#982 - La Penya del Morro del 19/9/2016

per això en el varets català on hi ha rada i lleida. Els esports o del Serra van a tardar? Bona tarda al davantí de l'espanyol, Pablo Piati. S'haurà d'estar unes tres setmanes de baixa després de confirmar-se amb les proves que li hem fet avui, que té un trencament al sol i de la cama dreta que es va fer ier al començament del partit contra el Madrid. Això vol dir que, com a mínim, es perdrà els partits del Liga davant l'Ossassuna, d'aquest dijous que ve, de diumenge que ve i el Vilà real de la pròxima setmana. Reculem que avui és tanca la quarta jornada de Lliga de primera divisió amb el partit que jugarà en quarts de nou, l'Alabès i el Deportivo de la Coruña. Els Mossos d'Esquadra han detingut el conductor que han vestit el taxi en que viatjava a l'escorta del Barça de Bàsquet. Péter i Còponen, que aquesta matinada passada ha tingut un accident. El jugador està ingressat en observació a l'hospital clínic, amb un tragomatisme cràneo i encefàlic. Tot indica que el conductor detingut s'ha saltat un control policial i s'acusa d'un delicte contra la seguretat del trànsit i un altre de desobediència a l'autoritat. L'accident també ha deixat ferit de gravetat el taxista. I els aletes catalans que han participat als Jocs per a Límpics de Riu tornen cap a casa amb un bagatge de 13 medalles aconseguides. L'última és la que ha guanyat Helena Cungós cap a situació visual després d'aconseguir l'or a la natació. Jo sóc de basquet. Jo sóc de futbol. Jo sóc de humble. Jo sóc de volley. Jo sóc de hockey. I tots som del jugament a casa. Tota la qualitat esportiva de Sant Jordes Bern i el jugament a casa cada dilluns de dos quarts d'avui. I fins les 8 del vespre a Ràdio L'Esvern. No t'ho perdis. Som el millor i l'únic programa d'esports de la ràdio. Sabeu que es coneixen més de 30.000 sardanes? I n'hi ha uns quants milers enregistrades? Volen conèixer quan hi ha on van ser estrenades o aquí van estar dedicades? Si us agrada la sardana si teniu curiositat tot això i més ho trobareu al programa L'Audició que se met tots els dilluns d'avui tenal del vespre o a les seves repeticions. Us hi esperem. Cada dilluns de nou adeu del vespre teniu una cita amb Ramon Lneu, si us plau. Una mirada al passat sense nostàlgia, amb la millor música dels anys 20 o 50. O, si ho preferiu, podeu descarregar el programa a la carta a ràdio d'Esvern. L'únic és millor i més divertit. Ràdio d'Esvern Ràdio d'Esvern Ràdio d'Esvern Ràdio d'Esvern Ràdio d'Esvern Ràdio d'Esvern Ràdio d'Esvern Ràdio d'Esvern Ràdio d'Esvern Ràdio d'Esvern i Mar Romero, tot això avui. A la penya del Morro Andrea, bona tarda. Hola, bona tarda. Avui, la dada del dia és que... No ho sabies, Andrea, m'ho imagino que sí, perquè és una dona que sap moltes coses. El volt de les gallines pot arribar als 30 segons. Com desquedeu? Ostres. Fort, fort, fort, fort. Bona tarda i benvinguts al programa. Poden volar els 30 segons. Què? Poden volar durant 30 segons. Si no hauria quedat clar... El volt de les gallines pot arribar fins a 30 segons. Ara m'ha quedat molt més clar. Clar, molt més clar, ara molt més clar. En fi, anem a la qüestió, perquè hem de parlar de Bell Soleig, que fa 50 anys, i l'Arxiu li dedica a una exposició de Can Ginestar, però abans hem de parlar dels partits polítics de Sant Just. Uuuh! Vaig emocionada, Andreu, bueno, t'has emocionat molt, no? Molt. Els partits polítics de Sant Just tornen a la feina després de les vacances. I ara, ara, no? Demà, movem Sant Just i Esquerra Republicana. Faran dues assemblies, i la setmana passada es va formalitzar la candidatura de la Presidència del Partit Demòcrata de Catalunya. El vaig llobrecat. Són coses que no tenen res a veure, una amb l'altra, però que estan totes englobades dins la carpeta de política de Sant Just. Implicar polítics de Sant Just. Ah, efectivament. Andreu, ja us plau, explica'ns què està passant i aquests moviments polítics locals, a què es deuen? Doncs què passarà a partir de demà? Perquè, com deies, aquests dos partits, Movem i Esquerra, fan dues assemblies. L'assemblie de Movem serà a tres quarts de set de la tarda al centre cívic Joan Maragall, i es debatran les accions de comunicació del grup, de carals propers mesos, actes i xerrades d'informació i debat, situació de les polítiques d'habitat ja de lloguer. A Sant Just hi ha altres temes que marcaran el curs 2016-2017 al poble, com ara el projecte de ciutat educadora i el treball en el marc de la ret de FiOADS educadores i el fòrum sobre la millora de la recollida selectiva de residus, que es farà en uns mesos per debatre com hauríem de fer aquesta recollida selectiva a Sant Just. La reunió s'acabarà de manera improrrogable per si algú té pressa, a dos quarts menys cinc de nou del vespre. Ah, però sí, eh? Dos quarts menys cinc de nou. Sí, a les 20 i 25. D'altra banda, Esquerra farà una assemblea extraordinària per a militants, en aquest cas, a les 8 del vespre, a la piquet d'Altaneu, es farà la lectura i la aprovació de l'acte de l'assemblament anterior, es donaran informacions sobre la secció local i es farà balans del primer any al govern municipal. I una punt més en clau polític és aquest que comentaves a nivell comarcal, i és que divendres es va fer efectiva la candidatura de l'alcalde de Sant Climent de Llobregat i Guitres Sierra per a la Presidència Comarcal del Partit Demòcrata de Catalunya. I el grup de treball estan formades per alcaldes i alcaldesses de la comarca, regidors i regidores i altres responsables polítics, entre els quals ja l'ha aflutats, portaveu del Partit de Sant Just. Bé, canviem de qüestió, i ara hem de parlar del barri de Vell Solets de Sant Just, que fan 50 anys. I és per això... i és per això que les seves queden a Massamuna. És per això que a l'Arxiu li dedica una exposició a Can Ginestar. A partir d'aquest dijous es podrà veure el centre d'interpretació del municipi, conegut com a CIM, una mostra que s'ha creat a partir d'un treball que ha fet la Sant Justenca Andrea Ivanyet. I que no sabem si és veïna del Vell Solets, també. És veïna del Solets, sí. Ah, coincideix. Sí, clar, Ivanyet estudiava Quart d'Humanitats a la Universitat i va decidir que faria el seu treball de carrera de la història i els orígens del seu barri, Vell Solets. Que, a