#124 - La Penya del Morro del 5/10/2012

La federació espanyola d'anatació i anaterres no han arribat a cap acord, després que l'ex-seleccionadora presentés una demanda contra l'organisme espanyol i el seu president Fernando Carpena, i aniran a judici. Han futbolat el defensa del Barça, Gerard Piqué continua sent dubte per jugar diumenge contra el rei al Madrid. Piqué treballa al marge del grup que avui ha començat a preparar el clàssic d'altra banda. L'ex davant de Blaurena, Jován i Silva asseguren declaracions a la xarxa que li donaria la pilota d'or a Xavi Hernández. Creu que Messi ha guanyat molt, sempre que està tenent la preferència. Però per a mi l'he gostat d'anar a Xavi, que nunca ha guanyat, i que falta pocos anys per fer el futbol. I després, moltes vegades venia aquí al Brasil, moltes l'he gostat molt aquí al Brasil, i per a mi l'he d'anar a Xavi. Jován Illa aconsella al seu compatriot en Neymar que fitxi per al Barça. A l'Espanya l'alteni Mauricio Pochettino a descartar el davantéssima, que es va posar brossa per jugar de mà balladorit, amb els 9 i les 9 reus. Notícies en xarxa. Ràdio d'esper. Durant la 8.1. Ràdio d'esper. Ràdio d'esper. Ràdio d'esper. Ràdio d'esper. En directe, a Matíndiz de Sant Just d'Esvern, el 98.0 de la FM, i a tot el món, a través de Ràdio d'Esvern.com, comença un programa amb molta penya i molt de morro. La penya del morro. Ràdio d'esper. Bona tarda. Bona tarda. Gràcies. Ràdio d'esper. Avui el programa parlarem de l'actualitat Sant Justenca amb la Carme Verdo i Carme. També tindrem el cinema amb el Jordi Roca. Avui el programa parlarem de l'actualitat Sant Justenca amb la Carme Verdo i Carme Verdo. També parlarem amb el senyor Benito. Avui parlarem de fer. Cris de fer. Carme, tu creus en alguna cosa? La penya del morro. També l'antiagenda del morro. Bona tarda i benvinguts al programa. La penya del morro, un programa amb més morro que penya. O era més penya que morro. Comencem parlant de les notícies de Sant Just. Avui els alumnes dels cursos municipals d'Arts Plàstiques volen continuar tenint els mateixos professors que tenien fins ara. Avui ja fa uns dies. Avui hem ampliat una mica més la notícia que ja anem comentant perquè ahir hi va haver una reunió explicativa del regidor de Cultura, Sergi, a tots els alumnes dels tallers d'Arts Plàstiques. El 15 d'octubre comencen els tallers i hi ha hagut aquest canvi per la gent que no ho sàpiga. És una de les condicions que reclamar l'alumnat és a dir que es mantingui el professor actual. No estan d'acord amb el canvi de gestió que s'ha produït davant dels tallers que fins ara coordinàvem Carme Manaret i Puri Martín. Aquest estiu ha fet un curs públic i ha acabat adjudicant la gestió dels cursos a un altre empresa. Això implicarà canvis en el professorat, l'oferta, seguirà sent la mateixa, s'hi invertiran els mateixos cursos, el que passa és que pot variar el professorat encara. Per què no fa? Perquè prou d'uns centenar d'alumnes dels cursos van mostrar el vespre a la seva indignació per aquest canvi de gestió. Hi havia bastanta tensió entre el regidor de Cultura i tots els alumnes d'aquests tallers d'Arts Plàstiques. Els alumnes estaven molt enfadats, molt de sabuts, llavors van expressar aquesta indignació i el vespre en aquesta reunió que es va fer l'Escola Montserrat i el regidor de Cultura va explicar com s'havia desenvolupat aquest concurs públic. Aquest matí el regidor ho ha explicat avui, el Justa de la Fusta, i ha dit que de mot o acord amb els professors i professors, fa mesos va decidir separar la gestió dels espais a Can Ginasta, la dels cursos d'Arts Plàstiques, a partir d'aquí es va convocar en concurs públic per gestionar els cursos d'Arts Plàstiques directament i és en aquest punt en el que ens trobem ara. Per què es va fer tan tard? Segons seria seguir és perquè el contracte especificava que els professors continuaven carregant-se fins als 6 d'agost, que es consacrava aquest contracte, i tot això ha fet que hagin anat més tard. D'altra banda seria seguir fet autocrítica, i ha reconegut que l'Ajuntament es va equivocar a la difusió dels tallers en el moment de la cara al setembre, i han publicat el nom dels mestres, que és el que posava en aquestes ofertes, en aquests tríptics, quan realment no se sabia si seguirien o no, però també ha defensat ser seguir que el concistori ha estat neutre en aquest concurs. D'altra banda, els alumnes també han criticat que l'Ajuntament no ha comptat amb ells per tirar endavant el canvi d'empresa i professorat, i denuncien que el concistori no ha estat transparent segons ells en la convocatòria del concurs i en com s'ha desenvolupat aquest procés. Això que deien, des de convocar el concurs a l'agost, fins a haver anunciat aquests noms, i els alumnes reivindiquen que l'Ajuntament podria haver avisat de la possibilitat que els tallers canviesin de mans a principis d'aquest curs, o sigui, haver-ho dit el juny, per exemple. L'Ajuntament, els tallers han reduït a aproximadament 1.500 euros, tot i això, aquest matí deixa clasa i seguir que, en principi, aquest no és el motiu principal de tot plegat. La veritat és que hi ha gent molt decepcionada, també enfadada, indignada, ahir es va poder veure en aquesta reunió, com diem, els alumnes d'aquests tallers de les plàstiques d'aquí d'aquí de Can Ginestà, Sant Just Desbert. I, clar, a mi tot això em recorda una mica, perquè s'han recollit declaracions d'alumnes, aquest matí, a Ràdio Desbert i a l'Informatiu. També hem pogut escoltar unes quantes, ha vingut a xerrir a seguir regidor de cultura, per també explicar una mica en una entrevista que s'ha fet avui, al Just a la Fusta. I a mi tot aquest ambient, que hi ha tant d'atenció, una mica com aquestes pel·lícules d'acció, que es podria fer un trailer titulat al cas Malaret, per exemple. ¡Vamos, no os paréis! Si no tenim els mateixos confesors que teníem, estic segura que la majoria de la gent s'ha escoltat. A les condicions laborals, i amb el sou, que ells els hi convé. ¿Està cargant? I hem d'admetre a l'Ajuntament de fer autocrítica, si hem fet coses malament en aquest procés només faltaria a la salta de la vista. ¿Te va a la marxa? Quan l'alcalde va dir, quan va al cap del curs, que jo era com una petita maçana, si ell era una petita maçana és perquè hi ha uns professors, perquè els treuen. L'important que ens van deixar amb aquest concurs era que hi hagués una continuïtat amb l'oferta. I, evidentment, com a administració pública, el que hem de garantir és que aquest servei sigui un èxit. Necessitaràs més ombres si quieres salir vivo d'aquí. ¡Vamos, señora! I no teniu compte els sants que porten treballant. I la pregunta és, què passarà amb aquests professors, una vegada que no treballin a la torre? En un pariada de temps no hem estat portats a terme, a l'agost o al contracte. A principis d'octubre ja teníem que haver començat, no ho hem fet. ¿No ibes a hacer lo que me imagino? Eso mismo. L'empresa que ho gestioni a mi és igual. ¿Necesitaràs un avió nuevo? El cas Malaret. La pell ho vol morre. Calla, tarda, tassi, ja sé, a ràdio 2D. Bé, passem a la següent informació, perquè... Què passa, Carme? Digues perdona. No, que volia recordar que per estar al cas de tot plegat, que ha dit lluny, la regió de la cultura s'ha de seguir passant pel rentapeus. És un programa de radioesgarn. Sí, alguna novetat més, exacte. D'acord, d'acord. L'himne de Catalunya amb guitarra elèctrica. Perquè ara canviem de qüestió. Demà l'Assemblea Nacional Catalana de Sant Just des Bern té una nova reunió a la Taneu. Sí, arrencarà per explicar la feina que ha fet l'entidad amb prou d'un any de vida, perquè es van... Es van fer entitat. No em surt la paraula que hauria de fer servir. El dia 12 d'octubre. S'estan constituint. La Sembèna Nacional Catalana de Sant Just. 12 d'octubre, exacte. Que són els que han fet la pancarta, que hi ha al centre del paradó, Artur, piti collons per la independència, no? Exacte. Doncs la reunió de demà ha de servir per fer balanç d'aquests primers 12 mesos, no? Balanç és molt positiu. I demà també donaran a conèixer els diàlegs per la independència. El primer serà el 8 de novembre amb la presència de Martí Anglada. Sí, sí, sí. Perdona, Martí Anglada de Sant Just. Sí, el 8 de novembre. El 8 de novembre, però a fer un... Diàleg per la independència. Un diàleg per la independència. Allò que feien que va convidant. De fet, havia de començar aquesta setmana, el d'octubre, amb l'alcalde de Vic, Jose Maria Dila de Badal, que és unió i independentista obertament. No, no, el que passa és que aquests diàlegs, que parlen un dia amb Roger Cónsol, ens ha explicat que no havien de ser els que venien, precisament potser independentistes, sinó que hi havia diferents casos. Diferents opinions i entre ells parlaven i tot plegat. Que va ser el que ja han anat venint fins ara, sí que una mica eren independentistes. Llavors, en el cas d'alcalde de Vic, evidentment expressarà també el seu punt de vista que potser serà diferent dels membres de l'Assemblea. Home, a Vic es va crear com a ciutat, de territori català, i no subjecte a les línies espanyoles fa unes setmanes. Sí, però com que és d'unió, potser d'alguns elements diferents, potser estaria diferents, no ho sé. En tot cas, havia de venir el dia d'octubre, si no ens equivoquem, perquè ho sabem, havíem de venir el dia d'octubre, que això és aquesta setmana, però com que hi ha hagut tot això de les eleccions, això s'ha canviat i vindrà, però més endavant. Per tant, preu per a cita, 8 de novembre, amb Martí Anglada. No sé si s'ha explicat, a part d'explicar això. No, fa com por. Aquesta frase, però vaja, que has dit. Digues-hi, escolti-no. Vull de 9 de novembre amb Martí Anglada. Martí Anglada. Ah, no Josep Anglada. Estaven entenent... Estaven entenent que no. Jo, per un moment... Perdona, Martí, demano disculpes. Demano disculpes. Demano disculpes a tota la gent que ens estigui escoltant, aquest malentès, per començar a Martí Anglada i al Bundensbach. Això, per començar. I per continuar, també, per aquest malentès que he tingut. És el president de Plataforma per Catalunya, Josep Anglada. Que és de Vic. Que és de Vic, també. I per això jo he fet aquí uns minuts. No ho sé, per això he justificat. T'ha sorprès poc, llavors? No, no, no, per això... Perdona. Jo no em sorprèn del que passa al món. Això per començar. I segon, que clar, jo per això he dit... Home, a vegades també convidem gent que no creu amb la independència. Perquè he pensat que no era el cas de... Molt bé, parlàvem de les coses diferents. En fi, ja veieu, és divendres i la gent està fatal. Alguna cosa més sobre aquest tema? Recordem que d'això és demà a les 11 de la matí, a la sala del 50 de la Teneu, a aquesta reunió de l'Assemblea Nacional Catalana, i, quan s'acabi l'acte, el senyor de Can Mata oferirà un vermut a la gent que hi vagi. I que és obert a tothom, eh? La Casa Regional d'Extrema Dura presenta... Això és difícil. És una anuncia, però no. Aquest cap de setmana està ple d'activitats de Sant Just Desvern i comencem per aquesta arrancada de la setmana cultural de la Casa Regional d'Extrema Dura, Carme. Sí, demà es farà el Paragou Inaugural, la dos quarts de nou del vespre, càrrec de l'alcalde de Sant Just, Jure Verpinyà, també hi ha una música de càmbra i s'ho farà un vi d'honor. Perdona que et talli ara, però ja que parlem de la Casa Regional d'Extrema Dura, estaria bé que si es parlés amb ells, saber quina postura tenen sobre el tema del referèndum que es vol iniciar a la propera legislatura a les eleccions catalanes i la manifestació tan multitudinària de l'onze de setembre. Seria curiós, estaria bé. I també, segurament, preguntar-li per les declaracions de l'expresident de l'Extrema Dura. Correcte, correcte. Potser la comedad d'Extrema Dura de Sant Just haurà de tornar a cap allà. No ho sabem. Sí, sí, sí. Parlem-ho Carme. Diu