#123 - La Penya del Morro del 4/10/2012

Seria el control de ràdio d'Esvern? Bueno, no sé què es consideri que els tècnics de sol d'una ràdio no necessiten llum. Home, perdona. Esclar, es podria arribar a considerar això i per tant no caldria. Home, potser sí, potser no cal. Clar, potser són uns... què? Uns min d'undis? Som uns min d'undis, els tècnics de sol no... Categoria social què? Doncs... Efe. Efe de... Efe de... Efe de... de feil, vull dir, no té més. Però, escolta, no ens desviem del tema. Ah, no ens desviem. No, no. El despatx de l'alcalde. Alguna cosa més en aquesta nova secció? No, hi havia tot de statuets, és allò típic, un trofeu, un altre. Hi havia un quadre a 6.000 abstractes, una banda, que és un quadre que hi ha vist en algun altre lloc. Per tant, jo et dedueixo, que és una litografia d'alguna malheret o qui, no ho sé. I el que de sobte m'ha sobtat, allò que vas mirant una miqueta, allò com qui no vol la cosa i tot plegat, patabam, una torxa olímpica de Barcelona 92. M'ha sobtat pel tamany, perquè és allò que me l'imaginava més petit. És el revés del tòpic, el que hi ha. I sobretot la pregunta de dir... Què hi fa? Has trobat alguna fotografia de l'alcalde de Joan Arroz? Per exemple, que això també hi ha molts espatxos, que hi ha molts que ho tenen. Doncs em sap greu, però no, eh? No, eh, no has trobat. Però bueno, si algú... Bueno, perquè ara et donaré salsa, no? Ah, bueno, va, però... Però tampoc n'hi havia cap, que allò mestre paellet, que he fet d'una paella amb amics, està allà allà d'abantal, no. Amb un peix d'aquesta, d'una quadra, d'una altra. Jo això m'agradaria fer-me un Photoshop, eh? Diplomes. Tampoc no n'hi havia, el típic a consulta d'edentista, d'edat... No hi ha diplomes d'alcalde, se suposa. No a l'alcalde, sinó d'alcalde. D'alcalde? D'alcalde fan d'un diplomat, no. Mira, jo que he parlat d'aquest tema... Home, ara, que l'espatxar d'alcalde és de tots, no? Sí. Per això el m'ho dubto amb la torxa, perquè a mi... Mira, ni que sigui dos dies, un dia que venen alguns amics de sopa, o així... La torxa m'agradaria tenir-la a casa. No, però amb la banda, ja li preguntarem... quan algun dia ens el trobem pel programa... O per la ràdio o un lloc. Sí, aquella ràdio hi queda dos setmanes. Ja li passarem la pregunta de part de penjar el mor. Com és que té la torxa? A veure si tallem el trall, ja la posarem carnau, quan tornis d'aquí uns dies perquè la... Ho agraeixo. Sí, la mirem. La penya vol morro. Cada tarda, de cinc a set, a ràdio de Svern. Bé, després d'haver fet una mica de safretx. Ens enganyem. La literatura de safretx també, no? Ah, sí? Sí, perquè tu estàs aquí per parlar del llibre. Sí, però, per exemple... Seria o no seria un conte saber... O sigui, tot el procés de la torxa, perdona, que estigui... Sí. És una història de la torxa fins que arribi allà. Segur que hi ha una història de res, si no te la pots inventar. És un tema literari. Tu plantejos un tema. Concurso literari a Sant Jordi. El procés, o sigui, que sigui la torxa com a protagonista. Perdona, però això, en molts cursos literaris... Amb l'exercició de poder, eh? En molts cursos literaris que es fan, com, per exemple, el de la llescriptura de Teneu, un exercici és aquell, per exemple, no? Sí, en qualsevol. Arribar-te a imaginar com pot haver arribat un objecte... A partir d'una fotografia, bueno, aquella fotografia, que un navegat es pren d'un diari, de la portada d'un llibre, traient-li el títol, explica-me una història a través d'això. Home, a veure, jo, aquí, penso que no sé, però el primer canvi al cap és que la Calda va portar la torxa dels Jocs Olímpics. I te la donaven. I sí, sí, a cada escoli donaven, em sembla. Carai, doncs molts milers de torxes. Si tots els rellevistes van tenir... No, no, perquè jo més recordo que en aquella època, quan estava a l'escola, un convent de classe, una nena, que va portar la torxa al seu pare. Ah. I, per exemple, l'Epi, la torxa que va portar ell a les olimpiades, la va donar al museu del Barça, que va ser l'últim rellevista. Correcte. Vull dir que a cada escumse, en la que es quedava, amb la torxa. Molt desprésa, no? Sí, sí, sí. Ah, va, va, sí, eh? Home, que eren els dos olímpics. Era els dos olímpics. Hola. Van fer molta despesa, sí, sí, clar, els dos olímpics. I el que arriba de Grècia és la flama. No la torxa. Si la flama, el gas... I el