no. Però si acabem de dir que sí. No, el jutge ha dit que no. Un que sí. Ai, un ha dit que no, però ara falta que digui l'altre. Un ha dit que no passa res. I l'altre ho està a punt de dir. Bueno, però si no ho diu... Si no ho ha dit ara el butlletí de la 6, ara ho diran, ja ho veuràs. Però si no ho diu, haurem de fer servir el mocador. Però vull dir, jo ho dic pel pobre empresari aquest. L'empresari aquest, com has dit que es deia? El Joan. Joan... Joan, Joan. Ara t'ho dic. Joan Mateus. Escolta, Joan. Que s'està fent d'or. Joan, no, però una cosa. És molt bona idea, a mi m'agrada. No, però sí. Espera, que estic intentant trobar aquesta citònia. Joan, Joan Mateus. Es deia com un profesor meu de català. Ah, sí? Que era un hermano de la Sagra Família. Ah, doncs potser ho és, eh? Joan, Joan. Escolta, Joan. Que dic que t'havia sortit bé la jugada, però ara ja no. Ara ja no, amigo. Perquè al jutge dic que no passa res. I per tant, no cal comprar-se el mocador. La idea era bona. La idea era bona. Però... Joan, Joan. No t'aprofitis de tot. No. Així no, Joan. Així no. Però aviam. Que hi ha dos jutges. Dos jutges menys en fetge d'un petge. Bé, això. I llavors, si un diu que no i l'altre diu que sí, guanyarà el que no. I és evident, és la regla de tres de tota la vida. Si no, no. Ja està. És així de fàcil. Per molt que un digui que sí, si l'altre diu que no, serà no. Ja està. Així les coses no van. I a part... Bé, en aquest país potser sí, però així les coses no van. En aquest país va així, o sigui que... Va, Dani, 10 minuts i la 6. Tornem a les Google Things. Va, perquè ens havies parlat de la dona treballadora, no? Sí, Google impulsa noves emoticones per representar la dona treballadora. Un equip de Google s'ha proposat fonamentar la igualtat de gènere en el llenguatge icònic. Per aquest motiu han creat 13 emojis per representar fidelment l'àmbit professional, tant en la versió masculina com en la femenina. Les noves emoticones s'han obtingut a partir de la suma d'altres icones existents i representen professionals de diferents àmbits, educació, tecnologia, salut, indústria, investigació, artístic, etc. Aquesta iniciativa s'ha presentat a l'organisme telifornià, que s'encarrega de desenvolupar el sistema dels emojis. Un moment, que això és complicat de pronunciar. L'únic, l'unicot, cons... Vinga, que tu pots, ànims! L'unicot consortium. L'unicot consortium. L'unicot consortium. Llavors, aquest centre haurà de decidir si aquestes emoticones s'acabaran desenvolupant i estaran disponibles i s'entendran a les aplicacions més populars. Segons un estudi d'AdWIC, un 78% de les dones utilitzen emoticones davant un 60% d'homes. Aquestes dades, recollides també per la CNBC, han generat un debat mediàtic que també ha arribat a mitjans com The New York Times o la CNN. Fins i tot, la primera dama dels Estats Units, Michelle Obama, va respondre un vídeo que impulsava aquesta iniciativa. A través del seu compte personal de Twitter, 11.000 persones han manifestat que els agradava aquesta piulada i prop de 4.000 ho han retuitejat. Opinions de Facebook. Què opina la gent? Doncs bé... Aviam, va, què diu la gent? La gent no sap res. La gent... Va, jo, va, va. Sí. En Pep Foc diu... Ui, en Pep. els emoticonos haurien de ser asexuals. Com? I deixar... No, no, no. Un moment, un moment, un moment. Pep, com fas una emoticona sexual? Ah, sexual. Ah, és el que he dit, no? Ah, val. Com fas una emoticona sexual? Vull dir, com ho fas? Doncs no li poses ni tita ni res. Però, però, però... Hòstia, però què passa aquí? Sí, però si vull enviar una cara d'una dona, doncs puc enviar una cara d'una dona. No, eh? Pep, així no, eh? Però si ara els nois ven amb cueta, què més dona? Pep, així no, eh? Així no. Més coses, va. Doncs això, el Pep Foc diu... Els emoticonos haurien de ser asexuals i deixar-nos de tonteries. Calcom pràctic i eficaç. Llavors, també. La Núria Julià diu... Maria Corral, la dentista i la metgessa. Ha, ha, ha, ha, ha, ha. No, no l'entenc, aquest. Perdona. I... I l'altre són tonteries. Ha, ha, ha, ha, ha. No, no l'entenc. No l'entenc, li diu a la dentista i la metgessa. Perquè suposo que la Núria deu ser dentista i la Maria deu ser metgessa. Ah, va. No? Vale, va. Jo entenc això, jo llegeixo això. I llavors poso... Ha, ha, ha. I després, per acabar, l'Oriol Mamonuera Roquer diu... Va sortir un paper científic amb tendències i termes de cerca força interessants. Aquest tampoc ho he entès. No, jo tampoc. Però és el que opina la gent a Facebook. Però un moment, un moment. Però quines opinions estàs agafant a Facebook? Ja, però és que era l'únic que hi havia. No, Dani, així no. Així no, Dani, eh? Era l'únic que hi havia, ja ho sé. És molt dolent, ja ho sé. Ja ho sé, ja ho sé. Tenim més coses, Dani? Sí, i tant. 6 minuts i les 6. Va, que et queda una miqueta de temps encara per exportar-nos alguna cosa. En aquesta secció que avui s'està convertint una miqueta en un pupurri de tot, no? Clar, a vegades és això, eh? L'interessant. Perquè sempre... Si jo... Un moment, eh? Perdoneu. No, tranquil. A vegades està guai, no? Fer un pupurri de les coses. Ara ens anem a... Aviam. Anem a parlar de... Tu, quan vulguis, eh? Tranquil, vull dir... El punyent resum de Pilar Rahola de la polèmica de l'estelada. A veure què diu la Pilar Rahola. Un moment, un moment. Pilar Rahola. El resum de la seva opinió de l'estelada. Va, què diu la Pilar Rahola? Rahola. Ah, Pilareta. Pilareta, com estàs? A veure què diu. Ai, mira, la tinc ara en foto, que guapa. Oh, la Pilar. Ella diu... Escolta'm, nen, la Pilar la ballem sempre a casa. A casa amb el conill que surt d'allà amb el... Ai, la Pilar. Porta sempre uns trajos. Ai, dintre... Bueno, va, digues. Prou, prou, prou, prou, prou, prou. Dani, Dani, Dani. Perdó. Que se t'envat? M'he passat, m'he passat. Que la gent, la gent... Reconec què m'he passat, perdó. Sí, home, no. Perdona. Bueno, i això. La Pilar diu... Un resum. Dani, un moment. Deixa-ho una mica des d'espai amb el micròfon. Ah, perdó. És que si no s'atura molt. Vale, perdó. La Pilar Rahola diu... Resum, una prohibició de l'Iran, un pres, arroba Carles, que és el Twitter del Carles Puigdemont, digne, un president del futbolclubbarcelona.cat, dilatant, un jutge amb seny i un PP amb el cul a l'aida. Això ha dit la Pilar Rahola? Això ha dit la Pilar Rahola. La Pilar Rahola ha protagonitzat una de les primeres reaccions després de la decisió del jutge d'aprovar l'entrada d'estelades a la final de la Copa del Rei. Una prohibició de l'Iran, un president Puigdemont digne, un president del Barça digne, un jutge amb seny i un PP amb el cul a l'aire, ha resumit la periodista i escriptora a través de Twitter. El jutjat contenciós administratiu número 11 de Madrid ha estimat el recurs presentat per l'entitat drets i ha suspès el decret de la delegació del govern espanyol. També el Barça havia presentat un recurs en el mateix sentit, però que encara ha de resoldre el jutjat número 15 de la capital espanyola. El president Puigdemont ha rebut la notícia amb satisfacció i ha declarat a través de Twitter que anirà al camp, però... Perdona, Carles Puigdemont anirà al camp? Sí. Això és notícia, eh? Sí, sí, el president Puigdemont ha rebut la notícia... Notícia d'última hora. Ràdio d'Esvern, sempre. Ara mateix, quan falten 3 minuts per les 6 de la tarda, a Ràdio d'Esvern, suposo que tot el món també ho han dit, però... A Ràdio d'Esvern us podem avançar, com a moltes altres emissores? Que Carles Puigdemont, el president de Catalunya, anirà al Calderón. Doncs sí, de moment el govern espanyol no ha reaccionat a la resolució, però aquest matí Soraya Sáenz de Santa Maria ha declarat que es acatarien la decisió judicial. Molt bé. Sí, sí. O sigui que... Dani, et sembla que fem una cosa? Ah, perdoneu. Mireu el que ha dit Puigdemont. Molt ràpid, eh? Puigdemont ha dit, ha declarat a través de Twitter que ni del camp, però també ha demanat dimissions urgents. Val. Escolta, Dani, fem una cosa. Com que queden dos minuts per les 6, ara de seguida connectem amb el bulletí de Catalunya de Ràdio. A veure què estan dient, a Catalunya de Ràdio? A veure. No, no és gens agradable. Gens. Gens. Home, el seu bagatge. Clar, bagatge. Escolta, doncs ara connectem amb Catalunya de Ràdio, amb el seu bulletí, a les 6 farem l'anteagenda. 