menja, aquest diumenge. Per això tindrà lloc la paella del soci que es farà dos quadres de la tarda davant de la seva identitat i per aquest diumenge. Altra de les entitats que també l'organitzen coses, la 17 n'ha caminat a popular a la velecesa Esparcol Charola que hi acostuma a participar unes 300 persones. Quina, si ho he apuntat, pot fer el mateix diumenge. També, abans que comenci, he de esqüar-se nou del matí a la Teneu i és una sortida que, d'anyes a Esparcol Charola, amb un recorregut diferent. I si us agrada la natura, també podeu optar per participar de la sortida naturalista i que us acoloixis a Catalunya. No pot dir aquesta cara, perquè no n'hi ha d'escollir. Va, va, va, d'acord, d'acord. I et deia que et feia il·lusió. No, perquè, a més, també he fet un línia aquí perquè comença justament amb la temporada de casa. És dissabte, la temporada de casa. No, no, no. Demà comença la temporada de casa, però els diumenges, els dals, no, estan pel bosc. Però és que hem dit que eren dissabtes concrets de temporada de casa, no cada dia del que vulguin. Després hi ha una cara que veig que vegin els dals. I mira, que estigui algú d'alms, que estigui darrere uns metolls amagats. Potser fem les seves necessitats, no? Ja sabem. Ja sabem que són... que gent compromet amb el medi ambient i amb l'entorn i que, si escolta, la gent d'alms, vull dir que no faries cara fals. Vaja, anar, si no era la vau a prop, anar a la muntanya. i hi ha fulles, hi ha fulles... Hi ha fulles, i després et pots... Ah, perquè hi ha paraules de coses més grans. Prou. Prou, Carme, prou. Vull deixar això perquè més vull explicar el que farà el Nus. Parlem del Nus, que és una agrupació ecologista de Sant Just. Descobrirà amb bolets de tardor a la vall de Sant Just. Suposo que recordes que de tant en tant l'entitat organitza aquest tipus d'excursions destinades a prendre coses sobre el nostre entorn natural més proper i tot plegat. Doncs ho fan sovint, que fan safaris fotogràfics, en diuen ells. Doncs també, que diuen menys, també serà això. Per tant, qui vulgui, que porti la càmera per fotografiar els bolets que es trobin i, a més, també es donaran detalls... Perquè la música és de juràcic park, una mica, un safari. Un safari per a Puigdemont. Donaran detalls... No vull riure. Donaran detalls aquests bolets. No, perquè està molt bé aquesta activitat, m'agrada molt. Jo em pensava que hi havia una inscripció preveva per participar. Qui vulgui només ha d'anar, diu menja a l'esdeve del Mati Laplassa. A més, si fa bon temps que farà bon temps, s'aprofitarà la jornada per identificar papallones de la Vall, que és una experiència que ja s'ha fet. Para, para, para. Altres vegades, i que la primera vegada recolliran una exposició que en Ginesta es calcula que hi ha 60 espècies de papallones de la Vall i alnos hi han escobert 30. Jo m'imagino la gent d'alnos en un zip, de juràcic part, que diu, benvinguts a la Vall de Sant Just. No van en zip, en caminant. Ja ho sé, però jo m'ho imagino, amb aquesta música, i de cop veus una papallona gegant. En fi, 5 i 21... Jo ningú com aquí vagi, perquè l'últim cop no hi van agrair gent, i m'agrada dir quins més gent. Una llàstima, perquè la natura la tenim molt més a prop del que ens pensem. La Pella vol morro. Cada tarda, de 5 a 7, a Ràdio d'Esvern. Carme, moltíssimes gràcies, ja sabeu que... Un aplaudiment per la Carme, va, sí senyor. Més informació ara mateix a Ràdio d'Esvern.com i a partir de les 7, els senyors notícies, edició, vespre, d'aquí uns moments amb el Jordi Roca, parlarem de les estrenes de cinema d'avui, el 5 d'octubre del 2012. Fins ara mateix, Carme, bona tarda. Hola, perdona. Ràdio d'Esvern. 98.1. Ràdio d'Esvern. 98.1. Ràdio d'Esvern. La gafo jo, que tu estàs conduint. No, no, ja la gafo jo, passa mal. Però si és la Rita, ja contesto jo. Que no, que no passa res, que puc fer-ho. Dóna'm. Que estic conduint. Les imprudències al volant generen víctimes mortals, però també seqüeles per a tota la vida. Perquè pots evitar un accident, però no el seu record. Recorda-ho, els accidents són per a tota la vida. El volant risc zero. Generalitat de Catalunya. El just a la fusta parlem de tot el que passa Sant Just. Sóc una urbanita, ho reconeix. Sí, jo també sóc molt urbanita. He guanyat d'una bona manida i tenc un plat baratíssim i fàcilíssim de fer. També és un dels llibres més robats de les biblioteques públiques dels Estats Units. Som molt feliços, ja és una història de mort molt meca. Indudablement, la presència d'aficionats d'un culte de l'altre era impressionant. I clar, què vols fer, i no? És el temps, no pot ser res, no ho podem canviar. Just a la fusta. Vivim Sant Just en directe. I, de Déu a una. Com cada setmana tenim el Jordi Roca per parlar-nos de cinema. Jordi, bona tarda. Bona tarda. Què tal, el doming de l'autograma? Vens com la mitja de Freddy Krueger, no? No. Per què ho dius? Perquè que portes aquest polo així, amb aquesta samarreta de color vermell i granat amb aquestes línies originals, Freddy Krueger anava així. Que no sigui un homenatge que facis tu al festival de cinema de Sitges. Ah... És que, de totes maneres, jo he de dir que, capaç de dir-ho en el més trit, a mi no em fa gaire por per no dir gens. A mi jo és que no la vista gaire tan poc. No l'has vista? No. Home, si és un clàssic del cinema de terror. Ja ho sé, però mira, no de per aquí. Bueno, clar, si no vas mai al cinema. Bé, comencem repassant algunes estrenes de la setmana. Per exemple, avui s'estrena... Com és això, 7 dies en l'Havana? A veure, escoltem el tràiler. ¡Alexi! ¡Milo! Ah, no me haga aquella. ¿Yuma? ¿Yuma de la Yuma? Señor Elía está aquí conmigo en la embajada, para el encuentro con el comandante. Yo necesito que tú me hagas un muro aquí, bien amplio, para poner la vida. ¿Tú quieres eso para esta noche? Sí, para esta noche. ¿Penisí? Ask me. Estoy dispuesta a empezar una nueva vida, contigo. Voy a dejar a mi pareja. ¿Un problema? ¿Qué? No. ¡Everybody has a problem! Bé, molt clar, molt guantanamera, molt de l'Havana, tot això. Home, és que es basa precisament en el que intenta reflexar aquesta pel·lícula, més enllà dels trets turístics que podem tindre tot sobre la capital de Cuba, perquè l'Havana és la vida cotidiana que s'hi respira en aquesta ciutat. Però això fan com un invent una mica estrany, que em sembla original, que és que mostren una història cada dia de la setmana. És a dir, el dilluns és una història, el dimarts és una altra història, el dimecres és una altra història, però això es diu 7 dies en l'Havana. El que té de particular és que cada dia de la setmana ha estat rodat o dirigit per un director diferent, dintre els quals destaca Venici del Toro, que s'estrenen la direcció de llars matratges amb aquesta pel·lícula. Per tant, podríem dir que és una pel·lícula d'aquelles, amb diferents històries, que no tenen res a veure entre elles. Exactament, bueno, que tenen que veure el lloc, que és l'Havana i l'habitalitat que els directors pretenen mostrar sobre aquesta ciutat. La veritat és que es queda una mica mig gas, podria ser bastant més, però és un experiment interessant, que va la pena anar a veure. Home, company segundo, un clàssic, eh? La negra Tomassa. La següent pel·lícula que també s'estrena avui, Bell Ami. Escolta'm el trailer. Bell Ami, soldado franado, escritor de pacotilla. Ah, Bell Ami. ¡Fuera de mi casa! Fuera! ¡Fuera! ¡Eres un estúpido! ¡Me hablaste! ¡Perfectión y moral! No sé si ante ti. No lo ves. Yo te amaba cuando no era nadie. El amor no es suficiente. No te quepas. No hay otra vida. Y estoy decidido. ¡A mi bien! Oh, d'aquestes romàntiques quedarà de tu, Jordi. Home, romàntica, romàntica no, perquè és un drama, però drama absolut. Ah, sí? Clar, per tu, l'amor no és suficient, o sí? A riure? No, però té una relació en demà. Home, no... És el que ens diu en el trailer. Que a mi l'amor no és suficient. Evidentment que no. Home, home, perdona. Tu pot estimar molt una persona. Si les dues persones s'estimen, no creus que sigui suficient l'amor? No, no és suficient, perquè si fos suficient, no passaria en moltes coses que passen. Jo no hi estic sense d'acord, eh? Llavors creia que no hi ha amor. Com que no hi ha amor? Ah, no. Però tu pot estimar molt una persona. Però una cosa és estimar i l'altra és amor, eh? Tu pots tenir molt d'amor, molt d'amor a una persona. Molt... però molt... Molt d'amor a una persona. I després veure que la convivència, el trasfacte... Però l'amor pot solucionar això o es pot superar? No soluciona res, això, home. O sigui que l'amor no en serveix per res. L'amor serveix per continuar endavant. Ah, i doncs? En dones la raó. Va, eh... Aquesta pel·lícula que li ha protagonitzat, per cert. Sí, la... bueno, l'elenc femení, són la humafruma en la Cristina Ritchie i la Cristina Scott-Thomas. El personatge masculí és el Robert Pattinson. Suposo que aquestes altures ja saps qui és. Sí, l'agrèpus, color. O sigui, per activa i per passiva. Molt bé, molt bé, que bé. Critica molt aquesta pel·lícula, bàsicament, pel que el protagonista és el Pattinson, cosa que a mi em sembla ridícula, i aprofito aquí per carregar contra aquest classisme intel·lectual i cultural contra 16 actors. Dit això, home. No, no, no. Mmm... Estaràs d'acord amb mi, no? Bueno, si a tu t'hagués dit per fer crepusculó, l'haguéssis fet, o sigui, tu i tots el calc criticant. Per tant, hem de començar a separar les coses i veure la seva carrera més enllà d'això. En aquest sentit, aquesta pel·lícula, el que ens narra és la vida de Pattinson, que és un jove que, a partir dels seus encants, el seu atractiu, intentarà treure tots els diners possibles a una sèrie de dones a dinarades de París. Molt bé, doncs queda dit. Si us interessa, ve-li a mi. Passem a la següent estrena, el fraude de Freud. ¿No? La policia ha intentado hablar conmigo, y no voy a mentir por ti. ¡Es un negocio sino de nuestra vida! Uuuh... Va, va. Ja està? Ja sí. És una... Per aquesta setmana hi ha moltes pel·lícules que són en plan thriller d'acció d'aventures. Aquesta és una d'elles, potser és la millor en aquest aspecte o en aquesta temàtica del cinema que s'estrena avui. I ja vam parlar la setmana passada, perquè la proteïnitzant Richard Guerri i Susan Sarandon, que van ser cràmits per això, van ser cràmits per l'actual de Sant Sebastià, no sé si te'n recordes. I que té un vas crítica molt. Richard Guerri també, perquè està molt en casllet, i precisament en aquesta pel·lícula surto una mica d'aquest tapose de xicots romàntics que sempre va conquistar a la xica, no? En aquest cas, Richard Guerri interpreta un home de negocis molt, molt, molt rics, que aparentment té una vida perfecta, una dona que el recolza, i la seva filla, que serà la futura, arriba d'aquesta empresa que ell dirigeix. El que passa és que tindrà un incident que no explicarem d'aquí... No ho podem explicar. I, a partir d'aquí, es complicarà absolutament tot. Veurem què és el que passa. Està interessant, també, esperant un tall així. Perquè, a part de tot això, també té un cert punt crític cap a tot el món de les finances i sobretot al món dels bancs, en quant a la crisi que estem vivint. Molt bé. Bé, escoltem el següent trailer, Magic Mike. Estàs complint de les fantasies més salvages de totes les mujeres. Eres el marido que nunca han tenido. El chico de sus sueños que nunca llegó. Bienvenida a esta locura, chaval. Esperaba que este fuera una broma. Tienes sus gracias. ¿Por qué les tipis? El porqué es fácil. Mujeres, dinero y diversión. Hay algunos billetes de 5. ¿Ni uno de 20? Es mejor que no preguntes qué tengo que hacer por los 20. Mira dónde estaba hace 3 meses y mira dónde está ya. Gràcies a ti. Una pel·lícula dirigida per Steven Soderberg, que ens tenia acostumat a dramas, algunament Ciler, els famosos Ocean, la trilogia... Sí. No és drama. Jo pensava més en l'Erin Brokowicz, per exemple. Per exemple. Sí, jo també va fer El Buen Alemán. El Buen Alemán. Sí, ens tenia acostumat a una pel·lícula molt més d'autòdic, molt més crítiques, i ara s'ha passat a un món una mica més de Hollywood, podríem dir. Molt bé. Sí, més ampli. Ara aquest cas seria, d'alguna manera, la versió masculina de la Mítica Showgirls en aquest cas amb homes. Té... No, independentment, eh, independentment que siguin homes i dones senzillament, perquè Showgirls tampoc no va ser una gran pel·lícula. I veurà la vida. Home, per la seva època jo crec que sí que va ser una bona pel·lícula. En el seu moment. Ara tu ja no et sorprèn perquè estàs al 2012, però pels anys que es va estrenar, jo crec que era una bona pel·lícula. Jo crec que era lamentable les interpretacions de les noies i també dels nois no anaven enlloc, i era un i foc, ni fa, vull dir, per ensenyar l'escurs, per ensenyar quatre cuges, no cal que m'han dit una pel·lícula. Bueno, sempre hi ha un trasponsor d'arredera. En aquest cas també hi haurà una mica el que hi ha d'arredera de la prostitució masculina. És veritat que és molt múscul i torsos, sobretot de la xanictat, que és el protagonista d'aquesta pel·lícula, i que el que fa és iniciar en el món de les triptis a un jove, que ell creu que té molt de futur. Bé, passem ara a la següent pel·lícula que l'estrena aquesta setmana. Parlem de Resident Evil 2 punts d'engança. Va, no pas, nena. És així, oi? Saca tu precioso culo de la cama. El traïle el comença com... Molt normal. Cuidado, tio. Sí, va, zombies. Esperad. Perdona. Ara. Corre! Corre! Nada de esto es real. Nada de esto es real. Todos estos recuerdos han sido implantados. És que és de venir, eh? De venir, de venir. En Resident Evil ja l'anècdota de la saga de zombies. Amb Mila Ljobovic, també? Sí, home, com a protagonista, no podria faltar. Obviament, donant o interpretant, no posant-se en la pell de Alice, que és la gran protagonista i, en aquest cas, continuarà lluitant com ja ha fet fins ara contra la corporació. Obrella intentarà que aquest virus no sigui que transforma la gent en zombies, pari i no acabi amb tota la humanitat. I per això haurà de reconsegar moltíssimes coses, fins i tot. Si tot el que he viscut fins el dia d'avui és veritat o no. Això és gravíssim, eh? El què? Home, si que t'hagis de replantejar, si tot el que has viscut fins el dia d'avui és una veritat, és greu. És una de les nostres vides. És el que t'estic dient. No, no, que és gravíssim i tant. La veritat és que... Tu tens alguna cosa segura, que dius, segur que això s'hi ha passat i posaria a la mal foc? Jo crec que sí. Per exemple, haver-te conegut a tu? Això és segur, no? O potser no? Ets un ciberrobot, potser, tu. Potser és alguna altra persona. Quines coses que té al món del cinema. Mira, estic intentant posar el trailer, però no em va. Sí, perquè... Tinc un problema amb el maus de l'ordinador petit. Sí, hi ha problemes informàtiques. Ja pots fer una grecda. Com és que no va al maus? Perquè és un maus de merda. No diguis paraules. És veritat. Vosaltres aquests maus que tenen com inferrojos... Sí. No detecten res? Els que van per USB. Sí, no detecten res. Pots posar els trailers com ho has fet? Que curiós és la vida. No imaginé que perseguiria uns matones. Ah, un trailer, eh? Conecció d'Istanbul, no? No te lo advierto. Esto no es el final. Nos ha costado mucho hacer esta película, así que espero que vayáis a verla. Tú y todos los que estáis ahí. Que bo, quin trailer més bo. De lo contrario, ya sabes lo que pasará. ¿Qué pasa? Idéia por ti. Y te encontraré. Està dient a tu claríssimament, Jordi Domena. Que fort. Doncs mira, de lo contrario... Aquesta buscarei té un contrari. Aquesta publicitat agressiva... Com que no estem gaire acostumats al cinema, a veure-la, m'agrada tant que és diferent. Perquè és diferent, perquè és diferent. En fi, la pel·lícula és Benganza, Conecció d'Istanbul. Sí, és la continuació de la pel·lícula Benganza. El protagonista és el Liam Nilsson. I en aquest cas, simplement, intentaran una mà a fer-lo se'n vagi la mort del seu fill. I lli serà, en aquest cas, la seva filla, la calaura de salvar d'uns sagrests i d'unes tortures que li faran amb ell, a Liam Nilsson i a la seva esposa. Bé, doncs, fet aquest repàs a les estrenes d'avui, anem a veure quines són les notícies del món de Hollywood. Atenció, perquè arriben molts remakes de tot. Sí, hi ha remakes de remakes, no? Sí, estem molt cansats, ara. Per què s'entén remakes? Perquè en aquest cas s'ha anunciat que la Sony Pictures farà un remec atenció de la Casa de la Perevera. Què dius, ara, la Casa de la Perevera? La pel·lícula, la famosa número de Laura Ingalls Wilder, serà ara una pel·lícula que és una sèrie que podria estar molt bé, però que hi ha sobra, que facin coses noves. Te'n recordes de la sintonia de la Casa de la Perevera, tu? No, clar que clar, i era molt, molt, molt petit. Tu ho has entès. Molt pocs. Molt pocs. Aquesta és la sintonia de la Casa de la Perevera. Jo soc de la generació xinxant. Clar, a mi em queda molt lluny. Conec, conec! Bé, doncs aquesta és la música de la Casa de la Perevera, que jo us recomano tots que busqueu l'opening, que es diu la intro de la sèrie, a YouTube, i veureu la felicitat que desprenien aquella família que s'ho feien tot ells allà, el pare s'arran, i fent la Casa de fusta. Eren autosoficients, independent. No, era independent. Era un estat pròpic, era la Casa de la Perevera. Exacte. En fi, situada al segle XIX, no? Sí, dins del segle XIX. Passem en un altre tema, i és que en època de crisi també és possible triomfar? Sí, sí, sí. Perquè resulta que... Posa't tot el cot de la boca, perquè no fa... No, no, perdona. Fa que m'agrada rebre-ho així. El final d'estiu setembre, la taquilla espanyola estava molt, molt baixa, de pressupost. Ningú neva el cinema, però hi ha hagut una pel·lícula que cada cop i volta s'ha convertit en la pel·lícula d'animació més taquillera de la història d'Espanya. I ara, a l'acabar el setembre, en l'últim moment, se'ns ha acolat aquesta pel·lícula que parc cinquena setmana, consecutiva, és líder absoluta de les taquilles, i és de Déu Jons. No, no, no. Sí, home, i tant, i tant... En participació de TV3 i de Tele5. És una gent d'intereconomia, eh? Tota l'hora. És una barreja aclèctica que jo no m'hauria agradat estar a la reunió de producció, les primeres que feien amb gent d'intereconomia i de TV3. Cap a cert, i han dit que és tant l'èxit que hi haurà segona part. Jo de segona part, eh? A Déu Jons dos, molt bé. Per cert, parlem dels Òscars. Ja parlem dels Òscars, cada setmana parlem dels Òscars. Els Òscars! Perquè ja tenim presentador per la propera gala dels Òscars. Serà Riquí Girret?No, home, ja no. Billy Crystal?Campa. Whoopi Goldberg?No. Vas molt malament, eh?Andreu Bonafunti, que n'agrada tu? Podria ser, però no.Andreu Goodfonte. Bé, Jordi, qui serà? Home, doncs, per aquesta 85ª edició ja, eh? 85ª edicions són moltes, l'encargat de dirigir la sala serà Seth MacFarlane, que tu diràs. Seth MacFarlane?Sí, que tu dius qui és aquest home. Perdona, jo sóc aquí, ja està perfectament. Home, doncs és el criador, entre altres, de padre de família. Ah, molt bé, eh? Home, un aplaudiment, eh?Molt bé, molt bé. Som el fan, jo de Family Guy.Exactament. Sí, sí, sí. Doncs ell serà l'encarregat, en aquesta ocasió, de presentar la gala dels Òscars. Bé, Jordi, tenim dos minuts, només un parell de notícies més. Per exemple, s'atxa per un moment, que aquí són molt fans, el programa de... I sobretot tu. Borat, aligir... El dictador. El dictador és l'últim que va fer, fa no res, i per cert, que va recaudar 177 milions de dòlars en tot el món, que no està malament. Doncs molt de pap. Atenció, perquè aquest home ja prepara la seva següent comèdia. Doncs sí, es tracta, segurament el títol provisional és... és de lesbian. I diràs, de què pot anar? Doncs agafen el treball de l'actualitat i versionarà aquesta última notícia que va sortir ara fa uns 5-6 dies, que un empresari molt ric de Hong Kong volia pagar, no sé, quants milions d'agents aquell home que aconseguís casar amb la seva filla lesbiana. És veritat. Aleshores, versionarà aquest fet de l'actualitat. Molt bé, doncs ja farà de lesbiana, perquè... No, ell farà del pare. Bé, ja acabem amb el festival de cinema fantàstic de Sitges, que tenim el nostre corresponsal, que és el Sergi Arrada. Ahir vam parlar amb ell per primera vegada, ho havíem de fer avui també, però és que no ho era una cosa o l'altra. No podíem fer-ho tota l'hora, Jordi. Home, segurament d'això, que va començar, ja ho sabeu bé, no? Clar, amb l'estrena del cuerpo. I que que hi vagi tothom, home. Ja està, doncs vinga, fora. Jordi, moltes gràcies. Que vagi bé, fins la setmana que ve. Nosaltres continuem d'aquí uns moments amb la secció del reclam amb l'Anna i el Pol, fins ara. Ràdio d'Espèl, durante 8.1. Ràdio d'Espèl, durante 8.1. Gràcies. Gràcies. És bonica i com ens agrada aquesta cançó de Divine Comedy Napol Can Girl? 3 quarts de 6 de la tarda, continuem el programa. I com ja sabeu que a la setmana parlem de publicitat, i ho fem avui, si ho diré bé. Anna Macies, bona tarda. Anna Punti. Escolta, ho sabia. Ja t'he escobert, trobo la primera vegada aquesta. Para, para, para, para, para. El programa. És que jo aquí al guió, tinc posat Anna Macies. Però això és culpa meva, Anna. Què ha passat? Al Pol, no? Potser ha sigut el senyor Benito. Bona tarda, senyor Benito. Passim al guió, ens ve. La próxima Pol i Anna, Pol i Anna. Anna Punti. Punti, Anna Punti. Vinc ara a quedar com un macaneno. Perdón-hi, això els guionistes del programa, jo no. Jo sóc com els polítics, no? Encara no tenia molt ximp en ser, aquell. Ja fa temps que em va marxar. Va, va, va morir, va morir. En fi, va, entrem en matèria, perquè Anna, Pol, avui parlem de diferents anuncis en el món de la publicitat. Què ens porteu? Avui, com que malauradament, fa un any que Steve Jobs ens va deixar, els anuncis que van marcar més la seva era per a la companyia d'Apple, i hem triat els tres que potser van marcar més un punt d'inflexió en aquesta companyia, perquè van marcar una abans i un després a la seva història i van molt lligats amb el màrqueting d'Apple. Doncs començarem amb un anunci del 1984, per seguir amb aquest homenatge a Steve Jobs, i és que aquest any va ser quan es va llançar el primer ordinador personal d'Apple, que va ser el Macintosh S-28, i per exemple es va comercialitzar molt exitosament gràcies a un espot que, bueno, podem sentir ara. Sí, avui és aquell dia que no va res, saps? Sí, sí, que no va res. Bé, de moment hi ha les imatges de la pel·lícula mítica 1984, on hi ha un aveu que va dient... Hi apareix una dona. Tothom està sentat, aquella pel·lícula, eh, que situa en un futur on tothom és molt esclau del sistema, i entre tota la policia, tota la gent que està al cinema, veient aquest home que t'has fet les pits, apareix una dona i que té com una mena de Martell que llança, no? Trenca la pantalla, tothom es queda com una noia congelat, i explica que el 24 de gener del 1984 s'introdueix a pel i tot plegat. Aquest és el primer anunci. Doncs sí, i és que el fet que es fa aquest anunci tan trencador és perquè fins en aquell moment els ordinadors eren més d'un àmbit empresarial i del govern, la gent no tenia ordinadors a casa. Llavors era per trencar una mica la mentalitat. Aquest esport, com m'ho has dit, recrea una mica el món d'Orwell de la novel·la 1984, i va ser dirigit per Ridley Scott, que havia fet Blade Runner, feia res. No són imatges de la pel·lícula directament? No, està fet expressament. Perdoneu, això també és un tema de debat, perquè la publicitat, una altra cosa no, però copiar i plejar tot el que es mou pel món... El cinema, el videoclip, i una mica tot el que és, l'imatge audiovisual, no? Exacte. Amb aquells temps era molt del cinema, eh? Li fosallaven les pel·lícules que donava gust, eh? Sí, però fins aquí i allà hi ha acollat. En aquell moment, això, aquella clàssica d'anunci no s'havia fet, i era per això que la directiva no estava gens d'acord amb què has fet aquest anunci. Però, doncs, finalment, els va convèncer, els va explicar això de l'esperit trencador d'aquella època, la importància que tenia, i va ser totalment un èxit. La metàfora de la dona que està explicant l'Atleta, que et tira un martell i trenca la pantalla, a jugar una mica amb l'Anuela, el gran hermà, no? I es trenca amb això, amb el sistema. I per dir una pel·lícula curiositat, és que, si bé, es va estrenar a parlar a l'intermitge de la Super Bowl, aquest anunci... Per variar, eh? Vull dir, els anuncis estrenen a l'intermitge de la Super Bowl, de fet. Sí, doncs, l'Evian el van passar uns mesos abans per una televisió local a l'una de la matinada, simplement per poder concursar en els concursos d'aquests de publicitat. Com ja hem parlat moltes vegades, aquí sempre es fan coses per... per concursar coses de publicitat. El primer és a fer això, i després ho van copiar i moltes agències. Passava l'anunci, que no el vegués ningú, tant sols per poder participar en aquests concursos. Ja ho hem dit encara. I aquests anuncis tenen un nom. Aquests són uns que es fan, i es fan servir amb una cadena així desconeguda i tal, per poder anar a Canes o tot això. Tenen el nom de truchos. És un trucho. Van fer un bon trucho, doncs, aquest. No ho sabia. Això no s'explica. Senyor Benito, fa ràbia, vostè. Home, jo puc a la pera, m'agrada molt. Però ja, però... Què patula, eh, escolta. Sembla el Pujal, aquí. Sembla que hi estigui. No, veguem fer una reflexió, perquè fixis que... Traguis la màscara. D'on? Va, tiri, tiri, va. No ho comencem, senyor Lumènec. Va, que tenim poques... He vingut amb son de pau. Fixis una mica la paradoxa, que feia una reflexió sobre això. Vull dir que el 1984, la gran essència que té el llibre i la pel·lícula és The Big Brother Is What's In You. És una societat que ens vigilen, no? Exacte. Àpel agafa i trenc, vol trencar amb això. Però què he aconseguit al cap dels anys? Que tornem a estar més vigilats que el 1984. Molt bé, molt bé. La reflexió, senyor Benito. De Big Brother Is What's In You. Pasem al següent anunci, si us sembla, perquè si no no tindrem temps. Doncs sí, el següent anunci és el del 5 diferent, de l'any 1997, que també va ser molt important per la companyia, l'escoltem. Esto es para los locos. Los inaptados. Los rebeldes. Los problemáticos. Los que van en contra de la corriente. ¿Es de Coca-Cola? Los que ven las cosas diferentes. Ellos no siguen las reglas, respeto por lo establecido. Puede citarlos estar en desacuerdo. ¿Qué es la leyenda en estas imatges, Ana? Sí, nos van sortint vides en blanqui negra, de diferents personatges que han marcat un punt d'inflexió en la història, com Albert Einstein, Martin Luther King, John Lennon, Thomas Edison, Pablo Picasso, entre d'altres. I l'anunci acaba amb una nena que cobra els ulls, com per un símbol que cobra els ulls per veure les possibilitats que té d'avançar. La gente que está tan loca como para pensar que pueden cambiar el mundo es quien lo logra. Per a 5 diferents, que és l'eslogan, i aquest és l'anunci de l'any 1985. No, en 97. En 97, que va ser una data molt important, perquè, com algú sap, la majoria de gent sabem, doncs que el 85 va ser despatxat, estic jo, es d'apel, i va, perquè no s'entenia amb la directiva, i després d'això, l'apel va començar amb una crisi econòmica, el que va llançar no va ser exitós, i el 97 van retmitir els tips jobs perquè tornés a remuntar l'empresa. I amb aquest anunci, des d'això, va ser un gran canvi, va ser molt exitós, i va començar a remuntar gràcies a aquest anunci. I 5 diferents va convertir en l'eslogan de la marca, que encara m'entén actualment. I això, tot i així, els tips jobs no li agradava l'idea al principi, d'aquest anunci, que el concepte perjudicaria a la imatge, però el van convence, la diferència de l'anunci anterior. Sí, és una mica raver, al principi, hi va haver de convence, i ara... Aquí el van convence i al final sí, doncs, això. I ha quedat molt element de tots els bons publicistes, recordant aquest anunci com un dels millors. Home, de fet, perquè estem veient la línia que tenia a apel, doncs era marcat en dència en el món de la publicitat, no? Sí, és que, més que explicar els beneficis que té els seus productes, volíem crear com valors d'imatge, crear-se un imatge, perquè la gent s'hi sentís identificat i s'hi sentís diferent, com en aquest cas. Bé, doncs això era l'any 1997. Avui estem repassant diferents anunciis d'apel, eh, de la seva història. Per exemple, més recentment, el 2006, Pol? Sí, aquest és el més recent de Mac. És una sèrie de petits esquetsxos de 30 segons, on es va fent, doncs, amb humor. Apareix una persona així més formal, i un home més jove, més ampli en creatiu, i aquest creatiu representa un Mac, i l'altre representa un PC, eh? Ah, sí, ja me'n recordo. Et sembla que l'escoltem? Sí, n'escoltem un. Hola, soy un Mac, y yo un PC. Mac, voy a estar fuera una temporada. ¿A dónde vas? Verás, he estado padeciendo mensajes de error muy confusos, saltan sin parar. De ser muy molesto, lo siento. ¿Qué significa? Simplemente pasa. ¿Sabes qué es? No, que va, los Macs no dan esos mensajes. ¿También están enfermos? Sí, él es error 692, y el de detrás síntax error, y ahí error fatal. Sí, tranquilo, estarás haciendo hojas de cálculo en poco tiempo. Está en las últimas. Doncs bé, com a aquest, que hem pogut sentir, és només un dels molts anuncis que se han començat a fer des del 2006, i cada any se'n van fent de nous, a partir de les circumstàncies d'aquell moment. I, a més, amb la llet, perquè se representen a Windows, sembla amb bilgells, amb així vestitges de collar... Sí, que és possible, eh? Sí, sí, els reixen bastant malament, la veritat. L'altre és supermoder. Amb un to humorístic, però en el fons. Hi ha un rei de fons bastant. La idea va surgir el 2002, que un estudiant va enviar una carta, que aixant-se de Windows... Estava molt frustrada, perquè els Windows no li havíem causat molts problemes tècnics. I d'anar amb molts errors. I llavors els publicistes van recuperar aquesta idea a l'any 2006, i, bueno, aquest és un dels molts resultats, dels molts esquechos. De fet, aquest tipus d'anuncis, on es comparen ja directament dues marques davant del consumidor, no sé si fins a quin punt estaven regulats per llei... Abans estàvem prohibits. Perquè ell també... Recordo, per exemple, el de Don Simón, també em sembla que era, no?, que comparava directament... A més, abans no es podia fer a Amèrica, sí que es podia, sempre s'ha volut fer. Qui no es podia fer mai. Llavors, em recordo que s'inventaven coses fórmules molt divertides. Llavors hi havia la Sant Miguel, que va fer una campanya que era... Per damunt de les estrelles. I sortia una ampolla que volia pel cel. Ah, per damunt d'estrella d'àmbit. Per damunt de les estrelles. No he sigut una manera amagada. Tu no podies dir, això és millor que això. A la facultat que... va una mica per filosofies. Estats Units es fa molt, es pot fer, es fa amb la Coca-Cola, comparant amb la Pepsi, es fa amb Mac i PC. I allà sí que funciona. En canvi, aquí es fa comparant com el Don Simón, que tu has dit abans, i la gent s'ha demostrat que t'endeja a sentir-se identificat amb l'altra marca. Ai, pobretts, que s'estan rient de l'altra marca. Els caps també posen la marca i posen altres marques, i sempre les altres són dolentes. Ja es veuen quines altres marques són. T'ho imagines, ja t'ho deixo. Aquí la discursió és una comparació amb una altra marca, no? Però és que també li estàs donant notorietat. Ja, també estàs donant notorietat. Com a cola contra Pepsi... Estàs anapareixent. Estàs anapareixent. Li donis visualitat. Això ho feia molt, la Pepsi. Va tenir una línia d'esports, que era molt divertit. Hi havia alguns que eren molt divertits. Que es parli de mi encara que sigui malament. Sí, era una cosa així. Crea polèmica. I aquí, primer, perquè no s'havia de permetre, i després, quan es va permetre, els que de la publicitat van dir això, no té sentit, perquè li vantatja l'altra marca que t'estàs carregant. Però en aquest cas, crec que ha pel següent avançat. I acaben aconseguits. Sí, perquè tampoc va directe. I li va fer un moment de informaristicament, i jugant amb això de... Jo ja hi jugo amb dos filosofies. Jo et sé, l'Antropomorfis, amb aquest cafà de les persones que siguin representants... Hi ha part que tothom vol ser modern i no sentig, no? Això també em peditja molt. No, senyor Benito? O és gran, però vol ser modern. Pol, acabem amb una última cançó? Doncs sí, aquesta setmana, per acabar... Porteu una cançó que es diu Forever Happy, de Ruben Bonnell i Will Simms, que a tots ho sonarà, perquè és una cançó que... Què et sona, Jordi? De què? De què? No, encara no. A veure, quina música. Ara, ara, ara. Què, és de cotxes? No, no, ens hem d'esperar a tornada. Pots m'ha perdut jo, eh? Doncs és un anunci de Vodafone, d'aquest estiu. Ara, ara, ara ve, ara ve, ara ve. Que anunciaven les tarifes d'estiu més barata. Sí, dos nois a la platja, de munt d'una cotxoneta inflable al mar, no? Sí. Doncs bé, això és tot per aquesta setmana. Hi ha hagut un gran èxit. Va haver-hi un gran èxit. Va saltar del jingle publicitari. Es va haver de fer un hit per la comercial. Gior, era Gior. No, no, van fer un jingle per una marca, i llavors va tenir tant èxit que es va convertir en hit comercial. Quina era? Quina era? People from Ibiza. Ah, sí? La cançó People from Ibiza, búsqueda, es va fer primer per l'anunci de Ibiza de la seva. I va tenir tant èxit que... Sí, això passa. Només han fet un tros, però després la gent va buscant, i al final acaben fent la versió llarga. Aquí hi ha una... Sandi i Marton era el que... No, no sabeu, no. Potser sí, potser no vagin a saber. Bé, busquin-s'ho. Tienes tot el cap de setmana. Sí, doncs anàvem a buscar-ho. Aquesta? No ho sap, si no ho sap, no ho digui. Jo... El que he de fer és que m'han enviat un cara. Sí, sempre, al zona. En fi, anar a puntir... Bé, anar molt bé. I pol... Macies, moltes gràcies. Som germans. No, que vagi molt bé, i els tornem a escoltar, i veure la setmana que ve, bona tarda. Moltes gràcies, adéu. I nosaltres, tot seguit, connectem amb la Jarsia per escoltar el vulletí de notícies d'àmbit general i després la gent de juvenil, l'Èric Pomar, el senyor Benito. I avui parlarem, per cert, amb el senyor Benito, de crisis d'espiritualitat i de fet. Fins ara. Són les sis. Notícies en xarxa. Bona tarda, els parlem. Manel Garvajali, Ramon Company. El govern no ha pogut pagar encara els concerts sanitaris d'educació i de serveis socials del mes de setembre. El motiu és que no ha rebut els 560 milions d'euros del fons de liquiditat del govern espanyol destinat a atendre despeses corrents. La Generalitat espera que els diners arribaran als propers dies. El conseller d'economia i coneixement, Andreu Mascolell, deia que aquests diners eren imprescindibles per poder afrontar despeses corrents, afegint que les nòmines del setembre estaven garantides però no la resta de pagaments com és el cas amb els concerts. El govern català ha denunciat que els pressupostos aprovats per executiu de Mariano Rajoy preveuen una retallada dels 16% en els serveis socials. El conseller de Venestar Social, Josep Lluís Claries, qualifica els comptes de deslletjar-los per les persones amb més necessitats. A nivell global, els pressupostos generals de l'Estat, per nosaltres tenen un qualificatiu que és que són uns pressupostos desgallals amb les persones i, especialment, amb les persones més vulnerables, perquè globalment baixen un 16,61% en l'àmbit dels serveis socials, però el que és pitjor és que tornen fer uns ajustaments sobre el já ajustat. El conseller ha explicat que Catalunya rebre l'any 20, 29 milions d'euros menys per la llida de la dependència i que el fons estatal d'immigració torna a quedar a zero. També redueixen partides com la desistència víctimes de violència de gènere. Els Mossos d'Esquadra mantenen obert a l'operació que permets que el fill d'11 anys d'un narcotraficant colombiagi hagi estat alliberat després d'un segrés ordenat pel company de Sela Valpara. El nen ha estat 3 dies a les fosces lligat de peus i mans en un pis proper a la plaça Cerdà. L'inspector dels Mossos, Jordi Domènec, ha explicat que, a més, ha patit amenaços. L'esquadra ha fet una feina de la llengua. L'hi van posar una vegada al telèfon de una persona que es feia passar per policia. I que deia que, en el cas de que no clavores, que la seva família no pagués les diners, vanerien el nen, eh? El portaríem amb una altra organització que ja s'hi kilifarien mal, eh? El estil de camíos fa mal a altres països sud-amèrica. Físics, a part de les prides, l'enquestra d'un líquid que està analitzant. El cap de la trama espanyol i empresonat per a un ICDI va idear el sagrés en saber que el pare del nen gaudia a donar el nivell de vida i tenia molts deutes per tràfic de drogues. Una hipòtesi policial és que es volia fer passar pels cobradors d'aquests deutes. Demanava 5 milions d'euros per alliberar el nen. De moment, hi ha dos detinguts. Però això del temps, Jordi, miralles, bona tarda. Bona tarda. Estem a les portes d'un cap de setmana. Tranquil, molt plàssic, darrere de Catalunya, marcat per l'anticiclo, i això significa que hi haurà contàs entre les temperatures mínimes i les màximes, i que també farà sol. I també hi ha molts punts de l'interior i del perlitoral. Els vent seran una mica més humits a la costa, per tant es podrà formar algun núvol baix poc i important, i les temperatures pujant màximes de mà dissabte d'entre 25 i 29 graus, sense descartar que es puguin fregar els 30 graus a les comarques del Pla de Lleida i també cap a la Ribera d'Ebre. D'hivenge baixaran una mica les temperatures que tornaran a recuperar-se de cara dilluns de la setmana entrant. Per cert, la setmana que ve, si més no fins i més creçó dijous, tot continuarà de la mateixa manera. Els visbes catalans en respos a la declaració de la conferència a piscopar l'Espanyola en què se'n reivindicava la unitat d'Espanya. En un document anomenat nota dels visbes de Catalunya davant les eleccions al Parlament i aprovat per una animitat, els visbes es desmarquen subtilment de l'església espanyola i animen a prendre el camí de l'antesa perquè foturses de veniments polítics afavoreixin el bé comú. El president del Comitè d'Eferts Exteriors del Parlament, el europeu, el Marbró, que espera que Catalunya no sigui independits i de l'estat espanyol, però tot i així es produeix la cessació l'alemany de la CDU d'Anglomerque, el confia que Espanya no faci servir el seu dret a veto a l'Unió Europea ni utilitzi la força com va defensar el vicepresident de l'eurocambra a l'Ejovidal Quadres. Bonet arredós, parla Roger Castillo. La Federació Espanyola de Natació i Ana Terrés no han arribat a cap acord després que l'exseleccionadora presentés una demanda contra l'organisme espanyol i el seu president Fernando Carpena i aniran, per tant, a judici. Avui les dues parts en conflictes s'han reunit sense èxit i la catalana no ha volgut detallar el contingut d'aquesta trobada. Hem vingut a presentar els informes que se'ns havien requerit i hem redemenat unes aclaracions sobre el funcionament de l'equip. Hem fet aclaracions sobre com està funcionant en aquests moments, com ha funcionat i com està funcionant a l'equip. En futbol, Gerard Piqué continua sent dubte per jugar a diumenge contra el reial Madrid, al Defensa del Barça, treballar al marge del grup que avui ha començat a preparar el clàssic. I a l'espanyol del tècnic Mauricio Pochettino ha descartat el davantéssima o sabrosa per decisió tècnica per jugar a demà contra la Dolita Terres Castellanes. Les novedats a la convocatòria de Pochettino són Juan Alvin i Huacaso. Notícies en xarxa. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bona tarda, són les 6 i 5. Els alumnes dels cursos dels plàstics municipals reclamen que es mantinguin el professorat que hi havia fins ara. És una de les condicions de l'alumnat que no està d'acord amb el canvi que s'ha produït a cap davant de la gestió dels tallers que fins ara coordinaven Carme Malaret i Puri Martín. Un concurs públic ha ajudat la gestió dels cursos dels plàstics municipals. Els alumnes van fer una reunió que va tenir lloc a l'escola Montserrat, jo en el regidor de Cultura, Sergi Seguiva explica com s'havia desenvolupat el concurs públic. Els alumnes també han criticat que l'Ajuntament no ha comptat amb ells per tirar endavant el canvi d'empresa i professorat. Denuncien que el consistori no ha estat transparent en com s'ha desenvolupat aquest procés. El procés de la gestió dels plàstics municipals no és el que s'ha de fer. El procés de la gestió dels plàstics municipals ha avançat en com s'ha desenvolupat aquest procés. Des de convocar algun concurs fins a ben anunciat els nom del professor que hi hauria el setembre. Els alumnes reivindiquen que l'Ajuntament podria haver-los avisat de la possibilitat que els tallers canvia 100 demans a principis d'aquest curs, però que no se'ls va informar el mes de juny. Alguns dels alumnes també creuen que s'ha primat l'equest econòmica que no pas la qualitat dels cursos. En tot cas, el responsable de la fundació va ser la nova empresa que justinarà aquests cursos. Va assegurar el vespre en aquesta reunió que les portes per dialogar amb els professors anteriors i els alumnes esperen que l'Ajuntament els torni a convocar d'aquí a pocs dies per saber què passarà al final amb els mestres, ja que tenen l'opció de tirar enrere la seva inscripció si no hi estan d'acord. L'Assemblea Nacional Catalana s'enjusta reuneix demà a la Teneu per explicar la feina que ha fet l'entitat en prop d'un any de vida. La sexi local de la NSS va constituir ara fa un any i la trobada demà ha de servir per fer balanç aquests primers mesos. També es donaran a conèixer les properes activitats de la NSS. Aquest curs tornarem als diàlegs per la independència i el primer serà el proper 8 de novembre amb la presència de Martí Anglada. Demà també es demanarà la col·laboració a Ciutadana per treballar dins la NSS, ja que es crearan unes comissions de treball. Tot plegat se'n parlarà demà a les 11 del matí, a la sada del 50 a la Teneu, a la reunió de l'Assemblea Nacional Catalana de Sant Just. Al final de l'acte, el cell de Can Mata oferirà un vermut per les persones assistents. I acabem aquest vulletí. Em va a punts de gent per aquest de setmana, que hi ha un munt de propostes culturals a Sant Just. D'entrada de demà a dissabte arrenca la setmana cultural de la Casa Regional d'Extrema Dura. Demà es farà el pregó inaugurar, la 2.4 de novembre del vespre i diumenge es farà la paella del soci. De cara a diumenge, també tindrà lloc la 17a caminada popular de les Seas a Colserola. En 17 anys mai se'n va a repetir l'Itinerari, un afegit que fa que molta gent tingui curiositat per veure quins indrets de Colserola es descobriran. I, si us agrada la natura, també podeu optar per participar de la sortida naturalista que diumenge organitza SEPA, el Nos Ecologistes de Catalunya. Aquest cas per descobrir volets de tardor a la Vall de Sant Just. I de moment això és tot. Més informació a la set. Gràcies, senyors notícies. Adéu-s'hi a vespre. Més informació a la set. Més informació a la set. Més informació a la set. Més informació a la set. Més informació a la set. Més informació a la set. Més informació a la set. Més informació a la set. Més informació a la set. Més informació a la set. Més informació a la set. Més informació a la set. Més informació a la set. Més informació a la set. Més informació a la set. Gràcies a tots i a totes. Gràcies a tots i a totes. Bona tarda i benvinguts a la segona hora de la penya del Morro. Des de l'any fins a la set del vespre parlarem del que no hem de fer aquest cap de setmana amb l'antia agenda de l'elio i cap de Vila. Avui és una secció per a vosaltres amb el senyor Benito. Però abans de tot això tenim l'Èric Pomar. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. El senyor Benito, que s'ha quedat per aquí també, és el que poden dir en la seva senyor Benito. Bona tarda. Fins que no el saludin, no el saluden, és una persona... Jo tinc una idea. D'aquest binomi que tenim aquí a l'estudi entre el col·laborador més jove i el col·laborador més gran de la penya del Morro. Fixis. Qui és qui? Ja ho descobrirem. Comencem per... És que és la mitja d'edat, no? Sí. Demana-la dels dos i dividim per d'un. Sí. Vostè digui quina de té i llavors la fem. 35. 35, ja, ja. I tu, Eric, quant tens? 13. 13, eh? La mitjana dona 35. La mitjana de 35, eh? Ja t'havia calculat. Que faci els calculs! En fi, Èric, avui ens portes... Comencem per la primera activitat. Aquest cap de setmana, el festival Petits Camaleons. Exacte. Doncs els Petits Camaleons és un festival de música per nens i nenes, que té com objectiu despertar l'interès dels infants per la música i per tot allò que l'envolta, com per exemple la passió dels discos, els concerts, les guitarres, els escenaris, les bateries... Per tant, per inculcar una mica ja des de ben petits, els nens i nenes i els madons, quasi bé, no? O quines edats està compres, això? Doncs està des dels 3 anys, fins al... no sé si eren els 16 o els 18. Sí, això. I on es farà aquest festival Petits Camaleons? Doncs això es fa al Teatre Auditori Sancugat, que està a la vinguda del Pla del Vinyet. Això és a Sancugat del Vallès. I és aquest cap de setmana, el dia 6 i 7. És un auditori que per cert està molt bé. No sé si heu anat alguna vegada. Vostè, senyor Benito, hi ha anat. Està molt bé, m'agrada molt, eh? Si algú vol més informació i alguna pàgina web on adreçar-se, Sí, 3gdobles.puns.petitscamaleons.com. Bé, doncs... Això ve d'aquell programa que feien, que era música per Camaleons? No, no.No té res a veure. Bé, no ens movem del Vallès, perquè ja sé com el Vallès... No hi ha res. Hi ha un espectacle de cirqui màgia a Terrassa, titulat BOOM. Exacte, que és una prova d'imaginació d'esbordant de tres còmics en aquells elements afegits, que només són els tres nois, i un pneumàtic inflat. I fan cirqui, fan coses de màgia, allà amb això. Ah, té bona pinta. Amb els pneumàtics. A mi la màgia m'agrada molt, eh? L'altre dia vaig anar a veure un espectacle, que a fet vam entrevistar aquí el seu... Què ho dic, això? El MAC? Sí. Però el MAC és... Macro de la intervenció d'abans? Quin MAC? El Macintosh? No, un altre, un altre, un altre. I no... Com es diu? Mac, Steamfer, Steamfish. Teniu un nom així estrany. Això és l'espectacle BOOM, que es pot trobar a Terrassa. Exacte, que serà a la Sí. O sigui, aquest dia, el diumenge dia 7 d'octubre, a la Sí, a la tarda, al centre cultural, unim de Terrassa. A la Rambla de Gara. A Gara, no? A Gara, sí. Com es posa això? A Gara o a Gara? A Gara. Sí, perquè porta accent o sigui... En el món... En el Temp dels Ivers? Terrassa era a Gara, o no? O era els romans? És que són unes... En el Temp dels Ivers i els romans. Bersino, o no? I L'ERDA, també, a Lleida, era L'ERDA. Vaetulo. Quina diu vostè? Vaetulo. A Badalona. Hòstia. Hòstia a l'acus. S'enjustos? Sí, s'enjustos. Santa Coloma de Farnucos. Segur? Segur. Segur de calafell, no? No, segur. Estava prou pesitges. D'acord, en fi, hi ha alguna pagina web, per buscar informació sobre BUM? Sí, 3bdobles.fundació.ct.cat. I ara parlem d'un dia de Naços, que hi haurà aquest car de setmana. Què era això d'un dia de Naços, Eric? Doncs dona suport als Pallapupes, que són uns Pallasus d'Hospital, aquests que van per les habitacions a l'Hospital. Que fan una gran tasca i molt bona. I, a més, jo he conegut gent de Pallapupes, fent que treballa ja de Clown, i, escolta, és increïble, les experiències que viuen. Doncs sí, són uns Pallasus d'Hospital, que han organitzat una jornada festiva i molt solidària, i lògicament molt especial. Doncs passa un dia de Naços en el Tibidabo, o al zoo, o al poble espanyol, al poble espanyol, o al museu del Barça, i solidaritza't comprant el Naç vermell, que suposo que amb això deu ser una diners. Home, doncs suposo que sí. Per tant, la gent que vagi aquest cap de setmana, o és un dia concret, només, el dia que ha disparat. No, no, és aquest cap de setmana. No, és el diumenge, perdó. La gent que vagi al Tibidabo, al zoo, el poble espanyol, o al museu del Barça... D'esconda. D'esconda, i pot comprar en aquests llocs, només hi ha l'entrada, el Naç dels Pallabubes, i així ajuda aquesta entitat i aquesta companyia de clowns i de Pallasus, que també una feina... Exacte, a fer riure i a fer passar una bona estona als nens i nenes que ho estan passant malament per les seves malalties. En fi, doncs, Eric, moltíssimes gràcies. Ens queda alguna cosa o no? No m'imagina, web, més informació a www.3bdobles.com, un dia de Naços.org. Doncs, Eric, moltíssimes gràcies.A vosaltres. Fins i a vendres que ve.Que fes-te. Ah, és veritat. Fins i a dues setmanes, Eric, bona tarda, adéu. Bé, senyor Benito, vostè té preparat aquell espai que fa, no? Sí.Crisis... Vol una entrada de xula, això, o no? Vinga, va. Crisis! What?Crisis! I ara, molt amat. Amb el senyor Benito. Bé, avui, ja sabeu que en aquest espai, en l'ambient aquest de crisis que estem vivint, que ens atacen per tot arreu les notícies amb un i avall, avui, senyor Benito, de fet, cada programa vol parlar d'un tipus de crisi diferent. Ja hem fet un repàs per les diferents crisis. Farem el mapa de les crisis. Del món, no?De la vida. Del món mundial, de les persones. I avui veig aquí el guió que vol parlar sobre les crisis de fer. Se m'ha ocorregut aquesta, m'ha dit el cap, la crisi... Vostè què diria que és una crisi de fer? De religió, no ho sé. Ni idea.Sí, és una cosa de... de poter pront. Ni idea. A l'entrada hauríem de definir què és la fe, no? S'ha curat les ulleres de professor, veig. Clar. En foquim amb la veritat.Sí, sí. A l'entrada hauríem de dir què és la fe. Què és la fe? Això sembla l'ús de la paròquia, que és el programa que fan si els diners creuen aquí... No, la fe és la fe. La fe és que tu t'està creu una cosa per nassos. Sí, sí. Mira, això és així, i punt. Quan Rajoy diu no, és que en Espanya no ha sigut un rescat. Això és fer. Això és fer. És una fe. No, Dios es uno y trino. Com? L'espirito santo, no sé què... Són coses que dius... La fe és... No hi ha explicació científica ni versamblança. Si tu t'ho creus, et calles. I vas tirant. Però qui pateix crisi de fer? No hi ha hagut molt, amb això. I de cop i volta li cauen la venda dels ulls. Jo de la vida em pensava que passava això. I de cop i volta... Això no passa. Molt gent que creia en l'estat espanyol, ja no hi creu. Això pot ser... Pot ser una cosa així. Espanya és una. Això és un dogma. Una i trina. No, només que trina. Estan que trinen. És una altra cosa. A Espanya, fa molts anys, es deia que era... una unitat de destino en l'universal. De? De destino en l'universal. Ah, era un dels eslògans d'aquella època. Espanya és una unitat de destino en l'universal. Tenien molts eslògans, aquella gent. Perquè tenien una altra, que deia... Va haver-hi un moment que Espanya adoptava si la feien de la ONU o no. Llavors els canyons d'aquell temps... Van dir, si ells tenen ONU, nosaltres tenim dos. No és veritat, és cert. I vam fer una manifestació a la plaza d'Orient, que és on es feien les manifestacions de destino al regimen. No, no, la fe, perquè parlaven del dogma. Sempre són dogmas i són coses que tu no pots discutir. Sabem qui pateix la fe i la crisi de fe. La gent que ha cregut alguna cosa. Però en quin moment has desencadenat aquestes crisis? No podem saber que a nosaltres estem afectats d'una crisi de fe o quan passen aquestes coses. Quan no t'ho creu. Tu de petit et has dit, els reis d'Orient, em porten regalets... Vostès o qui són els reis? Home, no són uns Macs. Ah, no? Qui són? No li ha l'Èric, no li ha l'Èric. No li ha l'Èric, no li ha l'Èric. Bueno, clar, tu dius... Aquesta ja és una de les primeres. La primera, la frente. Tu creus que hi ha uns senyors que es diuen els reis Macs, que porten regalts i res. Jo la feia a la tia. Aquí es desencaden una crisi. Quan veus fer fe en ment, que allò que tu creies no és veritat. No s'aguanta per allò. Com se'n surt una crisi de fe? Bueno, jo crec que se'n surt reforçat. Ja sembla. Potser ho estem aborrent. No, ara ho vas compto. Sí, sí. A veure un moment, para, para. Èric, torna un moment. Para, para, para. Para el programa. Aquí hem de solucionar això. La segona setmana li fa plantons. Jo vull que aquí explica. Som una cosa. Èric, si tu vols marxar, marxa, cosa que em sembla fantàstic i bé. Però senyor Benito, vostè no cal que... que cal que ho hagi dit això. Això passa, els programes. És normal, entre una persona, surto d'una altra, entre la informatius, entre el guionista i el productor. Aquí no passa, entre el productor d'una notícia. Això, per tant, normalitat. Si l'Èric vol marxar, que marxi, ja està, no passa res. Ara ho escolto per la ràdio. Ara que marxi, que marxi. Està esperant, està esperant. No ho sé, no sé ni jo qui... Vinga, Èric, gràcies. Bé, estan parlant de la fe. Senyor Benito, no es dispersi que avui són d'aquelles dies que ja el veig jo, que està disfressat. Vull canviar la medicació. Quan s'aixeca més tard, ho faig de mig llarga. És una d'aquestes dues, ja veig que està més llarga. Però, escolti, què té a veure tot això de la fe, que estàvem parlant, amb l'economia i amb la crisi econòmica que estem vivint? Què té a veure? Té a veure, molt. Però ja estàs relacionat. Clar, vostè s'ha avançat una mica, amb allò que deia, del rescat, del rejoi, clar. Creiem una mica amb els Rismacs. Sí. Creiem que hi havia un estat que ens ho feia tot, que ens hauríem de preocupar, no sé gaire, de cop i volta. A l'estat diuen, anàlisi, no hi ha ni en diners. Llavors ja tenim una crisi de fer. A l'estat aquest no funcionarà bé. I hi ha un col·lectiu gran que diu, mira, això ja no funciona, de cap de les maneres, cada uno no és troc a mi, no? Ja no et creurem més. Ho podem encastallar perquè ens acabin d'entendre. Ja no ens ho creurem. I no ja farem la nostra via. És una miqueta l'ali és on? Jo faria una cosa amb l'altra. Molt bé. Vaig una mica amb la línia de Jaume Barbarà, eh? Sí. Per cert, el dimarts l'entrevistem a la penya del Morro. Ah, sí? Sí. M'agrada molt. Ja l'hi donaré. En fi, i... Digui-li, no, no. Estan parlant amb això de la fe i tot plegat. Per exemple, vostè que sempre va parar els mateixos exemples i els mateixos cones. No, no, no, no. Clar, parlàvem del nostre gran amic que ja hem portat moltes vegades aquí a la palestra, que és el senyor Muizès. Muizès, sí senyor. Recordem que Muizès agafa tot el seu poble i se l'endú a fer un tomb pel desert que li dura uns 40 anys. Muizès, la figura bíblica, no un amic seu. Sí, no, no, la figura bíblica. Els germans de l'Aaron, surten perquè els molts creuallos consigraven. Sí. I se'n van anar 40 anys a trobar la terra de promesa. Però 40 anys donant toms pel desert. Arriba un moment que, clar, la penya que el seguia va dir, és tot lliga o què ha fet? No cal. I van començar a tenir una mica de fe. Tot va ser que Muizès va pujar a la muntanya, perquè deu-li, d'on és, els deu manaments. Et va baixar amb les tables de la llei. Estables com serien? Taules. Jo vaig estudiar en castellatge. No justifiqui, perquè l'endemà Catalunya té el propi. Vostè serà el primer que se'n anirà. Per no parlar del català. Jo vaig anar a la pel·lícula del Charleston Heston, i allà deien les tables de la llei. Les tables de la llei, clar. Que l'Aaron no feia l'Edward Gerrovingson. Molt bon actor. Llavors què va passar? Deu estava dictant-li el Moïcès, el dels lleis, els deu manaments. Van acabar a estar 40 dies. 40 dies pel desert. No, 40 dies deu dictant-li. Sobretot que feia faltes d'ortografia. Potser escrivia molt lentament, Muizès. O feia faltes de llevar a Tornemí. I com que feien amb una pedra... Vostè sap els dictats, quan era petit, en castellava per vostè, en català per mi, perquè en tenien el col·le dictat i fa. Ja ho fem. La Gira fa... Jo, en aquest cas, el que ha passat amb la Júlia, segurament, hauria de ser... Manament número 1. Qui és? Nois. Amaras, adiós, sobretot. Però, clar, llavors se sentia. Déu deia, amaras, i a l'altre se sentia... Tic, tic, tic, tic, tic, tic... Això, poc i sonó. Perquè anava a picar-la al pedra. Amb el Martell i això, poc i sonat. I deia, amaras, s'escriu en bac o no. Llavors deia, va, Muizès, no siguis burl, vinga, tornem-hi. Un altre pedra. No he de veure la relació de fer amb tot aquest tema de muzers. Fèl·lis, fèl·lis. I llavors, mentre està en allà, van passar 40 dies del dictat, és un dictat de 40 dies d'uníeu. Clar, la gent de baix, van començar a mosquejar. Van dir, bueno, això és una pamema que ens ha muntat aquest al Muizès. Ens ha atret d'Egypte, que estàvem a la mar de bé, a la nostra caseta, a la tele, a la lliure... I aquest dium se'ns ha portat del deser, i aquí no fem res. Llavors ja van tenir una crisi de fer, ja no se'ls van creure. Va dir, bé, no et macho, aquí te quedes tu, quan t'ho descierto, no sé què. I llavors van ser com van fer la duració de l'any ell d'or. Van fondre totes les joies que tenien, i van fer una figura d'un any ell, d'un... Ah, sí, és veritat, el Becerro Déu, no? És veritat, és veritat. En fi, això és una mica la fe. Per fer una crisi... Va ser una gran crisi, una gran crisi de fer. És clar, tot el poble ha revoltat... Vinga, home... I això ho dic per a vegades per gent que ens porta cap a llocs, que no hi volem anar, eh? Ah. O que volen que ens quedem a llocs, que no ens hem de quedar. Sí, sí, no, no seieu avanters, ja. La metàfora de la primera ja s'ha entès. Per la primera, eh? Jo, el que volia preguntar és... Veig que no tenim temps, hem d'anar a fer la riera d'aquests moments. Veig que m'ha portat un escrit de l'Odicea. Sí, se'n recorda que li vaig dir que a partir d'ara, cada dia llegiria un trosset de l'Odicea? Sí, escolti, per què no s'ha de separar pel micròfon? Ah, bueno, doncs que estava desviat. Ja, ja, escolti. Hi ha prou d'un fragment de l'Odicea? Hi ha prou d'un fragment de l'Odicea, que és el primer fragment, és el primer can, que és quan s'invoca la musa. Ah, sí. Saben que els poetes invocaven a la musa, per després fer tot el can, tot el poema èpique és l'Odicea, perquè la musa els hi dongués la memòria, els portés el fila d'això. I he portat aquest, l'Odicea, perquè vaig parlar l'altre dia de que parlaríem de l'Odicea, cada dia faríem un trosset, perquè ja que estem embarcats amb un viatge cap a la Ítaca. Com lligues temes, eh? És un mestre millor que matilles prats. I una altra cosa, miri, d'alguna cosa, això ja l'he dit jo a la seva amà, també podien fer la Neida, però bueno... Sembla que ve, però no posar, no. Neida i l'Odicea, que també és una mena de viatge cap a una terra, de plomedes... La Neida, qui ho porta amb lletí? El lletí i després la traducció. Ah, lletí i després la traducció. Vostè fa l'Odicea?Fem l'Odicea, no? Som l'Odicea. Si comença l'Odicea, no? No. Si comença l'Odicea, amb el camp primer. Això és Madame Butterfly. És per ambientar-ho una mica. I una mica per anar cap a Ítaca, anirem llegint fragments de l'Odicea. El divendres, a la penya del Morro, entenc? Sí, sí, sí. Va, va, comencem. És duri o... Ah, ja m'acalli, que és una mica... En situació. No, no, no. No, no, no, no. No, no, no. Agalante. Com t'emmussa. Aquell home de gran herit que tantíssima ra. Després que de Toro i el sagrat el càser va prendre. De molts pobles veieu els ciutatges. L'esperit ve conèixer. Xxt, xxt, xxt. La gent, la gent a l'aflecció ni sobre això, saps? Ara, molts de dolors, el que és ell, pel gran mar patir en el seu ànil, fent per guanyar el seu alè i el retorn de la colla, de la colla que dulla. Més ni així, els companys no sol va, tant mateix, desitjant-ho, que tots ells es perderen per allors mateixes follies, els insensats, que les vaques del sol, el fill de l'altura, van menjar-se. I el Déu va llevar-los el dia en què es tornarà. Parlen, filla de Déus, des d'on vulguis, també a nosaltres. No ens queda capullent, ja?No, que molt. No, perquè hem marxat tot, hi ha una altra missora, segur. Però acabava de fer un salt qualitatiu, la programa de forma brutal. Jo feia anys que no veia tanta qualitat a la penya del Morro, tanta cultura, tanta sapiència, i a part que no en té res. No en té res. Per això hi ha el podcast, que la gent pot tornar enrere. Això és la versió del Carles Riva. Li anava a dir que no sigui Carles Riva. Si hi ha alguna cosa que no entenc, m'ho demana. Fem un repàs, per exemple. Diu al començament, compte amb Musa, aquell home de gran ardit que tantíssim arrà, després de que troi el sagrat el càcer, va prendre. Aquell home avalit, aquell heroi, que tantíssim arrà vol dir que va donar tantes voltes. Explica, Musa, la història d'aquell home. De molts pobles veient les ciutats, que l'esperit va conèixer, va visitar les ciutats profundament, que potser va conèixer les noies de les ciutats. Vull dir, els barris així...Més interessant. Vull dir que va donar la seva interpretació. El poedor ho tenia que tornar. Molts de dolors, el que és ell, va patir l'home pel gran mar patir en el seu ànim. Fent per guanyar el seu alè i el retorn de la colla cadulla. No anava sol. Més ni així els companys no salva. Els companys molen tot. És un espòiler d'ingraïble que a la quarta línia de l'odissea tu dius ja, abans de començar, ja et dius que tothom morirà. Jo no entenc com és que en aquest cas humer, tots sabeu que era un autor, que no existia en veritat. Jo pensava que era un recorregut. Has fet la seva versió també. Humer va existir. Jo pensava que no sé on havia escoltat, que era com una mena de tradició. I que humer no era un sol autor, sinó que eren molts. Hi ha una llegenda, que passa que humer no va escriure l'odissea ni la Iliada, perquè són tradicions. Ho posa allà al llibre? Humer recull totes les tradicions d'aquests poemes èpics, i el fixa una mica amb tot això. Ell no ho deixa ni per escrit. Va ser molts anys més tard que s'escriu. El posen com autor. Les últimes línies que hem llegit, diuen més ni així els companys no salvar. Ell volia salvar-los, però ja n'està dient que moriran tots. Avui en dia tu fas una novel·la i el començament de la pel·lícula. ¿Què ets? Estava al viari. Ja ho fa. Per la gent que s'en volia anar, ja s'en volia anar. El que hi ha d'anar és el Hitchcock. El de les pel·lícules ja hi posava el desenllàs. Posava el mort i hi el matava. El matava. Hi ha pel·lícules de Hitchcock. El suspens no era saber qui, sinó que hi ha pim-pam. Les vaques del sol... Són certs mítics. Vam menjar-se. Per exemple, el cicle Up. Com es diu? Com és allà a l'altre? Eurístides i capbísies. Era dos monstres. Estila i cariptides. Més o menys. I el Déu va llevar-los el dia en què es tornava. Parlen filla de Zeus, des d'on vulguis també a nosaltres. Explica'ns ja la història. És filla de Zeus. La Musa. És filla de Zeus i de Mosina. Una mica de cultura, no va malament. El saber no ocupa lloc. No? Escolta, m'ha agradat això. Per què no ho fem cada setmana? Perquè no llegeix cada setmana un fragment. La crisi fora. La crisi fora. Jo ja estic cansat de la crisi. I a partir d'aquí farem coses. Ja ho demanarem un temps. L'apenya el món. No estàs tancat. Llavors el que podem fer és llegir un fragment de l'audició. I si vol, una mica de la Neida. Això sembla molt. Tenen un final bastant igual. Ja que és un clàssic dels clàssics. Farem l'audició. Ui, és tardíssim. Hem de parlar de la Riera. És el que hem de parlar. Aquesta és la ràpid. La Carme Verdois. La Carme Verdois. La Carme Verdois. La Carme Verdois. Ja anem a escoltar coses. Avui he vist el capítol. Ah, sí? Fèiem molts dies. És que s'ha posat la Maradona al llot, i que el Nandu et fa de patró. No és l'última sana, però... Estàs molt ben informat, tu, eh? És la meva feina. Tot el que fa el port. Hi ha un home amb cadires de rodes? Sí, ja sortia, eh? Ja m'ha quedat un. Xavi Sáez. Xavi Sáez. La cadira de rodes, de veritat? No, és a ser un lugar que es trenen aquest dimarts al Romea. Això de fer qualsevol activitat que facis al marge de la teva feina administrativa, capitani. És a dir, a tot el que no sigui legal. Què passa, aquí són aquests? Unes 9. Unes 9, sí. El... El de sempre. El d'esquerra, no? El dret. Aquesta dret és nou, aquest? Sí. És un dels nens de nou? Sí, sí. Són tant David, Merlin, com collons antiguis. Jo no faig res, i ara... I no em provoquis. No em provoquis que em pots sortir ben cagat. Perquè jo, en aquest port i t'hi empoder, em tesos, així que ja pots començar a tractar-me amb una mica més a l'especial. He quedat amb molt de respecte. L'únic que et dic és que deixes de fer contraband i tràfic de drogues. Res més? Que expoli tu, o què? Per favor, no m'insultis. Esclar que no sóc vol. Només sóc un amic que et dona un consell que va a la pena que s'aiguis. Tens raó, què farà, eh? Aquest consell te'l pots fotre una etcàpia. A mi ningú em diu el que he de fer o el que he de fer. No et toca la nena. Si em permets, per avui anem a tindre prou. Em poso les ulleres de sol. I? Què fa? Home, l'ampenya al mar? Què dius, caos? Li punxa la roda. És molt violent, això. Va, et punxa la roda. M'agrada, et punxa la roda. És molt canalla, però és molt ridícul. Vull caure a les rodes d'un... És canalla, és caure molt ball. És ridícul. És un altre capo. No hi ha prou lloc per tots dos, així que tu. Un altre capo, no? Un altre capo. Jo no sé quina demà n'hi ha. M'agrada molt, això. Fa mandra, no? Convertir Sant Climent en el capital del sindicat o del Crepen. Per cert, m'ha sorprès aquest actor que fa temps que no veia en televisió. No regola el seu nom. El Juli, no? Sí, Juli, no sé què. La seva calbícia. Què feia, aquest veí? Havia fet el cor de... Perdona'm, eh? El comentari de la Riera, eh, que s'ha quedat al calbó. A veure, nosaltres, modestament, no tenim els mitjans. Si tenen, per exemple, la divendres... Sí, això era el mateix. A TV3, i que, per tant, nosaltres... No, no... Jo convidava un actor, hi ha 5 persones a la taula, dient el senyor Benito i jo. El titular de la secuencia, després de veure això... Jo no he capat etudades així. Jo trobo que és un gran comentari. És que té cor a n'hi-hi tot. M'ha impactat molt, perquè era com un guapera. Recordo, sortia el joc de viure fa molts anys, que era una sèrie com de joves, amb mar de fons, el cor de la ciutat... És típic, així, televisiu, no? Sí, bastant típic. Així, com a molts clars, llavis grans, no? Mulçuts, es diu, mulçuts. Eres amb el repare, Carme, però... No, que abans tenia com el cabell llarg, fins i tot. I ara té cor onilla. Anem a escoltar l'última secuencia, i ho sembla, i la comentem, perquè tenim la Laura Conejero. Gràcies, però potser ja està bé. I qui és, l'altre? El fill, no? L'altre. L'altre. L'altre. Només he fet el que m'hi suporto pel negoci. L'he abandonat. Això és el que compta. No he fet cap eruïcitat. És el que estic intentant fer. Molt bé, Lila. Sí, però no. Sobretot t'anirà en compte que veig a començar. És bo, potser. Li diu que és com el Judlow. Sí, que s'assembla, sí. No ho he avançat mai. Judlow, més car, la sabate, ojo, eh? Sí, molt bé. Sí, la xerrisadet. Sí, pijet, aquest aire... Ho regalo el tuit. Fa bé la seva feina, cap problema? No, la farà. Feu bé la seva feina i es agafa amb un tio que és acomiadar-lo per col·locar la seva companya a la Marina. Sí, molt fort. Això és l'ètica que s'ensenya en els negocis. Sí, igual que ho entenc. No em parli d'ètica, vostè. Es mereix una mica. Sembla una mica, perdoneu, aquest espat que estic veient, com el despatx del padrino. Bona cosa. És l'únic despatx que tenen el casino. Jo, el casino, suposo que és un xiringuito. És que hem d'anar aquí a la sala d'espera. O surt allò, aquell jingle, no? Sí, que surten allà. On es cura, butjades... Una mar... I la sala d'espera del casino, què? S'assembla més a un balneari que a un casino. Sembla que es digui sacar la dieta. I ja converses, pujades, de to. És que s'enrotllo l'escena. S'ha acabat, s'ha acabat l'escena i no hem sabut que ha passat al final. No, és que no ha passat res. No ha passat res, però ja està. Això és la setmana que ve, veiem el David Selves. Això està bé, això està bé. Ah, el David Selves. Què ha passat amb el David Selves? Està... Ha contractat, també, molt ètic, per la seva filla, una professora de repàs, i ha contractat perquè és guapa. Exactament. I llavors, ella ja s'ha d'estar donant, sí. Sí, la Mercà li ha dit que... Exacte, ja sé com em miren aquests homes com tu. No sé si acabarà embolicant. Sí? No, perquè surt el personatge. No? Podria ser, podria ser. I la Mercè Riera, amb el tema l'Esbia... No, avui... Avui estava trista. Fins que li feia cas. Avui ensenyava uns quadros, l'obra de gràfica d'ell, de l'obra artística. Clar, que és una conversa... Jo conec pintors, eh. I no hi conec mai cap pintor que parlíssims. Eh? No, és que... Poca documentació, de veritat. Són els sentiments que no sé què... Bé, en fi... Sí, això anava dillò, que... Cononilla de Juli, no sé què. Exacte, eh? Jo m'agradava. Un comentari? Sí, molt, molt, molt profund. És el que hem dit a casa. Comentarem la part física dels actors. Sí, veig que... Bé, escolteu, hem de deixar aquí perquè... Eli, bona tarda. No, tenim a l'Eli, tenim a l'Eli. Eli, bona tarda. Molt bona tarda a tothom. Mira, és que a Eli ens agafes ja divendres. Aquestes, aquí, estan fent tertulia de la Riera, que mai més ben dit. Ho has pillat o no? Com que el programa de divendres fan tertulia, també. A veure, Eli, parlem del que no hem de fer aquest cap de setmana, com ja saben, els nostres ullens... Meram, molts programes que... Els presentadors que fan com un alucuni, saps? Un ditiram. Com saben, els nostres ullens, cada setmana, parlem del que no hem de fer, doncs... Una cosa o una mica. Aquest dissabte hi diu Vinci, bé, segur que sí. Són ullens o uïdos? És una mica a l'escola, ja m'hauria de dir això, eh? És veritat. Què deu fer? La teva idea, tinguem la planeta... Tenia un programa que era molt divertit. Però tenia un programa que es deia Qui Si Coses. Qui Si Coses? Sí, José María Pax Torne i una cosa a l'altra. La ràdio és hoventut, eh? Home, però... La ràdio és hoventut. Està parlant de fer molts anys, ja. Ja estava baixit, també, saps? Sí, no era molt divertit, jo me'l recordo. El col·le, ja parlava així, eh? Sí, el José María Pax, sí. M'han vingut, ja, classe! T'enquem la... T'enquem les totes! Després feia aquell del film i prim. Sí, sí, sí, el senyor han carregat, no? És igual. Sí, sí, sí. Sí, perquè l'altre l'han carregat. No, és normal, també, eh? Les persones... No, però hi havia un que era l'encarregat jove, que aquest va morir tan pranament. També, també. Tenim 15 minuts per parlar del que... del que no hem de fer aquest cap de setmana. I ho fem, com sempre, amb l'Eli. Comencem amb... Què és això? És punallar? Sí, sí, punallar. La fila de la Carbassa. Els dos a l'Espanya. Home, bonica boriga comarca de recén creació, no? Sí, sí. És l'última. També van demanar una setició, aquest? Sí, van demanar... Independència? Que era un del Gironès, no? No ho sé, ho veig saber. De l'Albanyolí, alguna comarca d'aquestes? No sé on estàvem, un escrit. Què era això de la fila de la Carbassa, Eli? És una estupenda. La fila de productes de la tardor. Vinga! El moniato, la Carbassa. El volet, la castanya. La Carbassa m'ho ha donat, normalment, el juny. Ja, ja, les noies, on que intentaven lligar. Amb coincidència, el setembre. Vostè li demanen les noies amb qui intentava lligar. Aquesta gent permanent, ja. En fi, Eli va... La curiositat d'Espanya és que després fan un concurs fantàstic, on hi ha la modalitat de la Carbassa més gran. Tremenda. L'any passat m'ha guanyat una de 400 quilos. Jo, si teniu l'oportunitat, entreu en el Google i poseu esponella. Fira de la Carbassa. I poneu veure el tamaix monumental, megalític, que tenen aquestes Carbasses. Això és una Carbassa i les restes són tonteries. Tonteries. Un any hi va anar al Pujol, hi va donar premi. Sí. Molt bé. I tota la fira la fan al voltant de tot aquest tema. Podeu veure des d'exposicions, a fer fenal·lents amb Carbassa. Una cosa molt americana, de cara a Halloween, per això, eh? Catal·lets amb les Carbasses. Això ja és impacible, això. Els nens no diuen la castanyada. Ja és Halloween. Algú en delin, eh? De plats bruts, també. Fins i tot hi ha una actuació fantàstica a càrrec d'un grup d'aquests del tradicionari, que es diu Cedoy Adrià, que faran música amb Carbasses, en instruments fets amb Carbasses, terretes i coses d'aquestes. És el que falta ballar pel duro. Atenció, perquè també hi ha reprenentants al cell de Can Roca. Uep. Sí, sí, sí, sí. Penso que hi ha tota una banda. Evidentment hi ha tota una... Escolines, culinàries, xarrades i, entre elles, hi havia els convidats del cell de Can Roca. En guany també hi ha l'àvia Ramè. Qui és l'àvia Ramè? És aquesta noia que fa cuina catalana. Sí, sí. Ha estat molt llesta perquè ella ha agafat i ha aprofitat i ha col·locat també la seva filla, aquí, en el negoci. Llavors la filla es diu que parla d'herbes, de la talleres i coses així, i fa tot el que són el tema de les receptes. Mmm. Però què fa, un programa de TV o alguna cosa? Sí, que faci unes col·laboracions de TV3. TV3, eh? Sí, surta a la tertúlia del Dipendres. Ah, doncs té una entrevista... Creieu que té una entrevista a la penya del Morro, aquesta dona o no? Bueno, té una certa gràcia. Sí, és que és una... No, per això també ho pregunto. Té-li, tu creus que té una entrevista o no? No, no, ja està, ja està, ja està. No forsem, no forsem. Bé. Una pregunta. Una pregunta, eh? Totes les propostes que van sortir per aquest lloc. A mi el que m'agradaria saber, on estan situats o on es troben, tots els ideòlegs i creatius d'aquestes coses que vostè es proposa. Perquè aquests de gent que ha fet la fila de la Carbassa... Això és abans d'anys de tradicions llustrades, generacions, generació... El que s'inventa fer un instrument amb la Carbassa, el que s'inventa fer a la Carbassa, malgrat, no sé què. I aquesta setmana portes coses, hi ha concursos i coses propostes, realment imaginatives i interessants, eh? No s'ha acabat, eh? Jo tots aquests ideòlegs d'un lloc d'aquestes que estan protegits. Sí, però més o menys és una cosa que passen de pobles a pobles, moltes coses d'aquestes, eh? Altra dia parlàvem de no sé quina fila, també, i hi havia una cosa... A veure, tampoc no cal ser un gran crètiu, per si fas una fila de la Carbassa. Per això et dic.Fer cosa amb Carbasses. Jo ja és que és això. Hauríem deixat una Carbassa d'abans. Ja s'ha acabat aquí la cosa. Per tant, per tant, que l'any... Alguna cosa nova. Tot amb Carbasses. Portes un carro ple de Carbasses, un altre any... Portes la cenifieta. Portes els instruments amb Carbasses, un altre any roba de Carbasses. Una mica és una fe... Aplicar la Carbassa a la vida... Cal el món.Cal món mundial, no? I un altre dia jugues el pare Carbassell. Ara. Bé, parlem ara de la 17ena Fira de l'All, que es fa a Cornallà del Terri. Justa el pla... Que també és el pla de l'Estat. Si voleu, podeu fer-hi alguna ruta. La Fira de l'All no té massa res, perquè aquí no hi ha massa de històries. El típic concurs d'oliòlic és el que estem fent aquestes fires. Fa mala olor. I a part d'això, hi ha tota la resta d'activitats normals. Fira, de productes, tallers pels nens, cercabiles... És un producte espectacular, que és el botigall. És una botifarra d'all atòmica. Que si aneu a la Fira de l'All, jo us veig tu a provar-la. És que m'ha vingut com una barbaració ara a l'estómac. Una botifarra d'all atòmica. Això no deu ser increïble. Sí, sí, sí. Tot el cap de setmana tancat en la bau és una sortida. Ho tens, ho tens, ho tens. Parlem ara d'una altra, perquè la Fira de l'All no té misteri. Passem una altra. La que m'interessa és aquesta. Aquesta interessa, la buitena Fira de l'Aigua, caldes de Malavella... Això diria que és una mica ja vag. Caldes de Malavella a la selva. Aquí hem de marxar una miqueta més lluny, però segur que us ho passareu molt bé si us arribeu, perquè s'han amable d'un concurs de ratací, que ens fan molt, però en un concurs de menjadors de calamars a la romana, i de babadors d'aigua amb gas. Els calamars a la romana què tenen a veure amb l'aigua? Doncs ja t'ho explico. Els tinc de rebossar, de la rebossamenta, dels calamars, i de la rebossat. Es pot fer servir l'aigua termàl, que hi ha caldes de Malavella, en una aigua que havíem fet servir molt per la cuina, i que hi havia gent que anava a omplir garrafes per cuinar, amb l'aigua de caldes. I és per això que hem pensat de fer aquest concurs de menjadors de calamars a la romana. Perquè ho han relacionat amb l'aigua. Una mica de rascis, aquest lín. Sí. No, perquè diuen... Hem fet de sopa, però estiguen molt més. M'han fet de sopa. Menjar tot a la romana ho trobo bastant bé. I el de bebedós d'aigua amb gas, que em recorda molt un que fa bastant de temps, a mi em va sobtar molt, va ser el primer concurs que va fer que em van vincer en el món de les friquis concursos de les festes majors i mostres i files, que vaig veure allà a Andorra, que feien el concurs de bebedors de gasosa calenta. Ostres. I veig que aquests de caldes de Malavella han fet aquests de bebedós d'aigua amb gas, que s'acabi amb una mica en la línia. Però llavors hi ha un altre... Causa-fecto. Redera de l'escenari hi ha un altre concurs, no? És el de tirador de rots. Exacte. I tot això després d'haver menjat la botiala, aquesta. La botiala. Vull dir que sí, senyor Berni s'ha escandalitzat, o que es pregunta d'on venen aquestes coses, jo què sé. Però la gent, la gent... A més a més vols que ho fan amb un altre poble i ho copies tu pel fet. Acabem aquest aspecte de l'entergent de avui, amb una activitat que posen la música fan farria. A Berga, aquest cap de setmana, hi ha... Berga Bolet. Concurs de bolets. Casadors de bolets. De tot Catalunya és la principal que reuneixen el Bargadà. Bravo! Bé, això serà ja el Berga Bolet, que és a Berga, i després hi ha el concurs de bolets, que és al castellà del Riu, que està a 11 quilòmetres de Berga. Tot queda allà, una mica. Però és que hem de marxar una miqueta lluny per trobar, per ampliar l'àrea tema a Boletaire. Sí, ja s'ha marxat a Ragona. Hi ha molta gent allà, s'ajuda moltíssima gent, i a les altres és molt complicat trobar bolets, perquè, clar, s'ha sento bastant expert. La persona estigui despoblada, que no hi hagi ningú. Si tu fas un concurs de bolets, on hi ha milers de persones, és difícil arribar a Aguanyar. Has de marxar una mica lluny. Què diré jo? València? Però sense arribar a temps, perquè pensa que aquí el concurs està molt estipulat. El concurs comença a les 7 del matí, al quilòmetre de la carretera, de les rasos de paguera. Totes les cuitres aparcats, que ja no... Ja faran un tap a la 6.66. Ja hem dit moltes vegades. No pots passar. Llavors, a dos quarts de 12 al migdia, tens que haver arribat amb la teva 6 talletes de bolets a passar. Perquè tampoc pots marxar massa lluny, eh? Perquè, escolta'm, a dos quarts de 12, tens que espallar. Perquè portar-te bolets a casa, el que és... A les manigues de les dues? Quines manigues, no? Quinos i quilos compratxen el mercat de sants, per exemple, i portar-nos el malater del cotxe. No sé si seria, això. I aquella imatge que sortia... Aquella imatge que sortia per TV3, d'aquell home amb una cistella de bolets enormes, enormes, enormes, amb un concurs d'aquests, i que va corrents perquè se li acaba el temps... El temps. Ara li va passar-los i se li trenca la cistella. Oh, una ràbia. I a 5 metres de la meta se li escapen tots. Oh... És com els medalistes d'aquests olímpics, no? Sí, sí, sí. Imatge a Barcelona, també, de Jordi González, trencant un càntil que a priori no es podria moure. Sí, Mauri. Ara estem parlant de bolets. M'hauria de fer un matís i no vull parlar del pintor. Perquè a mi m'agradaria... Ràpid, ràpid. Trenc molt ràpid. Així la gent ja és solida de l'acudit. No, que és... Hi ha una nova aplicació que es diu AiBolet, o una cosa per l'estil, o BuscaBolets. Que la gent, si troba bolets, és com un... Ja sóc aquí, de l'iPhone i tal. Ah, al contrari, els l'hauríeu de esmorrar del mapa. Si hi trobo bolets, tu diré on els he trobat. Hi ha una aplicació... Hi ha una aplicació que tu, si trobes bolets, hi ha una zona... Aquí hi ha negues, i marques al mapa, sóc al Google. Que t'ho faràs, no? El bolet, no. Perquè en un bon moment tot es comparteix, i totes les certes socials són globals. Són molts cel·les. El bolet no pot ser això. Són secrets de volet aire, en són. No es diu a ningú. Per cert, has d'estar al carnet de volet aire per anar? Sí, sí. I és més... No venen. Per internet, directament. T'ho imprimeixes? Sí, a la gent, no? No ho sé, m'estic mandant per un document. Un poder fer-ho, t'ho imprimeixes, i posar-te'n. Fec els 10 euros, això ho sé. Fec el servei per tota la temporada. Això també ho sé. I sé que la Generalitat... No sé si directament és qüestió d'anar a la gent i preguntar-ho. O al Departament d'Agricultura. O potser a les mateixes poblacions, allà a l'Ajuntament... Hi ha dins, eh? Però vamos. Tenir Google, carnet de volet aire, dir-se bonitos, i vinga. El director del negociat es diu David. Bona setmana i tu. Aquestes dades... No, no, no, què plaudiu. No ho entenc. Però aquestes dades no ens aporten res a la tertúlia. Home, que estigui David... Vostè, vostè... No ho sé. La mare diu Margarita. També vull dir... Com a dada, eh? Com a dada. Vol dir que vostè té en d'oll directe, no, amb el David? Clar, és bo. Si algú vol el carnet, eh, que passi per les seves mans. Doncs, Eli... Que ho hem de deixar aquí. Que vagi molt bé, moltíssimes gràcies. A una altra... La setmana que ve no hi ha antiagenda. No. Perquè és divendres de l'espanyol. Va ser la dica. Sí, que segurament molts catalans que diuen que són catalans... Se'n tiraran més espanyols que mai fent festa, eh? Jo treballaré. No, el dia 12 tinc feina. A més, no tinc res. Ara, tota la gent que diu que és independentista... Tot treballarà. No, jo treballo. Va, d'acord, molt bé. Sí, home, sí, no, que vagi bé, eh? Que vagi bé, eh? En fi... Jo celebro el que va dir el Eduardo Galeano. Que el 12 d'octubre de 1492, los nativos de América, supieron que se quedan los indios. Supieron que ellos eran los indios. Bé, doncs amb aquesta reflexió... reflexioneu-hi, reflexioneu-hi, sisplau, durant el cap de setmana. Eli, que vagi bé fins d'aquí dues setmanes. Adéu, adéu. Senyor Benito, bona tarda. I nosaltres ho deixem aquí. Tornem dilluns a partir de les 5 de la tarda, de l'Apenya del Morró. La noia dels dits prims. I la corona d'hortigues. La noia dels dits prims. I l'estona feta mida. La noia dels dits prims. Vull del to de la albergínia. La noia dels dits prims. I ara no té cap amiga. Ah... Ah... Ah... Ah... Ah... Ah... Ah... Ah... La noia dels dits prims. Veies carn amb la veu tova, i remuia plans de roba per robar-li el cor batí. Ah... Roba, roba, lladragota. Ah... Furt de carn i el peix al cove. Ah... La noia dels dits prims. I l'exar de les jovines. La noia dels dits prims. La noia de la mina. La noia dels dits prims. Les cames li fan figa. La noia dels dits prims. D'una sort del pare abrit. Parada de Sant Just. Subtítol d'Amara.org