gas es deu acabar. Perquè, si no, seria maco que hi hagués encara... Clar, però no, que s'acaba. És un recurs... Limitat. En general. En fi, tenim aquests últims 10 minuts, ja per... Diuen, no hi havia crisi. Veus, aquí el chat diu, en aquella època, no hi havia crisi. A l'època de les olimpiades. És un llibre que es va posar en llibre, que es va recordar el 93, que va ser un llibre. Sí, però per això, perquè s'ho havia engassat tot, amb les torges de les flames. A veure si hi podem engegar a la secció. Sí. Parlem de llibres... És una sintonia així, és per llibres, allò... Sí. Ah, sí, home. Llibres. Perquè, quan parlem de llibres, això de molts programes, a BTB i al carrer del 93, és com... hòstia. Ens posem sel·lem. no tothom pot estar abasat, abasat, bonic a paraula, a parlar del llibre i escoltar-ne encara menys, encara menys. Ara aneu a un console, en aquesta sola emnitat que ens caracteritja, avui d'acord que parlem. Avui, justament, mira, trencarem un tòpic però d'entrada l'agafaré, sola emnitat i per fer un comentari de llibres allò... ple, sentit, allò, pels abesats. Home, doncs el títol ho és bastant. La història del món en deu capítols i mig, Òscar Ai. Un llibre que t'explica la història del món, doncs d'entrada menys un respecte, més sent un llibre de ficció com és el que costuma portar aquí. Però si un llegeix a les dues eines files més amunt, trobe el nom de l'autor, Julián Barnes. I aleshores aquí és quan, cataglac, aquí hauríem de canviar de sintonia i posar una cosa allò de perriure, una cosa alegre i tot plegat. A Txerveix. Perfectament. Evis Presley. Viva Las Vegas. Doncs ja és bastant això, eh? Bé, doncs ja tens la música, Arnau. És bastant nadient perquè un dels capítols va dedicat als Estats Units, per entendre'ns. De fet, més que capítols, el que són és Contes. És un llibre de Contes que té exactament, doncs això, 10 capítols, o sigui, 10 Contes i una mitja història, que es titula parèntesi, amb la qual, amb un humor molt britànic, Julián Barnes és un autor nascut a Leicester, un dels grans narradors anglèsos d'aquest segle, en fi, al costat d'Ivan Machiua, no de Coreixi, o... vaja. Té història, sobretot, o de Tom Sharp, per exemple. Tom Sharp ja em sona més, eh? Té un humor que li... qui pot recordar bastant a Tom Sharp, no? Que li diu Will, per exemple. Doncs el que fa és, amb aquell humor trencat, absurd, doncs intentar explicar 10 moments estelars de la història del món. El primer de tots, per exemple, que es diu El Poliçó, i és un dels més coneguts, explica la història de l'Arcadenoè. Un moment pràcticament fundacional, perquè en el fons de la Miéva i tot el món que es crea després, s'ha envenorris, de fet, el món torna a néixer després del Dilúvi, per entendre'ns-ho. És veritat, és veritat. Aleshores... què és el que tenim? Doncs tenim que el primer que et tranteja... Potser és que ho havia de fer, eh? Sí, perdona. T'he posat, però. Sí, sí, sí. Doncs que en realitat no hi havia una sola arca. Ah, no? Això és el míteg que ens n'ha quedat després, però en realitat n'hi havia, doncs, segons Julián Barnes, n'hi havia ben bé una vintena d'arques. I el problema és que, clar, quan ara parlem dels animals i dels dinosaures que han desaparegut i que el qual l'han trobat... No. Què és? El meteorit que va caure? No, és clar. Tu imagines, realment, un Dilúvi de veritat, en què durant 40 dies, plantanins, no dorm, el mar, evidentment, absolutament desbocat i tot plegat, què passa? Doncs que, de les 25 arques, 24 se'n van anar piquen. Amb tots els seus animalons que portaven a dins, es van salvar el que es van salvar. Però això és una història pitològica. Això és una història que s'inventa ell mateix, i amb el qual, doncs, bueno, té un final sorprenent que evidentment no puc dir, perquè resulta que, al final, no és només que... que se'n vagin a piquen, perquè hi ha agonades... D'acord, d'acord, d'acord. D'acord, d'acord. ...sinó que hi ha un element al polissó que jugarà un... un paper clau, i és un animal que va a l'arca i se salve. Bé, doncs, aquesta és una de les històries, no?, que s'expliquen al... al... al llibre. Molt bé. Em agraden molt aquesta música. Això era de romans, com... Sí, senyor. De fet, aquí, a l'ordinador, la tenim posada com a música romans. Meus? Molt bé. Tens bon ull. Tens bon ull. I aquesta? Com diries que ha estat posada, a l'ordinador? A casa també podeu jugar, eh? No cal que ens truqueu, ni envieu cap mail. Què et ve al cap? Quines imatges et ve en el cap? Amb bé a Anglaterra. Sí, senyor. La pompa, allò, la circumstància... Aquí, a Estats Units, no sé... Aquí el chat diu en música rei, per exemple. No vas encaminat. Aquí, a l'ordinador, posa Rajalesa. Aquesta és més útil. A veure'm la Rajalesa, a veure'm això. A veure, mira... I aquesta? Aquí els et diuen que la mare de l'Adrià diu que t'ha guanyat. Ah? Ja s'ha afinat més. Ha dit música real. I tu, un altre tipus. Bueno, en fi... Això és molt interessant, l'art, podria ser directament, no? Podria ser, però aquí tenim... Posa moment memorable. Mira, aquí diu moment èpic. Bueno, ja... Escolta, la mare de l'Adrià... trobo que... Afina. Afina bastant, eh? En fi, tenim 3 minuts per acabar. Són 10 contes que realment valen molt la pena, perquè aquest primer, que és, us sembla, com una cosa molt dents, s'en van a pique, a 9 vaixells, a 24, ja no sé quant són, en queden només 1, dius, no, per tot això, la gràcia és llegir la prosa de Julien Barnes, i, per exemple, un altre dels contes, ensenyarà l'el·lustració pel que siguin mirant. Ah, sí, un moment, fem un zoom. Aguanta, aguanta aquí, i de vegades fem un zoom. Això és ràdio amb colosa. Sí, home, ràdiodesbert.com. Jo crec que la gent pot mirar el col·lele de gana. I, llavors, això què dius, què és? Això és un quadre famósíssim, que es diu El Rai de la Medusa, de la crua. Bé, doncs, evidentment, és un quadre que es va fer molt famós. Tota la porra. Potser és una porra. El quadre que es va fer molt famós. Potser he comentar-lo una estona. És el meu fragi d'un... clar, és un moment memorable, però potser hauria de ser més trist a la música. Un moment memorable, que és l'enfonsament d'un vaixell, que és de la Medusa, i que va morir, no sé quanta gent, abans que hi hagués el nou fragi de l'altitànic, diguéssim que... El nou fragi més famós de tots, no? A veure, de la crua em va fer... un quadre en el qual, doncs, els 20 supervivents que hi van anar bé, que van arribar a la costa del Senegal, morts de gana i tal, van arribar en condicions realment deplorables, i altres expliquen la història, també, irònicament, d'aquest rai, que arriba, després de navegar, no sé quants dies, i és un moment estelar de la humanitat, perquè és un gran vaixell que és enfonsa, doncs expliqui la peripècia d'aquesta gent. Bé, doncs recordem el títol i l'autor, perquè... El títol és... Història del món, en 10 capítols i mig, autor Julian Barnes, molt recomanable per aquells que vulguin llegir contes i passar-s'ho pipa, no parar de riure, perquè, realment, l'estil de Julian Barnes, aquest recull de contes, sobretot, arriba a ser il·larant. Això també es fa molt, quan acaba un programa de llibres, es posen en música així com d'òpera o clàssica. Doncs mira, aprofitaré, si tu vols, per recordar un moment memorable, encara que no sigui el de llors, que es diu menys que vam tenir recital amb tasc de vins, van a prou bé, la sala es va omplir, la veritat va agradar moltíssim el recital del llibre El Minotaure, que vam fer mitja amb alemany i la traducció mitja amb català, i ja puc anunciar que, en el marc del novembre literari, hi haurà el 13 de novembre un nou recital amb tasc de vins, en aquest cas serà Josep Pedrals, poeta de Barcelona, que molts podreu trobar al diari ara, i sobretot us repto a que, si entreu a YouTube, podeu posar recital Josep Pedrals, hi ha una barbaritat de vídeos recitant ell, i veureu que, d'alguna manera, se'l podria considerar el poeta DJ. Doncs anem amb aquesta pau, ja en parlarem la setmana que ve, que anirem més temps, el 13 de novembre, acabem el programa, t'agraeixo que hagis vingut, bona tarda, fins la setmana que ve. I nosaltres ho deixem amb les notícies de la set i amb Carme Torvali, moltes gràcies per venir a la seventy alhora. E' aspet'o, e' aspet'o gran tempo e' non mi pesa la lunga attesa. Bona tarda són les 7 del vespre comencem una nova edició del Sant Just Notícies d'avui i dijous 4 d'octubre. El seguit, les notícies de Sant Just. Aquesta tarda el regidor de Cultura explicarà com quedaran els cursos d'art plàstiques municipals d'aquest curs. Amb aquesta notícia obrim la edició d'avui i resumim altres informacions destacades en titulars. La campanya de la vacuna contra la gripe Sant Just comença a mig gas.