#980 - La Penya del Morro: Educació a Sant Just, ratpenats i mosquits, exposicions i llibres, gran bloc polític post-Diada (RUI/DUI, Sòria i Barberà), gossos a la muntanya, i mobilitat juvenil Erasmus+

Santa Tecla de Tarragona. Són 10 dies que s'ompliran amb desenes d'actes. Tarragona, Manel Sastre. Bona tarda. El primer acte d'avui inclou el nomenament del perpetuador. Enguany reconeix la comissió assessora sobre el seguici popular. El protagonista d'avui, però, serà l'alcalde, Josep Fèlix Ballesteros, que cridarà el primer visque a Santa Tecla des del balcó abans d'encendre la primera tronada. Fins el dissabte 24 s'han programat més de mig milió d'actes. D'Agoña Floria és la regidora de festes. Sí, és un dels moments més emocionants, aquells que et posa la pell de gallina, quan diem allò de visque a Santa Tecla, tarragonins i tarragonines, l'artista comença. I són 10 dies amb 500 actes, moltíssima participació. Convido a tothom que ens vingui a veure. És un moment de retrobament, de fer ciutat, d'ensenyar ciutat i que tothom s'ho passi d'allò més bé. Manel Sastre, Catalunya Ràdio, Tarragona. Esports amb Marta García. Segons ha pogut saber Catalunya Ràdio, l'audiència provincial ha ajornat la decisió sobre l'acció de responsabilitat contra la porta i alguns directius més. Una decisió que estava prevista inicialment per a este pròxim 21 de setembre. Neymar, per la seva part, confirma contactes amb altres clubs durant aquest estiu, però remarca que ha preferit quedar-se en el Barça. El Brasil es reconeix que espera estar entre els tres finalistes a la pilota d'or després d'haver guanyat l'or olímpica aquest estiu. Una delegació del Barça se reuneix avui en Zuric amb el president de la FIFA, Jan Infantino, per mirar de reconduir les relacions malmeses amb el màxim organisme mundial després de la sanció de no poder fitxar. El capità de l'Espanyol, Javi López, s'ha entrenat avui ja amb el grup. El Juàr va haver de ser substituït en l'últim partit de Lliga per una forta contusió en la cama esquerra que li ha impedit entrenar-se amb normalitat alguns dies. Ara ja està recuperat i, en principi, no tindrà problemes per Juàr Dumanji. I en la jornada d'avui dels Jocs Paralímpics de Rió, el nadador de Vilafranca, Toni Ponce, s'ha classificat per la final del 100 Braça amb el 7 a registre i l'Egarenca Sarai-Gascón ha entrat en la del 100 Papallona amb el quart temps. Els catalans Òscar Salguero i Miquel Luque han guanyat dues medalles més esta passada matinada. Fins aquí les notícies. A l'escoltes ràdio d'Esbert Sintonitzes ràdio d'Esbert La ràdio de Sant Just Durant el 8.1 Ràdio d'Esbert Durant el 8.1 Ràdio d'Esbert Durant el 8.1 Cap cigarret per la finestra Cap barbacoa Cap descuit al camp Cap xoc en foc Cap foc al bosc Cap foc al bosc Cap foc al bosc Junts cap foc Diputació de Barcelona Generalitat de Catalunya Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat InformatiuComarcal.com Notícies Entrevistes Reportatges Agenda No et perdis tot el que passa al teu voltant Ara, la informació del Baix Llobregat Al teu ordinador o dispositiu móvil InformatiuComarcal.com Primer van ser les zones 98.1 FM Després, internet Radiodesbern.com Li vas seguir Facebook, Twitter, Youtube, Instagram I ara obrim un nou canal Comunica't amb nosaltres per WhatsApp 610 777 015 Ràdio d'Esbert Cada dia Més a prop teu Ràdio d'Esbert 98.1 FM 98.1 FM 98.1 allal·l 9211 Ràdio de'sbert 98.1 xincom La ràdio d'Espert, la ràdio de Sant Just, 98.1. Ràdio d'Espert, 98.1. Ràdio d'Espert, 98.1. En directe. Des de Can Ginestar, comença La Penya del Morro. Bona tarda, família. Benvinguts i benvingudes al programa 1909 de La Penya del Morro. D'aquí uns moments parlarem dels nous projectes de la Regidoria d'Educació de Sant Just amb l'Andrea Bueno, dels serveis informatius. I, a més a més, també rebrem el nostre politòleg de capçalera, Pau Rama, amb qui parlarem de Rita Barberà. També rebrem l'Arnau Cónsul de Can Llibreter i coneixerem-nos cursos per als joves al Regne Unit, Hongria i altres llocs d'Europa, amb l'Aroa Carmona, el viatge voluntari. I, com cada temporada, parlarem de gossos amb l'Alberca Papell a l'Espai de Filosofia d'Ogville Beach. Andrea Bueno, bona tarda. Hola, bona tarda. Avui, la dada de la tarda, justament, és que, no sé si la coneixies, les persones... Escolta, no faig això, a veure. Ah, no, no, suposo que no, tu sempre portes dades interessants, que jo no conec. Les persones caminem al llarg de la nostra vida l'equivalent a donar tres vegades la volta al món. En sèrio? Tenint en compte que jo ja he superat el meu primer terç de vida i, per tant, jo ja porto una volta al món, a aquestes alçades jo ja he d'anar per Turquia. Si voleu, busqueu-me allà. Bona tarda i benvingut al programa. Com comentàvem fa un moment, treballar en el projecte educatiu de la ciutat i donar suport a les escoles en el seu dia a dia són dos dels reptes de la regidoria d'educació d'aquest curs. El regidor d'educació, Justo Salva, preveu que els propers anys el nombre de nens i nenes inscrits a escoles sentjustenques s'incrementarà. Això ho ha dit avui el Justa La Fusta, el programa de les mañanes de la ràdio. Sí, amb la Carmen Berdoi. Aquesta setmana representants de la regidoria d'educació de Sant Just han visitat les escoles i l'institut per tal de comprovar que el curs ha arrencat amb normalitat. El regidor assegura que les classes estan plenes i que l'ocupació és molt alta. A Montserrat, per exemple, s'han posat en marxa dues noves línies a P5 i altres s'han desdoblat. I també ha parlat de l'increment de nens i nenes de Sant Justa aquest matí al programa. El Mas Lluï és un barri clau pel que fa a l'augment de nens i nenes al poble. El curs passat, de fet, es va obrir el debat sobre si els infants del barri podien matricular-se a l'escola Sant Feliuenca, que està a tocar del barri, i no a un centre Sant Justen, que estan més lluny del barri. Segons fa salva, administrativament és complicat, però segura que traslladaran aquesta problemàtica, aquesta petició, aquesta demanda, a la nova directora dels serveis territorials d'ensenyament properament. Pel que fa a les retallades en educació, per part del departament, de les quals s'han queixat aquesta setmana diversos directors Sant Justencs, fa salva apunta que el consistori fa tot el possible per contrarrestar els seus efectes. Apunta que l'Ajuntament no té gaires competències en matèria d'educació als centres, però sí que n'assumeix la responsabilitat. Tot això s'ha mostrat satisfet de l'alt nivell educatiu que hi ha a les escoles de Sant Just, i, per cert, que aquest any no se celebrarà la conferència inaugural del curs escolar. Ah, no? Per què no? Perquè el ponent havia de ser el periodista Carles Capdevila, fundador i exdirector de l'Ara, però ha hagut d'anul·lar la xerrada per motius personals. Per tant, en principi, la conferència s'anul·laria. I quan havia de ser? Doncs sempre acostuma a ser a finals de setembre, a principis d'octubre. No es posposa, s'anula i punt. Sí, això és el que ens han informat. I un altre dels objectius de la regidoria, com comentaves, Aquest curs és potenciar el projecte educatiu de ciutat, que s'està fent conjuntament amb la Diputació, i que té com a objectiu fer entendre que tot ciutadà i tot espai pot ser educador. Per tant, que no només s'educa a l'escola, sinó que a qualsevol espai pot ser educador. Aquí a la ràdio l'eduquem moltes vegades. Home, sí. Sant Just és ciutat educadora des de fa 8 anys. La ràdio també podria ser ràdio educadora. La ràdio és ràdio educadora. Rèc. Rèc. Rèc. Rèc. Rèc. Rèc. Rèc. Rèc. Rèc. Bé, hem de parlar ara d'animals de Sant Just. Aquest estiu, amics dels animals, s'han instal·lat caixes niu per a ratpenarts... Ratpenarts. ...als horts de Can Cardona. Sabia que és la notícia que estava esperant. Sí, sí. És curiosa. Amics de la fauna animal de Sant Just, que sapigueu que s'han col·locat 4 caixes niu per tal d'afavorir la creació de colònies d'aquests animals, dels ratpenats. O de ratpenats. Aquest gran desconegut, ja que contribueixen al control dels mosquits. Per tant, poca broma, perquè el ratpenat de Sant Just és un ratpenat. O sigui, gràcies a ells no hi haurà tants mosquits tigres que ens acribillin l'estiu que ve. També podríem posar potser alguna caixa aquí a la ràdio, perquè Déu-n'hi-do... No, és que hi ha algun col·laborador que ja sembla que podria viure dins d'una caixa d'aquestes. Mare meva. Sí. Els nius són de fusta certificada, de boscos explotats de forma sostenible, tenen una doble càmera i poden allotjar entre 100 i 200 ratpenats per caixa. Què em dius ara? Sí. Però si són molts. Ja, sí. Parlem de 4 caixes, estem parlant de quasi mil ratpenats. Sí, sí, sí. Què és això? El ataque de los ratpenados? L'entitat Galantos ha supervisat tot el procés i ha proporcionat les caixes niu. És un nou mètode que posa en marxa el Departament de Medi Ambient de Sant Just per controlar la proliferació de mosquits al municipi i alhora fomentar la presència d'espècies autòctones. L'any passat ja van instal·lar caixes niu per a ocells a diferents espais verds del poble. I ara, el Consell, des del Consistori asseguren que els ratpenats no són perillosos ni agressius, només cal evitar tocar-los amb les mans, ja que com la majoria d'espècies salvatges poden mossegar si se'ls molesta. A veure si l'alcalde serà Bruce Wayne. Ho dic perquè tan ratpenats de cop al nostre municipi, curiós com a mínim, no? Sí, jo encara no n'he vist prou. Aquí? A l'alcalde? No, a l'alcalde sí, ratpenats. L'alcalde potser és el superhéroe mascarado de Gotham, por la noche, de Sant Just. Oh. Clar, per això ho deia. Ah, clar. Un ratpenat és un murciòlogo. Parles de Batman. Ho sabies d'això o no? Sí, clar. Un aplaudit per l'Andrea, bueno. Bat, en anglès. Bat, bat. Bat. Bat. Bueno, anem a altres coses. Vinga, va, canviant de tema. Has localitzat ja el Bougan, Rayo, no? Què? No. No, no, no. Migracions. Aquest és el títol de la nova exposició que s'inaugura avui a Can Ginestà. No, s'ha inaugurat. Què? Ja s'ha inaugurat. Calla, calla, que no tens ni idea. Doncs, efectivament, fins al 9 d'octubre es poden veure migracions del col·lectiu Ain't Art. Les quatre artistes del grup representen en aquesta mostra l'experiència d'haver sortit del país d'origen, no, Andrea? Sí, les artistes són Isabel Ribas, Inés Rabanal, Carmen Perea i Teresa Diego. La idea... Perdó, no es conec. No, doncs són molt simpàtiques. Van venir ahir la Isabel i la Carmen. Oh, molt maques. Molt maques, tu. Sí, la idea de crear migracions va sorgir fa uns tres anys, quan el drama dels refugiats encara no ocupava totes les portades dels diaris i dels informatius. Les artistes d'Ain de Art volien tractar la realitat de la migració des del punt de vista plàstic i volien fer tractar les migracions de països pobres a països més desenvolupats. Però la crisi dels refugiats va esclatar enmig del procés creatiu i van decidir, doncs, incorporar aquesta temàtica per tractar-la més a prop al drama de la migració. Les tècniques artístiques que s'han utilitzat per crear aquesta exposició són tècnica mixta, oli sobre paper, aquarel·la, fotografies i pintures digitals. No és la primera vegada que exposen aquí a Sant Just. Fa tres anys van exposar la mostra Mirades d'Àfrica, també de caire social, i ara Any d'Art ha tornat amb aquesta exposició, Migracions, que es va inaugurar dijous passat al celler de Can Ginastà i que es clourà el dia 9 d'octubre. Molt bé, doncs ja ho sabeu, si voleu anar-hi, ara ja podeu fer-ho a Can Ginastà. Tu hi has anat, Andrea? No, encara, no he pogut anar-hi. No sabem com és per això. M'han dit que és bastant espectacular. Ah, sí? Que hi ha quatre quadres tot just a entrar o quatre fotografies enormes d'aquesta temàtica i bé, m'agradaria anar-hi, a veure si després tinc temps. Demà, potser avui no puc. Avui? No ho sap. Per què no? Avui, quan acabi l'informatiu i coses, vaig al cine. Vaig al cinema, eh? Sí, m'ha viat. Què, però... Doncs avui crec que et toquen mascotes. Mascotes? Sí. Què és aquesta pel·lícula? Una pel·lícula d'animació. No la conec. Com que no, es va inaugurar fa setmanes. Es va estrenar fa uns dies? Sí, fa setmanes, eh? Però és d'animació? Sí, sí, sí. I qui la fa? Doncs no ho sé, surten dibuixos animats, però no sé qui l'ha dirigit, ni de quin estudiés, ni res, però m'han parlat molt bé i bé. Qui? Vaig amb gent, vaig amb gent. Els teus amics? Sí. Xonis? I animadors. Com que animadors? Som un amic animador que diu, l'hem d'haver-la, l'hem d'haver-la, l'hem d'haver-la, l'hem d'haver-la, doncs anem-hi, va. Un equip animador? Un amic, no sé parlar. Què vol dir, un amic animador? Un amic que és animador gràfic. Ah, val, val, val. Sí, i que li motiva molt aquestes coses i anem amb tot. Molt bé, Andrea, bueno, que et vagi molt bé al cinema. Moltes gràcies, Jordi, a tot programa. Com t'haurà anat, recordeu que teniu més notícies ara mateix a radiodesvern.com i a partir de les 7 als 100 lliures notícies edició vespre. Andrea, bona tarda. Que vagi bé, bona tarda. Fem una pausa per la Públi i d'aquí uns moments retorna el nostre politòleg de capsulera particular, Pau Rama. Fins ara mateix. Fins ara mateix. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill-out, l'smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. Smooth jazz club. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth jazz club. T'hi esperem. Primer van ser les ones. 98.1 FM. Després, internet. Radiodesvern.com. Li vas seguir Facebook, Twitter, YouTube, Instagram. I ara obrim un nou canal. Comunica't amb nosaltres per WhatsApp. 610-777-015. Ràdio d'Esvern. Cada dia, més a prop teu. Cap cigarrer per la finestra. Cap barbacoa. Cap descuit al camp. Cap xoc en foc. Cap foc al bosc. Cap foc al bosc. Cap foc al bosc. Junts cap foc. Diputació de Barcelona. Generalitat de Catalunya. Ara escoltes ràdio d'Esvern. Sintonitzes ràdio d'Esvern. La ràdio de Sant Just. Durant el 8.1. Ràdio d'Esvern. 98.1. Ràdio d'Esvern. Durant el 8.1. 5 i 20 de la tarda. Continuem en directe a la penya del morro de Ràdio d'Esvern. I com cada temporada, i ja en fan unes quantes, tenim el nostre politòleg de capçalera que torna, Pau Rama. El Retorno. Pau, bona tarda. Bien allà, com has dit, que rincona mi. Bé, hem de parlar una temporada més de política, com dèiem, i en guany, de fet, tu vas venir ja, quan va començar tot el tema de la diada i tot això, no? Vas venir ja en ple... Doncs crec que vas començar el 2013. El 2013, bueno, un parell d'anys després, potser. Però vaja, que han sigut uns anys carregadets, i la cosa continuarà, perquè hem de parlar de la diada. Després de la diada amb manifestacions independentistes a diversos punts del país, s'ha obert un nou debat sobre el full de ruta seguida. L'anèssim ja debat del debat, eh? Exacte. Però comencem primer fent una valoració d'aquestes manifestacions, no, Pau? Sí, ara, la manifestació d'aquest any, crec que tots ho hem vist, va ser... va tenir una menor participació, però també hem de tenir en compte que el context era diferent als anys anteriors. Era, per una banda, les persones estaven menys motivades a anar-hi, perquè el 2012 al 2013 estava tot començant, hi havia més il·lusió. Després teníem el 2014, que va ser el 9-N, eren les ganes d'anar a votar, i el 2015 teníem el 27-S, que eren les eleccions, aquelles eleccions plebiscitàries, i, per tant, era un altre objectiu que empenyia la gent a anar-hi. Has rebut el WhatsApp aquest que circula sobre els diferents eslògans i lemes de les manifestacions des del 2012? No, pensar que et referies a un fet així amb emoticones de ciutats a Catalunya. No, eh... Diu, 2012, Catalunya no ho ha estat d'Europa, 2013, cap a la independència, 2014, ara és l'hora, 2015, via lliure, 2016, a punt, 2017, som-hi, 2018, ara en sèrio, 2019, ja, quasi, quasi, 2020, de seguida, 2021, en 5 minuts surto de casa, 2022, la culpa de tot és dels poscos, 2023, ho tenim a tocar, 2024, parem un momentet a fer pipí, 2025, de vegades el trajecte és més important que el destí, 2026, apocalipsi zombie, 2027, estem ja buscant aparcament, 2028, en quan acabi de consultar el Facebook, m'hi poso, 2029, la Confederació Interprenetària en roba, 2030, si us plau, 2031, va! 2032, quan realment desitges una cosa, l'univers sencer conspira per fer-la realitat, 2033, criogenitgem-nos, 2034, Memento Mori, 2035, Skynet, concertada, 2036, no pareu mai de somriure, 2037, piano piano, si arriba lontano, i, finalment, 2038, Petri Fiu. Doncs una mica els lemes, no?, que ja es preveu que siguin d'aquí fins al 2038. És que és una miqueta això, és aquesta història de sense fi, i en aquest any, doncs això, jo crec que ha faltat un punt, alguna cosa que empenyés la gent a sortir al carrer, perquè, per exemple, políticament parlant, què teníem de destacar? Doncs només, entre comences el només, la qüestió de confiança plantesada per Puigdemont, i aquesta qüestió de confiança ja estava bastant encarrilada abans de la diada. I, sincerament, opinió meva, no crec que la manifestació hagués empès a Junts pel Sí i a la CUP entendre's. Si seguissin entès com sembla que s'entendran, vindria a ser per qüestions pròpies. Bé, anem a repassar algunes de les declaracions dels líders polítics sobre la diada. Perquè, què és el que van comentar? Doncs, si no et fa res, escoltem primer Junqueras, el vicepresent del govern, ara què diu? Estamos convencidos que esta es la última diada nacional de Catalunya antes de la independencia de nuestro país, y por lo tanto, una jornada importante, muy importante, una jornada más en el camino democrático para que los ciudadanos puedan decir su futuro. Desgraciadamente no constituyen ninguna sorpresa y que se enmarcan en una actitud que ya resulta demasiado tradicional y que contribuye a explicar por qué tantos ciudadanos de Catalunya tienen la percepción, tienen el convencimiento de que las estructuras de poder del Estado, los ministros y algunos altos funcionarios, pues han desconectado de las necesidades y de los derechos y de los intereses de la inmensa mayoría de los ciudadanos de Catalunya. Bé, doncs això és el que deia el vicepresident Junqueras, que està convençut que serà ja l'última diada abans de la independencia. Ho ha dit ell, eh? Sí, això és un discurs una mica en la línia del que ja ha dit altres anys. Vale. És d'aquest any, per això, eh? No és del 2013, això. Sí, sí, però... Val, val, val, val. Exacte, per allà anem. Bé, tenim més declaracions. Sí, la de la coordinadora general del Partit Demòcrata Català. Partit Demòcrata Català. Antigament conegut com Convergència. No, i futurament amb un altre nom. Segurament. Perquè suposa que no van acceptar el registre de partits, no? No, i a més a més, els demòcrates de Catalunya, aquella decisió d'Unió Democràtica, ja els van avisar d'aquesta qüestió, que competien amb el seu nom i que en un principi ja els van dir que li van suposarien problemes i tot i així van seguir endavant. Bé, escoltem-la a veure què diu. Marta Pascal, coordinadora general del PDC, que és el Partit Demòcrata Català. Una frivolitat més del senyor Margallo, equiparar aquest procés sobiranista independentista, la nostra voluntat de tenir un Estat propi, tenir la capacitat de poder-lo comparar amb un atac terrorista, em sembla, senzillament, un sin sentit i em sembla, fora de lloc. Nosaltres som conscients que el interès per part del govern espanyol és situar el procés polític català entre un conflicte en Catalunya contra España, España contra Catalunya. Això no és així. Este és un moviment que té a fer les coses bé, de fer-las des de la perspectiva democràtica, des del sentit comú, des de la il·lusió, i, per tant, no vamos a deixar que ningú d'aquestes declaracions puguin, per una part, alterar aquesta hoja de ruta i, per una, per una, posar nerviós a algú. Nosaltres vamos a seguir explicant el que queremos fer, vamos a seguir buscando la complicidad de Europa y de las instituciones internacionales, pero estamos muy convencidos, insisto, de que lo que hacemos lo estamos haciendo bien, lo estamos haciendo interpretando el anhelo y los sueños del pueblo catalán. Pascal, el que feia referència al començament eren les declaracions de Marcaio, no? Sí, que, possiblement, en parlarem d'elles, però avancem que era vinculació de terrorisme i independentisme. I, si vols, ja acabem que vam iniciar aquesta ronda abans de parlar del Dui i el Rui, que parlem ara de Colau. També va parlar l'alcaldessa de Barcelona. Sí, perquè, per primer cop, apareixia en la manifestació. Y es muy lamentable que justo pocas horas antes de la diada hayamos tenido que escuchar una vez más a un ministro del Partido Popular intentando generar crispación, haciendo afirmaciones absolutamente antidemocráticas, faltas de ética, intentando mezclar terrorismo con una reivindicación democrática, popular y pacífica como es la reivindicación del derecho a decidir en Cataluña. No solo es lamentable, no solo es reprobable, sino que es profundamente irresponsable y en cualquier país democrático normal esto significaría una dimisión inmediata. Lamentablemente me temo que esto no sea inocente, que no sea casual, porque el Gobierno del Partido Popular lleva muchos años en las instituciones y todavía es más grave que con tanta irresponsabilidad intente generar crispación el día antes de la diada. Sin embargo, una vez más desde Cataluña saldremos pacíficamente, alegremente, pero también reivindicativamente a las calles y celebraremos esta diada democráticamente y en convivencia como lo hemos hecho cada vez. Són unes declaracions molt semblants a les que ja feia Marta Pascal, d'aquestes del ministre Margallo, però ja, com dèiem, després d'iniciar la diada, s'ha iniciat aquest debat entre el RUI, que és el referèndum unilateral per la independència, i el DUI, que és la declaració unilateral d'independència. Tot l'unilateral, no, aquí? Sí, perquè quan el que tens davant no parla, doncs actues per la teva banda. Clar. No serà diàleg, no? Sí. Bé, doncs comencem pel president Puigdemont, que va dir que convocaria un referèndum el 2017. Bé, escoltem-lo i ja veuràs el que diu. El que hem de fer és triar el millor instrument que acrediti aquella majoria que validi les decisions a favor de la independència que pren el Parlament de Catalunya. Aquest és un... El millor instrument és el referèndum, per descomptat, que sí. Aquí i a tot arreu, perquè és el mecanisme que tots els països en la situació en què es troba Catalunya i l'estat espanyol trien per verificar els suports que té aquest desig. aquest és l'instrument perfecte per comptar-nos clarament, sense dubtes. sense dubtes. I és evident que si és un instrument factible, segur, integrador, participatiu, mai l'hem defugit. Tant és així que hem de continuar insistint a l'estat espanyol que en té una bona part de la responsabilitat que aquest és l'instrument de què ens hem de dotar com a demòcrates. Però, en qualsevol cas, les urnes hi seran. I seran en el temps que vam dir a l'inici del mandat. Aquells famosos 18 mesos que a l'inici semblava que hi seran. Això és juny del 2017. Això és el juny del 2017. S'acaba, diguem-ne, creiem raonablement que hem acabat tota la feina que ens vam comprometre a fer i que vam explicar al Parlament i al poble que faríem, estructures d'estat, tot el paquet legislatiu. Per tant, estarem a punt per aquella pantalla democràtica que sempre hem dit que era imprescindible per verificar les decisions. Aquest procés comença a les urnes i ha d'acabar a les urnes i seran, com m'han dit alguns dels juradors, els ciutadans els que decidiran què volen fer amb el futur polític d'aquest país. Per tant, juny-juliol 2017, referèndum? A veure si el referèndum es materialitza o es convoca, però en tot cas haurem acabat, haurem culminat el procés. Si és un referèndum, que és un instrument en el que hi ha un amplíssim consens ciutadà també dintre de les files de demòcrates del no, doncs, fantàstic. Si aquest és un vehicle que entre tots deduïm que potser no és el millor mecanisme perquè no és factible, tenim clarament el full de ruta que ens situa unes eleccions constituents per desenvolupar la república. A veure. A veure. Digues. El resumint, el que diria Puigdemont és que l'opció A seria el referèndum, però que s'ha de fer amb certes garanties. Llavors, en cas que aquestes garanties no es compleixin, doncs, l'opció B seria la que tenen posada en el pla, en aquest full de ruta, que són les eleccions constituents. Per tant, podríem dir, després d'escoltar el president Puigdemont a l'entrevista que li va fer l'altre dia de Matita Catalunya a ràdio, la Mònica Terribas, que aquest juliol 2017 o hi haurà un referèndum o hi haurà unes eleccions constituents. Efectivament. Perquè o una cosa o l'altra. Sí, les dues a la part, no? No, això no podria ser. Bé, doncs veurem a veure com es desenvolupa en els propers mesos aquesta història. Però vaja, per activa i per passiva sempre ens trobem amb el mateix mur que és l'estat espanyol. Exacte, el mur que escoltarem ara amb la vicepresidenta que ja ens podem imaginar que és el que diu. En primer lloc, aquesta