#980 - La Penya del Morro del 15/9/2016

Santa Técla de Tarragona, són 10 dies que s'ompliran amb desenes d'actes. Tarragona, Manel Sastra. Bona tarda. El primer acte d'avui inclou el nomanament del perpatulador Anguany. Reconeix la comissió de saçores sobre el seguit si popular. El protagonista d'avui serà l'alcalde Jusofèlix Ballesteros, que cridarà el primer visc a Santa Técla des del balcó abans d'encendre la primera tronada. Fins el 17 de 24 s'han programat més de mig mili d'actes. La guanya fòria és la regidora de festes. És un dels moments més emocionants, aquells que et posa la pell de gallina, amb allò de visc a Santa Técla, Tarragonins i Tarragonines, l'artista comença. I són 10 dies, amb 500 actes, moltíssima participació. Convido a tothom que ens vingui a veure. És un moment de retrobament, de fer ciutat, d'ensenyar ciutat, i de que tothom s'ho passi de jo més bé. Manel Sastra, Catalunya Radio Tarragona. Esports en Marta Garcia. Segons ha pogut saber Catalunya Radio, l'Audiència Provincial ha jornat la decisió sobre l'acció de responsabilitat contra la porta i alguns directius més, una decisió que està prevista inicialment per a este pròxim 21 de setembre. Neymar, per a la sua part, confirma contactes amb altres clubs durant l'estiu, però remarca que ha preferit quedar-se en el Barça. El Brasil es reconeix que espera estar entre els tres finalistes a la pilota d'or després d'haver guanyat l'Olympia Estestiu. Una delegació del Barça es reunís amb el president de la FIFA, Gian Infantino, per mirar de reconduir les relacions malmeses amb el màxim organisme mundial després de l'ascensió de no poder fitxar. El capità de l'espanyol Javi López ha entrenat avui ja amb el grup. El Jor va haver de ser substituït en l'últim partit de lligar per una forta contussió en la cama esquerra, que li ha impedit entrenar-se amb normalitat alguns dies. Ara ja està recuperada i, en principi, no tindrà problemes per al Joan Domenje. I en la jornada avui dels Jocs per a l'Olympics de Ríol, nedador de Vilafranca Toni Ponce, s'ha clasificat per la final del sembràs amb el setè registre i legaren Casarai Gascon, ha entrat en la del cent papallón amb el quart temps. Els catalans Òscar Salguero i Miquel Lluque han guanyat dos medalles més esta passada matinada. Fins aquí les notícies. Fins aquí les notícies. Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No tardis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix i obregar-te el teu ordinador al dispositiu mob. Informatiucomarcalfontcom. Fins aquí les notícies. En directe, des de Can Ginestar, comença la penya del Morro. Bona tarda, família, benvinguts i benvingudes. El programa 1909 de la penya del Morro. D'aquí uns moments parlarem dels nous projectes de la regidoria d'educació de Sant Just amb l'Andrea Bueno del Cerveig Informatius. I a més també rebrem el nostre politòleg de capçalera, Pau Rama, amb qui parlarem de Rita Barberà. També rebrem a l'Ernò Consul de Can Lliberté i coneixerem nous cursos per als joves, el Regne Unit, Hungría i altres llocs d'Europa, amb l'Aroa Carmona, el viatge voluntari. I com que a temporada parlarem de Gossos amb l'Alberga Papell a l'espai de filosofia d'Ovvil Beach. Bona tarda, Andrea Bueno. Avui la dada de la tarda, justament, és que no es reconeixies les persones... Escolta, faig-te'l a veure. No, suposo que no. Tu sempre portes a les interessants que no conec. Les persones que emminem al llarg de la nostra vida, l'equivalent ha donat 3 vegades la volta al món. Enserió? Tenint en compte que jo ja he superat el meu primer éters de vida i, per tant, jo ja porto una volta al món, a aquesta alçada jo ja he de que anar per Turquia. Si voleu, busqueu-me allà. Bona tarda i benvingut al programa. Bona tarda i benvingut a Turquia. Com comentàvem, fa un moment. Treballant el projecte educatiu de la ciutat i d'una suport a les escoles en el seu dia a dia, són dos dels ràpids de la regidoria d'educació d'aquest curs, el Regidor d'Educació Justos Alba, però veu que els trobés anys el nombre de nens i nenes inscrits d'escoles en Justanques, 5 na mantena. Jo he dit avui al Justa de la Fusta programes de les maneres de la ràdio. Sí, amb la Carmen Verdoiz. Aquesta setmana representants de la regidoria d'educació de Sant Justa han visitat les escoles i l'institut per tal de comprovar que el curs ha arrancat amb normalitat. El Regidor assegura que les classes estan plenes i que l'ocupació és molt alta, amb un cerrat, per exemple, s'han posat en marxa dues noves línies a P5 i altres se'n desdublen i també ha parlat de l'increment de nens i nenes de Sant Justa a aquest material programa. El Regidor arreglau pel que fa a l'oiment de nens i nenes del poble. El curs passat es va obrir el debat sobre si els infants del barri podien matricular-se a les escoles en Feliuen, que ha tocat al barri, i no en centres de Sant Justanques, que estan més lluny del barri. Segons fa salva, administrativament és complicat, però assegura que traslladaran aquesta problemàtica, aquesta petició, aquesta demanda a la nova directora dels Servis Territorials d'Ensenyament properament. Pel que fa a les retallades en educació, per part del departament, de les quals s'han queixat aquesta setmana diversos directors Sant Justencs, apunta que el consistori fa tot el possible per contrarrestar els seus efectes. Apunta que l'Ajuntament no té gaire competències en matèria d'educació als centres, però sí que n'assumés la responsabilitat. Tot això s'ha mostrat satisfet de l'alt nivell educatiu que hi ha a les escoles de Sant Just, i per cert, que aquest any no se celebrarà la conferència inaugural del curs escolar, no? Ah, no? Per què no? Perquè el puntet havia de ser el periodista Carles Capdevila, puntador i exdirector de l'ALA, però ha hagut d'anular la xerrada per motius personals, per tant, en principi, la conferència sanolaria. I quan havia de ser? Sempre acostuma a ser final de setembre a principis d'octubre. No es posposes, senula i punt. Sí, això és el que ens han informat. Un altre objectiu és de la regidoria, com comentaves, aquest curs és potencial projecte educatiu de ciutat, que s'està fent conjuntament amb la diputació, i que té com objectiu fer entendre que tot ciutadà i tot espai pot ser educador, per tant, que no només s'educa a l'escola, sinó que qualsevol espai pot ser educador. Aquí a la ràdio d'educar moltes vegades? Home, sí. La ràdio també pot ser educadora. La ràdio també pot ser educadora. Ràdio d'Esvern. Ràdio d'Esvern. Bé, hem de parlar d'animals de Sant Just. Aquest estiu amb amics dels animals s'han instal·lat caixes mius per arratpenar-te... Rappenats. Els horts de Can Cardona. Sabia qui era la notícia que estava esperant. És curiós, eh? Amics de la fauna Animal de Sant Just, que s'han col·locat quatre caixes mius per tal de favorir la creació de colònies d'aquests animals, dels ratpenats. O de ratpenats. Aquest gran desconegut. Ja que contribueixen al control dels mosquits, per tant, poca broma, perquè els ratpenats són molt ratpenats. No hi haurà tants mosquits tigres que ens acribillin l'esteu que ve. També podríem posar alguna caixa aquí a la ràdio. No, és que hi ha algun col·laborador que ja sembla que podria viure dins d'una caixa d'aquestes. Mare meva. Els mius són de fusta certificada de bosques explotats de forma sostenible. Tenen una doble càmera i poden allotjar entre 100 i 200 ratpenats per caixa. Què en dius, ara? Estem parlant de 4 caixes, de mil ratpenats. Sí, sí, sí. El taquet de los ratpenados. L'entitat galantos ha supervisat tot el procés i ha proporcionat les caixes niu. És un nou mètode que posa en marxa el departament en medi ambient de Sant Just per controlar la proliferació de mosquits al municipi i alhora fomentar la presència d'espècies autòctones. L'any passat ja van instal·lar caixes niu per a ocells a diferents espais verds del poble. I ara, a partir d'haure... des del consistori asseguren que els ratpenats no són perillosos ni agressius, només cal evitar tocar-los amb les mans, i ja que, com la majoria d'espècies salvatges, poden mosegar si se'ls molesta. A baixar l'alcalde serà a Bruce Wayne. T'ho dic perquè... tant ratpenats de cop al nostre municipi, curiós com a mínim, no? Sí, i encara no n'he vist, però... Aquí? A l'alcalde? No, a l'alcalde sí, ratpenats. A l'alcalde potser és el superhéroe mascarada de Goza per la notte de Sant Just. Clar, per això ho veia. Ah, clar. Un ratpenat és un morciòlegó. Parles de ratpenats. Sí, clar. Vaig en anglès. Vaig. Anem a altres coses. Canviem de tema perquè... Has localitzat ja el baugan rei o no? Què? No. Migracions. Aquest és el títol de la nova exposició que se n'agura avui a Can Ginestam. No, ja s'ha inaugurat. Calla, que no tens ni idea. Doncs, efectivament, fins al nou d'octubre es podria veure migracions del col·lectiu H-Art. Però les quatre artistes del grup representen en aquesta mostra l'experiència d'haver sortit del país d'origen, no, Andrea? Sí, les artistes són Isabel Ribas, Inés Rabanal, Carmen Perea i Teresa Diego. No les conec. No, són molt simpàtiques. Va venir la Isabel i la Carmen, molt maques. Molt maques, tu? Sí, la idea de crear migracions va sortir fa uns tres anys, quan el drama dels refugiats encara no ocupava totes les portades dels diaris i dels informatius. Les artistes d'H-Art volien tractar la realitat de la migració d'una banda vista plàstic i volien tractar les migracions de països pobres a països més desenvolupats. Però la crisi dels refugiats va esclatar en mig del procés creatiu i van decidir incorporar aquesta temàtica per tractar-la més a prop el drama de la migració. Les tècniques artístiques que s'han utilitzat per crear aquesta exposició són tècnica mixta, oli sobre paper, aquarella, fotografies i pintures digitals. No és la primera vegada que es posen aquí Sant Just. Fa tres anys van exposar la mostra mirades d'Àfrica, també de caire social, ara, a Índia Art, ha tornat amb aquesta exposició migracions que es va inaugurar dijous passat al celler de Can Ginasta i que es clau el dia 9 d'octubre. Molt bé, doncs jo sé. Si voleu anar-hi, ara ja podeu fer-ho. Tu hi has anat, Andrea? No, encara. No hi he pogut anar-hi. No sabem com és per això. M'han dit que és bastant espectacular. Hi ha quatre quadres, tots just entraven, quatre fotografies enormes d'aquesta temàtica. I bé, m'agradaria anar-hi, a veure si després tinc temps. Demà, potser avui no puc. No ho sé. El que m'agrada quan acabi l'informatiu. Quins coses vaig al cinema. Per al cinema, què vas... Doncs avui crec que et toca amb mascotes. Mascotes? Sí. Que és aquesta pel·lícula? Una pel·lícula d'animació. No ho ha conec. No, és que no. Es va inaugurar fa setmanes. Es va estrenar fa uns dies. Sí, fa setmanes. Però és animació? Sí, sí, sí. I qui la fa? Doncs no ho sé. Solten dibuixos animats, però no sé qui l'he dirigit, perquè vaig amb gent, vaig amb gent. Estos amics? Sí. I animadors? Tinc una mica animador que diu... Un equip animador? Un amic. Què vol dir? Un amic que és animador gràfic. Ah, va, va, va. I que li motiva molt aquestes coses. Andrea Bueno, que vagi molt bé al cinema. Moltes gràcies, Jordi. Com t'haurà anat? Recordeu que teniu més notícies a la mateixa ràdio? Fem una pausa per la publica i d'aquí uns moments retorna el nostre politòleg de Capsuler de Particular, Pau Rama. Fins ara mateix. Senc per cent música relaxant. �� Primer, van ser les zones, 98.ufm, després internet, radiodesvern.com, li vas seguir Facebook, Twitter, YouTube, Instagram, i ara obrim un nou canal. Comunicat amb nosaltres per WhatsApp, 610-777-015, radiodesvern, cada dia, més a prop teu. Diputació de Barcelona, Generalitat de Catalunya. 