1, 2, 3, 4, 5, 6, 6, 6, 6, 6. Vale, a les 6. A les 6 farem l'anteagenda amb l'Ele Capdevila, però després farem el concurs de Com som bon català amb un home que demà portarà hasta l'alcalde del Calderón. Què dius ara? Amb un home que se la jugarà per Ràdio d'Esvern. És de Ràdio d'Esvern? És de Ràdio d'Esvern. I que demà serà el Calderón. Bueno, diumenge. Serà potser el Sebas, serà potser l'Eric Brull, serà potser el Marc, serà potser el Jordi. No ho sabem, no ho sabem, no ho sabem. Respira a fons. Ara agafa aire. Vale. Mig minut a les 6, nosaltres. I tornem ara aquí a la segona hora de la Penya del Morro. No marxeu, ara ho connectem amb Catalunya Ràdio. Aquí, a la Penya del Morro. Fins ara, Dani. Fins ara. Dani, una cosa molt ràpida. Com va l'enquesta? Corre, que no et dóna temps. Ah, l'enquesta, com va? L'enquesta, no et dóna temps, 15 segons. Ah, ja, ja, quins nervis. Doncs mira, l'enquesta, de moment hi ha 3 vots, i els 3 vots diuen que sí, que Sant Jus és un poble solidari. Molt bé. Després actualitzem marcadors. Aquí, ara, us deixem amb Catalunya Ràdio, de seguida. I tornem a la Penya del Morro. Oh, molt bé. I tornem a la Penya del Morro. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bona tarda. Avui, divendres, se celebren noves activitats a la plaça de la Pau amb motiu dels divendres al parc. És un cicle de tallers i activitats per a nens i nenes i per a les seves famílies que es fa aquest mes de maig i que organitza la xarxa 06 i el consistori. La intenció dels divendres al parc és dinamitzar els parcs Sant Justencs amb activitats per a tota la família. Cada sessió compta amb una programació estable d'activitats, com ara un racó d'expressió creativa amb fang i aquarel·les, també per fer dibuixos, construcció de gegants amb capses o bufà amb polles de sabó. A banda de les activitats fixes, també hi ha activitats variables. Avui hi haurà un taller de gins elèctrics a càrrec del personal de la Diputació de Barcelona. L'objectiu és descobrir les diferents energies que existeixen. També aquesta tarda hi haurà contes amb Raquel D'Emanuel i activitats de primavera i un baranar a preus populars a càrrec de l'AMPA del Centre Marrex. L'agricultura i l'alimentació a Catalunya és el tema central de la darrera tertúlia del cicle de l'Ateneu. El sociòleg agràric Andreu Peix serà l'encarregat de parlar de l'agricultura ecologista, de proximitat, de la comercialització i del cooperativisme. La idea de la tertúlia és explicar els problemes d'alimentació del món i els problemes de subministrament que es preveuen a causa de l'augment de la població i de la impossibilitat de creixement dels terrenys o de l'aigua per regar. Hem de dir que com més habitants té una zona, més producció agrària es fa a causa de la població propera. En aquest sentit, Catalunya és importadora d'aliments i alhora també és exportadora. La clau d'aquesta producció és el regadiu, que a més redueix la petjada de carboni i les emissions de CO2. Aspectes a tenir en compte, ja que l'agricultura és l'única indústria que absorbeix aquestes emissions de CO2. D'aquesta petjada ecològica de l'agricultura responsable i dels nous canals de comercialització es parlarà avui, a partir de les 8 del vespre, a la sala Piquet de l'Ateneu. I també avui divendres, però a Cal Llibreter es presenta la recerca del flamenc, amb Sebastià Portell, Joan Tudó i Jaume Pons a l'horda. Ells explicaran una sessió narrativa experimental que van viure per crear aquest volum. El llibre, escrit a sis mans, serà l'eix central de la primera sessió narrativa experimental d'aquest divendres a la llibreria. Aquesta activitat és una activitat compartida entre tres narradors, Jaume Pons a l'horda, Sebastià Portell i Joan Tudó, que comparteixen llibre i experiment. La breu edició ens va proposar tancar els tres escriptors a una masí a vora del Delta de l'Ebre, perquè cadascú escrivís un conte, tal com ens ha comentat l'Esther Andorrà aquest matí als micròfons de ràdio d'Esvern, editora de la breu edicions. La recerca del flamenc és el llibre amb relats independents, units per la forma, el lloc i l'escriptura. El títol del llibre és un altre element que comparteixen i que va sorgir arran d'unes experiències viscudes en aquest experiment. La presentació amb l'Esther Andorrà, els contes, els autors, l'experiència i la lectura d'un fragment de la recerca del flamenc, seran avui els protagonistes a Cal Llibreter. De tot plegat es parlarà, com dèiem avui, a partir de les 8 del vespre, a Cal Llibreter. I finalitzem recordant-vos que el programa esportiu de ràdio d'Esvern Juguem a Casa aquest dissabte estarà al Complex Esportiu Municipal de la Bonaigua amb el Hockey Club Sant Just. Retransmetran el partit de categoria nacional catalana contra el Cambrils Club de Hockey. Serà aquest dissabte a partir de dos quarts de 8 del vespre. L'Hockey Club Sant Just disputa, com dèiem, aquest dissabte, el darrer partit de la temporada. Ara pararà el club Sant Justenc va cinquè. Segons el resultat, aquest partit poden acabar cinquens a la classificació o passar a ser sisens. Sigui com sigui, jugaran la Copa per estar dins dels 8 primers classificats de la Lliga. Per tot això, el club fa una crida als seus equips i a tota l'afició per omplir la Bonaigua aquest dissabte. El partit es podrà seguir a partir de dos quarts de 8 del vespre a través del Twitter amb el hashtag omplir amb la Bonaigua i també a través de Ràdio d'Esvern, als 9.8.1 de l'FM, a partir de les 7 de la tarda. Fins aquí la informació local. Més notícies d'aquí una hora en aquesta sintonia. El Just a la Fusta, parlem de tot el que passa a Sant Just. Sóc una urbanita, ho reconec. Sí, sí, jo també sóc molt urbanita. Acompanyat d'una bona amanida i tens un plat baratíssim i facilíssim de fer. També és un dels llibres més robats de les biblioteques públiques dels Estats Units. Som molt feliços. És una història d'amor molt maca. Indudablement, la presència d'aficionats d'un club i de l'altre era impressionant. Clar, què vols fer-hi, no? És el temps, no s'hi pot fer res, no ho podem canviar. Just a la Fusta. Vivim Sant Just en directe. Cada matí, de 10 a 1. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill-out, l'esmooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. Smooth jazz. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth jazz club. T'hi esperem. Estimat diari, avui hem fet el programa 1700 de la penya del morro a ràdio d'Esvern. Després de nou temporades, no sé si podré continuar fent el programa. És un pes molt feixuc, que ja no puc suportar més. Sempre penso, va, Jordi, va, ves l'últim, deixa-ho, però és que no puc, no puc, oh senyor. Haig de ser fort, haig de ser fort. fort com aquesta màquina d'escriure a Olivetti que m'està taladrant el cervell. Oh, Déu meu! La penya del morro. Cada tarda de 5 a 7, tot és un drama. A Ràdio d'Esvern. Hola, bona tarda, són les 6 i 12. Benvinguts a la segona hora de la penya del morro. Ara, de seguida, de seguida, de seguida parlem amb... Ara sí. Ara, de seguida, de seguida parlem amb l'Heli Capdevila per fer l'antiagenda de la setmana, d'aquest cap de setmana, per saber què és el que no hem de fer aquests dos dies de festa. Després tindrem el Comsi, un bon català. Dani, tens preparat ja tot? Sí, però encara no m'has dit a qui entrevistem... T'ho diré després, t'ho diré després. Ja acabarem la setmana amb en Jordi Roca, que ens parlarà de cinema. Et sembla bé o no, Dani? Sí, sí, sí. A mi em sembla fantàstic. Meravellós, no? Escolta, Dani, com portem el Twitter? Bé, aquí... Bé, una setmana... Ja és la segona setmana que estic per aquí i m'ho passo molt bé i tal i qual. No et referies a això, no? No, però ho t'ho va per l'enquesta. Ah, val. Doncs l'enquesta va així. Bueno, la pregunta, recordem, que aquest dissabte té lloc la segona caminada solidària del Parc de Collserola. Creus que Sant Jus és un poble solidari? Sí o no? 75% de les persones ha dit que sí i 25% diu que no. Ai. Hi ha un 25% i hi ha unes persones o una persona que ha dit que no. Qui? No saps qui, eh? No sabem. Això ho hauria de dir, no, el Twitter? Sí. És un rotllo perquè jo quan li clico els vots m'hauria de sortir a votar a fulanito, venganito i tal. Doncs no. Surt només quatre vots. En aquest cas només són quatre, sí. D'acord. Sí, sí, però bueno, diguem. Truquem a l'Aeli o què? És que m'ha demanat dos minuts perquè, clar, està amb el fill i necessitàvem algú a queixar-lo. Coses dels fills. Va. Posa un tuit, va. Un minut i tres quarts de set. Va. Un minut i tres quarts de set. Hola, Eli Capdevila, bona tarda. Molt bona tarda. Com estem, Eli? Bona tarda. I vosaltres, què tal? Bé, molt bé. Mira, espera, espera, Eli, que no t'he posat els aplaudiments que pertoquen com a col·laboradora. Gràcies. Home, home. Tampoc hem de posar massa, eh? Jo crec que el Jordi posa massa. ja us confieu, us confieu, us confieu, és excessiu, és excessiu, és excessiu. Sí, sí, sí, sí, està sobrevalorant l'aplaudiment. Escolta, Eli, és un cap de setmana molt bogut, eh? És un cap de setmana molt intens en general. Passen moltes coses en molts llocs. Però molt divertit, també. Sí, sí, sí. Home, espero que el fet que passin moltes coses en molts llocs faci que les cues no siguin tremendes. Mucho me temo que no, eh? Que tot arreu on anem hi haurà aglomeració i cues. però, bueno, paciència, amics. Jo tinc moltes ganes. Avui podríem dir que la secció és un especial museu i nit, eh? Si li donem la volta, fem nit dels museus. Sí, sí, sí. Tinc moltes ganes. Clar, és que dimecres va ser el Dia Internacional dels Museus, no? Si no vaig malament encaminat. I, de fet, sí, i de fet, des d'allà fa uns quants anys, potser 10, no ho sé ben bé, tots els museus de... Primer van començar uns quants a Barcelona, eh? Després, pel que pot, s'han anat sumant tota la província. són portes obertes de nit. Que esto lo peten, tenen molt d'èxit, però que sapigueu que podeu anar qualsevol altre dia, el que us decia, eh? Sense fer cues. És veritat, és veritat. I els llumentes a la tarda hi ha molts museus que són gratuïts. A Barcelona tots els museus municipals són gratuïts. Ah, sí? I no hi ha tanta gent, sí. I no hi ha ningú. Vamos, sí que... Aunque yo sé que els gusta ir de noche a los museos, perquè és molt guai... Dona morgo, no? Dona més morgo. I teniu el foto a Instagram, i li pones el hashtag i tal. Claro, no? I, bueno, hi ha música ja. si te tomes una copa de algo. Jo sé que és el valor afegit d'això, eh? Que atrae. Però, bueno, és que a vegades, ja us ho dic, s'han de fer unes col·laques brutales, eh? O sigui que, bueno... Ojo amb l'activitat que trieu a la nit dels museus. Bé, va, Eli, anem a començar parlant de la primera activitat que ens planteixes d'aquesta nit dels museus, que és el Jardí Botànic i el Museu de Ciències Naturals, perquè hi ha una nit de lluna plena i música al Jardí Botànic que a partir de les 7 de la tarda visita autoguiada endinsat de nit al Botànic. La del Botànic m'agrada molt. És la que a més m'agrada de les que us he posat aquí. A mi també. Perquè coincideix que hi ha lluna plena. Oh! Oh! I aleshores, com un supervermut estupendíssim que et tomes allà en el Botànic que si no hi ha estat mai, és a la part de darrere de Montjuïc, que és una mica amagat. I aleshores... Està per la part de darrere de l'estadi, eh? i és una construcció... L'edifici on està ubicat el Botànic és supermoderna, megafashion i megaestupenda i tenen uns jardins cuidadíssims. Anaves a dir collonuts, no, els jardins? Bueno, Déu-n'hi-do. També, també, també. Molt cuidad, és un estètic molt collonós, sí, en el fondo. Vinga, ho diga, ho diga, home! Sí, home, sí, home. I llavors la cosa sa que és un guapo per anar, sobretot, ja os digo, en pareja. Ara, ara, ara! Vale, però un moment. Un moment, Eli, Eli. Perquè, i els que no tenim parella, no podem anar? També, també. Ah, també? Vale, vale, vale. Una amiga, no? Què? En colla. La lluna es pot veure també en grup, vull dir-te, no? Vale, vale, però haurem de fer... Bueno, haurem de fer amics o amigues, perquè està, eh? Tinc encara unes hores. No? Sí, bueno, va, algú farem, algú farem. Escolta, fins quina hora es pot anar al botànic? Al botànic em penso que el dia aquest està obert fins a les 23 hores, eh? 23 hores? Ah, només? Ah, però llavors no és tanta nit, no? O sigui, jo pensava que museus de nit era fins... De nit era nit-nit. No, però saps què passa? Al botànic em penso que deu ser, perquè com està bastant allunyat, no els deuen tenir obert fins massa, massa, massa tard. Bueno. Hi ha altres activitats, hi ha altres museus que sí, que allarguen una mica més, però tampoc et pensis, eh? No és en plan rotllo... Però això demà. Sí, sí, sí, no és en plan rotllo allargamos hasta les tantes, eh? Hasta les 3 de la mañana al Museu d'Arte Nacional. No, no, no. Normalment a les 12 ja xapen. Vinga, pa tu casa. Vinga, s'han de por la cuarta. Sí, sí, sí. La fiesta ahora en los bares. Això, estem parlant de demà i diumenge o només demà? No, no, no, no, només demà. Només demà, val, val, val. Només demà, només demà. Escolta, per arribar al museu, al jardí botànic, perquè la gent us sèpiga, línia 1 o línia 3, plaça Espanya, cal caminar 2,5 quilòmetres, uns 35 minuts, o agafar autobús, el bus 150. I si no us compreu un cotxe, ja parqueu davant. Ja una miqueta per allà darrere, allà està, el botànic. Vinga, va, més coses. Segona nit de museus, el Museu del Disseny de Barcelona, que es troba a la plaça de les Glòries Catalanes, 37-38, amb una ruta d'exposicions, de