proposta només genera divisió i ruptura entre els catalans. Jo crec que Catalunya, igual que el País Vasco, és molt més que els polítics independentistes. I proposicions com aquesta, l'únic que fan és sembrar la fractura en una societat que, com la vasca, és una societat molt plural. I quan un presenta iniciatives com aquesta, el que fa és tensar i fer sofrir a la societat a la que gobierna, que crec que és la última aspiració que té que tenir un governant. En segon lloc, és ilegal i la llei és la expressió de la democràcia. Jo no conozco altra fórmula en què els governants digan als governants com han de regir-se que en el respecte a la llei. I en tercer lloc, me parece una proposta oportunista. Jo crec que Puigdemont tensa la cuerda perquè la CUP l'està obligant a adoptar determinades medidas, estic parlant de la izquierda més radical per poder mantenir-se més allà de la moció de censura o de la cuestión de confianza que el mateix ha planteat. Jo crec que la combinació entre oportunisme radical, populisme com el de la CUP independentista i la proposta de Puigdemont fa molt daño al conjunt de la societat catalana i en general al conjunt dels espanyols perquè és moment per la estabilitat, és moment per pensar en tots els esforços que ha fet la gent a lo largo de la crisi, en el que això vale, en empleos, en empreses, en bienestar, i me parece oportunista i absolutament injusto amb els catalans que aguantar una qüestió de confiança mereix tanta divisió, tanta fractura i tant sofrimento perquè ho ha hagut en les famílies catalanes. Després, crec que és un moment perquè cada un no sàpiga on ha de estar i, després, el govern estarà en la defensa de la llei i en la defensa del conjunt dels catalans. Veig que continuen amb el mateix argument de sempre que això divideix i fractura. Jo pensava que havíem sopat d'aquesta etapa no, però veig que les famílies catalanes continuen encara més dividides que mai per aquest procés. Sí, realment l'argument és molt pobre, l'hem sentit moltes vegades, ja amb això de Junqueras que tenia un discurs que li podrem sentir del 2013, doncs el de Santa Maria és exactament el mateix, però absolutament punt per punt tot és igual, això de la llei, inclús de la llei està per sobre de la democràcia, sincerament costa d'entendre des de qualsevol punt de vista, resumint-ho tot, la posició de Puigdemont era referèndum sí, si té garanties, si no, eleccions constituents, la CUP està més per al Rui que diu que és el referèndum, que diu que és més d'una qüestió de voluntat i té també suports dintre d'aquest Rui, té suports per part d'alguns membres d'Esquerra i per part del govern espanyol doncs la que hem de sentir és el no, no, no, sense aportar cap altra alternativa. Ni referèndum, ni eleccions ni constituents, però res tampoc, no? Res. En fi, passem ara cap a una altra qüestió. perquè hem de parlar de gente bien com, per exemple, l'exministre Sòria i Rita Barberà. El nomenament de l'exministre Sòria i posterior pas enrere ha fet que l'oposició en massa demanés explicacions després d'haver-lo descartat per anar al Banc Mundial. Sí, ara, resumint-ho tot, Sòria va dimitir després de tenir preses offshore pel tema de Panamà, va mentir, finalment dimités, ara, demagatotis, perquè aquest concurs no va ser tan concurs com es va dir, sinó que va ser una cosa més d'amagada, se'l va posar en una miqueta doncs bastant nomenat, no va ser, deien, un nomenament polític, no ha sigut un nomenament polític, ha sigut tot, un enrenou, un mal càlcul d'estratègia del PP, el qual no és més que un exemple d'un govern que està en funcions però que no actua com a tal. És a dir, es nega a donar explicacions per coses que sí que hauria de donar explicacions. Un govern en funcions, diguéssim, que està, diguéssim, per pagar els comptes i mantenir la cadira calenta mentre no agafa el relleu el següent govern. En canvi, el govern en funcions que portem ara, doncs, està fent més que pagar factures i, per tant, hauria de donar explicacions de quan fa decisions polítiques. Aquest argument de nosaltres hem sortit d'un congrés anterior i ja no en regim per un congrés de diputats posterior, democràticament no té cap sentit. Bé, el cas Sòria, per tant, és l'últim exemple d'un govern en funcions que no actua com a tal i que es nega a donar explicacions. Parlem de Rita Barberà que també, otra que tal baila, ha deixat el Partit Popular després de la seva imputació per blanqueig. Sí, Barberà ha deixat la militància del partit després que el Tribunal Suprem obrís una investigació per presumpte blanqueig de capitals en la seva etapa com a alcaldessa de València. Tot i així, s'ha de dir que manté el seu escó de senadora perquè no ha renunciat ja que podria entendre's com una assumpció de la culpabilitat i ella manté que no existeix contra ella cap testimoni directe d'incriminació en el blanqueig i per això ha acceptat la baixa del PP per poder actuar en plena llibertat sense estar sotmesa a cap disciplina en l'exercici de la seva defensa. Paraules seves. De totes maneres, aquesta tarda em sembla que el Parlament Valencià en bloc demanarà que retorni l'escó que representa el Senat i que, a més a més, és un escó que està triat des dels diferents parlaments autonòmics de l'estat espanyol. Em sembla que hi ha alguns escons del Senat que, efectivament, doncs, es decideixen a les accions generals, en aquest cas el 26J, però l'escó que ocupa justament Rita Barberà és un escó, em sembla que són els 55 o 56 en total, dels 250 i escats que té el Senat espanyol que decideixen directament els parlaments autonòmics. I, per tant, ella està ocupant aquest escó designada directament pel Parlament Valencià. I em sembla que aquesta hora de la tarda s'estava votant una moció perquè des del Parlament els polítics demanaven a Rita Barberà fins i tot inclòs al Partit Popular tots els grups de la cambra que tornés l'escó. Ja veurem finalment què és el que fa. Recordem que l'escó pertany a la persona i no al partit i és decisió purament seva. Clar, però si ella decideix quedar-se haurà d'anar al grup mix perquè ja no pertany al Partit Popular i s'ha anat de baixa i llavors haurà d'ocupar les últimes files de les bancades que es diu del Senat juntament amb Compromís per exemple o Bildu o... O Partit Democràtic de Catalunya. O per llavors de Catalunya. És a dir, la vore enrodejada de partits... Clar, que ella ha anat despotricant durant tot aquest temps. En fi, anem cap a una altra qüestió anem cap a la quadratura testicular. Va. Bé, repassem les pixades fredaters del món de la política de la setmana. Per on comencem, Pau? Doncs mira, si vols comencem... Comencem forts, eh? S'ha de dir que el curs comença bastant fort i si mantenim aquest nivell ens espera una temporada entretinguda. Avui totes giren al voltant del catalanisme i l'independentisme i comencem per José Domingo, exdipotet de Ciutadans al Parlament i membre de la Directiva de Societat Civil Catalana, organització unionista. Domingo va opinar sobre la cançó de la manifestació Endavant les Atxes i malgrat que la gent de la Tortúlia el va corregir des del principi dient que era una frase feta sense contingut violent, va seguir amb la confusió. Les atxes en català no són les atxes en castellà. Endavant les astrals, no? Exacte, no s'està dient això. Llavors, segons el que explica el lingüista Víctor Pàmias, contràriament al que molta gent pensa, les atxes no són d'astrals, sinó els ciris grossos que tradicionalment obrien el pas en determinats processons de Setmana Santa. Primer passaven les atxes i després la resta de la processó. Era l'indicatiu que la processó avançava. Talment com en la construcció d'un castell, quan les gralles comencen a sonar, quan pugen els terços. Terços amunt. Ara és un crit d'ànim determinat per emprendre una decisió valenta i decidida, quan ens donem ànims per emprendre una acció malgrat les dificultats que s'esdevenen. Doncs això endavant les atxes. Si José Domingo no ha entès aquestes alçades al món independentista que és un moviment pacífic i democràtic, crec que s'hauria de fer mirar. Mira, això que escoltem de fons és aquesta cançó oficial de l'11S de fa uns dies i que justament es diu així Endavant les atxes. Creada per pitot. S'incorporas d'en peus i amunt que tot ara es concentra en un sol punt. No sents esmull el somn i duem ben closa dins del punt. Arriba el gran moment d'empeny els enganatges ser fortes i valents i anar a les atxes. Bé, doncs endemà a les atxes, eh, el tema de la diada. Més coses, perquè hem de parlar d'una nova comparació entre l'independentisme i el nazisme. Sí, el regidor de Ciutatans de Sitges va publicar a Facebook una marxa de torxes i una altra de similar dels nazis i convidava a trobar les diferències. El demanari d'explicacions ha dit «Mai he vinculat el nacionalisme català amb el nazisme. No he volgut faltar el respecte a ningú, sinó descriure que la manifestació de torxes guarda relació amb expressions concretes d'altres moviments radicals i històrics del passat». Polèmica vinyeta del diari El Espanyol Has de dir que, com deia, les comparacions amb el nazisme són del segle passat. Ara, el nou dimoni és el terrorisme i amb aquest comparen l'independentisme. En aquest diari vam fer una vinyeta on una torre amb els colors de la bandera d'Espanya i d'una semblança bastant a les sorres bessones rebia l'atac d'una avioneta amb una estelada, una escena que clarament eludia els atacs terroristes de l'11S. I els dos quadrats de la setmana són per... José Manuel García Margallo ministra d'Afers Exteriors amb funcions per la conversió de la independència i el terrorisme. Les seves paroles van ser «D'una crisi se'n surt. Un atac terrorisme terrorista se supera, però la dissolució d'Espanya és absolutament irreversible». Bé, camí de qüestió. Si et sembla bé, comencem fent un repàs als diaris perquè aquí hem trobat molts humoristes per sorpresa. Sí, una miqueta. La Razón, el diari de Francisco Maruenda, va fer la portada «Diada Made in Taiwan» o «Made in Taiwan». Per què? Doncs perquè moltes de les estelades venen d'aquesta illa. A la Razón van fer la següent reflexió. Si un vol un estat propi, només pot adquirir productes del seu país. Veus? Exacte. Aquesta és la reacció que volia. Llavors penso jo, llavors Espanya què fa amb tots aquests productes que importa? Però aquest raonament no és nou perquè altres exemples els tenim. Mira, les samarretes independentistes de la diada seran altra vegada «Made in Marroc», «Bot Populi 2016». La Pela és la Pela. El Marroc fabrica les samarretes per la independència d'Espanya. Alerta digital 2013. Doncs, com diu Àlex Uhtier, el diari ara confonen independència i autarquia. Però la Razón no va acabar aquí, no? No, home, no. És el diari de Maruenda, sempre van carregats. En el seu empeny per desinflar la manifestació independentista any rere any, han acabat contradient-se si mateixos. Escolta, és un mell davall de xifres, però és bastant senzill de seguir. 2016. Puigdemont demana un referèndum pactat en una diada que es desinfla. Mig milió menys que el 2015. La Guàrdia Urbana la quantifica en 815.000 assistents. És a dir, el 2015 hi havia 1.315.000 els d'aquest any més els que s'han marxat que deia la Razón. Però el titular de l'independentisme del 2015 deia es desinfla en 400.000. Si sumem tots aquests desinflaments que ha dit la Razón dona com a resultat que el 2014 hi havia 1.715.000 persones. Manifestació massiva, però que aquell any el diari citant la delegació del govern va dir que hi havia hagut 500.000 persones. Llavors volem desacreditar el rival han acabat fent el ridícul. Bé, tampoc ha tingut sort Ciutadans amb el seu cartell a Galícia. No, molt mala sort. En un sol cartell electoral de Galícia hi havia 3 errors. Això sí, ocupava tot l'autobús perquè es veiés bé. La bandera gallega estava al revés. Els noms d'Albert Rivera i la candidata estaven l'un en lloc de l'altre. Sota d'Albert Rivera posava Cristina Losada. I per últim el lema estava malament. En comptes de Galícia merece mais ha escrit Galícia merece ser mais. Joaquim Colli i Fernández tenen una pica baralla a Twitter. Sí, Joaquim Coll és el vicepresident de la Societat Civil Catalana i ha piulat donen xifres a manifestants físicament impossibles. Els separatistes s'independitzen de la realitat. Llavors, David Fernández de la CUP li ha respost. hi ha un recompte d'ahir gens subjecte a debat físic. 