#973 - La Penya del Morro del 26/7/2016

que han descarregat amb molt bones mides. A la segona ronda han encarat el 4 amb la gulla, que només s'ha desquadrat una mica a 15 del 4, però ha completat el pilar amb seguretat. I a la tercera ronda han descarregat el 4 de 8. Inicialment, els nens han tirat a la tercera ronda, el 5 de 8, però l'han hagut de desmuntar quan entraven els dosos de la torre. A la banda del 3 el castell començava a patir i havia tingut una rebrincada. Els nens han acabat la diada de festa major descarregant el pilar de 7, que han dominat fins al final. Avui els nens no han pogut provar el 3 de 9. Ni han insistit tampoc en el 5 de 8 per una lesió d'un dels segurs naturals en aquestes estructures. Llucia Palmerall, Catalunya, Radio El Batre. Esport Jordina Terrell. El Barça, l'assa de bàsquet, fa oficial el fitxatge del base nord-americà, Tairis Rai, té 29 anys, un metre 85 centímetres, ve del Himkirrus, i serà blaurena les dues pròximes temporades, encara en bàsquet. L'Isaela Manresa, incorpora també un base per la propera temporada, es tracta del servei Alec Sander, Betović, de 22 anys, un metre 88 centímetres. L'última temporada havia jugat el partisan de Balgrat. Demà a la penya, per cert, presentarà Diego Campo, com a nou tècnic per les dues pròximes temporades. Les dues últimes havia entrenat Lluca Morsiè i les estudiantes. Pel que fa el futbol, s'entrenarà aquesta tarda a Anglaterra pendents de l'arribada d'un quart de banter. Monir, no descart de marxar si el club li demana per la seva banda, d'André Gómez, d'arribar aquesta tarda a Barcelona per passar una part de la revisió mèdica que completarà demà abans de firmar i ser presentat. El vicepresident blaurena Jordi Cardonet ha confirmat avui que els socis i aficionats no es desplaçaran a l'avioma el primer equip i que estudien amb la família Cruyff. Quin espai del camp no ho servirà per ho managear l'exjugador. I l'espanyol posarà a prova la plantilla per aquesta temporada amb un partit de misturs a 3 quarts d'avui d'Aulanda contra l'utrec que podreu seguir en directe a Esport 3. Fins aquí, les notícies. Ara es pot rastradiu d'esper, si tu n'hi t'estradiu d'esper, ara vius de Sant Just, viurem de mi pel cul, viurem de mi pel cul, viurem de mi pel cul, viurem de mi pel cul, per marxar de vacances tranquils aquest estiu, la Polícia Local de Sant Just recomana seguir una sèrie de consells per tenir els lladres ben ayunyats de casa nostra. No deixar correspondència a la bústia, instal·lar un rellotge programmable de serveis o sensors de llum, comprovar el bon funcionament de l'alarma de casa, assegurar que portes i finestres reuneixen les mínimes condicions de seguretat, no guardar cap joc de claus a la part exterior de casa, i deixar un telèfon de contacte a alguna persona de confiança perquè pugui revisar l'habitatge o retirar la correspondència. Davant de qualsevol moviment sospitós, comuniqueu a la Polícia Local el telèfon 93 473 1092 o ve a urgències el 061 o als Mossos d'Esquadra, el 088. Els ICA és un virus present a molts països de l'Amèrica Latina. Les embarassades són un grup de risc per la possibilitat de transmissió al fetus. Se'l recomana no viatjar als països afectats i utilitzar preservatiu durant tot l'embaràs en el cas que la seva parella ja hagi viatjat. I si ens desplaçem als països on el virus és present, prevenim les picades, el nostre país tots els casos són importats, però cal controlar la proliferació del mosquit tigre buidant els recipients d'aigua de les nostres terrasses i jardins. Troba més informació a canalsaludfungentcat.cat o trucant al 061. 061, la Generalitat, al teu costat. Cap cigarret per la finestra. Cap barbacoa. Cap descuit o el camp. Cap xoc o el poc. Cap poc o el poc, el poc, el poc, el poc, el poc, el poc. Diputació de Barcelona, Generalitat de Catalunya. La penya del Morro, un programa amb més humor que penya. Què tal? Bona tarda, senyors justi. Gent de l'Estrenger, com esteu? Benvinguts al programa de les tardes a Ràdio Desvernos i a la ràdio Salud de Jordi Domènec des d'hora i fins a la seta al vespre. Aquest és el programa número 1902 de la penya del Morro. D'aquí, en moment, les notícies de senyors estan amb l'Andrea Bueno, l'Andrea, que és d'aquesta tarda. Bona tarda. També tindrem d'aquí un moment de l'Anna Rovira, l'espai de carretera i manta, amb la qual viatjarem fins a rei guiavics i islàndia. I a Mèrames també, avui, amb la Roa Carmona, com sempre, amb els nostres viatges voluntaris arreu d'Europa i els reivindicursos, això que fa ella, d'intercanvi de jocs europeus. A la segona hora, avui, amb el David Ávila, parlarem amb l'Òlis León de... No, si David, sí. Aquest entrarà, perdona, hi ha bronca, només comença el programa. Aquest micròfon no és el que hauria d'agafar. Per què? Perquè no hi ha altres altres. Però ja m'agrada que sigui diferent. Aquest micròfon és com de karaoke. No, i ell... Agafa l'altre. El tronxa. Porta't 10 anys aquí fent ràdio. Que no sabis el tronxa. Avui parlarem amb l'Òlis León de Salazar, a la segona hora, a l'espai de televisió. Això serà d'aquí una estona. Avui ens veiem com cada dimarts amb cal llibre té l'Arnau Cònsul des de la llibreria del carrer Bonavista. Ens explicarà coses com el club de lectura o els actes que ens diuen a programats d'acarar els propers dies. D'aquí una estona, però abans anem cap a les notícies de Sánjus. Ai, però hem de cantar. Home, que ja la tenim, no? Tu se la sabeu. Les notícies de Sánjus amb l'Andrea Buenossi per estar ben informat de tot el que passa per aquí. Oh, yeah. Bé, senyor. Jo no me la sé, sinó la cantaria. Hem de parlar del cleur d'Inari, que es celebra aquest dijous a l'Ajuntament de Sánjus, com que l'heu tingut de més, i, a més, també de la USGE, que és la Universitat Sánjustemka d'Estiu, d'aquell llibre té que clorar aquesta setmana amb una conferència sobre la referència de Macià i un Cineforum. D'aquí una estona l'Arnau, però ens ho explicarà. Malgrat tot això, hem de començar amb una altra història, i és que hem de parlar del partit demòcrata català de Sánjus, que em sona una mica com si estiguéssim a Estat Junís. Però bé, ja m'agrada, ja. El partit demòcrata català de Sánjus valora positiuament la presentació del pla d'inversions 2016-2020. Anteriorment he conocit de com a convergència, perquè l'hauria afluitat i continua igualment al capdavant. És un pla que destinarà 16 milions i milions d'euros, ja ho heu comentat d'aquí de l'Ajuntament, per fer un gran nombre d'actuacions a la via pública i a equipaments. I el partit demòcrata català, la nova convergència, que està ara a l'opolició, Andrea, ho valora de forma positiva, que fer una mica de notícia política local del dia d'avui. Bueno, ara en parlarem del pla, també? Sí, també. La portaveu del partit demòcrata català de Sánjus l'ha afluitat segure que el fet que l'equip de govern aposti per la transferència és positiu, és que fa mesos l'antiga convergència va presentar una emoció al consistori fa uns quatre mesos, demanant un document específic amb totes les inversions que l'equip de govern volia tirar endavant aquest mandat per tal que la ciutadania i els partits de l'oposició tinguessin constància. Aquella emoció va ser rebutjada i ara l'he afluitat a la felicitat d'alguna manera d'aquesta presentació del pla d'inversions, 2016-2020. Sembla que l'Ajuntament l'ha fet cas a l'aparició, que li ha d'haver rebutjat aquella emoció. M'agrada perquè tothom guanya sempre amb el món dels polítics. Sí, també com a coblegema. No, però bé. Doncs l'equip de govern va informar de setmana passada els grups de l'oposició sobre aquest pla d'inversions i, com deia Adam, ha passat a presentar el ple municipal del Juliol. Recordem que és un pla que destinarà més de 16 milions i mig d'euros per fer actuacions a l'àvia pública i als equipaments municipals. Unes actuacions que han anat quedant aturades a llarg dels darrers anys, arreu de la crisi econòmica, i haurà actuacions destacades com ara els carrers Font, Valmes, Tiles, Josep Ancel Clavé, Electricitat, a Taneu, també destaca la construcció de dues rotondes, una que amb Mèlix i una altra... Perdona, altra en el camí, no. Dues noves en Juliol? Sí, dues noves. On? A Carmelic, una rotonda de Can Mèlix. Una rotonda de Can Mèlix? Sí. Però on de Can Mèlix? A la zona de Can Mèlix. Ah, per allà, eh, una mica on vagi bé. Ah, i una altra? Una mica més amunt, una mica més avall. Sí, vas igual, per allà. No cal concretar, aneu cap allà de Cornelor i ja ho la trobaré. Teniu 3 anys, tenen 4 anys per fer-la. Per fer la rotonda. Sí. Amb alguna escultura al mig d'aquests treixis modernes que hi ha a part de la Costa Brava... Doncs de moment no se sap, però es podia proposar. I l'altra rotonda, que jo sé que m'interessa... Una altra, la vinguda de la Riera. Ah, sí, el poligón de... Ah, davant de la ITP, no? Exacte, el poligón. Altres projectes destacats seran a l'obertura d'un corredor verte entre el part de Toro Blanca a la carretera real i Collserola, a l'anomenat sector de la bòbila, i també s'arranjarà l'espai que hi ha a l'encreuament d'Arrem la Sant Justi Carre Major, aquell solar, que recordem que allà, en un futur... No sabem si llunyar, però sembla que sí, i anirà a la parada de metro, a l'obertura a la parada de metro de Sant Justi Carre Major. Perdona, per què oi amb misòfons? És que hi ha una parada en teoria. No m'està projectant. M'està dient que hi haurà una parada de metro. De quina línia? La línia 15-15. Ah, la línia 3. Un moment, ja sabia jo, que tenim la queixa del dia. Anna Rovira, bona tarda. Bona tarda. No és que em queixa. Ah, no? No, aquesta línia... Això és notícia, si l'Anna no es queixa, això ja és notícia. A veure... Aquesta línia té, és que ha d'arribar a Sant Felibro, tòricament. Sí, us comunico que no arribarà mai. Per dir-ho més, ha fet sotarrement de la renta. Per tant, ja podeu anar oblidant-vos d'aquesta parada de metro. Oh! Crec que s'ha basat en sotarrement del tren, ha passat el tren via per dalt, i ha passat a posar el metro. Bueno... Aquí, una cosa faraònica que no arribarà mai. Truca'm a Jordi Porta, regidor de transport. Truca'm-ho. No tinc el telèfon del Jordi Porta, jo, qui. Té Twitter. Té Twitter. Jo no el tinc, tampoc, aquí. 6, 5, 4... No cal, doncs, ara. Té Twitter. Com a si l'hi veu un Twitch, segur que... Home, estaríem molt bé trucar-lo ara, no? Sí, Jordi Porta és conscient que la línia de 3 del metro trigarà molt. Molt, molt, molt, molt. Quan diem molt, potser ja tenim arrugues. Anem amb el pastor. Potser arribem al programa de 10.000. Ja tenim les arrugues. Però el pastor no, oi que no? No, de moment no. Hi ha aquestes inversions que has farat d'aquí el 2020, on hi haurà 16 milions i mig d'euros per fer-ho. Doncs que es presentarà Dijous, el ple municipal. Molt bé, doncs vinga, va, ja està. Aquest Dijous, per cert, aquest Dijous, com deiem, efectivament, hi ha ple municipal i aquí el programa anem de parlar. Ple municipal de setjors! Fàcilment, amics i amigues, et veus a celebrar el ple ordinari del mes de juliol, el Consistori, el Trement Anomenat Ajuntament, el Trement Anomenat Casa de la Vila, el Trement Anomenat... que hi ha i fici, que hi ha bonic, a la Plasa de Simbertalí. La sessió d'aquest mes no comptarà amb cap motiu. Això vol dir que anem per feina, que és agost. I es debatran diversos punts de caire administratiu i econòmic. Per tant, segurament té previsió de ser el ple més ràpid de la història dels últims 40 anys i d'ajuntaments democràtics a Catalunya. Bona. Andrea, què hi haurà en aquest ple que es pugui dir? Perquè potser, amb el temps que portem presentant la notícia, és més que el que donarà el propi ple. Probablement, sí. Doncs es debatran diverses aprovacions de suplements de crèdic, per tant, temes molt interns de l'Ajuntament. Un dels punts destacats de l'ordre del dia és l'aprovació del pla de verificació de les obres i activitats comunicades del municipi, i un altre tema serà l'aprovació del conveni de col·laboració entre l'àrea metropolitana de Barcelona i l'Ajuntament per a la prestació del servei públic de transport col·lectiu urbà de viatgers a diversos municipis del Basll-Ubregat. Cureu-ho com a autobús. Exacte. Tots bragates de Matradi Jous, i, a més, per final, com sempre, es dedicarà a atendre els prècits raons. Està bé, perquè es posen uns noms complicatges. Posa autobús, ja, directament. Pots tornar a llegir el nom. L'Ajuntament de transport col·lectiu urbà de viatgers. Molt bé. Molt bé. Podria ser un tuc-tuc. Un tuc-tuc, també, ja. Doncs... Estem parlant d'un autobús. Sí, doncs també s'atendran en prècits i preguntes dels regidors i regidores primer i del públic, que es tenen després. Oi, es pot anar i tant. Sí, fa temps que no vingui de públic, que aquí s'enjust. Doncs comença a la set de la tarda, de públic, però no és un programa de televisió. En càmeres... Donen bocades. No, et donen l'ordre al dia. Espera't un moment, que l'Anna Rovira té una queixa. Ai, què? No, no, insia càmeres i càmeres del mòbil. He pensat, jo. Fava fent el simul del mòbil. Perdona, que jo sé quan faré la queixa i quan faré el mòbil. Ja l'he avuit al mig i no et veig. Ja fins i em canviaré. Ja està. La queixa era aquesta. Ja està. Sempre molesto de tot arreu, jo. No, David, que no. És un programa de televisió de la set de la tarda, a les eleccions de l'Ajuntament. Perfecte, m'hi apunto. Necessites el DNI, també? No, no, Téria, no. Tothom és allà i escolta les coses interessants que diran tots els regidors. I a veure, m'hauré de xecar, aplaudir, tot això. Això és una voluntat del públic. David, no és un programa de tele. No hi ha un regidor. Sí que n'hi ha, perdona. N'hi ha dos quants. Bueno, depèn d'aquí, depèn d'aquí va de vegades... A Nima bastant el públic. Hi ha hagut plens animats, d'aquest i jo us no ho sé. A Vic teníem en Josep Anglada, que era com l'anima de la veritat. Com a dia va venir Josep Anglada aquí? Sí, sí, quan us va presentar... plataforma per Catalunya, aquí, abans de ser via democràtica, i va venir acompanyant i donant suport a Pablo Barranco, que era... del seu propi partit. A Josep Anglada? Sí, sí, sí. Va ser com a Steve Jobs, que el vam fer fora d'Apel, i ara diu que Josep Anglada tornarà d'aquí una estona a plataforma per Catalunya a comprar les accions. Molt bé. Josep Anglada va anar a Débora Lei una vegada. El problema dels judicis que es feien... Per IP, no? Débora Lei. És de la vida. És una trupe o no? Débora Lei. Qui és aquest? Estàs brillant avui, eh? De buena ley, de buena ley. Ah, vale, vale. Perdó, perdó, de buena ley, de buena ley. No m'agrada que no mires tele 5. Com que no mires tele 5? Poc, poc, perquè estic mirant sempre el Sandro-Rey. Ah, molt millor, molt millor. Bé, escolteu, que hem de parlar d'una altra cosa que passa a Sant Josep uns dies. Sí. De la Universitat Sant Josep Anglada estiu de Gatllibreté. Ja, justí, comença a refrescar. Bueno, comença a refrescar aquí a la ràdio, perquè a fora fa una calor que tot estàs morint, no? Eeeh, de fet... Un moment, el meu compte d'Instagram us veig a tothom. No, no, això s'ha de parar un moment, la vegada. Para la toda. Us veig a Instagram, veig el Carles amb un barret, i mirant l'horitzó, et veig que tu jugant amb una pilota, i amb una samarreta de casa fantasma. A dintre l'aigua, eh? No, és dels grocs, de casa grocs. I després veig... No sabia qui dir... És tu? La Andrea, bona, bona. La Andrea, bona, bona. I la Carme Verdois, i el Bacari. Aquell nivell. Què vols dir amb això? No, que m'ha sorprès. Com és que esteu aquí a la pincina? I amb roba. I amb roba. A mi em va anar amb penya. Això és una foto, què l'ha pensat aquesta foto? Corre per les xarxes. No, no, digues, qui l'ha pensat. Tens l'Instagram obert, no? No, no, no. Està tancat. Tires la pedra i em agafes la mà. A més, no posa el nom. Com que no? No, no, no. Andrea, bona, bona, bona. Això... Ja ve. No regalem followers d'una altra persona. Bona part. Tens això, David, són les fotografies promocionals de Ràdio Desbert, festa major, World Tour 2, Isfac, aquest... El programa especial que farem per festa major i que començarà diumenge que ve 31 de juliol fins 17. El programa, sense? Tot? Tot a la setmana. Tot a la setmana? Sí. Ja anem preparant els vits. Per anar... Ja tinc una pregunta per fer. Cada dia estrem en un lloc diferent de la festa major. Ja tinc una pregunta per fer. Quina? Com és que a mi m'heu dit que avui és l'últim dia i veig que s'estan fent festes amb una piscina i a mi ningú m'ha dit? A mi tampoc. No respon. T'has convidat a les festes de festa major? No, no. No volem. Volem gent maca i simpàtica. Llavors, no ens convidem. En convidat, David. D'entrada, tu, David, has de recór cada dia fent coses. I després, l'Anna Rovira està de campament la setmana que ve. No estic de campament. Però te'n vas a veure el poble o no? Sí, me'n vaig de vacances. Te'n vas de vacances, ja. En fi, que hem de parlar de l'Universitat de Senyors que hem d'estirar de canji de T, que així no n'acabarem mai. Aquesta setmana, en una conferència sobre Francesc Macias i un Cidaforum. Doncs, demà dimecres a les 8 del vespre, Giovanni Catini, que és professor d'història contemporània de l'UB... No conec. Era un jugador del Barça. Era un jugador del Barça. Si Giovanni, no es deia un jugador... Giovanni van bronscons, algú així d'allà. Però què de Barça, home? Van boncors. Van bronscons. Van bronscons. Jo, jo. Jo, que jo. No guapo. Doncs invertirà en una conferència... Era guapo? Era maco. Era un normal vídeo, això. Era una edad interessant. S'havia passat una mica de l'UB, no? Sí, també era maco. Semblava una cosa i una altra. Escolta, tu que també n'és el tema del futbol. L'altre hi vaig veure una presentació amb un futbolista que portava la cara tapada i envenada i tal, i penso, ostres... No, un jugador del Barça que acabava on d'operar, crec que n'has, potser. Ah, sí, sí, sí. I un tabona ben, ara... Són per a ara aprofitant les vacances i no fer-ho durant la temporada. Què passa, clar, que presentar-te al Barça el dia que ho fas, amb les fotografies, que ja seran per la teva vida, amb la cara tapada, potser... Podia no ser ell i no la altra persona. Potser que no fos el que diuen. Hemos fichado un jugador sorpresa. Tancar molts. I llavors, en aquells moments, diuen, vamos a ver quién es. Això també és David. Li treus la bena. I el jugador és... Benzemar. Però no hi havia possibilitat de presentar-lo quan el senyor es fiqués presentable. I Leo Messi, ara, s'ha tornat al cabell. És real, pensar que era un muntatge, això. Doncs a mi no m'ho desagrada. A mi tampoc. A mi tampoc, com el Goku, en la cinquena transformació. A Messi, amb això. Jo, quan tenia l'edat de Messi, també m'ho vaig fer. A l'edat de Messi? A l'edat de Messi, la teva. 39, 29. Ah, no, doncs jo molt més jove, jo molt més jove. Ah, ara ja m'ho pensava. No, jo 29, ja m'agradaria. L'Universitat de Sant Justenca, ara és Justenca. D'estiu d'Aquell Lliberté. Sí, jo estava parlant de Catini, ja. Durant dos minuts. Jovani. Perquè diu que hi haurà una conferència a aquest dijous. Aquell llibre té sobre Francesc Marcià i un cineforum. Demà, la conferència és demà. Demà, i perquè no ho fan dijous. I així s'ha d'acabar l'Universitat. Demà serà la conferència amb Jovani Catini. Sobre Francesc Marcià i els fets de premsa Amulló. I dijous serà el torn del cineforum que posarà a punt final a la primera edició de la UG amb la pel·lícula La plenitud de la senyorita Brodi. Que el llibre té organitzat aquest juliol, aquest cicle, gratuït de xerrades d'història. Ja l'he vist aquesta. I què tal? És una tan bé com puja tan a to, no? Com es diu? La plenitud de la senyorita Brodi. El títol porta una mica... Què passa, a mi? Brodi, saps què em recorda? L'hi anem amb Brodi. Com l'han? Ah, no ho veig. Jo tampoc, ho veig abans. Vaig a tirar-me de la sèrie. Jo no l'he vist. Tornem-ho, tornem-ho. Tornem-ho, tornem-ho. A moda resum, la primera sessió va tractar... Per anar a cavall, eh? No, no, no calis. Avui ens enllarguem fins a les mou. No, no. Doncs la primera sessió va tractar-se de Ferran el catòlic, la segona alfaderalisme i la crisi de l'estat autonòmic, i la tercera, la setmana passada, de les batallars de la història de Catalunya. Puc dir una cosa, que el primer dia de la secció de televisió d'aquesta temporada vam entrevistar l'actor que feia de companys. Ah, sí, és veritat. Molt bé. Quina manera de tancar el cercle. Molt bé. Carles Martínez. Sí senyor, Carles Martínez. Molt bé. Andrea, molt bé. També és el Carles Martínez? Sí. Sempre es coneix alguna cosa. Una cosa nova. Com se n'ha dit l'altrítmico de Sant Jordi. Andrea, bueno. Moltes gràcies. Ja sabeu que teniu més info. Ara mateix els dos que passen a Sant Jordi, ara a radiosdor.com, i a partir de la set, el Sant Jordi notícia edició vespera. Andrea. Què ha passat? Bona tarda. Molt bona pausa per la publicitat, i tornem d'aquí uns moments parlant d'en Rajkirik. Ja ho ha estat? No. Jo tampoc. Tampoc? Tampoc. Tampoc. Quan arriba el bon temps és important prendre les mesures de seguretat a dients per gaudir plenament del mar i les platges. Evitem les insolacions i no ens venyem si estem cansats. Vigilem els nens quan siguin a l'aigua i fem cas dels sucorristes. Les banderes ens indiquen l'estat de la mar. Són com els semàfus. Bandera verda, groga i vermella. Agencat puncat, barra. Seguretat platges i trobaràs els consells bàsics per evitar els riscos. I davant d'una emergència, truca el 112. 112. La Generalitat, al teu costat. Per marxar de vacances tranquils aquest estiu, la Polícia Local de Sant Just recoman a seguir una sèrie de consells per tenir els lladres ben allunyats de casa nostra. No deixar correspondència a la bústia. Instalar un rellotge programmable de serveis o sensors de llum. Comprovar el bon funcionament de l'alarma de casa. Asegurar que portes i finestres reuneixen les mínimes condicions de seguretat. No guardar cap joc de claus a la para exterior de casa. I deixar un telèfon de contacte a alguna persona de confiança perquè pugui revisar l'habitatge o retirar la correspondència. Davant de qualsevol moviment sospitós, comuniqueu a la Polícia Local. El telèfon 93-473-1092 o ve a urgències al 061 o als Mossos d'Esquadra, al 088. Evita les distraccions. Milers d'accidents de trànsit són provocats per l'ús de mòbils, GPS i aparells de ràdio. A l'escoltes ràdio d'esper, sintonitzes ràdio d'esper, la ràdio de Sant Just. Viaje con nosotros y podrá encontrar atractivos monstruos que les honreirán y disfrute del gusto que da y disfrute de la misad de sirena, sí de serpientes de ná. Bé, dos quarts i un minut de sis a la tarda. Continuem en directe al programa d'Esquadra de Sant Just. Avui és l'última setmana. Hem de viatjar cap a un lloc de la mà d'Anna Rovira. Avui ja últim destí de la temporada. Quina pena, quina llàstima. Però hem d'estar contents. Però marxo a l'estiu a buscar més llocs. Ah, molt bé. Sí, l'aic a ben voleu, clar. Mira, me'n vaig a un alt de ràdio. Acabem de penjar una fotografia al Facebook del programa de l'Anna i el David, que el voleu veure com són. Només que et clicau. El David és el de l'Esquerra. Per desinformació. La veia i la bèstia. Exacte, aquí és la veia, aquí és la bèstia. No ho sabem, però són els dos. Anna, avui hem viatjant cap a Reykjaví, que és la capital d'Islàndia. Exacte. És la capital que s'ha situada més al nord del planeta. I el seu nom significa Badia del Fum. I al 2014 ja tenia uns... no gaire gent, eh? Mil... no, perdó. 120.000 habitants. I allà, aislàndia, és on l'estiu quasi no es fa de nit. I a l'hivern només hi ha 4 hores de sol al dia. Ah. Això pot ser durant la temporada, és curiós, però potser tota la vida és una mica... Trobo que són poques hores, però... A part d'això, està a Reykjaví, que està considerada una de les ciutats més netes, verdes i segures del món. Ja hi ha poca gent i en bruta menys. De totes maneres, estic conneixement que el primer sentiment va ser dels noruegs de l'any 870. Estem parlant del país dels vikings, una mica, no? No. No, ben bé. O sigui, noruega sí, eh? Ah, noruega sí. No, no. Islàvia era un assentament viking. Ah. Els vikings van arribar allà i van posar les primeres sentiments. Sí, sí, sí. Però no va ser fins al 1752 que Reykjaví no es va considerar com una ciutat, perquè era molt petit, eren tot molts sentiments, així, casetes i... petit, petit. Bé, doncs com diem, no va ser fins l'any 1852. Exacte. El sentiment va passar a considerar-se una ciutat. Per tant, és molt poquet, això. Sí, sí, sí. El sentiment va passar a la ciutat de Salvatges, no? Sí, bueno, era allà. Jo crec que era com... Ho tenien allà als noruegs, tenien allà com a petits ports. Era això per anar fent més expedicions més al nord, fins a Groenlàndia... I ja es parlàvem d'Amèrica, si vols. Ah, sí. Bé, la ciutat no és enorme, però sí que té els seus llocs característics per visitar. Perquè, de fet, Islàndia no és caracteritzat per Reykjaví ni per la ciutat, sinó per els seus paisatges. Exacte. La seva natura. És monstruosa, espectacular, gran, divina, increïble. I per als contrastos, sobretot, de fred i calor, també. Per als contrastos, sí, també, també. Llavors, un dels llocs característics és Perlan, que és una edifici... Perlan. És una edifici que està destinat a amagar-te amb aigua calenta. Però la gent no s'acosta a Perlan per això, sinó que ho fa perquè les vistes de la ciutat són molt maques i perquè estan envoltats a les zones verdes a aquest edifici. A veure, realment, des de fora, vist des de fora l'edifici, no és que sigui molt maco. Són uns dipòsits d'aigua rodons que estan col·locats l'un a l'altre i, des de l'aire, sembla que ha sigut com una forma que estiguin col·locats com pet dels aflors, així que, com saps, fan una rodona de rodones. M'explico. Llavors, el que seria la part central d'aquesta flor és un restaurant construït per vitrats transparents. I aquí dintre, sí que val molt la pena entrar, a més a més, el restaurant té giratori, pots pujar dalt, i pots sortir, ja com un balcó, i pots sortir a l'altre, que serien els dipòsits d'aigua calenta. Sí, pots passar allà i veure Reykjavik. Per això val la pena, per això la gent hi va. És molt bonic, això de tot allò. M'encantaria, per una estona, Reykjavik, perquè, a més a més, és un destí econòmic, precisament, no, eh? No és, no. Una de les principals raons és perquè és una illa, i tot ho han de portar de fora, a part del peix, suposo. A mi m'han explicat que a Islàndia la gràcia, com que és tancar tot, és llogar una... Forgoneta. ...autocarabana, d'aquestes, i llavors fer ruta una mica amb un llavall, i fer-ho entre 4 o 5, clar, perquè així, d'aquesta manera, no ens pots dividir després. En fi, continuem amb més històries, però no ens havíem quedat rics. A veure, un altre lloc imprescindible, s'ha d'imparquir, és l'Església Evangelica de l'Utaranes, ara comencem a dir noms així islandesos, i ens farem mal, eh? Aviam si no t'ho equivoquen. L'Islandès no és fàcil. Ara ho comproverem. L'Església Evangelica de l'Utaranes diu... HALGRIMSKIRKKA. Crec que ho he dit bé. Ho torno a repetir. Va, ràpid, ràpid. No, no, ràpid, no. HALGRIMSKIRKSHA. Ho he dit bé, no? Sembles boi que havia caigut. Sí, que estic sobretot. El nord, amb accent del nord. Aquesta és l'Església Evangelica de l'Utaranes, és la més gran que hi ha a Islàndia, i que van 7.000 persones a l'interior. I, a part, és la més important, també. La literatura de l'Eifici, per fora, és impressionant. És com un bloc super... No sé, impressiona molt. I el campanar, o sigui, no només el campanar, està al costat de l'Església, no? En el cas del campanar, està en la passada principal, pujant amb un tot recte, o sigui, al mig de la... on ja no era el rossetó, doncs no, allà hi ha un campanar. I aquest campanar fa 73 metres d'alçada, i jo, veient-lo, em recorda, com un cuet, o sigui, com construccions de l'ego d'un cuet, és bastant curiós de veure. Però, a veure, aquesta església és bastant nova, i la van a quedar a fer el 1983. Això sí, a ells diuen, o el que va construint, no diu que és un cuet, sinó que diu que està construïda recordant una muntanya de lava, que ja en tenen moltes. Per fora, impressiona, però per dintre, res a veure, bueno, sí, és molt... Bueno, sí, és un bloc així, però no té res a veure amb les esglésies, estem acostumats a tenir aquí que són molt decorades, molt... com es diu, molts quadres, molts rossetons, moltes coses, aquesta és superblanca, per dintre, molt senzilla, amb poca decoració. El que crida més atenció, doncs, el número i res, és el seu òrgan de 75... Perdó, de 15 metres d'alçada. I he llegit que hi ha com una tenda allà de Sovenir, que hi ha un paper, si tu veus que hi ha un paper, dient que ets el padrí d'un dels tups de l'Òrgan, però jo crec que aquest paper sempre és el mateix. Perquè, a veure, tothom no pot ser que estiguin ja... que no estiguin ocupats. 50.000 tups, que és la gent que ha viscut l'Ereca Vipca de setmana. Una altra cosa que està tot just a l'església de l'Estatua... No, no, no. Està a l'entrada, a l'església. Abans d'entrar, ja com una plaça, doncs hi ha una estatua que és la Lave Ericsson, que no sé si coneixeu Ericsson el rojo, Erich... Erich el rojo. No, jo conec... Com es diu, aquella? John el rojo. No, no, aquest és l'Erich el rojo. Ah, és el què? Sí, doncs aquest és el seu fill. El Lave Ericsson és el fill de l'Erich el rojo. Vicky el vikingo, és el que coneixeu. O la seria Vikings, però no és el mateix. No és el mateix, eh? El Lave Ericsson, que és fill d'Erich el rojo, era un explorador viking que està considerat com un dels primers que va arribar a Amèrica 500 anys abans que a Cologne. Què dius, ara? Aquí de nens són molt egocèntrics, i ens creiem que a Amèrica ho va descobrir a Cologne, quan és mentida, per què el cal. Al moment no estic parlant jo. Els asiàtics també van arribar abans, estic segura. Perdona, Anna, o sigui, és un... El Cologne va descobrir a Amèrica, no? Mentida. Amèrica ja existia. Ja estava descoberta per ells mateixos, ja. O sigui, ho vam descobrir nosaltres. L'hem trobat. La gent del Maidamani la va trobar. La gent d'Europa. Però al nord d'Europa, aquests islandets, ja la coneixien. Estàs tirant per terra una de les mites... Ara què farem el 12 d'octubre? El 12 d'octubre què es fa? És festa major Sant Palau, el 12 d'octubre. La festa major Sant Palau és la festa major de Sant Palau. És el Pilar. És el tindria de festa major. Però d'aquestes que feu de tardor? Clar, el 12 d'octubre és tardor. És festa, festa? Es festa festa. Si és festa tot Espanya, com la de tot en Palau. Perdó un dia de festa, no? Perquè si ho fessin un altre dia, tindríeu el 12 d'octubre, és el 10 d'octubre, però no hi ha ningú. Per tant, que és el llibre, em fan una missa i quatre coses. Ja està. Molt interessant, eh? Sí, sí, no està bé. Escolta, jo aniré aviat a Sant Palau, i fes-me una cosa que et quedi bé. Escolta, parlant de més qüestions amb qui és l'ami. Perquè Riquiabic és coneguda per una altra cosa, que això jo no sabia. No? No. Són les aigües termals. Home, a veure... Està plena de piscines, i fins i tot hi ha una platja tan mal. Cobertament la de Nal Solsdic. Molt bé, Jordi. Molt si prou bé. I aquesta platja, Evis i Mages, és bastant curiosa. Perquè és una platja com... No sé si l'hauran molt complicat una mica, però és com una cala així, molt rodoneta. I... La van fabricar al biquí amb blau. El Lave Ericsson, no? No, aquella al vermell, el blau. Doncs dins d'aquesta platja hi ha una petita banyera de pedra dins de l'aigua. És curiós, perquè quan la Maria baixa, queda com fora i com puja, està dintre. És graciós de veure. A part de la passeta armal, hi ha diferents piscines. La més gran és la de... Vamos allá, eh? L'Augard dels Lau. L'Augard dels Lau, això. Tot això té nom d'aquest moçolant, eh? Sí, sí, sí. O de vikings, també. A Arba i Jordàuc, no? Més de vikings. Bé, clar, vikings més. No l'he vist jo a vikings. Jo vaig veure dos altres capítols de la primera temporada i vaig dir... És boníssima. El protagonista és molt guapo, però la sèrie... És boníssima. No sé si em cansa, deixa de veure'l. És boníssima, és boníssima. I el fill del protagonista et posaràs les botes. De fet, mira, ara que parlem de vikings, jo de setmana que ve estaré doblint, d'aquí una setmana estaré doblint, i una amiga meva que diu és que a doblint engraven vikings. Diu, Jordà de Trons, també. Però diu, vikings, ella és molt fan de vikings, i està mirant llocs d'on graven vikings. I li diem, per veure, anem quatre dies, no n'hi diem. Ell ho sap, que no n'hi diem, s'ha obsessionat amb buscar. A veure si vikings... I vas amb ella, aneu juntes? Sí, anem quatre, anem quatre. A una del grup ja ho vulguis fer coses, que a altres no ho vulguis. No, ja ho sap, ja ho sap. No, no, però ella s'ha emocional de buscar coses de vikings. Quan te'n vas de viatge, i hi ha una persona que ho té molt clar, hi veu un equip passable per a si tal, Jordi, aquí veig un mal rotllo. No té molt, no, ella sap que no n'hi diem. Aquí veig un open mind, i hi has estat un open partner. Jordi, a veure, on anem, ho tenim clar, no n'hi diem, farem una excursió, en l'altra punta de la illa. A poca gent ens diem quatre dies, i a la meitat, el primer i l'últim, l'últim dia, o sigui que... I ella ja sap que no n'hi diem, perquè és inviable anar i no podem anar a no tenir'n cotxe, per tant. Però ja he buscat i he passat a emocionar-se. Potser he passat amb l'autobus. Mira, aquí ho han gravat, ja està. Jo aquí veig un format de televisió. Ho posa o jo vull cobrar? No, que les posin unes càmeres, i les anem veient com es va. I dolines tres. Gent de món, gent de món, em van a robir-hi. Com t'has d'haver vist, doncs? Tu que et moro això de la tele i aquestes coses? Tu proposa-ho, però jo vull que m'embar d'aquest projecte. Demà que véns al director de Catalunya Experience. Tu proposa-li aquestes coses. Perdona una cosa. Ara que no has fet això de gent de món, que és aquest programa... TV3, tinc un màster en Felisma de viatges. Perdoneu-me. Avís i no tan avís, perquè d'altre dia vam fer el creuer... El creuer. D'allà que va per Miami i Cuba i Sant Domingo i tant. I ara fa d'aquest programa. Sí, ha tornat. El Bonjo, la veu a anar, els cap a la gent, d'aquesta manera. Escolta, i vostè, tal. Aquest programa és per tietes. Algú ho havia de dir. Però qui no estima les tietes? No, tothom. Tot estima les tietes, que és un programa per tietes, de xafarderies, de viatges. En general, TV3 és de tietes. Sí, però n'hi ha més. El Matallalles va revolucionar una mica, les tietes estan una mica espantades. S'hauria d'haver dit matatietes, el Marc Martínez. Per fer-ho una mica ja, a més, en la nostra. Bueno, en fi, continuem... Estàvem parlant de guastermals, que només n'hi ha una. N'hi ha d'altres. Vols que et digui les altres més importants? Estàvem parlant de les teves vacances, que et barallaries amb totes les teves. No, que barallaries, veu-hi vosaltres. No em penso barallat. Vaig de relax. Estàvem parlant d'Islània. Un moment. Si conec... Si conec algú que... templada i sosegada és l'Anna Rovira. O sigui, quizà ets... Un dia entrava per la porta de la universitat i em diu... Estava jo sentat el dinerador i em diu... Fora! Jo no me'n recordo, eh? No m'és clar, només em recordo de l'ubó. Per què? Per què? No, no, ara acabes, perquè no ho sé. Vaig pensar al programa 1909. 1902. T'estàs fiquent a Montgerví? És veritat. No, no, ara estic integrada. Tres basals per tu. Per què tu ho vaig dir? Ja no me'n recordo. Oh, que està mentint! I mal rotllo! Això el d'habitut tenia acabat de dir. És com una estaca, eh? I vaig dir el programa en 1902, ho diré. No m'ho crec, no m'ho crec. Tornem a posar la música de Tarmal. Perquè, si riquevi, que és coneguda per alguna cosa, estan parlant de l'Islàndia, són per les aigües Tarmals. I està ple de piscines. Fem-hi tot i una platja Tarmal, com hem dit, la de... És veritat. És la que té la banyena dintre, la de la marina, aquesta. Però ara estan parlant de les piscines, de la platja. De piscines n'hi ha diferents. Exacte. Quines són? La més gran, és la que us he dit l'última, que haig de tornar a rebatir el nom, ara, laugardslaw, vale? Laugardslaw. Exacte. Però n'hi ha d'altres, com la de... A veure, ar-ba-e-g-la. Ar-ba-e-g-lau. Sí, ar-ba-e-g-lau. O la vestur-ba-e-g-lau. Ar-ba-e-g-lau? Vol dir piscina. A tot això què són? Piscines marítimes o què? No, no, que són piscines naturals. No, les marítimes és només a del mar. Aquesta última cosa que he dit, la vestur-ba-e-g-lau, demanen que primer ets de banyar al mar, i després has d'entrar a aquesta piscina. I la gran majoria de piscines, el que et diuen, és que abans de banyar-te, et rentis bé per tot el cos despullat, per tot el mínim cloro que puguis tenir per no contaminar l'aigua amb cloro. Perquè aquelles aigües no tenen cloro. I això sí, les aigües termes a temperatura més o menys, és de 44 graus centígrats. Oh, sí, sí, sí, sèlcius, graus sèlcius. Això és caldo, no? Directament? De cultiu. Sí, caldo de persones. Caldo, no? Són les calderes del Pere Botero. Mm-hm. Molt bé, doncs això... És molt de Balneari, eh? Sí, molt de Balneari. Jo vaig estar amb un Balneari, i ho dic en sèrio, que posaven Mónica Naranjo. No em puc creure que sobreviviré... Però això era molt tranquil, no era? Bueno, era un Balneari i van anar a Andorra, sí. Ah, l'únic que hi ha, veia. Només n'hi ha una, Andorra? Caldea. Passava gaire més. Caldea, clar, Caldea era també. Hi ha tothom a Caldea, eh? Ja. La Balneari de... La Balneari de... La Balneari de Balnearis, eh? Sí. A veure, hi ha una edifici, que és un voliem anar a parar, que ens agrada molt, que és l'òpera de Reykjavik. Que, de fet, s'assembla a un edifici també de Barcelona. Sí, a mi per la seva forma exterior, almenys per les imatges que he vist, des d'una perspectiva, m'ha d'acordar una mica l'edifici blau del forme de Barcelona. És la meva edifici, és? Sí, que ara ja, ja. Per el museu blau de la natura, no? Sí. Ja l'animar, no sé què. A formatge. Doncs, l'òpera de Reykjavik, eh... El millor d'aquest edifici és que, pel dia, sembla una cosa. Ah, i per la nit una altra. Sí. Sí, i pel dia... Depèn de quina persona trobes a la vida, també, eh? També, oi? Sí. De dia sembla una cosa i de nit una altra. Doncs l'òpera és un edifici tot de vidre, amb vitralls exagunals, enganxats, com un rus de velles, així que una o tota l'altra, i això ja per si és tu l'hi ha de veure. A mi m'ha reconegut l'edifici blau del fòrum. Molt bé. Llavors, de nit s'il·lumina, i és molt espectacle de colors i de reflexes, i a part, hi ha com un llac allà, quadrat d'aigua, i també fa que no hi ha un espectacle de llums, sinó que les llums creen reflexes, i és graciós, és xulo. Molt bé, doncs tot això és el que dona si Reykjavik i Islàndia tòtica, ja hi ha un lloc que és si algú li ve d'algú, és anar a passejar amb calma, i no morir-se a fred, perquè, bueno, n'ha embricat, hi ha un lloc, no? El passeig marítim, hi ha el port, i a més, si us agafa gana, venen, bueno, pots provar, cart de valena. A part, des del port hi ha excursions, que t'endincen al l'oceà per anar a veure valenes. Potser no les veus, potser sí, però mira, has tingut una aventura amb valenes. Bé, doncs, vinc d'aquí, amb aquesta música termisteriosa i exòtica, acabem el nostre pas per Islàndia i per Reykjavik, i a més, a més, acabem el nostre pas per la carretera i manta de l'Anna Robira, que setmana a setmana, no totes, no dues, tampoc, però setmana a setmana ha estat el programa convidant-nos a visitar llocs amb experiències... Jo aquest estiu i n'hi he viscut tots els llocs on ha recomanat l'Anna. Sí, sí, sí...No tens prou dies, eh? No, no tens prou dies, perquè quant has de hagut fet? 36, crec. Oh, molt bé. S'acaba el mes, eh?Sí. Podrem, doncs... Ai, la setmana que ve. A temporada que ve també continuaràs, Anna, o no? Home, jo espero que sí, eh. A veure què diuen els de dalt, eh? A veure què diuen els de dalt, eh? Que és la gent que t'acumen aquí porros, aquest fill, ja està. No, no, no, vol dir la gent que està mal. La ràdio, la mana a la ràdio. Anna, que vagi bé, que tinguis un bon estiu, que te'n vas cap a Dublin, no has sentit? Bueno, me'n vaig a molts llocs, eh?Ah, sí? Sí, sí, sí. A Dublin, a Guatemala i a Mallorca. Què dius, Anna, te'n vas a Guatemala, nena? Amb els meus pares, sí, sí.Ah, molt bé, eh? I se'n va a Mallorca amb la nostra amiga Maria Antonia. Ah, la Maria Antonia se'n va, eh? No, la Maria Antonia és a Mallorquina. A veure-la. On te'n vas a Mallorca? A Palma? No, no és de Palma, és de Randa. I també hi té Pollança, a veure una altra amiga. A Pollança? A Pollança. Això és a les nords de Susujes. Farem una mica de... Palma ja l'he vist, no recorda. Tinc una notícia d'hotelera de la sala de Mallorca. Ves al cap de Formentó, que t'agradarà molt, Anna. Va, ja l'hi diré, que em portis. I al pare, allà al cap de Formentó, que t'agradarà molt. I potser ara ha de posar el sol. Vull anar així, pobles, petitons, mapos, cuquis... Sí, d'enrere. Ves a Vall de Mosa. Saps que hi ha un... Vull anar a Vall de Mosa, a les barres. Ah, sí? Doncs saps què? Vull anar-hi. Vull anar-hi. Vall de Mosa està allà a la serrata muntada. És molt bonic, Vall de Mosa, també d'en Sòlior. A Sòlior hi ha Vall de Mosa, que t'agradarà. Vull anar-hi. Sí, sí. David, què deies, tu, ara, de TV3? No, de TV3, que tinc una notícia relacionada amb Mallorca, una mallorquina que va estar aquí Sant Just... Xenoa. Però mira, no n'hi ha més. No n'hi ha més de mallorquina, de TV3. No, sí, sí que n'hi ha. Pequito Tomás. Hòstia, l'altre dia em van explicar una cosa, que és la d'aquella que fa el programa de cuina. Perquè vaig estar amb una gent que va estar fa uns anys quan va engegar a TV3, que volíem fer la televisió com si fos TV3, i al final va ser més gran el nou que TV3. De fet, jo recordo la... Sí, el 33, com feien la inauguració de TV3. Sí, recordo. Pot ser, pot ser. En directe. Sí, sí, sí. En Fernando Suárez, em sembla, i tant. Maria de la Pau Jeanet. Que, malauradament, no... A la pròxima temporada no ho podem escoltar. No continuo a la Catalunya Radio. Però el que anava a dir és que em van explicar una cosa, de ser Pequito Tomás. La cuina... Què et diré, David? Jo sé que això no se'n mai, és on té ràdio, això. No, no, no, això és... És que no es pot dir, no es pot dir una antena. Jo vaig a dir... Després de m'escaparà. No, no, no, però vull dir... Jo vull comentar una cosa. El diumenge puc venir? No feu el World Tour? Sí. A veure si arribo, no? Quina és? La Vina. Va, va. Però no sé què dir. És igual. Quan dura, quan dura? De 6 de la tarda avui. Vinc a la 6 i una forània... Però si ho heu comentat, això. Sí, sí, sí, que ara ens tornarem a veure. Jo també vull venir. Vina, també tonto, aquest diumenge. La festa major Ràdio d'Esber, World Tour 2. A la 6, aquí dalt, no?, a la passada de sentiment, oi? De la passada de 5, Bardeguer, a partir de les 6 de la tarda i a les 8, amb Roger Grimau, de Preguner, de la festa major de Sant Just. M'encanta aquest noi. És jove de la basqueta, el Barça. Em pensava en quin gran hermano ha estat aquest. A més a més, també entrevistarem agent del núcle als organitzadors de la festa. Hi haurà cara a cara de blaus contra grocs. I, davit àvila, farà un escriptís. Tot això... Vols que et digui on vaig estar, diumenge passat? No, tot això, aquest diumenge... Sí, t'ho explico. Vaig estar al càsting de gran hermano. Ah, bueno, què t'ha de veure amb això? Què fan, Just, segur? No, és re... Seria la platja de la Marbella. En fi, aquest diumenge comença el primer programa de Ràdio d'Esber, festa major World Tour. Ja ho sé. Bueno, sí, hem de fer una pausa per la publicitat, Anna, que tinguis un bon estiu. Quant tornem? Però... No vol marxar, davit. Davit, tu... Que no marxes si em veig gaire calent, eh? No, no, jo ja... Tu sempre tens alguna cosa a dir. Quan acabis de recór, tornes, aquí. Vaig fer una pausa per la publicitat i després connectar amb Catalunya Ràdio, David. Digues Catalunya Ràdio. No puc. No pots fer contracte. Ja ho dic jo. A veure, David, digues Cadena Ser, Ràdio Barcelona. No pot. És la manera de fer una secció en segle interrompig. Ah, exacte. Oh! El que ell m'havia d'abans d'anar a gat per l'esquena? Digues Rack-sensing, per exemple. Rack-sensing. És així, eh? Rack-sensing, eh? Ara digues, per exemple... No sé, Raku. Raku? Raku, sí. A més, ho dic amb una sonoritat que es quedi. Ara, ara, ara. Rack-u. Tots som u. U, quina por. Farem una pausa per la publicitat. Anar, que tinguis un bon estil. Igualment. I nosaltres tornem d'aquí uns moments després de connectar amb el bullerdí de Catalunya Ràdio. I parlarem amb la senyora Solgar León de Salazar, que al públic català ja la coneixem, de fa molts anys, que és el vitamina N i ara està amb Able de Conellaix. Per cert, està a la moral·leja. No sé si hi ha cobertura d'allà. Ara ho sabem bé. A les pobres ràdio d'esper. Sintonitzes ràdio d'esper. La ràdio són just. Durant el 8.1. Ràdio d'esper. Durant el 8.1. Ràdio d'esper. Durant el 8.1. Els ICA és un virus present a molts països de l'Amèrica Latina. Les embarassades són un grup de risc per la possibilitat de transmissió al fetus. Se'l recomana no viatjar als països afectats i utilitzar preservatiu durant tot l'embaràs en el cas que la seva parella ja hagi viatjat. I si ens despassem als països on el virus és present, prevenim les picades. El nostre país, tots els casos, són importats, però cal controlar la proliferació del mosquit tigre buidant els recipients d'aigua de les nostres terrasses i jardins. Troba més informació a canalsaludfungencat.cat o trucant al 061. 061, la Generalitat, el teu costat. Cap cigarret per la finestra. Cap per Bacoa. Cap d'esqüit el cap. Cap xoc amb boc. Cap boc del boc, cap boc, cap boc del boc. Just cap boc. Diputació de Barcelona, Generalitat de Catalunya. Despertanta. Corrent. Esmorzant. Comprant. Passejant. Cadant. Treballant. Celebrant. Sortint. Conduint. Vius connectat. Conduint. Desconnecta. Evita les distraccions. Milers d'accidents de trànsit són provocats per l'ús de mòbils, Generalitat de Catalunya. Dos, tres i quatre. Dormitaris? Sí. Amb piscina? Sí. Amb zona infantil? Sí. Quan ens modem? Sí. A Sant Just Desvern, mirador de Mas Lluís, des de 170.000 euros. Consulti condicions a altamiraimuebles.com. Altamira. Entra. Ets a casa teva. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Ara escoltes tràdio d'esper. Sintonitzes tràdio d'esper. La ràdio de Sant Just. Durant del 8.1. Tràdio d'esper. Durant del 8.1. Tràdio d'esper. Durant del 8.1. Tràdio d'esper. Gràcies. Gràcies. Gràcies. L'expresident del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya s'ha confirmat que l'expresident del Tribunal Superior de Justícia ha acceptat la proposta que li ha fet Carles Puigdemont. El president li ha acompanyat aquesta tarda a la presidenta del Parlament i ha recebut el procediment per la validació per part de la Càmera de la Proposta d'Anomenament de Millor. El director de l'oficina no l'escarten que es podria així aquesta setmana si a prou consens. I n'has llevat a Catalunya Radio Parlament. Notícies breus, Miquel Harke. La policia francesa ha detingut un menor en relació amb la sal d'aquest matí a una església a Normandí, al nord de França. I ha mort agollat el cap allà i un fidel ha quedat malferit. La policia ha batut els dos assaltants. El grup estat islàmic ha atribuït l'atac, a Europa, en mitja de dues setmanes, dos a França i dos a Alemanya. 24 agències d'ajuda humanitària alerten que a prop de 400.000 ciutadans sirians pateixen desnutrició a l'EP i m'enviix al nord del país. Segons les ONGs, la situació ha empitjorat les 3 últimes setmanes. D'anuncien que el personal humanitari no pot entrar a l'EP on l'exèrcit bloqueja l'entrada i que s'ha atacat 5 dotacions mèdiques i un magatzem amb gairebé 10.000 paquets d'aliments. Les dues noves estacions dels ferrocarrils de la Generalitat a Sabadell ja tenen data. Entraran en funcionament a principis del mes de setembre al conseller de Territori, Josep Rull, o acaba d'anunciar al Parlament. Dues estacions que entraran en funcionament abans de l'11 de setembre, a Sabadell i tres noves estacions que entraran en funcionament abans de la primavera de l'any que ve. Aquest és un esforç molt important. Mentre l'estat, mentre dif, no incrementa la xarxa, la xarxa... Si Xena ha rebut aquesta tarda com un tresor les 53 obres de la Museu Nacional d'Art de Catalunya que havia reclamat l'Aregó, el govern de la Generalitat ha autoritzat l'entrega propisional perquè són d'escàs valor artístic en paraules de la porta veu Neus Monter. En canvi, es nega de moment a fer el lliurement de les altres 44 que són al Museu de Lleida, com a vents protegits. El conseller de Cultura Sant i Vila n'acaba de parlar. Barcelona, Blai i Mercè. Bona tarda. El conseller ha atallat que les 44 obres del Museu de Lleida seguiran la mateixa via que les 53 del Manac, un cop se gent l'ha estit el procés d'escatelugació, pel qual no s'ha atrevit a posar cap data de termini. També ha anunciat que el Museu de Lleida portarà la compra dels vents als tribunals. En aquests moments ja s'ha presentat també per part del Museu de Lleida, una demanda, en aquest cas, contra les monges, que en el seu moment van procedir en aquesta venda, en la mesura que, si es confirmés que la venda no s'ajustava dret i que, per tant, l'anulació que s'ha fet d'aquesta compra venda és correcta, algú haurà de retornar aquests diners. Blai i Mercè, Ricardo, que Catalunya Ràdio, Barcelona. L'alcalde de Cixena, Alfonso Salillas, assegura que l'arribada d'aquestes peces del Manac al Munesti s'ha demostrat que la sentència s'ha de complir. Bona tarda, en declaracions a aquesta mesura, l'alcalde de Vilanova de Cixena, Alfonso Salillas, s'ha mostrat molt content per la decisió del govern de fer arribar avui mateix les 53 peces del Manac. Salillas també creu que tard o d'hora, a pròxim pas, serà l'entrega de les obres del Museu de Lleida. Alfonso Salillas també ha dit que la demanda civil ha presentat el consorci de Lleida reclamant que s'abonin les despeses que ha suposat la conservació i dipòsit de les obres des dels anys 80 és una demostració que la Generalitat no és la propietària de les peces. Geramària Perelleu, Catalunya Ràdio, Lleida. A Esports, Oriol Munté. Bona tarda, l'anunciat que jugarà en altra partit. Al Barça, l'Asa de l'Àsgat ha fet oficial el fitxatge del base nord-americà Tyris Rice, de 29 anys i metra 85. A ve del Hintki Rus, Ràdio serà blaurant amb les dues pròximes temporades. També l'Icele Manres incorpora un base per la propera temporada, el servei Alexander Svetkovic, de 22 anys i metra 88, provident del partisan de Belgrat. Al Barça s'entrenarà aquesta tarda a Anglaterra pendent de l'arribada d'un quart de banter, munir, no descart a marxar si el club li ho demana, i de la seva banda, André Comés, arriba aquesta tarda a Barcelona, per passar una part de la revisió mèdica. El vicepresident del Barça Jordi Cardone ha confirmat avui que els socis i aficionats no es podran desplaçar amb el mateix avió que el primer equip i que el club estudia amb la família Cruyff. Quina espai del camp no servirà per homenatjar-lo. L'alpinista català Oscar Cadíac no ha pogut completar, però la farmatorra ja està fent el camí de tornada cap al camp base, després d'haver fet ahir el cim del manga parmat al seu, 38.000, ara només li faltarà l'Everest. Fins aquí, les notícies. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bona tarda, són les 6 i 6 minuts, us parla André Abueno. El partit demòcrata català de Sant Just valora positivament la presentació del pla d'inversions 2016 a 2020. La seva portareu l'ha d'aflotats a asseure que el fet que l'equip de govern aposti per la transparència és positiu. Fa mesos l'antiga convergència va presentar una emoció al consistori, demanant un document específic amb totes les actuacions o inversions que l'equip de govern ha de presentar. Per tal que la ciutadania en tingués constància, aquella emoció va ser rebutjada. Ara, però, ja l'ha aflotats, ha valorat de forma positiva la presentació d'aquest document. Més coses di, ja us celebra el ple ordinari de Juliol a l'Ajuntament de Sant Just. La sessió d'aquest mes no comptarà amb cap emoció i no és un document d'inversions. Jo he fet una sessió de l'aplicació de la sessió, de la comacitat d'aquest document, sobre tot pel que fa a aprovacions. Un altre, els punts destacats de l'ordre del dia, és la aprovació del pla de verificació de les obres i activitats comunicades del municipi. I un altre tema serà la aprovació del conveni, entre l'àrea metropolitana i l'Ajuntament, A més, cursos d'escriptura eficaç, de reforç d'ortografia i un club de lectura fàcil són les novetats al servei local de català al curs que ve. Són 3 de les propostes que ofereixen des de l'escola de català per aprendre esquiro en català i per faccionar la llengua. Els tests de nivell i les inscripcions per al curs 2016-2017 es podran fer del 13 al 22 de setembre. Les classes començaran el 26 i 27 de setembre. I això és tot de moment. La informació local tornarà en menys d'una hora més ampliada als senjors notícies edició vespre a les 7. Mentre està, no recordem que podeu seguir l'actualitat local al web de la ràdio radiodesvern.com i a les xarxes socials al Twitter i al Facebook. Que vagi bé, bona tarda! Actualitat, entrevistes, tertúlies, humor, cultura... Tot això i més cada dia a Ràdio Desvern, 98.0 de la FMA. Gràcies per veure'ns, tant tu! Cada dia, més a prop teu. informatiucomarcal.com Cada dia, més a prop teu. Treballant, celebrant, sortint, conduint, dius connectat, conduint, desconnecta, evita les distraccions, milers d'accidents de trànsit són provocats per l'ús de mòbils, GPS i aparells de ràdio, Generalitat de Catalunya. Ràdio Desvern.com Què tal, bona tarda, benvinguts a la segona hora de la penya amb el Marroo! D'aquí uns moments hem de connectar amb Cal Lliberté, per parlar de llibres com cada setmana i de la UCI, la Universitat de Estiu, de Senjús, amb l'Arnau Consul, però abans de tot això, com cada dimarts secció de televisió amb el David Ávila. David Ávila, bona tarda. Bona tarda, què m'estan? Avui és l'última secció de la temporada. Ostres. Sembla mentida que hagi passat-hi a tot un any informant els ullets de totes les coses que passen a la petita pantalla. I amb entrevistes, han passat Alberto, la Nin, el Carles Martínez, el David Bardaguer, tothom. Aquesta setmana, per acomiadar la temporada a la secció de teoria de la penya del Morro, tenim la visita d'una senyora o senyoreta, no sé, ara li preguntarem, molt especial. Ella és elegant, desprend, glamour, i tot i que no és periodista, l'hem pogut veure treballar amb els grans comunicadors d'aquest país. Ella és Soledad León de Salazar, que la podem veure aquests dies, els diumenges, concretament, al programa Able con Elles de Tele5. I em sembla que ja la tenim al telèfon, Soledad, bona tarda. Pues muy buenas tardes. Encantada de estar con ustedes. Molt content de saludar-te. Buenas tardes, buenas tardes. Buenas tardes, buenas tardes. Disculpen-me un segundo. Están aquí las chicas que me ayudan a encarcar, por favor. Me disculpa que tengo una entrevista. Si la llamamos en mala hora. Bueno, no, la verdad que no. Esta es una hora estupenda, de aquí una hora masajista, pero bueno, esto tampoco duría mucho. No va a ser una entrevista. No, no, 10 minutitos, y si quiere antes, lo que usted necesite siempre a su disposición y a sus pies. Encantada de poder formar parte de la radio, que me encanta, y además es una zona fantástica. Tengo muchas amigas. La verdad es que sí. Por ejemplo... Oiga, que escuchan mucho la radio. No, últimamente la verdad es que no. Normalmente sí, pero ya llevo unos meses que no escucho la radio. Cuando he vivido en Inglaterra, soy más de televisión, la verdad. Pero aquí en España, sí, conduciendo, bueno, cuando me llevan y con el chofer así, siempre escucho alguna cosita, sí. Que escucha la copa, no? Pues depende, depende. Fíjate tú que también es curioso, pero sí, normalmente escucho la copa. Pero alguna vez también me gusta escuchar otras cosas, porque así puedo discutir con el chofer, hablar y entreterernos, porque cada uno tiene su point de view, su manera de pensar. Claro, claro, claro, no, siempre es lo mismo. Bueno, el català l'entén, no? De todas maneras? Bueno, sí, sí, claro, sí. No lo hablo, pero lo entiendo. Ha estado mucho tiempo en Barcelona. Estan molts anys treballant aquí a la tele, a Barcelona. Per cert, com és que ha trigat tant a tornar a la televisió? Perquè tinc com un retil i ha com tornat a tele 5 amable amb elles, no? Bueno, la verdad es que yo no quiero ser pesada, pero ya le he dicho mil veces que yo no necesito la televisión para vivir. Es decir, esto me vino por de una manera un poco inesperada, inocitada, por una cosa que me cruzó Jordi González, al que le debo mucho, pero decirte que yo no soy ni periodista, ni soy una mujer anónima, que ahora vuelvo un poco a los focos, pero que no necesito la televisión. He estado retirada, he vivido en Londres, a Caballo Entre Londres y Madrid, y la verdad es que no necesito los medios de comunicación ni la televisión para vivir. Me han ofrecido a hablar con ella, y la verdad es que estoy encantada. Un poco en favor, que en el fondo le está haciendo usted al programa. Hombre, no lo sé si al favor le estoy haciendo yo, o el favor me lo está haciendo a mí, a lo mejor es un feedback, una cosa que nos va bien a los dos, no? Quiero decir que no sé. David, te presento a David Ávila, que lleva la sección de televisión. David, soledad, soledad, David. Buenas tardes, soledad. Si son tan amables, álsela un poco el torno, porque de una es mayor, entre que una es mayor, y la comunicación por la radio es cuesta, muy amables. Soledad, ¿cómo valora y a su regreso a la pequeña pantalla? ¿Estaba un poco desentrenada o no? A ver, yo no soy tenista, es decir, yo no soy Martina Navratilova, ni Chris Eber, yo soy una persona que soy tal cual, y que yo creo que para trabajar en el mundo de la televisión no necesito estar entrenada. Bueno, yo también debo decir, ya que me lo dices, quiero acotar, que un artista plástico americano, el rey del pop-art, cuando dijo aquello de que todo el mundo debería tener 15 minutos de gloria, creo que se equivocó, porque hay 15 minutos que a mí se me hacen pesadísimos de según qué. Pero desentrenada creo que no lo estoy. Otra cosa que puedo hablar o no, porque somos cinco, y la verdad es que claro, el protagonismo es complicado, y además a mí no me apetece nunca ser complicada y competir. Y además yo intento eso sí, luchar con la lengua y no con mis músculos. Claro, claro. Pero quiero decirte que normalmente soledad es una persona que no ataca, eso sí, se defiende y muy bien. Sí, sí, sí, de hecho, ¿cómo se lleva con Sandra Berneda, Mónica Martínez, Dalva Carrillo, Rocío Carrasco, que son sus compañeras? Dígame, dígame. ¿Cómo se lleva con ellas, vaya? Me pueden preguntar, formular las preguntas en catalán, yo los dialectos los quiero. Sí, sí. Em costa, em costa. La imatge, com es porta amb elles? Bueno, la verdad es que me llevo bien, quiero decir que a ver, no salgo de copas con ellas, pero por una cosa de edad y tal, pero quiero decir que me llevo bastante bien. Son perfiles totalmente diferentes a los míos, pero creo que eso también hace un poco el atractivo. Es 5 mujeres.com. 5 mujeres diferentes, con perfiles diferentes, y estas que van a hacer juntas, pues eso. Intentamos amenizar, disfrutar, entrevistar, polémizar, y a ver cuál es la más guapa y más elegante. Algunas son modelos, pero se olvidan de que yo fui maniquí. Ah, sí? Yo, claro, fui maniquí, querido. Yo fui maniquí de Perpegas en los años 70, y por eso conozco mucho a una tia Vascal, y a Teresa Jimpera y a muchas más. Ah, bueno, una mica la... A Carmen Caballero también. La Goix Divín, una mica o no? Exactamente, sí. Yo tampoco estaba mucho en la Goix Divín, porque la Goix Divín, el origen, es muy catalán, y yo en esa época también estaba mucho por Madrid. La verdad es que disfruten mucho de bocacho, de muchas noches de bocacho... Sí, sí. Has tingut una vida molt... Afeccionant. No sé si alguna vegada s'ha plantejat, o li han ofert... algun editorial, tipus Planeta, fer un llibre... Bueno, Planeta, no, que ara és... Ell ja està més lliçant. Perdó, és igual, un altre editorial. La que sigui, la que sigui. No, perquè d'aquí veig fusta de vida interessant aquí. Bueno, no sé si ha sido interesante. Yo la verdad es que la encuentro una vida normal, pero claro, es la mía. Entonces, claro, cada uno, a lo mejor, no ve su vida apasionante, como la mejor, otros la pueden analizar y pueden verlas. Apasionante, ¿no? Sí que he vivido muchas cosas, he tenido muchos anés, muchos votas, me he rodeado de mucha gente anónima, pero con un poder adquisitivo muy alto, es decir, que la verdad es que sí, he estado entrepenida a lo que yo dice, ¿no? Pero no sé si eso podría ser un punto como para pensar en escribir un libro. La verdad es que tampoco me interese a mucho airear mis vergüenzas, que para eso es y a sanotrar. Clar, això és veritat. Un beso al bacarrillo. Oh! Vostè que ha estat al costat de tant de luxe, continuar amb tants diners, sempre al seu voltant, ¿vostè creu que els diners refreden l'ànima de l'ésser humà? Quina pregunta, filosofia. Esta pregunta no la entienden en castellano. ¿Qué tiene que enfriar el alma? ¿Qué te vuelves más frío? Sí, que el dinero quita los sentimientos de las personas que tienen. Yo creo que no. La vida ayuda muchísimo a fortalecer muchas relaciones. Es decir, para la muestra está. Mil historias de amor se han reforzado con muchos euros. Es verdad. Yo creo que calienta mucho los corazones. Sí, es verdad. Fes preguntes idiotas. Doña Soledad, de hecho, hay una frase que dice, el dinero no da la felicidad, pero da un sentimiento tan parecido. Hoy tanto. Y da un sentimiento tan parecido y tan bonito de poder sentir. No voy a decir superior, porque eso no me gusta y sería muy clasista. Y yo siempre me decino como una persona anónima que, sin decir algo, soy pija, no sé ni pija. Un beso, Carmen Lomana. Entonces, yo, la verdad es que... Que da libertad. Que da independencia. ¿Tú sabes lo que es poderme permitir el lujo? Que no hacerable con ella si yo quiero. Hay otras que deben hacerlo. Sí, que se matarían. Que están en ese mundo. No, no, no. Ya están dentro. Ya lo han hecho. Algún nombre o no? No, no, no, no. Para una persona que quiere entrar en el mundo de la televisión, oye, que te frescan habla con ellas, es un bombón. No es una crítica, al revés, pero es decirte que poder te permitir el lujo de decidir esto sí, esto no, esto es una maravilla. O le pasa a las más grandes, como a las actrices que pueden escoger los papeles, o a las personas que tienen un poder adquisito o alto, y que pueden decidir el lujo de vivir sin trabajar. De fet, en només dos programes... Això ja és polèmic de l'entrevista. En només dos programes ja han esclatat friccions entre les presentadores. A mi?Sí. Escolta'm aquest tal, sisplau. Todo lo que voy a decir, me lo vais a poner en tela de juicio, las primeras frases que digo. ¿Te estás haciendo pesadita? Bueno, pues eso. ¿Pesadita le he dit?Claro. Bueno, esto es como el que nos puede comer. A ver, que nos entrenyamos y que la gente quiere saber... Siempre te adelantas. Ya se dice que nos adelanta. Ahora, cariño, lo hacemos que portada 7 de septiembre, pues vamos a ver realmente... Era un break y no... era un trex, no? Claro.Era un previo, no un nex. No. Vaya, vaya. Pesadita, no era un previo. Un nex. Buen rollo aquí. No se destila. Yo voy a partir de que no soy periodista. Y entonces, a mi Sandra Barneda me dice que esto es un tal. Muchas gracias, Sandra, porque me ayudas. Quiero decirte que yo voy a aprender. Ellas quizás tienen que aprender de mi, de educación, de clase, de saber estar y de saber escuchar. Y de saber escuchar. Pero yo tengo que aprender mucho de muchos... de muchos argots periodísticos porque quiero decirte, a ver, yo no soy una escritora ni una periodista. Soy una persona que me considero bastante culta. Pero tampoco... Estoy aquí para aprender. Sandra Barneda me dice una palabra en inglés, que yo desconozco no el término, pero que sí se aplica en el mundo del periodismo, de la televisión. Bienvenida sea. Entonces, con sus palabras, deduzco, que en la etapa que estaba ya hace años, con Jordi González, que es su gran amigo, que siempre comenta, de televisión, no acabo de aprender... No, el argote, el argote, digo, el argote televisivo. Bueno, estás hablando desde hace muchos años, y el argote en el mundo de la televisión, y esto debería saberlo tú, que te dedicas a esto, va cambiando con los años. Es decir, que a lo mejor una palabra que hace 10 años, era, por ejemplo, el QE, el QE en cataluny era más telepróntero. Telepróntero, claro. Y cuando llegas a Madrid, QE. Y otra cosa muy importante, es tan poco cansada de oír QE, teleprónteros, NEXT, camings, etc. La gente también le apetece un poco, y yo soy inglés, pero también le apetece entender que es un QE. Un QE es una cámara que te va pasando el texto y lo vas diciendo. Por eso cuando me dicen, nena, que vienes casi en televisión, ¿qué bien lo has hecho hoy, digo no, nena, si era el QE? Toda memoria, no. No, casi todo de... La soledad té classe per aprendre les coses de memoria. I com proposaries dir-li el QE o el teleprónter? Ja em castellà, per exemple, per fer-ho una mica més. ¿Sabes cómo le llamaría, cómo me gusta tanto el teatro? Yo le llamaría La Concha de la Puntador. ¿Qué? La Concha de la Puntador. La Concha, la Concha de la Puntador. Oye, mene, tú eres muy joven. No, que sí. Estaba en la Concha de una puntador que te iba diciendo el López de Vega, el Cristo Jermarlo, y me lo dices, y me lo dices, y me lo dices. Yo soy más mayor de lo que aparento, porque yo tengo... Oye, estoy encantada de una cosa, que puedo hablar más aquí que en hable con hijas. Ah, bueno, sí, obres una entrevista, intentamos que no todo el mundo lo consigue, pero que hable más el entrevistado que el entrevistador. Bueno, David, vols alguna cosa?Sí. Bueno, a mi m'agradaria posar una... Normalment nosaltres no preguntem mai per la vida privada dels nostres convidats, mai. No ens ha fet mai.Durant els 1.902 programes, però hem fet una excepció amb Dona Soledad. No sé si es prestarà o no, potser s'emprenya. A veure, a veure. La Dona Soledad ha hagut de viure un moment una mica agris. Tensos. Crec que ella ja el tenia una mica oblidat. Recuperem-lo.Escoltem-lo, aviam. Fa molts anys, no? Culpa a mi, eh, Dona Soledad. Vale, vale. No he matado, pero bueno...No, no. A ver. Jordi, crida una ambulancia. Que passa, que passa, que passa. Un momentito. Esto es secundario. ¿Cómo haces secundario esto?No me importa esto. Dime las demadas, estas. Dime que es mentira.No te importa nada. ¿Cómo puedes insultar a tu madre? Espera, espera, espera. Espera, un momento. Que la única que tiene dejo aquí soy yo. Que ahora lo que más me importa es la salud de la niña. Y cuando digo la niña es la pequeña. Y como sé que todos los hospitales de Barcelona ven Vitamina N. El hospital al que acuda Catalina, por favor. Si hay algún problema, primero salvele a la niña. Y a ella déjela muerta si conviene. Oh, oh. A ver, ¿qué pasó? ¿Qué va a pasar aquí? Catalina, bueno, yo la verdad es que, bueno, tuvo un hacer con mi hijo. Y la verdad es que ni por clase social, ni por nada. La cosa podía tirar adelante. Gracias a Josep Sandoval. Sí. Me enteré de dónde estaban y dónde tenían relaciones. Y entonces, bueno, esto se... Se magnificó, se hizo grande. Y bueno, hicimos como un... un sálvame. Una exacto era un poco la premonición del futuro sálvame, ¿no? Bueno, un poco antes de sálvame. Era abans de sálvame, jo, era abans, era abans. Y, por supuesto, oye guapo, por supuesto, mirantes de sálvame, ¿eh? De hecho, televisión antes de sálvame. Sí, sí, no, no, vull que s'estan pedant. Sí, consumidora de sálvame. ¿Qué voy a decir, si trabajo en la fábrica de la gente? Claro, claro. Total, que... Tu ets bon comerciar al vitamina Ena, com deiem. Com recordes aquella etapa? Em trobarem nostàlgics, ara. Pues yo me recuerdo con mucho cariño. Además, en los inicios yo estaba con una actriz maravillosa, que era Yolanda Ramos. Hombre, sí. Estaba con Rocco, con Marta Torné, con Quique Torrito, con Jorge González. Y la verdad es que creamos un grupo con una magia muy especial que parecía que la cosa se quedara ahí, y bueno, hasta tal punto de que después, finalmente, llegó el tenete en teléfono, y todos fueron a teléfono, menos yo. Ya. Sí, no, el primer año me quedé aquí. Me propusieron trabajar con un periodista, que no me hace que se nombrarlo. Y después ya fui a Madrid. Ah, bueno, muy bien. Bueno, es que, clar, la seva carrera l'hem anat seguint, i nosaltres desitgem, encara que vostè ja sé que et pot nascullir, anar-la veient més, que ens agrada molt. Ya lo sabéis, hablé con ellas. Hablé con ellas. I, por cierto, usted también ha trabajado con grandes, como Toni Clapés, como Mari Pauquette. ¿Cómo lo recuerdas? Lo recuerdo con verdadero amor y con verdadero cariño. Toni Clapés, creo que es un mago de las ondas, un mago de las ondas con el equipo que tiene, con el grupo de humoristas, y con Monse Lluca o Llu... Lluça, Lluça, Lluça. Eso, Monse Lluça. Y después, con Mari Pauquette, pues bueno, también me lo he pasado bien. Quiero decir que mis experiencias en televisión 3 han sido ideales. TV3, TV3. Y bueno, pero yo lo digo como yo quiero. Soledad, sí, sí, no, está muy bien. ¿Con ganas de volver a hacer radio o no? No, yo con ganas de hablar con ellas. Yo tengo ganas de hablar con ellas, que la gente nos vea. Sí, eso sí. Y que disfruten viéndonos, entrevistando y discutiendo, y col·lemizando y hablando de... Soledad, eso sí, eso sí. Soledad, sabemos que usted es muy buena amiga de una persona que está a la cuerda floja, que es Mariano Rajoy. ¿Le gustaría que se sentara en el sofarrosa o no? Bueno, a mí que usted me diga que Mariano Rajoy, con mayoría absoluta, o casi. Perdón, perdón. Me deja hablar, sí. O casi, que está en la cuerda floja, entonces yo quiero preguntar qué le pasa al señor Artur Mas, porque ya no está ni en cuerda. Es verdad. Si nos ponemos de esta manera, ¿qué es un fracaso y un éxito? Mariano Rajoy, por suerte, puede ser el nuevo presidente de nuevo, a no sé qué han las terceras elecciones. Pero también quiero decir que no me quiero meter mucho en política. A mí me la va a dir, porque usted también... Home, de política seria el comentarista de Luxe, també. La veig amb Jiménez Los Santos, o altres paridistes insignes. Sí, pero me gustan. Pero que yo, en un debate político, no me veo porque sabes qué pasa, que sí tanto. Que también anular a las otras personas, me estaría como mal, ¿sabes? Claro, ¿qué voy a hacer con Montsesuares, por ejemplo, pobrecita? Ah, sí. Soledad, Leon, desalazar, no tenim més temps. A més, no ens hem passat bastant el temps que ens havia donat, o sigui que li agraïm molt també la paciència que ha tingut. És generosa. Sí, molt, molt. Habla amb elles, el documentes a Tele5, ni de gent que vagi a relaxar-se a la seva piscina de la Moraleja, o un vagi ara. Massatge tot el que sigui. I esperem que li vagi molt i molt bé. I les continuarem veient sempre amb respecte i amb admiració d'un 1.000 servidor de Radioesbar. Moltes gràcies. Buenas tardes i encantada. Moltes gràcies. Buenas tardes. Quin caràcter té aquesta dona, eh? Una dona que peta en seques, eh? Tenim més preguntes, però no he abusat, perquè he pensat que potser hi seria massa. Una dona com l'esdevant, saps? Sí, xapa de l'antigua, que es diu així. Bueno, en fi, David, sí, deixem aquesta cançó, perquè ja ens servirà per acomiadar el David a aquesta temporada. Gràcies per tot, David. Tu podem continuar escoltant els dilluns i divendres aquest estiu, a racó... I demà? I demà? I demà em podreu també escoltar. Tinc una petita patinada... Demà, di mecres, també? Sí, demà tinc una petita patinada. Aquesta és amb alguna font de demà. Ah, bueno, a racó. Molt bé, David, que l'Ajibé ha cuidat molt i en retrevem si va bé i tot és com va de sí. Sí. Demà estretja, no. Ah, bueno, demà estretja de setembre. David, que l'Ajibé va tardar. No, que és una cosa que volia comentar. Volia comentar... Hem fet un final bé, hem fet un final rodonet, hem fet un final que ja el teníem així... Que... Que la soledat ha dit de Jolanda Ramos que la tindrem aquí, Sánchez, no el concursant de tocar a més suena. Ah, tocar a més suena, molt bé. Jo sempre he aprofitat per donar una mica d'ajustament. Sí, ja està bé. Gràcies molt. Molt bé. Quan arriba al bon temps, és important Aprendre les mesures de seguretat a dients per gaudir plenament del mar i les platges. Evitem les insolacions i no ens venyem si estem cansats. Vigilem els nens quan siguin a l'aigua i fem cas dels sucorristes. Les banderes ens indiquen l'estat de la mar. Són com els semàfus, bandera verda, groga i vermella. Agencat.barra, seguretat, platges i trobaràs els consells bàsics per evitar els riscos. I davant d'una emergència, truca el 112. 112, la Generalitat al teu costat. Despartanta, corrent, esmorzant, comprant, passejant, cadant, treballant, celebrant, sortint, conduint. Vius connectat, conduint, desconecta, evita les distraccions. Milers d'accidents de trànsit són provocats per l'ús de mòbils, GPS i aparells de ràdio. Generalitat de Catalunya. Gràcies. 6 i 33 de la tarda continuem en directe a l'Apenya del Morro. Gràcies. Bona tarda. Avui en l'última secció de la temporada, com cada dimarts de llibres. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. No és el Mussolini i Mussolini, però és un paret. El Mussolini, en aquest moment, ja m'anava a Roma, però té infiltrats. I, a més, la col·laboració entre la dictadura espanyola i la prima de Rivera, i la llana gent, el neig, el feixisme italià, doncs, bueno, aconsegueix la col·laboració, això, a durar un cop d'estat, el que preteniria, ser a Catalunya, i intentar portar el país cap a altres bandes, oi? Sí, de fet, per què ens entenquem? Aquest cop d'estat era contra la dictadura de Primo, o no? Contra la dictadura de Primo Rivera, efectivament. En 1926, una cosa malament. Un cop d'estat contra un altre... Bueno, contra un régim totalitari, també, no? Podríem dir-ho d'aquesta manera. Exactament, ell és un coronel, però, evidentment, anti-la dictadura. I, bueno, de fet, després del cop, deixarà de dir-ho que Francisco Macià, ser francès Macià i el gran referèndol catalanisme, evidentment, serà jutjat a París, perquè, clar, el cop el prepari a França, i l'intent és això, des de Pratze Molló, que encara és França, passarà a Molló, i a partir d'aquí, doncs, va a checar diferents casernes, està tot a punt, però ja ens explicarà demà per què falla, qui traeix, com va... Però això sí que convertirà Macià en un gran referèndol, que haurà de deixar l'exèrcit, evidentment, i es convertirà en líder polític. De fet, Macià després va arribar... Al cap de 5 anys seria president de la Generalitat. I després també va estar com a diputat de Madrid, no? Macià diria que no. No diria que és companys, aquest, eh? Ah, companys, m'he confós. Sí, sí, Macià, a Catalunya. I és qui, a l'any 31, porroclame, des del balcó de Generalitat, la República Catalana, dins de la Federació de Repúbliques Ibérics... Sí, exacte. Va ser la pel·lícula fa uns anys, de Maria Forn, la Belfol, que protagonitzava amb... Ja, bueno, començarà un enfrontament per això, entre... entre el català... entre el polític més catalanista i el polític més avalirista que seria campany. Aquesta, doncs, conferència serà de mà dímigres, no? Això mateix. I dijous, sessió de cineforum, una pel·lícula que va amb... un llibre que vam presentar per Sant Jordi, la pel·litud de la senyora De Brodi, que, a mig del debat que va sortir, llavors, va... va quedar que... que hi havia una pel·lícula. Ah, perquè no la mirem, posem felicitiu, fa una sessió de pel·lí... Vinga, va, i va quedar marcat com que seria... i mirem una pel·lícula dels anys 70 que va guanyar un Òscar a la millor triu, la Maris Mitz, que fa de senyora De Brodi, que és aquesta professora especial que intenta checar els millors valors de ceres alumnes, no? Molt internat, d'aquest... Una mica allò... Club de les Fotos Muertos, sobre la seva femenina. Ah, està bé. I per què ho has col·lit, aquesta pel·lícula? Per alguna cosa especial? No, va sortir perquè... primer, per tancar la universitat, mira, parlar una cosa que sigui d'escola, doncs va bé, no? Però després, i sobretot, perquè, on sigui, ja va sortir d'aquesta lliureta. Sí, escolta, aquesta és la lliuretia, ara? Sí, que la lliuretia acaba d'entrar en molt més gent. Ah, això t'anava a dir? Vull dir que tens clientela, maca, o què ha passat? Sí, sí, sí, sí. Veig que hi ha hagut un gol de... I aquí hi ha hagut tot de gent que entrati. Arnau, mira, per acabar la secció d'avui, que és l'última temporada, perquè a més... Encara no, jo abans he denunciat una cosa, que tu et farà molta il·lusió. Ah, quina? A veure, anuncia que aquesta és l'última de la UJI. Les setmanes, l'última, abans de que tanquem el dia 5, tanquem més de l'anem de vacances, coincideix amb la festa major. Què farem a Calyubet, eh? Fet mana groga. Oh, a veure, no? Sí, sí, sí, sí, parlant ràpid. A veure, treu, treu, troba les aplaudiments, el sabot, creu aquesta música, eh? Que tampoc van lloc... Resumim ràpid. Qui és grog, tens un 5% d'esplombes. Si ets blau, parlem-ne. Però, perdona, fins aquí podríem arribar amb la lluita, amb la realitat, la primera entre els blaus i els grocs. Podria... Podria són dos i mig. A veure, a veure. Però on se'n ve, d'això? Mira que portem ja 6 o 7 anys de festa major amb el color blau i groc. I no havia escoltat mai que un establiment de senjús fes discriminació d'aquest tipus entre els grocs i els blaus i els exponents. A veure, la setmana groga, en tot cas, els blaus estan benvinguts, doncs alguns potser els farem que entren lligats, però, en principi, som benvinguts a entrar i, a veure, podem arribar a ser generosos i també acceptar el tipus. Arnau, tanta por teniu a tornar a perdre aquest any? No, no, no. És un tipus de gest comercial. Integrem-nos en la festa major. Aleshores, que podríem dir, no. No, són grocs, grocs d'acord. I, com que serà un pèl complicat canviar el logo, voldria posar groc aquella setmana, doncs fem-ho al revés. La setmana groga de lliuret farem una parada que tenim lliures blaus i lliures grocs. També el món groc de les pinoses. Per exemple? O dins del darrer blau? També, també. Per tant, 5% de descompte, la setmana que ve, aquell llibre té per festa major. No és una mala notícia, al contrari. Molt bona notícia. I si sou blaus, bueno, ja... També, també, home, fèiem broma, fèiem broma... Bravo! També hi ha un llibre del Víctor Amela, que es diu que ha d'anar al capità groc. La filla del capità groc, simplement. Molt bé, doncs escolta... Els llibres que més va portar-la per Sant Jordi. De fet, és la primera festa major que feu vosaltres, no, Arnau? Exactament. Ens havien inventat alguna cosa, no? La llibreria, que és bo. El Janer, sí, la van inaugurar. En fi, Arnau, mira, ja per acabar... ens podria recomanar un llibre groc i un llibre blau. Ja, per acabar la secció. Jo li vull preguntar que em digués quin és el llibre de l'estiu. També, que ens ho digui, que ens ho digui. A veure, Arnau, com ho tens? Moltes preguntes. Llibre blau és un llibre excel·lent. Un llibre de Fatem, de la Carme Riera, una novel·la històrica sobre l'expulsió dels jocs de Mallorca. Però una novel·laça, i mira, ja que hi ha el blau... Sí senyor. Doncs crec que queda bé, com a títol. Seria una bona recomanació blava. Quan a groc, què sé? Doncs tot el col·lecció del tintin. Oh, ja s'ha aprofitat el tintin, el tio. Però per llom, que era groc, no? El llom era groc? Encara ho veig, vaja. Sí, de fet, les versiós ja de cap aquí, sí. El que passa és que les primeres versions, no. Les primeres versions tenien una de cada color que era així, com més antic. Tant recordes? Sí, el primer és vermell, però el barri. Exacte. Ara m'ha fet ràbia. També, però ara, com a lector que he sigut de tintin, més que estèrics i tintin i tintinòleg, ara m'ha fet ràbia que tintin sigui groc. Bueno, en fi, i el que et preguntava el David, ara fa un moment, hi ha algun llibre de l'estiu, o no? A mi n'hi ha molts, a veure què voldries. Els llibres que s'estan més venent, aquest estiu. Ah. Aquí continuem venent moltíssim el dia que vaig aprendre de volar i llegant de gel, per exemple. A veure, és un llibre que ja porta carreras. Llavors jo de llibre de l'estiu, no m'acaba d'agradar, perquè jo crec que aquí la gent veu una mica de tot. Per exemple, us podria recomanar, ja que soc aquí, un llibre del qual crec que vaig parlar fa un any i mig, jo dos, i del qual ara fa una sessió de club de lectura, l'última del any, o l'última del curs, a la Teneu, que és Silència Taula de la Cristina García. Un llibre que és excel·lent i que, per passar un estiu, allò amb literatura plena de veritat, i va. Vull aprendre el llibre. Silència Taula, molt bé. Són comptes que no els deixaran diferents, tot el contrari. El llibre estan magníficament escrit. I després, perquè, clar, el Silència Taula què és? D'alguna manera, d'aquella incomoditat que es produeix quan una sèrie de gent no s'acaben de saber què dir. Doncs això és una metàfora del que et troba de aquests llibres, per exemple. És a dir, aquelles petites coses de la vida, petites o grans, però que en el fons ocupen un espai important, no? De res, escolta. I amb qui? L'any i el taul, Silència Taula. Mira, ja ha posat la recomanada. A mi m'agradaria el del Jorge Javier, o no? Doncs no, com he. Per tant, ara seria molt fàcil de dir-ho, i no, però jo què sé. Si m'arriba, el faré un cop d'ull i per d'allà ho veurem. Molt bé, Arnau, que vagi molt bé, que tinguis un bon estil, cuida't molt. Ho procurarem. I ens veiem perfectament jo. Ens veiem gent i, encara que siguis groc, no et giraré de la cara. Per cert, ja que dèiem de llibre groc, allò, la filla del capital groc, clar, com a títol, no l'he llegit, no el puc valorar, però a mi m'agradaria que la venda molt per Sant Jordi. A gent que m'ha dit que els vingués molt, m'agradaria que l'auto fos qui fos. A mi també. Diu que el llibre està bé. També és una novel·la històrica. S'ha cregut 19 guerres carlines, i que és un llibre així com d'aventura. És de la Mela. Sí, sí, precisament. A mi tampoc m'han parlat massa bé. En fi, millor que es col·ligeixi i després ho valoris. Arnau, que vagi bé, cuida't molt. No, no, no, no, no, no. Sí, sí, sí. S'ha fet un nouetat extraordinari, no? Sí, a Sant Jordi. No, a Sant Jordi. Sant Jordi ha trencat al Sant Jordi. Sí, sí, per parlar d'autores. S'ha tornat a poble d'autores. Ja en parlarem quan arribi. Arnau, que vagi bé, bona tarda, gràcies. Vinga, abraçades-ho. Bona tarda. Vinga, baixa-ho. No ho sé, però... 3, 4, 7 a la tarda ja anem acabant el programa. David, mentre vas recollint les teves coses, aquesta maleta... Aquí tens una camisa, que et vas deixar també un dia, aquesta temporada. Mira, estic llegint una de les notícies més llegides, justamente, del diari ara, d'avui, que això no té la aplicació de periódic o de nació digital. la web, el mòbil, i que surten les més llegides. Jo sempre vaig aquí perquè és el més ràpid que algun té. Però a vegades les notícies més llegides no són les més bones. No, normalment són les més sensacionalistes. De totes maneres... Tinc una queixa sobre això. M'ha supostat que els australians els primers a fugir de la Vila Olímpica de Río, no sé si ho has pogut llegir, però és una crònica que firma el Pau Ramírez, que és el nostre benvolut excollaborador de la Nàdia. O sigui, està al Pau Ramírez i també fa les cròniques, perdona. Recú, està a Río. Dures crítiques pels malts acabats dels apartaments de la ciutat esportiva. Diu que feia dies que agorrien imatges i rumors a internet sobre els robatoris de materials als apartaments per estrena la Vila Olímpica de Río de Janeiro. Però que els lladres serien d'uns miralls, llums, aixetes, màndangs de les portes i fins i tot les tapes dels batters. El comitè organitzador no ho ha volgut confirmar, però només van caldre uns minuts després de la inauguració oficial de la Vila, aquest diumenge, per veure que tot era veritat. Les primeres queixes sobre els apartaments on s'han de llotjar tots els atletes i comitès olímpics del món no es van fer esperar. Tant bon punt als primers ocupants van arribar-hi, les crítiques sobre problemes hidràulics, elèctrics i ambalgàs, a més de la brutícia, van anar guanyant resò. Diu que, a fi, el descundentament va arribar a tal punt que la delegació australiana va decidir buscar hotels on poder-se a llotjar. La mateixa decisió va dur-te la... Per què tu és el micro?No, estus aquest capaç. No, estus més cap allà, encara. Mou-te amb la cadira. Mou-te amb la cadira i tu ara ja ho veuràs. Veus com ho senten? Ara, tu és on has mogut. Clar, veus? Diu que l'Argentina va anunciar i que ja busca habitacions per llogar... No, tu tens totes. Habitacions per llogar a próximes de la zona disgustats amb el que hi han trobat. En fi, d'arastre i reacció del que està passant a la Vila Olímpica de Río, que, si tot va com sembla, seran un d'arastres de Jocs Olímpics. Ai, ai, ai, ai, què passarà? No ho sé, no ho sé, no ho sé. Bueno, en fi, David, que tenies una queixa, tu? No, jo no tinc cap queixa. Però si tenies una queixa, alguna cosa. El que poden passar de coses és que havíem d'haver-hi... Tu et conversaràs de la realització de televisió espanyola... Això és el que et preocupa tu, no? Tu sempre parles de tele. No pots parlar algun dia de coses que no sigui de tele? No ho sé. De ràdio? No, ni de mitjans de comunicació. No ho sé, d'altres coses. Perdona, si una vegada vaig parlar de... No, no, una vegada, una vegada. Bé, eh... La vegada ha de dir que el Jocs Olímpics és un espectacle de televisió brutal. Sí, sí. Sempre vas cap a la teva, sí, sí, és veritat. De fet, diu que la Jeanette Arcaïne, que és l'alcaldessa de la Vila Olímpica, i no sabia això, es veu que les villas olímpiques tenen una alcalde... Ah, sí, i qui era el de Barcelona? No ho sé. La jugadora de bàsquet brasileira, Jeanette Arcaïne, és la de Río, i va tirar pilotes fora quan se li va preguntar sobre l'esquesa. Diu que les últimes 24 hores han sigut per acabar de fer justaments, que com tothom ja sap, són principalment a l'edifici on hi ha Austràlia i tal. I lluny d'admetre la culpa, atenció perquè l'alcalde de Río de Janeiro, del qual jo ja em faig fan des d'allà, Eduardo Paes, una especialista en cendre polèmiques quan improvisa discursos, sobretot, va respondre a les crítiques australianes, dient que col·locaria un cangur davant del seu edifici perquè voti i se sentin com a casa la delegació australiana. Això vei l'alcalde de Río, eh? Clar, la resposta li va arribar del director de comunicació australia, Mike Tanthred, que diu, no necessitem cangurs, necessitem lampistes per reparar els diversos llacs que hem trobat als apartaments. En fi, peten seques, eh, Río? Només falta que ara vagi l'alcalde, dient aquestes frases, per acabar d'encendre els anims de les delegacions, de les diferents delegacions que hi ha en aquests mundials. Unes mundials que... Jo veurec què em dic, eh? Unes olimpiades, perdó. Unes olimpiades que ara deixaran molt catalitzar. Però jo crec que també pot ser una injecció brutal pel riu de janeiro, i també s'haurà d'evaluar, aviam, després, com hauran anat amb el tema del turisme, pel tema de les entrades... I crec que els hi pot anar bé, en aquest sentit. Sí, potser sí. En fi, David, moltes gràcies. Una setmana més, una temporada més, que vagi bé. Aquesta serà ja la meva sisena, el setembre, tant de vegades. Ah, sí, ja? David, moltes gràcies. Ens hem passat bé, o no? Volem de deixar aquí. Gràcies, a tots els que fan possible l'Espanya del Morro, avui amb l'Andrea, bueno, del servei d'informatius, també a l'Anna Rovira, a l'espai de carretera Imanca, a la soleda Leon de Salazar, que ha sigut la nostra convidada del dia, a l'espai de televisió amb la David Ávila, David, gràcies, que vagi bé, bona tarda. Bona tarda i bon estiu. I amb l'Arnau Cónsul, també avui hem parlat d'aquell llibre té de diferents qüestions de llibre. I us ha parlat Jordi Domena, tornem demà a partir de les 5 de la tarda, en el programa 1903, Última Secció, demà, de les Glòries Cabareteres. Jo no les conec. Doncs vine demà al programa, tonto, que m'agradarà. Espera, que t'explico una cosa. Demà tinc una entrevista amb un actor de Hollywood dels anys 80. Per què m'explica la teva vida? Pera, pera, pera, pera. I quan tornem de la penya del... El primer dimarts o el primer dia que tu consideris que és a tornar de la penya del Morro, tindrem l'entrevista en una exposició o no, però us portaré els talls per parlar d'aquesta entrevista. Molt bé. Jo ja estic pensant... Jo ja estic pensant en la temporada i ara... És l'home que ha enxot, diré, el capítol de Garfi, de la radio. En fi, nosaltres us deixem aquí... Puc anir-me a la teva audiència que m'ha escoltit? Demà, podeu escoltar-me. Però ja, David, però aquest es cregui. Però quina és això? Demà, Raku, a quina hora? Doncs a l'hora que ells creguin, acompanyant... No, no ho sé, no ho sé. Podeu escoltar l'entrevista amb l'Andreu Bonafuente. I al divendres, a les 11, parlaré sobre el cinema i la tele del cap de setmana. Molt bé, David, molt bé. Vinc a altres ràdios a fer propaganda de Raku, que és bo que ho necessiten molt. Estan molt. Venia de ràdios. David, que vagi bé, cuiat molt. I tornem demà amb les bones caballateres, que és el Baringó, que és el nostre esprol·logà, que s'ajunta a la Gòria, que és la que tira les cartes i fa coses. I demà pot ser que esploti l'estudi astrologicament parlant. Però l'ho bé que hagués anat a tenir les glòries amb les dones soledats. Sí, també, també. David, que vagi bé, cuiat molt. Moltes gràcies. Segueix la penya del Morro a Twitter i Facebook. A Twitter, la penya del Morro. A Facebook, la penya del Morro. Som originals de men. Som originals de men. Som originals de men. Som originals de men. Som originals de men. Som originals de men. Som originals de men. Quan arriba el bon temps és important prendre les mesures de seguretat a dients per gaudir plenament del mar i les platges. Evitem les insolacions i no ens veiem si estem cansats. Vigilem els nens quan siguin a l'aigua i fem cas dels suporristes. Les banderes ens indiquen l'estat de la mar. Són com els semàfus, bandera verda, groga i vermella. Agencat.barra, seguretat, platges i trobaràs els consells bàsics per evitar els riscos. I davant d'una emergència, truca el 112. 112. Agencat.barra, segura. Agencat.barra, segura. Agencat.barra, segura. Agencat.barra, segura. Agencat.barra, segura. Agencat.barra, segura. Agencat.barra, segura. Agencat.barra, segura. Agencat.barra, segura. Agencat.barra, segura.