#127 - La Penya del Morro del 11/10/2012

era sortir una mica de l'obitual, que era fer les xerrades, aquestes informatives, de models econòmics, que només arribaven a un cert número de persones, gent que ja tenia moltes nesadien, moltes parlaria. I el fet de fer actes com ara, a l'estelada, la idea és mobilitzar molta gent, que sigui un acte festiu, mobilitzar molta gent. De moment, l'acte està pendent de la previsió del temps. En cas de pluja, les activitats es traslladarien al divendres a la mateixa hora. Esports en xarxa. Bona tarda, us parla Cristina Alvarez. La selecció catalana, a mater, ha encarrilat la clasificació per a la fase final de la Copa de les Regions UEFA. El combinat català, guanyat dos a zero davant la selecció de Liubliana, amb gols del Berb i Bo del Gavà, i Boris Garrós del Cornellà. El combinat català és líder de grup en solitari, amb dos triomfes en dos partits, després que la selecció ukrainesa de Noves i Tias, i perdut 0-1 davant les Ardennes Belga, dissapte'ls a Toni Almendrós, en tindran prou, que ha acompat davant els ukrainesos per ser a la fase final. En futbol se l'Alvars se juga d'aquí a una hora el segon partit de la ronda de lít de la UEFA futxar al cap. S'enfrontarà l'Aràs de la Zarbatjana, amb la possibilitat de deixar encarrilada la clasificació per a la final a 4, i és que ahir els blauranes van golejar a 18-0 l'esplit de Croàcia, mentre que l'Aràs, que a priori és el rival més complicat del grup, va perdre a 5-3 davant l'Itígia a Eslovel, amb fitrió d'aquesta fase. En OK Patins avui es disputen dos partits avançats de la segona jornada de l'OK Lliga a les 9 reus Schum, i a dos quarts de 10, Blanes Calafell, i en ciclisme el Tour de França no es pronunciarà sobre les acusacions a dopatge contra Lens Amstron, fins que ho faci la Unió Ciclista Internacional. Notícies en xarxa. Fins i tot a l'Àfrica de l'Àfrica de l'Àfrica de l'Àfrica. En directe, a Matíndiz de Sant Just d'Esvern, el 98.0 de la FM i a tot el món, a través de ràdio d'Esvern.com, comença un programa amb molta penya i molt de Morro, la penya del Morro. Què tal? Bona tarda, mig amigas. Benvinguts a Ràdio d'Esvern. M'he tingut a la penya del Morro. Es parla just salut de Jordi Domènec. Ai... Ai, que bé. Moltes gràcies per aquest aplaudiment sincer i de bon cor del públic que avui ens visita directament des de l'atmèdia del Vallès. Gràcies per ser aquí. Ho he compartit dues hores des de la rècid 7 amb nosaltres a la penya del Morro. Carme Verdo i bona tarda. Bona tarda. Tinc una plaer per anar a Carme. També per ella, també comareix. Doncs, a mi cas, al moment només he dit bona tarda, però, vaja, aquests moments repassarem. És veritat, l'actualitat s'enjustenca, on, per exemple, parlarem de l'alcalde, Josep Perpinyà, que no es creu que les constructores privades que han d'organitzar al barri de Mas Lluís comencin les obres abans de 3 setmanes, tal com ha estat marcat, previst, signat i contractualitzat. O sigui que veurem a veure què és el que passa. A més a més, avui connectarem amb Sitges, tenim el Sergi Arrada, els misteris de Catalunya amb la Juliet Mella, parlarem d'anècdotes sobre gossos i propietaris i amos dels gossos a la nostra educació canina. A la segona hora parlarem amb l'actriu Cati Solivella, que ara mateix està fent les noies del calendari al Teatre Poliorama. No sé si recordareu també la protagonista dinamita, és Mallorquina, és la... Sortir a la Riera, l'any passat. La mare de la Nora. Parlem de tot això amb ella i acabarem parlant de llibres amb l'Ernau Consul, que avui l'enganxem des de la seva habitació d'hotel a la ciutat de Frankfurt, perquè està a la fila de llibre que es fa en aquesta bonica localitat europea. Bona tarda i benvinguts a La Penya del Morro. La Penya del Morro, un programa amb més morro que penya, o, i de més, penya que morro. Per cert, avui 11 d'octubre del 2012 portem ja 31 dies record històric i absolut, sense que la senyera de La Penya del Morro hagi estat robada. Perquè ja sabeu que la senyera de La Penya del Morro la van despenjar una vegada, l'altra la van serrar al màstil directament i ara ja fa més d'un mes seguir 31 dies, demà farà 