5.20 de la tarda, que anem en directe a l'apenya del morro de Radiodesvern, i com cada temporada, i ja en fa unes quantes tenim el nostre politòleg de capçalera, que torna a Pau Rama, el retorno, Pau, bona tarda. Bien hallado, com ha sigut que rincona més. Bé, hem de parlar de més de política, com dèiem, i en guany, de fet, tu vas venir ja, quan va començar el tema de la diada i tot això, no? Doncs crec que vaig començar el 2013. El 2013, bueno, per ell d'anys, i després potser, però veja que han sigut un dents que arregadeix, i la cosa continua ara, perquè hem de parlar de la diada, després de la diada, amb manifestacions independentistes a diversos punts del país, que s'ha obert un nou debat sobre el full de rutes a guies. L'anéssim, hi ha debat del debat. Exacte. Però comencem primer fent una valoració d'aquestes manifestacions, no, Pau? Sí, ara la manifestació d'aquest any, crec que tots ho hem vist, va tenir una menor participació, però també hem de tenir en compte que el context era diferent als anys anteriors. Ara, per una banda, les persones estaven menys motivades en Ari, perquè el 2012, el 2013, ha estat tot començant, hi havia més il·lusió, després teníem el 2014, que va ser el 9-N, eren les ganes d'anar a votar, i el 2015 teníem el 27-S, que eren les eleccions plebiscitàries, i, per tant, era un altre objectiu per empenyar la gent en Ari. Has rebut el WhatsApp aquest que circula sobre els diferents lògans i lemes de les manifestacions des del 2012? No, pensava que et referies a un fet així amb emoticones de ciutats a Catalunya. No, 2012, Catalunya, el 9 ha estat d'Europa. 2013, cap a la independència. 2014, ara és l'hora. 2015, via lliure. 2016, a punt. 2017, som-hi. 2018, ara en sèrio. 2019, ja, quasi, quasi. 2020, de seguida. 2021, en 5 minuts surto de casa. 2022, la culpa de tot és dels poscos. 2023, ho tenim a tocar. 2024, preu un momentet, a fer pipi. 2025, de vegades el trajecte és més important que el destí. 2026, Apocalipsi Zombie. 2027, estem ja buscant aparcament. 2028, en quan acabi de consultar el Facebook, m'hi poso. 2029, la Confederació Interpenetària en Roba. 2030, si us plau. 2031, va! 2032, quan realment desitges una cosa, l'univers sense conspirar per fer la realitat. 2033, criogenitzemnos. 2034, Memento Mori. 2035, Skynet concertada. 2036, no pareu mai de somriure. 2037, Piano Piano, si arriba a l'Ontano. I, finalment, 2038, Petrifiu. Doncs una mica els lemes, que ja preveu que siguin d'aquí fins al 2038. És que és una miqueta, això, és aquesta història sense fi. I en aquest any, doncs això, jo crec que ha faltat un punt d'algú que empenyés a la gent a sortir al carrer, perquè, per exemple, políticament parlant, que teníem de destacat, doncs, entracment és el només, la qüestió de confiança plantesat per Puigdemont. I aquesta qüestió de confiança ja estava bastant encarrilada abans de la diada. I sincerament, opinió meva, no crec que la manifestació hagués empès a Junts Palsí i a la CUP entendres. Si segueixen entès com sembla que s'entendran, vindria a ser per qüestions pròpies. Bé, anem a repassar algunes de les declaracions dels líders polítics sobre la diada, perquè què és el que van comentar? Doncs si no et fa res, com ens escolta en primer Junqueras, el vicepresident del govern, ara què diu? Estamos convencidos que esta es la última diada nacional de Cataluña antes de la independencia de nuestro país. Y, por lo tanto, una jornada importante, muy importante, una jornada más en el camino democrático para que los ciudadanos puedan decirse. Desgraciadamente no constituyen ninguna sorpresa y que se enmarcan en una actitud que ya resulta demasiado tradicional y que contribuye a explicar por qué tantos ciudadanos de Cataluña tienen la percepción, tienen el convencimiento de que las estructuras de poder del Estado, los ministros y algunos altos funcionarios han desconectado de las necesidades y de los derechos y de los intereses de la inmensa mayoría de los ciudadanos de Cataluña. Bé, això és el que deia el vicepresident Junqueras, que està convençut que serà ja l'última diada. Abans de la independència ho ha dit ell. Sí, això és un discurs en la línia del que ha dit altres anys. És d'aquest any per això, no és del 2013, això. Exacte, per allà anem. Bé, tenim més declaracions. Sí, la de la coordinadora general del Partit Democràcia Català. Partit Democràcia Català. Antigament conegut com Convergència. I futurament amb un altre nom. Segurament. Perquè suposa que no la van acceptar el registre de partits. No, hi ha més i més els amòcrates de Catalunya, aquella decisió d'unió democràtica, ja els van avisar d'aquesta qüestió, que competien amb el seu nom, i que en un principi ja els van dir que li van ser posar un problemes, i tot i així van seguir endavant. Bé, escoltem la que diu Marta Pascal, coordinadora general del PDC, que és el Partit Democràcia Català. Una frivolida més del senyor Margallo que veu el procés sobreganista independentista. Nuestra voluntat és tenir un estado propio, tenir la capacitat de poder-lo comparar amb un atac terrorista, que jo crec que és un sentit, i que és fora del lloc, que som conscients del que l'interès, per part del govern espanyol, és situar el procés polític català entre un conflicte a Catalunya, contra Espanya, contra Catalunya. Això no és així, que és un moviment que té que fer les coses bé, la democràtica, desde el sentido común, desde la ilusión y por tanto no vamos a dejar que ninguna de estas declaraciones puedan una parte alterar esta hoja de ruta y por otra parte poner nervioso a alguien. Nosotros vamos a seguir explicando lo que queremos hacer, vamos a seguir buscando la complicidad de Europa y las instituciones internacionales, pero estamos muy convencidos, insisto, de que lo que hacemos lo estamos haciendo bien, lo estamos haciendo interpretando el anhelo y los sueños del pueblo catalán. Pasca el que feia referència al començament era les declaracions de Maragall, no? Sí, que posteriorment en parlarem d'elles, però avancem que era vinculació de terrorisme independentisme. I si vols ja acabem, acabem ja aquesta ronda abans de parlar del Dui i el Rui, que parlem ara de Colau. També va parlar l'alcalde de Barcelona. Sí, perquè per primer cop tu apareci en la manifestació. Y es muy lamentable que justo pocas horas antes de la diada hayamos tenido que escuchar una vez más a un ministro del Partido Popular, intentando generar crispación haciendo afirmaciones absolutamente antidemocráticas, faltas de ética, intentando mezclar terrorismo con una reivindicación democrática, popular y pacífica como es la reivindicación del derecho a decidir en Cataluña. No solo es lamentable, no solo es reprobable, sino que es profundamente irresponsable y en cualquier país democrático normal, esto significaría una dimisión inmediata. Lamentablemente me temo que esto no sea inocente, que no sea casual, porque el gobierno del Partido Popular lleva muchos años en las instituciones y todavía es más grave que con tanta irresponsabilidad intente generar crispación el día antes de la diada. Sin embargo, una vez más desde Cataluña saldremos pacíficamente, alegremente, pero también reivindicativamente a las calles i celebraremos esta diada democráticamente y en convivencia como lo hemos hecho cada vez. Són unes aclaracions molt semblants a les que ja feia Marta Pascal d'aquestes que ve del ministre Margallo, però ja, com deien, després d'iniciada la diada, s'ha iniciat aquest debat entre el Rui, que és el referèndum unilateral per la independència, i el Dui, que és la declaració unilateral d'independència. Tot parla unilateral, aquí? Sí, perquè quan el que tens davant no parla, doncs actúes per la teva banda. Clar, no era diàleg, no? No era diàleg, no? Bé, comencem pel president Puigdemont, que va dir que convocaria un referèndum al 2017. Bé, escoltem-lo, ja veuràs el que diu. El que hem de fer és tirar el millor instrument que acrediti aquella majoria que validi les decisions a favor de la independència que pren el Parlament de Catalunya. El millor instrument és el referèndum, per descomptat que sí, aquí, i a tot arreu, perquè és el mecanisme que tots els països en la situació en què es troba Catalunya i l'estat espanyol trien per verificar els suports que té aquest desig. Aquest és l'instrument perfecte per comptar-nos, clarament, sense dubtes. I és evident que, si és un instrument factible, segur, integrador, participatiu, mai l'hem de fugir, tant és així que hem de continuar insistint a l'estat espanyol que en té una bona part de la responsabilitat que aquest és l'instrument de què ens hem de dotar, com a demòcrates. Però, en qualsevol cas, les urnes hi seran. I hi seran en el temps que vam dir, a l'inici del mandat, aquells famosos 18 mesos que a l'inici semblava que hi seran. És el junts del 2017. Això és el junts del juliol del 2017. Creiem raonablement que hem acabat tota la feina que ens vam comprometre a fer i que vam explicar al Parlament i al poble que faríem, estructures d'estat, tot el paquet legislatiu. Per tant, estarem a punt per aquella pantalla democràtica que sempre hem dit que era imprescindible per verificar les decisions. Aquest procés comença les urnes i ha d'acabar les urnes. I seran, com m'han dit algun dels uradors, els ciutadans, els que decidiran què volen fer amb el futur polític d'aquest país. Per tant, Junts juliol 2017, referèndum? De ver si el referèndum es materialitza o es convoca, però en tot cas haurem acabat, haurem culminat el procés. Si és un referèndum, que és un instrument en el que hi ha un amplíssim consens ciutadà, també dintre de les files dels demòcrates del NO, fantàstic. Si aquest és un vehicle que, entre tots, deduïm que potser no és el millor mecanisme, perquè no és factible, tenim clarament el full de ruta que ens situa unes eleccions constituents per desenvolupar la República. A veure. Digues. El resumiu, el que diria Puigdemont, és que l'opció A seria el referèndum, però que s'ha de fer en certes garanties. En cas que aquestes garanties no es compleixin, doncs l'opció B seria la que tenen posada en el pla, en aquest full de ruta, que són les eleccions constituents. Per tant, podríem dir, després d'escoltar el president Puigdemont, a l'entrevista que li va fer l'altre dia de Masita Catalunya Radio, la Mònica Terribas, que o aquest Junts juliol 2017 o hi haurà un referèndum, o hi haurà unes eleccions constituents. Efectivament. Perquè o una cosa o l'altra. Sí, les dues a la part, no? No, això no ho podria ser. Bé, doncs veurem a veure com es tan envelopa en els propers mesos d'aquesta història. Però vaja, per activa i per passiva, sempre ens trobem amb el mateix mur, que és l'estat espanyol. Exacte, el mur que escoltarem ara amb la vicepresidenta, que ja ens podem imaginar què és el que diu. En primer lloc, la proposta solo genera división i ruptura entre los catalanes. Porque Cataluña, igual que el País Vasco, es mucho más que los políticos independentistas. Y proposiciones como ésta, lo único que hacen es sembrar la fractura en una sociedad que, como la Vasca, es una sociedad muy plural. Y cuando uno presenta iniciativas como ésta, lo que hace es tensar y hacer sufrir a la sociedad a la que gobierna, que creo que es la última aspiración que tiene que tener un gobernante. El segundo lugar es ilegal, y