diverses exposicions, com l'exemple del món al museu, extraordinàries col·leccions d'art de curatives i d'autors, etcètera, etcètera. Sí, el hub és com sempre el pè, i, per tant, com són així també muy modernetes, m'agraden molt les activitats que fan. L'any passat vam posar un gato gigante d'aquests, ¿saps aquest de los chinos? Aquests japonesos que mouen la maneta. Sí, sí. Oh, que monos. Doncs va haver-hi un artista que va fer un tamaño mega enorme, però molt gran, molt gran, eh? I aleshores el que feia era treure làssers, un llum làsser pels ulls. No mouia la maneta, eh? Però, i bueno, hacía un espectacle d'aire luces, con humo i tal. Eh, com mala, no? Entre quich i conceptual. Entre quich i conceptual. I llavors el hub, com sempre fent aquest tipus de coses, jo he pensat que segurament us podria agradar. No, no. Perquè fan activitats d'aquestes paral·leles una mica dures, eh? No, no em parlis de quich, que tinc l'examen d'estètica dilluns i em té faragit el quich. De quich lorrent, amb el bon que és la quich. No, no, no, és un... Dani, és un altre tema, això. No esteu parlant de la quich lorrent? No, ja, no. Ah, val. Escolta... De la que es menja, dius? No. Ah, no, no és la quich lorrent. Ah, no. És que el Dani sempre va pensant en menjar. Clar. A fer la secció de cuina. Escolta... No, no, no sou jo. Sí, sí, sí, sí. Clar, clar. Escolta, aquí, en aquest museu, trobarem alguna de les activitats, com per exemple The Picture Plus Age. Aquesta és molt bona, tio. Què és això? Aquesta és brutal. Aquesta és una història, és dansa. I aleshores el que fan és recrear obres pictòriques del Leonardo da Vinci i del Veronès, eh? Del Veronès, amb dansa i demés. Bueno, té el su punto. Tiene el su punto. Ah, podrem... Com arribar a aquest museu d'art de Barcelona? Metro, línia 1. A la part de la Trafa de Glòries. Correcte, Metro, línia 1, Glòries, amb el bus, el 7, el 60, el 92, el 192, línia. I a l'H12 el travia amb la línia 4, la 5 i la 6, para de Glòries, o amb el B5, pels que sigueu encara més hipsters. I si no, també podeu agafar un taxi als que tingueu calarons. Més nit al museu. Ens anem... Museu de xocolata, perdona. Bé, de la xocolata, res. El museu de xocolata és un d'aquests exemples que et deia que el diumenge a la tarda podeu anar i és gratis, no tindreu que fer cua. I jo aquí no he fet jo, que us he puesto un exemple de les colacas que hi ha en el Museu de la Xocolata, perquè al final de la visita es dona un esbar-màlow d'aquest, una nube, mullada amb xocolata, i la gent se veu de loquíssima, per això. Vull dir que, bueno, si no teniu cap altre dia per anar, doncs aneu al dia dels museus. Però si no, escolta, aneu qualsevol altre dia, que també us ho passareu molt bé, al Museu de la Xocolata, eh? I últimament... I no hi he anat. No, no hi he anat, no hi he anat. És que saps què passa? Que estic a règim. Si vaig... Ala! És com una excusa... És una excusa molt barata com per enganyar-me, no? Però no és molt, perquè es veu que la xocolata pura aquesta, diguem-ne cacau, cacau, a tope, no engreixa tant, eh? Això és una mentida que ens diem tots els que estem gorros. Jo crec que el Marc és dels típics que es fa un bon dinar en un restaurant i després demanar sa carina amb el cafè. No, no, no, no, no. Jo, jo... No, ja que estic a tope, no? No, no, no, jo... Aviam, jo quan dino, dino. I quan... I no em tallo, eh? Ah, vale. I jo menjo... Jo menjo molt, molt. Bueno, però ja està bé, eh? Però ens hem d'intentar controlar aquest pica-pica d'entre hores. Elimina-lo, eh? Això és molt d'anunci, eh? Elimina el pica-pica d'entre hores. Bueno, escolta, d'allà de tonteria. Eli, t'estava mirant ara les fotos del Facebook que has comentat i valla colacas, eh? Ja te digo. Unes colacas total, eh? És molt brutal. Ja et dic, hi ha molt de màrqueting. La gent va a tope i si voleu anar, feu-vos la idea que tindreu que fer, cua. O anar a qualsevol activitat, eh? M'agrada el lèxit que està agafant aquesta secció que és a tope, a full, colacas... Colacas. No cloacas, no, colacas. Escolta, va, última nit als museus, al Niseu, al Museu del Cosmo Caixa, al carrer Isaac Newton, 26 de Barcelona. Hi haurà diverses exposicions com el Brassol de la Humanitat, Vida Salvatge, Wildlife Photographer of the Year, 2015, i a més a més els espais permanents del mur geològic, el bosc inundat i la sala de la matèria. Sí. A mi, de totes les maneres, aquest, el que fan així, de més a més, a banda de el que és l'exposició, totes aquestes exposicions permanents, és que posen un munt de telescopi i llavors pots anar a fer l'observació dels estels. Ah, sí? Que guai. Comincidit que hi ha lluna plena, doncs a més a més tindreu aquest extra bonus de l'una llena. Bon ús traig. Clar, però... Això està bé. A tu sí que pots donar amb colla a fer l'observació. Clar. Però escolta una cosa... Un munt de científics que t'expliquen tot el que estàs veient. És xulo. Això no ho ha fet mai i pot funcionar. I fins allà dalt no hi ha tanta gent. Ah, és veritat. No hi ha tanta cua com el busó de la xocolata. Ja, però el... el Cosmo Caixa és un clàssic i a més els primers diumenges de cada mes és gratis, no, també? Sí, sí, sí, sí. Però un moment... I el preu és superbarat. Una pregunta per un ignorant com jo. Sí, perquè és de la Caixa i per tant, de fet, si tens carnet de la Caixa em penso que és gratuït. Sí. Si tens carnet, si tens target. Eli, dic, tot això que estem parlant, tots aquests museus, s'han de pagar? No tots. Però a la nit dels museus suposo que no. Els que es paguen... A la nit dels museus són gratuïts. De fet, als museus municipals es paga... Vale, vale, vale. Poques coses no es paguen ja. Poques coses no es paguen. Hi ha preus simbòlics és el que dèiem. Si tu tens la target de la Caixa entres gratuït si no em penso que són 3 euros l'entrada. La Caixa, aquí com el Caixa Fòrum, tots els dos centres de la Caixa. Sí, que són molt benetits. I la resta de museus igual, tenen preu però és un preu bastant simbòlic en el fons. Eli, ens anem a l'altra qüestió. Va, molt ràpid. Perquè, perquè ells que odieu els museus o us agafio urticària quan entreu a un d'ells tenim també altres coses com pels maniàtics de la puntualitat perquè aquest diumenge hi ha la fira del rellotge de Sant Feliu de Codines. La torre del rellotge de Sant Feliu de Codines és la culpable que el poble tingui una fira dedicada a aquests aparells. Eli, molt recomanable o no? Bueno, té el seu punt friqui. Cada any dediquen la fira a un tipus de rellotge en concret. Aquest any toca un clàssic que són els rellotges de polsera i aleshores hi haurà diverses conferències sobre la història del rellotge de polsera. En serio? Hòstia, que friqui, no? Sí, però mola o no mola? Mola, mola. És que hi ha gent que es dedica al tema del rellotge i a banda d'això, de tot el que són les conferències i d'a més, hi ha tot un mercat de rellotges, que aquí també hi ha molta gent que s'hi dedica, no només als de polsera, als de penjar, als de pèndol. Jo dic una cosa, a mi m'agraden molt els rellotges però mai en porto. Ah, home, a mi també m'agraden, jo crec que sí. Són un objecte molt atraient. Sí, però com que jo ja... És un rotllo bolso, un rotllo zapatos, és un complement que pels homes també, el tema dels rellotges, a més que ara que són tecnològics, que fan cosetes i tal, si ets una mica fric de la tecnologia, el tema del reloj és molt atraient. essencial, l'actiu. Sí, sí. Home, jo suposo que el que sí que segur que anirà a aquesta fira serà el conejo de Alicia, no? A buscar recanvis. Clar, no. Per les acusias, a veure si paren. Podria ser, podria ser. Home, clar, el conejo de Alicia ha d'anar a aquesta fira. Última activitat de l'antia agenda d'aquest cap de setmana. Perquè aquells que tingueu cavall, per exemple, o aquells que encara utilitzeu una clau d'aquella antiga, que és com molt gran, eh, com molt gran, aquest cap de setmana, aquest dissabte també, bueno, dissabte i diumenge, hi haurà la trobada internacional, international trobada de forjadors amb la fira de la forja, perquè si algun cop has passejat per el Pens, que no saps on és, hauràs vist les seves creacions de forja. Cada dos anys el poble dedica una fira a aquesta activitat. és un noble ofici aquest de la forja, eh, allò ferro... és xunguíssim. jo he vist fer una ferradura de cavall davant meu, perquè... és tremendo. és una història... és una història... que el pare havia fet de ferrador, tremendo. I a més a més allò de xacant el mall. Són dues persones que ho fan, allò de brunyir el ferro, que fan fent pim, pam, pim, pam, és una passada, és un rotllo duro, és un rotllo duro. I us la recomano en el sentit que a vegades anem a aquestes fires medievales on veiem oficios i és un poco lamentable, no?, perquè és tot un poco una mica de fireta, en el fons, i en canvi, aquests tius d'aquesta fira s'hi dediquen professionalment al tema del ferro, i no només a nivell de fer objectes durs, res, a serradures, sinó que també s'hi dediquen al tema del ferro de manera artística, vull dir-te que és un punt, és un punt, home, si vols veure tius amb braços potents, és un lloc on anar aquest cap de setmana, sí, sí, totalment. Sí, senyor. Doncs Eli, moltíssimes gràcies. Moltíssimes de res. Ens veiem divendres vinent. Que passeu molt bon cap de setmana. Gràcies igualment, home. Adéu. Adéu. Que no te'n fuga. White kids, ah, moltíssimes gràcies. White kids, ah, qué,lli, White kids, ah, qué,lli, White kids, ah, qué,lli White kids, wh Nicol, Black kids, Black kids, Black kids, Black kids, Black kids, Black kids, Black kids, Black kids, Black kids, Black kids, Black kids, Black kids, Black kids, Black kids, Un minut... Bé, no, són dos quarts de set ara mateix, ni un minut ni res, Dani. Què? Escolta. Què? Què tal, com anem? Què? Ah, perdó. Bé, bé, bé, anem bé. Has entrat en bucle, eh, aquí. Fem el concurs més complicat de la història de la ràdio? No, farem el més fàcil. Vale, va, doncs el més fàcil. Espera un moment, no sé si tenim el telèfon ja el nostre company. Aló. Hola. Hola, seves Elias. Ei, un l'he adivinat, eh. Com estem? Molt bé, i vosaltres? Bé, molt bé. Hola. Estàs preparat pel que toca avui o no? Què, perdona? Estàs preparat pel que toca avui o no? Dispara. Escolta. Bueno, ja l'he informat del que li toca? No, no l'he dit res. Ui, mare de Déu. És la part divertida. Abans de passar al concurs més complicat de la història de la ràdio, tu diumenge aniràs a Calderón? Sí, sí, vaig a la capital. A la capital. Estàs bé? Estàs preocupat? No, no, no. Ja has portat l'antiu i la 2 i tot això? Ala, ala, ala, ala, ala, on vas, on vas? No, no, no, no l'haguem de fer servir. Home, esperem que no, però... Jo també, també et dic una cosa, eh? No cal anar-se'n a Madrid per haver d'utilitzar la tiburosa, eh? No, això és veritat. Aquí Sant Jus, deixa'ls córrer, també. Ui, no, aquí Sant Jus, no, que són gent molt maca. Bueno, aviam, perquè hi ha polèmica. La polèmica està ahir, no? T'acord jo? Portaràs estelada? Tu què creus? Que no. Home, jo et dic una cosa. Hi ha dies que venint com has vestit et diria no ho sé, no ho sé, eh? Perquè quan... Com enganyo, eh? Com enganyo. Clinxant el cabell, aquest cap enrere, que a mi a vegades també m'ho fa ma mare. Es llepa la mà, saps això que fan les mares? Que es llepa la mà, claca. Bueno, no, escolta, jo crec que sí, no? Sí, sí, sí. Com, bueno... Però no perquè ens ho hagin... Ara ens deixin, eh? Sinó perquè ja l'han a portar. Bueno, sempre ens han deixat, no? Em sembla. Clar, però... I com ho haguessis fet? Clar, aquí està la pregunta. Com t'haguessis amagat l'estelada? I a on? És que aquesta és la pregunta. Hola, no ho sé. Això estava encara per pensar, però vaja, jo l'anava a portar i tenia unes horetes per pensar-m'ho. No ho sé, la veritat. No ho sé. Què, vas amb avió o amb AVE? A AVE. Ah, bueno, llavors tenies més hores per pensar-ho. Jo et dic una cosa, eh? Jo tenia una teoria que era portar-ne dos. Una... Una, ostres, bona, és bona aquesta. Doblegada, doblegada. com un triangle d'origami, que l'he deia abans al Pau Rama, l'amagaria entre natge i natge, vale? Llavors, aniria allà... Com t'agrada, eh? Com t'agrada. Sí, sí, sí, sí. Aniria allà al policia de torno i li diria, mira usted, señor, d'aquí no nos movemos hasta que me saca usted todas las esteladas que tengo yo. I hurga bien porque si no, no las saca. Però bueno. No, però... Jo et deixo la idea per si tu, per si en cas, vols provar-ho o el que sigui. No, però ara ja no. Ara ja ens deixen. Ara ja no té gràcia. Ara ja no té gràcia, no? Demà? Ara ja pots fer, ja fas. Compte, eh? No et peguin. Bueno, també et dic una cosa. No cal marxar a Madrid perquè et peguin en un camp de futbol, eh? No, no, no cal. Que ens ho diguin a nosaltres. Escolta, Dani, tens les preguntes preparades? Tinc les preguntes preparades. Digues, digues. Però això de què va? És que no... Ara t'ho expliquem. L'únic dia que no... Ara t'ho expliquem. Vinga, Dani, va. Explica-li el concurs al Com ser un bon català al company Seves Elias. Seves Elias, Com ser un bon català és el concurs per excel·lència de la penya del morro que preguntem coses de Catalunya. La setmana passada... S'ha sentit un... Hòstia puta. Jo m'estic obrint el Google aquí a casa. Clar. Hola, hola. No s'hi val, eh? No facis trampes. No, saps què farem? Avui, perquè no feu trampes, porto una cosa diferent. farem unes preguntes tipus test. Llavors, les haureu de respondre i qui tregui el número més elevat llavors serà qui guanyarà. Jo tinc aquí un programa. Quantes preguntes tens avui? No ho sé. Va? No sé quantes hi ha. Però bueno, anirem fent una, dos, tres, quatre, Dani, Dani, Dani, Dani, Dani, Dani. Unes vuit o deu. Dani. Per persona. Dani. Què? Dani. Dani. Què? Va bé, comença, va. Comencem. Començaré pel Sebas i després per tu. Llavors. Aquesta música... Sí, no m'agrada. A mi m'agrada molt. És una marxa reial com... Sí, ja l'he trecut. No, no. Avui l'he trecut allà. Que no l'atreguis, que és la meva cançó. Va, tira. Bueno. Bueno, por favor. Sacaló. Com de... Com d'Àngel Láser. És que esto no puede ser. Sacaló. Dani, no. T'he pagat el micròfon, eh, ja. Sí, seguit d'aquest... No, no, o sigui, ara... Quin presentador més? No, perdona, el presentador sóc jo. Exacte, per això, per això que... Sebas, ara fem tu i jo el programa. Com que li talla el micròfon al Dani, perquè crida, ara el fem tu i jo el programa. I així fins als set. Oh, mira, m'agrada, ja em fa... Ja va bé. No, home, no. Dani, Dani. Jo ho he entès. Dani, tio. Ah, però troba que m'havies tallat. Perdó. Vinga, va. Estava menjant. Dani. A veure, un moment, que trec les miques aquí, les motlles. Vale. Sebas, com ser un bon català? Et faré unes preguntes i et dono unes opcions i tu m'has de dir la correcta, vale? Vinga. Llavors, avui no adonaré si està bé o si està malament. Com ho faré, llavors? Perquè tinc un programa que m'agafarà les preguntes, les respostes correctes i les incorrectes. I llavors ja em farà el resultat directament. Vale, llavors com sabrem qui guanya? Doncs perquè us diré els tants percent de cadascú. Vale, vale. Vale? Llavors. Jo no ho he entès, però bueno, és igual. No, llavors és que és molt fàcil. És com fer un examen i al final et donen la nota. Exacte. Vale, vale, vale. Vinga, va, som-hi. Ja, atenció, eh? Sebas, quants habitants té a Catalunya? 