veure, el barri de Vell Solets on queda? Perquè potser moltes imatges... La plana padrosa Vell Solets, allà... La plana padrosa és amb un falcone, tot allò. És Can Mèlic, no? La zona de Can Mèlic, això és Vell Solets. Ah, és Can Mèlic. Bueno, Can Mèlic, i per darrere. Sí, entre Can Mèlic i la cadena, no? Les casetes, els xalets, tot allò és Vell Solets. Sí, tot allò és Vell Solets, molt bé. Doncs Ivanyet va fer 150 hores de pràctiques que es van convolidar mentre ella treballava a l'Arxiu, col·laborava amb l'Arxiu, i des d'allà va decidir fer el seu treball de carrera del barri, de Vell Solets. Molt bé. La recerca que va fer a partir endavant aquest treball és l'origen d'aquesta mostra. De fet, els documents que va trobar fan pensar que el barri es va començar a crear pels vols de l'any 66. Què em dius, Ana? Sí, a més a més, aquest 2016 es commemoren 40 anys de la creació de la plaça Montfalcone. Fuït de la Germanament de Sant Just, em va aquest poble italià. Oh, Montfalcone. A mi sempre m'has sonat molt així, com a mafiós. Sí? Però no sé, clar. Sí, no hi ha un del padrina que és a Montfalcone. No ho sé. Doncs... Ai, Marc. Bona tarda. Si no t'han saludat, bona tarda. Bona tarda, bona tarda, bona tarda. No entenc que és un obert. Però m'has sonat a màfia, no? Sí, clar, a Montfalcone. Home, si aquella és una, a veure, no és per res, però... Controlen. Hi ha diners, no? Hi ha cases molt xules, allà, eh? Sí. I piscines. I piscines. Doncs l'exposició Vell Soleig recollirà fotos antigues... No treu això, perquè no volem que això caigui... M'ho recordo a mafiosa. La gent que viu al Camp Mèlig no és mafiosa. No tothom. Hi ha algú que... Qui viu a Sant Mèlig? Sant Mèlig. Calla, calla, aquest no té ni idea. Doncs aquesta mostra recollirà fotos antigues ordenades chronològicament i altres documents que ensenyaran com es va crear i com ha evolucionat aquest barrer Sant Just, fins l'any 83, que és on fins l'Andrea va dir que deixava de treballar. El terreny on ara... Va decidir investigar fins al 83. Vaja exposició. El terreny on ara es troba el barri de la Plana Pedrosa Vell Soleig per tenir uns propietaris rurals i es va anar venent amb parcel·les on s'hi anaven fent xelets. I segons l'Arxivé Municipal, Jordi Amigo, en aquests anys, el tipus d'habitatge no ha variat, però sí que el servei s'ha millorat substancialment, perquè al principi van tenir molts problemes en fer arribar l'electricitat, l'aigua, etcètera. La zona és un dels barris on més famosos permetre quadrat i agut. I jugadors del Barça, sobretot. Jo me'n recordo que... Els congliava a mafiosos. Rivaldo, va viure allà molts anys... A Vidal encara té la casa, encara té la casa. Però no hi viu? No ho sé si viu ara. I després no sé si Daniel Ves també. Daniel Ves, segur que ja no. Segur que no, però ara ja no. Molt bé, i com ho rematem, això, Andreu? Doncs la mostra, si no agura dijous a partir de les 10 del matí, ja es podrà visitar fins el dia 6 d'octubre, com deies, al cim, perdó, al cim de Can Gynasta. Ara sí, Marc Romero, bona tarda. Hola, bona tarda. T'avances, t'avances, t'avances. És la primera llei de l'ocusió catalana. Avançar-se. No parlar fins que et diuen bona tarda. Hem de parlar d'esforç, Marc, perquè aquest cap de setmana podríem dir que ha sigut un cap de setmana històric per al Bola i Vols en Just. Després que l'equip infantil hagi aconseguit la permanència a primera divisió. Bola i Vols. Bola i Vols. Bola i Vols. Bola i Vols. Un èxit del Bola i Vols en Just. Què ha passat? Comencem amb Fire. Sí, de fet, la setmana passada també parlàvem de Bola i doncs aquest cap de setmana, també, per enmarcar el Bola i en Just, una de les fites més destacades de l'equip infantil ha aconseguit aquesta permanència a primera divisió. Ja són tres temporades consecutives en aquesta categoria. La fase de permanència la jugaven els quatre últims equips de la temporada passada, el Sabadell, el Mataró, el Sant Just, i el Clavé. I la fase de scents la jugaven els equips entre la tercera i la sisena posició de segona divisió, els quals els dos primers ascendien directament. L'equip Sant Just va guanyar dissabte per 3-6-0 al club Bola i Sant Just. 16-0, repassada, i ahir també va guanyar el partit final més ajustat per 3-6-2 al Mataró, remontant 2-6 en contra. Bravo, bravo, bravo, bravo. I guanyant l'últim, 7-8. Per tant, l'infantil... Bola i Sant Just, tornarà a jugar a primera divisió aquesta temporada, i a Sant Cugat, el cadet del Bola i Sant Just, ha quedat en quart lloc en el tercer... Tornets internacional de Bola i base femení de Sant Cugat. Hi participaven 15 clubs, 44 equips, i més de mig bilers de jugadores. Hem de comentar el Bola i Vols Sant Just, interactuant a les xarxes amb ràdio d'Esvern, la notícia que hem penjat fa una estona al Facebook, dient Bola i Vols Sant Just... Fins i tot com en notícia esportiva, no? Sí, sí, Bola i Vols... No comentaria el Facebook. Atenció, perquè el Bola i Vols Sant Just... No tenim un efecte de això de comentaria el Facebook? No. El Facebook comandi. Gran cap de setmana, el primer de molts. Bravo, sí senyor, felicitats. És el mateix guendit, el primer de molts. No mai tant, esperem. No, no, està bé. En declaracions del Facebook... Perdona, això està molt de moda. Ara els polítics no es parven per Twitter. Segons ha pogut saber ràdio d'Esvern. Segons ha pogut saber el Facebook. Segons ha pogut saber el Facebook. Segons ha pogut saber el Facebook. Segons ha pogut saber el Facebook. Per exemple, el Facebook Club Sant Just i el Bàsquet Sant Just han començat la temporada aquest passat cap de setmana. Sí, de fet, el senyor Masculià de Bàsquet ha començat la temporada en Victòria, mentre que el Facebook Club Sant Just ha rebut una golejada en el primer partit després del descens de la temporada passada. Diversos equips han començat aquest cap de setmana, a la temporada 2016-2017, és el cas del club Bàsquet Sant Just, que en guany ha arrancat la temporada com a visitant a casa del Sant Josep Obré, el partit que es va disputar dissabte passat va acabar amb la Victòria del Sant Just per 19 punts de diferència, 58-79. D'altra banda, el Facebook Club Sant Just no va poder començar tan bé a la seva nova categoria, l'equip va caure per un clar 0-5 a casa davant del Vista Alegre. Els locals van encaixar un gol molt matiner, el minut 8 de partit i només 6 minuts més tard, el segon. Ja a la segona meitat, els Sant Just Tengs van encaixar 3 goals més, en el minut 59, 65 i 72, que posaven el 0-5 definitiu. Cal destacar que aquest és el primer partit de l'equip del Sant Just en la Divisió Quarta Catalana, després del descens de la temporada passada. Ja sabeu que teniu més notícies. Després el juguem a casa, a partir dels 4 de 8 del vespre, els lluns i els divendres, i que... No està bé, està bé. Però això ho empirareu. No suposo que avui entrevistareu el president del Volley. No, avui per res. No sé per què teniu un problema esport. No, perquè avui parlarem amb Carles Martínez... El conec. Sí que el coneixes. Sí, que és el del latisme. Si no m'equivoco, dissabte, hi ha la cursa que es fa aquí, a Sant Just, des de Lleuguerés. 5 km. És una cursa solidària per fer-hi de l'hospital Sant Joan d'Arem, que comença el pressa Camuapa cada any. Molt bé, ja acaba l'hospital. També tenia entes que... Què fa, un Camuapa a Camuapa? La primera edició va passar per l'hospital Sant Joan de Déu, que és un ido, la pujada i l'ha impassat... L'ha impassat alguna cosa així. L'ha impassat passadura, però no va passar per l'hospital Sant Joan de Déu. I aniràs, Jordi?Què? Jo tampoc. Jo no vaig fer l'any passat. I què?Vaig a acabar l'última? No, ha de patir, per això. Però no, no. Potser vaig acabar... El Carles, el Carles sí que la farà. Però gràcies, i Andrea, bueno, ja sabeu que també teniu les notícies de Sant Joan, a l'acet del vespre, i ara mateix també a ràdio de Verfocom. Que tinguem a la tarda i tothom us molts. Moltes gràcies.Moltes gràcies. 5 i 20 de la tarda. I d'aquí uns moments que ens vindrà a visitar el senyor Benito, parlant de la quantificació sideral i el raconta a peu de terra. I també del planeta B. Jo, jo tremolo ja, tremolo ja. Jo sóc de basket. Jo sóc de futbol. Jo sóc de humble. Jo sóc de volei. Jo sóc de hockey. I tots som del jugament a casa. Tota l'actualitat esportiva de Sant Joan d'Esvern al jugament a casa, cada dilluns de dos quarts d'avui, i fins les 8 del vespre, a ràdio d'Esvern no t'ho perdis. Som el millor i únic programa d'esports de la ràdio. Sabeu que es coneixen més de 30.000 sardanes? I n'hi ha uns quants milers enregistrades? Volen conèixer quan ja on van ser estrenades o aquí van estar dedicades? Si us agrada la sardana si teniu curiositat tot això i més, trobareu el programa a l'audició que se met tots els dilluns de 8 a 9 del vespre o a les seves repeticions. Us hi esperem. Cada dilluns de nou a 10 del vespre teniu una cita amb Ramon Vinell, una mirada al passat sense nostàlgia, amb la millor música dels anys 20 o 50. O, si ho preferiu, podeu descarregar el programa a la carta a ràdio d'Esvern. L'oantíc és millor i més divertit. Rebovineu, si us plau. Connecte-te al català. Vine al consorci per a la normalització lingüística i aprenc català o millora'l. Des del nivell inicial fins al nivell d. Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa-te en el web cpnl.cat. A Sant Just Servei Local de Català. Ens trobareu a les escoles. Carrem Montserrat, número 2. Primer van ser les zones. 98.ufm. Després internet. www.radiodesvern.com L'hi vas seguir Facebook, Twitter, YouTube, Instagram. I ara obrim un nou canal. Comunica't amb nosaltres per WhatsApp. 610.777.015. Radio d'Esvern. Cada dia, més a prop teu. 99.ufm. Radio d'Esvern. 99.ufm. 99.ufm. 99.ufm. 99.ufm. Desperdanta. Corrent. Esmorzan. Compren. Passejant. Cadant. Travellant. Celebrant. Minimum. Vius connectat. Conduïn. Desconnecta. Abit a les distraccions. Milers d'accidents de trànsit són provocats per l'ús de mòbils, GPS i aparells de ràdio. Ara es pot t'esperar, si t'ho n'hi has t'esperar, la randa s'enjusta durant l'8.1. Durant l'8.1, durant l'8.1. La randa s'enjusta durant l'8.1. La randa s'enjusta durant l'8.1. La randa s'enjusta durant l'8.1. 5 minuts, ja arribem al punt de dos quarts de 6 de la tarda, continuem en directe a la penya del morro de ràdio d'Esber, en una tarda tranquil·la, avui del 19 de setembre del 2016, on els ratges de sol ja comencen a marxar i la brisa d'aquesta hora il·lumina els carrers de s'enjust. M'estic enrotllant per donar-li temps al senyor Benito, que he entallat l'estudi i que arribi a l'ocatòria número de ràdio. Senyor Benito, bona tarda. Hola, bona tarda. Patirem aquests dilluns. Jo he fet una instància al transport públic de l'esport metropolità. Gafi-lo un quart d'hora abans. Avui no l'ha agafat un quart d'hora abans. Avui hem de parlar d'altres qüestions. Hem de parlar de la quantificació sideral i el recolta a peu de terra i també del planeta B. Això, això, una mica, concha beringo, que són els astros. Bueno, aquest el diria que contemplarà la concha beringo. No, beringo. Beringo. Amb B o Mema? Amb B. Amb B de Barcelona. Perquè ja se sap que han descobert un planeta nou que possibilment tindria vida. Podia ser similà al de la Terra. Encara no hi ha fotografies. Diuen que a partir de l'octubre. Bueno, és que els hi costa revelar-les. No tenien diners per revelar-los. Jordi, vas al tiquet de lluny. Això mateix. Jo, si em permet, miri, avui llegiré un escrit que m'ha enviat el nostre amic i col·laborador a la distància, Elmer. Elmer de Seca. I m'ha dit, per favor, llegiré això. I jo, amb el seu permís i la seva quiescència, ho llegiré. Tal com ve. El titular vostè ja l'ha dit bé, que és la quantificació sideral i el recolta a peu de terra. I una pila que aquest ja és de meu, del planeta B. Elmer de Seca ens diu ell, és una mica, és un testimonial, és una cosa que ell a boca, amb les seves, com diguéssim, un diari. Pot anar el grall així. És una mica el preamble. Una notícia sorprenent ens ha deixat vocabedats. Per fi, sabem una dada que ens tenia completament angoixats de fa segues. I no és altra que la quantificació sembla que precisa dels elements que composen la vialàctea. Fins aquell moment, la gent es pregunta, has vist la vialàctea? Quantes estel·ls i quants elements... Quants meteorits i cosos... Cosos celestes. La composa. Diu ell que ha de reconèixer que no està en posació d'aquest nombre concret, que no està en posació d'aquest nombre concret, li produia un neguit constant. Torno a les seves paraules, diu, ara sí del cert, que em provocava el meu estat d'insomni permanent. Un estat dolorós, repeteixo. Quan a les nits aclocava els ulls amb l'intensió de convocar la son, de sota les perpelles closes a les fosques, començaven a aparèixer uns punts de llum, cada cop més nombrosos, que identificava amb el reconegut fenomen galàctic. I veig aquí, que en la quietud de la nit i obsessionat com sóc de mena, posava a comptar la quantitat ingent elements que en venien a la vista. I que en contra del que passaria amb un acord tan inconmesurable de xar i saltadors de tanques, la son, en comptes de venir, s'escapava més i més cap a les llunyanies de l'espai. Sort que ara, sabent del cert el nombre de llumet, el descans es produirà sense més dilació, reconfortat pel coneixement precis. Escolti-s'hi que l'angoixava no saber quantes elements havia a l'àmbit. La humanitat sempre ens hem preocupat de quantificar les coses. I etiquetar. I sobretot quantificar. El servei històric, com que tenia que quantificar memuts, ho tenia més fàcil, perquè el memut és gran. No és el mateix tenir un memut a 3 o 4 metres que tenir una estrella a les quimbambes. A les quants en milions d'enllocs... Vés a dir, és molt normal. Llavors et fa una reflexió que no està malament, perquè això diu que una cosa que està tan lluny i que són tants, ens és fàcil muntar-ho, perquè ho hem comptat. Hem dit que hi haurà quants milions d'elements. I ell fa aquesta reflexió i diu que és fàcil. Resulta un recompte d'elements tan lluny del nostre vasg. I, al contrari, que difícil i imprecís i infructuós n'és un d'elements propers. No fa gaire dies la gent d'aquest país, com tenen per costum, que el pas que anem acabarà sent una tradició arrelada, els nostres renets, fins i tot, no podran establir els seus orígens amb certesa. Deia, molta gent va sortir al carrer, gairebé com si fossin indomets d'un cos celestial, i es van disposar al llarg del carrer com una via cap a l'infinit. Perdó, això m'he perdut. Això, què diuen? He fet un simil poètic amb un fenomen que passa aquí a Catalunya. El dia 11 de setembre, cada 11 de setembre el passen a aquest fenomen. Ja està, ja està. És una via cap a l'infinit. Perquè un cop siguem república, això serà infinit. Hi havia la via catalana, no? La via l'acte, la via catalana. Si aquella marcava el camí fins al Finisterre, la via l'acte marca el camí fins al Finisterre, això no ho sabia, vostè. Està encarada que paguis. Sí, la via l'acte, si vostè segueix la via l'acte, és el camí de Santiago. O el camí de Santiago coincideix amb la via l'acte. Qui va ser primer? La via l'acte o el camí de Santiago? Jo diria que la via l'acte. Per volum, per volum. Però sí, sí, això és cert. Mira si segueixes la via l'acte arribaràs a Santiago. Si aquella marcava el camí fins al Finisterre, aquesta el deu marcar cap a la terra promesa. Però, a més, per on? Aquests llumets, tants disciplinats, es fan dels càpuls a l'hora de deixar-se comptar. I ja dependrà d'aquell que els observi, que puguem tenir una idea aproximada de quants n'hi eren. Vostè ja sap que cada cop que es fan les manifestacions, sigui aquesta de l'1 de setembre, sigui una de mares que volen abortar, o d'acords d'aquestes, gais lesbians... Ningú es posa d'acord. Era ancient, no? Era miro. No eren 200.000. Segons la Guàrdia Urbana, segons els Mossos i un altre, segons la delegació del govern, segons la senyora que està al balcó. Fixi la paradoxa que una cosa que tenim lluny la comptem ràpidament. Una cosa que tenim a peu de... Bona observació del senyor Elmer. Estava a fi, aquell dia estava a fi. Bueno, diguem... En fi, que ja sabem que l'home, des que és home, ha tingut la dèria de comptar i recontar, la necessitat de la composició de conjunts nombrosos. Això sempre s'ha mantingut al llarg de l'existència de l'home. Quan acabi l'espècie humana, diran característica de l'espècie humana, comptar. Ah, sí, és. Comptable. Era una espècie comptable. Comptava. Com aquell anunci d'aquell home, que diu, jo com tu calories, anunci una mica de fa uns anys... S'ha de comptar. Qui era aquell, el Bocus? No, el Bocus era un... No, el Bocus era un cuiner, el mètodo... Com li deien? Que era un mètode de... No. És una reflexió que fem. I mirant el cel, un català, que no estava per comptar les engrunes, va posar la vista al cel, i en la foscor i l'immensitat del negre espai, va topar un planeta nou, una esfera enllà dels límits devastables. I segurament, dut per l'il·lusió, que va posar d'una terra on els catalans ens deixin en pau, ha declarat que aquest nou jericó és del tot o possiblement habitable. L'ha vetejat amb el nom de planeta B. Per què planeta B? Perquè la és la terra. Ara comencem i diem cosa que ens diu una certa especulació com ara. Aquesta pregunta que vostè fa... Ell ja se la feia abans. Diu, bé, per què és l'altra cara del nostre ratllat LAP? Ah. Els discos, els LAP... Tenim la cara A i la cara B. La cara A ja la tenim ratllada. Bé, perquè és el pla que tenim a la màniga per si les coses... Per si les mosques. Els catalans tenim un pla B. Sempre, no? Mira, no es vamos, el planeta. Pla, neta, B. Un pla B. Bé, perquè comptat i debatut ja ens està bé. Ah, també. Perquè ja hem fet prou en descobrir-lo i el nom que el posi a l'altre. Ah, molt bé, molt bé. Molt bé, clar. Comptes i... Si no ens quadren amb els números aquí a la terra, sempre tindrem la providència del cel. Això, paraula d'Helmet, us lluem de seca. Us lluem científics. Molt bé, senyor Manito. De totes maneres, sí, ara ja es pot a les ulleres, i després ara hem de fer una mica l'anàlisi del text. Que sempre es fa, no? A l'anàlisi de contenidors. Per tant, aquest planeta, que és el planeta B, i que està a quants llums, això sabem? Bueno, no gaire, és una cosa que... A un enllum pot ser? No, una mica més. 4 anys llums, potser. Bueno, pel cap baix. Depèn, depèn. Això depèn d'aquí ho conti. Però l'esperança aquesta, que dius, mira, potser hi haurà vida, eh? Potser hi podem anar xinotxant. Home, a veure... Si hem d'anar en transport públic, no ho dic per vostè, però arribarem tard. Diu que el planeta B, com la estrella... Diu que s'ha trobat... És el planeta, com la Terra, a l'estrella més propera del sistema solar. És un nou exoplaneta que es diu. Pròxima B, li diuen, el planeta B. Es troba a la zona habitable