32, que estarà a la senyera de la Penya del Morro. Però toquem fusta, toquem fusta, perquè ens han arribat rumors. Jordi, això és provocar-ho per provocar. Això és provocar-ho per provocar? Jo no diria res fins que no torni a passar res. Ah, va, va, d'acord, no hi ha res. No és com fer una carida que es despengui la senyera? No, no, no, el contrari. M'estàs confonant amb Jair Domínguez de Bastiari il·lustrat, i no és el mateix. M'has vist a mi, amb una pistola, disparant a Salvador Sostras o el rei Joan Carles? No, no, no, doncs no és el mateix. En fi, comencem amb les notícies de... Podries enregistrar-lo.Aquí? El Jair Domínguez. Fa mandrota, que diu aquest. Fa mandrota, Jair Domínguez, però vaja. Fora d'aquest context, de veritat. És un d'aquests personatges a la ciit i poc immorals, no? Jo no en soc molt fan, perquè m'incosta aquest tipus de bessonatge. Home, si vols fer-me una mica de debat, però el que ha passat amb el tema del Bastiari il·lustrat i el Jair Domínguez... Home, tu els que et digui, hi ha formes i formes de fer les coses, la veritat. Perquè, per exemple, el Peper Rubian és, deia unes barbaritats increïbles, però ho feia d'una forma que tothom reia. Leo Bassi també és un gran provocador, i la gent jo rinc molt amb Leo Bassi. Amb Jair Domínguez no he regut. Jo crec que, si vols fer-me debat... Fem debat. Fem debat, a veure. No, però ho digui. Explica, explica. No, que la gent no sap bé que el Bastiari il·lustrat, un programa que vam veure, em sembla, va tenir molt poca audiència. 20.000 persones. 20.000 persones, i un 0,8% de xer al dimarts, on sortia el Jair Domínguez, un guionista, entre altres, de la segona hora, i no sé si també del terrat, en el seu moment, un programa com Buena Fuente, que va sortir amb una pistola i explicant qui donaria un tret, i per què, i entre ells hi havia Salvador Sostres, periodista reconegut a mitjans on publica el Mundo, sobretot, i després també estava el rei Joan Carles. Sí. No, el que passa és que jo no m'agrada Jair Domínguez, perquè en aquest tipus de personatge em costa bastant, i la violència per violència, o l'insult fàcil o l'estil, aquest també em costa molt. Això va dir que em costa Salvador Sostres, que crec que tenen alguns punts en comú. Llavors, això d'una banda, però de l'altra, també és veritat que l'estiari el que fa és agafar un personatge i reproduir alguna manera el seu... els seus univers, com si diguéssim, i el de Jair Domínguez, suposo que és aquesta violència... estil tarantino, una mica, que és el que es feia ahir, i llavors, crec, que treu de context de l'estiari, també crec que és fàcil. Llavors, jo ho he vist, a mi no m'ha agradat, perquè a mi no m'ha agradat, sí que m'ha agradat... Quan veus això, disbarre i sotxant, no m'agrada, però crec que aquest extremisme de fer una portada del mundo i de retirar-ho, em genera dubtes, crec. Bé, doncs, el debat ja està a la xarxa i a tot arreu. També això s'anomena el cas Streisen, que no us ho sé, però la Barbara Streisen, a començament de la década passada, el 2002 o 2003, va denunciar uns fotòres per unes fotografies que ningú havia vist, només ella, en una revista al local, molt petita, per una casa seva, i no s'hi sortia nua o m'espitja en l'aire. Total, que ha degut la denúncia que va fer i el reumori que ella mateixa va potenciar, després, al final, ho va acabar veient més gent de la que, al començament, l'havia vist. És com l'editorial de la penya del Barro. En fi, bah, parlem d'actualitat s'enjustenca i ho fem començant per l'alcalde. Josep Perpinyà, que, com dèiem, fa un moment en aquestes obres del barri Mas Lluís, que havien de convertir el vial, és a dir, el carrer, un carrer, que ha de connectar el polígon industrial de Sant Just, amb aquella zona, perquè, si no s'ha de fer una volta, que ha de passar per la carretera reial, i si molt va pura, per la ITV de Sant Just, doncs dubta que les constructores que havien signat i que havien d'organitzar aquest carrer comencen les obres tal com estava previst aquest mes d'octubre. Sí, recordem que fa uns 15 dies una sentència judicial es va aturar a la iniciativa en l'Organització de Triment de l'Ajuntament. L'alcalde va fer entrecret donant-los un marge d'un mes per començar aquests treballs, però tot i això, Josep Perpinyà, no hi confia, perquè no creu que els proietaris privats aquests solars encargats d'organitzar en aquest temps, sobretot perquè han tingut 4 anys per fer-ho i no ho han fet, i, per tant, doncs, creu que ara, amb aquest mes, no sap si hauran canviat tant les coses. A Dimarts que ve hi haurà una reunió per part de l'Ajuntament amb els veïns de Masluí, per explicar-los, doncs, a aquesta situació, perquè recordem que sense aquesta via més, el transport públic tampoc no pot arribar a Masluí, i això és justament una de les reivindicacions principals del veïnat d'aquesta zona. A Dimarts, per tant, tot i que tingui interès a les 8 del vespre, reunió el carrer de res del Luxemburg número 14, que és a Llamas-Lluís, i que és justament el local de l'entitet veïnal. Una altra qüestió, perquè aquest 5 de novembre és la data d'inici, finalment, del curs d'art plàstiques i que el Consistori proposarà als alumnes en lloc d'aquest dilluns, tal com estava previst, per tant, d'aquí un mes. Exacte. Segons el Consistori, la professora d'actual i l'empresa, que ha de conèixer el concurs públic per gestionar els cursos, que és la fundació, estan en negociacions, per mirar de treballar conjuntament en el mateix projecte, i, per tant, aquesta proposta d'endarreriment en la data d'inici es fa per facilitar aquestes converses. I bé, doncs, bàsicament, això és la novetat. Tot i que n'hem anat parlant, recordem que des de l'Ajuntament s'ha reconegut aquesta feta autocrítica, també s'ha dit que ells no poden interferir en que els professors entri en aquesta empresa, i que és veritat que ho han explicat el cas, i, per tant, la fundació també s'ha posat en contacte amb aquest professor, però l'oferta, evidentment, depèn de l'empresa entrant, i el que ha complicat més tot aquesta situació és que, abans de l'inici del curs, els alumnes es pensaven que hi hauria els professors, i, finalment, això no serà així. Per tant, doncs, si més no durant aquesta demana, el que s'ha de declarir és quins seran, finalment, els professors que invertiran aquests cursos. L'Ajuntament també ha assegurat que no girarà cap rebut a les persones inscrites fins a finals de mes de novembre. Bé, veurem què passa i en quines condicions comença aquest curs d'art plàstiques, on ja sabeu que, per un canvi de gestió, amb Carme Malaret, que s'acaba la música, eh? Sí. Amb més de 20 anys al capdavant, ara agafa una nova empresa, i molts alumnes estaven decepcionats i estaven en desacord d'aquesta decisió. S'ha explicat, per passiva i per activa, què és el que ha passat, a les entrevistes que s'han fet a la ràdio, al regidor de Cultura, Sergi Seguí, i nosaltres continuem informant si hi ha més novetats. La Pella del Morro, cada tarda, de 5 a 7, a Ràdio de Svern. Jimmy Hendrix, interpretant l'Himne de Catalunya. Senyora, sí senyora. Jimmy Hendrix. Català, no? Doncs ja s'hauria de dir. Atenció, perquè el servei local de català vol aconseguir més voluntaris part de llengua. Han fet un cartell, com aquests americans, que surt aquell home del Barret, que diu 8.000 dius, doncs una miqueta, el servei local de català et necessita. És un programa que s'impulsa des de fa anys a Sant Just, que consisteix a informar parella lingústica entre una persona catalana o parlant, i una altra que no ho sigui, però que vulgui aprendre català. Aquesta parella ha de disposar de 10 hores per efectivitats conjuntes per practicar el català, i si voleu participar-hi, us heu de posar en contacte amb el servei local de català. 9-3-473-4466, o veu el correu electrònic, bebaixaxela.santjustaroba.cpnl.cat. No tenen un gmail? Bé, si voleu recuperar el mail, doncs... El puc tornar a dir? Tornar-lo a dir. Però aneu, no tant. Això m'agrada molt. O ordinador. No tenim música d'aquestes... Teclect, máquina de escriure. Amb máquina de escriure, no? El mail i tot això. Bé, baixa. O vols que diguin l'inici? A veure, un moment. Què? Vols que digui allò que fa una vegada que et diuen valència? Fem-ho així? Sí, i posen la música de dímails. S'ha de dir poble, sempre, quan es fa això? Sí, com més informació i com la gent es perdi millor. Perquè hi ha programes que donen el mail i estan 50 hores... Però amb les inicials és més fàcil, eh? El mail. València. Xàtiva. L'obroño. Un. Santjust. Arroba. És que no em surt un poble, em sé. Córdova. Pamplona. Navarra. L'obroño. Cat. Vinga, va, ja està, ja està, ja està. T'ha fet il·lusió, eh, Carme? Sí, m'ho havia volgut treballar en un lloc així, de teleoperadora. Ah, sí? Doncs el desen del fòrum, del 21 a Roba, hi ha moltes empreses. 22 a Roba. A la fase prèvia. Hi ha moltes empreses que dediquen a telecomunicacions. I després ja depèn de quina empresa estigui, la telefonia... Hauries de treballar al nord d'Àfrica. Perquè tenen allà les seves... és veritat. Hi ha gent que fa tota l'Amèrica, eh? Al Gèria, al Marroc... Ah, també és de Sud-Amèrica, no? A una agència. Tu truques i dius... Hola, la... La tende... la tende Miquel, i tu sí, Miquel, Miquel. La tende Miquel, saps? Em sembla que no anem. Potser, pot ser, pot ser. Per què no? Ja, ja, els xinesos, com eren aquí, es canviaran el nom d'ornament. Ah, sí? Si no sabies... En lloc de Xincxón, les diuen Ramon. Sí, perquè així creuen que és més fàcil, perquè la gent ho entengui. Són llestos dels xinesos, eh? No tots, eh? Haurien d'aprendre molt dels xinesos, són vos llestos. Carme, moltes gràcies. Bona tarda. Ja sabeu que a partir de la set, els enjuus, notícies, edició, vespre... ...a RadioDesvern.com. ...a RadioDesvern.com. ...a RadioDesvern.com. ...a RadioDesvern.com. ...a RadioDesvern.com. ...a RadioDesvern.com. ...a RadioDesvern.com. ...a RadioDesvern.com. Bona tarda, Julià. M'imagino que saps quin tema està sonant, no? Sí, per desgràcia, per sort. Ui, veig que no t'agrada gens. No, sí que m'agrada. Treu-lo, treu-lo. L'escolt de Julià, si no t'agrada el tema, el traiem. No, sí que m'agrada. Ah, sí que t'agrada? Sí, però... ...m'agrada. Avui, el Polònia Artur Mas farà una versió del Gangnam Style. Jo crec que tindrà bona pinta. I finalment, no sé si aquesta és la cançó escollida... per acabar el corafoc a les festes de tardor de Sant Feliu. Sembla que sí, eh? Segons diuen? O la Flamme del Canigó. Estàvem entre la Flamme del Canigó i aquesta, no? Sí, la Flamme del Brim Paz i aquesta. És una mica nerviosa, perquè com que després em va, que vol marxar ja, vol marxar ja, a les festes de Sant Feliu. Julià, espet una estona. Tenim obligacions. Espet una estona, perquè abans hem de connectar amb Sitges. Allà hi tenim el Sergi Arrada-Ruïd, Sergi, bona tarda. Hola, bona tarda. Sergi, benvingut al programa. A veure... Què tal per Sitges? Avui dia plujós, eh? Una mica dia apocalíptic, no? Perquè negar-ho amb el festival de cinema fantàstic d'aquesta bonica població del Garraf. Com està, Sergi, abans que res? Ja portes ja 40 pel·lícules o 40 i escatx durant aquests últims dies. Com, sí, 3 o 4 pel·lícules, com a mínim per dia. Et portis com 45, o així. 45 pel·lícules, bravo! Bravo! Com està, Sergi? Bé, bé, sí, estic bé, estic bé. De fet, quan vam parlar ahir, que et veia que el dia havia estat una mica flús, de fet, parlant tu i se'n va arreglar el dia. Ah, sí? Sí, el temps no va dir-ho a dia, però les pel·lícules es van arreglar fort. És que ja ho diuen, eh, que l'Apenya del Morro és una mena de programa terepeutic. Que estic malament, l'escoltes, i després és bé de cop, eh? Estic malament i et tenen una secció. És com les aigües de l'Hordes, o de Fàtima, una mica per l'estil. Sergi, què és el que has vist, avui, que puguis comentar que valgui la pena? Doncs un parell de pel·lícules que estan molt bé, avui. I ahir, a la tarda, després parlant tu, ho veurà tres mes, o sigui que... Bueno, anem fent. Una pel·lícula de por que s'ha estrenat avui, que està molt bé, que és una pel·lícula americana, que es diu Sinister, que és el Ethan Hawke, és un escriptor que fa lliure passats en crims reals, en documentes, em va viure a la casa mateixa, on es van cometre els assassinats, no sé què tal, no? I, bueno... M'alrotllo, eh, ja? Sí, sí, m'alrotllo, m'alrotllo. Home, s'ha de tenir valor per anar a una casa on hi ha hagut un assassinat a investigar, veure què és el que ha passat, i m'imagino que hi trobarà fantasmes i energia de rares. No, no, de fet, bueno, ara tenim més valor, és la seva dona, que és una companya amb els seus fills, allà on va, per escriure cada llibre. Ah, o sigui que es muda, la família es encera a la casa. La família es encera a la casa. Bravo. El millor és escriure un llibre, el millor són dos o tres anys. Clar, i... Quin bon rotllo de família, ja. Doncs tot el que se'n va a la casa aquesta, on tota una família, excepte una nena que va desaparèixer, van morir penjats d'una obra, i a les golfes es troba una capsa amb un projector de Super 8 i unes cintes de Super 8. Ah. I, bueno, va mirar en aquestes cintes, que surten diferents famílies a diferents cases, a diferents èpoques, i a totes les maten de diferents maneres, no? I és com un misteriós personatge que surt amagat a totes les cintes. Les recomanes, la pel·li? Sí, sí, sí, està molt bé. El curiós, a part, és que a meitat de la projecció, avui al matí, estava diluïent a fitxes, hi ha hagut una baixada de tensió, i s'atalla la projecció. Home! Sí, sí, a part anava d'això, saps, perquè estava... Cintes, allà, que se'n van tallant i no sé què té, i de sobte se'n va tota la llum de l'auditori, talla la projecció... La gent ha cridat o no? Hi ha hagut crits i aplaudiments, he hagut de tot. És que només ens falta això. Per què no apareixen zombies en mitja pel·lícula? Però allà mateix, entre les butàques de la gent, estaríeu encantats, jo crec. Bueno, algun de prensa ja és una mica fòmbi, eh? Com tu, per exemple. Sí, quedem 3 dies, ja. Com tenim el tema, Jaume Figueres i L'Esgorina? Participaràs amb ells al programa del canal 33? Jo crec que això ja, fins al dissabte, no. Si no dissabte, no ho sabrem. Home, estarem atents, estarem atents dissabte. Per cert, Tim Barton, ha portat la seva última pel·lícula. Sets, també? Frank & Winnie, sí. La vaig veure ahir al vespre, està força bé. Frank & Winnie és l'adaptació d'un mitj matratge que va fer el Tim Barton a l'any 84. Sí. Que era un cur animatge real de 30 minuts. Era quan el Tim Barton era bo, perquè ara les últimes pel·lícules que ha fet... Són una mica dureta, sí. Bastant, bastant. Doncs era un cur matratge animatge real, i ara ha fet un germatratge animació stop motion, que dura una hora i mitja. I, bueno, està força bé. Què t'ha dit? Per exemple, un altre pel·lícula que hagis vist d'aquestes últimes hores és Brong. Què tal? No m'agrada gens. Fatal. Fatal. De fet, no sé si te'n recordes. Fa un parell d'anys que parlàvem d'una pel·lícula sobre un pneumàtic assassí. Un pneumàtic assassí, a veure. Deixa'm fer memòria de coses importants. Robert? De coses importants que se'm quedin a la memòria, no tinc la de pel·lícula del pneumàtic assassí. Doncs va guanyar a premi del públic, va guanyar una sèrie de històries i es diu el que fa. Ja no em va agradar de gent. I aquesta és la seva segona pel·lícula. És una bogia malvada, ara, o com va? No. Ara és una comèdia absurda que comença amb un home que li desapareix el gos. Ah, que molt bé. Està molt bé. I si tots les coses passen, no té cap sentit. Que interessant, eh. Com que tu no t'agrada, ja ho vens fatal. Després, gravers, és divertida, no? Gravers, sí, és molt divertida. No sé... Una altra pel·lícula que vam comentar ben passat, que la vam passar al casal de joves... Atacte Loc. És una pel·lícula molt semblant. També són alienígenes que arriben a Inglaterra, bueno, a Irlanda, en aquest cas, i van a parar a una illa on viuen els irlandessos, que gairebé tot a l'aïlla, són borratxos, i, curiosament, els... Fugint dels tòpics, no? No, per exemple, en còmic. Precisament als alienígenes aquests, que estan acostumats a viure a l'aigua, l'única cosa que els mata és l'alcohol. Ah. Aleshores, com que hi ha els cicos, s'han d'emborratxar molt, molt, molt, molt, molt, molt, perquè si els volen mossegar, s'intoxiquin i morin. Per tant, és divertida, no? Sí, sí, és molt divertida. Bé, estem amb el Sergi, que està a Sitges. Quina pel·lícula estarà a punt d'entrar, ara, per veure? Taitxi, zero. Taitxi, zero, que és un professor de taitxi que té mala lleig i se carga a tothom, no? És una barreja entre comèdia i pel·lícula del Marcí al Chinesa, en 3D. Les ulleres són aquelles del Chinesa, o són com les de l'Esplau, que has de pagar? Són unes, no, que les donen gratis, són unes molt jules, que no són com les que tornen al cine. No són aquelles baratelles, baratilles, que estan tot arrellades i que les altres... Les baratelles són maques. Tenim una mica com l'esquí. Pensa que hi ha gent com Elijabut, potser a Sitges, no? Tampoc, si ve l'Elijabut, no li pots donar unes ulleres qualsevols. Clar, clar, ha de tenir nivells. Ha de tenir nivells. En fi, Sergi, alguna cosa més, així per comentar, a part de la Zombie Walk, que hi haurà demà divendres a Sitges, eh? Ojo, no estem parlant del centre de Barcelona, estem parlant de Sitges, que hi ha una Zombie Walk, on tothom, diferent de Zombie, pot anar a veure... Si vols, podem fer una exclusiva, i amb això acabem? Home, i tant. Què passa? Són les pel·lícules sorpreses, que es diuen demà. Jo te les puc dir ara. Ah, ja la saps, tu? Perquè això de les pel·lícules sorpreses els era molt festival. Sitges no és una excepció. A Fenomenes també ho fan. Per exemple, agafen i diuen... Aquí hi haurà un perill de pel·lícules sorpreses, i la gent no sap... compro l'entrada i no sap què va veure. Sí. Sí, de fet, és d'ahir. Però, bueno, aquest any tiren la casa per la finestra, eh? Ah, sí? Sí, perquè fan una sapsió sorpresa i un marató sorpresa tot ple de pel·lícules sorpreses. I quines pel·lícules són, que ja no puc aguantar més, ja? Doncs la sapsió sorpresa és Paranormal Activity 4, que és una estrena internacional que vindrà a l'equip tècnic. Oh! I després, la marató sorpresa, passarà la larga pel·lícula de Palma, Passión, passarà Spring Breakers, de l'armonicorin, i passarà End of Watch, que és... Molt bé, doncs... Jo no entenc gaire d'aquestes pel·lícules que has dit, però m'imagino que la gent així, friqui i tal de sitges, doncs al·lucinarà, no? Home, jo crec que sí, que volerà la finfada. Va, va, d'acord. Sergi, no, trec una mica de ferro, jo sé qui són, eh? Tots aquests cinefios que comentes, que per la gent que no ho sap, em posen al seu lloc. Moltes gràcies, que vagi bé. Tu parlem del Dilluns, de... Sí, sí, sí. Parlem del Dilluns, a veure com hauran anat tot plegat, perquè ja acaba, diumenge, al festival de cinema fantàstic de Sitges, i repetim, si dissabte la nit, esteu per casa, no surti, i veieu el programa especial que fan des del canal 33, que deu-vos, perquè és possible, que veieu el Sergi Arrada, comandant les pel·lícules, com l'home que ha vist més pel·lícules, al festival amb el Jaume Figueres i amb l'Ales Gorina. A vos, Sergi, que vagi bé, curat. Adéu, adéu, adéu, adéu. Un minut passa de dos quarts de sis de la tarda, i a nosaltres tenim la Júlia Esmenya. Júlia, bona tarda. Hola. La Júlia, que em faci amb la cara, volem dir que és tard, no? M'ho haurà de ganes d'anar a Sant Feliu, perquè hi ha aquí ja Sant Feliu, avui. Home, que tinc obligacions, que hem dit que aniríem a prendre, i ha arribat a dir que aniríem a prendre alguna cosa, no? No, no. Escolta, un moment, si vols, jo faig un full d'aquests que feien abans del col·le, que és la Júlia Esmenya, arriba ara amb les seves amigues, perquè ha estat explicant-nos... que la Júlia esmenya ha estat explicant-nos... que la Júlia esmenya ha estat explicant-nos... que la Júlia esmenya ha estat explicant-nos... que la Júlia esmenya ha estat explicant-nos... històries i misteris de Catalunya. Ja sabeu que la Júlia és una apassionada dels misteris que succeixen al territori català de fer l'objectiu final de la secció, a final de temporada, el juny, és fer un llibre d'una guia turística misteriosa per Catalunya. Avui ens parla de la bonica població de Cardona, i concretament del castell que hi ha... el solsonès, que és aquesta comarca. Júlia, què va passar? Comencem pel començament. Aquest castell de Cardona, avui en dia, encara es pot veure i visitar? Sí, es pot visitar cada dia, excepte els dilluns. Bé, els dilluns no fastius, diguéssim. I l'horari és de dissabtes il·lumenges, perquè la gent els dies de cada dia treballa. Doncs és de 11 a 5 de la tarda, i hi ha diverses visites, i entre aquestes n'hi ha una en especial, que és per a grups només, però que és molt interessant, perquè... bueno, s'anomena Cardona 1711, la forçaderesa inexpugnable. Em sembla que té relació amb el documental, que fa poques setmanes, de fet, em sembla que el dia de la nit, a TV3. No l'he vist, però potser que tingui relació amb alguna cosa així. Perquè, bueno, és una visita temàtica que t'explica tot el que va passar al castell durant la guerra de succesiós, i que tingui a veure. I, bueno, diu que les parts del castell que es poden visitar, entre d'altres, són la col·legiata de San Vicenç. La, perdona? La col·legiata de San Vicenç. Ah, la col·legiata de San Vicenç. I la Torra de la Minyona, que aquesta torra, és la que amaga la llegenda que explicarem ara. Bé, doncs avui el castell de Cardona i una llegenda de les moltes que em sembla, si amaguen en aquest indret, avui comencem parlant de Guifril Pilos. Sí, bueno, la llegenda diu que el castell de Cardona va ser construït pel Guifril Pilos, l'any 1700 i algo, i després va ser endarrucat, i durant les obres de reconstrucció, l'any 1976, els treballadors que hi havia en aquelles obres, van començar a queixar-se de la presència d'un fantasma. Què passava concretament? Doncs deien que sentien cops, veus i sorolls estrans, i que tots ells provenien d'una mateixa habitació, d'una torre del castell, que és a la habitació 712. I, bueno, en aquesta habitació deien que hi havia... deien que hi havia una espectra, que era una dona vestida de l'època medieval, que plorava pels passadissos, i que algunes vegades apareixia acompanyada per un cavaller. Bueno, la llegenda diu que aquesta dona es diu Adelaida, i és la filla del Duc que vivia en aquest castell, i aquesta jova, durant una festa que havia arrollitzat el seu pare a la vida de la que es dona, es va enamorar d'un príncep moro anomenat Adela, que era el convidat del seu pare, diguéssim. Aquesta parella mantenia el seu amor en secret, fins que el Duc els va descobrir, i es va enfadar tant que va tancar la seva filla dins d'una habitació del castell, que és la habitació 312, diguéssim. Bueno, al cap d'en molt de temps, d'aquesta ara no hi ha tancada, el Duc va baixar a Barcelona per fer un consell amb els altres, amb el rei i coses així, i gent així, i llavors ells li van insistir que perdonés a la seva filla, no? I el Duc, quan va tornar cap al castell, disposat a perdonar-la, es va trobar els guardes, els patges a la porta, diguéssim, i per comunicar-li que la seva filla havia mort de la tristesa d'estar tancada en aquell castell. Oh, però, escolta, això ha començat com una història misteriosa i ha acabat sent una història d'amor. Home... Perquè la princesa va morir de pena i de tristesa, perquè no podia estar amb el seu amor abdelar. Exactament. Oh, que bonic. Però el misteri és tan que cada dia, o sigui, si mires el castell de Cardona a les 12 de la nit, doncs per referèndum de la habitació 312, pots veure la imatge del fantasma. I això, encara avui en dia, hi ha gent que ha vist aquest fantasma d'aquesta noia medieval. Diuen que sí, que si mires de la finestra aquella específica, es pot veure. O sigui, si mires des de fora, des de la ciutat de Cardona, al castell a les 12 de la nit, la finestra de la habitació 712. Bé, doncs quan passem per Cardona a les 12 de la nit... El problema... Jo crec que el problema serà trobar la finestra, per si n'hi ha... Si aquestes a les 112, imagina quant n'hi deu haver. Ara! El misteri és aquí, jo crec. Tens bon úl, Julià, tu, senyora. El misteri està en sort, quina conya és la mitjana 112? Exacte, quina és la finestra. Si hi ha mil finestres, quina és la 112? En fi, Julià, moltíssimes gràcies. Ja pots marxar, que passen feliubes. Moltes gràcies, feliubes. Moltes gràcies, feliubes. Feliubes, feliubes, feliubes. Feliubes, feliubes, feliubes, feliubes, feliubes. Ja he fet la majoria, ara re. A les 7 començarà el seguici. A les 8, 8 i mitja començarà el seguici. No tens temps. Fins les dues, sí, no, clar, i tant. Sí, Julià, que vagi bé, bona hora. Fins les dues, sí, bona hora. Fins les dues, sí, bona hora. Fins les dues, sí, bona hora. Fins les dues, sí, bona hora. Fins les dues, sí, bona hora. Fins les dues, sí, bona hora. Fins les dues, sí, bona hora. Fins les dues, sí, bona hora. Fins les dues, sí, bona hora. Fins les dues, sí, bona hora. Fins les dues, sí. Fins les dues, sí, bona hora. Fins les dues, sí, bona hora. Fins les dues, sí, bona hora. Fins les dues, sí, bona hora. Fins les dues, sí, bona hora. Fins les dues, sí, bona hora. Fins les dues, sí, bona hora. Fins les dues, sí, bona hora. Fins les dues, sí, bona hora. Fins les dues, sí. Fins les dues, sí, bona hora. Fins les dues, sí, bona hora. Fins les dues, sí, bona hora. Fins les dues, sí. Fins les dues, sí, bona hora. Fins les dues, sí. Fins les dues, sí. Fins les dues, sí, bona hora. Fins les dues, sí, bona hora. Fins les dues, sí, bona hora. Fins les dues, sí, bona hora. Fins les dues, sí. Fins les dues, sí, bona hora. Fins les dues, sí. Fins les dues, sí, bona hora. Fins les dues, sí. Fins les dues, sí, bona hora. Fins les dues, sí, bona hora. Fins les dues, sí, bona hora. Fins les dues, sí, bona hora. Fins les dues, sí, bona hora. Fins les dues, sí, bona hora. Fins les dues, sí, bona hora. Fins les dues, sí, bona hora. Fins les dues, sí, bona hora. Fins les dues, sí. Fins les dues, sí, bona hora. Fins les dues, sí, bona hora. Fins les dues, sí, bona hora. Fins les dues, sí. Fins les dues, sí. Fins les dues, sí, bona hora. Fins les dues, sí. Fins les dues, sí. Fins les dues, sí, bona hora. Fins les dues, sí. Fins les dues, sí. Fins les dues, sí, bona hora. Fins les dues, sí. Fins les dues, sí. Fins les dues, sí. Fins les dues, sí, bona hora. Fins les dues, sí, bona hora. Fins les dues, sí. Fins les dues, sí. Fins les dues, sí. Fins les dues, sí. Fins les dues, sí. Fins les dues, sí. Fins les dues, sí. Fins les dues, sí. Fins les dues, sí. Fins les dues, sí. Fins les dues, sí. Fins les dues, sí. Fins les dues, sí. Fins les dues, sí. Fins les dues, sí. Fins les dues, sí. Fins les dues, sí. Fins les dues, sí. Fins les dues, sí. Fins les dues, sí. Fins les dues. Fins les dues, sí. Fins les dues, sí. Fins les dues, sí. Fins les dues, sí. Fins les dues, sí. Fins les dues, sí. Fins les dues, sí. Fins les dues, sí. Fins les dues, sí. Fins les dues, sí. Fins les dues, sí. Fins les dues, sí. Fins les dues, sí. Fins les dues, sí. Fins les dues, sí. Fins les dues, sí. Fins les dues, sí. Fins les dues, sí. Fins les dues, sí. Fins les dues, sí. Fins les dues, sí. Fins les dues, sí. Fins les dues, sí. Fins les dues, sí. Fins les dues, sí. Fins les dues, sí. Fins les dues, sí. Fins les dues, sí. Fins les dues, sí. Fins les dues, sí. Fins les dues, sí. Fins les dues, sí. Fins les dues, sí. Fins les dues, sí. Fins les dues, sí. Fins les dues, sí. Fins les dues, sí. Fins les dues, sí. Fins les dues, sí. Fins les dues, sí. Fins les dues, sí. Fins les dues, sí. Fins les dues, sí. Fins les dues, sí. Fins les dues, sí. Fins les dues, sí. Fins les dues, sí. Fins les dues, sí. Fins les dues, sí. Fins les dues, sí. Fins les dues, sí. Fins les dues, sí. Fins les dues, sí. Fins les dues, sí. Fins les dues, sí. Fins les dues, sí. Fins les dues, sí. Fins les dues, sí. Fins les dues, sí. Fins les dues, sí. Fins les dues, sí. Fins les dues, sí. Fins les dues, sí. Fins les dues, sí. Fins les dues, sí. Fins les dues, sí. Fins les dues, sí. Fins les dues, sí. Fins les dues, sí. Fins les dues, sí. Fins les dues, sí. Fins les dues, sí. Fins les dues, sí. Fins les dues, sí. Fins les dues, sí. Fins les dues, sí. Fins les dues, sí. Fins les dues, sí. Fins les dues, sí. Fins les dues, sí. Fins les dues, sí. Fins les dues, sí. Fins les dues, sí. Fins les dues, sí. Fins les dues, sí. Fins les dues, sí. Fins les dues, sí. Fins les dues, sí. Fins les dues, sí. Fins les dues, sí. Fins les dues, sí. Fins les dues, sí. Fins les dues, sí. Fins les dues, sí. Fins les dues, sí. Fins les dues, sí. Fins les dues, sí. Fins les dues, sí. Fins les dues, sí. Fins les dues, sí. Fins les dues, sí. Fins les dues, sí. Fins les dues, sí. Fins les dues, sí. Fins les dues, sí. Fins les dues, sí. Fins les dues, sí. Fins les dues, sí. Fins les dues, sí. Fins les dues, sí. Fins les dues, sí. Fins les dues, sí. Fins les dues, sí. Fins les dues, sí. Fins les dues, sí.