500 a l'acte de Ciutadans, 100 a l'acte del PP, 23 d'extrema dreta, total 723. Dades dels organitzadors. Bé, doncs, fins aquí l'espai d'avui, primera temporada de política amb el nostre politòleg de capçalera el Pau Rama. Pau, que vagi bé, bona tarda. Bona tarda. i fins i jocs que ve. Volem ser una pausa per la publicitat i d'aquí uns moments parlem de llibres amb l'Arnau Cònsol de Cal Llibreter i l'exposició que ja tenen ja, estan a punt d'inaugurar, si és que no ho han fet ja en les últimes hores, a Cal Llibreter al carrer Bona Vista de Sant Just. Fins ara mateix. Ràdio Tosbem 98.1 Ràdio Tosbem 98.1 Quan arriba el bon temps és important prendre les mesures de seguretat adients per gaudir plenament del mar i les platges. Evitem les insolacions i no ens banyem si estem cansats. Vigilem els nens quan siguin a l'aigua i fem cas dels socorristes. Les banderes ens indiquen l'estat de la mar. Són com els semàfors. Van de la verda, groga i vermella. Agentcat.cat barra seguretat, platges i trobaràs els consells bàsics per evitar els riscos. I davant d'una emergència truca al 112. 112. La Generalitat al teu costat. Ara escoltes la ràdio d'Esbem sintonitzes la ràdio d'Esbem la ràdio de Sant Just 98.1 98.1 Ràdio d'Esbem 98.1 Ràdio d'Esbem 98.1 Cami cap a les 6 de la tarda i és hora de connectar en directe amb Cal Llibreter, la nostra llibreria de capçalera d'aquí de Sant Just amb l'Arnau Consul que ja el tenim al telèfon. Arnau, bona tarda. Molt bona tarda. Què tal? Com estàs? I bon any. Bon any. Bon any. Bon temporada. Com estàs d'això? Ràdio és temporada, no? Bona temporada, bon curs, bon nou curs radiofònic. De fet, Arnau, estava pensant que vosaltres heu començat la temporada que el llibre té molt fort, també, no? Molt fort o molt Sant Justenca. Sí, senyora. Sí, senyora. Jo crec que fort i Sant Justenca a hores d'ara ja són sinònims. Sant fort just. Atenció, perquè ara mateix esteu, em sembla que la inaugureu avui, d'aquí menys d'un parell d'hores, una exposició de fotografies d'en Ton Gasull, que just a la veja acaba d'entrar per acabar d'ultimar els últims detalls. Home, doncs, escolta, que podíem parlar... Sí, sí, és d'aquestes exposicions que evidentment que et fan molta gràcia perquè si no no la tindries a lliberia, però és que a més és que és un regal. Home, perquè clar, un de sobte s'adona que comença a muntar actes del gener o el febrer quan vam obrir, a qui coneixia, doncs, perquè és membre del club de lectura i doncs, a algú de Sant Just fent fotos, tal, no sé què, i després te les enviava. I penses, clar, jo com a mòdul tens temps de fer-me quatre amb el mòbil i no, però és que és algú amb un bon equip preparant i que tregui totes magnífiques. I al cap d'uns mesos un dia li vaig dir bueno, un dia farem una exposició, no? I diu, no, no, ja la tinc al cap, l'exposició. I l'exposició és aquesta, avui, i diu, sí, sí, el que m'interessa és el moment aquest d'aquesta relació quasi màgica que es produeix quan, bueno, un lector s'acosta a l'autor i li demana la firma. Home, un moment emocionant. Què diu l'autor? El teu nom? Sí, és veritat. És veritat. Aquest és el títol que trobo que està molt ben trobat de l'exposició. El teu nom. Per tant, són instantànies de quan... És instantànies de, clar, fan un repàs de tots els actes, i autors que hem tingut aquí en aquests nou mesos i, bueno, clar, va barrejat, perquè, clar, ell té tantes fotos de tots els actes que té els que per la mirada, per l'expressió, pel detall i sembla més curiós, no? I comença. La primera foto és un lector amb el llibre a la mà i una mà que surt, no? I que es dedueix és clar, l'escriptor, és l'escriptor mirant cap a algú que li està preguntant el nom ara i després detalls de com, doncs, bueno, hi ha qui fa la signatura més gran, una altra que fa dibuixos, no? Que posava un tampó amb la signatura i un dibuixet perquè d'una guineu perquè el llibre es deia de les guineus, no? Sí, hi havia un truc que dèieu un autor que no firmava gaires llibres que estava al costat d'un altre autor, això per Sant Jordi, que tenia una cua molt llarga, molt llarga a la seva parada i llavors ell diu que s'entretenia més a fer les dedicatòries més llargues perquè així aguantava més la gent i la cua, saps? Llavors, per exemple, un que té una cua Escolta, que tens el ton per aquí? Està per aquí el ton? Tinc el ton per aquí, està col·locant els últims detalls i ara no el vull no el vol estar però confito per dir una mica la frase que l'exposició té dos parts i tot aquest procés, no? Des que el lector dona el llibre fins que l'autor li torni i el lector se'n va amb el llibre a llegir que li ha posat, no? Correcte, correcte, perquè molts se'n van mirant. Una sèrie d'unes 15 fotografies diria i després una última verdad que és els autors que ho encapçaleva amb una frase que diu la Nagual la poetessa Nagual que diu sempre em sorprèn no puc evitar-ho amb la màgia que implica tot el procés que va de l'escriptura solitària i erràtica al lector en teus ja està. Sí, escolta... És el que xoquen en aquest moment, no? Vull dir, el tio que s'ha estat allà dos anys o tres o vuit escrivint davant del seu ordinador fosc, abandonat de la família, no? La dona se vol separar i tal, fins al moment que ve algú i aquesta mena d'acte normalment som més d'un i es forma una cua i clar, l'altre dius hòstia, aquesta explosió social després d'un temps allò tancat amb una història que m'ha fet viatjar, no? Clar, és un moment màgic que tu també has experimentat amb el teu llibre de General Prim. Per exemple. Clar, i també et va passar una cosa semblant, també. Bé, això és molt curiós, sí. Per cert, quins són els escriptors que estan retratats i que estan aquí a les fotografies? Doncs mira, des del Josep Pedral qui obre la mostra per casualitat perquè evidentment no va ser el primer però ja et dic que la sèrie no és cronològica, doncs el Francesc Gelon, la Maria Sevilla, el Sebastià Portell, el Miquel Adam, el Manel Baixauli, la Sílvia Alcàntara, el Jaume Monar, el Jaume Pons de l'Orda, te'n podria dir més, eh? A veure, la Susana Luja, el Sebastià Portell, el Joan Tudó. Vaja, i totes que han... Clar, tots aquests han anat passant, eh? Sí, sí, agrada. Sí, sí, dius, Déu-n'hi-do, la feina que hem fet, doncs no. La Montse Prat no ha arribat a temps, no? La Montse Prat no ha arribat a temps, clar, sortirà a l'exposició l'any que ve. Clar, ho dic perquè volia parlar del... El Bar Romera també, ara me'l deixava. Sí, és que volia parlar del Tars de Poesia i Vi que hi haurà demà a l'Ateneu de Sant Just a partir de les 8 del vespre amb la Montse Prat, Sant Justenca també, que presenta el seu nou llibre i flamant llibre de poemes, no? El seu nou i primer. Sí, sí. Un moment. Què tal? Ja l'has pogut mirar una mica, tu? Poquet encara, la que ens va arribar encara fa no res, fa 3 o 4 dies. Sí. I és allò que entre una cosa i l'altra els tenim tots aquí ben guardats i demà sí que farem un aparador i evidentment anirem cap al vespre a l'Ateneu, no? Clar, ho dic perquè... Atenció, que no es confongui ningú. Com que creiem que pot haver-hi molta gent, primer perquè els tastos de Poesia i Vi van creixent ja, en poc dir. Sí, senyor. I segon perquè, home, crec que aquesta vegada se'n poden arrossegar molts altres, no habituals, el que faran serà venir a veure la Munça. Sí. Doncs, bueno, dic que m'ho ateneu. I està anunciat a la sala Piquet però crec que a última hora ho acabarem fent a la sala del cinquantenari. Sí, home, molt bé. No és que pensem omplir tant de bo. Home, home, però és més que... Però més allà fer-ho com hem fet altres vegades que és posar la gent a dalt de l'escenari. Sí, sí, sí. Es crea un clima i, bueno, i que si de sobte no hi cap, tens tota la resta de la sala per anar en cada gent. També, també. Clar, perquè, de fet, el seu nautor a Sant Justenca hi haurà aquí un moviment important. Portareu llibres també per vendre allà o no? Sí, sí, esclar. Aquesta és la idea. No ho fem a la llibreria però ho organitzem com a llibreria, no? Sí. Perquè, bueno, ara... Vaja, d'alguna manera és també el tracte que un estableix amb l'editor i, evidentment, amb el poeta que més allà demostra la seva feina doncs, home, si més a més en pot vendre uns quants... Sí. Perquè... Doncs és el que... Perquè, clar, ara aquí fa com gràcia, ara també parlarem del cas de la Silvana, que a més a més és directament de Cal Llibre Té, però que la Munsa, com que és Sant Justenca i també acaba de treure el seu llibre, és possible que Cal Llibre Té siguin una de les llibreries on vengui més la Munsa, que segur que vendrà molt a altres llocs, eh? Això, en tot cas, bueno, clar, d'entrada, sent que el llibre es presentessi aquí i que tot just acaben d'arribar a les llibreries, allà va fer l'altre dia un Facebook dient a totes les llibreries del país on es podia trobar, doncs, clar, d'entrada segur que aquí serà un més, bueno, tant de bo, això, que aleshores després hi haurà fotos que circularan pels Twitters i els Facebooks i tal, doncs, bueno, a mi ni la gent ha dit, ah, mira, aquest l'han presentat a Sant Just, a veure si el tenen a... Jo soc de Girona, però a veure què tenen aquí, no? També, també. I sí, a Girona no ho podrem trobar, la llibreria Geli. Ah, mira, llibreria Geli, que és de la consellera, l'exconsellera de Sanitat. Ves a saber si no som família. Ah, ho anava a dir, perquè ella era de Girona, no, l'exconsellera Marina Geli. Bé, doncs, tot això... És una llibreries històriques de Girona. Sí, no, és que jo a Girona no conec gaire llibreries, la veritat. És una ciutat, Girona. Sí, jo no, això ja... aquí arribàvem, aquí arribàvem. Bé, per tant, demà aquest tast de poesia i vi... Aquest tast de poesia i vi, què és això? Comencem els tastos de poesia i vi a l'Ateneu, que és una cosa que l'any passat amb l'organització de la llibreria havíem deixat una mica abandonat, en vam fer un només i tenim ganes de, home, que seguirem fent molts actes a la llibreria, però no abandonar l'Ateneu, que d'alguna forma ha sigut el nostre bressol. Clar. No? Per tant, doncs, bueno, comencem a l'Ateneu i, bueno, i aniran venint i això que deia, doncs, aquest Sant Just, aquest setembre, Sant Justenc. Sí, per què? Avui, exposició de fotogràfos Sant Justenc d'actes que hem passat a Sant Just per l'últim any, demà, Poetesa Sant Justenca, dijous que ve, també doble actuació, de fet, triple Sant Justenca, perquè presentació de la Silvana, llibretera Sant Justenca i... Quan serà? El dijous. El dijous que ve. I lectura de dos actors de Sant Just, de fragment, i serà la presentació en la qual, sobretot, no s'acostuma a fer amb les novel·les, si amb els llibres de poema, que per això són recitals, no? Doncs sí, sí, escolta. Roger Cónsul, no? No diem recital, però sí, sí, d'una banda, Roger Cónsul, sí, de la casa. Sí. I de l'altra, doncs, també de la casa, clar, segura. Home, molt bé, meravellós, meravellós. Escolta, no s'ha plantejat, Sergi, seguir regidor de cultura, directament passar-se, posar-se la cadira i la taula del seu despatx a qual llibre té? Bé, podríem llogar-li un espai, si calgués ser. No, ho dic perquè... Podíem arribar a parlar. No, ho dic perquè esteu concentrant un boom i una quantitat d'activitats literàries i culturals que, escolta, esteu fent competència al mismíssim que en Ginestà, com diria Joan Gaspar. Vull dir que... Poc a broma. No és que sigui la intenció, però... Sí, sí. No per la paraula competència, sí el fet de fer actes, no ens n'amaguem, no? Com a aquell llibretel que arribem a la llibreria després de, clar, de quatre anys de muntar actes a l'Ateneu, al principi eren deu, i els últims dies, clar, hi havia vegades que eren 80 i la gent ens deia escolta, i dius, no, nosaltres muntem actes. I, bueno, vas veient que, home, i que hi ha una demanda, no només de llibres, sinó això, d'actes culturals. I tant un com l'altre, doncs la Silvana com a professora de taller d'escriptura i a mi que, mira, muntar xou sempre m'ha agradat, doncs dius, home, no deixarem pas de fer-ho ara, si no és el contrari. A més a més, ara ja no cal quadrar gent de... No, no, escolta, tinc el meu local, per tant, endavant, no? Ho feu quan us dóna la gana que això també és... Sempre procurant no coincidir amb la Champions, perquè encara no li podem fer la competència. No, dimecres que ve... Evidentment, procurant no coincidir que per això el novembre l'iterari va néixer, no? Clar. A veure, hi ha molts actes del novembre i no ens xafem. No, no, no. I per tant, doncs sí, mirant a gent des de veure què fa Can Ginestar, que fan el... Sí. A l'ADNU, evidentment, que fan el Salvador Espriu o el Joan Maragall i a veure, combinar-ho. Molt bé, doncs... I inevitablement hi ha dies que et xafes, però a veure. Va, escolta, dimecres que ve jugo el Barça contra l'Electrico de Madrid. Per això l'acte el Sant Dijous. El Sant Dijous, molt bé. Doncs l'altre dijous que ja ho veurem, que serà un acte també multitudinari. Aquest llibre té? Ho fareu? Ho farem a l'Ateneu, també. Ah, ho fareu a l'Ateneu, perquè anava a dir, aquests dos primers actes del setemà a l'Ateneu. Sí, feu bé, feu bé. I, en fi, ja en tenim preparats, que no patiu. No, ho veurem, ho veurem aquí un gran èxit. En fi, doncs, Arnau, parlem la setmana que ve, que suposo que ja estaràs ja a punt a punt. Crec que el... No m'has preguntat per llibres, però va de soar, no? Tenim dos autors enjustencs que s'estrenen, un amb poesia, l'altre amb novel·la. Sí. Correu-hi. Clar, no, no, és que, de fet, avui ha sigut una mica... És que hem de connectar amb les notícies de les 6, però aquesta presentació d'aquests dos llibres d'autores enjustenques... En parlarem amb més calma entre els programes. De moment, això va, els títols. Sí, i a més a més, que sapiguem que demà ja a les 8 a la teneu aquestes de poesia amb la Montse Prat i dijous que ve aquest llibre té amb la Silvana. Els títols dels llibres que t'això ja ens donen pistes? Home, sí, podem dir-los, va. El de la Silvana és... A veure, tu el saps? El de la Silvana és La mecànica de l'aigua i el de la Montse Els secrets de les paraules. Sí, senyor. Títols prou contundents i que diuen... I molt xulos. I ben prou. Ens agraden molt. Doncs escolta, Arnau, la setmana que ve i l'altra ja en parlarem abastament de com m'han anat aquests actes. Potser toquem feien entrevistes a les autores, no? A mi m'encantaria. Em consta que avui hem passat per Ràdio de Gràcia. Avui la Montse ha pressat per Ràdio de Gràcia. Ja, em consta, em consta. Doncs ja ho farem. Arnau, que vagi bé una abraçada i endavant del curs i el Cal Llibreter, com diu aquell, endavant les atxes, eh? Que és l'expressió... Endavant les atxes, sí, que és molt violent, es veus, eh? Sí, es posa molt de moda i és molt agressiu. És el que utilitzes per tallar el cap d'un conill, no?, un atxe. Que vagi bé, Arnau, cuida't. Vinga, una abraçada a tots. Doncs connecteu amb Catalunya Ràdio per escoltar les notícies de les 6 i tornem després amb l'Aroa Carmona i el seu viatge voluntari. Fins ara mateix. Catalunya Ràdio Les notícies de les 6 Bona tarda, us informa Kilian Sabrià. Carles Puigdemont, el president de la Generalitat, ha donat avui ple suport als organitzadors del 9N després de rebre l'exconseller Francesc Om que declara dilluns, concretament dilluns, davant del Suprem i de saber que el Tribunal Superior de Justícia ha desestimat els recursos de Mas, Ortega i Rigau. El president s'expressava en aquests termes. Tot el suport i dir-li que no només no estarà sol en la declaració, tampoc estaran sols en el cas dels judicis i no estaran sols l'endemà dels judicis i l'endemà de les sentències perquè la seva feina es va fent nom del govern. Puigdemont afirma que el govern no va vulnerar cap llei ni cap norma amb la consulta del 9N sinó que, ben al contrari, va reforçar l'estat de dret. Notícies breus, Montse Quadreny. Cada cop hi ha més veus al Partit Popular que demanen públicament que Rita Barberà deixi l'escola senadora. Només la número 2 del partit, Maria Dolores de Cospedal, ha defensat que ja ha fet prou abandonant el partit. Avui, les Corts Valencianes aprovaran amb el vot del PP una petició perquè l'exalcaldessa entregui l'acte de senadora de designació autonòmica. Els sindicats francesos han intentat mantenir viva la protesta contra la reforma laboral amb la convocatòria d'un centenar de manifestacions a diverses ciutats del país, a més d'aturades en sectors com el transport o fins i tot la televisió. Segons la Confederació General del Treball, unes 40.000 persones s'han concentrat als carrers de París on hi ha hagut alguns detinguts i una desena de ferits entre policies i manifestants. La policia rebaixa la participació a unes 14.000 persones. L'Ajuntament de Barcelona defensa que es regulin els lloguers i es posi un preu màxim a les zones de més demanda. L'alcaldessa de Colau també vol que es faci un llistat públic on s'indiqui quin és el topall. Colau també troba imprescindible que es torni als lloguers de períodes de 5 anys tot plegat per evitar l'efecte bombolla que hi ha ara. Molta gent s'ha adonat que els lloguers abusius són la principal font ara de desnonaments presents i futur. especialment a la ciutat de Barcelona on sabeu que s'han disparat els preus del lloguer ja alertàvem d'una possible bombolla a la ciutat de Barcelona i les dades han anat confirmant. Doncs encara una altra cosa els treballs arqueològics del carrer dels Ferrés al nucli antic de Tarragona posen al descobert no els fragments de la graderia del Cis Romà i una important ocupació medieval. Les troballes ocupen una zona on fins fa poc hi havia horts urbans abandonats. Tarragona, Manel Sastre. Bona tarda. L'excavació ja està a la recta final s'ha pogut certificar que els elements de la grada del circ que han aflorat corresponen al sector septuatrional. També s'ha descobert una part de la plataforma que formaria part del sistema de voltes de fonamentació sobre el qual es recolzaria la graderia i el seu pòdium. L'arqueòloga municipal i mateixa ell detalla també la importància de l'estructura medieval localitzada. Són unes estructures que estan responent a una àrea industrial utilitzant aigua per a aquesta activitat industrial que encara no podem definir. Manel Sastre, Catalunya Ràdio, Tarragona. Només hi ha una candidatura a presidir l'Acadèmia Espanyola del Cinema que viu un buit de poder des de la dimissió inesperada fa dos mesos de l'actor Antonio Racines i la candidatura és la de l'actual presidenta en funcions la figurinista Yvonne Blake. Madrid, Lali Ferrer. Bona tarda. Yvonne Blake és una de les dissenyadores de vestuari més populars del cinema espanyol i de Hollywood. En cap sala, l'única candidatura opta a dirigir l'Acadèmia del Cine. Decapitada des que el mes de juliol va dimitir de manera irrevocable Antonio Racines que va denunciar la inoperància organitzativa de l'entitat. Yvonne Blake ha treballat de figurinista en una cinquantena de pel·lícules. El seu currículum té un Òscar i quatre goies. Els seus números dos són el director Mariano Barroso i l'actriu Nora Naves protagonista de Pa Negra. Lali Ferrer, Catalunya Ràdio, Madrid. Esports, Marta García. Neymar reconeix contactes amb altres clubs l'estiu. El Damanter Brasiler també ha explicat que en guany espera estar entre les tres finalistes a la pilota d'or, destacant que ha guanyat l'or olímpica amb la Canarinha l'estiu. L'Audiència Provincial de Barcelona ha ajornat la decisió sobre l'acció de responsabilitat contra la porta i alguns directius més i la decisió estava prevista per a este pròxim dimecres 21 de setembre. La reunió entre el Barça i el president de la FIFA, Gianni Infantino, ha permès oficialitzar la represa de les relacions institucionals entre les dues entitats segons explica el club blaugrana. Unes relacions molt refredades des de l'ascensió de la FIFA al Barça quan no li permetia fitxar la delegació l'encapçalada al mateix president Josep Maria Bartomeu. Javi López s'ha entrenat ja avui amb el grup. El capità de l'Espanyol el van substituir en l'últim partit de Lliga per una forta contusió en la cama esquerra de la qual ja està recuperat. I en la jornada d'avui dels Jocs Paralímpics de Rió Legarenca Sarai Gascon disputarà la final del 100 Papallona on ha entrat amb el quart registre i el nadador de vida Franca Toni Ponce s'ha classificat per a la final del 100 Brassa amb el 7 temps analitisme Melanie Vergés s'ha classificat per a la final dels 400 llisos després d'aconseguir la seva millor marca personal. Fins aquí les notícies. Tot seguit les notícies de Sant Just. Bona tarda són les 6 i 5 minuts us parla Andrea Bueno treballant el projecte educatiu de ciutat i donar suport a les escoles en el seu dia a dia són dos dels reptes més destacats de la regidoria d'educació a aquest curs. El projecte educatiu de ciutat és un projecte que educació fa conjuntament amb la Diputació de Barcelona i que té com a objectiu fer entendre que tot ciutadà i tot espai pot ser educador. Per tant el PEC pretén materialitzar el fet que no només s'educa a l'escola. El projecte educatiu compta amb 4 línies de treball. Sant Just és ciutat educadora des de fa uns 8 anys i ara la regidoria i la Diputació estan elaborant el projecte. La idea és que la ciutadania pugui dir la seva posteriorment a l'hora de determinar les actuacions que hauria de contemplar el PEC. Més coses al centre d'estudi Sant Justens participarà aquest cap de setmana de les Jornades Europees de Patrimoni. Se celebren cada any durant un cap de setmana per posar en valor el patrimoni cultural d'Europa. De fet, aquest any d'edició es dedica a les persones que treballen per al coneixement, la difusió i la conservació del patrimoni agrupades com a comunitats patrimonials. En aquest sentit, demà, el centre d'estudis ha preparat una conferència amb Estera Txuel a les 7 de la tarda a la sala a l'edició del cònsul de Can Ginestà sobre la protecció del patrimoni. I dissabte hi haurà una visita a la ruta Jujol de Sant Joan d'Espí però, malauradament, ja no s'hi pot apuntar ningú més. I un apunt més. El Sant Justens Tom Gasull inaugura avui a aquest llibreter l'exposició El teu nom. Es tracta d'una mostra fotogràfica que recull la interacció i les emocions entre autor i l'actor en el moment de la dedicatòria d'un llibre. L'exposició consta de dues sèries d'imatges. La primera es titula El teu nom i mostra la relació entre l'escriptor i l'actor que acturan textos, expressions i textos que il·lustren des del llibre del llibre per signe fins a l'instant en què l'actual recull i assegureix la dedicatòria personalitzada. La segona sèrie es diu Els autors i és una selecció de retrats espontanis dels escriptors parlant de la seva obra. Totes les imatges s'han pres a Sant Just durant el primer semestre d'aquest any. La mostra s'inaugura quarts a vuit del vespre que el llibre té. I això és tot de moment. La informació local tornarà en menys d'una hora més ampliada als Sant Just Notícies edició vespre a les 7. Mentrestant us recordem que podeu seguir l'actualitat de Sant Just al web de la ràdio ràdio d'esvern.com i al Twitter i al Facebook. Que vagi bé. Bona tarda. Primer van ser les zones. 98.1 FM. Després, internet ràdio d'esvern.com Li vas seguir Facebook, Twitter, YouTube, Instagram i ara obrim un nou canal. Comunica't amb nosaltres per WhatsApp 610-777-015 Ràdio d'esvern. Cada dia, més a prop teu. Ràdio d'esvern. 98.1 Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat informatiucomarcal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda, no et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mobile. Informatiucomarcal.com Per marxar de vacances tranquils aquest estiu, la policia local de Sant Jús recomana seguir una sèrie de consells per tenir els lladres ben allunyats de casa nostra. No deixar correspondència a la bústia, instal·lar un rellotge programable de serveis o sensors de llum, comprovar el bon funcionament de l'alarma de casa, assegurar que portes i finestres reuneixen les mínimes condicions de seguretat, no guardar cap joc de claus a la part exterior de casa i deixar un telèfon de contacte a alguna persona de confiança perquè pugui revisar l'habitatge o retirar la correspondència. Davant de qualsevol moviment sospitós, comuniqueu a la policia local al telèfon 93 473 10 92 o ve a urgències al 061 o als Mossos d'Esquadra al 088. El Zika és un virus present a molts països de l'Amèrica Llatina. Les embarassades són un grup de risc per la possibilitat de transmissió al fetus. Se'ls recomana no viatjar als països afectats i utilitzar preservatiu durant tot l'embaràs en el cas que la seva parella hi hagi viatjat. I si ens desplacem als països on el virus és present, prevenim les picades. Al nostre país tots els casos són importats, però cal controlar la proliferació del mosquit tigre buidant els recipients d'aigua de les nostres terrasses i jardins. Troba més informació a canalsalut.gencat.cat o trucant al 061. 061. La Generalitat al teu costat. Cap cigarret per la finestra. Cap barbacoa. Cap descuit al camp. Cap xoc en foc. Cap foc del bosc. Cap foc del bosc. Junts cap foc. Diputació de Barcelona Generalitat de Catalunya. Despertant-te. Corrent. Esmorzant. Comprant. Passejant. Quedant. Treballant. Celebrant. Sortint. Conduint. Vius connectat. Conduint. Desconnecta. Evita les distraccions. Milers d'accidents de trànsit són provocats per l'ús de mòbils, GPS i aparells de ràdio. Generalitat de Catalunya. Ara escoltes ràdio d'Esbem. Sintonitzes ràdio d'Esbem. La ràdio de Sant Just. Durant 8.1 Ràdio d'Esbem. Durant 8.1 Ràdio d'Esbem. Durant 8.1 Ràdio d'Esbem. Un certo olikaanding. Quién va a dir? Ràdio d'Esbem. Un cinc. Ràdio d'Esbem. 2,8 fins a les 7 del vespre, d'aquí uns moments parlarem amb l'Aroa Carmona, ara el nostre espai habitual que torna la temporada de mes, que és el de viatge voluntari gràcies al Servei de Mobilitat Internacional per Joves de Sant Just d'Esvern. Avui coneixerem alguns cursos de formació per joves de la Unió Europea a Montenegro, per exemple, al Regne Unit o a Budapest, però això serà d'aquí una estona amb l'Aroa Carmona. Mira, hi ha dues senyores que ara arriben els vidres que tenim aquí a Can Ginestà. Hola, senyores, bona tarda, què tal, bé? Va, molt guapa, molt elegant, sí, amb aquest bolso de color blanc que portem, molt guapa, sí. Bé, i a més a més també que un any més estem molt contents de parlar de gossos amb l'Albert Capapell. I és que aquesta temporada hem canviat de dia, el tindrem els dijous per parlar d'educació canina a l'espai de filosofia Dogville Beach. Albert, bona tarda. Hola, bona tarda, Albert. Ui, espera, perquè sembla que comencem bé, comencem bé la temporada. Albert, bona tarda. Yo te iba a decir, me dije que ya la mochilita con la línia. Ui, espera. No, un moment, és que anava... Estic temptat de posar el que diu el telèfon, però veig que... Hola, Albert. Que sembla que té el telèfon obert però crec que no és conscient que ha d'entrar per una ràdio a parlar, ara mateix. Sí, sí. A veure. Vale, fem una cosa... Pareu, pareu. Truquem-lo. Tornem-lo a trucar, tornem-lo a trucar. Tornem-lo a trucar i que ens expliqui a veure què està fent. Fins demà! Tornem-lo a trucar, tornem-lo a trucar. Tornem-lo a trucar, tornem-lo a trucar. Fins demà! Fins demà! Fins demà! T'agrada com a sintonia de la secció? M'agrada molt! Escolta, si vols la podeu deixar com molt rockera i tal, no? Sí, si et sembla, fins que hi hagi un altre millor, podem anar a la secció. Perfecte, cap mena de problema. Bé, Albert, molt content d'haver-te... de tenir-te una altra temporada més aquí al programa. Ja en són unes quantes, eh? Ara no em facis dir quantes. Sí, jo diria... Què passa amb cotxe? Sí, que és la quarta, potser? Perdona, estic al carrer. Jo diria que comencem... sí, potser la quarta o la cinquena. Pot ser la quarta o la cinquena, mare meva. Bé, hem de parlar... La primera temporada que vam començar, amb la Roser, era allà el 2012. Bé, doncs, ja, efectivament, sí, sí, la quarta o... 2012, 2013... sí, sí, sí, sí, la quarta o cinquena. Bé... Jo t'asseguro que més. Hem de parlar una temporada més, com dèiem, de gossos, una mica de tot, d'educació canina. Ja sabeu que teniu el mail del programa per si voleu explicar qualsevol cosa, a lapenyadelmorro arroba gmail.com, lapenyadelmorro arroba gmail.com, sobre i relacionat als vostres gossos, i nosaltres ho li passarem a l'Albert. Per cert, que avui vols parlar sobre raons per anar a passejar amb el gos per la muntanya. El que passa que, Albert, tenint en compte com estan les últimes hores, previsions meteorològiques i tal, els canvis de temps, jo et volia preguntar, afecten els gossos, també, o no? Afecten, i molt. Ah, sí? És una molt bona pregunta, sí. Segurament els companys que estiguin sentint, que tinguin algun gos o gossa a prop aquests dies, hagin notat, o hagin percebut, un canvi important en el seu estat anímic. Estan molt més nerviosos quan venen tempestes, i més quan la tempesta ve, com aquestes vegades, aquests canvis de temps que puyen, que baixen les temperatures. I a la nit, tempestes elèctriques, amb llamps espectaculars que s'han pogut veure... Són els que més inquieta, diguéssim, no?, els animals. No acaben, potser, d'entendre el que està passant. I els gossos, com alguns animals, també detecten abans si hi ha una tempesta? És a dir... Sí, sí, sí. A mi, mira, és una cosa que m'encanta d'observar. Perquè, òbviament, nosaltres estem informats per les notícies i pels pares meteorològics. Tomàs Molina. Però si no estiguéssim, una persona que conviu amb un animal, jo, no sé si amb tot, però amb un gos em puc dir que ben segur, sabríem també perfectament, el mateix dia o un dia abans sabríem quin tipus de temps tindríem el dia següent, si canvia o no, bàsicament. perquè, igual que una persona que pateix de les articulacions, també nota un malestar o un mal, doncs als gossos els passa igual. I, de fet, també els gossos grans, els adults o ancians, podríem dir, també el noten molt. Per exemple, un gos que té artrosi, el dia d'abans o la nit d'abans d'una tempesta o d'una baixada de temperatures importants, el veurem molt aixafat, no trist, però pràcticament que no es mou gaire, o que li fa una miqueta de cosa aixecar-se i tornar-se a geure. Es nota molt, és una pregunta que sembla molt evident, no? Jo ja saps que sempre et pregunto des de la ignorància, des de la vessant d'una persona que no ha tingut mai gos i, per tant, era simplement curiositat. Però deixem que sigui una persona que no ha tingut mai gos, però que està molt més capacitada per tenir-ne, potser, que molts del que em tenen. Que després de 4 anys, puguis o no, jo no puc marxar, llavors t'escolto, saps? Bueno, però també ets una persona en criteri, tio. Si després de 4 anys podrien estar entrant per una orella i sortint per l'altra. És veritat, sentit comú, no? Segur una cosa he après, sentit comú amb aquestes accions. Sí. De totes maneres, avui volíem parlar, efectivament, de raons per anar a passejar amb el gos per la muntanya. A veure, raó número 1. Per què hem de portar el nostre cos a passejar per la muntanya? Bé, no sé si estarà sentint o estareu podent sentir el soroll ambiental que tinc al meu voltant. Sí. Una moto, no? Ha passat ara fa un moment. Una moto, un cotxe, una furgoneta... Sí. Un cot, vale? La ciutat és una... És un món, és un entorn... Sí. ...que està ple d'espímols adversius per algú. Sí, és veritat. Un entorn on el gos pràcticament no pot exercir de gos. No pot fer res. Sorolls, es fa obstacles... Ferenes, ara una moto sense el tub d'escapament, ara passa un nen cridant... No es pot ser gos a la ciutat. Una maleta de rodes. No es pot ser gos a la ciutat, no. Clar. En canvi, quan anem al camp o a la muntanya o a un entorn més natural, tot, tot, tot, completament tot el que es trobi al nostre gos serà molt més assumible, molt més natural, molt més fàcil d'entendre. No crearà una preocupació afegida a la que ella té. Jo, quan parlem d'això, estem parlant sempre de gossos que tenen... Òbviament a qualsevol gos li va bé anar a la muntanya a passejar. Però, sobretot, aquests gossos que tenen un problema en Barcelona, perquè viuen en tres centres de Barcelona o de Tragona o alguna ciutat molt gran i no trepitgen gaire per a la muntanya. I són gossos que, constantment, quan anem a passejar amb la corretja, aborden, intenten allunyar les motos, intenten allunyar els ciclistes que passen pel carril bici... Clar, perquè tenen una mica de por, fins i tot, no? Bé, realment, tot parteix d'aquesta por, que en la majoria dels seus casos és una por que parteix del desconeixement o de no entendre allò que està passant. I com que no entenc allò que està passant i el meu company humà s'està preocupant, jo intento allunyar allò que em preocupa. I aquesta és la resposta que veiem moltes vegades d'aquell gossos que va a la corretja intentant menjar-se el món, intentant bordar tothom, intentant que no s'apropi ningú... Principalment a la muntanya ens traiem d'un plomàs, entre cometes, aquest fet. Perquè a la muntanya, el gos, tots els estímuls que pugui rebre seran estímuls que entengui, que no li creïn un malentès, una sensació inquietant. Clar, doncs tot això és un bon motiu per portar el nostre gos a la muntanya. En primera raó, seria una realitat comprensible pel nostre gos. La muntanya, en un entorn natural, és una realitat assumible. Punt número dos, a veure, per què? Punt número dos, doncs realment hem de començar a pensar en el terreny. Alguna vegada ja ho hem parlat aquí a la secció, però avui m'agradaria repetir-ho, que mai ha estat més, perquè a la muntanya el terreny és irregular, a part que és natural, és irregular. Puja baixa, té diferents nivells, té diferents arbustos... Llavors, per una banda, hem d'entendre que la muntanya és un lloc, un gimnàs natural. L'hem de veure com això, com un lloc on el nostre gos, simplement pel fet de caminar per allà, està fent una activitat que moltes vegades, quan anem al parc, a alguns parcs de la ciutat, veiem aquestes persones tirant-li pilotes i tirant-li pals al gos perquè corri. Sí, ja ho he comentat alguna vegada que, clar, potser això no seria la millor pràctica, no? No, però parteix d'aquesta desinformació, no? Per una banda, sabem que l'animal ha de fer exercici, i per l'altra banda, li fomentem una activitat antinatural. Llavors, quan estem tirant el pal o la pilota, em refereixo, llavors d'anar a la muntanya, ens veu d'aquestes dues situacions. El nostre gos farà exercici, perquè només el fet de caminar, pujar i baixar per aquell terreny, ja és un exercici en si, i a més contribuirà a la seva motricitat. Clar. Que això és una cosa que no sempre tenim en compte. Sí, i de fet... Que el nostre gos... digue'm. No, no, a diferència de tirar-li el típic pal i que el vagi a buscar i ens el porti i fer-ho així com 30.000 vegades, no li causarem aquest estrès, no? Has comentat que li ho fem quan li fem això de tirar el pal i que ens el vagi a buscar o la piloteta de torn. Exacte. Tindrà una utilitat real aquell exercici, que serà simplement portar-lo ell cap on ell vulgui. Ensumar alguna cosa, asseguir algun animal, asseguir un altre gos que li està convidant a fer una aventura per la muntanya. Llavors aquell exercici tindrà molt més sentit, de fet serà l'exercici. No haurem de fer res més. Correcte. Bé, per tant, el punt número 1, doncs, és efectivament per canviar una mica d'aires com comentaves, el punt número 2 és per fer exercici. Punt número 3. La temperatura. Ah, temperatura, molt important això, sí senyor. La temperatura del terra. Sí. Ara estem acabant l'estiu i potser en aquests dies que comença a refrescar ja no ho estem notant tant. Però, òbviament, durant els dos, tres, inclús quatre mesos que pot durar la calor d'estiu, els nostres gossos que passegen per la nostra ciutat estan trepitjant ciment. El ciment no fa altra cosa que emmagatzemar la calor. Molt d'escalfor, sí, sí. Si hem de pensar que això ho ajuntem amb el fet que els gossos regulen la seva temperatura en gran part pels coixinets que tenen els peus, per aquestes espècies de... Esponges. Esponges. Esponges, exacte. Esponges, exacte. Esponges sota els peus, com no ho dic jo. Doncs sí, per aquestes parts suen. Aleshores, imagina que això que utilitzen ells per regular la temperatura es fan contanta directa amb l'asfalt o el ciment de la vorera que deu estar a 50 graus. Clar, no? I a més a més és que l'asfalt tampoc no és el millor. Ja sé que no hi ha el remei, eh?, si pots ser la ciutat, però clar, no és el millor, potser, com es diu això, terra, no?, per poder passejar. Clar. Clar, l'asfalt, per exemple, està pensat pel que està pensat. Hem d'entendre que l'asfalt té una funció molt evident que és que la goma dels neumàtics s'agafi, que no es rellisquin, diguéssim, que quan plogui allò continua igual. Llavors estem parlant d'un material que és molt abrasiu amb la pell. i més si tenim en compte que les temperatures a les quals està sotmes, com li està donant tot el dia el sol i allò no té cap mena o cap mitjà per evacuar temperatura, allò està molt i molt i molt calent. Llavors el nostre animal sortirà al carrer acalorat, perquè normalment ja tenen entre un grau i dos de temperatura corporal més que nosaltres, més que els humans. És a dir, si nosaltres estem a 36 i mig, ells estan sobre 39 o 38 i mig. amb aquesta temperatura li afegim això al terra, un terra super calentat, completament pla, que també això apropia, òbviament. No és tan al cost d'un gos, per entendre'ns, és un petit 4x4. És com si tinguéssim un mini tot terreny a casa. Llavors estem fent que aquest tot terreny bàsicament es mogui per un terreny pla. i això atrofia a poc a poc els seus músculs o part de la seva musculatura, que a la llarga pot ser que acabi donant-se la situació que el nostre gos camini de forma determinada, no sàpigui... Per exemple, jo he conegut gossos que no sabien trotar. Sabien caminar, però no sabien trotar. No sé ben córrer, no?, una mica? Sí, però ja, exacte, el gos té com a diferents maneres de caminar, no? I la seva manera natural, per defecte, és el trote, que li diuen, que és aquesta manera de caminar com a saltet. És més ràpida que la vals humans, perquè estan passes més curtes, però és més ràpida que nosaltres, però està, diguéssim, més enfocat a optimitzar el moviment. Quan el gos està caminant, està carregant molt la seva musculatura, i això és el que constantment estan sent els bussos que passegen de la corretja per la ciutat, estan contenint aquest moviment natural, estan educant el seu cos d'una manera que no està preparat, i això és el que comporta aquest atrofiament o aquestes artrosis, potser una miqueta avançades. Bé, estem parlant amb l'Alberca Papey, que ja sabeu és el nostre educador caní particular, una temporada més, que hi ha gent que potser dirà, home, aquest home està parlant de forma molt tècnica, però és que són qüestions molt importants a tenir en compte, i a més avui estem fent un especial de raons per anar a passejar amb el gos a la muntanya. Mira, Albert, et presento, no sé si la coneixes, l'Aroa Carmona, que ja la tenim aquí. Aroa, bona tarda. Hola, bona tarda. Bona tarda, Albert. Benvingut al programa. Hola, bona tarda. Aroa Albert, Albert Aroa. L'Aroa, que vindrà també els dijous per parlar-nos cada setmana, com la temporada passada de viatges voluntaris i tal. Aroa, tu tens gos? No. M'encantaria, però és una gran responsabilitat un gos, eh? És veritat. I jo faig viatge voluntari. Ja, tu estàs tot l'any fora quasi bé, no? Llavors no pots tenir gos. Llavors, Albert, tenim més motius? Però jo tinc una pregunta per l'Albert. L'ho puc fer? Sí, endavant. Vale. A mi m'agradaria molt regalar-li a la meva àvia un gos, eh? Però mai he regalat gossos. No. Vull dir, no. Jo no estic familiaritzada amb el món dels gossos, més enllà de veure'ls i ai, que macos. Llavors m'agradaria saber on puc trobar, perquè m'agradaria adoptar-lo, o sigui, adoptar-lo, no comprar-lo, perquè hi ha molts gossos que necessiten famílies, no? I no sé a on dirigir-me. Com ho faig? A veure, per la teva zona en principi, per la zona on esteu, podríeu recorrir al mateix Ajuntament i informar-vos a veure si teniu el servei de protectora municipal. Cada cop hi ha menys municipis amb aquest servei, però encara en queden alguns. Diria que no. No crec que sí, no? Diria que no, però... A la festa a la tardor, Jordi... Perdó, a les paradetes de Sant Just, sempre hi ha una protectora, no?, que ensenya. Però no són de Sant Just, em sembla, eh? Diria que són dels plugues. És que també pot ser això, perquè hi ha cada cop més, eh? És una manera molt evident en què cada cop més municipis s'han desentès d'aquest servei, del servei de la gossera municipal, per entendre'ns, o del recollir d'animals i el cuidar d'animals, i han traslladat a petits nuclis del voltant, de manera que hi han centralitzat 4, 5 o 6 municipis grans, centralitzen la seva protectora en aquest lloc. Mira, doncs potser seria trucar a l'Ajuntament de Sant Just per... Les plugues. Sí, jo crec que la millor opció és trucar a l'Ajuntament i allà mateix us poden informar si és que en teniu alguna o hi ha algun conveni. Acabo de trobar-ho. Això ho porta la gent de HelpGuau. HelpGuau. Sí, sí, sí. I, de fet, hi ha un telèfon, que és el 9-3-7-5-6-11-14. Després me'l dones, que no t'impoli, Jordi. Pota't el bé, 9-3-7-5-6-11-14, i allà podràs trobar tota l'info que vulguis. Vale. Mira, ja ho tenim, Albert. Perfecte, Jordi. Bé, avui estàvem parlant amb l'Albert de diferents raons per anar a passejar amb el gos per la muntanya. Ens havien quedat amb la tercera i encara ens falten dues per acabar, Albert. Quina és la quarta? Mira, la quarta és una molt evident quan anem a la muntanya, que és que a la muntanya les corretges no existeixen. O no haurien d'existir, millor dit. Si existeixen, però no haurien d'existir. El gos està en libertat, clar, el gos està a les seves anxes, que es diu. Clar, està al seu medi, està al seu entorn. Ell controla, o ella, controla molt millor, tot i que no hagi anat mai, està molt més preparat per aquell entorn que nosaltres. Llavors hem d'entendre que la corretge l'hauríem de deixar al cotxe. Un cop deixem la corretge al cotxe, començarem a conèixer aquell animal que no hem conegut fins al moment. Perquè normalment quan... No, no, hem de dir que hi ha molta gent que potser té por deixar la corretge, perquè pel que sigui, tota la vida ha portat el gos a passejar, no?, quan està fora, o a l'aire lliure, o en un entorn que no és controlat, com podria ser un pis, o una casa, o un interior, perquè, clar, no sap si al gos se li pot escapar, això? És normal que passi? Això és superhabitual, Jordi. Jo és el que més em trobo i, de fet, és pràcticament el que més m'he dedicat en els últims mesos, que és a treure aquesta por a la majoria de gent, perquè, per diferent raó, no?, perquè en primer lloc, a veure, un gos es pot escapar, òbviament, un gos pot marxar, com qualsevol, però hem d'entendre que un gos que ja té un vincle, que té una bona relació amb aquella persona, no abandonarà aquella persona sense més, no marxarà així a la torera i digui aquí els pedais, principalment perquè aquell gos té una relació ja no només efectiva, sinó que també té una relació de comensalisme. El nostre gos ens necessita més per viure i, llavors, és una miqueta estúpid pensar que el gos marxarà així perquè sí. Sí que pot ser que s'allunyi, sí que pot ser que faci alguna aventura i el perdem de vista, en funció de l'edat, sobretot en gosos joves, tenen més tendència, potser, a fer aventures, però marxar, el que és marxar i escapar-se, no he conegut cap. Llavors entra aquí el següent pas, el següent pas que és quan aquesta persona que té por deixa el seu animal, el deixa suelto i comença a observar-lo, és quan comencem a aprendre, quan comencem a conèixer aquell animal, que moltes vegades tenim la tendència a pensar que el nostre animal, com quan anem passegem amb la corretja pel poble a bord d'altres gossos, pensem que automàticament, quan estigui solto, en comptes de bordar anirà a mossegar els altres gossos i es fotran algun liu i tal i qual. I no té per què. és el contrari. Efectivament. Bé, doncs aquest és el punt número 4. El gos a la muntanya és lliure i no té la corretja que l'ofega a la ciutat. I el punt número 5 i últim, Albert, quin seria? És una miqueta la conclusió de tots aquests. Hi ha moltíssimes més raons per portar-lo, perquè aquestes són molt generals. Però la cinquena seria, bàsicament, que ens serveix per enfortir el vincle, per millorar aquesta relació. Ah, molt bé. Que mai està de més. Sempre tenim una molt bona relació, però sempre la podem millorar. I si sempre ho podem millorar, per què no fer-ho? No espero. I també és una mica d'excusa per rodes mateixos i marxar a la ciutat i anar per la muntanya a respirar. I era fresc, també. I tant, i tant. Bé, doncs, Albert, moltíssimes gràcies. Una setmana més. Que vagi bé. I ens retrobem dijous que ve amb més filosofia d'Olguil Beach amb el nostre educador Caní, l'Albert Capapé. I que vagi bé. Adéu-siau. Bona setmana. Molt bé. Bona setmana, Jordi. Bona setmana a tothom. Adéu. Aroa Carmona. Viatges internacionals. Joves. Experiències. Cursos. Training purpose. Simpatia. Energia. Felicitat. Què? Felicitat. Calla. Tot això... Vale, hem tornat. Ara, Carmona. Què passa? Ara. Escolta'm. M'encanta gent a pausar per la publicitat, perquè si no, no tenim els ingressos de tots aquests anuncis de la Generalitat, que sigui el foc, que sigui la campanya del virus Ica, eh? Tot això ho hem de posar. Encara? Virus Ica? Sí, no? I el de la platja també el posarem ara. El de la platja neta. Sí, clar, perquè a platja neta no, que quan veis a la platja ves amb compte i aquestes coses. Ah, pels taurons? No, pel sol. Ah, pel sol. Ah, pel sol. Clar, quan tu és morena i així rabiosa. Clar. Ho he de fer a posar per la publicitat, però d'aquí uns moments, amb l'Aroa, parlarem com cada temporada del programa de viatges voluntaris. Viatges voluntaris. Viatges voluntaris. Viatges voluntaris. Avui on anirem? Avui anirem a molts llocs. Ah, molt bé. Gràcies per la teva concreció. De res. El Zika és un virus present a molts països de l'Amèrica Llatina. Les embarassades són un grup de risc per la possibilitat de transmissió al fetus. Se'ls recomana no viatjar als països afectats i utilitzar preservatiu durant tot l'embaràs en el cas que la seva parella hi hagi viatjat. I si ens desplacem als països on el virus és present, prevenim les picades. Al nostre país tots els casos són importats, però cal controlar la proliferació del mosquit tigre buidant els recipients d'aigua de les nostres terrasses i jardins. Troba més informació a canalsalut.gencat.cat o trucant al 061. 061. La Generalitat al teu costat. Smooth Jazz Club. De dilluns a divendres de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el Chill Out, l'Smooth Jazz, el Funk, el Sol o la música electrònica més suau. Smooth Jazz Club. 100% música relaxant. Cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem. Primer van ser les zones. 98.1 FM. Després, internet. Radiodesvern.com. Li vas seguir Facebook, Twitter, YouTube, Instagram i ara obrim un nou canal. Comunica't amb nosaltres per WhatsApp. 610 777 015. Ràdio d'Esvern. Cada dia més a prop teu. Ràdio d'Esvern. Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com. Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil. Informatiucomarcal.com. Ràdio d'Esvern. A l'escoltes, ràdio d'Esvern. Sintonitzes, ràdio d'Esvern. La ràdio de Sant Just. Durant la 8.1. Ràdio d'Esvern. Durant la 8.1. Ràdio d'Esvern. Jordi. Què passa? Jo pensava que em donaries la benvinguda amb una altra música, que l'hauries baixat durant l'estiu. Estim molt de temps, eh? Però si és la música que s'utilitza per parlar d'Europa, de viatges, dels joves, del Parlament Europeu... Molt carca, aquesta música. Brussel·les, Bèlgica, les grans institucions europees, com el Parlament, que serveix per moltes coses... Mira, aquestes coses serveixen per financiar les coses que jo faig. Sí, senyor. Ara, ben dit, ben dit, ara. Però les coses que jo faig són molt més divertides. I aquesta música és molt carca. i ara ja comencem? Em rebel·lo. Quina música... Ui, em rebel·lo. Quina... Que has vingut en rebel·lona? Home. Aquest estiu. Els estius donen molta canya. Quina música vols que posem, a veure? No ho sé, eh? Una més animosa. Una més animosa? Vols que busqui animosa al Spotify? Eh... Bueno, és el que estic fent, eh? Ja he buscat. Mira, la primera cançó que surt di... Showing results for animosa. Què és això? Aviam. Sí, vale. No sé, animosa és el que has dit tu. Et dius una més animosa. Doncs ja posem una més animosa. És que animosa no existeix. La primera es diu... Animada. Part. És que animosa no n'hi ha cap. Bueno, hi ha una que es diu animosity. Animosity. Sí. Aviam, posa aquesta. Anem a escoltar-la. Però clar, no sé, és... Eh... Bueno... Comença el... Hi ha un horicòpter. Uh! No et serveix? No et serveix? Home, és massa roc. És animosity. Són d'uns que es diuen rànsit i que la portada és un grafiti d'un tio amb una pistola a la mà que l'apunta. Hòstia, les meves coses són divertides, però... Vale, fora, fora, fora. Treu. Treu. Eh... a veure, després també n'hi ha un altre que és... eh... que es diu animosity d'un altre, de Johnny Rain. Aviam, aquest. Johnny. Ah, mira. Bueno... Home, és guai, però és una mica... És música... És com de música de joc independent. A veure. És trap! Això és trap! Això és trap! És trap? Bueno... S'assembla. A veure, hi ha un altre que es diu... Sí que és trap, eh? No és animosity, és animós. És... Jo ja no ho sé, jo tinc por ja de posar... mal, mal, mal, mal, mal, mal... Per què és això? Eh, guarda't aquesta. El dia de Halloween la pots utilitzar. Ah, sí, el dia de Halloween sí, però a mi no m'acaba de convencer gaire. No, no, no aplaudim perquè a mi no m'agrada. Bueno, jo crec que Spotify se lembra i les coses senzillament. Ja. I això vol dir que has de posar algú com... Happiness. Happiness. Paris. Ah, Happiness. Segur que hi ha una llista d'aquestes. A mi jo sempre... Són molt fantanistes de Spotify. Playlist. Mira, Happiness Songs. Veus? De Nicholas Martin. Vinga. Un home que es diu així i que en el seu moment va fer moltes llistes. No, però la primera cançó de Happiness Songs. Va, i a cada viatge voluntari posem una entradilla d'una cançó diferent de la Happiness. Happiness. Un home. Un home. Un home. Un home. Un home. Un home. Sadness, no? A veure, posa una altra perquè estàs miguites inflants. Mira. Bueno, va. No està mal aquesta. Vinga, va. Viatge voluntari amb Maroa Carmona. Ei. Avui cap a on anem, Maroa, i què és el que teniu? Perquè recordem que una vegada més és el Servei de Mobilitat Internacional de Sant Jus, que està situat al Casal de Joves i que és l'Aroa, bàsicament ella mateixa, doncs li podeu preguntar qualsevol cosa. Bueno, és l'Aroa, no és només l'Aroa. Per exemple, ara marxarem a Noruega i és també l'Imanol. Ah, molt bé. O estem fent altres projectes i si surten aprovats, doncs també serà el Sergi. Ah, molt bé. I les signatures són de la Mònica. Ja, per tant, sou uns quants, no? De Servei de Mobilitat Internacional. O sigui que aneu cap a Noruega, ara? Sí, a l'octubre. De fet, et diré una cosa. Allà fa molt fred a l'octubre. Segurament. No te'n vejo. Ah, bueno, vale. Ja posaré fotos a l'Instagram. No, no, no. Pensa el que tu vulguis, però vaja, allà tindreu 4 hores de sol, només ara, eh? Ui, quina pena, oi? Sí, sí, ho passareu un fatal. Mira, viure allà et diria, vale, que no m'envegis. Tot i que si et dic el sou, potser sí que m'envejaries una altra cop, eh? Quin sou? El que guanyaràs vosaltres? El que hagués guanyat sí, hagués viscut allà, saps? Ala, ala, ala. O el que guanyaria sí, visques allà. Però, com són només 7 dies, si són 7 dies d'experiència amb o sense sol, ja em diràs, ja em diràs si m'enveges o no. Ai, doncs clar que t'envejo, com vols que t'envegi? Per favor. M'he que anar a Noruega, quan la gent estem començant ara a treballar i comencem la temporada. És una feina molt dura, eh? Va, calla, calla ja a la boca, perquè... Mira, vaig haver d'anar a Noruega a principió de setembre. Just, o sigui, les meves vacances, ojo, attention al dato, eh? Les meves vacances les vaig acabar 5 dies abans per anar a la visita prèvia d'organització de Noruega i vaig canviar en menys d'un dia i mig de marge de 46 graus a Marrakech a 14 a Hauhenson. No em fas cap mena de pena. Mira, que ploro. Si el que volies era fer pena, menys em fas. Això és molt bens, eh? Menys em fas. Bueno, és tota la llista que has demanat, eh? Aquestes temes deus supergal. Supergal a sobre, vinga. Bé, doncs hem de parlar, efectivament, de diferents cursos d'entrenament que diuen ells que es fan a través de... Entrenament. Sembla militar, això, Jordi. Doncs escolta, un training curs, tradueixo molt català, per favor. Un curs de formació. Un curs de formació d'entrenament que fan des de la Unió Europea i tenim el primer a Montenegro. Yes! I, a més, aquests quatre que direm són per gent de 18 a 99 anys. He fet el guinyo de 99 anys, però que si hi ha algú de 100 que els vol presentar endavant, eh? També. Per tant, són joves per tot, bueno, a partir de 18 anys per tots. A partir de 18. Comencem amb un que hi haurà entre el 21 i el 25 de novembre a Montenegro. De què anirà aquest curs? El Cherry on the Cake, que jo ho interpreto com... La cirereta del pastís, no? El pastís, no? Sí, exacte. Bueno, que és la traducció i, a més, té sentit, no? Nosaltres també ho diem així. Clar, clar, també ho diem. És com la cirereta del pastís. És el que li falta alguna cosa perquè sigui ja sublim. El sublim. Exacte, no? Doncs, de fet, té molt de sentit aquest títol, perquè aquest projecte... Per exemple, perdona, perdona, perdona que et talli, eh? Sí. Per exemple, un pastís sense cirereta li falta la cirereta del pastís, no? Vale, públic. M'agrada aquesta risa. Aquest riure enllaunat, perquè era molt necessari, eh, Jordi? Sí. Jo no... Has après molt, molt de programes de Telecinco. Sí. D'estius. Vinga, va, anem a la cosa. Vale. Doncs, com tu deies, de la cirereta i el pastís i tot plegat, realment té molt de sentit aquest títol, perquè aquest projecte va dirigit a aquelles organitzacions o a aquelles persones que estan fent intercanvis juvenils o que han fet, com jo, per exemple, o que volen fer, eh? El que passa és que el pròxim ja és més dels que volen, vale? Aquí ja ho enfoquem més als que ja han, sí? Per diferència una mica. Per ensenyar tècniques de visibilització i de dissemin... Com es diria això? Dissecció. Disseminació. Disseminació, exacte. Disseminació. Artificial. Del seu Youth Exchange. No. No, no, no, real. Natural. Natural. Sempre, natural. Bombo, just. Quan ha de ser, quan ha de ser. Exacte. Per tant, si algú vol anar-hi, què és el que ha de fer allà? S'ha d'introduir a Salto Youth, s'ha de registrar com a participant de Salto Youth, que és una pàgina pública, és una base de dades de la Unió Europea. ha de buscar pel cercador filtrat aquest training course per participants a Espanya. Aquest li sortirà com una de les opcions, que es llegeix una mica els requeriments, ta, ta, ta, i que es crigui, bueno, que es crigui, que apliqui, que es diu, que es crigui a l'organització que ho gestiona. Anem ara cap al Regne Unit, que també tenim un altre training course, cursos de formació entre el 22 i el 26 de novembre. Es tracta del Multilateral Training Course for Newcomers in Youth Exchange, que és per nouvinguts, no? Aquest sí, és per nouvinguts. L'altre, que està més enfocat a d'aquells que ja saben fer intercanvis juvenils, com enfatitzar la seva visibilitat, perquè si hi ha la crem de la crem, va de la introducció d'aquests intercanvis juvenils i, per tant, és un bon moment, a part de per enterar-se com es fan, com es gestionen els documents, les deadlines i tota aquesta mandanga, doncs per conèixer partners, no? Per conèixer socis, que són el que necessites primer abans de fer qualsevol intercanvi juvenil. Correcte. Bé, doncs si voleu, també podeu contactar a través de casalsantjust arroba gmail.com, no? És casaldejovesantjust, tot junt, arroba gmail.com. Ah, val, casaldejovesantjust. Sí, tot junt. Tot junt. És llarg, eh? Bé, anem cap a Budapest, Hongria, perquè hi ha un altre curs de formació entre el 28 de novembre i el 4 de desembre. Què vol dir l'Audet? Recarregada? Eh, sí. Doncs Democràcia Recarregada, que té una mica de títol de Matrix, però no. Se suposa que ha de ser un diàleg entre el públic, les autoritats públiques i la gent jove, és a dir, entre les institucions i nosaltres, no? Bé, el que volen és una mica que participants a diferents indrets es reuneixin per parlar sobre les estructures de la democràcia en el seu nivell, o sigui, en els seus municipis, diguéssim, i que entre tots puguin crear certs plans i certes activitats per després proposar aquestes institucions i una mica que s'associïn més als wills, com es diu això? El que la gent realment vol, saps? Bé, doncs, tu ho recomanes per això? A més a més, és xulo perquè també, sí, jo sí que ho recomano, perquè és una temàtica que és difícil, realment, no? I és difícil, a nivell nacional, parlant la mateixa llengua, imagina't, a nivell internacional, on les situacions de cada país són diferents, la història, per tant, com cada persona veu la situació del seu país és diferent, i a més es fa tot en anglès, no? O sigui, per començar és una cosa que és molt interessant, perquè t'estàs, o sigui, és una challenge, no? És un repte. Un repte. I a més a més, és interessant perquè també t'ensenyen diferents maneres de crear projectes autofinanciats que tinguin uns criteris que després tu puguis argumentar quan els vulguis exposar davant de, jo què sé, d'alguna institució pública al teu municipi, saps el que vull dir? Sí, sí, per tenir els recursos, no? També per aplicar tot això dins de la gestió de joventut de l'Ajuntament. I el suport i també donar-te compte a les bones pràctiques que es fan a altres països. Exacte. Bé, canviem de país. Anem cap a Espanya, perquè... Escolta'm una mica, aquesta cançó m'agrada, eh? És que és la ciència espanyola, no? Una mica, les sevillanes de Triana. Hi ha un curs de formació que no diu la ciutat de l'estat espanyol, que es farà, però que serà entre el 13 i el 19 de novembre. Concretament, és un curs de formació multilateral per donar suport a la qualitat de la mobilitat dels joves com tu, que treballeu en mobilitat internacional, no? Sí, i la diferència aquesta amb els dos primers, que també treballen sobre el tema de l'Erasmus Plus, és que aquest és una mica més gran i no només està focalitzat en els intercanvis juvenils, sinó en totes les accions que es duen a terme dintre del programa de joventut de l'Erasmus Plus. Que no és només una, sinó que està a l'IBS, al voluntariat europeu, està a part de trainings i youth exchanges també tens. És que em costa molt pensar en castellà quan porto tot el rato escrivint i pensant en anglès, eh? Doncs diu en anglès, eh? Hosti, mira que no tinc un bon nivell, eh? Què faré quan tinc un bon nivell? What's the name? If you want, we can speak in English all the time. No, because my English is not best, you know? We can do it like, Bouga and Radio. Saps qui són aquests, o no? La ràdio, que parlen en anglès tot l'any, que són Bouga and Radio. Ah, aquells, però són uns que fan com classes, el ràdio. Sí. I ara, hosti, un escoltat a la ràdio. Hello, Aroa, how are you? Oh, yes, llavors comencen. I'm sitting in a chair, silla, chair, fan això. I'm sitting. I'm sitting. No, I'm sitting. I'm sitting. Very good. Hello, how are you? Very good. Està molt bé, m'ha agradat molt a mi. Jo vull ser professor de... És molt graciós, aquella ràdio. Jo vull ser l'opultor de Bouga en ràdio, què s'ha de fer? Trucar. Has de, sí. Trucar. Bueno, enviar un currículum amb una foto així prominent. Ja, ja, ja. Potser. Bé, doncs aquest curs, si ho voleu també, com tots els altres, podeu informar-vos al casal de joves, no, Aroa? Sí. I l'única cosa que volia així afegir a cada curs molt, molt ràpid són les dates de finalització, de presentació de la sol·licitud. A veure. Llavors, la primera, la deadline, és el 20 de setembre. Val, per anar a Montenegro. Sí, per anar a Montenegro, tenim cinc dies, i la selecció es farà el 30 de setembre. Molt bé. El segon, el que es fa a United Kingdom, la deadline és el dia 25 de setembre. Val. Val. I la data de selecció és el 7 d'octubre. Uh-huh. Val. La tercera, el que es fa a Budapest sobre democràcia, la deadline és el 25 de setembre també. però la selecció es farà el 14 d'octubre. Ells s'ho prenen més amb calma. Uh-huh. I a Espanya, la deadline és el 2 d'octubre i la selecció es farà el dia 18. Molt bé. Això s'ha de tenir molt en compte perquè un cop està tancada la selecció, ai, la deadline, ja no hi ha res a fer. Doncs ara, Carmona, des del Servei de Mobilitat Internacional de Sant Lluís per Joves, una temporada més. Moltíssimes gràcies per venir al programa. Moltíssimes gràcies. Esperem dijous que ve. Escolta, Jordi, i quan estiguem a Noruega, podríem trobar la manera de fer-ho? No, no, no vull, no vull, em nego, em nego. Doncs seria, li donaria un puntasso aquesta ràdio, eh. Et dic jo que d'aquí a l'estrellat o a les ràdios municipals. Si és per la ràdio, si és per la ràdio, llavors sí. Aroa, gràcies. De res. Que vagi bé. Nosaltres hem de marxar agraïm tota la gent que veu sobre l'Apanyola del Morro i recordant-vos que d'aquí uns moments ja tenim les notícies de Sant Just amb l'Andrea Bueno i els serveis informatius amb les notícies de la seta Ràdio d'Esbert. Tornem demà a partir de les 5. Adéu-siau. Bona tarda. Ràdio d'Esbert Sintonitzes Ràdio d'Esbert La ràdio de Sant Just Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda, no et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mobile. Informatiucomarcal.com Ràdio Despert Sintonitzes Ràdio Despert La ràdio de Sant Just Durant el 8.1 Ràdio Despert Durant el 8.1 Ràdio Despert Durant el 8.1 Ho he fet tants cops malament Ho he fet tants cops malament Ho he fet tants cops que al final no sé si faig mal I el cotxe va Poc a poc El cotxe va Poc a poc El cotxe va Però jo, jo ja m'hi he estimat I fer l'amor I fer l'amor Costa molt I fer l'amor Costa molt I fer l'amor Costa molt Si vull fer-ho amb tu Tu és teixat Oh, tu és teixat Tu és teixat Oh, tu és teixat Les ratlles del Banyador Les ratlles del Banyador Són com tu i jo Cada un Cada un Cada un Cada un de un color I ens ven drogant Tant en tant Ens ven drogant Tant en tant I ens droguem tant Que al final Ja rosa Ens fa estranj Twist and shout Oh, twist and shout Twist and shout Oh, twist and shout I un regal Per Nadal I un regal Per Nadal I ja és normal I cantem tant Malament I cantem tant Malament Però cantem tant Que al final Ens queda normal I ningú Creu en tu Nú I Que al final În tu Amen Ai remo