de la seva estrella i podria reunir les condicions per al bargavida. Això és, bàsicament, el que els científics els hi fa... Els hi fa trempar, això. Els hi fa trempar, això. Diu que mirant al cel, des de qualsevol dels hemisferis, es poden veure sense telescòpia unes 4.500 estrelles. Que això és el que deiem abans, que ell comptava, no? Cundant. Però la biolàctica és més sofisticat, eh? Perquè és tot un aparell que pot quantificar moltes més. De fet, les estrelles més abundants, les quattres són a la biolàctea. Diu que són les nannes roges i tenen una lluentor tan tenua que no poden contemplar-se a simple vista. La biolàctea ve, sí, l'AP7 del cel, eh? Perquè sempre hi ha bus. Ni tan sols la més propera d'elles, que és pròxima Santauri, que és aquí on està, a només 4,5 anys llum. Veu com està 4 anys llum? És visible al cel nocturn. No obstant, és el voltant d'aquests astres on es comença a plantejar que per probabilitat serà més fàcil trobar mons habitables. Precisament en aquesta estrella veïna, els astronomers acaben de trobar un nou planeta, que pot oferir una idea sobre la natura dels refugis de la vida en el cosmos. Bastant diferent en la nostra planeta o de la que hauria d'imaginar si la Terra és la nostra referència. Diu que pròxima B, o planeta B, com l'han batejat aquest nou exoplaneta, que és la més propera a la Terra, que es coneix, no ha sigut observat directament. Això, sabeu què ho va fer, això? Això ho va fer Guillem Anglades, coder. Clar, és un català. Investigador Barcelona del Universitat Queen Mary de Londres. Hi ha la reflexió de quina pena que tots els nostres científics... Marxin fora, per clar. A qui no és descobert, eh? No. A la Fabato i Fabra, no? No. No arriba? No, són bastant professionals. No hi ha res a veure. Diu que una petita anomalia en la seva hòrbita, provocada per l'influència greu del planeta, ha servit per deduir la seva presència i algunes de les seves característiques. Diu que donant una volta... Jo ho trobo impactant. Diu que donant una volta al voltant del seu sol amb només 11 dies. Carai, va ràpid. Seria amb anys, però... Sí, va ràpid, aquest planeta. Però aquest planeta trobo que... Tindríem mils d'anys, eh? Sí, d'aquí bé, Matusalem, era d'aquest planeta. Era d'allà. Diu que té un tall ligerament. És que estic llegint al castellà. Lleugerament superior a la Terra i una superfície sòlida. Té un tall ligerament superior a la Terra i en 11 dies dona la volta al sol. Però el sol què és? Que és una canica? És una pedineta. Diu que una de les condicions d'aquest peculiar planeta és la seva proximitat a Pròxima Santauri. Que es troba un 5% de la distància que separa la Terra del sol. Una proximitat que hi ha, doncs... Això és 10, a castellà és tal, tal, tal... És que no hi ha més misteri. No hi ha més misteri. El nou planeta tindria una temperatura de 40 graus sota cero, sense comptar amb l'efecte hivernacle d'una possible atmosfera. Això ja són espaculació. Això ja no entro jo aquí. Deixem-ho per la literatura de ficció, de ciència ficció. Per Dulsberne. O pel doctor Picard. Doctor Picard? No és el de l'Estar Trek? No el sareixo. Jo tampoc. Però em sona aquest nom. Senyor Espoq. Ja ho deixem aquí. El meu espai d'anci d'aràl i s'acaba aquí. Home, és de 5,20 a 5,40. Però vostè quins horaris posa? Qui ha posat aquest horari? Jo. El director. El director de continguts del programa. No li agrada? Quin horari vol? 5,20. 5,20 i vostè arriba de 25. I jo estic veient que cada lluny això serà un patint. Això serà 5. Ja em dirà què ets a fer jo per estirar la secció d'abans. Bueno, posi el que ve arredera, posi l'abans. Ja, ja, ja. O no. O vostè agafi l'autobus abans. No puc agafar l'autobus abans. No, no, no, no, no. És que no em volia posar. És que no em volia posar. És que no em volia posar. És que no em volia posar. Però no em pertany. Ara s'hi ha posat. Si fos tan amable, si no l'hi fes. Gaire embolès, tia. Pensi que l'autobus que agafo passa amb una cadència de cada quart d'hora. De 15 minuts. No, no, no, no. No, té tot el error. No vull que sigui la emotesa de la secció. No, una altra cosa ho podem. No vull que cada setmana ho diru. Una altra cosa podem demanar al nostre ben estimat, el Calde de Sant Just, que faci una... La Línea Benito. Que faci una petició a transformar la actualitat del Barcelona perquè reguli una mica més els horaris. Millor encara, vol un carril bus i un carril per vostè. Un carril benito. Una altra cosa seria, com en altres llocs en fan, que em disposes una limousina. Però, bueno, ja sé que esto es clamar en el desierto. Vol que parlem amb una empresa de taxis. I que li posi un taxi cada setmana. Cada setmana. La secció patrocinana per el taxi fulano del Baix L'Obregat, que porta el senyor Benito. Hi ha moltes ràdios que... Ja veus? Perdòri. I en solucions. Intercanvis, aquestes coses passen molt. Si no, si ens n'anarà per falta d'ideas. Benito, a la setmana que ve, ja vindrem amb el taxi. Per a vostè mateix. Fa la falc que vostè... Gràcies. Però al seu dia, la meva. A la seva? A la meva. No m'ha recordat l'altre dia.Quina era l'altre dia?No me'n recordo. L'Indians song. Ai, no me'n recordava, ja. Senyor Marito, bona tarda. I així, estimados oyentes. No cali que el Manel l'entra. Manel Ripoll, sisplau. Estimados oyentes. Manel Ripoll. Una setmana més. Manel... Sí, entra d'estudio. Hemos estado con ustedes y los sabios conceptos. Hasta la próxima semana. Se despide de ustedes, Eduardo Benito. Bueno, va, cali ja. Queda bé el Manel Ripoll. Adeu-siau, senyor Manito. Bona tarda. Ai, senyor. Manel, bona tarda. Hola, bona tarda. Senyor Manito, sempre se llarga, jo ho saps. Com va, no... Digue-li a algú, eh? Avui no, però quan vinguin els invitats, s'haurà d'acabar abans d'i 40. Perquè són els convidats. Perquè portem gent a entrevistar i tenen un contracte de 20 minuts. Molt ben dit. Molt ben dit, senyor. Què? Duat de col·laboradors. Patat, hi ha col·laboradors al programa? Aquest, també, aquí punxant. Escolti, senyor Manito, acaba el 40. Això ja s'ha pactat ja des de l'inici del programa. Manel, sí, no? Sí, avui no, perquè encara no venen els invitats, perquè la setmana que ve no l'altre que vindran, tenen 20 minuts. Perquè ells venen un cop l'any a la ràdio, com vostè, que ve... any de l'any. Perdoni, perdoni, per als teus convidats, tindran el gust, el plaer i l'honor de sentir-me a mi en directe. Ara, ara, ara, molt bé. Bueno, adéu, senyor. Bueno, sí, ha hagut un moment d'atacir el programa. Manel, avui que... No, anem a posar ja la sintonia i tot, que ha de fer la història de jocs com cada dilluns. Amb Manel Ripoll. Manel, bona tarda. Bé, avui... a veure... Sí, avui em tenies molta pressa, però farem una cosa que fem cada any, eh? No, jo avui no dic que hi hagi pressa. Jo dic que hi ha pressa d'aquí 15 dies. No et preocupis. Hem de fer una visita virtual, com allò que fem de tant en tant, a la penya del Moro, que són, ja sabeu, aquestes restes hiverns que tenim aquí dalt, al turó sobre de Camp Mèlic, i que, de fet, dona nom i fa referència al programa que esteu escoltant ara mateix. Per què, Manel, farem... Ho fem ara i ho fem avui, això. Doncs ho fem avui perquè la setmana que ve... explicarem les diverses activitats que es faran el primer cap de setmana d'agost, ah, i d'agost d'octubre, concretament el 1, 2 d'octubre, celebrarà el 16 cap de setmana i bèrit. Aquesta edició estarà relacionada o es tractarà en temes relacionats amb el comerç, fa més de 2.300 anys, i el que farem la setmana que ve serà, des del meu punt de vista, quines activitats poden ser més interessants. Vés-hi per l'activitat, en sí, que es desenvolupi en el jaciment hivern en qüestió, o bé perquè el jaciment hivern en qüestió valgui la pena anar-lo a visitar i a la pas que es visita aprofitar l'activitat que hi facin en ell. Avui, per començar a escalfar motors i per no començar a parlar de les activitats que es faran directament, fem aquesta visita virtual a la penya del Moro i explica una mica qui eren els hiverns. Molt bé, doncs, Manel, comencem, si et sembla, per la situació geogràfica de la penya del Moro, no? Ens hem de situar del turó després d'haver fet la pujada. Ho haurem canviat un total de 275 metres des del nivell del mar, és l'alçada de la penya del Moro. D'acord? I està uns 1.500 metres del núcle urbà de Sant Just Desbert. És el que hauríem caminat, no sé si des d'aquí, però el centre de Sant Just, si fiquéssim que és l'Ajuntament, és més o menys el que hauríem caminat per arribar fins a la penya del Moro. I qui eren els hiverns? Els hiverns, d'acord? Són... Molta gent se'ls imagina com davant de la història, com si fossin els homes de les cavernes. De fet, aquí una de les imatges que tens, que és la que és en blanc i negre, si la pots ensenyar perquè la gent la vegi, veuran una noia, d'acord? Bastida com bastien als hiverns fa 2.300 anys. És la cartell del 14 cap de setmana i verda. Exacte, que jo els vaig utilitzant a anys d'anys per n'expliquen defences coses. Aquí veiem aquesta noia que ens podria recordar a una noia grega, a una noia fenícia o als mateixos romans. D'acord? Deixem recordar que la gent ho pot veure a través de la webcamp de radiodesberg.com que la tenim aquí obligada, obligada amb taranyines, però continua utilitzant-se. Llavors, doncs, els hiverns són la evolució del que havia estat amb anterioritat als habitants dels camps d'urnes de l'època de Bronsa que descobreixen o veuen venir pel mar uns viatgers que són aquests grecs, aquests fenicis i agafen certes costums i maneres de fer d'aquests fenicis, d'aquests grecs com, per exemple, aprendre a escriure. Per tant, els hiverns ja formen part de la història perquè s'hi van escriure, tenir una sèrie de cultures, saber fer el comerç i per tant tot això els permetrà evolucionar i convertir-se en hiverns. Concretament, els de la penya del Moro són els de la tribu dels Laiatans. I en la zona on estem hi ha dos èpoques diferents entre el 550 i el 350 abans de Crist. I, de fet, de fet, aquí a la penya del Moro vam viure durant aquesta època, concretament. Sí, entre el 550 i el 350 abans de Crist amb dos períodes diferenciats i viuren aquests ives. Com ho sabem, això? Com arribem a saber aquests dos períodes en què ja estaran vivint i com sabem els 50 anys, una generació sencera, que no ja estaran vivint? Gràcies, i això és el tema que serà el setze cap de Santa Iber, el comerç que, en aquest cas, aquest poblat iva de la tribu dels Laiatans, va afectuar amb grecs i fenínsis. Sobretot amb els grecs, perquè la ceràmica grega és molt fàcil de detar. I per tant, en funció de quin tipus de ceràmica grega s'ha trobat al poblat iva, es poden detar els períodes en els quals hi va estar vivint gent en aquest poblat. La penya del Moro és un dels poblats ives que hi ha més importants al Baix Llobregat o n'hi ha d'altres que són més encara? Amb restes que s'han trobat i que s'ha pogut estudiar, és un dels més importants. N'hi ha d'altres, a Sant Vicenç dels Horts, a l'altra banda del riu. Sí, és més gran, el de Sant Vicenç dels Horts. Seria un tamaix semblant el que hi ha aquí. Semblant, eh? També n'hi hauria una a la zona de Badalona, n'hi ha un de bastant important. Sí, com es diu el de Badalona, te'n recordes? No sé si és el de Badalona o el de Santa Coloma que es diu Puig Castellà, com s'ha vist antigament, també, la penya del Moro. Molt bé. Serien els que tindríem aquí més propers. Més propers a Barcelona, no? Perquè així el Barcelona és, o per aquí l'harem atropolitant, n'hi ha d'altres. A part d'aquests de Sant Vicenç, el de Sant Just i el de Badalona. El de Badalona i Santa Coloma, que jo sàpiga, són aquests els que tenim aquí a la zona. Després, els més importants seria Ull Estret, que és a l'icona per excel·lència. Tindríem la Calafell, perquè el de Calafell el que es va fer és reconstruir-lo. I ara les imatges que aquí ensenyarem de com era una casa hiber, de com era el poblat, allà quan hi vas, el veus tot reconstruït, hi ha una línia pintada en vermell que diu, fins aquí, el que ens ha quedat dels hiberts. I a partir d'aquí, el que hem reconstruït als arqueòlegs, utilitzant les mateixes tècniques que feien servir als hiberts. Serien, potser, els dos més interessants. Després hi ha un altre, que és una fortaleja que està construït al revés, que és el de Vilars d'Arbeca, que està construït en més de les cases que va fora, estan constituïts cap a dintre per utilitzar els parets com a defensa, com a moralla. Serien, potser, els tres més interessants. Bé, doncs aquestes són algunes de les pecloritats que té el jaciment i bar de la penya del Moro, aquí, a Sant Josep Ben, ja fa molts i coneguts per tots nosaltres. Alguna qüestió més, perquè, a més, tothom en el recordo que hi vas sovint. Sí, un cop al mes. De fet, aquest cap de setmana hi anirem, aquest mes d'octubre, i anirem al 9 d'octubre. El 9 d'octubre. Sí, passat el cap de setmana hi va, aquest any no coincideix amb el cap de setmana hi va, però el dia 9 d'octubre estarem allà, fent més o menys aquesta explicació a tota la gent que hi passi. Com va de gent? Bé, l'estiu ha fet molta calor i ja ha passat menys gent de l'ubitual, però el normal és trobar-te 30, 40, 50 persones cada vegada que puguem. Bé, doncs tot això és el que podeu veure allà, entrem de ple al poblat. Exacte, entrem al poblat i el que ens hem de situar és la passera que hi ha. La perdona, passera? Passera. Jo li dic passarela, però l'arxivet diu que la passarella és un desfilant dels models i jo jo és una passera. Ah, va, va, perdona. Ens col·loquem a la passera, arribem al Fons de Dut i mirem a Madrid, que és on ja ha ficat també el vinil que explica les restes hivers i de la Torra de Guaita, les restes de dues unitats habitacionals. De fet, aquí el Jordi, ara, per la gent que ens esteu sent a la webcamp, pot ensenyar la reconstrucció d'aquestes dues unitats habitacionals. El que es veu només és el que seria un pam o un parell de pams que era la part fet amb pedra, perquè la resta, el que es fa és barrejar fanquipalla i obtenir una espècie de material que permet aixecar les parets. Aquest material es diu tovautàpia, ficava en unes vigues al sostre i ho recobrien també amb aquest material. Però no hi ha com unes faveles, no? Si s'anés al Marroc, es veurien moltes d'aquestes cases que encara estan constituïdes d'aquesta manera. Per la gent que fan aquesta palla, tenia aquest material. Com aquestes dues unitats habitacionals que avui en dies podem veure a la penya del Moro, quan es van fer les excavacions entre els anys 70 i 80, se'n van trobar unes 25-30 unitats habitacionals. De fet, una altra de les imatges que tenim és una maqueta que es guarda a l'Arxiu Municipal, en el qual es veuen aquestes 25-30 unitats habitacionals perquè la gent es pugui fer una idea de com eren les altres habitacions que avui en dies no es poden veure. També tenim una imatge en el que es veu la reconstrucció de tot el poblat com hauria estat si hagués ocupat tot el turó. El que nosaltres coneixem són les dues fileres de cases que hi ha just a sota de la passera que van d'est a oest i estan situades en aquelles hores perquè aquella era la basant a soleia de la muntanya si estava més calent, sobretot a l'hivern. A l'altra banda, no es vascava mai i no se sap si ve com s'ensenya la reproducció de tot el poblat. Hi havia més cases o més probable. Hi hagués una sèrie de forats a terra recoverts d'aquest material, de l'accedent de grà que hagués sobrat. Allò s'assegellava i podia durar 10 o 20 anys tranquil·lament. També m'has perdut una altra plantilla que ara l'ensenyarem aquí a la webcamp de ràdioesbert.com on hi ha tot el poblat sencer. Aquesta seria la reproducció del que seria tot el poblat si hagués ocupat tot el que és el turó de la penya del Moro. El que coneixem són les dues fileres de cases que es veuen en la màqueta que hi ha a l'Arxiu Municipal i segurament a la basant que no és soleia, o sigui, no a la zona on hi ha la passera, sinó al darrere, allà que hi haurien són unes sitges que no ens hi guardàvem menjar. Però aquesta és una reproducció perquè es veies també com seria un poblat a Iver en la seva esplendor. Molt bé, perdona, és que estàvem ensenyant la webcamp de ràdioesbert.com perquè els ullets que volguessin i estiguin connectats ja uns quants ho poguéssim veure. Alguna cosa més... Quan es van fer les excavacions es van trobar molt poques coses perquè el poblat, el 350 abans de Crist, en la segona època d'ocupació, al final d'aquesta zona va ser abandonat de forma pacífica. I ara abandonar un poblat o quan una persona se'n va donar casa de forma pacífica, el que fa és fer les maletes i tot allò que tenia una utilitat s'ho van emportar. Per tant, quan es van fer les excavacions es va trobar poca cosa. Bàsicament, coses que ja estaven trengades es van trobar fíbles que les fíbles és com un imperdible que es ficaven en els vestits que portaven perquè s'aguantessin es van trobar els estris que feien servir per teixir d'acord? Ells tenien uns talets que eren de fusta i per tant, s'ha de fer servir uns contrapesos de fets de terracota que es deien pondus. Això es van deixar allà perquè on anessis podien tornar a fabricar. I també hi van deixar un estric que es deia fusallola perquè quan tu treus la llana de la ovella és un manyoc de llana i d'aquí has de ser capaç de tenir un estric per fer-ne fil. Per què van marxar els divers? És complicat de saber-ho perquè no sabem on van anar a parar. El més probable és que aquestes 25-30 cases que hi havia i que hi pogués viure en total d'unes 100 persones. El més probable és que en aquesta segona època d'ocupació el poblat creixés més d'aquestes 100 persones que podia albargar i per tant s'anaguessin d'anar cap a la vall per fer un assentament major. Tot i així no s'ha localitzat mai. El que sí que és estrany és el període d'intermitència que hi ha entre la primera ocupació i els 50 anys, que és gairebé una generació sencera o gairebé dues generacions, que estarà avui i després es tornarà a ocupar. I també hem anat explicant que els entassassors havien viscut en aquest poblat per retornar-hi. Bé, no sabem. Per tant, eh? Està oberta. Tu et creus? Jo crec que és això. Tu ja has viscut allà molt sovint. Com a mínim un 17 o diumenge als últims anys, què et diuen les pedres? Jo crec que és això. El terreny et dona pel que dona les extensions per cultivar-hi. I que hi ha un moment que creixen més del que podia albargar al poblat i han de buscar un lloc millor suposant la zona de la vall. Molt bé. M'han anat 33 minuts, encara. Vols comentar alguna cosa més que ens quedi pendents? Només direm els tres motius pel qual la tribu dels laïatans en aquest cas, aquest poblat, va decidir-se a instal·lar la penya del Moro i no en qualsevol altre lloc de la vall de Sant Just. Els tres motius són el primer motiu és, com amb la Torre de Guaita, un motiu defensiu des de l'Aldon Turós, si et venen a atacar podràs o ve defensar-te o ve avisar per poder fugir. El segon motiu és un motiu sanitari. No molt lluny d'on hi ha la penya del Moro, d'acord? O passava en el seu moment amb molta més aigua que avui dia, la Riera de Sant Just. D'acord? Per tota la zona de la bona aigua. Llavors l'important era poder exterir aquesta aigua, però no viure oi al costat perquè a les zones pantenoses hi poden haver mosquits que et passen malalties. Llavors, important poder anar a buscar aigua, però no viure ja prop perquè aquests mosquits no t'arribin. I el tercer motiu, i és el que permet fer totes les activitats que es faran al setzecap de setmana a Iver, és el comerç des de dalt del Toró de la Penya del Moro. Veien com arribaven els vaixells grecs i fenissis, i un com havien superat monjuic. Veien com arribaven aquests vaixells. Ells preparaven el que s'havien fet, aquest vestit que hem vist que portava aquesta noia Iveram. D'acord? I també la llana que treien les ovelles, ho ficaven en carros i s'anaven cap a gavà, on aquests vaixells grecs i fenissis estracaven, i bàsicament ho intercanviaven per ceràmica, per perfums, i per ungüents, coses que la península i bèrica no es produien. Doncs Manel, moltíssimes gràcies. Surat setmana més, i lluny que ve, continuarem, si et sembla, i aprofundirem sobre el comerç que hi havia, i que, per tant, també era molt important. I per això va fer que molts ivers vinguessin a la penya del Moro a establir-s'hi en el seu moment, 300, 400 abans de Cris, i, a més, també parlarem de la torre de Guaita medieval, que això no té res a veure amb els ivers, però està allà, i també s'ha de comentar. La setmana que ve, ja ho aprofundirem i comentarem. Manel, moltes gràcies. En cas de tertúlia, avui? A principi, sí, avui sí, perquè hem de parlar de l'Espanyol, hem de parlar del Barça, i hem de parlar del Madrid, també. Ens connectem tot d'aquí amb Catalunya Radio per escoltar el bolletí de la 6 de la tarda, i tornem a la segona hora amb la tertúlia esportiva, amb l'Oriol Pascual, el Rafacano, el Mar del Poig, Mar Romero, també, i Xeves el Diaz, no ho sé. Avui, almenys, a la penya del Mar Romero. I a la penya del Mar Romero. I a la penya del Mar Romero. I a la penya del Mar Romero. I a la penya del Mar Romero. I a la penya del Mar Romero. I a la penya del Mar Romero. I a la penya del Mar Romero. I a la penya del Mar Romero. I a la penya del Mar Romero. I a la penya del Mar Romero. I a la penya del Mar Romero. I a la penya del Mar Romero. I a la penya del Mar Romero. I a la penya del Mar Romero. I a la penya del Mar Romero. I a la penya del Mar Romero. I a la penya del Mar Romero. I a la penya del Mar Romero. I a la penya del Mar Romero. I a la penya del Mar Romero. I a la penya del Mar Romero. I a la penya del Mar Romero. I a la penya del Mar Romero. I a la penya del Mar Romero. I a la penya del Mar Romero. I a la penya del Mar Romero. I a la penya del Mar Romero. I a la penya del Mar Romero. I a la penya del Mar Romero. I a la penya del Mar Romero. I a la penya del Mar Romero. I a la penya del Mar Romero. I a la penya del Mar Romero. I a la penya del Mar Romero. I a la penya del Mar Romero. I a la penya del Mar Romero. I a la penya del Mar Romero. I a la penya del Mar Romero. I a la penya del Mar Romero. I a la penya del Mar Romero. I a la penya del Mar Romero. I a la penya del Mar Romero. I a la penya del Mar Romero. I a la penya del Mar Romero. I a la penya del Mar Romero. I a la penya del Mar Romero. I a la penya del Mar Romero. I a la penya del Mar Romero. I a la penya del Mar Romero. I a la penya del Mar Romero. I a la penya del Mar Romero. I a la penya del Mar Romero. I a la penya del Mar Romero. I a la penya del Mar Romero. I a la penya del Mar Romero. I a la penya del Mar Romero. I a la penya del Mar Romero. I a la penya del Mar Romero. I a la penya del Mar Romero. I a la penya del Mar Romero. I a la penya del Mar Romero. I a la penya del Mar Romero. I a la penya del Mar Romero. I a la penya del Mar Romero. I a la penya del Mar Romero. I a la penya del Mar Romero. I a la penya del Mar Romero. I a la penya del Mar Romero. I a la penya del Mar Romero. I a la penya del Mar Romero. I a la penya del Mar Romero. I a la penya del Mar Romero. I a la penya del Mar Romero. I a la penya del Mar Romero. I a la penya del Mar Romero. I a la penya del Mar Romero. I a la penya del Mar Romero. I a la penya del Mar Romero. I a la penya del Mar Romero. I a la penya del Mar Romero. I a la penya del Mar Romero. I a la penya del Mar Romero. I a la penya del Mar Romero. I a la penya del Mar Romero. I a la penya del Mar Romero. I a la penya del Mar Romero. I a la penya del Mar Romero. I a la penya del Mar Romero. I a la penya del Mar Romero. I a la penya del Mar Romero. I a la penya del Mar Romero. I a la penya del Mar Romero. I a la penya del Mar Romero. I a la penya del Mar Romero. I a la penya del Mar Romero. I a la penya del Mar Romero. I a la penya del Mar Romero. I a la penya del Mar Romero. I a la penya del Mar Romero. I a la penya del Mar Romero. I a la penya del Mar Romero. I a la penya del Mar Romero. I a la penya del Mar Romero. I a la penya del Mar Romero. I a la penya del Mar Romero. I a la penya del Mar Romero. I a la penya del Mar Romero. I a la penya del Mar Romero. I a la penya del Mar Romero. I a la penya del Mar Romero. I a la penya del Mar Romero. I a la penya del Mar Romero. I a la penya del Mar Romero. I a la penya del Mar Romero. I a la penya del Mar Romero. I a la penya del Mar Romero. I a la penya del Mar Romero. I a la penya del Mar Romero. I a la penya del Mar Romero. I a la penya del Mar Romero. I a la penya del Mar Romero. I a la penya del Mar Romero. I a la penya del Mar Romero. I a la penya del Mar Romero. I a la penya del Mar Romero. I a la penya del Mar Romero. I a la penya del Mar Romero. I a la penya del Mar Romero. I a la penya del Mar Romero. I a la penya del Mar Romero. I a la penya del Mar Romero. I a la penya del Mar Romero. I a la penya del Mar Romero. I a la penya del Mar Romero. I a la penya del Mar Romero. I a la penya del Mar Romero. I a la penya del Mar Romero. I a la penya del Mar Romero. I a la penya del Mar Romero. I a la penya del Mar Romero. I a la penya del Mar Romero.