7 milions. Sí. 10 milions. Sí. 6 milions. Els teus 30 segons comencen... No. Ja? Sí. 7 milions. Molt bé. Jo vull dir una cosa, eh? Són 7,5, però bueno, és igual. Ja, ja, ja, però com era aquesta opció no... Però no diguis res, Marc. Però són 7,5. Vale, vale, segueix. Ja comencem amb les trampes. Molt bé, Sebas. Sebas, seguim amb tu. Ah, li segueix a ell? Sí, sí, perquè el farem tot sencer i després tot sencer a tu. Jo ja torno l'any que ve. Vale. Vagi bé. Quin partit polític governa actualment a Catalunya? Esquerra, Ciutadans, PSC o PP? Tu tindràs les mateixes, eh, Marc? Però, però... Sí. Te pots tornar a repetir la pregunta? Quin partit polític governa actualment a Catalunya? Esquerra, Ciutadans, PSC o PP? Ningú. Ningú. Bueno, heu de dir... Jo, jo... De quin partit és el president del Parlament de Catalunya? Ningú, ningú. És Junts pel Sí. Bueno, ja, però... És Convergència, però digues Esquerra. No, no, és Junts pel Sí, home. No, no, digues Esquerra perquè Esquerra està dintre la Junts pel Sí. És que no està... No ha acabat de... A veure, aquest test no està actualitzat del tot. A veure, un moment. A veure, un moment. Llavors... Para aquí. Aquesta pregunta... No, no, no. Un moment, un moment. Té para d'allò, o sigui, un moment. Estàs un minut de penalització sense... Amb el microfon tancat, Dani. Perquè... O sigui, anem a veure què passa aquí. A més, el Sebas, que és politòleg... És que he demanat que em repetís la pregunta, perquè no ho entenia. Aquí, perdó, que estava veient. No, home, em talla el micròfon, però jo aprofito per veure. Bé, doncs això. No, no, què? Esquerra, Siu, PSC o PP? Ah, bueno. Vinga, Siu. Vinga, va. Llavors, amb quants estats fa frontera Catalunya? Un, dos, tres, pica, paret. Va, Dani, concentra-te una mica, va. Sí. Però comptant Catalunya com a estat independent o encara no? No, encara no. Dos. D'acord. Segur, segur, segur. Quin és l'himne nacional de Catalunya? La Santa Espina, el Cant dels Ocells, el Segadós... Segadós, segadós. O Danzacoduro. Segadós. D'acord. L'última, digues l'última, sisplau. Quines són les tres ciutats més poblades de Catalunya? A, Barcelona, Badalona i Sabadell. B, Barcelona, Hospitalet del Llobregat i Badalona. O C, Barcelona, Tarragona i Lleida. La B. Molt bé. Sí? Qui va ser Lluís Companys? Qui va ser Lluís Companys? Ah, un poeta català molt reconegut. Ah, aquesta. B, l'arquitecte que va projectar la Sagrada Família. Ah, aquesta, aquesta. O C, president de la Generalitat. La C, la C. D'acord. Va, és com contestant el saco, no? Com molt resobrat. Sí. Vale, vale, vale. M'agrada, m'agrada. I l'última, la muntanya més alta de Catalunya és? A, el Turó de l'Home. B, la Pica d'Estats. O C, el Pedraforca. Ostras. Ah, jo aquí tinc dubte, eh, també. Jo també. Jo diré la Pica d'Estats, va. Vinga, va, som-hi. I potser t'has equivocat. Potser sí. Llavors, calculem i a veure quin... El teu resultat ha sigut 70. Ets un bon, molt bon català. Saps perfectament la història del teu país i també la seva cultura. i geogràfica i geografia. Felicitats. És a dir... Però, ha fallat 3. No, no, no, no. Les he encertat totes, em sembla, perquè el teu resultat és 70. Això vol dir... Però hi ha 8, no? Hi ha 8, hem fet 8. Ja. Però... No, no, no, no. A veure, aquí això funciona així. A veure... Si tu fas de 60 a 70... Li estem donant molt bona emoció. Clar. Ah, si tu fas de 60 a 70 punts, que és el cas del Sebas, que ha fet 70, és a dir, que és el completo dels punts. Molt bé, molt bé. Felicitats, Sebas. Llavors, com a mínim has de fer 70 per empatar. Dani, què he guanyat? Què he guanyat? De moment res. Un kit antideoladors pel Calderón. De moment res. Som-hi. Ara tornem a fer-te el test, però a tu. Vinga, va, som-hi, va. Vinga, un moment, un moment. Estic motiuant. Som-hi, va. Vinga. Va, va, vinga. A veure, l'ordinador no et va tan ràpid, eh? Vinga, va, vamos. Vinga, que ho tenim, això. Va, aquí hem de trucar al Jordi Roca per parlar de cinema. Vinga, va, Dani. Ah, molt bé, no? Que guai, el cinema, que és maco, eh? Vinga, va, som-hi, va. Quants habitants té Catalunya? Vinga, va, som-hi, 7,5. 7,7 milions, va. Vinga, va, següent pregunta, va. Però són les mateixes preguntes? Si les he encertat totes, sabrà quines són. No, potser no, potser no. Però, Dani, què és això? Clar. Sebas. Aquí no. Aquí no. No, no, Sebas. Tinc els meus dubtes. Quin partit polític va governar... Convergència. Convergència. Sí, Convergència. Vinga, va, següent. Vinga, va. Amb quants estats fa frontera Catalunya? Dos. Dos. D'acord. Sí, no? Dos? Dos, sí, sí. Quin és l'himne nacional de Catalunya? Dos. D'Alzacoduro, d'acorduro, d'acorduro. Quins són les... La B, la B, la B, la B. La B, la B, la B, la B. Ho estàs mirant al web? No, home, no, però... Quin va ser Lluís Companys? La C. El president, eh? Quina és la muntanya més alta de Catalunya? Quina has dit, Sebas? Ah. Ah. La Pica d'Estats. Valla. Valla, valla, jo. Valla. Aviam. Un moment, Dani, Dani, Dani. Un moment. Què? Aviam si hi ha sorpresa. Ara calculem. Un moment que això està calculant. Atenció, atenció al programa. I el teu resultat és... 70! Gràcies. Empate, empate histórico. Bé, doncs, Sebas, escolta, ho hem de deixar aquí. Enhorabona, ets un bon català. Gràcies. Ves en compte... Ja ho sabia, eh, però... Sí, va bé. Ves en compte per Madrid. Tranquil, tranquil. Dilluns ens veiem. Dilluns ens ho expliques a la penya del morro. Escolta una cosa. Dilluns tindrem doblet o no? Sí. També dic una cosa. Ui, ui, ui, ja he dubtat, eh? Si perdem, és culpa teva. No. Serà culpa de... No sé. Bé, bé, bé. Una cosa, ja sabeu... Pots culpar-me, si vols, però... Ja sabeu que si perdeu, el senyor Rafa Cano anirà per vosaltres tota la tertulia, no? No pot ser, pot ser. Bé, no serà el seu títol particular, no? Sí, sí, perquè aquí... Ja estem acostumats. Demà estaràs pendent, no?, a dos quarts de vuit a l'Ukell. Sí, i tant. Gràcies. i s'ho intentaré sintonitzar. Ah, que no estaràs aquí? No, si estàs a Madrid. Ja estaràs... Però no és diumenge, el partit. Sí, però va demà, va demà. Ah, molt bé, no? Home. Bueno, escolta, et farem un truc. Moltes gràcies, eh, Sebas. Vinga, gràcies a vosaltres. Sebas, que vagi bé. Adéu, adéu. Adéu, adéu. Adéu, adéu. Adéu, adéu. Adéu, adéu. Dos minuts i tres quarts de set de la tarda, de seguida parlem amb en Jordi Roca, de cinema. Sí, sí, de cinema. Hola, Jordi Roca, bona tarda. Bona tarda, com estigueu? Molt bé, i tu? Molt bé, també. Content, perquè et vaig fer cas. Déu dir que ara. Vaig anar a veure una pel·lícula. Que és un pel·lículon? Quina pel·lícula? El hombre que conocía el infinito. Sí. Molt bé. Una miqueta l'he intentado en alguns punts, però molt bé. No. No vas anar a veure la bruja? No, home, no, què dius? Ah, jo pensava que anava... Buja piruja, home. Jo pensava que anava a veure la bruja. Sí, jo també. Jo per un moment he tingut la gran esperança que haguéss anat a veure la bruja, que era la gran pel·lícula, però bé, si no anaves a veure la bruja, doncs estava molt bé. És que anava amb la meva tieta, i la meva tieta és molt de pel·lícula. Sí, ara la culpa la té la tieta. No, home. Que típic. Bueno. Que clàssico. Bueno, és igual. Escolta, Jordi. No passa res, digue'm, digue'm. Que és que no tenim gaire temps avui. Comencem pel repàs de la setmana d'una nova superproducció. I d'això... Què t'agradarà, tu? No, un moment. No, no, no. Ja et vaig a fer la... I tant. És a dir, m'estàs dient que no parles de Star Wars? Que no parles de les millors pel·lícules de la història? I que parles d'X-Men? Que parles d'X-Men? Home, jo de tot l'univers Marvel i de Super Herois em parlaré sempre. Ja t'aviso ara. Bueno, va. I si Star Wars fos... Mira, Frozen. Em vaig deixar una altra, que també tampoc en parlo, que això ja sempre dic a l'Eli que ho parli ella. Tota aquesta història dels mercenaris i no sé qui, tampoc, eh? I si se liés Star Wars als de Marvel? Ah, m'hauria de pensar. Ah, ho diria mitja. I si Frozen fos de Marvel? Dani, Dani, que no tenim temps. Anem al... Que sóc simpàtic, jo. A la de Joneses, al trailer, va. Això que sona de fons és X-Men, trailer X-Men Apocalipsis. Apocalipsis, sí. Michael Fassbender, James McVoy, Jennifer Lawrence, High Jungman, Stanley, i també, com a reclam televisiu, la santa Starca participa també en aquesta nova versió d'X-Men Apocalipsis, que, doncs, es narra un moment on, de cop i volta, doncs, ressuscita un dels dolents de menys poca gràcia de la història de l'univers Marvel. Marvel, que, sí, no em sap greu, però és així, és quasi un semideu que ha acumulat molts poders, que és pràcticament immortal i que el que intentarà és, doncs, acabar amb tota la terra i construir-ne una de fa. Però aquí serà tota la saga dels X-Men, amb la seva nova generació, tot i que també, doncs, l'acompanyaran al professor X, també... Dic, un clàssic, eh? Intentar destruir la terra i tornar-la a generar. Un clàssic. Sí, també Tormenta, també serà per intentar, doncs, frenar aquest semideu, per no dir déu, immortal. Aleshores, és una pel·lícula que, sincerament, molt fluixa. Sí? Molt bé. Mira, tant com fa dies parlàvem de Super Mario World i et deia que era una de les millors versions que s'ha fet fins ara de tota la sèrie de Super Mario, que, per tant, n'havia d'anar a veure sí o sí, en aquest cap, doncs, no es mereix, eh, de part, o més, d'X-Men, perquè el guió és molt fluix. Sí que és veritat que té molt bons actors, també és veritat que els efectes visuals són bons, però el guió és tan fluix i, sobretot, el dolent és tan, tan, tan sumament avorrit que moltes vegades es fa cancina de la pel·lícula. A mi em sap greu, eh, de totes maneres, si sou fànticament, doncs, ja ho sabeu, ja podem anar a comprar la vostra entrada. Molt bé. Anem a la següent pel·lícula, que és La Jefa. Quiero esa puta empresa, Cleo. Observa. Joder. ¿Y qué decimos si alguien no quiere comprar? Compre brownies o le rajo. No digas eso, Cristal. Dilo, es perfecto. Seis unas fracasadas. ¡Eh, comete esto, caraballo! Este es nuestro territorio. Anem durs, eh, aquí. Dani, eh, Xavi, ai, Dani, Jordi. Jordi. Jordi, a la tercera. Sí, sí, sí, sí, estic aquí. Anem durs, eh. Què vols dir que anem durs? Caraba, aquesta pel·lícula té pinta de ser per totes les edats. Home, no, per totes les edats, bueno, no ho acabo de veure jo, clar, per totes les edats. Per això, per això. Ah, no, no, no, és una mica allò que hem fet cap més 18, més que res per algunes coses. Que, ara diuen, però en fi, és una comèdia, només si et dic ara, totes la nit de la gran Melissa McCart, doncs, ja sabràs quin tipus d'humor és. Típic humor nord-americà, bastant barrué, bastant de caigudes. També la protagonista, la Kisten Bell. I el Peter Dingach, que és també, doncs, una altra estrella televisiva, perquè és el senyor enano de Fogo de Tronos. Vull dir que ja sabeu que últimament hi ha molt trasbassament de cares conegudes de la televisió al cinema per atraure el gran públic. T'ha quedat que aquesta comèdia, doncs, molt absurda, però que, al cap i a la fi, sincerament és molt entretingut, sobretot gràcies a l'actriu principal. Doncs, és una dona superrica, supersuberbia, superbordia amb tothom, que mal tracta dels seus empleats, que un dia li descobreix una estafa, la porten a la presó i quan surt, doncs, no té ni un duru i ha de començar de nou. I descobrirà, aleshores, que el negoci del segle està amb els escouts venent brownies. Per tant, bueno, que fas aquesta pel·lícula, deus dir que, a nivell de guiones, que sigui molt bona, però tot i així és entretingut. És d'aquelles coses que surts i dius, bueno, no he anat a veure la pel·lícula del segle, però m'he rigut una estona, m'ho he passat bé, doncs, ja he complert. Un divertimento. Escolta, i d'una comèdia nord-americana passem ara a una comèdia negra espanyola filmada, firmada pel realitzador Marc Creuet i protagonitzada per Alan Alain Hernández-Niquias, per bé Betsy Turnez. Que alegria, Sandra, Lídia. ¿Has visto en buena pareja? Sí. Sí, hazme caso, yo tengo ojo para estas cosas. Quiero decir que tengo vista. Que veo bien. ¿Me conocemos de algo? No creo. ¿Seguro? ¿A qué te dedicas, David? ¿A qué? Soy una especialista. En qué? Podría ser la gestión de masas. La gestión de masas. El Estado debe dinero a unos países que deben dinero, a otros países que deben dinero, a unos inversores que no tienen ese dinero, pero que le dejan más dinero a los países que nos dejan a nosotros. ¿Lo entiendes? No. Ni yo. Es que no se entiende, joder. Ni no se entiende porque es que es imposible entenderlo. Y ahí está la estafa. ¿Lo ves? Bueno, tranquil, tranquil, jove, tranquil. Escolta, Jordi, què ens expliques d'aquesta pel·li? A veure, és una pel·lícula d'humor negre, min segons quins punts em fa una mica de... Clar, és el que té l'humor negre, no? Que arriba un moment que et fa com una mica de coseta, una mica d'ai-ai-ai, no? I a més a més té uns pocs d'atenció importants a la pel·lícula. A veure, a què va? Doncs és molt senzill. Són dues noies, la Lídia i la Sandra, que són amics de tota la vida. Ara fa temps que no es veuen perquè porten unes vides molt ocupades i decideixen organitzar un sopar. Un sopar per què? Per presentar-se mútuament a les seves noves parelles. Qui són les seves noves parelles? Doncs el David i l'Ignasi. Quin problema hi ha? Sí, quin problema hi ha? Doncs que el David és un policia anti-avalor, amb un caràcter una mica complicat, una mica abscur, mentre que l'Ignasi és un documentarista social que acaba de perdre un ull per culpa d'una bola de goma que el va golpejar durant una manifestació. I evidentment, i no us escripo res si us dic, que l'anti-avalor és el que li va treure l'ull al pobra. A partir d'aquí es desenvolupa tota una conversa i una certa tensió en un mateix habitat, molt curiós i a més a més amb uns tocs de broma que ja et dic, poden fer gràcia, però hi ha vegades que dius ui, ui, ui, per aquí no. Què vols dir? Que a vegades es passen? Home, és un tema que ara és molt candent. I sí que és veritat que s'ha de poder fer... Jo sóc dels que penso que s'ha de fer humor amb tot i que està bé que hi hagi, que està bé que hi hagi humor negre, però hi ha vegades que l'humor, com tot, trepitja una línia que no l'acaba de traspassar mai, si de ser, però que ja et dic, en algun moment, en alguna escena, penses... Ja. Bueno, vinga. Que no cal, potser tant. Però, en fi... Espera, espera, Dani, que no se'ls en ve. Aviam un moment, perdona. Ai, què passa, què passa? Quin color ets, Dani? No, groc. Aviam? Ara. Ara sí, per mi. Vinga, Dani. De fet, el dimarts vam tenir l'Alien Hernández, aquí al programa, amb el... El que fa d'en Tia Balot. El que fa d'en Tia Balot, sí, sí, sí. I ens explicava bé una mica tota la història de la pel·lícula i de cites, perquè també és un actor de cites, aquest noi. Sí, sí, també és un actor de cites. Quina sèrie, eh? Quina sèrie, eh? Ens encanta cites. Sí, sí, està bé, està bé. Puc veure, no, Jordi Roca? La pel·lícula o cites? Cites. Sí, no, no, no és que la puguis veure, és que és un masque. Què fas, que no l'estàs veient? No, no, no, la veig sencera, eh? La veig sencera. A més, la noia, la Júlia Molins... Sí? ...va fent l'examen de conduir amb mi. Bé, un detall. Ah, sí? Sí, un detall que no serveix per res. Últim tràleg de la tarda. Compte, que això és un pel·lículon que tinc moltes ganes de veure. Bé, un pel·lículon divertiment, també. Atrafalgar Squares, al sofà, saló. Esta noche mandamos nosotras. ¿Podríamos ir a bailar? Som-hi. Venga, tots. Hola. Mamá se enfadará mucho. ¿Dónde estará? Habrá que enviar una partida de búsqueda. Corre, show. Suéltanle. ¿Y usted quién es? La princesa Elizabeth. Oh, carall. Ara això no t'ho esperaves, eh? Sí, sí. Hombre. Jordi, de què tracta aquesta pel·lícula? Pel·lículon, eh? Sí, pel·lículon de la setmana. Vull dir, si us heu de esperar una pel·lícula aquesta setmana, sens dubte aquesta és la vostra. Potser pel capell us farà una mica de mandra, perquè té uns certs tocs d'auton. Ha vist, però el cert és que és molt solvent, bastant divertida, està molt ben ambientada i molt ben protagonitzada per la Sarah Caden, la Emily Watson, el Jack Reynor i el Rupert Everett. De què va? Doncs és una pel·lícula que es torna a centrar en un dels episodis de la reina Isabel d'Anterra, que un any compleix 90 anys, i ens situa el 8 de maig del 1945, dia de la victòria a Europa, quan la reina Isabel i la seva germana Margarida decideixen demanar al seu pare si poden sortir al carrer a gaudir de les celebracions que se'n estan produint després de la Segona Guerra Mundial, i el pare accepta. I a partir d'aquí, doncs, viurem aquesta història d'aquesta nit una mica esbojarrada, refleta d'emoció, de somnis, de dues princeses que passen desapassebudes i que es prevenen juntament amb tota la població aquesta feta. Ja et dic, una pel·lícula que està bé, vull dir que potser de bones primeres no li donaríem una oportunitat, però que val la pena donar. jo crec que és una pel·lícula que no és d'Òscar, ni molt menys, però pot estar molt bé, pots passar una molt bona tarda, i pel que he vist el trailer, eh, jo, però té bona pinta. Sí, no, i també, a veure, ens hem de treure una mica el mitjà que no totes les pel·lícules de cada setmana han de ser la millor pel·lícula de la nostra vida. No, hi ha pel·lícules per tot i per tots els moments, i per tant, doncs aquesta setmana, aquesta és una molt bona pel·lícula. Que no guanyarà cap a oscar, pues segurament no, però diré així, bona pel·lícula, i davant sou que us ho passareu molt bé. A cinc minuts i tanquem el programa. Abans, però, tres notícies ràpides. Sobretot, ràpides, ho he destacat. Jordi, Capità Amèrica Civil War, ja és la pel·lícula més teguiera del 2016, desgraciadament. Home, desgraciadament no. Jo estic content, sóc que tampoc és que jo sigui molt fan d'aquest tipus de pel·lícula, és que en aquest cas, és d'aquelles coses que dius, mira, sí, t'ho mereixes perquè està molt ben feta i és la pel·lícula. Home, sí, em sap greu, però és així. És la pel·lícula més teguiera del que va d'any, però bé, només estem a maig, encara que era molt d'any, i és que, doncs, ja ha recaptat 300... Ja ha cobert de sobres el que s'ha gastat la productora en fer la pel·lícula, i veurem si no s'ha convertit en la pel·lícula més teguiera de l'any. Fins ara era la de Quiqui, a qui s'ha fet l'amor, eh? A Espanya, quan? Quan ha recaptat, doncs sí. Doncs espera, eh? 10, pot ser? Pot ser que sigui 10? Pot ser, pot ser. Val, perquè està apuntat el guió, podria ser això. Naomi Ropeis estarà amb Will Smith a Bright. Doncs sí, sí, sí, el passat març, ja ho dèiem amb el Domènech, que es tornaran a reunir aquests dos actors amb aquest projecte titulat Bright, després d'Esquadró Suïcida. Estarà escrit per Max Landis, que va fer la pel·lícula Emkinghead, i serà un drama policial d'estil de la també pel·lícula Sense Treva, encara que inclou elements més fantàstics, com els orcos, les fades i altres criatures mègiques que comparteixen el món amb els éssers humans. Per tant, bona notícia que aquests dos actors tornin a coincidir amb una pel·lícula que es titularà Bright. Molt bé, fan de Will Smith. I per últim, Sia, no sé com es pronuncia, la Beauf interpreta John McEnroe en Borg McEnroe. Sí, Sia la Beauf, que ho ha anunciat durant el festival de canes, doncs interpretarà el no menys polèmic tenista nord-americà John McEnroe en una pel·lícula que recrearà la mítica final d'Aguim de l'any 1980 amb una pel·lícula on Sia la Beauf pretén ser una mica d'aquest títol de polèmic amb personatges controvertits. Jordi! Digue'm! Ja ho tenim tot, no? Ja ho tenim tot i ens fa la feina. Doncs veiem divendres vinent. Fins divendres vinent, Marc. Una baixada. Que vagi bé. Adéu. Bona setmana. Tres minuts i les set. Avui al programa 1855 de la Penya del Morro hem d'agrair al nostre politòleg de capçalera, el Pau Rama, per haver vingut a parlar avui del tema de les estelades. També Dani Martínez amb els Guneix, el Twitter i tot plegat. Gràcies. Adéu, gràcies. Bon cap de setmana. Ens veiem dilluns amb l'antiagenda, que també l'hem fet avui amb l'Heli Capdevila i els museus de nit. També gràcies als seves. Elias des de Madrid, amb el Coms, un bon català. I per acabar amb el Jordi Roca. Gràcies, Jordi. Ens veiem divendres vinent també amb el cinema. Nosaltres ho deixem aquí. Els ha parlat Marc Romero, un servidor. I torna demà a partir de les set amb el Juguem a casa, l'Hukell i tot plegat. Esperem que aquesta setmana no hi hagi tants al darruts. I tornem dilluns. La Penya del Morro, com sempre, aquí a la sintonia de Ràdio d'Esvern. i un servidor amb la Penya del Morro divendres vinent. Dos minuts i les set. Gràcies. Que vagi bé ara l'informatiu. Adéu, bon cap de setmana. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Ràdio Tosfer 98.1 Ràdio Tosfer 98.1 Tot seguit, les notícies de Sant Just. Sant Just Notícies, edició vespre. Presupostos, política lingüística, independència, han estat alguns dels temes del debat de valoració dels portaveus sobre el primer any de mandat. Els representants dels partits...