la ley es la expresión de la democracia. Yo no conozco otra fórmula en que los gobernados le digan a los gobernantes como han de regirse que en el respeto a la ley. Y en tercer lugar me parece una propuesta oportunista. Yo creo que Puigdemont tensa la cuerda, porque la CUP le está obligando a adoptar determinadas medidas, de la izquierda más radical para poder mantenerse más allá de la moción de censura o de la cuestión de confianza que el mismo ha planteado. Yo creo que la combinación entre oportunismo radical, populismo como el de la CUP independentista y la propuesta de Puigdemont hace mucho daño al conjunto de la sociedad catalana y en general al conjunto de los españoles. Porque es momento para la estabilidad, es momento para pensar en todos los esfuerzos que ha hecho la gente a lo largo de la crisis, en lo que eso vale, en empleos, en empresas, en bienestar. Me parece oportunista y absolutamente injusto con los catalanes que aguantar una cuestión de confianza merezca tanta división, tanta fractura y tanto sufrimiento porque lo ha habido en las familias catalanas. Desde luego creo que es un momento para que cada uno sepa dónde tiene que estar y desde luego el gobierno estará en la defensa de la ley y la defensa del conjunto de los catalanes. Veig que continuen amb el mateix argument de sempre, que això divideix i fractura. Jo pensava que vivíem sopar d'aquesta etapa, no. Però veig que les famílies catalanes continuen encara més dividides que mai, per aquest procés. Si realment l'argument és molt pobra, t'haurem sentit moltes vegades, d'això de desunqueres que tenien discurs que li podrem sentir del 2013, que tenien unes sentències exactament al mateix, però absolutament, punt per punt, tot és igual. La llei està per sobre de la democràcia. Si sincerament costa d'entendre, des del qualsevol punt de vista, resumint-ho tot, la posició del Puigdemont era referèndum, si té garanties, sinó eleccions constituents. La CUP està més per al RUi, que diu que és el referèndum, que diu que és més una qüestió de voluntat, i té també suports dins d'aquest RUi, té suports per part d'alguns membres d'Esquerra, i per part del guàrdia espanyol, la que hem de sentir. És el no, no, no, sense aportar cap altra alternativa. Ni referèndum, ni eleccions constituents, però res, tampoc. Res. En fi, passem ara cap a una altra qüestió. Hem de parlar de gent bé, com, per exemple, l'exministre Sòria, Irrit Barberà. El nom d'en l'exministre Sòria i posterior pas enrere ha fet que l'oposició en massa demanés explicacions després d'haver-lo descartat per anar al banc mundial. Sí, ara, resumint-ho tot, Sòria va dimitir després de tenir empreses a offshore, pel tema de Panamà, va mentir, finalment dimités, ara demaga totis, perquè aquest concurs no va ser tan concurs com es va dir, sinó que va ser una cosa més demagada, se'l va posar en aquesta bastant nomenat, no va ser un nomenament polític, no ha sigut un nomenament polític, ha sigut tot un enrenou, un en el càlcul d'estatècia del PP, el qual no és més un exemple d'un govern que està en funcions, però que no actua com a tal. És a dir, es nega d'unes explicacions per coses que sí que hauria de donar explicacions. Un govern en funcions diguéssim que està, diguéssim, per pagar els comptes i mantenir la crida calenta mentre no agafa el relleu al seu govern. En canvi, el govern en funcions que portem ara està fent més que pagar factures i, per tant, hauria de donar explicacions de quan fa decisions polítiques. Aquest argument de nosaltres hem sortit d'un Congrés anterior i ja no en regim, per un Congrés de Diputats. Posterior, democràticament, no té cap sentit. També el que ha sortit és l'últim exemple d'un govern en funcions que no actua com a tal i que es nega a donar explicacions. Parlem de Rita Barberà, que també ha deixat el partit popular després de la seva imputació per blanqueig. Sí, Barberà ha deixat la militància del partit. Després que el turno al Suprem, obris una investigació per presumpte blanqueig de capitals en la seva etapa com a alcaldessa de València. Tot i així, s'ha de dir que manté el seu escode senadora, ja que podria entendre com una assumció de la culpabilitat i ella manté que no existeix contra ella cap testimoni directe d'incriminació en el blanquet. I per això ha acceptat la base del PP per poder actuar en plena llibertat sense estar sotmesa a cap disciplina en l'exercici de la seva defensa, paraules seves. De totes maneres, aquesta tarda em sembla que el Parlament va lanciar amb bloc de manera que retorni l'escó que representa el Senat i que, a més a més, és un escó que està triat des dels diferents parlaments autonòmics de l'estat espanyol. Em sembla que hi ha alguns escons del Senat que es decideixen a les eleccions generals, en aquest cas el 26 J, però l'escó que ocupa, justament, Rita Barberà, és un escó que són en 55 o 56 en total, dels 250 i escats que té el Senat espanyol que decideixen directament els parlaments autonòmics. I, per tant, ells es ocupa en aquest escó designada directament pel Parlament Valencià. I em sembla que aquesta tarda a la tarda s'estava votant una emoció perquè, des del Parlament, els polítics demanaven a Rita Barberà, fins i tot inclòs al Partit Popular, tots els grups de la Càmbra que tornés l'escó. Ja veurem finalment què és el que fa. Recordem que l'escó pertany a la persona i no al partit, i és decisió purament seva. Clar, però si ella decideix quedar-se, haurà d'anar al grup mix, perquè ja no per tant hi ha el Partit Popular i segonat de baixa, i, llavors, haurà d'ocupar les últimes files de les bancades que es diu del Senat, juntament amb compromís, per exemple, o Bildu, o... O Partit Democràtic de Catalunya. O, per llavors, de Catalunya. És a dir, la variant rodejada de partits... Clar, que ella ha anat despotricant de tot aquest temps. En fi, anem cap a una altra qüestió, anem cap a la quadratura testicular, va. Bé, repassem les pixades fordaters del món de la política de la setmana, però comencem, Pau. Doncs, mira, si vols, comencem... Comencem forts, s'ha de dir que el curs es comença bastant fort, i si mantenim aquest nivell, ens espera una temporada entretinguda. Avui totes giren al voltant del catalanisme i l'independentisme, i comencem per José Domingo, de Ciutadans al Parlament i membre de la Directiva de Societat Civil Catalana, Organització Unionista. Domingo va opinar sobre la cançó de la manifestació endavant les atxes, i malgrat que la gent de la Tortúlia el va corregir des del principi, dient que era una frase feta, sense contingut violent, va seguir amb la confusió. Les atxes en català no són les atxes en castellà. Endavant les destrales, no? Exacte, no s'està dient això. Llavors, segons el que explica el lingüista Víctor Pàmias, contràriament al que molta gent pensa, les atxes no són destrales, sinó els ciris grossos que tradicionalment obrien el pas en determinats processons de setmana santa. Primer passaven les atxes, i després la resa de la processó, i era l'indicatiu que la processó avançava. Talment com en la construcció d'un castell, quan les gralles comencen a sonar, quan pugen els terços, terços amunt. Ara és un crit d'ànims determinat per empendre una decisió valenta i decidida, quan ens anem ànims per empendre una acció malgrat les dificultats que s'esdevenen. Si Josep Domingo no entès aquestes alçades, el menú independentista, que és un moment pacífic i democràtic, crec que s'hauria de fer mirar. Mira, això que escoltem de fons, és aquesta cançó oficial de l'11S, que fa uns dies, i que justament es diu així, das? Tiene de part i tot. I els veien àxes, sent fortes i valents, i anaven a les àxes. Bé, doncs anem a les àxes, el tema de la viada. Més coses, perquè hem de parlar d'una nova comparació entre l'independentisme i el nazisme. Sí, el regidor de Ciutadans a Sitges va publicar a Facebook una marxa de torxes i una altra dissimilar dels nazis, i convidava trobar les diferències. El demanar-li explicacions ha dit, mai he vinculat el nacionalisme català amb el nazisme. No fa falta el respecte a ningú, sinó d'esquira que la manifestació de torxes ho guarda relació amb expressions concretes d'altres moments radicals i històrics del passat. Polèmica viñeta del diari El Espanyol. Ets a dir que, com deia les comparacions amb el nazisme, són del segle passat. Ara el nou dimoni és el terrorisme, i amb aquest comparem l'independentisme. En aquest diari vam fer una viñeta on una torre, amb els colors de la bandera d'Espanya, i d'una semblància bastant a les sorres, bessones, revia l'atac d'una vioneta amb una estalada, una escena que clarament el odia als atacs terroristes de l'11S. I els dos quadrats de la setmana són part... Jose Manuel García Margallo, ministre de Fers Exteriors en Funcions per la Comparació de l'Independència i el Terrorisme. Les seves paraules van ser... D'una crisi censur, un atac terrorisme terrorista se supera, però la dissolució d'Espanya era absolutament irreversible. Bé, cap moment de qüestió. Si et sembla bé, comencem fent un repàs als diaris, perquè aquí hem trobat molts humoristes per sorpresa. Sí, una miqueta. La razón, el diari de Francisco Moroenda, va fer la portada diada Made in Taiwan, o Made in Taiwan. Per què? Perquè moltes de les estalades venen d'aquesta illa. La razón va fer la següent reflexió. Si un vol un estat propi, només pot adquirir productes del seu país. Ah, veus? Exacte. Aquesta és la reacció que volia. Llavors penso jo, llavors a Espanya, què fa amb tots aquests productes que importa? No és nou, perquè altres exemples el tenim. Mira, les samarretes independentistes de la diada seran altra vegada Made in Marroc, Vols Pòpoli 2016. La Pela és la Pela. El Marroc fabrica les samarretes per la independència d'Espanya, alerta digital 2013. Doncs, com diu Alex Gutiert, el diari ara confonen independència i autarkia. Però la razón no va acabar aquí, no? No, és el diari de Moroenda, sempre abancarregats. En el seu empeny per desinflar la manifestació independentista contra les violences i mateixos. Escolta, és una mica de ball de cifres, però és bastant senzill de seguir. 2016. Puigdemont demana un referèndum pactat en una diada que es desinfla. Mics milió, menys que el 2015. La Guàrdia Urbana la quantifica en 815.000 assistents. És a dir, el 2015 hi havia 1.315.000 d'aquest any, més els que s'han marxat, que deia la razón. Però el titular de l'independentisme del 2015 deia es desinfla en 400.000. Si sumem tots aquests desinflaments que ha dit la raon, dona com ha resultat que el 2014 hi havia 1.715.000 persones, manifestació massiva, però que aquell any el diari citant la delegació del govern va dir que hi havia hagut 500.000 persones. Llavors, volem desacreditar el rival en d'acord fent el ridícul. Tampoc he tingut de sort ciutadans amb el seu cartell a Galícia. No, molt mala sort. El seu cartell de l'actual de Galícia hi havia tres errors. Això sí, ocupava tot l'autobus, perquè es veies bé. La bandera Gallega estava al revés. Els noms del Berrivera i la candidata estaven l'un al lloc de l'altre. Sota el Berrivera posava Cristina Lossada. I per últim, el Lema estava malament. En com deixar, Galícia merece més. Ha escrit Galícia merece ser més. Joaquim Colla i Fernández tenen una pica de baralla a Twitter. Sí, Joaquim Colla és el vicepresident de la Societat Civil Catalana i ha violat dones cifres de manifestants físicament impossibles als separatistes s'independitzen de la realitat. Llavors, David Fernández de la CUP li ha respost. Hi ha un recompte d'ahir gens subjecte a debat físic. 