La Penya del Morro
Més d'una vintena de col·laboradors parlen cada tarda de les coses que passen a Sant Just i a l'Univers. Menció de Qualitat als Premis Ràdio Associació de Catalunya 2011.
Subscriu-te al podcast
#998 - Rutes Singulars a Sant Just, acomiadament sardanista, “Quilòmetres” a la Sala Beckett, psicologia energètica, crisi del Samsung Note 7 i alternatives, PlayStation VR, errors a l’hora de lligar i Marvel amb Stan Lee
Panorama del programa
"Avui la dada és que no hi ha dada" — obertura distesa abans d’un programa molt carregat d’actualitat local, cultura, tecnologia, benestar i còmic.
- Eix local: projecte europeu Rutes Singulars, servei del mercat ambulant i el comiat de l’Agrupació Sardanista de Sant Just amb la ballada núm. 299.
- Cultura: entrevista amb Marília Samper sobre l’obra "Quilòmetres" a la Sala Beckett (Nova Beckett), memòria familiar i posada en escena minimalista amb la metàfora de les sabates.
- Benestar: testimoni de psicologia energètica amb Clàudia Koster i Carmen Benjumea: digipuntura, límits i “basura mental”.
- Tecnologia i gaming: Samsung Galaxy Note 7 retirat per riscos d’incendi; alternatives Android i novetats PS4 Pro / Slim i PlayStation VR.
- Relacions: amb Sofía Quirós, errors freqüents dels nois a l’hora de lligar (pesadesa, manca de cavallerositat, conversar millor cara a cara, ser un mateix, mostrar sentiments).
- Còmic: repàs a Marvel i Stan Lee: orígens editorials, personatges icònics i cinema (de Civil War a Doctor Strange).
Actualitat local (Sant Just)
Projecte europeu "Rutes Singulars" (FEDER)
- Objectius clau: potenciar el turisme cultural i l’economia creativa. Coordinació des de la Regidoria d’Ocupació i Empresa.
- Socis: Sant Just, Tornefeu (Foix), Barakaldo, Irún i la Fundació Creanta.
- Línies d’acció:
- Creació d’itineraris turístics i recuperació d’espais per a la creació i l’exhibició artística. - Suport a la indústria creativa i difusió del treball.
- Calendari i finançament: durada de 3 anys; 448.000 € per a Sant Just via FEDER.
Servei públic: Mercat ambulant (Plaça Campuapa)
- Confirmat que se celebra en dia festiu (12 d’octubre), de 8 h a 15 h, amb autorització municipal i parades regulades.
Cultura popular: Agrupació Sardanista (ballada 299)
- Comiat amb 30è aniversari: jornada gran a Can Ginestà i exposició retrospectiva.
- Motivacions del tancament: excés de burocràcia i manca de relleu generacional.
- Suggereixen el desig popular d’arribar a la núm. 300, però l’entitat tanca amb la 299 (participaran a la Trobada Sardanista de Torreblanca al novembre).
Cultura: Teatre (Marília Samper — "Quilòmetres")
L’obra
- Tema: memòria familiar a través de diverses generacions, de la Guerra Civil fins avui; basada en diaris i cartes reals dels avis de Meritxell Llanes (actriu i creadora del material).
- Forma: monòleg dirigit per Marília Samper a la Nova Sala Beckett (Poblenou).
Mètode i dramatúrgia
- Fonts: diaris amb vocació literària (avi) i cròniques quotidianes (àvia); entrevistes orals enregistrades a l’àvia paterna.
- Procés de selecció: prioritzar passatges amb més valor escènic sense jutjar; respecte i homenatge a la generació de la postguerra.
Impacte emocional i posada en escena
- Per a l’actriu: experiència catàrtica i de reconciliació amb el passat («quasi una teràpia»).
- A la família: redescoberta de vivències i nova mirada (per exemple, envers una àvia forta i sovint jutjada).
- Escenografia: concepte auster i potent: sabates com a metàfora dels quilòmetres vitals; l’escenari s’omple de calçat associat a personatges i èpoques.
“La família és un gran tema: on surt el millor i el pitjor, i on entens qui ets i d’on véns.”
Benestar: Psicologia energètica (Clàudia Koster + Carmen Benjumea)
Per què canviar d’enfoc?
- Després de 5 anys de psicologia tradicional, la Carmen no hi trobava reacció ni canvi; buscava química amb la terapeuta i eines concretes.
Què s’hi treballa?
- Directesa i límits: detectar relacions tòxiques i posar fronteres.
- Autoestima: veure com la crítica externa reflecteix la pròpia autoexigència.
- “Basura mental”:
- Idees que es descarreguen sense filtrar ni considerar l’altre. - Indicador energètic: si acabes esgotat després d’una conversa, “alguna cosa no ha anat bé”.
- Tècniques: digipuntura (meridians) per alleujar i acompanyar processos.
Resultats clau
- Reconeixement de patrons (comparacions, submissió/autoritat apreses) i atracció de dinàmiques similars.
- Aplicació sostinguda fora de consulta i independència del professional (evitar dependències).
Tecnologia i videojocs
Crisi del Samsung Galaxy Note 7
- Fets: nous casos d’incendi/fum (inclòs un avió abans d’enlairar i un cas a McDonald’s) fins i tot en unitats de substitució.
- Mesura: aturada de producció i retirada global. Recomanació oficial: apagar i no tornar a usar el dispositiu. Impacte estimat: fins a 17.000 M$.
Alternatives al Note 7
- OnePlus 3 (6 GB RAM, gran relació preu/prestacions).
- Xiaomi 5S Plus (6 GB RAM, preu competitiu).
- Samsung Galaxy S7 Edge (alternativa de la casa, més compacte).
- LG G20 (càmera destacada, gamma alta).
PlayStation: PS4 Pro, Slim i VR
- PS4 Pro: compatibilitat 4K per a continguts (no jocs natius) i HDR; més potència.
- PS4 Slim: mateix cor que PS4, més compacta i econòmica (~300 €).
- PlayStation VR: ulleres de realitat virtual (~400 €); queda veure’n la integració als jocs (natius vs. actualitzacions).
Relacions: errors freqüents dels nois a l’hora de lligar (Sofía Quirós)
Claus i malentesos
- Diferències d’hemisferis i processament: elles més emocionals/artístiques (dret), ells més pragmàtics (esquerre) — recordatori per empatitzar amb l’altre estil.
- “Dura però no impossible”: l’interès creix amb el repte, però el silenci perpetu fa desistir.
Errors comuns
- -
- Ser massa pesats (xarxes i WhatsApp inclosos).
- -
- Manca de cavallerositat/educació en el tracte quotidià.
- -
- No saber conversar cara a cara (abús de missatgeria, respostes amb només emoticones).
- -
- No ser un mateix: rols impostats que després cauen.
- -
- No mostrar sentiments: vulnerabilitat no és debilitat; dignifica i connecta.
“Si després d’explicar-te acabes amb un emoticono i prou… fatal.”
Còmic: Marvel i Stan Lee (amb Edu Martínez)
Orígens editorials i primeres fites
- De Timely Comics a Marvel Comics; Stan Lee revoluciona el format amb superherois complexes i context social (p. ex., nazisme a la Segona Guerra Mundial amb Capità Amèrica i Crani Roig).
- Primers personatges en catàleg Marvel: Antorxa Humana i Namor; cinema animat ja el 1944 (Capità Amèrica).
Personatges icònics (selecció)
- Spider-Man, X-Men, Els Quatre Fantàstics, Hulk, Capità Amèrica, entre molts d’altres (més de 300 personatges atribuïts a Lee dins l’univers Marvel).
Marvel al cinema
- Captain America: Civil War: registre/llibertats vs. responsabilitat; Iron Man vs. Capità Amèrica.
- Doctor Strange (Doctor Estrany): pròxima estrena citada com a imprescindible per fans.
Notícies (butlletins)
- Resum de titulars nacionals i internacionals (Catalunya Ràdio): Badalona i el 12-O, inversió estrangera, consultes del Rei, Síria i Rússia, mobilitat a BCN, esport.
- Bloc local a les 18:05: recordatori de Rutes Singulars, Mercat ambulant i Fira de tardor (paradetes, terminis de sol·licitud).
Seccions de l'episodi

Espai Essència
Amb Claudia Köster, terapeuta especialitzada en EFT, EMDR.
En directe, des de Can Ginestà, comença la penya del morro número 1927. Què tal? Bona tarda família, benvinguts al programa. Avui parlarem amb l'Amarília Samper, que ha dirigit la nova obra de la nova sala Bequet. A més, també tindrem l'Eric Pomar per parlar-nos dels mòbils de Samsung retirats del mercat, que han explotat tots, i amb la Sofía Quirós, que ens parlarà de com no s'ha de lligar. El control tècnic, l'Àlex Ruiz. Andrea, bona tarda. Bona tarda, què tal? Molt bé, saps quina és la dada d'avui? Doncs no, sorprèn-me, sorprèn-nos. Avui la dada és que no hi ha dada, per segon cop. Sí, home, en seriós? Sí, però vull dir que l'altre dia no hi havia dada. Estàs fallant. Que no sembla res interessant. És que saps què passa? Ja ho vingui dir-ho ahir, són dades totes. Però són dades importants. Són dades importants, però... Jo cada dia prenia una cosa nova. No, no m'acaben d'agradar. Per tant, tema dades ja a partir d'ara, fora ja. Ja no hi haurà més dades, ni hi haurà més res. En fi, bona tarda i amb aquest bon rotllo comencem el programa. Bona tarda. Que demà és festiu, eh? Bé, comencem parlant amb les notícies de Sant Jus. Comencem amb l'Andrea, potenciar el turisme cultural i l'economia dels municipis són dos dels objectius del projecte Rutes Singulars, del qual participa Sant Jus d'Esvern. Has vist quin canvi? Sí, sí. Es tracta d'un projecte de promoció local de cinc ciutats europees a nivell cultural i artístic i el subvenciona el Fons Europeu de Desenvolupament Regional. Andrea, bueno, com sempre sap de tot de Sant Jus, té més informació. Doncs és un projecte de promoció local de cinc ciutats europees que consisteix en tirar endavant accions de promoció d'aquests municipis, com ara ajudes a emprenedors artístics i creatius i intercanvis d'accions culturals i de promoció del patrimoni. Cinc municipis europeus participant del projecte, Sant Jus, Tornefeu, Foix, Baracaldo, Iron, a més de la Fundació Crianta. Ruta Singular segueix tres línies d'acció, com són la creació d'itineraris turístics, el suport a la indústria creativa i la difusió de tot el treball fet. Pel que fa a la primera línia d'actuació, dues de les accions principals són recuperar espais per a la creació i l'exhibició artística i dissenyar i implementar rutes singulars i espais turístics. Com per exemple? Doncs, per exemple, aquí a Sant Jus podríem potenciar el patrimoni que tenim a Colxerora per crear art, o els carrers de Sant Jus, espais que estan buits, doncs potser potenciar-los i destinar-los a la creació artística. Perdó, espais buits de Sant Jus? Això és impossible. Home, malauradament n'hi ha hagut locals que han tangat per la crisi i tot això que es podria aprofitar. No t'ho estàs mirant bé, si Sant Jus... O espais públics, qui sap. No, si Sant Jus és un dels pobles de més coses per metre quadrat del món, mundial. Doncs encara podria anar a veure-hi més. Oh, que fort. Bé, m'agrada molt una ruta per a Colxerola, jo ho proposo des d'aquí, si hi ha algú... Bé, es podria aprofitar a Colxerola. Sí, però la ruta del Senglar, per exemple, no? Alguna cosa així. Home, sí, del Senglar artístic. Molt bé, clar, perejant i tot això. Sí, sí. Ruta Singular, ruta Singular, Senglars. Ostres, que bé, eh? Jo proposo el nom, Jordi. Gràcies, gràcies. Fem un procés participatiu. Molt bé. El projecte Ruta Singular també posta per fer que empreses i creadors artístics creïn sinergies per treballar plegats, per exemple, fent que aquests artistes decorin empreses o redissenyin la seva imatge corporativa. Molt bé, això de clar, no? Sí. Al setembre, Sant Jús acolli una reunió de treball d'aquest projecte. Va servir per establir un marc d'actuació comú i per treballar objectius i una de les actuacions fixades pels propers anys és la celebració de les Jornades de Ciutats Creadores. La primera la farà Irún i Sant Jús l'acollirà l'octubre de 2018, d'aquí dos anys. Molt bé, doncs estarem molt atents a què pugui passar. Doncs molt bé, un últim apunt. La regidoria d'Ocupació i Empresa coordina el projecte, que subvenciona el Fons Europeu de Desenvelopament Regional, el FEDER. Durarà tres anys. Al FEDER? FEDER. M'agrada molt. Té com nom de persona guai, no? De Federic. Sí. Durant tres anys, durarà tres anys, volia dir, i Sant Jús rebrà uns 448.000 euros del projecte Rutes Singulars. Molt bé, doncs Rutes Singulars, que això té molt a veure amb la memòria històrica també i tot allò, el projecte de Ciutats, Educatores... No, no t'hi ha res a veure, eh? No t'hi ha res a veure. Són com projectes, no?, de municipis... Sí, tu vas enllaçant. Clar, tot. S'ha linkat la vida. Exacte. En fi, linkem ara a llocs emblemàtics de Sant Jús. Avui, el mercat amb volant de la plaça Camuapa. Sí, amics, com cada dimecres, aquest mercat s'instal·larà a Sant Jús, tot i ser 12 d'octubre, jornada festiva arreu del país. Andrea, bueno, com sempre, té més informació de tota la vida, de tot. Doncs el mercat amb volant dels dimecres és un servei públic regulat i les persones titulars de cada parada tenen l'autorització municipal corresponent i com que demà és festiu, els paradistes han fet una sol·licitud prèvia a qui volgués instal·lar una parada i l'Ajuntament ha autoritzat els paradistes a instal·lar els seus estants a la plaça Camuapa aquest dimecres, que és festiu arreu del país. Així doncs, demà dimecres, com cada dimecres, el mercat s'instal·larà a la plaça Camuapa a 8 de 8 del matí, a 3 de la tarda, tot i ser, com dèiem, jornada festiva, que demà és 12 d'octubre, per tant, demà tindrem Mercat Ambulant, és l'Apunt de Servei. Efectivament. Mercat Ambulant, a la persona Camuapa. Molt bé, molt bé, doncs està molt bé, perquè la ràdio també ha de complir aquestes coses. M'aclar, i tu què fas? Si has de... Què faig jo demà? No, vull dir que estàs a casa, per exemple, i dius, ostres, he de comprar coses, vaig al mercat, ui, no, no sé, potser és festiu, vaig o no hi vaig, doncs ja ho saps. Què faig? Me'n vaig a l'Ajuntament de Badalona a fer coses, demà, per exemple, 12 d'octubre. O a Berga, per exemple. En fi, informació de servei demà i al Mercat Ambulant, a la plaça Camuapa. Gràcies, Andrea, per aquesta informació de servei tan útil. En fi, passem ja a l'última informació. Que bon. Bé, hem de parlar ara de la ballada dos cents... No, què és així? Dos 99? Sí. Dos 99, que posarà el punt final a la trajectòria de l'agrupació sardanista de Sant Just. Aquest cap de setmana l'entitat organitza diferents... És que ara em sembla com si estigués fent un programa de... De serbanes. De serbanes, però així com antic, no? Per què? Tipus de Catalunya Ràdio a les 6 del matí, el diumenge, o alguna cosa per l'estil. Aquest cap de setmana l'entitat organitza diferents actes oberts a tothom per cloure la seva activitat, tot just en la setmana de la celebració del seu 30è aniversari. No, Andrea? Doncs sí, l'entitat donarà per acabar d'així la seva activitat, 30 anys d'activitat, amb la ballada 299, que no arriben ni a la ballada número 300. Diumenge, Can Ginestà serà, podríem dir, epicentre sardanístic al poble. Però quina pena, no? Amb la jornada gran... Sí. Quina llàstima. Sí, sí, sí, és una llàstima. Sí, molta pena. Hi haurà una jornada molt important aquest diumenge a Can Ginestà. Celebraran els 30 anys a l'Europació sardanista de Sant Just, però serà una festivitat agradolsa, ja que representarà al final de l'entitat. Un dels motius principals d'aquest final de l'etapa de l'Europació sardanista Sant Just és l'extensa burocràcia administrativa que han de presentar les entitats i l'altre motiu del final és que no hi havia relleu generacional entre els seus integrants. Però quina pena i quina llàstima que no arribin justament a la 300. Sí, sí, sí. I, de fet, a la ballada número 300 que organitzen ells. Per una, per una, només. Sí, sí, és veritat. Però què els costaria que aquesta gent continuïa i fes la 300? Bé, potser és una manera ja, és una manera de tancar... Bé, suposo també perquè la gent sigui conscient, no? Que no haver-hi relleu generacional i que l'administració a vegades posa les coses una mica complicades a l'hora de fer burocràcia i justificar comptes i coses d'aquestes, doncs... Que és l'Agrupació sardanista de Sant Just? Sí, sí, sí. I, escolta, per què no... Però és que no entenc això. Per què no truca? És que jo vull que facin els 300. Doncs proposa-ho. Podem trucar? Bé, hem parlat d'aquest matí amb ells, però... Ah, hem parlat d'aquest matí amb ells? Amb la presidenta, amb la Tresacots. I què diu de Tresacots? Doncs que es quedarà a la 299, però al novembre, ara no recordo el dia, no sé si l'ha dit, participaran de la quinzena trobada sardanista al Parc de Torreblanca que ja n'organitzen ells directament, però aquesta és la ballada a la 299, aquesta que posarà a punt final a l'activitat de l'Agrupació sardanista. Escolta, em fa molta pena. És que tinc el telèfon aquí, això és públic, eh? si no per allargar. Sí, mira, el telèfon és al... Apunta, Apunta, Àlex, s'ha de girar la feina, eh? El programa. 933720489. Això està... Sí, sí, sí. Truca, truca, vés trucant. 372 0489, val? Llavors... Probablement, de fet, respongui la presidenta de l'Agrupació sardanista. Que és la Tresacots. A veure, va, això m'agrada. No, truquem-la. Vaig fent, si us sembla, perquè hi ha moltes activitats vinculats amb l'Agrupació sardanista. Sí, sí, sí. Clar, estem intentant localitzar-la a veure que ens passi, perquè això no pot ser, Andrea, hem de fer alguna cosa aquí. Ja. Clar, truquem-la i a veure si... Proposem la balla de 300. El repte seria que acabessin a la 300. Ja. Sí, en lloc de la 299. El que passa és que acabaran amb una gran festa aquest diumenge, per tant... Clar. El dia han de fer la 299, entre demà i diumenge, entre demà i dissabte, i diumenge fer la... Ah, doncs no és que puntaria, demà, demà, 12 d'octubre, que segur que això... Ah, sí, pot ser una opció. Clar, això segur que va molt bé. Doncs, més de 600 persones han après a ballar sardanes amb l'entitat en aquests 30 anys de trajectòria. Quantes, perdona? Més de 600. N'hi do, ara està mal, eh? Per això diuen que és de la Junta estan satisfets amb la feina que han fet. Però quina pena, quina que marxi això. És que ara m'entra com una pena. Sí, no? Una coseta... No, no, ara... Ara trucarem i ens estem intentant posar en contacte amb ells. Molt bé. Doncs, jo us explico que aquest dijous, bé, tota aquesta feina es repassarà en una exposició que s'inaugura dijous al cim de Can Ginestà, a les 7 de la tarda s'inaugura, i comptarà amb fotografies i altres acords dels 30 anys de l'entitat. La mostra es podrà visitar fins al dia 28 d'octubre. I, d'altra banda, diumenge tindrà lloc aquesta jornada gran de celebració que dèiem a Can Ginestà. A les 12 hi haurà una ballada de sardanes amb la Copla Ciutat de Girona i a les dues un dinar popular amb Botifarra i Fideguà. Els tiquets per assistir-hi encara es poden comprar, teniu de temps fins divendres de 5 a 7 de la tarda al centre cívic Joan Maragall per 15 euros. I a les 4 de la tarda diumenge es farà un concert i ball per seguir amb la celebració dels 30 anys de l'Europació sardanista. Totes aquestes activitats es faran a Can Ginestà, excepte en cas de pluja que es traslladarien al Casal de Joves. D'aquesta manera, l'Europació celebrarà els 30 anys i al novembre, per cert, com dèiem, l'entitat participarà de la quinzena a trobada sardanista al Parc de Torreblanca. Bé, Andrea, moltíssimes gràcies. Ja sabeu que teniu més informació ara mateix a radiodesvern.com i a partir de les 7 als enllius notícies d'edició vespre. Fem una pausa per la publicitat i d'aquí uns moments... Al final n'hem pogut localitzar, a la Tresa Coig. Vaja. De totes maneres, l'informatiu vespre ho explicarà ja talladament. Molt bé, sí. A les 7. Fem una pausa per la publicitat i d'aquí uns moments parlem amb l'Amarília Samper, que és la directora de la nova obra de teatre, no sé parlar, eh? Obra de teatre. De teatre que es diu Quilòmetres i que es pot veure a la nova sala béqued de Barcelona, a la nova sala béqued de Barcelona, al poble nou. Fins ara mateix. A l'escoltes ràdio d'Esperm, sintonitzes ràdio d'Esperm, la ràdio de Sant Just, 98.1, ràdio d'Esperm, ràdio d'Esperm, 98.1. Cinema sense límits. Cinema sense fronteres. Cinema sense mesures. En definitiva, cinema sense condicions. Els dimarts de 8 a 9 del vespre, quan el cinema es fa ràdio. Avui, a les 9 del vespre, Emma de Música, un programa realitzat i presentat per Maria Quintana. Un programa realitzat i presentat Aquest dimarts, a les 10 del vespre, la música coral més de mil anys d'història. Un programa realitzat i presentat per Pep Quintana. Primer, van ser les Ones, 98.1 FM. Després, internet, ràdio d'Esperm.com. Li vas seguir Facebook, Twitter, YouTube, Instagram i ara obrim un nou canal. Comunica't amb nosaltres per WhatsApp 610 777 015. Ràdio d'Esperm. Cada dia, més a prop teu. Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com. Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil. informatiu, informatiucomarcal.com. Despertant-te. A l'escoltes, ràdio d'Esperm. Sintonitzes, ràdio d'Esperm. La ràdio de Sant Just. La ràdio d'Esperm. 4 minuts i arribem al punt de dos quarts de 6 de la tarda. Continuem en directe a la Penya del Morro, a ràdio d'Esperm. Parlem ara de teatre a la nova sala Bequet, situada al Pueblo Nou. Aquests dies s'està representant l'obra Quilòmetres amb l'actriu Maritxell Llanes i dirigida per Marília Samper. Una història de dues famílies que acaben trobant-se. Una història a través de diverses generacions que arrenca la Guerra Civil Espanyola i acaba els nostres dies. Per parlar-ne, tenim al telèfon la Marília, que és la seva directora, com comentem. Bona tarda, Marília. Hola. Hola, bona tarda. Escolta, moltes gràcies per estar amb nosaltres avui. A més a més, aquesta és una història real, no? Sí, tot és real. Explica'ns com va sorgir la idea. Bé, la Maritxell, a part d'ella, a part de l'actri, ella hacía tiempo que tenía la necesidad, por decirlo de alguna manera, de sacar a la luz historias que ella tenía de sus abuelos de su propia vida. Quiero decir, ellos habían dejado testimonio en unos diarios y en cartas de parte de su vida. Y en el momento en que ella empieza a perder a sus abuelos, es cuando siente la necesidad de alguna manera de hacerlos trascender, ¿no?, de hacer trascender su pasado, sus historias, desde el teatro, que es evidentemente lo que ella se dedica. Sí. Y entonces ella me hizo la propuesta de ver si podíamos hacer algo con esos materiales y a mí me pareció una idea muy bonita y que también tenía mucho sentido, ¿no?, recuperar la voz de este pasado tan reciente nuestro. De fet, ho fa a través d'un monòleg teatral i hi ha molta gent que escriu un llibre, per exemple, fa entrevistes als seus familiars perquè no es perdi aquesta memòria dels seus avantpassats i ella, clar, el que no volia és que es perdés justament el que li explicava la seva àvia. Una família de Girona que també compagina la història amb una altra família, ¿no?, que és la part de l'altra part de la família. Ella va fer entrevistes... D'on veu trobar tota la informació? Bueno, sus abuelos maternos habían dejado muchos testimonios escritos. cuando ella tiene esta idea, sus abuelos maternos ya han muerto, pero en cambio aún le queda una abuela por parte paterna que ya está muy enferma y entonces ella, bueno, le va haciendo preguntas, le va haciendo, digamos, pequeñas entrevistas que ella va grabando y va guardando, bueno, sus testimonios, tenemos esos testimonios orales de la abuela paterna que es la única que queda viva en ese momento. Y después también ya la historia de un diario, ¿no?, donde está todo escrito. ¿Cómo? Después está la historia de un diario donde está todo escrito. Sí, su abuela materna. Sí. Bueno, y su abuelo también. Su abuelo tenía una cierta vocación literaria y aunque no, digamos, nunca se propuso ser escritor, pero sí le gustaba escribir, escribir narraciones, escribir pensamientos suyos muy personales y lo dejaba constancia por escrito de una manera bastante literaria. Son unos textos que tienen una cierta calidad. En cambio la abuela no. La abuela, bueno, escribía un diario contando su vida cotidiana, ¿no? Las cosas más comunes y cuando es el cumpleaños de los hijos, cuando han hecho alguna comida familiar, ¿no? Cosas mucho más cotidianas. Sí, existen esos dos diarios. Clar, i la teva feina ha sigut posar-ho una mica en ordre tota aquesta informació, perquè estem parlant, clar, una informació de generacions i generacions des de la Guerra Civil, ¿no? Sí, sí, muy extensa, sobre todo, toda la información dejada por el abuelo, que es el que empieza a escribir antes, el abuelo materno. Claro, tenía muchísimo material, muchísimo material, escrito más el material de audio que ella había grabado de su otra abuela. Bueno, mi labor consistió en seleccionar cosas y en decidir qué contar, ¿no? Eso fue una sorpresa, fue algo con lo que me fui encontrando, también con lo que consideraba que podía tener más valor escénico, también, ¿no? Quiero decir que toda la historia, hay muchas historias dentro de todo lo que se podía haber contado, pero evidentemente yo seleccionaba las que podían funcionar mejor sobre un escenario. De fet, ha sigut per la Meritxell difícil representar la seva pròpia història familiar en un escenari? Difícil y no. Para ella ha sido también muy placentero, ha sido muy gozoso, es un espectáculo que ella disfruta mucho, con el que ella soñaba, y que para ella, ella se lo siente como un regalo también personal. Pero sí es cierto que había momentos en los ensayos, o cuando yo le entregaba el texto, porque íbamos ensayando, yo iba escribiendo, íbamos ensayando, que claro, ella tenía que superar, bueno, el grado de emoción que le producía a veces determinados pasajes, porque ella cuenta, por ejemplo, las muertes de sus abuelos, que son relativamente recientes y que ella ya los ha vivido de adulta, y entonces, bueno, tener que revivir eso y pasar por eso, para ella fue también, bueno, muy emotivo. Casi una terapia, ¿no? Sí, sí, de alguna manera sí, ella dice que, en cierta manera, le ha servido para reconciliarse un poco con su pasado, ¿no?, para redescubrirlo, para poner, bueno, para ver el panorama de toda su familia, ¿no? Yo creo que fue muy curioso porque cuando se estrenó este espectáculo, que se estrenó hace dos años, prácticamente en Girona, y cuando vino su familia a verlo, había muchas cosas que ellos descubrieron de sus propios padres, de su propia familia, en el espectáculo, ¿no? porque, claro, ellos conocen una historia muy parcial, ¿no? Conocieron cosas que ellos no sabían. Clar, aquí hi ha les dues parts de la familia, ¿no?, els avis materns i els avis paterns, i potser les dues famílies no conocen cosas de les altres. En canvi, l'espectador ho rep tota l'hora i això, clar, no sé si podia provocar alguna crisi familiar en algun moment o alguna cosa, perquè, clar, s'expliquen històries i anècdotes, com, per exemple, que l'avi de la Mary se'n va anar de les Canàries a treballar a Caracas, no?, si no tinc mal entès, i finalment va tornar, vull dir que són aquestes històries que, en el fons, també, un es pot sentir molt identificat, no?, perquè representen les generacions que han vingut abans de nosaltres en aquest país. Sí, sí, sí. Hombre, sin duda, no ha habido ningún momento en que generara algún conflicto en la familia, sino todo lo contrario, ¿no? Yo tengo la sensación que ha habido algo que se ha producido, muy bonito que la Mary y yo comentábamos, ¿no?, que nos gustaría que eso sucediera y es que la abuela paterna, digamos, que es la que se queda sola porque el marido se marcha a vivir a Caracas y cría a todos estos hijos sola y, por lo tanto, es una mujer que se forja un carácter bastante duro y que a veces ha sido muy recriminado por sus hijos en el momento del espectáculo los hijos han tomado conciencia de que realmente no han sido del todo justos con esa madre que ha tenido que sacar adelante toda una familia a ella sola, ¿no? Y, en cierta manera, mira, eso ha servido para que ellos lo pudieran ver desde otro punto de vista. Sí, home, ¿sabes de tener valor, no?, també, per explorar-se així d'aquesta manera o creus que, en el fons no tant, perquè, clar, jo estic pensant, no sé si jo ho faria o tu, Marília, amb la teva família, tot això. No sé, yo creo que, yo creo que, yo creo que, primero, la Mary es una persona que siente un gran amor por toda su familia, ¿no? Yo creo que eso primero tiene que partir de ahí, tiene que partir del cariño, ¿no? Y esa siempre ha sido su intención, ¿no? Partir del cariño, no juzgar a los personajes, ¿no? Solo simplemente contar una historia de vida de unos personajes que han cometido aciertos y errores, pero que, bueno, siempre han intentado hacerlo mejor, ¿no? Y esa es la idea también de contar, hablar de una historia totalmente humana, ¿no? Y sobre todo que es una historia de superación, ¿no? Porque es una generación que ha vivido la guerra y toda la reconstrucción de un país. Y entonces, sobre todo eso, hay un respeto enorme, pero si no partes de esa idea de decir quiero a mi familia y quiero hacerles un homenaje ya no solo a la familia, sino a toda esta generación, claro, evidentemente, bueno, sería otro trabajo totalmente diferente. Sí, y después la familia como tema, ¿no? Como argumento. Aquí, bueno, Freud tendría muchas cosas que decir, ¿no? Pero la familia, tú que eres dramaturga, es como el gran tema, ¿no? ¿O no? Sí, claro, porque está todo ahí, ¿no? Es el vínculo más estrecho y más íntimo que puedes tener, ¿no? Y donde sale lo mejor y lo peor de cada persona, yo creo. Hay mucho material, sin duda. Claro, para entender quién somos, ¿no? Ahora no me voy a decir psicológico, pero vaja, para entender quién somos también muchas veces hemos de saber d'on venimos y cómo eran los nuestros padres, qué les iba a pasar, entenderlos a ellos, ¿no? Y todo esto también forma parte de la nuestra maduresa. Estamos hablando de la obra Quilómetros que se está haciendo como decían aquellos días a la nueva sala B, que, por cierto, Marilia, bueno, ahora estreneu tú, ¿no? Que sí, la sala o no? Sí, sí, sí, yo creo que había hecho alguna cosa en un operador d'estiu que hacen en los veranos, que es este, digamos, este serie de trabajos, de cursos, de dramaturgia, pero, digamos, que el primer espectáculo de la temporada teatral de la nueva década ha sido Quilómetros, sí. Sí, i de fet, bueno, què tal la nueva década? Com la veus? Tu que ja coneixies molt la Gràcia i ara estàs allà amb aquesta, que a més em sembla que ets la dramaturga resident, aquesta temporada. Bueno, què, què tal l'experiència? Com la veus, la nova década? A mí me parece un lugar increíble, increíble, y que, cuando eso esté lleno de vida y de gente haciendo cosas ahí, es un vivero potentísimo, ¿no?, de teatro. Es un espacio fabuloso y que, además, claro, está impregnado de toda la carga histórica que tiene, también, y eso se nota. Pero es que es enorme, la nueva bequeta. Sí. Això, comparat amb lo que era abans, ¿no?, es increíble. Bueno, en fi, Marília, muchísimas gracias, enhorabona per la feina feta, per aquest quilòmetre, es neula a veure, porque no hemos hablado de la escenografía, de la posada en escena, que aquí también has tingut más, Marília, muy austera, cada personaje también que se presenta, a mí me ha parecido genial, la idea, porque, claro, son muchos personajes, muchos miembros de las dos famílies i cadascuna es presenta amb unes sabates i amb unes bambes del personatge i de l'època, no?, i al final, clar, acaba tot l'escenari ple de sabates que cada vez representa les diferents històries que va explicant la Mary. ¿Se et va acudir, com se us va acudir això? Ho teníeu clar des del començament o us van a trobar? Mira, eso es una idea de la Mary, precisamente. Sí, sí, ella tenía la idea, ella tenía varios objetos y ropa de los abuelos, por ejemplo, hay una capa que sale de la guerra civil que es real, y entonces ella tenía la idea de jugar con esos objetos, y al final todo eso se materializó en la idea de los zapatos, ¿no?, como, bueno, como también hay toda esta metáfora de los kilómetros, ¿no?, de la andadura vivencial de cada persona, pues, simbolizarlos en los zapatos de cada uno de los personajes nos pareció una idea muy bonita, pero sí, la idea es d'Urgeo de la Mary. Doncs, enhorabona, felicitats per l'obra, aneu-la a veure, perquè a més, també com a espectador et connecto una mica amb tu mateix, no?, i això no sé què ho va dir dels que vam anar a veure-ho, que et connectava, en pau amb tu mateix veure aquesta obra, perquè te n'adones, no?, que cada família, doncs, té la seva història, és un món i que tots, en el fons, som iguals. En fi, Marília, moltes gràcies per haver-nos atès, que vagi molt bé i un petó molt fort. Bona tarda. Otro per a ti. Adéu, bona tarda. Ai, la vida i les passejades. 5 i 41 h de la tarda, fem una pausa per la publicitat i tornem d'aquí uns moments amb la Clàudia Coster i una noia molt especial, que és la Carme Benjumea, que ens explicaran per què la teràpia tradicional no els ha funcionat. Fins ara mateix, a la Panya del Morro. Ara escoltes l'àdio d'Esperm, sintonitzes l'àdio d'Esperm, la ràdio de Sant Just, 98.1, ràdio d'Esperm, 98.1, ràdio d'Esperm, 98.1. Cinema sense límits. Cinema sense fronteres. Cinema sense mesures. En definitiva, cinema sense condicions. Els dimarts de 8 a 9 del vespre, quan el cinema es fa ràdio. avui, a les 9 del vespre, Emma de Música, un programa realitzat i presentat per Maria Quintana. ver el dia, María Quintana. Me fa ràdio! Aquest dimarts, a les 10 del vespre, la música coral més de mil anys d'història, un programa realitzat i presentat per Pep Quintana. Primer van ser les zones, 98.1 FM. Després, internet, radiodesvern.com. Li vas seguir Facebook, Twitter, YouTube, Instagram, i ara obrim un nou canal. Comunica't amb nosaltres per WhatsApp, 610-777-015. Ràdio d'Esvern, cada dia més a prop teu. Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com. Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil. Informatiucomarcal.com. A l'escoltes, ràdio d'Esvern, sintonitzes, ràdio d'Esvern, la ràdio de Sant Just, 98.1. Ràdio d'Esvern, 98.1. Ràdio d'Esvern, 98.1. 15 minuts i arrem al punt de les 6 de la tarda. Continuem en directe a la penya del morro. I com cada dimarts tenim la gent de l'Espai Essència, que ens agrada molt tenir el programa. I comencem ja un nou cicle perquè durant 3 setmanes tindrem a la Clàudia Koster aquí al programa. Clàudia, què tal? Bones tardes. Bones tardes. Good afternoon. Guten Tag. Guten Tag. Guten Tag. Guten Tag. Guten Tag. Que tu ets a Alemanya. Ara feia temps que no ens parlàvem des de la temporada passada i recordem que tu ets terapeuta energètica, no? Energètica, que és un títol sobre diversos métodos. O sigui, en sí no és un método, sinó consiste en diversos métodos. I justament aquesta temporada, cada setmana intentaràs portar-nos algú amb el qual heu treballat, habéis treballat de forma conjunta per explicar-nos vostro caso i vostre testimonio, com ha ido. A qui ens traigues hoy? Hoi traigues a Carmen, que ha venit a la consulta, ara fa quasi un any, oi? Sí, però no regular, sempre quan ella lo sentia era un poco así, no? Porque esto también es importante si la persona lo siente bien y no por obligación. Entonces, claro, ella hoy cuenta un poco su experiencia. Carmen, què tal? Bona tarda. Hola, bona tarda. Explica's, perquè tu dius que vas trobar la Clàudia una mica, bueno, no sé si de casualitat o no, però que ja havies provat altres tipus de teràpies psicològiques i el psicòleg, no?, de forma més convencional. Sí, había asistido al psicòlogo de forma més tradicional y tal, y bueno, en mi caso, por mis experiencias que había vivido, había sentido, ¿no?, en mi familia, pues el tema de ir a un psicòlogo més tradicional, en mi caso, no me había ayudado, no me había servido. Entonces, desde un punto de vista, estaba un poco así, como mal, iba siguiendo, ¿no?, con mis quehaceres y mi vida, pero, bueno, una vez que fui a la sanidad, ¿no?, al Cátedra de la Sanidad de Sánchez, pues, bueno, una enfermera me recomendó el espacio Esencia porque me vio un poco nerviosa, como pasando unas situaciones difíciles, entonces, bueno, pues pensé un poco, iba un poco pesimista, ¿no?, porque, pues, por experiencia ya estaba un poco cansada, ¿no?, de ir al psicólogo y todo esto. Que eran cinco años, ¿no? Sí, que estuve una experiencia, pues, con el psicólogo durante cinco años y, bueno, fue un poco como ir ahí, desahogarte, ¿no?, es un poco como más condescendiente y un poquito como que en el caso de apoyo, de escucha, pues, te servía, pero de alguna manera no te hacía reaccionar, ¿no? Entonces, a veces, es como todo el sector este de psicólogo, sanidad y tal, es un poco, yo lo que quiero aconsejar a los que nos escuchen es que vayan un poco con los ojos abiertos, ¿no?, porque cuando estás mal de verdad te acoges a cualquiera y, desde mi punto de vista, tiene que existir una química, ¿no?, con el terapeuta y, de alguna manera, que haya algo que te conecte y que realmente te haga reaccionar. No hace falta estar ahí 60 minutos ni hablando siempre de lo mismo. No, simplemente que haya algo que te permita trabajar porque, al final, trabajas no en consulta, sino fuera. De hecho, yo estaba pensando que lo más importante, que a diferencia de hace 20, 30 años, cuando alguien decía voy al psicólogo, digo, bueno, esta persona, pues, no, no, está bien, no está mal, no está bien. Sí, sí, falta un tornillo. Tiene problemas realmente, ¿no? Pero ahora, ¿qué más que menos ha ido alguna vez al psicólogo? Es una herramienta que tenemos a mano. Y, claro, también es importante distinguir lo que a ti te funciona y lo que no, porque, a lo mejor, hay muchos psicólogos o muchas personas profesionales de diferentes campos que te intentan ayudar en muchas cosas, pero, a lo mejor, unas te funcionan y unas no. Entonces, yo, Carmen, te quería preguntar por qué te ha funcionado justamente la psicología energética, que es lo que hace Claudia. Pues, a ver, pues, me ha funcionado ya, aparte, iba ya con una consciencia diferente también. Al final, lo que te hace crecer son las experiencias, los amigos, el vivir cosas y tal, ¿no? Pero lo que me ha servido con Claudia era un poco como, energéticamente, a veces, es como que te dibujaba el dibujo de alguna manera que tú antes no la habías visto, ¿no? A veces, no sé, la sociedad no nos intentan a todos manipular, controlar y con amigos, con tal, con lo otro. Y, a veces, el que una persona te haga abrir los ojos y te diga, pues, mira, esta persona quizá no te conviene, ¿no? Porque esta persona que crees que es tu amiga es una persona tóxica, te está chupando la energía. Entonces, el pensar, hostia, me ha dicho esto, hostia, a mí antes nadie me había dicho esto, ¿no? Te lo puede decir alguien, una persona por la calle, ¿no? También. Pero, o sea, como verdades muy puntuales que, de verdad, que te hacen abrir los ojos, ¿no? En el sentido de un poquito, sabes que tienes el potencial dentro, pero, a veces, las, no sé, las barajas de la vida, a veces, te toca lo que te toca y te cuesta más verlo, ¿no? Que a otras personas, a lo mejor, le cuestan menos. Y otra cosa, también, que me ha servido mucho es ella, un poco, la psicología energética que te hace de, un poco, tocar algunos meridianos, puntos, ¿no? De forma física. Trabajamos, sí. Ejercicios de la terapia. Exactamente, ¿no? Que ayuda bastante, sobre todo, alivia, ¿no? En ese sentido. Como una especie de acupuntura o algo así. Sí, sí, digipuntura, ¿no? Ah, digipuntura. Sí, porque lo tocas con el dedo, ¿no? Pero también lo que era interesante con Carmen, que tenía, bueno, muchas cosas como críticas, porque esto a veces es algo que los pacientes me hacen o los clientes me hacen una lista de crítica porque la crítica siempre refleja algo de la persona y esto era para Carmen primero como un shock, como diciendo, ¿pero qué me estás diciendo? A mí me están rebajando, a mí me insultan. Entonces, la pregunta para ella era como nuevo y chocante, ¿con qué te rebajas tú, no? ¿Por qué te hace tanto daño un comentario de una persona que te sientas rebajado? Porque en el fondo tú también tienes una opinión muy baja tuya y era como tocar en la herida, ¿no? Porque ella ha visto que sí, que es ella misma que también se rebaja, que también se insulta, no valgo, otra vez lo he hecho mal, ¿no? Pero esto tiene que ver con la autoestima, ¿no? A ver, realmente, para los que nos estén escuchando, hoy en día la autoestima parece como algo fácil, ¿no? De conseguir, ¿no? Hay mucha teoría sobre esto. Hay mucha teoría sobre esto. Claro, y también el problema práctica. Y también muchas veces la gente te juzga, ¿no? O sea, no paramos de juzgar constantemente, ¿no? Entonces es como, a ver, sí que crees, pero cuando has dejado de creer es porque el entorno, no sé, las circunstancias, las experiencias, tu familia no te han ayudado, ¿no? A sacar eso. Entonces llega un momento que, no sé, siendo mujer, ¿no? Me he acordado del crecimiento de la adolescencia y todo esto, ¿no? Pues siempre las chicas somos para esto, pues somos lo peor, ¿no? El hecho de, no, es que tienes más pecho, tú eres así, ¿no? Todo esto, encajarlo, la verdad que cuesta, ¿no? Y, bueno, no es que una tenga la autoestima baja, es que es el producto, ¿no? Lo que ha bebido. Entonces sí que es verdad que a veces cuando, pues, a lo mejor has aceptado, ¿no? A gente que no te convenía, pues no te ha ayudado, ¿no? A subir esa autoestima. Entonces con Claudia lo que funciona, que es muy directa, en mi caso me ha funcionado, puede ser que otras personas, porque esto también depende de cada uno, la personalidad que tengas, si es más sensible, si no. A mí valoro la gente que me es directa, que es sincera. Entonces a mí el que me dijera estas verdades, pues era como un interruptor de electricidad, decir, hostia, lo que me ha dicho, ¿no? Entonces a mí en este caso me servía. De ella, ¿no? De decir, bueno, pues esto me ayuda a edificarme, ¿no? Más fuerte, mejor. Porque dentro de todo el tema, ¿no? De las relaciones, y estamos constantemente todos relacionándonos y todo, hay también mucha mierda, digámoslo así. Hay mucha basura mental. Entonces a mí me acuerdo una vez cuando estaba una amiga, compañera de universidad y todo, y a un fin de semana súper tocada, le dije ya a Claudia, es que no sé qué me ha pasado, pues que esta chica me hablaba del novio, del otro, y es que he llegado súper, sí, ya tengo mucha energía, pero he llegado súper tocada. Y me decía Claudia, dices, que esta chica solo te quiere para desahogar su basura mental, ¿no? Es decir... Este concepto me gusta mucho, basura mental. Creo que tenemos que profundizar un poco sobre esto. ¿Qué es la basura mental? A ver, Claudia. Bueno, es un poco cuando la persona se cree con el derecho que todo lo que le pasa por la cabeza lo puede exteriorizar, porque esto lo llaman a algunos libertad, cuando no lo es, porque son ideas que ni siquiera son tuyas, pero te crees con el derecho de exponerlo y no miras cómo reacciona la otra persona. O sea, quieres sacarlo y te da igual si la persona lo puede digerir bien o no. O sea, ¿no? Tu prioridad es sacar lo que tienes de dentro. Muchas veces hablas con una persona y de repente te encuentras más cansado, no sabes por qué, después, como que te chupa la energía. Pues mira, ahí estamos ya con lo energético. Yo siempre digo, si tú estabas agotado después de una conversación o discusión, algo no ha ido bien porque te ha chupado la energía. Si tú después te sientes bastante tonificado, algo ha ido bien. Siempre el cuerpo lo marca. Y esto, claro, es darse cuenta, ¿no? Sobre todo es importante. Sí, es importante. Aquí vamos un poco con la experiencia de cada uno, qué es lo que funciona. Exactamente. Además, Carmen, es un caso también muy como señalado, cuando tú estás grabado de una familia, ¿no? Que siempre hace comparaciones. Tú después en la vida también siempre estás en las mismas circunstancias. Sales de casa y otra vez entras en un ambiente donde hay la comparación. Es como diciendo, caray, ahora he salido por fin de casa y me encuentro otra vez con un ambiente que comparan constantemente. Y cuando yo reconozco que tiene que ver directamente conmigo mismo, lo puedo cambiar y de repente tengo otro ambiente. Esto es la magia, ¿no? Sí, esto me ayudó mucho verlo. El hecho de decir, hostia, siempre atraigo, ¿no? A gente así, a lo mejor, chicas sobre todo, que te cuentan sus problemas y a lo mejor no te escuchan a ti. Es como, atraigo mucho esto, ¿qué coño pasa? Y Claudia me decía, dice, es que es lo que atraes, ¿no? O sea, si atraes esto es porque tú eres así. Y si quieres cambiar, pues tienes que trabajar, ¿no? De otra manera. Entonces, a veces... Seguro que ahora no te pasa. Ahora no me pasa. ¿Ves? Porque también esto es saber poner límite a las cosas, ¿no? Ahí está, poner límites. Pero a veces, es lo que decimos, estamos muy condicionados. Yo en mi caso, por ejemplo, mi padre ha sido una figura muy autoritaria, mi madre una figura muy sumisa. Es una energía ahí que me llega un poco desequilibrada. Entonces, es como ya desde niña ya intentas como un poco hacer la pelota a tu padre y esto lo vas exteriorizando luego con los amigos, ¿no? Entonces necesitas pues un poco, pues en este caso ayuda, ¿no? A veces porque atraes ciertos comportamientos, pues en tu caso no te funcionan, estás de mala hostia, dices, hostia, yo como que salgo de hablar con esta persona y estoy mal. Y un poco con todo, ¿no? Entonces, con Claudia lo que funciona es que no tienes que ir cada semana si no lo sientes. Esto es muy importante, dejarlo claro. No hay que estar adicto a nada ni hay que estar, no sé, ningún terapeuta tiene que decir siempre, ¿no? Como obligar al paciente cada semana. Depende del paciente. Claro, es otro tema, ¿no? Que bueno, ya abriremos esta carpeta en otra ocasión. Pero bueno, la dependencia que se crea también muchas veces con el profesional que te está ayudando en ese momento. Bueno, tenemos que dejarlo porque tenemos que conectar ya con las noticias. De todas formas, Claudia, me gustaría saber, ¿estás haciendo algún curso ahora en esencia o tienes algo por ahí? Sí, sí, ahora en esencia hace un curso cada viernes de 10 a 12 de vivir sin miedo. ¿Vivir sin miedo? Sí, sí. Esto sería fantástico conseguirlo. Sí, está muy bien. Sí, al menos ver de dónde viene lo que podemos hacer, que no eres impotente ante este problema, que puedes hacer cosas. Reconocerlo es lo más importante, pero el paso más fácil es como ponerlo en práctica. Claro. Esto es lo que cuesta cada día, cada día. Y esto es lo que ha hecho Carmen, ¿no? Sí, sí. Y por eso, pues, ha podido venir a explicárnoslo. Carmen, muchas gracias por haber venido al programa. Gracias a vosotros. Gracias a vosotros. Por haber venido al programa. Muchas gracias. Y Claudia, nos vemos la semana que viene. Muy bien. Con más cosas. Hacemos una pausa y turno después de las noticias de la SIS. Fins ara. Vale. A les contes, Plàdio Desbèm, sintonitzes Plàdio Desbèm, la ràdio de Sant Just, 98.1. Ràdio Desbèm, 98.1. Ràdio Desbèm, viurem avui. Cinema sense límits. Cinema sense fronteres. Cinema sense mesures. En definitiva, cinema sense condicions. Els dimarts de 8 a 9 del vespre, quan el cinema es fa ràdio. Avui, a les 9 del vespre, M de Música, un programa realitzat i presentat per Maria Quintana. Música A les contes, Plàdio Desbèm, sintonitzes Plàdio Desbèm, la ràdio de Sant Just, durant la 8 del vespre. Catalunya Ràdio. Les notícies de les 6. Bona tarda, us informa Kilian Sabria. L'Ajuntament de Badalona no obrirà demà el consistori després que un jutge els ho ha prohibit a instàncies de la delegació del govern espanyol a Catalunya, Carme Montero. L'equip de govern ha decidit, però, atendre els ciutadans que ho vulguin a les portes mateix de l'Ajuntament en horari de matí i seran els càrrecs electes, no els funcionaris. El tercer tinent d'alcalde, José Tellec, denunciava un atac en tota regla a la sobirania municipal. No només estem davant, no un cop d'estat a la sovènere local, sinó que s'està demostrant que l'Ajuntament de Badalona i el govern local actual molesta i molt a les institucions judicials que estan manipulades pel Partit Popular. El jutge ha prohibit obrir demà l'Ajuntament perquè considera que la decisió del consistori va en contra de l'interès general i suposaria un perjudici irreparable. Catalunya serà aquest any el que ve i la regió del sud d'Europa que més inversió estrangera traurà. Els últims 5 anys ha captat 14.500 milions i més de 600 projectes, ho diu un estudi del Financial Times que s'agafa de referència a escala internacional. El compte enrere oficial perquè es formi el govern espanyol ha començat. El rei Felip VI farà una roda de consultes amb els partits polítics el 24 i 25 d'octubre per veure si hi ha una majoria que pugui arribar a un govern abans del dia 31 i, per tant, fraguen el pal. Mentrestant, tant Miquel Iceta com Núria Parlón refermen que els diputats del PSC no pensen abstenir-se al Congrés per investir Rajoy encara que ho decideixi així el Comitè Federal del PSOE. El president de la gestora del PSOE mira de justificar una possible abstenció dient que fer política és conviure amb la decepció. El ministre britànic de Fes Estrangers Boris Johnson carrega durament contra Rússia pel seu paper a Síria. Johnson demana sancionar el govern rus pels seus bombardejos contra objectius civils inclosos convois humanitaris i fa una crida pública als britànics perquè es manifestin davant l'ambaixada de Rússia a Londres. En una intervenció a la Càmera dels Comuns el ministre de Fes Estrangers avisa Moscou que si continua per aquest camí el que és un gran país pot convertir-se en una nació pària. Doncs precisament l'aviació russa torna a bombardejar amb duresa la part oriental de la ciutat d'Alep amb un balanç provisional de 12 civils morts. Després d'uns dies de calma relativa els avions russos han atacat intensament els barris d'Alep controlats encara per les forces rebels. Segons l'Observatori Siria dels Drets Humans entre la dotzena de morts hi ha quatre nens. El president sirià baixarà l'Assad amb l'ajuda de Rússia intenta recuperar del tot aquesta ciutat la d'Alep que abans de la guerra era la més gran de Síria. En aquests últims anys ha estat dividida entre la part dominada pel govern i la dominada per l'oposició. Les bicicletes podran continuar circulant per les voreres de Barcelona com a mínim un any més. L'Ajuntament considera que encara no hi ha prou carrils bici per exigir als ciclistes que sempre vagin per la calçada i ha decidit ajornar l'aplicació de la normativa de la bicicleta que havia d'aplicar-se a partir del novembre. La regidora de Mobilitat Mercedes Vidal ho justificava així. Com que aquest desplegament ciclista no s'ha produït i nosaltres des del principi del mandat i estem totalment compromesos i posant-hi tots els esforços doncs hem d'esperar a tenir aquesta infraestructura per poder baixar les bicicletes de les voreres amb total seguretat. La comissió d'urbanisme de l'Alpirineu ha tombat avui la petició de cinc càmpings que volien estalviar-se la normativa especial per a aquest tipus d'establiments que estan a prop de zones inundables. La Seu d'Urgell Eloi Barrera Bona tarda Els establiments repartits entre Montferrer es pot sort i llavors i havien demanat l'exempció a l'hora d'aplicar aquest pla especial dissenyat per garantir la seguretat als càmpings en zones inundables. El director general d'ordenació de territori Agustí Serra diu que no se'n poden escapar. Tenen problemes de compatibilitat amb la seguretat de les persones doncs hem determinat la necessitat de fer aquest pla especial. Eloi Barrera Catalunya Ràdio La Seu d'Urgell Esports Roger Arbussà Neymar ha tornat avui als entrenaments del Barça després de jugar aquests dies amb el Brasil als internacionals espanyols del Barça Busquets, Piqué, Niesta i Denis Suárez no s'incorporen fins demà amb permís del club. A l'espanyol Felipe Caicedo estarà dues setmanes de baixa el davanter ecuatorial té una lesió al múscul semitendinós de la cama esquerra tampoc jugarà divendres al camp de les Palmes Òscar Duarte que continua amb una sinovitis al turmell avui es disputen 20 partits més de classificació per al Mundial del 2018 els més destacats l'Alemanya i Irlanda del Nord l'Eslovenia i Anglaterra el Colòmbia Uruguai amb el blaurana Luis Suárez i l'Argentina Paraguay amb Mascherano i també el jugador de l'Espanyol de Michelis tots dos seran titulars avui comença la lliga de futbol Sala amb el Peníscola Barça a les 9 també arrenca la lliga masculina de Paterpol amb el partit atlètic Barceloneta Terrassa a 3 quarts de 9 i a l'Hockey Lliga avui es juguen els partits de la tercera jornada Barça Caldes i Vic Igualada tots dos a partir de les 9 Fins aquí les notícies Tot seguit les notícies de Sant Just Bona tarda són les 6 i 5 minuts us parla Andrea Bueno potenciar el turisme cultural i l'economia dels municipis són dos dels objectius del projecte Rutes Singulars del qual participa Sant Just es tracta d'un projecte de promoció local de 5 ciutats europees que consisteix en tirar endavant accions de promoció d'aquests municipis com ara ajudes a emprenedors artístics i creatius i intercanvis d'accions culturals i de promoció del patrimoni 5 municipis europeus participen d'aquest projecte són Sant Just Tornefoy Foix Baracaldo i Irún a més de la Fundació Creanta Demà dimecres hi haurà mercat amb volant a la plaça Camuapa com cada dimecres aquest mercat s'instal·larà Sant Just tot i ser jornada festiva l'Ajuntament ha autoritzat els paradistes del mercat prèvia sol·licitud a instal·lar els seus estants a la plaça Camuapa demà que és festiu arreu del país el mercat dels dimecres és un servei públic regulat i les persones titulars a cada parada tenen l'autorització municipal corresponent com cada dimecres doncs el mercat s'instal·larà demà a la plaça Camuapa de 8 del matí a 3 de la tarda i un apunt més divendres acaba la convocatòria per presentar les sol·licituds per instal·lar el carrer més multitudinari del poble tindrà lloc diumenge a 23 d'octubre i cada any aplegar un gran nombre de parades d'entitats escoles artesans i artesanes i altres col·lectius al voltant de la plaça Verdaguer per instal·lar-hi una paradeta d'on s'ha d'omplir un imprès de sol·licitud d'espai el període de recepció de sol·licitud s'acaba divendres i s'han de lliurar a l'oficina de gestió integrada de 9 a 2 i també a la tarda fins dijous de 4 a 7 i això és tot de moment la informació local tornarà en menys d'una hora més ampliada als Sant Jus Notícies edició vespre a les 7 mentrestant us recordem que podeu seguir l'actualitat de Sant Just al web de la ràdio radiodesvern.com bona tarda cinema sense límits cinema sense fronteres cinema sense mesures en definitiva cinema sense condicions els dimarts de 8 a 9 del vespre quan el cinema es fa ràdio avui a les 9 del vespre Emma de Música un programa realitzat i presentat per Maria Quintana a la tarda promризu TV Fins demà! Aquest dimarts, a les 10 del vespre, la música coral més de mil anys d'història. Un programa realitzat i presentat per Pep Quintana. Twitter, YouTube, Instagram i ara obrim un nou canal. Comunica't amb nosaltres per WhatsApp 610-777-015. Ràdio d'Esvern, cada dia més a prop teu. Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com. Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil. informatiucomarcal.com. Despertant-te, corrent, esmorzant, comprant, passejant, quedant, treballant, celebrant, sortint, conduint. Vius connectat, conduint, desconnecta, evita les distraccions. Milers d'accidents de trànsit són provocats per l'ús de mòbils, GPS i aparells de ràdio. Generalitat de Catalunya. Ara escoltes ràdio d'Esvern, sintonitzes ràdio d'Esvern, la ràdio de Sant Jus, durant el 8.1. Ràdio d'Esvern, 98.1 Ràdio d'Esvern, 98.1 Ara mateix, 6 i 11 de la tarda, comencem la segona hora de la penya del morro a Ràdio d'Esvern, 98.1 FM. Ja sabeu que ens podeu escoltar a través de ràdio d'Esvern.com i de la webcam fantàstica que tenim a l'estudi número 1 de la ràdio i a través de les aplicacions de la ràdio per iPhone i Android. Durant aquesta segona hora parlarem amb la Sofia, que avui ens explicarà els errors que cometem a l'hora de lligar els tios. Ara deixem-nos explicar des d'aquí uns moments, però abans hem d'anar cap a les noves tecnologies amb l'Eric Pomarro. Què tal, Eric? Bona tarda. Bona tarda. Hola, bona tarda. Bé, mira, aquí, tranquils. Sí, no? D'aquestes, més tranquil, amb l'aire posat. Sí, queda més fred, vols que l'apagui? No, no, estic bé, estic bé. Bé, atenció, perquè Samsung ha retirat un altre cop del mercat tots els Note 7. Aquesta és una mica la notícia de la setmana tecnològica. De la setmana i sobretot del dia. De l'any, de l'any també. De l'any també, perquè... Bé, i de la dècada de Samsung, també podem dir. Què ha passat? Perquè ja vam comentar-ho fa un parell de setmanes que van retirar el partit. Exacte, que van treure, perquè alguns havien explotat, inclús va explotar alguna dintre del cotxe, i, bueno, havia passat amb 5 o 6. A dintre del cotxe va explotar... A dintre del cotxe i va explotar el cotxe i es va cremar el cotxe. Home, això és molt perillós, no? És perillós, però espera't. Com dius, fa un parell de setmanes ho comentàvem, això que ho havien tret, i Samsung havia cridat a tots els dispositius, a tots els Note 7, els que tenien, que el portessin a una tenda a Samsung, perquè ells hi canviarien per un que estigués solucionat a l'error. Què és el problema? Que fa un parell de dies es va incendiar... Bé, va explotar un Note 7 d'aquests dos minuts abans que s'enlairés un avió. Dos minuts abans que s'enlairés un avió va explotar... Vull dir, estava l'avió ja quan surts de la boca per entrar a l'avió i allò que tira el marxa enrere i se'n van posant allà, es va incendiar el telèfon. I aquí ja sí que van ser tant les autoritats com Samsung directament, que va dir adiós, i ja van parar completament, inclús no, fa dues setmanes no van parar la producció del Samsung, no, la producció no la van parar, el que van fer va ser canviar-ho, el que estava malament. I aquí diu que això s'hauria d'haver parat abans, potser, perquè realment que, doncs, arribar fins a l'extrem... abans un avió peti, perquè això, per exemple, recordo que... Això arriba a passar cinc minuts després i què fas quan estàs a l'aire? Hi ha bateries que explotaven o es cremaven a la nit, s'incendiaven, mentre s'estaven carregant. Això ja de per si és per i dos, però fins a aquest moment no van parar la producció, Samsung? No, no, no van parar, van canviar el problema aquest i van seguir fent-ne. Però també fa dues setmanes, quan comentàvem això, també els aeroports ja van començar a dir, i ho deien per megafonia que si tenies un Note 7 que la paguessis completament. Bueno, doncs aquest noi que el tenia a l'avió no el va pagar i mira el que va passar. Se sap quan ha perdut o perdrà Samsung? S'estimen que arriben als 17.000 milions de dòlars. Li pot arribar a costar la broma de Samsung. I hi ha altres, a part d'aquest avió on va estar a punt d'explotar, altres llocs on han passat coses curioses? Sí, també la setmana passada es va incendiar un altre en un McDonald's. En un McDonald's? En un McDonald's també va explotar. Però el curiós d'això és que per aquests dos dispositius són els que ja s'havien canviat per Samsung, que en principi ja no tenien aquest problema. De fet, em sembla que hi ha un vídeo que corre per internet Sí, estan per internet. Està a la McDonald's. A YouTube, sobre com explota el dispositiu de Samsung. Tècnicament no és que exploti, sinó que comença a sortir fum i es crema. Es posen llames. De fet, si algú té un Note 7, ja li recomanem. Sí, és més... Et torna els diners, Samsung? Sí, sí, te'ls torna lògicament. I, és més, he vist que Samsung ha enviat un missatge a tots els del Note 7, a tots els que tenen, dient que paguin completament el mòbil i que li traguin la targeta i que ja no el toquin mai més. Directament? Directament. Ja que no el toquin, que la paguin i que el deixin estar. Bé, tu has buscat, Eric, algunes alternatives al Samsung Note 7 perquè si algú s'ha quedat amb les ganes i ara no vol comprar mai més Samsung... I amb molt d'iPhones i molt d'això... Quan va passar, te recordes allò del 6 Plus que es doblegava? L'iPhone que es doblegava? Tenia un preu de sortida d'uns 900 euros, crec, que va ser a l'iPhone 6 Plus. Sí, sí. Bé, el Note 7 també té el mateix preu. La sortida són uns 900, 800 o 900 euros. Mira aquest que està explotant. Però clar, hi ha alternatives, jo crec que el Note 7, per tema de disseny, tot això és molt més guapo que tots els que diré ara, però, si no t'ha d'explotar el mòbil... Millor, i a més a més que ja no el fabriquen. Per tant, atenció, alternatives al Note 7. Comencem pel OnePlus 3. OnePlus 3. Per què? Aquest és... Bueno, OnePlus és aquella marca que va sortir fa uns 3 anys amb aquests mòbils, que es diuen el flagship killer, que són els que treuen un mòbil de 300 euros amb les característiques... Perdona, com es diu? Flagship killer. Flagship killer? Sí, killer. Què vol dir això? Doncs que es carrega tot els... tot els booker insignia, diguem, de les altres marques. Treuen un mòbil per 300 euros, més o menys, amb les mateixes característiques que, per exemple, el Note 7. Rebenta preus, no? Exacte. Amb la càmera més o menys igual, la pantalla també, resolució, etcètera, etcètera. I aquest porta el OnePlus 3. Sí, aquest porta 6 gigas de RAM. I el Note 7 en portava 4. OnePlus, de qui és? OnePlus 3. De qui és? És la marca OnePlus. Ah, es diu OnePlus. Ah, val. Bé, després també es portes un altre, que és el Xiaomi 5S Plus. 5S Plus. Aquest és bastant nou, crec que va sortir la setmana passada. Ah? El Xiaomi també s'està posant molt en aquest... És com una mena de Huawei, podem dir. Que està començant a sorgir molt, és de Xina. També té 6 gigas de RAM i també està per uns 450 euros. És a dir, per més o menys la meitat. I després, el Galaxy S7 Edge. Sí. És... És Samsung. És Samsung. Aquest no es plota. Cuideu. Aquest no es plota. No, perquè és que ara potser la gent... Avui he escoltat una peça, el TN de TV3, que preguntaven a diferents clients que tenien el Note 7, que ells ja es passaven directament a iPhone. Sí. Clar. Doncs mira, molt bé. L'iPhone no es plota. Es pot doblegar tot el que tu vulguis. Bé. Però l'iPhone no es plotarà. Galaxy S7 Edge. Sí. Aquest és de Samsung. És l'alternativa... És l'alternativa... Oferreixint el propi Samsung, no? Exacte. Aquest val uns 100-150 euros menys que el Note 7 i és més petit, clar. I aquest està molt bé. I l'LG G20. Sí, aquest és el tope d'LG d'aquest any, que també té 4 GB de RAM i una molt bona càmera per uns 600 euros. Bé, doncs aquestes són les opcions que ens portava l'Èric, però atenció perquè hem de parlar de més coses tecnològiques perquè Sony presenta dos nous models de la PS4, la PS4 Pro i la PS4 Slim. A veure, Éric, estem malalts aquí també, de videojocs. I tant. La PS4 Pro. La PS4 Pro. És com més guai, no? És la Pro. Exacte. Aquesta setmana va ser al Congrés, com si fos el Mobile World Congress, però de jocs aquí a Barcelona. Sí. I, bueno, ja va sortir unes setmanes abans, però aquí ja la van portar, aquesta setmana ja la van portar Sony. Aviam, PlayStation sempre ho fa, això de treure, per exemple, la PlayStation 3 i al cap de dos anys treuen una mena d'actualització per vendre un, dir que han tret una nova, però que és igual que li canvien un parell de coses. Per exemple, aquesta, és compatible amb contingut en 4K, amb ultra, ultra definició. Sí, o sigui que tu pots veure DVD, DVDs es pot fer en 4K, no? Sí, sí, sí. I formats. És bàsicament per això, perquè serveix. I vídeos de YouTube en 4K, per exemple. Aquesta ja incorpora el que és el Blu-ray, però en 4K. El que ja sí que s'ha de destacar és que no es pot jugar en 4K, això sí, eh? Jocs en 4K no. No es pot jugar? No. Perquè hi ha jocs en 4K? Per play no, lògicament, però per ordinador sí, sí. L'ordinador, un joc que estigui ben fet, el pots posar a la resolució que t'aguanti. De fet, tu dius que té les mateixes característiques, la PS4 Pro, ja ho diré bé algun dia, però que és una mica... És 4K i porta el suport per HDR. I la PS4 Slim, que és la fina, no? Que han tret ara? Sí, la PS4 Slim és la mateixa, però lògicament més petita, més prima, i aquesta té les mateixes que la PS4 normal que hi ha ara. I és més barata, val 300 euros. O sigui, bàsicament l'han tret perquè és més primeta. És més primeta, sempre ho fan. Més elegant, més soft, com a tu t'agrada a Eric, que sigui una cosa més tranquila. Més petita, que hi cap millor sota de la tele. Molt bé. Per cert, què és la PlayStation VR? Bé, ara estan traient tots les ulleres de Rated Virtual, de Rated Aumentada. Ah, Rated Aumentada. Exacte, molt bé. I ara Sony ja les ha tret, ja les va presentar fa uns mesos, però surten a la venda aquí a Espanya ja aquesta setmana, que ja estan en reserva per Amazon per uns 400 euros. I el que s'haurà de veure ben bé és com ho implementen això en els jocs. Perquè poden ser o que ho posin directament amb jocs nous, amb actualitzacions que tu te puguis posar a dintre del joc directament, és a dir, com si tu estigues en un joc d'aquests de primera persona de disparar com el Call of Duty, que tu estiguessis a dintre del mateix joc. Vull dir, que no veiessis una pantalla. De fet, aquest és el futur dels videojocs. Que tu estiguis realment i que puguis veure a 360 graus el que està passant, no? El que s'haurà de veure és si farà falta un nou joc que sigui compatible amb això o per mitjà d'actualització o directament des de PlayStation ja podràs fer-ho directament. No s'ha de comprar res. Molt bé, doncs Eric, ja ho veurem. Vas passar per la fira, tu? No vaig passar-hi. I va estar l'Hombert. I no hi és avui. És que de bo, és que de bo, Hombert, Hombert, per favor. Bé, doncs Eric, moltes gràcies. No te'n vagis? No, em vaig. Perquè em sembla que avui, sí, a la secció Eric de la Sofía... No, calla, calla, tonto, que no passes bé. A la secció de la Sofía, avui l'Eric serà el protagonista. i és que Sofía, què tal? Hola. avui hem de parlar d'una temàtica una mica diferent, no? El que normalment han desportat aquí a la secció. Sí, sí, o sigui, és solidaritat, perquè crec que ens ajuda una mica a tots, tant a nois com a noies, però sí, és una mica diferent. avui ens vols parlar dels errors que cometem els nois a l'hora de lligar. O sigui, una mica tu ens fes explicar a nosaltres, a l'Eric i a mi, què és el que no hem de fer, no? I a l'Àlex també, no? Sí, sí, què és el que hem de fer? Apunta. Ja, bueno, jo tinc aquí ja, mira, paper en blanc i boli. Sí, a veure, temple d'aquesta música sensual per entrar una mica en matèria i tot. Perfecte. Sofía, què, a veure, primer de tot hem de saber que... Sí, heu de saber que les dones utilitzem l'hemisferi dret del cervell, que és... Para, para, para. No, sí, sí, això està demostrat per la Universitat de Michigan, us ho juro. Però un moment, però que utilitzeu l'hemisferi dret del cervell, com ens pot ajudar això a lligar? Mira, que us hem de parlar a l'orella dreta? No, no, no, perquè heu de saber, no, perquè heu de saber que nosaltres utilitzem la part més artística i emocional i vosaltres utilitzeu l'hemisferi esquerra que és més pragmàtic i més tàctic, per així dir-ho. Val, d'acord. Llavors, això també va per les noies. Noies, heu de saber que ells no actuen de la mateixa manera que nosaltres, o sigui que, per molt que esforceu a que siguin més detallistes i tal, ells poden esforçar-se, però no vol dir que ho siguin. Això és important. O sigui que, estàs dient que fem el que fem els nois no ho tenim molt malament, no? No, us podeu esforçar, us podeu esforçar, us podeu esforçar, però, de naturalesa no ho surt. Ja, ja, ja. Bé, en fi, després també, això ho diuen estudis, no? Sí, de la Universitat de Michigán. De Michigán, que és la Universitat de Capsalera del programa, ara. Exacte. Més coses. Doncs, és cert que la primera impressió, o sigui, algú ens entra pels ulls, sí, però després ens ha de treure la personalitat, òbviament, perquè si no, no hi fem res. És com si tu entres a una habitació, però si la portes molt bonica, però tu entres i no hi ha res, malament. Malament. Molt malament. Molt malament. Així que la personalitat importa i molt. Us poden dir el contrari, però no. Llavors, també, una cosa que també està científicament comprovada per la Universitat de Michigan. Joder, amb la Michigan. És la meva font d'informació. És que als nois ja els hi atreu lo difícil, si noies, és la veritat. Però, lo impossible no. Això de no li parlo, passo d'ell, perquè com que sembla que m'agrada, ai, no he de passar d'ell, no he de parlar-lo, no. Perquè això al final el noi acaba cansant-se pobre i diu, doncs, passem a una altra cosa. Però, perdona, depèn de cada cas, no? O no? Òbviament, estic generalitzant, però... Clar, no tothom, no tothom, no? Òbviament. Va, val, d'acord. I després, tu dius que als nois els hi treu lo difícil però no lo impossible. Exacte. Per tant, s'ha de posar molt difícil el noi. Com més difícil, millor. Si te'n vas a una altra ciutat, millor, no? Sí, serà més difícil per trobar. No, però això sí que és veritat, o sigui, jo, que conec noies del meu voltant i tal, sí que a vegades et fas molt la difícil i pobre el noi al final perd totes les esperances, saps? O sigui, estic d'acord que això que sigui molt fàcil aconseguir-te, doncs, no els hi agrada però tampoc pobres nois els facis patir del pal amor cortès. No. Perfecte. Per ser que estem preguntant a Twitter si se us acudeix a algun error que cometin els nois a l'hora de lligar. Ho dir perquè si hi ha alguna resposta... Oh, i tant. La direm. Oh, i tant. Molt bé. Sé bona persona, diu l'Àlex, per exemple. és un error que cometen els nois. Un error? Sí. Sé bona persona. Això ho entraries o no? No. No, eh? No és un error. Saps què passa? Que la idea de chico malo de tres metros sobre el cielo a moltes noies els agrada. Però arribes a una certa edat i dius 95%. Però arribes a una certa edat i dius chico malo o no? Sí, com malo o no? No. Una persona normal. Algú que puguis presentar els teus pares que diguis decent. Clar. Bé, escolta, i ara parlem d'errors dels nois, dels homes a l'hora de lligar. Sí. A veure, però comencem. El primer, sou a vegades molt pesats. Som molt pesats. O sigui, estic generalitzant, eh? Però arriba un punt. S'està quedant a gust. Sí, sí, sí. Ha vingut aquí, ve a la ràdio, prepara les eleccions, ve aquí a desfogar-se. I tal, i sou uns pecats. I és la primera. Mira, perquè és que porta, mira quants punts porta. Es queda tan ample i se'n va, però... Molt bé, molt bé. Però és veritat. O sigui, el que passa és que ara, amb això de les xarxes socials, de WhatsApp, s'està perdent tot això de la intimitat. Doncs bloqueja, bloqueja. No, perquè pots bloquejar, però després tens Facebook, Messenger... Però això és molt llet, a mi em fa... A mi em sap greu. El que? És que tu tens tret el visto. El doble xec. Jo me l'he tret. Clar. Es pot treure. El doble xec, i llavors no saben a l'última hora de connexió, no? Exacte. I així, ni si has vist el missatge. És perfecte. Està molt bé això, perquè així no tens ningú que et diu eh, t'ho he enviat i sé que ho has vist i no m'has respost. Bueno, estic fent les meves coses també en la liga, no? Això, estem d'acord. Ha de ser, clar, ha de ser una cosa sana. Bueno, després tu dius que s'ha perdut la cavallerositat entre els homes? Sí. Per què? O sigui, a l'hora d'actuar i de parlar... Què vols? Una rosa cada dia? No, això no cal, però a l'hora de... No, no, a l'hora de parlar, o sigui, ara mateix pensant en el meu grup d'amics, Eric Pomar, tu això pots certificar-ho. O sigui, estem parlant... Eric, os cuideu, eh? Ja comença. Això ha sigut una inferrona, concretament, eh? Ha sigut una supermega inferrona. A mi m'ha dit si és greu, parlem alguna cosa de solidaritat... Eric, per part del programa et demano disculpes, no sabia que coincidíeu aquí a la mateixa hora i al mateix moment. Però si li encanta, home, li encanta. Bueno, tu què saps? No ho saps? Li encanta. Vinga, va, dispara. Quan estem parlant tots els amics, parleu d'una manera superxabacana amb les noies. Disculpa. Sí, sí, sé el que dic. Eca, et suelten de sobte tu no sé què. No. No, no, no. Si estem entre amics, doncs tampoc és necessari. Eric, i a l'hora d'actuar? No, no, o sigui, tirant-lo blanc hauria de tornar aquí ara mateix. Però, paia, bronca, t'estàs posant aquí en directe, no? Sí, però, Sofía, vas una mica de... senyora de Rotecmeyer. No, home, tampoc és això. Que jo soc molt de... que les noies també tenim molts errors. Molts. molts, molts, però avui no. Avui toca el dels nois. La setmana que ve, apunto aquí, arròs de noia, que ja ho vindrem també preparat. Va, ja està. Sembla que ve per la missa. Doncs això, la cavallerositat s'ha perdut. Una mica, i ho saps. Clar. Després... Jo que no, perdona, eh, què vols que... No ho sé, és que... Obrir la porta, però això és ser educat. Quan quedem... Sí. Obrir la porta, per exemple, no? S'ha perdut també l'educació. I això ho fas. És que no li veus la porta, Sofía, quan entra la ràdio. No, no, la ràdio no, perquè jo ja estic a dintre. No, és que t'has d'aixecar. Has de sortir. T'has d'aixecar, i a casa meva, sí que t'obro la porta, i et dic que passis, i te la tanco. Mira, veus, Sofía, és maco, clar, és que també tu, que és super crepallora. Bàsicament perquè no té la clau. Home, també et dic una cosa, ja, però estaria llest també, que ell no pot entrar, perquè estigués a fora esperant, picant a la porta, i tu no l'hi obrissis. Perquè no té interfono, l'home aquí. Jo sí que tinc interfono. Que he de trucar al dels veïns. Això ho vas fer expressament. Bé, total, molt bé, tu dius que, per exemple, que els nois d'avui en dia no saben portar una conversa. Sí, perquè amb el tema de WhatsApp i tot això, ha facilitat molt que no parlem cara a cara. Això és veritat. I això, sí, en sèrio. Per tant, per tant, vosaltres com nosaltres, no? Tothom, sí. i tant les noies com els nois, això. Sí, sí. Val, val, val. Per tant, tu reivindiques una mica comunicar-nos més cara a cara. Sí, perquè val que tu potser estiguis nerviós o tinguis aquest neguit a l'hora de parlar, doncs, amb el sexe. Contrari. Sí. Puc afegir un apunt, jo, això? I tant. I és, si tu preguntes alguna cosa i tu fas-ho, per exemple, o escrius per WhatsApp, no? Un paràgraf de set, vuit línies, si responen amb un emoticono, només un, per favor o en contra, o sigui, si responen amb unes línies, que al mínim responen tres, no demanem un o sigui o set, però clar, si dius, escolta, que no sé què, m'ha passat això l'altre dia, mira, aquest matí anava pel carrer i justament m'he trobat la teva tieta, i al final, emoticono de somriure. Dius, bueno, és horrible. Això és fatal, perquè dius, et quedes amb una cara. Vale, jo estic d'acord, amb aquest o tindré? Sí, amb aquest. Què més? No ser un mateix. Bé? Escolta. No ser un mateix. O sigui, quan tu, per exemple, a l'hora de lligar, hi ha gent que adopta una postura diferent. Sí. I no, o sigui, tu has de ser com ets, perquè si aquesta persona, per el que sigui, s'enamora de tu, després resulta que has adoptat una actitud que no és la teva, doncs va lleig a xasco. Clar, sempre ser fill de tu mismo. Una mica això, consejos de Superpop, que és la revista que jo tenia quan fa uns anys. Poca broma. Sí, podria ser el vostre avi i jo. No us preocupeupeu. Bueno, en fi, per tant, molt bé, ser un mateix, ser tu mismo, no te traiciones ser ti mismo. Exacto. Molt bé, més coses. Doncs, no mostrar els sentiments. O sigui, això és generalitzar, però el que passa entre els nois és que, potser per la societat, que us han imposat que l'home ha de ser el fort, el que, jo què sé, el que aguanti les situacions difícils i tal, a vegades, sí, i jo tinc amics que m'ho han dit, no em surt plorar perquè fa molt que... A mi tampoc em surt plorar. No. No s'acuïbi. O sigui, tu dius que mostrar els sentiments no és un signe de debilitat. Exacte. Tu estàs fent això, potser. Exacte. Perquè a vegades potser es pensen que ells han de ser els que aguantin, els que siguin forts. No. Tant homes com dones poden plorar, poden riure en el moment que sigui. O sigui, no t'has d'avergonyir sense el que sents i punt. No, això m'ha agradat. Això és que té raó. Sí, sí. Si té raó, té raó. Eric Pomar, has de plorar més. No, deixa la mà que faci el que vulgui. Bueno, en fi, no s'acuïbiarà. Escolta, cadascú... No s'acuïbiarà. Hi ha noies que no són de plorar, tampoc. No passa res, vull dir que depèn. Hi ha noies potser que són més exterioritzar, hi ha noies que potser són també més d'ensenyar el seu sentiment, i altres no tant. Vull dir que no passa res. Molt bé, m'agrada molt aquesta classe. La setmana que ve... La setmana que ve de les noies. Faré de les noies, eh? Així que tot has escoltat. I tu, Eric, també, Eric, prepara't alguna cosa, tu, eh? Perfecte. Molt bé, doncs, Sofia, Eric, moltes gràcies per venir al programa. Que vagi molt bé. Nosaltres fem una pausa per la publicitat i tornem d'aquí uns moments amb l'Edu Martínez i la secció de Còmics. Fins ara. Ara escoltes l'Àdio d'Esbert, sintonitzes l'Àdio d'Esbert, la ràdio de Sant Just, Duranta 8.1, Ràdio d'Esbert, Duranta 8.1, i l'Àdio d'Esbert, Duranta 8.1, Cinema sense límits. Cinema sense fronteres. Cinema sense mesures. En definitiva, cinema sense condicions. Els dimarts de 8 a 9 del vespre, quan el cinema es fa ràdio. Avui, a les 9 del vespre, Emma de Música, un programa realitzat i presentat per Maria Quintana. Música Música Música Música Música Aquest dimarts, A les 10 del vespre, la música coral més de mil anys d'història. Un programa realitzat i presentat per Pep Quintana. Primer, van ser les Ones. 98.1 FM. Després, internet. ràdio d'Esbert.com. L'hi va seguir Facebook, Twitter, YouTube, Instagram i ara obrim un nou canal. Comunica't amb nosaltres per WhatsApp. 610 777 015. Ràdio d'Esbert.com. Cada dia, més a prop teu. Ràdio d'Esbert.com. 98.1 FM. 98.1 FM. Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com. Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil. Informatiucomarcal.com. Despertant-te. Corrent. Esmorzant. Comprant. Passejant. Quedant. Treballant. Celebrant. Sortint. Conduint. Vius connectat. Conduint. Desconnecta. Evita les distraccions. Milers d'accidents de trànsit són provocats per l'ús de mòbils, GPS i aparells de ràdio. Generalitat de Catalunya. Ara escoltes ràdio d'Esperm. Sintonitzes ràdio d'Esperm. La ràdio de Sant Just. Durant el vectú. Sí, sí. 37 de la tarda. Continuem en directe. a la penya del morro de ràdio d'Esperm i com cada dimarts aquesta... Bé, cada dimarts. A veure, cada dimarts tampoc perquè s'ha passat i ja va fallar. Tenim l'Edu Martínez per parlar de còmics. Avui al telèfon. Edu, bona tarda. Bona tarda. Què tal, senyor? Com estàs? Doncs mira, em pilla una mica així. He intentat baixar però no he pogut. Perquè ja està. Estàs com encostipat o m'ho sembla a mi? No, estic amb el manus llibre. És que no funciona bé el meu altaveu. Doncs, eh, però què tens? Un Note 7 o alguna cosa? Tinc un què? No. Un d'aquests que s'explota. Però no sé per què no funciona l'altaveu, mira. Ui, ja hi comença a fallar. Bé, Edu, escolta, avui volies parlar-nos de Marvel i Stan Lee que realment són dos noms molt potents dins el sector del còmic. Va, avui. Em sents bé, ara? Sí. Bé, normal. Què, estàs fent cacà o què? Perquè sembla que estiguis al lavabo. Sí, però? Sí, se t'ha escoltat lluny. A lavabo és un gran moment, eh, per llegir còmics. També, també és veritat. Hi ha molta gent que té una revisteta sempre allà, no? Quan vas a visitar els llocs a mi em fa molta gràcia i dius, ah, a veure què llegeix aquesta persona mentre parlava a lavabo. És una gran, què, per anar lavabo? Perquè és així com ràpid, no? Sí. I es facilita, es facilita i mira, vas a parlar lavabo. Molt bé. Doncs et volia parlar de l'Stan Lee. Estan Lee. No et volia parlar de l'Stan Lee, volia parlar de Marvel. Ah. Però preparant-me la secció i tal vaig pensar, bueno, és que no es pot parlar de Marvel sense parlar d'Stan Lee. Per què? Home, Estan Lee va ser, diguem-ne que per rebote, eh? No et pensis que va ser el fundador de... Bueno, perdó. És el fundador de Marvel, tot i que Marvel va començar sent un editorial, que ara diré com es diu, que tinc aquí apuntat, tinc aquí, volia portar-ho això a ràdio avui, però no, no ha pogut ser. De fet, mira... Marvel va començar sent un editorial, era un editorial que publicaven de tot, publicaven westerns, publicava sense ficció, publicava una mica de tot, fins que a través d'una espècie de batalla interna que tenien el senyor Stan Lee va començar el que diríem els Marvel Comics, que no era l'editorial en si, era Arcella, ara t'ho dic, no t'ho dic. Bé, aquest és el nivell, de la secció. Mira, jo he estat buscant algunes coses, Timely Comics. Timely Comics, clar, de Stan Lee, Tan Lee Comics. No està mal. Una editorial que publicava tot això. Resulta que el senyor Lee entra de rebote a ser autor a ser autor d'aquesta Timely Comics i ell el que decidís és canviar el format del còmic i introduir tot el que serien els superheròis. No? Sí? M'escoltes? Te segueixo i t'escolto perfectament perquè de fet està veient... No, no, calla, calla tu, calla. Edu, Edu, Edu, Edu. Què passa? No m'escolta. No ho sé tu bé jo. Si ets tu que no m'escoltes anava a dir això, però si em dius que ets tu que no m'escolta. Escolta, no, que estava mirant que Stan Lee va néixer el 1922 i quan va revolucionar tot el món dels còmics va ser d'any 1962. És a dir, el tio tenia 40 anys. Tenia realment pocs anys quan va entrar a fer... Bueno, en 19 anys va començar aquesta... el treballar de això que et dic de revolta dins del Timely Comics i ell el que va decidir va ser canviar tot el que seria o va introduir dins del còmic tot un gènere que abans no es feia molt, no tenia molt d'èxit que eren els superhomes. Aquí volem arribar perquè, de fet, Stan Lee va crear els personatges coneguts per tots com Spiderman, els quatre fantàstics... Estàs mirant? No, no val. Et volia fer una proposta. Estic mirant la Wikipedia? Què vols que em faci? Sí, no volia que m'hagin dit la Wikipedia. No, no vindré a escoltar-te aquí sense participar del xou com va dir el... No, perquè jo et volia fer un juego. Deixi la Wikipedia, va, fes-la, fes-la, el favor. La tanco? Sí, tanca-la. Però si estàs fent el pitjor que li penso a un locutor, que és deixar-lo sense guió i sense re. Ara mateix estic... No, no, no, no tanquis. Tanca la pestaña. Solo ante el peligro. Vale, vale. Vinga, accepto el repte. Ah, em proposo un joc. Stan Lee, com tu m'ho havies dit, va més segur, el 22, té 90 anys en tota aquesta... Ja sé que a vida que ha tingut d'èxit, perquè és un tio que ha tingut molt d'èxit, ha fet una... una corporació, el que és Marvel, ja no és un editorial, és una corporació que fa de tot, està ficada en tot, el que seria el còmic, ell ha fet molts, molts personatges dels que, dels que es coneixen no només a la cultura com a còmic, sinó com a cultura popular. Jo et proposo que em diguis 10, 10 personatges, havíem sigut certes 10 personatges d'Estat Lee creats per d'Estat Lee. A veure, per exemple... No per Marvel, eh? Per d'Estat Lee. Per d'Estat Lee. Per exemple, jo acabo de veure ara, però m'ho he tancat, eh? M'ha donat temps de ser una ullada quan estàvem mirant l'equipatge. Jo sóc sincer, jo sóc un és, sóc una persona, sóc un llibre d'Oberts. He vist que va crear X-Men. Per tant, et diria 10 personatges d'X-Men, tots els d'X-Men. I llavors ja... No, però això no val... X-Men, com a... Què? X-Men tots? Mira, l'Obed no, el de la Tormenta, aquell que vam quedar a les rodes que és Calp, després també tots, tots aquests personatges són d'Estat Lee. Què he guanyat, Edu? No, home, però m'estàs centrant, tio. Però si tu m'has dit 10 personatges d'Estat Lee, t'estic dient que tots els d'X-Men, que són com centenars de mutants pel món. No, però dins d'X-Men, perdona, eh? Dins d'X-Men hi ha altres creadors. Si no t'entenc, què dius? Apropa't al micròfon. Dins d'X-Men també hi ha altres creadors. Va, diguem, d'X-Men diguem algun que... X-Men, què vols? Vaig a veure xulo. Què vols? El personatge en versió en anglès o en castellà? O en català? Sí, va, vinga, en anglès. Wolverine, lluvetó. Molt bé. Bravo. Aquest és un? Aquest és un? Paratxem-la. Què vols? Stim Troopers, Tempesta. Molt bé, molt bé. Storm. Després, Mr. T, de l'equip A. Eh? Mr. T, Mr. T de l'equip A no l'ha creat... No l'ha creat... Talit, tot i que hagués pogut trenquerem perquè va crear... Però si aquell home... M.A. Barracus... M.A. Barracus... Mr. T en còmic? Quin seria? Mr. T en còmic? M.A. Barracus, no? No, no, en còmic. La seva opció còmica... Hulk. Seria Hulk. Hulk, correcte. Aquest sí que el va crear ahí. La cosa. Vale, ja està. Ara dic una cosa. Mr. T i M.A. Barracus és una mica mutant, eh? Podria haver sigut perfectament un personatge d'Stanley. Sí, sí, sí, sí, sí. A mi no em doi la raó com a tots. Si podria pensar personatges que hagués pogut crear Stan Lee, vull dir, aquí, aquí, en el roleo espanyol, diguem-ne que en tens molts, de mutants, de persones que... Sí, sí, sí, sí. Durillo. No, dos personatges, bueno, tres personatges dels que Stan Lee va crear just a començar Marvel. Mira, quin seria... Ara, ara. Què deus que ets? el primer personatge que va crear Marvel... Ai, Marvel. Stan Lee debutant a Marvel. Però ja, m'has portat al cap, Edu. No ho vull pensar més, ja. Va, va, va. El primer que va crear Stan Lee de Marvel. Sí, no el diries mai, eh? Però et donem tres opcions, perquè és que, clar, anem molt de loco. Donem tres opcions. Clar, és que... Capità Amèrica. Capità Amèrica, opció 1, vale, m'agrada. Aquaman. Aquaman, molt bé. Sí. I Spider-Man. I Spider-Man. A veure, deixa-m'ho pensar. No, no, totes mirar la Wikipedia no t'ho miris, eh? No, no, no, perdona, no estic mirant la Wikipedia. A veure, deixa-m'ho pensar. No t'ho miris, eh? Deixa-m'ho pensar. Deixa-m'ho pensar bé. Què és dir? Capità Amèrica 1, opció 1, porta 1, Capità Amèrica. Namor, Namor, que és el Aquaman. Namor, però això què és, això? Namor? Namor és el príncep de tot el que seria el món submarí. Namor a primera vista. El Capità Namor. Namor, Namor a primera vista. I el 3, quin és? Spider-Man. Spider-Man. I el primer personatge que se l'havia inventat. A veure, deixa-m'ho pensar. Escolta'm, estàs fent trampa. No, no estic fent trampa. A veure, a veure, deixa-m'ho pensar un moment. Deixa-m'ho pensar. Deixa-m'ho pensar. Vale, jo dic... Va, me la jugo, eh? Vaig fort. Vinga. Dic la 3, Spider-Man. No, l'has cagat. Però... Ja, tu estàs mirant la Wikipedia, eh? No, no, no. No diguis que va ser Capità Amèrica. No, va ser Namor, l'home, l'Aquaman. L'Aquaman, hòstia. Sí, va ser el 1940, va entrar dins de la primera publicació de Marvel. Bé, perdó, el primer d'això va ser l'entorxa humana, l'entorxa humana. Juntament, sí, juntament amb Namor. Els dos van entrar dins del primer còmic que va estrenar Marvel com a Marvel còmic. No com a místic, sinó com a Marvel còmic. És bastant caixoto. Llavors, és que va començar, va tenir molta tirada als anys 40. Fem una mica d'història de Marvel? Em sembla bé? Ah, sí, sí, sí. Tirem enrere, no? Sí, sí, sí. Va començar als anys 40 i el concepte heroi el van transportar a batallar contra els nazis. O sigui, el Capità Amèrica va ser com una espècie de moment patriòtic que va tenir Marvel d'atacar els nazis a través del còmic. I aleshores, de tota aquella generació de jovenets que missen el còmic que va tenir molta tirada de Marvel, va sorgir el Capità Amèrica, per exemple, o va sorgir el crani rojo que és el nazi contra el que vivia de Capità Amèrica. De fet, la pel·lícula que hem vist, això és una de les primeres escenes, no? D'aquestes últimes pel·lícules, clar, les pel·lícules són una altra història, perquè ara han vist la tirada de Marvel, Marvel ha vist la tirada de pel·lícules que els està funcionant fantàsticament bé, però això és una altra història. Sí, la primera pel·lícula em sembla que sortia, oi? Sí, sí, em sembla que hi havia tot de nazis, no? O que va intercedir com a enviat a la Segona Guerra Mundial, alguna cosa per l'estil. Mira, ara que ha dit això de la primera pel·lícula de Marvel, et podria dir que la primera pel·lícula de Marvel que es va fer, es va fer, a quin punt que es va fer? No t'ho tornaré, al 1944. Ah, vale. I va ser precisament la Capità Amèrica. Va ser la primera pel·lícula animada de Marvel. Perdona, m'estàs dintre que hi ha una pel·lícula de Marvel de l'any 1944? 1944. Però no és com ara, no? És de dibuixos animats? Va ser una sèrie de subvenció de la companyia. Sí, va ser una pel·lícula de dibuixos animats, sí, sí, sí. Ah, està bé, està fúriós. Bueno, avui estem parlant de Marvel, l'univers... Un principi de Marvel, eh? del Marvel... Sí, originari, Origins, Origins, això és molt de còmic, Origins, First Evolution. Estem parlant de l'inici de Marvel a la secció de còmics amb l'Edu, una secció que m'estic adonant que és bastant friki, per cert, però m'agrada, m'agrada perquè... Tinc moltes cosetes, és que tinc moltes cosetes, no? Ja, té moltes portes. Bueno, escolta, algun dia arribarem al que m'interessa a mi que són les pel·lícules de Los Vengadores, o no? Si vols, avui podem parlar una mica d'aquestes pel·lícules. Vale, no, ho dic perquè... Per exemple, ara per poc es va estrenar una pel·lícula de Marvel, concretament. Mira, es va estrenar de dues pel·lícules de Marvel, una que s'ha estrenat i l'altra que s'estrena. La primera que s'ha estrenat fa uns mesos va ser Civil War, no sé si et sona. Civil War? Sí, Civil War, cap i cap. Ah, sí, per aquí diuen que està molt bé, ja estan destapant ampolles de cava a la redacció quan has dit això, Civil War. Molt bona. Sí, han dit que està molt bé, no? Sí. El Carlitos. El Carlitos, clar, qui vols que sigui. Sí, sí, sí. El Carlitos com li va agradar a Trump, com ell s'agrada, és... doncs, no, espera que tinc els teus Carlitos perquè en venen més, perquè Civil War es basa en uns còmics que té Marvel que tracta precisament d'això, de la batalla entre superherois que volen firmar una espècie de document que diu que s'han de registrar, està força interessant l'argument perquè és el fet de registrar-se dins d'unes lleis humanes, no? d'un d'això, unes persones que no són humanes o que la majoria no són humanes. Estava tan cachondo. Llavors, l'Ironman decideix que sí, que és l'illa dins les lleis que permaneixen en aquell moment americanes, no?, tot un torn americà. Iron Man, perdona, bon, perdona. Capità America és en contra de les lleis americanes que passa a ser un delinqüent. O sigui, Capità America i Iron Man estan enfrontats a Civil War però després els Avengers, els Vengadores estan junts. Això és un colabrot. Per això s'anirà un món Marvel perquè és tota una espècie de... bueno, és que si t'hi poses tens per l'estona perquè... Quants personatges hi ha a Marvel? A gust ha comptat? Mira, això és el que tu pots buscar per a Wikipedia ara mateix perquè no m'has pillat perquè no en tinc ni idea. 300.000. Els més destacats potser serien Spider-Man, Capità America, el Nemo, l'Antonso Humanos, els Quatre Fantàstics, el Hulk... No sé què més dir-te. Tens tota aquesta colla no de superherois sinó d'extrahumanos. Tots aquests, el Wolverine, els X-Men, la cosa... Tots aquests són Marvel. Tot això és Marvel. I per cert, l'Àlex... Un altre dia parlarem de DC. Sí. I la segona pel·lícula que es podia dir... Un moment, un moment, perdó, és que l'Àlex m'apunta una cosa. Què va passar amb Capità América a Hydra? Això és una cosa... Què passa amb Capità América a Hydra? És molt bona pregunta de l'Àlex. Sí, per això està detenent. Bona pregunta. És que clar, no ho t'ho puc explicar perquè és un spoiler important. Ah, molt bé. Però diguéssim que el Capità América a l'espoil... No, un moment, no diguis res. No fem espòilers. No és interessant perquè són uns còmics que valen molt la pena dir-ho així. Un d'ells és la muerta del Capità América. Vinga, espòilers, hi ha el títol ja. O sigui, el títol ja... Tu poso la portada, tu poso la portada. Però què fa, Stanley? Aquest home passa de tot, no? No, no, aquest home subpalleta de tot, vull dir, això de Juego de Tronos és una conya comparada amb aquest home. No, no convençem. Per cert, mire, pensa que abans d'entrar a Timely Comics el que feia eren esqueles de gent. I feia esqueles i fins i tot se les inventava les esqueles. Jordi? Sí, sí, t'escolto, però és que no ho heu trobat tan sorprenent. No, no, a mi m'agrada molt la lliure. Vale, vale. S'inventava esqueles i, bueno, en el seu equip ells s'inventaven esqueles de si volien que morís o que s'havien... Bueno, és per tant que és això. també hi ha una espècie com de columna dins del Times que escrivia... Bueno, un tio bastant catxondo. Vale. Mira, perdona, estic amb lo meu, eh? Stanley Martin Lieber per arribar a milions de persones és el pare de l'univers Marvel, un pare que als seus 93 anys, però això és l'any passat, en té 94 ja, ha vist com trigaven a arribar les seves creacions més famoses pel còmic del tal tal, però diu que Migs Planeta té un deute cultural amb el creador més prolificat del còmic que és ell, que té més de 300 personatges el seu nom de Marvel. No et dic això, eh? Ah, 300 personatges, és el que és això? Cadascun amb una història, cadascun amb un planeta d'origen, cadascun amb un dolent, vull dir, clar, això és molt fort. No, és un... per això t'he dit avui, és un dels... és un dels personatges destacades de parlar perquè... Sí, senyor. Un dels que va crear i que a mi m'agrada molt també és el Doctor Estranyo. El Doctor Estranyo. La nova pel·lícula que s'estrena ara en dies contats que té molt bona finta. Molt bé. Doncs... Si al Carlitos m'hi va agradar Civil War, digue-li que vagi a mirar aquesta perquè li agradava molt també. Doctor Estranyo. Doctor... Doctor Estranyo. Doctor Estranyo. que s'ha de fer que s'ha de fer que s'ha de fer que s'ha de fer que s'ha de fer que s'ha de fer que no l'ha creat Stanley. Ah! Hosti. Per poc. Va, Stanley. Perquè dona-li cinc anys més i te'l crea un altre cop. Qui és la protagonista femenina? Pregunta el Carles. Però m'hauries de veure el gest que ha fet per arribar a aquesta pregunta. Jo l'he fet de forma fina. Sí, sí, sí. Saps qui és la noia aquella que és bastant... És curiosa. Scarlett Johansson. No. No, no, no, no. No és... Scarlett Johansson per la vida negra que també. Rebecca de Montnay. No, és... S'assembla la Kate Blanchett. És que no sé com es diu la... És... No sé com es diu. No, no, no en tinc ni idea. Hem d'anar a acabar el programa. S'ha de fer de les pel·lícules... Sí. Mira, l'última que va fer va guanyar un Òscar o va estar nominada Òscar com a triu principal que em sembla que es diu Carol. Carol? Carol. Carol. Us sona? No. No. No. És la protagonista. És aquesta noia. Edu, ho hem deixat aquí. Moltíssimes gràcies. Que vagi bé. Molt bona tarda. i en... Com una que ve més tricades. Sí. Vine aquí a l'estudi que també vol de faltar algú. Dimarts que ve amb més... amb més Covid. Vinga, Bart. Ja acabem el programa. Déu, Edu. Que vagi bé. Molt bé. El veig penjat. I nosaltres que ho deixem aquí tot agraint a la gent que ha fet possible la penya del morro d'avui. A les contres del viu desfèl sintonitzes l'àdio desfèl de ràdio de Sant Just durante 8.1 Ràdio desfèl 98.1 Ràdio desfèl durante 8.1 Cinema sense límits Cinema sense fronteres Cinema sense mesures En definitiva Cinema sense condicions els dimarts de 8 a 9 del vespre quan el cinema es fa ràdio Avui a les 9 del vespre M de Música Un programa realitzat i presentat per Maria Quintana Música Aquest dimarts, a les deu del vespre, la música coral més de mil anys d'història, un programa realitzat i presentat per Pep Quintana. Ràdio d'Esvern, cada dia més a prop teu. Ràdio d'Esvern, durant el 8.1. A les contes, Ràdio d'Esvern, sintonitzes, Ràdio d'Esvern, la ràdio de Sant Just, durant el 8.1. Ràdio d'Esvern, de l'Esvern, de l'Esvern, la ràdio d'Esvern. de l'Esvern, de l'Esvern, de l'Esvern, de l'Esvern, d'Esvern, de l'Esvern, de l'Esvern, de l'Esvern, de l'Esvern, de l'Esvern, de l'Esvern, de l'Esvern, de l'Esvern, de l'Esvern, d'Esvern, . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .