#964 - La Penya del Morro del 13/7/2016

que pugui complir el que l'en pròpia entitat demana, no? Sabater ha assegurat aquesta missora que hi ha un acord sense fissures per donar suport a Badalona Capaz i que el projecte que presentava Mercadona no compleix els requisits que reclama l'Ajuntament. Esports, Oriol Montnef. Bona tarda recta final de l'11a etapa del tour de França, molt pocs quilòmetres buit de l'arribada a Montpellet no hi ha escapats. Demà torna la muntanya amb el món fantú, però a l'organització estudia retallar el recorregut de l'etapa a causa de les fortes ratxes de vent que hi ha al cime. Entenis el torneig de Màstat a Suecia, Fernando Verdasco ha derrotat el vermontanyès per 6-3 i 6-2 i ha passat els quarts a final, també ha passat rons de l'Albert Ramos, mentre que Mercel Granuller s'ha caigut de l'Andalàs en Tifa, Cundobanis. El Barça presentarà demà el seu últim fitxatge, el del francès Lucadín, el defensa fitxa per 5 temporades i 16 milions i mig d'euros i ve a fer la competència directa a Jordi Alba. Dins ve del PSG, tot i que això veig seditar la Roma aquesta última temporada. I la Fiscalia ha renunciat a recórrer la sentència del cas Messi, tot i que el tribunal el va excolpar dels delictes fits quals, pels quals el jutge la ha condenat a 21 mesos de presó. Fins aquí les notícies. Fins aquí les notícies. Fins aquí les notícies. De 11 divendres de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el Chill Out, la Smooth Jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia de 11 divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club, i esperem. Quan arriba el bon temps, és important prendre les mesures de seguretat a dients per gaudir plenament del mar i les platges. Evitem les insolacions i no ens venyem si estem cansats. Vigilem els nens quan siguin a l'aigua i fem cas dels sucorristes. Les banderes ens indiquen l'estant de la mar. Són com els semàfus, bandera verda, grova i vermella. Agencat, puncat, barra, seguretat, platges i trobaràs els consells bàsics per evitar els riscos. I davant d'una emergència, truca el 112. 112, la Generalitat, al teu costat. Molt bé, Rembaç. La penya del Morro, un programa amb més moro que penya. Què tal? Bona tarda, senyusti, gent de l'Estrenger, com esteu? Benvinguts al programa de les tardes de ràdio d'Esvernos que parla i ho saluda Jordi Doménez. Benvinguts a la penya del Morro, avui programa 1.893. D'aquí un moment les notícies de senyust amb l'Andrea Bueno, l'Andrea, que tal, bona tarda. Hola, bona tarda. També amb el Dani Martínez, el nostre Bacari Community, amb el qual repassarem la pregunta que portem ja dia fent el programa a Twitter, Dani, bona tarda. Bona tarda. A més, també avui rebrem a les Glòries Cabareteres, una setmana més i amb la seva ràdio novel·la, ja habitual i nata. I, a més, també avui amb el David Ávila, amb el qual ahir no van poder acabar de fer la secció de televisió, ens parlarà de la llum d'Elna, una nova telemovie, sèries que no sé què és, de TV3, que estan gravant a la Costa Brava amb la Neusica Bonin. I, a la segona hora, les tecnologies amb l'Èric Pomar, la qüestió que anima amb l'Albert Capapell i el casal de Joves, tot això avui a l'Apanya del Morro. Bona tarda i benvinguts al programa. Properament començarà la reurbanització dels carrers font i val més... Sant Jordi, encara que es diu val més. Ara en parlarem de tot això, i també de les seies que convoca una nova edició del seu concurs fotogràfic. Però abans, l'alcalde de Sant Josep Arpinyaca ha passat avui per ràdio d'Esbera. A veure, la gent està contenta que hi ha hagut l'alcalde. No venia l'alcalde de la ràdio. Un mes, no? Suposo que ara ve cada mes. Bé, ha dit algunes coses sobre algun dels projectes que hi ha en mateixa Sant Josep en marxa, com, per exemple, la construcció d'habitatges en el sector de la bòbila, el qual ha dit que el rebutja completament. Josep Arpinyaca, segura que l'equip de govern no facilitarà el desenvolupament urbanístic d'aquest sector de Sant Josep. La gent estava preocupada, perquè no sabien si allà s'edificaria o no. Andrea, on està la bòbila concretament? Doncs el sector de la bòbila és aquell sector que hi ha, com d'erre de la bona aigua. És una de la Riera, que arriba fins a com a Torre Blanca. Allò vindria a ser el sector de la bòbila, se'l coneix així. I, de fet, aquest és el tema central de l'article que ha fet l'alcalde, aquest més, el Vulletí, del Més desvoliol, on rebutja, com deies, la construcció d'habitatges en aquell sector. Ho ha rebutjat des de Vulletí, aquest matí ho ha fet des de Radio Desvern, assegura que l'equip de govern no facilitarà el desenvolupament urbanístic d'aquest sector de Sant Josep, que és una de les portes d'entrada al Parc Natural de Collserola. Segons Arpinyaca, una promotora privada ha fet un canvi d'ubicació per poder construir 110 habitatges privats al sector de la bòbila, però des de l'equip de govern s'hi han negat per què volen presentar aquesta zona a properar Collserola. I estan fent, tot i que se'ls està pressionant, una mica des d'aquesta promotora, l'Ajuntament es vol mantenir fort en aquest sentit. De fet, com ha explicat per Pinyal Vulletí, amb la col·laboració de l'àrea metropolitana de Barcelona i el Consorci del Parc Natural de Collserola, s'està treballant en un projecte que permeti crear un corredor verd des de la part baixa del Parc de Torra Blanca, just darrere de la parada del trambaix Torra Blanca, fins al complex esportiu municipal La Bonaigua, que atravessaria tot el polígon sud-oest. Això permetria obrir una nova entrada al Parc Natural i significar aquella zona, la zona de la Riera de Sant Just, que atravessa el polígon, la part baixa de Can Ja lavert i Can Roldan, i també la zona del Pond de l'11 de setembre i el futur parc de La Bonaigua. A veure, escolta'm, on dels propietaris tenen uns drets de dificabilitat, però que resulta que hi ha unes càrrees urbanístiques molt elevades, i en principi, aquesta unitat avui és inviable, i ens han demanat canviar-la de lloc, i hem dit que no. Per tant, aguantem la pressió, aguantem tot a nosaltres, governem i nosaltres diem on es poden fer les coses, i, si no és viable un testar, miri què hi farem, però el que no facilitarem és el desenvolupament d'aquesta unitat. Molt bé, alguna cosa més destacada sobre aquesta qüestió? Andrea i la visita de l'alcalde? Sí, ara en parlarem. La visita de l'alcalde també s'ha pronunciat al respecte sobre les obres del carrer Balmes i Font. És el que comentàvem fa un moment, no? Perquè el superàvit amb què l'Ajuntament va tancar el 2015 permetrà que es puguin millorar justament aquests dos carrers, el carrer Font i el carrer Balmes. Sí, són unes obres pendents des de fer-hi molt de temps. L'Ajuntament va tancar el 2015 recordem-ho amb un superàvit de 2,4 milions d'euros que, segons marca la llei, s'ha de reinvertir aquest 2016 en noves inversions, aixugar deute i pagar factures pendents. El consistori ha decidit destinar una part d'aquest superàvit, en concret, prop de 566.000 euros, per reorganitzar els carrers Font i Balmes. El superàvit també permetrà fer actuacions de millorar i accessibilitat als barris sud i centre. L'alcalde segura que les millores de l'àvia pública s'havien aparcat feia anys, com a conseqüència de la crisi, encara acueixen algunes coses. I ara s'ha mostrat optimista, per què diu? Hi ha més capacitat d'inversió per aprendre-les, per donar prioritat a les necessitats de la gent, que això ha estat la prioritat d'aquests anys als últims mandats. I ara, també, hi ha una llum al final del tunnel que permetria començar a fer millores a l'àvia pública. Per pinya també ha avançat que la Generalitat està a punt de convocar un nou pla únic d'obres i serveis que torga subvencions a les administracions per tal de tirar endavant aquestes millores als carrers, entre altres, i creu que segurament aquests ingressos seran inferiors altres anys, però que serviran per seguir fent obra i millorant els carrers. I per cercar 10.000 euros d'aquest superàvit també es destinaran per millorar l'aclimatització de l'escola Bressol Municipal Mares. Bé, camion de qüestió. Parlem, avui, d'entitats il·lustres mítiques de Sant Just. Avui parlem de les SEAS. Aquest ja em vam parlar ahir. SEAS. Perquè SEAS. Perquè... Deixa-ho, deixa-ho, deixa-ho. Bé, ja em vam parlar perquè estan capet en que acaben ja la temporada, però abans hem de dir que ja han convocat una nova edició del seu concurs fotogràfic. El tema del certamen és l'escursionisme, la muntanya i la natura. Quin volies que fossin els cotxes? Els guanyadors es coneixeran durant el sopada motxilla del mes de setembre. Andrea Bueno, si volem participar, què és el que hem de fer? Doncs d'entrada, teniu tot l'estiu per fer i triar les millors imatges, perquè el termini per entregar i lliure les imatges s'acaba el 12 de setembre. Perdona, per això fan, perquè és un concurs que dura tot l'estiu i la gent, quan va a la muntanya, hi ha escala als seus cims i a fer turisme a Europa Quàrii, pot fer les fotografies i llavors donar-les, no? Sí, sí, t'entens tot l'estiu per fer-ho, però hi ha gent que ja ha fet moltes excursions al llarg de tot l'any, i potser ja té tres fotos triades que poden ser les guanyadores, totalment. Doncs bé, la secció excursionista organitza una nova edició d'aquest concurs. Les fotos han de ser inédites i originals, important, i s'estableixen quatre categories. Millor fotografia, millor col·lecció temàtica, que serien tres fotos en aquest cas, millor foto d'excursions organitzades per les seves i millor foto segons votació popular entre els assistents al sopada motxilla de l'entitat, que es farà al setembre. A mi es van del 150 als 200 euros en funció de la categoria. Les imatges participants, com diem, es poden presentar fins al 12 de setembre a la Secretaria de les Sees, o a la de la Taneu, el jurat ometral veredicta el 15 de setembre, i el d'un reconeix a el sopada motxilla dos dies després. I trobareu les bases completes del concurs, per si voleu saber les condicions per participar-hi, al web de l'entitat sanjus.org-sees. Molt bé, molt bonic. Que bonica que és la muntanya i que bonica que és la fotografia. Que tenen compte d'Instagram, les Sees? Ai, ho desconec. Se'n podria fer un. Probablement, eh, i si no en tenen, de vegades fan fotos molt xules, hi ha fotògrafs molt potents a l'entitat. Per això ho dius, em podria fer un. Mira'm-ho, mira'm-ho. Jo el seguiria, les fotografies de totes les excursions que fan les Sees. Fa quins fires pel concurs? Dani, tu veig que no t'ha fet gaire il·lusió que les Sees tingui... No, estic mirant, estic mirant si té Instagram, però... Està bé el xodó, Posa Dani. Jo no vull fer... com és això, water parties, però... jo crec que no té Instagram. No, Posa, mira'm-ho. Però podem posar des d'aquí, vaja. Seria molt pretensiós. Mira'm el que em diu a l'Instagram. El Instagram diu... Tu creus que la Sees tindrà Instagram? És que tu té la marinera. No és broma. Però és que és quasi el mateix. Perquè tu interpretes una mica les coses, que passen a tot voltant. Clar, és que si no s'interpreten... Però vindria a ser, vindria a ser algú així. Si no tenen, doncs... Així va el Dani per la vida. Hi ha un perfil d'Instagram que es diu Sees i surt una noia amb bikini... i surt una escena. Tancau, tancau, Dani, que ets menor de dat, tu. No pots veure aquestes coses. No, tancau, tancau això. Tancau, tancau. Tancau a Instagram, que ets menor de dat. I no et tornis a mirar fins aquí dos anys. No tens d'edat per anar veient aquest tipus d'Instagram. D'acord, Dani? Perdó, Jordi. És que no t'ho he promocut. No, jo he promocut el de Sees, no? Qui diu a Sees? A Sees, mas que és de... A Sees. Si és, potser Mar, no. Havies caigut a un platge por aèric. No és el contrà de la Sees, menys així. Udeixem aquí, ja sabeu que tenim un cop programes. Sí, perquè ja us pensava que acabem el programa, que han de venir les glòries, i després tenim el David Dàvila amb el rodatge de la llum de TV3. Andrea, moltes gràcies.A vosaltres, que vagi bé. Tenim una informació ara mateix a RadioDesert.com, i a partir de la set, els enjusts notícies edició. Fem una pausa per la publicitat, i d'aquí és moment les glòries, amb la patinya en clasa. Ràdio Desfer, 98.1. Ràdio Desfer, 98.1. 2, 3 i 4, dormitoris?Sí. Amb piscina?Sí. Amb zona infantil?Sí. Quan ens modem. A Sant Just Desvern, mirador de Mas Lluït és de 170.000 euros. Consulti condicions a altamiraimuebles.com. Altamira, entre, ets a casa teva. 9 hores i d'estiu a restaurar en el niu. Obrim tots els dies, mig dies d'una a quatre, i les nits d'avui del Desfer a 12 de la nit. Els diumenges a la nit tanquem. Vine a gaudir el nostre pati d'un sopar a la fresca i et convidem a una copa de vi. Ens trobaràs el carrer Josep Encel clave número 1 de Sant Just Desvern. Telefon 93-473-4058 i també al web 3vdoples.restauranalniucanjust.com. Restaurant al niu. Tiro, tiro, tiro, tiro. 2012 era generalitat al teu costat. Melero, ja ha arribat el Juliol, un mes que fa molta calor. Tampoc cal que ens ho digui ningú, això. Si no saps què fer, a les tardes, refresca't escoltant la ràdio desvern. A casa ens ajuntem tota la família per escoltar la penya de l'estiu. És el millor consell que us puc donar per passar aquesta xafugua escarosa i repugnant. Ràdio, piscina i aire condicionat. Cada tarda de 5 a 7. Vinga, Melero, jo ja he soltat el meu. Ara, digues tu el teu. 012, la Generalitat, al teu costat. Guapa! Primer, van ser les zones. 98.1 FM. Després, internet. Ràdiodesvern.com. Li vas seguir Facebook, Twitter, YouTube, Instagram... i ara obrim un nou canal. Comunicat amb nosaltres per WhatsApp. 610.717.015. Ràdiodesvern. Cada dia, més a prop teu. Per seguida, actualitat del Baix Llobregat, informatiucomercal.com. Notícies, entrevistes, reportatges, agenda... No perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat, el teu ordinador o dispositiu mob. Informatiucomercal.com. Els ICA és un virus present a molts països de l'Amèrica Latina. Les embarassades són un grup de risc per la possibilitat de transmissió al fetus. Se'l recomana no viatjar als països afectats i utilitzar preservatiu durant tot l'embaràs en el cas que la seva parella hi hagi viatjat. I si ens despassem als països on el virus és present, prevenim les picades. En el nostre país, tots els casos són importats, però cal controlar la proliferació del mosquit tigre buidant els recipients d'aigua de les nostres terrasses i jardins. Troba més informació a canal salutfungentcat.cat o trucant al 061. 061, la Generalitat, al teu costat. Quan arriba el bon temps, és important prendre les mesures de seguretat adients per gaudir plenament del mar i les platges. Evitem les insolacions i no ens venyem si estem cansats. Vigilem els nens quan siguin a l'aigua i fem cas del sucarrista. Les banderes ens indiquen l'estat de la mar. Són com els semafos. Bander a verda, groga i vermella. Agencat.cat, barra, seguretat, platges i trobaràs els consells bàsics per evitar els riscos. I davant d'una emergència, truca el 112. 112, la Generalitat, al teu costat. Radio Desfer, 98.1 Radio Desfer, 98.1 Radio Desfer, 98.1 5.22 de la tarda, les Glòries. 5.22 de la tarda, les Glòries. 5.22 de la tarda, les Glòries. 5.22 de la tarda, les Glòries. 5.22 de la tarda, les Glòries. Hola, buenas noches. Hola, buenas noches. Ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai. Venid d'Empalme, segur o no? Sí, venimos de Empalme. La verdad es que... La verdad es que sí. Esto se nota. Se notan los cuerpos. Están más hinchados. Ah, sí? Las piernas, principalmente, las piernas. ¿Por qué? Porque las piernas, donde te baja toda la circulación, ahí se acumula todo. Otro día, si queréis, hablamos de la circulación. Ah, porque vosotras, a parte, también sois un poco médicas. Bueno, naturales. No, sí, no somos unas hierbas. Lo que se suele llamar unas hierbas. Podéis llamar cualquier persona ahora mismo para pedir cualquier cosa. Resetas, natural, casero. Ah, mira, de eso, si quieres hacer un dión programát, un millón de remedios caseros. La Martina es la número uno en eso. ¿Qué te pasa, cariño? Dime. Piscadas de musquit. Es horroroso. Piscadas de musquit, tigra, concretamente. Pues esto te pones un poquito de caléndula para hinchazón, y eso va muy bien. Sí, pero para evitarlo, que es lo mejor que podrías hacer, es ponerte citronella, la venden así en chuf-chuf-chuf, en vez de ponerte esas porquerías químicas que no hacen nada. La citronella es una cosa natural que la venden cualquier herbulari y que te lo pone IVA estupendamente. Ah, sí? Sí, va molt bé. És com un antimosquito natural. Sí, yo lo he usado, fíjate, donde, en el delta de Libra, y a mí no me pico ni un mosquito. A Libra no paran de haver-hi mosquitos y de los molts. Pero tú también, porque tienes la sangre muy sana, Martínez. Será por eso. Por ahí los mosquitos. Es acá, acá, no hay nada. Llupan las sangre y borrachen. Argentina, ¿también hay tantos mosquitos como aquí? Claro, sí, muchos. Y dependen que zona del país hay mucho más. En el tigre, en el tigre. Hay mosquita. No, allá está el dengue. Hostia, el dengue, pero estos son palabras mayores, ¿no? Eso ya es. Va fuerte, ¿eh? No sé si ahora este año, este último año, había alertas de mosquito dengue por la zona de las cataratas, misiones... Claro, las cataratas, que eso no, siempre, ¿no?, el agua. El agua, exactamente. Y son lugares de mucho calor, mucho, mucho, mucho. Entonces, claro. Fíjate, aquí estem amb les glories, ja sé què has de trucar si voleu demanar consells sobre qualsevol cosa, especialment relacions amoroses, és el que busquem. Pero sí, tienen algo de salud, también. Un remedio, por ejemplo. ¿Hay más sentados mal, no sé qué fue? No, 3, 3, 7, 2, 29, 0, 1. No, 3, 3, 7, 2, 29, 0, 1. Tal vez pasemos en directa, porque podemos preguntarles al que us doni la gana. Sí, una puta gana. Dita, oi? Perdón. Va fuerte hoy, ¿eh? Sí. Perdona, que hemos cambiado un poquito la radio novel. La última hora, porque el que se nos ha ido la mano. ¿No se nos ha ido? Sí, mucho, ¿eh? Es el calor, es el calor. Tenemos la temperatura. Ah, a ti no te pasa, Daniel. Sí, unos sofocos. Claro, pero aparte las hormonas. Tú debes tener las hormonas también alteradas. Por la edad, juventura. Claro, más crees, juventú. Claro, es que... Juventú mezclado con calor. Madre mía. Juventú y calor. Hormona, hormona. La radio novela y el guió que heu fet a week-class, que llama Norse el programa, como es el Dani, y hay cosas que hemos tenido que cambiar porque no entendería. El que era muy fuerte, lo de la leche. Hablar de leche a las cinco y media de la tarde. Es very early, ¿no? Sí, sí. Y a tú, much. Yo me cierro los oídos. Me cierro los oídos. Se cierro los oídos. Es de Triana, es de Triana. Se nota del acento. Es de Triana, capitana, cariño. Un momento. ¿Dónde estás? En el fermar tiene otra cosa. No sé qué la pasa. Cada se mata una cosa diferente. Martínez, yo lo conozco, es muy bien lo que tiene. Sí, tiene la culebrilla. La culebrilla dice que es el virus de la varicela. O sea, tuvo varicelas, ¿acuerdan? La semana pasada. Le duró como dos semanas. Y después, claro, duraba tanto. Que la despensa baja. Ella es muy peligrosa. ¿Pero la culebrilla qué es? El herpes sostene toda la vida. ¿Es la enfermedad del beso? No. Eso no tiene nada que ver. Jordi, no pa' los listos. La enfermedad del beso es la mononucleosis. Sí, señora. Esto es un sarpullido. Son unos granitos que pican mucho. Es un herpes. Pero, pero, pero. Porque eso sale en el cuerpo y si da, y si gira, y se envuelve. O sea, se engancha. Da toda la vuelta. Depende de dónde te salga. No vamos a decir dónde le salió la capita. Como un flotador. Le salió en el culo. Dije que no lo vamos a decir. Perdón. Es que un tema un poco esagradable. Chicos, si la salió el herpes sostene en el culo. Entonces, si le da vuelta en el culo, puede llegar a morir. Estamos preocupadas por ella. No, no, no. Si no, no. Si le llega la otra enalga. Claro. A ver, hay que ir a un curandero para esto. Yo le he dicho. ¿Viene de dónde viene la patiño? Es que hay que llevarla a un curandero. Patiño, aquí hacemos medicina científica. Aquí te pasa un curandero y te encuentras a Gloria Serra. Haciendo reportajes de investigación. No, no. Las cosas que la medicina tradicional... No, no, no, no. La culo brilla esa cura con tinta china, un anillo de oro, haciendo unas cruces ahí tal que aquí, diciendo unas oraciones que yo no la sé porque la soy curandera. Esto es demonio, esto es el demonio. Yo ya parí un cura o algo. Que, ojo, dijo el demonio y no por casualidad hoy, ¿qué día es? Sí, fíjate, hoy es día 13 y nuestro capítulo es el número 13. ¡Maldi de Dios! Y mira, nosotros en el Twitter, a ver si es la coincidencia... ¡Maldi de Dios! Es una pregunta que estamos siguiendo... Oye, mirando, estamos siguiendo ases. 166. ¡Oh! ¡Madre de Dios! Cuidao, eh. ¿Es el día de la reencarnación del demonio o algo así? No, no, no. Aparte, el número 13 en el tarot es la muerte. La muerte. Pero la muerte en el tarot es renovación, cambio. Sí, sí. Esto es verdad. Eso te lo digo a ti, panimante. Eso también, es verdad. Es un mal... Va a morir. Yo, de verdad, quiero decir que el 666, número 13, capítulo 3 y la colegrilla de la capitana me da miedo. Me da así, sí. Mal rotllo, ¿no? Parecen estigmas. Pueden ser estigmas, eh. ¿Qué dius ahora? Como rotllo... que el estigma es una señal divina... Que te salen el cuerpo, aparecen el cuerpo. Y si te salen el culo, te cuento. Un estigma en el culo? Es como una mancha con la cara de Jesucristo, a lo mejor. ¡Ay, me muero! ¿Tenemos que ver el amante? No nos quieren enseñar la mancha. Que vaya con cuidado, que no venga aquí, eh. Porque en Cánchez está, tú entras en Cánchez está, y hay una alfombra y debajo de esa alfombra hay el 666. Que no venga aquí. Que te lo estoy diciendo. Yo he ido una vez por la noche a mirarlo, y había 666. ¿Y por qué ibas por la noche? Para que no me vieran. A Levocia no te unirá muy bien. Ay, me da mucho miedo. ¿Te dices a un archiver o alguna persona de estas que...? Archiver. Sí, de aquella archiver. Archiver de Ita. Sí, aquests que porten l'arxiu històric de Santús. Y esos te dicen que allí hay un 666. Hay mucho cuidado. Hay historias donde hay mucho cuidado. Ahora que estamos hablando de esto, el sol ha bajado y ha venido una sombra. Hay como una penoma. A ver si se va a presentar el anticristo. Voy a llamar... Vamos a llamar a todos nuestros animales protectores. Voy a llamar a Alcura Joaquín para que nos traiga agua bendita. Pues sí, llama. Enviéle un WhatsApp. No tiene, es poco moderno. Que raro, ¿eh? ¿Saben lo que me pasó el otro día? Que vi a un cura en hacienda. ¿Qué sé? Yo digo que hace un cura en hacienda si no pagan impuesto ni nada. Bueno, el IVI no lo pagan. No, el IVI no lo tienen pagado. Pero el IVA sí, si cobran de cosas, sí. ¿Qué cosas vas a cobrar? ¿Pero para ahí era un cura músico? A lo mejor, el oficiaba... ¿Litarista? O la oficiaba funerales. El tanto yo les paga, no es broma. Ah... Pero esto lo... Ya por ser cura, ya no tienes IRPF. Sí, sí, sí, son personas también. Son personas físicas. Aparte de cura, son personas físicas. Estoy flipando. A veces, como yo, que soy argentina, pero soy persona física. Esto es un tema importante porque a veces les tienen que pagar y donde lo declaran. Tienen que declararlo en algún sitio. Igual, el hombre había hecho un entierro, una ceremonia con la guitarrinchi, le cogió la duda y dijo... Voy a la administración de la hacienda. Ya era hora que un cura fuera de hacienda. Estuve a punto de sentarme a su lado y decir... Perdona, ¿a qué ha venido? Pero ya por curiosidad. No lo hiciste. Justo cuando entró, me tocó el número. Ah, el número. O quizás iba a marcar la X por la Iglesia o alguna cosa de ésta. Pero eso se puede hacer automáticamente. Supongo que ellos deben marcar la de Católica. Ellos ponen una curut de toda página. Bueno, escúlteu que fem radionogaló, ¿no? Venga, vamos. Hoy un capitulazo. Capitulazo. Tres personajes tienes. Y de argentinos. A ver, Jordi, ¿eh? No sé hacerlo. Sí, vos pronuncias mucho la S, la G, y ya te va a salir. Venga. La historia de las glorias jamás contada. Capítulo 13. Hoy os vamos a explicar cómo la patiño decidió volver a su ciudad de Acojida, Barcelona. Corrían los años 2016 y ella estaba en su Buenos Aires, querido. Bueno, no exactamente en la Gran Urbe, sino en un pequeño pueblito costero, donde abundaban los locales de Alterne, los chiringuitos de playa y sus vigilantes. Lo recuerdo perfectamente porque fue un 14 de abril de hace ya algún tiempo. Aquella tarde no sabía muy bien qué hacer y decidí llamar a la patiño. Vaya, Martínez, qué sorpresa, cómo estás, querida. Patiño, encantó, la verdad es que yo... Ay, yo estoy tan bien, pero tan bien estoy re bien. De veras, vaya. ¿Cómo te va el trabajo, muchacha? Re bien, Martínez, no sabes. Me estás yendo tan bien, que no me lo creo. Acá estoy dando clases a chicos pequeños, no sabes lo que son. Son unos dulces amables hoy. Sólo recordar esos momentos mágicos que paso con ellos y... Son flores, la fortaleza y el agua... Maestra patiño, maestra patiño, qué linda ya ha puesto hoy. Ay, gracias, hermoso, sos un dulce. Si no fuera porque ese vestido le hace un horto tan grande como Mabamundi. Pero, ¿qué decís? Te dejo del horto, salí de acá, mal educado. Vaya, cómo me alegro que tengas un buen trabajo, patiño. Ay, no sólo eso. Me están saliendo un montón de ventos en lugares copados, ¿viste? No, como esas mierdas de antros donde actuábamos con las glories. Vaya, muchacha, pero... No te ofendas, Martínez, pero es que acá hay mucho nivel. Estoy ganando mucha plata, ¿entendés? Para que te hagas una idea, estoy cobrando 3.000 pesos por función. Con eso me pago el alquiler del departamento. Oh, oh, oi. Sólo recordar esos momentos mágicos que paso sobre el escenario y... Pero qué fuerte que estás, mamita. ¡Qué cuerpazo! ¡Soltame, bruto! Salí, que estoy haciendo arte. Arte, arte. El que tengo aquí colgado me llama Marcelo. Agáchate y conocélo. ¡Ay, pero qué generado basta! ¡Soltame, solí! Oh, Dios, patiño, veo que allí te están yendo las cosas estupendamente. Y dime, ¿qué tal de amores? Oh, y amores, re bien, estoy re feliz. Es algo con un hombre maravilloso, Martínez, le llaman el armenio. Oh, vaya, aparte de su nacionalidad, que más puedes explicar de él, patiño. Este... trabaja. Ay, sí, trabaja. Es instructor de artes marciales. Oh, vaya, pues ya puedes ir muy tranquila por la vida. Un hombre con trabajo, qué gran logro, patiño. Y dime, ¿está casado? No, no, no. Es soltero y entero como yo. Es tan dulce y tierno. ¡Vaya, muchacha, qué gran partido! Y dime, ¿qué tal lo otro? Ya sabes, ¿cómo se desenvuelve en ese terreno? Oh, muy bien, estoy muy feliz, Martínez. Y de tamaño... Oh, bueno, bueno, muchacha, no necesito tantos detalles. Ay, Martínez, solo recordá en los momentos mágicos que paso con él y... No, nena, este fin de semana también salgo para afuera. Me voy a la Patagonia a un campeonato de aikido. Ah, i... nunca estás en casa. Solo hace más que el laborado. Entiéndelo, muñeca, es mi trabajo. Pero ver aquí que te voy a dar algo antes de irme. No, no, no, no. Salí, salí, salí. Prepara un café, o tampoco sabes hacer café. Dios, patiño, veo que estás encarrilando tu vida. Así de volver aquí, me hablamos, ¿no? Ay, no sé, Martínez, siempre recuerdo mis años de Barcelona. Ay, fui tan feliz. ¿Crees que podría encontrar un trabajito allá? Ah, acá? Uy, no sé, patiño, es que aquí la cosa ya no está muy bien, ¿eh? Ay, es que te digo la verdad. La verdad es que con los pibes no gano tanta plata, las clases de teatro las pagan mal. No sabes, los guachos esos, en realidad, me vuelven loca, no me hacen caso, son unos maleducados. Y la verdad es que los eventos, bueno, me pagan mucha plata. Sí, Martínez, pero me tienes la bola llena. Son una mierda de evento. Son ocho horas, ¿entendés? Ocho horas, ahí de pie trabajando, es mucho para mí. Y en cuanto a la Armenia, oh, mira, el otro día me la pasé llorando. Fue mis cumpleaños, ¿entendés? Y solo me trajo unos chocolates. Está todo el día trabajando. Y lo otro, lo otro, no tiene ni idea. Necesitas un mapa de anatomía femenina. ¿Sabes qué? Que me vuelvo para allá. Aquí es patiño, pero si hace un minuto estaba a refelir. Te corto, Martínez, voy a mirar pasajes ahora mismo. Chao, chao, chao, chao, chao, chao. Oh, Dios mío, el retorno de la patiño. Y así fue como la patiño volvió a sus orígenes de las glorias. Y hasta aquí, el capítulo 13 de las glorias, la historia jamás contada. La patiño, el retorno. El retorno. El retorno, ganas. Con dos piernas. Y lo hice un viernes. La N es emanada, ¿no? Se lleva mucho esto. Bueno, per noia, mira, cada setmana això podria fer un CD i vendre a les gasolineres. Oye, por favor. Autorógrafo. Sí, claro, autorógrafo. Oye, muy bien, ¿eh, los personales? A ver, eso es lo que he podido, porque llevo ya años estudiando. No, porque no es que pases aquí. Te falta el acentito, nada más, pero lo hace muy bien. Sí, me falta el acentito, todo, pero bueno, está muy bien. Pocabulario, acentito. Pocabulario, acentito. Pocabulario, acentito. Estaba muy bien, estaba muy bien. Yo hago lo que bueno, entonces puedo. Me gustó mucho cuando hizo de niño. A mí también, que reí mucho. Me gustó mucho. ¿Tienes blaski? He recordado cómo era yo de niño argentino. Ha hecho el trabajo de la memoria emotiva. Bueno, en fin, no hi ha moltes gràcies per venir al programa. De res, amusatras, cariños. Avui és el penúltim dia, i d'aquí dos setmanes ja farem l'última sexe de les glòpies, no? Los vamos de vacaciones. ¿Qué eres el último día? Ay, no sé, a preparar algo especial, ¿no? Claro, para cerrar este ciclo, ¿no? Claro, un capitulazo de... ¿Qué sería el capitulo 14? El 14 es el borracho, así que podríamos venir... Está de empalme, pero empalme borrachos. ¡Hebrias! ¿Y por qué te volía que us va a encontractar Radio Svern? ¡Hombre! ¿Pero la verdad o...? No, como siempre, como todo. ¿Tienes un contrato? Tenemos un contrato. ¿Lo firmamos? Tenemos fotos y todo, ahí firmando el contrato. ¿Y cobráis y todo? Bueno... Yo hago dos horas, hay dos horas diarias aquí, y aquí yo no he visto ni un chavo. ¡Ni un chavo! Bueno, o sea, al contrario, si tengo que pagar el café y todo, es que esto... ¿Pero esto qué es? Jordi Domenic. ¿Y qué maltratan aquí? Bueno, aparte que el ciclo tiene marca, y no son estigmas. No son estigmas. Aparte, es una cosa que nadie sabía. O sea, estés enterada ahora, ¿no? Me enteraba ahora. Bueno, en fi, noies, moltes gràcies per venir. Que vagi bé. Bones setmanes, igualment. Adéu, adéu. Adéu, adéu. Venim-hi per tots. La nit de tots. La nit de tots. Tampoc, si és d'hivern, com si és l'estiu. Ai, que bé que t'ha amagat la nit. La nit somriu. L'agreu, que us divertiu tots. Amb l'espectacle. Full de cançons, vinga. Adéu, adéu. M'agrada molt. M'agrada molt. M'agrada molt. M'agrada molt. M'agrada molt. M'agrada molt. M'agrada molt. La feia vol morro. Cada tarda de 5 a 7, a ràdio d'Espèria. 2, 3. Aquí estamos con nosotros. 3, 4, 6 de la tarda. Continuem en directe al programa. I ja tenim el telèfon per parlar-nos de televisió. Hi ha avui sobre el rodatge de la llum del Nam de TV3. El David Âvila, David. Bona tarda. Bona tarda. Aquesta és la tarda. El David Âvila, David. Bona tarda. Et sento diferent d'avui. No, no, no. M'he canviat la veu. David, ets tu, de debò. Estic acostipat, sí, sí. Vaig a trencar-ho, no? Sí, sí. Gràcies. Ara puc fer d'escolteu. La penya del Morro cada tarda de 5 a 7. No us perdeu cada tarda de 5 a 7 la penya del Morro a ràdio d'Esmeral. Oh! Que guapo, tu! Però podríeu quedar-te amb aquesta veu tot l'any? Què passa, clar? No, a mi no em desagrada, eh, pensòstres. Jo, l'altre dia quan estic estirat la platja, t'he pensat acostiperat i t'he pensat, bé, així, si en canviaré la veu. Clar, clar. Tens una veu ara més avallutada, que diuen. Deu radifòrica de matí, no? Sí, de matí, però de matí, eh. Escolta, que vas anar, com diem, al rodatge de la llum d'Elna. Gràcies. Atenció! No em faró amb una canela un cremador, tothom tothom tothom, para la cabana, para la vida loz. Són unes nens que canten en un bosc, això? Sí, us explico una miqueta la situació d'aquesta sena que hem sentit. Són uns nens que estan recollint forces i troncs labres Aquests nens estan en una maternitat i és on han nascut. Aquesta maternitat és la maternitat d'una infermera francesa, d'una infermera suïssa, que es diu Elisabet Ainsbeth, i que va arribar a salvar 597 nens a la maternitat. Aquests 597 estan sensats, però es creu que podrien haver arribat a ser fins i tot el que volen. El tema era que estaven ocultats per la guerra civil i desplegats. És com la llista de Schindler, però catalana una mica, no? Sí, sí, sí. És una senyora que va ajudar que les dones poguessin donar allum amb dignitat. Tots els refugiats espanyols que fugien de la guerra civil i que van anar cap a França i que van topar amb els cants de concentració... Ell va ajudar que les dones poguessin donar allum amb aquesta dignitat. Què pot agonitzar aquesta telemòbil? Bé, té un repartiment interessant. Alguns dels actors que apareixen són Isaac Ferris, el pet Anton Muñoz, la nou zika Bonin, la Noemi Eixmiz, que és una actriu francesa que l'hem pogut veure en una sèrie que es diu Bessalles, o la Natàlia de Molina, per participar en diversos pel·lícules com Vivir és Fàcil, con los ojos cerrados. Voleu saber quin paper ha Isaac Ferris? Què? Escoltem-ho. Ramon és una mica l'encarregat, el que més o menys ho ha arreglat tot, el que construeix, els braçols, el que està a disposició de l'Elisabet per fer el que calgui. I després, com un nervi per les noches, és membro de la resistència. I aleshores, és qui coordina, més o menys, tant amb la victòria. És més o menys qui coordina amb la victòria, que també té aquesta bassat dins de la resistència, i qui coordina amb els pocs que poden entrar a la resistència dels camps, de refugiats tenders de les riosaltes i tal, doncs seria una mena de coordinador de la resistència en clandestinitat. Però d'ell té una feina estable que és aquí. La seva cuartada és treballar com encarregat a la maternitat. Bé, estem parlant de la llum d'Elna, de l'opinió de la mateixa llum de TV3. I aquí hi ha un telèfon de TV3. El protagonista és el personatge de l'Elisabet Ahensbeth. És un carrer, que va arribar a salvar 597 nens en la maternitat. És una història poc coneguda, de fet. S'han escrit alguns llibres com la metròlica de la maternitat d'Elna, o es la fa en l'obra de teatre. Però sí que és veritat que hi ha molts dels actors que participen en aquesta TV-movie que no coneixien la història, per exemple, el próprio Zach. Sí, ho coneixia, però, a rel, que em van donar el paper, vaig documentar-me bastant i vaig quedar esfreït davant de... Què toca fer històries a la Segona Era Mundial d'aquesta època és... Sempre ho redueixo al sacrifici individual per un bé comú. Algo que avui dia sona gairebé a ciència ficció, podríem dir perquè no estem acostumats a sacrificar-hi una mica del nostre dia a dia per l'altre, no? Bé, un d'altres protagonistes de la Llum d'Elna és Pepentón Munoz. Sí, el conegut i l'estimat i recordat peris del cor de la ciutat canvia de registre i ara passarà a jugar a fer el rol de dolent. Ell mateix ens defineix una miqueta quin serà aquest rol que hi jugarà a la Llum d'Elna. Per començar, no teniu nom. Aquesta és bona, és el comissari del tema. I, d'alguna manera, ja que... Aquesta meravella que estan rodant, es diu la Llum d'Elna, diguéssim que el meu paper és el que l'antela. Antela la Llum, saps? Llavors, totes les coses bones i fantàstiques, sempre hi ha alguna cosa que s'ensorra del que hauria de donar una felicitat complerta i aquest és el meu personatge. Alguna manera és una cosa... el dolent. Pepentón Munoz, que a TV3, com diem, últimament no ha esportut, tot i que tornarà a la següent temporada de la Riera, segon ens explicava l'Esteve Rubira, l'hem vist en sèries històriques de... per a l'Espanya. Sí, va participar a Gran Hotel, o a Tantena 3, o a César Manes, que és una sèrie històrica, d'una teva novel·la històrica, que la podem veure cada tarda a Televisió Espanyola. Ell, bueno, ara s'ha curgit en aquestes sèries històriques, però voleu saber què en pensa ell d'això de treballar en aquest tipus de sèries? A veure. Les sèries històriques sempre són més complicades, d'ensenyar de plasmada, de fer-les creïbles, de que no s'han vingut cartoropèdre, de que les històries, d'alguna manera, en qualsevol cas, tot és una història que ha passat fa 500 anys, tingui algun punt, ha de ser possible que ens el remeti amb alguna cosa, perquè això sempre passa. La història repeteix a llarg dels segles, no? I que un dels estímuls diguéssim... O sigui, mira, en aquell moment passava una cosa molt serlant, que està passant ara, etcètera, etcètera. Aquí, per exemple, amb la toca 8, amb la llum delna, ens trobem en el tema de les guerres fratricides, de les guerres internes, de les guerres cívils i de la situació de l'emigració en aquests moments a Europa, que és un dels dramas més segnants i més esfreïdors que estem patint, d'alguna manera, tots no. Bé, la llum delna que, per cert, està dirigida per la Silvia Kerr, una de les mítiques realitzadores de la tele estatal. Sí, la Silvia Kerr, que la setmana passada, fa 15 dies, va fer l'última TV mòbil, la Xergo, ha rodat aquesta pel·lícula en quatre idiomes, castellà, francès i alemany. Per cert, com va anar la Xergo d'Audiència? Ostres, ara m'has enganxat, ara t'ho buscaré, mentre es portem al bus de l'Estat. Jo no vaig tenir l'oportunitat de veure-la, vaig quedar amb les ganes, i tampoc no sé gaire com va... Jo la vaig veure el passat mes de novembre, el Zoom d'Igualada, que ens va passar un pas especial pels resistents a la premsa i als resistents d'aquest festival, i és una pel·lícula molt recomanable, molt maca, i que em vaig pressupost en un conseqüència d'una cosa molt ben trobada, i que s'ha d'enganxar ben bé a l'espectador. I fins i tot la laia Marui estàs plèndida en aquesta TV-mòbil. Sí, perdona. Aquesta vegada, això de la llum d'Elna, l'han rodat en quatre idiomes, la pel·lícula, però això no ho dic, repetia en la setmana... No, no, no, us explico. Gent dels actors del repartiment, alguns són catalans, altres castellans, alguns anglesos i altres alemanys... Clar, això ha de ser complicat, però la cívica, que assegura que no. Ah, a veure, escolta'm-la. No, perquè el món de la ficció és un món diferent, no sé per què, però fa que la Natàlia, que no entén el francès, entengui molt bé a l'enemic, que entén una mica el castellà, però fa que la intenció i les emocions que s'estan explicant, l'actor i l'actiu, les pot llegir a la mirada, i ara és més fàcil. I, a més, d'abra, estàvem vivint en ingles entre nosaltres, que estamos aprendiendo... Yo estoy aprendiendo una hormida de idiomas. Esto es maravilloso. Tot cert, Jordi, Silvia Kerr és, com has dit, que és una de les grans autoritzadores de la clau estatal, properament dirigirà una sèrie conjuntament amb el Pals Feixes, que és el que sé qui anèves, va dirigir de ser una de les autoritzadores de la Poble Nou, de seris de família, de néixer, de poder, que en el seu currículum té el seu avi d'haver treballat en grandíssimes sèries d'aquest país. Una de les coses que us vull comentar és que la Silvia Kerr té molt clar la finalitat per què fa aquesta pel·lícula i per què li agradaria que la gent se'n recordés quan n'hagi vist aquesta pel·lícula? Quan s'acabi la pel·lícula, vull que la gent que el públic... No vull que surti pensant, oh, quina història més bonica que hem vist, sinó vull que surti pensant, ostres, això està passant ara a Europa. No vull que quedi com una pel·lícula més, sinó que la gent predi consciència que el sur d'Europa està passant el mateix. I que hi ha moltes elisabetes ara al sur d'Europa fent la feina que va fer l'Elisabet aïllament amb aquest munt. La protagonista de l'allum de l'Alma és Noemí Schmit, que es posa en l'apell d'ajustament el personatge femení de l'Elisabet. Sí, aquest actriu suïssa, que l'hem pogut veure, com us he explicat en la sèrie Versailles, se sent molt contenta per fer aquest paper, perquè creu que tots el plegat a la nostra feina ens hem de sentir útils pel que fem, i ella creu que amb aquest paper s'hi sentirà útil. És increïble, per mi, perquè és una moja que és suïssa, que no coneixia, que ha fet coses que m'agraden molt, i que he llegit moltes coses, i també tinc una pressió perquè era increïble, i tinc una més negada, exacte, i no m'ho puc creer que una moja tan... Alient, alient, existia, i ha vivit moltes coses, i crec que ha fet... Bueno, en el meu treball, ser actriu és una cosa que és meravellosa, però a vegades no saps per què és l'escuti, i l'Elisabet l'havia explicat. Si jo quenteu que és molt important de ser útil en aquest món, i ara hi ha alguna cosa que passa, que és la crisi de l'independentisme, i que és útil, i jo intento ser útil com actriu, i és una sort per a mi de estar aquí. Bé, aquesta a dins un lavabo... No, no, no, perquè la ressonància era... El sol no se'n tenia gaire bé. Sobretot les entrevistes es van fer en la mateixa sala. S'ha de demanar disculpes perquè en el cas de la Noemi, el seu cas fallat no tenia un cas fallat prou fluït. Tot a més, s'ha de dir que sí que és veritat que aquests fragments de l'entrevista no se sentien amb la qualitat que s'haurien de sentir, però bé. De manera... Ella coneixia la història de la maternitat del nou, no? Com la majoria d'actors, ella no la coneixia, però, clar, ella li va agradar molt la història i considera que és un gran privilegi fer aquest paper. Jo de Suïcà no la coneixia. Nada he oído de ella, y me estoy... Entiendo cuenta que es muy conocida aquí en Cataluña, pero yo no la conocía, y hay mucha gente que nunca hará de hablar de esta increíble mujer, y me da un honor para mí. Una buena cuina. Y espero que le voy a ayudar a dar justicia, porque es importante hablar de ello. Y aún más importante ahora, creo. Per cert, Jordi, escolta, una de les coses que us havia comentat és que aquesta història és basada en un car real. Aquest cas es va descobrir l'any 2000. La maternitat delna està apuntesent d'arrucada perquè l'havia comprat un home i volia fer una casa particular. Va venir un veí del poble delna i li va explicar... Abans de ser d'arrucada aquesta casa, vull que se digueu que en aquesta casa hi vaig néixer jo, i que va passar això. La història va ser tan impactant que l'home de la casa va anar amb l'alcalde delna, Nicolàs García, i va explicar aquesta història. Va fer molt l'alcalde delna en aquell moment, el Nicolàs, perquè reconegués la història i perquè s'arribés a condecurar la casa per tot el que s'havia fet, i perquè reconeguessin els francesos que no s'havia tractat del tot bé els espanyols que havien viscut els camps de concentració. El tròpia alcalde ens explica en quines condicions es va a les dones de la maternitat. Si ens aneu a la maternitat, podreu veure el testimoniatge de la Mercè Domènec, que explica que ell estava embarassada al camp de concentració, i veia una companya d'ella que tenia un bé bé d'embrassos, que aquest bé bé estava programant de gana i de fred, fins que l'enterra la sorra fins al coll, perquè la sorra i el sol fa una mica de calor, però el bé bé s'acaba de morir igual. I ella està embarassada i diu que em quedi gran aquest bé bé, i llavors troba l'Elisabet i la senyorita Isabel, com ho deien els espanyols, la porta a ell. Però llavors tenen polls, tenen sarna, tenen dissenteria, inclòs alguns casos de còlera, són aquestes el condicions. I entrar a la maternitat és passar la porta del paradís, perquè veus un plat calent, un foc enllar, te renten, te plantinen... Bé, David, ho hem de deixar aquí. Ens trobem divendres, que et parlarem de l'hora de Jorge Javier. Correcte? Correcte, ens parlarem divendres. Vinga, David, que vagi bé. Una bretada. Bona tarda. Bones tardes, en forma de bit de dia. Últim instant de David Cameron, com a primer ministre britani, que acaba d'arribar al Palau de Buckingham per presentar la seva dimissió a l'Elisabet Segona, quan ha abandonat el 10 de Downing Street, acompanyat de la seva família, Cameron ha desitjat bona sort a la seva succesora, com a primera ministre, també, al futur del Regne Unit. Seria el nostre país com a primer ministre aquests últims 6 anys, i seria el meu partit com a líder durant 11 anys. Ha estat l'honor més gran de la meva vida. I mentre sortim per última vegada, el meu únic desig és que continuïn els èxits per part d'aquest gran país, que m'estimo tant, gràcies. Cameron, assegura que Carissa Meij, d'una nòvia d'estable i fort del país, en el seu camí de sortir de la Unió Europea, s'ho convertirà en primer ministre avui mateix. En més notícies, Judit Perpilla. A Lloret de Mar, la Guàrdia Civil està escurcollant el domicili de l'empresari Gustavo Buesa, pròxim a l'antiga convergència, que s'hauria beneficiat de suposats contractes irregulars de l'Ajuntament. En el marc d'aquesta operació anticorrupció, anomenada TRÒ, també s'ha detingut el secretari i l'interventor del consistori, que ja han quedat en llibertat. Lloret de Mar, Albert Raquena. La Guàrdia Civil ha arribat al voltant de la cinc de la tarda, a la seva torre de Lloret de Mar, per escurcollar la vivenda i recollir tota la documentació, que pugui tenir vinculada als contractes sobre la construcció de la planta de tractament de residus i el contracte del segrei de recollides escombraries de Lloret. L'empresari ha arribat procedent divisa i està investigat per aquest cas de presunta corrupció. Albert Raquena, Catalunya Ràdio, Lloret de Mar. Vi a lliure el Parlament per tramitar la primera llei contra el malabaratament alimentari, que ha de ser la més positiva del PSC, que intenta reduir part de les 750.000 tons de liments que es llencen cada any a Catalunya. Parlament n'ha llevat. Bona tarda. La nova legislació preten crear consciència i evitar que es llenci tant menjar i establir drets als consumidors, però sense multar els operadors, diu l'impulsor del text al socialista Raül Morena. Aquesta llei no neix amb un esperit sancionador. Aquesta llei neix per conscienciar el conjunt de la societat de que el malabaratament és un problema. Totes les persones que formen part de la cadena alimentària poden ser tranquils. Ignas Llava, Catalunya Ràdio. La plataforma ciutadana en defensa del Sénia demana aquesta tarda davant el Parlament Europeu que no espagi la indemnització milionària pel magatzem submarí de Gascastó. Envia de especial a Brussel·les, C Béllester. Bona tarda. La plataforma en defensa del Sénia explica ara el Parlament Europeu per què creuen que el ciutadà no ha de pagar la indemnització pel projecte de Castó durant 30 anys. que ho farà a l'explicació de 5 minuts. Demanarem que la queixa quedi oberta, perquè això és important, i també que s'inigui aquest procediment per ajuda estatal, que prohibeix el tractat de funcionament d'aquí de la Unió Europea. Al maig, la Comissió va acceptar estudiar la reclamació de la Plataforma en Defència del Seny, que considera que els 1.350 milions d'euros pagats a l'UGS suposen un ajut d'estat prohibit pel tractat fundacional de la Unió Europea a una empresa privada. Un equip de 22 persones, format per 15 estudiants d'arquologia a la majoria d'universitats catalanes, participen des d'avui en el Desè Curs d'Arquologia a la Ciutat Romana de Yeso, el Parc Arqueològic de Gisona, a la comarca de la Sagarra. Lliida, jo em faria per allò. Bona tarda. Ara treballen en les cases que formaven part d'un parri que va ser enrrecat per ampliar l'estere més i construir uns jardins a l'època de l'emperador Nero, Josep Guitart, arqueòleg director del curs. Amb aquestes coses que estem fent ara, ja comencen a sortir les cases més antigues, que permetran que el parc tingui també tota una part d'una ínsula que podien veure el moment fundacional a la ciutat. Gerard Maria Perelló, Catalunya Ràdio, Lliida. Esport, a mi, Aguilar. Peter Sagan de l'equip Tincov guanya l'Ungena Tapa d'Altura en final a Montpellier. L'eslova que ha arribat a metre amb el líder frum i el polonès Massi Ebotnar, Joaquim Rodríguez, ha perdut poc més d'un minut. L'Ungena Tapa de demà retalla pel mal temps i no es farà l'ascens del món ventú. El Barça presenta demà el seu últim fitxatge, el defensa Francesc Lucas Dignia. Fixa per 5 temporades i val 16 milions i mig d'euros. Tindrà una clàusula de 60 milions. La fiscalia renunciat a recórrer la sentència del cas Messi, per la qual el blau gran ha estat condemnat a 21 mesos de presó per frau fiscal, tot i que en defensava la inocència. A l'espanyol el capità Javier López diu que s'ha d'assumir amb el nou projecte. El defensa diu que no hi ha pressió, sinó il·lusió. El cometeu olímpic britànic confirma que amb molt fara defensarà a Riu els seus ors olímpics als 5.000 i als 10.000 metres. Fins aquí, les notícies. Tots seguim, les notícies de Sant Just. Bona tarda, són les 6 i 5 minuts. Us parla Andrea. L'alcalde de Sant Just rebutge la construcció d'habitatges en el sector de la poble. L'alcalde de Sant Just ha rebutjat aquest mes des del vulletí i ara ho ha fet també des de ràdio d'Esvern. L'alcalde segura que l'equip de govern no facilitarà el desenvolupament urbanístic d'aquest sector de Sant Just, una de les portes d'entrada al parc natural de Collsarola. Segons Perpinyà, una promotora privada ha solicitat a l'Ajuntament un canvi d'obicació per poder construir 110 habitatges privats al sector de la bòbila, però des de l'equip de govern s'hi han negat perquè volen preservar aquesta zona propera a Collsarola. Més coses, la SEAS convoca una nova edició del seu concurs fotogràfic. El tema del sertàman és un cop més l'excursionisme de la muntanya i la natura. Hi ha quatre categories. La SEAS organitza aquesta nova edició del concurs de foto, que resoldrà el setembre. Les categories són millor fotografia, millor col·lecció temàtica, millor foto d'excursions organitzades per les seves i millor foto, segons votació popular, entre els assistents al sopar de motxillat de l'entitat. Trobareu les bases completes del concurs, el seu web, sanjus.org, barrasseas, i teniu temps per participar-hi fins al 12 de setembre. I una punt més, Divendres, comença una nova campanya de recollida d'oli al mercat municipal. Per això s'hi instal·larà un contenidor i un dispensador de recipients perquè cadascú pugui amagatjar-me l'oli usat a casa seva. De fet, Divendres, entre les 10 del matí i les 12, hi haurà personal desproceat al mercat repartint follatons informatius i recipients per a la recollida d'oli, tant als clients com als 62 de l'equipament. I això és tot de moment. La informació local tornarà amb menys d'una hora més ampliada als sanjors notícies d'Adició Vesfrades 7. I mentre està, nos recordem que podeu seguir l'actualitat de sanjors del web de la ràdio radiodesvern.com. Bona tarda. Bona tarda. YouTube, Instagram... I ara obrim un nou canal. Comunicat amb nosaltres per WhatsApp. 610-777-015. Ràdio Desvern. Cada dia, més a prop teu. Per seguida, actualitat del Baix i l'Obregat informatiucomercal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda... No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix i l'Obregat al teu ordinador o dispositiu mob. informatiucomercal.com El Zika és un virus present a molts països de l'Amèrica Latina. Les embarassades són un grup de risc per la possibilitat de transmissió al fetus. Se'l recomana no viatjar als països afectats i utilitzar preservatiu durant tot l'embaràs en el cas que la seva parella hi hagi viatjat. I si ens desplaçem als països on el virus és present, prevenim les picades. El nostre país, tots els casos, són importats, però cal controlar la proliferació del mosquit tigre buidant els recipients d'aigua de les nostres terrasses i jardins. Troba més informació a canal salutfungencat.cat o trucant al 061. 061. La Generalitat, al teu costat. Quan arriba al bon temps, és important prendre les mesures de seguretat adients per gaudir plenament del mar i les platges. Evitem les insolacions i no ens venyem si estem cansats. Vigilem els nens quan siguin a l'aigua i fem cas dels sucorristes. Les banderes ens indiquen l'estat de la mar. Són com els semàfus. Bandera verda, groga i vermella. Agencat.cat, barra, seguretat, platges i trobaràs els consells bàsics per evitar els riscos. I davant d'una emergència, truca al 112. 112. La Generalitat, al teu costat. Cap cigarret per la finestra. Cap barbacoa. Cap descuit al camp. Cap xoc amb foc. Cap foc del bosc, al bosc. Cap foc del bosc. Diputació de Barcelona, Generalitat de Catalunya. Despertanta. Corrent. Esmorzan. Comprant. Passejant. Cadent. Treballant. Celebrant. Gràcies. Gràcies. Què tal? Bona tarda, són les 6 i 11. Benvinguts a la segona hora de la penya del Morro. Aquí, uns moments, connectarem amb el casal de joves de Sant Just per parlar amb el Sergi Arrada, que ens explico quines novetats ja de cara als propers dies. A més a més, també tindrem l'Èrico Marc, que ens explicarà coses de tecnologia, però abans de tot això, haurem de parlar amb l'Albert, que és paper d'educació canina. Per cert, Dani, tenim una pregunta a aquests dies a Twitter. No sé si la podem rescatar. Perquè, justament, avui a l'alcalde se li ha preguntat sobre el complex esportiu de la bona aigua i la piscina que l'altre dia estava arravantada de gent i que molta gent que no era sòcia no va poder entrar. Correcte. Va haver-hi un col·lapse de gent, no? Un col·lapse de gent, perquè va haver-hi tanta gent que els va dir no, no, no. Aquí només entren els socis i els demés fora. Això és molt fort. Això diu menja, eh? Diu menja. Un dia que tothom té festa. Clar, per això, per això, per això. Què va passar? Va haver-hi gent que va tenir que marxar fora, els que no eren socis, i el que preguntàvem a les xarxes aquests dies és si realment s'enjust necessita una altra piscina municipal o un altre complex fins i tot. Sí, no, sí, 4, 4. Jo crec que sí, eh? Què diu la gent? La gent diu, 40% de votants diu que sí que necessiten un nou piscina i 60% que no, que no va necessiten. Jo crec que sí. L'Àdic no se copina? No, l'Àdic diu que no. L'Àdic diu, bueno, no. No cal un nou piscina, no cal. Si voleu, voteu a Twitter, a l'Apanya del Morro. Va. Bé, és hora d'educació canina, i com que a setmana tenim l'Albert Capapell. Albert, què tal? Bona tarda. Bona tarda, Jordi. Bona tarda, tarda, tarda. Bé, ja sabeu que ens podeu enviar les vostres inquietudes, les vostres dubtes que tingueu sobre el món dels gossos a la penya del morroarrobajimil.com i nosaltres li traslladarem l'Albert. Avui, Albert, continuem una mica parlant com el que... El que ja vam començar la setmana passada que era tot el tema del món dels cadells, que són els primers mesos, no? Podríem dir, de vida, d'un gos. Però, clar, arriba un punt que és això, que és gairebé crucial, no?, determinant en la vida d'un cadell i també pels propietaris, que és el moment de deixar-lo sol al carrer. Això, què vol dir això, concretament? A veure, situem-nos. Bé, és aquest moment que nosaltres, potser potser portem ja unes setmanetes, que passegem amb el gol de la correntia, i se'n presenta alguna situació en la que nosaltres podem pensar. Ostres, d'aquí m'agradaria deixar-lo anar, perquè pogués interaccionar amb un altre gos, ni jugar, o bé, perquè nosaltres no podem estar gaire per ell. I ens plantegem aquestes preguntes. Està realment el gos preparat, o estem nosaltres preparats, perquè parlaixen en aquest cadell. Què pot passar si deixem que anar al cadell i no en tenim prou confiança, o pot marxar al cadell? Tu què creus? Què faria un animal molt petit si el deixem anar? Home, jo crec que potser es plantaria, no?, la primera de canvi, perquè per ell seria tot nou, és un món que no coneix, i no ho sé, però... o no, és que no ho sé, depèn. Sí, bé, perfecte, perquè veig que ens estan funcionant molt bé aquestes petites índoles d'educació, eh? Sí, bueno, és que ja... Va coallant, va coallant aquí, la cosa. Sí, sí, perquè realment és aquesta la resposta, efectivament. Llavors, si teniu en compte que... Gràcies.Sí, sí, les han sentat de ple. Gràcies, gràcies. Primer moment, el gosset, el cadell, i aquell cadell, la dos, tres mesos, tindrà por, perquè no és una situació que ell hagi viscut. Aquesta por hauria de trencar la primera barrera que moltes persones tenen a l'hora de deixar en el cadell, que és que la por ha que marxi. A que marxi corrents, no?, i creu en una carretera, o que marxi i no torni i faci alguna de les seves. Tenim per exemple que quan aquesta situació se li planteja un cadell per primera vegada, la primera reacció i la més natural és tenir por, tenir inseguretat. Òbviament, l'animal el que menys vol és allunyar-se de la seva seguretat, que són nosaltres. Llavors, potser el primer que trobarem és molt poca diferència entre la distància que té el cadell amb nosaltres quan està en la corretja i la distància que té quan no està en la corretja. Per tant, és important aquest moment. El que passa és que com podem saber-ho quan és el moment? Mira, jo t'explicaré una reu anècdota, que m'agrada fer per il·lustrar aquestes coses, que em va subseir fa un parell de setmanes amb una clienta, amb el seu cadell, i que realment era un gos que tenia 4 mesos i dos setmanes, i no l'havien deixat anar mai, encara, per insumir circumstàncies, perquè vos l'havia arribat d'un moment de la vida delicata i tal, la noia preguntava això, que quan realment podria deixar anar el seu gos amb la intenció, per deixar-ho gaudir i jugar, i doncs vam estar amb 20 minuts, mitja horeta, diria, xerrant, de què és el que podia passar quan deixéssim el cadell, que quina reacció podia haver-hi, i no em va deixar acabar l'explicació quan la noia se'n va girar amb una cara una miqueta. Estàvem asseguts a un banc, a un parc aquí a la zona, on hi havia més gent i més gossos, i de sobte la noia veig que sentia cap endarrere, torna a mirar-me i se'n presenta amb la corretta i l'Ernest penjant. Ja no hi ha un gos dintre de l'Ernest. La gossa s'havia escapat, la cadell de quatre mesos i mig, s'havia... ens van fer molt bé, s'haven esquivat i marxat els collats dins tots els d'Ernestos, i efectivament s'havia desfet de l'Ernest, i s'havia quedat suelta. Però quina va ser la reacció de la gosseta? Exactament aquesta que estem parlant. No és que sentis una por extrema, però sí que aquesta sensació d'estar pràcticament nua, d'estar sense cap lligam amb la propietària, li va posar tanta impressió que no es movia gaire al voltant de la teva propietària. Estava paralitzada, no? Exacte. Estava molt pendent, de fet, amb l'estona, quan m'havia estat xerrant, perquè va anar genial que la gosseta fes això en realitat, per aquesta visita, perquè va il·lustrar perfectament tot el que estàvem parlant. La gosseta ha acabat d'ensenyar-nos tot. Durant tota la sessió, la gosseta va estar suelta, va estar amb la Luna i el Rudi, amb els meus gossos, i amb més gossos que hi havia pel parc. I realment la noia va perdre aquesta por inicial. Què passa si deixo anar a la meva gosseta? Es pot barallar, se li poden fer mal, pot marxar, la poden atropellar, tant d'espos que ens passen a vegades pel cap, i que en aquest cas són injustificades. Perquè això, la gosseta, o si fos el cas el gosset, el cadell, no serà un suïcida en potència. No voldrà fer mal a ningú, ni voldrà que li facin mal a ells. Però sí que té una sèrie de necessitats que voldrà cobrir. Llavors, aquesta gosseta, en concret, el que volia era anar a conèixer altres gossos. Però, clar, no volia allunyar-se gaire de la seva propietària. Llavors es limitava, sense que ningú de nosaltres li digués res, la gosseta es limitava a intentar conèixer els gossos que passaven per caminant molt a prop de nosaltres. Clar, veus que és la natura sàvia, eh? Realment, busca alguna protecció. Vos, que et llestagués sense que ningú li digués res. En fi, el tema, clar, avui dels cadells és important. I, per tant, clar, això tampoc no determina... Vaja, quan...? Una edat. Clar, exacte, o quin és el moment idoni per a edat, no?, sinó que... No, hauríem de plantejar-nos potser el contrari, Jordi, hauríem de plantejar-nos quin és el moment per lligar aquell animal, o si és que hi ha aquell moment, no?, però vull dir... El plantejament que hem de fer inicial, en aquest sentit, que el gos vagi suelto, que vagi sense corretge, és natural, és un moviment natural del gos. El que ha d'aprendre d'alguna manera i que ho faci de manera apropiada, i en el moment apropiat, és anar amb corretge. És el que normalment no ensenyem de la manera apropiada, i són aquests gossos que acaben assajant sense saber com, es piden de la corretge, es piden de sus propietari i suscegen, i no saben passejar. Realment no s'hagi ensenyat en el moment apropiat ni de la manera que tocava. Llavors, aquest és el pensament que hauríem de fer. Abans, ens hem de plantejar que el nostre gos pot estar suelto pràcticament des del primer moment que arriba a casa. El que hem de tenir cura és en quin entorn hem de deixar amb aquests gos suelto? És a dir, no el deixarem en una carretera molt transitada. No, no, no, és un lloc tranquil, que no es digui gaire cosa. Digues, Dani. Mira, jo volia comentar-te un cas que vaig tenir jo amb el gos. Bé, ho vam adoptar un gos, un gos bastant gran de raça d'aquestes de barreja, empresa Canari i un altre, que encara no sabem qui és. Què era un gran denès? No ho sabem, perquè és una barreja, saps? Llavors, què va passar al gos? El vam adoptar, tal i qual. Sí. I d'aquestes que nosaltres no sabíem què fer, perquè no havíem tingut mai gos, el meu pare sí, però nosaltres no. Llavors, què vam fer? El vam posar en el... com es diu això, a la terraça. Bueno, en una terra sàmplia, un pati ampli, que ell pot fer, doncs tot, no? I hi ha aquestes que... que era, em sembla, els partits del Joan Gamper o alguna cosa, aquestes que van tirar molts patards. Doncs ell només se li va acudir per fugir, saltar a casa de la veïna, saltar un cotxe i un cotxe a saltar el carrer. Amb aquestes que el meu pare, quan va arribar de casa, a treballar a les 12 a 12 i algú, va obrir la porta, va cridar el gos i el gos no hi era. 12 de la nit? 12 de la nit, sí, va arribar a treballar. Ah, perquè treballava de tard, de tarda i vespre. I llavors, amb aquestes que va arribar, el gos no hi és, el gos no hi és, doncs que va passar, va marxar i el meu pare va agafar el cotxe en un altre cop, se'n va anar cap al polígon a buscar-lo, no apareixia, no apareixia cap enlloc. Finalment es va posar l'una i pico dues de la nit a dormir, i ens vam anar a dormir... Bueno, jo no sabia res, eh? Jo em vaig llevar, la meva mare es va llevar per anar a treballar, i el gos va aparèixer davant de la porta de casa. Oh! Final, feliç. Sí. Va tornar ells sol. Va marxar i després va tornar ells sol. Això fora, això, no? Sí. És una explicació científica canina, això, Albert? Probablement, científica, no sé fins a quin punt, però canina i natural de tota la del món, perquè, òbviament, fugir de casa és una reacció... Li va donar la palpànic de que li feia soroll, no és una reacció conscient ni voluntària, i quan el gos pren una miqueta control de què està passant, quan la situació ja es calma una miqueta, és molt, molt probable que la seva primera reacció sigui tornar a casa amb la seva família, que és el lloc segur, és el lloc agradable, i llavors hi ha mil maneres en què l'animal... Podríem estar parlant un dia i ja buscarem històries, perquè hi ha moltes històries d'aquestes, que gossos que per una reu altra han de sortir o es perden o marxen, i acaben tornant i fent molts quilòmetres a vegades. Estem com un instint, no?, que el fa tornar al seu lloc d'origen sense necessitat de saber el camí. Això és com a mínim curiós, com a mínim curiós. I un poderós olfacte, que també això no ens oblidem, Jordi, que això ajuda molt, només per seguir els seus passos ja és una gran ajuda. Doncs quines coses, eh?, quines coses. I també l'holocorporal de la casa, que... A veure, que no et dic Dani, que facin l'olò. Sergiament que tots fem, tots, eh?, com a persones. Però sí que és veritat que quan entres a una casa d'algú, que no és entre... la primera vegada que entres a casa d'alguna persona, sents un olor que és peculiar. No ho veig, no veig, perquè és dolent, aquella olor d'aquella. És l'olor d'aquella persona, d'aquella família, d'aquell entorn. I ells això ho tenen supermemoritzat, això està clar. Molt bé. Doncs, Albert, ho hem d'anar aixecar aquí. No sé si vols afegir alguna cosa més, o de la qual hem parlat avui. No, bueno, bàsicament això, deixar clar que, abans de plantejar-nos quina és el moment de deixar-ne el cadell, sembla pensament no contrari, però potser és una miqueta diferent de en quin moment hauríem de lligar-lo. A tot allò altre, algú ho hauria de poder fer lligura. Molt bé, doncs, Albert, moltíssimes gràcies. Que vagi molt bé i rei. A dos setmanes ja acabem temporada, ja acabem el programa. Molt bé. Que tinguis un bon dimiacres. Adeu-siau. Igualment, moltes gràcies a tots, i una abraçada per portar-ho. Adéu, adéu. Adéu, adéu. Moltes gràcies. La penya vol morro, cada tarda de 5 a 7, a ràdio d'Esber. 6 i 24, i ja tenim a l'estudi número 1 de la ràdio, l'Èric Pomar, l'Èric, què tal? Bona tarda, com estem? Bona tarda. Bona tarda. Avui hem vingut al programa, que una setmana més, véns a parlar de... què passa, no és el micròfon ben posat? No el tenia ben posat, ara ja sé. No és per res, però no hi ha res a mi. És una opinió que molesti més. Tu també, segurament. Això, això. Ouf! Això és... Per un tecnic d'això, és com si li posés... Doncs t'ho faré cada dia. Com si l'apontessis amb una pistola a la cara, directament, no? Doncs t'ho faré cada dia, jo. Sí, tu, com sempre, tan simpàtic. De totes maneres, no? Hi ha alguna tècnica per posar el micròfon sense que es noti? Ah, bueno... Hi ha unes coses que és que el micro s'aguanta com amb goma. Amb una goma. El peu de micròfon aquest és com un trufeu d'aquests de ferro. Sí, sí, no, això pesa més que... De l'any 82. No et deixaré anar sense fer soroll. Ho he aconseguit. Molt bé, ara. Està bé, està bé. Però s'ha anat molt de compte, s'ha anat molt de tacte. Per tant, això feia, ja no. Dites això, escolta, que... Has de parlar de noves tecnologies, clar, clar. Sí. A veure, Érica, avui ens vols portar... Té, té, té. ...terreboixant el Dani, eh? És que m'encanta aquesta cançó. Ah, és veritat. Dani, Dani. Prou, prou, prou. Atenció. Perquè, Érica, avui ens véns a parlar d'un joc, d'una aplicació concretament que ho ha petat i ho ha arrasat... Ho està petant. A tot arreu, que és l'aplicació... Bueno, del Pokémon. Del Pokémon, es diu Pokémon Go. Pokémon Go. I per què ho ha arrasat tot arreu, això? Va sortir el 7 de juliol. No fa ni una setmana. Ha sortit, reconeu, només Estats Units, Caragà, Nova Zelanda, i crec que a Austràlia també. Per tant, aquí encara... Qui no ha sortit, i per el que veia escoltar-hi, encara falta. Està poc sortirà. Sortirà, però tampoc... Van dir que va per l'argo. Bueno, és una aplicació que ha arrasat tot arreu, i que es pot trobar per iPhone. Es pot trobar per iPhone, si estàs allà, però, si no, hi ha una triquinyuela que es pot fer des aquí, que es agafa, i per baixar-te a aplicacions a l'iPhone, necessites el que es diu, l'APL-ID. Bueno, tu crees una APL-ID nou i dius que vius a Estats Units. Ah, home... I per Android també hi és? Per Android, en principis, està per tothom. Què vol dir, que està a tot arreu del món? Exacte, però amb Android és més fàcil treure la... I és molt més fàcil canviar la tenda virtual per posar-nos una altra. Estic en aquests països que has dit, una passalanda austràlia, a Norte Amèrica i no sé on més. Podem la Google Play per Android i ens la baixem. En principi, per la Google Play, seria molt més fàcil que fer-ho per l'iPhone. Vale. De què va aquesta aplicació que ha arrasat tot arreu? És el típic Pokemons, però aquesta aplicació s'ha quedat amb tothom, és que és el primer joc que et fa sortir de casa, o sortir de bon estigui per poder-la fer servir. És a dir, en veritat, està molt ben pensada, perquè no és la típica aplicació que tu et visies, com si fos amb la Nintendo DS, amb el joc del Pokemons clàssic, que t'estàs sentat tot el dia viciant-la. De fet, el Pokemons, ho consigo les totes. Una miqueta va per aquí, la cosa. Tu entren els Pokemons que poden estar a tot arreu. I llavors, que combina la realitat... S'ha fusionat amb el Google Maps i amb la realitat augmentada. Llavors, clar, tu el que veus és un mapa de 3D, d'acord? Que no es veuen ni els edificis, són els carrers, però d'on tu estàs. Llavors, et lleu posició, diguéssim, dintre d'aquest mapa virtual, i et col·loca Pokemons, jo què sé, aleatoris. Per exemple, uns amics meus van anar a l'altre dia i em van trobar una a la penya del Moro. Què dius, Ana? Però van anar a pujar a l'altre tot? Estàvem a Pokemons? La gràcia dels jocs és que no has de sortir de casa per jugar. Això no fa com mandra haver de sortir per fer aquest joc. Bueno, però és que hi ha gent que és molt friqui d'aquest món. És veritat, és veritat. Això em recorda molt a un joc. Hi ha gent que se'n va a Barcelona per la ruta per buscar Pokemons. De fet, això em recorda a un joc que també va aparèixer fa un parell d'anys que es podia fer... Esclar que era una cosa a través d'Android, i no sé si Google estava pel mig o no, però és que ara m'explicarem momentament, eh? Però utilitzava lloc real autèntics, per exemple, aquí, el paradó, el Walden, no ho fem al carrer Bonavista, al mercat. I tu, si els volies conquistar, havies d'anar i fer com això, un check-in, no? Quan tu arribaves allà, hauria d'anar al GPS, també. Em recordo. I el Google Maps i tal. Llavors, tu havies d'enviar un missatge i, en aquest lloc, és meu, ara. I si algun altre jugador, perquè hi havia dos equips, de l'altre equip et venia i et volia prendre el lloc, revies com una mena de missatge dient... T'estan atacant el teu lloc. Però, clar, això fa... I els dos de la matinada havies de pujar dalt a la piscina? Jo vaig posar-m'hi una estona i vaig fer una mica el friqui, i vaig anar caminant pel carrer i vaig agafar alguns llocs. Ara, vaig cansar després, perquè el lloc no tenia... Més que res, perquè t'agaven molt. No és una cosa immediata. Si al cap de 24 hores et deien, aquest lloc és teu o no ho dic, és una cosa més lenta. Això del Pokémon és molt immediat, no? Aquest el que hi ha, a part, són els gimnàs Pokémons, que és igual. Que és on tu pots anar i pots entrar del teu Pokémon, que és capturat. Però, clar, aquests postures estan posats allà. I al cas d'aquell que li ha tocat a un, a la porta de casa d'un. Saps? S'ha estat junts. I tu, en el teu Pokémon, per poder-lo entrenar, has d'anar a aquell lloc. I llavors has trobat aquest home. Com et toqui, per exemple, a la penya del Moro, com dèiem, o a qualsevol que ningú... És sort i mala sort per la persona que hi viu. Perquè ara, per poder-hi entrar, ja està allà, tota l'estona. Potser hi haurà un allau de milions i milions de persones que arribaran a la penya del Moro i a buscar que... Són centenars de milions, completament. Ostres. Mira, d'anar a l'estat d'onis, està bé buscar-lo. Què dius, m'ho he estat dient, en sèrio? No, va, això no. Però... Tindrem turistes! En fi, doncs aquesta és la nova aplicació de Pokémon, que si us canvieu la vostra idea i el usuari i dieu que heu nascut, doncs trena per iPhone o per Google Play, eh? Estat junts, ostres. Estat junts, tu la podràs descarregar i t'ho infereu. Tu ja, Eric, te l'has descarregat? Ja l'he descarregat i espero no descarregar-me. Perquè té el pint de viciarta. Sí, però a mi els Pokémon no em diuen res, d'acord. Però me la baixaré l'úgicament per provar-la. Sí, això com va. Molt bé, Eric, alguna cosa més així que ens l'havies de portar en aquesta secció de tecnologia? Aplicacions, en algun lloc que has descobert últimament, o alguna aplicació necessària per tenir l'estiu? Mmm... doncs... Què ho dius? Vaig provar una aplicació fa dies, que me l'avançava precisament a l'Humber. Sí. Era una aplicació per poder-te passar... Ara no me'n recordo el nom, però el diré. Ah, bueno, doncs el diré. El poso al Twitter després, que li preguntaré. Era una aplicació per poder-te passar coses entre l'ordinador i el mòbil, no passar-te a fitxer, sinó per exemple, tu agafaves i t'enviaven un text per WhatsApp. Llavors tu podies fer el que fas de copiar i enganxar, doncs podies copiar el telèfon i enganxar-ho a l'ordinador. Sense haver de passar-ho cap a altres maneres, d'enviar-t'ho per mail o per un altre missatge, era bastant útil aquesta aplicació. No me'n recordo el nom. Bé, doncs hi ha poca informació amb això. És que ara ho hem de veure buscat aquí una mica més. Però bé, ja li preguntarem a l'Hombert. Ah, la setmana que ve. En fi, Eric, gràcies per venir. Que vagi bé. I cuida't molt. Dos setmanes, eh? Dos setmanes, que hi ha a la temporada. Sí senyor, sí senyor. Que vagi bé, bona tarda. Fem una pausa per la publicitat i tornem d'aquí uns moments parlant amb el Sergi Rada al casal de Joves, fins ara. Mare es pot despedir d'esper. Si et donis l'esper, t'arriba a ser just. Veren de 8.1. Veren de 8.1. Veren de 8.1. Veren de 8.1. Veren de 8.1. Quan arriba el bon temps és important prendre les mesures de seguretat a dients per gaudir plenament del mar i les platges. Evitem les insolacions i no ens venyem si estem cansats. Vigilem els nens quan siguin a l'aigua i fem cas dels sucorristes. Les banderes ens indiquen l'estat de la mar. Són com els semàfus. Bandera verda, groga i vermella. Agencat puncat, barra, seguretat, platges i trobaràs els consells bàsics per evitar els riscos. I davant d'una emergència, truca el 112. 112. La Generalitat, al teu costat. Cap s'hi agarret per la finestra. Cap per Bacoa. Cap descuit al camp. Cap xoc amb boc. Cap boc, cap boc, cap boc, cap boc, cap boc. Diputació de Barcelona, Generalitat de Catalunya. Desperdanta. Corrent. Esmorzan. Compren. Passejant. Treballant. Celebrant. Sortint. Conduint. Vius connectat. Conduint. Desconnecta. Evita les distraccions. Milers d'accidents de trànsit són provocats per l'ús de mòbils, GPS i aparells de ràdio. Gràcies, Generalitat de Catalunya. Un home. Unes idees. Un color al blau. Unes exclapes a la barba. Sergi Arrada-Ruís. Molt bona tarda. Molt bona tarda, Sergi. Com està? Molt bé. Ha estat el que se'l deja, ho vas avui? Sí. Sergi, on estàs, al casal per cruzitat? Al despatx. El teu despatx de jefazo? Bueno, els treballadors del casal. Sí, de jefazo. Escolta, treballador del casal. Aquí vinc el Dani Martínez. No sé si ho coneixes. Sí. Sí. Dani, Sergi, Sergi, Dani. Sí, no ens coneixíem. Ahir vau estar junts tirant-vos globus d'aigua a la gesta del casal de joves. I relliscant per la passarela aquesta que fem. Sí, totalment. Els dimarts ara, cada tarda, aquest mes de juliol, organitzen els jocs d'aigua. Bàsicament és una lona de color negre de 300 metres quadrats que el que fa és, en aquesta lona, us tireu, us tireu globus d'aigua, i llisqueu, i feu una mica tot això. Sergi, com va anar? Perquè va enviar el Dani i també tenies tota la gent allà. Fèiem molta calor, això també s'agraeix, no? Sí, sí, sí, sí que s'agraeix molt fer les satífites aquestes d'aigua amb tota la calor que fa. Home, jo suposo que va anar bé, no?, perquè el Dani venia a rentar i l'acte i es va quedar. Sí, me'n vaig quedar, me'n vaig quedar. Vam intentar fer la segona connexió i no la pudeu fer. Però, bueno, vas quedar allà igualment. Dani, tu vas passar bé, com a mínim? Jo m'ho vaig passar molt bé. Aquest matí m'he llevat i encara estava la roba mullada. Però que no t'has canviat, t'has posat el pijama? Sí, clar, no, però la vaig deixar allà perquè s'assequés, i encara hi era mullada. La roba, eh? Sí, la vaig estendre i encara hi era mullada. I di que ahir a la nit tenia el dolor trement d'una coxis, perquè em vaig fotre un bon cop, les coses que em siguin, sí. Ah, bueno... Em sembla que Sergio també es va donar un bon cop. Tu també, eh, Sergio? Sí. M'has incitat les cames aquest matí. És que tens una edat i no pots anar fent el tonto per aquí per allà. Ja ho sé, m'haig de cuidar, jo ho sé. No, no, a veure si et la generàs alguna cosa. Bueno, doncs agafo una baixa i re, a veure pel·lícules a casa. Ah, molt bé, eh? Quin planazo. Tu sí que saps. Tinc cap contra a Palmera el pròxim dia. Bueno, senyor, jo feia una bultereta, eh, i acabava assegut i relliscava. Ah, bueno, com? Ah, bultereta. Bueno, en fi, quins jocs feiau, per curiositat, eh? Bé, ens vam inventar un que era un homenatge a l'Homora Marillo, eh? Home, m'hi dic. A Los Cañones de Nakasone, la prova de Los Cañones de Nakasone. Sí. I, bueno, havíem de portar un cuve i ple d'aigua per la passarela, mentre la resta el silenciava a globus d'aigua. Ah, a veure si que ella no, no? Ahà. I que hi van caure o no? Bueno, no l'aire, no l'aire, no. Però és que la propera setmana el que farem... és que hi ficarem sabó, ja la passaré directament. Ah, d'acord. Molt millor amb sabó, a veure si algú ja es mata de puta. Es mata, sí. A mi em van donar un cop a les costelles, eh? M'hi van donar les costelles. No, no, jo no tinc costelles. A la roda li van donar el pit, eh? Ah, bueno, a la zona pectoral. Bueno, en fi, doncs aneu en compte, però vaja, que aquests dies, si voleu, els dimarts a la tarda, el que és el de joves, agafeu el vostre banyador, el vostre biquini, una tovallola de xancletes, i aneu cap allà a tirar-vos, bàsicament, i a fer merder. Perdona, la gent que passava pel costat, és a dir, els veïns del barrisut de Sant Just, veien alguna cosa. Hi havia el tipi com... ja d'avançar d'edat, i que anava dient... No, s'apropen, miren, s'aixeguen els bancs, i es queden allà mirant com... Ah, bé, bé, bé. Amb els nens molt mones, al final, a remullar-se els peus. Sí, es van quedar allà... fins tard les dues nenes, aquestes petites. Ah, sí? Les vas mullar molt amb la manquera o no vas arribar? No, no, si ho han deixat allà, què fessin a la passarela? Amb aporticions, és que els hi feia il·lusió. Sí. Bé, doncs tot això, com diem, serà el dimarts de juliol, a què en dos s'hi voleu anar-hi. Dit això, Sergi, hi ha alguna cosa així interessant de cara a aquests dies? Moltes, moltes coses. Doncs vinga, va, agenda de casal de joves. Para un comencem. Demà. Passat. No, demà, demà. Tenim torneis del Mario Kart. Home, ja no... El Míthi, instituït la torneis del Mario Kart. Que guanyaran uns drons. Ja no són ni ni, són grans. Oh, què dius, ara? Va, guapo. Doncs això, demà, a partir de quina hora, el casal de joves... A partir de les 4 i mitja, 5. I si algú vol participar, què és el que ha de fer? Doncs s'ha de venir a les 4, 4 i mitja i inscriure's. Molt bé. Quant de gent, no sé, aproximadament hi participa, en aquests jocs de Mario? Doncs depèn, clar, els cifres, el que més tira la T. El Mario Kart depèn, acostumant a veure-hi, unes 10 persones, 12. Ah, 10 persones o 12? Home, Déu-n'hi-do, eh? Déu-n'hi-do, Déu-n'hi-do. Però, vaja, hi ha força i possibilitats, si sou menjosos d'emportar-vos un dron, un gegant i guai per la patilla. Sí, sí, perquè participar al torneix és gratuït. Sí, clar, clar. I de fet, no sé si hi ha una edat de màxima, un límit. Bueno, 12 a 18 anys. De 12 a 18 anys, eh? Si voleu, podeu participar. Està molt bé. De fet, demà, el que és el de joves a partir de 4, 2 quarts de 5 de la tarda, encara que no tingueu aquesta edat vosaltres... Potser coneixeu algú que té aquesta edat, o el vostre anegot, el vostre net, o no sé, algú, i... Que vagi, que vagi, que vagi! Bueno, en fi, Sergi, més coses de cara als propers... Més cosetes, el divendres... Sí. Ens en anem allà a veure si ha fet paintball. Oh! Avui estem com tontos, no? Sí, una mica. De fet, hem tingut Javorci, però crec que és més a prop, eh? Que se'n ha anat l'olla. Que no sigui la seva d'orgioll, potser. Eh... A Castellulí, perdó. Ah! A Javorci era nazeracti, no diumenge. Ah, d'acord. A Castellulí. A més, allà hi ha un circuit de cards, si no tinc malentès. Nosaltres farem paintball. Molt bé. Quanta la gent apuntada, quant de quina espais hi ofereu? Quanta gent aneu cap allà? 29 txavals i nosaltres 3, bonitos. Que guapo, que guapo. Molt bé, doncs això serà el divendres. Les inscripcions ja estan tancades, perquè això es va tancar ja fa dies. I ara, si voleu anar-hi, o s'ho apliqueu per favor, si us posa de genolls, aquestes al de joves, o els hi porteu moltes xocolatines o alguna cosa, i potser ho hauríem d'anar. Podem inscriure en llista d'espera, per si hi ha alguna baixa d'última hora, que sempre hi n'hi ha. De baixes d'última hora? Bueno, que estàs ben malament, que estàs malalt. Per cert, veu anar a Waterwall al final o no? Sí, el divendres. Ah, que t'hi he despassat, home, molt bé. I que no ens diu res. No ens diu res. I què tal per a Waterwall? Doncs molt bé, també... Hem fet mal del coxis el dia següent, però bueno... És que no pares tu, Sergi, últimament. Sí, estic gran. M'estan en compte amb les coses que fas amb el coxis. Allà els tobogans i totes les coses. Com un llavall i tal. Tot el dia ja, fins les... A quina hora venen els 6 i mitja de la tarda? No, no, m'agrada, però clar... Que va arribar aquí a les 8. Bé, va ser una excursió completa, no? Completa, sí, vam marxar a les 9, de 9 a 8. Molt bé. Doncs molt guapo i molt bé. Algú anècdote així per recordar ja per la posteritat de Waterwall amb el que és el de joves, la setmana passada? Bueno, no, està molt bé. Bé, està ja ens vam passar molt bé. Bé, llançar-nos per tots els tobogans, allà... De fet, hi havia un sucarrista que deia que... que veia que ens ho estaven passant tan bé, que deia que l'any vinent volia treballar amb nosaltres aquí, al casal de joves. Sí. T'ho vas fer propaganda? Era un jove de l'Andalusia que fa de treballar allà. Ah, sí? Però és que no és tot. La fi de vinent que volia estar al casal de joves. I aquest home, segurament, ha vist molts i molts grups que han anat a Waterwall a passar-ho bé i a fer coses durant tot l'estiu. Vull dir que, que us ho digueu vosaltres, us heu demostrat que sou guais. I que som de senyors. Clar, això no hi ha dubtes. Clar, clar. Hi ha peixinadones a Waterwall? Sí. I què tal? De fet, que quedem allà per trobar-nos, perquè ens repartim en diferents grups, i quedem allà abans de dinar o abans de marxar per trobar-nos, i, bueno, a veure, una peixina d'onades, que, com que és un par de traccions així amb plantes familiars, no es pot fer gaire cosa. No es pot llançar de cap, no pots empènyer, no pots donar... Però bé, no, però mira, està guai. Bé, doncs aquest divendres ha de fer paintball a Castelluli. Fantàstic. I hi ha números que haurà una sortida, que es divendres que ve. Sí, altididado. Ah, ja, com a fi de festa. Sí, sí, sí, sí. Croquerotel, l'Auraporn, eh? L'Auraporn extra terror, sí. Sí, senyora. Bueno, en fi, alguna cosa més, Sergi, de cara... Sí, el Dissabtas. Cinema a la fresca, eh? Hombre, cinema a la fresca. Clar que sí. Què teniu al Deadpool? Deadpool. Home, molt bé, aquest antiaroi, no, una mica? Sí, és un superaroi de la Marvel, que és bastant canyero, eh? És un punky, dir-ho així. Una mica punky, sí. Com ha anat, Deadpool? Bueno, és un jove que li diagnostiquen un canfest. Sí. I, bueno, decideix fer com un tractament molt alternatiu, i li enganyen, i, bueno, els agresten, i li fan prova, si tal, per treure'l com supercodes, no? I es transforma en Deadpool. Ah, està bé, està bé, doncs guapo, guapo. Tu, que t'ha d'anar al cinema, el recomanes? Jo la recomano molt, eh? És molt divertida. A part, com que la fem aquí fora, nosaltres posem cadires, però si algú vol portar-se tovallola i asseure-se a la gespa, o a maques, o el que sigui, o portar-se a sopar i tal, com fèiem moltes vegades al dàni amb el seu semi-genida... Doncs podeu. Doncs, Deadpool, aquest Dissabtas. A quin hora? A partir de les 11 de la nit. Ah, ui, horari golfo. Bueno, és que és a la fresca, a l'estafós. Ja, clar, sí, és veritat. I la gent que vingui ben sopat i tal, no? Una mica? Bueno, si no, que sopia ja. També, eh? També, amb uns àmbits. Però, home, doncs... És tard per sopar, doncs... Bueno, no creguis, eh? Jo soc aquestes hores que et demana, perquè et treballin fins a la feu. Perquè tu ets una mica golfo i... Tinc les a les 5, les a les 8 i sopes a les 12. Una mica com un javit, eh, que no parla de menjar-lo. Sí, sí. Sergi, gràcies, que vagi bé. A vosaltres? Sí, no sé si alguna cosa més. És que ho dic perquè ja hem d'anar al programa. No, tranquil, tranquil. Ja veus, amb la setmana de nen, parlem de més coses. Perfecte. Un moment, que marxis, perdona, això és un cos. Ara ve el tema. Hi ha el tema dels balcons, no? Sí, cert, la setmana de nen, comencem a donar gratuïtament d'humassos. D'humassos, va bé? Per la festa major. Per la festa major, sí. Ja és festa major, ja és festa major, ja és en Just, ja és festa major. Vinga, tots. No posi aquesta, Dani. Per què? Que t'agrada? Angules, com la veu. Clar. A l'alcohol, ja és festa major. No, ja. Noria Faliu de Sant Jordi. Una mica, eh? Què dius, Sergi? Una mica, una mica, sí. Sí, Noria Faliu de Sant Jordi. Bueno, doncs... Això, a partir d'uns, d'humassos gratuïts aquí al Cafal de Joves i sobre el concurs de balconades. Ah, molt bé, de fet, eliu parlàvem, però que això es tanca justament... Durant la festa major, no hi ha balcons engalanats, o sigui. Bueno, el concurs es tanca just quan comença la festa major. Per això? I el premi es dona a les barraces. Ha d'estar durant tota la festa major decorat. Ah, ha d'estar durant tota la festa major decorada, el balcó. I a les hores, qui vulgui participar, ha de decorar-se el balcó, que quedi molt clar si és groc o blau. Normalment el costum ha quedat bastant clar, això. No creguis, sí, en sales de vegades em sentien de coses una mica pobres, però bueno, un balcó amb un domàs groc i un domàs blau. I fent mena, tothom a petit. Però clar, és blau o groc? Bàsicament s'ha de saber perquè si és guanyador, el jurat, l'itronòmic i els graus són blaus. Per sort, no guanyarà mai aquell balcó, perquè és com que vols currar una mica, però clar, és de quin color ets? I, bueno, quan tinguem decorat el balcó d'un color ben clar, em n'envia una fotografia per mail a casarlesrobes en Just.cat i posant el mail al nom de la persona a contacte, un telèfon i l'adreça on es troba aquí el balcó. Doncs no se veu, si voleu, ara us heu de posar a fer el balcó de festa major i, sobretot, si sou grocs o sou blaus, hi porteu molt endins, molt endins, com tu, Dani. Ai, i el cor a sol, carinyo. Faràs el balcó blau, no? Potser, si tinc temps, sí. L'any passat, pobre Nino, que se'n va caure allà, el Jean Bleu. Sí, vaig fer un casall a Jean Bleu i se'n va caure i una senyora es pensava que havia matat en home. Sí, sí, tu digues en sèrio. Ai, pensava que s'havia caigut algú i no senyora, no. Bueno, en fi, Sergi, tu, de cura... Ah, per cert, una altra dubta. Si algun balcó... però no és de Sant Just, també val. És a dir, si, per exemple, algú es desplugues o te se'n falli de llobregats... No, no, ara és una balcona de Sant Just. Ah, ara és una balcona de Sant Just, eh? Clar, tu no pots dir que és un balcó de Toronto. Però si la persona no té balcó, què fa? Doncs la finestra, o... Si no, el que vam fer l'any passat i de fet van guanyar, un grup de gent del caos va agrupar i van decorar, entre tots, un balcó de, no sé, aquí. Toma, ja!I van guanyar. Molt bé, molt bé, molt bé, molt bé. Ai, veïna, et decoro el balcó. Que, de fet, és una mica... Bueno, no és per donar idea als grocs, però em sembla que aquesta nit tornen a fer els blaus, això, eh? Les blaus tornaran a guanyar aquest any. Tinc una promonició. Sí, sí, jo crec que a partir d'ara ja guanyaran els blaus, sempre. I si aquest any guanyen els blaus, hi ha un empat, eh? Si aquest any guanyessin els blaus, quedaríem empatats. I l'any que ves, veuria, eh? És com la pilota d'Or de Cristiano Ronaldo. Sí, sí, sí. I amb Messi, que passa a Cristiano Ronaldo, segons apuntant informacions, és groc. Sí, sí. De pinta, de pinta. De pinta, sí. Sí, de la programica. Sí, Leo Messi és blau, això també. Això sí, Leo Messi. El Leo Messi no el nombrem gaire, eh? Eh, per què? El toro somos Leo Messi, aquí no lo entenguen, però bueno... Ah, no, ui, no, això no malament. No ens agrada, què vol dir, que tots somos elincuentes, no? No, tots som blaus, volíem dir. Exacte, bueno, així... I la cançó, no tenim la cançó dels blaus per acabar el programa, eh? Ai, sí, ja m'hi m'encanta. Ah, mira, ara la posarem. Sergi, gràcies. Vinga, una abraçada. Adéu! Adéu! Ai, m'ha dit que... Com que en pare no els desit el teu color. Mira, Xobereta, t'explicaré una història. Mira, pell de gallina, eh? Ai, era un nen tan sols. No cal, no cal, no cal. No cal, no cal. Però, per a més, atenció... Podria ser-hi bon, joac. Què s'ha fet del Sergi bon? Enjust! I meu braç de saber que el blau és el millor de tots. Blaus, blaus, blaus. Són els blaus de Sergi bon. Oh! El millor color de tots els de la feina, Xobereta. Quina emoció, els pirates l'ha impassat. M'hi vaig cantar. Jo em vaig posar a plorar, eh? Sí, sí, sí. Molt sensible. No hi ha millor sensació. ¿Què és tan lliure, cançó dels blaus o no? No ho sé, però tu ho fas molt bé, Jordi, aquí, aquesta veu. És trist. M'encanta, eh? No facis la pilota, que no penso donar... Jo vull cobrar com les cabaretenes. El pitjor color. No saps el pitjor color. Com portes el blau de moltes entitats, com el rifeño i el caos. Blaus, blaus, blaus. Són els blaus de Sergi bon. El millor color de tots els de la feina, Xobereta. El barri nord del sud, per llits i grans i joventur. I com portes el blau o les benes? No hi ha millor sensació. En fi, doncs, els blaus que per gent... Jo, jo, jo. El dia blau serà el dimecres 3 d'agost. 3 d'agost, dimecres. El dia blau, la plaça Antoni Malaret. Cada moment no transcendint, no? De què fan els blaus, encara? Sí, activitats de Camping. Ah, ja s'ha dit, ja? En el programa, vaja. Però què programa, Don Lestret? Sí, sí, això està al Facebook. És la gala, és la gala, és la gala. Fins aquí el programa d'avui. Gràcies per fer possible l'Apena del Moro, l'Andrea Buena, els serveis informatius i les notícies. La Martínez i la Patinyo, de les Glòries Camarateres. El David Ávila, a la televisió. L'Albert, que va fer la filosofia, es veu vivits en l'educació canina. L'Èric Pomar, amb les tecnologies i l'aplicació Pokémon. I el Sergi Arrada, des del casal de Joves. I, com sempre, el Twitter i el Facebook del programa. Quan li dono la gana, Dani i Martínez, gràcies. A vosaltres, un petó. Tornem demà a partir de les 5 de la tarda, l'Albert Jordi Domena. Demà, amb més penya al Morro, el Pau Rama, el nostre politòleg de Capsalera. El senyor Benito, amb les coses importants. La Clara Nervión, de la revista Time Out. I demà entrevistarem l'actor Lluís Marco, que està al Teatre Goya, justament en Pere Arquillué, amb l'obra, El preu d'Arthur Miller. Que vagi bé, adeu-siau, i fins demà. Fins demà, amb l'informatiu, és pràctica. El seu apellot al Morro. Fins demà, adeu-siau. Fins demà, adeu-siau. Fins demà, adeu-siau. Fins demà, adeu-siau. Fins demà, adeu-siau. Fins demà, adeu-siau. Fins demà, adeu-siau. Fins demà, adeu-siau. Fins demà, adeu-siau. Fins demà, adeu-siau. Fins demà, adeu-siau. Fins demà, adeu-siau. Fins demà, adeu-siau. Fins demà, adeu-siau. Fins demà, adeu-siau.