500 elactes de ciutadans, 100 elactes del PP, 23 d'extrema dreta. Total, 723. Dades dels organitzadors. Bé, d'acord, aquí l'espai d'avui. Primera temporada política amb el nostre politòleg de capçalera al Pau Ramapal, que vagi bé. Bona tarda. Bona tarda. I pins i ja us cabecs. Deu ser una pausa per la publicitat i d'aquí uns moments parlem d'en llibres amb l'Arnau Consul d'Aquell Lliberté i l'exposició que ja tenen ja. Estan a punt d'inaugurar, si és que no ho han fet ja en les últimes hores, a l'Aquell Lliberté el carrer Bonavista de Sant Jordi. Fins ara mateix. Fins ara mateix. Quan arriba el bon temps, visc les mesures de seguretat a dients per gaudir plenament del mar i les platges. Evitem les insolacions i no ens venyem si estem cansats. Vigilem els nens quan siguin a l'aigua i fem cas dels sucorristes. Les banderes ens indiquen l'estat de la mar. Són com els semàfus. Bandera verda, groga i vermella. Agencat.barra, seguretat, platges i trobaràs els consells bàsics per evitar els riscos. I davant d'una emergència, truca el 112. 112. Agenar la Generalitat al teu costat. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Fa una mica palacis de la tarda i és hora de connectar en directe amb el Call Lliberté. La nostra llibreria de capçalera de Gideson-Jus amb l'Arnau Consul, que ja tenim el telèfon. Bona tarda. De fet, Arnau estava pensant que a vosaltres heu començat la temporada, que el llibre té molt forts, també, no? Molt fort o molt senjustenca?Sí senyora, perquè no apareu. Jo crec que fort i senjustenca, ara ja són sinònims. S'han fort just. Atenció, perquè ara mateix esteu... Sembla que l'inaugureu avui, d'aquí un parell d'hores, una exposició de fotografies d'Anton Gasull. Que justa de la vella acaba d'entrar, per acabar d'ultimar els últims detalls. Home, escolti, que podria parlar. Vés-hi aquestes exposicions que hem fet molta gràcia, perquè sinó no la tindries a lliberia, perquè, a més, és que és un regal. Perquè, clar, un desopte s'adona que comencem un tacte, el del geneu, el febrer, com va a mubrir, i sempre hi havia el ton, aquí, perquè és moment del club de lectura i ho deixen just, fent fotos, tal, no sé què, i després les enviaré. I penses, clar, jo, com a molt, tens temps de fer-me 4 amb el mòbil i no, però és que és algú amb un bon aquí, preparant, i t'reganes totes les magnífiques. I al cap d'un dia li vaig dir, bueno, un dia farem una exposició, no?, i jo la tinc al cap, l'exposició. I l'exposició és aquesta, d'avui. Sí, diria-me, el que m'interessa és el moment aquest, d'aquesta relació quasi màgica, que es produeix quan un lector s'acosta a l'autor, li demane la firma. Home, un moment emocionant. Quina és la... què diu l'autor? El teu nom? Sí, és veritat. Aquest és el títol que trobo que està molt ben trobat. El teu nom. Per tant, són instantànies de quan... Hi ha un repàs de tots els actes i autors que hem vingut aquí, en aquests 9 mesos, i, bueno, va arregat, no?, perquè hi ha tantes fotos de tots els actes que ha triat el que té la mirada per l'expressió pel detall, i se'n va més curiós, no?, i comencem. La mirada foto és un lector amb el llibre de la mà, i una mà que surt, no?, que es dedueixi a l'escriptor, és l'escriptor mirant cap a algú que li està preguntant a un home, ara, i després de detalls de com, doncs... Hi ha qui fa l'assignatura més gran, un altre que fa dibuixos, que posarà un tampó amb l'assignatura i un dibuixet, d'una guineu, perquè el llibre es deia les guineus, no? Hi havia un truc que deia un autor que no firmava gaire els llibres, que estava al costat d'un altre autor, per Sant Jordi, que tenia una cua molt llarga a la seva parada, i llavors ell li diu que s'entretenia més a fer les dedicatòries més llarges, perquè així aguanta més la gent i la cua, saps? Doncs, per exemple, algun que té una cua molt llarga feia la firma i ja està. Escolta, què tens, el ton, per qui? Està per aquí el ton. Tinc el ton per aquí, està col·locant els últims detalls, i ara no vull voler recordar, però confito per dir una mica la frase, que la posició de dos parts és tot aquest procés, des que el lector dona el llibre, fins que l'autor li torne, i el lector se'n va amb el llibre llegit que li ha posat. Correcte, correcte, perquè molts se'n van mirant. I després, una última veritat, que és els autors, que on capçalem una frase que diu la negual, la poetesa negual, que diu, sempre em sorprèn, no puc evitar-ho, amb la màgia que implica tot el procés que va de l'escriptura solitària i erràtica, el lector entusiasme. Esclar, això que anava a aquest moment, el tio que s'ha estat allà dos anys o tres o vuit escrivint, davant del seu ordinador, fos, davant donat de la família, les dones se vol separar i tal, fins al moment que... Vé algú i aquesta mena de acte, i no un, normalment són més d'un, i es forma una cuga i cada altre diu, hòstia, és explosió social després d'un temps allotancat amb una història que m'ha fet viatjar, no? Clar, és un moment màgic que tu també has experimentat amb el teu llibre de general prim. Per exemple.Clar, i també va passar una cosa semblant, també. Bueno, sempre és molt curiós, sí. Per cert, quins són els escriptors que estan retratats i que estan aquí a les fotografies? Doncs mira, des del Josep Pedral, i obre la mostra per casualitat, perquè evidentment no va ser el primer, però ja et dic que la sèrie no és cronològica, doncs el francès Gelón, la Maria Sevilla, el Sebastià Portell, el Miquel Adam, el Manel Baixauli, la Silvia Alcántara, el Jaume Munard, el Jaume Ponsalorda, que em podria dir més, eh? La Susana Lugel, el Sebastià Portell, el Joan Tudó... Vaja, i tots els que han acat... Tots aquests no et passen, eh?Sí, sí. Sí, sí, és de unió, la fina que hem fet tot. L'Amunt Saperat no ha arribat a temps, no? L'Amunt Saperat no ha arribat a temps, clar. Sortirà l'exposició a l'enquivé. Ho diré perquè volia parlar del... El Bar Romera, també, amb el Deixada. Sí, és que volia parlar del Tars de Puig i a Ivi, que hi haurà demà a la Teneu de Sant Just, a partir de les 8 del vespre, amb l'Amunt Saperat, Sant Justen, que també, que presenta el seu nou llibre, Flemany Llora de poemes, no? El seu nou i primer, és un debut. Un nou i únic, sí, de moment. De moment. Què tal? Has pogut mirar una mica, tu? Però què, encara? Ens va arribar, encara, fa... Fa no res, fa 3 o 4 dies. I és allò que, entre una cosa i l'altra, tenim tots aquí guardats, i demà sí que farem una parador, i, evidentment, ens anirem cap a l'espera a la Teneu, no? Clar, ho dic per què? Atenció, que no són fons ni ningú. Com que creiem que pot haver-hi molta gent, perquè els trastos de posir aviames van creixent ja, en públic. I, segon, perquè crec que aquesta vegada se'n poden arrossegar molts altres, no habituals, que faran serà venir a veure l'Amunt Saperat. Doncs, doncs, que hem volgut a Teneu, i està anunciat a la sala Viquet, però crec que a última hora ho acabarem fent a la sala dels 50 anaris, no és que pensem en plir, tan de bo. No, però és més que... El més allà fer-ho, com hem fet altres vegades, és posar la general de l'escenari. Quedeu un clima, i bueno, i que si el de sobte no hi cap, tens tota la resta de la sala per n'han quedat 20 gent. També, també. Clar, perquè, de fet, el seu autor es sent justenca, hi haurà aquí un moviment important. Portareu llibres, també, per vendre allà, o no? Sí, sí, clar. Aquesta és la idea. No ho fem a la llibertia, però ho organitzem com a llibertia, no? Sí, perquè, ara... D'alguna manera, també el tracte d'un estableix amb l'editori, evidentment, amb el poeta, que més allà es mostra la seva feina, doncs, si més de més em pot vendre uns quants... Sí. Doncs és el que... Aquí hi farà com gràcia, ara també parlarem del cas de la Silvana, que, a més a més, és directament de Cal Lliberté, però que la Munsa, com que és sent justenca, i també acaba de treure el seu llibre, és possible que el Cal Lliberté sigui una de les llibreries on vengui més la Munsa, que segur que vendrà molt a altres llocs, eh? Això, en tot cas, d'entrada, sent que el llibre es presenta així, aquí, i que tot just ha acabat d'arribar a les lliberies, allà d'altre dia, un Facebook dient a totes les llibereries del país que no es podia trobar, doncs, clar, d'entrada, segur que aquí serà un mes. Bueno, tant de bo, això, que aleshores després hi haurà fotos que circularan pels tuiters, dels Facebooks i tal, doncs, bé, a mi, la gent li ha... Mira, què l'han presentat a Sant Just, a veure si el tenen a... Jo sóc de Girona, però a veure què tenen aquí, no? També. I sí, a Girona ho podrien trobar, la Lliberia Gèlix. Ah, mira, Lliberia Gèlix, que és la consellera, l'ex-consellera de sanitat. Ves a saber si no som família. La consellera Marina Gèlix. Bé, doncs, tot això... Les lliberies històriques de Girona. No, és que jo, a Girona, no conec gaire els lliureries, la veritat. És una ciutat, Girona.Sí. Jo no, això, sí.Ah, sí? Aquí arribàvem, aquí arribàvem. Bé, per tant, demà aquest tast de poesia i vi... Aquestes de poesia i vi, que és això, comencem els tastos de poesia i vi a la Teneu, que és una cosa que l'any passat amb l'Organització de Lliberia, havíem deixat una mica abandonat, em van fer un només, i tenim ganes de dir-me que seguirem fent molts actes a la lliberia, però no abandonarà la Teneu, que d'alguna forma suit el nostre pressol. Clar. Per tant, doncs, comencem a la Teneu i anirem venint. I això que deies, doncs, aquest setembre s'enjusten. Avui, exposició de fotògrafs enjustents, d'actes que hem passat a s'enjust en l'últim any, demà, poetes a s'enjustenca, vi jous que ve, també doble actuació, de fet, triple s'enjustenca, perquè presentació de la Silvana, lliberté, s'enjustenca, lliberté... Quants serà? Quants serà? De dijous. El dijous que ve. I lectura de dos actors de s'enjust, de fragment, i s'anà presentació en la qual, sobretot, no s'acostuma a fer amb les novel·les, si amb els lliurets de poema, que això són recitals, no? Doncs sí, sí, escolta. No hi havia un recital, però sí, sí, d'una banda Roger Cónsol, sí, de la casa, i de l'altra, doncs, també, de la casa, clara segura. Home, molt bé, meravellós, meravellós. Escolta, no s'ha plantejat seguir regidó de cultura directament per posar-se la cadira i la taula del sud d'espais a aquell lliberté? Bé, posíem lloc arreu dels països, que ho hauria de ser. No, oi, perquè... Oi, perquè esteu concentrant un... un boom i una quantitat d'activitats literàries i culturals, que, escolta, esteu fent competència al mismíssim que en Gin està, com diria Joan Gaspar. Vull dir que poca broma. Vull dir que sigui la intenció, però no per la paraula de competència. Si ha fet de fer actes, no ens n'amaguem, no? Com a aquell lliberté el que arribem a la llibertia, després de, clar, de quatre anys i muntar actes de la Teneu, al principi era amb 10, i els últims dies, hi havia vegades que eren 80 i la gent ens deia, escolti, per què no venen llibres? No, nosaltres muntem actes. I, bueno, vas veient que, home, hi ha una demanda, no només de llibres, sinó d'actes culturals. Profesora Calla d'escriptura i a mi, que mira, un tachó sempre m'ha agradat, doncs dius, home, no deixarem pas de fer-ho, ara, sinó d'alguna manera. A més, ara ja no cal quadrar agendes, no? Ho feu quan us dono la gana, que això també és... Sempre procuren no coincidir amb les champions, perquè encara no li poden fer la competència, però procuran no coincidir que el novembre literari va néixer. A veure, ja molts actes del novembre no ens xafem. A veure què fa Can Ginestà, què fa a la Teneu, evidentment, què fa a la Salvador Escriu, el Joan Maragall... Ja veig, eh?, i combinar-ho. Inevitablement, ja dius que et xafes, eh?, però ara. Digueu que ve jugar el Barça contra l'Òscar de Madrid. Per això l'acte és el Sant Dijous. Doncs el Dijous, que ja ho veurem, que serà un acte multitudinari. Aquell llibre té, ho fareu? Ho farem a la Teneu, també. Ah, ho fareu a la Teneu. Aquests dos primers actes el fem a la Teneu. Tenim preparats, no patiu. No, ho veurem aquí, un gran èxit. En fi, doncs, Arnau, parlem la setmana que ve, que suposo que ja estaràs ja a cura punt. Crec que no m'has preguntat per llibres, però... No. Va de soar, no?, tenim dos autors Sant Justencs, que s'estrenen, un em posi a l'altre novel·la, correu-hi. Clar, no, no, és que, de fet, avui ha sigut una mica... És que hem de connectar amb les usatges de la CIS, però aquesta presentació d'aquests dos llibres d'autores Sant Justencs, en parlarem amb més calma, amb totes les programes, però, de moment, això va als títols. I, a més a més, que sapiguem que, demà, a les 8 de la Teneu, aquest és de Poesia, amb l'Amunça Prat, i dius que veia que el llibre té amb la Silvana. Els títols dels llibres, que et donen pistes? Home, sí, podem dir-los, el de la Silvana és... Tots els saps? La Silvana és la mecànica de l'aigua, i el de l'Amunça, els secrets de les paraules. Títols prou contundents, i que diuen prou. Doncs escolta, Arnau, la setmana que ve i l'altre, ja em parlarem bastament de com m'ha anat aquest acte. Perquè tothom ha fet entrevistes a les autores. A mi m'encantaria. Em consta que avui hem passat per radioactura. Avui l'Amunça ha abraçat per la Silvana. Ja em consta. Doncs ja ho farem. Arnau, que vagi bé, una abraçada, i endavant amb el curs i el que el llibre té, com diu aquell, endavant les atxes. Endavant les atxes. Es posa molt de moda i és molt agressiu. És el que utilitzes per tallar-ho al cap d'un conill, no? Una atxa. Que vagi bé, Arnau, cuida't. Vinga, adéu. Ens connecteu amb Catalunya Ràdio per escoltar les notícies de la SIS i tornem després amb l'Aroa Carmona i el seu viatge voluntari. Fins ara mateix. Catalunya Ràdio. Les notícies de la SIS. Bona tarda, us informo aquí l'Ian Sabrià. Carles Puigdemont, el president de la Generalitat, ha donat avui ple suport als organitzadors del Mouena. Després de rebre l'exconsellor Francesc Com, que declarar dilluns, concretament dilluns, davant del Suprem i de saber que el Tribunal Superior de Justícia ha desestimat els recursos de Mas, Ortega i Rigau. El president s'expressava en aquests termes. Tot el suport, i dir-li que no només no estarà sol en la declaració, tampoc estaran sols, en el cas dels judicis, i no estaran sols l'endemà dels judicis i l'endemà de les sentències, perquè a la seva feina es va fent damunt del govern. Puigdemont afirma que el govern no va vulnerar cap llei ni cap norma amb la consulta del Mouena, sinó que, ben al contrari, va reforçar l'Estat de dret. Més veus el Partit Popular, que demana públicament que Rita Barbarà deixi l'esco de Senadora. Només la número dos del partit, Maria Dolores de Cospedal, ha defensat que ja ha fet prou abandonant el partit. Avui les Corts Valencianes aprobaran, amb el vot del PP, una petició perquè l'exalcaldessa entregui l'acte de Senadora de designació autonòmica. Els sindicats francesos han intentat mantenir viva la protesta contra la reforma laboral amb la convocatòria. A més, d'aturades en sectors com el transport o fins i tot la televisió. Segons la Confederació General del Treball, unes 40.000 persones s'han concentrat els carrers de París, on hi ha hagut alguns detinguts i una dezena de ferits, entre policies i manifestants. La policia rebaixa la participació a unes 14.000 persones. L'Ajuntament de Barcelona defensa que es regulin els lloguers i es posi un preu màxim a les zones de més de 40.000 persones. I, a més, es posarà a la presó. Els lloguers es regulin els lloguers i es posi un preu màxim a les zones de més de 40.000 persones. L'alcaldessa de Colau també vol que es faci un llistat públic on s'indiqui quin és el topall. Colau també troba imprescindible que es torni als lloguers de periódes de 5 anys, tot plegat per evitar l'efecte bombolla que hi ha ara. Molta gent s'endona a compte que els lloguers abusius són la principal font ara de desnonaments, presents i futur, especialment a la ciutat de Barcelona, on sabeu que s'han disparat els preus del lloguer, l'alertàvem d'una possible bombolla a la ciutat de Barcelona i les dades han anat confirmant. Doncs, a cara d'una altra cosa, els treballs arqueològics del carrer dels Ferres, el núcle antic de Tarragona posen al descobert no els fragments de l'agradaria del circ romà i una important ocupació medieval. Les troballes ocupen una zona fins fa poc i hi havia ors urbans abandonats. Tarragona, Manel Sastre. Bona tarda. L'excavació ja està a la recta final. S'ha pogut certificar que els elements de l'agrada del circ que han aflorat corresponen al sector sceptatrional. També s'ha descobert una part de la plataforma que formaria part del sistema de voltes de fonamentació, sobre el qual es reculsaria l'agradaria i el seu pòdium. L'arqueòloga municipal i mateixa, ell, detalla també la importància de l'estructura medieval localitzada. Són unes estructures que estan respondent a una àrea industrial, utilitzant aigua per aquesta activitat industrial que encara no podem definir. I, a més, hi ha una candidatura a presidir l'acadèmia espanyola del cinema, que viu un buit de poder des de la dimissió inesperada fa dos mesos de l'actu Antonio Racines. I la candidatura és de l'actual president en funcions, la figurinista Ibon Blake, Madrid Lali Ferrer. Bona tarda. Ibon Blake és una de les dissenyadores de vestuari més populars del cinema espanyol i de Hollywood. Encapçala l'única candidatura com a candidatura de l'acadèmia espanyola de l'acadèmia espanyola. Encapçala l'única candidatura copte dirigir l'acadèmia del cinema de capitada des que el mes de juliol va dimitir de manera irrevocable Antonio Racines, que va denunciar la inoperància organitzativa de l'entitat. Ibon Blake ha treballat de figurinista en una cinquantena de pel·lícules. El seu cúrdiculum té un òscar i quatre golles. Els seus números dos són el director Mariano Barroso i l'actriu Nora Naves, protagonista de Panegra. L'Àlex Ferrer, Catalunya Ràdio, Madrid. Esports, Marta Garcia. Neymar, reconeix contactes amb altres clubs. El damant del Bràsil·ler també ha explicat que en guanyes per estar entre les tres finalistes de la pilota d'or, destacant que ha guanyat l'Olympic amb la Canarinha. L'Audiència Provincial de Barcelona ha jornat la decisió sobre l'acció de responsabilitat contra la porta de l'Àlex Ferrer. La reunió entre el Barça i el president de la FIFA Jean Infantino ha permès oficialitzar la repressa de les relacions institucionals entre les dos entitats segons explica el Club Blaugrana, unes relacions molt referendades des de l'ascensió de la FIFA al Barça, quan no li permetia fitxar. La delegació l'encapçala del mateix president Josep Maria Bartomeu. Javi López s'ha entrenat avui amb el grup, el capità de l'Espanyol, el van substituir en l'últim partit de Lliga per una forta contusió en la cama esquerra, de la qual ja està recuperat. L'encapçala ha d'anar avui dels Jocs Paralímpics de Rió, l'Egaren Casaray-Gascón, disputarà la final del 100 papallona on ha entrat amb el 4 registre, i el nador de vida franca Toni Ponce s'ha clasificat per a la final del 100 braça amb el 7 temps en eletisme Mela Niverges, s'ha clasificat per a la final dels 400 llisos, després d'haver aconseguit la seva millor marca personal. Fins aquí, les notícies. Tots seguit, les notícies de Sant Just. Bona tarda, són les 6 i 5 minuts. Us parla Andrea Bueno, treballant al projecte educatiu de Ciutat i donant suport a les escoles. En el seu dia a dia són dos dels reptes més destacats de la regitoria d'educació a aquest curs. El projecte educatiu de Ciutat és un projecte que fa conjuntament amb la Diputació de Barcelona, i que té com objectiu fer entendre que tot ciutadà i tot espai pot ser educador. Per tant, el PEC pretén materialitzar el fet que no només s'educa a l'escola. El projecte educatiu compta amb 4 línies de treball. Sant Just és ciutat educadora des de fa uns 8 anys, i ara la regitoria i la Diputació estan elaborant el projecte a la idea és que la ciutadania pugui bil·lar-se posteriorment a l'hora de determinar les actuacions que hauria de contemplar el PEC. Més coses, el Centre d'Estudis Sant Justens participarà aquest cap de setmana de les Jornades Europees de Patrimoni. Se celebra cada any durant un cap de setmana per posar en valor el Patrimoni Cultural d'Europa. De fet, aquest any l'edició es dedica a les persones que treballen per al coneixement, la difusió i la conservació del Patrimoni, agrupades com a comunitats patrimonials. En aquest sentit, demà, el Centre d'Estudis ha preparat una conferència amb Vestera Txuel a les 7 de la tarda, a l'estat legislatiu de Ciutat de Barcelona, i a les 7 de la tarda, a l'estat legislatiu de Càngine Està, sobre la protecció del Patrimoni. I dissabte hi haurà una visita a la Ruta Jujol de Sant Joan d'Espi, però, malauradament, ja no s'hi pot apuntar ningú més. I una punt més, el Sant Justenc Tongas Ullina Gura, avui a aquell llibre té l'exposició El Teu Nom, es tracta d'una mostra fotogràfica que recull la interacció i les emocions entre autor i actor en el moment de l'advocatòria d'un llibre. L'exposició consta de dues sèries d'imatges. La primera es titula El Teu Nom i la segona mostra la relació entre l'escriptor i l'aptor, que, durant textos, expressions i textos, que il·lustran des del lliurement del llibre per signar, fins a l'instànim que l'actual recull i assegureix la dedicatòria personalitzada. La segona sèrie es diu Els Autors, i és una selecció de retrats espontànics dels escriptors parlant de la seva obra. Totes les imatges s'han pres a Sant Just durant la primera mestra d'aquest any. La mostra s'inaugura quarts a vuit del vespre que el llibre té. I això és tot el moment. Fins d'una hora més ampliada el Sant Just notícies, edició vespre a les set. Mentre tant, us recordem que podeu seguir l'actualitat de Sant Just, al web de la ràdio radiodesvern.com i al Twitter i al Facebook. Que vagi bé, bona tarda. Després, internet, radiodesvern.com. Li vas seguir Facebook, Twitter, YouTube, Instagram, i ara obrim un nou canal. Comunica't amb nosaltres per WhatsApp. 610-777-015. Ràdio Desvern, cada dia, més a prop teu. Per marxar de vacances tranquils aquest estiu, la policia local de Sant Just recomana seguir una sèrie de consells per tenir els lladres ben ayunyats de casa nostra. No deixar correspondència a la bústia. Instalar un rellotge programmable de serveis o sensors de llum. Comprovar el bon funcionament de l'alarma de casa. Asegurar que portes i finestres reuneixen les mínimes condicions de seguretat. No guardar cap joc de claus a la part exterior de casa. I deixar un telèfon de contacte a alguna persona de confiança perquè pugui revisar l'habitatge o retirar la correspondència. Davant de qualsevol moviment sospitós, comuniqueu a la policia local. El telèfon 93-473-1092 o ve a urgències el 061 o als Mossos d'Esquadra, el 088. Els ICA és un virus present a molts països de l'Amèrica Latina. Les embarassades són un grup de risc per la possibilitat de transmissió al fetus. Se'l recomana no viatjar als països afectats i utilitzar preservatiu durant tot l'embaràs en el cas que la seva parella hi hagi viatjat. I si ens espassem als països on el virus és present, prevenim les picades. El nostre país tots els casos són importats, però cal controlar la proliferació del mosquit tigre buidant els recipients d'aigua de les nostres terrasses i jardins. Troba més informació a canalsaludfungencat.cat o trucant al 061. 061, la Generalitat, al teu costat. Cap cigarret per la finestra. Cap barbacoa. Cap descuit al camp. Cap xoc amb foc. Cap foc al bosc, al bosc, al bosc, al bosc, al bosc. Xux, cap bosc. Dicutació de Barcelona, Generalitat de Catalunya. Corrent. Esmorzant. Comprant. Passejant. Cadant. Treballant. Celebrant. Sortint. Conduint. Vius connectat. Conduint. Desconnecta. Evita les distraccions. Milers d'accidents de trànsit són provocats per l'ús de mòbils, GPS i aparells de ràdio. Generalitat de Catalunya. Gràcies. Gràcies. Avui coneixerem alguns cursos de formació per joves de la Unió Europea, a Montenegro, per exemple, al Regne Unit o a Budapest. Això serà d'aquí una estona amb l'Aroa Carmona. Mira, hi ha dos senyores que ara arriben als vidres que tenim aquí a Can Gina. Hola senyores, bona tarda. Què tal, bé? Va molt guapa, molt elegant. Sí, hem fet bolsos de color blanc que portem. I, a més a més, també, que un any més estem molt contents de parlar de gossos amb l'Albert Capapell. I és que aquesta temporada, en canviat de dia, el tindrem als dijous per parlar d'educació Can Gina a l'espai de filosofia Dogville Beach. Albert, bona tarda. Hola, bona tarda, Albert. Ui, espera, perquè... Comencem bé la temporada. Albert, bona tarda. Jo t'hi vaig dir que ja era molt cil·lita. Ui, espera. Un moment, estic tantat de posar el que diu el telèfon, però veig que... Hola, Albert. Què sembla aquest telèfon obert? Però crec que no és conscient que ha d'entrar a una ràdio a parlar ara mateix. Sí, sí. Hola. Bé, som una cosa. Pareu, pareu. Truquem-lo, tornen-lo a trucar, tornen-lo a trucar, i fem un explícit i a veure què està fent. Now it's there when I see a page It takes me way to that special place And if I stare too long I'll probably break down and cry Whoa, oh, oh Won't you try to hide Whoa, oh, oh Won't you close your eyes i dentro de la Guàrdia Europea. El Verga-Papi, bona tarda. Bona tarda, Jordi. Bona tarda, molt bé. A ritme de Can Sand Rose amb aquest... Molt bé, molt bé i el tons! T'agrada la ocasió sobre la sentonia? M'ha agradat molt! Pots deixar-la com una Haeve y tant. i tal, no? Sí, sí, sí. Fins que hi hagi mira fins que hi hagi una altra millor, potser podem anar a les xarxes. Perfecte, cap problema. Bé, Albert, molt contents d'haver-te... de tenir-te una altra temporada més aquí al programa, que ja són unes quantes, ara, no em facis dir quantes... Jo diria que passa amb cotxe. Sí, aquí és la quarta, potser... Estic al carrer, jo diria que comencem... Sí, potser, a quarta, a la cinquena... A quarta, a la cinquena, mare meva. Bé, hem de parlar... La primera temporada que vam començar, amb la Rosè, era allà, el 2012. Doncs ja, efectivament, sí, sí. La quarta o el 2012, el 2013... Sí, sí, sí. Allà, des de quarta o cinquena. Bé, eh... Estic a la lletra, Jordi. Jo més. Jo t'asseguro que més. Hem de parlar una temporada més, com dèiem, de gossos, una mica de tot, d'educació, canina... Ja sabeu que teniu el mail del programa per si voleu explicar qualsevol cosa. Mórruarroba.gimel.com la penya del mórruarroba.gimel.com sobre i relacionat amb els vostres gossos. I nosaltres li passarem a l'Albert. Passem que avui vols parlar sobre raons, per anar a passejar amb el gos per la muntanya. El que passa és que, Albert, tenien en compte com estan les últimes hores previsions meteorològiques i tal. Els canvis de temps, jo volia preguntar, afecten els gossos, també, o no? Afecten i molt. És una molt bona pregunta, sí. Segurament els companys que ens estiguin sentint que tinguin algun gos o gosa prop aquests dies, hagin notat, o hagin percebut, un canvi important en el seu estat anímic. Estan molt més nerviosos quan venen tempestes, i més quan la tempesta ve com aquestes vegades, aquests canvis de temps que pujan... Que baixen la temperatura. I a la nit, tempestes elèctriques amb llams espectaculars... Són les que més... Més inquieta, diguéssim, no, els animals. No ho acaben, potser, d'entendre el que està passant. I els gossos, com alguns animals, també detecten avanç i hi ha una tempesta? És a dir... Sí, sí. Mira, és una cosa que m'encanta d'observar, perquè, òbviament, nosaltres estem informats per les notícies i per les partes meteorològiques. Però si no estiguessin una persona que conviu amb un animal, jo no sé si amb tots, però amb un gos, em puc dir que ben segur, s'abrien també perfectament. El mateix dia o un dia abans sabríem quin tipus de temps tindríem el dia següent, si canvia o no, bàsicament. Perquè, igual que una persona que pateix de les articulacions, també nota un malaltat o un mal... Doncs els gossos els hi passen igual. I, de fet, també els gossos grans, els adults o ancians, podríem dir, també el noten molt. Per exemple, un gos que té artrosi, el dia d'abans o la nit d'abans, d'una tempesta o d'una baixa de temperatura important, el veurem molt aixecat, molt... No trist, però pràcticament que no es mou gaire. O que li fa una miqueta de cosa aixecat sense tornar-se a geure. Però es nota molt. És una pregunta molt... que sembla molt evident, no? Jo ja saps que sempre et pregunto des de l'inorància, des de la basant d'una persona que no ha tingut mai gos, i, per tant, era simplement... Però veiem que digui una persona que no ha tingut mai gos, però que està molt més capacitada per tenir-ne, potser, que molts el tenen. Perquè després de 4 anys, volguis o no, jo no puc marxar, i llavors t'escolto, saps? Però també ets una persona amb criteris, tio. I després de 4 anys et podien estar entrant per una orella i sortint per l'altra. Sentit comú, no? Una cosa de press, sentit comú amb aquesta secció. De totes maneres, avui volem parlar efectivament de raons, per anar a passejar amb el gos per la muntanya. Raon número 1, per què hem de portar el nostre cos a passejar per la muntanya? Bé, no sé si estarà sentint, o espereu que ho puguin sentir, el soroll que és ambiental que tinc al meu voltant. Sí, és una moto, no? Ha passat ara fa un moment. Una moto, un cotxe, una furgoneta, un cotx. La ciutat és un món, és un entorn que està plegant els primos diversius. El gos, sí. Un entorn on el gos pràcticament no pot exercir de gos. Sorolls, es fa, obstacles... I ganes, ara una moto sense el tub d'escapament, ara passar a un nen cridar amb un cotxe. No es pot ser gos a la ciutat, no? No es pot ser gos a la ciutat, no. Clar, en canvi, quan anem al cam o a la muntanya, o a un entorn més natural, tot, tot, tot, completament tot el que es trobi el nostre gos, serà molt més assumible, molt més natural, molt més fàcil d'entendre. No crearà una preocupació afegida a la que ja té. Quan parlem d'això, estem parlant sempre de gossos que tenen... Òbviament, a qualsevol gos li va bé anar a la muntanya a passejar. Però, sobretot, aquests gossos que tenen un problema... No sabem com ho faran. He partidiu en el centre de Barcelona, o en una ciutat molt gran i no trepitja gaire la muntanya. I són gossos que, constantment, quan anem a passejar amb la corretja a borden, intenten allunyar les motos, intenten allunyar els ciclistes que passen pel carri i el bici. Clar, perquè tenen una mica de por, fins i tot, no? Bueno, realment, tot partiu d'aquesta por, que a la majoria dels seus casos és una por, que partiu del dades coneixement o de no entendre allò que està passant, i com que no entenc allò que està passant, i el meu company humà s'està preocupant, jo intento allunyar allò que em preocupa. I aquesta és la resposta que veiem moltes vegades d'aquell gos que va a la corretja, intentant menjar-se al món, intentant mordar a tothom, intentant que no s'apropi ningú, doncs, principalment, a la muntanya ens traiem d'un ploma, entre cometes, aquest fet. Perquè a la muntanya, tots els estimos que pugui rebre seran estimos que entengui, que no li creïn un valentès, una sensació inquietant. Clar, tot això és un bon motiu per portar el nostre cos a la muntanya. En primera raó seria una realitat comprensible pel nostre cos. La muntanya, en un entorn natural, és una realitat assumida. Punt número 2, a veure, per què? Punt número 2, realment, hem de començar a pensar en el terreny, que alguna vegada ja ho hem parlat aquí a la secció, però avui m'agradaria repetir-ho, que mai he estat a més, perquè a la muntanya el terreny és irregular. A part d'aquest natural és irregular. Puls ja baixa, té diferents nivells, té diferents arbustos, llavors, per una banda, hem d'entendre que la muntanya és un lloc, un gimnàs natural. L'hem de veure com això, com un lloc on el nostre cos, simplement pel fet de caminar per allà, està fent una activitat moltes vegades quan anem al parc, al parc de la ciutat, veient aquestes persones tirant-li pilotes i tirant-li tals el costa que corris. Sí, ja vull comentar alguna vegada que potser això no seria la millor pràctica, no? No, però parteix d'aquesta desinformació. Per una banda, sabem que l'animal ha de fer exercici, i per l'altra banda, li fomentem una activitat antinatural. Llavors, quan estem tirant el pal o la pilota, llavors d'anar a la muntanya, ens veu d'aquestes dues situacions. El nostre gust serà exercici, perquè només el fet de caminar, pujar i baixar per aquell terreny ja és un exercici en sí, i, a més, contribuirà a la seva motricitat, que això és una cosa que no sempre tenim en compte. I, de fet, que és un altre gust. A diferència de tirar-li el típic pal i que el vagi a buscar, ens el porti i fer-ho així com 30.000 vegades, no li causarem aquest estrès, que amb altres vegades has comentat, que li fem això de tirar el pal i que ens el vagi a buscar o la piloteta de torn. Exacte. Tindrà una utilitat real, aquell exercici, que serà simplement portar-lo ell cap a on ell vulgui. En sumar alguna cosa, a seguir algun animal, a seguir un altre gust que li està convidant a fer una aventura per la muntanya, llavors, aquell exercici tindrà molt més sentit. De fet, serà l'exercici. No haurem de fer res més. Correcte. Per tant, el punt número 1... Doncs, efectivament, per canviar una mica d'aires on comentaves, el punt número 2 és per fer exercici. Punt número 3. La temperatura.A temperatura, molt important, això, sí senyor. La temperatura del terra. Ara estem acabant l'estiu i, potser, en aquests dies que comença a refrescar, ja no ho estem intentant. A partir d'un moment, durant els dos, tres, inclús quatre mesos, bé pot durar la calor d'estiu, els nostres gossos que passegen per la nostra ciutat estan trepitjant ciment. El ciment no fa altra cosa que emmagatgemà la calor. Molt descalfor, sí, sí. Si hem de pensar que això ho ajuntem, amb el fet que els gossos regulen la seva temperatura en gran part per els cuixinetts que tenen els peus, per aquesta espècie de... Espanyoles. A partir de les espècies sota els peus, com la dic jo. Sí, per aquestes pàrsoes. Imagina't que, per això que utilitzen ells per regular la temperatura, estan contenta directe amb l'esfalt o el ciment de la vorera, que deu estar a 50, clar. I a més a més, és que l'esfalt tampoc no és el millor, ja sé que no hi ha els remèdies, però no és el millor, potser. Com es diu això? Terra, no?, per poder passejar. No. L'esfalt, per exemple, està pensat, però el que està pensat, en d'entendre que l'esfalt té una funció molt evident, que és que la goma dels neumàtics s'agafi. Que no rellisquin, diguéssim, que quan plogui, allò continua igual. Llavors estem parlant d'un material que és molt abrasiu amb la pell. I tens, sí, tenim en compte que les temperatures de l'esfalt són més, com li està donant tot el dia al sol, i allò no té cap mena de... o cap mitjà per a la quarta temperatura, allò està molt, i molt, i molt calent. Llavors el nostre animal sortirà al carrer. Està calorat, perquè normalment ja tenen entre un grau i dos de temperatura corporal, més que nosaltres, més que els humans. És a dir, si nosaltres estem a 36 i mig, doncs ells estan sobre 39 o 38 i mig. Amb aquesta temperatura li afegim això, el terra. Un terra súper calentat, completament clar, que també això, a prop, ja, òbviament, no és tan a cos d'un gos, per entendre'ns, és un petit 4x4. És com si tinguéssim un mini tot terreny a casa. Llavors estem fent que aquest tot terreny, bàsicament, es mogui per un terreny clar. I això atrofia, a poc a poc, els seus músculs, o part de la seva musculatura, que a la llarga, pot ser que acabi donant-se la situació que el nostre gos camini de forma determinada, no sàpigui... Per exemple, jo conegut gossos que no s'havien trotat. S'havien caminat, però no s'havien trotat. No se n'encorre, no? Una mica? Sí, però ja, exacte, hi ha gos té diferents maneres de caminar, no? I la seva manera natural, per defecte, és el trot que li diuen, que és aquesta manera de caminar com a saltet. És més ràpida que l'abaltomant, perquè està passant més curta, però és més ràpida que nosaltres, però està, diguéssim, més enfocat a optimitzar el moviment. Quan el gos està caminant, està carregant molt la seva musculatura. I això és el que constantment estan fent els gosos que passegen de la corrella per la ciutat. Estan contenint aquest moviment natural, estan educant el seu cos d'una manera que no està preparat, i això és el que comporta aquest atrofiament o aquestes artrosis. Potser una miqueta avançades. Bé, estem parlant amb l'Albert Capapell, que ja sabeu és el nostre educador caniparticular, una temporada més que hi ha gent que potser dirà, que és Toma, està parlant de forma molt tècnica, és que són qüestions molt importants a tenir en compte, i a més avui ja estem fent un especial de raons per anar a passejar amb el gos a la muntanya. Mira, Albert, et presento, no sé si la coneixes, l'Aroa Carmona, que jo la tenim aquí, Aroa, bona tarda. Hola, bona tarda, bona tarda, Albert. Bona tarda, del mig de programa. Aroa. Aroa Albert, Aroa. L'Aroa, que vindrà també als dijous per parlar-nos que la setmana, com la temporada passada de viatges voluntaris i tal... Aroa, tu tens gos?No. M'encantaria, però és una gran responsabilitat, un gos, eh? És veritat, és una...I jo faig viatge voluntari. Ja, tu estàs tot l'any fora, quasi bé, no? No pots tenir gos. Llavors, Albert, tenim més motius... Però jo tinc una pregunta, eh, per l'Albert. Ho puc fer?Sí, endavant. A mi m'agradaria molt regalar-li a la meva avió un gos, eh? Però mai regalat gossos, no... Jo no estic familiaritzada amb el món dels gossos, no és enllà de veure'ls ja i que m'acus. Llavors, m'agradaria saber on puc trobar, perquè m'agradaria adoptar-lo, no comprar-lo, perquè hi ha molts gossos que necessiten famílies, no? I no sé on dirigir-me. A veure, per la teva zona, en principi, per la zona on esteu, podíeu recorrir al mateix ajuntament i informar-vos a veure si teniu el servei de protector municipal. Que cada cop hi ha menys municipis amb aquest servei, però encara en queden alguns. Que sí, no? Ja que no, però... A la festa a la tardor, Jordi... Perdó, a les paradetes de Sant Just, sempre hi ha una protectora, no? Però no són de Sant Just, em sembla, eh? Diria que són dels pluges. Ah, bueno... Que també pot ser això, perquè hi ha cada cop més... És una manera molt evident en què cada cop més municipis estan desencès d'aquest servei, el servei de la gossera municipal, per entendre'ns del recullida d'animals i el cuidar dels animals, i d'anar traslladat a petits nuclis del voltant, de manera que han centralitzat 4, 5 o 6 municipis grans, centralitzen la seva protectora en aquest lloc. Mira, potser seria trucar a l'Ajuntament de Sant Just per... Jo crec que la millor opció és trucar a l'ajuntament i allà mateix us poden informar si teniu alguna o... Acaba de trobar-ho, això ho porta la gent de Help Wow. Help Wow. I de fet hi ha un telèfon, que és el 9.3, 7.6, 11.14. Després me'l dones, que no t'impollis, Jordi. 9.3, 7.6, 11.14, i allà podràs trobar tota la infò que vulguis. Mira, ja ho tenim, Albert. Perfecte, Jordi. Avui estem parlant amb l'Albert de diferents raons per anar a passejar amb el gos per la muntanya. Ens n'hi han quedat amb la tercera i encara no es falten dues. Quina és la quarta? La quarta és una molt evident quan anem a la muntanya, que és que a la muntanya les correlles no existeixen, no existeixen d'existir, millor dit. Existeixen, però no hauria d'acabar. El cor està a les seves anxes, que es diu. Clar, estar al seu meri, estar al seu entorn, ell controla o ella, controla molt millor, tot i que no hagin anat mai, està molt més preparat per aquell entorn que nosaltres. Llavors hem d'entendre que la corrella l'hauríem de deixar al cotxe. Un cop de sent la corrella al cotxe, començarem a conèixer aquell animal que no han conegut fins al moment, perquè normalment... No, no, hi ha molta gent que potser té por de deixar la corrella, perquè pel que sigui, tota la vida ha posat el gos a passejar, no? Quan està fora o a l'aire lliure o en un entorn que no és controlat com podria ser un pis, o una casa o un interior, perquè, clar, no sap si el gos se li pot escapar, això? És normal que passi? Això és super habitual, Jordi, jo és el que més em trobo, i de fet és pràcticament el que més m'he dedicat amb els últims mesos, que és a treure aquesta por a la majoria de gent, perquè per diferent raó, perquè, en primer lloc, un gos es pot escapar, òbviament un gos pot marcar, com vols, a vols. Però hem d'entendre que un gos que ja té un vincle, que té una bona relació amb aquella persona, no abandonarà aquella persona sense més, no marxarà així a la torera, i aquí els quedis, principalment perquè aquell gos té una relació, ja no només afectiva, sinó que també té una relació de comencellisme. El nostre gos ens necessita més per viure, i llavors és una miqueta estúpid pensar que el gos marcarà així, perquè sí, aquí pot ser que s'allunyi, sí que pot ser que faci alguna aventura, i el perdem de vista, que em punxeu a la dada, sobretot en gosos joves tenen més tendència, potser fer aventures, però marxar, el que és marxar i escapar-se, no conegut cap. Llavors, entre aquí, la següent pas, el següent pas és quan aquesta persona que té por deixa el seu animal, el deixa suelto, i comença a observar-lo, és quan comencem a aprendre, com comencem a conèixer aquell animal, que moltes vegades tenim la tendència a pensar que en el nostre animal, com quan anem passant per la corretja amb la corretja pel poble, bord de d'altres gossos, pensem que, automàticament, quan estigui suelto, en comptes d'abordar anirà a mossegar els d'altres gossos i es fotran algun lío i tal, i tal, i qualsevol. I no té per què? realment és el contrari. Efectivament, bé, doncs aquest és el punt número 4. El gos a la muntanya és lliure i no té la corretja que l'ofega a la ciutat. I el punt número 5 i últim, Albert, qui ens seria? És una miqueta la conclusió de tot aquest estudi. Hi ha moltíssimes més raons per portar-lo, perquè són molt generals, però la cinquena seria bàsicament que ens serveix com a... per enfortir el vincle, per millorar aquesta relació, que mai està de més. Sempre tenim una molt bona relació, però sempre la podem millorar. Si sempre ho podem millorar, perquè no fer-ho. I també us amic l'escusa, per nosaltres mateixos, i marxarà a la ciutat i anar-me a la muntanya a respirar. Era fresc, també, eh? Tant i tant. Bé, doncs Albert, moltíssimes gràcies, una setmana més, que vagi bé, i ens trobem dijous que ve amb més filosofia d'ogli el viatge amb el nostre educador, que n'hi ha l'Albert, que va bé. Que vagi bé, adeu-sia, bona setmana. Molt bé, bona setmana, Jordi, bona setmana a tothom. Adéu. ... Aroa Carmona. Viatges internacionals. Joves. Experiències. Cursos. Aroa Carmona. Simpatia, energia. Felicitat. Què? Felicitat. Calla. Val, hem tornat. Aroa Carmona, què passa? Bé, escolta-me'n. No hem de deixar una pausa per la publicitat, perquè, si no, no tenim els ingressos de tots aquests anuncis de la Generalitat. Que sigui el Foc, que sigui la campanya del virus i que... I de la platja també posarem el problema. A la platja neta. Sí, clar, perquè a la platja neta, no. Com veus a la platja, visen comptes i aquestes coses. Ah, pels caurons. No, pel sol. Pel sol. Ara que tu ets morena i així rabiosa. Hem de fer una pausa per la publicitat, però d'aquí uns moments, amb la doa, parlarem com cada temporada el programa de viatges voluntaris. Viatges voluntaris. Avui no anirem. Avui anirem a molts puestos. Ah, molt bé. Gràcies per la teva conclusió. Que res. Els ICA és un virus present a molts països de l'Amèrica Latina. Les embarassades són un grup de risc per la possibilitat de transmissió al fetus. Se'ls recomana no viatjar als països afectats i utilitzar preservatiu durant tot l'embaràs en el cas que la seva parella hi hagi viatjat. I si ens desplaçem als països on el virus és present, prevenim les picades. El nostre país, tots els casos, són importats, però cal controlar la proliferació del mosquit tigre buidant els recipients d'aigua de les nostres terrasses i jardins. Troba més informació a canalsaludfungencat.cat o trucant al 061. 061. La Generalitat. La Generalitat al teu costat. Gràcies. La Generalitat. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Jordi. Què passa? Jo pensava que ja em donaries la benvinguda amb una altra música, que l'havies baixat durant l'estiu. Estic molt a la temps. Però si és la música que s'utilitza per parlar d'Europa, de viatges, dels joves, del Parlament Europeu, broselles, vèlgica, les grans institucions europees, com el Parlament, que serveix per moltes coses, tot... Mira, aquestes coses serveixen per financiar les coses que jo faig. Sí, senyor. Ara ben dit, Ben i Taró. Però les coses que jo faig són molt més divertides. I aquesta música és molt alta. No veies, no veies. Em rebel·lo. Quina música... Ui, em rebel·lo. Quina... que has vingut en rebelona, aquest estiu? Existius, donant molta canya. Quina música vols que posem, a veure? No ho sé, una més animosa. Vols que busqui animosa al Spotify? Eh... És el que estic fent, eh? La primera cançó que surti... Showing results for animosa. Què és això? Animosa, és el que si tu dius una més animosa. Doncs ja posem una més animosa. És que animosa no existeix. La primera es diu... És que animosa no n'hi ha cap. Bon, n'hi ha una que es diu animosity. Animosity? Aviam, posa aquesta! Anem a escoltar-la. Però clar, no sé... Bueno... Hi ha una copta... Uuuh! No et serveix? Home, és animosity. Són d'uns que diuen rancid. I que la portada és un grafiti d'un tio amb una pistola a la mà que apla punts. Espia, és un grafiti gràcies, però... Fara, fora, fora. Treu. A veure, després també n'hi ha una altra, que es diu animosity d'una altra, de Journey Rain. Aviam, aquest. Johnny. Ah, mira! Home, és guai, però és una mica... És una música de jo que independent. A veure... És trap! Això és trap! Bueno... Hi ha una altra que es diu... Sí que és trap, eh? No és animosity, és animos. És animos. Jo tinc por, ja, de posar... La, la, la... Per què és això? Mmm... Eh, guarda't aquesta. El dia de Halloween t'ha pogut utilitzar. Sí, però a mi no m'ha acabat de conversar gaire. No, no. No crec que es pot fer-se l'endre i les coses senzillament. I això vol dir que has de posar algú com... Happiness. Ah, happiness. Sabeu que hi ha una llista d'aquestes? Són molt fantasistes dels petits. Playlist, mira, Happiness Songs, que et sembla. De Niklas Martin, un home que es diu així, i que en el seu moment va fer moltes llistes. No, però la primera cançó de Happiness Songs. Va, i a cada viatge voluntari posem... una entradilla d'una cançó diferent de la happiness. I... Això és més sàpnes, no? A veure, personal, te veig. En mitjnes i en clan. Mira, mira, mira. Doncs, no està mala, que s'ha vingut. Viu, viatge voluntari amb Arora Tirmona. Avui cap a on anem, Arora? I què és el que teniu? Recordem que una vegada és el servei de mobilitat internacional de Sant Jus, que està situat en el que és el de Joves. I és l'Arora. doncs li podeu preguntar qualsevol cosa. No és només l'Aroa, no és només l'Aroa. Per exemple ara marxarem a Noruega i és també l'Imanol. Ah, molt bé. O estem fent altres projectes i si surten aprovats també sale el Sergi. Ah, molt bé. I les simatures són de la Mònica. Per tant, sou uns quants de servei de mobilitat internacional. O sigui que aneu cap a Noruega ara? Sí, a l'octubre. De fet, a l'octubre. A l'Octubre fa molt fred. Segurament. No te'n vejo. Bueno, ja posaré fotos a l'Instagram. No, no, no, penja el que tu vulguis, però allà tindreu 4 hores de sol, només ara. Uuuh, quina pena, ui. Sí, sí, ho passareu. Mira, viure allà et diria que no me'n veigis. Tot i que el sou potser sí que me'n veig a dir, és un altre cop. El que guanyaria sí. El que hagués guanyat sí, hagués viscut allà. O el que guanyaria sí, visquis allà. Però són només 7 dies, i són 7 dies d'experiència amb o sense sol. Ja em diràs si me'n veig o no. Ens clar que te'n vejo. Com es que te'n vegi, per favor? M'he quedat a Noruega. La gent comencem ara a treballar i comencem la temporada. És una feina molt dura. A la boca, perquè hem de... Mira, vaig haver d'anar a Noruega a pensació de setembre. Just, o sigui, les meves vacances, ojo atenció al dato, les meves vacances, les vaig acabar cinc dies abans per anar a la visita prèvia d'organització de Noruega. I vaig canviar amb menys de un dia i mig de la marge, de 46 graus a Marrakeix, a Cadurza, a Hawkinson. No em fas cap mena de pena. Si el que volies era fer pena, menys el fas. És de la llista que has demanat. Aquestes temes dius supergou. Supergala, sobra. Bé, doncs hem de parlar, efectivament, de diferents cursos d'entrenament, que diuen ells que es fan a través de... Sembla militar, això és jo. Doncs escolta, un trein en curs. Un curs de formació. Un curs de formació d'entrenament de la Unió Europea i tenim el primer a Montenegro. Yes, i a més aquests quatre que direm són per gent de 18 a 91, 9 anys. He fet el guiño de 99 anys, però si hi ha algú que els vol presentar endavant. També. Per tant, són joves per tot... A partir de 18 anys, per tots. Comencem amb un que ja haurà d'entrar el 21 i el 25 de novembre a Montenegro. De què anirà aquest curs? El cherry on the cake, la sireta del pastís. La sireta del pastís, no? Sí. És la traducció i, a més, és dissentit. La sireta del pastís és el que li falta alguna cosa perquè sigui ja soblim. Exacte. Doncs de fet té molt dissentit aquest títol, perquè aquest projecte... Per exemple, perdona, però que té un pastís sense sireta, li falta la sireta del pastís, no? Vale, públic, m'agrada aquesta risa. Aquest riure enllaunat, perquè era molt necessària, Jordi. Sí. Si no posava jo, no... És molt, molt de programes de TV5. Vinga, anem a la cosa. Doncs, com tu deies, de la sireta i el pastís i tot plegat, realment té molt dissentit aquest títol, perquè aquest projecte va dirigit a aquelles organitzacions o a aquelles persones que estan fent intercanvis juvenils o que han fet, com jo, per exemple, o que volen fer el que passa, que el pròxim ja és més dels que volen. Aquí ja ho enfoquem més als que hi ha, per diferenciar una mica, per... ensenyar tècniques de visibilització i de... Desaminació. Desaminació. Exacte. Del seu youth exchange. No. No, no, real. Natural. Natural. Al momento. Sempre, natural. Quan ha de ser. Exacte. Per tant, segur vol anar-hi i què és el que defeia? S'ha de introduir a Salto Youth, s'ha de registrar com a participant de Salto Youth, que és una pàgina pública, és una base de dades de la Unió Europea, ha de buscar pel cercador filtrat aquest training course per participants d'Espanya, aquest li sortirà com una de les opcions que es llegeix una mica, els requeriments de tatar i que es cregui... que es cregui que apliqui, que es diu, que es cregui a l'organització que ho gestiona. Anem ara cap al Regne Unit, que també tenim un altre training course, cursos de formació entre el 22 i el 26 de novembre. Es tracta del multilateral training course per newcomers en youth exchange, que és per novinguts, no? Aquest sí, és per novinguts. L'altre que està més enfocat d'aquells que ja saben fer intercanvis juvenils, com enfatitza la seva visibilitat perquè sí, hi ha la CREM de la CREM, aquest va de la introducció d'aquests intercanvis juvenils i, per tant, és un bon moment a part de per enterar-se com es fan, com gestionen els documents, les deadlines i tota aquesta mandanga, doncs per conèixer a partners, per conèixer a socis que són el que necessites primer abans de fer qualsevol intercanvis juvenils. Correcte. Bé, doncs si voleu, també podeu contactar a través de casalssenjustarrobajimeil.com. És casals de joves senjust, tot junt, arrobajimeil.com. Ah, va, casals de joves senjust. Sí, tot junt. És llarg, eh? Va, va. Venen cap ara a Budapest, hongria, perquè hi ha un altre curs de formació entre el 28 de novembre i el 4 de desembre. Què vol dir? Recarregada? Eh, sí. Bé, doncs democràcia... Recarregada. Que té una mica de títol de màtrics, però no. Se'ls posa a quedar a ser un dia a l'acte entre el públic, les autoritats publicats i la gent jove, és a dir, entre les institucions i nosaltres, no? Bueno, el que volen és una mica que... participants a diferents indrets, es reuneixin per parlar sobre les estructures de la democràcia en el seu nivell, o sigui, en els seus municipis, diguéssim, i que entre tots puguin crear certs plans i certes activitats per després proposar aquestes institucions, i una mica que s'assosin més als wills, com es diu això, el que la gent realment vol, saps? Bé, doncs tu recomanis per això? A més a més, et xulo, perquè també... Sí, jo sí que ho recomano, perquè és un... Espera, una temàtica que és difícil, realment, no? I és difícil, a nivell nacional, parlar la mateixa llengua, imagina-te, a nivell internacional, on les situacions de cada país són diferents, la història, per tant, el com cada persona veu, la situació del seu país és diferent, i a més es fa tot amb anglès, no? O sigui, que per començar és una cosa que és molt interessant, perquè t'estàs... És un challenge, no? És un... Un repte? Un repte, i a més a més és interessant, perquè també t'ensenyen diferents maneres de... de crear projectes autofinanciats, que tinguin uns criteris que després tu puguis argumentar, quan els vulguis exposar davant de... jo què sé, d'alguna institució pública al teu municipi, saps el que vull dir? També tenir els recursos, també, per aplicar tot això, dins de la gestió de joventut, de l'Ajuntament. El suport, i també donar-te a compte les bones pràctiques que es fan a altres països. Bé, caminem de país... Anem cap a Espanya, perquè... Escolta'm, una mica aquesta cançó m'agrada, eh? És que és de ciència espanyola, no? Una mica, la Sevillena és de Triana. Hi ha un curs de formació que no diu la ciutat de l'estat espanyol que es farà, però que serà entre el 13 i el 19 de novembre. Concretament és un curs de formació multilateral per donar suport a la qualitat de la mobilitat dels joves, com tu, que treballeu en mobilitat internacional, no? I la diferència aquest amb els dos primers, que també treballen sobre el tema de l'ERASMOS Plus, és que aquest és una mica més gran i no només treballa, sinó només està focalitzat en els intercambis jovenils, sinó en totes les accions que es duen a terme d'intre del programa de juventud de l'ERASMOS Plus. Que no és només una, sinó que està el Líviès, el Voluntari Europeu, està a part de trainings i youth exchanges també tens és que em costa molt pensar en castellà quan porto tot el rato escrivint i pensant en anglès. Doncs diu en anglès, eh? Osti, mira que no tinc un bon nivell, eh? Què faré quan tinc un bon nivell? What's the name? What's the name? If you want, we can speak in English all the time. No, perquè la English is not best, no? Well, we can do it like Baug and Radio. Saps qui són aquests o no? La ràdio, que parla en anglès tot l'any, que són Baug and Radio. En uns casos que fan com classes. I ara, hosti. Welcome to the mind... Hello, Arroa, how are you? Oh, yes, llavors comença'm. I'm sitting in a chair, silla, chair, quan això... I'm sitting. I'm sitting. No, I'm sitting. I'm sitting. Very good. Very good. Very good. M'agrada molt, a mi. Jo vull ser professor de... És molt graciós. Però de Baug, en ràdio, què sé de fer? Eh... Trucar. Has de... Bueno, enviar un currículum amb una foto així, prominent. Ja, ja, ja. Bé, doncs aquest curs, si voleu també com tots els altres, podeu informar-vos el que surt de joves, no? Sí. I l'única cosa que volia així afegir a cada curs molt, molt ràpid, són les dates de finalització, de presentació de la solicitud. A veure. Doncs la primera, a la deadline, és el 20 de setembre. Val, per anar a Montenegro. Sí, per anar a Montenegro, tenim 5 dies, i la selecció es farà el 30 de setembre. Molt bé. El segon, el que es fa United Kingdom, la deadline és el dia 25 de setembre. Val. Vale. I la data de selecció és el 7 d'octubre. Vale. La tercera, el que es fa a Budapest, sobre la democràcia, la deadline és el 25 de setembre també, però la selecció es farà el 14 d'octubre, ells s'ho prenen més en calma. I a Espanya, la deadline és el 2 d'octubre, i la selecció es farà el 18 d'octubre. Molt bé. Això s'ha de tenir molt en compte, perquè un cop es fa tancada la selecció, ahir la deadline ja no hi ha res a fer. Doncs ara la Carmona des del servei de Mobilitat Internacional de Sant Just per Joves, una campura de més. Moltíssima gràcies per venir al programa. Esperem dir Joves que ve. Escolta, Jordi, i quan estiguem a Noruega, podríem trobar la manera de fer-ho? No, no vull, no vull, em nego, em nego. Li donaria un punt d'asso, aquesta ràdio, eh? Et dic jo que d'aquí a l'Estreiat o a les ràdios municipals. Si és per la ràdio, si és per la ràdio, llavors sí. Ara, gràcies. De res. Que vagi bé, nosaltres hem de marxar, agraïm tota la gent que veu possible a Espanya del Morro, i recordem, buscant aquí un moment, ja tenim les notícies de Sant Just, amb l'Andrea Bueno i els serveis informatius amb les notícies de la SETA Ràdio, des d'her. Tornem demà, a partir de la 5. Adéu-siau, bona tarda. M'agrada molt. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies.